Skip to main content

Full text of "Joventut"

See other formats 


isisífel 

i 


‘.'vV>,-  ,v;,. 


MJU^m 

Mflí 

ff- W^  ^ 

X 

i  ■  ■  '  ■  '*  :  '  ,  \  [ 


\ 

. 


Digitized  by  the  Internet  Archive 
in  2018  with  funding  from 
Getty  Research  Institute 


https://archive.org/details/joventut05unse 


JOVENTUT 

Periódich  Catalanista 


ART  CIÈNCIA  LITERATURA 


HIlY  1904 


PLASSA  DEL  TEATRE,  6,  ENTRESSOL 
BARCELONA 


T!i£  GEÏÏY  CEPUEf? 
L1BRARY 


INDEX 


Aladern  (Joseph) 

Jesuítas  y  masons,  pàg.  89.  — El  Cinquantenari  del  Fe- 
librige:  Suplement  al  núm  224,  pàg.  2  — Qüestions 
occitanas,  pàg.  409  —Un  llibre  y  una  crítica,  pàgi¬ 
na  776. — Els  teixidors  imaginaris,  pàg.  808. 

Argimón  (Miquel) 

Germanor,  pàg.  35  1 .  - 

Armengol  y  Duran  (Francesch) 

La  boja,  pàg.  583. 

Arnau  (Joseph) 

Nota  del  día,  pàg.  235. 

Arro  y  Arro  (Carles) 

Els  Reys,  pàg.  28. — Pantomima,  pàg.  100. — Carta  a 
don  Joan,  pàg.  204. — Pròleg,  pàg.  240.  — El  yacht, 
pàg.  301. — Carta  imperial,  pàg.  378. — Salomé,  pà- 
ginas5ió  y  525,  —  Aclucant  uns  ulls,  pàg.  596. — 
La  companya,  pàg.  615  — El  retrat  d’en  Lluís  Ri¬ 
balta,  pàg.  657  — Els  germans,  pàg.  718. — La  insti¬ 
tutriu,  pàg.  855. 

Artís  Balaguer  (A.) 

El  palau  del  esclavatge,  pàg.  816. 

Aymà  y  Ayala  (Jaume) 

Els  antis ,  pàg.  1x6. — La  revenja,  pàg.  474. 

Badía  y  Homs  (Pau) 

Llàgrimas,  pàg.  723. 

Balsells  (J.) 

A  la  nit,  pàg.  584. 

Barceló  (Frederich) 

Impressió,  pàg.  563. 

Barrios  (Benet  R.) 

Sobre  en  Servet,  pàg.  297 — Impressions  y  recorts 
d’Arles  y  de  Maiano,  pàgs.  600  y  607.  —  Els  caps 
d’ase  (traducció  de  F.  Mistral),  pàg.  632. 

Benazet  (Antón) 

Nit  de  plata,  pàg.  157  — La  nimfea,  pàg.  399.  —  Xam- 
pany,  pàg.  713. 

Bori  y  Fontestà  (A.) 

Adormideta,  pàg.  721. 

Brichs  Quintana  (I.  L.) 

L’amiga,  pàg.  205. 


Busquets  y  Punset  (Antón) 

El  sastre  Giralt,  pàg.  122. —  Folk-lore,  pàg.  259. 

Caldés  Arús  (V.) 

L’ideal,  pàg.  736. 

Carner  (Jaume) 

Al  poble  de  Barcelona  (manifest),  pàg.  239. 

Carner  (Joseph) 

Coronas,  pàg.  289. 

Cartanyà  (Jaume) 

May!,  pàg.  484. — A  festas,  pàg.  695. 

Català  (Víctor) 

Trànsit,  pàg.  11. — Impressió  d’octubre,  pàg.  660. — 
Misteris,  pàg.  836. 

Catasús  y  Catasús  (Trinitat) 

El  captayre,  pàg.  130. — Preludi  de  tardor,  pàg.  303. 
— Juliol,  pàg.  512.  —  Hivern  al  camp,  pàg.  643. 

Colomer  (Pau) 

No  barrejèm,  pàg.  418.  * 

Conangla  Fontanilles  (J.) 

Els  hèroes  de  Baler  y  els  chauvinistes  de  Barcelona, 
pàg.  189. — La  missa  roja,  pàg  292. 

Delpont  (J.) 

Del  poble,  pàg.  63. — La  meua  manyagua  (traducció), 
pàg.  707. — La  font  de  Sant  Fèlix,  pàg.  855. 

Devoluy  (Pere) 

Discurs,  pàg.  369. 

Doria  (Amadeu) 

El  núvol  (traducció  de  Théophile  Gautier),  pàg.  261. — 
Maig,  pàg.  351. — Solitut,  pàg.  631. 

Escardot  (L.) 

Medalla,  pàg.  394. — Glòria,  pàg.  491. 

Ferrà  (Miquel) 

Cisma,  pàg.  290. 

Folch  y  Torres  (Joseph  M.a) 

D'unas  notas  que  tinch,  pàg.  51  I. 

Font  y  Laporte  (A.) 

Lletras  a  un  amich,  pàg.  413. — Recorts,  pàg.  847. 


ÍNDEX 


Fuentes  (Enrich  de) 

La  lley  trista,  pàg.  627. 

Galceran  (Gustau) 

D’arribada,  pàg.  383. — #**,  pàg.  398. 

Gambús  (Xavier) 

Corpus,  pàg.  350. 

Gener  (Pompeyus) 

Ni  dominats  ni  dominadors,  pàg.  25. — Faulas,  apòlegs, 
llegendas,  qüentos  o  lo  que  vulguèu,  pàgs.  129,  161 
y  243  — La  evolució  filològica  en  la  República  Ar¬ 
gentina,  pàg.  306. — Som  els  més  lliberals,  pàgina 
345. — En  Valentí  Almirall,  pàg  416. — Els  Ruthe- 
nis,  pàg.  463  — Cant  primer  de  L’ Evangeli  de  la 
Yida ,  pàg.  565  — De  com  ne  hagué  nom  la  ciutat  de 
Lhió  e  lo  golf  de  prop  d  ací  que  aytal  nom  ne  porta, 
pàg.  580. 

Genís  (Salvador) 

Sobre  ensenyansa  en  català,  pàg.  523- 

Giralt  y  Verdaguer  (Joaquim) 

Al  poble  de  Barcelona  (manifest),  pàg.  239. 

Girbau  y  Tordera  (J.) 

Parricidi,  pàg.  322. 

Grant  y  Sala  (J.) 

Aprofitèm  el  temps,  pàg.  25 1.  — L’hivern  per  Galicia, 
pàg.  792. 

Grassot  (Roman  de) 

Carta-protesta,  pàg.  30. 

Guanyabéns  (E.) 

Cap  d’any,  pàg.  23. 

Gubern  (S.) 

Un  farsant.,  com  n’hi  ha  molts,  pàg  267. — Vida  de 
societat,  pàg.  575. — dAhónt  som?,  pàg.  685. 

Guimerà  (Angel) 

**,  .  Pàg.  23. 

Hirsch  (Paul-Armand) 

La  petíte  fée,  pàg.  790. 

Jochs  Florals 

Consistori  dels  Jochs  Florals  de  Barcelona:  Llista  de 
las  composicions  rebudas  a  Secretaria,  pàg.  21 1. — 
Veredicte,  pàg.  273  — Convocatoria  y  cartell  pera’ls 
Jochs  de  1905,  pàg  770. 

Juanico  y  Coll  (Francisco  de  P.) 

Sobre’l  descans  dominical,  pàg.  594.  —L’àliga,  la  serp 
y  el  llimach,  pàg.  690. 


Junyent  (Sebastià) 

Els  pintors  joves,  pàg.  7. — La  festa  major  de  Barcelo¬ 
na,  pàg  67, — L’antich  Carnaval  de  Barcelona,  pà- 
ginas  Iio,  126,  149,  155,  170  y  1 90.  —  Ex-libris  de 
A.  de  Riquer,  pàg.  164.— A  propòsit  d’exposar  obras 
mevas  en  la  Sala  Parés,  pàg.  255. — Daniel  Urrabie- 
ta  Vierge,  pàg.  340. — Pipología,  pàg.  576. — Sala 
Parés,  pàgs.  68,  650,  744  y  818. — Firas  y  festas,  pଠ
gina  654. — La  Sala  Galofré,  pàg.  705  — Els  inútils, 
pàg.  805. 

Laporta  (Miquel) 

Nosaltres  som  nacionalistas,  pag.  353  — «A  conseqüèn¬ 
cia»,  pàg.  701. 

López  y  Coll  (Manel) 

Passat  y  present,  pàg.  670  — Parlèm  clar,  pàg.  742. 

Lleonart  Joseph) 

Horas  serenas,  pàg.  207.  -  Cansó  de  la  planeta,  pàgi¬ 
na  447. 

Llivi  y  Gasés  (Pau) 

Passejada,  pàg.  752. 

Maragall  (Joan) 

Els  tres  arcàngels  (traducció  de  Goethe),  pàg.  23. — 
Glosa,  pàg.  288. — Als  felibres  provensals:  Suplement 
al  núm.  224,  pàg.  I. 

Martí  (Oriol) 

Cinematògraf  barceloní,  pàg.  249.  —  Notas  bibliogràfi- 
cas,  pàg.  291.  — L’Assamblea  de  Barcelona,  pàg.  329. 
—  Pobrelll,  pàg.  481. — Rocamboladas,  pàg.  518. — 
Dihent  las  veritats  se  perden  las  amistats,  pàg.  749. 
— Amén,  pàg.  769. 

Martí  y  Folguera  (Joseph) 

L’arbre  y  l’aucell,  pàg.  22. 

Martí  y  Julià  (D.) 

El  dever  de  tots,  pàg.  2. 

Martí  y  Peydro  (Pere) 

Visió  de  carretera,  pàg.  62. 

Martínez  y  Serinà  (Arnau) 

El  trust  universitari,  pàg.  27.— Quatre  mots  més  sobre’l 
trust  universitari,  pàg.  61. — La  reencarnació  de  Tor- 
quemada,  pàg.  1 1 3. — t 'Es  usted  quien  los  instruye?, 
pàg.  143.  -Guerra  sense  quartel,  pàg.  173 — Contra’l 
servey  obligatori,  pàg.  201.— El  Lerroux  dels  con¬ 
servadors,  pàg.  219.  — Per  què  no  pot  haverhi  Repú¬ 
blica  a  Espanya,  pàg.  361.— Alertal,  pàg.  377  — Un 
revolucionari  desde  arriba ,  pàg.  398  — Rèplica,  pàgi¬ 
na  427.  — Sonets,  pàgs  480  y  629. — L'absolutisme 
agonitzant,  pàg.  489.  — Coincidencias,  pàg.  506  — 


ÍNDEX 


L’absolutisme  naixent,  pàg.  573-  —  Els  intelectuals 
castilas,  pàg.  595.  — La  festa  del  Pi  de  las  Tres  Brah- 
cas,  pàg.  644  — La  reacció  cristiana,  pàg  677. —  Vos 
delante ,  pàg.  693. — Las  ideas  políticas  del  marquès 
d’Argenson,  pàg.  733  — Posanthi  punt,  pàg.  777. — 
1, liberals  de  motllo,  pàg.  806. — Sr.  D.  Francisco  Pi 
y  Suner,  pàg.  834  —  La  couplctiste ,  pàg.  854. — Notas 
bibliogràficas,  pàgs.  271,  321,  356,  401,  468,  618» 
664,  693,  760,  772,  822  y  841. 

Mas  y  Abril  (Francisco) 

Diumenge  de  Rams,  pàg  210. — A  «Ca’n  Marsellesa», 
pàg.  60 1 . 

Mas  y  Jornet  (Claudi) 

La  ratlla  blava,  pàg.  79.  — Vers  la  federació  autonomis¬ 
ta  catalana,  pàg.  153. 

Massip  (Olaguer) 

Carta  a  cert  republicà  dels  qu’ara  s’estilan,  pàg.  509. 
— Nova  interpretació  de  la  patria,  pàg.  660. 

Mestres  (Apeles) 

L’ànima  de  canti,  pàg.  22. — Els  albigesos,  pàg.  209. — 
El  novici  (fragment),  pàg.  220. 

Miquel  y  Planas  (R.) 

Els  problemas  de  l’Antologia  grega,  pàgs.  49,  64,  128, 
224,  260,  304,  318,  380,  465,  515,  531,  579,  610  y 
837. — Defensa  del  sonet,  pàg.  159 — Servey  volun¬ 
tari,  vocació  lliure,  pàg.  237  — Non  serviam!,  pàgi¬ 
na  441.  -  Concurs  folk-lòrich,  pàg.  569. — Impotentsl, 
pàg.  649.  —  Rèplica,  pàg.  689. —  Enquadernacions 
artísticas,  pàg.  743. — Deixeunos  anar...!,  pàg.  765. 
—  Sala  Parés,  pàg.  792  — Notas  bibliogràficas,  pàgi- 
nas  712,  728,  791  y  840. 

Mistral  (F.) 

Autògraf,  pàg.  337  — Lou  Cinquantenari  dou  Felibrige: 
Suplement  al  núm.  224,  pàg.  8. 

Monegal  (Trinitat) 

Reflexions  y  pressentiments,  pàg.  169. — El  viatge  del 
rey,  pàg.  185  — Esbargint  la  boyra,  pàg.  205. — Mau- 
ra,  no  has  vensut1,  pàg.  234. — Després  del  viatge, 
pàg.  265 — L’.Assamblea  de  Canprosa»  y  «Els  ar¬ 
menis  de  Poblet>,  pàg.  346. — Aixecant  el  vel,  pàgi- 
na  443- — Características,  pàg.  521.  —  El  monstre  y 
el  cavaller,  pàg  637  — Empresas  inútils,  pàg.  717. 
— -«La  bomba!  1  a  bombal»  pàg.  782 — En  Maura  y 
la  crisis,  pàg.  829. 

Montoliu  (Cebrià) 

Els  mestres  del  seny,  pàg  186. 

Narro  (Santiago) 

Bohèmia,  pàg.  148. 


Nogueras  y  Óller  (Rafel) 

El  badoch,  pàg  272. — La  mosca  vironera,  pàg.  272. — 
Las  noyetas  quan  van  a  costura,  pàg.  294. — L’Alia- 
nor,  pàg.  628. — Parla  en  Cisco,  pàg.  628. — El  suici- 
di  misteriós,  pàg.  662. 

Oliva  (Víctor) 

L’autoscopia  y  la  noció  suprasensitiva  de  presencia  en 
la  literatura,  pàg.  91. — Dos  fundadors  del  Felibrige: 
Suplement  al  núm.  224,  pàg.  7. 

Omar  y  Barrera  (Claudi) 

A  un  amich,  pàg  367. 

Palou  y  Solivella  (Joseph  M.a  de) 

Per  què  no  devían  haver  anat  a  Montserrat  els  soma- 
tents,  pàg.  335. 

Patxot  y  Jubekt  (R.) 

Lletra  desclosa,  pàg.  614. 

Pedret  y  Miró  (Agustí) 

Quelcom  sobre  las  Bases  de  Manresa,  pàg.  96. —  Afini¬ 
tat  del  Catalanisme,  pàg.  175  — Preparemnos  pàgi¬ 
na  319  —  La  educació  s’imposa,  pàg.  393. — Vensut!, 
pàg.  485  — ^Pessimisme?,  pàg.  606. — Solsament  ca- 
talanistas  (?),  pàg  830 

Pell  Cuffí  (Octavi) 

Any  nou,  vida  vella,  pàg.  44. — Flirt,  pàg  1 79  — 
Spleen,  pàg.  419. — L’escriptor  de  las  imatges,  pàgi¬ 
na  495. — Impressions  de  mar  y  terra,  pàg.  623 — ■ 
L’intrús  del  amor,  pàg.  672. — Un  cas  de  hipereste- 
sia,  pàg.  799. 

Pena  Joaquím) 

Pum!  Paml  Piml,  o  tornemhi  que  no  ha  estat  res,  pàgi¬ 
na  29. 

Pi  y  Suner  (Francisco) 

Autonomia  y  llibertat,  pàg  3 — Ab  motiu  d’una  com¬ 
memoració,  pàg.  823. 

Pijoan  (Joan) 

Al  poble  de  Barcelona  (manifest),  pàg.  239. 

Pla  (Joaquím) 

Passant  la  Muga,  pàg.  131.  —  Nit  negra,  pàg.  236  — El 
vinaix,  pàg.  323.  —  El  guenyo,  pàg.  382. — Desfet, 
pàg.  507. — L’avi  Masell,  pàg.  770. 

Pla  y  Armengol  (A.) 

Quelcom  sobre  la  revisió,  pàg.  107. 

Poch  y  Feixas  (joseph) 

La  catalanisàció  d’Espanya,  pàg.  797. 


ÍNDEX 


Pons  M.  (E.  de) 

Camí  de  la  fossa,  pàg.  228. 

Pou  y  Lladó  (D,) 

Nostra  marxa  a  Montserrat,  pàgs.  273,  283  y  299. — 
{Per  què  hi  anarem  a  Montserrat  els  somatentsf,  pଠ
gina  316. — Pera  rectificar,  pàg.  363. 

Prat  Jabal·lí  (Pere) 

Nocturn  vora  del  mar,  pàg.  124. — Las  paraulas  del 
bellissim  enemich  (traducció  de  Gabriele  D’Annun- 
zio),  pàgs.  338  y  354. 

PUIGGARÍ  (Ll.  A.) 

El  lector  als  poetas,  pàg.  609. — De  teatre,  pàg.  783. 

Pujol  y  Brull  (J.) 

Arts  plàsticas,  pàg,  270. — Els  catalanisadors  d’Espa¬ 
nya,  pàg.  457. — Deutes,  pàg.  505. — Teatres:  Le  bil- 
let  de  logement ,  pàg.  530. — Las  milloras  de  Don  Pan- 
cho,  pàg.  849. 

Pujulà  y  Vallés  (F.) 

El  Còdich  de  la  No-Lley,  o  El  radical  Doctor  Pastetas, 
y  El  sopar  de  la  marquesa  intelectual,  pàg.  65. — 
Carta,  pàg.  III. — Notas  bibliogràficas,  pàgs.  13 1, 
518  y  772 — A  propòsit  de  dugas  fes,  pàg.  144. — 
Llegenda  oriental  (traducció  de  Turgueneff),  pàgina 
174  — Farsa  y  misèria,  pàg.  202. — Tret  de  fona,  pଠ
gina  252. — El  nombre  d’estlípits  es  a  Espanya  gran, 
pàg.  348.  —  Els  emigrants  (?),  pàg.  425. — Prempsa 
espanyola,  pàg.  460  — Al  gueto  Roca  y  Roca,  pàgi- 
na  503.— París:  Negres  y  rojos,  pàg.  527;  Baixos 
fondos,  pàg.  562- — Declaracions  principescas,  pàgi¬ 
na  621. —  Els  caps  d’ase,  pàg.  646  — Festas  y  gana, 
pàg.  656. — Plantas  de  test,  pàg.  673  — El  barat  de 
la  bellesa,  pàg.  820. — Sr.  D.  Francisco  Pi  y  Suner, 
pàg.  834. — Cabàs  de  pobre,  pàgs.  726,  759,  803  y 
833- 

Redacció 

Els  autonomistas  de  «Catalunya  Federals,  pàg,  118. — 
Fivallers  de  guardarropía,  pàg.  233.  —  Els  Jochs  Flo¬ 
rals  d’enguany,  pàg.  286. —  Unió  Catalanista:  VII 
Assamblea  de  delegats,  pàg.  331;  Consell  general  de 
representants,  pàg  722. — Un  manifest,  pàg.  381. — 
II  de  setembre,  pàg.  605.  —  Declaracions  íntimas, 
pàg.  850. — Reivindicació;  El  culte  popular  al  Beat 
Roc  e  Roca:  Suplement  al  núm.  255. — Advertencias 
als  lectors,  pàg.  859. — Novas,  en  tots  els  números. 

Riba  y  Ferrer  (Pere) 

El  carnaval  etern,  pàg.  95. 

Riera  y  Riqué  (P.) 

L'aymant  resignat,  pàg.  125.— Reincidència,  pàg.  158. 
— L’aymant  agotat,  pàg.  158  — Idili  gris,  pàg.  568. 
— Quadro  d’hivern,  pàg.  582  —  El  ynèbit,  pàg  582. 
— Funció  benèfica,  pàg.  582. —  El  cant  de  las  alosas, 
pàg.  626. — La  trista  y  llarga  nit,  pàg.  769. 


Roca  (Joseph  M.a) 

Comunicat,  pàg.  372. 

Roderich  (Segimón) 

L’obra  del  Beat  Roc  e  Roca:  Suplement  al  núm.  255. 

Roig  y  Raventós  (Joseph) 

El  patró  del  bastiment,  pàg.  76. — La  corona  del  nen 
Jesús,  pàg.  1 94. 

Rosich  (Gustau) 

Els  dos  vianants,  pàg  3 1 5.— Emigrants,  pàg.  371.— 
Transfiguració,  pàg.  437. — Hivernenca,  pàg.  707.— 
Vora  unas  runas,  pàg.  746. — Primaveral,  pàg.  746. 
— La  bruixa,  pàg.  758.  -  Nocturn,  pàg.  775. 

Rosich  (Joseph  M.a) 

De  Catalanisme,  pàg.  450.— Discussió  xorca,  pàg.  61 1. 
— Catalanistas  castellans,  pàg.  708. — Orientació,  pଠ
gina  813. 

Rossell  (Pere  M.) 

Causas,  pàg.  121.  — No  més  que  procediments,  pàgi¬ 
na  724. 

Rosselló  y  Roura  (Joaquím) 

El  passat,  pàg.  50. — Els  vensuts,  pàg.  81. — Per  la  Ver¬ 
ge,  pàg.  1 57.— Maximina,  pag.  357.— Sola,  pàg.  444. 
— Impressió,  pàg.  587. — Neurastenia,  pàg.  647. — 
Justícia?...,  pàg.  678. — JTe’n  recordas?,  pàg.  686. 

Sabartés  (Jacobus) 

Paràbolas,  pàg.  36.— Caramella,  pàg.  210.  —  La  fí  d’un 
poeta,  pàg.  252.  —  Els  amors  d’un  lletrat,  pàg.  293. 
— Las  ciutats,  pàg.  459. 

Sabater  Mur  (Antón) 

La  darrera  missiva,  pàg.  568. 

Salvador  y  Sarrà  (Lluís) 

Destrucció,  pàg.  1 18.  —  El  traginer,  pàg.  322. 

Servet  (a)  Raves  (M.) 

El  descubriment  de  Madrid  per  el  Doctor  Schulze-Pfalz, 
pàg.  59.— La  reconstitució  de  Catalunya,  pàg.  368. 
—Revista  de  re  ..  |etxèml...  vistas,  pàg.  438. — El  mo¬ 
nument  del  Beat  Roc  e  Roca:  Suplement  al  número 

255- 

Sitjà  y  Pineda  (Francesch) 

La  despedida,  pàg.  241.— Escoltèu,  vianants...,  pàgina 
303. — Corranda,  pàg.  402. — Visita  d’amor,  pàg.  415. 

Soler  y  Agustench  (Joseph) 

La  borda,  pàg.  641. 

Soler  y  Escofet  (I.) 

Vora’ls  estanys,  pàg.  163. —  Desilusió,  pàg.  435. — 


ÍNDEX 


Mitjdiada,  pàg.  529. — De  bon  matí,  pàg.  696.-  Sed 
d’amor,  pàg.  696. — Batalla  de  flors,  pàg.  71 1. 

Sunol  (Antoni) 

Comunicat,  pàg.  740. — Resposta,  pàg.  768. 

Sunol  (Ildefons) 

Política  catalana,  pàg.  18. — Al  poble  de  Barcelona 
(manifest),  pàg  239.  * 

Tarragó  (Pere  B.) 

El  Compromís  de  Casp  pàg  412. — Lo  que  més  convé, 
pàg.  458. — Concordancia,  ,pàg.  75 1. 

Tarruella  (J.) 

Anestesia  moral,  pàg.  140. 

Terrí  (Jaume) 

A  l’amiga  del  cor,  pàg.  357- — Bas  bodas  del  papelló, 
pàg.  387.— pàg.  691. 

Tintorer  (Emili) 

Teatres:  Prometheu  encadenat ,  7 orquemada  en  el  foch, 
pàg  32. — La  festa  dels  Reys ,  o  lo  que  volgueu,  pàgi¬ 
na  50. — Misteri  de  dolor ,  Paraula  de  rey ,  pàg.  69. — 
El  camí  del  sól,  pàg.  II 5.—  El  Teatre  Maeterlinck: 
(Monna-  Vanna ,  Joyzelle,  Aglavaine  et  Selysseite,  L’ In- 
truse),  pàg.  176. — En  Salvini,  pàg.  192.—  Via-Crucis , 
pàg.  269. — La  alqucría,  pàg.  341. — Crònica,  pàgina 
373.-  La  casa  de  García,  La  zagala ,  pàg.  388. — El 
dragón  de  fuego ,  Madanie  Flirt ,  pàg.  400. — Marta 
Victoria ,  pàg.  42 1. — El  abuelo ,  pàg.  436.  La  eshrpe 
de  Júpiter ,  Catalina ,  La  Montàlvez,  pàg.  452.— Crò¬ 
nica,  pàg.  470. — «Vetllades  artístiques»,  pàg.  495. 
— A  propòsit  de  El  no  sé  que,  pàg.  709. — Mater  Do¬ 
lorosa ,  Tournée  Hading-Le  Bargy,  Joventut ,  pàg.  75^- 
— Las  dos  golf  as,  Anima,  pàg.  774' — Per  de  gar¬ 

bell,  pàgs.  80,  147,  352,  614  y  630. — Parlemne,  pଠ
gina  217. — A  propòsit  de  lo  de  l’Academia  de  Juris¬ 
prudència  y  Llegislació,  pàg.  313. — Ja  tenim  alcalde, 
pàg.  473. — Divagacions  filosòfich-socials,  pàgs.  559> 
585  y  598.—  Crònica,  pàg.  669. — Lo  del  Palau  Reyal 
del  Parch,  pàg.  735. 

Tona  Xiberta  (B.) 

Any  nou,  vida  nova,  pàg.  IO. 

Torné  (Manel) 

Farsants,  pàg.  31. 

Trías  y  Fàbregas  (Joan) 

Mos  consellers,  pàg.  435. 

* 

Trinxet  (Alfons) 

Carn  pel  llop,  pàg.  222.  —  El  caminant  troba  ia  mort, 
pàg.  675. 


Unió  Catalanista 

Manifest  a  las  entitats  adheridas  y  a  las  societats  y  cor¬ 
poracions  d’esperit  verament  català,  pàgs.  53  y  qo. 

Valentí  y  Feliu  (Joan) 

Esclats,  pàg.  786. 

Vallès  y  Roderich  (Rafel) 

La  qüestió  Nozaleda,  pàg.  34. — Els  dos  defectes  d’en 
Salmerón,  pàg.  57. — La  fï  de  la  segona  República 
espanyola,  pàg.  94. — Religió  y  disfressas,  pàg.  117. 
—Un  altre  Umbert,  pàg.  198. — A  don  Arthur  Mas- 
riera,  pàg.  305. — Rectificant,  pàg.  336. — La  trepa 
d’en  Borràs,  o  San-Tiago  y  cierra  Espana ,  y  Madrid 
es  nostre,  pàg.  384. — La  guillada  d’en  Titó,  o  Camí 
del  sól  a  la  inversa,  y  A  Madrid  hi  ha  bons  cigrons, 
pàg.  432. — Polsant  la  opinió,  o  Lo  que  diu  el  Zidro, 
pàg.  448. —  Un  refresch  de  germanor,  o  sia  La  visita 
a  «Ca’n  Esquella»  y  El  pacte  del  soterrani,  pàgina 
466. —  El  progrés  individualisa:  l'individuu  es  qui 
progressa,  pàg.  513. — Werther,  pàg  578. — El  «Fè¬ 
lix  de  las  Maravellas»,  pàg.  593. — Medalla,  pàg.  613. 
— Estudi  de  microbiologia  literaria:  El  vibrió  crítich, 
pàg.  663.—  Miscelanea  matemàtica,  pàg.  674. — La 
dissort  de  la  patria  es  la  pròpia  dissort,  pàg.  706. — 
Al  egregio  vate  Leopoldo  Cano ,  pàg.  762.  —  Dels 
serenos,  de  llur  etimologia  y  d’altras  cosas,  pàg.  785. 
—El  jòch  d’escachs,  pàg.  831. — Ma  opinió  sobre  El 
Geni ,  o  Els  crítichs  han  perdut  l’esma,  y  Demano  per 
reventar,  pàg.  852. 

Vallet  (Francisco  de  P.) 

<Què  es  bogeria?  pag.  561. 

Vallmajor  (Francisco) 

Cantarellas,  pàgs.  85  y  165. 

Ventura  Pardo  (C.) 

Ja  era  horal,  pàg.  362.  —  ^Altra  vegada?,  pàg.  659. — Ja 
vinch!,  pàg.  832. 

Verdaguer  (Jacinto) 

Lo  cornamusayre,  pàg.  6. — Eucarísticas,  pàg.  208. 

Vía  (Lluís) 

Siguèrn-  «nosaltres  mateixos»,  pàg.  41. —  La  primera 
pedra,  pàg,  74.— Las  dugas  políticas,  pàg.  105. — 
Un  egoista,  pàg.  225. —  Quelcòm  sobre’ls  Jochs  Flo¬ 
rals,  pàg.  281. — Als  que  protestan,  pàg.  334. — Notas 
bibliogràficas,  pàgs.  401  y  483. — L’actitut  d’en  Mau- 
ra,  pàg.  557. — Menos  ideals  y  més  instrucció,  pàgi¬ 
na  589.— Sonets,  pàg.  597. — Ja’l  tenim  aquí!,  pàgina 
639. — Ja’l  tenim  fòral,  pàg.  653. —Paraulas.  .,  pàgi¬ 
na  703. — La  culta  Barcelona,  pàg.  781. —  Política 
d'alarbs,  pàg.  814. — Un  any  més,  pàg.  845. — Revista 
de  revistas,  pàgs.  84,  165,  229,  306,  373,  498,  602, 
665  745  y  807. 


ÍNDEX 


VlADA  (FRANCISCO  DE  P.) 

Nova  tasca,  pàg  366. 

Vilaregut  (Salvador) 

En  Robert  y  son  monument,  pàg.  .73.  —  Le  retonr  de 
Jerusalem ,  pàg.  737. — Teatres:  Les  avariés ,  pàgina 
819  — El  gran  Trapella ,  El  amor  que  pasa,  La  dama 
alegra ,  pàg.  839. 

Vinyas  (Gabriel) 

La  malalta,  pàg.  364. 

Vives  y  Borrell  (J.) 

La  rondalla  del  pastor  pàg  429. 

Zanné  (Geroni) 

La  guerra,  pàg.  108.; — Psicologia  elemental  de  la  gue¬ 


rra,  pàg.  137. — Concerts,  pàgs.  142  y  162. — Con¬ 
certs  Sauer,  pàg.  193  Louise,  pàgs.  227  y  244. — 
Retrat  de  Joana  Dubarry,  pàg.  242 — Qüestions  lite- 
rarias,  pàg.  590.  —  Revista  musical,  pàg.  744. — Vers 
la  Germania,  pàg  753. — Siegfried,  pàg.  754. —  L'es¬ 
perit  polonès,  pàg.  766.  — Tolstoy  pare  y  Tolstoy 
fill,  pàg.  789.  -  Parlèm  de  Schumann,  pàg.  802  — 
Estranyesas  aparents,  pàg.  847. — Notas  bibliogràfi- 
cas,  pàgs.  34,  47,  83,  181,  257,  291,  320,  389,  469 
y  71 1- 

Zengotita  (Xavier  de) 

El  guarda-agullas,  pàg,  ^62. — Decepció,  pàg.  125. — 
Confidencial,  pàg.  2 10. — Deslliurada,  pàg.  26 1. — 
.  Rebelió,  pàg.  3!  7.—  Amichs,  pàg.  399. — Fugitiva, 
pàg.  492. — Separació,  pàg  592. — Maternal,  pàgina 
643- 


I  LUSTRACIONS:  Botticelli,  el  Greco,  Bori  (A.),  Gimeno  (F.),  Gosé  (X.),  Hebert,  Junyent  (Olaguer  y  Sebastià), 
Marsal  (Eduart),  Mestres  (Apeles),  Nogués  (X.),  Nonell  (I  ),  Picasso  (P.  R.),  Pichot  (R.),  Pidelaserra  (M.), 
Xiró  (J.  M.)(  y  altres. 


FOTOGRABATS:  Furnells. 


rRinflVERfl 


Fragment  del  quadro  de  SdNDRO  BOTTICELLI 


Redacció  y  Administració:  !  Preu  d’aquest  número: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol.  50  cèntims  de  pesseta. 


SUMARI : 

TEXT  :  El  dever  de  tots,  per  D.  Martí  y  Julià.  —  Autonomia  y  llibertat,  per  F.  Pi  y 

Sufler.  —  Lo  cornamusayre,  per  Jacinto  Verdaguer.  —  Els  pintors  joves,  per  Sebastià 
Junyent.  —  Any  nou,  vida  nova,  per  B.  Tona  Xiberta.  —  Trànsit,  per  Víctor  Català.  — 
Política  catalana,  per  Ildefons  Sunol.  —  L’ànima  de  canti,  per  Apeles  Mestres.  — 
L’arbre  y  l’aucell,  per  Joseph  Martí  y  Folguera.  —  *  **,  per  Angel  Guimerà.  —  Els  tres 
arcàngels,  traducció  de  Goethe,  per  Joan  Maragall.  —  Cap  d’any,  per  E.  Guanyabéns. 

GRABATS  :  Primavera  (portada),  fragment  d’un  quadro  de  Sandro  Botticelli.  —  Mont¬ 
seny  :  Santuari  de  Sant  Segimón,  per  M.  Pidelaserra.  —  Spleen,  per  X.  Gosé.  — 
Estudi  a  la  ploma,  per  P.  R.  Picasso.  —  Estudi  al  llapis,  per  F.  Gimeno. —  Al  “Eden“, 
per  I.  Nonell.  —  Aforas  de  Barcelona,  per  A.  Bori.  —  Aquarel·la,  per  X.  Nogués.  — 
Pintura  al  oli,  per  R.  Picasso.  —  Voras  del  Rhin  :  Drachenfels,  per  O.  Junyent. — 
Recort  d’HoIanda,  per  O.  Junyent.  —  Blasée,  per  S.  Junyent.  —  El  Destí,  per 
J.  M.  Xiró.  —  Dibuix,  per  F.  Gimeno.  —  De  “l’hostia“,  per  R.  Pichot.  —  Vell  gareno, 
per  I.  Nonell.  —  Retrat  d’una  dama,  per  Domenico  Theotocopuli,  dit  el  Greco, 

Frisos  y  culs  de  llantia  d’Apeles  Mestres. 


EL  DEVER  DE  TOTS 

l  renaixement  català  ha 
humanisat  y  dignificat  a 
moltíssims  fills  de  Cata¬ 
lunya.  Per  ésser  el  nacio¬ 
nalisme  acció  determi¬ 
nada  per  l’esbategar  de 
la  naturalesa,  els  esperits 
han  sentit  la  influhencia 
dels  cors,  que  amarats  de  sentiments  ben  humans 
els  han  fet  reviure  en  l'existir  de  la  llibertat. 
Endinsèuvoshi  en  lo  més  pregón  de  l’ànima  ca¬ 


talana,  y  extasiats  contemplarèu  neguits  de  per¬ 
feccionament,  afanys  per  deslliurarse  d’oprobio- 
sitats,  aspiracions  enlayradas  de  justícia,  grans 
esclats  d’amor  al  prohisme.  Observeuhi  bé  en 
el  nostre  poble,  y  ovirarèu  per  entremitj  de  la 
decadència  social  de  tots  els  estaments,  còm 
a  tota  hora'ls  nacionalistas,  els  renascuts  pera  la 
Patria,  no  paran  en  la  tasca  humana  d’infiltrar 
als  homes  compatricis  nostres  sentiments  de  ger¬ 
manor,  y  al  nostre  poble  las  amorositats  de  la 
vida  nova,  d’aqueixa  vida  social  que  per  demunt 
de  tot  hi  posa  las  necessitats  morals  del  esperit 
y  las  dolcesas  del  fruhir  dels  cors  amorosos. 


JOVENTUT 


3 


Sí:  arreu  se’n  troban  de  campions  de  la  justí¬ 
cia  per  l’amor  al  prohisme;  arreu  esperits  des¬ 
lliurats  de  la  impersonalisació  nacional  y  gover¬ 
nats  per  devers  humans,  dignifican  y  enlayran 
las  energías  del  trevall,  las  concepcions  del  art, 
els  sentiments  dels  poetas,  els  propòsits  dels  es¬ 
criptors,  las  activitats  científicas,  la  vida  social 
de  tots  els  que  combregan  en  la  Patria,  per- 
que’ls  llurs  cors  esbategan  impulsats  per  la  su¬ 
prema  aspiració  al  Bé  que’l  nacionalisme’ls  hi 
ha  infundit. 

Hi  manca,  però,  el  nexe  que  organisi  aqueixas 
esquisitats  del  pensar  y  del  sentir  que  mouhen 
a  tants  y  tants  catalans;  hi  manca’l  nexe  que 
converteixi  en  acció  colectiva  tot  lo  que  remòu 
l’esperit  dels  nostres  nacionalistas,  Guaytèusel 
el  nostre  terrer:  serraladas  alterosas,  puigs  altís¬ 
sims,  avenchs  esgarrifosos,  cingles  esparvera- 
dors,  afraus  misteriosas,  salzeredas  joliuas,  tays 
majestuosos,  estanys  placèvols,  reguerols  salti- 
ronants,  boscatges  costaruts  y  ombrívols,  planas 
assoleyadas,  garrigas  y  ermots,  hortas  y  quin- 
tanas,  llogarets  y  pobles,  vilas  y  ciutats,  rius  y 
rieras,  platjas  retalladas  y  costas  trencadas,  golfs 
esplèndits  y  calas  encantadas;  guayteulo  aqueix 
terrer  de  Catalunya  tan  inconexe  pels  llurs  ele¬ 
ments  naturals  si  se’ls  considera  isolats  els  uns 
dels  altres,  y  tan  organisat,  tan  un  sol  terrer  en 
el  seu  conjunt,  perque’l  nexe  natural  no  hi 
manca,  perque  de  desde’ls  cimalls  que  s’enlay- 
ran  per  entremitj  de  congestas,  fins  a  la  nostra 
mar  blava  que,  uns  cops  furienta  y  altres  ma¬ 
nyaga,  mulla  las  voras  de  la  nostra  Patria,  la 
armonía  de  las  lleys  de  la  naturalesa  uneix,  fon, 
en  el  motllo  de  Catalunya  geològica  y  climato¬ 
lògica,  totas  aqueixas  varietats  de  terrer  que 
semblan  incongruhents  y  que  a  Catalunya’s  mos- 
tran  com  a  manifestació  de  suprema  bellesa 
natural. 

Seguimla  a  la  naturalesa,  qu’es  vida  y  es 
amor,  y  unim  en  l’aspiració  nacionalista  aquest 
devassall  de  bons  intents  y  de  sentiments  hu¬ 
mans  y  amorosos  que’ls  nacionalistas  senten  els 
hi  arboran  esperit  y  cor.  Deixem  tots  lo  acci¬ 
dental  y  secundari,  desindividualisemnos  per  la 
Patria  y  mostrem  al  nostre  poble  la  organisació 
armònica  y  amorosa  de  las  aspiracions  huma- 
nas,  dels  afanys  de  justícia,  de  la  devoció  pel 
Bé,  del  voler  la  llibertat  qu'esbategan  en  l’espe¬ 
rit  dels  nacionalistas  catalans. 

Posèm  a  Catalunya  y  als  catalans  per  devant 
de  tot,  y  unimnos  en  l’acció  nacionalista.  Sols 


aixís  cumplirèm  ab  la  Patria  y  sols  aixís  serà 
profitosa  pera’l  nostre  poble  la  vida  nova  qu’es- 
batega  en  el  cor  y  en  l’enteniment  dels  redimits 
pel  Catalanisme. 

Que  tothòrn  pensi  en  els  grans  dolors  que 
afligeixen  al  nostre  poble,  mentres  no  cumplím 
els  nostres  devers.  Per  la  nostra  estimada  Cata¬ 
lunya  cumplimlos! 

D.  Martí  y  Julià 

Actual  President  de  la  Unió  Catalanista. 


AUTONOMÍA  Y  LLIBERTAT 

a  llibertat,  suprema  aspiració 
de  l’ànima,  es  sols  possible, 
en  totas  sas  manifestacions, 
ab  el  sistema  autonòmich. 

Sols  ab  l’autonomia  es 
possible  que’l  sér  humà,  ja 
individual,  ja  colectiu,  des¬ 
enrotlli  las  sevas  activitats  amplament,  desem- 
brassadament,  sense  més  trabas,  sens  altras  li¬ 
mitacions  que  las  imposadas  per  las  condicions 
de  la  organisació  pròpia  y  pel  respecte  a  las  al¬ 
tras  organisacions. 

Sols  ab  l’autonomia  pot  la  pensa,  lliure  de 
motllos  y  de  patrons  de  tota  mena,  espandirse  y 
voleyar  pels  alts  espays  de  las  concepcions  huma- 
nas;  sols  ab  l’autonomia  la  conciencia,  expressió 
de  la  personalitat,  pot  afirmarse  en  el  més  abso¬ 
lut  respecte  a  las  creencias  y  a  las  imposicions 
del  dever,  pot  ésser  intangible  y  sagrada. 

Sols  ab  l’autonomia  pot  oposarse  una  barrera 
infranquejable  a  las  tiranías  que  las  Democra- 
cias  y  las  Repúblicas  podrían  exercir,  qu’han 
exercit  freqüentment,  atropellant,  en  nom  d’una 
suposada  voluntat  nacional,  els  drets  del  indi- 
viduu. 

Es  aixís  l'autonomia  condició  necessària  de 
la  llibertat.  Lluytèm,  donchs,  per  ella,  els  qu’hem 
fet  de  la  llibertat  el  major  anhel  de  la  nostra 
ànima. 

Francisco  Pi  y  Suner 


H 

Z 

z 

w 

in 

H 

Z 

o 


w 

Q 


Z 

O 


Pi  O 
C  ttí 

o 

H 
Z 

<í 


w 

H 

Z 

< 


*  £ 
w  pi 

"  W 
co 
< 

w 

C 

E 


3  M  M 


U S PLE EN » 

,  per  X.  GOSÉ 


PINTURA 


LO  CORNAMUSAYRE 


aig  a  donar  l'adeu  a  la 
companyona  de  ma  vida, 
la  dolsa  poesia.  ^Per  què 
cantar?  ^Per  què  escriure 
més?  Mos  dits  s’han  en¬ 
vellit  sobre  las  cordas  de 
l’arpa  y  ja’s  cansan  de 
servir;  l’arpa  mateixa,  la 
darrera  volta  que  l’he 
polsada,  entre  murmuris 
y  sospirs  neguitosos  me  semblà  que’m  deya 
prou.  Vaig,  donchs,  a  donarli  la  darrera  abras- 
sada  y  a  penjaria  ahont  esperi  que  vingan  a 
desvetllaria  dits  més  tendres  e  inspirats.  Prou 
ja  de  versos  místichs;  prou  de  poesies  guerreres; 
prou  d’himnes  a  la  patria;  prou  de  càntichs  a  la 
te.  Adeusiàu,  cansons  de  primavera;  ja  no  em- 
melarèu  mos  llabis  altra  vegada,  ja  no  farèu 
batre  les  ales  del  meu  cor.  Lo  maig  y  abril  tor¬ 
naran  mil  y  mil  vegades,  però  no  tornaran  ja 
per  mi;  portaran  molts  cistells  de  flors  belles  y 
oloroses,  mes  totes  les  abocaran  en  altres  hortes. 
Los  arbres  de  mon  jardí  no  tornaran  a  florir, 
los  gafarrons  que  hi  niavan  cada  primavera  no 
hi  tornaran  a  niar,  y'is  rossinyols  que  hi  canta- 
van  no  hi  tornaràn  a  cantar.  La  grisa  tardor  ha 
esfullats  mos  roures  y  mos  ametllers,  y  les  ar¬ 
bredes  s’han  vestit  de  dol,  y  les  montanyes,  em- 
blanquides  avuy  ab  algún  bri  de  gebre,  esperan 
esferehides  la  neu  del  hivern  que  s’acosta.  Les 
corrandes  de  caramelles,  los  set  goigs  de  la 
Verge  que  cantí  de  porta  en  porta  fa  tants  anys 
lo  Dissapte  Sant  després  del  toch  de  Glòria, 
volaren  lluny,  lluny  y  per  no  tornar.  Ma  Pasqua 
es  passada  fa  temps,  y  sols  espero  celebrar  en  lo 
cel  aquella  Pasqua  que  no  s’ha  d’acabar  may 
més.  Si  allí’s  canta,  allí  hi  tornaré  Assí  en  la 
terra,  adeu  per  sempre  cansons  y  poesia.» 

Això’m  deya  jo  a  mi  mateix  fa  una  estona, 
amarguejat  per  les  onades  de  la  vida,  doblegat 
y  abatut  per  los  vents  de  la  tribulació.  He  sortit 
de  ma  cambra  reclosa  y  ofegada,  y  travessant 
la  Rambla,  gran  y  remorosa  artèria  de  Barcelo¬ 
na,  enfilí’l  carrer  de  Tallers  per  lo  cantó  de  la 
ciutat  en  que’s  veuhen  més  aprop  la  verdor  dels 
camps  y  la  blavor  de  les  montanyes,  y  sobre 
tot  la  del  cel  aconsoladora.  Desitjava  respirar 
ayres  purs  y  lliures  y  treurem  d’aprop  1  ’spleen 


que  provinent  de  diverses  causes  que  voldria 
oblidar  s’anava  ensenyorint  de  mi  y’m  lligava 
de  peus  y  brassos,  de  cos  y  d'esperit. 

Passant  Tallers  amunt  per  devant  del  carrer 
de  Valldonzella,  vegi  sortirne  un  gallego  de  bar¬ 
ba  blanca  y  figura  venerable,  coronada  per  la 
montera,  tocant  maravellosament  la  enserrellada 
cornamusa,  ab  les  caramelles  o  gralles  demunt 
la  espatlla,  com  s’estila  en  les  vores  del  Mino. 
Me  sembhà  que  sortia  poch  content  d'aquell 
barri  trevallador  en  que  les  seves  tonades  no 
haurían  sigut  gayre  enteses  y  ab  prou  feynes 
sentides.  Quan,  decantantse  pel  carrer  de  Ta¬ 
llers  amunt,  vegé  en  les  finestres  del  Hospital 
militar  gorres  de  quartel,  sa  fesomia  s’animà, 
sospitant  que  tal  volta  hi  hauria  allí  dins  algú 
que  l’entengués.  Reinflà  la  cornamusa  que 
s’amagría  per  moments  y  abaixava  esllanguida 
l’espinguet,  y  tocà  un  d’aquells  ayres  que,  ger¬ 
mans  de  la  Muneyra,  fan  plorar  als  anyoradissos 
fills  de  Galicia.  No  sé  si  n’hi  hauria  algún  que 
ploràs,  mes  a  mi  aquella  estranya  y  melancòlica 
armonía’m  feya  tornar  als  temps  ditxosos  de  la 
infantesa,  me  retreya’ls  senzills  contrapassos  de 
la  plassa  del  meu  poble  y’l  vell  cornamusayre 
de  gambeto  y  barretina  vermella  que  aclucà’ls 
ulls  sense  que  ningú  volgués  apendre  son  ofici; 
me  recordà  mos  pares  y  mos  germans,  que  al 
cel  sían,  y  mos  companys  que  jauhen  aprop 
d’ells  en  lo  mateix  cementiri,  y’m  vingueren  les 
llàgrimes  als  ulls. 

Lo  pobre  joglar  després  de  tocar  la  tonada 
potser  millor  de  son  repertori,  aixecà’ls  ulls  a 
les  finestres  del  Hospital  per  si’n  baixaria,  si  no 
una  paga,  una  mostra  d’agrahiment,  y  si  no  una 
mostra  d'agrahiment,  una  almoyna,  que  per  pe¬ 
tita  que  sia  ajuda  a  esperarne  una  altra  als  po¬ 
bres  de  Jesucrist.  Mes  endebades.  Ni  del  Hos¬ 
pital  ni  de  les  cases  vehines  n’ha  baixat  ni  una 
trista  moneda  de  cinch  cèntims.  Lo  que  n’ha 
baixat  es  un  crit  de  Fuera ,  fuera ,  que  ha  fet 
girar  estranyats  a  uns  noys  que  venían  d’estudi 
y  ha  fet  barbotejar  a  uns  bastaixos  que  carrega- 
van  una  conductora,  y  a  mi  m’ha  fet  estremir 
de  pena  e  indignació. 

Lo  cornamusayre  no  es  pas  de  fusta:  prou 
s’haurà  adonat  del  insult,  que  li  ha  caygut  com 
una  pedra  sobre’l  cap;  prou  l’haurà  sentit  com 


JOVENTUT 


7 


una  punyida  en  lo  fons  de  la  seva  ànima;  mes, 
avesat  a  la  lluyta  de  la  vida  y  fet  de  petit  a  les 
males  anyades,  ha  seguit  Tallers  amunt  inflant 
la  cornamusa  y  sense  mudar  de  tonada,  talment 
com  si  hagués  sentit  ploure;  esperant  tal  volta 
que  al  girar  la  cantonada  se  li  giraria  també’l 
vent  de  la  fortuna. 

Aquell  acte  de  fermesa  era  una  reprensió  per 
ma  debilitat.  Aquell  home  tan  senzill  que  pro¬ 
bablement  no  sab  de  llegir,  té  més  coneixement 
del  món  que  jo  y  per  això’l  tracta  ab  lo  menys¬ 
preu  que’s  mereix.  La  seva  serenitat  impertor¬ 
bable'm  deixa  avergonyit  y  confós,  més  y  millor 
que  si  m’hagués  llegit  un  capítol  de  la  Imitació 
de  Jesucrist. 

Jo  he  presa  aqueixa  inesperada  llissó  com  a 
vinguda  de  les  mans  de  la  Providencia,  y  sense 
necessitat  de  veure  camps  y  montanyes,  me’n 
he  tornat  a  casa  curat  del  sp/een,  penedit  d’ha- 
verme  volgut  despedir  de  la  poesia,  ignocenta 
companya  de  ma  vida  que  tant  bé  m'ha  fet,  y 
ab  ganes  de  reconciliarme  ab  la  lira  si  algún 
raig  d’inspiració  Deu  m’envía  en  ma  vellesa. 
«Coratge,  donchs:  avant  y  fòra» — m’he  dit  a  mi 
mateix. — «Cantèm  encara:  qui  canta  sos  mals  es¬ 
panta.  Exurge  glòria  mea;  exurge  psalterium  ct 
cithara. » 

Jacinto  Verdaguer 


ELS  PINTORS  JOVES 

l  organisar  la  part  artística 
del  present  número, ’m  vaig 
fixar  en  els  que  van  a  la  van- 
guardia  de  la  pintura  barce¬ 
lonina:  en  els  artistas  joves. 
Y  pera  que  no  anessin  sen¬ 
se  bon  acompanyament  y 
aquest  fos  del  seu  agrado, 
vaig  donàrloshi  per  capitosts  als  dos  més  joves, 
als  dos  més  arruixats  entre’ls  que  forman  la 
plana  major  dels  grans  mestres  de  la  pintura 
europea:  a  Sandro  Botticelli  y  a  Domenico  Theo- 
tocopuli  dit  el  Greco. 

Ab  procediments  ben  distints,  ab  personali¬ 
tat  marcadíssima,  tots  dos  produhiren  obras  que 
son  espill  de  vida,  tots  dos  s’impressionaren 
exaltadament,  tots  dos  foren  místichs  ab  mati¬ 
sos  de  perversitat,  tots  dos  barrejaren  lo  diví  y 
lo  humà  ab  intuició  sorprenent,  ab  acert  inimi¬ 
table. 

Altres  genis  hi  ha  hagut  més  normals,  més 
equilibrats,  més  robustos  o  més  sabis;  tal  volta 
no  n’hi  ha  hagut  cap  de  sensibilitat  tan  refi¬ 
nada,  cap  ab  tan  subtils  delicadesas  de  deca¬ 
dent. 

Si  avuy  visquessin  no  patirían  d’anacronisme, 
foran  els  capdevanters  de  la  pintura  contempo¬ 
rània,  compendrían  l’ànima  malaltissa  de  la 
societat  actual,  y  las  penas  y’l  malestar  de  la  ma¬ 
teixa  ressonarían  en  sas  obras  com  els  gemechs 


del  vent  ressonan  entre’l  fullàm  de  la  boscuria. 

La  testa  de  la  primavera  de  Bolticelli,  tota  en- 
garlandada  de  flors  boscanas,  somriu  ab  el  som¬ 
riure  perillós  d'una  jovenesa  massa  conscient, 
ab  l’esguart  irònich  d’una  jovenesa  prou  des¬ 
preocupada,  y  ens  parla  eloqiientment  d’aquella 
Florència  centre  de  culta  civilisació,  aymant  de 
las  arts  y  de  la  gran  vida. 

La  testa  del  retrat  del  Greco,  de  pàlida  colo¬ 
ració,  d’expressió  severa  y  dura,  adornada  ab 
típica  mantellina,  ens  parla  clar  d’aquella  Espa¬ 
nya  inquisitorial  y  de  la  imperial  ciutat  que  te¬ 
nia  aspecte  de  presó  y  de  convent,  de  palau  y 
de  fortalesa,  y  que  tancava  en  son  recinte  da- 
mas  que  tant  tenían  de  devotas  com  d’apassio- 
nadas. 

La  llevor  artística  d’aquests  dos  grans  artis¬ 
tas,  desdenyats  y  no  compresos  durant  molts 
anys  per  las  generacions  acadèmicas,  ha  rebro¬ 
tat.  Avuy,  rehabilitats,  ocupan  lloch  preferent  en 
la  brillant  estelada  dels  noms  ilustres,  y  sas 
obras  vibrantas  de  passió  son  l’embadaliment 
dels  joves  lluytadors  que  guerrejan  contra  la 
banalitat. 

Respecte  als  joves  artistas  qu’honran  aquestas 
planas  ab  sas  obras,  y  als  que  per  circuntancias 
materials  no  hi  han  tingut  cabuda,  devèm  dir 
que  trevallan  heroicament,  y  en  sa  major  part 
honradament,  pera  fer  sortir  la  pintura  catalana 
del  marasme  en  que’s  troba.  ^No  es  heroich 
produhir  sense  pensar  en  conquistar  al  públich 
frèvol  y  superficial,  sense  doblegarse  devant  del 
burgès  que  paga  pera  que  afalaguin  son  mal  gust? 
^No  es  admirable  que  hi  hagi  qui  pinti  sense  vis- 
tas  a  la  pesseta?  Y  a  la  major  part  d’aquests  jo¬ 
ves,  dotats  de  verdader  talent,  els  fora  ben  fàcil 
fer  art-bibelot  o  bé  una  pintura  granada,  disfres¬ 
sada  de  genialitat:  mes  prefereixen  deixar  lo 
fàcil  y  productiu  pera  obehir  a  son  ideal  d’art, 
sacrificantse,  rodejats  d’un  poble  refractari  que 
no  s  preocupa  pera  res  d’art  ni  d’artistas. 

Y  al  declararme  admirador  dels  joves  no  es 
pas  que  condempni  en  absolut  als  pintors  fets  y 
als  vells,  perque  crech  qu’han  fet  alguns  tot  lo 
que  podian  y  han  preparat  el  terrer  pera  la  evo¬ 
lució  del  art  pictòrich  local;  altres,  en  cambi, 
han  malversat  son  talent  y  han  contribuint  a 
prostituhir  la  professió  que  més  digna  deuria 
ésser 

No  es  que  jo  prefereixi  tal  o  qual  manera  de 
sentir  l’art  o  d  interpretar  la  naturalesa,  ni  que’m 
deixi  portar  per  l’afany  d’estranyesas  y  nove¬ 
tats.  Poch  pot  ésser  titllat  d’aquest  defecte  qui 
com  jo  adora  la  pintura  antiga  dels  bons  temps; 
poch  pot  ésser  titllat  d’exclusivista  qui  com  jo 
es  entusiasta  admirador  de  Velàzquez  y  de  Fra 
Angèlich,  pòls  oposats  del  art  de  la  pintura.  Lo 
que  condempno,  lo  qu’abomino  es  tota  aquesta 
xaranga  de  pretensiosos  ornats  de  plomalls  de 
teatre,  que  produheixen  sense  sinceritat,  banal- 
ment,  cercant  sols  las  apariencias  y  l’efecte 
sense  veure  ni  sentir  profondament,  produhint 
sempre,  sempre,  plagis  de  plagis,  ornbras  esrnor- 
tuhidas  d’obras  capdals.  Per  això  soch  admira- 


EDEI\  .  a  ENCARA  NO  HAN  CANTAT  RES  COM  LA  PULGA  »  DIBUIX,  PER  I.  NONELL 


10 


JOVENTUT 


dor  dels  joves,  perque,  encara  que  incomplerts 
y  poch  formats,  son  molt  més  artistas.  En  ells 
troban  terrer  abonat  las  ideas  modernas  d’art  y 
de  pintura,  y  per  més  que  naturalment  en  ells 
s’hi  notin  influhencias  forasteras,  no  es  d’estra¬ 
nyar  perque  encara  no  ha  arribat  l'hora  (ni  pot¬ 
ser  arribarà  may),  de  que  Barcelona  sigui  punt 
de  partida  d’artisticas  iniciativas.  Mes  al  es¬ 
calf  de  corrents  de  llibertat  se  comensan  a  dis¬ 
tingir  siluetas  de  personalitats,  d’entre  las  que, 
temps  a  venir,  ne  pot  brollar  alguna  de  verita¬ 
ble  altura. 

Pera’ls  que  no  saben  veure  bellesas  (y  encara 
las  més  materials)  sinó  en  las  pedras  preciosas, 
el  marbre,  la  porcellana  y  la  seda,  en  las  noyas 
de  quinze  anys  y  en  las  flors  tot  just  badadas; 
pera’ls  que  no  son  capassos  de  compendre  la 
intensa  poesia  que  hi  pot  haver  en  un  vell  men- 
dicayre,  o  l’armonía  de  color  que’s  pot  veure  en 
una  gitana,  las  obras  dels  pintors  joves  restaran 
incompresas;  pera  ells  s’han  fet  els  cromos  de 
calendari,  pera  ells  s’han  pintat  els  quadros  d’es- 
caleta. 

De  molts  més  joves  que’ls  que  ilustran  aquest 
número’s  compon  l’estol  de  lluytadors  per  l’art 
veritable,  però  hem  tingut  de  cenyirnos  al  curt 
espay  de  que  disposavam.  Ens  dol  que  no  hi 
puguin  figurar  tots,  aixís  com  també’ns  dol  ha¬ 
ver  de  dar  solsament  una  o  dugas  mostras  del 
talent  de  cada  un  dels  qu’omplen  aquest  nú¬ 
mero,  puig  sols  ab  una  serie  d'obras  se  veu  la 
nota  característica  de  cada  artista.  Me  guardaré 
prou  de  donar  ma  opinió  sobre’ls  que  valen 
més  o’is  que  valen  menos,  perque,  temps  a  ve¬ 
nir,  tal  volta’ls  últims  seràn  els  primers.  Hi  he 
inclòs  en  Gimeno  perque  no  amido  la  joventut 
per  la  edat,  sinó  pel  temperament  y  l’entu¬ 
siasme,  y  perque  es  un  dels  qu’han  sufert  injust 
oblit  (no  defallint  may  ni  fentne  cap  cas)  ab  tot 
y  possehir  un  talent  pictòrich  envejable. 

Immodestament  m’he  posat  entre’ls  joves, 
perque  ab  ells  està’l  meu  cor  y  la  meva  espe- 
ransa,  perque  ells  menyspreuhan  l’èxit  banal 
y’l  guany  fàcil,  perque  ells  van  de  cara  al  sól, 
trescant  pel  camí  espinós  y  poch  fressat  que 
mena  al  ideal. 

Mes,  ay!  també’s  tornaràn  vells,  també  s’en- 
castellaràn  en  sos  procediments,  també  alguns 
d’ells  quedaràn  consagrats  e  indiscutibles  als 
ulls  del  públich!  Que  no  se’n  fihin.  En  aquesta 
benhaurada  època  de  la  electricitat  y  El  Piripi- 
tipi,  el  públich  no  constituheix  sanció  competent 
en  materias  artísticas;  sols  un  nombre  escàs  d’es- 
cullits,  que  tantdebò  creixi  cada  jorn,  s'interessa 
de  veras  per  tot  lo  que  al  art  se  refereix.  El 
triomf  sobre’l  gran  públich,  l’èxit  popular,  no 
diré  que  sigui  sempre  la  glorificació  del  erro, 
però  si  que  recordaré  allò  que’ns  deya’l  mestre 
quan  eram  noys:  « stultorum  numerus  infinitus 
est»,  pera  que  cap  d’ells  s’engreixi  ab  aplausos 
de  crttichs-patums,  fabricants  enriquits,  marma- 
nyeras  mudadas  o  betas-y-fils  endiumenjats. 

Y,  sobre  tot,  demostraràn  alt  criteri,  si  al  ju¬ 
dicar  las  obras  dels  joves  que  vindran  se  recor- 


dan  de  qu’ells  han  sigut  joves  y  combatuts 
injustament  a  causa  de  la  dificultat  qu’en  gene¬ 
ral  té’l  vell  per’assimilarse  ideas  novas. 

A  tots  els  desitjo  que  se  sentin  humils  devant 
de  la  Natura,  que’s  recullin  fervorosament  de¬ 
vant  del  gran  misteri  de  la  Vida;  a  tots  els  de¬ 
sitjo  entusiasme  per  son  art  y  aspiració  per  la 
glòria,  però  no  per  aquella  glòria  que  fa  anar  a 
parar  el  retrat  a  las  planas  d’una  Ilustració 
qualsevol,  sinó  per  aquella  glòria  interior  que 
té  sa  sanció  en  1  aplauso  de  la  pròpia  concien- 
cia,  qu’en  sos  replechs  més  íntims  vos  aproba 
l’obra  feta  sincerament,  ab  tot  el  cor,  obehint 
a  la  imperiosa  necessitat  d’exteriorisar  vostra 
emoció  quan  de  tan  gran  no  vos  cab  a  dintre. 

Sebastià  Junyent 


NOU,  VIDA  NOVA 

iu  l’adagi  que  per  any  nou, 
vida  nova.  Y  ja  que  som 
a  any  nou,  just  es  que’l 
nacionalisme  català  pensi 
fer  nova  vida,  a  fí  y  efec¬ 
te  d’assolir  ben  prompte 
la  llibertat  de  nostra  terra. 

Fins  ara  s’ha  vingut  par¬ 
lant  de  la  necessitat  de 
formar  una  dreta  y  una 
esquerra  dintre’l  nostre  nacionalisme.  Els  pa¬ 
rers  que  ab  aquest  motiu  s’han  manifestat  son 
molt  contradictoris.  Uns  creuhen  que  això  por¬ 
taria  una  desmembració  de  forsas  y  que,  per 
tant,  fora  perjudicial;  altres,  ben  al  revés,  ente¬ 
nen  que  aqueixa  divisió  es  inevitable  si  no’s  vol 
que’l  moviment  autonomista  quedi  estacionat. 

Al  fer  consideracions  en  un  y  altre  sentit  cal 
tenir  en  compte  lo  que’l  Catalanisme  representa 
y  ha  representat.  Es  evident  que  la  seva  aspira¬ 
ció  de  reivindicar  la  personalitat  política  y  jurí¬ 
dica  de  Catalunya  s’ha  mantingut  sempre  ferma, 
mes  aqueixa  aspiració  ha  sigut  exclusiva  de  las 
classes  lletradas  y  adineradas.  Els  menestrals, 
heusaquí'l  nervi  del  nacionalisme  català;  emperò 
al  poble,  a  la  classe  jornalera,  no  hi  ha  pres 
gayre  arrel. 

^Per  què  ha  succehit  això?  ^Es  que’ls  trevalla- 
dors  no  hi  caben  dintre  del  autonornisme  cata¬ 
là?  No  hi  ha  cap  dubte  que  hi  caben  y  que  hi 
deuhen  venir,  mes  cal  també  no  oblidar  que  si 
las  multituts  mancan  d’inteligencia,  tenen  ins¬ 
tint.  El  Catalanisme,  atenent  el  seu  programa  y 
els  procediments  seguits  pels  seus  portaveus,  no 
podia  encarnar  en  el  poble  (ens  referim  als 
obrers  de  nostra  terra,  perque’ls  forasters,  que 
tenen  mentalitat  diferenta,  ens  seràn  sempre 
enemichs)  per  no  donar  expansió  més  que  a  un 
dels  elements  constitutius  de  l’ànima  catalana: 
la  tradició.  No  s’ha  tingut  en  compte  l’element 
econòmich,  que  pesa  d’un  modo  inexorable  en 
els  pobles  moderns,  ni  s’ha  tingut  en  compte 


ANY 


JOVENTUt 


tl 


tampoch  la  realitat,  la  manera  d’ésser  de  la  Ca¬ 
talunya  d’avuy. 

Tenim  a  casa  nostra  una  població  obrera 
nombrosa,  y  tot  ideal  polítich  o  econòmich,  si 
vol  realisarse,  té  de  simpatisar  ab  ella.  La  classe 
trevalladora  no  s'ha  fixat  en  el  fons  jurídich  de 
la  qüestió  autonomista  en  quant  té  per  objecte  la 
reivindicació  de  la  sobirania  de  Catalunya;  em¬ 
però  ha  vist  clar  que  no’s  parlava  de  res  enca¬ 
minat  a  garantir  y  perfeccionar  las  llibertats 
y  drets  del  individuu,  y  ha  vist  també  qu'en 
tots  quants  actes  ha  realisat  el  Catalanisme  mi¬ 
litant,  els  conservadors  hi  han  imposat  el  seu 
criteri  en  detriment  dels  elements  democràtichs 
a  tota  hora  transigents  devant  d’una  excisió. 
Aquests  son  els  motius  de  que’ls  obrers  no  ha¬ 
gin  vingut  al  nacionalisme  català. 

Cal,  donchs,  desvanèixels  en  tot  lo  que  tin¬ 
guin  de  positius  o  d'aparents  aquests  motius.  El 
Catalanisme  no  serà  un  veritable  moviment  na¬ 
cionalista  fins  que  sigui  integrat  per  tots  els  ele¬ 
ments  socials  de  Catalunya.  La  classe  jornalera 
es  en  ella  un  element  important  al  ensemps 
que’l  més  nombrós;  deu,  donchs,  venir  a  aco- 
blarshi.  Mes  pera  que  això  sigui  un  fet,  cal 
que’ls  obrers  vegin  en  el  Catalanisme  camp 
lliure  pera  expansionar  las  sevas  particulars 
aspiracions,  y  això  sols  es  possible  ab  la  forma¬ 
ció  d’una  dreta  y  d’una  esquerra. 

No’ns  hem  de  fer  ilusions:  els  portaveus  del 
Catalanisme  son  titllats  per  la  multitut  de  reac¬ 
cionaris.  Jo  crech  que  això  en  general  no  es  veri¬ 
tat,  essent  un  dels  medis  de  que  s'han  valgut  els 
meneurs  de  fóra  y  dintre  casa  pera  evitar  que 
rautonomisme  fos  popular.  Emperò  de  conser¬ 
vadors,  en  el  bon  sentit  de  la  paraula,  això  sí 
qu’es  cert  que’n  son  forsa,  y  ab  ells  no  hi  anirà 
may  el  poble. 

La  salut  del  Catalanisme  exigeix  que  tots 
aquells  que's  creguin  conservadors  y’s  sentin 
aymants  de  la  tradició  formin  una  dreta  del  ma¬ 
teix,  servint  de  fre,  d 'element  estàtich.  Mes 
aquells  que  volèm  armonisar  la  tradició  ab  la 
rahó  y  que  ab  la  llibertat  de  las  colectivitats  vo¬ 
lèm  la  de  tots  els  ciutadans,  formèm  la  esquerra, 
siguèm  l’element  impulsiu,  l 'element  dinàmich. 
Això  sí,  mantenint  la  unitat  del  moviment  fins 
assolir  la  nostra  suprema  aspiració:  l’autonomia 
de  Catalunya. 

Fent  una  esquerra  verament  democràtica  y 
d’empenta,  lograrèm  dugas  cosas:  atraure’l  poble 
al  autonomisme  y  deslliurarlo  de  las  lluytas  apas- 
sionadas  ahont  l’han  dut  els  falsos  redemptors. 

Que  ab  l’any  nou  se  fassi  pel  Catalanisme 
nova  vida. 

B.  Tona  Xiberta 


TRÀNSIT 

N  Llorens  Moré  deixà  la  ploma 
sobre  la  taula,  y  de  sos  ulls  en- 
tendrehits  y  rogenchs  de  vetllar, 
saltà  com  disparada  una  llàgrima 
grossa  y  bullenta  que  caygué,  lle¬ 
pant  ràpidament  lo  punt  més  alt 
de  las  galtas,  sobre  la  fulla  de 
paper  y  s’esclafà  en  ella,  precisa¬ 
ment  en  lo  centre  d’aquell  para- 
graf  endimoniat,  ple  d’esmenas  y  gargots,  ahont,  des¬ 
prés  de  mil  esforsos,  no  havia  lograt  empresonar  la 
idea  qu’encara  resplandía  tèrbolament  en  son  cetvell; 
y  aquella  rodeta  humida,  voltada  de  piquets  desiguals, 
semblava’l  sagell  de  la  impotència  estampat  demunt 
los  vans  intens  de  la  voluntat  decayguda,  moribonda, 
disposta  ja  a  l’abdicació  absoluta,  mes  encara  pantejant 
y  destrossada  per  la  darrera  congoixa...  Y  en  Llorens 
Moré  deixà  caure  son  cap  suadench  sobre’l  paper  y’s 
posà  a  plorar  afanyosament,  desoladament,  ab  tota  la 
desolació  de  son  immens  dolor,  tal  com  hauria  pogut 
plorar  un  general  sobre’l  camp  en  que  acabés  de  perdre 
una  batalla,  la  gran,  la  decisiva  batalla  de  sa  vida. 

Sabentse  sol,  cap  preocupació  posà  aturalls  a  la 
seva  amargor,  que  va  exhalarse  en  sanglots  trencats  que 
l’ofegavan  y  en  llàgrimas  abundosas,  que  aixecavan 
bambolas  en  lo  paper,  com  las  manxiulas  en  la  pell  del 
malalt. 

La  claror  suau  del  quinqué  ab  pàmpol  vermell  queya 
sobre  son  crani,  prematurament  pelat  del  mitj,  te— 
nyintlo  ab  ayguas  sanguinosas,  y,  mirat  de  la  porta 
estant,  perdentse  las  espatlias  en  la  penombra,  aquell 
cap  immòvil,  ab  la  cabellera  esburrifada  estesa  pel  pa¬ 
per,  semblava  un  cap  de  degollat,  de  cara  demunt  d’un 
drap  de  color  de  rosa. 

Fins  lo  despatx  sever  y  fret,  ab  mobles  erts,  de  rat- 
llas  rectas  y  monòtonas  que  sorgían  confusament  de 
l’ombra,  duya  al  esperit  no  sé  quínas  ideas  de  cosa  ani- 
hilada,  de  capella  funeraria  en  la  quina  sols  hi  pareixia 
viu  aquell  llarch  sanglot,  violentment  triturat  en  frag¬ 
ments  que  ab  poruga  precipitació  s’allunyavan  de  son 
origen,  fonentse  en  la  foscor  dels  recons  sense  que  cap 
altra  remor  los  acompanyés. 

Y  aixís  passà  un  quart,  una  hora  ..  Lo  panteig  asmà- 
tich  anà  fentse  més  lent,  lo  sanglot  més  espasmòdich,  lo 
plor  més  feble  ..  Després  cessaren  per  complert  y  regnà’l 
silenci:  un  silenci  trencat  sols  de  tant  en  tant  per  un 
gemeguet  suau,  més  de  pena  que  de  dolor,  per  la  crui- 
xidura  agra  d’un  moble,  o  per  las  notas  penetrants 
d’un  rellotge  que  tocava  l’hora  fóra  de  l’habitació. 
Y’l  cap  seguia  immòvil,  ab  sos  pellochs  de  cabells  es¬ 
campats  sobre'l  paper,  com  un  cap  de  degollat,  de  cara 
demunt  d’un  drap  de  color  de  rosa... 

Y  passà  un  altre  quart  y  un’altra  hora  ..  A  la  fi,  des- 
clavantse  lentament  de  la  taula,  lo  cap  s’anà  adressant 
y  recobrà  la  positura  natural.  Alashoras  en  Llorens, 
mossegantse’l  llabi  de  baix  ab  gest  adolorit,  se  passà 
las  mans  pels  ronyons,  sentintse  la  espinada  rompuda 
pel  llarch  doblegament.  Tenia  la  cara  descomposta, 
plena  d’ombras  fumosas,  y  tres  rodetas  de  carmí,  una 
en  lo  front,  l’altra  en  un  cayre  de  nas  y  la  tersa  en  lo 
pòmul  dret,  hi  marcavan  los  tres  punts  qu’havían  re¬ 
posat  sobre  la  taula.  Los  ulls  inflats  eran  vermells  y 
rohents  com  una  brasa,  los  llabis  ressechs  s’entreobrían 
arremangantse,  y  la  post  del  pit  se  li  aixecava  fadigosa- 
ment,  a  impulsos  d’una  gran  aspiració  lenta,  que  cos¬ 
tava  visible  esfors  y  deixava  encara  l’ansia  de  lo  in- 
complert.. . 

En  Llorens  Moré,  apartant  una  mica  la  cartera,  s 
posà  dret.  Tenia  la  expressió  aturada  y  vacilava  sobre 


«  AFORAS  DE  BARCELONA  » 


PINTURA  AL  OU,  PER  A.  BORI 


»QUAN  NO’S  DONAN  BOFETADAS 
ES  QUE  NO  S’ESTÀ  PAS  ENAMORAT» 


AQUAREL·LA,  PER  X.  NOGUÉS 


LLUCIÀ:  «DIÀLEGS  DE  LAS  CORTISANAS» 


PINTURA  AL  OLI, 

PER  P.  R.  PICASSO 


14 


roVENTUT 


sas  camas.  Se  descordà  la  ermilla  y’s  posà’l  pla  de  la  mà 
sobre’l  pahidor,  bombat  y  dur  com  una  pedra,  pit- 
jantlo  suaument.  Després  donà  alguns  passos,  cullí  del 
sòl  lo  barret  fluix,  s’arrimà  a  la  llibreria,  tragué  d’un 
calaixet  un  objecte,  se’l  encauhà  en  lo  butxacó  de  da- 
rrera’ls  pantalons,  tancà’l  calaix  altra  vegada,  donà  tom 
a  la  clau  del  quinqué,  y  a  las  foscas  y  allargant  los 
brassos  pera  no  embestir  res,  s’encaminà  a  la  porta  y 
eixí  del  despatx  y  després  del  pis.  Serían  cosa  de  las 
tres  de  matinada.  Al  ésser  al  carrer,  l’ayre  de  la  nit, 
carregat  d’humitat,  li  caygué  al  demunt  com  una  dutxa 
freda  que'l  feu  estremir.  Però  ell,  ficant  las  mans  a 
las  butxacas  y  apretantse  contra  sí  mateix,  tirà  carrer 
avall.  ijAhónt  aniria?...  No  ho  sabia  pas!  Tant  li  feya 
una  banda  com  l’altra  ..  Y’s  posà  a  vagar  a  la  ventura, 
maquinalment  y  mogut  sols  pel  neguit  d’aquella  idea 
fixa:  la  idea  de  sa  gran  desventura,  d’aquella  cosa  terri¬ 
ble  e  inesperada  que  l’havia  sobtat  y  escomès  en  plena 
vida,  en  plena  joventut...  Los  carrers  estavan  deserts 
com  los  d’una  ciutat  abandonada,  y  al  llarch  d’ells  las 
rengleras  de  portas  y  balcons  tancats  arreu  darrera  la 
llum  dels  fanals,  tenían  quelcom  d’ingrat  y  terrorífich. 
En  Llorens  se’ls  mirà  ab  estranyesa,  com  si  no’ls  ha¬ 
gués  vist  may,  y  pensà  en  los  burgesos  que  darrera 
aquellas  portas  y  balcons  estavan  enllitats,  vetllant  o 
somniant,  però  sempre  ridículs  y  sempre  anant  contra 
natura,  fins  en  la  reglamentació  de  sas  necessitats. 
—  Quina  bèstia  més  estranya  y  més  soperbament  risi¬ 
ble  es  la  bèstia  humana!  —  murmurà  en  Llorens,  sen¬ 
tint  que  una  ganyota  desdenyosa  li  estirava’ls  llabis 
sechs  ab  un’esma  de  somriu. 

Tenia  defalliment  y  de  tant  en  tant  li  passava  pel 
cervell  cun  una  lleu  fumareda  que  li  esborrava’l  pen¬ 
sament  enterbolit.  Alashoras  s’aturava,  per  por  de  caure, 
y’s  passava  la  mà  tebiona  pel  front  gebrat.  Després 
tornava  a  caminar  d’esma,  semblantli  que  no  era  ell  lo 
que’s  movia,  sinó'l  sòl  que  lliscava  sota  sos  peus,  fu- 
gintli  enrera  cautelosament  y  fonentse  al  lluny  en  aque¬ 
lla  boyra  baixa  que  planava  sobre  las  casas. 

Havia  deixat  las  grans  vías  y  anava  per  carrers  es¬ 
trets  y  tortuosos  de  la  ciutat  vella.  Aquells  carrers  eran 
plens  de  soletats  ombrívolas  y  misteriosas  d’iglesia,  de 
quietuts  torbadas  per  remots  sorolls  quasibé  impercep¬ 
tibles,  per  olors  desagradables  que  feyan  venir  oyds  .. 
S’hi  sentia,  contingut  per  las  parets  de  cada  banda,  un 
apilotament  de  vida  insà,  una  fermentació  ignorada  de 
cosa  infecta  que  va  a  descompondres.  . 

De  sobte  tmtinà  una  campaneta,  unas  ferraduras  ela- 
quetejaren  ràpidament  sobre  l’empedrat,  y  un  grossàs 
y  negre  animal  apocalíptich  fregà  la  mànega  d’en  Llo¬ 
rens  y’s  perdé  en  la  foscor  sense  deixar  rastre.  Hauria 
semblat  cosa  de  somni  si  no  s’haguessin  sentit  mar¬ 
tellejar  al  lluny  las  ferraduras. 

—  Potser  van  per  una  llevadora...  Un  altre  sér  que 
truca  al  món...  —  pensà  en  Llorens.  Y  afegí  ab  amar¬ 
gor:  —  Neixe  pera  morir!  Pxé!...  Quin  absurdl...  — 

Lo  cap  li  donava  toms,  y  s’estantolà  en  la  paret.  De- 
vant  seu,  en  la  banda  frontera  hi  havia  un  gran  rètol, 
demunt  d’una  porta  xata.  Lo  rètol  deya,  ab  lletras  am- 
plas  y  xatas  com  la  porta:  Garcia  y  Domínguez ,  Comi- 
siones.  Las  lletras  decantantse  sobre'l  fons  bru,  llam- 
pantas,  repintadas  de  nou,  ferían  dreturerament  los 
ulls  distrets,  y’l  García  y  Domínguez ,  aquell  parell  de 
noms  vulgars,  s’enganxavan  al  cervell  ab  una  estranya 
tenacitat  crudel. 

—  Vetaquí  un  qu’ha  donat  en  lo  clau — se  digué'l 
noctàmbul,  pel  pintor  qu’havía  fet  lo  rètol.  —  Lo  des¬ 
vergonyiment  d’aquestas  lletras  val  més  que  totas  las 
pensadas  alegòricas  premiadas  en  concursos.  — 

Y  seguí  avall,  avall  sempre  ..  Ara  girava  una  canto¬ 
nada,  ara’n  girava  un’altra,  ab  infixesa  de  cà;  las  camas 
semblavan  mòuresseli  per  sí  solas  y  com  més  caminava 


més  lleuger  se  sentia:  fins  la  gran  tensió  nirviosa  que 
tots  aquells  días  l’havia  torturat,  cedia  poch  a  poch  a 
mida  que  caminava. 

Dels  llochs  qu’anava  recorrent  sense  donarsen 
compte,  en  treya  visions  fragmentarias,  que  passavan 
dels  ulls  a  la  memòria,  estotjantse  al  costat  del  García 
y  Domínguez  de  las  comissions.  Ara  era  un  sereno  que 
s’acostava  ab  lo  cos  tot  enfarcellat  y  brandant  la  llan¬ 
terna...  ara  un  gos  que  furejava  en  un  pilot  d’escom- 
brarías...  ara  la  gola  clara  d’una  taverna,  vomitant  so¬ 
roll  y  ab  una  silueta  de  dona  dreta  en  la  llinda.  Aqueixa 
dona  era  lo  que  li  restà  més  netament  present.  Era  alta, 
prima,  escorreguda,  com  si  no  dugués  més  que  la  roba 
de  sobre:  s’estava  d’esquena  al  carrer,  y  sas  espatllas 
secas  punxavan  durament  las  mànegas,  com  los  extrems 
d’una  canya  travessera  ..  Pensà  novament  en  los  anun¬ 
cis:  aquella  dona’n  tenia  quelcom  de  figura  angulosa 
d’anunci,  però  ab  no  sé  què  de  desagradable  y  repulsiu, 
com  de  cosa  inútil  per  haver  fet  ja  la  seva  servitut. 

—  ?Quí  sab  qui  es  aqueixa  dona?  —  se  preguntà  en 
Llorens  allunyantsen.  —  Potser  la  conech:  se’n  conei¬ 
xen  tantas  de  desferras  de  la  vidal...  — 

Ben  pensat  hauria  pogut  acostarshi,  donar  un  copet 
a  la  punxa  aquella  de  la  espatlla  y  feria  seguir  ab  ell. 
Hauria  pogut  preguntarli  què  feya,  d’hónt  venia...  y 
ella  li  hauria  contat  una  historia  vulgar,  la  historia  de 
sempre:  la  eterna  historia  de  la  irresponsabilitat... 

En  Llorens  somrigué  tot  sol,  ab  ironia,  trobant 
qu’en  pocas  horas  s’havia  fet  més  escèptich  qu’en 
tots  los  trenta  sis  anys  qu’havía  passat  sobre  la  terra. 
Ara  aquellas  historias  poèlicas  ja  no  li  feyan  efecte, 
ja  no’l  convencían;  li  semblavan  ignocents  y  puerils, 
mateix  que  contes  pera  la  canalla.  La  irresponsabilitatl 
Quina  galàn  invenció  per’ amagar  nostres  egoismes, 
nostres  crims,  nostras  feblesas,  nostres  fracassos...  Per 
això  la  invocava  tothom,  perque  tothom  ho  era  de  cri¬ 
minal  o  fracassat  ..  Un  parentiu  misteriós  enllassava 
totas  las  ànimas;  lo  parentiu  de  la  mesquinesa  y  de  la 
derrota...  Fins  alashoras  no  se’n  havia  adonat  d’aquell 
parentiu,  mes  ara’l  veya  clar,  tan  clar,  qu’en  aquell 
punt  sentí  qu'ell,  en  Llorens  Moré,  era  germà  d’aque¬ 
lla  dona  de  la  taverna,  d’aquella  dona  que,  lo  mateix 
qu’ell,  havia  viscut  sense  donarse  compte  de  lo  qu’era 
la  vida,  y  lo  mateix  qu’ell  l’havia  malgastada  y  embru- 
tida  bestialment. 

Y  anava  caminant,  caminant  com  si  marxés  ab  corda. 

Un  cop  s’encertà  a  guaytar  en  l’ayre,  més  amunt  de 
la  estretor  dels  carrers,  y  reparà  que  s’havian  fos  tots  los 
estels  y  las  grisors  de  l’auba  s’estenían  fredament  pel 
cel,  fent  destacar  l’escaixalament  de  terrats  y  cimboris. 
Las  llamas  aturadas  dels  fanals,  sense  gens  de  resplan- 
dor,  pareixían  pintadas,  y  l’empedrat  era  moll  com  si 
acabessin  de  regarlo. 

Ja  isoladas,  ja  a  grops,  passavan  d’assí  d’allà  algunas 
siluetas  borrosas,  ab  las  mans  encauhadas  y  las  espai- 
Has  aítas,  y'l  terratrèmol  de  rodas  comensava  a  retru¬ 
nyir,  fent  retintinar  llargament  los  vidres  dels  balcons. 
L’ayret,  fi  y  penetrant,  tallava  la  cara. 

En  Llorens  pensà  qu’aviat  sortiria’l  sól  y’s  digué 
a  sí  mateix  que  quan  arribés  l’hora,  ell  no  tindria  pas 
a  son  costat,  com  l’Oswald  de  l’Ibsen,  una  mare  esgla- 
yada  a  quina  demanarli’l  sól... 

Aquell  pensament  li  paralisà’l  cor  ab  un  dolorós  es- 
paume,  y’s  quedà  palplantat  en  mitj  del  carrer,  com 
una  maquinaria  encallada,  sense  veure  ni  sentir. 

Una  dona,  envolta  en  un  mocador  d’abrich,  li  passà 
a  la  vora  y  se’l  guaytà  estranyada,  detenintse  quasi. 
Aquella  mirada’l  feu  tornar  en  sí,  y  com  la  dona,  ca¬ 
minant  tot  devant  d’ell,  anés  girantse  encara  pera  guay- 
tàrsel,  en  Llorens,  fent  un  esfors,  recobià’l  funciona¬ 
ment  automàlich  de  sos  muscles.  Se  donava  vergonya 
de  sa  feblesa,  d’aquella  terrible  feb'esa  que’l  reprenia 


JOVENTUT 


15 


sovint  com  una  basca,  fentlo  vacilar  y  témer.  Tothom 

10  tenia  per  coratjós,  ell  també  s'hi  havia  tingut  sem¬ 
pre,  y  ara  tenia  de  confessarse  que  s’errà  y  qu’era  cobart, 
mesquinament,  follament  cobart.  Còm  s'esvaneixen  las 
vanitats  en  l’hora  de  la  proba,  y  quan  dolorós  es  veure 
esfondrarse  sota’ls  peus  las  íàbricas  de  vent  que  un 
bastí  ab  tanta  elegancia  y  presumpció!...  La  vida  es 
un  seguici  d’erros  que  si  quan  s’acaba  s’hagués  de  tor¬ 
nar  a  comensar,  que  diferentment  s'obraria!  Mes  no’s 
pot  esmenar  res  de  lo  que  s’ha  fet:  cada  erro  llodriga 
una  caterva  de  conseqíiencias,  y  ellas  son  las  ferestolas 
que’ns  devoran  en  l’hora  darrera.  Es  en  va  que’s  vulga 
lluytar  per’allunyarlas,  perque  no  se’n  trau  res  y  també 
s’acaba  per  ésser  vensut  .. Val  més  entregarsede  bonhora 
y  acabar  lo  neguit  d’una  vegada.  Pensant  això  en  Llo¬ 
rens  recobrava  la  enteresa  y  sentia  arrelar  y  afermarse 
en  ell  la  resolució  definitiva.  ^  Esperar  resignadament,  mi¬ 
serablement,  la  invasió  progressiva  de  la  onadanegra?... 
Ah,  no,  no!...  Per’aquesta  tortura,  per’aquest  sacrifici 
de  totas  las  horas  sí  que  no  s’hi  hauria  sentit  ab  valor.  . 

Y  com  lo  cavall  afadigat  que  sent  en  las  carns  la  es¬ 
peronada  revifadora,  en  Llorens  espolsava’l  cap  y 
avivava  1  pas  ralentit 

La  ciutat,  ja  enterament  desperta  y  avispada,  s’om¬ 
plia  de  sorolls  alegradors,  agitantse  al  entorn  del  obsés 
ab  remenadissa  atrafegada  d’esquirol. 

Quan  en  Llorens  arribà  cap  a  la  estació  de  Fransa, 
retrunyiren  pels  ayres  los  tochs  estridents  de  cornetas 
y  una  secció  de  cavalleria  invadí  la  via.  En  Llorens 
tingué  que  ferse  a  una  banda  y  allò’l  distragué  de  sos 
pensaments.  Passejà  una  mirada  ferrenya  sobre  aquella 
munió  d’homes  enrampats  y  lestos  sobre  las  sellas,  ab 
bellas  posas  d’estatuas  eqüestres,  com  demanàntloshi 
comptes  per  haverlo  destorbat.  Mes  cap  d’aquells  homes 
feu  cabal  de  sa  mirada...  Tots  tenían  las  ninetas  fixas 
en  altras  bandas  y  las  caras  seriosas  y  aborrertas  com 
si  vetllessin  quelcom  que  no  comprenían  y  que  no’ls 
hi  importava  poch  ni  molt.  Aquells  homes,  en  tal  mo¬ 
ment,  li  feren  a  n’en  Llorens  Moré  més  llàstima  de  la 
que’s  feya  ell  mateix. 

—  Encarajo  arribo  a  sentir  lo  que  no  senten  ells:  un 
batech  de  pensament  dins  del  crani  —  se  digué:  y  sa 
mirada  descendí,  embolicantse  en  mitj  de  las  potas  dels 
cavalls. 

Còm  s’enarcavan,  còm  batían  ab  mesura  estudiada, 
còm  posturejavan  aquellas  potas  de  bestias  vanitosas, 
prostituhidas  y  desnaturalisadas  pels  homes!  Pobras 
bestias!  Lo  mateix  que’ls  que  las  regían  posavan,  feyan 
la  comèdia  xorca  y  ridícula,  bona  sols  pera  divertir 
multituts  acèfalas  y  tan  xorcas  com  la  comèdia  ma¬ 
teixa.  Qu’es  estrany  que  en  tot  lo  que  toca  hi  posi 
l’home’l  mateix  sagell  de  rebaixament  y  d’esclavatge! 

Y  tot  rumiant  aquestas  agrors,  en  Llorens  entrà  al 
Parch  y  s’endinsà  lentament. 

Sota  las  solas  li  cruixia  la  sorra  humida,  las  matas 
regalavan  encara  rosada  a  son  entorn,  y  ab  tot  y  riolejar 
pels  alts  lo  sól  daurat  y  tebió,  una  fredor  viva,  intensa, 

11  penetrà  fins  a  lo  íntim,  corgelantlo  y  escorrénlseli 
per  dins  dels  ossos  com  regalims  d’aygua  gebrada, 
No  s  sentia  dels  peus,  entumits,  ab  la  sanch  aturada, 
però  encara  seguí  vagarejant  una  estona  pels  caminals 
deserts,  fins  que  un  banchlo  temptà.  Aixís  que  s’assegué, 
las  forsas  se  li  acabaren  y’s  sentí’l  cervell  afeblit,  tot 
ple  de  boyras.  Lo  calsat  moll  y  las  robas  empapadas 
d’humitat  lo  feyan  petar  de  dents,  y  las  esgarrifansas 
li  corrían  pel  cos  mateix  que  serpetas  incomptables;  mes 
aquellas  molestias  l’atormentavan  poch,  y  sols  en  lo 
fons  de  son  sér  brunzia  sordament,  com  una  corda 
fluixa,  una  gran  ansia  de  repòs  y  quietut.  Y’s  quedà 
immòvil,  abstret,  sense  pensar  en  res. 

De  sobte  una  tos  grassa,  de  bronquis  malalts,  percutí 
vora  seu  fentli  aixecar  lo  cap.  A  quatre  canas  d’ell,  al 


extrèm  d’un  altre  banch,  hi  havia  un  home  assegut. 
Duya  brusa  y  espardenyas  y  un  gran  tapabocas  enrot¬ 
llat  al  coll.  Tot  acotat,  ab  los  colzes  sobre  las  cuixas 
y  las  mans  en  mitj  de  las  camas  aixampladas,  feya  rat- 
llas  al  sòl  ab  un  bastó  que  tenia  als  dits. 

—  ^Un  obrer  aquí,  en  aquesta  hora?  —  se  digué  en 
Llorens  estranyat.  —  Deu  estar  en  vaga  — 

Però  com  la  tos  ressonés  de  nou,  en  Llorens  se  fixà 
en  la  cara  trista,  las  orellas  primas  y  la  mirada  esmor- 
tuhida  d  aquell  home,  y  afegí  de  pensament. 

— Sí  que  hi  està  en  vaga,  pobret!  Però  es  la  da¬ 
rrera...  — 

Y  li  retornà  a  n’ell,  ab  aquella  observació,  la  idea 
fixa,  donantli  una  nova  e  ingrata  punyida:  y  allavors 
sentí  que,  per  retop,  l’actitut  passiva  y  resignada  del 
obrer  li  inspirava  repugnància  y  desdeny. 

—  Un  altre  cobart  qu’allarga  inútilment  lo  rau  rau 
de  la  por...  Oh!  els  homes!  Tots  son  volvas...  volvas 
sense  rahó  ni  voluntat...  — 

Lo  vehí  tossía,  tossía  encara,  y  en  Llorens  veyenllo 
congestionarse  y  sufrir,  tornà  a  dirte: 

—  ^Ara  no  fóra  més  caritatívol  enviarli’l  remey  d’a¬ 
quí  estant?  Qüestió  d’un  minut,  y  després  la  pau 
eterna.  — 

Y’s  sentí  estranyament  temptat  a  fer  aquella  bona 
obra. 

Però  l’obrer,  com  si  ho  pressentís,  s’aixecà  del  banch 
y  ab  passos  lents  e  insegurs,  com  qui  vol  passejarse, 
s’allunyà  d’aquell  lloch,  perdentse  en  un  revolt  del  ca 
minal. 

—  Imbècil!  —  exclamà  en  Llorens,  contrariat. —  Ara 
que’t  podia  curar,  fuges...  Ves  rumbejant  la  podridura, 
donchs  — 

Y  com  si  aquella  visió  hagués  fet  caure’l  darrer 
gra  net  del  rellotge  de  sos  dubtes  y  temensas,  en  Llo¬ 
rens  revirà  decididament  lo  bras  y  tragué  del  butxacó 
de  darrera  dels  pantalons  aquell  petit  objecte  que  hi 
havia  encauhat  horas  avans.  Se’l  guaylà  llargament, 
estés  sobre’l  pla  de  la  mà...  Lo  canonet  pulimentat  re- 
lluhía  com  si  fos  de  crestall,  lo  cosset  rabassut  estava 
prenyat  de  forsa  llibertadora,  y  la  tebior  qu’havía  pres 
de  las  carns  d’en  Llorens  y  ara  li  retornava,  era  grata 
com  la  d’un  animaló  domèstich. 

Ab  tot,  al  vèurel,  en  Llorens  sentí  que  una  cosa  es- 
ferehidora,  com  una  mena  de  llamp,  atravessava  rଠ
pidament  son  sér,  y  vegé  que  sas  camas  y  sas  mans 
se  posavan  a  tremolar  miserablement,  ab  un  tremolor 
foll  d’encapellat  quan  ovira  al  butxí...  Cercà  ab  angoixa 
desesperada  una  engruna  d’aquell  coratge  que  sentia  tot- 
just,  y  no  trobantlo  arreu,  demorà  quiet,  ab  los  ulls  lits 
en  l’eyna  y  aquesta  fortament  engrapada  ab  los  dits 
crispats..  Era’l  darrer  compàs  d’espera... 

La  tossota  del  hètich,  que  retornava,  atravessà  las 
matas  en  la  mateixa  volta  del  caminal..  En  Llorens  se 
posà  en  peu  d’un  bot,  y  com  si  no  més  hagués  esperat 
aquella  senyal  pera  obrar,  aixecà  ràpidament  lo  bras 
dret,  mogué  un  dit,  y  un  espetech  agre  trontollà’ls  ayres. 

Lo  cos  d’en  Llorens  se  caragolà  com  una  barrina  y 
caygué  de  costat  sobre’l  banch,  ab  lo  crani  esbotzat  y  1 
cervell  a  micas. 

L’hètich,  aturat  en  la  volta  del  caminal,  semblava 
una  figura  de  cera 

Víctor  Català 


«  VORAS  DEL  RHIN  :  DRACHENFEES  »  aquarel-la,  per  O.  JUNYENT 


«  RECORT  D’HOLANDA 


AQUAREL·LA,  PER  O.  JUNYEN1 


BLASEE 


PINTURA  AL  OLI,  PER  S.  JUNYENT 


JOVENTUT 


18 


POLÍTICA  CATALANA 

odrà  haverhi  parers  ben 
oposats  sobre  la  conve¬ 
niència  de  que  dins  del 
Catalanisme’s  marquin  di¬ 
ferenciacions  polí  tic  as, 
mes  no  hi  ha  ningú  que 
pugui  negar  ab  veritat  el 
fet  de  qu’existeixen.  Pre¬ 
cisaria  ésser  cego  pera  no 
veure  una  gran  opinió  ca¬ 
talanista  conservadora,  al  costat  d’una  gran  opi¬ 
nió  catalanista  lliberal  y  democràtica,  opinions 
qu’han  juntat  las  sevas  forsas  pera  lluytar  enèr¬ 
gicament  ab  el  centralisme  de  tots  colors  y  for- 
mas,  però  qu’han  definit  ab  claretat  sas  tenden- 
cias  respectivas  sempre  que  la  ocasió  ha  vingut 
de  ferho. 

D’un  temps  ensà,  els  unitaris  d’Espanya  s’han 
habillat  ab  las  rojas  vestimentas  jacobinas,  y  po- 
santse  enfront  dels  autonomistas  catalans,  els  hi 
han  declarat  guerra  implacable,  en  nom  de  las 
ideas  modernas  y  dels  principis  revolucionaris. 
Això  ha  vingut  després  de  la  terrible  desfeta  de 
las  forsas  conservadoras  unitarias,  que  invoca- 
van  en  mitj  de  la  batalla  els  inviolables  furs  de 
l’autoritat  atropellada,  del  ordre  pertorbat  anàr¬ 
quicament  pel  Catalanisme  al  presentarse  aquest 
per  primera  volta,  armat  de  totas  armas,  noble 
y  decidit  en  el  camp  de  la  política  d’acció.  Al 
comensar,  va  ésser,  donchs,  el  Catalanisme  un 
moviment  ple  de  rebeldías  contra  totas  las  lleys 
estatuhidas,  y  sas  doctrinas  foren  condempnadas 
per  disolvents,  y  els  seus  homes  perseguits  y 
empresonats  com  a  sectaris  perillosos.  Després 
s’ha  produit  un  cambi  sorprenent  en  el  criteri 
y  en  la  conducta  dels  seus  perseguidors.  Han  ca¬ 
llat  els  homes  de  govern,  s’han  arreconat  las 
lleys  de  repressió,  han  finit  els  processos,  las  pre¬ 
sons,  las  multas,  las  denuncias;  y  ha  aparegut 
p~ovocativament  la  demagògia  sense  cap  més 
missió  que  la  de  presentar  al  Catalanisme  com 
una  escola  tradicionalista  y  reaccionaria,  ene¬ 
miga  de  las  ideas  progressivas  y  del  benestar  de 
las  classes  proletarias,  influhida  per  totas  las  peti- 
tesas  y  miserias  que  poden  cabre  en  l’esperit 
del  home. 

jCosa  maravellosal  A  n’el  Catalanisme  que, 
com  a  tal,  es  essencialment  y  únicament  autono¬ 
mista,  ningú  1  ha  atacat  per  autonomista:  els 
conservadors  l’han  atacat  per  revolucionari,  y 
els  revolucionaris  per  conservador.  Y  icosa  més 
maravellosa  encara!  quan  el  Catalanisme  lluy- 
tava  ab  els  conservadors,  els  conservadors  cata- 
lanistas  se  posavan  devant  per  devant  dels  seus 
propis  principis  escrits  en  las  banderas  enemi- 
gas.  Y  quan  ha  lluytat  ab  els  demòcratas,  no  hi 
ha  hagut  cap  demòcrata  catalanista  que  no  com¬ 
batés  descobertament  a  n’els  que  proclamavan 
desde’l  camp  unitari  las  ideas  lliberals  y  demo- 
cràticas. 

Aquestas  singularitats  que  poden  semblar  a 


n’els  esperits  superficials  complertament  inex¬ 
plicables,  tenen  la  seva  justificació  en  la  dife¬ 
rencia  radicalíssima  qu’existeix  entre  la  política 
idealista  y  dogmàtica  dels  pobles  castellans,  y 
la  política  positiva  catalana,  qu’es  la  que  ha  se¬ 
guit  y  predicat  l’autonomisme  desde  sa  primera 
aparició  a  la  vida  pública. 


En  els  pobles  de  formació  particularista,  com 
Inglaterra,  els  Estat  Units  y  la  nostra  Catalunya 
quan  no  dirigían  la  seva  política  desde  fora,  els 
conservadors  tenen  un  sentit  històrich  y  els  de¬ 
mòcratas  un  sentit  positivista,  que’ls  diferencia 
totalment  dels  conservadors  y  dels  demòcratas 
dels  pobles  idealistas  com  Castella  y  Fransa. 

Fixèuvoshi:  els  carlins  y  els  conservadors  a  la 
espanyola,  els  llegitimistas  y  els  moderats  fran¬ 
cesos,  ne  parlan  molt  de  la  forsa  incontrastable 
de  la  tradició  y  del  respecte  que’s  deu  als  drets 
històrichs;  però  quan  giran  la  vista  a  lo  passat, 
no  es  pera  buscarhi  las  arrels,  els  fonament  de 
las  institucions  socials  y  políticas  modernas, 
sinó  pera  justificar  las  sevas  pretensions  de  que 
la  Humanitat  comensi  un  moviment  cap  enda¬ 
rrera,  y  adopti  novament  las  formas  vellas.  Y  es 
que  no  tenen  el  veritable  sentit  històrich,  el  sen¬ 
tit  de  la  evolució  y  de  la  vida  de  las  societats 
humanas.  Pera  ells,  lo  qu’ha  sigut  avans  no  es 
un  precedent  necessari  de  lo  qu’es  avuy;  lo  qu’ha 
sigut  avans  es  un  ideal  a  realisar,  una  teoria  de 
govern,  una  bandera  de  partit,  un  dogma  que 
fatalment  ha  d’imposarse,  encara  que  sigui  vio¬ 
lentant  l’estat  de  cosas  actual.  Veusaquí  per 
què  encara  hi  ha  qui  demana,  en  nom  dels  sen¬ 
timents  tradicionalistas,  la  restauració  de  las 
monarquías  absolutas,  que  ja  en  son  temps  cum- 
pliren  la  missió  històrica  de  desballestar  el  re¬ 
gim  feudal  de  la  Edat  Mitja,  com  hi  ha  qui  de¬ 
fensa,  en  nom  de  las  ideas  conservadoras,  que 
deuhen  sobreposarse  a  n’els  drets  dels  pobles 
els  interessos  de  las  monarquías  constitucionals 
hereditarias,  qu’han  sigut  històricament  y  son 
encara  en  moltas  bandas,  una  transició  cap  a 
formas  de  govern  més  avensadas. 

Els  demòcratas  dels  pobles  idealistas  rebut- 
jan  lo  passat,  com  si  tot  ell  fos  un  somni  febrós 
de  crims,  d’injusticias,  de  disbauxas  vergonyo- 
sas,  com  si  la  Humanitat  comensés  ara  nova¬ 
ment  la  seva  vida,  y  buscan  l’ideal  en  un  per- 
vindre  qu’ells  imaginan  de  perfecció  absoluta. 
Una  vegada  l’han  elaborat  filosòficament  el  seu 
ideal  de  perfecció,  el  converteixen  en  bandera 
de  partit,  li  aixecan  un  altar,  el  declaran  sagrat 
e  inviolable,  y  tractan  d’imposarlo  fanàticament 
valentse  també  com  els  seus  contraris  de  la 
forsa  tirànica  de  la  lley  o  de  la  brutal  violència 
de  las  armas. 

|Quàn  diferenta  es  la  naturalesa  d'aquestas 
dugas  grans  tendencias,  conservadora  y  demo¬ 
cràtica,  en  els  paísos  de  formació  particularistal 
No  s’hi  veu  en  ells  desenrotllarse  y  creixe’ls 


JOVENTUT 


9 


partits  demagògichs  ni  els  absolutistas,  perque 
ni  els  conservadors  extreuhen  teorías  de  la  His¬ 
toria,  ni  els  demòcratas  las  inventan  pera  em- 
motllarhi  després  la  realitat  present.  Recullen 
aquells  de  lo  passat  tot  lo  qu’es  viu,  y  ho  soste¬ 
nen  no  més  a  títul  de  qu’es  viu,  de  qu’encara 
està  arrelat  a  la  conciencia  popular;  estudían  els 
demòcratas  positivament,  ab  els  procediments 
qu’avuy  imposa  la  ciència,  els  elements  histò- 
richs  recullits  y  defensats  per  altres,  y  a  la  llum 
d’un  ideal,  que  no  pretenen  realisar  del  tot  ni 
en  un  determinat  moment,  els  modifican  y  favo- 
reixen  la  seva  evolució  cap  endevant  ab  un  sen¬ 
tit  indefinidament  progressiu. 

Es  veritat  que  hi  ha  algunas  vegadas  una 
oposició  circunstancial,  una  lluyta  més  o  menys 
violenta  entre  conservadors  y  lliberals,  sobre  la 
oportunitat  de  fer  certas  reformas.  Però  no  pot 
negarse  qu  ’en  els  procediments  de  las  dugas 
tendencias  particularistas,  s'hi  nota  clarament 
una  enlayrada  y  pacífica  cooperació  pera  reali¬ 
sar  l’obra  política  y  social,  com  no  pot  ne¬ 
garse  qu’en  totas  dugas  s’hi  observa  un  esperit 
de  llibertat,  de  respecte  a  la  vida  de  tot  lo 
qu’existeix,  d'autonomia,  en  una  paraula,  que 
manca  absolutament  a  n’els  partits  idealistas. 
En  aquests,  un  dogma  devant  per  devant  d’un 
altre  dogma,  fa  inevitable  una  tremenda  lluyta, 
una  perpetua  oposició  entre  dos  ideals  irrealisa- 
bles;  y  aixís  els  pobles  viuhen  inquiets  y  negui¬ 
tosos,  corsecats  per  las  febradas  imaginativas 
que  se’ls  emportan. 

A  n’els  particularistas  se'ls  hi  fa  l'acusació  de 
que  no  senten  els  grans  ideals  humans,  de  que 
no  trevallan  més  que  pels  interessos  miserables 
de  la  localitat  a  que  pertanyen.  Res  més  in¬ 
just,  res  més  contrari  a  la  veritat  dels  fets  y  de 
las  cosas.  Els  grans  ideals  humans,  els  particu¬ 
laristas  potser  no  is  predican  com  els  altres, 
però  s’inspiran  en  ells  pera  dirigir  la  seva  acció 
política  y  social,  y’is  fan  més  viables  y  més 
pràctichs  donant  absoluta  autonomia  a  las  enti¬ 
tats  que  per  la  seva  naturalesa  venen  cridadas 
a  realisarlos  en  lo  possible.  Segurament  que  a 
Inglaterra  may  va  parlarse  tant  de  la  llibertat 
dels  homes  com  a  Fransa,  però’ls  inglesos  varen 
tenirla  cent  anys  avans  la  llibertat,  y  varen 
obligar  a  las  nacions  idealistas  y  predicadoras, 
a  abstendres  per  sempre  més  de  fer  l’infame  cò¬ 
rners  de  carn  humana.  Els  Estats  unitaris  pro- 
claman  ab  crits  estridents  la  llibertat  religiosa, 
y  en  nom  del  ideal  religiós  persegueixen  a  las 
iglesias  y  a  las  sectas;  invocan  a  cada  moment 
la  llibertat  científica,  y  en  nom  del  ideal  cientí- 
fich  s’apoderan  de  la  Universitat  y  monopolisan 
la  ensenyansa;  se  donan  ayres  de  resoldre  las 
qüestions  socials,  y  en  nom  del  ideal  social 
imposan  solucions  nascudas  de  las  doctrinas 
que’ls  governants  professan.  Sempre  la  coacció 
y  la  forsa  embolcallantse  ab  el  ropatge  majes¬ 
tuós  del  Ideal. 

Procediments  ja  arreconats,  procediments  de 
la  velluria,  els  de  voler  realisar  els  grans  ideals 
humans  per  medi  del  poder  polítich,  El  progrés 


es  obra  de  la  selecció  continua;  las  atribucions 
dels  governants  en  las  societats  primitivas  abar- 
cavan  tots  els  fins  de  la  vida  humana,  y  avuy 
els  pobles  progressius  van  eliminant  de  mica  en 
mica  de  las  funcions  del  Govern  públich,  tots 
aquells  problemas  qual  realisació  correspòn  na¬ 
turalment  a  determinadas  entitats  autònomas. 

Per  aquí  sí  que’s  camina  dretament  a  un 
ideal  superior  de  cultura  individual  y  corpora¬ 
tiva,  fent  cada  día  més  innecessària  l’aborrible 
tutela  que  sobre  moltas  esferas  de  la  vida  exer¬ 
ceix  l’Estat  polítich.  No  s’hi  camina  certament 
tornant  a  aixecar,  devant  de  las  nacions  moder- 
nas,  banderas  de  dogmas  qu'aspiran  al  govern 
pera  imposarse,  banderas  d’odi  y  de  rancunias 
portadas  al  combat  pels  que  senten  la  desespe¬ 
ració  de  la  impotència:  de  la  impotència  de  do¬ 
nar  vida  a  lo  que  no  la  té  sinó  en  els  cervells 
dels  metafísichs  de  la  esquerra,  de  la  impotèn¬ 
cia  dels  metafísichs  de  la  dreta,  obstinats  en  res- 
sucitar  lo  que  ja  es  mort  y  està  enterrat  en  els 
abitns  insondables  de  la  Historia. 


Hi  ha,  donchs,  una  oposició  substancial  entre 
la  política  idealista  dels  unitaris  a  la  espanyola, 
negres  y  rojos,  y  la  política  particularista  y  posi¬ 
tiva  dels  demòcratas  y  dels  conservadors  a  la 
catalana.  S’anomenaràn  aquells  autonomistas 
pera  no  contradir  els  sentiments  de  la  gent 
d’aquesta  terra;  mes  ab  els  seus  actes  aniràn 
demostrant  que  son  tot  lo  contrari.  Per  amagat 
que  ho  duguin,  sorgirà  per  tot  arreu  l’instint 
despòtich,  absorbent,  intolerant,  qu’es  la  carac¬ 
terística  dels  politichs  de  las  nacions  idealistas. 
El  proselitisme  dogmàtich  engendra  fatalment 
definidors  y  mestres  intalibles;  l’estat  de  lluyta 
crònica  fa  neixe  entre’l  poble  l’esperit  de  dis¬ 
ciplina  militar,  la  sumissió  cega  y  absoluta  a 
l’autoritat  dels  quefes. 

Es  d’esperar  ara  que  devant  de  la  situació 
creada  a  Catalunya,  las  dugas  grans  agrupacions 
del  Catalanisme,  la  democràtica  y  la  conserva¬ 
dora,  afirmaràn  cada  día  més  las  sevas  especials 
tendencias,  y  trevallaràn  separadament  y  ab  un 
sentit  superior  de  cooperació,  pels  drets  y  pels 
interessos  de  nostre  poble,  sens  apartarse  may 
del  esperit  particularista  y  positiu  de  la  política 
catalana. 

Ildefons  Sunol 


DIBUIX,  PER  f.  M.  XIRO 


dibuix,  per  F.  GIMENO 


DIBUIX,  PER  R.  PICHOT 


croquis,  per  I.  NONELL 


Vi 


Còm  plora  l’Infant!  còm  plora  sa  Altesa! 
Qu’amarch  el  seu  plori  que  fonda  sa  pena! 

Son  bell  cantiret,  joyell  de  Venecià, 
de  trinch  argentí,  de  formas  tan  bellas, 
tot  ell  irisat  ab  iris  de  perlas  .. 
son  bell  cantiret  ha  caygut  en  terra! 

Bombolla  subtil  que  l’ayre  reventa, 
s’ha  fet  més  bossins  que’l  cel  no  té  estrellas 
Còm  plora  l’Infant!  còm  plora  sa  Altesa! 

Bé  cercan  consols  el  Rey  y  la  Reyna; 
el  príncep  no  vol  paraulas  dolcetas, 
vol  son  cantiret  qu’lia  perdut  per  sempre. 

El  canti  es  trencat,  son  cor  també’s  trenca. 

II 

El  Bufó  del  rey  vora  al  nin  s’assenta; 
si  no’l  distrèu  ell,  no  hi  ha  qui’l  distrega. 

«No  ploris,  reyet!  amóixat,  rateta! 
si’l  canti  s’ha  mort,  alégrat  y  envèjal; 
qu’ara  qu’es  trencat  sa  vida  comensa. 

Tot  canti,  dins  d’ell,  porta  una  animeta; 
de  tan  trasparent  ningú  la  pot  veure. 

Quan  un  canti’s  mor,  quan  un  canti’s  trenca, 
l’ànima  radiant  s’en  vola  lleugera, 
s’en  vola  més  alt  que  lluna  y  estrellas. 

Allà  dalt,  molt  lluny,  més  lluny  que  no’t  pensas, 
resplandeix  un  cel  liont  va  l’animeta 
dels  cantis  de  bé  que’s  trencan  en  terra. 

Abà  dalt  fan  cap,  ditxosas  per  sempre, 
hont  gosan  en  pau  una  vida  eterna 
bevent  a  raig  fet  l'hidromel  que’ls  vessan 
uns  cantis  alats  qu’entorri  aletejan...» 

L'Infant  ha  callat  ab  goig  y  sorpresa; 
la  faula  del  vell  son  cor  asserena; 
creyent  y  dubtant  al  Bufó  contempla 
y  extàtich  sonriu  plegant  las  manetas. 

En  tant,  al  sentir  tal  doll  de  futesas 
y  al  veure  al  Infant  ab  cara  riallera, 
riuhen  de  tot  cor  el  Rey  y  la  Reyna; 
riuhen  que  riuràs  murmurant:  « ]Trapella! » 


De  sobte,  apartant  la  cortina  estesa, 
el  confés  dels  Reys  al  saló  penetra; 
ab  front  cellajunt  y  ab  vista  severa 
rehulla  al  Bufó  y  als  Reys  amonesta: 

«Mentida  m’apar  que  poguèu  permetre 
qu’escolti  l’Infant  semblants  beslïesas!» 

La  Reyna  y  el  Rey  de  riure’s  contenen; 
l’Infant  s’ha  aixecat  y  la  mà  li  besa. 

El  frare  s’assèu;  la  llissó  comensa: 

«Avuy  tractarem  de  la  vida  eterna.» 

Y  el  Bufó  s’en  va,  gratantse  la  orella. 

Apeles  Mestres 

L’ARBRE  Y  L’AUCELL 

L’arbre  està  trist,  près  a  terra; 
l’aucellet  vola  content; 
quan  l’arbre’l  veu  a  la  vora, 
voldria  anarsen  ab  ell. 

— Aucellet  amich,  tu  ets  lliure; 
vas  hont  vols,  ningú’t  reté; 
jo  só  esclau  y  a  terra’m  lligan 
las  arrels  seguidament. 

Aucell  amich,  còm  t’envejo! 

Jo  com  tu  voldria  ser: 
al  dematí  en  aquest  marge, 
a  la  nit  més  lluny  que’l  vent. — 

L’arbre  està  trist,  près  a  terra; 
l’aucellet  vola  content; 
l'arbre ’l  veu  que  se  li  allunya, 
y  l'aucell  quí  sab  hónt  es. 

Des  que  l’aucellet  es  fòra 
no  han  passat  gayres  moments; 
se  sent  un  tret  qu 'esgarrifa; 
l’aucell  cau;  no  s’alsa  més. 

L’arbre  segueix  près  a  terra, 
bressantse  tranquilament. 

Só  felís  Que  bo  es  ser  arbre! 

Que  trist  es  el  ser  aucell! 

Joseph  Martí  y  Folguera 


* 

ïfc  »{• 

Creix  el  núvol,  més  negre  que  drap  dels  morts; 
arreu  de  timba  en  timba  boten  els  trons, 
y  brunz  la  pedregada  xafantho  tot. 

Y  l’home  que  s’esglaya,  cau  de  genolls 
clamant  misericòrdia  pels  pecadors. 

Núvols  y  llamps  ja  tornan;  la  llum  se  fon; 
mes  contra  la  tempesta  braman  canons 
y  fuig  la  nuvolada,  brillant  el  sól. 

Y  l’home  que  ab  soperbia  ja  ha  alsat  el  front, 
diu:  —Jo  de  tot  soch  l’amo,  Deu  no  es  enlloch. — 

Y  pels  espays  sens  termes  va  un  gra  de  pols. 

Angel  Guimerà 


ELS  TRES  ARCÀNGELS 


Rapiiael. 


Gabriel. 


Micael. 


Els  Tres. 


En  mitj  del  chor  de  tota  esfera 
el  cant  del  sól  no  para  may; 
tot  retrunyint  en  sa  carrera 
assenyalada  per  l’espay. 

Ell  dóna  als  àngels  fortalesa 
que  ignocentment  li  van  entorn: 
la  creació  resta  incompresa 
y  bella  com  el  primer  jorn. 

Roda  la  terra  sa  hermosura 
ràpidament,  ràpidament: 
de  la  paurosa  nit  obscura 
passa  a  la  llum  més  resplandent. 
Mou  l’ampla  mar  sas  grans  onadas 
contra  la  costa  escumejant: 
y  costa  y  mar  van  emportadas 
pel  curs  etern  que'ls  astres  fan. 

De  terra  a  mar,  de  mar  a  terra 
corren  bramant  las  tempestats 
movent  al  món  continua  guerra 
furiosament  per  tots  costats. 

Y  la  centella  destructora 
brilla  al  devant  del  tro  sens  fre: 
ton  missatger,  Senyor,  t’adora 
en  el  jorn  teu  sempre  serè. 

Tu  als  àngels  dónas  fortalesa 
que  ignocentment  te  van  entorn  : 


la  creació  resta  incompresa 
y  bella  com  el  primer  jorn. 

Goethe:  Faust.  Pròleg  en  el  cel. 
Traducció  de  J.  Maragall 


CAP  D’ANY 

Ja  tomba  mitja  nit... 

Que  blancas,  las  montanyasl... 

Aquell  nuvolot  negre,  de  formas  tan  estranyas, 
ja’s  va  perdent  de  vista!.. .  Com  malehidas  ombras 
las  bruixas  han  fugitl 

Se’n  son  anadas  totas,  las  bruixas  del  altr’anyl 
Se  las  emporta’l  núvol,  muntadas  en  escombras, 
al  fons  del  llur  estany. 

Còm  brillan,  els  estels! 

Y  que  colors  qu’encenen,  en  la  buydor  dels  celsl 
Mirèu  las  malvestats, 

darrera  de  las  bruixas  com  vol  d’esperitatsl 

Que  bé,  que  no  tornessin 

ni  enguany  ni  cap  més  anyl 

Quin  món  que  fóra,  el  nostre,  si’s  quedessin 

per  sempre  més  al  fons  d’aquell  estany! 

Quina  blancor,  la  neu!... 

Oh  pura  nitidesa! 

A  qui  somnia  ab  tu,  còm  li  sab  greu 
de  veures  quasi  sempre  a  la  vellesa 
quan  arriba  a  ser  teul 
Ah!  dPer  què,  en  aquest  món, 
encatifas  tan  poch  la  primavera? 
dPer  què  l’estiu  no  enjoyas,  falaguera, 
ab  ton  quelcom  extàtich  y  profond? 

Per  què  aquest  fat  etern 

de  que  la  neu  blanquegi  quasi  no  més  d’hivern? 

Mes  oh!  aixequèm  els  ulls  cap  al  conjunt 
de  tants  estels  que  brillan  tremolant 
y  el  camí  de  lo  immens  assenyalant!... 

No  hi  arriban,  las  bruixas,  tan  amunt!... 

Que  neu!  Quina  blancor! 

Y  l’arbre,  despullat,  quina  tristor, 
somniant,  llunyà  encara,  el  seu  renou!.  . 

Surt  el  sóll...  Bon  any  nou!... 

E.  Guanyabéns 


RETRAT  DE  UNA  DAHA 

per  DOMENICO  THEOTOCOrULI  «l»  -  EL  QRECO  • 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 


Ni  dominats  ni  dominadors,  per  Pompeyus  Gener.— El 
«trust»  universitari,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà. 
—  Els  Reys,  per  Carles  Arro  y  Arro.— Un  comunicat: 
Carta-protesta,  per  Romàn  de  Grassot. — Pum!  Pam! 
Pim!,  o  tornemhi  que  no  lia  estat  res,  per  Joaquim 
Pena.— Farsants,  per  Manel  Torné. — Teatres,  per 
Emili  Tintorer.— Notas  bibliogràficas,  per  Geroni 
Zanné.—  La  qüestió  Nozaleda,  per  Rafel  Vallès  y 
Roderich.— Paràbolas,  per  Jacobus  Sabartés.— No- 
vas. 

FOLLETÍs. 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall — Plech  4. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  24. 


NI  DOMINATS  NI  DOMINADORS 

1904!  Bon  any,  companys  y  amichs!  Tin- 
guèu  fe  en  el  pervindre,  que  quant  més  avan- 
sa’l  temps,  més  avansan  las  nostras  ideas! 
El  temps  ens  dona  la  rahó:  ell  ens  diferencia 
dels  de  la  Espanya  central  que  volian  ma- 
narnos  a  titul  d’una  superioritat  falsa. 

No  fa  gayre,  un  diari  de  Barcelona  duya 
un  article  d’un  escriptor  de  Madrid,  el  qual 
ens  volia  concedir  la  hegemonia  d’Espanya. 
Barcelona  deuria,  segons  ell,  ósserne  la  ca¬ 
pital. 

Avans,  fa  pochs  anys,  gracias  que’ns  con¬ 
cedissin  el  que  la  nostra  ciutat  estimada  fos 
una  capital  de  provincià  distinguida ,  com 


deya  en  Sagasta,  el  qual,  al  venir  aquí  per 
primera  vegada  durant  la  Exposició  de  1888, 
se  va  estranyar  de  que  Barcelona  fos  una 
Saragossa  quatre  o  cinch  vegadas  més  gran ,  y 
res  més. 

Ja’ns  volen  fer  capital  de  la  península  é  is- 
las  adyacentes! 

Y  nosaltres  els  hi  contestem:  Gracias!  No 
volèm  ésser  ni  dominats  ni  dominadors,  ni 
amos  ni  criats!  Dihèm  com  aquell  antich 
poeta  d’ells: 

Yo  de  ninguno  soy  siervo 
ni  de  nadie  soy  senor. 

La  hegemonia  catalana  a  la  península!  Va¬ 
lent  disbarat!  Si  no  som  de  la  mateixa  fusta, 
malament  podrèm  ferlos  adoptar  formas 
propias  de  la  nostra.  Qu’ells  se  regeixin  com 
qui  son,  y  nosaltres  com  qui  som.  Volèm 
ésser  lliures  y  res  més.  Que’ns  deixin  estar: 
heusaquí  tot  el  nostre  ideal,  tot  lo  que  de- 
manèm. 

La  hegemonia  catalana  hauria  pogut  és¬ 
ser  profitosa  en  aquella  època  en  que’s  varen 
descubrir  las  Amèricas,  en  que’s  varen  tro¬ 
bar  las  illas  de  l’Asia  y  de  la  Occeania,  en 
que’s  varen  conquistar  paisos  a  l’Africa, 
pera  reprimir  las  piraterías  dels  sectaris  del 
Islàm.  Alashoras,  quan  per  un  matrimoni’s 
va  unir  la  corona  d’Aragó,  y  per  tant  Cata¬ 
lunya,  Mallorca,  València,  Nàpols,  Sicilià  y 


26 


JOVENTUT 


altres  paísos  a  Castella,  alashoras  la  hege¬ 
monia  catalana  podia  crear  un  imperi  llatí, 
essencialment  de  tendencias  humanas  pràc- 
ticas,  sense’ls  absoluts  y'is  fanatismes  en 
que'l  feu  la  rassa  castellana  en  profit  sols 
del  altar  y  del  trono. 

Avuy  ja  es  tart.  Gracias  donèm  als  caste¬ 
llans  de  bona  fe  qu’avuy  reconeixen  el  seu 
erro:  però  ja  es  inútil,  res  podriam  ferhi.  Al 
ampararnos  de  las  planuras  de  Castella,  de 
las  Andalusias  agitanadas,  y  dels  demés  paí¬ 
sos  ab  costums  de  moros  de  regadiu,  en  res 
podriam  millorarlos.  No  faríam  res  més  que 
introduhirhi  pertorbacions  cruentas. 

Avansant  els  temps,  els  pobles  se  diferen- 
cian,  cada  día  més.  El  medi  ambient  que’ls 
de  la  Espanya  central  y  meridional  s’han 
creat  ells  mateixos,  ha  afavorit  en  ells  els 
atavismes  africans  y  asiàtichs  qu’en  la  llur 
sang  portavan:  els  atavismes  fetichistas,  tirà- 
nichs,  absoluts.  En  cambi,  en  nosaltres  cata¬ 
lans  y  mallorquins,  la  evolució  ha  sigut 
aria.  Aria  europea,  precisament  perque  hem 
estat  oprimits,  perque  per  ells  hem  estat  re¬ 
butjats  com  inferiors  en  la  seva  evolució. 
Catalans  y  galicians  hem  sigut  sempre  ob¬ 
jecte  de  riota,  per  la  pronuncia  de  su  habla 
castellana  y  per  no  havernos  pogut  may  cas- 
tellanisar  prou.  Això’ns  ha  salvat!  Desgra¬ 
ciats  de  nosaltres  si  tan  solament  haguéssim 
pogut  assolir  la  categoria  de  sub-caste- 
llans!  ( i ) 

(i)  Un  exemple,  y  que  se’m  dispensi  si  m’ocupo  de 
mi  mateix  en  tal  assumpto,  però  ho  faig  com  el  físich 
que  fa  un  experiment  Sempre,  desde  qu’escrich,  y  en 
especial  desde  qu’escricli  llibres  en  castellà,  que  lle¬ 
geixo  en  els  pochs  escriptors  castellans  que’s  dignan 
criticarme  (y  parlo  dels  crítichs  seriós,  dels  escriptors 
dignes):  i.Tiene  un  léxico  castdla.no  pobre.»  iPiensa  mu- 
cho  mejor  que  escribe.»  «Làstima  que  lo  que  dice  no  sea 
en  buen  casiellano.»  « Su  pensamünto  es  enérgico,  sus  con¬ 
ceptes  justos,  mas  su  estilo  no  es  espanol.»  « Gener  es 
màs  francès  que  espanol ,  piensa  en  francès ,  ó  tal  vez  en 
catalàn ,  y  lo  expresa  como  puede  en  lenguaje  castellano.» 
iSuerte  que  Gener  no  es  espanol ,  sino  uno  de  iantos  ma- 
terialistas  franceses.-»  etc .,  etc .  Aquests  conceptes  ex¬ 
trets  de  crítichs  eminents:  Revilla,  Pacheco,  Cruz,  Me- 
néndez  Pelayo,  etc.,  demostran  que  jo,  a  pesar  d'haver 
estudiat  els  clàssichs  castellans,  a  pesar  d’haver  fet 
tots  els  possibles  pera  expressar  las  mevas  ideas  en 
la  hermosa  lengua  de  Cervantes ,  no  he  pogut  conse- 
guirho.  Y  tant  ho  diuhen,  y  ho  diuhen  escriptors  tan 
seriós,  que  a  la  fí  crech  que  deu  ésser  veritat.  Resultat, 
que  la  meva  organisació  psíquica’s  resisteix  al  castellà 
a  pesar  de  tots  el  esforsos.  Ells  aixís  ho  proban.  Per 
contra,  en  francès  may  ningú  m’ha  dit  res  d’això.  «On 
ne  se  douterai  quil  ne  soit  pas  français »,  deya’l  gran 
Littré  parlant  de  la  meva  primera  obra.  «II  est  français 
par  son  style ,  bien  plus  français  que  la  plupart  de  nos 


Perque,  no  hi  ha  pas  dubte:  els  catalans 
may  podrèm  castellanisarnos,  ni  acatalanar- 
los  a  n’ells.  Som  com  l’oli  y  l’aygua,  que 
may  se  barrejan  ben  bé  per  més  que’s  fassi, 
y  si’s  barrejan  en  una  batuda  per  forsa,  fan 
sols  una  emulsió,  un  cos  espès  que  després, 
poch  a  poch,  va  destriantse  fins  que’s  quedan 
els  dos  líquits  diferenciats,  l’oli  sobre  y  l’ay- 
gua  sota. 

Tal  passa  ab  nosaltres  y’is  fills  de  la  Es¬ 
panya  sub-ibèrica.  Aixís,  ni  nosaltres  podèm 
plegarnos  a  llurs  lleys,  ni  podriam  may  or- 
ganisarlos  a  n’ells  a  la  nostra  manera.  Lo 
millor  es  que  cadascú’s  quedi  accentuantse 
en  son  tipo  sociològich  especial  y  propi.  Nos¬ 
altres  regintnos  per  lleys  lliures  y  humanas: 
ells  per  conceptes  absoluts,  per  cacichs,  per 
frares,  adorant  el  Verb  (la  santa  paraula). 
Sols  volèm  ésser  nosaltres  mateixos ,  tenir  nos¬ 
tra  autonomia  absoluta  pera  perfeccionarnos 
d’acort  ab  els  impulsos  de  nostra  rassa  celta- 
llatina,  es  a  dir,  aria,  o  sia  europea. 

En  quant  a  ferlos  de  capital  y  a  dirigirlos, 
mil  gracias.  Guàrdinse  ells  el  seu  Madrid, 
ja’ls  hi  regalèm,  ja  està  bé  allà  hont  està  y 
còm  està.  Anantlos  a  civilisar  o  venint  ells 
aquí,  ens  embrutirian.  Massa  que  n’hi  ha 
aqui  de  toreros,  investigadors,  soldats,  auto¬ 
ritats  brutals  de  tota  mena,  etc.,  etc.  Sols  els 
demaném  que’ns  deslliurin  de  llur  presencia. 
Roma’s  va  perdre  al  voler  civilisar  als  bar- 
bres.  Deixeunos  ésser  nosaltres  mateixos  y 
mirar  cap  a  Europa! 

P ompeyus  Gener 


ècrivains  On  devine  seulement  a  travers  de  sa  prose  colo- 
rèe  quil  est  latinu,  escrivia  J  Richepin.  Y  Lefèvre  ex¬ 
clamava'  «C’est  étonitant  comme  071  peut  ècrire  si  bien 
notre  langue  au  deia  des  Pyrènèes.»  «.Son  style  est  essen- 
tiellement  français,  je  veux  dire  europèenmoderne;  apeine 
si  on  y  trouve  quelque  chose  d’ancien  laiin  dans  sa  proso- 
die >,  deya  en  Charles  Bigot.  Y  l’Octave  Uzanne  afegia: 
c  II  est  bien  à  nous  cet  èc-rivain ,  par  son  style ,  par  sa  pe7i- 
sée,  par  son  langage  et  par  sa  race.-i> 

Altres  escriptors  de  nostra  terra  podria  citar  com 
exemples.  En  Guimerà  ha  sigut  traduhit  en  francès,  y 
ha  resultat.  Els  escriptors  castellans  no  resultan. 


JOVENTUT 


27 


EL  TRUST  UNIVERSITARI 

A  la  Universitat  hi  ha  un  trust;  aixis,  tal 
com  sona.  Hi  ha  un  grupet  de  catedràtichs 
caslilas  tots  ells,  anticatalanistas  rabiosos, 
tontos,  pretensiosos  y  coaligats  ab  un  sol  fí: 
el  de  acabar  con  el  Catalanismo . 

(Volen  conéixels,  a  n’aquests  catedràtichs 
mangonejadors  de  las  cireras  universitarias? 
Aquí  van:  Rafel  Rodríguez  Méndez,  Llorens 
Benito  de  Endara,  Andreu  Martínez  Vargas, 
Carles  Calleja,  Odón  de  Buen  y  Marcel  Ri- 
vas  Mateos.  Aquí’ls  tenen  de  cos  present  als 
ilustres  professors  del  trust ,  a  n’aquests  as¬ 
tres  refulgents  de  la  sabiduría  que  si  en  la 
Universitat,  en  l'Ateneo  y  en  la  prempsa  seria 
son  considerats  com  una  especie  de  Don 
Tancredos  de  la  Ciència,  en  cambi  son  ova¬ 
cionats  y  triomfan  en  tota  la  linia  en  la  so¬ 
cietat  de  matarifes,  en  l’Ateneo  de  Badalona 
y  en  la  Casa  del  Pueblo  de  Tarrassa,  ahont 
s'esplayan  de  tant  en  tant  desenrotllant 
punts  d'Historia  Natural,  Metafísica,  Litera¬ 
tura,  Trigonometría  y  altres  temas  d’impor- 
tancia  y  utilitat  incalculables  pera  la  classe 
obrera  que  va  (0  no  va)  a  escoltarlos  y  a 
aplaudirlos. 

El  cap-pare  d’aquesta  cuadrilla  de  fills  de 
la  toga  y  de  la  Fraternidad  Republicana ,  es 
el  doctor  Rodríguez  Méndez,  el  piquito  de 
oro  com  l’anomenavan  temps  enrera,  quan 
encara,  pera  passar  per  sabi  a  la  moderna, 
bastava  parlar  del  element  obrer,  dels  drets 
del  home,  del  poder  del  clero,  dels  progres¬ 
sos  del  siglo  del  vapor  y  de  la  electricidad  y 
d’altras  cursilerias  per  l’estil,  barrejat  tot 
això  ab  quatre  gotas  d’escepticisme,  y  ab  una 
mitja  rialleta  volterianesca  pera  final. 

El  segón  espasa  es  don  Llorens  Benito  de 
Endara,  un  subjete  que,  fa  poch,  va  arribar 
a  Barcelona  ab  fama  y  pretensions  de  pensa¬ 
dor  modernissim,  de  spencerià  alambicat... 
y  j falsa  ilusión ,  vana  realidad! ...  se  va  reve¬ 
lar  ab  una  obra  de  Dret  Mercantil  en  la  que 
traduheix  Genève  per  Gènova  y  en  la  que, 
entre  altras  cosas  de  suma  importància  (!), 
tracta  de  la  Edat  de  Pedra,  de  la  Edat  de 
Bronze  y  de  la  Edat  de  Ferro,  y  de  si’ls 
Rooles  de  Oleron  foren,  0  no  foren,  obra  de 
Leonor  de  Guyena,  arrodonint  la  seva  repu¬ 
tació  ab  unas  explicacions  a  la  càtedra  ple- 
nas  de  sentit  pràctich  y  d’esperit  modern, 


en  las  que’l  bon  senyor,  abandonant  lutinas 
y  motllos  antiqüats  y  seguint  la  prestigiosa 
escola  de  don  Angel  Bas,  estableix  un  siste¬ 
ma  novissim  de  classificacions  y  subclassifi- 
cacions,  com  la  que  recordèm  dels  actos 
mercantiles  en  actos  mercantiles  subjetivos ,  ac¬ 
tos  mencantiles  objetivos  y  actos  mercantiles 
subj'etivo-objetivos ,  y  un  floret  de  definicions, 
entre  ellas  las  que  ab  gran  acopi  de  detalls 
dóna  de  lo  qu’es  un  Ganguil,  y  lo  qu’es  una 
Draga.  Més  profonditat  de  conceptes  y  més 
coneixements  de  Dret  Mercantil  no’s  poden 
pas  exigir. 

Els  demés  del  cartell  son  simples  peixos 
de  colors,  que  sols  se  bellugan  per  l’afany 
d’una  burda  popularitat,  per  mor  de  pescar 
alguna  concejalía  escadussera  y,  més  que  per 
res,  per  son  odi  de  rassa  a  Catalunya. 

Aquests  senyors  son  els  qu’organisan  ex¬ 
pedicions  cientificas,  sense  cap  mira  lucra¬ 
tiva,  a  Mallorca  y  a  Banyuls,  com  l’Odón  de 
Buen;  els  que  tras-cortina  y  sense  comprome- 
tres  gayre  (per  mor  de  la  càtedra)  covan  y 
revifan  Joventuts  Republicanas  que  millor 
s’haurían  d’anomenar  Castellanas,  Ateneus 
escolars  y  una  agrupació,  de  la  que  fa  temps 
que  no  se’n  parla,  dita  de  Extensión  Univer¬ 
sitària.  Y  per  ultim,  aquests  senyors  son  las 
gallinas  qu’han  post  els  ous  d’aquesta  fla- 
manta  Assamblea  Pedagògica. 

Oh,  l’Assamblea  Pedagògica!  Es  l’obra 
colossal  de  las  patums  del  trust ,  que  s’han 
dignat  concedir  alguns  dècims  y  algunas 
apuntacions  d’aquest  número  de  glòria  a’n 
alguns  de  sos  confrares  del  Institut  y  dels 
Amigos  de  la  Ensenanza,  capitanejats  per  lo 
Balaguer,  aquest  monument  vivent  del  pro¬ 
fessorat  català.  L’Assamblea  Pedagògica! 
Quin  aplech  de  discursos  insípits!  Quin  se¬ 
guit  de  vulgaritats  y  de  tonterias!  Y  quin 
modo  de  posarse  en  evidencia  las  baixas  pas¬ 
sions  y’l  fanatisme  de  la  colo  nia ,  qu’oficiava 
de  públich!  Ha  sigut  l’únich  bon  resultat 
qu’ha  donat  aquesta  famosa  Assamblea:  pre¬ 
sentar  al  natural  tots  els  exemplars  de  las 
dugas  coleccions  ab  que  compta’l  centra¬ 
lisme  a  Barcelona:  els  de  la  colecció  monàr- 
quich-catòlica,  ab  sas  ideas  y  sos  discursos  a 
lo  Bonald  0  a  lo  Lafuente,  y  els  de  la  colec¬ 
ció  jacobina  descubrint  y  volent  fer  passar 
per  novas  unas  teorias  y  unas  conclusions 
que,  si  hagueran  tingut  gran  èxit  à  fins  del 


28 


JOVENTUT 


sigle  xvin,  quan  l’última  paraula  sobre  en- 
senyansa  y  educació  era  l’Emile  de  Rous- 
seau,  avuy,  en  el  sigle  xx,  per  la  bona  fe  y 
l’endarreriment  que  suposan,  distreuhen  y 
fan  riure  als  que  vivint  la  nostra  època  y 
pensant  a  la  moderna,  al  veure  tanta  ridicu¬ 
lesa,  tant  encarcarament  y  tanta  intransigèn¬ 
cia  per  part  de  catòlichs  y  de  jacobins,  repre¬ 
sentants  llegitims  uns  y  altres  del  esperit 
espanyol  caduch,  no  podèm  menys  queapar- 
tàrnosen  ab  llàstima  y  ab  fàstich  murmurant: 
«Reaccionaris!...  Reaccionaris!...» 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


ELS  REYS 

Queya  sobre  la  terra  la  feble  claror  dels  es¬ 
tels,  qu’en  el  cel  blavós  y  fosch  se  somre- 
yan  mutuament,  mirantse,  com  germans. 
Y  contemplantlos,  en  el  sumptuós  balcó,  re¬ 
colzada  sobre  la  barana  de  blanch  marbre, 
na  Clara  somreya  lo  mateix  qu’ells,  mos¬ 
trant  entre’ls  seus  llabis  unas  dents  petitas  y 
lluhentas...  Mirava  al  cel  y  mirava  à  la 
terra.  De  sos  ulls  blaus  com  ensomnis  n’ei- 
xían  esguarts  tendres  y  placèvols  que  llepa- 
van  la  foscor  del  firmament  y  la  calma  tran- 
quila  dels  carrers;  y  mirant  ara  aquest  estel 
y  ara  aquest  altre  y  ara  aquest  fanal  y  ara 
aquest  altre,  somreya  com  mare  que  vegés 
jugar  a  sos  fills...  Contemplava  la  nit,  qu’era 
magnifica.  Era  la  dels  Reys,  la  Benvingu¬ 
da...  Perfumadas  flayras  suravan  per  las  vias, 
y  en  l’ayre  pareixia  sentirshi  tota  la  joya 
d’una  eterna  ilusió...  El  cel  baixava  ab  tota 
sa  llegenda  y  son  misteri  y  s’estenia  per 
unas  quantas  horas  sobre  la  terra.  La  desit¬ 
jada  glòria,  aquella  vetlla,  besava  als  infants 
en  sos  fronts  purs,  e  infanlava  en  els  grans 
anhels  puríssims.  Els’  àngels  de  la  pau  y 
l’alegria  creuhavan  els  espays,  y  acostantse 
als  llits  dels  infantons,  nous  àngels  guar¬ 
dians,  vetllavan  els  seus  somnis  venturosos. 
El  mantell  d’armonías  de  la  dolsa  ilusió  pro¬ 
tegia  aquell  vespre  la  ciutat.  La  eterna  joya 
de  la  ilusió  eternal  floria  aquella  nit,  boy  es- 
fullantse... 

Y  en  el  balcó  na  Clara  esperava  als  Reys, 
al  majestàtich  y  daurat  corteig...  Tenia  setze 
anys;  la  jovenesa — esteribot  alegre  que  ser¬ 
veix  pera  totaslas  cansons  — lahermosejava... 
Com  nostras  eslimadas  jovenívolas  tenia’ls 


cabells  rossos  y  suaus;  sas  galtas,  fruytas  de 
bosch  verge,  regalavan  sanitós  color  com  las 
de  las  pagesas,  y  tota  ella  regalava  alhora 
puresa  y  atracció...  Y  esperant  als  Reys  va 
cantar,  y  era’l  seu  cant  dols,  suau,  ubria- 
gador.  Sa  veu  finissima  adaptava  la  bella 
melodia  com  adaptan  las  formas  las  ayguas, 
y  abdugas  plegadas  al  eixir  de  la  boca,  ex- 
tasiavan  l’ayre  miraculós  d’aquella  nit.  Y 
Clara  estava  contenta;  al  seu  entorn  tot  pre¬ 
nia  romàntich  posat,  com  al  clar  de  la  lluna, 
y  aquell  posat  li  plavia  tant,  que  sense  voler 
comensà  a  plorar.  Sí,  va  plorar  envolcallada 
ab  sas  blancas  pells,  acariciadoras  y  tebio- 
sas,  com  plorava  al  teatre  quan  veya  a  algú 
ben  content... Era’l  seu  caràcter;  tot  lc  qu’era 
joya  la  posava  trista  d’una  estranya  tristesa. 
Sentia,  al  veure  rostres  satisfets,  aquella  sen¬ 
sació  inexplicable  de  que’ns  parla  l’Huysso- 
mans  en  el  seu  En  ménage.  Ella  experimen¬ 
tava  en  alt  grau  la  estranya  sensació  que’s 
percebeix  al  llegir  en  els  rètols  de  las  vellas 
botigas  de  barriada,  «Gendre  de  Joseph 
Ribas»  ó  «Viuda  y  Fills  de  Frederich  Pons». 
Perque  sota  las  lletras  d'aquests  rètols  ella 
veya  la  plàcida  tristesa  de  tota  la  familia 
assentada  al  entorn  de  la  taula  llumenadaper 
un  llum  de  petroli,  y  veya  al  més  gran  de 
tots  els  homes  llegir  el  diari  mentres  las  do- 
nas  parlavan  de  mil  cosas  qüolidianas,  y 
mentres  en  mitj  de  la  taula  exhalavan  sa 
flayra  eàpecial  las  monjetas  bullidas  santa¬ 
ment...  La  tristesa  quieta,  perennal,  ella  la 
comprenia  y  la  estimava.  Sabia  llegir  en  els 
rostres  contents  y  satisfets  la  interior  tristesa 
sempiterna,  y,  clarivident,  veya’l  dolor  en- 
volcallantho  tot,  y  veya  acostarse  la  tragèdia 
a  través  de  las  flors  alegradoras.  Com  el  foras¬ 
ter  del  drama  d’en  Maeterlinck,  contemplava, 
desde  darrera’ls  vidres  entelats,  la  mort 
entristint  a  la  familia,  la  tristesa  entrant  en 
la  casa,  y  com  ell,  somreya  al  contemplar 
que’l  nen  no’s  despertava... 

Y  esperant  als  Reys,  abocada  a  la  marbral 
barana,  va  recordarse  de  sa  infantesa,  y  com 
en  somni  febrós  va  veure  passar  al  seu  de- 
vant  tota  la  seva  vida  de  nena,  y,  més  que 
de  res,  va  recordarse  de  las  nits  dels  Reys... 
Aviat,  a  las  set,  se’n  anava  al  llit,  plena 
d’ilusió,  contenta,  alegra,  acaronadora,  ves¬ 
sant  amor.  S’agenollava  devant  de  la  Mare 
de  Deu  de  sa  cambra,  y  li  resava  forsa  pare- 


JOVENTUT 


29 


nostres,  credos,  ave-marias...  Y  en  veu  baixa 
li  pregava  que  digués  als  Reys  que  li  du¬ 
guessin  ifioltas,  moltas  joguinas,  ben  boni- 
cas,  ben  macas,  ben  hermosas.  Y’s  ficava  al 
llit,  y  amagava’l  seu  caparró  ros,  com  el  del 
nen  Jesús  de  las  imatges,  sota'ls  llensols  ben 
blanchs  y  ben  suaus...  No  podia  adormirse; 
fantasiosa,  imaginava  milers  de  joguinas,  y 
ab  els  ulls  cluchs  veya  dintre  seu  als  tres 
Reys,  l’un  blanch,  l’altre  bru  y  l’altre  negre. 

Y  aquest  li  feya  por,  una  gran  por.  Era  tan 
lleig,  tan  lleig!...  Tenia’ls  ulls  blanchs  com 
clara  d’ou  y  la  cara  més  negra  que’l  carbó 
que  duyan  sos  criats,  negres  com  ell,  pera’ls 
nens  dolents...  Y  passava  la  nit  y  la  són  no 
venia,  la  dolenta...  Y  a  las  dotze  li  semblava 
sentir  un  gran  soroll,  y  clarament  ohia  la 
trompeta  dels  heralts  dels  Reys...  Y  allavors, 
amagantse  bé  y  aclucant  ben  bé’ls  ulls  pera 
que’ls  Reys  se  pensessin  quedotmia,  s’ador¬ 
mia  realment  bressada  per  la  santa  ilusió 
que  l’animava. 

Y  Clara  encara  creya  en  ells,  com  els  in¬ 
fants.  Creya  en  ells  y  ademés  els  aymava. 
Per  això’ls  esperava  al  balcó,  mirant  arreu 
pera  vèurels  venir  de  ben  lluny,  com  miran 
las  mares  anguniosas  per  un  fill  que  ve  tart 
a  casa,  y’is  esperava  malgrat  la  fredor  de  las 
nits  hivernals...  Havia  eixit  al  balcó  perque 
desitjava  vèurels  y  parlàrloshi.  Tenia  por; 
temia  que  aquell  any,  com  que  ja  era  gran, 
no  li  duguessin  res,  que  passessin  enfront  del 
seu  balcó  sense  deixarli  res,  ni  un  mal  re- 
cort,  y  ho  volia  que  li  deixessin  quelcòm, 
alguna  cosa,  qualsevol  present,  una  amorosa 
remembransa.  Y’is  esperava  pera  dírloshi, 
aixís  que  passessin,  son  afany,  pera  dema- 
nàrloshi  l’almoyna  que  feya  mesos  y  mesos 
ansiava. 

Y  van  caure  las  dotze  en  els  rellotges,  y  tot 
esdevingué  solemnial.  Y  al  lluny  van  aparei- 
xe’ls  tres  Reys,  envolcallats  de  màgica  llum, 
resplandents,  sagrats,  divins,  rodejats  de 
criats  de  totas  las  terras  y  de  totas  las  rassas, 
muntats  en  camells  d’or  y  d’argent  ab  ulls  de 
turquesa  y  dents  de  nacre,  y  ab  gepas  incen- 
diadas  de  claror,  vestits  de  reyal  porpra  fol¬ 
rada  d’armini  estrellat  d’abellas,  coronats  de 
bondat,  plens  de  dolcesa,  regalant  santetat... 

Y  varen  acostarse  al  balcó,  deixant  en  els 
altres  richs  presents  que  reyan  contemplant 
a  las  estrellas,  admiradas  d’aquella  santa 


ofrena.  Y  mentres  el  bru  y  el  negre  seguian 
sa  tasca  majestàtica,  el  blanch,  el  més  her- 
mós,  el  de  mirada  blava  y  llabis  rojos — vio- 
las  sobre  clavells — li  va  parlar  y  la  va  es¬ 
coltar...  ■ 

Ella  li  va  dir  lo  qu’esperava,  yli  va  confes¬ 
sar,  ab  tota  sinceritat,  sa  temensa.  Li  digué 
que  com  altres  anys,  aquell,  ella,  malgrat  fos 
ja  gran,  volia  un  present,  una  senzilla  ofre¬ 
na.  Y  ell  la  va  mirar  y  se’n  va  riure,  y  al 
riure  va  mostrar  sas  dents  hermosas.  Y  par- 
lantli  en  veu  baixa,  però  molt  baixa,  com 
parlan  els  aymants  a  sas  aymadas,  li  va  dir 
que  aquell  any,  com  tots  el  altres,  tindria’l 
seu  present,  y  en  veu  més  baixa  encara  va 
afegir  que  seria  més  dols  que’l  dels  altres 
anys.  Y  s’hi  va  acostar  molt  y  li  agafà  las 
mans  blancas,  sedosas,  ab  petits  clots  en  els 
naixements  de  tots  els  dits,  com  las  dels  in¬ 
fants,  y  las  acaricià  com  acaracian  els  caps 
dels  seus  aymants  las  pecadoras.  Y  apropant 
els  seus  llabis  als  d’ella,  hi  deixà  caure  la 
frase  inicial,  el  leit·motiw  de  tots  els  amors... 
Y  després  ia  besà  y  li  acaricià’ls  rossos  ca¬ 
bells  suaus  y  flonjos... 

Y  un  gall  va  cantar,  y  ella  sentint  fret  va 
obrirel  ulls,  y  vegé  en  el  carrer,  lleument  il·lu¬ 
minat  pels  llums  de  gas,  un  sereno  passejant 
amunt  y  avall... 

Carles  Arro  y  Arro 


UN  COMUNICAT 

Ab  motiu  de  la  publicació  en  nostre  nú¬ 
mero  203  del  article  d’en  Joaquim  Pena  titu¬ 
lat  Pim!  Pam!  Pum!,  o  la  planxa  d'uns  liceís- 
tas,  el  senyor  en  Romà  de  Grassot,  ab  data 
de  1  de  janer,  va  enviarnos,  pera  que’l  publi¬ 
quéssim,  un  comunicat  protestant  dels  ter¬ 
mes  en  que’l  tal  article  estava  escrit. 

En  nostre  número  prop  passat,  que  tenia 
caràcter  d’extraordinari  y  qu’en  aquella  fetxa 
ja  havia  entrat  en  màquina,  no  hi  podiam 
incloure  dita  protesta,  y  aixis  ho  ferem  saber 
oportunament  al  senyor  Grassot,  qui,  en  la 
darrera  de  las  varias  cartas  que  ab  aquest 
motiu  ens  ha  escrit,  diu  literalment  lo  que 
segueix : 

flComo  la  ofensa  que  mi  dignidad  y  amor 
propio  sufrió  con  el  agresivo  articulo  del  se- 
nor  Pena  fué  contestada  con  mi  primera  car¬ 
ta,  de  la  que  fundadamente  debo  suponer 
tiene  de  ella  conocimiento  el  citado  senor,  y 
puesto  que  no  la  ha  contestado,  debo  supo¬ 
ner  también  que  està  conforme  con  los  con- 


30 


JOVENTUT 


ceptos  de  la  misma,  entendiendo  que  ya 
huelga  cuanto  se  pueda  anadir.» 

Aixís,  donchs,  cumplint  els  desitjós  del 
comunicant,  hem  enterat  al  senyor  Pena  de 
la  protesta  del  senyor  Grassot,  que  publi- 
quèm  junt  ab  la  contestació  de  nostre  amich. 

Vegis  lo  que  deya’l  senyor  Grassot  en  sa 

CARTA -PROTESTA 

Sr.  Director  del  periódico  Joventut. 

Muy  senor  mío  y  de  mi  consideración: 
habiéndome  noticiado  un  amigo  que  el  pe¬ 
riódico  que  V.  dignamente  dirige  se  ocupaba 
de  una  carta  que  varios  concurrentes  al  Liceo 
dirigieron  al  Sr.  Presidente  de  la  Junta  de 
propietarios  de  la  misma,  me  he  apresurado 
à  enterarme  de  ello  y  realmente  he  leído,  con 
profundo  disgusto,  un  larguísimo  escrito  fir- 
mado  por  D.  Joaquin  Pena. 

Ya  suponia  yo  y  lo  mismo,  creo,  los  de- 
màs  firmantes,  que  habria  oposición  à  nues- 
tra  idea,  y  pues  que  las  modas  se  imponen  y 
crean  prosélitos,  no  habia  de  ser  menos  la 
actual  de  la  obscuridad  en  losteatros.  Pero  si 
esperàbamos  razones  en  contra  de  dicha  car¬ 
ta,  que  sabemos  las  hay  y  en  gran  número, 
no  creímos  jamàs  hallar  una  oposición  en 
forma  tan  grosera  y  tan  molesta  como  se  ha 
permitido  hacerlo  el  Sr.  Pena. 

Como  mi  educación  ,  temperamento  y 
modo  de  ser  no  me  permiten  contestar  en  el 
mismo  tono,  y  como  carezco  por  completo  de 
las  dotes  necesarias  para  hacer  reir  como  las 
tiene  en  grado  superlativo  el  Sr.  Pena,  me 
encuentro  en  la  imposibilidad  absoluta  de  re¬ 
futar  su  escrito. 

Queda  únicamente  mi  desprecio  por  todas 
las  frases  con  que  ha  pretendido  ofender  mi 
amor  propio  y  dignidad  y  la  de  los  demàs 
firmantes,  que  estan  todos  à  una  altura  à  la 
que  no  llegan  las  graciosidades  del  senor 
Pena. 

Dàndole,  Sr.  Director,  anticipadas  gracias 
por  la  inserción  de  las  presentes  líneas,  que¬ 
da  de  V.  S.  S., 

Romàn  de  Grassot. 

Barcelona  i-i-goq. 

Y  ara  contesta’l  senyor  Pena: 

PUM!  PAM!  PIM! 

0 

TORNEMHI  QUE  NO  HA  ESTAT  RES 

El  senyor  Grassot  s’ha  enfadat.  Ves!  No 
m’ho  pensava!  Jo  prou  volia  no  parlarne 
més,  y  fins  vaig  ferlo  avisar  de  que  pendria 
mal;  però  ell,  erre  que  erre ,  no  s’ha  sapigut 
estar  de  tornar  a  escriure  pera’l  públich,  y 
fer  una  protesta,  y  fins  portaria  ell  mateix  a 
Joventut,  no  desdenyantse  de  petjar  aquell 


antro  del  Pla  de  las  Comedias.  Aixís  m’agra- 
dan  els  marquesos!  Quina  llàstima  que  jo  no 
m’hi  trobés!  L’hauríam  feta  petar  una  estona. 
Justament  aquests  dias  volia  vèurel  pera  que 
m’expliqués  els  motius  conductors  d’aquell 
Elixir  (elixir  de  fer  caure  la  baba  als  guetos) 
que  distretament  vaig  pendre  l’altra  nit, 
puig  crech  qu’es  l’òpera  qu’ara  estan  disse¬ 
cant  a  l’associació  que  vostè  presideix.  Si 
me’ls  explica  aquells  intrincats  motius  per 
pessas  menudas,  li  regalaré  un  Or  del  Rhin 
que  hi  faltan  uns  quants  fulls:  aixís  l’aca¬ 
barà  més  aviat  y  no  s’aburrirà  tant. 

Senyor  Grassot,  n’hi  dono  molt  de  fil.  Si 
vol  anar  protestant,  aqui  té  la  Joventut  que 
li  ofereix  las  planas  para  solaz  de  sus  abona- 
dos.  Donchs  ien  què  quedèm?  Per  un  can¬ 
tó  ens  diu  que  no  val  la...  jo  de  parlarne, 
convencido  del  desprecio  que  ha  merecido  el 
articulo  à  cuantos  se  han  enterado  de  él,  y 
malgrat  això,’s  pren  la  molèstia  d’escriure 
varias  cartas  y  de  ratificarse  en  lodo. 

Hombra ,  vull  dir,  marqués:  si  ara  jo  li  con¬ 
testava  ab  un  altre  ramellet  de  floretas,  els 
lectors  dirian  ab  rahó  qu’això  ja  fóra  un  bou- 
quet  Jané ,  y  vostè  tornaria  a  alabarme  las 
dotes  para  hacer  reir  en  grado  superlativo. 

Desenganyis,  tot  això  es  enveja.  íQue  jo 
faig  riure  un  cop  que’m  proposo  fer  broma? 
Me’n  alegro  molt,  y  sentiria  fer  riure  tot  lo 
demés  del  any  quan  faig  un  altre  ofici.  En 
cambi,  n’hi  ha  que  no  deixan  ni  un  moment 
de  fer  el  serio,  y  ja  fa  anys  que  son  la  riota  de 
tot  Barcelona. 

Vegin  si  no  faria  riure  un  senyor  que  sor¬ 
tís  parlant  de  que  té  temperamento  y  modo 
de  ser.  De  segur  que  aquest  senyor,  quan 
du  barret,  porta  sombrero.  No  s’hi  fassi  ab 
ell,  senyor  Grassot,  que  li  encomanaria,  y 
fins  m’ho  encomanaria  a  mi,  obligantme  a 
fer  riure  encara  més  als  lectors  sens  ésser 
cap  Antonet. 

iQuedamos  en  que  su  amor  propio  y  su  dig¬ 
nidad  (tingui  compte  que  tornarà  a  caure) 
me  desprecian  por  estar  à  una  altura  a  que  jo 
no  hi  arribo?  Gracias ,  senor  elefante...  y 
això  que  m’havían  dit  que  vosté  era  tan  nano! 
Quin  president  que  tenen  els  donizettianos! 

Y,  per’acabar,  respecte  d’allò  de  la  grose- 
ría  y  la  falta  de  educación ,  etc.,  podrà  el  re- 
mitente  donarne  llissons  als  demés  quan  co- 
mensi  per  justificarse  dels  dos  següents  de¬ 
fectes  (ja  veu  si'n  sé  ser  de  fi). 

ier  Haver  publicat  en  la  prempsa,  molt 
avans  d’enviaria  a  la  Junta  del  Liceu,  la 
carta-exposició  qu’anava  dirigida  a  n’aquesta. 

2°n  Haver  abusat  de  l’amjstat  d’alguns 
dels  firmants,  qu’han  dit,  segons  m’assegu- 
ran,  que  posaren  son  nom  al  peu  sense  lle¬ 
giria  y  sols  per  un  acte  de  companyerisme, 
no  podent  sospitar  may  la  ridícula  argumen¬ 
tació  y  redacció  d’aquell  escrit  qu’havia  de 
posarlos  en  evidencia  de  manera  tan  poch 
ayrosa. 


JOVENTUT 


31 


A  las  mevas  orellas  han  arribat  protestas 
d’alguns  dels  atacats.  Jo  que,  malgrat  no 
ésser  noble,  procedeixo  sempre  ab  noblesa, 
retiro  (sols  respecte  d'aquests)  tot  lo  que’ls 
hagi  pogut  molestar  del  meu  escrit. 

Y  ara,  senyor  Grassot,  vull  que  quedèm 
ben  amichs.  Vostè  no’m  coneix,  y  si  pre¬ 
gunta  per  mi  a  algún  amich  seu  que’m  cone¬ 
gui,  veurà  còm  no  n’hi  parla  tan  malament. 
Li  dirà  que  soch  un  xich  estranyot,  exal¬ 
tat,  exagerat  (posi  ex,  que  no  ve  d’aquí;  ja 
hi  estich  fet).  Y  en  proba  de  que  vull  que 
m’aprecihi,  y  pera  compensarlo  del  disgust 
que  li  he  donat,  li  vull  fer  un  regalo:  una 
màquina  d’escriure,  perque  aixís  no  se  li 
veuràn  tant  las  faltas  d’ortografia  (si’s  lloga 
un  maquinista),  y  sobre  tot  perque  no  li  co- 
neixerèm  la  lletra.  Ah!  Si  l’hagués  tinguda 
aqueixa  màquina,  no  hauríam  pogut  con- 
vèncens,  per  si’ns  cabia  algún  dubte,  de  que 
la  lletra  es  exactament  la  mateixa  en  qu’està 
escrita  la  cèlebre  exposició,  demostrant  aixís 
al  lector  que’m  va  sobrar  la  rahó  al  carregar 
el  mort  al  compare  Grassot,  prenentlo  per 
cap  d’esquila  com  a  perpetrador  y  principal 
inductor  d’aquell  atentat  contra  la  gramàtica, 
y  sobre  tot  contra  la  cultura  artística. 

Joaquím  Pena 


FARSANTS 

Al  passar  revista  días  enrera  als  discursos 
pronunciats  en  el  mal  anomenat  Congrés  es¬ 
panyol  ab  motiu  de  la  discussió  del  projecte 
de  concessió  de  dos  milions  a  Madrid,  no  sa¬ 
bia  capir  còm  en  aquell  palau  s’hi  amaga 
tanta  farsa  y  tanta  hipocresia.  En  vista  de 
las  declaracions  en  aquell  lloch  fetas  sobre 
aquell  descabellat  projecte,  tant  pels  més 
fervents  monàrquichs  com  pel  capitost  dels 
revolucionaris  (!)  republicans,  un  no  pot  pre¬ 
cisar  en  què’s  diferencían  els  uns  dels  alfres, 
tocant  a  centralisme  y  absorció. 

Fixéuvoshi  en  aquests  republicans.  Son  els 
mateixos  que  durant  tant  temps  ferenlla  més 
forta  obstrucció  al  mal  govern  que  patim,  y 
suara’ls  hem  vist  al  costat  del  govern  per’apo- 
yar  un  projecte  vergonyós  e  irritant  pera  tots 
aquells  pobles  que  no  tenen  la  dissort  d’hos¬ 
tatjar  tota  la  colla  de  vividors  polítichs  que  a 
Madrid  nian,  puntals  corcats  d’un  regim  cen 
tralista  y  absorbent  qu’avuy  se  diu  Monar¬ 
quia  y  demà  tal  volta’s  digui  República.  Es 
endebadas  que  vulguin  apareixe  com  capde- 
vanters  del  progrés  y  de  la  llibertat.  Son 
propi  absolutisme'ls  ne  priva.  En  sos  diaris 
y  setmanaris  d’aqui,  no  han  pogut  menys  de 


criticar  y  satirisar  un  projecte  tan  escanda¬ 
lós,  tan  atentatori  a  la  igualtat  y  fraternitat 
que  arreu  predican:  aixis  han  procurat  no 
caure  en  la  desconfiansa  de  las  massas,  que 
ja  comensan  a  estar  escamadas.  Mes  els  re¬ 
presentants  d’aquestas  massas  al  Congrés, 
han  doblegat  la  espinada  a  las  ordres  del 
quefe  suprèm  don  Nicolau,  qui,  realisant  un 
acte  de  despotisme,  digué  solemnement  que 
o  s’aprobaría’l  dit  projecte,  o  ell  renunciaria 
a  l’acta  de  diputat  per  Barcelona. 

Devant  d’aquesta  conducta,  cal  preguntar: 
{Es  aixis  còm  entenèu  la  igualtat,  vosaltres 
que  a  diari  la  prediquèu  al  poble  ignorant  y 
assedegat  de  justícia?  {Es  aixis  còm  entenèu 
la  fraternitat  dels  pobles,  vosaltres  que  de- 
fenséu  un  projecte  qu’estableix  un  privilegi 
odiós,  en  favor  dels  uns  y  en  detriment  dels 
altres? 

Y  sempre  en  nom  del  Progrés,  sempre  en 
nom  de  la  Democràcia,  quan  l’un  y  l’altra 
s’amagan  porugament  al  sentir  vostre  re- 
clàm,  temerosos  de  que  ab  vostras  mans 
barroheras  els  profanèu  una  vegada  més, 
arrencàntloshi  son  digne  ropatge  pera  dis— 
fressarlos  ab  un  altre  que’ls  fassi  sortir  la 
vermellor  a  las  galtas  en  mitj  de  las  turbas 
ignorants,  malèvolas  y  desequilibradas  que 
per  culpa  vostra  encara  no  entenen  lo  qu’es 
progrés,  no  saben  lo  qu’es  democràcia. 

Però  dia  vindrà  en  que  aqueixas  turbas,  as- 
sadolladas  de  vera  llibertat,  aixequin  sa  veu 
irada  y  sos  punys  closos  contra’ls  falsos  apòs¬ 
tols  que  un  jorn  las  empenyeren  pel  camí  del 
desengany  fent  promesas  que  prou  sabían 
ells  que  no  podian  cumplir.  Y  mentres  arriba 
aqueix  dia  de  desvetllament  del  nostre  poble, 
nosaltres  els  clericals  que  desitjèm  la  separa¬ 
ció  de  la  Iglesiay  l’Estat,  y’is  reaccionaris  que 
volèm  restaurar  en  son  seti  a  una  nació  avuy 
mancada  de  sos  drets  y  sas  lleys,  pera  que  sa 
veu  sia  escoltada  ab  respecte  en  el  concert 
dels  pobles  lliures,  fem  via  vers  l’ideal  suprèm 
de  llibertat  y  de  vida.  Sols  al  assolirlo  asso- 
lirèm  el  descans,  com  a  premi  de  la  feixuga 
tasca  que’ns  hem  imposat  al  voler  despertar 
a  un  poble  inconscient  que  corre  cego  darre¬ 
ra  dels  que  l’explotan  tot  representant  una 
comèdia  que  ja  fa  massa  temps  que  dura. 

Perque  no  son  més  que  farsants  els  que 
jugan  ab  cartas  dobles  prometent  a  tota  hora 
un  cambi  radical  de  forma  de  govern,  y  que 


32 


JOVENTUT 


al  sol  anunci  de  la  vinguda  a  Barcelona  del 
rey  de  las  Espanyas,  s’han  dat  pressa  a 
mostrar  son  propòsit  de  ferli  una  rebuda  afec¬ 
tuosa,  com  a  bons  aymadors  de  la  patria 
grande.  (Què  té  d’estrany,  donchs,  qu’ells,  els 
revolucionaris(!),sian  d’aqui  endevant  lo  que 
fins  ara  han  sigut,  això  es,  els  puntals  més 
ferms  del  regim  actual? 

Manel  Torné 


TEATRES 

Prometheu  encadenat — Torquemada  en  el 

FOCH. 

L’Artur  Masriera,  traductor  del  Prometheu 
d’^Eschil,  no  ha  sapigut  abstenirse,  com  si 
fos  un  Gomila  vulgar  (i),  de  fer  una  mena 
d’auto-critica  de  la  seva  obra,  y  ens  surt  l’al¬ 
tre  dia  en  el  Diario  de  Barcelona  ab  un  arti¬ 
cle  qu’enterneix. 

Set  anys  d’estudi  pera  saber  el  grech, 
computació  de  176  edicions  del  Prometheu ,  y 
ulladas  als  còdices-  de  Venecià  y  del  Vati¬ 
cà,  son  els  trevalls  qu’ha  fet  l’autor  pera 
traduhir  la  tragèdia  dVEschil.  Y — oh  ingra- 
titut  del  poble  català! — editada  l’obra  a  mit- 
jas  entre  ell  y’is  seus  entusiastas  y  erudits 
amichs  els  senyors  Massó  y  Casas,  no  se’n 
arribaren  a  vendre  deu  exemplars.  Feu  fa¬ 
vors  a  bestias! 

A  tot  això — quina  alegria! — en  Gual,  que 
volia  posar  en  escena  una  obra  del  teatre 
clàssich  grech,  se  recorda  de  qu’en  català  hi 
ha  una  traducció  d’un  senybr  que’s  diu  Mas¬ 
riera,  bienquisto  entre  las  classes  pudientes;  y 
li  demana.  Heusaqui  la  petita  historia. 

{No  es  veritat,  que  la  historia  enterneix? 
Sobre  tot  allò  dels  deu  exemplars  després  de 
set  anys  d’estudi  y  consulta  de  176  edicions. 
De  tots  modos,  ara’l  senyor  Masriera  ja  està 
mitj  aconsolat,  perque’l  públich  haacullit  ab 
respectuosa  deferencia  su  antigua  y  humilde 
labor ,  rindiendo  de  paso  un  justo  tributo  al 
autor  grech;  y  ademés,  els  seus  companeros 
en  la  prensa  no  han  regateado  los  elogios  à  su 
pobre  versión. 

Si  jo  no  estés  enternit,  y  no  temés  que  la 
humilitat  del  senyor  Masriera  se’n  ressentis, 
li  diria  que  la  seva  traducció,  literàriament, 
es  molt  dolenta,  (2)  perque’ls seus  versos  son 
de  versayre  y  no  de  poeta,  lo  qual  se  coneix 
en  la  vulgaritat  del  estil,  en  la  pobresa  del 
llenguatge,  en  lo  trevallat  de  la  construcció 


(1)  El  senyor  Gomila,  per  si  no  ho  saben,  es  l’au¬ 
tor  de  Els  vensuts,  drama  que  fou  rebut  ab  indiferència 
general.  Aquest  senyor  va  fer  un  article  en  El  Liberal 
defensant  la  seva  obra  ab  arguments  de  peu  de  banch. 

(2)  De  literal  potser  sí  qu’ho  es.  Com  que  no’n  sé 
de  grech,  no  ho  puch  afirmar  ni  negar. 


y  en  una  pila  de  cosas  més.  Per  això  crech 
que’s  mostra  injust  ab  el  públich  y  la  premp- 
sa  que  no  feu  cas  de  son  llibre.  Éls  que  son 
capassos  de  compendre  a  zEschil,  a  falta 
d’una  bona  traducció  catalana,  fàcilment  po¬ 
den  acudir  a  una  d’estrangera.  Velhiaqui’l 
secret  de  lo  dels  deu  exemplars. 

En  quant  al  fons  de  la  tragèdia,  que  no 
puch  estudiar  avuy  ab  la  detenció  que  me¬ 
reix,  tampoch  crech  que  l’autor  l’hagi  pogut 
traduhir  bé.  Y  dich  això  perque  estich  con- 
vensut  de  qu’en  Masriera  no  l’ha  comprès 
l’esperit  de  l’obra,  ni’l  pot  compendre.  Si’l 
comprengués,  li  hauria  de  íer  tant  fàstich  per 
lo  menys  com  n’hi  fan,  0  diu  que  n’hi  fan  las 
obras  d’Ibsen,  Tolstoy,  etc.  Tractaré  d’ex- 
plicarme:  Prometheu  es  un  revolucionari; 
dels  homes  bestias  joguina  dels  Deus,  tracta 
de  ferne  homes  lliures,  y  a  riscos  d’incorre 
en  l’ira  d’aquells,  ensenya  a  aquests  el  se¬ 
cret  del  foch  y’l  de  las  ciencias  y  las  arts. 
Donchs  bé:  això  mateix  es  lo  qu’han  preten- 
gut,  pretenen  y  pretendran  sempre’ls  grans 
revolucionaris:  fer  llum  y  ensenyar  als  ho¬ 
mes  els  secrets  dels  Deus  pera  que,  a  mida 
que’ls  vagin  coneixent,  puguin  prescindir 
d’aquellas  abstraccions  quina  única  forsa’s 
basa  en  el  misteri.  Donchs  bé:  el  senyor 
Masriera,  com  a  bon  fanàtich  d’una  religió 
positiva,  no  l’ha  vist  aquest  principi  de  re¬ 
volució  eterna  que  informa  l’obra  dVEschil 
y  al  que  principalment  déu  ei  seu  interès 
sempre  palpitant;  el  senyor  Masriera,  en  part 
per  son  fanatisme  y  en  part  cegat  pel  conven¬ 
cionalisme  filosòfich  característich  en  el  fata¬ 
lisme  dels  grechs,  ha  cregut  que  sols  se  trac¬ 
tava  de  fer  un  xich  de  broma  ab  uns  Deus  de 
fusta,  Deus  estrafalaris  que’s  mereixían  ben 
bé  la  sàtira  y’l  menyspreu  d’un  grech  ilustre, 
com  se  mereixen  la  riota  d’un  humil  esclau 
del  Deu  únich  y  verdader.  Y  heusaqui  còm 
el  senyor  Masriera,  y  ab  ell  tots  aquells  que 
riuhen,  enfarfegantse,  totas  las  bromas  de  ca¬ 
pellà,  s’entusiasma  ab  el  Prometheu.  {Tocan 
a  matar  Deus  d’heretges?...  Agafèm  las  mas- 
sas!  Rièmnosen  d’aquells  Deus  tan  còmichs! 

Però’l  senyor  Masriera  no  ha  comprès  que 
si’ns  plau  tant  encara  avuy  aquell  revolucio¬ 
nari,  es  precisament  perque’s  rebela  contra 
un  Deu — Júpiter — autoritari  que  vol  mono- 
polisar  el  foch  y  vol  fer  seguir  al  home  pels 
viranys  foscos  de  la  fe  senzilla.  Si  ho  hagués 
comprés  això,  segurament  no  l’hauria  tra- 
duhida  una  obra  tan  subversiva  y  tan  llibe¬ 
ral.  Creguim,  senyor  Masriera:  ab  el  prin¬ 
cipi  de  l'autoritat,  sobre  tot  de  l’autoritat 
divina,  es  perillosissim  jugarhi.  Vostè  que 
sab  tant  grech,  no  pot  ignorar  que  aquells 
Deus  que  tant  li  plau  que  posin  en  ridicul, 
foren  venerats  y  respectats  per  un  poble  gran 
y  sabi,  tal  volta  més  gran  y  més  sabi — en 
l’ordre  dels  temps- — que’l  poble  cristià;  y  no 
ignorant  això,  tindria  de  compendre  que, 
com  que’l  mal  exemple  s’encomana  molt 'de- 


JOVENTUT 


pressa,  hi  ha  altres  Deus— com  per  exemple 
el  de  vostè — que  també  poden  perillar,  tor- 
nantse  la  oració  per  passiva.  Creguim,  tór- 
nil  a  llegir  el  Prometheu  fixantshi,  y  després 
contestim  a  la  següent  pregunta,  posantse  la 
mà  al  pit:  Si  Híschil  visqués  avuy  y  escrivis 
avuy  un  Prometheu  jquíns  Deus  foran  els  que 
rebrian?  Si  no’m  vol  contestar  públicament 
a  aquesta  pregunta,  íàssila  al  seu  confessor, 
qui  segurament  li  farà  un  sermonet  de  con- 
fiansa. 

íQuè’n  diré  de  la  presentació  escènica?  Ja 
he  indicat  altras  vegadas  el  meu  criteri  trac- 
tantse  de  las  obras  del  teatre  grech,  especial¬ 
ment  de  las  d\d2schil.  Crech  que  son  millors 
pera  llegidas  que  pera  representadas.  La 
imaginació  pròpia,  llegint,  ens  transporta  a 
regions  que  la  plàstica  y  la  feblesa  dels  ac¬ 
tors  no  pot  de  bon  tros  assolir.  Per  això 
aqueixas  obras,  al  vèurelas  en  un  escenari 
esquifit  y  al  sentirlas  declamar  ab  veus  hu- 
manas  poch  potentas,  perden  molt  de  sa  ma¬ 
jestat  tràgica.  De  tots  modos,  jo  no  vull  criti¬ 
car  a  n’en  Gual  per  haverla  posada.  Al  cap  y 
a  la  fi  sempre  hi  haurà  algú  que  sabrà  cosas 
que  avans  ni  hauria  somniat  qu’existissin. 
Hi  ha  gent  que  no  llegeix:  aquests  deuhen 
agrahir  a  n’en  Gual  que'ls  hi  hagi  donat  a 
coneixe  —  encara  que  no  l’hagin  compresa 
del  tot — una  obra  nova.  Dit  això,  s’ha  de 
confessar  que  la  presentació  y  execució  resul¬ 
taren  forsa  discretas. 

L’última  sessió  del  «Teatre  íntim»  fou  un 
verdader  desastre.  Si  exceptuèm  l’acte  de 
Eridon  y  Amina,  quina  segona  representa¬ 
ció’s  donava  y  que  tampoch  va  anar  tan  bé 
com  el  primer  dia,  lo  demés  del  programa 
feu  molt  poch  honor  a  n’en  Gual  y  als  actors 
que  hi  prengueren  part. 

Deixèm  de  banda’l  monòleg  d’en  Guimerà 
Mestre  Olaguer ,  que  fou  pèssimament  pre¬ 
sentat  y  pèssimament  dit  per  en  Giménez, 
que  no  sabía’l  paper,  y  fixemnos  en  l’estreno 
de  la  nit,  qu’era  un  acte  de  D.  Benet  Pérez 
Galdós  titulat  Torquemada  en  el  foch  arreglo 
d’una  coneguda  novela  d’aquest  autor,  tra- 
duhit  per  nostre  company  de  redacció  en 
Joseph  Pujol  y  Brull. 

L’obra,  en  un  acte  y  dos  quadros,  fracassà 
en  tota  la  linia,  y’l  públich  donà  sovint  mos- 
tras  ben  claras  del  seu  descontent  y  cansanci. 
Evidentment  el  quadro  d'en  Galdós  resulta 
massa  deixatat,  y’is  soliloquis  d’en  Torque¬ 
mada  y  las  peroracions  de  la  Munda  podrían 
escursarse  ab  gran  benefici  del  quadro  escè- 
nich.  Evidentment  els  tipos  més  importants, 
com  son,  ademés  dels  dits,  en  Jepó,  la  Carme 
y  la  Rufina,  no  adquireixen  en  escena  aquell 
relleu  y  aquella  vida  qu’admirèm  en  la  no¬ 
vela,  una  de  las  millors  de  son  autor,  tal 
volta  perque’l  refinat  estudi  psicològich  que 
pot  apreciarse  en  mil  detalls  del  llibre,  no  po- 
dém  admirarlo  en  escena  y’is  personatges  ens 


33 

apareixen  boyrosos  y  a  voltas  extravagants. 
Y  en  fi,  evidentment,  el  drama  mateix,  o  si¬ 
guin  els  sufriments  d’un  home  sech  de  cor  y 
miserable,  que  veu  morirse  al  fillet  seu, 
únich  sér  a  qui  ell  ha  estimat  en  la  vida,  su¬ 
friments  que  s’exteriorisan  ab  una  exaltació 
extraordinària  del  protagonista  que  fa  y  diu 
una  serie  de  disbarats  molt  humans,  el  dra¬ 
ma  aquest,  dich,  qu’es  molt  punyent,  potser 
resulta  en  el  teatre  massa  deslligat  y  l’autor 
no  ha  trobat  la  manera  justa  de  donarli’l  re¬ 
lleu  y  la  intensitat  que  requereix  la  escena. 
Perè,  a  pesar  de  tot  això,  just  es  confessar 
qu’en  el  fons  el  drama  hi  es,  y  que’ls  dos  ti¬ 
pos  de  Torquemada  y  Pia  Munda  son  dugas 
creacions  dignas  del  gran  novelista  castellà. 

Per  això  jo  crech  que’l  públich  va  estar  un 
xich  injust  ab  l’autor  de  l’obra.  Sols  pot  ale- 
gar,  com  a  excusa,  que  li  era  impossible  fer- 
sen  càrrech  tal  com  li  fou  servida. 

El  Sr.  Puiggari,  que  feya  de  Torquemada, 
ademés  de  dir  la  seva  part  ab  un  to  y  un  posat 
de  bon-jan  que  desdiuhen  per  complert  del 
tipo,  sabia  tan  poch  el  paper,  que  se’l  tenia 
escrit  a  sobre  la  taula,  y  l’haguerau  vist  còm 
l’anava  llegint,  en  las  primeras  escenas,  vaci- 
lant  y  dihentlo  a  glops  talment  com  ho  fan 
els  nens  a  estudi! 

Els  demés  me  sembla  que  se’l  sabian  tant 
com  ell,  y’is  haguerau  vist  allargant  las  ore- 
1  las  cap  al  apuntador  com  si  temessin  per- 
dres.  S’ha  de  fer  una  excepció  per  en  Gimé¬ 
nez,  que  semblava  saber  el  paper,  però  que  a 
mon  entendre  feu  el  tipo  massa  còmich. 

No  vull  insistir  detallant  la  pèssima  inter¬ 
pretació;  sols  diré,  fixantme  en  lo  més  gros, 
que  la  senyora  Cardaldas  va  exagerar  de  tal 
modo,  que  lluny  de  semblar  una  criada  un 
xich  rapatania,  tossuda  y  fanàtica  com  tantas 
n’hi  ha,  semblava  una  pescatera  desvergo¬ 
nyida  y  cridanera. 

A  mi’m  dol  moltissim  tenir  de  dir  tot  això 
y  tenir  de  fer  semblants  càrrechs  a  n’en  Gual 
y  als  actors  del  «Teatre  íntim»  que  tan  bé  y 
desinteressadament  han  trevallat  per  l’art  es- 
cènich  fins  ara;  però  encara  que’m  dolgui,  jo 
que  no’ls  hi  he  escatimat  l’aplauso  quan 
l’han  merescut,  no  puch  callar  avuy,  perque 
crech  que  n’han  fet  un  xich  massa.  Es  clar 
que  la  precipitació,  la  falta  d’ensaigs  y’l 
poch  estudi  han  sigut  la  causa  principal 
d’aquest  desastre:  però  d’això  sols  en  Gual 
y’is  actors  ne  son  responsables.  Cal  qu’ho 
tinguin  en  compte,  si  no  volen  que  s’enruni 
en  un  instant  l’edifici  del  «Teatre  íntim»  que 
ab  tanta  perseverancia  y  bona  fe  han  aixecat. 

Emili  Tintorer 


34 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Prosa,  per  Claudi  Planas  y  Font.— Edició 
« Catalunya ». — rçoy . 

En  Claudi  Planas  y  Font  ha  demostrat,  ab 
la  publicació  de  son  llibre,  qu’es  digne  de 
figurar  entre’ls  bons  prosistas  catalans  Prosa 
es  una  colecció  triada  de  senzillas  narra¬ 
cions,  divididas  en  tres  grupos:  De  la  vida , 
Impressions  y  Quadros. 

En  Planas  es  un  lervent  enamorat  de  la 
naturalesa.  Aquesta,  pera  ell,  no  es  el  qua¬ 
dro  que  serveix  alhora  de  fons  y  comple¬ 
ment  al  drama  humà:  es  un  conjunt  orgà- 
nich  que  ab  sas  infinidas  foimas  l’encisa  y 
captiva.  Es  el  gran  tot,  immens,  complert, 
únich,  però  d’aspectes  tan  variats,  que’l  pen¬ 
sament  humà  no's  cansa  d’observarlos  y  des- 
criurels.  La  naturalesa  no  té  res  d’insubstan¬ 
cial  pera’ls  esperits  contemplatius,  y  en 
Planas,  que  dèu  comptarshi,  sab  repro- 
duhirla  justament,  en  tota  sa  esplèndida  y 
viventa  realitat. 

;Y  l’home?  En  Planas  el  veu  com  el  veu  el 
vianant  que  s’enfila  dalt  d’un  turó  pera  con¬ 
templar  camps  y  boscos,  rius  y  valls;  si  al¬ 
gun  sér  humà  s’hi  troba  entremitj,  resulta 
petit,  insignificant,  un  gra  de  sorra,  una 
nota  microscòpica,  res.  De  l’altura  estant  el 
vianant  no  sent  las  remors  que  mouhen  els 
seus  semblants  al  viure.  Els  arbres  que’s 
gronxan,  els  núvols  que  passan,  els  aucells 
que  piulan  y  cantan  son  las  notas  més  inte¬ 
ressants  y  poèticas;  y  mentres  més  el  via¬ 
nant  sàpiga  compendre  la  vida  bategant  del 
armoniós  conjunt  que  l’envolta,  més  esqui¬ 
fida  y  pobra  trobarà  (en  aquell  moment)  la 
febrosa  existència  de  las  vilas  llunyanas,  po- 
bladas  d’homes,  a  quins  domina  la  terrible 
lluvta  per  la  vida. 

En  Planas,  elevantse  serenament  per  de- 
munt  de  nostras  miserias,  s’encanta  en  pri¬ 
mer  terme  ab  la  naturalesa,  ab  el  gran  tot; 
al  home’l  veu  com  un  element  accessori,  no 
com  l’element  principal.  Aixís  els  seus  qua¬ 
dros  resultan  narracions  detalladas  y  com- 
plertas.  L’autor  no’ns  perdona  cap  incident: 
es  minuciós  en  la  descripció,  just  en  el  llen¬ 
guatge,  precís  y  exacte  en  la  evocació  de  lo 
descrit. 

L’inglès  Pope,  l’enemich  implacable  de  la 
poesia  descriptiva,  hauria  arrugat  el  front 
devant  d’alguns  dels  quadrets  d’en  Planas 
considerantlos  insubstancials  reproduccions, 
mancadas  del  element  humà  indispensable 
pera  la  gestació  de  tota  obra  artística;  però’l 
ver  crítich  (que  may  s’ha  de  confondre  ab  el 
sectari)  deu  judicar  a  n’en  Planas  colocantse 
en  el  mateix  punt  de  vista  qu'ell.  En  Planas, 
escriptor  conscient,  no  ha  volgut  escriure 
violentantsas  inclinacions:  alabemlo,  donchs, 
y  aplaudimlo.  Que  son  exemple  sigui  imitat 


pels  frèvols  seguidors  de  las  modas  litera- 
rias. 

Endresses  y  Recorts. — Poesies  de  Mossèn 
Joseph  Cardona  y  Agut. — Pròleg  de  A.  de 
P.  Capmany ,  vispresident  de  la  ((Unió  Ca¬ 
talanista )).  —  Barcelona. — Imprempta  Elzevi- 
riana  de  Borràs  y  Mestres. —  1903. 

Mossèn  Cardona  es  un  escriptor  fàcil,  un 
versayre  que  troba  sense  dificultat  conso¬ 
nants  y  assonants,  però  no  es  un  poeta  pul¬ 
cre  ni  un  temperament  artístich,  a  judicar 
pel  seu  volúm  de  versos  que  tenim  a  la  vista. 
Mossèn  Cardona  es  un  sacerdot  inteligent, 
un  esperit  patriòtich,  un  entusiasta  defensor 
de  las  llibertats  de  Catalunya,  y  aquest  en¬ 
tusiasme  traspúa  per  tots  els  seus  versos: 
mes  pera  que  aquests  fossin  dignes  d’excitar 
l’admiració  dels  aymadors  de  la  literatura, 
els  hi  caldria  l’escalf  de  lo  que  no  posseheix 
mossèn  Cardona:  l’escalf  d’un’ànima  de 
poeta. 

Si  fóssim  chauvinistes  ens  entusiasmaríam 
de  real  orden ,  com  diuhen  els  castellans,  ab 
els  versos  de  mossèn  Cardona,  trobanthi  un 
sens  fi  de  bellesas,  però  com  no  ho  som, 
per’xò  exposèm  llealment  nostra  opinió, 
qu’en  res  perjudica  al  bon  nom  y  qualitats 
que  per  altres  conceptes  adornan  al  esmen¬ 
tat  sacerdot. 

El  pròleg  d’en  Capmany  ve  a  ésser  parió 
dels  versos  de  mossèn  Cardona. 

Geroni  Zanné 


LA  QÜESTIÓ  NOZALEDA 

l·Ii  ha  gran  maror  entre’ls  patriotas  per- 
que’l  govern  central  de  Madrid  ha  nomenat 
arquebisbe  de  València  al  frare  Nozaleda, 
ex-arquebisbe  de  Manila,  y  qual  gestió  reli¬ 
giosa  en  l’arxipèlach  filipí  fou  desastrosa 
pera  l’Estat  espanyol. 

Aixís,  al  menys,  el  diari  ho  porta:  perque 
nosaltres  no  sabèm  compendre  còm  aqueix 
Nozaleda,  per  intrigant  que  sia,  ha  pogut  in- 
fluhir  tan  poderosament  en  els  destins  d’una 
guerra  com  aquella,  en  la  qu’Espanya  tenia 
enemichs  tan  formidables  com  el  diner  dels 
yankis  per  una  part,  y  per  altra  la  obstinació 
d’un  poble  que  lluyta  a  mort  per  sa  indepen¬ 
dència. 

Per  frare  que  sia  en  Nozaleda,  no  ns  aca¬ 
ba  de  convence  la  novela  barata  de  que  se’l 
fa  hèroe,  perque  tota  ella  als  nostres  ulls  té 
més  de  arruixament  àcrata-salmeronià-unita- 
ri  que  d’altra  cosa.  Y  això  que  nosaltres  als 


JOVENTUT 


35 


frares  ni  als  bisbes  no’ls  hi  fem  pas  l’aleta, 
per  allò  que  deya  dias  enrera  El  Nuevo  Ré- 
gimen: 

Un  obispo  es  siempre,  por  el  solo  hecho  de  serio,  un 
hombre  que  no  puede  merecernos  confianza  alguna. 
Decirse  continuador  de  la  obra  de  Cristo  quien  no  ha- 
ce  sino  desacreditaria,  es  ya  hecho  que  no  previene 
muy  en  favor  de  quien  lo  realiza.  Predicar  la  igualdad 
entre  los  hombres  y  aceptar  jerarquías  que  Cristo  no 
instituyó;  recomendar  humildad  y  vivir  en  la  opulència; 
afirmar  despreciables  los  bienes  temporales  y  acaparar- 
los;  suponerse  de  un  orden  superior  al  Estado  y  explo- 
tarle;  decirse  amante  de  los  pobres  y  contribuir  à  mul- 
tiplicarlos,  todo  eso  nos  parece  altamente  inmoral  Si 
se  agrega  à  eso  que  no  se  llega  de  ordinario  à  tan  alta 
jerarquia  sin  haber  demostrado  algunas  dotes  de  inteli- 
gencia,  el  màs  miope  ha  de  comprender  que  el  que  todo 
eso  realiza  es  persona  de  tales  condiciones  morales  que 
sólo  se  deja  guiar  por  malsanos  egoísmos  y  por  pasio- 
nes  mezquinas. 

Conformes.  Però’l  mateix  Nuevo  Régimen , 
que  no  pertany  pas  al  republicanisme  in¬ 
conscient  y  baladrer,  deya  en  el  mateix  ar¬ 
ticle: 

Los  que  desde  el  Gobierno  atormentan  sin  cesar 
nuestros  oídos  con  el  concepto  màs  arcaico  que  se  co- 
noce  del  amor  à  la  patria,  acaban,  firmando  ese  nom- 
bramiento,  de  demostrarnos  que  estàn  próximamente  à 
la  misma  altura  de  ese  aprovechado  fraile. 

Ara  bé:  els  falsos  patriotas  que  malmenan 
l’Estat  desde  las  alturas  del  poder  y  del  fa¬ 
voritisme,  els  que  perderen  las  colonias,  els 
que  firmaren  el  tractat  de  París,  {què  feren 
sinó  deixarse  portar,  més  que  pel  maquiave- 
lisme  dels  frares,  per  la  onada  del  aturdiment 
y  las  baixas  passions  d’aqueixos  republicans 
unitaris  que,  essent  tan  patriotas,  han  fet  a 
Espanya  tant  de  mal  com  tots  els  frares  ple¬ 
gats? 

{Què  vol  dir  que  hi  hagués  politíchs  y  fra¬ 
res  que  mercadejessin  ab  la  guerra?També’ls 
unitaris  hi  mercadejavan  desde’ls  seus  diaris, 
ysense  vessar  cap  gota  de  sang.  Ells, com  els 
frares,  en  mitj  de  tant  desastre  vivían  ben 
peixits.  Ara’ls  frares  son  expulsats  de  Filipi¬ 
nas  pels  yankis,  y  tornan  a  campàrsela  a  Es¬ 
panya.  {Volen  que’ls  expulsin?  Molt  bé:  però 
que’ls  expulsin  també  a  n’ells,  a  n’aqueixos 
lliberals  y  patriotas  de  secà. 

Llàstima  qu’això  no  ho  digui  El  Nuevo 
Régimen ,  y  que’s  confongui  ab  els  sectaris. 
Ja’s  coneix  que  no  viu  en  Pi  y  Margall. 

En  fi,  si  tan  anticlericals  som,  quasi’ns  en 
hem  d’alegrar  de  que’ns  donguin  arquebis¬ 
bes  ab  una  fulla  de  serveys  que  tan  poch  ho¬ 
nor  fa  a  la  classe.  Si’ns  dol  qu’Espanya  sia 
la  catòlica  Espana ,  {per  què  voler  confirmar 


aytal  denominació  intervenint  en  semblant 
assumpto,  talment  com  si  trevallessim  (com 
en  Lerroux  en  el  meeling  del  diumenge)  para 
la  mayor  glòria  de  la  religión  de  nuestros  ma- 
yores? 

No,  no  es  per  això  que  vos  hi  fiquèu,  sinó 
pera  imitar,  com  sempre,  a  un  dels  hèroes  de 
Tartarin  sur  les  Alpes,  que  cridava  a  tota  hora 
y  sense  solta:  «Fem  soroll!» 

Veniu  aqui,  tarambanas.  {Cóm  gosèu  vos¬ 
altres  parlar  de  mals  espanyols  aludint  al 
pare  Nozaleda,  si  teniu  per  capitost  al  enre¬ 
vessat  Salmerón,  model  d’antipatriotas,  que 
l'any  1873,  al  declarar  piratas  als  cantonalis- 
tas  de  Cartagerta,  autorisà  la  intervenció  en 
los  asuntos  patrios  de  la  marina  federal  d’Ale¬ 
manya  y  de  la  marina  real  britànica? 

Fa  riure,  y  per  cert  de  fàstich,  la  tira¬ 
llonga  de  bestiesas  qu’en  un  0  altre  sentit 
estampan  els  periòdichs,  tant  els  que  varen 
defensar  a  n’en  Polavieja  com  els  que  varen 
jalear  a  n’en  Weyler.  Es  veritat  que  cadascú 
ho  feya  pel  seu  interès  particular.  Els  únichs 
que  podèm  cridar  ben  alt  y  parlar  ben  clar 
som  els  que  sempre  hem  reconegut  el  dret 
que  tenen  els  pobles  a  sa  autonomia,  y  re- 
neguèm  de  totas  aquellas  plagas  que  causan 
la  ruina  dels  estats  y  las  nacions,  ja  s’ano¬ 
menin  clericalisme,  militarisme  o  patriote- 
risme,  ab  sas  diversas  fases  desde’l  burocra- 
tisme  qu’es  el  que  costa  més  car,  fins  al  ro- 
tativisme,  qu'es  el  que's  ven  més  barato. 

Y  ara  qu’en  nom  de  la  patria  y  del  progrés, 
y  protestant  de  la  reacción,  vagin  en  Junoy 
y  companyia  fent  meetings  contra  en  Nozale¬ 
da,  aqueix  frare  que  tanta  sang  diuhen  que 
feu  vessar  a  Filipinas. També  era  en  nom  del 
progrés  y  de  la  patria  que  aclamavan  a  n’en 
Weyler,  aqueix  militar  que  a  Cuba  deixà 
eterna  y  trista  memòria  per  sa  impericia  y 
sa  crudeltat. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


36 


JOVENTUT 


PARABOLAS 

El  cel  era  blau  y  hermós,  si  fa  o  no  fa 
com  ara.  Però’ls  homes  alashoras  vivian  com 
germans  sota  aqueix  sostre.  Com  ara,  alas¬ 
horas  hi  havia  paratges  d’ombra  y  paratges 
assoleyats.  Las  montanyas,  com  piràmides 
robustas,  semblavan  els  pilans  del  ample  cel. 

Avans  la  Veritat  passejantse  pels  pètals  de 
las  flors  que  s’entreobrian,  anava  y  venia 
d’un  cantó  al  altre  omplintho  tot  ab  sa  ale¬ 
nada  santa;  avans  la  Veritat  anava  y  venia 
de  las  carenas  més  altas...  y  alashoras  las 
ayguas  jeyan  puras  y  tranquilas,  els  aucells 
cantavan  tot  el  dia,  els  homes  se  feyan  l’abras- 
sada  franca,  els  arbres  donavan  ombra  fres¬ 
ca,  la  nits  recordavan  quelcom  de  la  llum  del 
dia,  el  blat  creixia  ufà  afanyantse  per’arri- 
bar  a  la  boca  del  home  que  l'esperava  ab 
ansia;  y  tot  vivia  una  vida  santa  de  plaher  y 
de  fruhició.  Alashoras  tot  vivia  en  familia:  la 
mare  Veritat  acaronava  a  tothom  ab  son 
petó  a  flor  de  llabis,  que  tan  "aviat  posava  en 
el  bech  dels  aucells  pera  que  no’s  cansessin 
de  cantar,  com  en  las  fullas  de  las  rosas  pera 
que  no  deixessin  de  fer  olor;  aixis  com  també 
besava  als  nins  quan  se  despertavan  pera 
que  no  ploressin;  y  després,  ab  els  llabis  a 
flor  d’aygua,  deixava  anar  petons  que  s’es- 
campavan  pel  món  seguint  els  cercles  im¬ 
mensos  de  las  corrents. 

Y  va  arribar  un  dia  que  la  Veritat  s’em- 
malaltí,  y  la  rahó  li  va  recomanar  descans;  y 
els  homes,  tots  contents  de  poderla  servir, 
li  feren  un  llit  tot  d’or  y  l’acotxaren,  ta- 
pantla  ab  groixudas  flassadas. 

Y  heusaquí  que’l  món  se  quedava  sense 
mare. 

Alashoras  la  Mentida  va  obrirse  pas  entre 
la  gent,  y  s’assegué  en  el  trono  qu’havia 
deixat  la  malalta...  Y  ningú  s’hi  va  oposar, 
y  fins  li  feren  tota  mena  d’acataments,  y  la 
festejaren.  Hi  havia  qui  no  s’havia  adonat 
del  cambi,  y  també  hi  havia  qui,  haventsen 
adonat,  s'humiliava  als  peus  de  la  empera. 
triu  fentli’ls  honors  que  sols  l’altra’s  merei¬ 
xia...  Y  heusaqui  qu’ells  ab  ells,  tots  dissi¬ 
mula  v  a  n ,  y  pera  dissimular  millor  s’inventa¬ 
ren  els  jochs  de  paraulas  que  al  fi  tots  deyan 
lo  mateix...  Y  van  comensar  las  disputas. 

Y  de  resultas  d’això’ls  homes  s’esbatussa, 
van,  las  flors  s’obrian  quan  ja  no  tenian 


olor,  el  blat  creixia  ab  mandra  y  era  menjat 
avans  d’hora;  els  amichs  van  desapareíxe, 
els  aucells  fugiren  dels  homes  y  las  ayguas 
sempre  més  ploraren... 

Aixis  se  va  passar  molt  de  temps,  fins  que 
un  dia,  de  sota’ls  plechs  de  la  roba  que  ta¬ 
pava  a  la  Veritat,  ne  sortiren  uns  sers  més 
grans  que’ls  altres,  uns  sers  radiants  de 
llum,  uns  sers  que,  compadida  la  Veritat  del 
desventurat  imperi  de  la  Falsetat,  va  enviar 
pera  que  trevallessin  en  nom  d’ella,  llume- 
nant  ab  la  seva  claror.  Y  aquests  sers  son  els 
que’l  món  ha  anat  nomenant,  segons  las  épo- 
cas,  ab  els  lituls  de  profetas,  apòstols  y  ar- 
tistas. 

El  primer  d’aquests  fills  de  la  mare  Veri¬ 
tat  va  dirse  Moisès,  entre’ls  homes.  Y  de 
tant  en  tant  la  Veritat,  desd’alashoras,  anà 
parint  germans  de  Moisès. 

Y  heusaqui  que  als  súbdits  de  la  empera • 
triu  regnanla  se’ls  hi  engreixà  la  enveja,  y 
s’afanyaren  a  imitar  als  fills  de  la  malalta 
pera  poder  assolir  las  alturas  d’aquells  que 
tothom  admirava.  Y  per’aconseguir  els  seus 
propòsits  buscavan  hipòcritament  possehir 
l’amistat  d’ells  o  imitarlos,  o  férloshi  tra- 
veta,  y  ensabonaren  els  carrers  o  llochs  per 
hont  havian  de  passar,  a  fi  de  que  hi  rellis¬ 
quessin.  Hi  havia  qui  no  descansava  may  de 
inventar  malifetas,  y  cosas  que  s’assembla- 
van  a  totas,  sense  passar  d’ésser  la  mentida 
que  trevallava  la  mentida  ab  formas  men- 
tidas. 

Y’l  món  se  va  convertir  en  un  calvari.  Els 
artistas  tenian  el  manament  de  soportar 
la  creu  de  la  iniquitat  sobre  sas  espatllas, 
y  a  sota  d’aquesta  creu  tan  feixuga  havian  de 
fer  la  via  del  calvari,  y  pel  cami  queyan  tres 
vegadas,  y  quatre ,  y  setanta  vegadas  set... 
y  quan  eran  a  dalt  havian  de  sufrir  que’ls 
clavessin  a  lacreu  qu’havían  soportat...  y’is 
hi  donavan  la  llansada  terrible...  y  quan 
eran  morts,  la  seva  animeta’s  quedava  al  cim 
de  la  montanya,  y  el  cos  queya  al  pla,  y  al 
pla  l’exposavan  en  forma  de  monument. 

Heusaqui  que  devegadas  l’artista,  com  si 
fos  un  altre  Lot,  es  ultratjat  per  haverse  atre¬ 
vit  a  acullir  en  son  esperit  las  ideas  santas 
que  passan  a  corre-cuyta.  Y  alashoras  l’artis¬ 
ta,  a  semblansa  de  Lot,  mostra  als  homes 


JOVENTUT 


37 


las  sevas  obras  verges  encara,  pera  que’s  des¬ 
foguin  ab  ellas  y  deixin  tranquila  a  la  idea 
vianant ;  però’ls  homes  dignes  germans  dels 
fills  de  Sodoma  las  desprecían...  y’s  llensan 
ab  tanta  rabia  demunt  del  pobre  artista,  que 
s’hi  encegan,  y  alashoras  ell,  pobret,  ha  de 
fugir  de  sa  terra  que  l’escup,  y’n  fa  mofa 
quan  se’n  va  ab  els  ulls  fits  en  sa  fe. 

Però  sempre  hi  ha  qui  li  agrada  seguir  a 
n’algú  (pera  ferse  veure);  y  heusaquí  que  jo 
penso  que’l  qui  segueix  a  un  altre  corre'l  pe¬ 
rill  de  convertirse  en  estatua  de  sa/,  perque 
si  bé  es  cert  que  hi  ha  quelcom  que’l  fa  se¬ 
guir  als  qu’avansan,  en  cambi  dintre  d’ell  hi 
viu  el  dubte  que  farà  que  giri’ls  ulls  enrera. 

Qui  té  orellas  pera  sentir,  que  senti. 

Jacobus  Sabartés 


NOVAS 

Nostre  número  extraordinari  de  Cap  d’Any 
ha  tingut  un  gran  èxit,  havèntsens  quasi  aca¬ 
bat  la  edició  tot  just  sortida.  Ho  celebrèm 
més  que  per  nosaltres,  per  nostres  colabora- 
dors,  als  que  correspòn  la  millor  part  del 
èxit,  y  als  que  traslladèm  els  elogis  que  dit 
número  de  Joventut  ha  merescut  a  gran  part 
de  la  prempsa  de  tot  Catalunya. 


Com  que  a  voltas  ja’ns  en  ocupèm  de  las 
cosas  dels  sabis,  preguèm  a  nostres  lectors 
que  aquesta  vegada’ns  dispensin  de  parlar 
del  Congrés  Pedagògich  organisat  pels  Ami- 
gos  de  la  Ensenanza  en  colaboració,  ab  els 
amigos  del  pueblo.  Perque  vaja,  no  val  la 
pena.  Això  dels  congresos  sembla  qu’hauria 
d’ésser  cosa  seria;  com  que  aquest  ha  resul¬ 
tat  còmich,  velshiaquí  per  què  no’n  parlèm 
gayre. 

Es  a  dir,  còmich:  diguèm  espanyol,  que 
ve  a  ésser  igual,  o  diguèm  aíricà,  que  no  hi 
ha  gayre  diferencia. 

Una  ventatja  ha  tingut  sobre’ls  congre¬ 
sos  veritat  de  las  nacions  civilisadas.  Lo 
qu’en  ells  se  delibera,  y  lo  que  s’acorda,  sol 
no  servir  de  res*  y  al  menos  lo  que  s’ha  trac¬ 
tat  aquí  ha  servit  pera  fer  riure. 

Y  encara  n’ha  tingut  un’altra  de  ventatja 
aquest  Congrés,  y  es: 

Qu’ha  portat  a  Barcelona  a  dos  ex-minis- 
tres:  l’Urzaiz  y  en  Canalejas. 

Aquest  darrer  ha  visitat  algunas  pobla¬ 
cions  catalanas,  ens  ha  dat  varias  llissons  a 
tall  de  mestre  Titas,  ens  ha  explicat  lo  qu’es 
y  lo  que  deu  ésser  el  Catalanisme  per  si  no 
ho  sabiam,  ens  ha  dit  de  quin  mal  hem  de 
morir,  y  fins  ha  volgut  aplicar  al  nostre  mal 
la  seva  panacea. 


Pobre  home!  Semblava  un  curandero  des¬ 
acreditat,  o  un  arrenca-caixali  sense  ba- 
dochs. .. 

No  ha  llamat  l’atenció,  y  se’n  ha  entornat 
en  nom  de  Deu. 


Ha  mort  el  popular  autor  còmich  en  Jo- 
seph  Coll  y  Britapaja,  qu’encara  que  nascut 
a  Puerto  Rico,  havia  vingut  de  molt  jove  a 
nostra  ciutat,  fent  sos  estudis  en  ella  y  pre- 
nenthi  carta  de  naturalesa  de  tal  manera,  que 
s’havía  convertit  en  un  veritable  barceloní, 
dels  més  castissos.  Fou  un  del  socis  funda¬ 
dors  del  Club  de  federalistas,  abandonant 
més  tart  la  política  pera  dedicarse  ab  molt 
talent  al  teatre  còmich-lírich,  essent  dels  que 
contribuhiren  a  fer  arrelar  en  el  poble  l’afi- 
ció  a  las  produccions  catalanas.  Sa  especia¬ 
litat  eran  las  revistas  políticas  y  sarsuelas 
bufas,  qu’escrivia  generalment  en  català,  com 
De  la  terra  al  sol ,  De  Sant  Pol  al  polo  Nort  y 
Robinsón Petit,  obtenint  aquestas  molt  major 
èxit  que  las  que  feu  en  castellà,  si  bé  algu¬ 
nas  com  La  voz  pública  assoliren  un  gran 
nombre  de  representacions. 

Sas  obras  catalanas  encara’s  representan 
avuy  dia,  mutiladas,  mal  vestidas  y  fetas  per 
companyías  de  bolos:  y  encara’l  públich  hi 
disfruta.  Refosas  y  ben  presentadas  ompli- 
rian  el  teatre,  però’ls  actors  se  donan  de 
menys  de  conreuhar  un  genre  teatral  qu’es 
més  difícil  de  lo  que  sembla,  y  pel  que’s  ne- 
cessitan  especials  qualitats.  Per  sa  part  els 
empresaris  creuhen  que  un  teatre  es  com  una 
botiga  de  betas  y  fils,  y  no  obstant,  poden 
saber  bé  prou  que  presentant  ab  carinyo  las 
obras  d’en  Coll  y  Britapaja  feu  sa  fortuna 
l’Ignasi  Elías,  un  empresari  que  si  ha  tingut 
hereus,  no  ha  tingut  successors. 

En  resúm,  en  Coll  y  Britapaja,  com  tants 
altres  sortits  del  Gavilàn  y  demés  centres 
en  que  hi  dominava’l  bon  humor,  contri- 
buhí  ab  sas  obras  a  excitar  l’alegria  d’un 
públich,  y  per  lo  tant  a  fer  vida;  y  això  ho 
logrà  espontàniament,  y  ab  verdadera  perso¬ 
nalitat.  Creyèm,  donchs,  de  justícia  dedicar 
aquest  petit  recort  a  qui  modestament  rea- 
lisà  obra  tan  meritòria. 


Dos  concerts  han  donat  al  teatre  de  Nove¬ 
tats  els  distingits  artistas  senyora  Maria  Pi- 
chot  de  Gay  (cantant)  y  Mr.  Alfred  Cortot 
(pianista).  La  senyora  Pichot  de  Gay  ha  mi¬ 
llorat  notablement  son  estil  de  cant;  domina 
ab  facilitat,  ab  més  facilitat  qu’avans,  els 
aguts  y  evita  victoriosament  la  desafinació. 
Sa  veu,  al  variar  de  tessitura ,  ha  près  la  de 
contralt;  però  lo  que  més  devèm  alabar  de  la 
senyora  Pichot  de  Gay,  es  la  interpretació 
que  dóna  a  las  pessas  cantadas.  Sa  veu 
s'amotlla  perfectament  al  to  y  caràcter  de  las 


3» 


JOVENTUT 


composicions  musicals,  donàntlashi  la  ex¬ 
pressió  deguda.  El  públich  l’aplaudi,  distin- 
gintse  la  citada  artista  en  totas  las  pessas 
que  cantà.  Heusaquí  las  composicions  can- 
tadas  (primer  concert):  Air  de  Scipione , 
Haendel;  Se  ben  crudele  y  Comme  raggio  di 
sol ,  Caldara;  Dieu  loué  par  la  nature ,  Beet- 
hoven;  Souffrance ,  Wagner;  Strophes  saphi- 
ques  y  Sérénade  inutile,  Brahms;  Die  drei 
Zigeuner  ( Els  tres  gitanos ),  Listz;  Le  Roi  des 
Aulnes ,  Schubert.  En  el  segón  concert  can¬ 
tà:  Vittoria ,  Vittoria,  Carissimi;  Air  de  Gis- 
monda ,  Haendel;  Cantique  de  pénilence  Beet- 
hoven;  Elle  est  à  toi ,  Berceuse  y  f'ai  pardon- 
né,  Schumann;  L’Attenle,  Vision  y  Le  Roi 
des  Aulnes ,  Schubert. 

Mr.  Alfred  Cortot  es  un  notable  pianista. 
Sa  dicció  es  seriosa,  fugint  d'efectismes  y  de 
pose.  Devèm  alabarlo,  ab  tota  justicia,  puig 
a  més  del  pianista  d’execució  brillant,  se  veu 
en  en  Cortot  al  artista  de  sentiment.  Tocà  en 
el  primer  concert  composicions  de  J.  S.  Bach, 
Daquin,  Couperin,  Haendel,  Beethoven, 
Listz.  Y  en  el  segón  concert,  composicions 
de  Chopin,  Schumann  (d’aquest,  y  per  cert 
molt  bé,  las  bellisimas  Kinder scenen)  y  la 
Mort  d'amor  d'Isolda  y  Preludi  dels  Mestres 
Cantors ,  de  Wagner. 

Com  la  senyora  Pichot  de  Gay,  Mr.  Al¬ 
fred  Cortot  fou  molt  ben  rebut  pel  públich. 


D’altre  concert  hem  de  dar  compte  aquesta 
setmana:  el  que  tingué  lloch  diumenge  al 
matí  en  el  teatre  de  la  Gran  Via  a  càrrech 
del  «Novell  Planter-Esbart  Cantayre»,  for¬ 
mat  per  noys  del  Colegi  de  Sant  Jordi, 
els  quals  cantaren  ab  afinació  y  bon  gust 
totas  las  pessas  del  programa,  distingintse 
en  el  Trio  en  sol ,  de  Haydn,  cn  L' Emigrant, 
de  Vives,  y  en  varias  cansons  escolars.  Tam¬ 
bé  tragueren  molt  partit  de  L'arbre  sagrat  y 
Els  Segadors,  que  s’hagueren  de  repetir.  Fo¬ 
ren  ab  justicia  molt  aplaudits.  El  concert  se 
celebrava  a  benefici  de  l’«Associació  Protec¬ 
tora  de  la  Ensenyansa  Catalana.)) 

Aquesta  setmana,  a  la  Sala  Parés,  expo- 
san  sas  obras  tres  artistas:  en  Llaverías  una 
nombrosa  colecció  d’aquarel-las  qu’atrauhen 
justament  l’atenció  dels  aficionats;  en  Riquer 
una  serie  d 'ex-libris,  alguns  d’ells  notables, 
y  nostre  company  Brull,  entre  altres  qua- 
dros,  varias  lluminosas  marinas  y  algunas 
testas  de  las  que  constituheixen  sa  especia¬ 
litat. 

La  Sala  Parés  se  veu  aquesta  setmana 
molt  concorreguda. 

A  l’«Associacio  Popular  Catalanistax’s  ce¬ 
lebrà  l’altra  nit  la  sessió  inaugural  del  pre¬ 
sent  curs,  presidint  el  senyor  Bozzo,  el  qual 


donà  lectura  a  un  trevall  combatent  las  elec¬ 
cions  y  el  militarisme,  y  advocant  per  la  ger¬ 
manor  dels  catalans  conscients. 

Parlaren  després  els  senyors  Sayós,  Folch 
y  Capdevila,  y  Mallofré,  que's  mostraren  su- 
mamenl  radicals  en  sas  ideas,  essent  aplau¬ 
dits  per  la  concurrència. 


Ens  han  dit  que  s’havia  nomenat  indivi- 
duu  de  no  sé  què  de  Bellas  Arts,  a  un  tal 
Sanpedro  y  Miguel,  personatge  quina  exis¬ 
tència  ha  sigut  negada  victoriosament  per 
Miquel  Servet  (a)  Raves,  havent  aquest  de¬ 
mostrat  lo  que’s  proposava  ab  una  serie  d’ar¬ 
guments  aclaparadors  pera’l  suposat  Sanpe¬ 
dro. 

Desitjèm  que’ls  que  aytal  nomenament 
han  fet,  reconeguin  l’erro,  y  en  lloch  d’un 
sér  imaginari  que  ni  existeix  ni  pot  existir, 
ne  posin  un  de  real,  de  carn  y  ossos.  Aixis 
sia. 

En  el  número  de  La  Lucha  de  Girona  cor¬ 
responent  al  30  del  passat  novembre  hi  llegi¬ 
rem  un  article  firmat  per  un  senyor  J.,  que 
deya  que  no  podia  por  menos  que  empunar  la 
pluma  (castellà  de  Girona)  y  fer  un  estropici 
en  l’article  Sabi  oficial ,  d’en  S.  Gubern  (nú¬ 
mero  202  de  Joventut)  a  fi  de  poner  de  re- 
lieve  ese  insensato  afàn  de  los  catalanistas  de 
desprestigiar  todo  lo  que  procede  del  resto 
de  las  regiones  espaiïolas ,  sin  ton  ni  son  y  à 
la  li g era. 

Com  recordaràn  nostres  lectors,  en  dit  ar¬ 
ticle’l  senyor  Gubern  posava  en  solfa  al  cate- 
dràtich  d’Oviedo  senyor  Altamira  pels  atachs 
qu’en  L'Européen  de  Paris  havia  dirigit  al 
Catalanisme  calificantlo  (el  mateix  senyor  J. 
ho  consigna)  de  refractari  y  contrari  a  tot 
progrés,  y  d' exclusivament  reaccionari.  . 

Ara  bé:  el  senyor  J.  confessa  no  haver  lle¬ 
git  els  atachs  del  senyor  Altamira,  però’ls 
defensa  perque  creu  lo  mateix  qu’en  aquest 
punt  pugui  creure’l  catedràtich  d’Oviedo,  a 
qui  té  per  un  sabi  no  oficial,  sinó  autèntich. 
De  passada  manifesta  sa  estranyesa  perque 
Joventut  (periòdich  que  a  pesar  d’ésser  ca¬ 
talanista  li  es  simpàtich)  ha  publicat  l’article 
Sabi  oficial;  y  afegeix  que  tots  els  catalanis¬ 
tas,  com  tots  els  espanyols,  han  d’estar 
agrahits  al  senyor  Altamira,  a  qui  devèm  (agà- 
finse  fort)  la  poca  cultura  que  tenim. 

No  val  a  riure,  que’l  senyor  J.  parla  en 
serio.  Tant  hi  parla,  que  també  a  nosaltres 
se’ns  ha  fet  simpàtich  per  sa  sinceritat,  y  en 
probas  d’això,  anèm  a  contestarli  cumptida- 
mente. 

En  primer  lloch,  senyor  J.,  moltas  gracias 
per  las  amoretas  que’ns  tira.  Ja  ho  sabèm 
que  som  guapos  y  ballèm  bé. 

En  segón  lloch,  la  cultura  que  devèm  al 
senyor  Altamira  ja  li  dirèm  de  missas. 


JOVENTUT 


39 


En  tercer  lloch,  li  aconsellem  que  avans 
de  judicar  del  Catalanisme  s’enteri  bé  de  lo 
qu’es  y  significa.  Sabis  hi  ha  com  els  senyors 
Altamira  y  Salmerón  que  ignoran  que  Cata¬ 
lanisme,  autonomisme  y  llibertat  son  una 
mateixa  cosa:  un  mateix  plat  fort  que  no  po¬ 
den  pahir  ventrells  com  els  seus,  estragats 
pel  caldo  gras  d’un  lliberalisme  convencio¬ 
nal.  Si  ells  que’s  vantan  de  sabis  encara  no 
han  capit  lo  qu’es  el  Catalanisme,  ^què  li  ha 
de  succehir  a  vostè? 

En  fí,  senyor  J.:  creyèm  que  la  conducta  de 
vostè  tindrà  pochs  imitadors  d’aquí  en  avant 
a  Catalunya,  perque  qui  no  sàpiga  lo  qu’es 
el  Catalanisme  ho  podrà  apendte,  donchs 
sembla  qu’ara  s’obriràn  escolas  catalanas 
gratuhitas.  Pot  matricularshi,  que  li  faràn 
de  franch. 

Resumint:  els  catalanistas  som  els  més 
aixerits,  els  més  avensats,  els  més  demòcra- 
tas,  els  ipés  sabis:  tan  sabis,  que  la  ciència 
la  repartim  de  franch.  Es  aixís  que’l  cate- 
dràtich  Altamira  cobra  del  Estat  y  ensenya 
(la  orella)  com  a  sabi  oficial...  ergo : 

<Ho  veu  còm  era  del  cas  publicar  l’article 
Sabi  oficial ?  cHo  veu  còm  vostè  volia  ense¬ 
nyar  a  qui  pot  dar  llissons  als  sabis ? 

No  s’hi  cansi. 

Resulta  que  no  es  veritat  que  ningú  hagi 
fet  cas  d’en  Canalejas.  Va  tenir  públich,  y 
fins  va  ésser  xiulat. 

Això  quan  va  agafar  el  tren  pera  entornar- 
sen  a  la  corte. 

Hi  ha  qui  diu  que  al  ex-joven ,  ex-ministro 
y  ex-menja-capellans  el  varen  xiular  els  cata- 
lanistas.  Tampoch  es  veritat.  Ni  siquiera  fo¬ 
ren  els  d’en  Lerroux,  que  massa  ho  saben 
tots  que  V  ex-joven  ja  no  val  la  pena. 

Eran  uns  quants  tranquils  que’s  divertian. 

En  aquest  número  no  fem  sinó  rectificar. 
Ara  resulta  qu’en  Sanpere  y  Miquel  existeix, 
però  qu’està  malalt  de  cuydado. 

Se’ns  diu  (y  no  responem  de  la  exactitut 
de  la  noticia),  que  ab  motiu  de  la  efervescen- 
cia  anti-reaccionaria  d’aquests  dias  promo¬ 
guda  per  la  qüestió  Nozaleda,  en  Sanpere  y 
Miquel,  que  fa  llit  y  desvarieja  a  estonas, 
s'ha  negat  en  absolut  a  pendre  tota  mena  de 
medicinas,  temerós  de  que’l  reaccionarian  y 
obstinat  com  està  en  no  entrar  en  reacció. 

Hi  ha  home  per  pochs  dias. 

Agàfinse  bé’l  cap  ab  totas  dugas  mans,  y 
llegeixin: 

Maura  ha  arrojado  la  careta,  se  ha  despojado  del 
pudor,  y  del  brazo  de  Nozaleda  realiza  su  programa: 
la  revolución  desde  arriba. 

Cuando  la  opinión  pública,  herida  en  su  dignidad  y 
en  sus  sentimientos,  protesta  indignada  de  unadcsigna- 
ción  que  ella  interpreta  como  premio  à  la  traición  y 


como  una  amenaza  à  la  libertad,  Maura  hace  suya  la 
causa  de  los  frailes,  ofrece  su  brazo  al  traidor  de  Ma¬ 
nila,  encarcela  à  los  que  protestan,  cierra  los  teatros, 
aprisiona  à  los  actores,  hace  que  la  policia  descargue 
sus  sables  y  garrotes  sobre  los  transeuntes,  convierte 
los  teatros  en  campos  de  batalla,  y  pública  y  solemne- 
mente  declara  que  el  fraile  que  pacto  con  los  yankis,  el 
que  por  su  proceder  mereció  cien  veces  el  dictado  de 
traidor,  ocuparà  la  silla  de  València  por  él  amparado  y 
protegido  por  él;  que  para  el  presidente  del  Consejo  de 
ministros  no  hay  obstàculos  mientras  existan  maüssers 
y  no  han  de  imponerle  las  maldiciones  del  pueblo  si 
Nozaleda  le  bendice. 

Això  no  ho  diu  La  Publicidad,  qu’excità  a 
fer  matar  a  n’enRizal  y  avuy  acusa  a  n’en  No¬ 
zaleda  y  en  Polavieja  d’haverlo  assessinat. 
Aixòhodiu  La  Tribuna.  Segueixin  llegint,  si 
poden : 

Cuando  del  privilegiado  cerebro  de  nuestro  gran 
Galdós,  surgió  Electra ,  el  pueblo,  recogiendo  con  de- 
leite  aquel  espíritu  de  regeneración  y  de  vida,  encarna- 
ción  de  sus  ideas,  expresión  fiel  de  sus  sentimientos, 
acudió  un  día  y  otro  al  teatro,  tanto  ó  màs  que  à 
aplaudir  al  insigne  autor,  à  protestar  del  estado  de  co- 
sas  que  inspiró  su  obra,  à  expresar  su  ansia  de  libertad 
y  de  progreso,  à  confundir  à  los  Pantojas,  quiso  aquel 
Gobierno  de  entonces,  tan  reaccionario  como  el  de 
ahora,  pero  menos  procaz,  oponerse  à  la  ola,  y  aquel 
Gobierno  fué  derribado. 

Hoy  no  es  Electra  lo  que  congrega  al  pueblo  en  el 
teatro,  no  es  una  obra  literaria  de  mérito  lo  que  des- 
pierta  las  manifestaciones  de  protesta  y  de  entusiasmo: 
basta  El  mozo  crúo ,  Patria  nueva ,  El  juicio  oral.  . 

Al  arribar  aqui  atúrinse,  trèguinse  las 
mans  del  cap,  prenguin  alè,  cantin  la  marxa 
de  Càdiz,  y  cridin  ab  tot  l’entusiasme  patrio 
que  puguin,  fins  a  escanyarse: 

íOlé  ya!  jy  olé  ya!  íy  olé  ya! 

—  \ 

Aquesta  setmana  teníam  intenció  d’ocu- 
parnos  dels  escàndols  del  Ajuntament,  ahont 
tan  edificants  espectacles  estàn  donant  els  de 
la  majoria  (?)  republicana;  però  n’hem  desis¬ 
tit  perque,  francament,  l’assumpto’ns  re¬ 
pugna.  De  tal  manera  està  la  casa  gran ,  que 
tot  lo  que  hi  ha  trontolla;  no  sols  els  inte¬ 
ressos  sinó’ls  homes,  salvant  molt  comptadas 
excepcions. 

Publicacions  rebudas: 

Revista  de  Bibliografia  Catalana.  S'ha  pu¬ 
blicat  el  volúm  V  d’aquesta  importantíssima 
revista  qu’edita  «L’Avenç».  Aquest  volúm, 
aparegut  per  cert  ab  molt  de  retràs,  com¬ 
prèn  la  ressenya  de  las  obras  publicadas  a 
Catalunya  desde  juliol  a  desembre  de  1902, 
y  son  sumari  es  el  següent:  El  Archivo  Me- 
tropolitano  de  València ,  per  Roch  Chabas; 
Papers  de  Joseph  Tastú  (1787-1849);  La 
Prempsa  eserita  en  llengua  catalana  durant 
tota  l'anyada  de  1902;  Butlletí  bibliogràfick; 
Manuscrits  catalans  de  Vick;  Noms  propis; 
Resúm  del  any. 

Acta  de  la  sessió  pública  celebrada  al  Ate- 


40 


JOVENTUT 


neu  Barcelonès  el  24  de  janer  de  rgoy.  Fasci¬ 
cle  de  54  planas,  contenint  la  memòria  que’l 
secretari  en  Boaaventura  Bassegoda  va  lle¬ 
gir,  y’l  discurs  inaugural  del  president  en 
Raymond  d’Abadal. 

Rondallas  pera  noys ,  contadas  per  n’ Aureli 
Capmany.  Aquestas  narracions  del  conegut 
folklorista  estan  escritas  ab  espontaneitat, 
produhintnos  l'efecte,  als  que  coneixèm  al 
autor,  de  que  realment  las  hi  sentim  contar 
a  n’ell.  La  naturalitat  y  la  senzillesa  son  las 
qualitats  preeminents  d’aquest  llibre,  que 
forma’l  volúm  ters  de  la  interessant  Biblio¬ 
teca  ((Nova  Catalunya».  Preu,  1  ral. 

La  Sardana ,  per  Baldomer  Parramon  y 
Castany.  Hermosa  composició  poètica,  ben 
sentida  y  galanament  escrita  en  castis  català, 
havent  merescut  premi  en  els  darrers  Jochs 
Florals  del  «Escut  Emporità»  de  La  Bisbal. 
Son  autor  n’ha  publicat  una  elegant  edició 
que  dedica  als  sardanayres  de  Ripoll. 

Revista  Musical  Catalana.  Butlleti  mensual 
del  Orfeó  Català.  S’ha  publicat  el  primer 
quadern  d’aquest  butlletí  que  a  judicar  per 
son  sumari  respondrà  a  la  importància  de 
nostra  primera  entitat  choral.  Hi  figuran  las 
firmas  d’en  Millet,  en  Pedrell  y  en  Vives.  Es 
notable  la  secció  de  correspondencias  de 
Berlin,  Bruselas,  Londres,  Madrid  y  París. 

Memorias  de  la  familia.  Llibret  per’apun- 
tacions,  útil  a  totas  las  familias,  qu’en  ell  hi 
poden  anotar  tots  els  gastos,  ingressos,  viat¬ 
ges,  malaltías,  etc.,  formant  un  verdader 
historial  familiar. 

També  hem  rebut  els  següents  almanachs 
pera  1904: 

Imprenta  Elzeviriana ,  de  Borràs  y  Mestres: 
almaiwch  de  paret,  molt  decoratiu. 

Mechero  Auer.  Elegant  almanach-agenda, 
pera  despatx. 

El  Día.  Almanach  també  pera  despatx, 


publicat  per  la  societat  «Seguros  marílimos, 
Incendios,  Valores».  Cartagena. 

«L^Avenç)).  Bloch  català  pera  1904,  sobre 
una  elegant  tarja  decorativa  en  que  hi  figu¬ 
ra’l  sagell  de  la  Bibloteca  de  «L’Avenç». 


Secció  d’higiene: 

El  Maleta  Indulgencias ,  que  ha  cambiat 
d’amo  (avans  estava  a  las  ordres  d’un  ex  ca- 
capellà  y  ara  a  las  d’un  cleròfob),  ha  tornat 
a  ficarse  ab  Joventut  en  una  Plàtica  publi¬ 
cada’l  día  31  de  desembre  a  La  Publicidad. 

Ha  dit,  com  sempre,  una  serie  de  ximple- 
rias,  però  no  li  podèm  contestar  per  la  se¬ 
güent  rahó: 

Fa  dos  anys  li  varem  dir,  0  millor  li  varem 
demostrar  qu’era  un  embustero  (vèginse'ls 
números  71  y  72  de  Joventut),  y  ell,  aclapa¬ 
rat  per  la  demostració,  no  va  saber  desferla. 

Ara  bé:  ^qui  hi  discuteix  ab  un  embus¬ 
tero? 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 

TAPAS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artísticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 

2^0  PESSETAS. 


TOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 


PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . . .  4’5o  » 

»  Trimestre .  2^5  » 

ALTRA S  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

EXTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

aTRASSAT,  ab  folletins  .  '  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

y  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Siguèm  «nosaltres  mateixos»,  per  Lluís  Via.  —  Any 
nou,  vida  vella,  per  Octavi  Pell  Cuffí.—Notas  biblio- 
gràficas,  per  Geroni  Zanné.— Els  problemas  de  l'an¬ 
tologia  grega,  perR.  Miquel  v  Planas.— Teatres,  per 
Emili  Tintorer.— El  passat,  per  Joaquim  Rosselló  y 
Roura.— Manifest  deia  «Unió  Catalanista».— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall — Plech  5 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson  —  Traducció  catalana.— Plech  25. 


SIGUEM  NOSAL¬ 
TRES  MATEIXOS 

El  Manifest  que  insertèm  en  altre  lloch 
d’aquest  número,  dirigit  per  la  Junta  Perma¬ 
nent  de  la  Unió  Catalanista  a  las  entitats  ad- 
heridas  y  a  totas  las  corporaciones  de  caràc¬ 
ter  verament  català,  s’inspira  en  un  criteri 
que’ns  plau  molt,  y  que  diferentas  vegadas 
ha  sigut  exposat  en  las  planas  de  Joventut. 
En  efecte:  ara  que’l  Catalanisme  sembla 
atravessar  un  període  de  calma  relativa,  sense 
sotragadas  violentas,  sense  rebre  com  temps 
enrera  ostensibles  escarnis  de  la  Espanya 
oficial  enemiga  nostra,  seria  oportú  y  conve¬ 
nient  que  s’aprohtés  la  ocasió  pera  organi- 
sarse  dintre  del  autonomisme  totas  las  frac¬ 


cions  que  hi  militan  o  que  hi  volen  ingressar; 
ara  fóra  l’hora  de  que  quiscuna  remarqués  son 
modo  d’ésser,  sa  particular  significació  polí¬ 
tica  y  social  en  el  sí  d’aquest  moviment  que, 
pera  ésser  verament  nacionalista,  exigeix  la 
contribució  de  totas  las  classes  e  individuus 
ab  totas  sas  opinions  y  tendencias. 

Y  a  n’això,  qu’es  ja  una  verdadera  neces¬ 
sitat  ,  deu  donarhi  lloch  y  ocasió  la  ma¬ 
teixa  Unió  Catalanista  celebrant  una  As- 
samblea  magna:  perque  mentres  tant,  tot  lo 
que's  digui  de  blanchs  y  de  negres,  de  dreta 
y  d’esquerra,  es  aventurat  y  està  subjecte  a 
malas  interpretacions.  Si’s  celebra  una  As- 
samblea  y  en  ella’s  fan  las  declaracions  que 
deuhen  ferse,  allavors  podràn  manifestarse 
ab  personalitat  diferenciada  y  tendencia  defi¬ 
nida  tots  els  elements  constitutius  del  nostre 
nacionalisme,  ab  representació  conscienta 
quiscún,  sense  jacobinismes  que  desdiguin 
de  nosaltres  y  de  la  nostra  causa. 

Prematurament,  en  linias  generals,  s’ha 
tractat  ja  de  senyalar  dos  grans  camps  en  el 
nacionalisme  català:  el  de  la  dreta  y  el  de  la 
esquerra ,  designant  ab  aquestas  paraulas 
(com  podrian  designarse  ab  altras)  els  dos 
grans  nucleus  conservador  y  evolucionista 
(havenlhi  en  quiscún  un  sens  fí  de  matisos) 
que  mantenen  l’equilibri  de  tot  Estat  ab  llurs 
accions  politicas  y  socials  combinadas.  (Ve- 


42 


JOVENTUT 


gis  l’article  Aclaracions,  del  company  Mo- 
negal:  número  191  de  Joventut.)  Nosaltres, 
jo  particularment,  he  escrit  en  aquestas 
planas  que  Joventut  pertany  a  la  esquerra 
(número  145,  pàg.  747).  Com  tota  declaració 
feta  a  priori ,  aquesta  pot  ésser  poch  justa,  y 
també  pot  ésser  mal  interpretada.  May  las 
denominacions  s’aplican  ab  tota  justesa.  Las 
de  dreta  y  esquerra ,  d ’avensat  y  reaccionari, 
etcètera,  etc.,  son  altres  tants  convenciona¬ 
lismes  de  que’ns  hem  de  valdré  fins  volentlos 
desterrar  de!  vocabulari  vulgar.  Cal  enten- 
dreho  aixis,  y  no  tergiversar  ni  empetitir  las 
ideas  ab  las  paraulas;  cal  que  las  denomina¬ 
cions  no  sian  una  concessió  als  sectaris  mi¬ 
grats,  perque  això  fóra  en  nosaltres  una  re¬ 
nuncia  de  la  pròpia  personalitat  ensemps  que 
una  negació  dei  esperit  eminentment  demo- 
cràtich  y  dels  alts  fins  d’aquest  moviment 
autonomista  qu’ha  de  redimirnos  dels  vicis 
socials  contrets,  desfent  las  massas  y  fent 
individuus  lliures.  Cal  elevar  l’esperit,  aten¬ 
dre  tant  al  fi  com  als  medis,  ovirar  las  grans 
sintesis;  y  tot  sostenint  ia  lluyta  que’s  cregui 
necessària  dintre  d’un  bando  d’un  color  deter¬ 
minat,  cal  saber  fruhir  tota  la  gama  de  co¬ 
lors  que’ns  ofereix  la  llum  en  la  naturalesa. 

En  tot  moviment  politich,  es  cert,  hi  ha 
lluyta,  hi  ha  banderas  y  banderetas,  y  man¬ 
tenint  cada  una  sa  significació  y  sos  atributs, 
militan  totas  contra’l  comú  enemich  formant 
un  sol  cos  d’exèrcit.  En  els  pobles  mal  civili- 
sats,  aqueixas  banderas  y  banderetas,  en 
comptes  d’aportar  sa  significació  y  esfors  a 
l’acció  comú,  se  desvian  en  moments  crítichs, 
se  converteixen  sovint  en  banderas  de  pandi- 
llatge,  y  fins  n’hi  ha  que’s  passan  al  enemich 
per  baixas  passions  0  per  miras  uti  1  itarias  ( 1 ). 
Cal  evitarho  això;  cal  que  l’autonomisme  sia 
l’idea!  que  per  sobre  de  nostras  diferencias 
ens  agermani,  y  aixis  el  nacionalisme  català 
serà  l’espill  de  cultura  de  que’ns  parlava 
en  aquestas  planas  el  company  Pujulà  en  son 
projecte  d 'Ajuntament  pera  nostra  convales¬ 
cència. 

Del  esperit  incult  de  bandería,  tan  viu  en 
els  pobles  meridionals,  ahont  de  cada  dos 

(1)  Aixis  ho  fan  els  polítichs  a  la  espanyola.  Aixis 
ho  feu  el  nucleu  d’en  Vallès  y  Ribot,  qui,  després 
d’acostarse  als  de  la  Unió ,  després  de  dirse  autonomista 
ensemps  que  republicà ,  va  sostenir  que  podia  unirse  ab 
els  unitaris  d’en  Lerroux  perque,  encara  que  cetitralis- 
tas,  eran  també  republicans. 


individuus  l’un  es  un  indiferent  y  l'altre  un 
sectari;  d’aqueix  esperit,  rèmora  del  verita¬ 
ble  progrés,  no  se’n  veuhen  lliures  ni  las  na¬ 
cions  més  civilisadas  (Inglaterra  n’es  una 
mostra),  qu’han  d’acceptarlo  y  vàldressen 
com  acció  necessària  en  sa  vida  política  y 
social.  Tenim,  donchs,  que’s  valen  de  medis 
migrats  fins  els  qui  persegueixen  fins  supe¬ 
riors;  y  es  que  arreu  encara  fermenta’l  llevat 
de  las  lluytas  y  els  fanatismes  del  temps 
vell. 

Pera  lliurarnos  d’aqueixos  mals,  0  al 
menys  prevenirlos  en  ló  possible  avuy  que 
no  estèm  encara  constituhits  autonòmica- 
ment,  som  molts  els  que  demanèm  la  revisió 
y  simplificació  de  nostres  Bases  eliminantne 
tota  qüestió  que  no  tingui  caràcter  essen¬ 
cial.  Aixis,  bategant  encara  més  en  el  nacio¬ 
nalisme  català  el  principi  d’autonomia  en 
tots  els  ordres,  se  donaria  lloch  a  una  orga- 
nisació  individual  y  colectiva  que  podria  és¬ 
ser  viable  per  estar  feta  en  condicions  de 
reflexivitat  y  per  ésser  filla  d’un  ample  espe¬ 
rit  de  tolerància  que  unis  las  tendencias  més 
diversas  en  un  alt  sentiment  de  bonesa  y 
de  vida  superior. 

Per  consegüent,  els  catalanistas,  els  parti- 
cularistas,  els  que  desitjèm  tal  grau  de  per¬ 
feccionament  individual  que  fassi  innecessa- 
rias  las  lluytas  de  partit  y  fins  las  formas  de 
govern,  devèm,  pera  no  contradirnos,  des¬ 
terrar  del  sí  de  nostres  nucleus  els  prejudicis 
y  els  dogmas  que  sols  donan  lloch  a  fanatis¬ 
mes  ;  devèm  defensar  ab  fermesa  nostras 
ideas  y  conviccions,  mes  no  oblidar  que’ls 
pobles  y  els  partits  que’s  regeixen  per  con¬ 
ceptes  absoluts  són  sempre’ls  més  atrassats, 
els  més  plagats  de  xerrayres,  els  més  domi¬ 
nats  pels  cacichs,  y  (permètissem  la  paraula) 
els  més  reaccionaris  de  fet. 

Y  qualsevulga  de  nosaltres,  quan  ens  di- 
guèm  en  nostras  particulars  associacions 
monàrquichs  0  republicans,  de  la  dreta  0  de 
la  esquerra,  si  mirèm  de  cara  al  poble  y  el 
volèm  atraure,  no  hem  per  això  d’adularlo 
ni  fer  concessions  que’ns  desnaturalisin,  per¬ 
que  nosaltres,  més  que  guanyar  adeptes, 
volèm  guanyar  convensuts,  tot  treyéntloshi 
els  vicis  d’origen  que  portan.  Aixis,  may  els 
demòcratas  voldrèm  semblarho  més  de  lo 
que  ho  som  afalagant  a  las  massas  ab  de¬ 
claracions  d’aquellas  qu’en  rigor  negan  la 


JOVENTUT 


43 


vera  democràcia,  que  resultan  contrapro- 
duhents,  que’s  contradiuhen  tantost  fetas  y 
que  sols  són  necessarias  als  polítichs  d’ofi¬ 
ci  que  volen  guanyar  unas  eleccions.  Més 
que  monàrquichs  y  que  republicans,  més  que 
negres  y  que  vermells,  som  individualistas. 
Tant  ens  doldria  veure  entrar  en  nostre  camp 
a  qui  no  estigués  ben  predisposat,  com  ens 
dol  qu’entre  nosaltres  hi  hagi  qui  ab  clàusulas 
inútils  barra  la  entrada  a  molts  catalans  de 
bona  voluntat.  Facilitemla  la  entrada  y  si 
ningú  acudeix,  si  després  de  demostrar  que 
som  els  més  demòcratas  quedèm  essent  els 
menys,  alegremnos  d’ésser  els  menys,  puig 
serèm  selecció.  {Per  ventura  las  democràticas 
doctrinas  d’en  Pi  y  Margall,  l’hermós  pro¬ 
grama  federal,  posat  devant  dels  absolutis¬ 
mes  dels  republicans  unitaris,  no  es  la  més 
alta  llibertat  enfront  de  la  més  hipòcrita  de 
las  tiranías?  No  obstant  las  massas  a  qui  no 
s’ha  instruhit,  a  qui  no  s’ha  preparat,  a  qui 
s’ha  enganyat,  han  anat  fins  ara,  més  que 
ab  en  Pi  y  Margall,  ab  els  unitaris,  ab  els 
falsos  demòcratas,  ab  els  xerrayres  prosti- 
tuhidors  de  la  llibertat,  ab  els  cacichs  y  ab 
els  tirans.  Las  massas  volen  homes  que  clau¬ 
diquin,  y  ell  no  claudicava;  volen  ésser  mas¬ 
sas  y  ell  volia  homes. 

Desfemlos  els  remats,  y  acoblèm  els  indi- 
viduus  que’ls  forman;  no  volguém  tonrar 
ni  que’ns  tonrin;  no  volguém  enganyar  ni 
que’ns  enganyin ;  trevallèm  a  la  catalana, 
fent  adquirir  als  individuus  la  costúm  de  la 
cosa  pública;  no  donguèm  la  rahó  als  Ler- 
roux,  essent  sa  joguina  després  d’haver- 
los  combatut;  volguém  la  independencia 
nostra  y  la  de  tothom  en  la  natural  evolució 
de  nostras  ideas  y  en  el  constant  afany  de 
perfeccionament  que’ns  confon  a  tots  en  un 
comú  amor:  el  de  l’autonomia  de  nostra 
terra. 

Tinguèm  empenyo,  més  qu’en  aplicarnos 
peculiars  denominacions,  en  realisar  nostra 
peculiar  acció  dintre  l’autonomisme  català, 
ja  en  lo  politich,  ja  en  lo  religiós,  ja  en  lo 
econòmich,  sempre  ab  alts  fins  y  abserenitat, 
sense perdrede  vista’ls nostres  ideals.  L’exem¬ 
ple  del  gran  autonomista  Pi  y  Margall,  a  qui 
no  comprengueren  las  massas,  ens  ha  d’ani¬ 
mar  a  fer  verdader  poble  y  verdaders  homes 
per  camins  que  ab  joya  ovirà  ell  en  sas  velle- 
sas  al  trobarse  acompanyat  de  nosaltres,  sos 


companys  de  patria  ysos  verdaders  companys 
d’ideas.  Aqueixos  camins  aseguir  son  llarchs, 
no  hi  ha  dubte,  però  las  grans  obras  no’s 
basteixen  en  un  dia.  No  són  las  riuhadas  lo 
que  assahona’ls  camps  y  els  horts,  sinó  la 
pluja  lenta  y  perfidiosa. 

Vol  dir  això  que,  tot  fent  propaganda  ac¬ 
tiva  y  entusiasta ,  siguèm  sempre  nosaltres 
mateixos  y  procurem  mantenirnos  conscients 
en  lo  més  fort  de  nostras  lluytas. 

No’ns  paguèm,  donchs,  de  vans  conceptis- 
mes,  y  al  aplicarnos  certas  denominacions 
pera  concretar  lo  que  som  y  lo  que  volèm, 
no’ns  fem  ni  consentim  que  se’ns  fassi  instru¬ 
ment,  dintre  del  Estat,  d’una  acció  política 
falsa  y  oposada  a  la  nostra,  quan  la  nostra  es 
precisament  la  d'anihilar  l’Estat,  y  ab  ell  tot 
lo  qu’es  fals,  o  fill  deia  imperfecció  del  indi- 
viduu. 

Això  ja  ho  tinguerem  en  compte  al  fundar 
Joventut  y  al  escriure  nostra  Presentació , 
que  per  son  esperit  amplissim  va  plaure  a 
tots  els  elements  avensats  de  nostra  terra. 
En  ella  consignarem  nostre  propòsit  de  com¬ 
batre  a  mort  las  rutinas,  l’esperit  d’obedien- 
cia  cega,  d’immovilisme,  de  caciquisme,  de 
banderia  que’ns  fou  importat  d’ultra-Ebre; 
prometerem  lluytar  contra  tot  lo  regressiu  y 
tot  lo  que  tendeixi  a  deturar  l’ascendent  pro¬ 
gressió  humana;  diguerem  que  cercariam  y 
alabariam  lo  bo  fos  ahont  fos  y  d’ahont  fos, 
se  tractés  de  propis  o  d’estranys,  d’amichs  o 
d’enemichs;  y  finalment,  en  Pompeyus  Ge¬ 
ner,  que  volia  que  nostre  periòdich  fos  el 
més  avensat,  el  més  independent  del  Cata¬ 
lanisme,  y  per  tant  desitjava  qu’s  titulés 
L' Avensada  de  Catalunya ,  escrigué  en  la  dita 
Presentació  aquestas  hermosas  paraulas  que 
tots  li  aprobarem  y  que  varias  voltas  hem 
repetit: 

No  som  ni  una  iglesia ,  ni  una  capella ,  ni 
un  definitori ,  ni  una  secta ,  ni  un  partit ,  ni  tan 
sols  una  escola. 

Malgrat  la  natural  evolució  qu’en  nosal¬ 
tres  opera’l  temps,  fins  ara  hem  mantingut 
aquest  criteri  en  la  part  essencial  de  tot 
quant  portèm  escrit  a  Joventut.  Seguim, 
donchs,  per  aquest  cami  de  franca  llibertat  y 
ver  individualisme  sense  criteris  estrets,  di¬ 
ferenciats  per  un  igual  dels  teòrichs,  dels 
dogmàtichs  y  dels  sectaris,  seguint  la  na¬ 
tural  evolució  de  tot  lo  que  viu,  exercint  ab 


44 


JOVENTUT 


tanta  eficacia  com  poguèm  l’acció  social  y 
política  que  hagim  de  determinar  y  que  sem¬ 
pre  que  calgui  determinarem  sense  desmen¬ 
tir  may  nostre  esperit  progressiu. 

Ab  aquest  esperit  hem  dat  lloch  a  que  apa¬ 
regués  la  fracció  verament  lliberal  qu’ha 
d’anar  creixent  com  més  creixi’l  Catalanis¬ 
me,  perque  en  resúm  son  sinònimas  pera 
nosaltres  lasparaulas  Catalanisme  y  Llibertat. 

Li.uis  Vía 


ANY  NOU,  VIDA  VELLA 

Feya  temps  que  n’havía  fugitd’aquella  vida 
viciosa  en  que  malversava  salut  y  cabals. 
Quan  la  conegué  a  n’ella,  foragità  de  son 
cos  aquell  sensualisme  dominador  de  sa  vo¬ 
luntat.  Y  aquell  esfors  gegantí,  aquella  lluy- 
ta  contra  si  mateix  per’apartar  las  ideas  lú- 
bricas,  els  instints  bestials,  el  mantingué 
sempre  pensant  en  ella,  la  dóna  que’l  por¬ 
tava  a  un  món  nou  treyentlo  del  vici,  arren- 
cantlo  dels  brassos  de  las  dónas  de  formas 
exuberants,  rostres  escayents  y  vestits  extre¬ 
mats  que’l  tenian  lligat  de  dia  als  caíés  con¬ 
certs  y  de  nit  en  sas  cambras  del  hòlel, 
ahont  las  possehia,  d'ahont  s’apartava  ener¬ 
vat  pels  excessos,  y  ahont  tornava  a  portarlo 
son  afany  de  fruhir,  may  satisfet,  sols  apa¬ 
gat  momentàniament. 

Y  ara,  pochs  mesos  avans  de  casarse,  se 
sentia  un  altre  home,  digne  y  honrat.  L’ay- 
mava  cegament,  anyorantla  quan  de  nit  o  de 
dia  n’estavaallunyat.  Ignorant  sa  antiga  vida, 
ella  l’estimava  ab  tota  la  forsa  del  primer 
amor,  comptant  els  jorns  que  mancavan  pera 
ésser  seva,  y  caure  en  sos  brassos,  y  sentirse 
portada  ben  enlayre  per  un  home  fort,  que 
vivia  sols  pera  ella. 

Aquella  idea  de  tornar  per  un  vespre  a  la 
vida  d’avans,  qual  recort  confós  li  feya  fàs- 
tich,  li  semblà  de  sobte  una  troballa,  que 
l’entusiasmà  ab  promesas  de  plahers  cone¬ 
guts  y  no  fruhits  de  molt  temps.  Se  decidi 
de  cop  y  volta  y  escrigué  en  un  full  de  pa¬ 
per,  ab  mà  nirviosa,  quatre  paraulas  que  son 
cervell  excitat  no  li  deixava  confegir.  Aquell 
vespre  no  hi  aniria,  per  compromís  ab  un 
amich  de  la  infantesa,  vingut  d’Amèrica,  que 
volia  celebrar  esplèndidament  ei  pas  d’un 


any  al  altre.  Escrigué’l  nom  d’ella  al  sobre 
de  la  carta,  y  la  portà  ell  mateix,  deixantla  a 
un  criat,  perque  la  entregués  a  la  senyoreta 
al  tornar  de  passeig. 

Y,  content  de  fugir  del  costat  de  la  prome¬ 
sa,  fruhint  sols  al  pensar  en  la  llibertat  que 
tindria  aquella  darrera  nit  del  any  en  qu'ern 
cara  era  solter,  entrà  al  restaurant. 

Pensà  un  moment  en  ella.  iCòm  se’l  pen- 
dría  l’atreviment  de  deixaria  sola,  aquella 
vetlla  en  que  justament  hi  havia’l  projecte 
de  celebrar  en  familia  la  entrada  del  any 
nou?  Mes  com  qui  esquiva  insectes  mortifi- 
cadors,  ell  allunyà  aquells  pensaments  al 
veure  entrar  al  cambrer  ab  las  ostras  y’is 
hors  d'ceuvre  y’s  refilà  ab  satisfacció’l  bigoti 
ab  sos  dits  adornats  d’anells.  Sol,  al  reser¬ 
vat,  assaboria  las  viandas  exquisidas  pre- 
sentadas  refinadament,  y  tastava  ab  inefable 
plaher  els  vins  escullits  de  sa  marca  prefe¬ 
rida. 

Demanà  la  nota,  y  afegint  una  bona  pro¬ 
pina,  s’alsà  satisfet,  fumant  un  cigarro  ha- 
bano.  Al  sortir  al  carrer  s’alsà’l  coll  del 
abrich,  se  posà’ls  guants,  y,  tot  cami¬ 
nant,  rumià  ahónt  aniria.  Al  entrar  a  la 
Rambla  pensà  d’anar  al  Liceu,  mes  temé 
que’ls  coneguts  ho  fessin  saber  a  sa  pro¬ 
mesa  y  quedar  devant  d’ella  com  un  vulgar 
mentider.  Y’s  decidi  a  caminar  sense  rumbo 
fixo,  creyentse  trobar  ocasions  pera  diver- 
tirse  y  satisfer  sos  desitjós.  Pujant  pel  mitj 
de  la  Rambla  veya’Is  cotxes  qu’anavan  al 
Liceu,  y  dintre  d’ells  hi  entreveya  rostres 
amagats  pels  abrichs,  capas  y  boas;  veya  se¬ 
nyors  vestits  de  negre,  ab  barret  de  copa,  y  a 
sas  mullers  y  fillas  ab  pentinats  extremats  y 
vestits  luxosos.  També’s  fixava  en  els  pas¬ 
sants  desconeguts,  qu’anavan  al  teatre  o  a 
passejar.  Parellas  de  casats  de  poch,  de  bras- 
set,  mirantse  amorosament,  vivint  l’un  per 
l’altre,  parlavan  en  veu  baixa;  collas  de  jo¬ 
ves  anavan  fent  gresca,  rihent  fort,  bur- 
lantse  de  tot  y  d’ells  mateixos;  solitaris 
qu’eixían  d’un  cafè  pera  entrar  en  un  altre; 
policías  passejant  de  dos  en  dos;  aixams  de 
noyas  que  sortian  tart  de  trevallar,  acompa- 
nyadas  per  dos  o  tres  joves  qu’ab  sas  parau¬ 
las  las  feyan  riure  y  xisclar.  Tots  els  tipos 
clàssichs  de  la  Rambla  desfilavan  devant 
d’ell,  que  tranquilament  mirava  a  tothòm. 

Passà  per  devant  de  las  barracas  de  roba 


JOVENTUT 


45 


blanca,  ab  barrasde  turrons  de  totas  menas, 
exposadas  al  públích;  vegé’ls  jijoneros  ab  sos 
tipichs  capells  y’is  venedors  d’Agramut  ab 
la  fosca  barretina  y  la  manta  al  coll;  guaylà 
las  pilas  de  melons  y  cocos,  y  las  canyas  de 
sucre  y  plantadas  en  mitj  de  las  pilas  o  lliga- 
das  ellas  ab  el I as  com  espingardas;  arreu 
mantas  penjadas  d’una  corda,  estesas  altras 
sobre  palla  pera  dormir;  fogueras  voltadas 
de  gent  que  s’escalfa  y  menja;  tot  com  un 
poble  nòmada,  qu’anyora  son  país  y  no  pert 
sas  costums,  fabricant  ab  elements  naturals 
com  un  panorama  que  mirèm  estranyats  els 
primers  jorns  y  qu’anyorèm  quan  ja  no 
hi  es. 

Arribà  a  la  plassa  de  Catalunya,  ampla, 
creuhada  en  tots  indrets  per  las  paradas  de 
quincalla  y  joguinas.  Y  donà  una  volta  mi- 
rantse  las  barracas  obertas.  Devant  d’una 
parada  de  joguinas  s’aturà  pera  mirarse  l’es- 
campall  de  ninas,  cavalls,  soldats  y  trompe- 
tas.  Sos  ulls  restavan  fits  en  una  nina  ves¬ 
tida  luxosament,  y  pensà  compraria  pera 
regalaria  a  n’ella.  Somrigué  maliciosa¬ 
ment,  imaginant  la  escena  que’s  desen¬ 
rotllaria  al  donarli  la  nina  y  mormolarli 
unas  paraulas  atrevidas  que  la  faríau  enro¬ 
gir.  Seria  una  broma  ignocenta.  Entusias¬ 
mat  ab  sa  idea  comprà  la  nina,  que’s  ficà  a 
la  butxaca  fonda  del  abrich,  deixant  una 
capsa  que  li  donavan  perque  li  feya  nosa. 

Tenia  set  y  entrà  en  un  cafè.  Havent  aca¬ 
bat  de  beure,  sortí  y  donà  altra  vegada  volts 
per  la  Rambla.  Comensava  a  aburrirse. 
A  cada  volta  s’aturava,  mirantse  las  paradas 
y’is  kioscos  de  periòdichs.  Sentia  un  buyt 
que  no  cregué  sentir;  l’anyorava  a  n’ella,  y 
estigué  temptat  d’anarhi,  de  presentarshi 
encara  que  fos  tart:  ja  serian  a  dormir.  Ja’s 
penedia  de  sa  criaturada,  però  li  recava  d’en- 
tornarsen  a  casa  seva  sens  haver  tingut  oca¬ 
sió  de  fruhir,  de  distreures.  Sols  al  pensar 
que  pera  satisfer  son  afany  tenia  d’anar 
a  raure  ab  las  dònas  y’is  vicis  d’avans,  s’es¬ 
garrifava,  com  si  un  abim  insondable  s'obrís 
a  sos  peus  pera  engolirlo.  Volia  sentir  el 
goig  de  viure,  y  esperava  ansiosament  la 
ocasió  impensada  en  que  son  cos  y  son  espe¬ 
rit  fruhissin  alhora  A  n’ella  la  estimava  ab 
un  amor  anímich,  sense  que’l  desitj  de  pos- 
sehirla  vingués  a  desvetllar  sos  sentits  ador¬ 


mits.  S’hi  casava  pera  tenir  una  dóna  que’l 
cuydés...  y  pels  diners  que  tenia  de  dot.  Un 
respecte  sagrat  per  aquella  dòna  ideal  y  su¬ 
perior  a  n’ell  en  posició  y  en  cultura,  ma¬ 
tava  son  sensualisme  y  desvetllava  en  ell 
sentiments  e  ideas  confosas.  Mes  el  cos  bullia 
de  passions  quan  la  deixava  al  vespre,  inci- 
tantlo  a  tornar  a  la  vida  d'avans. 

La  lluyta  contra  ell  mateix  el  dignificava 
a  sos  propis  ulls.  El  cos  se  resistia,  mes  era 
vensut  per  l’esperit,  perla  influhencia  d’ella. 
Y  solsament  aquella  nit  la  carn  havia  arros¬ 
segat  al  esperit,  cercant  el  plaher;  mes  l’es- 
perit,  ab  la  forsa  dominadora  adquirida, 
l’allunyava  dels  llochs  coneguts  y  desitjats. 

Entrà  en  un  teatre,  y  l’espectacle’l  cansà 
aviat.  No  hi  trobava  solta  en  totas  aquellas 
escenas.  Y  acabat  l’acte,  que  vegé  comensar, 
s’aixecà  per’anarsen.  Al  cafè  del  mateix  tea¬ 
tre  s’adonà  d’una  noya  que  li  semblà  her- 
mosa.  Begué  més  cervesa  pera  tenir  una 
excusa  de  contemplaria  ab  llibertat.  Era 
molt  jova,  anava  ab  sos  pares  y  dos  ger¬ 
mans.  Estavan  tots  en  una  taula,  mes  avans 
de  comensar  l’altre  acte,  els  dos  noys  s’aixe¬ 
caren  pera  donar  una  volta  a  la  sala  de  des¬ 
cans  y  veure  las  senyoretas.  Feyan  cara  de 
viciosos,  y  sas  miradas  atrevidas  obligavan 
a  baixar  els  ulls  a  las  dònas.  Ell  deixà  de 
pensar  en  sa  promesa  y  en  la  nina;  mes  al 
treures  diners  pera  pagar  el  doble  qu’havia 
begut,  trobà  quelcòm  que  li  impedía’ls  mo¬ 
viments.  Llavors  estigué  tempat  de  Uensar 
aquella  nina  sota  la  taula,  mes  la  por  de 
que’l  vegessin  no  li  deixà  fer.  Y  seguia 
mirant  a  la  noya,  que  púdicament  alsava  sos 
ulls,  baixantlos  al  rebre'l  foch  de  las  miradas 
d'ell.  Y  quan  l’altre  acte  comensà,  y  la  noya 
y  sos  pares  entraren  a  la  sala  d’espectacles, 
ell  els  segui  ab  la  vista  pera  saber  ahónt  se- 
yan.  Y  els  vegé  en  un  palco  de  primer  pis, 
cap  a  devant  de  la  butaca  de  pati  qu’ell  ocu¬ 
pava.  Anà  a  seures,  y  tota  la  funció  estigué 
mirantla,  fascinat,  enamorat.  Tenia  necessi¬ 
tat  de  contemplaria,  y  quan  sas  miradas  se 
trobavan,  'sentia  un  goig  may  fruhit.  Y  en 
el  rostre  y  en  el  cos  esbelt  d'ella,  endevinava 
bellesas  may  conegudas.  Ella’l  mirava  pocas 
vegadas,  com  si  temés  ésser  descuberta,  y 
ell  veya  en  aquella  por  la  candidesa  de  la 
verge  que  sent  l’amor  per  primera  volta.  Es¬ 
tava  resolta  seguiria,  a  saber  ahónt  vivia,  a 


46 


JOVENTUT 


enterarse  de  qui  era;  estava  resolt  a  estimaria, 
a  rompre  ab  l’altra  si  era  precís;  a,  tot  estava 
resolt.  Y  benehia’l  pensament  que  tingué 
d’entrar  en  el  teatre,  ahont  s’aburrí  tot  un 
acte  sense  coneixe  qu’allí  mateix,  a  vora 
seu  hi  havia  aquella  dòna  qu’ara  desitjava 
follament. 

Dintre’l  palco  d’ella  hi  hagué  moviment. 
Entrà  un  jove  que  saludà  als  pares  y  a  la  noya 
fentli  un  somriure.  Y  ella  maquinalment  li 
allargà  la  mà,  sense  mirarlo.  Ell,  de  primer, 
pensà  qu’era  una  visita,  mes  aviat  compren¬ 
gué  qui  era’l  nou  vingut,  que’s  posà  al  cos¬ 
tat  d’ella  enrahonantli,  per  més  que  la  noya 
semblava  no  ferne  gayre  cas.  Llavors  ende¬ 
vinà  la  historia  trista  de  la  noya,  promesa  a 
un  jove  vulgar  que  la  desitjava  sensualment 
o  pels  diners,  y  que’s  casaria  ab  ella  sens 
estimaria.  Y  comensà  a  buscar  solucions 
a  aquesUproblema.  Pensava  si  declararse  per 
escrit,  o  anar  a  trobar  al  altre  y  exigirli  que 
la  deixés  tranquila.  Mes  allò  eran  sols  ilu- 
sions  sevas,  sense  cap  fonament.  Potser  tots 
dos  s'estimavan  y  aquella  vetlla,  enfadada  la 
noya,  el  mirava  a  n’ell  pera  fer  gelos  al  pro¬ 
mès.  Desesperansat  la  mirava  encara,  com 
despedintse  d’aquell  món  idéal  atravessat  en 
sommis.  Y  quan  se’n  anaren,  ell  també  sortí 
y  els  vegé  allunyarse.  Se  sentia  lligat,  la  se¬ 
guia  veyent  que  la  perdia  per  sempre. 

Un  cotxe’ls  esperava  a  fòra;  pujaren,  y  ell 
ab  la  vista’n  buscà  un  pera  seguirlos.  No’n 
vegé  cap;  y  quan  la  portella’s  tancà  y  els  ca¬ 
valls  arrencaren,  comensà  a  seguirlos  a  peu, 
mes  al  tombar  un  carrer  els  perdé  de  vista  y 
tornà  enrera.  Passà  altra  volta  per  devant 
del  teatre;  llavors  la  gentada  sortia  empe- 
nyentse,  per  las  portas  estretas.  Li  semblà 
coneixe  als  dos  germans  d’ella  seguint  a  du- 
gas  dònas  que  reyan  de  sas  paraulas,  gi- 
rantse  atrevidas  pera  ferlos  apropar.  Poch 
després  ja  anavan  tots  quatre  de  costat.  Ell 
ho  vegé  tot  ab  el  cor  trossejat,  y  pera  dis- 
treures  entrà  en  un  altre  cafè  y  anà  bevent 
fins  que’l  cap  se  li  enterbolí.  Llavors,  com¬ 
prenent  que  potser  n’havia  fet  massa,  se’n 
tornà  a  casa  seva. 

Al  entrar  en  sa  cambra  y  despullarse  a  la 
claror  de  la  bombeta  elèctrica,  que  il·lumi¬ 
nava  ab  llum  esmortuhida  per  la  tulipa 
de  colors,  vegé’l  retrat  de  sa  promesa  y  tornà 
a  recordaria.  Trobà  la  nina,  y  quan  se  ficà 


al  llit,  encara  la  mirava  per’acabar  de  dis- 
treures;  però’l  cap  se  li  feya  pesant,  s’enso¬ 
pia,  se  li  aclucavan  els  ulls. 

L’endemà,  al  alsarse  y  mirar  el  rellotge, 
vegé  qu’era  molt  tart.  Se  vestí  depressa, 
mentres  recordava  confosament  el  somnis  de 
la  nit.  La  imatge  de  la  noya  del  teatre’s  con¬ 
fonia  ab  la  de  sa  promesa.  Quan  se  dirigi  al 
lavabo,  trepitjà  quelcòm  y  s’ajupí  a  cullirho. 
Era  la  nina,  despullada,  ab  els  brassos  y  ca- 
mas  desllorigats.  Kls  vestits,  fets  trossos, 
estavan  escampats  sobre’l  llit  y  per  terra. 

S’estranyà  de  tot  allò,  mes  s’horrorità  al 
compendre  qu’ell  mateix,  ab  sas  mans,  ab 
sa  boca,  l’havia  despullada  a  la  nina, 
tenintla  als  brassos.  Y  després  d’aquella 
crisis  nirviosa,  la  imatge  de  la  noya  del  tea¬ 
tre  s’esvania  confosament,  y  la  de  sa  pro¬ 
mesa  resorgía  potent  y  clara  en  la  seva  pen¬ 
sa.  No  atinà  de  prompte  ab  aquell  cambi  de 
sas  impressions,  mes  recordà  qu’en  somnis 
havia  possehit  una  dòna  y  trossejat  una  nina. 
Y  la  imatge  de  la  dòna  possehida  en  son  re- 
cort  era  la  de  la  verge  ideal  y  desitjada,  dels 
amors  contrariats. 

Quan  sortí  al  carrei,  anà  de  dret  a  casa  sa 
promesa,  qui,  al  entrar,  va  dirli  plena  d’ale¬ 
gria,  pensant  en  son  pròxim  matrimoni: 
«Any  nou,  vida  nova.))  Y  ell  llavors  se  re¬ 
cordà  de  la  noya  prostituhida  en  somnis,  y 
sentintse  feble  pera  dominar  aquells  desitjós 
sensuals  que  sempre  havia  covat  en  son  cos, 
li  respongué,  tornantli’l  petó.  «Any  nou, 
vida  nova.»  Mes  una  veu  fonda,  que  no  po¬ 
gué  fer  emmudir,- la  veu  de  son  esperit  vensut 
en  la  lluyta,  va  retrunyir  per  dintre:  «Any 
nou,  vida  vella!» 

Octavi  Pell  Cuffí 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Ombrivoles  porta  per  titul  una  colecció  de 
quatre  noveletas  escritas  per  Victor  Català  y 
publicadas  per  la  Biblioteca  Popular  de 
«L’Avenç». 

Com  que’ns  manca  aquella  serenitat  re¬ 
comanada  pel  Manual  del  perfecte  crítïch ,  se¬ 
renitat  que  dèu  anar  acompanyada  d’una 
percepció  fondissima  pera  cercar  taras  o  in- 
ventarne  quan  no  n’hi  ha;  com  que  creyèm 
que’Is  grans  autors  quasi  may  ne  tenen  de 
taras,  y  si’n  tenen  es  pera  posar  en  situació 
ridícula  als  pedants  que  saben  descubrirlas, 
dirèm  tot  seguit  que  las  quatre  noveletas  que 
tenen  per  titul  comú  Ombrivoles  són  quatre 
models  de  prosa  catalana,  quatre  narracions 
rublertas  de  color  y  de  vida,  y  sobre  tot  ani- 
madas  per  la  empenta  d’un  temperament 
dramàtich  colossal,  únich  entre’ls  joves  con- 
reuhadors  de  la  moderna  literatura  catalana. 

En  Victor  Català  ja  ha  sigut  admès  en¬ 
tre’ls  escullits  en  l’art  de  Balzac  pels  critichs 
barcelonins.  Els  uns  ab  restriccions,  els  al¬ 
tres  incondicionalment,  han  alabat  el  geni 
literari  de  nostre  gran  prosista;  tots  ab  bona 
fe  (aixis  ho  creyèm)  y  sense  que  la  enveja  o 
l’esquifiment  d’ànima  haguessin  influhit  en 
llurs  judicis  ( i). 

Hossanna,  donchs!  Consagrat  en  Victor 
Català  com  prosista  eminent,  desitja  corres¬ 
pondre  als  elogis  rebuts  ab  nous  trevalls. 
Aixis  ens  dóna  pera’l  nostre  número  de  cap 
d'any  de  1903  La  utomia »  del  Estrany;  aixis 
presenta  als  passats  Jochs  Florals  dugas  su- 
perbas  Marinas,  que  són  premiadas;  aixis  es¬ 
criu  el  magnifich  quadro  Trànsit  pera  nostre 
cap  d’any  actual,  y  aixis  publica  a  la  Biblio¬ 
teca  popular  de  «L’Avenç»  sas  Ombrivoles. 

Las  Ombrivoles  són  producte  de  dugas 
qualitats  que  tan  sols  posseheixen  els  vers 
temperaments  dramàtichs,  el  sentiment  y  la 
forsa:  el  sentiment  fondo  de  las  humanas 
miserias,  de  las  passions  enèrgicas  y  salvat¬ 
ges,  s’agermana  en  las  Ombrivoles  ab  la  forsa 
mascle  d’un  cervell  poderós,  que  las  hi  dóna 
relleu  extraordinari  en  l’acció  y  en  els  de¬ 
talls.  En  las  quatre  Ombrivoles  el  drama  ca¬ 
mina  vers  son  desenllàs  terrible  y  fatal  ab 
una  lògica  inflexible,  que  corprèn  y  espar¬ 
vera  alhora. 

Conformitat  es  el  poema  del  pagès  sorrut 
y  vell  que  veu  morir  a  la  companya  de  sa 
vida,  que  vol  seguiria  a  un  altre  món  miste¬ 
riós  y  esferehidor,  y  pera  realisar  son  desitj 
la  calsa,  a  fi  de  que’s  cumpleixi  la  tradició 
pagesa  de  que  l’acte  de  calsar  a  un  mort 
porta  un’altra  mort.  Aquest  pensament  passa 
pel  cervell  del  avi,  diu  ab  poètica  y  justa 


(1)  Aixis  se  deduheix  d’un  tascicle  publicat  pel  lli¬ 
breter  Fèlix  Clòs,  titulat  Judicis  Critichs  referents  a 
l'obra  iDramas  rurals »  de  Víctor  Català. 


47 

frase  en  Victor  Català,  «com  passa  un  raig 
de  lluna  per  la  clariana  d’una  selva  primi¬ 
tiva». 

La  atomía »  del  Estrany  es  un  prodigi  de 
descripció  y  de  riquesa  de  llenguatge:  l’au¬ 
tor  hi  demostra  son  profond  coneixement  de 
la  llengua  catalana. 

La  fi  dels  tres  es  la  historia  d’un  Tenorio 
del  camp,  temut  de  jove,  befat  y  apallissat  de 
vell,  que  mor  miserablement  ab  sos  dos  an- 
tichs  companys,  un  matxo  y  un  gos. 

Y  Animes  mudes ,  potser  lo  mellor  del  lli¬ 
bre,  es  la  novela  d’un  pagès  y  una  pagesa  que 
s’estiman  malgrat  l’odi  que  regna  entre  llurs 
familias,  Capuletti  y  Monteschi  camperols;  y 
quin  amor  covat  esclata  dolorosament  quan 
ja  no  pot  granar,  però  ab  una  poesia  ferés¬ 
tega  qu’arrenca  llàgrimas,  deixant  una  im¬ 
pressió  al  ensemps  desconsoladora  y  barbre. 

Ombrivoles  quedarà  com  un  model  de 
prosa  en  las  lletras  catalanas,  pera  delecta¬ 
ció  y  orgull  de  llurs  aymadors.  Si  las  lletras 
francesas  tenen  un  Maupassant,  las  russas  un 
Turgueneff,  las  italianas  un  Capuana  y  las 
americanas  un  Breet-Harte,  mestres  de  la 
nouvelle ,  las  nostras  tenen  un  Victor  Català. 


Al  costat  de  la  poesia  castellana  que  po- 
dèm  calificar  d'oficial,  dedicada  a  enaltir  las 
glorias  del  pendón  morado  de  Castilla  0  tan 
sols  a  esbrinar  trascendentals  problemas  filo- 
sòfichs  mitjansant  encarcaradas  octavas  rea- 
les  o  fàciles  quintillas ,  viu,  ja  fa  molt  de 
temps,  una  altra  poesia  que  té  sas  arrels  en 
l’ànima  de  las  diferents  regions  que  integran 
l’estat  espanyol  d’avuy.  Aquesta  poesia  ha 
aparegut  ab  jovenívol  esclat  a  Extremadura, 
a  Múrcia,  a  Andalucía.  Sos  batechs  primers 
foren  castellans:  ni  Bécquer  ni  August  Ferràn 
(andalusos  d’ànima)  gosaren  encara  escriure 
la  llengua  del  poble  andalús,  per  respecte, 
sens  dubte,  a  la  llengua  de  Castella  0  per 
despreci  al  dialecto  nadiu.  Els  fills  d’Extrema- 
dura  y  Múrcia  han  anat  posteriorment  aban¬ 
donant  aquests  prejudicis,  dedicantse  a  es¬ 
criure’l  llenguatge  de  la  gent  del  camp,  ni 
bort  ni  vulgar,  ans  al  contrari  rich  y  plè  de 
poesia,  perque’l  poble  molt  sovint  té  del  llen¬ 
guatge  una  intuició  fondissima,  de  quina  so¬ 
len  careixe’ls  enfarfegats  gramàtichs  y  aca- 
dèmichs. 

Ens  han  sugerit  aquestas  consideracions 
uns  llibres  rebuts  d’en  Vicens  Medina,  escrits 
en  castellà’ls  uns,  en  murcià  de  l’horta’ls  al¬ 
tres.  En  Medina,  escrivint  en  castellà,  es  un 
poeta  admirable;  però  al  escriure  en  murcià, 
resulta  un  poeta  delicadissim,  fresch,  emo¬ 
cional,  d’una  senzillesa  qu’encanta,  d’un 
sentiment  de  bona  lley  que  sorprèn.  Dels  lli¬ 
bres  d’en  Medina  qu’hem  rebut  (La  sombra 
del  hijo ,  1899;  Aires  murcianos ,  1900;  La  can- 
ción  de  la  vida ,  1902;  y  La  canción  de  la 
muerte ,  1904),  devèm  alabar  com  el  mellor  (es 


48 


JOVENTUT 


una  opinió  nostra)  els  Aires  Murcianos,  llibre 
d’una  poesia  encisadora,  d'una  adorable  ten- 
dror.  Encara  que’s  tracti  d'un  llibre  publicat 
fa  temps,  no  podèm  resistir  la  temptació  de 
copiarne  un  fragment;  nostre  gust  seria  po¬ 
der  fer  coneixe  a  nostres  lectors  l’obra  com¬ 
plerta  del  exquisit  poeta  regional.  Heusaqui 
La  canción  triste: 

D’aquel  hombre  extrano 
que  esta  mananica  se  arremanació, 
la  gente  en  un  corro 
s’apina  al  reor. 

Pàece  que  de  tierras  lejanas  el  probe 
dista  aqui  llegó; 
tié  la  barba  blanca, 
los  ojos  azules  y  durce  la  vos... 

|los  ojos  azules  y  hundíos,  que  miran 
que  da  compasión! 

De  tóico  lo  c’habla 
ni  una  palabrica  siquià  se  entendió; 
pero  entorna  los  ojos  y,  triste, 
canta  una  canción... 

|màs  triste!...  |màs  triste!... 

|como  nunca  de  triste  se  oyó! 

Mienta  cosas  cantando  que  nàide 
por  aquello  q’ice  sabe  lo  que  son; 
unas  palabricas  llenas  d’amargura 
y  otras  palabricas  llenas  de  dulzor... 
pero  por  el  dejo  tan  triste,  |tan  triste! 
llega  al  corazón, 

y  es  verda  que  nenguno  lo  entiende, 
pero  lloran  tós! 

Pàece  c’habla  mentando  su  tierra 
y  quereres  c’allí  se  dejó... 
pàece  c’habla  d’hijos  y  c’habla  de  nieto 
y  d  argo  c’al  cielo  se  llevarà  Dios... 
y  se  esjarra  su  pecho  en  quejios 
ca  ves  que  se  giielve  pa  onde  sale  el  sol 
y  se  ve  que  se  mojan  sus  ojos 
y  se  siente  que  tiembla  su  vos. 

Mocicos  y  viejos 
sienten  la  canción 
del  tonico  triste, 
como  nunca  de  triste  se  oyó, 
y  es  verdà  que  nenguno  la  entiende, 
ipero  lloran  tósl 

Aquesta  poesia  no  es  la  mellor  del  llibre; 
es  la  més  curta  y  per'xò  la  reproduhim.  Ab 
ella  n’hi  ha  prou  pera  judicar  a  en  Vicens 
Medina  y  admirarlo. 

També  hem  rebut  un  exemplar  de  La  Celes- 
tina ,  tragicomèdia  lirica  de  Calisto  y  Meli- 
bea,  música  del  eminent  mestre  català  Felip 
Pedrell.  Tractantse  d’una  obra  que,  segons 
tenim  entès,  se  posarà  en  escena  durant  la 
temporada  de  primavera  al  teatre  del  Liceu, 
aplassèm  per’alashoras  ferne  un  estudi  tal 
com  requereix  per  sa  importància. 

L’obra  ha  sigut  magníficament  editada 
per  la  casa  Dotesio. 

Lectura  bilingüe.  Exercicis  per  apendre  de 
llegir  en  català  y  de  llegir  y  traduhir  en  cas¬ 
tellà  els  noys  y  las  noyas  de  las  escolas  de 


Catalunya,  per  Salvador  Genis.  Van  prece¬ 
dits  d’un  encertat  prefaci  y  de  las  principals 
reglas  fònicas  pera  llegir  bé  en  català,  y  se¬ 
guits  d’una  taula  de  veus  catalanas  homògra- 
faso  d’igualescriptura,  que’sdistingeixen  unas 
d’altras  pel  sò  de  las  vocals.  Aquesta  obreta, 
tan  important  pera’ls  noys  catalans,  acaba 
d’ésser  aprobada  (cosa  may  vista!)  ab  Real 
Ordre  de  2  del  present  mes  publicada  a  la 
Gacela ,  pera  servir  de  llibre  de  text  a  las  es¬ 
colas  oficials  de  Catalunya.  Hem  progressat, 
donchs,  desde’l  decret  d’en  Romanones  ensà, 
ja  que  concedeixen  a  nostra)  llengua  la  beli- 
gerancia  sancionant  explícitament  son  us. 
,;A  què’s  deu  això?£Tal  volta  a  haver  comprès 
la  gent  del  centre  la  utilitat  que  pot  reportar 
y  el  dret  que  té  a  la  vida  l’obra  del  distingit 
mestre  y  company  de  Catalanisme  senyor 
Genis?  Confessèm  que’ns  es  dificil  creureho, 
y  que  més  aviat  ens  inclinèm  a  atribuhir  tal 
acte  de  justícia  a  la  circunstancia  d’ésser  po¬ 
nent  en  el  Consell  d’Instrucció  Pública  un 
català  (tarragoní),  don  Agusti  Sardà,  direc¬ 
tor  de  la  Normal  central  de  Mestres.  Felici- 
tèm  al  autor  y  ens  feücitèm  per  la  justícia 
qu’en  aquest  punt  s’ha  fet  a  la  nostra 
llengua. 

Els  següents  paragrafs  qu’escriu  el  senyor 
Genis  al  explicar  el  per  què  de  son  llibre, 
mereixen  ésser  llegits  y  meditats,  sobre  tot 
pels  que  fàn  versos. 

En  las  escolas  s’ensenya  solsament  a  llegir  en  cas¬ 
tellà  y,  per  lo  tant,  a  pronunciar  las  lletras  y  las  parau- 
las  segons  la  fonètica  d'aquest  idioma,  qu’es  molt  dife- 
renta  de  la  del  català;  y  quan  els  nostres  fills  s’arriscan 
a  llegir  llur  parla  nativa  hi  aplican,  com  es  natural,  la 
única  fonètica  que  coneixen:  la  castellana!  Disfressat 
aixís  ab  pronunciació  forastera  nostre  hermós  idioma, 
se  converteix  en  un  llenguatge  ridícul  per  lo  estrafet  y 
afectat,  fins  al  punt  que  ni  català  sembla;  contribuhint 
en  gran  manera  tan  violenta  desnaturalisació  a  que  se 
senti  a  dir  massa  sovint  per  fills  de  Catalunya,  qu’es 
revessa  y  de  mal  llegir  la  dolsa  llengua  que  mamarem. 

|Es  clar!  jTambé  resulta  extravaganta  y  aspra  la  cas¬ 
tellana  quan  la  fan  malbé’ls  catalans  o’is  francesos  ab 
llurs  respectivas  pronunciacions! 


Fugint  del  llot.  Aquesta  noveleta  d’en  Ra¬ 
fel  Folch  y  Capdevila  ha  sigut  publicada 
per  la  biblioteca  «Nova  Catalunya»,  de  quina 
n’es  el  volúm  IV.  L’autor  hi  explica,  en  for¬ 
ma  agradosa,  els  seus  ideals  politichs  y  so- 
ciològichs,  molt  avensats  en  abdós  ordres 
d’ideas.  Llàstima  que  la  part  literaria  no  es¬ 
tigui  a  la  mateixa  altura. 

Precedeix  a  la  obreta  un  prefaci  del  editor, 
exposant  la  seva  disconformitat  ab  algunas 
ideas  exposadas  per  l’autor,  ab  quina  mani¬ 
festació  dóna  probas  de  tolerància,  sempre 
recomanables. 

Geroni  Zanné 


JOVENTUT 


49 


ELS  PROBLF.MAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 


Iposats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas  (i) 


I 

LA  ESCOLA  DE  PITAGORASj 

(De  S'ocrates) 

— Afortunat  Pitàgoras,  del  Helicó  volgut: 

<;quín  nombre  de  deixebles  a  tas  llissons  acut, 
el  llum  de  ta  experiencia  havent  triat  per  guia 
en  el  gloriós  estudi  de  la  Filosofia? 

— Polícrates  de  Samos,  sabras-ho  molt  aviat: 
de  tots  ells  junts  que'n  comptis  no  més  que  la  meytat, 
tindràs  els  que  conreuhan  la  ciència  matemàtica; 
aquells  que  a  la  Natura  eternament  simpàtica 
llurs  estudis  dedican,  forman  un  quart  no  més; 
un  setè  solsament  fan  els  altres  després 
qu'en  silenci  tpevallan  y  en  silenci  meditan; 
també,  per  fí,  tres  donas  hi  tinch  que  s’exercitan 
en  la  sabiesa:  Teania  té  por  nom  la  més  gran. 
Vetaquí  la  resposta  qu'estavas  demanant  (2). 


<i)  Comno  voldria  que  se’m  prengués  per  altre,  declaro  de 
bonas  a  primeras  que  dc  grech  no'n  sé  un  borrall  y  que  las  mevas 
versions  catalanas,  fetas  en  presencia  d'un  text  francès  que  jo  crech 
literal,  pretenen  sols  oferir  al  lector  lo  curiós  dels  càlculs  a  que  donan 
lloch  els  antiquíssims  problemas,  no  pas  deixarli  assaborir  la  llur 
valua  dins  la  l.teratura  clàssica.  D’aytals  problemas  n’hi  han  tra¬ 
duccions  més  o  menys  lliures  en  moltas  llenguas  modernas;  en  ca¬ 
talà  no'n  conech  d’altras  anteriors  a 5 1  a 5  que  jo  he  fetas,  y  m’acon- 
sola  pensar  qu’en  castellà  ni  aquestas  tenen  per  ara  — R.  M  P. 

(2)  Aquest  problema  es  l’epigrama  XIV,  '  de  l’Antologia  pa" 
latina  qual  manuscrit,  degut  a  Constantí  Cefalas  en  el  segle  x’ 
sigué  descobert  a  la  biblioteca  d  Heidelberg  per  Saumaise  en  1616 
La  resolució  del  problema  s'obté  per  la  equació: 


xxx 

T  +  T  +  T  +  3- 


que  un  cop  calculada,  dóna: 

x  =  28  deixebles. 


Efectivament: 

La  meytat  dels  28 . 14 

El  quart  dels  28 . 7 

El  setè  dels  28 .  4 

Las  tres  dònas .  3 


Fan  el  total  dels  deixebles  .  .  28 


II 

LA  ESTATUA  DE  MINERVA 

( Anònim ) 

Ditxosos  temps  els  de  la  Grècia  antiga, 
ditxosos  sobre  tot  pera’ls  poetas 
que’l  temps  present  a  dejunar  obliga 
y  lluytan  ab  la  fam  com  vers  atletas, 
tot  tenint  la  misèria  per  amiga! 

En  aquells  temps  que  dich,  diferents  d’ara, 
l’art  donava  per  viure,  y  més  encara. 

Ho  proba  un  fet  precís: 
la  presentalla  feta  a  la  preclara 
Minerva  de  sa  imatge  en  or  massís 
per  uns  joves  poetas;  tot  indica 
que  devían  ser  gent  de  casa  rica. 

La  Historia  ho  conta  aixís,  y  encar  fa  més: 
detalla  de  la  estatua  en  parts  del  pes 
lo  que  cada  company  hi  hagué  portat, 
y  es  com  segueix:  nCaristios,  la  meytat; 
Tespis,  la  octava  part;  una  desena, 
el  bon  Solón;  Temison,  la  vintena. 

Nou  talents  qu’han  mancat  y  la  mà  d’obra 
són  la  part  d’Aristodi,  el  qui  res  cobra, 
car,  ja  que  té  d’orfevre  la  destresa, 
l’ha  esmersada  en  honor  de  la  deèsa»  (1). 


(1)  Versió  lliure  de  la  composició  XIV,  2  de  l’Antologia. 
Se  resol  per  el  plantejament  de  la  equació: 


V  +  ~8  + 


- 1_ - f-  9  — 

10  1  20  1 


obtenintse: 


x  =  40  talents. 

El  talent  (tàXaVTOv)  unitat  de  pes  usada  per  els  grechs,  equi¬ 
valdria  a  uns  26  kg.  d’avuy.  També  era’l  talent  una  moneda  de 
compte  que,  representada  per  aquell  pes  d’argent,  valia  6,000  drac" 
mas  (Spajlia)  0  60  minas  (ftVCC)  uns  ójooo  franchs  d’avuy. 


50 


JOVENTUT 


EL  PASSAT 


TEATRES 

La  festa  dels  Reys  o  Lo  que  volguèu 

Twelfth  Nicht  or  Vhat  you  will ,  qu’alguns 
francesos  y  també’l  senyor  Capdevila  han 
traduhit  ab  aquell  títul,  es  una  comèdia  de 
Shakespeare  quin  objectiu  principal  es  fer 
riure.  La  faula,  que’s  basa  en  la  gran  sem- 
blansa  de  dos  bessons— germà  y  germana — 
es  bon  xich  pueril;  y,  encara  que  pera'l 
gust  modern  massa  deixatada,  sobre  tot  al 
final  de  l’obra,  dona  lloch  a  una  serie  d’equi¬ 
vocacions  y  situacions  còmicas  que  prepara 
y  presenta  l’autor  ab  habilitat  e  ingeni  in¬ 
comparables.  Ademés  d’aixó,  ens  admira  la 
comèdia  per  la  fina  sàtira  de  tipos  y  cos¬ 
tums,  qu’endevinèm  ben  reals,  y  que  posa 
Shakespeare  en  ridicul  ab  gracia  extraordinଠ
ria.  Sobre  tot  en  la  pintura  dels  tipos,  fins  els 
més  insignificants,  s’hi  veu  la  grapa  del  gran 
autor  inglès  que  burla  burlando  no  deixa  de 
presentarnos  un  hermós  quadro  de  vida  hu¬ 
mana  ab  tot  l’esclat  de  las  passions  violen- 
tas,  petitas  miserias,  sentiments  delicats,  va¬ 
nitats,  preocupacions,  vicis  y  virtuts  qu’a  vans 
com  ara  l’han  caracterisada. 

El  públich  va  riure  molt  y  de  bon  grat  du¬ 
rant  tota  la  representació,  y  en  Gual  y’l  tra¬ 
ductor  mereixen  un  sincer  aplauso  per  haver 
donat  a  coneixe  escènicament  una  de  las 
obras  de  Shakespeare  que  sols  els  erudits 
havian  pogut  fruhir  en  el  llibre.  No  es  pas  de 
las  millors,  però  no  deixa  d’ésser  ben  inte¬ 
ressant. 

La  execució  bon  xich  més  cuydada  qu’en 
la  sessió  anterior,  y,  tenint  en  compte  la  im¬ 
mensa  dificultat  que  las  obras  d’aquest 
genre  ofereixen  als  actors  moderns,  just  es 
confessar  que’ls  del  «íntim»  se  sortiren  ayro- 
sament  de  sa  tasca  presentant  un  conjunt 
ben  discret.  Se  distingiren  en  Sanpere,  molt 
just  durant  tota  l’obra;  en  Giménez,  que  di¬ 
gué  perfectament  el  monòleg  de  la  carta, 
en  Puiggari,  en  Capmany  y  las  senyoretas 
Baró,  Cazorla  y  Ferrer,  si  bé  aquesta  pecà 
bon  xich  de  monòtona. 

La  decoració  del  quarto  d’Olivia,  deguda 
als  senyors  Brunet  y  Pons,  ben  ensopegada, 
y  els  trajos  en  general  ben  propis  y  richs. 


Dilluns  s’estrenà’l  drama  d’en  Gual  Misteri 
de  dolor,  obtenint  un  èxit  tan  entusiasta  com 
merescut.  En  el  número  pròxim  me’n  ocu¬ 
paré  ab  detenció.  Per  avuy  me  limito  a  feli¬ 
citar  a  n’en  Gual  y  als  actors  que  representa¬ 
ren  de  debó  un  drama  de  debó. 

Emili  Tintorer 


— Filla  meva — vadirlisamare: — has  d’obli- 
darlo.  No  ho  pot  ésser  el  teu  marit,  no  ho 
serà  may,  aquell  home.  T’ha  enganyat,  ens 
ha  enganyat  a  tots,  no  t’ha  estimat  may, 
may  de  la  vida;  es  un  perdut,  un  qualse¬ 
vol... — 

Piou  ho  sabia  ella  si  l’havia  estimada, 
si  la  estimava.. .  Prou  ho  sabia  ella  que  no 
era  tot  allò  que  li  deyan...  Y  sufría,  sentint 
aquell  munt  de  recriminacions,  que  may 
acabavan,  contra  aquell  home. 

Sí:  els  havia  enganyat,  més  no  a  n’ella:  a 
la  familia,  a  la  cega  familia;  havia  mentit 
perque  la  estimava,  y  aquella  estimació’l  jus¬ 
tificava;  havia  mentit  perque  ells  ho  volgue¬ 
ren,  ho  exigiren.  Prou  pena’n  tenia’l  pobre! 
Prou  li  havia, dit  moltas  vegadas  que’l  dei¬ 
xés,  que  no  se’n  recordés  més  d’ell,  que  tal 
volta  no  la  sabria  fer  felís,  que  no  podria 
darli  tot  quant  desitjava,  lo  qu’ella’s  merei¬ 
xia...  Y  ella  li  responia  que  ningú  més  la 
podia  fer  ditxosa,  que  fins  veyentlo  misera¬ 
ble  l’estimaria  sempre  y  partiria  ab  ell  las 
privacions  y  la  misèria.  — «Què  valen  totas 
las  riquesas  comparadas  ab  un  amor  com  el 
nostre? — deya. — Si  ja  no  puch  ésser  de  ningú 
més!...  M’ho  diu  el  cor,  la  conciencia!... — 

— No  t’apuris;  al  seu  lloch  un  altre  —  li 
deyan.  El  dirhó  ray!  Poch  ho  sabían  qu’era 
tota  seva!...  Y  si  ho  sabían,  vivían  ideas 
prou  migradas  pera  fer  el  desentès,  pera  pas¬ 
sar  per  tot...  Quin  fàstich! 

—Escolta  als  que’t  volen  bé — li  repetian 
a  totas  horas.  —  Pots  trobar  més,  molt 
més... —  Pobra  mare!  pobras  germanas! 
No’s  recordavan  de  lo  qu’havian  sigut;  no 
volían  recordarsen.  «Pots  trobar  més.» 
Un  cor  noble  y  generós,  un  nom  honrat,  una 
inteligencia  clara,  un  gran  amor  al  trevall, 
era  poch  pera  ells.  «Pots  trobar  més.»  Si: 
podia  trobar  qui  soportés  y  sobrepujés  aquell 
luxo  exhorbitant  que,  sense  base,  s’ha- 
vian  montat  de  cop  y  volta,  creyent  qu’ab 
ell  y  son  naixent  orgull  podrían  ofegar  la 
olor  aspra  del  suhor  de  quan  no  eran  més 
que  senzills  trevalladors.  Però,  malgrat  sos 
esforsos,  en  sos  actes,  en  son  parlar,  fins  en 
sos  vestits  a  la  dernière ,  hi  traspuhava  la 
olor  del  magatzèm,  el  recort  de  son  passat  de 
trevall  y  honradesa.  Y  aquell  sagell  que  sols 


JOVENTUT 


51 


la  mort  podia  arrencarlos,  del  que  podian 
enorgullirse,  els  encongia. 

Ella  era  feble,  y  a  la  fi’ls  escoltà.  Plorà 
molt,  de  moment,  la  pèrdua  d’aquell  amor, 
servant  la  ferma  convicció  de  que  cap  més 
podia,  ni  tenia  dret  a  substituhirlo;  després, 
ab  ubriacaments  d’alegria  forsada,  tractà 
d’ofegar  el  trist  recort;  mes  arreu  aquella 
imatge  estimada  se  li  apareixia  muda  y  fre¬ 
da,  ab  el  bras  aixecat  amenassador  y  l’índex 
estès  com  clamant  justícia.  «Soch  el  teu 
espòs»,  li  deya  una  veu  secreta,  «soch  el 
teu  espòs!»  Oh!  Aquella  veu!  Quina  fredat  li 
feya!  Semblava  que  venia  de  lluny,  de 
lluny,  com  una  bufada  d’ayre  fret  y  tallant 
que  li  glassava’l  cor.  Y  la  sentia  sempre, 
cada  cop  qu’en  sa  boca  s’hi  dibuixava  un 
somrís,  cada  cop  qu’en  sos  llabis  hi  escla¬ 
tava  una  rialla...  Si  en  sas  orellas  hi  resso¬ 
nava  una  paraula  d’afecte,  qualsevulga  afa¬ 
lagadora  paraula,  ía  ohia  envolta  ab  el  ressò 
d’aquella  temuda  veu.  Quina  agonia! 

— ^Encara  no?  —  li  deya  sa  mare  veyentla 
corsecarse. —  Ohl  Malehit  sigui!  No’l  puch 
perdonar  may.  {No’ns  ha  robat  la  tranquili- 
tat?  Donchs  mal  repòs  tinguil — 

Havia  passat  un  any:  un  any  de  lluytas  ab 
el  recort,  un  any  de  lluytas  pera  ofegar 
l’ideal  somniat...  Y  l’ideal  no  moria,  no  po¬ 
dia  morir. 

— No  obstant,  he  d'oblidar — va  dirse  un 
dia  resoltament,  esperonada  per  la  familia  y 
creyent  que  un  nou  amor  resoldria  l’antiga 
y  encara  oberta  ferida.  Mes  sa  conciencia’s 
revoltava  ab  irat  crit,  dihentli:  «No’t  perte- 
neixes!»  Volia  fingir,  y  la  mentida  li  feya  mal 
a  l’ànima. 

— No’s  casarà, — comensavan  a  dir  las  ami- 
gas. — No  trobarà  qui  la  vulgui...  Y  donchs, 
{hónt  es  anat  tant  d’orgull?... — se  pregunta- 
van  entre  ellas  ab  cínich  somriure,  al  vèu- 
rela  abatuda. 

— {Que  no’m  casaré? — repeti  un  jorn  ma¬ 
quinalment.— {Que  no’m  casaré?  —  Y’is  ulls 
li  brillavan  y  esbufegava  de  coratge.  Mo¬ 
ments  després,  ab  resolució  y  convenciment, 
barbotejà: — Oh!  Si,  que’m  casaré!  Mal  que 
os  dolgui!...  Ab  el  primer  que’s  presenti, 
sigu>  qui  sigui,  vingpi  d’hont  vingui!... — 

Li  havían  ferit  l’amor  propi,  el  seu  orgull 
de  dona,  y  n’hi  havia  prou  ab  això  per’ac¬ 


ceptar  la  lluyta:  una  lluyta  sense  treva,  de  la 
que  per  endevant  sabia  que,  vensuda  0  ven¬ 
cedora,  sempre  n’eixiria  víctima. 

— Ab  el  primer  que’s  presenti,  sigui  qui 
sigui,  vingui  d’hont  vingui!...  —  tot  sovint 
ab  fe’s  repetia. 

Y  aquest  no  trigà  a  presentarse. 

Acostumat  a  la  ciutat,  la  vida  de  població, 

anch  que  fos  bona,  l’aburria. 'Necessitava  un 
passatemps,  un  modo  de  matar  las  horas 
sens  embrutirSe.  De  gust  refinat,  necessitava 
especials  emocions.  L’amor  las  hi  oferia. 
Era  jove,  rich,  elegant.  No  necessitava  més 
l’ambició  d’aquella  dona.  Podria  satisfer 
els  desitjós  de  la  familia,  aixafar  a  las  serpe- 
tas...  Triomfaria.  Interiorment  somreya  de 
satisfacció,  fins  fruhia  una  tranquilitat  rela¬ 
tiva:  podia  oblidar. 

Sabia  que  no  l’estimaria  may,  però  podia 
mentir...  podia  fingir... — No,  no  hi  llegirà 
may  aqueix  home  en  el  fons  de  ma  concien- 
cia —  va  dirse.  Ofegaré  las  llàgrimas,  moriré 
beventlas  en  secret;  seré  impenetrable.  {Un 
pervindre  dolorós?...  Bah!  No  vull  pensarhi! 
— Y  aixis  volia  ofegar  l’avenir  avans  de  nài¬ 
xer,  com  ho  feya  ab  el  passat  viscut. 

{  S’estimavan  ?  Problema  indesxifrable. 
S’ho  deyan,  s’ho  repetían  cent  voltas  al  dia... 
Remés. 

— Si’m  deixessis  moriria,  me  mataria! — 
deya  ella  temerosa  de  pèrdrel  y  veures  be- 
fada. — Si  ho  sabessis,  còm  t’estimo!... — se¬ 
guia,  abandonantli  las  mans  qu’ell  besava 
foll  de  desitjós.  —  {Y  al  altre?...  —  a  voltas 
li  preguntava;  y  ella,  ab  gravetat,  li  respo¬ 
nia —  No  l’he  estimat  may;  l’aborria;  me 
l’imposavan!  —  Y’s  llensava  en  sos  brassos, 
y’l  besava  mecànicament,  sense  passió,  sens 
ànima.  —  {Ets  ben  meva?  —  li  preguntava 
ell  frisós  y  acalorat,  atrayentla  ab  energia. — 
Teva,  tota  teva,  no  més  que  teva!  —  li  res¬ 
ponia,  fingint  lo  qu’en  altres  temps  ab  sin¬ 
ceritat  repetia  boca  sobre  boca  y  xopa  de 
suhor.  —  {Y  tu  meu?...  —  Tot  teu,  vida  me¬ 
va!  —  Al  impuls  del  instint  carnal  ell  frase- 
java;  y  tot  seguit  la  serenitat,  la  fredor  d’ella 
s’imposava.  La  repugnància  que  la  proximi¬ 
tat  d’aquell  home  li  inspirava  era  sa  millor 
guarda. 

Y  aixis  vivian,  reproduhintse  aquestas  es- 
cenas  fins  a  lo  infinit,  a  totas  horas;  volent 
ella,  pels  estímuls  de  la  carn,  dominar,  ano- 


52 


JOVENTUT 


rrear  millor  dit,  l’esperit  y  la  conciencia 
d’aquell  home.  Y  ho  logrà,  el  convertí  en  un 
esclau  que  l’adorava  ab  follia,  en  son  amor 
de  mascle;  v  fruyt  d'aquest  amor  n’eran  uns 
gelos  terribles,  tristos  gelos  que’s  revincla- 
van  potents  contra  l’ideal,  contra’l  passat 
d’aquella  dona. 

— Seré  impenetrable — ’s  repetia  ella  ab 
fermesa  de  voluntat.  Y  era  que,  insegura  de 
sí  mateixa,  ’s  deixava  dominar  per  un  temor 
fondissim  de  veure  eixir  el  passat  d’entre  la 
fosca.  —  Seré  impenetrable!  —  tornava  en¬ 
cara,  dubtant  cada  vegada  més  de  que  la 
forsa  de  sa  voluntat  fos  prou  per’aturar  el 
curs  d’una  lley  fatal.  Per  això  vivia  en  un 
etern  neguit,  fret  y  esglayant  com  del  qui 
espera  la  mort,  y  anava  neulintse,  corsecant- 
se,  capdellant  de  dias  y  de  nits  aquella  deria. 

—  ^Per  què  no’ns  casèm?... —  va  dir  un 
dia  a  n’ell  ab  accent  de  tendre  retret,  sorpre- 
nentlo  en  un  agut  període  de  crisis  amorosa. 
—  Si,  prompte,  tot  seguit,  ara  mateix,  si 
vols...  —  li  respongué  ell  boig,  exaltat,  casi 
sense  darsen  compte.  Ella’l  besà  fredament 
al  front,  y  somrihentli  agrahida,  l’enretirà 
lleugerament  de  sí;  mes  ell,  prenentli’l  cap 
entre  las  mans,  estampà  en  sos  llabis  un 
petó  llarguissim.  Y  després  apropà  sos  ulls 
als  d’ella,  y’s  quedà  esguardant  fit  a  fit  el 
fons  de  sas  ninas,  que  brillavan  ab  reflexes 
verdosos. 

La  mirada  penetrant,  ullprenedora  d’aquell 
home,  li  produhia  un  vèrtich  esgarrifós,  y 
sentia  sobre  d’ella’l  pes  d’una  sugestió  a  la 
que  no  podia  sustraures. 

Y  passaren  bona  estona  mirantse  fitament, 
muts,  astorats.  Però  aquell  home  l'anà  es¬ 
trenyent,  estrenyent  ab  sas  mans  nirviosas, 
com  volent  fer  més  segura  y  penetrant  sa 
mirada,  com  volent  descubrir  tot  el  passat 
d’aquella  dóna...  De  prompte  una  vibrant 
punxada  al  bell  mitj  del  cervell  li  arrencà  a 
n’ella  un  xisclet  agudissim,  llarch  y  aterra- 
dor.  Tot  seguit  se  portà  al  cap  las  mans 
crispadas  y  tremolosas,  mentres  alternativa¬ 
ment  se  tancavan  y  obrian  horrorosament 
sos  ulls. 

Després  quedà  abatuda  en  el  sofà,  reple- 
gada  en  si  mateixa.  Semblava  que  dormis. 
Probaren  de  tocaria,  de  cridaria...  mes,  afer- 
mada  en  son  lloch  ab  inconscient  tossuderia, 
ni’s  movia  ni  tan  sols  els  mirava. 


— ■íPlora?  ..  Millor,  val  més  aixis* — di¬ 
gué’l  metge  al  cap  de  bona  estona.  —  Deixéu 
que  plori-  senyal  de  que  sent. — 

Poch  a  poch  semblà  que  la  llum  entrava 
en  aquell  cervell  que,  per  espay  d’algunas 
horas,  havia  restat  condormit;  mes  era  d’un 
modo  lleu,  casi  imperceptible.  El  passat  ha- 
viareviscut,  bategava  a  dintre  seu  mostrantse 
ab  tota  sa  cruesa.  Y  aquell  home  havia  llegit 
en  ell,  l’havia  penetrat  fins  al  fons.  Per  això 
la  mirava  d’aquell  estrany  modo  que  li  feya 
por,  que  l’aplanava.  Per  més  que  la  refugis, 
sempre  la  trobava  fita  aquella  mirada;  y 
aquell  cínich  somriure  no’l  podia  sufrir. 
«Impura,  meretriu,  bagassa!»  li  semblava 
sentir  en  tots  els  remors,  en  totas  las  veus 
de  la  natura.  «Impura,  meretriu,  bagassal» 
creya  llegir  en  cada  ull  qu’en  ella’s  fixa¬ 
va...  Y  s’hi  fixavan  tots!  Y  cridà  desaforada- 
ment  —  No’l  vull,  que  se’n  vagi!  Aneusen 
tots,  tots  ben  lluny!  Deixeume  sola!... —  Y 
la  deixaren  sola  ab  sa  conciencia  que  ja  ago¬ 
nitzava. 

Passats  uns  quants  jorns,  la  calma  havia 
retornat,  mes  era  una  calma  que  semblava 
un  preludi  de  mort. 

La  casa  ha  esdevingut  un  sanatori  envol- 
callat  en  una  nit  eterna.  Las  portas  y  fines- 
tras  sempre  son  closas.  To  es  humit,  tot  fa 
olor  de  floridura.  Allà  las  miradas  son  fre- 
das,  las  paraulas  se  glassan  a  flor  de  llabis... 
Sembla  un  casal  malehit  de  Deu  y  abandonat 
dels  homes. 

Prop  la  llar,  una  vella  ab  cara  d’òliva  va 
mastegant  oracions  tot  fent  bacaynas;  més 
enrera  un  grupo  de  dònas  jovas — joventut 
avans  d’hora  marcida — van  pregant  també  a 
Deu^al  Deu  just,  al  que  perdona;  pregan  y 
al  ensemps  maleheixen  a  un  home. 

De  tant  en  tant,  una  figura  ombrivola  apa¬ 
reix  al  llindar  de  la  porta.  Sa  mirada  es  po¬ 
ruga  y  a  la  esquitllenta;  son  pas  recelós  com 
si  caminés  per  entre  còdols,  y  de  sos  llabis 
sechs  y  deprimits  com  els  d’una  vella,  n’ix,  en 
un  sospir,  com  un  clam  etern:  —  «No  puch 
ésser  de  ningú  més:  m’ho  diu  el  cor,  la  con¬ 
ciencia!...))—- 

Joaquím  Rosselló  y  Roura 


JOVENTUT 


53 


LA  UNIÓ  CATALANISTA 


A  LAS  ENTITATS  ADHERIDAS  Y  A  LAS  SOCIETATS  Y  CORPORACIONS 
D’ESPERIT  VERAMENT  CATALA 


a  Junta  Permanent  de  la  Unió 
Catalanista  moguda  pel  gran 
desenrotllo  y  per  lo  complexe 
de  las  manifestacions  que  mos¬ 
tra  lo  renaixement  de  la  nostra 
nacionalitat,  y  considerant  que 
al  transformarse  aqueix  gran  es¬ 
clat  de  renaixensa  en  acció  ca¬ 
talanista  s’hi  observan  grans  de- 
fieiencias  per  mancarhi  sovint  modalitat  nacionalista 
ben  determinada  y,  sempre,  la  forsa  y  la  empenta  que 
sols  s’obtenen  organisant  las  energías  que  impulsar^ 
vers  un  mateix  ideal;  atenent  al  estat  de  desnacionali- 
sació  en  que’s  troba  la  part  de  nostre  poble  indiferenta 
o  contraria  a  l’assoliment  de  las  aspiracions  del  nacio¬ 
nalisme  català;  y  fonamentantse  en  l’apartat  c  del  arti¬ 
cle  17  dels  Estatuts,  creu  qu’es  cumplir  ab  lo  més  im¬ 
portant  dels  devers  que  la  representació  que  té  li  impo¬ 
sa,  dirigirse  a  las  Entitats  adheridas,  a  las  altras  Asso¬ 
ciacions  catalanistas  y  a  las  Corporacions  y  a  las  Socie¬ 
tats  nascudas  per  l’impuls  del  renaixement  de  la  nostra 
Catalunya,  pera  que  coneguin  lo  pehsar  d’aquesta  Junta 
respecte  de  la  situació  present  de  la  societat  catalana,  y 
las  ensenyansas  y  la  experiencia  que  ha  tret  de  1  acció 
que  rea'isan  y  dels  efectes  que  determinan  las  diferen— 
tas  activitats  del  moviment  catalanista,  y  pera  exposar- 
lashi’l  criteri  c^le  opina  ha  d’ésser  l’ànima  que  mogui  y 
dongui  caràcter  ben  precís  a  l’acció  social  del  Catala¬ 
nisme. 

No  ha  de  reivindicar  aquesta  Junta  Permanent  lo 
dret  que  té  de  judicar  las  manifestacions  socials  y  polí- 
ticas  del  nostre  poble,  perque  es  dret  que  pertany  à 
tots  los  catalans;  mes  sí  fa  constar  qu’en  l’estudi  y  en 
l’interpretació  dels  fets  y  fins  al  deduhir  conclusions 
que  assenyalin  orientació,  prescindeix  en  absolut  d’ins- 
pirarse  en  altres  sentiments  que  no  sían  l’amor  a  Cata¬ 
lunya  y  als  nostres  germans  de  Patria,  y  sobre  tot  als 
que’ns  hi  lliga  lo  lluytar  per  l'aspiració  catalanista.  La 
Junta  Permanent  vol  fer  nacionalisme,  vol  fer  Patria,  y 
vol  congregar  voluntats  agermanant,  y  determinant  que 
lo  substancial  y  lo  fonamental  acoblin  totas  las  activi¬ 
tats  del  Catalanisme  militant  unintlas  en  lo  criteri  na¬ 
cionalista;  no  vol  ferir  sentiments  personals  ni  vol 
allunyar  los  uns  dels  altres  als  que  bregan  per  l’ideal 
comú  de  la  renaixensa  social  y  política  de  la  nostra 
Catalunya.  Ha  de  dir,  peró,  que’ls  sentiments  de  ger¬ 


manor,  la  llealtat  y’is  bons  intents  que  la  dirigeixen, 
no  poden  pas  ésser  impediment  pera  exposar  ben  sen¬ 
cera  la  veritat,  ni  pera  sostenir  ab  fermesa  la  veritable 
doctrina  catalanista.  Aixó’s  proposa  aquesta  Junta:  no 
amagar  la  veritat,  diria  ab  palesa  bona  intenció  y  ins- 
pirarse,  sense  mancarhi  a  cap  instant,  en  la  germanor 
catalana. 

Htus  aquí  l’esperit  d’aquest  manifest;  heus  aquí  l’es¬ 
perit  de  l’acció  que  aquesta  Junta  ha  d’exercir  en  lo 
comés  que  ii  han  delegat  los  elements  de  la  Unió  Cata¬ 
lanista. 

•  * 

Arreu  se  manifesta  cada  cop  més  que  no  es  pas  in¬ 
fructuosa  l  acció  que’l  renaixement  catalanista  realisa 
al  nostre  poble:  mes  lo  patriotisme  exigeix  dir  ben  clar 
que  adhuch  essent  importants  en  tots  conceptes  los  re¬ 
sultats  obtinguts,  no  corresponen  a  las  energías  esmer- 
sadas,  y  que  s’ha  d’anar  de  dret  à  conquerir  pera  Cata¬ 
lunya  als  nombrosissuns  que  per  índiterencia  ó  per 
desviació  dels  llurs  sentiments  son  lo  gros  obstacle  que 
impideix  la  imposicio  de  las  reivindicacions  naciona- 
listas. 

La  sola  y  única  causa  de  la  que’n  devenen  totas  las 
deficiencias  y  tots  los  defectes  que  arreu  s’observan  al 
nostre  poble,  es  la  desnacionalisació  dels  indiíerents  y 
dels  desviats.  Los  indiferents,  malgrat  falsas  manifesta¬ 
cions  d’acienciats,  de  reflexius  y  d'esser  dirigits  per  sen¬ 
timents  seriosos  que’ls  apartan  de  lo  que’n  diuhen  iluy- 
tas  políticas  degradants,  son  índividuus  que  sense 
adonarsen,  ó  à  gratcient,  han  esborrat  del  llur  esperit 
tot  lo  que  personalisa  y  obliga  à  considerarse  element 
actiu  d’alguna  aspiració  social,  mostrant  gran  insensi¬ 
bilitat  pera  tot  lo  que  no’s  refereix  a  la  llur  convenièn¬ 
cia;  los  altres,  los  desviats,  son  los  actius  que  per  un 
malentès  y  perque  al  llur  esperit  la  veritat  no  hi  ha 
destruhit  erros  de  concepte,  falsas  interpretacions  de  la 
realitat  històrica  y  natural  y  exaltacions  de  sentiments 
regressius,  se  mouhen  y  actúan  adalerats  per  un  ideal 
abstracte  y  mancat  de  vida,  que  no  pot  satisfer  cap 
necessitat  del  home,  ni  de  la  colectivitat,  ni  es  la  con¬ 
creció  de  la  finalitat  vers  la  qu’evolucionan  los  índivi- 
duus  y’is  pobles.  Tota  la, vida  subjectes,  uns  y  altres,  à 
la  descatalanisació  y  la  desmoralisació  colectiva,  sense 
que  l’acció  catalanista  en  lo  seu  aspecte  sucial  y  humà 
s’hagi  infiltrat  111  un  instant  als  llurs  esperits;  entossu- 
dits  en  resistir  al  renaixement  català  per  la  contradicció 


JOVENTUT 


54 

purament  política  qu’en  nom  del  Catalanisme  s’ha 
oposat  al  llur  sentir,  segueixen  essent  lo  terrer  social 
hont  las  accions  desnacionalisadoras  hi  viuhen  y  s’hi 
desenrotllan,  pera  espandirse  per  tota  la  nostra  Cata¬ 
lunya. 

De  la  desnacionalisació  ne  devenen  totas  las  defi- 
ciencias  y  anormalitats,  que  arreu  se  manifestan  à  la 
vida  social  del  nostre  poble.  Per  la  desnacionalisació 
no  mouhen  al  poble  català  las  qualitats  y  virtuts  indi¬ 
viduals,  de  familia  y  socials,  fonament  de  la  nostra 
personalitat  ètnica;  per  la  desnacionalisació  s’ha  impe¬ 
dit  lo  desenrotllo  d’activitats  y  d’energías  qu’empenyen 
als  pobles  vers  lo  perfeccionament  individual  y  colec- 
tiu;  per  la  desnacionalisació  es  feble  l’acció  d’assimilar 
la  gentada  inmigrant,  qu’encomana  à  tots  los  esta¬ 
ments  usos  y  costums  de  poble  decadent  y  regressiu, 
anantse  de  dret  à  convertir  en  inconscient,  viciosa,  im¬ 
pulsiva  y  fins  sanguinaria,  à  la  personaiitat  catalana; 
per  la  desnacionalisació  las  activitats  económicas  del 
trevall  y  la  riquesa  sols  tenen  per  objectiu  inmediat 
l'utilitarisme  sensualista;  per  la  desnacionalisació  los 
esperits  se  llevan  la  dignitat  personal,  defugen  las  aspi¬ 
racions  enlayradas  y  son  refractaris  al  ideal  humà  que 
es  indispensable  à  la  evolució  normal  dels  homes  y  de 
las  societats;  per  la  desnacionalisació  la  vida  social  se 
troba  seguidament  trasbalsada,  se  disgrega  cada  ®op 
més,  imposantse  la  desviació  moral  per  la  progressiva 
desorganisació  social  del  nostre  poble,  s’impersonalisa 
l'individuu,  regredeix  la  colectivitat,  y  no’s  cumpleixen 
los  inexcusables  devers  que  imposa  la  solidaritat  cata¬ 
lana,  mancant  à  la  nostra  Catalunya  lo  perfecciona¬ 
ment  moral  y’l  benestar  general  que  devenen  del  armó- 
nich  conviure  dels  estaments  y  que  provenen  del  amor 
que  agermana  y  de  trobarse  la  colectivitat  organisada 
com  li  pertany  per  la  seva  personalitat  nacional;  orga- 
nisació  nacionalista  que  determina’l  perfeccionament 
y’l  benestar  del  individuu,  perque  afavoreix  la  normal 
evolució  de  la  nacionalitat  governada  y  dirigida,  en  la 
seva  vida  colectiva,  pels  principis  humans  y  progres¬ 
sius  que  regeixen  la  vida  lliure  de  las  societats  históri- 
cas  y  ncturals. 

Malgrat  la  esmentada  desviació  nacional  y  social  del 
nostre  poble,  s’ha  de  tenir  fe  en  la  virtualitat  de  la  as¬ 
piració  catalanista  y  s’ha  de  possehir  la  convicció  fer¬ 
ma  de  que  à  Catalunya  no  hi  han,  ni  poden  haverhi,  es¬ 
perits  irreductibles  pera  la  Patria,  deixada  de  banda  la 
minoria  d’escéptichs  y  d’egoístas  que  arreu  à  tots  los 
pobles  y  à  totas  las  societats  son  mostra  de  la  imperfec¬ 
ció  humana,  y  impediment  perdurable  a  las  accions  so¬ 
cials  generosas,  humanas,  progressivas  y  perfeccionado- 
ras;  y  si  s’ha  de  reconeixe  que  aqueixos  irreductibles 
son  grans  culpables  de  pecats  desnacionalisadors  y  an¬ 
tisocials,  cal  dir  que’ls  veritables  aymants  de  Catalunya, 
los  moguts  per  la  aspiració  nacionalista,  no  han  pas  de 
condempnar  irats  als  que  per  inconsciència  fan  manca¬ 
ment  à  Catalunya  y  son  obstacle  al  perfeccionament 
social  del  nostre  poble,  ni’ls  han  de  contradir  ab  ran¬ 
cúnia  ni  han  de  combàtrels  implacables  com  ha  de  ferse 
ab  las  causas  seculars  de  la  desnacionalisació  catalana, 
sinó  qu’han  d’estimarlos  pera  redimirlos,  han  d'acos- 
tarshi  ab  amor  y  esperit  generós,  ab  lo  decidit  propòsit 
de  reconquerirlos  pera  la  nostra  nacionalitat,  deslliu- 
ràntloshi  pensar  y  voler  del  erro  y  la  desviació  que’ls 
encega  y’is  malmena,  y  féntloshi  esbategar  los  senti¬ 
ments  en  la  germanor  catalana  y  per  l’amor  al  nostre 
organisme  nacional,  a  la  nostra  estimada  Catalunya. 

Perque’l  Catalanisme  es  una  acció  social  forta  y  ro¬ 
busta  y  que  posseheix  gran  virilitat,  tot  essent  enérgich, 
esquerp  y  fins  amatent  à  la  lluyta  enfront  de  las  cau¬ 
sas  exóticas  de  la  desnacionalisació  catalana,  ha  d’esser 
manyach,  atractívol  y  corprenedor  pera  conquerir  la 
voluntat  dels  nostres  germans  de  Catalunya.  La  nor¬ 


malitat  del  pensar,  la  fortalesa  de  la  voluntat  y’is  sen¬ 
timents  ben  intencionats  se  manifestan  sempre  ab  amor 
y  ab  generositat;  los  odis  y  las  malvestats  socials  pro¬ 
venen  de  la  degeneració,  de  la  regressió  de  las  colecti- 
vitats,  y  assenyalan  que  s’acosta  la  mort  dels  pobles.  Lo 
Catalanisme  es  vida,  es  sà,  es  fort,  es  renaixensa:  per 
aixó,  pera  reconquerir  als  desnacionalisats,  sols  poden 
móurel  sentiments  amorosos,  sentiments  que  uneixen, 
sentiments  que  organisan,  sentiments  que  promoguin 
la  vida  nova  de  la  nostra  Patria. 

• 

»  * 

La  desnacionalisació  sols  ha  sigut  combatuda  indi¬ 
rectament  pel  renaixement  literari  y  artístich,  per  la 
propaganda  catalanista  y  per  la  lluyta  electoral. 

Lo  renaixement  literari  y  artístich,  si  al  seu  principi 
fou  impulsat  pel  verb  nacionalista,  encara  que  ben  in- 
genuu  y  poch  conscient,  més  tart,  y  sobre  tot  ara,  que 
ha  pres  tanta  volada  y  ha  assolit  remarcable  perfecció, 
se  ressent  de  la  inconexió  de  las  activitats  catalanistas, 
y  per  aixó  es  perque  sense  mancarli  calitat  catalana  no 
es  pas  ben  bé  mogut  per  l’esperit  nacionalista,  mos- 
trantse  ab  tendencia  al  diletantisme  y,  per  tant,  à  la 
exagerada  individualisació  personal  ó  colectiva,  que  si 
es  un  gran  perjudici  pera  l’acció  de  renaixensa  que  ha 
de  realisar  al  nostre  poble,  es  també  un  obstacle  pera’l 
desenrotllo  y  perfeccionament  de  la  literatura  y  del  art 
de  la  nostra  terra.  Per  la  disgregació  del  Catalanisme  es 
molt  restringit  l’ambient  social  en  que  han  de  viure  las 
complexas  manitestacions  artísticas  y  literarias  de  Ca¬ 
talunya,  y  per'  la  mateixa  causa  se  troban  subjectas  à 
injusticias  en  l’apreciació  del  llur  valer  y  del  esfors 
que  representan,  de  lo  que’n  devé  qu’en  comptes 
d’ésser  mogudas  per  la  emulació  nacionalista,  ho  son 
per  la  competència  de  colectivitats  y  fins  d’individuus. 

La  disgregació  del  Catalanisme  militant  determina  la 
disgregació  del  nacionalisme  literari  y  artístich,  y  es 
causa  de  que  sia  ben  feble  l’acció  d’aquest  al  nostre 
poble,  essent  aixís  que  hauria  de  ésser  vigorosa  y  po- 
tenta,  per  ésser  la  que  ha  de  remoure’ls  sentiments  pa- 
triótichs  y  ha  de  fer  renaixe  la  personalitat  catalana. 
Lo  Catalanisme  no  deu  oblidarho  may,  essent  dever 
imprescindible  afavorir  y  donar  vida  ab  generositat  na¬ 
cionalista  à  tot  lo  que  sigan  exteriorisacions  individuals 
y  socials  de  la  nostra  nacionalitat;  cal  pensar  sols  en 
Catalunya,  deixant  pera  sempre  més  de  banda  parciali¬ 
tats,  y  proposantse  que’l  Catalanisme,  en  lo  sentit  mo¬ 
ral,  integri  y  protegeixi  totas  las  manifestacions  de  la 
renaixensa  de  Catalunya.  Aquest  decidit  apoyo  y  pro¬ 
tecció  pera  tot  lo  verament  català,  no  exclóu  notarhi’ls 
defectes  que  hi  hagi  y  exercirhi  l’acció  correctora  que 
sia  indispensable,  si’s  fa  ab  bona  fe,  ab  esperit  de  jus¬ 
tícia  y  ab  amor;  que  lo  que  desencoratja,  desorganisa  y 
desnacionalisa  no  es  la  crítica  serena  y  amorosa,  sinó 
l'apreciació  injusta,  la  parcialitat  y’is  calificatius  poch 
cultes,  que  provenen  sempre  d’antagonismes  personals, 
de  flaquesas  de  la  vanitat  y  de  la  desorganisació  dels 
elements  catalanistas,  que  tant  de-mal  ha  fet  y  fa  à  la 
causa  de  Catalunya. 

( Acabarà ) 


JOVENTUT 


55 


NOVAS 

EI  governador  ha  prohibit  la  manifestació 
pública  que’s  projectava  pera  la  inauguració 
de  las  obras  del  monument  al  gran  patrici 
doctor  Robert.  No’ns  estranyan  aquestas 
prohibicions  en  un  Estat  tan  regressiu  com 
aquest,  en  el  que  sols  se  toleran  las  expan¬ 
sions  dels  enemichs  de  la  llibertat,  dels  que 
volen  tiranisar  al  poble  no  permetent  que 
tingui  cap  més  voluntat  ni  cap  més  senti¬ 
ment  que’ls  qu’ells  li  imposin.  Ens  referim 
als  que  organisaren  manifestacions  tan  soro- 
llosas  com  la  de  la  Casa  del  pueblo;  ens  refe¬ 
rim  als  catalans  (!)  de  La  Publicidad  que 
diuhen  estranger  al  doctor  Robert,  aquell 
home  de  temperament  lliberalissim,  fill  de 
catalans  y  naturalisat  en  nostra  terra,  en  la 
que  hi  desenrotllà  sa  feconda  vida  d’abnega¬ 
ció  y  sacrificis  pel  prohisme.  Ens  referim  als 
homes  de  La  Publicidad ,  que  desde  las  pla¬ 
nas  de  son  periòdich  han  atiat  una  volta  més 
a  las  massas  pel  cami  del  salvatgisme,  exci- 
tantlas  a  destruhir  el  monument  que  s’aixe¬ 
qui  a  aquella  gran  figura  que  tant  d’honor 
fa  a  lariencia  y  a  la  patria.; 

Per  sort  el  poble  no’ls  creurà,  perque’l  po- 
ble’I  forman  familias,  y  rarà  es  la  familia 
catalana  que  no  deu  a  n’en  Robert,  en  la  per¬ 
sona  d’algún  de  sos  individuus,  l’agrahiment 
que’s  mereix  un  apòstol  de  la  ciència  y  un 
missatger  de  salut.  No  la  obehirà·’l  poble 
excitació  tan  cobarda.  En  cambi,  el  govern, 
indirectament  la  sanciona  al  disposar  que’l 
governador  de  Barcelona  prohibeixi  una  tal 
manifestació  de  cultura  com  la  que’ls  catala- 
nistas  projectavan  pera  honor  de  la  nostra 
terra.  Cert  que  també’l  govern  ha  manat 
prohibir  la  manifestació  que  anyalment  cele- 
bravan  els  republicans  al  dur  coronas  als 
seus  companys  enterrats  a  Sarrià.  Però  això  té 
pera  nosaltres  un  sol  caràcter:  el  de  dissimu¬ 
lar  una  injustícia  ab  un’altra,  donant  la  rahó 
als  que  creuhen  que’ls  vers  enemichs  del  po¬ 
ble,  els  agitadors  a  lo  Lerroux  son  els  prin¬ 
cipals  colaboradors  d’aqueixos  governs  d’or¬ 
dre  (!)  que  mantenen  en  perpetuua  pertorba- 
ció’ls  drets  públichs  dels  catalans. 

Si  es  que’s  tracta  de  combatre  de  nou  al 
Catalanisme  diguis  clarament,  fassis  cara  a 
cara,  y  no  se’ns enganyi  ni  se’ns  tracti  d’imbè¬ 
cils  com  hi  tracta  La  Publicidad  a  las  massas 
a  qui  adula  tot  embrutintlas. 

Diuhen  aixís  els  agitadors-publicitaris: 

Si  por  caso  inaudito  la  mayoría  republicana  del 
Ayuntamiento  de  nuestra  ciudad  cerrara  los  ojos  hasta 
dejar  pasar  esta  iniquidad,  si  el  gobernador  civil,  olvi- 
dando  su  representación,  dejara  sellar  la  frente  de  Bar¬ 
celona  con  este  estigma  de  las  aspiraciones  separatistas; 
si,  en  una  palabra,  fuese  posible  quellegaseà  construirse 
esa  base  que  no  es  un  monumento  para  Robert,  sino  el 
símbolo  del  separatismo  catalàn,  nos  quedaria  la  con¬ 
soladora  esperanza  de  que  el  pueblo,  ese  pueblo  que 
ejerce  de  gran  justiciero  en  este  decadente  período  de 


malas  pasiones,  derribaría  con  su  piqueta  aquellas  imà- 
genes  que  usurpan  hipócritamente  su  representación. 

No  creyèm  que’s  puguin  escriure  més  fal- 
setats  ni  més  calumnias  en  més  pocas  ratllas; 
no  sabém  fins  a  quin  punt  las  autoritats  do- 
blegaràn  el  coll  devant  d’aytals  insolents 
amenassas;  no  capim  que  las  pugui  tolerar 
per  gayre  temps  el  bon  poble  barceloní.  En 
quant  a  nosaltres,  els  que  ab  tanta  mala  fe 
califica  de  separatistas  La  Publicidad ,  sols 
responém  dihent: 

,;Qui  parla? 

Parlan  els  separatistas  de  la  veritat,  del 
dret,  de  la  llibertat;  parlan  els  separatistas 
de  la  decencia  política  v  de  las  sanas  habi- 
tuts  y  aspiracions  populars.  Y  realment,  te¬ 
nen  rahó;  també  nosaltres  som  molt  separa¬ 
tistas:  jestèm  tan  distanciats  d'ells!... 

No  acostumèrn  parlar  de  las  obras  execu- 
tadas  al  teatre  del  Liceu,  quan  no’s  posan 
en  escena  per  primera  vegada;  avuy  fem  ex¬ 
cepció  a  favor  de  Garín.  Y’n  fem  excepció 
perque  Garín  (que  conté  algunas  pàginas  ins- 
piradas  y  altras  ben  construhidas)  es,  a  més 
de  moltas  altras  cosas,  un  atentat  a  la  bellesa 
de  la  cèlebre  llegenda  montserratina,  una  de 
las  més  antigas  y  poèticas  tradicions  catala- 
nas.  La  primera  víctima  de  Fereal  (llibretis- 
ta;  y  Brelón  (músich),  es  el  comte  de  Barce¬ 
lona  Jofre’l  Pilós,  a  qui  posan  aquells  en 
ridícul  a  cada  pas.  Las  figuras  històricas 
s’han  de  tractar  en  l’art  lírich-dramàtich  ab 
gran  encert  y  sobrietat:  hauria  pogut  en 
aquest  cas  servir  d’exemple  la  manera  còm 
presenta  Wagner  en  Lohengnn  al  rey  Enrich 
l'Aucellayre.  També  quedan  en  situació  ridí¬ 
cula  fra  Gari  y  Riquilda(en  l’òpera  Witilda), 
personatges  mixtificats  que  destruheixen  el 
caràcter  de  la  llegenda.  Aixis  mateix  el  medi 
ambient  de  l’acció  no  té  res  de  català.  Tam- 
poch  ho  es  la  música:  no  vol  dir  res  interca- 
larhi  dugas  melodías  populars,  La  Cativa  y 
La  filla  del  marxant ,  y  una  sardana  (una  sar¬ 
dana  ballada  a  Montserrat  en  el  segle  x)  que 
no  pot  compararse  ni  com  sardana  ni  com 
música  a  la  Pubilla  Empordanesa  y  a  tantas 
altras! 

Finalment:  Garín  que  provocà  elogis  fòra 
de  mida,  puig  s’arribà  a  comparar  a  son  au¬ 
tor  ab  Beethoven  y  Wagner;  Garín ,  ab  tot  y 
reconèíxeli  las  qualitats  que  li  havèm  reco¬ 
negut  anteriorment,  no  es  més  que  un  mos- 
truari  musical  molt  ben  assortit,  desde  la 
primera  nota  del  preludi  ,  caricatura  del 
vorspiel  wagnerià,  fins  a  la  darrera  nota  del 
quart  acte.  Hi  apareixen  Gluck,  Mozart, 
Beethoven,  Gounod,  Weber,  Verdi  y  sobre 
tot  Wagner;  Wagner,  de  qui  escrigué’l  mes¬ 
tre  Bretón  alguns  anys  després  d’haver  escrit 
Garín:  Wagner  pasarà  como  pasó  Rossini. 
Oh  ingratitut  humana! 


JOVENTUT 


56 

El  ((Centre  Escolar  Catalanista»  ha  rebut 
la  següent  carta  del  diari  de  Paris  Le  Cri  du 
Quartier,  que  traduhida  al  català,  entre  al- 
tras  cosas,  diu  lo  següent: 

((Le  Cri  du  Quartier,  journal  des  Etudiants, 
32,  Rue  Üenfert ,  Rober  au,  Ve.  Ar. 

»Paris  iode  Janer  de  1904.  —  Estimats  com- 
panvs:  Un  grupo  d’estudiants  de  Paris,  es- 
tranyats  dels  remors  que  aquí  corren,  que 
fan  sospitar  que’ls  espanyols  que’s  passejan 
en  aquets  moments  per  Paris  son  molt  poch 
estudiants,  m’ha  encarregat  que  vos  demani 
alguns  datos  sobre  aquest  assumpto. 


»Rebèu,  estimats  companys,  el  testimoni 
de  nostra  millor  amistat. — M.  Llucien .» 

De  lo  exposat  en  la  precedent  carta  se’n 
deduheix  el  concepte  que  als  estudiants  fran¬ 
cesos  ha  merescut  la  Comisión  Escolar  Es- 
pariola.  Creyèm,  donchs,  inútil  ferne  cap  co¬ 
mentari. 

Al  «Foment  Autonomista  Català»  va  do- 
narhi  el  president  de  la  Unió  Catalanista  doc¬ 
tor  Marti  y  Julià  una  important  conferencia 
el  passat  diumenge.  En  ella  estudià’ls  dos 
grupos  que  determinan  els  dos  grans  movi¬ 
ments,  politich  y  social,  dels  pobles:  el  pri¬ 
mer  utilitari,  el  segón  altruhista.  Contor- 
me’ls  pobles  se  van  civilisant,  els  individuus 
0  colectivitats  que  persegueixen  un  fi  im¬ 
mediat,  0  sían  els  que  representan  el  mo¬ 
viment  politich,  se  veuhen  precisats  a  po¬ 
sar  en  sos  programas  quelcom  que  reporti 
bé  a  la  societat.  En  quanta  las  colectivitats 
e  individuus  de  caràcter  social  y  altruhista, 
son  tan  complexes,  que  sovint  sas  activitats 
se  confonen  y  no  cumpleixen  la  finalitat  de 
normalisar  la  vida  dels  pobles  ab  un  bon 
desenrotllo,  ab  unaevolució  ben  regularisada. 
Aixis  tota  acció  social,  pera  ésser  perfecta, 
deu  tenir  tres  fonaments,  la  historia,  els  fets 
naturals  y  el  medi  ambient  en  que’s  viu;  y 
aixis  el  Catalanisme  pot  organisarse  y  cum- 
plir  ab  fruyt  sa  missió  perque’s  basa  en  fo¬ 
naments  històrichs,  en  fets  naturals  y  en  fets 
del  Estat.  En  la  historia  hi  troba  comproba- 
da  sa  personalitat  actual,  que  ab  el  temps 
no  ha  fet  més  qu’evolucionar,  empetitintse 
darrerament  mercès  a  facció  política  del 
Estat,  lo  qual  ens  ensenya  que  nostra  deca- 
dencia’s  deu  a  influhencias  exòticas  qu’han 
pogut  desnaturalisarnos  fentnos  perdre  las 
costums  propias.  Els  que  diuhen  quel  senti¬ 
ment  patri  perjudica  al  bé  de  la  humanitat, 
es  que  confonen  l’amor  als  grans  Estats  ab 
l’amor  a  las  nacionalitats  naturals,  qu  es  la 
extensió  del  amor  que  sent  l’home  per  sí  ma¬ 
teix,  alcansant  el  medi  que'l  volta.  Es,  donchs 
un  sentiment  natural,  no  un  idealisme  perni¬ 
ciós:  y  els  autonomistas  ja  sabèm  ben  bé  que 
nostres  actes  y  sentiments  no  s’han  de  basar 
en  principis  ideològichs,  sinó  en  fels  natu¬ 


rals.  Quan  s’han  debilitat  els  fets  naturals  y 
s’ha  aumentat  l’acció  política  es  quan  han 
decaygut  els  pobles,  y  aixis  li  ha  passat  a  Ca¬ 
talunya.  Per  lo  tant,  si  volèm  assolir  el  fi 
que’ns  proposèm,  cal  determinar  ben  bé  la 
personalitat  catalana  y  la  dels  catalans,  els 
quals  tan  prompte’s  coneixen  s’individuali- 
san,  van  llensant  els  vicis  contrets  y’s  perfec- 
cionan. 

El  doctor  Martí  y  Julià  acabà  sa  disertació 
ab  las  següents  frases,  que  varen  mereixe 
grans  aplaudiments  de  la  nombrosa  concu¬ 
rrència: 

Cal  que  ja  desd’ara’l  Catalanisme  estableixi  una  or- 
ganisació  perfecta,  una  disciplina  nacional,  perque’l  día 
que  la’utonomía  s’implanti  no  vingui  cap  trontolla- 
ment  y  no  hi  hagi  violencias.  A  diferencia  dels  partits 
polítichs  que  no’s  preocupan  d’això,  perque  per’arri- 
bar  al  fí,  que  es  la  consecució  del  poder,  se  valen  de  la 
forsa,  nosaltres  no  tenim  més  forsa  que  la  organisació. 

No  us  deixèu  guiar  per  altras  accions  que  las  que 
surten  de  la  naturalesa.  Cal  fer  catalans  conscients,  y 
quan  ho  sían,  y  sían  catalanas  totas  las  energías  y  ma¬ 
nifestacions,  art,  literatura,  trevall,  etc.,  alashoras  es 
indubtable  que  qualsevulga  acció  política  se  estrellarà 
contra’ls  fets  naturals  Alashoras  hi  haurà’l  verdader 
renaixement  de  Catalunya  y  tindrèm  aprop  sa  llibertat. 

Per  erro  de  copia  incloguérem  la  setmana 
passada,  en  las  obras  d’en  Coll  y  Britapa- 
ja,  la  sarsuela  De  la  Terra  al  Sol ,  deguda 
al  senyor  Molas  y  Casas. 

Publicacions  rebudas: 

El  palo  silvestre.  Drama  en  cinch  actes  de 
E.  Ibsen,  traduhit  al  castellà  per  Manuel  M. 
Blanqué  y  Puig.  Ha  sigut  publicat  per  la 
Biblioteca  del  Tealro  Antiguo  y  Moderno ,  de 
la  que’n  forma’l  volum  onzè.  Preu,  1  pesseta. 

Consideraciones  generales  sobre  T{onlgeno- 
terapia.  Comunicació  al  XIV  Congrés  Inter¬ 
nacional  de  Medicina  (Madrid,  1903),  pels 
doctors  don  Cèsar  Comas  y  don  Agustí  Prió. 
Forma  un  fascicle  de  20  planas  en  quart. 


Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 

TAP  AS 

pera  la  enquadernació  de  JOVJUÏÏTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volum  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 
2^0  pessetas. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  2 5  > 


SU1VÏARI: 

Els  dos  defectes  d’en  Salmerón,  per  Rafel  Vallès  y  Ro- 
derich.—  «El  descubriment  de  Madrid»  per  el  doctor 
Schulze-Pfalz,  per  M.  Servet  (a)  Raves. — Quatre 
mots  més  sobre'l  «trust»  universitari,  per  Arnau 
Martínez y  Serinà. — Visió  de  carretera,  per  P.  Martí 
y  Peydro  —El  guarda-agullas,  per  Xavier  de  Zengo- 
tita.— Del  poble,  per  J.  Delpont. — Els  problemas  de 
l’antologia  grega,  per  R.  Miquel  y  Planas. — El  Có- 
dich  de  la  No-Lley,  o  el  radical  doctor  Pastetas  y 
el  sopar  de  la  marquesa  intelectual,  per  F.  Pujulà  y 
Vallès. — La  festa  major  de  Barcelona,  per  Seb33tíà 
Junyent.— Sala-Parés,  per  idem  — Teatres,  per  Emi¬ 
li  Tintorer— Manifest  de  la  «Unió  Catalanista»  (aca¬ 
bament).— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall  — Plecb  6. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Plech  26. 


ELS  DOS  DEFECTES 
D’EN  SALMERÓN 

Aprofitantme  de  la  galanteria")  dels  amichs 
de  Joventut,  escrich  las  presents  ratllas, 
destinadas  a  aclarir  y  desenrotllar  un  as- 
sumpto  tot  just  apuntat,  y  encara  incidental¬ 
ment,  en  mon  article  publicat  en  el  nú¬ 
mero  205,  ab  el  títul  de  La  qüeslió -Nozaleda. 
Recordava,  en  el  passat  article,  un  fet  poch 
honorable  de  la  historia  política  del  senyor 
Salmerón:  el  decret  del  20  de  juliol  de  1873, 
en  quin  decret  don  Nicolau  Salmerón  y 
Alonso  declarà  superbament  piratas  als  su- 
blevats  a  Cartagena  en  nom  de  l’autonomia 
y  de  la  federació. 


Uns  amichs  meus,  republicans  unitaris, 
entusiastas  d’en  Salmerón  (perque  desconei¬ 
xen  sa  historia)  m’han  reptat  pels  conceptes 
emesos  en  el  número  205  d’aquest  periò- 
dich,  acusantme  del  delicte  d’exageració. 
Donchs  bé:  pera  edificació  de  mos  amichs 
unitaris  farèm  un  xich  d’historia  contempo¬ 
rània.  Si  en  Salmerón  ne  resulta  hipò¬ 
crita  a  més  de  superb,  la  culpa  no  serà  meva 
sinó  de  la  inflexibilitat  de  la  mateixa  his¬ 
toria. 

No  hay  que  abusar  de  la  historia ,  digué  en 
Villaverde,  president  de  las  Corts  l’any  1903, 
al  propi  Salmerón,  qui  oblidant  que  la  seva 
teulada  era  de  vidre,  llensava  maiestàtica- 
mente  pedras  a  la  fràgil  teulada  monàrquica. 
No:  no  hay  que  abusar  de  la  historia.  Jo  no 
n’abusaré,  però  n’usaré. 

Constituhit  l’Estat  espanyol  en  República 
( 1873),  y  observant  els  elements  més  radicals 
Tincumpliment,  per  part  del  poder,  de  las 
prometensas  fetas  en  sentit  federal,  comen- 
saren  a  donar  senyals  de  descontent,  ini¬ 
ci  antse  a  Cartagena  un  moviment  cantonal 
que  devia  pendre  més  tart  extraordinària  im¬ 
portància.  Abandonà  alashoras  la  presidèn¬ 
cia  del  Poder  Executiu  l  ilustre  filosop  en 
■Francisco  Pi  y  Margall,  única  garantia  pera’ls 
federals,  y  pujà  a  la  presidència  del  Poder 


58 


JOVENTUT 


Executiu  en  Nicolau  Salmerón.  Ab  aytal 
cambi  la  insurrecció  s’estengué  per  València, 
Múrcia  y  Andalusia.  Ja  no  era  Cartagena  la 
sola  ciutat  constituhida  autonòmicament  y 
disposada  a  federarse  en  virtut  de  pacte  ab 
las  altras  regions  del  Estat:  eran  València, 
Sevilla,  Càdiz,  Castelló,  Alacant,  Granada, 
Sagunto,  Algeciras,  Tarifa,  San  Fernando, 
Andújar,  Écija,  Oriola,  Torrevella,  Loja, 
Béjar  y  altras  de  menor  importància,  suble- 
vantse  aixis  mateix  a  Cartagena’ls  vaixells 
de  guerra  Almansa ,  Vitòria ,  Méndez  Núiiez, 
Tetuàn ,  Numancia  y  Fernando  el  Católico. 

No  era  la  primera  vegada  que's  sublevava 
la  marina  espanyola:  l’any  1868  se  sublevà  la 
esquadra  a  Càdiz  contra  Isabel  II;  l’any  1872 
se  sublevà  part  d’ella  al  Ferrol,  contra  Ama¬ 
deu  I.  Però  ni  en  Gonzàlez  Brabo  ni  en  Ruiz 
Zorrilla,  presidents  respectius  del  ministeri 
en  abdugas  datas,  tingueren  la  lluminosa 
idea  que  brillejà  en  el  privilegiat  cervell  del 
filosop  krausista  Salmerón.  Aquest  subjecte, 
avuy  defensor  de  la  marina  espanyola  contra 
tirios  y  Iroyanos;  que  cantà  un  himne  dedicat 
als  fugitius  de  Cavite;  que  vol  íer  (l’any  de 
la  picor  o  sigui  quan  torni  a  presidir  (!)  la 
República  espanola  única  é  indivisible)  una 
esquadra  formidable;  aquest  subjecte,  repe¬ 
teixo,  llensà  contra’ls  marins  sublevats  a 
Cartagena,  al  cap  y  a  la  fi  tan  marins  com 
els  altres,  un  insult  terrible,  un  calificatiu 
infamant,  fill  de  son  esperit  soperb  y  alhora 
impotent,  tirànich,  jacobi,  absolutista,  que 
no  ha  trobat  may  altras  solucions  que  las 
solucions  de  la  forsa. 

Declarà  en  Salmerón  que  perseguiría  ab 
més  resolució  ALS  REPUBLICANS  CAN¬ 
TONALS  QUE  ALS  CARLINS,  y  el  dia 
20  de  juliol  de  1873  publicà  contra’ls  marins 
sublevats  un  decret  a  la  Gaceta ,  compost  de 
quatre  articles  precedits  d’una  Expnsición. 
En  l’article  primer  se  declarava  piratas  als 
tripulants  dels  vaixells  de  guerra  qu’hem  es¬ 
mentat  anteriorment:  en  el  segón  s’autorisava 
als  comandants  dels  vaixells  de  guerra  de  las 
potencias  amigas  d’Espanya  pera  capturar  als 
vaixells  espanyols  y  judicar  als  tripulants  en 
concepte  de  piratas,  reservantse’l  govern  cen¬ 
tral  la  propietat  dels  vaixells  capturats.  Els 
dos  articles  següents  no  tenen  importància 
pera  la  qüestió  que’ns  interessa:  se  limitan 
a  declarar  també  piratas  als  qui  segueixin  la 


conducta  dels  sublevats,  y  a  fer  constar  que’l 
ministre  de  Marina  queda  encarregat  d’exe¬ 
cutar  el  decret. 

Aquest  decret  demostra’l  temperament 
autoritari  del  filosop  (de  segona  mà)  del  pa 
nenteísme;  demostra  sa  ignorància  y  sa  carèn¬ 
cia  de  dots  governativas.  El  distingit  histo- 
riayre  Enrich  Vera  y  Gonzàlez,  que  rebé,  al 
escriure  sa  obra  Pi  y  Margall  y  la  política 
contemporànea,  las  inspiracions  directas  del 
mateix  Pi  y  Margall,  hi  diu  textualment: 
uHay  errores  que  incapacitan  à  un  político 
para  seguir  interviniendo  en  los  destinos  de  su 
país;  el  decreto  de  21  de  Julio  (1)  es  la  patenie 
de  incapacidad  política  del  seíïor  Salmerón .» 
Y  afegeix:  uEsta  declaración  que  exaspero  à 
los  intransigenles ,  indigno  à  los  hombres  de 
ideas  màs  templadas  y  lanzó  à  la  insurrección 
à  muchos  republicanos  que  de  otra  suerte  no 
kubieran  tornado  parte  en  ella,  hirió  de 
muerte  À  la  Repu-blica.»  Vergonya  eterna 
pera  en  Salmerón  y  pera’ls  seus  satèlits 
d’avuy!  Vergonya  eterna  pera’l  mal  repu¬ 
blicà,  pera’l  mal  espanyol,  pera’l  polí tich 
impotent,  pera  l’esperit  superb  y  atrabiliari! 

No  volèm  citar  més  opinions  de  republi¬ 
cans  de  bona  fe  condempnatorias  del  decret 
de  trista  recordansa.  ;Pera  què?  El  mateix 
Morayta,  republicà  conservador,  en  sa  Histo¬ 
ria  de  Espaiia ,  volum  IX,  censura’l  decret, 
tot  reconeixent  del  seu  punt  de  vista  unitari 
estant  la  conveniència  dal  mateix,  dihent: 
uPero  era  tan  grave  dejar  estos  buques  d  mer- 
ced  de  la  primera  potencia  marítima  que  qui- 
siera  apresarlos!...)) 

No  para  aquí  la  soperbia  d’en  Salmerón. 
Sentintse  Cànovas  del  Castillo,  respongué 
als  qui  tractavan  de  dominar  la  insurrecció 
mitjansant  una  amnistia:  ujEs  convenienie , 
sonores  diputados ,  dar  una  amnistia  à  crimi- 
nales  que  han  comenzado  por  ultrajar  vuestra 
representación ,  por  desgarrar  el  seno  de  la  pa- 
tria  y  concluído  por  sembrar  el  terror  y  el  es¬ 
panto  en  nombre  de  la  federación ,  sobre  las 
CLASES  CONSERVADORAS,  SIN  LAS  CUALES  ES 
IMPOSIBLE  QUE  NINGUNA  INSTITUCIÓN  SE  ARRAI* 
GUE,  NI  I.A  SOCIEDAD  PROSPERE?  (2)» 


(1)  El  decret  porta  data  del  20,  però  això  no  té 
importància. 

(2)  Avuy  que  no  té  altre  sosteniment  que  las  massas 
obreras,  en  Salmerón  ha  variat  molt,  si  no  de  pensar, 
d’enrahonar. 


JOVENTUT 


59 


Conseqüència  del  decret  de  20  de  juliol, 
el  vaixell  alemany  Friedrich  Karl  capturà 
tres  vaixells  espanyols,  entregantios  després 
al  govern  inglés,  qui  en  temps  de  la  presi¬ 
dència  d’en  Castelar  els  restituhi  a  Espanya. 
Y  en  Salmerón  parla  avuy  de  mals  patriotas! 
Cal  una  imbecilitat  a  proba  d’Ardids  y  Coro¬ 
minas  pera  pèndrel  com  filosop  auster  y 
polítich  eminent. 

He  demostrat  qu’en  Salmerón  es  un  espe¬ 
rit  superb:  ara  demostraré  qu’es  un  hipò¬ 
crita. 

En  Salmerón  abandonà  la  presidència  del 
Poder  Executiu  de  la  República,  aprofitant 
una  circunstancià  que  li  semblà  bona  pera 
caure  ab  certa  dignitat,  a  tall  de  purità  estan- 
lis  y  d’home  cientifïch  incorruptible.  En  Sal¬ 
merón  s’havia  declarat  enemich  de  la  pena 
de  mort;  aixis  es  que,  haventse  aprobat  a 
primers  de  septembre  un  projecte  de  lley 
encaminat  a  restablir  la  pena  de  mort  pera’ls 
delictes  d’insuburdinació  militar,  en  Salme¬ 
rón  deixà  l’enlayrat  (e  immerescut)  lloch  que 
ocupava.  Ni  Sòcrates,  ni  Plató,  ni  Cató 
d’Ulica,  ni  l’emperador  March  Aureli  podian 
arribar  més  amunt  que’l  pseudo  filosop  en 
dignitat,  grandesa  y  elevació  d’esperit.  Però 
ioh  miserias  de  la  vida!  Alhora  que  semblant 
acte  realisava,  en  Salmerón  aconsellà  a  la 
minoria  que  a  sas  ordres  existia  a  la  Cambra 
de  Diputats  que  volés  el  projecte  de  lley. 
Encara  més:  en  Salmerón  ocupà  immediata¬ 
ment  de  sa  dimissió  la  presidència  del  Poder 
llegislatiu,  adherinlse  per  aquest  fet  a  la 
execució  del  projecte  de  lley  de  marras.  Dei- 
xém  la  paraula  a  en  Vera  y  Gonzàlez:  «Con 
anunciar  en  un  discurso  su  disidencia  perso¬ 
nal  y  política  con  la  extrema  derecha  respecto 
à  aquel  punto  concreto  (l'aprobació  del  pro¬ 
jecte  de  lley),  hubiera  impuesto  su  resolución. 
Pero  el  presidente  del  Poder  Ejecutivo  eticon- 
tró  màs  cómodo  ó  màs  hàbil  hacer  constar  su 
disidencia  personal,  pero  conlrapesada  con  su 
adhesión  política;  realizó  una  vez  màs  la  teoria 
de  las  dos  naturalezas ,  y  fuè ,  à  la  par ,  aboli- 
cionisla  como  individuo,  y  cooperador  de  la 
mayoría  en  el  reslablecimiento  de  la  pena  de 
muerte.  como  jefe  de  fracción.))  La  hipocresia 
d’en  Salmerón  resulta  patentisada  d’aquest 
fet,  com  del  anterior  ne  resultà  la  soperbia. 

Aquest  es  l’home  a  qui  las  massas  repu- 
blicanas  han  proclamat  com  jefe  único ,  y  a 


quinas  mans  morirà  l’Estat  Espanyol  si  al- 
gún  dia  arriba  a  presidirnè’ls  destins. 

Quedan,  donchs,  complaguts  mos  amichs 
unitaris,  y  poden  meditar,  si’ls  hi  sembla, 
las  ratllas  d’aquest  modest  article. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


EL  DESCUBRIMENT  DE 
jyíADRID  PER  EL  DOC¬ 
TOR  SCHULZE  -  PFALZ 

Crítica  prioribibliografica  (i) 

Bona  anyada  se’ns  presenta  la  del  2217 
que  tot  just  comensèm,  pera’ls  aymants  dels 
estudis  arqueològichs,  al  poder  registrar  l’apa¬ 
rició  d’un  llibre  com  el  del  Dr.  Schulze,  del 
quin  vaig  a  ocuparme  en  el  present  escrit.  No 
es  que  cregui  en  agüeros  (com  deyan  els  cas¬ 
tellans)  (2),  emprò  un  fet  d’aquesta  mena  es 
una  bona  senyal  pera  tots  els  qui’ns  interes- 
sèm  en  l’esclariment  d’aquell  boyrós  periode 
històrich  que  tancà  la  segona  edat  mitjana  y 
obrí  al  món  els  horitzons  de  la  vera  civili- 
sació. 

El  Dr.  Schulze-Pfalz  de  Leipzig,  no  es  pas 
un  desconegut  en  els  dominis  de  les  ciencies 
modernes.  Investigador  infadigable,  a  ses 
iniciatives  principalment  se  degueren  els  tre- 
valls  d’exploració  realisats  en  l’alta  mesela 
centre  ibèrica,  quin  resultat  fou  el  descubri- 
ment  de  l’antiga  capital  hispànica.  El  fruyt 
d’aquestes  investigacions  el  va  condensar  el 
sabi  doctor  en  un  primer  volum  (3)  publicat 
fa  dos  anys;  el  llibre  d’ara  no  es  més  que 
l’ampliació  d’aquell  ab  els  trevalls  més  re¬ 
cents  y  ab  el  desenrotllament  dels  nous  punts 
de  vista  qu’ofereix  l’estudi  de  la  qüestió  (4). 

Nombrosos  eran  els  estudis  que’l  doctor 
Schulze  portava  fets  quan  se  decidí  a  comen- 
sos  del  any  2213a  empendre  la  exploració  dels 
llochs  ahonl  ell  creya  possible  retrobar  els 
rastres  de  la  ciutat  castellana.  En  un  capítol 
preliminar  de  son  llibre  fa  l’autor  el  procés 


(1)  La  decouverte  de  Madrid,  par  le  Dr.  Schulze- 
Pfalz.  1  vol.  in-4  0  de  240  pp.  (Librairie  «L’Avenç», 
París,  2217). 

(2)  Es  de  doldre  que  no  s’hagi  publicat  encara  el 
Vocabulari  del  aniich  dialecte  castellà ,  que  tants  anys  fa 
prepara  l’estudiós  Menéndez  Pidal 

(3)  Madrid ,  ville  abandonée  du  XIX  síccle  I  vol.  in 
40  de  120  pp  (Gauthier-Villars,  París,  2114). 

(4)  Tinch  entés  que  aviat  sortirà  a  Barcinòpolis  la 
traducció  esperanto  d'aquest  llibre,  mes  com  sigui  que 
les  traduccions  de  can  Maucci  gosan  desde  temps  in- 
memorial  d’una  fama  especialíssima.  el  que  no  s’enteri 
del  llibre  per  la  edició  original  o  per  aquesta  breu  res¬ 
senya,  s’exposarà  a  creure  que  llegeix  la  32.000  edició 
del  viatge  de  la  Stella  Polare  refós  ab  les  aventures  del 
capità  Hatteras. 


6o 


JOVENTUT 


dels  seus  trevalls  conduhents  a  determinar 
els  límits  del  antiquissim  estat  hispànich  y 
l’emplassament  de  la  capital,  abandonada  en 
ple  segle  xx  y  com  desapareguda  per  com¬ 
plert  d’entre  les  coses  reals.  Alguns  fins 
arribaren  a  dir  que  probablement  Madrid  de¬ 
via  acabar  per  figurar  al  costat  dels  paisos 
imaginaris,  com  l’Eldorado,  com  Xauxa,  o 
bé  com  els  pobles  no  menys  fantàstichs  de 
Liliput  y  Brobdignag  per  més  que  aquests 
tal  volta  puguin  ab  el  temps  ésser  reconeguts 
en  alguna  tribu  del  hemisferi  austral.  Cal  re¬ 
cordar  que’ls  escorcolls  efectuats  en  el  conti¬ 
nent  africà,  sobre  tot  en  l’espay  comprès  en- 
t re’  1  litoral  del  Riu  d’Or  y’is  limits  primitius 
del  Imperi  del  Sahara,  no  havían  donat  abso¬ 
lutament  cap  resultat,  malgrat  que  tots  els 
antecedents  trets  d’alguns  escriptors  del'èpo- 
ca  coincidian  en  establir  la  ciutat  perduda  en 
la  regió  susdita;  al  menys  aixis  s’havia  inter¬ 
pretat  lo  que  deya  Quadrado  (i):  (( Internada 
en  campos  yermos  y  solitarios,  à  orillas  de  un 
arroyo  màs  bien  que  rio  (íRio  de  Oro?  els  cas¬ 
tellans  tot  ho  veyan  de  color  de  oro)  senlada 
en  desigual  terreno  y  rodeada  de  aridez  en  un 
horizonte  raso  y  monótono  sin  ser  dilalado , 
tres  siglos  hà  que  una  villa  gobierna  la  Espaiia 
y  se  engrandece  à  costa  de  las  antiguas  metrò¬ 
polis  de  la  monarquia .  Igualment  se  troba  en 
un  altre  autor  un  xich  posterior  (2)  lo  se¬ 
güent  ab  referencia  à  !a  situació  de  Madrid: 
«en  un  despoblada  arenal  (3),  glacial  en  in- 
vierno ,  abrasado  en  verano ,  en  cualquier  tiem- 
po  desapacible  y  pobre ,  y  apartado  de  todas  las 
vias  por  donde  corre  la  vida  del  globo . .  »  Plm- 
prò  de  tct,  lo  que  més  havia  contribuhit  a 
que  les  investigacions  se  duguessin  vers  re¬ 
gions  apartades,  es  el  document  autèntich, 
un  fragment  del  Diari  Català  del  diumenge 
4  de  juliol  de  1880,  en  el  quin  ja’s  troba 
aquest  enigmàtich  paragraf  (4):  ((Es  ben  difí¬ 
cil  saber  quina  distancia  hi  ha  entre  la  cort 
d' Espanya  y  la  capital  de  Catalunya .» 

Totes  aquestes  referencies.  que’s  troban 
confirmades  en  altres  escrits  de  Maragall,  de 
Pujulà  y  Vallès  y  molts  més,  havian  estat 
la  causa  de  la  inutilitat  de  les  pesquises  fetes 
pels  sabis  del  segle  xxii.  Fou  el  propi  doctor 
Schulze  qui,  estudiant  un  còdice  del  xix,  el 
tractat  de  Geografia  de  Sidi  Sebio  Coromi¬ 
nas,  moro  barceloni,  atinà  en  la  possibilitat 
de  que  Madrid  hagués  existit  en  el  centre 
inexplorat  de  la  península  ibèrica,  per  més 
que  semblés  estrany  que  desde  tals  llochs 


(1)  Recuerdos  y  Tristezas  de  Espaiia .  Castilla  la 
Nueva ,  vol.  I,  cap.  I. —  (Barcelona  184  ..) 

(2)  La  Capital  de  Espaiia,  por  G.  Reparaz  — (Bar¬ 
celona,  Janer,  1904I. 

(3)  Convé  no  oblidar  que’l  Sahara  se  feu  habitable 
mercès  al  esfors  del  primer  emperador  el  gran  Lebau- 
dy,  en  el  segle  XX. 

(4)  Biblioteca-Museu-Oliva,  de  Miropeix,  número 
38.647  de  la  secció  d’incunables. 


poch  coneguts  s’hagués  pogut  governar  un 
estat  semici  vilisat  com  la  Espanya  del  segle  xx. 
El  resultat  de  les  investigacions  ha  sigut 
afirmatiu  y  ha  servit  pera  comprobar  que 
efectivament  un  poble  regit  desde  allí'  may 
hauria  pogut  assolir  més  que  un  estat  de  ci- 
vilisació  molt  relatiu. 

PZn  el  següent  capítol  de  l’obra’s  referei¬ 
xen  d'una  manera  altament  sugestiva,  sens 
abandonar  però  els  termes  de  la  veritat  his¬ 
tòrica  més  rigorosa,  les  causes  de  la  deca¬ 
dència  espanyola  y  les  vicissituts  per  les  qui¬ 
nes  després  del  total  desmembrament  colo¬ 
nial  (1)  devallà  a  sa  definitiva  ruina  l’ano¬ 
menada  palria  del  Cid  (2);  aleshores  fou 
abandonada  als  óssos  y  demés  besties  fieres 
la  qu’havia  estat  vila  del  ós  y  de  les  bes¬ 
ties  cortisanes,  empró  no  com  Pompeya  a 
seguit  del  gros  cataclisme,  sinó  tranquila- 
ment,  ab  aquell  estoicisme  musulmà  qu’ex- 
plica  les  heroiques  gestes  cantades  per  Tir- 
teu  en  ses  odes  (3). 

Aqui  s’expressa’l  Dr.  Schulze-Pfalz  ab 
una  intuició  admirable  filla  de  sos  coneixe¬ 
ments  profonds  sobre  l’èpocay  lloch  en  qué's 
desenrotllaren  els  fets.  ((Madrid  est  tout 
l'opposé  de  Pompei.  Dans  l'ensevelissement  de 
celle-ci  on  contemple  la  chúle  grandiose  du 
géant  Jrappé  de  la  fondre.  Madrid ,  au  con- 
traire ,  tombe  lentement ,  làchement,  comme  un 
gueux  miserable  que  sa  dègradation  laisse  in- 
différent  et  qui ,  par  une  aberraiion  inconceva- 
ble ,  semble  ressentir  une  certaine  Jièrlé  et 
comme  une  jouissance  morbide  à  présider  d 
son  propre  abaissement  que ,  par  une  ironie  in- 
consciente ,  il  qualife  de  ((regeneralion...))  (4). 

Y  més  endevant  encara  (5)  diu  aixis:  «Ce 
furenl  d'abord  les  ouvriers  de  l'idée  qui  aban- 
donnèrent  un  lieu  ou  leur  effort  n'était  plus 
apprécié;  à  leur  lour ,  les  ouvriers  manuels  du- 
rent  quitter  une  vil  te  ou  leur  existence  devenait 
précaire  puisque  leur  action  ne  trouvait  plus 
rien  sur  quoi  s’exercer.  11  ne  resta  là  que  des 
«  arrimaos  »,  des  « cesantes ))  (6)  qui  sacca- 
blaient  mutuellemenl  de  leurs  formidables 
((coups  de  sabies)).  Quelle  fut  la  durée  de  cette 
étrange  agonie?  Nul  ne  le  saura  jamais;  mes 
les  tableaux  du  Prado ,  delaissés  et  recouverls 
d'une  épaisse  et  ignominieuse  couche  de  crasse 
furenl  les  lemoins  muets  de  cette  bacchanale 
macabre.)) 


(1)  Moniero-Ríos.  —  El  pau  de  París,  (Babia,  1898). 

(2)  Un  aventurer  qüe  havia  trobat  l’enginy  molt 
avans  que’ls  Humbert,  de  ferse  deixar  quartos  demunt 
d’una  caixa  tancada  encar  que  buyda 

(3)  N,Plrj  KaÒtC 

(4)  Ràg  42. 

(5)  Pàg.  47. 

(6)  No  se  sah  pel  cert  el  valor  d’aquests  dos  noms. 
Probablement  se  tractaria  de  dues  fraccions  locals  com 
els  capiiletli  y  moniechi,  els  guelfes  y  gibelins  (no  golf  os 
y  girondinos  com  ha  dit  en  Marsillach),  els  liceístes  y 
cruzados,  els  butifarres  y  xuetes,  els  perdidos  y  cucutay- 
res,  etc. 


JOVENTUT 


6l 


No  tinch  temps  d’analisar  detingudament 
tot  el  llibre,  que  conté  ensenyanses  de  pri¬ 
mer  ordre  tant  en  el  concepte  cientifich  com 
en  el  que  podriam  dirne  polítich  o  social.  Es 
interessant  la  detallada  explicació  que  fa 
l’autor  del  viatge  d’exploració  seguint  les  no¬ 
ves  orientacions  del  mateix  Schulze-Pfalz,  y 
per  fi  la  troballa  de  la  ciutat,  abandonada 
desde  prop  de  dos  segles.  Se  comprèn  qu’en 
aquest  relativament  curt  espay  tot  recort  de 
Madrid  s’hagués  esborrat;  els  fugitius  jio  te- 
nian  per  què  recordarse  de  la  misèria  que  dei- 
xavan  si  no  era  pel  propòsit  de  no  tornarbi 
may  més,  y,  en  quant  als  habitants  de  les 
encontrades  del  litoral  ibérich,  no  devian  sen¬ 
tir  més  que  despreci  envers  la  ciutat  privile¬ 
giada  causa  eficient  de  llur  ominós  y  per¬ 
llongat  esclavatge. 

Les  exploracions  dins  de  Madrid  que  s’es- 
tàn  portant  a  cap  sense  treva  (y  que  duraran 
ben  segur  uns  quants  anys  per  les  dificul¬ 
tats  del  trevall  en  aquell  clima  y  demunt 
d’una  terra  ja  qualificada  per  l’Almirall  de 
terra  d'escudelles)  reservan  a  l’arqueologia  les 
més  inesperades  revelacions.  El  Dr.  Schulze 
parla  ab  admiració  d’un  lloch  de  la  urbs  ma- 
tritensis  ahont  suposa  que’s  reunia’l  govern. 
De  forma  circular,  ab  multitut  de  llochs  tot 
al  entorn  (a  estil  del  colosseo  de  Roma),  os¬ 
tenta  en  la  part  del  defora  l’estrany  lema 
Plaza  de  Toros;  no  s’ha  pogut  esbrinar 
encara  el  sentit  d’aquests  mots.  També  s’ha 
reconegut  la  situació  del  que  s’anomenava 
el  Retiro  y  ahont  se  creu  que’s  duya  a  la 
gent  inútil,  que,  a  judicar  per  la  extensió  del 
lloch,  devia  ésser  molta,  y  aixis  sembla  com- 
probarho  la  referencia  d’una  crònica  del 
temps  (i)  que  diu  còm  en  l'any  1903  hi 
entraren  divuyt  ex  ministres,  y  còm  en  els  dos 
anys  de  la  República  (1905  y  1906)  hi  feren 
cap  fins  a  setanta  sis  ex-presidents  (2).  No’s 
diu  si  pera  entrar  alli  dins  s’exigia  avans  dei- 
xarse  escorcollar. 

El  llibre  del  Dr.  Schulze  conté  una  errada 
trascendental  al  fer  conjectures  sobre  un  per¬ 
sonatge  apelat  Coria,  de  qui  s’ha  trobat  el 
retrat  fet  d'en  Velàzquez  y  ademés  el  monu¬ 
ment  funerari.  Mes  això  darrer  no’s  basa 
més  qu’en  la  reconstitució,  feta  pel  sabi  ale¬ 
many,  de  la  inscripció  trossejada  del  monu¬ 
ment.  Ell  la  interpreta  per  Caro  Coria,  això 
es,  «estimat  0  apreciat  Coria»  com  expressió 
de  la  estima  que  meresqué’l  tal  personatge. 
Jo  crech  que  això  es  equivocat  del  tot,  si  bé 
per  avuy  no  tinch  prous  datos  pera  establir 
una  nova  hipòtesis. 

M.  Servet  (a)  Raves 


( 1 )  Manual  de  los  Noveles  ardides  madrilenos  por  el 
cronista  D.  Mariano  de  Cuvia,  acadcmico  de  la  Violeta. 

(2)  Els  ex  libristes  eran  gent  d’altra  mena  y  els  du- 
yan  tots  a  Leganés,  lloch  no  descubert  encara. 


QUATRE  MOTS  MES  SOBRE 
EL  TRUST  UNIVERSITARI 

Don  Llorens  Benito  sembla  que’s  va  cre¬ 
mar  per  lo  que  li  deyam  eri  el  penúltim  nú¬ 
mero  de  Joventut,  y  segons  noticias  fidedig- 
nas,  dias  enrera  en  la  càtedra  de  Dret  Mer¬ 
cantil  va  respondre  a  la  seva  manera  a  alguns 
dels  càrrechs  que  li  dirigiam,  y  va  manifes¬ 
tar  que  no  atinava  qui  podia  ésser  l’autor  de 
tamaiios  ataques.  Que  no  s’apuri  el  senyor 
Benito,  que  ja  li  refrescarèm  la  memòria. 

-  L’autor  es  Lin  que  va  tenir  l’hora  tonta  de 
comen.sar  la  carrera  de  Dret,  y  la  paciència 
y  el  valor  heroich  d’acabaria  (que  paciència  y 
heroisme  ’s  necessitan  pera  cursar  aquesta 
carrera  en  nostra  Universitat),  y  per  lo  tant, 
fa  cosa  de  dos  anys,  fou  deixeble  del  senyor 
Benito.  Era  aquell  curs  en  que’l  senyor  Be¬ 
nito  va  fer  aquella  planxa  dels  Estados  Ex- 
tensos. 

Y  com  suposém  que  nostres  llegidors  esta¬ 
ran  intrigats  per  saber  qu’es  això  dels  Esta¬ 
dos  Extensos ,  ens  creyèm  obligats  a  dirne 
quatre  mots. 

Era’l  curs  universitari  de  1901  a  1902,  y 
quan,  seguint  el  decurs  de  sas  explicacions, 
arribà’l  senyor  Benito  al  punt  de  la  seva 
obra  en  que  tracta  de  la  llegislació  mercan¬ 
til  italiana,  en  quin  punt  parla  del  Código 
de  los  Estados  Extensos ,  un  alumne  séu,  car¬ 
regat  de  bona  fe,  li  preguntà  quins  eran 
aqueixos  Estats  Extoisos,  y  el  senyor  Benito 
(demostrant  que’ls  intelectuals  trustistas  deve- 
gadas  parlan  de  lo  que  no  entenen)  respon¬ 
gué...  QUE  NO  HO  SABÍA!... 

L’alumne  esmentat  era  tafaner,  y  volent 
satisfer  la  seva  curiositat,  escrigué  sobre’l 
particular  al  professor  italià  Vidari,  qui  li 
contestà  que’l  tal  Còdich  seria  tal  volta’l  dels 
antichs  Estats  de  la  casa  d’Este.  L’alumne 
va  comunicar  la  contesta  d’en  Vidari  al  se¬ 
nyor  Benito,  y  el  senyor  Benito,  a  son  torn, 
va  comunicarho  a  la  classe  ab  tota  solem¬ 
nitat. 

De  tot  lo  qual  se’n  deduheix:  primera¬ 
ment,  que’l  vis  rector  de  la  Universitat  de 
Barcelona  y  catedràtich  de  la  Facultat  de 
Dret,  don  Llorens  Benito,  es  un’àliga  en 
Dret  Mercantil;  y  en  segón  lloch,  que’l  bon 
senyor  devia  escriure  la  seva  obra  inspiranlse 
en  algún  autor  italià  que  parlaria  dels  Stali 


62 


JOVENTUT 


Estensi ,  y  ell,  .ab  l’aplóm  y  la  tranquilitat 
caracteristichs  dels  intelectuals  publicitaris, 
va  ficar  els  peus  a  la  galleda  y  va  traduhir 
Stati  Estensi  per  Estados  Extensos ,  creyentse, 
sens  dubte,  que’s  tractava  d’uns  paísos  de 
gran  extensió...  tal  vez  de  la  Sibèria,  o  de 
las  Pampas! 

Y  que  no  vulgui  dissimular  el  senyor  Be¬ 
nito  aquesta  planxa  històrich-geogràfica,  per- 
que  allavors  demostraria  que  desconeix  en 
absolut  las  reglas  gramaticals  de  la  llengua 


castellana,  que  disposan  qu’en  casos  com  el 
present,  al  referirse  als  Estats  de  la  casa 
d’Este,  se  digui  y  s’escrigui  ESTADOS  ES- 
TENSES,  y  may  de  la  vida  ESTADOS 
EXTENSOS,  com  escriu  nada  menos  que 
don  Llorens  Benito,  un  pensador  pro  fundo 
honra  del  pro/esorado  espanol ,  un  futur  Brah- 
man  d’Oviedo,  una  probable  piràmide  de  la 
Universitat  Central. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


VISIO  DE  CARRETERA 

Partin  en  dos  el  poble,  allargassada, 
interminable,  en  l'horitzó  perdentse 
sos  límits  somniadors,  com  serp  enorme 
s’estén  la  carretera: 

grisa,  esblaymada  en  las  jornadas  tristas, 
amarada  de  sól  en  las  alegras. 

Amunt  y  avall,  serens,  impertorbables, 
els  pobres  vianants  arreu  la  creuhan, 
una  mà  al  bastó  amich,  la  testa  cóta 
— que  sols  s’enlayra  per  sotjar  el  terme 
ab  ulls  esperansats,  — y  enllà  s’esfuman, 
sempre  envoltantlos  una  póls  mateixa. 

Ni  un  esguart  compassiu  els  acompaya, 
ni  un  trist  mot  de  consol;  y  van  y  venen 
atrets  per  un  afany  irresistible, 
boy  conformats  ab  el  destí  que’ls  mena. 

Si  senten  sed  o  gana, 
si’ls  atuheix  el  fret  o’l  sól  els  crema, 
ells  passan  afanyosos, 
mitj  amagant  sas  penas, 
per  devant  dels  portals,  hont  els  noys  jugan 
vigilats  per  llurs  mares  amatentas. 

Y  allavoras  els  sobta  l’anyoransa 
del  goig  d'una  familia  que  no  tenen. 

Mes  ells,  tristos,  segueixen  fent  sa  via 
al  llarch  de  la  polsosa  carretera, 
sota  un  cel  rialler  o  ab  vesta  grisa; 
y  al  lluny  del  lluny  se  perden, 
una  mà  al  bastó  amich,  la  testa  cóta, 
embolcallats  entre  la  póls  qu’aixecanl... 


EL  GUARDA-AGULLAS 

% 

El  guarda-agullas,  contemplant  la  via 
que  al  séu  devant  camps  a  través  s’allarga, 
sent  un  desitj  que  tot  el  cor  li  embarga. 

Quí  pogués  viatjarl  Si  ell  podia, 
la  vida  no  li  fóra  tan  amarga! 

Si  fos  molt  rich,  o  bé  possehís  terras, 
o  tingués  algtín  hort  o  alguna  vaca, 
no  s’estaria  pas  com  una  estaca 
clavat  allà,  entre  mitj  de  aquellas  serras 
hont  no  hi  ha  més  casal  que  sa  barraca. 


Que  seria  felís  si  pogués  viure 
lo  mateix  que  l’aucell  que  a  cops  escolta 
quan  xisclant  passa  per  la  immensa  volta 
y  sens  may  aturarse  vola  lliure 
a  nous  paísos,  a  nous  mons  tal  voltal... 

Mes  no  es  això  lo  que'l  Destí  li  mana: 
ell  voldria  deixar  aquella  plana, 
y’n  té’l  desitj,  però  no’n  té  esperansa... 
Un  xiscle  llarch  li  diu  que’l  tren  s’atansa, 
y  allà  a  n’el  lluny  ovira  una  fumera... 

Ab  el  plor  en  els  ulls  y  la  mà  lassa 
el  guarda-agullas  alsa  la  bandera 
y  el  tren  per  devant  séu  ab  furia  passa... 


I 


P.  Martí  y  Peydro 


Xavier  de  Zengotita 


JOVENTUT 


63 


DEL  POBLE 

(Rossellonès) 

—  Lo  dia  de  cap  d’any  sí  que  me’n  passà 
una  de  bona. 

— Y  això,  {què  te  va  arribar? 

— Me’n  vaig  fer  un  duró;  per  la  paga  la 
Marieta  me  va  embrassar,  y  vaig  tenir  una 
hora  de  retràs  a  cà’l  meu  padrí. 

— Are  are!  y  còm  te  va  anar  tot  això! 

— Mira:  envers  dues  hores  de  tarde  me 
passejavi  per  la  plassa  Arago.  Feya  bo  s’es¬ 
tar  al  sòl.  Lo  cel  era  mitj  blanquinós,  y  dar¬ 
rera  lo  Pont  de  Guerra  lo  Canigó  saillia  car¬ 
regat  de  neu  de  cap  a  peus.  Un  bonich  nevàs 
hi  havia  caygut  entre  nit;  les  fades  de  Balatj 
y  de  Gadi  ja  devian  haver  sardanejat  per 
aquelles  piques... 

Tot  d’una  veig  a  venir  una  dòna,  jove,  de 
cara  rosada  y  cabells  rossos,  ab  uns  ulls 
blaus  que  li  feyan  una  mirada  tan  dolsa!... 
Era  vestida  senzill,  y  se  veya  que  casi  s’aver¬ 
gonyia  de  passar  demès  de  la  gent  endiu- 
menjada.  Mes  lo  séu  anar,  la  seua  mirada, 
me  semblà  que  me  revenían.  Sí,  coneixia 
aqueixa  dòna,  per  més  que  no  l’hagués  vista 
desde  temps....  Si,  era  la  Marieta!...  la  Ma¬ 
rieta  de  cà  la  Magina...  Feya  una  colla 
d’anys,  nos  haviam  estat  pel  mateix  carrer 
del  Angel...  Era,  allavors,  una  minyoneta 
d’allò  més  guapet  y  aixurit. 

Quan  va  ésser  al  meu  devant: 

— M’escusarà — li  dich:— {no  es  vostè...? 

— {Còm  diu? 

— {Vostè  no  es».,  la  Marieta? 

— Si:  {per  què? 

— {Que  me  coneix  pas  més?  Temps  ha  vos¬ 
tè  s’estava  a  cà  la  Magina,  {se'n  recorda? 

— Sí,  qu’ho  es;  mes  are  m’hi  estich  pas  més. 

—Ah!...  {y  què  fa? 

— Miri,  poca  cosa,  lo  que  puch:  faig  fey- 
nes  al  mati,  y  a  la  tarde,  si’n  trobi,  cusi  0 
vaig  a  rentar. 

— Mare  de  Deu!  {y  què  li  ha  passat? 

—  Primer,  mon  pare  se  va  morir;  després, 
lo  meu  home  se  va  menjar  los  sous  que  te- 
niam;  y  are  som  sola  ab  la  meua  mare. 

— Ay,  pobreta!  ;Y  aquell  bé  que  teniau 
cap  a  Caramany? 

— Miri,  la  meua  mare,  pera  trobar  unos 
200  franchs  que  nos  calían  pera  un  deute  del 
meu  home,  se  va  vendre  aqueix  bé  per  cinch 


anys;  ho  es  que’l  podém  rescatar,  mes  {hónt 
trobarèm,  are,  unos  200  franchs? 

— Maria  Santíssima,  quines  penes!  {Y  què 
fa  ta  mare? 

— Per  vella  que  sigui  es  criada  a  n'una 
casa  de  la  vila. 

— {Y  te  treuhes  de  comptes,  al  menos? 

— Aixis-xis;  quan  som  pagat  la  renda  de 
casa  y  passat  un  poch  a  per  tot,  un  cop  0  l’al¬ 
tre  me’n  vaig  al  llit  casi  sense  sopar. 

— Mare  de  Deu,  mare  de  Deu!  {Això  te 
passa,  manyaga? — 

Y  la  Marieta  abaixava’ls  ulls,  y  a  mi  me 
feya  una  fonda  pena  tot  allò  que  me  deya. 

— Ja  qu’es  lo  primer  del  any — li  dich, — 
te  pagui  un  turró:  {vols? — 

Y  me  la  vaig  enrossegar  cap  a  n’una  pas¬ 
tisseria,  a  la  vora  del  Pont  d’En  Vestit. 

Vaig  demanar  turró  de  vellanes. 

— {T’agradarà  aqueix? — li  vaig  demanar. 

— Si.  Me  pensavi  pas  d’en  menjard’avuy. — 

'  Y  s’empassava  aquells  bossins  de  turró 
qu’era  d’un  pler.  Qui  sab  si  havia  dinat,  po¬ 
breta! 

Jo  tot  just  ne  vaig  tastar;  tenia  lo  cor 
nuat,  y  l’estómach  me  se  prenia. 

Begut  un  tragó  de  vi,  tornarem  a  sailler 
al  carrer. 

— Y  per  sopar  anit,  y  per  demà  matí  {còm 
ho  faràs? 

— No  sé;  me  pagaràn  la  mesada  de  les 
feynes  fòra  la  setmana  entrant,  lo  5  o’l  6 
del  mes. 

—  Mare  de  Deu!...  Té,  manyaga. — 

Y  li  vaig  posar  una  pessa  a  la  mà. 

M’espià,  tota  sorpresa. 

— Y  per  la  paga  {me  feries  un  petó?  — 

Mentres  que  un  rotllo  de  minyons  y  de  ni¬ 
netes  s’embrassavan  per  l’altre  cantó  tot  en 
cridant  «Per  molts  anys»,  ella,  sense  dir  cap 
paraula  de  res,  me  va  fer  també  una  embras- 
sada. 

Quina  galta  més  rosada,  y  quina  boca  més 
dolsa  me  semblà  que  tenia  la  Marieta! 

Y  no’ns  varem  anar  cada  un  pèl  seu  band. 
Pobre  manyagua! 

Aixís  m’ho  ha  contat  lo  meu  amich  En 
Lluis  Pellissier.  La  veu  li  tremolava.  Jo 
també  me  vaig  sentir  una  premida  al  estó- 
mach,  y  vaig  pensar:  «Pobre  Marieta!» 

J.  Delpont 


64 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGÍA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


III 

AMOR  Y  LAS  MUSAS 

( Anònim ) 

Cipris  trobà  al  Amor  tot  trist  y  concirós. 

— íQuína  es,  fill  meu — va  dirli  —  la  causa  de  ta  pena? 

— Las  Musas  qu’he  trobadas  del  Helicó  a  redós 
las  pomas  m’han  furtadas  de  ma  cistella  plena. 

Clió  se  me’n  ha  endudas  una  cinquena  part; 
un  dotzau  més  Euterpe;  la  divina  Talía 
n'ha  presas  un  octau;  un  setè  Polimnía; 

Melpòmene  el  vintau  y  Terpsícore'l  quart. 

Erato  y  Uranía  a  llur  torn  amatentas, 

per  trenta  y  per  cent  vint  han  pres  part  al  pillatge, 

afegintshi  Calíope,  me’n  ha  presas  tres  centas; 

y  jo,  que  per  cercarlas  havia  fet  el  viatge, 

sols  ab  cinquanta  pomas  com  pots  veure  he  quedat, 

que  són  las  que  las  deèsas  per  verdas  m’han  deixat  (i). 

IV 

ELS  BOUS  D’AUGÍAS 

(Anònim) 

Alcides  el  forsut  al  poderós  Augías 
el  nombre  de  sos  bous  un  jorn  va  preguntar: 

— Als  marges  del  Alfeu  una  meytat  s’abeuran  — 
el  rey  li  contestà. 

—  Una  vuytena  part  de  Saturno  al  bell  cim 
he  manat  que'ls  duguessin  a  pasturar  fa  poch; 
una  dotzena  part  de  mon  remat  se  troba 


(i)  Antologia  XIV,  3.  La  resolució,  similar  a  la  dels  dos 
problemas  precedents,  es  aquesta: 

X 


5  ^  12  ^  8  ‘ 

de  la  que’n  resulta; 


.  x  x 

4 - - 4-  500  = 

1  20  4  1 


de  Taraxippa  al  lloch. 

Una  vintena  part  els  tinch  a  vora  d’Elis; 
una  trentena  part  als  prats  d’Arcadia  són, 
y  altres  cinquanta  caps,  de  mon  remat  els  últims, 
pots  veure  a  mon  entorn  — 

Hèrcules,  el  forsut,  va  treure’l  compte  al  acte 
portantse  la  mà  al  front  (1). 

V 

Y 

LA  LLANTIA  Y  LA  CLEPSIDRA 

(  Anònim  ) 

Diàleg  de  la  llantia  y  la  clepsidra 
trelladat  de  la  grega  Antologia: 

— Oh  tu  qui  fas  el  compte  de  las  horas, 
^quàntas  del  matí  ensà’n  tens  de  comptadasf 
— Ne  mancan  per  la  nit  dos  cops  dos  tersos 
de  las  que  duch  fins  ara  assenyaladas  (2). 


(>)  Antologia  XIV,  4.  Resolguis  la  equació  següent: 

X  ,  X  .  X  ,  X  X 

T  +  T  +  17  +  +  5o==x 

y  s'obtindrà: 

x  =  240  bous. 

(2)  Antologia;  XIV,  6.  Cal  advertir 'que’ls  grechs  dividían  la 
jornada  en  12  horas,  comptadas  desde  la  sortida  fins  a  la  posta  del 
sól.  Anomenant  a;  la  part  del  dia  ja  transcorreguda,  tindrem  la 
equació  següent: 


y  un  cop  resolta: 


x  =  5  —  horas  transcurregudas 

y  per  lo  tant,  la  diferencia  fins  a  12,  que  són: 

6 

6  —  horas, 

7 

las  que  mancan  transcorre  fins  la  nit. 


x  =  3.360  pomas. 


■  JOVÉNTUT 


EL  CODICH  DE  LA  NO-LLEY 

0 

EL  RADICAL  DOCTOR  PASTETAS 

y 

El  sopar  de  la  marquesa  intelectual 

Feya  ben  bé  una  hora  qu’havian  servit  el 
cafè,  que’ls  cavallers  havian  assaborit  els 
habanos  ab  l’aquiescencia  de  las  damas,  y 
que  s’havian  pres  las  copetas.  Una  mena  de 
boyra  d’ensopiment  s’estenia  per  sobre’ls 
caps  dels  invitats  al  sopar  que  la  marquesa 
del  Lliri  havia  donat  com  tenia  per  costum 
cada  primer  de  mes.  La  conversa  s'esllan¬ 
guia,  [’esprit  comensava  a  mancar;  s’insinuà 
una  discussió  sobre’ls  quadros  de  l’Urgell  y 
d’en  Tamburini  y  sobre’l  socialisme  de  l’Igle* 
sias,  (no  en  Pau,  el  Nasi);  una  baronesa  jova 
va  insinuar  un  badall,  y  l’animació,  deixant 
d’ésser  general,  s’anà  apagant  de  mica  en 
mica,  dividintse  pels  grupos. 

—  Doctor  Pastetas — va  dir  un  senyor  de 
mitja  edat,  dirigintse  a  un  vell  demacrat  que 
duya  sobre’l  nas  dos  jochs  d’ulleras: — Doctor 
Pastetas,  cóntinsen  alguna  de  las  sevas. 

— Sí,  si,  que  conti,  que  conti! — va  fer  to- 
thòm,  apoyant  sa  demanda  ab  moviments 
tots  endressats  cap  al  vell. 

Aquest  feu  una  rialleta,  se  llevà’l  primer 
joch  d’ulleras,  las  aixugà;  se  llevà’l  segón 
joch  y  las  aixugà  també,  sempre  ab  els 
ulls  cluchs;  després  se  colocà  primer  el 
joch  d’ulleras  que  s’havia  tret  darrer,  y  se¬ 
gón  el  que  s’havia  tret  primer;  obri’ls  ullets 
enlayrant  las  cellas,  -y  estenent  una  mirada 
circular  per  sobre  l’auditori,  feu  un’altra  ria¬ 
lleta  y  digué,  en  mitj  d’un  silenci  sepulcral: 

— Malgrat  mon  cap  sigui  cubert  de  cabells 
blanchs,  puch  asseguràrloshi  qu’això  que’ls 
contaré  may  ho  he  contat:  vostès  són  els  pri¬ 
mers  que  se’n  enteran. 

Farà  uns  deu  anys  que  jo  vaig  ésser  presa, 
com  tots  els  homes  d’estudi,  de  las  ideas  ra¬ 
dicals.  Amich  de  la  veritat,  no’m  feya  por, 
portés  lo  que  portés  en  son  sí,  y  l’acceptava 
aixis  que’s  presentava  a  mos  ulls.  En  els  lli¬ 
bres,  en  las  revistas,  en  la  prempsa,  y  per 
mas  observacions  particulars,  havia  con- 
cluhit  que  la  societat  moderna  no  tenia  rahó 
d’ésser.  Més  ben  dit,  que  la  societat  moderna 
era  digna  continuadora  de  l’antiga,  y  que 


b5 

calia  anar  vers  una  societat  des-socialisada. 
Lluny  de  mi  el  radicalisme  que  s’atura  en  la 
llibertat  social,  en  la  igualtat,  en  el  dret  de 
rebre  un  telégrama  que  ningú  llegeixi  y  una 
postal  que  llegeixi  tothòm;  es  a  dir,  el  meu 
radicalisme  no  s’aturava  en  els  drets  del  in- 
dividuu,  perque,  home  de  ciència  y  radical 
de  debò,  sabia  molt  bé  que  tot  Dret  porta 
aparellada  la  idea  de  Dever,  y  qu’es  un  ab¬ 
surd  aquella  llibertat  que  s’afirma  negant  la 
d’un  altre.  El  meu  radicalisme  consistia  en 
voler  esborrar  toda  idea  anterior  pera  facili¬ 
tar  la  tasca  d’entendres,  y  en  esborrar  tota 
lley  y  tot  còdich  pera  facilitar  la  tasca  d’es¬ 
borrar  la  pre-idea.  De  deducció  en  deducció, 
havia  arribat  a  compendrè  que  sols  els  cò- 
dichs  són  la  rèmora  del  progrés:  ells  lligan, 
oprimeixen  y  jutjan  els  actes  d’un  temps  ab 
judicis  de  temps  anteriors. 

Un  cop  vaig  arribar  aqui  en  el  cami  de 
mas  divagacions,  no  vaig  voler  aturarme. 
Soch,  avans  que  res,  un  pràctich,  y  vaig 
creure  que  devia  destinar  ma  existència  a 
trobar  la  manera  d’esborrar  la  idea  del  dever. 

Tres  anys  vaig  passar  rumiant.  A  la  fi 
d’aquest  tres  anys  vaig  concebir  la  idea  de 
que’l  trajo  era  la  clau  del  problema,  que’ls 
animals  no  tenían  còdich  perque  anavan 
nuus,  y  que,  abolint  els  trajos,  s’entraria  de 
ple  en  la  societat  perfecta,  això  es,  en  la  so¬ 
cietat  des-socialisada.  ^Me  comprenen?  Ima- 
gíninse  una  substància,  un  vapor,  uns  raigs 
elèctrichs  de  qualsevol  lletra,  que  fonguin 
tot  teixit  y  tot  cuyro  mort,  y  diguinme  ahónt 
va  a  parar  la  forsa  moral  de  tota  mena  de 
funcionaris  y  classes,  la  confusió  que  s’ope¬ 
raria  entre’ls  que  tenen  el  trust  (y  permètin- 
me  que  usi  aquesta  paraula  perque  està  de 
moda)  de  governar  no  coneixenlse  per  sas 
llureyas,  y  fàssinme’l  favor  de  dirme  qui  se¬ 
ria  tan  càndit  pera  deixarse  dur  a  Sant  Felip 
Neri  per  un  home  sense  cap  distintiu  mal¬ 
grat  ostentés  molts  pels  y  senyals. 

Donchs  aquesta  substància  jo  la  vaig  tro¬ 
bar. — 

Al  arribar  aquí,  el  vell  doctor  Pastetas  pol¬ 
sà,  estornudà,  se  mocà,  repeti’l  joch  dels 
jochs  d’ulleras,  y  posantse  a  to,  tossi  y  con¬ 
tinuà: 

— Vaig  anar  a  establir  el  meu  laboratori  a 
Gerona,  ciutat  ahont  (per  ésser  morta  y  sols 
tenirhi  la  vida’ls  morts)  no  s’hi  senten  sinó 


66 


JOVENTUT 


campanas,  y  lloch  per  son  silenci  campanudo 
a  propòsit  pera  l’estudi.  Als  tres  mesos  vaig 
trobar  la  substància:  una  mena  de  cànfora,  de 
la  que  un  sol  gram  era  suficient  pera  fondre 
tot  teixit  y  cuyro  mort  d’un  kilòmetre  qua¬ 
drat  al  entorn.  Trobaria  y  quedar  despullat, 
va  ésser  tot  hu.  No’m  quedà  a  sobre  sinó  una 
cadeneta  ab  una  medalla,  regalo  de  la  meva 
avia,  objecte  que’m  vaig  llevar  pera  n_o  ésser 
irreverent,  y  las  ulleras  que  portava.  La 
pressa  que’m  vaig  donar  a  disoldre  la  cànfora 
disolventa  va  evitar  que  la  cosa  s’esbombés 
avans  de  temps.  En  el  barri,  segons  vaig  sa¬ 
ber  al  dia  següent,  no  va  quedar  despullat 
sinó  un  flequer  vehí  que  ja  hi  anava  quasi. 

Aplicar  l’invent  fou  lo  primer  que  se 
m’ocorregué;  però  després  vaig  creure  que 
devia  isolar  la  ciutat  pera  evitarli  tota  infec¬ 
ció  a  mida  qu’evolucionés,  pera  impedir  que 
hi  arribés  ningú  de  fòra.  Pera  ferho  vaig 
anar  tantejant  el  medi,  fins  que’l  vaig  trobar. 
Tallar  las  comunicacions  no’m  convenia, 
pera  no  caure  baix  la  sanció  dels  còdichs 
que  m'hauria  aplicat  la  gent  encara  vestida. 
Altrament,  hi  hauria  arribat  gent  a  peu  o  ab 
vehiculs  diferents,  y  no  hauria  sortit  ab  la 
meva.  Vaig  adoptar  el  procediment  de  la 
prempsa  que  cap  còdich  castiga:  vaig  en¬ 
viar  mil  telègramas  anunciant  que  s’havia 
declarat  el  còlera,  la  verola  y  el  tifus  a  Ge- 
rona.  Ningú  ho  va  dubtar,  però  seguí  arri- 
banthi  gent.  N’envihí  mil  més  dihent  que  a 
aquella  ciutat  feyan  anar  a  missa  per  forsa; 
y  sense  dubtarho  tampoch  ningú,  seguí  arri- 
banthi  gent.  Ne  vaig  enviar  una  dotzena 
afirmant  qu’en  Franquet  y  Serra  llegia  ver¬ 
sos  a  Plassa,  y  desd’aquell  día  no  hi  va  arri¬ 
bar  ningú  més. 

Isolada  la  ciutat,  li  vaig  pendre  la  mida, 
vaig  distribuhir  equitativament  tants  grams 
de  la  cànfora  com  kilòmetres  quadrats  comp¬ 
tava...  y  demanin! 

*  L’escàndol  fou  tan  gros,  que  ni  se’n  té  me¬ 
mòria.  Tots  els  que’s  trobavan  dormint  en 
catre’s  badaren  el  cap  al  íondres  la  tela.  N’hi 
hagué  una  de  corre-cuyta  cap  à  las  casas, 
qu’es  impossible  descriureho.  Els  morts  se 
comptaren  per  centenars.  Que  pulmonías, 
que  cops  d’ayre,  que  refredats-  era’l  qüento 
de  may  acabar. 

«Millor!» — me  deya  jo. — «Tots  els  febles 
no  poden  pertànyer  a  la  nova  societat!» 


Passat  el  primer  moment  de  trasbals,  la 
gent  pronuncià’l  què  hi  hem  de  fer!  clàssich, 
y’s  llensà  al  carrer.  Els  metges,  no  podent 
receptar  flassadas,  receptavan  banys  pera  en¬ 
fortir  el  cos  y  avesarlo  a  la  temperatura  del 
ambient.  Això  y  la  vergonya  individual  fe¬ 
ren  del  home  peninsular  en  aquell  tros  de 
terrer,  un  animal  net. 

Llensada  al  carrer  la  gent  per  necessitat, 
sembla  mentida  cóm  deixà  de  banda  una 
pila  de  preocupacions  humanas.  Semblava 
que  may  s’hagués  conegut  això  que’n  diuhen 
pudor  (en  el  sentit  moral;  en  l’altre,  ja  he 
parlat  dels  banys),  bonas  formas  (també  mo¬ 
rals;  las  altras...  pse!  tant  de  temps  d’opri- 
mirlas,  iahónt  se  vol  trobar  un  grech?),  reca- 
tament,  etc.,  etc.  Y  lo  més  curiós  es  que  la 
moralitat  havia  guanyat  més  terrer  en  pochs 
moments  en  l’anim  dels  ciutadans,  que  no 
haurían  lograt  tres  anys  de  suscripció  al 
Brusi. 

No  ho  dich  per’alabarme,  sinó  pera  fer 
constar  la  veritat.  Durant  dos  mesos  que  vaig 
anar  escampant  la  cànfora,  no’s  va  poder 
aplicar  una  sola  lley.  Ningú  volia  reconeixe 
a  l’autoritat.  Fosos  els  distintius,  fos  el  de- 
ver.  La  meva  idea  havia  sigut  coronada  per 
l’èxit.  Y  el  poble,  posat  en  un  medi  ambient 
a  propòsit,  s’havia  arribat  a  compenetrar 
tant  de  la  cosa ,  que  parlava  de  la  lley  ab 
horror.  Tal  fou  el  que  li  arribà  a  tenir,  que 
un  dia,  reunits  tots  els  ciutadans  a  la  Deve¬ 
sa,  acordaren,  pera  que  jamay  ningú  pogués 
intentar  ni  parlar  tan  sols  de  la  lley,  redac¬ 
tar  el  Còdich  de  la  No-Lley.  Y  aixís  ho  feren. 

Al  jorn  següent  no  vaig  distribuhir  la  càn¬ 
fora.  Vaig  enviar  milions  de  telègramas, 
(tots  se  necessitavan  pera  esborrar  la  mala 
noticia)  dihent  que  no  era  cert  lo  de  la  lec¬ 
tura  dels  versos  d’en  Franquet.  Tornà  a  arri¬ 
bar  gent  à  la  ciutat,  tornaren  a  cubrirse  las 
nuesas,  y  d’aquella  feta  sols  ne  queda  un 
recort  amarch  pera  la  meva  vanitat  de  sabi. 
Jo  havia  pensat  en  tot  al  aplicar  l’invent,  en 
tot  menys  en  l’atavisme  humà!— 

El  vell  sabi  emmudí,  y  sos  ulls  deixaren 
colar  dugas  llàgrimas  qu’entelaren  els  cris¬ 
talls  de  sas  ulleras.  El  senyor  de  mitja  edat, 
emocionat,  digué: 

— Còm!  -Y  no  es  possible  fer  res  per  la 
humanitat? 

— Sí:  un  remey  hi  ha — respongué’l  doctor 


JOVENTUT 


67 


Pastetas, — y  aquest  està  en  las  mans  de 
tots. 

—  Que’l  digui,  que’l  digui! — exclamaren 
tots  els  convidats  aixecantse  de  llurs  ca- 
diras. 

Y  el  doctor  Pastetas,  després  d’aixugarse 
las  ulleras  y  els  ulls  ab  un  cayre  del  moca¬ 
dor,  terminà  ab  veu  profonda,  tant  de  sabi 
com  de  profeta: 

— No’s  descuydin,  cada  día  quan  se  llevan, 
de  donar  corda  al  rellotge. — 

F.  Pujulà  y  Vallès 


LA  FESTA  MAJOR 
DE  BARCELONA 

Fa  temps  que’s  parla  de  cambiar  la  data 
en  que  nostra  ciutat  celebra  la  seva  festa 
major.  Y  alguns  han  suposat  que  seria  mi¬ 
llor  celebraria  pel  Corpus  que  per  la  Mare 
de  Deu  de  la  Mercè. 

Las  festas  majors  aplicadas  a  las  ciutats 
grans  sempre  resultan  exòticas;  la  proba  es 
que’ns  hem  oblidat  molts  anys  d'honorar  ab 
festas  a  la  segona  patrona  de  Barcelona,  y 
els  anys  que  s’ha  probat  s’han  omplert  els 
carrers  de  xabacanadas,  y  la  excelsa  patrona, 
justament  indignada,  ha  ruixat  la  ciutat 
qu’està  baix  sa  advocació  ab  abundants  re¬ 
galims  d’aygua  celestial. 

Mes  alguns  han  sospitat,  y  potser  ab  rahó, 
que  si  no’s  feya  la  festa  seguidament,  y  si 
quan  se  feya  li  tocava’l  contratemps  de  la 
pluja,  era  perque’s  celebrava  a  la  tardor, 
quan  el  jorn  s’escursa,  quan  la  naturalesa’s 
posa  trista,  quan  comensan  a  groguejar  las 
fullas  y  estàn  en  son  lloch  las  tamborinadas 
y  xàfechs  precursors  del  hivern. 

Y  s’ha  pensat  en  traslladar  la  celebració 
de  las  festas  als  dias  del  Corpus ,  que  s’escàu 
a  últims  de  maig  0  a  primers  de  juny.  Sens 
dubte  que  sempre  es  millor  època  del  any 
que  a  últims  de  setembre,  si  sols  mirèm  el 
temps  favorable,  però’ns  sembla  qu’en  la 
elecció  no  s’ha  estat  encertat:  per  ésser  el 
Corpus  festa  movible;  per  escaures  cap  a  la 
fi  de  là  primavera,  quan  la  calor  ja  comensa 
a  apretar;  per  trobarse  la  gent  del  camp  en  la 
feyna  de  la  sega;  per  haverhi  durant  el  mes 
de  juny  festa  major  en  '59  pobles  de  Cata¬ 
lunya  y  fira  en  uns  18,  (moltas  menys  em¬ 


però  que  las  que  tenen  lloch  en  el  mes  de 
septembre,  çn  el  que  celebran  festa  major 
uns  173  pobles  y  fira  uns  53).  Apart  de  que 
pel  setembre’s  troban  els  pagesos  atrafegats 
ab  las  feynas  de  la  brema. 

Y  ja  tenim  dividits  els  parers  dels  indus¬ 
trials  y  botiguers  d’aquesta  ciutat  que  volen, 
com  es  natural,  treure  bon  profit  de  las  fes¬ 
tas;  y  alguns  d’ells  aixecan  una  instancia  a  la 
Comisión  de  Gobernación  pera  que  conti* 
nuhin  fentse  pel  setembre;  y  altres,  els  del 
Fomento  Festival  Barcelonès ,  sociedad  propa¬ 
gandista  de  festejos ,  segons  crech,  partidaris 
del  mes  de  juny,  dirigeixen  una  comunica¬ 
ció  a  las  corporacions  de  caràcter  econòmich, 
mercantil  0  industrial,  pera  que  la  ilustrin 
sobre  aquest  punt  a  causa  d’haver  sorgit 
diferencias  d’opinió  entre  dita  societat  y  al- 
tras  entitats  qual  cooperació  s’havia  re¬ 
clamat. 

La  qüestió,  donchs,  està  posada  en  el 
terreny  mesqui,  però  ineludible,  de  la  con¬ 
veniència,  buscantse  l’època  del  any  més  favo¬ 
rable  pera  que  las  festas  siguin  profitosas 
als  interessos  del  comers  y  de  la  indústria. 

Al  sant  patró  0  patrona  en  honor  de  qui’s 
volen  celebrar  las  festas  ningú  li  demana 
parer  ni  permís,  y’s  descarta  d’ellas  tot  idea¬ 
lisme  pera  pensar  sols  en  l’interès  mercantil. 

Si  fóssim  cri|dats  a  donar  parer,  no  foram 
partidaris  de  celebrar  las  festas  ni  pel  juny 
ni  pel  setembre.  Ens  decantaríam  a  cele- 
brarlas  en  plena  primavera,  per  la  festivitat 
de  Sant  Jordi ,  gloriós  patró  de  Catalunya. 

May  com  en  aquells  dias  té  nostra  ciutat  un 
ayre  més  alegre.  Apar  que  ab  la  primavera 
s’aixampli  el  cor  pera  omplirse  de  joya  y 
d’esperansa;  las  flors  abundan  per  tot,  y  la 
temperatura  may  es  tan  agradosa;  el  pagès 
té  molt  pocas  feynas  de  conreu:  ni  segas  ni 
bremas  el  portan  preocupat,  y  pot  molt  bé 
disposar  de  quatre  0  cinch  dias  pera  xalarse 
en  la  capital. 

No  s’escauhen  firas  ni  festas  majors  a  fóra, 
0  són  molt  escassas.  Es  el  temps  que  prefe¬ 
reixen  els  estrangers  pera  viatjar,  y  es  sens 
dubte’l  temps  en  que  Barcelona  presenta  un 
aspecte  més  rioler  y  més  simpàtich. 

No  hi  ha  l’inconvenient  de  que  s’escay- 
guin  espectacles  profans,  balls  y  cavalcadas 
al  mateix  temps  que  las  solemnials  professons 
del  Corpus ,  que  per  sí  solas  ja  donan  prou 


68 


JOVENTUT 


relleu  a  la  festivitat;  ni  l’inconvenient  de  que 
moltas  familias  barceloninas  siguin  encara  a 
estiuhejar  com  succeheix  per  la  Mercè,  temps 
en  que,  molts  anys,  encara  fa  calor  y  no  po¬ 
den  deixar  el  tractament  bon  nombre  de 
malalts  lleus  que  necessitan  determinadas 
ayguas  medicinals  que  tenen  saS  temporadas 
precisament  pel  juny  y  pel  setembre. 

Al  mateix  temps  s’escàu  Sant  Jordi  en 
època  propicia  pera  fer  batallas  de  flors,  y 
a  propòsit  pera  celebrar  exposicions  de  Be- 
llas  Arts  y  d’Industrias  Artisticas. 

A  totas  aquestas  rahons,  que  són  tan  sols 
d’ordre  material  y  que  s’han  d’aduhir  pera 
tenir  en  compte  els  ditxosos  interessos  de  la 
indústria  y  el  comers, sobrepujan  las  rahons 
d’ordre  sentimental,  puig  el  sant  cavaller, 
ademès  de  sa  representació  religiosa,  té  sa 
gloriosa  llegenda  que’l  fa  apareixe  desde 
el  principi  de  la  edat  mitja  deslliurant  la 
ignocencia,  la  virtut  y  la  bellesa  de  las  urpas 
del  esperit  del  mal  simbolisat  en  el  mons¬ 
truós  dragó. 

Es,  ademès,  el  patró  de  Catalunya,  y  avuy 
dia  simbolisa  ab  son  caràcter  llegendari  las 
més  ardentas  aspiracions  de  la  nació.  Feste¬ 
jant  !a  diada  del  celestial  capdill,  la  gran  ca¬ 
pital  convertiria  sa  festa  en  la  festa  major  de 
tota  la  regió  catalana. 

La  Unió  Catalanista,  la  Lliga  Regiona¬ 
lista,  y  totas  las  societats  y  periòdichs  adictes 
a  la  causa,  deurian  patrocinar  aquesta  festa 
nacional. 

Dubtem  que's  pugui  trobar  altra  festa  més 
a  propòsit  per  l’ideal  que  representa  y  per  lo 
favorable  y  hermós  de  la  estació,  que  facilita¬ 
ria  en  gran  manera  l’afluhencia  de  forasters  a 
la  ciutat.  Per  totas  las  rahons  aduhidas  la 
recomanem  ab  calor  als  consellers  regiona- 
listas  de  nostre  Ajuntament.  Fassin  ells  lo 
que  puguin  en  bé  del  gran  Sant  Jordi ,  que 
no  creyèm  que  hi  tinguin  res  que  dir  comer¬ 
ciants  ni  botiguers,  per  més  que  no  fos  en  cap 
botiga  ahont  Sant  Jordi  atengués  a  sa  indu¬ 
mentària,  puig  com  a  bon  cavaller  anava 
vestit  de  ferro. 

Mes  si  la  festa  major  de  Barcelona  depèn 
única  y  exclusivament  de  la  iniciativa  dels 
comerciants  y  els  botiguers;  si  el  caràcter 
patriòtich  y  artistich  ab  que  sempre  se  la  vol 
revestir  no  es  més  que  un  pretext,  en  aquest 
cas  ja  no  advoco  per  Sant  Jordi.  Sant  per 


sant,  y  tota  vegada  que  pera  las  festas  ma¬ 
jors  sempre  se’n  tria  un,  jo  proposaria  que 
triessin  a  Sant  Dimas. 

Y  estich  segur  que  a  molts  comerciants 
els  agradaria,  perque  era  un  sant  conserva¬ 
dor,  com  si  diguéssim  un  sant  del  partit  de 
la  dreta.  Tant,  que  la  dreta  del  Senyor  que 
ocupan  els  justos  (jels  que  amidan  y  tallan 
just?),  ja  la  ocupà  Sant  Dimas  en  el  Calvari 
avans  de  gosaria  eternament  en  el  cel  ad  ma¬ 
jor  em  Dei  gloriam. 

Sebastià  Junyent 


SALA  PARÉS 

Sempre  m’ha  agradat  veure  apareixe  a  la 
palestra  pintors  per  generació  espontània 
com  ho  es  en  Sebastià  Juner  y  Vidal,  perque 
fóra  desesperant  veure  còm  passan  tots  pels 
alambins  de  Llotja  emmotllantse  a  las  encar- 
tronadas  llissons  del  mestre  sabi,  d’aquell 
mestre  que’s  digna  obrir  sa  boca  d’oracle 
estantís  pera  inondar  de  llum  els  tenebrosos 
cervells  de  sos  manyachs  deixebles. 

Ab  las  notas  de  llum  y  de  color  de  sa  úl¬ 
tima  cullita  mallorquina,  en  Juner  ens  mos¬ 
tra  un  bon  avens  sobre  sas  obras  anteriors, 
si  bé  es  susceptible  de  cenyirse  y  comple- 
tarse  molt  més,  sense  moures  de  sa  manera 
d’ésser.  Ens  dóna  visions  de  color  tan  fïnas 
y  matisadas,  al  ensemps  que  vigorosas,  en 
Jardí  del  mar ,  Poble  idilich ,  Catedral  del 
mar ,  y  Cala  lluminosa ,  que  pera  ells  las  vol- 
drian  altres  pintors  ab  més  nom  y  més  pre¬ 
tensions. 

També  exposan  aquesta  setmana  l’Opisso, 
que  ocupa  ja  lloch  preferent  entre  nostres 
dibuixants,  y  en  Torné  y  Esquius,  que  pre¬ 
senta  una  colecció  de  testas  de  cocotte ,  entre 
las  que  n’hi  ha  alguna  d’interessant.  Tant 
l’Opisso  com  en  Torné  pecan  alguna  volta 
d’exotisme,  no  tan  sols  en  els  motius,  sinó 
també  en  els  medis  d’expressió. 

En  Vallhonrat  exposa  un  grupo  de  retrats 
que  semblan  colocats  devant  d’un  objectiu, 
estant  ab  tot  retratista  y  retratats  dintre  un 
just  ambient  y  un  cert  caràcter. 

En  Domenge,  pintor  oloti,  no  pot  sortir  de 
sos  paisatges  pesats  y  deixatats,  que  fan 
poch  favor  a  la  comarca  d’hont  són  presos. 

S.  J. 


JOVENTUT 


69 


TEATRES 

Misteri  de  dolor. — Paraula  de  rey. 

En  el  drama  d’en  Gual  no  hi  ha  pas  un  sol 
protagonista:  n’hi  ha  tres,  quasi  béquatre.  La 
Mariagna,  dòna  d’uns  trentacinch  anys,  ar- 
denta,  voluntariosa  y  sensible;  la  Mariag- 
neta,  apassionada  y  voluntariosa  també,  com 
digna  filla  de  tal  mare;  en  Silvestre,  que 
no  es  pas  un  cobart — y  ho  demostra — però 
qu’en  el  fons  es  un  feble  sensual  a  qui  las 
dònas  dominan;  tots  tres  honrats,  lleals  y 
franchs;  y  en  fi,  el  Noy  Labast,  tipo  corrent 
de  maco  del  poble,  puntillós  y  que  li  agrada 
que’s  parli  d’ell;  heusaquí  els  personatges 
capdals  de  Misteri  de  dolor.  Entre  ells — l’ac¬ 
ció  té  lloch  en  un  petit  poble  de  la  montanya 
catalana — s’hi  desenrotlla  de  sobte  un  drama 
punyent,  un  drama  provocat  per  l’excés  de 
vida,  per  l’esclat  bestial  d’unas  passions 
comprimidas  en  cors  massa  ardents.  El  dra¬ 
ma  es  el  següent:  En  Silvestre,  jove  d'uns 
vinticinch  anys,  s’ha  casat  ab  Mariagna, 
viuda  ja  y  ab  una  filla.  La  felicitat  fóra  com¬ 
plerta  si  l’excés  d’estimació  de  Mariagna  per 
son  jove  marit  no  arribés  a  cansar  a  aquest, 
que  al  cap  y  a  la  fi  sols  sent  per  ella  un  feble 
carinyo.  A  qui  estima  de  debò,  encara  que 
no  se’n  dóna  compte,  es  a  la  filla  d’ella,  a  la 
Mariagneta,  qui,  segons  diuhen,  no  fa 
mala  cara  al  Noy  Labast:  tant,  que  quan  la 
Mariagna  li  parla  de  casarlos,  no  sab  què  dir 
a  pesar  de  qu’ell  no  ho  voldria.  Aquest  desitj 
de  la  mare  de  casar  la  filla — desitj  qu’en  el 
fons  no  reconeix  altre  fí  que’l  de  restar  sola 
a  casa  ab  son  marit  pera  que  aquest  sigui 
ben  seu — es  lo  que  provoca  la  tragèdia.  La 
noya  s’hi  oposa  rodonament  sense  mostras 
plausibles — la  veritat  es  qu’ella  també,  sense 
donarsen  compte  clarament,  està  enamorada 
del  seu  padrastre, — y  d’això’n  resulta  una 
escena  violenta  entre’l  pretenguí  promès  y  els 
seus  pares,  a  la  que  seguirà  quan  la  ocasió’s 
presenti — y’s  presenta  aviat — l’esclat  de  la 
mutua  passió  que  senten  l’un  per  l’altre  en 
Silvestre  y  la  Mariagneta  .  Mentres  la 
mare  es  fóra  y  la  Mariagneta  envena  la  mà 
ferida  d’en  Silvestre,  aquest,  no  podentse 
aguantar,  li  fa  un  petó  revelador.  La  escena 
es  grandiosa:  una  filla  y  un  marit  qu’estiman 
de  cor  a  una  dòna  que  també’ls  estima,  que 
tenen  conciencia  dels  seus  devers  y  no  estàn 
p«s  deslliurats  de  las  preocupacions  vulgars 
de  la  vida,  lluytant  sense  resultat  pera  domi¬ 
nar  els  seus  instints  avassalladors,  es  un 
quadro  de  la  vida  grandiosament  humà.  Y  la 
mare’ls  sorprèn  sense  qu’ells  se’n  adonguin, 
y  torna  enrera  ab  el  cor  partit,  y  entra  més 
tart  cantant  pera  que  no  coneguin  qu’ha  vist 
res  y...  l’endemà  demati  la  troban  morta. 
«Ha  perdut  peu  en  la  fosca  y  s’ha  estimbat», 
contan  els  qu’han  trobat  son  cadavre.  «Ens 
va  veure,  ens  va  veure!»  diu  horroritzat  en 
Silvestre,  qu’endevina  l’acte  d’abnegació,  de 


gelos  y  de  desesper  qu’ha  comès  suicidantse 
aquella  dòna  que  l'estimava  ab  bogeria. 

Aquest  es  el  drama  d’en  Gual,  quens 
corprèn  per  la  veritat  psicològica  dels  per¬ 
sonatges  y  de  las  passions.  No’s  tracta  aqui 
d’un  drama  d’ideas,  ni  de  tesis:  es  un  drama 
de  cor,  passional,  intensament  passional,  y 
escrit  ab  la  sinceritat  del  artista  que  sorprèn 
la  vida.  No’s  tracta  d’un  drama  fet  ab  patró, 
ab  finals  d’efecte  rebuscats,  ab  escenas  d’en¬ 
treteniment  y  de  color,  ab  frases  enginyosas 
0  imatges  brillants:  es  un  drama  senzill, 
concret,  qu’esclata  de  prompte  dominantho 
tot,  ofegantho  tot,  com  en  un  somni  en  el 
que  la  reflexió  està  condormida.  El  drama 
sol  interessa  al  autor,  y  aixis  tot  lo  que 
no  té  que  veure  ab  el  drama  ho  deixa  en 
discreta  penombra.  Els  mateixos  personatges 
no’ns  els  detalla  psicològicament:  sols  insis¬ 
teix  en  presentarios  com  a  tipos  eminent¬ 
ment  passionals  y  està  en  lo  cert,  puig  que 
pera  emocionarnos  també  a  nosaltres  sols 
baix  aquest  punt  de  vista  ens  interessan.  De 
petits  incidents  pera  retardar  l’acció  y  exci¬ 
tar  la  curiositat  no  n’hi  ha;  totas  las  esce¬ 
nas  són  el  desenrotllo  concis  y  natural  del 
drama,  y  en  fí,  salvant  potser  la  primera  es¬ 
cena  del  tercer  acte  que’m  sembla  un  xich 
de’ixatada,  també’l  llenguatge  es  sobri  y  con¬ 
cís;  tots  diuhen  lo  qu’han  de  dir,  y  ho  diuhen 
en  forma  natural  y  grandiosa  alhora. 

En  resúm,  en  Gual  ha  fet  un  drama  pas¬ 
sional  que  per  sa  veritat  psicològica,  per  la 
violència  y  humanitat  de  las  passions  en 
lluyta,  per  la  sobrietat  de  son  desenrotllo  y 
lo  gràfich  de  son  diàleg,  y  sobre  tot  per  la 
sinceritat  ab  que  ha  sigut  escrit,  pot  posarse 
com  a  model  en  son  genre  y  citarse  com  una 
de  las  millors  obras,  si  no  la  millor,  qu’ha 
produhit  la  moderna  dramàtica  catalana. 

La  execució  y  presentació  escènicas  també 
mereixen  esment  especial.  L’obra  semblà 
ensajada  ab  forsa  carinyo,  endevinantshi  la 
mà  experta  d’en  Gual,  sobre  tot  en  algunas 
escenas  de  conjunt  com  las  finals  dels  actes 
primer  y  tercer,  en  que’ls  personatges  se  mo- 
vian  y  accionavan  ab  pasmosa  naturalitat. 
Individualment,  tots  se  lluhiren,  presentant 
un  conjunt  que’s  pot  calificar  de  perfecte. 
Citaré  la  senyora  Puchol,  la  senyoreta  Baró 
y  el  senyor  Giménez,  que  feyan  els  papers 
més  importants  y  que’ls  digueren  ab  tota  la 
sinceritat  y  violència  que  reclaman. 

La  decoració  ‘  dels  senyors  Moragas  y 
Alarma,  molt  apropiada  al  quadro,  es  una 
nova  proba  de  lo  molt  que  valen  els  reputats 
pintors  escenògrafs,  y  els  demés  detalls  de 
presentació  escènica,  aixis  com  els  trajos, 
també  contribuhiren  al  millor  èxit  del  drama 
d’en  Gual,  que  merescudament  fou  ovacio¬ 
nat  pel  públich. 

Pera  fi  de  festa  varen  donarnos  la  cone¬ 
guda  pessa  d’en  Guimerà  La  Baldirona ,  que 


7° 


JOVENTUT 


no  ha  pas  envellit  y  que  feu  riure  clc  bona 
gana  al  públich.  Llàstima  qu’en  els  conjunts 
s’hi  notés  la  falta  d’ensaigs,  originantse  en 
determinats  moments  lo  que  vulgarment  ne 
dihèm  un  bullit. 


Paraula  de  rey  es  la  paraula  d’amor  etern 
que’s  donan  un  pastor  y  una  pastora  al  sepa- 
rarse,  per’anarsen  aquell  a  fer  fortuna  a 
Fransa.  Ella  se'n  va  poch  després  a  ciutat, 
ahont  la  trobèm  quan  s’aixeca’l  teló  trans¬ 
formada  en  planxadora  aixerida,  quina  fey- 
na,  ademés  de  planxar,  consisteix  en  fer  pa¬ 
tir  als  homes  que  la  galantejan.  Durant  tres 
actes  se  deixa  estimar  per  tots  sense  compro¬ 


meties,  y  acaba  casantse  ab  el  pastor  d’ahir, 
qu’ha  vingut  de  Fransa  ab  la  bossa  plena. 

Altres  personatges  secundaris  intervenen 
en  l’acció,  tots  convencionalíssims  com 
aquells. 

L’autor,  en  Ramón  Bordas,  sembla  que 
sols  s’ha  proposat  fer  riure.  El  públich  de 
Romea,  públich  bon  jan,  a  qui’l  riure  li  costa 
ben  poch,  no  rigué  gayre,  ab  lo  qual  queda 
demostrat  que  la  comèdia-  Paraula  de  rey,  si 
dramàticament  es  vulgarissima,  com  a  mଠ
quina  de  fer  riure  tampoch  té  res  de  par¬ 
ticular. 

Els  actors,  ni  fa  ni  fu:  digueren  el  seus 
papers  y  prou. 

Emili  Tintorer 


LA  UNIÓ  CATALANISTA 

A  LAS  ENTITATS  ADHERIDAS  Y  A  LAS  SOCIEITATS  Y  CORPORACIONS 
D’ESPERIT  VERAMENT  CATALA 

( Acabament ) 


La  propaganda  es  certament  un  poderós  medi  d’ac¬ 
ció,  si  es  constant  y  usa  de  totas  las  modalitats  en  que 
pot  realisarse.  Mes  la  propaganda  sense’ls  altres  ele¬ 
ments  de  l’acció  nacionalista,  es  d’efectes  tranzitoris, 
no  s’endinza  fins  al  fons  del  esperits  conquerintlos,  y'is 
resultats  no  corresponen  pas  al  esfors  qu’exigeix.  La 
propaganda  oral  prepara’ls  enteniments,  desperta  sim¬ 
patia  als  cors  y  fins  atrau  las  voluntats,  empró  cal  que 
tot  seguit  l’acció  nacionalista,  incansable,  no  pari  fins 
à  transformar  al  indiferent  ó  al  desviat  en  convensut  y 
actiu  catalanista.  Cal  dir  també  que  la  disgregació  dels 
elements  del  Catalanisme  militant  que  suposa  sempre 
criteris  diferents  en  lo  secundari,  en  lo  procediment  y 
fins  à  voltas  en  lo  fonamental,  fa  que’ls  efectes  de  la 
propaganda  no  sían  fructuosos,  perque  la  gentada’s 
troba  ben  sovint  esmaperduda  al  capir  la  contraposició 
d’ideas  y  de  conceptes  que  se  li  donan  com  explicació 
de  las  aspiracions  del  Catalanisme. 

La  Unió  Catalanista,  que  tan  seguida  propaganda 
realisa  à  tots  los  indrets  de  Catalunya,  bé  que  se’n 
plany  de  qne  la  reacció  que  determinan  los  parlaments 
patriótichs,  la  divulgació  de  principis  y  las  conferencias 
rahonadas  no  puga  esser  sostinguda  y  aprofitada  per  la 
acció  nacionalista;  y’s  dol  també  de  que  la  disparitat  de 
pensar  en  lo  accidental,  puga  fer  cr.eure  al  poble  que  hi 
ha  altre  Catalanisme  que'l  Catalanisme  nacionalista, 
que  l’acció  social  que  apartantse  de  las  baixesas  y  ba 
rroerias  de  la  política  va  de  dret  à  fer  renaixe  y  à  fer 
reviure  à  la  nostra  nacionalitat. 

La  lluyta  electoral  es  un  medi  d’acció  que  requereix 
molt  enteniment  pera  discernir  la  oportunitat  d’usarlo. 
Aixís  com  los  medis  suara  analisats  sols  poden  resultar 
incomplerts  y  deficients,  la  lluyta  electoral  pot  produhir 
y  produheix,  casi  sempre,  resultats  contraris  à  la  finali¬ 
tat  social  del  Catalanisme.  Los  enteniments  serens  y 
imparcials,  los  esperits  que  aprenan  en  las  llissons  de 
la  realitat,  bé  que  ho  saben  que  la  lluyta  electoral  oca¬ 
siona  greus  perjudicis  à  causas  que,  com  lo  Catalanis¬ 
me,  no  sols  reivindican  lo  dret  à  viure,  sinó  que  ade¬ 
més  se  proposan  assolir  la  purificació  social  y  política 


d  un  nucleu  nacional.  Tothóm  ho  sab,  y  no  cal  esmen- 
tarho,  que  la  lluyta  purament  política  desvía’ls  movi¬ 
ments  socials,  si  avans  los  homes  y  las  colectivitats  no 
posseheixen  ben  diferenciada  y  conscient  la  llur  perso- 
naliíat.  La  Unió  Catalanista,  per  experiencia pròpia y  per 
lo  que  las  realitats  socials  li  han  ensenyat,  té’l  convenci¬ 
ment  absolut  de  que’ls  efectes  de  la  lluyta  electoral  no 
compensan  à  la  Patria  de  las  energías  esmersadas;  y  no 
sols  en  lo  referent  à  ventatjas  posttivas  en  lo  sentit  na¬ 
cionalista,  que  per  endevant  ja  se  sab  han  d’ésser  nulas, 
sinó  fins  en  lo  de  guanyar  voluntats  y  adeptes  pera  la 
causa  de  Catalunya,  y  en  lo  de  mantindré  ben  senceras 
las  aspiracions  d  un  poble  a  la  vida  autonòmica  com¬ 
plerta. 

A  las  nostras  Assambleas,  que  son  las  Assambleas 
del  Catalanisme  militant,  hi  està  estatuhit  que  la  lluyta 
electoral  es  un  medi  pera  conseguir  l’aplicació  total  y 
complerta  de  las  Bases  de  Manresa,  acort  que  no  es 
pas  contradit  per  las  apreciacions  d’aquesta  Junta, 
donchs  que  l’Assamblea  de  Tarrassa  va  acordar  «que 
la  rectitut  y  la  puresa  de  procediments  que  imposan  los 
principis  de  la  causa  catalanista,  aixís  com  l’estalvi 
d’esforsos  que  hagin  de  produhir  resultats  xorchs  y 
l’evitar  l’aplanador  mal  social  de  la  indiferència  que 
segueix  als  desenganys,  exigeixen  que  à  la  lluyta  elec¬ 
toral  sols  hi  acudeixi’l  Catalanisme  en  las  ocasions 
en  que’l  esfors  ha  d’ésser  fructuós  y  la  lluyta  digna  y 
honrada  »  Per  aixó  enteném  que  si  pera’ls  partits  polí- 
tichs,  que  cerca n  sols  un  fí  inmediat  utilitari,  la  lluyta 
electoral  es  una  necessitat  y  l’únich  medi  d’acció  legal 
que  posseheixen  per’assolir  l’usdefruyt  de  la  oligarquia, 
pera  moviments  socials  com  lo  Catalanisme,  si  es  cert 
qu’es  irrenunciable  perque  han  de  poder  disposar  à 
tothora  de  tots  los  medis  d’acció,  ho  es  més  encara 
que  ab  gran  sabiesa  han  d’ésser  discernidas  las  circuns- 
tancias  d’ocasió  política,  de  modalitat  de  las  eleccions, 
de  lloch  y  altras  que  no  poden  ésser  deixadas  de  ban¬ 
da,  per  los  que  tenen  fits  los  esperits  sols  en  las  reivin¬ 
dicacions  nacionalistss.  Es  la  lluyta  electoral  un  medi 
d'acció  del  que  no  se’n  pot  usar  per  sistema,  y  com 


JOVENTUT 


71 


qu’en  tots  los  sentits  es  d’aplicació  molt  complexa,  cal 
que  à  sanchs  fredas  y  pensant  sols  en  Catalunya,  se 
determini  la  oportunitat  d’aprofitarlo;  haventse  de  ma¬ 
nifestar  que  à  las  ocasions  en  que  s’hagi  d’usar  no’s 
pot  prescindir  dels  acorts  de  las  Assambleas  de  la  Unió , 
perque  seguintlos,  se  dignifica  la  lluyta,  no's  desvirtúa 
la  causa  catalanista  y  s’assegura  sían  fructuosas  pera  la 
Patria  las  energías  que  s’hi  esmersan. 

Atenentse  à  n’aquestas  consideracions  y  à  las  deci¬ 
sions  de  las  Assambleas,  unas  y  altras  inspiradas  en  lo 
criteri  constant  y  encertat  del  Catalanisme  nacionalista, 
la  lluyta  electoral  no  es  pas  rebutjada  com  à  medi  d’a- 
ció,  mes  s’impideix  que’l  procediment  s'imposi  à  lo 
fonamental,  s’evita  que’s  perdin  debadas  energías  mo¬ 
rals  y  materials  que  mancan  à  l’acció  nacionalista,  se 
concreta  la  finalitat  del  Catalanisme  que  aixís  pot  ésser 
compresa  fàcilment  per  lo  poble,  y,  sobre  tot,  se  des- 
truheix  lo  principal  obstacle  pera  congregar  en  una 
acció  nacionalista  única  las  voluntats  de  tots  los  verita¬ 
bles  catalanistas,  de  tots  los  moguts  per  la  impulsió  à 
determinar  la  complerta  renaixensa  de  Catalunya. 

# 

•  * 

Com  se  veu,  cada  una  de  las  accions  esmentadas  re¬ 
sulta  incomplerta,  deficient  y  de  ben  pochs  efectes  cata¬ 
lanistas  pera  la  colectivitat,  tant  perque  actúan  isoladas, 
com  perque  la  disgregació  dels  elements  actius  del  re¬ 
naixement  català  resta  esforsos  y  determina  imperfec¬ 
ció  en  l’actuar  y  fins  desnaturalisació  dels  principis 
fonamentals  que’s  poden  trobar  supeditats  als  procedi¬ 
ments,  al  medi  d’acció,  à  lo  accidental. 

La  imparcialitat  obliga  à  dir  que  al  renaixement  de 
la  nostra  nacionalitat  s’hi  ha  actuat  sempre  desorgani- 
sant  y  disgregant.  Desorganisant  las  diferentas  modali¬ 
tats  defrenaixement  y  isolantlas;  y  disgregant  los  es¬ 
forsos  y  las  activitats  fins  à  afeblir  y  à  anorrear  las 
energías  necessarias  pera  que  sia  fructuosa  la  llur  acció 
al  nostre  poble. 

Mentres  los  indiferents  y’is  desviats  que  han  d’ésser 
reconquerits  pera  Catalunya,  ab  ple  coneixement  y 
malgrat  la  gran  diversitat  d’elements  socials  y  de  pen- 
sars  individuals,  son  forts  en  lo  resistir  perque’ls  uneix 
l’erro  y  la  conveniència  de  cada  hú,  l’acció  que’ls  ha 
de  redimir,  la  causa  catalanista,  se  troba  disgregada, 
mancada  d’unió,  feble  pera  l’esfors  d’ara,  y,  si  persisteix 
la  desorganisació,  sense  forsas  pera  la  gran  acció  que 
haurà  de  realisar  en  l’esdevenir. 

Per  aixó  aquesta  Junta,  tot  fent  remarcar  las  causas- 
de  las  deficiencias  del  Catalanisme  y’is  defectes  dels 
medis  d’acció  que  ha  usat,  proclama  que  sols  l’acció 
nacionalista  complerta,  sencera,  es  la  que  ha  de  reali¬ 
sar  la  renaixensa  de  Catalunya;  aquesta  acció  naciona¬ 
lista  que  suposa  la  organisació  de  totas  las  modalitats 
del  renaixement  català  y  la  congregació,  la  unió,  pera’l 
fí  nacionalista  de  tots  els  elements  d’acció,  verament 
catalanistas.  Heuslo  aquí  en  lo  nacionalisme’l  llas  que 
pot  unir  tots  los  esforsos  y  totas  las  activitats.  Que  s’hi 
pensi  en  la  gran  forsa  que  representaria  aqueixa  gran 
unió  en  lo  fonamental;  aqueixa  unió  que  perfeccionaria 
lo  bo  y  enrobustiria  lo  que  ja  es  fort;  aqueixa  unió  en 
la  que  tots  los  elements  que  s’hi  congreguessin  hi  viu- 
rían  ab  l’autonomia  que  gaudeixen  las  entitats  adheri- 
das  à  la  Unió;  aqueix  acoblament  de  forsas  per  l'amor 
à  Catalunya  que  afavoriria  lo  normal  desenrotllo  de 
totas  las  iniciativas  y  l’espandiment  de  totas  las  activi¬ 
tats;  aqueixa  unió  pera  l’acció  nacionalista  que  mostra¬ 
ria  la  potencialitat  de  tots  los  elements  actius  del  Cata¬ 
lanisme;  aqueixa  organisació,  que  sens  absorbir  à  cap 
element,  los  hi  proporcionaria  la  forsa  colectiva  que 
dona  l’ésser  mogut  per  un  sol  sentiment,  l’amor  à  Ca¬ 
talunya 

Que  s’hi  fixi  tothóm  en  la  situació  social  de  Cata¬ 
lunya  y  en  lo  desorganisadas  y  disgregadas  que’s  troban 


las  activitats  del  nostre  renaixement;  que  s’hi  fixi  tothóm 
en  que  la  disgregació  fa  que  massa  sovint  activitats 
nacionalistas  no  poden  espandirse  per  la  injusta  indife¬ 
rència  sinó  per  la  censurable  oposició  dels  elements 
que  per  dever  haurían  d’afavorirlas.  Ningú  pot  obli- 
darse  de  que  sols  la  organisació  y  la  unió  donan  la 
fortalesa,  y  sobre  tot  de  que  la  disgregació  es  mostra  de 
impotència  y  no  de  la  vitalitat  social  que’ls  pobles 
exigeixen  pera  creure  en  las  accions  que  com  lo  Cata¬ 
lanisme  pretenen  reconstituhir  una  nacionalitat.  Lo 
Catalanisme  s’ha  de  mostrar  redimit  d’aqueixas  petite- 
sas  morals  que  ajudant  à  l’acció  del  Estat  han  ocasionat 
la  decadència  social  de  Catalunya;  y  cal  que  tots  nos 
imbuhím  de  que  sols  tindrém  dret  à  exigir  als  catalans 
que  renaixin,  si’l  Catalanisme’s  mostra  com  acció  for¬ 
ta,  sencera,  ben  nacionalista,  y  sense’ls  grops  que  son 
proba  de  que  no’ns  havém  pogut  deslliurar  dels  defec¬ 
tes  que  als  altres  condempném. 

Sens  anorrear  l’individualisme  tipich  del  nostre 
caràcter,  deixantlo  que’s  desenrotlli  encara  més,  peró 
dintre  l’associació  qu’es  la  vida  de  las  colectivitats,  lo 
Catalanisme’s  convertiria  en  acció  nacionalista  polen- 
a,  perque  integraria  totas  las  modalitats  del  nostre  re¬ 
naixement,  las  enrobustiria  y  las  duria  à  la  brega 
enlayrada  que  personalisa’ls  esperits.  L’acció  na¬ 
cionalista  per  la  seva  unitat  y  forsa  no  trobaria  cap 
oposició  y  exerciria  positiva  influhencia  en  totas  las  ac¬ 
tivitats  del  nostre  poble,  penetraria  fins  à  lo  més  intim 
de  la  llar,  remouria  y  catalanisaria  la  vida  social  catala¬ 
na,  asseguraria  la  calitat  catalanista  de  las  generacions 
que’s  forman  y  pera  las  actuals  seria  forsa  correctora 
que  s’imposaria. 

Trevall,  producció,  comers,  arts,  lletras,  ciència,  tota 
la  vida  social  catalana’s  contindria  en  lo  nacionalis¬ 
me,  realisantse  aixís,  progressivament,  la  diferenciació 
y  personalisació  catalana  de  la  nostra  nacionalitat.  Se 
crearian  arreu  escolas  catalanas,  la  propaganda  oral  y 
escrita  no  pararia,  las  institucions  artísticas  remourían 
seguidament  al  nostre  poble’ls  sentiments  nacionals, 
hi  hauria  abundor  d’accions  d’amor  al  prohisme  mogu- 
das  per  lo  verb  catalanista,  se  difundiría’l  coneixe¬ 
ment  de  la  nostra  historia  y  dels  nostres  drets  naturals, 
se  divulgaria  l’esperit  progressiu  y  civilisador  del  Ca¬ 
talanisme,  s’intervindria  per  dret  propi  en  tots  los  con¬ 
flictes  socials,  se  seria  infadigable  en  moralisar  à  la  so¬ 
cietat  catalana,  l’acció  catalanisadora  s’imposaria  als 
refractaris  per  utilitarisme,  se  propagaria’l  coneixe¬ 
ment  positiu  de  la  nostra  nacionalitat,  del  seu  valer 
social,  industrial,  comercial,  artístich  y  intelectual,  se 
mostraria  la  existència  d’una  complerta  Catalunya  re- 
naixent  organisada  en  las  sevas  activitats  y  impulsada 
per  un  ideal  dignificador,  y’s  faria  capir  à  tothóm  la 
realitat  de  la  forsa  de  renaixensa  que  ha  esclatat  al  sí 
del  poble  català. 

Cal  no  més  observar  la  vida  social  de  la  nostra  Ca¬ 
talunya  pera  planyes  de  que  tanta  abundor  d’activitats 
y  d’energias  catalanas  no  estigan  organisadas  pera  re. 
dimir  del  tot  à  la  nostra  Patria;  cal  no  més  adonarse  de 
que  l’ideal  patriótich  mogui  à  tants  y  tants  cors  de 
compatricis  nostres,  pera  doldres  de  que  no  esbateguin 
agermanats  en  la  gran  tasca  de  deslliurar  al  nostre 
poble  de  la  desnacionalisació  que’l  malmena,  lo  des- 
naturalisa  y’l  manté  molt  à  rerassaga  de  las  societats 
civilisadas.  S’hi  ha  d’anar  de  dret  à  determinar  aqueixa 
acció  nacionalista  que  ha  d’esser  com  mostra  viventa 
de  la  Catalunya  renascuda,  acció  provinenta  del  natural 
y  armónich  associarse  de  totas  las  activitats  individuals 
y  socials,  de  tots  los  pensars  honrats,  de  tos  los  sentirs 
de  las  conciencias  dretureras,  de  totas  las  aspiracions 
socials  y  políticas  dels  homes  ben  intencionats,  de  tots 
los  catalans  de  bona  voluntat,  pensin  com  pensin,  ab 
tal  de  que’l  fonament  de  la  llur  modalitat  personal  y 


72 


JOVENTUT 


dels  llurs  ideals  socials  y  humans,  sia  en  lo  general  la 
doctrina  particularista,  y  en  lo  concret  la  renaixensa 
complerta  y  l’autonomia  integral  de  la  nostra  nacionalitat. 

Fins  ara,  y  cumplint  lleys  de  reconstitució  ètnica, 
l’individualisme  exagerat  ha  afavorit  aqueix  grandissim 
esclat  de  manifestacions  catalanistas;  ja  es  arribat  lo 
moment  de  la  síntesis,  la  ocasió  natural  d’organisarlas, 
pera  que  cumpleixin  ab  la  finalitat  nacionalista  que  las 
ha  fetas  nàixer.  A  ajuntarlas  donchs  en  lo  nacionalis¬ 
me,  pensant  sempre  que’ls  procediments,  que  lo  se¬ 
cundari,  no  poden  modificar  lo  fonamental,  y  no  poden 
esser  més  que  medis  circunstancials,  que’l  criteri  nacio¬ 
nalista  ha  de  determinar  la  oportunitat  d’aprofitarlos. 

Aqueixa  acció  nacionalista  ha  d’ésser  exercida  ab  la 
generositat  que  imposa  l’amor  que  havém  de  tenir  per 
tots  los  nostres  compatricis,  ab  la  serenitat  ab  que  ac- 
túan  los  qu’estàn  segur's  de  que  posseheixen  la  veritat,  la 
rahó,  y’s  senten  forts,  y  sense  ni  rastre  de  la  violència, 
de  la  ordinariesa  y  de  la  desviació  moral  que  carac- 
terisan  à  las  lluytas  utilitaristas,  à  las  lluytas  políticas 
y  may  à  las  accions  que,  com  lo  Catalanisme,  van  de 
dret  à  fer  renàixer  un  poble,  posantlo  en  las  condicions 
de  cultura  y  de  civilisació  que  fruheixen  los  pobles  que 
sense  destorb  han  realisat  la  llur  evolució  de  perfec¬ 
cionament  humà. 

# 

%  * 

La  Junta  Permanent,  que  ha  pres  la  determinació  de 
no  apartarse  del  criteri  qu’en  aquest  Manifest  queda 
exposat,  encomana  à  las  Entitats  adheridas  que’l  se¬ 
gueixin  y  s’hi  inspirin,  perque  es  segur  que  fentho,  sols 
beneficis  ne  reportarà  l’ideal  que  tots  desitjém  assolir. 

A  las  altras  Associacions  d’esperit·català  y  als  ca¬ 
talans  moguts  per  l’aspiració  catalanista,  se’ls  hi  prega 
que  deixant  de  banda  judicis  previs  y  apassionaments 
circunstancials,  pensin  y  rumihin  las  consideracions 
que  restan  exposadas;  si  ho  fan  aixis,  estém  segurs  que 
seran  auxiliars  dels  propòsits  d’aquesta  Junta,  que  no 
son  altres  que  normalisar,  enrobustir  y  dignificar  l’ac¬ 
ció  del  Catalanisme,  fent  desapareixe  la  disgregació  de 
forsas,  y  determinant  que  per  sempre  més  lo  fonamen¬ 
tal,  lo  que  uneix,  lo  nacionalisme  sia  l’ideal  dominant 
y  director  de  tots  los  elements  actius  del  Catalanisme 
militant. 

Per  la  nostra  bona  intenció,  demaném  imparcialitat 
en  lo  judici;  per  Catalunya,  preguém  à  tothóm  que 
s'uneixi  en  lo  nacionalisme,  en  la  veritable  acció  de  re¬ 
naixensa  de  la  nostra  Patria. 

Barcelona  3  de  Janer  de  1904. — La  Junta  Perma¬ 
nent:  Domingo  Martí y  Julià  (de  Barcelona),  President. 
— Antoni  de  P.  Capmany  (de  Sabadell),  Vispresident. 
— Rafel  Patxot  y  Jubert  (de  Sant  Feliu  de  Guíxols), 
Tresorer. —  Candi  Robert  y  Roura  (de  Canet  de  Mar), 
Trinitat  Monegal  (de  Barcelona),  y  Atidreu  Ponsy  Santa • 
creu  (de  Manresa),  Vocals.—  Santiago  Gubern  (de  Bar¬ 
celona),  Secretari. 


NOVAS  . 

Definitivament  el  pròxim  diumenge  s’inau- 
guraràn  las  obras  del  monument  al  doctor 
Robert,  haventse  ja  repartit  las  invitacions 
per’aquest  acte,  tan  grat  als  bons  catalans. 

Mossèn  Antoni  M.a  Alcover,  incansable  en 
sa  propaganda  pera  la  formació  d’un  diccio¬ 
nari  complert  de  la  llengua  catalana,  ha 
donat  aquests  dias  vat  ias  conferencias  en  di- 
ferentas  entitats  catalanistas.  La  que  donà’l 
dissapte  a  l’«Associació  Popular»  fou  nota¬ 
ble.  Insisti  en  la  necessitat  d’aportar  al  dic¬ 


cionari  que’s  forma,  no  sols  las  veus  novas 
a  Catalunya,  sinó  las  paraulas  d’us  a  Ma¬ 
llorca,  Rosselló  y  València,  a  fi  de  que’l  dic¬ 
cionari  ofereixi  base  ampla  y  sòlida  pera  fer 
la  gramàtica  catalana.  Recomanà  la  coope¬ 
ració  de  tothóm  en  aquesta  obra,  que  per  sa 
gran  importància  no  pot  de  cap  manera 
ésser  portada  a  cap  per  un  home  sol,  y  per 
lo  tant  excità  a  tots  els  concurrents  à  colabo- 
rar  en  el  diccionari  per  dever  de  patriotisme, 
ja  aportanthi  las  paraulas  vivas  que  recullin 
en  diferentas  encontradas,  ja  las  que  trobin 
en  els  arxius  y  en  las  obras  del  sigle  d’or. 

Mossèn  Alcover  donà  una  darrera  confe¬ 
rencia  al  Ateneu,  tractant  de  la  necessitat  de 
depurar  y  reivindicar  la  sintaxis  catalana 
contra  la  invasió  de  giros  exòtichs.  Proposà 
la  celebració  d’un  Congrés  de  sintaxis  cata¬ 
lana,  que  podria  celebrarse  dintre  vuyt  0  deu 
mesos,  en  el  qual  s’acordaria  quins  giros 
deuhen  acceptarse  com  a  propis  y  conve¬ 
nients,  y  quins  rebutjarse  com  a  corruptors 
del  esperit  del  idioma. 

El  dissapte  passat  la  «Schola  Orpheònica» 
donà  un  concert  al  carrer  de  Mendizàbal,  17, 
principal.  Els  orfeonistas  cantaren  composi¬ 
cions  de  Marcet,  Gevaert,  Mendelssohn,  Mo¬ 
rera,  Nicolau,  J.  Serra,  Borràs  de  Palau, 
Vives  y  Cèsar  Eranck.  Foren  molt  aplaudits 
el  mestre  n’Arthur  Marcet,  director  de  la 
«  Schola  Orpheònica  »,  el  subdirector  en 
Joseph  Donato,  la  professora  de  cant  na  Do¬ 
lors  Pi,  y  els  solistas  na  Aurora  Scachs,  y 
senyors  Vinas  v  Fernàndez. 

El  públich  demanà  la  repetició  de  Els  tres 
tambors ,  de  Morera;  Lo  Filador  d'or ,  de  Bo¬ 
rràs;  La  Mare  de  Deu ,  de  Nicolau,  y  altras. 

Nostre  amich  el  conegut  llibreter  senyor 
Parera,  que  cada  cap  d’any  solia  obsequiar 
a  sos  clients  ab  una  bonica  agenda  de  but¬ 
xaca,  ho  ha  fet  enguany  d’una  manera  es¬ 
plèndida  y,  sobre  tot,  molt  pràctica,  repar- 
tintloshi,  en  combinació  ab  la  Caja  de  Pre- 
visión  y  Socorro ,  una  pòlissa  que’ls  assegura 
contra  accidents,  sian  de  invalidesa  perma¬ 
nent  y  absoluta,  sian  de  incapacitat  tempo¬ 
ral.  El  senyor  Parera  ve  a  dar  la  rahó  als 
que  sostenen  que’ls  yankees  tenen  molt  de 
català,  0  els  catalans  molt  de  yankee.  Vera¬ 
ment  es  aquest  un  medi  ben  pràctich  de  fer 
la  reclame.  L’esperit  d’estalvi,  que  no  deu  con- 
fondres  ab  l’egoisme,  creu  el  senyor  Parera 
qu’es  caracteristich  dels  catalans,  y’s  proposa 
fomentarlo  no  ab  ofertas  desmesuradas,  sinó 
ab  una  ben  entesa  regulació  que,  aplicada 
per  tothóm  a  tot  ordre  d’activitats,  faria  que 
reportessin  profit  fins  els  actes  més  insigni¬ 
ficants  de  la  vida.  No’ns  cal  sinó  desitjar  que 
al  senyor  Parera  li  surti  bé  sa  pensada  (que 
segons  ell  tan  poch  té  de  castellana ),  y  que 
vegi  premiadas  las  sevas  iniciativas  d’editor. 

Fidel  Giró,  impreàsor.  —  Carrer  de  València,  233 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

SUMARI: 

En  Robert  y  son  monument,  per  Salvador  Vilaregut.— 
La  primera  pedra,  per  Lluís  Via. — El  patró  del  bas¬ 
timent,  per  JosephRoig  y  Raventós. — La  ratlla  bla¬ 
va,  per  Claudi  Mas  y  Jornet.— Per  ull  de  garbell, 
per  Emili  Tintorer Els  vensuts,  per  Joaquim  Ros¬ 
selló  y  Roura.  —  Notas  bibliogràficas,  per  Geroni 
Zanné. — Revista  de  revistas,  per  Ll.  V.— Cantare- 
llas,  per  Francisco  Vallmajor.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.— Plech  7 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  27. 


EN  ROBERT  Y  SON  MONUMENT 

Al  contemplar,  diumenge  passat,  desde 
lluny,  la  cerimònia  de  colocar  la  primera  pe¬ 
dra  del  monument  a  n’en  Bartomeu  Robert; 
al  sentir  els  picaments  de  mans  que,  com  fri- 
sosa  volada  d’aus,  eixian  de  la  munió  immen¬ 
sa;  al  escoltar  las  paraulas  que  ab  rostre  encès 
d’entusiasme’ls  hi  dirigia  l’Albert  Rusinol;  al 
veure’ls  colors  de  las  senyeras  y  estandars, 
desmayats  per  las  grisors  d’un  cel  de  janer  ple 
de  dolsa  melangia;  y  al  pensar  que  la  erecci'ó 
del  monument  anava  a  ésser  un  fet,  tot  pas¬ 
sant  entre  las  foscors  plenas  d’odis  y  rancu- 
nias  de  sectari  en  que  viu  la  politica  d’acció 
en  nostra  Barcelona,  vaig  veurem  de  cop 


Número  corrent . 20  cèntims. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  > 

illuminat  per  la  figura  del  Doctor,  que  pre¬ 
nent  cos  dintre  del  meu  pensament,  se’m 
presentava  altra  vegada  al  devant,  de  carn  y 
ossos. 

En  aquell  moment  vareig  viure  tota  la 
meva  coneixensa  ab  en  Robert.  Tots  els  anys 
de  tracte  freqüent  y  amistós  varen  conden- 
sarse  en  aquell  curt  instant,  que  fou  suprèm, 
perque  dintre  de  sa  petitesa  va  inclòureshi 
quasi  tota  la  meva  joventut,  ab  bona  part 
de  sas  ilusions,  alegrías,  penas  y  tristesas, 
donchs  entre  las  boyras  y  el  sól  del  mati  de 
la  meva  vida,  vaig  anar  més  d’una  volta  bar¬ 
rejant  els  meus  plors  y  las  mevas  riallas  ab 
las  del  bon  Doctor.  Y  alashoras,  ab  dalera 
d’infant,  vaig  anar  revivint  els  primers  temps 
de  la  nostra  coneixensa;  la  simpatia  conver- 
tintse  en  amistat,  com  aquellas  varas  resse- 
cas  dels  anticbs  miracles  que’s  tornavan 
brancas  plenas  de  fullas  y  de  flors;  la  seva 
bondat,  las  sevas  altas  qualitats  de  metge  y 
la  seva  apariencia  serena  y  sossegada,  ab 
aquell  no  sé  què  de  tranquilitat,  que  deixava 
com  un  bé  de  Deu  per  tot  allà  hont  ell  pas¬ 
sava,  y  que  fortificava  com  una  rosada  mo¬ 
ral  als  atribulats  y  corpresos  per  perills  y 
per  malaltias.  Després  el  veya  a  casa  meva, 
en  moments  suprems,  rebuscant  en  si  mateix 
y  concentrant  tota  la  seva  sabiesa  pera  lo- 
grar  la  salvació  de  personas  per  mi  molt  es- 
timadas.  Tot  de  sobte  la  decoració  cambiava, 


74 


JOVENTUT 


y  la  figura  del  bon  Doctor  perdia  sa  melangia 
ciutadana,  y  tota  ella  s’animava,  trescant  per 
las  gemadas  vessants  de  la  vall  camprodo- 
nina.  Allà’l  sentia  riure  ab  rialiadas  frescals, 
allà’l  veya,  dalt  dels  cingles,  lloar  ab  misti¬ 
cisme  d’anacoreta  indostànich  las  bellesas  de 
la  gran  natura;  allà’l  sentia,  un  cop  ben 
ajassat  en  la  verda  prada,  taral·lejar  ab  veu 
un  xich  atiplada  trossos  de  música  y  de  poe¬ 
sia  que  li  eran  estimats,  y  allà’l  veya  bategar 
d’entusiasme  al  sentir  els  cants  del  Orfeó, 
que  potser  foren  els  despertadors  del  séu 
amor  per  la  patria  catalana  y  el  fonament 
de  sa  curta  però  intensíssima  vida  política. 

D’aquesta  sols  ne  parlaré  pera  consignar 
que  las  llàgrimas  me  vingueren  als  ulls,  al 
veure  al  meu  estimat  Doctor  convertit  en 
esforsat  defensor  dels  esbarts  catalanistas 
(entre’ls  que  formava  jo  com  a  soldat  ras)  y 
de  la  causa  catalana,  y  al  veure’ls  triomfs 
que  alcansava  a  dintre  y  a  fòra  de  casa  de¬ 
fensant  la  reivindicació  de  la  personalitat  de 
nostra  estimada  Catalunya. 

Y  al  pensar  en  sa  vida  y  al  recordarme 
de  sa  sobtada  y  tràgica  mort,  y  més  que  tot 
al  reviure’l  seu  tracte  y  al  gaudir  novament 
de  la  seva  gran  bondat,  me  dolch  de  locegos 
que  són  certs  catalans  que  li  negan  el  dret  al 
monument,  donchs  han  de  saber  qu’en  Ro¬ 
bert  polítich  es  un  aspecte  no  més  de  la  seva 
gran  personalitat,  y  qu’en  Robert  home  de 
bé,  qu’escampa  sa  bondat  per  tots  indrets, 
ensenyant,  assistint,  reconfortant  y  curant  a 
quasi  bé  tota  Barcelona,  ja’l  té’l  séu  monu¬ 
ment  en  tots  els  cors  agrahits,  que’l  conser- 
varàn  en  eterna  recordansa.  Del  mateix  modo 
que  la  mare  terra,  al  sentir  las  primeras  te¬ 
biors  del  bon  temps,  ja  no  pot  més  y  fora¬ 
gita  espontàniament  la  primaveral  florida, 
Barcelona,  que  pressent  una  nova  generació 
que  potser  li  durà  tebiors  de  primavera, 
foragita  també’l  séu  anhel  d’amor  pel  bon 
Doctor,  ab  una  florida  de  marbre  en  la  que 
hi  apareixerà,  resseguit  per  mans  d’esta- 
tuari,  el  reflex  de  la  venerada  imatge  que 
viu  en  el  cor  de  tants  bons  catalans. 

Salvador  Vilaregut 


LA  PRIMERA  PEDRA 

May  havíam  presenciat  una  manifestació 
de  dol  popular  tan  espontània,  tan  sentida, 
tan  gran  com  la  del  enterrament  del  metge 
Robert.  La  trista  nova  prengué  per  sorpresa 
a  tothom,  ningú  va  poder  preparar  la  opi¬ 
nió,  que’s  manifestà  unanim  en  deplorar  la 
pèrdua  del  gran  metge,  del  home  bondadós 
y  altruhísta. 

Desde  llavors  fins  ara,  las  serpetas  que 
viuhen  entre’l  llot  de  la  política  baixa  han 
tingut  temps  d’esmunyirse  entre  las  flors  ab 
que’l  poble  cubrí  la  sepultura  d’en  Robert,  y 
tacarlas  ab  son  verí.  Mes  per’xò  aquellas 
flors  perduran,  perque  no  són  flors  d’un  dia; 
y  al  remòurelas,  el  passat  diumenge,  hem 
sentit  sa  flayra  pura  esbandirse  per  l’espay. 

Quina  diferencia  entre  l’acte  de  diumenge 
y  els  actes  consemblants  que,  més  o  menys 
oficialment ,  s’han  celebrat  tantas  voltas  en 
nostra  ciutat!  May  al  colocarse  la  primera 
pedra  de  cap  monument  havíam  vist  aco- 
blarse  tan  gran  gentada.  Això’ns  diu  si  en 
Robert  era  estimat  del  poble,  y  això’ns  diu 
fins  a  quin  punt  es  ja  popular  la  causa  cata¬ 
lanista,  qu’ell  abrassà  perque  es  causa  de  lli¬ 
bertat  y  d’amor. 

Sols  ho  poden  negar  els  enemichs  del  po¬ 
ble,  els  que’l  desvían  y  l’engaDyan,  els  que 
pera  sos  fins  particulars  congrian  odis  que 
nosaltres  volèm  fer  desapareixe. 

Ells  han  dit  que  la  tanca  del  monument  a 
n’en  Robert  era  la  tanca  del  cementiri  ahont 
s’enterrava’l  Catalanisme.  Donchs  si  en  Ro¬ 
bert  y  el  Catalanisme  són  morts,  ^per  què  es- 
forsarse  tant  en  combàtrels? 

Ells,  que  quan  eram  pochs  ens  digueren 
boigs,  avuy  que  som  molts  ens  amidan  a 
tots  per  un  raser,  y  creyent  aplicarnos  un 
calificatiu  infamant,  ens  aplicant  un  califica- 
tiu  ridícul:  el  de  reaccionaris.  Sa  mala  fe  es 
tan  gran  com  la  ignorància  dels  que’ls  escol- 
tan,  dels  que  no  saben  que’ls  reaccionaris 
són  ells,  perque  reacció  es  odi,  reacció  són 
baixas  passions,  reacció  es  esclavatge  de  la 
conciencia  popular,  y  ells  no  fomentan  altra 
cosa  que  aqueix  esclavatge. 

Ells  han  dit  qu’en  Robert  (a  qui  un  temps 
alabaren)  ni  com  a  home  de  ciència  ni  com 
a  ciutadà  mereix  que  se  li  aixequi  cl  monu¬ 
ment  a  la  plassa  de  la  Universitat.  Homes 
més  sabis  qu'en  Robert  hi  ha  hagut:  però  si 
la  ciència  no’s  traduheix  en  amor,  en  bé  po¬ 
sitiu  pera  la  humanitat,  ^de  què  serveix? 

quin  es  el  catedràtich,  quin  es  l’home  de 
ciència  qu’hagi  fet  millor  aplicació  de  sos 
coneixements  que  aquest  metge  model  de 
metges,  qu’en  la  pràctica  de  sa  professió  (la 
més  gran  y  la  més  alta  de  totas)  tant  de  bé 
feu  a  sos  germans  de  patria?  Anima  gene¬ 
rosa,  escampà  sos  coneixements  en  abundo- 
sas  déus  de  salut  durant  una  vida  feconda 


t 

JOVENTUT 


en  trevall  y  en  sacrificis.  Esperit  abnegat  y 
altruhista,’s  feu  superior  a  tots  els  petits  or¬ 
gulls  y  a  totas  las  miserias  dels  homes,  y 
donà  constants  probas  de  tolerància  y  amor, 
tant  més  grans  com  més  vils  y  mesquins 
eran  els  seus  enemichs,  ab  els  que  no  havia 
pas  de  confondres  per  baixos  estímuls  venja¬ 
tius,  indignes  d'ell,  sinó  per  l’exemple  de 
noblesa  que  senzillament  els  donava  y  que 
bentost  el  feya  bon  amich  de  tots.  Ell  era 
capàs  de  sentir  indignació  devant  d’injustias 
agenas,  però  may  el  despit  propi  dels  insi- 
diosos,  quins  atachs  rebé  y  sapigué  oblidar. 
Richs  y  pobres,  ditxosos  y  desgraciats,  a  tots 
feya  bé,  a  tots  se  pertanyia:  però  preferia  als 
desgraciats  y  als  pobres,  a  qui  sabia  consolar 
a  costas  del  propi  repòsy  de  la  propiatranqui- 
litat.  Més  que  caritatiu,  era  magnanim,  però 
sens  afectarho,  sense  pretendre  serho,  y  molt 
sovint  sense  donarsen  compte.  No  feya  la 
caritat  com  qui  fa  almoynas  ab  lo  que  li  so¬ 
bra  o  ab  part  de  lo  que  li  sobra:  la  feya  en- 
tregantse  tot  ell,  empleant  totas  las  activitats 
de  la  seva  vida,  totas  las  energias  del  seu 
cervell  y  del  seu  cor,  y  descansant  en  la  prò¬ 
pia  fadiga.  Sa  gran  bondat  y  senzillesa  el 
feyan  a  voltas  apareixe  vehement,  y  mostrar 
candidesas  de  nen,  y  fins  semblar  feble  de 
caràcter,  ell  qu’era  un  dels  homes  més  equi¬ 
librats. 

En  Robert  no  era  pas  un  illuminat  de  la 
ciència,  sinó  un  esperit  serè  y  lliberalissim. 
Creya  en  el  bé  y  el  practicava,  y  sa  figura 
evocava  a  voltas  la  del  Crist  de  la  Escrip¬ 
tura,  aquell  martre  de  la  llibertat,  missatger 
de  salut,  veritable  anarquista  del  seu  temps, 
enemich  de  las  farsas  socials  com  ho  són 
tants  esperits  avensats  d’avuy  qu’han  de 
passar  per  ellas,  y  que  no’s  diuhen  pas  anar- 
quistas  veyent  còm  els  publicitaris  sense 
conciencia  desvían  al  poble  en  lloch  d’edu- 
carlo,  veyent  còm  falsejan  la  llibertat  y  còm 
desacreditan  l’anarquia. 

Grapat  de  forasters  portats  aqui  per  bai- 
xas  ambicions,  sols  han  pogut  trobar  apoyo 
en  la  mala  fe  de  catalans  indignes  y  en  la 
ignorància  de  la  massa...  que  va  mimvant. 
Catalunya  progressa,  Catalunya  seguirà  son 
cami  de  llibertat.  Nosaltres  cada  dia  som 
més:  ells  cada  dia  seràn  menos.  L’espectacle 
del  passat  diumenge  parla  ben  alt  en  aquest 
sentit.  Nosaltres  som  eoemichs  de  monu¬ 
ments.  Nostre  anhel  de  llibertat  y  de  sana 
civilisació  es  massa  gran  pera  poderlo  tancar 
en  un  simbol,  ja  estigui  representat  per  un 
home.  ja  per  una  estatua,ja  per  una  bandera. 
Amichs  de  la  veritat,  sols  admetèm  las  con¬ 
vencions  quan  las  estimem  nobles  y  neces- 
sarias.  Aixis  veyèm  ab  goig  que’s  coloqui  la 
primera  pedra  del  monument  a  n’en  Robert 
desitjant  qu’ella  sia  al  ensemps  la  primera 
pedra  del  gran  casal  de  nostras  llibertats. 


75 

darne  compte  detallat,  puig  aquesta  redac¬ 
ció,  que  hi  havia  anat  en  massa,  no  pogué 
presenciaria  desde  la  tribuna  que  pera’ls  in¬ 
vitats  s’havia  construhit.  Els  agents  del  mu¬ 
nicipi  que  guardavan  la  porta  y  que,  per 
més  senyas,  no  parlavan  en  nostra  llengua, 
ens  privaren  la  entrada  ab  mals  modos.  En 
va  mostrarem  repetidas  voltas  las  invita¬ 
cions;  en  va  alguns  regidors  donaren  ordres 
pera  que’s  respectés  el  nostre  dret:  aquest 
fou  atropellat  pels  representants  de  l’auto¬ 
ritat.  Tenim  entès  qu’altras  entitats  catala- 
nistas  se  trobaren  en  el  mateix  cas  que  nos¬ 
altres,  no  podent  presenciar  la  festa.  Ho 
sentim  per  ellas,  per  nosaltres  y...  per  la  Co¬ 
missió  del  monument. 

Per  sòrt,  Joventut  no  es  periòdich  d’in¬ 
formació,  y  sos  llegidors  ja  s’hauràn  enterat 
per  la  prempsa  diaria  de  la  importància  que 
tingué  l’acte  ,  de  la  infinitat  de  corpora¬ 
cions  autonomistas  que  hi  assistiren,  moltas 
d’ellas  ab  bandçras,  y  del  entusiasme  y  el  ci¬ 
visme  dels  milers  de  bons  catalans  que  s’hi 
acoblaren.  Fóra  ociosa,  donchs,  tota  resse¬ 
nya  que  nosaltres  publiquéssim.  Lo  únich 
que  consignarèm  son  aquestas  hermosas  pa- 
raulas  que  l’Albert  Rusinol  dirigí  al  poble: 

Barcelona,  cap  y  casal  de  Catalunya,  honra  avuy  la 
memòria  d’un  de  sos  més  ilustres  fills,  pagant  aixís  un 
deute  d’agrahiment  envers  el  metge  docte,  el  sabi  cate- 
dràtich,  l’home  de  bons  sentiments,  el  digne  diputat 
per  Barcelona,  el  valent  defensor  de  las  ideas  autono¬ 
mistas,  font  de  tota  llibertat,  esperó  de  vida*  redemp¬ 
ció  dels  pobles. 

Comensèm  las  obras  del  monument  al  may  prou  plo¬ 
rat  doctor  Robert,  enterrant  entre  las  runas  de  lo  que 
un  jorn  foren  murallas  de  Barcelona,  una  pedra  forta 
com  nostre  dret,  vella  com  nostra  historia,  ferma,  va¬ 
lenta  com  nostra  decisió  y  nostre  amor  a  la  terra.  Y 
la  enterrèm  devant  per  devant  del  temple  de  la  ciència, 
del  temple  del  saber." 

Simbolisarà’l  monument  al  doctor  Robert,  nostre 
passat  gloriós  senyalant  un  esdevenir  ple  de  ventura, 
ple  de  felicitat,  d’amor  y  de  progrés. 

El  doctor  Robert  honrà  a  Catalunya,  honrà  a  Espa¬ 
nya:  Catalunya  y  quants  l’estiman,  honran  avuy  la  seva 
memòria.  Aixís  ho  fan  els  pobles  dignes,  els  pobles 
que  s’estiman. 

Demà,  quan  senyalèm  als  nostres  fills  el  monument 
al  doctor  Robert  y  ens  preguntin  ^què  hem  de  fer? 
^ahónt  hem  d'anar?,  els  respondrem:  el  gran  metge, 
l’home  de  ciència,  el  trevallador  infadigable,  el  bon  pa¬ 
trici,  vos  ho  senyala:  trevall,  llibertat,  progrés,  patria: 
aquest  es  vostre  lema. 

Seguiulo,  seguimlo,  sí;  y  aixís  farèm  lo  que  batega  en 
tots  els  nostres  cors:  farèm  patria  rica,  farèm  patria 
plena. 

Hem  reproduhit  aquestas  frases  perque  en- 
tenèm  com  el  senyor  Rusinol  que  si  hi  ha 
avuy  a  Catalunya  cap  causa  viva  de  progrés 
y  de  vera  llibertat,  aquesta  causa  es  el  Cata¬ 
lanisme. 

Lluís  Via 


De  la  cerimònia  que  s’efectuà  no  podèm 


JOVENTUT 


76 

EL  PATRÓ  DEL  BASTIMENT 

A  en  J .  Villà  y  Bellavista 

Dins  la  caseta  emblanquinada  més  pro¬ 
pera  al  mar  s’esgranavan  las  més  delicadas 
tendresas.  El  Jan,  tenia  sobre’ls  genolls  a 
son  infantó,  y  recolzada  al  muscle  dret  a  sa 
muller.  En  aquella  cambreta  per  quinas  pa¬ 
rets  penjavan  xarxas  y  canyas,  nansas  y  su¬ 
ros,  l’amor  paternal  esclatava  intensament, 
els  petons  abundosos  com  gotas  de  pluja 
queyan  d’una  galta  a  l’altra,  y  las  manyagas 
amorosas  lo  mateix  que  las  riallas  hi  neixian 
com  en  el  mar  las  onadas. 

— Quan  torni’t  duré  un  barquet  aixís — 
deya’l  pare  separant  las  mans  estiradas  pera 
indicar  las  dimensions. 

— Digas — deya  la  mare  al  nen: — iy  tindrà 
velas? — 

Y  el  nen  repetia  0  escarnia: 

— iY  tindà  velas? — 

Y  el  pare  responia: 

— Si! — 

Llavors  la  marefeya: 

— {Y  tindrà  plom? 

— ^Y  tindà  pom?  —  repetia  la  veuheta  del 
nen. 

— cY  es  timó  servarà?— afegia  la  mare. 

Y  el  nen,  ab  sa  escassa  memòria,  no  més 
se  recordava  de  lo  ultim  sentit. 

— iY  mò  sevarà? — 

Y  a  cada  entrebancada  de  la  criatura,  es- 
clatavan  els  pares  en  riallas  tendras  y  amo¬ 
rosas,  y  se’l  miravan  fixo,  y  li  feyan  pessigo- 
llas,  y  d’aquell  pit  d’infant  s’aixamplavan,  en 
l’ambient  reclòs,  riallas  ignocentas  y  puras. 

Avuy  el  tèrbol  sól  de  la  matinada  ha  il·lu¬ 
minat  a  més  gent  qu’altres  jorns;  avuy  vara  en 
Jan,  y  els  fills  del  poble  s’encaminan  vers  el 
sorral  pera  gaudir  de  las  hermosuras  d’una 
fusa  esplèndida,  de  la  fusa  que  farà  la  barca 
més  grossa  y  lleugera. 

Restelleras  de  noyas  bonicas  se  passejan 
de  brasset  espargint  arreu  riallas  tremolosas, 
com  las  flors  espargeixen  aromas  finas.  Ma¬ 
rins  envellits  caminan  ab  l’ajuda  de  bastons 
cap  a  la  platja,  tot  escorcollant  ab  ulls  bellu- 
gadissos  las  cosas  que  veuhen  pera  trobar 
quelcòm  que  dongui  peu  a  una  conversa. 
Els  forasters  assedegats  de  veure  cosa  nova 
han  deixat  el  caliu  del  llit  quan  tot  just  el  sól 


sortia  y  els  del  art  comensavan  sa  tasca  mo¬ 
nòtona  de  tirar  de  la  corda  regalimosa  ab 
l’estrop. 

Y  mentres  a  la  platja,  sota  la  enramada 
de  las  mestransas,  se  senten  els  sorolls  de 
l’aixa  y  la  destral,  la  flayra  del  quitrà  y  la  re¬ 
mor  de  la  massola  contra’l  ferro  de  pulir  que 
ab  mans  destras  maneja’l  calafat,  més  enllà, 
prop  d’una  roca  qu’en  el  mar  s’avansa,  se 
senten  els  crits  dels  mariners,  el  grinyoleig 
dels  bussells  mancats  d’oli  y  las  esquellas 
dels  bous  que  ab  forsa  gegantina  treuhen  els 
llaguts  qu’havían  anat  de  matinada  y  qu’ara, 
ab  sardinas  empresonadas  en  las  xarxas  ple- 
nas  d’estrips  qu’han  deixat  las  ruassas,  van 
pujant  per  sobre’ls  pals  lliscosos  de  sèu, 
llensats  a  trench  d’onadas  com  cossos  morts. 

Prop  de  las  casas  els  corders  fan  sa  tasca; 
mentres  el  baylet  fa  anar  la  roda  sobre’l 
banch,  els  carrells  penjats  a  la  creu  cargo- 
lan  rabents  el  canem  ros  que  de  la  mà  del 
corder  passant  per  l’humit  ullerol  se  torna 
cordill.  Prop  del  mar,  pel  mitj  del  escà, 
avensa  la  barca  d’en  Jan  retenint  ab  el  pes 
de  sa  petjada’ls  pals  posats  a  popa  y  deixant 
lliures  els  de  proa.  Ja  es  a  flor  de  las  onadas; 
una  colla  d’homes  ab  pals  a  las  mans  espe- 
ran  la  fusa,  mentres  altres  deslligan  las  cor- 
das  de  proa;  s’ouhen  crits,  l’angunia  sachse- 
ja’ls  cors,  la  curiositat  els  atràu,  y  el  vaixell 
llisca  rabent  sobre’ls  pals  devant  de  cente¬ 
nars  d’ulls  que’s  miran  extasiats  aquella 
barca,  tan  feixuga  avans,  oscilant  ara  al  im¬ 
puls  de  la  més  petita  ona.  La  gent  s’entorna, 
y  allà  al  mitj  de  la  badia’s  desplega  la  mit¬ 
jana,  s’enlayra  la  triangular  pollacra,  y  poch 
a  poch  puja,  blincantse  a  cada  estiragassada, 
la  entena  de  la  mestra;  fa  la  barca  unas  quan- 
tas  cabussadas,  y  lentament  avensa  per  entre 
las  rocas  que  limitan  la  badia.  Es  el  basti¬ 
ment  fet  ab  més  manya  per  l’avi  de  la  dres- 
sana:  el  coronat  de  més  renòm.  S’aixeca  ab 
majestat  per  sobre  las  onadas,  y  ab  la  proa 
tallanta  va  partint  l’aygua,  que  sota  la  popa 
queda  tota  remoguda  y  escumosa  com  fera 
que’s  revolqués  enquimerada. 

Ja  són  un  tros  endins;  ja  del  poble  s’ovi- 
ran  confosament;  ja’s  troban  a  més  de  tres- 
centras  brassas  de  fons,y  el  que  s’hi  deixés 
caure  estaria  més  temps  pera  tocar  sòl  que 
per’anar  d’un  cap  al  altre  del  poble. 

El  jove  patró  mira  arreu,  dóna  ordres  ab 


JOVENTUT 


77 


veu  calmosa  y  humil  pera  fer  una  virada,  y 
quan  tots  estàn  a  son  lloch  pera  repartirse  la 
feyna,  dóna  camí  al  vaixell  y  mou  mandro- 
sament  la  canya  del  timó.  La  nau  sotmesa  a 
una  sola  mà,  ab  orgull  cambía  de  rumbo,  las 
velas  que  al  batech  del  sól  enlluhernan  ab  sa 
blancor,  s’arrugan,  marcan  ombras  bellugo- 
sas,  flamejan  rebregantse,  y  els  botafions  es- 
petegan  neguitosos;  mes  al  rebre’l  vent  de 
caníell,  s’inflan  ufanas,  ombras  y  arrugas 
fugen;  llavors,  ai  impuls  de  la  forsa  que  las 
velas  voladoras  aprofitan,  s'inclina  la  revin- 
guda  arboladura,  y  llisca  lleugera  la  barca 
per  sobre  l’aygua  seguida  d’un  reflexe  bellu¬ 
gadís  y  borrós,  qu’es  la  imatge  tremolosa 
que  la  mar  emmiralla  vagament. 

Ab  sa  marxa  rabenta,  per  estribor  va  dei¬ 
xant  Tboritzó ,  aquella  unió  de  blaus  de 
mar  y  cel  lleument  clapats  de  núvols  blanchs, 
allargassats  o  groposos.  Apar  talment  que 
s’hi  vegin  illas  colgadas  per  congestas  de 
neu.  Per  babor  las  grisencas  massas  de  las 
montanyas  s’oviran  ab  netedat;  cap  boyra 
esborra’ls  pujols,  que  sJenlayran  vestits  de 
verda  y  esplendent  vegetació.  S’oviran  tam- 
bé’ls  pobles  lluhint  al  sól,  que  fa  cremar  la 
cuberta:  s’oviran  blanquinosos  sobre  la  ratlla 
de  la  platja,  ab  el  cloquer  qu’apar  arraulit  al 
costat  de  las  montanyas  de  la  costa  llevan¬ 
tina. 

Uns  tripulants  cantan  tot  aparellant  una 
corda  groixuda,  els  altres  escridassan  pera 
colocar  la  llanxa  a  son  lloch,  ajuntan  els  es- 
forsos  y  aprop  del  arbre  l’arreconan. 

El  noy  d’a  boido,  l’encarregat  de  la  mines- 
tra,  s’enfila  per  unas  cordas  volent  amarrar 
un  cap  que  volteja  per  l’ayre  com  la  tralla 
mortificadora  dels  carreters. 

Aquella  mar  rissada  y  fosca  ab  sos  ador- 
nos  d’escuma  blanca  ja  no’s  veu;  làs  velas 
que  infladasjempenyían  la  barca,  curulla  fins 
a  la  cuberta,  penjan  arrugadas;  de  tant  en 
tant,  com  l’alè  d’un  sospir  qu’exhala  dolsa- 
ment  la  Natura,  una  ratxa  de  vent  tebi  las 
fa  somoure,  y  els  nombrosos  botafions  soro- 
llan  una  estona.  Es  ja’l  capvespre.  La  lluna 
s’alsa  rogenca,  el  cel  es  net, -d’un  to  més 
fort  que  la  mar;  aquesta  s’estén  plana,  qua¬ 
si  no’s  belluga;  apar  que  una  pau  misteriosa 
la  corprengui.  Ara  que  la  calma  s’es  ense- 
nyorida,  el  moviment  de  la  barca  es  pausat, 


suau  ..  Una  gavina  que  creuha’ls  ayres  per- 
fumats  per  la  flayra  de  marisch,  s’abaixa  en¬ 
vers  la  planuria  blavenca,  y  quan  sas  potas 
grogas  tocan  el  mar,  neixen  cercles  d’onas 
en  miniatura  que  semblan  un  eco  feble  de 
las  més  grans.  Dirias  que  l’aygua  ha  quedat 
absorta,  extasiada  devant  l’espectacle  her- 
mós  qu’ofereix  l’astre  nocturn  al  aixecarse 
ab  lenta  majestat. 


Alashoras,  quan  la  mar  blavosa  reposava 
dels  fatichs  d’un  tràngul,  era  quan  el  patró, 
també  reposant  de  las  ansias  y  cansancis 
que  produheixen  las  maniobras  de  la  vida 
marinera,  omplia  la  pipa  de  fusta  y  empre¬ 
nia  ab  dalit  y  coratge  lo  que  tenia  promès  a 
son  fillet.  Aquell  vespre  trevallà  també  en 
el  casco  de  la  balandreta  que  sería’l  consol 
més  grat  pel  seu  nen,  que  més  de  quatre 
vegadas  s’anyorava  de  las  manyagas  de  son 
pare.  Mes  tant  era  veure  aquell  tros  de  fusta 
arrodonida  com  sentir  la  tristor  de  l’anyo- 
ransa;  tant  era  tenir  a  las  mans  aquella  jo¬ 
guina,  com  sentir  en  l’atrafegat  cervell  un 
agombolament  de  dissorts;  tant  era  comen- 
sar  a  tallarlo  com  figurarse  al  metge  del  po¬ 
ble  tallant  un  d'aquells  brassos  blanchs  de 
son  preuhat  fill...  Y  còm  patia  l’ànima 
d’aquell  cos  tan  fornit!...  Aquell  tros  de 
fusta  qu’encara  desprenia  l’aroma  sanitosa 
del  pi,  era  lloch  hont  niavan  ufanosas  las  an- 
gunias  més  ingratas;  era’l  primer  grahó,  era 
la  primera  anella  d’una  cadena  de  dissorts 
qu’anavan  rodolant  per  la  pensa  del  patró 
ab  la  insistència  de  la  involuntària  associació 
d’ideas.  Y  dominat  pel  sufriment,  deixava 
aquell  barquet  y  cercava  quelcom  pera  lo- 
grar  la  tranquilitat  del  oblit;  lluytava  per 
deslliurarse  d’aquells  turbans  ennegrits  que 
li  duyan  un  temperi  anímich  que  I’esgla- 
yava. 

Ab  la  realitat  del  seu  entorn  hi  feya  treva- 
llar  las  facultats  pera  distreures;  llegia  y  re- 
llegía’ls  papers,  repassava  comptes,  apare¬ 
llava  cordas  ja  prou  endressadas,  fins  probava 
de  dormir...  Sí:  probava  d’abandonar  son 
cos  a  la  sòn  avans  de  cumplir  la  prometensa 
feta  a  son  fill:  «Te  portaré  una  balandreta 
ab  velas,  corrias  y  tot;))  ho  probava,  mes  no 
podia! 

Un  jorn  de  clara  lluna  que’ls  mariners 
gaudian  d’un  ayret  frescal,  vegé’l  patró  la 


JOVENTUT 


78 

balandreta,  y  al  pensar  que  si  la  lluna  fos 
un  espill  hi  veuria  a  sa  muller  y  a  son  fillet, 
sa  imaginació  trevalladora  li  va  dur  las  vi¬ 
sions  d’una  malaltia  incurable,  d’una  casa 
engolida  per  las  flamas,  del  séu  nen  al  ce¬ 
mentiri,  d’un  menjador  sense  pa;  y  va  sentir 
una  rancúnia  y  un  odi  tan  gran  per  la  ba¬ 
landra,  que  la  va  rebotre  a  l’aygua.  Las 
taulas  del  vaixell  foren  esquitxadas  per  gote- 
tas  lluhentas  que  li  van  semblar  las  llàgri- 
mas  del  infant  al  veure  a  través  del  es- 
pay  l’acció  del  séu  pare.  Va  rebre  una  im¬ 
pressió  tan  fonda,  que’l  cos  se  li  anava  vers 
el  mar  per’agafar  empenedit  la  balandreta; 
però  per  altra  part,  la  por  que  li  tenia’l  detu¬ 
rava  més  que  la  forta  barana  que  voltava  la 
cuberta  de  la  barca. 

— Ay  noy,  dper  què  llensèu  sa  balandreta? 
— li  preguntà’l  noy  d’a  bordo,  que  n’estava 
emprendat. 

Y  un  mariner,  veyent  que  no  contestava  al 
xicot,  digué: 

— cQuè  os  passa?  Ves,  pregunteuli — afegi 
dirigintse  a  un  grupo — per  què  ha  llensat 
aquella  balandra. 

— Perque  m’entristia — contestà’l  patró;  — 
me  feya  anyorar,  y  ab  franquesa, ’m  feya 
nosa.  L’altre  dia  vaig  anarmen  al  llit  ab  es 
cap  ple  de  caborias,  y  vaig  somniar  tota  la 
nit,  y  tot,  tot  per  aquell  trossot  de  fusta! 

— Vaja,  home,  vaja;  primer  l’haguera  do¬ 
nat  al  Cintet — (aixís  se  deya’l  noy  d’a  bordo), 
li  digué  un  dels  mariners  que,  ajegut  sobre’l 
carregament,  aprofitava’Is  darrers  sospirs 
d’una  pipa  colltorta  que  li  penjava  d’un 
cantó  de  boca. 

Y  que  trigan  a  passar  els  darrers  minuts 
dins  d’un  estudi!  Tota  la  maynada  espera 
ansiosa’l  toch  de  la  esglesia,  y  tan  bon  punt 
cau  la  primera  batallada,  se  sent  una  fressa 
de  goig!...  Quan  el  mestre  fa  la  senyal,  sur¬ 
ten  poch  a  poch;  mes  al  arribar  a  la  entrada, 
uns  prenen  embranzida  y  corren,  corren  fins 
que  se’ls  pert  de  vista;  altres  se  treuhen  las 
espardenyas  a  corre-cuyta  y  peu-descalsos, 
ab  la  cartera  penjant  del  muscle,  s’encami- 
nan  movent  gran  cridòria  cap  a  la  platja. 

Allà  a  l’ombra  dels  llaguts  se  despullan. 
De  sola  d’aquella  roba  bruta,  y  apedassada 
y  descolorida,  ne  surten  cossos  de  noy  her- 
mosos,  perfectes,  dignas  obras  de  la  Natura. 


Quin  rebombori  regnava  en  aquella  platja 
de  sorra  bullenta!  Mentres  uns  se  ficavan  a 
l’aygua  poch  a  poch,  sufrint  la  impressió  del 
fret  tot  xisclant  riallers,  altres  s’hi  tiravan  de 
cap  deixant  darrera  un  refoll,  y  nedavan  so- 
ta-aygua  ab  el  ventre  arràn  de  las  rocas  que 
jauhen  al  fons  guarnidas  d’algas,  fins  que, 
atiats  per  la  necessitat  irresistible  de  respi¬ 
rar,  tornavan  cap  amunt,  y  alashoras  las  tes- 
tas  semblavan  melons  posats  en  fresch  a 
mitja  aygua. 

Allà,  sense  cap  garbella,  queda  feta  la  se¬ 
lecció  dels  que  saben  nedar  y  dels  que  no’n 
saben;  els  uns  van  lluny,  ahont  no’s  toca 
fons;  els  altres  no  van  més  enllà  d’  hont 
l’aygua  arriba  just  al  melich. 

Un  cop  han  nedat  una  mica,  comensa’l  sa¬ 
queig  dels  llaguts;  pals,  portadoras  y  sàsso- 
las  van  a  l’aygua.  Tres,  els  més  grans, 
s’allunyan  fent  escuma  envers  una  barqueta 
que  s’estanya,  y  allà  reposan.  Talment  sem- 
blan  granotas  sobre  una  fulla  ensurada  en 
l’aygua  del  riu.  Mentres  el  més  entremalia- 
dot,  qu’avuy  per  etzar  no’s  queda  al  colegi 
arrestat,  se  tira  de  peus,  d'esquena,  de  can- 
tell,  y  quan  n’ix  respirant  ab  fatich  fa  unas 
ganyotas  com  si  li  fessin  pendre  una  medi¬ 
cina  amarganta,  un  altre  que  se’l  mira  anant 
en  una  samal,  de  tant  de  riure’s  mou  massa 
y  s’aboca,  quedantli  aquella  demunt  de  la 
esquena,  y  al  treure’l  cap  y  las  mans  sembla 
un  caragol  quan  treu  la  testa  de  la  closca; 
alashoras  els  que  restan  estirats  a  la  sorra 
com  roba  posada  a  aixugar,  riuhen,  cridan 
y’s  remouhen,  y,  molls  com  estàn,  Iluhen  al 
sól  com  si  fossin  vernissats. 

— Burri  y  vesti — digué  un  que  ja  tremo¬ 
lava,  y’s  tirà  de  cap;  mentres  sos  peus  sor- 
tian  de  l’aygua,  sas  mans  cullian  sorra  del 
fons,  que  després  llensà  a  sos  companys 
aixuts  fentlos  sentir  una  esgarrifansa. 

Un  dels  qu’estavan  a  la  barqueta  que 
s’estanyava  vegé  una  vela  llatina  que  s’acos¬ 
tava,  y  cridà  entusiasmat: 

— En  Jan,  noysü — y  va  capbussarse  pri¬ 
mer  que’ls  altres  dos. 

— Apa,  noy,  que  ve  es  teu  pare.  iM’hi  dei¬ 
xaràs  ensena  a  barquejar  ab  sa  llanxa? — di¬ 
gué  un  que  tenía’l  cos  ple  de  sorra  al  fill  del 
patró  que’s  volia  vestir  depressa,  però  com 
qu’estava  mullat  la  roba  no  li  entrava. 

Tots  se’n  havian  anat  menys  el  Negre  y 


JOVENTUT  79 


aquell  entremaliadot,  que  ab  una  sàssola  ca¬ 
dascú, ’s  tiravan  aygua  fent  neixe  blancalls 
d’escuma  com  al  entorn  d’una  seca,  mentres 
una  restellera  d’onas  petitas,  que  s’aixam- 
plavan  ensemps  que  s’esborravan,  els  hi  fe- 
yan  de  march. 

El  jorn  era  esplendent,  la  claror  enlluher- 
nadora.  Els  ulls  del  patró  oviravan  lasserras 
de  son  poble  desitjat.  Ab  un  vent  de  popa 
enamorador  corria’l  bastiment  més  que  cap  al¬ 
tre,  atansantse  cada  cop  més  a  la  terra  ahont 
els  mariners  hi  trobarian  l’amor  de  la  famí¬ 
lia,  la  dolsa  pau  de  la  llar.  Feyan  molt  camí, 
y  al  patró  li  semblava  que  no’s  movia,  y  co¬ 
brava  una  corda  y’n  mollava  un'altra  pera 
cambi'ar  la  positura  de  la  vela  «un  pensa¬ 
ment  cap  ensà».  De  tant  en  tant  comtempla- 
va’ls  detalls  que  lentament  anavan  distin- 
gintse,  com  si  un  núvol  qu’estés  entremitj, 
poch  a  poch  se  fongués  per  llàstima  als  ulls 
desitjosos  de  veure  casas  conegudas. 

El  patró  s’alsa,  mira  d’un  cantó  al  altre,  y 
mou  ab  la  mà  la  canya  del  timó  fins  qu’ajusta 
l’altivola  roda  de  proa  ab  el  cloquer  del  po¬ 
ble;  cana  la  groixuda  escota  qu’entortolliga 
en  una  manegueta  de  popa;  y  la  barca  corre 
seguint  els  núvols,  esquitxant  per  cada  cantó 
y  fent  seguir  la  llanxa  que  salta  per  sobre 
las  andanas,  com  salta  el  gos  de  goya  entorn 
del  cassador. 

— Virèm! — exclama’l  patró,  que  mentres 
las  velas  flamejantas  s’arrian  mira  ab  po¬ 
sat  de  badoch  aquell  poble  que  s’aixeca  al 

LA  RATLLA  BLAVA 

A  mon  fraternal  amich  el  poeta  B.  Sagrera. — ( Mexich.) 

La  nau  volava  vers  l’horitzó. 

Fet  una  estatua,  dret  dalt  del  pont, 
l’amich  restava  guaytantme  fit 
com  si  ab  la  vista 
tirés  amarras  per  guanyà’l  port. 

La  nau  volava  vers  l’horitzó; 
y  jo,  seguintla,  ben  fits  els  ulls, 
hi  duya  l’ànima 
per  sé  a  la  vora  del  bon  amich. 

Del  pont  a  terra,  de  terra  al  pont, 
vibrant,  frenètich,  inquiet,  llampant, 
nava  y  venia  ple  d'anyoransa 
nostre  desitj. 

Per  fí  va  fondres 
per  ell  la  terra,  per  mi  la  nau, 
entre’l  misteri  de  la  blavor; 
en  ’quella  ratlla  que’l  bes  sagella 
dels  amples  llabis  del  cel  y  el  mar.  . 


peu  de  las  onadas. — Fondo! — afegeix  ab  to 
victoriós;  y  un  soroll  de  cadenas  al  esmu- 
nyirse  per  l’escuvench  ressona  com  un  tro, 
ofegant  el  soroll  fleble  de  las  onas  que  peto- 
nejan  el  bastiment  y  mullan  la  cuberta. 

El  noy  d’a  bordo  cobra’l  cap  de  la  llanxa, 
l’atracan,  y  descalsats  hi  baixan  el  patró  y 
dos  mariners  barba-blanchs;  arman  els  rems, 
y  ab  las  dents  closas,  els  punys  ben  apretats 
en  el  mànech  del  rem  y’l  peu  apuntalat  en  el 
banch  de  devant,  bogan  ab  dalit,  mentres  se 
remòu  l’aygua  qu’entre  madís  y  madis  resta 
esperant  la  sàssola  que  li  dongui  llibertat. 

Ja  hi  són!  Un  cop  posats  els  peus  en  terra 
ferma,  el  patró,  sense  donar  compte  ni  al 
carrabiner  ni  al  vista,  abrassa  ab  sos  brassos 
fornits  al  seu  fillet,  qu’ab  tendra  veu  li  diu, 
rihent  d’alegria,  foll  d’ilusió  y  escorcollantlo 
ab  sas  manetas: 

— {Que  m’havèu  dut  sa  balandreta?  — 

El  patró  sent  la  impressió  del  culpable 
presa  d’intens  penediment.  Després  d’aquell 
viatge  que  van  tenir  tan  bon  temps  y  que  va 
patir  tant,  troba  en  la  terra  la  crudeltat  per 
l’ànima  en  comptes  de  la  pau!  Acorat,  aver¬ 
gonyit,  veu  desferse  la  ilusió  primera  qu’ha- 
vía  niat  en  el  cor  pur  d’aquell  infantó!  Y  es 
ell,  son  pare,  qui  la  desfà,  qui  mata  sas  es- 
peransas,  qui  li  fa  sentir  per  primera  vegada 
l’amargor  del  desengany...  quan  li  diu  mu- 
llantlo  ab  llàgrimas  y  petonejantlo  frenètica- 
ment: 

— No  te  l’he  dut!!...  — 

Joseph  Roig  y  Raventós 


Y  allà  clavarem  ben  fits  els  ulls, 
y  allà  vagava  nostre  desitj, 
y  allà  sorgia 

la  visió  santa  del  sér  volgut, 
marcant  el  ritme  del  nostres  corsi 

Passaren  días.  Ja  tot  l’Atlàntich 
entre  nosaltres  llensà’l  Destí. 

Passaren  días... 

y  abdós  encara,  ben  fits  els  ulls 
en  l’horitzó, 

creyèm  trobarnos  en  ’quella  ratlla 
pura,  serena,  llarga,  infinida, 
dels  llabis  blaus. 

Encara  evoca  nostre  desitj 
la  visió  santa  del  sér  volgut 
qu’allarga’ls  brassos  y  quasi’ns  tocal 

Oh,  dols  misteri  d'aquella  ratlla 
en  la  que’s  fonen  dos  blaus  immensos 
com  junt  dels  llabis  de  PAmistat! 

Dels  ausents  tristos  ets  el  consol. 

Caudi  Mas  y  Jornet 


8o 


JOVENTUT 


PER  ULL  DE  GARBELL 

La  comissió  de  governació  del  Ajuntament 
de  Barcelana  ha  acordat,  per  majoria  de 
vots,  suprimir  las  subvencions  ab  que’l  Mu¬ 
nicipi  ajudava  a  pagar  el  cost  de  determina- 
das  íestas  religiosas,  y  el  «Comitè  de  De¬ 
fensa  Social»  ha  publicat  en  els  diaris  neo- 
católichs  de  Barcelona  una  alocució  en  la 
que,  ademés  de  protestar  de  lo  que  dit  Co¬ 
mitè  considera  un  acte  de  sectaris,  convida 
a  tots  els  barcelonins  catòlichs,  que  també 
segons  ell  són  casi  bé  lots,  a  suscriures  per 
io  cèntims  a  fi  de  que  las  cerimonias  votivas 
puguin  continuar  celebrantse  ab  l’esplendor 
degut,  donant  al  mateix  temps  una  bofetada 
aclaparadora  als  regidors  incrèduls. 

Aquests  dos  petits  fets,  en  apariencia  in¬ 
significants,  tenen  una  trascendencia  extraor¬ 
dinària.  Evidentment,  que’ls  regidors  pren¬ 
guin  un  acort  d’índole  administrativa  y  que 
uns  senyors  (molt  senyors  nostres),  obrin 
una  suscripció  pera  fer  tals  o  quals  festas, 
es  cosa  que  passa  cada  dia;  però’ls  argu¬ 
ments  y  medis  empleats  pera  combatre  y 
contrarrestar  aquell  acort  són  tan  significa¬ 
tius,  que  no  poden  menys  de  cridar  l’atenció 
de  tothòm  que  pensi  una  mica. 

D’aquests  arguments  se’n  desprèn:  que 
Barcelona  en  pes  es  catòlica,  apostòlica  y  ro¬ 
mana,  que  tots  creyèm  cegament  que  la 
Mare  de  Deu  de  la  Mercè,  Santa  Madrona, 
Sant  Sebastià,  el  Sant  Angel  Custodi  y  al¬ 
tres  y  altres,  feren,  a  son  degut  temps,  uns 
quants  miracles,  que  no  sols  degueren  pagar 
els  afavorits,  també  a  son  degut  temps,  sinó 
nosaltres  mateixos,  que  no  n'hem  tocat  res;  y 
en  fi,  que  baix  pena  d’ésser  titllats  «de  mals 
fills  de  Barcelona,  y  de  no  tenir  sisquera 
idea  dels  devers  y  de  l’honra  de  nostra  ciu¬ 
tat»  — aixis  ho  diu  l'alocució  de  dits  senyors 
(molt  senyors  nostres), — tenim  de  suscríurens 
y  pagar  els  to  cèntims. 

Tot  això  estaria  molt  bè  si  els  senyors  de 
l’alocució  y  els  diaris  que’ls  fan  l’aleta  lo- 
gressin  demostrarnos  que’ls  regidors  susdits 
són  regidors  per  miracle  y  no  per  sufragi 
universal,  y  que  no  obtingueren  una  ma¬ 
joria  de  vots  vergonyosa  (oh,  sí,  molt  ver¬ 
gonyosa!  però  majoria  a  la  fi),  en  nom  de 
la  que  avuy  actúan.  {Dihèu  que  Barcelona 
es,  salvant  petitas  excepcions,  eminentment 


catòlica?  ^Per  què,  donchs,  no  nombra 
per’administrar  els  seus  bens  a  regidors  ca¬ 
tòlichs?  Vosaltres  tots,  que  donarèu  la  vos¬ 
tra  firma  y  els  io  cèntims,  vosaltres  que 
sóu  la  immensa  majoria  dels  barcelonins, 
íquè  fereu  el  dia  de  las  eleccions?  íQue  no 
ho  sabíau  que  dels  heretges  que  quatre  exal¬ 
tats  volian  elegir,  no’n  podíau  esperar  res 
de  bo?  cQue  no  sabíau  que’l  dever  de  tot  bon 
catòlich  es  posar  las  sevas  conviccions  reli¬ 
giosas  avans  de  tot  y  per  sobre  de  tot,  y  que 
per  lo  tant,  monàrquichs  o  republicans,  auto- 
nomistas  o  centralistas,  avans  que  tot  erau 
catòlichs  y  no  podíau  votar  a  qui  no’n  fos? 
Ah,  vosaltres  els  catòlichs  barcelonins  qu’ho 
sóu  tot  y  ho  podèu  tot!  Si  vosaltres  hagués¬ 
siu  sabut  imitar  com  a  electors  l’exemple 
que  com  a  elegit  va  saber  donar,  en  ple  Con¬ 
grés  espanyol,  un  diputat  catòlich  que’s  diu 
autonomista,  diputat  que  al  ferli  càrrechs  per- 
que  no  impugnava  una  subvenció  pera  una 
catedral  deMadrid  (subvenció  tan  injusta  com 
la  que’s  donava  al  Ajuntament  qu’ell  comba¬ 
tia)  va  contestar:  «no  la  impugno  perque  jo 
avans  que  tot  soch  catòlich»,  es  a  dir:  «fins 
las  injusticias  que  afavoreixen  la  meva  reli¬ 
gió  las  crech  justas»;  ah!  si  vosaltres  ho 
haguéssiu  fet  aixis  com  a  electors,  quàntas 
no’n  podríau  fer  avuy  de  festas  votivas  y  no 
votivas,  empleant  els  béns  dels  altres  justa  o 
injustament! 

^Foreu  tontos  alashoras?  Donchs,  paguèu! 
Paguéu  io  cèntims  cada  hu  per  ara,  y  apro- 
fitèu  la  llissó!  Sóu  els  més  (segons  dihèu); 
sóu  els  que  teniu  més  fe,  més  constància  y 
més  gramàtica  païda  (això  ho  dihèm  nosal¬ 
tres).  A  trevallar,  donchsl  Acapareuho  tot, 
Ajuntament,  Diputació,  representacions  y 
entitats!  Perque  si  no  ho  feu  aixis,  vos  expo- 
sèu  a  que  una  minoria  ridícula  vos  posi  en 
idem  a  vosaltres,  y  sobre  tot  vos  fassi  esquit¬ 
xar  els  quartets,  cosa  a  que  (sigui  dit  ab 
respecte)  no  estèu  gayre  acostumats. 

Per’acabar  y  com  a  nova  proba  d’afecte, 
(després  diràn  que  Joventut  no  es  tolerant) 
vos  voldriam  donar  un  ultim  consell:  En  pri¬ 
mer  lloch,  quan  hagiu  de  fer  altras  alo- 
cucions  als  vostres  companys,  feulas  ab 
més  humilitat  y  menys  rancúnia  pera’ls  vos¬ 
tres  contraris,  que  al  cap  y  a  la  fi  són  ger¬ 
mans  vostres,  encara  que  ovellas  esgarria- 
das,  y  aixis  els  vostres  escrits  estaran  "més 


JOVENTUT 


81 


en  armonia  ab  la  moral  evangèlica;  y  en  se¬ 
gon  lloch,  no  n’abusèu  d’això  de  las  suscrip- 
cions,  perque  aquesta  mena  de  suscripcions 
ofereix  un  doble  perill:  primer,  que’ls  suscrip- 
tors  acabin  els  quartos,  o  fassin  veure  que’ls 
acaban  (se  dan  casosj,  y  segón,  que  un  minis¬ 
tre  d’Hisenda  del  Estat  espanyol  se’n  enteri  y, 
convensut  de  la  inagotable  lliberalitat  dels 
creyents,  cregui  qu’ha  arribat  el  cas  de  des¬ 
tinar  a  atencions  que  essent  útils  y  necessa- 
rias  ningú’s  presta  voluntàriament  a  subven¬ 
cionar,  aquells  recursos  queavuy  destina  pera 
sosteniment  del  culte  yclero.  Disposició  que, 
al  contemplar  quàn  exanstas  se  troban  las  cai- 
xas  del  Estat,  fins  un  ministre  catòlich  po¬ 
dria  suscriure  en  la  seguritat  de  que  la  es- 
plendidesa  de  la  catòlica  Espanya  (esplendi- 
desa  de  que  vosaltres  n’heu  dat  una  proba 
eloquentissima)  no  deixaria  indotats  serveys 
tan  útils  y  a  la  llarga  remuneratoris. 

Ah!  Y  sobre  tot,  que’ls  peixos  grossos  no 
cayguin  en  la  temptació  d’oferir  cents,  mils 
o  deus  mils  duros,  perque  alashoras  podria 
donarse’ls  cas  de  que  tantas  riquesas  juntas 
no  hi  capiguessin  a  la  Casa  del  Senyor! 

Emili  Tintorer 


ELS  VENSUTS 

— Antònia — gemegà’l  malalt,  desclohent  las 
parpellas  y  paladejant  per  sentirse  molt  seca 
la  boca; — Antònia — repeti  novament;  y,  no 
obtenint  resposta,  sospirà,  se  tombà  del  altre 
costat  y  tornà  a  ensopirse. 

Era  ja  negra  nit.  El  persistent  y  agut  es- 
pinguet  d’un  venedor  de  diaris  estacionat  a 
la  propera  cantonada,  era  la  sola  veu  que 
torbava’l  melancòlich  silenci  de  la  cambra, 
mes  el  malalt  no  la  sentia. 

Mitja  hora  més  tart  l’Antonia  arribà  ab  els 
ulls  plorosos,  entrà  cautelosament,  y  a  la 
feble  claror  d’un  llum  de  ganxo  regirà  alguns 
calaixos,  ne  tragué  unas  pessas  de  roba,  ne 
formà  un  farcellet,  y  prenentlo  tornà  a  sortir 
ab  la  mateixa  precaució  qu’havia  entrat. 


— Ja  veurèu,  essent  roba  usada,  se’n  poden 
donar  vint  rals  a  tot  allargar. 

— Si,  però  ja  veu  que  són  tres  lleSsols,  tot 
casi  nou. 


— Tot  lo  que  volguèu.  Si  os  convé  vos  ma¬ 
teixa,'  y  si  no...  — 

A  la  fredor  d’aquellas  paraulas  y  devant  del 
negre  fantasma  de  la  fam,  la  pobra  dóna 
arronsà  las  espatllas,  abaixà’l  front  y  ab  el 
revés  de  la  rnà  s’aixugà  dugas  llàgrimas. 

— Lladres! — pensava. — Y  diuhen  que  hi  ha 
justícia! — 

Quan  rebé  aquella  miserable  moneda,  li 
semblà  que  cremava  com  ferro  rohent,  mes 
la  estrenyé  convulsivament  junt  ab  el  paper 
qu’ah  ella  li  donaren,  y  se’n  anàescalas  avall 
apesarada. 

Ja  al  carrer,  s’hagué  de  arreconar  pera  dei¬ 
xar  pas  a  un  luxós  coupé  en  quin  fons  hi 
vegé  arraulida  a  una  gran  senyora,  cuberta 
de  velluts  y  ricas  pells;  més  avall,  en  un  cul 
de  tavernot,  uns  toreros  enfilavan  iays!  y  més 
/ ays !  ab  veu  ayguardentosa  al  compàs  d’una 
guitarra,  tot  fent  dringar  las  llefiscosas  co- 
pas. 


Quan  entrà  de  nou  al  pis,  el  malalt,  febro- 
sench,  s’havia  ja  redressat  en  el  llit  y,  mitj 
despert,  somniava. 

— Antònia — digué  al  sentir  el  soroll  de  la 
porta. — {Els  has  trobat?  {Els  has  assessinat? 
{No  t’has  begut  la  sang  d’aquell  butxí?... 

— Calla...  calla — li  deya  ella — sosségat. 

— Y  els  companys  {què  t’han  dit?  {Que  no 
hi  havia  fondos  a  la  caixa  de  la  societat?  Ja 
ho  sabia:  may  n’hi  ha...Tinch  sed...  portam 
aygua,  portam  sang,  portam  dimonis,  però 
cuyta! — 

La  pobreta  l’acotxà  amorosament,  li  apro¬ 
pà  als  llabis  una  cullera  quin  contingut  fou 
xuclat  àvidament,  y  després  s’assegué  aprop 
del  capsal  prenent  entre  sas  mans  làs  del  es¬ 
pòs  volgut. 

Quan  aquest  estigué  més  serè,  obrí  molt 
els  ulls,  uns  ulls  negats  y  bovrosos,  y  tornà 
a  preguntar: 

— {Què  t’ha  dit  l’amo? 

— Que  sí...  que  ja...  que  ja  miraria...  que’t 
posessis  bo  aviat... 

— Però  {y  diners?  Ca...  {No  li  has  dit  que 
no  teniam  un  pa  a  la  post?  que  no... — 

Sentint  ella  que'l  plor  la  ofegava,  s’alsà 
precipitadament  y  sorti  de  la  cambra  sens 
escoltar  l’acabament  de  la  frase. 

El  malalt,  creyent  haver  comprés  la  veri- 


82 


JOVENTUT 


tat,  en  un  accès  de  còlera  barbotejà: — Oh, 
malehits  si...! — No  pogué  acabar,  aclucà’ls 
ulls  y’s  tornà  a  ensopir. 

Era  la  tercera  vegada  que  l’havian  anat  a 
trobar  al  amo  pera  demanarli  que’ls  avensés 
quelcom,  però  tots  els  passos  havían  resul¬ 
tat  infructuosos.  «No  hi  tornaré  may  més, 
may  més!»  s’havia  dit  entre  ella  repetidas 
voltas  al  veure  que  res  podia  amorosir  aquell 
cor  envellit  dins  un  fret  y  cínich  egoisme. 
«No  hi  tornaré  may  més!»  Però  fitava  la  mi¬ 
rada  al  demunt  d'aquell  llit,  furgava  un  mo¬ 
ment  per  entre  sos  plechs  suhorosos,  y  al 
distingir  l’esllanguiment,  la  demacració 
d’aquell  cos  que  la  febre  rosegava  y  consu¬ 
mia,  al  ovirar  després  el  rebost  sens  una 
molla, ’s  desesperava,  obria  després  una  por¬ 
tella  a  la  esperansa,  y  l’acaronava  y  la  bres- 
sava  en  son  cor,  y  s’allunyava  confortada 
pera  corre  de  dret  a  la  mort  d’una  nova 
ilusió. 

Aquell  dia  l’amo  l’havia  rebuda  més  afa¬ 
blement  que  may;  la  feu  entrar  al  despatx, 
al  seu  mateix  despatx,  tan  bonich,  ahont  hi 
havia  la  caixa  dels  diners,  aquella  caixassa 
de  ferro,  que  tenia  oberta.  S’hi  veyan  grans 
munts  de  bitllets,  y  dos  revòlvers  nous  de 
trinca...  Que  s’hi  estava  bé  allà  dintre!  El 
fret  no  hi  podia  pas  entrar;  qu’es  cas,  ab  un 
escalfa-panxas  encès  com  un  infern! 

— Expliqueuvos,  expliqueuvos,  Antònia, — 
li  havia  dit  l’amo  fentla  seure  en  una  cadira 
d’aquellas  tan  tovas,  ben  a  la  vora  d’ell. — 
— cQué  fa,  còm  segueix  el  vostre  home? — Y 
quan  li  hagué  explicat,  bellugà’l  cap  signifi¬ 
cativament  y  respongué:  —  Es  llàstima,  es 
llàstima  perque’l  vostre  home  es  un  bon  tre- 
vallador  y  un  xicot  com  cal  a  qui  tinch  molta 
voluntat  y...  vaja...  que  sentiria...  écòm  ho 
diré?  sentiria  veurem  obligat...  Perque  vaja, 
aquesta  malaltia  dura  molt. ..  y  alseulloch... — 

Al  veure  qu’ella  rompia  a  plorar,  creyent 
sens  dubte  qu’havia  anat  massa  lluny,  re¬ 
prengué. 

— No...  no  vull  dir  precisament...  en  fi,  la 
plassa  se  li  guardarà  fins  qu’estigui  bo... 
Ara  en  quant  a  lo  d’avensarli  un’altra  setma¬ 
nada,  ja  comprendreu  que...  que  no  pot 
ésser,  perque  d’aquest  modo  tahónt  aniriam 
a  parar?No, no, això  es  un  mal  precedent  y... 


vaja,  no’n  vull  sentar  de  precedents  d’aquesta 
mena. — 

Abaixà’l  front  y’s  quedà  com  cavilós;  en 
realitat  no  pensava,  puig  lo  que  anava  a  dir 
ho  tenia  ja  a  la  punta  de  la  llengua.  La  po¬ 
bra  dòna  plorava  a  llàgrima  desfeta  sense  sa¬ 
ber  què  objectar  a  aquellas  rahons  que  la 
desconcertavan.  Per  fi’l  cínich  vellot  se  la 
mirà  de  cúa  d’ull,  somrigué  grollerament 
ab  lúbrica  ganyota,  y  obrint  la  seva  bocassa 
de  sàtir,  s’atrevi  a  frasejar: 

— No  obstant,  si  vos  volguéssiu...  tot  se 
podria  arreglar...  Casi  està  en  vostra  mà’l 
millorar  la  situació...  Jo  no’n  tinch  res  de 
coqui,  ans  al  contrari;  eslich  cert  que  no  os 
queixariau  de  mi.  ^No  os  fa  goig  la  porteria 
de  la  fàbrica?  Això  de  primer  entuvi...  Vaja, 
Antònia,  que  la  sort  no  més  pasa  una  vegada 
a  la  vida. — 

Y  allargà  la  mà  pera  cenyirli’l  cos;  mes 
ella,  que  fins  alashoras  l’havia  escoltat  sos¬ 
pesa  y  ab  llàgrimas  als  ulls,  s’alsà  d’un  bot 
com  esperonada,  y  anava  a  escupirli  al  rostre 
y  omplirlo  de  fàstichs;  mes  pensant  qu’era 
l 'amo,  s’aconhortà  ab  dir  enèrgicament  y  ab 
digna  altivesa; 

— May!  — 

Y  obri  ella  mateixa  la  porta,  y  sorti  com 
empesa  per  un  mal  vent. 

El  vellot  somrigué  estúpidament,  encongí 
las  espatllas  ab  fleuma,  y  la  deixà  marxarsens 
oposar  resistència. 

Interiorment  se  digué: 

— Tu  tornaràs:  contra  Ja  fam... — 

Tancà  cuydadosament  la  caixa,  s’abrigà 
fins  als  ulls  y  sorti.  El  cotxe  l’esperava.  La 
maquinaria  de  la  fàbrica  brunzia  encara  ai- 
xordadora,  ofegant  el  clam  dels  vensuts. 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Es  en  Joseph  Carner  un  dels  joves  poetas 
catalans  més  dignes  d’estudi,  no  tan  sols  per 
l’innegable  talent  que  posseheix,  sinó  també 
pel  caràcter  dual  de  sas  composicions  poéti- 
cas,  barreja  de  qualitats  y  de  defectes,  aquests 
en  minoria,  y  més  aviat  fills  del  desitj  d’os¬ 
tentar  originalitat  a  tota  costa,  que  de  man¬ 
cament  de  bon  gust. 

El  Llibre  dels  Poetas ,  quin  sol  titul  es  prou 
a  fer  meditar,  puig  no’s  sab  si  en  Carner  ha 
volgut  dir  ab  ell  que  sa  obra  es  un  manual 
poétich  o  qu’es  escrita  per  varis  poetas,  etc., 
es  una  nota  que  vibra  agradosament  entre 
mitj  de  las  notas  carrinclonas  que  solen  do¬ 
nar  tan  sovint  els  versayres  de  nostra  terra. 
De  primer  entuvi  pot  afirmarse  qu'en  Carner 
es  un  poeta  culte,  qu’ha  llegit  molt,  que  co¬ 
neix  lo  que  s’escriu  a  casa  y  fins  ioh  prodigi 
dels  prodigis!  lo  que  s’escriu  fóra  de  casa. 
Pot  afirmarse  també  que  sol  pahir  lo  que  lle¬ 
geix,  assimilantse  lo  bo  dels  poetas  francesos 
a  qui  més  admira,  no  essent  aixís  estrany 
que  la  innegable  influhencia  qu’en  alguna  de 
sas  poesias  exerceixen  mestres  tan  eminents 
com  Víctor  Hugo,  el  poeta  de  las  grans  imat¬ 
ges  y  de  las  miniaturas  delicadas,  Musset,  el 
poeta  del  sentiment  y  del  enginy,  y  Verlaine, 
el  poeta  del  refinament  y  del  bon  gust,  re¬ 
sulti  temperada  per  sa  pròpia  personalitat, 
puig  en  Carner  ne  té  de  personalitat;  es  ell 
mateix  y  ningú’l  confondrà  ab  cap  més  poeta 
del  jovent  catalanesch. 

Però,  com  havèm  dit  avans,  las  composi¬ 
cions  d’en  Carner  tenen  un  caràcter  dual:  al 
costat  de  moltas  bellesas  poèticas  s'hi  troba 
un  atentat  contra’l  llenguatge,  al  costat  de 
versos  admirablement  ritmats,  musicals  y 
plens,  apareix  un  vers  coix  o  d’un  ritme  tan 
estrafet  que  causa  efecte  semblant  a  una 
desafinació  implacable.  {Per  què  en  Joseph 
Carner,  xicot  de  talent  y  ab  qui’s  deu  ésser 
rigorós  per  aytal  motiu,  no  procura  netejar 
sos  versos  d’impuresas  y  d’excentricitats? 
{Per  què  vol  de  tant  en  tant  ésser  incorrecte 
podent  ésser  sempre  correcte? 

No  dirèm  que  sigui  en  Carner  un  dels  qui 
més  han  trevallat  pera  la  formació  de  la  no- 
víssima  poesia  catalana  deslliurada  de  fór- 
mulas  y  preceptes,  y  qu’en  el  fons  no  es  més 
que  un  enfàrrech  de  versos  barrohers,  sense 
prosodia  ni  sintaxis,  coixos  o  llarchs,  ab  bou- 
lades  y  beneyterias  per  imatges;  aquest  retret 
no  pot  ferse  ab  justícia  a  en  Carner,  poeta 
quasi  sempre  correcte,  sensible  al  ritme  y 
original  en  la  idea,  però  si  se  li  pot  observar 
certa  inclinació  a  seguir  las  petjadas  de  nos¬ 
tres  mals  deixebles  de  Goethe  y  de  Verhae- 
ren,  inclinació  tot  seguit  dominada  pel  bon 
gust  personal. 

Al  comensar  aquest  article  ho  hem  dit:  en 
Carner  vol  ésser  original  a  tota  costa,  y  po- 


83 

dentho  ésser  per  se,  vol  esserho  per  accidens. . . 
Però  no  cal  parlarne  més:  en  Carner  es  jove 
encara,  y  el  dia  que  deixi  de  banda  la  pose, 
lo  que  no  es  seu,  y  s’orienti  (en  quant  a  la 
forma)  vers  Horaci,  per  exemple,  enlloch 
d’orientarse  vers  modas  passatgeras,  sempre 
ben  rebudas  pels  poetas  incorrectes,  no  tan 
sols  sas  poesias  esdevindràn  bellissimas, 
sinó  qu’haurèm  de  considerarlo  com  un  dels 
bons  poetas  de  Catalunya. 


El  Llibre  dels  Poetas  consta  de  tres  parts: 
Biografia ,  Somnis  y  Tasca. 

La  Biografia  conté  delicadas  composicions; 
Els  primers  versos  es  una  original  fantasia 
d’en  Carner.  Explica  còm  un  infant  fugi  de 
la  retòrica  anantsen  als  camps  y  allà, 

mitj  agegut  entre  las  rosas 
escrigué  sa  primera  poesia. 

L’infant  es  el  mateix  Carner,  l’adorador  de 
la  musa  lliure,  però  no  tan  lliure  com  ell  se 
pensa  ( nihil  novum  sub  sole)  perque  al  fugir 
(com  diu)  de  Virgili,  Horaci,  Catullus,  Ovidi, 
Lucreci,  etc.,  cau  a  las  grapas  de  Dierx,  de 
Verhaeren,  de  Musset,  de  Verlaine,  etc.,  tan 
patums  com  aquells,  segur,  pera  las  genera¬ 
cions  literarias  dels  segles  veniders. 

Devèm  alabar  també  Negre  y  Rosa ,  poesia 
de  ritme  original,  de  gran  volada  y  de  pro- 
fonds  conceptes. 

Els  Somiiis  constituheixen  un  poemet  ab 
caràcter  definit;  hèroes  y  heroínas  llegenda¬ 
ris  e  històrichs  hi  apareixen.  Llucifer,  La 
Visió  dels  Cantars,  Gopa ,  Júpiter,  Prometheu, 
Merlí  y  Bibiana ,  Hamlet,  El  Rey  Lear ,  Ro- 
land,  Parsifal ,  Lohengrin,  Marion  Delorme , 
Don  Juan ,  Lorenzaccio  y  Clara ;  heusaqui’ls 
títuls  de  las  poesias.  Els  Somnis  forman  la 
part  més  armònica  del  llibre;  hi  veyèm  al 
poeta  culte  que  sab  embellir  els  personatges 
quin  encís  sent,  ab  totas  las  bellesas  de  la 
forma  mètrica,  ab  delicadas  cadencias  y  pas- 
tositats  exquisidas. 

La  tersa  part,  Tasca,  comensa  ab  una  re¬ 
lliscada  d’en  Carner,  que  parla  aixís  a  la 
Poesia  : 

Ja  ets  meva,  oh  Encisera 
de  llarga  cabellera 
de  llabis  rojos  y  d’esguarts  brillants! 

Ja  ets  meva,  oh  Encisera, 
y’t  poso  per  guardians 
al  mnj  una  cesura, 
darrera  uns  consonants. 

Y  donchs  {què  li  vol  posar,  sant  cristià? 
{Un  bast?  {Còm  els  vol  fer  els  versos?  Aques- 
tasironías  verlainianas  son perillosas  d’usar. 
No  obstant,  en  Tasca  hi  ha  poesias  que  me¬ 
reixen  elogis  entusiastas.  Las  unas  són  ge¬ 
nialitats,  arabeschs,  acudits  enginyosos;  las 


84 


JOVENTUT 


altras  inspiradas  glosas  sobre  temas  popu¬ 
lars;  las  altras  delicadas  miniaturas,  com  di¬ 
buixos  capritxosos  demunt  de  blancas  porce- 
llanas;  las  altras  visions  y  quadros  plens  de 
reculliment,  de  poesia  y  de  misteri. 

Vegis  un  bijou  de  Tasca : 

Kermesse  encisadora  pels  infantons  de  Xinal 
Oh  dolsa  amiga  meva,  la  del  fanal  vermell, 
si  ab  vostra  mà  enjoyada  trobéssiu  una  nina 
ab  una  mica  mica  de  cervell? 

Bé  m’he  cansat  eix  vespre  cercant  aytal  joguina 
Donchs  no’n  teniu,  oh  fada  d’ulls  verts  estriats  d’or? 
Tant  temps  que  fa  que  plora,  tancat  en  ma  vitrina 
un  ninotet  que  té  un  bocí  de  corl 

Vegis  aquest  altre: 

En  sos  palaus  de  porcellana  fina 
— quiscú  ab  mil  campanetas  alcloquer — 
guaytan  las  verdas  planas  de  la  Xina 
Llum  de  Mitjdía  y  Flor  de  Presseguer. 

Y  ab  estanys  y  bambtís  y  ayguas  dormentas, 
rius  d’or  y  aucells  de  refilar  diví, 
se  fan  alegorías  pacïentas 
ell  ab  l’ivori  y  ella  ab  el  satí. 

Ell  balansa  la  ctía  melangiosa; 
ella’l  peu  xich  se  mira  somrihent, 
y  la  lluna’s  va  alsant,  com  l'ungla  rosa 
d’un  ditet  qu’amenassa  dolsament. 

No  acabariam  may.  Que’l  lector  compri’l 
Llibre  del  Poetas.  Es  la  millor  manera  d’en- 
terarse  de  sas  nombrosas  bellesas  y  quali¬ 
tats. 


Hem  rebut  també  dugas  composicions 
musicals  pera  cant  y  piano,1 ttituladas  respec¬ 
tivament  Non-Non  y  Las  Aranyas ,  originals 
d’Apeles  Mestres  y  de  C.  Karr.  Pocas  parau- 
las  havèm  de  dir  de  las  poesias  de  nostre 
eminent  poeta:  com  totas  las  sevas  són  las 
presents  dignas  d’elogis  per  la  delicadesa, 
sentiment  y  musicalitat  qúe  las  ennobleixen. 
Y  la  música  que  la  senyora  Karr  las  hi  ha  po¬ 
sada  es  aixís  mateix  digna  d’elogis.  S’adapta 
ab  gran  justesa  tant  al  to  general  de  las  poe- 
sias  com  als  variats  moments  qu’oíereix  el 
desenrotllament  d’aquestas.  La  melodia  de 
Non-Non  es  d’un  sentiment  molt  intens,  però 
l’armonisació  es  massa  senzilla,  potser  un 
xich  pobre.  En  cambi  Las  Aranyas ,  a  més  de 
la  candorosa  melodia  que  s’adapta  al  text 
poètich  (ab  una  tornada  per  cert  molt  sen¬ 
tida)  ofereix  un  teixit  armònich  més  trevallat, 
de  molt  bon  gust  y  que  demostra  coneixe¬ 
ment,  per  part  de  la  senyora  Karr,  de  las  es- 
colas  musicals  del  Nort. 

Geroni  Zanné 


REVISTA  DE  REVISTAS 

La  revista  d’art  Pel  &  Ploma ,  que  a  tanta 
altura  s’havia  colocat  sobre’ls  altres  periò- 
dichs  ilustrats  de  nostra  terra,  ha  publicat 
son  darrer  número.  En  ell  els  editors-artis- 
tas  Ramón  Casas  y  Miquel  Utrillo’s  despe- 
deixen  dels  molts  devots  que  Pel  &  Ploma 
havia  sabut  conquistarse  en  sa  ja  llarga 
creuhada  artística,  y  anuncian  la  pròxima 
publicació  d’un’altra  revista,  que’s  titularà 
Forma  y  que  serà  una  mena  de  Pel  &  Ploma 
més  en  gran,  donchs  constarà  de  dugas  edi¬ 
cions,  una  en  català  y  francès,  y  l’altra  en 
castellà  y  en  francès  també.  No  som  exclusi- 
vistas,  però  francament,  ens  sembla  que  per 
lo  que  toca  a  allende  el  Ebro,  la  nova  revista 
s’exposa  a  no  tocar.  Bo  es  convertir  moros, 
però  no  si  s’han  de  fer  concessions,  y  qual¬ 
sevol  diria  qu’es  una  concessió  aqueix  cambi 
de  titul,  perque  Pel  &  Ploma  avuy  en  dia 
portava  ja  una  obra  de  bon  gust  realisada, 
que  sens  dubte  li  costava  molts  sacrificis: 
podia,  donchs,  anar  ab  el  cap  ben  alt  y  ab 
el  nom  escrit  al  front  a  realisar  sa  missió  en 
altras  terras  com  la  estava  realissant  aquí. 
Prenguis  aquesta  observació  com  a  filla  de 
la  voluntat  que  a  Pel  &  Ploma  portèm, 
donchs  lo  cert  es  que  desitjèm  a  la  nova  pu¬ 
blicació  forsa  èxit,  segurs  com  estèm  de  que 
sos  editors,  que  tant  han  fet,  encara  poden 
fer  molt  més:  y  fer  molt  més  es  lo  que’s  pro- 
posan,  segons  anuncian. 

Nuestro  Tiempo,  de  Madrid,  s’ocupa  ex¬ 
tensament,  en  1  article  de  fons  de  son  darrer 
número,  de  la  qüestió  Nozafleda,  acusant  als 
republicans  espanyols  de  no  haver  fet  res 
pera  evitar  els  desastres  colonials;  de  no  ha¬ 
ver  promogut  campanyas  de  protesta  com  ne 
promouhen  ara  per  qualsevol  futesa;  d’haver 
adulat  al  exèrcit  durant  las  guerras;  d’haver 
insultat  a  en  Pi  y  Margall  perque  fou  l’únich 
que  s’atreví  a  dir  la  veritat;  d’haver  ajudat  a 
rehabilitar  a  n’en  Sagasta  y  de  no  protestar 
contra  la  rehabilitació  d’en  Romero;  de  no 
haverse  oposat  poch  ni  molt  a  la  restauració 
del  prestigi  de  tots  els  generals  que  tingue¬ 
ren  que  veure  ab  la  guerra;  y  finalment,  de 
no  haver  sabut  trobar  la  opinió  pública, 
qu’ara-falsament  invocan,  quan  la  esquadra 
de  Watson  amenassava  visitar  nostras  cos- 
tas,  ni  quan  arribà  l’hora  de  liquidar  els 
gastos  que  s’havían  fet. 

En  Miquel  de  Unamuno,  en  el  mateix  nú¬ 
mero  de  Nuestro  Tiempo ,  estudia  la  mateixa 
qüestió  en  un  article  titulat  Religión  y  Pa- 
tria ,  en  el  que  s’hi  llegeixen  paragrafs  com 
els  següents: 

Hay  que  mostrar  una  vez  màs  extraneza  porque  con 
ocasión  de  asuntos  como  este  del  nombramiento  del 
P.  Nozaleda,  se  tache  à  los  frailes  de  antipatriotas  y  se 
les  inculpe  el  que  no  trabajaron  en  Filipinas  por  conso¬ 
lidar  la  soberanía  espanola.  Màs  gra-ve  seria  el  cargo 


JOVENTUT 


85 


que  se  les  hiciera  si  se  les  echase  en  cara  que,  por  man- 
tener  y  consolidar  la  influencia  y  la  soberanía  espano- 
las,  comprometieron  los  intereses  religiosos  que  les  es- 
taban  encomendados  por  la  Iglesia  y  el  bien  de  las 
almas.  De  cuantos  cargos  he  leído  estos  días  que  se  les 
inculpa,  no  son  los  importantes,  tratàndose  de  religio¬ 
sos,  el  que  huyeran  ante  el  peligro  ó  recibieran  al  ven¬ 
cedor,  sino  que  encendieran  pasiones  contia  los  revo- 
lucionarios  indígenas  é  influyesen  en  el  fusílamiento  de 
algunos  de  ellos.  Y  no  porque  estos  fusilamientos  hu- 
bieran  contribuído  à  encender  la  insurrección,  y  con 
ello  à  que  perdiéramos  Filipinas,  sino  por  la  cosa  en  sí. 


A  todo  esto  se  dirà  que  parto  de  un  supuesto  absurdo 
y  disparatado,  cual  es  el  de  un  religioso  que  no  sea 
nada  màs  que  religioso,  de  un  fraile  que  sea  sólo  fraile 
y  no  espanol.  Pero  tales  son  las  consecuencias  de  esta- 
blecer  un  número  de  personas  que  tengan  como  profe- 
sión  el  cuito  religioso;  tales  son  las  consecqencias  de 
hacer  del  sacerdocio  una  función  que  se  reserva  à  cier- 
tos  hombres;  y  tales  son,  sobre  todo,  las  consecuencias 
que  se  desprenden  del  sentido  de  las  llamadas  órdenes 
xeligiosas.  El  hombre  que,  renunciando  à  la  familia, 
hace  votos  de  obediència,  pobreza  y  castidad,  debe  re¬ 
nunciar  también  à  la  patria,  y  acaso  no  estaria  mal  que 
los  hombres  de  Estado  estudiasen  la  manera  de  desna- 
cionalizar  à  los  frailes  é  individuos  de  órdenes  religio- 
sas,  privàndoles,  à  la  vez  que  de  los  deberes,  de  los 
derechos  de  ciudadanos  de  una  tí  otra  nación,  y  some- 
tiéndolos  al  derecho  general  de  gentes,  consideràndo- 
los  como  extranjeros  en  todas  partes.  \ 


No  siendo  así,  separando  à  un  número  de  hombres 
de  todos  los  demàs  para  ungirlos  como  ministros  de 
religión  é  imprimiries  como  à  tales  caràcter  indeleble, 
es  forzoso  que  los  tales  sacrifiquen  el  patriotismo  à  la 
religión,  màxime  si  la  religión  que  profesan  tiene  por 
caràcter  la  catolicidad,  el  no  ligarse  à  diferencias  de 
nación  ni  pueblo. 


L,a  Lectura  (Madrid)  publica  un  sumari 
notable  en  son  número  de  janer.  També  són 
notables  els  darrers  números  de  Hojas  Selec- 
tas  (Barcelona). 

Els  últims  números  del  Mercure  de  France , 
La  Retiaissance  Latine ,  La  Vie  Normale  y 
L' Européen  publican  interessants  estudis  so¬ 
bre’l  filososop  inglès  Spencer.  L Européen 
s’ocupa  de  la  carta  publicada  al  Times  per  el 
baró  Kaneko,  exposant,  a  propòsit  de  la  pos¬ 
sible  guerra  rus-japonesa.  las  opinions  de 
Spencer  sobre  la  política  que  segueix  el  Japó, 
política  que’l  dit  fïlosop  desaprobava  per 
creure  que  la  dels  japonesos  deu  consistiren 
tenir  lo  més  distants  possibles  als  americans 
y  als  europeus,  en  comptes  d’esforsarse 
per’assolir  la  mateixa  importància  que  las 
nacioDS  occidentals. 

Nueva  Historia  y  Monografias  geogràficas 
de  las  provincias  de  Espana.  S’ha  publicat  el 
quadern  10  de  aquesta  publicació,  única  en 
sa  classe  a  Castella,  en  qual  quadern  se  posa 
terme  al  estudi  de  la  ciutat  de  Càdiz,  pas- 
santse  al  dels  partits  judicials  d’aquella  pro¬ 
vincià. 


Hem  rebut  també  X  Anthologie-Revue  et 
Critique  Internationale  (Paris),  Le  Ménéstrel 
(idem),  La  Revue  Provinciale  (Tolosa),  Le 
Journal  des  Pyrenées  Orientales  (Perpinyà), 
La  Revue  du  Bien  (Paris),  la  Revista  de  la 
Asociación  Artistico- Arqueològica  (Barcelo¬ 
na),  Arquitectura  y  Conslrucción  (idem),  La 
Revista  Social  (idem),  Butlletí  de!  Centre  Ex¬ 
cursionista  de  Catalunya  íidem),  Album-Salón 
(idem),  etc.,  etc. 

Ll.  V. 


CANTARELLAS 


Talent,  es  una  moneda 
per  qui  d'or;  per  qui  de  coure; 
qui  ’l  talent  té  al  cap,  es  rich, 
qui  ’l  té  al  cor,  es  sempre  un  pobre. 

Plora  dels  sers  estimats 
la  mort  y  la  eterna  ausencia, 
prò  plora  encara  molt  més 
quan  se  ’t  mori  la  ignocencia. 


Si  un  químich  l’amor  més  pur 
ens  pogués  analisar, 
ens  diria  que’s  compon 
d’interès  y  vanitat. 

Els  raigs  dels  teus  alls,  aymía, 
s’assemblan  a  n’els  del  sól, 
que  si  a  mi  calor  me  donan 
ne  donan  tembé  a  tothom. 


Diu  que,  cansats  de  patir, 
molts  se  moren  y  es  engany. 
Si  ’l  patir  es  goig  suprèml 
Si  ’l  patir  no  cansa  may! 


Si  de  la  dona  volguda 
no  vols  ésser  enganyat, 
pregúntali  si  t'estima, 
prò  may  si  t’estimarà. 

Francisco  Vallmajor 


86 


JOVENTUT 


NOVAS 

A  l’«  Associació  Catalanista  del  Poble 
Sech»  tingué  lloch  el  dia  26  del  passat  janer 
una  vetllada  politich-necrològica  en  comme¬ 
moració  de  la  batalla  de  Montjuich,  haguda 
en  dit  dia  del  any  1641  contra  las  tropas  de 
Felip  IV.  El  president  senyor  Puig  cedi  la 
presidència  al  individuu  de  la  Permanent  de 
la  Unió  Catalanista  senyor Gubern.  Immedia¬ 
tament  el  senyor  Pons  llegi  una  relació 
d’aquella  memorable  jornada,  escrita  pel  dit 
senyor  Puig.  Parlaren  a  continuació’ls  se¬ 
nyors  Torrededia,  Llorens  pel  «Centre  Cata¬ 
lunya»  de  Sant  Marti,  Coca  pel  centre  repu¬ 
blicà  catalanista  «Nova  Cathalonia»,  Fuster, 
y  Roig  y  Pruna  per  l’«ApIech  Catalanista». 

El  senyor  Gubern  resumi  els  entusiastas 
discursos  pronunciats,  felicitantse  en  nom  de 
la  Unió  Catalanista  de  que  hi  hagi  bons  pa¬ 
tricis  que  recordan  las  gestas  gloriosas  de  la 
historia  catalana,  ignorada  0  mal  apresa  per 
molts  de  nostres  germans,  a  qui  de  noys  s’ha 
ensenyat  en  las  escolas  no  la  historia  nostra, 
sinó  la  dels  altres,  y  encara  no  la  verdadera. 
Recomanà  als  pares  que  inculquin  a  sos  fills 
l’amor  a  Catalunya,  y  encarregà  a  tots  que 
s’allunyin  de  las  miserias  de  la  baixa  po¬ 
lítica  pròpia  dels  vividors,  que  ab  ella  han 
esclavitzat  tant  temps  la  conciencia  dels  bons 
catalans  fentlos  instrument  de  sas  concupis- 
cencias. 

Tots  foren  molt  aplaudits  per  la  nombrosa 
concurrència  que  assisti  al  acte,  y  que’n  sortí 
altament  complaguda. 


Al  Congrés  s’està  discutint  el  nombrament 
d’arquebisbe  de  València  a  favor  del  pare 
Nozaleda,  y  ab  tal  motiu  els  alarbs  valen¬ 
cians,  que  tenen  per  portaveu  a  Sidi-Soria- 
no,  han  mogut  cent  intemperis. 

Hi  ha  hagut  lances  personales  sense  sang, 
por  supuesto,  y  en  Soriano,  en  Romanones, 
el  ministre  de  la  Guerra,  en  Salmerón,  en 
Morayta,  etc.,  etc.,  han  despotricat  a  son 
gust. 

El  més  serè  ha  estat  en  Maura,  que  fins 
ara  s'ha  rifat  d’allò  més  al  republicanisme  y 
al  periodisme  que  patim,  y  que  no  li  han  fet 
trontollar  el  poder  per  més  que  li  han  fet  tra- 
beta. 

Quedèm  en  actitut  expectante. 


Ho  traslladèm  a  qui  convingui:  els  muni¬ 
cipals  d’a  cavall  que  no’ns  permeteren  pujar 
al  estrado  dels  invitats  al  acte  de  colocar  la 
primera  pedra  del  monument  a  n’en  Robert, 
desatenent  las  indicacions  dels  senyors  regi¬ 
dors  que’ns  volian  fer  entrar,  y  faltant  gro¬ 


llerament  al  respecte  a  un  dels  nostres  redac¬ 
tors,  eran  els  que  portan  els  números  27  y  3  1 . 

Proposèm  als  regidors  regionalistas  que 
fassin  els  possibles  pera  nombrarlos  ciuta¬ 
dans  benemèrits. 


El  dissapte’s  verificà  en  el  «Centre  Escolar 
Catalanista»  la  sessió  inaugural  del  present 
curs.  El  secretari  sortint  senyor  Piera  y 
Tarrias  llegi  la  memòria  de  las  tascas  reali- 
sadas  durant  el  curs  anterior,  essent  molt 
aplaudit  per  son  remarcable  trevall.  El  pre¬ 
sident  senyor  Bresca  y  Mitjans  llegí  un  tre¬ 
vall  sobre’l  Llibre  del  Consulat  de  Mar ,  fent 
notar  que  aquest  llibre,  acceptat  en  la  Edat 
Mitja  per  totas  las  nacions  civilisadas,  ha 
servit  posteriorment  de  base  a  moltas  llegis- 
lacions,  ab  lo  que’s  proba  que  las  bonas  con- 
suetuts  calalanas  han  donat  exemples  y  fona¬ 
ments  de  civilisació  a  la  humanitat.  Fou 
també  molt  aplaudit. 

El  president  de  la  Unió  Catalanista  se¬ 
nyor  Marti  y  Julià,  que  presidia  l’acte,  se  fe¬ 
licità  de  trobarse  entre  aquell  jovent  ilustrat 
en  el  que  tan  bé’s  mostravan  els  profitosos 
efectes  de  las  doctrinas  catalanistas.  Enco¬ 
ratjà  a  tots  a  perseverar  en  els  exemples  de 
cultura  que’ns  ofereix  nostra  antiga  naciona¬ 
litat,  pera  poder  reconstituhir  la  personalitat 
pròpia  sense  desviacions,  sense  influhencias 
estranyas  y  perniciosas,  però  ab  esperit  pro¬ 
gressiu  y  generós,  com  correspòn  a  la  joven¬ 
tut. 

Llarchs  aplaudiments  ressonaren  al  acabar 
el  doctor  Marti  y  Julià  son  parlament.  Acte 
seguit  se  donà’l  curs  per  obert,  clohentse 
l’acte. 


El  doctor  Rodríguez  Méndez,  rector  de  la 
Universitat  y  president  del  trust  universitari, 
fou  invitat  per  la  comissió  del  monument  a 
n’en  Robert  per’assistir  al  acte  de  la  coloca- 
ció  de  la  primera  pedra,  acte  al  que  hi  assisti¬ 
ren  el  president  de  l’Audiencia,  el  de  la  Di¬ 
putació,  l’alcalde,  el  fiscal  de  S.  M.,  els  pre¬ 
sidents  de  tots  ele  centres  docents  d’impor- 
tancia...,  etc.,  etc.,  y  fins  el  governador  civil, 
es  a  dir,  el  representant  del  poder  central, 
qu'es  castellà  com  en  Rodríguez  Méndez,  però 
que  no  es  metge  ni  es  catedràtich  com  ho  es 
ell  y  com  ho  era  en  Robert. 

No  obstant,  ni  el  senyor  Rodríguez  Mén¬ 
dez  va  concorre  al  acte  de  referencia,  ni  com 
a  rector  de  la  Universitat  disposà  que  s’ador¬ 
nés  l’edifici  com  es  de  rigor  en  tals  casos. 

Aytal  conducta  promogué,  com  es  natural, 
grans  protestas  entre  la  classe  escolar  que 
tant  estimava  y  admirava  a  n’en  Robert; 
però  més  tart  s’ha  sabut  que  tot  se  devia  a 
que’l  senyor  Rodriguez  Méndez  estava  ma¬ 
lalt.  Volém  crèureho  aixís,  perque  fóra  alta- 


JOVENTUT 


ment  vergonyós  que  a  honorar  la  memòria 
d’en  Robert  hi  hagués  anat  tolhòm,  llevat 
de  dit  senyor  y  de  La  Publicidad. 

Aquesta  ja  ha  estat  més  en  caràcter.  {Què 
podia  esperarse  d’un  diari  qu’ha  volgut 
menyspreuhar  la  memòria  d’en  Robert  ab  un 
article  quin  autor  encara  no  s’ha  donat  a 
coneixe,  no  se  sab  si  per  modèstia  o  per 
vergonya,  per  falta  de  conviccions  o  per  so¬ 
bra  de  cobardia? 

En  cambi,  d’elements  seus,  de  lerrouxis- 
tas  buscaYahons,  no  n’hi  faltaren.  Sembla 
(segons  diu  La  Publicidad)  que'ns  perdona¬ 
ren  la  vida,  dejando  que  la  fiesta  transcurriera 
tranquilamente. 

Es  clar,  ells  devian  vetllar  per  la  llibertat 
y  la  cultura,  tolerant  aquell  homenatge  al 
obscurantista  Robert. 

Lo  cert,  lo  positiu,  es  que  volgueren  alte¬ 
rar  l’ordre  y  no  pogueren.  La  energia  dels 
bons  catalans  qu'enrotllaren  als  publicitaris 
escandalosos  va  fer  que  l’acte  transcorregués 
dignament  y  que  La  Publicidad  s’omplis  de 
veri  fins  al  punt  d’acumular  falsetat  sobre 
falsetat  en  las  noticias  que  de  la  festa  dóna. 

Són  els  efectes  del  despit  y  de  la  impo¬ 
tència. 


Si  algún  estranger  dels  que  viatjan  en  serio 
s’hagués  trobat  en  aquesta  ciutat  dijousalanit 
y  hagués  assistit  invitat  (pagant  27  pessetas) 
a  la  festa  que’s  celebrà  al  Liceu,  n’hauria  de- 
duhit  que  nostra  bona  societat  es  la  més  mo- 
rigerada  del  món.  Fins  no  balla  pera  no  do¬ 
nar  escàndol,  y  pera  no  establir  contactes 
entre  las  dugas  brancas  en  que’s  divideix  el 
genre  humà.  Y  a  més  hauria  fet  considera¬ 
cions  sobre’ls  seus  instints  bèlichs  veyentli 
utilisar  confetti ,  serpenlinas  y  altres  medis 
inofensius.  Sembla  que  l’autoritat,  coneixent 
els  esmentats  instints  y  a  fi  d’evitar  desgra- 
cias,  va  reduhir  el  camp  de  batalla. 

Tan  bonich  y  seriós  va  ésser  l’espectacle, 
que  hi  ha  molts  centros  morales  é  inslrucli- 
vos  que’s  proposan  repetirlo  en  sos  locals 
respectius. 

Llàstima  del  Cake-Walk  y  allò  del  tourbi- 
llon!  Es  massa  immoral.  Molta  gent  se  tapava 
la  cara,  com  si’s  tractés  d’un  espectable  para 
hombres  solos. 

Avís:  Se  recullen  firmas  en  els  principals 
casinos  aristocràtichs  d’aquesta  ciutat  pera 
demanar  a  la  Junta  del  Gran  Teatre  del  Li¬ 
ceu  que  per  la  quaresma  obri  un  abono  pera 
representar  a  diari  la  Cabalgata  y  l’apoteosis 
d’en  Wagner.  Pel  seu  cantó  en  Bernis  s’ha 
decidit  a  donarho  coma  òpera,  considerantho 
com  a  plat  fort  de  totas  las  temporadas. 


{En  què  quedèm,  companys  de  La  Devan- 
tera?  {S’han  d’admetre  0  no  s’han  d’admetre 


87 

als  afins  de  qui  tant  vos  burièu?  {Era  0  no 
era  un  a/i  en  Pi  y  Margall?  {Mereix  o  no 
mereix  en  Pi  y  Margall  que  li  fem  un  monu¬ 
ment? 

Ara’ns  dihèu  que  sí,  y  que  també  se’l  me¬ 
reix  en  Verdaguer,  perque  encara  que  no’s 
titulessin  palesament  catalanistas,  eran  ciu¬ 
tadans  ilustres  de  Catalunya. 

Y  en  Robert  {que  no  ho  era? 

{Què  hi  dihèu  a  n’això?  Si  volèu  ésser 
franchs,  haurèu  de  dir  que  tenia  un  mal:  el 
de  dirse  regionalista.  Però  això  també  vos 
ho  deyau  vosaltres,  avans  de  cambiar  de 
nom.  Y  tan  afí  déu  ésser  en  Robert  regio¬ 
nalista,  com  en  Pi  federal. 

Vaja,  aixequém  el  cor,  siguèm  una  mica 
més  tolerants,  y  devant  d’una  tan  gran  figura 
com  la  d’en  Robert,  no’ns  mostrèm  massa  pe¬ 
tits.  Això  deque  hi  hagi  catalanistas  fanàtichs, 
això  de  qu’en  Robert  estigui  tan  diferenciat 
dels  devanters  com  dels  Rodriguez  Méndez, 
eleva  molt  a  nostres  ulls  la  figura  del  difunt 
doctor.  Respondre  ab  petitas  campanyas 
d’odi  a  sas  prèdicas  constants  de  germanor, 
ja  no  es  oportú,  ni  es  just. 

Senyors  de  La  Devanlera:  als  catalanis¬ 
tas  dubtosos  nosaltres  els  hem  combatut  tant 
com  vosaltres.  En  Robert  ens  demostrà 
qu’era  catalanista  honrat  y  de  cor,  y  respec¬ 
tarem  al  gran  home.  Ja  es  hora  de  que  feu 
lo  mateix. 


Un  gran  èxit  pera  l’Orfeó  Català  fou  el 
concert  celebrat  el  passat  dissapte  al  teatre 
de  Novetats,  en  quin  concert  se  feren  coneixe 
al  públich  las  quatre  composicions  estrena- 
das  en  els  dos  concerts  que  dita  entitat  mu¬ 
sical  donà  al  teatre  Onofri,  en  obsequi  als 
seus  socis  protectors.  Aquestas  composicions 
eran:  Teresa ,  de  Nicolau;  Catalonia,  de  Gar¬ 
cía  Robles;  Serenata  de  quatre  galans  a  una 
dama ,  de  Borodine;  Lo  somni  de  Gentil ,  de 
Gibert.  A  més  s’executaren  composicions  de 
Millet,  Pujol,  Brudieu,  Nicolau,  Victoria  y 
Clavé. 

La  concurrència  ovacionà  al  mestre  Millet 
y  al  Orfeó  Català,  als  quins  tant  déu  Catalu¬ 
nya  per  l’obra  d’art  y  de  cultura  que  sense 
descans  y  tan  noblement  desenrotllan. 


L’((Associació  Wagneriana»  celebrà’l  pas¬ 
sat  divendres  junta  general  extraordinària, 
elegint  pera  director  artistich  de  la  mateixa 
a  don  Miquel  Domènech  Espanol. 

Res  més  diríam  respecte  d’aquesta  qües¬ 
tió,  puig  lo  transcrit  avans  es  la  nota  qu’ens 
envià  la  Junta  Directiva  de  dita  Associació 
com  a  tots  els  periòdichs,  fentnos  encàrrech 
particular  de  no  parlarne  més. 

Però  hem  llegit  en  Las  Noticias  del  primer 
del  corrent  que  el  mestre  Ribera  va  presen- 


88 


JOVENTUT 


tar  la  dimissió  del  seu  càrrech  ab  caràcter 
irrevocable  y  això  es  absolutament  fals.  El 
mestre  Ribera  al  tenir  noticia  de  que  s'havia 
convocat  Junta  General  Extraordinària  pera 
tractar  de  sa  destitució,  va  fer  tota  mena 
d’esforsos  pera  deturaria  y  malgrat  anar  per¬ 
sonalment  de  casa  en  casa  recullint  vots,  no 
va  poguerne  reunir  més  que  15,  en  una  Asso¬ 
ciació  que  consta  actualment  de  180  socis  y 
ahont  fins  al  present  contava  ab  totas  las 
simpatias.  Per’xò  a  darrera  hora,  al  veures 
perdut,  va  presentar  un  conat  de  dimissió  en 
el  moment  de  comensar  la  Junta,  que  no 
convencé  a  ningú  y  en  la  qu’es  fals  se  parli 
de  son  caràcter  irrevocable ,  com  ho  era  la  di¬ 
missió  de  la  Junta  Directiva  si  hagués  sigut 
acceptada. 

El  mestre  Ribera  no  tenia  més  que  un 
cami  y  ben  senzill:  compareixe  devant  de  la 
Junta  General  a  defensarse  dels  graves  càr- 
rechs  que  se  li  feren,  pera  lo  qual  l’havia  in¬ 
vitat  la  Junta  Directiva.  Sa  incomparescen- 
cia  es  la  proba  més  evident  de  sa  culpa. 

Y  prou  per  avuy.  Recomanèm  al  mestre 
Ribera  que  ab  sa  conducta  no’ns  obligui  a 
ésser  més  explicits,  puig  alguna  diferencia 
hi  ha  d’haver  entre  un  ex-Director  Artíslich 
y  una  criada,  que  quan  la  despatxan  tracta 
d’aconsolarse  bescantant  als  amos. 


Accedint  als  prechs  de  personas  interessa- 
das  en  l’assumpto,  la  direcció  de  la  revista 
Matèria  les  y  Documentos  de  Arte  Espanol  ha 
prorrogat  fins  al  15  de  febrer  el  plasso  d’ad¬ 
missió  de  projectes  de  reja  pera  el  concurs 
d’enguany. 

El  Jurat  el  formaran  els  senyors  següents: 

J.  Puig  y  Cadafalch  y  Ferran  Romeu,  ar¬ 


quitectes;  Antoni  Parera,  professor-de  la  Es¬ 
cola  de  Bellas  Arts;  y  M.  Ballarin  y  Esteve 
Andorrà,  mestres  manyans. 

Publicacions  rebudas: 

El  Mistich ,  drama  en  quatre  actes,  per 
Santiago  Rusinol.  S’ha  publicat,  elegant¬ 
ment  imprès  a  «L’Avenç»,  aquest  drama, 
del  que  ja’ns  ocuparem  extensament  en  la 
secció  de  teatres  al  estrenarse  a  Romea,  el 
passat  desembre.  Preu,  2  pessetas. 

La  Ella  d'en  Vademecum ,  per  F.  Pujulà  y 
Vallès.  D’aquesta  obreta  qu’es  un  profond 
estudi  psicològich,  no’ns  en  ocupèm  ab  la  ex- 
texsiò  deguda  a  causa  de  l’amistat  que’ns 
uneix  ab  son  autor,  nostre  estimat  company 
de  redacció.  Forma’l  volúm  V  de  la  popular 
biblioteca  «Nova  Catalunya».  Preu,  1  ral. 


TAFAS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 
2R0  PESSETAS. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


ÏOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors.—  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 


CATALUNYA:  Un  any . . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . . .  4’5o  » 

»  Trimestre . .  2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  > 

EXTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent . . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

SUMARI: 

Jesuitas  y  masons,  per  Joseph  Aladern.— L’autoscopia 
y  la  noció  suprasensitiva  de  presencia  en  la  litera¬ 
tura,  per  Victor  Oliva.— La  fi-de  la  segona  república 
espanyola,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich. — El  carna¬ 
val  etern,  per  Pere  Riba  y  Ferrer.— Quelcòm  sobre 
las  Bases  de  Manresa,  per  Agusti  Pedret  y  Miró.— 
Teatres,  per  Emili  Tintorer. — Pantomima,  per  Car¬ 
les  Arro  y  Arro.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.— Plech  8. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS  ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  28. 


JESUÍTAS  Y  MASONS 

Hi  ha  molts  homes,  una  part  ben  crescuda 
de  la  humanitat,  que’s  deixan  influhir  y 
s’apassionan  per  cosas  purament  quimèricas, 
y  obrant  sots  la  pressió  de  la  idea  malsana, 
resultan  terriblement  nocius  a  la  societat, 
puig  que  no  reparan  en  sacrificar  la  llibertat, 
l’honra  y  fins  la  vida  del  prohísme  en  l’altar 
de  las  sevas  negras  creencias.  Aquests  ho¬ 
mes  no  són  exclusivament  religiosos  ni 
ateus,  són  purament  fanàtichs,  absoluts,  in¬ 
tolerants,  inhumans,  crudels,  enemichs  del 
espandiment  de  la  vida  y  del  desenrotllo 
del  pensament  humà;  són  purament  fanଠ
tichs,  fanàtichs  d’una  creencia,  religiosa  o 


Número  corrent . 20  cèntims. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 

bé  anti-religiosa;  y  el  mal  no  resideix  pas  en 
ésser  religiós  o  ateu,  que  totas  las  creencias 
són  igualment  resultants  de  la  cerebració 
humana:  lo  inhumà,  lo  crudel,  lo  criminal, 
es  ferse  esclau  d’una  d’aquestas  ddeas,  voler 
emmotllar  tots  els  cervells  dins  d’aquella 
forma,  y  deturar  per  sempre  més  la  volada 
del  pensament  humà  pels  espays  infinits  de 
la  investigació  de  lo  desconegut. 

El  fanatisme  sembla  ésser  un  producte  del 
excés  de  calor  en  el  cos  humà.  Com  més  una 
rassa  sojorna  envers  l’equador,  més  caràcter 
de  fanatisme  revesteix  la  religió  que  pro¬ 
fessa.  No  hi  vol  dir  res  que  las  lluytas  rel i- 
giosas  hajan  ensangnantat  el  nort  d’Europa 
en  passats  sigles:  tal  volta  aquellas  lluytas 
foren  las  darreras  explosions  dels  gèrmens 
asiàtichs  y  africans  vinguts  aquí  en  las  inva¬ 
sions  de  la  Edat  Antiga  y  de  la  Edat  Mitja; 
foren  lluytas  solament  transitorias. 

Dels  paísos  de  la  Europa,  solament  Tur¬ 
quia  y  Espanya  són  els  que  posseheixen  en 
estat  latent  el  monstre  del  fanatisme,  bran¬ 
dant  sempre  amenassador  els  seus  dos  terri¬ 
bles  caps:  el  religiós  y  l’anti-religiós.  Pera 
vergonya  de  la  nostra  rassa,  es  a  València 
ahont  coheteja  ab  més  virulència  aquesta  serp 
de  la  idea,  y  es  també  a  Barcelona  ahont  las 
lluytas  politicas  d'importació  forastera  són 
causa  de  que  comensi  a  aixecar  sos  caps  la 
monstruosa  vibra. 


90 


JOVENTUT 


Cal  ésser  humà  avans  que  tota  altra  cosa; 
cal  que  nosaltres  siguèm  també  catalans 
avans  que  tot,  y  això  no  implicarà  en  cap  cas 
el  deixar  d’ésser  religiós  o  ateu.  Lo  que  cal 
es  que  s’ho  sigui  en  us  del  dret  propi  e  im- 
prescriptible,  y  que  aqueix  dret  que  cada  hu 
s’assigna  justissimament  a  sí  mateix,  se  tin¬ 
gui  la  suficient  virtut  de  reconèixel  en  els 
demés.  Qui’s  fuig  d’aquest  procedir,  vulnera 
una  lley,  Túnica  Lley  qu’està  per  sobre  de 
totas  las  lley s  qu’han  fet  els  homes,  las  ba¬ 
tegin  ab  el  nom  d’humanas  o  ab  el  de  di- 
vinas. 

Els  nous  muzàrabes  de  València,  sots  els 
efectes  impulsius  d’una  reacció  korànica  mo¬ 
dificada  pel  medi  ambient  modern,  se  revol- 
tan  irats  y  epiléptichs  contra’l  culte  catòlich. 
Apedregan  professons,  saquejan  imprentas, 
profanan  iglesias,  y  sols  esperan  l’ajuda  del 
poder  que'ls  ho  permeti  pera  encendre  la  fo¬ 
guera  de  las  hordas  turcomanas  enemigas 
del  catolicisme.  Ells,  que  no  són  catòlichs, 
s’oposan  violentament,  fins  al  punt  de  prome¬ 
tre  derramar  la  seva  sang,  a  que’ls  catòlichs 
s’elegeixin  bisbe,  el  Pare  Nozaleda.  ^Quínas 
benediccions  li  han  d’anar  a  demanar  ells  al 
bescantat  frare?  Ells,  que  no  són  monàr- 
quichs,  no  fa  gayre  s’oposavan  a  que’s  casés 
una  princesa  ab  un  príncep  de  fama  catòlica. 
En  comptes  de  vetllar  pel  séu  propi  dret, 
s’agitan  pera  subjugar  el  dels  altres.  Un  dels 
seus  capitosts,  en  Rodrigo  Soriano,  en  ple 
Congrés  retrèu  a  n’en  Maura  com  una  taca 
sagnanta  l’ésser  descendent  d’hebreus,  ells 
qu’aborreixen  als  catòlichs  y  han  proclamat 
la  igualtat  de  dre^  de  totas  las  rassas  y  las 
castasl  Y  es  qu’en  ells  la  brutalitat  del  fana¬ 
tisme  domina  a  tots  els  sentiments  noble- 
ment  humans. 

Aqueixa  desenfrenada  campanya  de  fana¬ 
tisme  roig  ha  despertat  el  condormit  fana¬ 
tisme  negre  que  semblava  voler  desapareixe 
d’entre  nosaltres  al  anarnos  europeisant.  Diu¬ 
menge  vegerem  el  primer  moviment  amenas- 
sador  del  cap  negre  de  la  bèstia  fanàtica 
religiosa.  Al  meeting  del  teatre  de  Novetats 
parlaren  per  primer  cop  els  nous  inquisidors, 
y  a  fe  que,  per  comensar,  parlaren  ben  clar. 
Pera  ells  no  hi  ha  respecte  a  Deu  ni  al  Di¬ 
moni  devant  de  la  conveniència  de  las  sevas 
creencias.  Tot  el  mal  de  la  societat  no  més 
obeheix  a  una  sola  causa  dins  dels  cervells 


esguerrats.  Aquesta  pels  irreligiosos  es  la 
religió;  pels  religiosos  es  la  irreligió.  Pels 
primers  són  els  masons  els  que  causan  el 
mal  del  món;  pels  segons  són  els  jesuitas. 
No  hi  ha  més  remey,  donchs,  qu’exterminar- 
se’ls  uns  als  altres  pera  restablir  la  pau  a  la 
societat,  pera  fer  regnar  la  suprema  justícia 
aquí  a  la  terra...  Y  tenim  ja  plantejadas  las 
lluytas  dels  temps  barbres  entre’ls  homes, 
pera  vergonya  de  la  humanitat. 

Lo  més  trist  pera  nosaltres  es  que’s  fican, 
y  fins  se  significan  en  aquestas  lluytas  mitj- 
evals,  personas  que’s  diuhen  catalanistas  y 
autonomistas.  No,  això  no  pot  ésser;  no  pot 
figurar  dignament  en  las  nostras  filas  qui  no 
s'haja  despullat  de  tots  els  hàbits  salvatges  y 
fins  de  crudel  inhumanitat;  no  pot  ésser  auto¬ 
nomista  qui  no  haja  après  a  respectar  al  pro- 
hisme,  qui  no  reconegui  en  els  altres  un  dret 
igual  al  séu;  no’s  pot  dir  catalanista  sense 
deshonrar  a  Catalunya,  qui  prediqui  la  per¬ 
secució  y  la  destrucció  de  tot  lo  que  no.se 
amotlla  a  son  migrat  criteri,  qui  parli  del 
despotisme  d’una  creencia,  qui  prediqui  la 
proscripció  de  tots  els  catalans  que  com  ell 
no  pensin  y  que  tenen  igual  dret  qu’ell  a 
viure  dessobre  la  nostra  terra,  qu’es  indife- 
renta  a  tota  creencia,  que  sols  se  feconda  y 
produheix  al  amor  del  trevall  y  de  la  ciència, 
que  sols  somriu  als  besos  amorosos  dels  bons 
fills  que  la  estiman. 

Enténguinho  tots,  tots  els  fanàtichs,  els 
rojos  y  els  negres:  tots  ens  són  igualment 
repugnants,  y  tots  ens  semblan  igualment 
indignes  de  petjar  ab  nosaltres  aquesta  terra. 
Si  algú  hi  ha  foraster  aquí,  són  ells,  ells,  els 
qu’encara  alenan  aquells  instints  que  porta¬ 
ren  las  invasions  antigas  de  pobles  africans 
y  asiàtichs,  els  únichs  pobles  que  persistei¬ 
xen  encara  en  sos  sacrificis  d’humanitat  pri¬ 
mitiva,  y  qu’ells  aquí  tractan  endebadas  de 
restablir  pera  vergonya  nostra  devant  dels 
pobles  civilisats. 

>Joseph  Aladern 


JOVENTUT  91 


L’AUTOSCOPIA  Y  LA  NOCIÓ 
SUPRASENSITIVA  DE  PRE¬ 
SENCIA  EN  LA  LITERATURA1 2 3  (1) 

La  edat  científica ,  profetisada  a  la  Ciència 
per  Claude  Bernard  (2),  y  a  la  Literatura  per 
Emile  Zola  (3),  ’s  prepara  d’una  manera  her- 
mosissima.  Era  difícil  de  preveure  que  la  no- 
vela,  el  teatre,  el  poema  arribafían  un  dia  a 
proporcionar  datos  al  estudi  metòdich,  a  se¬ 
nyalar  potser  nous  camins  a  la  investigació; 
ja  que  sols  se  concebia  la  existència  de  lli¬ 
bres  pseudo  didàctichs,  que  ab  amables  fic¬ 
cions  fessin  empassar  als  joves  las  nocions 
cientificas  elementals,  y  fins  se’ls  perdonava 
que,  avensantse  al  curs  natural  de  la  civilisa- 
ció,  donguessin  per  realisadas  milloras  tan 
importants  com  la  navegació  aèria  y  la  sub- 
•marina,  la  comunicació  interplanetària  y  el 
descubrimentdels  pòls,  brodantsobre  aquests 
temas  inacabables. 

Que’s  proclamin  0  no  seguidors  de  la  es¬ 
cola  naturalista,  quins  medis  son  la  obser¬ 
vació  y  la  experimentació  reunidas,  els  mes¬ 
tres  de  las  1 1  et  ras  contemporanias  han  aban¬ 
donat  tot  idealisme.  Lo  qu’han  concebut 
devant  de  las  manifestacions  de  la  vida,  vo¬ 
len  ferho  sentir  per  la  reproducció  fidel,  si 
bé  intensificada,  d'aquesta  mateixa  vida;  y 
tots  ells  s’han  convertit  en  estudiosos  del 
.  pensament,  de  la  volició,  de  la  sensació  hu- 
manas  valentse  de  la  seva  acuitat  perceptiva 
que’ls  permet  anotar  tonalitats  apenas  defi- 
nidas,  estats  d’esperit  que  duran  dècimas  de 
segón,  regressions  al  home  primitiu  que  la 
educació  ofega,  inestricables  complicacions 
d’afectes,  tot  lo  que  la  ciència  positiva  ha  de 
deixar  de  banda  y  que  sols  pren  en  compte 
quan  algú  s’encarrega  de  metodisarho,  de 

(1)  Escrit  devant  de  notas  escullidas  entre  las  mol- 
tas  que  forman  part  d’un  plan  general  d’estudis  sobre 
Lo  Extraordinari  en  Literatura.  Se’n  publicà  un’altra 
mostra  en  la  Revista  Contemporànea  de  Madrid,  ab  el 
títul:  La  literatura  del porvenir  (any  XXVII,  n°.  607, 
15  mars  1901,  pàg.  510)  mereixent  aquest  trevallet 
ésser  citat  per  en  W.  T.  Stead  en  la  secció  de  Princi¬ 
pals  articles  de  las  revistas  de  la  Review  of  Reviews,  de 
Londres  (vol.  XXIII,  n  0  136,  p  415). 

(2)  Introduction  a  l'étude  de  la  Médecine  expérimen- 
tale,  París,  Baillière,  1865;  y Leçons  de  Physiologie  expé- 
rimcntale  appliquée  h  la  Médecine.  París,  Baillière,  1855 
(vol.  I,  leçon  preimére'). 

(3)  Le  Rotnan  experimental. — París,  Charpentier, 
1881. 


comprobarho  ab  experiments,  de  formarne 
cos  de  doctrina. 

Per  altra  part,  la  cultura,  cada  vegada  més 
avensada,  del  públich,  y  la  bromera  de  cul¬ 
tura  artificial  que  produheixen  las  revistas 
de  divulgació,  no  perdonan  cap  inexactitut 
ni  en  las  obras  de  pur  passatemps;  no’s  po¬ 
den  c’tar  al  etzar  mots  de  llenguas  estrange- 
ras,  ni  reproduhir  tecnicismes  d’industrias  y 
oficis;  no’s  poden  equivocar  càlculs,  ni  dei¬ 
xar  solucions  en  suspens.  La  crítica  forma¬ 
lista  no’s  descuyda  de  censurarho  ni  el  lector 
de  trobarho  malament,  y  per  mor  d’això  el 
literat  ha  d’ésser  un  erudit,  tenint  per  lo  tant 
més  valor  el  seu  testimoni  quan  se  reculleix 
ab  un  fí  cientifich. 

Els  neurastènichs,  els  degenerats  y  els  bis- 
tèrichs,  degut  a  l’anormalitat  nirviosa  que’s 
reflexa  en  tots  llurs  actes,  presentan  a  voltas 
alucinacions  tan  fóra  de  lo  comú,  que  sem- 
blan  miraculosas.  Entre’ls  més  escassos  hi 
ha  malalts  d'aquesta  mena  que  creuhenveure 
sa  pròpia  imatge  devant  de  sí  mateixos,  0  bé, 
quan  l’haurían  de  veure  en  un  mirall  0  su 
perficie  reflexant,  estan  segurs  de  no  vèurela; 
altres  atacats  notan  l’aproximació  d’una  per¬ 
sona  que’ls  inspira  sentiments  de  simpatia  0 
antipatia  molt  pronunciats  quan  ni  la  orella 
ni  la  vista’ls  ho  han  acusat  encara.  Aquests 
casos,  per  la  seva  vaguetat  y  raresa,  han  si¬ 
gut  molt  poch  estudiats. 

Ab  tot,  els  primers  fenòmens  se  coneixen 
ab  el  nom,  molt  expressiu,  d’autoscopia  (1), 
(de  las  paraulas  gregas  aotoç,  si  mateix,  y 
axoiteo),  veure,  contemplar)  distingintla  en  po¬ 
sitiva  v  negativa.  La  verdadera  importància 
d’aquesta  estranya  malaltia,  quina  durada  es 
en  general  de  pochs  instants,  consisteix  en 
que  las  grans  emocions  passionals,  las  horas 
tràgicas  de  la  vida,  produheixen  autoscopias 
quin  recort  es  en  general  inesborrable  pel 
pacient,  y  molts  cops  increible  pels  qu’ho 
senten  contar.  Sembla  que  aquest  espectre 
de  genre  insòlit,  el  propi  cos  nostre  que  surt 
a  trobarnos,  hauria  de  produhir  una  excita¬ 
ció  y  un  espant  horrorosos.  Ab  tot,  no  es  ai- 
xís.  Com  sols  apareix  en  aquells  moments 
en  que  l’esperit,  exaltat  o  deprimit,  fóra  dels 


(1)  Dr.  P.  Sollier. — Les  Phénomenes  d' auloscopie,  Pa¬ 
rís,  Felix  Alcan,  1903. 


92 


JoVentuT 


limits  usuals,  troba  lògichs  els  absurds  més 
grossos,  s'accepta  la  presencia  del  doble  com 
una  companyia  asserenadora. 

La  costum  egipcia  de  posar  en  las  tombas 
estatuetas  representativas  del  difunt  que’ls 
moderns  egiptòlegs  anomenan  dobles ,  sem¬ 
bla  una  reminiscència  autoscòpica. 

Per’acabar  de  tenir  idea  d'aquest  estat  es¬ 
pecial  d’esperit  que  necessita  la  fosca  o  la 
nit  y  l’isolament  pera  produhirse,  escoltèm  a 
un  pacient,  que  parlarà  ab  tota  la  forsa  de 
la  sinceritat  y  ab  tot  l’art  d’un  gran  poeta. 
Aquest  es  Louis  Charles  Alfred  de  xMusset, 
qu’ho  conta  en  una  composició  escrita  en 
novembre  de  1835,  titulada  La  Nuii  de  Dé- 
cembre  ( 1 )  y  calificada  pel  felibre  Paul  Ma- 
riéton  (2)  de  «la  més  pura,  la  més  humana 
de  sas  inspiracions,  y  la  seva  evocació  més 
fidel  de  lo  passat».  Comensa: 

Du  temps  que  j'étais  écolier, 

Je  restais  un  soir  à  veiller 
Dans  notre  salle  solitaire. 

Devant  ma  table  vint  s’asseoir 
Un  pauvre  enfant  vétu  de  noir 
Qui  me  ressemblait  comme  un  frère. 


A  l’age  oü  l’on  croit  à  l’amour 
J’étais  seul  dans  ma  chambre  un  jour 
Pleurant  ma  première  misère. 

Au  coin  du  feu  vint  s’asseoir 

Un  étranger  vètu  de  noir 

Qui  me  ressemblait  comme  un  frère. 


Un  an  après,  il  était  nuit 
J’étais  à  genoux  près  du  lit 
Ou  venait  de  mourir  mon  père. 

Au  chevet  du  lit  vint  s’asseoir 

Un  orphelin  vètu  de  noir 

Qui  me  ressemblait  comme  un  frère. 

Continua  la  cansó  en  estrofas  d’una  gran 
tristesa  emocionada,  referint  las  repetidas 
aparicions  del  espectre,  que  sovintejaren  en 
la  excursió  a  Italia;  cita  els  emporis  de  be¬ 
llesa  Pisa,  Nissa,  Florència  y  Venecià,  y  las 
ciutats  alpinas  de  la  vessant  italiana  y  de  la 
vessant  suissa,  visitadas  totas  junt  ab  George 
Sand,  en  el  qu’havfa  d’ésser  viatge  de  bodas 
d’aquells  amors  estranys,  que  acabaren  de 
fermentar  el  geni  en  la  inteligencia  del  poeta 
e  introduhiren  en  son  organisme  gèrmens  de 
mort  quina  tardansa  va  ésser  un  torment 
més.  Continua: 


(1)  Poesies ,  vol.  II,  pàg.  65.  —  París,  Charpen- 
tier,  1867. 

(2)  Une  hisioire  d'amour:  George  Sand  et  Alfred  de 
Musset,  pàg.  248.  —  París,  Havarri,  1897. 


Partout  ou  j’ai  voulu  dormir, 

Partout  oü  j’ai  voulu  mourir, 

Partout  oü  j’ai  touché  la  terre, 

Sur  ma  route  est  venu  s’asseoir 

Un  malheureux  vétu  de  noir 

Qui  me  ressemblait  comme  un  frère. 


Acaba  fent  dir  a  la  visió: 

...tu  m’as  nommé  par  mon  nom 
Quand  tu  m’as  appelé  ton  frère. 

Oü  tu  vas,  j'y  serai  toujours. 

Je  te  suivrai  sur  le  chemin, 

Mais  je  ne  puis  toucber  ta  main, 

Ami,  je  suis  la  Solitude. 

Quanta  veritat!  Precisafnent  l’autoécopia 
no’s  manifesta  més  qu’en  els  complerts  aban¬ 
dons,  en  la  inanitat  de  tots  els  auxilis,  en  la 
reculada  de  totas  las  amistats,  en  la  negació 
fins  de  las  propias  forsas,  es  a  dir,  en  las 
grans  soletats. 

El  cas  contrari,  això  es,  l’autoscopia  nega¬ 
tiva  en  sas  tres  formas,  quan  no’s  veu  el  re- 
flexe,  quan  no’s  veu  l’ombra  y  quan  no’s 
veu  el  propi  cos,  es  encara  menys  freqüent. 

E.  T.  W.  Hoffmann,  ab  aquell  mélier  mitj 
serio,  mitj  còmich,  tan  alemany,  y  quin  ad¬ 
mirable  maneig  comparteix  ab  en  J.  P.  F. 
Ricbter,  explica  la  vida  d’un  alucinat  d’aques¬ 
ta  classe  (i).  L’hèroe  de  la  Histoire  du  reflet 
perdu ,  en  la  reacció  violenta  d’un  apassiona¬ 
ment  que’l  fa  ésser  infidel  a  sa  muller,  creu 
haver  perdut  el  reflexe;  la  primera  no-visió 
la  té  en  el  viatge  de  fugida,  pera  lliurarse 
ab  la  distancia  de  las  seduccions  femeninas 
que  tem: 

II  venait  de  s’arrèter  dans  une  grande  ville,  son  cbe- 
val  fatigué  ayant  besoin  de  repos,  il  était  entré  dans 
une  auberge  et  il  avait  pris  place  à  la  table  d’hóte, 
nombreusement  garnie,  sans  prendre  garde  qu’en  face 
de  lui  pendait  une  belle  et  nette  glace. 

Y  al  veure  que’l  mirall  no  li  torna  la  seva 
imatge, ’s  pensa  que’ls  mossos  y  els  comen¬ 
sals  se’n  han  adonat,  surt  esverat,  puja  a 
cavall,  y  se’n  va  de  la  vila  creyent  que  la 
canallussa  pels  carrers  el  senyala  ab  els  dits. 
D’aquell  dia  endevant  fa  tenir  els  miralls  ta¬ 
pats,  y  no  s’hi  vol  mirar  may  per  por  de 
comprobar  que  no  té  reflexe. 

En  la  Casa  de  Ninas  (2)  d’Ibsen,  quan 
Rank  obté  la  complerta  certesa  de  la  seva 
desgracia,  parla  com  a  cosa  futura  d’un  cas 

(1)  Fantaisies  dans  la  ?nanière  de  Callot ,  París, 
Hachette,  1891;  pàg.  299. 

(2)  Traducció  Prozor,  París,  Savine,  pàg.  258, 


JOVENTUT 


93 


que  no  més  pot  coneixe  perque  li  hagi 
passat: 

Rank.  A  la  prochaine  mascarade,  je  serai  en  invi¬ 
sible. 

Helmer.  Quelle  farcef 

Rank.  II  y  a  un  grand  chapeau  noir...  As-tu  entendu 
parler  d’un  chapeau  qui  rend  invisible?  On 
le  met  sur  la  tète  et  personne  ne  vous 
voit... 

El  coneixement  més  o  menys  cert  de  la 
proximitat  de  sers  que’ls  sentits  no  han  po¬ 
gut  notar,  no  es  pas  cap  alucinació;  sembla 
més  aviat  la  sublimació  d’un  sext  sentit  que, 
per  no  tenir  encara  aparell  apropiat  en  l’or¬ 
ganisme,  no’ns  serveix  d’ordinari.  Es  molt 
versemblant  que’ls  peixos  de  las  corrents 
subterranias  (supervivents  o  paralels  d’espe- 
cies  fòssils  que  tenían  el  cap  cubert  de  pla- 
cas  poligonals  escatosas  pera  esmortir  l’efec¬ 
te  dels  xochs  que  la  mancansa  de  vista’ls 
impedia  evitar)  posats  de  nou  en  un  ambient 
saturat  de  vibracions  lluminosas,  sentirian 
en  las  terminals  perifèricas  del  sistema  nir- 
viós  una  serie  de  fenòmens  que’ls  obligarian 
a  modificarlas  fins  a  convertirlas  en  aparells 
visuals,  aptes  pera  transmetre  als  centres 
nirviosos  las  impressions  pera  ells  d’un  nou 
ordre.  Si  admetèm,  donchs,  l’anomenada 
electricitat  animal  (no  hi  ha  escrúpul  en  ferho 
perque’ls  sabis  de  veras  també  l’admeten) 
hem  de  figurarnos  cada  cos  humà  com  un 
aymant,  y  aplicantli  la  teoria  del  electre- 
magnetisme,  podrèm  representarnos  una  se¬ 
rie  de  linias  de  forsa,  eixint  del  cos  y  tornant 
a  n’ell,  que  seràn  tant  més  estesas  y  activas 
com  més  acusada  sigui  la  personalitat  (voli- 
tiva,  sensitiva,  inteiectiva)  del  home,  o  quan 
més  s’acusi  y’s  reforsi  aquesta  personalitat 
en  circunstancias  fortuhitas,  que  sols  las  pas¬ 
sions  poden  produhir  (i).  No  hi  ha  cap  dubte 
que  aquestas  linias  de  forsa,  ondulacions  o 
radiacions,  si  tinguessin  entre’ls  sentits  un 
orgue  apropiat  pera  recullirlas,  donarían 
lloch  a  una  nova  esfera  de  la  mentalitat. 
(Existiria  may  l’aparell  necessari?  Entre 
tant,  la  imperfecció  en  que’ns  trobém  ens 
obliga  a  referir  a  un  qualsevol  dels  sentits 
existents  las  impressions  que  a  despit  de  tot 
rebèm  en  circunstancias  anormals. 


(l'i  l.a  escassa  divulgació  actual  de  las  anomenadas 
radiacions  N ,  impedeix  establir  una  relació  qualsevol 
entre  una  y  altra  idea. 


Aixis  passa  també  en  el  drama  Antninelle 
Sabrier  (i),  estrenat  de  poch  a  Paris.  El  ma¬ 
rit  de  la  protagonista,  Germain  Sabrier, 
arriba  de  sobte  a  casa  seva  despréà  de  rebre 
la  terriblq^nova  de  que’ls  capitalistas  que  li 
havian  d’entregar  sos  capitals  refusan  con- 
fiarse  a  n’ell,  y  a  conseqüència  d’això,  la 
casa  de  banca  qu’ell  dirigeix  haurà  de  que- 
brar  d’una  manera  fraudulenta,  arrastrant  a 
molts  a  la  misèria  y  a  n’ell  al  presidi  y  a  la 
deshonra.  Lo  que  ignora,  y  potser  encara  es 
pitjor,  es  que  la  llar  ahont  ve  a  buscar  recon- 
fort  en  l’hora  de  la  desgracia  està  a  punt  de 
desferse;  al  entrar  ell,  la  seva  dóna  s’estava 
preparant  pera  fugir  ab  el  seu  estimat,  René 
Dangenne,  que  la  espera  a  fóra  al  jardí. 
Aquesta  proximitat,  ignorada  d’en  Germain, 
li  sugereix  la  idea  del  rival  y,  inconscient  de 
la  causa  que’!  fa  parlar,  desaconsella  a  la 
seva  dóna  l’amistat  d’en  René.  La  obsessió 
li  fa  dir  cosas  estranyas:  (fi  de  la  escena  XI, 
acte  II). 

Antoinette.  Qu’avez-vous  encore? 

Germain.  Taisez-vous.  Chut!  C’est  étrange.  .  J’ai 
l’impression  que  depuis  quelques  mo¬ 
ments  on  nous  observe...  qu’il  y  a 
quelqu’un  dans  le  jardin...  II  m’a 
méme  semblé  entendf«  des  pas. 
Antoinette.  Mon  pouvre  amil  Faut-il  que  vous  soyez 
bouleversé  et  malheureux. 

Germain.  C’est  vrai...  je  ne  sais  plus  oü  j’en  suis 
ni  ou  je  suis.  Je  deviens  fou.  A  de- 
main,  ma  chère  Antoinette. 

En  situacions  com  aquesta,  paraulas  sem¬ 
blants  han  sigut  posadas  en  boca  dels  prota- 
gonistas  per  autors  de  varias  nacionalitats; 
escullim,  ab  tot,  aquestas  que  revelan  ben  a 
las  claras  una  intensa  observació  personal, 
distingintse  en  això  dels  emmotllats  ab  que 
fan  aytals  escenas  altres  escriptors, 

Un  altre  cas,  en  que  hi  entra  per  molt  la 
decadència  d’una  familia:  El  desterro  y  la 
desgracia  dels  reys  a  qui  servian  ha  obligat 
als  Montagas  (2)  a  retirarse  a  la  sola  posses¬ 
sió  que’ls  hi  queda,  fent  una  vida  estreta, 
cultivant  la  memòria  dels  que,  en  el  trono, 
foren  sos  augusts  protectors  y  cuydant  la 
follia  de  Donna  Aldoina,  que  va  perdre  la 
rahó  en  las  terribles  escenas  del  destrona- 


(1)  Pièce  en  trois  actes  de  M.  Romain  Coolus, 
representée  en  novembre  1903  au  thèatre  du  Vaude- 
ville  L' Ilhcstraíion,  suplèment  al  N.°  3169. 

(2)  Gabriele  d’Annunzio.  I  Romanzi  del  Giglio. — 
Le  Vergini  delle  Rocce ,  Milano,  Treves,  1898  (pàgi- 
nas  272-276). 


94 


ENTUT 


ment.  Aquesta  boja  pesa  d’una  manera  enor¬ 
me  en  l’intelecte  de  tots  els  habitants  del  pa¬ 
lau,  fins  al  extrèm  de  que’l  més  degenerat 
del  seus  fills,  Antonello,  la  sent  intuitiva- 
ment  venir  desde  molt  lluny,  causantli  la 
seva  proximitat  fonda  pertorbació: 

— Eccolal  Eccola  che  viene!  —  barbettó  egli,  fuori  di 
sé,  volgendo  verso  il  viale  i  suoi  occhi  pallidi  che  pa- 
revano  dilatati  daU’allucinazione. — Eccolal  Senti? 

Perplesso  e  turbato  a  dentro,  io  da  prima  credetti 
ch’egli  si  sbigottirse  d’un  fantasma  prodotto  dalla  sua 
follia. 

No,  no  es  pas  un  fantasma,  sinó  la  vella 
princesa  que  mira  atònita  ab  sos  ulls  de 
morta-viva,  desde  la  cadira  de  mans  en  que’s 
fa  portar,  com  si  encara  estés  en  els  millors 
temps  del  séu  enlayrament. 

Imaginai  il  suono  reale  di  quella  voce,  in  quel  silen'* 
zfo,  il  dialogo  tra  quei  figli  devoti  a  un  sacrifizio  inu' 
mano  e  quella  madre  trapassata  per  la  follia  in  un  altro 
mondo  ov’ella  doveva  attrarli  inevitabilmente  l’uno 
dopo  l’altro  E  dal  mio  orrore  compressi  il  fremito  pro- 
fondo  di  repugnanza  istintiva  ch’era  stato  per  Anto¬ 
nello  un  avviso  misterioso,  non  diverso  da  quello  ond’è 
assalito  l’armento  nel  chiuso  all’  appressarsi  delia  fiera 
che  deve  divorarlo. 

Aquestas  notas  esquemàticas,  y  l’encara 
més  sumari  intent  d’explicació  que  las  acom¬ 
panya,  són  un  fruyt  més  de  l’admiració  cu¬ 
riosa  que  sempre  han  despertat  els  misteris 
de  la  vida  cerebral. 

Víctor  Oliva 


LA  Fí  DE  LA  SEGONA 
REPÚBLICA  ESPANYOLA 

He  tingut  un  somni  terrible.  He  somniat 
que  fullejava  un  dietari  escrit  per  un  barce¬ 
loní  del  any  1906,  ultim  any  de  la  segona  re¬ 
pública  espanyola.  Heusaqui  lo  qu’he  llegit, 
lot  somniant...  Però  no:  tot  plegat  seria  mas¬ 
sa  horrorós...  y  massa  llarch.  Reproduhiré 
tan  sols  el  dietari  corresponent  al  mes  d’octu¬ 
bre.  Ja  n’hi  ha  prou. 

Dia  1.  —  Els  carlins  del  Xato  del  Jep  en- 
tran  a  Igualada,  fusellant  als  voluntaris  ren- 
dits.  Entre’ls  voluntaris  s’hi  troba  mister 
Houston  Wright,  súbdit  americà,  director  de 
la  fàbrica  de  Pons  y  Raventós.  Indignació 
immensa  a  Barcelona  ab  aytal  fet  vandàlich. 
L’Ardid,  ministre  d’Agricultara,  pronuncia 
un  eloqüent  discurs  anunciant  el  càstich  dels 
culpables.  Insurrecció  dels  voluntaris  de  la 
República,  esporuguits  pels  fusellaments 
d’Igualada.  Saqueig  de  la  Seu  barcelonina, 
de  la  casa  Güell  y  del  Círculo  Ecuestre.  Pà- 
nich  general. 


Dia  2.  —  Segueix  el  desordre.  Incendi  del 
palau  de  la  Diputació.  La  Publicidad  fa  saber 
l’arribada  d’en  Salmerón.  Sembla  talment 
que  las  calamitats  s’empaytin.  En  Lerroux, 
'ministre  de  la  Governació,  baixa  del  exprés 
de  Madrid.  Ovació.  L’Ardid,  son  company 
de  ministeri,  que  ja’s  trobava  a  Barcelona, 
l’abrassa.  Esclata  una  bomba  carregada  ab 
nitro-glicerina.  Confusió  horrorosa.  La  poli¬ 
cia  sabreja  al  poble  sense  pietat.  Dispersió 
dels  lerrouxistas.  A  la  nit  té  lloch  un  meeting 
monstre  a  la  Casa  del  Pueblo.  En  Lerroux 
increpa  als  reaccionaris  ab  gran  energia; 
heusaqui  un  dels  seus  mellors  períodes:  Hay 
lenguas  mas  hediondas  que  el  pútrido  aliento 
del  marrano ,  que  la  viscosa  piel  de  la  sierpe 
nauseabunda ;  hay  cerebros  màs  repugnantes 
que  las  llagas  del  leproso ,  descarnados,  olien- 
do  à  matèria  corrompida;  pero  hay ,  ciudada- 
nos ,  algo  que  aun  es  peor ,  porque  nace  de  los 
pantanos  do  crecen  y  se  muliiplican  los  micro- 
bios  que  con  el  hombre  acaban;  y  ese  algo  es  el 
reaccionario ,  escòria  vil ,  sér  sin  sexo ,  mons- 
truo  castrado  que  se  multiplica  en  un  aquelarre 
sempilerno  para  mengua  y  baldón  de  la  noble 
Espanal 

Dia  3.  —  Heusaqui’l  nou  ministeri:  Presi¬ 
dència,  Salmerón;  Governació,  Lerroux; 
Instrucció  Pública,  Corominas  (Sebio);  Gue¬ 
rra,  Estévanez;  Marina,  Marenco;  Agricul¬ 
tura,  Adolfo  Marsillach;  Gracia  y  Justicia, 
Buxó;  Relacions  Estranjeras,  Benito  de  En- 
dara.  Decepció  general.  Incendi  del  Convent 
de  Santa  Clara.  Els  revolucionaris  enderro- 
can  l’esbelt  campanar  de  Santa  Agata. 

Dia  4.  —  El  Xato  del  Jep  derrota  als  repu¬ 
blicans  a  Sant  Feliu  de  Llobregat.  Fuga  de 
l’Ardid.  Fusellament  de  trescents  presoners, 
Saqueig  de  Sant  Feliu.  Els  republicans  bar¬ 
celonins,  com  venjansa,  enderrocan  els  claus¬ 
tres  romànichs  de  Sant  Pau  del  Camp  y  la 
fatxada  vella  del  Ajuntament.  En  Sanperey 
Miquel  (  batlle  )  dirigeix  la  paraula  a  las 
massas,  y  es  apedregat  sense  compassió.  In¬ 
tervenció  de  la  policia  republicana. 

Dia  5.  —  La  Publicidad  porta  un  telègrama 
anunciant  qu’en  Salmerón  no  pot  venir. 
Gravíssimas  novas.  El  govern  de  la  Unió 
americana  exigeix  reparació  per  la  mort  de 
mister  Houston  Wright,  demanant  el  fuse¬ 
llament  dels  assessins.  En  Salmerón  ofereix 
castigarlos.  En  Lerroux  marxa  a  Madrid. 
Las  turbas,  alashoras,  s’entregan  als  més 
execrables  excessos.  Es  assessinat  l’alcalde 
popular  Sanpere  y  Miquel. 

Dia  6.  —  Una  columna  de  13,000  republi¬ 
cans,  ab  artilleria  y  cavalleria,  menada  per 
en  Rodrigo  Soriano,  surt  de  Barcelona  a  fí 
de  castigar  al  Xato  del  Jep.  Entusiasme, 
frenesí,  deliri.  Crema  de  centres  autonomis- 
tas.  La  avantguarda  de  la  columna  cala  foch 
a  Sarrià  y  a  la  iglesia  de  Pedralbes. 

Dia  7.  —  El  Xato  del  Jep  sorprèn  de  nit, 
a  Valldoreix,  vora  Sant  Cugat  del  Vallès,  als 


JOVENTUT 


republicans  d’en  Soriano.  Desfeta  horrorosa. 
Els  carlins  no  perdonan  la  vida.  En  Soriano 
es  trossejat.  Incendi  del  gloriós  monastir  per 
el  Xato  del  Jep.  Al  saberse  la  nova  a  Barce¬ 
lona,  l’Ajuntament  y  la  Diputació  ’s  reunei¬ 
xen  en  sessió  permanent.  Destrucció  dels 
tramvías  elèctrichs.  Assessinat  dels  reaccio¬ 
naris  barcelonins.  Torturas  horrorosas.  Estat 
de  guerra.  Lluytas  pels  carrers.  A  la  nit  se 
restableix  la  tranquilitat. 

Dia  8.  —  Diu  La  Publicidad  que  ve  contra 
Barcelona  una  esquadra  americana,  per’apo- 
yar  la  nota  de  son  govern.  La  forman  els 
acorassats  Cavite  y  Santiago  de  Cuba ,  els 
creuhers  Manila  y  Sampson,  y  els  canoners 
Mac-Kinley  y  Dewey.  En  Girona  parla  de 
banderas  blancas.  Terror.  Censura. 

Día  9.  —  En  Marquina  convoca  al  poble 
devsnt  de  La  Publicidad  y  etjega  la  següent 
oda: 

No  has  muerto  no,  matrona  soberana; 
el  fúlgido  rubor  de  tus  mejillas 
se  extiende  como  un  mantó  vaporoso 
de  púrpura  oriental... 
y  ahoga  los  aullidos  impotentes 
del  vil  gusano  que  del  Caos  fué  hijo, 
tu  férrea  mano,  en  apretón  soberbio... 

Esvalot.  Corredissas.  Las  massas  cantan 
la  Jifarsellesa  d’en  Clavé.  Trencadissa  de  vi¬ 
dres.  La  policia,  a  cops  de  sabre,  neteja  la 
Rambla.  ^ 

'  Dia  10.  —  Las  forsas  d’en  Soriano,  degu¬ 
dament  reorganisadas  per  Gregori  Brau  (a) 
Aragonès,  plantan  cara  als  carlins,  vora  Mon- 
cada.  El  Xato  del  Jep  derrota  de  nou  als  re¬ 
publicans,  causàntelshi  grossas  perduas.  Fu- 
sella  als  presoners.  Els  revolucionaris  de 
Barcelona  volan  ab  dinamita’l  temple  en 
construcció  de  La  Sagrada  Familia  y  el  saló 
gòtich  de  la  Llotja.  L’Odón  de  Buen  acon¬ 
sella  l’extermini  dels  carlins. 

Dia  11.  —  Sesab  (per  La  Publicidad)  que’ls 
republicans  madrilenys  han  xiulat  a  en  Mar- 
sillach,  ministre  d’Agricultura,  y  li  han  donat 
dugas  bofetadas.  En  Buxó  ha  sigut  xiulat  a 
las  Corts.  Cau  el  ministeri.  A  Barcelona  con- 
tinúa'l  desordre. 


95 

Dia  12.  —  El  Xato  del  Jep  entra  a  Sant 
Marti  de  Provensals,  crema’ls  centres  repu¬ 
blicans  y  fusella  als  funcionaris  de  la  Repú¬ 
blica.  Meeting  a  la  plassa  de  Catalunya. 
L’Ardid  jura  exterminar  als  reaccionaris. 
Solsament  demana  homes...  y  pits.  A  la  nit 
el  Xato  arriba  a  la  plassa  de  Teruàn.  F’uga 
dels  revolucionaris  barcelonins  cap  al  Llo¬ 
bregat. 

Dia  13.  —  Se  sab  que  no  es  cert  que’l  Xato 
del  Jep  arribés  fins  a  la  plassa  de  Tetuàn. 
Tranquilitat  relativa.  Els  supersticiosos  la 
atribuheixen  a  ésser  dia  13. 

Dia  14.  — Al  Ajuntament  el  conseller 
Odón  de  Buen  califica  de  reaccionari  a  en 
Lerroux.  En  Junoy  el  defensa  Acaban  a 
trompadas.  El  públich»  xiula  al  Odón  de 
Buen. 

Dia  15  — Finis  Reipublicce.  La  esquadra 
americana  arriba  a  Sitges,  destruhint  el  Cau 
Ferrat  y  la  estatua  del  Greco.  Protestas  d’en 
Santiago  Rusinol.  Deixa  de  publicarse  La 
Publicidad.  Anarquia  absoluta.  En  Junoy 
s’amaga.  Campi  qui  pugui! 

Dia  16.  —  Lladres  y  assessins,  sense  cap 
autoritat  (!)  que’ls  vigili,  surten  al  carrer 
sembrant  la  mort  y  la  desolació.  A  la  nit 
s’ouhen  al  lluny  las  canonadas  de  la  esqua¬ 
dra  americana  contra  la  esquadra  d’en  Be- 
ranger,  composta  d’un  canoner  de  tersa 
classe  y  de  tres  escampavias.  A  las  dugas  del 
matí  la  esquadra  americana  arriba  a  Barce¬ 
lona.  Rendició  de  la  capital  catalana. 

Dia  17.  —  A  la  matinada  desembarca  a  la 
porta  de  la  Pau  un  destacament  d’infanteria 
de  marina  del  acorassat  Cavite.  Els  badochs 
van  a  veure  als  marins  americans.  cQuè  pas¬ 
sarà?  No  ho  sabèm:  sols  se  sab  qu’ha  fugit 
en  Salmerón  y  ha  caygut  la  República.  Veu- 
rém!  Mentres  tant  ix  un  sol  esplèndit.  El  jorn 
es  magnifich,  contrastant  ab  nostras  mise- 
rias.  Els  americans  pujan  Rambla  amunt. 
Oh,  Salmerón!  {Ahónt  ens  has  dut?...  Enca¬ 
ra  ho  has  fet  més  malament  que  l’any  1873!... 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


Avar,  cor  de  metall,  que  t’embruteixes 
disfressant  ab  misèria  ton  tresor; 
luxuriós,  que  ab  mantell  de  pur  amor 
ta  fam  de  carn,  hipòcrita,  encubreixes; 

malvat,  que  ab  capa  d’amistat  traheixes 
al  que  l’obre  las  portas  del  séu  cor; 
dòna,  que  vens  ta  mà,  per  la  sed  d’or, 
al  home  qu’en  secret,  potsè,  aborreixes; 


tonto,  buyt  de  cervell,  que  fas  el  sabi; 
els  que  os  amistansèu  ab  la  mentida, 
enllotant  ab  sa  baba  vostre  llabi; 

hipòcritas,  farsants,  gent  envilida: 
afora  la  caretal  que  s’acabi 
el  carnaval  ridícul  de  la  vidal 

Pere  Riba  y  Ferrer 


EL  CARNAVAL  ETERN 


96 


JOVENTUT 


QUELCOM  SOBRE  LAS  BASES  DE  MANRESA 


atalanista  com  el  qui  més, 
defensor  incansable  de  nos- 
tras  sanas  doctrinas  per  és¬ 
ser  ellas  las  que  primera¬ 
ment  y  d’una  manera  directa 
entraren  en  mon  corfentme 
sentir  el  desitj  de  viure  pera  lluytar  en  de¬ 
fensa  de  Catalunya,  no  puch  menys  de  donar 
ma  opinió  en  un  assumpto  que  considero  de 
vital  interès  pera  tan  noble  causa.  Me  refe¬ 
reixo  a  la  qüestió  de  si  es  o  no  indispensable 
la  reforma  de  las  Bases  de  Manresa:  qüestió 
altament  delicada  y  que  déu  tractarse  ben 
desapassionadament.  Aixís  veuré  de  ferho, 
portat  por  l’anhel  de  que  progressi  nostra 
causa;  y,  com  a  obrer,  tractaré  la  qüestió  en 
el  terreno  en  que  verdaderament  se  m’impo¬ 
sa,  en  el  social. 

Es  innegable,  per  més  que  sigui  de  doldre, 
que  dintre’l  Catalanisme  no  hi  abunda  la 
classe  obrera;  y  si  volguéssim  esbrinar  y  ana- 
lisar  las  causas,  ne  trobariam  moltas  que  jus- 
tificarían  aqueixa,  més  que  indiferència,  re¬ 
pugnància  que  sent  l’obrer  pera  venir  a 
sumarse  a  nostras  fïlas.  Examinaré  aquestas 
causas  sols  en  part,  pera  no  ferme  pesat. 

L’obrer,  portat  per  las  corrents  qu’avuy 
dominan  envers  un  radicalisme  justificable 
en  lo  social,  ja  que  cerca  apoyarse  en  una 
lley  única  com  a  base  de  la  pau  humana,  o 
bé  portat  per  ressentiments  que  parteixen  del 
concepte  exagerat  que  té  del  sagrat  cumpli- 
ment  de  la  lley  divina,  mal  reglamentada  y 
pitjor  cumplerta  pels  apòstols  d’ella,  s’ha 
declarat  en  guerra  oberta  contra  tot  això 
qu’ell  creu  perniciós,  y  no  transigeix  ab  res 
que  a  n’això  s’assembli,  qu’ho  signifiqui  o 


que  s’hi  aproximi  tan  sols  en  el  sentit  de  tole¬ 
rància,  veyenthi  com  hi  veu  un  enemich  irre¬ 
conciliable  de  sa  justa  reivindicació. 

Fóia  llarch  analisar  totas  las  causas 
qu’han  produhit  semblants  efectes,  y  ademés 
fóra  tal  volta  inoportú  o  imprudent.  Mon  ob¬ 
jecte  es  insistir  en  que  seria  un  gran  bé  pel 
Catalanisme  la  reforma  immediata,  o  més 
ben  dit,  supressió  de  la  base  transitòria  en 
lo  que  atany  a  la  qüestió  religiosa.  L’obrer  pot 
no  haver  perdut  la  fe.  mes  ha  perdut  la  espe; 
ransa  de  que  li  pugui  aportar  cap  bé  la  religió 
tal  com  avuy  se  practica,  y  com  qu’en  la  base 
transitòria  s’accepta  lo  que  a  n’ell  li  es  odiós, 
heusaquí’l  mur  que  impedeix  que  aqueixa 
classe  eminentment  democràtica  vingui  a 
aportar  son  valiós  esfors  a  la  causa  de  Cata¬ 
lunya. 

Cap  Estat  modern  lliberalment  constituhit 
déu  avuy  en  dia  donar  protecció  a  cap  religió 
determinada.  Las  disposicions  qu’ell  dicta,  si 
bé  més  en  gran,  són  com  las  que  surten  de 
la  junta  directiva  d’un  organisme  social,  en 
el  que  déu  haverse  de  respectar  tota  mani¬ 
festació  de  caràcter  particular  en  qüestió  re¬ 
ligiosa,  que  d’aquesta  manera  estàn  consti- 
tuhidas  las  agrupacions  socials  organisadas 
baix  un  fi  comú.  Dels  estatuts  d’aytals  agru¬ 
pacions  se’n  desprèn  la  més  respectuosa  tole¬ 
rància  en  tot  lo  que  atany  a  qüestions  de 
conciencia  individual,  lograntse  aixis  la  soli¬ 
daritat,  qu’es  la  forsa  y  es  la  victorià  en  la 
lluyta. 

Dos  camins,  per  cert  ben  oposats  l’un  al 
altre,  segueix  avuy  l’obrer:  l’un  es  el  que  con- 
duheix  a  la  constitució  democràtica,  y  l’altre’l 
que  va  de  dret  a  lo  que’n  diriam  «govern  de 


JOVENTUT 


97 


cadascú  per  cadascú»,  o  sigui  l’anarquia.  Se¬ 
gons  segueixen  un  o  altre  d’aquests  dos  ca¬ 
mins,  podríam  classificar  de  dugas  classes  als 
obrers:  en  vulgars  y  en  intelectuals.  Als  pri¬ 
mers  el's  veureu  fer  via  per  pedregosos  via¬ 
ranys,  sempre  vacilant,  mal  orientats,  perduts 
entre  la  negror  pregona  d’una  ignorància  que 
sers  miserables  pera  son  profit  explotan.  Als 
segons  veurèulos  sempre  ab  la  testa  enlayre, 
fixa  la  vista  en  son  ideal,  lluytant  enèrgica¬ 
ment  per’assolirlo  un  dia.  Els  uns  esmersant 
sas  energias  en  defensa  d’una  forma;  els  al¬ 
tres,  més  pràctichs,  aclarida  sa  pensa  per  l’es¬ 
tudi,  no  creuhen  ja  en  la  forma  d’una  organi- 
sació  política,  puig  han  posat  sa  esperansa  en 
la  individualitat  més  absoluta,  que  no  es  al¬ 
tra  cosa  que  l’autonomia  en  son  grau  radica- 
lissim. 

El  socialisme  dit  parlamentari  s’emporta 
també,  encara  que  no  gayre  nombrós,  un 
nucleu  d’individuus:  però  a  n’aquests  els  veu- 
rèu  igualment  lluytar  per  lo  insubstancial 
d’una  forma,  com  els  primerament  esmen¬ 
tats.  jAhónt  trobariam,  donchs,  el  nostre 
nucleu?  Difícilment  puch  precisarho  en  las 
actuals  circunstancias.  Els  qui  podrían  venir 
a  engroxir  las  filas  del  Catalanisme,  ja  han 
perdut  del  tot  la  fe  en  el  simbolisme  de  las 
ideas  de  colectivitat,  ja  no’ls  mou  l’ardidesa 
que  puguin  motivar  els  colors  més  o  menys 
llampants  d’una  bandera,  ja  no’s  capfïcan 
poch  ni  molt  per  lo  que  pot  haver  sigut  la 
terra  que’ls  ha  vist  neixe...  això  que  a  nosal¬ 
tres  ens  inspira  aquesta  sed  de  llibertat  pen¬ 
sant  en  la  nostra.  Troban  que’l  pa  guanyat 
suhant,  es  en  tot  el  món  per  un  igual  gustós; 
y  deixantse  de  convencionalismes,  l’obrer  in- 
telcctual,  qu’es  l’únich  que,  poch  més  o 
menys,  podria  venir  ab  nosaltres,  s’ha  llen- 
sat  al  camp  del  cosmopolitisme,  perque  con¬ 
sidera  que  la  patria  pera  ell  es  allà  hont  té  la 
vida  assegurada  mitjansant  el  trevall  que  la 
informa. 

Ara  bé:  si  entre’ls  obrers  d’aquest  ordre 
n’hi  ha  alguns  qu’en  un  moment  de  calma 
consideran  que  certs  radicalismes  no  portan 
a  res  en  las  circunstancias  actuals;  si,  deguta 
aquestas,  se  fessin  càrrech  de  que  la  evolució 
es  per  ara  l’únich  medi  d'arribar  al  fi  que’s 
proposan;  si,  devant  de  la  propaganda  que 
fem  dels  nostres  ideals,  estudiessin  un  mo¬ 
ment  nostre  programa,  ipot  dirse  que  s’hi 


abrassarían  entusiasmats?  No:  qu'entre  ells 
y  nosaltres  veurían  aixecarse  un  gran  mur' 
Donchs  es  qüestió  de  que  aquest  mur  caygui 
com  més  prompte  millor,  si  no  volèm  tenir 
nostra  idea  estancada  en  un  número  d’indivi¬ 
duus  sempre  relativament  petit,  que  no  po- 
dràn  may  trèurela  del  pas  ordinari  pera  llen- 
sarla  ab  volada  gegantina  al  fi  que  li  es  na¬ 
tural  y  que’ns  proposém. 

No  voldria  que’ls  que  tenen  fe  en  l’actual 
organisació  de  las  Bases  y  creuhen  que  sa 
modificació  es  imprudenta,  vegessin  en  mi 
l’esperit  sectari,  mogut  sempre  per  la  intole¬ 
rància.  *No:  que  a  exposar  mon  parer  sols 
m’hi  mou  un  amor  infinit  per  nostra  Cata¬ 
lunya.  Com  a  obrer,  dintre’l  medi  social  que 
contínuament  me  volta,  sols  puch  parlar  de 
la  manera  que  parlo.  Vinch  observant  qp’en 
els  meetings  y  en  la  propaganda  per  escrit,  se 
puntuaiisa  bastant  la  nota  en  lo  que  se’n  diu 
qüestió  social,  y’s  lluyta  pera  demostrar  al 
obrer  que  nostre  programa  es  el  que  té  més 
caràcter  progressiu;  però  com  que  sempre 
se  li  fa  veure  en  part  y  may  del  tot,  a 
la  fi’s  dóna’l  resultat  que  forsosament  ha  de 
donarse:  que  al  veure  l'obrer  las  Bases  per 
sos  propis  ulls,  ab  rialla  irònica  las  despre- 
cía  perque  en  el  tot  d’ellas  no  hi  veu  sinteti- 
sada  la  seva  aspiració.  Y  parlo  per  pròpia 
experiencia,  com  difícilment  hi  poden  parlar 
aquells  que,  abrassats  al  Catalanisme,  degut 
a  son  modo  de  viure  estàn  distanciats  del 
camp  obrer.  Tot  aquell  qu’en  contacte  ab 
l’obrer  viu,  estich  completament  convensút 
que  ha  de  parlar  forsosament  com  jo  en 
aquests  moments  ho  faig. 

Finalment  :  la  no-modifïcació  de  Bases 
portaria  la  esquerra  del  Catalanisme,  que 
ja  avuy  sembla  mostrarse,  si  bé  no  d’una 
manera  declarada  per  no  oferirse  ocasió. 
Sols  me  resta  dir  que  jo  trobaria  aqueix 
extrèm  convenient  sempre  y  quan  hi  ha¬ 
gués  tossuderia  en  voler  mantenir  l’actual 
organisació  del  Catalanisme  (en  lo  referent  a 
las  bases  transitorias).  En  cas  contrari,  no 
s’arribaria  a'  aytal  extrèm  perque  las  dugas 
tendencias  podrían  fer  sa  via  donantse  las 
mans  com  ara,  portadas  d’armònica  aspi¬ 
ració. 

No  sé  si  he  pogut  exposar  ab  claretat  mon 
parer.  Ho  dubto,  perque  són  escassos  mos 
estudis  y  escassa  per  tant  ma  instrucció.  Ni 


98 


JOVENTUT 


la  pedanteria  ni  la  vanitat  m’han  mogut  a 
escriure  aquest  article,  ni  molt  menys— ho 
repeteixo — cap  instint  sectari,  sinó  sols  mon 
amor  a  Catalunya,  qu’he  demostrat  en  quan- 
tas  ocasions  m’ha  sigut  dable,  com  podrían 
justificarho  mos  companys  de  causa.  Lo 
qu’he  escrit  es  fill  de  mas  conviccions  indivi¬ 
duals,  puig  conscient  en  mon  modo  de  pen¬ 
sar,  no’m  moch  com  la  massa  a  voluntat  dels 
altres. 

Acabo,  donchs,  demanant  una  prompta  mo¬ 
dificació  en  las  Bases  que  regulan  nostra 
idea,  completament  convensut  de  que  aixís 
fentho,  veurèm  nostra  causa  fer  via  a  pas  de 
gegant.  De  lo  contrari,  veurèm  mimvar  de 
dia  en  dia  y  desferse  gradualment  aqueixa 
organisació  de  forsas  que  fa  del  Catalanisme 
una  verdadera  qüestió. 

Agustí  Pedret  y  Miró 


TEATRES 

Els  Teixidors  de  Silesia. 

'  Sembla  que’!  drama  d'en  Hauptmann  fou 
inspirat  en  un  fet  històrich:  la  revolta 
dels  teixidors  d’aquella  encontrada  per  allà 
l’any  1840,  que  costà  molta  sang  y  fou  molt 
difícil  de  reprimir.  Aquella  revolta  fou  la 
revolta  dels  miserables  de  baix  contra’ls 
egoistas  de  dalt,  y  el  drama  d’en  Hauptmann 
es  el  drama  d’aquella  misèria  y  d’aquest 
egoisme.  No  es  l’obra  d’un  sectari:  es  l’obra 
d’un  observador  que,  ab  tot  y  ésser  compas¬ 
siu,  no’s  deixa  enlluhernar;  y  si’ns  pinta  als 
miserables  teixidors  patint  un  calvari  horri¬ 
ble  de  privacions  y  de  dolor,  no  per  això 
deixa  de  mostrarlos·  tal  com  són  en  la  reali¬ 
tat,  es  a  dir:  un  conjunt  d’homes  ab  las  sevas 
passions,  defectes  y  vicis,  que  la  ignorància 
per  una  part,  y  la  exacerbació  que  la  misèria 
porta  en  si  per  l’altra,  transforma  en  sers 
rencorosos  y  venjatius.  No, d’autor  no  tracta 
pas  d’amagar  els  defectes  d’aquells  misera¬ 
bles:  tant  es  aixis,  que’ns  en  pinta  alguns  ab 
tochs  bon  xich  repulsius,  y  quan  en  el  curs 
del  drama  la  revolta  esclata,  no  deixa  de 
fernos  veure  que  també  hi  ha  vicis  y  baixas 
passions  entre’ls  homes  que  pateixen,  vicis  y 
passions  que’s  fan  més  sensibles  ab  la  exal¬ 
tació  de  la  lluyta.  Però  l’autor  Si  no  justifica 
aquests  excessos,  els  troba  naturals,  y  no  hi 
ha  dubte  que  del  conjunt  de  l’obra  se'n  des¬ 
prèn  un  gran  esperit  de  commiseració  pels 
que  pateixen  y  de  protesta  enèrgica  pels  do¬ 
minadors. 

Lo  qual  no  vol  dir  que’ns  pinti  a  aquests 
ab  colors  massa  negres.  Ni  l  fabricant  Dreis- 
siger,  ni  la  seva  senyora,  ni’l  pastor  protes¬ 


tant,  ni  las  autoritats,  són  més  dolents  de  lo 
que  ho  solen  ésser  la  generalitat,  y  en  el 
transcurs  de  l’obra  veurèm  qu’ells  mateixos 
justifican,  ab  rahons  que  no  deixan  de  tenir 
son  pes,  la  seva  conducta  y  els  seus  actes. 
Sols  en  algun  tipo,  per  exemple  en  Pfeifer, 
el  contramestre,  l’autor  se  mostra  inflexible. 
Adulador,  ambiciós  y  venjatiu,  es  un  tipo 
model  dels  que  havent  pujat  del  no  res  con- 
centran  el  séu  odi  sobre’ls  sers  qu’encara  són 
lo  que  un  dia  foren  ells,  y  pateixen  lo  que 
un  dia  ells  mateixos  patiren.  Però  fóra 
d’aquest  tipo  y  algún  altre  de  secundari,  els 
demés  no  passan  d’ésser  un  terme  mitj  en 
quant  a  crudeltat  y  egoisme.  Y  es  que,  com 
ja  he  dit  avans,  l’autor  vol  abrassar  el  pro¬ 
blema  social  en  son  conjunt,  y  si  bé  l’acció 
dramàtica  l’obliga  a  concretar  els  tipos  y  las 
situacions  escènicas  pera  "donar  vida  al  qua¬ 
dro, ’s  veu  ben  bé  que  la  seva  intenció  es 
generalisar,  es  a  dir,  pintarnos  la  misèria  ab 
tota  sa  brutalitat  y  ab  totas  la%.conseqüen- 
cias  que  d’ella,  qu’es  mala  consellera,  se’n 
desprenen,  y  al  mateix  temps  pintarnos  lo 
inhumà  de  la  organisació  social  moderna, 
basada  única  y  exclusivament  en  l’egoisme 
dels  poderosos.  Potser  al  final  de  l’obra  es 
allà  hont  se  veu  més  clara  la  idea  del  autor. 
El  vell  trevallador  Hilse,  un,  verdader  cre- 
yent  que  impassiblement  s’ha  sacrificat  per 
sa  patria  y  son  rey,  y  que  impertorbable 
aguanta  totas  las  injusticias  d’aquest  món 
esperant  la  gran  justícia  del  altre,  cau  mort 
per  una  bala  al  costat  de  son  teler,  quan  els 
seus  companys  y  fins  tots  els  individuus  de 
la  seva  familia  l’han  deixat  sol  pera  corre  a 
la  lluyta  y  fer  fugir  L.s  soldats  de  la  lley  y 
de  la  forsa  bruta.  No,  ja  no  hi  creuhen  com 
hi  cregueren  un  dia  en  una  justícia  ultra- 
terrena,  0  en  tot  cas  pensan  que  la  d'aqui 
baix  déu  ésser  tallada  pel  patró  d’aquella  de 
dalt,  puig  que  al  cap  y  a  la  fi,  que  hi  hagi 
una  justícia  verdadera  al  altre  món,  no  déu 
ésser  obstacle  pera  que  n’hi  hagi  també  una 
de  verdadera  en  aquest. 

Per  tot  això,  el  drama  d’en  Hauptmann 
me  sugestiona.  Jo  veig  en  ell  el  crit  d’alerta 
que  dóna  un  esperit  independent:  Els  temps 
de  la  superstició,  del  renunciament  y  de  la 
conformitat  que  convertian  als  llops  en 
anyells,  ha  passat  pera  no  tornar,  y  las  ideas 
humanitarias  d’uns  quants  esperits  clarivi¬ 
dents  més  0  menys  ben  compresas  pel  poble, 
van  estenentse  arreu  convertint  els  anyells 
en  llops.  Cal,  donchs,  tenirho  en.  compte, 
perque  si  un  anyell  se  deixa  degollar  fàcil¬ 
ment,  un  llop  afamat  no  té  pas  aturador. 

Aquesta  concepció  tan  ampla  no  la  desen¬ 
rotlla  l’autor  en  un  drama  ben  lligat,  sinó 
en  una  serie  de  quadros  que  li  permeten  pre¬ 
sentar  una  munió  de  tipos  trets  de  la  ma¬ 
teixa  realitat  y  que  sintetisan  la  situació  mo¬ 
ral  d’un  estament  que  lluyta  per  la  existèn¬ 
cia,  enfront  d’uns  altres  tipos  també  molt 


JOVENTUT 


99 


ben  copiats  que  sintetisan  la  situació  moral 
d’un  altre  que  tracta  de  defensar  els  privile¬ 
gis  consagrats  per  la  tradició  y  la  lley. 

El  primer,  segón  y  tercer  actes  són  d’expo¬ 
sició.  En  els  dos  primers  descriu  l’autor  la 
misèria  dels  teixidors  que  veuhen  escatimat 
el  miserable  preu  ab  que  paga’l  fabricant  el 
séu  penós  trevall.  Els  crits  de  desespero  y 
d’angunia  surten  sincers  del  cor  d’aquells 
miserables  estemordits,  contrastant  ab  las 
bromas  y  sarcasmes  del  fabricant  y  els  seus 
dependents,  en  el  primer  acte.  En  el  segón 
hi  trobém  una  familia  de  teixidors  que,  a 
pesar  de  la  seva  activitat,  sols  arriban  a  viure 
de  miracle,  ab  el  demà  incert  y  tenebrós. 
Una  nota  ben  irònica  ve  a  donar  relleu  a 
aquest  quadro,  y  la  dóna  Gceger,  el  parent 
de  !a  familia,  gandul  ja  de  petit,  qu’ha  sabut 
trobar  el  secret  d’una  vida  fàcil  en  el  quartel. 
Fent  de  soldat,  obehint  cegament,  adulant 
sense  treva  y  humiliantse  sempre,  logra  fer- 
se  estimar  del  seus  superiors,  que’l  citan  com 
a  model  d’homes:  d’homes  de  guerra,  o  carn 
de  canó.  En  el  tercer  acte  esclata  la  espurna 
que  dóna  lloch  a  la  revolta.  Lo  qu’estava  la¬ 
tent  y  sols  esperava  un  pretext  pera  exterio- 
risarse,  esclata  de  sobte  ab  motiu  d’una  dis¬ 
puta  de  cafè  entre’l  representant  de  l’autori¬ 
tat  que  ve  a  intimar  als  teixidors  que  deixin 
de  cantar  una  cansó  injuriosa  pera’ls  fabri¬ 
cants,  y  un  obrer  qu’ha  tingut  ja  altras  vega- 
das  qüestions  ab  aquell.  Aquest  quadro, 
sens  dubte’l  millor  del  drama  per  son  color 
y  per  la  riquesa  y  varietat  de  tipos  qu’en  ell 
intervenen,  se  clou  ab  la  sortida  dels  teixi¬ 
dors  excitats,  que  cantan  la  cansó  prohibida 
preludiant  la  desfeta  que  vindrà  després. 

En  el  quart  acte  som  a  casa  del  fabricant 
Dreissiger,  y  en  ella’ns  presentan  l’autor  a 
tots  els  representants  del  ordre  social.  El 
pastor,  un  bon  pastor  que  arribat  el  cas  sa¬ 
brà  exposar  sa  vida  en  cumpliment  de  sa 
missió  de  pau,  y  las  autoritats  locals,  qu’en- 
soperbidas  ab  el  prestigi  d’ésser  autoritats 
no  estaràn  a  la  altura  del  conflicte,  y  en  fí, 
la  mateixa  familia  y  dependencia  del  fabri¬ 
cant,  que  tol  d’una  compendràn  la  seva 
gravetat  y  fugiràn  vergonyosament  devant 
d’aquell  mateix  poble  qu’avans  superbament 
insultavan.  L’acte’s  clou  ab  la  entrada  dels 
teixidors  a  la  casa  del  rich,  que  destruhiràn 
rencorosament. 

Del  ultim  acte  ja  n’he  parlat  avans. 

Tal  es,  lleugerament  esbossat,  el  drama 
d’en  Hauptmann,  que  jo  crech  qu’es  un  gran 
y  hermós  drama;  en  primer  lloch  per  l’elevat 
sentit  moral  que  l’inspira,  y  en  segón  lloch 
perque,  encara  que  dramàticament  sigui  des¬ 
igual  en  els  diferents  quadros,  hi  trobém  una 
serie  de  tipos  dibuixats  ab  una  fermesa  y  una 
veritat  incomparables,  y  al  mateix  temps  un 
estudi  de  las  passions  humanas  y  dels  vicis, 
defectes  y  preocupacions  de  to'tas  las  classes 
socials  fet  ab  una  penetració  e  imparcialitat. 


Y  tot  això  descrit  ab  una  franquesa  que  arri¬ 
ba  fins  a  la  brutalitat  y  dit  ab  frase  tan  grଠ
fica  y  enèrgica  com  requereix  la  situació. 

Tot  lo  dit  se  refereix  al  drama  d’en  Haupt¬ 
mann,  no  a  la  traducció  que’ns  donaren.  S’ha 
dit,  fins  crech  qu’ho  han  dit  alguns  critichs, 
que  la  traducció  era  admirable.  Me  sab  molt 
greu  trèurels  de  son  erro.  Pocas  vegadas  he 
vist  jo  representar  una  obra  ab  tan  poch  res¬ 
pecte  pera  l’autor.  En  primer  lloch — y  deixant 
de  baüda  que’l  català  dels  senyors  Jordà  y 
Costa  es  un  català  molt  dubtós — sembla  que 
els  traductors  no  s’hagin  atrevit  a  conservar 
el  llenguatge  gràfich,  enèrgich  y  expressiu 
que  trobém  en  las  traduccions  italiana  y  fran¬ 
cesa,  sobre  tot  aquesta,  llenguatge  que  dóna 
gran  intensitat  al  quadro.  Jo  comprench  molt 
bé  que  hi  hagi  orellas  sensibles  que  no  vul¬ 
guin  sentir  certas  expressions,  y  que  hi  hagi 
plomas  delicadas  que  no  vulguin  escriure 
determinadas  frases  y  paraulas:  aquellas  no 
deuhen  anar  a  sentir  els  Teixidors ,  aquestas 
no  deuhen  traduhirlos. 

Però  encara  hi  ha  més.  Jo  qu'he  llegit 
detingudament  las  traduccions  francesa  e  ita¬ 
liana — que  són  casi  bé  iguals  en  quant  a  li¬ 
terals — puch  afirmar  qu’en  la  representació 
donada  pel  «Teatre  íntim»  se  va  tallar  per  lo 
menys  una  quarta  part  de  l’obra.  Això  sí,  els 
talls  són  fets  un  xich  per  aquí,  un  xich  per 
allà;  d’escena  potser  no  n’hi  falla  cap;  però 
lo  qu’es  de  frases,  entre  ellas  las  més  enèrgi- 
cas  y  punyentas,  ho  repeteixo,  ens  ne  que¬ 
daren  a  deure  al  menys  una  quarta  part. 

Sols  ne  daré  una  proba,  entre  cinquanta 
que’n  podria  donar: 

Al  final  de  l’obra  surt  la  nena  filla  de  la 
Lluisa,  que  diu  textualment  aquestas  parau¬ 
las:  «Avi,  avi,  els  teixidors  fan  fugir  de  la 
vila  als  soldats;  han  assaltat  la  casa  d’en  Die- 
trich  y  han  fet  allí  lo  mateix  que  feren  a  casa 
d’en  Dreissiger.  Avi?...  (La  nena  espantada, 
se  mira  al  avi,  se  fica  un  dit  a  la  boca  y  s’acos¬ 
ta  cautelosament  al  mort.)  Avi!.,.»  Donchs 
bé:  ni  tan  sols  va  sortir  la  nena. 

{Quí’n  té  la  culpa  de  tot  això?  Sense  cap 
dubte  y  en  primer  terme’ls  traductors,  puig 
fins  suposant  que’l  director  artistich — lo  qual 
jono  ho  crech — els  hi  hagués  demanat  que  ta¬ 
llessin,  ells  no  devian  accedir.  Si  tenían  con- 
ciencia  artística,  avans  que  permetre  una 
profanació  devian  retirar  l’obra.  Lo  qual  no 
obsta  pera  que,  donadas  las  especials  cir- 
cunstancias  que  concorren  en  en  Gual  y  el 
«Teatre  íntim»,  no  cregui  jo  qu’en  Gual  hi 
té  també  molta  culpa.  Jo  crech  qu’en  Gual 
tenia  la  obligació  de  no  acontentarsen  de  la 
traducció  catalana  y  fer,  per  exemple,  lo  que 
he  fet  jo  que  hi  tinch  menys  obligació  qu’ell, 
això  es:  en  defecte  de  llegir  l’original — si  per 
un  cas  no  sab  l’alemany,  com  jo  no  sé — llegir 
las  traduccions  francesa  o  italiana.  Y  qu’en 
Gual  no  las  ha  llegidas,  servintnos  aixis  una 
traducció  tan  dolenta,  ho  vaig  a  demostrar 


JOVENTUT 


IOO 

ab  arguments  que’m  serviran  també  pera 
ferli  càrrechs  per  la  mala  interpretació  y  pre¬ 
sentació  qu’ha  donat  a  l’obra,  exceptuant  el 
tercer  acte  que’ls  hi  va  sortir  molt  rodó. 

Si  en  Gual  hagués  llegit  una  de  ditas  tra¬ 
duccions,  hauria  vist  en  la  primera  plana 
aquests  fragments  d’acotació  que  traduhei- 
xo:  «...  Es  un  dia  fosch  de  fi  de  maig.  El  re- 
lotge  marca  mitjdia.  La  majoria  dels  treva- 
lladors  presents  tenen  un  posat  com  si’s  tro¬ 
bessin  en  el  banch  dels  acusats  esperant  una 
sentencia  pera  ells  de  vida  o  mort.  Tots  fan 
aquell  posat  de  sumissió  caracteristich  del 
qui  reb  una  almoyna  y  que  sentint  que  única¬ 
ment  són  tolerats,  acaban  a  copia  d’humilia¬ 
cions  per  ferse  lo  més  petits  possible.  Els 
homes,  molt  semblants  entre  ells,  són,  en  sa 
majoria,  sers  de  pit  enfonsat,  miserables  que 
tussen,  y  d’una  palidesa  malsana:  víctimas  del 
teler,  quins  genolls  s’han  encorvat  a  forsa 
d’estar  assegu-ts.  Las  llurs  dònas,  a  primera 
vista,  són  menys  tipicas;  apareixen  deixadas, 
lassas  y  frisosas,  en  tant  que’ls  homes  mos- 
tran  encara  una  certa  gravetat  planyívola. 
. . » 

Y  al  final  del  acte  quart,  aquets  altres  frag- 
mets: 

«(La  escena  queda  per  uns  moments  sobta¬ 
ria.  Els  vidres  de  la  finestra  cauhen  a  trossos. 
Un  cop  fort  fa  tremolar  tota  la  casa:  poch 
després  se  sent  un  formidable  Visca!  Després 
silenci.  Al  cap  d’uns  segons  se  sent  que  la 
gent  puja  cautelosament  la  escala  que  mena 
al  primer  pis,  entre  breus  y  continuats  crits 
d’estupor  :  «Cap  a  la  esquerra — més  amunt  — 
pssit... — a  poch  a  poch— a  poch  a  poch— no 
empènyer— anèm  de  juerga— entra  tu, — no, 
entra  tu!»  En  el  dintell  de  la  porta  apareixen 
teixidors  y  teixidoras  joves  que  no  s’atrevei¬ 
xen  a  entrar  y  s’animan  recíprocament.  Poch 
després  dominan  las  sevas  vacilacions,  y  els 
teixidors  y  teixidoras,  miserables,  macilents, 
alguns  d’ells  malalts  y  tots  mal  girbats,  ínva- 
deixen  el  saló  y  el  quarto  d’en  Dreissiger,  mi- 
rantho  tot  ab  certa  por  però  ab  curiositat. 
Algunas  noyas  s’asseuhen  en  els  sofàs  pera 
veure  si  s’hi  està  bé;  se  forman  grupos  que 
miran  estúpidament  la  seva  imatge  reflectida 
pel  gran  mirall.  Alguns  teixidors,  més  deci¬ 
dits,  pujan  sobre  las  cadiras  pera  mirarse’ls 
quadros  y  despenjarlos.  Sempre  n’arriban  de 

nous.) .  . 

. » 

Ara  bé:  el  tonto  més  tonto  que  va  anar  l’al¬ 
tra  nit  a  veure  F.ls  Teixidors,  que’m  digui  si 
els  actors  del  «íntim»  varen  fer  res  que  s’as¬ 
sembli  a  lo  que  manan  aquesta  acotacions. 

Casi  bé  ho  feren  tot  al  inrevés.  Creguim  en 
Gual:  obras  com  aquesta  se  deuhen  inter¬ 
pretar  no  per  inspiració  pròpia,  sinó  ab  estudi 
aprofondit. 

Dels  actors,  se  distingiren  els  senyors  Cap¬ 
devila,  Puiggarí  y  la  senyoreta  Cazorla,  a  qui 
va  moll  bé’l  curt  paper  de  Lluisa.  (N’hi  reta¬ 


llaren  un  bon  tros.)  Els  demés  se  limitaren 
a  dir  els  respectius  papers,  treyent  un  conjunt 
perfecte,  com  he  dit,  en  el  tercer  acte.  El  de¬ 
corat  nou  d’en  Junyent,  ben  encertat,  y  la  es¬ 
cena  cuydada  y  servida  ab  la  meticulositat  y 
bon  gust  a  qu’en  Gual  ens  té  acostumats. 

'  Emili  Tintorer 


PANTOMIMA 

Quadro  primer 

Devant  del  mirall,  en  sa  blanca  cambra, 
Colombina’s  vesteix  alegra  pera’l  ball.  Està 
molt  contenta;  l’alegria  li  envermelleix  el 
rostre  y  li  encén  els  ulls  blaus  y  petits.  Anirà 
a  ballar  ab  son  aymant,  ab  el  blanch  Pierrot 
dels  seus  amors...  Y  tot  vestintse  devant  del 
mirall,  Colombina  canta  las  cansons  que 
canta’l  poble  tot.  Y  riu  y  plora  alhora,  inon- 
dada  d’una  joya  immensa  y  esplèndida... 
Anirà  ab  Pierrot  y  ab  ell  ballarà  tota,  la  nit. 
Y  al  pensar  en  el  ball,  sos  peus  se  mouhen, 
y,  mitj  despullada,  balla  sola  y  contenta,  ab 
el  ritme  de  la  joya  que  la  besa,  en  sa  cambra 
blanca,  dolsa,  pura,  ahont  algunas  flors  ago- 
nitzan  d’amor.  Y  encara  balla  quan  trucan  a 
la  porta;  y  Colombina  pensa  somrihent: 
«jSerà  Pierrot?». 

Si,  es  Pierrot  que  ve  tot  trist,  tot  motxo, 
tot  envolcallat  de  blanch,  de  desde’l  moli 
ahont  passa  las  horas  trevallant.  Y  Colom¬ 
bina  al  vèurel,  el  besa,  l’abrassa,  y  li  pre¬ 
gunta  ab  sos  ulls  petits  però  plens  de  vida: 
«<;Què’t  passa,  Pierrot?».  Pobre  Pierrot! 
Aquella  nit  tan  desitjada  no  podrà  anar  al 
ball,  perque  té  feyna  allà  dalt,  al  molí.  Si, 
té  molta  feyna;  l’amo’l  reté;  no  podrà  ballar, 
no  podrà  estrenye’l  teu  cos  magnifich,  Co¬ 
lombina.  Pobre  Pierrot  y  pobra  Colombina! 
Pierrot  li  diu,  li  prega  agenollat  que  no 
vagi  al  ball,  que  resti  a  casa,  que’s  tregui 
aquell  vestit  qu’està  posantse,  que’s  fiqui  al 
llit  y  que  s’adormi...  «{Ho  faràs,  Colombina, 
ho  faràs?...»  Y  Colombina  plora,  y  el  seu  plor 
es  dols  y  melangiós.  Y  promet  a  Pierrot,  tot 
abrassantlo,  tot  mirantse  a  sos  ulls,  que  aque¬ 
lla  nit  no  sortirà  de  casa.  Y  satisfet  en  mitj 
de  son  dolor,  després  de  besaria  llargament, 
Pierrot  se’n  va  al  moli,  vestit  de  blanch,  en¬ 
volcallat  de  blanch,  com  una  estatua  de  cla¬ 
ror  de  lluna  o  de  sól  hivernal... 

Y  Colombina  resta  sola  altra  volta  Y 
altra  volta’s  contempla  al  mirall,  gran,  nét, 
acaronador,  voluptuós...  S'hi  contempla  a 
mitj  vestir,  ab  els  brassos  al  ayre  y  el  naixe¬ 
ment  del  pit  descubert.  Tenir  de  restar  a  casa 
aquella  nit!...  Tota  sa  ilusió,  tot  son  afany, 
totas  las  sevas  ansias  de  fruhir  se  marceixen 
avans  d’hora...  Y  una  gran  tristesa  la  inva- 
deix.  En  lloch  d’una  nit  de  llargas  joyas  y 
d'inefables  goigs,  passarà  una  nit  de  muts 
dolors  y  de  llargas  tristesas...  Si  ella  hi  po- 


JOVENTUT 


IOI 


gués  anar  d’amagat!...  Però  Pierrot  ino  ho 
sabria  després?  Y  si  ho  sabia  ,;no  s’enfadaria? 
Anar  al  ball...  Quin  immens  plaher!  E  incons¬ 
cientment,  sense  saber  còm,  un’altra  volta 
comensa  a  vestirse...  Y  altra  volta  trucan  a 
la  porta.  Ella  s'espanta,  tremola...  iQui 
podrà  ésser?  Mira  per  una  escletxa,  ab  la 
cara  tota  vermellosa.. . 

Es  Arlequi,  el  carnavalesch  Arlequí,  l’ale¬ 
gre  Arlequi,  la  flor  del  riure,  la  fruyta  del 
goig...  Es  Arlequi  qu’entra  tot  content,  can¬ 
tant  ayrosament.  Pensava  anar  al  ball,  a  di- 
vertirse,  quan  li  ha  vingut  de  pas  entrar  a 
casa  d’ella,  y  ha  pensat  «entremhi)).  Y  ten- 
drament  la  invita  a  anar  al  ball...  íPer  què 
no  anarhi?  Si  Pierrot  es  al  molí,  per  què  ha 
d’estarse  ella  a  casa  seva?  «No,  Colombina, 
no,  no  restis  aquí,  perque  a  fòra,  al  ball,  el 
goig  t’espera...  t’esperan  el  plaher  y  l'ale¬ 
gria!..  .))  Y  Arlequi  la  mira  dolsament,  y  Co- 
lombina  riu...  Y  lot  rihent,  tot  mostrant  las 
blancas  dents  entre’ls  llabis,  s’acaba  de  ves¬ 
tir  y  del  bras  d’Arlequi  surt  de  la  casa. 

La  finestra  es  oberta,  la  celistia  deixa  caure 
sa  pau,  hermosament. 

Quadro  segón 

Colombina,  un  xich  tremolosa,  entra  al 
ball  del  bras  d’Arlequi.  La  sala  està  magní¬ 
fica.  Passejan  las  parellas  arrambadas,  ansio- 
sas  de  fruhir...  La  orquesta  ha  callat  y  la 
dansa  està  suspesa.  Arlequi  y  Colombina 
passejan  pel  saló;  ella  està  trista  y  espantada 
alhora;  ell  content,  satisfet,  y  de  sa  boca  roja 
els  acudits  ne  surten  l’un  darrera  l’altre,  ale¬ 
grament...  Passar  tota  una  nitab  Colombina! 
La  felicitat  li  omple  l’ànima!  Aquella  nit,  pera 
ell,  és  inefable!... 

La  orquesta  canta  un  vals  de  ritme  dols  y 
melancòlich,  que  curulla  la  sala  d’armonía. 
Las  parellas  dansan  cadenciosament,  ple- 
nas  d’amor,  rublertas  de  desitj...  Aquella 
dansa  es  una  profecia...  Arlequí  balla  ab  Co¬ 
lombina,  confós  entre  las  altras  parellas. 
Són  flors  entre  flors;  ballan  com  tothom,  rít¬ 
micament,  bressats  per  las  cadencias  de  la 
dolsa  melodia...  Y  ballan,  ballan,  ballan,  ella 
sempre  poruga,  ell  satisfet...  Després  del 
vals,  la  orquesta  escampa  una  polka...  Y 
altra  volta  las  parellas  dansan,  y  entre  ellas 
Arlequi  y  Colombina. ..  Y  de  prompte’ls  peus 
d’ella  s’aturan,  y  son  rostre  vermellós  esdevé 
blanch  com  el  blanch  dels  seus  ulls...  Ara  sí 
que  s’espanta  Arlequi,  y  dolsament  li  diu  en 
veu  molt  baixa:  «Colombina  cquè  tens?))... 
Mira,  Arlequi,  mira  per  tots  costats,  y  ja 
veuràs  la  causa  del  espant  de  Colombina. 
Arlequí  mira,  y  veu  a  Pierrot  en  un  recó. 
Pierrot  ha  vingut!  Y  Arlequí  ara,  com  avans 
Colombina, ’s  tenyeix  de  blanch.  Y  en  veu 
molt  baixa  li  diu  à  Colombina  que  s’amagui, 
que’s  posi  l’antifàs...  Y  Colombina  ho  fa; 
sas  mans  blanquíssimas  posan  al  seu  rostre 


la 'negra  seda  que  té  perfil  de  cara,  y  ulls 
sense  ninas  ni  pestanyas. 

Y  Arlequi  va  a  parlar  a  Pierrot  qu’està 
trist,  molt  trist,  infinitament  trist.  Allà  dalt, 
al  molí,  tan  mala  cara  feya,  tal  posat  tenia’l 
séu  rostre,  que  l’amo  li  havia  dit  que  se’n 
anés,  que  no  passés  la  nit  trevallant,  sinó 
dansant  ab  sa  aymada  Colombina...  Y  havia 
anat  a  casa  d’ella  y  ella  no  hi  era.  Ella  havia 
anat  al  ball,  de  segur,  perque  a  terra  tenia’l 
vestit  de  cada  dia  y  al  armari  no  hi  era’l  de 
las  festas.  Se’n  havia  anat  al  ball  malgrat 
haver  promès  que  no  hi  aniria,  que  restaria 
a  casa  la  nit  tota.  Y  ell  havia  vingut  al  ball 
pera  trobaria,  y  per  més  que  cercava  no  la 
veya...  «^L’has  vista  tu,  Arlequi?»  Una  men¬ 
tida  surt  dels  llabis  d'aquest:  no,  no  l’ha 
vista.  Y  tots  dos  se  separan,  melangiosos. .. 

Y  Arlequí  altra  volta  troba  a  Colombina,  y  la 
estreny  amorós  entre’ls  brassos,  y  altra  volta 
balla  que  balla  ab  ella,  llargament...  Però 
tots  dos  tremolan,  tenen  por...  Y  a  cada  mo¬ 
ment  Pierrot  demana  a  Arlequi  si  l’ha  vista, 
y  Arlequí  diu  que  no... 

Y  Pierrot  plora  en  un  recó.  Colombina  no 
hi  es!  ^Haurà  fugit?..,  Y  plora,  plora  forsa  la 
mort  del  séu  amor,  del  séu  dols  somni... 
Però  Colombina’l  veu,  y  el  séu  amor  se  re¬ 
vela.  «Pobre  Pierrot!»  pensa,  y  al  pensarho 
sos  ulls  espurnejan  bellament. . .  Y  mentres 
Arlequi,  vestit  de  mil  colors,  riu  ab  els  seus 
amichs  per  cosas  nimias,  ella  s’atansa  a  Pie¬ 
rrot,  el  petoneja  y’s  treu  l’antifàs...  Y  alegres 
y  contents  surten  del  ball,  passant  ràpida¬ 
ment  entre  las  parellas  sorpresas,  calladas... 

Y  al  vèurels  sortir  y  al  sentirse  contemplat 
de  tothom,  Arlequi,  l’alegre  Arlequi,  l’aucell 
de  mil  plomas  diferentas,  trobant  sa  des¬ 
honra  ridícula,  abrassa  a  una  dòna  qualse¬ 
vol,  fa  un  xiste  apropiat  y  llensa  una  riallada 
estrepitosa  qu’omple’l  saló  de  trista  alegria. 

’  Quadro  ters 

En  la  clariana  d’un  bosch  apareix  Pierrot, 
més  blanch  y  més  trist  que  may,  ab  un  es- 
pasi  a  la  mà  dreta...  Ve  a  desafiarse  ab  Arle¬ 
quí,  ab  el  mal  amich.  Y  aquest  apareix  ves¬ 
tit  com  sempre  de  mil  colors,  com  orgia  de 
llum...  Y  al  apareixe  saluda  lleument  a  Pie¬ 
rrot.  Els  dos  amichs  van  a  renyir  per  sem¬ 
pre,  definitivament...  Lluhen  els  espasins 
sobre’l  fons  negre  del  bosch  en  quietut; 
lluhen  y’s  creuhan  produhint  sorolls  tè- 
trichs...  Pierrot  ataca  y  Arlequi's  defensa; 
però  tot  defensantse,  potser  sense  voler,  fica 
son  espasi  en  el  cos  de  Pierrot,  que  cau  fe¬ 
rit...  Y  Arlequi’s  llensa  sobre  d’ell,  y  li  es¬ 
treny  las  mans  y  las  hi  besa,  y  li  diu  parau- 
las  amistosas.  Y  besat  per  aquestas,  Pierrot 
mor,  y  llavors  Arlequi  sobre  son  cos,  sobre’l 
cos  del  amich  a  qui  enganyà,  piora  llarga¬ 
ment,  sentidament... 

De  prompte  sent  soroll...  Es  Colombina, 


102 


JOVENTUT 


Colombina  que  ve  y  encara  es  lluny.  {Què 
dirà  Colombina  al  veure  allò?...  Arlequi  s’es¬ 
panta;  però  una  idea  li  creuha  pel  cervell... 

Y  ràpidament,  ansiosament  se  posa’l  blanch 
vestit  de  Pierrot.  {No  havia  enganyat  avans 
a  aquest?  Donchs  ara  enganyarà  a  Colom¬ 
bina.  Y  apareix  Colombina  esporuguida, 
però  al  veure  a  Arlequi,  a  qui  pren  per  Pie¬ 
rrot,  se  llensa  sobre  d’ell  y  el  petoneja. 
«{Ets  viu,  Pierrot,  ets  viu?»  «Si,  Colombina.» 
«{Y  Arlequi,  Pierrot?  {Ahónt  es?  {L’has 
mort?»  «Sí,  Colombina,  sí:  Arlequí  es  mort!» 

Y  Arlequí  abrassa  a  Colombina  ansiosament, 
desaforadament.  Y  ella  li  diu:  «Pierrot,  may 
m’havías  abrassat  tan  fortament...»  Y  la 
besa  en  els  llabis,  y  en  els  ulls,  y  en  el 
front,  y  en  el  coll,  furiosament.  Y  ella  li  diu: 
«Pierrot,  may  m’havias  besat  tan  forta¬ 
ment...»  Y  ell  la  mira  als  ulls  com  si’s  vol¬ 
gués  beure  sas  miradas,  com  si  volgués 
menjàrsela  ab  sos  esguarts,  y  ella  li  diu: 
«Pierrot may  m'havías  mirat  tan  fixament!...» 

Y  al  vèurela  contenta,  sentintse  acariciada, 
amanyagada  pel  qui  creya  Pierrot,  Arlequí 
plora  descompassadament.  Y  ella  li  diu:  «Pie¬ 
rrot,  may  havias  plorat  tan  fortament!...» 
Allavors  ell  se  descubreix:  se  descorda’l  ves¬ 
tit  y  mostra  a  Colombina’l  séu,  el  propi,  el 
carnavalesch.  Y  furiós,  fòra  de  sí,  mitj  boig, 
li  diu:  «Sí,  Colombina:  may  havia  plorat 
com  avuy  ploro!...» 

Colombina  té  ganas  d’escanyarlo,  de  trèu- 
reli  la  vida!...  Però  ell  li  parla  dolsament,  li 
diu  que  la  estima,  que  per  ella  ha  fet  aquella 
mort,  que  per  ella  son  policromat  trajo’s 
tenyeix  de  color  de  porpra,  de  color  de  sang... 
Per  ella  l’ha  mort  a  n’ell,  al  séu  amich,  per 
ella,  per  amor!  La  estima  tantl...  Y  Colom¬ 
bina  calla,  y  son  mutisme  es  una  afirmació. 

Y  dolsament,  ella  y  Arlequi,  se  perden  en  el 
bosch  tot  ple  d’aromas... 

Canta  a  la  lluna,  la  gemegosa  orquesta, 
una  serenada.  Y  la  lluna,  al  sentiria,  surt  del 
séu  palau  de  negres  núvols  a  passejar  pel  cel 
ple  de  donzells. 

Carles  Arro  y  Arro 


NOVAS 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catalanis¬ 
ta  ha  acordat  la  pròxima  celebració  a  Barce¬ 
lona  d’una  Assamblea  general  de  Delegats, 
en  la  que  hi  ha’l  propòsit  de  fer  remarcar  la 
significació  social  del  Catalanisme  y  per  lo 
tant  la  relació  que  pot  tenir  en  las  qüestions 
socials  palpitants;  mes  lo  que  donarà  alta 
importància  a  l’Assambiea  en  projecte,  se- 
ràn  las  declaracions  que,  a  propòsit  del  nos¬ 
tre  programa,  hi  haurà  probablement  ocasió 
de  fer. 


L’alarb  Rodrigo  Soriano  (qui  ho  diria!)  ha 
aixecat  en  ple  Congrés  la  bandera  del  anti- 
semitisme  republicà  unitari.  No  sabent  què 
dir  a  n’en  Maura,  que  al  cap  y  a  la  fi  té  molt 
més  talent  que  tots  els  republicans  unitaris 
plegats,  li  ha  cridat  com  una  marmanyera: 
jXueta! 

{Què  hauria  fet  en  Soriano  si  en  Maura 
per  venjansa,  li  hagués  respost:  Butifarra? 

Y  nosaltres  que  això  dels  xuelas  y  butifa- 
rras  mallorquins  ho  teniam  per  cosa  passada 
de  moda,  sobre  tot  pera  un  lliberal  (?)  com 
don  Rodrigo! 

Bé  es  veritat  que’ns  oblidavam  de  que  días 
avans  el  mateix  Soriano  havia  cridat  / luises ! 
als  de  la  majoria  perque  aplaudian  a  n’en 
Maura  quan  defensava  al  frare  Nozaleda.  En 
els  pobles  civilisals  el  ver  lliberalisme  con¬ 
sisteix  en  tenirla  ja  arreconada  la  qüestió  de 
las  creencias  individuals,  però  en  terras  de 
moros  el  lliberalisme  consisteix  pera’ls  uns 
en  combatre  la  reacción ,  pera’ls  altres  en 
burlarse  del  libre  pietiso,  pera’ls  uns  en  ser 
lluis  y  pera’ls  altres  en  ser  llus. 

El  cas  es  qu'en  Maura  a  amichs  y  a  ene- 
michs  fa  enfadar  segons  li  convé,  y  avuy  ab 
la  designació  d’en  Nozaleda,  demà  ab  la 
destitució  d’en  Beranger,  els  capeja  qu’es  un 
gust,  y  els  fa  acudir  allà  hont  vol,  y  allà  hont 
vol'  se’n  desfà,  sempre  rihent  y  donant  la 
cara.  Ell,  no enfadantshi,  vol  demostrar  qu’es 
tot  un  home  de  govern,  y  quasi’ns  ho  faria 
creure,  si  no’l  tinguéssim  ja  considerat  en  lo 
qu’es  y  val.  Es,  com  a  torero ,  tot  un  gat  dels 
frares  qu’ha  ressucitat  la  sort  de  matar  reci- 
biendo ,  y  que  la  consuma  si  li  convé  ab  tot 
lluhiment. 

En  Salmerón  y  en  Soriano,  sobre  tot,  po¬ 
den  darne  rahó:  el  primer  eclipsat  fins  com 
a  orador,  y  el  segón  arribant  a  la  suerte  cego 
de  rabia  y  embestint  y  desa£ant  a  tothom 
com  una  pescatera.  Hem  perdut  el  compte 
dels  desafios...  sense  sang  qu’ha  tingut 
aquests  días. 

Ara  que  no  se  li  acudeixi  tornar  a  Cata¬ 
lunya  a  fer  propaganda,  perque  ab  l’encala- 
brinament  que  porta,  de  segur  que  ja  no’ns 
repartiria  culleradetas  de  mel  als  catalanis- 
tas,  com  feya  avans,  sinó  tarjetas  de  desafio. 

Que  no  li  foran  contestadas  a  tall  de... 
Soriano,  gastant  pólvora  en  salva,  sinó  ati- 
pantlo  de  natas.  Ell  voldria  fer  un  / pum! ,  y 
se  sentiria  un  iplafl 

O  si  no,  qu’ho  probi. 

Pera  això  dels  duelistas,  Catalunya  es  la 
pedra  de  toch.  Ho  sabém  per  experiencia. 

Quan  en  Lerroux  hi  vingué  a  sentar  sus 
reales ,  precedit  d’aquella  fama  de  valent  que 
li  atribuhia  un  sens  fi  de  lances  personals, 
forem  els  primers  en  dirnhi  quatre  de  fres- 
cas,  y  la  veritat,  varem  estar  quatre  dias  y 
mitj  ab  l’ay  al  cos  per  si  venia  ó  no  venia  a 
jugarse  la  vida  ab  nosaltres,  que  no  sabém 


JOVENTUT 


103 


manejar  armas  sinó,  tot  lo  més,  en  un  apu- 
ro,  repartir  clatelladas. 

Ara  ja  ho  veyém  clar  que  no  hi  havia  por, 
y  que  ni  en  Lerroux,  ni  en  Soriano’s  bara- 
llan  may  ab  qui  no  sab  d’esgrima,  perque 
una  cosa  es  la  esgrima  y  un’altra’l  rebre. 

Nosaltres  que  als  Salmerón,  als  Lerroux, 
als  Soriano,  etc.,  etc.,  els  combatém  sens 
treva  perque  ab  sos  atachs  continuüs  a  la 
reacció  no  fan  més  qu’engreixarla;  nosal¬ 
tres  que’ns  indignèm  devant  de  tot  acte  de 
sectari,  per  forsa  hem  de  protestar  de  la  in¬ 
transigència  que  mostraren  en  sos  discursos 
alguns  del  oradors  que  prengueren  part  en 
el  meeling  anti-masònich  celebrat  a  Novetats 
el  passat  diumenge. 

Entre  altras  barrabassadas,  un  orador,  el 
senyor  Estanyol,  se  va  permetre  dir  que  qui 
no  es  catòlich  no  es  bon  català,  ni  bon  es¬ 
panyol  . 

En  cambi,  nosaltres  entenèm  que  un  catò¬ 
lich  a  outrance  com  ell,  si  no  es  exclusivista 
del  tot,  no  es  res:  ni  bon  catòlich,  ni  bon 
patriota,  ni  bon  catedràtich,  ni  bon  comer¬ 
ciant,  ni  bon  juheu.  El  senyor  Estanyol, 
donchs,  podrà  ésser  tot  lo  que  vulgui:  bon 
catòlich,  bon  fanàtich,  bon  carli...  etc.,  però 
no  bon  català. 

Els  bons  catalans  no’ls  donan  semblants 
exemples  de  jacobinisme  a  la  inversa;  els 
bons  catalans  no  diuhen  lo  qu’ell'va  dir  en  el 
meeting  de  diumenge;  els  bons  catalans  són 
els  que  parlan  com  se  parlà  en  el  meeting 
d’ara  fa  un  any,  convocat  al  Tivoli  per  la 
Unió  Catalanista ,  en  que  hi  prengueren  part 
catòlichs  y  no  calòlichs,  republicans  y  car- 
lins,  donant  tots,  per  amor  a  la  patria  cata¬ 
lana,  un  alt  exemple  de  llibertat  y  democrଠ
cia  devant  de  la  tirania  del  centre. 

Llavors  aqueixos  catòlichs  se  portaren, 
mantenint  sa  pròpia  personalitat,  com  dignes 
ciutadans  de  Catalunya;  mes  ara  s’han  por¬ 
tat  com  alarbs  que  sols  poden  parlar  per  l’es¬ 
perit  de  secta  que’ls  domina,  no  en  nom 
d’una  patria  culta  que  no  són  dignes  de  re¬ 
presentar. 

L’obra  dels  Lerroux,  dels  Morayta,  y  de 
sos  similars  a  Barcelona,  va  donant  sos  na¬ 
turals  fruyts.  Al  despotisme  dels  menja-cape- 
llans  de  la  esquerra  contesta’l  despotisme 
dels  furibundos  de  la  dreta.  Si  es  cas  de  fer 
esclatar  la  guerra  civil  ja’ns  avisaràn.  Són  al 
ball  y  han  de  ballar;  són  a  Espanya  y  s’han 
de  portar  com  a  espanyols. 

Y  que  sia  cert  que’s  digui  Estanyol  aquell 
senyor,  no  ho  creguin:  es  un  Espanyol  com 
un  temple,  encara  que’s  cambihi  una  lletra 
del  apellido. 

Cal  que  tot  el  Catalanisme'n  protesti  de 
ía  conducta  d’aquests  fanàtichs  rencorosos, 
com  protesta,  y  ab  rahò,  de  la  conducta 
d’aquells  desperts  mal  intencionats  que  fin¬ 
geixen  indignarse  devant  de  la  onada  negra 


essent  els  mateixos  que  la  promouhen,  'els 
mateixos  que  ab  sos  atachs  els  té  compte’l 
fomentaria,  els  mateixos  amichs  del  bullit 
que,  com  fa  notar  en  aquest  mateix  número 
un  estimat  colaborador  nostre,  cercan  (alguns 
tal  volta  pera  son  negoci)  embrutir  al  poble 
ab  delirants  lluytas  politicas  y  religiosas,  y 
que’s  volen  introduhir  en  nostre  camp  pera 
realisar  tan  baixos  fins. 

{A  què  hauria  vingut  el  Catalanisme  si  no 
vingués  à  realisar  tan  alta  missió,  trencant 
els  falsos  motllos  qu’en  lo  politich  y  en  lo 
social  ens  esclavitzan  y  acabant  ab  tant  escla¬ 
vatge  de  la  conciencia,  ab  tant  fanatisme  y 
ab  tanta  mala  fe? 

Diu  un  telègrama  de  Madrid: 

«Al  «Circul  Federalw  s’ha  celebrat  un  mee¬ 
ting  en  honor  de  la  minoria  republicana  del 
Congrés,  per  sa  campanya  contra  la  designa¬ 
ció  del  Pare  Nozaleda». 

El  telègrama  no  diu  que  hi  fos  en  Vallés  y 
Ribot.  Quina  llàstima! 

Ja  s’han  trencat  las  relacions  diplomàticas 
entre  l’imperi  rus  y  l’imperi  japonès,  las  du- 
gas  grans  potencias  militars  d’Europa  y 
d’Asia.  Y  dihèm  que  ja  s’han  trencat,  perque 
en  aquest  ja  s’hi  repenjan  ab  una  satisfacció 
immensa’ls  nostres  guerrers  de  secà,  que 
quan  no  reben  ells  fan  el  valent  mirant  còm 
se  pegan  els  altres. 

Ara  tot  són  calendaris  sobres  si  el  Japó  y  la 
Russia’s  barallaràn  de  debò,  y  sobres  qui 
tindrà  més  forsa  y  més  mal  gènit.  Rússia  es 
nació  militar  per  excelencia  y  té  un  poder 
formidable,  això  ja  ho  reconeixen:  però’l 
Japó  també  pot  molt,  y  'en  fí,  tant  semblan 
decantarse  pel  Japó  els  nostres  braus  qu’ha- 
vian  d’assaltar  el  Capitoli  de  Washington, 
que  molt  serà  que’l  Japó  no’n  surti  ab  las 
mans  al  cap. 

Sia  com  vulgui,  aquesta  ruptura  de  las  re¬ 
lacions  diplomàticas  que  tan  terribles  conse- 
qüencias  pot  tenir,  no  es  pas  filla  del  desitj 
d’auxiliar  a  pobles  vexats;  no  s’ha  pres  aytal 
determinació  pera  salvar  al  poble  macedonià 
del  sangnantdomini  turch,sinóper’aixamplar 
territoris  a  costa  de  nacions  febles  militar¬ 
ment  parlant:  l’imperi  xinesch  y  l’imperi  de 
Corea. 

La  Rússia  y  el  Japó  no  podràn  may  alegar 
qu’han  fet  corre  la  sang  humana  en  nom  del 
progrés  y  de  la  justícia.  L’ambició  y  la  so- 
perbia  son  els  únichs  mòvils  que’ls  guian. 

La  marxa  de  las  ideas  humanitarias  ha 
sufert,  donchs,  un  seriós  entrebanch,  y  du¬ 
rant  algún  temps  viurem  esperant  las  novas 
del  Extrèm  Orient,  que’ns  parlaràn  de  lluy¬ 
tas  gegantinas  y  de  milers  de  victimas  hu- 
manas. 

Si  Rússia  triomfa  a  la  fí,  com  es  de  creure, 
l’absolutisme  y  el  chauvinisme  combinats  ofe- 
garàn  en  son  immens  terrer  las  naixentas 


104 


JOVENTUT 


ideas  de  justícia  qu’en  aquests  darrers  anys 
l’han  ennnoblida.  Si  triomfa’l  Japó  (y  això 
no  es  d’esperar  lògicament)  l’Asia  oriental 
caurà  a  las  sevas  grapas,  y  quí  sab  quinas 
seràn  sas  ambicions  futuras! 

Tant  en  un  cas  com  en  l’altre  l’esperit  de 
justicia  serà  sacrificat. 

Els  regionalistas  s’han  portat  bé  al 
Ajuntament,  posant  a  la  vergonya  als  del 
trust.  Segueixin  aixis,  y  el  caciquisme  d’en 
Planas  y  Casals  no  serà  pas  substituhit  pel 
caciquisme  republicà  unitari. 

La  missió  de  fiscals  que’ls  regionalistas 
varen  imposarse,  essent  honrada,  sempre 
mereixerà  l’aprobació  fins  de  sos  propis  ene- 
michs  polítichs,  si  són  també  honrats.  Si  no 
ho  són,  quedaràn  a  la  vergonya  pública  com 
ab  l’assumpto  Buxó  hi  han  quedat  els  truslis- 
las,  y  el  poble  que  ja  no  dorm,  acabarà 
d’obrir  els  ulls  y  vèurehi  ben  clar. 

En  la  societat  «Catalunya  Federal»  donà’l 
passat  dissapte  en  Miquel  Laporta  una  con¬ 
ferencia  desenrotllant  el  tema:  «Algunas  con¬ 
sideracions  sobre’l  servey  obligatori  general 
y  el  seu  oposat  el  voluntari.»  Combaté  als 
republicans  unitaris  y  als  mals  federals  que 
com  els  monàrquichs  defensan  l’imperi  del 
sabre  en  nom  d'unas  falsas  igualtat  y  lliber¬ 
tat,  donchs  la  verdadera  llibertat  consisteix 
en  deixar  l’exercici  de  las  armas  a  voluntat 
del  ciutadà,  respectant  a  richs  y  a  pobres 
aqueix  dret,  com  ho  fan  els  federals  y  els  ca- 
talanistas,  que  d’acort  ab  las  especials  condi¬ 
cions  del  poble  català,  defensan  com  a  més 
propi  de  la  dignitat  humana  y  fins  més  be¬ 
neficiós  al  mateix  exèrcit,  el  servey  volun¬ 
tari.  Combaté  ademés  la  deria  de  seguir  las 
modas  de  Fransa,  tant  en  indumentària  com 
en  política,  tant  per  l’empenyo  de  moltas 
sefiyoras  espanyolas  que’s  posarían  barrets 
de  palla  al  hivern  si  las  francesas  ho  fessin 
aixis,  com  pel  dels  polítichs  que’s  posan  al 
cap  las  cebas  que  a  Fransa  grillan.  Afegi 
que  haventhi  pau,  un  grapat  d’homes  que 
tinguin  vocació  per  las  armas  bastan  pera 
mantenir  l’ordre  interior,  y  quan  nostra  in- 
dependencia’s  vegés  amenassada,  l’exèrcit 
sortiria  espontàniament  d’entre’l  poble,  com 
succehi  durant  la  guerra  del  francès,  en  que 
las  tropas  voluntarias  foren  las  que  ab  més 
profit  lluytaren.  S’estengué  en  considera¬ 
cions  demostrant  que  dada  nostra  manera 
d’ésser,  sols  ab  el  servey  voluntari  podria 
conseguirse  una  bona  milicia,  perque  un 
català  sols  es  bon  soldat  quan  no  li  obli- 
gan.  Finalment  feu  un  xardorós  elogi  de  las 
ideas  autonomistas,  excitant  al  poble  a  que 
las  abrassi  si  vol  que’l  servey  voluntari  y  la 
vera  democràcia,  la  que  caracterisa  a  nostra 
rassa,  sian  un  fet  en  tots  els  ordres  de  la 
vida.  El  senyor  Laporta  fou  aplaudidissim 
per  sa  magistral  peroració. 


Publicacions  rebudas: 

Ensaigs ,  per  Ivan  Turgueneff,  traducció 
catalana  de  Joan  Rosselló,  Van  precedits 
aquests  Ensaigs  d’un  estudi  d’en  A.  de  La- 
martine  sobre  la  personalitat  literaria  del 
gran  Turgueneff.  Aquest  volúm,  publicat  per 
la  «Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç»,  com¬ 
prèn  las  tres  hermosas  narracions  tituladas 
lvan  Sukhikh ,  Els  nostres  m'han  enviat  y  El 
rellotge  de  butxaca.  Preu,  50  cèntims. 

Los  Estudiants  de  Tolosa,  cansjó  popular 
catalana,  XXXIV  de  las  publicadas  pel  «Can¬ 
çoner  Popular»,  que  ab  aquesta  comensa  la 
publicació  de  las  que  formaràn  el  segón  vo¬ 
lum.  Ademés  de  la  lletra  y  música  de  tan  be¬ 
lla  y  tipica  cansó  popular,  s’acompanyan  com 
de  costum  las  corresponents  notas  folk-lòri- 
cas  y  un  dibuix  alegòrich,  degut  a  n’en  Ri- 
quer.  Els  beneficis  que  s’obtinguin  d’aquesta 
publicació’s  destinan  a  la  continuació  de  la 
mateixa,  y  el  sobrant  se  cedirà  a  la  Unió  Ca¬ 
talanista.  Preu,  10  cèntims.  Dipòsit,  Rambla 
de  Sant  Joseph,  1 1 . 

Catàleg  4  de  la  serie  que  ve  publicant  el 
llibreter  en  Joan  Baptista  Batlle,  propietari 
de  la  llibreria  «L’Arxiu». 

Convocatoria  pera  un  concurs  de  calenda¬ 
ris  de  paret,  almanachs  de  butxaca,  tarjetas 
de  felicitació  y  demés  produccions  similars 
que  tenen  relació  ab  las  arts  del  llibre.  En 
aquest  concurs,  projectat  per  l’«Institut  Ca¬ 
talà  de  las  Arts  del  Llibre»,  s’hi  admetràn 
tota  mena  de  trevalls  de  l’indole  dita,  sens 
excepció  de  procediment,  ab  tal  qu’hagin  si¬ 
gut  elaborats  en  taller  espanyol  y  sian  rela¬ 
tius  al  present  any.  Els  trevalls  deuhen  en- 
viarse  al  local  social  del  «Institut»,  Consell 
de  Cent,  334,  baixos,  per  tot  el  29  del  actual 
febrer. 

Vida ,  publicació  quinzenal,  portaveu  de 
l’«Academia  d’Higiene  de  Catalunya».  Han 
aparegut  els  dos  primers  números  d’aquesta 
revista,  redactada  en  nostra  llengua  per  uns 
quants  entusiastas  metges  catalans  que’s  pro- 
posan  realisar  la  tan  noble  com  necessària 
obra  d’ilustrar  higiènicament  al  poble. 

Cartell  anunciador  dels  tallers  litogràfichs 
de  Barral  Germans,  Passeig  de  Gracia,  94. 
Preciosa  alegoria  deguda  al  eximi  artista 
J.  M.  Xiró,  que  una  vegada  més  posa  de  re¬ 
lleu  sas  grans  facultats  artisticas. 

Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 


TAPAS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Se  venen  soltas  à  2*50  pessetas. 
L’Administració’s  cuyda  de  fer  enquar 
dernar  las  coleccions  que  se  li  envihin 
pel  preu  de  3  pessetas,  compresas  tapas 
y  enquadernació. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMF.RO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  2 5  » 


SUMARI: 

Las  dugas  políticas,  per  Lluís  Via.—  Quelcom  sobre  la 
revisió,  per  A.  Pla  y  Armengol.— La  guerra,  per 
Geroni  Zanné. — L'antich  Carnaval  de  Barcelona, 
per  Sebastià  Junyent.— Carta,  per  F.  Pujulà  y  Va¬ 
llès.— La  reencarnació  de  Torquemada,  per  Arnau 
Martinez  y  Serinà.— Teatres,  per  Emili  Tintorer. — 
Els  «antis»,  per  Jaume  Aymà  y  Ayala. — Religió  y 
disfressas,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich. — Destrucció, 
per  Lluis  Salvador  y  Sarrà.— Els  autonomistas  de 
«Catalunya  Fedeçal».— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall  — Plech  9 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  29. 


LAS  DUGAS  POLÍTICAS 

Vaig  a  insistir  en  el  tema,  tantas  vegadas 
tractat  en  aquestas  planas,  de  la  revisió  de 
las  Bases  de  Manresa,  y  ho  faig  ab  el  desitj 
de  no  haverhi  d’insistir  tan  sovint  y,  a  ésser 
possible,  de  no  haverhi  d’insistir  més.  Des- 
de  las  columnas  d’un  apreciat  y  antich  con¬ 
frare,  hi  ha  hagut  qui  ha  intentat  refutar 
lo  que  jo  deya  en  mon  article  Siguem  nosal¬ 
tres  mateixos ,  publicat  en  el  número  206 
d’aquest  periòdich.  Mon  antagonista  nega 
lo  que  jo  afirmava,  això  es,  qu’en  el  progra¬ 
ma  catalanista  hi  hagi  «clàusulas  inútils  que 
barran  la  entrada  a  molts  catalans  de  bona 


voluntat,»  y  demostra  no  haverse  fe.t  càrrech 
del  esperit  de  mon  article  quan  diu:  «Els  mo¬ 
tius  que  avuy  s’alegan  pera  la  revisió  y  modifi" 
cacíó  de  nostras  Bases  pera  que  puguin  en¬ 
trar  elements  de  la  esquerra,  podran  alegar- 
se  demà  pera  que  n’entrin  de  la  dreta:  tant  de 
dret  hi  tindran  els  federals  com  els  catalanis- 
tas . ))  Francament,  això  no  val  la  pena  de 
contestarho.  Però  afegeix  que  «el  Catala¬ 
nisme  no  té  preferencias  per  ningú...»  y  això 
es  precisament  lo  que  jo  deya:  que’l  Catala¬ 
nisme  no  té  ni  déu  tenir  preferencias,  y  que 
no  déu  fer  concessions  com  ara  fa  més  0 
menys  explicitamènt.  Demanava,  donchs, 
que’s  tregués  de  nostre  programa  tot  allò  que 
a  concessió  pot  assemblarse,  tot  allò  que  té 
caràcter  accidental,  y  no  ho  demanava  pera 
donar  ocasió  a  que’s  fes  la  dreta  y  la  esque¬ 
rra  en  nostre  camp,  sinó  precisament  pera 
evitar  dintre  d’ell  las  lluytas  xorcas  a  que 
aytals  extrems  solen  donar  lloch.  Bé  es  cert 
que  usant  de  clixés  al  us  ens  dihèm  de  la 
dreta  0  de  la  esquerra  segons  nostrss  parti¬ 
culars  creencias:  però  lo  que  cal  no  es  fer 
bandos,  sinó  verdadera  democràcia  tren¬ 
cant  els  falsos  motllos  politichs,  els  ata¬ 
vismes  funests  y  antihumans  que  fan  dels 
pobles  no  un  conjunt  de  individuus  lliures, 
sinó  unas  quantas  massas  fanàticas  y  deli¬ 
rants. 

Ara  bé:  si  nostras  Bases  no’s  modifican 


io6 


JOVENTUT 


com  més  aviat  millor  en  el  sentit  de  supri¬ 
mir  tot  lo  que  pugui  semblar  una  concessió 
a  las  ideas  conservadoras  en  detriment  de 
las  progressivas;  si  no’s  vol  treure  tot  lo 
que  avuy  en  realitat  hi  es  inútil,  la  esquerra 
y  la  dreta,  sempre  latents  en  tota  societat  de¬ 
fectuosa  com  són  las  presents  societats,  se 
revelaran  en  nostre  camp,  y  qui  hi  haurà 
donat  lloch  seràn  els  que,  volent  unir,  divi¬ 
deixen  empenyantse  en  mantenir  clàusulas 
que  avuy  dia  no  tenen  rahó  d’ésser,  per  poch 
pràcticas  y  per  perillosas.  Nosaltres,  supri- 
mintlas,  volèm  unir  a  tots  els  catalans  en 
una  aspiració  única  que  cab  en  un  programa 
tant  més  gran  con  més  senzill;  y  aixis  po- 
driam  arribar  a  anorrearia  aqueixa  politica 
de  bandos  tan  impròpia  dels  paisos  democrà- 
tichs,  tan  arrrelada  en  cambi  en  els  paisos 
quin  jou  sufrim  y  quins  vicis  combatèm. 

«Els  catalanistas  no  fem  cap  de  las  pol í- 
ticas  que  veyèm  en  aquesta  Cambra»  deya 
dias  enrera  l’Albert  Rusinol  a  Madrid,  al 
Congrés  dels  diputats. 

Si  hem  convingut  en  que’l  Catalanisme  es 
un  moviment  politich,  també  hem  convingut, 
sobre  tot,  en  qu’es  eminentment  social. 
Donchs  bé:  hauríam  de  tenir  sempre  en 
compte  aquesta  frase  aforistica:  «A  tal  socie¬ 
tat,  tal  politica.» 

A  las  societats  d’ànima  momificada,  basa- 
das  en  la  forsa  y  en  l’absolutisme,  eternament 
discolas,  negativas,  fanàticas  y  esclavas  de 
dogmas,  las  hi  cal  la  política  centralista,  la 
que  acobla’ls  homes  en  massas  y  els  atia  uns 
contra  altres  per  qüestions  de  conciencia  in¬ 
dividual,  talment  com  kabilas  africanas;  las 
hi  cal  la  politica  de  la  eterna  disputa,  dels 
eterns  partits  religiosos  y  anti-religiosos,  ne¬ 
gres  y  vermells,  de  la  dreta  y  de  la  esquerra, 
dels  whigs  y  dels  torys ,  dels  lliberals  y  dels 
retrógrados :  política  que  per  atavisme  encara 
subsisteix  en  pobles  que’s  diuhen  lliures  com 
Inglaterra. 

A  las  societats  democràticas,  fondament 
humanas,  que  tenen  concepte  clar  de  la  vida 
y  saben  viurela  dignament;  a  las  societats 
verament  positivistas  com  la  catalana  de  la 
Edat  Mitja  y  com  la  catalanista  d’avuy,  las 
hi  cal  la  política  autonomista,  la  politica 
pràctica  del  «cadascú  per  cadascú,  y  tots 
pera  estimarse  com  a  homes»;  politica  hu¬ 
mana  de  la  que'n  trobèm  exemples  en  els 


antichs  gremis  catalans;  politica  basada  en 
la  naturalesa,  fomentadora  de  la  vida,  armò- 
nica,  generosa,  ampla,  que  destruheix  abs¬ 
traccions  y  banderias,  que  inutilisa’ls  falsos 
dogmas,  que  no  permet  que  l’home  sia  ab¬ 
sorbit  per  las  massas  brutals,  y  que  per  tant 
deslliura  al  poble  del  esclavatge  y  del  fana¬ 
tisme. 

Aquesta  es  la  política  que’ns  correspon  y 
a  que  aspirèm  en  contraposició  a  la  embruti- 
dora  politica  centralista  que  patim.  Si  el  Ca¬ 
talanisme  no  fes  triomfar  la  política  que  li  es 
pròpia,  a  despit  de  tots  els  ressabis  barbres 
de  que  adoleix  encara  la  societat  nostra,  y 
dels  vicis  que  li  han  sigut  empeltats,  no  rea- 
lisaria  pas  la  seva  missió. 

Per  això  en  mon  repetit  article,  fidel  als 
ideals  de  Joventut  y  a  son  esperit  d’ampla 
autonomia,  que  li  fa  sustentar  sempre  ab 
independencia  son  lleal  sentir  y  manifestarse 
sempre  ella  mateixa,  combatia  als  sectaris 
sian  del  cantó  que’s  vulguin,  y  procurava 
desterrar  del  camp  catalanista  tot  exclusi¬ 
visme  y  tota  banderia.  Sento  que  hi  hagi  qui 
no  ho  ha  entés  o  no  ho  ha  volgut  entendre.  En 
las  Bases  de  Manresa,  si  quelcom  hi  sobra,  es 
precisament  lo  que  ve  influhit  per  aqueixa 
politica  falsa  y  d’importació  estranya  que’ls 
bons  catalanistas  combaten,  y  qu’en  tan  ver¬ 
gonyós  estancament  té  al  Estat  espanyol. 
Mon  antagonista  diu  que  siguém  sempre 
iguals:  jo  repeteixo  que  siguém  nosaltres  ma¬ 
teixos,  mes  sense  petrificarnos.  L’evolucionar 
es  viure,  y  qui  viu  pot  apendre,  treures  els 
vicis  contrets  y  perfeccionar  la  pròpia  perso¬ 
nalitat. 

No  accepto,  donchs,  la  llissó  que  se  m’ha 
volgut  donar  en  aquesta  qüestió  que  sens 
dubte  mon  antagonista  no  ha  profondisat 
degudament.  Certas  qüestions  s’han  de  capir 
bé  avans  de  posarhi  la  ploma,  perque  qui  en 
ellas  no  hi  veu  clar,  es  natural  que  cregui 
veure  visions. 

Lluís  Vía 


JOVENTUT 


QUELCOM  SOBRE  LA  REVISIÓ 

Fa  un  quant  temps,  que’s  ve  parlant  en- 
tre’ls  catalanistas  de  la  conveniència  o  no 
conveniència  de  revisar  els  acorts  de  las 
Assambleas,  y  sembla  que  ab  això  s’hi  vol 
lligar  l’intent  de  divisió  en  dreta  y  esquerra 
del  moviment  nacionalista. 

No  hi  ha  pas  dubte  que  las  constitucions 
dels  pobles  y  els  programas  dels  partits  po¬ 
pulars  han  d’evolucionar  segons  el  sentir  y 
pensar  de  las  colectivitats  que  regeixen,  si’s 
vol  que’ls  programas  aprofitin  per’alguna 
cosa;  però  si  cap  programa  hi  ha  qu’hagi  de 
procurar  fins  al  extrém  possible  acomodarse 
al  pensar  popular,  es  el  dels  moviments  na- 
cionalistas.  Jo  crech  que  això  es  fàcil  si 
aytals  programas  se  concretan  a  ésser  nacio¬ 
nals  y  no  són, com  no  deuhen  ésser,  polítichs. 

Un  moviment  nacionalista  déu  procurar 
educar  políticament  a  la  gentada,  agerma¬ 
naria  y  ensenyarli  el  respecte  y  apreci  mutuu 
entre  totas  las  manifestacions  nacionals  y  en¬ 
tre  tots  els  individuus,  y  es  clar  que  això  sols 
holograrà  no  essent  politich  y  contenint  totas 
las  manifestacions  políticas  en  son  si,  fent 
que’s  coneguin  els  diferents  individuus  y 
que’s  tractin;  y  dich  això,  y  fins  hi  dono  im¬ 
portància,  perque  he  vist  catòlich  partidari 
de  cremar  a  tots  els  heretges,  y  m’ha  tractat  a 
mi  que  diuhen  que  ho  soch,  y  no’m  cremaria, 
y’m  respecta  y  fins  m’estima.  La  mhssa,  que 
avuy  es  molt  nombrosa,  ne  té  un  concepte 
equivocat  dels  que  pensan  diferent,  dels  que 
són  del  altre  cantó ,  y  per  això  serà  obra 
d’educació  política  el  fer  que’s  tractin  els  uns 
ab  els  altres,  que’s  coneguin,  y  vegin  la 
equivocació  y  fins  potser  arribin  a  estimar- 
se’ls  del  un  cantó  y  els  del  altre.  Per  això 
crech  funesta  la  divisió  del  catalanisme;  no 
tardariam  gayre  a  veure  renaixe  rancunias 
entre  individuus  y  colectivitats  que  avuy  ja 
hem  lograt  agermanar. 

Però  hi  ha  més.  Una  nació  no  es  pas  un 
conjunt  d'homes  que  pensan  igual  y  volen 
una  mateixa  constitució  política.  La  nació  es 
una  colectivitat  una  y  varia;  una  en  lo  que  la 
caracterisa,  en  lo  que  li  dóna  fesomia — llengua 
y  tradicions  comunas  en  historia  y  literatura 
segons  Riples,  y  ademés,  segons  altres,  usos 
y  costums, — y  varia  en  las  creencias,  apti- 
tuts,  ideas  dels  diferents  individuus  y  de  las 


diferentas  agrupacions  cientificas,  artisticas, 
econòmicas  y  políticas,  y  totas  aquestas  varie¬ 
tats  déu  contíndrelas  en  son  sí  el  moviment 
nacionalista.  Jo  no  m’he  pas  d’esforsar  en 
demostrar  que  aqueixas  varietats  existeixen 
en  la  nostra  Catalunya,  però  lo  que  cal  pre¬ 
dicar  molt,  perque  sovint  s’oblida,  es  que 
aquestas  varietats  s’han  de  respectar  y  esti¬ 
mar,  perque  són  necessarias,  perque  són  in¬ 
dispensables  pera  cumplir  las  diferentas  ma¬ 
nifestacions  nacionals,  perque  proban  la  viri¬ 
litat  de  la  rassa  y  són  garantia  pera  las 
adaptacions  futuras.  Poble  que  sols  conce- 
beix  una  religió,  que  sols  sent  un  ideal,  po¬ 
ble  uniformisat,  es  poble  inadaptable,  es 
poble  mort  aixis  que’l  medi  cambihi.  Un  bon 
exemple’ns  ofereix  la  Espanya  baix  la  hege¬ 
monia  castellana.  Forta  y  respectada  y  cum- 
plint  una  missió  ben  difícil  la  veyèm  en  els 
primers  temps  de  la  colonisació  americana. 
La  filla  predilecta  de  Roma  ensenyà  o  im¬ 
posà  sa  religió  al  nou  món:  mes  l’ideal  reli¬ 
giós  ha  fet  son  temps,  la  Espanya  caste¬ 
llana,  mancada  d’altres  ideals,  ha  esdevingut 
incapassa  de  produhir  altras  manifestacions 
apropiadas  a  las  maneras  d’ésser  actuals,  y 
la  Espanya  castellana  ha  mort. 

No  crech  pas  que  se’n  dubti  de  la  utilitat 
de  que  una  nacionalitat  ofereixi  manifesta¬ 
cions  diversas;  com  es  de  creure  que  las  ma¬ 
nifestacions  atàvicas  y  nocivas  desapareixe- 
ràn  quan  un  nou  estat  social  las  fassi  inne- 
cessarias,  y  moriran  com  mor  l’orgue  con- 
dempnat  a  la  inacció.  Eduquém  ab  amor,  y 
lo  bell  y  fort  arreconarà  lo  lleig  y  feble. 
Mentres  tant,  respectem  las  diferentas  mani¬ 
festacions  nacionals. 

Donchs  la  Unió  Catalanista ,  que  de  fet  res¬ 
pecta  totas  las  maneras  d’ésser  dels  catalans, 
de  dret  en  lo  estatuhit  no  ho  fas  pas  aixis,  y 
es  perque'l  programa  de  la  Unió  no  es  pas 
solsament  nacionalista,  sinó  qu’es  politich 
també.  Al  estatuhir  una  fórmula  política’s 
contradiuhen  las  demés,  y  això  fa  que  molts 
a  qui  no  agradan  las  fórmulas  políticas  acor- 
dadas  no  juntin  son  esfors  al  nostre,  y  que 
altres  que  anèm  y  volèm  anar  ab  la  Unió 
no  estiguem  disposats  a  suscriure  ni  a  fernos 
nostres  els  acorts  de  totas  las  Assambleas. 

La  Unió  Catalanista ,  en  l’ultim  manifest  de 
la  Junta  Permanent,  expressa  ben  bé  aquest 
desitj.  Com  a  entitat  nacionalista  qu’es,  déu 


JOVENTUT 


108 

contindré  en  son  si  totas  las  manifestacions 
normals  de  nostra  terra,  dèu  ésser  la  escola 
d’educació  política  que  necessitèm,  dèu  ésser 
qui  ha  de  mantindré  la  germanor  y  la  unitat 
d’esfors  entre’ls  catalans,  y  això  no  ho  logra- 
rèm  que  no’s  tregui  del  programa  de  la  Unió 
tot  lo  que  no  sigui  essencialment  nacional, 
que  no’s  tregui  tot  lo  politich  y  com  a  tal 
circunstancial.  Cal  que  la  indiferència  que 
s’ha  mostrat  fins  ara  envers  las  formas  de 
govern  se  manifesti  d’aquí  endevant  per 
tots  els  extrems  politichs  qu’avuy  se  definei¬ 
xen  en  un  altre  sentit,  y  deixar  en  llibertat 
complerta  als  catalans  pera  predicar  avuy  y 
sempre  totas  las  ideas  y  totas  las  fórmulas 
que  puguin  influhir  en  la  marxa  del  poble. 

Y  això  ferho  no  per  concessió  a  ningú, 
sinó  perque  un  programa  nacionalista  dèu 
acoblar  totas  las  manifestacions  nacionals  ab 
igual  amor,  y  tots  tenim  dret  a  trobàrnoshi 
bé  y  sense  abdicacions,  y  perque’l  naciona¬ 
lisme  sols  dèu  dogmatisar  en  lo  que  consti- 
tuheix  el  fonament  de  la  nacionalitat  y  ja  - 
may  en  fórmulas  políticas. 

No  cal  dir  que  per’això  s’ha  d’anar  a 
la  revisió  dels  acorts.  Aquesta  revisió  s’im¬ 
posa  pel  sol  fet  de  demanaria  una  bona  part 
de  catalanistas  que  si  som  minoria,  no  crech 
que  cap  catalanista  deixi  de  respectarlo’l 
dret  de  las  minorías  a  exposar  y  defensar  lo 
que’s  creu  convenient  pera  la  bona  marxa  de 
nostra  causa.  Y  tinguis  en  compte  que  ja  fem 
una  concessió  de  bon  comensament.  No  exi¬ 
gim  que’s  tregui  de  nostre  programa  lo 
que’ns  sembla  que  no  hi  està  bé,  com  crech 
jo  que  hi  tindríam  dret:  demanèm  tan  sols 
que’s  revisi,  y  s’acordarà  lo  que  més  conve¬ 
nient  se  cregui  per  la  majoria.  Majoria!  Fór¬ 
mula  política,  y  de  las  més  gastadas  y  ab- 
surdas! 

Però  es  qu’encara  crech  que  s’ha  de  tindré 
en  compte  un’altra  cosa  y  recordar  que  Occa- 
ssio  prceceps ,  com  deya  Hipòcrates.  No  n’es- 
tèm  de  ben  educats  políticament,  y  si  el  no 
fer  una  cosa  de  justícia  reporta  perjudicis  a 
nostra  causa,  donant  lloch  a  divisions  qu’han 
d’ésser  funestas,  vegis  la  responsabilitat 
gran  que’s  contràu  ab  Catalunya. 

Res  s’hi  oposa,  y  fins  avuy  no  s’ha  mani¬ 
festat  cap  perill.  Donchs  anèm  a  la  revisió  y 
simplifiquèm,  enrobustim  lo  que’ns  uneix,  y 
deixèm  de  banda  lo  que'ns  separa;  no  fem 


política,  y  ben  units  en  l’amor  a  Catalunya, 
trevallèm  pera  reivindicar  sos  drets  y  feria 
altra  volta’l  poble  més  lliure  del  món. 

A.  Pla  y  Armengol 


LA  GUERRA 

Com  si  els  darrers  anys  del  segle  xix  y  els 
primers  del  xx  no  haguessin  sigut  prou  pro¬ 
picis  al  deu  Mars,  l’any  1904  comensa  ab 
una  guerra  terrible,  de  resultats  incalcula¬ 
bles  pera  la  constitució  dels  pobles,  però  de 
seriosos  perjudicis  pera  la  causa  de  la  civili- 
sació  y  la  humanitat. 

La  Rússia,  el  colós  militar  d’Europa,  ha 
topat  ab  aquell  punt  minúscul  vorà  de  la 
Xina  que  s’anomena  Imperi  del  Japó.  La 
guerra  xino-japonesa  de  1895  96  havia  deixat 
un  caliu  d’odis  y  rancunias  entre’ls  vells 
estats  europeus  y  la  moderna  Anglaterra 
asiàtica.  Aquesta  potencia  vencedora, ’s  va 
veure  deturada,  en  sa  marxa  triomfal,  per 
Rússia,  Alemanya  y  Fransa;  de  sas  conques- 
tas  en  la  Xina  solsament  conserva  l’illa  de 
Formosa.  En  cambi  l’imperi  rus  ocupà  l’any 
1900  (ab  motiu  de  la  guerra  dels  boxers)  ia 
Mandxuria...  y  encara  la  reté.  Aytal  qüestió 
y  l’afany  d’espandiment  de  la  rassa  japonesa 
a  Corea  han  sigut  las  causas  de  la  guerra. 
Las  primeras  canonadas  han  ressonat  ja  en  el 
Mar  Groch;  l’exèrcit  del  Japó  ha  comensat  a 
estendres  per  Corea. 

El  Japó,  pera  nosaltres  occidentals,  es 
quasi  bé  una  nació  desconeguda.  Els  pintors 
y  la  Sada  Yacco  són  las  solas  manifestacions 
artísticas  que’11  coneixèm.  Com  tots  els  po¬ 
bles  asiàtichs,  sabèm  però  que  sos  diplomà- 
tichs  són  astuts,  falsos  y  enganyadors,  sos 
guerrers  ferotges,  sos  sentiments  innobles. 
Saben  fingir  maravellosament  ló  que  no  sen¬ 
ten,  saben  dissimular  sota  la  disfressa  im¬ 
passible  d’un  rostre  sense  expressió,  tota 
mena  de  desitjós  y  de  passions.  El  japonès, 
com  el  mongol,  com  el  xino,  com  l’indià,  com 
el  thibetià,  com  el  persa,  com  tots  els  fills  de 
la  immensa  Asia,  menyspreuha  al  europeu 
y  el  detesta.  El  proverbi  le  enganan  como  à 
un  chino ,  es  un  dels  disbarats  més  grossos 
que  han  dit  els  castellans. 

Donchs  imaginemnos  avuy  el  poble  japo¬ 
nès,  per  naturalesa  soperb  y  conqueridor  (la 
seva  historia  es  ben  distinta  de  la  de  Xina), 


JOVENTUT 


109 


possehint  els  enginys  de  matar  que  posseheix 
la  vella  Europa;  ajuntèm  a  son  esperit  asià- 
tich,  fals  y  crudel,  un  exèrcit  calcat  sobre 
l’alemany  y  una  esquadra  calcada  sobre  la 
d'Anglaterra;  imaginemlo  possehint  gene¬ 
rals,  almiralls,  homes  d’estat  a  la  moderna, 
diners  y  entusiasme.  {Ahónt  podria  durlo  una 
victorià  complerta  y  absoluta?  {No  tornaria 
l’Asia,  deixondida  per  la  guerrera  veu  del 
Japó,  a  caure  com  un  mar  irresistible  sobre 
la  Europa,  a  renovar  las  èpicas  gestas  dels 
tàrtars,  a  assolar  de  nou  la  Rússia,  la  Polo- 
nia,  la  Hungaria? 

El  vernis  de  civilisació  que’l  Japó  ostenta 
{no  cauria  a  terra  ab  una  gran  victorià?  {No 
rebrotaria’l  vell  guerrer  del  Nippon,  ab  son 
,sabre  corvo,  sa  disfressa  de  monstre,  son 
posat  de  fantoche  espanta  criaturas,  sa  in- 
flexibilitatdevant  del  vensut  y  del  feble,  des- 
sota’lseriós  diplomàtich  a  la  moderna,  desso¬ 
ta’l  sever  feld-mariscal  a  l’alemanya?  {No 
creuhen  els  lectors  que  la  pseudo-civili- 
sació  que’l  Japó  posseheix  d’alguns  anys 
ensà,  es  tan  sols  un  medi  de  vence  a  la  Eu¬ 
ropa  ab  sas  mateixas  armas? 

La  Rússia  representa,  donchs,  l’esfors  de 
la  Europa  pera  deturar  el  perill  asiàtich,  tot 
y  no  tenint  caràcter  de  justícia  en  l’actual 
conflicte. 

La  Rússia  es  la  nació  del  despotisme.  Els 
russos  pensadors  odian  el  sistema  autocràtich 
que’ls  dompta;  fins  s’han  fet  per  russos  (en 
periòdichs  extrangers,  naturalment)  manifes¬ 
tacions  favorables  al  triomf  del  Japó.  El  sol¬ 
dat  rus  recorda  encara’l  soldat  d’Ivan  el  Te¬ 
rrible  y  Pere’l  Gran.  Sas  crudeltats  a  la 
Mandxuria  tots  las  recordém.  Llegintlas, 
venen  a  la  memòria  las  terribles  devastacions 
de  Suècia,  de  Polonia,  d’Hungaria;  las  ma- 
tansas  colossals  de  Varsòvia  y  de  Budapesth. 
Es  el  monstre,  com  deya  Michelet,  de  innom¬ 
brables  tentàculs  que  tot  ho  xucla.  Nació 
quasi  bó  asiàtica  en  el  segle  xvn,  Pere’l 
Gran  la  fa  entrar  a  forsa  de  càstichs  dins  del 
concert  europeu.  Alashoras  comensa  la  vera 
política  russa.  Suechs,  polachs,  tàrtars, 
turchs,  siberians,  armenis,  rumans  van  ca- 
yent  poch  a  poch  a  las  grapas  del  ós  mosko- 
wita.  La  Rússia  s’engrandeix  territorialment 
d’una  manera  faulosa. 

{Y  per  dintre?  Tot  es  fum  a  Rússia ,  ha  dit 
Turgeneff.  La  gran  closca  que  envolta’l  món 


rus  no  tanca  res  en  son  sí.  Els  russos  cons¬ 
cients  hi  viuhen  a  disgust.  Gogol,  Tolstoy, 
Turgeneff,  Gorki,  els  grans  artistas  y  els 
grans  pensadors,  cridan  contra  l’ordre  de 
cosas  que’ls  oprimeix  y  esclavitza.  Tan  sols 
el  fanàtich  Dostoyeuski  (ab  tot  y  haver  tas¬ 
tat  el  presidi  siberià)  canta  las  glorias  de  la 
Santa  Rússia. 

En  l’esperit  autocràtich  que  governa  la 
Rússia,  el  poder  militar  ho  es  tot,  coincidint 
en  aquest  punt  els  autoritaris  moskowitas 
y  els  nacionalistas  francesos.  Y  no  obstant,  la 
Rússia,  nació  guerrera  per  excelencia,  no  ha 
possehit  grans  generals.  Fransa  ha  tingut 
del  segle  xvn  ensà  un  príncep  de  Condé,  un 
vescomte  de  Turenne;  uns  generals  en  temps 
de  la  primera  República,  del  Consulal  y  del 
primer  Imperi,  que  han  sigut  l’admiració 
del  món,  deixant  de  banda  a  Napoleól.  Prus¬ 
sià  ha  tingut  un  Frederich  II,  un  comte  de 
Moltke.  Àustria  ha  vist  devant  de  sos  exèrcits 
a  Waldstein,  al  príncep  Eugeni  de  Savoia,  al 
arxiduch  Carles  de  Habsburg.  Suècia  ha  tin¬ 
gut  un  rey  Gustau  Adolf,  un  rev  Carles  XII. 
Anglaterra  un  duch  de  Marlborough,  un 
lord  Wellington. 

{Y  Rússia?  Llevat  d’en  Souwarow,  l’hèroe 
de  las  guerras  d’Italia,  els  generals  russos 
han  vensut  sempre  a  forsa  de  fer  matar 
homes.  Ab  nacions  fortas  no  han  sigut  afor¬ 
tunats.  Frederich  II  de  Prussià  comparava  la 
estratègia  russa  (ab  motiu  d’una  guerra  ab 
Turquia)  ab  el  trevall  d’un  borni  que  vol 
pegar  a  un  cech.  En  la  darrera  guerra 
d’Orient,  de  poch  se’n  va  anar  que’ls  turchs 
no  guanyessin.  Sortosament  pera  Rússia, 
si  els  séuS  generals  eran  bornis,  els  turchs 
eran  cechs. 

Aquest  són,  donchs,  els  combatents  d’ara; 
els  japonesos  y  els  russos.  {Qui  guanyarà? 
Nosaltres  creyèm  que  aquests  darrers.  Però 
també  pot  succehir  que,  com  al  final  de  la 
guerra  d’Orient,  l’Anglaterra  inutilisi  els 
fruyts  de  las  sevas  victorias. 

Geroni  Zanné 


I  IO 


lOVKNTin 


L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

De  setze,  de  setze, 
de  setze  el  vi; 
el  pobre  Carnestoltas 
s’acaba  de  mori. 

Sí,  sí. 

Aquesta  cobla  qu’arribà  a  ferse  popularis- 
sima  y  corejà  sempre  l’enterro  del  Carnes¬ 
toltas,  fou  inventada,  segons  el  «Llibre  Vert» 
de  Barcelona,  per  un  ataconador  que  vivia 
als  Encants  y  que  cada  any  se  disfressava  de 
senyor  ab  un  casacó  llantiós,  un  simulacre 
de  barret  y  un  mànech  d'escombra  per  man- 
gala. 

La  patria  y  origen  del  rey  de  la  broma 
que  nostra  ciutat  festejava,  el  trobo  en  un  ro- 
manso  (i)  que  fa  cara  d’ésser  de  per  allà 
l’any  30  0  40,  y  que  diu: 

Jo  lo  alegre  Carnestoltas 
engendrat  dintre  de  un  Forn, 
tot  ple  de  rostits  Galls  Dindis, 
de  Empanadas  y  Capons... 

Indica  sa  patria  ab  els  següents  versos: 

...es  aquella  Isla  major, 
ahont  la  gent  no  trevallan 
may  dormen  ni  tenen  sòn: 

Los  arbres  llevan  Perdius, 

Cunills,  Llebres  y  Capons, 

Anoits,  Flaysans,  y  Gotllas 
Gallinas,  Torts  y  Coloms. 

Tot  ja  cuyt  y  aparellat, 
per  lo  gust  de  qualsevol. 

Ab  lo  que’l  més  tonto’s  fa  càrrech  que’s 
vol  indicar  la  cèlebre  terra  de  Xauxa. 

Després  d’haver  passat  épocas  de  relatiu 
esplendor,  la  tradicional  Rua  anava  deca- 
yent  ,  infestantse  d’indignes  mascarons  y 
fastigosas  comparsas.  Sols  conservavan  son 
antich  brill  els  balls  de  màscaras  que’s  ce- 
lebravan  en  diferents  teatres. 

Un  jove  que  de  Calaf  vingué  a  Barcelona, 
ahont  segui  l’aprenentatge  y  obtingué’l  tí tul 
de  mestre  espardenyer,  establi  una  petita 
botiga  al  carrer  de  la  Claveguera,  poch  més 
0  menys  cap  allà  al  any  25,  y  un  any,  pel 
Carnaval,  se  li  ocorregué,  sens  dubte  ab  el 
fi  de  cridar  parròquia,  posar  a  la  porta  de  la 
botiga  un  ninot  de  palla  estranyament  dis¬ 
fressat.  Continuà  cada  any  la  costum,  el  ni¬ 
not  anà  agafant  anomenada,  neixía,  rebia 
obsequis,  s’emmalaltia,  feya  testament,  y  mo¬ 
ria  y  se’l  enterrava.  L’any  40  (2)  comensà  a 
celebrarse  ab  certa  pompa  l’enterro  del  ni¬ 
not,  al  que  ja  tothòm  coneixia  ab  el  nom  de 
Carnestoltas,  y  feu  sensació’l  seguici  fúnebre 
format  per  milers  de  personas  que  portavan 
fanals  ‘de  tots  colors,  emblemas,  parodias, 
etcètera,  acompanyats  de  músicas  y  sorolls 

(1)  T estament,  vida  y  costums  tdel  divertit  Carnes¬ 
toltas. 

(2)  El  Carnaval  en  Barcelona  en  1860,  per  J.  A.  Cla- 
vé  y  J.  M.  Torres. 


aixordadors  dels  que  colpejavan  galledas  y 
regadoras. 

Pels  vols  del  aúy  50  se  devia  traslladar  la 
botiga  al  carrer  del  Rech,  n.°  36,  cantonada  al 
Born  vell,  antiga  plassa  de  torneigs  y  festas 
ocupada  alashoras  pel  mercat,  y  allà  l’espar- 
danyer  establia,  al  costat  mateix  de  la  boti¬ 
ga,  entre  aquesta  y  la  de  plats  y  ollas  del 
costat  coneguda  per  ca’n  Pelat,  un  cadafalch 
d’uns  déu  pams  en  quadro,  y  alli  hi  instalava 
per  las  festas  de  Carnaval  el  ninot  de  palla 
tocant  l’arpa,  y  la  dòna  y  las  criaturas  y  la 
dida,  tots  disfressats  ab  roba  antiga  que  pel 
vehinat  li  deixavan.  El  dilluns  se  posava  ma¬ 
lalt,  el  dimars  se  moria,  y  l’enterravan  acom¬ 
panyat  sempre  d’orgas,  trompetas,  regadoras 
y  altres  armònichs  instruments. 

L’any  57  s’hi  afegí  la  nova  farsa  de  l’arri¬ 
bada,  que  aviat  presentà  tot  l’imponént  as¬ 
pecte  de  l’arribada  d’un  gran  personatge, 
puig  sens  exagerar  se  pot  dir  que  tot  Barce¬ 
lona  acudia  a  la  estació  de  Mataró  per  hont 
arribava,  y  omplia’l  curs  que’l  seguici  feya 
per  la  ciutat. 

L’any  59  se  constituhi  la  «Societat  del 
Born»  baix  la  presidència  del  meu  avi  en  Se¬ 
bastià  Junyent  y  Comas,  que  no  era  altre 
l’espardenyer  bromista,  y  ab  ell  formaren  la 
Junta  pagant  una  quota  anyal  de  6  duros  en 
Joan  del  pa,  en  Badoret,  don  Antón  de  la 
mesura  del  oli ,  y  altres  honrats  vehins  del 
Born  quals  noms  sento  no  recordar. 

Aquell  any  la  festa  fou  notabilíssima;  el 
ninot  era  nou  ab  cap  de  cera,  y  prenia’l  títul 
de  Carnestoltas  I. 

Dias  avans  de  l’arribada  s’issava  una  ban¬ 
dera  al  balcó  del  quart  pis,  de  casa,  y  s’hi 
instalava  un  ninot  que  ab  una  ullera  de  llarga 
vista  vigilavala  vinguda  del  rey  de  la  xirinola. 
El  27  de  febrer  del  59  aparegué  pels  ayres,  en 
globo  aereostàtich,  un  correu  extraordinari 
que  portava  la  felis  nova  de  l’arribada  de  tan 
egregi  personatge  (1).  El  31  d,e  mars  la  Junta 
va  anar  a  rèbrel  a  Mataró,  y  arribà  a  Barce¬ 
lona  ab  un  fingit  Ajuntament  d’aquella  vila, 
vestits  sos  individuus  ab  alts  barrets  de  xe- 
meneya  y  folgat  gambeto.  Al  arribar  anava 
en  tren  d’honor  dins  d’un  cotxe-saló  alfombrat 
y  decorat  ab  banderas  de  diferents  colors. 
La  locomotora  anava  tota  engarlandada  de 
flors  y  adornada  ab  caretas  y  banderolas;  el 
maquinista  y  el  conductor  anavan  vestits  de 
diables. 

Al  entrar  el  tren,  a  las  tres  de  la  tarda,  a  la 
estació  de  Barcelona, ’s  feya  salva  ab  grans 
petarts  pera  enterar  a  tothòm  de  la  bona 
nova.  Una  música  militar  desafinada  tocava 
la  marxa  real.  L 'Ajuntament  ab  sos  massers, 
la  Diputació  y  altras  entitats  que  formavan 
el  corteig  oficial,  s’acostavan  a  saludarlo  y  li 
oferían  las  claus  de  la  ciutat.  Una  especie  de 

( 1 )  Relaciòn  històrica  y  verídica  del  Carnaval  de  Bar¬ 
celona  de  1859. 


JOVENTUT 


T  i  T 


guarda  imperial  tributava  al  monarca’Is  ho¬ 
nors  d’ordenansa,  y  s’organisava  la  comi¬ 
tiva. 

Obrían  la  marxa  dos  municipals  d’a 
cavall  autèntichs,  als  que’n  seguian  d’altres 
falsificats;  venian  els  gegants  vestits  de  pa¬ 
gès,  ell  ab  llarguissima  barretina  y  ella  ab 
negra  caputxa  ;  seguian  els  nanos,  venian 
després  senyorassas  ab  grans  mirinyachs  ba¬ 
llant  la  calxutxa;  bandas  de  música,  genets 
ab  trajos  de  totas  èpocas,  multitut  de  carre- 
telas  de  dos,  quatre  y  sis  cavalls,  en  las  que 
lluhian  trajos  richs,  elegants  o  capritxosos; 
penons,  carros  decorats,  una  comparsa  de 
nens  de  teta  fent  sonar  els  bergansins,  etc., 
y  per  fi  venia  Vhèroe  en  la  més  luxosa  carre- 
tela  que’s  trobava  a  Barcelona,  arrastrada 
per  sis  cavalls  ricament  adornats  ab  blanchs 
plomalls,  ab  un  bell  postilló  y  un  seriós  cot¬ 
xer.  El  Carnestoltas,  gras  y  de  cara  riallera, 
anava  tot  afeytat,  ab  empolvada  perruca,  ves¬ 
tit  de  casaca  y  calsa  curta  com  en  temps  de 
Carles  IV,  y  saludava  automàticament  a  la 
multitut  que  l’aclamava;  l'espandenyer  del 
Born  seya  a  sa  esquerra,  y  al  devant  hi  se- 
yan  en  Badoret  y  en  Joan  del  pa ,  vestint  tra¬ 
jos  autèntichs  de  la  mateixa  època.  Darrera 
de  la  carretela  venian  las  corporacions  ofi¬ 
cials,  seguia  una  música,  V Ajuntament  de 
Mataró  que  ocupava  un  cotxe-diligencia,  y  el 
carro  ab  els  equipatges.  Una  guarda  d’ho¬ 
nor  ab  casacas  vermellas,  granaderas  y  llan- 
sas,  muntada  dalt  de  burros,  clohia  la  marxa. 

Seguia’l  corteig  pel  Pla  de  Palacio ,  En¬ 
cants,  Ample,  Rambla;  anava  voltant  fins  al 
Padró,  y  tornava  pels  carrers  del  Carme,  Ca¬ 
nuda,  etc.,  fins  al  Born,  ahont  tenia’l  palau 
preparat,  qu’era  un  cadafalch  alt,  quadrat, 
obert  per  tres  bandas  de  cara  a  l’absis  de 
Santa  Maria,  tot  adornat  de  banderas,  corti- 
nas  y  frisos  de  carotas,  y  al  que’s  pujava  per 
un’ampla  escala  encatifada.  Al  fons  hi  ha¬ 
via,  sobre  una  tarima  de  dos  grahons,  dos 
tronos  daurats,  en  un  dels  que  s’asseya 
l'egregi  hoste  en  mitj  de  grans  aclamacions, 
crits  y  gatzara.  Era  ja  vespre,  y’s  disparava 
al  mitj  de  la  plassa  un  castell  de  fochs  d’arti¬ 
fici,  acabant  ab  una  gran  encesa  de  fochs  de 
bengala,  que  feya’l  públich  dels  terrats  y 
dels  balcons  y  dava  a  la  plassa  atapahida  de 
gent  un  aspecte  fantàstich. 

Al  fops  del  palau  un  rètol  ab  lletras 
grossas  deya:  La  Societat  del  Born  al  Carnes¬ 
toltas. 

El  mateix  dia  de  l’arribada’s  fixava  a  las 
cantonadas  de  la  ciutat  el  Bando  per  medi 
del  que  Carnestoltas  dava  las  gracias  per  la 
rebuda  entusiasta,  y  anunciava  un  besamans 
al  qu’esperava  a  tothòm... 

menos  a  aquellas  badanas 
que  al  pròxim  van  molestant 
ab  la  faldilla  arrastrant 
y  un  mirinyach  de  set  canas. 

Puig  diu  que  moltas  n’hi  ha 


que  si’s  treyan  le  postís 
tot  quedaria  tan  llis 
com  lo  plamell  de  la  mà 

Entre’ls  ordeno  y  mano  d’aquest  any  s’hi 
troba’l  següent: 

No  vull  que  os  vestiu  de  dòna, 
perque  es  contra  la  escriptura 
y  ho  reproba  la  cultura 
d’un  poble  com  Barcelona. 


Tampoch  m’acomoda  a  mi 
que  vagin  tants  vagassers 
vociferant  pels  carrers: 

De  sezíe ,  de  sezte'l  vi. 


(Seguirà.) 


Sebastià  Junyent 


CARTA 

Amich  Via:  M’acaban  de  portar  el  teu 
volant  demanantme  l’article  que  m’encarre¬ 
gares,  y  no  puch  cumplir  per  aquesta  vegada. 
Excusam  devant  dels  teus  ulls.  No  ha  estat 
pas  la  divina  mandra  qui  m’ha  privat  de  fer- 
ho,  sinó  la  impotència.  Volias  que  hi  parlés 
de  política,  y  hauria  accedit  al  teu  desitj, 
mes  tantas  vegadas  com  he  posat  la  ploma 
sobre’l  paper  m’han  vingut  bascas.  Es  molt 
fort  això  de  ficarse  de  peus  en  aquest  pudri- 
mener  actual  ahont  ja,  per  prostituhirse  tot, 
s’han  prostituhit  las  paraulas  y  es  impossi¬ 
ble  enténdreshi. 

Al  veure  tots  els  contrasentits  en  que  en 
Salmerón  y  comparsascauhen  a  cada  moment, 
y  al  voler  dir  que’ls  republicans  no  tenian 
lògica,  me  recordava  de  lo  molt  que  ns  in¬ 
digna  a  nosaltres  el  sentir  a  dir  que’ls  cata- 
lanistas  hem  fet  una  cosa  o  l’hem  dita  per¬ 
que  l’ha  feta  o  dita  un  dels  qu’estàn  al 
devant  del  moviment,  y  llavors  volia  fer  la 
distinció  entre’ls  republicans  qu’estàn  al  de¬ 
vant  y  els  qu’estàn  ..  al  darrera,  y  volia  fer  la 
distinció  o  salvetat  de  que  si  als  catalanis- 
tas  particularístas  com  som  no  cal  dirnos 
responsables  de  las  paraulas  o  actes  d’altres, 
als  republicans  potser  sí,  desde’l  moment 
que  són  unitaris  y  saben  formar  massas. 
Això,  com  compendràs,  no’s  pot  dir,  si’s  vol 
que’l  poble  ho  entengui  en  menos  pàginas 
que  las  que  té  un  diccionari.  Intentava  con- 
cretarho,  y’m  feya  un  garbuix  y’m  marejava. 

Al  veure  que  cada  dia  estém  atacant  als 
republicans,  y  al  pensar  que  potser  això  fa 
que’l  poble’ns  tingui  per  enemichs  de  la  re¬ 
pública,  volia  fer  un  article  explicant  per  mi- 


I  12 


JOVENTUT 


lèsima  vegada  que  la  república  es  bona,  y 
que’ls  falsos  són  els  que's  valen  d’ella  pera 
corrompre  al  poble.  Però  com  que  la  meva 
conciencia  m’impedeix  sentar  la  conclusió  de 
que  la  república  es  bona  sens  afegir  relati¬ 
vament,  m’era  precís  explicar  còm  la  repú¬ 
blica,  essent  un  govern,  era  dolenta  com  tot 
govern,  y  que  sa  bondat  sols  tenía’l  mateix 
grau  de  bondat  que  té  la  escarlatina,  per 
exemple,  si  se  la  compara  ab  els  tifus:  y  al 
voler  explicar  això  incidentalment  de  cara  a 
un  poble  imbècil  pera'l  quin  s’han  de  dir  las 
cosas  de  certa  manera  a  fi  de  que  las  enten¬ 
gui  (que  no  es  altra  la  finalitat  del  escrit  po- 
litich),  també’m  feya  un  garbuix  ab  las  pa- 
raulas  y’m  marejava. 

Però  lo  que  m’ha  marejat  més  es  la  qües¬ 
tió  religiosa  tan  debatuda  aquests  dias,  y  ja 
t’explicaré’l  per  què.  {Còm  rediable  fas  com- 
pendre,  ab  sols  dugas  o  trescolumnas  qu’hau- 
ría  pogut  ocupar  l’article,  que  tots  els  que 
han  enrahonat  en  el  debat-Nozaleda  no  han 
dit  més  que  bestiesas  y  no  han  fet  sinó  reac¬ 
ció?  Això  volia  dir,  perque  aixis  ho  sento,  y 
ho  sento  per  moltas  rahons.  De  moment,  jo 
tenia  per  entès  que’ls  republicans  entenían 
al  séu  torn  que’l  clero  era  una  cosa  inú¬ 
til.  Y  al  vèurels  a  tots  tan  preocupats  ab 
el  nomenament  d'un  arquebisbe  (preocupació 
que  demostra  que  no  tenen  tals  cà.rrechs  per 
tan  inútils),  me  deya:  «Els  republicans  són 
uns  ximples  perque  donan  importància  a  una 
cosa  que  no  la  té». 

Tenia  jo  per  entès  que’ls  republicans  ente- 
nian  que  frares  y  jesuítas  eran  individuus 
perjudicials  a  la  societat,  perque  constituhits 
en  socialisme  dintre  de  la  humanitat,  no’l  bé 
d’aquesta  sinó’l  de  las  sevas  cooperativas 
tractavan  d’assolir,  en  detriment  fos/le  qui 
fos.  Y  al  veure  que  per’atacar  a  en  Nozaleda 
necessitavan  fins  veure  si  duya  la  camisa 
bruta,  y  no’n  tenian  prou  ab  que  fos  frare, 
me  deya:  «Vetaquí  un’altra  bestiesa  y  un’al- 
tra  manera  de  demostrar  al  poble  que’ls  fra¬ 
res  són  tan  bons,  que  quan  n’hi  ha  un  de  do¬ 
lent  fins  se’n  parla  a  las  Corts!» 

Tenia  jo  per  entès  que’ls  anticlericals  en¬ 
tenían  que’ls  càrrechs  de  la  iglesia  eran  una 
plaga  de  la  nació ,  y  constituhian  ocupacions 
indignas  sols  possibles  d’ésser  desempenya- 
das  per  malvats  o  ignorants.  Y  al  veure  que 
a  las  Corts  el  portaveu  d’ells  diu  qu’en  N$- 


zaleda  per  ésser  això,  y  allò  y  lo  de  més 
enllà,  era  indigne  d’ocupar  la  cadira  d’arque¬ 
bisbe,  m’he  dit:  «Un’altra  bestiesa  y  un’altra 
manera  de  desencaminar  al  poble.» 

Jo  tenia  per  entè^  que’l  poble  no  volia  bis¬ 
bes  ni  arquebisbes,  però  ara  sé  que  lo  que’l 
poble  no  vol  es  aquest  o  l’altre  individuu 
pera  bisbe  no  més.  Potser  es  per  això  que’l 
poble  es  sols  anticlerical,  però  no  irreligiós, 
es  a  dir,  enemich  de  las  personas,  però  no  de 
las  ideas! 

Jo  tenia  per  entès  que  no  devia  haverhi 
rassas,  que  todos  los  espanoles  éramos  herma- 
mos,  que’ls  catòlichs  eran  uns  malvats  que 
perseguiren  sangnantament  las  altras  reli¬ 
gions,  que  s’apoderaren  dels  béns  dels  juheus 
y  que’ls  infamaren  pera  millor  justificar  la 
seva  expoliació:  però  al  veure  que  un  clerò- 
fobo  y  un  catolicòfobo  usava  la  paraula  xueta 
com  un  insult,  quan  en  tot  cas  ell,  en  So¬ 
riano,  pera  ésser  conseqüent  ab  sas  ideas 
havia  d'usar  la  paraula  catòlich,  y  pera  ésser 
tolerant  no  devia  fer  un  insult  del  nom  de 
cap  idea,  vaig  dirme:  «Un’altra  bestiesa  y 
un’altra  manera  de  fer  reacció...» 

De  tot  això  hauria  parlat.  Y  tu’m  diràs: 
«Home,  això  no  mareja  pas  el  dirho.  Ab  dir 
lo  que’m  dius  ara  ja  queda  clar.»  Però  no 
era  precisament  el  dir  això  lo  que’m  mare¬ 
java,  sinó’l  fer  constar  que’ls  republicans 
qu’ara  s’estilan  són  reaccionaris  de  fons  y  de 
forma,  y  que  no  ho  som  pas  nosaltres  els 
autonomistas,  no  obstant  y  portar  a  sobre’l 
dictat  de  clericals.  Y  dich  això  sense  formu¬ 
lar  la  pregunta  que  penso  formular  temps  a 
venir,  quan  estigui  d’humor  per’aquestas 
cosas.  En  contra  de  l’afirmaciò  dels  anti- 
masònichs  de  que  no  pot  ésser  bon  català 
qui  no  sigui  bon  catòlich,  a  mi  se’m  pot 
ocorre  preguntar:  «{Còm  es  possible  ésser 
alhora  autonomista  que  vol  dirparticularista, 
y  catòlich  que  vol  dir  universalista?...»  Y 
creume  que  si  jo  m’he  marejat  algunas  vega- 
das,  aquesta  pregunta  y  la  contestació  de¬ 
mostrada  que  jo  hi  donaré  marejarà  molt 
més  a  alguns  alties. 

Ja  ho  veus  per  què  no  he  pogut  fer  l’arti¬ 
cle  que’m  demanares.  Si  ab  aquestas  expli¬ 
cacions  no’t  dónas  per  convensut,  t’abomina 
y’t  detesta’l  teu  company  y  amich 

F.  Pujulà  y  Vallès 


JOVENTUT 


LA  REENCARNACIÓ 
DE  TORQUEMADA 


a  sessió  havia  sigut 
tumultuosa;  tothòm 
cridava,  la  cosa  era 
urgent,  las  darreras 
ànimas  arribadas  ho 
deyan  ben  clar,  el 
Món  estava  pervertit, 
lasideas  modernas  ho 
invadian  tot;  fins  els 
països  mediterranis, 
els  baluarts  tradicionals  de  las  creencias  ro- 
manas,  estavan  contagiats;  y  las  ideas  llibe¬ 
rals  y  positivistas  dels  heretges  del  Nort  in¬ 
vadian  escolas  y  universitats  ab  un  èxit  ve¬ 
rament  alarmant  pels  cada  dia  més  escassos 
defensors  dels  vells  y  clàssichs  principis  de 
las  generacions  pretèritas.  Era  necessari  que 
las  forsas  vivas  del  Cel  prenguessin  una  de 
terminació  que  posés  terme  a  n’aquell  estat 
de  cosas  intolerable. 

Els  conspicuüs  del  partit  peroravan  ab 
calor.  Ignaci  de  Loyola,  Arnau  d’Amabrich, 
Hildebrand,  Pere  Arbués,  Domingo  de  Guz- 
màn,  Felip  II,  Bonifaci  VIII,  Ferran  el  Catò- 
lich,  Pere  l’Ermità  y  De  Maistre,  havian 
atacat  la  nota  guerrera  y  demanavan  ab  gran 
indignació  que  s’acordessin  conclusions  ra¬ 
dicals  Fou  inútil  que  Savonarola  y  Lacor- 
daire  (als  qui  tothòm  mirava  de  mal  ull  pels 
molts  anys  de  purgatori  qu’havían  tingut  de 
passar)  proposessin  solucions  més  pacificas 
y  més  humanas:  Vicens  Ferrer,  que  presidia 
la  sessió,  actuà  una  vegada  més  de  cacich 
y  els  hi  retirà  la  paraula  y  els  feu  expulsar  del 
local  pels  valents  de  la  confraria  (Simó  de 
Montfort,  el  Duch  d’Alba  y  Wallenstein)  en 
mitj  d’un  escàndol  indescriptible. 

Restablerta  que  fou  la  calma  ab  la  expul¬ 
sió  dels  mitjas  tintas ,  el  president  logrà  enca¬ 
rrilar  un  xich  la  discussió,  que  anà  conti¬ 
nuant  ab  gran  entusiasme,  fins  que  un  dels 
concurrents  s’aixecà  y  llegí  a  la  respectable 
Assamblea  una  proposició  que  fou  aprobada 
per  unanimitat  entre’ls  aplaudiments  deli¬ 
rants  dels  àssambleístas,  que  posats  de  peu 
gesticulavan  y  agitavan  barrets  y  mocadors. 
Aquesta  proposició  deya  aixis:  «En  vista  dels 
alarmants  progressos  de  las  teorías  disolvenis 
de  las  modernas  escolas  y  del  descrèdit  y  con- 


113 

tinuats  fracasos  dels  antichs  principis  filosò- 
fichs  y  polilichs  que  desde  temps  immemorials 
havian  vingut  essent  Jonament  y  norma  dels 
pobles  terrenals ,  la  Cort  Celestial  acorda  que 
una  persona  de  confiansa  y  d'energia.  I  In¬ 
quisidor  general  Era  Tomàs  de  Torquemada, 
vaja  immediatament  a  la  Terra  pera  cambatre 
y  confondre  als  sediciosos,  y  per  animar  y 
apoyar  ab  totas  sas  forsas  als  ardits  defensors 
de  las  vellas  y  seculars  tradicions .» 

Y  heusaquí  còm  per  un  voler  del  Cel,  Fra 
Tomàs  de  Torquemada  sorti  un  dia  de  las 
regions  eternas  entre’ls  victors  y  las  aclama¬ 
cions  de  las  massas  celestials,  y  creuhant  las 
immensitats  del  Eter  emprengué’l  cami  d’Es¬ 
panya,  primera  etapa  de  son  viatge  a  la  Terra. 
Anà  baixant,  baixant,  esferehit,  a  través  de 
nebulosas  y  constelacions  de  lluminosos  res- 
plandors  qu’ofenian  y  enlluhernavan  sos  ulls 
d’au  nocturna;  fins  que  la  llum  roja  de 
Mars,  la  claretat  del  Sól  y  la  palidesa  argen¬ 
tina  de  la  Lluna,  li  indicaren  que  s’acostava’l 
terme  de  son  viatge.  Se  ttobava  ja  en  un 
medi  que  anava  fentse  més  dens  cada  vega¬ 
da;  sos  pulmons  esbufegavan;  sos  membres 
y  tot  son  cos  se  feyan  més  pesants;  y  allà  al 
lluny,  y  al  fons  de  tot,  veya  una  gran  clapa 
blavosa,  indefinida...  Era  la  Terra!  Era  la 
Terra! 

Atravessà  uns  núvols,  que’l  cegaren  uns 
instants,  y  .al  fi,  marejat,  atònit,  esmaperdut, 
vegé  montanyas,  vegé  una  gran  ciutat  a  sota 
sos  peus  y...  sentí  una  forta  batacada,  que 
sotraquejà  tot  son  organisme... 

...  Al  revenirse,  fosquejava.  S’aixecà  tot 
magullat,  s’espolsà  la  roba  ab  el  mocador, 
plegà’l  barret  de  terra,  y,  ja  un  xich  refet, 
tractà  d’orientarse.  Primerament,  era  qüestió 
d’averiguar  ahónt  se  trobava,  ahónt  havia 
anat  a  parar.  Al  principi  dubtà  si’s  trobava 
en  terras  d’Espanya,  perque  si  bé  en  algunas 
tendas  llegia  rètols  escrits  en  llengua  caste¬ 
llana,  en  cambi  la  gent,  alguns  grupos  als 
que  dissimuladament  s'havia  acostat,  parla¬ 
ven  una  llengua  incomprensible.  Si  s’hau¬ 
ria  errat  de  cami!...  Però  un  rètol  estampat 
en  la  paret,  prop  d’una  cantonada,  esvani 
sos  dubtes  y  el  tranquilisà.  Deya  Plaza  de 
Cataluna.  <•  Del  mal  al  menos  ))  pensà  l’In¬ 
quisidor;  y  atret  per  uns  xiulets  estridents 
que  sortian  d’un  gran  casal,  s’enfilà  per  un 
carrer  qual  nom  de  Pelayo  li  inspirà  con¬ 
fiansa,  com  a  castellà  qu’era  de  pura  rassa. 

Tot  caminant,  comensà  a  pensar  nostre 
personatge  en  que  ja  seria  hora  de  preocupar- 
se  en  adquirir  algunas  noticias  indispensa¬ 
bles  pera  comensar  a  entrar  en  relacions  ab 
els  séus ,  ab  els  defensors  de  las  ideas  y  de  la 
vida  dels  segles  xv  y  xvi,  ab  els  entusiastas  de 
la  clàssica  tradició  espanyola  brutal  y  fanàti¬ 
ca.  Y  distret  per  aquestas  y  semblants  refle¬ 
xions,  arribà  a  una  gran  plassa  en  el  centre 
de  la  qual,  y  entremitj  de  jardins,  vegé  aixe- 
carse  una  especie  de  cadafalch,  que  tot  seguit 


JOVENTUT 


1X4 

picà  sa  curiositat. — ^Qu’es  això? — preguntà 
a  uns  joves  que-igual  qu’ell  estavan  contem¬ 
plant  aquell  empostissat.  —  Això  es — li  contes¬ 
taren — el  monument  que’l  poblecatalà  aixeca 
a  la  memòria  d’un  de  sos  ciutadans  més  ilus- 
tres:  al  doctor  Robert,  al  metge  eminent,  al 
popular  autonomista,  al  eloqüent  diputat  que 
en  plenas  Corts  s’encarà  un  día  ab  el  Parla¬ 
ment  espanyol  en  pes,  y  devant  de  tots  y  con¬ 
tra  tots  proclamà’l  dret  de  Catalunya  a  gover- 
narse  ella  mateixa,  a  reivindicar  l’autonomia 
que  un  dia  tingué  nostra  antiga  nacionali¬ 
tat... — Prou!.. . — cridà  sofocat  Torquemada. 
—  Prou!...  L’autonomia  de  Catalunya!...  de 
aquella  terra  de  réprohos  defensors  dels  albi- 
genchs,  d'aquella  terra  que  burlantse  de  las 
ordres  de  la  Iglesia  comerciava  ab  els  alarbs, 
d’aquella  terra  quins  reys  excomunicats  desa- 
fiavan  al  Pontificat,  y  protegían  a  heretges  y 
alquimistas,y  am  para  van  als  juhe  us  contra  las 
iras  dels  frares  y  del  populatxo!...  Es  aques¬ 
ta  aquella  ciutat  de  Barcelona  quins  conse¬ 
llers  municipals  feyan  treure  per  la  forsa  del 
presbiteri  de  la  Catedral  els  sitials  dels  In¬ 
quisidors!  Es  aquella  Catalunya  quins  ciuta¬ 
dans  feyan  y  desfeyan  tronos  a  sa  lliure  vo¬ 
luntat!  Es  aquella  Catalunya  casal  y  refugi 
de  la  llibertat  civil  y  politica  més  desenfrena¬ 
da,  lo  que  volen  resucitar?!...  Prou!  que  la 
indignació  m’ofega!...  Enrera,  rassa  d’heret¬ 
ges  y  de  descreguts! ...  Eeume  pas!...  pas,  a 
la  Santa  Inquisició!...  — 

Els  joves  patriotas,  embadalits,  com  qui 
veu  visions,  varen  fer  pas  a  n’aquella  furia  y 
restaren  contemplant  al  foll  Inquisidor,  que 
desaparegué  ab  gestos  y  actituts  de  desequili¬ 
brat  en  direcció  a  la  Ronda  de  Sant  Antoni. 

Passat  aquest  encontre,  el  malhumorat 
Torquemada  anà  Ronda  avall,  seguint  els 
rails  del  tramvia,  fins  arribar  als  barris  del 
Paralelo.  Allà,  entre  aquell  burgit  de  gentque 
formigueja  y  crida  y  canta  y’s  remòu,  entre 
l’espinguet  de  las  flautas  de  las  orgas,  els 
tochs  de  cornetí  dels  venedors  de  bombons 
y  el  repich  de  las  campanas  dels  eléctrichs,  se 
trobà  en  un  medi  desconegut,  jamay  previst, 
que’l  marejava  y  l’aturdía.  Però  passats 
aquests  primers  instants  d’inquietut  y  d’es¬ 
tranyesa,  per  sobre  de  la  multitut  y  desta- 
cantse  d’entre  la  fosca  de  la  nit,  vegé,  a  l’altra 
banda  de  carrer,  un  gran  edifici,  tot  il·lumi¬ 
nat,  ahont  la  gent  hi  afluhía  tumultuosament, 
a  empentas,  rebregantse  materialment  pera 
poder  guanyar  la  porta  «  iQuè  deu  haver  hi?  » 
se  preguntà  interiorment  nostre  hèroe;  y  an¬ 
helant,  per  averiguarho,  s’hi  acostà.  Sobre  la 
porta  hi  havia  un  lletrero  de  foch  que  deya 
Teatro  Onofri.  La  riuhada  humana  conti¬ 
nuava  colantse  per  la  porta  ab  més  impacièn¬ 
cia  que  may;  y  cosa  rara,  ell,  Torquemada, 
castellà  quintaessenciat  que  al  caure  al  bell 
mitj  de  Barcelona  no  entenia  d’un  mot  a  la 
nostra  gent,  allà,  al  Paralelo ,  comprenia  a 
tothom;  qué  tothòm,  0  si  no  tothòm  la  major 


part  d’aquella  gent  esparracada  y  miserable, 
parlava  en  castellà.  Aquesta  observació  con- 
soladora’l  reviscolà  y  el  decidi  a  entrar  al  Tea¬ 
tro  Onofri ,  llensantse  heroicament  al  bell 
mitj  de  aquella  impetuosa  corrent  de  carn 
humana,  que  l’oprimi  y  el  magullà  durant 
un  Uarch  quart  d’hora. 

Y  al  fi’s  trobà  dintre.  Era  una  sala  gran, 
atapahida  de  públich,  d’un  públich  inflama¬ 
ble  y  cridaner,  qu’omplía  a  vessar  las  locali¬ 
tats  yels  passadissos;  y  enunlloch  elevat, com 
de  preferencia,  y  talment  com  a  dintre  del 
march  d’un  quadro,  hi  havia  una  llarga  taula 
cuberta  per  una  bandera  espanyola,  darrera 
de  la  qual  s’estavan  assentats  cinch  o  sis  in- 
dividuus,  ab  posat  seriós,  que  segons  totas 
las  apariencias,  presidian  aquell  acte. 

A  un  costat,  y  un  xich  més  aprop  del  pú-- 
blicb,  un  home  desgrenyat  y  d’aspecte  repul¬ 
siu  esta  va  discursejant. — / Ciudadanos ! — deya 
l’orador  abveu  de  tro: — /Al  que  nopiense  como 
nosotros  hay  que  arrastrarlo!  j Los  mejores  pa¬ 
triotas  son  aquellos  que  votan,pero  que  no  pien- 
sanni  discuten  las  ordenes  que  les  damos  los  ami- 
gos  delpueblo!  («Aquest  sóndelsmeuslwpensà 
en  Torquemada).  /Es  necesario  obedecer  ciega- 
mente  los  mandatos  del  Direcloriò  de  Madrid! 
(Torquemada  estava  entusiasmat).  [Ciudada- 
nos! /Viva  nuestro  jefe  indiscutible ,  viva  Salme- 
rón! ... — /Vivaaa! ... — cridà’l  públich  ubriach 
d’entusiasme,  y — jVivaal... —  cridà  ab  totas 
sas  forsas  Torquemada,  a  qui,  al  sentir  el 
nomde  Salmerón,  el  cor  li  donà  un  salt  recor- 
dantse  del  Salmerónque  junt  ab  Ignaci  deLo- 
yola  y  ab  Laynez,  assisti  a’n  aquella  cèlebre 
Missa  de  Montmartre,  de  la  que’n  va  resul¬ 
tar  la  fundació  de  la  Companyia  de  Jesús. 
— [Companeros!  /Mueran  los  catalanistas! .. . — 
jMueran ,  mueran! .  . — /Viva  el  pueblo  espanol! 
[Viva  la  solidaridad! ... — [Viva! ...  [Olè  Rever- 
te! ...  [Bien...  bien ,  bravo!...  [Viva!...  — 

A  la  matinada  següent,  al  Cel,  rebian  una 
extensa  carta  de  Barcelona  firmada  per  Tor¬ 
quemada,  de  la  que’n  reproduhim  els  para- 
grafs  més  substanciosos. 

«...L’esperit  de  la  Espanya  antiga  no  ha 
mort.  A  Catalunya,  el  pais  tipich  deia  lliber¬ 
tat  y  de  la  democràcia,  hi  ha  una  gran  massa 
de  població  forastera  qu’arrastra  gran  part 
de  la  baixa  poblacio  indígena,  qu’es  una 
ferma  garantia  de  qu’encara  hi  ha  qui  pensa 
y  qui  obra  com  nosaltres.  Encara  viuhen.  las 
ideas  rancias  dels  nostres  temps,  encara’s 
predican  la  violència  y  l’assessinat;  la  nostra 
rassa  mauritana  encara’s  conserva  ab  tota  sa 
puresa,  ab  tot  son  fatalisme,  ab  tota  sa  into¬ 
lerància,  ab  tota  sa  barbarie,  ab  tota  sa  ti-  ’ 
pica  estultícia... 

» . . . El  poble  que  avuy  va  a  meelings  anti¬ 
clericals,  que  insulta  y  apedrega  a  indefensos 
religiosos  estrangers,  el  poble  que  renega  de 
tot  poder,  el  poble  que  trona  contra’l  prin¬ 
cipi  d’autoritat,  el  poble  que  posa  entre  ciris 


JOVENTUT 


y  demunt  d’un  altar  el  retrat  d’en  Lerroux, 
es  el  mateix  poble  qu’en  altres  temps  gosava 
presenciant  nostres  autos  de  fe,  es  el  mateix 
poble  qu'en  altres  dias  assaltava  las  tendas 
dels  juheus  del  Call  y  robava  y  assgssinava 
a  sos  moradors,  es  el  mateix  poble  que  creya 
(y  qu’encara  creu)  en  els  miracles  y  las  fau- 
las  més  grollers  y  més  descabellats... 

»...En  nostres  temps  el  poble  professava’l 
fanatisme  religiós  y  absolutista,  avuy  pro¬ 
fessa’l  fanatisme  demagògich;  hem  perdut  lo 
accidental,  però’s  conserva  lo  essencial  qu’es 
el  fanatisme... 

»Quant  més  ignorant  se  mantingui  al  po¬ 
ble,  més  refractari  serà  a  las  ideas  novas.  El 
dia  que  s’eduqui  entrarà  com  un  sol  home  en 
las  modernas  orientacions... 

»...Las  massas  qu’ahir  seguían  cegament 
al  senyor  feudal  o  al  bisbe  que  al  crit  de 
/ Santa  Maria!  o  de  / Santiago 1  las  portava  a 
la  lluyta  contra’ls  infidels,  són  las  mateixas 
que  avuy  segueixen  inconscientasaqualsevol 
Soriano  o  Blasco  Ibànez  que  cantin  La  Mar- 

sellesa  o  cridin  /  Viva  la  República! . Surto 

cap  a  Madrid  pera  conferenciar  ab  don  Nico¬ 
lau  Salmerón,  a  qui  penso  donar  poders  pera 
que  continuhi  en  nom  nostre  la  tradició  espa¬ 
nyola. — Fra  Tomàs  de  Torquemada .» 

Arnau  Martínez  v  Serinà 


TEATRES 

El  camí  del  Sól 

El  camí  del  Sól  pertany  a  aquell  genre  his- 
tòrich-poemàtich  que  anys  enrera  cultivà  ab 
tanta  glòria  en  Guimerà,  y  en  el  que  las  ex¬ 
cepcionals  qualitats  de  nostre  gran  poeta’s 
manifestaren  ab  tot  son  esplendor.  Avuy 
aquest  genre  dramàtich  es  més  difícil  de  cul¬ 
tivar,  perque’l  realisme  del  teatre  modern, 
pel  quin  el  públich  mostra  ben  clara  predi¬ 
lecció,  ens  ha  fet  tornar  més  exigents  en  una 
pila  de  cosas  que  avans  acceptavam  per  con¬ 
venció  y  per  rutina. 

Vull  dir  ab  això  que  si  El  camí  del  Sól 
s’hagués  estrenat  vint  anys  enrera,  hauria 
tingut  un  èxit  extraordinari,  mentres  que 
avuy  sols  ha  tingut  un  succés  d'estime. 

Per  la  meva  part,  tinch  de  dir  ingènua¬ 
ment  que  la  tragèdia,  com  a  drama  humà, 
no  m’ha  agradat.  Literàriament,  y  fins  poe- 
màticament,  la  concepciód’en  Guimerà’m  va 
semblar  hermosissima:  però  baix  aquest  as¬ 
pecte  no  m’atreveixo  a  judicar  l’obra  sense 
haverla  llegida.  Ademés  de  lo  dificil  qu’es 
fersen  càrrech  ab  una  sola  audició,  s’ha  de 
tenir  en  compte  que’ls  actors  catalans  en  ge¬ 
neral  (després  ja  faré  concretament  alguna 
excepció)  diuhen  tan  malament  els  versos, 
que  totas  las  delicadesas  que  baix  aquest 
punt  de  vista  pugui  contenir  l’obra’ns  passan 
desapercebudas. 


115 

Jo  crech,  donchs,  qu’en  El  cami  del  Sól  hi 
ha  grans  bellesas,  hi  ha  versos  hermosissims, 
imatges  grandiosas,  y  en  determinats  mo¬ 
ments  una  exuberància  de  passió  y  una  deli¬ 
cadesa  de  sentiment  qu’enamoran;  però  no 
m’atreveixo  a  insistir  sobre  aquest  punt  per 
las  rahons  avans  ditas.  Sols  citaré  com  a 
exemple  d’això  ultim  aquella  d’oració  d’Ofi- 
ria  en  el  segón  acte,  la  escena  passional 
entre  ella  y  Roger,  y  un  altra  de  conjunt 
del  primer  acte,  quan  la  captiva’s  dóna 
compte  de  sa  trista  situació.  En  aquests  mo¬ 
ments  fins  el  mateix  drama  adquireix  inten¬ 
sitat,  però  l’autor  se  desentén  tot  seguit  del 
drama  preocupantse  solsament  de  las  lluytas 
entre’ls  almogàvars,  alans,  grechs  y  turchs, 
lluytas  que,  per  altra  part,  no  adquireixen 
may  grandesa  èpica.  Es  el  defecte  capdal  que 
trobo  en  l’obra.  No  solsament  no  hi  ha  un 
drama  humà  y  punyent  con  en  Mar  y  Cel , 
per  exemple,  sinó  que  ni  els  tipos  històrichs 
ni  els  fantasiosos  adquireixen  relleu.  Ni  indi¬ 
vidual  ni  colectivament  cap  d’ells  ens  suges- 
tiona,  fins  al  punt  de  que’ls  almogàvars  y  el 
mateix  Roger  de  Flor,  per  exemple,  ens  apa¬ 
reixen  bon  xich  més  petits  y  difosos  de  lo 
que  la  tradició’ns  els  ha  transmès.  Sols  Ofi- 
ria  com  a  tipo  de  fantasia,  en  determinats 
moments,  y  Demetri,  el  grech  que  caracte- 
risa  l’afeminament  y  el  decadentisme  ané- 
mich  de  la  Grècia  dels  Paleòlegs,  són  tipos 
que’ns  interessan.  Els  demés  pecan  de  con¬ 
vencionals,  arribant  algún  d’ells,  com  per 
exemple  en  Guerau  d’Arenas  y  l’Hirak,  a 
semblar  personatges  de  melodrama  autèn- 
tich. 

En  resúm,  jo  crech  que  si  en  l’obra  hi  ha 
bellesas  indiscutibles,  bellesas  que’s  faràn 
més  sensibles  llegintla,  com  a  tragèdia  ni 
passionalment  ens  commòu  ni  èpicament  ens 
sugestiona.  En  Guimerà  aquest  cop  no  ha 
estat  a  l’altura  de  las  llegendarias  gestas  dels 
almogàvars,  que  no  ha  encertat  a  descriurens 
ab  aquella  grapa  de  gran  poeta  que  caracte- 
risa  la  seva  personalitat. 

La  execució  y  presentació  escénicas  me¬ 
reixen  capitul  apart. 

He  dit  avans  que’ls  nostres  actors  no  sa¬ 
ben  dir  versos.  Y  es  la  pura  veritat.  Ni  dic¬ 
ció,  ni  ritme,  ni  armonia  en  el  declamar,  ni 
tan  sols  claretat.  Escoltant  l’altra  nit  als  ac¬ 
tor  de  Romea,  difícilment  ens  feyam  càrrech 
de  que  deyan  versos;  arribant  al  extrém  de 
que,  ab  tot  y  reconeixe  que  l’obra  estava 
perfectament  ensajada  y  de  que  tothòm  se 
sabia  bé’l  paper,  ab  prou  feynas  els  ente- 
niam,  y  ni  ab  feynas  ni  sense’ns  poguerem 
fer  càrrech  del  trevall  poètich  del  autor.  Cap 
d’ells  sabia  donar  relleu  a  la  frase,  amplitut 
a  la  imatge  ni  grandiositat  a  las  situacions 
escénicas;  sa  declamació  era  monòtona  y 
acompassada,  sols  trencada  pels  bramuls 
d’en  Martí  0  las  melositats  d’en  Vinas,  que 
dit  sigui  de  pas,  va  fer  un  grech  decadent 


JOVENTUT 


I  16 


d’estar  per  casa.  Sols  s’escaparen  del  gene¬ 
ral  desastre  en  Soler  en  son  curt  paper,  y  la 
Delhòm  qu’estigué  molt  justa  en  varias  oca¬ 
sions;  vull  citar  entre  altras  la  pregaria,  que 
va  dir  ab  sentiment,  y  tota  la  escena  del  pri¬ 
mer  quadro  del  ultim  acte,  en  que  estigué 
juslíssima  d’actitut  y  de  dicció.  Llàstima 
de  veu. 

Però  qui’s  lluhi  de  debò  fou  en  Borràs. 
Quan  jo  ho  dich  que  si  en  Borràs  volgués 
podria  fer  moltas  y  bonascosas!  L’altra  nit  va 
voler  y  va  estar  com  may  l’havia  vist.  Va  dir 
els  versos  perfectament,  accentuanttos  just, 
sense  cantarellas  de  mal  gust,  però  ab  el 
sentiment  del  ritme,  sense  buscar  efectes, 
però  donant  relleu  e  intensitat  a  la  frase. 
Sempre  atent  y  dominant  la  situació  escè¬ 
nica,  feu  gala  de  las  sevas  facultats,  que  són 
moltas  y  bonas.  Sempre  estigué  just,  però  so- 
bressorti  en  el  tercer  acte,  en  la  escena  ab  els 
almogàvars,  a  qui  semblava  dominar  y  fas¬ 
cinar  no  ja  sols  ab  sa  paraula  vibrant  y  enèr¬ 
gica,  sinó  ab  sa  actitut  y  gest  imponents. 
També  estigué  encertadissim—  pera  no  citar 
més — en  la  presentació  del  primer  acte  y  en 
la  mort,  que  feu  ab  gran  sobrietat.  En  fi,  jo 
voldria  qu’en  Borràs  s’hagués  convensut 
d’un  cop  pera  sempre  de  que  sense  necessi¬ 
tat  de  latiguillos  ni  de  falsos  efectes,  un  actor 
com  ell  també’s  pot  fer  aplaudir.  {Que  aixís 
se  perden  alguns  aplausos?  {Què  hi  fa,  si  els 
que’s  guanyan  se  guanyan  ab  més  bona 
lley? 

També  mereix  en  Borràs  un  aplauso  per 
la  direcció  escènica..  Els  actors  individual¬ 
ment  pogueren  estar  fusellables,  però  en  con¬ 
junt  sempre  estigueren  en  situació,  y  a  pesar 
de  lo  reduhit  del  escenari,  presentaren  con¬ 
junts  ben  recomanables. 

Las  decoracions  dels  senyors  Moragas  y 
Alarma  y  Vilomara  fan  honor  a  las  firmas. 
Encertadissimas  de  color  y  excelents  de  pers¬ 
pectiva.  Sobre  tot  els  últims  termes  de  la  del 
primer  acte  són  d’un  efecte  sorprenent.  La 
d’en  Vilomara,  qu’es  la  del  tercer  acte  en  el 
palau  de  Bizanzi.’m  va  agradar  molt  com  a 
quadro  d’època.  De  tots  modos,  donat  el  re¬ 
finament  caracteristich  d’ella,  potser  m’hauria 
agradat  més  si  hagués  sigut  més  fastuosa. 

Els  trajos,  dibuixats  per  en  Labarta,  tam¬ 
bé  molt  propis  y  ben  fets,  y  en  fi,  el  setvey 
escènich  cuydadissim. 

Jo  crech  qu’en  Gual  mereix  un  altre  aplau¬ 
diment,  perque^encara  que  no  ho  sembli,  ell 
ab  son  «Teatre  íntim))  hi  ha  contribuhit  molt 
a  que  per  una  vegada  presentessin  a  Romea 
una  obra  ab  propietat.  A  veure  si  durarà 
això! 

Emili  Tintorer 


ELS  «  ANTIS  » 

En  nostra  ciutat  han  tingut  lloch  darrera¬ 
ment  dos  grans  meetings  qu’han  remogut 
l’atenció  de  bona  part  dels  ciutadans:  un 
d’anti-clerical,  y  un  altre  d’anti-masó;  el  pri¬ 
mer  organisat  per  l’agrupació  de  propaganda 
de  la  encara  en  construcció  Casa  del  Pueblo, 
y  el  segón  pels  elements  religiosos  de  Bar¬ 
celona.  Els  uns  y  els  altres,  al  cridar  al 
poble,  digueren  qu’ho  feyan  pera  protestar 
dels  atachs  contra  ells  dirigits,  y  els  uns  y 
els  altres  estamparen  en  llurs  convocatorias 
la  paraula  anti...  tal  o  qual  cosa. 

Una  de  las  paraulas  que  més  donan  a  com- 
pendre’l  concepte  que's  té  de  la  llibertat,  es 
ïarPti:  això  es,  la  oposició  a  quelcom.  Apli- 
cantlo  a  la  paraula  religiós ,  tenim  anti-reli- 
giós;  aplicantlo  a  la  paraula  masó,  tenim  anti- 
masó;  o  sia  oposició  als  actes  y  manera  de 
pensar  y  sentir  dels  religiosos  y  del  masons 
respectivament. 

Si  el  verdader  concepte  de  llibertat  ha¬ 
gués  sigut  ben  comprès  o  de  bona  fe  osten¬ 
tat  pels  que’s  vantan  de  lliberals,  el  mot 
anti  no  s’hauria  pas  usat  a  tot  estrop  com 
s’ha  vingut  usant;  els  defensors  d’una  causa 
no  criticarian  las  ideas  y  actes  dels  demés; 
al  dirigirse  al  poble,  li  explicarían  punt  pef 
punt  sos  pensaments  y  aspiracions,  procu¬ 
rant  férloshi*  compendre,  mes  sens  atolon- 
drarlo  ab  crits  y  altissonancias  ,  sinó  ab 
rahons  claras,  fill  as  de  la  meditació  y  del  es¬ 
tudi.  Però  com  que  la  paraula  llibertat  no  la 
comprenen,  o  millor  dit  no  la  volen  compen- 
dre’ls  qu’en  nom  d’ella  pretenen  dirigir  els 
destins  del  poble,  heusaquí  la  causa  de  que 
vegèm  estampats  els  anlis  ab  tanta  freqüèn¬ 
cia,  celebrantse  meetings  no  ab  l’objecte  d’ex¬ 
plicar  y  aclarir  punts  determinats  de  deter- 
minadas  doctrinas,  sinó  ab  el  d’atacar  y  cri¬ 
ticar  als  demés  y  fins,  molt  sovint,  ab  el  de 
protestar  de  la  existència  de  tal  o  qual  grupo. 
Y  aixis,  ab  el  mot  de  llibertat  a  la  capsalera 
o  a  manera  de  cobertora,  no  fan  altra  cosa 
que  un  sectari  de  cada  adepte  a  la  llur  causa, 
infiltrantli  tots  els  odis  imaginables  contra’ls 
que  pensan  diferentment  e  incapacitantlo 
pera  capir  els  actes  dels  altres  grupos. 

Y  això  lo  mateix  pol  dirse  dels  masons  y 
els  catòlichs  que  dels  republicans  y  els  mo- 
nàrquichs,  ja  que  uns  y  altres  atían  a  sos 


JOVENTUT 


«I7 


adeptes  contra  tal  o  qual  idea,  moltas  voltas 
pera  impedir  que  tinguin  ocasió  d’obrir  els 
ulls  a  la  rahó  y  d’estudiat  formalment  el  ve¬ 
ritable  fons  de  la  idea  que  defensan. 

El  dia,  donchs,  que  sapiguèm  deixar  de 
banda  l'anli,  haurèm  donat  un  pas  vers  la  lli¬ 
bertat  verdadera.  Allavors  serà  quan  els 
meetings  serviràn  pera  exposar  ideas,  pera 
aportar  llum,  y  no  pera  falsejar  la  llibertat 
ni  atentar  a  la  que  tot  individuu  y  tot  grupo 
deu  tenir  necessàriament. 

Quànts  y  quants  no  foran  els  grupos  y  las 
tendencias  negativas  que  s’ensorrarian  per 
sempre  més  si  desaparegués  Yantil 

Jaume  Aymà  y  Ayala 


RELIGIÓ  Y  DISFRESSAS 

Els  regidors  republicans  y  socialistas  del 
Ajuntament  de  Bilbao  han  prohibit  que’s  to¬ 
quin  las  campanas  de  las  iglesias  baix  pena 
de  multa.  Ells  deuhen  pensar:  «Qui  sia  fidel 
ja  hi  anirà  al  temple  a  las  horas  de  dir  mis¬ 
sa,  sense  que  l’hagin  de  cridar  a  cops  de 
campana  marejant  als  no  catòlichs  y  als  neu¬ 
trals.  »  .  , 

O  noutrals ,  com  diuhen  a  la  Barceloneta. 

Jo,  mal  m’està’l  dirho,  no  hi  vaig  a  missa; 
però  n’hi  ha  que,  fins  no  ananthi  com  jo  ma¬ 
teix,  troban  més  agradable’l  so  de  las  cam¬ 
panas  de  la  iglesia  que  no  pas  el  de  las  dels 
tramvias,  els  pitos  dels  riperts ,  las  cornetas 
dels  drapayres,  els  xiscles  esgarrifosos  de  las 
molas  dels  esmolets  y  el  va-y-ve  constant  dels 
carros  curulls  de  cotó,  duela ,  sal-fumant  y 
tantas  y  tantas  andrònimas  com  fan  carrete¬ 
jar  per  aquestas  vias  de  Deu  els  comerciants 
grossos  y  els  petits,  que  ara  mateix  no  dei- 
xan  donar  un  pas  sense  perill, 

Mentres  no  poguèu  ioh  republicans!  fer 
callar  las  insolents  trompetas  dels  exèrcits 
(que  a  molts  dels  vostres  entusiasman),  no 
teniu  dret  a  fer  emmudir  las  campanas  de  la 
religió. 

Ara,  si  en  comptes  d’una  multa  injusta, 
apliquéssiu  una  justa  contribucioneta  a  las 
cosas  d’iglesia,  jo  no  hi  tindria  res  que  dir. 
Lo  que  m’estranya  es  que’ls  regidors  bilbains 
no  multin  també  las  campanas  dels  rellotges 
públichs,  perque  tothom  hauria  de  tenir  obli¬ 
gació  de  coneixe  l'hora  sense  que  haguessin 
de  tocaria  amohinant  als  que  ja  la  coneixem 


o  bé  de  rellotge  ja’n  tenim.  Jo’m  recelo 
que  aquesta  mida  ja  la  volian  pendre  aquells 
bons  regidors,  sinó  que  són  avensats  y  han 
tingut  por  de  fer  el  reclàm  als  rellotges  de 
sól,  que  avuy  han  passat  a  la  classe  de  rellot¬ 
ges  obscurantistas. 

Lo  únich  que  faràn  serà  prohibir  que’ls 
serenos  cantin  l’hora  a  la  nit,  y  es  clar  que 
l’ofici’n  valdrà  de  menys. 

Però  lo  gran,  lo  immens,  ha  sigut  la  pro¬ 
hibició  de  que  la  gent  vagi  disfressada  per 
Carnaval.  Ells  se  deuhen  haver  dit:  «Las 
màscaras  no  fan  més  que  reunir  badochs  als 
carrers,  privar  la  lliure  circulació  y  moure 
escàndol.»  Y  tenen  rahó,  perque  aqui  això 
de  la  rúa  es  un  fàstich.  Els  que  d’aquesta 
manera’s  volen  divertir,  que’s  diverteixin 
sols  y  no  privin  la  llibertat  de  transitar  als 
demés. 

Ara  bé:  y  si’s  volen  divertir  acompanyats 
o  a  collas  cque  no’n  poden  fer  us  de  la  seva 
llibertat? 

Tractantse  de  disfressas,  no:  perque  de 
la  llibertat  d’anar  disfressats  ja’n  fem  us 
sempre.  iQue  per  ventura  es  res  més  que 
unà  disfressa’l  ropatge  lliberal  que  l’Ajunta¬ 
ment  de  Bilbao  porta  y  que  li  permet  dictar 
tan  arbitrarias  disposicions? 

Donchs  lo  que  dihèm  d’ell  podriam  apli- 
carho  a  boy  tota  la  gent  que  forma’ls  partits 
lliberals  espanyols:  tipos  d’ànima  carlina, 
d’esperit  jacobi,  sectaris,  estrets,  vestits 
ab  trajos  que’ls  hi  venen  grans.  El  seu  llibe- 
ralisme  es  una  disfressa.  A  tots  els  anima  un 
mateix  absolutisme,  que’l  pintan  roig  en 
comptes  de  pintarlo  negre;  y  la  tirania  estú¬ 
pida  del  Carnaval  no  la  fan  durar  uns  quants 
dias,  sinó  tot  l’any...  en  nom  de  la  llibertat. 

No’s  pot  fer  res  ben  fet:  l'Ajuntament  bar¬ 
celoní,  fa  poch,  va  portarse  com  a  lliberal 
suprimint  tota  mena  de  subvenció  a  las  con¬ 
gregacions  religiosas.  Nunca  segundas  parles 
fueron  buenas.  Si  a  Bilbao  han  volgut  imitar 
aytal  mida  de  lliberalisme,  no  han.  fet  més 
que  una  mala  parodia. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


JOVENTUT 


1 18 


DESTRUCCIÓ 


i 

Al  bosch  regnan  la  calma  y  el  silenci. 
Endormiscats  els  arbres  fantasiejan. 

Pensan  que’l  viure  es  plàcit  mentres  creixin 
encensantlos,  als  peus,  corolas  blavas, 
y  en  els  seus  tendres  branquillons  s’hi  posin 
negres  merlots  estarrufant  la  ploma 
Aquella  dnlsa  pau  res  la  contorba, 
y  sobre  la  fageda  sobtaria 
de  las  fadas  s’hi  estén  el  suau  misteri. 

Una  forta  ventada  a  tots  desperta: 
senten  ays  y  gemechs,  crits  d’agonía 
de  germans  séus  que  cauhen;  endevinan 
no  gayre  lluny  d’allà  un  camp  de  matansa, 
cadavres  gegantins  per  terra  estesos... 

Els  arbres,  estremits,  mouhen  sos  brassos 
y,  acostantse  uns  ab  altres,  xiuxiuhejan, 
y  entre  las  mil  remors  que  l’ayre  porta, 
creyent  senti’l  trepitj  dels  destralayres, 
una  forta  corrent  d’esgarrifansas 
de  cap  a  cap  domina  a  la  fageda. 

II 

Els  pobres  aucellets  restan  tots  tristos; 
desfet  el  bosch  que' Is  ha  vist  neixe,’ls  manca 
palau  per  sos  amors  y  son  esbarjo. 

La  terra  ha  esdevingut  pelada  y  erma; 
cercanthi  inútilment  pera  nodrirse, 
volan  esmaperduts  de  un  cantó  al  altre. 
Baixèu,  aucells,  baixèu  allà  a  la  plana, 


que  no  patirèu  fam;  allà  en  bon’hora 
hi  trobarèu  tot  lo  que  grat  os  sia; 
no’s  glassan  els  estanys,  y  el  sól  es  tebi. 
Baixèu,  aucells,  baixèu  allà  a  la  plana, 
que  amanidas  las  trampas  ja  os  hi  esperanl... 

III 

Els  alts  cims,  ab  el  cap  cubert  de  bromas, 
contemplan  satisfets  a  las  boscurias 
rihent  allà  a  la  vall,  com  un  bon  jayo 
que’s  distrèu  ab  els  jochs  de  la  maynada. 
Emprò  al  sentir  carrisquejar  las  eynas 
y  portantli’l  ressò’l  plor  de  las  víctimas, 
cada  un  d'aquells  cimalls  sembla  que  digui 
ab  queixa  y  amenassa  eixas  paraulas: 

«Els  arbres  són  fills  meus;  jo’ls  miro  neixe; 
jo  sa  creixensa  pas  a  pas  contemplo; 
quan  sas  arrels  ab  ma  suhor  s’amaran 
al  desglassar  abril,  la  vida  els  dono; 
me  plauhen  els  seus  cants  a  la  canícula... 
y,  privant  un  consol  a  ma  vellesa, 
ara  l’home  crudel  me’ls  arrebassa. 

No’ls  veu  ni’lssent  en  sa  fatlera  l’home, 
y  la  destrossa  porta  a  cap,  impàvit, 
sense  por,  insensat,  que  vingui  el  día 
que  aquells  turons  nevats  que’l  front  arrugan, 
quan  li  aboquin  furients  son  riu  de  llàgrimas 
inondin  els  seus  camps,  y  que  l’ofeguin 
a  n’ell  mateix  potser  com  a  venjansa. 

Lluís  Salvador  y  Sarrà 


ELS  AUTONOMISTAS  DE 
«CATALUNYA  FEDERAL» 

Entre’ls  molts  *actes  que’l  día  II  del  actual  tingue¬ 
ren  lloch  commemorant  la  proclamació  de  la  república 
espanyola  del  73,  devèm  remarcar,  per  sa  significació 
y  perque  es  l’únich  que  mereix  nostras  simpatías,  el 
banquet  qu’en  l’Hòtel  d’Europa  celebraren  els  republi 
cans  de  «Catalunya  Federal»  ab  l’adhesió  y  concurs  de 
diferents  elements  catalanistas  que  havían  sigut  invi¬ 
tats  a  pendrehi  part 

Del  esperit  que  animà  aquell  acte,  y  que  justifica 
nostra  assistència  al  mateix,  se’n  poden  fer  càrrech  nos¬ 
tres  lectors  per  la  ressenya  dels  brindis,  que  donèm  a 
continuació: 

El  senyor  Coca,  de  «Nova  Cathalonia»,  en  nom  dels 
joves  autonomistas  republicans,  saludà  als  vells  federals 
dihent  que  lluytaràn  pera  que  aquests  avans  de  morir 
puguin  veure  a  Catalunya  autònoma,  unida  ab  llassos 
d’amor  ab  las  demés  regions  espanyolas  governadas 
per  la  forma  republicana. 

El  senyor  Gran  digué  que’ls  individuus  del  «Progrés 
Autonomista»,  quina  representació  duya,  estàn  al  cos¬ 
tat  dels  federals  a  fí  de  constituhir  la  devantera  dels 
lluytadors  per  l’autonomia  y  la  llibertat. 

El  senyor  Durbàn,  de  «Catalunya  Federal»,  mani¬ 
festà  que  la  experiencia  del  passat  havia  d’ésser  l’espill 
en  que’s  mirin  els  que  persegueixen  el  veritable  pro¬ 
grés. 

En  Ramón Campmany,  representant  delsetmanari  cata- 
anista  avensat  La  Tralla  del  Carreter ,  digué  que  tenen 
molt  petit  concepte  de  l’autonomia  de  Catalunya’ls  que 
no  volen  ensemps  ab  ella  la  llibertat  de  conciencia 
dels  catalans,  que'l  Catalanisme  ha  d’ésser  fondament 
democràtich  si  vol  gosar  d’una  vida  feconda,  y  que’ls 


catalanistas  avensats  y  els  federals  conscients  són  els 
únichs  que  poden  anomenarse  verament  lliberals,  que 
junts  deuhen  trevallar  per  assolir  l’autonomia  de  la  te¬ 
rra  com  ho  han  probat  las  demés  regions  espanyolas 
que  no  volen  la  federació  més  que  pera  las  corridas  de 
toros  y  altras  cosas  semblants 

En  Baldomer  Tona,  com  a  president  del  centre  ca¬ 
talanista  republicà  «  Nova  Cathalonia  s,  digué  que 
calia  confessar  que  la  república  del  73  fou  un  ve¬ 
ritable  fracàs,  y  que  ha  de  servir  d’experiencia  pe¬ 
ra  la  futura,  donchs  no  ha  de  venir  com  aquella  de 
Madrid,  votada  per  unas  Corts  constituyents  ni  ésser 
unitaria,  sinó  federal,  nascuda  a  las  regions,  que,  una 
vegada  autònomas,  podràn  pactar  la  federació,  y  aixís 
Catalunya  ésser  gran  y  progressiva  Digué  que  brin¬ 
dava  per  aquells  republicans  de  bona  fe  que’smorirían 
de  vergonya  al  veure  als  faritzeus  de  la  república  que 
per  sas  concupiscencias  lo  mateix  fan  conxorxas  ab  re¬ 
publicans  que  ab  monàrquichs;  per  la  república  no  tal 
com  fou,  sinó  tal  com  la  tenia’l  poble  en  son  cor,  y  en 
sa  inteligencia’l  venerable  Pi  y  Margall. 

El  vell  federal  senyor  Verdú  brindà  per  la  reivindi¬ 
cació  dels  drets  de  Catalunya,  pels  germans  de  causa 
federals  y  catalanistas,  y  pels  nacionalistas  y  autono¬ 
mistas  de  las  demés  regions  que  com  els  catalans  sen¬ 
ten  amor  a  sa  terra. 

Nostre  company  de  redacció  en  Trinitat  Monegal,  en 
nom  de  Joventut,  manifestà  que  sa  presencia  en 
aquell  acte  era  una  proba  de  simpatia  a  nostres  bons 
amichs  y  companys  de  causa,  y  de  respecte  a  la  memò¬ 
ria  del  gran  Pi  y  Margall.  Afegí  que  no  creya  en  cap 
forma  de  govern,  ni  en  la  monàrquica  ni  en  la  republi¬ 
cana;  que  aborría  la  monarquia  per  lo  que  té  de  poder, 
y  la  república  per  lo  que  de  govern  significa,  però  que 
aborría  menys  aquesta  per  la  més  petita  cantitat  de  po¬ 
der  que  representa,  y  l’acceptava  perque,  ja  que  desgr»- 


JOVENTUT 


119 


ciadament  es  encara’l  govern  un  mal  necessari,  el  re¬ 
gim  republicà  es  un  mal  menor.  Feu  una  lleugera  dis¬ 
quisició  històrica  pera  demostrar  que  arreu  els  diversos 
partits  polítichs,  malgrat  sas  varias  denominacions,  sols 
pel  nom  se  distingían,  y  que  molt  sovint  els  que’s  de- 
yan  lliberals  eran  els  més  enemichs  de  la  llibertat,  y 
acabà  dihent  que  alsava  la  copa,  y  el  cor  ensemps,  en 
manifestació  de  son  ardent  desitj  de  que  poguèm  reali- 
sar  l’obra  de  que  sia  Catalunya'l  primer  país  en  que’s 
reconegui  la  llibertat  dels  pobles  y  del  individuu, 
y  dongui  als  demés  l’exemple  de  que  podèm  viure  sense 
això  que  s’anomena  forma  de  govern. 

En  Francisco  Pi  y  Suner  dirigí  un  recort  a  la  repú¬ 
blica  del  73,  que  digué  que  ab  tot  y  tenir  molts  vicis, 
no  deixava  de  constituhir  un  avens  en  aquella  època. 
Digué  que'ls  autonomistas  no  podían  ésser  monàr- 
quichs  ni  com  a  homes  perque  aquestaforma  es  antinatu- 
ral  y  antiprogressiva,  ni  com  a  catalans  perque  ni  tan 
sols  existia  una  rahó  dinàstica,  donchs  la  nissaga  real 
catalana  s’extingí  ab  Jaume’l  Malhaurat.  Això  apart 
de  que  tots  els  reys  foren  després  els  butxins  de  Cata¬ 
lunya.  Afegí  que  la  república  espanyola  morí  perque 
se  la  feu  unitaria  contra’ls  sentiments  del  poble,  y  que 
calia  trevallar  pera  que  la  qu’ha  de  venir  sia  federal, 
basada  en  l’autonomia  de  las  regions.  Per’acabar  digué 
que  Barcelona  tenia  un  deute  d’honor  ab  en  Pi  y  Mar- 
gall,  y  que  devia  aixecarli  un  monument,  donchs  cap 
català  més  qu’ell  ho  mereixia,  y  pregà  al  senyor  Ma- 
rial  que  manifestés  en  quin  estat  se  troban  els  trevalls 
de  la  comissió  que’s  nomenà  al  efecte. 

El  senyor  Marial  se  congratulà  de  que  la  bona  lle- 
vor  escampada  per  «Catalunya  Federal»  desde  que’s 
fundà  ara  fa  un  any,  hagi  granat  a  despit  dels  mals 
vents  de  centralisme  que  fan  bufar  certs  vividors  de  la 
política  disfressats  ab  ropatges  de  republicanisme  Ma¬ 
nifestà  que  sa  situació  al  municipi  es  molt  violenta, 
donchs  es  l’únich  regidor  federal  y’s  troba  ofegat  per 
oposadas  corrents.  Uns  el  calumnían  suposant  que  sim- 
patisa  ab  el  trust  republicà;  altres  el  titllan  de  catala¬ 
nista,  si  bé  això  no’l  molesta,  donchs  no  pot  ésser  bon 
federal  qui  catalanista  no  sia.  Afegí  que  per  haver  as¬ 
sistit  al  acte  de  posar  la  primera  pedra  al  monument 
d’en  Robert,  un  periòdich  el  pintà  enllustrant  las  botas 
a  un  senyor  aquí  no  coneix,  però  que,  menyspreuhant 
la  mala  intenció  del  caricaturista,  tampoch  li  fa  res, 
donchs  prefereix  cent  voltas  raspallar  el  calsat  a  una 
persona  digna  com  el  senyor  Kusifiol,  que  haver  perte- 
nescut  a  un  Ajuntament  que  contra  justícia  y  rahó 
regalà  més  de  tres  milions  al  marquès  d’Ayerbe.  Afirmà 
^que  pera  que  triomfin  la  república  y  l’autonomia  cal 
primer  que’s  constituheixi  l’Estat català  Per  això,  afegí, 
que  volgué  assistir  a  la  cerimònia  del  monument  a 
Robert,  y  no  anà  ni  anirà  may  a  dipositar  una  corona 
als  que  moriren  a  Sarrià  defensant  la  legalitat  republi¬ 
cana,  perque  aquell  home  que  deya:  «Mares  que  teniu 
fills,  no’ls  deixèu  que  vagin  a  las  filas,  cridèu  ab  mi 
«abaix  las  quintas»,  aquell  home,  en  Castelar,  el  feu 
entrar  a  n’ell  en  caixa  y  disparar  contra’ls  voluntaris 
republicans  a  Sarrià;  y  podria  ésser  qu’algún  d’aquells 
voluntaris  a  qui  voldria  honorar,  hagués  sigut  víctima 
d’ell,  que  cegament  obehía  a  la  ordenansa,  gracias  al 
esmentat  Castelar,  que  creu  fou  qui’s  vengué  la  repú¬ 
blica.  Assegurà  que’l  monument  a  en  Pi  serà  molt 
prompte  un  fet,  degut  a  la  comissió  que  pera  tal  ob¬ 
jecte  fou  nomenada  (encara  que  s’ha  trevallat  pera  des- 
ferla),  donchs  figura  en  ella  un  regidor  catalanista  dels 
més  avensats,  l’Ildefons  Sunol,  pera  qui  demanà  un 
aplaudiment  que  li  fou  concedit  ab  entusiasme,  puig  en 
Sunol  fou  qui  primer  suscrigué’l  projecte  del  monument 
y  defensà  la  colocació  del  retrat  d’en  Pi  a  la  Galeria  de 
catalans  ilustres.  Digué  finalment  que  de  sa  gestió  en 


el  municipi  està  disposat  a  donarne  compte  sempre  que 
li  demanin  els  federals  o  els  catalanistas. 

Clogué  l’acte  en  Miquel  Laporta,  qui’s  revelà  com 
sempre’l  mestre  de  la  oratoria  catalana.  Exposà  l’obra 
destructora  dels  barbres  moderns,  que  són  els  forasters 
famolenchs,  els  aventurers  sense  patria  y  els  catalans 
renegats  que  predican  destrucció,  incapassos  com  són 
de  construhir  res.  Polissonts  del  centralisme,  agitadors 
de  massas  ignorants,  encenedors  d’odis,  que  fan  de  la 
república  una  harpia  escabellada  que  branda’l  punyal 
y  la  teya,  fentla  aborrir  d’aquells  que  la  somnían  com 
una  augusta  matrona  de  mirada  serena,  ornada  ab  els 
emblema*s  de  la  pau  y  la  justícia;  y  acabà  ab  un  her- 
mós  himne  a  la  vera  llibertat,  declarant  que’ls  catalans 
al  trevallar  per  sa  autonomia  defensan  també  la  causa 
de  tots  els  pobles  de  la  terra. 


NOVAS 

Diu  nostre  confrare  Germinal ,  de  Saba¬ 
dell,  en  un  article  titulat  Dogmas: 

Jamay  cap  idea  gran  pot  limitar  dins  un  cercle  tot 
un  ordre  de  cosas,  d’efeetes  y  contraefectes  que’s  mou- 
hen  en  la  grandiositat  del  infinit.  Els  dogmas  no  són 
una  idea  gran,  ja  que  tancan  tot  el  séu  sér  dintre  una 
mida  determinada,  y  en  lloch  d'agermanar  als  homes 
han  fet  que’ls  uns  desitjessin  ab  la  fruhició  del  deliri  des¬ 
trossar  als  altres. 


Las  veritats  dogmàticas  són  res,  devant  la  forsa  de 
las  veritats  científicas;  las  primeras  quedan  desfetas 
baix  l’imperi  de  las  rahons  de  las  segonas. 

Deuria  evitarse  l’instint  de  negociar  ab  el  sentiment 
psíquich  del  pròxim.  No  deuria  consentirse  aquesta 
intrusió  constant  qu’enerva  al  que  hi  està  supeditat  y 
es  el  protoplasma  d’inquinas  que  s’amagan  en  l’ànima 
de  cada  hu.  May  s’ha  sentit  dir  a  cap  dels  qu’exercei- 
xen  el  sacerdoci  d’un  dogma  que  l'enemich  humà  fos 
la  ignorància  de  las  cosas  de  Natura  y  el  mal  entès 
egoisme  del  mateix  home  qu’en  lloch  de  voler  viure  à 
compte  dels  altres,  cada  hu  deuria  fer  servir  las  sevas 
forsas  en  benefici  dels  demés  fentlos  aixís  nostres 
amichs,  portant  la  felicitat  per  tot  y  per  tots... 

Ho  traslladèm  a  tots  els  negocianlsab  el  sen¬ 
timent  psíquich  del  poble:  als  dels  diaris  y  set¬ 
manaris  ateus  y  republicans,  y  als  dels  diaris 
y  setmanaris  catòlichs  y  carlins;a  tots  aquells 
homes  que,  tenint  la  creencia  de  que  una  vera 
opinió  popular  no  existeix,  de  que’ls  dogmas 
religiosos  0  politichs  són  altras  tantas  con¬ 
vencions  antihumanas  qu’ells  invenlan  pera 
fer  massas  delirants  y  no  homes  lliures  y 
despreocupats,  serens  y  dignes,  esclavitzan 
al  poble  ab  ilusions  vanas,  quan  no  l’explo- 
tan.  Y  ho  traslladèm  sobre  tot  als  que’s  diu- 
hen  catalanistas  y  volen  fer  catalanisme  per 
aytals  medis  que’ns  abstenim  de  calificar. 

Catalanisme  es  llibertat,  mes  no  la  lliber¬ 
tat  que’s  predica  en  certs  meetings  esclavit¬ 
zant  la  conciencia  popular  ab  grollers  entu¬ 
siasmes  qu’atian  als  homes  contra’ls  homes 
ab  un  fanatisme  africà.  ^No  es  veritat,  se¬ 
nyors  oradors  del  darrers  meetings  anti-ca- 
lòlich  y  anti-masònich? 

Els  quadros  qu’en  Lluis  Graner  se  pro¬ 
posa  enviar  als  salons  de  Paris,  Munich, 


1 


JOVENTUT 


120 

Berlín  y  Madrid,  y  que  té  exposats  a  Ca’n  Pa¬ 
rés,  han  sigut  visitats  durant  las  dugas  setma- 
nas  últimas  per  gran  gentada.  Inteligents  y 
profans  han  desfilat  per  devant  d’ells,  anali- 
sant  els  primers  las  condicions  de  las  obras 
exposadas  y  censurant  o  alabant  las  facul¬ 
tats  del  autor,  y  quedantse’ls  segons  ad¬ 
mirats  devant  del  eximi  pintor  que  ab  tanta 
valentia  ataca’ls  més  difícils  procediments  y 
resol  els  més  complicats  problemas  pictò- 
richs.  Abundan  en  aquesta  exposició  las 
grans  telas,  essent  la  de  majors  dimensions 
la  Pesca  a  la  encesa ,  que  no  es  pas  la  que’ns 
plau  més  ab  tot  y  haver  cridat  extraordinଠ
riament  l'atenció  del  públich 

Al  entrar  en  màquina  aquest  número  no 
hem  rebut  encara  la  crítica  qu’en  Graner  se 
mereix,  que  devém  al  públich,  y  que  hauria 
fet  nostre  company  en  Pujol  y  Brull  si  sas 
moltas  ocupacions  no  li  haguessin  impedit. 

El  passat  dijous  una  munió  d’amichs  de 
l’Adrià  Gual  varen  obsequiarlo  a  ca’n  Justin 
ab  un  dinar,  en  celebració  del  èxits  obtinguts 
en  la  darrera  temporada  pel  «Teatre  Íntim» 
qu’ell  dirigeix. 

Fou  una  festa  agradabilíssima  en  la  que  hi 
regnà  la  expansió  pròpia  de  la  joventut  y  en 
que  s’evidencià  l’entusiasme  qu’en  Gual  ha 
sabut  despertar  per  la  regeneració  de  la  es¬ 
cena  catalana. 

Tots  els-concurrents,  qu’eran  en  gran  nú¬ 
mero,  l’encoratjaren  en  sa  obra,  y  ell  mani¬ 
festà  son  desitj  de  continuaria  ab  més  entu¬ 
siasme  que  may,  agrahint  a  tots  el  decidit 
concurs  que  li  prestavan  y  pregant  que  li  dis¬ 
pensessin  las  deficiencias  en  que  havia  in¬ 
corregut  y  que  sens  dubte  s’aniràn  subsa- 
nant  en  lo  successiu. 

Tan  agradable  reunió,  de  la  que  segu¬ 
rament  servarà  grat  recort  en  Gual,  acabà  ab 
recansa  de  tots  els  concurrents,  que  al  sepa- 
rarse  quedavan  no  obstant  units  pels  vincles 
de  l’amistat  nascuda  al  escalf  de  las  dolsas 
emocions  del  art. 

La  «Cooperativa  Obrera  Catalana»,  que 
altras  vegadas  ens  ha  donat  ocasió  de  parlar 
ab  elogi  dels  trevalls  qu’en  profit  de  la  classe 
obrera  ve  realisant,  ens  invità  el  passat  dis- 
sapte  a  la  inauguració  dels  dos  nous  establi¬ 
ments  que  acaba  d’obrir,  o  sian  las  sucur¬ 
sals  números  3  y  4,  situadas  respectivament 
al  Torrent  de  l’Olla  y  a  la  Travessera  de 
Gracia.  Totas  dugas  són  molt  importants,  y 
més  especialment  la  situada  al  Torrent  de 
l’Olla.  Això  proba  que  la  «Cooperativa»  va 
progressant  mercès  a  las  iniciativas  y  bon  zel 
dels  companys  de  causa  que’n  són  l’ànima. 

Avant,  donchs,  per  tan  bon  camí. 

Publicacions  rebudas: 

El  Xaradistich ,  parodia  del  drama  d’en 
Rusifiol  El  Místich ,  per  Joseph  Asmarats. 


Obreta  plena  d’acudits  estravagants  y  molts 
d’ells  graciosos,  no  faltant  tampoch  gracia  a 
moltas  de  las  situacions,  de  las  que  l’autor 
n’ha  tret  partit  malgrat  el  peu  forsat  de  la 
parodia.  S’estrenà  a  Sitges,  el  passat  mes  de 
janer.  Preu,  1  ral. 

jCu-cut/ ,  juguet  còmich  en  un  acte  y  en 
prosa,  original  del  mateix  autor,  y  en  el  que 
s’hi  troban  las  mateixas  qualitats  qu’en  l’an¬ 
terior.  Estrenat  el  8  de  desembre  de  1903  al 
teatre  Principal  de  Gracia.  Preu,  1  ral. 

Germinal ,  periòdich  que  veu  la  llum  a  Sa¬ 
badell,  de  tendencias  molt  avensadas  com 
pot  veures  pels  paragrafs  que  més  amunt 
transcrivim  d’un  de  sos  darrers  números. 

En  Patufet ,  setmanari  catalanista  barce¬ 
loní,  propi  pera  las  criaturas,  a  las  que’s  fa 
agradable  per  l’amenitat  ab  que  està  escrit  e 
ilustrat,  preparantlos  pera  estudiar  ab  inte¬ 
rès  y  profit  las  cosas  de  la  terra.  N’han  sortit 
fins  ara  set  números. 

El  Neula ,  nou  setmanari  barceloní  humo- 
rístich,  que’s  presenta  ab  caràcter  ben  català, 
fuhetejant  fermament  als  enemichs  de  Cata¬ 
lunya.  Publica  un  text  intercionadissim  y 
munió  de  caricaturas,  dibuixadas  també  ab 
lorsa  intenció  y  ab  forsa  trassa. 

Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 


TAPAS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Se  venen  soltas  a  2^0  pessetas. 
L’Administració’s  cuyda  de  fer  enqua¬ 
dernar  las  cpleccions  que  se  li  envihin 
pel  preu  de  3  pessetas,  compresas  tapas 
y  enquadernació. 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4’5°  » 

»  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any . -  9  * 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

>  »  sense  folletins.  .  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

»  SENSE  FOLLETINS, 

25 

> 

SUMARI: 


Causas,  per  P.  M.  Rossell. — El  sastie  Giralt,  per  Antón 
Busquets  y  Punset.— Nocturn  vora  del  mar,  per 
Pere  Prat  Jabal-li.— Decepció,  per  Xavier  de  Zengo- 
tita.— L’aymant  resignat,  per  P.  Riera  y  Riqué.— 
L’anticli  carnaval  de  Barcelona  (continuació),  per 
Sebastià  Junyent.  —  Els  problemas  de  l’antologia 
grega,  per  R.  Miquel  y  Planas.— Faulas,  apólegs, 
llegendas,  qüentos  o  lo  que  volguèu,  per  Pompeyus 
Gener.— El  captayre,  per  Trinitat  Catasús  y  Cata- 
sús — Notas  bibliogràficas,  per  F.  Pujulà  y  Vallès, — 
Passant  la  Muga,  per  Joaquim  Pla.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall. — Plech  10. 

MES  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Plech  30. 


CAUSAS 

Cada  dia’m  convenso  més  de  que  als  ho¬ 
mes  sols  els  separa  una  idea,  y  no  moltas 
com  a  primera  vista  sembla.  N’hi  ha  que  co¬ 
rren,  n’hi  ha  d’altres  que  caminan,  y  n’hi  ha 
molts  que  ab  prou  feyna’s  mouhen:  però  tots 
aquests  avansan.  Encambi,  n’hi  ha  que  s’ho- 
rroritzan  al  veure  als  séus  germans  avansar 
vers  lo  desconegut,  y  volent  aturarlos,  recu- 
lan  tot  estirant  la  corda  que  lliga’ls  uns  ab 
els  altres.  Si’ns  poguéssim  dividir,  si  l:un  no 
fos  necessari  al  altre,  si  no  hi  hagués  el 
dubte,  si  no  fos  la  tirania,  ja  hauríam  sortit 
d’aquest  estat  que  deploran  fins  els  mateixos 


que’ns  hi  han  dut,  sense  fer  res  pera  millo- 
rarlo;  lluny  d’això,  tendeixen  a  portarnos  a 
temps  passats,  oblidant  que  cada  època  es 
pera  cada  generació  y  que  no’s  pol  tornar 
enrera  sense  perill  de  quedar  convertit  en  es- 
tatua  de  sal,  com  la  muller  de  Lot. 

Hem  de  fer  un  cambi  radical,  apartantnos 
de  tota  influhencia  malsana.  No  pensèm  en 
si  som  àngels  o  dimonis:  siguém  homes  no 
més.  Fins  avuy  totas  las  ideas  novas  han 
nascut  y  s'han  propagat  ab  barreja  de  lo  vell: 
no  es  estrany,  donchs,  que  havent  viscut  ab 
opressió  en  la  infancia,  l’home  quedi  influhit 
y  per  instint  torni  altra  volta  a  las  antigas 
doctrinas. 

Aixis  veyém  al  cristianisme  tot  seguit  d’ha¬ 
ver  nascut  entornarsen  al  judaisme,  havent 
sigut  necessaris  molts  sigles  per’arribar  a  lo 
qu’es  avuy:  una  barreja  de  judaisme  y  pan¬ 
teisme. 

Tots  sabèm  còm  comensàla  revolució  fran¬ 
cesa  y  a  lo  que  tendia:  donchs  els  que  avuy  se 
tenen  per  sos  continuadors  no  són  més  que 
reys  y  princeps  vestits  de  frach,  podentse 
concretar  tota  la  seva  obra  al  cambi  d’efigie 
dels  sagells. 

Com  més  brutals  y  sanguinarias  han  si¬ 
gut  las  rassas,  més  dignas  d’ésser  homes 
s'han  cregut;  y  han  despreciat  tot  lo  que  no 
ha  sortit  d’ universitats  quina  principal  ense- 
nyansa  es  la  de  matar  forsa  gent.  Aixis  se 


122 


JOVENTUT 


fan  la  riquesa  y  la  prosperitat  dels  pobles.  (!) 

El  predomini  de  la  religió  es  causa  d'infe¬ 
rioritat  polítjca;  el  naixement  d’ideas  d’es¬ 
claus  torna  a  la  esciavitut,  y  las  rassas  dege- 
neradas  tendeixen  a  unirse  y  a  desapareixe. 

Aixís  se  troba  Espanya.  Quien  piensa  en 
manana  desconfia  de  Dios  (negació  de  po- 
grés);  el  mnndo  es  un  fandango  y  quien  no  lo 
baila  es  un  tonto  (indiferència  y  fàstich); 
nuestro  porvenir  està  en  Àfrica  (anyoransa). 
En  tots  conceptes  Espanya  està  degenerada. 
Res  que  signifiqui  un  cambi’s  nota  en  sa 
manera  de  sentir:  al  contrari,  creix,  y's  preci¬ 
pita’l  preludi  de  l’anarquia,  qu’espera  ocasió 
pera  manifestarse. 

!  En  quant  a  Catalunya,  l’han  portada  sem¬ 
pre  altras  ideas,  ha  viscut  en  un  ambient  de 
llibertat  que  anyora,  y  encara  que  un  català 
hagi  dit  no  fa  gayres  dias  que  no  es  bon  pa¬ 
triota  qui  no  es  catòlich,  això  no  implica 
res  y  no’ns  farà  pas  aturar.  May  els  catalans 
de  la  Catalunya  lliure  podian  somniar  que 
volgués  obligarse  a  pensar  com  el  vehí,  o 
que  fos  pecat  no  pensar  igual  qu’ell.  En  fí, 
repeteixo  que  això  no  implica  res,  perque  de 
fet,  en  terras  particularistas  com  la  nostra, 
no  seràn  pas  may  un  obstable  las  religions, 
las  ideas  retrògradas  ni  el  concepte  espe¬ 
cial  que  alguns  tinguin  de  las  patrias,  pera  la 
vida  general;  com  no  ho  són  tampoch,  vi¬ 
vint  en  la  mateixa  terra,  las  bestias  feras. 
Tots  aquests  entorpiments  són  fills  del  fana¬ 
tisme  que  no  es  més  que  una  borratxera, 
creadora  de  molts  ídols,  disculpa  de  molts 
crims. 

Els  que  no  som  fanàbchs  hem  de  fer  feyna 
nova,  pera  deixar  als  nostres  fills  el  camp 
lliure,  mostràntloshi,  com  a  femer  de  las  ge¬ 
neracions  passadas,  el  fanatisme.  Lliures 
d’ell,  las  sevas  ideas  podràn  desenrotllarse  y 
fer  via  en  cerca  de  la  perfecció. 

P.  M.  Rossell 


EL  SASTRE  GIRALT 

Ara  que  tant  se  parla  de  poetas  populars, 
ab  las  espontanias  presentacions  de  n’Antòn 
Isern  (pagès  del  Camp  de  Tarragona)  y  del 
amo  Toni  Vicens  de  Son  Garbeta  (Ma¬ 
llorca),  ens  ve  com  l’anell  al  dit  parlar  d’un 
veritable  poeta  popular,  al  ensemps  que  filo- 
sop,  y  ben  entès  en  medicina.  Aquest  es  el 
Sastre  Giralt ,  de  Sant  Hilari  Sacalm,  home 
especial  en  totas  las  sevas  cosas,  y  que  morí 
cap  a  darrers  del  passat  sigle,  havent  viscut 
a  la  ratlla  d’una  centúria.  D’ell  tenim  aplega- 
das  moltas  notas  y  fet  un  complert  estudi  que 
ajudant  Déu  donarém  a  llum  a  no  tardar,  ab 
mostras  de  sa  genialitat  bosquerola.  Avuy 
sols  el  presentarèm  als  nostres  llegidors. 

Tota  la  maynada  de  Sant  Hilari  que  ana- 
vam  a  estudi  ab  mossèn  Eduart,  un  sacerdot 
de  rellevants  mèrits  que  suplia  al  senyor 
mestre  públich,  y  que  avuy  es  rector  de  Ta¬ 
vertet,  poble  estrebat  en  una  aspra  serralada 
de  l’alta  Guillería  tocant  al  Collsacabra,  ens 
aturavam  avans  d’entrar  y  al  sortir  de  l’aula 
al  portal  d’una  entrada  espayosa  y  modesta 
ahont  el  Sastre  Giralt  feya  del  séu  ofici. 
Aquesta  casa  era  devant  per  devant  de  la 
rectoria  vella,  lloch  ahont  hi  havia  la  escola, 
niu  de  recorts  dolcíssims  qu’ha  esbullat  la 
gent  moderna. 

En  aquella  entrada,  casi  arràn  del  portal, 
cusía  tot  cantant  a  mitja  veu  cosas  de  l’anti¬ 
gor  aquell  home  original,  y  quan  no  cantava, 
era  qu’estava  abismat  en  cavilacions,  a  judi¬ 
car  per  son  posat  de  fonda  concentració. 

Era  baixet,  anava  vestit  de  burell,  ab  una 
catxutxa  estranya;  sa  cara  may  afeytada,  però 
que’l  pèl  sols  s’hi  aguantava  com  la  rosta- 
llada,  semblava  la  d’un  santó  de  montanya. 
Allavors  devia  tocar  a  la  vuytantena,  però 
sense  que  dongués  mostra  de  caduqueig. 

Com  deya,  donchs,  tota  la  maynada  hi  plé- 
gavam  el  vol  enllepolits  pel  tracte  d’aquell 
home  que’ls  despreocupats  y  positivistas  del 
poble  titllavan  de  boig.  Ell  ens  amorosia’l 
cor  ab  contes  y  rondallas  d’atractívola  be¬ 
llesa,  acabant  sempre  ab  l’esponjament  de 
son  ànima  tot  dihentnos  cosas  per  ell  dicta- 
das:  versos  d’una  atracció  irresistible  molts 
dels  quals  m’han  quedat  a  la  memòria,  sense 
que  hajan  lograt  trèurels  tots  els  refinaments 


JOVENTUT 


123 


de  modernas  literaturas  que  més  per  curiosi¬ 
tat  que  per  gust  he  tastat. 

De  tot  i’estol  de  gent  petita  que  anavam  a 
fer  llum  al  Sastre  Giralt ,  tres  eram  que  me- 
reixiam  totas  las  distincions  imaginables  per 
part  d’ell:  en  Quico  Guilla  ( 1 ),  en  Nasi  de  ca’n 
Saleta,  avuy  mossèn  Ignasi  Rovira,  y  jo. 

A  més  del  goig  momentani  que  sols  troba- 
van  els  demés  de  la  colla,  nosaltres  adora- 
vam  en  l’esperit  d’aquell  venerable  vellet  la 
divinitat  poètica  de  la  montanya,  y,  encarnat 
en  ell,  l’agre  de  la  terra,  que  ha  sigut,  es  y 
serà  la  ilusió  de  tota  la  vida;  y  com  en  el 
mugró  matern  troba  l’infant  l’aliment  pera 
son  cos,  nosaltres  trobavam  en  ell  la  déu 
ahont  assadollarnos  l’ànima  ab  el  nèctar  de 
la  poesia. 

Son  mestre,  es  clar,  com  a  fill  del  poble, 
era’l  Rector  de  Vallfogona ,  a  qui  no  se  li  pot 
negar  pas  una  iníluhencia  ferma  en  el  desvet¬ 
llament  de  la  llengua  catalana. 

Improvisava  admirablement  sobre  qualse¬ 
vol  assumpto;  y  si  bé,  com  es  natural,  la  1  s  im¬ 
provisacions  no  anavam  aparelladas  ababun- 
dancia  de  poesia,  retratavan  al  home  agudis- 
sim.  Quàntas  anècdotas  podria  relatar,  se- 
guidas  de  sengles  enfilalls  de  versos! 

En  dècimas  amotllava  sos  pensaments  el 
Sastre  Giralt ,  llisas  totas  v  d’una  justesa 
admirable. 

Recordo  que  una  vegada’ls  gitanos ,  que 
sempre  abundavan  per  nostre  poble,  sentaren 
son  campament  miserable  als  darreras  de  las 
casas  del  carrer  de  la  Rectoria,  al  indret  ma¬ 
teix  de  la  del  Sastre,  quin  hort,  que  la  her- 
moseja  encara,  s’esqueya  devant  de  la  Font 
del  Cirer,  sota  la  baga  de’n  Miquelich.  Aytal 
hort,  que  anava  unit  ab  el  de  las  monjas  y 
el  de  ca’l  secretari,  barrat  per  una  tanca  feta 
ab  esberlas  de  tanys  de  castanyer,  tocava  al 
peu  de  la  riera  de  la  Coma,  ahont  els  rocins 
dels  gitanos  hi  pasturavan  l’herba  dels  mar¬ 
ges,  sempre  fresca  y  abundosa. 

Una  burricola  no’n  devia  tenir  prou  de  la 
pastura  humil  devora  l’aygua,yper  xò’spren 
gué  la  llibertat  de  ficarse  al  hort,  fent  una 
verdadera  destrossa  de  bledas,  la  vianda  pre¬ 
dilecta  del  Sastre.  Quan  aquest  n’hagué  es- 

(1)  Pobret,  ja  es  mort.  Era  un’ànima  bona,  si  bé 
un  cos  entremaliat.  Juga  un  paper  ben  interes-ant  en 
l’època  de  ma  infantesa  y  comens  d’adolescencia.  Altre 
día,  en  mon  llibre  en  preparació  Gent  de  Montanya ,  po- 
drèu  llegirhi  recorts  d’aquella  ànima  qu’es  al  cel. 


ment,  per  tota  revenja  li  endressà  una  dècima 
que’ns  recità  bon  punt  formarem  la  rodona  al 
sortir  de  l’aula  a  la  tarda: 

Una  burra  xica  y  blanca, 
sens  pensar  fer  res  de  mal, 
ha  traspassada  la  tanca 
del  hort  del  sastre  Giralt. 

Anava  sense  ronsal, 
sens  ningú  la  dirigís, 
y  ab  son  seny  d’animal  gris 
se  menjava  aquellas  bledas 
essentne  crúas  y  fredas  . 
saciant  llur  fam  alxís. 

Un  advocat  de  molta  anomenada  que 
anava  a  pendre  las  ayguas  d’aquell  poble, 
s’hi  feu  molt  amich  y  li  demanà  uns  versos. 
El  Sastre  se’n  excusava  cada  estiu  quan,  al 
anarhi  de  nou,  els  hi  demanava:  però  tant  y 
tant  l’importunà,  que  un  dia  al  trobarlo  ve¬ 
nint  de  passeig  li  endressà  sens  embuts  y 
devant  d’un  bon  rotllo  de  gent  la  següent 
dècima: 

Notaris  y  advocats, 
com  gent  de  ploma  són  ells, 
baixan  volant  com  aucells 
al  infern  dels  condempnats. 

Quevedo,  en  los  seus  dictats, 
eixa  sentencia  fulmina; 
ningú  diu  si  desatina, 
puig  tant  estiu  com  hivern, 
tots  hi  fan  cap  al  infern 
y  es  pla  certa  eixa  doctrina. 

Si  comensessim  a  citar  anècdotas  d’ell, 
no  acabariam  may. 

Com  a  cosa  complerta,  té  un  romans  so- 
bre’ls  trabucayres  ab  un  ayre  qu’encisa.  Si  a 
Deu  plau  el  donaré  a  llum  junt  ab  l’estudi 
de  son  autor. 

Y  per’acabar  explicaré  als  llegidors  còm  se 
curà  d’una  paràlisis  que’l  tenia  enclotat  de 
temps  al  llit. 

Durant  sa  malaltia,  sempre  estava  voltat 
de  llibrassos  veils,  que  llegia  y  estudiava  ab 
afany.  Eran  obras  de  medicina,  y  cercava  en 
el  las  el  remey  pera  son  mal. 

Un  día  d’hivern  cru,  com  ho  són  els 
d’aquella  terra,  y  avans  més  qu’ara,  de  bell 
mati  cridà  a  son  hereu  y  li  digué: 

— Noy,  gorneix  el  burro. 

— iPer  què,  pare? 

— Gorneix  el  burro!  — 

Y  com  que  tenia  un  gènit  terrible,  l’altre 
se’n  anà  sense  tornar  rèplica,  solament  ru¬ 
miant  a  què  treuria  nas  aquella  cabòria  de 
son  pare.  Quan  el  tingué  gornit  pujà  a  la 
cambra; 

— Pare,  ja  està. 


JOVENTUT 


— Vesteixme! 

—  Però,  home  de  Deu,  si  fa  un  fret  de  mil 
dimonis! 

— Vesteixme, ’t  dich! — 

No  tingué  més  remey  que  vestirlo,  a  pesar 
d’oposarshi  alguns  vehins  que  cridà  1  noy. 

— Ara  baixeume  abaix  y  pujeume  ben  fer¬ 
mat  a  l’aubarda  del  burro;  y  porta  una  flas¬ 
sada  de  repuesto. 

— Però  y  donchs,  Sastre ,  ïque  os  heu  be¬ 
gut  l’enteniment^ 

— Cuydeuvos  de  casa  vostra!  No  os  de¬ 
mano  pas  consell!  Qui  m  dóna  aquest  qu  ara 
vaig  a  executar,  es  més  sabi  que  vosaltres  y 
que  jo  mateix! — 

Ab  penas  y  trevalls  el  posaren  dalt  del  bu¬ 
rro,  y  cap  a  las  esterras  de  la  Cornayal ,  que 
aixis  ho  indicà  ell. 

La  gelada  ho  emmantellava  tot.  Arribaren 
a  la  feixa  de  baix,  lloch  ahont  hi  havia  la 
bassa  de  regar.  Un  cop  al  enfront  d  aquell 
dipòsit  d’aygua,  que  cubria  tota  una  penca 
de  glas  de  dos  dits  de  gruix,  se  feu  baixar  y 
exigi  ab  sa  rebequeria  terrible  que’l  despu¬ 
llessin  nu  de  pèl  a  pèl,  y  que’l  submergissin 
a  l’aygua,  treyentlo  als  dos  minuts.  Ab  tot 
el  sentiment  ho  feren,  comptant  que  per- 


drían  al  Sastre  com  era  d’esperar.  Un  cop 
fòra,’s  feu  abrigar  ab  la  flassada  de  llana  do¬ 
ble,  y  cap  al  burro  altra  vegada  ben  embol¬ 
callat.  El  tornaren  al  llit,  y  al  cap  de  vuyt 
dias  ja  tornava  a  corre  pels  carrers  trempat 
y  lleuger,  ab  la  natural  admiració  de  tot  el 
poble. 

D’això  fa  molts  anys,  de  manera  qu’encara 
no’s  parlava  d’en  Kneip,  ni  potser  pensava 
tal  subjecte  en  medicina;  donchs  el  Sastre, 
d’aquella  feta,  visqué  vint  anys  més  ab  salut 
y  alegria. 

No  hi  ha  pas  dubte  que  tant  a  mossèn  Ro¬ 
vira  com  a  mi  ens  influhi  poderosament  pera 
dedicarnos  al  conreu  de  las  lletras. 

Repeteixo  que’m  proposo  donar  aviat  a 
llum  l’estudi  complert  d’aytal  poeta  popular 
que  tan  bé  cantà  las  gestas  de  la  guille>ra 
terra  ab  sas  poesias,  entre  altras  En  Serra- 
llonga ,  En  Boquica  y  En  Bacayna:  aquestas 
dugas  darreras  sobre’ls  trabucayres  fills  de 
la  Guilleria  que  portan  aquest  nom.  Abdu- 
gas  han  esdevingut  ja  populars,  encara  que 
molts  ignorin  qui  es  llur  autor. 

Antón  Busquets  y  Punset 


NOCTURN  VORA  DEL  MAR 

Era  una  nit  tan  serena 
y  el  mar  se  veya  tan  gran, 
era  una  vetlla  tan  dolsa 
pera’ls  cors  enamorats, 
que,  fruhint  el  dóls  misteri 
de  la  celistia  y  el  mar, 
passejavan  las  parellas 
platja  amunt  y  platja  avall. 

Era  una  nit  tan  serena 
que  convidava  a  estimar... 

El  res  etern  de  las  onas 
surava  més  dóls  que  may 
y  una  ilusió  de  bellesa 
s'alsava  volant,  volant, 
demunt  mateix  de  las  pensas, 
demunt  mateix  dels  esguarts. 

Y  las  parellas  seguían 
platja  amunt  y  platja  avall, 
els  llabis  florits  de  besos, 
els  brassos  entrellassats... 


Mes,  entre  aquellas  siluetas 
quànts  dòls  devían  passarl 
quànts  llabis,  al  cercà  uns  llabis, 
devían  trobà’ls  tancatsl 

Algun  as  galtas  rosadas 
pel  bes  ardent  del  aymant 
sentían  la  benhauransa 
del  ideal  mitj  guanyat... 

Altras,  groguencas,  marcidas 
entre  la  febre  carnal, 
fruhían  el  goig  que  passa 
sense  perfúm  y's  desfà. 

Y  al  fons  de  la  nit  serena, 
ab  vistas  al  cel  y  al  mar, 
si  no  hagués  donat  cap  llabi 
petons  d’amor  disfressat, 
llavoras,  sí,  aquella  vetlla 
m’hauría  captivat  tant, 
qu’en  tot  el  curs  de  ma  vida 
may  més  l'haguera  oblidat... 

Pere  Prat  Jabal-lí 


JOVENTUT 


125 


DECEPCIÓ 

«Ara  que  ja  s’havia  esvanit  en  vos  aquella 
malicia  que  devíau  tenir  ahir,  després  d’ha- 
verme  esperat  inútilment  tota  la  tarda;  ara 
que  la  rancúnia  que  dóna  un  desitj  no  satis¬ 
fet  0  una  decepció  inesperada  se  os  haurà 
calmat  un  xich  al  pensar  que  vaig  estar  en¬ 
tretinguda  per  qualsevol  contratemps,  vaig  a 
contarvos  la  veritat,  res  més  que  la  veritat. 

»Si  no  vaig  venir  no  va  ésser  pas  per  cap 
contratemps,  ni  per  haver  confós  el  dia,  ni 
tampoch  perque,  repensantme,  reculés  de- 
vant  del  mal  pas  que  anava  a  dar.  Res  d’això. 
La  causa  de  la  meva  falta  fou  deguda  a  que 
no  vaig  voler  venir,  0  millor  dit,  a  que  no 
vaig  sentir  el  desitj  de  venir. 

«Aquesta  es  la  veritat,  y  no  voldria  pas  ab 
aquestas  paraulas  ofendre’l  vostre  amor 
propi;  mes  si  aixis  fos,  procurèu  reprimir 
vostre  despit  y  seguiu  llegint  aquesta  carta, 
ahont  trobarèu  la  rahó  d’haver  obrat  com  he 
obrat  y  el  per  què  de  no  haver  volgut  venir. 

»Fa  set  anys  que’ns  coneixèm,  y  encara  ig¬ 
noreu  els  aymants  qu’he  tingut;  y  dich  fran¬ 
cament  els  aymants ,  ja  que  ma  sòrt  ho  ha  de¬ 
cidit  aixis.  Si,  he  tingut  molts  aymants,  y  si 
no  m’he  casat  no  ha  estat  pas  per  no  haver 
trobat  el  marit  que  volia,  sinó  perque’l  meu 
caràcter  odia  y  troba  monoton  tot  lo  qu’es 
ordenat,  exclusiu  y  classificat,  fins  trac- 
tantse  del  mateix  benestar. 

»Entre  las  tristas  variacions  de  la  meva 
vida,  vos  heu  estat  pera  mi  l’única  realitat 
agradable;  jo  he  cregut  veure  en  vos  un  ver- 
dader  amich,  un  confident  a  qui  podia  expli¬ 
car  las  mevas  penas  y  els  meus  pensaments 
sense  témer  may  de  vos  cap  paraula  indis¬ 
creta. 


»Jo  os  estimava,  però  no  os  desitjava;  tenia 
en  vos  un  amich  y  no  un  aspirant.  Però 
aquesta  voluntat  que  per  mi  teniau  y  que  jo 
creya  exempta  de  repugnants  aspiracions  y 
de  grollers  desitjós,  aquesta  amistat  que  jo 
creya  pura  y  que  tant  me  plavia,  s’ha  esva¬ 
nit  justament  quan  jo  comensava  a  creure 
que  duraria  sempre. 

))Fa  uns  quants  dias  que’ns  vegerem,  y 
vaig  tenir  una  trista  decepció.  Desde  que’ns 
coneixèm,  may  m’havíau  parlat  d’aquella 
manera. 

wVareu  dirme  que’ns  veyam  poch  sovint, 
que  las  nostras  conversas  eran  massa  curtas, 
qu’hauríau  volgut  parlar  ab  mi  lluny  del  trà- 
fech  del  carrer  y  de  las  impertinents  orellas 
dels  meus  altres  coneguts;  vareu  demanarme 
que  vingués  a  casa  vostra  pera  poder  conver¬ 
sar  llargament  els  dos  sols,  y  al  respondreos 
jo  qu’era  impossible, ’m  vareu  preguntar  ab 
certa  ironia:  «cPer  què?» 

wDesprés  tornareu  a  insistir,  entossudint- 
vos  en  la  vostra  demanda,  y  jo,  pera  lliu- 
rarme  de  la  vostra  impertinència,  vaig  res¬ 
pondreos  «que  si».  «;Quàn?»  vareu  afegir.  Jo 
os  vaig  prometre  que  ahir  vindria,  y  ens  vଠ
rem  despedir  apretantnos  la  mà  més  llarga¬ 
ment  que  altras  vegadas,  però  menys  amiga¬ 
blement. 

»Ja  sé  que  aquestas  ratllas  os  faràn  enfa¬ 
dar,  ja  sé  que  la  vostra  vanitat  masculina 
s’haurà  sentit  ferida  pel  meu  engany,  però 
d’aquest  engany  sóu  vos  mateix  qui’n  té  la 
culpa,  puig  si  os  vaig  dir  «que  sí»,  si  os  vaig 
prometre  que  vindria,  fou  sols  pera  poderme 
allunyar  de  vos,  en  qui  veig  desd’ara  un 
aymant  vulgar  y  no  un  amich  verdader.» 

Xavier  de  Zengotita 


L’AYMANT  RESIGNAT 

De  las  rosas  purpurinas 
— contrari  al  parer  del  ayre — 
més  que  la  lleugera  flayre 
m’enamoran  las  espinas. 

Olors  preuhadas  y  finas 
vessant  a  doll  per  tot  cayre, 
plauhen,  prò  no  viuhen  gayre, 
com  capritxosas  joguinas. 


Las  espinas  són  dolors: 
jo  las  prench  per  alegrías 
y  aixi'n  trech  agras  dolsors. 

Y  visch  d’aqueixas  follías: 
gosant  alegras  tristors, 
patint  de  goig  tots  els  díasl 

P.  Riera  y  Riqué. 


I2Ó 


JOVENTUT 


L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

(Continuació  ) 

Ja’l  vespre  del  dia  de  l’arribada  multitut 
de  màscaras  recorrían  els  carrers,  y  en  el  de 
Fernando  no  semblava  sinó  que  s’hi  dongués 
un  ball  de  trajos. 

Durant  els  dias  4  y  5,  varis  Ajuntaments 
de  las  poblacions  vehinas  anaren  en  corpo¬ 
ració  a  rendir  homenatge  al  egregi  hoste 
en  son  palau.  Cap  al  vespre  del  dia  4  una 
nombrosa  mascarada  l’obsequià  ab  una  sere- 
nada  monstre.  Precedida  per  varis  genets 
disfressats  capritxosament,  la  constituhían 
dugas  nodridas  bandas  de  timbals  y  un  nom¬ 
brós  grupo  de  músichs  de  tota  mena  d’ins¬ 
truments  de  corda,  de  metall  y  de  vent,  ha- 
bi  1  lats  tots  ab  ridículs  trajos  y  ornaments. 
Seguia  la  parodia  del  triomf  d’un  emperador 
romà,  acompanyat  d’un  chorque  polsava  ar- 
pas  destrempadas,  y  d’una  orquesta  de  pitos 
y  trompetas  de  plom.  Al  darrera  venia  un’al- 
tra  banda  de  timbals  y  músichs  que  aixorda- 
van;  un  chor  d’esclavas  ballava  devant  del 
carro  triomfal,  que  anava  seguit  d’emblemas 
de  victorià  xistosament  parodiats,  y  d’una 
cohort  romana  armada  de  pinzells  d’emblan- 
quinador.  També  cridava  l’atenció  una  com¬ 
parsa  de  galls  vestits  de  rigorosa  etiqueta. 
Avans  de  comensar  s’avensà  a  demanar  per¬ 
mís  a  S.  A.  el  Carnestoltas  un  individuu  ves¬ 
tit  de  Dux  de  Venecià,  y  un  cop  obtingut, 
bateren  el  timbals,  xisclaren  els  chors,  bufa¬ 
ren,  sonaren,  vibraren  y  percutiren  els 
instruments  entre  la  gatzara  y  aplaudiments 
entusiastas  de  la  multitut,  y  un  terrabastall  de 
sons  desacordats,  un  espetech  colossal  de 
notas  esbojarradas  omplenà’Is  àmbits  de  la 
venerable  plassa  del  Born,  que  no  semblava 
sinó  que  fos  el  pati  d’un  immens  manicomi. 

El  dia  5  fou  invitat  l’egregi  hoste  a  assistir 
a  la  funció  de  beneficencia  que’s  donava  al 
teatre  Circo  Barcelonès. 

Per  aquests  dias  se  donavan  esplèndits 
balls  de  màscaras  als  teatres  del  Liceu  y 
Principal,  y  altres  més  modests  a  las  socie¬ 
tats  del  Olimpo ,  el  Circo ,  el  Casino  Artesano, 
etc.,  etc.,  regnant  extraordinari  afany  de  di- 
vertirse  per  tots  els  indrets  de  la  morigerada 
ciutat. 

El  dia  9  arribava  la  familia  de  Carnestol¬ 
tas  I,  composta  de  sa  senyora  esposa  y  du¬ 
gas  criaturas. 

El  mateix  dia  el  cèlebre  prestigitador  y 
eximi  llimpiabotas  en  Fructuós  Canonge,  en 
carretela  descuberta  y  seguit  d’una  banda  de 
música  militar,  l’anava  a  invitar  al  ball 
qu’en  son  obsequi’s  disposava  en  el  teatre 
Principal  pera  la  nit  del  dilluns. 

Mentres  tant  la  Rúa  anava  animadissima 
per  las  Ramblas,  distingintse  perla  riquesa 


dels  trajos  la  cavalcada  del  Círculo  Ecuestre , 
que  ab  profusió  de  músicas  anava  recullint 
donatius  pera  las  casas  de  beneficencia.  Cri¬ 
dava  també  l’atenció  una  gran  locomotora 
que  duya’l  lletrero:  Ferrocarril  de  Barcelona 
à  Mallorca ,  seguida  d’un  gran  carromato  en 
forma  d’estació,  ahont  s’hi  veyan  viatgers  de 
totas  las  parts  del  món  que  distribuhían  dol- 
sos  y  flors.  Era  de  notar  una  comparsa  de 
llussos  precedida  d’una  música  de  mariners; 
un  remat  de  galls  d’indi  guiats  per  pagesos; 
dos  bots,  un  ab  vela  llatina  y  l’altre  entol- 
dat,  tripulats  per  diablets,  mariners,  moros 
y  grechs;  las  comparsas  de  las  societats 
Olimpo  y  Triunfo\  gran  nombre  de  màsca¬ 
ras  escadusseras,  y  nens  y  nenas  difressats  ab 
molt  bon  gust  y  a  tot  gasto.  En  Canonge  or- 
ganisà  també  una  vistosa  mascaradas:  un 
grupo  de  guerrers  ab  llansas,  un  colossal 
tambor-major  dirigint  una  banda  de  timba¬ 
lers,  y  una  música,  precedían  a  un  carro  que 
formava  un  espayós  entoldat  sobre’l  que  hi 
anavan  colocats  els  útils  del  llimpia  botas  ab 
un  lletrero  que  deya:  Mi  indústria ,  Mis  recur¬ 
sos.  En  un  altre  cadafalch  per  l’estil  s’hi  ve¬ 
yan  taulas  ab  els  aparells  de  fer  jochs  de 
mans ,  y  un  màgich  assentat  devant  ab  un 
lema  que  deya:  Mis  recreaciones.  Darrera,  en 
una  luxosa  carretela  tiiada  per  sis  cavalls, 
hi  anava  en  Canonge  vestit  ab  trajo  espa¬ 
nyol  del  sigle  xiv,  repartint  flors,  poesías  y 
monedas  de  quarto  foradadas  y  lligadas  ab 
un  llasset.  La  societat  Euterpe  formava  una 
comparsa  de  segadors,  que  anava  recullint 
donatius  pera  las  casas  de  Maternitat  y  Ex¬ 
pòsits,  precedint  a  un  carromato  tirat  per 
dos  parells  de  bous,  y  dalt  del  que  hi  estava 
sentat  l’avi  del  encarregat  dels  jardins  à' Eu¬ 
terpe  que  comptava  la  edat  de  103  anys.  Els 
segadors  cantavan  cansons  d’en  Clavé  y  re- 
partían  poesias  catalanas  excitant  la  caritat 
dels  barcelonins. 

Durant  el  dilluns  y  el  dimars  la  Rúa  fou 
concorregudíssima,  figuranthi,  ademés  de 
las  comparsas  esmentadas,  la  dels  metges  y 
apotecaris,  la  dels  bojos  engabiats,  la  dels 
dormilegas,  multitut  d’estudiantinas,  seoyo- 
ras  de  contrabando,  etc.,  etc. 

En  el  ball  del  dilluns  S.  A.  se  sentí  indis¬ 
posat,  ab  tots  els  símptomas  d’un  atach  de 
feridura.  Els  metges  el  rodejaren,  li  aplica¬ 
ren  una  sangria,  y,  un  xich  refet,  el  traslla¬ 
daren  a  son  palau,  ahont  s’agravà’l  mitj  dia 
del  dimars  y  morí,  ab  tot  y  estar  curullat  el 
palau  de  metges  armats  de  xeringas  colos¬ 
sals,  llansetas,  purgas  y  pots  de  sangoneras. 
La  noticia  del  greu  desenllàs  previst  s’escam¬ 
pà  ràpidament  pertots  els  indretsde  la  ciutat, 
en  quals  cantonadas  fou  enganxat  son  testa¬ 
ment,  en  el  que  s’encomanava  que  la  comitiva 
del  enterro  no  passés  per  devant  dels  balcons 
del  Liceu  y  del  Principal,  d’ahont  tiravan 
gran  cantitat  de  confits...  abromas  que ,  en 
lloch  de  Jer  riure,  fan  mal;))  y  més  avall  deya 


JOVENTUT 


127 


Al  primogènit  mon  fill, 
de  mos  béns  hereu  nombrat, 
per  Carnestoltas  segón 
vull  que  siga  proclamat. 

Incontinent  s'acordà  celebrar  l’enterro  ab 
gran  pompa  y  solemnitat.  Més  de  4,000  màs- 
caras  hi  assistiren  ab  multitut  de  penons  y 
lletreros  més  ó  menys  xistosos. 

Rompian  la  marxa  alguns  mascarons  mun¬ 
tats  en  burros;  seguia  una  comparsa  de  con- 
trabandistas  ab  trabuchs:  genets  vestit  de 
moro  y  trajos  de  capritxo;  una  comparsa  de 
cavallers  y  damas  muntant  cavalls  cuberts 
ab  blancas  gualdrapas;  un  grupo  de  gnomos 
precedits  d’un  màgich  ab  un  penó;  lictors 
romans  duyan  el  feix  termenat  en  una  escom¬ 
breta;  guarda  pretoriana  vestida  de  frach; 
comparsa  de  cuyners;  una  música  horripi¬ 
lant;  una  xeringa  monstruosa;  un  gran  vano 
dels  toros  portat  per  diferentas  comparsas; 
un  seguici  de  ratas  pinyadas  ab  fanalets,  fent 
sonar  campanetas  y  ab  un  bacallà  per  penó. 
Després  unagran  varietat  dedisfressas  duhen 
per  bandera  un  mirinyach,  y,  a  sobre  d’una 
especie  de  bayart,  una  colossal  ampolla  ab 
el  rètol  Cordial ;  varis  grechs,  una  colla  de 
màscaras  y  mascarons  vestits  de  fantasma 
portant  una  gran  campana  trasparent:  la 
campana  Eularia ,  ab  un  lema:  Ya  llegó  la 
hora.  Tambors,  músichs  ,  trompetas  ,  una 
colecció  de  ridículs  personatges  entre  ells 
Don  Simón ,  acompanyat  de  pitos  y  flautas, 
un  carret  ab  una  especie  de  nigromàntich, 
varias  dònas  endoladas  ab  un  vano  obert 
que  agafava  de  part  a  part  de  carrer,  en  el 
que,  ab  lletras  blancas  sobre  fons  negre,  s’hi 
llegia:  / Muriól ;  un  penó  de  noys  d’estudi, 
un  altre  de  fondistas;  gran  banda  de  timbals; 
criaturetas  de  trenta  anys  per  munt  ab  gorra 
de  cop,  bergansins  y  caminadors;  y  més 
màscaras,  y  una  estudiantina.  Seguia  un 
nano  extraordinàriament  gras,  caricaturas  de 
modas,  una  quadrilla  de  turchSj  un’altra 
de  derviches  ballant  al  so  de  músicas;  com¬ 
parsa  de  peixos  d’escata  platejada,  ab  música 
y  penó  de  mariners;  un  nombrós  chor  d’or- 
feonistas,  comparsa  de  la  societat  Euterpe\ 
un  bayart  ab  un  gran  porró  de  cristall,  ser- 
vintli  de  candelabres  quatre  grans  ampollas 
de  Champagne;  comitiva  de  druidas  portant 
devant  una  banda  de  timbalers  vestits  a  la 
federica,  y  per  penó  una  caricatura  del  en- 
sanche  representada  per  una  taula  quadricu- 
lada;  un  altre  porró  monstruós,  de  molts 
pams  de  circunferencia  y  d’altura,  servintli 
de  tap  una  màscara  coronada  de  pàmpols 
representant  al  deu  Baco\  comparsa  de  diplo- 
màtichs  ab  penó  y  música;  un  hospital  de 
malalts  duts  en  carretons;  varis  genets  ar¬ 
mats  de  dallas,  seguits  del  Cavaller  de  la 
Mort;  una  gran  comparsa  de  nigromàntichs 
ab  un  penó  alegòrich;  un  altre  chor  de  nens 
de  teta;  un  grupo  d’elegants  ab  son  penó  que 
deya:  Sociedad  de  la  Economia;  un  chor  de 


la  societat  La  Lira  en  trajos  d’hebreus,  can¬ 
tant  planyivolas  estrofas;  carro  ab  una  or- 
questa;  dugas  carretelas  ab  senadors  ro¬ 
mans;  un  chor  de  pallassos;  una  comparsa 
d’apotecaris  picant  el  morteret  0  disfres¬ 
sats  d’ampolla  de  medicina,  y  seguits  d’un 
carro  ab  una  ben  ordenada  farmacia;  en  Ca¬ 
nonge  ab  sos  guerrers;  música,  timbals,  y 
els  dos  carros  triomfals  ;  V Ajuntament  ab 
una  tovallola  blanca  lligada  al  bras  en  se¬ 
nyal  de  dol;  y  per  fi,  el  carro  mortuori,  tirat 
per  sis  cavalls  molt  ben  arnesats.  El  cadavre 
del  cèlebre  personatge  anava  ajegut  sobre  un 
alt  cadafalch  rodejat  de  ploraneras  que  l’en- 
llumenavan  ab  atxas  de  cera  y  de  tant  en 
tant  encenian  fochs  de  bengala.  Música  fúne¬ 
bre;  munió  de  màscaras  plorant  y  llensant 
aguts  gemechs  de  desesperació,  seguidas 
d’una  música  militar  ab  caps  d’animals; 
un’altra  comparsa  de  calaveras  portant  pe¬ 
nons;  un  canó  de  la  Societat  del  Born  bri¬ 
llantment  adornat  ab  fanals,  flors  y  bande- 
rolas,  en  el  que  hi  anavan  els  representants 
de  varias  nacions.  Seguian  encara  varis  cot¬ 
xes  y  carretelas  ab  música,  y  comparsas  més 
0  menys  originals,  entre  ellas  quatre  gastrò¬ 
noms  grassíssims,  y  un  gran  carromato  ab 
una  taula  parada,  ahont  hi  menjavan  18  per- 
sonas,  una  cuyna  y  el  fondista  que  servia  la 
taula. 

Tal  fou  l’aparato  desplegat  en  l’enterro  del 
memorable  carnaval  del  any  59.  Molts  cot¬ 
xes  y  comparsas  s’anavan  il·luminant  ab 
fochs  de  bengala  de  diferents  colors,  sense 
comptar  la  gran  cantitat  d’atxas  que  acompa- 
nyavan  a  las  disfressas.  Tants  llums  y  tants 
sorolls,  tants  planys  y  crits,  devían  produhir 
un  aspecte  imponent  y  fantasmagòrich,  mal¬ 
grat  la  farsa  que  representavan.  Una  genera¬ 
ció  immensa  presenciava’l  seguici,  y  es  digne 
de  ferse  notar  que,  ab  tanta  acumulació  de 
gent,  no’s  tingué  de  deplorar  cap  desordre  ni 
cap  extralimitació  per  part  de  las  màscaras 
ni  dels  espectadors  (1 ). 

Sebastià  Junyent 
Ç  Seguirà.) 


(I)  La  major  part  d’aquests  datos  són  trets  d’un 
petit  follet  que’s  publicà  titulat:  Relación  històrica  y 
verídica  del  Carnaval  de  Barcelona  de  1859. 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 

\  '  '  .  '  -'AA  I'] 

VI  VIII 


LA  FONT  DEL  LLEÓ 

(  Anònim  ) 

Jo  só  un  lleó  de  bronze;  de  ma  gola 
ne  brolla  l’aygua  en  abundosa  dèu; 
de  mos  ulls  igualment  dos  raigs  ne  surten 
y  un  altre  raig  s’escorre  de  mon  peu. 

En  l’espay  de  dos  jorns  mon  ull  esquerra 
la  piscina  de  marbre  omple  del  tot; 
rajant  sols  mon  ull  dret  l’omple  en  tres  días; 
rajant  mon  peu  en  quatre  ompliria  pot. 

Ara,  rajant  ma  gola  tota  sola, 
plena  en  sis  horas  la  piscina  està; 
donchs  si  rajan  mos  ulls,  mon  peu,  ma  gola 
tots  alhora,  ^en  quin  rato  s’omplirà?  (l). 

VII 

LA  HERENCIA 

(  Anònim ) 

De  las  mil  estateras  qu’he  acobladas 
dugas  parts  quan  me  mori  n’heu  de  fer, 
car  vull  d’abdós  mos  fills  ferne  la  herencia 
del  modo  que  diré: 

El  cinquè  de  la  part  que  a  n’el  gran  toqui 
dèu  estateras  més  ha  de  tenir 
que’l  quart  de  Faltra  part  de  mos  estalvis 
que  se’n  endugui  el  xich  (2). 


EL  REY  CRESUS 

( Anònim ) 

L’home  més  rich  dels  temps  heroichs,  en  Cresus, 
«per  la  gracia  dels  deus»  de  Lidia  rey, 
volgué  en  certa  ocasió  ferlos  la  ofrena 
de  sis  vasos  d’argent. 

Llur  pes  total  devia  ser  sis  minas, 
metall  que  va  donà’l  tresor  reyal; 
emprò,  un  cop  fets  els  vasos,  no  pesaren 
tots  ells  per  un  igual. 

En  el  pes  de  quiscún  respecte  l’altre 
hi  havia  un  dracma  en  progressió  augmentat, 
mes  feyan  en  conjunt  els  sis  cents  dracmas 
com  previngué  la  regia  voluntat  (1). 

IX 

LAS  TRES  ESTATUAS 

( Anònim ) 

Las  estatuas  de  Zetus,  d'Amfió  y  la  de  llur  mare 
feyan  vintisís  minas  de  pes  juntas  las  tres, 
es  a  saber:  vint  minas  las  d’abdós  fills,  mes  ara 
manca  saber  per  separat  llur  pes. 

Sabèm  emprò  que  feyan,  per  rara  coincidència, 
el  ters  de  la  de  Zetus  y  el  quart  de  la  d’Amfió 
el  pes  de  la  d’Antíope;  tenim,  en  conseqüència, 
els  medis  de  resoldre  la  qüestió  (2). 


(1)  Antologia;  XIV,  7.  Considerant  el  dia  de  12  horas  y  figu¬ 
rant  per  el  nombre  1  la  capacitat  total  del  dipòsit,  se  té  la  equació: 

X  X  X  X 

■^r  +  16  +  t  =  i 

obtenintse’l  resultat: 

33 

x  =  2  -  horas. 

37 

(2)  Antologia;  XIV,  11.  Aquest  problema  dóna  lloch  al  sistema 

de  las  dugas  equacions: 

1  x  y 

x  +  y  =  1000  —  - - E  10 

^  54^ 

que  una  vegada  resoltas  assignan  els  següents  valors: 

7  2 

X  =  577  —  y  =  422  — 

9  9 

Se  pot  comprobar,  en  efecte,  que  la  suma  d’aquestas  dugas  quan¬ 
titats  fa  las  000  estateras,  y  també,  que’l  cinquè  de  x  ne  conté  10 
de  més  que  no  pas  el  quart  de^.  La  estatera  (aTQXYJp)  era  una  mo¬ 
neda  d’or  que  valdria  uns  18  franchs  50  del  nostre  temps. 


(t)  Antologia;  XIV,  12.  La  resolució  s’obté  per  la  equació: 

x  +  (x  +  l)  +  (x  +  2 * * * * 7 * 9)  +  (x  +  3)  +  (x  +  4) 

+  (x  +  5)  =  600 

resultant  pera’l  vas  més  petit: 

x  =  97  i/2  dracmas. 

Efectivament:  97  1/2  98  1/2  -|-  99  1/2  -f-  100  1/2  -f-  101  » / 2 

102  1/2  fan  els  600  dracmas  o  6  minas. 

(2)  Antologia;  XIV,  13.  Antíope  es  la  mare  dels  dos  bessons 
Zetus  y  Amfió.  Conegut  el  pes  de  la  estatua  d’Antíope,  qu’es  6  mi¬ 
nas,  y  també’l  de  las  de  Zetus  {x)  y  d’Amfió  (y)junta3>  que  fan 
minas,  tenim  aquest  sistema  de  dugas  equacions: 

x-|-y  =  20 - 1 — —  =  6 . 

3  4 

Là  resolució  del  sistema  dóna’ls  següents  valors: 

x  =  12  minas,  y  =  8  minas, 
podentse  comprobar  que’l  ters  de  12  y  el  quart  de  8  ;  uman  6,  o  sia’l 
pes  d’Antíope. 


JOVENTUT 


129 


FAULAS,  APÓLEGS,  LLEGENDAS,  QÜENTOS 
O  LO  QUE  VOLGUEU 


I 

DE  CÓM  S’INVENTA 
LA  HUMILITAT 

Qüento  helènich 


ram  en  temps  dels  fal¬ 
sos  déus,  0  poch  des¬ 
prés.  Pigmeu  era  molt 
curt  de  talla.  No  obs¬ 
tant,  li  agradava  mirar 
per  dessobre'l  cap  dels 
altres.  Y  no  podia:  era 
tan  petit! 

Y  va  assolir  la  terra 
helènica  y  las  voras  del  Mediterrà,  ahont  els 
homes  eran  grans  y  forts  y  miravan  vers  las 
alturas.  Aixís  que  tenian  us  de  rahó  ja  eran 
tan  alts,''que  miravan  per  sobre  del  cap  del 
séu  pare  y  fins  del  séu  mestre. 

Y  a  Pigmeu  això  no  li  va  pas  agradar. 
Pera  ell  ho  hauria  volgut,  però...  era  curt  de 
talla! 

Y  en  sa  desesperació,  va  imaginar  un  me¬ 
di  pera  lograr  el  séu  objecte. 

Va  esperar;  y  va  esperar  el  temps  en  que 
predominessin  els  xerrayres,  els  enrahona- 
dors,  els  oradors  de  la  plassa,  y  que’s  parlés 
molt  de  virtut  sense  tenirne  gayre;  y  allavors 
Pigmeu  va  inventar  una  nova  virtut  que 
prompte,  ab  l'ajuda  del  verb,  va  proclamar 
principi  fonamental  de  tota  societat  humana, 
regla  de  moral  y  salvació  del  home: 

«Tot  el  que  sigui  més  gran  que  Pigmeu 
déu  abaixarse  fins  arribar  just  a  la  seva  linia 
visual.  El  sobressortir  es  una  desmasia,  un 
pecat,  un  crim,  una  falta  al  dret  d’altri.  La 
Igualtat  déu  regirho  tot.  Y  pera  que  ningú’s 
propassi,  la  gran  virtut  déu  ésser  el  no  creu- 
res  may  que  s’es  res,  encara  que  un  se  cre¬ 
gui  bo  pera  tot,  sens  esserho. 


Desd’allavors  tothom  se  va  encorvar  a 
forsa  d’aytal  virtut,  que  Humilitat  va  ano- 
menarse.  Y  a  ningú  li  fou  dispensat  alsar  el 
cap  sobre  la  petita  virtut  que’l  rodejava.  Y 
al  que  s’alsava  tots  se  li  tiravan  a  sobre  y  el 
posavan  a  la  vergonya  pública  ab  un  cartell 
que  deya  «Per  crim  de  supèrbia»  y  que  vo¬ 
lia  dir  ((Aquest  fa  nosa  a  Pigmeu .»  Y  d’aquest 
crim,  en  temps  de  Pericles  y  avuy,  després 
de  la  gran  Revolució,  se’n  diu  Dignitat.» 

— ^Nedèu  bé?  —  preguntava  en  el  Pireu, 
Pigmeu  un  dia  a  un  mariner. 

— Psè!  Aixis,  aixís! — respongué  aquest  que 
ja  era  virtuós  de  la  petita  virtut,  es  a  dir, 
humil,  malgrat  ésser  el  primer  nedador  de 
las  costas  gregas. 

— ,-Teniu  talent? — Pigmeu  preguntava  a 
un  que’s  passava  las  horas  estudiant  la  Na¬ 
turalesa  a  la  escola  de  Jonia. 

— Sí! — li  va  respondre  l’altre,  qu’efectiva- 
ment  era  un  home  de  talent  y  per  tant  deya 
la  veritat,  tal  com  qui  diu  soch  ros,  o  soch 
moreno. 

Mes  un  virtuós  de  la  petita  virtut,  un  hu¬ 
mil,  un  parent  de  Pigmeu  que  passava,  va 
exclamar: 

— Aquest  desgraciat  es  un  presumptuós! — 

Y  un  sofista  que  va  sentirho,  va  demostrar 
a  la  plassa  pública  que  aquest  sistema  de 
virtut  té  tres  ventatjas  pràcticas: 

Primera:  En  dihent  « aixís ,  aixís»,  la  gent 
ja  entén  que  se’n  té  forsa  sense  que  un  hagi 
de  dirho. 

Segona:  Aquesta  resposta  virtuosa,  ja 
qu’es  humil,  transforma  en  amich  a  Pigmeu, 
que  vos  hauria  sigut  un  enemich  impla¬ 
cable. 

Tercera:  Ab  tal  manera  de  parlar  un  no’t 
compromet  a  res.  Si  no’n  teniu,  ningú  pos 
tirarvos  res  en  cara. 

Y  Pigmeu  està  content  y  vos  alaba  sem- 


130 


JOVENTUT 


pre.  Y’s  cumpleix  la  santa  lley  de  la  Igualtat 
que  tant  agrada  a  Demos.  Y  ab  ella  Demos  se 
torna  parent  de  Pigmeu.  Y  ningú  creix  ni  res 
se  diferencia. 

— Y  así  se  pasa  la  vida, 
y  así  se  viene  la  muerte, 
tan  callando! — 

respongue  al  cap  de  molts  segles  un  trovayre 
del  bell  mitj  de  Castella,  dit  Jorge  Manrique. 

II 

EL  CONSELL  DEL 
ERMITÀ  DE  SIVA 

Llegenda  índia 


l  Sapta  Sindu  hi  havia  un 
home  moltrich  que  viatjava 
rrrolt.  Estava  carregat  d’or, 
d’argent,  de  perlas  y  de  pe- 
dras  preciosas.  Era’l  més 
rich  y  el  més  poderós  de 
Kapilavasthu.  Tement  que’ls  lladres  el  robes¬ 
sin,  se  va  provehir  d’armas  maravellosas: 
sabres  que  tallavan  un  vel  enlayre,  espasas 
que  partian  un  home  en  dos,  llansas  y  flet— 
xas  que  atravessavan  totas  las  armaduras... 
Y's  va  rodejar  dels  servidors  més  lleals  y 
més  valents  de  tota  la  rajanía,  y  fins  el  propi 
Rajà  va  anar  a  capitanejar  els  séus  defensors. 
Tants  ne  tenia,  y  tan  bé’ls  pagava,  que  va¬ 
ren  arribar  a  ésser  més  nombrosos  que  tots 
els  lladres  que  pogués  arribar  a  haverhi  en 
aquells  paísos.  Tan  ben  equipat  y  tan  ben 
defensat  estava,  que  un  exèrcit  crescut  no 
hauria  pas  pogut  pèndreli  una  sola  de  las 
sevas  caixas. 

Y  aixís  viatjava. 

Però  unsquantslladres  estúpits,  un  dia  que 
travessava  un  bosch  varen  atacarlo,  y  ben  bé 
se’n  haurían  penedit  si  no  haguessin  sigut 
esmicolats  per  la  formidable  caravana. 


EL  CAPTAYRE 

Mireulo:  revellit,  grisa  la  barba, 
ab  el  bastó  nusós  sempre  a  la  mà, 
espellifat  y  brut,  sens  nort  ni  guia, 
el  captayre  camina  sens  parar. 

Sos  ulls  enterbolits,  cansats,  vidrosos, 
li  mostran  un  paisatge  sempre  igual, 
un  camí  ple  de  póls  que  may  s’acaba 
y  un  geni  que  li  signa:  «Avant,  avant!...» 

Per  ell  no  hi  ha  tardors  ni  primaveras, 
per  ell  no  hi  hà  bon  temps  quan  riu  el  maig; 
més  qu’arbres,  pel  camí,  qu’ombra  li  donguin, 
hi  troba  alguna  creu  de  tant  en  tant. 

Que  trista  que  li  es  la  creu  de  terme, 


Un  altre  lladre  qu’era  més  espavilat,  al  sa¬ 
ber  la  trista  sòrt  dels  seus  companys,  se’n  va 
anar  a  consultar  a  un  sacerdot  de  Siva,  de 
gran  anomenada. 

Aquest  era  un  sabi  que  vivia  sol  en  un  fo¬ 
rat  d’una  montanya,  sense  més  companyia 
que  uns  quants  morts;  y  per  aixó  y  perque 
era  vell  de  cos  y  d’ànima  li  deyan  sabi. 

El  sant  ermità  va  rebre  al  bandoler,  el 
qual  li  va  dir: 

—  En  nom  de  Siva,  el  déu  de  la  Mort  a  qui 
tu  serveixes  y  jo  també,  digam  què  linch  de 
fer  per’apoderarme  dels  tresors  del  més  rich 
dels  homes. 

— El  medi  es  ben  senzill,  fill  meu, — li  va 
respondre  l’ermità  sivaita. — Ves  a  trobarlo, 
però  veshi  desarmat  y  ab  mansuetut  perfecta, 
feste  amich  séu  y  fesli  present  d’aquest  vel 
brillant  pregantli  que  se’l  posi,  y  dihentli 
qu’ell  ha  de  darli  la  immortalitat,  la  vida 
eterna.  Y  res  més. 

— (Y  després? — va  preguntar  el  lladre  al 
veure’l  vel  lluhent  y  enterch  que  l’ermità  li 
donava. 

— Després  aquest  home  serà  teu.  Aquest 
vel  enlluhernador  qu’ell  pendrà  per  una  llum, 
no  es  ni  llum  ni  vel,  sinó  un  nus  escorredor. 
Quan  se’l  haurà  posat,  ja  serà  teu  ell  y  tot  lo 
séu,  y  ordenarà  als  séus  servidors  que  t’en- 
treguin  tot  lo  que  vulguis,  en  nom  de  la 
llum  qu’ell  creurà  veure,  y  ademés  que’t  de¬ 
fensin  de  tots  els  altres  lladres  y  fins  dels 
que  no’n  són.  Y  tothom  se  prosternarà  de- 
vant  teu,  y  tu’ls  manaràs  a  tots. 

— Y  jo’t  sacrificaré  tants  homes  com  pugui, 
fente  fer  en  nom  de  la  llum  del  vel  grans  ma- 
tansas  y  carnicerias  al  engròs  —  respongué’l 
lladre. 

Y  efectivament,  tot  va  succehir  tal  com  el 
sant  ermità  de  Siva  havia  dit.  Y  el  gran  rich 
fins  ne  va  estar  content  d’ésser  subjugat  pel 
lladre-murri,  y  tots  els  séus  també. 

Aquell  vel  enlluhernador,  que  tots  cregue¬ 
ren  llum  y  que  sols  era  nus  escorredor.  se 
deya  FE,  y  ha  conservat  tota  sa  eficacia  fins 
a  nostres  dias. 

P ompeyus  Gener 


recordantli  la  patria  que  deixà! 

Mancat  de  forsas,  a  son  peu  s’atura, 
s’assenta  en  els  grahons  mitj  enrunats, 
y  els  brassos  de  la  creu  apar  li  signin 
el  camí  tot  dihentli:  «Avant,  avant!.  .» 

Y  torna  a  caminar  y  els  peus  enfonsa 
en  la  póls  que’s  remòu  a  son  passar, 
y  enrera  deix  la  creu,  y  al  lluny  ovira 
els  boyrosos  perfils  d’algún  casal. 

Hi  arriba  adalerat,  demana  almoyna, 
n’hi  donan...  o  bé’l  treuhen  sens  pietat... 

Mes  tot  seguit  el  vent  sembla  parlarli: 

«No  t’aturis,  captayre!  Avant,  avant...!» 

Trinitat  Catasús  y  Catasús 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

En  armonía  con  el  Infinito,  per  Rodolf o  W. 

Trine. — Llibreria  Parera.  Barcelona.  /902. 

Es  ben  bé  un  llibre  curiós  per  lo  atrevit 
dels  séus  conceptes  y  afirmacions.  Fonamen- 
tantse  en  la  forsa  de  voluntat  y  en  la  ciència 
telepàtica, en  Waldo Trine  ofereix  a  la  Huma¬ 
nitat  la  plenitut  de  salut,  riquesas  y  poder. 

No’s  cregui  el  lector  que  aquests  tres 
mots  són  simbòlichs,  sinó  al  contrari:  ex- 
pressan  pera  l’autor  lo  qu’en  si  volen  expres¬ 
sar.  Pera  convences  no  cal  sinó  fixarse  en 
els  exemples  qu’en  el  curs  del  llibre’s  troban. 

Sabíam  que  la  forsa  de  voluntat  era  la 
verdadera  reguladora  dels  individuus;  que 
dintre  de  cada  sér  la  forsa  de  voluntat  lo- 
grava’l  bé — això  es,  armonisava,  —  y  quan 
mancava,  mancava  també  l’armonía  en  els 
individuus  y  els  allunyava  del  bé.  Però  en 
Waldo  Trine,  donant  per  adulta  la  naixenta 
ciència  telepàtica  (ell  tindrà’ls  séus  motius), 
dóna  per  sentat  que  nostra  forsa  de  voluntat 
atràu  0  repeleix  tot  quant  en  el  món  es,  y 
per  lo  tant,  que  tot  consisteix  en  voler  la 
salut,  las  riquesas  y  el  poder  pera  tenirho. 

No  seré  pas  jo  qui  negui  la  telepatia,  ans 
al  contrari,  crech  en  ella.  Però  la  meva 
creensa  no  es  pas  absoluta.  Es  ciència  qu’està 
en  periode  d’observació,  y  de  moment  no 
podèm  fer  sinó  anar  recullint  datos  pera 
veure  de  descubrir  la  més  petita  fracció  de 
lley  qu’encara  no  s’ha  trobat.  Caminèm  so¬ 
bre  indicis,  no  sobre  certesas.  Per  lo  mateix 
no  puch  negaria,  y  no  puch  dir  qu’en  Waldo 
Trine  tingui  per  fonament  de  sa  teoria  una 
base  falsa,  ja  que  aquesta  base  pot  molt  bé 
ésser  certa.  Si  verdaderament  ho  es,  la  teo¬ 
ria  del  escriptor  inglès  serà  també  certa. 
No’ns  cal  sinó  voler  pera  posar  en  moviment 
tots  els  sers  que’ns  voltan. 

Es  un  llibre  que  mereix  llegirse,  si  no 
per’acabar  quedant  conformes  ab  l’autor,  pera 
apèndrehi  moltas  cosas;  que  moltas  ense- 
nyansas  són  las  que  conté.  Sobre  tot,  té’l  do 
d’ésser  sumament  simpàtich.  Descartant  la 
part  que  té  de  misticisme  revolucionari,  es 
d’admirar  en  ell  la  serenitat  d’esperit  ab  que 
l’autor  dóna  per  fetas  milloras  socials  qu'es- 
tèm  molt  lluny  d’haver  assolit. 

Hi  ha  en  el  llibre  grans  erros.  Per  exemple: 
afirma  l’autor  que  la  malaltia  es  efecte  de  la 
tristor.  Això  es  cert  si  al  dir  la  malallía  no 
volèm  dir  la  malaltia  en  general,  sinó  una  de 
determinada,  perque  en  general  es  la  tristor 
l’efecte  de  la  malaltia. 

Afirma  l’autor  que  l’optimisme  es  el  Cel 
perque  es  la  veritat,  y  el  pessimisme  l’In¬ 
fern  perque  es  la  mentida.  Aquest  erro  prové 
de  que  l’autor  parla  colocat  en  la  societat  ideal, 
perque  si  parlés  desde  la  societat  present, 
afirmaria  que’I  pessimisme  es  la  veritat  ab 
sols  observar  còm  van  las  cosas  y  còm  no  hi 
ha  altres  optimistas  que’ls  benehits. 


131 

Com  aquests  erros  n’hi  ha  molts,  producte 
del  entusiasme  del  autor  per  la  tesisque’spro- 
posa,  la  quina,  sigui  dit,  es  hermosissima,  ja 
que’s  tracta  del  bé  de  la  Humanitat. 

La  forma  en  qu’està  redactat  aquest  llibre 
de  filosofia  (ab  exemples  de  lo  que  li  ha  pas¬ 
sat  a  una  senyora  de  tal  banda  y  a  un  vehi 
de  tal  encontrada:  casos  aislats  que  no  com- 
prench  còm  poden  ésser  la  base  de  tota  una 
teoria)  recorda’ls  manuals  d’hidroterapia  del 
Dr.  Kneipp. 

La  traducció  està  admirablement  feta  per  en 
Frederich  Climent,  qui  mereix  alabansas,  ja 
que  no  estèm  avesats  en  aquesta  terra  a  tre- 
valls  semblants.  També  las  mereix  l’edi¬ 
tor  senyor  Parera,  per  donarnos  a  coneixe 
aquestas  obras  eslrangeras  que  bé  sab  ell 
que  pel  sol  fet  d’ésser  de  filosofia’s  venen 
poch  y’s  llegeixen  menys.  Aquest  desinterès 
l’honra  com  a  ciutadà  al  desprestigiarlo  com 
a  comerciant.  Si  jo  li  hagués  de  donar  un 
consell  a  cau  d’orella,  que  no’m  sentissin  els 
lectors  no  fos  que’s  pensessin  que  claudico,  li 
diria:  «jQue  no  coneix  el  país  que  trepitjèm? 
Creguim  a  mi,  exploti  als  traductorsy  dongui 
al  públich  obras  ab  sang  y  fetge,  y  de  vostè 
serà’l  món...» 

Però  sens  dubte’l  senyor  Parera,  que  ha 
llegit  el  llibre  d'en  Waldo  Trine,  està  con- 
vensutdeque  ab  sa  sola  forsa  de  voluntat 
imposarà  al  públich  aquestas  obras  instruc- 
tivas... 

Tant  de  bo  fos  aixis.  Endevant. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


PASSANT  LA  MUGA 

En  Miqueló  era’l  carreter  més  brau  que 
feya’l  tragi  de  Rosas  a  Figueras.  Però  aque¬ 
lla  tarda,  quan  entrà  a  beure’l  cinch  al  hos¬ 
tal  de  Castelló,  els  companys  séus  qu’enron- 
davan  una  taula  despintada  y  bruta,  bevent 
y  jugant  al  burro,  no  pogueren  menys  que 
distreures  del  jòch  un  moment  y  miràrsel  ab 
estranyesa. 

— Reconxo,  Miqueló! — va  dirli  un  d’ells. — 
{Ahónt  vas  ab  aquest  temps? — 

— A  Rosas. 

— Llamp  me  parteixi  pel  mitj!  {No  sabs 
que  la  Muga  va  de  gom  a  gom? 

— Y  bé,  sí  que  ho  sè! 

—  {Y  t’hi  arriscas> 

— Sí:  tinch  d'anar  a  Rosas  de  tota  ma¬ 
nera. 

— Conxo!  Pas  que  hi  anés  jo!— feu  un  al¬ 
tre  carreter,  tot  llensant  sobre  la  taula’l  rey 
de  bastos.  / 


132 


JOVENTUT 


En  Miqueló,  després  d’haver  pagat  y 
begut  d’un  trago  l’ayguardent  d’un  vaset, 
agafà’l  canti  de  terra  negra  de  sobre’l  taulell 
y  glopejà  un  xiquet  d'aygua,  qu’engoli  des¬ 
prés.  Ab  la  punta  de  la  llengua  resseguí  sos 
llabis  molsuts  y  vermells  pera  recullirse’l 
xiquet  d’ayguardent  qu’encara  hi  restés,  se 
fregà  ab  la  mànega  de  la  brusa,  y  eixi  del 
hostal. 

— Ten  compte,  Miqueló — li  feren  tots. — 
Mira  que  no  passaràs  la  Muga!  — 

Mes  ell,  per  tota  resposta,  encengué  un 
caliquenyo,  escupí  de  costat,  se  ficà  dintre’l 
carro  y  pegà  fuhetada  al  animal,  qu’empren- 
gué’l  trot  desseguida  fent  dringar  els  esque- 
llerinchs  del  collar. 

En  Miqueló,  desde  dintre’l  carro,  emboli¬ 
cat  ab  el  tapabocas,  mirava  la  planta  del 
Valent ,  que  a  grans  gambadas  avansava  per 
la  carretera.  Si  n’estava  de  cofoy  ab  aquell 
animal  que  aixis  que’s  sentia  xiular  el  íuhet 
vora  las  orellas,  iah,  fillets  de  Déu!  allò  era 
volar,  no  corre!  Y  en  quant  a  fort,  en  Mi¬ 
queló  jugava  sempre  doble  contra  senzill  que 
cap  més  animal  tenia  la  resistència  del  séu. 
Prou  que  ho  sabian  els  altres  carreters. 

Y  joyós  al  considerar  las  bonas  qualitats 
de  sa  bèstia,  en  Miqueló  no  s’adonava  de 
que  la  pluja  queya  a  samaladas.  El  cel  era 
gris,  quasi  negre;  el  vent,  fort  y  fret,  reba¬ 
tia  ab  forsa  la  pluja  y  trencava’ls  branqui¬ 
llons  dels  arbres  de  la  carretera,  quins  sots, 
plens  d’aygua,  feyan  sotraquejar  el  carro  y. 
esquitxar  las  rodas.  El  cavall  xipollejava  en 
aquells  bassiots  d’aygua  fangosa. 

Gap  carro’s  veya  fóra’l  d’en  Miqueló,  ab  el 
toldo  mullat  y  las  rodas  enfangadas  fins  als 
botons.  Y  el  Valent ,  ab  el  pèl  moll  y  enclat- 
xat  sobre  la  pell,  tot  llustrós  per  la  mullena, 
treyent  fum  pels  narins,  feya  via  a  grans 
gambadas  per  la  deserta  carretera. 

Un  soroll  esmortuhit  y  llunyà,  que  anava 
fentse  més  perceptible  a  mida  que’l  carro 
avansava,  distragué  a  n’en  Miqueló  de  sas 
caborias.  Era  una  fressa  semblanta  al  rugit 
d’una  fera,  una  fressa  com  d’aygua  tumul- 
tuosa  que  s’estimbés,  que’s  barrejava  ab  el 
xiu-xiu  de  la  que  queya  dels  núvols  sobre  la 
immensa  plana,  embolcallantho  tot  com  un 
vel  espès,  amagant  com  la  boyra’ls  objectes 
llunyans. 


Y  la  fressa  feréstega  de  l’aygua  s’acos¬ 
tava  a  mida  que’l  Valent  avensava  cap  a  la 
Muga. 

Al  ovirarla  d’un  tros  lluny,  com  una  cinta 
ampla...  molt  ampla,  digué  en  Miqueló: 

— Rellamp!  Ja  passa  grossa,  però  encara 
no  s’ha  emportat  el  pont  de  fusta,  y  el  meu 
cavall  es  valent.  Ja  passarém,  ja!...  Oixque!  — 

Y  pegà  una  fuhetada  prop  las  orellas  del 
Valent ,  que  las  dressà  ensemps  que  donava 
cop  de  coll  y  emprenia  aquell  trotet  constant 
y  regular  que  tant  el  distingia. 

Arribaren  a  la  Muga.  L’aygua,  roja  y  escu¬ 
mosa,  rebotia  ab  forsa  contra  las  pilastras  de 
pedra  del  pont  de  fusta  per  hont  passan  els 
peatons.  Allí  la  fressa  era  terrible.  L’aygua 
arrosegava  branquillons  y  arbres  petits  en 
sa  corrent  potenta,  y  per  las  voras  del  riu 
formava  petitas  y  silenciosas  onadas. 

A  n’en  Miqueló  l’impressionà  la  vista 
d’aquell  cabal  d’aygua;  estrebejà  las  regnas 
del  '  Valent  aixis  que  aquest  comensà  a  xipo¬ 
llejar  per  la  vora,  y,  treyentse  la  gorra  y  gra- 
tantse’l  cap,  arrugà’l  front  y  semblà  vacilar. 
Mes,  com  si  un  cordill  l’estirés  de  cop,  feu 
una  ganyota  de  despreci,  etjegà  un  i  arri ! 
que  feu  commoure  al  animal,  y,  decidit  del 
tot,  feu  entrar  cavall  y  carro  al  riu. 

Ja  havian  salvat  la  petita  corrent  de  las 
voras;  mes  al  arribar  al  mitj,  la  corrent  era 
irresistible;  l’aygua,  en  onadas  escumosas, 
saltironejava  bojalment,  arrossegant  el  pe- 
druscall  del  sòl  y  braholant  ab  fressa  esfere- 
hidora.  El  Valent  s’espantà,  volgué  tornar 
enrera,  fugir  d’aquella  corrent  que  li  feya 
perdre’l  sòl  arrossegantlo  riu  avall.  Mes  en 
Miqueló  no  parava  de  cridar  «Arri,  Valent! 
Arri,  Valent!»,  y  el  fuhet  xiulava  constant¬ 
ment  vora  las  orellas  del  cavall,  que  alsava’l 
cap  y  las  potas  devanteras,  mitj  ofegat  per 
l’aygua  que  li  entrava  pels  narins. 

La  Muga  anava  pujant;  l’aygua  escumosa 
y  bruta  d’argila  ja  tapava’l  ventre  del  cavall, 
que  ab  prou  feyna  soportava  la  esbranzida; 
y  en  Miqueló,  desesperat,  en  l’horror  d’aque¬ 
lla  situació,  no  feya  més  que  garrotejar  a  la 
pobra  bèstia. 

El  llevant  seguia  apilonant  núvols  negres 
y  tempestuosos  que  descarregavan  xàfechs 
sense  parar;  el  riu  pujava  més  y  més,  y  el 
Valent,  marejat  pel  soroll  de  l’aygua  y  per  la 


JOVENTUT 


133 


pluja  que  botia  sobre  son  cap,  defallia  per 
moments  sense  que  poguessin  animarlo’ls 
crits  desesperats  y  els  renechs  d’en  Miqueló, 
ni  las  fuhetadas  que  li  ventava. 

— Vatua  Déu!  Camina,  reconsagrat!  Mal 
llamp  te  partis  las  camas!  Camina,  conxo! — 

Y  en  Miqueló  posat  de  peus  sobre  las  ba- 
ranas  del  carro,  agafat  ab  la  mà  esquerra  al 
toldo  xop,  bastonejava  ab  la  dreta  al  cavall, 
estrenyent  las  dents,  foll  de  desesperació  al 
veure  que’l  Valent ,  per  cops  de  coll  que  dava, 
no  conseguia  avansar  un  pas. 

Llavors  en  Miqueló  volgué  demanar  au¬ 
xili;  y  cridà...  y  res:  ningú  l’ohía.  Senti  que 
una  suhor  freda  li  corria  per  tot  el  cos,  que 
un  vel  se  li  posava  devant  de  la  vista  y  que 
defallian  sas  forsas. 

El- riu  havia  pujat  tant,  que  l’aygua  tapava 
ja'l  dors  del  animal.  Sols  li  eixia  el  cap  ab  els 
narins  molt  badats,  ab  els  ulls  desaforada- 
ment  oberts...  Y  bregava  desesperat  ab  sas 
potas  devanteras,  per  fugir,  per  no  ofegarse. . . 

De  sobte,  un  tronch  d’arbre  que  baixava 
s’atravessà  ab  el  carro,  que’s  tambalejà  pri¬ 
mer,  y  després,  a  las  embestidas  d’altres 
tronchs  y  al  impuls  de  la  corrent,  feu  una 
tombarella  complerta.  Llavors  en  Miqueló 
llensà  un  crit  esgarrifós.  Se  vegé  colgat  d’ay- 
gua,  sota’l  toldo,  embolicats  sos  peus  ab  el 
tapabocas  y  ab  las  regnas  del  animal,  que 
forsejava  per  rompre’ls  tirants  que’l  tenian 
subjecte  al  carro. 

Sobre’l  riu,  del  carro  no  se’n  veya  res,  no- 
tantse  sols  un  remoli  d’aygua  que  s’agitava 
sense  parar,  escumosa  y  argilenca.  Era  en 
Miqueló,  que  lluytava.  El  Valent  no:  restava 
quiet  sobre’l  llit  del  riu. 

Lluytava  en  Miqueló,  forsejava  ab  sas 
darreras  forsas;  de  tant  en  tant  treya’l  cap, 
volia  tornar  a  cridar,  y  se  li  omplia  la  gorja 
d’aquella  aygua  bruta  que  l’ofegava.  Quan 
pogué,  per  fi,  eixir  del  tot  sobre  l’aygua,  no 
tingué  ja  gota  de  forsa  pera  lluytar  ab  la  cor¬ 
rent  que  se’l  emportava  riu  avall,  entre  aque- 
llas  onadas  que  corrían  bojalment. 

Fadigat,  horroritzat,  sentint  la  mort  pro¬ 
pera,  una  gran  laxitut  li  invadi  brassos  y  ca¬ 
mas,  perdé’l  món  de  vista,  li  semblà  que 
baixava  molt  a  fons,  sense  trobar  may  sòl... 
y  senti  encara,  com  una  remor  llunyana,  la 
fressa  feréstega  del  riu,  que  creixia,  creixia... 


S’acostava  la  nit,  negra  y  tempestuosa.  El 
llevant  bufava  fort  y  la  pluja  queya  a  sama- 
ladas. 

En  un  revolt  del  riu  desert  y  fosch,  aturat 
per  las  brancas  d’unas  alzinas,  de  las  que 
l’aygua’n  cubría  mitja  soca,  hi  havia’l  cada- 
vre  d’un  home:  era  el  d’en  Miqueló.  Sa  bru¬ 
sa,  destrossada,  enganxada  a  una  branca,  el 
retenia,  y  l’aygua’l  masegava  empenyentlo 
riu  avall. 

Joaquím  Pla 


NOVAS 

Es  tal  el  garbuix  de  noticias  que’s  publi- 
can  de  la  guerra  rus-japonesa,  són  tantas  y 
tan  contradictorias  las  menlidas  que’ns  arri- 
ban  sobre'  accions  suposadas  0  certas,  que 
desistim  de  dirne  res.  Arreu,  en  las  pissarras 
que’ls  diaris  exposan  a  la  curiositat  dels  via¬ 
nants,  y  en  las  llistas  de  las  casas  de  ban¬ 
ca, ’s  llegeixen  malas  novas,  relativas  a  sang- 
nants  combats  0  al  pànich  bursàtil  que  tant 
s’ha  estès  aquests  días.  Avuy  se’ns  fa  saber 
que  un  comandant  de  barco  rus,  no  volent 
sobreviure  a  sa  derrota,  s’ha  suicidat  enfon- 
santse  ab  són  vaixell;  demà  se’ns  nega  aytal 
acte  que  la  misèria  humana  havia  calificat 
d’heroich;  demà  passat  se  dóna  com  a  segura 
la  conflagració  europea...  Y  en  tant,  veyèm 
a  las  grans  potencias  tranquilas  mantenint 
la  neutralitat  acordada,  mentres  que,  pera 
mantenir  aqueixa  neutralitat,  els  estats  febles 
s’inquietan,  movilisan  tropas  y  las  envian  a 
llurs  possessions,  no  fos  cas  qu’en  ellas  se 
prenguessin  cap  llibertat  els  barcos  russos  0 
japonesos.  Fusells  d’infanteria  contra  canons 
d’acorassatsl...  Realment  el  paper  que  des- 
empenyan  y  la  situació  en  que’s  troban  els 
estats  febles,  no  té  res  d’ayrós  ni  de  satisfac¬ 
tori. 

Y  per  lo  que  toca  al  Estat  espanyol  , 
encara  pitjor  que  pitjor,  sobre  tot  després  de 
las  colissions  sangnantas  ocorregudas  a  Ma¬ 
drid  entre’ls  republicans  y  la  policia,  origi- 
nadas  com  sempre  per  la  politica  de  pandi- 
llatge  que  fa  d’Espanya  un  etern  pais  de 
moros,  0  sia  una  gran  tierra  de  conquista  com 
diuhen  els  castellans.  May  haviam  vist  una 
falta  de  patriotisme  tan  gran  com  la  que  su¬ 
posa  l’actual  aixelabrada  campanya  parla¬ 
mentaria  en  una  gent  tan  patriota  com  volen 
ésser  els  republicans  unitaris.  May  tampoch 
haviam  vist  en  en  Maura  tan  poca  tàctica, 
donchs  ell  que  tantas  vegadas  ha  dat  probas 
de  coneixe  als  republicans,  ell  que  sab  que 
no  són  capassos  de  fer  cosas  més  grans  que 
las  bullangas  qu’estàn  fent,  ell,  repetim,  es¬ 
tava  en  condicions  de  preveure  y  d’evitar 


T34 


JOVENTUT 


l’actual  conflicte,  tan  desagradable  a  la  gent 
d’ordre  que  forman  en  el  séu  partit. 

La  immunitat  parlamentaria  ja  no  existeix, 
per  lo  que’s  veu;  y  naturalment,  en  Lerroux 
no  se’n  sab  avenir  y  encarrega  als  correligio- 
na'rios  que  vagin  a  victorejar  la  república  al 
Congrés,  però  que  hi  vagin  armats.  Si  al  car¬ 
rer  han  rebut,  no  es  cas  que  rebin  també  allà 
dintre.  Aixís  ho  diu.  però  en  el  seu  fur  intern 
prou  n’està  convensut  de  que’l  séu  pueblo  ha 
rebut  sempre  y...  sempre  rebrà. 

L’associació  «Catalunya  y  Avant»  celebrà’l 
darrer  dissapte  la  vetllada  inaugural  de  las 
tascas  d’enguany,  presidint  l’acte’l  senyor 
Company,  que  cedi  el  lloch  al  president  de 
la  Unió  Catalanista  senyor  Marti  y  Julià. 

Després  de  breus  paraulas  del  senyor  Com¬ 
pany  anunciant  una  serie  de  vetlladas  de 
propaganda  catalanista,  parlà  l’obrer  senyor 
Llorens  en  nom  del  «Centre  Catalunya»  de 
Sant  Martí  de  Provensals,  defensafit  als  ca- 
talanistas  del  titllat  de  separatisme  que  se’ls 
hi  aplica,  combatent  el  militarisme,  base  de 
tantas  tiranías  com  esclavitzan  al  individuu, 
y  rebutjant  els  calificatius  de  clerical  y  d’an¬ 
ticlerical,  impropis  de  nostra  causa.  Examinà 
las  Bases  de  Manresa,  dihent  que  l’autono- 
misme  es  un  moviment  social  en  que  hi  cris- 
tallisa  la  llibertat.  Ademés,  feu  varias  consi¬ 
deracions  sob>re’l  fet  històrich  de  la  unió 
voluntària  de  Catalunya  ab  Castella,  unió 
que  aquesta  última  convertí  en  forsosa;  y 
acabà  recomanant  a  tots  els  fill  de  Catalunya 
que  trevallin  plegats  pèr  la  llibertat  d’ella, 
sian  las  que’s  vulguin  las  ideas  de  cada  hu. 

El  senyor  Tona  Xiberta,  de  «Catalunya 
Federal»,  digué  que’l  sistema  autonòmich  es 
l’únich  que  pot  redimir  a  tots  els  pobles,  re¬ 
marcant  que’ls  aulonomistas  catalans  no  som 
exclusivistas  y  desitjèm  que  las  altras  regions 
espanyolas  prenguin  exemple  de  nosaltres 
pera  son  bé,  emmirallantse  en  nostra  con¬ 
ducta.  Se  fixà  en  el  renaixement  comercial, 
literari  y  polítich  de  la  Catalunya  moderna, 
y  digué  que  ha  d’ésser  missió  nostra  la  de 
sembrar  la  llevor  de  la  tolerància,  qu’es  la 
virtut  característica  dels  pobles  lliures,  la 
que  adornava  als  catalans  de  las  mellors  èpo- 
cas,  y,  per  tant,  l’antítesis  de  la  política  fo¬ 
rastera  y  regressiva  que  ara  patim,  intro- 
duhida  pels  que  sols  predican,  y  ben  sovint 
ab  mala  fe,  odis  religiosos  y  de  classes.  Fi¬ 
nalment  tingué  frases  entusiastas  pera  «Ca¬ 
talunya  y  Avant»,  quin  lema  aplicà  als  nos¬ 
tres  ideals. 

El  doctor  Marti  y  Julià  digué  que  avans 
que  tot  ens  cal  als  autonomistas  observar  en 
nosaltres  mateixos  y  veure  si  estèm  lliures 
dels  defectes  qu’en  altres  critiquèm  y  que  són 
el  més  gran  obstacle  pera  la  realisació  dels 
fins  que  perseguim.  Fixantse  en  l’individua¬ 
lisme,  digué  que’l  verindividualisme  catalàes 


sociable,  mentres  que’l  que’s  manifesta  en  l'ac¬ 
tualitat  es  sovint  esquerp,  egoista  y  sectari. 
No  es,  donchs,  l’individualisme  quedominaen 
els  pobles  avensats,  perque  es  un  individua¬ 
lisme  que  fa  que  nostra  causa  tingui  molt  ca¬ 
ràcter  politich  en  detriment  del  caràcter  so¬ 
cial  que  déu  tenir  si  ha  de  fer  la  felicitat  del 
nostre  poble.  Es  menester,  donchs,  respectar 
el  modo  d’ésser  y  de  pensar  individuals,  y 
unificarnos  tots  en  lo  que’s  refereix  a  l’auto- 
nomia  de  la  nostra  patria,  ja  que  un  conjunt 
armònich  de  pensars  diferents  es  lo  que  fa 
més  vital  a  una  nacionalitat.  Hem  de  predi¬ 
car,  donchs,  y  practicar  aquestas  virtuts  en 
nostres  actes  de  propaganda.  Evitèm  las 
lluytas  desaforadas  pera  imposar  nostre  par¬ 
ticular  sentir,  perque  això  porta  a  la  mort  y 
nosaltres  volèm  la  vida. 

El  doctor  Martí  y  Julià  fou  aplaudidissim, 
com  també  ho  havian  sigut  els  anteriors  ora¬ 
dors  que  prengueren  part  en  tan  important 
vetllada,  a  la  que  assistí  un  públich  nombrós 
que  omplia  per  complert  el  local. 

Altre  acte  important  fou  el  que  celebrà’l 
mateix  dissapte’l  «Centre  Autonomista  de 
dependents  del  Comers  y  de  la  Indústria»  ab 
motiu  de  inaugurar  el  séu  nou  estatge  y  en 
preparació  de  la  pròxima  obertura  de  las 
Escolas  Mercantils  Catalanas. 

Obert  l’acte  pel  president  n’Alfret  Bertràn, 
prengué  la  paraula  n’Amadeu  Punsada,  que 
donà  lectura  a  un  trevall  explicatiu  dels  alts 
mòvils  que  té’l  Centre  al  fundar  las  ditas 
escolas  y  al  proposarse  ademés,  com  se  pro¬ 
posa,  establir  una  Gèrmandat. 

En  Martínez  y  Serinà  feu  remarcar  la 
necessitat  que  hi  ha  d’instruhir  al  poble, 
tota  vegada  que  nosaltres  no  volèm,  com 
els  jacobins  espanyols,  que’ns  segueixi  per 
patriotisme,  sinó  per  convicció.  Cità  dife¬ 
rents  exemples  històrichs  pera  demostrarque 
sols  las  ideas  operan  els  grans  cambis  en 
els  pobles,  essent  fillas  de  las  ideas  fins  las 
revolucions  armadas.  Recomanà  la  unió  de 
tots,  conservadors  y  avensats,  pera  fernos 
forts  devant  dels  graves  successos  que  tal 
volta  són  més  aprop  de  lo  que’ns  pensèm. 

En  Francesch  Puig  se  fixà  en  el  contrast 
que  Catalunya  ofereix  si  se  la  compara 
ab  las  demés  regions  del  Estat  espanyol. 
En  aquestas  tot  es  atuhiment  e  inèrcia: 
aquí  tot  són  senyals  de  resurrecció  y  de 
vida  nova  y  feconda.  Això  no  vol  dir  que 
ja  siguém  dignes  de  l’autonomia,  donchs 
hem  de  volerla  guanyada  per  nostre  propi 
esfors,  y  no  hem  d’admétrela  si  ens  la  donan 
feta’ls  pohtichs  madrilenys  que  no  fan  més 
qu’empeltarnos  sos  vicis  y  que  malament 
podrían  regenerarnos  del  tot  quan  son  inca- 
passos  de  regenerarse  ells  mateixos.  Pera 
conseguir  la  total  y  necessària  educació  del 
poble,  qu’es  lo  que'ns  cal  pera  lograr  l’auto¬ 
nomia,  devèm  tots  y  cada  un  educarnos  eco- 


JOVENTUT 


J35 


nòmicament  tot  educant  alhora  la  pensa,  el 
cor  y  la  voluntat.  Aixís  nostra  patria,  rica  y 
plena,  podrà  afrontar  la  escomesa  dels  ene- 
michs,  que  per  grossos  que  sían,  sempre’ls 
trobarà  com  els  húngars  trobavan  als  prus¬ 
sians  que’ls  invadían:  molt  alts,  molt  corpu¬ 
lents, Jperò  buyts  de  dintre. 

Nostre  company  en  Trinitat  Monegal  tin¬ 
gué  frases  d’elogi  per  l'obra  altruista  que’l 
Centre  ve  realisant,  obra  basada  en  l’auto¬ 
nomia  individual  y  en  la  ensenyansa  volun¬ 
tària.  Ab  tal  motiu  combaté  la  ensenyansa 
obligatòria  y  remarcà  que,  havent  sigut  en 
totas  èpocas  la  educació  comercial  e  indus¬ 
trial  base  de  benestar  y  civisme  a  Catalunya, 
el  Centre  no  feya  altra  cosa  que  voler  conti¬ 
nuar  las  planas  brillants  de  la  historia  cata¬ 
lana.  Encomià  las  lluytas  de  la  inteligencia, 
el  comers  y  la  indústria,  per  sobre  de  las 
lluytas  armadas. 

El  president  senyor  Bertràn  donà  mercès  a 
tots  els  que  ab  sa  presencia  havian  contri- 
buhit  a  que  tingués  lluhiment  l’acte ,  y’s 
clogué  aquest  entre  grans  aplaudiments  del 
públich,  qu’era  molt  nombrós  y  que  repeti- 
das  voltas  havia  manifestat  son  agrado  y 
entusiasme  durant  els  brillants  parlaments 
dels  oradors. 


L’associació  catalanista  «Gent  Nova»,  de 
Badalona,  celebrà’l  diumenge  a  la  tarda  la 
festa  inaugural  de  son  nou  estatge  social, 
prenenthi  part  en  son  comensament  las  se- 
nyoretas  Renòm  y  Amigó,  germanas  Agna 
y  Josefina  Sampere,  y  senyors  Roget  y  Ca¬ 
sas,  executant  las  primeras  l’himne  La  nostra 
bandera ,  un  fragment  de  La  Bohéme,  Cansó 
húngara  y  Marxa  heroica ,  y  recitant  els  se¬ 
gons  las  poesías  Sagramental  y  La  Sembra. 
mereixent  tots  molts  aplaudiments  y  essent 
obsequiadas  las  senyoretas  ab  toyas  de  flors. 

Després  d’aquesta  part  literari-musical,  co- 
mensà  la  de  propaganda  catalanista,  usant 
de  la  paraula’l  senyor  Llorens,  del  «Centre 
Catalunya»  de  Sant  Martí,  qui  mostrà  sa  sa¬ 
tisfacció  al  veure  l’interès  ab  que  es  vist  el 
moviment  catalanista  per  las  dònas,  las  quals 
abundavan  extraordinàriament  entre  la  con- 
correncia.  Feu  veure  las  excelencias  del  sis¬ 
tema  autonòmich  estenentse  en  patriòticas 
consideracions. 

Seguidamentparlà  el  senyor  Bonhome,  do- 
lentse  de  que  no  tots  els  catalans  hagin  res¬ 
post  encara  a  la  crida  feta  pels  propagandis- 
tas  de  nostras  doctrinas,  y  manifestà  sa  con- 
fiansa  de  que  ab  l’esfors  de  tots  obtindrèm 
l’autonomia  desitjada,  recomanant  que  no’ns 
dolguin  sacrificis  pera  lograrla. 

Després  d’un  intermedi  literari-musical  en 
que  hi  prengueren  part  la  senyoreta  Sam¬ 
pere  y  els  senyors  Pujadas,  Sabater,  Casals 
y  Font  y  Rodó,  feu  us  de  la  paraula  nostre 
company  de  redacció  en  Trinitat  Monegal, 


qui  recordà  als  badalonins  la  campanya  de 
propaganda  autonomista  realisada  ara  fa  un 
any  en  aquella  població  per  ell  y  altres  com¬ 
panys,  y's  felicità  de  veure  que  ha  germinat 
la  llevor  sembrada.  Exhortà  a  las  dònas  a 
que  fossin  catalanistas  no  ja  sols  per  senti¬ 
ment,  sinó  per  convicció  y  fins  per  egoisme, 
perque  Catalunya  en  tot  temps  ha  demostrat 
sa  cultura  considerant  a  la  dóna  més  qu’en 
altres  paisos,  y  especialment  en  las  èpocas 
en  que  nostra  patria  gosava  de  complerta 
llibertat  essent  senyora  y  majora  de  si  ma¬ 
teixa  y  de  sos  interessos. 

El  doctor  Martí  y  Julià,  president  de  la 
Unió  Catalanista ,  digué  que  son  esperit  s’es- 
playava  en  actes  com  aquell,  en  que  no  era 
necessari  convence  a  ningú  sinó  sols  eme- 
tre’ls  propis  sentiments:  més  que  més  quan 
als  propagandistas  de  nostra  causa’ls  es  ne- 
nessari  tenir  sempre  l’esperit  en  tensió  y 
lluytar  contra’ls  obstacles  que’ls  oposan  els 
enemichs  de  la  llibertat  de  nostra  terra.  Di¬ 
gué  que  la  dòna  catalana  té  obligació  de  co- 
neixe’l  Catalanisme  e  interessarshi,  donchs 
ella  pot  contribuhir  a  evitar  la  desnaturalisa- 
ció  dels  catalans,  causa  principal  del  decahi- 
ment  de  Catalunya.  Els  moviments  naciona- 
listas  no  són  com  els  dels  partits  polítichs, 
que  ab  la  dòna  no  hi  comptan  pera  res:  als 
moviments  nacionalistas,  complexes  y  vitals 
com  són,  els  hi  cal  que  l’esperit  de  la  dòna’s 
marqui  també  en  la  vida  social.  Remarcà 
que  la  falsa  política  porta  la  desventura  a  las 
llars,  traduhintse  en  funestas  ambicions  y 
guerras,  mentres  que’l  nacionalisme  es  feli¬ 
citat  y  es  vida.  El  doctor  Martí  y  Julià  posà 
fí  a  son  discurs  ab  un  poétich  y  sentit  pe¬ 
ríode,  y  seguidament  donà  l’acte  per  con¬ 
clòs,  tocant  la  senyoreta  Sampere  l’himne 
Els  Segadors ,  que  chorejà’l  públich  posat  de 
peu  dret. 

Hi  hagué  grans  aplaudiments  pera  tots, 
resultant  la  festa  lluhidissima. 


Ha  entrat  a  formar  part  de  la  redacció  de 
Joventut  nostre  estimat  amich  el  conegut 
escriptor  y  ferm  propagandista  de  nostras 
doctrinas  Arnau  Martínez  y  Serinà. 

L’«Associació  Wagneriana»  celebrà  la  nit 
del  17  del  present  mes  una  vetllada  literari- 
musical  dedicada  alr"gran  mestre  del  piano 
Frederich  Chopin.  Comensà  la  vetllada  el 
literat  J.  M.  Roviralta,  llegint  un  poétich 
trevall  en  el  qual  s’estudia  la  personalitat  de 
Chopin  com  home  y  com  músich.  Després 
el  mestre  Enrich  Granados  executà  un  escu- 
llidissim  programa,  dedicat,  naturalment,  a 
Chopin.  Ab  els  Nocturns ,  Mazurkas ,  Walsos, 
Polonesas,  la  Balada  (op.  47)  y  el  Preludi  en 
re  bemol ,  en  Granados  feu  prodigis  d’exe¬ 
cució  y  d’interpretació,  demostrant  alhora 


136 


JOVENTUT 


que’s  un  gran  pianista  y  un  gran  intèrprete 
de  Chopin,  qual  música  sent  ab  extraordinଠ
ria  intensitat,  en  tots  sos  variats  aspectes. 

Altre  concert  tingué  lloch  en  la  mateixa 
«Associació»  la  nit  del  21,  executantse  pels 
senyors  Domènech  Espanyol  (piano),  Mun- 
ner  (violí)  y  Dini  (violoncel),  el  Segon  Trio 
en  sol  major,  las  Variacions  en  mi  bemol  ma¬ 
jor  y  el  Primer  Trio  en  mi  bemol  menor ,  de 
Beethoven.  Els  tres  concertistas  foren  molt 
aplaudits  per  la  justesay  bon  gust  ab  que  in¬ 
terpretaren  las  esmentadas  obras  del  colós 
de  la  música  simfònica. 

Pera  la  quaresma  actual,  l’«Associació 
Wagneriana»,  a  més  de  las  sessions  ordina- 
rias  en  las  quals  s’estudiarà’l  drama  lirich 
Louise  de  Charpentier  y  tindrà  lloch  l’audi¬ 
ció  complerta  de  L' Holandès  Errant ,  ha  pre¬ 
parat  una  audició  de  l’òpera  inèdita  Bruni- 
selda,  del  mestre  Morera;  una  conferencia  de 
l’Adrià  Gual  sobre  L'Art  escènich  y  el  Drama 
wagnerià ,  y  notabilissims  concerts  dedicats 
a  Beethoven  y  Schubert.  En  tots  aquests 
concerts  hi  pendrà  part  el  nou  director  artis- 
tich  de  l’«Associació»  senyor  Domènech  Es¬ 
panyol. 

Felicitém  a  la  «Wagneriana»  pel  fort  im¬ 
puls  que  ha  pres  de  poch  temps  ensà. 

L’«Orfeó  Català»  desitjant  el  desenrotlla¬ 
ment  de  la  música  de  nostra  terra,  ha  insti- 
tuhit  la  Festa  de  la  Música  Catalana ,  en  qual 
acte’s  repartiràn  els  premis  'als  que’n  siguin 
guanyadors  en  el  concurs  que  al  efecte’s 
celebrarà. 

S’han  ofert  nou  premis  pera  las  composi¬ 
cions  que’s  presentin  al  concurs,  que  han 
d’ésser  rigorosament  inèditas  y  péra  veus 
solas,  han  de  tenir  lletra  catalana  y  deuhen 
enviarse  al  «Orfeó  Català»,  plassa  de  Sant 
Just,  4,  a  nom  d’en  Lluís  Millet.  Terme  d’ad¬ 
missió,  fins  per  tot  el  dia  15  d’abril.  Forman 
el  jurat  els  mestres  Pedrell,  Garcia  Robles, 
Nicolau,  Daniel  y  Millet. 

Esperém  quel’s  músichs  catalans  procura- 
ràn  donar  a  la  benemèrita  festa  tot  l’esplen¬ 
dor  possible.  Pera  detalls  pot  consultarse’l 
cartell  que  l’«Orfeó  Català»  ha  posat  en  cir¬ 
culació. 

T  ambé  ha  obert  l’esmentat  «Orfeó»  un 
Concurs  de  Capsaleras  pera  Cartells ,  ab  el  fi 
de  premiar  un  projecte  de  capsalera  artística 
destinada  a  ornar  els  cartells  anunciadors  de 
la  Festa  de  la  Música  Catalana,  de  sos  con¬ 
certs  y  altres  impresos,  adjudicantse  un  pre¬ 
mi  de  500  pessetas  y  un  accèssit  de  200,  sens 
perjudici  d’adjudicarne  d’altres,  si  el  jurat 
aixis  ho  creu  convenient.  El  jurat  es  cons- 
tituhit  pels  senyors  joseph  Masriera,  Joan 
Llimona,  Lluis  Graner,  Raymond  Casellas  y 
Joaquim  Cabot  y  Rovira. 

La  setmana  passada  aparegueren  varias 
erradas  de  caixa  en  l'article  Quelcom  sobre  la 


revisió ,  essent  la  més  important  la  que  al¬ 
tera’l  nom  del  autor,  el  qual  s’anomena 
R.  Plà y  Armengol ,  y  no  A.  Pla  y  Armengol 
com  sorti  imprès.  Las  demés  erradas  són  de 
importància  relativa,  y  creyèm  que,  a  pesar 
d’ellas,  els  lectors  ab  son  bon  sentit  s’hauràn 
fet  just  càrrech  dels  conceptes  emesos  per 
l’autor. 

Publicacions  rebudas: 

El  cant  del  Cigne ,  per  Lleó  Tolstoy,  tra¬ 
ducció  catalana  d’en  Antoni  Campmany  y 
Ayné.  Ab  aquesta  noveleta  del  gran  escrip¬ 
tor  rus  acaba  d’enriquir  sa  colecció  la  popu¬ 
lar  Biblioteca  «Nova  Catalunya».  Preu, 
1  ral. 

Una  excursión  al  Montseny ,  escrita  per 
Vicente  Clapera  y  Ribas,  que  al  escriure’ls 
sonoros  versos  d’aquesta  obra  demostra  tenir 
poca  feyna  y  menos  inspiració.  Val  15  cèn¬ 
tims. 

Almanach  pera  1904.  Bloch  català  ab  triat 
text,  publicat  per  la  fàbrica  de  llibres  ratllats, 
sobres,  enquadernacions,  imprenta  y  litogra¬ 
fia,  que  té  son  hostatge  a  la  plassa  Real  y 
carrer  de  Tres  llits,  2. 

,  Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 

TAP  AS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  lerla 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 

2N0  PESSETAS. 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s'admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . 4’50  » 

ï  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  > 

»  »  sense  folletins.  .  .  23  » 


El  número  corrent  no's  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

»  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Psicologia  elemental  de  la  guerra,  per  Geroni  Zanné. 
—  Anestesia  moral,  per  J.  Tarruella.  —  Concejts, 
per  G.  Z.— íEs  usted  quien  los  instruye?,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà.  —  A  propòsit  de  dugas  fes,  per 
F.  Pujulà  y  Vallès,  —  Per  ull  de  garbell,  per  Emili 
Tintorer.— Bohèmia,  per  Santiago  A.  Narro.—  L’an- 
tich  carnaval  de  Barcelona  j(continuaciò),  per  Se¬ 
bastià  Junyent.— Novas. 

FOLLETI: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.— Plech  11. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  31. 


PSICOLOGÍA  ELEMEN¬ 
TAL  DE  LA  GUERRA 

Segons  contan  els  historiayres  y  periodis- 
tas  patriotas,  llurs  nacions  respectivas  han 
emprès  sempre  las  guerras  ab  fins  nobles  y 
desinteressats.  Al  sò  dels  himnes  bèlichs, 
els  minyons  de  las  ciutats,  de  las  vilas  y  dels 
camps  han  agafat  el  fusell  (segons  contan) 
pera  venjar  tan  sols  a  la  patria  amenassada 
en  son  honor  o  sa  integritat,  si  bé  altras  vol- 
tas  l’han  agafat  pera  protegir  interessos  co¬ 
mercials  o  de  rassa,  per’assegurar  tractats 
beneficiosos  a  la  indústria  nacional  o  pera 
imposar  determinadas  formas  politicas. 

Però  tot  això  no  són  més  que  paraulas. 


Las  veras  causas  de  la  guerra  són:  l’orgull  y 
l’ambició  a  dalt,  la  bestiesa  o  la  resignació 
a  baix. 

No  parlarèm  dels  pobrets  que's  vinclan 
devant  del  poderóç:  parlarèm  ara  tan  sols 
dels  baladrers  que  tot  ho  capgiran,  fentse 
satélits  dels  governs  agressius.  Aixis  que 
arriba  un  d’aquests  moments  solemnials  en 
.que’ls  homes  van  a  batres,  tots  els  imbècils 
que  constituheixen  el  vil  lebutj  del  chauvi- 
nistne ,  moguts  per  una  forsa  malehida  que’ls 
empeny  amunt,  dels  baixos  fons  de  la  hu¬ 
mana  misèria  estant,  ixen  impúdicament, 
cridan,  amenassan,  atian  als  pobles  contra’ls 
pobles,  fomentan  las  malas  passions  y  ofe- 
gan  la  veu  dels  homes  entenimenlats  que, 
estimant  de  debò  a  llur  patria,  desitjan  evi- 
tarli  danys  o  vergonyas.  Tots* aquests  xim¬ 
ples  serveixen  admirablement  la  tasca  dels 
mals  governants,  dels  politicayres  sense  cer¬ 
vell  y  sense  cor,  que  imperan  com  senyors 
absoluts  sobre’ls  reys  y  sobre’ls  pobles.  De 
la  gran  massa  estúpida  que  no  pensa  ni  es¬ 
tudia,  que’s  deixa  dur  inconscientment  pels 
eterns  mals  pastors  allàhont  aquests  desitjan, 
se’n  pot  fer  lo  que  se’n  vol.  Ab  quatre  frases 
d’efecte  queda  enlluhernada:  un  vaixell  de 
guerra  pres  al  enemich,  una  regió  conque¬ 
rida,  una  bandera  esqueixada  y  ennegrida 
pel  foch  de  las  batallas,  valen  més  pera’ls 


JOVENTUT 


!38 

imbècils  que  las  vidas  de  trescents  mil  ho¬ 
mes  sacrificadas  xorcament. 

No  hi  ha  res  pitjor  que  la  guerra... 

Et  cela  pour  des  altesses 
Qui,  vous  à  peine  enterrés, 

Se  feront  des  politesses 
Pendant  que  vous  pourrirez 

ha  dit  Victor  Hugo.  Y  no  sempre  per  des  al¬ 
tesses.  Molt  sovint  els  homes  se  matan  en 
nom  de  la  Llibertat  y  la  Justícia,  darrera 
d’aquella  dòna  sapada  que  simbolisa  la  Re¬ 
pública.  Quin  escarni! 

Las  guerras,  que  quasi  may  naixen  de  las 
causas  que  las  hi  senyalan  els  historiayres  y 
periodistas  patriotas,  solen  produhir,  a  més 
de  molls  altres,  els  següents  resultats: 

Primer:  Posan  en  moviment  al  nombrós 
estol  dels  traficants,  que’s  llensan  ab  brahó 
bèlich...  a  alterar  escandalosament  els  valors 
del  Estat,  produhintne  baixas considerables  y 
embutxacant  cantitats  faulosas.  Aixís  mateix 
movilisan  el  nombrós  estol  de  miserables 
que  s'escampan.  a  las  nits  pels  camps  de  ba¬ 
talla  escurant  las  butxacas  dels  morts  y  dels 
moribonds,  robàntelshi  diners,  joyells  y  re¬ 
llotges.  Aquests  acaban  l’obra  comensada 
pels  primers. 

Segón:  Fan  naixe,  per  generació  espontଠ
nia  y  sense  preparació  de  cap  mena,  una 
munió  immensa  de  generals  d’ateneu,  de 
casino  y  de  cafè,  capassos  d’avergonyir,  in¬ 
ventant  complicats  plans  de  campanya,  al 
famós  duch  d’Auerstaedt  o  al  mateix  comte 
de  Moltke.  Tots  aquests  apreciables  indivi- 
duus  pertanyen  als  partits  politichs  més  exal¬ 
tats.  Però  tenen  per  guia  al  cèlebre  patrón 
Araha.  Embarcan  als  demés  y’s  quedan  en 
terra. 

Ters  :  Excitan  la  inventiva  dels  corres¬ 
ponsals  dels  diaris.  Els  més  grans  poetas  de 
la  humanitat,  Dante  Alighieri  o  Goethe,  re- 
sultan  criaturas  de  volquers  al  costat  de  tal 
corresponsal  del  seriós  The  Times,  del  res¬ 
pectable  Berliner  Tageblatt ,  del  ben  infor¬ 
mat  The  New-York  Herald  o  del  aristocràtich 
Le  Figaró.  Pels  fils  telegràfichs  de  tot  el 
món  circulan  esbojarradament  canards  mons¬ 
truosos,  fills  d’una  fantasia  exuberant,  mes¬ 
tra  en  la  hipèrbole,  sabia  en  la  mentida. 
L’esperit  gloriós  del  gran  Tartarin  s’espan- 


deix  triomfalment  per  las  agencias  telegràfi- 
cas  dels  dos  hemisferis. 

Quart:  Donan  feyna  als  historiayres,  que 
van  y  venen  com  esperitats  cercant  detalls 
inútils  pera  embellir  la  narració  dels  fets  y 
convertiria  en  novela,  mentint  de  tant  en 
tant  ab  esparveradora  seriositat,  confonent 
personatges,  segles  y  Uochs.  Las  guerras  fan 
aumentar  d’un  volúm  o  dos  la  historia  de  las 
nacions. 

Cinquè:  Modifican,  alhora  que  la  historia, 
la  geografia  política.  Avans  d’ahir  l'Alsacia 
pertanyia  al  imperi  d’Alemanya,  ahir  a  Fran- 
sa,  avuy  pertany  altra  volta  al  imperi  del 
kàiser  Guillèm.  Puerto-Rico  forma  part  de  la 
Unió  Americana  y  las  illas  Filipinas  també; 
ahir  eran  d’Espanya  L’antich  reyalme  de 
las  Dugas  Sicilias  es  avuy  una  provincià 
d’italia.  Catalunya  una  provincià  espanyola. 
Finlandia  una  provincià  russa.  Hannover 
una  provincià  prussiana.  El  ducat  de  Bor- 
gonya  no  existeix,  y  el  comtat  de  Flandre  es 
un  titul  honorifich.  Polonia  es  un  recort  his- 
tòrich. 

Sisè:  Fan  plorar  a  las  mares,  desde  la  Hè- 
cuba  de  la  llegenda  helènica,  que  pert  a  son 
fill  Hèctor  al  peu  dels  murs  de  Troya,  fins  a 
la  mare  de  qualsevol  mariner  rus  xapat  per 
un  obús  japonès  a  dalt  del  creuher  Varyag , 
en  las  ayguas  de  Tchemulpo.  Però  ja  es  cosa 
sabuda  que  las  dònas  ploran  per  un  tres  y 
no  res. 

Setè:  Empobreixen  als  pobles  vensuts.  Els 
exèrcits  vencedors  hi  passan  com  la  llagos- 
tada,  com  un  flagell  espantós;  enrunan  cas¬ 
tells,  creman  pobles,  matan  dònas,  vells  y 
criaturas,  destruheixen  fàbricas  v  ponts,  pa¬ 
laus  y  temples,  obras  artísticas  y  obras  in¬ 
dustrials.  Pera  corona  de  la  magna  empresa, 
el  govern  vencedor  imposa  al  vensut  la  co¬ 
rresponent  indemnisació  de  guerra.  Fransa 
pagà  al  imperi  alemany  cinch  mil  milions 
de  franchs.  No  es  pas  gayre!  En  cambi  aytal 
guerra  donà  nomenada  a  pobles  fins  alasho- 
ras  quasi  desconeguts.  iQui  parlava,  avans 
del  any  1870,  de  Saarbruch,  de  Spickeren,  de 
Weissemburg,  de  Woerth,  de  Bazeilles,  de 
Gravelotte,  de  Sant  Privat  y  de  Carignan? 

Vuytè:  Al  crear  la  tremenda  y  solemnial 
majestat  de  las  batallas  ,  desfàn  la  dolsa 
poesia  de  las  arbredas,  la  solitut  de  las  fonts 
boscanas,  la  tranquila  pau  de  las  planas  que 


JOVENTUT 


I39 


verdejan.  Ab  la  sang  enfosqueixen  la  verdor 
de  las  herbas,  ab  el  foch  dels  canons  arrasan 
els  boscos,  ab  els  gemechs  dels  moribonds 
que  agonejan  al  peu  dels  arbres,  fan  emmu¬ 
dir  els  cants  de  l’aucellada.  Els  morts,  este¬ 
sos  a  milers,  fan  desconegut  un  camp,  fins 
pera’l  mateix  propietari.  Una  guerra  ha 
d’ésser  una  cosa  terrible.  Contan  (potser  no 
serà  veritat),  que’l  mateix  Napoleó  I  va  emo- 
cionarse  una  vegada  contemplant  el  camp  de 
batalla  d’Eylau,  perque  mitj  colgats  per  la 
neu,  sense  comptar  als  ferits,  hí  havia  nou 
mil  homes  morts. 

Novè:  Exaltan  el  chauvinisme  y  el  milita¬ 
risme.  De  las  guerras  ne  sortiren  Pantiga 
tirania  napoleònica  y  el  modern  militarisme 
prussià  que  ofega  a  l’Alemanya  de  avuy.  De 
las  guerras  n’eixi’l  tsarisme  rus  y  l’imperia- 
lisme  britànich.  Un  jesuita  (creyèm  qu’era'l 
cèlebre  père  Dulac,  però  d’això  no  n’estèm 
segurs),  digué  a  Fransa,  en  temps  del  segón 
procés  Dreyfus,  que  una  nació  podia  viure 
sense  sabis,  sens  artistas,  sense  politichs, 
sens  oradors:  may  sens  exèrcit. 

Desè:  Fan  morir  a  joves  que  cap  gana’n 
tenen...  a  joves  sapats,  alegres,  plens  de 
vida... 

Si’n  podríam  esmentar  encara  de  resultats 
produhits  per  las  guerras! 

Però  n’hi  ha  un  que  mereix  atenció  parti¬ 
cular. 

Las  guerras  són  la  primera  causa'del  en¬ 
duriment  dels  cors  humans.  Las  guerras 
converteixen  en  salvatges  als  homes  civili- 
sats,  destruheixen  els  bons  sentiments,  ani- 
hilan  la  compassió.  Un  obrer  que  pren  mal 
en  temps  de  pau,  inspira  cent  vegadas  més 
llàstima  que  dèu  mil  homes  aterrats  a  cano- 
nadas,  si  pels  ayres  vibran  mentres  tant  els 
himnes  de  Tirteu,  de  Rouget  de  Lisle,  de 
Weber  o  senzillament  la  Marcha  de  Càdiz. 
Las  guerras  tot  ho  excusan.  La  glòria  mili¬ 
tar,  l’orgull  nacional  satisfet,  l’enemich  hu¬ 
miliat  y  avergonyit,  íno  valen  mil,  cent  mil, 
un  milió  d’existencias  humanas?  Si  algú 
plora,  la  patria  riu.  El  goig  d’haver  possehit 
un  Condé  o  un  infelís'Espartero  s’ha  de  pagar 
un  xich  car.  Solsament  las  mares,  ab  llurs  llà- 
grimas  y  sanglots,  venen  a  donar  la  nota 
afemellada  en  mitj  dels  mascles  cants  de  la 
victorià,  y  si  se  las  hi  perdona  llur  antipa¬ 


triòtica  conducta,  es  perque’l  vencedor,  sem¬ 
pre  generós  y  magnanim,  sab  excusar  las 
feblesas. 

Las  guerras  són  terribles.  El  minyó  pagès 
que  respecta  las  terras  del  vehi  perque  ell 
també’n  té  y  sab  que  costan  molt  de  con- 
reuhar,  al  trobarse  en  país  enemich  ja  no  es 
ell  mateix:  es  una  petita  roda  de  la  gran  Mଠ
quina  que  l’Estat  posa  en  moviment,  y  alla- 
vors  avansa,  xafa,  esmicola,  mogut  per  una 
lley  fatal  que  l’empeny  a  matar,  a  destruhir: 
es  el  mateix  instint  de  conservació.  El  desitj 
de  viure  fa  que  mati.  Heusaqui  l’immoral  y 
primer  principi  de  la  guerra:  la  màxima  Lo 
que  no  vulguis  pera  tu  no  ho  vulguis  pera'ls 
altres ,  convertida  en  Lo  que  no  vulguis  pera 
tu ,  ho  voldràs  pera'ls  altres. 

Las  guerras  són  terribles.  El  pacifich  bur¬ 
gès  que  no  ha  disparat  may  un  revòlver,  que 
viu  esverat  de  llegir  que’ls  lladres  roban  re- 
llcftges  en  ple  día,  y  que  las  torras  de  la 
Montanya  Pelada  són  visitadas  de  tant  en 
tant  a  la  nit  pels  fills  y  deixebles  de  la  Ham- 
pa,  al  comensament  d’una  guerra  (a  la  que 
ell  no  hi  anirà,  no,)  sent  son  cor  somogut 
per  un  món  d’energias  desconegudas.  Com 
si’s  sentis  estimulat  per  l’esperit  guerrer  y 
destructor  d’Alila,’de  Timur-Leng,  o  de  Na¬ 
poleó  I,  viu  febrós,  tot  esperant  batallas,  ab 
milers  de  morts  y  ferits;  sent  (ab  la  imagi¬ 
nació)  simfonias  aixordadoras,  en  las  quals 
el  Krupp  o’l  Maxim  fan  de  primer  violi,  y 
els  crits  dels  moribonds  de  notas  desafina- 
das  que  destruheixen  la  horrenda  bellesa  del 
conjunt. 

L’un  y  l’altre,  el  minyó  que  va  a  la  guerra 
y  el  burgès  que’s  queda  a  casa,  sufreixen  una 
transformació  total.  No  són  ells  mateixos:  un 
esperit  malestruch  els  transforma  de  bons 
jans  en  feras  o  beneyts... 

Altra  vegada  tenim  guerra.  Qu’emmudei- 
xin,  donchs,  els  homes  pensadors  o  altruis- 
tas  que  han  abominat  de  sas  causas  y  de  sos 
efectes;  qu’emmudeixi  la  veu  de  Schopen- 
hauer  negant  la  glòria  de  las  accions  colecti- 
vas;  qu  emmudeixi  la  veu  de  Spencer  cantant 
las  excelencias  del  Individualisme;  qu’emmu¬ 
deixi  la  veu  de  Zola  mostrant  la  guerra  en 
tota  sa  horrible  y  fastigosa  realitat;  qu’em¬ 
mudeixi  la  veu  de  Tolstoy  predicant  l’Amor; 


JOVENTUT 


I4Ò 


qu’emmudeixi  ia  veu  de  Ruskin  senyalant 
nous  camins  a  la  Humanitat. 

Al  Extrèm  Orient  ja  la  sang  ha  envermellit 
els  vaixells  de  guerra  russos  y  japonesos  y 
els  terrers  de  Corea  y  de  Mandxuria.  El  bur¬ 
gès  pacífich,  assedegat  d’emocions,  triomfa, 
tot  llegint  els  diaris...  y  els  minyons  de  las 
ciutats,  de  las  vilas  y  dels  camps,  acotan  el 
cap  dessota  la  pluja  de  las  balas... 

Geroni  Zanné 

ANESTESIA  MORAL 

La  vida  ciutadana,  ab  son  procés  de  inces¬ 
sant  hipertensió  dels  esperits,  ofega  cada  día 
innombrables  miserias  y  actes  d’inferioritat 
moral  reveladors  del  immens  fons  d’impie- 
tat  que  cova  en  l’ànima  de  molta  gent. 

El  metge,  l’home  humanitari  per  la  mateixa 
naturalesa  de  son  comès,  n’es  a  cada  mo¬ 
ment  observador  d’aquests  espectacles  de 
rebaixament  d’ànimas,  d’atrofia  dels  senti¬ 
ments,  d’anestesia  moral  que  tan  per  terra 
tiran  al  privilegiat  de  la  vida,  al  sér  pensant 
que’s  creu  infladament  superior  y  perfecte, 
sens  dubte  perque  té  la  facilitat  d’ésser  a 
voltas  conscient  de  sas  propias  concupiscen- 
cias  e  iniquitats.  Y  el  metge’s  va  fent  dia 
per  dia  més  convensut  de  nostra  miserable 
condició,  y  acaba  per  creure  irredimible  al 
home,  y  calla  filosòficament  al  veure  tan  es¬ 
tesa  la  dominació  del  egoisme.  «La  meva  veu 
— pensa — hauria  d’ésser  escoltada  per  una 
massa  que  porta  l’estigma  del  pecat,  y  que 
aixecant  las  espatllas  despreciativament  ja 
creu  haverho  fel  tot  pera  redimirse.  ïPer  què 
parlarli,  donchs?» 

Mes  un  jorn  arriba  en  que’l  fet  ordinari’s 
manifesta  ab  caràcters  tan  accentuats,  que 
l’ànima  se  li  revolta,  una  amargor  de  fel  li 
amara  la  conciencia  y  un  potent  clam  de  jus¬ 
tícia  surt  de  sos  1  la  bis  tremolosos.  La  pa¬ 
cient  resignació  ab  que  ha  contemplat  las 
baixesas  humanas  que  fins  el  feyan  som¬ 
riure  quan  las  veya  en  llurs  aspectes  micros- 
còpichs  y  sovint  vestidas  ab  la  llampanta 
indumentària  del  sacrifici,  tot  d’una’s  torna 
indignació  y  repugnància  nauseosa,  y  una 
necessitat  fisiològica  l’empeny  a  parlar  fort 
y  clar,  malgrat  el  ple  convenciment  de  que 
la  seva  paraula  sols  hauràn  d’escoltarla’ls 
esperits  lliures  y  sans,  massa  pochs  pera  en¬ 
tendre  la  sagrada  feyna  de  deslliurar  al 
home  de  sa  corrupció  moral. 

Per  això  vaig  ara  a  parlar.  M’impulsa  a 
ferho  la  ferma  conciencia  de  que  porto  a  la 
consideració  dels  homes  bons,  dels  homes 
rectes,  de  tots  aquells  que  viuhen  escalfats 
pel  sól  de  la  justícia  yper  la  germanor  huma¬ 
na,  un  fet  de  veritable  barbarie  moral  reali- 
sat  per  qui  té’l  dever  ineludible,  per  vot  vo¬ 


luntari  y  per  la  investidura  que  ostenta, 
d’ésser  espill  de  caritat  y  d’amor.  Per  no 
serho,  ha  de  càureli  fatalment  assobre  l'ana¬ 
tema  dels  honrats  y  els  purs  que  volen  en  la 
vida  la  resplandor  de  quelcom  superior  a  las 
ambicions  del  diner  y  al  orgull  de  la  domi¬ 
nació  humana. 

Un  dia  del  mes  d’octubre  proppassat  vaig 
ésser  cridat  pera  visitar  a  un  malalt  hostatjat 
en  l’Hospital  de  Nostra  Senyora  del  Pilar. 
En  aquest  nosocomi,  que  regenta  una  agru- 
ció  de  religiosas  de  la  caritat  (crech  que’n 
són  propietarias),  y  qu’es  dirigit  professional¬ 
ment  per  un  consell  de  metges,  hi  ha  un  de¬ 
partament  de  malalts  crònichs  en  el  qual  el 
malalt-hoste  paga  una  cantitat  per  l’habita¬ 
ció  y  els  aliments,  corrent  a  son  càrrech  par¬ 
ticular  el  metge  que  li  porta  la  malaltia  y 
qu’ell  ha  triat  llibèrrimament,  sia  del  consell 
de  la  casa,  sia  foraster.  Aquesta  llibertat  del 
malalt  hostatjat  en  l’Hospital,  de  tenir  el 
metge  que  millor  a  sos  ulls  li  pugui  dirigiria 
cura  de  la  malaltia,  fou  un  veritable  progrés 
de  las  costums  nosocomials  que’ns  portà  la 
nova  casa  de  salut  y  que  tots  celebrarem  y 
aplaudirem  com  era  de  rahó. 

El  meu  malalt  patia  una  afecció  abdomi¬ 
nal  grave.  Si  no  clarament  demostrada,  s’en- 
treveya  la  negra  nuvolada  d’una  peritonitis 
tuberculosa  ;  els  trastorns  d’enteritis  ulce- 
rosa-hemorràgica  de  tipo  crònich  y  persis¬ 
tent  ab  dolors  difosos  ventrals,  feyen  témer 
lògicament,  junt  ab  altras  consideracions  que 
deixo  de  banda,  l’arribada  de  la  hidropesía 
peritoneal.  Passats  dos  mesos  escassos  dé 
tractament,  el  malalt  se  revifà  y  prengué 
coratge,  y  cregui  oportú  prescriure  una  cura 
d’ayrey  llum,  que’l  pacient,  per  ésser  de  Ibiza, 
pensà  poder  realisar  en  condicions  ideals  en 
la  seva  terra.  Deixà  l’Hospital  del  Pilar,  li 
vàreig  fer  el  programa  terapèutich  y  partí 
cap  a  la  hermosa  illa. 

El  dia  10  de  febrer,  a  las  nou  del  mati, 
soch  demanat  per  el  malalt  que  acabava 
d’arribàr  a  Barcelona.  Y  quin  estat  el  séu! 
Magre,  pàlit,  ab  el  ventre  monstruós,  fadi- 
gat,  ab  els  ulls  apagats  y  tristos,  tremolós... 
còm  s’havia  enrunat  aquell  cos  de  jove  de  28 
anys!  L’examino,  me  faig  explicar  lo  succehit 
desde  nostra  despedida,  y  tot  me  demostrava 
qu’era  a  la  li  confirmada  la  meva  temensa. 
Eeya  is  días  que  li  havian  practicat  la  para- 
cèutesis  (punció  del  ventre  ab  un  trocar)  y 
li  havian  extret  uns  12  litres  de  líquit,  y  l’ab¬ 
domen  ja  tornava  a  estar  ple,  distendintlo, 
apretant  el  diafragma  y  dificultant  la  respi¬ 
ració.  L’estat  del  póls,  del  cor,  de  la  orina,  la 
nutrició  general,  tot  senyalava  una  propera 
fi.  Y  el  míser  tan  esperansat,  tan  segur  de 
que  jo  li  retornaria  la  salut,  perque  allò 
devia  ésser  sols  una  complicació!  La  malaltia 
principal,  lo  dels  budells,  ja  era  acabat! 
Quina  tristesal 

Resolt  el  plan  curatiu  (era  precís  fer  un 


JOVENTUT 


plan  que  li  mantingués  las  ilusions),  calia 
cercar  hostatge  ahont  pogués  jo  anar  a  visi- 
tarlo.  Pensarem  tot  seguit  en  l’Hospital  del 
Pilar,  del  que  tants  bons  recorts  teniam. 
Y,d’acort  ab  ell  y  sa  pobra  mare,  va  quedar 
aprobada  la  tornada  a  dit  establiment  de  cu¬ 
ració.  Entre  tant,  aniria  a  veure  al  séuex-prin- 
cipal  y  en  sa  casa  descansaria  unas  horas  o 
el  temps  que  fos  necessari  fins  a  entrar  al 
hospital. 

Aquell  el  va  rebre  bé,  mes  no  pogué  bostat- 
jarlo  per  manca  de  lloch,  puig  tenia  forasters 
que  li  omplían  la  casa;  mes  com  li  portava 
estimació,  li  oferi  debon  grat  pagarli  tots  els 
Q  gastos,  hpspital,  metge,  medicinas,  etc.,  que 
li  ocasionés  la  seva  malaltia.  Hermosa  acció 
que  ab  goig  consigno. 

Allavors  anà’l  malalt  a  cercar  repòs  a  casa 
d’uns  amichs  que  viuhenen  el  carrer  de  Sant 
Joan  de  Montjuich:  carrer  estret,  sens  ayre 
ni  llum,  travessia  fosca  de  PArgenteria.  Allí 
vàreig  trobarlo  l’endemà.  Las  condicions  de 
vida  eran  pèssimas;el  séu  quarto  era  una  sala 
y  arcoba  petita  en  la  qual  dormían  ell,  sa 
mare  y  el  matrimoni  de  la  casa.  Calia  traslla 
darse  tot  seguit  al  hospital,  y  els  hi  digui  que 
de  cap  modo  podia  permaneixe’l  malalt  en 
aytal  medi. 

L’endemà  al  matí  ve  a  veurem  un  cosí  del 
malalt.  Un  terrible  conflicte  se’ls  presentava. 
Al  Hospital  del  Pilar  no  admeten  al  malalt 
perque  està  massa  grave.  Han  sigut  inútils  las 
súplicas  y  las  explicacions.  No‘l  volen ;  està 
amenassat  de  mort  propera;  no'ls  convé.  «,;Què 
femo)  me  pregunta’l  visitant.  Malgrat  l'es¬ 
tat  emotiu  que  la  nova’m  produhi,  de  in¬ 
dignació,  de  protesta  irada  per  tan  execra- 
ble  acció,  la  figura  del  moribond,  del  aban¬ 
donat  de  la  sòrt,  m’apareix  absorbent  y 
refreno’l  pensament.  «Aneu  al  Sagrat-Cor» 
li  dich.  Torna’l  bon  cosi  a  la  tarda  y’m 
conta  que  lampoch  el  volen  y  qu’entre  tant 
la  gent  de  la  casa  ahont  estàn,  cridan  y  pro- 
testan  del  engany,  que  no’l  volen  més ,  que’ls 
fa  nosa ,  que’ls  pertorba  la  vida.  Y  el  malalt? 
Cada  vegada  pitjor,  segons  el  parent.  Vaig  a 
vèurel  y  el  trobo  en  un  estat  deplorable,  ab 
el  póls  dèbil  y  ràpit,  sens  orinar,  ab  dolors 
abdominals,  vomúant,  insomne,  ab  una  sed 
abrusadora. 

Van  al  Hospital  de  la  Santa  Creu  y  no  hi 
ha  llits  en  vaga:  tots  estàn  plens.  Y  entre 
tant  la  gent  de  la  casa  mortificantlos,  cla¬ 
mant,  injuriantlos  perque  no  treuhen  el  jmo- 
ribond  que’ls  porta  tants  perjudicis. 

L’endemà  al  matí  el  malalt  se  moria  pre- 
guntantme  si  jà  anava  millor  y  fent  progra- 
mas  pera  l’esdevenir  Poch  a  poch  se  fonia, 
s’extingia  la  vida  d’aquell  organisme  que 
malgrat  sa  insignificancia  feya  tanta  nosa  a 
tot  arreu.  Era’l  séu  camí,  havia  de  morirse 
pera  no  molestar  rrés  a  la  germandat  hu¬ 
mana  a  qui  tant  destorb  feya.  Ja  no  hi  tenia 
plas-sa  a  la  vida,  el  séu  recó  ja  no  era  séu,  li 


141 

havian  pres  els  forts,  els  vencedors  de  la 
lluyta  humana. 

Aquesta  historia  senzilla  y  terrible  es  aca¬ 
bada.  Ara  recullimne  las  engrunas  següentas 
y  estudièm  serenament,  ab  la  fredor  del 
rahonament  experimental, elsfetsinteressants 
que  la  integran. 

El  meu  desgraciat  malalt  demana  per  se¬ 
gona  vegada  allotjament  al  Hospital  del  Pi¬ 
lar,  ahont,  com  he  dit,  fou  tractat  durant  sa 
estada  ab  tots  els  miraments  y  bons  cuydados 
que  allí’s  tenen  als  asilats,  sia  la  que  sia  la 
quota  que  correspòn  0  la  categoria  del 
quarto.  Va  el  metge  inspector  a  reconèixel, 
veu  el  cas,  comunica’l  séu  grave  estat  a  la 
germana  directora,  y  aquesta  nega  l’admissi¬ 
bilitat.  No'ls  convé. 

Una  casualitat  benfactora  fa  que  jo  trobi 
en  mon  cami,  aquella  mateixa  tarda,  al  met¬ 
ge  inspector.  L’interrogo,  l’increpo,  li  parlo 
de  la  misèria  d’ànima  que  significa  aquella 
conducta  rublerta  de  mesquinesa,  li  senyalo 
clarament  el  séu  trist  paper  d’estiracorde- 
tas...  y  l’home  s’excusa  ab  frases  incohe¬ 
rents,  de  las  que  se’n  entén  una  de  ben  neta: 
fa  mal  efecte  que' s  morin  malalts  a  la  casa.  Ja 
tenim  tots  els  datos  del  procés  Es  el  negoci, 
el  tant  de  nom  per  la  casa  si  no  s’hi  moren 
malalts;  visítils  qui  els  visiti,  la  qüestió  es 
que  no  s’hi  vegin  enierros  a  la  casa  de  salut: 
fa  mal  efecte! 

Ara  bé:  si  el  meu  malalt  fou  admès  el  pri¬ 
mer  cop,  en  que  l’home  era  encara  de  relativa 
robustesa,  y  no  se’l  accepta  la  segona  vega¬ 
da  perque’l  metge  declara  son  grave  estat 
que’l  fa  de  mort  imminent,  resulta  d’aqui, 
ab  claretat  innegable,  que  al  Hospital  del 
Pilar  hi  impera’l  criteri  de  rebutjar  tot  ma¬ 
lalt  que  pugui  morir  més  aviat  que  curarse. 
Com  se  veu,  no’s  funda  la  no  admissibilitat 
en  el  caràcter  de  contagiositat  del  mal,  que 
aquí  tampoch  era  alegable,  malgrat  ésser 
tuberculosa  la  malaltia.  Si  això  es  aixis,  tpot 
darse  criteri  més  miserable,  més  anti-humà, 
més  comercial,  que’l  que  presideix  a  n’aquest 
nosocomi  que  una  aurèola  de  santetat  em- 
mantella,  ahont  la  puresa  més  immaculada 
hi  brilla  si  escoltèu  a  llurs  entusiastas  defen¬ 
sors?  {Se  vol  major  tirania,  més  instint  d’ab¬ 
solutisme  y  criteri  de  profit  que’l  que  reali- 
san  ab  sa  conducta  en  l’Hospital  las  germa- 
nas  piadosas  que’l  regentan?  iEs  possible  res¬ 
tar  impassible  deixant  desenrotllar  en  els 
misteris  de  lo  desconegut  aquests  crims  de  le¬ 
sa  humanitat?  ^Y  noes  rahonable  preguntarse 
si  es  aixis  còm  cal  honorar  el  sant  nom  que 
ostentan  aquellas  religiosas,  ab  actes  de  de¬ 
formació  moral  que  com  pedra  pesanta  aixa- 
fan  als  bons  creyents  que  s  sacrifican  coratjq- 
sos  per  la  edificació  dels  sagrats  dogmas  que 
la  fe  ha  esculpit  en  sos  senzills  cors?  Quina 
pena  veure  còm  y  s’explotan  els  sentiments 
religiosos,  mercadejanthi  a  tall  de  comer¬ 
ciant  implacable  sols  que  tan  procura  aprofi- 


142 


JOVENTUT 


tarse  de  las  ventatjas  del  va-y-ve  del  negoci! 

Crech  obrar  ab  justicia,  lliure  com  estich 
d’apassionaments  que  de  tot  cor  detesto.  L’es¬ 
pectacle  d’un  hospital  que  tria’ls  malalts  que 
no’l  comprometin,  que  no’n  vol  dels  que’s  mo¬ 
ren  perque  infestan  la  netedat  del  séu  nom 
acreditat,  y  que’s  desentén  de  que  qui  més 
l’hostatge  necessita  es  el  ferit  de  mort  que’s 
rebutja  y  de  qui  tothom  fuig  y  a  tot  arreu  fa 
nosa,  es  tan  repugnant  pera  tota  conciencia 
honrada,  es  tan  abominable,  que  no  consent 
l’oblit  piadós,  el  silenci  que  perdona  la  falta 
passional  o  inconscient. 

^Per  ventura  no  ha  d’ésser  aquesta  condi¬ 
ció  d’admissibilitat  cega  (descomptantlasma- 
laltias  contagiosas  si  no’s  tenen  pabellons  de 
aislament  a  propòsit)  la  missió  elemental  y 
primera  d’un  hospital  regentat  per  religio- 
sas,  ahont  el  brill  del  desinterès,  de  la  pie¬ 
tat,  del  amor  a  la  humanitat  ha  d’ésser  po¬ 
tent  e  inextingible  com  la  seva  fe  en  l’alta 
missió  que  voluntàriament  han  acceptat?  Y, 
emperò,  són  dos  aqui  els  hospitals  de  ger- 
manas  que’ns  donan  l’exemple  de  crudeltat, 
de  refinament  de  negoci,  d’abandón  del  in- 
felis  malalt  que  no  troba  ahónt  morir  acon- 
solat  per  las  besadas  amorosas  d’un  cor  des¬ 
lliurat  d’interessos  mundans!  Si  aquella  fami- 
lia  amiga  que  protesta  perque’l  malalt  no’ls 
deixa  en  pau  ab  sas  maluras  y  angoixas  de 
mort,  mereix  per  sa  manca  de  sentiments  el 
dicteri  de  egoista  y  anti-humana,  ^còm  cali- 
ficar  als  que,  essent  com  ells  humans,  fan  de 
humanitaris,  de  filantrops,  y  anantne  vestits 
y  portantne  la  etiqueta  obran  ab  tanta  o  ma¬ 
jor  duresa? 

Res  me  cal  afegir  a  lo  esmentat.  He  referit 
el  cas  precis,  net,  brutal,  tal  com  la  natura¬ 
lesa  me  l’ha  mostrat,  sense  mixtificació  hi¬ 
pòcrita;  no  pretench  pas  fer  la  part  d’aquells 
misoneistas  inconscients  qu’encara  veuhen 
en  el  problema  de  las  religions  la  clau  del 
progrés  y  perfeccionament  de  la  societat,  y 
d’un  fet  isolat  ne  treuhen  l’enfilall  de  conse- 
qüencias  que  convenen  a  son  ridicul  ob¬ 
jectiu. 

Res  d’això  cal  veure  aqui:  ni  s’enclòu  en  el 
fet  un  procés  de  reacció,  ni  d’ell  se’n  poden 
derivar  corolaris  congruhents  ab  la  eterna 
baralla  de  creyents  y  descreguts,  pera  enve¬ 
rinaria  més  y  ferne’l  joch  dels  séus  apassio¬ 
nats  lluytadors.  Un  cas  d’anestesia  moral, 
de  deformació  de  sentiments,  de  desviació 
efectiva,  d’impietat  monstruosa  y  sens  ex¬ 
cusa:  heusaqui  lo  que’s  manifesta  palesa¬ 
ment  en  la  conducta  dels  hospitals  esmen¬ 
tats.  Aquest  es  el  meu  crit,  que  brolla 
coratjós  de  l’ànima  dolorida  devant  de  tanta 
miserja  y  podridura  humana,  que’ns  fa  pit¬ 
jors  que  la  bèstia  irracional  quan  famolenca 
s’abrahona  sobre  sa  víctima,  devorantla  y  es- 
quarterantla,  gosant  la  festa  de  la  sang  y 
satisfent  sas  necessitats  orgànicas. 

J,  Tarruella 


CONCERTS 

Associació  Wagneriana 
L’ «  Associació  Wagneriana»  celebrà  la 
nit  del  diumenge  passat  el  segón  concert  de¬ 
dicat  a  Beethoven,  executant  els  senyors  Do¬ 
mènech  Espanyol,  Munner  y  Dini  el  se¬ 
güent  programa:  Novè  Trio ,  en  mi  bemol 
ma]or;  Vuytè  Trio ,  en  si  bemol  major  y  Tets 
Trio ,  en  do  menor.  Els  senyors  Domènech 
(piano),  Munner  (violí),  y  Dini  (violoncel)  ab 
el  Vuytè  Trio  y  ab  V andante  con  variazione  y 
minuetto  del  Ters  Trio  demostraren  que  són 
uns  artistas  de  debó,  essent  molt  aplaudits 
pels  filarmònichs  aplegats  a  la  «Wagne¬ 
riana»,  associació  que  realisa  ab  la  vulgari- 
sació  dels  trios  de  Beethoven  una  obra  edu¬ 
cativa  musical  digna  de  llohansa. 

El  Vuytè  Trio  es  una  obra  delitosa:  el  Ters 
Trio  una  obra  colossal  en  la  que  ja  hi  res- 
plandeix,  ab  tot  el  séu  esclat,  el  geni  de 
Beethoven.  El  Novè  Trio  no  té  de  molt  el 
mèrit  dels  anteriors,  però  té  la  seva  impor¬ 
tància  en  la  historia  musical  de.  Beethoven. 

Primer  concert  Crickboom 
El  primer  concert  de  la  serie  organisada 
pel  mestre  Crickboom  y  que  constarà  de 
quatre,  fou  celebrat  el  passat  dilluns  en  el 
teatre  Principal,  presentantse  per  primera 
vegada  al  públich  barceloní  la  eminent  vio- 
loncelista  Elsa  Rüegger. 

D’eminent  violoncelista  podèm  calificarla, 
ja  que  la  seva  extraordinària  éxecució,  tan 
brillant  com  pulcra,  no  es  superior  a  la  ex¬ 
quisida  puresa  de  sa  dicció.  Interpretà  (a 
més  de  dugas  pessas  fóra  de  programa,  una 
d’ellas  dificilíssima)  un  Concert  de  Lalo, 
pera  violoncel  y  orquesta,  y  la  Sisena  Sonata 
de  Boccherini,  ab  acompanyament  de  piano. 
El  Concert  de  Lalo  sembla  escrit  ab  el  sol 
objecte  d’oferir  dificultats  mecànicas  al  exe¬ 
cutant;  dels  tres  temps  que’l  constituheixen 
tan  sols  1 ' Intermezzo  té  cert  valor  intrínsech. 
En  cambi,  la  Sonata  de  Boccherini  (com¬ 
posta  d’un  adagio  y  d’un  allegro )  es  una  fina 
obra  clàssica;  l’artista  pot  lluhirshi  tant  com 
e!  virtuoso. 

La  orquesta,  a  las  ordres  del  mestre  Crick¬ 
boom,  executà  la  obertura  de  La  flauta  mଠ
gica ,  de  Mozart;  la  sublim  Cinquena  Simfo¬ 
nia,  de  Beethoven;  el  poema  simfònich  Zo- 
rahayda,  de  Svendsen,  y  el  preludi  del  acte 
ters  de  Follet ,  de  Granados.  La  interpretació 
d’aquestas  obras  fou  bona  indubtablement, 
però’s  notava  que  no  havian  sigut  prou  en- 
sajadas.  El  poema  del  noruech  Svendsen  es 
una  pàgina  musical  de  marcada  influhencia 
wagneriana,  en  la  qual  la  poesia’s  combina 
íntimament  ab  la  descripció.  S’executà  a 
Barcelona  per  primera  vegada. 

El  públich  aplaudí  al  mestre  Crickboom  y 
tributà  una  gran  ovació  a  la  senyoreta  Rüeg¬ 
ger,  després  deia  Sonata  de  Boccherini. -G.  Z. 


JOVENTUT 


43 


<ES  USTED  QUIEN 
LOS  INSTRUYE?... 

Ens  han  remès  (no  sabém  quí)  un  número 
del  peiiòdich  de  Buenos  Aires  La  Prensa 
corresponent  al  dia  2  de  febrer  passat,  en  el 
que  hi  veu  la  llum  pública  un  article  titulat 
Espana  enardecida:  Andanzas,  bienandanzas 
y  malandanzas  (1)  de  un  conferenciante ,  en  el 
que  son  autor  don  Francisco  Grandmontagne 
parla  d’homes  y  cosas  del  Catalanisme  ab  un 
desconeixement  de  causa  y  un  atreviment 
com  no’s  pugui  imaginar  el  més  maliciós. 

Són  tan  grossos  els  despropòsits  y  tan 
gran  la  desfatxatesa  del  autor,  que  no’ns  po¬ 
dem  resistir  a  comentar  com  se  mereixen  els 
paragrafs  més  sucosos  del  tal  article. 

Comensa’l  conferenciante  dihent  «  que’l 
Catalanisme  està  en  plena  decadència  degut 
als  esforsos  de  las  massas  republicanas  d'en 
Lerroux,  qu’han  anat  acorralantnos  y  tre- 
yentnos  de  tot  arreu  ahont  fins  ara  domina- 
vam»,  com  ho  demostran  sens  dubte  las  soro- 
llosas  victorias  obtingudas  pels  elements 
publicitaris  al  Ateneu,  la  Cambra  de  Comers, 
Colegi  d’Advocats,  Econòmica,  Colegi  de 
Notaris,  etc.,  etc. 

Y  continúa  dihent: 

Que  elrey  no  podrà  ir  à  Barcelona sin  contar 
con  la  tolerància  de  Lerroux  y  sus  amigos... 

«Que  contra’l  Catalanisme  exagerat  d’al¬ 
guns,  protestà  en  Víctor  Balaguer  en  sentit 
progressiu  y  espanyol,  y  degué  ésser  en  sas 
horas  d’inspiració  espanyolista  que’l  Trova- 
dor  de  Montserrat  escrigué  aquells  cèlebres 
versos  de 

Ay  Castella,  castellana, 
si  la  terra  catalana 
no  t’hagués  conegut  may! 

Que  l’esperit  del  renaixement  literari  ini¬ 
ciador  del  modern  Catalanisme,  fou  democrà' 
tico ,  casi  radical ,  y  demostra  son  assert  ab 
una  llista  d’escriptors  catalans  avanzados, 
entre’ls  que  hi  coloca  a  n’en  Milà  y  Fonta¬ 
nals  y  a  n’en  Permanyer,  l’ex-ministre  de  la 
Unió  Lliberal,  aquella  agrupació  política  pre¬ 
cursora  del  actual  partit  conservador. 

Que’ls  catalans,  (aixis  ho  diu  el  conferencian¬ 
te )  ens  hem  anat  castellanisant  a  gust  nostre, 
sense  cap  violència»,  y  per  això  deuhen  ésser 
tan  populars  las  quintas  a  Catalunya,  y  con 
tan  plausible  motivo  ens  regalarían  la  Ciuta- 
dela,  y  són  pera  ell  lletra  morta’ls  patriòtichs 
esforsos  de  l’antiga  Junta  de  Comers. 

Y  continúa  proclamant  que  a  un  ministre 
espanyol  de  la  Gloriosa,  en  Montero  Ríos, 
déu  la  dòna  catalana  la  seva  rehabilitació 
social.  (Se  veu  que’ls  intelectuals  de  las 
Pampas  no  tenen  ni  noció  de  la  institució  ju¬ 
rídica  catalana  de  Senyora  y  Majora ,  y  que’l 
conferenciante  de  marras  no’s  déu  haver  pres 


la  molèstia  de  repassar  la  lley  que  cita  d’en 
Montero  Ríos,  quin  article  52  es  un  oprobi 
pera  la  dòna  moderna,  puig  que  va  directa¬ 
ment  a  cohibir  la  propietat  intelectual  de  la 
dòna  casada). 

«Copioso  fué  el  movimienio  literario  y  periodístico 
que  surgió  del  Catalanismo.  La  Unió  y  La  Renaixensa 
eran  publicaciones  que  mantenían  lo  que  podria  lla— 
marse  el  espíritu  histórico  de  Cataluna». 

La  Unió!  Vetaqui  un  periòdich  del  que 
no’n  teniam  noticia! 

Seguidament  ve  una  llarga  parrafada  en  la 
que,  ab  una  serie  interminable  de  carrinclo- 
nerías  y  falsetals  ,  preté  reventar  la  vida 
econòmica  de  Catalunya,  donant  de  passada 
un  bombo  fenomenal  als  correligionarios  de 
Bilbao,  a  qui  posa  pels  núvols;  y  entre  qui- 
nas  línias  hi  palpita  la  rabia  y  l’odi  del  con¬ 
ferenciante  contra’l  Foment  del  Trevall  Na¬ 
cional,  societat  a  la  que  nega  tota  importàn¬ 
cia  e  influhencia,  ab  una  baixesa  de  miras  y 
una  mala  fe  que  contrastan  d’un  modo  es¬ 
trany  ab  l'interès  del  senyor  Grandmontagne 
en  donarhi  sa  cèlebre  conferencia:  puig  si  dit 
senyor  creya  que’l  Foment  era  una  entitat 
insignificant  y  encarcarada  <-per  què  hi  anava 
a  discursejar?  <;Per  què  no  anava  a  un  altre 
lloch  de  més  altura  y  significació? 

Y  ara  ve  l’apoteosis  final,  una  encensada 
que  no  sabém  si  pèndrens  en  broma  0  en  se¬ 
rio,  en  la  que’s  diuhen  unas  cosas,  que... 
francament,  ens  fan  sospitar  que’l  tal  Grand¬ 
montagne  es  un  gat  dels  frares  capàs  de  pen- 
dre’l  pel  al  més  pintat.  Agàfinse  fort  els  lec¬ 
tors  y...  aygua  va! 

<  La  competència  periodística  es  vivísima  en  Barce¬ 
lona.  La  Publicidad  es  quizà  el  mejor  periódico  que  hoy 
se  publica.  Es  un  diario  de  amplio  espíritu  europeo, 
muy  bien  informado  sobre  todos  los  sucesos  del  conti- 
nente,  escrito  con  gran  honradez  y  virilidad,  bajo  la 
sabia  dirección  de  don  Eusebio  Corominas,  viejo  lucha- 
dor  por  la  causa  democràtica  y  hombre  muy  popular  y 
querído  en  toda  Cataluna.  Alli  colaboran  Miró,  uno  de 
los  periodistas  màs  cultos  de  Espana,  el  poeta  Marqui¬ 
na,  inspirado  autor  de  Las  Vendiviias ,  Carlos  Costa, 
activo  agitador  republicano,  Marsillach,  Jordà  y  otros 
varios  que  representan  lo  màs  alto  de  la  inte- 
LECTUALIDAD  barcelonesa.  Hace  dos  ediciones,  una 
por  la  manana  y  otra  por  la  noche,  alcanzando  una  ti¬ 
rada  de  cuarenta  mil  ejemplares  (iquína  tirada!).  Su 
influencia  es  muy  grande  en  el  pueblo,  y  basta  una  ga- 
cetilla  para  fraguar  manifestaciones  de  quince  y  veinte 
mil  hombres». 

Es  impossible  fer  cap  comentari  a  las  an¬ 
teriors  linias;  y  al  considerar  que  a  Buenos 
Aires  pot  haverhi  públich  que’s  pugui  pen- 
dr'e  de  bona  fe  articles  semblants,  y  prempsa 
prou  mansa  que’ls  publiqui,  parodièm  al  ge¬ 
neral  guachindango  de  Los  sobrinos  del  Ca- 
pitàn  Grand,  y  diguém  com  al  comensar  al 
conferenciante:  iEs  usted  quien  los  instruye? . . . 
Pues  es  usted  un...  Grandmontagne! . .. 

Arnau  Martínez  v  Serinà 


(1)  Y  malcrianzas  hauria  d’haver  afegit. 


I44 


JOVENTUT 


A  PROPOSIT  DE  DUGAS  FES 


na  de  las  cosaSiper  las  que 
fen  veux  més  al  catolicis¬ 
me,  es  per  la  d’haver  pres 
Yarriendo  d’una  infinitat 
de  paraulas  qu’es  impos¬ 
sible  usar  sens  esborrar 
avans  la  restreta  interpre¬ 
tació  que  a  la'idea  qu’ex- 
pressan  ha  donat.  Exemples  ne  són:  la  fra¬ 
ternitat  (comparis  el  catolicisme  ab  el  repu¬ 
blicanisme)  (i),  la  caritat ,  Yamor,  la  fe... 
etc.  Es  impossible  dir:  cal  ésser  fidel,  cal 
tenir  fe,  (qu’es  com  volia  comensar)  sense 
destruhir  avans  el  valor  dogmàtich  de  la 
paraula  que  sembla  patrimoni  de  la  Iglesia. 
No  estranyis,  donchs,  lector,  que  fassi  una 
petita  divagació  sobre  la  fe. 

Dich  com  volia  dir:  cal  ésser  fidel,  cal  te¬ 
nir  fe.  Cap  obra  humana  arriba  a  sa  fi,  si  la 
fe  no  l’ha  bressolada. 

Però  cal  que  aquesta  fe  sigui  general, 
ampla,  que  dintre  de  nostra  personalitat 
tingui  el  do  de  la  ubicuitat,  que  ompleni  totas 
nostras  facultats  y  en  tots  els  recons  de 
l’ànima  hi  fassi  jóch.  Fe  en  las  conviccions, 
pera  defensarlas  ab  calor,  pera  combatre  per 
ellas,  pera  propagarlas  y  generalisarlas;  y  fe 
en  el  nostre  rahonament,  pare  de  nostras  con¬ 
viccions,  per’adquirir  conviccions  novas. 

Aquesta  segona  part  diferencia  nostra  fe 
de  la  catòlica.  Es  aquesta  restreta,  particu¬ 
lar,  migrada,  gravita  sols  sobre  las  convic¬ 
cions  (no  unas  conviccions  fi  1  las  de  rahona¬ 
ment,  sinó  fi I las  de  la  inèrcia  estàtica,  per  lo 
que  podriam  calificar  las  conviccions  catòli- 
cas,  de  conviccions-atàvicas )  però  no  gravita 
may  sobre’l  rahonament.  Y  mort  aquest, 
morta  la  inteligencia,  mort  l’avens.  D’aquí 
que  la  darrera  fe  sigui  patrimoni  de  tot  lo 
inert,  de  tot  lo  que  gravita  intransigent- 
ment:  es  la  fe  en  la  lley  de  gravetat  que  té’l 
roquer  que,  enfonsat  en  la  sorra,  deixa  sols 
veure  sa  botaruda  esquena  fins  que  una  volu- 


(i)  Diuhen  abdugas  sectas:  «Tot  aquell  que  pensa 
aixís  es  germà,  y  es  pera  ell  el  cel  polítich  o  religiós;  tot 
aquell  que  no  hi  pensa  serà  germà  filant  molt  prim, 
però  pera  ell  es  l’infern. 


ble  duna  la  curulla  desdenyosa.  Al  pas  que 
nostra  fe,  la  que  per  sa  extensió  arriba  fins 
al  rahonament,  es  la  de  tot  lo  que’s  mou,  y 
viu,  y  s’orienta  y  camina,  y  encerta  o  s’equi¬ 
voca,  però  rahona  y  va. 

La  fe  en  la  convicció  pròpia  la  té  tot  quant 
existeix,  animat  o  inanimat;  la  fe  en  el  raho¬ 
nament  sols  la  tenen  els  sers  que  pensan.  La 
fe  que  sols  arriba  a  la  convicció  es  parella 
de  la  intransigència;  la  que  deixa  arribar  sas 
frescas  ayguas  al  rahonament  se  petoneja  ab 
la  transigència.  Un  convensut  que  no  rahona 
sols  pot  arribar  a  imposar  sa  convicció  a  al¬ 
tre;  un  convensut  que  rahona-  pot  arribar  a 
acceptar  la  convicció  ajena  y  feria  seva. 

En  la  tria  d’aqueslas  dugas  maneras  d’és¬ 
ser,  la  humanitat  s’escarpeix  en  dos  bandos 
ben  definits.  Pel  primer  estàn  els  vells,  els 
corcats,  els  malaltissos,  els  febles;  pel  segón 
la  jovenesa,  la  salut,  els  forts,  els  sencers. 
Cants  de  mort  armonisan  la  marxa  de  la  pri¬ 
mera  caravana:  núvols  de  pols  la  en^oltan. 
Cants  de  joya  festejan  a  la  segona:  els  pape- 
Uons  aletejan  al  séu  entorn.  «Papelló,  simbol 
de  l’ànima,  salta  de  flor  en  flor,  com  d’idea  en 
idea’l  nostre  rahonament.  El  món  es  petit, 
petita  es  la  vida,  no  la  empetitim  més;  el 
pensament  es  ample:  volèm!»  Aixís  diuhen 
els  cants  de  joya  de  la  caravana  de  la  jove¬ 
nesa. 

Y  no  són  pas  elsindividuus  sols  els  que’ls 
entonan:  són  els  pobles,  són  las  societats 
progressi  vas.  No  hi  ha  exemple  en  la  histo¬ 
ria  de  poble  vital  que  hagi  menyspreuhat  el 
rahonament  y  sas  conseqüencias.  Poble 
ahont  s’aixeca  un  índex ,  si  no  s’aixeca  en- 
semps  un  glavi  que  l’escapsi,  es  poble  mort. 

Viure  es  indagar,  es  coneixe,  es  creure  y 
no  creure,  es  deixar  y  pendre,  es  moures. 
Aquell  que  no  té  forsas  no’s  pot  moure. 
<;Y  se’ns  voldrà  fer  creure  que  aquest  conjunt 
de  momías  que  no’s  bellugan  tenen  la  forsa 
de  no  moures?  No’s  mouhen  per  forsa!  Per- 
que  la  je  catòlica  es  no  fer. 

El  rahonament  dels  individuus  està  en 
rahò  inversa  del  rahonament  del  Estat.  El 
día  que  tots  els  individuus  d’un  poble  raho- 


JOVENTUT 


nin,  l’Estat  no  existirà  en  aquell  poble.  Si 
un  sol  individuu  es  el  que  no  rahona,  l'Estat 
hi  existirà:  ho  serà  el  vehí  que  pensi  y  obri 
per  ell.  El  pes  del  Estat  sobre  un  poble, 
està  en  rahò  inversa  del  número  d’indivi- 
duus  cultes.  Cada  mestre  d’estudi  es  una 
sangonera  de  la  sobirania  del  Estat. 

L’individuu,  per  inepcia  o  per  peresa,  anà 
delegant  funcions  al  Estat.  El  jorn  que  aques- 
tas  delegacions  comensaren  a  tenir  lloch, 
l’home  vivia  una  vida  purament  material; 
encara  no  pensava.  El  jorn  que  comensà  a 
pensar  se  trobà  ab  que  l’Estat,  avesat  a  ésser 
delegat,  s’havia  delegat  el  rahonament. 
d’home  ha  seguit  pensant  fins  a  nostres 
dias,  però  sols  l’Estat  ha  sigut  el  qui  ha  ra- 
honat.  Avuy  dia  encara  veyém  al  poble,  obe- 
hint  a  son  vici  atàvich,  implorar  el  rahona¬ 
ment  dels  séus  cacichs,  sacerdots,  quefes, 
amïgos  del  pueblo.  Però  avuy  dia  també  es 
arribada  l’hora  en  que’ls  pobles  cultes  y  els 
individuus  cultes  de  pobles  salvatges,  recla- 
man  y  exigeixen  el  dret  del  rahonament.  Y  si 
hi  ha  drets  que  ben  poch  s’hagin  de  reclamar 
y  més  prompte’ns  siguin  concedits  un  d’ells 
es  aquest:  car  no  cal  sinó  rahonar  pera  tenir 
el  dret  del  rahonament. 

Però  enfortirlo  es  més  difícil,  y  aquesta  es 
la  11  uy ta  a  que’ls  pobles  que  volen  deslliu- 
rarse  y  els  homes  cultes  estàn  entregats. 

Pres  per  l’Estat  el  dret  del  rahonament,  li 
convenia  ésser  àrbitre  de  las  inleligencias 
pera  millor  regularlas  y  amidarlas,  y  sols 
deixarlas  arribar  fins  ahont  li  convingués. 
Per  aixt)  l’Estat  s'ha  atribuhit  la  facultat  de 
la  Ensenyansa.  L’home  o  corporació  que  té 
en  sas  mans  la  ensenyansa  d'un  poble,  es 
mestre  y  senyor  de  la  seva  vida. 

La  Ciència  en  mans  del  Estat  que  la  re¬ 
parteix  a  dosis  entre’ ls  ciutadans,  deixa- 
d’ésser  ciència,  perque  la  vera  ciència  es 
amplissima,  v  l’Estat  sols  la  deixa  arribar 
fins  al  límit  ahont  comensa  a  conculcar  sa 
sobirania.  La  Iglesia  ha  portat  a  la  foguera 
a  tot  aquell  qu’ha  fet  arribar  la  ciència  fins 
més  enllà  del  sagrat  limit  ahont  el  dogma 
dorm  la  pau  dels  morts.  L’Estat  ha  clos  la 
boca,  ab  medis  suaus  o  ferms  segons  els 
temps,  als  que  han  traspassat  ab  la  ciència  la 
valia  dels  seus  dogmas  polítichs.  La  cièn¬ 
cia  en  mans  del  Estat  es  una  mercaderia  que 
sols  la  dóna  a  grans  dosis  quan  li  es  conve¬ 
nient,  com  se  dóna’l  ranxo  als  tocinos  pera 
cebarlos;  els  cientifichs  són  mercaders  ab  pa¬ 
tent;  y  las  oficinas  ahont  aquestas  patents  se 
donan,  las  Universitats,  són  la  tapadora  in¬ 
noble  posada  sobre’l  pou  ahont  mora  la  Ve¬ 
ritat  pera  que  no  pugui  sortirne. 

La  Universitat  del  Estat  es  la  institució 
més  aclaparadora  dels  temps  moderns.  Cal 
sols  donar  un  tom  per  ellas  pera  ferse  cà- 
rrech  del  séu  caràcter,  del  séu  esperit.  La 


T45 

joventut  hi  passa  per  necessitat,  lassament 
creuha  llurs  claustres  y  s’adorm  en  els  pol¬ 
sosos  banchs  de  las  aulas.  Hi  passa  ab  el  ma¬ 
teix  cansanci  que  passa’l  comerciant  per  la 
duana  a  recullir  sas  mercaderías.  Va  la  jo¬ 
ventut  a  la  Universitat  del  Estat,  no  a  apen- 
drehi,  sinó  a  guanyarse  la  patent  ab  el  cul 
de  las  calsas.  Y  l’Estat  riu;  riu  y  cobra  bons 
picotins  de  moneda. 

Això  a  baix.  Guaytèu  a  dalt;  guaytèu  las 
fonts  d’ahont  déu  rajar  la  ciència!  Tota  la 
imbecilitat  de  la  nació  es  la  escullida  pera 
instruhir  al  poble.  La  estupidesa,  la  carrin¬ 
cloneria,  la  fatuitat  y  l’eclecticisme,  això  es:  la 
manca  d’opinions  se  donan  cita  en  els  cer¬ 
vells  dels  Doctors.  Inamovibles  en  llurs  cà- 
rrechs  guanvats  no  pel  valer  sinó  per  la  opo¬ 
sició:  assegurat  l’aufals  per  tota  la  vida,  els 
més  desperts  s’adormen  en  las  cadiras  docto¬ 
rals,  s’hi  petri  Hcan,  hi  cristallisan.  Si  algún 
jove  intenta  pujar  a  la  trona,  si  hi  arriba,  hi 
arriba  endarrerit  de  tot  el  temps  que  ha  tin¬ 
gut  de  cloures  pera  preparar  sas  oposicions. 
Lo  segur  es  que  no  hi  arribi,  barrat  com 
està’l  camí  pels  vells  que,  formant  grupo 
o  tribunal,  barran  la  entrada  ab  son  esperit 
de  Claustre...  Allà  hont  hi  ha  esperit  colec- 
tiu,  lçt  Bestiesa  fa  d’esperit. 

Aixís  en  Jurisprudència,  Gayo,  Papinià, 
Sant  Tomàs  y  las  dotze  Taulas  que  ab  las  de 
Moisès  fan  que  l’Estat  no  taulas ,  sinó  dama 
fassi  al  Individuu,  són  el  comble  del  sentit 
comú;  en  Medicina  si  ja  no  se  sangra  es 
perque  potser  no  se’n  sab;  en  Química’s  teo- 
risa;  en  Física  encara  no  s’ha  arribat  a  la 
cayguda  de  la  poma,  y  a  tot  arreu  Déu  Nos¬ 
tre  Senyor  resol  tots  els  conflictes  (i). 

Al  costat  del  encarcarament,  de  la  crista- 
llisació,  de  lo  anodi  y  embrutidor  de  las  Uni¬ 
versitats  del  Estat  ab  sas  teorias,  sas  fórmu- 
las,  sos  arcaismes,  son  sectarisme  y  son 
esclavatge  adulador  e  hipòcrita  al  poder  que 
las  manté,  s’hi  aixeca,  en  els  pobles  que  vo¬ 
len  progressar,  que  volen  rompre  cadenas, 
que  volen  volar  pera  sanejarse  en  ambients 
més  purs,  en  amples  ambients  de  veritat 
y  d’anàlisis,  la  Universitat  Lliure. 

Es  prou  conegut  de  nostres  lectors  lo  que 
aquesta  es,  pera  que  m’entretingui  a  des- 
críurela,  cosa  que  per  altra  banda  no’m 
permet  l’espay  de  que  disposo.  Diré  d’ella 
sols  qu’es  la  vera  síntesis  de  la  fe  en  el  raho- 
nament.  Se  lluyta  dintre  d’ella  pel  pro¬ 
grés,  no  pera  fingirlo.  No  s’estudia  dintre 

(i)  Recordo  qu’en  una  de  las  classes  de  Dret  a  que 
he  assistit,  el  professor,  analisant  las  diversas  teorias 
qu’existeixen  sobre  la  remuneració  o  indemnisació  al 
processat  ignocent,  va  conduir  que  no  valia  la  pena  de 
averiguar  quina  era  la  millor,  perque  a  la  fi  la  verda- 
dera  justicia’s  farà  en  el  cel.  Jo  esperava  veure  al  dia 
següent  el  Claustre  de  Dret  declarat  inútil  y  disolt 
per  R.  O.  Però  no  va  ésser  aixís  ..  per  desgracia  y  pera 
ofensa  al  Diví  Jutjament. 


JOVENTUT 


146 

d’ella  una  teoria,  una  escola,  ni  una  secta, 
sinò  la  Ciència,  l’Art,  la  Religió.  Té  als  cer¬ 
vells,  no  per  safretjos  que  s’alimentan  d’una 
aixeta,  sinó  per  occeans  que  reben  ayguas 
de  molts  rius  y  rieras  y  reguerots. 

{Tenim  a  Catalunya  la  Universitat  Lliure'" 
No.  {Estèm  en  camí  de  tenirla?  Si.  {Triga¬ 
ré  m  a  tenirla?  Sí:  molt. 

Cal  avans  que  desapareguin  de  la  vida  tots 
els  vells,  els  corcats,  els  fanàtichs,  els  sec¬ 
taris  y  els  convensuts-atàvichs;  els  rancis, 
els  petrificats,  els  exclusivistas  y  els  intran¬ 
sigents.  Tot  això  trigarà  a  morir  perque  re¬ 
brota.  Aixís  trigarà  l’adveniment  de  l’hora 
en  que  la  Universitat  Lliure  aixequi  son  ca¬ 
sal  en  la  nostra  terra. 

Pera  fundar  la  Universitat  Lliure  calen  co- 
sas  que  mentres  existeixin  els  avans  dits  són 
impossibles  d’obtenir.  Calen  diners,  y  com 
que  aquella  fundació  no  són  uns  funerals,  ni 
una  benedicció,  ni  un  trisagi,  no  hi  hauria 
diners.  Cal  que  tots  aquells  senils  anti  indi- 
vidualistas,  siguin  menys  individuaiistas  y 
personalisin  menys.  Perque  ^qui  la  propo¬ 
sarà  la  fundació  que  no  desperti  en  tots  en¬ 
veja,  temor  de  donarli  importància  o  indife¬ 
rència?  Es  difícil  trobar  el  qui,  mentres  vis¬ 
qui —  diguemho  aixís — entre  nosaltres  tot 
aquest  pastitxo  d’hipòcritas  ambiciosos  que 
trevallan  no  per  una  idea,  sinó  pera  ferse 
un  nom. 

L’any  passat  vaig  donar  a  la  publicitat  la 
idea  del  Congrés  Català,  idea  d’un  amich 
meu  que  volgué  conservar  l’incògnit.  Del 
article  que’n  vaig  fer,  els  companys  n’edita¬ 
ren  una  fulla  solta,  la  quina  fou  profusament 
repartida.  En  ella’s  demanava  consell:  fEs 
bo  o  es  perjudicial  pera  Catalunya  predicar 
aquesta  idea?  hi  deya. 

Com  va  preveure  molt  bé  l’Oriol  Martí  en 
un  article  publicat  la  setmana  següent,  se 
feu  el  buyt  a  la  idea.  Ni  una  sola  resposta 
va  ésser  rebuda  dels  que  tenían  la  obligació 
de  respondre,  donchs  diuhen  que  ayman  a 
Catalunya,  ja  que  jo  podia  haver  comensar  la 
campanya  de  divulgació  y  fer  un  tort  a  nos¬ 
tra  causa. 

{Volèu  saber  quins  varen  respondré?  Va¬ 
ren  ésser  els  joves.  Alguna  que  altra  societat 
d’esperit  ample  que  m’honrà  oferintme  son 
setje  pera  predicarhi.  Ara  fa  poch,  els  estu¬ 
diants,  l’esplet  d’esperansas  que  puja;  llavo- 
ras,  alguns,  comptats  entusiastas  de  tot  lo  que 
sigui  moviment,  m’enviaren  cartas  oferint  sos 
serveys  y  son  valer  desde’ls  séus  pobles 
ahont  sense  fer  sacrificis — despreci  etern  als 
que  se  sacrifican! — somnian  y  lluytan  per  la 
causa.  {Què’ls  hi  havia  de  dir  a  tots?  «Jo  no 
vull  pas  exposarme  a  fer  un  tort  a  la  causa... 
La  indiferència  dels  patriotas  ha  acullit  la 
idea.  O  la  idea  es  dolenta,  o  ho  són  els  patrio¬ 
tas...  A  la  posterità. ..))  etc. 

Es  que,  en  veritat,  vivim  en  un  medi  ahont 


hi  suran  massa  petitesas  pera  poderhi  ne¬ 
dar  bé.  No  estém  pas  en  l’època  deis  grans 
actes,  sinó  en  l’època  de  sa  preparació. 

Aixís  sols  individualment  podèm  assolir  la 
fe  en  el  rahonament.  Colectivament,  sols  po¬ 
dèm  prepararel  terrer  pera  qu’ella  fructifiqui. 

La  Universitat  Lliure  avuy  dia  es  impossi¬ 
ble,  mes  sa  preparació  no  sols  es  ja  hora  de 
feria,  sinó  que  comensa  a  ésser  un  fet.  Ho  es 
el  primer  número  de  la  revista  mensual 
d’educació  nacional,  nomenada  Universitat 
Catalana.  El  Propòsit  ab  que  obre  sa  tasca 
ho  deixa  veure  clarament.  «Volèm — diuhen 
entre  altras  cosas — que  la  Universitat  Cata¬ 
lana  respongui  a  l’altesa  del  séu  nom.  Volèm 
que  sigui’l  ganfanó  alsat  als  quatre  vents, 
sota  quals  plechs  vinguin  a  agruparse  tots 
aquells  que  trevallan  pera  la  cimentació  y  edi¬ 
ficació  de  la  Universitat  Lliure  Catalana  Vo¬ 
lèm  que  sigui  una  llar  intensa  y  extensa  de 
calor  y  llum  pera’ls  conreadors  del  esperit 
català  en  las  diversas  bràncas  de  sa  cultura.» 

A  aquests  braus  emprenedors  «no’ls  es¬ 
panta  la  llibertat  y  varietat  d’opinions,  sem¬ 
pre  que  cada  una  sigui  sincera  y  respectuosa 
ab  las  demés.»  «Sobre  tot  en  empresas  de 
cultura  com  la  nostra — diuhen — las  creyèm 
no  sols  útils,  sinó  necessarias,  perque,  lo 
mateix  que  l’armonia  en  els  sons,  la  cul¬ 
tura  no  consisteix  en  la  supressió  dels  con¬ 
traris,  nomèninse  opinions,  gustos  0  interes¬ 
sos,  sinó  en  llur  combinació  dins  l’acort  per¬ 
fecte  d’un  principi  superior,  ideal,  que  a  tots 
abrassa  y  agermana.» 

Estèm,  donchs,  en  via  de  preparar.  Y  els 
que  comensan  a  voler  preparar  ja  deuhen 
haver  trobat  esculls  en  son  camí.  Ben  clar 
ho  donan  a  entendre  aquestas  paraulas  d’ells: 
«Aquestas  associacions  de  joves  (las  que  ofe¬ 
riren  llur  esfors,  donant  ab  això  un  bell 
exemple  de  solidaritat  patriòtica  que  imitar 
als  homes  fets)  respongueren  generosament  a 
la  crida...  etc.»  Ergo ,  els  homes  fets  han  fet 
el  buyt,  sa  eterna  arma.  Atacar  compromet; 
callar  es  nedar  y  guardar  la  roba.  Ja  sabèu, 
donchs,  els  joves,  quina  es  vostra  obligació. 
Aportar  vostre  esfors  moral  y  material  a  la 
nova  obra.  Estèm  en  via  de  preparar;  Pera 
construhir  cal  enrunar  avans.  La  guerra  entre 
joves  y  vells  es  declarada  ja  la  temps.  Hora 
es  ja  deque’s  trenquin  las  hostilitats.  Formém 
la  pinya  de  la  jovenesa,  y  al  crit  de  Via 
fora  Is  corcats!  escometèm  de  ferm  contra  las 
arnas,  enderroquèm  idols,  conculquèm  pe¬ 
destals,  desemmascarèm  devant  del  sigle  las 
momias  disfressadas  y  ajuntèm  tots  els  nos¬ 
tres  esforsos  per’ahar  trillant  el  cami  que  a 
nosaltres  ens  ha  de  conduhir  al  ideal,  y  a 
nostra  estimada  patria  al  estat  de  cultura  y 
germanor  de  que  es  ben  digna. 

La  fe  en  la  convicció  de  la  necessitat  d’eli¬ 
minar  lo  nociu,  ens  portarà  a  la  fe  del  raho¬ 
nament,  pare  de  conviccions  més  elevadas. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


JOVENTUT 


147 


PER  ULL  DE  GARBELL 

Diu  un  telegrama: 

cDespués  de  la  sentencia  arbitral,  elpresidente  Mou- 
raview  ha  dicho  que,  si  bien  se  inauguro  pacíficamente 
el  sistema  de  arbitraje,  hoy  nos  hallamos  en  medio  de 
siniestros  rumores  de  guerra  y  que,  aunque  se  aspire  al 
bien,  no  se  està  libre,  por  desgracia,  de  un  ataque  posi- 
ble  é  inesperado. 

Ha  anadido  que  estamos  obligados  à  aceptar  la  gue¬ 
rra  de  legítima  defensa  en  nombre  del  honor  y  de  la 
libertad.  Ha  terminado  diciendo  que  después  de  la  lu- 
cha  actual  se  harà  de  nuevo  la  luz,  y  el  arbitraje  de 
La  Haya  seguirà  siendo  muralla  de  la  justícia  y  de  la 
razón  y  prenda  y  esperanza  para  el  porvenir.» 

Aquestas  darreras  paraulas  eslàn  tan  ple- 
nas  de  melancòlica  resignació  y  de  serena 
esperansa,  que  un  no  pot  menys  que  mirarse 
ab  una  sincera  simpatia  la  figura  augusta  e 
impassible  del  president  Mouraview  ;  ab 
aquella  senzilla  simpatia  que  inspira  sempre 
als  homes  honrats  el  petit  nombre  d’escullits 
que’ls  burletas  y  escèptichs  coneixen  ab  el 
nom  despreciatiu  d’ànimas  de  canti  0  bena¬ 
venturats. 

eVolveràn  las  oscuras  golondrinas. .  ))  Y, 
tot  esperantlas,  els  ilustres  membres  del  tri¬ 
bunal  d’arbitratge  de  La  Haya  permaneixen 
tranquils  e  impertorbables,  aguantant  la  bo- 
fetada  que’ls  russos  y  els  japonesos  ab  la 
guerra,  y  las  grans  y  petitas  potencias  ab  sos 
preparatius  bèlichs,  sentan  sobre  sas  galtas 
beatíficas;  y  el  séu  temperament  pacífich  y 
conciliador  els  transporta  a  regions  supe¬ 
riors,  desde  las  que  miran  indulgentment  las 
entremaliaduras  dels  homes  que  volen  ma- 
tarse. 

Jo  admiro,  donchs,  respectuosament  al 
president  dignissim  y  a  sos  confrares,  no 
sense  planyem  de  qu’en  un  moment  d’exci¬ 
tació  l’ilustre  Mouraview  no  hagi  sabut  do- 
minarse,  demostrant  que  —  contra  lo  que 
afirman  els  malvolents  —  a  pesar  de  tot,  la, 
sang  que  circula  per  sas  venas  no  es  pas 
sang  d’horxata. 

(( Estamos  obligados  à  aceptar  la  guerra  de 
legítima  defensa  en  nombre  del  honor  y  de  la 
libertad.))  Segurament  aquestas  paraulas  fo¬ 
ren  un  lapsus  fill  del  calor  de  la  improvisació, 
y  a  horas  d’ara  ja’l  president  dèu  empenedir- 
sen,  puig  de  lo  contrari,  demostraria  tenir 
un  ardor  bèlich  molt  poch  en  armonía  ab  els 
pacífichs  fins  de  la  institució  a  qui  aytals  pa¬ 
raulas  anavan  dirigidas. 

Y  el  primer  mal  intencionat  que  volgués 


posaria  en  ridícul,  podria  ter  observar  al  pre¬ 
sident  Mouraview  que  las  grans  potencias  al 
prescindir  sistemàticament  dels  bons  oficis 
del  flamant  tribunal  sempreque  la  importàn¬ 
cia  dels  séus  fins  0  interessos  ho  reclama, 
deixantli  solsament  solventarlas  petitas  dife- 
rencias  sens  interè®,  el  posa,  com  posa  als 
séus  companys,  en  una  situació  bon  xich  de¬ 
licada,  situació  de  la  qual  sols  podrían  sor- 
tirne  ayrosament  y  ab  dignitat  formulant  una 
petita  protesta  que,  si  fos  redactada  en  ter¬ 
mes  tan  serens  y  comedidos  com  no  pot 
menys  d’esperarse  de  personas  pacificas  y 
ben  inlencionadas,  produhiria  en  el  món  ci- 
vilisat  un  efecte  maravellós.  El  president 
Mouraview  y  els  séus  companys,  per  exem¬ 
ple,  podrían  dir  a  las  grans  potencias,  y  fins 
a  las  petitas:  «Puig  qu'en  realitat  sols  ens 
feu  servir  de  figuras  decorativas,  els  meus 
companys  y  jo  creyém  que  ha  arribat  el  cas 
de  dirvos  ab  el  major  respecte:  Ahí  queda 
eso . » 

Y  el  president  Mouraview  y  els  séus  com¬ 
panys  d’arbitratge,  sense  perdre  res  de  sa 
fama  d’homes  pacifichs  y  entenimentats, 
guanyarian  quelcom  no  menys  honorífich: 
la  serietat  y  la  dignitat,  que  no  perjudican 
may  als  homes,  especialment  als  que  accep- 
tan  càrrechs  tan  delicats  com  els  que  desem- 
penyan  els  honorables  membres  del  Tribu¬ 
nal  d’Arbitratge  de  La  Haya. 

Sembla  qu’en  el  projecte  d’Administració 
local  que  s’està  discutint  al  Congrés,  la  qües¬ 
tió  del  ball  públich  y  privat  queda  en  inter- 
dicte,  y  la  fadrinalla  qu’espera  ab  neguit 
l’hora  de  las  balladas,  tant  al  pla  com  a  la 
montanya,  tindrà  d’avuy  endevant  un  nou 
motiu  de  preocupació:  «ïEs  misser  l’alcalde, 
que  segons  la  nova  lley  pot  concedir  0  negar 
el  permis?  ^Estarà  0  no  per  orgas  el  diu¬ 
menge  vinent?...»  Cal  confessar  qu’en  Mau- 
ra,  al  conferir  tan  monstruós  despotisme  als 
petits  cacichs  del  reyalme,’s  mostra  bon  xich 
crudel  ab  els  més  inofensius  espanyols:  cru- 
deltat  qu’en  un  estadista  de  la  seva  talla  no 
deixarà  de  fer  barrinar  als  nostres  polítichs 
maliciosos  que  sens  dubte  veuràn  en  la  a  pri¬ 
mera  vista  ignocenta  disposició  una  trascen- 
dencia  ben  digna  d’estudi  y  meditació. 

Perque,  evidentment,  l'home’n  dèu  portar 
una  de  cap.  Per  la  meva  part,  confesso  que 


148  joventut 


l’assumpto  no  ha  deixat  de  preocuparme,  y, 
després  de  madura  reflexió,  sols  dugas  ex¬ 
plicacions  satisfactorias  se  m’ocorren  res¬ 
pecte  a  las  intencions  o  mòvils  qu’han  guiat 
a  nostre  gran  home  d’Estat. 

Es  la  primera  un  esperit  d’ampla  morali- 
sació,  aquell  esperit  tan  ben  condensat  en 
l’incomparable  pareado: 

ijóvenes  que  vais  bailando, 
al  infierno  vais  saltando! 

Y  es  la  segona  qu’en  Maura,  qu’estima  de 
cor  a  tots  els  séus  súbdits — vull  dir  als  súb¬ 
dits  de  S.  M. — ab  una  solicitut  qu’enterneix, 
s’haurà  fet  en  sas  horas  d’insomni  la  següent 
reflexió  que  no  deixa  de  tenir  el  séu  pes: 
«(No’ls  faig  ballar  jo  als  pobres  espanyols  a 
tota  hora  del  dia  y  de  la  nit,  si  els  plau  per 
forsa?  (Per  què,  donchs,  més  balls  sense’l 
meu  permís?  Prou,  prou,  fills  meus!  Si  vos 
escoltés,  acabariau  ballant  el  ball  de  Sant 
Victor!» 

Heusaquí  còm  va  neixe  la  lluminosa  inspi¬ 
ració. 

El  projecte  de  lley  relatiu  al  servey  mi¬ 
litar  obligatori  ja  ha  passat  pel  Congrés. 
Falta  sols  que  passi  pel  Senat,  y  d’abdós 
cossos  llegislatius  n’haurà  sortit  la  entroni- 
sació  del  militarisme,  aqueixa  negació  de  las 
modernas  civilisacions,  de  la  que  no’s  saben 
lliurar  tants  y  tants  grans  Estats.  D’aquests, 
no  sabentne  pendre  lo  bo,  ne  prenèm  lo  do¬ 
lent.  Es  natural.  L’era  de  las  injusticias  tira 
per  llarch;  la  onada  del  militarisme  creix 
arreu.  Mentres  l’Estat  sia  l’ex  de  las  moder¬ 
nas  civilisacions,  aquestas,  fonamentadas  en 
la  torsa,  no  seràn  més  que  una  mentida  y  un 
escarni. 


BOHÈMIA 

Pel  d  sert  estèril  de  la  indiferència 
va  la  caravana. 

Es  trista  la  via;  no  hi  ha  ombra  qu’ampari 
y  fins  l’ayre  hi  manca 
Angunia’l  silenci, 
la  calma  aclapara, 

prò’l  jovent  alegre,  que  riu  y  que  crida, 
ni  pateix  ni’s  cansa.. 

Allà  van  els  joves, 

els  pobres  bohemis  que  riuhen  y  cantan. 

Ells  fan  mil  projectes  que  may  se  realisan, 
la  vida  ofereixen  per  una  mirada 
y  llensan  al  ayre  cansons  dolsas,  plenas 
d’amor  y  anyoransa. 

Són  ells,  són  els  joves, 
els  pobres  bohemis  somniadors  que  cantan... 


El  republicanisme  unitari,  moviment  cesa- 
rista  com  el  que  més,  d’acort  ab  el  fals  lli¬ 
beral  i sme  d’en  Canalejas,  ha  sigut  el  que, 
ab  un  migrat  esperit  d’igualtat  y  de  justícia, 
ens  ha  dut  la  funesta  plaga.  Las  remadas  de 
xays  qüe  forman  el  poble  espanyol  no  pro- 
testaràn  de  la  nova  lley  embrutidora:  l’aplau- 
diràn  entusiasmats  y  diràn  be!  be!  com  a 
xays  que  són.  Sols  una  part  del  poble  català, 
la  que  ha  servat  l’esperit  lliure  de  la  terra,  pro¬ 
testarà  ab  indignació  en  el  fons  de  son  cor. 

«Catalunya  Federal»  ha  sigut  ara  la  pri¬ 
mera  entitat  autonomista  que  ha  fet  sentir  sa 
veu  contra’l  militarisme,  en  la  serie  de  con- 
ferencias  que  tots  els  dissaptes  ve  donant. 
Sembla,  ademés,  que  s’està  organisant  un 
gran  meeting. 

Sols  nosaltres,  els  autonomistas,  els  reac¬ 
cionaris,  protestarèm.  Els  altres,  els  revolu¬ 
cionaris,  els  lliberals,  els  demòcratas  y  pro¬ 
gressius,  cantaràn  victorià.  Es  cert  que’ls 
conceptes  de  servey  obligatori  y  llibertat  se 
donan  bofetadas:  però,  en  cambi,  el  primer 
s’avé  maravellosament  ab  el  d’igualtat,  y  els 
nostres  republicans,  posats  en  el  cas  de  de- 
cidirse  entre  la  llibertat  y  la  igualtat,  se  de- 
cantan  cap  aquesta.  El  dia  que,  gracias  al 
regim  uniformista,  siguèm  tots  ben  iguals, 
podrèm  comensar  a  pensar  de  quina  manera 
ho  hem  de  fer  pera  ésser  lliures.  Mentres 
tant,  aquesta  petita  molèstia  del  servey  mili¬ 
tar  obligatori  quedarà  compensada  per  aque¬ 
lla  íntima  satisfacció  qu’experimentarèm  al 
saber  que  tots  servirèm  per  un  igual.  Es  una 
gran  veritat  democràtica  allò  de  Mal  de  mu- 
chos ,  consuelo  de...  d’imbècils,  diria  jo. 

Emili  Tintorer 


La  marxa  es  penosa, 
alguns  ja  desmayan, 

mes,  com  tots  els  altres  corren  y  s’allunyan, 
no  hi  ha  qui’ls  ajudi  a  seguir  la  tasca. 
Deixeulos,  deixeulos  que  riguin  y  cridin, 
que  donguin  sa  vida  per  una  mirada, 
que  ab  petons  somnihin  que  may  han  de  rebre, 
que  cansons  entonin  d’amor  y  anyoransa... 
Deixeulos,  deixeulos;  ja  veurèu  quan  tornin 
de  la  gran  batalla, 

ja  veurèu  còm  venen  ab  els  rostres  palits 
y  còm  els  fronts  bai'xan; 
ja  veurèu  llavoras  còm  aquests  bohemis 
ni  efi  amors  somnían,  ni  riuhen,  ni  cantan... 

Pel  desert  estèril  de  la  indiferència 
va  la  caravana... 


Santiago  A.  Narro 


JOVENTUT 


149 


L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

(  Continuació  ) 

Roda’l  món 
y  torna  al  Born, 

El  sagell  de  la  Societat  del  Born  figurava 
un  politxinel-la  aixancarrat  sobre  un  globo 
aerostàtich;  una  cinta  rodejava’l  globo,  me- 
nos  per  dalt,  ahont  el  ninot  l’agafava  ab  els 
brassos  estirats;  ademés  del  nom  de  la  socie 
tat  y  el  de  son  president  y  fundador,  hi  havia 
son  lema,  qu’era:  Filantropia  y  Diversió. 
L’esperit  de  beneficencia  era  la  nota  més 
simpàtica  del  Carnaval  barceloní:  s  captava 
pels  pobres  en  quasi  totas  las  comitivas,  fun¬ 
cions  y  cavalcadas,  y  el  públich  responia  de 
bon  grat  a  la  capta. 

En  el  Bando  del  any  60  se  prevé  als  ciuta¬ 
dans  que’s  captarà  pera’ls  ferits  de  la  guerra 
del  Marroch.  D’aquest  any  ne  tenim  tols  els 
datos  necessaris  pera  fernos  càrrech  del  brill 
y  ostentació  de  las  festas,  gracias  à  la  obreta 
que  publicaren  en  J.  A.  Clavé  y  en  J.  M.  Tor¬ 
res  (1),  dedicada  al  meu  avi  ab  el  següent 
sonet: 

Al  rústich  so  del  corn,  jo  avuy  os  cant, 
mon  bon  amicb,  SebastiA  Junyent, 
d 'egregia  Junta  digne  president, 
plaga  entre’ls  plagas,  gat  del  botavant. 

Vos  sóu  lo  cap  que  disposàu  constant 
del  rey  dels  boigs  lo  bell  recibiment: 
vos  sóu  la  veu  que  crida  al  brau  jovent 
entorn  lo  llit  del  hèroe  agonitzant. 

Vos  sóu  qui,  de  cors  nobles  recullinl, 

Calmàu  miserias,  d’aquest  sigle  afront, 
frescos  pàmpols  y  llors  ufà  cenyint: 

Vos  sóu  qui  promovèu  lo  contrapunt 
que  als  pobres  obra  més  serè  horitzont  .. 
y  per’sò  os  dedicàm  lo  llibre  adjunt. 

Clavé 

Se  rebé  un  telègrama  de  Moscou,  fetxa 
i.er  de  janer;  després  un  de  Venecià  del  3  de 
febrer,  y  un  de  Marsella  del  8,  anunciant 
que’l  dia  12  arribaria  en  Carnestoltas  II, 
Conde  de  Camamilla.  Aquell  dia  ls  vols  deia 
estació  del  Est  estigueren  atapahits  de  gran 
gentada;  s’hi  aplegaren  de  vint  a  trenta  mil 
personas,  moltíssimas  d’ellas  disfressadas  y 
fent  un  soroll  de  trenta  mil  dimonis.  A  las 
tres  arribava’l  tren.  Ademés  de  la  Diputació , 
Ajuntament ,  Audiència ,  Claustre  Universa- 
tari ,  etc.,  etc.,  que’l  reberen  com  l’any  passat 
y  formaren  en  la  comitiva,  hi  hem  d’afegir: 
Una  guarda  de  zuavos  que  feya  escolta  als 
gegants  piagesos;  una  secció  de  cavalleria 
àrabe;  un’altra  parella  de  gegants  grassons 
y  un  en  trajo  marroquí;  nanos  de  tota  for¬ 
ma,  y  els  cavallets  de  cartró  que  cargoleja- 
van  muntats  per  marroquins  diminuts.  Tot 
això  al  so  de  nombrosa  banda  de  timbals  y 


(1)  El  Carnaval  de  Barcelona  en  1860. 


orquesta  d’exòtichs  instruments.  Una  pin¬ 
toresca  patuleya  de  tercis  catalans,  ab  són 
comandant,  enarborant  barradas  banderas: 

No  falta  en  ninguna  parte, 

entre  fiestas  catalanas, 

las  barras  y  su  estandarte  (1). 

Un  penó  ab  un  ninot  y  un  lletrero:  Ultimo 
habitante  de  Tetuàn;  una  comparsa  de  negri- 
tos  americans,  ballant  y  cantant  un  tango 
dedicat  a  Muley-Abbas.  A  algunas  comparsas 
del  altre  any  s’hi  afegían  la  dels  arrenca - 
caixalis;  no  hi  podia  fallar  un  mirinyach  co¬ 
lossal;  hi  havia  una  mena  de  guarda  negra 
portant  en  triomf  un  ninot  vestit  de  moro, 
seguida  d’un  esquadró  de  cavalleria  marro¬ 
quina  ab  bacallans  per  espasas,  custodiant 
dos  carros  plens  d’odaliscas;  pagesos  del 
Camp  de  Tarragona  portant  a  la  gropa  dels 
matxos  que  muntavan,  a  saspromesas  o  mu¬ 
llers;  una  comparsa  de  descamisats  dalt  de 
pollins;  en  un  dels  carros  hi  anavan  barre¬ 
jats  arquitectes,  enginyers,  pèrits  agrònoms, 
aparelladors  y  sobrestants,  ab  banderetas  y 
altres  instruments,  ocupats  en  1  ’ensanche  de 
Barcelona  ;  carretelas  ab  comissions  del 
Tealro  de  Oriente  y  de  la  societat  La  Joya 
Barcelonesa;  pallassos,  pierrots  a  cavall;  ca¬ 
vallers  Lluis  XIV  y  Lluís  XV  y  del  temps  de 
Carles  III;  esquadró  de  soldats  a  la  fedenca; 
guardas  inglesa  y  americana;  jockeys,  trabu- 
cayres,  etc.,  etc.  Una  carretela  en  la  que  hi 
anavan  quatre  personatges,  dos  d’ells  ab 
cap  de  lleó  platejat,  y  els  altres  dos  ab  una 
torra  daurada  en  lloch  de  testa,  simbolisant 
l’escut  de  Castella:  els  cavalls  que  la  tiravan 
eran  muntats  per  escuders  ab  l’escut  de  Bar¬ 
celona  al  pit  y  el  de  Catalunya  a  la  espatlla; 
venia’l  séquit  oficial ,  intercalat  d’orfeons  y 
pagesos;  seguia  esplèndida  la  carrossa  que 
duya  al  hèroe  de  la  gresca,  si  fa  no  fa  igual 
que  l’any  passat;  un  piquet  de  zuavos  li  feya 
d’escolta,  seguint  una  immensa  cavalcada  de 
pierrots  sortits  del  Circo  Real  de  Cinicelli  y 
Price ,  quals  clowns  anavan  en  un  cotxet 
tirat  per  sis  poneys.  Tancava  la  marxa  un 
òmnibus  que  duya  l'equipatge  y  el  servey 
de  S.  M.  Carnavalesca. 

Pel  curs  se  repartian  himnes  dedicats  a  la 
plausible  entrada  del  senyor  don  Carnestol¬ 
tas,  y  programas  posats  en  vers  per  la  dis¬ 
tingida  poetisa  Madama  Bufa  vents,  dels  que 
transcrivim  lo  següent: 

Per’adornar  més  la  plassa, 
totas  las  revenedoras, 
han  convingut  en  posarse 
los  mirinyachs  fets  d’estoras. 


Y  las  mossas  pescateras 
portaràn  ab  molta  manya 
los  mirinyachs  fets  de  xarxa 
ab  quatre  cèrcols  de  canya. 

(i)  Entrada  triunfante  y  entierro  del  Nuevo  Carna¬ 
val  (auca  de  redolins). 


JOVENTUT 


150 


Si  volèu  confits  y  anís 
a  las  noyas  regalar, 
per  favor  vos  encomano 
molta  prudència  en  tirar. 

No  tirèu  ous  de  farina, 
no  són  bromas  de  senyor, 
divertiuvos  d’altre  modo 
que  vos  fassia  més  honor. 

No  cregàu  venecians, 
romans  o  vilanovins: 
lo  verdader  Carnestoltas 
sols  vol  als  barcelonins. 

Al  mateix  temps  se  publicava  una  Amnistia 
que  comensava  aixis: 

Jo  só  fill  d’aquell  gran  Rey, 
molt  gran  y  molt  poderós, 
que  l’any  passat  va  apareixe 
escampant  lo  bon  humor. 

Mon  llinatge  es  tan  antich 
qu'entre  nats  no  té  recort: 
a  Roma  me  van  criar, 

Venecià  me  donà  sòrt, 
y  contra  las  costums  serias 
só  aclamat  reformador. 

Perdona  als  notaris,  advocats,  metges,  lle- 
vadoras,  procuradors,  empleats,  regidors, 
diputats,  adroguers,  herbolaris,  periodistas, 
bugaderas,  etc.,  etc.,  etc.  Exclou  de  l’amnis¬ 
tia  als  sofisticadors  d’aliments,  als  que  roban 
del  pes  ,  a  xarlatanis ,  curanders,  bruixas, 
magnetisadors,  didas  y  didots,  y  acaba  di- 
hent; 

De  l’actual  quinta  eximeixo 
vells,  trencats,  coixos  y  torts, 
als  que  fan  set  pams  y  quart, 
als  qui  sobra  o  falta  un  tros. 

Tampoch  no  vull  més  sorteig 
mentres  tingui  el  ceptre  jo; 
tànquinse  los  tribunals, 
fóra  las  contribucions, 
cessi  la  Universitat 
d’atolondrar  vostres  noys  1 
ab  tant  grech,  francès,  llatí, 
que’ls  posa  un  cap  ple  de  trons. 

El  dilluns  assistí  en  Carnestoltas  a  la  fun¬ 
ció  de  benefïcencia  que’s  celebrava  al  Liceu, 
ahont  se  cantà  Saffo ,  acompanyat  de  la  mú¬ 
sica  escocesa  que  aquest  any  figurava  en 
totas  las  festas. 

El  dimars  se  dirigí  al  Circo  de  cavalls  de 
Cinicelli  y  Price ,  ab  una  escolta  d’honor  de 
voluntaris  catalans  qu’espontaniament  s’ofe- 
riren. 

Dimecres  al  Circo  Barcelonès ,  0  Teatro  Ris- 
tori  com  altres  li  deyan,  ahont,  després  que 
la  secció  coreogràfica  havia  ballat  tangos  de 
negritos  y  Taranlella ,  el  senor  alcalde  del 
Ajuntament  de  fóra,  (1)  desde’l  palco,  de¬ 
manà  per  ballar,  y  trasiadantse  al  escenari, 
V Ajuntament  en  pes  ballà’l  Ball  rodó  y  el 
Contrapàs.  El  producte  de  la  funció  era  des¬ 
tinat  als  ferits  de  la  guerra  d’Africa. 


(1)  Que’l  feya’l  Gravat ,  l’home  més  xistós  del 
barri. 


El  dijous  gras  sorti  ab  nodrida  comitiva  a 
captar  pels  pobres;  per’arribar  als  balcons  se 
servían  d’unas  llargas  perxas  de  qual  extrèm 
penjava  un  cèrcol  qu’obria  la  boca  d’una 
llarga  bossa,  per  la  que  baixavan  las  mone- 
das  fins  a  las  mans  del  captayre.  Cridà 
, l’atenció,  aquell  dia,  el  gran  carromato  del 
Circo  Real ,  compost  d’una  gran  panera  pera 
rebre  donatius,  y  al  séu  voltant,  convenient¬ 
ment  agrupats,  alguns  nens  de  la  Casa  de 
Caritat.  Tancava  la  marxa  la  carretelà  del 
personatge ,  seguida  de  la  música  escocesa. 
Al  vespre  d’aquell  dia  assisti,  portat  en  ca¬ 
dira  de  mans,  a  la  funció  que  a  benefici  dels 
voluntaris  catalans  se  dava  en  el  Teatro  de 
Oriente ,  a  la  plassa  de  Sant  Agusti  vell. 

El  divendres  tornà  al  Circo  Barcelonès. 

El  dissapte  a  las  sis  y  mitja’s  disparà’l 
castell  de  fochs  que  a  causa  del  mal  temps 
no  s’havia  pogut  fer  el  dia  de  l’arribada,  y 
acabat  se  presentà  tota  la  compayia  del  Circo 
Real  formant  brillant  cavalcada  per’acompa- 
nyarlo  de  nou  a  la  funció,  qual  producte’s 
destinava  a  las  casas  de  beneficencia;  essent 
rebut  a  sa  arribada  ab  salvas,  himnes  y  fochs 
de  bengala. 

No’s  podia  queixar,  aquest  any,  el  Rey  de 
la  Saragata:  fochs,  espectacles,  serenatas  de 
més  de  cent  timbals,  cavalcadas,  etc.,  etc. 
Jamay  las  festas  podian  assolir  més  es¬ 
plendor. 

Per  aquest  temps  havían  ja  finit  a  Barce- 
lona’ls  cèlebres  balls  de  la  Patacada  que’s 
celebravan  en  uns  magatzems  del  carrer  de 
las  Tapias,  ahont  hí  acudian  ab  predilecció 
las  raspas  y  ahont  se  ballava  el  Ball  rodó  y  la 
Bolangera.  En  va  s’intentà  ferlos  reviure  en 
els  pòrtichs  del  mercat  de  Santa  Caterina  y 
en  els  salons  de  San  Cayetano  y  de  las 
Sitjas. 

Tampoch  se  feyan  els  que  la  Casa  de  Ca¬ 
ritat  organisava  a  benefici  dels  pobres  en  la 
sala  de  Llotja  y  als  que  assistia  la  classe  aco¬ 
modada r,  continuació  dels  que  desde  l’any 
1803  s’havian  celebrat  en  un  espayós  local 
de  darrera  la  iglesia  de  Santa  Mònica,  qu’ha- 
via  arribat  a  contenir  déu  mil  personas.  rtls 
brillantissims  del  Gran  Teatro  del  Liceo  y  del 
Teatro  Principal  els  havían  desbancat,  atra- 
yent  ab  sa  magnificència  a  la  joventut  ay- 
mant  del  esbronch  y  la  ballaruga. 

Tampoch  se  feyan  per  aquest  temps  els 
balls  de  Pinyata  del  primer  diumenge  de 
Quaresma,  ni  els  balls  de  màscaras  del  dia 
de  Sant  Joseph. 

Però  durant  el  janer  y  febrer  d’aquell  any 
se  ballà  de  valent,  donantse  112  balls  de 
màscaras  entre’l  Circo  Barcelonès ,  Olimpo , 
Joya  Barcelonesa ,  Gran  Teatro  del  Liceo , 
Ateneo ,  Artesano  Barcelonès ,  Brillante  Bar¬ 
celonesa :,  Fraternidad ,  Pireo,  Amistad,  Triun- 
fo ,  Teatro  Principal ,  Francesa  de  Benejicen- 
cia.  Casino  del  Centro ,  Salón  del  Norte , 
Campos  Elíseos  y  Circo  de  Madrid. 


JOVENTUT 


El  més  brillant  y  animat  fou  el  ques 
donà  al  Liceu  el  dia  primer  de  febrer,  en  el 
que  resultà,  a  benefici  dels  ferits  de  la  gue¬ 
rra,  la  cantitat  neta  de  8,864  pesetas,  que  fo¬ 
ren  entregadas  al  capità  general. 

Sebastià  Junyent 
(  Seguirà.) 


NOVAS 

El  diumenge  passat,  dia  28,  baix  els  aus¬ 
picis  de  l’«Associació  Catalanista»  d’Arenys 
de  Mar,  se  celebrà  una  festa  patriòtica  en  el 
Teatre  Principal  d’aquella  vila,  en  la  que 
alternaren  las  cansons  populars  cantadas  per 
alumnes  del  Colegi  de  Sant  Jordi  dirigits  per 
son  mestre  senyor  Flos  y  Calcat, ab  lalectura 
de  poesias  y  ab  els  patriòtichs  discursos  dels 
senyors  Majó,  d’Arenys;  nostre  company 
Martínez  y  Serinà,  en  representació  de  Jo¬ 
ventut;  Tona,  de  «Catalunya  Federal»,  y 
Gubern,  que  presidi  l’acte  en  representació 
de  la  Unió  Catalanista.  Tots  foren  molt 
aplaudits. 

El  mateix  dia,  à  las  nou  del  vespre,  tingué 
lloch  la  vetllada  que  tenia  anunciada’l  «Cen¬ 
tre  Escolar  Catalanista»,  en  la  quina  la  part 
artistica  anà  a  càrrech  de  la  senyoreta 
Pomar,  la  part  científica  a  càrrech  del  senyor 
Campllonch,  qui'  llegí  un  discurs  sobre’l 
Radium ,  la  literaria  a  càrrech  de  la  senyoreta 
Maria  G.  Bassa,  en  Joseph  Franquesa  y 
Gomis  y  en  Joseph  M.a  Roca,  de  quins  au¬ 
tors  se  llegiren  hermosas  poesias,  y  d'en 
Ramón  Surinach,qui  llegi  un  bonich  trevall 
inèdit.  La  part  patriòtica  fou  encomanada 
al  erudit  conseller  del  Centre  en  Joseph 
Poch,  qui  llegi  un  magistral  y  vibrant  discurs 
sobre  l’«Estudi  de  la  Historia»,  que  consti- 
tuhi  la  nota  més  catalana  de  la  festa  y  que 
fou  interromput  varias  vegadas  pels  xardoro- 
sos  aplausos  de  la  concorrencia,  aplausos 
que’s  repetiren  al  terminar.  Tancà  l’acte’l  se¬ 
nyor  Marti  y  Julià,  que  presidia  en  nom  de 
la  Unió  Catalanista ,  pronunciant  un  encertat 
parlament  en  el  que  glosà’ls  conceptes  eme¬ 
sos  pels  anteriors  oradors. 

La  societat  democràtica  catalana  «L’Eura» 
ens  invità  a  la  vetllada  literaria  y  musical 
que  celebrà  diumenge,  en  la  qual  hi  pren¬ 
gueren  part  el  president  senyor  Oliveras,  que 
pronuncià  un  agradós  discurs,  els  senyors 
Munné,  Barbany,  Bataller,  Quintana,  Cer¬ 
velló,  Clota,  Masó  y  Subirachs,  els  noys  Pe¬ 
relló  y  molts  més  de  las  escolas  que  a  son 
càrrech  té  dita  societat;  mereixent,  tant  en  la 
lectura  de  trevalls  literaris  com  en  la  part  de 
música  y  cant,  molts  aplausos.  També  hi 
prengué  part  el  septimino  de  guitarras  y  ban- 


151 

durrias  «La  Lira»,  que  contribuhi  al  millor 
lluhiment  de  la  festa. 

Deya  días  enrera  La  Renaixensa: 

«Convocadas  per  la  «Lliga  de  Catalunya»,  s’han  re¬ 
unit  las  entitats  de  Barcelona  y’l  seu  pla  adheridas  à 
la  Unió  Catalanista  en  virtut  d’un  ofici  d’aquesta  última 
pera’l  designament  de  delegats  pera  la  pròxima  Assam- 
blea,  haventse  acordat,  per  unanimitat,  oficiar  a  la 
Junta  Péïmanent  demanantli  lo  tema  que  ha  de  posarse 
a  discussió,  a  fí  de  poder  nombrar  ab  més  coneixement 
de  causa  sos  delegats,  aixís  com  lo  lloch  ahont  ha  de 
celebrarse  dita  Assamblea.» 

Aquest  paragraf  qu’en  altra  ocasió’ns  ha¬ 
guera  sorprès,  avuy  el  comprenèm,  donchs 
per  desgracia  revela  uns  procediments  que 
no  escauheu  a  aquells  catalanistas  que  tant 
proclaman  lo  que  no  creuhen,  això  es,  que  no 
volen  trevallar  a  l’ombra.  No  fem  comentaris, 
donchs  creyèm  que  la  Junta  Permanent  de 
la  Unió  sabrà  posar  a  ratlla  a  aytals  reye- 
zuelos.  Sols  farèm  remarcar  qu’en  el  mateix 
número  fa  saber  La  Renaixensa  que  pera 
servir  millor  a  sos,  lectors  suprimirà  la 
edició  de  la  nit,  y  que’l  president  de  la 
«Lliga  de  Catalunya»  y  el  secretari  del  con¬ 
sell  d’administració  d’aquell  periòdich  són 
una  sola  persona  que’s  diu  don  Frederich 
d’Uyà.  Es  de  témer  que  s’intenta  imprimir  al 
Catalanisme  una  direcció  quins  resultats  se- 
rian  semblants  als  que  ha  tocat  La  Renai¬ 
xensa:  £no  es  veritat,  senyors  ^ccionistas? 

No  sabèm  si  es  d’aquesta  mateixa  opinió 
el  senyor  don  Joan  Permanyer,  però  no  li 
preguntèm  per  ara,  perque  a  nosaltres  lo 
que’ns  interessa  es  coneixe’l  parer  de  la  Junta 
Permanent. 

Llegim  en  la  prempsa  d’aquests  dias  que’ls 
republicans  tremendos  se’n  van  a  Amèrica  a 
fer  un  bolo:  lo  qual  vol  dir  que  hi  ha  algú 
que  té  interès  en  allunyarlos  de  Barcelona  y 
de  València  per  una  temporada,  y  qu’ells, 
els  revolucionarios  terribles ,  s’han  prestat  a 
fer  el  joch  dels  interessats,  sols  sia  per  allò 
de  que  qui  paga  mana.  Encara  qu’en  el  cas 
actual  pensém  que  seràn  dos  els  que  paga- 
ràn:  els  vius  d 'aquí,  y  els  tontos  del  comitè 
republicà  de  Buenos  Aires. 

Pera  més  detalls  d’aquest  viatge,  atrassém 
al  lector  a  La  Publicidad ,  que  ja  l’ha  fet  pú- 
blich  donant  lloch  a  que  un  diari  catalanista 
el  comentés  en  un  article  titulat  Ara  sí  que 
vindrà'l  rey. 

En  Montero  Ríos,  el  firmant  del  Pau  de 
París ,  ha  donat  dugas  conferencias  a  Madrid 
sobre’l  mateix  Pau. 

Y  ha  dit  qu’ell,  (no  en  Pau  sinó  en  Mon¬ 
tero),  en  temps  oportú,  ja  ho  proposava  que’s 
dongués  l’autononomía  a  las  Antillas  (1), 
perque  si  Espanya  las  hi  havia  fet  de  mare, 
educantlas  (?)  durant  la  infantesa,  lo  natural 


r52 


JOVENTUT 


y  just  era  que  las  deixés  .emancipar  un  cop 
assolida  la  major  edat. 

En  virtut  d’aquestas  declaracions,  dema¬ 
nem  a  tots  els  autonomistas  catalans  que’s 
fassin  monteristas.  ((-Per  què?»  se’ns  pregun- 
tarà.  Molt  senzill.  Catalunya  té  sa  major 
edat  ben  complerta,  en  xYlontero  Ríos,  quefe 
nominal  dels  lliberals  dinàstichs,  aspira  al 
poder...  Donchs  quan  l’obtingui,  l’autonomia 
de  Catalunya  serà  un  fet. 

Però  ara'ns  recordèm  de  qu’en  Canalejas, 
aliat  d’en  Montero,  va  dir  no  fa  gayre  qu’ell 
també  es  autonomista,  però  que  l’autonomia 
que  volèm  no’ns  la  poden  donar,  per  ganas 
que’n  tinguin. 

En  conseqüència,  votemlos  no  com  auto¬ 
nomistas,  però  sí  com  a  embusteros,  que 
s’ho  tenen  guanyat. 

Res  de  nou  ens  diuhen  las  obras  exposa- 
das  al  taller  d’en  Casas  per  en  Casas  y  en 
Blay,  si  no  qu’es  la  primera  exposició  que  fa 
la  naixenta  revista  Foima,  que  publicarà  la 
casa  Thomas  com  a  mena  de  mostruari  de 
las  artisticas  reproduccions  que  sab  ler.  Els 
curiosos  poden  veurehi  el  quadro  gran  d’en 
Casas  La  carga ,  si  no’s  donan  per  satisfets 
ab  haver  vist  las  oleografías  que  La  Tribuna 
regalà  als  séus  suscriptors. 

A  Ca’n  Parés  hi  exposa  en  Ll.  Masriera. 
No  està  del  tot  mal  lo  que  hi  exposa.  Heus- 
aquí  un  artjsta  que  si  fos  personal  seria 
digne  d’alabansa. 

En  suma,  una  setmana  anodina  en  matè¬ 
ria  d’art. 

Al  teatre  Romea  s’ha  estrenat  un  quadret 
còmich  titulat  Els  punxa-sarrias ,  original  d’en 
Santiago  Rusinol.  L’acció  té  lloch  en  un  fie- 
lato  de  carretera  real,  proposantse  l’autor 
satirisar  els  usos  y  abusos  dels  burots  y  car¬ 
rabiners,  que,  ab  sas  familias,  són  els  prin¬ 
cipals  personatges  de  l’obra.  Aquesta,  a  més 
d’ésser  molt  deixatada,  no’s  recomana  per  la 
veritat  psicològica  dels  tipos,  ni  pel  medi, 
convencionalissim,  ni  tan  sols  pels  xistes ,  en 
sa  majoria  xabacans.  La  execució,  ben  arro¬ 
donida. 

El  conegut  llibreter  y  antiquari  en  Pere 
Marés  y  Oriol  ha  obert  a  la  Ronda  de  la 
Universitat,  nv°  13,  un  establiment  ab  el  rè¬ 
tol  de  «El  Corresponsal  del  Coleccionista», 
essent  la  especialitat  de  la  casa  tot  lo  refe¬ 
rent  a  l’antiga  Corona  d’Aragó,  particular¬ 
ment  Catalunya,  Rosselló  y  Balears:  cartas  y 
y  grabats  antichs,  monedas  y  medallas,  pu¬ 
blicacions  agotadas,  edicions  raras,  pessas 
pera  coleccions,  etc.  Ab  la  lectura  del  catଠ
leg  que  té  en  prempsa,  0  visitant  la  botiga, 
un  se  fa  càrrech  de  la  utilitat  que  reportarà 
als  aymants  de  nostpa  cultura  aquest  establi¬ 
ment,  dirigit  per  una  persona  entesa  com  el 
senyor  Marés. 


Publicacions  rebudas: 

Joan  Gabriel  Borkman,  drama  en  quatre 
actes  d’Enrich  Ibsen,  traduhit  al  català  per 
J.  Roca  Cupull.  La  «Biblioteca  Popular  de 
«L’Avenç»  ha  publicat  en  son  volúm  19 
aquesta  notable  traducció  del  senyor  Roca 
Cupull,  a  la  que  precedeix  un  estudi  de  l’obra 
fet  per  en  M.  Prozor.  Preu,  50  cèntims. 

Stirnerovsky  individualism  ve  hnuti  anar- 
chistickém ,  fascicle  de  Luigi  Fabri,  predomi- 
nanthi  la  punyenta  sàtira  que  caracterisa  a 
totas  las  publicacions  de  la  biblioteca  revolu¬ 
cionaria  qu’edita  la  famosa  revista  Novy- 
Kult ,  de  Praga. 

La  Universitat  Catalana.  Notablement  mi¬ 
llorada,  ha  entrat  aquesta  revista.en  la  se¬ 
gona  època  de  sa  publicació.  Dels  alts  pro¬ 
pòsits  que  guian  a  son  director  nostre  amich 
Cebrià  Montoliu,  y  al  triat  cos  de  redacció, 
ja  se’n  dóna  idea  en  un  article  que  apareix 
en  aquest  mateix  número  de  Joventut.  No’ns 
cal  sinó  remarcar  la  importància  d’aytal  pu¬ 
blicació  y  la  necessitat  de  que  en  l’obra  que 
ve  a  realisar  hi  colaborin,  cadascú  en  la 
mida  de  sa-s  forsas,  tots  els  catalans  aymants 
de  la  cultura  de  sa  patria;  y  més  particular¬ 
ment  els  joves,  ja  que  d’ells  depèn  el  pervin- 
dre  y  la  prosperitat  de  Catalunya. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


per a  la  enquadernació  de  JOVENTUT 


Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números, publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 

2’so  PESSETAS. 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

5  Mitj  any . 4  5°  » 

»  Trimestre .  2’25  > 

ALTKAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  > 

ESTRANGER:  Un  any.  ....  10  Francbs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  t  sense  folletins.  .  .  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Barcelona,  io  Mars,  1904 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

»  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Vers  la  Federació  Autonomista  Catalana,  per  Claudi 
Mas  y  Jornet.— Tret  de  fona,  per  F.  Pujulà  y  Vallès. 
— L'antich  carnaval  de  Barcelona  (continuació),  per 
Sebastià  Junyent.— Nit  de  plata,  per  Antón  Bena- 
zet.— Per  la  Verge,  per  Joaquim  Rosselló  y  Roura. — 
Reincidència;  L’aymant  agotat,  per  P.  Riera  y  Ri- 
qué  —  Defensa  del  sonet,  per  R.  Miquel  y  Planas. — 
Faulas,  apólegs,  llegendas,  qüentos  o  lo  que  vol- 
guèu,  per  Pompeyus  Gener  — Conceits,  per  Geroni 
Zannè.— Vora’ls  estanys,  per  I.  Soler  y  Escofet.— 
Ex-libris  de  A.  de  Riquer,  per  Sebastià  Junyent. — 
Cantarellas,  per  Francisco  Vallmajor. — Revista  de 
revistas,  per  Lluís  Via.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall. — Plech  12. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Plech  32. 

VERS  LA  FEDERACrÓ  AU¬ 
TONOMISTA  CATALANA 

D’un  quant  temps  ensà,  ve’l  Catalanisme 
preocupantse  en  una  qüestió  que’s  considera 
forsa interessant  pera’lséupervindre.  Tothom 
se  fa  aquesta  pregunta:  iConvé  revisar  las 
Bases  de  Manresa?  Y  mentres  uns  opinan 
que  precisa  respectarlas  y  sostindrelas  ínte¬ 
grament,  altres  se  decantan  per  la  urgència 
de  la  revisió. 

El  problema  ha  sigut  y  es  encara  discutit 
ab  amplitut;  mes  com  que’l  tema  no  ha  que¬ 
dat  agotat,  ni  de  bon  tros,  no  serà  petulant 
redundància  que  hi  diguèm  la  nostra. 

Es  indiscutible  que  s’ha  de  procurar  fer 


general,  fer  de  tots  els  bon  catalans,  fer  de 
tot  Catalunya,  l’aspiració  nostra  de  mantenir, 
enfortir  y  engrandir  la  personalitat  de  la  Pa- 
tria;  y  es  indiscutible  també  que  cal  ajuntar 
en  una  acció  comuna  l’esfors  general,  l  es- 
fors  de  tots  els  bons  catalans  que  tenint 
aquella  aspiració  trevallin  pera  sa  efectivitat, 
això  es,  per  l’autonomia  de  Catalunya.  Però 
s’ha  de  viure  en  la  realitat,  y  els  fets  demos- 
tran  que  no  tots  els  bons  catalans  arribaran 
may  a  repetir  al  unisson  un  mateix  credo 
politich,  religiós,  social  o  econòmich,  y  per 
lo  tant  el  programa  que  pretengui  realisar  la 
unió  de  tots  els  bons  catalans  ha  d’estar 
exempt  de  tota  fórmula  qu’en  politica,  en  re¬ 
ligió,  en  sociologia  o  en  economia  concreti 
fins  al  punt  d’establir  un  dogma.  Essent  com 
es  l’autonomia  de  Catalunya  la  finalitat  de 
la  unió  que’s  busca,  el  programa  que  ab  tal 
intent  se  fassi  no  ha  de  contenir  més  articles 
de  fe  que’ls  essencials,  els  que  ab  res  més 
que  ab  dita  autonomia  tinguin  relació.  Com 
en  altre  treval!  consignavam  (i),  repetiièm 
qu’tces  un  erro  molt  gros  creure  que’s  pot 
acob'lar  a  tot  un  poble  sota’ls  plechs  d’una 
bandera  esquifida.  Els  programas  minucio¬ 
sament  precisos  y  detallats  són  pels  partits , 
perque’ls  sencers  no  hi  caben.  Lo  que  molt 
precisa,  molt  exclòu.  Un  sencer,  una  Causa 

(i)  L' esperit  ample-.  Joventut  n.°  146. 


íjfÒVENTUT 


154 

nacional,  requereix  un  esperit  ample  si  ha  de 
viure  una  vida  exuberant  y  sana^i)  En  la  de¬ 
fensa  de  la  Causa  de  Catalunya,  donchs,  han 
de  sentirshi  bé  tots  els  bons  catalans,  y  per 
xò’l  programa  de  la  nostra  Causa  ha  d'ésser 
de  tal  manera  que  permeti  a  sos  adeptes,  en 
lo  accidental  y  secundari,  desenrotllar  lliure¬ 
ment  llurs  activitats  creadoras.  Ademés,  el 
programa  de  la  nostra  Causa  ha  d’ésser  inac- 
tual. 

Ara  bé:  dintre  dej  Catalanisme  {hi  cab  tot 
bon  català?  Forsós  es  contestar  que  no.  De 
las  Bases  de  Manresa  no  una  sinó  varias  hi 
són  ben  sobreras,  si  de  ditas  Bases  se’n  vol 
fer  el  programa  de  la  Causa  de  Catalunya. 
No  sols  la  primera  disposició  transitòria, 
sinó  las  bases  que’s  refereixen  a  organisació 
judicial  y  eleccions,  y  alguna  més,  barran  la 
entrada  al  Catalanisme  a  tots  els  autonomis- 
tas  que  pensan  de  diferent  modo  en  las  qües¬ 
tions  que  s'hi  tractan.  Un  programa  aixis, 
donchs,  es  programa  de  bandería,  però  no 
de  la  Causa  de  Catalunya.  Als  que  afirmin 
lo  contrari  se’ls  pot  dir:  «Si  obtinguéssiu 
l’ansiada  autonomia  cquè’n  faríau  dels  cata¬ 
lans  que  no  pensan  com  vosaltres?  Pera 
éssers  lògichs,  hauriau  de  proscriurels  de  la 
Patria,  aixis  com  els  allunyèu  de  vostre  cos¬ 
tal  pera  defensaria.» 

Se  ns  objectarà  que  fins  ara  dintre’l  Cata¬ 
lanisme  hi  han  viscut  armònicament  indivi- 
duus  ben  distanciats  en  qüestions  secunda- 
rias.  Es  cert:  de  fet  hi  ha  hagut  sempre 
aquest  esperit  ample  en  el  Catalanisme,  y 
precisament  per’xò,  perque  de  fet  hi  ha  sigut, 
trobem  incomprensible  la  oposició  que’s  fa 
a  que  de  dret  aixis  mateix  hi  sigui,  desde’l 
moment  que  hi  ha  qui  no  vol  viure  de  gra¬ 
da,  o  per  tolerància,  en  una  comunió  falta 
de  consistència. 

Malgrat  tantas  y  tantas  rahons  qu’abo- 
nan  la  revisió  de  las  Bases  de  Manresa  si’s 
vol  convertir  de  debó’l  Catalanisme  en  la 
Causa  de  Catalunya,  hem  de  confessar  que 
no  tenim  gayre  fe  en  que  la  revisió’s  fassi. 
Sincerament  creyèm  que’l  Catalanisme  se¬ 
guirà  mantenint  intacte’l  séu  programa’,  re¬ 
nunciant  a  ferse  ressò  de  tots  els  autonomis- 
tas  catalans  pera  representar  sols  a  una  part 
d’ells.  D’allavoras  endevant  explicitament 
quedaria  reduhit  a  un  partit  autonomista,  y 
prou. 


Però  <què?  Ens  sembla  que  tant  se  val.  Ab 
la  revisio’s  faria’l  programa  de  la  Causa  de 
Catalunya,  pera  dar  llocha  que  dintre  d’ella 
s’hi  desenrotllin  totas  las  tendencias  y  tots 
els  matisos.  Si  la  revisió  no’s  fa,  tots  aquests 
matisos  y  totas  aquestas  tendencias  també 
pendr’àn  cos,  fòra  de  la  Unió  Catalanista,  es 
clar,  com  altras  que  n’hi  ha  avuy;  mes  entre 
ellas  s’establirian  corrents  d’inteligencia,  y 
al  cap  d’avall,  juntament  ab  sa  germana  la 
Unió ,  acabarian  per  constituhir  una  polenta 
Lliga  0  Federació  Autonomista  Catalana. 

Sense  la  revisió  s’assòlirà’l  fi  primordial 
que’ls  revisionistas  se  proposan,  si  bé  per 
procediment  invers.  La  virtualitat  de  la 
Causa  de  la  Patria  es  prou  gran  pera  no  en- 
callarse  en  son  desenrotllo  al  topar  ab  entre- 
banchs  tan  petits  com  els  que  poden  fer  fra¬ 
cassar  l’intent  de  revisió. 

Claudi  Mas  y  Jornet 


TRET  DE  FONA  (0 

La  forsa  dels  consonants  obliga  als  poetas, 
la  caballerosidad  als  castellans. 

Sidi  Blasco  Ibànez,  moro  valencià  que, 
malgrat  fer  molt  el  valent,  lo  únich  que  té 
ben  posat  es  la  ploma  quan  escriu  y  la  barra 
quan  fa  de  politich,  el  jorn  després  d’haver 
sigut  garrotejat  pels  carrers  de  Madrid  bo  y 
cridant  Yo  soy  diputado,  lo  que  vol  dir  Pe¬ 
gueu  als  qui  no’n  són ,  y  Visca  la  Igualtat ,  y 
després  d’haver  rebut  un  s&blazo  autèntich, 
de  pla  y  no  de  butxaca  com  seria  de  presu¬ 
mir  activa  y  passivament  tractantse  del  medi 
ambient  d’aquell  pais,  puja  irat  als  escaiïos 
del  Congrés  (aixis  nomenats  perque  desd’ells 
s’hi  escanya  al  poble),  y  obrint  las  aixetas  de 
sa  meridional  eloqüència ,  coram  populo  titlla 
de  miserable,  canalla,  0  cosa  per  l’estil,,  al 
tinent  autor  del  cop  de  sabre  esmentat. 

(1)  Una  comissió  de  nombrosos  ciutadans  empa¬ 
dronats  a  Barcelona,  sabedors  de  que  jo  anava  a  publi¬ 
car  aquest  Tret  de  fona ,  m’han  vingut  a  fer  present  el 
temor  que  senten  de  que’m  vegi  embolicat  en  un  lance 
caballeresco  ab  el  moro  de  qui  parlo.  No  temin  els  vehins 
que  tant  m’estiman:  Sidi  Blasco  no’m  desafiarà  pas,  per 
las  següentas  rahons: 

1. a  Perque  sab  que  no  li  acceptaria  el  reto. 

2. a  Perque’l  latice  no  tindria  ressò. 

3. a  Perque,  d’acceptarli  el  desafio,  l’arma  escullida 
per  mi  seria  el  torpili. 

Y  4/  Perque  l’obligaria  a  treures  la  civella  del 
cinturó. 


JOVENTUT 


*55 


Faig  cas  omis  de  la  forma  ab  que  Sidi 
Blasco  explica  son  pensament.  Ella  depèn 
del  temperament  de  cadascú,  y  si  Sidi  Blasco 
ha  estat  bressolat  sota  rahims  de  dàtils  y 
adormit  a  la  non-non  de  las  descàrregas  ho- 
micidas  dels  moros  de  la  Huerta,  no  es  just 
exigirli  un  diccionari  de  pastisser.  Lo  que 
volia  dir  Sidi  Blasco,  era  lo  següent:  Aquest 
senyor  tinent  que  a  traició ,  sense  previ  avis  y 
ab  malavolensa,  per  pròpia  voluntat  u  obehint 
ordres  secretas,  ha  colpejat  la  meva  persona ,  o 
sigui  la  persona  d'un  ciutadà  del  Estat  espa¬ 
nyol ',  quina  vida  y  quins  drets  individuals  ga¬ 
ranteix  la  Constitució ,  no  sols  no  es  una  ga¬ 
rantia  del  ordre  que  representa ,  sinó  que 
constituheix  un  perill  imminent  pera'l  poble, 
lo  qu  exposo  a  la  consideració  d'aquest  safreig 
pera  que  prengui  las  midas  convenientas  a  fi 
d'evitarlo. 

Conformes.  Bé  per  Sidi  Blasco  Ibànez! 

Però  velshiaquí,  que’l  tinent,  molestat  u 
obligat  a  molestarse  ( Maura  est  Maquiavelo), 
per  la  forma  impulsiva  del  Roghi  d’en  So¬ 
riano,  dimiteix  el  séu  càrrech,  se  fa  fer  tarje- 
tas,  v  en  fa  dur  una  al  palau  del  autor  de  La 
Barraca.  La  cosa  marcha...  Tot  lo  demés  ja 
ho  saben  els  lectors. 

Ara  bé:  suposèm  que’l  desafio  tingut  en- 
tre’l  civil  enemich  dels  civils  y  el  militar 
paisà,  hagi  sigut  una  cosa  seria;  suposèm 
que‘  verdaderament  la  bala  del  militar  paisà 
hagi  fet  averías  mitaculosas  en  la  civella  del 
cinturó  del  alarb;  suposèm  que  després  d’ha- 
verse  volgut  assessinar  l’un  al  altre  s’hagin 
donat  la  mà  com  dos  bons  amichs;  suposèm 
tot  lo  que  vulguin.  La  qüestió  es  que,  la 
qüestió  particular  finida,  Sidi  Blasco  Ibànez 
s’encasqueta’l  turbant,  y  successivament,  de- 
vant  del  avans  odiable  governador  y  devant 
dels  avans  sacristanes  del  govern,  se’l  lleva  y 
doblega  la  espinada  pera  demanar...  aguàn- 
tinse:  «que  sigui •  reposat  en  el  séu  lloch 
l’avans  indigne  tinent,  l’avans  perill  del  po¬ 
ble,  l’avans...  jeche  usted  hierro!..  que  sotme¬ 
tia  a  la  consideració  del  safreig,  etc.» 

Oh  poder  miraculós  de  dugas  balas  més  o 
menys  dretureras  cambiadas  per  dos  homes! 
Oh  poder  gran  de  las  pràcticas  mitjevals! 
què  si  no  a  ellas  es  degut  que  lo  que  no  déu 
haver  conseguit  cap  tinent  probo  (!) — la  reco¬ 
manació  d’un  diputat  republicà — ho  hagi 
conseguit  qui  dos  dias  avans  era  considerat 


pel  mateix  diputat  com  una  alimanya  funesta 
pera’l  poble? 

Oh  poder  de  la  cavallerositatl  O  en  Sidi 
Blasco,  quan  va  enrahonar  al  safreig,  va 
aixecar  una  munió  de  calumnias  sobre’l 
tinent,  o  quan  el  va  recomanar  bo  y  conven- 
sut  de  qu’era  perniciós  pera’l  poble  va  pen¬ 
sar:  Ahí  me  las  den  todas!  Diguèm  parodiant 
la  frase:  uTodo  se  ha  salvado,  menos  la  demo¬ 
cràcia  del  diputado .)) 

Oh  tu,  Maura,  oh  tu  magister  barra!  Tens 
en  tas  mans  la  salvació  del  regim.  ^No  po- 
drias  fer  desafiar  a  algú  ab  en  Salmerón?  En 
las  eleccipns  properas,  el  poble  votaria  a 
favor  de  la  monarquia...  En  Salmerón  la  reco¬ 
manaria,  perque  en  Salmerón  també  es  jtodo 
un  caballero! 

F.  Pujulà  y  Vallès 

L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

(  Continuació  ) 

El  diumenge,  dilluns  y  dimars  del  any  60 
la  Rúa  fou  concorregudissima,  la  gentada 
espectadora  era  immensa.  Digna  de  notarse 
en  ella  fou  una  comparsa  formada  pels  cabos 
y  sargents  de  la  guarnició,  que  disfressats 
de  guerrers  y  mosqueters,  ab  xar^anga  y 
banda  de  cornetas  captavan  pels  ferits  de  la 
guerra,  precedint  un  carro  ab  un  gran  escut 
d’Espanya  rodejat  de  banderas  y  seguit  de  la 
Junta  Barcelonesa  de  Socorros.  Un  carromato 
que  figurava  una  caixa  de  guardar  caudals, 
sobre  la  que  hi  havia  una  ratera  y  al  costat 
un  gat  gros  qu’espiava’l  moment  de  cassar 
un  incaute  ratolí;  al  vol  de  la  caixa  un  lle- 
trero  deya: 

Aquí  està  depositado 
el  tesoro  bien  ganado. 

Al  voltant  màscaras  tocant  timbalas  y  cri¬ 
dant  las  ventatjas  de  determinadas  empre- 
sas.  Un  carro,  figurant  una  fortalesa  ador¬ 
nada  ab  banderas  espanyolas,  tirat  per  déu 
cavalls  ab  gualdrapas  negras  y  grogas,  mun¬ 
tats  per  postillons  y  guiats  per  palafreners 
vestits  d’iguals  colors,  aixís  com  els  que  de- 
fensavan  la  fortalesa  y  qu’eran  Voluntaris  del 
Carnaval.  A  cada  costat  de  la  fortalesa 
s’obrian  troneras  desde  las  que  las  bocas  dels 
canons  disparavan,  al  públich,  dolsos  y  con¬ 
fits.  Una  comparsa  a  peu  de  gossos  d’aygua; 
carros  de  pierrots;  els  quatre  reys  del  jòch 
de  cartas  muntats  a  cavall;  el  Circo  Real  ab 
nombrosa  cavalcada  de  zuavos.  Els  trajos  de 
moros,  zuavos,  voluntaris  catalans  y  canti- 
neras  foren  la  disfressa  predilecta  d’aquest 
any. 


JOVENTUT 


156 

La  gran  generació  que,  animadissima,  em¬ 
bussava  plassas  y  carrers,  las  mil  músicas 
acordadas  0  desafinadas  que  per  tot  se  sen- 
tian,  y  las  mil  màscaras  y  mascarons  que 
arreu  movían  xibarri,  feyan  semblar  la  ciutat 
un  gran  agregat  de  bojos. 

El  dilluns  el  Circulo  Ecuestre  organisà  una 
cavalcada  monstre:  músicas,  banderas,  els  del 
Circo  Real  ab  trajos  de  totas  èpocas,  jockeys, 
dandys,  politxinel-las,  mosqueters,  titis,  po- 
lachs,  pierrots,  guerrers,  etc.,  etc.  Un  gran 
carro  triomfal  de  colossals  proporcions  sim- 
bolisant  la  Victoria ,  ab  una  artista  del  Circo 
al  cap  de  munt,  vestida  d’Espanya,  coronant 
de  llorer  el  cap  dels  soldats;  al  voltant  un 
grupo  de  més  de  vint  personas  representant 
moros  vensuts  y  las  provincias  espanyolas 
celebrant  la  presa  de  Tetuàn;  darrera  venia 
la  tenda  de  Muley  Abbas  venent  ninas  y  ni¬ 
nots  vestits  de  moro;  seguia  un  gran  jerro 
etrusc-h  que  servia  pera  depositar  els  dona¬ 
tius;  agrupantse  en  sa  base  hi  anavan  grana- 
ders  dels  cossos  d’exèrcit  de  guarnició  a  Bar¬ 
celona;  venian  encara  molts  cotxes  descuberts 
plens  de  màscaras,  y  tancava  la  marxa  un 
carro,  sobre’l  que  hi  havia  una  piràmide  de 
centenars  de  poms  de  flors,  ab  els  que'ls  jo¬ 
ves  del  Círculo  obsequiavan  a  las  senyoretas, 
repartint  al  ensemps  una  poesia  que  comen- 
sava  aixis: 

Alegre  ta  campana, 

del  cafión  coreando  el  estampido, 

nos  dijo  una  manaria: 

jTetuàn  es  nuestro!  j El  moro  se  ha  rendido! 

Entre  altres  grupos  se  vegeren  pels  carrers 
comparsas  d’aucells  de  paper,  un  colegi  de 
senyoretas,  y  en  Fructuós  Canonge  ab  sos 
satèlits  y  sa  carretela. 

Quan  major  era  l’animació  de  la  Rúa,  un 
xàfech  intempestiu  dispersà  la  immensa  gen¬ 
tada,  corrent  tothòm-a  aixoplugarse  als  cafès 
de  la  Rambla  y  pòrtichs  de  la  Plassa  Real. 
Malgrat  el  temps,  Vilustre  hoste  assisti  a  la 
funció  de  beneficencia  del  Circo  de  cavalls. 

El  dimars,  desafiant  el  mal  temps,  hi  ha¬ 
gué  una  brillant  funció  a  la  plassa  de  toros, 
organisada  pel  Círculo  Ecuestre  y  Circo  de 
Cinicelli  y  Price.  La  Rúa  també  fou  anima¬ 
dissima:  bandas  de  timbals,  trajos  de  tota 
mena,  un  carro  ab  el  Carnestoltas  agonitzant, 
en  Canonge,  un  gran  carro  figurant  una 
agencia  matrimonial ,  dos  carros  criticant  la 
mala  costum  de  fer  hereus  y  pubillas,  una 
comparsa  de  xinos  precedits  d’una  secció  de 
moros  ab  el  següent  estandart: 

Moralidad :  à  75  maravedises  el  metro  cúbico. 

Cridà  l’atenció  la  societat  d'Eulerpe  ves¬ 
tida  camperolament,  captant  pera  las  familias 
dels  voluntaris  catalans;  precedia  una  carrossa 
ab  l’escut  de  Barcelona  y,  sentada  devant, 
una  noya  coronada  de  flors  y  ab  una  lira  a 
la  mà. 


Tot  just  mort,  com  era  d’esperar,  el  Rey 
de  la  Bogeria ,  ja  per  tot  corria’l  testament 
imprès,  qual  original  estava  en  poder  del  dis¬ 
cret  Blas  Siravitacl una,  notari  de  número  de 
la  ciutat  de  Barquinyola. 

En  ell  pronostica’l  Sr.  D.  Carnestoltas  que: 

Després  que  serà  enterrat 
al  peu  d'un  paller  mon  cos, 
un  silenci  sepulcral 
regnarà  per  tot  lo  món. 

Fins  las  casadas  sens  fruyt, 
dins  nou  mesos,  bon  recort 
tindràn  de  ma  passejada, 
nasquent  noys  com  un  fil  d’or. 

Numerant  els  arbres  del  passeig  de  Sant 
Joan,  s’organísava  l’enterro,  colocantse  a 
cada  arbre  la  comparsa  corresponent.  Aquest 
any  n’hi  figuravan  130,  moltas  d’ellas  de; 
més  de  60  individuus.  Fou  l’enterro  per  l’es¬ 
til  del  de  l’any  passat,  però  més  nombrós, 
invertintse  tres  horas  al  menys  en  presenciar 
el  desfile. 

Abundaren  els  vestits  blanchs  de  las  fan- 
tasmas  y  calaveras,  y’s  repetiren  las  alusions- 
a  nostras  victorias  d’Africa,  ridiculisant  als 
moros  y  als  inglesos.  Figuraren  druidas,  es- 
colanets  tocant  campanetas,  xinos,  bojos, 
màgichs,  armats  ab  cotillas,  estrenyecaps, 
ventalls  per  escuts  y  pinzells  per  llansast 
comissió  d’ensanche  ab  un  lletrero:  Como  y 
duermo;  encamisats,  astròlegs;  bandas  de 
timbals;  un  gran  orinal  portat  sobre  un  ba- 
yart;  peixos,  galls,  micos,  cigonyas;  un  chor 
d’àngels,  arcàngels  y  querubins;  rabins,  Ri- 
goletto s,  fondistas,  baladrers  venent  sos  arti¬ 
cles,  advocats,  comparsa  de  congregantsves- 
tits  de  blanch  ab  unas  Iletras  grossas  a  la 
esquena  ab  las  que  combinavan  noms;  zua- 
vos,  voluntaris;  una  comparsa  ab  barret  de 
copa,  frach  y  enagus;  segadors,  catedràtichs, 
nou  músicas  ab  timbals,  tamborins,  sachs  de 
gemechs,  panderos,  fluviols,  trompetas,  etcè¬ 
tera,  etc.;  y,  conduhit  ab  gran  pompa,  el 
carro  mortuori  ab  el  Carnestoltas  estès  dalt 
del  túmul  y  ab  las  quatre  ploraneras  als  àn- 
guls.  Darrera  encara  seguían  85  carruatges 
més  0  menys  originals;  un  d’ells,  rigorosa¬ 
ment  endolat,  anava  carregat  de  pedras,  y  a 
las  gualdrapas  negras  dels  dos  cavalls  s’hi 
llegia:  Contribuyents ,  ab  altras  alusions  més 
precisas  sobre  fets  d’aquell  temps.  No  podia 
faltar  la  ridiculisació  del  mirinyach.  Un  altre 
carro  figurava  una  bunyolería,  repartint  pros¬ 
pectes,  satirisant  al  govern;  quatre  carros 
simbolisavan  el  teatre  del  Liceu:  el  galliner , 
la,  platea ,  la  orquesta ,  en  la  que  sobressortia 
un  gran  violón,  y  las  iaulas:  anunciavan  la 
1 . 999.999“  y  última  representación  de  La  Tra- 
viata\  seguia  la  carretela  d’en  Canonge;  en 
un  altre  carro  grans  campanas  tocavan  a 
morts;  en  un  altre  s’hi  feyan  sombi-as  xines - 
cas\  seguia  una  casa  de  dispesas;  el  carro- 


JOVENTUT 


157 


mato  de  la  ratera,  el  carril  de  De  Barcelona  a 
Fernando  Póo;  metges,  astròlegs  ab  un  co¬ 
lossal  telescopi;  el  carro  del  àpat;  una  secció 
d’artilleria  rodada  precedint  a  una  elevada 
fortalesa  que  figurava  un  fort  de  Tetuàn,  en 
quals  marlets  s’hi  veyan  voluntaris  de  Cata¬ 
lunya  issant  la  bandera  espanyola  y  dispa¬ 
rant  els  fusells.  Després  del  dol  venia  un 
cotxe  ab  l’equipatge  del  mort,  ab  un  lletrero 
que  deya:  Me  voy  à  Tetuàn. 

Com  l’any  passat,  malgrat  la  gran  gentada 
de  concorrents  y  espectadors,  cap  incident 
desagradable  torbà  la  desarmonía  d’aquella 
estrambòtica  comitiva. 

Lo  recaudat  aquest  any  en  los  diferents  es¬ 
pectacles,  balls  y  captas,  junt  ab  els  donatius 
de  la  Societat  del  ferrocarril  del  Est,  del 
Excm.  Ajuntament  y  del  senyor  Bisbe,  pera 
destinarho  a  beneficencia,  arribà  a  la  cantitat 
de  19.297*35  pessetas. 

Ab  l'enterro  del  dimars  semblava  que  ja 
tot  estava  llest,  mes  no  era  aixis.  Costúm 
barcelonina  era,  qu’encara  dura,  anarlo  a 
enterrar  el  dimecres  de  cendra  fent  un  tech 
a  l’ombra  d’un  paller,  sota  d’un  arbre  0  a  la 
taula  d’una  fonda. 

Els  llochs  predilectes  de  la  gent  d’aquell 
temps  per’anarlo  a  enterrar,  molts  d’ells 
avuy  abandonats,  eran:  La  Font  d’en  Xirot, 
la  del  Lleó,  la  Bodellera,  Sant  Ciprià,  eí 
Coll,  la  Bona-Nova,  etc.,  y  per  la  part  de 
Montjuich:  la  Font-trobada,  Vista-alegra,  Re¬ 
creo,  Bonavista,  Torre-forta,  Satalia  de  Dalt 
y  de  Baix,  Font  del  Gat,  Font  d’en  Conna, 
Ca’n  Tunis,  Verge  del  Port  y  la  Pedrera 
Sebastià  Junyent 

(Seguirà .) 


NIT  DE  PLATA 

La  lluna,  tota  de  plata, avansa  poch  a  poch 
per  l’espay;  las  estrellas  semblan  perlas  en- 
castadas  en  el  blavench  damasch  del  cel... 
Escolta,  armada  meva:  jo’t  cantaré  cansons 
hermosas  tot  explicante  l’amor  que  per  tu 
sento  y  las  penas  del  meu  cor.  La  teva  reixa 
m’apar  la  gabia  daurada  d’un  jove  rossinyol, 
m’apar  la  bufona  capelleta  d’una  tranquila 
ermita,  m’apar  el  reixat  d’un  recullit  jardi... 
aqui  rosas  suaus,  allà  clavells  sagnants,  blan- 
casgardenias, geranis  de  variats  colors...  Mes 
entre  tantas  flors,  cap  n’hi  ha  que  ab  son  en¬ 
cens  m’embriagui  com  la  que’s  reclou  dins 
d’eixa  cambra  a  las  nits,  y  quan  esclata’l  dia 
surt  a  la  reixa  a  alegrar  a  sas  companyas, 
enredant  son  cap  entre  mitj  d’ellas  tot  regant- 
las...  Aqueixa  es  la  flor  que  més  estimo,  la 
que  més  m’encisa  ab  la  excelsa  majestat  de 
"sa  corola... 


La  11  una,  tota  de  plata,  avansa  poch  apoch... 
Escolta,  aymada  meva.  Las  notas  d’una  or- 
questa  no  entran  tant  de  ple  en  el  teu  cor 
com  la  veu  del  teu  aymant,  d’amor  rublerta... 
Oh!  {Per  què  no  serà  eterna  la  nit?  Que  vin¬ 
guin  forsas  nits  com  aquesta!...  Tot  es  ba¬ 
nyat  de  plata:  el  carrer,  ta  casa,  la  reixa,  las 
flors,  ton  rostre  y  mon  rostre...  Quàntas  vol- 
tas,  tancat  en  ma  cambra,  evocaré’l  recort 
dóls  d’aquesta  nit  dormida  en  bany  de 
plata!... 

Antón  Benazet 


PER  LA  VERGE 

Ja  ha  arribat  el  gran  día,  el  tan  somniat 
dia  en  que  l’atenció  de  tothom  se  concentrarà 
en  ella  per’admirar  el  séu  bon  gust,  la  seva 
gracia,  el  séu  vestit  a  la  dernière;  en  que  so¬ 
lament  el  séu  nom  atraurà  un  estol  de  joven¬ 
tut  florida,  afanyosa  d’ésser  vista,  d’ésser 
considerada,  d’ésser  reputada  d’esplèndida... 

Es  jova  encara;  vint  y  sis  anys  no  més,  y 
ja  solca'l  séu  front  una  arruga;  un’altra’n  di¬ 
buixa  son  llabi  inferior  denotant  un  cert  can¬ 
sament  de  la  vida.  El  temps  pas^g  depressa 
per’ella,  y  aqueixa  rapidesa  la  espanta,  per- 
que  ella  voldria  gosar,  gosar  forsa  y  brillar 
molt  més  encara,  perque  té  un  deute  contret 
ab  la  opinió  pública,  perque  voldria  aixafar 
las  serpetas  que  l’han  mossegada... 

Volgué  aixecar  la  volada  y  li  mancaren 
alas.  Els  que  avans  la  mimavan,  ara  voldrían 
escupirli  al  rostre...  mes  no  podràn,  perque 
la  religió  y  la  gent  de  conciencia  l’amparan. 
«Puch  lluytar— s’ha  dit. —  Una  restauració 
d’altar,  un  artistich  reixat  de  ferro  pagat  ab 
esplendidesa,  poden  contribuhir  a  rehabili- 
tarme.  La  presidència  de  l’Associació  de  Fi- 
11  as  de  Maria,  en  justa  correspondència  al 
generós  donatiu,  pot  donar  el  gran  cop.  En- 
devant,  donchs!  {Que  las  personas  verament 
temorosas  de  Déu  s’escandalitzan?  Endevant! 
No’s  sentiràn  sos  clams  mentres  hi  hagi  am¬ 
bició...  perque  al  món  se  ven  tot,  fins  la  con¬ 
ciencia.  ..» 

No  cal  saber  son  nom.  Tots  la  coneixéu, 
la  teniu  entre  vosaltres;  uns-  la  mirèu  ab  pe¬ 
na,  altres  ab  inconscient  enveja,  els  més  ab 
menyspreu.  «Es  ellaa  dihèu  quan  passa:  y 
passa  orgullosa,  altiva,  repartint  l’almoyna 
d’un  somris,  aquell  séu  somris  de  sirena. 


JOVENTUT 


158 

Avuy,  asseguda  darrera  la  taula  petitoria, 
lluhint  luxós  vestit  y  escayenta  mantellina, 
es  la  reyna  del  día.  Regnat  efímer  el  séu,  que 
s’enfosquirà  ab  la  nit  y  s’esvahirà  per  com¬ 
plert  a  la  llum  del  nou  jorn,  perque  es  el  reg¬ 
nat  de  la  mentida. 

La  safata  es  al  séu  devant  plena  de  mone- 
das  de  coure;  algunas  de  plata  hi  jauhen 
també  escampadas,  excitant  a  fer  ostentació 
de  prodigalitat  als  que  hi  passan  a  frech.  A 
banda  y  banda  de  taula’ls  canalobres  encesos 
illuminan  esplèndidament  el  rostre  d’ella,  son 
rostre  blanch,  immaculat... 

«No  passèu  endevant — diu  sa  mirada. — 
Aboquèu  vostres  cabals,  qu’es  per  la  Verge.» 

Y  las  monedas  van  cayent  l’una  darrera  l’al¬ 
tra,  y  el  séu  so  metàlich  retruny  per  las  vol- 
tas,  s’escampa  per  tots  els  indrets  del  temple 
profanant  la  solemnitat  dels  actes  piadosos. 
Mes  ella  no  hi  pensa  en  això:  sols  veu  las 
monedas,  las  de  plata  sobre  tot,  que  repre- 
sentan  el  séu  triomf,  la  estima  y  consideració 
que  mereix  a  las  personas  com  cal,  a  lo  bo  y 
millor  de  la  societat,  a  la  gent  de  supòsit... 

Y  somriu  afablement... 

Però  somriu  ab  serenitat  dubtosa,  perque 
allà,  al  fons  de  la  gran  nau,  entre'ls  nombro¬ 
sos  fidels,  veu  agitarse  un  clap  confós,  una 
testa  humana,  ab  dos  pichs  per  ulls  que  com 
dos  darts  de  foch  li  esqueixan  las  entranyas. 
Tanca  las  parpellas  pera  no  vèurels,  més  en¬ 


cara  sent  que  la  penetran,  y  li  sembla  que 
van  apropantse,  y  prega  a  la  Verge  no  ab 
prech  humil,  sinó  ab  desesperació,  dirigintli 
un  esguart  prenyat  de  llàgrimas;  y  la  Verge 
li  correspòn  ab  un  de  trist,  ple  d’amarchs 
reptes... 

Ja  no  prega,  ni  pensa,  ni  sent,  ni  desitja. 
No  més  veu  aquells  ulls  de  foch  encastats  en 
aquella  testa  ombrosa,  de  faccions  indefini¬ 
bles,  que  avansa  vers  ella  lentament...  Ja  sols 
li  mancan  quatre  passas,  tres,  dugas...  Ja  ha 
arribat  devant  d’ella!.. .  Un  sarcàstich  som¬ 
riure  dilata  grotescament  aquellas  faccions 
botrosas,  una  mà  descarnada  y  ossosa  dipo¬ 
sita  en  la  safata  un  bitllet  de  vinticinch  pes- 
setas...  y  alhora,  eixida  d’una  invisible  boca* 
ella  creu  sentir  una  veu  fonda,  misteriosa, 
terrorífica,  que  sentenciosament  li  diu:  «Deu¬ 
te  d’honor  es  deute  sagrat,  y  vinch  a  pa- 
garlo». 

La  gent  s’agombola  entorn  de  la  taula: 
«íQué  es?  cQué  ha  passat?...» 

—  Res,  la  presidenta  s’ha  desmayat.  La  es¬ 
calfor,  l’olor  dels  ciris,  tanta  munió  de  gent.'.. 

— iS’ha  aplegat  molt  aquest  any? 

— Molt.  May  s'havia  vist  cosa  semblant. 
Fins  hi  ha  qui  ha  donat  cinch  duros  per  la 
Verge.  — 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


REINCIDÈNCIA 

Per  la  més  alta  tinch  de  mas  proesas 
haver  tornat  d’amor  a  la  fe  pura. 
Desdenyant  del  repòs  la  pau  segura, 
se  prepara’l  meu  cor  a  grans  empresas. 

Ni  emboscadas  m’espantan,  ni  sorpresas, 
ni  reflexió'hmeu  ardiment  detura. 

Só  al  comensar  no  més,  y  se'm  figura 
que  tinch  el  cor  per’adorar  marquesas. 

A  la  lluyta  d’amor,  prenent  branzida, 
sens  escut  que  m’ampari,  vull  llensarme: 
las  feridas  que  sangnan  són  las  bonas. 

Y  la  que  dèu  rendirse  esporuguida 
y  ab  el  llorer  dels  hèroes  coronarme, 
ets  tu,  la  més  altiva  de  las  dònas! 


L’AYMANT  AGOTAT 

Las  amorosas  penas,  tant  se  val, 
si  bé  amagreixen,  són  lleuger  torment, 
y  encara  al  qui  las  pren  tràgicament 
donan  anomenada  universal. 

Prò  las  joyas  d’amor,  aquest  es  mal, 
aquest  es  dany,  de  tots  el  més  dolent: 
compadiulo  al  qu’està  a  cada  moment 
ofegantse  en  el  mar  del  ideal. 

Plers  he  fruhit,  gastantlos  al  engròs, 
prò  la  Mort  son  esguart  m’està  fixant. 

No  vull  jeure,  quan  mori,  dins  d’un  clos: 

prefereixo’l  camp  ras.  Potsè’l  vianant 
exclami:  «Merescut  es  el  repòs 
dels  qui  moren  del  goig  de  estimar  tant». 

P.  Riera  y  Riqué. 


JOVENTUT 


T59 


DEFENSA  DEL  SONET 

Lletra  desclosa ,  endressada  al  senyor  Apeles 

Mestres. 

,  ’  I 

Molt  estimat  poeta:  Fullejant  l’altre  dia 
els  primers  volums  de  la  Joventut,  me  vin¬ 
gueren  devant  dels  ulls  uns  fragments  d’un 
tractat  de  poètica  catalana,  obra  de  vostè,  els 
quins,  haventme  ja  cridat  forsa  l’atenció  en 
son  temps,  no  pugui  menys  de  rellegir  ab 
vera  fruhició. 

Un  punt  concret  me  semblà  susceptible  de 
discussió,  y  no  vull  dir  protesta  perquejo  no 
estich  pas  convensut  de  que  vostè  no  tingui 
rahó,  si  bé  tal  volta  no  tota.  Aquest  punt  es 
el  que’s  refereix  al  sonet:  quina  forma  vos¬ 
tè  anatematisa  sense  pietat.  {Vol  perme¬ 
trem  que  d’ella'n  fassi  tema  per’aquest  es¬ 
crit?  Donchs  ab  sa  llicencia  comenso,  y  per- 
donim  si  vaig  errat  en  mos  judicis. 

Vostè  romp  en  absolut  contra’l  sonet  per 
artificiós,  argumentant  en  contra  per  la  difi¬ 
cultat  que  presenta’l  trobar  dos  jochs  de  qua¬ 
tre  consonants  (y  que  no  sigui  ripi  algún 
d’ells)  y  per  la  exigencia  d’haver  d’encloure 
en  un  nombre  determinat  de  versos  tot  el  des¬ 
enrotllo  de  l’acció  poemàtica. 

Permetim  la  observació  de'que’l  sonet  es 
artificiós  com  artificiosa  es  sempre  l’obrapoè- 
tica,  en  tant  que  obra  d’art.  Y  dich  obra  d'art 
pera  indicar  que  ha  estat  objecte  d’un  conreu 
y  pera  distingiria  dels  fruyts  sempre  incorrec¬ 
tes  de  la  sola  inspiració  natural  y  de  la  im¬ 
provisació,  punt  de  vista  aquest  en  el  quin 
vostè  ja  convé,  donchs  se  declara  partidari 
del 

polissez  le  sans  cesse  et  le  repolissez. 

Efectivament,  es  conreu  tota  acció  encami¬ 
nada  a  millor  fer  valdre'ls  fruyts  de  la  inspi¬ 
ració.  Això  fa  l’orfevre  que  dels  metalls  y  pe- 
dras  de  preu  n’aumenta’l  mateix  mercès  a 
son  trevall  d’artífice  y  posant  en  jòch  tots  els 
recursos  del  bon  gust  y  del  domini  de  son 
art.  Velhiaqui  per  què  la  poesia  com  a  obra 
literaria  es  totaellaartifici. Naturalment  que’l 
més  hàbil  argenter  no  farà  res  de  bo  prenent 
metalls  de  baixa  qualitat  y  diamants  de  cul- 
de-got;  per  això  cal  que’l  poeta-artífice  co- 
mensi  per  ésser  poeta  de  bo  de  boy  esmersison 
talent  de  versificador  sobre  inspiracions  de 
bona  mena.  Això  també  ho  ve  a  dir  vostè 
quan  distingeix  entre’l  poeta  y  el  versayre. 


Donada,  donchs,  una  determinada  primera 
matèria  poètica,  tot  el  trevall  que’l  poeta  de¬ 
diqui  a  donarli  forma  ha  de  tendir  a  aumen- 
tar  el  valor  d’aquella,  y  podrà  conseguirho 
dins  d’un  limit  relacionat  ab  dit  valor  primi¬ 
tiu.  Emperò  cal  dir  tot  seguit  qu’es  con¬ 
dició  precisa  que’l  trevall  esmersat  sols  s’hi 
vegi  pel  resultat  obtingut,  may  per  lo  treva- 
llós  de  la  producció.  Y  aqui’ns  trobèm  altra 
volta  ab  un  vell  precepte,  el  de  la  difícil  fa¬ 
cilitat. 

En  suma:  la  poesia  es  un  artifici  emperò 
artifici  tant  més  bell  com  menys  artifici  sem¬ 
bli.  Ningú  fa  bons  versos  sense  trevallarlos; 
emperò  seràn  més  bons  com  més  espontanis 
semblin.  Es  això  lo  que  vostè  ve  a  dir  també, 
si  jo  no  ho  he  mal  comprès. 

Referimnos  ara  al  sonet  y  apliquemli  las 
lleys  que  precedeixen.  El  sonet  com  a  forma 
poètica  es  més  artificiós  (llegeixis  dificultós) 
que  altras  formas,  mes  un  sonet  pot  ésser  bo 
del  tot  à  condició  de  que’l  artifice  hagi  con- 
seguit  vèncer  ab  fortuna  totas  sas  dificultats. 
Això  es  tan  evident  com  ho  es  el  més  o  el 
menys  d’un  principi;  acceptat  aquest,  cal  ac¬ 
ceptar  totas  las  conseqüencias  del  mateix.  Y 
pràctiment  es  veritat,  com  la  existència  dels 
que  podriam  anomenar  mestres  del  sonet;  y 
d’aquets  bastaria  senyalarne  un  pera  qu’exis- 
tís  la  possibilitat  de  que  n’hi  haguessin  d’al¬ 
tres.  Las  excepcions  sols  se  realisan  quan 
son  possibles. 

Sense  sortir  de  la  forma  en  el  sonet,  vostè 
aduheix  com  argument  la  teoria  de  que  la 
brusca  interrupció  de  las  quatrenas  pera 
acabar  la  composicio  ab  tercets  ha  d’ésser 
inarmònica  y desagradable  a  la  orella.  Això’m 
sembla  exagerat,  y  si  m’ho  permet,  li  diré 
que  considerada  la  poesia  en  son  concepte 
oral,  diguèm  musical,  no  pot  menys  de  tro- 
barse  bé  dins  de  las  lleys  de  la  musica.  Y  si 
es  aixis,  {pot  dirse  que  sia  inadmisible  un 
cambi  sobtat  de  compàs  en  una  pàgina  mu¬ 
sical?  Precisament  l’art  musical  netreu  efectes 
magnifichs  de  l'aplicació  d’aquell  recurs  de 
bona  lley,  y,  o  jo  entench  molt  poch  de  mu¬ 
sica  (lo  qu’es  veritat),  o  m’ha  semblat  que  la 
musica  moderna’s  distingeix  per  la  gran  lli¬ 
bertat  en  el  desenrotllo  d’aquell  principi. 
Lo  que  dèu  haverhi,  en  abdugas  arts,  es  que 
per’aquesta  mena  d’habilitats  cal  domi¬ 
nar  bé  las  reglas  de  composció  pertinentas 


i6o 


JOVENTUT 


al  cas,  en  una  paraula,  sa  berne.  En  el 
sonet  la  transició  pot  donarse  be  y  ma¬ 
lament;  per  això  convé  a  n’aquesta  mena 
de  composicions  una  divisió  ben  marcada 
entre  la  part  expositiva  continguda  y  desen¬ 
rotllada  en  l’espay  de  las  dugas  quatrenas  y 
el  desenllàs  o  conclusió  que  correspon  als 
tercets,  reservant  ’en  lo  possible’l  pinyol 
pera  l'ultim  o  últims  versos. 

Las  reglas  precedents,  no  prescritas  teòri¬ 
cament  sinó  exigidas  per  la  pròpia  manera 
d’ésser  del  sonet,  venen  a  durnos  al  segón 
aspecte  de  la  qüestió  per  vostè  plantejada. 
Reconech,  com  vostè,  qu’es  exigencia,  y 
molta’  la  del  sonet,  ademés  de  lo  dels  con¬ 
sonants,  al  voler  qu’en  catorze  versos,  ni 
un  més  ni  un  menys,  s’hagi  de  dir  tot  lo 
que’s  vulgui  dir;  emperò,  ^per  ventura  no 
estableixen  parescudas  limitacions  las  demés 
combinacions  mètricas?  Una  octava  real  exi¬ 
geix  dos  jochs  de  tres  rimas  y  un  de  dugas  y 
qu’en  eJs  vuyt  versos  sedesenrotlli  y  arrodo¬ 
neixi  un  periode  o  fase  de  la  composició.  La 
dècima  o  espinela  també  reclama  consonants 
per  grupos  de  tres,  y  sos  déu  versos  han  de 
constituhir  un  tot  complert.  En  general  tota 
forma  composta  d’estansas  ( slanze )  requereix 
condicions  determinadas,  d’acort  ab  la  com¬ 
binació  mètrica  adoptada.  El  sonet  es  la  més 
exigenta  de  totas:  ty  què?  Si  un  pot  y  sab 
emmotllarse  a  un  cert  nombre  d’exigencias 
de  forma,  aumentant  l’esfors  podrà  també 
emmotllarse  a  las  demés.  Tornèm  a  la  qües¬ 
tió  del  més  y  el  menys  que  no  altera’l  fona¬ 
ment. 

Es  natural  que’l  bon  gust  del  poeta  y  sa 
possessió  major  o  menor  del  art  de  versificar 
han  d’indicarli  quina  es  la  forma  més  con- 
venienta  pera  un  tema  determinat.  Aixís  serà 
pretensió  ridícula  voler  fer  un  sonet  d’un 
assumpto  quina  extensió  o  quin  caràcter  no 
hi  siguin  apropiats,  y  això  mateix  quan  se 
tracti  de  qualsevulga  de  las  altras  formas 
poéticas.  Per  altra  pari,  vostè  sab  molt  bé 
(y  ho  practica)  qu’es  possible  millorar  un 
vers  substituhint  un  mot  per  un  altre  equiva¬ 
lent.  Aquest  es  el  trevall  de  llima,  qu’espur- 
ga  l’obra  de  rimas  defectuosas,  que  corret- 
geix  l’accentuació  dels  versos  mal  reeixits, 
que  ab  petitas  modificacions,  simplifica  y 
precisa  la  expressió  dels  conceptes.  Donchs 
res  més  que  això  vol  el  sonet.  Si  de  pri¬ 


mera  intenció  al  fer  un  sonet  un  troba  que 
li  caldria  una  ratlla  més,  per  exemple,  pera 
exposar  per  complert  son  pensament,  me 
sembla  que,  casi  sempre,  podrà  lograr  si  s’hi 
empenya,  fer  dir  sensiblement  als  catorze  ver¬ 
sos  lo  rfiateix  que  dirían  els  quinze.  Es  el  cas 
idèntich  del  vers  que  resulta  ab  una  sílaba 
de  massa;  no  hi  ha  més  remey  que  treva- 
llarlo  fins  que  tingui  la  mida  justa. 

No  vull  treure  conclusions  de  lo  que  deixo 
dit,  si  no  es  la  de  que’l  sonet,  pera  la  majoria 
dels  que  fan  versos,  es  una  forma  poètica 
tan  innecessàriament  complicada,  qu’en  la 
majoria  d’ocasions  no  paga  ab  els  resultats 
els  sacrificis  que  un  s’imposa,  y  que  per  la 
mateixa  rahó  fa  difícil  l’assoliment  de  la  per¬ 
fecció  de  forma  que  s’exigeix.  Mes  sempre 
que’s  tracti  d’un  Petrarca  o  cosa  aixís,  serà’l 
sonet  una  joguina,  com  ho  degué  ésser  pera 
un  Newton  una  equació  trascendental,  o  pera 
un  Rubinstein  la  més  endiablada  de  las  rap- 
sodias. 

Y  plego,  donchs  el  missatge  es  bé  prou 
massa  llarch,  tot  y  deixant  per’altra  ocasió 
el  dirli  lo  que  jo  penso  sobre  las  formas  clàs- 
sicas  y  modernas  de  la  poesia,  aixís  com 
sobre  altras  cosas  en  las  quinas  vostè  podria 
aclarirme  molts  dubtes  que  tinch.  Lo  que’ns 
fa  falta  a  tots  els  que  fem  literatura  catalana 
prenent  per  guia  la  lectura  dels  versos  de 
vostè  sempre  hermosos,  y  els  d’altres  autors 
de  cap-d’ala  del  nostre  renaixement,  es  que’ls 
mestres  com  vostè  obrin  càtedra.  Jo  vaig 
ferme  moltas  ilusions  (y  las  conservo  encara) 
sobre’l  séu  tractat  de  poètica;  cregui  que’ns 
faria  a  tots  molt  bon  servey  ab  sa  publicació, 
y  a  n’això  principalment  tendeix  el  prech  de 
son  humil  admirador 

R.  Miquel  y  Planas 


FAULAS,  APÓLEGS,  LLEGENDAS,  QUENTOS 
O  LO  QUE  VOLGUEU 


m 

LA  LLUNA  Y  ELS  GOSSOS 

Cansó  persa  antiga 

a  ciutat  està  a  las  foscas:  el 
Sól  s’ha  post.  Els  mina- 
rets,  las  cúpulas  y  els 

punts  més  alts  se  dibui- 

xan  vagament  per  taca  ne¬ 
gra  sobre'l  cel  blau-fosch 
de  la  nit.  Sols  se  veu  al¬ 
gun  llumet  en  alguna  fi¬ 
nestra,  fent  petita  resplandor  rogenca.  Res  té 
relleu! 

Y  la  Lluna  surt,  vermella  com  una  brasa 

de  foch  qu’encara  no  es  ben  encesa;  y  surt 
per  sobre  dels  terrats  que  sembla  que  incen¬ 
diïn.  „  • 

Y  la  gent  esferehida  busca  al  incendiari. 

Y  els  gossos  lladran. 

Y  la  Lluna  puja. 

Y  els  gossos  lladran  y  la  Lluna  puja.  Y  ja 
comensa  a  irradiar,  pei  ò  encara  dóna  una 
llum  rogenca,  si  bé  més  clara:  llum  d’incen¬ 
di,  qu  envermelleix  las  cúpulas  y  las  teula- 
das.  Sembla  una  esfera  de  foch. 

Y  els  gossos  lladran. 

Y  la  Lluna  puja. 

La  Lluna  puja  y  ja  es  per  sobre  dels  mina- 
rels  als  quals  illumina,  y  per  sobre  lo  més 
alt  de  la  ciutat,  a  la  qu’envia.  raigs  que  tota 
la  dauran.  Sembla  una  grossa  coca  d’or.  Y 
brilla. 

Y  els  gossos  lladran. 

Lladran  els  gossos,  y  sempre  va  pujant  la 
Lluna:  poch  a  poch,  majestuosa,  sense  fer 
cas  dels  gossos  ni  de  ningú,  tornantse  laseva 
llum  més  blanca,  més  clara  y  més  intensa, 
illuminantho  tot. 

Y  encara  els  gossos  lladran. 

La  Lluna  es  al  zénit.  De  lo  alt  del  cel  tot 
ho  aclara,  a  tot  dóna  relleu,  a  tot  encomana 


poesia!  Illumina  el  cel  y  la  terra;  y  fins  als 
mateixos  gossos  que  la  lladravan,  ab  la  seva 
llum  els  favoreix  féntloshi  veure’ls  desperdi- 
cis  y  carronyas  que  hi  ha  per  terra,  las  so- 
bras  del  menjar  dels  homes,  pera  qu’ells  las 
roseguin  y  se’n  aprofitin. 

Y  brilla  impassible  y  hermosa,  y  es  a  dalt 
del  cel  a  pesar  del  lladrar  dels  gossos!...  Y 
quin  dols  amor  que  inspira  a  tots,  la  brillant 
Lluna! 

IV 

L’INFANT  INDISCRET 

Crònica  gòtica 

assava  això  en  els  bons 
temps  del  gran  Carles  Mag¬ 
ne.  Un  infant  va  preguntar 
a  son  pare,  home  fors  pru¬ 
dent  y  bon  creyent,  y  teme- 
rós  de  Nostre  Senyor  Deu 
Sant  Jesucrist: 
ué  l’home  camina  dret  essent 
viu,  y  quan  s’es  mort  tot  seguit  cau  en  terra? 

—  Perque’l  sosté  l’ànima  en  avtal  positura, 
apropantlo  al  cel. 

— Y  els  simis,  y  las  cigonyas,  y  las  àligas 
que  tant  s’enlayran  -que  també’n  tenen 
d’ànima?  — 

El  pare,  confós,  no  sabent  què  respondre 
al  séu  fill,  va  castigarlo  crudelment  perque 
havia  descubert  la  seva  ignorància  en  aytal 
matèria.  Y  li  digué  que  allò  eran  secrets  del 
bon  Deu  y  que  calia  no  escorcollarne  res, 
puig  fentho  aixis  en  pecat  se  queya. 

Y  l’infant,  temerós  del  càstich  cle  son  pare, 
no  preguntà  res  més,  donchs  tot  atreviment 
natural  de  la  rahó,  pecat  gros  li  pareixia. 

Y  aqueix  infant  no  ha  esdevingut  pas  may 
home,  malgrat  que  més  de  mil  anys  d’això’n 
són  passats. 

-Y  n’ha  restat  tan  ignorant,  qu’encara  avuy 
es  tal  com  era  en  aytal  jorn  en  que  això  s’es- 
queya. 

Timor  Dei  initium  scipientia  est. 

Pompeyus  Gener 


JOVENTUT 


I  6  2 


CONCERTS 

Si  ja  en  el  primer  concert  organisat  pel 
mestre  Crickboom.  la  senyoreta  Elsa  Rüeg- 
ger  se’ns  presentà  com  una  gran  artista,  en 
el  segón,  que  tingué  lloch  en  el  teatre  Prin¬ 
cipal  la  nit  del  3  del  present,  ens  produhi 
una  de  las  fruhicions  estèticas  més  intensas 
que  havèm  experimentat.  Ens  feu  sentir  tota 
la  poesia  del  violoncel,  d’aquest  instrument 
maravellós  qual  veu  patètica  y  vibranta  té 
inflexions  inefables,  ab  art  exquisit  y  segu¬ 
retat  prodigiosa.  Si’n  fou  de  complert  son 
trevall!  Com  executant,  sapigué  dominar  las 
dificultats  mecànicas,  sense  terne  gala:  com 
temperament  artístich,  sapigué  fer  cantar  al 
violoncel  quasi  ab  humana  passió.  Sempre 
recordarèm  la  expressió  que  donà  al  Abend- 
lied  de  Schumann  y  al  lied  de  Schubert  Du 
bist  die  Ruh'  (que  tocà  fóra  de  programa), 
com  una  de  las  manifestacions  que  més  de- 
mostran  la  importància  de  la  execució  en 
tota  obra  musical. 

Executà  la  senyoreta  Elsa  Rüegger  el  se¬ 
güent  programa:  Concert  en  re.  pera  violon¬ 
cel  y  orquesta  ( allegro  mnderato ,  adagio  y 
allegro )  de  Haydn,  obra  clàssica  pura  y  ele¬ 
gant;  Suile  pera  violoncel  ab  acompanya¬ 
ment  de  piano  ( air ,  sarabande  y  couranle)  del 
gran  Lulli;  Abendlied  de  Schumann,  y  Re- 
cueillement  y  La  Fileuse  de  Popper.  Es  inútil 
esmentar  detalls,  citant  els  passatges  en  els 
quals  més  va  distingirse:  la  senyoreta  Rüeg¬ 
ger  es  una  artista  complerta,  y  ab  això  ja 
està  tot  dit.  El  públich  la  ovacionà,  fentli  la 
deguda  justícia. 

El  mestre  Crickboom  dirigí  ab  encert,  ab 
gran  justesa  y  sentiment,  un  Preludi  y  un 
Allegro  moderato  de  Hàndel,  v  els  dos  frag¬ 
ments  de  la  Holberg-Suite  de  Grieg  titulats 
Adagio  y  Rigodón ,  obras  totas  ellas  escritas 
pera  instruments  de  corda.  En  el  Rigodón , 
joyell  que  té  la  ingenuitat  d’un  rigodón  de 
Rameau  y  la  poesia  de  la  música  de  Bizet, 
foren  aplaudidissim.  a  més  del  mestre  Crick¬ 
boom,  els  senyors  Perelló  y  Forns,  primers 
violi  y  viola  respectivament.  El  Rigodón  fou 
repetit. 

Deyamen  un  article  publicat  l’any  passat,  ab 
motiu  de  la  vinguda  a  Barcelona  del  famós 
Quartet  Xech,  que’l  mestre  Crickboom  con- 
tribuhia  de  debò  al  sosteniment  de  la  nostra 
cultura  musical.  Y  aixís  es:  a  més  de  l’obra 
personal  de  dit  mestre  (violinista  eminent  y 
director  d’orquesta)  que  ha  sigut  meritís- 
sima,  a  sos  constants  esforsos  devèm  la 
presentació  de  grans  artistas  y  de  grans  en¬ 
titats  musicals. 

Als  artistas  qu’esmentarem  en  l'indicat  ar¬ 
ticle,  devèm  afegirhi  la  Rüegger  y  la  nota- 


bilissima  pianista  Clotilde  Kleeberg,  que’s 
presentà  devant  del  públich  barceloní  la  nit 
del  6  del  corrent,  en  el  teatre  Principal,  om¬ 
plint  son  trevall  tot  el  programa  del  ters 
concert  de  la  serie  organisada  pel  mestrei 
Crickboom. 

La  senyora  Kleeberg  es  una  gran  pianista. 
Sa  execució  es  extraordinària,  perfecta,  cla¬ 
ra,  pulquérrima:  son  domini  del  piano  es  ma¬ 
ravellós.  Trobèm  del  tot  justificada  la  fama 
que  la  envolta.  Es  impossible  demanar  més 
a  un  pianista:  es  impossible  dominar  el  me¬ 
canisme  del  piano  ab  més  perfecció.  Per  ay- 
tal  concepte,  tots  els  elogis  que’s  fassin  de  la 
senyora  Kleeberg  seràn  merescuts. 

Però  com  temperament  artistich  no  la  tro¬ 
bèm  a  igual  nivell.  La  senyora  Kleeberg,  en 
las  dugas  obras  executadas  que  més  dificul¬ 
tats  ofereixen  al  artista  que  al  virtuoso  (Im 
Abend,  primera  paït  de  las  Fantasiestiicke  de 
Schumann  y  Nocturn  en  fa  sostingut  menor 
de  Chopin)  no’ns  produhi  tot  l’efecte  que 
produhirnos  devia  per  la  naturalesa  de  las 
obras  esmentadas.  Hi  trobarem  mancament 
d’expressió,  fredor,  ausencia  de  poesia. 

No  obstant  això,  en  las  demés  obras  del 
programa,  qu’eran  Xacona  ab  variacions,  de 
Handel;  Sonata  n.°  y,  de  Beethoven;  Fanta- 
siestücke,  de  Schumann;  Estudi  sobre  las  teclas 
negras  y  Mazurka  en  si  menor ,  de  Chopin; 
Les  Abeilles ,  de  Dubois;  Danse ,  de  Debussy, 
y  Souvenir  d'Italie,  de  Saint  Saéns,  la  se¬ 
nyora  Kleeberg  assoli  la  execució  dels  grans 
virtuosi  del  piano.  Al  costat  d’en  Rosenthal 
y  d’en  Planté,  la  senyora  Kleeberg  hi  des- 
empenyaria  un  paper  lluhidissim. 

Las  veus  del  piano  Erard,  de  que’s  servi 
la  Kleeberg,  eran  excessivament  metàllicas, 
circunstancia  que  perjudicava  a  la  eminent 
pianista,  que  fou,  no  obstant,  ovacionada 
pel  públich. 

Geroni  Zanné 


JOVENTUT 


Introducció 

Anorreat  en  milj  de  la  Natura, 
ab  l'ànima  suspensa, 
escolto  ab  fruhició  ubriagadora 
un  concert  que  m’enerva. 

Hi  canta  l’astre  rey  rodant  pels  àmbits 
y  al  fondres  en  la  serra; 
hi  canta  al  sé  a  la  nit  la  blanca  lluna 
del  firmament  suspesa; 
hi  canta  y  el  teixeix  la  mar  llunyana 
ab  sos  bramuls  y  queixas, 
l’arbreda  ab  sos  murmulls  y  esgarrifansas, 
el  vent  ab  sas  cadencias, 
las  aus  ab  son  fresseig,  y  fins  el  glosan 
els  diminuts  insectes... 

Tot  canta  y  el  teixeix  a  totas  horas; 
el  mar,  el  cel,  la  terra. 

Cant  dels  estanys 

Som  els  estanys  immòvils  y  somniosos, 
eternalment  hermosos; 
els  estanys  de  las  ayguas  encantadas 
hont  hi  niuan  las  fadas. 

Som  els  estanys,  els  d’ayguas  blau-verdosas, 
formats  per  las  neus  fosas; 
els  estanys  enrondats  d’ardits  cimalls 
que  fecondèm  las  valls. 


Mes  per’xò,  de  roca  en  roca 
va  saltant  fressosament, 
y  al  paisatge  tot  provoca 
ab  els  séus  cabells  d’argent. 

Las  montanya 

Totas  foscas  y  quietas,  las  montanyas 
encerclan  els  estanys  enllà  d’enllà·. 
totas  foscas  y  quietas  com  a  momias 
que’s  donguessin  las  mans 
Y,  ab  llur  posa  iranquila  y  sossegada, 
me  tan  efecte  igual 

que  volguessin  ballà  una  gran  sardana 
y  no’ls  hi  fos  donat  segui  el  compàs. 

Las  truytas 

Bogant  dintre  l’estany  ab  sas  aletas, 
la  truyta  s’hi  passeja  majestuosa 
y  el  creuha  amunt  y  avall,  com  a  mestressa 
que  n’es  d’aquell  extens  espay  aquàtich. 

Y  puja,  y  baixa,  y  sura  al  tou  de  l’aygua, 
y  avansa  ab  rapidesa  o  bé  recula 
brandant  sa  ctia  com  esplèndit  vano 
o  com  el  governall  de  nau  lleugera. 

Es  ben  negra  del  llom,  com  a  nascuda 
en  aquells  llochs  ombrius  d’aygua  estancada: 
tan  sols  en  el  baix.  ventre  un  xich  blanqueja 
y  tacan  pichs  vermells  sa  pell  lliscosa. 

De  cop  s’atura  en  sech;  pren  esbranzida 
y  salta  per  demunt  del  pla  de  l’aygua, 
y  queda  al  descubert  son  cos  gracívol 
per  breus  moments  trencant  el  dols  silenci. 


Las  N1MFÀCEAS 

A  dintre’ls  estanys — hi  creixen  floretas, 
floretas  gentils — que  d’aygua’s  cubreixen; 
no  exhalan  perfums  —  ni  sols  colorejan: 
són  las  flors  humils — són  las  flors  modestas. 

Las  remadas  dels  isarts 

jay!  bé  massa  las  coneixen, 

las  coneixen  |ay!  bé  prou, 

puig  molts  cops  fins  las  malmeten. 

Tan  bon  punt  són  abeurats, 
els  isarts  brincant  parteixen 
sembrant  el  camí  ab  las  flors 
que  dels  morros  els  hi  penjan... 

Es  l’idili  delicat 
d’aquellas  gentils  floretas: 
naixe  al  toll  de  l’aygua  pur 
y  morir  en  l'aspra  terral 

La  cascata 

«Soch  la  reyna  del  paisatge, 
tot  ho  enciso  ab  mas  remors, 
tot  me  rendeix  vassallatge, 
tot  me  presta  llurs  honors» 

apar  digui  la  cascata 
ab  son  remorós  cayent, 
mentres  en  la  escuma  esclata 
el  bell  iris  resplendent 

Y  no  pensa  la  orgullosa 
que  tot  allò  es  vanitat, 
puig  s’aixuga  la  resclosa  / 

y  el  séu  regne  ja  ha  acabat. 


Es  que  ha  vist  un  mosquit  que’ls  séus  dominis 
sens  demanar  llicencia  ardit  creuhava, 
y  ab  la  pena  de  mort  tan  gran  audacia 
ha  volgut  castigar,  la  gran  senyora. 

Y  torna  ab  majestat  a  passejarse 
per  l’estany  encalmat  la  esbelta  truyta; 
y  l’estany  silenciós  altre  cop  resta 
sens  res  que  torbi  sa  quietut  monòtona. 

La  boyra 

Mansament,  mansament  la  boyra  puja 
plorant  subtil  ruixím,  lleugera  pluja 
ab  que  tot  ho  humiteja; 
mansament,  mansament  pel  mont  s’enfila, 
y  enfilantse  suaus  llàgrimas  destila 
com  diminutas  perlas. 

Es  el  plor  de  la  boyra,  de  la  humida 
companya  dels  estanys, 
que’ls  acarona  y  besa  amorosida 
y  els  acotxa  al  sé  al  tart... 

Es  el  plor  de  la  boyra  seductora 
que  dels  estanys  blau-verts  n’es  la  senyora 
y  els  té  a  tots  encisats; 
es  el  plor  de  la  boyra  ensopidora 
qu’embolcalla  als  estanys,  sos  estimats. 

Y  va  pujant,  pujant,  arrossegantse 
melangiosa  y  lleu; 
ara  espessintse  més,  ara  estirantse, 
però  sempre  deixant  son  rastre  arreu. 


JOVENTU'I 


I  64 


La  nit  v 

La  nit  ha  arribat 
ab  el  séu  seguici 
de  remors  somorts. 

Tot  aquell  bullici 
que  al  sér  el  sól  alt 
al  mont  ha  esclatat, 
ara  ja  ha  callat, 
y  no  més  se  sent 
l’aygua  que,  ab  misteri, 
entona’l  psalteri 
del  anyorament, 
y  el  tètrich  llament 
monoton  y  rítmich 
del  defalliment; 
y  el  cant  malestruch 
del  fatídich  duch, 
del  rey  de  la  nit 
dins  la  selva  negra. 

Y  tot  ha  emmudit 
y  la  nit  comensa. 


Epíleg 

La  nit  s’ha  acabat,  ja  apunta’l  nou  día, 
l’auba  ja  espurneja  pel  bell  Orient; 
ja  tòrna  altre  cop  Natura  a  deixondres 
y  a  lluhir  el  cel. 

Ja  torna  l’alosa  a  alegrar  la  plana 
ab  sos  refilets,  ab  sos  gentils  cants; 
ja  torna  la  llum  a  aclarir  els  boscos 
y  argentà’ls  estanys. 

Ja  torno  a  escoltar  el  colossal  himne 
qu’entona  vibrant  tota  la  creació; 
ja  torno  a  gaudir  els  séus  motius  màgichs 
que’m  roban  el  cor. 

Ja  torno  a  ovirar  planas  y  montanyas, 
els  rius  y  els  estanys,  els  torrents  y  afraus; 
ja  torno  a  fruhir  de  sos  encants  dolsos... 

Ja  el  sól  es  ben  alt! 

I.  Soler  y  Escofet 


EX-LIBRIS  DE  A.  DE  RIQUER 

Grat  sia  a  Deu,  l’art  va  estenense  a  tots  els 
ordres  de  la  vida;  las  generacions  que  van 
pujant  van  comprenent  que  té  dret  d’interve- 
nir  en  tots  els  llochs,  que  no  hi  ha  objecte 
per  petit  que  sia  que  no  li  pugui  dar  hos¬ 
tatge.  Aixis  com  las  més  petitas  accions  po¬ 
den  lluhir  la  llum  de  la  bondat  si  es  un  home 
bo  qui  las  executa,  aixís  per  tot  resplandeix 
la  llum  de  la  bellesa  en  tota  cosa  per  petita 
que  sia  que  surti  de  las  mans  d’un  ver  ar¬ 
tista. 

Això  se  ns  acut  al  fullejar  la  colecció  de 
magnifichs  ex-libris  qu’en  Riquer  ha  donat  a 
llum,  presentantlos  ab  aquell  gust  refinat, 
ab  aquella  elegancia  sòlida  a  que’ns  té  acos¬ 
tumats. 

El  reviscolament  de  l’afició  als  ex-libris  es 
un  fet  complertament  modern  y  que  va  lligat 
ab  la  resurrecció  del  art  aplicat  que  d’uns 
quants  anys  ensà  s’opera  en  el  món  intelec- 
tual.  No  podia  ésser  que,  al  ensemps  que’s 
procurava  aplicar  l’art  als  mobles,  als  uten¬ 
silis  familiars,  a  las  casas  de  lloguer,  a  tot  lo 
que  rodeja  al  home  probant  de  darli  un  ves- 
llüm  d’ideal,  se  quedés  endarrera’l  llibre, 
l’objecte  que  té  més  relació  ab  l’home  inteli- 
gent,  l’objecte  escampador  d’ideas  que  seràn 
llevor  d’ideas  més  assahonadas,  el  pacifich 
lluytador  que  desde  la  quietut  de  la  cambra 
retirada  va  empenyent  al  home  pels  viaranys 
del  progrés  ab  més  forsa  y  eficacia  que  l’ac¬ 
ció  brutal  y  ràpida  de  las  revolucions,  perque 
son  trevall  quotidià  sempre  va  endevant, 
mav  recula,  llaurant  sempre  en  las  capas  es- 
pessas  dels  cervells  no  conreuhats,  fenthi 
arrelar  de  dia  en  dia  ideas  que’ls  afinan, 
que’s  converteixen  en  sentiments  y  en  bellas 
accions. 

L’ex-libris ,  usat  ja  antigament  com  a 


signe  de  propietat,  en  el  que  hi  havia’l  nom 
del  bibliòfil  junt  ab  sos  blassons  si  era  no¬ 
ble,  0  bé  anava  orlat  ab  algun  emblema  0 
alegoria,  ha  alcansat  una  gran  importància 
artistica,  coincidint  ab  el  renaixement  del  art 
aplicat  a  la  enquadernació,  graciasa  haverhi 
empleat  son  talent  els  millors  artistas  euro¬ 
peus  y  americans,  y  avuy  casi’s  pot  afirmar 
que  tot  bibliòfil  que  s’estimi  no  deixa  de 
tenir  el  séu. 

Generalment,  al  nom  del  bibliòfil  s’hi  jun¬ 
ta  una  alegoria  relacionada  ab  sas  aficions  0 
ab  sa  manera  d’ésser,  y  moltas  vegadas  s’hi 
afegeix  una  llegenda  que  subratlla  son  caràc¬ 
ter  o. retrata  sas  aspiracions.  Com  ab  tantas 
cosas,  Espanya  ha  anat  endarrerida  en 
aquest  moviment  ex-librista,  però  mercès  a 
l’Alexandre  de  Riquer  que  inicià  entre  nos¬ 
altres  aquest  art  fent  qu’altres  el  seguissin, 
avuy  s’ha  despertat  gran  afició,  essent  so  li— 
citats  pels  colecciomstaS  estrangers  els  ex- 
libris  espanyols.  Y  pera  convences  de  qu’es 
natural  aquesta  solicitació,  no  hi  ha  més  que 
fullejar  l’elegant  volum  que  tenim  a  la  vista; 
jo  quedo  emprendat  d’una  pila  d'ex-libris, 
dels  que  uns  se  recomanan  per  la  seva  refi¬ 
nada  senzillesa,  mentres  els  altres,  entre’ls 
que  descollan  els  ayguaforts,  són  tractats  ab 
tant  carinyo,  ab  tal  amor  a  l’obra,  que  pre- 
gonan  als  quatre  vents  que  no  hi  ha  art  petit 
per  petitas  que  sian  la  missió  y  las  dimen¬ 
sions  del  objecte  que  l’estotxa. 

Sebastià  Junyent 


JOVENTUT 


CANTARELLAS 

El  caminet  de  la  ditxa 
els  homes  l'han  espat  lat: 
ja  es  ditxós  aquell  que  passa 
■  pel  de  la  tranquilitat. 

Quan  la  mà  del  temps  arrenca 
de'mica  en  mica’ls  cabells, 
se'ls  deixa  per  las  orellas, 
pel  nas  y  per  tot  arreu. 


l65 


si  el  que  pert  els  interessos 
perdés  també  la  memòria. 

Li  feya  molta  mes  nosa 
a  n’el  sabi.  en  son  despatx, 
un  cap  a  dintre  d’un  cor 
que  un  cor  a  dintre  d’un  cap. 

Sens  l’hàlit  de  la  esperansa 
queda’l  malventurat  cor 
com  quedaria  la  terra 
si  no  la  besés  el  sól. 


Diu  que’l  vi  ofega  las  penas 
y  jo  dich  que  no  es  vritat, 
que  las  penas  al  cor  nían 
y  el  vi  sempre  puja  al  cap. 

De  quedar  pobre  la  pena 
fóra  encara  ben  passadora 


REVISTA  DE  REVISTAS 

Butlletí  del  « Centre  Excursionista  de  Cata  ¬ 
lunya. i).  En  aquesta  antiga  publicació  s'hi 
han  introduhit  desde  primers  del  any  actual 
importants  milloras,  com  són  l'aument  del 
tamany  y  el  presentar  cada  número  perfec¬ 
tament  enquardernat  en  rústica.  El  número 
de  janer  contó  en  son  text  trevalls  d’en  Juli 
Soler  y  Santaló  relatant  una  bella  excursió 
en  ple  hivern  al  Port  de  Benasque  de  la  Vall 
d’Aràn,  y  d’en  Francesch  Carreras  y  Candi, 
qui  narra  altra  excursió  a  la  casa  romana 
d’Ocata  (Masnou).  S’intercalan  en  el  text 
hermosas  vistas  de  la  Vall  d’Aràn  (Las  Bor- 
das,  la  iglesia  de  Viella,  la  porta  de  la  igle- 
sia  de  Betren,  la  ribera  d’Artiga  de  Lin),  y 
un  capitell  romà  tobrat  a  Ocata.  Omplen  el 
reste  del  número  las  seccions  oficial,  de 
cambi  de  publicacions  y  de  crònica  del  Cen¬ 
tre. 

Forma.  Ha  sortit  el  primer  número 
d’aquesta  notabilíssima  publicació  d’art,  de 
quina  pròxima  aparició  parlavam  en  nostra 
revista  anterior.  Ve  a  substituhir,  com  di¬ 
guérem,  a  Pel  &  Ploma,  y  just  es  reconeixe 
que’l  substituheix  ab  ventatja,  si  no  per  la 
calitat  de  lo  que  publica,  pel  major  nombre 
de  reproduccions  artisticas  que  ofereix,  totas 
molt  ben  presentadas,  acreditant  el  bon 
gust  de  son  director  en  Miquel  Utrillo  y 
elsa'uozr/cnVedelacasaThomas.  Publica’l  text 
enfrancès  en  las  vuyt  primeras  planas, que  són 
de  bon  paper  de  fil,  y  en  el  cos  de  la  revista, 
que  conté  altras  quaranta  planas  de  rich  pa¬ 
per  satinat,  s’hi  llegeix  el  mateix  text  en  llen¬ 
gua  catalana  y  s'hi  troban  munió  de  facsí¬ 
mils  d’obras  pictòricas  y  esculptòricas  de  Mir, 
Blay,  Mas  y  Fontdevila,  Casas,  Sorolla,  Gal- 
wey,  Brull,  Barrau  y  Xiró.  Firman  el  text  en 
Miquel  Utrillo  y  en  Joan  R.  Jiménez.  L’arti¬ 


«Dorm,  Joan>,  ella  li  deya 
en  la  nit  que’s  van  casar: 
mes  ara  sempre  ha  de  dirli 
la  pobreta:  «^Dorms,  Joan?» 

Francisco  Vallmajor 


cle  del  primer,  exposant  els  propòsits  dels 
editors  de  Forma ,  es  una  notable  disquisició 
d'art,  bellament  sentida  y  escrita. 

Desitjèm  a  la  nova  publicació  tot  l’èxit 
que’s  mereix,  aquí  y  fòra  d'aquí,  tot  sospi¬ 
tant  que’l  públich  de  l’altra  banda  dels  Piri¬ 
neus  y  de  mars  enllà  procurarà  aqueix  èxit 
més  que  nosaltres  mateixos,  que  per  desgracia 
encara  tenim  més  de  comerciants  adotzenats 
que  d’artistas.  Forma  no  té  parell  a  Es¬ 
panya:  ,-què  té,  donchs,  d’estrany,  que’s 
cotisi  millor  en  pobles  ahont  el  The  Estudio 
y  publicacions  anàlogas  ja’ls  hi  han  ensenyat 
a  tenir  bon  gust? 

La  Renaissance  Latina ,  (Paris),  publica  en 
son  numero  de  mars,  entre  altres  articles  re¬ 
marcables,  un  trevall  de  Víctor  Basch  sobre 
Le  Centenaire  de  Kant ,  y  un  altre  de  Carles 
Fischer  Essai  de  psychologte  alsacienne ,  ade- 
més  d’una  carta  de  Wagner  Sur  les  poèmes 
symphoniques  de  Lranz  Liszt.  En  la  secció  de 
crítica  literaria’s  parla  ab  elogi  de  las  obras 
catalanas  El  poble  gris  d’en  Rusinol,  y  Cas- 
sius  y  Helena  d’Eusebi  Güell,  com  també  del 
llibre  Cosas  de  Espana  d’en  Pompeyus  Ge¬ 
ner. 

El  Mercure  de  France  (Paris),  ens  ofereix 
en  son  darrer  número  un  interessant  estudi 
d’Henri  de  Régnier,  firmat  per  Paul  Léau- 
taud,  y  una  magistral  disquisició  d’en  Remy 
de  Gourmont  sobre  La  Rhèlorique,  condemp- 
nant  sos  vicis  y  examinant  els  diversos  sen¬ 
tits  en  que’s  prenen  y  els  mal-entesos  a  que 
donan  lloch  aqueixas  abstraccions  que  volem 
distingir  ab  els  mots  convencionals  de  justí¬ 
cia,  amor,  salut,  bondat,  inteligencia,  etc. 
Las  ideas  són  infinitas  y  els  signes  d’expres¬ 
sió  escassos  y  poch  precisos:  d’aqui  ve  la 
contorsió  del  llenguatge,  la  retòrica  buyda. 
Y  lo  pitjor  es  que  las  bellas  frases  convencio¬ 
nals  las  trobém  a  faltar  sovint  en  el  llen- 


i66 


JOVENTUT 


guatge  dit  literari,  y  prenèm  per  mal  escrip¬ 
tor  a  qui  es  sols  un  mal  retòrich:  lo  qual  es 
molt  diferent. 

Hi  ha,  ademes,  un  interesant  trevall  de 
Paul  Souchon  sobre  Les  trois  Ipliigenies, 
d’Euripides,  Racine  y  Moréas,  y  un  altre 
d’Alexandra  Myrial  ocupantse  de  las  Reli¬ 
gions  et  Superstitions  corèennes. 

La  Lectura  (Madrid).  El  número  de  fe¬ 
brer  porta  ün  sumari  molt  important,  conte¬ 
nint  las  firmas  de  Adolfo  Posada,  J.  Martí¬ 
nez  Ruiz,Joaquin  F.  Prida,  Gabino  Bugallal, 
Miguel  de  Unamuno,  etc.  En  la  secció  De 
Norte  à  Sur ,  que  firma  Roque  Roca ,  s’hi  lle¬ 
geixen  dugas  curiosas  cartas  del  eminent 
Spencer  declarantse  en  l’una  contrari  a  las 
ideas  anarquistas,  y  protestant  en  l’altra  de 
que  a  un  individualista  com  ell  hi  hagués 
qui  el  presentava  com  a  socialista.  La  secció 
de  critica  es  com  de  costum  molt  nodrida. 

Nuestro  Tiempo ,  també  de  Madrid,  publica 
en  son  darrer  número  interessants  trevalls 
de  Salvador  Canals  sobre  El  problema  de  la 
prensa ,  de  F.  Revnoso  sobre  La  europeiza- 
ción  del  Japón,  de  E.  Gonzàlez  Blanco  sobre 
La  civilización  japonesa  conlemporànea,  de 
Julio  Cejador  sobre  Los  orígenes  de  la  lengua 
castellana,  etc.  Són  notables  las  informacions 
científica  y  bibliogràfica.  En  aquesta’s  parla 
d'algunas  obras  catalanas,  entre  ellas  ab 
gran  elogi  de  Titellas  febles  d'en  Pujulà,  pu¬ 
blicada  per  Joventut. 

Revista  Social  (Barcelona).  El  darrer  nú¬ 
mero  d’aquesta  revista  respon  verament  a 
son  titul  ab  els  diferents  trevalls  que  firman 
els  senyors  Duràny  Bas,  Montagut,  Albó  y 
Marti  (Ramón),  y  ab  la  notable  informació 
social  que  conté.  Continúa  la  publicació  del 
reglament  del  Institut  de  reformas  socials. 

Hojas  Seleclas.  Aquesta  revista,  d’amena 
y  agradosa  lectura,  publica  en  son  darrer 
numero  una  extensa  informació  sobre  la  con¬ 
flagració  suscitada  al  Extrèm  Orient.  La  in¬ 
formació  gràfica  es  com  sempre  molt  nodri¬ 
da  e  interessant.  Com  a  suplement  artístich 
publica  una  Rima  inèdita  de  Becquer,  ilus- 
trada  per  en  Gual  e  impresa  a  varis  colors. 

La  falta  d’espay  no’ns  permet  parlar  de  las 
revistas  Anthologie-Revue,  Vie-Normale,Nou- 
velle  Revue  Moderne ,  etc.,  de  París;  Cata¬ 
lunya  (considerablament  reformada)  de  Bar¬ 
celona,  Revue  Provinciale  de  Tolosa,  Revue 
Franco-Italienne  et  du  Monde  Latin,  de  Nଠ
pols,  y  altras  que  publican  escuilits  trevalls 
en  sos  darrers  números. 

•  Lluís  Vía  . 


NOVAS 

El  diputat  Albert  Rusinol,  intervenint  en 
la  discussió  del  projecte  d’Administració  lo¬ 
cal,'  ha  fet  sentir  altra  volta  la  serena  veu  del 
Catalanisme  entre  aquell  batibull  de  petitas 
passions  y  de  barallas  de  marmanyera  que 
són  la  característica  dels  partits  y  que  forman 
el  medi  ambient  del  Congrés  espanyol.  Y  en 
mitj  d’aquella  política  de  bandería,  de  repu¬ 
blicans  y  monàrquichs,  reaccionaris  y  aven- 
sats,  moros y  cristians >  ha  defensat  l’autono¬ 
mia  en  tots  els  ordres,  ha  sentat  que  l’Estat 
es  funest  pera  la  vida,  la  pau  v  el  progrés,  y 
que  per  tant  no  deuhen  ésser  absorbidas  per 
ell  las  regions  ni  els  municipis,  quals  rendas 
hem  de  separar  del  Estat  com  han  fet  tots 
aquells  pobles  que  al  matar  el  centralisme 
matan  lo  qu’es  anuvital  y  corromput. 

La  veu  d'en  Rusinol  ha  sorprès  a  la  gent 
d’allà,  però  pochs  hauràn  sigut  els  quel’hau- 
ràn  entesa,  perque  hi  abundan  massa’ls  atur- 
dits,  els  curts  de  gambals  y  els  sórts  de  con¬ 
veniència. 

Nostra  enhorabona  al  senyor  Rusinol. 


Protestèm.  Y  protestèm  azVaios;perquetant 
els  republicans,  com  els  lliberals  d’en  Moret, 
com  els  d’en  Canalejas,  volen  que  dimiteixi 
en  Romero  la  presidència  del  Congrés,  que 
correspon  per  dret  propi  al  pallasso  nacional. 

Si  aquest  no  dimiteix,  faràn  obstrucció, 
qu’es  lo  que  més  els  engresca.  Estàn  més 
contents  ells  ab  la  obstrucció  que  un  gos  ab 
un  òs.  D’això  se’n  diuhen  polítichsl 
Riurèm,  si’n  tenim  ganas. 


Pera  una  fetxa  pròxima  s’anuncia  la  cele¬ 
bració  d’un  Congrés  de  la  Buena  Prensa ,  que 
tindrà  lloch  a  Sevilla. 

Ens  ha  sorprès  de  debó’l  titul  del  tal  Con¬ 
grés,  perque,  francament,  pera  nosaltres  la 
Buena  Prensa  es  la  qu’està  ben  escrita;  però 
fixantnos  en  tots  els  detalls  de  la  cosa,  en  las 
convocatorias,  invitacions,  proclamas, y sobre 
tot  en  el  gran  moviment  d’associacions  reli- 
giosas,  bisbes  y  prèberes  que  s’observa  des 
que  s’ha  anunciat  la  celebració  del  tal  Con¬ 
grés,  hem  anat  convencentnos  de  qu’estavam 
en  un  erro,  puig  que  pels  modestos  mango- 
nejadors  de  la  cosa,  la  Buena  Prensa  no  es 
pas  la  qu’està  ben  redactada,  no,  sinó  qu’es 
exclusivament  la  prempsa  catòlica.  Pera 
nostres  flamants  calòlichs  solsament  ells  són 
els  buenns ,  y  els  malos  són  tots  els  que  pro- 
fessan  ideas  distintas  de  las  sevas.  ^Veritat 
que  no  pot  exigirse  més  ingenuitat  y  sen¬ 
zillesa!1 

Els  senyors  catòlichs  fa  una  temporada 
que  sembla  que  s’hagin  posat  d’acort  pera 
veure  qui  desbarrarà  més,  v  si  a  Sevilla  clas- 


JOVENTUT 


sifican  a  la  prempsa  en  buena  o  mala,  segons 
sia  o  no  sia  catòlica,  y  si  a  Madrid  el  brillante 
Nocedal,  aqueix  politich  a  lo  Valbuena,  dis- 
trèu  ab  sos  xistes  y  còmicas  agudesas  als 
pares  de  la  patria  qu’assisteixen  a  las  ses¬ 
sions  del  Congrés;  entre  nosaltres,  a  Barce¬ 
lona,  s’ha  revelat  un’altra  notabilitat,  el 
senyor  Estanyol,  que  si  en  sa  càtedra  de  dret 
canònich  de  la  Universitat  embruteix  a  sos 
alumnes  féntloshi  apendre  la  vida  y  miracles 
de  Dionisio  el  Exíguo  v  explicàntloshi  si  Juan 
el  Ayunador  portava  bigoti  y  perilla  y  tenia 
ulls  de  poll,  y  si  las  Cíementinas  tenen  5  lli¬ 
bres,  52  tituls  y  106  capituls  y  altras  gansa- 
das  de  semblant  calibre,  en  el  meeting  anti- 
masònich  que’s  verificà  fa  poch  en  un  de 
nostres  teatres.  Va  arribar  en  el  calor  de  la 
improvisació  a  proclamar  urbi  et  orbi  que  no 
pot  ésser  bon  català  qui  no  sigui  fervent  ca- 
tòlich...yel  que  digui  lo  contrari ...  Anathe- 
ma  sit. 

Però  deixem  pera  més  endevant  els  comen¬ 
taris  que’s  mereix  tan  enutjós  assumpto,  y 
entre  tant,  ja  que’l  dit  Congrés  s’ha  de  cele¬ 
brar  a  Sevilla,  tot  contemplant  impassibles 
la  febril  agitació  de  catedràtichs  ramplons, 
apaga-llums,  préberes  y  lluísos ,  murmurèm 
aquells  coneguts  versos  del  Tenorio: 

Ahora  que  los  sevillanos 

se  las  compongan  con  él. 


Fan  bé  aqueixos  catòlichs  intransigents  de 
voler  anar  sols,  perque  al  ultim  sols  s’hau- 
ràn  de  quedar,  tot  dihent  allò  de 

Nosotros  somos  los  buenos, 
nosotros,  ni  màs  ni  menos. 

No  solsament  protestaran  contra’l  llibera- 
lisme,  que  es  pecado ,  sinó  contra  tot  lo  que 
tingui  visos  de  racional. 

Ara’ls  toca  protestar  contra’l  Papa,  que 
segons  telègramas  de  Roma's  va  mostrant  a 
l’altura  dels  temps,  donchs  llegim  que  vol 
portar  tot  seguit  a  la  pràctica  una  reforma 
tan  racional  com  la  de  reconeixe  validesa  al 
matrimoni  civil.  Y  si  això  es  veritat,  es  molt 
fort. 

Que’s  desenganyin  els  catòlichs  intran¬ 
sigents:  una  cosa  es  la  fe  y  altra  cosa’l  ne¬ 
goci.  El  Papa,  més  bon  politich  que  no  pas 
ells,  torna  pels  furs  de  la  doctrina  de  Crist  y 
comensa  a  restringir  el  mercadeig  y  a  limi¬ 
tar  la  ingerència  immoral  de  la  iglesia  en 
molts  actes  de  la  vida.  D’això  a  considerar 
vàlits  els  baptismes  ab  aygua  no  benehida,  a 
expendre  butllas  de  franch  per  la  quaresma, 
a  no  establir  preus  y  categorías  pera’ls  ente- 
rros,  etc.,  etc.,  no  hi  ha  més  que  un  pas.  Na¬ 
turalment,  aqueix  pas  costa  de  donar:  tant 
com  els  hi  costa  mermar  els  drets  de  la  Igle- 
sia  als  que  d’ells  viuhen. 

Reconeixem  que’l  Papa  es  molt  generós, 


167 

y  no  tothom  li  agrahirà’l  sacrifici.  No  es  fàcil 
que’ls  governs  responguin  ab  altre  sacrifici 
semblant;  no  es  fàcil  que  mermm  las  nòmi- 
nas  dels  exèrcits  de  las  armas,  pera  que  sia 
més  efectiva  la  merma  de  las  dels  exèrcits  de 
la  fe. 


La  propaganda  incessant  que  ve  fent  el 
Catalanisme  en  entitats  y  corporacions  es 
massa  extensa  pera  que  poguèm  reflectarla 
per  complert  en  una  revista  com  Joventut, 
que  no  pot  disposar  com  la  piempsa  diaria 
d’amplas  seccions  d’informació. 

Entre  altras  notas  remarcables,  són  dignas 
d’esment  las  conferencias  que  la  setmana 
passada  donaren  en  Narcís  Fuster  al  «Ate¬ 
neu  Democràtich  Regionalista  del  Poble 
Nou»,  ahont  feu  una  llarga  disquisició  sobre 
«Higiologia  social»;  en  Frederich  León  y 
Luque,  que  disertà  a  «Catalunya  Federal» 
sobre  «L’autonomisme  y  las  supersticions 
politicas»;  y  en  Joseph  Mallofré,  que  desen¬ 
rotllà’l  tema  «Ventatjas  del  servey  militar 
voluntari  sobre  l’obligatori  y  el  de  quintas» 
en  la  conferencia  que  donà  al  «Centre  Repu¬ 
blicà  Federalista»  de  la  Barceloneta. 

1 

Al  escriure  aquestas  novas  sabèm  que  al 
Senat  hi  haurà  qui  parlarà  en  contra  del  pro¬ 
jecte  de  lley  establint  el  servey  militar  obli¬ 
gatori,  d’acort  ab  els  desitjós  dels  diputats 
regionalistas,  que  defensan  las  milicias  vo- 
luntarias  com  cal  als  pobles  lliures. 

Tant  de  bé  farà  qui  tal  fassi,  per  més  que 
resulta  dificil  poder  deturar  la  onada  d’em¬ 
brutiment  que  consúm  al  Estat  espanyol,  y 
qual  forsa  ab  lleys  semblants  creix  més  y 
més.  Ens  en  dolèm  sobre  tot  per  lo  que  afecta 
als  bons  fills  de  la  Catalunya  lliberal  en  que 
sommièm,  més  desitjosos  d’ésser  ciutadans 
de  debò  que  guerrers  de  per  riure. 

Si  la  nova  lley  queda  aprobada  en  abdu- 
gas  Cambras,  serà  de  ben  funest  recort  l’ac¬ 
tual  gestió  d’en  Maura  en  la  política  espa¬ 
nyola.  Haurà  demostrat  que  sab  mostrarse 
politich  hàbil  si  li  convé,  però  ab  fins  tan 
migrats,  tan  reaccionaris,  com  qualsevol  Sal- 
merón  0  qualsevol  Canalejas,  soi  disant  lli¬ 
berals. 


El  mestre  Morera  ob'sequià  la  nit  del  2  del 
corrent  als  socis  de  l’«Associació  Wagne¬ 
riana»  ab  l’audició  de  la  seva  òpera  inèdita 
Bruniselda ,  llibret  de  don  Artur  Masriera, 
encarregantse  l’esmentat  mestre  de  la  part  de 
cant  y  del  acompayament  de  piano,  y  nostre 
company  en  Salvador  Vilaregut  de  la  lectura 
del  llibret.  Bruniselda ,  ni  pel  caràcter  del  lli¬ 
bret  ni  per  la  estructura  musical,  pot  conside- 
rarse  com  drama  lirich.  El  llibret  es  un  sen- 


i68 


JOVENTUT 


zill  llibret  d’òpera  y  res  més,  però  la  parti¬ 
tura  d’en  Morera  conté  pàginas  inspiradas  y 
de  molt  efecte.  De  totas  maneras  lo  que  aca¬ 
bem  d’escriure  no  ho  donèm  com  definitiu; 
cal,  pera  judicar  l’òpera,  vèurela  en  son  medi 
propi,  las  taulas  del  teatre. 

El  mestre  Morera  y  el  senyor  Masriera  fo¬ 
ren  molt  aplaudits. 

El  passat  dilluns  a  la  nit,  donà’l  jove  pia¬ 
nista  Joan  Nadal  un  concert  al  Ateneu  Bar¬ 
celonès,  executant  un  programa  compost  de 
pessas  musicals  de  Bach,  Beethoven  Brahms, 
Schumann,  Chopin,  Weber,  Liszt,  Sinding 
y  Grieg. 

En  Nadal,  deixeble  del  mestre  Vidiella, 
fou  molt  aplaudit  pel  públich,  que  li  notà 
qualitats  que  no  solen  possehir  els  qui  co- 
mensan  un  art  com  el  del  piano.  La  escola 
del  mestre’s  reflexa  en  el  deixeble:  a  més 
d'una  execució  recomanable,  en  Nadal  pro¬ 
cura  (y  ho  consegueix  molt  sovint)  donar  a 
cada  composició  la  expressió  que  li  correspon. 

Publicacions  rebudas: 

Eridón  y  Amina.  Pastorel·la  de  Goethe 
traduhida  per  Joan  Maragall.  Editada  per  la 
revista  Catalunya ,  s  ha  publicat  aquesta  be- 
llissima  pastorel·la  del  gran  poeta  alemany, 
que  ab  tant  acert  y  bon  gust  traduhi  en  Ma¬ 
ragall  a  nostra  llengua,  com  ja  saben  nostres 
lectors  per  la  crítica  que’n  ferem  quan  se  re 
presentà,  el  passat  desembre,  en  el  «Teatre 
Íntim».  Preu,  50  cèntims. 

Els  punxa-sarries ,  sainete  en  un  acte,  per 
Santiago  Rusinol,  estrenat  al  teatre  Romea 


la  nit  del  26  de  febrer  d’enguany.  Preu,  una 
pesseta.  < 

Patna  Nova ,  periòdich  mensual,  portaveu 
del  centre  catalanista  republicà  «Nova  Ca- 
thalonia».  Ha  entrat  en  la  segona  època  de 
sa  publicació,  proposantse  lluytar  ab  nou  ar- 
diment  per  l’autonomia  y  la  democràcia.  Li 
desitjèm  llarga  y  fructífera  vida. 

Autonomia.  Aixis  se  titula  un  nou  periò¬ 
dich  mensual  que  acaba  d’apareixe  com  a 
portaveu  del  «Centre  Popular  Catalanista». 
Com  l’anterior,  porta  en  sa  primera  plana 
l'extracte  del  manifest  que  la  Unió  Catala¬ 
nista  publicà  en  16  de  mars  de  1897,  en  el 
que’s  sintetisan  las  aspiracions  del  Catala¬ 
nisme  militant. 

La  llustración  Obrera.  S’han  publicat  els 
tres  primers  números  d’aquest  periòdich, 
profusament  ilustrat  ab  grabats  representant 
obras  d’art  y  vistas  d’actualitat.  El  text  es 
molt  variat  y  nodrit. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 

TA  FA  S 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 
2’so  PESSETAS. 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  — dMo’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 

CATALUNYA:  Un  any . 

»  Mitj  any . . . 

»  Trimestre . 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any . 

EXTRANGER:  Un  any . 

Número  corrent . 

»  atrassat,  ab  folletins . 

»  »  sense  folletins . ’ . . . 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins.  • 


8  Pessetas. 

45°  » 

2*25  » 

9  » 

10  Franchs. 
20  Cèntims. 
40  » 

25  » 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Reflexions  y  pressentiments,  per  Trinitat  Monegal. — 
L’antich  carnaval  de  Barcelona  (continuació),  per 
Sebastià  Junyent  — Guerra  sens  quartel,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà.— Llegenda  oriental,  per  I.  Tur- 
gueneff,  traducció  de  F.  Pujulà  y  Vallès.— Afinitat 
del  Catalanisme,  per  Agusti  Pedret  y  Miró.— Tea¬ 
tres,  per  Emili  Tintorer. — Flirt,  per  Octavi  Pell  Cuf- 
fi.— Notas  bibliogràficas,  per  Geroni  Zannè.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall— Plech  13 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  33. 


REFLEXIONS 

Y  PRESSENTIMENTS 

Ja  hem  vist  passar  arrenglerats,  portant  la 
llureya  del  súbdits  del  déu  Mars,  una  corrua 
de  joves  arrencats  per  forsa  de  sas  llars  y 
dels  brassos  de  sas  mares,  allunyats  dels  es- 
guarts  de  sas  estimadas  y  dels  tendres  cuy- 
dados  de  sas  germanas,  deixant  per  complert 
a  la  gran  mare  terra  a  la  que  devèm  totas 
nostras  forsas  y  tota  nostra  vida.  Quàn  pochs 
ne  tornaràn  als  pobles  y  masias  que’ls  vege- 
ren  néixer,  a  conreuhar  la  terra!  Y  els  que  hi 
tornin  portaràn  en  son  sí  l’estigma  del  no  fer 
res  y  continuar  vivint  sobre’l  país. 


Ensemps,  hem  vist  y  veyèm  encara  las 
tristas  y  negras  pissarras  en  las  parets  de 
las  redaccions  dels  periòdichs,  portant  escri- 
tas  ab  guix  las  novas  de  la  guerra  que  té 
lloch  allà  d’enllà  del  nostre  horitzó,  plaga 
qu’aumenta’l  nombre  d’individuus  que  de 
aquesta  vida  fugen  y  que  comensa  a  esten¬ 
dre  sobre’l  cel  de  la  humanitat  la  fosca  nu¬ 
volada  que  acabarà  ab  furiosa  tempesta. 

Y  nostre  públich,  al  igual  que’ls  públichs 
de  las  altras  nacions,  contempla  febrosench, 
brillantli’ls  ulls  de  joya,  las  massas  arren- 
gleradas  de  llampants  uniformes,  corre 
adalerat  darrerra  d’ellas  al  compàs  d’aixor- 
dadoras  moixigangas ,  y  s’atura  cada  jorn 
embabiecat  pera  llegir  els  últims  partes  de  la 
guerra,  y  arrenca  de  las  mans  dels  venedors 
els  periòdichs  que  portan  las  noticias  més 
frescas  y  veritables  d’aquelias  llunyanas  ter- 
ras.  Quants  més  combats  hi  ha,  y  més  sang- 
nants  són,  millor,  més  venda,  més  llegi¬ 
dors! 

Es  més:  la  humanitat,  com  nostra  terra, 
està  ja  dividida  en  dos  bandos:  l’un  rus,  l’al¬ 
tre  japonès.  {Per  què  són  els  uns  partidaris 
del  imperi  rus?  {Per  què’ls  altres  ho  són  del 
Mikado?  {Qui  ho  sab?...  Per  res,  per  sim¬ 
patia,.. 

Tots  saben,  uns  y  altres,  que  cap  déls  dos 
estats  lluyta  per  un  ideal  enlayrat;  que  cap 
dels  dos  tenia  en  perill  sa  llibertat;  qu'abdós 


s 


JOVENTUT 


170 

lluytan  pera  explotar  a  un  altre  poble:  mes 
{què  hi  fa? 

Lo  qu’es  possible  que  no  sàpigan  es  que 
la  guerra  sempre  ha  donàt  y  donarà  llum  al 
monstre  més  horrible  qu’ha  existit  y  existir 
pugui:  la  tirania.  Lo  que  no  saben  es  que 
de  la  guerra  naix  forsosament  la  preponde¬ 
rància  del  estat  sobre  l’individuu,  l’escla¬ 
vatge  d’aquest  vers  aquell.  Y  que  aquest 
resultat  s’assoliria  del  mateix  modo  malgrat 
la  lluyta  tingués  lloch  per  un  gran  ideal. 

Y,  sobre  tot,  quan  se  tracta  d’una  guerra 
com  la  d’ara,  quins  efectes  repercuteixen  en 
tot  el  món,  alashoras  la  nuvolada,  prenyada 
de  tirania,  s’estén  sobre  tots  els  pobles,  y  la 
tempesta’s  desencadena  arreu  enrunant  els 
temples  de  la  Llibertat. 

En  la  terra  no’s  conegué  la  tirania  fins 
qu’esclatà  la  primera  guerra,  per  petita  que 
fos;  y  d’aquesta’n  nasqué  l’esclavatge  dels 
vensuts,  y  ensemps  aparegué  l’estat,  qu’es- 
clavitzà  als  que  foren  vencedors.  Triomfant 
una  familia,  un  clan  o  una  tribu,  el  vencedor 
degué  continuar  la  organisació  que  li  donà 
la  victorià,  no  tan  sols  per  la  imposició  dels 
capdills  que’ls  dirigiren,  sinó  pera  estar  pre¬ 
parats  pera’l  demà  insegur,  pera  defensarse 
dels  pobles  vehins  y  mantenir  en  sa  domina¬ 
ció  als  vensuts,  pera  conservar  sas  conquis- 
tas  y  pera  poder  ferne  de  novas  a  fi  d’esten¬ 
dre  son  territori.  La  manera  de  ferho  ja 
l’havian  apresa.  Hèusel  aqui’l  naixement  del 
estat,  y  ab  ell  de  la  tirania:  la  guerra  donà 
llum  al  monstre  qu’avuy  ens  aclapara. 

La  historia  explica  prou  bé  lo  demés  que 
passà  fins  nostres  dias:  guerras  y  més  guer- 
ras;  vencedors  y  vensuts;  uns  estats  naixent, 
fentse  més  y  més  grans,  y  els  altres  desapa¬ 
reixent  dels  àmbits  de  la  terra...  Sols  una 
cosa  dura  y  durarà,  y  es  l’esclavatge  del  indi- 
viduu,  la  tirania  del  estat.  Lo  mateix  es  pels 
vencedors  que  pels  vensuts:  tots  són  esclaus. 

Lo  que  passa  y  passà  es  conseqüència  lò¬ 
gica  y  natural  del  modo  d’ésser  de  las  cosas. 
L’estat,  en  previsió  de  las  guerras,  y  més 
encara  quan  està  amenassat  d’una  bon  xich 
propera,  concentra  més  y  més  sa  organisació 
militar  en  detriment  dels  individuus  y  orga¬ 
nismes  intermitjos,  dominantlos  quan  menys 
desde’l  punt  de  vista  econòmich,  y  la  lliber¬ 
tat  y  autonomia  d’aquests  va  mimvant  cada 
jorn,  fins  arribar  a  la  negació. 


Donchs  bé:  com  ja  hem  insinuat,  avuy 
sentim  las  primeras  bufadas  precursoras 
que’ns  avisan  a  nosaltres,  vianants  del  de¬ 
sert  de  la  vida,  qu’es  proper  el  jorn  en  que’l 
simoun  de  la  tirania  arrasarà  nostres  drets, 
enrunarà  nostras  llibertats;  y  nosaltres,  per 
comptes  d’ajuntarnos  tots  els  que  creyèm  y 
volém  la  llibertat  dels  pobles  y  dels  indivi¬ 
duus  pera  donar  l’aixordador  crit  de  protesta, 
esperèm  extasiats  el  jorn  de  la  tempesta; 
semblèm  els  salvatges  que  agenollats  adora- 
van  a  son  rey-butxi,  els  condempnats  que 
beneheixen  l’argolla  que  deurà  endoga- 
larlos. 

Trista  condició  la  del  sér  humàl  Sempre 
enlluhernat  pel  no-res,  sempre  atret  per  la 
mort,  admirador  etern  del  tirà...  pasta  d’es¬ 
clau! 

Trinitat  Monegal 


L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

(  Continuació  ) 

En  Joseph  Malagarriga,  artista  en  cera, 
era’l  qu’havia  modelat  las  testas  del  Carnes- 
toltas  y  de  la  seva  familia.  El  ninot  que  re¬ 
presentava  al  hèroe ,  estirantli  un  cordill  dissi¬ 
muladament,  feya  anar  el  cap  com  si  saludés 
al  poble.  En  Malagarriga  inventà  també  una 
enginyosa  maquineta  pera  que  fumés;  salu¬ 
dant  y  ab  el  puro  a  la  boca,  feya  una  ilusió 
complerta.  A  l’hora  de  la  mort,  en  mitj  de  la 
confusió  que  regnava  al  palau,  li  cambiavan 
la  testa  de  cara  riallera  per  un’altra  d’ulls 
aclucats  y  color  cadavèrich. 

L’any  61,  l’arribada  també  fou  brillantis- 
sima  y  l’enterro  també  concorregut,  segons 
trobo  en  El  Pàjaro  Verde,  periòdich  satírich 
d’aquell  temps,  que’s  queixa  amargament 
dels  molts  mamarratxos  que’s  veuhen  y  tro¬ 
ba’l  Carnaval  inferior  al  any  passat  y  ab  ten¬ 
dència  a  decaure.  Parlant  de  la  cavalcada  del 
dijous  gras,  diu:  La  cuestación  ha  producido 
muy  buen  resultado.  Es  verdad  que  los  seiïofes 
que  componían  la  cabalgata  se  cuidaban  mas 
de  los  socorros  para  los  pobres  que  de  diver¬ 
tir  se. 

També  sortiren  a  captar  els  voluntaris  ca¬ 
talans. 

Don  Antón  de  la  mesura  del  oli ,  advocat, 
era’l  poeta  de  la  cort  de  sa  majestat  el  rey  de 
la  tabola,  y  després,  quan  entrà  en  la  Societat 
del  Born  element  jove,  ho  fou  en  Rossendo 
Arús  y  Arderiu.  Esmersaren  sa  inspiració 
en  programas,  himnes,  bandos,  amnistías, 


JOVENTUT 


testaments  y  dècimas  que’s  venian,  desti- 
nantse  el  producte  a  íer  caritats. 

Com  n’hi  ha  que  tenen  fort  regust  de  po¬ 
ble  barceloní,  transcriuré’ls  fragments  que 
m’han  semblat  més  curiosos  de  làs  fullas 
qu’han  arribat  a  mas  mans. 

En  el  testament  del  any  61  hi  ha  la  clàu¬ 
sula  següent  referent  a  la  esposa  del  Carnes- 
•toltas: 


Passant  a  segonas  nupcias 
podrà  disposar  de  tot, 
puig  prefereixo  se  case 
a  que  tinga  un  burinot. 

’Al  parlar  dels  séus  fills,  diu: 

Sent  tan  brètol  y  dimoni 
Llorensó,  mon  fill  petit, 
millor  serà  que  se’n  vagi 
a  fer  fortuna  a  Madrid. 

Y  més  avall  afegeix: 

Ab  mos  béns  fundo  desd’ara 
Càtedra  de  Català, 
que  serà  desempenyada 
per  qui  ma  vida  explicà. 

Lo  Xato  del  cap  del  Born 
queda  per  mi  autorisat 
pera  redactar  un  diari 
que  no  tinga  serietat. 

En  el  programa  del  any  62  hi 
següent: 

Tot  lo  chor  de  la  maynada 
ab  varis  tons  cantarà 
el:  Mambrú  se'n  va  a  la  guerra... 

Quan  lo  pare  no  té  pa... 

Vindràn  a  la  comitiva 
las  carniceras  guapetas 
disfressadas  de  piratas 
ab  tallants  per  escopetas. 

Las  revenedoras  totas, 
criadas  y  pescateras, 
ab  patillas  y  mostatxo, 
vestiràn  de  granaderas. 

En  el  testament  del  mateix  any,  el  Baró  de 
la  Paciència ,  Carnestoltas  IV,  fa  críticas  d'ac¬ 
tualitat. 

L’agonitzant  fanal  d’oli 
ab  llum  de-poca  franquesa 
il·lumina  als  ciutadans 
del  carrer  de  la  Princesa. 


Com  monument  apreciable 
entre  las  set  maravellas, 
del  Mercat  del  Born  las  taulas 
se  guardaràn  per  tan  vellas. 

Al  programa  del  any  68  hi  recullo: 

Niüeras  y  didas, 
junt  ab  els  soldats, 
faràn  las  guerrillas 
dels  enamorats. 


Y  las  pescateras, 
ab  el  peix  rentat 
y  ganya  pintada, 


I/! 

vindràn  de  soldat. 

Las  de  la  badella, 
que  vènen  molt  bou, 
faràn  d’artilleras 
per  guanyar  un  sòu. 

Y  las  carniceras 
que  carrega  n  d’òs, 
aniràn  d’escolta 
a  cavall  d’un  gos. 

El  Duch  de  las  Camàndulas ,  Carnestol¬ 
tas  XII, en  son  ordeno y  mando  del  any  70,  diu: 

«1.  Las  reunions  y  grupos  que  passin  de 
cent  mil  personas  seràn  disolts. 

2.  No’s  pot  tirar  res,  ni  anch  que  sigui  lle- 
vor  de  pussa,  perque’l  tirar  fa  xicot  0  soldat. 

3.  Ningú  portarà  cap  disfràs  indecent. 
Això1  privarà  a  moltas  senyoras  que  tenian 
ganas  de  venir  ab  els  vestits  que  usan... 

5.  Se  mataràn  tots  els  cavalls  perque  no 
serveixen  desde  la  invenció  dels  velocipedos. 

10.  Pera  imitar  als  francesos,  aboleixo  las 
pessetas  y  en  cambi  faré  encunyar  franchs, 
mes,  pera  no  ésser  pobres  y  tontos,  valdràn 
trentaquatre  quartos. 

14.  Tots  els  que  siguin  padrins  posaràn 
per  nom:  Diego ,  Lola ,  Marquès ,  Capità , 
Baró ,  y  continuant  la  moda  de  las  botas  al- 
tas  y  de  las  valonas,  jau!  vinga  fer  Flor  de 
un  día  al  milj  del  carrer. 

16.  Mà  a  la  butxaca  tot  barceloní,  que  la 
Societat  del  Born  surt  demà  dissapte  a  captar 
pels  pobres;  qui  no  pugui  donar  una  pesseta, 
qu’emmatllevi  un  duro.» 

Trech  del  programa  las  següents  quar- 
tetas. 

Si  bé  qu’es  Monarca, 

'  república  vol, 

perque  tothom  mani 
quan  governi  sol. 

Vingan  las  timbalas, 
que  surtin  gegants; 
ja  no  hi  ha  monàrquichs 
ni  republicans. 

Per  fer  la  tabola 
estarèm  units: 
ciutadans  som  tots, 
a  fòra  partits. 

Aquellas  senyoras 
que  van  disfressadas 
ab  el  floch  al  cul, 
ja  són  convidadas. 

Las  revenecjoras, 
per  ferho  millor, 
portaràn  darrera 
una  coliflor. 


Y  las  pescateras, 

que  són  més  llengudas, 
portaràn  un  mos 
per  quedarse  mudas. 

A  chor  tots  els  ximples 
sovint  cantaràn, 
Carnaval  con  honra 
que  vagi  endevant. 

V  serà  gloriosa 
aqueixa  funció, 


trobém  lo 


172 


JOVENTUT 


quedant  sols  la  glòria 
per  qui  té  lurró. 


El  final  parodiava  la  tonada  de  la  cansó 
del  Ca7i-can: 

Oydà,  oydà! 

que  duri  tant  com  pugui, 
oydà,  oydàl 
dimars  s’acabarà. 

Del  testament  del  mateix  any,  copio: 

Del  ventre  estich  reinflat 
y  temo  no  tingui  un  dany. 

Me  só  engullit  en  tres  días 
lo  presupiieslo  d’un  any. 

Els  homes  han  despreciat 
mon  govern  paternal,  dols, 
puig  quan  uns  han  volgut  naps 
altres  han  demanat  cols. 


Vos  dono  unas  garantías 
ab  las  que  estarèu  tan  bé 
com  una  dobla  de  quatre 
posada  al  mitj  del  carrè. 

Me  separo  d’eixa  terra 
de  tothom  desenganyant, 
puig  veig  que  qui  no  té  empleo 
diu  mal  del  qu’està  empleat. 

L’any  71’s  litulava  Baró  de  la  Boyra,  y 
acabava  aixis  una  alocució  dirigida  als  bar¬ 
celonins: 

«Barcelonins!  Jo,  lo  nèt  de  cent  Carnes- 
toltas,  vos  exhorto  a  la  gresca!  Dibèu  tots 
ab  mi:  Viva  jo!  perque  al  acompanyarme  ab 
aquest  crit  l’espay  vos  respondrà:  Boyra! 
Boyra!» 

L’any  72,  el  10  de  febrer,  se  publicava  un 
ordeno  y  mando  donat  pel  «Generalíssim  del 
Carnestoltas,  ciutadà  honrat  de  Barcelona, 
fill  de  son  pare,  fabricant  de  sabatas  de  cଠ
nem,  senyor  de  tot  lo  séu,  únich  y  perpetuu 
president  de  la  Societat  del  Born ,  etc.,  etc.» 
en  el  que  hi  havia’ls  següents  articles: 

1  ,er  «Serà  perseguit  sensecontemplacions 
el  que  robi  una  malla.  Al  que  sàpiga  ferse 
rich  empobrint  a  una  dotzena,  no  se  li  farà 
res  perque  alguna  cosa  han  de  valer  lo  talen! 
y  l’astucia. 

2.on  La  dotació  del  Marquès  (1)  serà  lo 
primer  que  pagarèu,  després  la  meva,  y  se- 
guiràn  per  ordre  correlatiu  las  de  las  princi¬ 
pals  dignitats,  fins  a  acabarse’ls  quartos.  A 
n’els  d’inferior  categoria,  lo  peixi-menutti , 
després  de  felshi  els  descomptes  que  poguèm, 
els  ho  quedarèm  a  deure. 

3. er  Quan  els  arbres  dels  passeigs  siguin 
grossos,  els  tirarèu  a  terra,  en  farèu  feixinas 
y  tocaré  quartos.  Els  que  vulguin  ombra 
que  vagin  als  toros. 

4, art  Com  que,  tants  quants  més  siguin 
els  deutes,  més  gran  es  el  crèdit,  realisaré 
emprèstits  a  trot. xe  y  motxe;  ab  l’interès  no 
miraré  prim,  perque  sou  molts  a  pagarho  y 


entre  tants  no  s’hi  coneix.  Si  ho  reprobavau 
y  volguéssiu  fer  l’home,  os  clavaria  pallissa. 

8.  Encara  que  vos  deixi  nombrar  comissio¬ 
nats,  teniu  de  ferne  als  que  jo  vulgui,  perque 
no  sent  aixis  me’ls  faré  a  la  mida  del  meu 
gust. 


11.  No  podrèu  donar  un  pas,  fer  un  ges- 
to,  ni  estornudar,  sense  provehirvos  d’un 
trosset  de  paper  que  os  regalaré  si  per  ell  me 
donèu  quatre  pesselas  y  mitja. 

13.  Vos  senyalaré  una  setmana  pera  que 
celebrèu  grans  festas.  Pera  obsequiar  als  fo¬ 
rasters  els  ho  farèu  pagar  tot. 


16.  En  la  encunyació  de  la  moneda  procu¬ 
raré  que  m’hi  quedi  tot  lo  que  pugui.  Com 
més  petita  es,  fa  menos  volúm. 

18.  De  tot  lo  que  bevéu,  menjèu  o  cre- 
mèu,  me’n  pagarèu  un  tantum.  Com  que’l 
pagar  consum  tothom  ,  com  que  aquest 
impost  serà  molt  popular,  el  batejo  ab  el 
nom  de  Consums. 

Article  adicional:  Els  diaris,  follets  y  tot 
lo  que’s  dongui  a  llum,  podràn  parlar  mal 
de  tot  lo  que’ls  dongui  la  gana  menos  del 
Marquès  y  de  mi. 

La  infracció  de  cada  un  dels  precedents 
articles  serà  penada  ab  la  multa  de  divuyt 
lliuras,  setze  sous  y  cinch  diners.» 

El  programa  del  mateix  any  comensa. 
aixís: 

Tots  els  escura-cassolas, 
homes,  dònas,  xichs  y  grans, 
ricatxos  y  pobrissons, 
feu  el  favor  d’escoltar. 

Y  acaba: 

Y  si  sabessin  las  Musas 
o  bé  aquells  dels  Jochs  Florals 
qu’escrich  tant  per  dos  calés, 
quedava  excomunicat. 

L’any  73,  el  Carnestoltas  XV  pren  el  títuB 
de  Comte  de  la  Tabola. 

Comensa’l  programa  dihent  als  barcelo¬ 
nins: 

Vosaltres  los  que  aspirèu 
las  emanacions  suaus 
sortidas  per  las  escletxas 
que  las  clavegueras  tan... 

Y  adverteix  qu’es  l’ultim  any  que  la  Socie¬ 
tat  del  Born  celebra’l  Carnaval. 

Sebastià  Junyent 

(Acabarà.) 


(1)  De  la  Coba  o  Carnestoltas  XIV. 


JOVENTUT 


*73 


GUERRA  SENS  QUARTEL 

Solos  quedaron 
jumento  y  Rocinan- 
te,  Sancho  y  Don 
Quijote,  el  jumento 
cabizbajo  y  pensa- 
tivo,  saéudiendo  de 
cuando  en  cuando 
las  orejas,  pensan- 
do  que  aún  no  ha- 
bía  cesado  la  bo- 
rrasca  de  las  pie- 
dras  que  le  perse- 
gufan  los  oldos;  Ro- 
cinante  tendido 
junto  à  su  amo,  que 
también  vino  al 
suelo  de  otra  pe¬ 
drada  ;  Sancho  en 
pelota  y  temeroso 
de  la  santa  her- 
mandad;  Don  Qui¬ 
jote  mohinísimo  de 
verse  tan  malpa- 
rado  por  los  mis- 
mos  à  quien  tanto 
bien  había  hecho. 

(Final  del  C.  XXII.) 

Als  regidors  catalanisïas  de  nostre  Ajunta¬ 
ment  qu’han  declarat  devant  del  jutge  d’ins¬ 
trucció  que  no  havían  sentit  pronunciar  al 
regidor  republicà  Moré  la  paraula  moixi- 
ganga,  ab  la  que  hi  ha  qui  diu  que  dit  se¬ 
nyor  calificà  la  recepció  celebrada  a  la  Capi¬ 
tania  General  el  dia  del  sant  del  rey;  als  pro¬ 
pis  regidors  catalanistas  que  contribuhiren  ab 
sos  cabals  a  redimir  de  quíntas  a  un  fill  del 
republicà  Porrera  (partidari  acèrrim  del  ser- 
vey  militar  obligatori,  pels  fills  dels  altres), 
a  n’aqueixos  senyors,  els  recomanem  que  lle¬ 
geixin  el  solt  que  ab  el  títul  de  Lo  del  Ateneo 
Graciense  publicà  La  Publicidad  del  dia  7  en 
sa  edició  del  vespre;  en  quin  solt  se  denuncia- 
van  miserable  y  rastrerament  uns  suposats  e 
imaginaris  atachs  que’ls  catalanistas  de  Gra¬ 
cia  inferiren  a  la  bandera  espanyola,  al  exèr¬ 
cit  y  a  un  elevado  personaje  de  la  nación,  y 
els  hi  recomanèm  també  que  llegeixin  y  me¬ 
ditin  els  paragrafs  del  Quijote  que  capsan 
aquestas  ratllas,  pera  que  d’una  vegada  ells 
y  els  catalanistas  tots,  ens  convensèm  de  que 
ja  es  hora  de  fer  guerra  sense  contemplacions 
de  cap  mena  als  enemichs  de  Catalunya; 
però  guerra  a  mort,  sense  quartel.  Es  precís 
tractarlos  sense  cap  classe  de  miraments  que 
no’s  mereixen.  Si  la  11  uy ta  que  ab  ells  tenim 
entaulada,  en  lloch  de  debatres  en  ple  si- 
gle  xx,  se  debatés  tres  sigles  enrera,  diriam 
que  no  eran  dignes  d’ésser  combatuts  ab  la 
espasa  del  cavaller  sinó  ab  el  fubet  ab  que’s 
doman  las  bestias  més  innobles. 

Mes  no  deuhen  estranyarnos,  no,  sas  aca- 
nalladas  denuncias  y  sas  falsas  delacions;  es 


un  de  tants  casos  d’atavisme  que  la  natura¬ 
lesa  manifesta  en  els  hidalgos  de  nostres 
dias,  descubrintlos  ab  totas  sas  vilesas  y  bai- 
xas  passions,  com  a  néts  que  sòn  d’aquells 
espias  y  cuadrilleros  de  la  Santa  Hermandad , 
d’aquells  repugnants  familiars  del  Sant  Ofi¬ 
ci,  d’aquells  galeots  capitanejats  pel  cervantí 
Ginesillo  queapedregavan,  cobartsy  desagra- 
hits,  a  son  malhaurat  llibertador. 

Són  els  de  sempre,  són  els  descendents  de 
Almagro  y  de  Pizarro,  de  Vaca  de  Castro  y 
de  Cortés,  que  no  tenint  ja  Indias  que  con¬ 
querir,  moriscos  quins  bens  confiscar,  ni  en- 
crucijadas  foscas  ahont  desafiarse  0  assaltar 
a  indefensos  mercaderes ,  entran  d ' aspirantes  a 
qualsevulga  càrrech,  0  d 'oficiales  segundos 
de  qualsevulga  oficina. 

Són  els  descendents  dels  soldats  de  Pes- 
cara,  d’Alba  0  de  Fuentes,  que  no  tenint  ter- 
cios  en  que  allistarse,  ni  Italia,  ni  Flandes 
qu’espoliar,  de  la  Mancha  y  d’Aragó,  d’An- 
dalusia  y  de  Castella,  com  a  remadas  de 
llops  famolenchs  que  la  ganduleria  y  la  mi¬ 
sèria  han  tret  de  sos  caus  y  de  sas  barracas, 
venen,  formant  innombrables  remesas  de 
braceros,  en  trens-carretas,  plens  de  póls  y 
d’immondicias,  0  en  destartalats  llahuts  de 
València  0  de  Múrcia  qu’arriban  à  nostre 
port  abarrotats  de  melons  y  de  taronjas,  y  de 
rabiosos  blasquistas  y  sOriamstas.  Que  si  els 
de  classes  privilegiadas,  catedràtichs  v  em¬ 
pleats,  acaparan  els  càrrechs  y  las  prebenda-s 
que  per  son  talent,  per  son  dret  y  per  ésser 
fills  de  la  terra,  haurian  d'ocupar  las  nostras 
classes  cultas,  ells,  els  braceros ,  trevallant 
per  ínfims  e  irrissoris  jornals,  arruinan  y  es- 
canyan  a  la  honrada  classe  obrera  catalana,  a 
quins  fills,  sense  feyna  per  la  competència 
castellana,  no’ls  queda  ni  la  esperansa  de 
deixar  caure  sos  ossos  en  el  miserable  jas 
de  nostres  hospitals,  plens  a  curull  d’anè- 
michs  y  afamats  forasters  que,  menys  afor¬ 
tunats  qu’altres  companys  d’expedició,  no 
han  trobat  brigada  del  Ajuntament  ahont 
colocarse,  urna  electoral  que  trencar,  ni  fଠ
brica  en  vaga  ahont  trevallar  d 'esquirols. 

Desde  l’empleat  més  ufanós  fins  al  darrer 
agutzil  0  celador;  desde’l  catedràtich  d’erudi¬ 
ció  d’a  ral  la  pessa  fins  al  naturalista  descu- 
bridor  del  famós  hipparión  de  la  Garriga; 
desde’l  diputat-dictador  fins  al  diputado  obre- 
ro;  desde’l  republicà  pantorrillista  fins  al 


Viéndose  tan  mal 
parado  Don  Quijote 
dijo  à  su  escudero: 
siempre,  Sancho,  lo 
he  oído  decir,  que 
el  hacer  bien  à  vi- 
llanos  es  echar 
agua  en  el  mar:  si 
yo  hubiera  creído 
ío  que  me  dijiste, 
yo  hubiera  excusa- 
do  esta  pesadum- 
bre ;  pero  ya  està 
hecho,  paciència  y 
escarmentar  para 
desde  aquí  ad  e  - 
lante. 

(C.  XXIII.) 


JOVENTUT 


174 

repulsiu  catalanista  renegat  en  la  Diputació 
provincial,  y  desde’l  vanitós  ab  pretensions 
de  Papiniano  que’s  califica  a  si  mateix  d’inte- 
lectual  del  partit,  fins  al  mangonejador  de 
societats  obreras  en  l’Ajuntament,  tots  són 
iguals:  castellans,  0  catalans  descastats,  són 
la  viva  encarnació  d’aquest  poble  absorbent 
que’ns  aclapara  y  ens  empobreix.  Xuclan  la 
nostra  sang,  enganyan  al  nostre  poble, 
viuhen  a  nostras  costas  y  renegan  de  nosal¬ 
tres,  se  burlan  de  nostre  idioma  y  malehei- 
xen  de  nostra  terra,  aquesta  terra  catalana 
quinas  contribucions  recaudan ,  quin  ayre 
respiran  y  quin  pa  menjan. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 

LLEGENDA  ORIENTAL 

PER  I.  TURGUENEFF  (l) 

{Qui  a  Bagdad  no  coneix  al  gran  Giaffar, 
el  sól  del  Univers? 

Un  jorn,  fa  temps  d’això,  Giaffar,  en  plena 
joventut  encara, ’s  passejava  pels  voltants  de 
Bagdad.  De  sobte  sas  orellas  foren  feridas 
per  un  crit  desgarrador:  algú  demanava  so¬ 
cors  ab  veu  desesperada. 

Giaffar  se  distingia  entre  tots  els  joves  de 
sa  edat  per  sa  prudència  y  discreció;  però 
tema’l  cor  compassiu  y,  a  més,  confiansa  en 
sa  forsa. 

Va  corre  al  crit,  y  atalayà  un  vell  decrèpit 
a  qui  dos  foragits  havian  empès  contra  un 
mur  y  estavan  a  punt  de  saquejar.  Giaffar 
tregué  son  sabre  y  atacà  als  miserables;  matà 
al  ua  y  posà  al  altre  en  fuita. 

El  vell  deslliurat  cayguè  als  peus  de  son 
deslliurador,  y  haventli  besat  la  falda  de  la 
túnica,  exclamà: 

— Jove  coratjós,  ta  generositat  no  restarà 
sense  recompensa!  Tinch  l’ayre  d’un  pobre 
mendicant,  però  no'n  tinch  sinó  l’ayre.  Jo 
no  soch  pas  un  home  com  els  altres.  Sigas 
al  punt  de  la  matinada  al  gran  basar.  Jo  t’hi 
esperaré  prop  de  la  font,  y’t  podràs  convence 
de  la  veritat  de  mas  paraulas. — 

Giaffar  pensà:  «Tot  es  possible  en  aquest 
món:  {per  què  no  probarhó?))  y  respongué: 

— Està  bé,  l’home:  hi  aniré. — 

El  vell  el  mirà  fit  a  fit  y  s’allunyà. 

Al  sentdemà,  a  la  primera  lluhissordel  dia, 
Giaffar  anà  al  basar.  El  vell  ja  l’esperava, 
recolzat  sobre’l  marbrench  piló  de  la  font. 
Prengué  sense  dir  paraula  la  mà  de  Giaffar, 
y  el  conduhi  à  un  jardinet  envoltat  per  tots 
costats  d’una  alta  muralla. 


(1)  Tinch  l’honor  de  dedicar  aquesta  traducció, 
qu’es  d'actualitat,  als  ambiciosos  de  Barcelona  iQue 
per  què  es  d’actualitat?  Homes,  vostès  dirànl 


r  Al  bell  mitj  del  jardi,  sobre  la  verda  molsar 
creixia  un  arbre  d’un  aspecte  extraordinari. 
Semblava  un  xiprer;  solzament  que’l  séu 
fullatge  era  d  un  blau  clar.  Tres  fruytas,  tres 
pomas  penjavan  de  sas  brancas  finas  y  en- 
layradas:  l’una  d’un  tamany  mitjà,  llargaru¬ 
da,  blanca  com  la  llet;  l’altra  grossa,  rodona, 
d’un  roig  viu;  la  tersa,  petiteta,  arrugada, 
d’un  gris  groguench. 

Tot  l’arbre  brunzia  lleugerament,  ab  tot  y 
que  no  feya  oratge;  un  tintineig  fi  y  planyi- 
vol  s’aixecava  de  las  brancas,  com  si  hagués 
sigut  de  vidre.  Semblava  que  l’arbre  sentia 
l’aproximació  de  Giaffar. 

— Jove — digué’l  vell: — cull  d’aquestas  fruy¬ 
tas  la  que  vulguis,  y  sàpigas  llur  virtut.  Si 
culls  y  menjas  la  poma  blanca,  tindràs  més 
ingeni  que  tots  els  altres  homes.  Si  culls  y 
menjas  la  poma  roja,  seràs  rich  com  l’israe¬ 
lita  Rothschild.  Si  culls  y  menjas  la  poma 
groga,  agradaràs  a  las  donas  vellas.  Deci- 
deixte  sense  trigar,  perque  avans  d’una  ho- 
ra’ls  fruyts  se  marciràn,  y  l’arbre  entrarà  en 
las  silenciosas  profonditats  de  la  terra. — 

Giaffar  ajupi  el  cap  y’s  posà  a  rumiar. 

«{Què  vas  a  fer? — se  digué  a  mitja  veu 
com  consultantse  a  sí  mateix. — Si  tens  massa 
ingeni,  potser  no  voldràs  viure  més.  Si  esde¬ 
vens  més  rich  que  tots  els  altres  homes,  tots 
els  altres  homes  t’envejaràn.  Val  més  que 
cullis  la  pometa  arrugada.» 

La  prengué.  El  vell  feu  una  rialla  esden- 
tegada  y  digué: 

— Oh,  el  més  sabi  dels  joves!  Has  ben  es- 
cullitl  {Tens  per  ventura  necessitat  de  la 
poma  blanca?  Si  tens  ja  més  ingeni  que  Sa¬ 
lomó!  La  poma  roja  t’es  també  del  tot  inútil: 
tu  esdevindràs  rich  sens  ella,  y  a  més,  ningú 
t’envejarà  ta  riquesa. 

— Ensenyam,  l’home, — digué  Giaffar  aixe- 
cantse — ahónt  viu  la  respectable  mare  de 
nostre  Califa,  que  Deu  guardi!  — 

El  vell,  després  d’ajupir  el  front  fins  a  te¬ 
rra,  ensenyà  al  jove’l  camí  del  palau.... 

{Qui,  a  Bagdad,  no  coneix  pas  al  sól  del 
Univers,  al  gran  y  totpoderós  Giaffar? 

Traducció  de 
F.  Pujulà  y  Vallès 


JOVENTUT 


175 


AFINITAT  DEL  CATALANISME 

El  Catalanisme  es  una  tendencia  0  movi¬ 
ment  social  que  tanca  en  son  si  el  concepte 
de  la  llibertat  més  absoluta.  Per  lo  tant,  li 
són  afins  altras  ideas  quina  finalitat  es  radi- 
calíssima.  En  efecte:  ell  lluyta  per  l’autono¬ 
mia  d’una  colectivitat;  però  per  evolució,  y 
afermantnos  en  nostre  credo  autonomista, 
arribém  a  considerar  possible  y  fins  neces¬ 
sària  la  supressió  de  tota  forma  de  govern. 
Anèm,  donchs,  envers  la  implantació  de  la 
lley  única.  Diu  Joan  Grave  en  sa  obra  La 
societat  futura:  «La  revolució  social,  tal  com 
nosaltres  la  comprenem,  sols  tindrà  fi  el  dia 
en  que  l’autoritat  hagi  desaparegut  per  com¬ 
plert  de  la  terra.') 

Donchs  treyemne  d’això  una  conseqüència: 
L’autoritat  avuy  es  la  forsa,  y  com  que 
aquesta  forsa  està  vinculada  en  el  centralis¬ 
me,  cohibeix  tota  iniciativa  particular,  y  per 
lo  tant  justifica’l  Catalanisme.  Aixis,  donchs, 
la  lluyta  o  la  revolució  (que  pel  cas  es  igual) 
pera  reconquistar  l’autonomia  de  Catalunya, 
sols  tindrà  fi  el  dia  en  que  desaparegui  del 
estat  espanyol  l’autoritat  centralista. 

Un  nucleu  d’individuus  (ab  personalitat 
diferenciada)  vol  viure,  y  troba  un  entre- 
banch  que  li  dificulta  la  vida.  {Quin?  El  cen¬ 
tralisme.  Pera  co.mbàtrel,  aqueixos  indivi- 
duus  se  fan  autonomistas,  0  sia,  dins  de 
Catalunya,  catalanistas.  Si  per  medi  de  la 
lluyta  logran  arrebassar  al  poder  central  part 
de  la  seva  forsa  y  la  transmeten  a  la  regió  0 
poble  natural,  {queda  la  missió  complerta? 
De  cap  manera.  Forsan  la  lluyta,  y  transme¬ 
ten  vitalitat  al  municipi;  y,  veyent  ja  més 
propera  la  meta  de  sas  aspiracions,  desitjan 
llavors  l’autonomia  del  individuu,  cada  dia 
més  apte  pera  disfrutarla.  Sols  havent  asso¬ 
lit  cadascú  la  plenitut  del  séuy’o  podria  parar 
la  lluyta. 

Ara  bé:  els  que  dintre’l  Catalanisme  som 
radicals  en  aquest  sentit;  els  que  creyém  que 
aquest  radicalisme  es  justificable  perque’s 
fonamenta  en  la  més  estricta  tolerància  ab 
tota  creencia  individual,  donchs  la  llibertat 
colectiva  no  es  pera’l  Catalanisme  un  fi,  sinó 
un  medi;  els  que  això  creyém,  repeteixo,  íno 
podèm  dir  que  hi  ha  afinitat  entre  nostras 
teorias  y  las  d’en  Joan  Grave  en  l’obra  ja 
esmentada?  Véginse,si  no, els  següents  para- 
grafs: 


»Y  per  això  no  volèm  ja  més  centralisme, 
més  delegació  de  poder,  més  atribucions  a 
individualitats  pera  que  obrin  0  deliberin 
per  nosaltres  y  en  lloch  nostre.  Que  a  tota  ten- 
tativa  de  rebaixar  a  tots  els  individuus  a  un 
mateix  nivell,  respongui  la  insurrecció  del 
70,  s’alsi  la  iniciativa  individual  que  no  ac¬ 
cepta  trabas. 

»Que’ls  homes  sian  lliures  per’agruparse 
entre  ells.  Si  aquests  grupos  tenen  necessi¬ 
tat  de  federarse  entre  sí,  que  se’ls  deixi  en 
llibertat  de  ferho  dintre  dels  limits  qu'ho 
creguin  convenient.  Que  aquells  que  vulguin 
quedarse  fòra,  tinguin  també  llibertat  pera 
obrar.  Que  cada  hu  aprengui  a  respectar  la 
llibertat  del  séu  vehí,  si  vol  estar  en  condi¬ 
cions  de  que  respectin  la  seva. 

«Sols  la  iniciativa  individual  pot  assegurar 
el  triomf  de  la  revolució.  Tot  centralisme  es 
un  fre  contra  la  expansió  de  las  ideas  novas. 
Lluny  de  posàrlashi  entrebanchs,  molt  al 
contrari,  cal  trevallar  pera  que’s  difundeixin 
lliurement.» 

{No  hi  trobeu  en  tot  això  catalanisme  pur? 
{No  vos  sembla  que  aquestas  paraulas  sinte- 
tisan  nostra  idea?  Ja  sé  que  al  cercar  afinitat 
entre’l  Catalanisme  y  l’anarquia  no  com¬ 
plauré  a  tothom,  mes  dech  manifestar  que  a 
l’anarquia  li  succeheix  lo  mateix  que  al  Cata¬ 
lanisme  li  està  passant:  qu’es  objecte  de  ma- 
las  interpretacions.  Per  las  classes  conserva- 
doras,  y  fins  en  part  per  las  demòcratas,  es 
vista  l’anarquia  com  una  idea  disolvent,  qui¬ 
na  finalitat  es  la  destrucció;  com  una  veri¬ 
nosa  baba  que  tot  lo  sà  empastifa;  y  se  la 
considera  destructora  de  la  societat  y  la  fa¬ 
mília,  quan  no  es  altra  cosa  que  una  idea 
d’amor  y  de  fraternitat,  essent  son  radica¬ 
lisme  l’establiment  complert  de  la  lley  única 
com  a  base  fonamental  de  la  gran  familia 
humana.  Hi  ha  qui  ha  falsejat  aquesta  idea 
y  qui  en  nom  d’ella  ha  comès  actes  verament 
criminosos:  mes  {per  què  la  idea  ha  de  serne 
responsable.  També  en  nom  d’ideas  conser- 
vadoras  s’han  realisat  actes  ferotges,  y  no 
obstant,  són  anomenadas  ideas  d'ordre.  No 
se’m  cregui  apologista  de  l’anarquia,  que 
sols  mon  respecte  a  lo  que  té  d’humana 
m’obliga  a  parlar  com  parlo. 

També  els  avensats ,  els  progressius ,  diu- 
hen  que  la  idea  catalanista  es  idea  de  regres- 


176 


JOVtíNTUT 


sió  perpetua;  diuheQ  que  atentèm  a  la  lli¬ 
bertat,  que  obrim  pas  a  la  tirania...  Mala  fe, 
y  premeditada!  ^Còm  pot  voler  la  tirania  ni 
com  pot  ésser  regressiva  una  causa  que 
lluyta  per  l’establiment  complert  del  regim 
autonòmich  en  el  poble  que  li  dóna  nom? 
Lluyta  moderna  es  la  del  Catalanisme,  mo- 
dernissimas  són  las  sevas  manifestacions. 
Com  a  idea  particularista,  no  treu  la  conse¬ 
qüència  sinó  després  de  profond  y  minuciós 
anàlisis.  S’aparta  de  lo  insubstancial,  y  a  lo 
essencial  s’acosta  més  cada  dia.  Entre  for- 
mas  convencionals,  se  declara  per  la  no- 
forma ,  perque  considera  que  lo  que,  en  el 
bon  sentit  de  la  paraula,  en  diríam  llibertat 
politica,  no’s  garanteix  ab  la  constitució 
d’una  forma  governamental,  donchs  sab  de 
sobras  qu’en  això  hi  ha  molt  de  relatiu,  que 
no  existeix  constitució  sense  forsa,  y  que  la 
forsa  y  la  llibertat  són  antitèticas.  L’autono¬ 
mia  es  la  eterna  aspiració  dels  pobles  vius, 
de  la  gran  familia  humana  que  mira  sempre 
endevant,  desitjosa  d’un  benestar  qu’asse- 
guri  l’amor  que’s  deuhen  els  homes;  es  el 
desitj  de  que  cada  un  d’ells  gosi  de  tot  quant 
Natura  pròdigament  escampa  sobre  la  terra. 
Las  desigualtats  socials,  aqueixos  conven¬ 
cionalismes  que  són  cosa  sols  d’avuy,  han  de 
desapareixe  forsosament,  y  la  veritat  ab  sa 
llum  hermosa  ha  de  guiar  a  tots  els  homes 
pel  cami  del  bé.  Els  homes  han  de  devenir 
conscients.  Quan  l’individuu,  part  integrant 
de  la  colectivitat  poble,  sent  per  un  instant 
desitjós  de  sacudir  aquell  mandrós  ensopi¬ 
ment  que  sembla  a  voltas  innat  en  l’home, 
y’s  llensa  de  ple  a  la  lluyta  en  defensa  d’una 
idea,  déu  haver  de  saber  ahónt  va  y  per  què 
hi  va,  a  fi  de  que,  si  may  la  Iluyta’s  mani¬ 
festa  vigorosa  y  un  incident  imprevist  des¬ 
barata  en  un  moment  la  empresa,  pugui  re¬ 
bre  ab  fermesa’l  cop,  y,  convensut  de  la 
bondat  de  son  ideal,  en  comptes  de  dubtar  y 
desencoratjarse,  rependre  ab  més  dalit  que 
avans  la  lluyta  per’arribar  al  fí  que’s  pro¬ 
posa. 

Agustí  Pedret  y  Miró. 


TEATRES 

El  Teatre  Maeterlinck  (Monna-Vanna,  Joy- 

ZELLE,  AgLAVAINE  ET  SeLYSSETTE,  L’In- 

truse). 

En  Maeterlinck  es  l’autor  modern  de  qüen- 
tos  blaus;  qüentos  blaus  pera  nens  grans, 
com  sembla  serne  un  ell  mateix,  com  voldria 
que’n  fóssim  tots  nosaltres.  Com  als  nens, 
ens  entreté,  ens  maravella,  ens  sugestiona  y 
fins  ens  enterneix  y  fascina;  però — y  parlo 
ara  pera’ls  que  no  voldriam  serne  de  nens 
grans — no’ns  commou  fondament,  no’ns  emo¬ 
ciona  intensa  y  durablement.  Sols  ens  impres¬ 
siona  en  determinats  moments  y,  això  si,  en 
ells,  las  impressions  són  violentas;  igual  que 
las  qu’experimentan  els  nens  quan  els  hi  ex- 
pliquèu  un  qüento  terrorifich. 

L’arma  d’en  Maeterlinck  es  l’arma  dels 
apòstols  del  misteri;  l’arma  qu’han  usat  sem- 
pre’ls  que,  valentse  de  lo  desconegut  y  mis¬ 
teriós,  ens  han  volgut  fer  creure.  L’home  ate- 
rroritzat  devant  dels  petits  misteris  de  la  vida, 
s’escolta  ab  mal  dissimulat  neguit  al  màgich 
cantor  de  lo  incomprensible.  En  Maeterlinck, 
com  Jesucrist,  com  Mahoma  y  com  tots  els 
fundadors  de  religions,  ha  fet  fanàtichs;  en 
Maeterlinck,  com  cap  d’ells,  no  ha  fet  con- 
vensuts.  Dos  o  més  sigles  enrera,  ell  hauria 
sigut  tahvolta’l  fundador  d’una  religió.  Avuy 
que  sols  la  tradició  y  l’atavisme  sostenen  la 
fe,  crear  una  nova  religió  no  sembla  possible. 
En  cambi’s  crea  una  escola,  y  un  fanatisme 
no  menys  perillós  per  ésser  més  limitat.  En 
Maeterlinck  ha  fet  molts  fanàtichs  y  ha  fet 
moltas  victimas:  novells  màrtirs  de  lo  que 
se’n  ha  dit  intelectualisme,  jo  crech  que  molt 
impròpiament.  En  el  fons  els  petits  poetas 
imitadors  del  Mesías  y  els  flamants  intelec- 
tuals  sos  incondicionals  admiradors,  no  són 
més  que  uns  grans  sentimentals  enamorats 
d’ideals  vagarosos. 

Si:  sota’l  majestuós  y  delicat  mantell  del 
gran  artista  belga,  no  hi  ha  més  que  un  apòs¬ 
tol  decadent  y  enervador  de  la  voluntat  y  de 
tota  energia  humana.  El  dubte  etern,  la  va- 
cilació  continua,  l’esglay  permanent  de  lo 
desconegut;  la  confusió  espantosa  y,  en  defi¬ 
nitiva,  una  gran  negació  depriment,  la  gran 
negació  de  la  verdadera  vida  humana,  de  la 
vida  instintiva  y  serena,  ab  passions  vulgars, 
ab  ideals  definits,  ab  energías  triomfants. 

Jo  no  puch  llegir,  jo  no  j^uch  veure  repre¬ 
sentar  una  obra  d’en  Maeterlinck  sense  ex¬ 
perimentar  una  secreta  rancúnia,  y  voldria 
dir  a  crits  la  meva  protesta  devant  d'aqueix 
home  estrany  que  dihentse  apòstol  de  la  be¬ 
llesa  no  ha  sabut  afirmar  res,  que  sols  per 
negació  enfonsantla,  grapejantla,  vol  fernos 
sensible  la  vida.  La  seva  impotència  per’afir- 
mar  es  sols  comparable  a  la  seva  potencia  de 
rebuscador;  aquell  gran  vel  de  puntas  innom¬ 
brables  que  cubreix  la  existència  humana  es 


JOVENTUT 


in 


resseguit  ab  mà  lleugera  per  aqueix  misàn- 
trop  prodigiós,  y  els  séus  dits  de  damisela 
sensible  s’entretenen  en  aixecar  ab  feblesa 
desesperadora  cada  una  d’aquellas  mil  pun- 
tas.  Y  nosaltres  que  ab  curiositat  contemplèm 
el  joch  difícil  y  maravellós  del  atrevit  jon- 
gleur,  ens  quedèm  desconcertats  al  veure  que 
l'home  no  s'atreveix  may  a  donar  fí  al  séu 
jòch;  deixa  una  punta  y  se’n  va  a  un'altra,  y 
després  a  un’altra,  sense  deixarnos  veure  res 
de  lo  que  tapa’l  tètrich  mantell. 

Hora  es  ja  de  que’n  protestèm  del  jòch  in- 
fantivol.  Estíral  si  pots  ab  solemnitat,  però 
ab  fermesa,  el  vel  espès  de  la  nostra  existèn¬ 
cia,  y  si  els  teus  dits  son  massa  febles  pera 
trèurel  d’una  revolada,  aixecan  una  punta  sols- 
ament,  però  ab  gesto  ferm  y  segur  pera  que 
hi  poguèm  veure  clar;  y  si  ni  tan  sols  això 
pots  fer,  déixans  tranquils,  que  sense  tu  ja’n 
vindràn  d'altres  que’ns  descubriràn  las  peti- 
tas  veritats  que’l  vel  amaga;  y  la  més  petita 
veritat  ben  lluminosa  que  aquests  ens  mos¬ 
trin  ens  serà  més  agradable  y  més  profitosa 
que  tota  la  teva  obra  d’artista  enlluhernat! 

cY  el  poeta?  Oh,  sí!  El  poeta’ns  enamora. 
Parla  tan  bé,  que  més  que  parlar  canta;  can- 
tan  els  séus  personatges  ab  veu  tendra  y  me- 
lancòlica,  ab  veu  alta  a  voltas,  però  may 
ferma;  cantan  els  vells  la  seva  sagesse  intran- 
quila,  cantan  els  joves  els  seus  amors  y  las 
sevas  passions  de  sers  castrats,  y  cantan  els 
infants  las  suas  ilusions  que  semblan  flors 
marcidas,  y  canta  l’ambient,  y  cantan  las 
ànimas,  y  els  aucells  y  las  flors,  y  la  terra  y 
els  astres,  y  el  mar  canta  y  cantan  els  àngels... 
Però  l’home  may  canta!...  Els  somnis  són 
bells,  però  són  somnis  d’ànimas.  La  vida 
may  parla!.,.  Sols  condormits  per  aquests 
cants  de  sirena  arribem  a  impressionarnos, 
y  sols  sugestionats  per  ells  sentim  la  por,  la 
compassió,  l’esglay,  etc.;  després  obrim  els 
ulls,  y  ens  sentim  més  febles.  La  visió  s’ha 
fos,  sols  resta’l  narcòtich  ab  sos  efectes  de¬ 
priments. 

Jo  vos  planyo  als  que  vos  abeurèu  cons¬ 
tantment  en  aytals  fonts,  perque  ellas  debi- 
litan  y  no  apagan  may  la  sed,  sinó  que  la 
estimulan.  Són  las  ayguas  verdas  del  llach 
sense  fons  voltat  d’arbres  atapahits,  en  que’ls 
peixos  no  hi  viuhen,  ni  hi  creixen  las  plan- 
tas,  ni  el  vent  hi  fa  onadas.  Jo  m’estimo  més 
l’aygua  clara  de  la  font  de  neu  que  alegra¬ 
ment  salta  y  va  joyosa  seguint  son  cami  de 
veritat  envers  el  gran  bullici  del  mar,  im¬ 
mens  y  variable,  agitat  o  tranquil  com  la 
mateixa  vida  humana. 

Tot  el  teatre  d’en  Maeterlinck  esla  concreció 
d’un  espiritualisme  refinat  y  confós,  y  el  séu 
autor  es  un  cas  d’ideologisme  exacerbat.  Fi- 
xemnos  en  els  personatges,  y  els  veurèm  tot 
seguit  moures  vagarosament  en  un  món 
d’ensomnis.  Tots  ells,  com  son  autor,  ens 
apareixen  dotats  d’una  sensibilitat  tan  extre¬ 


mada,  que’ns  sembla  han  de  fondres  al  pri¬ 
mer  contacte  humà;  Joyzelle  y  Selyssette; 
Aylavaine  y  las  tres  verges  de  l 'Intrusa,  y 
fins  la  mateixa  Monna-Vanna;  Meleandre  y 
també  Princivalle,  són  ànimas  puras  eterna¬ 
ment  somniadoras  que  cercan  l’amor,  que 
cercan  la  bellesa,  que  cercan  felicitat  ingè¬ 
nuament  y  tontament  com  deuhen  cercarho 
els  àngels.  Y  per  això  en  els  séus  besos'  no 
hi  ha  foch,  en  las  sevas  abrassadas  no  hi  ha 
passió,  els  séus  llabis  són  frets,  els  séus  cors 
no  bategan,  els  séus  cossos  no  vibran  sen- 
sualment.  Tots  parlan  d’amor,  però’l  séu 
amor  es  sempre  melancòlich,  may  la  passió 
esclata  violenta,  avassalladora,  ab  crits  d’odi 
o  de  rencor.  Sols  la  tendresa,  el  desinterès, 
l’abnegació  sens  limits  són  las  tendras  mani¬ 
festacions  d’aquells  sers  immaterials,  y  ab 
secreta  recansa  contemplèm  a  la  tendra  Se- 
lysette  sacrificant  inútil  y  tontament  una 
existència  qu’hauria  pogut  ésser  interessant 
si  en  lloch  d’estimar  tant  hagués  odiat  un 
xich  més.  Joyzelle,  la  del  amor  constant  a 
proba  de  gelos,  a  proba  de  desilusions,  a 
proba  d’injusticias,  símbol  del  amor  triom¬ 
fant  y  de  la  fidelitat  cega,  ens  la  somriure 
quan  al  donar  el  séu  primer  bes  d’amor 
transforma  a  la  natura  estèril;  al  sentirlo,  las 
plantas  se  tornan  ufanosas,  els  aucells  avans 
muts  cantan,  y  la  vida  sembla  que  reprèn 
son  curs  al  entorn  del  bes  fecondant;  y  nos¬ 
altres  no  podèm  menys  de  somriureperqueen 
aquell  bes,  en  aquell  amor  no  hi  hem  sentit 
el  foch  de  la  passió,  l’egoisme  de  la  sensua¬ 
litat,  la  violència  y  l’esclat  de  la  sang  ar- 
denta  y  vivificadora.  No:  Joyzelle  es  la  ena¬ 
morada  platònicaj  la  creyenta  del  amor,  la  de 
la  fe  senzilla.  El  séu  amor  té  d’ésser  estèril. 
Y  aixis  mateix  la  menys  maeterlinckiana  de 
totas  las  dònas  deMaeterlinck, Monna-Vanna, 
no’ns  convens  quan  al  final  de  l’obra’ns  diu 
que  umaintenant,  le  beau  va  commencerh  si 
al  dir  això  vol  donarnos  a  entendre  qu’ellay 
Princivalle  comensaràn  a  viure  la  vida  bella 
del  amor  fecond.  Y  no’ns  convens  perque 
preveyém  l’i di li  que  vindrà;  perque  ja  ho 
sabèm  de  quina  manera  estima  al  séu  ay- 
mant  y  quinas  subtilesas  espirituals  han  re¬ 
gulat  sempre  las  relacions  entre  mascle  y 
femella. 

Un’altra  característica’ns  ofereix  el  teatre 
de  Maeterlinck:  En  un  món  relativament 
real.  com  en  Monna-Vanna  y  L'Intrusa ,  o  en 
un  de  més  fàntasías  com  en  Aglavaine  y  Se¬ 
lyssette  y  Joyzelle—  pera.  no  citar  més  que  las 
obras  que’ns  han  donat  al  Principal — sempre 
hi  trobem  al  personatge  més  o  menys  miste¬ 
riós  que’s  vanta  de  coneixe  millor  que  ningú 
las  ànimas.  Per  boca  d’aquests  personatges 
parla  l’autor,  com  per  boca  dels  séus  galans 
paradoxals  parlava  en  Dumas  fill.  En  Monna- 
Vanna  aquest  personatge  es  el  vell  Marco 
Colonna,  en  Joyzelle  es  el  màgich  Merlí,  el 


í7S 


JOVENTUT 


sobirà  de  l’illa  encantada,  en  Aglavaine  y 
Selysselte  es  Meligrane,  l’avia  paralitica,  en 
L'Intrusa  es  l’avi  cego. 

Tots  ells  són  sers  ultra-sensibles,  sers  que 
havent  deixat  de  viure  més  o  menys  com- 
plertament  la  vida  exterior,  s’han  concentrat 
en  si  mateixos  y  logran  percebir  el  tich-tach 
misteriós  de  las  ànimas  dels  homes  y  de  las 
àmimas  de  las  cosas  que’Js  rodejan.  Animas 
y  cosas  parlan  pera  ells  un  llenguatge  inte- 
ligible,  lleng.uatge  del  que  nosaltres,  preocu¬ 
pats  ab  nostra  vida  externa,  sols  ne  percebim 
a  voltas  confosas  remors.  Y  aixís  veurèm  als 
personatges  de  las  obras  ditas — y  nosaltres 
mateixos  també — contemplar  atònits  al  vell 
cego  que  sent  els  passos  de  la  mort  que 
s’apropa  al  compàs  d’una  suau  simfonia  ma¬ 
cabra  qu’executan  tota  mena  de  sers;  con¬ 
templar  atònits  a  la  vella  dita  que  rebutja  a 
la  hermosa  Aglavaine  que  pretén  besaria 
pressentint  en  ella  a  la  misatgera  de  la  des¬ 
gracia;  contemplar  atònits  al  màgich  Merli 
y  al  experimentat  Manco  Colonna,  qu’han 
trobat  en  si  mateixos  una  forsa  desconeguda 
que’ls  hi  permet  llegir  la  veritat  en  el  fons 
mateix  de  las  ànimas. 

Donchs  bé:  jo  també  ho  crech  qu’en  el  món 
en  general  y  en  l'home  en  concret  la  major 
part  de  sa  essencia  pertany  encara  al  misteri, 
que  de  totas  las  forsas  y  de  totas  las  veritats 
qu’animan  a  un  y  altre  sols  una  petitissima 
part.  una  part  irrissoria,  ens  són  conegudas; 
però  considero  més  sana,  més  armònica  y 
més  vital  la  nostra  tranquila  indiferència, 
indiferència  que  no’ns  priva  de  buscar  y 
acceptar  totas  las  novas  veritats  que  clara¬ 
ment  se’ns  presentan  de  dia  en  dia;  preferei¬ 
xo,  dich,  aquest  estat  de  curiosa  expectativa 
a  la  impotència  manifesta  dels  dits  perso¬ 
natges;  y  ^per  què  no  dirho?  a  la  impotència 
mateixa  d’en  Maeterlinck  pera  fer  un  xich 
de  llum  dessota  del  vel  que  tremolosament 
aixeca.  No  la  volèm  la  clau  rovellada  de  Se- 
lyssette,  que  mena  a  la  terra  de  la  mort,  del 
aucell  vert,  del  renunciament  y  de  la  fosca: 
volèm  un’altra  clau,  per  petita  que  sigui, 
que’ns  meni  encara  que  sigui  a  poch  a  poch 
a  la  gran  clariana  que  hi  déu  haver  al  bell 
cim  del  bosch  de  la  vida  en  que’!  sòl  hi  bat 
de  plè,  l’àliga  majestuosa  hi  baixa  a  fer  son 
niu  y  els  homes  que  arribarhi  puguin,  sentin 
tots  aquells  desitjós,  totas  aquellas  forsas  y 
totas  aquellas  passions  que  bategan  en  el 
cor  dels  que  volen  viure,  viure  sempre,  viure 
immortalment. 

Enrera  qui  ens  mostri  la  clau  de  la  fosca  y 
de  la  mort! 

No’m  queda  espay  pera  parlar  concreta¬ 
ment  y  ab  la  detenció  que  voldria  de  las 
representacions  donadas  al  Principal  per  la 
companyia  que  sembla  organisada  expressa¬ 
ment  pera  representar  el  Teatre  d’en  Maeter¬ 


linck.  Me  limitaré  a  anotar  las  impressions 
capdals. 

En  primer  lloch,  fem  constar  que’l  públich, 
especialment  el  públich  burgès,  no  ha  estat 
a  l’altura  de  las  circunstancias.  A  pesar  de 
lo  dit  avans,  no  hi  ha  dubte  que  las  repre¬ 
sentacions  han  resultat  interessantissimas,  y 
qu’encara  que  sols  hagués  sigut  per  curiosi¬ 
tat,  el  públich  barceloní  tenia’l  dever,  si  volia 
donar  proba  de  cultura,  de  mostrarse  menys 
indiferent.  Bé  es  veritat  qu’en  això  de  cul¬ 
tura  y  d’amor  al  art  escènich  per  part  del 
nostre  públich,  jo  no  hi  he  cregut  may.  De 
tots  modos,  s’ha  de  fer  constar  en  son  descà- 
rrech  que  tractantse  de  companyias  francesas 
o  belgas,  que  ve  a  ésser  igual,  nostre  pú¬ 
blich  té  dret  a  mostrarse  un  xich  escamat. 
Ens  han  donat  tantas  vegadas  gat  per  lle¬ 
bre!  . . . 

En  segón  lloch,  las  obras  d’en  Maeter¬ 
linck  ens  han  sigut  servidas  ab  un  criteri 
que,  lo  menys  que  pot  ferse,  es  calificarlo 
d’estrany.  En  la  representació  s’ha  tallat 
casi  bé  la  meytat  de  las  obras,  suprimintse 
actes  sencers,  y  personatges;’ s’han  cambiat 
llochs  d’acció  y  s’han  passat  per  alt  detalls 
importantissims.  Això  ^ho  han  fet  sols  aquí, 
o  bé  ho  fan  per  tot  arreu?  ;en  Maeterlinck 
ho  ha  autorisat  o  no?  Heusaquí  lo  que  no  sé. 
Però  lo  que  si  sé  es  que,  tal  com  ens  las  han 
servidas,  las  obras  d’en  Maeterlinck  perden 
moltissim.  Y  per  la  meva  part  no  comprench 
còm  un  autor  quin  principal  recurs  es  la  su- 
gestió  produhida  per  la  repetició  de  concep¬ 
tes  y  la  insistència  en  trevallar  els  estats 
animichs,  pot  autorisar  avtals  mutilacions. 
^Se’m  dirà  que  hi  ha  dificultats  escènicas 
grans  pera  posarlas  Íntegrament?  Contesto 
que  cosas  més  difícils  s  han  fet,  y  en  tot  cas, 
si  no’s  pot  representar,  que  no’s  representi. 
Si’s  fa,  s’ha  de  fer  ben  fet. 

També  hi  hauria  molt  que  dir  del  decorat 
y  presentació  escènica,  qu’han  sigut  senzi¬ 
llament  detestables.  Sols  en  trajos  y  atrès 
han  estat  a  l’altura  de  las  circunstancias. 

En  quant  als  actors,  en  conjunt  han  estat 
molt  bé.  Sabentse’l  paper  de  cor,  moventse 
y  accionant  ab  seguritat,  han  presentat  qua- 
dros  y  han  dit  escenas  ab  forsa  veritat  y  con¬ 
vicció.  Individualment,  faré  constar  que  ma- 
dame  Georgette  Leblanc,  sens  estar  dotada 
de  facultats  extraordinarias,  sent  ab  intensi¬ 
tat  els  tipos  qu’encarna  v  els  diu  ab  una  fe  y 
un  entusiasme  qu’enamoran.  També  pot 
dirse  quelcom  d’això  de  Mlle.  Durand,  que, 
sobre  tot  en  el  paper  de  Selyssette,  estigué 
exquisida  de  sentiment  y  tendresa.  Y  en  fi, 
citèm  a  Mr.  Albert  Darmont,  que  a  una 
figura  arrogant  uneix  qualitats  artísticas  ben 
recomanables. 

Emili  Tintorer 


JOVENTUT 


179 


FLIRT 

Una  galeria  llarga,  ab  vidres,  a  través  dels 
que’s  veu  el  jardi  a  la  claror  de  la  lluna.  Una 
portella  està  oberta,  y  per  ella  entra  l’ayre, 
ple  dels  misteriosos  silencis  que  pujan  dels 
arbres  foscos  y  embaumat  per  las  plantas 
immòvils.  Ella  entra  per  la  porta  d'una  sale- 
ta  vehina,  il·luminada  feblement  per  la  claror 
de  la  sala  grandiosa  y  esplèndida,  ahont  els 
convidats  a  la  soirée  estàn  reunits.  Darrera 
séu  ve  Ell,  y,  tots  dos  sols,  enrahonan.  Al¬ 
guna  ombra  passa  per  devant  de  la  saleta,  y 
curiosa,  al  sentir  remor  de  veus,  s’hi  acosta 
dissimuladament  pera  coneixe  als  qu’enraho- 
nan. 

Ell  diu: 

—  Portim  allà  hont  vulgui,  que  sempre 
seguiré  sos  passos.  La  influhencia  que  sobre 
mi  exerceix  es  tanta,  que  tota  ma  voluntat, 
mos  pensaments,  mos  desitjós,  els  meus 
somnis,  las  paraulas  que  surten  de  mos 
llabis,  a  son  cos  y  a  son  ànima  van  conver¬ 
gint.  — 

Y  respòn  ella: 

— Fa  molts  dias,  moltas  nits,  que  sempre, 
a  casa  meva,  a  las  de  mas  amigas,  al  teatre, 
a  la  soirée ,  per  tot  el  sento,  el  veig  com  si 
fos  una  imatge  de  fantasmagoria  destinada 
a  vagar  al  meu  voltant;  com  si  sas  paraulas 
fossin  una  música  eterna  y  sas  miradas  de 
foch  volguessin  obligarme  a  restar  sempre 
ab  els  ulls  baixos,  mirant  a  terra.  ^Quànt 
temps  durarà  aquesta  persecució  que’m  té 
lligada  y  reclosa  dintre  de  mi  mateixa? 

— Eternament,  li  respondria,  si  fos  eterna 
la  vida.  Fins  que  vostè  no’m  senti  com  un 
perseguidor,  al  séu  costat.  Allavors  seré  son 
company  inseparable:  quan  la  seva  ànima’m 
cridi  ab  paraulas  dolsas  y  armònicas,  y  no’m 
repti  per’allunyarme. 

— Això  no  serà  may  realitat.  Els  séus  som¬ 
nis  es  vostè  mateix  qui’ls  fa  desfilar  devant 
séu,  en  son  deliri  morbós.  Jo  puch  saludarlo, 
somriureli,  estrènveli  la  mà,  com  faig  ab 
tots  els  que’m  piesentan;  però  la  meva  àni¬ 
ma  no  sortirà  pas  a  rèbrel  quan  el  senti 
aprop;  ni  las  paraulas  que  sas  orellas  desit- 
jan  escoltar  pera  rebre  sensacions  ignoradas, 
no  las  podrà  repetir  vostè,  sol  en  sa  cambra, 
pera  que  al  retrunyir  per  dintre,  son  esperit 
en  resti  extasiat.  Pera  mi,  vostè,  com  molts 
altres,  es  sols  un  conegut  de  vista. 


— Tot  lo  qu’ara’m  diu,  m’ho  repeteix  cada 
vegada  que  jo  li  parlo  en  els  comptats  mo¬ 
ments,  en  que,  fugint  de  ma  soletat,  m’apro¬ 
po  a  vostè  pera  que  la  claror  que  son  cos 
irradia  transparentant  las  bellesas  de  son 
ànima,  m’aclareixi  una  mica’l  camí  de  la 
meva  vida.  Y  sas  paraulas  melodiosas  al 
expressar  justament,  senzillament  sas  ideas, 
me  fan  l’efecte  d’una  cansó  de  bressol,  d’un 
càntich  d’esperansa  que  voldria  apendre  de 
memòria  pera  cantàrmel  jo  sol  quan  me  tro¬ 
bo  en  ma  trista  cambra. 

— Vostè  camina  distretament  per  viaranys 
sense  sortida;  vostè  no  sab  ahónt  va,  y 
avans  de  sortir  de  casa  seva  tindria  de  ferse 
una  guia  pera  no  fugir  may  del  cami  recte  y 
divagar  pels  camins  desconeguts. 

— Y  vostè  diu  aquestas  paraulas?  No  ho 
comprench.  La  meva  guia,  el  fi  de  mon  cami, 
de  la  meva  vida,  es  vostè  mateixa.  íPer 
què  diu,  donchs,  coneixent  mos  pensaments, 
que’m  perdo  per  camins  desconeguts? 

—  Recordi  sas  paraulas  y  ho  compendrà 
clarament.  Vostè  ha  dit  qu’en  mi  hi  cercava 
claror  pera  fondre  las  tenebras  de  la  seva 
vida,  y  que  desitjava  sentir  las  mevas  parau¬ 
las  com  una  música dolsissima. 

— Ho  recordo,  y  sempre  més  hc  recordaré. 
{Vol  que  li  torni  à  dirab  las  mevas  primiti- 
vas  paraulas  y  ab  las  mateixas  ab  que  vostè 
ha  expresat  mon  pensament. 

— No  n’hi  ha  necessitat.  Això  seria  gra¬ 
ciós.  Com  ho  es  lo  que  de  sas  paraulas  se 
desprèn.  Pera  lo  que  vostè  desitja,  no’n  té 
necessitat  de  mi.  Llegeixi’ls  grans  mestres 
y  escolti  la  música  de  Beethoven.  Trobarà 
llum  y  armonias.  ^Es  això  lo  que  vostè  de¬ 
sitja?  iEs  aquet  el  fi  de  sas  paraulas  y  l’ideal 
de  la  seva  vida?  Donchs  miri:  jo  mateixa  li 
he  indicat  ahónt  pot  trobarho.  No  crech  que 
deixi  de  donarme  las  gracias. 

— Es  encantadora,  discreta  v  graciosa. 
Vostè  podria  escriure  llibres  hermosos  y  con¬ 
soladors,  que’ls  homes  llegirian  devotament, 
y  sa  lectura  seria  un  balsam  y  una  esperansa 
pels  joves  qu’entran  coratjosament  a  lluytar 
per  la  vida. 

— Oh!  Vostè  comensa  a  adularme!  Acaba¬ 
ré  per  enorgullirme  jo  mateixa.  Y  llavors 
m’enlayraré  molt  més,  y  seré  més  lluny  de 
vostè  que  no  pas  ara. 

— Però  ab  el  pensament  jo  arribaré  a  asso- 


i8o 


|Q  VtfiNTUT 


lirla  dalt  de  las  altas  montanyas.  Son  recort 
me  donarà  forsas  pera  pujar  sempre  amunt, 
fins  a  trobaria! 

— Y  si  quan  vostè  arribi  al  meu  costat,  jo 
m’amago,  o’m  troba  diferenta  y  no’m  coneix, 
o  llegeix  mon  nom  grabat  a  la  làpida  d’una 
tomba...  <què  farà? 

—  No  ho  sé,  no  vull  pensar  en  que  vostè 
fos  una  ilusió  perduda  de  la  meva  vida.  Per- 
que  sols  en  el  cas  de  trobaria  morta  en  sa 
tomba,  jo  deixaria  de  buscaria.  Si  morís,  en 
la  tomba  y  en  mon  recort,  sempre  hi  seria 
estotjada  com  els  tresors  ignorats.  Si  s’ama¬ 
gués,  no  deixaria  una  pedra  per  remoure;  y 
si  una  màscara  fingida  volgués  confóndrela, 
arrencaria  la  careta  y  vostè  ressorgiria  la 
mateixa  de  sempre. 

— Ens  estèm  comprometent  ab  nostra  llar¬ 
ga  conversa.  Las  altras  personas  ens  espían, 
al  véurens  allunyats  del  saló  de  ball.  Anem- 
sen  de  la  galeria.  Me  sab  greu,  perque  es  el 
lloch  que’m  plau  més  de  la  casa.  Està  isolat 
y  aprop  del  jardí;  y  a  la  nit  las  flors  dels 
jardins  són  misteriosas,  y  la  vista’s  consola 
en  aquesta  solitut  besada  per  la  lluna.  Vos¬ 
tè’n  té  la  culpa  si  tinch  d’anarmen  del  lloch 
preferit.  Fins  aquí’m  persegueix  y  m’obliga 
a  fugir  de  mi  mateixa! 

— Pobre  de  mi!  <Per  què  s’allunya  altra 
volta?  Digui  una  paraula.  Cridim  pera  cami¬ 
nar  tots  dos  de  costat,  o  rebutjim  y  manim 
que  fugi,  que  viatgi  lluny,  que  no  la  vegi 
may  més,  y  ho  faré  satisfet  de  sentir  una 
paraula  seva  que  sigui’l  meu  guia  y  m’acla¬ 
reixi  las  ombras  que’m  barran  el  pas.  No 
se’n  vagi  encara!  Escoltim! 

— Si  no  me’n  vaig,  hauré  de  dirli  a  vostè 
que’s  retiri  del  meu  costat,  y  vostè  llavors 
podrà  odiarme  tota  la  vida.  Y  jo  no’m  vull 
crear  un  enemich  tan  poderós. 

— Llavors,  si  no’m  rebutja,  ^encara  puch 
tenir  esperansas?  Oh,  grans  mercésl  Quin 
consol  pera  la  meva  ànima.  No  m’he  equivo¬ 
cat!  Vostè  es  com  jo  la  pressentia! 

— Y  seria  indiscret  preguntarli  còm  m’ha 
pressentit  a  mi? 

— No  podré  explicarlí  ab  paraulas.  L’ideal, 
la.  poesia,  la  bellesa,  harmonia,  el  misteri 
que  somnièm,  tot  ho  es  vostè  pera  mi:  la 
vida  en  sa  essencia  y  en  sa  finalitat. 

— Y  si  jo  li  digués  qu’he  estimat  y  l’home 
que  desitjava  es  mort,  ;què  diria? 


— Que  l’amor  immens  qu’en  vósté  viu,  no 
pot  morir. 

— Soch  viuda,  mon  espòs  es  mort  y  jo 
encara  soch  jove.  Porto  dol:  mos  vestits  són 
foscos,  y  en  las  ombras  visch,  y  en  la  so¬ 
ldat- 

— Som  dugas  ànimas  que’ns  hem  trobat 
en  el  lloch  ahont  nostres  camins  se  creuhan. 
Ara  podèm  continuar  plegats,  o  despedirnos 
y  anar  cada  hú  per  un  cami  diferent.  Vostè 
y  jo  tenim  sed  d’amor.  Potser,  desmentint  sas 
paraulas,  diré  que  tots  dos  es  la  primera 
vegada  qu’estimèm.  Anèm  plegats,  donchs! 
iVol  venir  ab  mi,  o  millor' dit,  ^me  deixa  se¬ 
guiria? 

— Ara  no,  però  si  vol  venir  ab  nài,  té  d’o- 
behirme.  Jo  entraré  al  ball,  vosté  no’m  dirà 
res  més  en  tota  la  nit,  y  demà,  a  casa  meva, 
continuarèm  la  conversa  interrompuda.  iLi 
estàn  bé  las  condicions? 

— (Besantli  la  mà  ab  passió.)  Faré  sa  vo¬ 
luntat.  Que  llarch  serà  pera  mi  el  temps,  fins 
demàl 

— Total  són  vintiquatre  horas,  y  pera  qui 
ha  esperat  tant  temps  entre  las  boyras... — 

Y  ella  se’n  va  al  pronunciar  la  darrera 
paraula,  tot  somrihent. 

— Demà  seré  felis.  Quin  jorn  que’m  pro¬ 
met  la  nova  aubada! — 

(Ella  torna  enrera,  s’acosta  poch  a  poch 
sense  qu’ell  la  senti,  y  diu: 

— Demà  comensarèm  el  llibre  aquell,  que 
vostè  desitjava  que  jo  escrivís.  Jo  li  dictaré 
las  ideas,  vostè  las  posarà  en  ordre  y  las 
escriurà.  ^Quin  títul  li  sembla  que  podém 
donarli? — 

Ell  resta  un  moment  pensatiu;  després, 
illuminat  son  rostre  per  una  claror  interior  y 
riallera,  diu: 

—  Consolatrix  aflictoncm.— 

Octavi  Pei.l  Cuffí. 


JOVENTUT 


1 8 1 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Un  llibre  ben  curiós  y  ben  interessant  per 
cert  es  el  publicat  per  l’editor  Gili  ab  el  titul 
de  Historia  de  la  Arquitectura  cristiana ,  ori¬ 
ginal  del  distingit  arquitecte  don  Vicens 
Lampérez  y  Romea. 

L’autor  del  llibre  ha  tractat  tan  sols  d’es¬ 
criure  una  historia  elemental,  un  compendi 
pera  popularisar  la  arquitectura  entre’ls  pro¬ 
fans;  es,  donchs,  una  obra  de  vulgarisació,  y 
tots  els  qui  admirèm  las  espléndidas  belle- 
sas  de  l’arquitectura  -no  ab  el  coneixement 
cientifich  del  tècnich,  sinó  ab  l'entusiasme 
del  dilettanle ,  devèm  estudiar  el  trevall  del 
sínvor  Lampérez  com  una  guia  que’ns  con- 
duheix  a  travers  dels  diferents  estils  arqui- 
tectònichs  pera  distingirlos  degudament  y 
esbrinarne’ls  mèrits. 

En  Lampérez  estudia  la  historia  de  l’ar¬ 
quitectura  cristiana  desde  sa  naixensa  fins  al 
nostre  temps.  Ab  erudició  y  mètode,  ens  ex¬ 
plica  sas  evolucions  successivas.  Comensa 
estudiant  l’arquitectura  llatina  primitiva 
(segle  iv);  tot  seguit  estudia  l’arquitectura 
oriental  en  sas  brancas  diferents  (pre-bizan- 
tina,  siria,  copta  y  armènia  en  els  segles  iv 
y  v,  y  bizantina,  que  va  del  segle  vi  al  xv); 
després  ens  parla  de  la  occidental  (llatina, 
llati-bizantina,  lombarda,  etc.,  segles  v  y  se¬ 
güents,  fins  al  xi):  més  tart  ens  descriu  la 
romànica  (segles  xi  y  xn),  y  finalment  la 
ojival  (segles  xm,  xiv  y  xv). 

Segueix  després  l’estudi  de  l’arquiteclura 
pseudo-cristiana,  dividida  en  dos  periodes: 
arquitectura  del  Renaixement  (segles  xv 
al  xvm)  y  moderna  (segle  xix). 

Pera’l  mellor  y  més  clar  coneixement  de 
las  materias  estudiadas,  en  Lampérez  proce¬ 
deix  ab  ordre  perfecte:  al  analisar  els  estils 
que  forman  las  èpocas  cristiana  y  pseudo- 
cristiana,  va  descrivintne’l  procés  històrich, 
els  procediments,  las  formas  y  els  monu¬ 
ments,  afeginthi  las  escolas,  del  periode 
bizanti  ensà. 

Llibres  com  el  del  senyor  Lampérez  deu- 
hen  ésser  ben  rebuts  pels  aymadors  de  las 
Bellas  Arts. 

L’any  passat,  el  distingit  escriptor  Joseph 
Aladern,  presentà  als  lectors  de  Joventut  un 
jove  poeta  llengadoccià,  de  nom  Antonin 
Perbosc.  «Tots  coneixèm  (deya  en  las  planat 
de  nostre  periòdich)  la  literatura  provensal 
dels  Mistral,  Roumamille,  Aubanel,  Rou- 
mieux,  etc.,  y  la  gascona  d’en  Jasmin,  Fou- 
rés,  Gondolin,  etc  ,  mes  la  literatura  de  que 
ara  parlèm  no  es  pas  aquesta,  es  com  una 
continuació  de  nostra  literatura  endins  de 
Fransa,  y  que  sorpendrà  agradosament  al 
que  la  conegui.»  Y  això  es  una  veritat:  avuy 
que  tenim  a  la  vista’l  llibre  de  versos  d’en 
Perbosc,  Lo  Gol  Occitan,  trobèm  justas  de! 
tot  las  opinions  de  l’Aladern. 


En  Perbosc  es  un  poeta  quasi  català  pel 
llenguatge:  peró  per  l’esperit  de  sas  poesias 
es  ben  bé  un  fill  del  Mitjdia  de  Fransa,  un 
confrare  d’en  Mistral.  Es  un  poeta  entu¬ 
siasta,  que  canta  la  vida,  la  çlaror,  el  vi, 
l’alegria. ...  Un  aymador  del  grand  sou{èu  de 
la  Prouvenço,  adorat  pel  gran  poeta  de 
Maiano.  Com  ell,  en  Perbosc  deixa  corre 
lliurement  la  seva  inspiració  abundosa,  fres¬ 
ca,  enamorada  de  tot  lo  que  convida  a  fruhir 
y  a  viure.  Els  meridionals  de  Fransa  són 
literàriament  els  hereus  dels  grechs.  No’ls 
encisa’l  tcedium  vitce  dels  romans,  ni’l  spleen 
dels  anglesos. 

Deixant  això  de  banda,  dirém  qu’en  Per¬ 
bosc  es  un  poeta  culte,  inspirat,  qu’escriu 
versos  delitosos.  ^Cóm  els  escriu'?  Ens  ho 
diu  poèticament  ell  mateix: 

Aco's  en  agachant  mas  socas  borronar, 
los  rams  s’empampolar  e  los  razims  granar, 
e  mai  que  mai  al  temps  de  la  vendemiadura, 
en  colant  mon  claret,  qu’ai  fach  aquels  bordons, 
engarlandant  lo  Got  de  tindants  galindons. 

El  llibre  d’en  Perbosc,  a  més  d’un  Preludi , 
conté  set  grupos  de  poesias,  titulats:  La 
vinha ,  Vendemias,  Lo  brabe  vin ,  Los  bons 
bebeires ,  Lo  vin  carsinol ,  Lo  vin  occitan  y 
Estampel.  També  conté  tres  fragments  musi¬ 
cals:  Ballaresc  dels  vendemiadors,  Canson  de 
taula  y  Lo  barricot  traucat ,  bellissims  els 
tres. 

Pera  que’l  lector  se  formi  cabal  concepte 
de  Lo  Got  Occitan ,  copiarem  el  sonet  Al  So- 
lel,  un  dels  mellors  y  més  correctes  trevalls 
del  llibre.  Hèusel  aqui: 

Se  nostres  els  abian  vertu  pro  sobeirana 
per  claure  en  lor  agach  l’espaci  subregrand, 
que  serias  solelhet,  o  solelhas  virant 
tram  l’astrum  que  lo  cel  eternament  debana! 

Mas,  brabe  solelhet!  es  ton  flam  sens  engana, 
daurant  la  terra  à  l’alba,  al  ser  l’emporporant, 

,  que  fa  venir  lo  Vin  sanitos,  allegrant, 

balhant  ardor  e  gauch  à  nostra  ama  pacana. 

Es  son  rai  que  nos  ris,  Agach,  dins  ta  belor; 
que  nos  potona,  Boca,  en  tos  potets  en  flor; 
que  canta  en  lo  Bordon  y  noi  dins  lo  Mentastre. 
Solel,  qu’aiceste  vin  de  bon  terraire  d’Oc, 
escampant  dins  mon  cor  lo  sanc  de  ton  cor  d’astre, 
sempre  i  fasque  grelhar  de  sirventescs  de  foc! 

Altres  llibres  hem  rebut  y  en  parlarém 
breuirent.  Un  .d’ells  té  per  titul  Deu  Ronda¬ 
lles  de  Jesús  infant  y  es  original  d’en  Joseph 
Carner.  L’altre  es  d’en  Plàcit  Vidal,  Las 
Grans  Accions  y  las  Soletats.  El  llibre  d’@n 
Carner  es  agradós  e  interessant;  el  d’en  Vi¬ 
dal,  a  travers  de  nombrosas  incorreccions  e 
inexperiencias,  no  careix  d’originalitat  y 
d’empenta.  També  hem  rebut  La  Punyalada , 
d’en  Mariàn  Vayreda  y  La  Rosella ,  d’en 
Joan  Oller  y  Rabassa.  D’aquestas  dugas 
obras  ne  parlarém  més  endevant  ab  la  exten¬ 
sió  que  mereixen. 


182  joventut 


La  senyora  Carme  Karr  ens  ha  enviat  du- 
gas  cansons  catalanas,  escritas  sobre  poesias 
originals  de  l’Apeles  Mestres,  Las  Animas  y 
La  mort  del  rossinyol.  Aquestas  dugas  can¬ 
sons  són  dignas  de  las  que  publicà  no  fa 
gavre  temps.  La  mort  del  rossinyol ,  particu¬ 
larment,  es  una  melodia  de  gran  expressió  y 
bellesa,  molt  sentida  e  inspirada:  pot  reco- 
manarse  com  una  de  las  més  hermosas  inter¬ 
pretacions  musicals  de  las  poesias  d’en  Mes¬ 
tres. 

Geroni  Zanné 


NOVAS 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catala¬ 
nista,  en  cumpliment  del  acort  del  Consell 
general  de  1 1  d’octubre  darrer,  ha  disposat 
pera  dintre  poch  temps  (probablement  la  se¬ 
gona  Pasqua  d’enguany)  la  celebració  d’As- 
samblea  general  de  Delegats,  que  tindrà 
lloch  en  nostra  ciutat. 

Al  efecte,  ensemps  que’ls  hi  ha  comunicat 
aytal  resolució,  ha  invitat  a  las  entitats  adhe- 
ridas  pera  que  designin  sos  respectius  dele¬ 
gats. 

En  l’Assamblea’s  discutirà’l  tema  «El  Ca¬ 
talanisme  y  el  Problema  Social.» 


Es  cada  dia  més  digna  de  Uoansa  l'actitut 
de  digna  intransigència  en  que  s'ha  colocat, 
y  que  cada  dia  accentua  més,  l’associació 
«Catalunya  Federal»,  la  qual,  en  manifest 
del  8  del  corrent,  declarà  que’ls  federals  ca¬ 
talans  no  poden  ferse  solidaris  de  la  conduc¬ 
ta  dels  homes  que,  ostentant  sa  represen¬ 
tació  en  las  Corts,  estàn  aliats  ab  aquells 
elements  que  dihentse  republicans  són  ene- 
michs  de  la  llibertat,  y  no  han  fet  sentir  sa 
veu  contra  l’antidemocràtich  projecte  de  lley 
de  servey  militar  obligatori,  faltant  aixis  a  lo 
qu’es  dogmàtich  entre’ls  federals  sobre  la 
organisació  del  exèrcit. 

Aquest  manifest,  y  el  projecte  d’introduhir 
en  la  serie  de  commemoracions  ja  tradicio¬ 
nals  entre’ls  federals  catalans,  la  celebració 
anyal  d’una  vetllada  el  día  9  de  mars  (puig 
en  aytal  dia  del  any  1873“  un  important  nu- 
cleu  de  catalans  manifestaren  son  ferm  pro¬ 
pòsit  de  constituhir  l’Estat  català  dintre  la 
República  espanyola),  diuhen  ben  clar  que 
«Catalunya  Federal»  no  es  dels  que  clau- 
dican. 

ïVerítat,  senyor  Vallès  y  Ribot? 

Estem  segurs  de  que  tots  els  bons  federals 
catalans,  a  pesar  del  Comitè  regional  y  a  pe¬ 
sar  de  tot,  protestaràn,  com  a  bòns  autono- 
mistas  y  bons  deixebles  del  gran  ; Pi  y'Mar- 
gall,  del  projecte  de  servey  obligatori  tal¬ 


ment  com  n’han  protestat  els  de  «Catalunya 
Federal.»  Y  las  protestas  van  creixent.  Ve¬ 
gis,  si  no: 

Ara  li  ha  tocat  al  servey  obligatori  la  missió  de  fer 
d’esqué  als  enganya-tontos.  Es  un  nou  recurs  per’anar 
tirant  un  quant  temps  més;  una  mostra  de  que’ls  dipu¬ 
tats  de  oposición  trevallan  en  profit  de  la  patria  grande; 
una  nova  demostració  de  que,  republicans  y  monàr- 
quichs,  ja  segueixin  a  Salmerón  ja  a  Maura,  saben 
mancomunar  son  criteri  quan  se  tracta  de  disposicions 
centralistas  com  la  del  servey  obligatori,  per  més  que’ls 
més  rudimentaris  principis  de  llibertat  y  fins  els  de  sen¬ 
tit  comií’s  donguin  bofeiadas  ab  tot  lo  que  sigui  obli¬ 
gar  als  ciutadans. 

Visca  la  llibertat!  Visca’l  servey  obligatori!  ^En  què 
quedèm?  ^Quína  serà  aquesta  llibertat  que  comensa  per 
obligar  als  homes  a  que  agafin  un  maüser  que  casi  sem¬ 
pre  té  de  servir  pera  immolar  a  germans  seus,  inde¬ 
fensos? 


Si  dolent  era’l  servey  militar  que  teníam,  més,  molt 
més  ho  es  l’obligatori  qu’anèm  a  tenir  ab  el  beneplàcit 
de  tots  els  diputats  espanyols. 

Ni  una  sola  veu  s'aixecà  en  mitj  d’aquell  pudrimener 
anomenat  Congrés,  pera  protestar  d'aquest  nou  atentat 
al  poble.  Els  apòstols  de  la  democràcia,  els  insignifi¬ 
cants  d’ahir,  empinats  avuy  per  haverse  servit  del  es- 
cambell  que  sempre  dóna  aquest  estúpit  de  poble  als 
xerrayres,  restan  muts  devant  del  atropell.  Sos  radica¬ 
lismes  d’ahir  eran  pura  fanfarria.  Sos  optimismes  d’avuy 
ho  diuhen  ben  alt. 

Se  donan  per  satisfets  ab  aquesta  vergonya  del  ser¬ 
vey  obligatori.  Ja'ls  coneixèm. 

Ja  deuhen  suposar  nostres  llegidors  que 
aquests  paragrafs  no’ls  retallem  de  cap  dis¬ 
curs  d’en  Pi  y  Arsuaga,  diputat  per  Saba¬ 
dell,  ni  d’en  Vallès  y  Ribot,  diputat  per  Bar¬ 
celona.  Els  retallem  del  periòdich  sabade- 
llench  Germinal. 

El  dissapte  passat,  dia  12,  tingué  lloch  en 
el  «Foment  Autonomista»  una  conferencia  a 
càrrech  de  nostre  company  de  redacció  Ar¬ 
nau  Martínez  y  Serinà,  qui  analisà  l’origen, 
la  essencia  y  las  aspiracions  del  Catalanisme, 
fent  remarcar  el  caràcter  nacionalista  de  nos¬ 
tra  causa  y  la  vitalitat  de  la  mateixa,  y  essent 
molt  aplaudit  y  felicitat. 

El  mateix  dia,  y  organisat  per  l’Ateneu 
Obrer  del  districte  segón,  se  celebrà  en  el 
teatre  Olimpo  un  gran  meeting  de  protesta 
contra’l  servey  militar  obligatori,  en  el  que 
parlaren  els  senyors  Llorens,  Giralt  y  Ver¬ 
daguer  y  Tona,  que  presidia  l’acte.  Tots  els 
oradors  emeteren  enèrgichs  e  inspirats  con¬ 
ceptes  censurant  el  servey  obligatori  y  la  re¬ 
dempció  a  metàlich,  per  atentatori  a  la  lli¬ 
bertat  el  primer,  y  per  favorir  a  una  classe 
determinada  la  segona,  y  enaltint  las  ventat- 
jas  y  la  justícia  en  que’s  fonamenta’l  servey 
militar  voluntari  que  preconisa’l  Catalanis¬ 
me.  Tots  foren  aplaudidissims ,  esclatant 
l’entusiasme  del  nombrós  públich  al  procla¬ 
mar  el  senyor  Tona  harmonia  que  dèu  regnar 


JOVENTUT 


entre  tots  els  autonomistas,  y  al  combatre 
ab  gran  fogositat  als  falsos  federalistas  que 
no  tenen  escrúpuls  en  fer  el  jòch  dels  partits 
centralistas. 


Altre  meeting  important  tingué  lloch  el 
passat  dissapte  al  Ateneu  Democràtich  Re¬ 
gionalista  del  Poble  Nou,  ahont  l’«Aplech 
Catalanista»  hi  feu  la  visita  qu’havia  anun¬ 
ciat.  Parlaren  els  senyors  Ribé,  Sans  y  Ros¬ 
sell,  Roig  y  Pruna,  Serrat  y  Quinquer,  pre¬ 
sident  del  Ateneu,  explicant  eloqüentment  la 
doctrina  autonomista  y  combatent  el  barbre 
servey  obligatori.  Tots  foren  aplaudidissims 
per  la  immensa  gentada  que  assistí  al  acte, 
predominanthi  sobre  tot  l’element  obrer. 

Mals  vents  corren  entre'ls  catalanistas  ab 
motiu  de  la  vinguda  aquí  d’una  altíssima  per¬ 
sonalitat,  puig  sembla  que  alguns  que  al 
Catalanisme  l’han  fet  servir  d’escambell  pera 
pujar  y  ocupar  càrrechs,  estan  disposats  a 
fer  certs  actes  d’acatament  inconcebibles  que, 
a  no  donar  el  crit  d’alerta’ls  catalanistas  ve¬ 
ritables,  podrían  comprometre  nostra  causa. 

Fet  y  fet,  serian  uns  moments  decisius, 
puig  se  donaria  la  ocasió  de  poder  treure  de 
nostre  camp  tot  al ló  que  sia  impur  y  ab  sas 
emanacions  pestilentas  empesti  la  diàfana 
atmósfera  de  nostres  ideals. 

Cal  mantenir  ben  ferma  la  nostra  bandera, 
que  no  déu  lòrsers  jamay  pera  fomentar  las 
ambicions,  las  conveniencias  ni  las  ridículas 
vanitats  de  quatre  sobrevinguts  que  com  a 
únich  argument  justificatiu  de  sa  equivoca 
actitut  sols  podrian  alegar  els  respectes  que 
l’autonomisme  català  déu  a  las  nostras  enti¬ 
tats  econòmicas  y  mercantils.  Donchs  bé: 
aqueixos  respectes  res  significan  devant  de 
las  reivindicacions  de  Catalunya  y  de  la  con¬ 
seqüència  del  Catalanisme,  que  pesan  molt 
més  sobre  la  conciencia  del  poble  barceloní, 
com  quedà  demostrat  palpablement  en  las 
darreras  eleccions  de  diputats  a  Corts. 

Joventut  s'apressa  a  donar  el  crit  d’alerta, 
conseqüent  ab  son  criteri  de  sempre,  que 
no’s  doblega  a  imposicions  ni  a  convenien¬ 
cias. 


A  propòsit  dels  50,000  duros  que’l  govern 
preté  fer  pagar  a  nostra  Diputació  provincial 
pera  que  pugui  inaugurarse  l’hospital  clínich 
durant  la  estada  à  Barcelona  d’una  enlayrada 
personalitat,  La  Veu  de  Catalunya  comenta 
oportunissimament  el  que  hagin  sigut  varis 
diputats  provincials  precisament  republicans 
els  que  primer  han  apoyat  la  proposta  del 
govern. 

Diu  La  Veu: 

S’està  preparant  ab  tota  activitat  el  programa  de  la 
visita  que  desde  Madrid  ens  anuncían  ja  fa  quatre  o 


18  3 

cinch  anys  Fins  ara  s’havían  limitat  a  enviar  explora¬ 
dors  a  inspeccionar  còm  estava  1  camí,  y  al  veure  que 
la  cosa  no’s  presentava  molt  planera  ho  deixavan  pera 
un  altre  día. 

Però  d’er.sà  que  desde  Madrid  varen  ajudar  al  triomf 
dels  republicans  de  llautó  pera  la  representació  de  Ca¬ 
talunya  en  las  Corts,  en  la  provincià  y  en  el  municipi, 
d’ensà  que  ls  republicans  tenen  majoria ,  la  cosa  ha 
cambiat;  sembla  que  tot  siguin  facilitats,  y  tant  s’ho 
creuhen,  que  ja  tothom  parla  de  que  dintre  de  pocas 
setmanas  tindrèm  visita. 


Pobres  electors  republicans!  Per  això  varen  elegir 
aquella  colla  de  republicans! 

Quina  vergonya]per’aquets  republicans  y  quina  ver¬ 
gonya  pera’l  régimen  de  Govern  actuall! 

Realment  estèm  en  plena  democràcia  (?).  Tot  va 
arràn  de  terra.  Lo  més  alt  s'ha  posat  al  nivell  de  lo 
més  baix. 


{Això  són  republicans? 

No  creyèm  quehi  calguin  més  comentaris. 


En  Lçrroux  s’ha  portat  com  un...  Lerroux, 
denunciant  suposats  atachs  a  la  madre  patria 
per  part  dels  regionalistas  que  combaten  el 
servey  obligatori.  A  un  orador  regionalista 
l’ha  acusat  d’haver  calificat  de  disfressa  l’uni¬ 
forme  dels  soldats... 

En  Lerroux  en  això  de  disfressas  hi  entén, 
y  es  clar,  l’home’s  dol  de  que  no  se’l  hagi 
anomenat  a  n’ell,  que  tot  l’any  va  disfressat 
de  lliberal. 

Val  més  que  calli  y  que  se’n  vagi  a  l’Argen¬ 
tina. 


El  prop  passat  diumenge,  día  13,  tingué 
lloch  la  junta  general  extraordinària  pera  la 
elecció  de  las  personas  que  deuhen  desem- 
penyar  els  càrrechs  del  Consell  d’adminis¬ 
tració  de  la  Societat  «La  Renaixensa»  (diari), 
vacants  per  dimissió  dels  individuus  que’ls 
©cupavan.  Y  ocorregué  lo  següent: 

La  candidatura  formada  pels  senyors  Valls, 
Escubós,  Duran,  Uyà  y  Matas  tingué,  pera 
cada  un,  398  vots  justos.  Y  l’altra,  composta 
dels  senyors  Folguera,  Roca,  Arderiu,  Escat 
y  Colomer,  tingué  403,  389,  403,  393  y  403 
vots  pera  cada  un  de  dits  senyors  respecti¬ 
vament. 

Resultat,  que  d’aquests  últims,  els  presents 
Roca  y  Escat  no’s  volgueren  votar  a  sí  ma¬ 
teixos.  y  que’ls  senyors  Valls,  Escubós,  Ma¬ 
tas  y  Uyà’s  votaren  a  si  mateixos  com  un  sol 
home.  0  sia,  que  aquests  últims  quatre  se¬ 
nyors  tingueren  un  excès  de  delicadesa. 

{Comentaris?  Nosaltres  no’n  íarèm:  que’ls 
fassin  nostres  llegidors. 

En  el  teatre  de  las  Arts  se  celebrà’l  quart 
y  darrer  concert  de  la  serie  organisada  pel 


184 


JOVENTUT 


mestre  Crickboom,  la  nit  del  10  del  corrent. 
La  senyora  Kleeberg,  de  qui  ja  parlarem  en 
el  número  anterior,  executà  un  escullidissim 
programa,  compost  d’una  Sonata  (op.  25)  de 
Chopin,  quals  temps  ( allegro  maestoso ,  scher- 
zo ,  largo  y  finale )  digué  admirablement,  y 
ademés  diferentas  pessasde  Schumann,  Scbu- 
bert  y  Mendelsshon,  essent  molt  aplaudida 
en  totas  ellas. 

Juntament  ab  el  mestre  Crickboom,  la 
Kleeberg  executà  la  Sonata  en  do  menor ,  de 
Beethoven,  pera  piano  y  violí,  Sonata  que 
valgué  a  abdós  concertistas  grans  ovacions. 
El  mestre  Crickboom,  particularment,  s’hi 
mostrà’l  gran  violinista  de  sempre. 


Dugas  sessions  celebrà  l’«Associació  Wa¬ 
gneriana»  la  setmana  passada:  l’una  la  nit 
del  11,  conferencia  a  càrrech  de  l’ Adrià 
Gual;  l’altra  la  tarda  del  13,  audició  de  trios 
de  Beethoven. 

En  Gual,  en  sa  conferencia,  qual  titul  era 
L'art  escènich  y  el  drama  wagnerià ,  va  de- 
móstrar  sos  profonds  coneixements  del  tema 
que  desenrotllava,  perque  en  Gual  es  dels 
pochs  qu’en  qüestions  de  teatre  tenen  auto- 
titat  y  competència.  Las  sevas  prop  passadas 
campanyas  teatrals  ne  són  una  garantia. 
Fou  molt  aplaudit  pels  socis  de  la  «Wagne¬ 
riana». 

L’audició  de  trios  de  Beethoven  fou  la  més 
interessant  de  totas  las  que  s’han  celebrat 
fins  avuy  a  la  «Wagneriana».  S’executaren 
el  Quart  Trio  en  si  bemol  major ,  qual  segón 
temps  ( adagio )  fou  molt  ben  dit  pels  senyors 
Domènech  (piano),  Munner  (violi)  y  Dini 
(violoncel);  las  Dèu  variacions  en  sol  major , 


-JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . . . . .  4’5o  -  » 

»  Trimestre .  2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

EXTRANGER:  Un  any .  xo  Franchs. 

Número  correút.  . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins.  v 


y  el  magnífich  Sisè  Trio ,  que  valgué  als  ar- 
tistas  esmentats  una  xardorosa  ovació.  Aquest 
Trio,  de  grans  dificultats  de  dicció  y  execu¬ 
ció,  es  un  dels  més  famosos  de  Beethoven. 


Publicacions  rebudas: 

Acta  de  la  sessió  pública  celebrada  en  el 
(( Ateneo  Barcelonès »  el  15  d’octubre  de  içoy. 
Conte  l’acta  de  la  sessió,  la  memòria  del  se¬ 
cretari  y  el  discurs  del  president  en  Joan 
Maragall  en  el  que’s  fa  un  magnifich  «Elogi 
de  la  Paraula»,  com  ja  saben  nostres  lectors 
puig  ens  en  ocuparem  oportunament. 

Agna-María ,  llegenda  del  temps  de  la 
guerra  dels  Segadors  (1640-1647),  per  Pom- 
peyus  Gener.  La  Biblioteca  «Nova  Cata¬ 
lunya»  ha  publicat,  ab  el  caràcter  d’extraordi¬ 
nari,  aquest  volum  de  doble  número  de  pàgi- 
nas  que'ls  altres,  contenint  la  ^dita  obra  de 
nostre  company.  Preu,  50  cèntims. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 

TAPAS 

pera  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors -que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  feria 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 

2*30  PESSETAS. 


Redacció  y  Administració: 

N  ÚMKKO 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

>  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

El  viatge  del  rey,  per  Trinitat  Monegal. — Els  mestres 
del  seny,  per  C.  Montoliu.  — Els  hèroes  de  Baler  y  els 
«chauvinistes»  de  Barcelona,  per  J.  Gonangla  Fon¬ 
tanilles.  —  L'antich  carnaval  de  Barcelona  (acaba¬ 
ment),  per  Sebastià  Junyent.  —  Teatres,  per  Emili 
Tintorer.  —  Concerts  Sauer,  per  Geroni  Zannè  —  La 
corona  del  nen  Jesús,  per  Joseph  Roig  y  Raventós. 
—  Un  altre  Umbert,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich  — 
Novas 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall. — Plech  14, 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjorpson  — Traducció  catalana.— Plech  34. 


EL  VIATGE  DEL  REY 

Segons  veus  que  arreu  se  semen,  segons 
novas  que  a  diari’s  poden  llegir  en  la 
prempsa  de  nostra  ciutat,  sembla  que’l 
quefe  del  Estat  espanyol,  en  us  de  son  per¬ 
fecte  dret,  està  decidit  a  visitar  Catalunya  y 
especialment  Barcelona,  sa  capital. 

Res  diriam  nosaltres  d’aquest  viatge, 
donchs  creyèm  que  l’esmental  personatge 
es  lliure  de  visitar  las  regions  que  componen 
son  Estat;  més  encara:  creyèm  que  dèu  ferho, 
puig  d’aquest  modo  las  pot  coneixe  y  ente- 
rarse  de  sas  necessitats,  únich  medi  de  po¬ 
der  racionalment  aténdrelas.  Però’ns  mou 
a  agafar  la  ploma'l  fet  d’haverse  parlat  tant 
y  tant  de  la  conducta  que  deuhen  seguir 


en  el  cas  esmentat  els  catalanislas  y  regiona- 
listas,  principalment  els  que  ocupan  càrrechs 
per  elecció  popular. 

Moltas  y  moltas  vegadas  s’ha  parlat 
d’aquest  viatge,  y  sempre  al  parlarne  s’ha 
fet  relació  de  la  conducta  dels  catalanislas  y 
regionalistas.  ;Per  què?  Perque  la  gent  està 
convensuda  de  que  avuy  són  aquests  els 
únichs  que  representan  veritablement  l’espe¬ 
rit  de  nostra  terra. 

Es  ben  cert  qu’en  el  camp  autonomista  hi 
ha  republicans  y  monàrquichs:  però  també 
ho  es  que  uns  v  altres,  si  són  autonomistas 
catalans  de  soca-arrel,  posposan  sas  ideas 
particulars,  sas  aficions  politicas  al  bé  y  a  la 
llibertat  de  Catalunya. 

L’amor  a  la  terra  catalana  esborra  del  cor 
y  de  la  pensa  tota  altra  idea,  deixant  a 
n’aquella  dominar  per  complert  en  un  y  en  al¬ 
tra.  Aixis  ho  enteném  nosaltres,  y  ai xís creyèm 
qu’ho  deuhen  entendre  tots  els  que  com  a 
objecte  principal  de  sos  pensaments  tenen  la 
llibertat  de  Catalunya. 

Tot  acte  que  fassi  qualsevol  catalanista 
que  indiqui  que  a  n’aquesta  hi  anteposa  sos 
ideals  polítichs  relatius  a  la  forma  de  govern, 
demostra  ben  a  las  claras  que  no  es  pas  un 
veritable  aymador  de  sa  patria.  Primer  dèu 
ésser  lo  fonamental,  lo  essencial;  després  lo 
accidental. 


1 86 


JOVENTUT 


Respecte  al  viatge  del  rey,  hi  ha  qui 
troba  que  no  es  massa  oportú,  donant  l’estat 
critich  que  atravessa  nostra  terra.  Sentim  no 
coincidir. 

Si  dit  viatge  no  té  altre  objecte  que  co- 
neixe  lleugerament  Catalunya  y  recullir  en- 
semps  aplaudiments  y  ovacions,  tindran 
rahó  els  que  tal  diguin. 

Mes,  si  obeheix  al  desitj  de  coneixe  verita¬ 
blement  las  costums,  el  caràcter  y  las  neces¬ 
sitats  de  nostra  terra  (si  vol  y  pot  ferho,  puig 
deuria  passar  per  sobre  dels  obstacles  que 
li  posaran  els  personatges  interessats  en  que 
continuhi  sempre’l  galimatias  actual  )  ,  es- 
tém  plenament  convensuts  de  que  la  ocasió 
es  immillorable,  de  qu’es  el  gran  moment 
pera  poder  veure'ls  resultats  perniciosos  as¬ 
solits  per  l’obra  dels  qu’en  nom  del  quefe 
han  governat  y  governan  encara  l’Estat  espa¬ 
nyol,  anorreant  ab  sa  política  xorca,  la  ri¬ 
quesa  y  benestar  material  y  moral  de  nostra 
desvalguda  Catalunya. 

Si  aixis  fos,  que  vingui  en  bona  hora,  que 
estudihi,  y  en  arribant  allà  dalt,  que  fassi 
una  bona  y  general  escombrada.  Allavors  el 
recort  de  la  vinguda  serà  etern  en  l’ànima 
dels  catalans,  que  no  li  escatimaràn  aplaudi¬ 
ments  ni  ovacions  veritables,  sobre  tot  si, 
fentse  càrrech  dels  drets  de  nostra  terra  sa¬ 
tisfà  las  justas  reclamacions  que  tantas  y  tan- 
tas  voltas  en  nom  d’ella  s’han  dirigit  a  n'ell 
1  y  a  sos  avantpassats. 

Els  que  valentse  del  Catalanisme  han  as¬ 
solit  càrrechs  y  actas  per  la  elecció  del  poble, 
que  recordin  lo  que  no  deurían  haver  oblidat 
may,  y  es  que  no  són  altra  cosa  que  repre¬ 
sentants  de  sos  electors,  y  que  sa  elecció  fou 
filla  del  esperit  de  protesta  contra  lo  que  a 
Catalunya  té  lligada  de  peus  y  mans,  en- 
semps  que  significava  un  gros  esfors  pera 
deslliuraria  d’aquets  lligams. 

Si  volen  saber  a  què  atendres,  quina  con¬ 
ducta  deuhen  seguir,  qu’estudihin  sas  con¬ 
viccions,  fassin  memòria  de  lo  que  predica- 
van  a  sos  electors,  y  girin  els  ulls  enrera 
recordant  la  conducta  dels  antichs  catalans 
en  semblants  casos. 

Per  si  no  ho  recordan,  jo’ls  hi  resumiré  en 
pochs  mots:  « Serietat  y  respecte  sempre;  ja- 
may  humiliació ,  ni  baixesa;  lluny  d'ells  clau¬ 
dicació  de  cap  mena.)) 


Deuhen  prescindir,  donchs,  en  absolut  de 
tota  forma  de  govern,  obrant  igual  avuy 
qu’es  monàrquica  que  demà  que  fos  republi¬ 
cana.  Sols  deuhen  tenir  present  son  ideal,  la 
llibertat  de  Catalunya. 

Els  que  aixis  ho  fassin  mereixeràn  bé  de 
la  patria:  els  qu’enlluhernats  per  momentଠ
nia  popularitat  y  afalagats  per  certas  distin¬ 
cions  que  tan  sols  satisfaràn  a  sa  vanitat  ri¬ 
dícula,  no  pensin,  obrar  d’aytal  modo,  que 
s’ho  reflexionin  bé  avans,  puig  al  veritable 
poble  que  pensa  no  se’l  arrossega  ab  facili¬ 
tat,  y  s’exposan  a  quedarse  sols;  y  sobre  tot, 
que  recordin  que  ab  aytal  conducta  no  seràn 
may  benemèrits  de  la  patria,  ans  ben  al  con¬ 
trari. 

iPer  què  hem  fet  aquestas  manifestacions? 
Perque  hem  sentit  remors...  El  riu  sona,  y 
quan  el  riu  sona,  porta  aygua. 

Trinitat  Monegal 


ELS  MESTRES  DEL  SENY<° 

De  tant  en  tant,  en  nostre  món  de  miserias 
y  conxorxas  de  vehinat,  rebèm  visitas  de  per¬ 
sonatges  superiors,  que  semblan  enviats  per 
la  Providencia  a  donarnos  llissons  d’una  vida 
més  sabia.  Quan  arriban  aquests  estrangers, 
no  sabém  pas  gayre  quin  destí  ni  quina  tas- 
ca’ls  du.  Venen  a  viure  entre  nosaltres  com 
reys  destronats  o  prínceps  que  viatjan  d’in¬ 
cògnit,  y  s’acomodan  com  poden  a  las  nos- 
tras  costums  grolleras  y  barbres.  Duhen  ge¬ 
neralment  una  vida  modesta  y  apagada,  y  no 
ostentan  ceptre  ni  corona  ni  cap  distintiu 
que’ls  fassi  senyalar  ab  el  dit.  Sovint  silencio¬ 
sos,  passan  desapercebuts  del  ciutadà  vulgar, 
y  moren  ignorats,  sens  haver  rebut  altre 
homenatge  que’l  de  llurs  intims  y  familiars. 
Devegadas  eloqüents,  y  ab  circumstancias 
favorables,  se  captan  l’admiració,  de  cop  tí¬ 
mida  y  desconfiada,  del  transeünt,  qui,  ende¬ 
vinant  llur  grandesa  sense  compèndrela,  sent 
segament  de  genolls  devant  de  llur  augusta 
presencia.  Llavors  arriban  a  adquirir  tal 
prestigi  y  autoritat  entre’ls  contemporanis, 
que’ls  critichs  posteriors,  que  no  han  experi¬ 
mentat  aquell  encís,  diuhen  que  són  despro¬ 
porcionats  als  llurs  mèrits.  Y  es  nàtural  que 
aixi  sigui,  car  llur  acció  es  d’una  mena  massa 
subtil  pera  poder  ésser  apreciada  ab  l’aparell 
critich  comú,  y  llur  influhencia  massa  fonda  y 
general  pera  poder  entrar  en  el  domini  de  la 
conciencia  ordinaria.  Mes  encara,  considerats 
ab  el  criteri  mundà,  llur  inferioritat  com  a 

(l)  De  la  introducció  a  una  traducció  d’Emerson 
pròxima  a  publicarse  en  la  Biblioteca  Popular  de 
L’ Avenç. 


JOVENTUT 


187 


homes  es  manifesta,  car  si  bés’interessan  com 
qualsevol  en  las  cosas  del  món,  y  cumpleixen 
normalment  els  devers  de  ciutadà,  no.s'entre- 
fican  gayre  en  las  petitas  lluytas  dels  homes, 
y  difícilment  donan  a  las  miserias  que  co- 
múnment  els  preocupan  y  separan  la  impor¬ 
tància  necessària  pera  brillar  en  tals  pales* 
tras. 

Per  més  que  fondament  humans  en  espe¬ 
rit  y  obras,  llur  humanitat  sembla  accessòria. 
Són  homes  en  aquest  món  com  podrian  haver 
estat  sers  inteligents  en  altre  planeta.  Son 
vinguts  simplement  aqui,  s’han  adaptat  a  la 
nostra  vida  y  parlan  la  nostra  llengua  Quan 
ho  fan  ab  perfecció,  els  diuhen  genis,  car 
llur  superioritat  denaixensa’ns  dóna  lanorma 
del  progrés,  y  diuhen  ab  to  de  certesa,  com 
testimonis  de  vista,  cosas  que  pera’l  comu 
dels  mortals  són  matèria  de  somnis  y  faulas, 
0  tot  lo  més  aspiracions  vagas  d’un  avenir 
nebulós. 

Mes,  en  general,  no  són  genis  ni  hèroes 
en  el  sentit  comu  de  las  paraulas.  No’ns  ma- 
ravellan  per  la  volada  de  llur  fantasia  ni  per 
la  fulgor  de  llurs  visions.  No  semblan  instru¬ 
ments  de  cap  misteriós  y  terrible  agent  so¬ 
brenatural.  No’ns  esveran  ab  missatges 
d’ultra-tomba,  ni'ns  sorprenen  ab  cap  mira¬ 
cle.  No  són  pas  estrictament  mistichs,  ni  pro- 
fetas,  per  més  que  sovint  en  prenguin  el  po¬ 
sat  y  l’accent,  v  devegadas  habitin  las  fron- 
teras  del  món  sensible  y  semblin  enterats  de 
lo  que  passa  terras  enllà.  Res  d’això’ls  carac 
terisa.  En  el  fons  són  simplement  homes  de 
llinatge,  que,  vivint  la  nostra  vida  ordinaria, 
encarnan  ab  més  0  menys  perfecció,  y  sovint 
molt  i  m  perfectament,  untipo  d’h  urna  ni  lat  més 
alt  y  més  noble.  Són  l’aristocracia  del  espe¬ 
rit,  la  sal  de  la  terra  y,  si  no  sempre  ab  llurs 
obres  tangibles,  en  tot  cas  ab  llur  sol  exem¬ 
ple  y  presencia,  els  veritables  educadors  dels 
homes,  que,  sens  esment,  imitan  llurs  vir¬ 
tuts  y  maneras,  com  si  instintivament  veges- 
sin  en  llur  distinció’l  mirall  de  la  majestat 
del  déu  interior  que  tots  amagan. 

Els  de  la  categoria  dels  desconeguts  y  si¬ 
lenciosos  són  legió.  Ells  forman  la  massa 
anònima  ignorada,  oculta  sota  terra,  la  base, 
la  forsa,  la  solidesa  y  l’equilibri  de  tot  l’es- 
pléndit  edifici  social  que’ns  abriga.  <Quí  no 
haurà  trobat  en  el  camí  de  sa  vida  algu  o  al¬ 
guns  d’aquests  estranys  personatges,  que, 
sens  afectar  cap  excelencia  ni  mostrar  cap 
superioritat,  el  maravellan  per  la  serietat  y 
sinceritat  d’expressió,  la  integritat  de  caràcter 
y  la  elevació  d'esperit,  deixantli  en  l’ànima 
una  impressió  fonda,  inexpressable,  com 
d’una  visió  fugitiva  de  quelcòm  massa  pur  y 
massa  bo  pera  ésser  cregut'  Homes  y  dònas, 
pertanyents  a  totas  las  classes  y  estaments 
socials,  que  no  han  sortit  may  de  la  penom¬ 
bra  de  la  vida  obscura  y  en  qui  ningú  s’ha 
fixat,  d’hont  treuhen  aquests  desconeguts,  un 

se  pregunta,  en  certs  moments  dats,  gene- 

• 

Kq7 


ralment  de  proba  pera’ls  més  valents,  aquella 
reserva  inestroncable  de  forsa  que  desple- 
gan  tranquilament,  quasi  passivament,  com 
l’ammetller  floreix  en  mitj  de  l’hivern,  incor¬ 
ruptibles  com  l’or,  inflexibles  com  l’acer? 
Mes,  passats  aquells  moments  lluminosos, 
el  misteri’s  clou  sobre  llurs  vidas,  sempre 
envoltas  en  el  silenci,  la  discreció  y  la  mo¬ 
dèstia,  que  al  finir  els  amortallan  al  recort 
de  la  posteritat. 

Gran,  immens,  hauria  d'ésser  el  nostre  re¬ 
coneixement  y  gratitut  si  fóssim  un  poch  més 
lo  que  pretenèm  ésser,  envers  aquesta  heroica 
legió  d’homes  y  dònas  silenciosos  que  ab 
llurs  ignorats  mèrits,  virtuts  y  sacrificis  ens 
permeten  viure  lliurement  e  impunement 
com  criminals  y  prostitutas,  malversant  sense 
fre  ni  mida’ls  grans  tresors  de  salut  per  ells 
pacientment  acumulats.  Car,  ^dequè  servi- 
rian  las  nostras  lleys  de  justícia,  si  no  hi 
hagués  homes  justos?  -;De  què  tots  els  còdichs 
de  moral,  sense  homes  bons?  ;De  qué  tot  el 
gran  aparell  cientifich,  sense  homes  sabis? 
Truisme oparadoxa!  iQuèimporta?  Fassiaquí 
l’home  un  punt  de  reflexió  y  convingui  en 
que,  malgrat  tota  la  injustícia  y  fellonia  ac¬ 
tuals  de  las  relacions  humanas,  que  semblan 
anexas  a  la  condició  del  món,  si  aquest  es 
un  ordre  y  no  un  caos,  se  deu  exclusivament 
a  la  justicia  y  noblesa  d’uns  pochs  entre  totas 
las  generacions  que  senten  y  viuhen  l’ideal 
de  la  rassa,  y  moren  quasi  sempre  víctimas 
de  la  llur  devoció.  Mes  tot  això  ab  prou  fey- 
nas  pot  dirse  sense  caure  en  el  delicte  d’alta 
traició  social,  que  tant  horripila  a  la  munió 
dels  que  viuhen  en  la  superfície  de  las  cosas. 
Deixèm,  donchs,  sota’l  mantell  de  la  nit 
aquesta  noble  falange  d’héroes  ignots,  y, 
mentres  no  arribi  l’hora  d’alsarlos  el  monu¬ 
ment  que  mereixen,  elèvils  desd’ara  qui’ls 
veneri  un  altar  en  lo  més  intim  del  cor. 

Epictet,  March  Aureli,  Montaigne,  Pascal, 
Emerson,  són  alguns  dels  pochs  qu’han  es¬ 
capat  a  la  invasió  implacable  d’aquesta  nit 
cimeriana,  y  d’aquests  podèm  ja  parlar  ab 
relativa  certesa,  car  siguin  las  qué  siguin 
llurs  vidas,  ells  han  parlat  y  han  deixat  es¬ 
crits  que,  si  imperfectes  com  obras,  són 
sempre  documents  preciosos  que’ns  revelan 
ab  certa  exactitut  la  selecta  qualitat  de  llurs 
ànimas.  Pegant  ullada  a  n’aquests  docu¬ 
ments,  tot  d’una’ns  adonem  d’un  fet  curiós 
que  visiblement  distingeix  a  llurs  autors. 
Pobres  0  richs;  esclaus,  burgesos  0  empera¬ 
dors;  creyents,  escéplichs  0  ateus;  optimis- 
tas  o  pessimistas;  cinichs,  estoichs  o  epicu- 
ris;  pagans,  cristians  0  protestants;  idealistas, 
materialistas  0  positivistas ;  actius,  senti¬ 
mentals  0  reflexius;  tota  la  rica  varietat  de 
la  condició  y  de  la  pensa  humana  té  en  eixa 
casta  representació.  Mes,  comparant  aquests 
ab  el  brillant  estol  dels  immortals  en  qual 
seguici  figuran,  una  qualitat  els  separa  mar¬ 
cadament,  donant  caràcter  a  tot  el  grupo:  la 


i88 


JOVENTUT 


manca  absoluta  de  proporció  entre  llur  in- 
fluhencia  y  nomenada  y  el  valor  visible  y  pon¬ 
derable  dels  documents  qu’han  deixat.  Cap 
gran  epopeya  o  tragèdia,  cap  gran  teoria  o 
sistema  fisich  o  metafisich  hi  llegim,  ni  tan 
sols  cap  invenció  extraordinària  ni  sorpre¬ 
nent  revelació  d’ideas  originals  o  pensa¬ 
ments  inèdits  hi  trobèm  que’ns  expliquin  a 
satisfacció  llur  influhencia,  trascendencia  e 
immortalitat.  No  guardan  ordre,  mètode  ni 
seqüencia.  Són  simplement  aplechs  d’escrits 
curts,  fragmentaris,  inacabats,  que’ns  enci- 
san  per  la  fondaria  del  pensament  y  l’alsada 
de  la  visió,  però  deixan  l’ànima  en  sospens, 
y  desconcertan  a  qui  busca  en  ells  una  res¬ 
posta  concreta  a  la  més  petita  qüestió.  Y  tant 
mateix,  y  potser  per  això  mateix,  deixan  en 
nostre  esperit  un  rastre  profond,  indeleble. 
Sembla  com  si  per  vias  secretas,  sols  cone- 
gudas  a  llurs  autors,  se  dirigeixin  dretament 
a  las  facultats  superiors  del  nostre  esperit, 
fentlas  vibrar  en  armonía  ab  l'alta  inspira¬ 
ció  que’ls  ha  dictats,  donantlas  l’imperi  per¬ 
dut  sobre’ls  baixos  instints  y  passions  tumul- 
tuosas,  y  contagiant  tot  el  nostre  sér  ab  la 
ritmica  pulsació  de  llur  sabiesa.  Es  aixís  com 
aquests  llibres  fragmentaris  y  aforistichs, 
que  res  d’important  proban  ni  ahrman,  de- 
venen,  un  cep  coneguts,  els  nostres  conse¬ 
llers  y  confidents  íntims,  els  secrets  inspira¬ 
dors  de  cent  obras  voluminosas  y  actes  he- 
roichs,  y  l’aliment  sempre  fresch  y  nutritiu 
de  mil  generacions.  Car  llur  llenguatge  es  el 
d’un  cor  que  parla  a  un  altre  cor  desembras- 
santse  de  tot  l’enfarfech  de  fórmulas  artifi- 
ciosas  que  comunment  ofegan  aquella  veu 
intima,  adhuch  quan  són  els  sabis  y  podero¬ 
sos  del  món  els  qui  parlan;  y  lo  que  diuhen 
no  són  purs  conceptes  d’una  inteligencia  en 
busca  d’explicació  al  enigma  del  univers, 
sinó  francas  y  espontanias  reflexions  de  sa¬ 
bis  qu’han  viscut  com  homes  llur  sabiesa, 
confosos  en  'el  terboli  del  món,  y  ens  donan, 
despullada  de  tot  aparell  doctrinal  y  com 
destilada  en  puras  conclusions,  la  substància 
mateixa  de  llurs  vidas  exemplars. 

Aquí  justament  radica  la  virtut  secreta  que 
redimeix  tots  els  vicis  y  feblesas  d’aquests 
assaigs  incorrectes,  tentativas  migradas  y 
timits  balboteigs,  y  els  dóna  l’autoritat  y 
consideració  d'obras  capdals  de  la  humanitat 
que  mereixen;  car  aquesta  veu  ab  rahó  en 
llurs  autors,  no’ls  escriptors  imperfets,  ma- 
lestruchs,  d’obras  mancadas,  sinó’ls  mestres 
venerables  d’aquella  preciosa  ciència  que  no 
s’explica  en  els  llibres,  ni  s’ensenya  en  las 
càtedras,  y  que  forma  tant  mateix  el  primer 
súbstratum  de  tota  la  geologia  social,  la 
ciència  de  la  vida,  la  tan  mal  entesa  ciència 
del  seny  o  del  sentit  comú.  En  ells,  efectiva¬ 
ment  se  troba,  profond,  autèntich  y  sincer, 
tant,  que  sovint  sembla  contradir  el  séu 
nom,  aquell  bon  sentit  tan  inútilment  cercat 
en  la  cridòria  dels  discursos  y  l’enrenou  de 


les  discussions;  aquell  sentit  que  no  es  comú 
perque  sigui  admès  per  convenció  universal, 
sinó  perque  es  de  tots  en  lo  pregón,  anch  que 
de  ningú  en  lo  exterior;  aquell  sentit  en  que 
tots  podèm  trobarnos,  y  efectivament  ens 
trobèm,  en  las  horas  serenas,  ab  sols  gratar 
lleument  la  superfície;  aquell  sentit  qu’es  la 
fi  y  objecte  de  tota  evolució  el  durlo  a  la 
superfície  y  ferlo  entrar  en  el  reyalme  sem¬ 
pre  creixent  de  la  conciencia;  aquell  mateix 
sentit  a  que’s  refereix  el  seu  mestre  Emerson 
al  escriure:  «Digas  la  teva  convicció  intima, 
y  serà’l  sentit  universal». 

Essent  ells  els  doctors  d’aquesta  petita 
ciència  universal,  els  homes  tots  natural¬ 
ment  els  escoltan  y  els  enienen,  mitj  mara- 
vellats  de  trobar  en  els  primogènits  y  escu- 
llits  del  món  el  mateix  fons  de  veritat  que 
regula  llurs  vidas  casolanas.  Es  aixis  com 
aquests  sabis  que  viuhen  habitualment  en 
las  fondarias  a  que  nosaltres  sols  casualment 
solèm  devallar,  ens  instruheixen  ab  el  franch 
relat  de  llurs  experienpias,  ens  confortan  ab 
la  certesa  de  llurs  visions,  y  ens  guian  ab  la 
mostra  de  lo  que  serà  la  conciencia  colectiva 
de  demà.  Cert  que’s  dóna  sovint  el  cas- de 
que  llurs  ideas  siguin  de  cop  tingudas  per 
follas  y  exòticas;  mes  això  no  priva  que  ab 
el  temps  devinguin  patrimoni  universal,  fins 
al  punt  de  fer  oblidar  a  llurs  emissaris.  Això 
es  lo  que  succehí  ab  els  estoichs,  qual  flor  es 
March  Aureli,  y  lo  que  comensa  a  passar  ab 
Emerson  y  el  trascendentalisme  anglo-ame- 
ricà.  Y  no  es  estrany  ni  injust  qu’aixís  si¬ 
gui,  car  els  descendents  habitan  ja  aquella 
terra  inhabitable,  colonisada  per  llurs  exò- 
tichs  predecessors,  se  nodreixen  eucaristica- 
ment  de  llur  carn  y  sang,  y  aquests  viuhen 
eternalment,  insospitats,  impersonalisats,  en 
la  carn  y  sang  de  las  generacions  successi- 
vas.  Ells  digueren  llur  convicció  intima ,  y 
ara  es  devinguda  el  sentit  universal. 

No  serà,  donchs,  inoportú  qu’en  nostra 
època,  vana  y  frèvola  com  pocas,  en  que  la  hu¬ 
manitat,  com  un  malalt  en  el  paroxisme  del 
desvari,  sembla  arraparse  ab  folla  persistèn¬ 
cia  a  las  bizarras  lantasmagonas  del  séu  cer¬ 
vell  sobreexcitat,  no  serà  inoportú,  dich,  que 
acudim  als  sabis  oracles  d’aquests  olimpians 
que,  sens  afectar  cap  superioritat  ni  distin¬ 
ció,  sapigueren  viure  y  mantenirse  equili¬ 
brats  en  el  centre  sempre  quiet  de  las  co- 
sas,  desd’ahont  se  contemplan  sense  vértich 
llurs  revolucions  armoniosas  en  el  serè  fir¬ 
mament.  Y,  en  això  fent,  cap  figura,  entre 
tot  el  brillant  estol,  més  indicada  pera  co- 
mensar,  cap  de  més  profitós  estudi  que  la 
darrera  apareguda  y,  anque  eixida  en  llunyas 
terras,  la  mès  nostra  de  totas; — car  en  el 
món  de  las  ideas  la  separació  en  el  temps  es 
cent  vegadas  més  sensible  que  la  de  l’espay, 
y  dos  antipodas  qu'ensemps  vegin  la  llum 
no  poden  sinó  reconeixes  germans  en  tot  lo 
que  veuhen  y  palpan.  Cap  més  aposta,  al- 


JOVENTUT 


hora,  pera  ilustrar  el  temperament  general 
de  llurs  confrares,  que  la  diàfana  y  lluminosa 
figura  d’Emerson,  ahont  podèm  sense  gayre 
esfors  contemplar  en  viva  y  palpitant  repre¬ 
sentació  la  suma  y  síntesis  dels  vicis  v  vir¬ 
tuts,  mèrits  y  desmèrits  caracleristichs  de 
tota  la  colla  d’òmbras  pàlidas  y  fonedissas 
dels  séus  predecessors  en  sabiesa. 

C.  Montolíu 


ELS  HÉROES  DE  BALER, 
Y  ELS  CHA  U  V IN  IS  TES 
DE  BARCELONA 
« 

Aprofitant  'ab  negres  fins  una  nota  d’actua¬ 
litat,  s’ha  intentat  aquests  dias,  per  part 
d’algún  diari,  reviscolar  aquell  patrioterisme 
qu’en  las  passadas  guerras  ab  las  colonias 
feya’l  jòch  dels  politichs  funests,  y  contri- 
buhía  moral  y  materialment  al  sacrifici  de 
pobres  soldats  en  terras  llunyas. 

El  desembarch  de  las  despullas  anònimas 
dels  hèroes  de  Baler,  ha  sigut  motiu  pera 
que’l  chciuvinisme ,  aparentment  somort,  dels 
rojo-gualdos  barcelonins,  tomés  a  alsar  la 
véu  inflada  y  buyda  ab  que  enganyava  al 
poble,  exigintli,  baix  amenassa  d’excomunió, 
viscas  y  sacrificis  renyits  ab  el  sentiment 
propi  dels  catalans.  Y  allò  de  la  epopeya  de 
los  hèroes ,  de  la  ensena  tres  veces  sacrosanta , 
y  de  llochs  comuns  per  l’estil,  ha  repercutit 
ab  so  de  cascabell  en  las  columnas  de  la 
prempsa  arlequinesca  de  Barcelona. 

Ha  de  confessarse  qu’en  el  migrat  cervell 
d’aquesta  gent,  altra  cosa  hauria  sigut  imprò¬ 
pia.  Els  que  motejaren  a  las  mares  saragossa- 
nas  de  mares  de  carnaval,  els  que  despedian 
als  soldats  ab  molta  requincalla  de  Sagunlo 
y  de  Numaticia,  els  qu’erigiren  com  a  son  Deu 
a  Weyler,  els  de  la  cajetilla  del  soldado  (que 
a  Cuba  no’n  varem  fumar  may),  els  que  bes.- 
cantaren  a  n'en  Rizal  y  tractavan  de  filibus- 
ler  al  honradissim  apòstol  del  federalisme, 
el  sincer  Pi  y  Margall;  els  defensors,  avuy, 
del  antipàtich  servey  militar  obligatori,  per 
forsa  havian  de  retreure  ls  clixés  d’aquellas 
frases  rimbombants  de  son  vocabulari  hipò¬ 
crita. 

Pobres  hèroes  de  Baler!  A  lo  que  haveu 
vingut  a  servir,  després  de  vostre  sacrifici 
estèril!  De  mingo  prosaich,  a  certa  gent,  pera 
enjegar  calumnias  al  autonomisme  català!  Y 


189 

de  lo  que  vos  parlan,  aquests  que  a  Barcelo¬ 
na  semblan  tenir  acaparat  l’honor  d’Espanya* 
De  cantos  de  reniego  y  traición  que  prelenden 
hacer  mella  en  las  masas ,  desentronizando  del 
corazón  de  algunos  mercachifles  las  virludes 
heroicas ,  etc. 

Farsants!  Que  ni  la  sentiu  ni  l’havèu  sen¬ 
tida  may  aquesta  mena  de  religió  patriòtica 
que  portèu  sols  als  llabis  y  en  nom  de  la  que 
llensèu  mayestàticos  anatemas! 

Els  mercachifles  sóu  vosaltres,  els  que’n 
feu  negoci  d*e  vostras  ideas  atàvicas  y  em- 
brutidoras,  qu’apellidèu  virtuts. 

No  la  remogueu  la  llegenda  d’aytals  heroi- 
citats;  que’l  séu  recort  encén  ab  febre  ar- 
denta  .contra  voStra  conducta.  Si  vosaltres, 
encensant  mots  d’entusiasme  cridaner,  cho- 
rejant  marxas  sardònicas  y  mentintnos  una 
passió  anti-humana  per  là  guerra,  no’ns  dei- 
xavau  esclatar  en  crit  de  protesta  als  que 
la  mala  sòrt  ens  portava  a  Ultramar,  y  ab 
vostres  viscas  y  discursos  enlluhernadors 
ofegavau  de  llabis  enfora  la  veu  de  nos¬ 
tra  joventut  y  de  nostra  conciencia  (els  que’n 
teniam),  vostra  fou  la  culpa  també  en  gran 
part  de  qu’en  poch  temps  s’escolessin  tantas 
energías,  malgrat  ab  aquella  sang  se’n  assa* 
honés  alguna  florida  estantissa  de  glorias 
aparents. 

Ja  es  hora  de  no  cal larlo’l  concepte  que  de 
la  epopeya  de  Baler  y  altras  semblants  ne  te¬ 
nen  els  reflexius.  El  còdich  militar  castiga  ab 
pena  de  mort  ala  guarnició  d’algún  fort  que 
s’entrega  al  enemich  sens  apurar  tots  els  me- 
disde  defensa(  1 ).  La  guarnició  de  Baler,  allu¬ 
nyada  de  tota  comunicació,  oblidada  de  qui 
no  devia  oblidaria,  y  regida  per  un  militar 
pundonorós,  coneixedor  de  la  sanció  penal 
que  l’esperava  si  no  cumplia  ab  els  mana¬ 
ments  de  la  disciplina  més  severa,  va  resis- 
tirse  ab  temeritat,  trobant,  ab  sos  companys, 
la  mort  com  a  terme  de  sa  valentia. 

iVa  ésser,  donchs,  per  conscienta  virtut 
patriòtica  tan  sols,  0  ademés  per  por  a  l’ame- 
nassa  del  còdich  militar  que  la  guarnició  de 
Baler  va  ferse  tossuda  en  sonfort?La  resposta 
es  en  va  que  la  donguin  els  chauvitiistes,  ni 
exornantla  ab  tota  mena  de  flochs.  No  són 
ells,  sinó’ls  homes  deconciencia  y  de  reflexió, 
quins  poden  respondre. 

(1)  ACuba  n  fou  exemple’l  fusellament  del  tinent 
Gallego. 


190 


JOVENTUT 


Enhorabona  que  se’ls  dediquin  tributs  de 
respecte  y  llàstima  a  pobras  victimas  com 
las  de  Baler:  peró  vergonya  fa  que  s’hi  barre¬ 
gi,  en  aytals  frases,  l’encarcarament  dels 
co-culpables  de  tants  sacrificis;  y  més  vergo¬ 
nya  encara  que  ab  mesquinesa  pròpia  d’ho¬ 
mes  sense  cor  y  sense  seny  se  fassi  bandera 
concupiscent  d'aqueixos  héroes,  pera  insultar 
els  sentiments  autonomistas  d’un  poble. 

Pobres  hèroes!  Molts  dels  que  ara  vos  han 
rebut  ab  baladrerías  rimbombants,  dedicant- 
vos  una  llàgrima  de  cocodril,  condolentse 
hipòcritament  de  vostre  sa  crifici,  foren  els 
que  os  empenyeren  a  la  mort  ab  himnes  y 
banderetas,  en  el  mateix  port  de  Barcelona. 

Y  els  patrioters  de  sempre  encara  mentei¬ 
xen  al  poble  com  allavors  ,  y  com  alia- 
vors  l'explotan  y  l’embruteixen  ;  arribant 
son  desvergonyiment  fins  a  aprofitar,  pera 
escambell  de  sas  ambicions  execrables,  la 
caixa  en  que  arriban,  confosos  macàbrica- 
ment,  els  ossos  de  pobres  soldats! 

En  cambi,  la  conciencia  dels  qu’en  plena 
lluyta  a  Cuba  y  Filipinas  no’ns  deixarem  cas¬ 
trar  els  sentiments,  la  conciencia  dels  que 
poguerem  treuren  la  pell  de  las  passadas  des- 
fetas,  ique  lluminosa  y  aprofitada’n  renaix, 
cada  dia,  devant  d’exemples  com  els  que  aca- 
ban  de  mostrar  a  nostres  ulls  els  chauvinistes 
de  Barcelona,  a  l’arribada  de  las  despullas 
d’aquells  pobres  màrtirs!... 

J.  Conangla  Fontanilles 

L’ANTICH  CARNA¬ 
VAL  DE  BARCELONA 

(  Acabament ) 

L’egregi  Carnestoltas  tenia  son  consulat 
en  la  casa  del  president  de  la  Societat  del 
Born ,  ahont  s’hi  veyan  ja  avans  de  las  festas 
la  bandera  y  un  escut  ab  quarters  humoris- 
tichs  y  ab  un  lletrero  que  deya  Odalusnoc 
led  J^avanrac  ( 1 ). 

Durant  els  quinze  anys  que  actuà  la  socie¬ 
tat,  sortia  cada  any  a  fòra’l  diumenge  de 
Sexagèsima ,  una  comissió  que  anava,  bo  y 
disfressada,  a  rebre  al  personatge;  ja  hem 
dit  que’ls  anys  59  y  60  anaren  a  Mataró,  al¬ 
tres  anys  anaren  a  rèbrel  a  Granollers,  a  Vi¬ 
lafranca,  a  Sabadell,  a  Girona  y  a  Figueras, 
essent  molt  ben  rebuts  y  obsequiats  en  totas 
aquestas  poblacions. 

(1)  Consulado  del  Carnaval  escrit  al  inrevés. 


Sempre’s  concedí  gran  atenció  a  la  part 
benèfica  de  las  festas;  els  noys  de  la  Casa  de 
Caritat,  que  sovint  hi  prenian  part,  eran  ob¬ 
sequiats  ab  un  suculent  dinar  en  la  coneguda 
fonda  d’en  Simón.  De  lo  que’s  recaudava, 
treta  la  part  en  metàlich  destinada  als  esta¬ 
bliments  benèfichs,  se’n  comprava  carn,  pa, 
arròs,  etc.,  que’s  distribuhía  entre’ls  pobres. 

Durà  ben  bé  una  vintena  d’anys  que’l  Car¬ 
naval  fou  a  Barcelona  una  festa  popularís- 
sima,  en  la  que  hi  prenian  part  totas  las  clas¬ 
ses  socials,  desde’l  pelacanyas  que’s  disfres¬ 
sava  de  senyor,  de  fantasma  o  de  trabucayre, 
al  aristòcrata  que’s  vestia  com  sos  antepas- 
sats,  0,  per  anar  d’incògnit,  se  disfressava  de 
pinxo.  Las  autoritats  simpatisavan  ab  l’espe¬ 
rit  popular  y  davan  a  la  Societat  del  Born  y 
a  las  demés  agrupacions  que  hi  prenían  part, 
tota  mena  de  facilitats:  L’Ajuntament  cedia 
municipals  d’a  cavall  y  d’a  peu,  el  capità 
general  cedia  cavalleria,  soldats  y  xarangas, 
y  fins  el  senyor  bisbe,  un  any  que  un  gran 
xàfech  obligà  a  suspendre  l’enterro,  concedi 
permís  pera  celebrarlo’l  dimecres  de  cendra. 

Cada  any,  q^abadas  las  festas,  la  Societat 
del  Born  repartia  una  fulla  impresa,  ab  l’es¬ 
tat  de  comptes,  especificant  fil  per  randa’ls 
conceptes  d’ingressos  y  gastos  ab  la  inversió 
detallada  de  lo  destinat  a  caritats. 

Molts  anys  era  tan  nombrosa  l’afluhencia 
de  forasters,  que  no  cabian  pels  hostals,  fon- 
das  y  dispesas,  quedantse  molts  a  passaria 
nit  al  carrer  per  falta  d’hostatge. 

De  per  tot  sortían  cooperadors  a  las  festas. 
Al  mercat  de  Santa  Caterina  també  vestiren 
un  ninot  posantlo  dalt  d’un  tablado  pera  no 
ésser  menys  que’ls  del  mercat  del  Born.  Un 
any  se  feu  un  cadafalch,y  s’hi  colocàun  Car¬ 
nestoltas  al  mitj  de  la  Plassa  Reyal. 

L ' Espardenyer  del  Born  fou  popular;  un 
any,  pel  dia  del  séu  sant,  sos  amichs  y  ad¬ 
miradors  a  fi  d’obsequiarlo  li  enviaren  totas 
las  orgas  de  maneta  que’s  trobaren  a  Barce¬ 
lona  a  darli  una  serenada,  tocant  cada  una 
una  sonada  diferenta. 

No’s  pot  parlar  del  Carnaval  de  Barce¬ 
lona  sense  retreure  un  estol  de  jovent  en  el 
que  abundavan  els  artistas  que  contribuhian 
brillantment  al  esplendor  y  anomenada  de 
las  festas.  Entre  altres  hi  eran  en  Soler  y 
Rovirosa,  en  Vicens,  en  Vilomara,  l’Eusebi 
Planas,  en  Ferràn,  en  Parera,  en  Soler  y 
Pla,  en  Letamendi,  l’Artembach,  etc.,  etc. 

Comensaren  a  tenir  son  cenacle  en  un 
piset  de  la  Plassa  Nova  entrant  al  ‘carrer  de 
la  Palla,  del  que’n  deyan  el  Taller  y  que  al 
traslladarse  al  carrer  d’en  Perot  lo  Lladre 
prengué’l  nom  de  Taller  Embut ,  ocupant  pos¬ 
teriorment  un  altre  local  al  carrer  del  Beat 
Oriol.  Una  fracció  del  mateix  taller  .organi- 
sava  diversions  prenent  el  nom  dé  Taller 
Rull ,  del  que.  n’eran  ànima  y  direcció’ls  esce¬ 
nògrafs  Ballester,  Carreras  y  Soler  y  Rovi¬ 
rosa,  els  que  pels  dias  de  Carnaval  corrian 


JOVENTUT 


pels  carrers  y  plassas  duhent  un  teatre  des- 
montable  y  portàtil  ab  el  que  improvisavan 
funcions  al  ayre  lliure  fent  ells  mateixos  d’ac¬ 
tors. 

El  Taller  Rull  dava’ls  cèlebres  balls  de  La 
Paloma  que  tenian'lloch  en  el  teatre  del 
Odeón.  En  Pitarra  en  un  de  sos  Singlots  poè- 
iichs  cantà  la  mort  de  la  Paloma  ocorreguda 
l’anyÓ4,yson  processionalenterro  en  el  quehi 
feya  d’enterramorts  en  Joseph  Lluís  Pellicer. 

Difunta  La  Paloma ,  el  Taller  Embut  cele- 
brà’ls  famosos  balls  del  Gavilàn ,  ahont  el 
Can-can  s’hi  ballava  fogosament  y  que  no 
moriren  fins  al  any  78,  verificantse  tambó  son 
enterro.  Se  distingiren  per  la  seva  despreocu¬ 
pació,  son  bon  humor  y  esperit  artistich.  Se 
dava  un  premi  a  la  màscara  que's  presentés 
més  lleugera  de  roba,  y  naturalment  no  fal¬ 
tava  alguna  modela  presumida  qu’entrava 
en  la  sala  ab  trajo  de  naixensa;  un  any  se 
presentà  una  parella,  home  y  dóna,  d’indis 
tatuats,  imitant  el  tatuatge  ab  pintura  sobre 
la  pell;  un’altra  vegada  hi  assistí  un  indivi- 
duu  que,  per’anar  més  a  la  fresca,  s’havia  tret 
la  pell  y  la  duya  al  bras  a  tall  de  sobretodo , 
era  en  Letamendi.  Sobre’l  maillot  s’hi  havia 
pintat  tota  l’anatomia  exterior,  fent  l’efecte 
d'un  verdader  escorxat.  En  general  els  con¬ 
currents  posavan  sos  cinch  sentits  en  inven¬ 
tar  un  trajo  ingeniós  y  xocant  per’alcansar 
un  premi.  Un  any  l’escenògraf  Ballester, 
qu'era  baixet  d’estatura, ’s  feu  pujar  las  es- 
patllas  fins  a  sobre  son  cap  que  sostenia  el 
coll  de  la  camisa,  y’s  passejava  ab  una  safata 
a  las  mans,  en  la  que  hi  duya  sa  pròpia  testa 
molt  ben  modelada. 

No  tan  sols  sortiren  del  Taller  els  del  Ga¬ 
vilàn,  sinó  que  també’n  sorti  La  Baldufa , 
passant  l’any  66  0  67  l’un  al  carrer  del  Olm 
y  l’altre  al  carrer  de  las  Tapias,  formantse 
encara  del  element  jove  del  Gavilàn  el  Taller 
Bolado. 

La  part  més  brillant  y  que  trascendía  al 
exterior  de  las  festas,  dàntlashi  un  aspecte 
sumptuós  y  artistich,  eran  las  magnificas  ca- 
valcadas  que  sortian  denit  y  que’ls  del  Taller 
Embut  organisavan.  L’any  69  se  feu  la  de 
la  «obertura  del  Istmede  Suez»,  y  al  mateix 
temps  s’hi  afegiren  alusions  a  la  revolució, 
ananthi  socis  disfressats  de  Isabel,  de  Mar- 
lorí,  de  Xacó.  de  Pare  Claret,  de  Sor  Patroci¬ 
ni,  Montpensier,  etc.  Els  anys  següents  se  feu 
la  de  Marco  Antoni  y  Cleopatra ,  la  de  Hernàn 
Cortés  a  Mèjich ,  la  del  Princep  de  Gales  a  la 
índia ,  la  de  L'Eura  en  las  que  sols  ab  la  ex¬ 
posició  dels  títuls  ja’s  veu  que’s  prestavan  a 
lluhirhi  richs  trajos  de  totas  las  parts  del 
món,  de  romans  antichs  y  egipcis,  d’espa¬ 
nyols  antichs  y  mejicans,  d’inglesos  e  in¬ 
dians,  etc.,  etc. 

En  els  locals  dels  Tallers  Rull  y  Embut  s’hi 
davan  concerts,  s’hi  feyan  exposicions  humo- 
risticas  y  s’hi  representavan  obras  dramàti- 
cas  com  Don  faujne'l  Conquistador. 


l9I 

Desprès,  en  temps  de  decandencia  com¬ 
plerta  y  com  a  infelissas  imitacions,  sortiren 
El  Caldero ,  La  Chispa,  La  Poma ,  etc.,  do¬ 
nant  totas,  al  estil  dels  del  Gavilàn ,  balls  de 
Carnaval  y  de  Pinyata  que  prenian  ayres  ex¬ 
cessivament  Uicenciosos.  Mes  ja  en  temps  del 
Gavilàn  no  tenia’l  Carnaval  de  Barcelona 
aquell  ayre  de  senzillesa  exempta  de  malicia 
dels  primers  temps  de  la  Societat  del  Born, 
ja  no  semblava  tant  la  festa  d'un  poble  gran. 

Desde  temps  immemorial  eran  típichs  del 
nostre  Carnaval  aquells  homes  embolicats  ab 
una  estora  o  un  pelut  y  ab  la  cara  tota  cu- 
berta  d’anís  de  cumí  0  de  panis  enganxat,  que 
feyan  ballar  la  figuereta  penjada  d’un  cordill 
y  una  canya,  fent  brincar  a  la  llaminera  quit¬ 
xalla. 

Tambées  digne  de  recordarse aquella  crida 
que  un  nunci  feya  en  plena  Rúa  ab  estento- 
ria  vern,  pregonant  que  s’havia  perdut  un 
sach  amuna  ullera  y  uns  papers,  advertint  al 
que  ho  hagués  trobat,  que  si  ho  tornava,  la 
gratificació  li  donarian  pel  sach  y  per  la  ulle¬ 
ra,  pels  papers  res.  Y  fou  popular  també 
aquell  ataconador  alt  y  escardalench  que  im¬ 
pertèrrit,  tiesso,  repte,  recorria  a  peu  els  car¬ 
rers  de  la  ciutat  vestit  de  general,  seguit  de 
la  brivalla  que  l’aclamava  y  l’anomenava  el 
General  del  Carnestoltas.  Algún  any  anava  a 
la  Capitania  a  fer  una  visita  al  capità  general 
de  debò. 

Al  principi  d’aquest  trevall  m’he  deturat 
bastant  en  donar  una  idea  de  las  festas  dels 
anys  59  y  60,  perque  foren  els  que  donaren 
la  norma  de  la  farsa  que  durà  fins  al  any  73, 
(essentne  una  guspira  la  cavalcada  de  nens 
disfressats,  que’l  meu  pare  organisà  l’any  77) 
y  pera  explicar  detalladament  las  festas  més 
tipicas  d’aquella  Barcelona  alegra  y  despreo¬ 
cupada  que  barrejava’l  bon  gust  ab  xabaca- 
nadas  sense  solta,  amiga  del  trevall  però 
amiga  també  de  la  tabola  y  las  xelas,  las  di¬ 
versions  y  la  saragata,  inventora  d’aquella 
cobla  popular  que  tant  bé  li  esqueya: 

«Carnestoltas  quinze  voltas, 
y  Nadal  de  més  en  més, 
cada  día  fossin  festas, 
la  Quaresma  may  vinguésl 

Malgrat  la  revolució  de  Setembre,  que  ab 
sas  bullangas  y  barricadas  tenia  al  vehinat 
en  continua  alarma,  y  el  comensament  de  la 
guerra  carlina,  encara  batian  son  ple’l  Ta¬ 
ller  Embut  y  els  balls  del  Gavilàn,  però  el 
Carnaval  anava  decayent,  y  aixis  com  en  els 
bons  temps  no’s  tenia  que  deplorar  cap  etze- 
gallada  ab  tot  y  las  multituts  que  s’acobla- 
van,  s’abusà  després  de  tirarse  confits  de 
guix  y  ous  plens  de  farina  ( 1 ),  entaulantse 
verdaderas  batallas  entre’ls  balcons  del  Li- 
ceo,  Principal  y  cafès  de  la  Rambla  que  a 


(1)  Els  pastissers  guardavan  .durant  l'any  totas  las 
esclofias  d’ou. 


192 


JOVENTUT 


n’aquesl  fi’s  llogavan,  y  las  màscaras  que  ab 
coves  plens  de  projectils  anavan  preparadas 
dalt  de  carros  0  conductoras,  convertint  la 
Rúa  en  Campo  de  Agramante,  no  faltant  al¬ 
gun  mal  intencionat  que  hi  enjegava  algún 
tronxo  de  col,  algún  ou  macís  0  alguna  pe¬ 
dra  y  a  qui  li  piqui  que  s’ho  grati. 

Cambiava  l’esperit  del  temps,  la  ciutat 
s’engrandia,  ja  no  li  esqueya  semblar  un 
adolescent  esbojarrat,  las  festas  anavan  per¬ 
dent  aquell  regust  casulà  y  bon  jan,  aquell 
ayre  de  vehinat  que’s  diverteix  sense  segona 
intenció;  las  comparsas  0  cavalcadas  del  Niu 
Guerrer  0  dels  Antichs  Guerrers  ja  resultavan 
anacrònicas.  Encara’l  poble  molts  anys  fa 
simulacres  d’enterro  y  ha  conservat  sa  predi¬ 
lecció  pels  trajos  de  moro  de  cuyna,  de  gi¬ 
tano  esquilador,  de  Tenorio  escanyolit,  de 
bruixa  o  d’astròieg.  Las  classes  acomoda- 
das  s’han  limitat  a  disfressar  els  nens  y  a  dar 
algún  asalto  cursi. 

La  traslació  de  la  Rúa  al  Passeig  dé  Gracia 
l’ha  acabada  d’aygualir,  y  aquest  any  han  dat 
el  cop  de  gracia  a  las  disíressas  fèntlashi  pa¬ 
gar  tres  pessetas  pel  permís  de  disfressarse. 
Ho  trobo  molt  bé:  al  arbre  caygut  ferhi  lle¬ 
nya.  Lo  que  ne  comprench  es  per  què  privan 
de  disfressarse  als  homes  de  dóna  y  a  las  dò- 
nas  d'home,  lo  que  a  la  fi  pot  suposar  admi¬ 
ració  pel  sexe  contrari  o  cansament  del  propi, 
y  no  privan  aqueixa  disfressa  de  bebé  herma- 
írodita  que  d’uns  quants  anys  ensà  empesta 
las  escorriallas  de  Carnaval  que  disfrutèm. 
Ara  si  que  s'acaba  de  morir! 

Sebastià  Junyent 


TEATRES 

En  Salvini. 

En  Salvini  es  un  actor  tradicional.  En  ell 
sembla  reviure  aquella  escola  italiana  vincu¬ 
lada  en  una  serie  de  noms  gloriosos,  recor¬ 
dats  ab  melangia  avuy  per  nostras  patums 
vellas.  Es  un  anacronisme  vivent.  Jove  en¬ 
cara,  en  tota  la  forsa  de  la  vida,  al  vèurel  en 
escena  se’ns  figura  qu’assistim  a  una  repre¬ 
sentació  de  mitjats  del  sigle  passat.  El  séu 
repertori  ja’ns  ho  explica  tot.  Com  diu  ell, 
sols  fa  buono ,  bello  e  vero.  Això,  salvant  al- 
gunas  excepcions,  seria  veritat  si  hagués 
afegit  e  vechio:  perque’l  séu  repertori  no 
passa  més  endevant  dels  temps  del  Kean  y 
de  La  morte  civile.  D’alashoras  ensà  sembla 
que  res  s’hagi  esciit  que  a  judici  del  encar- 
tronat  actor  mereixi  aquells  tres  calificatius. 
Pera  mi  això  sol  ja  es  un  gran  defecte,  qu’ex- 
plica  per  què  en  Salvini  es  més  conegut  y 
apreciat  que  aquí,  allende  los  mares ,  ahont  en 
qüestions  d’art  encara  estan  un  xich  atrassa- 
dets  El  teatre  clàssich  adhuch  essent  el  dels 
grechs,  el  de  Shakespeare  0  el  de  Goldoni, 
ens  plau  també  avuy,  l’admirèm  y  el  fruhim; 
però  servintnosel  a  diari  y  sobre  tot  servínt- 


nosel  clàssicament,  arriba  a  empalagarnos. 
Un  bon  drama  modern  discretament  repre¬ 
sentat  a  la  moderna’ns  interessa  y  el  com- 
prenèm  millor  que  totas  aquellas  obras 
genials — sí,  genials, — interpretadas  ab  patró 
consagrat  per  altras  generacions  quins  gus¬ 
tos  y  modalitats  tan  diferents  foren  dels  nos¬ 
tres. 

Jo  crech  qu’en  Salvini  té  un  defecte  capi¬ 
tal,  y  es  l'ésser  fill  del  séu  pare,  l’altre  Sal¬ 
vini,  el  gran  tràgich.  El  respecte  y  veneració 
filials  han  immovilisat  el  séu  esperit,  y  en 
son  enlluhernament  no  s’ha  donat  compte 
de  que’ls  anys  passan  y  de  que  també  lo 
buono ,  lo  bello  y  lo  vero  evoluciona  ab  el 
temps.  Vivim  avuy  en  uns  temps  que  l’estat 
d’èxtasis  sols  es  permès  per  breus  instants. 
Qui  s’atura  un  xich  massa  a  mirar  enrera, 
corre  risch  de  convertirse  en  estatua  de  sal. 
Y  aquest  risch,  si  es  poch  temible  pera  un 
petit  burgès  en  qui  ningú’s  fixa  ,  ho  es 
moltissim  pera  un  actor  com  en  Salvini,  que 
per  rahó  de  sa  professió  no  pot  passarnos 
desapercebut.  Una  estatua  de  sal  passejantse 
avuy  impassible  per  las  taulas  d’un  teatre 
modern  ens  fa  somriure,  com  ens  fa  somriure 
l’episodi  bíblich. 

En  la  interpretació  dels  diferents  tipos  el 
mateix  esperit  tradicional  presideix  el  trevaM 
d’aquest  actor.  Ni  en  Amleto ,  ni  en  Tartu/o , 
ni  en  La  bisbetica  domata,  ni  en  L'Edipo  re,  ni 
en  el  mateix  Otello  (1)  hi  hem  pogut  veure 
al  actor  personal  qu’estudía  las  obras,  qu’es- 
tudia’ls  tipos  y  els  fa  viure  sobre  las  taulas 
tal  com  ell  els  sent.  Res  d’això:  en  Salvini 
presenta’ls  tipos  tal  com  han  sigut  consa¬ 
grats,  pagant  aixís  tribut  a  las  lleys  clàssicas 
d’interpretació,  lleys  que  consisteixen  en  lo 
següent: 

L’actor. — Voldria  fer  una  tragèdia. 

La  Lley. — {Quina  tragèdia  vols  fer? 

L'actor. — Una  gran  tragèdia:  tal. 

.  La  Lley. — {Sabsquí  es  que  l’ha  feta  millor 
aquesta  tragèdia?  . 

L’actor. — Crech  que  Fulano  (aquí  un  gran 
nom). 

La  Lley. — Justa!  Ara  escolta:  Fulanola  feya 
aixís  y  aixàs  y  d’aquella  manera...  tal  frase 
l’accentuava  aixís...  en  tal  escena  cridava... 
aquell  mutis,  accionantlo  de  tal  modo,  li 
valia  una  ovació...  la  sortida  del  acte  tal  no 
pot  ferse  d’altra  manera...  la  mort  tam- 
poch. . .  etc. — 

Y  ningú  s’atrevia  a  sortirsen  d’aquestas 
imitacions  grolleras.  La  rutina  havia  consa¬ 
grat  la  forma  d’interpretació  qu’havia  creat 


(1)  En  Salvini’ns  donà  una  conferencia  al  Ateneu, 
molt  ben  escrita  per  cert  explicantnos  de  la  manera 
còm  ell  entén  l’obra  de  Shakespeare,  manera  que,  per 
altra  part,  no  es  nova  Donchs  bé:  al  interpretar  el  lipo 
en  escena  (salvant  la  part  d’indumentaria),  no  feu  res 
de  nou,  res  que  indiqués  una  interpretació  personal  y 
nova.  Feu,  mulaiis  mutandi,  X Otello  de  sempre. 


JOVENTUT 


193 


un  actor  cèlebre.  Pobre  del  que  s'hagués 
atrevit  a  variaria! 

Però  lot  això,  que  tenia  en  altres  temps  la 
seva  explicació,  no  té  avuy  disculpa.  Avuy 
succeheix  tot  lo  contrari.  Preferim  las  inter¬ 
pretacions  personals,  y  las  preferim  per  du- 
gas  rahons  poderosissimas:  i.a  Perque  essent 
l’actor  un  home  de  postres  días  que  viu  là 
nostra  mateixa  vida,  es  més  probable  que  in¬ 
terpreti  aquellas  obras  més  armònicament  ab 
la  manera  com  las  interpretem  nosaltres  ma¬ 
teixos.  2,a  Perque  fugint  d’imitacions,  l’actor 
fugirà  al  mateix  temps  de  tots  aquells  efec¬ 
tismes  v  recursos  escènichs  de  mal  gust  ca- 
racteristichs  d’una  escola  que  ja  ha  fet  son 
temps. 

No  vull  dir  pas  qu’en  absolut  las  represen- 
taciones  d’en. Salvini  siguin  una  reproducció 
exacta  de  las  que’s  feyan  cinquanta  anys  en¬ 
rera,  però  crech  que,  salvant  petits  detalls, 
la  seva  escola  artistica  es  la  mateixa.  {Còm 
s’explica,  si  no,  que  possehint  en  Salvini 
com  posseheix  facultats  d’actor  ben  notables, 
no  s’atreveixi  ab  cap  obra  moderna?  {Serà 
perque  no  sab  a  qui  imitar? 

Y  qu’en  Salvini,  més  que  crear,  imita, ’s 
coneix  també  ab  la  fredor  característica  ab 
que  diu  els  papers.  Els  detalla  molt,  declama 
ab  foch,  y  fins  matisa  a  voltas  grollerament 
determinats  passatges  fent  gala  de  las  sevas 
facultats  excepcionals:  però  en  el  fons  may 
sembla  identificarse  y  sentir  verdaderament 
el  personatge  que  interpreta. 

En  quant  al  reste  de  la  companyia,  val  més 
no  parlarne:  tan  dolents  són  y  tan  poch  dig¬ 
nes  de  figurar  en  un  cartell  de,  companyia 
seria.  Moments  hi  ha  hagut  en  que’m  creya 
assistir  a  la  representació  d’una  sarsuela 
lleugera  com  II  capitano  Fracassa  0  cosa  per 
l'estil. 

No  es  d’estranyar,  donchs,  que’l  públich 
s’hagi  mostrat  retret.  Seguint  aixis,  el  pú¬ 
blich  acabarà  per  tenir  raho  al  demostrar  sa 
indiferència  per  las  companyías  estrangeras. 

Emili  Tintorer 


CONCERTS  SAUER 

El  primer  concert  Sauer  tingué  lloch  la 
nit  del  16  del  present,  al  teatre  Principal,  y 
podèm  considerarlo  com  una  de  las  més 
grans  solemnitats  musicals  celebradas  a  Bar¬ 
celona. 

En  Sauer  es  un  colós,  del  piano,  un  con¬ 
certista  genial,  un  fenomen  d’execució,  de 
pulsació  y  d’energia.  Es  un  artista  personal, 
que  sab  donar  a  las  obras  qu’executa  un 
clar  obscur  maravellós,  una  riquesa  de  mati¬ 
sos  sorprenent,  una  grandesa  d’interpretació 
verament  èpica. 

Devant  d’en  Sauer  revenen  els  recorts  de 
tots  els  grans  pianistas  que  havèm  admirat, 
sense  que  cap  d’aquests  arribi  a  empetitirlo. 


Y  es  qu’en  Sauer  posseheix,  entre  sas  moltas 
qualitats  de  pianista,  el  do  poch  comú  d’ésser 
fi  dins  lo  gran,  pulcre  dins  lo  complicat:  en 
Sauer,  ab  una  netedat  extraordinària,  sab 
dirnos  totas  las  notas  de  la  composició  mu¬ 
sical  més  dificil,  claras,  precisas,  distintas, 
sense  que  d’afxò’n  pateixin  may  la  bellesa  y 
harmonia  del  conjunt. 

També  devèm  admirar  a  en  Sauer  per  la 
intensitat  de  la  dicció,  per  la  originalitat  y 
empenta  de  la  execució,  pel  complert  y  abso¬ 
lut  coneixement  dels  efectes  pianístichs. 

En  Sauer  diu  ab  sentiment  extraordinari. 
L 'andante  con  moto  de  la  Sonata  apassionata 
de  Beethoven,  Ylmpromplu  n.°  3  de  Schubert, 
el  Nocturn  n.°  2  y  la  Berceuse  (aquesta  fóra 
de  programa)  de  Chopin,  són  las  probas  irre¬ 
futables  del  sentiment  artistich  d’en  Sauer. 
Hi  ha  que  sentirli  aquestas  obras,  particular¬ 
ment  Ylmpromplu  de  Schubert,  qual  cantàbil, 
en  sas  mans,  sembla  gronxarse  poèticament 
per  sobre  d’un  mar  de  dolsas  armonias. 

Com  gran  artista’ns  fa  ohir  en  Sauer  l’ine¬ 
fable  llenguatge  dels  sons,  donant  extraordi¬ 
nari  relleu  a  las  imatges  musicals  dels  grans 
mestres,  evocantne’ls  pensaments  immate¬ 
rials,  tot  aquest  món  impalpable  y  purissim 
que’ns  envolta  quan  ens  trobèm  devant  de 
qui  posseheix  la  paraula  màgica  pera  evocar- 
lo.  En  Sauer  sens  presenta  soperbament. 
Las  obras  executadas  semblan,  dessota  sa 
potenta  grapa,  pendre  vida.  moviment  y  co¬ 
lor.  Sentintlo,  ressucitan  Beethoven,  Schu¬ 
bert,  Chopin,  Schumann.  {Es  la  interpreta¬ 
ció  que  dóna  a  las  obras  d’aquests  la  vera, 
l’única,  la  consagrada  per  la  tradició?  Qui 
pot  assegurarho!  Si  el  gran  pianista’ns  evoca 
en  tota  sa  realitat  poètica  la  grandesa  de 
Beethoven,  l’espiritualisme  de  Schubert,  la 
romàntica  passió  de  Schumann,  el  senti¬ 
mentalisme  de  Chopin,  {què  més  li  hem  de 
demanar?  Podrà,  qui  vulgui,  comparar  son 
trevall  ab  el  dels  altres  pianistas  y  deduhirne 
las  consideracions  que  li  semblin  oportunas: 
ningú  (ab  serietat)  podrà  negar  qu’en  Sauer 
es  el  més  gran  pianista  qu’jhem  ohit  en 
aquests  darrers  anys:  toca  tant  0  més  qu’en 
Rosenthal,  diu  tant  0  més  qu’en  Risler. 

Com  executant,  en  Sauer  arribaa  lo  impos¬ 
sible.  El  piano,  pera  ell,  no  té  secrets:  es  el 
monstre  dòcil  que  l’obeheix  humilment.  To¬ 
tas  las  veus  del  gran  instrument  Ji  responen: 
tan  aviat  n’arrenca  sonoritats  espléndidas  de 
colossal  orquesta,  com  dolsissims  murmuris, 
com  veus  apassionadas  y  amorosas.  Ab  Maz- 
zeppa  de  Liszt,  ens  feu  en  Sauer  la  ilusió  de 
qu’escoltavam  avaris  pianistas  que  tocavan 
en  un  unisson  grandiós. 

Heusaqui’l  programa  del  primer  concert: 
Prelude  et  Fugue  (re  major),  Bach-D’Albert; 
Sonata  apassionata ,  Beethoven;  Impromptu , 
Schubert;  Traumeswirren ,  Schumann;  Bolero 
(op.  19),  Nocturn  (n  0  2,  op.  27),  Valse  (op.  42) 
y  Ballade  (op.  23),  Chopin;  Sempre  scherzan - 


JOVENTUT 


I9J 

do ,  Propos  de  Bal  y  Frison  de  Feuilles, 
Sauer,  Mazzeppa ,  Liszt. 

El  públich  tributà  a  en  Sauer  una  de  las 
ovacions  més  grossas  qu’hem  presenciat.  Fou 
un  magnífich  acte  de  justa  admiració  al  ge¬ 
nial  pianista. 


En  Sauer,  en  el  segón  concert  que  donà, 
estigué  superior  a  tot  elogi;  estigué  colossal, 
immens.  No  trobèm  paraulas  pera  traduhir 
las  impressions  rebudas.  ,-Què  són  els  pobres 
mots  de  la  critica  pera  reflexar  l’obra  del  ge¬ 
ni?  Ab  veritable  pena  agafèm  la  ploma,  per- 
que  no  sabèm  què  dir.  Cal  una  serenitat  (lle¬ 
geixis  fredor)  extraordinària  pera  analisar, 
valorar,  apreciar,  discutir  un  trevall  pianís- 
tich  com  el  d’en  Sauer  la  nit  del  18  del  co¬ 
rrent.  No  ho  farém  nosaltres  Que  analisi 
qui  vulgui.  Nosaltres  admirèm  y  aplaudim 
ab  totas  las  nostras  forsas.  No  sabèm  fer  res 
més.  Pulcritut  may  vista,  bon  gust,  elegàn¬ 
cia,  seguritat  prodigiosa,  execució  insupera¬ 
ble,  expressió  sentimental  intensíssima... 
,-qué  més  hem  de  dir  d’en  Sauer?  Dirèm  no 
més  que  al  arribar  a  la  sublim  marxa  fúnebre 
de  la  Sonata  (op.  35)  de  Chopin,  un  dels  més 
grans  hèroes  de!  piano,  l’efecte  artistich  es¬ 
devingué  fondissim  efecte  patétich.  Hi  hagué 
moments  en  que  la  fruhició  esdevenia  suíri- 
ment  delitós...  Prou! 

El  programa  executat  per  en  Sauer  (sense 
comptar  las  pessas  tocadas  a  petició  del  pú¬ 
blich)  era’l  següent:  Gavotle  et  Variations, 
Rameau:  Sonata  en  re  major  (ab  un  temps, 
molto  vivace,  magnifich  com  obra  pianistica), 
Sauer;  Intermezzo  (op.  117,  n.°  1)  y  Scherzo 
(op.  4),  Brahms;  Sonata  (op.  35),  Chopin; 
Barcarola  (op.  50,  n.°  3),  Rubinstein;  Aus 
Flügeln  des  Gesanges,  Mendelsshon-Liszt; 
Murmures  du  vent  (deliciós  estudi)  y  Flames 
de  Mer ,  Sauer;  Rapsòdia  n.°9  (Carnaval  de 
Pesi),  Liszt. 

El  públich  qu’omplia’l  teatre  Principal 
aclamà  a  en  Sauer,  com  may  l’haviam  vist 
aclamara  cap  pianista.  Ens  correspon, donchs, 
aplaudir  ab  tot  entusiasme,  avuy,  al  públich 
fïlarmònich  barceloní. 

Geroni  Zanné 


LA  CORONA  DEL  NEN  JESÚS 

Tota  la  estimació  que  puguin  tenir  un 
excelent  enamorat  0  un  pare  immillorable, 
tota  la  estimació  que  pot  enquivirse  en  un 
cor,  l’havía  posada  aquell  bondadós  vellet 
en  la  parròquia  del  séu  poble...  /\lli  de  petit 
ajudava  la  missa;  en  el  cloquer  havia  tocat 
las  tenebras  entristidoras  y  las  campanas, 
uns  cops  fentlas  riure  de  goig  per  algún  ba¬ 
teig,  altras  vegadas  féntlashi  espargir  ab 
majestat  el  toch  solemne  de  la  oració;  en 
aquell  confessionari  s’hi  havia  amagat  cent 
voltas  pera  lliurarse  del  vell  sagristà  que 
l’encalsava  pera  pegarli,  y  al I í  havia  cantat 
missa  entre  llums  qu’enlluhernavan  y  can- 
sons  qu’enternian;  y  ademés,  aquella  igle- 
sia  tenia  tant  valor  y  era  tan  admirada  pels 
inteligents  que  hi  anavan,  qu’ell,  al  vèuresen 
rector,  sentia’l  goig  immens  de  la  mare  que 
veu  admirada  la  bellesa  de  sa  filla. 

Mossèn  Jaume  ja  duya  prop  de  trenta  anys 
d’ésser  rector.  Trèurelen,  hauria  sigut  ma- 
tarlo.  En  aquell  poble  s’ajocavan  tots  els 
somnisqu’en  savidade  seminarista  l’enlluher- 
naren,  y  per  gran  sòrt  Deu  li  concedí  aquella 
gracia  tantas  voltas  demanada:  «ésser  rector 
del  meu  poble!»  No  somniava,  com  algún 
altre,  ésser  el  jorn  de  demà  un  bon  predica¬ 
dor,  d’aquells  qu’estenen  ab  gayas  paraulas 
las  veritats  sobre  una  generació  luxosa  de 
ciutat:  ell  somniava  en  la  vida  tranquila  en- 
tre’ls  seus  germans  de  poble,  entre  aquellas 
montanyas  sempre  iguals  fent  la  sardana  a 
aquell  aplech  de  casas  negras  de  fóra  y  de 
dins  y  posadas  al  etzar  sobre  aquella  roca 
clavada  fins  qui  sab  ahónt  de  la  tena. 

El  poble  també  l’estimava,  perque,  vulgas 
no  vulgas,  aquella  rialla  qu’entrebancava  sas 
paraulas  encara  que  renyessin,  atreya  a  tots 
els  feligresos,  y  desde’l  més  descregut  al 
més  creyent,  pera  tots  mossèn  Jaume  era  un 
home  com  pochs  n’hi  han.  Son  aspecte  sols. 
ament  ja  predisposava  a  parlar  ab  ell,  mal¬ 
grat  la  perruca  rossa  que  duya,  el  mancarli 
algunas  dents  y  sobrarli  una  munió  d’arru- 
gas  que  li  descubriani  els  anys 

Quan  algú  parlava  d’ell,  sempre  remarca¬ 
va  ab  satisfacció  aquella  dei  ia  que  tenia  pera 
que’l,tutegessin  sos  ami chs  d'infantesa,  aquell 
dalit  que’l  portava  per  totas  las  casas  ahont 
se  ficava  una  malaltia,  y  aquell  afany  de 


JOVENTUT  195 


tenir  la  iglesia  neta  y  de  rejoveniria  ab 
obras  que  comensaren  quan  entrà  de  rector... 
Això  si  qu'ho  tenia:  ab  un  entusiasme  y  una 
abnegació  grans  anava  cuydant  totas  las 
riquesas  de  la  iglesia,  que  s’ho  mereixia,  ja 
qu  era  un  exemplar  arquitectònich  sens  rival 
en  una  munió  de  lleguas  a  la  rodona.  Els 
claustres  eran  petits,  però  magnifichs*,  ab 
uns  archs  y  uns  capitells  espléndits,  els  uns 
ab  ornaments  geomètrichs,  els  altres  rublerts 
d’aquellas  estranyesas  dels  esculptors  antichs 
en  que  s’hi  combinan  animals  extravagants 
ab  figuras  humanas;  en  altres  hi  havia  es- 
cenas  de  la  Passió.  .  Quants  ulls  s’havían 
fixat  devant  d’aquell  trevall  primorós  del 
sagrat  sopar  fet  en  l’espay  d’un  capitell!... 
Y  quàntas  exclamacions  retrunyian  per  las 
parets  d’aquells  claustres  quan  els  visitants 
contemplavan  las  tombas,  ahont,  en  una 
de  las  llosas,  se  veya  la  figura  d’un  guerrer 
vestit  d'utiglas,  com  deyan  els  del  poble,  y 
aquellas  inscripcions  que  ningú  podia  llegir 
sens  entrebancarse  en  un  esboranch  de  la 
pedra  que  s’havia  endut  dugas  y  tres  pa- 
raulas!... 

La  iglesia  era  altre  niu  de  bellesas  y  de 
valors.  Una  de  sas  principals  joyas  era  una 
Verge  tota  de  pedra  marbre,  asseguda.  Anava 
vestida  perque  alletava  al  nen  Jesús  y  algú 
va  dirne  alguna  cosa.  Hi  havia  molts  altars 
de  mèrit,  y  a  la  sagristia  un  moble  ple  d’in¬ 
crustacions  ,  un  quadro  de  rajolas  y  unas 
casullas  qu’atreyan  als  antiquaris  com  la  de. 
vallada  al  riu. 

Mossèn  Jaume,  quan  veya  pel  cami  pedre¬ 
gós  atansarse  alguna  tartana,  se  séntia  inon- 
dat  per  una  onada  d’alegria,  y  tot  seguit  s’ar¬ 
reglava  pera  rebré  a  la  gent  que  segurament 
hi  anava  per’admirar  la  munió  de  bellesas 
ajocadas  entre  las  parets  d’aquella  iglesia 
que,  pera  comptar  las  centurias  que  tenia 
d’existencia,  s’havian  de  menester  tots  els 
dits  d’una  mà  y  dos  de  l’altra. 

Lo  que  li  sabia  greu  al  pobre  rector  era 
qu’ell,  a  copia  d’afanys,  havia  pogut  adqui¬ 
rir  una  font  pera  batejar,  y  allò  que  li  costava 
sacrificis  que  li  decandian  el  cos,  allò  els  an. 
tiquaris  y  els  inteligents  ni  s’ho  miravan: 
passavan  de  llarch  sense  ferne  cabal,  sense 
donar  importància  a  las  paraulas  del  bon 
vellet  que’s  quedava  acorat  al  veure  tan  mal 
rebuda  aquella  obra.  Mes  en  altres  llochs 


gaudia  de  debò  al  sentir  aquellas  alabansas 
sempre  semblants,  però  sempre  novas  a  sas 
orellas.  Y  joyós,  tot  fent  acataments  per  al¬ 
guns  altars,  aqui  feya  fixar  l’atenció  en  un 
adorno  0  una  fetxa,  y  allà  recomanava  una 
salve  a  la  Verge  venerada  ab  devoció  intensa 
per  la  gent  d’aquells  voltants.  Eran  pochs  els 
forasters  que  se’n  anavan  sense  pendre  quel- 
còm,  que  la  majordona  servia  ab  cara  ria¬ 
llera,  y  cap  ne  sortia  sens  endursen  una  im¬ 
pressió  de  respecte  y  admiració  per  mossèn 
Jaume. 

Ab  el  temps,  mossèn  Jaume  havia  perdut 
molt;  son  cos  s’havia  enfeblit.  Bé  ho  deya  la 
escopeta  que  restava  penjada  feya  bona  colla 
d’anys,  tot  rovellantse.  Avans  al  séu  costat 
s’havia  de  riure  sovint  ab  sas  sortidas  gra- 
ciosas  y  aquell  etern  jcaracu!  qu’era  sa  excla¬ 
mació  més  freqüent;  y,  si  no  feya  riure,  sem¬ 
pre  era  encisador  veure  aquell  home  comu¬ 
nicatiu,  que  deya  a  tothom  lo  que  pensavà  y 
lo  que  volia  fer.  May  sas  paraulas  desmen- 
tian  sos  bons  sentiments:  sa  conversa  era 
l’aroma  pur  del  séu  cor.  Se  feu  vell,  y  ja  no 
parlava  tant,  perque’s  fadigava;  no  reya,  ca- 
vilava  sempre;  esperava  capficat  la  fi  de  sa 
vida  terrenal  y  el  comensament  de  la  vida 
eterna,  y  aquest  esperar  era  pera  ell  un  mar¬ 
tiri.  S’anguniava  pensant  qui  fóra  que  vin¬ 
dria  a  substituhirlo,  y  en  sas  oracions  sem¬ 
pre  demanava  que  aquells  tresors  de  la  igle¬ 
sia  trobessin  unas  mans  tan  manyagas  com 
havían  sigut  las  sevas. 

— {Què  té,  mossèn  Jaume? — li  preguntava 
tot  sovint  la  majordona  treyentlo  del  séu  en¬ 
sopiment.  Y  ell  contestava: 

— Tu  qu’encara’t  quedaràs,  explicali  ben 
bé  la  manera  de  conservar  tol  això... — Y 
acabava  plorant. 

--Però  cper  què  es  aixis? 

—{Que  no  ho  veus  que  jo  ja  me’n  vaig? 

— Vaja,  mossèn  Jaume,  qu’encara  viurà 
vint  anys. .. 

— No,  ja  no  soch  res  ara.  Però  si  sàpigues- 
sis  la  por  que  linch  del  que  vindrà!...  Per¬ 
que  ja  veuràs:  cap  tindrà  a  la  iglesia  l’afecte 
que  jo  li  duch.  Jo  ho  porto  aqui,  al  fons  del 
cor,  jo  ho  porto  desde  petit,  jo  .. — 

Y  un  cop  de  tos  el  feya  posar  tot  vermell, 
y  al  cap  d’una  estona  alsava’ls  ulls,  y  estema 
la  mirada  vers  las  montanyas  grisas  que 


196 


JOVENTUT 


feyan  la  sardana  al  poble.  Y  després  conti¬ 
nuava: 

— Com  que  aquest  poblet  es  de  poca  impor¬ 
tància,  els  rectors  hi  seràn  sols  de  pas  y  cap 
tindrà  temps  de  posarhi  la  estimació  que 
aquests  tresors  mereixen...  Per  això’t  dich 
que’ls  hi  expliquis,  tu  que’t  quedaràs  més 
temps  aquí...  {sents?... — 

La  majordona  era  bastant  més  jova  qu’ell. 
Vestia  modestament,  y  sempre  feya  goig 
per  lo  neta  y  pulida.  Ab  els  molts  anys 
que  s’estava  en  companyia  d’aquell  bon  ho¬ 
me,  li  havia  posat  una  estimació  de  mare. 
Tot  el  día  estava  pera  ell,  escarrassanlse  pera 
proporcionarli’l  benestar,  y  s’hauria  deixat 
morir  de  fam  si  el  menjar  d'ella  hagués  cal¬ 
gut  a  mossèn  Jaume. 

Un  dia'l  metge  va  dirli,  tot  seriós: 

-^No  li  donguéu  cap  disgust. 

—{Disgust? — va  fer  ella,  estranyada. 

— Vull  dir,  que  no’l  contrarièu  en  res, 
perque  qualsevol  contrarietat  podria  esserli 
la  mort. — 

La  pobra  dóna  va  quedarse  com  erta.  Des¬ 
prés,  quan  el  rector  dormia,  entrà  en  la  igle- 
sia  y  al I i ,  entre  las  tenebras  de  la  nit  que’l 
llum  del  Santíssim  espargia  ieblement,  pregà 
ab  llàgrimas  y  sospirs  que  visqués  forsa 
temps  aquell  virtuós  y  sant  varó. 

Era  un  jorn  d’hi  vern,  y  una  grossa  nuvolada 
tapava’l  blau  purissim  del  cel.  Feya  fret;  la 
campana  tocava  a  missa  primera;  en  la  gebró 
y  el  silenci  solemne  del  temple  cremava  una 
llantia  que  feya  lluhir  la  espasa  de  Sant  Mi¬ 
quel  y  la  corona  de  Sant  Isidro.  Mentres  el 
sagristà  estirava  aquella  corda  qu’atravessant 
el  sostre  arribava  al  batall,  mossèn  Jaume, 
ab  passos  curts,  avensava  per  la  iglesia  des¬ 
prés  d’haverse  senyat  ab  l’aygua  mitj  gelada 
qu’emmirallava  las  coloraynas  dels  finestrals. 
Al  posarhi  els  dits,  las  imatges  reflectadas 
varen  trontollar  ab  una  restellera  d’onas  pe¬ 
tites.  Avansà’l  vellet,  y  després  de  fer  un  aca¬ 
tament  enfront  del  altar  major,  tot  recal- 
cantse  en  el  banch  de  la  masia  més  rica, 
entrà  en  la  petita  sagristia  y  s’assegué,  res¬ 
pirant  depressa  ;  y  com  cada  dia,  pensà: 
«Aquesta  es  potser  la  darrera  missa!)),  y  co- 
mensà  a  revestirse,  tot  entristit. 

El  temple  ja  aixoplugava  una  munió  de 
dònas  ab  caputxa  y  rosaris  a  las  mans,  y 


d’homes  ab  la  barretina  entre’ls  dits.  La 
campana  del  cloquer  va  callar,  y  la  qu’era 
prop  de  la  entrada  de  la  sagristia  va  espargir 
sa  veu  xiscladora.  Alguns  homes  ques’havian 
estat  mirant  còm  comensava  a  ploure  sobre 
lasterrasconreuhadas,  entraren  tot  senyantse 
y  cercant  lloch  pera  seure. 

La  missa  comensà  y  la  pluja  segui,  ofe¬ 
gant  la  veu  de  mossèn  Jaume,  que  portant  las 
ricas  vestiduras  anava  llegint  el  missal  a  la 
escassa  llum  dels  ciris  enlayrats  dalt  dels 
canalobres  que  hi  havia  a  banda  y  banda  de 
la  sacra  més  gran,  la  qual  feya  de  mur  al 
sagrari.  ; 

Ja  s’acabava  la  missa,  y  més  que  may 
queya  l’aygua  dels  núvols,  que  de  tant  en 
tant  bramulavan  fent  trontollar  els  vidres 
dels  finestrals.  Mossèn  Jaume,  com  sempre 
ab  els  ulls  baixos,  digué: — 7/e,  missa  est, — 
y’s  tombà  altre  cop  de  cara  al  altar  ab  las 
mans  obertas,  mirant  ab  dolsor  al  nen  Jesús 
y  dihent:  —  Benedicat  vos...  —  Y  de  sobte’sde- 
turà,  y  ab  sas  mans  enlayradas  va  quedarse 
una  estona  com  extasiat;  mirà  d’un  cantó  y 
del  altre,  va  tornarse  tot  groch...  Al  nen  Je¬ 
sús  que  demanava  misericòrdia,  li  mancava 
la  corona  de  plata!  El  sagristà,  al  veure’l 
cambi  del  senyor  rector,  esglayat,  va  alsarse 
y  li  parlà  a  cau  d’orella: 

— Què  té,  mossèn  Jaume?  {Què  li  passa?  — 

El  bon  vellet  va  tornar  en  si,  y  sense  pro¬ 
nunciar  resposta’s  girà  de  cara  al  poble,  y  ab 
la  impressió  involuntària  de  que  benehia  a 
un  pilot  de  lladres,  digué  ab  veu  ronca: 

— Pater,  et  Filius ,  et  Spiritu  Sanctus... 

Y  se’n  anà  al  altre  cantó  del  altar,  y  alli, 
ab  mà  tremolosa,  va  senyarse  y  comensà’l 
segón  evangeli  ab  els  ulls  fits  en  el  nen  Je¬ 
sús...  Quedà  altre  cop  callat,  y  després  agafà 
la  sacra  y  llegi  pera  no  entrebancarse  més,  y 
de  cada  parpre  li  brollava  una  restellera  de 
llàgrimas  que,  al  tocar  al  vidre  d’aquella,  de- 
vallavan  calmosas  fins  al  march  daurat. 

Al  ésser  a  la  sagristia,  lo  primer  que  feu 
aquell  capellà  corferit  fou  preguntar  ple  d’an¬ 
goixa  al  sagristà: 

-  — {Ahónt  es  la  corona  del  Nen  Jesús?...  Di 
guéu,  <iahónt  es? 

— {Que  no  la  du? — respongué’l  sagristà 
tot  estranyat. 

— No!  Mirèu  còm  no  la  du! —  feu  ploricant, 
revestit  encara  ab  la  casulla  y  Talba. 


JOVENTUT 


>97 


— Donchs,  l’han  robada!  — 

Y  mirà,  y  vegé  que  la  testa  del  nen  Jesús 
no  duya  aquella  corona  de  plata  tan  aymada 
pels  argenters. 

Mossèn  Jaume’s  quedà  assegut  en  el  silló, 
lluytant  entre  l’ira  que  li  donava  aquell 
furt  y  la  repugnància  que  sentia  sa  concien- 
cia  al  veures  arrossegat  per  aquella  passió 
que  tant  havia  reprimit  en  els  sermons  de 
trona  y  en  el  confessionari. 

Dins  del  temple  encara  hi  havia  boy  toia 
la  gent;  plovia  molt;  no  hi  valían  parayguas 
pera  lliurarse  de  la  mullena,  y  alli’s  feren 
rotllos  d’homes  que  garlavan  alegrament, 
alguns  recolzats  en  els  altars  y  d’esquena  a 
las  imatges;  las  dònas  feyan  altre  tant;  las 
criaturas  jugavan,  y  en  el  temple  se  sentia’l 
murmuri  de  las  conversas  impias.  De  tant  en 
tant  del  atri’n  fugia  un,  fent  gambadas  llar- 
gas  per’assolir  la  taverna  ahont  hi  havia  jo¬ 
vent. 

A  la  tarda  no  hi  hagué  doctrina:  el  senyor 
rector  estava  postrat  sota’l  pes  de  la  tristura. 
Ab  el  cap  baix  y  el  cervell  bullint,  estava 
pensant  còm  podian  haver  robat  aquella  joya 
malgrat  la  vigilància.  «Qui  hauria  sigut?  {Al¬ 
gun  foraster?  <Algú  del  poble?...»  Y  al  creu- 
harli  la  idea  de  que  un  dels  séus  paisans 
pogués  haver  sigut  el  lladre,  sentia  una 
onada  de  repfugnancia  qu’esbandía  ab  ora¬ 
cions  y  senyantse. 

Ningú'l  podia  distreure. 

— iSerà  un  càslich  de  Déu  —  deya — per- 
que  jo’m  creya  molt  cuydadós?  Perdoneume, 
Senyor,  y  feu  que  la  relíquia  torni  a  coronar 
la  testa  de  vostre  fillet...  Senyor,  tornèume- 
la! . . . — exclamava  com  delirant. 

Tots  aquells  días  no’s  parlà  d’altra  cosa  en 
tot  el  poble.  Després  se  feu  una  novena  pera 
que  la  corona  tornés.  El  metge  deya: 

— Ab  un  altre  disgust  com  aquest,  adeu, 
senyor  rector! — 

Era’l  setembre.  Els  camps,  hont  branda- 
van  las  espigas  curullas  de  gra,  reposavan 
després  d’haver  rebut  la  petjada  dels  bous  y 
la  esgarrinxada  fonda  de  la  rella.  En  las  eras 
s’havian  alsat  una  munió  de  pallers,  y  els 
homes  del  camp  tenian  la  deria  de  las  pata- 
tas  qu’encara  covavan  sota  la  terra  amorosa. 

En  aquest  temps  de  calma,  el  fadrí  de  ca’n 


Feu  tenia  projectat  son  casament  ab  la  noya 
petita  del  Ramón  ferrer.  ■ 

Ja  la  minyona  s’havia  enrojit  devant  de 
mossèn  Jaume  quan  al  ferli  una  pregunta  de 
doctrina’s  quedà  callada  mirant  a  terra,  boy 
sentintse  bullir  las  galtas  rosadas;  ja’l  minyó 
havia  fet  tots  els  passos  per’ arreglar  els 
papers  y  posar  la  casa  ab  tot  el  luxo  campe¬ 
rol  que  pot  somniar  un  cor  de  pagès  fill 
d’aquell  aplech  de  casas;  tota  la  part  mate¬ 
rial  estava  enllestida:  sols  mancavan  las  obli¬ 
gacions  que  la  iglesia  té  dictadàs  pera  unir 
dos  cors  que  viuhen  ab  l’ansia  de  juntarse 
eternament. 

El  senyor  rector  ja  estava  avisat,  y  encara 
no  havian  caygut  las  sis  del  matí  que  ja  era 
dins  d’aquell  confessionari  ahont  tantas  àni- 
mas  hi  havian  deixat  pecats  e  hi  havian  trobat 
la  misericòrdia  de  Deu.  Dintre  aquellas fustas 
tan  revellidas  pel  temps  y  marliritzadas  pels 
corchs,  s’estava  esperant  mossèn  Jaume. 
Allí  ,  en  aquell  espay  tan  reduhit  ,  entre 
aquella  fosca  qu’encongia’ls  serítits  y  donava 
alas  a  l’ànima  pera  volar  pels  espays  amples 
de  la  meditació,  el  senyor  rector  sentia'l 
goig  d’encaminar  aquells  dos  sers  pel  via¬ 
rany  més  esplendent  de  llum  y  de  veritat  que 
tenen  de  seguir  els  homes  si  volen  assolir  els 
goigs  immensosdela  eternitat.  Mossèn  Jaume 
estava  pensant  lo  que  diria  pera  purificarlos, 
y  en  aquest  trevall  quedà  absort  y  no  senti 
els  passos  de  la  minyona,  prou  silenciosos, 
donchs  duya’l  peu  calsat  ab  espardenya.  La 
pobra  noya,  com  vegé  que  la  portella  no 
s’obria,  y  feya  un  rato  qu’estava  agenollada, 
va  tustar  un  xich,  y  el  pobre  capellà  sentí 
bategarli  el  cor  ab  esglay  ,  y  va  obrir  la 
finestreta  pera  comensar  la  confessió. 

Quan  li  donava  a  besar  la  estola,  el  fadri 
de  ca’l  Feu  ja  estava  agenollat  devant  del  ca¬ 
pellà,  que  sentia’l  goig  d’haver  dit  conceptes 
que,  si  la  noya’ls  capia,  li  serian  millors  que 
moltas  cosas  que  no  tenint  tanta  valua  són 
més  estimadas  per  la  humanitat. 

S’ atansà’l  jove,  tremolós  d’angunia,  a 
n’aquella  testa  emperrucada;  mossèn  Jaume 
ab  son  manteu  va  cubrirlo  un  xich,  y  ab  aten¬ 
ció  escoltà  las  paraulas  del  penitent. 

En  aquesta  confessió  mossèn  Jaume  tingué 
de  parlarmolt.  Aquell  minyó  era  ben  diferent 
de  la  noya,  qu’havia  confessat  cosas  dignas 
d’una  boqueta  de  noy  entremaliat.  Per  des- 


198 


JOVENTUT 


gracia  en  aquell  xicot  hi  havia  quelcòm  de 
mala  intenció,  y  el  vici  endimoniat  del  jòch. 

— Quina  llàstima  que’m  fa  la  teva  ànima! 
— li  digué’l  rector. — Ves  dihent;  ja  no  ho  fa¬ 
ràs  més  això  ^veritat? — 

Y  ho  deya  ab  una  tonada  tan  bondadosa, 
que  donà  coratge  al  pecador  pera  dir  aquell 
pecat  tan  gros,  aquell  pecat  que  nit  y  dia’l 
corsecava  de  tristesa,  que  nit  y  dia  l'atormen- 
tava  ab  horribles  angunias,  y  que  fins  pensa¬ 
va  no  dirlo,  o  confessarlo  ben  lluny...  Mes 
aquell  home  li  donà  un  dalit  que’l  decidí  a 
netejar  sa  conciencia  pera  veures  lliure  d’a¬ 
quella  espina  enclavada  en  son  cor,  que  no  li 
deixava  gaudir  la  tranquilital  benhaurada 
dels  justos. 

— No  te’n  donguis  vergonya,  home!  Digas, 
fill  meu,  digas,  que  Deu  tot  ho  perdona! 

— Com  que  vaig  perdre  molt  jugant,  vaig... 
vaig  voler  tenir  diners,  y  veurà:  com  que  no’m 
creya  fer  tan  mal,  vaig  robar...  ^sab?...  vaig 
robar  la...  la  corona  del  nen  Jesús. — 

El  senyor  rector  feu  una  estremitut,  y  com 
si  tingués  vint  anys  se  redressà  y  va  alsarse 
de  sobte,  agafant  fortament  al  noy  per  una 
mà;  y  perdent  la  conciencia  de  si  mateix,  va 
dir  cridant,  ab  els  ulls  desesperadament 
oberts: 

—  {Tu  vas  ésser,  gran  pillet?  — 

Y  allargà  la  mà  dreta,  y  ab  l’index  senyalà 
l’indret  de  la  porta.  El  minyó  quedà  quiet, 
esmaperdut;  y  el  capellà,  al  voler  mostrarli  la 
entrada,  vegé  la  imatge  de  la  Verge  y  s’es- 
glayà  de  lo  que  feya;  li  vingué  una  tremo¬ 
lor  y  va  deixarse  anar  sobre’l  banch,  cor¬ 
près  per  un  immens  penediment  ;  y  al  li 
pronuncià  las  paraulas: — Senyor,  perdoneu- 
nos  a  tots  dos! — ab  l’impuls  del  darrer  sos¬ 
pir...  El  séu  cor  malalt  no  havia  pogut  resis¬ 
tir  aquellas  emocions,  y’s  deturà  per  sempre 
més  entre  las  fustas  revellidas  del  confessio¬ 
nari. 

Joseph  Roig  y  Raventós 


UN  ALTRE  UMBERT(i) 

Jo  estava  convensut  de  que’l  fer  versos,  de 
petit  indisposava  ab  la  familia,  un  cop  adult 
era  agradós  a  la  promesa,  y  ja  més  gran 
atrofiava'l  pahidor...  moral  y  material  que 
1  diria’l  senyor  Pujols.  Jo’m  creya  que  quan 
un  home  qu’ha  tingut  la  bona  fe  de  tirar 
als  Jochs  Florals  de  Llotja,  copsava  la  Flor 
natural,  tenia  la  obligació  ineludible  de  reti- 
rarse  a  la  honrada  llar  familiar  y  dedicarse 
a  la  cria  de  coloms,  y,  estirant  molt,  al  cultiu 
de  las  clavellinas  dobles.  Però  en  aquest 
món,  que  ja  no’s  roda  ab  la  idea  de  tornar 
al  Born,  las  creencias  y  els  convenciments 
han  anat  de  menos,  y  a  cada  Deu  te  guart 
els  fets  els  rectifican. 

Dich  això,  perque  l’altre  dia,  (dia  pera 
mi  de  pega ,  que  són  els  més  funests  que 
pot  tenir  un  home)  vaig  agafar  La  Tribu¬ 
na ,  v  entre  la  gazetilla  y  els  successos,  y  las 
noticias  oficials  del  exèrcit,  es  a  dir,  a  la  se¬ 
gona  plana  y  ab  lletra  menuda  com  la  dels 
certificats  (ab  retrat)  de  la  Emulsió  d’Scott, 
hi  vaig  trobar  una  critica  del  senyor  Pujols. 
La  primera  plana  del  diari  canaleji  estava 
ocupada  per  una  esquela  mortuoria  y  dos 
grabats  de  la  guerra  de  Corea,  que  poden 
servir  pera  la  guerra  europea  si  arriba’l  cas; 
y  a  més  per  unas  quantas  ximplerias  comen¬ 
tant  els  combats  rus-japonesos. 

No  va  indignarme  aquesta  preterició  del 
estudi  crítich,  perque  es  cosa  a  que  ja  estém 
avesats  donada  la  prempsa  que  s’estila  y 
l’exèrcit  de  mancats  y  ralés  que  s’ha  apode¬ 
rat  de  las  redaccions  y  las  direccions  dels 
diaris  a  Barcelona.  Lo  que  sí  va  indignarme 
va  ésser  llegir  el  cúmul  de  ximplerias  y  pe- 
danterías  que’l  senyor  Pujols  enjega  en  la  tal 
critica,  perque  ellas  demostran  dugas  cosas: 
el  baix  nivell  a  que’ns  trobèm  ja  que  dit  se¬ 
nyor  passa  per  un  intelectual,  y  lo  que’s  pot 
esperar  d’un  poble  ahont  qui  dirigeix  un 
diari  no  té’l  criteri  suficient  pera  no  donar 
aquestas  matzinas  a  sos  lectors,  si  no  es  ja 
que,  en  lloch  de  matzinas,  creu  donàrloshi 
hidro-mel. _ 

La  indignació  va  passarme  aviat,  y  la 
fresca  rialla  va -florir  en  els  meus  llabis  con¬ 
trets.  Hi  ha  cosas,  com  las  pessigollas 
d’aquell  del  qüento  que’s  va  casar,  que  per 
més  zerio  que  un  ezligui  ( la  nuvia  parlava 
palpizot ),  acaban  per  fer  trencar  la  riallada. 

Fins  ara,  de  tant  en  tant,  disfrutavam  a 
l’Umbert  (permetim,  senyor  Marti,  que  posi 
mà  incidentalment  sobre’l  séu  predilecte). 
L’Umbert  era  un  xicot  que  ni  Deu  l’entenia 
quan  tenia’l  mal  pensament  d’encararse  ab 
una  quartilla  ploma  en  mà.  Jo  no  he  vist  en 
ma  vida  embulls  tan  horrorosos  com  els 
qu’ell  se  feya  ab  sas  oracions.  Ni  els  del  al- 


(i)  No  confundirlo  con  el  de  en  frente. 


JOVENTUT 


199 


tre  Humbert  ab  sa  caixa  closa!...  si  be  ja’s 
pot  dir  que  la  prosodia  del  nostre  era  més 
closa  encara  que  l’arca  del  dels  milions. 

Però  al  menys  l'Umbert  d'aqui  tenia  l’ate¬ 
nuant  de  que  sols  abocava  un  cop  per  anya¬ 
da  en  forma  de  dietari,  0  anuari,  0  relicari  0 
què  sé  jo.  Un  tenia  temps  de  reposar.  Fins, 
francament,  ara  que  l’Umbert  sembla  qu’ha 
decidit  emmudir,  el  trobèin  a  mancar  y  tot. 

Però  senyors,  en  Pujols  se’ns  presenta 
baix  la  forma  intermitent  de  la  critica  perio¬ 
dística,  y  això  ja  es  més  terrible.  Cadados  per 
tres  estèm  exposats  a  una  de  las  sevas  estul- 
ti-correas,  com  la  que  vaig  a  servir  a  petitas 
dosis  pera  solaz  dels  lectors  de  Joventut. 

La  crítica  es  sobre’l  Llibre  dels  Poetas 
d’en  Joseph  Carner.  El  critich  creu  que  pera 
parlar  d’una  obra  catalana  en  castellà,  ha  de 
traduhir  el  títul,  y  ho  fa.  Capsa,  donchs,  sa 
critica  aixis:  El  Libro  de  los  Poelas.  Y  co- 
mensa  l’article,  0  lo  que  sigui,  d’aquesta 
manera: 

La  acometividad  del  dolor  en  las  realidades  huma- 
nas,  dirige  la  vida  hacia  las  grandes  emociones  del  rea- 
lismo  y  del  idealismo. 

El  hombre  siente  en  él  que  es  fuerza  vivir  en  paz,  y 
para  llegar  à  ello  se  hunde  en  las  actividades  morales 
y  mater.ales. 

El  dolor,  -en  cuanto  le  aleja  de  la  vida  deseada,  le 
da  como  una  muy  a  ta  visión  de  la  paz.  Porque  el  do¬ 
lor  enfurece  la  visión  de  lo  que  antes  habría  sido  un 
gozo  en  la  inconsciència. 

Y  la  paz  es  en  el  hombre  el  mayor  deseo.  El  deseo 
que  inconscientemente  le  atormenta  en  la  actividad  y 
conscientemente  en  el  reposo. 

El  ser  activo,  en  la  acepción  materialidad  de  la  acti¬ 
vidad  ó  en  dinamismo,  se  dirige  siempre  al  mundo 
físico,  en  donde  aspira  à  resolver  en  obras  la  febricita- 
ción  de  su  vida. 

Espero  que  cap  llegidor  haurà  agafat  una 
febnatación  conscieníe  al  acabar  d'empassar- 
se  això,  perque  seria  una  llàstima  que  no 
pogués  seguir.  Després  d’alguns  altres  dina- 
mismos ,  diu: 

Y  he  aquí  que  esa  impiedad  hace  de  Carner  un  pa 
gano;  pero  un  pagano  sin  sensualidad  y  que  no  pose" 
de  los  antiguos  sino  el  don  de  las  serenidades. 

iSerenidade s  antigas?  No’n  conech  altra 
que  la  gota  serena! 

No  quiere  traslucir  el  sentido  de  lo  divino  en  la  ex- 
presión  sensual.  Las  visiones  espirituales,  para  arro- 
barle,  han  de  ser  claras  y  precisas,  sin  el  tormento  de 
la  carne,  ni  la  condenación  del  espíritu. 

En  él,  el  romanticismo  no  es  un  sentimiento,  sino 
una  alta  conciencia. 

Vive  mas  allà  del  tormento  y  es  un  sabio  de  la  be- 
lleza. 

Jo  no  sabia  pas  ahónt  vivia  materialment 
en  Carner,  però  ara’m  quedo  tan  enterat  del 
séu  domicili  moral  com  ho  estava  avans  del 
material. 

Aquest  tros  qu’ara  ve...  pela  que  no  l’en¬ 
tenen! 


El  ser  contemplador,  à  quien  ,se  llama  estàtico  y  pór 
oposición  al  activo,  pasivo,  y  al  que  sin  embargo  he- 
mos  de  atribuir,'  necesariamiente,  una  activa  pasividad, 
se  dirige  al  mundo  moral  y  en  él  aspira,  como  el  ser 
llamado  activo,  à  convertir  en  fórmulas,  los  movimien- 
los  de  su  alma. 

Vinga  la  pela! 

Y,  pera  terminar: 

Y  tiene  todavía  esa  preocupación  de  que  os  hablo, 
porque  su  alma,  todo  clarividència  y  conocedora  de  los 
grandes  mundos,  se  extrana  de  las  monstruosidades  de 
lo  pequeno,  para  las  cuales  no  ha  sido  creada.  Pero  no 
creàis  que  al  usar  yo  la  palabra  extraneza  lo  hago  para 
darle  el  sentido  que  normalmente  tiene,  sino  para  ex- 
presar  la  idea  del  efecto  que  en  la  altísima  alma  de 
Carner  hace  lo  vulgar,  y  porque  en  las  entranas  del 
efecto  hay  algo  de  la  sensación  de  lo  que  nos  extrana, 
porque  no  es  lo  nuestro. 


Y  aunque  los  retóricos  (que  no  les  es  dado  fijarse  en 
las  altas  espiritualidades),  dejen  por  prosaicos  los  ver¬ 
sos  en  que  nosotros  encontraremos  un  sentido  que  ele¬ 
varà  hasta  lo  intangible  esos  mismos  prosaísmos,  siga- 
mos  buscando  en  ellos  nuestra  porción  de  paz. 

Ja’t  donaria  jo  porción!...  Y  als  lectors  y  al 
director  de  La  Tribuna  dugas  porcions  de 
consell.  Als  primers  que’s  purguin  després 
d’haver  llegit  aquests  retalls,  y  al  segón  que 
no  publiqui  més  pedanterías  per  l’estil,  y  si 
ho  fa  que  sigui  en  forma  de  concurs,  ab  pre¬ 
mis  a  qui’n  tregui  el  sentit,  ja  qu’això  ara  està 
de  moda;  y  aixis  donarà  llustre  al  diari  y  tin¬ 
drà  una  secció  més,  que,  ben  capsada  ab  un 
titul  cridaner...  un  podrà  passaria  per  alt. 
Altrament,  aviat  viurèm  tots,  no  màs  allà  del 
tormento,  sinó  en  el  torment  mateix. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


NOVAS 

Avuy  acabém  la  publicació  de  Les  Disper¬ 
ses,  colecció  de  poesias  del  eminent  fioeta 
Maragall  qu’hem  donat  en  nostre  folleti.  El 
volum  que  ab  ellas  formarém  portarà  un 
pròleg  d’en  Lluís  Via,  que  comensarèm  a 
repartir  la  vinenta  setmana. 

El  passat  divendres  en  el  centre  «Nova  Ca- 
thaloniaw’s  celebrà  un  meeting  de  protesta 
contra’l  servey  militar  obligatori.  Parlaren 
els  senyors  Casals,  que  presidia  l’acte,  Ar¬ 
mengol,  de  la  «Lliga  Regionalista»,  Manau, 
del  «Aplech  Catalanista»,  Llangort,  de  La 
Tralla ,  Serrat,  del  «Aplech»,  Llorens,  del 
«Centre  Catalunya»,  y  en  Martínez  y  Serinà 
en  nom  de  Joventut  y  portant  la  representa¬ 
ció  de  la  Unió  Catalanista.  En  tots  els  dis¬ 
cursos  se  recomanà  la  unió  de  tots  els  auto- 
nomistas  pera  defensar  la  llibertat  dels  po¬ 
bles,  amenassada  sovint  per  lleys  tan  antide- 
mocràticas  com  la  del  servey  obligatori,  con¬ 
tra’l  queprotestarenenèrgicamentels  oradors, 
defensant  el  servey  voluntari  com  l’unich 
humà  y  propi  de  pobles  lliures- 


JOVENTUT 


200 

Tots  foren  molt  aplaudits  per  la  nombrosa 
concorrencia  que  assistí  al  acte  y  qu’era  for¬ 
mada  quasi  totalment  per  obrers. 

Els  federals  d’en  Vallès  han  convocat  als 
federals  catalans  pera  la  elecció  d’una  nova 
Assamblea. 

Y  diuhen,  o  diu  en  Vallès: 

jCorreligionarios!  Varaos  à  vigorizar  el  federalúmo 

catalàn  eligiendo  con  acierto  la  nueva  Asamblea  y  con 
el  programa  político  y  social  de  22  de  Junio  de  r894 
por  enseBa,  elevando  siempre  nuestras  inteligencias 
hacia  Pi  y  Margall,  que  en  espíritu  continúa  siendo 
nuestro  jefe  único;  prosigamos  la  labor  de  hacer  cada 
dia  màs  republicanos,  à  un  tiempo  aulonomistaS  por 
medio  de  una  propaganda  seria,  reflexiva  y  educadora 
de  entendimientos  y  corazones,  y  valiéndonos  de  una 
política  de  atracción,  no  de  repulsión,  para  todos  y 
especialmente  para  nuestros  afines,  republicanizando  a 
unos,  federalizando  à  otros  y  modernizando  à  todos. 

De  manera  qu’en  Vallès,  després  de  bur- 
Iarse  d’en  Pi  y  Margall,  després  d’haver  dit 
Tu  es  Pelrus  a  n’en  Lerroux,  vol  fer  una  pro¬ 
paganda  seria  y  vol  modernisar  a  tots,  com 
si  fos  cosa  moderna’l  ficar  els  peus  a  la  ga¬ 
lleda,  l’ésser  tonto  ab  mala  intenció  y  el  te¬ 
nir  barra.  De  la  barra  d’un  burro  ja’n  feu 
arma  de  combat  Samsó  en  els  temps  bí- 
blichs.  Ves  si  n’es  això  de  vell. 

En  Vallès  afegeix  en  son  manifest  que  tot 
això  ho  farà  sin  abdicaciones  ni  con/usiones 
de  ningún  género. 

L’home  vol  fer  el  bromista  y  no  fa  riure  a 
ningú:  als  bons  federals  y  autonomistas  els 
hi  fa  fàstich,  y  als  demés  els  hi  arriba  a  fer 
pena. 

Els  republicans  han  d’estar  agrahits  als 
catalanistas,  perque  nosaltres,  parlant  clar, 
haurém  contribuhita  queno  hi  hagi  entreells 
qui  posi  en  ridicul  al  partit  abandonant  el 
camp  en  moments  critichs.  Allò  del  viatge 
a  l’Argentina  ho  hem  aturat  a  temps;  la  mas¬ 
sa  inconscient  que  badava  ja  no  bada,  y  els 
aucells  que  volian  lugir  s’han  de  quedar  a 
la  gabia;  y  això  que  a  nosaltres  no’ns  fa  fret 
ni  calor  que  se’n  vagin  o  que’s  quedin. 

Y  no  sols  s’hi  quedan,  sinó  que. fins  se 
disposan  a  cantarhi;  y’s  diu  que,  ara  que  ve’l 
rey,  en  Junoy,  en  Lerroux  y  en  Salmerón, 
faràn  a  Barcelona  cada  passada  de  propa¬ 
ganda  republicana  qu’esverarà  als  monàr- 
quichs. 

Y  ja  serém  felissos,  perque  aquesté'  ens  di¬ 
ran  que  la  monarquia  ho  es  tot,  y  els  altres 
que  també  ho  es  tot  la  república.  No  més  ab 
la  forma  de  govern  ja  ho  donaran  tot  per  re¬ 
solt,  y  efectivament,  se  resoldrà  tot  com 
sempre  ab  discursos,  ab  aplausos,  ab  protes- 
tas  y  ab  parauladas. 

Ja  deya  bé  l’altre  dia  un  diari: 

Marxarà’l  monarca,  marxaran  els  propagandislas  re¬ 
publicans  y  quedarém  com  estavam,  si  no  queda  ab 
alguna  ilusió  menos  el  que  se  n’hagi  forjat  per  amor  a 
la  monarquia  o  per  devoció  a  la  república. 


Llavors,  com  ara,  com  sempre,  ho  hàurèm  d’esperaí 
tot  de  nosaltres  mateixos;  del  progrés  integral  de  Ca¬ 
talunya  que  arribi  a  imposarse  per  la  seva  potencia  a 
la  monarquia  o  a  la  república... 

L’((Associació  Wagneriana»  celebrà’l  17 
del  corrent  la  IV  audició  de  trios  de  Beetho- 
ven,  executant  els  senyors  Domènech,  Mun¬ 
ner  y  Dini  els  trios  Cinquè  y  Setè.  Com  en 
las  anteriors  audicions,  els  tres  artistas  es¬ 
mentats  executaren  correctament  las  obras 
del  gran  Beeihoven,  distingintse  en  el  largo 
assai  ed  expressivo  del  trio  cinquè  y  en  tot  el 
setè  trio,  obra  admirable,  digna  del  autor  de 
la  Novena  Sinfonía.  Els  temps  del  mateix 
( allegro  moderato ,  scherzo  allegro ,  andante 
cantabile  ma  con  moto  y  allegro  moderato  y 
presto ),  foren  dits  ab  gran  expressió,  arribant 
els  senyors  Domènech,  Munner  y  Dini  en 
l’ andante  cantabile  a  fernos  sentir  tota  la  pro- 
fonda  poesia  que  l’informa. 

La  sessió  V  y  última  tingué  lloch  el  día  20, 
y  en  ella  s’executà  1  Quart  trio  en  sí  bemol , 
que  ja  haviam  sentit  ab  piano,  violoncel  y 
violí,  y  qu’en  dita  sessió’ns  donaren  substi- 
tuhint  aquest  darrer  instrument  pel  clarinet. 
També  s’executà  la  Sonata  en  fa  major  pe¬ 
ra  piano  y  trompa.  Com  avans  s’havia  llu- 
hit  el  senyor  Novi  ab  el  clarinet,  se  lluhi 
ab  la  trompa’l  senyor  Richart,  qu’hagué  de 
executar  fóra  de  programa’l  loch  de  corn  del 
Siegfried  pera  correspondre  als  aplausos  que 
se  li  tributaren. 

Finalment  s’execulà’l  famós  Septet ,  essent 
aplaudits  ab  justicia’ls  executants  senyors 
Dini,  Domènech,  Munner,  Estera,  Richard, 
Novi,  Sadurni  y  Valls. 

La  sala  de  concerts  era  complertament 
plena,  lo  que  demostra  que’ls  nostres  filar- 
mònichs  aprecian  en  lo  que  valen  els  esforsos 
de  la  «Wagneriana»  en  bé  del  art. 

Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 

 JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  nò  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . 4  5°  » 

»  Trimestre .  2’25  > 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franch?, 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  »  sense  folletins.  .  .  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÍNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

»  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Contra’l  servey  obligatori,  per  Arnau  Martínez  y  Se- 
rinà. — Farsa  y  misèria,  per  F.  Pujulà  y  Vallès. — 
Carta  a  don  Joan,  per  Carles  Arro  y  Arro.— Esbar¬ 
gint  la  boyra,  per  Trinitat  Monegal.— L’amiga,  per 
I  T,.  Brichs  Quintana.— Horas  serenas,  per  Joseph 
Lleonart. — LasEucaristicas,  per  Ja cin to  Verdaguer. 
Els  Albigesos,  per  A  peles  Mestres.— Caramella,  per 
Jacobus  Sabartés. — Diumenge  de  rams,  per  Fran- 
cesch  Mas  y  Abril  — Confidencial,  per  Xavier  de 
Zengotita.— Jochs  Florals  de  Barcelona,  any  1904: 
llista  de  las  composicions  rebudas  a  Secretaria. — 
Novas 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.  Pròleg,  plech  I. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Plech  35. 


CONTRA’L  SER¬ 
VEY  OBLIGATORI 

El  «m'eeting»  de  Novetats. 

«Oh  llibertat,  llibertat,  quants  crims  se 
perpetraran  sota’l  teu  nom!»  exclamà  ma- 
dame  Roland  al  pujar  al  patíbul.  Y  en 
electe,  en  confirmació  de  las  darreras  parau- 
las  d’aquella  ilustre  pensadora,  quantas  arbi¬ 
trarietats  e  injusticias  han  vingut  cometent 
els  sectaris  del  jacobinisme  desde  la  Revo¬ 
lució  ensà,  s’han  efectuat  en  nom  de  la  lli¬ 
bertat.  Per  lo  tant,  res  té  d’estrany  qu’en 
nom  de  la  tan  bescantada  llibertat  se’ns  hagi 
imposat  recentment  pels  llegisladors  de  Ma¬ 


drid  l’ultim  plagi  de  la  política  francesa,  el 
servey  militar  obligatori,  quin  sol  nom 
d' obligatori  es  una  proba  irrecusable  de  son 
vici  d’origen  tirànich  y  antilliberal,  y  contra 
quina  imposició  protestaren  totas  las  frac¬ 
cions  autonomista  de  Catalunya  en  el  meeting 
celebrat  el  divendres  darrer  en  el  teatre  de 
Novetats  baix  els  auspicis  de  la  «Lliga  Re¬ 
gionalista)).  Tots  els  oradors  que  prengueren 
part  en  tan  solemnial  protesta,  que  foren  els 
senyors  Gubern,  de  la  Unió  Catalanista,  La- 
porta,  de  «Catalunya  Federal»,  y  Rahola, 
Raventós  y  Rusinol  de  la  «Lliga  Regiona¬ 
lista»,  estigueren  acorts  en  censurar  enèrgi¬ 
cament  aqueix  sistema  militar  que  si  en  lo 
social  reflexa  únicament  l’esperit  mesquí  dels 
demòcratas  a  la  francesa  que  sols  saben  re¬ 
parar  las  injusticias  socials  estenentlas  y  uni- 
versalisantlas ,  en  lloch  de  remediarlas  y 
abolirlas,  en  lo  politich  suposa  que  las  ten- 
dencias  imperialistas  han  arribat  a  son  pe¬ 
ríode  àlgit  y  que  pera’ls  pobles  llatins  y 
per’altres  que  com  Alemanya,  si  no  per  sa 
rassa,  per  sa  cultura  són  llatins  també,  res 
significan  las  novas  orientacions  de  Dret  In¬ 
ternacional,  suposa  que  sols  són  paraulas 
vanas  tot  lo  qu’en  nostres  dias  s’ha  dit  y  s’ha 
escrit  en  nom  del  progrés,  de  la  justícia  y  de 
la  civilisació,  sobre’l  desarmament  universal 
y  els  tribunals  d’arbitratge. 

El  servey  militar  obligatori,  conseqüència 


202 


JOVENTUT 


lògica  e  immediata  dels  exèrcits  permanents, 
es  una  de  las  tantas  iniquitats  degudas  al 
jacobinisme  y  al  Renaixement,  que  fou  sa 
forsa  inicial:  aquestas  dugas  fases  del  abso¬ 
lutisme,  del  absolutisme  monàrquich  el  Re¬ 
naixement,  y  del  absolutisme  del  Estat  el 
jacobinisme.  Puig  solsament  ab  la  forsa 
d'exèrcits  nombrosos  y  sotmesos  per  la  lley 
a  las  institucions  modernas  y  als  governants, 
han  pogut  els  dèspotas  de  la  Edat  Moderna 
satisfer  sas  intemperancias  y  ofegar  per  la 
violència  las  protestas  dels  oprimits  y  dels 
esperits  verament  lliberals  y  amants  de  la 
justícia;  forsas  de  que  no  disposavan  els  ge- 
rarcas  de  la  Edat  Mitja,  d’aquella  edat  que, 
com  digué’l  senyor  Laporta,  infaman  y  criti- 
can  tots  els  que  no  la  coneixen;  aquella  Edat 
Mitja  que,  a  no  haver  sigut  per  la  reacció 
del  Renaixement,  haguera  arribat  a  la  con¬ 
secució  del  ideal  suprém  de  la  política  mo¬ 
derna:  al  Municipi-Estat. 

Gran  y  entusiasta  fou  l’acte  del  divendres. 
Gent  de  tots  els  estaments  omplia  a  vessar 
el  teatre  de  Novetats,  y  aplaudí  ab  calor  als 
oradors  autonomistas  cada  vegada  qu’anate- 
matisavan  el  servey  obligatori  y  exaltavan  el 
sistema  voluntari  que’l  Catalanisme  ha  vin¬ 
gut  preconisant  sempre  en  son  programa. 
Semblava  la  protesta  irada  de  Catalunya  en 
pes  contra  la  darrera  fuhetada  del  centra¬ 
lisme.  Era  tol  el  poble  català  constituhit  en 
tribunal  revisionista  contra'l  fallo  pronunciat 
némine  discrepante  pel  Parlament  espanyol. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


FARSA  Y  MISÈRIA 

((Jóvenes  aristócratas,  al  cuartel ))  exclama’l 
diputat  republicà  federal  (?)  per  Sabadell,  en 
Pi  Arsuaga,  fill  del  Mestre  (i).  Y  un  calfret 
de  joya  recorre  la  seva  espinada  al  proferir 
tal  crit,  un  estremiment  de  sensualisme 
igualitari  li  fa  mitj  cloure  las  parpellas  y  sos¬ 
pirar. 

Jo  no  m’indigno;  aquí  a  Espanya  un  acaba 
per  perdre  la  humana  y  hermosa  qualitat  de 
la  indignació.  Jo  ja  no  m’indigno.  Conech  el 
crit  ((.Baixeu  dels  cotxes  y  anèu  a  peu;  vesseu 
els  vins  anyals  y  emmatzineuvos  ab  ï amilich; 
embrutèu  vostras  robas  y  espitregueuvos  al 

(i)  Nuevo  Régimen  del  19  de  mars.  Article  titulat 

Juego  descübierto. 


hivern ,»  cridan  nostres  anarquistas  als  bur¬ 
gesos.  ((iTu  ets  forta,  rica  e  industriosa  y 
aspiras  al  progrés ,  Catalunya?  Pateix  com  to- 
tas  las  altras  regions /»  cridan  tots  els  espa¬ 
nyols...  No’s  tracta  d’aixecar  als  baixos,  sinó 
d’abaixar  als  altsl 

Conech  el  crit  y  no  m’indigno. 

((Por  lo  visto  prelendían  que  siguiesen  los 
pobres  llevando  un  peso  que ,  mal  que  bien , 
gravarà  ahora  à  todos »  exclama’l  fill  del  home 
digne. 

Y  jo  tampoch  m’indigno.  Perque  jo  conech 
a  Bestiòpolis,  populosa  ciutat  en  un  de  quins 
suburbis  el  tifus  hi  ha  posat  iglesia:  això  vol 
dir  que  no  se’n  anirà  may  més.  Y  conech  al 
quefe  de  sanitat  de  dita  urb,  demòcrata  fori- 
bond,  (perque  això  de  la  democràcia  o’s  té  ab 
furia  0  no’s  va  en  lloch)  que  irritat  per  la 
desigualtat  de  riquesas  que  a  uns  barris  els 
permetia  tenir  higiene  y  a  altres  no,  ha  fet 
inocular,  mal  que  bien ,  la  infecció  a  tots  els 
vehins. 

Conech  el  fons  d’ahont  surten  aquells  crits: 
el  fons  de  la  enveja  y  de  la  ignorància  polí¬ 
tica.  No  es  pas  l’odi  al  capital  lo  que  fa  cri¬ 
dar  a  nostres  anarquistas,  sinó  la  enveja  al 
acabalat;  aquí  no’s  crida  per  odi  al  privilegi, 
sinó  per  enveja  al  privilegiat. 

Misèria,  misèria  y  misèria! 

Ah,  nostres  homes  polítichs!  {Què  entenen 
ells  per  política?  ^Entenen  per  ella  fer  el  bé 
del  país?  ^Entenen  per  ella  fer  el  bé  del  més 
gran  nombre?  {Entenen  per  ella  cercar  las 
solucions  que  més  felicitat  extensa  e  intensa¬ 
ment  aportin  al  Estat?  No,  no,  mil  vegadas 
no.  Ells  entenen  per  política  buscar  el  bé  dels 
séus,  la  felicitat  del  séus;  y  allà  hont  la  feli¬ 
citat  dels  séus  no  hi  arribi,  que  caygui  la 
vergassada  pera  tots.  Portan  una  etiqueta  al 
front  els  nostres  homes,  y  aquesta  etiqueta 
no’ls  distingeix  com  a  partidaris  d’una  0  al¬ 
tra  teoria,  no,  mentida:  els  distingeix  com  a 
corifeus  dels  dos  grans  bandos  en  que  la 
humanitat  imbècil  està  dividida:  pobres  y 
richs;  bandos  que’s  divideixen  en  milions  de 
milions  de  petits  bandos,  perque  l’home,  y 
l’espanyol  sobre  tot,  (passemlo  per  home)  es 
el  número  de  pessetas  que  porta  a  la  but¬ 
xaca. 

Pobres  y  richs!  Tot  allò  que  favoreix  als 
pobres  es  trobat  bo  pels  que’n  portan  la  eti¬ 
queta;  tot  lo  que  favoreix  als  richs  es  aplau- 


JOVENTUT 


203 


•dit  pels  classificats  en  aquest  bando.  Si  el 
privilegi,  la  ventatja,  el  favor  cau  sobre  un 
pobre,  el  privilegi,  la  ventatja,  el  favor  es 
aplaudit  pels  republicans,  demòcratas,  socia- 
listas,  anarquistas  y  tots  els  altres  distin¬ 
tius  ab  que’ls  homes-remat  amagan  la  eti¬ 
queta.  Si  cau  sobre’ls  richs,  aquests  aplau¬ 
deixen  y  aquells  protestan...  Misèria,  més 
misèria! 

En  política  y  en  sociologia,  aqui  no’s  lluy- 
ta  per’arribar  als  jorns  del  benestar  general, 
sinó  als  jorns  de  la  venjansa. 

Donchs  bé  :  aquests  jorns  comensan  a 
arribar.  « Jóvenes  aristócratas ,  al  cuarteh).  Dis- 
frutèu,  petits  d’ànima;  gaudiu  vostra  ven¬ 
jansa:  el  tifus  està  inoculat.  D'avuy  més, 
vella  pagesa,  las  llàgrimas  que  vessas  per  ton 
fill  que  va  al  servey  no  seràn  agras,  donchs 
cauràn  barrejadas  sobre  la  terra  ab  las  de  la 
mare  del  botigueret,  del  meritori,  de  tot 
aquell  conjunt  de...  aristócratas  (!)  que  po- 
dian  ab  penas  innombrables  lliurarse  del 
servey.  Que  n’estaràs  de  satisfeta,  vella  pa¬ 
gesa!  Aixis  ho  diuhen  ells,  els  defensors  dels 
pobres! 

Baixas  passions,  ignorància,  y  a  més  in¬ 
conseqüència.  Què!  {No  haviam  quedat  en 
qu’erau  partidaris  del  sufragi  universal  y  per 
lo  tant  de  la  lley  de  las  majorías? 

{Qui  forma,  donchs,  la  majoria?  {Els  po¬ 
bres ,  els  que  no  tenen  trescents  duros?  (1).  {Y 
es  just  que  aquests  que  tenen  el  dret  de  ma¬ 
nar ,  quan  se  tracti  de  servir  a  la  patria  sacro¬ 
santa,  se  reparteixin  las  càrregas  ab  els  que 
sols  han  d’obehir?  {La  forman  els  richs  la 
majoria?  {Es  just  que  per’acontentar  a  una 
minoria  que  segons  vosaltres  sols  ha  d’obe¬ 
hir  y  deixarse  aixafar  pels  més,  sacrifiquèu  a 
aquests? 

Farsa  y  misèria! 

{Vosaltres  sóu  els  partidaris  de  la  igualtat 
y  aplaudiu  la  gran  desigualtat  de  la  igualtat 
pera’ls  desiguals? {Vosaltres,  els  partidarisde 
la  revolución  ayudada  por  el  ejèrcito ,  sóu  els 
que  despreciàis  la  preciosa  circunstancia  de 
que  sols  els  pobres  estiguin  armats  y  sàpigan 
fer  el  quadro,  y  volèu  introduhir  en  els 
quartels  als  aristócratas  enemichs,  hipócritas, 
crueles ,  y  poco  generosos  que  són  envers  els 
pobres? 


Aquest  poble,  aquest  poble  imbècil  que 
creu  als  séus  embaucadors!  {Havia  pagat 
fins  ara  la  contribució  de  sang?  Ara  més,  ara 
aquesta’s  duplicarà, ’s  triplicarà.  Podrà  do- 
narse’l  gust  de  cantar  Yun,  dos,  al  costat  dels 
aristócratas  (!),  però  l’Estat,  que  deixarà  de 
percebir  el  cabal  de  las  redempcions,  apuja- 
rà’ls  consums,  els  drets  de  duanas,  els  im¬ 
postos.  Que  la  pagui  ab  pa  0  ab  such  de  ve- 
nas,  d’ara  en  avant  el  poble  pagarà  més  sang. 
Senyor  Deu  Vostre,  lo  que  patiràn  els  aristò- 
cratas  quan  el  pa  valgui  déu  cèntims  més!  Y 
lo'que  dislrutarà  la  vella  obrera  quan  tinguiel 
fill  al  servey  (perque  aquest  hi  anirà  sempre) 
y  pagui  la  vianda  més  cara  en  pach  del  pla- 
her  de  que’l  séu  fill  se  roce  con  la  aristocracia! 
Perque,  pateixin  0  no,  aquí  de  lo  que’s  tracta 
es  de  que  pateixin  els  que  no  patían,  es 
d’inocular  el  tifus  a  tota  Bestiòpolis. 

Aristócratas!  Mesòcratas!  Demòcratas!... 
Misèria!!  Som  partidaris  de  la  Mentocracia 
si  una  cracia  ha  de  predominar:  la  de  la  men¬ 
talitat. 

Fruhiu  vosaltres  els  femelletas  histèrichs 
que  os  heu  passat  la  vida  cantant  goigs  al 
militarisme;  que  no  cap  aristòcrata,  sinó  vos¬ 
altres  els  demòcratas,  els  plebòcratas  sóu  els 
qu’enlayrèu  el  goig  de  veure  a  la  vehina  ab 
mocador  al  cap  perque  no  podéu  portar 
barret;  però  quan  volguèu  llevarvos  la  careta 
y  parlar  francament  al  poble...  millor  dit,  a 
la  plebe,  parleuli  aixis:  digueuli: 

«{Hi  ha  d’haver  poder?  {Si?  Donchs  aquest 
ha  d’ésser  exercit  pels  més  sabis.  Aquests, 
siguin  richs,  siguin  pobres,  a  dalt,  a  manar, 
a  dirigir,  a  ordreDar.  Els  infra-homes,  els 
cervells-pedra,  els  negacions ,  la  multitut  in¬ 
nombrable  d’homes-cosas,  desde’l  més  imbè¬ 
cil  en  apariencia  fins  el  que  al  exteriorisarse 
ho  fa  erudita  y  metòdicament  (que  això  en  la 
forma  es  ciència  y  en  el  fons  imbecilitat  tam¬ 
bé),  tots  aquests  a  la  obediència,  als  serveys 
del  darrer  grau,  tots  aquests  a  l’aixada,  al 
cabàs  de  plegar  fems,  al  quartel,  a  la  iglesia, 
al  jutjat.» 

Y  després  d’haverli  dit  això  al  poble,  afe- 
giuli: 

«No  hi  ha  d’haver  Poder!  » 

F.  Pujulà  y  Vallès 


(1)  Els  que  tenen  trescents  duros  són  aristócratas! 


204 


JOVENTUT 


CARTA  A  DON  JOAN 

...Os  tinch  por  don  Joan,  por  y  temensa... 
Os  estimo  tant!  Y  es  l’amor  qui’m  fa  ésser 
poruga;  l’amor...  y  la  feblesa.  Soch  tan  fe¬ 
ble!...  Y  aquesta  es  la  meva  única  fortalesa: 
el  coneixement  de  que  soch  feble... 

Me  feu  por,  don  Joan;  vostra  presencia 
m’omple  de  temensa:  al  devant  vostre  no  sé 
ni  lo  que’m  faig,  ni  lo  que’m  dich.  Vos  sóu 
pera  mi  lo  que  pera  las  novicias  el  dimoni: 
l’etern  temptador.  Perque  sense  voler,  in¬ 
conscientment  potser,  vos  me  temptèu.  Cada 
mirada  y  cada  paraula  vostra  són  temptació. 
Quan  me  miréu  voldria  negarme  en  vostres 
ulls;  quan  me  parleu  voldria  surar  en  vostra 
veu.  Si,  don  Joan:  soch  vostra,  os  ho  con¬ 
fesso.  Si  volèu,  com  tantas  altras,  cauré  en 
vostres  brassos,  tota  plena  d’amor.  Perque 
{còm  resistirvos?  Ens  coneixèu  tan  bé!  Y 
ademés,  vos  sóu  nostre  ideal,  y  {qui  resis¬ 
teix  son  ideal?...  Si,  don  Joan,  os  estimo...  Y 
això,  que  may  os  ho  havia  gosat  a  dir  encara, 
avuy  os  ho  dich,  però  os  ho  dich  aixis,  de 
lluny,  per  escrit,  perque  tinch  por,  don  Joan, 
molta  por...  Si  os  ho  hagués  dit  arràn  d'ore¬ 
lla  no  os  ho  hauria  repetit  arràn  de  llabis. 
Aixis,  per  escrit,  es  més  prudent... 

Y ara  que  ja  sabèu  que  os  estimo,  don  Joan, 
de  genolls  os  prego,  os  demano  que’m  dei- 
xèu  per  sempre,  que  m’abandonéu  eterna¬ 
ment...  Deixeume  viure  felissa,  ditxosa  com 
fins  ara,  vora  del  meu  espòs,  tan  bo,  tan 
càndit,  tan  ple  de  beatitut...  Ell  es  ma  creu, 
però  no  es  pesanta.  Veyentlo  content  jo  ja 
gaudeixo  ,  ab  el  seu  fruhir  jo  ja’n'  tinch 
prou...  Y  si  jo  li  manqués  y  ell  conegués 
mon  mancament,  no  aniria  com  han  anat 
tants  d’altres  a  cercar  la  mort  en  vostra  es¬ 
pasa:  ell  se  moriria  de  vergonya,  de  pena  y 
de  dolor:  el  conech  prou  bé!  No  mataria, 
com  l’Otello  de  la  nostra  llegenda,  a  sa  espo¬ 
sa  ab  el  victoriós  punyal:  l’assessinaría  fre¬ 
dament  desde  la  seva  tomba  veneranda... 
Com  aucell  moriria  qui  com  aucell  ha  vis¬ 
cut  sempre.  Tinguèu  pietat,  don  Joan:  pie¬ 
tat  per  ell  y  pietat  per  mi.  Ell  se  moriria  de 
vergonya,  de  pena  y  de  dolor;  jo’m  moriria 
de  penediment  y  de  tristesa...  Jo  l’abando¬ 
naria  a  n’ell  pera  seguirvos;  vos  m’abando- 
nariau  pera  seguir  el  vostre  desti... 

Don  Joan,  sé  molt  de  vos;  desde  petiteta  he 


sentit  parlar  de  vostras  gestas.  Me’n  recordo' 
del  dia  en  que  per  primer  cop  os  vaig  veure; 
va  ésser  un  diumenge  al  sortir  de  missa.  El 
cel  era  tot  blau  y  el  sól  cantava  arreu  sa 
cansó  groga...  Jo  anava  ab  mas  amigas,  vos 
ab  vostres  amichs...  Y  no  sé  qui — {un  àngel’ 
o  un  dimoni?  —  al  passar  vora  meu,  mirant- 
vos,  va  dir:  «Aquell  es  don  Joan))...  Y  os  vaig 
mirar,  y  os  vaig  trobar  bell...  Y  aquella  nitr 
quan  me  despullava, ’m  semblava  veure  en- 
tre’ls  eslors  la  vostra  bruna  cara  d’espa¬ 
nyol,  e  impúdicament,  al  davant  de  la  vostra 
fantasiosa  visió,  el  meu  vestit  anava  cayent 
a  la  catifa  y  el  meu  cos  nu  anava  revelant- 
se...  Y  un  cop  al  llit,  sentint  en  tot  mon  cos 
el  contacte  dels  llensols,  vaig  pensar  en  vos, 
y  besant  el  coixí  de  tova  ploma’m  feya  la 
ilusió  de  qu’era’l  vostre  rostre  lo  qu’entusiàs- 
ticament  petonejava.  Després,  quan  vaig  ca- 
sarme,  la  primera  nit,  al  sentir  per  primera 
vegada  sobre’lsmeus  llabis  unsllabisd’home, 
vaig  aclucar  els  ulls  y  vaig  pensar:  «Es  don 
Joan  qui’m  besa!...))  Y  aixis,  en  somnis,  os 
he  besat  molts  cops... 

Tinguèu  pietat,  don  Joan,  abandoneumeT 
fugiu  de  vora  meu,  oblideuvos  de  mi,  penseu 
en  altras  dònas,  disfrutéu...  Mes  si  tant  m’es- 
timèu,  si  tant  desitj  teniu  dels  llabis  meus, 
veniu,  os  els  ofereixo,  os  els  regalo,  mes  a 
cambi  d’un  favor,  don  Joan,  Si  tant  m’esti- 
mèu,  veniu,  mon  cos  es  pera  vos,  pera  vos¬ 
tres  besos  y  pera  vostras  abrassadas  y  cïri- 
cias;  però  a  cambi  d’un  favor,  don  Joan: 
quan  me  tinguèu,  quan  entre  vostres  bras¬ 
sos  m’estrenyèu,  ab  el  vostre  punyal  asses- 
sineume....  Aixis,  un  cop  morta,  eternament 
sentiré  en  els  llabis  meus  el  petó  vostre  y 
la  vostra  abrassada  en  el  meu  cos.... 

Carles  Arro  y  Arro 


JOVENTUT 


205 


ESBARGINT  LA  BOYRA 

Acabavam  l’article  de  la  setmana  passada 
dihent:  Hem  sentit  remors...  El  riu  sona,  y 
quan  el  nu  sona ,  porta  aygua. 

Y  si’n  duya...  Y  no  pas  massa  neta.  Ho 
hem  de  dir  palesament:  el  riu  que  de  ponent 
(ailà  d’enllà),  no’ns  porta  may  netas  las  ay- 
guas  que  pera  nostre  servey  se  puguin  utili— 
sar,  deixava  anar  certa  flayre  que  no  era  gens 
agradosa.  Mes  no  era  això  tot,  no;  aixis  com 
la  riuhada  que’ns  amenassava  devia  ésser  filla 
d’un  ayguat,  que  per  nostra  sòrt  passà  promp¬ 
te,  gracias  a  Yarribada  dels  raigs  calorosos 
de  nostras  ideas,  veyam  en  nostre  cel  nuvo- 
lots  y  més  nuvolots  bon  xich  negrosos,  que 
poch  a  poch  ens  anavan  tapant  la  hermosa 
claror  que’ns  illumina,si  no  sempre,  al  menys 
molt  sovint,  al  fer  nostra  via  vers  la  terra 
promesa.  Per  sòrt  també,  els  raigs  de  nos¬ 
tras  ideas  han  fet  fugir,  0  millor,  han  escla¬ 
rit  lo  que  de  prompte  semblà  agombolament 
de  núvols,  essent  tan  sols  una  espessissima 
boyra. 

^Era  nuvolada  0  boyra?  No  esbrinèm;  dei- 
xemho>  corre.  Mes,  si  nostra  vista  no  falla, 
fins  ara,  que  la  boyra’s  va  esbargint,  ens 
sembla  veure  en  nostre  cel  algun  qu’altre  nu- 
volot  que  fuig, -núvol  que  no  fa  pas  massa 
bona  cara. 

Ja  ho  podèm  dir,  donchs:  o’ns  equivoquém 
de  molt,  0  lo  de  la  riuhada  no’ns  déu  espa- 
hordir  com  creyam.  La  nuvolada  ha  sigut 
poca  cosa.  ,-Serà  tal  volta  més  terrible  temps 
avenir?  No  ho  creyèm,  però  en  tot  cas  sa- 
brèm  tots  fer  anar  las  ayguas  pel  cami  que 
las  hi  toqui,  y  ensemps  tiràrlashi  forsa  des¬ 
infectant  pera  que  no  empestin  l’ayre  que 
respirèm  ja  fa  temps  y  temps. 

Y  ara  deixemnos  de  figuras,  deixemnos 
d’embolcallar  nostres  pensaments  ab  un  vel 
més  0  menys  espès,  y  parlèm  com  es  nostra 
costum,  que  si  las  figuras  y  els  vels  els  fem 
servir  pera  certs  casos  de  critica,  no  es  just 
que’ls  utilisém  pera’ls  actes  que  a  nostre  en¬ 
tendre  són  dignes  de  llohansa. 

Felicitem  coralment  a  nostres  benvolguts 
amichs  en  Jaume  Carner  y  companys  (en  nom 
dels  que  parlà  l’altre  dia  a  Casa  la  Ciu¬ 
tat);  felicitem  també  als  que  ab  la  ploma 
3  la  mà,  escrivint  articles  0  redactant  y  fir¬ 


mant  coratjosas  proposicions,  han  contribuhit 
junt  ab  els  primers,  en  nostra  terra,  a  fer  pas 
per  entre  las  boyras  als  esplendorosos  raigs 
que  llensa  nostre  ideal. 

Y  sobre  tot  Uohèm  tots  al  mestre,  al  digne 
y  ferm  company  senyor  Domènech  y  Monta¬ 
ner, portador,  sí,  portador,  dels  raigs  allà  a  las 
fonts  del  funest  riu,  puig  ha  desfet  prompte 
la  turbonada  qu'engroixia  l’avinguda  ame- 
nassant,  si  no  destruhir  nostres  camps,  quan 
menys  omplirlos  d’ayguas  poch  olorosas, 
deixanthi  un  llot  que  per  algún  temps  hauria 
empudegat  nostre  ambient.  Sí,  es  lo  menys 
que  podém  fer:  llohar  al  autor  de  la  valenta 
esmena  presentada  al  Congrés  al  projecte 
d’Administració  local. 

Als  que,  malgrat  haver  vist  la  potenta 
llum  dels  salvadors  raigs  aqui  y  allà,  vul¬ 
guin  encara  restar  sota’ls  núvolots  que  que 
dan,  0  entre’ls  borralls  de  boyra  escampada, 
y  enlluhernats  seguir  els  mals  viaranys,  que 
fassin  un  ferm  esfors  y  un  crit  a  sa  dignitat, 
pera  desvetllaria,  y  després  que  dimiteixin 
sos  càrrechs  d’elecció  popular,  puig  si  no, 
hauràn  enganyat,  millor  dit,  estafat  a  sos 
electors,  0  ahir  quan  predicavan,  0  avuy  al 
portar  a  la  pràctica  sas  prèdicas.  Es  molt 
possible  que  més  endevant  ens  veyèm  obli¬ 
gats  a  dir  noms,  cosa  que  sentiríam. 

Dels  republicans  no  cal  parlarne:  me  fan 
riure,  y  quan  jo  rich...  no  puch  escriure. 

Trinitat  Monegal 


L’AMIGA 

Si  fa  0  no  fa,  déu  tenir  setze  anys.  Es  una 
poncelleta  que  s’esflora  poch  a  poch;  las  gal- 
tas  avans  esblaymadas  prenen  color;  el  pit  y 
tot  el  cos  va  pronunciantse  en  suaus  ondula¬ 
cions.  Es  l’esclat  de  la  joventut,  el  despertar 
a  la  vida  d’un  sér  que  creu  qu’en  la  vida 
tot  són  ilusions.  Mes  el  temps  corre  ada- 
lerat,  els  goigs  se  tornan  penas,  els  jorns  de 
festa  devenen  jorns  de  dol,  el  cor  que  ahir 
era  tot  bondat  y  candidesa  pot  llensar  de¬ 
mà’l  veri  de  mals  sentiments  qu’en  ell  s’hos¬ 
tatgin. 

Rosa,  la  poncelleta  de  que  os  parlo,  té 
una  amiga,  ja  dòna  feta,  que  la  domina, 
qu’es  mestressa  del  séu  cor.  Se  conegueren 


206 


JOVENTUT 


al  etzar.  Anèu  a  saber  còm,  [tenint  Rosa 
altras  amigas,  esdevingue  presonera  en  las 
xarxas  que  li  parà  l’amiga  enganyadora. 
Aquesta  sembla  una  model  de  bondat,  però 
qui  bé  la  observi  trobarà  en  son  posat,  en 
sas  paraulas,  l’estudi  y  la  hipocresia. 

Rosa  no  coneix  altras  diversions  que  las 
que  fruheix  ab  l’amiga  enganyadora.  Si  sos 
pares  desitjan  sortir  a  passeig  o  al  teatre,  no 
hi  va  si  no  l’acompanya  l’amiga;  y  aquesta, 
que  intenta  ferse  séu  fins  l’amor  que  Rosa  té 
per  sos  pares,  quan  vol  privaria  de  sortir  ab 
ells  se  fingeix  malalta,  y  Rosa  resta  prop 
d’ella. 

No  hi  valen  crits  ni  dolsas  amonestacions: 
ella  sols  respira  ab  l'amiga,  troban  el  dia 
curt  pera  estar  plegadas,  y  al  despedirse  en- 
cara’ls  manca  tractar  algún  punt  que  tal  vega¬ 
da  n’havian  estat  parlant  tot  el  dia.  Sos  pares, 
veyent  que’s  posaria  malalta  si  massa  li  fes¬ 
sin  la  contra,  callan  apesarats  per  la  sòrt  de 
la  filla  que’ls  hi  han  pres;  sos  germans  po- 
san  en  dubte  si  ho  són  al  veures  tan  oblidats 
d’ella;  y  ella  no’s  dóna  compte  de  res,  ni  pot 
explicarse  res.  Ja  es  tart,  ja  es  de  l’amiga. 

Aquesta,  nedant  entre  dugas  ayguas,  fa’l 
séu  cami.  Si  entorn  de  Rosa,  la  hermosa 
poncella,  veu  voleyar  algún  papalló,  res  diu 
de  moment,  però  quan  en  un  de  sos  vols  el 
papalló  s’allunya,  ella  clava  son  fibló  emmat- 
zinat  en  el  cor  de  Rosa,  que  rebutja  tot  seguit 
al  papalló  perque  l’amiga  l’odía.  Si,  estant 
Rosa  tota  sola,  se  li  acosta  algún  galàn,  prou 
l’escolta,  mes  aixis  que  revéu  a  la  que  la  do¬ 
mina,  aquesta’s  mofa  del  galàn  y  de  la  esti¬ 
mació...  y  Rosa  acota’l  cap,  apaga  en  son 
cor  la  naixenta  flama  amorosa,  y  fa  chor  en 
la  befa  y  l’escarni  del  jove. 

Y  passà’l  temps,  y  ellas  sempre  juntas.  Y 
esdevingué  lo  natural:  no  un  jove  més  que’s 
deixa  portar  per  un  capritxo,  sinó  un  jove 
ben  enamorat  v  ben  conscient  va  pretén- 
drela.  L’amiga  dubtà,  no  sapigué  què  fer 
devant  d’aquell  home,  y  als  comensos  guardà 
silenci.  Un  dia’l  cel  s’ennuvolà,  ella  senti’l 
mal  humor,  y  aquell  jove  vegé  sas  esperan- 
sas  fallidas,  sos  juraments  mofats.  Volgué 
saber  a  què  obehía  aquell  cambi,  s’atansà 
a  l’amiga,  que  feu  veure  que  l’escoltava,  y 
ja’n  tingué  prou:  d’alashoras  serian  dos  els 
que’s  mourian  a  mercè  de  sa  voluntat. 


A  la  indiferència  de  Rosa,  qual  cor  s’havia 
enfredorit  per  la  malèvola  influhencia  de 
l'amiga,  contestava’l  jove  fentse  l’indulgents 
Y  un  mati  d’un  diumenge  li  envià  un  ramell 
de  flors,  el  primer  que  li  oferia,  y  Rosa’s 
manifestà  agrahidissima  y  més  que  contenta. 
Mes  al  ésser  nit  las  flors  eran  totas  escampa- 
das,  las  unas  per  terra,  las  altras  repartídas 
entre  las  amigas  que  cada  festa  la  visitavan. 
Tothòm  duya  flors,  tothom  menys  ella.  Fins- 
l’amiga’n  lluhia,  l’amiga  que  al  saludar  ab 
una  rialleta  irònica  al  menyspreuhat  jove,  li 
deya  paraulas  de  doble  sentit  que’l  ferian 
crudelment: 

— Són  d’ella,  n’hi  ha  hagut  pera  tothòmr 
tingui,  tingui... — 

Y  pera  desvirtuar  un  xich  l’efecte,  murmu¬ 
rava  ab  carinyo,  tot  acostantse  a  Rosa  y  es- 
trenyentli  la  cintura: 

— No  sé  per  què  ets  aixis... — 

A  aquest  desdeny  ne  seguiren  d’altres.  La 
Rosa  un  dia  cremà  las  lletras  del  séu  galànr 
un  altre’n  feu  befa  devant  d’amigas;  però,  si 
uns  cops  l’escarnia,  altres  li  feya  acataments 
y  festas,  voluble  com  un  panell  de  cam¬ 
panar. 

El  jove  allunyava  l’esclat  de  la  tempesta 
tant  com  podia,  tot  sostenint  interiorment 
una  forta  lluyta.  Volia  y  dolia:  volia  ferse’l 
gran,  oblidar  a  la  mísera  criatura,  y  dalía 
per  obtindren  una  mirada;  jurava  no  tornar 
a  véurela,  y  de  cop,  sense  donarsen  compte, ’s 
trobava  a  casa  d’ella. 

Un  dia  Rosa  seya  al  costat  de  l’amiga,  y 
ensemps  tan  aprop  del  jove,  que’s  fregavan 
sas  robas.  Y  l’amiga  preguntà  al  jove: 

— Però  ^estiman  els  homes? 

— Sí — digué’l  jove,  dubtant  de  la  intenció 
y  alcans  d’aquella  pregunta  inesperada. — 
{Y  las  dònas? — afegi  mirant  de  fit  a  fit  a 
Rosa,  que  callava  y  resistia  estar  aprop 
del  jove,  perque’s  sentia  més  forta  si  restava 
cenyida  al  bras  de  l’amiga. 

— Sí — respongué  Rosa. — Molt,  molt  es- 
timèml 

— Qui  pogués  ésser  l’afortunat! — sospirà 
falsament  el  jove  pera  fer  cantar  al  aucell. 

— Jo  he  donat  tot  el  cor  a... — 

El  jove  rigué  y  s’allunyà  poch  a  poch.  Ja 
no  podia  amagar  son  odi  per  la  dóna  que  li 
havia  robat  el  cor  d’aquella  infelis. 

Si:  Rosa  estimava.  Ja  era  tart  pera  ferit 


JOV  ENTUT 


207 


veure  la  veritat.  Estimava  follament,  y  tren¬ 
car  aytal  amor  sols  podia  ferho  Deu  ab  son 
voler,..  Deu  y  el  temps  que  tot  ho  capgira, 
que’ns  fa  anyorar  y  plorar  l’ahir  ;y  el  passa¬ 
rem  aborrintlo!  Rosa  estimava  no  a  un  home 
que  la  fes  felís,  no  a  un  home  criminal  que 
la  enganyés:  Rosa  estimava  mentint  a  la  ve¬ 
ritat.  Com  tendra  aucella  ignocenta  aban¬ 
donà’l  niu  ahont  havia  nascut,  y  voleyà  pels 
espays  rebutjant  a  altras  aucellas  que  tenían 
sed  d’amor :  però  una  aucella  sense  cor 
la  encisà,  y  juntas  seguiren  volant,  obli- 
dantse  de  las  altras  aus  que  s’escruixian  dels 
xorchs  cants  d’aytal  parella.  L’una  incons¬ 
cient,  l’altra  plena  d’odi,  anavan  totas  dugas 
esgranantlos,  y  pera  més  sarcasme’ls  anome- 
navan  cants  d’amor. 

—  No’ns  havèm  comprès!  —  amargament 
confessava’l  jove,  que  fugia  de  las  ànimas 
petitas.  —  Però,  si  no’ns  estimèm,  al  menys 
siguèm  amichs. — 


HORAS  SERENAS 

I 

Y  quin  día  tan  hermós!... 

Jo  no  sé  pas  lo  que’m  passa: 
al  matí  per  la  ciutat 

frisansas  he  sentit,  que  tot  me’n  encantava. 

A  la  tarda  he  corregut 
pels  aforas:  quina  tarda!... 
lCra’l  món  gemat  y  fresch... 

Pogués  contarvos  jo  que  bella  ha  estat  la  tarda! 

A  sa  posta  anava’l  sól 
y  me’n  he  tornat  a  casa. 

Pel  camí,  Deu  meu,  Deu  meu! 

estava  més  content!  Tothom  jo  crech  qu’ho  estava. 

Ja  veyèu  si  ha  estat  bell  jorn 
que,  tot  just  me  despertava, 
aixís  qu’obría’l  balcó 

pèr  baix  del  meu  carrer  passava  la  estimada. 

II 

He  vist  a  sól-ponent  la  glorieta 
d'un  vell  jardí  que  ja  ningú  se’n  cuyda. 
voltada  de  xiprers,  arrasserada 
dessota  un  mirador.  La  glorieta 
té  tacas  de  grogor  que  la  vesteixen 
y  llàgrimas  molsosas;  mitj  caygudas, 
tres  pobras  persianas  destenyidas 
ab  esboranchs  per  tot.  Y  allà  en  la  calma 
del  ombrejat  rasser.las  paret  fredas 
al  sól-ponent  semblavan  estremirse 
d’un  somni  d'altre  temps.  La  glorieta 
voltada  de  xiprers,  ab  la  cuberta 
del  mirador,  no  sé  ben  bé  què’m  conta, 


Y  ella  deya  que  sí,  però’s  girava  envers 
l’amiga,  s’abrassavan  fortament  y’s  besavan; 
y  l’amigacontinuava’l petoneig, y  Rosajaque- 
dava  satisfeta.  El  jove  se’n  anà,  per  fi,  no  ca¬ 
pint  aquell  xorch  despertar  d’un  amor  impos¬ 
sible,  y  sentint  desitjós  d’esclafar  aqueli  es- 
corsó  qu’emmatzinava’l  cor  d'un  àngel  false- 
jantli  l’amor. 

— Si  ho  explico,  no  ho  creuhen! — exclamà 
un  dia,  al  veurem. 

— No  ho  creuhen! — vaig  respondre  jo, 
qu’havia  vist  estimació  tan  aborrible.  Y  vaig 
afegir: — Es  nit  pera  ella.  Quan  desperti,  ja 
no  serà  la  estrella  del  día  que  vols  que’t  se¬ 
nyali  camí:  serà  flor  seca  que’s  doldrà  del 
temps  perdut.  Espera,  espera:  mentres  hi  ha 
vida  hi  ha  esperansa...  Recòrdat  qu’es  rosa 
y  porta  espinas... — 

I.  L.  Brichs  Quintana 


ni  sé  si’m  conta  res.  dQuí  pot  saberho?... 

Prò  jo’n  estich  ben  cert  que  a  la  seva  ombra, 
un  día  a  sól-ponent,  com  la  veig  ara, 
va  passarhi  una  cosa  molt  hermosa... 

III 

Anant  tot  sol  per  l’alterós  camí 
que  puja  de  ciutat  a  la  montanya, 
veyentme’l  deu  Amor,  s’acosta  a  mi: 
l’Amor  als  que  veu  sol  els  acompanya. 

—  Bon  día,  Amor;  y  qu’es  ben  resplendent. 
Dèus  dar  mercès  a  n’ell  de  la  cassera. 

— Si’t  deixessis  ferir  ben  dolsament, 
encara’m  semblaria  més  sencera. 

— No  serà  pas  per’  vuy,  dols  Amor  meu... 
Quan  a  n’algú  li  has  fet  una  ferida, 
si  no  baixa  a  guarirli  un  altre  déu 
la  sent  dintre’l  séu  cor  tota  la  vida. 

— Ja  s’acosta’l  bon  temps  y  es  bell,  a  fe, 
poder  sortir  del  bras  ab  la  estimada, 
y  trobar  per  besarse  un  bell  rassé 
quan  l’hora  del  misteri  es  arribada. — 

L’Amor  es  un  xicot  ben  ignocent, 
prò  resta  fill  de  Mare  eternament 
— Adeu,  ànima  freda. 

— Amor,  adeu. 

—  |Encara  gosas  durme’l  nom  al  llabis!  — 

Y  ha  fugit  allavors  de  vora  meu 
ab  l’esguart  temptador  cubert  d’agravis. 

Mes  ay!  que  quan  fugia,  aquell  traidó, 
m’ha  ferit  dolsament  a  trascantó!  .. 

Joseph  Lleonart 


LAS  EUCARISTICAS  (I) 


ARA  Y  DESPRÉS 

Ut  nobis  terra  sit  ccelum 
instituït  hoc  sacramentum. 

Sr.  Joan  Crysostom 
La  Eucaristia  es  lo  cel  comensat, 
mes  no  es  en  estas  regions  hont  s’acaba. 

S’acaba  en  altre  reyalme  felís 
d’hont  per  nosaltres  Jesús  l’ha  baixada 
Aquí  se’ns  dóna’l  Senyor  tot  sencer, 
mes  abrigat  ab  lo  túnich  de  l’Hostia; 
com  més  demanan  los  ulls  la  claror, 
més  s’enlleganyan  de  núvols  y  d’ombra. 

En  l’alterosa  regió  de  la  llum 
dels  accidents  se  desfà  la  cortina, 
y  la  nit  fosca  se  fa  raig  de  sól, 
y  el  raig  de  sól  resplendor  de  mitj-día. 

Los  cels  hermosos  se  veuhen  per  dins 
obrintse  flor  la  blavosa  poncella, 
y  a  l’anyoransa  li  aixuga  los  plors 
com  sól  novell  la  divina  presencia. 

Y  Jesucrist,  nostra  vida  y  amor, 
als  combregants  deixa  veure  la  cara, 
los  deixa  ohir  sa  veu  dolsa  y  nedar 
de  sas  amor  en  la  immensa  riuhada. 

BENVINGUT 

Habitavit  in  nobis 
Dulcis  hospes  animes. 
Bé  s’està,  Jesús,  en  vostre  sagrari; 
mes  Vós  ne  volèu  un  altre  en  mon  cor; 
si  volèu  entrarhi, 

siàu  benvingut,  mon  Déu  y  Senyor. 

Siàu  benvingut  a  la  vostra  casa: 
de  sa  freda  llar  que’l  segle  apagà 
siàu  vos  la  brasa 
y  ab  la  vostra  amor  se  rescalfarà. 

Entrauhi,  si  os  plau:  oberta  la  porta 
es  de  bat  a  bat  de  vespre  y  matí. 

L’amor  que  os  hi  porta 
es  aquella  amor  que’l  vostre  jayl  obrí. 

Es  aquella  amor  que  os  baixà  a  la  terra; 
es  aquella  amor  que  os  pujà  a  la  creu 
al  vici  a  fer  guerra 

y  a  vostre  enemich,  qu’es  l'enemich  meu. 

L’amor  |oh  Jesús!,  que  os  porta  a  mos  brassos 
es  la  que  vers  Vós  m’ha  portat  a  mi. 

No  he  perduts  los  passos 
mentres  jo  só  ab  Vós,  y  Vós  sóu  ab  mi. 


(i)  Joventbt  se  complau  en  anticipar  a  sos  lectors  aquestas 
bellas  moítras  d-.  l’obra  pòstuma  de  mossèn  Jacinto  Verdaguer  que 
ab  aquest  títul  sortirà  a  llnm  el  dia  de  Pasqua. 


Jo  de  vostre  cos  só  reliquiari, 
de  vostras  amors  jo  tinch  lo  floret; 

del  gran  Operari 
avuyTo  meu  cor  es  lo  Nazareth. 

Que  per  sempre  més  sia  vostra  estada, 
y  a  la  veu  del  món  perque  sia  sórt 
tancaume  la  entrada, 
y  escriviu  demunt:  «L’esta  là  s’es  mort». 

LA  FONT 

Al  bell  fon^  de  una  terra  inhabitable 
hi  havia  un  camí  dret 
que,  al  viador  prenent  desde  l’abisme, 
lo  duya  al  cim  del  cel. 

Xardorosas  ruhían  a  mà  esquerra 
las  sorras  del  desert; 
mes  a  sa  dreta'l  vorejavan  d’ombra 
los  arbres  del  verger 
Lo  verger  era  gran  y  floridissim, 
imatge  del  Edèm; 
a  voliors  los  àngels  hi  cantavan, 
que  foren  sos  aucells. 

Rajava  en  mitj  la  font  de  l’aygua  viva, 
de  raig  joliu  etern: 
hi  acostavan  sos  llabis  las  ovellas, 
los  arbres  sas  arrels. 

Al  viador  li  deya  l'ombra:  «Asseute», 
y  el  dóls  murmuri:  «Beu: 
eixa  aygua  regalada  es  lo  viàtich 
per’ arri  bar  al  cel». 

Mes  ell,  deixant  la  via  de  la  Glòria, 
rodava  pel  desert, 

y,  per  no  beure  d’aquella  aygua  pura, 
se  moria  de  sedl 

LO  SAGRAMENT  ARBRE  DE  LA  VIDA 

Nobis  datus,  nobis  natus 
ex  intacta  Virgizie. 

Lo  Sagrament  es  l’arbre  de  la  vida 
que  als  dempnats  a  morir  d’ella  convida. 

Veniu,  joves  y  vells: 

ompliune,  els  qui  captàu,  vostras  cistellas, 
ompliune  vostra  falda  las  donzellas, 
y  vostre  cor  y  vostre  sí  els  donzells. 

Alleugeriu  sas  brancas 
d’aquestas  formas  blancas 
que  són  sos  richs  joyells. 

Mes  al  cullir  tan  dóls  y  tendre  fruyt, 
no  oblidèu  pas  la  branca  que  l’ha  duyt; 

rebèu  la  Eucaristia 
tot  donantne  las  gracias  a  Maria. 

Pel  nou  Adàm  abasta  la  nova  Eva 
eixa  poma  vital  que  l’arbre  lleva. 

Jacinto  Verdaguer 


ELS  ALBIGESOS-(i2o9) 


i 

El  fogós  Castelnau,  el  llegat  del  Sant  Pare, 
a  son  amo  escrigué  del  cor  del  Llenguadoc: 
i^Dorms,  senyor?  o  ^què  fas?  Respòn,  ^no  es  hora  encara 
de  qu'esmolèm  l’acer  y  posèm  llenya  al  foch? 

,|No  fa  ja  massa  temps  que’l  drach  de  l’heretjía 
orgullós  alsa  el  cap  allargant  son  unglot, 
proclamant  a  grans  crits  y  en  plena  llum  del  día 
ique  Roma  es  un  burdell y  tu  n  ets  V arcabot?* 

^No  es  hora  d’ofegar  la  veu  de  la  ProvenSa? 

Replègat  en  ton  cor  y  escolta  això  que’t  dich: 
aquí’s  fa  llibertat  y’s  discuteix  y’s  pensa... 
y  sobre  tot,  senyor,  aquet  país  |es  richl» 

X 

II 

Y  el  Papa’s  despertà.  Va  estendre  per  la  terra 
son  ull  concupiscent  y  als  pobles  va  cridar: 

«Per  la  fel  pel  Senyorl  per  la  Iglesia!  a  la  guerra! 
jPot  prevaldre  l’infern  y  esfondrarse  l’altar? 

Jo  os  prometo  doblar  las  santas  indulgencias 
concedidas  un  jorn  als  creuats  d’Orient; 
de  tot  deute  os  faig  franchs  y  absolch  de  penitencias; 
cap  tribunal  podrà  trencar  mon  manament. 

Matèu!  cremèul  pillèul  iQuè  desitjèu?  ^riquesas? 

Els  tresors  dels  castells,  las  cullitas  dels  camps, 
el  bon  vi  dels  cellers,  las  dònas  albigesas. 
tot  es  vostre!  Partiu,  y  feriu  com  a  llamps!» 

Y  els  monjos  del  Cister,  ab  l’Evangeli  als  llavis 
y  la  espasa  al  costat,  van  escamparse  a  reu 
predicant  ab  fervor  la  venjansa  als  agravis, 
l’extermini  al  saber,  vida  y  mort  per  la  Creu. 

«En  el  sant  nom  de  Deu  y  Sant  Pau  y  Sant  Pere 
prometèm  a  tothom  que  cayga  en  el  combat, 
qu’absolt  s’en  pujarà  dret  al  cel  de  carrera; 
pecats,  delictes,  crims,  tot  està  perdonat!» 


III 

Borgonyons  y  Picards,  Gascons  y  Nivernesos 
botent  de  cim  en  cim,  de  barranch  en  barranch, 
corren  al  Llenguadoc  a  matar  Albigesos 
llensant  rugits  de  llops  assedegats  de  sang. 

Al  cap  d  aquell  estol  afamat  de  carnatge, 
se  redressa  arrogant,  dret  el  cap  y  el  cor  fort, 


un  home  per  mal  nom,  una  bèstia  salvatge, 
un  monstre  del  infern,  en  Simó  de  Monfort. 

Y  al  costat  del  capdill,  ab  la  vista  radiosa, 
llensant  benediccions  y  exaltant  el  furor, 
cavalca  el  vil  Folquet,  el  bisbe  de  Tolosa, 

el  llicenciós  prelat  y  ldbrich  trovador. 

Y  aquell  serpent  sens  fí  que  bramulant  avensa, 
fet  d’odis  y  ambicions,  fanatisme  y  maldat, 

com  un  riu  sobreixit  invadeix  la  Provensa 
de  castell  en  castell,  de  ciutat  en  ciutat 

Y  tot  cau  a  son  pas.  Las  vilas  una  a  una 
tornadas  enderrochs  y  carners  fumejants 
senyalan  el  camí,  com  a  fitas  de  runa, 

de  cristians  passant  per  terra  de  cristians. 


IV 

En  fi,  caygué  Beziers.  Catòlichs  y  sectaris 
tots  barrejats,  tots  braus,  s'hagueren  de  rendir; 
ja  escalavan  sos  murs  els  llagarls  sanguinaris: 
dònas,  infants,  vellets,  tot  anava  a  morir! 

Llovoras  en  Monfort — perque’l  tigre  ab  freqüència 
quan  de  sang  està  fart  se  mostra  compassiu — 
si  no  per  compassió,  per  càrrech  de  conciencia, 
girantse  al  enviat  del  Papa  aixís  li  diu: 

«La  plassa  es  nostra,  cert;  mes  dintre  sa  muralla 
entre’ls  seixanta-mil  de  sos  braus  defensors, 
hi  han  catòlichs  també,  no  tot  es  murrialla.  . 
ijHan  de  pagar  el  dany  justos  per  pecadors?» 

Mes  Arnau  Amalric,  el  llegat  de  Sant  Pere, 
frenètich  per  entrar,  jurant  per  tots  els  deus: 

«Matèu,  matèu! — cridà — Tothom  a  la  foguera! 

Deu,  després,  alia  dalt ,  ja  coneixerà  els  seus » . 

Y  el  vencedor  va  entrar.  Y  als  bramuls  de  victorià 
y  estrèpit  del  assalt,  s’hi  juntà  per  poch  temps 
els  rugits  de  dolor  y  la  estrident  cridòria 
de  contraris  y  amichs  assessinats  ensemps. 

V 


Y  en  tant  que  un  vel  de  fum  el  firmament  cubría, 
al  estrèpit  brutal  d’un  món  lliure  que  cau, 
el  chor  de  monjos,  dret,  cantava  ab  alegria... 

Y  el  dols  Veni  Creator  flotava  pel  cel  blau. 


Apeles  Mestres 


2  10 


JOVENTUT 


CARAMELLA 

Cuyta,  noya,  surt  a  balcó 
a  escoltar  la  caramella, 
puig  després  de  la  cansó 
vull  que  m’omplis  la  cistella. 
Tu  ets  bona  y  fadrina, 
jo  encar  soch  fadrí: 
qui  no  ho  endevina 
lo  que  passa  en  mil 

Prò...  com  que  no  sé  cantar 
bé  ho  hauràs  d’endevinar!... 

Ma  cansó  qu’era  molt  bella 
pots  donaria  per  cantada 
tot  llegint  la  cantarella 


DIUMENGE  DE  RAMS 

El  ram ,  el  ram  de  la  Passió!... 

Quànt  me  plau  sentir  a  la  quitxalla  aquesta 
cantarella! 

Quànt  me  plau  vèurels  amotinats  devant 
las  portas  de  la  iglesia,  riallers,  empenyentse 
uns.  als  altres  ab  sos  palmons,  rams  de  llorer 
y  d’olivera!... 

Quin  día  de  goig  pera  ells! 

Cada  any  al  arribar  aquesta  diada,  creuhan 
per  ma  pensa  dolsos  recorts  del  temps  de  ma 
infantesa. 

Recordo  que  a  la  vigilia,  de  bon  mati,  ja 
anava  cap  a  plassa  arrapat  a  las  faldillas  de 
ma  bona  mare,  recorrent  las  paradas  de  llo¬ 
rers,  mirantme’ls  rams  encantat,  puig  m’agra- 
davan  tots.  «Compreume  aquest»  deya  a  la 
mare  signantnhi  un  de  ben  florit  y  groixut  de 
branca,  qu’eranels  que  a  mi m'agradavan pera 
poder  anar  a  matar  els  fasos  pel  Dijous  Sant; 
y  si  el  preu  era  mòdich  me’l  comprava,  donchs 
els  pobres  han  de  tenir  en  compte’l  preu.  Ja’m 
teniu  a  mi,  cofoy,  recorrent  el  carrer  y  ensa- 
jant  pera  l’endemà  lo  de:  «El  ram,  el  ram, 
el  ram  de  la  Passió...»  fins  a  l’hora  d’anar  a 
estudi.  Tot  lo  dia  (ja  no  cal  dirho)  pensava 
en  lo  mateix. 

Al  endemà,  encara  ben  demati,  ja  sortia  al 
carrer  ab  el  ram,  acoblantme  ab  altres  també 
matiners;  anavam  a  voltar  carrers  y  engroixir 
la  colla,  sempre  cantant  «El  ram,  el  ram,  el 
ram  de  la  Passió...»  tot  esperant  l’hora  d’en¬ 
trar  a  la  iglesia. 

Venia  l’hora  d’obrir  las  portas  y...  allò  era 


en  el  brill  de  ma  mirada. 

...Y  si  sabs  quelcom  d’aymar, 
bé  qu’ho  pots  endevinar!... 

Y  ara  omplem  la  panera, 
cuyta,  vessahi  ilusions, 
que’l  meu  cor  ja  las  espera 
per  regarlas  ab  petons. 

Y  ja  s’acosta  l’hora  de  fruytar, 
puig  ja  ve  Pasqua  florida, 

y  això  m’ha  fet  pensar 

qu’encara  no  ha  florit  la  nostra  vida. 

Jacobus  Sabartés 


un  garbuix  ab  els  palmons,  els  rams  y  aquells 
espignets  de  veus  tan  variats,  entonant  «El 
ram,  el  ram,  el  ram  de  la  Passió...» 

Ja  havían  benehit;  allavoras  cap  a  portar 
un  brotet  de  llorer  als  vehins,  cayenthi  sem¬ 
pre  dos  o  cinch  cèntims.  Després  tallavam 
las  branquetas,  fins  a  quedar  la  soca,  aquell 
groixut  garrot  que  tants  fasos  havia  de  ma¬ 
tar  per  la  tarda  del  Dijous  Sant... 

Ditxosos  aquells  temps!  Recordantlos,  me 
plau  veure  a  la  quitxalla  ab  sos  palmons, 
rams  de  llorer  y  d’olivera...  Me  plau  sentirlos 
ab  aquella,  pera  mi,  agradable  cansó,  que 
comensa  ab  «El  ram,  el  ram,  el  ram  de  la 
Passió...» 

Francesch  Mas  y  Abril 

CONFIDENCIAL 

Maniàtica,  extravagant,  capritxosa,  lo  que 
tu  vulguis.  Casarme:  pj  per  què-'  Sento  pel 
matrimoni  indiferència  y  despreci.  ;Hi  ha  res 
més  absurd,  més  insuls?  L’amor  ofegat,  em¬ 
petitit,  assessinat...  No,  no,  amiga  meva:  el 
matrimoni  no  es  pas  pel  meu  caràcter  velei- 
dós,  per  la  meva  ànima  conscienta.  Jo  no  soch 
de  las  porugas ,  vull  viure  lliurement  y  ab 
plena  voluntat. 

cPer  què  dech  casarme,  per  què  dech  con- 
tractarme  ab  l’home  qu’estimo,  per  quina 
baixa  desconfiansa  dech  acceptaraqueix  pacte 
que’ns  lligaria  al  un  y  a  l’altra  a  una  ridícula 
obligació? 

En  la  teva  darrera  carta  probas  inútilment 
de  convencem  dihentme  qu’estich  trastorna- 
da,  que  no  segueixo’l  cami  que  deuria  seguir. 


JOVENTUT 


2  I  l 


que  tu  creus  haver  trobat  la  felicitat  y  el  ben¬ 
estar  en  el  matrimoni,  que'l  teu  home  t’esti¬ 
ma,  que  sempre  os  serèu  fidels...  jY  creus  tu 
que  nosaltres  no  farém  altre  tant?  T’equivo- 
cas  al  creure  que  no’ns  estimèm  de  debò. 
cQu’es  lo  que’ns  obligaria  a  fingir  l’amor,  si 
aquest  no  fos  realment  verdader?  ^Quina  ne¬ 
cessitat  tenim  d’aparentar  la  estimació,  si 
quan  mori  aquesta  som  lliures  els  dos  de 
desfer  nostre  contracte?  T’estranyas  de  que  jo, 
estimant  com  estimas  tu,  no  m’emmaridi  ab 
el  meu  promès.  No,  no  m’hi  emmarido,  ni 
m’hi  emmaridaré,  perque  jo  no  crech  asse¬ 
gurar  ab  el  lligàm  del  casori  la  seva  fidelitat. 
<Se  sab  tal  volta  si  demà  s’estimarà  com 
avuy?iPer  què,  si  avuy  consents  en  l’amor,  no 
pots  demà  renunciarhi? 

T’uneixes  a  un  home,  això  es,  t’hi  casas, 
mes  si  un  dia  arribas  a  estar  lassa  d’ell  o  bé 
ell  n’està  de  tu,  al  trobarvos//tgraísperaquests 
llassos  qu’anomenèu  indisolubles  íquín  altre 
remey  vos  queda  més  que  recorre  al  vergo¬ 
nyós  divorci? 

Ja  sé  que’m  diràs  que  tu  may  recorrerías  a 
aytal  recurs,  mes  si  tu  no  hi  recorrerías,  hi 
han  recorregut  molts  altres  que  igual  que  tu 
segueixen  pel  bon  camí... 

fY  quin  es  el  cami  que  tu  segueixes?  El 
cami  que  t’han  senyalat  els  teus  pares,  el 
cami  que  t’ha  senyalat  la  societat  y  per  quin 
vas  clyca  d'ulls  perque  t'han  dit  qu’era’l  rec¬ 
te,  el  segur,  el  verdader. 

Ja  ho  veus:  entre  tu  y  jo  hi  ha  aquesta  di¬ 
ferencia:  a  tu  t’han  marcat  el  cami,  jo  me 
l’he  marcat  jo  mateixa.  Tu  tens  fe,  jo  tinch 
seguretat.  Tu  vols  un  amor  constant,  únich, 
eternal,  jo  un  amor  sobirà,  desprès  de  tot 
dever.  Tu  estimas  al  espòs,  jo  estimo  al 
home. 

Maniàtica,  extravagant,  capritxosa,  lo  que 
tu  vulguis... 

Xavier  de  Zengotita 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 
any  1904 

Llista  de  ies  composicions  rebudes  a  Secretaria 

Número  I.  Tema:  Primaveral.  Lema:  La  vida  es 
amor,  -  l’amor  alegria,-  qui’l  séu  me  dongués-  jo  l’esti 
maría.— 2.  Amor  de  mare.  L.  Malaltet— 3  La  Violeta. 
L.  Cansó. — 4.  La  plane  esmeragdine.  L.  Pels  camps. — 
5.  L’Esfinx.  Lema:  «Amor,  amor,  ^per  què  barrejas, 
digas,  a  tes  felicitats  mortals  tortures?»  —  ( Henry  HeineJ 
—  6.  No  en  va’m  vas  mirar  impunement  L.  Fatalitat  — 
7.  La  Font  del  amor.  —  8.  L’esclavitut  d’una  reyna  — 
9.  Cisma  L.  Maran-atha! — 10.  Plet.  L.  Quousque  tàn¬ 
dem!  .. — 11.  La  dòna  L.  Honremlal — 12.  La  balada 
del  Hivern.  L  Ja  s’oviran  les  montanyes — coronades 
de  tristor. — 13  Amor  poètich.  L.  L'amor  poètich  es  el 
més  hermós — perque  es  més  tendre, — perque  es  més 
dols... — 14.  Nadal  L.  Visió.  -  15.  Agrahiment.  L.  Hi 
ha  veritats  molt  margantas,  però  són  veritat  — 16.  Ofre¬ 
na.  L.  Sempre  a  n’ella.  —  17.  La  balada  del  Rey  moro. 
Lema:  Així  ho  conta  Tramontana — quan  los  boscos  fa 
udolar. —  18.  Mitjeval.  I  .  Rondalla. —  19.  Al  cementiri 
del  poble  en  la  diada  dels  morts.  L  Del  cor. — 20.  «Pau 
Ribas  y  Comp  a»  L.  Flors  que  no  viuhen. —  21.  Dol 
virolat.  L.  L’estil  popular  mostra  un  dels  pochs  casos 
en  que  l’Art  queda  hermosit  per  la  sua  deficiència  tèc¬ 
nica  -  22.  Epitalami.  L.  Franciscus  alter  Christus. — 
23  Fantasíe.  L.  Amor!  —  24.  Alegoría.  L.  Fe  y  Espe- 
ransa — 25  «Foch  nou».  L.  Alleliua — 26  Justícia  bar¬ 
celonina.  L.  Costums  del  sigle  XV.— 27.  A  Catalunya. 
Lema:  Elegia. —  28.  La  mare  y  la  nina.  L.  Idili. — 

29.  Corones.  L.  Oculi  autem  ejus  sicut  flamina  ignis  et 
in  capite  ejus  diademate  multa.  —  (Apoc.  XIX  12)  — 

30.  La  curació  del  bergant.  -31.  Ideal.  L.  Amor. — 

32.  Una  oració.  L.  Qui  resa  son  cor  aixampla. — 

33.  Queixes  del  cor.  L.  Impressions  de  ciutat. — 34  Amor 
triomfant.  L.  Ideal  redemptor. — 35.  Contes  y  estudis. 
Lema:  Notes  de  ciutat. — 36.  Nit  d’hivern  L  Notes. — 
37.  Amor  es  vida. — 38.  Castells  al  ayre. —  39.  La  Pas- 
toreta.  L.  A  les  fires  l’he  vista  riallera  y  fent  l'ull  viu; 
pels  aplechs  y  festes  majors  ballant  falaguera  lo  tirabou 
y  les  sardanes.  —  (M.  Aguiló.) — 40.  Mon  cap  de  Neu. 
Lema:.,  et  Dieu  sait  de  quelles  chimeres  je  remplis 
quelque  fois  le  néant  de  mon  cceur  — (Charles  Nodier) 
— 41.  Dels  Pirineus.  L.  Cant  de  Patria.—  42.  Lletra... 
Lema:  Làstima  grande— que  no  sea  verdad  tanta  be- 
lleza! — ( Lupertio  Argensola.)  -  43.  L’idili  d’una  viuda. 
Lema:  Per  la  vida  y  per  l’amor. —  44.  Festa  anyal.  Le¬ 
ma:  Nadala.  —  45.  De  la  terra.  L  Cantèm  pel  Poble. — 
46.  A  Tu. — 47.  intima.  L.  Flor  ditxosa. — 48.  Lluna  de 
mel.  L.  Gaudere  cum  gaudentibus. — 49  Infant  y  orat. 
Lema:  Tityre,  tu  patulae  ..  etc  —  50.  La  Costa  catalana. 
Lema:  «Llum,  trevall  y  poesia  -  quina  bella  trilogia  — 
51.  Passant.  L.  Des  que  un  jorn  sa  vue  eüt  troublè  mes 
jeux,  dans  le  vaste  monde,  je  n’ai  vu  que  elle...— 
(A.  Chamino .) — 52  La  primera  violeta.  L.  Que  tristes 
són  les  coses  que  se’n  van! — 53  L’hora  del  Amor  Le¬ 
ma:  Tant  en  amor  l’esperit  meu  contempla — que  par 
del  tot  fòra  del  cos  s’aparta. — (A  March.) — 54.  Re- 
corts.  L  D’infantesa  a  jovenesa. —  55  Los  Bessons. 
Lema:  Y  anyorant  les  grandeses  perdudes  — tornarà 
nostra  glòria  a  lluhir.  —  ( Collell .) — 56.  Gotes  de  rosada. 
Lema:  Cansons  d’amor  qu’he  dictades — de  dintre  mon 
cor  eixiu  -  alegres,  com  a  bandades — d’aucellets  dei¬ 
xant  lo  niu.  —  (Francesch  Matkeu.) — 57.  Himne  dels 
Jochs  Florals.  L.  Funiculus  triplex  — 58.  Lo  Cant  de 
Natura.  L.  Glòria  in  excelsis  Deo.  Et  in  terra  pax  homi- 
nibus  bonge  voluntatis. — 59.  Hivernenca.  L.  Fugim  com 
los  pastors,  etc.  — 60.  Deu  en  la  clotada.  L.,% — 61.  So- 
letats.  L.  Violes.—  62.  Defalliment.  L.  Ja  soch  vell. — 
63.  Somni.  L  Amor  y  passió. — 64.  Plany  a  l’aucella- 


IOVENTUT 


2  I  2 

da  L.  Un  somni  vareig  tenir,  que  resulta  que  no  era 
un  somni.  —  {Lord  Byron.)  —  65.  La  Passionera.  L.  |Oh 
felís  enredadera — que  abrassà  la  vera  Creu! — 66.  La 
vila  de  Canet.  L.  Misericòrdia!  —  67.  Resurrecció  de 
l’ànima.  L.  La  Fe  n’es  vida. — 68.  La  copa  de  la  patria 
catalana.  L.  Brindèm!  —  69.  Rimas  L.  Desplega  hermo- 
sament  les  blanques  ales  —  70.  De  ciutat  L.  Tres  con¬ 
tes. — 71  Lo  gran  poema.  L.  Amor  y  vida. — 72.  Lo 
piano  de  la  morta  L.  Recorts  perduts.—  73.  Lo  pas  del 
Deu  L.  Majestat.  —  74.  Pàgina  d'amor.  L.  Tot  estima, 
l’herbey  a  la  rosada, — l’aroma  al  romaní  — la  boyra  a 
la  montanya  endormiscada  —  y  tu,  amor  meu  ..  mi?  — 
75.  Lo  nou  estel.  1.  Quasi  stella  in  perpetuas  aeternita- 
tes. — 76.  A  Catalunya.  L.  Ay  Castella  castellana  .. — 
(Balaguer )  —  77.  Una  rondalla.  L.  Patria. — 78.  Lo  des¬ 
terrat.  L  Anyoransa. — 79.  A  la  Verge  Immaculada. 
Lema:  Stella  matutina. — 80.  Fugitiu.  L.  Adeu  a  la  Pa¬ 
tria. — 81.  Glosa.  L.  Aqueres  mountines. — (Gaston  Fe- 
bus.) — 82  De  la  montanya  L.  Impressions. —  83.  La 
florida  del  Hivern  L.  Ampo  de  nieve  con  matiz  de  au¬ 
rora — (M.  Costa.)  —  84.  Segadors  de  doble  fals.  Lema: 
La  victorià  n’es  aprop — quan  lo  poble  se’n  desvetlla. — 
85.  Vers  l’ideal  L  Sursum  corda!— 86.  Cors  verges. 
Lema:  Balades  en  prosa.—  87.  L’adeu  viril.  L.  Despe- 
dida — 88.  Petits  morents.  L.  A  raig  de  ploma. — 89  Ba- 
bilonia.  L.  Cécidit,  cécidit  Babylon  illa  magna! — (Apo- 
calipsis  C.  XIV) — 90  A  una  dona — 91  Himne  Sa¬ 
grat.  C.  Cant  dels  poetes. —  92.  Canicular.  L.  Amor  y 
natura  —93.  La  mort  del  Paher.  L.  Amar  a  Deu  sobre 
totes  les  coses  y  al  pròxim  com  a  tu  mateix. — 94  La 
Prenda  del  meu  cor.  L.  Delicies  de  la  ignocencia. — 
95.  Lo  Cant  de  la  Tardor.  L.  L’òliva  xiscla  y  udola’l 
llop  — 96.  Aides.  L.  A  m.  D  g  — 97.  Recorts.  Lema: 
...  vaig  desenterrar  aquell  barret. — ( Martí  Genis)  — 
«Sota  un  tarot.» — 98.  El  patrimoni.  L.  Vindicamus  he- 
reditatum  Patrum  nostrorum.  —  99.  Llas  d'amor  Lema: 
A  tres  mil  lleguas.— 100.  Pròleg  L.  Et  vidi  de  mari 
bestiam  ascendentem,  habentem  capita  septem  et  cor- 
nua  decem,  et  super  cornuaejus  decem  diademata,  et 
super  capita  ejus  nòmina  blasphemiae.  —  Apocalipsis. 
Capitulo  XIII,  v  I.  -  101.  Quentos.  L.  L’aranya  y  la 
mosca. — 102.  Pobre  orfanet.  L  Pobretl  pobret!  — 
103  Montserrat  L.  A  un  nin  que  se’n  diu. — 104  La 
cura  maravellosa.  L.  Lied. — 105.  Dijous  Gras.  Lema: 
Carnestoltas  quinze  voltes — 106.  La  festa  major.  Lema: 
Qui  l’ha  vista  y  la  veu!  — 107.  Lo  fill  del  Rey.  L.  Sona, 
viola,  sona,  fesne  lo  só  cortès  ..  — 108  Nadal.  L  La 
nit  de  Nadal  es  nit  d’alegria  — 109.  La  Creu.  L.  Ego, 
ego,  ipse  consolabor  vos.  —  (Is.  5 1-12  ) — 110  Algues 
marines.  L.  Madièpores  y  algues..  ( Verdaguer .)  — 
lli.  Jorn  de  dol.  L  Remember! — 112  Los  dos aucells. 
Lema:  Fides. —  1 1 3 .  La  fàbrica  catalana.  L.  De  la  mଠ
quina  sonora—  (V.  Ruiz  Aguilar.)  114.  La  visita. 
Lema:  Sant  Vicents  de  Paul. — 115  Lo  jardí  mullat. 
Lema:  Octubre. —  116.  Nit  L.  Com  tantas  en  ma  vida. 
— 117.  Amor.  L.  Canta  l’amor  y  sos  torments,  sas  llà- 
gr.mas  y  sos  somriures...  —  (H.  Heine ) — 1 1 8  Las  duas 
inontanyas — El  Montseny  y  el  Canigó.  L.  Al  ayre  per¬ 
fuma  l’olor  del  romaní. — N'es  montanya  regalada  — 
(Verdaguer.)— 119  Lo  lladre  galant.  L.  Lladre,  més 
lladre  que'ls  altres — 120.  La  nuvia.  L.  Talment,  sem¬ 
blava  un  àngel. — 121.  La  Oració  del  Hort  L.  Amor  de 
Deu!— 122  La  Campana  de  la  Seu.  L.  Patria. — 123  Lo 
desmay.  L.  Spes — 124.  Lo  gran  día  del  casament. — 
125.  Lo  festejar  del  día. — 126.  Uns  sogres  de  mal  arre¬ 
glar. — 127  Somni  d’amor.  L  «En  este  mundo  trai- 
dor — todo  es  verdad  ó  mentirà  —  lodo  es  segtín  el  color 
— del  cristal  con  que  se  mira.»  — 128.  Posta  de  sól. 
Lema:  Idili. —  129.  Amoretes  al  Amor  L.  4s:a.  —  130.  La 
Verge  de  la  Metcé  inspiradora  de  Jaume  1  en  lo  rescat 
de  Mallorca.  L.  Redemptrix  capti vorum.  — 151.  Fonda 
tristor.  L.  No  vullau  de  vosaltres  sens  remey  enjegar 


los  pobres. — 132.  Lo  duch  Guillèm.  L.  E  tota  la  sua 
amorosia  era  posada  en  Jesuchrist — 133.  Les  oliveres 
santes.  L.  Son  jardiner  es  Deu. — 134.  A  la  Espanya 
castellana.  L  Ay  Castella  castellana — si  la  terra  cata¬ 
lana —  no  t’hagués  conegut  may. — (V.  Balaguer  ) — 
135.  Herodes.  L.  L’inich  fou  ferit  de  nostre  Senyor 
Deu  — 136.  Estudi.  L.  Fonts  històriques  dels  cognoms 
o  apellidos  catalans. — 137.  Lo  planeta  mort.  L.  Y 
digué  Deu:  «Sia  la  llum — y  fou  la  llum.»  — 138.  La 
nuvia  morta  L.  Flors  gebrades. — 139.  El  pelegrí. 
Lema:  Camina  que  caminaràs. — 140.  La  eixida  blanca. 
Lema:  Racer  d’amor. — 14 1.  La  vergonyosa.  L.  Amor. 
— 142.  Primaverencas.  L.  Amor. —143.  Catalunya. 
Lema:  Patria. — 144  La  veu  del  orfanet.  L  Mater  pro 
matre. — 145.  L’Iglesia  vella.  L.  Dolços  recorts  — 
146.  Matinas.  L.  Christus  natus  est  nobis:  venite  ado- 
remus. — 147.  Adeu  Montseny.  L.  jAllunyatl — 148.  En 
el  claustre  L.  Mon  racer. — 149.  Naturalesa  L.  Glòria 
in  excelsis  Deo. — 150.  Pensament.  L.  Dol. — 15 1.  L’en¬ 
terramorts.  L.  — 152.  La  font  prehistòrica  minero- 
medicinal  de  Vallfogona  de  Riucorb.  L  Fons  ascende- 
bat  a  terra. — 153  Cinch  sonets  L.  Enfilall.  -  154.  ;Pa- 
tria!  L.  Ningú  es  fill  de  duas  mares.-.- 1  55.  La  poesia. 
Lema:  La  poesia  es  lo  vincle  d’or  que  junyeix  l'ànima 
al  cel;  la  poesia  es  1  amor;  la  poesia  es  Deu,  y  mentres 
hi  haja  Deu  hi  haurà  poesia..  -  A  mon  fill.  L.  Concells. 
— 157.  Les  set  paraules.  L.  Pater,  dimitte  illis:  non 
emm  scunt  quid  faciunt.— 158.  Contemplació  L.  Ecce 
lumen  Dei. — 159.  A  mon  amor  L  L’amor  verge  tot 
ho  pot.- — 160.  A  Barcelona.  L.  Coratge  y  augur. — 
161.  L’esperança  en  Deu  n'es  pau  del  cor.  L.  Lo  del 
món  tot  passa. —  162  Sant  Tomàs  en  L’Actum  est  de 
Maniquaeis.  L.  No  n’hi  ha  cap  d^Deudolent. — 163.  Lo 
Comte  y  Amatia  —  Buscant  l’amor.  L.  Amor  víncit. — 
164.  Surtida  d’Hivern.  L.  Amunt  los  cors. — 165.  Bi- 
blianas  L.  Violé — 166.  La  fe  Catòlica  va  fer  gran  a 
Catalunya.  L.  Varen  treure’l  bon  Jesús...  Aquí  es  vos¬ 
tre  capità  —  Aquesta  es  vostra  bandera. —  (Los  Segadors ) 
— 167.  Semprevives.  L.  A  ma  filla  Maria. —  168.  Judas 
Iscariot.  L.  «Nolite  judicaré,  ut  non  judicemini  In  quo 
enim  judicio  judicaveritis  judicabimini.  .  etc.» — (Sant 
Matheu,  VII.  123  5.) — 169.  Animas  blancas.  L  De  la 
terra — 170.  Eterna  despedida.  L.  Plant  de  Amor. — 
1 7  1 .  La  nuv.a.  L.  Lacrymae. — 172.  Pau  y  amor.  L.  Puig 
l'Etern  Pare  sols  la  pau  envia — com  premi  digne  del 
amor  d’un  poble.  — 173.  Passioneras  L.  Inèditas. — 
174.  Mirant-te.  L.  ...riguardando  ne  begli  occhi... — 
(Dante.)  —  1 7  5 .  La  Lletja.  L  Cart  entre  lirs. — 
176  L’Agullola.  L.  Alta  muralla  —  d’un  castell  de  ti¬ 
tans — es  eixa  serra. —  ( Verdaguer .) — 1 7  7-  Pregaria, 
Lema:  Tria  munera,  aurum,  thus  et  myrrha. — 178.  La 
nostra  ofrena.  L.  ;Bon  profit! — 179-  Fides. — 180.  La 
filla  del  Carmesí.  L.  Petiteta. — 181.  La  jornada  del 
Bruch.  L.  Aquell  que  per  tot  passava,  pel  Bruch  no 
pogué  passar — 182.  La  Mare  de  Deu  de  la  Mercè. 
(Romans  històrich.)  L.  «Mater  Misericordiae,  vita,  dul- 
cedo  spes  nostra,  Salve.»  — 183.  Florescencia.  L.  No’t 
cas  s  sense  amor  jfilleta  meva!. — 184.  Instantànea. 
Lema:  Del  natural — 185  Blava  L.  1  dílica .- — 186.  Al 
Pi  de  las  tres  brancas.  L.  Remembransa. — 187.  Ditxas 
fallidas.  L.  A  una  morta. — 188.  Anyoransa.  L.  Recorts. 
— 189  Amor.-  de  l’ànima  —  190.  La  meva  lo.  L.  300. — 
191.  La  mort  del  virrey.  L.  Bon  cop  de  fals.  — 192  Lo 
plany  de  la  sempreviva.  L  A  viure  entre  los  morts,  so 
destinada  —  193  Fe  de  Montanya.  L.  En  mort  y  en 
vida — 194.  A  la  classe  obrera.  L.  Ditxós  qui  estima’l 
trevall.—  195.  Quadret.  L.  ;Oh  témporal  |oh  mores! — 
196.  A  )a  memona  de  mossèn  Jacinto  Verdaguer. — 
Elegia. — L.  Homenatge. — 197.  Llop  y  ovella.  L.  Dels 
temps  en  que  les  besties  parlavan. — 198.  L’idea  nova. 
Lema:  No  sols  de  pa  viu  l'home. — 199  Tot  recluta¬ 
ment  deu  ésser  voluntari  o  mixte  indemnisat  ab  substi- 


JOVENTUT 


tució.  L.  Al  Sól  de  la  Pau  tot  brolla. — 200.  Cansó.  Le¬ 
ma:  Que  vens  de  lluny,  cansó! — j20I.  La  mort  del  rec¬ 
tor.  L.  Labor  virtus  — 202.  Diada  de  Corpus.  L.  Cos¬ 
tums  de  la  terra — 203.  L’honra  y  lo  diamant.  L.  La 
taca  no  hi  sia,  que  la  pols  bufant  se’n  va  — 204.  Vet¬ 
llant.  L.  Esperèm.  — 205.  L’ou  com  balla.  L.  Corpus 
Christi. — 205.  Lo  carrer  del  Regomir.  L.  jAy  carrer  del 
Regomir — qui  t’ha  vist  y  qui't  veu  ara! — 207.  Idealisme 
y  prosa.  L.  Cartas  a  l’aymía. — 208.  Mater  puríssima. 
Lema:  Mare  de  Deu. —  209.  Pom  de  rohelles.  L.  — 
210.  Englantines.  L.  Vindicamus  haereditatem  Patrum 
Nostrorum.  — 211.  Himne  dels  Jochs  Florals.  L.  Vida. 

—  212.  Clars  de  lluna. — Trilogia  L.  Astre  d’amor. — 
213.  Les  danses  d’estiu.  L.  Costums  de  la  terra. — 
214  El  poeta.  L.  Voe  soli.— 215.  La  sardana.  L.  Ball 
català. — 216.  Biografia.  L.  Toranré  a  lliure  y  plena! — 

217.  Pel  Monastir.  (Cavilació.)  L  Nihil  prius  fide.  — 

218.  Carnestoltas.  (Del  natural.)  L.  Quousque  tàndem? 

—  219  La  follia  ..  L  Epílech  de  novela  — 220.  Amor. 
Lema*  De  Santa  Pau  enarborant  bandera — amor  al  món 
impera  —  22 1.  Himne  dels  Jochs  Florals.  L.  Alsèm  jo- 

*  yosos  nostra  bandera.  —  qu’es  la  esperansa  del  nostre 
cor. — 222.  Balades  en  el  desert — 223.  El  Candidat. — 

224.  Trista.  L.  Al  amich  del  autor  en  V.  D.  de  T. — 

225.  Goig  y  dolor  L  [Fe!  —  226  Rurals.  L.  Del  natu¬ 
ral. —  227.  Setmanà.  L.  Crucifixus  mortuus  et  sepultus 
tertia  die  resurrexit.— 228.  Jup.  L.  La  mort  del  nen  — 
229.  Eternal.  L.  Sempre! — 230.  Glorias  y  Mercès  de  la 
Verge  Redemptora  de  Catius.  L  Ad  te  clamamus. — 
231.  L’Himne  de  las  Flors.  L.  Com  més  del  sól  n’obri 
— l’ardent  raig  millor  —  232.  Pompeia.  L.  Resurrexit. — 
233.  Revivallas.  L.  Aqtrhll  camp  de  creuhetas  benehi— 
das. — 234  La  Santa  Casa.  L.  Si  vis  amari,  ama  — 
(Senec.  epis  9  ad  Lucit.)-  235.  Himne  dels  Jochs  Flo¬ 
rals.  L.  Patria,  fides,  amor — 236.  Macabra.  L  Fides. — 
237  Recort.  L.  Fent  punta.— 238.  Després  del  pecat. 
Lema:  Et  emisit  eum  Dominus  Deus  de  paradiso  vo- 
luptatis,  ut  laboretur  terram  de  qua  sumtus  est. — 
(G.  III  23  )—  239.  ijSursumü  L.  La  Amorç — 240.  El 
Sant  epílech  L.  I  a  solicitut,  el  respecte  y  la  tendresa 
ab  que  mirava  a  la  Verge  Santíssima,  etc — (Sant  Joan 
Evangelista.  Croiset.) — 241.  Lo  Repte  de  Burdeus  — 
242.  Sant  Pau  de  Narbona  y  el  Bisbat  de  Vich.  Lema: 
Viam  veritatis  elegi  —  (Psalrri  CXVIII,  30  )—  243  La 
Fe  Catòlica  va  fer  gran  a  Catalunya.  L  Catalunya  baix 
la  sombra  benefactora  de  la  Religió  Catòlica  .  etc  — 
244.  Himne  a  la  pau.  L.  Des  que  la  pau  del  món  fou 
desterrada  la  humanitat  vilment  s’es  transformada. — 
245  Flors  morades.  L.  Flors  de  dol. —  246  La  Monja 
y  la  Casada.  L.  Vida  —  247.  L’Obra  dels  sis  dies. 
Lema:  Exameron. —  248.  La  selva  animada.  L.  Albrecht 
Dürer. — 249.  Lluyta  eterna.  L.  Vida  y  Mort — 250. 
L'arbre  alt. — 231.  Visió.  L.  Mare  del  amor  hermós. — 
252  Himne  dels  Jochs  Florals  L.  Fe,  Patria  y  Amor. — 
253.  El  Miracle  de  la  Verge  L.  Hossannal  — 254.  Sere- 
renata.  L.  Clar  de  lluna  — 255.  Germanastres.  L.  Aspra 
tenzón. — 256.  Posta  de  sól.  L.  Desvetllament.-  257. 
La  esperansa.  L  «Esperansa  y  recorts  de  ditxa...  etc.»  — 
258.  Advent  L.  Rorate  coelt  désuper  et  nubes  pluant 
Justum...  etc. — (Isaías.  XLV.  8.) — 259.  Llot.  L.  Dra- 
mas  del  vici  — 260.  La  Llegenda  del  Rondallayre. 
Lema:  Estrofes.— 26 1 .  Populars.  L.  A  la  mainada. — 

í  262.  Prometensa  L.  Ben  fet — 263.  Onas.  L.  Ton  cep¬ 
tre  es  el  trident  — 264.  La  Poesia.  L„  Suspiró  de  lo 
hermoso — inspiración  divina — 265.  Historia  vulgar. 
Lema:  ^Has  olvidat  aquells  bons  temps?  etc  —  ( Heine ) 
— 266.  Dolços  Col·loquis.  L.  Amor  meus  mihi  et  ego 
illi.  —  267.  Fochs  de  Sant  Joan.  L.  Tot  es  fum. — 
268.  Los  Reys  a  la  Maternitat.  L.  Es  una  festa  trista — 
la  festa  dels  bordets. —  269.  Estiuheig.  L.  VIII — 270. 
Visions.  L.  V.  Sonets. — 271.  Fruhint  de  la  Natura. 

'  Lema:  Natura  simplicibus  gaudet. — 272.  Copdicia. 


213 

Lema:  Nolite  thesaurizare  vobis  thesauros  in  terra... 
etcètera. — (Sant  Matheu  V.  19  y  20  ) — 273.  Vida  nos¬ 
tra.  L.  Cères  y  Plutó.— 274.  Realitat.  L.  Bon  punt  la 
criatura.  —  275.  Expiació.  L.  del  natural. — 276.  Justí¬ 
cia?  L.  On  doit  faire  ce  que  l’on  sent. —  (Zola.) — 277. 
El  Calvari  d’una  vida.  L.  Somniava  un  impossible. — 
278.  Desil·lusió.  L.  Els  metges  ho  havían  dit. — 279. 
Te’n  recordes?  L.  Viatjavem  a  rahó  de  seixanta  kilòme- 
tres  per  hora.—  280.  Sola.  L.  Les  aurenetas. —  282.  Ofe¬ 
gant  el  recort.  Es  morta!..  — 282.  Cercant  l’aymador. — 
283.  Redempció.  L.  L’amor  tot  ho  esborra  — 214.  Lo 
Beato  Domingo  Castellet.  L.  Majorem  hac  dilectionem 
nemo  habet,  etc. —  285.  Ignés  de  Llar.  L.  jTraydoral — 
286.  Paraula  d’or. —  287.  Les  meves  filosofies  L.  Del 
meu  hortet — 288.  Tríptich.  L.  Promesas  santas. —  289. 
La  llantia  del  Santíssim.  L.  Lux  perpètua.— 290.  Gent 
d'ideals.  L.  Assaig  de  novela  humorista  — 291 .  I.o  Mar 
tre  del  Calvari.  L.  Domine,  memento  mei,  cum  veneris 
in  regnum  tuum. — (Luc.  23-43.) — 292.  Primer  Amor. 
Lema:  La  vostre  amor  donzelleta,  no  me  la  volèu  do¬ 
nar?—  293  La  fe  cathòlica  ha  fet  gran  a  Catalunya. 
Lema:  Qui  esfonsa  o  alsa  als  pobles — es  Deu  qui’ls  ha 
creat. —  (Verdaguer. — Oda  a  Barcelona  )  — 294.  Idili. 
Lema.  La  mare.de  Deu  cosía  en  el  portal  de  s’hortet 
(Cançó  popular.)  —  295  Himne  dels  Jochs  Florals. 
Lema:  Veniu  trovayres,  nostra  lluyta  es  noble.— 296. 
Cercant  flors.  L.  Amor  che  al  cor  gentil  ratto s’aprende 
amor,  che  a  nullo  amato  amar  perdona  — (Da?it.  Divi¬ 
na  Comèdia  Infern.  C.  V.)  — 297.  Perpetuínas.  L.  Glo¬ 
riosa  dicta  sunt  det  e — (Ps.  LXXXVI.  3)  —  298.  Les 
hores  d’amor  serenes.  L.  |Ay  anys  de  joventutl  jAy  fo 
guerada  de  graciosos  amors! — 299.  Idili  místich  Lema: 
Diiettae  maea  essecum  filiis hominum.—  300.  Rondalles 
y  Cansons.  L  La  santa  llar  vos  guarda — com  mirra  en 
l’encenser — floretes  estimades — del  patri  clavelltr  — 
301.  Estiuhenques.  L.  A  ma  esposa.-  302.  Testament. 
Lema:  Patria. —  303.  Lo  Miracle  del  «Bergant»  Lema: 
Surge  et  ambula. —  204.  Las  dugas  coronas  L.  Renai- 
xensa.  —  305.  Rondalleta  L.  Vida  — 306.  L'hora  de  la 
mort.  L.  Règimen  de  l'humanitat  — 307  Viatge.  308. 
En  el  vèrtich  de  la  vida.  L.  Y  en  tos  braços.  —  309.  ín¬ 
tim  as.  L.  A  morosa  s.  —  310.  Retaule  —  3 1 1 .  Dol  sa  mori. 
1  ema:  Plàcido  sopóre  —  31 2.  El  Pi  de  les  tres  bran¬ 
ques  L.  Arbie  sagrat. — 313.  Idili  blau.  L.  Parellas  — 
314.  Natura.  1  .  Inmutable — 315  Llum  L.  De  ta  dé- 
tresse  j ’ ai  sondé  l’horreur.  —  ( Heine  )—  316.  Nupcial, 
l  ema:  Natura. —  317.  Sol.  L.  Ne  me  disais  jamais  ce 
triste  mot  d’adieu;  pour  une,  au  revoir.  c’est  )e  mot  de 
l’espoir .  —  (D’ Arlincourt.) — 318.  De  ciutat.  L  Passions 
baixas — 319.  La  mellor  vida.  L.  A  Flora. —  320.  Bíbli- 
cas.  L.  A  quatuor  ventis  veni  spiritus...  etc. —  f Ezequiel . 
capitulo  XXXVII,  vers.  9.)—  321.  Després  del  bou. 
Lema:  Marina  ciutadana. — 322.  L'etern  femení  Lema: 
Omnia  mecum  porto.  -  323.  Tardor  y  Primavera.  I  ema: 
Descriptivas.  —  324.  A  una  nina.  L.  Amor  -325.  A  Ca¬ 
talunya.  L.  Si  fos  ara! —  326.  Amorosas  L  Jo  t’am!  — 
327.  Hivern  L.  Plany.— 328  Visca’l  Xampany!  Lema: 
329.  Croquis  Pyrenenchs.— 330.  A  Polonia  L  Els  rius 
y  las  montanyas  saltaran  de  goig  per  son  triomf. — 
331  Prosa.  L.  O  si  quis  pretii  vidisset  tui- — Olim  redis- 
ses  ad  splendorem  pristinam. — (Phedtus.) — 332  La 
Roda.  L.  Contrast. —  333.  Las  cendras  d’en  Robert. 
Lema:  Ultratomba. — 334-  La  sotana  vermella.  L.  Qui 
s’ho  creu,  qui  no  s’ho  creu— com  m’ho  van  contà  usho 
conto  — 335.  Als  Jochs  Florals. —  Himne.  L.  Ma  sang 
per  ells.— 336.  Regnat  de  Christ.  L.  Christus  Rex. — 
337.  La  lluna  no  es  morta.  L.  On  croirait  voir  vivre  — 
et  mourir  la  lune.—  (Paul  Verlaine.) — 338.  Ciència 
d’Adam.  L.  Minuisti  cum  paulo  minus  ab  angelis  — 
339.  Montanyenca.  L.  Flor  del  camp. — 340.  Lo  meu 
roser.  L.  ...rosa...  in  Jericó. — 341.  Lo  progrés.  L.  Ca- 
men  saeculare. 


214 


JOVENTUT 


A  més  se  són  rebudas  quatre  composicions  que,  per 
no  venir  ab  las  condicions  establertas  en  lo  Cartell,  no 
ban  pogut  ésser  admesas. — Lo  Mantenedor  Secretari, 

Manuel  de  Montoliu. 


NOVAS 

La  «Lliga  Regionalista»  ha  tingut  el  bon 
acort  de  pendre’ls  següents  acorts: 

Primer.  No  pendre  part  ni  enviar  representació  a 
cao  dels  actes  que,  en  obsequi  del  Rey,  tinguin  lloch 
ab  motiu  de  la  seva  vinguda  a  Barcelona 

Segón.  Dirigir  un  manifest  al  poble  català  recor- 
dantli  una  vegada  més  la  opressió  secular  de  Catalunya, 
el  desconeixement  dels  seus  drets,  la  negativa  constant 
y  obstinada  a  totas  las  aspiracions  de  nostra  terra,  y 
fer  una  afirmació  categòrica  dels  principis  del  catala¬ 
nisme. 

Tercer.  Recabar  pera  dit  manifest  la  firma  y  el 
concurs  de  las  demés  entitats  catalanistas;  y 

Quart.  Fer  públichs  aquests  acorts. 

Naturalment  que  aytals  acorts  són  de  sen¬ 
tit  comú  y  no  hauria  pas  tingut  necessitat  de 
pèndrels  la  «Lliga»  a  no  haverse  evidenciat  la 
volubilitat  y  fins  corruptibilitat  d’algú  o  al¬ 
guns;  naturalment  que,  tractantse  de  la  rebuda 
del  quefe  d’un  Estat  unitari,  els  acorts  presos 
per  la  «Lliga»  són  cosa  tan  dogmàtica  y  sa¬ 
buda  pels  autonomistas,  com  ho  es  pels  ca- 
tòlichs  (segons  comparansa  d’un  bon  com¬ 
pany)  el  dejunar  en  dias  de  precepte.  Però, 
de  totas  maneras,  may  sobran  acorts  sem¬ 
blants.  La  «Lliga»  ha  fet  bé  al  publicarlos,  y 
encara  farà  millor  si  ab  un  expressiu  recadet 
els  envia  particularment  a  tots  els  regiona- 
listas  que  per  sufragi  del  poble  ocupan  cà- 
rrechs  públichs. 

Nostre  aplauso,  donchs,a  la  «Lliga  Regio¬ 
nalista».  y  que  per  molts  anys  pugui  defen¬ 
sar  ab  la  mateixa  energia  els  nostres  alts 
principis. 

Se  ns  ha  remés,  pera  sa  publicació,  la  se¬ 
güent  protesta  que  insertèm  gustosos,  puig 
demostra  que  la  opinió  de  la  classe  escolar 
catalana  no  es  la  que  li  han  volgut  atribuhir 
determinats  elements  que  aquests  dias  no’s 
donan  punt  de  repòs  preparant  ovacions  y 
confeccionant  entusiasmes: 

Coneixedoras  las  societats  escolars  al  peu  indicadas 
de  que  alguns  estudiants,  en  nom  de  tots  els  demés, 
havían  solicitat  se'ls  bi  concedissin  els  estandarts  de 
las  diversas  facultats  y  escolas,  y  no  estant  conformes 
en  que  ostentin  representacions  que  no  són  certas  y 
creyent,  al  mateix  temps,  que  pera  representar  una  fa¬ 
cultat  o  centre  d’ensenyansa  qualsevulga’s  necessita  si 
no  la  conformitat  de  tots  els  individuus  que  la  compo¬ 
nen,  quan  menys  la  de  la  majoria  dels  mateixos,  cir- 
cunstancià  que  indubtablement  no  existeix  en  aquest 
cas  concret,  las  entitats  que  suscriuhen,  en  cumpliment 
de  son  dever,  han  visitat  al  alcalde,  de  qui  depenen  els 
estandarts,  pera  ferli  avinent  las  anteriors  manifesta¬ 
cions. 


Manifestacions  que  fan  públicas  perque  pública 
també  ha  sigut  la  representació  que  indegudament  vo- 
lían  atribuhirse  alguns  escolars  d’aquesta  Universitat 
quina  conducta  desautorisèm  per  medi  de  la  present. — 
«Centre  Escolar  Catalanista». — «Agrupació  Escolar 
Catalanista  RamónaLlull». —  «Asociación  Escolar  Re¬ 
publicana». —  «Federació  Escolar  Catalana». — «Asso¬ 
ciació  Escolar  Robert» — «Joventut  Escolar  Carlista  » 


El  consell  d’administració  de  La  Renai- 
xensa ,  compost  pels  senyors  M.  Folguera  y 
Duràn,  Pere  Arderiu  y  Antoni  Colomer 
(donchs  els  senyors  don  Albert  Escubós  y 
don  Joseph  Matas  no  han  acceptat  la  reelec¬ 
ció  dels  càrrechs  que  desempenyavan  en 
l’anterior  consell)  ha  manifestat  en  el  número 
de  diumenge  que  La  Renaixensa's  convertiria 
temporalment  en  setmanari  pera  —  com 
diuhen — «referse  moral  y  materialment  de  sa 
poslració  actual  y  reempendre  després  ab 
més  vigor  y  energias  que  may,  encara  que 
potser  sia  ab  menos  pretensions,  la  seva 
campanya  pera'l  sanejament  y  regeneració 
social  de  Catalunya.» 

Segons  declaran,  els  ha  conduhit  a  tal  ex- 
trèm  l’estat  de  desequilibri  entre’ls  ingressos 
y  els  gastos  del  periòdich,  y  l’haver  trobat 
gayre  bé  buyda  la  caixa  de  la  societat  anò¬ 
nima,  però  confían  poder  dur  la  empresa  a 
bon  terme  comptant  ab  la  imprenta  y  ab  el 
valor  dels  béns  mobles,  encara  qu’estàn  gra¬ 
vats  ab  45,000  pessetas  que  s’han  de  pagar 
als  antichs  propietaris. 

Desitjariam  que  la  nova  comissió  fes  de  La 
Renaixensa  un  veritable  portaveu  de  las 
actuals  aspiracions  del  Catalanisme. 


Deya  dias  enrera  La  Correspondència  de 
Espaiïa: 

S’ha  comentat  molt  la  esmena  presentada  al  projecte 
de  lley  d’administració  local  pels  diputats  catalanistas, 
puig  en  ella,  conservant- sols  el  nbm  las  provincias  ac¬ 
tuals,  se  disfressa  molt  poch  per  cert  el  famós  pro¬ 
grama  de  Manresa,  y’s  demana  una  autonomia  regio¬ 
nal  casi  absoluta,  baix  l’administració  de  consells 
regionals  formats  per  agrupacions  de  provincias. 

Està  clar  que’ls  catalanistas  encubreixen  la  seva 
intenció  al  dir  que  aixís  ho  demanan  pera  totas  las  re¬ 
gions  d’Espanya;  però  a  lo  que  van,  en  realitat,  es  a 
lo  séu. 

Ab  lo  qual  entenèm  que  fan  molt  bé,  per¬ 
que  prou  feyna  té  cadascú  a  arreglar  sa  casa 
pera  que’s  fiqui  a  arreglar  las  dels  altres. 

Aqueixos  hidalgos  se  pensan  que’ls  cata¬ 
lans  fem  com  ells,  que  tot  l’any  venen 
aqui  a  riuhada  íeta  per’arreglar  Catalunya 
y...  pera  ferse  passar  la  gana. 

A  lo  tuyo  tu ,  que  diuhen  ells,  encara  que 
no  ho  practiquin. 


JOVENTUT 


215 


L’«Associació  Wagneriana»  celebrà’l  dia 
25  del  present  una  sessió  literari-musical  de¬ 
dicada  al  gran  compositor  alemany  Franz 
Schubert. 

El  senyor  Pena,  president  de  l’associa¬ 
ció,  llegí  un  curt  trevall  estudiant  la  perso¬ 
nalitat  artística  de  Schubert,  qual  impor¬ 
tància  celebrà.  El  trevall  d’en  Pena  fou 
complert,  puig  analisà  l’obra  de  Schubert, 
considerantlo  com  autor  de  lieder ,  de  com¬ 
posicions  pianísticas  y  di  camera ,  simfonias 
y  òperas.  El  senyor  Pena  fou  molt  aplaudit. 

Tot  seguit  foren  executats  el  Quartet  en  si 
bemol  major  (op.  168)  y  VOctet  (op.  166), 
obras  belldssimas  que  valgueren  grans  aplau¬ 
diments  als  executants  senyors  Munner, 
Marcet,  Estera,  Dini,  Valls,  Richart,  Nori  y 
Sadurni. 


Entre’ls  varis  actes  de  protesta  contra’l 
projecte  de  lley  de  servey  militar  obligatori, 
cal  consignar,  el  meeting  organisat  pel  «Fo¬ 
ment  Autonomista  Català »,  que’l  passat 
dissapte’s  celebrà  sols  a  mitjas,  donchs  el 
delegat  ■  del  govern  civil  el  suspengué  fun- 
dantse  en  un  erro  en  que  s’havia  incorregut 
al  donar  compte  a  dit  centre  oficial  del  lloch 
ahontel  meeting  ce  celebraria. 

Havian  fet  us  de  la  paraula’ls  senyors  San- 
salvador  y  Armengol,  que  combateren  elo- 
qüentment  el  servey  obligatori  com  a  propi 
de  pobles  endarrerits  y  antilliberals.  El  pú- 
blich,  qu’era  nombrós  y  que  diferentas  ve- 
gadas  havia  demostrat  son  entusiasme,  sortí 
del  local  al  suspendres  el  meeting  donant 
forts  viscas  a  Catalunya. 


Els  editors  de  la  «Biblioteca  Popular  de 
«L'Avenç»,  desitjosos  de  contribuhir  al  fo¬ 
ment  de  la  novela  catalana,  obren  un  con¬ 
curs  pera  premiar  las  tres  millors  que’s  pre¬ 
sentin  a  condició  de  que  sían  rigorosament 
inèditas  y  de  que  la  extensió  de  cada  una  no 
excedeixi  de  120  planas  impresas  ni  baixi 
de  100.  Els  tres  premis  seràn  de  125,  75  y. 
50  pessetas  respectivament,  y  ademés  s’en- 
tregaràn  als  respectius  autors  25  exemplars 
tirats  en  paper  satinat.  Se  concediran  els 
accèssits  y  mencions  honoríficas  que  s’esti¬ 
min  de  justícia,  els  quals  donaràn  també  dret 
a  la  publicació  de  la  novela  en  la  Biblioteca  y 
a  la  entrega  de  25  exemplars  en  paper  sati¬ 
nat.  El  terme  d’admissió  finirà’l  dia  31  de 
maig,  y  el  fallo’s  farà  públich  el  dia  20  de 
juny  següent.  El  jurat  calificador  està  com¬ 
post  pels  senyors  Joaquim  Casas  Carbó, 
Ignasi  Iglesias,  Joan  Maragall,  Jaume  Massó 
Torrents  v  Ramón  de  Perés. 


L’« Ateneu  Arenyench»  ha  organisat  son  VII 
certamen  literari,  qual  festa’s  celebrarà’l  se¬ 
gon  día  de  la  festa  major  d’Arenys  de  Mar,o 
sía’l  10  de  juliol.  S’ofereixen  quinze  premis, 
advertintse  que  no’s  concediràn  accèssits  ni 
mencions  honoríficas.  Els  trevalls,  rigorosa¬ 
ment  inèdits,  han  d’ésser  enviats  al  president 
del  «Ateneu  Arenyench»,  don  Joaquim  Bom¬ 
bí,  (Margaridas,  16,  Arenys  de  Mar),  fins  al 
dia  2t  de  juny.  El  jurat  calificador  està  com¬ 
post  pels  senyors  Joseph  Maria  Arnau,  pre¬ 
sident  d’honor;  Joseph  Franquesa  y  Gomis, 
president;  Joan  Maragall,  Frederich  Rahola, 
Francisco  Flos  y  Calcat,  Joseph  Calbetó  y 
Roget,  Modest  Soler,  y  Manel  Folch  y  To¬ 
rres,  secretari. 


S’ha  inaugurat  al  carrer  de  Pelayo,  8,  la 
sala  d’exposicions  de  la  revista  comercial 
iber-americana  Mercurio,  en  la  que  hi  estàn 
exposats  molts  dels  productes  que  constitu- 
heixen  el  comers  entre  l’América  del  Sud  y 
Espanya,  y  ademés  un  curiós  aplech  de  fo- 
tografias.  El  local  reuneix  excelents  condi¬ 
cions.  Felicitém  als  senyors  Rahola  y  Zu- 
lueta,  que  són  l’ànima  d’aqueixa  exposició. 


Publicacions  rebudas: 

Cuadernicos  baturros,  per  Julio  Victor  To- 
mey.  Hem  rebut  els  quaderns  7  y  8,  que 
contenen  agradables  narracions  baturras , 
plenas  d’humorisme  y  dels  acudits  propis 
del  poble  que  descriuhen,  sovint  grollers, 
sovint  plens  d’intenció.  Se  ven  çada  quadern 
a  20  cèntims. 

La  Esquerpa,  cansó  popular  catalana,  XXXV 
delas  publicadaspel«Cançoner  Popular»,  con¬ 
tenint  la  lletra,  la  música  y  copiosas  notas 
folk  lòricas,  y  anant  ilustrada  ab  un  bonich 
dibuix  a  la  ploma.  Preu,  10  cèntims. 

Ayres  del  Riubrugent ,  sardana  llarga  de 
Miquel  Font  y  Llagostera,  pbre.  Aquesta 
sardana,  escrita  ab  totas  las  condicions  pera 
ésser  ben  ballada,  la  forman  motius  musi¬ 
cals  de  cayent  molt  català,  y  ha  sigut  editada 
per  la  casa  Dotesio.  Preu,  1  pesseta. 

Boyra  y  Sol,  monòleg  original  de  Ramón 
Surinach  Baell.  Se  recomana  aquesta  obreta 
per  la  naturalitat  y  correcció  del  estil;  el 
llenguatge  ,  ja  festiu  ,  ja  sentimental  ,  re¬ 
flexa  ab  encertats  matisos  y  gradacions,  els 
diferents  estats  d’anim  del  pt otagonista.  Fou 
estrenada  ab  èxit  en  el  teatre  del  «Circo  Bar¬ 
celonès»  la  nit  del  2  de  janer  d’enguany. 
Preu,  50  cèntims. 

L' Holandès  errant,  de  Ricart  Wagner,  tra¬ 
ducció  catalana  adaptada  a  la  música  per 
Xavier  Viura  y  Antoni  Ribera.  Acompanyan 
a  la  traducció  un  complert  estudi  temàtich  y 
un  quadro  sinòptich  ab  els  temas  musicals. 


JOVENTUT 


2ló 

Ha  sigut  editada  aquesta  traducció  per  la 
«Associació  Wagneriana». 

Lluisa,  novela  musical  de  Gustave  Char- 
pentier,  traducció  catalana  adaptada  a  la 
música  per  Joaquim  Pena,  acompanyada 
d’un  detingut  estudi  temàtich  y  d'un  quadro 
sinòptich  dels  motius  musicals.  Ab  aquesta 
obra  s’inaugurarà  la  propera  temporada  del 
Liceu. 

Riu  amunt ,  aplech  d’estudis  de  nostre  esti¬ 
mat  company  de  redacció  en  Geroni  Zanné. 
Aquesta  obreta  forma’l  volúm  VIII  de  la  po¬ 
pular  biblioteca  «Nova  Catalunya».  Preu, 
1  ral. 

Monlblanch  al  uOrfeó  Cajíigó .»  Follet  ilus- 
trat,  commemoratiu  de  la  excursió  que  dita 
entitat  choral  catalana  feu  a  Montblanch  els 
dias  19  y  20  de  mars.  S’hi  llegeixen  entu- 
siastas  articles  y  poesias,  y  varias  cansons 
populars  catalanas. 


pera,  la  enquadernació  de  JOVENTUT 

Els  suscriptors  y  lectors  que  conservin 
complerta  la  colecció  dels  números  publicats 
durant  l’any  1903,  poden  remètrela  a  aques¬ 
ta  Administració,  que  s’encarrega  de  ferlà 
enquadernar  pel  preu  de  3  pessetas,  ab  las 
artisticas  tapas  expressament  confeccionadas 
pera’l  volúm  IV  de  Joventut. 

Las  tapas  soltas  se  facilitan  al  preu  de 
2’so  PESSETAS. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRÍPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4’ 50  » 

»  Trimestre . 2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9  » 

EXTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins . 40  » 

»  sense  folletins . 25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


SUMARI: 

Parlemne,  per  Emili  Tintorer.— El  Lerroux  dels  con¬ 
servadors,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà. — El  novici 
(fragment  d’un  poema  dramàtich),  per  Apeles  Mes¬ 
tres.— Carn  pel  llop,  per  Alfons  Trinxet.- Els  pro- 
blemas  de  l'antologia  giega,  per  R.  Miquel  y  Planas. 
—Un  egoista,  per  Lluis  Via.— «Louise»,  per  Geroni 
Zannè.— Cami  deia  fossa,  per  E.  de  Pons  M.— Revis¬ 
ta  de  revistas,  per  LI.  V.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.  Pròleg,  plech  II. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  36. 


PARLEMNE 

« Los  esplendores  de  la 
Realeza,  à  que  los  catalanes 
no  estan  acostumbrados,  se¬ 
ran  parte  al  entusiasmo  que 
la  llegada  del  Rey  provocarà 
en  Barcelona.» 

«Tenemos  descontada  una 
silba,  la  de  los  catalanistas; 
pero  ella  no  tiene  importàn¬ 
cia,  pues  éstos  no  son  enemi- 
gos  del  régimen  sino  enemigos 
de  la  patria  » 

Aquestas  dugas  parrafadas,  que  s’atribu- 
heixen  a  elevadas  personalitats  palaciegas, 
sintetisan  la  opinió  dominant  en  el  meollo  de 
la  península,  tractantse  de  la  rebuda  y  signi¬ 
ficació  del  viatge  del  rey  a  Barcelona. 


Número  corrent . 20  cèntims. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 

En  temps  domocràtichs,  las  opinions  do¬ 
minants  (expressió  de  la  vulgaritat)  són  las 
més  dignas  de  fixar  l’atenció.  Per  això  a 
mi,  curiós  y  senzill  espectador,  m’han  frappat 
tot  seguit  y  no  he  pogut  abstenirme  de  fer 
els  meus  comentaris. 

Anèm  per  parts  y  comensèm  per  la  segona, 
qu’es  la  més  grave  ensemps  que  la  més 
falsa:  uQue  no  somos  enemigos  del  régimen 
sino  enemigos  de  la  patria.)) 

Precisament  es  tot  al  revés.  Ne  som  d’ene- 
michs  del  regim,  però  no  en  el  sentit  de  re¬ 
negar  del  rey  actual  sinó  d’una  institució 
que,  encara  que  sols  sigui  simbòlicament,  re¬ 
presenta’l  centralisme  absorbent  y  aniquila- 
dor  de  totas  nostras  energias.  En  cambi,  res 
més  lluny  de  nosaltres  que  renegar  de  la 
patria.  Precisament  la  nostra  activitat,  las 
nostras  lluytas  constants  y  els  nostres  esfor- 
sos  sols  tenen  per  objecte  fer  gran  y  lliure  a 
nostra  patria  estimada.  Lo  que  hi  ha  es  que 
cada  hu  la  entén  a  sa  manera  la  paraula 
patria . 

Per  tot  lo  qual  ni  protestarém  ni  xiula- 
rém  al  rey. 

No’l  xiularèm  perque  la  monarquia  y  el 
rey  sols  ens  inspiran  indiferència.  La  teoria 
y  la  pràctica  del  regim  constitucional,  a  Espa¬ 
nya,  ens  han  demostrat  que  el  rey  reina 
pero  no  gobierna ,  y  com  nosaltres,  els  cata¬ 
lans,  ja  sabèm  que  no  es  el  rey  qui  ha  de 


! 


2l8 


JOVENTUT 


darnos  lo  que  necessitèm,  que  no  es  ell  qui 
ha  de  fernos  el  mal  o  el  bé,  y  que  fóra  temps 
perdut  el  qu’emplear  poguéssim  suplicant  y 
demanant,  es  clar  que  també  hem  de  con¬ 
siderar  temps  perdut  el  qu’emplear  pogués¬ 
sim  exaltant,  aclamant  o  adulant  a  qui,  en 
definitiva,  no’ns  governa,  sols...  e?is  reina. 
Ni  aplausos  ni  xiulets:  indiferència. 

(Podiam  fer  altra  cosa’ls  catalanistas  ? 

Desde’ls  que  reivindican  la  personalitat  de 
Catalunya  per  motius  d’ordre  històrich  y  sen¬ 
timental  y  els  que  volen  la  seva  autonomia 
per  rahons  econòmicas  que  la  farian  més 
gran,  fins  a  nosaltres  els  catalanistas  radicals 
que  som  autonomistas  perque  en  l’autonomia 
de  las  regions  hi  veyèm  un  pas  envers  l’auto- 
nomia  absoluta  del  individuu  a  que  aspirèm 
com  ideal, y  perque  creyèm  que  aquesta  auto¬ 
nomia  significa  una  disminució  de  poder, 
qu’es  també  un  pas  ben  llarch  envers  l’aboli¬ 
ció  absoiuta  de  tot  poder  qu’es  nostre  somni 
daurat,  tots,  absolutament  tots  els  autono¬ 
mistas  catalans  no  podèm  fer  altra  cosa. 

Se’ns  dirà  tal  volta  que  al  costat  del  poder 
moderador  que  representa’l  rey  també  hi  ve 
a  Barcelona’l  poder  executiu,  que  junt  ab  el 
llegislatiu  fa  anys  y  panys  que  malmena  la 
Espanya,  y  sobre  tot  malmena  lapobra  Cata¬ 
lunya.  A  això  contestarem  que  contra 
aquests  dos  últims  poders  ja  hem  protes¬ 
tat  altras  vegadas,  n’hem  protestat  avans  y’n 
protestarèm  sempre.  Però  avuy  aquests  po¬ 
ders  responsables — joh  ironia  de  las  cosas 
humanas! — venen  protegits  per  un  altre  po¬ 
der  que  no  ho  es,  per  un  altre  poder  que — 
(qui  sab? — potser  en  el  fons  també'n  protesta 
com  nosaltres  d’ells,  perque  de  fet  també, 
com  a  nosaltres,  el  tenen  esclavitzat. 

Nosaltres  hem  protestat  una  y  mil  voltas 
contra’l  poder  executiu  que  a  Espanya  està 
format  per  quatre  munyidors  d’eleccions,  ca- 
cichs  màxims  d’una  política  xorca,  y  n’hem 
protestat  serena  y  virilment  de  varias  mane- 
ras,  entre  altras  reduhint  a  la  impotència  als 
seus  representants,  petits  cacichs  de  Barcelo¬ 
na;  hem  protestat  del  poder  1 1  egistati u  també 
de  varias  maneras,  entre  ellas  enviant  repre¬ 
sentants  a  las  corts  pera  que’ls  diguessin  quel- 
còm  de  lo  que  nosaltres  volèm.  Hem  protes¬ 
tat,  donchs,  y  protestarèm  sempre,  dels  dos 
únichs  poders  quina  tirania’ns  aclapara. 

Ah!  Si  en  lloch  de  tractarse  d’un  rey  cons¬ 


titucional  se  tractés  d’un  monarca  absolut  y 
ell  ens  hagués  malmenat  com  ho  han  fet  els 
governs  d’Espanya!  Ja  ho  veurian  alashoras 
si  protestariam,  si  cridariam,  si  li  fariam 
veure’l  nostre,  descontent ! 

En  quant  al  altre  punt,  alló  de  los  espien 
dores  de  la  Realeza,  precís  es  confessar  que’l 
personatge  madrileny  no  va  del  tot  errat.  Per 
desgracia  també  n’hi  ha  de  badochs  a  Barce¬ 
lona,  y  no  seràn  pas  sols  els  elements  oficials, 
els  vividors  de  la  politica,  els  forasters,  els 
infatuats  que  aspiran  a  un  títul  o  condecora¬ 
ció  y,  en  fi,  els  tips  que  ja  s’ho  tenen  cobrat 
y  esperan  cobrar  més  encara.  A  més  d'aquests 
que  ja  forman  un  hermós  contingent,  hi 
haurà  molts  catalans  que,  atrets  pel  mira- 
llet  del  espectacle,  contribuhiràn  a  donar 
animació  y  vida  al  quadro.  Però  no  vos  en 
fièu  massa  del  seu  entusiasme.  Si  aqui  som 
badochs  també  som  desconfiats,  si  som  cu¬ 
riosos  no’ns  deixem  enlluhernar  fàcilment,  y 
bé  podria  resultar  qu’en  definitiva  l’especta¬ 
cle  sols  obtingués  un  succés  d’estime. 

Bé  es  veritat  que  no  compto  ab  las  massas 
republicanas  que  són  las  que  podrian  esgue¬ 
rrar  el  marro,  perque  en  bona  lògica  si  algú 
a  Barcelona  déu  protestar,  no  poden  ésser 
altres  que’ls  enemichs  seculars  de  las  insti¬ 
tucions,  aquells  ilusos  qu’encara  avuy,  en 
ple  sigle  xx,  creuhen  que  la  república,  es  a 
dir,  una  forma  de  govern  diferenta  de  l'altra, 
es  una  mena  de  panacea  universal ,  y  quin  pro¬ 
grama  únich  consisteix  en  renegar  d’aquella 
‘Realeza.  Però  sembla  que’ls  quefes  han  tro¬ 
bat  el  desllorigador  ab  aquell  sofisma  del 
respecte  degut  al  representant  del  Estat.  No 
hi  ha,  donchs,  res  que  témer  tampoch  per 
aquest  cantó. 

Y  aixís,  quedèm  en  que  no  hi  haurà  crits, 
ni  xiulets,  ni  protestas.  En  el  archivo  de  la 
cortesia  hi  coleccionaràn  un  plech  més,  proba 
clara  y  evidenta  de  la  cordura ,  caballerosidad 
y  prudència  dels  catalans. 

No  obstant,  jo  crech  que  si  entre’ls  acom¬ 
panyants  de  S.  M.  Catòlica  n’hi  ha  algún  que 
hi  vegi  clar,  con  ojos  de  lince,  en  la  recepció 
que’l  poble  català  haurà  fet  al  rey  de  las  Es- 
panyas  hi  notarà  quelcom  d’estrany,  quel¬ 
com  de  la  realitat  que  informa  l’ànima  de  la 
Catalunya  moderna:  realitat  feta  de  fnales- 
tar,  de  rancúnia,  y  d’aspiracions  envers  un 


JOVENTUT 


219 


ideal  de  progrés  y  de  llibertat  que,  à  pesar  de 
todos  los  pesares ,  assolirà  un  dia  0  altre. 

Y  quan  menys — això  ho  veuran  fins  els 
cegos — aquells  esplendores  de  la  Realeza  no 
produhiràn  aqui  el  mateix  efecte  que  sembla 
produhiren  en  no  sé  quina  provincià  de 
allende  el  Ebro ,  ahont,  si  no  mienten  las  cró- 
nicas,  els  alcaldes  de  diferents  villorios  y 
pobles ,  vestits  ab  trajos  del  temps  de  Mari- 
Caslaiïa ,  s’agenollavan  devant  de  S.  M.,  se 
senyavan  y  besavan  la  terra  talment  com  els 
pelegrins  de  la  Meca. 

Aqui  ja  casi  bé  comensèm  a  no  mudar- 
nos,  els  idols  ja  fa  temps  que’ls  tenim  arre- 
conats,  y  fins  als  sants  del  cel  els  adoran,  els 
qu’encara  hi  creuhen,  con  su  cuenta  y  razón. 

De  tots  modos,  la  protesta  seria  y  digna  ja 
l’ha  feta  Barcelona,  donant  la  nota  discordant 
els  Boladeres,  Espinós  y  comparsa;  perque, 
afortunadament,  de  catalans  com  aquests 
cada  dia  n'hi  ha  menos  en  nostra  terra. 

•  Emili  Tintorer 

EL  LERROUX  DELS 
CONSERVADORS 

No  ’n  tenian  prou  els  polilichs  centralistas 
ab  havernos  enviat  un  Lerroux  que  desviés 
a  las  classes  obreras  de  la  gran  corrent  cata¬ 
lanista:  perque’l  Catalanisme  es  unmoviment 
nacionalista  y  com  a  tal  està  integrat  per  tots 
els  estaments  de  Catalunya,  y  al  apartar  als 
nostres  obrers  del  Catalanisme,  sols  havian 
arrencat  una  de  las  brancas  del  arbre  ufanós 
de  la  nostra  renaixensa.  Han  comprès,  donchs, 
qu’era  necessari  fer  quelcom  més,  que’ls  calia 
apartar  del  nostre  costat  a  las  classes  conser- 
vadoras,  als  industrials,  als  comerciants,  als 
propietaris,  a  tota  aquella  massa  de  gent  aca¬ 
balada,  que,  esferehida  pel  sinistre  fantasma 
d’una  revolució  desenfrenada,  d’una  república 
anàrquica  tal  com  la  que  predican  en  Lerroux 
y  els  seus  satèlits  en  sos  meetings  y  soflamas, 
s’havian  acostat  al  Catalanisme  reconeixent 
ab  son  bon  sentit  pràctich  la  bondat  y  la  es¬ 
tabilitat  del  nostre  programa,  que  per  altra 
part  excitava  y  enllepolia  sas  miras  utilitarias 
ab  aspiracions  tan  seductoras  com  els  concerts 
1  econòmichs:  això  deixant  de  banda  las  mi¬ 
ras  particulars  dels  que,  adherintse  al  nostre 
credo  autonomista,  veyan  en  ell  camp  obert 
pera  exercitar  determinadas  accions  politicas 
recabant  l’establiment  de  las  zonas  neutrals, 


els  ports  franchs  y  altras  fonts  de  riquesa. 

Era  necessari  pera  la  gent  de  Madrid  que 
aquestas  forsas  conservadoras  desertessin  de 
la  patriòtica  creuhada  catalanista,  era  neces¬ 
sari  un  home  d’energia  y  d’astucia  que  se’ls 
fes  seus,  era  necessari  un  Lerroux  conserva¬ 
dor  qu’enlluhernés  a  nostras  gents  acomoda- 
das,  y  aquest  Lerroux  ha  sortit,  aquest  Le¬ 
rroux  ha  entrat  en  acció,  aquest  Lerroux  no 
podia  ésser  altre  qu’en  Maura.  En  Maura, 
que  ab  sa  defensa  (brillantissima  per  cert)  del 
pare  Nozaleda,  els  hi  ha  garantisat  sos  senti¬ 
ments  religiosos;  en  Maura,  que  ab  sas  hàbils 
y  sorollosas  victorias  parlamentarias  sobre  la 
desastrada  minoria  republicana,  se’ls  hi  ha 
pogut  presentar  com  a  orador  y  estadista  de 
primera  magnitut;  en  Maura,  que  ab  insinua¬ 
cions  vagas  y  veladas,  y  sense  comprometres 
gayre,  ha  sabut  temptar  sa  cobdícia  mer¬ 
cantil;  en  Maura,  que  coneixent  las  debilitats 
y  miserias  del  cor  humà,  ha  sabut  afalagar  la 
vanitat  de  nostra  aiistocracia  de  la  sang  (més 
0  menys  blava),  proporcionantli  ocasions  de 
lluhir  sos  trens  y  sas  galas,  y  estarrufar  la 
tonteria  de  nostres  opulents  y  còmichs  bur¬ 
gesos,  que  no  caben  dintre  sa  pell  al  consi¬ 
derar  que  poden  veure  convertits  en  executo- 
rias  de  noblesa  sos  tituls  de  propietat  y  en 
escuts  y  emblemas  heràldichs  sas  marcas  de 
fàbrica. 

Aquesta  es  l’obra  del  Lerroux  conservador, 
aquesta  es  l’obra  de  tots  aquells  catalans  que, 
al  secundar  la  tasca  del  dictador  mallorquí, 
han  descendit  al  baix  nivell  dejunoys  y  de 
Lletgets  de  nostras  classes  madurasiobra  ben 
migrada  per  cert,  obra  esquifida  qu’en  Maura 
ha  portat  a  cap  sens  dubte  per’agegantarse 
devant  dels  caps  lleugers  de  la  Cort  que’l 
voltan;  però  quina  inutilitat,  com  home  de 
talent  qu’es,  haurà  comprés  de  sobras,  puig 
no’l  fem  tan  tonto  pera  suposar  que  no  sàpiga 
distingir  el  llautó  dels  seus  flamants  partida¬ 
ris,  del  or  de  Uey  dels  veritables  apòstols  de 
la  opinió  catalanista,  aquesta  opinió  catala¬ 
nista  cada  dia  més  nombrosa  y  més  conven- 
suda,  y  que  malgrat  els  esforsos  de  tots  els 
Lerroux  y  Mauras  haguts  y  per  haver,  seguirà 
fent  sa  via  triomfal,  acoblada  al  entorn  de  la 
ba/idera  de  la  patria,  bandera  santa,  que 
únicament  devèm  confiai  als  homes  que  sen. 
ten  y  pensan  y  jamay  als  que  comptan  y’s 
doblegan.  —  Arnau  Martínez  y  Serinà 


220 


JOVENTUT 


EL  NOVICI1'1 


POEMA  DRAMÀTICH 

ESCENA  PRIMERA 

L’hort  d'un  monastir 

El  Novici,  ab  la  caputxa  posada,  arremangat  de  brassos  y 
rccullit  l’bàbit  fins  a  mitja  cama,  va  y  ve  de  la  font  regant  las 
plantas.  A  dintre  de  la  capella  salmodian  els  Monjos  acompanyats 
per  l’orga. 

El  Novici,  cantant  ab  fonda  melancolía. 

I 

L’Amor  es  mort  y  ben  mort; 

Déu  y  els  homes,  tots  d’acort, 
l’han  ferit  a  qui  més  fort... 

Chor  de  Monjos. 

De  profundis. 

Novici. 

L’Amor  es  ben  mort,  y  ab  ell 
són  morts  el  cor  y  el  cervell; 
só  un  moble  inservible  y  vell. 

Chor. 

De  profundis. 

Novici. 

ii 

Han  partit  las  ilusions 
com  un  vol  de  papellons! 
com  estrofas  de  cansonsl... 

Chor. 

De  profundis. 

Novici. 

Las  ilusions  pan  partit, 
y  sols  brunzen  en  mon  pit 
negres  brumarots  de  nit. 

Chor. 

De  profundis. 

Novici. 

iii 

Els  brumarots  qu’ara  hi  hàn 
també  un  dia  partiràn 
y  en  repòs  me  deixaràn... 

Chor. 

De  profundis. 

Novici. 

Llavoras  per  descansar,  ° 

deume  un  recó  de  fossar, 
tant  se  vall  o’l  fons  del  marí 

(')  Del  llibre  pròxim  a  publicarse  Poemas  d'amor,  d’Apeles 
Mestres. 


Chor. 

De  profundis. 

Els  sons  de  l’-nj^ga  s' extingeixen  insensiblemeni .  El 
Novici  pennaneix  absort  al  mitj  de  la  escena. 

ESCENA  II 

El  Novici  y  el  Pare  Guardià  Aquest,  qu’haurà  fOrtit  per  la 
dreta  a  temps  de  sentir  la  darrera  estrofa  del  Nov.ci  parantse  a  es- 
coltarlo,  ara  se  li  acosta  lentament  y  el  toca  a  la  espatlla. 

Guardià,  ab  afabilital  compassiva 
íQuè  cantavau,  germà? 

Novici,  tornant  a  sí  mateix  ab  sorpresa 
ijQuè  canto?  ..  Carronsantse  d' espatllas.)  Canto; 
no  ho  sé  de  cert...  Alguna  cansó  vella 
perduda  entre’ls  replechs  de  la  memòria 
y  que  zumzeja  malgrat  jo  en  mos  Uabis. 

( Somrihent  amargament ) 
Després  que  s'ha  esquivat  l’eixàm  d’abellas 
fòra  del  rusch,  sempre  n’hi  queda  alguna 
que  zumzeja  per  dins. 

Guardià,  ab  to  de  dolsa  reconvenció. 

Donchs  feu  esforsos 

perque  en  surti  d’un  cop...  y  may  més  torni. 

Qu’en  veritat  vos  dich,  qu'o  molt  m’enganyo 
o  la  cansó  qu’ara  mateix  cantavau 
no  era  cansó  piadosa  ni  molt  menos, 
sinó  profana;  y  com  a  tal,  indigna 
de  ressonà  aquí  dins. 

Novici. 

Desde  avuy,  pare, 
procuraré  posarhi  esmena. 

Guardià,  recalcant. 

Feuho , 

que  os  en  valdràn  de  més  el  cos  y  l’ànima; 
l’ànima  sobre  tot. 

Novici. 

L’ànima  meval... 

No  espera  cap  remey;  es  mortal...  es  mortal... 

Guardià. 

No  blasfemèu,  germàl  tinguèu  la  llengua! 

Pensèu  qu 'anima  y  mort  són  dugas  cosas 
que  no’s  poden  juntar.  L’ànima  es  vida, 
la  vida  que  may  mor! 

Novici. 

Donchs  bé,  la  meva, 

si  viu,  viu  lluny  de  mi,  lluny  d’aquí,  pare, 
oh,  molt  lluny!  no  sé  hóntl  —  A  n’aquest  claustre 
jo  hi  he  dut  el  meu  cos,  la  carn,  els  ossos, 
tot  lo  que’s  pot  domar...  Quan  eixa  porta 
se  va  tancar  darrera  meu,  mon  ànima 
no  va  voler  entrar;  va  obrir  las  alas 
y  s’entornà  a  n’el  món,  a  n'aquell  caos 
hont  se  sufreix  y’s  lluyta; 
hont  no’s  prega,  potser,  però’s  desitja; 
hont  s’odía  sovint...  però  s’adora! 

Guardià. 

Estranya  adoració,  que  per  la  terra 
va  de  brasset  ab  l’odi. 

Novici,  acostàntseli  ab  misteri. 

Escoltèu,  pare; 

digueumho  baix,  ben  baix,  que  ningú  ho  senti: 

(ino  havèu  estimat  may? 


JOVENTUT 


221 


Guardià,  rihent. 

Rara  pregunta! 
Cert  qu’he  estimat,  y  he  d’estimar,  y  estimo 
Estimo  a  Déu  demunt  de  tota  cosa. 


Nocici,  mirantío  fit  a  fit. 

(V  a  ningú  més? 


Guardià,  posant  se  serio. 

Y  al  pròxim 


igual  qu'a  mi  mateix. 


Novici,  brandant  el  cap. 

Paraula  buyda! 

Estimar  a  tothom — perdonèu,  pare,— 
y  no  estimà  a  ningú  ..  me  sembla  idèntich. 


Guardià,  escandalitzat 

i 

Per  Déu,  germà,  per  Déul  Vostras  paraulas 
me  fan  posar  de  punta 

els  quatre  cabells  blanchs  qu’encara’m  quedan 
Novici,  acostantseli  novament. 
Una  pregunta  més  y  serà  l’última. 


Amén. 


Guardià,  inquiet. 


Novici. 

^Heu  mirat  may,  en  vostra  vida, 
de  fit  a  fit  el  sol. 

Guardià,  mirantsel  atònit. 
...Alguna  volta. 


Novici. 

i Y  què  havèu  vist  desprès? 

Guardià. 

.. .("Després?... 

Novici,  insistent. 

Penseuhi. 

Guardià. 

Després...  després...  Ah  sí!  Com  una  taca 
que  m'ho  tapava  tot;  negra,  molt  negra 
mirant  a  plena  llum;  enlluernadora, 
radiant  fins  a  ferir,  mirant  a  l'ombra. 

Y  no  recordo  més. 

Novici. 

Donchs  bé,  jo  un  día 
també,  per  ma  desgracia,  vaig  mirarlo 
de  fit  a  fit  el  sol,  ;y  quin  sol,  parel 
no  un  sol.  dos  sols...  Dos  ulls  esplèndits,  negres, 
dos  miracles  de  llum  y  de  tenebra! 

Desde  aquell’hora,  hont  he  girat  la  vista, 
per  tot  arreu  — com  vos,  —  veig  dugas  tacas, 
infinitament  negras 
si  miro  a  plena  llum;  esplendorosas, 
radiants  fins  a  encegar  mirant  a  l’ombra. 

Desde  aquell  punt  las  veig  per  tot,  de  día, 
de  nit,  en  totas  bandas, 
dintre  de  mi  mateix  si  endintre  miro; 
per  tot,  y  en  lloch  de  tot,  no  veig  més  qu’ellas. 
Teniu:  ^ara  bé  os  miro?  donchs  mirantvos 
no  es  pas  a  vos  que  veig,  sinó  aquells  astres, 
aquells  dos  ulls  qu’al  devant  meu  fulguran 


Guardià  senyantse. 

Jesús,  Sant  March  y  Santa  Creui  .  jCilíci, 
molt  cilici,  germà!  y  molts  parenostres 
ben  remullats  ab  such  de  deixuplínas, 


fins  a  apagar  el  resplandor  malèfich 
d’aquells  ulls  infernals,  que  sens  cap  dubte 
són  els  ulls  d’un  dimoni. 

Novici. 

Oh,  no!  d’un  àngell 
més,  molt  més  que  d’un  àngell  d’una  dòna! 

Guardià,  horroritzat. 

Miserere  mei  Dòminusl  ^Ignoras, 
oh  pecador  incaut,  que  dòna  y  diable 
tot  vé  a  ser  lo  mateix? 

Novici. 

No  pas  aquella! 

no  pas  aquella,  noi  Per  ditxa  vostra 
si  els  vostres  ulls  l’haguessin  vista... 

Guardià,  ab  fermesa. 

He  vistas 

en  mas  horas  de  lluyta  y  penitencia, 
las  més  hermosas  formas 
que  per  tentar  la  vil  matèria  humana 
revesteix  el  Maligne... 

Novici,  ab  vivesa. 

No,  el  Maligne 

no  es  capàs  de  crear  obras  perfectas; 
la  perfecció  sols  es  de  Déu.  Y  aquella, 
aquella  dòna,  pare, 
es  perfecció  de  perfeccions. 

Guardià. 

Blasfemial 

Es  impuresa  y  mort 

Novici,  ab  forsa. 

Es  vida  y  glòria. 

(Pausa) 

Si  sapiguessiu,  pare,  la  puresa 
de  la  passió  qu’en  el  meu  cor  va  encendre, 
poch  diguereu  això.  -  Mon  cor  cremava 
no  ab  el  foch  del  desitj,  que  tot  ho  abrusa, 
sinó  ab  el  foch  purissim  d’una  llantia 
cremant  devant  l’altar  d’una  Madona 
,;Desitj?  |may  un  desitj!  ..  Jo  l’adorava 
pel  sol  goig  d’adoraria,  com  s’adora 
la  llum  del  sol,  qu’es  vida 
Jo  adorava  la  terra,  per  ser  terra 
que  trepitjavan  els  seus  peus;  amava 
l’esclat  del  día  perque  ab  ella  reya; 
y  l'ombra  de  la  nit  perque  li  duya 
la  sòn  als  ulls;  y  el  remolí  del  ayre 
perque  ella  el  respirava.  Sí,  per  ella 
jo  ho  estimava  totl...  Mes  ayl  un  día 
la  vaig  trobar  en  brassos  d’un  altre  home 
y  va  brotar  d'aquí,  de  molt  endintre, 
un  pensament  malèfich, 
ni  un  pensament!  ..  va  sé  un  llampech  apenas 
— oh,  però  quin  llampech! — que’m  cridà  «jmàtalls 

Guardià,  ab  horror. 

,;Y  vau  matar? 

Novici,  redressantse. 

Oh,  Déu!  ^matar  jo  l’home 
qu'ella  estimava  tant  que  l’abrassava?  .. 

Si  ni  arribà  a  ser  pensament!  y  encara 
no  vaig  ser  jo  qui  ho  va  pensar,  cregueume, 
no  vaig  ser  jo!  .  Mes  tant  se  vall  Llavoras 
jo,  que’m  creya  sé  un  home,  més  que  un  home 
un  semideu,  vaig  adonarme  qu’era 
una  bèstia  danyina... 
y  a  las  bestias  danyinas  jse  las  tanca! 


222 


JOVENTUT 


Per’  xò  vaig  demanar  a  la  clausura 
parets  ben  altas  y  barrots  ben  dobles. 

(Amaga  la  cara  en  las  mans ) 

Guardià,  ab  dolsor  després  d'una  pausa. 

Esperansa,  germà;  molta  esperansa, 
que  Déu  vos  tindrà  en  compte  el  sacrifici. 

No  hi  ha  goig  en  la  terra  que  molt  duri 
ni  dolor  que  no’s  curi.  —  La  pregaria, 
l’allunyament  del  món,  y  la  puresa 
d’aquest  sagrat  de  pau  y  penitencia, 
vos  tornaràn  al  cor  la  pau  perduda 
y  a  la  rahó  la  llum.  Preguèu  sens  treva 
y  trevallèu  ardit;  forsèu  els  muscles, 
y  capolèu  els  ossos, 
que  res  com  el  trevall  doma  la  bèstia. 

(Transició ;  ab  naturalitat ) 

,>Heu  regat  el  planter? 

Novici. 

Ara  acabava. 


Guardià. 

Arrenquèu  els  cascalls  y  las  rosellas 
y  demés  plantas  d’estació  ja  mortas, 
que  sembrarèm  nitagas,  flochs  y  prímulas. 

( ananlsen )  ^Heu  aplegadas  las  llevors? 

Novici. 

Sí,  pare. 

Guardià. 

Donchs  dalit...  y  esperansa, 
que  al  qu’espera  y  trevalla  Déu  l’ajuda. 

f  (Apart,  dirigintse  dret  a  la  capella) 

Y  entro  a  purificarme; 
que  aquest  esperitat  m’ha  dit  tals  cosas 
tan  fòra  de  l’epístola, 
que  no  més  per  haverlas  escoltadas 
ja’m  sembla  qne  tot  jo  tufejo  a  sofre. 

Puja  els  esglahons,  pren  aygua  beneyia  eti  la  piquela 
que  hi  ha  al  costat  de  la  porta ,  y  entra  a  la  capella  tot 
persignantse.. 

Apeles  Mestres 


CARN  PEL  LLOP 

La  mala  estrugancia  va  portar  a  la  Marta 
a  una"de  las  golfas  més  rònegas  del  barri 
dels  juheus. 

Las  pobras  despullas  que  quedaren  en  el 
poble  de  antich  call  juheu  eran  la  estada 
dels  miserables,  allí  fermats  per  la  dissort 
y  per  quatre  xucla-sangs  que  necessitan  tenir 
ben  propers  als  cayguts. 

En  aquell  carrer,  la  soletat  casi  bé  sempre 
hi  regnava.  No  més  quan  el  sól  era  en  lo 
més  alt  de  la  volta  blava  y  enviava  un  retall 
de  llum  a  l’acera  humitosa,  l’estadà  del  pri¬ 
mer  pis  de  la  casa  més  vella,  treya’l  cap  en 
el  florejat  y  ample  finestral  plateresch  pera 
garlar  ab  un  seu  vehí,  un  semita  que  deixa 
diners  a  cambi  del  blat  que’s  cullirà  en  la 
propera  anyada;  té’ls  ulls  petits,  llagrimo- 
sos,  el  nas  aixafat,  y  vesteix  sempre  un  trajo 
de  vellut  negre. 

—  Me  sembla,  Beb,  qu’hem  arreplegat  una 
mala  vehina  —  digué’l  granayre  signant  lo 
més  alt  de  la  casa. 

— Si  vols  dir  la  Mixa,  penso  que  no’t 
manca  pas  rahó.  Jo,  la  veritat,  quan  me  va¬ 
ren  dir  que... 

— Oh!  Y  lo  millor  del  cas  es  que  ningú  al 
poble  sab  còm  se  las  campa!  {No  t’ha  de¬ 
manat  may  res? 

—No. 

— Donchs,  no  puch  explicarme  còm  poden 
viure  ella  y  el  noy!...  Els  dos  rals  que  li  do- 


nan  al  moli  paperer  ja’ls  déu  deixar  a  la  ta¬ 
verna. 

— {Vols  dir  que  hi  cau  tan  sovint? 

— {Per  què  passaria  las  nits  cridant  y  plo¬ 
rant  com  una  esperitada?  La  marrinxa,  Beb, 
sols  la  marrinxa  pot  ésser  la  causa  d'aytals 
escàndols. 

—Què  vols  que  t’hi  digui!  Ella,  ab  el  poch 
temps  que  roda  per  assi,  s’ha  malmès  molt! 
Ademés,  m’han  dit  que’l  seu  noy  ja  fa  alguns 
días  que  no  va  a  estudi  perque  està  malalt. 

— Això  de  la  malaltia  serà  una  excusa  que 
donarà  ella.  {Quina  estimació  vols  que  porti 
al  noy  una  donota  aixís?... — 

Y,  mentres  deya  aquestas  paraulas,  sos 
ullals  mastegavan  alguna  cosafort  agradosa, 
puig  comensà  a  paladejar  ab  molt  soroll. 

— Me  sembla  que  no’t  manca  rahó. — 

Al  fons  del  carrer  s’hi  dibuixà  l'ombra  de 
la  pobra  Marta.  Venia  del  trevall,  ab  las  ca- 
mas  segadas  pel  cumpliment  de  son  feixuch 
jornal,  y  el  cor  nuat  de  pensar  que,  al  arri¬ 
bar  a  casa,  podia  trobar  a  son  fillet  gelat, 
o  corsecat  per  la  febre,  allà  en  lo  més  fons  de 
sa  cambra. 

Atravessà’l  carrer  tambalejantse,  y  pujà  ab 
grans  gambadas  la  runosa  escala  de  sa  es¬ 
tada.  Una  suhor  freda  la  feya  petar  de  dents 
y  li  omplia’l  cos  d’esgarrifansas,  ensemps 
que  un  pressentiment  dolent  li  feya  espurne¬ 
jar  els  ulls. 


JOVENTUT 


223 


Entrà  en  la  cambra  d’una  revolada,  y  vegé 
al  seu  fill  mitj  ajegut  en  el  jas  que  li  tenia 
fet  ab  palla  de  blat  y  roba  vella.  Estintolat 
en  una  cadira  de  balca,  aixecava  tant  com 
podia’l  caparró  pera  filar  el  camp  ras  que’s 
veya  desde  la  finestra  raquítica  de  llevant. 
Son  esguart  se  perdiaallà  en  lo  més  lluny  del 
horitzó. 

—  Pobre  Jepich!  El  meu  rey!  Avuy  ja’t 
trobas  millor,  {eh?... — 

El  noy  girà’ls  ulls  febrosos  vers  els  de  sa 
mare,  sense  dir  res. 

— {Per  què  no  contestas,  hermós?  {Què 
tens? — continuà  la  Marta  ab  tendresa. — 
Vina  a  la  falda...  aixis...  {no  fa  qu’ara  e§tàs 
millor?  —  Y  allargant  sos  carnosos  llabis 
vers  las  galtas  xucladas  del  malalt,  hi  feu  un 
bes.  La  fortor  de  la  febre  y  la  cremor  de  la 
carn  del  petit  la  varen  espantar. 

— {Sentiu,  mare,  quins  crits  més  tristos? 
{Qui  es  que’s  queixa? 

— Es  el  vent,  Jepich,  es  el  vent  que  bot¬ 
zina. — 

La  tra'montanada  s’aixarnà  sobtadament. 
Una  fulla  resseca  tremolava  arraulida  al  pi- 
tral  de  la  finestra  esperant  una  mà  piadosa 
que  la  dugués  a  bon  rasser;  la  ventada  llensà 
un  rufech  més  fort,  y  se  la  endugué  a  tom¬ 
ballons  lluny,  molt  lluny... 

— Tinch  fret,  mare. 

— Pobrissó!  — 

* 

Y  com  si  volgués  ferli  oblidar  ab  moixai- 
nas  aquell  dia  d’hivern  tan  dolent  pels  po¬ 
bres,  comensà  a  petonejarlo,  y  amanyagarli 
el  caparronet  ple  de  rinxos  de  mora  ab  sas 
mans  llargas  y  de  color  d’oli  novell. 

— Pobre  Jepich!  Mira,  si  ets  ben  maco  y 
vols  beure  la  medicina,  la  mareta’t  contarà 
una  rondalla  ben  llarga...  {vols? 

— {Me  contaràs  aquella  que  hi  ha  un  llop 
que  vol  menjarse  un  rabadà  que  pastura 
xays? 

—  La  que  vulguis...  Als  noys  que  creuhen 
la  seva  mare’ls  estima  molt.  Aixis...  apa, 
beu... — 

Mentres  el  petit  bevia  a  petitas  glopadas 
el  such  groguench  d’un  got,  dugas  llàgrimas 
devaliavan  per  la  cara,  envellida  avans  de 
temps  ,  de  la  pobra  Marta. 

—{Per  qué  ploras?  — 

Las  paraulas  ab  que  la  Marta  volia  contes¬ 
tar  a  la  pregunta  d’aquell  nen  que’s  moria, 


se  li  nuaren  dintre  la  gola,  y  per  més  esfor- 
sos  que  feu  no  pogué  respondre.  S’aixugà’ls 
ulls  ab  el  puny  de  son  vell  gipó,  y  comensà 
a  barbotejar  entre  sanglot  y  sanglot: 

— Una  vegada  era  un  rey...  que  anava  per 
monts  enllà...  Camina  que  caminaràs,  cami¬ 
na  que  caminafàs,  va  trobar  un  lloparràs 
que’s  menjava  un  tendre  anyell.  Vetaqui 
que... — 

En  Jepich  esclatà  una  tos  petita  y  seca. 

— {Veus,  no  voler  jaure!  Ja  te  la  contaré 
un’altra  hora.  Ara  mira  si  pots  dormir. 

— No,  no!  Vuy  que’m  conteu  la  rondalla! 
—  deya’l  nen,  barrejant  un  ronch  estrany 
entre  paraula  y  paraula. 

— Alashoras  el  rey  va  dir:  «{Per  què  rose- 
gas  aquesta  pobra  bestiola?»  A  lo  que  con¬ 
testà  ab  rabia  la  fera:  «{Què  n’heu  de  fer?» 
El  rey,  sense  respondre,  tornà  a  seguir 
monts  enllà,  camina  que  caminaràs... 

— {Encara  n’hi  ha  de  llops? 

— No,  macó,  no!  Au,  dorm. — 

El  petit  comensà  a  girar  els  ulls  d'assi 
d’allà,  com  si  busqués  ab  forta  deria  quelcom 
de  necessitat. 

— Jepich!  Jepich!  — 

EI  nen  no  pogué  contestar.  Las  concas  dels 
seus  ullets  comensaren  a  negrejar  fins  a  con- 
fondres  ab  llurs  ninas,  sa  cara  s’amoratava 
per  moments,  las  venas  del  coll  semblavan 
esbotzarse  de  tan  infladas. 

— Jepich!  Jepich! — repeti  sa  mare. 

Sobtadament,  els  ulls  del  noy  fitaren  a  la 
Marta  com  demanantli  alguna  cosa;  després 
se  posà  a  estossegar:  una  tos  que  semblava’l 
soroll  quefa  l’esquerdamentdefustams  sechs. 
La  bona  mare  l’ajegué  d’una  revolada  al 
jas  de  palla,  obrí  la  finestra  de  bat  a  bat,  y 
abocantse  al  pitral  cridà  ab  veu  tremolosa 
d’espant: 

— Socors!  Socors! — 

Al  crit  de  dolor  de  la  mare  contestà’l  gra- 
nayre  ab  veu  aflautada,  del  fons  de  son  runós 
casal: 

— La  Mixa!... — 

La  santa  dóna  s’apartà  ab  fàstich  de  la  fi¬ 
nestra,  y  s’ajegué  bojament  prop  de  son  mo- 
ribond  fil let  que  desvariejava  febrós. 

—  Una  vegada  eran  els  llops... — 

Y  el  vent  ab  sos  rufechs  semblava  chorejar 
la  rondalla. 


Alfons  Trxnxet 


224 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ ANTOLOGIA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


X 

LAS  GKACIAS  Y  LAS  MUSAS 

( 'Anònim  ) 

Duyan  las  Gracias  uns  paners  de  pomas 
un  jorn  quan  a  las  Musas  van  trobar. 

—  Doneunos  pomas — els  van  dir  aquestas, 
y  tantas  a  quiscuna'n  van  donar. 

Duhentne  cada  Gracia’l  mateix  nombre 
avans  de  comensà'l  repartiment, 
esdevingué  que  totas  dotze  amigas 
ne  tingueren  després  exactament. 

Digueume,  donchs,  el  nombre  de  las  pomas 
que  cada  Gracia  duya,  y  anyadiu 
quàntas  varen  donarne  a  las  nou  Musas 
volent  fer  un  repart  equitatiu  (i). 

XI 

LA  CORONA 

( Anònim  ) 

Fesme,  argenter,  si’t  plau,  una  corona; 
que  l’or,  el  coure,  el  ferro  y  fins  l’estany 
hi  tinguin  part;  si  l’exterior  ho  abona, 
passarà  tot  plegat  per  cosa  bona 


(i)  Antologia;  XIV,  48.  Se  desprèn  del  enunciat,  que  del 
mateix  nombre  de  pomas  que  primerament  estava  repartit  entre  las 
tres  Gracias,  se’n  feren  dotze  parts  iguals;  lo  que  pot  expressarse 
per  la  fórmula: 

3  X  =  12  y. 

El  problema,  per  lo  tant,  es  indeterminat;  són  solucions  de  x 
y  y  totas  las  quantitats  que  puguin  satisfer  dita  igualtat  ab  nom¬ 
bres  sencers. 

Aixís.  suposant  que  c  ida  Gracia  tenia  4  pomas,  r  2  totas  juntas, 
donantne  una  a  cada  Musa,  se  trobarían  totas  ab  una  poma;  te- 
nintne  8  cada  Gracia,  haur.an  degut  donarne  dugas  a  quiscuna;  y 
aixís  successivament. 


sens  que  ningú  s’adongui  del  engany. 

Vull  que  pesi  en  total  seixanta  minas: 
las  dugas  tersas  parts  de  coure  y  or; 
d’estany  y  or  els  tres  quarts;  y  en  fí,  hi  combinas 
d’ory  ferro  els  tres  quints:  ab  purpurinas 
s’hi  dèu  fer  si  a  mà  ve  cada  tresor!... 

De  quiscún  dels  metalls,  en  confidència 
tens  de  dirme  després  lo  que  hi  ha  entrat; 
la  gent  creurà  qu’es  or  per  l'apariencia, 
qu’en  l’ofici  de  rey  es  la  gran  ciència 
explotar  la  comú  credulitat  (1). 

XII 

L’ARGENTER 

Y  Anònim  ) 

Pren,  orfevre,  aquest  vas  per  unitat, 
y  si  son  ters,  son  quart  y  son  dotzau 
hi  ajuntas,  en  el  foch  de  tot  plegat 
un  llengot  n’obtindràs  que.  un  cop  pesat, 
farà  una  mina  Ho  pots  probar,  si’t  plau  (2) 


(*}  Antologia;  XIV,  49.  Segons  las  condicions  del  enunciat,  en 
el  total  de  las  60  minas  hi  ha  d’entrar  el  coure  ab  l’or  per  40  mi 
nas,  l’estany  ab  l’or  per  4s  minas  y  el  ferro  ab  l’or  per  36  m’nas. 
Donchs  la  fórmula  de  la  corona  serà: 


X  -f  (40  —  x)  -f-  (45  —  x)  -f-  (36  —  x)  =  60 

la  que  un  cop  resolta  donarà,  pera  l’or, 

x  =  30  ,/a  minas 

y  per  lo  tant,  9  t/a  de  coure,  14  1/2  d'estany  y  5  1/2  de  ferro 

( 2)  Antologia,  XIV.  50.  Equivalent  una  mina  a  cent  dracmas, 
pot  posarse  la  equació: 

X  X  X 

X  — I - - - =  IOO 

1  3  4  12 

y  una  vegada  resolta’s  tindrà: 

X  —  60  dracmas 

Jo  que  pesa’l  vas, 


JOVENTUT 


225 


UN  EGOISTA 

En  totas  las  societats  obreras,  méso  menys 
llibertarias,  havia  figurat  en  Pere  Pons,  y  de 
totas  havia  eixit  ab  profond  desengany. 
Xerravan  molt  y  no  feyan  res.  La  manca 
d’ilustració,  tant  çom  la  manca  de  fondos, 
duya  a  totas  per  malas  orientacions.  Arreu 
els  que  cridavan  més  eran  els  més  dropos,  y 
quan  venia  l  cas  els  més  cobarts.  De  tant  en 
tant  sortia  un  héroe,  un  infelís  a  qui  la  misè¬ 
ria  portava  a  cometre  un  acte  de  desesperació 
que  li  costava  la  vida,  y  alashoras  a  n’aquells 
desviats  els  entrava  una  febre  anàrquica 
esferehidora;  esclatavan  l’odi  y  la  lluyta  de 
classes  espantosament,  y  com  era  natural, 
duyan  la  pitjor  part  els  ignorants  y  els  po¬ 
bres.  S’associavan  els  pobres  y  s’associavan 
els  richs  pera  trobar,  ab  el  necessari  contra¬ 
pès,  la  justa  armonia:  però  aquest  remey  era 
pitjor  que’l  mal.  Si  dos  enemichs  sols  no’s 
poden  entendre,  tcòm  s’han  d'entendre’ls 
enemichs  que’s  comptan  permilers?La  massa 
ofegava  al  individuu  que  s’hi  sumava,  la 
massa  brutal  en  la  que  sols  hi  suran  els 
més  llestos  y  els  més  malvats.  Veyent  còm 
s’atiavan  mil  baixas  passions;  veyent  creixe 
com  bromera  l’orgull  dels  uns,  la  maldat  dels 
altres,  la  misèria  de  molts,  la  inconsciència 
de  molts  més;veyent  engroixirse’lsrematshu- 
mans,  en  Pere  Pons  s’isolà.  Las  ilusions  que 
un  temps  havia  covat  son  cor  li  semblavan 
ridículs  romanticismes  de  nen.  Ell  havia  de¬ 
clarat  guerra  a  mort  a  tot  lo  existent,  havia 
cregut  necessària  la  revolució  a  mà  armada, 
y  s’havia  dit  a  si  mateix  que  si  tots  sos  com¬ 
panys  fossin  com  ell,  no  xerrayres,  no  tam- 
poch  desesperats,  sinó  homes  serens  y  con- 
vensuts,  obrarian  ab  tal  inflexibilitat,  cum- 
plirian  ab  tanta  convicció  la  seva  obra  de 
justícia,  que’l  seu  exemple  faria  donar  un 
tom  rodó  a  la  societat:  mes  ara  en  la  so¬ 
cietat  ja  no  hi  creya,  y  la  paraula  justícia  li 
semblava  un  de  tants  circuls  viciosos  de  que 
no’s  poden  lliurar  els  qu’en  societat  viuhen. 

Totas  las  ideas  li  semblavan  prejudicis,  a 
tothòm  considerava  influhit  per  vicis  atà- 
vichs,  y  més  que  a  ningú  a  sos  companys, 
pobras  bestiolas  rutinarias  que  no  tenian  ni 
els  seus  coneixements  ni  el  seu  esperit  lliure. 
A  voltas  patia  no  podentlos  redimir,  però 
bentost  se  deya  que’ls  incooscients  y  els 


febles  han  d’ésser  tractats  com  a  tals,  y  que 
lo  únich  que  cal  fer  es  allunyarse  d'ells,  allu- 
nyarse  d’una  societat  en  la  que  cap  acte  de  re¬ 
paració  pot  realisar  l’home  sense  perjudicar 
al  home  mateix;  en  la  que  no’s  pot  fer  cap 
acte  de  vida  sense  fer  un  tort  a  la  vida  ni 
sens  incorre  en  la  sanció  de  las  lleys  socials 
que  són  altres  tants  ultratges  a  laslleys  natu¬ 
rals. 

Com  més  arrelava  en  ell  aquesta  deria, 
més  empenyo  posava  en  diferenciarse  dels 
seus  companys.  Se  cuydava’l  fisich  com  una 
dòna  coqueta;  anava  sempre  ben  afeytat, 
pentinantse  cuydadosament  cabells  y  bigoti. 
Llevat  de  las  horas  de  taller ,  vestia  que  ni  un 
figuri.  Sabata  sempre  enllustrada  de  sobre 
y  sempre  llustrosa  de  sota,  entre  l’empit  del 
peu  y  el  taló;  calsas,  ermilla  y  americana 
sense  cap  taca  ni  arruga;  fina  soguilla  de 
banda  a  banda  d’ermilla,  anant  de  la  butxaca 
del  rellotge  a  la  del  monedero ,  que  s’endevi¬ 
nava  voluminós,  prenyat  de  cabals, 'mes  que 
no  eixia  may  a  la  llum  pera  no  delatar  a  tra¬ 
vés  de  las  mallas  la  negra  ordinariesa  de  la 
calderilla;  corbata,  colls  y  punys  flamants,  y 
flamant  barret  tan  aviat  tou  com  fort,  acana- 
lat  com  rodó,  y  al  estiu  de  palla  0  de  falsi fi¬ 
cada  jipijapa  pera  variar.  Afegiuhi  uns  ulls 
negres,  grossos  y  melancòlichs,  uns  ulls  ro- 
màntichs  a  lo  Becquer,  una  gran  finor  de 
cutis  y  certa  cohibida  distinció  de  modals, 
que  no  era  per’  xò  l’embràs  del  que  s’empe- 
nya  en  semblar  fi  sense  serho,  y  podréu  for- 
marvos  una  idea  del  tipo :  un  tipo  de  senyor... 
llevat  de  las  mans,  un  xich  aspras  y  nuosas. 

S’havia  fet,  donchs,  un  gran  individualista ; 
l’individuu  ho  era  tot  pera  ell,  y  tot  li  sacri¬ 
ficava.  No  se  li  coneixian  amoríos.  Hi  havia 
noyas  de  bona  casa  que  se’l  miravan  ab  bons 
ulls,  però  las  modistas,  sastressas,  cusidoras 
de  roba  blanca,  etc.,  del  barri  hont  vivia,  ja 
estavan  a  proba  de  sa  indiferència  y  no’n  fe¬ 
yan  cabal;  algunas  fins  se  rifavan  al  pobre 
tonto  presumit  que  no  portaria  cap  capellà  al 
enterro,  y’s  miravan  ab  millors  ulls  a  sos 
companys  senzills. 

En  Pere  Pons  se’n  s’havia  isolat  tant  dels 
companys,  que  ja  tots  se’l  miravan  com  a  un 
tipo  que’ls  feva  nosa.  Y  comensaren  a  plou¬ 
re  sobre  en  Pere  Pons  bromas  impertinents, 
que  a  n’ell  li  semblavan  bromas  d’esclau 
y  que  li  inspiravan  llàstima.  Un  cop  qu’escla- 


226 


JOVENTUT 


tà  una  vaga,  veyentse  compromès  a  seguiria 
per  mor  de  la  solidaritat ,  ja  tip  y  fart  y  cuyt 
de  veure  llàstimas  y  aburrit  de  tanta  y  tanta 
qüestió  social ,  resolgué  eliminarse.  Era  solter, 
no  tenia  familia  ni'el  lligava  vincle  de  cap 
mena;  pensà  en  els  aucells,  que  no  tenen 
més  lley  que  son  albir,  que  poden  estimar  y 
volar  lliurement  ,  y’s  sentí  aucell  y  empren¬ 
gué’l  vol,  y  s’aturà  en  un  gran  despoblat  hont 
hi  podia  viure  ben  ample. 

Y  ja  no  fou  més  un  jove  elegant.  Sa  fla¬ 
mant  llureya  d’esclau,  que  no  tenia  altre 
objecte  que  diferenciarlo  d’altres  esclaus, 
fou  deixada  de  banda.  En  Pere  Pons  quedà 
sobriament  vestit,  com  cal  a  un  home  en  lli¬ 
bertat. 

Y  passaren  anyadas  y  més  anyadas,  que 
mauraren  la  terra  y  la  feren  reverdir,  y  el 
mauraren  a  n'ell  y  li  feren  perdre  la  flexibili¬ 
tat  dels  moviments,  la  finor  de  la  pell  y  la 
lluhissor  del  pèl.  Havia  arribat  a  la  vellesa 
sense  tènir  dóna  ni  fills.  Desitjava  a  voltas 
el  caliu  de  la  familia,  mes  la  por  de  que  las 
convencions  socials  en  que  s’havia  criat  re- 
viurian  en  l’amor  que  per  sos  fills  sentis,  el 
feren  desistir  de  fundar  una  nova  societqt, 
una  falsa  societat  que  també’s  basaria  en 
l’amor  y  també’l  negaria  a  cada  moment.  En 
Pere  Pons,  qu’havía  fugit  de  tota  lluyta  per- 

„que  li  semblava  errònia  y  migrada,  creya 
que  no  era  ell  qui  devia  dar  lloch  a  lluytas 
novas;  li  mancava  valor  pera  fer  aquesta 
traició  a  sas  conviccions;  l’amor  a  la  familia 
l’hauria  tornat  feble,  l’amor  als  fills  no  li 
hauria  permès  deixarlos  emancipar  y  esser 
individuus  lliures.  Era  això  en  ell  una  obses¬ 
sió,  una  mania  constant. 

Tot  pera  ell  eran  vicis  contrets  que  calia 
extirpar,  atavismes  que  calia  combatre  a 
mort.  Els  llogarets  propers  de  més  de  qua¬ 
tre  casas  li  semblavan  petits  centres  empes¬ 
tats,  y  veya  en  sos  moradors  uns  tristos  es¬ 
claus  d’habituts  y  tradicions  depriments. 
Odiava  tant  els  xiulets  de  las  màquinas  com 
el  toch  de  las  campanas,  com  tota  lley  de 
remor  que  semblés  una  consigna  y  que  aple¬ 
gués  als  homes  pera  una  pastura  moral  o 
material.  La  ciutat  era  pera  ell  un  gran 
monstre  tuberculós  qu’en  sos  esputs  espar¬ 
gia  milions  de  microbis  als  que’l  vapor y la 
electricitat  servian  de  vehícul,  fentlos  atu_ 


rarse  en  las  regions  més  sanas  pera  infeccio- 
narlas  sense  pietat. 

Aixís  s’isolava  de  tolhòm  cada  cop  més, 
allunyanllo  del  home  son  propi  amor  al 
home.  Però  un  dia’l  visità  un  antich  amich, 
que  li  pintà  ab  negres  colors  las  miserias 
dels  companys  a  ciutat,  y  la  forta  lluyta  que 
sostenian  per  la  emancipació.  En  Pere  Pons 
restà  indiferent.  L’amich  li  ponderà  las  agi¬ 
tacions  incessants,  las  explotacions  sufertas, 
las  venjansas  que’s  preparavan,  y  ell  restà  en 
el  mateix  indiferentisme;  mes  quan  l’amich  el 
recriminà  per  sa  passivitat,  llavors  protestà. 
L’altre  s’acalorà,  li  digué  traidor,  que  sem- 
pre’ls  havia  deixat  sols,  qu’era  un  revolucio¬ 
nari  de  per  riure  y  que  no  era  anarquista. 

— Més  que  tu! — respongué  en  Pere  Pons. 

—  Si  ni  menos  te’n  havías  dat  may  el  nom! 

— El  nom!  Las  paraulas!  Els  partits!  Això 
es  lo  que  os  mata!  No  m’he  volgut  dir  anar¬ 
quista  perque  ho  soch  més  que  vosaltres!  No 
me’n  he  volgut  dir  perque’m  prostituhiu 
l’anarquia! 

— Ets  un  cobart! 

—  Què  sabs  tu!  No  es  cobardia,  es  egois¬ 
me!  Si  dihente  tu  fill  de  ta  mare  li  havias  de 
causar  un  dany,  no  te’n  dirias,  ^veritat? 
Donchs  vethoaquí  per  què  no’m  dich  jo 
anarquista.  La  teva  ignorància  no  més 
té  una  disculpa  en  la  teva  bona  fe.  Ets 
un  esclau,  sóu  uns  esclaus  de  vostres  ene- 
michs  y  dels  noms  que  os  apliquèu.  Si 
feu  remat  icòm  vos  queixèu  de  que  vos  ton- 
tin?  {Còm  volèu  escampar  salut,  si  estèu 
empestats?  Prediquèu  la  disolució  y  vos 
associèu;  vos  dihèu  forts  y  sóu  febles;  de- 
manèu  llibertat  y  feu  esclavitul;  demanèu 
amor  y  respirèu  odi.  Els  forts  fan  com  jo: 
s’aíslan.  No  vull  donar  exemples:  en  mi’n 
teniu  un.  Vosaltres  no  prediquèu  anarquia: 
vosaltres  prediquèu  dolor,  odi,  esclavitut,  y 
l’anarquia  es  llibertat,  pau,  amor.  Ves,  tór- 
naten  a  ciutat,  y  allà  pobres  y  richs,  farts  y 
famolenchs,  remats  de  la  dreta  y  remats  de 
la  esquerra,  eterns  remats  pasturant  en  els 
camps  del  atavisme,  aneula  desacreditant 
l’anarquia  que  prediquèu!  — 

L’amich  se’n  anà  a  ciutat  a  morir  de  pas¬ 
sió  d’anim,  y  ell  restà  a  despoblat  morint  de 
vellesa.  L’amich  era  a  ciutat  lo  que’n  dihèm 
un  utòpich;  ell  al  camp  se  tenia  per  un  pràc- 


JOVENTUT 


227 


* 

tich.  Tal  volta  no  era  més  que  un  somnia' 
dor,  un  boig,  un  poeta.  Els  vers  poetas  tenen 
molt  d’anarquistas;  són  grans  vidents,  y  com 
a  tals  tenen  rahó  sempre. 

Lluís  Vía 


LO  UI  SE 

Respectant  la  denominació  del  autor,  devèm 
considerar  Louise  com  una  novela  musical. 
En  Gustau  Charpentier  no  ha  volgut,  donchs, 
escriure  una  òpera  ni  sisquera  un  drama  lí- 
rich;  sa  obra  es,  en. veritat,  una  novela  ani¬ 
mada,  ab  personatges  vivents  que  fugen  de 
las  planas  del  llibre  pera  saltar,  ab  el  medi 
ambient  que’ls  redolta,  a  las  taulas  del 
teatre. 

En  Charpentier  es  un  talent  artistich  de 
primer  ordre.  Sa  Louise ,  es  (per  ara)  l’obra 
més  perfecta  creada  a  Fransa  seguint  las  teo- 
rias  del  drama  wagnerià. 

Al  passar  d’Alemanya  a  Fransa  la  qoncep- 
ció  del  drama  wagnerià  ha  sufert  modifica¬ 
cions,  però  aquestas  modificacions  més  que 
reals  són  aparents:  els  principis  fonamentals 
del  drama  wagnerià  restan  immutables.  Las 
modificacions  qu’ha  sufert  a  Fransa  obehei- 
xen  tan  sols  al  assumpto  y  al  caràcter  nacio¬ 
nal.  En  Louise ,  per  exemple,  en  lloch  de  la 
walkyria  Brunilda,  filla  del  déu  Wotan,  ve- 
yèm  a  la  modisteta  parisenca,  filla  d’un  po¬ 
bre  obrer,  però  aquesta  enorme  diferencia  de 
personatges,  d’èpocas  y  de  medis  no  arriba, 
en  el  fons,  a  distanciar  Louise  dels  dramas 
wagnerians,  puig  el  mestre  de  Bayreuth  no 
fixà  may  la  naturalesa  de  las  accions  y  temps 
en  sa  escola.  L’acció  lirich-dramàtica  es  de 
sempre:  cal  no  més  que  l’autor  sàpiga  llevarli 
lo  convencional,  deixantli  tan  sols  l’element 
cali  ficat  per  Wagner  de  purament  humà.  Y 
això  en  Charpentier  ho  ha  fet  a  tall  de  mes¬ 
tre.  Aixis  es  que  Louise ,  per  la  construcció 
temàtica  reveladora  del  drama  intern,  per¬ 
tany  a  la  familia  de  Siegfried  y  Parsifal;  la 
forma  literaria  si  que’s  diferencia  forsosa- 
ment  de  la  de  Wagner:  en  Charpentier  subs- 
tituheix  ab  la  prosa,  a  voltas  rimada,  l’ali- 
teració  germànica,  impròpia  de  las  llenguas 
neo-llatinas.  Podèm  afirmar,  per  consegüent, 
qu’en  Charpentier  ha  perfeccionat,  d’admira¬ 
ble  manera,  l’art  lirich  dramàtich  iniciat  a 
Fransa,  a  l’ombra  de  Wagner,  per  Zola  y 
Bruneau. 

Louise ,  lletra  y  música  d’en  Charpentier, 
es  una  magnífica  obra  teatral,  d’un  realisme 
poemàtich  a  lo  Zola.  Lluisa  es  la  personifi¬ 
cació  de  la  obrera  parisenca,  que  viu  temp- 
tada  en  mitj  de  privacions  y  miserias,  per 
l’enorme  abim  de  París.  Com  en  algunas  no- 
vela«  de  Zola,  en  Louise  Paris  es  un  perso¬ 
natge  colossal,  quasi  un  sér  vivent.  Es  el 


monstre  afalagador  qu’engoleix  las  pobras 
noyas  obreras,  ab  quimèricas  apariencias  de 
plahers  sense  fi ,  pera  trossejarlas  després, 
oblidantlas  al  cap  d’avall  ab  suprema  indife¬ 
rència.  Debadas  els  pares  de  Lluisa  lluytan 
pera  salvar  llur  filla  de  las  grapas  del  mons¬ 
tre:  íqui  pot  héureselas  ab  el  gran  Paris,  ab 
el  joyós  Paris  omnipotent?  El  mateix  Julià, 
el  bohemi  seductor,  no  es  més  que  un  instru¬ 
ment  inconscient  de  la  urbs  poderosa.  Es  el 
mirallet  de  que’s  val  P^jís  pera  encisar  a  la 
noya,  un  xich  romàntica,  com  totas  las  mo- 
distas  jovas. 

Louise  té  quatre  actes  y  cinch  quadros.  El 
primer  té  lloch  en  una  habitació  obrera.  Llui¬ 
sa,  dominada  per  las  paraulas  del  poeta  Ju¬ 
lià,  lluyta  ab  son  pare,  home  bó,  carinyós  y 
entenimentat,  y  ab  sa  mare,  dóna  de  mal  gè- 
nit,  que  no  volen  deixaria  casar  ab  qui  ella 
estima.  Però,  com  hem  dit  avans,  el  veritable 
amor  de  Lluisa  es  per  Paris,  món  pera  ella 
quasi  desconegut,  però  d’atracció  fatal  e  irre¬ 
sistible.  Quan  son  pare,  volent  dislrèurela, 
li  dóna’l  diari,  a  la  fi  d’una  discussió  enutjosa, 
Lluisa  llegeix  encisada:  La  saison  printanière 
est  des  plus  brillantes ,  París  tout  en  fète... 
Sempre  París!... 

El  segón  acte  té  dos  quadros.  El  primer  es 
d’un  caràcter  originalissim.  En  Gustau  Char¬ 
pentier  ens  presenta  París  baix  un  aspecte 
nou.  Ens  presenta  Paris  com  un  gran  bosch, 
que’s  deixonda  a  la  llum  de  l’auba  ab  las  veus 
y  crits  dels  drapayres,  lleteras,  plegadoras  de 
diaris,  marxants  de  tota  mena;  són  els  aucells 
del  París  matinal  que  cantan  alhora,  ab  una 
delitosa  inarmonía.  Aquesta  escena  no  pot 
compararse  sinó  ab  la  de  las  remors  del  bosch 
(Waldweben)  de  Siegfried:  com  ella  es  un 
despertar  de  la  natura.  Wagner  ens  fa  cantar 
la  selva;  Charpentier  ens  fa  cantar  la  ciutat. 
El  segón  quadro  té  lloch  en  l’obrador  hont 
trevalla  Lluisa,  haventhi  escenas  animadis- 
simas  entre  las  modistas  y  els  bohemis  que 
venen  darrera  de  Julià,  sempre  obsessionat 
per  l’amorós  recort  de  Lluisa. 

Lluisa  y  Julià  viuhen  junts  (acte  III),  units 
per  l’amor  lliure.  Tot  aquest  acte  es  un  duo 
de  xardorosa  passió,  d’amor  espléndit,  quals 
riuhadas  enlayran  als  dos  aymants  a  las  re¬ 
gions  del  goig  més  intens.  Després  segueix 
una  festa  de  bohemis,  grisettes ,  noyas,  ba- 
dochs,  xicots;  una  mena  de  bacanal:  Lluisa 
es  proclamada  Musa  de  la  Butte  Sacrée,  com 
diuhen  els  bohemis.  Las  escenas  són  d’un 
moviment  y  d’una  alegria  inexplicables.  Mal- 
hauradament  la  mare  de  Lluisa  arriba:  ve  a 
dir  a  sa  filla  que’l  pobre  pare,  trist  y  malalt 
d’ensà  que  ella’l  va  abandonar,  desitja  vèu- 
rela,  sols  ella  pot  salvarlo.  Lluisa  enternida 
segueix  a  sa  mare,  però  promet  a  Julià  que 
tornarà. 

Y  l’ultim  acte  es  la  ruptura  de  Lluisa  ab  la 
familia,  el  triomf  del  amor  lliure,  primer  pas 
que  ha  de  dur  a  la  modista  cap  a  la  misèria 


228 


JOVENTUT 


primer,  al  baix  vici  després.  El  pare,  furiós, 
clohent  el  puny  amenassa  a  la  ciutat  engoli¬ 
dora,  que  se  li  endú  a  sa  filla  estimada... 

Aquesta  es,  de  gros  a  gros,  l’acció  de  l’obra 
d’en  Charpentier.  Per  sa  música  Louise  es 
una  obra  admirablement  construhida;  els  te- 
mas  són  de  gran  bellesa,  apropiadissims  a 
las  situacions,  sentiments  y  emocions  que  in- 
terpretan.  De  conformitat  ab  els  preceptes 
estatuhits  per  Wagner,  la  música  emmudeix 
quan  la  forsa  de  la  paraula  no  li  demana  au- 
ssili,  però  quan  l’eSement  lírich  predomina, 
alashoras  se  desplega  majestuosament,  pren 
volada  y’s  fa  mestressa  dominadora  de  la  si¬ 
tuació.  Els  temas  musicals  corren  a  travers 
del  teixit  armònich,  revelantnos  lo  que  la 
paraula  no’ns  pot  revelar.  Quan  el  personatge 
calla,  la  música’ ns  diu  son  secret  pensament, 
perque  ella  es  la  revelació  del  món  interior 
d’emocions  y  sentiments  indefinibles,  opo¬ 
sats  a  tota  forma  d’expressió  concreta. 

Louise's  troba,  donchs,  en  ple  terreny  del 
art  lirich-dramàtich:  com  la  delitosa  rondalla 
Hànsel  und  Gretel  de  Humperdinck,  dèu  ésser 
considerada  brillant  derivació  del  art  wag¬ 
nerià. 

(Acabarà-) 

Geroni  Zanné 


CAMÍ  DE  LA  FOSSA 

Fapochs  días  que  un  periòdich  local  publi¬ 
cava  una  carta  d’Amposta  (Tarragona)  qu’en 
un  de  sos  paragrafs  deya: 

Se  quejan  los  obreros  de  Barcelona  de  la  carència 
de  trabajo  que  en  esta  ciudad  existe;  en  cambio,  dentro 
de  15  ó  20  días,  los  propietarios  y  arrendadores  de 
este  término  municipal  y  parte  del  de  Tortosa,  no  po¬ 
dran  preparar  y  efectuar  los  trabajos  agrícolas  corres- 
pondientes  por  falta  de  braceros;  pudiendo  un  hombre 
ganar  de  10  à  12  reales  y  una  mujer  de  6  à  8;  la  dura- 
ción  del  trabajo,  desde  prim-ros  de  Mayo  hasta  fines 
de  Agosto. 

Tres  ó  cuatrocientos  hombres  y  otras  tantas  mujeres 
que  vinieran,  es  muy  probable  que  encontrasen  tra¬ 
bajo. 

Els  comentaris  que’s  desprenen  d’aquesta 
carta,  tant  mateix  són  ben  desfavorables  y 
vergonyosos. 

Lo  que  passa  a  Amposta  podríam  ferho 
extensiu  a  molta  part  de  las  poblacions 
agrícolas  d’Espanya. 

En  els  pagesius  y  vilas  domina  per  dissort 
una  mala  costúm,  qu’arriba  ja  a  semblar  un 
vici:  tal  es  la  de  que’ls  trevalladors  y  con- 
reuhadors  de  la  terra  aspiran  quasi  sempre 
a  voler  cambiar  llur  ofici  de  pagesos  per 
qualsevol  altre.  Tots  els  hi  semblan  més  re¬ 
munerats  y  fins  d’una  condició  més  enlay- 
rada  y  superior.  Pregunteu  al  primer  ma- 


rrech  que  trobeu  en  qualsevol  màs  quin 
ofici  li  agradarà  seguir  quan  sia  home,  y 
veurèu  còm  sense  rumiar  os  contestarà  que 
li  agradan  tots,  menys  el  de  terrassayre: 
però’l  predilecte,  el  més  envejat  dels  oficis 
per  un  pagès,  es  el  de  trevallar  a  la  fàbrica. 

Aquesta  fatalitat  de  que  no  estigui  ningú 
may  prou  content  de  la  seva  condició,  se  tra- 
duheix  entre  la  majoria  dels  pagesos  en  un 
despreci  a  la  terra,  y  per  conseqüència,  en  un 
continuat  romiatge  en  busca  de  trevall  en 
una  fàbrica  u  obrador  de  las  grans  pobla¬ 
cions:  lo  que  ocasiona,  en  primer  lloch, 
que’ls  jornalers  en  la  pagesia  vagin  tan  es¬ 
cassos  y  comptats,  que’l  preu  dels  jornals 
puji  en  kuna  proporció  extremada,  y  a  més 
dóna  per  resultat  la  deixadesa  de  terras  que 
forsosament  han  de  quedar  ermas  y  per  tant, 
improductivas;  y  en  segón  lloch,  que  tots  els 
brassers  que  fugen  del  camp,  com  atrets  per 
un  imàn,  se  concentran  en  las  grans  pobla¬ 
cions,  ahont  per  regla  general  hi  abundan 
fàbricas  y  obradors,  y  en  aquests  els  obrers 
hi  sobran,  ocasionant  una  baixa  de  jornals  y 
el  cas  més  punyent,  tal  es  el  de  quedarse 
molts  sense  trèvall,  qu’equival  a  sense  pa. 
Es  a  dir,  que’ls  que  faltan  al  camp  sobran  a 
la  ciutat  per  rahó  d’aquesta  aglomeració  y 
desproporció.  cPer  què,  donchs,  els  obrers 
no  saben  afinar  y  equilibrar  aquesta  balansa 
que  cau  sempre  del  cantó  del  infortuni  y  de 
la  fam,  procurant  que’ls  que  aqui  sobran 
vagin  a  ocupar  el  lloch  allà  hont  reclaman  el 
seu  bras? 

No  obstant,  a  pesar  de  tot  això,  veurèu 
dotzenas  d’obrers  de  totas  edats  y  sexes  fent 
l’ofici  de  captayres  pels  carrers  de  las  urbs. 

Pochs  dias  fa  que  vaig  veure,  en  el  carrer 
de  la  Ciutat,  un  obrer  ab  barretina  musca 
penjant,  vestit  de  pagès,  agafat  del  bras  d’un 
guarda  municipal  que  com  qui  porta  un  ma¬ 
lalt  que  no  pot  caminar,  l’acompanyava  al 
Asil  del  Parch  perque’s  moria  de  debilitat. 
(Aixis  ho  relatà  la  gent  qu’en  aquell  moment 
ho  presenciava.) 

Ademés  d’aquests  casos  isolats  que  so¬ 
vint  veyèm,  n’hi  ha  un  altre  d  usual,  que  ja 
ha  passat  a  crònich:  tal  es  la  emigració 
a  Amèrica;  y  com  a  proba,  cal  no  més  pre¬ 
guntar  a  las  regions  del  Cantàbrich,  d  An¬ 
dalusia  y  altras,  quin  es  el  principal  con¬ 
tingent  de  viatgers  que  per  l’altra  banda 


JOVENTUT 


229 


prenen  passatge,  y  las  paraulas  «obrers  del 
camp  qu’emigran»  seran  sa  contesta  de  sem¬ 
pre.  Espanyols  que  deixan  llur  terra  per’anar 
a  cercar  lo  insegur  millas  enllà,  ahont  hi  ha 
un  altre  continent,  creguts  de  trobar  el  va- 
dell  d’or,  y  en  comptes  d’ell  sols  hi  troban 
el  desengany  v  el  desesper.  Y  si  a  n’aquests 
emigrants  del  camp  els  demanèu  ab  quin 
ofici  van  a  guanyarse  las  caixaladas  a  tan 
llunya.s  terras,  també  os  contestaran  sempre 
«qu’ab  qualsevol,  menys  el  de  pagès».  Y 
com  que  van  a  practicar  un  ofici  que  desco¬ 
neixen,  perque  may  s’hi  han  adestrat  (ja 
que’l  seu  el  desdenyan),  veusaqui  un  motiu 
més  pera  que  sas  esperansas  e  ilusions  se 
converteixin  en  castells  de  pols  y  rius  de  llà- 
grimas.  Aquests  són  els  tristos  resultats  de 
la  mala  costúm  qu’havèm  esmentat. 

;Es  ja  arribada  l’hora  de  que’ls  nostres 
obrers,  recapacitant  y  donant  probas  de  voli- 
ció  y  sentit  pràctich,  soterrin  d'una  vegada 
la  equivocació  arreu  estesa,  de  que’l  trevall  de 
la  terra  no  es  tan  noble,  enlayrat  y  remu- 
nerador  com  el  de  fàbrica  y  obrador,  y  fugir 
d’un  cop  d’aquest  camí  que’ls  porta  al  abim? 

La  resposta  no  soch  jo  qui  l’haig  de  do¬ 
nar,  sinó’ls  mateixos  obrers,  que  palpantse 
las  costellas,  podràn  trobar  si  las  tenen  prou 
fuhetejadas  encara  per  aquest  flagell  anome¬ 
nat  emigració. 

E.  de  Pons  M. 


REVISTA  DE  REVISTAS 

La  Renaissance  Laline,  en  son  darrer  nú¬ 
mero,  publica  la  continuació  del  Essai  de 
psychologie  alsacienne,  per  Carlos  Fischer; 
un  curiós  article  de  Albert  Métin  sobre  Le 
Japon  aristocratique  et  militaire;  un  complert 
estudi  de  Abel  Hermant  sobre  Guy  de  Mau- 
passant;  una  crònica  de  Pierre  de  Nplhac 
sobre  Voltaire  et  Mme.  de  Pompadour ,  y 
altres  trevalls  que’s  llegeixen  ab  gust,  entre 
ells  la  secció  de  teatres,  per  André  Rivoire. 

El  Mercure  de  France  publica  notables  tre¬ 
valls  de  Albert  Mockel,  Edmund  Gosse, 
Charles  Morice,  Paul  Louis,  etc.,  essent  no- 
dridissima  la  Revue  du  mois,  capsada  per  en 
Remy  de  Gourmont  ab  sos  admirables  Epi- 
lognes,  essent  remarcables  las  consideracions 
que  fa  sobre  la  evolució  de  las  ordres  religio- 
sas  y  els  internats  d’adults.  La  informació 
artística  y  literaria  ocupa  quasi  la  meytat  del 
número,  0  sían  unas  120  planas. 

L' Européen  (Paris),  publica  en  lloch  prefe¬ 
rent  una  enquesta  internacional  respecte  a 


si’s  troba  0  no  en  decadència  la  Fransa.  In- 
serta  opinions  d’homes  tan  coneguts  com 
Enrico  Ferri,  Andrew  D.  White,  Max  Nor- 
dau,  Bjornson,  Boborykine,  Lemonnier,  No- 
vicow,  Verhaeren,  etc.,  etc.,  fïguranthi  tam¬ 
bé  la  de  nostre  company  en  Pompeyus  Ge¬ 
ner.  Com  sol  passar  en  aquesta  mena 
d’enquestas,  són  pochs  els  que,  com  l’esmen¬ 
tat  company  nostre,  contestan  resolta  y  cate¬ 
gòricament.  Molts  fugen  per  la  tangent, 
altres  (dit  sia  ab  el  respecte  degut)  fan  consi¬ 
deracions  pedantescas  y  .emeten  pensamientos 
sublimes  com  els  de  qualsevol  escriptor  cas¬ 
tellà  vulgar.  Són  molts,  no  obstant,  els  que 
fan  constar  la  indubtable  superioritat  d’in- 
glaterra  y  els  Estats  Units  sobre  Fransa,  que 
com  a  poble  modern  ja  s’ha  quedat  un  bon 
xich  enrera  a  pesar  de  comptar  entre  sos  fills 
a  gran  nombre  d’intelectuals  y  artistas.  Las 
demés  seccions  del  periòdich  són  interes¬ 
sants  com  sempre  pera’ls  aficionats  a  seguir 
el  moviment  politich  internacional. 

També  hem  rebut  V Anthologie-Revue  et 
Critique  Internationale ,  Le  Ménéstrel,  Le  Jour¬ 
nal  des  Pyrenées  Orieniales,  y  altras  revislas 
francesas. 

Son  interessantseldarrernúmero  d&LaLec- 
tura ,  de  Madrid,  ab  articles  de  Bernaldo  de 
Quirós,  Unamuno,  Posada,  Martínez  Ruiz, 
Acébal,  Martínez  Sierra,  Prida,  Palomero, 
Zeda,  etc.;  y  el  de  Nuestro  Tiempo,  ab  tre¬ 
valls  de  Canals,  Dorado,  Reparaz,  Laiglesia, 
Rivas  Moreno,  Villar,  Queiroz  y  altres. 

Entre  las  revistas  catalanas  cal  esmentar 
el  segón  número  de  la  Revista  Ibérica  de  Ex- 
libris ,  que  conté  notables  trevalls  de  nostres 
coloboradors  R.  Miquel  y  Planas  y  Víctor 
Oliva,  y  altres  de  Pau  Font  de  Rubinat  y 
doctor  Schulze.  Las  reproduccions  que  s’in- 
tercalan  en  el  text  són  molt  artisticas,  y  de- 
gudas  als  senyors  Triadó,  Riquer,  Cornet, 
Diéguez,  Oliva,  Codina,  Pastor,  Cidón,  Font 
de  Rubinat,  Canibell,  Rusinol  y  Domènech 
y  Montaner.  La  impressió  y  presentació 
d’aquest  segón  número  de  la  Revista  Ibèrica 
fa  gran  honor  als  tallers  del  senyor  Oliva  de 
Vilanova  y  a  las  arts  gràficas  catalanas  en 
general.  S’acompanyan  dugas  finas  làminas 
apart,  consistent  la  primera  en  el  super-lli- 
bres  del  comte  de  Miranda  (sigle  xvnj,  y  la 
segona  en  ïex-libris  de  don  Pere  Torrella. 

També  es  recomanable’l  número  de  febrer 
del  Butlletí  del  «Centre  Excursionista  de  Ca¬ 
talunya »,  ab  l’acabament  de  la  excursió  al 
Port  de  Benasque,  per  Juli  Soler  v  Santaló, 
y  el  comensament  d’un  notable  estudi  sobre 
la  formació  geològica  del  Vallès,  per  Nor- 
bert  Font  y  Sagué.  Els  grabats  són  nombro¬ 
sos,  reproduhint  hermosas  vistas  del  alt  Pi- 
rineu  en  ple  hivern. 

Hem  rebut,  ademés,  Euskalduna,  deBilbao, 
Gazeta  Vigatana ,  de  Vich,  Catalunya ,  de 
Barcelona,  L’Art  del  Pagès ,  (idem),  Lo  Camp 
de  Tarragona  (Tarragona),  Revista  del  uCen 


JOVENTUT 


230 

tro  de  Lectura »,  de  Reus,  La  Veu  del  Segre y 
La  Comarca  de  Lleyda ,  (Lleyda),  El  Autono¬ 
mista  (Girona),  La  Veu  de  la  Comarca  (Tor¬ 
tosa),  La  Avanzada  (Tarragona),  La  Cos¬ 
ta  de  Llevant  (Canet  de  Mar),  La  Sembra 
(Tarrassa),  Gent  Nova  (Badalona),  Bole- 
tín  Jurídico  (Barcelona),  Llevor  (Sant  Feliu 
de  Guixols)  y  totas  las  qu’escritas  en  nostra 
llengua’s  publican  a  Catalunva. 

Ll.  V. 


NOVAS 

Ha  quedat  constituhida  la  ponència  pera 
l’Assamblea  general  de  Delegats  de  la  Unió 
Catalanista,  que’s  reunirà  a  Barcelona’ls  días 
22  y  23  del  vinent  maig  (festivitat  de  Pas¬ 
qua  granada)  pera  la  deliberació  del  tema 
«El  Catalanisme  y  el  problema  social». 

Se  designaren  pera  formar  dita  ponencia’ls 
senyors  en  Joan  J.  Permanyer  y  Ayats  (ad¬ 
vocat);  en  Raymond  d'Abadal  (advocat);  en 
Ildefons  Sunol  (advocat);  en  Geroni  Estrany 
(metge);  en  Lluís  Marsans  (dependent  de 
comers);  en  Lluís  Trulls  (daurador),  y  en 
Bartomeu  Bonhome  (aprestador-cilindrayre), 
ademés  de  la  Junta  Permanent,  composta 
d’en  Domingo  Marti  y  Julià,  de  Barcelona; 
en  Antoni  de  P.  Capmany,  de  Sabadell:  en 
Rafel  Patxot  y  Jubert,  de  Sant  Feliu  de  Guí¬ 
xols;  en  Candi  Robert,  de  Canet  de  Mar;  en 
Trinitat  Monegal,  de  Barcelona;  en  Andreu 
Pons  y  Santacreu,  de  Manresa,  y  en  San¬ 
tiago  Gubern,  de  Barcelona. 

El  senyor  en  Joan  J.  Permanyer  ha  ma¬ 
nifestat  darrerament  de  paraula  que  renun¬ 
cia  al  càrrech.  Com  a  mostra  de  conside¬ 
ració  envers  el  dimitent,  la  Junta  ha  acordat 
no  substituhirlo,  deixant  per  omplir  la  va¬ 
cant. 

Ja  ha  tingut  lloch  la  primera  reunió  de  la 
ponència,  haventse  comensat  els  trevalls 
pera  la  redacció  de  las  Bases,  quin  projecte, 
tan  bon  punt  sia  aprobat  per  la  ponència, 
s’enviarà  a  tots  els  delegats  pera  son  estudi, 
acompanyat  del  nombrament  respectiu. 


Ab  motiu  de  la  vinguda  del  rey  d’Espanya 
a  Catalunya,  s’ha  pres  l’acort  d’oficiar  a  las 
entitats  colectivas  adheridas  pera  expressàr- 
loshi,  que  considerant  la  Junta  Permanent 
que’l  poble  català  coneix  ben  bé’ls  principis 
y  aspiracions  de  la  Unió  Catalanista ,  lo  irre¬ 
ductible  dels  seus  propòsits  y  l’esperit  de 
protesta,  que  representa,  contra’l  centralis¬ 
me,  entén  que  no  s’ha  d’aprofitar  el  viatge 
del  rey  d’Espanya  pera  determinar  la  nostra 
significació,  que  tota  Catalunya  coneix,  ni 
s’han  d’acceptar  las  ocasions  que  pera’ls  seus 
fins  proposi’l  centralisme,  sinó  que  las  ha¬ 


vem  d’escullir  nosaltres  mateixos  inspirant- 
nos  en  lo  que  més  convingui  a  Catalunya. 

Aixis,  s’ha  fet  avinent  a  las  entitats  que 
integran  la  Unió  Catalanista ,  que  l’actitut 
que’ns  pertany  adoptar  es  la  de  la  indiferèn¬ 
cia  conscient,  que  correspon  a  la  dignitat  de 
la  nostra  causa  y  qu’es  la  natural  als  homes 
y  a  las  colectivitats  que,  amatents  tan  sols  a 
assolir  l’ideal,  evitan  esmersar  endebadas 
energías  en  incidents  que  a  cada  pas  se  de- 
terminan  en  la  vida  dels  pobles,  y  procuran 
sempre,  forts,  ferms  y  serens,  que  prosse¬ 
gueixi  l’acció  social  que  realisan. 


Quan  nostres  lectors  llegeixin  aqueslas 
ratllas,  el  rey  d’Espanya  haurà  segurament 
arribat  a  Barcelona.  També  haurà  arribat  el 
quefe  del  govern,  en  Maura,  a  qui  probable¬ 
ment  no  li  resultarà’l  paper  de  Lerroux  de  la 
.conservaduría  que  s’ha  adjudicat,  perque’ls 
republicans  ja  tenen  un  Lerroux  insubstitu- 
hible  y  perque’ls  catalanistas  no  hi  volèm 
tractes  ab  politichs  que  pinxegin. 

En  Maura,  home  de  talent  relatiu,  es  tam¬ 
bé  home  voluntariós  y  echao  pa  lante.  No’s 
pot  pecar  per  excés  de  zel,  perque  entre  la 
hostilitat  que  vulgas  no  vulgas  han  de  de¬ 
mostrar  a  n’en  Maura’ls  republicans,  y  la 
indiferència  dels  catalanistas,  l’home  trobarà 
convertida  Barcelona  en  un  desert  de  gel,  y 
els  crits  que  fassi  a  la  opinió  monàrquica 
seràn  ayes  sin  eco ,  donchs  aquí  no’n  queda 
res  de  tal  opinió. 

Y  si  qui  pot  no  li  estira  las  orellas  per  la 
seva  etzegallada,  pitjor  pera  en  Maura,  que 
d’aquesta  feta  haurà  fet  a  tots  y  tots  li  puja- 
ràn  a  las  barbas.  Y  per  més  que  volgués  im- 
posarse  després  ab  el  terror,  diguèu  quin  te¬ 
rror  podria  inspirar  un  home  que  ja  comensa 
a  fer  riure. 

Esperèm  a  veure  si  trigaràn  gayres  dias 
La  Tribuna  y  El  Liberal  a  escriure’l  consabut 
/A  dimitir!  ;A  dimitir! 

Perque,  si  un  té  un  rato  en  vaga,  s’hi  di¬ 
verteix  ab  aquestas  cosas. 

L’alcalde  de  Barcelona  senyor  Boladeres 
fixà  pels  carrers  una  alocució  invitant  al  vehi- 
nat  a  anar  a  rebre  cortesment  al  rey  Al¬ 
fons  XIII,  dihent  que  venia  a  aquesta  capital 
pera  enterarse  de  las  necesidades  de  su  Es- 
tado. 

Però  la  comissió,  0  trust  (com  se’l  ano¬ 
mena)  dels  festeigs  reals,  formada  pels  qua¬ 
tre  monàrquichs  que  a  Barcelona  quedan,  ha 
organisat  en  combinació  ab  l’alcalde  un  pro¬ 
grama  de  festeigs  tan  vulgar4  y  ensemps  tan 
nodrit ,  tan  pesat  y  aclaparador  pera’l  rey, 
qu’entre  número  y  número  no  li  quedarà  a 
aquest  temps  pera  estudiar  res,  pera  ferse 
càrrech  de  res,  ni  pera  descansar  tan  sols. 


JOVENTUT 


231 


Ab  lo  qual  la  comissió,  portada  d’un  exa¬ 
gerat  y  molest  servilisme,  y  l’alcalde  ab  l’alo- 
cució  esmentada,  desmenteixen  ells  mateixos 
lo  de  que’l  rey  vingui  a  enterarse  de  nosíras 
necessitats.  Si  tal  es  son  desitj,  ells  mateixos 
se  cuydan  de  ferlo  irrealisable.  Y  per  lo  de¬ 
més,  senyor  Boladeres,  l’Estat  espanyol  pot 
tenir  y  té  indubtablement  moltas  necessitats. 
En  cambi  Catalunya,  més  que  necessitats, 
té  drets  que  se  li  negan,  drets  que  li  deten- 
tan  els  polítichs  farsants,  els  cortesans  servils 
que  sempre  han  enganyat  a  tot  bon  rey  y  a 
tot  bon  poble. 

cQué  té  d’estrany,  donchs,  que'l  poble  ca¬ 
talà,  tantas  voltas  escarmentat,  se  creuhi  de 
brassos  impassible  en  els  moments  actuals? 
Aqui  honi  per  qualsevol  festa’s  gastan  mils 
y  mils  de  duros,  no  ha  invertit  ara’l  vehinat 
ni  una  malla  en  l’ornament  de  cap  carrer, 
com  encertadament  feya  observar  un  diari.  El 
poble  català  no  hi  creu  en  l’actual  regim  po- 
litich  que  tants  perjudicis  li  ha  costat,  y  com 
que  no  hi  creu,  y  com  qu’es  digne,  no  vol 
rebaixarse  enganyant  al  rey  ab  falsos  entu¬ 
siasmes  que  no  tenen  rahó  d’ésser.  Tan  mi¬ 
grat  procedir  es  sols  propi  dels  aduladors 
d’oíïci.  Si  el  rey  ho  sab  veure  aixís,  si  arriba 
a  capir  la  justícia  de  nostras  aspiracions  y  la 
dignitat  de  nostra  conducta,  quedarà  més 
content  de  l’actitut  serena  del  poble  català 
que  dels  immotivats  y  falsos  entusiasmes  a 
ques’abandonanaltras  regions  desgracia das. 
Y  com  queala  fi  ell  es  irresponsable  dels 
mals  produhits  per  l’actual  politica  centra¬ 
lista  (que  divorcia,  en  lloch  d’unir  ab  1 1  as 
d’amor,  al  representant  del  poder  y  al  poble), 
just  y  natural  es  que  prengui  exemple  de 
l’actitut  nostra  pera  remeyar  aqueixos  mals. 
iQuè  més  voldriam  nosaltres,  pera  llohar 
son  bon  comès?  Però  ja  hem  perdut  la  mica 
de  fe  que  potser  haviàm  tingut  anys  enrera, 
per  més  que  sempre  hagim  pecat  d’escèp- 
tichs. 

No  serém,  donchs,  nosaltres  qui  trenqui’l 
respecte  al  quefe  del  Estat;  no  serém  nosal¬ 
tres  qui  vulgui  torbar  l’ordre;  però  nosaltres, 
y  ab  nosaltres  tota  la  opinió  de  Barcelona 
clarament  manifestada  en  las  lluytas  electo¬ 
rals,  protestèm  de  la  provocació  d’en  Maura 
fent  ocupar  aquests  días  Barcelona  militar¬ 
ment.  L’ordre  està  assegurat  aixis  per  la  nos¬ 
tra  part,  com  ho  estaria  sense  fusells,  peique 
pera  nosaltres  l’ordre  no  consisteix  en  la  im¬ 
posició  dels  governants  fomentada  pel  servi¬ 
lisme  dels  governats,  sinó  en  la  consciència 
de  la  pròpia  dignitat  y  la  pròpia  rahó.  Com 
que  aquestas  no’ns  faltan,  no  hem  pas  d’ex- 
teriorisarlas  en  motins  ridículs  y  contrapro- 
duhents.  En  Maura  ha  errat  el  tret,  y  se’n 
haurà  de  convence  tart  0  d’hora. 

Separatisme: 

En  l’alocució-programa  de  la  festa  de  la 


proclamació  de  la  Mare  de  Deu  de  Montse¬ 
rrat  com  a  patrona  del  Somatent,  se  diu  que 
queda  prohibit  donar  altres  viscas  que  al  rey 
y  a  la  Verge. 

Lo  que,  segons  un  periòdich  local,  o  no 
vol  dir  res  o  vol  dir  que  no’s  pot  cridar 
«Visca  Catalunya.» 

Y  com  que  aytal  disposició  sols  pot  obehir 
a  inspiracions  del  centre,  queda  probat  una 
vegada  més  que  si  Catalunya  forma  part  del 
Estat  espanyol,  els  governants  que  no  volen 
que  visca  Catalunya  volen  també  prescindir 
d’ella  dintre  de  dit  Estat,  considerantla  com 
si  fos  morta  o  volent  que  mori.  Als  morts 
se’ls  enterra,  se  prescindeix  d’ells,  se’ls  sepa¬ 
ra  dels  vius.  Sòrt  que  nosaltres  tenim  espe- 
ransas  de  que  molts  ymolts  vius  seràn  encara 
enterrats  per  aquest  mort. 

Més  separatisme: 

L’orgue  d’en  Canalejas  a  la  vila  y  cort, 
El Heraldo  de  Madrid ,  deya  dias  enrera  sense 
consuitarho  a  La  Tribuna ,  orgue  d’en  Canale¬ 
jas  a  Barcelona: 

Lo  teníamos  previsto  y  (licho  desde  el  primer  mo- 
mento,  al  observar  los  tratos  y  contratos  en  que  andaba 
metido  el  senor  Maura.  Ha  hecho  elpresidente  un  flaco 
servicio  à  la  libertat  y  à  la  patria,  resucitando  al  muerto 
catalanismo,  dando  otra  vez  aire  al  grito  rebe’de  y  an- 
tiespanol  de  / visca  Catalunya! 

Si  fóssim  espietas  com  La  Publicidad,  y 
ensemps  cortesans  com  en  Canalejas,  ani- 
riam  a  trobar  al  rey  ara  qu’es  aquí  y  li  de- 
nunciariam  aqueixas  parauladas  d'e  qu’es  re- 
belde  y  antiespaiiol  el  victorejar  aquest  pais 
que  tant  d’honor  fa  als  seus  dominis. 

Y  això  qu’en  Canalejas  se  va  titular  auto¬ 
nomista  l’ultim  cop  que  va  venir  a  Barcelona! 
Però  com  que’l  varen  xiular...  es  clar. 

Per  lo  demés,  deixeula  estar  a  la  libertat  y 
als  flacos  servicios  que  se  li  fan,  tant  per  part 
d’en  Maura  com  per  part  vostra  La  vostra 
llibertat  més  que  admetre  serveys,  ne  fa,  y 
el  paper  que  desempenyèu  vora  d’ella  te  mol¬ 
ta  semblansa  ab  el  d’arcabot. 


Ja  qu’hem  parlat  dels  somatents,  ens  cal 
fer  constar  que’l  somatent  y  el  municipi  del 
Bruch  han  publicat  una  enèrgica  protesta  ab 
motiu  d’erigirse  en  el  santuari  de  Montser¬ 
rat,  al  celebrarse  la  proclamació  d’aquella 
Verge  com  a  patrona  dels  somatents,  un  mo¬ 
nument  commemoratiu  del  triomf  qu’en  1808 
obtingueren  els  somatents  catalans  sobre  las 
hosts  de  Napoleó  en  las  alturas  de  Ca’n  Mas- 
sana.  Aquest  monument  estava  promès  y’s 
devia  al  poble  del  Bruch,  per  acort  solemne 
pres  en  1892,  haventse  fet  a  son  temps  la 
oportuna  suscripció.  El  poble  del  Bruch, 
donchs,  obra  perfectament  al  protestar  com 
protesta,  ab  la  major  indignació  y  energia. 


232 


JOVENTUT 


Llàstima  que  la  protesta  no  estigui  redactada 
en  llengua  catalana.  Aixis  ens  semblarían 
més  justas  las  següents  afirmacions  qu'en 
ella’s  ían:  «£7  Somatent  y  pueblo  del  Bruch 
no  se  inclina  bajo  injustas  imposiciones,  como 
no  se  doblego  bajo  el yugo  del  opresor  francès 
en  1808.)) 

Publicacions  rebudas: 

La  Revolución  de  fulio ,  nova  obra  del  emi¬ 
nent  novelista  B.  Pérez  Galdós,  pertanyent 
a  la  quarta  serie  dels  Episodios  Nacionales. 
Més  endevant  ens  ocuparèm  d’aquesta  obra 
ab  la  extensió  qu’ella  y  son  autor  se  merei¬ 
xen.  Preu,  2  pessetas. 

Mye-To,  libro  amarillo.  Conté  aquest  follet 
varias  notas  còmicas  relativas  al  Japó,  a  sa 
historia  y  costums,  y  a  la  guerra  rus-japo- 
nesa.  Està,  ademés,  profusament  ilustrat. 
Preu,  1  ral. 


Alocució  publicada  per  l’associació  «Cata¬ 
lunya  Vella»,  de  Vich,  pera  eregir  en  el  po¬ 
ble  de  Folgarolas  un  padró  commemoratiu 
del  naixement  de  mossèn  Jacinto  Verdaguer. 
En  aquesta  alocució’s  convida  a  tots  el  cata¬ 
lans  a  contribuhir  a  la  suscripció  iniciada 
pera  sufragar  els  gastos  del  monument,  que 
per  senzill  que  sia  respondrà  a  un  vera  ne- 
nessitat,  donchs  en  tots  els  pobles  civilisats 
«el  lloch  de  naixensa  d’un  geni  es  considerat 
y  honrat  com  el  full  inicial  d'una  historia 
gloriosa  que  totas  las  generacions  tindràn 
empenyo  en  contemplar».  Esperèm  que’ls 
bons  catalans  secundaràn  las  bonas  iniciati- 
vas  de  «Catalunya  Vella.» 

Ejhle  Clovek...!,  per  Fràna  Sràmek,  no- 
vela  revolucionaria  publicada  per  la  biblio¬ 
teca  de  la  revista  Novy-Kiilt,  de  Praga. 


Fidel  Giró  impressor,  carrer  de  València,  233. 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIÓ 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4’ 50  » 

>  Trimestre . 2’  25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9 

EXTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins . .  40  » 

»  »  sense  folletins . 25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Fivallers  de  guardarropía,  per  la  Redacció. — Maura, 
no  has  vensut!,  per  Trinitat  Monegal. — Nota  del  dia, 
per  Joseph  Arnau  — Nit  negra,  per  Joaquim  Pla.— 
Servey  voluntari,  vocació  lliure,  per  R.  Miquel  y 
Planas.— Al  poble  de  Barcelona  (manifest  de  varis 
regidors  regionalistas).— Pròleg,  per  Carles  Arro  y 
Arro.— La  despedida,  per  Francesch  Sitja  y  Pineda, 
—Retrat  de  Joana  Du  Barry,  per  Geroni  Zanné.— 
Faulas,  apólegs,  llegendas,  qüentos  o  lo  que  vol- 
guèu,  per  Pompeyus  Gener  —  «Louise»  (acabament), 
per  Geroni  Zanné  — Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.  —  Pròleg.  — 
Plech  III. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Plech  37. 

FIVALLERS  DE 
GUARDARROPÍA 

Farà  prompte  uns  quatre  anys  que,  ab 
ocasió  d’haver  sigut  suspós  per  ordre  de 
l’autoritat  el  diari  orgue  del  regionalisme,  y 
de  cambiarse’l  nom  pera  sortir  novament, 
ferem  una  nova  parlant  del  bou  y  de  la  vaca , 
que  acabavam  desitjant  que’l  nou  diari  no 
sortis  femella. 

Quina  gresca  y  quina  cridòria!  Sorti  a  co- 
lació  lo  de  noys  gòtichs  y  vells  bisantins. . .  En 
fi,  demanin.  Lo  que  pot  el  temps!  Quants  y 
quants  qu’alashoras  trobaren  qu’haviam  fet 
una  criaturada,  reconeixeran  que  no  haviam 
fet  més  que  senyalar  un  mal  bastant  fondo, 
que  tart  o  aviat  se  mostraria  al  exterior. 
Nosaltres  ab  allò  voliam  avisar  als  regio¬ 


nalistas  de  bona  fe,  als  qu’en  el  fons  eran 
tan  catalanistas  com  nosaltres,  qu’en  el  sí 
del  regionalisme  hi  havia  uns  quants  indivi- 
duus  que  per  ambició,  vanitat,  o  inconscièn¬ 
cia  eran  capassos  de  comprometre  al  orga¬ 
nisme  qu’ells  tant  aymavan. 

Anys  han  passat,  y  aquells  regionalistas- 
catalanistas  veritables  s’han  vist  arreconats 
poch  a  poch;  els  uns  ja  han  sortit  del  grupo; 
altres  tenen  un  peu  fòra;  altres  desempenyan 
càrrech,  es  cert,  més  no  tenen  cap  interven¬ 
ció  en  la  marxa  del  regionalisme.  Els  ambi¬ 
ciosos,  els  vanitosos,  els  inconscients  són  els 
amos  veritables  de  la  situació,  y  desde  las 
últimas  eleccions  a  Corts  han  ensenyat  ga.yre 
bé  cada  dia  la  orella.  Digueu  si  teníam  rahó! 

Avuy  las  cosas  han  arribat  a  una  situació 
intolerable.  Ab  motiu  de  la  vinguda  a  aques¬ 
ta  ciutat  del  quefe  del  Estat,  se  sentían  bafs 
cada  dia  més  forta  y  més  pestilents  qu’em- 
pudegavan  l’atmòsfera  regionalista,  avuy 
gracias  a  n’ells  irrespirable.  De  tant  en 
tant,  un  article  més  o  menys  en  pro  d’en 
Maura;  propòsits  decidits  y  mal  encuberts  de 
fer  actes  d’acatament  al  poder  centralista 
que’ns  esclafa;  un  article  en  llohansa  d’en 
Tizza,  apuntant  a  n’en  Maura;  y  per  ultim, 
els  actes  d’acatament  y  la  gran  comèdia  pa¬ 
rodiant  al  immortal  Fivaller. 

En  la  Casa  de  la  Ciutat,  una  comissió  de 
regidors  regionalistas  comparegué  devant 


^34 


JOVENTUT 


del  rey  y  del  govern,  y  un  d’ells,  prèvia  una 
ridícula  presentació  d’un  company  seu  més 
vell  qu’ell  y  més  president  de  la  Econòmica, 
llegí  un  discurset. 

Y  quin  discurset!  Segons  remors,  que  ni 
creyèm  ni  deixém  de  creure,  estava  revisat 
per  l’ autoritat  desde'l  matí.  Que  la  cosa  total 
era  convinguda  ens  sembla  evident. 

En  el  discurs  (y  consti  qus  no  val  la  pena 
de  discutirlo)  se  parla  de  municipi  y  més 
municipi,  de  Barcelona  y  més  Barcelona...  y 
en  un  recó  de  l’autonomia  de  las  regions, 
municipis  y  familias  (organismes  naturals), 
y  encara  sembla  que  la  demanin,  no  pel  dret 
qu’hi  tenen  y  per  ésser  una  necessitat  natu¬ 
ral,  sinó  pera  poderse  administrar  bé’ls  ajun¬ 
taments.  ïY  la  reivindicació  dels  drets  de 
Catalunya?  tY  l’idioma  català,  el  Dret  civil, 
en  fi,  tot  lo  que  informa  la  personalitat  inte¬ 
gral  de  Catalunya?  Això’s  devia  quedaren  el 
tinter.  cAixis  predicavan  en  els  meetings  per 
assolir  las  actas  qu’avuy  ja  tenen?  Vaja!  Un 
petit  esfors  més,  un  xich  més  de  llima,  y  fó¬ 
ra  un  bon  programa  maurista!  Si  íins  sem¬ 
bla  qu’estigui  redactat  pel  president  del 
Consell  de  ministres! 

Una  satisfacció  devèm  tenir,  com  ben  se¬ 
gur  tenen- els  bons  regionalistas  y  els  catala- 
nistas,  y  es  que’ls  que’s  revestiren  d’un  tan 
gran  valor  cívich  pera  realisar  aytal  acte,  els 
moderns  Fivallers  (de  guardarropía)  que 
s’atreviren  a  parlar  alt  enfront  del  quefe  del 
Estat,  en  el  pecat  trobaren  la  penitencia. 

El  rey  contestà  dignament  y  com  devia,  ho 
reconeixèm.  Sa  contesta  fou  una  seria  llissó 
als  nous  Fivallers. 

En  Maura  fou  crudel.  La  vigilia  havia  as¬ 
sistit  al  Foment  y  ab  eloqüents  paraulas  y 
embargat  per  la  emoció  havia  contestat  al 
discurs  del  president.  En  el  jorn  esmentat, 
el  dijous  dia  7,  no  assisti  a  la  Casa  de  la 
Ciutat;  no  volgué  donàrloshi  l’alternativa, 
els  feu  contestar  pel  soldat  de  la  companyia 
ministerial,  el  ministre  de  la  guerra.  La 
contestació  d’aquest  es  una  sangnant  llissó. 
La  bofetada  del  govern  als  regidors  ex-casi- 
regionalistas  y  candidats  hèroes,  fou  de  coll- 
torsat. 

Ara  ja  ho  saben  els  bons  regionalistas:  ha 
arribat  l’hora  de  parlar  clar.  Sa  obligació  es 
separarse  dels  altres  y  no  deixarse  conduhir 
per  ells. 


Es  més:  nosaltres  els  avisèm,  per  més 
que’ns  consta  qu’ho  saben  de  ciència  pròpia. 
A  darrera  d’aquests  Fivallers  hi  ha  maquia- 
velos  baratos,  més  o  menys  admiradors  d’en 
Tizza  y  d’en  Maura,  qu’ells  y  nosaltres  co- 
neixém  de  sobras.  Fóra  molt  convenient  des- 
emmascararlos. 

Els  noms  dels  Fivallers  de  guardarropia 
són  del  domini  públich:  ja’ls  sab  tothòm. 
Nosaltres  ens  resistim  a  posarlos.  Nostras 
plomas,  malgrat  sian  d’ex-noys  gòtichs,  són 
netas. 

Però  ab  molt  gust  escriurèm  els  noms 
dels  regidors  regionalistas  que  no  assistiren 
al  acte  de  referencia,  y  que  són  els  següents: 
Ildefons  Sunol,  Jaume  Carner,  Joaquim  Gi¬ 
ralt  y  Verdaguer,  Joan  Pijoan,  Raymond 
d’Abadal,  Ramón  Albó,Narcis  Pla  y  Deniel... 
A  tots  ells  felicitém  de  tot  cor. 

Ens  descuydavam  un  detall.  Un  amich 
nostre  que’s  trobava  en  la  plassa  de  Sant 
Jaume  va  veure,  al  sortir  els  hèroes  de 
marras ,  una  cosa  molt  natural:  la  estatua  del 
gran  Fivaller  se  movia, sa  cara’s  girava...  S’hi 
acostà,  y  al  peu  de  la  estatua  hi  vegé  una 
cosa  líquida  y  blanquinosa...  Era  una  escu- 
pinada.  En  la  cara  del  gran  patrici  s’hi  ve- 
yan  encara  las  marcas  del  fàstich. 

La  Redacció 


MAURA,  NO  HAS  VENSUT! 

Negar  que  nostre  poble  es  meridional,  y 
per  tant  en  certas  ocasions  impressionable  e 
impulsiu,  fóra  negar  la  evidencia,  com  ho 
fóra  també  negarli  la  gran  qualitat  de  refle¬ 
xiu  en  certs  moments  dificultosos  y  en  la 
marxa  normal  de  la  vida. 

Aixis  es  que  no’ns  estranya  oir  de  boca 
d'alguns  de  nostres  compatricis  frases  de 
desilusió  respecte  al  Catalanisme  ab  motiu 
de  l’arribada  del  rey.  Fins  n’hi  ha  algún 
que,  de  primer  moment,  hauria  caygut  mal¬ 
mès  y  ferit,  y  parodiant  la  frase  de  Julià 
«Has  vensut,  Galileu!»,  hauria  dit:  «Has 
vensut,  Maura!» 

Deya  l’empleat  palati  que’ls  esplendors  de 
Ja  realesa  poden  ferir  la  imaginació  del  po¬ 
ble.  No  es  estrany:  sempre  hem  vist  que  las 
obras  d’espectacle  tenen  molt  més  èxit,  fins 
essent  mitjanas,  que  las  dramàticas  y  d’ideas. 

Sí:  l’esplendor  de  la  realesa,  la  jovenesa 


JOVENTUT 


235 


del  rey,  son  posat,  han  ferit  potser  la  imagi¬ 
nació  de  varis  de  nostres  compatricis  y  el 
cor  de  bon  nombre  de  las  dònas  d’aquesla 
terra,  que,  com  la  major  part  de  sas  congè¬ 
neres,  tenen  més  gran  el  cor  que’l  cervell.  Si 
a  n’això  hi  afegim  el  mal  entés  esperit  de 
conservació  de  nostres  burgesos,  principal¬ 
ment  dels  industrials;  las  ambicions  d’al¬ 
guns;  las  conviccions  veritablement  monàr- 
quicas  d’altres,  que  las  sobreposan  a  sa  pen¬ 
sa  catalana;  la  tendencia  que  a  adorar  un 
dictador  tenen  las  classes  republicanas  cen- 
tralistas,  y  el  relatiu  entusiasme  dels  qu’en 
un  moment  d’alucinació  entraren  en  el  re¬ 
gionalisme  per  equivocació,  engroixint  filas. 
això  si,  mes  essent  vera  impedimenta  pera'ls 
que  de  bona  fe  y  ab  tot  convenciment  n’eran, 
haurem  trobat  las  concausas  del  èxit  (?)  de 
qu'hem  parlat. 

En  Maura,  home  de  talent,  el  menys  do¬ 
lent  de  tots  els  governants  de  que  dis/ruta 
l’Estat  espanyol,  no  podia  deixar  de  pre- 
veureho,  y  buscant  reforsarse  vingué  aquí, 
comptant  ab  tot,  peia  poder  ab  més  autori¬ 
tat  ésser  l’amo  del  Estat. 

Mes,  d’això  a  vencer  al  Catalanisme,  iqui- 
na  diferencia!  Això’s  pot  dir  pels  catalans 
en  moments  de  meridionalisme.  El  mateix 
Maura,  de  bona  fe,  si  algú  n’hi  parlés,  deuria 
miràrsel  ab  sa  eterna  mitja  rialla  mefistofè- 
lica  y  pensaria  «Infelís!»  Sols  s’ho  poden 
pendre  en  serio  alguns  periodistas  de  Ma¬ 
drid  qu’han  vingut  a  descubrirnos:  aquests 
ja  deuhen  parlar  de  la  puntilla! 

Si:  en  Maura  es  un  home  de  cuydado;  es 
un  enemich  perillós,  bon  tros  diferent  de  la 
càfila  de  ministres  que  fins  ara  manavan. 
Ell  ha  presentat  batalla  al  Catalanisme;  la 
primera  escaramusa  ja  ha  tingut  lloch : 
somhi,  donchs. 

Redressemnos,  preparemnos.  La  guerra 
serà  crudel:  que  sigui  també  noble  y  sense 
traidorias.  Si  no  ho  fos,  si  l’enemich  ma¬ 
llorquí  apelés  a  malas  armas,  alashoras  fóra 
altra  cosa.  Hi  ha  massas  en  nostra  terra; 
avuy  no  las  tenim:  demà:  ;qui  sab? 

De  tots  modos,  no’ns  sentim  abatuts, 

1  avans  al  contrari,  animals  com  sempre;  y 
podém  dir,  encarantnos  ab  el  primer  minis- 
!  tre  del  rey,  mirantlo  íit  a  lit,  d’igual  a  igual: 
«Maura,  no  has  vensutl  Comensa  la  festa!» 

Trinitat  Monegal 


NOTA  DEL  DÍA 

Com  sia  que,  segons  diuhen  els  monàr- 
quichs,  el  viatge  del  quefe  del  Estat  espanyol 
a  Catalunya  no  té  altre  objecte  que  coneixe 
d’aprop  las  necessitats  del  poble  pera  reme- 
yarlas  en  lo  possible,  res  té  d’estrany,  ja  que 
la  majoria  del  poble  es  trevallador,  que  du¬ 
rant  sa  estada  en  aquesta  terra  dediqui  alguns 
dels  moments  que  li  deixan  lliures  el  festeigs 
y  cerimonias  oficials,  a  la  visita  de  certs  edi¬ 
ficis  ahont  se  rendeix  culte  al  trevall. 

Lo  que  ja  es  més  dificil  es  que  de  dita  vi¬ 
sita  pugui  treuren  l’aygua  clara  de  las  neces¬ 
sitats  del  poble  trevallador,  perque  estèm 
plenament  convensuts,  y  creure  altra  cosa 
seria  somniar  truytas,  que’ls  seus  acompa¬ 
nyants  cuydan  de  que  alli  hont  ell  posa’ls 
peus  no  pugui  trobarhi  la  més  petita  taca,  y 
això  poden  lograrho  molt  fàcilment  fentli  vi¬ 
sitar  alguns  dels  pochs  locals  destinats  a 
obradors  que  reuneixen  las  condicions  higiè- 
nicas  exigidas  per  la  lley,  y  obligant  als  tre- 
valladors,  el  día  de  la  visita,  a  que  vagin  al 
taller  ab  el  vestit  de  las  festas,  camisa  plan- 
xada  y  botinas  de  xarol.  Aixís  llegirem  que 
succehi  a  la  fàbrica  d’en  Sert,  ahont  s’obligà 
als  obrers  a  trevallar  ab  el  vestit  de  las  festas 
durant  la  visita  del  rey. 

De  las  mily  una  fàbricas  y  tallers  en  que’ls 
engranatges  de  las  màquinas  estàn  colocats 
tan  espessos  qu’es  un  miracle  que  cada  día 
no  hi  hagi  una  dotzena  de  desgracias;  dels 
milers  de  locals  faltats  de  llum  y  ayre,  ahont 
criaturas  anèmicas  hi  passan  la  major  part 
de  las  horas  del  día;  de  las  habitacions  mal- 
sanas  en  que’ls  obrers  se  veuhen  obligats  a 
viure;  dels  alimentats  sofisticats  ab  que’s  no¬ 
dreixen;  dels  jornals  mesquins  que  guanyan 
els  que  tenen  la  sòrt  de  trevallar;  dels  cen¬ 
tenars  d’obrers  en  vaga  per  falta  de  feyna;  en 
una  paraula,  de  la  misèria  y  tribulacions  de 
la  classe  trevalladora,  d’això  no’n  sabrà  una 
paraula’l  regi  hoste,  y  tornarà  a  Madrid  ab 
la  persuassió  de  que  l’obrer  de  Catalunya  es 
un  home  tan  satisfet  de  la  seva  sòrt,  que  sols 
pot  comparàrsel  ab  els  habitants  de  la  fau- 
losa  Xauxa. 

iNo  era  això  lo  que  volian  els  que  tenian 
empenyo  en  que’l  rey  visités  Catalunya? 
Donchs,  per  aquesta  part,  ja  vevèm  que  poch 
els  hi  haurà  costat  lograrho. 

Joseph  Arnau 


236 


JOVENTUT 


NIT  NEGRA 

La  tramontana  bufava  arrencant  arbres  de 
soca-arrel,  y  s’endinsava  en  alenadas  gebra- 
das  per  las  escletxas  de  la  esberlada  finestra. 
Una  negror  feréstega  omplenava  la  vall  y 
uns  núvols  apilarats  corrían  bojalment  per 
l’espay  a  las  empentas  del  vent.  La  pluja,  ab 
son  xiu-xiu  constant,  emmandria’ls  membres 
y  feya  clucar  de  sòn  els  ulls  de  la  familia 
que,  arraulida  vora’l  foch,  veya  ab  tristor  còm 
la  tempesta  malmetia  l’anyada.  Sols  l’avi  ho 
fiava  tot  en  Deu,  y  ab  els  ulls  fits  en  aquell  cel 
negre  y  amenassador,  resava  humil  el  rosari. 
Els  grans  sonavan  metàlicament  entre  las 
mans  del  vellet,  y  sos  llabis,  aclofats  sobre 
las  genivas  sense  dents,  se  movían  rítmica¬ 
ment...  ara  santa ,  ara  Deu  vos  satve...  Els 
demés  restavan  quiets,  immòvils,  aclaparats 
per  aquella  desolació  d’afora...  Tant  de  tre- 
vall,  tanta  de  suhor  cara  avall,  pera  que  ara 
un  núvol  no  més  els  hi  malmetés  tot!... 

El  vellet  acabà  de  resar  el  rosari,  portà  la 
creu  de  primer  al  front,  després  a  cada  es¬ 
patlla  y  després  a  la  boca  per  ferhi  un  petó, 
guardà'ls  rosaris  a  la  butxaca  de  laermilla, 
agafà  la  llumanera  de  sobre  d’una  taula  en¬ 
negrida  pels  anys,  y,  seguit  de  son  fill,  la 
jova  y  el  mosso,  pujà  cap  al  pis. 

La  escala  de  fusta  cruixia  al  pes  de  tanta 
gent,  la  llumanera  ab  prou  feynas  enllume¬ 
nava  las  parets  de  la  escala,  ofegada  per  las 
ratxas  de  tramontana  que  per  arreu  s’endin- 
savan  y  que  feyan  tòrcer  y  debilitar  sa  faror. 

Arribaren  a  dalt,  y  després  d’un  «  Santa 
nit  Deu  mos  dó  ))  ’s  dirigiren  cada  un  vers 
sa  cambra:  el  mosso,  arraulit  pel  fret  y  con- 
dormit,  al  terrabastall  de  dalt;  el  fill  y  la 
jova,  tristos  y  capficats,  al  quarto  del  devant; 
y  el  vellet,  tremolantli  la  llumanera  als  dits, 
a  sa  cambra,  sobre’l  corral  dels  porchs. 

La  casa  restà  silenciosa.  La  pluja  queya  a 
samaladas,  y  el  vent  bufava  horrorosament, 
arrencant  las  oliveras  y  malmetent  las  vian- 
das  de  las  hortas. 

Prop  del  quarto  del  avi,  una  degotera  tor¬ 
bava  ab  son  pich-pich  continuat  la  tranqui- 
litat  grandiosa  d’aquell  casal  immens,  batut 
de  tots  costats  per  la  tempesta. 

Y  l’avi,  una  volta  dins  sa  cambra,  encen¬ 


gué  un  ciri  roig  y  ple  de  caramells  de  cera,  ab 
el  moquis  negre  y  llarch,  devant  d’una  es¬ 
tampa  vella  de  la  Verge,  y  s’agenollà  a  son 
devant  ab  las  mans  juntas  y  els  ulls  enlay- 
rats  y  humits,  demanant  clemencia.  Després 
s'aixecà,  fregà  ab  sas  mans  arrugadas  las 
tacas  polsosas  dels  genolls  dels  pantalons  de 
vellut,  y  obri  la  finestra  que  dava  al  hort,  pera 
veure  si  la  tempesta  amaynava.  Una  bufada 
horrorosa  de  vent  gebrat  y  de  ruixim  de 
pluja  s’endinsà  en  el  quarto,  apagant  la  llu¬ 
manera  y  el  ciri  de  devant  de  la  Verge. 

— Valgam  Deu! — feu  l’avi. — Quin  dimon- 
tri  de  temporal! — 

Y  envoltat  per  una  foscuria  horrible,  en- 
fredolit  per  aquell  vent  glassat,  en  va  cer¬ 
cava  la  capsa  de  mistos;  no  veya  res,  no 
sabia  ahónt  era...  tot  era  fosch,  tenebrós... 

De  prompte  li  semblà  que  la  obertura  de 
la  finestra  s’ennegria  més,  y  un  soroll  estrany 
li  glassà  la  sang  en  las  venas.  Per  la  finestra 
oberta  havia  saltat  un  home  dins  son  quar¬ 
to.  Espantat,  tremolós,  suhant  d’angunia, 
s'estrenyé  contra’l  llit  sense  poder  dir  res: 
l’esglay  li  ofegava  las  paraulas  a  la  gorja. 

Senti  que  l’altre  se  li  acostava,  senti  que 
una  mà  de  ferro  li  agafava’l  bras,  y  que  una 
veu  baixa  y  ronca,  deixant  anar  un  alè  ca¬ 
lent  y  vinatós,  li  preguntava,  sense  parar: 

— (Hónt  tens  els  diners?  Fes  via!  Si  no 
me’ls  dons  tots  te  mato!  — 

Mes  l’avi  continuava  esglayat,  mitj  mort 
del  sust;  un  fort  petament  de  dens  li  impedia 
dir  res,  y  un  fret  terrible’l  feya  tremolar  com 
la  fulla  en  l’arbre.  Se  li  doblegaren  las  ca- 
mas  y  caygué  agenollat,  ab  el  cervell  enter¬ 
bolit  per  las  amenassas  del  intrús. 

—  Porta’ls  diners,  conxo!  Afànyat! — 

El  vellet  restà  quiet,  sense  poder  fugir  ni 
cridar. 

La  mà  del  lladregot  passà  del  bras  al  coll 
del  infelis. 

— Ja  acabo  la  paciència!  Porta’ls  diners, 
malehitsiga  la  sang!... — 

Y  com  l’avi  continués  sense  poder  dir  pa¬ 
raula,  el  lladregot  li  deixà  anar  el  coll,  se 
tregué  de  la  butxaca  una  navaja  de  mollas 
que  ab  la  fressa  que  feu  al  obrirse  acabà 
d’espantar  al  vellet,  y  sense  mirar  ahónt  la  en¬ 
fonsava,  li  donà  burxada.  L’avi,  llensant  un 
crit  esgarrifós,  caygué  al  sòl,  en  mitj  d’un 
bassiot  de  sang  que  li  eixia  del  costat. 


JOVENTUT 


2  37 


— Digam  ahónt  són  els  diners !  — repetia 
l'intrús  ab  veu  tremolosa. 

Y  ekvellet  restava  silenciós:  sa  respiració 
devenia  fadigosa,  y’s  revolcava  pel  sòl  apre- 
tant  sas  arrugadas  mans  contra  la  ferida. 

Mentres  tant  el  lladregot  obria’ls  calaixos 
de  la  calaixera,  tirava  enrenou  la  roba  y  bus¬ 
cava  ab  dalè  per  tots  els  recons  la  bossa  del 
avi.  En  un  reconet  la  trobà;  volgué  fugir; 
mes  com  li  semblés  que’ls  ulls  del  avi,  oberts 
horriblement,  el  miravan  fit  a  fit,  entrevegé’l 
perill  d’ésser  descubert,  y  dirigintse  altra 
volta  vers  aquell  cos  flach  y  denerit,  li  enfon¬ 
sà  repetidament  la  navaja. 

De  primer  el  vellet  lluytava,  volia  esquivar 
els  cops,  se  defensava  d’aquella  fulla  esmo¬ 
lada  que  li  obria  la  carn  entre  sensacions  es- 
garrifadoras;  mes  a  mida  que  la  sang  li  eixia 
del  cos,  sas  forsas  defallian,  sos  ulls  anavan 
clucantse,  y  una  gran  sopitesa  li  anava  para- 
lisant  els  moviments. 

El  lladregot,  ab  el  bossot  de  pessas  de  dos 
del  avi,  eixia  per  la  finestra  oberta.  L’avi, 
ert,  revolcantse  feblement  en  sa  agonia  so¬ 
bre  un  bassiot  de  sang  qu’ompienava’l  quar- 
to,  no  veya  més  que  foscor,  tenebras  per  tot. .. 
després  res. 

Els  altres  dormían  confiats,  y  afora  la 
pluja  y  el  vent  arrencavan  de  soca-arrel  las 
alsinas  y  batían  ab  forsa’ls  quatre  costats  del 
casal,  immens,  entristit,  com  una  gran  tomba 
sobtaria  en  mitj  de  la  desolació  de  la  tem¬ 
pesta. 

Joaquím  Pla 


SER VE Y  VOLUNTARI 
VOCACIÓ  LLIURE 

Comensèm  per  fixar  alguns  conceptes  pre¬ 
liminars. 

L’exercici  de  la  llibertat  no  es  compatible 
ab  cap  altra  mena  de  servey  que’l  que  volun¬ 
tàriament  vulgui  un  home  exercir  respecte  a 
un  altre  home.  Aclaració:  aquest  principi  no 
relleva  al  individuu  de  cap  absolutament 
dels  seus  devers  primaris  envers  sos  sem¬ 
blants,  d’acort  ab  els  elements  de  la  moral 
més  rudimentària. 

L’exercici  de  la  1 1  iber  tat  no  déu  consentir 
que  una  vocació  que’s  manifesti  en  un  indi¬ 
viduu  sigui  cohibida  en  son  lliure  desenrot¬ 


llament.  Aclaració:  Entenèm,  pera  l’aplica¬ 
ció  d’aquest  principi,  que  de  vocacions  sols 
poden  havernhi  d’útils  a  la  humanitat.  Las 
demés  no  mereixen  ésser  tingudas  més  que 
com  a  perversions  del  individuu,  estats  mor¬ 
bosos,  susceptibles  de  tractaments  adequats 
pera  garantia  de  la  mateixa  llibertat» 

Dos  problemas  s’ofereixen  pera  resoldre  a 
casa  nostra,  que  no  ho  seràn  definitivament 
sinó  quan  ho  siguin  d’acort  ab  aquells  prin¬ 
cipis.  Un  de  aquests  problemas  sembla  preo¬ 
cupar  a  molts  y  fins  té  nom:  la  qüestió  reli¬ 
giosa.  L’altre,  apenas  té  nom  encara  y  sols 
ha  preocupat  al  catalanisme  y  al  federalisme, 
perque  aquestas  tendencias  són  las  únicas 
que’s  proposan  francament  modificar  l’òr¬ 
bita  que  per  la  gravitació  de  son  pes  mort 
segueix  l’Estat  espanyol  a  la  vígilia  de  son 
definitiu  esllavissament,  inevitable  si  la  nova 
forsa  no  modifica  a  temps  l’actual  trajectò¬ 
ria.  Aquest  segón  problema  es  el  del  servey 
militar, y  no  ha  servit  com  l’altre  de  bandera 
pera  una  demagògia  estantissa,  sinó  que  ha 
sigut  postergat  criminosament  pels  capitosts 
d’aquesta  d’acort  tal  volta  ab  els  poders  cons- 
tituhits,  quin  joch  fan  si  hem  de  creure  als 
maliciosos. 

En  efecte:  els  capdills  de  las  massas  repu- 
blicanas  (massa  massas  y  massa  inconscien- 
tas  por  lo  tant)  tenen  ja  falladas  abdugas 
qüestions  dins  del  esperit  que  informa  a  tot 
lo  caduch  de  la  politica  central,  ja  qu’en  ella 
radica’l  seu  escàs  poder  pensant ,  vinculat 
en  personalismes  desacreditats  y  qu’en  al¬ 
tres  paísos  estarian  fa  temps  retirats  de  la 
circulació. 

Pera  resoldre’l  problema  religiós,  el  cri¬ 
teri  adoptat  pels  nostres  radicals  no  es  altra 
cosa  que  la  més  odiosa  intolerància,  y  es  fins 
descaradament  atentatori  a  la  verdadera  lli¬ 
bertat  del  pensament,  la  més  inalienable  de 
las  llibertats.  No  anèm  pas  a  fer  la  defensa 
de  las  ordres  religiosas,  res  d’això;  nosaltres 
ens  declarèm  francament  contraris  de  son 
desenrotllo  exagerat,  que  crea  un  desequilibri 
en  la  ponderació  de  las  forsas  socials,  y  més 
que  de  son  desenrotllo  som  enemichs  de  las 
injustificadas  preferencias  y  protecció  que 
l’Estat  las  hi  dona  y  que  són  la  causa  d’aquell 
excessiu  expandiment.  Voldriam  que  una 


JOVENTUT 


238 

mateixa  lley  fos  aplicable  en  tot  cas  a  totas 
las  classes  d’associacions  que  tinguessin 
fins  religiosos,  filosòfichs  0  científichs;  vol- 
dnam  que  fos  possible  a  tot  individuu,  se¬ 
guint  sas  inclinacions  0  vocació,  dedicarse 
sol  o  associat  ab  altres  a  qualsevulga  especu¬ 
lació  intelectual  o  del  genre  que  fos,  ab  ab¬ 
soluta  llibertat,  dins  de  la  lley  estatuhida  y 
sense  que  l’Estat  s’atribuhis  cap  representa¬ 
ció  ni  intervenció  de  cap  mena  llevat  de  sas 
generals  atribucions.  Aixís  l’Estat  deuria 
quedar  apartat  de  tota  iglesia,  secta  0  escola 
filosòfica,  y  seria  potestatiu  del  individuu 
atiliarse  a  qualsevulga  d’ellas  o  deixar  de 
ferho. 

Pregunteu  sobre  aquest  punt  a  la  majoria 
dels  nostres  anticlericals  de  la  massa,  y  ben 
segur  que  no  passarían  per  menys  de  cremar 
tots  els  convents,  iglesias,  etc.,  y  d’extermi¬ 
nar  a  tols  els  frares,  capellans,  monjas  y  es¬ 
colans.  Això  sens  perjudici  de  que,  donada 
la  falta  de  cultura  de  las  nostras  massas, 
s’erigis  després  com  a  santons  extraoficials 
al  curandero  tal,  0  la  sonàmbula  qual,  o  a  la 
tiradora  de  cartas  de  més  enllà,  tot  perque 
al  voler  prescindir  de  tota  religió  no  haurian 
sabut  ilustrarse  fins  a  poder  prescindir  també 
de  tota  supertsició. 

Els  que’ns  sentim  verament  lliberals  y 
progressius  ja’ns  acontentariam  prou  ab  re- 
duhir  a  sas  justas  proporcions  el  poder  des¬ 
mesurat  qu’avuy  té’l  clericalisme,  y  de  segur 
que  la  tasca  fóra  molt  més  dificil  per  lo  que 
atany  al  poble  mateix  que  per  lo  que  als  Po¬ 
ders  fa  referencia.  Si  una  part  del  poble  no 
estés  a  Espanya  encara  molt  fanatisat, 
aquells  prescindirian  més  fàcilment  de  la 
preponderància  qu’emmatllevan  a  las  bescan- 
tadas  creencias  de  nuestros  mayores ,  y  faria 
temps  també  qu’haurían  desaparegut  els  úl¬ 
tims  patrocinadors  del  Dios ,  Patria,Rey ,  que 
no  fa  encara  tant  de  temps  com  això  foren 
capassos  d’encendre  una  guerra  de  religions 
(algú  ha  dit  guerra  civil)  en  la  nostra  terra, 
que  talment  sembla  feta  expressa  pera  enqui- 
virshi  totas  las  intolerancias. 

El  problema  del  servey  militar  no  podia 
ésser  resolt  d’altre  modo  ajudici  dels  nostres, 
demòcratas  de  la  massa,  sinó  cometent  un 
nou  atentat  contra  la  llibertat  individual;  no 
podian  deixar  d’éser  lògichs  dins  del  criteri 


mesquí  primerament  establert.  Ells  han  par¬ 
lat  prou  clar,  y  han  parlat  a  favor  del  servey 
/obligatori! 

No  farèm  aquí  l’apologia  del  sistema  que 
defensan  ab  nosaltres  tots  els  que  consideran 
al  servey  militar  voluntari  com  unica  solució 
compatible  ab  la  llibertat  y  ab  la  mateixa 
dignitat  humana.  Al  contrari,  farèm  remar¬ 
car  còm,  sense  pensarsho,  els  nostres  jaco- 
bins-demòcratas-lliberals  han  pecat  de  ilò- 
gichs  en  sa  tendencia  igualitaria.  El  servey 
obligatori  es  una  negació  del  principi  per 
ells  establert  de  combatre  las  ordres  religio- 
sas  per  atentatorias  a  la  llibertat  de  concien- 
cia.  Aném  a  explicarho. 

Una  ordre  religiosa  imposa  a  sos  adeptes 
devers  que  sols  ha  de  cumplir  el  qui  de  son 
grat  ingressa  en  la  colectivitat  (de  la  capta¬ 
ció  no  hem  de  parlarne;  es  el  timo  dels  per¬ 
digons  que  sols  enganya  als  incautes  quan 
ademés  són  egoistas). 

Pera’l  servey  militar  s’exigeixen  obliga¬ 
cions  que  no  es  possible  refugir  ni  als  quins 
se  senten  incapacitats  de  cumplirlas. 

Allí  s’hi  entra  si’s  vol;  aquí  tant  si’s  vol 
com  si  no.  Allí’s  presta  jurament;  aqui  s'exi¬ 
geix. 

Una  ordre  religiosa,  entre  altras  pres¬ 
cripcions,  sol  establirne  una  que,  segons 
els  fisiòlegs  y  apart  casos  excepcionals,  es 
antinatural.  Aquest  punt  es  el  cavall  de  ba¬ 
talla  dels  detiactors  de  la  vida  monàstica. 

Donchs  el  servey  militar,  de  fet,  pateix 
del  mateix  mal.  Las  organisacions  militars 
no  preveuhen  el  conflicte  moral  y  fisiològich 
alhora  creat  al  individuu  que,  arrencat  a  sa 
vida  ordinaria,  ha  de  diferir  forsosament  sos 
projectes  de  constitució  d’una  familia  fins 
després  de  complert  el  servey  militar  Entre 
tant,  el  conflicte  se  resol  a  maravella,  donchs 
invariablement  al  costat  de  cada  quartel  hi 
ha  un  barri  corruptor  (y  corromput;  això  si, 
protegit  per  una  higiene  acomodada  als  re¬ 
cursos  de  la  soldadesca).  Resultat  casi  segur: 
(tenen  la  paraula  els  de  la  sanitat  militar). 
Conseqüència  probable:  el  soldat  un  cop  lli¬ 
cenciat,  al  renuar  son  trencat  idili,  pot  oferir 
a  sa  estimada  (o  a  un’altra  si  aquella  no  li 
ha  guardat  la  fe  jurada),  quan  no  un  cor  co¬ 
rromput,  un  cos  vehicul  de  misteriosas  cau- 
sas  de  degeneració.  Y  las  rassas  s’enfortei¬ 
xen  qu’es  un  gust;  y  el  raquitisme  y  la  escrò- 


JOVENTUT 


239 


fula  avansan  lentament  a  la  conquista  de  las 
generacions  futuras. 

Y  que  no’ns  vinguin  a  dir  els  despreocu¬ 
pats  qu’això  no  té  importància,  qu’avuy/a 
no’s  gasta  una  moral  tan  esquifida  y  que  las 
costums  han  progressat.  Nosaltres  ab  tót  això 
no  sabém  compendre  còm,  tractantse  d’una 
cosa  aixis.  els  partidaris  -  del  servey  militar 
obligatori  no  s'han  cuydat  de  íer  també  obli- 
gatorias  totas  las  incontinencias  pera  evitar 
qu’en  els  quartels  hi  hagués  qui,  esclau  de 
vells  ressabis,  per  curtedat  o  per  precaució 
instintiva,  torturés  son  cos  ab  privacions  que 
perésser  tals  han  obligat  a  senyalar  hora  pera 
la  destrucció  dels  convents  ahont  se  prac- 
tican. 

No  obstant,  etn  els  convents  hi  entra  qui 
vol;  a  las  filas  ha  de  ferhi  cap  tothom.  All  i 
els  instints  poden  trobar  un  fre  en  l’aisla- 
ment,  en  las  mateixas  pràcticas  religiosas 
voluntàriament  acceptadas.  Aqui  els  instints 
troban  incentius  en  l’atmósfera  mateixa  del 
quartel,  que  pocas  vegadas  deu  ésser  escola 
de  bonas  costums,  y  derivatius  encara  més 
perillosos  pera  l’individuu  que’ls  silicis  y  dei- 
xuplinas  de  la  clausura. 

Una  ordre  religiosa,  encara  qu’exigeix 
vots  a  perpetuitat,no  té  íorsa  coercitiva  pera 
imposarse  al  qui,  sobreposant  son  sentiment 
de  la  vida  als  lligams  purament  morals  que’l 
retenian,  consegueix  independisar  ab  son  es¬ 
perit  son  propi  individuu.  Y,  de  passada,  no 
creyém  fóra  de  lloch  establir  la  realitat  de 
que  l’esperit  pot,  evolucionant  espontània-' 
ment,  renegar  avuy  dedogmas  ahir  acceptats. 

qui  no  li  ha  passat,  refer  un  criteri  mal 
format  del  principi  y  fins  incorre  en  nous 
erros?  AI  i  ha  algú  que  conegui  la  veritat  ab¬ 
soluta? 

En  cambi,  dins  del  exèrcit  ocorre’l  cas 
de  la  impossibilitat  material  de  trencar  un 
pacte  qual  acceptació  per  una  de  las  parts  ha 
sigut  obligatòria. 

Just  es  el  calificatiu  de  traydor  a  la  patria 
atribuhit  al  qui,  soldat  voluntari  y  retribuhit 
com  a  tal,  se  compromet  a  guardar,  armas 
en  mà,  l’honor  nacional.  Per  tal  rahó  farían 
molt  bé  Is  verdaders  demòcratas  que  déu 
haverhi  entre  la  massa  republicana,  en  recti¬ 
ficar  son  criteri,  procurant  que  fossin  volun¬ 
taris  tots  els  quins,  baix  pena  de  la  vida,  si 
aixis  se  vol,  se  comprometessin  a  defendre. 


l’Estat.  Això  per  lo  que’s  pugui  oferir  fóra 
de  sas  fronteras;  dinsd’ellas  no  caldria  re¬ 
cordar  a  ningú  sos  devers,  sobre  tot  el  dia 
en  que  baix  un  regim  autonòmich  de  vera 
llibertat,  cada  regió  degués  concorrer  a  la 
comú  defensa  de  la  patria  amenassada. 

R.  Miquel  y  Planas 


«AL  POBLE  DE  BARCELONA  (0 

Regidors  del  nostre  Ajuntament,  elegits  com  nosal¬ 
tres  ab  la  calitat  de  catalanistas  en  las  dugas  darreras 
eleccions  municipals,  han  realisat  un  acte.  En  la  visita 
que’l  rey  ha  fet  a  Casa  la  Ciutat,  li  han  endressat  una 
petició  Els  ha  respost  el  rey  que  lo  que  demanavan 
era  cosa  del  seu  Govern,  y  en  nom  d’aquest  els  ha  dit 
el  ministre  de  la  Guerra  que  la  petició  era  de  compe¬ 
tència  de  las  Corts. 

Devèm  al  poble  que’ns  elegí,  explicació  del  nostre 
apartament  en  aquell  acte,  que  d’actes  y  omissions  ens 
c’reyèm  obligats  a  darne  explicació  als  nostres  conciu¬ 
tadans. 

No  hi  estiguerem  presents,  a  pesar  d'haverhi  sigut 
convidats,  perque  las  contestacions  que  donaren  rey  y 
ministre,  eran  constitucionalment  per  endevant  cone- 
gudas.  La  inutilitat  de  semblants  peticions  pels  cata¬ 
lans  endressadas  a  don  Alfonso  XII  y  a  la  reyna  regent, 
pares  del  actual  monarca,  recordada  en  el  Manifest  que 
ab  motiu  del  viatge  del  rey  a  la  nostra  ciutat  ha  dirigit 
al  poble  la  Lliga  Regionalista,  ens  donava  també  per 
endevant  la  seguritat  de  que  cap  resultat  podia  esperar 
d’aquest  acte’l  nostre  poble. 

Temíam,  y  aquest  motiu  principalment  ens  priva  el 
restar  callats,  que  l’acte  realisat  se  pogués  interpretar 
com  una  rectificació  d’aquell  esclat  de  fonda  y  vivíssi- 
ma  protesta  que,  concentrant  dolors  y  sufriments  de 
sigles,  arrel  del  desastre  colonial,  redressà  l’esperit  de 
nostra  terra,  un  día  en  aquella  campanya  dels  Gremis 
que  dugué  a  la  presó  a  ciutadans  honradíssims;  un 
altre  en  las  campanyas  pera  conquistar  el  respecte  al 
vot  del  poble,'  segrestat  per  un  exèrcit  estrany  obehint 
els  manements  dels  homes  que  representan  aquí  els 
partits  d’ordre;  un’hora  contra  aquells  decrets  recen- 
tíssims,  altres  de  la  serie  interminable  contra  la  nostra 
llengua  y  el  nostra  dret;  un’altra  ab  motiu  d’empre¬ 
sonaments  dolorosos  que  tantas  llàgrimas  han  fet  ves¬ 
sar  a  conciutadans  nostres. 

Temíam,  y  volèm  per  nostra  part  evitarho,  que  l’acte 
dels  nostres  companys  de  Consistori,  restant  callats  els 
que  no  eram  presents,  sigui  y  representi  un  acte  del  re¬ 
gionalisme  realisat  per  sos  representants  en  nostre 
Aiuntament,  un  acte  que  rectifiqui  la  conducta  senya¬ 
lada  en  el  manifest  de  la  Lliga  Regionalista,  un  nú- 


(i)  Llegit  aquest  manifest,  no  podèm  menys  de  feli¬ 
citar  a  sos  autors  per  l’ardidesa  y  serietat  qu’en  ell  hi 
campeja  y  ensemps  per  la  fermesa  de  conviccions  que 
indica,  puig  se  veu  que’ls  firmants  no  són  dels  que  vin- 
clan  la  esquena  devant  de  qualsevulga  que  sia  l’autori¬ 
tat,  que  no  acceptan  conxorxas  d’ambiciosos  e  intri- 
gants,  y  que  són  veritables  defensors  de  l’autonomia 
integral  de  Catalunya. 

Al  manifest  y  protesta  dels  amichs  Carner,  Sunol, 
Giralt  y  Pijoan  ens  hi  adherim  ab  entusiasme,  y  reco¬ 
manem  a  sos  autors  que  continuhin  per  aquest  camí 
sense  feblesas  de  cap  mena:  es  el  que  segueixen  els 
homes  seriós,  coratjosos  y  honrats.  —  N.  de  la  R, 


240 


JOVENTUT 


mero  més  d’aquest  programa  de  festas  en  el  que  no 
veyèm  que’l  rey  se  posi  en  contacte  ab  las  fondas  preo¬ 
cupacions  y  cruentas  tristesas  qu’agitan  l’ànima  del 
nostre  poble. 

Revistant  a  corre  cuyta  alguns  tallers  y  fàbricas  en¬ 
diumenjats  y  en  festa,  desfilant  aparetosament  ab  varie¬ 
tats  uniformes  devant  de  la  realesa,  celebrant  sessions 
y  espectacles  que  teatralment  agradin  a  una  ben  petita 
part  de  la  societat  barcelonina,  passejant  als  noyets  de 
las  escolas,  òrfens  de  la  educació  e  instrucció  que  a  sos 
fills  donan  els  pobles  de  la  Europa  culta,  pel  Tibidabo, 
com  elements  decoratius  de  la  visió  de  nostra  plana 
hermosa,  no  es  fer  coneixer  al  quefe  del  Estat  las  an- 
gunias  del  pervindre  que  senten  totas  las  nostras  clas¬ 
ses  socials,  el  modo  com  realment  viuhen  nostres  clas¬ 
ses  jornaleras,  tan  sovint  giravoltadas  en  cruentíssimas 
protestas;  no  es  mostrar  còm  s’hostatjan  y  funcionan 
abandonadas  y  miserables  nostras  escolas;  no  es  ense¬ 
nyar  ab  tota  sa  cruesa,  en  els  fets  y  no  en  las  paraulas, 
còm  tots  els  elements  de  civilisació  y  cultura  són  aban¬ 
donats  pels  poders  ptíblichs  quina  forsa  s'esmersa  sen¬ 
cera  en  mantenir  una  organisació  que’ns  impedeix  a 
nosa  tres  mateixos  provehir  aquestas  urgents  necessitats 
de  nostra  vida  pública. 

Tenim  memòria  y  conciencia  dels  devers  que’ns  im¬ 
posa  la  causa  de  l’autonomia  y  de  la  llibertat  de  Cata¬ 
lunya,  en  consideració  a  la  qual  havíam  convingut 
molts  dels  regionalistas  en  acallar  de  moment  diferen- 
cias  de  criteri  sobre  formas  de  govern  y  sobre  altres 
problemas  de  la  vida  Mil  voltas  havèm  demanat  ab 
clams  de  rahó  y  de  justicia,  la  rectificació  de  la  política 
secular  d’Espanya,  quina  darrera  plana  són  las  tristesas 
de  Cavite  y  Santiago,  el  reconeixement  del  dret  a  orga- 
nisarnos  pera  regir  la  nostra  vida  jurídica  y  econòmica, 
en  forma  que’ns  permetés  fer  cultura,  civilisació,  justi¬ 
cia  y  riquesa,  apropantnos  al  ambient  d’Europa,  del 
que  vivim  tan  allunyats  Sempre,  sempre  havèm  dema¬ 
nat  inútilment  Creyam,  y  seguim  creyent,  que  sols  de 
nosaltres  mateixos  calia  refiarnos,  que  sols  al  poble  de- 
víam  dirigirnos  perque  aquest  fes  els  seus  convenci¬ 
ments  y  la  seva  voluntat  en  el  Parlament,  ahont  ha  di¬ 
rigit  el  ministre  del  rey  als  nostres  companys  de  Con¬ 
sistori,  pera  que  hi  presentessin  son  missatge. 

Ni  una  petició,  ni  una  protesta,  ni  una  y  altre  repe- 
tidas  per  mil  veus  a  totas  horas,  podían  cambiar  el 
caràcter  y  els  efectes  que’l  president  del  Consell  de  mi¬ 
nistres  y  els  agents  y  devots  del  Govern  del  rey  en 
nostra  ciutat  han  volgut  donar  al  viatge 

Els  antichs  reys  venían  a  la  terra  a  jurar  el  respecte 
a  las  sevas  llibertats  En  Maura  ha  organisat  el  viatge 
del  rey  a  Barcelona  després  d’haver  negat  las  peticions 
grossas  y  xicas  que  representants  y  organismes  de  la 
ciutat  li  havían  endressat  Catalunya  venia  demanant 
satisfacció  a  las  sevas  necessitats  econòmicas,  socials, 
expressadas,  no  per  las  repre-entacions  dels  partits,  sinó 
per  las  representacions  del  poble.  El  president  del 
Consell  de  ministres  ha  volgut  demostrar  que’l  rey 
devia  venir  a  Barcelona  sens  atendre  las  representa¬ 
cions  de  la  ciutat.  Nosaltres  volíam  pera  Catalunya  y 
pera  Espanya  nova  vida:  el  president  úel  Consell  de 
ministres  ha  volgut  demostrar  que  dèu  continuar  la 
Historia  d’Espanya  Devant  de  la  significació  que’l  pre¬ 
sident  del  Consell  ha  donat  al  viatge  del  rey,  sols  de- 
vèm  posar  la  esperansa  en  el  poble,  sempre  reflexiu  y 
serio,  que  com  altras  voltas  seguirà’l  camí  que  son 
dever  li  senyali. 

Aquests  són  els  mòvils  y  sentiments  que’ns  han  pri¬ 
vat  d’associarnos  al  acte  realisat  per  alguns  regidors 
regionalistas. 

Las  festas  no’ns  enlluhernan.  Passaràn  y  no  deixaràn 
rastre.  El  problema  social  quedarà  viu,  agravantse  cada 
día’ls  dolors  de  totas  las  classes  que  trevallan  Tots 


els  problemas  fondos  y  gravíssims  que  preocupan  als 
homes  pensadors  de  nostra  terra,  restaràn  intactes.  No 
hem  volgut  demostrar  una  esperansa  que  no  sentíam, 
associantnos  a  un  prech  al  que  no  atribuhím  cap  conse¬ 
qüència. 

Els  nostres  companys  de  Consistori  regionalistas 
s’han  dirigit  al  rey  y  al  seu  Govern;  nosaltres  hem  cre¬ 
gut  més  convenient  y  més  adequat  a  las  nostras  con¬ 
viccions,  dirigirnos  en  las  circunstancias  actuals  al  po¬ 
ble  de  Barcelona  que  va  conferirnos  la  seva  represen¬ 
tació,  y  de  qui  ja  únicament  ho  esperèm  tot. 

Barcelona,  8  d’abril  de  1901  .—Jaume  Carner.  — Ilde¬ 
fons  Sunol — Joaquim  Giralt  y  Verdaguer. — Joan  Pi- 
ioan. 


PRÒLEG 

Havian  caygut  ja  onze  horas  en  el  rellotge 
de  la  catedral.  Feya  bon  dia;  el  cel  era  tot 
blau  y  el  sól  lluhia  armoniosament.  Reyan 
els  ayres  y  reyan  els  infants.  Jugavan  als 
passeigs  els  nens  y  els  grans;  els  nens  a  sal¬ 
tar  y  corre,  els  grans  a  enamorats  y  a  pre- 
tensiosos.  Una  gran  senzillesa  ho  animava 
tot;  suau  puresa  escampava  arreu  son  cant 
blanquissim.  Las  mares  somreyan,  tot  cami¬ 
nant  ab  calma  y  silenciosas,  y  somreyan  els 
joves  y  las  jovas...  Tot  era  viu  y  alegre.  Dol- 
sament  la  rosa  del  riure  esclatava,  encensant 
l’espay  ab  flayre  santa;  dolsa.  fragancia  exha- 
lavan  la  terra  y  els  arbres.  La  eterna  prima¬ 
vera  dels  poetas  entonava  son  cant  y  s’exta¬ 
siava.  Tot  era  ple  de  llum,  tot  somreya... 

Y  en  un  landó  tapissat  de  blanch  mate  ab 
lliris  blanchs  lluhents,  anavan  abdós,  vestida 
ella  de  blanch  y  ell  de  negre.  Venían  de  ca- 
sarse,  de  la  iglesia.  Un  vell  capellà  de  calva 
testa  y  ulls  blaus  y  malaltissos,  els  havia 
casat;  era  un  bon  capellà  y  un  bon  vell;  sa 
vida  era  un  teixit  de  bonas  obras.  Y  els  va 
casar  senzillament;  els  planys  vibrants  de  las 
orgas  aquell  día  no’s  varen  escampar  per  las 
grans  naus.  Tot  va  ésser  dolsor  y  casolania. 
Las  dònas  varen  seure  a  una  banda  y  els 
homes  a.l’altra,  com  en  els  funerals;  això  va 
ésser  pensament  dels  pares:  trobavan  qu’era 
més  seriós,  més  pur,  més  religiós.  Els  nuvis 
tendrament  se  donaren  el  sí,  desde  feya  sis 
anys  ensajat.  Y  al  donarlo  ella  s’avergonyi, 
sas  galtas  se  pintaren  de  carmi  y  els  seus 
ulls  s’aclucaren  lleument.  Y  senti  dintre  seu 
una  inefable  delicia,  un  dóls  benestar...  Era 
felís;  els  àngels  la  besavan  y  els  arcàngels 
joyosos  l’abrassavan.  Era  hermosa  la  vida, 
bona,  amable.  Somreya  al  séu  pervindre, 
com  els  nens  mutuament  se  somriuhen;  y  al 


JOVENTUT 


241 


somriure,  sa  cara  s’encenia  de  bellesa...  El 
seu  etern  somni's  cumplia,  la  seva  ilusió’s 
realisava,  la  seva  esperansa  floria...  .Estava 
emmaridada  ab  son  aymat.  ab  el  qui  havia 
estat  el  seu  ensomni  durant  més  de  sis  anys... 

Y  enfront  del  altar,  devant  del  capellà  de 
calva  testa,  s’admirava  de  la  seva  sòrt,  de  sa 
fortuna.  Y  de  reull,  molt  joyosament,  mirava 
al  seu  espòs,  al  seu  company  etern,  y  el  tro¬ 
bava  bell,  gentil,  simpàtich... 

El  landó  creuhava’ls  carrers  camí  del  hòtel 
ahont  el  nupcial  àpat  senyalaria  sa  felicitat... 

Y  aquesta  paraula  la  feya  pensar  en  contes 
de  fadas  y  en  llegendas,  y  els  contes  de  fadas 
y  llegendas  la  feyan  pensar  en  sa  infantesa. 
Havia  estat  bonica  sa  infantesa,  senzilla, 
blana,  dolsa;  era  filla  única  y  sos  oncles  no 
tenían  fills;  tot  l’amor  de  la  familia  va  con- 
centrarse  en  ella...  Ella  era  la  nina  de  tot¬ 
hom,  la  joguina  de  tots.  Jugavan  ab  el  1  a’l s 
seus  avis,  sos  pares,  sos  oncles...  Y  li  rega- 
lavan  forsas  cosas,  joguinas,  bombons,  lli¬ 
bres  de  contes...  De  tots  era  l’ideal,  la  ilusió, 
la  eterna  esperansa...  Y  la  besavan,  y  men- 
tres  la  besavan,  ella  reya  ab  sos  ulls  y  ab  sos 
llabis.  Y  li  cantavan  cansons  y  rondallas  in- 
fantivolas,  contes  de  Perrault,  llegendas  bi- 
blicas... 

Y  va  creixe  y  va  anar  a  colegi...  y  en  el 
colegi  va  adquirir  amistats.  Y  jugava  ab 
ellas  al  jardi,  els  días  feyners,  sota’ls  arbres 
vetusts,  negrosos,  y  els  dias  de  festa  a  casa 
seva,  en  el  seu  jardi  nou,  arreglat,  ab  un  ta¬ 
ronger  y  una  magnòlia...  Y  jugavan  a  las 
amagatallas  y  a  cuynas,  candorosament,  vir- 
ginalment.  Però  van  creixe  y’s  van  fer  dònas, 
y  van  pensar  en  homes  y  en  besadas.  Y  van 
venir  las  nits  llargas,  eternas,  passadas  en 
desvetllament  constant,  nits  d’insomni  y  en¬ 
somni,  nits  d’ansias  bojas  y  de  carnals 
afanys...  Era  la  crisis.  El  cos  de  nena  deve- 
nia  cos  de  dòna...  Las  caderas  van  arrondo- 
nirse,  els  pits  cresqueren.  El  lliri’s  convertia 


LA  DESPEDIDA 

Ni  una  fulla  que’s  bellugui... 
Fosca  nit  sense  un  estel... 
Dorm  el  poble  una  sòn  dolsa 
sota’l  silenci  del  cel. 

Ja  se  n’obre  una  finestra, 
ja  n’hi  guayta  un  capet  trist, 
ja  n’avansa  un’ombra  negra, 
que  de  lluny  la  claró  ha  vist. 


en  rosa.  Y  sa  sang  bullia  y  sos  nirvis  vibra- 

ban  ab  ansias  d’amor,  entre  sas  carns  duras, 

verges,  perfectas...  Y  plorava  sentint  en  sas 

entranyas  insòlits  afanys,  fams  may  senti- 

das.  La  crisis  passà,  y  altra  volta  las  nits 

transcorregueren  dolsament...  Y  floriren  els 

somnis  jovenívols,  atractivols,  blans. 

* 

Y,  si  quan  era  nena  jugava  ab  sas  amigas 
pels  jardins,  ara,  quan  era  gran,  ab  ellas 
jugava  en  sa  cambra...  Y  al  capvespre,  quan 
el  cel  se  vestia  de  fosca  y  l’ayre  esdevenia 
moradench,  prop  del  balcó,  contemplant  els 
carrers  ahont  els  fanals  grogament  lluhían, 
enllassadas,  confosas  se  contavan  sos  somnis 
amorosos,  y  pensavan  en  ditxas  y  venturas... 
Y  un  d’aquests  cap-al-tarts  el  va  coneixe,  y 
un  d’aquests  cap-al-tarts  el  va  estimar.  El 
vegé  y  li  semblà  hermós,  fort  y  simpàtich;  li 
parlà,  y  li  va  semblar  galàn..  Ho  era  en  ve¬ 
ritat,  y  era  ilustrat,  afable  y  senzill.  Parlava 
bellament,  ab  írases  novas;  era  ingenuu  y  en¬ 
ginyós...  Se  burlava  de  tot  ab  plàcida  ironia, 
dolsament,  y  al  burlarsen  reya,  y  al  riure 
son  rostre  revelava  sa  alegria  y  sos  ulls  son 
candor. 

Van  congeniar  desseguida:  havian  nascut 
l’un  pera  l’altre...  Eran  germans  d’ànima. 
Van  estimarse  fondament  y  s’endressaren 
cartas  en  las  que’s  juravan  amor  etern.  Y  els 
pares  van  parlarse  y  las  noces  van  restar 
fixadas.  Y’s  casaren:  un  vell  capellà’ls  va 
casar,  senzillament,  religiosament.  Y  van 
eixir  del  temple,  y  en  un  landó  tapissat  de 
blanch  se  dirigiren  a  cèlebre  hótel...  Y  en 
el  landó,  per  primera  vegada  van  besarse, 
mentres  pels  passeigs  jugavan  els  nens  y  els 
grans:  els  nens  a  saltar  y  corre,  els  grans  a 
enamorats  y  pretensiosos. 

Y  darrera  del  landó,  en  negres  cotxes,  ana- 
van  las  familias  contentas,  satisfetas,  rialle- 
ras... 

Carles  Arro  y  Arro 


Y  se  sent  per  llarga  estona 
un  sanglot  esglayadó, 
unas  veus  que  baix  se  parlan... 
cada  paraula  un  petó... 

Fosca  enllà  va  un’ombra  negra, 
molt  més  negra  que  la  nit; 
fosca  enllà  l’ànima  en  pena 
del  aymant  adoloritl 

Francesch  Sitja  y  Pineda 


242  JOVENTUT 


RETRAT  DE  JOANA  DUBARRY 


Es  la  comtesa  dels  cabells  d’or, 
alegra  y  perfumada: 
sos  llabis  semblan  un  petit  cor 
de  noya  enamorada. 

Sas  galtas  tenen  del  lliri  blanch 
la  pura  transparència: 
sos  ulls  reflexan  el  riure  franch 

9. 

del  món  de  la  inconsciència. 

En  sa  mà  esquerra  té  un  ram  guarnit 
de  rosas  que  no  viuhen: 
en  sa  mà  dreta  un  ventall  florit, 
ab  gays  amors  que  riuhen. 

Son  coll  recorda  l’alta  blancor 
de  la  hivernenca  lluna 
quan  plena  escampa  sa  lluhentor 
dessota  la  nit  bruna. 

Son  cos  magnífich,  fresch  com  l’esclat 
de  viroladas  toyas, 
té  de  las  deas  la  majestat, 
la  gracia  de  las  noyas. 

Immòvils  parlan  sos  llabïons 
de  festas  cortisanas, 
de  grans  disbauxas,  de  rigodons, 
de  besos  y  pavanas. 

De  seda  blanca  coberta  va 
y  puntas  vaporosas; 
armonisadas  per  destra  mà 
brillejan  voluptuosas. 

Ens  diu  tot'ella  que  may  tingué 
virtut,  puresa,  calma; 
que’s  vinclà  folla  sota’l  plahè 
com  retorsada  palma... 


Y  una  veu  dolsa,  com  sò  perdut 
que  al  fons  del  cor  s’endinsa, 
trenca  amorosa  ma  solitut... 

L’aymada  de  Lluis  quinse 

aixís  me  parla:  «Pobre  mortal 
del  segle  de  la  prosa, 
que  tens  la  ciència  per  ideal, 
per  un  no  res  la  rosa: 

Miram:  soch  morta.  Ja  no’s  consum 
ma  carn  enamorada: 
ma  sang  recorda  l’aygua  del  flum 
després  de  la  glassada. 

Ja  res  exalta  mon  llabi  roig: 

avans  el  rey  de  Fransa 
cóm  me’l  besava,  trobanthi  el  boig 
l’infern  de  la  gaubansa! 

Mes  homs  vingueren,  sorruts,  malvats, 
que  odiavan  la  bellesa, 
y  proclamaren  exasperats 
el  triomf  de  la  lletjesa. 

Per’  xò  fuy  morta.  Mon  coll  tan  tou 
segà  la  guillotina. 

Als  homs  horribles  mostrada  fou 
ma  testa  de  gran  nina!» 

Com  pel  capvespre,  l’oreig  decàu 
atravessant  l’arbreda, 
aixís  s’allunya  la  veu  suau 

creuhant  la  cambra  freda. 

Es  la  comtesa  dels  cabells  d’or, 
alegra  y  perfumada; 
sos  llabis  semblan  un  petit  cor 
de  noya  enamorada. 

Geroni  Zanné 


JOVENTUT 


243 


FAULAS,  APÓLEGS,  LLEGENDAS,  QÜENTOS 
O  LO  QUE  VOLGUEU 


v 

QÜENTO  CONTEMPORANI 

na  vegada  viatjavan  pel 
Mitjdía  de  Fransa,  venint 
de  Luchon  en  direcció  a 
Biarriíz  en  vagó  de  prime¬ 
ra,  uns  quants  joves  espa¬ 
nyols  de  bonas  familias  de 
la  cort  v  d’Andalusía.  Pel 
csmi  varen  ferse  amichs 
d’un  senyor  francès  que  viatjava  també  en  la 
mateixa  direcció  qu’ells.  Al  cap  de  pocas 
estacions,  ja  havían  intimat;  tothom  s’expan¬ 
sionava,  y  fins  se  feyan  comparacions  en- 
tre’l  caràcter  dels  francesos  y  el  dels  espa¬ 
nyols.  Se  va  parlar  de  las  virtuts  y  vicis 
d’aquestas  dugas  nacions,  y  un  dels  joves, 
madrileny  per  cert,  va  dir: 

— Sil  Els  francesos  foran  un  gran  poble,  si 
no  fos  la  desmoralisació,  qu’a  Fransa  es  cosa 
corrent  y  ni  menys  se’n  fa  cas.  — 

Y  aquí  va  citar  allò  de  la  cocotterie  y  lo  de 
las  unions  illegitimas,  y  va  afegir  que  quasi 
/otas-las  casadas  a  Fransa  tenen  un  amant, 
quan  no’n  tenen  dos. 

El  senyor  francès  se’l  va  escoltar  ab  pacièn¬ 
cia,  y  acabat  va  respòndreli: —  Vull  dar  per 
sentat  com  verdader  lo  que  vostè  diu,  encara 
que  a  Madrid  y  altras  poblacions  espanyolas 
hi  ha  una  prostitució  relativament  tan  gran 
com  a  Fransa:  sols  qu’en  el  nostre  país  es 
més  elegant  y  menys  hipòcrita.  Però  cada 
nació  té  un  defecte,  y  si  quelcom  en  aquest 
terreno  es  essencialment  francès,  donèm  per 
sentat  que  sigui  el  no  fer  cas  del  sisè  mana¬ 
ment.  Però  vostès  els  espanyols,  sens  ado- 
narsen,  y  en  mitj  de  totas  las  sevas  qualitats, 
de  bravura,  d’honor,  de  cavallerositat,  d’ima- 
ginacio,  etc.,  etc  ,  també  en  tenen  un  de 
defecte... 

— {Quin? — varen  demanar  tots. 

— ^Me  prometen  no  enfadarse,  com  jo  tam- 
poch  m’he  enfadat  pér  lo  que  vostès  m’han 
dit? 


— Sí!  síl  Digui! — van  cridar  tots. 

— Donchs  bé!  El  defecte  del  espanyol,  es, 
conscient  0  inconscientment,  el  d’ésser  lla¬ 
dre.  — 

Aquí  esclatà  una  tempestat  de  protestas,  y 
sòrt  que  tots  eran  personas  ben  educadas,  y 
que  va  entrar  el  conductor  del  tren  a  revisar 
els  bitllets,  perque  si  no  haunan  arribat  a 
las  mans. 

Calmat  el  tumult,  el  francès  ab  gran 
calma  va  continuar. 

— Jo  he  viscut  a  Espanya,  en  diversos 
punts,  varis  anys,  y  per  tot  he  observat  que 
la  gent  s’apodera  de  lo  dels  demés,  siguin 
energias,  diners,  artefactes,  etc.,  etc.,  0  els 
fan  perdre  lo  qu’es  séu.  Els  governs  tenían 
las  colonias  pera  enviarhi  els  amichs  a re/erse, 
per  lo  qual  las  van  perdre.  D’un  gran  robo 
d'Estat  se’n  diu  una  transferència.  La  usura 
està  a  l’ordre  del  dia,  y  encubertament  pro¬ 
tegida  pels  poders  judicial  y  civil.  Y  particu¬ 
larment  ningú  creu  en  pagar.  Això  sense 
comptar  que’ls  noys  ja  trencan  ilantias  y 
fanals,  y  afanan  estoras,  balas,  baldufas,  et- 
cetera.  En  totas  las  oficinas  se  fa  perdre 
temps,  qu’es  robar  diners  al  qu’han  d’ànarhi 
per  algún  assumpto.  Allò  de  vuelva  V.  ma¬ 
riana  es  ja  proverbial  es  totas  las  dependen- 
cias  del  Estat,  y  el  sablazo  es  una  verdadera 
institució  nacional.  — 

En  això  estavan  quan  el  tren  va  xiular  a 
la  entrada  d’una  gran  estació,  y’s  va  sentir 
la  veu  de  « Toulouse  yo  minutes  d'arrét ,  bufet 
et  restaurant.  Tout  le  monde  descend  de  voi- 
tu  re !)) 

Parat  el  vagó,  els  joves  espanyols  van 
baixar,  y  ab  ells  el  cavaller  francès,  y  van 
anar  al  restaurant  a  entaularse  de  primera. 
A  la  fi  del  esmorzar  van  passar  la  safata  pera 
cobrar  els  quatre  franchs  de  costum,  y  desse- 
guida  va  sonar  una  campana  y  va  entrar  un 
empleat  a  cridar  <1 Messieurs  les  voyageurs  por 
la  ligne  de  Bordeaux ,  en  voiture !))  Y  tots,  aca¬ 
bant  de  beure  son  cafè  y  repetint  un  trago 
de  cognac,  dissimuladament  van  ficarse  me- 


244 


JOVENTUT 


lindros,  fruytas,  formatge  y  altras  vituallas 
a  las  butxacas  dels  pardessus. 

Un  cop  dins  del  vagó,  y  sentats  tots,  quan 
el  tren  ja  rodava,  ^en  volèu  de  gatzara  y  de 
desembutxacar  provisions?  Qui  treya  un 
tros  de  formatge,  qui  un  salsitxó,  qui  brio- 
ches,  qui  un  tros  de  pollastre  fret;  el  que 
menys,  portava  dulces  y  fruytas. 

Alashoras  aquell  senyor  francès  va  conti¬ 
nuar  dihent: 

— {Ho  veuhen?  Tots  vostès  són  personas 
acomodadas,  per  lo  que  sembla  gent  fina, 
ben  educada,  y  no  han  tingut  inconvenient 
en  saquejar  un  restaurant  que,  si  demana 
quatre  franchs  del  esmorzar  y  el  cafè,  es 
perque’s  menji  tot  lo  que’s  tingui  gana,  y  no 
pera  que  seli  emportin  els  queviures.  Això 
vostès  ho  han  fet  inconscientment,  sens  in¬ 
tenció  de  robar  res.  íVeuhen?  Lo  del  vici  na¬ 
cional  que  jo  he  dit*  vostès  ara  ho  proban. — 

Qui  d’això’n  volgués  treure  la  moral,  hau¬ 
ria  de  dir  que  l’espanyol  es  lladre. 

VI 

HISTORIETA  LLA- 
TINO-AMERICANA 

París  hi  havia,  quan 
jo  estudiava,  dos  jo¬ 
ves  americans  que’s 
deyan  Numun-Kurà. 
Eran  fills  d’un  ca- 
cich  guarany  que, 
sotmès  al  govern  de 
la  República  del 
Uruguay,  va  dema¬ 
nar  al  morir  que  fes 
educar  als  séus  fills 
com  homes  perfectament  civilisats.  Y  efecti¬ 
vament,  el  president  qu’era  un  galàn  home, 
els  va  enviar  cap  a  Europa,  y  després  de  dos 
anys  d’Alemanya  y  dos  d’Inglaterra,  els  va 
fer  anar  a  París  a  estudiar  lo  qu’ells  vulgues- 
sin.  L’un  va  anar  a  la  Politècnica  y  després 
va  entrar  a  Saint-Cir  ab  nota  de  primera. 
Volia  estudiar  per  militar.  L’altre  va  seguir 
la  carrera  d’enginyer,  després  d’haverse  ben 
imposat  de  las  ciencias  fisich-quimicas. 

Tots  dos  eran  dos  perfectes  gentilshommes. 
Vestian  a  la  europea  correctissimament,  por- 
tavan  la  barba  y  el  cabell  tallat  a  la  moda,  y 
si  no  hagués  sigut  pel  color  un  xich  verdós, 
y  pels  ulls  de  color  d’oli,  ningú  hauria  dit 
que  procedian  d’una  rassa  salvatge.  En  la 
conversació  eran  sumament  amables  y  fins 
discrets,  y  no  poch  instruhits. 

Acabada  la  carrera  ,el  govern  del  Uruguay 
els  va  enviar  a  buscar  pera  dàrloshi  alts  des¬ 
tins  a  Montevideu.  L’un  anava  destinat  a  la 
direcció  general  del  Exèrcit;  l’altre  a  la 
d’Qbras  públicas. 

Van  passar  anys,  y  un  dia  estant  prenent 


jo  un  wermoulh  al  Cafè  de  la  Paix,  ve  a  sen- 
tarse  al  meu  costat  un  intim  amich  del  Uru¬ 
guay  que  vivia  a  París.  Era  el  doctor  Fer- 
nàndez  Sumarriba. 

— ,jNo  se  acuerda,  amigo,  de  los  Numun- 
Kurà? — me  va  dir. 

— Numun-Kurà,  Kurà... — vaig  fer  jo. 

—  Si!  De  dos  mozos  muy  sabrosos,  £sabe?, 
dos  indiecitos  que  nuestro  gobierno  mandó 
pa  acà,  hijos  de  un  cacique... 

— Ah  sí...  iy  què? 

—  Los  hijos  de  la  gran  siete!  que  después 
de  tanto  educarlos  à  expensas  del  gobierno, 
han  tenido  que  pasarlos  à  chapeo.  Tanta 
plata  como  costaron!  Los  cogieron  nuestras 
tropas  y  les  tocaron  el  violin. 

— Y  cómo  fué? 

—  Figúrese,  amigo...  jQué esperanza!  Que 
al  llegar  allà  y  tomar  puesto  de  sus  cargos 
se  sirvieron  de  la  ciència  aquí  tomada  para 
preparar  una  prenuncia  formidable  de  todos 
los  indios  del  Tambó.  Y  una  vez  en  el  monte 
los  armaron  con  winchesters  ’y  canoncitos  de 
tiro  ràpido,  y  los  valientes  sinvergüenzas  an- 
daban  tirando  con  bala;  y  lo  que  es  màs,  con 
bàla  fuerte,  hasta  que  el  general  Maeso,  un 
sobrino  del  general  Paez,  los  cogió  y  no  les 
soltó  cuatro  tiritos  porque  faltaba  cartuche- 
ria,  amigo,  pero  mandó  que  los  cuchillearan. 
jCómo  no!  — 


Moral:  Si  la  serp  aprengués  química,  seria 
pera  fabricarse  un  veri  més  venenós.  Si  el  ti¬ 
gre  aprengués  mecànica,  seria  pera  millor 
cassar  y  destrossar  després  la  seva  presa. 

Pompeyus  Gener 

LOUISE 

( Acabament ) 

Aquesta  obra  ha  sigut  escullida  per  la  em 
presa  del  teatre  del  Liceu  pera  inaugurar  la 
present  temporada  de  primavera.  Y  ca·l,  per 
aytal  elecció,  felicitar  a  la  empresa.  Ja  era 
hora  de  que’s  recordessin  de  Louise  a  la  casa 
hont  han  predominat,  ja  sigui  per  imposicions 
de  casas  editorials  italianas,  ja  per  mal  gust 
dels  que  hi  manavan.las  migradas  obras  dels 
Cilea,  Mascheroni,  Giordano  y  demés  mal¬ 
factors  lírich-dramàtichs. 

La  Louise  ha  sigut  posada  al  Liceu  ab  in¬ 
tenció  de  fer  art  de  debò.  Una  mà  experta, 
malgrat  deficiencias  inevitables,  hadirigit  la 
escena.  Trajos  y  decoracions  mereixen  elo¬ 
gis,  particularment,  entre  aquestas,  la  del 
acte  ters  (deguda  a  l'Olaguer  Junyent)  que 
representa’l  panorama  de  París.  L’efecte  pro- 
duhit  per  aquesta  decoració  es  magnífich, 
sobre  tot  al  encendres  els  llums  de  la  gran 
ciutat.  També  produheix  bon  efecte  la  del 
segón  acte  (escena  primera)  original  d’en  Vi¬ 
lomara  (despertar  de  París). 

L’obra  va  ésser  posada  en  escena  ab  pochs 


JOVENTUT 


ensaigs,  resultant  aixis  la  execució  un  xich 
fluixa.  No  obstant  això,elsartistasindividual- 
ment  feren  tot  lo  possible  pera  lluhirse.  El 
mestre  Barone  dirigí  la  orquesta,  procurant 
obtenir  la  justesa  necessària  y  obtenintla  so¬ 
vint.  En  el  preludi  del  segón  acte,  que  des¬ 
criu  la  monotonia  grandiQsa  de  la  ciutat, 
monotonia  trencada  per  las  veus  de  sos  fills, 
no’ns  produhi  tot  l’efecte  degut  la  orquesta; 
no  per  mancament  de  justesa,  sinó  per  man¬ 
cament  d’expressió.  En  cambi  la  escena  de 
la  coronació  de  la  Musa  valgué  grans  aplau¬ 
diments  al  mestre  Barone.  Ab  idèntica  bona 
voluntat  que  aquest,  trevallaren  las  senyore 
tas  Ferrari  (Lluisa)  y  Borlinetto  (Mare)  y’is 
senyors  Ravazzolo  (Julià)  y  Berriel  (Pare), 
com  també  tots  els  nombrosos  partiquins  de 
l’obra. 

Las  escenas  que  mellor  efecte’ns  han  pro- 
duhit  al  Liceu,  són: la  del  Noctàmbul ,  aquest 
poemàtich  personatge  que  simbolisa’ls  vicis 
de  Paris,  mostrantse  misteriosament  en  mitj 
dels  miserables  sers  a  qui  ha  perdut;  la  dei 
taller  de  modistas;  la  del  himne  a  Paris  que 
entonan  (acte  ters,  escena  primera)  Lluisa  y 
Julià,  al  arribar  la  nit;  la  coronació  de  la 
Musa,  y  el  final  de  l'obra. 

Repetim  que  la  empresa  del  Liceu  ha  fet 
obra  de  cultura  al  posar  Louise  en  escena,  y 
per  consegüent  mereix  ésser  felicitada. 


Quasi  bé  coincidint  ab  la  primera  repre¬ 
sentació  del  Liceu,  nostre  estimat  amich  en 
Joaquim  Pena,  que  tant  irevalla  per Tespan- 
diment  del  art  lírich  dramàtich  entre  nosal¬ 
tres,  ha  publicat  una  traducció  catalana  de 
Louise ,  rigorosament  adaptada  a  la  música, 
conservant,  tot  lo  que  permet  la  diferencia 
de  llenguas,  el  caràcter  eminentment  pari- 
sench  de  l’obra.  En  Pena,  ademés,  ab  l’au¬ 
xili  dels  mestres  Ribera  y  Domènech  Espa¬ 
nyol,  ha  fet  l’estudi  temàtich  de  Louise,  ana- 
lisant  un  per  un  els  motius  musicals  y  acom¬ 
panyant  son  trevall  ab  un  quadro  sinòptich 
hont  s’hi  exposan  els  esmentats  motius. 

La  traducció  y  l’estudi,  en  la  forma  reali- 
sada  per  en  Pena,  demostran  admirablement 
la  procedència  wagneriana  de  Louise. 

Geroni  Zanné 


245 

NOVAS 

Entre  altres  acorts  que  la  Junta  Perma¬ 
nent  de  la  Unió  Catalanista  prengué’l  dia  6 
del  corrent,  se  determinà  la  forma  ab  que 
aquesta  nomenaria,  pera  l’Assamble  pròxima, 
als  delegats  quin  designament  està  a  son 
càrrech  y  atribució,  segons  lo  establert  en 
l’incís  B  del  article  13  dels  Estatuts. 

Redactat  ja’l  projecte  deBasesperal’Assam- 
blea,  quins  punts  generals  s’acordaren  en  la 
primera  reunió  de  la  ponència,  han  sigut 
enviadas  copias  als  senyors  ponents  pera 
que  l’estudihin  y  pugui  ésser  discutit  en  la 
propera  reunió  que  tindrà  lloch  el  dia  16  del 
corrent. 

Els  designaments  de  delegats  que  corres¬ 
ponen  a  las  entitats  adheridas  de  fòra  de  Bar¬ 
celona,  han  quedat  ja  inscrits  en  las  llistas 
corresponents,  aixis  com  els  dels  periòdichs 
adherits. 

Ha  vingut  el  rey  d’Espanya.  S’havia  dit 
que  també  vindria  en  Salmerón,  però  no  ha 
resultat  cert. 

Ha  vingut  el  rey,  y  un  gros  y  lluhit  exèrcit 
l’ha  rodejat.  Moltas  dònas  s’enlluhernaren 
ab  aquella  desfeta  de  colors,  talment  com 
s’enlluhernan  els  braus  ab  las  capas  ab  que’ls 
torejan.  També  s’enlluhernaren  bastants  sub¬ 
jectes  xapats  a  l’antiga,  y  varis  comerciants 
que  al  contemplar  tants  fusells  comprengue¬ 
ren  que  d’aquella  banda  estava  la  forsa,  es  a 
dir,  l’ordre,  y  ells  sempre’s  decantan  de  la 
part  del  ordre... 

Ni  ellas  ni  ells  eran  dels  nostres. 

Però  després  el  rey  pujà  al  Tibidabo,  y 
desd’aquellas  alturas  pogué  veure  la  ciutat 
estesa  a  sos  peus.  Y  trobà  sens  dubte  que  la 
ciutat  era  molt  gran,  y  que  l’entusiasme 
havia  sigut  petit.  «^Còm  fóra  possible  — 
devia  dirse  l’ilustre  hoste — qu’en  una  ciutat 
de  sis  cents  mil  habitants,  no  n’hi  hagués 
uns  quants  mils  d’ociosos  disposats  a  fruhir 
ab  qualsevol  espectacle  gratuhitB) 

Y  en  Maura,  y  en  Boladeres  y  companyia, 
devian  afegir:  «Y  fins  disposats  a  fer  de 
claque.)) 

Y  el  rey  no’ls  senti,  perque  si’ls  hagués 
sentit  potser  li  haurían  fet  pena  y  fàstich  a 
n’ell,  esperit  jove,  ignocent,  no  bregat  en¬ 
cara  per  las  miserias  de  la  vida.  . 

Repetim  qu’en  Salmerón  no  ha  vingut. 
Devant  del  rey  de  debò,  el  diputat  republicà 
per  Barcelona  no  ha  tingut  pit  pera  venir  a 
desempenyar  el  paper  de  rey  del  arroyo. 

A  n’ell  no  l’haurian  aplaudit  las  damas, 
ni,  lo  qu’es  pitjor,  tampoch  l’hauria  aplaudit 
el  verdader-  poble,  sinó  las  massas,  qu’es 
molt  diferent:  aqueixas  massas  que  necessi- 
tan  un  home,  una  figura  qualsevol  pera  ma- 
terialisary  empetitir  tot  ideal;  aqueixas  mas¬ 
sas  qu’en  tota  societat  venen  a  ésser  com  el 
greixúm  del  caldo  gras,  que’s  llensa. 


246 


JOVENTUT 


Tampoch  aqueixas  massas  són  dels  nos¬ 
tres. 

L’esperit  català,  la  vida  de  Catalunya, 
apenas  si  s’ha  sotraquejat  momentàniament, 
y  el  Catalanisme  anirà  fent  son  fet.  Ab  pena 
hem  vist  un  petit  moviment  regressiu  provo¬ 
cat  per  l'espectacle  d’augustas  y  ensemps  de- 
pressivas  antigallas  que  per  un  instant  ens 
han  invadit;  però  arribarà  l’hora  en  que’l 
món  republicà  (?)  que  patim  quasi  tot  l’any,  y 
el  món  monàrquich  qu’ara  hem  vist  d’aprop, 
quiscún  ab  sas  falsetats  y  ab  sas  pas¬ 
sions  políticas,  tornaràn  al  gran  caos  cen¬ 
tral  de  las  convencions  tenebrosas,  y  Cata¬ 
lunya  vital  y  progressiva  seguirà  avensant 
per  son  cami  de  llum,  que  porta  a  la  redem¬ 
pció. 

Pensem  en  Catalunya ,  diu  el  senyor  Prat 
de  la  Riva  desde  las  columnas  de  La  Veu , 
exhortant  als  regidors  firmants  del  manifest 
qu’en  altre  lloch  publiquèm.  Y  proba  de  refu¬ 
tar  lo  qu’en  dit  manifest  s’exposa;  però  el  ma¬ 
nifest  no’l  publica,  a  pesar  d’haver  sigutremès 
a  La  Veu  ab  tal  objecte.  Y  retrèu,  pera  evadir 
censuras,  lo  que  tots  tenim  ben  sabut,  això 
es,  que’l  Catalanisme  ha  endressat  diferen- 
tas  vegadas  missatges  a  las  institucions.  Ydiu 
que  l’acort  pres  per  la  «Lliga  Regionalista» 
ab  motiu  de  la  vinguda  del  rey,  no  era  obs¬ 
tacle  a  lo  qu’han  fet  el  senyor  Cambó  y  al¬ 
tres  consellers.  Mes  nosaltres,  y  molts  com 
nosaltres,  no  estimem  pas  atinadas  las  afir¬ 
macions  del  senyor  Prat.  El  Catalanisme,  re¬ 
cordant  las  humiliacions  continuas  a  que  se 
l’ha  volgut  sotmetre,  recordant  també  la  inu¬ 
tilitat  de  sa  gestió  varias  voltas  esmersada 
prop  de  las  institucions  y  dels  governs,  va 
resoldre  aquesta  vegada  no  explicar  ja  lo  que 
tan  explicat  té,  no  demanar  lo  que  creu 
que  de  dret  a  Catalunya  pertany.  Després 
dels  darrers  actes  dels  governs  que  patim, 
després  de  la  conducta  del  quefe  del  actual 
ministeri,  era  qüestió  de  dignitat  adoptar 
aqueixa  actitut.  Aixis  ho  entengué  la  Unió 
Catalanista ,  y  aixis  la  «Lliga  Regionalista» 
ho  indicà  en  son  manifest,  que  resultaria  un 
document  molt  poch  sincer  si  d’altra  manera 
pogués  interpretarse,  dats  els  termes  en  que 
està  concebut.  No  creyèm,  donchs,  que  al 
pensar  en  Catalunya  hagim  de  contradirnos 
d’aquesta  manera. 

No  creyèm  tampoch  que’s  tracti  ara  tan 
sols  d’una  qüestió  de  procediment ,  per  més 
que  a  aquest  terreno  vulgui  La  Veu  portar 
lassumpto.  Diferentas  vegadas  hem  dit  nos¬ 
altres,  y  ho  repetirem  sempre  que  a  tom 
vingui,  que  cal  deslliurar  al  Catalanisme  de 
criteris  estrets,  que’s  déu  respectar  la  lliber¬ 
tat  individual  y  qu’en  nostre  camp  hi  tenen 
cabuda  tots  els  homes  de  rectas  intencions 
que  vulguin  l’autonomia  de  Catalunya.  Mes 
repetim  qu’ara  no’s  tracta  d’això,  sinó  que’s 


tracta  de  la  violació  d’acorts  presos  pel  Cata¬ 
lanisme  y  aplaudits  en  las  mateixas  planas 
de  La  Veu\  se  tracta  d’un  propòsit  portat  a 
cap  insidiosament,  haventse  trevallat  a  l’om¬ 
bra  pera  realisarlo,  malgrat  la  protesta  que 
contra’l  mateix  hi  havia  dintre  las  filas  re- 
gionalistas:  protesta  que  (com  saben  els  re¬ 
gidors  Cambó,  Pella  y  altras  personas  que 
La  Veu  coneix  molt  bé)  va  estar  si  esclata  0 
no  esclata  d’un  modo  ben  ostensible,  fins  al 
punt  d’alarmarlos  y  férloshi  aparentar  que’n 
desistían. 

ítem  més: El  senyor  Cambó  ha  dit  ara  en  las 
columnas  de  La  Veu  que  las  felicitacions  que 
aquest  diari  publica  no  han  d’anar  endressa- 
das  a  ell  sol,  sinó  en  tot  cas  a  tots  els  regidors 
que’l  varen  acompanyar  al  acte  pel  que  se’l 
felicita. 

No  obstant,  tothom  diria  que’s  fomentan 
personalismes  (en  això  hi  ha  qui  hi  té  la  mà 
trencada  per  més  que  no  vulgui  fer  política 
a  la  espanyola),  y  baix  l’epigraf  de  Felicita¬ 
cions  al  senyor  Cambó  se  segueix  balansejant 
l’encenser...  sense  deixar  de  pensar  en  Cata¬ 
lunya. 

Veurèm  si  ab-'la  olor  del  encens  acudeixen 
gayres  fidels  al  temple. 

Els  regionalistas  han  commemorat  el  se¬ 
gon  aniversari  de  la  mort  d’en  Bartomeu 
R.obert  colocant  coronas  en  la  tomba  del 
gran  patrici.  Tots  els  bons  catalans  ens  as- 
socièm  a  aqueix  acte  a  la  bona  memòria  del 
home  honrat  qu’abrassà  nostre  programa  y 
sapigué  defensarlo  coratjosament  dels  atachs 
del  centralisme. 

Quan  una  comissió  d’estudiants  catalanis- 
tas,  carlins  y  republicans,  anà  a  trobar  a  al¬ 
guns  regidors  pera  demanàrloshi  que  interpo¬ 
sessin  la  seva  influhencia  a  fi  de  neutralisar 
els  entusiasmes  dinàstichs  del  senyor  Bola- 
deres,  el  regidor  senyor  Cambó  va  parlar 
d’una  societat  qu’antigament  hi  havia  a  Bar¬ 
celona  qu’otorgava  a  qui  s’ho  mereixia’l,títul 
de  burro  de  solemnitat. 

Tenim  entès  qu’en  l’actualitat  està  consti- 
tuhintsen  un’altra,  que  a  imitació  de  la 
d’avans,  en  lloch  de  títuls  de  burro  n’otor- 
garà  de  barra  de  solemnitat ,  y  que’l  primer 
diploma  que  concedeixi  anirà  estès  a  nom 
d’un  tal  Fivaller  Barato. 

La  Veu  de  Catalunya  ve  publicant  una  ti¬ 
rallonga  de  felicitacions  al  Fivaller  barato, 
que’ns  fan  l’efecte  de  mírallets  pera  cassar 
alosas.  Sembla  qu'aixis  se  vulgui  convencer 
al  públich  d’haver  obrat  bé,  però  això  no's 
logra  tan  fàcilment,  perque  l’erro  de  molts  no 
amaga,  sinó  qu’encara  fa  més  grossa  la  et- 
zegallada  d’uns  pochs. 


JOVENTUT 


247 


Entre’ls  felicitants,  inconscients  en  sa  ma¬ 
joria,  n'hi  ha  de  tots  colors  y  de  totas  menas, 
desde’l  rural  al  culte,  desde’l  catòlich  al  ateu, 
desde’l  comerciant  al  artista  y  al  literat. 

Fins  hi  ha...  May  dirian  qui! 

El  senyor  Oller. 

No’s  creguin  que  volguèm  dir  cap  betas  y 
fils,  no,  sinó  la  gran  cucurulla:  el  senyor 
Oller  de  las  novelas,  que  també  ha  volgut  fe¬ 
licitar  al  regidor  del  discurset.  A  la  cuenta’ls 
de  La  Veu  buscavan  ab  candaletas  un  llibe¬ 
ral  que’ls  felicités,  y  el  senyor  Oller  ha  sor¬ 
tit. 

iQuè  amigos  tienes,  Paquito!  Per  lo  que’s 
veu  al  senyor  Oller,  que  a  més  de  novelista 
es  procurador,  li  agradà  fer  d’advocat  pera 
acabar  d’ensorrar  las  causas  perdudas.  Té 
mala  mà,  y  tot  lo  que  toca  ho  esguerra,  en¬ 
cara  qu’ho  fassi  a  fí  de  bé.  Els  nostres  lec¬ 
tors  devotissims  encara’s  deuhen  recordar 
d’aquella  vegada  que,  volent  alabar  a  mossèn 
Cinto  en  aquestas  planas,  tant  disfavor  va 
ferli.  Desde  que  las  novelas  li  surten  aygua- 
lidas  se’ns  ha  tornat  aixis.  Avans  aquestas 
cosas  no  las  feya:  no  més  hi  tenia  tirada. 

No  endevinarian  may  quin  problema  plan¬ 
teja  al  felicitar  al  nou  Fivaller  per  sas  mani¬ 
festacions  enfront  del  rey!  Donchs  planteja’l 
problema  següent: 

«{Seràn  (las  manifestacions)  atesas  pel  go¬ 
vern:1)) 

Y  el  resol  aixis: 

«Ho  dubto!» 

^Eh,  quin  cap?  {Eh,  quina  manera  de  plan¬ 
tejar  y  resoldre  un  problema  magne?  {Eh, 
que  la  resolució  es  tot  un  poema?  {Eh,  que 
sols  es  capàs  d’ella  un  home  de  la  talla  del 
senyor  Oller? 

Pleguém!  perque  si  un  dia  li  varem  dir 
tauró,  ara  potser  li  diríam  balena  y  faríam 
enfadar  als  peixi-mimiti  de  la  politica  y  la 
literatura. 

Visca’l  gran  Oller!  Ab  ell  tot,  sens  ell  res! 
Ni  l’autonomia! 


El  vate  Marquina  ha  produhit  una  nova 
obra,  després  de  laboriosa  gestació.  No  s’es¬ 
pantin,  que  no’s  tracta  de  cap  oda:  se  tracta 
d’un  memorial. 

Un  memorial  que  va  endr.essar  a.  Al¬ 
fons  XIII  a  sa  arribada  a  Barcelona,  en  el 
que’s  combat  la  monarquia  ab  tots  els  llochs 
comuns  de  que’s  valdria  qualsevol  Salmerón 
estantis,  y  en  el  que’s  demana  al  rey  qu’ab- 
diqui. 

El  memorial  està  ben  escrit:  en  Marquina 
s’hi  va  mirar,  hls  un  document  rich  en  pen- 
sadas  de  poeta  pobre  Si  d’una  carta  com  cal 
las  criadas  ne  pagan  dos  ralets,  lo  qu’es  d’un 
memorial  aixis  se’n  farian  ben  bé  dugas  pes- 
setas. 


Y  à  escupir  à  la  calle,  que  deya  l’altre. 

Llàstima  que’l  gran  Marquina’s  prengués 
tanta  feyna;  llàstima,  llàstima,  llàstima! 

Perque  hem  sabut  per  un  alabardero  que’l 
rey  no’l  va  llegir.  Es  clar  qu’això  costa  de 
creure,  però  la  informació’ns  ve  de  bona  tinta 
y...  no  hi  ha  més,  jno’l  va  llegir! 

Si  el  llegeix,  abdica! 

Vaja,  Marquina:  que  aquestas  cosas  las  fes 
el  senyor  Oller,  pase:  però  vostè!... 


En  aquest  mateix  número  publiquém 
nostra  felicitació  als  regidors  catalanistas 
senyors  Sunol,  Carner,  Giralt  y  Pijoan,  que 
aquests  dias  reben  moltas  enhorabonas  de 
dins  y  de  fóra  de  nostra  ciutat. 

Ara  bé:  hem  sabut  que  dits  senyors  han 
sigut  felicitats  per  en  Vallés  y  Ribot. 

Rebin,  la  expressió  de  nostre  condol. 


Ens  proposavam  cloure  aquest  número  ab 
las  anteriors  notas  còmicas,  quan  de  sobte’ns 
en  arriba  una  de  tràgica:  tal  es  la  del  atental 
de  que  ha  sigut  objecte  en  nostra  capital  el 
quefe  del  govern. 

Som  enemichs  polítichs  d’en  Maura,  de 
qui  res  que  dir  tenim  personalment,  y  dife- 
rentas  vegadas  li  hem  sabut  reconeixer  un 
talent  que’l  posa  per  demunt  dels  altres  polí¬ 
tichs  espanyols.  El  seu  talent  0  la  seva  habi¬ 
litat,  posats  al  servey  d’accions  politicas  fu- 
nestas,  són  freqüentment  més  nocius  que 
útils  en  quant  las  hi  donan  un  impuls  dificil 
de  contrarrestar. 

No  es,  donchs,  per  rutina  que  protestèm 
del  atentat:  no  es  per  instint  d’imitació  que 
fem  chor  ab  la  prempsa  que  dias  enrera  deya 
«Mori  en  Maura!»  Som  lleais,  no  som  secta¬ 
ris,  y  reprobèm  l’atentat  de  qu’en  Maura  ha 
estat  a  punt  d’ésser  víctima.  Las  armas  ho- 
micidas  matan  als  homes,  no  a  las  ideas.  La 
sang  crida  sang,  es  a  dir,  reacció  antiprogres- 
siva  y  crudel.  Contra  en  Maura  no  pot  averhi 
atentat  cap  home  de  seny.  Qui  en  nom  de 
l’anarquia  0  la  llibertat  tan  follament  l’ha 
agredit;  ha  d’haver  sigut  un  obcecat,  no  un 
home  de  pensa  clara.  La  ignorància  y  el  fana¬ 
tisme:  aquests  són  els  agressors. 

Ens  dol  que  nostra  terra  estimada  sia  so¬ 
vint  teatro  de  fets  semblants;  ens  dol  que  no 
s’acabin  els  sectaris;  ens  dol  que  la  degrada¬ 
ció  social  que  patim  sia  tan  fomentada  pels 
directors  com  pels  dirigits,  ab  la  llur  acció 
politica  embrutidora. 


Molt  notable  fou  el  concert  donat  la  nit  de 
5  del  corrent,  al  Ateneu  Barcelonès,  per  la 
senyoreta  Concepció  Darné.  Aquesta  jova 
senyoreta,  deixebla  del  mestre  Vidiella,  no 


248 


JOVENTUT 


se'ns  presentà  ab  las  vacilacions  propias 
d’una  debutant,  sinó  ab  l’aplóm  y  seguretat 
d’una  mestra.  Aytal  calificatiu  mereix  qui, 
com  la  senyoreta  Darné,  sab  interpretar  y 
executar  a  la  vegada  obras  com  el  Scherzo 
en  mi  menor ,  de  Mendelssoh,  la  Sonata  op.  =;8 
(en  si  menor ),  de  Chopin,  y  els  Papillons,  de 
Rosenthal. 

No  pot  dubtarse  que  la  senyoreta  Darné  es 
una  pianista  distingidíssima,  que  fa  honor  al 
mestre  Vidiella. 

DeSde’l  diumenge  qu’està  oberta  a  Ca’n 
Parés  una  exposició  de  vinticinch  obras  de 
nostre  estimat  amich  en  Sebastià  Junyent. 
Ab  tal  motiu  la  sala  del  carrer  de  Petritxol 
es  visitadíssima,  fentse  molts  comentaris  so¬ 
bre’l  mèrit  de  las  obras.  Al  primer  cop  d’ull 
ja’s  veu  que  la  exposició  no  té  res  de  vulgar, 
però  al  examinar  detingudament  els  qua- 
dros,  las  bonas  qualitats  de  molts  d’ells  pre¬ 
nen  un  gran  relleu.  Creyèm  que  aquesta 
darrera  exposició  d’en  Junyent  es  la  millor 
que  d’ell  hem  vist.  Com  artista  modern  ens 
dóna  notas  de  verdadera  intensitat  ab  sas 
petitas  impressions  de  color,  que’ns  resultan 
sobrias  y  sugestivas,  com  Camí  del  bosch , 
Impressió  y  Fragment  del  Empordà,  entre 


altras.  Citarèm  també  Esperantlo ,  alguns  bo- 
cets  com  La  vida  y  la  mort ,  y  els  quadros 
Estudi  d'interior ,  Pietat  y  altre  qu’es  ilustra- 
ció  d’un  passatge  d’una  cansó  popular.  En 
algunas  altras  obras  veyèm  a  n’en  Junyent 
més  vacilant.  No  aixís  en  el  retrat  d’en  Pi- 
casso,  qu’es  en  nostre  concepte  admirable  y 
que  no  dubtem  en  calificarlo  de  la  millor 
obra  entre  totas  las  que  hi  ha  exposadas. 

Publicacions  rebudas: 

Misteri  de  dolor ,  drama  de  món  en  tres  ac¬ 
tes,  per  Adrià  Gual.  S’ha  publicat  aquesta 
obra,  ab  tant  d’èxit  estrenada  en  el  teatre  de 
las  Arts  durant  la  temporada  del  «Teatre  ín¬ 
tim»,  y  de  la  que  ja’n  publicarem  oportuna¬ 
ment  un  judici  critich.  Preu,  2  pessetas. 

Memòria  de  la  societat  «Centre  Català», 
de  Buenos  Aires,  corresponent  al  any  1903. 
En  aquesta  memoria’s  dóna  compte  dels 
trevalls  realisats  durant  dita  anyada,  publi- 
cantshi  també  l’estat  de  comptes  y  la  llista, 
nombrosíssima  per  cert,  dels  socis  d’aquell 
important  centre  que  tant  d’honor  fa  a  son 
nom  y  a  nostra  causa  en  aquellas  llunyas 
terras. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRÍPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4’ 50  » 

»  Trimestre . 2 '25  * 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9 

EXTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims 

»  atrassat,  ab  folletins . 40  » 

»  »  sense  folletins . 25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


Número  corrent . . 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  . 

■  »  »  SENSE  FOLLETINS. 


20  CÈNTIMS. 

40  » 

25 


SUMARI: 

Cinematògraf  barceloní,  per  Oriol  Marti. — Aprofitèm 
el  temps,  per  J.  Grant  y  Sala.— Tret  de  fona,  per 
F.  Pujulà  y  Vallès.— La  fi  d’un  poeta,  per  Jacobus 
Sabartés.— A  propòsit  d’exposar  obras  mevas  en  la 
Sala  Parés,  per  Sebastià  Junyent.— Notas  biblio- 
gràficas.per  Geroni  Zanné  y  Arnau  Martínez  y  Se- 
rinà  — Folk-lore,  per  Antón  Busquets  y  Punset. — 
Els  problemas  de  l’antologia  grega,  per  R.  Miquel  y 
Planas.— Deslliurada,  per  Xavier  de  Zengotita.— El 
núvol,  de  Theophile  Gautier,  traducció  de  Amadeu 
Doria.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES  ,  per  Joan  Maragall .  —  Pròleg  : 
plecb  IV.— Index. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Biornson.— Traducció  catalana.— Plech  38. 

CINEMATÒGRAF  BARCELONÍ 

üPel-lícula  sensacional!! 
cHeu  reparat  may  la  estranya  impressió 
que  causa  un  ball  de  disfressas  si,  al  tapar- 
vos  las  orellas  y  no  sentint  el  ritme  de  la 
música,  apareixen  a  vostres  ulls  els  movi¬ 
ments  desordenats  de  las  parellas  que  ab  sa 
bellugadissa  marejadora  vos  semblan  tal¬ 
ment  aixàm  de  folls  escapats  de  la  bogeria? 
Heusaquí,  donchs,  quelcom  de  la  impressió 
que  ressent  un  barceloní  de  soca -arrel 
qu’avuy  se  troba  foraster  en  sa  casa  y  corre 
arrossegat  per  la  onada  humana  d’un  cap  al 
altre  de  la  immensa  sala  de  dansa,  enlluher- 
nat  de  llums  y  coloraynas,  aixordat  de  xis- 
clets  de  dóna  y  sense  capir  més  que  mots 
deslligats  de  conversas  cassadas  al  vol. 


íQuinas  ideas  podriau  coordinar?  Quin 
pensament  formular?  Al  esbronch  fet  ab  veu 
de  titella  que  ve  a  burxar  vostras  orellas  ab 
el  tradicional  «{Que  no’m  coneixes?»,  ab 
prou  feyna  tindréu  esma  pera  respondre  bo 
y  mirant  de  fervos  fonedissos:  «No,  no  vos 
conech  ni  ganas;  gayre  bé  no  sé  si  sóu  vosal¬ 
tres  els  bojos  o  si  ho  soch  jo,  però  comprench 
que  faig  nosa,  y  lo  millor  es  anarmen,  per- 
que  no  sabria  què  respòndreus  si’m  pregun¬ 
téssiu:  «donchs  si  no  vols  ballar  {per  què  hi 
vens  al  ball?» 

No,  no’n  volguèm  treure  la  psicologia 
d’aqueixa  multitut  llampanta  y  abigarrada. 
No  mirèm  qui  són  els  que  fan  més  el  boig, 
si  la  gent  formal  que  tiran  una  cana  al  aire 
a  riscos  d’una  quinzena  de  cruiximent  d'os¬ 
sos  y  de  bocassa,  o  els  jovincels  aixelabrats 
que  s’han  de  divertir  per  forsa  encara  que’s 
maregin  com  quan  comensan  a  fumar,  que 
no  ho  fan  pel  gust  que  hi  troban,  sinó  per- 
que  fa  home.  Deixèm  que  acabi’l  carnaval 
polítich;  quan  las  cosas  retornin  a  son  estat 
natural,  quan  cadascú  ensenyi  sa  cara  veri¬ 
table  o  sa  careta  de  tot  l’any,  quan  tothom 
parli  ab  sa  veu  pròpia,  no  estrafeta,  de  mas¬ 
cle  o  de  femella,  quan  el  barceloní's  rètrobi 
en  sa  Barcelona  fruhint  d’aquell  refinat  pla- 
her  que  donan  els  forasters  quan  se’n  van, 
allavors  serà  l’hora  de  las  filosofías.  Per 
avuy  tindréu  de  contentarvos  ab  una  revista 


250 


JOVENTUT 


cinematogràfica.  {Què  podria  donarvos  mi¬ 
llor  l’aspecte  del  moment  actual?  Que’n  diu 
de  cosas  la  pel-licula  al  revelarvos  un  episodi 
sorprès  del  que  desconeixèu  els  antecedents 
y  els  consegüents,  y  que  sol  acabar  quan  ve 
lo  millor!  {Què  vos  en  sembla  d’aquellas 
multituts  que  veyèu  bellugarse  y  no  las  sen¬ 
tiu,  que  no  sabèu  ahónt  van  y  d’ahónt  ve¬ 
nen,  y  apareixen  y  s’esborran  sense  fer  soroll 
com  fadas  o  fantasmas  d’ensomni?  {No  vos 
ensenya’l  cinematògraf  també  la  diferencia 
que  hi  ha  dels  quadros  de  la  vida  real  a  las 
escenas  preparadas?...  « 

Donchs  acohorteuvosavuy  d’una  revista  ci¬ 
nematogràfica,  y  penséu  que’l  mèrit  no  es  de 
qui  la  ensenya  sinó  de  qui  sab  miraria... 

Un  home  atenta  a  la  vida  d’un  altre  home. 

Tothom  protesta  d’aqueix  delicte  de  lesa 
humanitat . .  . 

Que  no  s’impacienti  el  públich  y’m  deixi 
acabar,  y  veurà  que  la  pel·lícula  es  vera¬ 
ment  sensacional,  y  llarga  de  molts  me 
tres  o  mitjas  canas;  potser  arribaria  desd’un 
taulell  del  carrer  de  la  Boquería  a  la  sala  de 
contractació  de  Llotja... 

La  víctima  es  el  president  del  govern  es¬ 
panyol.  EI  criminal  es  un  anarquista.  El 
poble  s’indigna  y  la  gent  d’ordre,  la  gent  de 
roba  negra,  aixeca  un  clam  formidable. 

Son  primer  crit  es:  «Miracle!»  La  patrona 
de  Barcelona  ha  protegit  a  n’en  Maura! 
Quinas  cosas  tan  grans  fa  la  Providencia  ab 
medis  tan  petits!  Avuv  ab  uns  brodats  de 
casaca  de  ministre  desvia  la  punta  d’un  pu¬ 
nyal  assessi;  no  fa  gayre  la  civella  d'un  cin¬ 
turó  deturava  la  bala  qu’havia  de  matar  a 
n’en  Blasco  Ibànez,  y  això  que  aquest  no  era 
de  la  parròquia.  Se  veu  que  la  Providencia 
no  mira  prim;  la  nostra  gent  d’ordre  si;  per 
això’l  seu  segón  crit  ha  sigut:  «Venjansa!»  Y 
al  sortir  del  Tedeum ,  rebaixantse  a  usar  pro¬ 
cediments  que  tant  reprobavan  a  n’els  altres, 
en  manifestació  tal  volta  ilegal,  (no  sabèm 
si’n  donaren  compte  prèviament  al  govern 
civil)  recorreren  carrers  y  plassas  donant 
crits  de  Viva  y  Muera  y  amenassant  ab  tren¬ 
cadissa.  Això  no’ns  ha  vingut  de  nou.  {No 
invocan  els  catòiichs  la  llibertat  de  conciencia 
quan  els  hi  convé,  sense  perjudici  dedeclarar 
que’l  lliberalisme  es  pecat? 

Qui  no  se’n  sab  avenir  es  el  terrible  Le- 


rroux,  qui,  al  enterarse  de  que  demanavan  el 
seu  cap,  immediatament  pide  la  palabra ,  y 
sense  deixarho  para  el  lunes,  com  en  el  Con¬ 
grés  quan  en  Maura  li  suplica ,  treu  la  caixa 
dels  trons  y  el  repertori  de  frases  escogidas,  y 
desde  sabandijas  y  renacuajos  para  arriba 
no’ls  deixa,  y  vinga  dir  que  a  n’ell  li  agradan 
molt  els  animals  (engabiats)  y  que  per  ara 
no  vol  morirse,  y  qu’es  incapàs  de  matar  una 
pussa,  y  que  la  sang  de  burgès  es  bona 
pera’ls  meetings,  mes  no  pera  la  taula... 

{Y  la  moral  de  tot  això?  Dispensin,  las  pel- 
lículas  no’n  tenen.  Si  fos  una  faula...  Ah,  si 
fos  una  faula!  Allavors  diriam  que  tot  assses- 
sinat  es  reprobable  com  a  acte  de  violència, 
e  inútil  perque  matant  un  home  no’s  mata 
una  idea.  Preguntaríam  a  la  gent  d’ordre  per 
què  no  manifestaren  sa  indignació  quan  las 
bombas  deda  Gran  Via,  del  Liceu  o  del  carrer 
de  Cambis  Vells.  {Per  què  no  protestan  quan 
un  agent  de  l’autoritat,  abusant  de  sas  fun¬ 
cions,  causa  també  moltas  víctimas  ignocen- 
tas?  {Per  què  han  tolerat  que  certs  governs, 
per  interessos  de  partit,  permetessin  propa- 
gandas  dinamiteras,  y  en  meetings  y  periò- 
dichs  s’incités  al  assessinat  y  a  la  destrucció? 
{Per  què  han  combatut  las1  tendencias  vera¬ 
ment  regeneradoras  y  han  ajudat  en  cambi 
als  cacichs  polítichs  que  per  fins  electorals 
han  fet  conxorxas  ab  revolucionaris  de  lloguer 
dels  qu’ara  no  saben  còm  desferse? 

A  n’en  Lerroux  no  li  diriam  res;  la  seva 
feyna  es  enlluhernar  a  las  massas,  y  d’això 
cal  confessar  que’n  sab;  demanarli  altras 
qualitats  fóra  exigir  massa;  si  ell  las  tingués, 
ja  haguera  triat  un  altre  ofici. 

Consti,  però,  que  no’ns  farà  combregar  ab 
rodas  de  molí.  Y  perque  no’ns  prengui  per 
ximples,  tingui  entès  que  nosaltres  no  som 
espietas  com  ell  y  tota  la  seva  colla.  Deixèm 
pels  Junoy,  Lletget  y  companyia  que,  ampa- 
rats  per  la  immunitat  parlamentaria,  denun- 
cihin  inexactament  supostos  delictes  de  lesa 
majestat  (són  republicans!)  y  de  lesa  patria 
(són  anarquistas!)  qu’atribuheixen  malicio¬ 
sament  als  catalanistas,  als  que  titllan  dia 
riament  de  clericals,  retrògados  y  deshon- 
rats. 

Si  fóssim  com  ells,  no’ns  caldria  més  que 
retallar  algún  de  llurs  articles  o  extractar  al¬ 
guns  de  llurs  discursos  pera  demostrar  que 
no  predican  pas  al  poble  qu’estimin  als  llo- 


JOVENTUT 


251 


ros  y  als  coloms  com  el  pobre  Lerroux,  que 
segons  conta  fins  està  bé  ab  la  sogra  y  diu 
que  l’altre  dia  gayre  bé  li  saltavan  las  llàgri- 
mas.  «Morin  els  burgesos»  y  «Mori  Catalu¬ 
nya...»  encara,  encara.  «Morien  Lerroux»... 
alto!...  Gran  Z)z’o,  morir  si  giovane!...  Que  li 
deixin  al  menys  veure  acabada  la  Casa  del 
Pueblot . 


En  resum:  no  sabriam  pas  dir  quí  ho  ha 
fet  pitjor.  Els  republicans  de  la  Union ,  desde 
que  volgueren  demostrar  qu’eran  un  partit 
d’ordre  (hi  ha  qui  diu  de  real  ordre),  s’ha- 
vían  desacreditat  als  ulls  de  llurs  electors, 
quins  vots  havían  cassat  prometéntelshi  la 
revolución  à  plazo  j ijo ;  ara  ab  la  etzegallada 
dels  conservadors  esdevinguts  revolucionaris 
ja  tenim  altre  cop  a  YAlejandro  més  popular 
que’l  pierrot  de  ca’l  Onofri,  y  ab  aqueix  tor¬ 
narà  a  partirse’ls  aplaudiments  del  públich 
senzill  del  Paralelo  et  ses  environs.  En  cambi 
en  Lerroux,  prenentse  en  serio’l  seu  paper 
d’héroe  de  melodrama  al  anarsen  de  la  muy 
ab  allò  de  que  si  el  cogiera  una  lea  arderia 
Barcelona  por  sus  cuatro  coslados  ( fadiós , 
Nerón!)  farà  apretar  las  filas  dels  conserva¬ 
dors  y  monàrquichs,  que  cada  día  s’entenían 
menos,  donchs  sabut  es  que  la  por  fa  acoblar 
els  remats. 

Y  ja  tenim  els  de  la  revolución  desde  arriba 
y  els  de  la  revolución  desde  abajo  a  punt  de 
tirarse’ls  plats  pel  cap,  que  pagarèm  els  de  en 
medio  si  la  Providencia  no  fa  un  altre  mi¬ 
racle. 

Per  ara,  felicitemnos  de  que’l  president 
del  Consell  n’hagi  sortit  en  bé  y  de  que  sa 
casaca  fos  groixuda,  y  també  de  que’l  seu 
assessi  hagués  sigut  criat  d’una  casa  de  se¬ 
nyors  d’ordre,  perque  si  arriba  a  haver  ser¬ 
vit  a  un  catalanista  o  a  un  republicà...  bona 
nit,  archivo  de  la  cortesia!  . . 

S’ha  apagat  el  llum  y  s’ha  acabat  la  ses¬ 
sió.. 


Maura-Tizza,  Lerroux-ünofri ,  Cambó- 
Fivaller... 

|Volved  à  los  pedestales, 
animadas  esculturasl 


Després  del  carnaval  ve  la  quaresma,  y 
quan  alguns  fassin  examen  de  conciencia, 
nosaltres  farèm  bugada. — Oriol  Martí 


APROFITEM  EL  TEMPS 

Indubtablement  el  Catalanisme’s  troba  en 
un  de  sos  periodes  culminants.  No  depèn 
d'ell  ni  la  major  vida  ni  la  mort.  Un  movi¬ 
ment  de  la  seva  naturalesa  amida  sa  exis¬ 
tència  no  per  dias,  ni  per  fets  més  o  menys 
sorollosos:  però  sens  dubte’ls  moments  ac¬ 
tuals  són  de  proba,  donchs  més  que  may  te¬ 
nen  la  mirada  fixa  en  nosaltres  nostres  ene- 
michs,  els  de  casa  y  els  de  fóra,  y  no  són 
pas  pochs  els  enemichs  del  Catalanisme, 
puig  ni  entre  nosaltres  n’hi  mancan;  y  consti 
que  no  vull  atribuhir  mala  fe  a  cap  company, 
puig  crech  que  no  n’hi  ha  cap  qu’obri  pera 
perjudicar  nostra  causa,  y  que,  més  o  menys 
atinadament,  tots  trevallém  ab  el  front  alt  y 
a  la  llum  del  día. 

A  mida  que’l  nombre  de  catalanistas  creix, 
es  natural  qu’aumenti  la  varietat  de  pen- 
sars,  qu’apuntin  aquí  y  allà  determinadas  ten- 
dencias  filosòficas,  fins  al  punt  de  que  mol- 
tas  voltas  se  fa  precís  a  cada  hu,  o  a  cada 
colla,  exteriorisar  la  seva.  Això  no  es  pas  un 
entrebanch  a  la  tasca  que’ns  havem  imposat 
els  que’ns  afanyém  per  fer  de  Catalunya  al¬ 
tra  volta  un  poble  digne:  lo  inconvenient 
fóra  persistir  en  ofegar  aquestas  guspiras,  ja 
que’l  caliu  podria  creixe  y  donar  lloch  a  un 
esclat  de  volcà  en  ocasió  en  que  tot  esclat 
fóra  més  perillós  encara  qu’avuy,  tota  ve¬ 
gada  qu’hauría  avensat  el  període  educatiu 
del  poble  català.  La  necessitat  d’educarlo 
tots  la  reconeixem.  Si  com  a  poble  educa¬ 
ció  tenia,  l’ha  perduda  durant  el  temps  qu’ha 
restat  anorreat  y  privat  de  lo  seu.  Temps  li 
queda  encara  d’anorreament,  y  cal  aprofi- 
tarlo  fent  educació  sòlida.  Els  adalerats  que 
d’altra  manera  pensin  ja’s  desenganyaràn; 
com  desenganyat  deuria  estar  (suposant 
qu’existís)  qui  s’hagués  fet  la  ilusió  de  poder 
precisar  el  moviment  nacionalista,  volentlo 
emmotllar  a  son  capritxo  y  manera  de  pen¬ 
sar,  fos  el  que  fos. 

Cal  demostrar  ab  fets  que’l  Catalanisme 
es  un  moviment  de  llibertat.  Si  algún  catala¬ 
nista  ignorés  lo  que  vol  dir  llibertat,  no  es¬ 
taria  bé  al  costat  nostre.  Pera  conquerir  la 
rehabilitació  de  Catalunya,  la  dignificació  y 
llibertat  de  pensar  dels  catalans,  cal  compe- 
netrarse  dels  ideals  de  qui  trevalla  y  pensa 
no  pera  ell,  no  pera  gaudir  els  beneficis  que 


252 


JOVENTUT 


afanyós  cerca  al  reclamar  un  nou  estat  de 
cosas,  regatejat  pam  a  pam  pels  mangoneja- 
dors  del  estat  actual,  en  el  que  tan  bé’s 
troban. 

Aquell  catalanista,  o  aquell  aplech  de  ca- 
talanistas  que  més  sàpiga  ferse  càrrech  de  lo 
qu’altre  o  altres  pensin,  escriguin  o  diguin, 
y  sàpiga  posarse  per  demunt  de  petitesas  se- 
cundarias,  aquell  serà’l  mestre  en  tolerància, 
donarà  l’exemple  y  millor  que  ningú  contri- 
buhirà  al  bé  de  Catalunya. 

S’apropan  actes  que’ns  obligan  a  repassar 
la  historia  del  Catalanisme  militant,  a  regi¬ 
rar  papers,  a  llegir  tot  quant  ens  havèm  dit 
entre  nosaltres  y  tot  quant  havèm  dit  als  de 
fòra.  La  precipitació  y  l’enlluhernament  d’un 
discurs  fogós  podria  dar  lloch  a  aparatosas 
discordancias,  y  encara  qu’en  el  fons  no  hi 
hagués  divisió,  podria  semblarho.  De  poch 
temps  a  aquesta  part  hem  sentit  una  munió 
de  paraulas  fins  avuy  no  empleadas,  com 
revisió  y  no-revisió,  esquerra  y  dreta  y  ni 
dreta  ni  esquerra,  afi  y  no-afí,  conservador  y 
radical,  etc.  No’s  pot  negar  qu’en  això  hi  ha 
quelcom  de  nou,  que  a  ningú  déu  sorpendre, 
donchs  es  conseqüència  natural  de  la  vitali¬ 
tat  cada  dia  més  robusta  del  Catalanisme. 
Las  novetats  seràn  més  cada  dia.  ^ A  què 
obeheixen,  a  què’s  deuhen  aqueixas  nove¬ 
tats?  Fóra  llarch  de  explicar,  y  si  cal  ja  ho 
farèm  en  altra  ocasió. 

Assolir  pera  Catalunya  l’autonomia  que  li 
aportarà  vida  nova  a  la  moderna,  y  pera  tots 
els  individuus  catalans  cultura  y  llibertat: 
aquesta  es  la  nostra  feyna.  A  feria,  donchs, 
ben  serens  y  ab  el  cap  alt. 

J.  Grant  y  Sala 

TRET  DE  FONA 

El  Símbol. 

— Una  caritat  pera  la  Verge!  Dèu  centi- 
mets  pera  la  Verge! 

— Tu,  gatamaula  d’escolà,  digas:  <la  Ver¬ 
ge  menja,  per  ventura? 

— No,  senyor:  la  Verge  no  menja...  però 
fa  menjar. — 

Després  d’haver  pahit  tots  els  espectacles 
que  aquests  días  he  tingut  ocasió  de  contem¬ 
plar,  no  he  trobat  res  que  sintetisés  ma 
digestió  com  el  diàleg  precedent. 

La  Verge,  parlant  en  particular,  o  el  Sím¬ 


bol  en  general,  es  instrument  no  d’ara,  sinó 
de  tots  els  temps.  Se  fa  de  fusta,  d’aràm,  de 
porcellana,  de  terra,  d’or,  de  plata,  de  lo 
que’s  vulgui;  a  voltas  es  una  ceba...  .en  fe¬ 
mení  o  en  masculi,  un  brau,  un  elefant,  el 
sól,  la  Jluna  y  las  estrellas...  La  grolleria  o 
valiositat  del  material  no  intervé  pera  res  en 
l’apreciació  del  simbol,  quin  valor  l'adqui¬ 
reix  no  per  sa  essencia,  sinó  per  son  esperit. 
Un  tros  de  tela  simbolisa  arreu  la  patria... 

La  massa,  ab  tota  sa  estupidesa,  a  un  can¬ 
tó;  el  símbol,  ab  tota  sa  gravetat,  a  l’altre; 
els  famolenchs,  darrera  dels  bastidors. 

La  Verge  al  altar:  el  poble  de  genollons. 
La  ignocencia  passa  la  safata:  demana  centi- 
mets  pera  la  Verge,  però  la  Verge  no  menja. 
Els  qui  menjan  són  a  la  sacristia. 

iQuè  fou  primer,  l’ou  o  la  gallina?  ^Què 
fou  primer,  el  símbol  o’l  sacerdot?  Convé 
aclarir  aquests  punts,  perque  malament  po¬ 
drà  un  arquitecte  enderrocar  un  edifici  si 
desconeix  el  valor  crònich  dels  fonaments  y 
del  panell. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


LA  FÍ  D’UN  POETA 

0  UN  PAS  DE  I.A  PASSIÓ  DE  MISÈRIA,  MOLT  SE¬ 
NYORA  NOSTRA,  MARE  DE  LA  FAM  Y  FILLA 
DESNATURALISADA  DEL  TOTPODERÓS  DINER, 
0  LO  QUE  MILLOR  VOS  SEMBLI  QUE  LI  ESCÀU. 

Heusaquí  un  cas  que  lo  més  particular  que 
té  es  el  no  ésser  gens  particular. 

Un  poeta,  si  poetas  hi  ha,  un  dia  va  sentir 
que  no  se  sentia  inspirat.  Va  voler  esbrinar- 
ne  la  causa,  y  va  trobarse  que  ni  forsas  ni 
esma  tenia  pera  esbrinar  res.  Això’l  capficà 
més,  y  alashoras  volgué  esbrinar  la  causa 
d’una  y  altra  cosa,  y  tot  plegat  li  regirà  tot 
lo  regirable,  y  com  avans,  se  va  quedar  a  las 
foscas  ab  tot  y  fer  bon  sól. 

Si  al  menys  hagués  pogut  cantar  lo  que  li 
succehia!  Però  ca...  era  del  tot  impossible!... 
N’hi  havia  pera  penjar  la  lira.. .  mes  ni  d’això 
tingué  esma. 

Alashoras  (qu’era  mitj  dia),  va  posarse  a 
caminar  de  llarch  a  llarch  de  sa  cambra,  y 
senti  y  escoltà’l  soroll  dels  plats  y  la  cridòria 
dels  infants  a  l’hora  del  dinar.  Ell  no  dinava 
aquell  dia  per  la  mateixa  rahó  que’l  dia 
avans:  no  tenia  menjar.  Ahir  no  tenia  men¬ 
jar,  però  tenia  humor  y  voluntat  y  va  fer  uns 


JOVENTUT 


253 


versos.  Avuy  no  tenia  ni  això,  ni  allò,  ni  res: 
lo  unich  que  tenia  era  gana;  y  s’adonava  de 
que  això  era  lo  seu,  lo  verament  seu,  y  de 
que'ls  versos  y  tot  lo  demés  no  tenian  res  que 
veure  ab  ell  perqueell  no  més  tenia  gana.  Y 
plorava,  però  seguia  tenint  gana.  Deixava 
de  plorar,  y  la  gana  no’l  deixava. 

Mentres  estava  entretingut  ab  aquests  des- 
cubriments  de  la  seva  veritable  personalitat, 
senti  trucar  a  sa  porta.  Hi  va  corre,  obri,  y 
entrà  sa  enamorada.  Ja  ho  era  de  gentil,  ro¬ 
sada  y  fresca...  però  no  era  pa! 

— {Que  no  ho  veus  còm  t’estimo? — li  digué 
ella. — {Per  què  no’m  miras  com  altras  vega- 
das? 

Y  ell  li  respongué: 

— Perque  altras  vegadas  no  tenia  gana  y 
ara’n  tich. — 

Y  ella  afegi: 

— Però  altras  vegadas  no’m  miravas  pas 
aixis!  Avans,  ahir,  quan  vares  veurem  vas 
corre  a  petonejarme,  y’m  deyas  que  ab  mi’t 
passarías  de  tot!... 

— Ahir... — va  repondre  ell — ahir  no  més 
tenia  gana  de  petons,  y  els  teus  llabis  sabian 
satisfermen;  però  avuy  tinch  gana  de  pa  y  tu 
no  ets  pa,  y  la  teva  carn  no  es  menjable... 

— No  m’has  estimat  mayl...  M’has  dut  en¬ 
ganyada!  T’aborreixo!  Adeu! 

— Valdria  més  que’m  donguessis  de  què 
viure  y  no  m’adonaria  de  que  això  qu’ara 
sento  està  per  sobrede  lo  que  sentia  ahir... — 

Y  ella,  indignada,  va  respondre  tot  anant- 
sen: 

— {Es  a  dir  qu’haurias  permès  això?  {Es  a 
dir  qu’haurías  permès  que  jo't  mantingués  a 
n’a  tu?  Donchs  això  no  ho  lograràs.  Jo  sé  bé 
la  meva  obligació,  y  fins  la  teva,  {ho  tens 
entès?  Tu  ets  el  que  m’has  de  mantenir  a  mi 
y  no  jo  a  tu.  {Hónt  s’es  vist  això?  Ma...  t’ana¬ 
va  a  dir  lo  que’s  mereixen  que  se’ls  digui  els 
homes  que  volen  viure  a  la  esquena  d’una 
dòna,  però  avans  que  tot  soch  honrada,  y  no 
vull  que’s  pugui  dir  res  de  la  meva  boca!  — 

Y  se’n  va  anar. 

— Benehida  ganal — va  dir  ell  entre  si,  com 
si  fes  oració. — Benehida  gana,’t  dono  las 
gracias.  Perdonam  que  no’t  dongui  altra 
cosa:  això  es  lo  únich  que  tinch  y  t’ho  dono 
de  tot  cor.  Te  dono  de  tot  cor  las  gracias 
perque  m’has  obert  els  ulls.  Quan  no  tenia 
gana,  ella’m  deya  qu’eram  iguals,  qu’havíam 


d’ajudarnos  l’un  al  altre...  y  avuy,  ella  ma¬ 
teixa  m’ha  dit  quelcom  que  no  es  pas  lo  ma¬ 
teix...  Gana,  bé  puch  v  dech  serte  agrahit 
y  tu  no’t  pots  queixar,  donchs  l'agrahiment 
es  el  patrimoni  dels  desheretats.  M’has  obert 
els  ulls,  he  vist  claror  y  m’has  tancat  la  porta 
d’un  quarto  fosch...  Gracias!  — 

Y  el  poeta’s  va  quedar  sense  poesia  y  sen¬ 
se  amor...  però  encara  li  quedavan  amichs. 

Y  va  acudir  als  amichs.  Però  ells,  els  seus 
iguals  d’avans,  al  vèurel  cambiat  el  trobaren 
més  petit,  perque  ell  parlava  de  las  cosas 
que’s  palpan  y  viuhen  en  la  terra  y  ells  can- 
tavan  las  cosas  invisibles  que  tenen  estada 
al  cel,  y  el  cantar  enlayra:  ells  eran  a  dalt  v 
ell  s’havia  quedat  a  baix;  entre’ls  amichs  y 
ell  hi  havia  un  abisme  d’indiferencia  creat 
per  l’aparent  diferencia;  y  se’n  va  haver 
d’anar,  abandonantlos  perque  l’abandonavan. 

Ell  tenia  gana  y  ells  no’n  tenian,  y  alasho- 
ras,  parlantse  a  si  mateix,  va  repetir  labene- 
dicció  a  la  gana:  solsament  qu’al  final  va 
cambiar  els  mots,  y  va  dir  aixis:  uM'has  tan¬ 
cat  la  porta  d'un  altre  quarto  fosch.  » 

Alashoras  sí  que’s  va  trobar  sol:  sol  ab  la 
gana.  Aquesta  companyia  si  que  potser  fóra 
eterna!  Se  la  estimava  per  la  claror  que  li 
havia  donat,  però  li  sabia  greu  no  podérsela 
treure  de  sobra. 

{Què  fer?  De  moment  no  hi  havia  més 
remey  que  posarse  a  captar. 

Lo  primer  que  va  topar  fou  un  pobre,  que 
se  li  apropà  dihent: 

— Germà,  tinch  gana.  — 

Y  ell  respongué: 

— Si  no  fóssim  germans  tal  volta  vos  apa¬ 
garia  la  fam:  però,  per  desgracia,  som  ger¬ 
mans. — 

El  pobre  s’apartà  d’ell  tot  indignat,  y  si  no 
hagués  estat  dèbil,  de  segur  que  se  li  hauria 
tirat  al  demunt. 

Y  ell,  l’ex-poeta,  va  quedar  sol  altra  ve¬ 
gada,  esperant.  Y  mentres  tant  pensava  ab  el 
cas  que  li  havia  ocorregut. 

Si  abdós  no  haguessin  sigut  iguals,  de 
segur  que  s’haurían  pogut  ajudar,  perque  no 
més  se  pot  donar  lo  que  sobra;  a  n’ells  no’ls 
sobrava  més  que  gana,  y  ab  la  gana  del  un 
no  s’hauria  pogut  apagar  la  gana  del  altre; 
y  com  que  tenian  lo  mateix  y  abdós  eran 
homes,  heusaquí  qu’eran  germans,  y  ben 
germans. 


254 


JOVENTUT 


— Y  l’altre  potser  pensa,  y  pensa  bé — deya 
pera  sí  l’ex*poeta — que’ls  homes  som  es¬ 
tranys  uns  ab  altres,  y  que  no’ns  ajudèm* 
may. — 

En  això  va  passar  un  lletrat.  Ell  se  li  acos¬ 
tà,  y  el  lletrat,  tot  commogut  de  lo  qu’ell  li 
deya,  va  donar  una  mirada  a  un  llibre  que 
duya  a  la  mà  y  li  va  dir: 

— Teniu,  es  lo  únich  que  porto.  Me’l  esti¬ 
mo  molt!  — 

L’ex-poeta  va  quedar  sense  ni  esma  de 
dir  paraula. 

,;Què’n  faria  del  llibre?  No  se’l  podia  men¬ 
jar.  Si  ho  probava,  lo  únich  que  conseguiría 
fóra  envenenarse  la  sang  ab  la  tinta  que’l  lli¬ 
bre  contenia;  si  el  llegia,  s’envenenaria  l’in- 
telecte;  si’l  venia...  però  ^a  qui?  A  un  llibre¬ 
ter  no  calia  pensarhi  perque  els  llibreters  no 
més  venen:  no  compran  may,  encara  qu’ho 
diguin  y  qu’ho  sembli.  Si  l’ofería  a  algún 
passant  no  li  compraria  pas,  perque  tindria 
por  d’encomanarse  algún  mal.  Vèndrel  a 
algún  lletrat  no  podia  ésser,  perque  aquests 
ja  tenen  els  seus  llibreters  a  qui  poder  com¬ 
prar  ben  confiadament  l’obra  nova;  ell  no 
tenia  parròquia,  ni  poder  per’assegurar  que 
aquella  obra  era  bona:  per  tant,  del  llibre  ell 
no’n  faria  res,  y  va  llensarlo.  Y  va  tornar  a 
quedarse  sol,  convensut  de  que  la  gana  no 
més  se  cura  menjant  y  de  que  tot  lo  que  no 
sigui  menjar  no  es  res  pel  afamat. 

Y  va  tornar  a  benehir  a  la  gana,  y  al  final 
de  sa  oració  va  dir:  « M'has  tancat  la  porta 
d'un  altre  quarto  fosch.)) 

Y,  mentres  tant,  la  claror  del  seu  esperit 
no’l  curava  tampoch,  y  no  podia  dormir  ni 
podia  fer  res,  perque  tenia  gana;  y  alashoras 
va  malehirla  perque  la  seva  llum  l’havia  en- 
lluhernat.  Y  com  un  cego  anava  a  las  pal- 
pentas  al  mitj  del  dia. 

Per  devant  seu  van  passar  els  que  fuma- 
van,  y  li  escupían  al  demunt;  els  que  balla- 
van,  y  el  trepitjavan;  els  riallers  que  al  vèu- 
rel  se’n  mofavan;  els  que  tenian  forsa  y  li 
pegavan;  y  tots,  tothom  passava  deixantli  el 
seu  present;  tots  passavan  menys  la  gana, 
que  no’s  movia.  Fins  va  passar  el  bisbe,  que 
li  va  mostrar  l’anell  pera  que’l  besés:  però 
ell  no’l  va  besar  perque  ja  ho  sabia  que  hi 
havian  anells  y  riquesas  y  que’ls  que  las  te- 
nían  no’s  recordan  dels  afamats,  y  també 
sabia  que  petonejant  un  anell,  per  bo  que 


sigui  l’anell  y  per  ardent  que  sigui  el  petó,  la 
gana  no’s  cura. 

Quan  ja  mitj  queya  de  fadiga,  debilitat  y 
aburriment,  va  passar  un  senyor  y  li  va  do¬ 
nar  fun  bitllet  de  Banch! 

Ab  el  paper  se’n  va  anar  a  una  fonda  a  de¬ 
manar  menjar,  y  com  que’l  van  veure  tan  mi- 
seriós,  no  volían  donarnhi. 

Alashoras  ell  va  dírloshi  que  no  tinguessin 
por,  que  tenia  diners  pera  pagàrloshi.  Y  els 
hi  mostrà’l  bitllet. 

Quan  els  de  la  fonda  van  veure’l  bitllet,  lo 
primer  que  van  fer  fou  anar  a  cercar  un  mu¬ 
nicipal,  perque  ells  eran  honrats  y  no  podían 
admetre  diners  que  feyan  cara  d’ésser  robats. 
Ja  varen  pensar  que  se’n  podian  aprofitar 
fentli  entregar  tot  el  diner  per  qualsevulga 
porqueria,  però  ells  eran  honrats,  y  quan 
expliquessin  aquest  cas,  guanyarian  molt  el 
nom  y  la  bossa  de  la  casa. 

Vingut  el  municipal,  varen  lligar  al  pobre 
ex-poeta.  Com  que  aquest  no’s  queixava,  li 
deyan  lladre  d’ofici  y  tot  lo  que’ls  venia  bé, 
perque,  «si  no  hagués  sigut  culpable  ja’s  de¬ 
fensaria»,  deyan. 

Y  un  cop  que’s  va  queixar  en  sa  defensa, 
tots  el  miraren  de  cúa  d’ull  y  digueren:  «Es 
clar;  què  ha  de  dir;  tots  ho  diuhen  que  no 
són  culpables.» 

Y  va  anar  a  parar  a  la  presó. 

Pel  cami  s’anava  asserenant.  Al  ésser  a  la 
presó’l  van  lligar,  y  tan  bell  punt  fou  fermat 
li  dongueren  menjar. 

Alashoras  ell  va  benehirho  tot.  Deya  que 
las  cosas  succeheixen  tal  com  han  de  succe- 
hir,  y  que  al  cap  y  a  la  fi  venia’l  premi.  Y 
estava  satisfet. 

Els  escarcellers  li  deyan  boig,  al  vèurel 
tan  content,  y  ell  somreya  perque  recordava 
haver  llegit  que’l  qui  està  sol  es  tingut  per 
boig.  Y  éll  estava  tan  sol!  Ni  gana  no  te¬ 
nia  ja! 

Quan  la  seva  ex-estimada  va  saberho,  va 
dir:  «Ben  merescut  ho  té,  per  lo  que  m'ha  fet 
patir!» 

Quan  els  amich  ho  van  saber,  van  dir  que 
pel  camí  qu’ell  anava  no’s  podia  arribar  en- 
lloch  més. 

Els  llibres  no  van  saberho  ni  van  parlar. 

Y  el  bisbe,  un  dia  que  va  fer  una  visita  a 
la  presó,  el  va  reconeixe  y  li  va  dir: 

— iVeus  ahónt  t’ha  conduhit  el  teu  proce- 


JOVENTUT 


255 


dir? — Y  alashoras  li  feu  besar  l’anell  que  al 
mitj  del  carrer  no  havia  volgut  besarli. 

Y  l'ex-poeta  va  benehirho  tot.  Y  va  dir: 

— Benehida  sigas,  gana!  Tu  m’has  obert 

els  ulls,  m'has  tancat  las  portas  dels  quartos 
foscos  y  m’has  conduhit  a  satisferme’l  desitj 
d’apartarme  de  tu. — Y  reya... 

Els  que’l  veyan  riure  li  deyan  boig,  y  ell , 
al  sentirlos,  exclamava: 

—  Gracias  a  Deu  qu’estich  sol! — Y  reya... 

Y  tots  li  deyan  boig,  y  ell,  en  tant,  boig  0 
no  boig,  menjava  y  reya. 

Jacobus  Sabartès 


A  PROPOSIT  D’EXPO¬ 
SAR  OBRAS  MEVAS 
EN  LA  SALA  PARÉS 

L’home  se  sent  deslliurat  y  alegre 
quan  ha  posat  el  seu  cor  en  la 
seva  obra  y  ha  fet  tot  To  que 
ha  pogut. —  Emerson. 

Vaig  tenir  un  mestre  de  pintura  que  sem¬ 
pre  predicava  la  modèstia  y  era  la  qualitat 
que  celebrava  més  en  un  jove  pintor  0  en  un 
deixeble.  Però  en  comptes  de  predicar  ab 
l’exemple,  ell,  ab  un  ayre  senzill  qu'enamo- 
rava,  no  podia  parlar  que  de  dret  0  de  través 
no  acabés  alabantse  à  sí  mateix;  això  si,  ho 
feya  ab  tal  trassa,  que  no  me’n  vareig  adonar 
fins  al  cap  de  molt  temps  d’escoltarlo  ab  la 
boca  badada. 

Després  he  vist  que  aquest  cas  no  es  raro, 
y  per  això,  perque  aqui  el  que  no  té  un  rey 
al  .cos  hi  té  un  emperador,  considerantse 
cada  hú,  sobre  tot  en  el  món  dit  intelectual, 
més  sabi  que  Merli  y  estimantse  molt  la 
modèstia  dels  altres ,  per  això,  deixant  preju¬ 
dicis  apart,  vaig  a  parlar  senzillament  de  co- 
sas  mevas.  En  comptes  d’esperar  d’un  amich 
una  bona  ensabonada,  com  es  us  y  costúm, 
perque  fa  profit  y  deixa  en  bon  lloch  la  falsa 
modèstia,  prefereixo  francament  parlar  de 
mas  obras.  O  millor  dit,  prefereixo  parlar 
de  mas  opinions  artísticas,  ab  las  que  natu¬ 
ralment  mas  obras  deuhen  estar  poch  0  molt 
relacionadas.  Ben  segur  que  no  totas  respo¬ 
nen  exactament  a  mas  opinions  d’avuy,  però 
hi  ha  que  tindré  en  compte  qu’algunas 
d’ellas  són  fetas  de  ja  fa  temps,  que  vàreig 
rebrer  una  ensenyansa  profondament  acadè¬ 
mica  modificada  després  ab  mos  viatges  y 
estudis  particulars,  y  que  al  trevallar  ni’m 
recordo  de  mas  teorias,  ni  faig  cap  esfors 
per’anular  mos  hàbits. 

Fetas  aquestas  salvetats,  comenso  per  dir 
que  crech  que  l’obra  d’art  pictòrica  es  la  ex¬ 
pressió  intensa  d’una  emoció  0  d’una  idea 
que  volém  comunicar  als  altres  homes  y  que 


ab  cap  més  art  se  pot  transmetre  tan  clara¬ 
ment  com  ab  la  pintura.  De  modo  que  las 
ideas  0  sentiments  qu’en  ella’s  desenrotllan 
(y  consti  que  no’m  refereixo  precisament  al 
assumpto)  no  poden  tenir  altre  medi  d’ex¬ 
pressió  més  inteligible,  y  bategan  dintre  ma¬ 
teix  del  color,  del  tò  y  de  la  forma. 

Baix  cert  punt  de  vista,  la  pintura  com  las 
altras  arts  té  son  fonament  en  un  amor,  en 
una  admiració  0  en  una  exaltació. 

No  crech  en  la  Estètica  perque  tendeix  a 
fer  còdich  de  lleys  entrebancadoras,  y  per¬ 
que  considero  indefinibles  els  conceptes 
A'Art  y  de  Bellesa  essent  pera  mi  quelcòm 
que  se  sent  y  no  s’explica. 

Crech  que  la  idea  que’ls  homes  tenim  de 
la  Bellesa  es  molt  relativa,  y  que  una  de  las 
prerrogativas  del  artista  sobre  la  gent  super¬ 
ficial  es  la  de  descubrir  la  bellesa  de  lo  lleig 
o  de  lo  que  la  gent  té  per  lleig.  Aixis  crech 
que’l  país  de  lo  lleig,  0  sia  de  la  bellesa 
desconeguda,  es  el  lloch  ahont  dirigeix  el 
ver  artista  sas  exploracions  a  fi  de  descubrir 
novas  bellesas. 

No  crech  que  l’art  tingui  per  fi  ni  deleytar, 
ni  moralisar,  ni  ensenyar,  però  no  trobo  fòra 
de  lloch  que  deleyti,  moralisi  0  ensenyi. 
Crech,  ab  tot,  qu’es  un  gran  element  civili- 
sador. 

Crech  que  s’equivoca  de  camí  el  que  cerca 
en  els  llibres  ideas  claras  sobre  art,  0  en  els 
mestres  llissons  profitosas;  tot  lo  més  que  fan 
els  llibres  es  estimular  la  meditació,  y  els 
mestres  ensenyar  una  llissó  vella.  El  verda- 
der  lloch  d’apendre  art  es  la  natura,  y  la 
gran  varietat  d’obras  mestras  que’ns  han 
llegat  els  grans  artistas. 

Els  mestres  no  més  serveixen  pera  formar 
pintayres,  que  s’espavilan  a  ferse  passar  per 
genis  y  contribuheixen  a  mantindré  perver¬ 
tit  el  gust  del  públich  vulgar  qu’ells  conei¬ 
xen  perque  d’ell  són  fills,  són  carn  de  sa 
carn,  ab  tots  sos  defectes  de  gust  detestable. 

La  ciència  pictòrica  que  prodigan  en  las 
academias,  que  desgraciadament  són  fàbri- 
cas  de  pintors  negats  y  desgraciats,  es  molt 
diferenta  d’aquella  ciència  qu’adquireix  per 
si  mateix  l’artista  qu’ho  es  de  naixensa,  que 
ha  pogut  desenrotllar  sas  facultats  d’obser¬ 
vador  y  s’ha  posat  en  contacte  ab  la  vida 
pera  compèndrela.  La  ciència  del  artista,  ade- 
més  d’observada,  es  intuitiva:  sab  perque  es 
un  endevinayre. 

Crech  que  la  natura  es  font  d’inspiració  y 
ens  dóna  tota  mena  d’elements  útils  pera  la 
expressió  de  nostras  emocions  pictòricas, 
però  que  posar  per  fi  del  art  la  reproducció 
exacta  y  literal  de  sos  aspectes  externs,  es  un 
gran  erro,  no  tan  sols  perque  es  impossible, 
sinó  perque  en  el  cas  de  serho  sempre  fóra 
incomplerta  y  sobrera,  y  las  tentativas  que’s 
fan  resultan  banals  y  sens  interès  fòra  de 
casos  excepcionals. 

Crech  qu’estèm  lluny  d’haver  descubert  y 


56 


IOVENTUT 


agotat  tots  els  aspectes  de  la  naturalesa; 
cada  hú  es  molt  capàs  de  descubrirne  de 
nous,  estant  averiguat  que  té  molts  aspec¬ 
tes  vulgars  y  que  no  són  aquests  els  que 
menys  han  copiat  els  pseudo-artistas. 

Crech  que  lo  menys  que  se  li  pot  demanar 
a  l’obra  d’art,  es  que  sia  interessant. 

Del  art  dels  passats  cal  estudiarne  més  el 
fons  que  la  torma,  més  l’esperit  que  la  matè¬ 
ria,  però  no  es  cap  erro  pera  un  jove  entu¬ 
siasta  imitar  als  grans  mestres  que  admira  y 
emmatllevàrloshi  provisionalment  recursos 
pera  caminar,  fins  qu’ho  pugui  fer  ab  sas  pro- 
pias  camas  si  las  ha  enfortidas  prou  pera  tenir 
ayre  propi. 

En  la  natura  y  en  las  grans  obras  s’aprèn 
que  no  tan  sols  la  proporció  y  harmonia  són 
elements  artistichs,  sinó  que  també  ho  són  la 
desproporció  y  la  desarmonia ,  o  lo  que’ls  ho¬ 
mes  vulgars  tenen  per  tals. 

La  personalitat  no  déu  cercarse  de  parti-pris , 
sinó  que  té  de  sortir  espontàniament;  l’ar¬ 
tista,  per’arribar  a  ésser  personal,  ha  de  reac¬ 
cionar  valentament  contra  la  influhencia  estú¬ 
pida  de  la  massa,  entregarse  plenament  a  sas 
inclinacions  naturals  y  tindré  ferma  confiansa 
en  si  mateix.  Blincarse  al  gust  del  públich, 
avuy  més  que  may  esgarriat,  es  indigne  d’un 
artista  y  sols  pot  tolerarse  als  acorralats  per 
la  necessitat. 

Crech  que  déu  condempnarse  l’art  pura  ment 
superficial  y  l’art  que’s  refia  solsament  de 
bellas  apariencias  de  factura  y  de  genialitat, 
defectes  aquests  molt  arrelats  avuy,  aqui  y 
al  estranger,  y  que  pràcticament  he  vist  que 
enganyan  a  personas  que’s  tenen  per  inteli- 
gents.  Tals  obras  no  ho  són  d’art,  y  sos  autors 
usurpan  el  nom  d’artistas. 

Crech  que  la  plasticitat  de  l’obra  es  millor 
qu’arrenqui  de  la  essencia  mateixa  del  as- 
sumpto.  Mes  vinch  obligat  a  reconeixe  com 
de  bona  lley  obras  en  que  la  plàstica  y 
l’assumpto  estàn  divorciats,  o  gosa  la  part 
plàstica  de  certa  independencia  y  brilla  ab 
llum  pròpia;  mes  sempre  aquesta  ha  d’ésser 
vitalment  artística. 

No  estich  ab  els  que  creuhen  que  l’art  ha 
d’ésser  no  més  que  reproductor  de  lo  fort,  lo 
vital  y  lo  potent,  y  condempnan  per  depriment 
l’art  que  representa  decadencias  malaltissas, 
degeneracions  o  pauperismes,  perque  la  forsa 
y  la  robustesa  tenen  d’ésser  en  la  expressió  y 
en  el  caràcter,  no  en  lo  altre.  AI  cap  y  a  la 
fi,  científicament,  la  decadència  y  la  mort  no 
són  més  que  modalitats  de  la  eterna  evolució 
que  fa  la  vida. 

Crech  qu’en  las  formas  exteriors  del  art  hi 
ha  molt  de  convencional,  com  en  elllenguatge 
ab  el  que’ns  entenèm  ab  els  altres  homes 
qu’estàn  al  corrent  del  valor  de  las  paraulas. 
Com  d’aquestas,  s’abusa  també  de  la  con¬ 
venció. 

Crech  que  desde’l  moment  que  ab  las  arts 


plàsticas  ornamentals  s’ha  creat  de  tot  temps 
bellesa  y  s’han  expressat  ideas  artísticas  sens 
imitar  directament  cap  forma  natural,  aixis 
també  en  pintura  y  esculptuta’s  pot  apariar 
l’artista  menys  o  més,  poch  o  molt  de  las  for¬ 
mas  naturals,  segons  convingui  a  la  expressió 
de  sa  idea  emotiva. 

Crech  que  pot  sorgir  l’obra  d’impressions 
rebudas  del  exterior,  com  d’impressions 
sortidas  del  interior  del  artista,  en  qual  cas 
no  són  més  que  las  primeras  transformadas 
després  d'haver  sigut  assimiladas  y  haver 
passat  per  l’alambi  de  l’ànima,  que  també  es 
part  integrant  de  la  natura. 

Si  al  artista  li  es  permès  veure  y  admirar, 
també  li  es  permès  somniar. 

Crech  que  tant  més  val  l’artista,  quant 
més  ens  fa  sentir  ab  sobrietat  de  recursos, 
quan  diu  més  ab  menos  mots.  Ab  tot,  crech 
que  convé  que  tingui  a  sa  disposició  tots  els 
elements  que  pot  proporcionarli  son  art  y  els 
afinaments  que  dóna  la  cultura  de  la  inteli- 
gencia.Quan  se  civilisin  més,  els  homes  s’en- 
tendràn  ab  menys  paraulas  qu’ara,  més  curts 
y  més  senzills  seràn  sos  rahonaments.  En  las 
arts  dels  pobles  que  artísticament  han  estat 
a  més  altura,  veyèm  qu’expressan  la  quinta- 
essencia  de  las  cosas,  fins  llindar  ab  el  país 
de  las  puras  abstraccions. 

Crech  que  baix  la  esfera  d’acció  del  sabi 
cau  tot  lo  observable  y  lo  investigable,y  que 
sols  està  permès  al  artista  llensarse  pels 
mons  inexplorats  y  misteriosos  del  més 
enllà,  aixecar  indiscretament  el  vel  qu’amaga 
lo  desconegut,  despertar  lo  que  dorm  en  el 
món  dels  ensomnis,  descubrir  y  endevinar 
las  eternas  incògnilas,  fer  sorgir  com  un  ni- 
gromàntich  las  bellas  fantasmas  del  fons 
dels  estanys  encantats. 

Dech  fer  constar,  emesas  mas  creencias  ac¬ 
tuals,  que  no  las  dono  per  definitivas,  ni  per¬ 
fectament  concretas,  y  qu’en  tot  moment  es¬ 
tich  disposat  a  rectificarlas,  modificarlas  o 
substituhirlas,  sempre  que  una  nova  veritat 
vingui  a  pendre  estada  en  mon  cervell. 

Pera  explicar  ab  tots  els  ets  y  uts  el  per 
què  crech  tot  lo  qu’he  dit,  y  pera  probar  de 
demostrarho  apoyantho  ab  exemples  trets 
d’obras  d’art  conegudas,  sancionadas  e  in¬ 
discutibles,  me  fóra  necessari  un  gros  volúm, 
y  aqui  no  he  tractat  més  que  d’apuntar  lleu¬ 
gerament  els  punts  capdals  de  ma  manera 
de  pensar  en  art  pictòrich,  perque’m  sembla 
qu’alguna  relació  ab  ells  deuhen  tenir  las 
obras  qu’exposo  en  la  Sala  Parés.  Potser  la 
dissemblansa  que  tenen  entre  ellas  es  més 
aparent  qu’essencial,  puig  en  totas  m’he  pre¬ 
ocupat  de  transmetre  la  meva  impressió  exte¬ 
rior  o  interior  ab  tota  la  intensitat  que  m’ha 
sigut  possible  y  que  m’ha  permès  la  meva 
sensibilitat;  sortintme,  fins  sense  voler,  me¬ 
dis  diferents  a  encarnar  una  impressió  dife- 
renta.  M’abandono  al  impuls  del  moment 


JOVENTUT 


2  57 


y,  com  Espronceda ,  segueixo’l  meu  hu¬ 
mor... 

. porque  à  él  me  ajusto 

y  allà  van  versos  donde  va  mi  gusto. 

Ara,  naturalment,  jo’m  guardaré  prou 
d'emetre  cap  judici  sobre  mas  propias  obras. 
D’això  ja  se’n  cuydan  els  critichs  si  creuhen 
qu’ho  mereixo.  Jo  solsament  puch  afirmar 
que  a  cap  pintor  envejo  ni  l’esperit  d’investi¬ 
gació,  ni  la  sinceritat,  ni  l’entusiasme. 

Sebastià  Junyent 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Mariàn  Vayreda.  —  La  Punyalada. — Barce¬ 
lona. — Ilustració  Catalana. — /904. 

Es  La  Punyalada ,  del  malaguanyat  Ma¬ 
riàn  Vayreda,  una  obra  interessantissima. 
Té  petits  defectes  y  grans  qualitats.  Els  de¬ 
fectes  són:  certa  inclinació  al  genre  folleti- 
nesch,  a  pintarnos,  en  mitj  de  quadros  d’una 
veritat  extraordinària,  escenas  que  no  poden 
admetres  en  una  obra  tan  humana  y  real 
com  vol  ésser  La  Punyalada ,  y  a  més  una 
superabundancia  de  detalls  que  trencarian, 
deixatantla,  la  bellesa  del  conjunt  si  en  Vay¬ 
reda  no  fós  qui  es. 

Però  al  costat  d’aquests  defectes,  las  grans 
qualitats  d’en  Vayreda  resplandeixen  serena¬ 
ment.  Es  La  Punyalada  un  model  de  cata¬ 
lana  prosa,  castissa,  admirablement  cons- 
truhida,  abundosa  de  vocables,  arribant  el 
domini  d’en  Vayreda  en  el  maneig  de  nostre 
llenguatge  a  produhirnos  una  forta  impres¬ 
sió,  que  pocas  vegadas  havèm  experimentat 
llegint  obras  catalanas.  L’estil  literari  d’en 
Vayreda  y  la  riquesa  del  seu  llenguatge, 
mascle  y  ferreny  a  voltas,  dóls,  sentimental 
y  poétich  quan  la  situació  ho  demana,  fan 
digna  a  La  Punyalada  de  figurar,  en  primer 
rengle  en  una  literatura  que  ha  produhit  un 
Mossèn  Jacinto  Verdaguer,  un  Pin  y  Soler, 
un  Joaquim  Ruyra  y  un  Víctor  Català. 

Si  examinèm  La  Punyalada  baix  l’aspecte 
purament  novelesch,  hi  trobarèm,  com  hem 
dit  avans,  algunas  inverosimilituts;  exem¬ 
ple  n’es  el  captivatge  de  la  Corali,  que  surt 
verge  de  las  grapas  del  Esparver,  terrible 
malfactor,  valent  y  brutal,  pera  qui  res  po¬ 
dia  ésser  el  punyal  de  la  pobra  molinera, 
que  ademés  bé  devia  dormir,  restant  inde¬ 
fensa  alashoras.  Mes  si  deixèm  això  de 
banda,  jquina  obra  tan  sòlida,  tan  forta, 
quínas  iinias  tan  precisas  las  de  sa  construc¬ 
ció!  Hi  ha  descripcions  que  semblan  somnis 
macàbrichs,  visions  d’infern  dantesch;  que 
produheixen  sulriments  y  torturas  morals, 
com  si’ns  trobéssim  a  punt  de  caure  a  las 
mans  dels  trabucayres  pirinenchs,  quals  ges- 
tas  espantables  tan  bé  ns  descriu  en  Vay¬ 
reda.  En  La  Punyalada ,  la  naturalesa  apa¬ 
reix  també  descrita  ab  insuperable  desinvol- 


tura,  per  qui  ha  sabut  contemplaria  y  sentiria 
fondament. 

No  són  aquests  encara’ls  primers  mèrits  de 
La  Punyalada.  Els  tipos  humans  hi  tenen  un 
relleu  tan  extraordinari  y  l’estudi  psicolò- 
gich  es  tan  profond;  las  passions  que’ls 
mouhen  són  tan  intensas  y  tràgicas,  que’ls 
montanyenchs  pintats  per  en  Vayreda  sem¬ 
blan  creats  pel  geni  de  Balzac  0  de  Zola. 
L’Esparver,  l’Albert,  la  Corali,  l’Arbós  són 
sers  arrencats  d’una  naturalesa  verge,  ab 
passions  quasi  primitivas;  sers  plens  de 
vida,  potents,  enèrgichs,  d’ànimas  senceras, 
nats  per’afrontar  las  contrarietats  y  ab  prou 
brahó  pera  domptarlas. 

L’acció  de  La  Punyalada  s  reduheix  al  odi 
qu’esclata  entre  dos  amichs,  l’Esparver  y 
l’Albert,  per  la  Corali,  una  xicota  de  delitós 
encis  montanyench.  L’Esparver  esdevé  cap- 
dill  dels  trabucayres;  l’Albert,  ab  sos  amichs 
y  la  cooperació  importantissima  de  l'Arbós 
(cabo  de  mossos  de  la  Esquadra  y  ab  qual 
creació  n’hi  hauria  prou  pera  donar  nom  a 
un  novelista),  pot  a  la  fi  desferse  de  son  te¬ 
mible  enemich,  després  de  tràgicas  Uuytas, 
d’engunias  horrorosas,  d’escenas  que  acredi- 
tan  de  gran  mestre  prosista  a  qui  ha  pogut 
escriurelas.  L’acció  de  l’obra  té  lloch  pels 
anys  40  a  45  de  la  passada  centúria,  un  cop 
finida  la  primera  guerra  carlina. 

Precedeix  a  La  Punyalada  un  ben  escrit 
pròleg  d’en  Joseph  Franquesa  y  Gomis,  en 
el  qual  s’estudia  la  personalitat  d’en  Vay¬ 
reda  y’s  fan  resaltar  las  grans  bellesas  de  sa 
obra  capdal. 

Joan  Oller  y  Rabassa.  —  La  Rosella. — Barce¬ 
lona. — Ilustració  Catalana.  — 1904. 

En  Joan  Oller  y  Rabassa  es  un  jove  escrip¬ 
tor,  d’estil  potser  no  format  del  tot,  però 
d’innegable  talent,  y  a  qui,  si  segueix  aven- 
sant  com  correspon  al  qu’escriu  La  Rose¬ 
lla  per  comensar,  pot  considerarse  destinat 
a  ocupar  un  lloch  distingit  en  la  literatura 
catalana. 

La  Rosella  es  verament  l’obra  d’un’ànima 
jova,  dotada  però,  si  no  d’un  fondo  coneixe¬ 
ment  del  món,  d’una  intuició  que  de  molt  se 
li  sembla.  Es  la  historia  d’una  d’aquellas 
petitas  passions  que’ls  anys  s’encarregan 
d’ofegar,  sense  llevàrlashi  l’encis,  ans  al 
contrari,  poelisantlas  y  fentlas  del  tot  agra- 
dosas  quan  la  jovenesa  comensa  a  devallar 
cap  a  la  posta.  L’Oller  sab  evocaria,  aquesta 
dolsa  passió  que  tothom  ha  sentit,  ab  la  re¬ 
signada  y  tranquila  melangia  qu’es  l'encis 
capdal  d’aquells  dos  prosistas  que’s  digue¬ 
ren  Ivan  Turgueneff  y  Amfòs  Daudet.  Sense 
que’l  volguèm  comparar  a  n’aquests  grans 
mestres  (ni  la  edat  de  l’Oller  ni  lo  que  fins 
avuy  ha  escrit  ho  permeten)  ens  produheix 
l’autor  de  La  Rosella  emocions  semblants  a 
las  que  sapigueren  produhirnos  els  esmen- 


JOVENTUT 


258 

tats  autors.  El  final  de  La  Rosella  es  una 
humana  elegia  dedicada  a  un  amor  que’s 
troba  a  las  acaballas:  la  tornada  del  protago¬ 
nista  a  Barcelona,  desde  las  montanyas  piri- 
nencas,  es  la  tornada  a  la  realitat  desde  las 

regions  del  amorós  idili _  Estèm  segurs 

que’l  jove  Oller  es  un  admirador  entusiasta 
d '  Ayguas  primaverals  y  de  Sapho. 

A.  Lavignac.  —  La  Educación  Musical. — 

Gustavo  Gili,  Editor.  —  Barcelona. 

Nostre  respectable  amich,  l’eminent  mes¬ 
tre  Felip  Pedrell,  ha  traduhit  al  castellà  la 
important  obra  d’en  Lavignac,  obra  qu'ell 
considera,  en  un  pròleg  que  la  precedeix, 
excelente ,  útil  no  sólo  à  los  que  aprenden ,  sitio 
absolutamente  indispetisabie  d  los  que  ense- 
nan.  Aquest  es  el  millor  elogi  de  l’obra  d’en 
Lavignac.  Heusaqui'ls  seus  capituls,  ab  qual 
enunciat  n’hi  ha  prou  pera  ferse  càrrech  de 
llur  importància:  Consideraciones  generales 
sobre  la  educación  musical ,  El  estudio  de  los 
instrumentos ,  El  estudio  del  canto,  Los  diver¬ 
sos  estudiós  necesarios  d  los  compositores , 
Medios  de  rectificar  una  instrucción  musical 
mal  dirigida  en  sus  comienzos  ó  de  sacar  par 
tido  de  ella ,  Diversos  métodos  de  enseiianza. 

La  traducció  d’aquesta  obra  es  feta  ab  la 
escrupulositat  y  elegancia  que  sol  ostentar  el 
mestre  Pedrell  en  sos  trevalls  literaris. 

Geroni  Zanné 


Llibre  que  conté  les  poesies  den  Francesc 

Pujols,  amb  un  pròleg  den  J.  Maragall. 

Hi  ha  una  dita  molt  coneguda  que  diu  que 
«tots  els  sabis  fan  mala  lletra»,  y  són  molts 
els  que,  tergiversant  els  conceptes,  fan  una 
lletra  ininteligible  pera  passar  per  sabis: 
sens  aparentar  compendre  que  no  es  la  lle¬ 
tra  lo  que  fa  sabi,  sinó  qu’es  la  sabiesa,  y 
que  aquesta  mateixa  sabiesa  serà  més  com¬ 
plerta  si  va  acompanyada  d’un  caràcter  de 
lletra  clar  y  correcte. 

Donchs  bé:  en  Pujols  en  els  seus  versos 
també  fa  mala  lletra ,  cregut  de  que  la  mala 
lletra  fa  sabi. 

En  Pujols,  que  sab  que  molts  dels  poetas 
moderns  (principalment  els  francesos)  tenen 
el  mal  gust  d’incorre  en  greus  defectes  de 
forma,  en  Pujols,  repetim,  també  ha  volgut 
fer  defectes ,  y  no  som  nosaltres  els  primers 
de  dirho,  no,  qu’es  en  Maragall  en  el  seu 
pròleg,  qui’ns  diu  que  «ab  en  Pujols  podéu 
anarhi  ben  refiats  de  que  no  us  disfressarà 
la  buydor  de  l’inspiració  amb  versos  ben 
fets.)) 

Nosaltres,  qu’en  tot  cas  estarem  sempre 
pels  versos  plens  y  ben  fets ,  posats  a  e9cullir 
entre  versos  buyts  y  mal  fets  y  versos  també 
buyts  y  ben  fets ,  preferim  els  segons  als  pri¬ 
mers,  perque  considerem  que  dos  defectes 
són  sempre  cosa  molt  pitjor  que  un  de  sol. 


No  vol  dir  això  que  las  poesías  d’en  Pu- 
joll  siguin  dolentas,  no,  sinó  que  moltas 
d’ellas  serían  bonas  del  tot  si  estiguessin 
ben  fetas,  puig  que  quan  en  Pujols  vol  es¬ 
criure  bé,  ho  fa  admirablement:  vegis  si  no 
La  balada  de  la  pastoreta,  que  pera  nosaltres 
es  la  millor  del  llibre: 

Si  n’hi  havia  una  pastora 
*  que  s’es  prendada  del  Rei, 

el  cor  lin  diu  que  és  hermosa, 
i  el  cor  l’emmena  vers  ell. 

Dematí  de  primavera 
tot  el  mon  assoleiat, 
senyor  Rei  sortia  à  veure 
els  jardins  del  seu  palau. 

Si  la  pastora  es  sabenta 
del  camí  que  farà  el  Rei, 
ja’s  posava  per  ser  vista 
prop  del  més  florit  Roser. 

Senyor  Rei  fa  la  passada 
i  a  la  nina  no  ha  ovirat. 

Quan  ella  veu  que’l  Rei  passa 
el  roser  fa  trontollar. 

Senyor  Rei  sent  qu'esfullaven 
aquell  roser  tot  florit: 
ja’n  diu  als  soldats  y  patges, 
ja’ls  en  diu  amb  un  gran  crit: 

Amarrèu  a  la  pastora 
i  porteula  al  mig  del  foc, 
que  ella  esfullave  les  roses 
de  l’esposa  del  meu  cor. 

Més  inspiració,  més  sobrietat,  més  correc¬ 
ció  y  més  bellesa  no’s  poden  exigir,  y  aques¬ 
ta  sola  poesia  basta  pera  revelar  un  poeta. 
Y  es  que’ls  de  la  Balada  de  la  pastoreta  són 
versos  plens  y  ben  fets  y  en  ells  hi  palpita 
franca  y  lliurement  l’ànima  del  autor, 
d’aqueix  autor  qu’escriuría  admirablement 
si  se'ns  presentés  tal  com  ell  es,  despullantse 
d 'uniformes  d’escola  que  cohibeixen  y  encar- 
caran. 

En  una  paraula,  en  Pujols  pot  arribar  à 
ésser  un  poeta  sempre  que’s  deixi  de  preju¬ 
dicis  y  de  convencionalisme^,  perque  qui 
escriu  poesías  com  el  Sonet  que  comensa 

La  dòna  que  jo  canto  es  tan  hermosa 
que  en  la  Font  del  Baptisme  al  contemplaria 
sota’l  doll  que  venia  a  batejaria, 
corpresos  del  encís  li  van  dir  Rosa. 

Nasqué  maravellant,  i  van  guardaria 
en  jardins  de  virtut  suaument  reclosa, 
i  anà  creixent  tant  pura  i  harmoniosa 
que  tot  se  feya  vers  pera  cantaria, 

qui  escriu  L’oració  de  les  nenes ,  qui  té  pen¬ 
saments  tan  nous  y  tan  bells  com  el  qu’es- 
plana  en  Pujols  en  una  de  sas  Corrandes , 

Jo’t  voldria  dir  que  ets  blanca, 
que  ets  blanea’t  voldria  dir; 
que  tens  més  blancor  que'l poble 
el  diumenge  al  dematí, 

qui  sent  y  canta  tan  bé,  es  indubtable  que  si 
estudia  y’s  deixa  de  poses  que  a  res  de  bo 
conduheixen,  pot  volar  molt  alt. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT 


259 


FOLK-LORE 

Folk-lore!  ipàgica  paraula  que’ns  evoca 
toia  una  edat  floridíssima  y  riallera.  Ella  fou 
la  que’ns  feya  trescar  per  plans  y  serraladas 
cercant  la  nota  popular,  la  canso,  l’adagi,  la 
rondalla...  tot  lo  que’l  poble  guarda  avar, 
deixantne  tastar  solament  a  las  ànimas  deli- 
cadas  que’s  sustrauhen  a  tot  lo  que  ab  lle- 
vor  forana  vol  arrelar  a  casa  nostra  trayent- 
nos  la  tipica  fesomia  qu’en  èpocas  més  felis- 
sas  ens  feya  ésser  respectats  arreu,  quan  ana- 
vam  a  primer  rengle  pels  viaranys  de  la  civili- 
sació.  Folk-lore!  ciència  de  las  ciencias, ahont 
hi  acuden  tots  els  estaments;  verger  amagat 
de  flors  olorosas  que  saturan  l’ambient  per 
malejatqu’estigui:  bét’hem  afalagat,  bé  t’hem 
cercat  allà  en  l’època  un  xich  apartada  de  nos¬ 
tra  infantesa  y  al  comens  de  l’adolescencia,  al 
acompanyar  nostres  jochs  y  nostres  esbarjos 
ab  cants  y  follias,  ab  combinacions  qu’en- 
cara’ns  posan  la  mel  a  la  boca...  Aquellas 
vetllas  d’hivern,  voreta  la  llar,  escoltant  las 
rondallas  qu’ara’ns  feyan  estremir,  ara’ns 
feyam  somriure;  aquellas  aplegadas  de 
gent  en  el  temps  d’espallofar  el  moresch, 
ahont  hi  reíilavan  las  cansons  més  hermosas, 
las  rimas  de  veu  més  escayenta,  las  velletas 
més  xiroyas  retreyent  al  ensemps  sos  fets  de 
jovenesa;  aquellas  estonas  de  plaher  a  las 
trevalladas,  entre  cants  també  que  feyan 
oblidar  el  cansament,  las  soleyadas  y  las  ire- 
dors,  segons  las  èpocas  del  any...  Benehits 
aquells  temps  y  benehits  també’ls  recorts 
qu’evoquèm  tantas  vegadas. 

El  Folk-lore,  no  hi  ha  dubte  qu’es  el  fona¬ 
ment  y  base  de  tota  literatura,  perque  s’ha 
d’apoyar,  necessàriament,  en  el  poble  y 
aquest  va  transformant  las  cosas  ab  una  ri¬ 
quesa  de  detalls  y  variants  que  fa  delicia. 
Cap  literatura  com  la  catalana  pot  dirho  ab 
tanta  rahó.  Anèm  a  trobar  els  millors  poetas, 
els  millors  músichs,  y  els  veyèm  formarse 
en  l’ambient  popular,  essent  pera  ells  ben 
secundarias  las  tascas  acadèmicas;  y  es  que’l 
poble  es  la  vera  escola  de  las  grans  veritats 
nalisme  avassallantho  pels  que  saben  estu- 
diarlo,  pels  que  tenen  de  Deu  el  do  de  tro- 
barlas  aquestas  veritats. 

A  voltas,  en  un  poble  petit  y  salvatge  d'un 
recó  de  montanya,  lo  que  a  primer  cop  d’ull 
ens  semblarà  repugnant  o  antiestètich,  des¬ 
prés  ens  inondarà  de  goig  perque  hi  veurèm 
la  veritat;  en  cambi  els  grans  mons,  las  ciu¬ 
tats  populosas,  al  primer  encontre’ns  captiva- 
ràn,  però  després  anirémveyent  el  convencio¬ 
nalisme  avassallantho  tot;  y  un  cop  garbe¬ 
llat  tot,  poqueta  cosa’ns  quedarà  que  valgui 
la  pena  de  prevaleixe. 

Tanta  poesia,  tanta  veritat,  com  quan  tres- 
cavam  a  l’aventura  ab  el  garrot  al  puny,  res¬ 
pirant  a  ple  pulmó  l’ayre  de  las  montanyas, 
fent  nit  las  més  de  las  vegadas  al  ras,  men¬ 
jant  ab  els  pastors  y  bosquerols  v  ab  ells 


compartint  las  paraulas,  descubrint  el  tresor 
de  la  musa  popular  ab  cansons  que’l  temps 
no  esborra  ni  podrà  may  esborrar,  com  passa 
ab  lo  qu’avuy  surt  de  nou,  may  l’hem  gosada 
a  ciutat.  Ja  podèm  visitar  las  grans  urbs  de 
casa  y  del  estranger:  res  ens  mourà’l  cor  com 
el  nostre  petit  niu  al  redós  de  la  montanya, 
embolcallat  de  quietut,  vida  veritable,  llum 
y  color. 

Després  d’aquesta  expansió  que’ns  hem 
permès,  bé  podém  esmentar  favorablement 
l’ultim  número  de  la  revista  mensual  Cata¬ 
lunya,  consagrat  per  enter  al  Folk-lore  y 
ahont  s’hi  troban  pàginas  d’una  riquesa  in- 
disputable,  en  mitj  per’xò  d’alguna  vulgari¬ 
tat  dels  que’s  permeten  fer  Folk-lore  a  gust 
seu,  sense  coneixe  a  fons  aquesta  ciència. 
Aixís  advertim  a  don  Francesch  Pujols  que 
sia  més  escrupulós  al  transmetre  esclats  de 
poesia  popular,  sia  en  la  forma  que’s  vulla. 
Ja  en  son  primer  accèssit  a  la  Flor  Natural 
dels  Jochs  d’antany,  podèm  veure  còm  gra- 
peja  trossos  delicats  de  poesia  popular, 
barrejats  ab  verdaderas  grollerias  que  ni  es- 
mentarse  deuhen.  Aixis  dihèm  sense  por 
d’exagerar  que  La  balada  de  las  festas  es  un 
insult  a  nostra  musa  popular.  Per  lo  demés, 
el  número  de  Catalunya  qu’esmentèm  me¬ 
reix  un  ferm  aplauso  de  tots  els  qu’estiman 
aquesta  ciència. 

Desde  Preguntant  pel  Comte  1  Arnau ,  frag¬ 
ment  d’un  interessant  estudi  d’en  Rossendo 
Serra  y  Pagès,  fins  a  l’abundosa  cullita  de 
notas  d’en  Valeri  Serra  y  Boldú,  s’hi  troba 
un  devassall  que  verament  fa  goig.  Las  gen¬ 
tils  escriptoras  y  folk-loristas  Sara  Llorens 
y  Carreras  y  Maria  Baldó  hi  tenen  una  part 
interessant.  En  Cels  Gomis,  veritable  apòs¬ 
tol  d’aytal  ciència,  hi  posa  un  tros  de  Passió 
que’s  representa  a  Sant  Esteve  d’en  Bas  el 
dia  del  Dijous  Sant.  En  Llongueras  un 
aplech  de  cansons  ab  música  y  tot.  En  Cla- 
vellet,  d’Alguer,  unas  notas  també  curiosas. 
En  Rafel  Massó  y  Valentí,  un  galàn  tast  de 
folk-lore  geroni...  y  tantas  altras  cosas  que 
fóra  llarch  esmentar  y  que  acaban  d’arrodo¬ 
nir  el  número,  el  més  interessant  dels  que 
ha  publicat  aquella  notable  revista. 

Lo  que  si  trobém  a  faltar  es  armonia  y  or¬ 
denació  complerta.  Se  veu  qu’ha  estat  enfi¬ 
lat  a  corre  cuyta,  y  es  llàstima,  puig  hauria 
acabat  de  sortir  més  arrodonit  el  conjunt.  De 
totas  maneras.lo  ques’hadutacapjaes  molt, 
y  en  sentiràn  grat  tots  els  devots  de  la  cièn¬ 
cia  popular. 

Antón  Busquets  y  Punset 


2ÓO 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE 

posats  en  versos  catalans 

XIII 

ELS  TRES  CAPITALISTAS 

(  Anònim  ) 

—  Tinch  lo  que  té'l  segón  més  un  ters  del  tercé. 

—  Tinch  lo  que  té'l  tercer  més  un  ters  del  primè. 

—  Jo  dèu  minas  y  el  ters  de  lo  que’l  segón  té  (i), 

XIV 

LAS  NOUS 

(De  Metrodor ) 

No’m  peguis  més,  oh  mare,  per  las  nous! 

Unas  gentils  donzellas  atrevidas 
se  las  han  repartidas 
y  encar  potser  no  n’han  tingudas  prous. 

De  set  parts  dugas  se’n  ha  près  Melissia; 
de  dotze  parts  Astióquia  una  n’ha  près; 
m’ha  fet  una  malícia 
no  poder  fer  pera  impedirho  res!... 

Y  encara  de  sis  parts,  dugas  Filina 
y  una  Titania  arreu  se’n  han  endut; 

Tetis  del  mal  exemple’s  contamina 
y  al  saqueig  per  vints  nous  també  ha  sigut. 

Tisbia  se’n  ha  emportat  una  dotzena 
y  Glauca  últimament 
onze  n’ha  replegat;  la  poca-pena, 
mírala  allí  qu’encara  està  rihent! 


(i)  Antologia;  XIV,  51  Aquest  problema  tan  concís  dóna  lloch 
a  un  sistema  de  tres  equacions  ab  tres  inconegudas  que  designa¬ 
rem  perjtr,_rya,  y  correspondran  respectivament  als  tres  inter¬ 
locutors; 

1  z  1  x  ,  y 

x  =  y  -j-  —  y  =  z  ”r  —  z  —  1  0  T~  — 

~  3  3  3 

Fetas  las  operacions  encaminadas  a  la  resolució,  se  trobaiàn  els 
següents  valors; 

x  =  45  minas  y  =  37  ’/a  minas  z  =  22  ’/2  minas 
els  dnicl·i9  que  poden  satisfer  totas  las  condicions  del  enunciat.  Re 
comano  aquest  problema  (com  tots  els  altres)  a  mos  companys 
d’Universitat;  sempre  ve  bé  una  repassadeta  a  l’Algebra,  parti¬ 
cularment  quan  se  fa  de  metge  o  d'advocat. 


L’ ANTOLOGIA  GREGA 

per  R.  Miquel  y  Planas 

Una  nou  m’ha  quedat.  . 
y  això  que’t  conto  es  tal  com  ha  passat(l). 

XV 

LAS  POMAS 

( De  Metrodor ) 

—  iQuè  n’has  fet  de  las  pomas,  Eros,  volgut  fill  meu? 
—  Ino’n  té’ls  dos  sisens;  un  vuytau  Semelé; 

Agavé  se’n  ha  endudas  dugas  parts  de  las  dèu 
y  entre’ls  plechs  de  sa  túnica  un  quart  Autonoé. 

Sòrt  que  per  tu  dèu  pomas  a  posta  he  reservat 
y’n  duré  a  Cipris  bella  una  que  n’ha  quedat  (2). 

XVI 

LAS  TARONJAS 

( De  Metrodor ) 

Havent  cullit  taronjas 
n’ha  repartidas  Mirto  a  sas  amigas; 
sabràs  tot  d’una  còm  las  parts  ha  fetas 
si  a  treure’l  compte  del  total  t’obligas. 

A  Crisis  n’ha  donat  de  cinch  parts  una 
y  a  Psamaté  la  dèu  novena  part; 
a  Cleopàtra’l  desè  y  à  Partenope 
sols  un  vintè,  mentres  que  a  Hero’l  quart. 

Dotze  taronjas  a  Evadné  ha  donadas, 
mes  com  ella  cent  vint  se’n  ha  quedadas, 

Mirto  ara’ns  vol  de  sa  equitat  convence: 

—  Repartir  no  vol  dir  quedarse  sense!  (3). 


(1)  Antologia;  XIV,  116.  Aquestes  el  primer  dels  trenta  dos 
Epígrainas  Aritmètichs  de  Metrodor,  el  gramàtich  de  Bizanci 
qui  escrigué  també  sobre  astronomia  y  geometria.  El  problema  té 
sa  resolució  dintre’ 1  mateix  tipo  dels  que  portan  els  número?  i  a  4 
de  l’Antologia;  el  resultat  d’aquest  es: 

336  nous. 

(2)  Antologia;  XIV,  117.  Mateixa  forma  de  resolució.  Resultat: 

120  pomas. 

(3)  Antologia;  XIV,  1 18  Mateixa  resolució.  Resultat: 

380  taronjas. 


JOVENTUT 


261 


DESLLIURADA 

{Que  m’aconsoli,  que’m  resigni,  que  no’m 
desesperi?  Vas  ben  errada,  amiga  meva,  si’t 
creus  qu’estich  afligida  per  la  mort  del  meu 
marit.  {Còm  el  puch  plorar,  còm  el  puch 
anyorar,  si  ell  ha  estat  la  pena,  el  neguit 
X  encongiment  de  la  meva  vida? 

Ha  mort  jove  encara,  millor  dit,  ha  mal¬ 
gastat  la  seva  vida  depressa,  fumant,  bevent 
y  gosant  massa. 

Tu  no  sabs,  amiga,  lo  qu’es  un  home  bes¬ 
tial,  estúpit,  brutal,  d’inteligencia  estreta, 
que  té  la  egoista  convicció  de  la  superioritat 
del  home  envers  la  dóna  y  que  no  deixa  ni  tan 
sols  posaria  en  discussió.  El  meu  marit  era 
un  d’aquests,  ab  las  mateixas  faltas  y  els  ma¬ 
teixos  vicis,  ab  la  sed  desmesurada  de  dis¬ 
bauxa,  empenyentse  ell  mateix  poch  a  poch 
vers  la  ruina  lenta  del  seu  cos,  vers  la  ver¬ 
gonyosa  paràlisis  dels  impotents.  Tenia 
trentavuy t  anys;  s’havía  tornat  gras,  de  11a- 
bis  molls  y  membres  lassos;  son  malhumor 
era  etern,  y  sols  reya  quan  se  parlava  d’aven- 
turas  grolleras  0  burlas  mal  sonants. 

Darrerament  s’abandonava  quasi  totas  las 
nits  fóra  de  casa,  sense  que  al  tornar  se 
prengués  sisquera  la  molèstia  de  mentir  do- 
natme  qualsevol  excusa,  pera  encubrir  un 
xich  la  seva  abominable  vida  de  plaher  im- 
mond. 

Y  tot  això  comensà  quan  no  feya  encara 
un  any  qu’eram  casats;  solsament  qu’allavors 
no’s  tractava  més  que  d'alguna  petita  infide¬ 
litat  d'aquellas  que  tolera  tota  muller  inteli- 
genta.  Però  tot  anà  empitjorant;  poch  a  poch 


EL  NÚVOL 

(de  Théophile  G,autier) 

Dins  del  jardí  pren  el  bany  la  sultana, 
s’ha  despullat  de  son  ultim  vestit; 
y,  deslliurats  de  la  pinta,  s’ufana 
quan  sos  cabells  per  la  esquena  ha  esbandit. 

Pel  finestral,  el  sultà  se  la  esguarda, 
sa  barba  estreny  manyagantla  ab  afany, 
y  diu:  —  L’eunuch  dalt  la  torra  fa  guarda: 
jo  solsament  la  contemplo  en  son  bany. 


un  tort  l’obligà  a  fermen  un  altre,  fins  al  ex- 
trém  d’abandonarse  a  la  primera  vinguda, 
tornant  a  casa  moltas  nits  borratxo,  enveri¬ 
nat  de  vici  innoble... 

Llavoras  vaig  compendre  la  meva  desgra¬ 
cia,  vaig  veure  l’erro  en  que  havia  caygut 
al  casarme,  vaig  sentirme  impotenta,  per¬ 
duda,  sense  poder  lluytar;  y  ferida  y  repug- 
nada,  amagant  mon  despreci  y  mon  fàstich, 
vaig  resignarme  a  soportar  la  meva  des¬ 
gracia. 

He  sufert  molt,  moltissim.  Bé  es  veritat 
que  podia  divorciarme,  que’l  podia  deixar, 
com  ho  fan  moltas  altras,  però  jo  vaig  ésser 
poruga,  vaig  témer  el  dir  de  la  gent... 

{Tu  sabs  còm  se  mira  a  la  dòna  que  no 
està  ab  el  seu  marit,  tingui  0  no  tingui  rahó? 
{Ignoras  tai  volta  en  quina  vergonya  cau,  0 
al  menys  pretenen  fer  caure  a  la  pobre  mu¬ 
ller  que’s  divorcia? 

No,  no  vaig  atrevirme  a  deixarlo,  vaig  re¬ 
signarme  a  soportar  la  seva  indignitat,  no 
adressantli  may  cap  queixa,  fent  semblant 
d’ignorarho  tot,  amagant  als  seus  ulls  la 
meva  rancúnia,  el  meu  disgust... 

Al  principi  vaig  pensar  en  venjarme,  però 
la  idea  de  tindré  un  aymant  me  repugnava. 
{Què  fer,  donchs?  Resignarme,  això:  res  més 
que  resignarme... 

{Comprens  ara  per  què  no  ploro  la  mort 
del  meu  marit? 

Dius  en  ta  carta:  «T’acompanyo  en  el  sen¬ 
timent,  ploro  ab  la  viuda.» 

No  viuda:  deslliurada. 

Xavier  de  Zengotita 


—  Donch  jo  la  veig  —  li  respon,  en  l’arcada 
del  ample  cel,  núvol  blanch,  recolzat: 

—  son  sí  es  vermell  com  taronja  daurada, 
el  seu  cos  bell,  jo  li  veig  perlejat.  — 

Ahmed  groguench  s’ha  tornat,  y  ab  follia 
el  seu  punyal  li  ha  endinsat  fins  el  puny; 
y,  mentres  tant  la  sultana’s  moria... 
el  núvol  fuig,  enlayrantse  molt  lluny. 

Traducció  de 


Amadeu  Doria 


2Ó2 


JOVENTUT 


NOVAS 

Els  fets  ens  donan  la  rahó  als  que  ab  un 
somrís  d’escepticisme  contemplavam  las  ilu- 
sions  que  un  temps  se  feyan  molts  abelfamós 
tancament  de  caixas;  als  que  diguerem  que 
no  s’anava  en  lloch  quan  lo  del  concert  eco- 
nòmich;  als  que  no  prenguerem  part  en  las 
lluytas  electorals  mentres  no  s’ostentaren  al 
anar  als  comicis  totas  las  aspiracions  catala- 
nistas  ab  tot  son  radicalisme.  Els  fets  ens 
donan  la  rahó,  y  ja  ho  han  reconegut  molts 
qu’avans  no  ho  reconeixian,  molts  qu’avans 
ens  deyan  utòpichs  y  ara  veuhen  clar  que,  en 
nostre  afany  d’ampla  llibertat  pera  tothom, 
al  fer  lo  que  feyam  no  eram  pas  inconscients, 
ni  desdenyavam  las  lluytas  modernas,  ni 
nostre  criteri  s’havia  de  confondre  ab  altres 
criteris  obstruccionistas  y  sistemàtichs  que 
ja  han  fet  son  temps. 

Resultat  d’aquellas  lluytas  aixelabradas 
per  un  rossegó  d’autonomia:  que’ls  governs 
no  han  dat  res,  res,  res.  No  valia,  donchs,  la 
pena  de  que’ls  féssim  descomptes. 

Una  part  bona  hi  hà:  la  de  que  s’han  fet 
adeptes.  Nosaltres  ho  reconeixèm  y  aplau¬ 
dim.  Però  aquests  adeptes  csón  tots  conve¬ 
nients? 

Al  abominar  de  la  falsa  política  espanyola, 
cuydavam  nosaltres  de  no  ferney  de  que  no 
se’n  fes  en  nostre  camp,  perque  aquests 
són  pecats  que  portan  aparellada  la  peniten¬ 
cia.  Aixis  procurarem  fer  política  d’atracció, 
mes  no  carregar  ab  els  ambiciosos  ni  ab  las 
desferras  dels  partits,  per  més  que’s  digues¬ 
sin  forsas  vivas  de  nostra  terra,  tota  vegada 
que  aqueixas  forsas  vivas  podian  convertirse 
un  jorn  en  lastre  mort  qu’hauriam  de  llensar 
a  tota  pressa  els  que,  anant  de  bona  fe  y  no 
havent  rebut  favors,  no  quedavam  obligats 
a  las  tornas. 

Y  aixis  hem  pogut  protestar  ab  millor  veu 
contra’ls  que  fan  política  de  bandería,  con- 
tra’ls  jacobins  de  la  dreta  y  els  de  la  es¬ 
querra.  No  som  nosaltres,  donchs,  els  que 
ni  d’intent  ni  de  fet  hagin  acoblat  dintre 
nostre  camp  forsas  ditas  conservadoras  dant 
lloch  a  que’s  concentrin  al  enfront  forsas 
demagògicas  y  esclati  una  lluyta.  Això  sols 
podria  ésser  obra  del  que,  dihentse  autono- 
mistas,  no  obren  sas  portas  a  totas  las 
ideas,  ni  fan,  per  consegüent,  verdader  na¬ 
cionalisme. 

Ara  hi  ha  qui  augura,  gracias  al  maquia- 
velisme  d’en  Maura,  la  formació  d’un  partit 
maurista- catalanista.  Ens  sembla  que,  si  pro¬ 
pòsits  hi  havia  de  ferlo,  aquests  propòsits 
aniràn  mimvant.  Si  aytal  partit  neix,  sospi¬ 
tem  que  neixerà  mort,  y  el  Catalanisme’n 
pendrà  nou  exemple  que  podrà  servirli  de 
molt.  Fins  ara  ja  s’ha  vist  clar  que  tot  pacte  y 
tota  avinensa  ab  els  politichs  madrilenys  es 
temps  perdut,  y  que  si  la  causa  de  Catalunya 


guanya  adeptes  de  dia  en  dia,  no’ls  déu  més 
que  a  sa  pròpia  vitalitat. 

Si  no  fos  causa  tan  viva,  no  s’haurían  preo¬ 
cupat  els  politichs  madrilenys  de  corrompre 
als  corruptibles,  ni  de  fer  esclatar  divisions 
entre  nosaltres.  Repetim  que  nostra  causa  es 
causa  de  vida,  y  cap  polítich  la  pot  matar. 
Las  divisions  de  que  s’ha  parlat  no  existei¬ 
xen:  no  són  més  que  una  tria,  una  garbella- 
dura;  després  d’ella  queda  a  l’una  banda’l 
gra,  a  l’altra  las  brossas. 

En  aquest  sentit  en  Maura  haurà  obrat  bé 
pera  nosaltres,  malament  pera  ell,  que  veurà, 
si  es  que  ja  no  ho  ha  vist,  totas  sas  ilusions 
convertidas  en  desenganys. 

Francament:  al  vèurel  entornarsen  de  Ca¬ 
talunya,  ens  ha  semblat  veure  fugir  un  gat 
escaldat.  Això  per  lo  que  toca  al  Catalanis¬ 
me,  que  dels  republicans  ray,  se’n  pot  ben 
riure.  Temps  ha  que’ls  té  al  puny. 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catalanis¬ 
ta  acordà  enviar  als  regidors  regionalistas 
senyors  Carner,  Sunol,  Giralt  y  Verdaguer 
y  Pijoan,  el  següent  ofici: 

«La  Junta  Permanent  agradablement  im¬ 
pressionada,  encara  que  no  sorpresa,  per  vos¬ 
tre  manifest  del  dia  8  del  corrent,  quin  con¬ 
tingut  està  inspirat  en  l’esperit  verament  na- 
*  cionalista  que  sempre  ha  defensat  en  tota 
sa  puresa  la  Unió  Catalanista ,  vos  felicita 
coralment  en  aquesta  ocasió,  segura  de  que 
la  vostra  actitut  digna,  seria  y  ben  catalana, 
ha  de  mereixe  l’aprobació  de  lot  el  Catala¬ 
nisme. 

Visquèu  molts  anys. — Barcelona  g  d’abril 
de  1904. — El  President,  D.  Marti  y  Julià. 
—  El  Secretari,  Santiago  Gubern.» 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catala¬ 
nista  ha  rebut  del  «Centre  Català»  de  Sant 
Feliu  de  Guíxols  la  següent  comunicació: 

Sr.  President  de  la  Unió  Catalanista. — Barcelona. — 
Apreciat  senyor:  Ab  motiu  de  la  vinguda  del  Rey  a 
Sant  Feliu,  alguns  periòdichs  d’eixa  capital  al  donarne 
coneixement  a  sos  llegidors,  han  dit,  segurament  per 
equivocació,  haver  vist  adornat  lo  balcó  de  nostra  casa, 
suposant  forma  part  de  nostre  Centre’l  pis  segón  de  la 
casa  que  aquest  ocupa,  quin  està  habitat  per  estrangers 
y  va  ser  lo  que  verdaderament  estava  guarnit.  M’afa¬ 
nyo  a  ferho  constar  aixis,  ja  que  aquest  t Centre  Ca¬ 
talà»  no  ha  pres  la  més  petita  part  en  la  rebuda  feta  al 
Cap  del  centralista  Estat  espanyol  Rebèu,  Sr.  Presi¬ 
dent,  lo  saludo  de  vostre  servidor  J.  Pruneda  (Secre¬ 
tari). — Sant  Feliu  de  Guíxols  1 1  d’Abril  de  1904. 

A  aquesta  comunicació  devèm  ferhi  aclara- 
cions  y  comentaris. 

Ja  sabiam  nosaltres,  la  classe  d’alemanys 
que  s’estilavan  per  l’Empordà.  Fills  de  pas¬ 
tor  protestant,  (no  s’entusiasmin  els  pas¬ 
tors  catòlichs,  puig  no  sabèm  còm  foran 
els  seus  fills  si’n  tinguessin),  y  provi- 
nents  d’un  pais  militarista  y  socialista  per 
excelencia,  són  al  Empordà  la  representació 


JOVENTUT 


263 


de  la  ominosa  tirania  de  classes.  Prenent 
aquella  terra  per  un  dels  paisos  conquistats 
que'ls  xinos  d' Europa  invadeixen  afamats  y 
pedants,  se  íican  en  política  y  fan  y  desfan 
com  si'n  fossin  naturals,  baix  las  ordres 
d'aquell  fabricant  de  Palamós,  en  Muntaner, 
català  descastat  qu’arria  al  costat  de  las 
xemeneyas  de  sas  fàbricas  la  bandera  ale¬ 
manya  pera  posarse  a  la  defensa  que  no  sab 
trobar  en  els  governs  actuals  qu’ell  protegeix 
protegint  el  caciquisme  dels  Roures  y  com¬ 
parsa. 

Però  si  ja  coneixiam  a  aquells  alemanys, 
may  hauríam  pogut  pensar  que  arribessin  al 
extrèm  de  penjar  dels  balcons  de  las  sevas 
casas  símbols,  insignias  y  lletreros  que 
semblessin  posats  pel  «Centre  Català»  de 
Sant  Feliu,  quan  l’anada  del  rey  a  dita  ciu¬ 
tat.  Bé  està  que  s’entusiasmin  ab  el  seu  Kài¬ 
ser  y  fins  que  s’entusiasmin  ab  el  rey  d’Espa¬ 
nya  si  aixis  els  hi  ve  en  grat,  però  voler  vio¬ 
lar  y  fer  apareixe  cambiada  devant  del  poble 
la  manera  de  pensar  dels  fills  del  país,  dóna 
molta  rahó  a  n’en  Schopenhauer  que  deya 
que'ls  seus  compatriotas  l’indignavan  per  la 
llur  bestiesa  infinita,  y  que’s  donava  vergo¬ 
nya  d’haver  nascut  a  Alemanya. 

Lo  que  deyam: 

Encara  que’l  rey  hagi  vingut  a  Catalunya 
pera  coneixe  son  modo  d’ésser  y  sas  necessi¬ 
tats,  y  encara  qu’hagi  vist  molt,  seguim  pen-r 
sant  lo  que  pensavam,  això  es,  que  difícil¬ 
ment  haurà  pogut  enterarse  de  res.  El  viatge 
hasigut  vertiginós,  febrosench  y  la  impressió 
que  li  hagi  deixat  no  pot  ésser  altra  que  la 
d’un  somni.  L’entusiasme  monàrquich  de 
que’s  parlà  en  els  primers  dias,  fabricat  ex¬ 
prés,  haurà  durat  ben  poch,  y,  un  cop  finida 
la  comèdia  que  uns  quants  barcelonins  re- 
presentavan,  aqueix  entusiasme,  vist  a  la  llum 
clara  de  la  rahó,  farà’l  mateix  llastimós 
efecte  que  fan  a  la  claror  del  sól  els  trastos 
de  teatre,  aquells  pobres  trastos  que  ab  llum 
artificial  semblavan  palaus  soperbs,  boscos 
gemats,  y  valls  floridas. 

Per  molta  que  sia  la  voluntat  del  rey,  no 
haurà  pas  pogut  fixarse  en  tot  lo  que  uns  y 
altres  li  han  dit,  molt  menys  havèntseli  dit 
tantas  cosas  fútils;  de  manera  que  fins  la  veu 
dels  verdaders  representants  de  la  terra  es 
possible  qu’hagi  sonat  a  sas  orellas  tan  poch 
intensa  com  la  de  las  fembras  que  a  sa  jove 
majestat  tiravan  flors. 

Peraixò’l  Catalanisme  no  ha  cregut  del  cas 
dirigirse  al  monarca:  A  pesar  de  lo  que  li  han 
dit  alguns  companys  de  Girona,  Tarragona  y 
Lleyda,  el  rey  no  l’ha  sentida  la  veu  sencera, 
el  clam  fervorós  del  Catalanisme.  Ni  la  po¬ 
dia  sentir,  com  no  sentí  segurament,  segons 
diu  nostre  confrare  Lo  Camp  de  Tarragona, 
els  consells  que  li  donà  un  altre  rey,  En 
Jaume’l  Conqueridor,  al  ésser  sa  momia  des- 
cuberta  pera  que  Don  Alfons  la  contemplés. 


Els  crits  del  poble  ilusionat  ofegavan  la  veu 
augusta. 

Després  de  la  visita  del  rey,  queda  el  rey  y 
quedém  nosaltres  tal  com  estavam:  ell  poch 
enterat  de  nostra  verdadera  situació,  rodejat 
dels  que  s’empenyan  en  que  no  se’n  enteri,  y 
nosaltres  ab  els  mateixos  ideals  y  ab  las  ma- 
teixas  necessitats,  aspirant  a  lo  que  ja  aspi- 
ravam,  volent  lo  que  ja  volíam.  Si  en  Maura 
ha  intentat  fer  adeptes  en  nostre  camp,  pot 
entornarsen  tranquil,  que...  no  ha  sigut  gran 
cosa. 

Ab  motiu  dels  darrers  aconteixements , 
molts  sers  y  moltas  cosas  han  experimentat 
transformacions,  auments  y  mimvas.  Uns 
progressan,  altres  degeneran,  tot  se  tras¬ 
balsa... 

Ara  l’Adolf  Marsillach,  0  sia  el  Maleta  In- 
dulgencias,  ja  no  es  maleta. 

Ha  quedat  reduhit  a  sach  de  mà. 

En  Maura,  durant  sa  estada  entre  nosal¬ 
tres,  ha  dit  varias  voltas  qu’hem  d’alsar  els 
cors  y  sobreposarnos  a  las  miserias  de  la  po¬ 
lítica,  y  que’s  condol  de  que  la  vida  pública 
estigui  en  mans  dels  polítichs  d’ofici  que  sols 
lluytan  per  ocupar  el  poder,  que  tenen  em- 
brutida  la  opinió  y  desnaturalisada  la  con- 
ciencia  del  poble;  ha  dit,  en  fi,  lo  mateix 
questèm  cansats  de  dir  els  autonomistas. 

Però,  en  sa  visita  al  «Centre  Agrícola  Ca¬ 
talà  de  Sant  Isidro»,  després  de  breus  y  ati- 
nadas  paraulas  del  rey,  en  Maura’s  vegé 
obligat  a  concretar  més.  Digué  qu’ell  esti¬ 
mava  las  regions  y  las  volia  enrobustir,  puig 
no  tenint  vida  propia’ls  organismes  natu¬ 
rals,  no  pot  la  vida  del  Estat  ésser  vigorosa 
y  sana;  y  afegí  quelcom  que  no’ns  pot  sor- 
pendre  en  un  centralista  com  ell:  afegí  que 
trevallaría  pera  que  la  llengua  catalana  que 
tant  estimèm,  pogués  ésser  usada  en  tots 
aquells  actes  y  funcions  en  que  no  fos  indis¬ 
pensable  la  llengua  oficial. 

Com  qu’això  ho  va  dir  ab  molta  cortesia  y 
ab  molt  art,  y  ab  paraulas  que  talment  sem¬ 
blavan  sortir  d'un  cor  generós,  no  hi  va  ha¬ 
ver  cap  català  que  li  fes  altra  objecció  que 
la  del  aplauso.  Altra  cosa  hauria  succehit  en 
circunstancias  diferents  y  trobantse  en  Mau¬ 
ra  devant  de  catalanistas  tossuts  que  li  ha¬ 
guessin  recordat  qu’es  la  oficialitat  de  la 
llengua  catalana  lo  que  volèm  y  lo  qu’esti- 
mèm  indispensable. 

Y  llavors  els  castilas  vinga  dirnos  separa- 
tistas,  egoístas,  esquerps,  insociables  y  mal 
educats;  y  els  entenimentats,  com  en  Maura 
mateix,  vinga  dirnos  que  qui  tot  ho  vol  tot 
ho  pert... 

Sia  lo  que’s  vulgui,  no  falta  qui  ha  pres 
nota  de  las  declaracions  del  quefe  del  Go¬ 
vern.  Es  més:  hi  ha  qui  atribuheix  lleal- 
tat  a  qui  las  ha  fetas,  ab  lo  qual  en  Maura 
no's  pot  queixar.  Ell  es  home  de  resolució. 


264 


JOVENTUT 


Deixis,  donchs,  de  mitjas  tintas  y  obri,  si  té 
pit,  sobreposantse  a  lo  qu’ell  mateix  califica 
de  miserias  de  la  política.  Vinga  d’un  cop 
la  revolución  desde  arriba  pera’ls  catalans, 
que,  per  lo  que  pugui  ésser,  ja  esperèm  ben 
assentats. 

Y  sense  que  al  veure  marxar  a  n’en  Mau- 
ra  y  dirli  bon  vent  ens  quedèm  ab  la  boca 
badada,  com  alguns.  Perque  aquí  no  tot¬ 
hom  bada. 

En  el  teatre  del  «Circul  de  Propietaris»  de 
Gracia,  per  iniciativa  d’uns  quants  aficionats 
al  art  dramàtich  català,  s’hi  donaran  una  se- 
rie  de  vetlladas  artísticas  a  càrrech  del  «Tea¬ 
tre  íntim.» 

La  primera  tindrà  lloch  el  día  28  d’abril 
posantse  en  escena  la  pastorel·la  de  Goethe 
Eridon  y  Atnina,y  el  drama  d’en  Gual  Misteri 
de  dolor.  Ademés  en  Gual  donarà  una  confe¬ 
rencia  sobre  «El  teatre  en  la  familia.» 

Publicacions  rebudas: 

Historia  de  Catalunya  compendi  gràfich  en 
forma  d’auca  de  redolins,  que  segurament 
serà  ben  útil  a  la  infantesa,  avuy  desconeixe¬ 
dora  dels  principals  fets  de  nostra  historia  a 
causa  de  la  instrucció  defectuosa  que  reb. 
Aquestas  aucas,  editadas  per  en  J.  Montanya 
(Tapinería,  23),  se  facilitan  a  centenars  y  a 
preus  sumament  econòmichs  a  las  entitats  y 
associacions  catalanistas. 

El  Corresponsal  del  Coleccionista.  El  cone¬ 
gut  llibreter  en  Pere  Marés  v  Oriol  ha  pu- 
cat  el  número  8  d'aquesta  interessant  revis- 
ta-catàleg,  que  regala  a  sos>  clients  y  ven  a  2 
pessetas.  Els  aficionats  hi  trobaràn  exem¬ 


plars  notables  y  a  bon  preu  pera  enriquir 
llurs  coleccions,  essent  de  desitjar  que’l  pú- 
blich  respongui  als  nobles  propòsits  del  se¬ 
nyor  Marés. 

Missatge  endressat  a  Alfons  XIII  per  la 
«Lliga  Regionalista»  de  Lleyda  ab  motiu  de 
l'anada  del  rey  a  dita  ciutat.  Ens  plauria  el 
llenguatge  en  que  està  redactat  aquest  mis¬ 
satge,  si  no  creguéssim  qu’en  las  circunstan- 
cias  actuals  no’s  fa  aixís  cap  bé  al  Catala¬ 
nisme,  com  ja  tinguerem  ocasió  d’exposar  en 
nostre  anterior  número. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

!>  Mitj  any . 4  5°  * 

»  Trimestre .  2’25  * 

ALTRAS  REGTONS  D’ESPANYA: 

Un  any . 9  * 

ESTRANGER :  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  »  sense  folletins.  .  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


NOSTRE  FOLLETI 

Toca  a  son  terme  la  publicació  del  aplech  de  poesías  del  eminent 
poeta  Maragall 

Les  disperses 

qu’hem  repartit  en  nostre  folletí.  Ab  els  pròxims  números  repartirèm 
las  portadas,  el  retrat  del  autor,  y  la  cuberta  pera  enquadernar  en 
rústica’l  volúm,  dibuixada  per  en  Sebastià  Junyent. 

Seguirà  a  aquesta  obra  una  novela  montanyenca  que  ab  el  títul  de 


ha  escrit  pera  nostra  Biblioteca  l’eminent  prosista  Víctor  Català. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Després  del  viatge,  per  Trinitat  Monegal.— Un  far¬ 
sant...  com  n’hi  ha  molts,  per  S.  Gubern.— Teatres, 
per  Emili  Tintorer.— Arts  plàsticas,  per  J.  Pujol  y 
Brull.— Notas  bibliogràficas,  per  Arnau  Martínez  y 
Serinà.— El  badoch;  La  mosca  vironera,  per  Rafel 
Nogueras  y  Oller.  — Consistori  dels  Joohs  Florals  de 
Barcelona:  Veredicte. — Nostra  marxa  a  Montserrat, 
per  D.  Pou  y  Lladó.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall. — Portadas. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson  — Traducció  catalana  — Plech  39. 


DESPRÉS  DEL  VIATGE 

«  —  Un  rève,  et  dans  com- 
bien  de  siècles  I  murmura 
Pierre,  repris  de  frisson.  Ce 
n’est  pas  pour  nous. 

—  Eh  bien  1  ,  ce  sera  pour 
les  autres  I  s’écria  Marie.  Est- 
ce  que  cela  ne  suffit  pas  ?  » 

Emile  Zola  ;  Paris. 

«Las  feslas  passaran  y  no  deixaran  rastre», 
deyan  en  Carner  y  sos  companys  en  son  ma¬ 
nifest  Al  poble  de  Barcelona.  Es  ben  cert:  las 
festas  han  passat,  y  dels  ornaments  y  ramat¬ 
ges  qu’engalanaren  las  casas  y  las  arcadas,  sols 
ne  quedan  alguna  qu’altra  fulla,  verda  y  vis¬ 
tosa  al  comensar  las  festas,  seca  avans  d'aca- 
barlas,  que,  cayguda  en  terra,  espera  avuy 


una  ventada  que  se  la  emporti,  o  bé  que  la 
mà  d’algún  bondadós  encarregat  de  netejar 
la  via  pública  la  reculli  y  la  posi  a  redós 
pera  no  ésser  trepitjada  pels  mateixos  que 
avans,  embadalits,  contemplavan  el  ramell 
de  que  formava  part.  Dels  ornaments  y  ra¬ 
matges  de  la  oratoria  que  tant  y  tant  s’han 
prodigat  aquests  dias,  sols  ne  queda  alguna 
qu’altra  frase,  alguna  promesa  qu’espera  ab 
ansia  que’)  vent  del  Parlament  se  la  emporti; 
una  tirallonga  de  missatges,  més  o  menys 
ben  escrits  y  pitjor  endressats  qu’esperaràn 
impacients  que  un  caritatiu  empleyat  els  re¬ 
culli  ab  la  escombra  y  els  porti  ben  lluny,  a  fi 
de  deixar  ben  nets  els  despatxos,  al  sortirne  ls 
actuals  ministres  y  entrarnhi  d’altres,  no  fos 
que’s  trobessin  trepitjats  inconscientment 
per  algún  dels  que’ls  endressaren  a)  entrar 
en  els  locals  ahont  trevallan  els  que  tan  rich 
y  poderós  han  fet  l'Esfat  espanyol. 

Passadas  las  festas,  hi  ha  qui  s'ha  desper¬ 
tat  ab  bocassa  després  d’haver  decansat  de 
las  disbauxas  en  que  ha  pres  part  en  aquests 
jorns,  y  qu'està  penedit  de  las  criaturadas 
qu'ha  fet  y  tonterias  qu’ha  dit  en  els  mo¬ 
ments  culminants  d’un  entusiasme  mal  con¬ 
tingut.  Hi  ha  qui  està  arrepenlit  d’haver 
llensat  la  careta  ab  que  havia  tapat  la  re¬ 
pugnant  fesonomia  de  la  seva  ànima,  fent 
creure  a  la  gent  qu’era  un  polítich  honrat  y 
aymant  de  sa  terra  no  essent  més  que  un 


266 


JOVENTUT 


vulgar  histrió  qu’esperava  ansiós  el  jorn  de 
la  paga  a  que  creya  tenir  dret.  Quin  desvet¬ 
llar  per’  aquests  !  Deshonrats  ,  malvistos, 
menyspreuhats,  y  tot  per  haver  escoltat  en 
un  moment  d’alucinació  la  veu  enganyosa  de 
sa  vanitat  y  de  sas  cohcupiscencias. 

La  massa,  tranquila  ja,  podrà  judicar  als 
apòstols  que  la  duhen  sempre  enganyada  y 
que  l’han  enganyada  un  cop  més,  y,  abatuda 
de  moment,  esperarà  un’altra  obra  de  gran 
espectacle  pera  Uensarse  a  vèurela  y  admi¬ 
raria  si  està  ben  presentada;  y  un  altre  jorn 
tornarà  a  corre  adaierada  darrera  dels  apòs¬ 
tols  qu’esperan  enganyaria  una  volta  més,  y 
viure  sempre  sobre  sas  costellas,  y  pujar  en- 
filantse  sobre  sas  espatllas. 

Y  per  últim,  hi  ha  alguns  de  nostres  com¬ 
panys,  valents  y  coratjosos  fins  ara,  incapas- 
sos  de  traició  de  cap  mena,  que  senten  sas 
forsas  decaure,  sos  esperits  defallir  després 
d’haver  contemplat  l’espectacle  que  fruhirem 
tots  nosaltres  durant  las  festas  que  per  espay 
d’una  quinzena  han  sugestionat  a  gran  part 
de  nostre  poble. 

A  n'aquests  últims  parlarèm:  als  altres 
ja’ls  hi  parlarà  sa  conciencia,  si  es  que  tots 
ne  tenen. 

Pera  dirigirme  a  n’aquests  companys, 
fidels  guardadors  de  sos  ideals,  sers  inteli- 
gents  y  vers  aymants  de  sas  doctrinas,  no 
tinch  prous  forsas.  Y  com  jo  crech  qu’en 
aquest  moment  són  neçessarias  altras  cosas 
que  lleugeras  consideracions  y  frases  més  o 
menys  ben  fetas,  recorro  a  la  Ciència  social 
pera  buscar  y  trobar  datos  y  arguments  que 
a  no  dubtar  portaràn  el  convenciment  a  llurs 
inteligencias,  y  donaràn  novas  forsas  a  llurs 
esperits  pera  continuar  en  la  lluyta  com  han 
fet  fins  ara. 

En  l’obra  A  qüoi  tient  la  superioritè  des 
Anglo-Saxons ,  escrita  per  Edmond  Desmo- 
lins — director  de  la  revista  La  Science  Sociale 
y  de  la  institució  Ecole  des  Roches — ab  el  fí 
de  donar  el  crit  d’alerta  a  sos  compatricis,  hi 
trobèm  els  següents  fets. 

En  867,  una  banda  de  danesos  invadi’l  te¬ 
rritori  dels  angles,  fins  al  Tàmesis,  essent 
deturats  pels  saxons  per  espay  de  set  anys. 

Al  ultim  els  saxons  foren  vensuts,  com  ho 
fou  el  reste  d’Anglaterra,  y  degueren  sotme- 
tres  al  militarisme  danès.  Mes  els  saxons  no 
deixaren  pas  las  terras  que  tenian,  mitjant- 


sant  el  conreu.  Els  danesos  sols  se  preocupa¬ 
ren  d’ocupar  militarment  el  país  y  de  viure 
de  las  exaccions  y  contribucions. 

Els  saxons,  com  a  bons  pagesos,  prudents 
y  pacients,  esperaren  la  ocasió  favorable.  Un 
jorn,  trobantse  forts,  s’aixecaren  dirigits  per 
Alfred,  reprengueren  la  ofensiva  y  llensaren 
de  son  terrer  al  danès  invasor. 

En  994,  tingué  lloch  un’altra  invasió  de 
danesos,  més  ben  organisats  que’ls  ante¬ 
riors,  y  de  nou  fou  sotmesa  la  patria  dels  sa¬ 
xons.  Aquests,  pràclichs  ja ,  tractaren  tot  se¬ 
guit  ab  els  invasors:  oferiren  pagar  com  a 
tribut  la  cantitat  qu’haurian  d’haver  gastat 
en  la  guerra,  se  quedaren  ab  el  conreu  de 
las  terras  y  deixaren  el  govern  als  danesos. 

Y  altre  cop  esperaren  la  ocasió  favorable: 
s’agruparen  entorn  d’un  pagès  obscur,  How- 
ne,  y  llensaren  de  son  terrer  als  domina¬ 
dors 

Mes  la  dissort  dels  saxons  no  acabà,  y 
sufriren  per  ultim  un  cop  tremendo:  la  inva¬ 
sió  dels  normands.  Resistiren,  es  cert,  mes 
la  resistència  fou  curta  y  acceptaren  la  domi¬ 
nació  normanda,  com  havían  acceptat  la  da¬ 
nesa,  demanant  tan  sols  que’ls  deixessin  treva- 
llar  tranqui lament.  Continuavan  essent  ho¬ 
mes  de  negocis,  essent  pràctichs! 

Els  normands,  trobantse  més  forts  y  més 
nombrosos  que  sos  antecessors,  els  danesos, 
no  volgueren  respectar  la  independencia  dels 
saxons:  se  repartiren  las  terras  y  deixaren  als 
saxons  reduhits  a  la  condició  de  censataris  de 
las  mateixas. 

«Allavors  comensà  entre  normands  y  sa¬ 
xons  una  lluyta  de  tots  els  jorns  que  durà  si¬ 
gles:  els  primers  lluytant  per  la  dominació  y 
per  la  explotació  del  pagès  saxó;  el  segons 
lluytant  per  la  independencia  de  la  vida  pri¬ 
vada.» 

Formularen  els  saxons  sas  reivindicacions 
y  «els  reys  normands,  lluny  de  reconèixelas, 
tiravan  a  establir  en  Anglaterra’l  tipo  de  la 
gran  monarquia  autoritaria  y  a  ferho  doble¬ 
gar  tot  baix  el  jou  de  son  poder,  lo  mateix  la 
noblesa  normanda  que’l  paisanatge  saxó.» 

Trobantse  sols  els  nobles  normands  en¬ 
front  de  la  tirania  de  sos  reys,  buscaren 
l’ajuda  dels  pobres  pagesos  saxons,  y  la  na¬ 
ció  anglesa  fou  salvada  altra  volta  per 
aquests,  avans  menyspreuhats  y  explotats 
per  sos  nous  aliats.  Mercès  a  n’ells,  els  no- 


JOVENTUT 


bles  normands  conservaren  sos  drets  y  sas 
prerrogativas;  més  els  saxons  salvaren  sas 
terras  y  gaudiren  d'ellas  y  de  sos  drets  perso¬ 
nals,  arribant  a  assolir  el  self  governmetit. 

Y  per  fí,  després  de  temps  y  més  temps,  la 
preeminencia  dels  saxons  ha  sigut  tan  com¬ 
plerta,  que  ja  no  hi  ha  en  sa  terra  més  que 
una  llengua:  la  llengua  saxona;  que  una  sola 
llegislació:  la  Common  law  saxona. 

El  paisà  saxó,  el  místich  pagès  que  cons¬ 
tantment  assegut  sobre  son  terròs  havia 
contemplat  las  desfetas  y  més  desfelas  de 
qu’era  víctima  sa  patria;  qu’havia  aguantat 
impassible’ls  temporals  que  demunt  d'ella’s 
desencandenavan;  qu’havia  ab  fermesa  in- 
quebrantàble  lluytat  per  sa  Commou  law ,  ha 
triomfat  en  tota  la  linia  en  sa  terra.  Més  en¬ 
cara:  avuy  predomina  en  tot  el  món,  malgrat 
hagi  deixat  com  a  tasca  inútil  que  las  bri- 
das  de  son  govern  las  aguantin  gent  que  no 
són  pas  de  sa  rassa  (i). 

Llegiula  aquesta  obra,  recordeula  pas  a 
pas  la  historia  de  Catalunya.  Quina  sem- 
blansa,  si  no  identitat,  trobaréu  entre’l  poble 
saxó  y  el  poble  català! 

Nostre  poble,  després  de  llargas  y  sang- 
nantas  lluytas,  després  d’haver  vist  sos  drets 
arrebassats,  la  personalitat  de  la  patria  casi 
desconeguda  y  malparada,  ha  comprés  que 
la  lluyta  violenta  era  impossible,  y  prudent 
y  pacient  ha  volgut  empendre  un’altra  lluyta 
tranquila,  la  que  tarda  sigles  y  més  sigles  a 
assolir  l’ideal  desitjat;  ha  demanat  tan  sols 
que’l  deixessin  trevallar  tranquilament,  sens 
estorsió  de  cap  mena.  {Ho  ha  lograt?... 

Malgrat  tot,  contra  vienlo  y  marea ,  ti  evalla 
encara  esgarrapant  la  terra,  fentshi  a  mosse- 
gadas  si  es  precís...  Que  continuhi,  que’l 
triomf  serà  seu.  El  triomf  es  dels  que  treva- 
llan! 

Estérn  encara  en  ple  periode  normand,  y 
nostra  obligació  es  recordar  a  nostres  com- 
patricis  sos  drets  y  sos  devers,  prometént- 
loshi,  si  són  constants,  jorns  millors  pera’l 
demà.  No  podèm  restar  abatuts,  no  podém 
deixar  la  via  empresa,  no  podèm  sentir  de¬ 
falliment:  faltaríam  a  nostres  devers  de  con  • 
ciència. 

{Que  nosaltres  no  veurém  la  gran  obra?  Si 

(i)  Per  lo  general  els  alts  polítichs  y  militars  són 
escocesos  e  irlandesos. 


267 

no  la  veyém  nosaltres,  l’assoliràn  nostres 
fills;  si  no,  nostres  nets! 

Trevallèm  tots,  quiscú  en  sa  esfera,  que 
l’obra  de  la  reivindicació  de  la  personalitat 
de  Catalunya  serà  un  fet. 

No  oblidèm  que  nostre  poble  té  moltas, 
malgrat  no  totas,  las  qualitats  del  poble 
saxó;  uh  y  altre  pensan  tan  sols  en  el  trevall, 
deixant  de  banda  las  funcions  militars  y  po- 
liticas:  qu’abdós,  lluytaren  per  igual  per  sas 
llibertats  civils  y  politicas;  que  la  llegislació 
antiga  catalana  (política  y  civil)  era  igual  a 
l’anglesa,  y,  sobre  tot,  que  las  virtuts  que’ns 
faltan  s’assoleixen  per  la  educació  y  ab  la  vo¬ 
luntat  ferma  y  decidida. 

Tinguèm  lot  això  present,  y  avant  sempre! 

Trinitat  Monegal 

UN  FARSANT.. .COM 
N’HI  HA  MOLTS 

Me  passejava  l’altre  jorn  després  de  dinar 
— única  hora  del  dia  en  que  un  hom  pot  per- 
metres  aquest  luxo,  —  quan  al  passar  per 
devant  de  la  Gran  Casa  Lonja,  vaig  toparme 
ab  un  senyor  de  respecte,  d’aspecte  agrada¬ 
ble  ell,  rich  ell,  y  representant  ell,  bon  xich 
significat,  de  las  fuerzas  vivas ,  que  tenim 
ara  en  plena  bullida,  d’ensà  que’l  rey  se'ns 
passejà  per  Barcelona  y  en  Maura  donà  peu 
a  que’s  cantés  aquell  Te-Deum  a  tota  or- 
questa,  que  tingué  bonissim  pròleg  e  immi¬ 
llorable  epileg:  un  cabàs  de  brams,  renechs 
y  pecats  mortals  qu’alguns  dels  piadosos  fe¬ 
ligresos  cregueren  del  cas,  donada  la  solem¬ 
nitat  del  acte. 

Confessém,  però,  que  no  n’hi  havia  pera 
menos.  Els  bons  àpats,  jasesab,  comensan  ab 
escullits  hors  d'oeuvre  y  acaban  ab  desserts  as¬ 
sortís. 

Donchs  sí,  anava  jo  espargint  la  boyra  ni 
pensatiu  ni  capficat— més  aviat  badant — 
quan  aquell  bon  senyor  a  qui  deixo  de  refe- 
rirme  m’aturà,  dihentme  ab  la  seva  rialleta 
de  burgès  satisfet: 

— {Y  què  tal ,  què  tal?  Ara  que  l’ha  vist  de 
prop  {encara  li  té  malicia?  — 

Jo  que,  la  veritat,  no  soch  rancuniós,  no 
vaig  encertar  de  moment  a  contestar  la  pre¬ 
gunta,  y  pera  dir  quelcòm,  pera  posarme  en  si¬ 
tuació ,  me  vareig  limitar  a  n’allò  de  consue- 
tut:— Deu  lo  guarí!  {Còm  està?  {A  casa  tots 
bons,  eh?  jVaya!  jVaya!.., — 


268 


JOVENTUT 


Però’l  de  las  fuerzas  vivas ,  que  decidida¬ 
ment  m’emprengué  pera  interviewarme ,  sen¬ 
se  fer  cas  de  la  meva  vulgarissima  atenció, 
continuà  dihentme: 

— Sembla  mentida  que  vostè,  persona  de 
totas  prendas  y  qu'aprecío... 

— Moltas  graciasl 

— ...  en  tractant  de  Catalunya  y  del  Cata¬ 
lanisme  perdi  tota  noció  de  la  realitat,  y, 
s’exalti  fins  al  punt  de  no  voler  compen- 
dre  que’s  déu  respecte,  adhesió  y  acatament 
a  S.  M.  el  Rey,  y  qu’avuy  per  avuy,  donada 
la  situació  d’Espanya  y  las  corrents  d  actua¬ 
litat,  hem  d’aplaudir  i  si ,  aplaudir!  sense  re- 
servas  a  n’en  Maura,home  de  talentsuperior, 
coneixedor  perfecte  del  medi  politich  en  que 
viu,  estadista  insubstituhible  a  qui,  si  tots 
ajudém,  potser  encara... 

—  Per  Deu,  home!  Passi  que  vostè,  realista 
de  tota  la  vida,  per  tradició,  per  sentiment  o 
lo  que  sigui ,  s’entusiasmi  devant  del  jove 
monarca  qu’ha  vingut  a  visitarnos,  però  en¬ 
front  del  govern... 

— No  hi  ha  entusiasmes  que  valguin.  Es 
el  sentit  de  la  realitat,  l’esperit  pràctich 
que’m  llegaren  —  junt  ab  alguna  coseta  més 
—  els  meus  passats  (q.  e.  p.  d.);  es  el  criteri 
positivista,  de  que  vostès  tan  sovint  parlan, 
el  que’m  fa  sostenir  llealment — ja  sab  que  la 
sinceritat  es  en  mi  una  segona  naturalesa 
que  si  no  procurèm  deixarnosd  exageracions, 
si  no  procurèm  fer  valer  las  nostras  forsas 
pera  qu’ellas  se  converteixin  en  impulsoras 
de  l’activitat  d’Espanya... 

—Però  ivostè  creu  encara  en  l’activitat 
d’Espanya?  ^Vostè  creu  qu  a  Espanya  hi  ha 
cap  altra  Catalunya? 

— No,  home,  no.  Si  això  ja’ns  ho  va  dir  el 
nostre  president  del  Consell  de  Ministres. 
iOjalà  qu’a  Espanya  hi  haguessin  tres  o  qua¬ 
tre  pobles  com  el  català! 

— Mes  si  no  hi  són,  ^que  hi  vol  fer?  Vostè 
que’s  diu  català,  vostè  qu  es  o  qu  ha  estat 
soci  de  la  «Lliga  Regionalista»... 

—Encara’n  soch,  encara’n  soch! 

— Ab  rahó  de  més.  Vostè  que  té’l  dever  de 
coneixe’l  Catalanisme,  per  lo  mateix  que  viu 
ab  gent  que’s  diuhen  catalanistas,  <vostè  pot 
creure  en  las  esquifidas  promesas  d  un  Mau- 
ra  y  en  els  desitjós  d’un  rey  constitucional? 
,-Es  possible  que  vostè,  català  que  produheix, 
que  coneix  l’increment  de  la  indústria,  del 


comers  y  de  l’agricultura  de  la  terra,  que 
sab  lo  que’s  fa  y  lo  que’s  podria  fer,  devant 
de  la  inèrcia  del  reste  d’Espanya  y  ab  la  ex¬ 
periència  dels  seus  governs,  s’aconsoli  en¬ 
cara  de  seguir  sense  protesta,  més,  ab  entu¬ 
siasme  y  aplaudiments  estúpits,  la  sórt  d  un 

Estat  qu’ha  anat  de  mal  en  pitjor,  de  rellis¬ 
cada  en  cayguda,  qu’ahir  perdia  sas  colonias 
y  avuy  ha  perdut  ja  fins  las  darreras  espe- 
ransas  de  salvació?  {Y  vostè  estima  a  Cata¬ 
lunya?  ... 

—Poch  a  poch,  amich  meu:  poquet  a  poch. 
Jo  soch  català  y  estimo  com  vostè  a  Cata¬ 
lunya...  y  fins  crech  que  una  descentralisació 
ben  entesa  podria  afavorirnos  y  afavorir  als 
nostres  germans  de  las  altras  provincias. 
Mes,  si  soch  català  y  ben  català,  soch  també 
catòlich  y  ben  catòlich,  y  els  meus  principis 
religiosos,  els  meus  sentiments  caritatius, 
els  devers  de  germanor  cristiana— no  oblidèm 
que  tots  som  germans  en  Cristo  m  imposan 
sacrificis,  devers  de  cumpliment  ineludible. 

— iCòm?... 

— Si,  senyor:  Catalunya  es  rica,  Catalu¬ 
nya  es  forta,  Catalunya  es  gran.  La  nostra 
terra,  sigui  per  lo  que’s  vulgui,  no  té  a  Espa¬ 
nya  parió.  La  major  part  de  las  provincias 
que  forman  l’Estat  espanyol  necessítan  ajuda, 
necessitan  auxili,  necessitan  cooperació... 

—Ah!!... 

— No  té  retop.  Si  Catalunya  no  formés 
part  d’Espanya,  tal  volta  aquesta  ja  no  exis¬ 
tiria.  Las  iniciativas,  els  esforsos,  els  tre- 
valls,  la  riquesa  dels  catalans  es  lo  que  dóna 
a  la  nació  espanyola  alguna  apariencia  de  po¬ 
der. Bo  es,  donchs,  que  nosaltres  ens  donguèm 
cabal  compte  de  nostra  importància,  bo  que 
procurèm  férnosla  valdré,  que’n  traguèm  ven- 
tatjetas  econòmicas,  però  es  precís  que  tots 
ens  sacrifiquèm,  en  cambi,  que  fem  arribar 
enllà  del  Ebre  la  nostra  vital  exuberància 
en  benefici  dels  germans  de  patria.  Al  com¬ 
parar  la  pobresa,  las  miserias,  la  petitesa 
d’aquells,  ab  el  nostre  relatiu  benestar,  cal 
que  meditèm  còm  quedaríam  si  ens  vegesim 
obligats  per  la  forsa  a  igualarnos  ab  ells,  y 
que  fet  aquest  càlcul  obrèm  humanitària¬ 
ment. 

— Es  possible!!! 

— Déixinse  d’utopias  y  crèguinme  a  mi... 
que  no  vaig  sol.  Això  de  Catalunya  pels  ca 
talans  y  per  ningú  més,  es  una  heretgia.  Re- 


JOVENTUT 


269 


cordemnos  de  que,  a  més  de  cos,  tenim  àni¬ 
ma,  y  que  aquesta  s’ha  de  redimir  per  medi 
de  las  virtuts.  iN’hi  ha  cap  de  més  hermosa 
que  la  caritat  cristiana? 

— Prou:  no  parlem  pas.  Si  vol...  fins  es¬ 
tem  conformes.  Vostè  es,  avans  que  tot,  ca  - 
tòlich,  ànima  sensible,  cor  caritatiu.  Vostè 
es  dels  que  creu  que  tot  s’ha  de  donar  als 
necessitats;  vostè  es  comunista ,  partidari  de 
que  tot  sigui  de  tots  y  res  de  ningú;  vostè 
creu  que  la  propietat  es  un  robo,  vostè  està 
desitjant  qu’arribi  el  dia  de  la  repartidora , 
vostè . 

—  Calli,  calli!  Anarquista!!  Anarquista!! 
Fins  anarquista!!!  — 

Això  digué,  y  com  un  foll  0  esperitat  me 
deixà  ab  la  paraula  a  la  boca,  que  no  vaig 
cloure  més  que  pera  engegar  un  jfarsant! 
sortit  del  fons  de  la  meva  conciencia,  y 
que'm  sembla  que  l’encertà  de  ple,  puig  li 
feu  precipitaria  marxa  com  si  li  hagués  ser¬ 
vit  de  forta  empenta. 


Y  aixis  se  va  acabar.  Ell  devia  anarsen 
vers  algun  centre  especulatiu  d’aquests 
ahont  un  telégrama,  veritable  0  fals,  fa  gua¬ 
nyar  0  perdre  una  fortuna  que  després  ser¬ 
veix  pera  ostentar  el  titul  de  fuerza  viva ,  y  jo 
emprengui  el  meu  cami  cap  al  despatx,  tot 
pensant  que  hi  ha  homes  que  igual  podrian 
dirse  catalans  que  juheus. 

El  diner  no  té  patria:  y  els  juheus  tam- 
poch. 

S.  Gubern 

TEATRES 

Via-Crucis 

No  es  possible  negar  que  l’Ignasi  Iglesias 
té  un  públich  seu,  públich  d’un  dia,  dels  dias 
d’estreno,  entusiasta,  incondicional.  Això, 
pera’ls  que  aném  al  teatre  lliures  de  tota 
prevenció,  es  enervant,  y  pera  l’autor  mateix 
molt  perillós.  L’èxit  segur,  els  aplaudiments 
imprescindibles  qu’esclataràn  sense  to  ni  so 
després  d’una  situació  més  0  menys  forta, 
més  0  menys  sentimental,  0  després  d’una 
frase  d’efecte,  coronat  el  tot  per  la  sortida  a  es¬ 
cena  del  autor  al  final  de  l’obra  innumerables 
I  vegadas,  al  compàs  del  jque  hable,  que  hablel 

Idels  fanàtichs  rutinaris  de  la  galeria1,  es  cosa- 
que  pot  afalagar  a  qualsevol  ambiciós  vulgar  y 
satisfer  el  seu  afany  de  popularitat,  però  que 
no  donarà  may  sòlida  reputació  ni  glòria  a 
un  artista  veritable. 

i  .. 


L’iglesias  n’ha  de  sortir  molt  perjudicat 
d’això,  en  primer  lloch  perque  las  ilusions 
concebudas  el  primer  dia  se  li  deuhen  desva- 
neixe  dolorosament  després,  y  en  segón 
lloch  perque  aquest  aplauso  irreflexiu  y  par¬ 
cial  el  mena,  encara  que  sigui  inconscient¬ 
ment,  a  escriure  per’aquest  públich  que  sols 
d’efectes  enlluhernadors  se  paga. 

Via-Crucis  es  una  proba  evident  d’això. 
Barreja  monstruosa  de  lirisme  buyt,  senti- 
mentalismemelodramàtichy  conceptisme  filo- 
sòfich,  transcorren  els  quatre  actes  del  drama 
en  mitj  del  ensopiment  general,  sols  trencat 
pels  intempestius  aplausos  dels  fanàtichs  de 
la  galeria.  La  nit  del  estreno  no’n  tingueren 
prou  ab  fer  sortir  al  autor  al  final  dels  actes, 
sinó  que  degué  també  presentarse  varias  ve¬ 
gadas  interrompent  la  representació.  Y  nos¬ 
altres  tan  tranquils!... 

L’argument,  si  se’n  pot  dir  argument,  con¬ 
sisteix  en  el  martiri  que  passan  un  mestre  vell 
y  bo  y  la  seva  filla  perque  aquesta,  quin  cor 
es  massa  sensible,  ha  tingut  un  fil let  que  sem¬ 
bla  un  àngel,  sense  casarse.  El  pare  d’aquest 
fill,  que  a  son  torn  es  fill  del  alcalde  del  poble, 
va  morir,  sembla  que  un  xich  misteriosament, 
lo  qual  contribuheix  a  que’l  poble  estúpit  y 
supersticiós  desprecihi  y  persegueixi  crudel- 
ment  a  la  familia  immoral.  Entre  tots  arri- 
ban  a  fer  intolerable  la  vida  al  pare  y  la  filla, 
y  si  no  fos  per  algunas  ànimas  caritativas,  el 
drama  acabaria  tràgicament.  Aquestas  àni¬ 
mas  són:  un  titellayre  ab  sa  muller  y  sa  ten¬ 
dra  filla,  un  vell  del  poble  y  un  pobre  noy 
mitj  tonto,  ajudant  del  mestre,  qu’es  qui  a  la 
fi  paga  per  tots,  victima  del  furor  popular 
qu’ha  excitat  el  titellayre  al  tirarli  en  cara 
la  seva  conducta  innoble  envers  el  mestre  bo. 
La  sang  del  pobre  tonto  ho  renta  tot,  y 
s’acaba’l  drama  ovirantse  una  nova  era  de 
felicitat  pera’l  mestre  y  sa  filla,  qui  proba¬ 
blement  se  casarà  ab  el  mestre  nou,  ànima 
altruhista  y  desinteressada  si  n’hi  ha. 

Tot  això  en  el  drama  ab  prou  feynas  s’ex- 
leriorisa,  dominanthi  en  cambi  las  escenas 
sentimentals  y  còmicas  a  lo  Rusinol,  qu’en- 
terneixen  a  las  personas  de  cor  sensible  y 
fan  riure  als  que  tenen  la  riallera  fàcil.  Tres 
infants  hi  ha  en  el  drama:  el  que  jau  en  el 
bressol — sense  plorar  may, — y  altres  dos  dei¬ 
xebles  del  mestre,  que’s  pot  dir  qu’omplen 
la  escena.  Ells,  junt  ab  el  tonto  que  morirà 
després,  són  els  encarregats  d’enternir  y  ob¬ 
sessionar  al  públich  ab  el  trich-trach  del 
bressol  el  primer,  ab  las  sevas  ingenuitats 
convencionals — si,  molt  convencionals! — els 
segons,  y  ab  las  sevas  tonterias  liricas  el  ter¬ 
cer.  Aqueix  lirisme  cursi  que  domina  en 
l’obra  m  va  fer  el  mateix  efecte  que’l  d’en 
Lerroux  quan  fa  poesia  parlant  d’animals  y 
plantas.  Si  an’això  hi  afegim  els  pensaments 
sublims  del  titellayre  intelectual,  els  roman¬ 
ticismes  y  frases  fetas  del  mestre  nou,  la  re¬ 
signació  y  esperansa  evangèlicas  del  mestre 


270 


JOVENTUT 


vell  y  el  ploriqueig  de  la  verge-mare,  tin¬ 
drem  complert  l’ultim  drama  de  l’iglesias 
quins  pecats  capitals  consisteixen,  baix  el 
punt  de  vista  escènich,  en  ésser  pesat  fins  al 
ensopiment,  deslligat  y  diluhit. 

En  resúm:  Via-Crucis ,  més  que  un  drama 
sentit  y  arrodonit,  es  una  divagació  con¬ 
tinua. 

La  execució,  en  conjunt,  bastant  arrodo¬ 
nida.  Individualment  mereixen  citarse  en 
Borràs,  que  tragué  forsa  partit  del  paper  de 
titellayre,  en  Soler,  la  Morera,  en  Gatuellas 
y  els  nens,  que’s  presentaren  y  digueren  els 
seus  papers  ab  desinvoltura  y  seguritat. 

També  s’ha  estrenat  a  Romea  un  quadret 
dramàtich  original  del  jove  escriptor  en 
Pompeyo  Creuhet.  Se  titula  La  morta ,  y 
l’autor  ens  presenta  una  d’aqueixas  petitas 
tragedias  tan  freqüents  en  la  realitat  de  la 
vida,  que’ns  corprenen  més  encara  en  el  tea¬ 
tre  quan  un  artista  las  hi  sab  donar  relleu. 
En  Creuhet  sembla  qu’ha  copiat,  qu’ha  pre¬ 
senciat  ell  mateix  las  escenas  que  descriu,  y 
las  descriu  ab  una  sinceritat  qu’enamora.  La 
morta  no  es  l’obra  d’un  poeta  queconcebeix 
gran,  però  es  la  d’un  observador  que  sent  la 
vida,  y  en  aquest  sentit  l’autor  fa  gala  d’una 
sobrietat  y  una  justesa  extraordinarias.  Els  ti- 
pos  tenen  gran  relleu,  especialment  els  del  noy 
beneyt  y  de  la  mare  morta,  qui  a  pesar  de 
no  sortir,  com  se  comprèn,  omple  tota  la 
escena  ab  el  seu  drama  punyent  que  tan 
bé’ns  sab  presentar  l’autor.  Un  xich  conven¬ 
cional  y  forsat  apareix  el  de  l’amistansada 
del  pare,  quina  conducta  ha  tingut  de  vio¬ 
lentar  l’autor  pera  precipitar  el  desenllàs,  que 
commou  per  sa  veritat  y  senzillesa.  En  re¬ 
sum,  La  morta  es  un  quadro  de  vida  intens 
y  ben  sentit,  que  fa  honor  a  son  autor  y  a  la 
dramàtica  catalana. 

La  Jarque  en  el  paper  de  noy  tonto  està 
deliciosa.  Es  un  d’aquells  casos  en  que’s  tro- 
ban  el  paper  y  l’actor,  y  aquest  sols  ha  de 
deixarse  portar  per  sa  inspiració  y  tempera¬ 
ment  armònich  ab  el  personatge.  La  Jarque 
ha  fet  d’aquest  paper  una  creació,  matisantlo 
ab  detalls  de  veu  y  expressió  immillorables. 
En  Borràs,  la  Morera,  en  Soler  y  els  demés 
arrodoneixen  el  quadro,  que  resulta  de  lo 
més  perfecte  qu’he  vist  a  Romea. 

Emili  Tintorer 


ARTS  PLASTICAS 

L’ceovre  de  Puig  y  Cadafalch,  archi- 

TECTE. 

Sorpresa  ben  agradosa  vaig  experimen¬ 
tar  al  veure  l’obraque  acaba  de  donar  a  llum 
l’inteligent  y  conegut  edidor  de  Barcelona  en 
Miquel  Parera,  coleccionant  y  reproduhint 
ab  minuciositat,  ver  carinyo  y  profond  conei¬ 
xement,  una  serie  de  trevalls  produhits  per 
l’arquitecte  compatrici  nostre  en  Joseph 
Puig  y  Cadafalch. 

Es  sempre  objecte  de  delitosa  contempla¬ 
ció  tota  obra  artística:  mes  quan  aquesta  es 
filla  d’un  de  casa,  ab  el  goig  estètich  s’hi 
barreja  l’íntima  satisfacció  y  fins  l’orgull 
de  poder  dir:  «Això  es  ben  nostre,  es  un 
pomell  de  flors  del  jardí  de  casa.»  Y  quin  jar¬ 
diner,  en  Puig  y  Cadafalch!  Incansable  y  es¬ 
tudiós,  enamorat  del  art  que  professa,  fits  els 
ulls  en  sa  estimada  patria  sempre,  en  el 
transcurs  de  vuyt  anys  y  ab  una  voluntat  de 
ferro,  ha  produhit  un  sens  fi  d’obras  arqui- 
tectònicas  que,  dins  de  sa  mateixa  diversitat, 
deguda  als  diversos  fins  pera’ls  qu’han  sigut 
bastidas,  constituheixen  una  unitat  artística 
admirable  y  digna  d’estudi,  forman  la  essèn¬ 
cia  d’un  art  verament  català  forjat  ab  el  re- 
cort  dels  temps  que  foren  y  ab  el  calor  del 
esperit  modern. 

La  personalitat  del  arquitecte  Puig  està  ja 
de  temps  ben  definida,  y  el  sagell  de  sas 
produccions  es  ben  caracteristich.  Com  el 
gran  mestre  en  Domènech  y  Muntaner,  y 
com  el  malaguanyat  Antoni  Gallissà,  en 
Puig  y  Cadafalch  es  un  fervent  adorador  del 
art  de  nostres  passats,  de  quins  n’ha  estudiat 
la  essencia;  y  en  sas  obras,  inspiradas  en 
l’incomparable  estil  gòtich,  especialment  el 
del  sigle  xv,  el  d’abundor  de  detalls  richs 
que  l’acompanyan,  sense  perdre  per  un  mo¬ 
ment  la  fesomia  pròpia,  s’emmotlla  als  aven- 
sos  y  a  las  necessitats  dels  temps  que  corren. 
En  ellas  hi  campeja  una  fantasia  envejable,  y 
deixan  entreveure  que  totas  las  parts  que 
componen  la  seva  totalitat  perfecta  han  sigut 
estudiadas  ab  carinyo  conscient  y  desenrot- 
lladas  ab  trassa  y  elegancia.  Las  esculpturas, 
el  ferro  forjat,  la  terra  cuyta  y  vernissada, 
las  fustas,  tots  els  elements  que  integran  la 
construcció  y  decoració  de  las  sevas  obras, 
fins  els  més  insignificants,  estàn  posats  a 
lloch  y  repartits  a  conciencia. 

La  tasca  realisada  per  en  Puig  y  Cada¬ 
falch  es  eminentment  educadora;  no  solsa- 
ment  en  lo  relatiu  al  bon  gust  del  poble  en 
general,  qu’ab  l’art  del  carrer  que  veu  y 
admira  a  cada  hora's  modifica  sensiblement 
y  progressa,  sinó  també  y  d’una  manera 
marcadissima,  l’arquitecte  que,  com  en  Puig, 
se  preocupa  del  art  seriosament,  fentne  un 
sacerdoci  y  no  una  indústria,  millora  y  fa 
artistas  a  tots  els  que  cooperan  y  trevallan 


JOVENTUT 


en  las  obras  qu’ell  projecta  y  basteix;  enlayra 
als  que'l  rodejan.  Es,  donchs,  ben  lògich 
que’s  rendeixi  tribut  d’admiració  y  respecte 
al  qui  per  son  talent,  per  son  estudi  y  per  sos 
esforsos  contribuheix  d’una  manera  pode¬ 
rosa  a  fer  pujar  el  nivell  moral  del  poble. 

En  Puig  ha  sigut  un  revolucionari  en  la 
construcció;  donchs,  trencant  els  motllos  im¬ 
posats  per  unas  ordenanzas  municipales  (que 
obligan  a  una  monòtona  terminació  dels  edi¬ 
ficis  particulars  de  Barcelona),  no  sense  dis¬ 
gustos  y  lluytas  ha  refusat,  quan  li  ha  sigut 
de  conveniència,  la  ratlla  horitzontal  pera’l 
coronament  de  sas  composicions  arquitectò- 
nicas,  y  ha  pogut  aixis  enlayrar  sa  fantasia, 
desobehint  lo  que  alguns  profans  ordenaren 
en  mala  hora. 

En  l’aplech  de  reproduccions  editadas 
avuy  per  la  casa  Parera  s’hi  admiran  els  pe¬ 
tits  detalls,  els  croquis  dels  projectes,  projec¬ 
cions  y  perspectivas  dels  mateixos,  y  fototi- 
pias  de  las  obras  ja  realisadas;  com  si  di¬ 
guéssim  la  manera  de  fer,  sabia,  correcta  y 
d’inspiració  excepcional,  del  artista  que’ns 
ocupa. 

El  senyor  Parera  ha  editat  l’obra  tal  com 
ella’s  mereixia:  ab  extremada  pulcritut  y 
gran  carinyo;  ajudantlo  correctament  l’im¬ 
pressor  en  Fidel  Giró  y  els  senyors  Joarizti 
y  Furnells,  autors  de  las  fotolipias,  y  en  La- 
bielle,  litògraf. 

Al  felicitar  a  tots  ells  pel  bon  acert,  dèu 
dirse  al  arquitecte  català  que  tant  honra  a 
Catalunya,  en  nom  d’aquesta  y  propi:  «Gra- 
cias.» 

J.  Pujol  y  Brull 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

R.  W .  Emerson. — La  confiança  en  si  mateix. 
—L'Amistat.  —  Traducció  de  l'inglés ,  amb 
una  Introducció ,  per  Cebrià  Montoliu.  (Bi¬ 
blioteca  Popular  de  «L’ Avenç.))] 

En  Cebrià  Montoliu  es  un  dels  pochs  inte- 
lectuals  autèntichs  que  corren  entre  nosal¬ 
tres;  es  dels  pochs  qu’han  comprès  que’l  cali- 
ficatiu  d 'intelectual  s’adquireix  estudiant 
molt  y  trevallant  ab  fe,  y  no  anant  pel  món 
fet  una  fatxa  y  fent  ridiculesas  ab  pretensions 
d’excentricitats,  qu’es  com  acostuman  a  exer- 
xir  d’homes  superiors  la  major  part  de  nos¬ 
tres  compatriotas. 

En  Cebrià  Montoliu,  qu’ademós  d’estudiós 
es  autor  de  gust  delicadissim  y  d’inteligencia 
gens  vulgar,  es  dels  pochs  autors  catalans 
que  podia  trjiduhir  a  Emerson,  es  dels  pochs 
autors  catalans  que  podia  sentir  y  compendre 
al  immortal  pensador,  y  ferlo  sentir  y  com¬ 
pendre  al  nostre  públich:  ab  quinas  paraulas 
creyèm  haver  escrit  l’elogi  a  que’s  fa  acree- 
dor  per  son  trevall,  digne  d’ésser  imitat  per 
lots  aquells  que  tenen  el  dever  rnoral  de  diri¬ 


27  1 

gir  la  cultura  catalana  conforme  a  las  nor- 
mas  dictadas  pels  grans  apòstols  de  la  civili- 
sació. 

Res  més  hem  d’afegir  a  lo  dit,  puig  no 
devèm  oblidarnos  de  que  no  estém  fent  una 
critica  d’Emerson,  sinó  de  $on  traductor,  a 
qui  també’ns  creyèm  obligats  a  felicitar  per 
sa  magistral  Introducció ,  dihent  ab  tota  sin¬ 
ceritat  a  n’en  Montoliu  que  si  bella,  noble  y 
feconda  es  l’obra  dels  mestres  del  seny ,  també 
ho  es  la  dels  que,  al  traduhirlos  y  comentar- 
los,  fan  accessibles  al  poble'ls  seus  ideals  y 
las  sevas  sublimitats. 

Mort  y  passions  de  D.a  Eleonora  y  altres, 
per  C.  de  Domènech.  (Biblioteca  Nova  Ca¬ 
talunya). 

Llegidas  detingudament  la  Dedicança  y 
l’obra  del  senyor  Domènech,  ens  hem  quedat 
ab  un  dubte  que  no  podèm  acabar  de  desva- 
neixe:  el  dubte  de  si  l’autor  es  un  bromista  0 
es  un  escriptor  de  bona  fe.  Si  es  un  bromista, 
devèm  advertirli  que  no  embromarà  a  gayre 
gent,  car  seràn  ben  pochs  els  llegidors  que 
tindràn  el  valor  suficient  pera  seguirli  la 
broma,  0  sia’l  valor  necessari  per’acabar  de 
llegir  la  seva  obra,  que  deixaràn  de  mà  a  las 
pocas  planas  d’haverla  comensada.  Y  si  es 
autor  de  bona  fe,  llavors  devèm  manifestar 
clarament,  y  ab  tota  sinceritat,  que  si  el  se¬ 
nyor  Domènech  pogués  esmenarse  del  afany 
que’s  descubreix  en  la  seva  obra  d’apareixe 
estrany  y  original,  si  polís  un  xich  el  seu  es¬ 
til  y  si  conseguis  presentar  la  trama  y  las 
narracions  de  sas  obras  ab  més  unitat  y  ab 
més  senzillesa,  podria  arribar  a  ferse  un  lloch 
en  las  lletras  catalanas,  perque  estém  segurs 
qu’es  home  de  talent  y  de  cultura. 

Per  sas  condicions  innegables  de  causeur 
y  per  sas  sorlidas  càusticas  y  espurnejants, 
(malgrat  hi  hagi  acudits  que  són  veras  espa- 
totxadas),  no  es  aventurat  sospitar  que  l’au¬ 
tor  sia  un  deixeble  y  un  admirador  del  cas¬ 
tellà  Benavente,  a  qui  recorda  per  sos  acudits, 
per  sos  diàlegs,  y  per  sa  manera  de  veure  y 
de  considerar  els  homes  y  las  cosas. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


2 


JOVENTUT 


EL  BADOCH 

Avuy  he  vist  un  nen 
d’un  metre  y  mitj  d’alsada, 
molt  enfabat,  atent, 
ab  la  boca  badada. 

El  nen  que  jo  he  mirat 
duya  capa  embossada, 
bigoti  refilat 
y  la  barba  afeytada. 


En  l’aparador 
lli  ha  un  carril  d’infant: 
cotó  fluix  per  fum 
y  per  foch  pintura, 
ab  els  rails,  y  els  pals, 
y  agullas  y  senyals !... 

Túnel  aquí,  túnel  allà, 
y  el  carril  corre  sense  parà. 

El  carril  volta  sense  parà, 
fuig  per  aquí  y  entra  per'  llà. 

Aaaahl... 

Tot  de  gent  devant  l’aparadó: 
petits  y  grans,  fins  hi  soch  jo. 

El  grupo  de  la  gent  es  una  onada 
que  a  cada  mitj  minut 
es  tota  cambiada. 

Mes,  al  mitj  del  va-y-ve  de  la  gent, 
un  estaquirot  de  vuyt  pams  d’alsada 
fa  un’hora  que  hi  bada,  l’ull  obert,  atent: 
sembla  la  farola  d’aquell  mar  de  gent  1 


Pel  llabi  groixut  de  la  cara  fosca 
qu'es  un  surgit  de  ganivetadas; 
pels  ulls  aquells  hont  el  terror  s’hi  enrosca 
y  l’odi  s’hi  encén  a  flemaradas. 

Ho  sab,  y  clou  els  ulls  per  retenl  el  secret, 
tanca  la  boca  perque  a  dintre’s  mori, 
mes  quan  ve  la  Negra,  la  Nit...  gori,  goril... 
pel  front  li  traspüa  com  un  suhor  fret. 

Las  ombras  paurosas  deixan  els  recons, 
y  el  voltan  y  s’enganxan  en  els  seus  talons. 

Y  ell  apreta'l  pas,  la  vista  esverada 
sota  l’ombra  fonda  del  barret  llardós; 
y  la  rabia  gruny  en  la  boca  tancada, 
y  els  uyals  se  clavan  en  el  llabi  gros. 

Las  ombras  se  li  emburlan  y  l'empaytan, 
y,  pujantli  a  las  camas,  se  li  arrapan  al  cos. 
...  Y  entra  a  la  taverna.  Els  bevedòs, 
a  través  del  fum  li  fan  pas  y  el  guaytan. 

Y,  amagat  entre  núvols  de  fumera, 
beu  que  beu,  prò  de  quina  manera  1.. 

Prò  més  que  may,  esgarrifós, 
en  el  sí  del  borratxo  misteriós 
se  remòu  el  secret  ab  inclemència 
com  a  nàufrech  que  lluyta  per  sorti 
del  mar  negre  y  revolt  de  sa  conciencia... 

Y  ell  vol  ofegarlo  ab  vi! 

Beu  que  beu  I  Quan  s’acaba  una  gerra 
ja  n’hi  ha  un’altra  a  la  taula. 

Paladí 

d’una  lluyta  terrible,  d’una  guerra 
hont  combaten  la  conciencia  y  el  vi. 


Avuy  he  vist  un  nen.  Quin  nen! 

LA  MOSCA  VIRONERA 

Els  colzes  demunt 
de  la  taula  xopa: 
got  darrera  got, 
està  fet  una  sopa. 

No  es  el  borratxo  eloqüent 
que  fa  gracia  a  la  gent, 
ni  el  borratxí  idiota 
que’s  blinca  innoblemenl... 

A  dintre  seu,  a  sota 
dels  claps  morats  que  pren 
son  rostre  incomprensible, 
hi  ha  quelcom  de  terrible 
que  furga  y’s  mou  amagat 
per  sortir  pel  gros  llabi  esqueixat. 


Beu  que  beu!  Y  el  vi’s  precipita 
com  si  caygués  a  dintre  un  pou  de  fanch 
de  fondaria  infinita!... 

Coll  avall,  a  raig  fet,  com  riu  de  sang!,.. 

Y  el  nàufrech,  el  secret,  espeternega, 
queda  cubert  tot  ell,  mes  no  s’ofega! 

Y,  com  si  sortís  d’aquella  entranya  fosca 
l’esperit  del  misteri  sepultat, 
negra  y  peluda  vola  una  mosca 
per  devant  dels  ulls  del  emborratxat. 

Y  el  borratxo  l’aparta.  La  bromera 
se  desfà  en  degotalls  pel  llabi  gros, 
tremolosa  la  mà’s  mou  barrohera... 
mes  la  sabionera 

vola  que  vola  ab  sumseig  horrorós. 

Rafel  Nogueras  y  Oller 


JOVENTUT 


273 


CONSISTORI  DELS  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

ANY  I  904 
VEREDICTE 

Premis  ordinaris 

Premi  de  la  Englantina  d'or.  Niím.  9  Cisma. 

Primer  accèssit.  Nútn.  176.  La  Agullola. 

Segón  accèssit.  Núm  330.  A  Polonia. 

Premi  de  la  Viola  d’or  y  argent.  Núm.  29.  Ca¬ 
ro  nas. 

Primer  accèssit.  Núm.  89.  Babilonia. 

Segón  accèssit.  Núm  310.  Retaule. 

Mencions  honorífïcas.  Núm.  289.  La  llantia  del  San¬ 
tíssim. — Y  núm  238.  Després  del  pecat. 

Premi  de  la  Flor  Natural.  Núm.  81.  Glosa. 

Primer  accèssit.  Núm  180  La  filla  del  Carmesí. 
(Petiteta). 

Segón  accèssit.  Núm.  322.  L'etern  femení. 

Tercer  accèssit.  Núm.  307.  Viatge. 

Mencions  honorífïcas.  Núm.  71.  El  gran  poema. 

Número  329.  Croquis  Pyrencnchs. 

Premis  extraordinaris 

Premi  de  la  copa  artística,  ofrena  del  Consistori. 
Número  169.  Anirnas  blancas 

Primer  accèssit.  Núm.  60  Deu  en  la  clolada. 

Segón  accèssit.  Núm.  228.  Jub. 

Premis  qu’ofereix  lo  Consistori.  Núm.  248.  Selva 
animada. 

Primer  accèssit.  Núm.  59.  Hwernenca. 

Segón  accèssit.  Núm.  334.  La  sotana  vermella. 

Tercer  accèssit.  Núm.  97.  Recorts. 

Menció  honorífica.  Núm.  86.  Cors  verges. 

Premi  ofert  per  l’Excelentissim  Ajuntament  de  Tarra, 
gona.  Núm.  247.  L'obra  dels  sis  días. 

Accèssit.  Núm.  269.  Estiuheig. 

Premi  de  la  Unió  Catalanista  Núm.  35.  Contes  y  es¬ 
tudis. 

Accèssits.  Números  277,  El  Calvari  d’una  vida;  281- 
Ofegant  el  recort,  y  274,  Realitat. 

Premi  ofert  per  l’Uustrissim  senyor  Bisbe  de  Vich. 
Número  242  Sant  Pau  de  Narbona,  etc. 

Menció  honorífica  a  la  composició  núm.  166.  La  fe 
catòlica  va  fer  gran  a  Catalunya. 

No  s’adjudican:  lo  premi  del  Consistori  a  la  mellor 
lletra  pera  un  himne  dels  Jochs  Florals;  lo  premi  ofert 
per  l’Eminentissim  senyor  Cardenal  Vives,  y  lo  premi 
de  la  Lliga  Espiritual  de  Nostra  Senyora  de  Mont¬ 
serrat. 

Fou  escrit  y  firmat  lo  present  veredicte  en  la  ciutat 
de  Barcelona,  diada  de  Sant  Jordi,  23  d’Abril  de  I904, 
per  los  VII  Mantenedors.  —  Joaquim  Riera  y  Bertran, 
President.  Joaquim  Botet  y  Sisó,  Vicens  de  Moragas, 
Ferran  de  Querol,  Ignasi  Iglesias,  Antoni  Bori  y  Fon- 
testà,  Manel  de  Montoliu,  Secretari. 


NOSTRA  MARXA 
A  MONTSERRAT 

Impressions 

Serian  las  cinch  y  mitja  del  mati  del  dis- 
sapte,  9  del  corrent  mes,  que  arrencarem 
d'Hostalrich  els  setze  individuus  del  soma- 
tent  de  la  vila  que’ns  haviam  allistat  pera 
aytal  expedició,  conduhits  pel  cabo  segón 
del  partit  de  Santa  Coloma  en  Jaume  Puig- 
germanal.  Arribats  que  forem  a  la  estació  del 
ferro  carril,  mitjansant  la  presentació  al  quefe 
de  la  corresponent  llista  d’embarch,  ens  fica¬ 
rem  en  el  primer  tren  que  vingué  als  pochs 
minuts  previ  un  toch  de  corneta  de  crida  y 
tropa  a  tot  córrer ,  que  tocà  magistralment 
nostre  cornet  d’ordres  en  Pepet  Rovira. 
No’ns  costà  gayre  d’acomodarnos  en  els  cot¬ 
xes,  puig  tots  venian  buyts,  per  la  senzilla 
rahó  de  que’l  susdit  tren  surt  del  Empalme 
y  no  hi  havian  pogut  pujar  somatents  dels 
pobles  de  la  linia  part  d’avall  d’aquesta  dar¬ 
rera  estació;  aixis  es  que,  llevat  d’una  curta 
secció  del  somatent  de  Gaserans  manada 
pel  nostre  bon  amich  en  Geroni  Tusell,  cabo 
de  poble,  de  dos  0  tres  individuus  del  de  Mas- 
sanet  y  d’algún  qu’altre  del  de  Massanas 
que  se’ns  agregaren,  no  tinguerem  ningú 
més  ab  qui  compartirnos  els  banchs  del 
cotxe  que’ns  destinaren.  Arrencà’l  tren,  y  als 
set  0  vuyt  minuts  avistarem  la  estació  de  Bre¬ 
da,  en  quin  andén  estava  formada  una  secció 
del  somatent  de  la  vila,  a  la  qual,  avans  de 
parar,  saludà  nostre  cornet  ab  un  toch  d’aten¬ 
ció  y  nosaltres  ab  viscas  al  somatent  de  Bre¬ 
da  que'ns  foren  tornats  per  aquests  ab  altres 
al  d’Hostalrich,  ficantse  seguidament  en  nos¬ 
tre  cotxe,  el  quin  quedà  ja  del  tot  ple  en  ter¬ 
mes  que  no  hi  cabia  pas  ningú  més.  No 
recordo  fixament  qui  pujà  a  Gualba  en  els 
cotxes  de  darrera,  perque,  distret  en  l’ani¬ 
mada  conversa  que  sosteniam  y  estant  jo  en 
el  cantó  oposat  al  de  la  estació,  no  vaig  po¬ 
der  veure  gran  cosa. 

Nostre  entusiasme  anava  creixent  a  mida 
que’l  tren  marxava,  y  al  arribar  a  Sant  Ce¬ 
loni  ens  cridà  l’atenció  un  nombrós  estol  de 
barretinas  vermellas  posadas  ab  la  garbosi- 
tat  ab  que  saben  portarlas  els  catalans  de  cor. 
Llavors  els  crits  de  jvisca!  al  somatent  y  a  Ca¬ 
talunya  esclataren  d’una  y  altra  banda  com 
un  tro,  rendint  nostre  cornet  al  somatent  de 
Sant  Celoni  tot  l’honor  que  pogué,  tocant  la 
marxa  real,  que  bé  ho  mereixian  per  lo  ben 
arreglats  y  armats  qu’anavan.  A  Palautor- 
dera’n  pujà  un  altre  estol  tan  nombrós  com 
el  de  Sant  Celoni,  procedent  d’aquella  vila, 
de  Sant  Esteve  de  Palautordera  y  demés 
pobles  de  la  vessant  del  Montseny  que  dóna 
al  hermós  pla  que’m  vegé  nàixer  y  en  quinas 
serraladas  vaig  fer  mas  primeras  armas  de 
somatent  assistint,  armat  d’escopeta,  a  dife- 


274 


JOVENTUT 


rents  somatents  generals  que  s’aixecaren  per¬ 
seguint  a  una  partida  de  lladres  d’uns  vint 
homes,  durant  l’any  1874. 

Com  sia  que  comensavam  ja  a  ésser  molts 
en  el  tren,  y  que  a  cada  poble  que  passavam 
se’ns  unia  més  gent  armada,  es  excusat  dir 
que,  quan  forem  a  Barcelona,  el  tren  llarguis- 
sim  que’ns  portava  anava  del  tot  ple  y  ab 
seguritat  formavam  un  contingent  de  més 
de  mil  homes.  Saltarem  del  tren,  corrent  tot 
seguit  a  esmorzar  a  la  fonda  que  hi  ha  de- 
vant  per  devant  de  l’estació  de  Fransa,  que 
s’omplenà  tota,  en  termes  que  la  immensa 
majoria  de  nostres  companys  tingueren  que 
anar  a  altras  fondas  més  0  menys  properas  0 
menjar  las  provisions  que  ja’s  portavan.  Nos¬ 
altres,  en  lloch  de  consumir  lo  que  duyam, 
optarem  per  guardarho  per  las  contingencias 
que,  respecte  a  queviures,  poguessin  oferír- 
sens  arribats  que  fóssim  a  Montserrat,  y  pera 
omplir  a  prevenció  bé’l  ventre  a  fi  de  que 
no’ns  calgués  menjar  en  llargas  horas,  mal¬ 
grat  la  seguritat  que  la  instrucció  de  la  co- 
mandancia  general  nostra  dava  de  que  a  la 
tenda  del  monastir  no  hi  faltaria  res  al  preu 
corrent. 

Una  volta  ben  tipsr  y  ab  el  pit  que  dóna  un 
esmorzar-dinar  adequat,  nostre  cornet,  ac¬ 
tuant  de  tal  per  nosaltres  y  pels  somatents 
que  no'n  tenían  de  propi,  tocà,  ab  espinguet 
aixordador,  crida  v  tropa  a  lot  córrer,  y  segui¬ 
dament,  com  moguda  per  un  ressort  màgich, 
se  vegé  a  nostra  forsa  alsarse,  colocarse  al 
demunt  fato  y  fornituras,  pendre  las  armas 
y  sortir  en  ordre  perfecte  de  la  fonda.  Al 
minut  del  toch  de  corneta  tota  la  forsa  esta¬ 
va  reunida  al  carrer,  emprenent  seguidament 
la  marxa  cap  a  la  estació  del  Nort,  passant 
pel  Parch,  Saló  de  Sant  Joan  y  Arch  de 
Triomf,  veyent  jo  aixis  realisada  ma  ilusió  de 
sempre,  de  passar  ab  mos  companys  de  so- 
matent  triomfalment  per  aytal  via.  Se  conei¬ 
xia  que  la  comtesa  Barcelona  rebia  ab  ale¬ 
gria  als  fills  del  camp  de  Catalunya  armats 
y  forts,  y  aquesta  alegria  ben  clara’s  refle- 
xava  en  els  ulls  y  en  las  exclamacions  d'admi¬ 
ració  d’homes,  dònas  e  infants  en  quins  cors 
brollava  sens  dubte  la  coratjosa  esperansa 
que  dóna  sempre'l  veure  qu’en  nostres  plans 
y  en  las  vessants  de  nostras  montanyas 
queda  encara  quelcom  fort,  encarnat  en  nos¬ 
tra  benvolguda  institució  genuinament  cata¬ 
lana,  exèrcit  voluntari  sense  paga  constituhit 
pera  perseguir  als  dolents,  exèrcit  que’s  cos¬ 
teja  trajo,  armament  y  municions  que  no 
costan  a  la  patria  ni  un  cèntim,  y  qual  abne¬ 
gació  y  valor  reconeguts  per  tothom  donan 
idea  de  lo  que  pot  encara  Catalunya. 

Passarem  pel  peu  de  la  estatua  d’en  Ra¬ 
fel  de  Casanova,  y  el  nom  d’aquest  hèroe 
s’escapà  instintivament  dels  llabis  de  tots 
nosaltres,  a  mida  que  passavam.  Jo  no  vaig 
poder  contenirme,  y  destacantme  del  estol 
de  mos  companys,  ab  un  moviment  ràpit  del 


quin  pochs  se  donaren  compte,  me  vaig  qua¬ 
drar  devant  de  la  estatua  y  la  vaig  saludar 
respectuosament,  descubrintme.  La  epopeya 
de  nostra  cayguda  del  any  1714  se  repre¬ 
sentà  en  ma  imaginació  ab  una  grandiositat 
impoderable,  y  al  veure  al  gran  patrici  apo- 
yantse  en  la  bandera  de  Santa  Eularia  y  en 
llur  espasa  que’s  blinca  al  pes  del  cos  a 
punt  de  caure  en  terra,  ab  la  mirada  agonit¬ 
zant  fita  en  el  cel,  me  vingueren  ideas  deso- 
ladoras. 

Ja  en  la  estació  del  Nort,  forem  despedits 
per  alguns  de  nostres  amichs  de  Barcelona 
qu’havían  vingut  a  contemplar  a  la  Catalunya 
del  camp  y  de  la  montanya  armada  que  pu¬ 
java  a  Montserrat,  y  una  volta  ficats  en  el 
tren,  emprengué  aquest  la  marxa  arrosse- 
gantse  peresosament  linia  enllà. 

Bé  n’hi  havia  de  somatents  en  els  pobles 
del  trànsit  que  volian  pujar,  mes  no  pogue¬ 
ren  perque  nostre  tren  anava  del  tot  ple,  ha¬ 
vent  de  contentarnos  ells  y  nosaltres  ab  cam- 
biar  viscas  al  somatent  y  a  Catalunya.  Vege- 
rem  també  algún  qu’altre  puesto  de  guardas 
civils,  als  quals  saludarem  ab  toch  de  corneta 
d’atenció  y  ab  las  mans,  recordant  qu’en  oca¬ 
sions  han  estat  ells  nostres  companys  en 
excursions  nocturnas  pels  camps  0  s’han 
creuhat  en  nostre  cami  prestant  abdós  insti¬ 
tuts  servey  de  vigilància,  regnant  sempre 
entre  uns  y  altres  la  cordialitat  més  per¬ 
fecta. 

Arribats  que  forem  a  Monistrol,  ja  ningú 
s’hi  entenia  de  nombrosas  qu’eran  nostras 
forsas  que  de  diferents  llochs  hi  havian  acu¬ 
dit,  mes,  malgrat  això,  la  diligència  de  nos¬ 
tre  cabo  feu  que  prompte’ns  trobéssim  colo- 
cats  tots  en  el  primer  tren  de  cremallera  que 
sorti,  el  qual,  al  cap  de  poca  estona,  xiulà 
comensant  la  penosa  ascensió  de  la  monta¬ 
nya.  Molts  somatents  pujavan  a  peu,  uns  per 
la  via  fèrrea  mateixa,  altres  per  la  carretera 
y  altres  per  las  dresseras  que  té  la  monta¬ 
nya,  en  termes  que  no’s  veyan  arreu  més 
que  cordons  interminables  d’homes  armats 
que  pujavan.  El  polsatge  que  s’anava  des- 
capdellant  a  nostra  vista,  l’horitzó  que  s’ai- 
xamplava  a  cada  revolt  de  la  pendent  que’l 
tren  vencia,  y  la  gentada  que  pujava,  consti- 
tuhian  pera  nosaltres  un  espectacle  grandiós 
y  atractiu  que  no  oblidarèm  may  més,  com 
tampoch  oblidarem  el  gos  del  guarda  del 
túnel  que  formava  a  la  entrada  d’aquest,  tot 
mudat,  ab  un  casquet  virolat  que’m  va  sem¬ 
blar  dels  colors  de  la  bandera  d’Espanya. 

Un  cop  arribats  a  Montserrat,  ja  no  tot 
foren  glorias,  sinó  qu’alli  comensaren  nos¬ 
tras  trifulcas  pei ’allotjarnos.  Els  cabos  ana- 
van  y  venian,  els  quefes  auxiliars  y  el  co¬ 
mandant  general  també,  y  després  de  bonas 
estonas  d’espera’ns  destinaren  per’allotja- 
ment  lacelda  n.°6  del  segón  corredordels  bai¬ 
xos  dels  aposenls  de  Nostra  Senyora,  en  la 
qual  haviam  de  cabre’ls  d’Hostalrich,  Sant 


JOVENTUT 


275 


Feliu  de  Buxalleu  y  Breda,  total  més  de  80 
homes  que  ni  drets  podiam  càbrehi;  podent 
disposar,  per  tot  confort,  de  dos  llitets  de 
monja  ab  son  parament  de  coixins  y  mata¬ 
lassos,  y  d'un  xabagó  de  palla  que  se’ns  faci¬ 
lità  y  que  segons  després  se’ns  ha  dit  tingué 
que  pagar  el  cabo  de  nostre  partit  judicial 
senyor  Riera,  de  Sant  Miquel  de  Cladells. 
Tothom  se  preguntava  la  causa  de  incomo¬ 
ditat  tant  extrema,  que  per’  altres  somatents 
era  encara  major,  ja  que  hagueren  d’allotjarse 
en  tendas  de  campanya.  Malgrat  això,  tot 
ens  ho  preníam  rihent,  mes  ja  no  riguerem 
tant  quant  se’ns  digué  que  la  Diputació  pro¬ 
vincial  de  Barcelona  havia  tingut  la  original 
ocorrencia  d’oferir  al  rey  un  banquet  a  Mont¬ 
serrat  el  dia  de  nostra  festa,  y  que  pera’ls 
convidats  a  aytal  banquet  y  demés  personas 
que  ab  caràcter  més  0  menys  oficial  devian 
assistir  a  la  festa,  s’havian  reservat  400  ha¬ 
bitacions.  El  somatent  s'enlayrà  ab  tal  motiu 
en  termes  que,  gracias  a  la  cordura  de  tots, 
no  hi  hagué  que  lamentar  res  aquella  nit. 
Se’ns  havia  dit  que  la  festa  era  exclusiva¬ 
ment  nòstra  y  del  rey,  y  en  nostra  imagina¬ 
ció  nosaltres  esperavam  una  festa  seria,  de 
caràcter  militar  0  casi  tal,  sense  la  intrusió 
d’altre  element  oficial  ,  llevat  del  acompa¬ 
nyament  del  rey,  quan  resulta  que  s’hi  fica 
de  per  mitj  la  Diputació  provincial  de  Barce¬ 
lona  ab  una  pila  de  convidats  y  convidadas, 
quina  presencia  creyém  nosaltres  que  desdiu 
d’una  festa  d’un  institut  armat  com  el  nos¬ 
tre,  per  la  senzilla  rahó  de  que  Montserrat 
devia  necessàriament  convertirse  aquell  dia 
en  un  verdader  campament,  y  sabut  es  qu’en 
els  campaments  las  dònas  y  gent  ajena  a  las 
forsas  acampadas  no  hi  fan  més  que  nosa. 
Per’acabarho  d’adobar,  els  convidats  en  sa 
immensa  majoria  parlavan  en  castellà,  cosa 
qu’en  mitj  de  la  montanya  catalana  de  Mont¬ 
serrat  y  en  mitj  d’un  exèrcit  de  catalans  ar¬ 
mats,  produhia  un  efecte  estrany  y  donava 
a  entendre  que  hi  havia  barrejat  allí  quelcom 
exòtich  que  podrà  ésser  tan  respectable  com 
vulgui,  però  impropi  d’aquell  lloch  y  circuns- 
tancias. 

Una  volta  haguerem  deixat  en  nostra  celda 
armas,  municions  y  fato,  considerarem,  com 
vulgarment  se  diu,  que  si  la  feyna  va  dolenta 
no  hi  té  cap  culpa’l  ventre,  y  cada  qual  s’en¬ 
ginyà  pera  sopar  y  dinar  d’un  cop,  y  nosaltres 
quatre  o  cinch  qu’anavam  de  convoy  ab  el 
cabo,  acordarem  guardar  a  casa  nostras  pro¬ 
visions  pera  l’endemà,  y  pera  no  gastarlas, 
pujarem  al  restaurant,  ahont  ab  la  excelent 
salsa  de  gana  que  duyam,  ens  atiparem 
d  arròs  ab  peix  y  altres  plats  que  posats  a 
Barcelona  0  en  nostre  país  mateix  hague- 
ram,  segurament,  refusat  per  insípits.  Des¬ 
prés  prenguerem  cafè,  que  trobarem  molt  bo, 
y  acabarem  de  matar  la  tarda  visitant  la 
iglesia,  donant  el  vol  per  aquí  y  per  allà, 
anant  a  sentir  la  salve  que’s  cantà  a  la  Mare 


de  Deu  y  que’ns  proporcionà  una  estona 
d’agradable  reculliment.  Ja  de  nit,  a  cada 
instant,  en  mitj  de  la  gentada’s  veya  onejar 
un  banderí  dalt  d’una  carrabina  y  sobressor- 
tir  dels  caps  de  la  gent  un  número  més  o 
menys  gran  d’armas,  lo  qual  volia  dir  que 
arribava  una  partida  nova.  L’aspecte  que 
presentavan  las  avingudas  del  monastir  era 
imponent,  mes  la  espectació  cresqué  més 
encara  quan  se  senti’l  redoble  del  timbal 
dels  somatents  de  Santa  Coloma  de  Farnés 
y  Girona,  qu’arribavan  conduhits  per  llurs 
cabos  v  pel  quefe  auxiliar  don  Eduart  Fer- 
nàndez.  Si  avans  se  transitava  ab  dificultat 
per  las  avingudas  susditas,  després  era  cosa 
de  no  poder  donar  un  pas  y  necessitar  un 
quart  d’hora  per’anar  de  la  plassa  a  nostre 
allotjament,  trajecte  qu’en  temps  normal  se  fa 
en  dos  minuts,  y  a  tot  això  encara  arribavan 
més  somatents.  Serian  las  nou  y  mitja  que 
arribaren  els  d’Arenys  de  Mar  y  altres  po¬ 
bles  de  la  costa,  y  las  imprecacions  per  las 
dificultats  d’alloljarse  cresqueren,  y  comensa- 
ren  a  sentirse  las  de  menjar  en  el  restaurant, 
ahont  ja  s’entrava  per  tandas  que  regulava 
un  mosso  d’esquadra  posat  a  la  porta,  no 
sens  haver  de  sostenir  algún  qu’altre  alter¬ 
cat  ab  individuus  del  somatent,  que  quan 
tenen  gana  no  s’escoltan  fàcilment  las  rahons 
per  atinadas  que  sian.  Sòrt  hi  hagué  de  las 
botigas  de  comestibles  y  begudas  del  monas¬ 
tir,  que  no  deyan  may  que  no,  per  més  qu’era 
precís  també  esperar  torn. 

A  las  déu  arribà’l  capità  general,  que  fou 
saludat  per  la  banda  militar  ab  la  marxa  real 
y  sis  canonadas. . .  o  sian  qüets,  quin  esclat 
produhia’l  mateix  efecte. 

Després  comensà  la  gent  a  entafurarse 
cada  hu  allà  hont  pogué,  y  quatre  amichs 
meus  y  jo,  deixant  generosament  a  nostres 
companys  d’allotjament  la  celda,  llits  y  palla 
que’ns  havian  donat,  ens  ficarem  a  la  iglesia 
procurant  enfilarnos  lo  més  amunt  possible, 
al  peu  del  presbiteri,  creyent  que  còm  més 
aprop  de  la  senyora  de  la  casa  fóssim  millor 
ens  aniria.  Mos  companys  s’acomodaren  en 
els  banchs,  s’abrigaren  ab  llurs  mantas  y 
tractaren  de  dormir;  jo  per  ma  part  vaig  anar 
passejant  ma  curiosa  mirada,  ajudat  de  mas 
ulleras  de  campanya,  del  rostre  de  la  Verge 
a  sos  vestits,  d’aquests  a  cada  un  dels  de¬ 
talls  de  son  camaril,  per  las  labors  dels  al¬ 
tars,  de  las  aranyas,  llantias,  tronas  y  fines¬ 
trals,  v  per  fi,  ja  cansat  d’aquest  entretingut 
examen,  vaig  calarme  la  caputxa  de  la  escla- 
vina  impermeable  que  duya  posada,  y  ab  la 
manta  de  viatge  rotllada  al  cos  vaig  probar 
de  dormir,  mes  ben  prest  me’n  destorbà  un 
soroll  de  petjadas  y  de  culatas  sobre  l’enra¬ 
jolat;  un  estol  d’homes  ferrenys  entrà,  pujà 
iglesia  amunt,  s’en  filà  al  presbiteri,  s’agenollà, 
y  repenjats  tots  en  llurs  carrabinas  se  senya¬ 
ren  y  persignaren  y  resaren  el  rosari.  En 
aquells  moments  ma  imaginació’s  transpor- 


JOVENTUT 


276 

là  a  altres  temps,  y  somnià  en  estols  d'hè- 
roes  catalans  que  tal  volta,  repenjats  en  llurs 
armas,  devant  del  mateix  altar  y  de  la  ma¬ 
teixa  Verge, ’s  prepararen  en  aytal  forma  pera 
la  batalla  del  següent  dia. 

El  rosari  resat  per  aquellas  veus  mascles 
y  senceras  pujava  a  las  voltas  del  temple  y 
ressonava,  no  fort,  mes  sí  imponent,  y  jo 
vaig  considerar  que  un  exèrcit  que  creu  en 
Deu  y  lluyta  ab  justícia  per  sa  patria  no  pot 
menys  d’ésser  invencible,  sobre  tot  quan  té 
per  baluarts  las  serraladas  de  montanyas 
com  la  de  Montserrat. 

Acabat  el  rosari,  aquell  aplech  d’homes  se 
destrià  y  desféu,  y  l’un  per  aquí,  l’altre  per 
allà,  embolicantse  ab  llurs  mantas  s’ajegue- 
ren  uns  en  els  banchs,  altres  en  els  enfus- 
tats  dels  altars  y  altres  en  las  catifas  del 
presbiteri,  y  abrassats  ab  llurs  fusells  dormi¬ 
ren.  Jo  vaig  passejar  ma  vista  per  la  iglesia 
convertida  en  un  immens  cos  de  guardia, 
plena  de  bultos  llarchs,  estirats,  de  quina 
confosa  massa  sortia’l  canó  de  la  respec¬ 
tiva  arma.  Tenia  al  costat  a  alguns  dels  meus 
amichs  y  no  obstant,  en  aytal  posició,  no’ls 
coneixia.  Vaig  recolzarme  bé  en  l’extrèm  del 
banch  ahont  seya,  y  calantmela  caputxa  vaig 
probar  de  dormir,  no  conseguint  més  que 
ensopirme  una  mica.  La  nit  avensava,  l’ayre 
era  a  cada  moment  més  fresch.  Ja  comensa- 
va  a  notar  certa  frescor  ingrata  en  las  plantas 
dels  peus,  quan  sentí  que’m  tocavan  a  la  es¬ 
patlla.  Era  un  dels  meus  amichs  que,  ab  la 
cara  ensopida  perla  són,  me  cridava  y’m  deya 
qu’anavan  a  comensar  la  primera  missa.  Tots 
ens  redressarem  sobre  nostres  banchs  ab  el 
cap  descubert,  y  ohirem  la  missa,  que  per  cert 
es  la  primera  qu’he  ohit  sens  sortir  de  casa  y 
ab  complerta  seguritat  de  no  perdren  res. 

D.  Pou  y  Lladó 

(Seguirà  ) 


NOVAS 

Reunida  la  ponència  de  l’Assamblea  de  1 904 
de  la  Unió  Catalanista,  fou  llegit  el  projecte  de 
Bases  sobre’l  qual  se  deliberarà,  acordantse 
designar  als  senyors  Estrany  y  Abadal  pera 
que,  juntament  ab  el  senyor  Marti  y  Julià, 
president,  se  reuneixin  pera  redactar  el  pro¬ 
jecte  definitiu  en  consonància  ab  las  esme- 
nas  y  adicions  que’s  proposaren  en  la  dar¬ 
rera  reunió  de  la  ponència. 

Aquesta  comissió’s  reum’l  dijous  passat 
pera  redactar  el  projecte,  que  degué  ésser 
presentat  el  dissapte  a  la  ponència. 

La  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catala¬ 
nista,  fent  us  del  dret  que  li  concedeix  l’arti¬ 
cle  18  (lletra  E.)  dels  Estatuts,  acordà  pre¬ 
sentar  una  proposició  a  l’Assamblea,  la  qual 


serà  oportunament  enviada  als  senyors  dele¬ 
gats,  junt  ab  las  Bases  y  el  nombrament. 

La  qüestió  del  dia  entre’ls  regionalistas  es 
la  dimissió  que  de  son  càrrech  de  president 
de  la  «Lliga  Regionalista»  va  presentar  don 
Albert  Rustfiol. 

A  n’el  senyor  Rusiiïol,  desde  la  mort  d’en 
Robert,  se  l’ha  fet  cap  visible  de  la  política 
regionalista,  d’aqueixa  política  qual  norma 
es  entendres  ab  el  centre,  pactar  ab  el  centre 
si  convé,  y  obtenir  aixís,  per  medi  del  opor¬ 
tunisme,  tot  lo  que’s  pugui  pera  Catalunya, 
ja  qu'es  impossible  obtenir  tot  lo  que’s  vol. 

Es  la  política  que  feu  tractar  ab  en  Pola- 
vieja;  es  la  política  del  pacte  de  Lleyda;  es 
la  política  que  segons  sembla  volia  fomentar 
en  Maura  avans  de  venir  ab  el  rey  a  Barce¬ 
lona,  considerant  aytal  viatge  de  vida  0  mort 
pera  ell  y  veyent  en  el  regionalisme  una  for- 
sa  ab  la  que  creya  necessari  pactar,  darli  be- 
ligerancia  per’assegurar  el  propi  èxit;  es,  en 
fí,  la  política  de  la  «Lliga»  enfront  de  la 
Unió. 

El  senyor  Rusinol  obrava  com  devia  inspi- 
rantse  en  aquesta  política:  mes  quan  se  li 
feu  notar  que’l  regionalisme  volia  seguir  al¬ 
tra  política  completament  oposada,  altra  po¬ 
lítica  de  franch  desdeny  pera’l  poder  central, 
que  s’inicià  per  las  festas  de  la  Mercè  de  1902 
y  qu’ara  ab  motiu  del  viatge  regi  a  Barce¬ 
lona  devia  ferse  més  ostensible,  el  senyor 
Rusinol,  pera  estar  ben  segur  de  que  aquesta 
era  la  voluntat  del  regionalisme,  reuní  junta, 
y’s  redactà’l  famós  manifest  exhortant  a  que 
no’s  prengués  part  en  cap  acte  que  tingués 
relació  ab  el  rey.  , 

En  Cambó  y  demés  regidors  regionalistas 
que  s’han  dirigit  al  reya  pesardel  manifest  de 
la  «Lliga»,  han  sigut  conseqüents  ab  si  ma¬ 
teixos  y  ab  la  política  oportunista;  però’ls 
que,  adoradors  d’aquesta  política,  han  ala¬ 
bat  el  manifest  de  la  «Lliga»  sense  perjudici 
d’alabar  també  als  regidors  que’l  desacata- 
van,  aquests  han  sigut  quan  menys  uns  infor¬ 
mals,  y  com  a  tals  ens  dol  que’s  titulin  auto- 
nomistas.  Totas  las  tendencias,  tots  els  ma¬ 
tisos,  tots  els  procediments  honrats  admetém 
nosaltres  dintre’l  nacionalisme  català:  però 
en  cada  procediment  hi  ha  d’haver  la  ente¬ 
resa  del  qui  creu,  no  la  informalitat  del  qui 
dubta  y’s  desmenteix,  fent  riure  al  mateix 
enemich  a  qui  avans  espantava. 

El  senyor  Rusinol  obrà,  donchs,  ab  escru- 
pulositat  al  presentar  sa  dimissió  de  presi¬ 
dent  de  la  «Lliga  Regionalista».  Ara  hem  de 
veure  si’s  manté  ferm  en  son  propòsit  de  di¬ 
mitir,  perque  sobre  això  corren  veus  contra- 
dictorias. 


Ja  estèm  sentint  a  las  bugadeias  nacionals 
quan  s’obri  el  Congrés,  y  s’escateixi  sobrç’ls 


JOVENTUT 


missatges  que’l  rey  ha  rebut  a  Catalunya, 
y's  bescantin  las  concessions  que  a  Cata¬ 
lunya  ha  fet  en  fvlaura. 

Serà  un  concert  de  dicteris  contra’ls  cata¬ 
lans,  del  qual  ja’n  coneixèm  el  preludi, 
donchs  la  majoria  dels  diaris  madrilenys  han 
dit  aquests  dias  del  Catalanisme  tot  lo  que’ls 
hi  ha  vingut  en  boca. 

Nosaltres  no  hi  guanyèm  ni  hi  perdem, 
perque  no  hem  demanat  que  se’ns  dongui  lo 
que  sabém  qu’es  nostre  y  que  sols  per  for- 
sa’ns  serà  reconegut.  Qui  hi  pert  es  en 
Maura,  que  s’ha  buscat  una  pila  de  malde¬ 
caps. 

Som  tan  agrahits,  tenim  tan  en  compte 
las  concessions  qu’en  Maura’ns  ha  fet,  que... 
vaja,  el  planyém. 

Però  algún  diari  madrileny  hi  ha  hagut 
qu’ha  parlat  de  calalanisar  a  Espanya.  Y  ens 
ha  deixat  admirats. 

Si  Espanya’s  catalanisés,  iqué’n  faria  de 
sos  fills  ?  ^què’n  faria  de  tants  empleats, 
de  tant  exèrcit,  de  tants  mariners  sense  ma¬ 
rina  com  hauria  de  despatxar? 

Els  que  creuhen  que  nuestro  porvenir  està 
en  Àfrica  han  quedat  deslarotats  ab  motiu 
del  tractat  anglo-francès,  ab  el  que  tan  gua- 
pament  se  passaràn  els  taps  de  nuesiros  do- 
minios  de  allende  el  Estrecho. 

L’hidalgo  dormia  a  tall  de  senyor,  y  no’s 
sab  avenir  de  que  altres  vetllessin;  gandule- 
java,  y  no  capia  qu’altres  se  cuydessin  de 
trevallar.  Oh,  hidalgo ,  qu’imbécil  ets  y  que 
pobre  t  quedas! 

Ara  retréu  per  milèsima  vegada  la  teva 
hidalguia;  evoca,  inflantlas,  tas  antigas  glo- 
rias,  ton  honor  tradicional,  ta  valentíà  es- 
cruixidora;  parla  de  passarho  tot  a  foch  y  a 
sang,  de  movilisar  acorassats,  de  menjartela 
Europa  sencera  ab  la  mateixa  facilitat  ab 
que  a  tu  se  t’han  menjat  Filipinas,  las  Anti- 
llas  y  tot  lo  qu’han  volgut;  parla  de  tot  això, 
y  després  fes  com  fins  ara:  dorm. 

Perque,  no  més  qu’enviessis  forsas  com 
n’enviares  a  las  Balears  y  a  tas  possessions 
africanas,  quan  se  declarà  la  guerra  rus-ja- 
ponesa,  el  món  en  pes  cauria  en  basca. 

No,  lo  qu’es  aquesta  vegada  tot  anirà  pa¬ 
cíficament.  Tu  tens  bon  cor,  ets  incapàs  de 
fer  mal  a  ningú... 

Enfàdat,  però  dorm. 


A  propòsit  d’això,  diu  La  Veu: 

Plànyers  de  la  humiliació  quan  arriba,  es  inútil.  Lo 
que’l  seny  aconsella  es  evitaria,  es  feria  impossible.  Y 
per’això,  no  més  hi  ha  un  cami:  ésser  fort. 

Com  ja  ha  passat  altras  vegadas,  potser  entendràn  a 
Madrid  ferse  forts  llensant  al  mar  milions  y  més  mi¬ 
lions  en  forma  d’acorassals  y  torpeders.  Trevall  per¬ 
dut.  I.,a  forsa  militar  dels  pobles  es  un  producte  del  seu 
estat' d’avens,  de  la  seva  riquesa,  de  la  seva  industriali- 


277 

tat:  no  hi  ha  poder  militar  allà  hont  la  potencia  indus¬ 
trial  y  econòmica  es  rudimentària.  Sempre  ha  estat 
aixís,  però  ara  més  que  may. 

Fa  molts  sigles  que’s  va  dir  per  primera  vegada  que’l 
nirvi  de  la  guerra  es  el  diner;  fa  molts  sigles  que’l  se¬ 
cret  de  la  guerra  es  la  organisació  de  las  forsas  y  la 
perfecció  dels  instruments  de  destrucció,  problema 
essencialment  industrial. 

No  cal  dir  qu’estèm  del  tot  conformes. 
Però  afegeix: 

Això  explica  tota  la  trista  historia  militar  d’Espanya, 
tots  els  fracassos,  totas  las  humiliacions  de  la  seva  di¬ 
plomàcia;  això  dóna  la  seguritat  de  nous  fracassos  y 
humiliacions  pel  pervindre,  si  Catalunya,  poble  indus¬ 
trial  y  de  gran  sentit  econòmich,  no  agafa'l  timó  d’Es¬ 
panya,  tant  temps  ha  governat  per  mans  ineptas. 

Y  ab  això  darrer  ja  no  hi  estém  pas  con¬ 
formes  nosaltres,  perque  prou  feyna  tenim  a 
casa  nostra  y  perque  no  som  partidaris  de 
cap  hegemonia,  ni  feta  a  fi  de  bé.  Probas 
n’hem  dat  cent  voltas  els  autonomistas  cen¬ 
surant  la  gestió  xafardera  dels  grans  pobles 
ambiciosos.  Ja  sabém  que  una  cosa  es  l’am¬ 
bició  y  altra  cosa  l’altruhisme,  però  l’acció 
d’aquest  difícilment  podrà  regenerar  a  aque- 
llas  rassas  ensopidas  qual  fatalisme  mussul- 
mà  sembla  que  las  porti  a  morir.  Si  ab  nos¬ 
tre  bon  exemple  no  aprenen  <qué  hi  farém? 
Després  encara  se’ns  diria  qu’hem  precipi¬ 
tat  sa  mort,  ab  tot  y  havernos  esforsat  pera 
evitaria.  Tot  lo  qu’en  bé  d’Espanya  hem  pre¬ 
dicat  y  hem  fet,  se’ns  retréu  com  un  crifh. 
Deixèm,  donchs,  que’s  compleixi  lo  qu’està 
escrit  y  trevallèm  per  nosaltres,  que,  repe¬ 
tim,  prou  feya  tenim  per  nostra  banda. 

Fa  temps  que  notavam  que  Penades  Nou 
deya  tonterías,  però  en  el  número  correspo¬ 
nent  al  10  del  corrent  se  n’hi  publican  dugas 
de  tan  garrafals,  que  no  podém  estarnos  de 
fer  quatre  caricias  als  autors  de  la  monumen¬ 
tal  bessonada . 

Primera  tonteria:  Un  article  bastant  cursi 
d’un  tal  R.  Esclasaas  y  Milà,  titulat  El  Cata¬ 
lanisme  y  el  problema  social ,  en  el  que  son 
autor  diu  textualment  que  «l’individualisme 
va  perdent  ja  tota  sa  preponderància  y  cada 
dia  va  foragitàntsel  de  diferents  *terrers». 
Sense  comentaris.  Hem  quedat  sens  esma, 
aclaparats  devant  de  la  erudició  y  de  la  pro- 
fonditat  de  conceptes  d’aquest  fenomenal 
pensador. 

Segona  tonteria:  Un  altre  article  neula, 
endressat  exclusivament  a  donar  un  bombo 
al  musclayre  del  regionalisme  dinàstich-mau- 
rista  senyor  Cambó,  en  el  que  se  li  diu  que 
«ha  ressucitat  el  llenguatge  digne  y  lleal  del 
conceller  Claris  (!)...  El  conceller  Claris! 
(?)"...  Sabiam  que  hi  hagué  un  patriota  català 
apellidat  Claris,  que  fou  diputat  pel  Bras 
Eclesiàstich  y  president  de  la  Diputació: 
però  del  conceller  Claris,  la  veritat,  no’n  te- 
níam  cap  noticia. 


JOVENTUT 


278 

Creyém  cumplir  ab  un  devèr  de  concien- 
cia  aconsellant  als  super-homes  de  Penades 
Nou  que  pleguin  el  ram,  que’s  dediquin  a  la 
fabricació  de  cocas,  o  a  fer  ballar  el  drach 
per  la  festa  major,  o  a  escriure  biografias  de 
vilafranquins  ilustres:  però  ab  el  Catala¬ 
nisme,  ab  l’Individualisme,  ab  el  Socialisme 
y  ab  la  Historia,  que  no  s’hi  fiquin  en  tots 
els  dias'  de  la  seva  vida,  perque  no’n  saben 
res. 


Tot  y  haver  manifestat  nostre  parer  de 
que  no  era  oportú  en  las  actuals  circunstan- 
cias  endressar  missatges  a  las  institucions, 
la  setmana  passada  tinguerem  ocasió  de  fer 
justícia  al  digne  llenguatge  ab  que  varis  1  ley- 
datans  s’havian  dirigit  al  rey  reclamant  els 
drets  de  la  terra  catalana.  Avuy  ens  toca 
parlar  del  missatge  que’ls  catalanistas  giro¬ 
nins  han  endressat  a  Alfons  XI II  reclamant 
íntegrament  tot  lo  consignat  en  el  programa 
de  Manresa,  y  afeginthi  las  següents  consi¬ 
deracions: 

La  forsa  d’aquests  ideals  creix,  Senyor,  cada  día  ab 
més  poderosa  embranzida.  Pensament  d’una  minoria 
d’ahir,  es  ja  avuy  aspiració  general  de  la  terra  catalana; 
ho  serà,  ajudant  Deu,  avans  de  gayre  de  las  demés  re¬ 
gions  espanyolas 

Lo  règimen  unitari  y  centralisador  del  Estat  espa¬ 
nyol  ha  fracassat  vergonyosament  devant  la  conciencia 
dels  seus  propis  ciutadans  y  devant  de  la  opinió  de  tot 
lo  món.  Va  iniciarse  quan  ab  la  unió  d’Aragó  y  Castella 
y'l  descubriment  d’Amèrica  havían  entrat  a  constituir 
sos  dominis,  los  més  richs  y  civilisats  d’Europa,  y  ex- 
tensíssims  territoris,  continents  enters  de  terras  verges. 

Y  aqueix  règimen  unitarista,  aquest  viciós  Estat  en 
possessió  d’un  poder  tan  gran  com  cap  altre  al  món 
se’n  coneixia,  va  obrir  desseguida,  arràn  de  sa  constitu¬ 
ció,  la  inacabable  serie  de  desmembracions  territorials 
que,  comensant  ab  la  independencia  d’Holanda,  Bèl¬ 
gica  y  Portugal,  seguint  ab  la  dels  esplèndits  rcyalmes 
d’Italia,  ha  acabat  ara  mateix  ab  la  cessió  de  Filipinas 
y  la  proclamació  de  la  República  Cubana. 

Terra  de  llealtat  es  la  terra  catalana,  y  ab  franca  lleal- 
tat  hem  de  parlarvos.  Aqueixa  decrèpita  organísació 
que  ha  de  desapareixer,  ja  os  ha  enxiquit  bé  massa  la 
corona;  ja’ns  ha  empobrit  y  vexat  bé  massa  a  tots  nos¬ 
altres.  Es  un  món  corcat  que  no  més  lainerciaaguanta. 

Ab  aytal  franquesa  de  llenguatge  es  com 
millor  demostrada  queda  la  llealtat  catalana, 
que  no  fa  embuts  pera  dir  al  pa  pa,  y  al  vi 
vi.  Valdria  la  pena  d’ésser  rey  no  més  pera 
tenir  dintre’l  reyalme  homes  que’s  dirigissin 
a  la  realesa  ab  un  llenguatge  tan  clar  y  cata¬ 
là.  Els  gironins  no  la  desacreditan  pas  la  ras- 
sa  d’en  Fivaller,  per  lo  que’s  veu:  perque’ns 
sembla  que  hi  ha  diferencia  entre  aquest  ca¬ 
talanisme  yl 'altre,  entre  aquest  discurs  y 
aquell ... 

Volèm  dir  el  d’en  Cambó. 

El  dissapte  darrer  tingué  lloch  en  el  ((Cen¬ 
tre  Autonomista  Fivaller»  un  meeting  de  pro¬ 


paganda  catalanista  en  el  que  parlaren  els 
senyors  Pons,  Juncà,  Ballarà  y  Folch  y  Font, 
els  quals  foren  extraordinàriament  aplaudits 
pels  patriòtichs  conceptes  emesos  en  sos  res¬ 
pectius  discursos.  Finalisà  l’acte  ab  un  enèr- 
gich  discurs  del  president  del  centre  senyor 
Bisbal,  en  el  que  dit  senyor  satirisà  l’actitut 
equívoca  y  poch  seria  en  que  s’han  colocat 
alguns  elements  regionalistas  a  conseqüència 
de  certs  aconteixements  que  s’han  desenro- 
llat  fa  poch  a  Barcelona  y  qu’han  sublevat  a 
molts  catalanistas  convensuts.  Una  forta  sal¬ 
va  d’aplausos  coronà  la  eloqüent  peroració 
del  senyor  Bisbal,  que  un  diari  catalanis¬ 
ta  (!)  ha  calificat,  en  sa  ressenya,  d e  llarga  y 
pesada  diserlació . 

Una  vegada  més  s’està  demostrant  que  són 
de  pega’ls  lliberals  que  corren. 

Ara  la  prempsa  democràtica  barcelonina, 
com  si  no  ho  sapiguessim  bé  prou  que’l 
viatge  reg'i  sols  despertà  estusiasmes  oficials , 
no’s  cansa  de  repetir  que  Catalunya  es  repu¬ 
blicana,  y  que  no  suposa  pas  monarquisme, 
sinó  educació  y  cortesia  per  part  de  nostre 
poble,  el  fet  de  que’l  rey  no  fos  mal  rebut. 

Sempre  la  etiqueta!  Sempre  fent  política  a 
la  castellana!  ^Quatre  senyors  que  manejan 
las  cireras  ens  volen  fer  passar  per  ?nonàr- 
quichs?  Donchsa/fo,  que  som  republicans. 

No  :  Catalunya  no  ho  es  monàrquica  ; 
Catalunya  no  ho  es  republicana;  Catalunya 
es  una  nacionalitat  que  té  y  déu  tenir  com  a 
tal  ciutadans  republicans  y  monàrquichs, 
però  que  surtin  d'ella,  no  que  li  vinguin  de 
lòra  imposanlli  aqueixos  falsos  clixés  que 
tant  temps  li  han  llevat  sa  pròpia  perso¬ 
nalitat  de  poble  lliure  y  que  la  fan  joguina 
dels  politichs  d’ofici.  D’aquests  déu  Uiurarse  y 
si  aixis  no  ho  fes,  hauriam  de  reconeixe  una 
volta  més  el  talent  d’en  Maura;  hauriam  de 
dir  qu’ell  es  més  lliberal  que’ls  lliberals 
d’aquí  quan  pera  sos  fins,  però  ab  molla 
rahó,  se  dol  de  que  no’s  sustragui  el  poble  a 
la  perniciosa  influhencia  dels  gremis  politichs. 

Y  haver  de  dir  això,  francament,  seria  un 
colmo. 


El  qui  digui  que’ls  Boladeres,  Espinós  v 
Companyia,  que  aquests  dias  han  estat  fent 
posturas  darrera  d’unas  creus,  tenen  esperit 
català,  no  sab  lo  que’s  diu. 

iQue  no’l  saben  el  cas  de  la  guerra  d’Afri- 
ca?  Un  general  va  oferir  un  duro  al  soldat 
que  primer  arribés  a  una  trinxera.  Hi  arribà 
un  català.  Al  saberho’l  general,  se  tragué 
una  medalla  de  las  que  duya  y  li  anava  a 
donar,  però’l  català,  allargant  la  mà,  va  dirli: 
— La  medalla  puede  guardaria  en  el  bolsillo: 
venga  el  duro! — 

Això  sens  dubte  qu  es  un  qüento,  però  con¬ 
fessin  qu’està  d’allò  més  bé.  Y  si  no,  llegei- 


JOVENTUT 


xin  el  cartell  dels  Jochs  Florals  que’s  fan  a 
Buenos  Aires.  <;Ne  volen  de  premis  y  lemas? 
Una  borrangada.  Desde'l  Rey  d’aqui  fins  a 
l’Academia  d’allí,  tothom  n’ofereix.  Las  coro- 
nas,  plumas  de  oro ,  objetos  de  arte  y  altras 
cosas  decorativas  ían  el  gasto  com  a  premis, 
y  com  a  temas  las  odas  a  la  patria  són  els 
menys  sentimentals...  Donchs  bé:  el  «Centre 
Català»  de  Buenos  Aires  també  dóna  premi 
y  tema.  El  tema  es:  Oda  al  Irabajo ;  el  premi: 
Cien  pesos  oro. 

Al  qui  digui  que’ls  Boladeres,  Espinós  y 
Companyia,  qu’han  trevallat  aquests  dias 
unas  creus,  tenen  esperit  català,  val  la  pena 
que  n’hi  donguin  una.  Se  la  té  guanyada 
per  ceba. 

Un  ver  aconteixement  artistich  tingué 
lloch  la  nit  de  20  del  corrent  a  l’« Associació 
Wagneriana».  El  cèlebre  Quartet  Txech, 
quals  mèrits  extraordinaris  lloharem  com 
deviam  l’any  passat  ab  motiu  de  sas  prime- 
ras  audicions  a  Barcelona,  hi  donà  un  con¬ 
cert  que  serà  recordat  ab  fruhició  per  tots 
els  que  hi  assistirem.  No  volèm  insistir  so¬ 
bre’l  valor  artistich  del  Quartet:  ens  limitèm 
a  aplicarli’ls  elogis  que  li  dedicarem  l’any 
passat.  (Vegis  Joventut,  vol.  IV,  pàg.  221) 

L’«Associació  Wagneriana»,  ab  aytal  con¬ 
cert,  ha  donat  novas  probas  de  vitalitat  y  de 
que  persegueix  ideals  artístichs  enlayrats  y 
nobles. 

El  programa  executat  pels  grans  artistas 
bohemis  fou  el  següent:  Quartet  en  si  bemol 
(op.  1  1),  Suk;  Nocturn,  Borodine;  Vals  trist , 
Nedbal;  Presto ,  Haydn;  Gran  Quartet  pera 
instruments  de  corda,  n.°  XIV,  en  do  sostin¬ 
gut  menor  (op.  13  1),  Beethoven. 

El  Quartet  Txech  fou  ovacionat  pels  socis 
de  la  «Wagneriana)). 


Un  divo ,  el  tenor  Caruso,  ha  desensopil 
el  Liceu.  El  públich  moreno ,  tip  de  Lluisas , 
s’ha  llensat  en  brazos  del  tenor  dels  set  mil 
franchs  (segons  diuhen)  y,  amigo ,  s’ha  lluhit 
de  debò.  Aplausos,  crits,  bramuls,  xiulets  y 
tota  mena  de  cultas  manifestacions  s’han  sen¬ 
tit  pels  àmbitos  de  nostre  primer  centre  de 
cultura  (?)  musical.  Sembla  qu’en  Bernis  llo¬ 
garà  d’avuy  endevant  las  Arenas  pera  ferhi 
debutar  als  divi  que  vagin  apareixent.  En 
cambi,  al  Liceu  hi  actuarà  en  Machaquito , 
que’s  trobarà  com  a  casa  seva  Jerusalém, 
Jerusalèm:  con  més  anèm  menos  valèm! 


Una  deixeble  del  mestre  Vidiella,  la  senyo¬ 
reta  Dolors  Ferré  y  Tarragó,  donà  un  con¬ 
cert  al  «Círcul  Artistich»  la  nit  del  23  del 
corrent,  demostrant  facultats  gens  vulgars  y 
essent  aplaudida  ab  entusiasme  pel  públich. 


279 

Executà  brillantment  obras  de  Weber,  Scar- 
latti,  Mendelsshon,  Brahms,  Schumann,  Cho- 
pin  y  Liszt 


Hem  visitat  la  exposició  de  bocets  qu’en 
Gabriel  Vinyas  té  al  «Circul  Artistich». 
Dihém  exposició  de  bocets,  perque  com  a 
tals  n’hi  ha  de  remarcables,  per  exemple  las 
marinas,  que’ns  semblan  ben  personals.  No 
aixís  els  diversos  retrats  al  oli,  en  els  que 
s’hi  nota  marcadament  la  influhencia  d’en 
Nonell.  Fem,  no  obstant,  una  excepció  en  fa¬ 
vor  d’un  d’aqueixos  retrats:  el  de  la  dóna 
assentada,  ab  las  mans  creuhadas  sobre  la 
falda.  En  Vinyas  exposa  també  varis  dibui¬ 
xos  al  carbó  que  recordan  els  d’en  Torent. 
Ademés  hi  vegerem  varias  vistas  de  ciutat, 
(pinturas  al  oli)  que  no’ns  complagueren  del 
tot.  En  conjunt  la  exposició  té  certa  incon- 
gruhencia;  al  costat  de  varias  notas  ben  sen- 
tidas  se’n  hi  troban  d’altras  en  que  l’autor 
sembla  lluytar  pera  exteriorisar  quelcòm 
qu’ell  mateix  no  sent  tal  volta  ab  prou  inten¬ 
sitat,  y  no  n’està,  per  lo  tant,  suficientment 
possehit.  Cal  qu’en  Vinyas,  que  tot  just  co- 
mensa,  cuydi  d’apendre  y  sobre  tot  d’ésser 
sincer,  primera  qualitat  de  tot  artista.  Y  re¬ 
petim  que  aquesta  qualitat  li  reconeixém  en 
varias  de  sas  obras,  que  com  hem  dit,  ens 
semblan  personals  y  sugestivas. 


L’«Associació  de  Lectura  Catalana»  donà’l 
passat  dissapte  sa  primera  sessió  en  el  local 
del  «Círcul  de  Sant  Lluch»,  anant  a  càr- 
rech  del  president  senyor  Barceló’l  discurs 
d’obertura,  en  el  qu’explicà’l  plan  y  finalitat 
de  l’associació,  ben  patriòtichs  y  enlayrats 
per  cert  .  Acte  seguit  foren  discretament 
llegidas  varias  poesias  de  Verdaguer,  Fran¬ 
quesa  y  Gomis,  Pons  y  Massaveu,  Cervera 
y  Terri.  Tant  el  president  com  els  lectors 
foren  escoltats  ab  gust  y  molt  aplaudits. 


Publicacions  rebudas: 

La  Marguerideta ,  escenas  del  Faust  de 
Goethe.  Drama  en  tres  actes  y  vuyt  quadros. 
Traducció  de  Joan  Maragall.  Ha  sigut  publi¬ 
cada  per  la  «Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç» 
aquesta  traducció,  de  la  que  ja’ns  ocuparem 
ab  elogi  al  ésser  estrenada  pel  «Teatre  ín¬ 
tim».  Preu,  50  cèntims. 

Re/ilets ,  recullits  per  en  J.  Delpont.  Aquest 
fascicle  conté  composicions  catalanas,  en 
vers  y  prosa,  originals  de  catalans  del  Ros¬ 
selló,  Mallorca,  Sardenya,  etc.,  bateganthi 
en  totas  ellas  un  bell  esperit  patriòtich. 

Vers  la  Societat  Redimida ,  conferencia,  per 
Maria  Vila,  llegida  en  la  vetllada  que’s  cele¬ 
brà  en  el  teatre  Lara  el  9  de  janer  de  1904: 
trevall  en  que  hi  vibra  un  gran  esperit  al- 


28o 


JOVENTUT 


truista  y  en  que’s  fuhetejan  moltas  de  las 
convencions  socials  que  perjudican  a.  la 
humanitat  y  especialment  a  la  dòna.  En  va¬ 
ris  passatges  sembla  notarshi  més  bona  fe  y 
sentiment  que  domini  del  assumpto,  y  en 
altres  s’hi  adverteix  un  lirisme  de  bon  gust. 
Preu,  50  cèntims. 

Acadèmia  y  Laboratorio  de  Cie?icias  Médi- 
cas  de  Catalunya.  Actas  de  las  sessions  cien- 
tificas  celebradàs  desde  8  d’octubre  de  1902 
a  30  de  juny  de  1903,  en  las  que  hi  intervin¬ 
gueren  els  doctors  Bartrina,  Caralt,  Catà  de 
la  Torre,  Cintrón,  Comas,  Espinosa,  Es¬ 
querdo,  Esquerra,  Estapé,  Falgar,  Fargas, 
Ferrer,  Fita,  Góngora,  Guerra,  Guilera,  Lla¬ 


gostera,  Margarit,  Martí  y  Julià,  Màrye,  Ma- 
yol,  Monturiol,  Pagès,  Pi  y  Suner,  Pijoan, 
Prió,  Presta,  Proubasta,  Puig,  Pujol,  Ra¬ 
ventós,  Ribas  y  Ribas,  Roca,  Ruiz,  Rusca, 
Serrallach,  Tarruella,  Turró,  Verdereau,  Vi¬ 
lanova,  Xalabarder,  y  Zariquiey 

Acta  de  la  sessió  pública  inaugural  del  curs 
de  1909  a  1904,  de  la  mateixa  Acadèmia. 
Conté  l’acta  de  la  sessió,  la  memòria  del  se¬ 
cretari  en  Joseph  Tarruella,  y  el  discurs  de 
torn  de  n’Antoni  Bartumeus  y  Casanovas, 
que  versa  sobre  la  «Terapèutica  quirúrgica 
de  las  malaltías  internas.» 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA :  Un  any . : .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . . .  4’So  ■» 

»  Trimestre .  2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

EXTRANGER:  Un  any .  ro  Franchs. 

Número  corrent . . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


NOSTRE  FOLLETÍ 

Avuy  repartim  las  portadas  de  l’obra  del  eminent  poeta  Maragall 

Les  disperses 

y  ab  els  pròxims  nümeros  repartirèm  el  retrat  del  autor  y  la  cuberta 
pera  enquadernar  l’obra. 


Seguidament  publicarèm  en  nostre  folletí  la  novela 


del  eminent  escriptor  Víctor  Català. 


Rbdacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


SUMARI: 

Quelcom  sobre’ls  Jochs  Florals,  per  Lluís  Via. — Nostra 
marxa  a  Montserrat  (continuació),  per  D.  Pou  y 
Lladó. — Els  Jochs  Florals  d’enguany.— Glosa,  per 
Joan  Maragall  —  Coionas,  per  Joseph  Carner  —Cis¬ 
ma,  per  Miquel  Ferrà.— Notas  bibliogràficas,  per 
Geroni  Zanné  y  Oriol  Martí  — La  missa  roja,  per 
J.  Conangla  Fontanilles.-  Els  amors  d'un  lletrat, 
per  Jacobus  Sabartés  — Las  noyetas  quan  van  a 
costura,  per  Rafel  Nogueras  y  Oller.— L’home  del 
sach,  per  Francesch  Sitjà  y  Pineda .— Novas 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall  —  Retrat  del 
autor. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.  — Plech  40. 


QUELCOM  SOBRE’LS 
JOCHS  FLORALS 

Al  honorable  cos  d’adjunts. 

«El  rey  es  mort!»  diu  el  ministre.  Y  respo¬ 
nen  els  cortisans:  «Visca’l  rey!» 

«Els  Jochs  Florals  són  morts!»  clamaren 
ab  fonda  recansa  y  anyorament,  a  mitjats  de 
la  passada  centúria,  els  catalans  artistas.  Y 
respongueren  els  poetas:  «Viscan  els  Jochs 
■  Florals!» 

Y  eran  ben  morts  els  Jochs  Florals:  però  a 
voltas  els  morts  poden  més  que’is  vius,  las 
bellas  convencions  poden  més  que  las  ingra- 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

.»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 

tas  realitats.  Els  Jochs  tingueren  el  gran 
poder  dels  símbols:  el  poder  de  l’hostia  pera’l 
catòlich,  de  la  bandera  pera’l  soldat.  Momias 
de  reys  y  capdills  hi  ha  hagudas,  qu’han  fet 
guanyar  victorias  més  grans  que  cap  de  las 
assolidas  per  ells  en  vida...  Y  heusaquí  còm 
dels  simbols  encara  no’ns  en  podèm  lliurar, 
heusaquí  còm  encara’ns  són  útils  v  fins  in¬ 
dispensables.  No  eran  els  Jochs  Florals  lo 
que  revivia;  no  era  un  certamen  brillant  y 
convencional  com  tots  els  certàmens  (tant 
avuy  com  en  la  Edat  Mitja.)  Quan  ressucita- 
ren  els  Jochs,  lo  qu’en  veritat  ressucità  fou 
el  nostre  verb,  la  nostra  llengua,  el  nostre 
esperit,  la  nostra  vida  contorbada.  Diguerem 
«Viscan  els  Joch  Florals!»,  però  voliam  dir 
«Visca  Catalunya,  visca  la  llibertat,  visca  la 
vida\ » 

Vingueren  tots  els  nobles  entusiasmes,  to- 
tas  las  nobles  emulacions,  y  també  totas  las 
insanas  rutinas  que  fan  que  no  hi  hagi  res 
ben  pur  en  la  vida  humana.  La  edat  mo¬ 
derna  donava  a  la  patria  poetas  més  grans 
que’ls  grans  poetas  de  la  edat  antiga,  però 
ja's  cuydavan  els  homes  d’aumentar  els  de¬ 
lectes  de  la  vella  institució  tot  llevantli  l’ayre 
d’ingenuitat  y  senzillesa  qu’era  sa  qualitat 
més  preuhada.  Per  una  part,  la  política  inva- 
di  en  excés  las  atribucions  del  art,  com  si  no 
s’hagués  demostrat  que  l’art  tot  sol  era  capàs 
de  fer  patria  en  aqueixa  festa  hont  las  altas 


282 


JOVENTUT 


emocions  artisticas  deuhen  regnar  sobre  tot. 
Per  altra  part,  per  cada  jurat  bo  se’n  donà  un 
seguit  de  dolents,  y  de  premis  y  de  títuls  de 
mestre  en  gay  saber  n’hi  hagué  pera  tots  els 
gustos. 

Enguany  s’acaba  de  concedir  el  títul  de 
mestre  a  un  escriptor  ilustre,'  a  un  poeta 
de  debò.  Pocas  vegadas  aqueix  títul  ha  si¬ 
gut  guanyat  ab  tanta  noblesa  y  justicia;  po¬ 
cas  vegadas  s’ha  rendit  aqueix  homenatge 
tan  dignament.  Aprofïtèm,  donchs,  ocasió 
tan  hermosa  pera  dir  quelcom  que  fa  temps 
pensèm,  y  qu’en  altras  circunstancias  no 
hauriam  dit  pera  no  dar  lloch  a  suposicions 
que’ns  ofenguessin  en  lo  que  tan  fondament 
sentim,  0  sia  en  nostre  fervent  amor  a  las 
lletras  catalanas. 

Primerament,  remarquèm  una  volta  més 
qu’encara  hi  ha  mestres  verdaders  als  qui  no 
s’ha  reconegut  llur  indiscutible  mestria.  Y 
segonament,  y  sobre  tot,  remarquèm  la  con¬ 
veniència  de  rompre  ab  la  tradició  en  tot 
allò  que  pugui  ésser  injust  0  innecessari,  y 
fem  qu’en  lo  successiu  no’s  concedeixin  més 
patents  de  mestre  en  gay  saber. 

No  cal  adhuir  las  rahons  de  que’Ia  poesia 
la  vera  poesia,  lo  més  pur  que  hi  ha  en  el 
món  y  en  nosaltres,  es  veu  de  lo  infinit  ina- 
daptable  a  fitas  y  mesuras,  independent  de 
tota  escola  per  més  filiacions  que  se  li  don- 
guin,  y  rebelda  a  tota  patent.  No  cal  dirho 
això,  perque  n’hi  ha  prou  ab  dir  que  tenim 
en  els  anals  de  nostres  Jochs  vintisis  mes¬ 
tres  en  gay  saber,  però  ens  en  sobran  la 
meytat. 

{No  es  prou  honor  guanyar  un,  dos,  vint, 
trenta  premis  en  el  gay  torneig?  {No  es  prou 
honor  guanyar  la  Englantina,  la  Viola  0  la 
F’ior  natural  tantas  vegadas  com  se  pugui  y 
vulgui?  {Aplaudirém  menys  a  un  poeta,  li  fa- 
rèm  menys  honor  si,  al  ferlo  hèroe  d’una 
poètica  jornada,  deixèm  d’anomenarlo  mes¬ 
tre?  {Per  què  dirli  mestre  si  ja  li  hem  dit 
vencedor?  {Per  què  volerlo  considerar  per¬ 
fecte,  si  no  sabèm  en  qué  consisteix  això  tan 
relatiu  qu’hem  tingut  la  deria  d’anomenar 
perfecció?  {  Hi  ha  res  més  relatiu  que 
la  idea  que  aqueix  mot  tanca?  Una  de  tantas 
ideas  de  que’ns  valém  com  a  mena  d’estimu¬ 
lant  pera  trobar  la  veritat,  que  sempre  cer- 
quém  llunyana  fins  tenintla  a  mà.  Aixís 


també  usan  aperitius  els  ventrelis  estragats. 
Y  som  molts  els  que  no  sabèm  quehi  hagi  res 
perfecte,  els  que  tot  ho  admirèm  dintre  la 
varietat  immensa  de  la  vida,  quin  bell  mis¬ 
teri  sentim  y  no  compreném. 

Si  ens  queixèm  sovint  de  las  deficíencias 
dels  jurats,  no  volguèm  que  fatalment  quedi 
sancionada  l’obra  llur  ab  aqueixos  tituls  de 
mestre  que,  tan  fatalment  també,  recauhen 
sobre  tants  tristos  poetas  qu’han  tingut  la 
sòrt  0  la  desgracia  de  guanyar  tres  premis 
ordinaris.  Y  dihèm  la  desgracia  perque,  fins 
essent  poetas  de  debò,  no  sempre  veuhen 
premiadas  sas  obras  capdals,  sinó  ben  sovint 
las  més  pobras;  y  també  ho  dihèm  perque’l 
fallo  del  avenir,  el  que  tindrà  autoritat  defi¬ 
nitiva  pera  concedir  patents,  no’ls  hi  farà  pas 
gayre  honor  a  n’ells,  ni  de  retop  ne  rebrà 
gayre  nostra  estimada  llengua,  per  la  que 
tots  trevallém,  sovint  ab  més  bona  fe  que 
bon  acort. 

Vegi  el  cos  d’adjunts  dels  Jochs  Florals  si 
són  dignas  de  tenirse  en  consideració  aques- 
tas  rahons.  Creyèm  que  si  lo  proposat  se 
posés  en  pràctica  s’obraria  ab  major  justicia 
qu’ara,  y,  sobre  tot,  treuríam  de  nostra  festa 
capdal  un  llevat  de  carrincloneria  que  massa 
freqüentment  s’hi  deixa  sentir  y  que  fa  tort 
a  n’ella,  a  nostras  lletras  y  a  nostra  patria. 

Cal  que’ls  joves  modernisin  els  Jochs  Flo¬ 
rals.  Hi  ha  convencions  útils,  que  devém  ac¬ 
ceptar:  las  inútils,  las  qu’han  fet  son  temps, 
devém  cuytar  a  desterrarlas,  perque  si  per- 
severessim  en  ellas  conscientment,  potser 
quan  menys  ens  ho  pensessim  ens  trobaríam 
petits  y  ridículs  fins  en  els  actes  més  grans. 

Fetas  aquestas  observacions  de  caràcter 
prosaich  y  d’ordre  pràctich ,  honoremlos  dig¬ 
nament  el  Jochs  Florals,  als  que,  sia  com 
sia,  déu  nostra  patria’l  gloriós  renaixement 
de  son  intelecte;  honorém  al  nostre  estimat 
poeta  Maragall,  qu’enguany  ha  ben  merescut 
en  ells  el  premi  capdal  y  ab  gran  justicia  ha 
sigut  sancionat  com  un  dels  vers  poetas  de 
Catalunya.  Y  fixemnos,  finalment,  en  una 
cosa: 

Entre  las  més  bellas  inspiracions  d’aquest 
poeta  s’hi  compta  la  G/osaJpremiadaenguany. 
S’hi  -comptan  també’ls  Goigs  a  la  Verge  de 
Núria.  Sembla  qu’en  Maragall,  poeta  y  devot,, 
trobi  més  majestat  y  grandesa  qu’en  una 


JOVENTUT 


283 


Verge  ciutadana,  en  la  senzilla  Verge  del 
regne  dels  pastors: 

Verge  de  la  Vall  de  Núria, 
a  Vós  venen  las  ciutats... 

iQuin  serà’l  dia  que’n  fugirèm  de  las  ciu¬ 
tats?  Es  dir,  iquin  serà’l  día  que  pera  fruhir 
la  veritat  y  la  bellesa’ns  despendrèm  d’inútils 
títuls,  de  vans  oripells,  de  pompas  falsas  e 
innecessarias,  y  ab  cor  net  y  noble  afany  ani- 
rèm  en  pelegrinació  a  adoraria  a  la  Verge 
Poesia,  que  allunyada  de  nostras  brillants 
convencions,  cercant  la  solitut,  ha  trobat 
com  las  flors  montanyencas  son  millor  tro¬ 
no  de  glòria  en  el  seu  mateix  perfum  y  en  la 
seva  mateixa  senzillesa? 

Lluís  Vía 


NOSTRA  MARXA 
A  MONTSERRAT 

(  Continuació  ) 

Acabada  la  missa,  comprenent  que  ja  no 
era  del  cas  continuar  descansant  en  la  igle- 
sia, sortirem  d’ella  ensemps  que’l  jorn  naixia, 
anarem  a  nostre  allotjament  en  cerca  de  nos¬ 
tres  companys,  y  tot  seguit  s’organisà  y  em¬ 
prengué  uria  excursió  a  la  ermita  de  Sant 
Geroni,  quin  cami  té,  en  molts  de  sos  tros¬ 
sos,  verdaders  honors  d’escala  d’un  anti- 
quissim  castell  enrunat,  ab  passos  tan  es¬ 
trets  qu’entre  roca  y  roca  no  hi  cab  més 
que’l  cos  d’un  home,  0  en  que  un  té  al  un 
costat  la  roca  per’apoyarse  com  en  una  ba¬ 
rana,  y  al  altre  l’abim  en  que  Deu  nos  guart 
de  caure.  No  tot  foren  per  això  passos  peri¬ 
llosos  y  de  mal  trepitj,  perque  també  s’troban 
corriols  de  bona  petja  y  ombrivols,  plans  uns 
y  de  pendents  suaus  altres,  y  sobre  tot  la 
plasseta  ahont  hi  ha  pedrissos  pera  seure  y 
ahónt  els  vianants  solen  fer  alto  pera  menjar 
quelcòm  y  dirigir  la  vista  al  cel  tot  enlayrant 
la  botella.  Trobarem  moltas  collas  de  gent 
que  ja’n  tornavan,  las  quals,  preguntadas  per 
la  distancia  que’ns  separava  de  la  ermita  en¬ 
cara,  responian  contradictòriament,  enga- 
nyantnos  sempre,  puig  es  aquesta  una 
brometa  que  solen  fer  els  que’n  venen 
als  que  hi  van.  Per  fi  comensarem  a  se¬ 
nyorejar  ab  la  vista’ls  pichs  més  alts  y  ve- 
gerem  la  ermita,  avans  d’arribar  a  la  qual  el 
cami’s  bifurca,  anant  un  ramal  a  la  ermita  y 
l’altre  al  petit  edifici  de  més  amunt,  sota 
mateix  del  turó  més  alt,  edifici  destinat  a  res¬ 
taurant.  Nosaltres  seguirem  aquest  darrer 
cami,  y  una  volta  arribats  devant  del  restau¬ 
rant  volguerem  mirar  e!  paisatge  que  des- 
d’alli  s’descubria.  Jo  m’encasqueto'l  barret 
perque’l  vent,  qu’era  fort,  no  se  me’l  empor¬ 


tí,  vaig  a  buscar  mas  ulleras  de  campanya, 
y  ensemps  que  tinch  las  mans  ocupadas  en 
obrir  la  bossa  de  la  bandolera,  ve  una  ven¬ 
tada,  mon  barret  s’enlayra  fugint  cap  al 
avench,  jo  estench  els  brassos  cridantli 
iadeu!,  ell  se  manté  encara  un  instant  en 
l’ayre  presentantme  l’interior  de  sa  copa  y 
sas  alas  desplegadas  com  donantme  també 
son  adeu  de  despedida  eterna,  y  desapareix 
en  mitj  d’aquellas  rocas  quina  incommen¬ 
surable  altura  y  tallat  casi  vertical  fa  que  lo 
que  cau  per  llur  pendent  ja  may  més  pugui 
recullirse. 

Mos  companys  riuhen  de  ma  desgracia  y 
jo  també,  recordantme  de  qu’en  el  sarró  de 
cassera  qu’he  deixat  en  l’allotjament  tinch 
una  gorra  de  reserva,  per  més  que,  de  mo¬ 
ment,  no  tinch  altre  medi  de  resguardar  mon 
cap  del  vent  qu’aixecar  demunt  d’ell  la 
caputxa  de  ma  esclavina,  en  quina  forma 
pujo  a  dalt  del  turó  ahont  una  barana  de  ferro 
protegeix  als  excursionistas  d’una cayguda  en 
lo  profond  del  avench,  cayguda  possibleen  un 
turó  de  tanta  alsada,  no  molt  ample  ademés 
y  ahont  casi  sempre  hi  bufa  fort  el  vent.  Aga¬ 
fats  a  la  barana  protectora,  contemplèm  mos 
companys  y  jo,  ab  ajuda  de  mas  ulleras  de 
campanya,  el  terrer  de  nostra  aymada  Cata¬ 
lunya,  desde’l  Pirineu,  cubert  de  neu  encara, 
fins  al  mar,  y  desde’l  Cap  de  Creus  fins  al 
Ebre,  llevat  del  tros  que  l’altivol  Montseny 
ens  tapa  per  la  part  N.  E.  No  cal  ponderar  la 
bellesa  d’aytal  panorama  que  aquí  a  Catalu¬ 
nya  pochs  desconeixen,  tot  illuminat  per  un 
sol  esplèndit  en  mitj  d’un  cel  blau  purissim 
quins  resplendors  reflectantse  en  nostra  terra 
y  trencantse  en  la  pura  atmòsfera  que  la  en¬ 
volta,  semblavan  aixecar  d’ella  certa  fosfo¬ 
rescència  de  glòria. 

No’ns  cansaríam  may  de  contemplar  a  nos¬ 
tra  patria  desde  aytal  altura,  mes,  compre¬ 
nent  qu’es  hora  ja  de  tornar  al  monastir  si 
volèm  ésser  a  temps  a  l’arribada  del  rey, 
baixèm  tot  seguit,  visitant  de  pas  la  ermita 
de  Sant  Geroni  qu’està  tancada  ab  una 
porta  forrada  de  ferro.  La  ermita  es  petita  y 
sembla  pobreta  a  judicar  per  lo  poch  que 
permet  veure’l  forat,  ab  reixat  de  filferro, 
que  hi  ha  a  la  porta.  No  hi  fem  més  que  un 
minut  de  parada,  continuant  seguidament 
nostre  cami.  Baixèm  ràpidament;  el  sól,  ja 
alt  en  l’horitzó,  deixa  sentir  a  cada  moment 
més  la  forsa  de  sos  raigs,  lo  qual  decideix 
a  mos  companys  y  a  mi  a  detenirnos  en 
la  plasseta  de  qu’he  parlat  avans,  al  descriu¬ 
re  nostra  pujada,  y  a  fer  beguda;  se  treu- 
hen  las  provisions  del  cabàs  en  que  las  du- 
yam,  y  passèm  una  bona  estona  asseguts, 
menjant  un  tall  de  pollastre  y  un  altre  de  ba- 
della  metxada,  assahonantlos  ab  llarchs  tra- 
gos  de  vi.  Jo’m  llevo  la  esclavina,  y  en  lloch 
de  la  caputxa  d’aquesta’m  lligo  al  cap  un 
mocador  blanch  que  fa  riure  a  tothom,  mes 
que  pera  mi  té  l’objecte  pràctich  de  defensar 


284 


JOVENTUT 


ma  testa  dels  ardors  del  sól;  y  una  volta  con¬ 
fortats  en  la  forma  dita  aixequèm  nostre 
camp  y  reempreném  la  baixada.  Poch  avans 
d’arribar  al  monastir  sentim  ja’l  tren  real  que 
xiula,  y  a  poch  el  repicar  de  las  campanas,  y 
tot  just  tenim  temps  d’arribar  a  nostre  allot¬ 
jament  atravessant  pel  mitj  de  las  fïleras  del 
somatent  que  cubreix  la  cursa  desde  la  esta¬ 
ció  a  l’abadía,  quan  sentim  ja  la  marxa  real, 
l’espetech  de  las  canonadas  de  saludo  al  mo¬ 
narca.  No  anèm  pas  a  la  formació,  puig  tam- 
poch  hi  cabriam,  y  per  ma  part  me  contento 
ab  enfilar  desde  una  finestra  mas  ulleras  de 
campanya  cap  al  andén,  en  el  qual  veig  al 
rey  ab  son  trajo  d’almirall  de  diari,  ab  sa 
cara  d’ignocencia  y  de  bondat  y  sa  figura 
esbelta  presentant  un  exterior  atractiu  y  sim- 
pàtich,  y  al  senyor  Maura,  baixant  l’un  da¬ 
rrera  l’altre  del  cotxe  y  donant  la  mà  al  ca¬ 
pità  general  y  demés  personatges  que  s’es- 
peran.  Després  veig  que  surten  unas  figuras 
que  de  moment  prench  per  senyoras  ab  ves¬ 
tits  morats  y  vermells  y  dich  «Ba!...  Ja  hi  te¬ 
nim  fïcadas  a  las  dònas!»  mes,  prest  m’adono 
que  no  són  dònas,  sinó’ls  prelats  invitats  a 
la  nostra  festa,  entre’ls  quins  suposo  també 
al  abat  del  monastir.  Després  són  tants  els 
uniformes,  brodats  y  coloraynas  que  veig, 
que  ja  no  vull  trencarme  més  el  cap  en  es¬ 
brinar  qui  són.  El  rey  y  en  Maura  escoltan 
ab  interès  lo  que’ls  diu  un  militar  que’m  pen¬ 
so  qu’es  el  capità  general,  y  quan  aquest  s’ha 
explicat,  emprenen  tots  la  pujada  al  monastir 
a  peu.  Llavors  el  rey  es  aclamat  ab  viscas  que 
dóna  son  seguiment  y  que  contestan  soma¬ 
tent  y  públich,  descubrintse  aquest  y  presen¬ 
tant  aquell  las  armas  en  part  y  en  part  des¬ 
cubrintse  també,  de  lo  qual  vinch  a  deduhir 
qu’entre  nostres  companys  la  condició  de  mi¬ 
litar  y  guerrer  té  las  sevas  gradacions,  qui 
ho  es  més  y  qui  menys.  Els  rengles  del  so¬ 
matent  són  molt  espessos,  y  de  gent  ne  sobra 
per  tot  arreu,  de  modo  que  quan  vull  sortir 
a  la  porta  de  nostre  cuartel  pera  veure  al  rey 
d’aprop,  no  puch  y  m’haig  de  quedar  sense 
veure  res.  Passo  per  alt  l’ofici,  sermó, honors 
tributats  a  la  bandera  del  Sant  Crist  d’Igua¬ 
lada,  missa  de  campanya,  solta  de  coloms 
missatgers,  colocació  de  la  primera  pedra  del 
monument  commemoratiu  de  la  batalla  del 
Bruch,  y  la  inauguració  del  monument  de  las 
fillas  de  Maria.  De  tot  això  n’està  enterat 
tothòm  pels  diaris.  Jo,  a  qui  no  agradava  la 
prohibició  imposada  per  la  comandancia  ge¬ 
neral  de  donar  altres  viscas  que  a  I4  Verge  y 
al  rey,  havia  fet  el  determini  de  no  donar  ni 
contestar  cap  visca  a  ningú,  y  no  vaig  treure 
els  peus  del  plat  en  aquesta  qüestió  fins  que’l 
senyor  Maura,  ab  molt  bon  sentit  pràctich, 
donà  viscas  a  Catalunya  y  al  somatent  y  ens 
digué  quelcòm  en  català  fentnos  ademés 
present  que’l  rey  volia  ésser  d’aqui  endevant 
nostre  general  en  quefe.  Allavoras  me  vaig 
entusiasmar  y  vaig  contestar,  en  recíproca 


correspondència,  tots  els  demés  viscas;  y  enca¬ 
ra  m’hauría  entusiasmat  més  y  crech  que’l  tro 
dels  viscas  de  nostres  companys  hauria  en¬ 
sorrat  aquellas  montanyas,  si  el  senyor  Mau¬ 
ra  hagués  sabut  afegir  a  sos  viscas  a  Cata¬ 
lunya  la  paraula  autònoma ,  ab  la  qual,  se¬ 
guida  de  solucions  radicals  y  pràcticas  pera 
Catalunya,  hauria  afermat  més  l’amor  de 
nostra  patria  a  Espanya  y  al  rey,  y  hauria 
consolidat  més  y  més  els  fonaments  del  trono 
de  don  Alfons  XIII,  puig  els  somatents  cata¬ 
lans,  contents  ja  de  tenir  al  rey  per  general, 
l’haurian  saludat  ademés  com  a  redemptor 
de  sa  patria,  y  ab  ells  ho  haurían  fet  tots  els 
bons  catalans  que  no  són  del  somatent,  molts 
dels  quals  buscan  ara  aytal  redempció  en 
sislemas  politichs  0  de  govern  diferents  de 
la  monarquia  actual.  Es  inútil  dir  que’l  so¬ 
matent  y  Catalunya  esliman  al  rey;  probas 
n’han  donat;  mes  aytal  estimació’s  conver¬ 
tiria  en  verdader  amor  si  el  govern  de  don 
Alfons  XIII  tingués  el  bon  acert  de  donar  a 
Catalunya  la  reparació  més  complerta  de  sa 
desgracia  de  1714,  mida  política  que  li  res¬ 
taria  aquí  a  la  monarquia  actual  la  casi  tota¬ 
litat  dels  enemichs  que  pot  tenir. 

Ara  per  ara  no’ns  queda  més  que  una 
vaga  esperansa,  fundada  en  que  las  paraulas 
d’en  Maura  entranyan  certa  inclinació  del 
rey  y  seva  en  favor  de  Catalunya,  inclinació 
no  concretada  y  definida:  esperansa  que, 
aixís  com  podria  pendre  cos,  pot  esvahirse 
com  s’esvaheix  el  fum  en  l’ayre,  y  Deu  vulgui 
qu’aixís  no  sia.  La  medalla  commemorativa 
de  la  festa  de  Montserrat,  que’l  rey  ens  re¬ 
galà,  serà  per  nosaltres— ademés  d’una  dis¬ 
tinció  sempre  apreciada — el  simbol  de  la  re¬ 
dempció  y  aixecament  de  nostra  pàtria,  que 
nosaltres  llegarèm  als  nostres  fills  y  nets 
pera  que  la  gratitut  del  poble  català  envers 
son  rey  sia  eterna...  si  la  festa  enqüestiódóna 
per  resultat  l’empenye  a  Catalunya,  ab  forta 
embranzida,  cap  a  ['autonomia.  En  altre  cas, 
no  serà  més  que  una  distinció  personal  pera 
cada  hu  de  nosaltres,  y  sa  importància  mo¬ 
rirà  quan  els  agraciats  desapareguin  de  la 
escena  d’aquest  món. 

Parlant  d’altra  cosa,  bé’ns  vingueren  pera 
dinar  el  diumenge  las  provisions  qu’haviam 
dut  d’Hostalrich,  puig  al  restaurant  no  s’hi 
podia  anar  ja,  perque  havia  tancat  la  porta,  y 
la  botiga  de  comestibles ,  degut  a  la  gran 
concorrencia  de  gent,  era  d’accés  difícil  y  mo¬ 
lest.  Aixis  es  que’ns  concretarem  a  enviar 
per  vi  ab  que  fuhetejar  la  minestra  coll 
avall,  fentse  tot  sense  accident  digne  d’es- 
mentarse. 

Acabat  de  dinar  no  era  cosa  de  poder  pen¬ 
dre  cafè,  perque’l  cafè  anexe  al  restaurant  no 
servia  ja  desde  la  vetlla  anterior,  de  lo  qual, 
de  la  polsina  que  s’alsava  en  totas  las  avin- 
gudas  y  que’s  combinava  perfectament  ab  la 
de  la  palla  escampada  en  nostre  allotja¬ 
ment,  de  la  estrenyor  en  qu’estavam  y  de  lo 


JOVENTUT 


285 


difici!  qu’era  la  circulació  per  tot,  deduhirem 
que  a  Montserrat  ja  hi  eram  de  més  y  unà- 
nimament  decidirem  marxar  quant  avans 
miilor.  Acordarem  ferho  immediatament 
després  de  la  revista  que’l  rey  devia  passar 
al  somatent.  Recullirem  fato,  armas  y  forni- 
turas,  y  sortirem.  Els  somatents  s’estenían 
desde  l’abadía  hont  estava’l  rey,  cap  a  la 
estació  del  carril  y  carretera  enllà,  ab  una 
llargada  de  linia  que  bé  podria  valuarse 
en  un  parell  de  kilòmetres,  ans  més  que 
menys,  a  doble  fila  per  cada  costat,  y  això 
no  obstant  haver  sortit  de  Montserrat  avans 
de  la  revista  més  de  la  meytat  dels  so¬ 
matents  concorrents,  uns  convensuts  de  que 
llur  presencia  era  innecessària  pera  que  l’acte 
resultés  lluhit  e  imponent,  altres  per  llur 
conveniència  de  pendre  ventatja  y  arribar 
més  aviat  a  casa,  y  altres  perque  estavan  res¬ 
sentits  de  que  no  s’haguessin  destinat  a  nos¬ 
tre  cos  las  habitacions  reservadas,  moltas  de 
las  quals  se  sapigué  després  qu’havian  restat 
desocupadas.  Es  d’esmentar,  entre  altres,  so¬ 
matents  qu’estavan  molt  bé,  el  de  Girona, 
tots  ab  barretina  y  en  general  trajo  de  vellut 
y  polaynas,  la  bandera  riquissima,  riquissim 
el  porta-estandart  del  abanderat,  ab  guarda 
d’honor  de  quatre  números  ab  matxet  armat 
al  cap  del  fusell,  y  tots  provehits  de  bonas 
carrabinas,  ab  els  senyors  marqués  de  Camps 
y  quefeauxiliar  tinent  coronel  don  Eduart  Fer- 
nàndez  al  devant.  Excusat  es  dir  que  l’acte 
resultà  brillantissim,  que’l  rey  se  fixà  0  sem¬ 
blà  fixarse  en  molts  detalls  particularistas 
dels  somatents  revistats,  y  qu’estigué  som- 
rihent  y  complacent  ab  nostras  forsas,  sentint 
nosaltres  no  haver  pogut  veure,  dat  el  lloch 
de  nostra  situació,  l’hermós  acte  del  rey  de 
posar,  per  sa  pròpia  mà,  la  medalla  comme¬ 
morativa  de  la  festa  al  pit  d’un  individuu 
dels  més  vells,  a  qui  diuhen  que  després  feu 
cabre  en  el  tren  real. 

Acabada  la  revista  y  quan  anavam  a  ficar- 
nos  a  la  estació  per’agafar  el  primer  tren 
que  poguéssim,  m’adono  de  que'm  faltava  la 
canana,  que  m’havia  descuydat  en  nostra  cel- 
da.  Corro  al  despatx  d’aposents,  demano  la 
clau,  vaig  a  buscaria  y  la  trobo  penjadeta  de 
la  barana  de  ferro  dels  peus  d’un  llit,  miro 
després  per  tot  a  fí  de  veure  si  algún  com¬ 
pany  s’havía  descuydat  quelcom,  y  veig  al 
bell  mitj  de  la  taula  ahont  haviam  dinat  un 
objecte:  m’hi  acosto,  y  era  una  carcanada  de 
pollastre  cuydadosament  escurada.  Esclato  a 
riure  y  dich:  «Ba!  Un  obsequi  de  nostre  cor¬ 
net  d’ordres  al  aposentador! ..  »  Després  he 
sabut  que  l’autor  d’aytal  abandon  no  era 
nostre  cornet,  sinó’l  cabo  de  Gaserans  nostre 
amich  en  Geroni  Tusell,  qu’en  això  d’escu¬ 
rar  carcanadas  de  pollastre’s  pinta  sol. 

Corro  altra  volta  a  tornar  la  clau  al  des¬ 
patx  d’aposents,  negantla  de  pas  a  un  se¬ 
nyoret  que  me  la  demanava  ab  l’objecte 
d’ocupar  l’habitació  la  nit  següent,  a  qui 


vaig  dir  que  jo  no  trencava  la  consigna 
de  tornaria  a  qui  me  l’havia  donada,  y  menys 
havent  de  ferho  ab  caràcter  d’individuu  del 
somatent.  Vaig  desseguída  a  la  estació,  ahont 
me  fico  després  de  moltas  empentas.  La 
gentada  es  immensa,  no’s  pot  avensar  un 
pas,  y  en  tals  circunstancias  se  sent  el  crit  de: 
Paso  al  Rey  repetidas  vegadas,  y  malgrat 
la  estrenyor,  tothòm,  sense  violencias  de  cap 
mena,  s’estreny  y  li  fa  lloch,  y  S.  M.  y  el 
senyor  Maura  passan.  Venen  els  mossos 
d’esquadra  y  ens  demanan  que  sortim  de  la 
estació  pera  fer  lloch  al  seguiment  del  rey 
que  ve,  indicació  qu’atenèm  com  a  gent 
d’ordre  que  som,  y  una  volta  ja  sortits,  van 
ficantse  com  poden,  a  la  estació,  els  prelats, 
militars  y  gent  de  barret  de  copa.  El  soma¬ 
tent  s’esvalota  un  xich  perque  creu  que  molts 
dels  que  passan  tenen  part  de  culpa  de  que 
haguèm  dormit  malament,  y  aixís  que’l  tren 
reyal  ha  sortit,  se  sent  a  dir  que  gran  multi- 
tut  de  somatents  han  saltat  las  cledas  de  la 
estació  y  guanyat  aixis  Yandén  de  la  ma¬ 
teixa,  tractant  d’apoderarse  del  tren  que’s 
prepara  pera  l’element  oficial  que  resta,  com 
en  efecte  ha  resultat  després,  que  se’n  apo¬ 
deraren  per  assalt  sense  que  hi  hagués  medi 
de  ferlos  baixar.  En  aquestas,  sento  que 
m’empenyen  per  la  espatlla  y’m  giro:  són  dos 
joves  que  parlan  en  castellà  y  un  d’ells  diu: 
Vamos  à  meternos  dentro.  Sense  que’m  pre¬ 
gunti  res  li  dich  que  no  pot  passar  ni  ell  ni  el 
seu  company,  perque’ls  mossos  han  fet  des- 
embrassar  la  estació  d’ordre  superior,  y  que 
ahont  no  pot  ficarse’l  somatent  no  potficarshi 
ningú  més.  Ens  las  havèm  una  mica  y’m  diu 
qu’ell  té  invitació  del  president  de  la  Dipu¬ 
tació  provincial  de  Barcelona,  la  que  m’en¬ 
senya,  responentli  que  jo  la  tinch  de  la  Co- 
mandancia  general  de  Somatentsque  pera  mi 
val  més,  que’l  president  de  la  Diputació  allà 
no  es  res,  y  que  qui  mana  després  del  rey  es 
el  somatent,  afegintli  que  si’ns  falta  al  res¬ 
pecte  y  el  posèm  pres,  no  tindrà  més  que  se- 
guirnos  y  després  ja’n  parlarem.  Calla,  y  la 
qüestió  s’acaba  després  de  terciarhi  l’amich 
Pons,  del  somatent  d’Arbucias,  en  defensa 
dels  furs  de  nostra  institució;  mes  a  poch  l’al¬ 
tre,  roncantli  encara’ls  budells,  diu  a  mitja 
veu  a  son  company,  sense  que  jo  ho  senti:  De 
buena  gana  le  pegaria  à  ese  un  estacazo  en  la 
cabeza,  a  lo  que  mon  amich  replica  que  si 
'alsa’l  bras  pera  pegar  li  partirà’l  cap  d’un  cop 
de  Winchester,  argument  convincent  que  li 
apaga’ls  fochs  y  li  fa  donar  excusas  de  corte¬ 
sia. 

D.  Pou  y  Lladó 

( Acabarà  ) 


286 


JOVENTUT 


ELS  JOCHS  FLORALS 
D’ENGUANY 


olts  anys  de  trevall  y 
de  lluyta  li  calen  enca¬ 
ra  al  Catalanisme.  Des¬ 
graciadament,  sembla 
que  son  progrés  esti¬ 
gui  en  rahó  inversa  ab 
el  progrés  d'Espanya, 
lo  que  posa  de  mani¬ 
fest  que  nostra  rassa 
té  diferentas  condi- 
cions^de  virilitat  que  las  demés  de  la  penín¬ 
sula,  y  que  sa  evolució  es  completament  dis¬ 
tinta  també.  Crisis  fondas  esperan  encara  a 
nostra  causa,  qu’en  part  veyèm,  y  veurèm 
més  cada  día,  desviada  de  son  recte  camí, 
pera  tornarlo  a  enfilar  novament  ab  més  re¬ 
solució  y  coratge.  El  centralisme  es  un  cos 
agònich;  aviat  serà  un  cos  mort  en  total  des¬ 
composició,  que’ns  enverinarà  ab  sa  pesti¬ 
lència;  mes  nostre  organisme  reaccionarà 
contra  la  infecció,  y  una  volta  més  sobre  la 
mort  triomfarà  la  vida.  Contraurà  nostra 
causa  tots  els  vicis  politichs  que,  havent  in- 
vadit  de  temps  a  Catalunya,  volen  també 
invadir  al  Catalanisme  ;  els  días  de  gran 
proba  no  han  vingut  encara,  però  no  dubtèu 
qu’ells  vindràn,  y  que  com  més  terribles 
sían,  com  més  ens  malmetin,  més  gran  serà’l 
triomf  que  després  s’obtingui;  puig  nostra 
causa  es  causa  de  veritat,  v  no  perque  la  ve¬ 
ritat  estigui  amagada  deixa  d’existir.  L’ene- 
mich  ens  embollcallarà  ab  sas  malas  inten¬ 
cions  com  la  nit  ab  sas  tenebras;  mes  quan 
entre  las  tenebras  no’ns  vegém,  no  hem 
d’oblidar  que  existim,  y  que  indubtablement 
hem  de  trobarnos  a  la  llum  del  nou  dia. 

Aixis  entre  nostras  lluytas,  entre  nostras 
crisis  més  o  menys  fondas,  veyèm  cada  any 
apareixe’ls  Jochs  Florals,  y  la  llum  de  la 
poesia,  senzilla  y  sana,  aclareix  nostras  àni- 
mas  y  ens  dóna  nou  dalit.  Deixèm  de  banda 
lo  arcaich  y  convencional  qu’en  la  poètica 
festa  pot  trobarse;  no  retreguèm  ara  la  neces¬ 
sitat  de  modernisarla;  prescindim  de  si  res- 
pòn  o  no  als  temps  actuals,  y  pensèm  en  els 
exemples  que’ns  ha  dat  de  cultura,  de  pau  y 
d’amor. 


Enguany  com  sempre  la  gran  Sala  de 


Llotja  estava  bellament  ornada,  y  rublerta  de 
públich,  qu’en  son  recinte  s’hi  atapahia.  En¬ 
tre  gran  esclat  d’aplausos  en’.i à’l  Consistori 
acompanyat  dels  representants  de  las  entitats 
oficials  y  particulars,  y  acte  seguit  comensà 
la  festa  ab  la  lectura  qu’en  Manel  Folch  y 
Torres  feu  del  discurs  del  president  en  Joa¬ 
quim  Riera  y  Bertran,  en  el  que  s’exposa  la 
creencia  de  que  sols  el  Catalanisme,  rehabi¬ 
litant  las  consuetuts  catalanas,  pot  resoldre 
la  qüestió  social  y  ésser  causa  de  vera  lliber¬ 
tat  y  progrés.  Se  condempna  la  divisió  dels 
catalans  en  partits  o  castas,  qu’es  la  política 
que’ns  ha  sigut  indignament  empeltada  y 
qu’ha  anorreat  nostra  personalitat;  s’invoca 
l’autonomia  com  a  salvació  única,  y  s’ex¬ 
horta  als  poders  del  Estat  pera  que  no  escol¬ 
tin  als  falsos  apòstols  del  progrés  que’ns  tit- 
llan  de  separatistas,  qu’exerceixen  la  dicta¬ 
dura  dels  cinch  cèntims  y  que  impedeixen 
que’ls  drets  colectius  dimanin  dels  indivi¬ 
duals,  com  cal  als  pobles  lliures. 

El  secretari  en  Manel  de  Montoliu  llegí 
una  hermosa  memòria  examinant  el  caràcter 
de  la  moderna  literatura  catalana  y  analisant 
els  mèrits  de  las  composicions  premiadas 
en  els  Jochs  d’enguany.  Dedicà  ademés  un 
recort  als  adjunts  y  als  catalans  morts  durant 
la  darrera  anyada,  que  són  en  Frederich 
Renyé  y  Viladot,  en  Joseph  M.a  Pellicer  y 
Pagès,  en  Andreu  de  Ferràn  y  Dumont,  en 
Carles  Montagut,  na  Maria  de  de  la  Mercè  Ar- 
teaga,  en  Carles  Renondié,  en  Enrich  de 
Mercadé,  en  March  Mir,  en  Torquat  Tasso 
y  Serra,  en  Joseph  Coll  y  Britapaja,  Mossèn 
Tomàs  de  A.  Rigualt,  en  Maurici  Serra- 
hima,  en  Ramón  Tusquets,  en  Antoni  No¬ 
guera,  en  Manel  Xuclà  y  Mauricio,  el  doctor 
Mossèn  Bonaventura  Ribas,  en  Ignasi  Fer¬ 
rer  y  Carrió,  en  Joseph  de  Marti  Cardenas, 
en  Jaume  Andreu  y  altres. 

Tant  el  president  com  el  secretari  foren 
aplaudits  ab  entusiasme  per  sos  notables 
trevalls. 


Acte  seguit  en  Montoliu  obrí  els  plechs 
que  contenían  els  noms  dels  autors  premiats, 
resultant  guanyador  de  la  Flor  natural  en 
Joan  Maragall,  per  sa  composició  titulada 
Glosa.  El  nom  d’en  Maragall  fou  rebut  ab 
aplauso  unanim  y  aixordador,  que’s  renovà 
al  apareixe’l  poeta,  el  qual  reculli  el  premi  y 
devallà  del  estrado  anant  a  cercar  a  sa  es¬ 
posa  na  Clara  Noble  de  Maragall,  a  qui  feu 
reyna  de  la  festa  en  mitj  d’un  entusiasme  po- 
cas  vegadas  vist  en  la  històrica  Sala.  L’actor 
Borràs  hagué  de  llegir  dugas  voltas  la  poesia 
premiada,  una  de  las  més  frescas  y  sentidas 
d’aquell  poeta,  pera  correspondre  als  aplau¬ 
diments,  que  obligaren  a  n’en  Maragall,  fon¬ 
dament  emocionat,  a  presentarse  a  saludar 
varias  vegadas. 


JOVENTUT 


Els  accèssits  foren  guanyats  per  en  Joseph 
Carner  ab  la  poesia  La  Filla  del  Carmesí  ,en 
Joseph  Bofill  y  Matas  ab  L'etern  femení ,  y  en 
Joan  Llongueras  ab  Viatge. 

La  Englantina  d’or  fou  adjudicada  a  en  Mi¬ 
quel  Ferrà,  poeta  mallorquí,  per  sa  bella 
poesia  Cisma ,  que  optava  a  la  Viola.  Fou 
molt  aplaudida  al  llegiria’l  senyor  Camino, 
concedintse’ls  accèssits  a  l’Antòn  Busquets 
y  Punset  y  a  l’Oriol  Martorell,  per  sas  com¬ 
posicions  L'Agullola  y  A  Polonia. 

De  la  Viola  d’or  y  argent  ne  fou  guanya¬ 
dor  en  Joseph  Carner,  per  sa  colecció  de  so¬ 
net  titulada  Coronas,  dels  que’n  llegí  alguns 
el  senyor  Puiggarí,  admirant  tothòm  y  aplau¬ 
dint  la  bella  plasticitat  de  las  imatges  y  la 
plenitut  del  versos,  que’ns  fan  considerar 
aquestas  composicions  com  excelents  en  son 
genre,  y  potser  las  millors  que  coneixèm  d’en 
Carner.  Guanyaren  els  accèssits  mossèn  Jo¬ 
seph  Parareda  y  en  Joan  Maria  Guasch,  ab 
sas  poesías  Babilonia  y  Retaule ,  respectiva¬ 
ment. 

En  altre  lloch  d’aquest  número  oferim  als 
nostres  lectors  las  poesias  d’en  Maragall,  en 
Carner  y  en  Ferrà  guanyadoras  dels  tres 
premis  capdals  en  els  Jochs  Florals  d’en¬ 
guany.  A  l’amabalitat  del  Consistori  devèm 
el  poder  publicarlas  íntegras. 

Repartits  els  premis  ordinaris,  se  feu  cons¬ 
tar  qu’en  Maragall  n’havia  ja  obtingut  tres 
ab  el  d’enguany,  y  que  devia  ésser  proclamat 
mestre  en  gay  saber,  com  aixis  se  feu  solem¬ 
nement,  entre  grans  aplausos. 

Els  altres  mestres  en  gay  saber  que’s  tro- 
bavan  presents  en  l’acte  abrassaren  al  nou 
company,  haventse  posat  de  peu  dret  tots  els 
circunstants  omplint  las  formalitats  de  rú¬ 
brica. 


Després  s’adjudicaren  els  premis  extraor¬ 
dinaris,  essent  guanyador  del  de  prosa,  ofert 
pel  Consistori,  en  Joseph  M.a  Folch  y  Tor¬ 
res  per  sa  noveleta  Animas  blancas.  El  ma¬ 
teix  Folch  y  Torres  guanyà’ls  dos  accèssits, 
que’s  concediren  als  trevalls  Deu  en  la  clo- 
tada  y  Jub. 

En  Gabriel  Alomar,  de  Mallorca,  guanyà 
ab  La  selva  animada'\  primer  premi  extraor¬ 
dinari  del  Consistori,  que  fou  llegit  pel  se¬ 
nyor  Escalas,  concedintse  un  accèssit  a  en 
Jaume  Novellas  de  Molins,  per  sa  poesia  Hi- 
vernenca. 

Guanyà'l  segón  premi  extraordinari  del 
Consistori  l'Ernest  Soler  de  las  Casas,  per  sa 
composició  La  sotana  verda ,  y  s’adjudicà  un 
accèssit  a  l’Antón  Busquets  y  Punset,  per  sa 
composició  Recorts. 

En  Llorens  Ribé  y  Campins  obtingué  ab 
sa  composició  L'obra  dels  sis  días  el  premi 
del  Ajuntament  de  Tarragona,  y  en  Joseph 


287 

Carner  meresqué  un  accèssit  al  mateix  per  sa 
composició  Estiuheig. 

El  premi  de  la  Unió  Catalanista  fou  adju¬ 
dicat  a  una  colecció  de  Contes  y  Estudis  d’en 
Ramón  Surinach  Senties,  donantse  un  ac¬ 
cèssit  a  en  Joaquim  Rosselló  y  Roure  per 
son  aplech  de  tres  composicions  tituladas 
Et  calvari  d'una  vida ,  Ofegant  el  recort  y 
Realitat. 

Finalment,  mossèn  Joseph  Gudiol  obtin¬ 
gué’l  premi  del  bisbe  de  Vich  ab  son  trevall 
Sant  Pau  de  Narbona. 

No  cal  dir  que  pera  tols  els  poetas  y  pro- 
sadors  hi  havia  aplaudiments  en  gran  cada 
cop  qu’eran  cridats  pel  mantenedor  secretari, 
al  descloure’ls  plechs  que  contenían  llurs 
noms,  y  al  presentarse  en  l’estrado  a  rebre 
la  distinció  obtinguda. 

Clogué  l'acte’l  mantenedor  en  Ferràn  de 
Querol,  de  Tarragona,  llegint  el  discurs  de 
gracias,  que  fou  forsa  aplaudit. 


Novas  demostracions  de  simpatia  rebé  la 
reyna  de  la  festa  al  deixar  son  trono  agafada 
del  bras  d’en  Maragall.  La  festa  de  la  poesia 
y  l'amor  se  disolgué  en  mitj  del  major  ordre, 
puig  no  hi  hagué  per  part  de  ningú  provoca¬ 
cions,  com  desgraciadament  n’haviam  pre¬ 
senciat  en  els  anys  darrers.  Alguns  concor- 
rents  desfilaren  entonant,  creyém  que  un 
xich  estemporaniament,  nostre  himme  Els 
Segadors ,  mes  no  foren  molestats  com 
havia  succehit  altras  vegadas .  Y  parlèm 
aixis  perque,  encara  que  sia  vergonyós  con- 
fessarho,  lo  cert  es  que  sovint  censurém  els 
defectes  y  el  patrioterisme  dels  castellans  y 
no  cuydém  prou  de  lliurarnos  nosaltres,  ma¬ 
teixos  de  semblants  vicis  y  defectes.  Cal  evi¬ 
tar  ias  ignocentadas  y  las  sortidas  de  to.  Si 
no  volém  convertir  Els  Segadors  en  una  Mar- 
cha  de  Càdiz,  lo  primer  qu’hem  de  procurar 
sempre  es  no  posar  en  ridicul  aquell  patriò- 
tich  cant  tot  volent  enlayrarlo. 


LOR  NATURAL 

els  mariners  ab  els  rems 
y  la  olor  d’aygua  salada, 
els  pagesos  ab  els  bous 
de  la  rella  ressonanta  .. 
tots  assedegats  d’amor: 
y  nosaltres  foram  l’aygua. 

Aquell  art  noble  del  cant 
en  paraulas  ben  trovadas 
jo  ensenyaria  als  fadrins, 
tu  a  las  donzellas  la  dansa, 
y  se’n  tornarían  tots 
ab  la  cara  enriallada: 
a  la  mar  els  mariners, 
els  pastors  a  las  montanyas, 
els  pagesos  als  conreus ... 
y  tu  y  jo  l’un  a  ne  l’altre. 

Y  el  reyalme  pirenench 
fóra  la  flor  dels  reyalmes... 

Ay!  visió,  no  fossis  lluny  I 
Ay!  Agnès,  bé  ets  anyorada! 

Ay!  neus,  que  blancas  que  sóul 
Ay!  montanyas,  que  sóu  altas!  — 

«Aquellas  montanyas  —  que  s'abaixaràn 
y  las  amoretas  —  que  pareixeràn.» 

—  Jo  no  sé  còm,  prò  un  vent  de  profecia 
corre  sobre  eixos  monts  d’assí  y  d’allà: 
jo  no  sé  quàn,  pro  vindrà  un  dia 
que’l  Pireneu  regnarà! 

Vosaltres  els  del  mar  cap  a  Bayona, 
vosaltres  els  de  Pau  y  d’Argelès, 
vosaltres  de  Tolosa  y  de  Narbona 
y  los  del  bell  parlar  provensalès: 
y  tu,  Aragó  més  alt,  y  tu,  Navarra, 
oh!  catalans  que  al  altre  mar  sóu  junts, 
alsèu  els  ulls  al  mur  qu’ara  ens  separa: 
s’acosta’l  dia  que  serèm  tot  uns... 


PREMI  DE  LA  F 

GLOSA 

Aqueres  móuntines 
(Gastón  Febus) 

«Aquellas  montanyas  —  que  tan  altas  són 
me  privan  de  veure  —  mos  amors  hónt  són.» 

Aixís  feya  sonà’ls  vents  d’Oloró 
el  trovador  de  cara  a  las  montanyas 
anyorant  a  la  flor  del  Pireneu 
qu’enllà  dels  monts  llensava  sa  fragancia. 

Ella  se  deya  Agnès  y  era  princesa 
de  la  cort  y  el  reyalme  de  Navarra, 
y  era  tan  de  mena  graciosa 
qu’entorn  tothom  li  feya  mitja  rialla  : 
alta  y  serena  com  un  gran  infant; 
y  tenia  la  cara  acolorada. 

Aixís  la  vegé  un  dia’l  trovador 
en  la  cort  del  seu  pare,  que  dansava, 
y  aixís  se  li  acostava  per  parlar 
plena  encara  del  ritme  de  la  dansa: 

—  M’han  dit  qu’erau  trovador  — 
feya  ab  veu  acaricianta 

—  y  a  mi’m  plauhen  las  cansons  — 
y  ab  els  ulls  n’hi  demanava. 

Ell,  sens  esma  de  di  un  mot, 
la  mirava,  la  mirava  .. 
fins  qu’ella  no  pogué  més 
y  li  somrigué  en  la  cara. 

Ara  ell  veya  aquell  somrís 
brillà  a  dalt  de  las  montanyas, 
y  per’  xò  cantava  aixís 
com  si  tornés  la  paraula: 

«Aquellas  montanyas  —  que  tan  altas  són 
me  privan  de  veure  —  mos  amors  hónt  són.» 

— Quànta  terra  de  tu  a  mi! 

Quànta  neu  entre  nosaltres! 

Mes  la  veu  jo  llenso  als  cims: 

Trameteuli,  neus  més  altas!  — 

«Si  sabia  de  vèurela  —  y  de  la  encontrar, 
passaria  l’aygueta  —  sens  por  de’m  negar.» 

—  Si  tots  dos  fóssim  infants, 
jugaríam  a  esposallas: 
jo  seria  el  rey  d’aquí, 
reyna  tu  de  l’altra  banda. 

Jo  t’aniria  a  cercar 
tindríam  un  gran  reyalme, 
el  reyalme  pirenench 
coronat  de  neus  molt  blancas, 
planas  verdas  al  entorn 
y  un  mar  blau  a  cada  banda. 

Els  vassalls  foran  pastors, 
mariners  y  gent  de  plana, 
rey  y  poble  y  cort  tot  hu 
al  volt  de  las  tevas  gracias. 

Hi  anirían  acudint 
cadascú  ab  la  seva  tasca: 
els  par»tors  ab  els  remats 
devallant  de  las  montanyas, 


«Aquellas  montanyas  — ’que  s’abaixaràn, 
y  las  amoretas  —  que  pareixeràn.» 

Pareixerà  l’Amor  —  d’amunt  la  cordillera, 
sos  raigs  resplendiràn  en  la  blavó 
y  la  que  fou  barrera 
serà’l  trono  reyal  de  la  unió. 

Nostra  parla  suau,  que  s’acolora 

als  mil  reflects  de  nostras  valls  semblants, 

d’uns  ab  altres  es  prou  entenedora, 

tots  ens  obrim  els  brassos  —  quan  ens  dihèm  germans, 

tots  devallèm  de  la  mateixa  alsada, 

tots  bevèm  l’aygua  de  las  mateixas  neus, 

nostras  cansons  tenen  igual  tonada 

y  nostres  crits  despertan  —  idèntichs  tornaveus.. 

De  mar  a  mar  no  més  hi  ha  uns  Pireneus. 

Jo  hi  tinch  l’amor  y  es  ell  el  qui  m’inspira... 

Donzellas  y  fadrins  ja  m’entendràn: 
un  jorn  cremà'l  Pirene  —  en  fabulosa  pira, 
y  si  ara  un  cor  aymant  —  es  la  nova  guspira, 
d’un  nou  incendi  els  cims  s’abrandaràn! 

«|Aquellas  montanyas  —  que  tan  altas  són 
me  privan  de  veure  —  mos  amors  hónt  sónl» 
Joan  Maragall 


PREMI  DE  LA  VIOLA  D’OR  Y  ARGENT 

CORONAS 


ESMERAGDAS 

Eh  Patriarcas 

Oh  els  dolsos  Patriarcas  de  barbas  infinitas 
qui  prenen  el  somriure  del  lluny  dels  horitzons, 
y  giran  las  miradas  exemptas  de  sospitas 
y  alsan  la  mà  quan  neva  per  heure  borrallons! 

Reposan  en  el  bàcul  florit  de  benhauransas, 
sa  veu  es  una  brisa  de  pau  que  s’esvaheix, 
y  el  plectre  d’or  del  àngel  que  diu  las  mil  lloansas 
se’l  passan  y  l’aixecan  y  guaytan  com  lluheix. 

Els  cercles  radiosos  de  perfeccions  divinas, 
rihent  de  goig,  els  prenen  com  celestials  joguinas 
y  com  infants  els  obren  per  veure  què  hi  ha  dins. 

Ells  parlan  en  coloquis  suaus  y  delectables, 
y  al  onejar  sens  fitas  dels  càntichs  perdurables 
a  la  llur  falda  gronxan  els  rossos  querubins. 

CARBONCLES 

Els  Profetas 

Oh  els  solemnials  Profetas  de  veu  que  fuheteja 
y  fa  brollar  sangnosos  vapors  en  els  festinsl 
Travessan  els  misteris  ab  glavi  que  flameja 
y  tenen  els  ulls  foscos  de  veure  tan  endins. 

Ells  viuhen  en  las  cimas;  la  broma  temptadora 
s'esqueixa  y  fuig,  si  guayla  sos  ulls  llampeguejà; 
alsan  las  mans  assobre  la  onada  moridora; 
els  duhen  aygua’ls  núvols,  las  àligas  el  pa. 

Y  acatan  sos  presagis  d’horror  totas  las  cosas: 
s’esfondran  els  imperis,  cau  l’ídol  entre  rosas 

al  càntinch  dels  Profetas,  selvatge  y  resplendent. 

Llur  veu  té  una  amenassa  que  fa  ajupir  la  testa; 
a  las  espatllas  duhen  la  nit  y  la  tempesta 
y  passan  sobre’ls  pobles  com  l’udolar  del  vent. 

’GRENATS 

Els  Martres 

Oh  els  Martres  qui  contemplan  la  volta  enlluherna- 
ab  els  palmons  aurífichs  y  en  triomfal  concert,  [dora, 
cantant  pels  llabis  trèmols  devant  la  nova  aurora, 
cantant  per  las  feridas  que'ls  homes  han  obert  I 
Els  poltres  ja  caygueren,  las  llansas  y  estenallas; 
y  ells  han  volat  pels  ayres  ab  un  immens  clamor; 
tenen  els  ulls  qu’espurnan  del  xoch  de  las  batallas 
y  són  una  riuhada  de  sang  feta  esplendor! 

Sobre  la  lluna  impera  Maria  dolsa  y  clara 
ab  tremolors  de  Verge  y  ab  quietuts  de  Mare, 
poncella  de  tendresas  y  estel  de  castedats. 

Y  els  Martres  s’agenollan  cantant  la  lletania, 
y  senten  la  dolcesa  que  baixa  de  Maria 

y  en  un  mar  blau  s’enfunsan  llurs  cossos  cargolats. 


TOPAZIS 

Els  Doctors 

Ressechs  de  las  vigilias  y  esgroguehils  de  ciència, 
el  Divinal  Triangle  sos  ulls  fa  resplandi; 
són  la  dolsor  sas  barbas,  sas  mans  la  transparència 
sos  llabis  són  exangiies  de  tant  parlà  en  llatí 
Són  ells,  els  qui  trobaren  dintre  la  celda  ombría 
el  Bosch  de  Trascendencia,  tancat  als  ulls  externs, 
y  encenen  els  Concilis,  y  aixafan  la  Heretgia, 
y  s’alsan  en  la-Esglesia  com  faristols  eterns. 

Són  ells,  els  qu’entre’ls  homes  que  turbulents  s’agitan 

concisos  enrahonan  y  taciturns  meditan, 

són  ells,  de  veu  qu’arriba  com  desde  un  món  llunyà. 

Són  el  cant  plà  del  orgue  sohre  la  gent  que  crida, 

sas  mans  són  arrugadas  de  sapiguè  la  Vida, 

sas  testas  són  tan  blancas  del  Esprit  Sant  que  hi  va. 

AMETYSTAS 

Els  Bisbes 

Oh  els  Bisbes  qui  caminan  ab  bàcul  cargolat, 
la  mitra  d’or  y  pedras,  la  roba  violada, 
són  els  qui  beneheixen  ab  una  mà  enguantada, 
són  els  qui  alsant  els  brassos  proclaman  la  Unitatl 
Llur  veu  es  sana  y  forta  com  un  clarí  novell; 
las  lletras  acurullan  d’uncions  y  sapiencias, 
devallan  de  sos  llabis  cascadas  d’indulgencias 
y  en  mitj  de  las  tenebras  fulgura  son  anell. 

Y  ells  qu’en  els  tronos  seuhen  y  en  els  coixins  reposan, 
qu’als  Reys  excomunican  y  a  las  Nacions  s’imposan, 
per  l’alta  Gerarquía  voltats  de  resplendors, 
venen  del  fons  del  segles  serens  e  incommovibles, 
y  reman  ab  las  crossas  sobre  las  mars  terribles 
y’s  van  passant  la  barca  dels  Dotze  Pescadors. 

CALCEDONIAS 

Els  Confessors 

En  mitj  de  las  tempestas  que  sobre’l  món  rodolan, 
els  Confessors  elevan  ingenuus,  a  chor, 
la  professó  d’antorxas  ab  flams  que  no  tremolan, 
els  càntichs  que  s’allunyan  com  una  boyra  d’or. 

Ells  ab  son  pas  adormen  las  iras  de  la  onada, 
ells  tenen  la  paraula  pietosa  com  la  mà, 
ells  versan  els  miracles  com  gotas  de  rosada 
demunt  la  flor  marcida  del  Cansament  humà. 

Delmats  per  las  batallas  ab  las  visions  impuras 
crostats  per  las  miserias,  cenyits  de  las  torturas, 
són  boixos  simplicíssims  en  el  desert  immens, 

Mes  ay,  el  bruyt  dels  homes  s’exalta  cada  dia; 
la  terra’ls  fa  anyoransa  y  el  viure  melangia; 
arriban  com  una  ala,  se’n  van  com  un  encens. 


Josf.ph  Carnkk 


PREMI  DE  LA 


Al  fons  del  temple  desolat 
crema  la  llantia  solitària, 
al  fons  del  temple  abandonat 
per  l’esperit  de  la  pregaria. 

Plens  de  foscura  los  altars, 
las  naus  s'estenen  gegantinas; 
tremola  l’ombra  dels  pilars 
y  las  arcadas  bisantinas. 

L’àngel  de  pau  no  dóna’l  bes 
vora’l  portal  del  baptisteri: 
vaga  sinistre  y  no  comprès 
dins  el  recinte  algtín  misteri. 

Es  el  misteri  de  dolor 
de  la  ruptura  consumada 
que  allà  palpita  ab  tot  l’horror 
d’una  basílica  execrada. 

Avuy  el  cel  més  ha  plorat 
qu’en  tot  el  temps  del  gentilisme. 
Negra  bandera  de  combat 
dins  aqueix  temple  ha  estès  el  cisma. 

Aquí  prelats  y  demés  gent 
venguts  d'Ancira,  de  Nicea.. 

Tota  la  esglesia  d’Orient 
s’es  reunida  en  assamblea. 

Ple  de  sinistra  majestat, 
ab  més  imperi  que  un  monarca, 
com  un  arcàngel  rebelat 
son  front  alsava’l  Patriarca. 

Un  cardenal  allà  s’hi  veu 
ab  la  llatina  investidura, 
y  de  Jesús  clavat  en  creu 
els  presidia  la  figura... 

Mes,  prest  tornantsen  al  llegat, 
en  son  altar  un  plech  deixava  .. 

Dins  aquell  plech  abandonat 
el  llamp  de  Roma  s’amagava. 

Cada  esperit  sentia’l  pes 
d'aquell  moment  gran  y  terrible, 
cada  semblant  la  lividès 
d’un  malestar  indefinible. 

Del  Patriarca  en  la  grogó 
l’ombra  ha  passat  sobre  sa  cara 
de  la  divina  maldició 
que  se  posava  demunt  l’ara. 


Quan  ne  sortia  ja  la  gent, 
apar  que  desde  sos  estatges 
els  sermonessin  gravement 
els  sants  de  místicas  imatges, 


ENGLANTINA  D’OR 

CISMA 

els  sants  de  mudas  expressions 
y  de  figuras  aplanadas, 
de  que  en  innúmeras  legions 
las  parets  totas  són  pobladas. 

Ara  per  ells  tot  es  un  dol 
lo  que  la  vista  allà  contempla, 
patrons  que  plens  de  desconsol 
vetllar  no  poden  ja  aquell  temple. 

Una  buydor  s’hi  sent  anit 
com  may  tan  fonda  s’hi  sentia, 
que  pera  sempre  n’es  eixit 
l’Esperit  Sant  qu’avans  l’omplía. 

Y  altre  misteri  allà  glateix 
que  fa  més  negra  sa  tristura, 
que  d’horror  l’ànima  cubreix 
y  la  traspassa  d’amargura, 

fent  del  altar  abandonat 
pel  Redemptor  novell  Calvari; 
lla  contristada  Majestat 
dejesucrist  dins  el  Sagrari!... 

...  De  sobte,  eixint  d’algún  recó, 
com  un  engendre  de  la  fosca, 
apar  estranya  la  visió 
d’una  figura  negra  y  tosca. 

Y  passa  un  monjo  lentament, 
la  vista  baixa  y  recelosa; 
mira’l  llantió  que  macilent 
lluyta  ab  ullada  tremolosa 

ab  l’ombra  freda  de  la  nit 
que  senyoreja  la  nau  muda, 
y  i ay  1  destrossat  sent  el  seu  pit 
per  una  lluyta  parescuda... 

Y  passa’l  monjo  misteriós, 
a  la  llum  dèbil  y  somorta, 
las  naus  travessa  silenciós 

y  se  fa  enfora  vers  la  porta. 

El  vent  la  tanca  quan  n’ha  fuit, 
retrona  ab  forsa  la  portada, 
y  entra  xiulant  pel  “temple  buyt 
una  fatídica  alenada 

que,  de  la  cúpula  als  ciments, 
fa  estemordir  totas  sas  obras; 
se  trencan  vidres  estridents, 
cauhen  per  terra’ls  canalobres. 

Del  llantió  desamparat 
l’angustiosa  llum  s’apura  .. 

Inonda’l  temple  separat 
una  ona  immensa  de  foscura 


Miquel  Ferrà 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLÍOGRAFICAS 

P oem Ab  d’amor,  per  Apeles  Mestres. 

Poemas  d'Amor  porta  per  titul  el  darrer 
llibre  publicat  per  l’Apeles  Mestres,  y  el  llibre 
respòn  dignament  al  titul.  Format  per  qua¬ 
tre  poemas  destinats  a  cantar  els  amors  hu¬ 
mans  ab  el  dóls  cayent  caracteristich  que 
naix  del  temperament  de  l’Apeles,  resulta  un 
aplech  bellissim  de  poèticas  narracions.  Pera 
l’Apeles  Mestres  l’Amor  es  lo  més  pur,  lo 
més  sant,  lo  més  noble  de  la  vida:  ab  gran 
justesa  li  aplica’ls  versos  immortals  de  Dante 
Alighieri  ( Dell'Inferno ,  cant  III): 

Dinanzi  a  me  non  fur  cose  create 
se  non  eterne,  ed  io  eterno  duro... 

Entre’ls  poetas  catalans,  l’Apeles  Mestres 
ha  tingut  una  manera  de  cantar  l’Amor  ben 
seva  y  original.  No  ha  llensat  grans  crits  ni 
ha  vessat  llègrimas  ensucradas;  no  ha  vol¬ 
gut  ésser  un  poeta  ferreny  ni  tampoch  un 
cantayre  ploraner  y  afemellat.  Ha  sabut  tro¬ 
bar  la  nota  justa  de  la  expressió  amorosa, 
nota  que  concretà  ja  fa  temps  en  eixos  admi¬ 
rables  versos: 

No  miris,  al  estiu,  ab  ulls  de  llàstima 
la  primavera  antiga; 

no’t  rigas  d'aquell  temps  en  que  a  la  Lluna 
tos  secrets  descubrías 
No’t  rigas  d’eixa  edat  un  cop  passada; 

qu’en  fí,  per  més  que  digan, 
lasfollías  d’amor  són  lo  més  serio 
qu’hauràs  fet  en  ta  vida. 

Donchs  eixos  versos  són  el  leitmotiv  dels 
Poemas  d'Amor.  Ab  ell  són  formats.  L’Ape¬ 
les,  d’aquest  dóls  leit  motiv  ne  treu  infinidas 
variacions;  el  transforma,  !i  dóna  diversos 
aspectes  y  caràcters,  hi  juga,  si  se’ns  permet 
el  verb,  però  may  ens  modifica  la  seva  essèn¬ 
cia,  may  envileix  el  motiu  purissim.  Després 
d’haver  llegit  els  versos  amorosos  de  l’Ape- 
les,  han  de  reconeixer  fins  els  més  aixuts  de 
cor  que  l’Amor  es  una  cosa  gran,  enlayrada, 
quasi  bé  sacra.  L’Apeles  ho  sab  escriure 
tan  dolsament!... 

Dels  quatre  bells  poemas  d’Amor,  L'Esta- 
lactita ,  El  Novici  (un  fragment  d’aquest  fou 
publicat  a  Joventut),  L’Amor  sabi  v  Petrarca, 
aqueix  darrer,  sense  cap  dubte,  es  el  més 
perfecte.  A  més  de  la  bellesa  dels  versos,  s’ha 
de  celebrar  la  manera  còm  en  Mestres  ens 
presenta,  ab  pocas  pinzelladas,  las  figuras  y 
els  esperits  de  Petrarca  y  de  Bocaccio, 
aquells  dos  grans  cantayres  del  Amor  , 
aquells  dos  genis  que  avmaren  de  maneras 
tan  oposadas.  Petrarca  es  un  petit  quadro 
dramàtich;  té  color  d’época,  essent  també  un 
profond  estudi  psicològich,  una  déu  de  pura 
poesia.  Sentint  enrahonar  a  Petrarca,  un  hom 
recorda’l  seu  immortal  Sonetto  IV  (i)  que 

(i)  Sonctti  e  Canzoni  sopra  varj  argomenti. 


2  91 

dedicà  al  seu  gran  amich  Bocaccio,  en  el 
qual  si  consola  di  vederlo  sciolto  dagl'intrighi 
amorosi.  El  Petrarca  de  l’Apeles  Mestres  es 
el  ver  Petrarca,  que  tan  bé  sabia  pintarse  a 
si  mateix. 

Y  es  que  l’Apeles  admira  al  italià  Petrarca 
y  al  germànich  Heine  com  als  més  grans 
mestres  en  l’art  d’aymar.  iCòm  deixaria, 
donchs,  de  sentir  y  expressar  maravellosa- 
ment  tot  lo  que’ls  hi  pertany  o  tan  sols  fa 
referencia? 

Al  costat  de  lo  millor  qu’ha  produhit 
l’Apeles  Mestres,  podèm  colocarhi’l  poema 
Petrarca.  Al  eminent  poeta  felicitemlo  per 
aytal  motiu,  censurantlo  de  passada  perque 
de  la  publicació  d 'En  Misèria  ensà,  ha  dei¬ 
xat  passar  massa  temps  sense  regalarnos  ab 
sas  exquisitats  poèticas. 

Geroni  Zanné 


De  las  Reyals  Jornadas. — Notas  de  f.  Ma- 

ragall.  —  Tipografia  «L’Avenç)) .  —  Barce¬ 
lona. 

Sempre  he  cregut,  no  sé  si  erradament, 
qu’en  Maragall  déu  cada  vetlla  registrar  en 
son  llibre  de  memorias  las  impressions  re- 
budas  durant  la  jornada.  Confesso  qu’es  un 
dels  escriptors  que  més  me  sugestionan,  y 
atribuheixo’l  secret  del  encis  a  que  en  sas 
produccions  no  fa  més  qu’exposar  sincera¬ 
ment  allò  que  fereix  ab  tal  forsa  sa  fantasia 
de  poeta,  que  no  pot  resistir  a  la  prohija 
d’exteriorisar  sa  visió,  y  com  la  presenta  en 
tota  sa  puresa,  sense  disfressaria,  sense  bus¬ 
car  ni  mirar  l’efecte  qu’ha  de  produhir,  el 
llegidor  s’entrega  a  fruhir  la  emoció  estètica 
del  artista  sense  pararse  a  esbrinar  si  sa 
rahó’s  conforma  del  tot  ab  las  ideas  qu’ex- 
posa’l  pensador. 

Aixis  aquest  fascicle  ab  que  tan  a_gradosa- 
ment  ens  ha  sorprès  se’m  figura  que  no  es 
més  que  un  aplech  de  fulls  arrencats  de  son 
dietari,  acoblats  per  un  motiu  d’actualitat  y 
donats  a  llum,  sens  ulterior  mira,  pera  es¬ 
barjo  de  son  autor,  aclaparat  pel  feix  de  pen¬ 
saments  que  s’agombolavan  en  son  cervell; 
donchs  aquella  vivesa  d’expressió,  aquell  es¬ 
clat  de  vida,  la  nirviositat  del  estil  y  fins  cer- 
tas  contradiccions,  tal  volta  no  més  que  apa¬ 
rents,  que’s  troban  al  recorre  las  fullas  del 
interessant  follet,  tot  això  demostra  ben  clar 
que  fou  escrit  en  aqueix  periode  d’agita¬ 
ció  que  suara  ha  sufert  la  societat  barcelo¬ 
nina  y  de  la  que  no  ha  pogut  payrarse  nos¬ 
tre  gran  poeta.  Poeta,  sí,  donchs  ab  aytal 
caràcter  s’ha  de  considerar  a  n’en  Maragall 
en  aquesta  com  en  totas  las  sevas  obras  Es 
clar  qu’es  catalanista  de  debò  (encara  qu’en 
el  rigor  de  la  expressió  no  pertanyi  a  lo  que 
s’anomena  catalanisme  militant):  i  podria 
deixar  d’esserho  qui  com  ell  sent  l’esperit  de 
la  terra  y  a  qui  lo  artificiós  repugna  y  sols 


292 


JOVENTUT 


l’encisa  allò  que  té  sas  arrels  en  el  cor  mateix 
de  la  natura?  Es  veritat  qu’en  certs  moments 
no  tem  descendre  a  examinar  (com  al  escriure’l 
follet  de  que  m’ocupo)  fins  els  recons  foscos 
y  prosaichs  de  la  política  menuda,  però  sols 
ho  fa  d’esquitllentas  y  com  ab  por  de  que 
son  baf  el  corrompi...  El  veritable  Maragall 
el  veurèu  quan  s’enlayra,  quan  se  gronxa  ab 
els  ensomnis  d’una  Catalunya  gran  y  forta 
nascuda  de  la  estreta  dels  recorts  gloriosos 
ab  las  esperansas  progressivas;  quan  ab  sa 


ironia  fina,  tan  fina  que  molts  no  sabràn  ca¬ 
piria,  exposant  a  la  llum  del  sól  els  virolats 
colors  dels  ídols  qu’enlluhernan  als  incons¬ 
cients  y  als  ambiciosos  vulgars,  ens  ensenya 
que  són  buyts  y  falsos... 

Allargariam  molt  aquestas  notas  si’ns  dei¬ 
xéssim  portar  de  nostre  desi t j  de  copiar  y  co¬ 
mentar  molts  hermosos  fragments  del  follet 
d’en  Maragall.  Acabém,  donchs,  remerciant- 
lo  pel  plaher  que’ns  ha  fet  sentir  y  desitjant 
que’l  poble  català  aprengui  d’ell  a  pensar. 


Oriol  Martí 


LA  MISSA  ROJA  (0 


Sostinguda  en  els  dits  del  capellà, 
s’eleva,  resplendent,  l’hostia  daurada. 

De  genolls,  la  columna,  sota’l  sól, 
li  dóna  acatament  quan  la  veu  alta. 

Las  cornetas  ressonan  al  plegat, 
dedicantli,  amatents,  reyal  tonada. 

Lluhen  las  bayonetas  y  els  fusells 
y  més  d’una  oració  desclou  els  llabis. 

A  la  dreta,  hont  diu  missa’l  capellà, 
s’hi  estenen  tres  fileras  de  barracas; 
allí,  fòra  del  poble  silenciós, 
viuhen  la  pobra  gent  més  miserable: 
confosas  entre  gossos  y  gorrins, 
dònas  y  criaturas  s’hi  ajassan, 
desferras  de  familias  que  un  capdill 
va  empènyer  vora’l  poble  ab  amenassas. 

A  la  esquerra,  hont  celebra’l  capellà, 
l’hospital  dels  ferits  pesarós  s'alsa; 
casalot  d’un  aspecte  revellit 
que  serva  entre  puntals  sa  carcanada. 
Oberts  de  bat  a  bat  els  seus  balcons, 
m’apar  un  cap  de  mort  aquella  casa: 
las  batas  blanquinosas  dels  malalts 
com  foch-follets  hi  rondan  y  traspassan. 

Quan  l’hostia  resplendenta  ha  devallat, 
llavors  el  sacerdot  eleva’l  càlzer; 
el  reflecte  del  sól  en  el  vas  d'or 
ha  ferit  mon  esguart,  mitj  encegantme; 
la  llansada  de  llum  que  m’ha  estremit 
penetrà  en  el  meu  seny  com  inondàntmel: 
somoguda  ma  pensa  al  roig  destell, 
en  terrible  visió  s'es  enfebrada. 

Jo  he  vist  com  al  voltant  del  sacerdot 
de  sobte  apareixían  molts  cadavres; 


jo  he  vist  com  els  seus  cossos  descarnats 
demunt  la  taula  santa  s’abocavan. 

Jo  he  sentit  la  fretor  de  sos  udols, 

jo  he  sentit  els  secrets  de  son  llenguatge; 

jo  he  conegut  en  mitj  d’aytal  remor 

veus  de  companys  perduts,  que  foren  martres. 

Y  he  vist  com  han  voltat  al  sacerdot, 
arrencantli  ornaments  de  sas  espatllas, 
estripantli,  furiosos,  el  missal, 
trepitjant  els  seus  fulls  entre  sarcasmes. 

Y  he  yist  un  altre  aixàm  d’apareguts 
qu’han  esmicada  l’hostia  sacrossanta, 
fent  esberlas  la  fusta  del  altar 
y  en  terra  rebotenthi  ab  furia’l  càlzer. 

Després,  la  munió  de  descarnats 
ha  brunzit  cap  enlayre.  ab  vol  macabre 
y  enlayre  s’han  perdut  els  seus  udols 
sinistres,  estridents  y  renegayres. 

La  visió  monstrüosa  s’ha  esvahit 
deixantme  tremolós  d’esgarrifansas. 

Quan  s’ha  fos  la  visió  devant  mos  ulls 
la  missa,  sota’l  sól,  era  acabada. 


Al  tornar  cap  al  poble,  en  formació, 
mon  cap,  com  ubriach,  tranvanejavas: 

El  barri  de  la  dreta  del  altar 
vaig  creure  que’s  movia  en  negra  dansa; 
l’hospital  dels  ferits,  esgarrifós, 
qu’obría.’m  va  semblar,  sa  dentellada. 

Tot  ho  veya  sinistre  y  capgirat, 
com  ullprès  per  un  monstre  sens  entranyas; 
fins  deinunt  d’un  fortí,  degotant  sang, 
la  bandera  d’Espanya  va  mostrarsem. 

J.  Conangla  Fontanilles 


(1)  Del  llibre  en  prempsa  Elegia  de  la  Guerra,  ab 
prefaci  d’en  Maragall. 


Aguacate  ( Cuba),  j8çJ 


JOVENTUT 


293 


ELS  AMORS  D’UN  LLETRAT 

(Historia  pròpia  pera  ésser  contada  en  tot 

TEMPS  PERA  EXEMPLE  DELS  QUE  VAN  ERRATS.) 

En  temps  de  Mari  Castanya  hi  havia  uns 
homes  molt  entesos  en  tota  mena  de  cien- 
cias. 

Y  també  n’hi  havia  d’altres  de  no  gayre  en¬ 
tesos. 

Y  aduch  n’hi  havia  que  no  entenian  res 
de  res. 

Y  heusaqui  que’ls  homes  vivian  aparellats 
ab  llur  femella...  Y  las  dònas  ab  llur  mas¬ 
cle...  Però  no  tothom  tenia  parella,  perque 
las  dònas  eran  en  més  gran  nombre  que’ls 
homes.  Y  per  tant,  moltas  dònas  tenían  va 
ga  forsosa... 

Y  els  homes  del  saber  no  se’n  adonavan, 
y  els  que  no  tenian  saber  se’n  aprofitavan, 
encara  que  ja  tinguessin  parella. 

Però,  ab  tot  y  això,  hi  ha  noticias  de  dònas 
que  tenían  més  d’un  home. 

Dels  molts  casos  y  cosas  qu'en  aytal 
temps  succehían,  n’he  pogut  treure  la  histo¬ 
ria  dels  amors  d’un  lletrat,  o  sabi,  o  docte, 
u  home  de  moltas  lletras  que,  per  lo  que 
se’n  desprèn,  no  tenia  gens  de  lletra  me¬ 
nuda.  La  historia  es  la  següent: 

Un  lletrat,  un  dia,  se  va  posar  tant  de  mal 
humor  de  resultas  de  sentirse  mancat  d’ins¬ 
piració,  que  va  eixir  de  casa  seva  havent  fet 
jurament  de  tornarhi  pas  fins  que  la  inspira¬ 
ció  fos  arribada  a  son  magí... 

Y  se  li  feu  fosch  sens  haver  hagut  inspi¬ 
ració,  y  alashoras,  pera  no  trencar  el  jura¬ 
ment  que  s’havia  fet,  en  comptes  d’anarsen 
a  casa  seva  se’n  anà  a  casa  d’uns  parents. 

Y  heusaqui  que  a  casa  dels  parents  hi  ha¬ 
via  una  noya. 

Y  la  noya  era  maca,  y  ell  se  mirà  a  la 
noya,  y  la  noya  se’l  mirà  a  n’ell. 

Y  els  ulls  d’ell,  de  tant  mirar,  s’inflavan  y 
tot,  y  eran  tan  grossos  menlres  tant,  que 
semblavan  dugas  taronjas.  Y  ella  somreya. 

Y  ell  mitj  perdé’l  món  de  vista,  però  no 
deixà  de  guaytar  a  la  noya  per  lo  que  pogués 
ésser. . . 

Però  heusaqui  que’l  temps  passava  tan 
depressa,  que  al  cap  y  a  la  fi  va  arribar 
l’hora  en  que  la  noya  se’n  hagué  d’anar...  y 


se’n  anà...  y  ell  alashoras  també  va  anarsen. 

Y  com  que  se  sentia  ple  d’inspiració,  se’n 
va  anar  a  casa  seva. 

Y  un  pich  hi  fou  arribat,  com  que  se  sen¬ 
tia  ple  d’inspiració  deguda  a  la  enlayrada 
bellesa  de  la  noya,  la  va  cantar  tota,  de  dalt 
a  baix.  Y  a  la  cansó  va  anomenaria  Poema. 

El  poema  parlava  del  foch  de  las  miradas 
qu’havian  encès  d’amor  el  seu  cor,  etc.,  etc. 

Y,  un  cop  enllestida  la  feyna  de  cantar  la 
noya  qu’havía  vist,  va  senyalar  la  feyna  ab 
el  seu  nom  lligat  ab  el  nom  d’ella. 

Y  tot  això  va  anar  a  parar  a  dins  d’un 
carpet  que  va  cloure  y  senyalar  ab  el  nom 
y  adressa  de  la  inspiradora. 

Carpeta  y  poema  varen  arribar  a  casa 
d’ella,  mentres  ell  dormia  tot  esperant  la 
resposta. 

Y  al  endemà,  a  casa  d’ell,  va  arribarhi  un 
carpet  de  color.  Y  dins  del  carpet  hi  havia 
un  paper  que  deya: 

«E  llegit  el  poema.  Estich  encantada  del 
vostre  saber. 

»Tot  m’o  dihéu  a  mi  lo  del  poema?  ^De 
debò  soch  tan  maca?  çEs  veritat  que  m’es- 
timèu? 

»No  triguèu  a  respondre,  puig  de  lo  con¬ 
trari  creuria  que  ma  carta  s’ha  perdut,  y’m 
sabria  molt  greu...» 

El  lletrat  va  llegir  la  carta,  y’s  va  estra¬ 
nyar  molt  de  que  apenas  parlés  del  poema... 
Tant  que  s’hi  havia  mirat!... 

Y  va  respondre  a  la  carta.  Y  a  casa  d’ella, 
al  endemà,  hi  va  arribar  un  carpet  com  el 
primer.  Y  a  dins  del  carpet  hi  havia  un  pa¬ 
per  que  deya: 

«Ja  he  rebut  la  teva  missiva. 

»Avuy  no  podré  dirte  gayres  cosas,  perque 
tinch  feyna  a  confegir  un  discurs. 

»Quan  vulguis  escriure  «e  llegit,»  has  de 
tenir  en  compte  que  la  e  es  verb,  y  que  per 
lo  tant  l’has  d’acompanyar  d’una  h.  Lo  ma¬ 
teix  te  dich  de  o  quan  es  pronom. 

»Te  podria  retreure  moltas  altras  cosas  de 
ta  carta,  però  ja’t  dich  que  no  tinch  prou 
temps. 

»Reb  la  bona  voluntat  y  guarda  bé’l 
poema.» 

Al  cap  de  molt  temps  el  lletrat  rebé  un 
carpet  de  color,  y  al  ensemps  un  paquetet. 


294 


JOVENTUT 


Y  a  dins  del  carpet  hi  havia  un  paper, 
y  el  paper  deya  aixís: 

«Encara  qu’hagi  passat  tant  de  temps  sens 
escriurevos,  no  vos  he  pas  oblidat. 

»Proba  d’això  es  el  qu’avuy  vos  escrigui 
pera  fervos  saber  una  noticia  que  m’agrada 
molt: 

»Demà’m  caso. 

»E1  que  m'ha  escullit  pera  companya  es  un 
home  dels  de  carn.  Y  com  que  penso  que 
vos,  home  de  llelras ,  necessitèu  companya 


LAS  NOYETAS  QUAN 
VAN  A  COSTURA 

Las  noyetas  quan  van  a  costura 
cantan  y  riuhen  qu’alegran  el  cor. 

Y  els  carrers  revellits  de  la  vila. 
s’omplen  de  frescor. 

Més  d’una  vella  plorosa  y  xaruga 
trista  renova  l'infantil  recort, 
prò  en  veyenthi  a  la  néta  aixerida  y  faluga, 
li  floreix  als  llabis  un  somrís  d’amor. 

A  correguda  estesa, 
esbullats  els  cabells, 
passa  la  infantesa 
com  un  vol  d'aucells. 


En  l’ampla  sala  de  la  escola 
el  sól  s’hi  escampa  bellament. 

Y  las  noyetas  cantan  y  riuhen 
tot  fent  puntetas  ab  un  coixinet. 

«Coixinet,  si  tu  sabías 
las  penas  que’m  fas  passar, 
dirías  a  Mare  Mestra 
que’m  deixés  anà  a  jugar.» 

Cantava  la  més  petita: 
las  demés  l’han  abrassat; 
la  mestra  està  enamorada 
y  en  sa  falda  l’ha  enfilat. 

Li  besa’ls  ulls  y  la  boca, 

—  Salta  viralta,yf//«  del  cor!  — 
Li  dóna  pa  y  xacolata. 

L'endemà  es  festa  major. 

L’endemà  es  festa  major: 

Per  la  encesa  carretera 
vindrà  alegre  y  parlador 
l’estimat  que  tant  espera 
ab  el  pit  sospirador. 


qu’os  ajudi  a  sufrir  la  soletat  del  vostre  es 
perit,  he  cercat  d’entre  mas  amigas  la  que 
os  pogués  convenir,  y  no  n 'he  trobada  cap, 
puig  cap  d’ellas,  al  pensar  en  l.’estimat,  pen¬ 
sa  en  las  h  h. 

»Per  tant,  he  pensat  recorre  a  la  ciència 
pera  donarvos  parella,  y  he  trobat  això  qu’os 
envio:  guardeu/zo,  es  l’última  edició  de  la 
gramàtica  de  l’Academia. 

»Volia  enviarvos  el  Poema,  però  no  Yhe 
trobat.» 

Jacobus  Sabartés 


Sempre  fos  festa  major! 

Las  noyetas  quan  deixan  la  escola 
cantan  y  riuhen  movent  gran  brugit. 
Portan  estampas  y  atmetllas  y  pansas. 
Mentre’ls  hi  dava,  la  mestra’ls  ha  dit: 

—  Ara  venen  festas 
plenas  d’alegrías  .. 

Fins  d’aquí  a  quatre  días!  —  (t) 

Rafel  Nogueras  y  Oller 


L’HOME  DEL  SACH 

L’home  del  sach! 

Els  infants  còm  tremolan!  .. 

L’home  del  sach! 

Els  infants  quina  pò! 

A  la  faldeta,  faldeta  faldona, 
de  la  mareta  qu’encén  la  visió, 
se’n  van  corrent  a  amagà’l  caparró! 

L’home  del  sach  es  un  home  tot  negre, 
ab  una  barbassa  de  color  de  foch. 

Té  unas  mans  llargas,  ab  unas  unglarras  .. 

L’home  del  sach  va  poquet  a  poch, 

el  coll  estirat, 

els  ulls  ben  oberts, 

sempre  furant 

si  veu  cap  infant 

que  no  fassi  bondat.. 

L’home  del  sach  no  més  viu  de  carn  tendra, 
tendra  y  rosada... 

l’home  del  sach  quan  agafa  un  infant 
catatrich  catatrach,  a  dintre  del  sach! 

Y  se’n  va  enllà  d’enllà,  rient  y  cantant! 

Francesch  Sttjà  y  Pineda 


(i)  Aquesta  poesia  es  inspirada  en  una  hermosa 
cansó  de  la  delicada  y  excelent  compositora  na  Nar- 
cisa  Freixas.  A  n’ella  va  endressada.  —  N.  del  A. 


JOVENTUT 


295 


NOVAS 

I 

Oportunament  donarem  compte  del  acort 
pres  per  la  revista  Catalunya  y  publicat  en  el 
numero  de  30  de  juliol  de  1903  de  la  mateixa, 
de  recullir  en  un  volum  els  articles  qu’en 
Joan  Maragall  publicà  en  las  planas  del 
Diario  de  Barcelona  mentres  formà  part  de 
sa  redacció. 

La  major  part  dels  periòdichs  catalanas 
s’adheriren  a  aquest  projecte,  y  pera  dur- 
io  à  la  pràctica  fou  convocada  una  reunió 
de  representants  de  la  prempsa  catalanista, 
nomenantse  una  comissió  composta  per  in- 
dividuus  dels  periòdichs  Catalunya ,  Montse¬ 
rrat ,  La  Renaixensa ,  Butlletí  del  Centre  Ex¬ 
cursionista  y  Joventut,  de  Barcelona,  y  La 
Almudaina  de  Palma,  La  Sembra  de  Tarrassa, 
La  Veu  de  la  Comarca  de  Tortosa,  La  Veu 
del  Segre  de  Lleyda,  y  Congost  de  Grano¬ 
llers. 

Aquest  Homenatge  a  nen  Joan  Maragall 
està,  donchs,  en  vías  de  realisació.  La  co¬ 
missió  nomenada  acordà  enviar  llistas  de 
suscripció  a  las  redaccions  dels  periòdichs 
Catalunya ,  La  Renaixensa ,  La  Veu  de  Cata¬ 
lunya ,  Butlletí  del  Centre  Excursionista ,  La 
Devantera ,  Revista  Musical  Catalana ,  La  Ilus- 
tració  Catalana  y  Joventut,  sense  perjudici 
de  facilitarne  a  las  demés  publicacions  que’n 
demanin.  La  quota  de  suscripció  es  de 
cinch  pessetas ,  permetent  per  sa  exigüitat 
suscriures  a  varis  exemplars,  a  fi  de  popula- 
risar  tot  lo  més  possible'ls  articles  periodis- 
tich  d’en  Joan  Maragall. 

La  colecció  constarà  de  més  de  cinquanta 
articles,  bellament  impresos  a  la  casa  Tho- 
mas,  en  bon  paper  y  ab  tipos  clars  y  agrada¬ 
bles,  haventhi  el  propòsit  de  que  quedi  en¬ 
llestida  aquest  estiu. 

Ha  quedat  oberta  la  suscripció  en  nostre 
periòdich,  haventse  suscrit  per  la  quota  de 
cinch  pessetas  individualment,  els  següents 
senyors:  J.  Pujol  y  Brull,  Trinitat  Monegal, 
Salvador  Vilaregut,  Arnau  Martinez  y  Seri- 
nà,  Emili  Tintorer,  Ramón  Farré,  Oriol 
Marti,  Joseph  Mumbrú,  Lluis  Via,  Jaume 
Terri,  Joan  Vergés,  Antoni  Niubó,  Andreu 
Audet,  R.  Miquel  y  Planas,  Joaquim  Pena. 

Continúa  oberta  la  suscripció. 

Al  passar  en  Maura  per  Alacant  fou  ob¬ 
jecte  d  un  atentat,  reprobable  com  el  que’s 
cometé  à  Barcelona,  però  ab  circunstancias 
agravants,  perque  no’n  fou  protagonista  un 
sol  obcecat,  sinó  tota  una  multitut  obcecada 
y  salvatge,  engegant  descargas  cerradas  con¬ 
tra’l  trenen  que,  ademés  d’en  Maura,  ana- 
van  molts  altres  viatgers. 

Els  comentaris  que  s’ocorren  devant  d’ac¬ 
tes  semblants  ja’ls  ha  fet  la  prempsa  catala¬ 
nista  aquests  dias,  però  els  que  llegim  en 
Lo  Camp  de  Tarragona  ’ns  semblan  tan  en¬ 


certats,  que  no  podèm  menys  de  copiarlos. 
Diu  nostre  confrare  tarragoní: 

Com  succeheix  sempre  en  aquests  casos,  tota  la 
prempsa  trona  qontra’ls  bàrbaros  que  tals  barbaritats 
cometen,  sense  tindré  en  compte  que  una  gran  part 
d’aquesta  prempsa  n’es  principalment  culpable  per  las 
sevas  esbojarradas  campanyas  contra  en  Maura,  que  al 
cap  d’avall  fins  ara  no  ha  fet  res  que  mereixi  ni  moltas 
censuras  ni  grans  alabansas. 

Però  lo  que  més  gracia'ns  fa  en  la  cridòria  de  la 
prempsa  contra’l  poble  incult ,  es  que  pretenguin  ca¬ 
rregar  el  mort  a  aquest  baix  poble  de  culpas  que  no 
té.  Lo  qu’entenèm  per  poble  ha  sigut  sempre  incons¬ 
cient  y  ho  serà  sempre  lo  mateix  aquí  que  a  tot  arreu, 
y  els  inconscients,  ja  se  sab,  se  deixan  portar  pel  primer 
que’ls  sugestiona. 

Creyèm  van  molt  equivocats  els  que  pretenen  edu¬ 
car  al  poble  comensant  per  baix,  puig  els  més  necessi¬ 
tats  d’educació  són  els  de  dalt,  els  que  pretenen  passar 
per  classes  directoras.  Aquesta  classe  es  la  més  mal  edu¬ 
cada  d'Espanya,  y  a  ella  devèm  tots  els  mals  y  totas 
las  desgracias  qu’han  caygut  sobre  aquest  país. 


El  dissapte  s’inaugurà  al  Atenèu  Barcelo¬ 
nès  una  serie  de  conferencias  qu’aniràn  a 
càrrech  de  distingits  literats  mallorquins.  La 
primera  la  donà  en  Joan  Alcover,  qui  des¬ 
enrotllà’l  tema  «Humanisació  del  art»,  mos- 
trantse  partidari  de  la  llibertat  més  absoluta, 
donchs  si  l’obra  artística  ens  impressiona  ja 
ha  lograt  son  fi.  Las  escolas,  els  modos  de 
fer,  las  tendencias  oposadas,  no  fan  al  cap  y 
a  la  fi  altra  cosa  que  mantenir  l’equilibri  del 
gran  art,  encarnat  a  despit  de  tot  en  las 
grans  figuras  quals  obras,  a  través  del  temps, 
són  sempre  admirables  y  dominan  la  inte¬ 
gritat  del  món  arlistich.  Cal  evitar  en  art  el 
refinament  exagerat,  pel  risch  de  no  ésser 
comprès  y  de  no  fer  cultura.  Els  pobles  més 
richs  no  són  els  que  tenen  més  milionaris, 
sinó’ls  que  tenen  menos  pobres.  Digué 
qu’en  art  cal  dominar  la  tècnica  avans  de 
llensarse  a  genials  extralimitacions,  y  que  si 
bé  cal  estudiar  las  fórmulas  novas  dels  es¬ 
trangers,  lo  primer  que’ns  cal  es  que  al  fer 
art  fem  humanitat  y  ieflectèm  un  xich  de 
terra,  un  xich  de  cel,  y  deixem  aixis  rastre 
dels  propis  afectes  y  sensacions. 

El  senyor  Alcover,  que  fou  aplaudidissim 
per  sa  interessant  peroració,  havia  sigut  pre¬ 
sentat  avans  pel  president  del  Ateneu  senyor 
Maragall,  qui  digué  que  al  organisar  la  Junta 
la  esmentada  serie  de  conferencias,  se  propo¬ 
sava  estrenye’ls  llassos  de  germanor  entre 
catalans  y  mallorquins,  tenint  en  compte 
que  Mallorca  en  mitj  del  mar  es  una  branca 
de  Catalunya  que  refloreix. 

Del  extrém  Orient  arriban  malas  novas 
pera’ls  súbdits  de  Sa  Majestat  el  Tsar  de  to¬ 
tas  las  Russias.  El  gran  almirall  japonès 
Togo  fa  de  rey  del  Mar  Groch,  passejatshi 
molt  tranquil  d’ensà  qu’ab  sas  manyas  en¬ 
vià  al  altre  món  a  n’en  Makaroff,  qu’havia 


29b 


JOVENTUT 


anat  a  Port-Arthur  pera  posar  esmena  a  las 
arrogancias  dels  asiàtichs  ensoperbits  per 
una  serie  d’operacions  marítimas  afortuna- 
das. 

Y  si  als  russos  la  cosa’ls  hi  anava  mala¬ 
ment  per  mar  (y  tan  malament!),  ara  co- 
mensa  també  a  anàrelshi  malament  per 
terra,  ab  gran  sentiment  d’ells  mateixos,  dels 
russòfils...  y  dels  francesos,  els  quals,  fent 
l’ull  viu  per  lo  que  pugui  succehir,  se  decan- 
tan  cap  Anglaterra  y  cap  Italia.  En  Del- 
cassé  té  molt  bon  nas... 

Donchs  si  senyors:  el  general  Kuroki,  que 
en  qüestions  d’exèrcits  de  terra’s  veu  que  hi 
entén  tant  com  en  Togo  en  qüestions  de  ma¬ 
rina,  ha  vensut  als  generals  russos  ab  totas 
las  reglas  del  art. 

Mentrestant  la  guerra  seguirà’l  seu  curs: 
els  barbuts  generals  del  Tsar  prepararan  la 
revenja,  y  els  barbamechs  generals  del  Mi- 
kado  trevallaràn  de  valent  per'aumentar  las 
ventatjas  fins  avuy  obtingudas.  La  sang  ha 
de  corre  encara  a  bots  y  barrals  pera  encal- 
mar  las  malas  passions  y  la  sed  criminal  de 
conquistas. 

Publicacions  rebudas: 

Cansó  trista  y  Preludi  de  Primavera ,  poe- 
sías  de  l’Apeles  Mestres  posadas  en  música 
per  la  senyora  Carme  Karr.  Dignas  aquestas 
composicions,  per  llur  poesia  y  bellesa,  de 
las  anteriorment  publicadas  pels  mateixos 
autors,  venen  a  aumentar  la  colecció  que  ia 


senyora  Karr  té  en  projecte  y  que  formarà, 
una  volta  publicadas  totas,  un  magnífich 
aplech  de  poesias  y  melodías  genuinament 
catalanas. 

Espinas  del  roserar ,  .quadro  dramàtich  en 
prosa  catalana,  original  de  Joseph  Gratouil 
y  Cortès  y  Adolf  Xifra  y  Girbal,  estrenat  ab 
èxit  en  el  teatre  Principal  de  Gracia  la  vetlla 
del  17  de  mars  de  1904.  Preu,  2  rals. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

>  Mitj  any . 4  5°  » 

>  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franch?, 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

>  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

>  >  sense  folletins.  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


NOSTRE  FOLLETÍ 

Havent  ja  repartit  tots  els  folletins  de  l’obra 

Les  disperses 

repartim  avuy  el  retrat  de  son  autor  Ueminent  poeta 

JO  AR  MARAGALL 

y  ab  el  pròxim  número  acompanyarèm  la  cuberta  pera  enquadernar 
el  volúm. 


A  l’obra  d’en  Maragall  seguirà  la  novela  montanyenca  que  ab  el 
títul  de 


ha  escrit  pera  nostra  Biblioteca  l’eminent  prosista 

VÍCTOR  CATAM 


Any  V-Núm.  222 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

t  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Sobre  en  Servet,  per  Benet  R.  Barrios.— Nostra  marxa 
a  Montserrat  (acabament),  per  D.  Pou  y  Lladó.— El 
yacht,  per  Carles  Arro  y  Arro.— Preludi  de  tardor, 
per  Trinitat  Catasúsy  Catasús.— Escoltèu,  vianants, 
per  Francesch  Sitjà  y  Pineda.— Els  problemas  de 
l'antologia  grega,  per  R.  Miquel  y  Planas.— A  don 
Arthur  Masriera,  per  Raíel  Vallès  y  Roderich — La 
evolució  filològica  en  la  República  argentina,  per 
Pompeyus  Gener.— Revistas  de  revistas,  per  Lluís 
Via.— Novas. 

FOLLETÍ: 

LES  DISPERSES,  per  Joan  Maragall.— Cuberta. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  41. 


SOBRE  EN  SERVET 

Passats  ja’ls  dias  en  que  l’assumpto  Ser¬ 
vet  anava  en  doyna,  y  apaybagada  la  efer- 
vescencia  que  llavors  se  despertà,  vaig  altra 
volta  a  dir  quelcom  sobre’l  mateix,  a  fi  de 
deixar  consignadas  algunas  cosas  que  s’ig- 
noran  y  alguns  datos  que  poden  servir  pera 
la  historia. 

Comensaré  pel  monument  de  Genéve  (no 
confonent  Genève  ab  Gènova  com  alguns  han 
fet  garrafalment,  encara  que  sembli  increï¬ 
ble,  puig  també  la  ignorància  ha  terciat  en 
aquest  assumpto  ab  el  ridicul  atreviment  que 
la  caracterisa.)  Las  fotografias  tretas  de  dit 
monument  el  dia  de  la  inauguració,  són  de 


molt  bon  gust;  n’hi  ha  algunas  que,  més 
que  fotografias,  semblan  obras  artisticas, 
distingintse  dugas  figuras  ben  conegudas, 
l’una  al  costat  de  l’altra:  Du  Bois  Melly,  el 
novelista  historiador  ginebrí,  y  el  P.  Jacinto 
Loysson.  Las  fotografias  estàn  reproduhidas 
en  l’opúscul  que’l  comitè  del  monument  ex¬ 
piatori  ha  publicat  ab  la  llista  dels  suscrip- 
tors  que  s’adheriren  a  la  idea  exposada  en  la 
conferencia  donada  pel  professor  Doumer- 
gue,  de  Montauban,  el  dia  1 1  d’abril  de  1902. 
Els  autors  del  monument  són  els  senyors 
Lleó  y  Franz  Fulpins,  arquitectes,  que  no 
deuhen  confondres  ab  en  C.  Fulpins,  fabri¬ 
cant  de  joguinas  y  organisador  del  Congrés 
de  lliurepensadors  celebrat  a  Genève  pel 
setembre  de  1902. 

Durant  un  any  Genéve  ha  estat  en  ple  ser- 
vetisme ,  no  com  a  secta  religiosa,  sinó  pels 
varis  trevalls  que  sobre  Servet  s’han  publi¬ 
cat,  com  són:  el  que  sorti  en  La  Sigtial  de 
Genève ,  y  també  en  fascicle  apart,  del  senyor 
Th.  Claparéde;  un  llibret  qu’en  forma  ame¬ 
na  y  novelesca  parla  de  la  presó  y  vicissituts 
d’en  Servet,  degut  a  en  E.  Gaidan;  el  que  en 
E.  Doumergue  publicà  en  el  Bulletin  de  la 
Société  d' Histoire  et  d’ Archéologie ,  parlant 
del  lloch  ahont  hi  hagué  la  foguera;  el  del 
pastor  Paul  Besson,  de  Buenos  Aires,  y 
altres. 

Tot  aquest  moviment  servetench  ha  tras- 


298 


JOVENTUT 


cendit  fóra  de  SuUsa,  y  a  Paris  ja  roda  la 
idea,  entre  cerlas  personas,  d’aixecar  al  mar- 
tre  de  Ginebra  un  monument,  puig  malgrat 
M.  Wei  en  el  volum  29  de  la  gran  enciclopè¬ 
dia,  pàg.  1088,  digui  que  «una  estatua  ha 
sigut  aixecada  a  París  a  aqueixa  víctima  del 
fanatisme»,  lo  cert  es  que  ni  mestres  meus, 
ni  V Academie  de  Médecine ,  ni  el  propi  pro¬ 
fessor  de  íisiología  de  la  facultat  de  Paris 
Dr.  Charles  Richet,  coneixen  dit  monu¬ 
ment  (1).  Sols,  com  a  estatuas  assenta- 
das,  existeixen  las  del  museu  del  Dr.  Ve¬ 
lasco  a  Madrid,  y  la  del  esculptor  Sausen  a 
la  facultat  de  Saragossa;  y  de  carrer  que 
porti  el  nom  d’en  Servet,  l’i ’inich  qu’existeix 
es  el  del  barri  de  Toledo,  a  Madrid. 


El  punt  fosch  serà  sempre’l  lloch  de  nai- 
xensa.  S’ha  dit  qu’en  el  procés  incoat  per  en 
Calvin  hi  havia  una  fe  de  baptisme:  mes 
per  alguna  cosa  ha  afirmat  persona  compe- 
tenta  que  l'acte  de  naissance  de  Servet ,  sija- 
mais  il  en  à  existé  une ,  n'esl  pas  a  Genève.  Ni 
a  la  Universitat  de  Saragossa,  ni  a  la  de  To¬ 
losa  n’han  trobada  cap  fins  avuy,  y  a  Tu¬ 
dela  de  Navarra  fa  més  de  vint  anys  que, 
pera  complaure  a  un  senyors  de  Gènova 
(llegeixis  Genève)  cercaren  minuciosament  en 
l’arxiu  parroquial  sense  cap  resultat,  essent 
del  any  1=517  el  llibre  més  antich  qu’en  ell 
se  troba,  y  resultant  també  negatiu  l’escor¬ 
collar  l’arxiu  del  Ajuntament.  A  Polinino  no 
existeix  res  que  recordi  al  rector  aquell  de 


que  parla’l  retaule  reproduhit  temps  enrera 
en  aquestas  planas  (2).  A  Serveto,  població 
d'Osca,  no  s’hi  troba  dit  apel·latiu,  però  hi 
viu  un  vell,  de  nom  Servet,  que  procedeix  de 
Plan,  poble  vehi.  Aquestas  poblacions  són 
de  la  rodalia  de  Venasch,  port  que,  com  se 
sab,  es  per  hont  s’entra  a  Fransa  per  Lu- 
chon.  Hi  havia  altre  port,  quin'  nom  no  re¬ 
cordo  ara  fixament,  en  el  qu’existia  l’Asil- 
Hospital  dels  canonges  de  Santa  Cristina, 
que  acullían  als  viatgers  com  fan  avuy  els 
monjos  de  Sant  Bernat,  y  al  Simplon,  a 
Suissa.  Pei  aquest  port  o  coll  són  portadas 
las  despullas  d’aquells  cavallers  morts  a  Mu- 
ret  ab  Vúnich  rey  que  no  ha  sigut  enterrat  en 
terrer  català,  en  Pere  II.  (No  tindrian  in- 


(1)  Lo  únich  que  hi  ha  es  que  quan  a  la  plassa 
Maubert  s’aixecà  un  monument  al  impressor  Dolet,  cre¬ 
mat  pels  catòhchs,  se  proposà  aixecarne  al  devant  un 
altre  dedicat.a  Servet,  cremat  pels  protestants,  a  fí  de 
que  la  egalité  de  la  intransigència  dels  uns  y  dels  altres 
estigués  ben  a  la  vista  de  tothom.  Mes  en  Servet  no  era 
francès,  y  la  idea  no  prosperà. 

(2)  Vegis  Joventut:  A prop'osii  del  momtment  expia¬ 
tori  a  Genève,  n.°,  198  pàg.  776. 


fluhencia  aquests  dos  ports  0  colls  en  que 
Servet  anés  a  Tolosa? 

El  fet  de  llegirse  alguna  volta  en  la  premp- 
sa  suissa’l  nom  d’un  senyor  Servet  £vol  dir 
que  sia  suís?  Y  no’s  suposi  que’l  barri  ahont 
hi  ha  la  estació  del  ferrocarril  coneguda  a 
Genève  per  Cornavia ,  0  sia  La  Servette ,  vin 
gui  de  Servet,  puig  es  un  diminutiu  de 
Sylva. 

Arreu  las  versions  populars,  mal  fonamen- 
tadas  y  sovint  contradictorias,  solen  dar 
lloch  a  confusions  en  lo  que  respecta  al  lloch 
de  naixensa  dels  grans  homes.  Exemple:  En 
1890  vaig  llegir  la  làpida  que  hi  ha  en  una 
casa  del  carrer  de  J.  J.  Rousseau  fent  cons¬ 
tar  qu’en  ella  havia  nascut  aquell  filosop,  y 
no  obstant  avuy  se  sab,  per  haverho  trobat 
en  un  document  del  arxiu  municipal,  qu’en 
Rousseau  nasqué  al  n.°  2  (antich)  de  la 
Grande  Rue ,  es  a  dir,  a  l’altra  banda  del 
Rose. 

Un  altre  exemple:  Al  morir  mossèn  Jacinto 
Verdaguer,  la  prempsa  publicà  un  grabat 
repi  oduhint  la  casa  hont  havia  nat;  als  pochs 


JOVENTUT 


299 


dias  ja’s  deya  qu’havía  nat  a  Cal  doctor , 
ahont  viu  la  germana  de  mossèn  Cinto;  y  el 
dia  del  bé  que  feu  celebrar  la  Unió  Catala¬ 
nista. ,  ja  deyan  qu’havia  nat  a  Ca’n  Santaló, 
ahont  deslliurà  la  seva  mare,  y  que  tan 
prompte  com  aquesta  sortí  de  casa  se’n  ana¬ 
ren  a  viure  a  la  casa  esmentada  avans,  qu’es 
a  la  plassa.  De  manera  que  tot  y  essent  Fol- 
garolas  un  poble  petit,  y  no  havent  passat 
ni  tan  sols  un  sigle  desde’l  naixement  del 
poeta,  ja  hi  ha  confusions  en  aquest  punt.  (1) 
A  Sarinena,  els  documents  oficials  que’s 
troban  són  a  comptar  de  1795,  y  els  del  Re¬ 
gistre  de  la  propietat  a  partir  de  1735:  aixís 
es  que  no  se  sab  quàn  el  notari  Serveto  com¬ 
prà  la  casa  de  Vilanova  de  Sixena,  en  quina 
fatxada  hi  figura  aquella  pedra  ab  una  A  y 
una  M  enllassadas,  com  dedicada  a  la  Mare 
de  Deu,  única  que’s  troba  en  el  poble.  En  la 
parròquia  de  Sant  Salvador,  el  llibre  més 
antich  que  s’hi  troba  es  de  1650:  un  vo¬ 
lum  gd’iglesia  0  Registro  de  aniversarios ,  en 
el  que  s’hi  llegeix:  uEnero,  7. — Por  Antonio 
Serbeto  Rebés,  Catalina  Conesa  y  sus  finados: 
un  aniversario . — /y.  Por  Gerónimo  Matheo , 
Ana  Rebés  y  Margarita  Ponzy  sus  finados:  un 
aniversario. — Febrero ,  75.  Por  Andrés  Colo- 
bor ,  Marya  Lacruz,  Mn  Gaspar  Sax  y  Franco 
Serbeto  y  sus  fins  :  un  aniv0  ))  Y,  pera  no 
allargar  la  llista,  copiarèm  sols  els  noms  que 
poden  tenir  relació  ab  lo  que’ns  convé,  repe- 
tintlos  tantas  voltas  com  se  troban:  Antonio 
Rebes;  quatre  Anton  Rebes,  tres  Catalina  Co¬ 
nesa;  Àngela  Rebés ,  Anton  Rebés,  Catalina 
Conesa ,  Luysa  Serbeto,  Luysa  Rebés;  Anton 
Rebés  y  su  mujer;  Anton  Rebés  y  los  suyos; 
Una  misa  cantada  con  letanía  cantada  de 
S“  Franco  de  Assis,  en  el  altar  del  Santo 
Cristo. — Mn  Pedro  Rebés,  Anton  Rebés,  Mn 
Juan  Rebés.— Por  el  Dr.  Marco  Antonio  Re- 
ves,  DA  Violante  Mayay  y  sus  finados,  Anton 
Rebés  .—Por  Luysa  Rebés,  Anton  Rebés.— 
Por  J or  ge  Ripol,  Geronima  Rebés  y  sus  fina¬ 
dos. 

Ademés,  reproduheixo  una  copia  de  la 
signatura  del  notari  Serveto,  treta  d’una  es¬ 
criptura  del  any  1521;  insistint  en  tots 
aquests  detalls  perque  crech  que  Servet  es 


(1)  Podèm  afirmar,  per  havèrnosho  dit  el  mateix 
mossèn  Cinto  trobantse  ab  nosaltres  a  Folgarolas  dèu 
mesos  avans  de  sa  mort,  que  no  nasqué  en  la  casa  de  la 
piassa  hont  actualment  viu  sa  germana  —  N.  de  la  R. 


nat  a  Villanueva  de  Sijena  com  ne  diuhen 
avuy,  ahont  la  professió  de  notari  era  exer¬ 
cida  pel  seu  pare:  essent  la  mateixa  Vilanova 
de  que's  fa  esment  en  el  procés  de  Ginebra, 
anomenantla  Vilanova  d’Aragó. 

Dr.  Benet  R.  Barrios 


NOSTRA  MARXA 
A  MONTSERRAT 

(  Acabament ) 

Per’acabar  de  complicar  la  situació,  cir- 
culavan  per  la  carretera  una  jaidinera  y  un 
automòvil  de  certa  marca  que  volia  exhibirse 
pera  fer  negoci,  vehiculs  qu'hagueren  de 
retirarse  a  las  amenassas  del  somatent 
de  trossejarlos  y  per  ordre  terminant  del 
cabo  de  Vilafranca.  El  de  las  gabias  dels 
coloms  missatgers  venia  tambéab  sasarma- 
tostas,  pera  passar  y  facturarlos,  y  la  massa 
compacta  del  somatent  li  intimà  a  crits  que 
reculés  y  ho  feu,  obrant  aixis  molt  encerta¬ 
dament.  Per  fi,  veyent  que  la  cosa  anava 
llarga,  vaig  determinar,  acompanyat  del 
amich  Pons  d’Arbucias  y  dos  companys  més 
d’aquell  somatent,  anarmen  a  peu  a  Monis¬ 
trol,  com  ho  ferem,  utilisant  per  cami  la  via 
de  cremallera,  qu’abandonarem  després  per 
una  dressera  en  la  qual  se  troba  una  font, 
ahont  rosegarem  una  mica  de  xacolata  y 
beguerem  aygua  fresca,  revenintnos  un  poch 
del  cansament  d’una  baixada  sobtada,  tan 
pedregosa  y  de  mal  trepitj  per  la  via  com 
per  la  dressera.  Arribats  a  Monistrol  tingué¬ 
rem  el  sentiment  de  saber  que  per’anar  a 
la  estació  del  carril  del  Nort  de  Barcelona, 
hi  teníam  encara  uns  tres  quarts  d’hora  de 
carretera,  que  seguirem,  deixantla  després 
per  la  via  de  cremallera  altra  volta.  Mos 
companys  de  baixada  que,  tots  ab  tots,  te- 
nian  més  camas  que  jo  y  no  anavan  tan  car¬ 
regats,  se  m’avensaren  al  final  de  nostre 
cami,  de  manera  que  a  la  estació  del  Nort 
susdita  hi  vaig  arribar  de  vespre,  rendit  y 
assedegat,  veyentme  incapàs  de  donar  un 
pas  més  sense  revenirme  ab  un  descans  un 
poch  regular.  D’arribada  veig  en  Geroni  Tu- 
sell,  me  diu  que  tots  nostres  companys  són 
allà  y  que  vagi  ab  ells,  mes  en  el  temps  de 
pendrem  dugas  cervesas,  l’una  darrera  l’al¬ 
tra,  en  una  cantina  que  hi  havia,  ja  l’he  per¬ 
dut  de  vista  y  no  veig  a  n’ell  ni  als  altres. 
Allavors  opto  per  pendreho  tot  ab  catxassa,  y 
quan  ve’l  tren  qu’anava  a  Barcelona  deixo 
que  hi  pugi  qui  pugui  y  me’n  vaig  a  un 
banch  de  la  sala  d’espera  a  seure,  que  prou 
ho  havia  de  menester.  Marxa’l  tren,  després 
ne  ve  un  altre  que  va  en  direcció  contraria, 
que  s’omple  de  somatents  del  cantó  de  Lley- 
da,  afluixantse  aixis  molt  la  gentada  del  an- 


3°° 


JOVENTUT 


t ién,  de  manera  que  al  venir,  al  cap  d’una  es¬ 
tona,  un  altre  tren  dirigit  a  Barcelona,  ens  hi 
encabim  ab  relativa|comoditat.  Soch  el  segón 
de  pujar  en  un  departament  buyt,y  aixís  qu’a 
rribo  a  dalt  me  llevo  la  gorra  y’m  descarrego 
de  tot  quant  porto,  colocantho  part  en  el 
banch  darrera  meu  y  part  en  el  prestatge 
d'equipatges.  Pujan  altres  somatents  del  par¬ 
tit  de  Reus  y  tot  queda  ple.  Un  minyó  que 
no  hi  cabia  y  estava  dret,  se  surt  de  nostre 
departament  per  la  portella  del  meu  costat,  y 
sens  dubte  ab  els  peus  s’emporta  la  meva 
gorra  qu’estaría  per  terra,  tota  volta  que  des¬ 
prés  la  busco  en  va,  y  tinch  d’entrar  a  Barce¬ 
lona  ab  un  mocador  lligat  al  cap.  Sòrt  d’en 
Llorenset  Fullà,  a  qui  trobo  després  ab  tots 
mos  demés  companys  y’m  deixa,  pera  evi- 
tarme  un  refredat,  la  barretina  vermella  que 
porta  de  reserva  embolicada  en  la  manta. 
M’encasqueto  la  susdita  prenda,  quedant  fet 
un  guerriller  català  autèntich,  y  en  aytal  for¬ 
ma  anèm  cap  a  la  plassa  de  Catalunya  y 
Rambla  avall  íins  al  devant  del  carrer  del 
Hospital,  ahont  despedeixo  a  mos  amichs 
per  la  fonda  de  Sant  Agustí  y  jo  me'n  vaig  a 
la  de  Catalunya,  qu’es  la  meva,  tant  per 
qüestió  del  nom  que  porta  com  perque  hi 
estich  bé.  Arribat  allí,  si  bé  tenen  molta 
gent,  tinch  la  sort  de  trobarhi  habitació  y 
llit  confortable.  Feya  anys  que  no  m’havia 
ficat  al  llit  tan  de  gust!... 

Me  desperto  al  demati,  examino’l  rellotge, 
són  las  vuyt  y  mitja,  penso  que  m’haig  de 
llevar  per’anar  a  comprarme  un  barret  y 
gorra  nous,  y  com  sia  que  per’anarhi  cal  por¬ 
tar  una  cosa  o  altra  al  cap,  me  calo  la  barre¬ 
tina  altra  volta, ypera  que  tal  prenda  no  causi 
tanta  estranyesa  en  mon  cap,  si  algún  cone¬ 
gut  me  veu,  opto  per  caracterisarme  bé,  me 
poso  las  polaynas  quina  pols  del  dia  avans 
conservo  cuydadosament  pera  que  sembli 
qu’arribo  de  fóra,  rotllo  pel  pit  y  espatlla 
la  canana  de  xarol  estil  boer,  ab  el  matxet 
penjant  del  costat,  prench  el  Winchester  y 
surto  al  carrer,  passo  pel  de  Fernando  cap 
a  la  Rambla  y  el  carrer  del  Hospital,  bus¬ 
cant  avans  que  tot  a  mos  companys.  No 
sé  què  dech  tenir  que  molts,  grans  y  xichs, 
homes  y  dònas,me  miran  y  fan  exclamacions 
y  comentaris  referintse  a  ma  indumentària  y 
armament.  L’un  diu:  «Aquest  es  dels  del 
timbal)),  aludint  al  somatent  de  Santa  Co¬ 
loma  de  Farnés;  un  altre  diu:  «porta  mau- 
ser»,  y  un  tercer  replica:  «no,  qu’es  Winches¬ 
ter».  Un  home  diu:  «aquest  si  que  va  ben 
arreglat»,  y  replica  una  dóna:  «y  ab  provisió 
de  cartutxos  pera  tornar  a  carregar»,  jo, 
lluny  d’amohinarme  per  això,  vist  que  me’n 
porto  la  general  atenció  y  considerantme  en 
escena  com  quan  sortia  al  teatre  d’aficionat, 
vaig  ab  el  cap  dret  y  passejo  triomfalment  y 
ab  olimpich  desenfado  ma  barretina,  pensant 
que  aquesta  prenda  es  a  Barcelona  cada  dia 
més  benvolguda  y  respectada,  y  més  quan 


va  posada  al  cap  dels  homes  del  somatent. 
No  trobant  als  companys  a  la  fonda  de  Sant 
Agustí,  torno  a  la  Rambla  y  tiro  per  amunt, 
trobo  al  amich  en  Joan  Soler  que  viu  a  Bar¬ 
celona,  qui  fa  una  exclamació  d’alegria  y  es¬ 
tén  els  brassos,  ens  donèm  las  mans  afectuo- 
sament,  y  explicada  la  causa  que  m’obliga  a 
portar  barretina  y  l’efecte  que  veig  que  pro- 
duheix  en  el  públich,  seguim  Rambla  amunt, 
y  als  pochs  passos  trobèm  al  tinent  coronel 
don  Eduart  Fernàndez,  quefe  auxiliar  de 
Gerona  y  Santa  Coloma  de  Farnés;  cambièm 
pocas  paraulas,  y  als  pochs  moments  ve  un 
municipal  a  desfer  l’estol  de  curiosos  que 
s’ha  aplegat  a  nostre  voltant.  Per  fi  trobo  la 
parada  de  mos  companys,  quedant  en  que  si 
de  la  una  y  mitja  a  las  dugas  no’ls  he  vist  al 
cafè  Espanyol,  ahont  els  esperaré  pera  pen- 
dre  cafè,  consideraré  que  no  tenen  cap  plan 
pera  la  tarda  y  aniré  per  las  mevas  a  reserva 
d’ésser  a  dos  quarts  de  set  del  vespre  a  la 
estació  de  Fransa,  pera  embarcarnos  cap  a 
Hostalrich. 

Dino,  prench  café  al  Espanyol  a  las  dugas; 
es  ja  un  quart  de  tres  y  mos  amichs  no’s 
veuhen,  ve  un  tinent  de  cavalleria  y  dos  se¬ 
nyorets  joves  castellans  que  no’s  dignan  sa- 
ludarme,  asseyentse  en  la  meva  taula;  estant 
jo  llest  venen  dos  senyors  més,  amichs  d’ells; 
no  saben  còm  cabrehi  y  jo’ls  trech  del  pas 
cedintlos  galantment  mon  lloch,  pagant  a 
peu  dret  el  cafè  ab  propina  pel  mosso;  sa¬ 
ludo  militarment  al  tinent,  y  ab  un  buenas 
tardes ,  senores,  me  despedeixo  demostrànt- 
loshi  aixís  que  no  cal  escassejarli  saludos  a 
la  barretina  catalana,  perque  sota  d’ella  pot 
anarhi  perfectament  un  home  educat.  Vaig 
després  a  visitar  al  amich  en  Rafel  Forns  y 
familia,  que’s  quedan  parats  de  veurem  de  tal 
manera,  celebrant  la  ocorrencia  que’m  fa  os¬ 
tentar  la  barretina  catalana,  y  després  torno 
a  la  fonda,  recullo  tot  lo  meu,  plego  la  barre¬ 
tina  que  substituheixo  perun  barret  nou,y  ab 
tota  ma  impedimenta  me’n  vaig  a  la  estació 
de  Fransa,  d’hont  sortim  a  las  set  menys  cinch 
del  vespre  despedits  per  nostres  amichs  en 
Geroni  Zanné,  un  company  seu  de  redacció 
de  Joventut  y  l’Enrich  Pons,  cap  a  Hostal¬ 
rich,  no  sens  haverme  fet  prometre  en  Zanné 
quelcom  pera  Joventut  referent  a  nostre 
viatge,  promesa  que  cumpleixo  enviant  eixas 
cuartillas  escritas  a  vola  ploma,  esperant  que 
nostres  amichs  redactors  de  la  revista  sus¬ 
dita  dissimularan  sos  defectes  y  se’n  pendràn 
la  bona  voluntat. 

D.  Pou  y  Lladó 


§k 


JOVENTUT 


3°I 


EL  YACHT 

Va  arribar  al  poble  en  el  tren  de  las  tres; 
baixà  del  cotxe,  ab  la  Merceneta,  y  després 
de  parlar  ab  en  Jaumet  y  de  remerciarlo  llar¬ 
gament,  pujà  en  una  tartana  que  la  va  con- 
duhir  a  casa  seva.  Un  cop  en  aquesta,  va  ad- 
mirarse  de  la  blanca  fatxada  estil  Lluis  XV, 
de  la  superba  entrada  decorada  ab  dugas  es- 
tatuas  de  fayans,  y  de  la  terrassa,  gran,  im¬ 
mensa,  quasi  sobre  del  mar,  sobre  las  rocas... 
Còm  li  va  agradar  aquella  terrassa!  Assolada 
de  marbre,  llarga  y  ampla,  semblava  de  cas¬ 
tell  o  de  palau,  y  la  seva  barana  esbelta, 
hermosa,  de  marbre  també,  rodejantla,  tan- 
cantla,  semblava  embelliria  més.  Al  sortirhi, 
al  veure  al  devant  seu,  primer  el  sòl  blanch, 
llis,  conventual,  després  la  barana,  trevalla- 
da,  dibuixada,  artística,  y  més  enllà’l  mar 
blau,  silenciós,  en  seriosa  calma,  sentí  una 
cosa  estranya  dintre  seu,  una  alegria  trista, 
un  dóls  benestar,  una  delicia  grisa,  ennuvo 
lada,  que  li  produhi  Uàgrimas  y  somrisos. 
Estava  trista,  y  alhora,  alegra...  El  passat  fi¬ 
nia:  anava  a  comensar  la  vida  nova. 

Després  de  sentarse  y  pentinarse  en  la 
seva  cambra,  clara,  alegra,  va  eixir  altra 
volta  a  la  terrassa.  Eran  prop  de  cinch  ho- 
ras;  un  suau  oreig  surava, sobre’l  poble;  feya 
bo  d’estarshi  al  ayre  lliure.  El  sól  era  a  po¬ 
nent;  las  ombras,  en  la  terra,  s’allargavan; 
cantava’l  mar  sa  cansó  més  dolsa,  y  las  se- 
vas  besadas  a  la  platja  eran  llargas,  mandro- 
sas,  incitants...  Un  cop  en  la  terrassa,  s’a¬ 
bocà  a  la  barana  y  contemplà  ab  sos  ulls 
verdosos  y  fantàstichs  el  dansar  de  las  onas 
y  la  escuma,  als  seus  mateixos  peus...  Y  se’l 
mirava  al  mar  com  a  un  aymant,  espantada 
y  alhora  enamorada...  El  mar!  Ell  havia  es¬ 
tat  durant  molt  temps  son  únich  amor,  sa 
ilusió  única.  Aquella  immensitat,  aquell  gran 
ull,  sempre  viu  y  despert,  la  enéàntava;  y 
aquella  sa  remor,  aquell  son  cant,  li  feyan 
pensar  en  sa  infantesa,  quan  era  molt  petita, 
quan  jugava  ab  las  sevas  vehinas  pel  jardí 
entusiasmantse  ab  tot,  y  rihent  y  plorant  a 
cada  moment...  El  marl...  Ab  son  dansar  li 
recordava  sa  joventut  y  sos  amors...  Tot  un 
estiu  fou  ell  sa  passió.  Se  banyava  als  ma¬ 
tins,  a  hora  primera,  quan  l’aygua  era  ben 
freda  y  ben  neta.  Y’s  ficava  en  el  mar  molt 
poch  a  poch,  ab  sibarística  fruhició,  y  las 


onas  li  besavan  els  peus  nusos,  blanquis- 
sims,  y  las  pantorrillas  y  las  cuixas...  Ella 
s’entregava  a  n’aquells  petons,  li  plavían 
aquellas  caricias  llargas,  dolsas,  intermina¬ 
bles...  Y  el  mar  l'abrassava  dolsament,  ju¬ 
gant  entre  sas  camas  y  sos  pits,  pessigo- 
llantli  el  coll,  possehintla,  dominantla. 
Còm  s’entregava  ella  a  aquell  amor,  a 
aquell  jòch  de  desitj  y  de  passió!...  Y  un 
dia — bé  se’n  recordava  ella  d’aquell  día! — va 
tenir  una  por  tan  gran,  tan  forta,  qu’emma- 
laltí  y  tot...  Cregué  que  aquell  amor  donava 
fruyt,  que  aquell  desitj  anava  a  infantar 
quelcòm,  que  dintre  del  seu  ventre  quelcòm 
volia  nàixer...  No  fou  res,  afortunadament. 

El  mar!  Ell  havia  sigut  el  testimoni  de  sos 
nupcials  amors.  Oh,  el  seu  primer  viatge! 
Després  de  casats,  viatjaren  mitj  any  en  el 
seu  yacht ,  y  aquell  temps  ho  fou  de  delicias 
y  de  joyas...  Begué  del  daurat  vi  de  la  gau- 
bansa  y  va  sentir  l’alè  de  l’alegria. 

Se  va  llevar  un  xich  d’ayre  y  tornà  a  dins. 
Ja  era  quasi  fosch.  Al  cel  liuhian  tres  estrellas 
ab  pàlida  llum.  Semblavan  malaltas,  exte- 
nuadas.  Aquest  pensament  la  feu  somriure... 
Entrà  en  el  menjador  seriós,  petit,  y  segué 
en  un  silló  de  vellut  vert.  Agafà  un  llibre,  y 
obrintlo  pel  mitj,  llegi.  Era  un  llibre  molt 
trist,  la  historia  d’un  amor  desgraciat.  Va 
llegir  tres  planas  y  el  va  deixar  sobre  la 
taula,  cuberta  per  un  tapet  ab  grans  dibui¬ 
xos:  una  historia  de  cassa.  Va  mirar  al  cel, 
ple  ja  d’estrellas,  va  abaixar  el  llum  y...  va 
plorar. 

Era  molt  desgraciada.  Al  tornar  del  nup¬ 
cial  viatje,  al  tornar  a  ciutat,  varen  comensar 
sas  penas.  Son  espòs  era  un  disolut;  pas¬ 
sava  las  nits-  fòra  de  casa,  en  els  cafés-can- 
tants,  ab  las  cortisanas  y  floristas,  jugant 
barbrament,  ubriagantse  de  licors  y  vins, 
enverinantse  la  sang,  podrintse  la  carn. 
Vivia  en  una  orgia  perpetual;  dormia,  al 
mati,  fins  a  las  dugas,  y  un  cop  llevat,  des¬ 
prés  de  sentarse  y  esmorzar,  se’n  anava  al 
club,  a  parlar  de  dònas  y  de  carn,  a  encen- 
dres  la  sang,  a  tivantarse’ls  nirvis,  a  exci- 
tarse...  Y  del  club  se  n'anava  a  qualsevol 
casa  de  plaher,  a  qualsevol  bordell  aristo- 
cràtich,  ahont  s’abandonava  als  seus  ins¬ 
tints...  Y  després  de  sopar,  a  corre-cuyta, 
anava  ab  sos  amichs  als  cafès-cantants  menys 
coneguts,  y  allí,  mitj  amagats,  jugavan  llar- 


3°2 


JOVENTUT 


gament,  mentres  sas  protegidas,  contentas, 
satisfetas,  agrahidas,  seyan  sobre  sas  cuixas 
y  els  ubriagavan  de  caricias.  Aixis  visqué  molt 
temps  el  seu  espòs;  y  ella  ho  sabia,  y  no  deya 
res.  Quan  sortia  al  carrer,  veya  que’ls  joves  la 
miravaD,  tot  parlant  en  veu  baixa,  y  sense  vo¬ 
ler,  inconscientment,  ella’ls  mirava  ab  afany, 
desitjosa  de  llegir  en  sos  ulls  lo  que  pensa- 
van  al  vèurela  passar...  Però  no  sabia  ende- 
vinarho;  sabia,  això  si,  que  alhora  pensavan 
en  el  seu  espòs  y  amistansadas,  però  lo  prin¬ 
cipal,  lo  precís,  el  per  què  d’aquellas  mira- 
das,  may  ho  va  saber.  No  va  saber  jamay 
qu’ella  era  més  hermosa  que  las  que  prote¬ 
gia’l  seu  espòs,  qu’era  més  simpàtica  y  més 
dolsa...  Y  com  l’estiuhet  de  Sant  Martí  flo¬ 
reix  en  la  tardor,  en  el  seu  dolor,  molt  cur- 
tament,  va  florir  una  joya...  Dugas  setmanas 
el  seu  espòs  va  tornaria  a  aymar:  la  va  acom¬ 
panyar  a  un  ball  y  al  teatre,  va  dinar  ab  ella 
y,  lo  qu’es  més  estrany,  fins  va  dormir  ab 
ella...  Foren  dugas  setmanas  de  nuviatge, 
d’amor,  de  passió...  Però,  com  se  fon  el  gel 
en  l’aygua,  aixis  l’amor  d’ell  se  fongué  ab 
els  días.  Y  ella  altra  volta  va  sentirse  sola, 
y  esdevingué  trista  y  desgraciada. 

Y  va  passar  un  any  de  sufriments.  Va  em- 
magrir:  el  dolor  la  emmagría.  Y  al  veures 
més  prima  en  el  mirall,  al  veures  menys 
hermosa,  tremolà.  Sa  joventut  passava  y 
fugia,  esfumantse  en  el  temps.  Y  tingué  por. 
Arribaria  a  vella  sens  haver  quasi  bé  gaudit 
del  amor  ni  del  plaher...  Calia  aprofitar 
la  joventut,  calia  fruhir...  Sí,  fruhiría,  era 
precís.  Tindria  un  aymant  ab  qui  gaudir,  un 
aymant  ab  qui  riure  y  conversar...  Y  a  las 
nits,  en  el  llit,  se  demanava:  (({qui  serà  aquest 
aymant?»  Y  entre  sas  coneixensas  sols  una’n 
va  trobar  que  fos  digna  d’ella  y  de  son  cos. 
Un  seu  cosi.  Era  hermós  aquest:  tenia’ls 
ulls  molt  blaus  y  els  cabells  bruns.  Era  jove, 
tnolt  jove:  tema  dinou  anys.  Estudiava  pera 
metge  y  era  un  bon  estudiant.  No  anava  ni 
al  cafè  ni  al  billar;  al  teatre  molt  poch,  y  a 
l’òpera  may;  la  música,  ell  ho  confessava 
francament,  el  feya  dormir;  d’art  no  n’ente¬ 
nia  res,  y  menys  de  politica.  De  lo  únich 
qu’entenia  era  de’sport;  jugava  al  foot-bal ,  sa¬ 
bia  esgrima  y  anava  de  cassera  cada  festa. 
Era  molt  simpàtich;  parlava  bellament,  may 
renegava,  y  escullia,  al  parlar,  las  paraulas. 
Ballava  molt  bé:  per’xò  las  dònas,  totas,  l’es- 


timavan  en  silenci.  Ell  no  havia  estimat  may, 
y  de  la  carn  solsament  n’havia  dísfrutat  tres 
voltas.  Era,  donchs,  casi  verge. 

D’aquest  xicot  va  enamorarse  ella;  però  no 
li  digué  res,  no  va  gosar.  Y  ell,  pera  no  com- 
prometres,  malgrat  veure’ls  gestos  de  desitj 
de  sa  cosina  enamorada,  malgrat  veure  sos 
ulls  plens  de  foch,  tampoch  va  dir  res.  El 
silenci  va  regnar  entre  ells.  Y  ella’l  desitjava, 
l’ansiava...  Y  se  li  apropava  quan  podia,  ab 
els  llabis  rojos  y  els  ulls  brillants,  fent  res¬ 
saltar  la  forma  del  seu  pit,  mostrant  las  es- 
beltas  ondulacions  de  son  cos...  Y  un  dia, 
mentres  ell  llegia  en  el  despatx,  ella,  mitj 
núa,  darrera  la  cortina,  estava  desitjosa  de 
sortir,  de  declararse...  Però  tingué  por  y  no 
sortí... 

Y  va  passar  un  altre  any...yen  vapassar  un 
altre  ademés...  Y  un  dia,  al  estiu,  l’espòs  va 
fugir  ab  una  3ctriu  en  el  seu  yacht  blanch, 
petit,  bufó,  que’s  moria  de  pena  dins  del 
port.  Van  fugir  vers  terras  ignoradas,  pele¬ 
grins  del  amor,  romeus  del  plaher;  solcaren 
els  mars  en  cerca  de  paisos  misteriosos  ahont 
gaudir  del  amor  ben  lliurement.  Fugiren 
com  aucells,  els  qu’havian  viscut  com  a 
cans... 

Y  al  trobarse  materialment  sola  fou  quan 
decidí  anar  a  aquell  poble,  a  viure  en  forsa 
calma,  a  gaudir  delj  mar  y  la  montanya,  de 
l’aygua  y  del  ayre...  Ad*emés,  volia  oblidar 
al  seu  espós,  fer  el  bé  a  mans  plenas,  recon- 
fortarse  ab  Deu  y  escriure’l  seu  llibre  de  me- 
morias.. . 

Va  sopar  y  després  se’n  va  anar  al  llit... 
Y  va  somniar,  y  el  seu  somni,  malgrat  ésser 
iràgich,  va  plàureli...  Va  somniar  que’l  seu 
espòs  y  la  seva  odiada  amistansada’s  nega- 
van  en  mitj  del  occeà;el  yacht  s’enfonsava,  y 
ell  y  ella’s  perdian  en  las  onas.  Y  va  veure 
en  somnis  els  gestos  que  feya  ell  al  negarse, 
y  va  veure  sos  ulls  esparverats,  eixint  de  las 
òrbitas,  furiosos,  y  va  sentir  sos  crits  y  sos 
renechs  acompanyats  de  las  remors  de  l’ay- 
gua.  Y  el  veya  dintre’l  mar,  livit,  cadavre, 
errant  eternalment  entre  las  ayguas,  con- 
dempnat  per  Deu  pel  seu  pecat. 

Se  desvetllà  contenta:  el  tràgich  somni 
l'havia  alegrada.  Però  més  tart,  dormint  la 
mitj-diada,  tingué  un  altre  somni  que  la 
entristí  intensament.  Somnià,  com  a  la  nit, 
que’l  seu  espòs  y  sa  amistansada  s’ofega- 


JOVENTUT 


3°3 


van,  però  somnià  que  tot  negantse’s  be- 
savan,  qu’en  mitj  de  l’agonia  s’estimavan,  y 
que  al  darrer  moment  s’abrassavan. . .  Y,  un 
cop  morts,  varen  voleyar  pels  ayres,  sem¬ 
pre  junts,  martres  del  amor,  y...  van  seure 
a  la  dreta  del  Deu  Pare’,1  dia  del  judici  uni¬ 
versal... 

Va  comensar  la  ordenada  vida.  Els  ma¬ 
tins  anava  sempre  a  missa,  v  desprès  de 
missa,  a  passejar;  a  las  tardas  llegia  y  a  las 
nits,  en  havent  sopat,  escrivia’l  seu  llibre  de 
memorias.  Se  feu  amiga  del  senyor  rector  y 
del  alcalde.  Era’l  rector  molt  jove  y  molt  ros. 
A  n’ella  li  va  semblar  que  tenia  una  forta 
semblansa  ab  son  cosí,  ab  el  seu  mitj  amor 
de  ciutat.  Desseguida  intimaren:  ell  anava  a 
sopar  a  casa  d’ella,  y  si  la  nit  era  clara  y  tè¬ 
bia,  desprès  de  sopar,  en  la  terrassa,  conver- 
savan  amigablement,  fins  a  onze  horas... 
Allavors  el  llibre  de  memorias  el  va  escriure 
ella  al  mitjdia,  en  havent  menjat.  Y  sens 
adonarsen,  d’esma,  va  escriure  en  aquell 
llibre  sos  amors  ab  aytal  entusiasme,  que 
un  dia,  al  rellegirlo,  va  enrogirse.  E  in¬ 
conscientment  un  dia,  en  aquell  llibre,  va 
confessar  qu’aymava  al  rector,  que’l  desit¬ 
java...  Y  ell  va  endevinar  aquell  amor,  y 
no  va  tornar  a  casa  d’ella... 

Va  arribar  l’estiu,  y  van  tornar  els  banys 
y  las  delicias...  El  mar  encara  l’aymava,  en- 


PRELUDI  DE  TARDOR 

Prop  de  la  font  la  salzareda  aixeca 
son  fullatge,  que’l  vent  fa  tremolar; 
la  boyra  surt  del  riu,  y  dilatantse, 
humiteja  ab  son  baf  tota  l’afrau; 
y  l’ayre  fa  brandar  la  fulla  seca, 
que,  desfentse  del  arbre,  roda  avall; 

Portada  pel  ventot,  creuha  la  plana, 
y  eritre’ls  sarments,  ja  sechs,  diu  rodolant: 

—  Só  la  primera;  pàmpols,  prepareuvos, 
puig  prompte  la  tardor  vos  segarà  — 

Sentintla  l’oronell,  el  vol  refrena 
y  entona  a  la  planuria  un  trist  cantar: 

—  Adeu  -  li  diu  —  Adeu,  ja  mor  la  fulla 
la  flor  pert  son  color.  .  la  boyra  cau... 

Me’n  vaig  molt  lluny.  .  molt  lluny.  .  Adeu,  masia, 
qu'has  sentit  de  mos  fdls  el  dols  piular  — 

Calla  l’aucell.  Tan  sols  romp  el  silenci 
la  fulla  que,  rodant,  sembla  queixars ; 


cara  l'abrassava  luxuriós  y  encara,  voluptuós, 
la  besava.  Tornà  aquell  amor  jovenívol  y 
tornà’l  pecat,  la  lascívia...  Oh,  els  petons  de 
l’aygua!  Eran  llarchs  com  de  cortisana  ro¬ 
màntica,  alegres  com  d’amistansada  jovení¬ 
vola,  dolsos  com  d'esposa.  Y  el  mar  li  pessi- 
gollava  tot  el  cos  com  nena  pecadora,  y  ju¬ 
gava  ab  sas  cuixas  admirables,  y  li  acariciava 
las  caderas.  La  desitjava’l  mar;  fins,  al  mi¬ 
raria,  semblava  que  las  onas  li  diguessin,  tot 
desfentse  en  la  platja  com  petó  en  els  llabis 
estimats...  Si,  sí:  l’aymava  ab  amor  infinit, 
immens,  elern. . . 

Y  un  día  —  l’Anunciació  de  Nostra  Se¬ 
nyora —  va  apareixe  llà  d’enllà  del  mar  un 
punt  molt  blanch...  Era’l  yacht  del  espòs. 

Y  va  passar  arreu  de  la  platja,  desafiant  al 
poble  ab  sa  blancor.  Y  a  dalt,  a  cuberta, 
anavan  els  dos,  els  romeus  del  amor,  els  pe¬ 
legrins  del  pecat  carnal,  contents,  riallers, 
joyosos,  vestits  de  blanch  com  nuvias,  y  com 
nuvias  alegres.  Y  ella’ls  va  veure  desde  la 
terrassa  y  bojament,  instintivament,  se  llen- 
sà  al  mar  per’agafarlos,  pera  malehirlos... 

Y  el  yacht  segui  sa  ruta,  y  mentres  el  rector, 
en  sa  capella  de  la  rectoria  vella  y  neta, 
orava  a  Deu  pera  que’l  lliurés  de  tempta¬ 
cions,  el  mar  content  reya,  tenint  en  son  si  a 
la  estimada.  Y  miraculosament  va  despu¬ 
llaria,  y  va  tornaria  a  besar  arreu  del  cos... 

Carles  Arro  y  Arro 


el  vent  també  xiuxeja...  el  riu  murmura  .. 
mes  tot  a  la  sordina,  tot  pausat  .. 

Y  a  voltas,  quan  el  vent  la  boyra  esguera. 
alguna  qu’altra  fulla’s  veu  volar. 

Trinitat  Catasús  Catasús 

ESCOLTEU,  VIANANTS... 

Vianants  qu’anèu  a  vila, 
no  feu  soroll  caminant, 
que  n’hi  ha  una  barraqueta 
hont  hi  dorm  un  tendre  infant. 

La  seva  mare  es  a  fira, 
el  seu  pare  es  a  llaurà 
y  es  tan  llarga  la  llaurada 
que  Deu  sab  quàn  tornaràl 

Vianants  qu’anèu  a  vila, 
no  feu  soroll  caminant, 
que  potsè’s  despertaria 
y  solet  se  trobaria... 
y  es  trist  el  plor  d'un  infantl 

FRANCESCH  SlTJÀ  Y  PtNEDA 


304 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XVII 

INO  Y  SEMELÉ 

(De  Metrodor) 

A  las  fillas  de  Cadmus  llurs  amigas 
pomas  van  demanar;  com  eran  dotze, 
a  totas  Ino  y  Semelé'n  donaren, 
quiscuna  per  sa  part.  d’aquesta  forma: 

Ino,  en  nombre  senàs,  a  tres  companyas 
els  tres  setens  las  lli  donà  de  pomas; 
un  cinquè  va  donarne  a  dugas  altras 
y  Astinomé  després  n’hi  prengué  onze, 
quedant  d’Ino  la  part  aixís  reduhida 
al  nombre  just  de  dugas  pomas  solas. 

Semelé,  per  parells  ne  feu  ofrena, 
de  dugas  quartas  parts  a  quatre  noyas; 
una  sisena  part  ne  donà  a  l’altra, 
y  per  fí  quatre  pomas  a  Euricora; 
per  ella  reservantsen  unas  quantas, 
com  ho  feu  sa  germana,  sinó’l  doble  (i). 

XVIII 

LA  NOGUERA 

( De  Metrodor)  / 

Quin  es  avuy,  companys,  l’estat  d’eixa  noguera 
ahir  plena  de  nousl  Ohíu,  que  la  manera 
com  això  ha  succehit  ella  vos  contarà: 

—  De  mas  nous  Partenope  el  cinquè  n’abastà; 

Filina’n  prengué'l  quart;  Aganipe  l’octau, 


(i)  Antologia;  XIV  1 19.  Aquest  problema’n  fa  dos,  que ’s re¬ 
solen  separadament  d’un  modo  similar  als  anteriors  del  mateix 
Metrodor.  Per  Ino’s  trobarà  uo  total  de  35  pomas,  y  per  Semelé  un 
total  de  24  pomas,  essent  nombre  senàs  quiscuna  de  las  parts  fetas 
per  aquella  y  nombres  parells  las  de  la  segona 


y  ab  un  setè  Oriteya  volgué  deixarme  en  pau. 

Una  sisena  part  Eurinomia’n  prengué, 

altras  cent  sis  las  Gracias,  y  las  Musas  també 

per  nou  vegadas  nou  n’arrencaren;  de  francas 

set  no  més  n’han  quedat  dalt  de  tot  de  mas  brancas  (1). 

XIX 

EL  CAMÍ  DE  ROMA 

(De  Metrodor) 

/ 

El  camí  de  Gadires  a  la  ilustre 
ciutat  dels  set  turons,  se  desenrotlla 
per  una  part  sisena  prop  del  Betis 
hont  s’abeuran  ovellas  innombrables. 

D’allí  a  la  focia  Pílades  de  Tauris 
(anomenada  aixís  per  las  grans  collas 
de  bous  que  per  sas  pradas  hi  pasturan) 
hi  ha  un  cinquè  del  camí.  Després  s’atenyen 
del  Pirene  las  crestas  enlayradas 
y  un  vuytè  més  del  viatje  per  fet  dono, 
malgrat  que’l  pas  d’eixas  regions  abruptas 
un  dotzau  del  desè  encara  suposa. 

Entre’l  Pirene  y  els  grans  Alps,  la  ruta 
forma  un  quart  del  total.  Prompte  l’Ausonia 
comensa,  y  quan  oviro  del  Eridan 
l’ambre  preuhat  un  dotzau  més  acabo. 

Venturós  viatger,  faig  compte  al  ultim 
de  dugas  mil  cinchcentas  estadías 
que’m  mancan  sols  per  la  Tarpeya  roca, 
car  Roma,  la  gran  Roma  representa 
el  terme  desitjat  de  mon  romiatge  (2). 


(>)  Antologia;  XIV,  110.  Resolució  idèntica  Resultat: 
1680  nous. 

(2)  Antologia;  XIV,  2t.  Resolució  idèntica. 

x  =  15000  estadias. 


JOVENTUT 


305 


A  DON  ARTHUR  MASRIERA 

A  son  degut  temps  llegirem  el  conciensut 
article  del  senyor  Masriera  intitulat  jEl  ge- 
nio  es  hereditario?  (1),  y  en  veritat  qu’es  un 
trevall  que,  si  nostre  públich  se  preocupés 
com  es  degut  de  tan  interessants  assumptos, 
y  si  dongués  la  importància  que’s  requerei¬ 
xen  als  estudis  estadistichs,  estariadestinat  a 
suscitar  serias  críticas  y  vivissimas  polèmi- 
micas  entre  nostres  intelectuals. 

Res  volèm  objectar  al  lluminós  article  del 
senyor  Masriera:  al  contrari,  pretenèm  cor- 
roborarlo  y  enrobustirlo  ab  nous  exemples  y 
ab  novas  investigacions  y  deduccions  que’l 
fassin  inexpugnable  per  la  critica. 

Diu  el  senyor  Masriera  que’l  geni  es  inde¬ 
finible,  y  que  tots  els  filosops  y  critichs 
qu’han  intentat  defïnirlo  no  han  pogut  fins 
ara  arribar  a  donarne  una  explicació  clara  y 
complerta. 

De  cap  de  las  maneras  voldriam  ferir  la 
susceptibilitat  del  erudit  senyor  Masriera,  ni 
pretenèm  esmenarli  la  plana,  si  reproduhím 
dugas  definicions  del  geni  que,  segurament, 
hauran  passat  desapercebudas  al  ilustrat  re¬ 
dactor  del  Diario. 

La  primera  es  del  professor  hannoverià 
Von  Rictjzhauten,  qui  en  sa  obra  Anatomia 
de  las  passions  y  de  la  inteligencia  reflexa , 
diu  textualment  que  «del  estat  anímich  im¬ 
pulsor  de  las  grans  corrents  nirviosas  que 
transmeten  la  forsa  medular  a  las  cavitats 
medulars,  podèm  dirne  geni.)) 

L’altra  definició  es  del  poeta  y  filosop  ja¬ 
ponès  Mita-Kalutico,  qui,  en  una  conferen¬ 
cia  donada’l  dia  11  de  febrer  del  any  passat 
al  Tusicata  (Ateneu)  de  Tokio,  diu  «que’l 
geni  depèn  dels  efluvis  nirviosos  que  reb  el 
cervell  quan  se  troba  en  potencia  y  que,  al 
excitar  sa  substància,  el  posan  in  actu.)) 

Ja  veu,  donchs,  el  senyor  Masriera,  qu’ab- 
dugas  definicions  són  casi  idènticas;  v  mal¬ 
grat  el  regust  materialista  dels  dos  autors 
citats,  segurament  reconeixerà  que  donan 
una  noció  ben  clara  y  ben  acceptable  de  la 
idea  de  geni. 

Respecte  a  las  consideracions  que  fa  dit 
senyor,  y  als  exemples  qu’esmenta  sobre  la 

(1)  Pera  millor  comprensió  de  tot  quant  consignèm 
en  el  present  escrit,  recomanèm  a  nostres  lectors  que 
consultin  l’article  a  que'ns  referim,  publicat  en  el  Diario 
de  Barcelona  del  5  del  corrent,  edició  del  matí. 


herencia  del  geni,  els  reforsarèm  ab  altres 
exemples  y  consideracions  que  acabaran  de 
convèncer  a  nostres  llegidors  de  lo  rahona- 
das  y  eloqüents  que  són  las  afirmacions  d’en 
Masriera . 

Si  ens  fixém  en  l'alta  política,’ An  l’art  de  la 
guerra  y  en  la  governació  dels  Estats,  als 
exemples  del  article  del  Diario  de  Barcelona 
devèm  afegirhi  els  dc  Pere’l  Gran  de  Rússia, 
Weyler,  Eugeni  de  Savoia,  Canalejas,  Was¬ 
hington,  Salmerón,  Chamberlain,  Delcassè  y 
León  y  Castillo.  Cap  d’ells  té  entre  sos 
descendents  continuadors  del  seu  geni  ni  de 
las  sevas  obras  capdals. 

Entre’ls  novelistas  hi  ha  exemples  pera 
tots  els  gustos,  car  si  per  una  part  tenim  a 
Zola,  Tolstoy,  Manzoni  y  Cervantes,  per 
l’altra  hi  ha’ls  exemples  dels  Oller  pare  y 
fill,  tots  dos  escriptors.  (Malas  llenguas  as- 
seguran  que’l  fill  ho  farà  millor  que’l  pare.) 

Hugo,  Heine,  Salvador  Rueda,  Ramos 
Carrión,  Dante  y  Walter  Scott  no  tenen  cap 
parent  poeta.  En  cambi.  els  nostres  Frede- 
rich  Soler  y  Ernest  Soler  de  las  Casas,  pare 
y  fill,  són  tots  dos  poetas  tendrissims. 

Els  poetas  refinats  són  tots  ells  sens  hereus 
literaris:  vegis,  si  no,  l’exemple  de  Petrarca, 
Ausias-March,  de  Vigny,  Heredia  y  Guillèm 
A.  Teli  (mestre  en  Gay  Saber.) 

Tirso,  Goldoni,  Calderón,  Shakespeare, 
Ignasi  Iglesias,  Ibsen  y  Giacosa,  apareixen 
complertament  isolats  en  sas  familias,  y 
l’exemple  dels  germans  Quintero  sols  ser¬ 
veix  pera  confirmar  la  regla  general. 

Mme.  Stàel  heretà’l  talent  de  son  pare,  y 
en  cambi  la  Pardo  Bazàn  y  Santa  Teresa  de 
Jesús  no  tenen  cap  intelectual  entre’ls  seus. 

Dels  esculptors,  Duquesnoy,  Pradier,  Fal- 
guière,  Querol,  Hahnel,  no  tenen  cap  succes¬ 
sor  entre’ls  que  portan  els  seus  noms. 

Els  grans  economistas  Sully,  Colbert, 
Bentham,  Franklin,  Adam  Smith  y  Fernàn- 
dez  Villaverde,  no  tenen  continuador  de  son 
geni  en  sas  respectivas  familias. 

Entre’ls  músichs  hi  ha  de  tot:  car  si  Bee- 
thoven,  Bretón,  Verdi,  Gounod,  Chapi, 
Frank  y  Chopin  no  tenen  parents  músichs, 
en  cambi  Wagner  ha  tingut  un  fill  músich,  y 
sens  anar  tan  lluny,  nosaltres  tenim  els  exem¬ 
ples  dels  Goula,  pare  y  fill,  y  el  d’en  Gay, 
que  per  afinitat  es  parent  del  monumental 
poeta  Marquina, 


3°ó 


JOVENTUT 


Metchinicoff,  Letamenli,  Pasleur,  Cajal, 
Kitasato,  Roux,  el  baró  de  Bonet  y  Koch  no 
tenen  continuadors  de  sas  glorias  en  las  se- 
vas  llars:  però,  en  oposició  a  n’ells,  en  Ro- 
driguez  Méndez  té  un  brillant  estol  de  fills  y 
de  nebots  disposats  a  seguir  las  tradicions 
mèdicas  de  la  familia. 

Y  per  ultim,  entre’ls  jurisconsuls  més  emi¬ 
nents,  tenim  l'exemple  dels  Savigny  y  dels 
Camin,  en  que’ls  fills  segueixen  las  gloriosas 
petjadas  dels  pares,  y  els  de  Papinià,  Alme- 
da,  Demòstenes,  Món  y  Bascós,  Licurgo, 
Solón  y  Roig  y  Bergadà,  que  no  tenen  cap 
jurisconsult  entre  sa  parentela. 

En  conclusió:  es  impossible  assegurar 
d’un  modo  definitiu  si  el  geni  es  o  no  es 
hereditari,  car  hi  casos  y  consideracions  en 
pro  y  en  contra;  de  modo  que  a  la  proposi¬ 
ció  formulada  pel  senyor  Masriera  al  pregun¬ 
tar  si  el  geni  es  hereditari,  imitant  a  don 
Narcís  Oller  respondrèm:  «Ho  dubto!» 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


LA  EVOLUCIÓ  FILO¬ 
LÒGICA  DE  LA  RE¬ 
PUBLICÀ  ARGENTINA 

Ab  aquest  titul  ei  nostre  amich  en  Joseph 
León  Pagano  va  dar,  la  nit  del  5  del  actual, 
una  brillant  conferencia  en  la  sala  de  càte- 
dras  del  «Ateneo  Barcelonès».  En  ella,  par¬ 
tint  del  concepte  modern  del  llenguatge,  es  a 
dir,  considerant  que  tota  llengua  es  un  orga¬ 
nisme  vivent  subjecte  a  las  lleys  de  tot  or¬ 
ganisme,  o  sían  las  de  naixement,  creixensa 
y  mort  0  desaparició,  y  ademés  reproducció 
de  similars  que  després  se  diferencian  adqui¬ 
rint  vida  pròpia,  en  Pagano’ns  feu  veure  còm 
avuy  neix  la  llengua  argentina  oriünda  de  la 
llengua  castellana. 

Al  adquirir  independencia  aquella  Repú¬ 
blica,  al  diferenciarse  afectant  una  evolució 
superior,  per  forsa’l  llenguatge  devia  diferen¬ 
ciarse  també.  A  això  hi  concorrian  varias 
causas.  Aquell  pais  republicà,  ja  no  eran  las 
Castellas  monàrquicas;  el  medi  ambient,  el 
cel  y  el  sòl,  la  flora  y  la  fauna,  eran  comple¬ 
tament  distints;  els  autòctens  eran  rassas 
molt  diferentas,  no  pertanyent  al  mateix  gru- 
po  ètnich  de  las  que  hi  varen  anar  d’Espanya. 
Després,  ab  la  independencia  va  obrirse  un 
ample  camp  a  la  emigració  d’altres  europeus; 
els  italians  varen  formar  la  majoria,  barre- 
jantshi  també’ls  francesos,  inglesos,  ale¬ 
manys,  belgas,  etc.  Aquest  embolúm  de 
rassas  arias,  moventse  en  aquell  terrer  en 
contacte  ab  indis,  no  podia  conservar  la 


llengua  castellana  ab  l’encarcarament  ridicul 
qu’han  pretengut  sempre’ls  acadèmichs  d’Es¬ 
panya.  El  castellà  a  principis  del  sigle  xix 
estava  ja  a  punt  de  devenir  una  llengua  si 
no  morta,  momificada,  assecantse  cada  dia 
més.  Els  antichs  mots  gràfichs  queyan  en 
desús,  y  els  nous  no  venian,  o  venian  del 
caló  gitano,  0  eran  malas  traduccions  del  fran¬ 
cès.  Ja  ningú  deya  algaznar  de  fer  espetech 
y  gatzara;  ningú  deya  nngla ,  ni  testa ,  ni  es¬ 
tofa ,  ni  parranda ,  ni  espejarse ,  ni  espejear ,  ni 
altres  mil  mots  gràfichs  del  castellà  viu. 
(Què  havia  de  passar  a  Buenos  Aires?  Lo 
que  li  va  passar  al  llatí  a  las  Galias,  a  Iberia 
y  fins  a  la  mateixa  Italia.  Va  adoptar  noms 
dels  invassors,  ne  va  adoptar  ab  la  tònica  y 
els  giros  dels  autòctens,  y  tot  plegat  fonentse 
y  organisantse  ab  las  exigencias  de  la  Vida, 
va  dar  lloch  a  las  llenguas  neollatinas. 

Aixis  ens  mostra  la  evolució  del  llenguatge 
argenti  en  Pagano,  ab  gran  acopi  de  conei¬ 
xements.  Y  ens  fa  veure  còm,  diferencianlse 
poch  a  poch  del  antich  castellà,  que  sols  va 
darli  el  primitiu  lèxich  y  la  primitiva  sintaxis, 
està  en  vias  de  devenir  idioma  propi. 

Y  aixis  passa  y  passarà  ab  tota  llengua 
qu’ha  sigut  adoptada  per  un  poble  que  no  es 
el  que  l'ha  creada.  El  qui  l’adopta  se  la  posa 
a  .la  seva  mida,  y  ha  de  transformaria  per 
forsa.  Pretendre  lo  que’ls  castellans  prete¬ 
nen,  que  rassas  d’un  altre  geni  parlin  el  cas¬ 
tellà  castis,  es  un  disbarat  que  sols  pot  ca¬ 
bre  en  caps  de  fusta. 

La  conferencia  del  nostre  amich  fou  aplau- 
didíssima  pel  públich  en  general,  y  en  par¬ 
ticular  per  tots  els  inteligents,  qu'en  el  saló 
abundavan,  comptantshi  personalitats  dislin- 
gidíssimas. 

P ompeyus  Gener 


REVISTA  DE  REVISTAS 

El  segón  número  de  la  revista  Forma  no 
desmereix  del  primer.  Conté  hermosas  re¬ 
produccions  d’obras  d’en  Feliu  de  Lemus, 
Cardona,  Zuloaga,  Vàzquez,  Masriera,  Ri- 
quer  y  Mas  y  Fondevila;  ademés  un  notable 
retrat  d’en  Joseph  Napoleón,  atribuhit  a  Fau- 
gier,  pinton  francès  naturalisat  a  Espanya  y 
que  dirigí  la  Escola  de  Bellas  Arts  de  Bar¬ 
celona,  y  una  reproducció  del  quadro  Sant 
Benet  (escola  sevillana)  recentment  adquirit 
pera’l  museu  de  nostra  ciutat.  En  el  text  s’hi 
troban  sengles  estudis  sobre’ls  pintors  Feliu, 
Vàzquez,  Galwey  y  Zuloaga,  firmats  per  M. 
Utrillo  y  Pinzell ,  y  un  original  article  de  tea¬ 
tres  firmat  per  T.  Espis. 

Universitat  Catalana.  Aquesta  important 
revista,  orgue  de  las  entitats  escolars  y  do¬ 
cents  catalanas,  va  prosseguint  dignament  sa 
obra  d’educació  nacional.  En  son  número  4 
s’hi  llegeixen  notables  trevalls  d’en  R.  Pat- 
xot  y  Jubert,  Manuel  Torres  y  Campos, 


JOVENTUT 


J.  M.  Tallada,  y  unas  traduccions  de  Novi- 
cow  y  Kropotkine. 

Arquitectura  y  Construcción.  El  darrer  nú¬ 
mero  qu’bem  rebut  d’aquesta  revista  publica 
interessants  trevalls  dels  senyors  Vega  y 
March  y  Madorell  y  Rius,  essent  remarcable 
d’una  manera  especial  l’estudi  que  sobre  l’es- 
culptor  Alonso  de  Berruguete  ve  publicant 
el  senyor  Agapito  y  Revilla.  Els  grabats  són 
nombrosos  y  reproduheixen  excelents  obras 
artisticas. 

Revista  de  la  Asociación  Artístico- Arqueo¬ 
lògica  Barcelonesa.  El  darrer  número  publi¬ 
cat,  pertanyent  al  primer  trimestre  d’aquest 
any  ,  conté’ls  següents  trevalls  :  Teodoro 
Mommsen ,  per  M.  R.  de  Berlanga;  La  Junta 
de  Gerona  en  sus  relaciones  con  la  de  Cata- 
luiïa  en  1808  y  i8og ,  per  Emilio  Grahit;  Anals 
inèdits  de  la  vila  de  la  Selva  del  Camp  de  Ta¬ 
rragona ,  per  Joan  Pié,  pbre.,  y  unas  interes¬ 
sants  notas  bibliogràficas  d’en  P.  Casades  y 
Gramatxes. 

Nuestro  Tiempo  (Madrid).-  El  número  del 
passat  abril  d’aquesta  revista  publica,  entre 
altres  bons  trevalls,  un  erudit  article  de  don 
Rafael  Maria  de  Labra  titulat  La  cultura  su¬ 
perior  espanola.  Devèm  esmentar  també  la 
crònica  cientifich-filosòfica  que  firma’l  senyor 
Edmundo  Gonzàlez-Blanco,  y  l’article  del 
senyor  Adolf  Posada  sobre  El  Museo  Peda- 
gógico  Nacional.  Com  a  notas  d’actualitat 
són  remarcables  las  del  director  de  la  revista 
senyor  Canals,  qu’en  son  acostumat  article 
El  mes  pasado  apunta  sas  impressions  sobre’l 
viatge  del  rey  a  Catalunya,  fent  una  apolo¬ 
gia  de  la  política  del  senyor  Maura,  a  qui 
considera  mal  comprès  y  mesquinament  cri¬ 
ticat  a  causa  dels  vicis  politichs  que  tan  em¬ 
brutit  tenen  l’Estat  espanyol  y  que  fan  que 
passèm  a  tots  els  politichs  per  un  mateix  ra- 
ser  al  judicarlos.  Fins  no  negant  bona  fe  a 
n’en  Maura,  fins  admetent  que  aqueix  ene- 
mich  d’ahir  del  Catalanisme  hagi  pogut  evo¬ 
lucionar  en  poch  temps  fins  a  ésser  un  amich 
vergonyant  de  las  nostras  ideas  naciona- 
listas;  fins  concedint  que  la  revolución  des- 
de  arriba  sols  pot  empèndrela  un  conser¬ 
vador  de  la  manera  qu’ell  la  emprèn,  haurà 
de  convenir  el  senyor  Canals  en  que  la  des- 
confiansa  dels  catalanistas  radicals  es  ben 
lògica,  tota  vegada  que  la  política  catalana 
sempre  trobaria  obstacles  invencibles  de 
part  de  la  politica  espanyola  en  aqueix  Con¬ 
grés  de  diputats  del  que  ho  hem  d’esperar 
tot  tant  en  Maura  com  nosaltres,  y  que  tan 
hostil  es  ara  y  seria  sempre  a  la  causa  de 
Catalunya,  encara  que  la  representació  na¬ 
cional  fos  veritat  y  no  estés  vinculada  en  po 
litichs  d’ofici,  donchs  els  representants  de  las 
altras  regions,  centralistas  en  sa  majoria, 
també  hi  aportarían  son  criteri  centralista  y 
enemich  per  tant  de  las  aspiracions  catala- 
nas.  Els  pobles  que  res  desitjan  no  poden 
pas  capir  las  aspiracions  d’un  poble  viu  com 


3°7 

el  nc-stre.  A  major  abundament,  els  catala¬ 
nistas  hem  esperat  debadas  de  part  del 
senyor  Maura  una  concessió  concreta  en  fa¬ 
vor  de  Catalunya,  d’aquesta  regió  a  la  que 
tant  afalaga  y  de  la  que  tant  espera,  segons 
diu,  l'actual  quefe  del  govern  espanyol.  Per 
lo  demés,  en  Maura  ha  sigut  aqui  considerat 
com  home  de  més  talent  que’ls  altres  poli¬ 
tichs,  però  diguis  lo  que’s  vulgui,  a  Catalu¬ 
nya  no  ha  triomfat,  ni  molt  menys,  devant 
nostre:  haurà,  en  tot  cas,  triomfat  devant 
dels  que  viuhen  dels  petits  aconteixements 
de  la  politica  menuda,  dels  quals  pot  ben 
riures  en  Maura,  puig  són  inferiors  a  n’ell. 
En  la  secció  de  Novas  ens  estenèm  un  xich 
més  sobre’l  concepte  que’ns  mereix  la  poli¬ 
tica  d’en  Maura. 

La  Lectura  (Madrid).  Conté  trevalls  de 
Gonzàlez  Serrano,  Adolfo  Posada,  Joaquin 
Prida,  Francisco  Acébal,  E.  Navarro  Ledes¬ 
ma,  Rafael  Altamira,  Rafael  Domènech,  C. 
Bernaldo  de  Quirós,  Angel  Guerra,  Miguel 
de  Unamuno,  etc.,  etc. 

Revista  Social.  Resultan  notables  els  trevalls 
qu’en  son  número  d’abril  publica  aquesta  re¬ 
vista,  com  són  La  trata  de  blancas.  per  Ra¬ 
mon  Albó  y  Marti;  Beneficencia  pública  y 
privada ,  per  Manuel  Duràn  y  Bas;  Las  vi- 
viendas  de  los  obreros  pobres  en  Barcelona , 
per  Manuel  Escudé  Bartoli;  Los  uConvict 
camps))  y  el  upeonaje ))  en  los  Estados  Unidos , 
per  Domingo  Canal  Torres;  y  molt  particu¬ 
larment  la  crònica  del  moviment  social. 

Hojas  Selectas  (Barcelona).  El  número  co 
rresponent  al  actual  mes  de  maig  d’aquesta 
interessant  revista  conté  una  munió  de  tre¬ 
valls  d’actualitat,  ilustrats  profusament,  com 
són:  un  estudi  sobre’ls  Jochs  Florals,  sos  orí¬ 
gens,  vicissituts  y  restauració  en  l’època  pre¬ 
sent,  per  J.  F.;  un  article  sobre’l  para-pro- 
jectils  Benedetti;  altre  sobre  Isabel  II  y  son 
regnat,  ab  gran  nombre  de  retrats  de  dife- 
rentas  èpocas  de  la  vida  de  dita  reyna;  una 
informació  gràfica  complertissima  del  recent 
viatge  d’Alfons  XIII  a  Catalunya,  etc.,  etc. 

Entre  las  revistas  francesas  cal  esmentar 
Mercure  de  France  y  L' Européen,  ab  sas  nu- 
tridissimas  crònicas  internacionals,  La  Re- 
vue  du  Bien ,  L'Anlhologie  Revue ,  Le  Ménes- 
trel ,  Le  Journal  des  Pyrennèes  Orientales ,  etc. 
En  La  Renaissance  Latine  s’hi  llegeixen  arti¬ 
cles  interessants  de  Paul  Louis,  sobre  L'Ou- 
vrier  devant  i Etat,  Leconte  de  Lisle,  y  Al¬ 
bert  Métin,  que  firma’l  trevall  L’Inde  base  de 
l' Imperialisme,  de  palpitant  interès  polítich. 
Es  remarcable  també  l’article  de  Florencio 
Odero  Le  Bayreuth  français,a  propòsit  de  las 
representacions  d 'Helena  a  Monte-Carlo.  En 
la  secció  bibliogràfica’s  fa  un  elogi  de  nostra 
revista  v  del  criteri  ample  en  que  s’inspira,  y 
una  critica  del  llibre  Marines y  Boscatges  d'en 
Ruyra,  a  qui’s  considera  com  un  dels  grans 
escriptors  del  renaixement  literari  de  Cata¬ 
lunya.  —  Lluís  Vía 


JOVENTUT 


308 

NOVAS 

S’han  comensat  a  circular  els  nomena¬ 
ments  de  delegats  y  el  projecte  de  Bases 
pera  la  pròxima  Assamblea  de  la  Unió  Cata¬ 
lanista. 

Els  projectes  ab  esmenas  hauran  d’ésser 
retornats  a  la  Junta  Permanent  avans  del  dia 
r  5  del  mes  actual . 

La  Junta  Permanent  ha  acordat  concedir 
passes  d’entrada  a  l’Assamblea  als  diaris 
d’aquesta  ciutat  que  vulguin  informar  a  sos 
llegidors  de  las  deliberacions  de  la  mateixa. 

Els  periòdichs  de  fòra  que  vulguin  assis- 
tirhi  per  igual  motiu,  hauràn  de  solicitar  el 
passe  ab  vuyt  dias  d’anticipació,  mitjansant 
autorisació  escrita  del  director,  que  s’haurà 
de  presentar  a  la  secretaria  de  la  Unió  Ca¬ 
talanista. 

Las  massas  de  la  Fralernidad  Republicana 
estàn  que  no  hi  veuhen  de  cap  ull,  y  parlan 
d’aixecar  archs  de  triomf  al  seu  rey. 

Perque  diu  qu’en  Salmerón,  aqueix  krau- 
sista  ranci,  aqueix  sabi  frustrat,  aqueix  home 
de  govern  fracassat,  aqueix  bon  home,  en  fi, 
de  las  cuairo  unidades,  vindrà  a  Barcelona: 
es  a  dir,  farà  també’l  seu  viatge. 

Altras  personas,  que  ni  són  massa  ni  són 
de  la  Fraternidad  Republicana ,  també’n  par¬ 
lan  d’aqueix  viatge.  No  sabèm  ab  quin  fona¬ 
ment,  diuhen  qu'en  Salmerón  vindrà,  y  que, 
evolucionant  en  las  sevas  ideas,  farà  declara¬ 
cions  autonomistas  procurant  aumentar  l’es¬ 
tol  republicà  a  Catalunya,  com  en  Maura  ha 
procurat  aumentar  l’estol  conservador. 

Sembla  que’s  tracta  d’una  habilitat  d’en 
Maura,  que  juga  ab  els  republicans  simulant 
batallas,  com  la  quitxalla  ab  els  soldats  de 
plom.  La  cosa  la  explican  de  la  següent  ma¬ 
nera: 

Convensut  en  Maura  de  que  la  vida  polí¬ 
tica  espanyola  put  a  cadavre,  y  de  que  lo 
únich  que  hi  ha  de  sà  y  de  vital  sols  pot  tro- 
barho  a  Catalunya  y  en  l’autonomisme  ca¬ 
talà,  ha  aconsellat  a  n’en  Salmerón  que  vin¬ 
gui  y  que  també  parli  en  sentit  autonomista. 
D’aquesta  manera’l  partit  conservador  que 
tan  anèmica  existència  arrossegava,  pot  no- 
drirse  ab  íorsas  vivas  y,  com  el  fènix,  renài- 
xer  d’entre  sas  cendras.  En  Maura,  i’únich 
monàrquich  que  s’ha  atrevit  a  combatre  pú¬ 
blicament  la  política  de  partit,  y  fins  a  parlar 
de  lo  relativas  que  són  las  formas  de  govern, 
vol  manifestarse  aixís  estadista  d’altura,  y, 
donant  la  mà  als  autonomistas  pera  que  in¬ 
tervinguin  en  la  governació  del  Estat,  pot 
seguir  afirmant  que  fa  la  revolució  desde 
dalt.  En  cambi,  en  Salmerón,  segons  còm 
parli,  semblarà  que  claudiqui,  y  al  combatre 
a  n’en  Maura  com  a  monàrquich  0  com  a 
reaccionari  (la  eterna  cantarella  dels  re¬ 
publicans  espanyols),  el  consolidarà  en 
son  pedestal,  y  per  sa  part  no  farà  gayres 


prosèlits  més.  tota  vegada  que  dintre  la 
massa  cada  dia  són  en  menor  nombre’ls 
analfabets,  y  entre’ls  catalanistas  hi  abun- 
dan  els  conservadois  y  els  individualistas 
anàrquichs,  enemichs  uns  y  altres  dels  re¬ 
publicans  del  partido  único. 

Si  tot  això  es  cert,  com  que  a  n’en  Salme¬ 
rón  ja’l  veurèm  venir,  li  encarreguèm  que  no 
s’esveri  si  ens  veu  riure  quan  fassi  certas  de¬ 
claracions.  El  seu  amich  Maura  no  s’apura 
per  tan  poca  cosa  y  ja  ho  té  previst  tot. 

Fins  aquí,  la  política  d’en  Maura  es  lò¬ 
gica.  Ell  demostra  ésser  home  d’iniciativas 
y  habilitat  procurant  atreures  aquells  ele¬ 
ments  del  país  que  realment  significan  quel- 
còm.  Però  tfarà  res  més  que  atrèuresels? 
<;passarà  d’aquí?  <da  realisarà  l’obra  de  re¬ 
generació  política  y  social  que,  encara  que 
ab  mitjàs  tintas,  té  promesa?  cla  consuma¬ 
rà  la  revolució  pacifica?  Ell  diu  que  de 
l’ajuda  nostra  depèn.  Però’ls  catalanistas 
purs  y  radicals,  encongint  las  espatllas  y 
somrihent,  devèm  respòndreli: 

«No  es  que  siguèm  separatistas,  com  diu¬ 
hen  els  explotadors  de  la  massa  imbècil: 
però  tu,  Maura,  estàs  compromès  a  salvar  a 
Espanya,  mentres  que  nosaltres  en  nostre 
programa,  tot  considerantnos  dintre  l’Estat 
espanyol,  sols  ens  comprometèm  a  salvar  a 
Catalunya.  VetaquLper  què  no  podém  aliar- 
nos  ab  en  Salmerón  com  qualsevol  Vallès  y 
Ribot,  y  vetaquí  per  què  no  podèm  aliarnos 
ab  tu.  Encara  no’ns  coneixes  prou.  Som  na- 
cionalistas  catalans,  y  dintre  l’Estat  espa¬ 
nyol  no  podèm  posar  fe  en  cap  politich  que 
no  reconegui  y  confessi  tots  els  drets  de  la 
nacionalitat  catalana.» 

Som  desconfiats.  El  catalàn  es  descon- 
fiado.  Ademés,  icòm  hem  de  creure  en  en 
Maura,  si  tenim  l’exemple  del  acte  d’en 
Cambó?  Si  en  Maura  no  volgué  ab  sa  pre¬ 
sencia  sancionar  las  aspiracions  de  Cata¬ 
lunya  en  un  pas  de  comèdia,  ^còm  hem  d’es¬ 
perar  qu’assistis  al  drama  de  debò,  que  no 
oposés  objeccions  al  lògich  procés  de  la  trama, 
ni,  sobre  tot,  al  desenllàs?  Fins  a  pesar  seu 
hauria  d’oposarnhi. 

Era  ahir  qu’en  Maura  deya  al  doctor  Ro¬ 
bert,  en  el  Congrés,  que  cuando  se  ha  llamado 
programa  separatista  al  programa  de  Man¬ 
resa ,  se  ha  dicho  mucho  menos  que  la  verdad , 
porque  es  mucho  màs,  es  un  programa  de  diso- 
lución  nacional  y  de  negación  de  la  patria. 
Sobre  las  bases  de  Manresa  no  hablemos ,  por¬ 
que  sobre  eso  no  cabe  transacción  ni  debate. 
Lo  grave  no  es  que  sean  mil ,  dos  mil  ó  cien 
mil  los  catalanistas:  lo  grave  es  que  puedan 
decirse  y  cantarse  en  Cataluiia  las  cosas  que  se 
dicen  y  se  cantan. 

Ara  bé:  en  Maura,  a  pesar  del  seu  talent , 
digué’ls  anteriors  disbarats  y  demostrà  que 
no’ns  podíam  entendre  al  parlar  de  patria  ni 
al  parlar  de  nació.  Y  el  mateix  Maura,  des- 
de’l  poder,  en  lloch  de  perseguirlas,  ha  tole- 


JOVENTUT 


309 


rat  y  fins  afalagat  las  ideas  qu’avans  comba¬ 
tia.  íA  què  obeheix  aquest  cambi?  ,;Es  que  ha 
vist  després  en  l’autonomisme  horitzons  po- 
litichs  qu’avans  desconeixia  a  pesar  de  la 
seva  cultura?  Es  que  sols  posa  en  jòch  sas 
habilitats  pera  reorganisar  el  partit  conser¬ 
vador? 

Que  l’ajudin,  donchs,  a  fer  la  revolució  des- 
de  dalt  tots  els  que’s  sentin  ab  prou  abnega¬ 
ció  pera  ferho.  Tots  són  ben  lliures.  Mes, 
si’s  diuhen  autonomistas,  qu’ho  fassin  ab 
la  cara  ben  descuberta,  pera  que  tots  ens 
coneguèm,  pera  que  no  estigui  en  tela  de 
judici  la  llealtat  de  ningú,  y  pera  desllindar 
els  camps  sempre  y  quan  convinga. 

El  passat  dissapte  fou  el  literat  mallorquí 
Miquel  S.  Oliver  qui  donà  al  Ateneu  una 
llant  conferencia  desenrotllant  el  tema:  «Evo¬ 
lució  y  extensió  del  Catalanisme.» 

N’extractèm  els  següents  hermosos  para- 
grafs,  que  per  son  esperit  ens  recordan 
els  de  La  Patria  A rova,  d’en  Maragall,  y 
que  valgueren  al  senyor  Oliver  forsa  aplau¬ 
diments: 

Diguèmelshi  a  n’els  nostres  impugnadors  la  veritat 
q'ue’ls  amagan  llurs  guías  y  profetas;  enderroquèm 
aquest  mur  d’isolamenty  desconfiansa  que  no  escau 
als  forts;  aplanem  tots  els  camins  que  conduescan  a 
nosaltres  y  que  vingan  a  vèurens  d'aprop,  que  las  ras- 
sas  vigorosas  may  han  temut  el  contacte  ni  la  pèrdua 
de  la  personalitat. 

Veuran  llavors  còm  la  organisació  material  de  las 
forsas  es  sols  cosa  accidental,  però  que  l’esperit  es 
essencia  y  substància;  veuràn  que  quan  sembla  somorta 
l’activitat  política  renaix  l’activitat  social  més  ferma 
que  may,  creant  un  ambient  que  abasta  a  tothom,  als 
més  distanciats  en  ideas  políticas. 

Aquesta  es  la  gran  ombra  que  projecta  Catalunya; 
aquest  es  el  pes  formidable  ab  que  comensa  a  gravitar 
y  a  influhir  sobre  Espanya. 

Emanació  de  la  personalitat  de  Catalunya  es  un  con¬ 
cepte  de  civilisació  efectiva  contra  la  civilisació  oficial 
espanyola 


Va  escaures  a  plantejarse’l  problema  català  com  un 
himne  d’esperansas  que  discordava  de  la  elegia  espa¬ 
nyola,  perque  en  aquest  problema  hi  glateix  més  que 
una  aspiració  política:  hi  batega  una  lluyta  de  civilisa- 
cions  y  d'ideals  que,  lluny  de  dividir  y  distanciar,  pot 
determinar  una  nova  plasmació  de  la  Iberia  (1). 

No’s  tracta  d’una  fatuitat  patriòtica;  sinó  que,  anant 
de  cara  a  un  objectiu  autonòmich,  interior  y  modesta¬ 
ment  català,  podèm  determinar  una  fecondació  crea¬ 
dora  en  las  lentíssimas  evolucions  de  las  societats. 

Els  propòsits  dels  homes  molts  cops  se  veuhen  en¬ 
grandits  per  la  realitat  guardadora  de  grans  sorpresas. 
Els  precursors  dels  fochs  Florals  no  tenían  fe  en  la 
reconstitució  del  nostre  llenguatge  literari;  els  restaura¬ 
dors  d’aquesta  Institució  no’s  creyan  que  tingués  tras- 
cendencia  política;  els  organisadors  del  catalanisme 
militant  no  esperansavan  que  aquest  ens  portés  una  ver- 
dadera  cultura  social. 

(1)  Això  fins  en  Maura  ho  ha  dit  a  sa  manera, 
y  aixís  diu  que  ho  creu.  Sols  falta  que  Catalunya  cre¬ 
gui  en  la  sinceritat  d’en  Maura. 


^Quí  sab,  donchs,  si  nosaltres  anirèm  més  lluny  de 
lo  que’ns  proposèm?  jPer  ventura  no  s’ha  calificat  de 
demencia  lo  qu’havía  de  constituhir  l’obra  de  la  genera¬ 
ció  vinenta? 

La  realitat  es  massa  gran  pera  emmotllarse  al  nostre 
esperit:  es  aquest  qui  dèu  aixamplarse  pera  abastar  la 
realitat 

Els  nostres  lectors  ja’s  deuhen  recordar  de 
la  nova  que  dedicarem  fa  poch  a  aquells  ale¬ 
manys  de  Sant  Feliu  de  Guixols. 

Ara  en  el  periòdich  La  Información  de  dita 
vila  hi  hem  llegit  un  comunicat  en  el  que, 
entre  altras  gracias,  ens  diuhen  las  desgra- 
cias  següents: 

Muy  natural  y  cortès  es  que  así  los  alemanes  como 
los  extranjeros  de  cualquier  otra  nación,  à  la  llegada 
delrey  de  Espana  adornen  sus  pisos  ó  casas,  cumplien- 
do  así  con  un  deber  de  cortesia  que  naiural  y  adecuado 
es,  no  produciéndoles  ninguna  ventaja  material. 

Dice  aquel  gacetillero  infeliz  que  los  alemanes  del 
Ampurdàn  son  los  chinos  -de  Europa,  todos  hijos  de 
pastores  protestantes  (no  hay  ninguno  que  lo  sea),  que 
consideran  à  Espana  cual  país  conquistado  (;mentira, 
burrol)  que  los  alemanes  somos  afamados  (parece  nos 
quiere  pagar  algo),  que  somos  serviles  [vamosl  la  mar 
de  bestialidades  que  hacen  reir  à  sus  mismos  compa- 
triotas. 

Tiene  que  confesarse  que  tal  fenómeno  y  gacetdlero 
no  serà  chino  de  Europa  pero  jsí!  un  cafre  quien  des- 
conociendo  completamente  à  los  alemanes  que  residen 
en  el  Ampurdàn,  les  vitupera  y  rebaja  injustamente. 

Aquí  en  el  Ampurdàn  no  hay  hijos  de  pastores 
protestantes  ni  cuatro  cuartos.  Los  alemanes  que  viven 
por  aquí  trabajan  y  se  ganan  el  pan  cotiadiano  honra- 
damente,  trabajandoseguramenie  màs  que  aquel  riffeno, 
quien  por  cierto  vive  de  lo  que  ganaron  sus  padres  ó 
abuelos,  desquiciando  hoy  à  unos  cerebros  débdes  y 
envanecidos  de  utopias.  |Que  firme  su  nombre,  su  <gra- 
cia»  aunque  muy  poca  gracia  nos  hace,  y  entonces  ha- 
ciendo  lo  mismo  los  chinos  de  Europa,  ya  se  podrà  ha- 
blar  màs  intimamente! 

Rebaja  aquel  sujeto  à  Montaner  de  Palamós,  al  hom- 
bre  activo,  quien  trabaja  incesantemente,  y  generoso  en 
todo  por  el  bien  comiín.  |Ojalà  hubiera  muchos  Menta- 
ners  en  Cataluna  y  pocos  mancha  papeles  como  td,  ga¬ 
cetillero!  Mejor  iria  el  país. 

No  copiém  més,  perque,  com  a  mostra 
literaria ,  ja  n’hi  ha  prou  pera  que’ls  lectors  se 
fassin  càrrech  de  que  aqueixa  gent  que  tant 
ens  tracta  de  gacetillers,  ni  tan  sols  sab  ga- 
cetillejar.  Però’ls  hi  contestarèm  lo  següent. 

ier  Nosaltres  no  criticarem  que’ls  ale¬ 
manys  de  Sant  Feliu  adornessin  son  hostatge 
ab  motiu  de  la  visita  reyal:  lo  que  reproba- 
vam  era  qu’ho  fessin  d’una  manera  intencio¬ 
nada  pera  comprometre  al  Centre  Català, 
donant  lloch  a  que  algun  periodista,  ab  in¬ 
tencions  qu’ell  se  sabrà,  digués  que  aquell 
Centre  havia  mancat  a  son  programa. 

2 ,on  Es  cert  que  no  tots  són  fills  de  rabadà 
protestant:  ja  sabèm  que  n’hi  ha  qu’encara 
no  hi  arriban,  però  no  volguerem  apretar 
massa.  Que  tots  ells  ne  són  fills  espirituals, 
ben  clar  ho  diu  l’esperit  evangèlich  que  tes- 
plandeix  en  el  comunicat  qu’en  part  transcri¬ 
vim. 


3io 


JOVENTUT 


3_er  En  quant  a  que  altra  cosa  fóra  Cata¬ 
lunya  si  hi  hagués  uns  quants  Montaners, 
devèm  dírloshi  que,  si  aixís  fos,  nostre  pais 
semblaria  una  colonia  alemanya,  desgracia 
qu’hem  de  procurar  evitar  a  tota  costa. 

Y  finalment:  Diuhen  que  som  anònims. 
Tots  els  trevalls  de  Joventut  no  firmats  són 
de  redacció,  y  si  passan  per  casa  sempre  tro¬ 
baran  algú  que’n  respongui. 

Fa  unas  quantas  setmanas  que  cada  di¬ 
jous,  a  l’hora  més  impensada,  ay  que  tinch, 
ay  que  tinch,  ens  sentim  atacats  d’esgarrifo¬ 
sos  dolors.  Es  que’ns  esquinsan  al  arribar  a 
la  «Lliga  de  Catalunya». 

La  «Lliga»  ens  esquinsa,  ens  escup,  ens 
llensa...  Qualsevol  diria  que  li  volèm  mal, 
que  li  fem  algún  retret... 

Arrojar  la  cara  importa, 
que  el  espejo  no  hay  por  qué 

digué’l  faulista. 

Però  lo  millor  del  cas  es  que’ls  de  la  «Lli¬ 
ga»  no  hi  estàn  suscrits  al  nostre  periòdich. 
Alguns  dels  socis  el  llegian  ematllevantlo  a  la 
Unió  Catalanista ,  ahont  tenim  la  costúm  y 
la  delicadesa  d’enviarlo  setmanalment,  quan 
totplegat,  vetaquique’nsinnovan  que  las  clas¬ 
ses  directoras  de  la  «Lliga»  han  anatematisat 
Joventut,  dihent  que  ningú  que  s’estimi  déu 
llegiria,  y  es  clar,  els  escolans  d’amén  que 
tenen  mal  gènit  s’hi  han  fet  ab  las  unglas  ab 
nosaltres,  y  ens  esgarrapan  y  esquinsan 

Apart  del  mal  que  a  nosaltres  ens  han  fet, 
la  victima  aqui  es  la  Unió.  Es  allò  que’s  diu: 
«cornut,  y  pagar  el  beure.»  Aixis  veyèm  a  la 
Unió  Catalanista  aguantar  las  molestias  y  els 
inconvenients  d’estar  rellogada  en  certas  ca¬ 
sas. 

Els  japonesos  dominan  ja  la  península  de 
Liao-Tung,  de  la  que  s’han  fet  amos  reali- 
sant  ab  decisió  y  fermesa  un  gran  plan  de 
campanya  capàs  d’humiliar  als  més  hàbils 
generals  de  la  Europa. 

En  els  anals  de  la  frenología  s’hi  operarà 
d’aquesta  feta  una  revolució.  Queda  demos¬ 
trat  que  la  gent  de  cara  aplanada  són  menys 
tontos  que’ls  altres;  l’àngul  facial  de  90  graus 
haurà  d’ésser  considerat  àngul  obtús,  y  gent 
obtusa,  per  lo  tant,  els  russos  y  tots  els  euro¬ 
peus. 

Se  contan  fets  heroichs.  Molts  japonesos 
se  fan  matar  o’s  matan  voluntàriament, 
avans  que  fugir  0  deixarse  auxiliar  per  l’ene- 
mich,  en  certas  accions  de  guerra  en  que  hi 
podrian  salvar  la  pell  després  d’haver  fet 
danys  greus  al  contrari.  Hem  tornat  als 
temps  barbres  (volèm  .dir  heroichs)  de  Sa- 
gunto  y  Numancia.  En  el  sigle  xx  els  barbres 
europeus,  ambiciosos,  degenerats  y  crudels, 
s’han  topat  ab  altres  barbres  més  primitius 


y  més  enters.  Guanyan  aquests,  però  si  no 
fossin  barbres  no  guanyaria  ningú,  perque 
no’s  barallarían. 

La  barbarie  russa  ha  vingut  a  menos  din¬ 
tre  la  cvVilisació  moderna.  Pas  a  la  barbarie 
del  Japó! 

S.  M.  Catòlica  el  rey  d’Espanya,  al  visitar 
Barcelona,  donà  15.000  pessetas  pera’ls  po¬ 
bres  de  la  ciutat  més  populosa  de  sa  Monar¬ 
quia. 

M.  Loubet,  president  de  la  lliurepensa- 
dora,  masònica,  juheva,  etc.,  República  fran¬ 
cesa,  ab  l’objecte  de  commemorar  sa  visita  al 
Quirinal,  ha  donat  40.000  franchs  pera’ls 
pobres  de  la  ciutat  del  Vaticano. 

Ja  tenen  rahó’ls  clericals  que  diuhen  que'l 
dia  que  no  hi  hagi  religió  s’haurà  acabat  la 
caritat  al  món!  Es  veritat  que’l  rey  d’Espa¬ 
nya  cobra  vuyt  vegadas  més  que’l  president 
de  la  República  francesa,  però  s’ha  de  tenir 
present  que  l’un  es  quefe  d’Estat  per  dret 
divi,  y  l’altre  per  dret  humà. 

A  la  sala  d’actes  del  Ateneu,  en  Robert  hi 
té  exposats  una  quarantena  de  trevalls.  Són, 
en  sa  majoria,  caricaturas.  Coneguda  es  de 
tothom  la  seva  firma  com  a  caricaturista, 
ram  en  el  que  no  ha  despuntat  sinó  per  la 
profusió  de  dibuixos  ab  que  ha  ilustrat  els 
periòdichs  festius.  Es  qu’en  el  fons  en  Ro¬ 
bert  no  es  pas  un  caricaturista,  ni  molt 
menys;  no  sent  la  part  ridicula  de  la  huma¬ 
nitat.  Ab  en  Robert  se  veu  ben  clar  l’exem¬ 
ple  del  artista  impossibilitat  de  produhir  lo 
que  sent,  y  obligat  a  produhir  lo  qu’està 
lluny  de  la  seva  personalitat  pera  guanyarse 
la  vida.  Las  mateixas  caricaturas  que  té  ex- 
posadas  ens  ho  demostran,  essent  molt  mi¬ 
llors  que  las  que  fins  ara  porta  publicadas 
obehint  a  las  exigencias  de  las  empresas  pe- 
riodísticas.  Dos  estudis  al  oli  acaban  de  do- 
narnos  la  rahó:  fets  del  natural,  sense  buscar 
la  part  ridícula,  sinó  la  bellesa  de  color  y 
forma,  són  ensopegats,  aixís  com  algún 
apunte  al  carbó,  que’ns  prediuhen  qu’en  Ro¬ 
bert  farà  quelcòm  en  son  pròxim  viatge  a 
Paris,  si  estudia  y,  deixant  la  caricatura, 
tracta  d’abordar  l’art  serio,  qu’es  ahont  està 
cridat  a  distingirse. 

El  dimars  de  la  setmana  passada  donà 
l'Orfeó  Català  un  concert  a  Novetats,  ab  la 
cooperació  del  mestre  Granados. 

L’Orfeó  executà  dugas  obras  del  malo- 
guanyat  mestre  mallorquí  Antoni  Noguera, 
qu’obtingueren  molt  bon  èxit,  repetintse 
una  d’ellas,  Hivernenca . 

En  Granados  interpretà  al  piano  altras 
composicions  d’en  Noguera,  aixís  mateix  re- 
budas  ab  grans  aplaudiments. 


JOVENTUT 


L’Associació  «Foment  del  Teatre  Lirich 
Català»,  en  una  alocució  publicada’l  27  del 
passat  abril,  exposa  la  necessitat  de  comba¬ 
tre’l  mal  gust  que,  invadint  el  terreno  del 
art,  ja  per  medi  del  genero  chico ,  ja  per  al- 
tras  manifestacions  exòticas  y  barroheras, 
contrarresta  y  fa  que  no  sia  complert  el  nos¬ 
tre  renaixement.  Al  efecte,  y  pera  seguir  fo¬ 
mentant  l’obra  d  educació  artística  que  desin¬ 
teressadament  ve  realisant  dita  associació, 
demana’l  concurs  de  tots  els  que  poden  con- 
tribuhir  a  dita  obra,  ja  ab  sa  intelectualitat 
0  ja  ab  sas  suscripcions. 

Pera  la  festa  major  de  la  vila  d’Hostalrich, 
que  s’escàu  el  dia  2  de  juliol,  se  prepara  en¬ 
guany  un  certamen  literari  pera  contribuhir 
al  enaltiment  de  nostras  lletras,  haventse  ja 
publicat  la  convocatoria.  S'ofereixen  nou 
premis  ademés  del  de  la  F’ior  natural.  Els 
trevalls,  rigorosament  inèdits  y  escrits  en 
català,  hauràn  d’ésser  remesos  al  domicili 
del  secretari  del  jurat,  en  Arnau  Martínez  y 
Serinà  (Plassa  Catalunya,  3,  3.er,  Barce¬ 
lona),  avans  del  15  de  juny.  Forman  el  jurat 
calificador  els  senyors  Domingo  Pou  y  Lladó, 
president;  Jacinto  Laporta,  Ramón  E.  Bas- 
segoda,  Pere  Riera  y  Riqué,  Enrich  de  Pons, 
Geroni  Zanné,  vocals;  Arnau  Martínez  y  Se¬ 
rinà,  secretari. 

A  la  llista  de  suscriptors  pera  V Homenatge 
a  Joan  Maragall ,  publicada  en  el  passat  nú¬ 
mero,  devèm  afegirhi  els  senyors  I.  Soler  y 
Escofet,  Joseph  Benet,  Santiago  Gubern,  y 
Antoni  Anón.  En  lo  successiu,  pera  publicar 
la  llista  dels  donants,  esperarèm  qu’esliguin 
enllestits  els  preparatius  del  llibre  qu’en  ho¬ 
nor  d’en  Maragall  s’ha  d’editar. 

El  Mitjdia  de  Fransa  va  a  celebrar  el  cin- 
quantenari  de  la  fundació  del  felibrige  (21 
de  maig  de  1854)  pels  set  poetas  provensals, 
T.  Aubanel,  J.  Brunet,  P.  Giéra,  A.  Ma- 
thieu,  F.  Mistral,J.  Roumanille,  A.»Tavan. 
En  el  castell  de  Font  Segugne,  del  poble  de 
Gadagne  (Vaucluse)  es  ahont  se  reuniren 
aqueixos  set  homes,  dels  quals  avuy  sols 
viuhen  en  Mistral  y  en  Tavan;  y  es  també 
ahont  se  reuniràn  lots  els  felibres  el  dia  23 
del  present  maig,  dilluns  de  Pasqua  gra¬ 
nada. 

cQuè  serà  aqueixa  festa?  En  Mistral,  con¬ 
sultat  recentment,  quàn  a  Arlés  se  trobavan 
reunits  pera  la  Festo  V er ginenco  tots  els  ma¬ 
jorals,  declarà  qu’en  vista  de  la  dificultat  de 
poder  organisar  un  banquet  en  camp  ras, 
cada  Jelibre  duria  sas  provisions.  Després 
afegí  el  mestre:  «No  anèm  a  Font  Segugne  a 
banquetejar.  Sobre  aquell  puig  provensal 
ens  hi  trobarèm  millor,  com  en  la  montanya 
del  Evangeli,  pera  predicar  la  bona  paraula 
de  la  Llengua  d’Oc.» 


El  cinquantenari  del  felibrige  serà,  donchs, 
una  magnifica  festa  del  esperit,  y  Font  Se¬ 
gugne  estarà,  dintre  de  poch,  a  l’ordre  del 
dia.  En  Tavan  publicarà  aviat  sos  recorts  de 
la  memorable  jornada.  Y,  pera  popularisar  la 
fetxa  21  de  maig  1854-1904,  els  felibres  han 
editat  un  sagell  commemoratiu  de  Font  Se¬ 
gugne,  en  el  que  s’hi  veu  el  perfil  d’en  Mis¬ 
tral,  elevantse  per  demunt  de  la  Copa,  au- 
reolada  com  Càlzer,  ab  la  estrella  dels  set 
noms  dels  set  primers  felibres. 

Hem  d’afegir  que  s’han  pres  totas  las  pre¬ 
caucions  pera  permetre  y  facilitar  la  reunió 
magna  dels  felibres  y  de  llurs  amichs  a  Font 
Segugne,  ja  que'l  govern  francès  no  sols  no 
hi  posa  reparo,  sinó  que  fins  facilita  aytals 
reunions  que  tant  de  bé  fan  al  progrés. 

Joventut  s’adherirà  ben  ostensiblement  a 
aqueixa  festa  de  la  patria,  dedicanthi  tot 
l’homenatge  degut  en  un  suplement  artistieh 
y  literari  qu’està  ja  en  preparació. 

Publicacions  rebudas: 

Trilogia  del  cor ,  aplech  de  poesías  de 
Hermenegild  Carrera  y  Miró.  Els  versos  d’en 
Carrera  són  espontanis  y  senzills,  sense  que 
donguin  cap  nota  nova.  Preu,  1  pesseta. 

Punaditos  de  sal,  chistes  ilustrados.  Colec- 
ció  de  chistes ,  ab  els  grabats  corresponents, 
destinats  a  distreure  y  a  fer  passar  la  estona. 
El  volum,  que  consta  de  19.2  pàginas,  se  ven 
a  1  pesseta,  y  ha  sigut  publicat  per  l’agencia 
periodística  Victor  y  C.a,  de  Barcelona. 

Tarjetas  postals  publicadas  per  en  Joseph 
Soler  y  Escofet.  S’hi  reproduheixen  varias 
vistas  de  Bellver  (Cerdanya)  y  sos  encon- 
torns,  ab  molta  pulcritut.  La  colecció  consta 
de  dotze  postals,  essent  la  primera  que  s’ha 
publicat  ab  vistas  d’aquella  escayenta  po¬ 
blació. 

Viatge  al  voltant  de  la  meva  cambra ,  per 
Xavier  de  Maistre,  traducció  catalana  de  Ra¬ 
fel  Patxot  y  Jubert.  La  Biblioteca  Popular 
de  «L’Avenç»  publica  en  són  volum  XXII 
aquesta  interessant  narració.  Preu,  50  cèn¬ 
tims. 

Desilusió ,  novela  per  J.  Massó  Torrents. 
Hem  rebut  la  primera  part  d’aquesta  novela 
del  eximi  prosista  senyor  Massó  y  Torrents. 
Esperèm  coneixe  l’obra  complerta  pera  do- 
narne  un  judici  critich.  Preu  del  primer  vo¬ 
lum,  2  pessetas. 

Lo  forn  d'en  Pere  Pastera,  sainete  de  cos¬ 
tums  vilatanas,  en  un  acte  y  ep,  prosa,  origi¬ 
nal  de  R.  Ramón  y  Vidales.  S’aprecian  en 
aquesta  obra  la  observació  del  natural,  la 
giacia  del  diàleg  y  el  coneixement  del  teatre 
qu’han  fet  d’en  Ramón  y  Vidales  un  dels  au¬ 
tors  còmichs  de  renòm  ab  que  compta  la  es¬ 
cena  catalana.  L’obra  fou  estrenada  ab  molt 
èxit  en  el  teatre  Romea,  la  nit  del  5  d’abril 
prop  passat.  Se  ven  a  1  pesseta. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


312 


JOVENTUT 


NOSTRE  FOLLETÏ 

Ab  el  present  número  repartim  a  nostres  lectors  la  cuberta,  dibui¬ 
xada  per  en  Sebastià  Junyent,  pera  enquadernar  l’obra 

Les  disperses 

original  del  eminent  poeta  Joan  Maragall. 

Las  personas  que  conservin  complerta  y  en  bon  estat  la  colecció 
dels  folletins  de  dita  obra,  poden  durlos  junt  ab  la  cuberta  a  aquesta 
Administració,  ahont  se’ls  hi  retornarà  al  acte  l’obra  enquadernada 
en  rústica  mitjansant  la  entrega  de  20  eèptjms.  Pel  preu  de  50  cèn¬ 
tims  facilitèm  enquadernacions'  capfcormé. 

L’obra  queda  posada  a  la  venda  en  llibrerías  y  kioscos  al  preu  de 
2  pessetas. 


Conforme  tenim  anunciat,  ab  el  vinent  número  comensarèm  a 
repartir  en  nostre  folletí  la  novela 


original  del  eminent  escriptor  Víctor  Català. 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors.  No  s  admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  — No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 


CATALUNYA:  Un  any .  *  Fessetas. 

»  Mitj  any .  4  5°  * 

»  Trimestre .  2  25 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  8 

EXTRANGER:  Un  any .  IO  Franchs. 

Número  corrent . ' . . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  4° 

»  »  sense  folletins .  2  5 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

*  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

A  propòsit  de  to  de  l’Academia  de  Jurispruderfcia  y 
Llegislació,  per  Emili  Tintorer.— Els  dos  vianants, 
per  Gustau  Rosich.— ^Per  què  hi  anarem  a  Montse¬ 
rrat  els  somatents?,  per  D.  Pou  y  Lladó. — Rebelió, 
per  Xavier  de  Zengotita.— Els  problemas  de  l’anto¬ 
logia  grega,  per  R.  Miquel  y  Planas.— Preparemnos, 
per  Agustí  Pedret  y  Miró. — Notas  bibliogràficas, 
per  Geroni  Zanné  y  Arnau  Martínez  y  Serinà. — El 
traginer,  per  Lluis  Salvador  y  Sarrà.  —  Parricidi, 
per  J.  Girbau  y  Tordera. — El  vinaix,  per  Joaquim 
Pla.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català  — Plech  í. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FOBSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson  — Traducció  catalana.— Plech  42 


A  PROPOSIT  DE  LO 
DE  L’ACADEMIA 
DE  JURISPRUDÈNCIA 
Y  LLEGISLACIÓ 

«El  catalanisme  es  reaccionari.»  Heusaqui 
la  frase  qu’empleavan  com  axiomàtica’ls 
nostres  enemichs  de  dintre  y  fòra  de  Cata¬ 
lunya  pera  crearnos  antipatias  y  restarnos 
forsas.  D’això  no  fa  pas  més  de  dos  anys. 
Avuy  ja  reconeixen — quin  honor  pera  la  fa¬ 
mília! — que  hi  ha  catalanistas  que  són  llibe¬ 
rals:  entre  ells,  nosaltres,  els  de  Joventut. 
Saludèm.  Tant  es  aixis,  que  no  fa  gayres 
dias,  ab  ocasió  d'un  petit  incident  sorgit  en 
l'Academia  de  Jurisprudència  y  Llegislació 


a  propòsit  del  us  de  la  llengua  catalana  en 
dita  corporació,  se’ns  apostrofà  en  els  se¬ 
güents  termes:  «Sembla  impossible  que  vos¬ 
altres,  que  sóu  lliberals  ab  tot  y  ésser  catala¬ 
nistas,  vos  mostrèu  intolerants  fins  al  punt  de 
voler  que’l  català  sigui  usat  preferentment.» 

Vaig  a  explicar  la  meva,  la  nostra  intole¬ 
rància. 

Tot  catalanista  veritable  vol,  en  l’ordre  de 
la  justícia  positiva,  lo  següent:  Que  las  lleys, 
tan  civils  com  criminals,  siguin  catalanas; 
que’ls  procediments  d’enjuhiciar  siguin  cata¬ 
lans;  que  la  oiganisació  de  la  magistratura 
y  tot  el  personal  siguin  catalans;  que  a  Ca- 
talunya’s  falli  tot  fins  a  l’última  instancia;  y, 
com  a  coronament  d’aquest  ramell  de  lliber¬ 
tat  y  d’autonomia,  qu’en  llengua  catalana  y 
tan  sols  en  llengua  catalana,  a  Catalunya 
s'administri  la  justícia. 

Ara  bé:  tots  el  centralistas  y  unitaris  de 
Catalunya  y  del  reste  d’Espanya,  ja  siguin 
lliberals  avensats,  ja  reaccionaris,  s’oposan 
a  la  nostra  aspiració,  y  ens  imposan,  noteuho 
bé,  ens  imposan  per  la  forsa  de  la  majoria 
una  justícia  que  no  volém.  Intolerants!  Reac¬ 
cionaris!  Tirans! 

Quasi  bé  no  hauria  d’afegir  res  més.  Si 
vosaltres  no  teniu  cap  més  argument  que  là 
forsa  del  número  pera  imposarnos  una  justí¬ 
cia  que  ni  ens  convé  ni  volém,  nosaltres  vos 
seguirem  per  aquest  cami,  y  valentnos  de  la 


JOVENTUT 


’3l4 


parla,  el  nostre  criteri,  la  nostra  organisació 
y  tots  els  nostres  y  nostras  que  poguèm  en 
academias,  entitats,  corporacions,  y  en  fi, 
per  tot  arreu  hont  ens  sigui  possible.  Sí, 
tingueuho  ben  entès:  jo  catalanista,  jo  auto¬ 
nomista  y  jo  lliberal— oh  sí,  molt  lliberal, 
molt  més  que  tots  vosaltres!  —  tindria  una 
gran  satisfacció  si,  a  no  trigar  gayre,  en  la 
dita  Acadèmia,  en  l’Ateneu  y  per  tot  allà 
hont  fóssim  majoria,  s’imposés  oficialment 
la  nostra  parla,  tolerant  solsament  las  altras 
en  els  actes  privats.  Si  es  necessari  modifi¬ 
car  estatuts  o  reglaments,  que’s  modifiquin. 
Lo  essencial  es  que’n  tastèu  un  xich  d’impo¬ 
sició  y  de  tirania.  Aixts  potser  comensarèu  a 
reflexionar  sobre  lo  que  significan  las  que 
vosaltres  ens  feu  patir. 

Perque,  d’un  cop  pera  sempre,  vull  dír- 
vosho  lo  que  significa’l  nostre  espirit  llibe¬ 
ral.  Nosaltres  prediquém  la  llibertat,  y  lo 
qu’es  més  encara,  una  lenta  evolució  envers 
l’anarquia  (o  sigui  l’abolició  de  tota  lleyquan 
nostre  perfeccionament  las  fassi  innecessa- 
rias),  sols  pera’ls  catalanistas  y  pera'ls  cata¬ 
lans.  Nosaltres  las  prediquém  pera  que  tots 
els  bons  catalans  sàpigan  que’l  dia  del 
triomf,  el  dia  en  que  haurém  assolit  la  com¬ 
plerta  autonomia  nostra,  no  mirarèm  enrera 
sinó  endevant,  y  governarem  al  poble  ab  un 
criteri  tan  ample  y  tan  respectuós  de  tota  in¬ 
dividualitat,  que  no  tingui  parell  en  la  histo¬ 
ria  dels  pobles  més  lliberals.  En  fi,  nosaltres 
som  lliberals  y  revolucionaris  en  filosofia, 
en  ciència,  en  art:  però  ho  som  in  potenlicim 
y  pera  nosaltres  sols. 

Pera  vosaltres,  en  l’actual  situació  política 
del  Estat  espanyol,  no  som  res  de  tot  això. 
Som  un  poble  oprimit  que  lluyta  ab  sos 
opressors,  som  esclaus  que  lluytan  ab  tirans, 
som  homes  que  no  podèm  bellugarnos  sense 
sentir  el  pes  de  las  vostras  imposicions.  Men- 
tres  això  duri,  no  hi  penséu  en  nostra  tole¬ 
rància.  La  lluyta  sense  quartel  s'imposa;  la 
lley  del  talió  es  l’única  lley  sana  pera  vèn¬ 
cer. 

Y  vencerèm.  No  ho  dihèm  nosaltres:  ho 
diuhen  els  fets.  Que  n’es  d’eloqüent  pera’ls 
que’ns  deyan  atrassats,  pera’ls  que’ns  deyan 
somniadors,  pera’ls  que’ns  diuhen  intole¬ 
rants,  el  fet  de  que  nostra  llengua  vagi 
essent  la  vencedora  en  totas  las  corporacions 


intelectuals  de  nostra  terra!  Quin  fantasma 
més  esparverador  pera  la  Espanya  centra¬ 
lista,  sistemàtica  e  ignorant!  Clar  se  veu 
que,  pera  triomfar  del  tot,  si  avuy  hem  d’ac¬ 
ceptar  la  lluyta  de  la  intolerància,  demà  sols 
ens  haurém  de  valdré  de  la  inteligencia. 

Aixís,  donchs,  al  parlar  avuy  de  llibertat  y 
de  progrés,  enteneuho  bé,  no’ns  dirigim  a 
vosaltres:  tant  se’ns  en  dóna  que’ns  creguèu 
avensats  com  endarrerits.  Ens  dirigim  als 
catalans,  sols  als  bons  catalans,  y  encara  ab 
una  distinció.  Al  dir  som  lliberals,  entenèm 
dir:  «Avuy  sols  som  lliberals  teòricament  y 
en  nostre  fur  intern:  demà  jho,  sí! ,  demà, 
quan  poguèm,  portarèm  aquellas  teorías  a  la 
pràctica.  » 

Y  aquesta  conducta  nostra  està  basada  en 
la  més  pura  doctrina  positivista,  y  corrobo¬ 
rada  per  la  historia.  En  període  de  lluyta, 
els  principis  no’s  tenen  en  compte.  Vaig  a 
posarvos  dos  exemples,  tots  dos  ben  recents. 

A  Fransa  han  expulsat  las  ordres  religio- 
sas  d’ensenyansa,  y  a  Madrid  també’s  discutí 
aquesta  qüestió.  Donchs  bé:  ^sabèu  quin  es 
l’argument  capdal  que,  pera  defensar  el  dret 
de  las  congregacions,  han  usat  els  catòlichs, 
els  intolerants  catòlichs  d’abdós  paísos, 
aquells  catòlichs  qu’en  son  credo  hi  tenen 
allò  de  «el  lliberalisme  es  pecat»?  L’argu¬ 
ment  de  la  llibertat  d’ensenyansa.  Vint  anys 
enrera,  aquest  argument  no  l’acceptavan  pas 
ells. 

Y  va  l’altre  exemple:  No  hi  ha  ningú  que 
abomini  més  de  la  lley  de  las  majorias  que’ls 
carlins  y  cristians.  Donchs  bé:  ara  que  al 
Ajuntament  de  Barcelona  —  en  forma  molt 
vergonyant  per  cert  —  de  tant  en  tant  s’hi 
prenen  determinadas  midas  pera  suprimir 
privilegis  de  que  disfrutava’l  culte  catòlich, 
csabéu  quin  es  l’argument  capdal  dels  que 

*  critican  aytals  midas?  Que’ls  privilegis  estàn 
justificats  perque  la  immensa  majoria  dels 
barcelonins  són  catòlichs. 

Lo  qual  vol  dir,  parlant  en  plata,  que 
quan  se  lluyta  per  un  ideal„  encara  que 
sigui  per  un  ideal  de  llibertat  —  y  aquest  es 
el  nostre  cas  —  els  principis  se  guardan  ben 
amagadets,  pera  que  no  puguin  veure  las 
garrotadas,  si  es  necessari  garrotadas  de 
cego,  que  per'assolir  aquell  ideal  ens  podèm 
veure  precisats  a  repartir. 

Emili  Tintorer 


JOVENTUT 


315 


ELS  DOS  VIANANTS 

El  pagès  tornava  del  tros  ab  el  cistell  al 
bras  y  un  sach  de  trumfas  a  la  espatlla, ^me¬ 
surant  el  pas  pera  no  gastar  las  forsas  totas 
plegadas,  y  aixugantse  sovint  ab  la  mànega 
terrosa  de  la  camisa  la  suhor  que  regalimava 
pel  seu  front.  Tantost  fitava  l’esguart  vers  a 
ponent,  rabejant  la  visual  en  la  maror  de 
clarors  bellament  difusas  que  no  li  deyan 
sinó  qu’era  arribada  l’hora  del  sant  repòs, 
tantost  midava  ab  la  mirada’l  bell  tros  de 
carretera  que  li  mancava  fer  per’arribar  a 
lloch. 

Y,  tot  arrossegant  las  camas  capoladas  de 
fadiga,  anava  comptant: 

«Aquest  any  la  cullita’s  presenta  bé.  Cu- 
llirém  blat,  ali  y  trumfas  pel  gasto;  podrèm 
vendre  un  xich  de  tot  això,  a  més  d’un  por- 
quet  que,  si  no’s  desgana,  pot  passar  de 
cent,  y  el  vi.  Farèm  prou  diners  pera  pagar 
la  contribució  y  l’arrendamenl  de  la  Soleya, 
y,  què  diastre  serà  que  no’n  quedi  algun  pera 
apedassar  un  xich  la  casota,  lo  que  cal  pera 
que  un  dia  d’aygat  no  hi  hagi  una  desgracia! 
Y  pagat  tot,  refermada  la  casa  y  pa  que  Deu 
n’hi  do,  farinetas,  trumfas,  resaigas  y  el 
porch  petit — de  per  allà  a  noranta — un  hom 
va  tirant  fins  a  la  nova  anyada.  Gracias  de 
tot  a  la  Pona.  Quina  dòna!  ^Ahónt  ne  podia 
cercar  un’altra?  Veritat  que  trevallo  d’un  cap 
de  dia  al  altre,  escursant  las  horas  d’àpat  y 
estantme  de  las  de  beguda  pera  fer  el  jornal 
més  llarch;  però  ^ahónt  arribaria,  pobre  de 
mi,  sens  ella?  Ella  m’ajuda  a  traginar  las 
portadoras  y  barrals  de  mesquita;  ella  me¬ 
na’l  ruch  com  un  home  y  li  carrega  els  sar- 
rions  de  fems  tota  sola;  tots  dos  junts  fan- 
guèm,  sembrém,  seguèm,  podém  y  veremèm, 
estalviantnos  jornals  y  matxos;  junts  rebém 
els  gels  y  las  soleyadas.  Però  també,  que 
ditxosos  d’estar  junts!  Y  malgrat  la  feyna 
que  la  maynada  li  dóna  a  casa,  per  gota  que 
pugui,  corrèu  cuytéu  cap  al  hort  o  a  la  So¬ 
leya  a  regar,  0  magencar,  0  lo  que  convin¬ 
gui.» 

Y  reflexionant  aixís,  el  pagès  va  pujant 
carretera  amunt,  arrossegant  sorollosament 
els  peus  y  guaytant  ab  mirada  indiferenta  las 
melangiosas  bellesas  del  capvespre,  preve- 
yent  ab  els  ulls  de  la  gana  un  bon  plat  de 


trumfas  aixafadas,  ben  amanidas  ab  such  de 
cansalada  rancia,  més  agradosas  a  son  pala¬ 
dar  primitiu  que  tots  els  purés  del  món  als 
gustos  estragats.  Y  ab  la  mànega  terrosa 
s’aixuga  tot  sovint  la  suhor  que  li  regalima 
pel  front. 

Vora’l  poble’s  topa  ab  un  captayre,  que 
baixa  boy  fumant  ab  sa  pipa  curulla  de  pun- 
tas  d'escanya  pits.  Es  jove  y  fort,  però  va 
brut,  estripat  y  pelut  que  fa  feresa.  Darrera 
d’ell  segueix  sa  companya  d’aventuras  (qu’es 
la  quarta  0  cinquena  de  las  qu’ha  tingut), 
dòna  de  cara  de  vi,  de  cabells  aspres  y  ulls 
de  bèstia  fera;  si  fa  no  fa  vestida  ab  la  ma¬ 
teixa  elegancia  y  netedat  d’ell.  Han  anat  cap¬ 
tant  tot  el  mati,  primer  l’un  y  després  l’altre; 
y  havent  dinat  ab  sopas  y  un  cap  de  bé  a  la 
brasa  y  begut  dos  porronets  de  vi  a  la  taver¬ 
na,  s’han  barallat,  com  cada  día,  agotant  el 
repertori  de  renechs  y  asquerosas  paraulas, 
acabant  per  ajassarse  sota’ls  albas  del  riu  y 
ferhi  petar  la  santa  mitjdiada  que  reclama  un 
trevall  tan  fadigós  com  el  seu.  Ara,  aprofi¬ 
tant  la  fresca  de  cap-al-tart,  aniràn  tot  xano- 
xano  a  exercir  son  art  de  ploricó  y  bagarre- 
ria  a  la  vila  vehina,  fent  aixís  son  desgraciat 
romiatge  per  aquesta  vall  de  llàgrimas, 
ahont,  no  obstant,  no  hi  mancan  pastors  que 
guardan  bestiar,  ni  vinyas  que  fan  rahims. 

Quan  el  pagès  y  el  mendicant  se  topan,  se 
saludan  com  Deu  mana,  ab  veus  ben  dife- 
rentas:  la  del  un  bonatxassa  y  franca,  bas¬ 
tant  cansada;  la  del  altre  cantarelluda  y  pla- 
nyívola,  però  ben  fresca. 

— Deu  vos  guart. 

— Adeu  siàu! — 

Y,  uns  quants  passos  lluny  l’un  del  altre, 
se  tomban  com  se  sol  fer  quan  se  troba  una 
persona  estranya,  y  mutuament  se  compa¬ 
deixen. 

—  Pobra  gentl — murmura’l  pagès,  pels  pe- 
llingos  pudents  dels  captayres.  Y’s  tomba 
tot  seguit,  avergonyit  de  trobarse  sorprès  en 
son  examen. 

Y  el  captayre,  ab  un  somriure  de  fastigosa 
ironia,  fa  una  ganyota  a  la  pòtula  tot  sig- 
nantli  la  feixuga  càrrega  del  pagès,  y  excla¬ 
ma  rihent: 

—  Pobra  bèstia! — 

Y  ni  l’un  ni  els  altres  varen  sentir  enveja. 

Gustau  Rosich 


31 6 


JOVENTUT 


<PER  QUÉ  HI  ANA- 
REM  A  MONTSERRAT 
EES  SOMATENTS? 

La  festa  que  tingué  Uoch  el  diumenge, 
io  del  passat  abril,  estava  ja  de  molt  temps 
anunciada,  mes  hagué  de  sospendres,  com 
tothom  sab,  en  vista  dels  graves  aconteixe- 
ments  de  la  guerra  ab  els  Estats  Units.  El 
somatent,  que  si  bé  no  té  *res  que  veure  ab  la 
desastrosa  politica  centralista  queportaal  Es¬ 
tat  espanyol  a  sa  ruina,  considerant  que  ni 
Catalunya  ni  las  demés  regions  espanyolas 
que  soportan  aytal  política  tenen  cap  culpa 
en  aytal  desastre,  no  volgué  insultar  ab  fes- 
tas  la  desgracia  de  nostre  país,  y  s’avingué 
ab  gust  a  la  esmentada  suspensió,  y  en  lloch 
d’endiumenjarse  y  fer  festas,  continuà  ab 
més  zel  que  may  el  cumpliment  de  sa  mis¬ 
sió,  procurant  enrobustirse  y  organisarse  ab 
més  perfecció  cada  dia,  pera  estar  a  l’altura 
de  las  contingencias  que  poguessin  presen- 
tarse. 

Ab  la  proclamació  de  la  Verge  de  Mont¬ 
serrat  com  a  patrona  del  somatent  ve  embol¬ 
callat  l’esperit  de  la  patria  catalana  que  al 
Bruch,  a  Tarragona  al  Pla  del  Fou,  a  Gual¬ 
ba,  a  Hostalrich,  a  Gerona  v  mil  altres  punts 
que  seria  llarch  nomenar,  combaté  contra  la 
invasió  estrangera  ab  la  desesperació  abque’s 
combat  pera  salvar  a  la  patria  casi  agonit¬ 
zant  en  brassos  del  enemich,  abandonada  pel 
poder  central  y  per  tots  aquell  qu’haurían 
hagut  de  morir  primer  que  ningú  per  defen¬ 
saria.  Las  regions  històricas  de  la  península, 
unidas  no  peç  la  forsa,  sinó  ab  aquella  uni¬ 
tat  que  dóna  la  necessitat  de  protegirse  mú¬ 
tuament  per  la  salvació  de  tots,  se  salvaren 
ellas  mateixas,  lliures  ja  de  la  tutela  d’un 
poder  que,  si  era  bo  pera  vexarlas  ab  impos¬ 
tos  de  tota  mena,  era  perfectament  inútil 
pera  defensarlas.  La  religió  tingué  la  seva 
part  en  aquell  miracle,  <per  què  negarho? 
Las  ideas  jacobinas  dels  invassors  toparen 
ab  las  creencias  seculars  de  nostres  pares,  y 
el  tall  dels  sabres  napoleònichs  s’oscà  y’s 
trencà  contra  las  rocas  de  nostras  monta- 
nyas,  defensadas  per  la  conciencia  de  nos¬ 
tres  majors  tant  com  pel  seu  amor  a  la  patria. 
Tal  es  el  fet  que'l  somatent  commémora  ab 
l’acte  susdit,  y  ab  el  monument  quina  pri¬ 


mera  pedra  s’es  posada.  Això  baix  el  punt  de 
vista  històrich. 

Anèm  ara  a  la  importància  d’actualitat  que 
nostre  fet  pot  tenir,  y  a  sa  significació  pel 
pervindre. 

Cada  hu  parla  de  las  cosas  segons  el  con¬ 
cepte  que’n  té,  y  orienta  sos  actes  segons  el 
fi  ultim  qu’ab  ells  se  proposa,  y  de  segur 
que’ls  propòsits  de  la  comissió  organisadora 
y  els  resultats  pràctichs  que  creu  haver  ob¬ 
tingut  de  nostra  anada  a  Montserrat,  són 
ben  diferents  dels  propòsits  que’ls  soma- 
tents  concorrents  se  formaren. 

La  comissió  organisadora  haurà  pogut 
pensar  que,  tant  com  més  crescut  hagi  estat 
el  número  de  somatents  concorrents,  tant 
més  gran  ha  sigut  l’obsequi  tributat  al  rey, 
sobre  tot  si  de  l’anada  nostra  n’ha  volgut 
fer,  indirectament,  una  manifestació  monàr¬ 
quica.  En  cambi  nosaltres  pensèm  que,  ab 
el  rey  y  sens  ell,  també  hi  hauríam  anat  en 
gran  número,  sense  que  la  presencia  del  so¬ 
birà  ni  els  obsequis  al  mateix  tributats  vul¬ 
guin  dir  que’l  somatent  abundi  en  cap  idea 
politica  determinada,  perque’l  somatent  no 
té  ni  déu  tenir,  com  a  colectivitat,  ideas  po- 
líticas.  Sense  negar  que  la  presencia  del  rey 
hagi  pogut  determinar  a  molts  somatents  a 
anarhi,  nostra  nombrosa  concorrencia  allà 
s’explica  per  la  rahó  molt  senzilla  de  que’ns 
convenia  dar  importància  a  nostre  institut,  y 
ésser  molts,  a  fí  de  que’l  rey  y  el  president 
del  consell  de  [ministres,  representació  viva 
del  poder  central,  vegessin  que  la  represen¬ 
tació,  viva  també,  de  Catalunya  armada,  en¬ 
cara  que  no  sia  més  que  pera  perseguir  11a- 
dregots,  no  som  quatre  gats,  sinó  una  insti¬ 
tució  respectabilissima.  Altra  ventatja  nostra 
es  la  de  que  això  ha  constituhit  un  ensaig  de 
movilisació  profitós  ensemps  que  un  medi 
de  conèixens  uns  ab  altres  y  comptarnos,  es¬ 
tablint  entre  nosaltres  estrets  lligams  d’unió 
y  de  germanor  que  un  dia  poden  esdevenir 
ben  utils. 

Cert  es  que’ls  somatents,  al  arribar  a 
Montserrat,  vegerem  qu’allò  de  tenir  a  la 
nostra  disposició  totas  las  habitacions  era 
una  mentida,  y  que  se’ns  faltava  descarada¬ 
ment  a  lo  que  se’ns  havia  promès:  mes  no 
estava  bé  al  cos  de  somatents  moure  per 
això  un  esvalot.  Avans  que  tot  som  una  ins¬ 
titució  seria  y  entenimentada,  composta  de 


JOVENTUT 


> 

gent  que  té  vergonya,  y  per  una  qüestió  tan 
fútil  com  es  la  de  passar  una  mala  nit  no 
havíam  d’armar  un  xibarri  que  no  hauria  fet 
més  que  compromètrens  y  comprometre  in¬ 
teressos  sacratissims  qu’estèm  cridats  a  de¬ 
fensar. 

El  somatent,  profondament  penetrat  de  la 
importància  de  sa  altíssima  missió  social  y 
en  obsequi  a  la  mateixa,  desprecia  en  igual 
grau  el  fet  d'havernos  pres  habitacions  de 
Montserrat  que’ns  tocava  ocupar,  y  las  fami¬ 
liaritats  qu’en  dibuixos  y  escrits  s’han  pres 
ab  nosaltres  publicacions  de  certa  filiació 
política  y  de  caràcter  més  o  menys  disolvent. 
El  llot  de  certas  miserias  d’un  cantó  y  altre 
no  pot  pas  arribar  a  espurnejar  nostra  digni¬ 
tat  immaculada,  ni  ha  de  fernos  trencar  de 
cami. 

Ens  tenim  per  ditxosos  d’havernos  sabut 
sobreposar  a  tot,  y  procurarèm  aprofitar  la 
llissó  rebuda,  tornant  entre  tant  a  nostres 
trevalls  y  ocupacions  habituals  y  a  nostras 
operacions  de  vigilància  de  sempre,  en  bé 
nostre  y  de  nostres  termes  municipals  res¬ 
pectius,  qu’en  qüestió  de  seguritat  perso¬ 
nal,  gracias,  en  gran  part,  a  nosaltres,  no 
tenen  res  qu’envejar  a  las  ciutats  més  grans 
y  cultas,  que  podrian  pagar  quelcom  de 
viure  ab  la  tranquilitat  ab  que  nosaltres  vi¬ 
vim,  guardats  per  nosaltres  mateixos. 

D.  Pou  y  Lladó 

REBELIÓ 

{Que  reprobas  el  meu  mal  pas ,  que  no 
tinch  experiencia,  que  no  he  obrat  com  de¬ 
via?  {Què  haurías  fet  tu  en  el  meu  lloch  si  els 
teus  pares  s’haguessin  empenvat  en  vèndret? 
T’haurias  sacrificat  {no  es  això?  Haurías  per¬ 
mès  dòcilment  la  teva  venda  com  si  fossis 
un  objecte  qualsevol,  un  d’aqueixos  pobres 
objectes  sens  ànima  que  depenen  de  tothòm 
y  no  poden  rebelarse  perque  no  tenen  volun¬ 
tat. 

Si,  tens  rahó,  era  un  bon  partit ;  ja  m’ho 
deyan  els  meus  pares,  y  no  m’bo  havian  fet 
avinent  un  sol  cop,  sinó  que  m’estavan  sem¬ 
pre  assobre  ab  lo  mateix;  la  meva  mare  pro¬ 
curava  convencem  ab  bonas  paraulas,  el  meu 
pare  ab  reganys  volia  obligarmhi.  . 

Es  vell,  ventrut,  xacrós,  però  es  rich,  té 
bona  posició  y  bonas  relacions.  M’ha  dema¬ 
nat  moltas  vegadas  dihent  que  m’estima, 


3T7 

que  vol  fer  de  mi  la  seva  muller.  Tots  saben 
prou  que  jo  m’hi  oposo,  que  no  ho  vull  pas 
consentir,  mes  ells  s’han  empenyat  els  uns 
en  vendrem ,  y  l’altre  en  comprarme  conside¬ 
rant  que  la  dóna  jova  es  un  bibelot  exposat 
en  l’aparador  de  la  familia  a  disposició  de 
l’acabalat  comprador. 

Un  dels  darrers  dias  que  jo’m  trobava  en¬ 
cara  a  casa’ls  meus  pares,  havèntloshi  fet 
compendre  qu’era  inútil  la  seva  obstinació  y 
que  no  lograrian  convencem,  el  meu  pare, 
furiós,  fóra  de  si,  m’agafà  pel  bras  brutal¬ 
ment  y’m  digué  sacsejantme  ab  forsa:  «Fa¬ 
ràs  lo  que  jo  vull  {ho  sents?  Altrament,  la 
porta  està  oberta...»  No  hi  havia  més  remey 
que  accedir  als  seus  odiosos  desitjós  o  anai  - 
men  de  casa  meva. 

Còm  vaig  plorar  aquella  tarda!  Vaig  pen¬ 
sar  en  ell:  no  en  el  vell  en  el  miserable  ven¬ 
trut,  sinó  en  el  jove,  en  el  que  tu  ja  sabs,  en 
el  que  ja  es  ara’l  meu  espòs... 

Moltas  vegadas  m’havia  pregat  qu’anés  ab 
ell,  que  deixés  pasturar  als  de  casa  en  la  seva 
indignitat,  però  jo  vaig  sustreurem  a  la 
temptació  lluytant  ab  heroisme  pera  no  ac¬ 
cedir  ni  als  prechs  del  un,  ni  als  manaments 
dels  altres. 

{Y  què  n’he  tret  dels  meus  escrúpuls? 
{Què  n’he  tret  de  no  voler  consentir  en  lo 
que’m  demanava’l  meu  estimat,  creyent  que’l 
deixar  als  pares  era  obrar  indignament? 
Que’Js  de  casa  m’han  deixat  a  mi  avans  de 
que  jo’ls  deixés  a  n’ells.  M’han  tret  com  se 
treu  un  moble  vell  e  inútil,  com  se  treu  un 
criat  que  no  obeheix... 

Dius  que  la  meva  rebelió  no  es  justa,  que’l 
meu  modo  d’obrar  no  es  propi  d’una  bona 
noya,  d’una  dóna  conforme...  {Y  qué  entens 
tu  per  dóna  conforme?  La  qu’s  conforma  a 
tot,  {no  es  això?  La  que  creu  y  fa  lo  que  li 
diuhen,  la  que  no  té  voluntat. . . 

Quin  concepte’n  tens  més  pobre  de  la  dóna! 

Tu  no’m  pots  compendre,  amiga;  tu  no 
sabs  veure  la  vida;  ets  un  d’aqueixos  sers 
que  la  gent  de  bé  ha  anat  fanatisant;  ets  una 
mon[a  de  la  societat...  Per’xò  reprobas  el 
meu  modo  d’obrar,  perque  no’l  trobas  ajus¬ 
tat  a  lo  qu’t  diuhen... 

Quànt  me  dol,  ma  bona  y  generosa  ami¬ 
ga,  quànt  me  dol  que  tinguis  un  cervell  tan 
petit,  tu  que  tens  un’ànima  tan  gran!... 

Xavier  de  Zengotita 


jOVENTU  1 


318 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 


posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XX 
L’OR 

(De  Metrodor) 

Després  d’haver  tacat  de  la  Justícia 
las  sacras  vestimentas, 
or  poderós,  per  vèuret  y  tenirte 
han  estat  mas  argucias  impotentas. 

Ja  es  prou  malaventura 
deixar  quatre  dezenas  de  talents 
a  un  amich  trapacer,  sense  esperansa 
de  tornarlos  a  veure,  y  de  mos  béns 
que’l  ters,  l’octau  y  la  meytat  són  presa 
de  mos  contraris  més  que  jo  amatents 
en  ferse  la  lley  seva  per  sorpresa  (1). 

XXI 

LA  DARRERA  VOLUNTAT 

(De  Metrodor) 

Vull  de  mon  patrimoni,  fill  meu,  que  ta  part  sigui 
el  cinquè,  y  tu,  ma  esposa,  que’n  prenguis  el  dotzau. 
Vull  que’ls  quatre  fillets  de  ma  plorada  filla, 
mos  dos  germans,  ma  mare,  n’obtinguin  un  onzau 
quisciín.  Entre  vosaltres,  els  meus  nebots,  partiuvos 
onze  talents,  y  qu’Eubul  amich  ne  tingui  sis. 

A  mos  fidels  servents  la  llibertat  retorno 
pagant  llurs  bons  serveys  de  més  a  més  aixís: 

Davé  tindrà  vint  minas  y  vinticinch  Onesim; 

Sirus,  cinquanta;  Tibius,  dèu  minas;  Sineté, 


(1)  Antologia;  XIV,  <22.  Aquest  epigrama  que  sembla  et 
d’ahir,  enclòu  la  equació 

,  x  ,  x  ,  x 

4°+  T  +  T+  T=  x 

que  dóna,  una  vegada  resolta, 

x  =  960  talents. 


vuyt,  y  pel  fill  de  Sirus,  anometat  Sinetus, 
un  llegat  de  set  minas  tinch  disposat  també. 

Trenta  talents  destino  a  ferme  fer  la  tomba 
ensemps  que  un  sacrifici  al  Júpiter  dels  morts; 
dos  talents  més  que’s  gastin  en  teyas  y  vendatges 
y  dos  en  vanas  pompas  d’unturas  y  d’olors  (1). 

XXII 

L’HOROSCOP 

( De  Metrodor) 

La  lluna,  el  sól  y  las  constelacions 
que  componen  el  cercle  del  zodíach, 
mercès  a  sabis  y  profonds  estudis 
han  revelat  ton  tema  genetlíach. 

Ta  mare  viuda’t  servarà  a  sa  vora 
un  sisè  de  ta  vida,  y  un  octau 
que  d’ella’n  seguirà,  veuràs  trascórrel 
desde  enemiga  terra  ab  jou  d’esclau. 

A  ton  retorn  te  casaràs  y  pare 
esdevindràs  d’un  fill  únicament; 
temps  de  pau  per  un  ters  de  ta  existència 
que’ls  déus  t’acordan  si  el  destí  no  ment. 

Mes  vindràn  els  Escitas,  y  a  llurs  glavis 
morir  ton  fill  y  ta  muller  veuràs; 
vintiset  anys  tindràs  pera  plorarlos 
y  al  terme  de  ta  vida  arribaràs  (2). 


(1)  Antologia;  XIV,  «23  Resolució  com  els  precedents. 

x  =  660  talents. 

Tinguis  en  compte  que  seixanta  minas  fan  un  talent. 

(2)  Antologia;  XIV,  124.  Resultat: 

x  =  72  anys. 


JOVENTUT 


31  9 


PREPAREMNOS 

Està  a  punt  de  celebrarse  a  Barcelona  una 
Assamblea  de  delegats  de  la  Unió  Catala¬ 
nista ,  y  es  ben  conegut  el  tema  qu’en  ella's 
posarà  a  discussió:  «El  Catalanisme  y  el 
Problema  social».  Tema  sugestiu,  que  per  si 
sol  ja  diu  tota  la  importància  que  l’Assam- 
blea  pot  tenir. 

Es  de  verdadera  importancia’l  tractar  la 
qüestió  obrera;  però  es,  al  mateix  temps, 
tasca  ben  escabrosa.  Dech  confessar  que 
soch  pessimista  en  aquesta  qüestió,  que  per 
lo  regular  sempre  veyèm  erròniament  trac¬ 
tada:  però  dech  confessar  també  que  tinch 
certas  esperansas  de  que  la  cosa’s  tracti  avuy 
ab  verdader  sentit  democràtich  y  ensemps 
pràctich.  Alguns  dels  individuus  que  forman 
la  ponència  (no’ls  conech  tots)  m’inspiran 
confiansa  per  las  radicals  doctrinasqu’enmee- 
tings  y  conferencias  han  exposat:  mes  ,-sa- 
bràn  o  podràn  aqueixos  individuus  mantenir 
el  radicalisme  de  llurs  aspiracions?  No  vol¬ 
dria  ab  ma  pregunta  molestar  en  lo  més  mi- 
nim  a  cap  d’ells,  però  com  a  obrer  he  patit 
desenganys,  tinch  dret  al  dubte,  y  crech  que 
aquest  mateix  dubte  l’hauràn  sentit  ells  mol- 
tas  vegadas,  perque  las  dificultats  que  s’opo- 
san  a  sa  gestió  no  deuhen  amagarse  als  seus 
ulls,  com  no  s’amagan  als  meus. 

En  mon  concepte’l  Catalanisme  déu  y  pot 
tractar  la  qüestió  obrera  ab  un  radicalisme 
que  fan  lògich  las  actuals  circunstancias.  Si 
aixis  no  ho  féssim,  ab  tot  y  ésser  l’autonomis- 
me  afirmació  de  llibertat  y  progrés,  no  des- 
vaneixeriam  pas  certas  prevencions  que  molts 
tenen  per  nostra  causa,  y  que’s  fa  forsós  es¬ 
vanir  en  absolut. 

En  la  qüestió  social  déu  mirar  el  Catala¬ 
nisme  ahónt  posa’ls  peus,  perque  hi  ha  capas 
argilosas  susceptibles  d’esllavissarse,  y  que 
podrian  fer  cambiar  radicalment,  en  sentit 
perjudicial,  la  marxa  progressiva  de  nostra 
causa,  qu’avuy  ja  fa  via  pel  camí  de  la  lli- 
vertat  absoluta  del  individuu. 

L’obrer,  com  el  Catalanisme,  està  cansat 
de  promesas,  el  dubte  ha  fet  presa  en  ell,  y 
sols  en  son  propi  esfors  confia  pera  millorar 
la  seva  situació.  Es  natural  que  l’home  s’afa¬ 
nyi  a  corre  pel  camí  de  las  reivindicacions:  y 
al  obrer,  qu’en  son  pas  pel  món  té  missions 
especials  que  cumplir,  se  li  fa  molt  escabro¬ 
sa  la  via  que’s  veu  forsat  a  empendre.  Per’xò 


vol  quelcom  de  pràctich.  Ell  no  està  versat 
en  qüestions  sociològicas,  y  las  teorias  qu’es- 
colta  en  aquest  sentit  li  sembla  que  no  són 
més  que  paraulas  Y  lo  cert  es  que,  fins  din- 
tre’l  mateix  Catalanisme,  al  tractar  d’aques- 
tas  qüestions,  s’ha  incorregut  freqüentment 
en  contradiccions  lamentables. 

La  qüestió  social  es  íoch,  y  crema:  es  la 
manifestació  permanent  d’una  part  de  la  hu¬ 
manitat  contra  l’altra;  es  la  lluyta  del  dèbil 
contra’l  fort;  es  l’acció  de  vida  dels  que  su- 
freixen  las  conseqüencias  de  l’actual  desni-ve- 
llació  de  la  gran  familia  humana,  v  sempre 
per  sempre  aqueixa  manifestació  de  vida 
subsistirà,  fins  qu’hagin  desaparegut  eixas 
conveniencias  socials  que  privan  d’expansio- 
narse  totas  las  individualitats  en  tots  els  or¬ 
dres  de  la  vida.  Las  paraulas  superioritat  e 
inferioritat  d’uns  respecte  a  altres  deuhen 
arribar  a  desterrarse,  substituhintlas  per  la 
paraula  difei enciació,  puig  tots  som  diferents 
com  individuus  per  més  que  siguem  iguals 
com  a  homes.  Els  obrers  catalanistas  tenim, 
donchs,  fixa  la  vista  en  els  individuus  que 
forman  la  ponència,  y  en  ells  confièm,  si  es 
que  podèm  confiar. 

Per’acabar,  sols  manifestaré  una  cosa  di- 
rigintme  als  obrers  catalanistas: 

Nosaltres,  els  fills  del  trevall,  si  en  el 
terreny  politich  lluytèm  en  els  rengles  del 
Çatalanisme,  no  per’xò  hem  d’oblidar  que 
com  a  proletaris  tenim  forsa  obligació  d’es- 
mersar  part  de  nostras  energias  en  defensa 
de  reivindicacions  purament  socials,  y  qu  en 
aquell  hi  estèm  allistats  com  a  soldats  lliures 
sempre  disposats  a  la  lluyta,  ben  convensuts 
de  qu’en  ella  també  entrebancaràn  nostre 
pas  catalans  mateixos,  catalans  que,  en  lo 
politich,  sentiràn  en  sos  cors  els  mateixos 
anhels  que  nosaltres  sentim  en  els  nostres. 

Tinguin,  donchs,  present  els  obrers  cata¬ 
lanistas  que  figurin  com  a  delegats  en  la 
pròxima  Assamblea,  qu’en  certs  moments 
s’hauràn  tal  volta  de  manifestar,  més  que 
com  a  catalanistas,  com  a  obrers,  cumplint 
d’aquest  modo  son  dever. 

Mes  aixis,  a  pesar  de  son  radicalisme,  no 
la  negaràn,  no,  sa  qualitat  de  catalanistas, 
donchs  els  caps  clars,  els  autonomistas  mo¬ 
derns,  al  fixar  las  veritables  orientacions  de 
nostra  causa,  l’han  ben  definida  com  a  movi¬ 
ment  social  de  cultura  y  de  redempció. 

Agustí  Pedret  y  Miró 


32° 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

La  Fabricanta. — Novela  de  costums  barcelo- 

ninas  ( 1860-1875)  per  Dolors  Moncerdà  de 

Macià ,  decorada  per  Enrich  Moncerdà. — 

Barcelona.  Llibreria  de  Francesch  Puig. 

La  Fabricanta ,  novela  catalana  de  la  se¬ 
nyora  Moncerdà,  es  la  historia  de  la  menes¬ 
tralia  barcelonina,  que  mitjansant  priva¬ 
cions,  trevall  y  avaricia,  surt  del  estament 
propi,  viu  al  Ensanche ,  s’abona  al  Liceu  y 
s’exhibeix  en  tota  mena  d’espectacles  carrin¬ 
clons  y  de  luxo. 

La  senyora  Moncerdà  entona  un  himne  a 
la  fabricanta  barcelonina,  peique  no  llegeix 
novelas  y  de  sis  xicras  de  fideus  sab  ferne 
set;  l’admira  perque  viu  pel  trevall  y  pera’l 
trevall,  perque’ls  seus  horitzons  són  limitats 
y  sas  ideas,  en  la  esfera  intelectual,  esquifi- 
das  y  prosaicas.  La  heroina  de  la  novela  es 
una  noya  vulgar,  molt  bona,  això  sí,  que’s 
casa  ab  un  obrer  (més  tart  fa  de  senyor  y  es 
membre  de  cambras  y  de  juntas),  y  viu,  un 
cop  ja  rica,  fent  ridículs  estalvis,  però  enno- 
blintse  al  final  de  l’obra  ab  una  acció  gene¬ 
rosa  y  enlayrada. 

Oposadament  a  la  fabricanta  estalviadora, 
la  senyora  Moncerdà’ns  presenta  a  la  dòna 
romàntica,  ab  el  cervell  trasbalsat  per  las  no¬ 
velas  (l’autora  aprofita  la  ocasió  pera  llensar 
algunas  sagetas  als  immorals  Balzac,  Flau- 
bert  y  Zola),  essent  aixis  que  totas  las  nove¬ 
las  del  món  no  són  capassas  de  trastornar 
els  cervells  de  las  noyas  catalanas,  tan  pràc- 
licas  com  llurs  pares  y  ab  tan  sentit  de  la  rea¬ 
litat  com  el  qui  més  pugui  tenirne.  La  Flo¬ 
rentina  (la  romàntica  de  la  novela)  es  un 
tipo  fals,  un  xich  caricaturesch,  tot  y  pintàr- 
nosla  bellissima  la  senyora  Moncerdà. 

Fn  Corominas,  el  marit  de  la  romàntica, 
es  un  ximple  ab  mal  gènit,  y  res  més.  Es  ve¬ 
rament  un  personatge  insignificant.  Però 
Yhèroe  colossal  de  la  novela  es  en  Pere  Joan 
Grau,  l’espòs  de  la  fabricanta,  que  d’obrer 
arriba  a  home  importantissim,  a  digne  repre¬ 
sentant  de  las  fuerzas  vivas  de  la  industriosa 
Cataluiïa ,  a  simbol  del  barceloní  enriquit, 
que  va  al  teatre  a  badallar  quan  fan  Wagner 
0  Ibsen,  Gluck  0  Hauptmann,  y  a  fruhir  ab 
buyts  melodramas  0  zarzuelas  grotescas,  y 
que  no  llegeix  altre  llibre  que’l  mayor.  Es 
l’home  a  qui  no  li  plau  la  Sèu  barcelonina 
perque  no  es  emblanquinada,  que’ns  aver¬ 
gonyeix  dihent  disbarats  devant  dels  estran¬ 
gers  cultes,  que  porta’l  frach  ab  la  gracia 
d’un  camàlich,  que  serveix  de  riota  en  mitj 
de  la  gent  ilustrada,  y  qu’arriba  a  tenir  l’in¬ 
dispensable  monument  després  de  la  seva 
mort  (1).  Senora,  cuando  no  hay  pescao,  gol- 
pes  al  bacalao...  (2)  deya  un  Pere  Joan  Grau 

(1)  Tot  això  no  ho  diu  la  senyora  Moncerdà,  ho  di- 
hèm  nosaltres. 

(2)  Històrich. 


de  cuyo  nombre  no  quiero  ac.ordarme  a  la  rey- 
na  Maria  Cristina  de  Borbó-Sicilia  (viuda 
del  rey  Ferràn  VII),  que  anyorantse  a  Ma¬ 
drid  de  Nàpols,  felicitava  a  uns  quantsfabri- 
cants  barcelonins  perque  podían  menjar  peix 
fresch.  El  Pere  Joan  Grau  de  la  senyora 
Moncerdà  també  parlaria  aixis,  si  durant  el 
curs  de  la  novela  tingués  d’hèureselas  ab  al¬ 
guna  reyna. 

Més  que  dissimular  y  excusar  els  defectes 
de  nostras  classes  directoras ,  la  senyora  Mon¬ 
cerdà  deuria  fuhetejarlos  asprament,  pera 
que  Barcelona  deixés  d’ésser  un  poble  gran 
y  esdevingués  una  gran  ciutat,  pera  que’ls 
menestrals  arribessin  a  senyors  no  tan  sols 
pel  cambi  de  vestits,  sinó  també  pel  refina¬ 
ment  de  las  costums,  per  la  galanteria,  pel 
tracte  social,  per  la  educació  del  esperit,  per 
la  esplendidesa  del  viure;  en  un  mot,  pera 
fer  quedar  malament  a  n’aquell  mala  llengua 
de  Dant  Alighieri  que  parlà  en  el  XIIP  se¬ 
gle  de  I avara  povertà  dei  catalani.  Però  la 
senyora  Moncerdà,  al  revés,  enamorada  de 
la  menestrala  barcelonina,  la  santifica  y  la 
considera  com  espill  de  la  dòna  social. 

La  novela  de  la  senyora  Moncerdà  està 
correctament  escrita,  té  pàginas  interessants 
y  sentidas,  y  més  l’alabaríam  encara  sense 
l’esperit  que  la  informa. 


Xavier  Viura.  —  Preludi,  Poesies.  —  Barce¬ 
lona.— Vilà  y  C.a,  Impressors. — MCMIV. 

Fer  un  llibre  de  versos  vulgars  y  dolents 
no  costa  gayre:  fer  un  llibre  de  versos  bons 
costa  un  xich  més.  Y  en  mitj  de  la  extraordi¬ 
nària  abundor  de  carrinclonerías  rimadas 
(generalment  mal  rimadas)  que  donan  actua¬ 
litat  a  aquests  justos  versos  del  festiu  y  satí- 
rich  Francesch  Vicens  García: 

Ja  són  tants  los  qui  avuy  fan  de  poetas 
que’ns  faltaran  llorers  per  las  coronas, 

vibra  de  tant  en  tant  una  nota  verament  poè¬ 
tica,  inspirada  y  sentida.  Avuy  hem  de  par¬ 
lar —  y  h<j  fem  ab  molt  de  gust  — d’una 
d’aquestas'  notas,  d’un  llibre  de  versos  reto¬ 
lat  Preludi ,  original  del  jove  escriptor  Xa¬ 
vier  Viura. 

En  Viura  es  un  poeta  de  debò,  no  hi  ha 
que  dubtarho.  Es  un  poeta  refinat,  aristocrà- 
tich,  d’exquisit  sentiment.  Las  impressions 
que’l  seu  esperit  reb  dels  sers  y  de  las  cosas, 
sab  reproduhirlas  ab  claretat  y  justesa,  sen¬ 
tint  però  ab  més  intensitat  l’ànima  dels  ma¬ 
teixos  que  llurs  formas  externas.  En  Viura 
tot  ho  esperitualisa,  n’extrèu  la  essencia,  ne 
rebutja  la  matèria.  Aixis  las  sevas  poesías  se 
confonen  a  voltas  ab  la  música.  A  la  precisió 
de  las  sensacions  definidas,  oposa  la  vaga- 
rosa  esperitualitat  d’un  llenguatge  que  sem¬ 
bla  parió  del  llenguatge  dels  sòns.  «Sugerir:. 
heusaquí’l  somni»,  ha  dit  el  gran  poeta  Ma- 


JOVENTUT 


llarmé.  A  la  brutalitat  de  la  linia  dura,  els 
refinats  responen  ab  la  emoció  indecisa,  que 
prepara  y  fa  nàixer  novas  emocions,  indefi¬ 
nibles  també,  e  interminables.  Lo  costós  es 
trobar  la  emoció  primera. 

Aquesta  emoció  primera  en  Viura  sol  tro¬ 
baria,  perque  porta  quelcom  dintre  seu.  Els 
amors  y  els  infants,  els  espectacles  de  la  na¬ 
tura,  els  dalens  poètichs  que  mouhen  als 
homes  envers  la  eterna  y  benhaurada  regió 
de  la  Bellesa,  els  sentiments  tendrissims  de 
l’ànima,  las  severas  visions  del  món  antich 
són  pera  enViura  tochs  d’atenció  que  deturan 
la  marxa  del  seu  esperit,  impressionantlo  y 
commoventlo.  Y  aquests  tochs  d’atenció’s 
resolen  en  versos  suaus,  en  estrofas  musicals 
y  plenas. 

Si’n  reb  en  Viurà  d'impressions  poèticas 
y  misteriosas! 

Ding  de  las  llars  paternas  plenas  de  dol 
dels  infants  morts  evoca  l’alegre  estol 

ens  diu  parlant  de  la  ginesta. 

Jo’t  beneheixo  en  las  planurias  calmas, 
y’t  veig  regnar  en  las  boscurias  quietas; 
y  t’ofereixo  mon  tresor  de  somnis, 
oh  Jovenesa! 

diu  a  la  primavera. 

Despedintse  de  la  tardor  diu: 

Demunt  de  las  grans  plantas  del  jardí 
el  darrer  sól  de  tardorenca  tarda 
ha  clavat  el  seu  raig  més  purpurí. 

En  sa  Vida  nova  (visiblemennt  influhida 
per  la  Vita  nuova  de  Dante  Alighieri)  des¬ 
criu  la  immensa  tristor  que  precedi  a  la  bro- 
tada  d’una  vida  novella;  tot  estava  a  punt  de 
morir,  l’agonia  de  las  rosas  fou  tràgica.  Es- 
fulladas  del  tot, 

amagaren  llurs  ànimas  flayrosas 
en  las  salas  antigas  dels  palaus. 

No  cal  citar  més  exemples.  Las  notas  ve¬ 
rament  poèticas  omplen  el  llibre.  Y  per’aca- 
bar  d’un  cop  esmentarém  Les  fogueres  mor¬ 
tes ,  poesia  de  vibracions  intensas,  que  per 
son  esperit,  més  que  per  sa  forma,  consi- 
derém  com  una  de  las  millors  que  s’han  es¬ 
crit  en  llengua  catalana. 

i  Pot  deduhirsede  lo  qu’havèm  escrit,  qu’en 
Viura  es  un  poeta  perfecte?  No:  en  Viura, 
com  tot  lo  del  món,  té  defectes,  y  aquests  de¬ 
fecte  són:  certa  incorrecció  un  xich  estu¬ 
diada,  cert  desdeny  per  la  regularitat  de  la 
forma.  Sortosament  en  Viura  no  n’abusa 
d’aquests  defectes.  ,jPot  abusarne  conscient¬ 
ment  un  poeta  com  ell,  enamorat  d’Alighieri 
y  de  Petrarca,  un  coneixedor  de  las  formas 
mètricas  fil  1  as  del  geni  de  las  Ilenguas  neo- 
llatinas? 

Geroni  Zanné 


321 

Eucarístiques.  —  Obra  pòstuma  de  mossèn 

Jacinto  Verdaguer .  Traducció  al  francès 

d' Agustí  Vassal. 

Eucarístiques  es  un  aplech  de  poesías,  cur- 
tas  en  sa  majoria,  y  que  com  a  fillas  llegiti- 
mas  del  geni  d’en  Verdaguer  exhalan  la 
flayre  mística  pròpia  del  gran  poeta  català. 

Inspiradissimas  y  bellas  en  sa  major  part, 
mentiríam  no  obstant  si  las  coloquessim  en¬ 
tre  las  millors  de  nostre  mossèn  Cinto.  No: 
las  Eucarístiques  no  poden  parangonarse  ab 
els  cants  del  Canigó  y  de  ÏAtlàntida ,  ni  ab 
Jesús  Infant ,  ni  ab  Flors  del  Calvari ,  ni  ab 
tantas  y  tantas  altras  de  son  mateix  autor. 

A  pesar  de  lo  dit,  hem  de  reconeixe  que 
n’hi  ha  algunas  d’hermosissimas,  entre  las 
que  recordèm  la  intitulada  Ell  es  ab  mi, 
Santa  Coloma ,  En  Canà  de  Galilea  y  princi¬ 
palment  la  millor  de  totas,  La  Custodia  de  la 
Sèu  de  Barcelona ,  en  la  que’l  poeta  canta 
com  ell  sabia  ferho  un  dels  episodis  més  in¬ 
teressants  de  la  historia  patria:  el  casament 
del  rey  Martí  l’Humà  ab  la  infelís  Margarida 
de  Prades,  la  mort  del  rey  y  las  intrigas  dels 
pretendents  al  trono. 

La  descripció  d’aquests  episodis  y  la  pin - 
tura  de  las  angunias  y  dubtes  del  rey  morent 
y  de  la  figura  soperbiosa  y  enèrgica  de  Be¬ 
net  XIII,  són  de  mà  mestra;  heusen  aquí  la 
mostra: 

—  Espasa  meva,  adeu!  D’ençà  qu’en  dues 
de  Sant  Martí  la  capa  mitj  partires, 
bé'n  feres  de  prodigis  y  miracles 
en  mans  dels  Berenguers,  Jaumes  y  Peres, 
a  Mallorca,  a  València  y  a  Sicilià. 

Espasa,  adeul  Jo’t  penjo  açí  en  ma  espona. 

Mes,  ^quí't  despenjarà? — 

Calla  y  exanim  s’assenta 
en  la  cadira  gòtica 

que  a  son  pare  y  sos  avis  feu  de  trono. 

La  entrada  del  anti-papa  Luna  a  la  cam¬ 
bra  reyal  vegèu  còm  la  descriu: 

. S’obre  la  porta 

de  bat  a  bat,  y  entre  brandons  encesos 
lo  globo  resplandeix  en  la  mà  augusta 
del  Papa  Benet  tretze . 

Però  hont  el  geni  del  gran  Verdaguer  s’es- 
playa  y’s  sublima  es  en  las  estrofas  hont  res¬ 
senya  la  comunió  del  rey  agonitzant,  en  l’úl¬ 
tima  de  las  quals,  en  la  que  diu 

Llavors  l’Apòstol  valencià  la  tiara 
posà  en  son  front  de  roca, 
y  l’ultim  Papa  d’ Avinyó,  inflexible, 
ab  lo  sagrat  viàtich, 
beneheix  l’ultim  rey  de  Catalunya, 

hi  glateix  la  protesta  catalanista  de  nostre 
poeta,  que  al  calificar  al  rey  Marti  à'ullim 
rey  de  Catalunya  sembla  qu’hagi  volgut  des¬ 
mentir  a  sos  amichs  oficiosos  y  anti-catala- 
nistas  furibonds,  que  tant  y  tant  s’enorgu- 
llian  de  la  suposada  tebior  catalanista  del 
pobre  n^ossèn  Cinto. 

Poca  cosa  més  podém  afegir  a  lo  dit,  com 


322 


JOVENTUT 


no  sigui  en  vituperi  de  la  traducpió  francesa, 
que  deixa  realment  bastant  que  desitjar. 
Sigui  això  dit  ab  tot  el  respecte  que’s  merei¬ 
xen  el  patriotisme,  el  desinterès  y  la  bona  fe 
d’en  Agusti  Vassal. 

La  Dépof'ulation .  Ab  aquest  titul  ha  publi¬ 
cat  en  un  follet  una  conversa  feta’l  6  de 
juny  de  1903  a  la  universitat  popular  de  Pa¬ 
ris  La  Coopération  des  Idées ,  nostre  bon 
amich  y  distingit  colaborador  en  Paul-Ar- 
mand  Hirsch. 


EL  TRAGINER 

El  bordegàs  petit  del  màs  d’en  Coma, 
sens  respir  y  ab  la  por  pintada  al  rostre, 
al  poble  va  portar  la  nova  trista: 

—  Al  fons  de  la  cinglera  he  vist  suara 
estimbat  y  com  mort  l’hereu  Tres  Serras. 

Dèu  haver  relliscat  en  els  mals  passos 
de  Tretzevents;  no’s  bellugava  gota 
—  Quàntas  noyas  —  molts  deyan  al  sentirlo  — 
el  plorarànl  Tan  guapo  y  tan  bon  mossol 
—  ,;Prò  no  has  vingut  de  aquell  indret  tu,  Jordi?  — 
afegí’l  jutge.  El  traginer,  de  sobte, 
va  estremirse  tot  ell;  emprò,  refentse, 

—  Poch  he  vist  res  —  va  dir.  —  La  marinada 
bufava  fort,  y  jo,  que  duya  pressa, 
avensava  a  bon  pas,  seguit  dels  matxos. 

—  Corremhi,  donchsl  Anèu  a  avisà  al  metge, 
y  tu  te’n  vens  ab  mi  per  si  fas  falta, 
perque  ets  xicot  de  cor,  y  tens  molt  nirvi  — 


En  Jordi  va  seguint  la  comitiva, 
y  eixas  ideas  son  cervell  desgrana: 

—  Me  l’ha  pagada  al  ultim  el  gran  murri 
Ell  me  robà  l’amor  de  la  Mariona 
qu’era  la  meva  sangl  Y  ella’l  volia! 

Y,  si  s’hi  hagués  emmaridat  llavoras, 
mon  cor  fet  trossos  perdonat  l’hauría. 

Prò  al  deixaria  plantada’l  poca  pena, 
quan  ella  comprengué  que  feya  l’orni 
y  que  s’aficionava  a  altras  xicotas, 
va  tornarse  com  hètica  y  els  metges 
no  hi  aplegavan  res  en  sa  malura. 

Jo  sempre  al  seu  costat;  jo  vaig  donarli 
l’ultim  glop  de  remey,  y  un  cop  finada 
li  vaig  tancar  els  ulls.  Semblava  un  àngell 
Qu’ara  vagi  a  enganyar  y  a  moure  brega 
als  diables  del  infern!  ...  S’ho  mereixíal 

1 


—  Encara  no  ha  mort,  no!  —  va  exclamà’l  metge — 
però  no  parla,  es  com  si  ho  fos...  Alsemlol  — 

El  traginer  s’acosta  a  sacsejarlo, 
sa  víctima  obre’ls  ulls,  y  com  sajetas 
se  topan  Jels  dos  homes  las  miradas; 
serena,  de  venjansa  satisfeta 
es  l’una:  l’altra  vessa  esglay  y  odi, 
recansa  gran  d'abandonar  la  vida. 

Lluís  Salvador  y  Sarrà 


Ab  gran  abundor  de  datos  y  detalls  com¬ 
bat  l’autor  als  esperits  apocats  qu’anuncian 
pera  dintre  d’una  fetxa  relativament  pròxima 
la  .despoblació  de  la  Fransa;  demostrant,  ab 
gran  claretat  y  ab  xifras  y  probas  irrebati¬ 
bles,  que  no  existeix  tal  aument  de  despo¬ 
blació  entre  nostres  vehins  írancesos  y  que, 
per  una  lley  íatal,  cada  pais  té  justa  la  po¬ 
blació  que  necessita  pera  cumplir  sa  missió 
y  pera  dirigirse  a  sos  fins. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


PARRICIDI 

Que  trist  y  neguitós  se  troba’l  comte! 

Ell,  rey  de  la  disbauxa  y  la  Iuxuria, 
y  de  las  bacanals  el  cap  de  colla, 
els  símptomas  primers  de  son  capvespre 
ha  sentit, dintre’l  cor  tot  ple  d’angoixa 
quan,  eixint  aburrida  de  sos  brassos, 
una  dòna  de  món  li  ha  dit:  «Vell!  Feble1..  » 
Y  en  el  mateix  mirall  d’aquella  cambra 
ha  vist  pujà  a  sas  galtas  la  vergonyal 

Enterbolits  els  ulls  per  la  beguda 
y  excessos  de  la  nit,  sentint  fadiga, 
s’ha  llensat  a  un  sofà;  y  entre  las  boyras 
de  pols  y  fum  que  al  sostre’s  gombolavan, 
sobreras  del  saló  del  gran  bullici, 
ha  vesllumat  imatges  pahorosas. 

Que  trist  y  cavilós  està  en  sa  cambral 
Ell,  l’home  brètol,  que  al  tractar  las  dònas 
hi  veya  sols  una  sensual  joguina, 
ha  decidit,  formal,  emmullerarse, 
y  ha  demanat  la  mà  d’una  donzella 
també  de  noble  sang,  quin  patrimoni 
s’esvahí  en  altre  temps;  divuyt  anys  compta 
y  son  cor  s’emmiralla  en  la  hermosura 
d’un  rostre  tot  bondat  y  poesia. 

En  els  d’ell  sols  s’hi  veu  l'orgull  despòtich 
d’un  sér  desenfrenat,  buyt,  insensible; 
mes  avuy  sa  tristesa  té  per  causa 
la  tardansa  del  sí  que  tant  espera. 


Per  fí  s’es  concertat  el  matrimoni! 

No  hi  han  servit  de  res  las  advertencias 
lleals  y  carinyosas  qu’alguns  íntims 
han  fet  als  pares  d’ella,  miserables, 
que  temptats  pel  dringar  de  la  moneda, 
han  dut  la  mansa  ovella  al  sacrifici! 


En  mitj  dels  convidats  se  veu  al  nuvi 
somriure  enorgullit  de  la  victorià; 
la  nuvia  ab  el  cap  baix  reb  las  miradas 
de  compassió  que  bons  amichs  li  endressan; 
en  el  rostre  dels  pares  hi  trasptía 
la  gran  satisfacció  d’un  bon  negoci... 


Y  la  pobra  donzella  de  cor  tendre, 
al  sentdemà  del  día  de  nuviatge, 
en  la  cambra  nupcial,  tota  febrosa 
y  esporuguida  jau..  En  son  desfici, 
li  apar  que’s  troba  en  nit  tempestuosa, 
sola,  ab  un  monstre  d’exigencías  barbres! 

J  Girbau  y  Tordera 


JOVENTUT 


323 


EL  VINAIX 

Voltava  d'esma’ls  carrers  empedrats  de  la 
ciutat,  fent  tintinas,  rebotent  a  voltas  el  seu 
cos  contra  las  llosas  de  l’acera. 

Havia  perdut  la  noció  de  tot;  sols  sentia 
dalit  per  beure  forsa;  el  vi  era  son  aliment; 
las  pessas  de  cinch  cèntims  que  recullia  ab  las 
sevas  mans  brutas  y  arrugadas,  d’unglas 
llargas  y  endoladas  per  la  brutícia,  anavan 
irremissiblement  al  calaix  de  la  taverna. 

Tenia  uns  ulls  petits,  mitj  aclucats  per  la 
borratxera  constant;  sas  galtas  y  son  nas 
arrugat  eran  d’un  vermell  moradench  fort,  y 
sa  llarga  barba  grisa  creixia  ab  entera  lli¬ 
bertat,  humida  per  las  gotas  de  vi  que  li 
queyan  de  la  boca,  y  llefiscosa  pels  esquitxos 
de  menjar  que  se  li  enganxavan. 

La  camisa,  negra  y  deixant  anar  una  pudor 
agrenca  de  suhor,  no  li  tapava  pas  tot  el  pit, 
vermell  com  la  cara,  ple  de  grans  y  pelus- 
sera. 

Son  trajo  era  esquitxat  de  per  tot,  brut  de 
fanch  y  de  pols,  untat,  descosit,  posant  al 
descubert  penjolls  de  camisa. 

Darrera  la  esquena  hi  portava  un  sach 
grandassàs,  ple  d’objectes  diferents,  verda- 
dera  calaixera  ambulant,  que  lo  mateix  li 
servia  de  matalàs  quan  s’estirava  de  panxa 
al  sol  en  qualsevol  plassa,  com  de  dipòsit  de 
menjar  quan  hi  buydava  la  escudella,  carn 
d’olla  o  lo  que  fos,  que  li  donavan. 

De  mengía  no’n  parlèm.  La  horrorosa  fre¬ 
qüència  ab  que’s  gratava,  a  voltas  refre- 
gantse  contra  las  columnas  dels  llums,  a 
voltas  contra’l  mateix  sach  que  duya  a  la  es¬ 
quena,  donava  a  compendre  que  portava  la 
mengia  al  engròs. 

Aixis  corria  pels  carrers  y  plassas,  aguan¬ 
tant  la  pluja  y  las  geladas  al  hivern;  y  al  es¬ 
tiu,  estirat  y  adormit,  rebía’ls  raigs  xardo- 
rosos  del  sol,  enrotllat  per  aixams  de  moscas 
que’l  pessigavan  y  se  li  passejavan  per  la 
cara. 

No  tenia  familia;  era  sol  al  món.  Potser 
pera  no  encaparrarse  havia  pres  la  costum 
de  donarse  al  vi.  No  pensava  res;  fins,  de 
dia  en  dia,  anava  perdent  l’enrahonar.  Crits, 
sons  inarticulats,  inflexions  estranyas  eran 
son  incoherent  llenguatge. 

Una  cova  dels  aforas  del  poble,  un  forat 
millor  dit,  fet  en  una  roca,  era’l  catau  ahont 


anava  a  dormir.  Havia  d’entrarhi  ajocat?  y 
no  li  cavia’l  cos  enter  sota’l  sostre  mitj  ende¬ 
rrocat. 

Allà,  sobre  un  jas  de  palla  bruta  y  aixa¬ 
fada,  passava  las  nits  fredas  del  hivern, 
adormit  com  una  marmota,  ofegadas  sas 
ideas  pels  vapors  de  vi  que  li  pujavan  del 
estòmach  al  cervell. 

Aquella  nit  de  janer,  borratxo  com  de  cos¬ 
tum,  retornava  a  sa  cova  rebotent  sovint  son 
cos  contra’l  sol.  Fent  tintinas  horrorosas 
avansava  pels  carrers  rublerts  de  neu. 

Feya  un  fret  horrorós.  No  eixia  una  ànima 
de  las  casas.  Ell,  tremolant  de  fret,  avansava 
d’esma.  Per  fi  pogué  arribar  a  son  catau, 
y’s  deixà  caure  sobre  la  palla  bruta  y  freda, 
humida  pels  rajolins  d’aygua  que  filtravan 
per  la  roca. 

Sentia  un  deixament...  unas  ganas  de  dor¬ 
mir...  d’estar  quiet...  En  somnis  ho  veya 
giravoltar  tot;  y,  condormit,  reya  estúpida¬ 
ment .  reya  y  las  dents  li  pelavan  fort,  y 

sentia  més  fret  cada  volta...  En  va  s’arrupia 
y’s  posava’l  sach  sobre  son  cos  denerit:  res 
li  calmava  aquell  fret. 

Al  ferse  clar,  el  cel  continuava  gris,  nú¬ 
vol;  els  arbres  plens  de  neu  gebrada  adorna- 
van  supervament  la  plana;  els  pardalets  sal- 
tavan  sobre  la  neu  buscant  menjar  que  no 
trobavan,  y  trobantse  moltas  voltas  presoners 
en  las  ballestas  y  trampas  que’ls  noys  els  hi 
posavan.  El  fret  continuava  essent  horrorós. 

Dins  de  la  cova  jeya  ert,  encarcarat,  ab  el 
nas  afinat  y  els  narins  badats, el  borratxo.  Sos 
ulls  vidriosos  llensavan  una  mirada  morta, 
y  sobre  sa  cara  esgroguehida  hi  queya  gota  a 
gota  l’aygua  gebrada  que  filtrava  per  la  pe¬ 
dra  de  la  cova. 

Joaquím  Pla 


32  4 

NOVAS 


JOVENTUT 


Estèm  en  vigilias  de  celebrar  la  VII  Assam- 
blea  de  delegats  de  la  Unió  Catalanista ,  que 
creyèm  revestirà  importància  capdal,  pel  fet 
de  tenir  lloch  a  Barcelona  y  per  la  declaració 
que,  al  convocaria,  ha  fet  l’actual  Junta  Per¬ 
manent,  inspirantse  en  un  alt  patriotisme 
y  en  el  criteri  ample  que  creyèm  dèu  adop- 
tarse  pera  favorir  la  natural  evolució  y  pro¬ 
grés  de  causas  tan  vivas  com  la  nostra. 
Aqueixa  declaració,  que  se  sotmetrà  a  l’apro- 
bació  de  l’Assamblea,  es  la  següent: 

L’Assamblea  general  de  Delegats  de  la  Unió  Catala¬ 
nista ,  considerant  qu’es  una  necessitat  que's  deter¬ 
mini  la  naturalesa  de  l’acció  social  que  realisa  en  el 
nostre  poble';  atenent  a  qu’es  una  veritat  indiscutible 
que’l  concepte  de  nacionalitat  suposa  la  suma  armònica 
y  coherent  de  tots  los  pensars  y  sentirs  honrats  y  so¬ 
cials  d’un  poble;  inspirantse  en  lo  gran  esperit  social 
de  llibertat  y  de  tolerància  qu’es  característich  del  po¬ 
ble  català  y  que  resplandeix  en  la  tradició  catalana  pura 
y  no  estrafeta  per  las  influhencias  que  un  sigle  y  un  al¬ 
tre  sigle  han  malmenat  l’ànima  de  Catalunya;  conven- 
suda  de  qu’es  un  dever  patriòtich  aplegar  a  tots  los 
que  ab  plena  consciència  cooperan  a  la  renaixensa  in¬ 
tegral  de  la  nostra  nacionalitat;  y  afirmant  que  no  pot 
lo  Catalanisme  usar  per  endevant  de  cap  dret  dels 
que  són  exclusius  de  la  sobirania  de  Catalunya,  DE¬ 
CLARA: 

1.  L’acció  social  del  Catalanisme,  y  per  tant  l’acció 
que  realisa  la  Unió  Catalanista ,  es  una  acció  naciona¬ 
lista. 

2.  Essent  nacionalista  l’acció  qu’en  el  nostre  poble 
realisa  la  Unió ,  tenen  lo  dret  y  lo  dever  de  cooperarhi 
tots  los  catalans  moguts  per  las  aspiracions  del  nacio¬ 
nalisme  català,  qualsevulga  que  sia  llur  pensar  y  sentir 
en  materias  religiosos ,  políticas  y  socials 

3.  Las  Bases  transitorias  de  las  Assambleas  no 
són  més  que'l  reconeixement  de  la  legalitat  actual  en  lo 
període  constituyent  de  la  Catalunya  aut'onoina ,  haventse 
de  deixar  a  la  sobirania  de  Catalunya  la  concreció  del 
pensar  nacional  en  tot  lo  que  per  endevant  no  POT  NI 
DEU  DEFINIR  LO  CATALANISME 

No’ns  toca  dir  sinó  «Avant  per  aquest  ca¬ 
mí!»  Els  quatre  bojos  d’ahir  (que  aixís  ens 
motejavan)  anèm  aumentant  y  organisantnos 
de  tal  manera,  que  aviat  el  Catalanisme,  en¬ 
carrilant  l’acció  de  nostre  poble,  el  naciona- 
lisarà  de  fet  donant  més  expansió  a  totas  sas 
modalitats.  Cada  cop  que  recomptèm  nos- 
tras  forsas  las  veyèm  aumentadas;  las  reali¬ 
tats  d’avuy  van  responent  a  nostres  somnis 
d’ahir. 

Es  motiu  de  joya  pera  nosaltres  el  que 
aquesta  Assamblea  coincideixi  ab  el  cin- 
quantenari  de  la  fundació  del  felibrige,  que 
Joventut  commemorarà  en  el  vinent  núme¬ 
ro.  Aquells  petits  estols  de  poetas  que  restau¬ 
raren  a  Provensa’l  felibrige  y  a  Catalunya’ls 
Jochs  Florals,  ab  quina  satisfacció  han  de 
veure  avuy  la  importància  ja  ostensible  de 
sa  obra,  qu’ha  trobat  tants  y  tants  continua¬ 
dors  en  las  presents  generacions,  eslenentse 
y  engrandintse  fins  al  punt  de  permètrens  as¬ 


segurar  que,  a  no  trigar  gayre,  la  realisaràn 
d’un  modo  absolut  las  futuras! 

Voler  ha  d’ésser  poder,  pera  pobles  com 
Catalunya. 

A  primers  de  la  passada  setmana  queda¬ 
ren  enviats  tots  els  nomenaments  de  delegat 
y  projectes  de  Bases  pera  la  pròxima  Assam¬ 
blea  de  la  Unió  Catalanista, 

Pera  la  entrada  a  l’Assamblea  serà  neces¬ 
sari  presentar  el  nomenament  de  delegat  a 
la  porta  del  teatre. 

Dit  nomenament  es  rigorosament  personal 
e  instransmisible,  y  per  lo  tant  sols  podrà  os- 
tentarlo’l  mateix  interessat. 

L’Assamblea,  com  ja  s’ha  anunciat,  se  ce- 
lebrarà’ls  vinents  diumenge  y  dilluns,  días  22 
y  23,  en  el  teatre  de  las  Arts,  situat  al  carrer 
de  Floridablanca,  prop  de  la  Ronda  de  Sant 
Antoni. 

La  primera  sessió  comensarà  a  2/4  de  10 
del  mati  del  primer  dia,  y’s  prega  ab  molt 
interès  als  senyors  delegats  que  síanpuntuals 
a  las  sessions  a  fi  de  simplificar  en  lo  possible 
la  constitució  de  l’Asamblea. 

Als  senyors  delegats  de  fóra  de  Barcelona 
que  no  sàpigan  ahónt  està  situat  el  teatre 
de  las  Arts,  els  hi  recomanèm  que  prenguin 
a  la  plassa  de  Catalunya’l  tramvia  que 
porta  banderola  blava  ·®ab  rotllana  blanca  y 
que  va  en  direcció  al  carrer  de  Pelayo,  el  qual 
els  deixarà  devant  mateix  del  carrer  de  Flo¬ 
ridablanca  . 

Pera  facilitar  tots  els  datos  que  fassin  falta 
als  senyors  delegats  y  resoldre’ls  dubtes  que 
se’ls  hi  puguin  ocorre,  la  secretaria  de  la 
Unió  Catalanista  (Boters,  6,  pral.)  estarà 
oberta  fins  a  las  12  de  la  nit  del  dissapte 
dia  2 1 . 


La  Junta  permanent  de  la  Unió  Catala¬ 
nista,  de  conformitat  ab  lo  establert  en 
l’apartat  Imprenta  de  las  Bases  de  Reus, 
acordà  recomanar  a  las  entitats  adheridas  la 
major  circulació  de  l’auca  Historia  de  Catalu¬ 
nya ,  com  a  medi  de  propaganda  entre  la 
mavnada. 

Àixis  mateix  acordà  prestar  son  apoyo 
moral  solicitat  per  la  «Cooperativa  übrera 
Catalana»,  ab  motiu  d’una  emissió  d’obliga¬ 
cions  qu’ha  fet  dita  floreixent  entitat. 


Com  que  ja’n  parlèm  en  altre  lloch,  ens  li- 
mitarèm  a  fer  una  breu  ressenya  de  lo  oco¬ 
rregut  en  l’Academia  de  Jurisprudència  y 
Llegislació.  Baix  la  presidència  d'en  Ray- 
mond  d'Abadal  y  ab  extraordinària  conco- 
rrencia’s  donà  comensament  a  la  sessió  del 
dia  1 1  del  corrent,  llegint  el  secretari  en  Lluis 
G.  Bofill  y  Galtés  l’acta  de  la  sessió  anterior 


JOVENTUT 


325 


redactada  en  català.  El  senyor  Cambó  pro¬ 
posà  a  l'Academia  que  al  aprobarla  declarés: 
haver  vist  ab  gust  qu'  en  la  redacció  de  l'acta 
de  la  sessió  anterior  hagi  empleat  el  secretari 
la  llengua  catalana ,  que  de  bon  temps  a  n'a- 
questa  banda  venen  honrant  els  senyors  acadè- 
michs,  usantla  en  conferencias  y  discussions ,  y 
qu  en  aquest  curs  va  rebre  l' homenatge  del 
senyor  president  al  inaugurar  ab  ella  las  tas- 
cas  acadèmicas. 

El  senyor  Pinilla  s’adherí  a  lo  proposat 
pel  senyor  Cambó,  per  estimar  que  l’acta 
del  secretari  consagrava’l  criteri  de  llibertat 
en  lo  relatiu  al  idioma  que  pot  usarse  en  dita 
mena  de  document. 

La  proposició  del  senyor  Cambó  fou  apro¬ 
vada  per  unanimitat. 

El  senyor  Torras  Sampol  retirà  la  propo¬ 
sició  qu’havia  presentat  referent  al  us  del  ca¬ 
talà  en  els  actes  oficials  de  l’Academia, 
donchs  la  creya  innecesaria  despiés  del  vot 
unanim  ab  que’ls  acadèmichs  havian  mani¬ 
festat  son  agrado  per  la  conducta  iniciada 
pel  secretari. 

El  senyor  Pinilla  prengué  la  paraula  pera 
defensar  la  seva  de  que:  «totas  las  proposi¬ 
cions  que  tinguin  per  objecte  restringir  l’us 
del  idioma  castellà  en  els  actes  de  l’Acade- 
mia  siguin  consideradas  com  a  modificado- 
ras  del  reglament  o  estatuts  y  sotmesas  per 
lo  tant  a  la  tramitació  prevista  per’aquests 
casos». 

El  senyor  Giralt  y  Verdaguer  demanà  que 
no’s  prengués  en  consideració  la  proposició 
del  senyor  Pinilla,  perque  era  inútil  y  perque 
ella  mateixa  implicava  reforma  de  reglament. 
Això  anava  a  acordar  l’Academia  y  això  era 
lo  procedent,  però’l  senyor  Lluis  Duràn  y 
Ventosa,  que  segons  se  veu  es  molt  aficionat 
a  n’aqueixas  fórmulas  buydas  que  tant  entor¬ 
peixen  las  discussions  serias,  proposà  que 
per  atenció  al  senyor  Pinilla’s  prengués  en 
consideració,  sense  perjudici  que  després  se 
declarés  no  haverhi  lloch  a  deliberar.  Extem¬ 
porània  cortesia  que  sols  serví  pera  malgas¬ 
tar  temps  y  descubrir  las  intencions  del  se¬ 
nyor  Pinilla,  qui,  tan  prompte  fou  acordat  lo 
que  proposà’l  senyor  Duràn,  descubri  que 
lo  únich  que  procedia  era  que  sa  proposició 
passés  a  la  comissió  ccwresponent,  manifes¬ 
tant  ab  gran  alegria  que  lo  que’s  proposava 
era  retardar  el  xàfech  que  ja’s  veya  a  sobre; 
peròtampoch  poguésortir  ab  la  seva,  donchs 
després  de  varis  incidents  qu’omitím  en  gra- 
cia  a  la  brevetat,  declarada  la  urgència,  la 
proposició  fou  rebutjada  per  70  vots  con¬ 
tra  21. 

Feya  verament  llàstima  ’l  senyor  Pinilla; 
coneixent  el  ridícul  que  l’amenassava  per 
las  bravatas  qu’havia  arriscat  en  la  prempsa 
castellanisla,  al  preveure  sa  segura  e  igno¬ 
miniosa  derrota,  descompassat,  sense  poder 
coordinar  sas  ideas,  repetintse  a  cada  pas  y 
dihent  cada  cinch  minuts  qu’ell  estava  serè 


y  que’ls  altres  tenian  un  partit  pres,  soste¬ 
nint  diàlegs  y  fins  increpant  als  que  feyan 
signes  de  no  assentiment,  donà  un  llastimós 
espectacle  y  un  clar  exemple  de  ahónt  porta 
el  defensar  malas  causas.  Debadas  al  dia  se¬ 
güent  ei!  y  sos  companys  pretengueren  des- 
naturalisar  el  fet  y  treure  importància  a  una 
cosa  qu’ells  mateixos  havian  inflat:  la  gent 
de  seny  que’s  riu  d’ell  y  dels  seus  confrares 
publicitaris  ja  saben  el  concepte  que  s’han 
de  formar  d’aquells  intelectuals  estantissos 
que  may  han  fet  res  positiu  y  que,  si  algún 
cop  figuran,  es  sempre  en  las'campanyas  an- 
ticatalanas  barrejats  ab  els  exemplars  més 
característichs  de  la  colonia,  desde  l’humil 
recaptayre  de  contribucions  al  més  inflat  re¬ 
presentant  de  las  classes  passivas,  ab  aquells 
que  desde  sas  migradas  penas  del  Ateneu  0 
del  recó  de  las  foscas  redaccions  ahont  s’a- 
magan  no  saben  donar  senyal  de  vida  si  no 
es  pera  bescantar  0  mossegar  a  la  Catalunya 
que’ls  hi  mata  la  gana.  Pobre  Pinilla,  ab 
quinas  companyias  val  Ell  qu’es  jove,  potser 
encara  si  estudiés  podria  esmenarse,  però 
ho  dubtèm,  perque  l’encegament  y  tossude¬ 
ria  es  lo  que  sempre  ha  perdut  als  castilas. 

Els  periòdichs  castellanistas  insultan  als 
catalans  perque  en  casos  semblants  ens  aco- 
blèm  prescindint  denostras  particulars  ideas, 
y  això’ls  ha  de  demostrar  qne  nostras  divi¬ 
sions  no’ns  debilitan,  y  que’l  dia  que’ns 
ajuntèm  contra  l’enemich  comú,  la  victorià 
es  nostra;  qu'ells  podràn  seguir  explotant  y 
enlluhernant  a  la  massa  estúpida,  però’ls 
centres  de  cultura  no  seràn  més  el  patrimoni 
llur. 

Una  aclaració  per’acabar.  El  Diluvio  diu 
qu’entre  ’ls  varis  elements  catalanistas  que 
prengueren  part  en  la  votació  hi  havia  los 
anexionistas  francójilos  de  Joventut.  Encara 
que  no  val  la  pena  de  protestar,  hem  de  fer- 
los  avinent  que,  essent  autonomistas,  no 
podèm  pas  ésser  anexionistas;  que  si  hem 
dit  varias  vegadas  que’l  català  pot  sortir 
d’Espanya  sense  mourers  de  Catalunya  per¬ 
que  a  l’altra  banda  dels  Pirineus  hi  viuhen 
nostres  germans  de  rassa’ls  catalans  france¬ 
sos,  en  cambi  sempre  hem  declarat  que  ab 
la  Fransa  autoritaria  y  centralisadora,  ab  la 
Fransa  militarista  y  falsificadora  de  la  lli¬ 
bertat,  hi  som  tan  incompatibles  com  ab 
aquells  castilas  vergonyosos  que’ns  escupen 
desde’l  fons  de  sa  insignificancia. 


Un  periodista  (que  sembla  castellà,  però 
que  tenim  entès  que  no  ho  es  pas),  en  Alfred 
Vincenti,  ha  dit  en  El  Liberal  que  a  Catalunya 
no  durarà  ni  déu  anys  el  statuo  quo  a  que, 
per  defecte  de  volició  0  excés  de  resignació, 
s’avenen  las  altras  regions  espanyolas. 

Y  que  Catalunya  vol  moures  ab  arreglo  a 
sas  propensions,  trossejar  insoportables  rè- 
moras  y  administrarse  per  sí  mateixa. 


326 


JOVENTUT 


Y  que  no  vol,  ni  pot,  moures  dintre’l  motllo 
geomètrich  en  que  per  espay  de  dos  sigles 
l’ha  retinguda  l’Estat. 

Y  que  posseheix  una  llengua,  una  litera¬ 
tura  y  fins  una  arquitectura  propias,  diferint 
essencialment  en  gustos,  en  hàbits  y  en  ali¬ 
mentació  (i)  de  las  regions  vehinas,  y  de¬ 
mostrant  en  tot  sa  gran  personalitat. 

Y  que  Catalunya  té  voluntat  y  s'obre  pas 
ab  el  cap  y  ab  els  colzes:  ab  els  colzes  que 
malmeten,  empenyen  y  acaban  per  llensar  al 
carrer  als  estranys. 

Y  que  per’xò,  mentres  els  altres  caminan 
pels  ayres,  ella  arrela,  prospera  y’s  dilata  en 
terra  ferma. 

Y  que  Barcelona  es  tan  digna  com  Ham¬ 
burg  del  privilegi  de  ciutat  lliure. 

Y  que  monàrquichs  y  republicans  cata¬ 
lans,  negociants  y  artistas,  intelectuals  y 
obrers,  enderrocaràn  el  present  regim  econò- 
mich  y  administratiu,  perque  no  basta  ja 
una  transformació  política,  sinó  que  s’im¬ 
posa  ab  irresistible  impuls  una  transforma¬ 
ció  orgànica. 

Y  que’s  concedeixi  a  Catalunya  lo  que  li 
cal,  perque  es  la  idea  autonomista  la  que,  a 
manera  d’inondació,  invadeix  y  tapa  la 
terra. 

^Veritat  que  s’explica’l  senyor  Vincenti? 
Quasi  li  trobèm  la  llengua  tan  deslligada 
com  si  fos  català.  Ey,  dihèm  que  quasi. 

Pocíis  n’hi  ha  de  periodistas  castellans 
que  com  ell  hagin  comprès  que  aqui’s  pensa 
ab  el  cap,  al  revés  de  lo  que  passa  a  Madrid. 

Potser,  de  tots  quants  eecriuhen  en  la  ar- 
moniosa ,  es  l'únich  que  ha  vist  clar,  al 
passar  pel  Pla  de  la  Boqueria,  que’ls  des- 
vagats  que  s’hi  passejan  esperan  feyna,  en 
tant  que’is  desvagats  que  sempre’s  veuhen  a 
la  Plassa  del  Sól  de  Madrid  sols  esperan 
que  ls  caygui  la  loteria. 

Qu’es,  en  substància,  tota  la  diferencia 
que  separa  a  Castella  de  Catalunya. 


El  conegut  escriptor  en  Mateu  Obrador 
fou  qui  s’encarregà’l  passat  dissapte  de  la 
tercera  de  las  conferencias  que  venen  do- 
nantse  setmanalment  al  «Ateneo  Barcelonès» 
a  càrrech  de  literals  mallorquins.  Devant  de 
molt  nombrosa  concorrencia  desenrotllà’l 
tema  «Nostra  arqueologia  literaria»,  fent  avi¬ 
nent  la  necessitat  en  que’s  troba  nostra  lite,- 
ratura  de  treure  del  oblit  en  que  jauhen,  al 
fons  d’arxius  propis  y  estranys,  els  antichs 
monuments  literaris  de  Catatunya,  quasi 
tots  inèdits  pera  nostra  vergonya.  Cal  que’ns 
dem  pressa  a  ferho,  tota  vegada  que  Cata¬ 
lunya  compta  ab  una  literatura  nacional,  es¬ 
pecialment  la  del  l’època  mitjeval,  que  pot 


(l)  Nostre  company  en  Pompeyus  Gener  ja  ho  té 
sobradament  demostrat  en  aquestas  planas. 


ésser  ostentada  dignament  al  costat  d’altras 
llenguas  neollatinas.  Sabèm  qu’ existeixen 
els  monuments  literaris  deixats  per  Ramón 
Llull,  Jordi  de  Sant  Jordi,  Arnau  de  Vilano¬ 
va,  Muntaner,  etc.,  però’ls  coneixèm  poch;  y 
sabèm  que  n’existeixen  molts  més,  y  que 
molts  més  ne  trobariam,  y  no  cumplim  el 
nostre  dever  de  cercarlos  ab  tot  y  tenir  la 
convicció  de  que  nostra  literatura  ha  arribat 
a  sa  major  edat  y  es  ja  l’hora  de  poder  pre¬ 
sentar  a  propis  y  estranys  son  procés  glo¬ 
riós. 

La  concorrencia  escoltà  ab  atenció  gran  y 
aplaudí  com  se  mereixia  la  notable  diserta- 
ció  del  senyor  Obrador. 


La  vetllada  necrològica  que  pera  honorar 
la  memòria  del  arquitecte  Antoni  Gallissà  va 
celebrarse  al  mateix  Ateneu  el  passat  dilluns, 
lou  notable,  haventhi  assistit  una  concorren¬ 
cia  tan  distingida  com  nombrosa.  Parlaren 
els  senyors  Maragall,  president  del  Ateneu, 
Sellés  y  Baró,  y  Domènech  y  Montaner,  re¬ 
marcant  els  mèrits  artistichs  d’en  Gallissà, , 
son  entusiasme  per  las  reivindicacions  de 
Catalunya,  y  la  part  activa  qu’havia  pres  en 
la  lluyta  contra  la  funesta  política  centra¬ 
lista. 

Al  estudiarse  la  personalitat  artística  del 
malaguanyat  arquitecte,  la  concorrencia  po¬ 
gué  apreciar  varias  de  sas  principals  obras 
mercès  a  una  serie  de  projeccions  llumi- 
nosas. 

La  vetllada,  com  hem  dit,  resultà  notable, 
essent  molt  aplaudits  els  senyors  que  feren 
us  de  la  paraula. 


Don  Alfons  Par  donà  la  nit  del  16  del  cor¬ 
rent  una  conferencia  estudiant  l’obra  y  la 
personalitat  de  Shakespeare,  a  IVAssociació 
Wagneriana».  El  senyor  Par  demostrà  co- 
neixe  a  fons  la  matèria  estudiada:  son  tre- 
vall  fou  complert,  revelant  extensos  coneixe¬ 
ments  e  innegable  cultura.  Procedint  ab  mè¬ 
tode  perfecte,  dividí  la  seva  conferencia  en 
dugas  parts:  Concepció  shakesperiana  y  Obra 
shakesperiana ,  ab  qual  procediment  deixà 
clarament  exposada  la  seva  manera  d’enten¬ 
dre  l’art  maravellós  del  gran  autor  anglès. 


En  el  «Circul  de  Propietaris  de  Gracia» 
tingué  lloch,  el  diumenge  passat  a  la  tarda, 
un  concert  en  el  qual  hi  prengueren  part  els 
senyors  Joan  Figueras,  violinista,  y  Fran- 
cesch  Monfart,  pianista,  deixebles  respecti¬ 
vament  dels  mestres  Crickboom  y  Vidiella. 

El  programa,  format  per  obras  de  Mozart, 
Vitali,  Grieg,  Mendelssohn,  Chopin,  Max 
Bruch,  Bach  y  Beethoven,  proporcionà  grans 
aplaudiments  als  dos  executants,  els  quals 


JOVENTUT 


327 


degueren  repetir  el  Scherzo  de  la  Sonala  en 
fa  major  ( op .  24)  de  Beethoven,  tocant  ade- 
més  algunas  pessas  fòra  de  programa. 


Una  sessió  musical  interessantíssima  tin¬ 
gué  lloch  la  nit  del  1 1  del  corrent  a  l’Acade- 
mia  Granados.  La  sessió’s  dedicà  al  gran 
mestre  alemany  Robert  Schumann. 

Comensà  la  sessió  en  Manel  de  Montoliu, 
llegint  una  biografia  de  Schumann.  Tot  se¬ 
guit  s’execuíà’l  Trio  (op.  6y)  pera  violí,  vio¬ 
loncel  y  piano,  per  la  senyora  Vidal  de  Mon¬ 
toliu  y  els  senyors  Huguet  y  Granados.  Des¬ 
prés  la  senyoreta  Carme  Amat  cantà'ls  lieder 
Conversa  en  el  bosch ,  Nit  de  lluna  y  Ella  es 
per  tu ,  completant  la  festa  en  Granados  y  en 
Marshall,  executant  al  piano,  el  primer  las 
Escenas  d'infants,  y  el  segón  una  Novelette  y 
un  Allegro. 

La  sessió  celebrada  a  l’Academia  Grana¬ 
dos— que  valgué  entusiastas  aplaudiments 
a  tots  els  que  hi  prengueren  part — mereix 
ésser  considerada  com  una  seriosa  manifes¬ 
tació  de  cultura,  per  qual  motiu  felicilèm  al 
eminent  pianista  organisador  de  la  festa  y 
a  sos  amichs  que  contribuhiren  al  èxit  de  la 
mateixa. 


El  «Centre  Moral  Instructiu  de  Sant  Jo- 
seph»  d’Igualada,  ha  publicaj  la  convocatò¬ 
ria  d’un  certamen  literari  que  tindrà  lloch  el 
dia  25  del  vinent  agost,  en  la  esmentada  po¬ 
blació.  S’ofereixen  dinou  premis,  havent 
d’ésser  remesos  els  trevalls  avans  del  dia  pri¬ 
mer  d’agost  al  domicili  del  secretari  del  ju- 
ràt,  (Odena,  31).  El  jurat  calificador  estarà 
compost  pels  senyors:  Mossèn  Jaume  Collell, 
president;  Joseph  M.a  Serra  y  Marsal,  vis- 
president;  Lluis  Casadejús,  pbre.,  Pere  Pa¬ 
lau  Gonzàlez  de  Quijano,  Joseph  M.a  Raurés, 
Antón  Busquets  y  Punset,  vocals;  Ramón 
Solsona  y  Cardona,  secretari. 


Altre  certamen  literari  anuncia  la  «Socie¬ 
tat  Claris»  d’aquesta  ciutat,  ab  motiu  del 
XV  aniversari  de  sa  fundació.  S’ofereixen 
tres  premis  ordinaris  y  set  extraordina¬ 
ris,  podent  optar  als  primers  sols  els  socis 
de  la  «Societat  Claris».  Els  trevalls  deuràn 
enviarse  al  secretari  del  jurat  (Sant  Pau,  83, 
primer)  per  tot  el  dia  9  del  pròxim  juny.  El 
jurat  calificador  estarà  compost  pels  senyors 
Manel  Folch  y  Torres,  president;  Cosme 
Vidal,  Joseph  Sanderàn,  Felip  Vallmajor, 
vocals;  y  Ramón  Surinach  Senties,  secre¬ 
tari. 


ademès  d’unas  bellas  traduccions  del  Tasso 
fetas  pel  poeta  nacional  de  Bohèmia  Jaros- 
law  Vrchlisky,  publica  un  ramell  de’  flors 
catalanas,  traduhidas  per  Antoni  Pikhart,  o 
sia  un  aplech  de  poesias  patriòticas  entre  las 
que  hi  figuran  Lo  Pi  de  las  Tres  Brancas,  de 
Verdaguer,  y  I’ Oda  a  la  Patria ,  d’Aribau. 
Las  traduccions  són  en  vers.  Com  se  veu,  el 
nostre  renaixement  literari  també  interessa 
als  literats  de  Bohèmia,  lo  que  no  es  estrany 
tractantse  d’un  país  hont  hi  bategan  senti¬ 
ments  tan  semblants  als  de  nostra  Cata¬ 
lunya. 


Copièm  del  setmanari  Germinal ,  de  Saba¬ 
dell: 

Cuba,  la  República  Cubana,  se  permet  el  luxo  de 
sostindré  quatre  mil  setcents  mestres  d’estudi. 

Uns  700  mestres  d’estudi  més  que  guardas  rurals 
pera’l  sosteniment  del  ordre  públich. 

L’ultim  balans  del  tresor  de  l’Isla  té  un  sobrant  de 
quatre  milions  siscents  trentavuyt  mil  duros 

La  zafra  serà  aquest  any  la  major  qu’allà  s’ha  fet: 
un  milió  trescentas  mil  toneladas.  La  del  tabach  es 
abundantíssima. 

La  riquesa  pequaria  que  desaparegué  per  complert 
durant  la  guerra,  ha  aumentat  tant,  que  per  el  mitj  any 
actual  tot  el  consúm  del  país  serà  nascut  al  país  y  ans 
de  dos  anys,  Cuba  exportarà  bestiar. 

En  el  comers  de  fruytas  se  calcula  un  aument  d’un 
milió  cinqcents  mil  duros  en  la  exportació,  alcansant 
un  total  de  tretze  milions  de  duros. 

Totas  las  empresas  ferroviarias  prosperan,  allargan  y 
construheixen  novas  paralelas  facilitant  els  progressos 
de  l’agricultura. 

L’Habana  està  desconeguda,  donchs  s’hi  han  cons- 
truhit  verdaders  palaus  comercials,  hotels,  teatres,  es- 
colas,  etc.,  etc. 

En  fí,  l’avens  en  la  higiene  ha  et  que  tot  aquest 
any  no  hi  hagi  hagut  un  sol  cas  de  vòmit,  d’aquell  es- 
pantable  y  terrorífich  vòmit  que  tantas  centas  mil  vícti- 
mas  acasionà  durant  la  dominació  castellana. 

Aprèn,  Catalunyal 

Sense  comentaris. 


Publicacions  rebudas: 

Soldats  de  la  vida,  drama  en  tres  actes  per 
Salvador  Albert.  S’ha  publicat  aquesta  obra 
de  nostre  estimat  amich  y  colaborador  en 
Salvador  Albert.  Com  recordaràn  nostres 
lectors,  pel  judici  critich  que’n  ferem,  fou 
estrenada  ab  èxit  en  el  teatre  «Circo  Espa- 
nol»  el  2  de  desembre  de  1903.  Preu,  2  pes- 
setas. 

La  morta,  quadro  dramàtich  per  Pompeyo 
Crehuet.  Hem  rebut  un  exemplar  d’aquesta 
obra,  ab  tant  d’èxit  estrenada  en  el  Teatre 
Català  ( Romea )  la  nit  del  19  del  passat 
abril.  Preu,  1  pesseta. 


El  número  de  primer  de  maig  del  diari 
tcheque  La  Veu  de  la  Patria  ( Hlas  Naroda), 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


328 


JOVENTUT 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

>  Mitj  any .  4’ 50  » 

»  Trimestre . 2’  2  5  > 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  9  . 

EXTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent.  . . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins . 40  » 

>  »  sense  folletins . 25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


CDHITEIIW  DEL  FEUBfUtE 

Ab  el  número  pròxim  repartirèm  un  SÜPLeMeNT  ARTÍSTÍCH- 
UTERARÍ  de  vuyt  planas,  semblant  als  que  tantas  voltas  hem  pu¬ 
blicat  en  obsequi  als  suscriptors  de  Jouefttut.  Contindrà  artístichs 
grabats  y  escullit  text:  prosa  de  Aladern  y  Oliva,  versos  de  Mistral 
y  Maragall.  Serà  un  verdader  compendi  de  la  historia  del  felibrige  y 
ab  ell  commemorarèm  la  hermosa  festa  de  son  cinquantenari,  que 
s’escàu  el  día  21  del  present  maig. 

El  vinent  número  no’s  vendrà  separat  del  suplement.  Son  preu 
serà  de  30  cèntims.  No  s’acompanyaràn  folletins. 

Per  demés  es  dir  que’ls  suscriptors  rebràn  gratis  el  suplement. 


Any  V-Núm.  224 


R 


edacció  y  Administració: 


Preu  d’aquest  número  ab  son  Suplement: 


Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


30  cèntims  de  pesseta. 


SUMARI: 

TEXT:  L'Assamblea  de  Barcelona,  per  Oriol  Marti. — 
«Unió  Catalanista»:  VII  Assamblea  de  Delegats. — 
Als  que  protestan,  per  Lluis  Via. — Per  què  no  devian 
haver  anat  a  Montserrat  els  somatents,  per  Joseph 
Maria  de  Palou  y  Solivella. — Rectificant,  per  Rafel 
Vallès  y  Roderich. — Autògraf  d’en  Mistial. — Las  pa- 
ràbolas  del  bellissim  enemich:  El  fill  pródich,  per 
Gabriele  D'Annunzio,  traducció  de  P.  Prat  Jabal-li. 
— Daniel  Urrabieta  Vierge,  per  Sebastià  Junyent. — 
Teatres,  per  Emili  Tintorer. — Novas. 

GRABATS:  Autògraf  d'en  Mistral. 

SUPLEMENT  ARTÍSTIGH: 

TEXT:  Als  felibres  provensals,  per  Joan  Maragall. — 
El  cinquantenari  del  Felibrige,  per  Joseph  Aladern. 
—  Dos  fundadors  del  Felibrige,  per  Victor  Oliva.— 
Lou  cinquantenari" dou  Felibrige,  per  F.  Mistral. 

GRABATS:  Retrats  de  felibres,  monuments,  costums 
típicas  del  país,  etc. 


L’ASSAMBLEA  DE  BARCELONA 

Possehits  encara  del  entusiasme  qu’ha  fet 
vibrar  nostre  cor  y  ha  exaltat  nostra  pensa, 
no  tenim  la  suficient  serenitat  d’esperit  pera 
explicar  la  grandiosa  impressió  que’ns  ha 
causat  la  darrera  Assamblea  de  la  Unió  Ca¬ 
talanista ,  acte  que  indubtablement  senyalarà 
una  de  las  datas  més  memorables  de  nostre 
renaixement  polítich  y  social. 

No  s’ha  dit  res  de  nou,  es  veritat,  puig 
vell  es  l’amor  que  portém  a  la  terra.  Lo  oco¬ 
rregut  no  ha  de  maravellarnos,  donchs  es 
conseqüència  inevitable  de  las  causas  que 
determinan  la  vida  dels  pobles.  Però,  aixis 


com  en  l’individuu’s  celebran  aquells  fets  que 
indican  qu’ha  assolit  la  plenitut  de  son  des¬ 
enrotllo  0  un  grau  més  de  son  perfecciona¬ 
ment;  aixis  com  ab  goig  se  veu  que  un  orga¬ 
nisme  desempenya  cada  volta  més  armònica- 
ment  las  diversas  funcions  que  li  són  propias 
per  més  que  naturals  sían,  donchs  revelan 
un  sanitós  esplet  de  vida;  aixis  com  las  ma¬ 
nifestacions  del  amor,  sempre  las  mateixas 
però  sempre  novas  pels  que  s’estiman,  ale- 
gran  la  existència  y  fan  oblidar  las  impure- 
sas  de  la  realitat  y  donan  coratge  pera  sopor- 
tar  las  malaltias  e  immunitat  contra  tota 
mena  d’infeccions  morals,  aixis  podèm  ben 
dir  ab  joya  inefable:  «Catalunya  renaixenta 
ha  entrat  ja  en  sa  ardida  jovenesa;  ja  no  ba¬ 
tega  sols  son  cor  al  impuls  dels  sentiments;  ja 
no  s’extasia  en  las  remembransas  del  passat, 
ni’sgronxasomniadora  enlas  esperansas  d’un 
pervindre  boyrós;  avuy  ja  ha  arribat  a  sa 
major  edat,  ja  las  tutelas  li  són  sobreras,  y 
si  encara  no  pot  ésser  senyora  y  majora  de 
son  patrimoni,  no  es  per  manca  de  capacitat, 
sinó  per  abús  dels  administradors  que  la  mal- 
menan,  y  no  pot  ésser  molt  llunyà’l  dia  en 
que’ls  en  demani  comptes.» 

L’Assamblea  de  Barcelona  es  més  que  una 
continuació  de  las  anteriors,  es  el  comensa- 
ment  d’una  nova  serie.  Ja  no’ls  hi  calen  car- 
tipassos  als  catalanistas  pera  que  no  s’esga- 
rrihi  llur  ploma;  ja  poden  lliurement  deixaria 


33Ò  JOVENTUT 


corre  pera  estampar  llurs  aspiracions;  y  llurs 
erradas,  si  en  fan  alguna,  no  tindran  més  im¬ 
portància  que  las  d’ortografia.  Son  pensa¬ 
ment,  d’ara  en  avant,  no  hi  ha  perill  que  sia 
mal  interpretat  per  culpa  d’ells:  qui  no  l’en¬ 
tengui,  serà  perque  no  vol  o  perque  no  li 
convé. 

S’ha  dit  ab  rahó  que’l  Catalanisme  no  ha 
nascut  de  cap  dels  diversos  fets  politichs  a 
quins  per  uns  o  altres  s’atribuheix  l’origen; 
que’l  Catalanisme  nasqué  ab  la  primera  pro¬ 
testa  de  Catalunya  quan,  arrebassadas  sas 
llibertats,  tingué  de  concentrar  sa  vida  en  lo 
més  pregón  de  son  cor  o  en  un  recó  de  son 
cervell.  Es  cert  que’l  Catalanisme,  posterior¬ 
ment,  anà  remarcantse  ab  caràcters  cada  cop 
més  enèrgichs  seguint  els  graus  d'una  evo¬ 
lució  natural;  es  cert  que  tot  lo  qu’avuy 
s’ha  dit,  virtualment  venia  comprès  en  lo 
qu’avans  se  proclamava,  donchs  el  Catala¬ 
nisme  no  eixí  del  esperit  d’uns  quants  homes 
sinó  de  l’ànima  de  tot  el  poble;  es  indubta¬ 
ble  que  gratant  en  qualsevol  català  (no  par- 
lèm  dels  descastats)  per  dura  que  sia  la 
crosta  no  trigarà  en  descubrirshi  un  catala¬ 
nista:  però,  ab  tot  y  ab  això,  es  evident  també 
qu’en  tot  temps  y  lloch  sempre  ha  calgut 
una  espurna  individual  que  desvetllés  las 
energias  endormiscadas  de  las  colectivitats, 
sempre  ha  calgut  un  esperit  coratjós  que 
s’atrevís  a  iniciar  la  lluyta  contra  la  mala  fe 
y  contra  l’enemich  més  terrible  del  progrés: 
la  rutina.  Per  això  en  totas  las  èpocas  s’han 
remarcat  certas  datas  que  senyalan  fets  cul¬ 
minants  de  la  vida,  y  encara  que  no  són  im¬ 
provisats,  donchs  la  naturalesa  no  procedeix 
per  salts,  constituheixen  els  moments  histò- 
richs  en  que  las  energias  somortas  trencan 
llur  mortalla  y  s’ofereixen  assedegadas  de 
llum  y  de  vida. 

Aixis  ha  passat  ara.  En  la  conciencia  de 
tots  existia  aqueix  sentiment  de  llibertat,  de 
vera  tolerància,  aqueixa  aspiració  al  perfec¬ 
cionament  del  home  que  informa  l’esperit  del 
nacionalisme  català;  però  mancava  la  con¬ 
creció  en  una  declaració  pública  y  categòrica 
que  vingués  a  ésser  com  la  fe  de  vida  del 
Catalanisme,  marcant  una  nova  era  de  sa 
existència  tal  com  l’acte  que  determina  pe- 
ra'l  fetus  el  comensament  de  sa  vida  extra-ute- 
rina. 

Regositjemnos,  donchs,  tots  els  aymants 


de  Catalunya,,  y  tio  regatejèm  nostras  enho- 
rabonas  als  pares  y  padrins,  y  a  tots  els 
qu’han  contribuhit  al  felís  deslliurament: 
però  felicitemnos  encara  més  de  que  la  natu¬ 
ralesa  hagi  dotat  al  nou  nascut  de  tan  robust 
organisme,  que  tan  feconda  y  plena  vida  li 
assegura. 

D’ara  en  avant  ja  estarem  a  cubert  de  tots 
els  atachs  de  nostres  enemichs,  els  de  fòra  y 
els  de  casa.  Els  que  titllavan  al  Catalanisme 
de  reaccionari  o  anacrònich,  els  que  feyan 
retrets  a  la  Unió  Catalanista  per  suposar 
que  tancava  a  sos  adeptes  dintre  un  enca¬ 
sellat  de  fòrmulas  vagas,  si  són  de  bona  fe, 
deuràn  rectificar  sa  opinió;  els  que  sols  obe- 
hían  a  baixas  passions,  aqueixos  en  llur  pe¬ 
cat  ja  portan  la  penitencia. 

Si  avuy  es  dia  de  joya  pera  tots  els  catala- 
nistas,  ho  ha  d’ésser  ab  major  motiu  pera 
Joventut.  Nosaltres  que  sempre  hem  fet 
gala  d’un  radicalisme  sense  límits,  sens  es- 
pantarnos  de  las  conseqüencias,  nosaltres 
que  sempre  hem  proclamat  la  més  ampla  to¬ 
lerància  ensemps  que  una  ferma  intransigèn¬ 
cia  en  lo  fonamental  de  nostre  credo,  nosal¬ 
tres  qu’hem  menyspreuhat  totas  las  calum- 
nias,  qu’hem  sacrificat  nostras  personals 
afeccions  en  pro  de  la  causa,  avuy  ens  do- 
nèm  per  ben  pagats  de  nostres  sacrificis,  si 
sacrifici  pot  anomenarse’l  cumpliment  d’una 
missió,  donchs  els  fets  han  vingut  a  donar- 
nos  la  rahó. 

Com  sempre,  seguirèm  el  camí  per’assolir 
nostre  ideal,  sense  comparar  la  magnitut  de 
la  empresa  ab  lo  migrat  de  nostras  forsas; 
seguirèm  criticant  ab  més  duresa’ls  vicis  pro¬ 
pis  que’ls  dels  altres,  perque  estém  ben  con- 
vensuts,  y  la  experiencia  ho  demostra,  que 
aquellas  divisions  ab  que’ls  rutinaris  ame- 
nassan  als  progressius  no  perjudican  a  la 
causa,  ans  bé  la  fortifican,  donchs  realisan 
una  sanitosa  selecció,  donchs  si  n'hi  ha  que 
s’apartan  dels  que  predican  la  veritat,  es 
perque  de  la  mentida  viuhen,  y  són  uns  mals 
companys  que  sols  se  pagan  d’èxits  superfi¬ 
cials  y  de  poca  durada,  que  podràn  satisfer 
mesquinas  concupiscencias,  però  no  als  que 
com  nosaltres  senten  nobles  aspiracions  y 
somnian  en  victorias  que  no  s’obtenen  ab 
abstencions  ni  protestas,  sinó  lluytant  ab  el 
cap  alt  y  a  pit  descubert. 

Oriol  Martí 


JOVENTUT 


33  í 


UNIO  CATALANISTA 

VII  ASSAMBLEA  DE  DELEGATS 


ou  un  acte  de  gran  ressonància 
la  VII  Assamblea  de  la  Unió 
Caialanisia  que  tingué  lloch  el 
diumenge  y  dilluns  passats  en 
el  teatre  de  las  Arts  de  Barce¬ 
lona.  Els  acorts  en  ella  presos 
seràn  sens  dubte  de  trascen- 
dencia  pera’l  Catalanisme. 

En  un  periòdich  com  er 
nostre,  que  no  es  d’informa¬ 
ció,  se  fa  difícil  donar  una 


idea  dels  discursos,  tots  ells  notabilíssims  y  enlayrats, 
qu’en  la  Assamblea’s  pronunciaren.  Pera  que  nostres 
suscriptors  puguin  conservarlos  com  a  veritables  docu¬ 
ments  històrichs  que  són,  procurarèm  en  successius 
números  donarlos  integros  Per  avuy  ens  limitarèm  a 
donar  una  lleugera  ressenya  de  lo  actuat. 

A  las  dèu  del  matí  del  diumenge  s’obre  la  primera 
sessió  en  el  teatre  de  las  Arts  magnífica,  y  severament 
ornat,  baix  la  presidència  d’en  Domingo  Martí  y  Julià, 
qui  té  als  seus  costats  als  demés  individuus  de  la  Junta 
Permanent.  Ocupan  llochs  en  l’escenari  els  senyors  de 
la  ponència  Ildefons  Sunol,  Abadal,  Bonhome,  Estrany, 
Trulls  y  Marsans,  a  més  dels  secretaris.  La  platea  y 
palcos  són  ocupats  pels  delegats,  y  el  públich,  nom- 
brosissim,  omplena'l  primer  pis  del  teatre. 

El  secretari  senyor  Gubern  llegeix  els  acorts  del 
Consell  general  encaminats  a  la  celebració  de  l'Assam- 
blea  Tot  seguit  els  delegais  presentan  sos  respectius 
nomenaments,  y  a  proposta  del  senyor  Roca  s’acorda 
per  aclamació  que  quedin  designadas  pera  presidir  la 
Assamblea  la  Junta  Permanent  y  la  Ponència. 

En  Martí  y  Julià  usa  de  la  paraula  justificant  que’s 
celebri  la  present  Assamblea  a  Barcelona,  saludant  al 
mateix  temps  als  delegats  de  tot  Catalunya.  Després  fa 
una  alusió  a  la  bandera  de  la  Unió,  regalada  per  las 
dònas  catalanas,  a  qui  dedica  un  recort,  fent  notar  que 
per  primera  volta  figura  en  un  acte  tan  solemne. 

Se  produheix  un  incident.  Un  delegat  demana  que’s 
dongui  compte  d’una  protesta  que  sembla  enviaren  uns 
quants  despitats.  Com  la  protesta  sols  tindria  rahó 
d’ésser  en  un  Consell  general,  únich  a  qui  dèu  donar 
comptes  la  Junta  Permanent,  se’n  fa  cas  omís,  apro- 
bantse  un  vot  de  gracias  y  confiansa  a  la  Junta  Perma¬ 
nent,  vot  que  proposa’l  senyor  Manau,  qui  diu:  «Ilem 
de  procurar  que  una  Assamblea  Catalanista  no  s’assem¬ 
bli  a  ufi  Congrés  espanyol». 

Se  llegeix  la  Declaració  que  la  Junta  Permanent  pre¬ 
senta  a  la  Assamblea,  que  ja  publicarem  y  lloarem 


com  se  mereix  en  nostre  anterior  número  y  que  tornèm 
a  insertar  a  continuació: 

cL’Assamblea  general  de  Delegats  de  la  Unió  Catala¬ 
nista,  considerant  qu’es  una  necessitat  que’s  deter¬ 
mini  la  naturalesa  de  l’acció  social  que  realisa  en  el 
nostre  poble;  atenent  a  qu’es  una  veritat  indiscutible 
que’l  concepte  de  nacionalitat  suposa  la  suma  armònica 
y  coherent  de  tots  els  pensars  y  sentirs  honrats  y  so¬ 
cials  d’un  poble;  inspirantse  en  el  gran  esperit  social 
de  llibertat  y  de  tolerància  qu’es  característich  del  po¬ 
ble  català  y  que  resplandeix  en  la  tradició  catalana  pura 
y  no  estrafeta  per  las  influhencias  que  un  sigle  y  un  al¬ 
tre  sigle  han  malmenat  l’ànima  de  Catalunya;  conven- 
suda  de  qu’es  un  dever  patriòtich  aplegar  a  tots  els 
que  ab  plena  consciència  cooperan  a  la  renaixensa  in¬ 
tegral  de  la  nostra  nacionalitat;  y  afirmant  que  no  pot 
el  Catalanisme  usar  per  endevant  de  cap  dret  dels 
que  són  exclusius  de  la  sobirania  de  Catalunya,  DE¬ 
CLARA: 

>1.  L’acció  social  del  Catalanisme,  y  per  tant  l’acció 
que  realisa  la  Unió  Catalanista ,  es  una  acció  naciona¬ 
lista. 

»2.  Essent  nacionalista  l’acció  qu’en  el  nostre  poble 
realisa  la  Unió,  tenen  el  dret  y  el  dever  de  cooperarhi 
tots  els  catalans  moguts  per  las  aspiracions  del  nacio¬ 
nalisme  català,  qualsevulga  que  sia  llur  pensar  y  sentir 
en  materias  religiosas,  políticas  y  socials, 

>>3.  Las  Bases  transitorias  de  las  Assambleas  no  són 
més  que’l  reconeixement  de  la  legalitat  actual  en  el  pe¬ 
ríode  constituyent  de  la  Catalunya  autònoma,  haventse 
de  deixar  a  la  sobirania  de  Catalunya  la  concreció  del 
pensar  nacional  en  tot  lo  que  per  endevant  no  pot  ni 
deu  definir  lo  Catalanisme  > 

En  Martí  y  Julià  la  defensa  ab  un  rahonat  discurs, 
en  el  que  troba  accents  de  vera  eloqfiencia  y  energia, 
y  qu’es  rebut  ab  generals  aplaudiments. 

Se  presenta  una  esmena  pel  delegat  Faustí  Planell 
qui,  diu,  parla  en  nom  de  «L’Escut  Emporità»  de  la 
Bisbal.  Voldrían  els  d'aquesta  Associació  que’s  recone¬ 
gués  explícitament  en  la  Declaració  l’autonomia  del  in- 
dividuu,  del  municipi,  de  la  regió  y  de  la  nació. 

Se  suspèn  la  sessió. 

A  dos  quarts  de  quatre  torna  a  obrirse,  usant  de  la 
paraula  en  Manel  Folguera  y  Duràn,  qui  fa  atinadas 
consideracions  en  favor  de  la  Declaració)  presentada  per 
la  Junta  Permanent  y  demostra  que  la  esmena  presen¬ 
tada  pels  de  la  Bisbal  es  innecessària,  puig  el  seu  espe¬ 
rit  està  ja  comprès  en  la  ja  dita  declaració.  «El  sol  fet 
— diu  —  d'ésser  nosaltres  nacionalistas  demostra  que 


332 


JOVENTUT 


som  partidaris  de  totas  las  gradacions  del  autono- 
misme  » 

Després,  fixantse  en  la  paraula  legalitat  que  figura  en 
una  de  las  conclusions,  el  senyor  Folguera  fa  prote%tas 
de  patriotisme  molt  lloables:  encara  que  fillas  d’una 
preocupació,  puig  la  dita  paraula  legalitat  no’s  refereix 
de  cap  manera  a  la  legalitat  espanyola,  sinó  a  la  legali¬ 
tat  catalana  de  las  Bases  de  la  Unió.  Las  paraulas  del 
senyor  Folguera  són  acullidas  ab  aplaudimenls  soro¬ 
llosos.  S’aclara’l  concepte. 

Ab  la  excusa  de  presentar  una  esmena,  el  senyor 
Durany  y  Bellera  —  subjecte  que  treu  la  cara  en  defecte 
dels  senyors  despistats  que  permaneixen  ausents  de 
l’Assamblea — llegeix  unas  quartillas  en  que  s’insulta 
grollerament  a  institucions  y  personas  respectables.  Se 
nota  gran  agitació  En  Antoni  Sunol  fa  protestas  de 
tolerància,  a  nostre  entendre  poch  justificadas,  puig  si’s 
deuheu  respectar  las  opinions  e  ideas  dels  altres,  no’s 
deuhen  tolerar  els  insults  de  ningú  y  menys  si’s  tracta 
de  rancuniosos  vulgars. 

Per  fí  s’acaba  l’incident  després  d’un  cahirós  parla¬ 
ment  d’en  Joseph  M.a  Roca,  a  proposta  de  qui’s  fa  una 
ovació  unanim  y  delirant  a  la  Junta  Permanent  per 
l’acert  qu’ha  tingut  de  colocar  en  la  ponència  als  se¬ 
nyors  Sunol  (Ildefons)  y  Abadal. 

S’aproba  la  Declaració  de  la  Junta  Permanent  per 
aclamació  y  ab  gran  entusiasme,  ab  sols  tres  vots  en 
contra  que  a  petició  d'en  Pujulà  y  Vallès  constan  en 
acta  nominalment. 

Se  passa  al  projecte  de  Bases  referent  a  «El  Catala¬ 
nisme  y  el  Problema  social».  Se  llegeix  la  primera 
Base: 

«L’Assamblea,  tenint  en  compte  que’ls  elements 
constitutius  de  la  població  de  Catalunya  de  formació 
particularista,  són  els  que  li  han  donat  caràcter  propi  y 
han  afermat  y  conservat  sas  institucions  diferencials, 
y  qu’en  sa  conseqüència  convé  a  la  característica  de  la 
Nacionalitat  catalana’l  predomini  d’ells  sobre’ls  altres 
elements  de  que’s  compon,  declara: 

»Primer.  Que  dèu  procurarse  per  tots  els  medispos- 
sibles  fer  néixer  en  tothom  la  idea  de  que  l’individuu 
ha  de  posarse  en  condicions  de  que  ab  sas  solas  ener- 
gías  pugui  atendre  a  la  seva  vida  y  respondre  a  las 
sevas  necessitats  de  perfeccionament  moral  y  material; 
cercant  protecció  en  las  entitats  socials  dintre  las 
que  Pindividuu  forsadament  se  troba  solament  en  lo 
període  del  seu  desenrotllo  per’adquirir  aquellas  con¬ 
dicions. 

sSegón.  Que  dèu  procurar  aixís  mateix,  y  com  a 
conseqüència  de  lo  anterior,  que  prevalguin  las  tenden- 
cias  al  trevall  en  l’agricultura,  indústria  y  comers,  ba¬ 
ses  veritables  de  la  riquesa  moral  y  material  dels  po¬ 
bles;  y  que  decayguin  els  empleus  y  professions  qual 
subsistència  depèn  exclusivament  de  la  comunitat. 

»Tercer.  Que  dèu  inspirarse  tota  llegislació  refe¬ 
rent  al  ordre  social  y  del  trevall  en  el  principi  de  la 
major  reducció  possible  de  la  intervenció  del  Estat,  y 
del  predomini  de  la  regularisació  del  un  y  l'altre  per 
las  relacions  qu’estableixin  els  individuus  y  las  associa¬ 
cions  nascudas  de  sa  agrupació  lliure.» 

En  Pujulà  y  Vallès  pren  la  pat^ula,  ab  el  propòsit 
evident  de  fer  parlar  als  senyors  de  la  ponència,  fent 
notar  que  si  bé  ja  suposa  que’ls  delegats  capeixen  bena 
fons  la  Base  de  que’s  tracta,  en  cambi  no  deixa  de  re- 
coneixe  que  a  Catalunya  hi  ha  encara  molts  ignorants 
a  qui  es  necessari  explicar  lo  que  no  entenen  per  sí 
mateixos.  Alguns  ignorants  hi  pot  haver  entre’ls  qu’han 


vingut  a  presenciar  l’Assamblea:  se’ls  dèu,  donchs,  una 
explicació.  Y  no  es  estrany  qu’en  nostre  poble  hi  hagi 
ignorants,  tota  volta  qu’ha  estat  tant  temps  dominat 
per  Castella,  la  nació  més  ignorant  del  món  (i). 

Això  dóna  lloch  a  que  parli  en  Ildefons  Sunol  qui 
explica  l’esperit  y  fonament  de  la  Base  primera, ^síntesis 
de  las  demés.  El  discurs  d’en  Sunol  no  es  possible  ex 
tractarlo.  En  ell  feu  l’apologia  dels  pobles  particularis- 
tas,  demostrant  que  sols  enfortintnos  moral  y  material¬ 
ment  tots  els  catalans,  arribarèm  a  ésser  un  poble  aven- 
sat  y  gran.  Sols  un  poble  es  gran  quan  són  forts  els 
individuus  que  l’integran.  El  parlament  d’en  Sunol 
impressionà  fondament  al  auditori,  que  l’acullí  ab  es¬ 
pontanis  y  sorollosos  aplaudiments. 

Queda  aprobada  la  primera  Base  per  unanimitat. 

Se  llegeix  la  Base  segona: 

«L’Assamblea,  tenint  en  compte  que’l  primer  dret 
del  home  es  el  dret  a  la  vida,  y  que  aquest  dret  està 
estretament  lligat  ab  el  trevall,  y  que,  en  sa  conseqüèn¬ 
cia,  el  trevall  dèu  executarse  en  un  medi  apropiat  y  ha 
d’encloure  tot  lo  necessari  pera  que’l  dret  a  la  vida’s 
fassi  efectiu  en  l’home  y  pugui  aquest  adquirir  el  des¬ 
enrotllo  armònich  del  seu  sér,  tant  en  l’ordre  econò- 
mich  o  material,  com  en  l’intelectual  y  moral,  declara: 

>  Primer.  Que  s’han  d’excloure  totas  las  explota¬ 
cions  econòmicas  que  tendeixin  a  encarir  o  a  malejar 
els  elements  necessaris  a  la  vida,  tant  en  l’alimentació, 
com  en  l’habitació  y  vestir. 

»Segón.  Qu’ha  de  procurarse  aixís  mateix  la  con¬ 
servació  y  perfecció  de  la  vida  en  tothom,  pera  que 
aquesta,  aixís  en  sas  condicions  generals  com  en  las 
condicions  especials  del  trevall,  se  desenrotlli  en  las 
circunstancias  més  favorables  pels  individuus,  y  que 
s’estableixin  tots  els  medis  que  siguin  garantia  d’aquella 
conservació  y  protecció  aixís  en  higiene  cpm  en  pre¬ 
venció  d'accidents  desgraciats. 

»  Tercer.  Qu’especialment  ha  de  procurarse  la  con¬ 
servació  y  -perfecció  de  la  vida  en  els  sers  dèbils,  fent 
que  las  condicions  del  trevall  siguin  establertas  de  ma¬ 
nera  que  no’n  resultin  perjudicats  las  dònas,  els  noys  y 
demés  individuus  perpètua  o  accidentalment  febles,  y 
especialment  que  no’n  sufreixi  perjudici  la  gestació  y  la 
maternitat. 

»  Quart.  Que’l  trevall  asseguri  al  individuu  la  con¬ 
servació  y  desenrotllo  de  sa  vida  en  cas  d’inutilitat,  ja 
sigui  per  incapacitat  accidental óperpètua  nascuda  d’ac¬ 
cidents  del  mateix  trevall,  com  orfandat  e  invalidesa 
per  qualsevol  causa  que  sigui. 

»  Quint.  Qu’en  la  organisació  social  del  present,  el 
capital  té’l  dever  de  concorre  a  tol  lo  que  sigui  neces¬ 
sari,  perquè  dins  de  la  colectivitat  s’assegurin  las  mi¬ 
llors  condicions  de  conservació  y  perfecció  de  la  vida 
dels  individuus,  y  el  desenrotllo  armònich  del  seu  sér 
en  tots  els  ordres,  y  que,  en  sa  conseqüència,  també  té’l 
dever  social  de  promoure  y  cooperar  a  totas  las  obras 
que  s’encaminin  a  aquests  fins  y  assegurin  la  prevenció 
y  remey  d’accidents  e  invalidesas,  y  el  foment  de  fins 
morals,  intelectuals  y  artístichs.» 

Defensa  aquesta  Base  ab  atinadas  consideracions  en 
Lluís  Marsans.  S’aproba  després  d’un  incident  provo¬ 
cat  per  en  Julià  Soley,  que  pretenia  aclarar  la  Base  en 
el  sentit  de  puntualisar  lo  referent  al  trevall  de  la  ctòna 
y  dels  noys  Costa  un  xich  de  ferit  entendre  que  la 
Base  no  pot  concretar  detalls,  però  qu’en  el  seu  esperit 
hi  va  comprès  el  trevall  de  tota  mena  de  sers  humans. 
S’aixeca  la  sessió.  Són  las  set  de  la  tarda. 

A  un  quart  d’onze  del  matí  del  dilluns  comensa  la 


(i)  Un  diari  local  diu  que  aquestas  paraulas  d’en  Pujulà’s  perderen  en  el  buyt,  lo  qual  no  es  veritat, 
donchs  promogueren  forts  aplaudiments.  Pot  dir  el  gacetiller,  com  diu,  que  las  paraulas  d’en  Pujulà  foren  de 
mal  gust,  pot  combatre  sas  ideas,  però  no  té  dret  a  falsejar  els  fets  ni  a  enganyar  als  lectors. 


JOVENTUT 


333 


tersa  sessió,  presentant  sas  credencials  nous  delegats 
arribats  a  Barcelona  aquell  día. 

El  president  senyor  Martí  y  Julià  maeifestà  que  l’As- 
samblea  no  podia  separarse  dels  temas  acordats,  y  que 
per  lo  tant  la  Junta  no  dava  compte  d’una  protesta  re¬ 
buda,  firmada  per  alguns  delegats  y  publicada  en  la 
prempsa  diaria,  però  que  la  sotmetria  al  pròxim  Con¬ 
sell  general,  sense  qu’això  vulgui  dir  que  la  Unió  des¬ 
cendeixi  may  al  terreny  dels  personalismes  migrats. 
Aplausos.  Se  retira  de  l’Assamblea  un  delegat  que  de¬ 
clara  estar  conforme  ab  la  esmentada  protesta. 

Se  passa  a  discutir  la  tercera  Base: 

«L’Assamblea,  tenint  en  compte  que  las  afinitats  de 
vida  enforteixen  els  llassos  de  solidaritat,  y  que  en  sa 
conseqüencia’l  trevall  engendra  agrupacions  humanas 
que  representan  una  forsa  social  que  té  drets  y  devers, 
y  entre  ells  els  d’actuar  arraónicament  ab  las  demés 
forsas  socials  en  las  funcions  de  la  colectivitat  en  que 
viu,  pera  lo  qual  ha  de  tenir  els  medis  apropiats  pera 
desenrotllar  la  seva  actitut,  declara: 

sPrimer.  Que  las  associacions  nascudas  de  l’afi¬ 
nitat  que  dóna'l  trevall,  lo  matéix  que  las  demés  asso¬ 
ciacions  nascudas  de  las  afinitats  de  la  vida,  son  enti 
tats  naturals  a'b  perfecta  personalitat  jurídica,  ab  drets 
y  responsabilitats  socials,  que  dins  de  sa  perfecta  for¬ 
mació  han  de  tenir  representació  en  els  organismes  ad¬ 
ministratius  y  polítichs  del  municipi,  la  comarca  y  la 
nacionalitat. 

»Segón.  Que  las  associacions  nascudas  de  l’afini¬ 
tat  de  formas  de  vida  que’s  troban  en  contacte  en  de- 
terminadas  iuncions  socials,  deuhen  tenir  per  finalitat 
immediata  la  lliure  y  armònica  regulació  de  ditas  fun¬ 
cions  socials,  aixís  com  la  protecció  y  perfeccionament 
de  la  vida  dels  individuus  y  el  progrés  social;  yper  això 
han  de  tendir  a  desenrotllar  la  instrucció  y  educació 
individual  y  colectiva,  a  multiplicar  las  funcions  de 
cooperació  y  al  foment  d’institucions  que  tinguin  per 
objectiu  determinadas  finalitats  socialé,  com  Bossas  de 
Trevall,  Caixas  d’Estalvis,  de  Retiro  y  altras  semblants. 

iTercer.  Que  lo  mateix  en  las  relacions  d’associa¬ 
cions  nascudas  de  formas  de  vida  distintas,  qu’en  las 
d’individuus  de  diferenta  funció  social,  ha  de  procu- 
rarse  en  tots  els  actes  de  la  vida  la  més  franca  comuni¬ 
cació  entre  tots  els  elements.» 

Es  brillantment  explicada  aquesta  Base  pel  ponent 
en  Raymond  d’Abadal.  Després  de  demostrar  l’esperit 
catalanesch  que  batega  en  totas  las  Bases,  estudia  tots 
els  extrems  de  la  tercera,  exposant  son  criteri  ab  admi¬ 
rable  claretat.  Explica  el  per  què  la  ponència  ha  admès 
una  esmena  presentada  pels  delegats  de  La  Bisbal,  en 
la  que’s  diu  que  deuhen  fomentarse  las  cooperativas  de 
consum,  producció  y  crèdit.  El  senyor  Abadal  es  ova¬ 
cionat  per  sa  brillant  disertació,  y  s’aproba  per  una¬ 
nimitat  la  Base  tercera  ab  l’adició  dels  delegats  de  La 
Bisbal,  llegintse  seguidament  la  Base  quarta: 

«L’Assamblea  tenint  en  compte  que  las  relacions 
nascudas  per  rahó  del  trevall,  encara  qu’afectin  a  al¬ 
tres  elements  socials,  deuhen  ésser  lliures  y  equitativas, 
y  que  per’ arribar  a  n’aquest  fi  deuhen  posarse  en  con¬ 
dicions  de  que  aquella  llibertat  y  equitat  no  sían  per- 
torbadas  materialment  ni  moralment,  declara: 

»Primer.  Que  las  relacions  contractuals  nascudas 
del  trevall,  sían  individuals  o  colectivas,  deuhen  ésser 
asseguradas  y  protegidas  per  comissions  y  jurats  mixtes 
formats  pels  elements  que’s  posin  en  relació  de  con¬ 
tracte,  sense  predomini  de  cap  de  las  parts. 

>Segón.  Que’l  cumpliment  de  las  relacions  con¬ 
tractuals  nascudas  del  trevall  dèu  ésser  regulada  per 
ditas  comissions  o  jurats,  incorrent  en  responsabilitat 
la  personalitat  jurídica  que  cerqui  la  resolució  d’un 
conflicte  fòra  d’aquestas  vías  per  qualsevulga  modo 
violent,  o  negant  sa  cooperació  a  la  producció.» 


Es  apoyada  aquesta  Base  per  l’obrer  en  Bartomeu 
Bonhome,  qui  diu  que’l  trevall,  consolidant  sa  acció 
devant  de  la  del  capital,  adquireix  forsa  y  realisa  un 
veritable  progrés  tota  vegada  que  fa  que’l  proleta¬ 
riat  adquireixi  vera  coneiencia  de  sa  personalitat. 
Defensa  l’esperit  de  rebeldía  y  condempna’l  de  violèn¬ 
cia,  con  són  las  vagas  que  dificultan  el  trevall  y  fan 
mimvar  la  riquesa.  Cal,  donchs,  regular  las  relacions 
entre’l  capital  y  el  trevall  de  manera  que’s  pugui  pres¬ 
cindir  de  la  intervenció  del  Estat.  El  senyor  Bonhome 
es  aplaudidissim. 

Després  d’haver  presentat  el  delegat  senyor  Casals 
una  esmena  a  la  Base  que’s  discuteix,  es  aprobada 
aquesta  per  unanimitat,  substituhintse  en  la  mateixa  la 
frase  de  jurats  mixtes  per  la  de  jurats  arbitrals. 

El  senyor  Figueras,  delegat  per  Sant  Daniel,  proposa 
fer  un  gran  tiratge  de  las  Bases  aprobadas  pera  repar- 
tirlas  profusament  entre’ls  obrers.  L’Assamblea  acordà 
obrir  allí  mateix  una  suscripció. 

A  proposta  d’en  Martínez  y  Serinà,  delegat  per  Tos- 
sal,  s’acordà  enviar  un  telègrama  de  felicitació  als  feli- 
bres  de  la  Provensa,  que  aquests  días  celebran  la  seva 
festa  literaria. 

Seguidament  el  doctor  Martí  y  Julià  fa  us  de  la  paraula 
pera  dedicar  un  recort  a  la  memòria  del  ex-president  de 
-la  Unió  Catatanista  l’Antoni  Maria  Gallissà,  mort  d’en- 
sà  de  la  darrera  Assamblea,  aixís  com  a  tots  els  catala- 
nistas  que  d’allavors  ensà  han  mort. 

El  secretari  dóna  compte  de  telègramas  y  cartas  de 
felicitació  y  adhesió  rebudas  dels  delegats  de  Brusselas, 
París,  Pineda,  Xerta,  Bordils,  etc.  També's  llegeix  una 
carta  de  l’Ignasi  Iglesias  excusant  la  seva  incompares- 
cencia  a  la  Assamblea  per  motius  de  salut. 

A  proposició  de  l’Antoni  Sunol  s’acordà  dirigir  un 
ofici  de  gracias  especialment  expressiu  al  degà  dels  de¬ 
legats,  que  ho  es  l’Antoni  Anón,  de  Xerta,  qui  compta 
l’avensada  edat  de  vuytanta  anys. 

El  senyor  Boix,  delegat  de  Santiago  de  Cuba,  feli¬ 
cita  a  l’Assamblea  en  nom  de  436  catalanistas  residents 
a  Cuba,  que  quan  estava  en  poder  d’Espanya-j-diu — 
era  un  foco  de  corrupció  y  d’immundicia  y  ara  es  un 
país  progressiu  y  obert  a  tota  civilisació,  lo  qual  s’ex¬ 
plica  pel  fet  d’existirhi  avuy  4,700  escolas,  o  siguin 
4,400  més  de  las  que  hi  havia  quan  Cuba  era  espa¬ 
nyola.  Ab  tal  motiu  aludeix  a  un  solt  que  trayentlo  de 
Gcrjninal  publicà  Joventut,  y  endressa  falaguers  con¬ 
ceptes  a  nostre  periòdich.  Las  manifestacions  del  se 
nyor  Boix  produheixen  gran  entusiasme  entre’ls  as- 
sambleístas. 

A  proposta  d’en  Joseph  M.a  Roca  tota  l’Assamblea, 
posada  de  peu  dret,  fa  una  grandiosa  manifestació  dad- 
hesió  y  simpatia  a  la  Junta  Permanent  y  a  la  ponència, 
a  las  que  indignament  però  vanament  -han  intentat 
ferir  els  que  tant  temps  han  volgut  fer  de  cacichs  din¬ 
tre  de  nostre  camp.  El  senyor  Roca  afegeix  que  tots  els 
catalanistas  deuhen  oblidar  aytals  miserias,  preocu- 
pantse  sols  de  fer  patria.  Pau  als  morts. 

L’Eduart  Vidal,  delegat  per  Barcelona,  proposa  que 
consti  en  acta’l  sentiment  ab  que  ha  vist  l’Assamblea 
que  s’hagi  atacat  per  alguns  delegats  la  patriòtica  con¬ 
ducta  de  la  Junta  Permanent  y  de  la  ponència. 

El  senyor  Sunol  (A.)  pren  la  paraula  oposantse  a  lo 
proposat  pel  senyor  Vidal,  manifestant  que  no  hem  de 
fer  cas  dels  gossos  que  lladran  ni  de  las  pedras  que  ti- 
ran  al  nostre  jardí,  donchs  ellas  ens  serviràn,  fent  apli¬ 
cació  de  la  frase  d’un  escriptor  francès,  pera  contribu- 
hir  al  bastiment  del  edifici  de  l’autonomia  de  Cata 
lunya. 

Després  d’acordarse  que  no  consti  cap  protesta  en 
acta,  s’aixeca’l  doctor  Martí  y  Julià  pera  íer  el  discurs 
resúm  de  l’Assamblea.  Fa  notar  que  no  s’ha  tractat 
d’enlluhernar  ni  atraure  a  ningú  pera  petits  fins  al  trac- 


334 


JOVENTUT 


tarse  la  qüestió  social.  Remarca  que  la  declaració  de 
nacionalisme  era  necessària,  perque’l  caràcter  pardcula- 
rista  que  distingeix  als  catalans  es  tal,  que  fa  que  son 
nacionalisme  sía’l  més  complert  de  tots  els  del  món,  y  al  > 
efecte  cita’ls  pobles  noruech,  irlandès,  bohemi,  suís,  etc. 
Fa  constar  que’l  Catalanisme  no's  preocupa  d’encarrilar 


ALS  QUE  PROTESTAN 

En  la  protesta  formulada  per  varis  senyors 
contra  la  formació  de  la  darrera  Assamblea 
de  la  Unió  Catalanista ,  contra  la  declaració 
feta  en  ella  per  la  Junta"  Permanent,  y  con¬ 
tra’l  tema  posat  a  discussió,  s’hi  observa 
l’estil  vibrant  d’una  de^  las  primeras  firmas 
de  nostre  renaixement  literari:  però  s’hi  tro- 
ban  tambó  sensibles  contradiccions,  que  fan 
plànyers  de  que  las  altas  inteligencias  s’ob¬ 
cequin  a  voltas  fins  al  punt  de  posarse  al 
servey  de  causas  migradas  y  sense  consis¬ 
tència. 

En  aqueix  document  s’afirma  que  la  de¬ 
claració  d’ésser  el  Catalanisme  un  moviment 
nacionalista  es  éstemporania  v  suposa  en  els 
individuus  de  l’actual  Permanent  verdadera 
ignorància,  tota  vegada  que  l’acció  naciona¬ 
lista  de  nostra  causa  sempre  ha  sigut  ben 
clara,  avans  y  després  de  la  proclamació  de 
las  Bases  de  Manresa. 

Donchs  bé:  nosaltres  que  tantas  voltas 
hem  defensat  aqueixas  Bases;  nosaltres  que 
las  hem  ostentadas  al  ésser  presentat  diputat 
a  corts  un  company  de  redacció;  nosaltres 
que  tot  y  fentnos  càrrech  de  certas  puerils 
tossuderias  y  petitesas  d’individuus  de  la 
Unió,  hem  lluytat  ab  ells  y  fins  hem  dit  que 
del  programa  no  se’n  déu  treure  ni  un  borrall 
en  alguna  ocasió  en  qu’hem  vist  qu’altres  ca- 
talanistas  també  de  la  Unió' n  prescindian 
portats  d’insanas  ambicions  o  fal-leras;  nos¬ 
altres  que,  amichs  de  la  veritat,  per  nostre 
esperit  independent  y  criteri  ample  tant  hem 
dat  que  sentir  als  catalanístas  rutinaris  y  als 
ambiciosos,  y  que  desde  nostra  aparició  din- 
tre’l  Catalanisme  ja  ferem  pressentir  ab  re- 
cansa  pera’ls  vells,  ab  goig  pera’ls  joves, 
l’adveniment  d’una  nova  era  de  llibertat  per 
la  qu’hem  trevallat  incessantment  fins  a  véu- 
reia  iniciada  ab  la  darrera  Assamblea;  nos¬ 
altres  que  tantas  voltas  hem  defensat  la  in- 
tangibilitat  de  nostres  principis,  sostenim 
qu  en  las  Bases  de  Manresa  hi  ha  defini¬ 
cions  inútils,  y  que  aqueixas  definicions 


y  dur  a  terme  sols  una  acció  política,  sinó  que  trevalla 
pera  que  renaixin  totas  las  energías  socials  propias  de 
Catalunya,  pera  qu’ella  sia  gran  y  forta.  Se  fa  una 
ovació  al  president  de  la  Unió  Catalanista. 

Ab  un  crit  unanim  de  «Visca  Catalunya»’s  disol 
aquesta  memorable  Assamblea,  a  la  una  de  la  tarda. 


són  el  gran  obstacle  que  s’oposa  a  la  efecti¬ 
vitat,  expansió  y  grandesa  del  nostre  nacio¬ 
nalisme. 

D’aquest  modo  de  pensar  nostre  no  es 
avuy  la  primera  vegada  que’n  parlèm  en 
aquestas  planas,  en  las  que  més  d’un  cop 
hem  exposat  la  conveniència  de  que  la  Unió 
revisi  las  Bases.  A  las  causas  grans  no  las 
hi  calen  motllos  estrets;  a  las  caúsas  grans 
se  las  hi  fa  alt  servey  lliurantlas  de  formu¬ 
lismes  que  ja  han  fet  son  temps. y  que,  en 
l’actual  periode  de  progressiva  evolució  y 
desenrotllo  de  nostra  causa  y  de  nostra  per¬ 
sonalitat  catalana,  no  són  més  que  una  im¬ 
pedimenta  pera  seguir  avant. 

Es  això  lo  que  l’actual  Junta  Permanent 
ha  vingut  a  dir  al  declarar  que  l’acció  del 
Catalanisme  es  acció  nacionalista.  Y  es  clar 
que’ls  senyors  de  la  protesta  ho  han  entès 
tan  bé  com  nosaltres.  <;Y  s’atreveixen  a  dir 
que’l  nacionalisme  existeix  de  fet,  havent  tre¬ 
vallat  y  trevallant  tant  pera  que  ni’s  proclami 
ni  existeixi? 

No:  las  Bases  transitorias  no  són  pas  un 
derivatiu  ni  una  afirmació  del  nacionalisme 
català,  ja  existent,  com  ells  diuhen,.  molt 
avans  de  qu’existis  la  Unió.  Las  Bases  tran¬ 
sitorias  las  han  fetas  uns  quants  homes:  són 
obra  petita,  però  hi  ha  qui  n’es  autor,  y  la 
estima  y  la  defensa  (encara  que  inútilment.) 
El  nacionalisme,  obra  colectiva  de  tot  un  po¬ 
ble,  no  necessita  la  defensa  de  ningú:  es 
causa  prou  gran,  y  porta  prou  empenta  pera 
seguir  avant,  ab  auxili  o  sens  auxili  dels 
qu’han  volgut  eregirse  en  definidors  del  Ca¬ 
talanisme. 

Aqueixas  bases  transitorias,  aqueixas  ba¬ 
ses  sobreras,  no  cal  que’ns  esforsèm  a  com- 
bàtrelas:  cauran  per  ellas  mateixas  com  cau 
dels  arbres  vius  la  fullaraca  morta  qu’ha  de 
ésser  substituhida  per  esplèndits  fullatges, 
variadissims  en  tons,  de  novas  y  fecondas 
primaveras.  De  fet  són  ben  caygudas  desde 
l’Assamblea  de  diumenge,  y  els  qu’havém 
demanat  la  revisió  de  nostre  programa  po- 
dèm  darnos  avuy  més  que  per  satisfets,  y  ab 


JOVENTUT 


335 


nosaltres  tots  els  assambleistas,  puig  clar  s’ha 
vist  que  la  nostra  aspiració  era  la  de  tots. 

Tot  lo  demés  que’s  diu  en  la  protesta  es 
especiós  y  (pena  fa  dirho)  sols  respira  agror 
y  rancúnia  en  aquests  moments  de  dolsor  y 
de  joya  pera’l  Catalanisme. 

No  val  la  pena  de  contestar  la  impugnació 
que’s  fa  a  la  Permanent  per  haver  escullit 
com  a  tema  de  l’Assamblea’l  problema  so¬ 
cial.  Com  si  aqueixa  qüestió,  sempre  irreso¬ 
luble  y  sempre  viva,  no  pogués  tractaria 
el  Catalanisme  a  cara  descuberta,  y  ab  mol¬ 
ta  més  independencia,  més  clarividència  y 
més  amplitut  que  no  ho  faria  un  migrat  par¬ 
tit  politich.  Sempre  aqueix  empenyo  en  no 
escometre  front  a  front  qüestions  determina- 
das!  Sempre  aqueix  encongiment  que  per 
algún  temps  ha  fet  del  Catalanisme  un  casi¬ 
no  particular,  clos  als  vents  de  fóra!  Per 
això  qualsevol  ratxada  que  hi  entri  encos- 
tipa  als  habituals  socis.  Avuy  sembla  que  ja’s 
tracta  d’una  bronquitis  aguda.  Per  sòrt  no  es 
el  Catalanisme  qui  la  pateix:  són  ells,  ells 
sols. 

Tampoch  deuhen  contestarse’ls  atachs  di¬ 
rigits  a  l’Assamblea,  y  per  tant  al  Catalanis¬ 
me,  per  haver  acceptat  com  a  ponents  a  indi- 
viduus  que  no  pertanyian  a  la  Unió.  Benvin¬ 
guts  sian  aqueixos  individuus  a  la  ponèn¬ 
cia.  El  Catalanisme  déu  tenir  empenyo  en 
allunyar  als  ambiciosos  y  a  las  desferras  dels 
partits,  però  als  homes  de  talent  y  d’honra¬ 
desa  déu  enaltirlos  com  ho  ha  fet  ara,  déu 
rébrels  ab  joya  sian  las  que’s  vulguin  sas 
ideas,  sia  la  que’s  vulgui  l’acció  que  dintre 
el  Catalanisme  vulguin  exercir.  Com  a  cata¬ 
lans  tenen  dret  a  exerciria,  que  per  errada 
que  fos,  no  fóra  prou  pera  matar  la  nostra 
causa.  Las  causas  vivas  medran  fins  a  des¬ 
pit  dels  homes.  Això  es  fatal. 

Tot  lo  que  de  la  protesta’s  treu  en  clar  es 
que,  malgrat  l’empenyo  en  impedir  que’s 
fessin  certas  declaracions  oficials  per  part  de 
l’Assamblea,  y  malgrat  el  tort  que  al  nacio¬ 
nalisme  català  feyan  certas  bases  del  progra¬ 
ma  catalanista,  el  nacionalisme  català  va  for- 
mantse  y  anirà  triomfant. 

Els  cors  s’aixamplan,  ja  lliures  d’aquells 
personalismes  y  d’aquellas  miserias  qu’en  el 
fons  de  la  protesta  semblan  bategar.  Y  cors 
ben  grans  e  inteligencias  ben  claras  ens  ofe¬ 
reixen  las  novas  generacions  catalanistas. 


Ha  arribat,  donchs,  l’hora  de  que’ls  joves 
inteligents  y  lleals  se  possin  devant  dels 
vells  intransigents  y  rancuniosos,  y  ab  llen¬ 
guatge  concret  y  català  (ab  aqueix  llenguat¬ 
ge  del  que’ls  vells  també  s’atribuheixen  la 
exclusiva,  com  si  aqui  no  hi  hagués  més  ca¬ 
talanistas  ni  més  catalans  qu’ells),  els  di¬ 
guin  : 

Nos  valèm  tant  com  vos.  Y  tots  plegats  més 
que  vos. 

Però  no  n’hi  ha  pas  necessitat:  sa  situació 
ja  es  prou  trista,  y  no  som  pas  nosaltres  qui 
s’ha  de  preocupar  d’empitjoraria. 

Lluís  Vía 


PER  QUÉ  NO  DEVÍAN  HA¬ 
VER  ANAT  A  MONTSE¬ 
RRAT  ELS  SOMATENTS 

En  el  número  anterior  de  Joventut  hem 
llegit  un  bonich  article,  firmat  per  don  D. 
Pou  y  Lladó,  en  el  que  dit  senyor  pretén 
explicar  y  justificar  l’anada  a  Montserrat  dels 
.jsomatents  de  Catalunya  quan  la  visita  del 
rey  don  Alfons  XI 1 1  a  dita  montanya, 

Jo  com  a  individuu  del  somatent  y  com  a 
catalanista  convensut,  no  puch  deixar  passar 
sense  protesta  l’article  del  senyor  Pou  y 
Lladó;  ab  molt  més  motiu  quan,  a  través 
dels  seus  paragrafs,  no  es  gens  difícil  ende- 
vinarhi  a  un  catalanista  de  bona  mena  y  a 
tot  un  cavaller  ben  digne  de  ma  conside¬ 
ració. 

No  devianhaver  anat  els  somàtents  aMont- 
serrat,  perque’l  somatent  català  es  una  ins¬ 
titució  complertament  deslligada  de  lo  que’n 
podriam  dir  política  de  forma ,  y  malgrat  lo 
qu  afirma’l  senyor  Pou,  això  es,  que  calia 
fer  una  manifestació  ostensible  de  las  forsas 
dels  nostres  somàtents,  aquesta  mateixa  ma¬ 
nifestació  hauria  hagut  de  ferse  en  qualse- 
vulga  altra  ocasió  en  que,  no  trobantse  a 
Montserrat  el  representant  del  poder  armò- 
nich,  ningú  hauria  pogut  dubtar  de  si  la  tal 
manifestació  era  de  gent  catalana  o  de  ser¬ 
vidors  de  la  monarquia. 

No  devian  haverhi  anat  perque’ls  soma- 
tents  catalans  no  deuhen  oblidar  jamay  els 
llorers  conqueritsen  las  immortals  ysangnan- 
tas  lluytas  de  Cambrils,  Tortosa,  Constantí, 
Tarragona,  Riu  d'Arenas,  Santa  Coloma, 


336 


JOVENTUT  , 


Martorell,  Montjuich,  Mollet,  y  tantas  y 
tanras  altras  de  l’anomenada  Guerra  dels 
Segadors ,  en  que’ls  nostres  somatents  com¬ 
bateren  heroicament  contra  las  tropas  de 
Felip  IV,  contra’l  poder  central,  contra 
aqueix  poder  central  a  qui  els  somatents  de 
nostres  días  aplaudían  y  presentavan  las 
armas. 

No  devian  haverhi  anat  per  respecte  a  la 
memòria  d’aquells  de  nostres  antecessors 
qu'allà  en  las  darrerías  de  la  guerra  de 
Successió,  acoblats  al  entorn  de  la  bandera 
catalana  arborada  pel  noble  marquès  de 
Poal,  lluytaren  y  moriren  com  a  lleons  en¬ 
tre  las  abruptas  serraladas  montserratinas, 
batallant  fins  al  darrer  sospir  contra  las  nom- 
brosissimas  forsas  del  comte  de  Montemar, 
un  dels  generals  més  odiosos  y  més  hàbils 
dels  exèrcits  de  Felip  V,  el  primer  rey  de 
Espanya  de  la  dinastia  borbònica. 

No  devian  haverhi  anat ,  pera  que  ningú 
pogués  sospitar  ni  creure  que’ls  somatents 
han  oblidat  la  solapada  conducta  de  Car¬ 
les  IV  y  de  Ferran  VII,  a  qui  tant  de  dret 
aludeix  el  senyor  Pou  quan  al  parlar  del  es¬ 
tat  en  que’s  trobava  Espanya  durant  las  ges- 
tas  de  la  guerra  de  la  Independencia,  diu 
ben  clar  que  fou  abandonada  pel  poder  cen¬ 
tral  y  per  tots  aquells  qu  haurían  hagut  de 
morir  primer  que  ningú  pera  defensaria. 

Per  totas  aquestas  rahons  y  per  moltas 
altras  que  no  poden  dirse  ab  llelras  d’im- 
prenta:  no  devian  haver  anat  a  Montserrat 
els  somatents  de  Catalunya. 

Joseph  M.a  de  Palou  y  Solivella 

RECTIFICANT 

Havíam  escrit  nostre  anterior  article  (dedi¬ 
cat  per  cert  a  don  Arthur  Masriera),  quan 
han  vingut  a  las  nostras  mans  dos  documents 
importantissims.  L’un  d’ells  es  una  carta  del 
propi  senyor  Masriera,  a  la  qual  per  ésser 
particular  no  contestèm  avuy  desd’aqueixas 
columnas,  però  que  publicarèm  si  el  se¬ 
nyor  Masriera  ho  desitja;  l’altre  es  un  tractat 
de  psico-fisiología  del  eminent  professor 
saxó  Albert  Karl  von  Waldeck,  titulat  Der 
menschlich  Genius  und  die  Erbschaft ,  obra 
que  resol  la  qüestió  totalment  respecte  a  la 
herencia  del  Geni.  El  professor  von  Waldeck, 
glòria  de  la  ciència  germànica,  y  qual  nom 
no  pot  ésser  desconegut  nel  senyor  Masriera, 


defineix  el  geni  de  conformitat  ab  el  poeta  y 
filosop  japonès  Mita-Kalutico,  diferenciant- 
sen  tan  sols  en  la  causa  generatriu,  puig 
mentres  en  Mita-Kalutico  diu  «  que’l  geni 
depèn  dels  efluvis  nirviosos  »  ,  en  von  Wal¬ 
deck  li  dóna  com  origen  «  una  causa  supe¬ 
rior  d’essencia  y  naturalesa  ultra-terrenas  ». 
En  lo  demés  estàn  conformes  abdós  filo- 
sops. 

Però  no  m’ha  mogut  a  contestar  al  senyor 
Masriera’l  desitj  de  polèmica,  no:  m’ha  mo¬ 
gut  a  contestarli  el  fet  de  que  von  Waldeck 
resol  la  qüestió  de  la  herencia  del  geni  en 
sentit  negatiu.  Demostrant  una  erudició  ex¬ 
tensa  y  sòlida,  el  gran  professor  alemany 
arriba,  de  deducció  en  deducció,  a  probar 
que  der  Genius  ist  nicht  erblich. 

<;Què  taP  Què’n  té  que  dir  el  senyor  Mas¬ 
riera  de  la  categòrica  afirmació  de  von  Wal¬ 
deck?  Temps  y  espay  desitjariam  pera  repro- 
duhir  la  indestructible  dialèctica  del  sabi 
saxó,  contra  qual  solidesa’s  desfarian  en  póls 
els  sofístichs  arguments  dels  qui  sostenen 
que’ls  genis  tenen  hereus  continuadors  de 
llurs  obras.  No,  senyor  Masriera:  la  qüestió 
està  resolta  y  ben  resolta:  els  genis  no  tenen 
hereus. 

tQuin  hereu  tingué  Arostòtil?  ,jQuin  hereu 
tingué  Carlesmany?  iQuín  hereu  tingué  Du- 
rer?  ,;Quin  hereu  tingué  Felip  II?  ^Quín  hereu 
tingué  Espartero?  ,-Quin  hereu  tingué  l’em¬ 
perador  Napoleó?  ^Quín  hereu  tingué  Pere’l 
Gran  de  Russia?^Quín  hereu  tingué  l’Espron- 
ceda?  Y  si  dels  morts  passem  als  vius,  ^qui 
trobarà  que  poden  tenir  hereus  l’almirall 
Alexeieff,  en  Theodor  Baró,  en  Romanones, 
el  Maleta  Indulgencias ,  Mr.  Loubet,  en  Mae- 
terlinck,  en  D’Annunzio  y  en  Palet  de  Rubi? 

Sí,  senyor  Masriera:  molt  ens  dol  tenir  que 
rectificarnos  y  rectificarlo  a  vostè  ( pardon .'), 
però  la  veritat  avans  que  tot.  Compri  el  llibre 
del  sabi  von  Waldeck  (  costa  50  marks , 
Stereotyp-Ausgabe ,  Leipzig ,  /904),  y  veurà 
còm  se  desfan  las  afirmacions  dels  qui  dub- 
tan.  Repetimho  una  volta  més:  no,  el  geni 
no  es  hereditari.  Nosaltres  ho  sentim,  però  la 
veritat  ens  mana.  Diguèm  com  en  Zola:  la 
vérité  est  en  marche...  y  pera  desfer  el  mal 
efecte  del  nom  d’en  Zola,  afegim  ab  el  cor 
serè  y  l’ànima  tranquila:  Amicus  Masriera , 
sed  magis  amicus  veritas! 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


JOVENTUT 


337 


AUTÒGRAF  D'EN  MISTRAL 


No  havent  pogut  donarli  cabuda  dintre’l 
Suplemènt  Artistich  qu’avuy  dediquèm  al 
Felibrige,  publiquèm  en  aquest  lloch  un 
autogràf  del  gran  cantor  de  la  Provensa: 
autògraf  que,  malgrat  no  estar  escrit  en  la 
llengua  nacional  del  poeta,  té  pera  nosaltres 
catalans  forsa  interès,  donchs  en  ell  en  Mis- 
tral,  contestant  a  la  invitació  que  li  feu  l’Ala- 
dern  d’assistir  als  darrers  Jochs  Florals  de 


Barcelona,  evoca  ab  tendresa’ls  grats  recorts 
que  guarda  d’aquesta  ciutat,  d’aquesta  terra 
y  de  las  personals  amistats  que  hi  contragué 
en  temps  ja  llunyans,  puig  se  remontan  al 
any  1868. 

Com  poden  veure’ls  lectors,  aquest  autò¬ 
graf  està  escrit  en  una  postal  en  quin  marge 
hi  ha  estampat  el  sagell  commemoratiu  del 
cinquantenari  del  Felibrige. 


CARTO  POUSTALO 

FELIBRENCO 


. . t'o  ^  ^ .  y 

isol  >_6_.  J  I  /kC;  e  ^  ^ _ /  *  *  tn.Ly  ^  _  oAr  f·Z·u'i 

OU, . ff  c.  _ . , .  £*->/  .  éL-í»,  .  U  «_  /<«-  r  C_  &/ 

_ 


ti,  (?/ 6.  ^  j.  7  tf  A 

<7^ 

jftcU.·C 

1  *> 


C  f  /Zj>  ? 

■>-  «-■ » .. .  <aé* —  A. 


<=> 


I  ✓ 


M 1  |  j  "Ví  ^  íx  c/ ^  ^  , 


'  v.  A 


V  < 


y 


í  c*^f-  > 


^  ^  1*  c-  "?  r  c-^ 


^Lar-CtU  .  C  -{?  r  0-J 
^  4—  7  (L\j  t>o/  JL  £*/  *  J  f  'J  <*-/  ^  ^ &■  p>  -Vi  <L  ^ 

J1,  ít  ?  C  A  <?  _  A  ^ í  'A.  '//^··^*^  ^  5  C’ 

4  A  »  ^  -k/ísu^lX  .  .  y  o.f  oic~  ^  ^  A 


í'ív 


33»  JOVENTUT 


LAS  PARÀBOLAS  DEL 
BELLISSIM  ENEMICH 

EL  FILL  PRODICH 

per  Gabriele  d’Annunzio 

...  dissipavit  substantiam  suam ,  profuse  vivendo. 

Luc.  xx,  13 

Un  home  tenia  dos  fills.  Els  quals  se  de- 
yan  Elihu  y  Carmi;  y  vivian  abdós  en  la 
casa  payral,  creixent  en  la  llur  jovenesa  com 
creixen  ufanosos  els  cedres  vora’ls  racers 
segurs.  Y  mentres  l’hereu  al  costat  del  pare 
estivava’ls  sachs  de  gra,  el  més  jove  cassava 
las  petitas  guineus  que  malmeten  las  vinyas 
floridas.  Y  mentres  aquell,  al  costat  del  pare, 
comptava’ls  cabals  producte  del  tràfech,  l’al¬ 
tre  espiava  las  dònas  mercenarias  que  carre- 
gavan  en  els  vaixells  la  mel,  el  nard  y  l’assa- 
frà  acompanyant  ab  cants  y  rialladas  el  tre- 
vall  olorós. 

Venian  els  deutors  del  pare  portant  jerras 
d’oli,  mesuras  de  blat,  en  gran  nombre;  y  el 
jove  Carmi,  posat  a  la  més  alta  torratxa,  des¬ 
prés  d’haver  contemplat  aquella  abundor 
dels  graners  amples  y  de  las  cisternas  pro- 
fondas,  mirava  la  potencia  del  riu  que  s’es- 
pandia  per  la  vall  distribuhint  la  sahó  de  las 
ayguas  a  las  terras  felissas. 

Y  aymava’l  riu,  semblantli  que  secondés 
el  seu  desitj  y  li  fes  prometensa  de  paísos 
més  bells;  y  veya  en  el  seu  pensament  tot 
aquell  devassall  inert  de  béns,  vivificat,  pro- 
pagarse  per  aquella  via  liquida  fins  a  las  ciu¬ 
tats  llunyanas,  y  convertirse  alli  en  tota  mena 
d’alegrias. 

Llavors  baixava  als  jardins;  y  havent  tei¬ 
xit  garlandas  de  las  més  frescas  flors,  corria 
a  guarnir  las  portas  de  las  cisternas  vessan- 
tas  y  dels  graners  plens,  tal  volta  com  a 
sagell  del  seu  pensament  voluptuós. 

Li  digué  un  dia  Elihu,  el  germà,  atra- 
pantlo  en  aquell  acte  singular: 

— Oh  Carmi,  ^per  què  fas  això? — 

Y  Carmi,  qu’havia  après  la  gracia  en  el 
llenguatge  d’alguns  mercaders  xerrayres,  els 
quals  veneravan  un  déu  nomenat  Erme,  va 
respondre  y  digué: 

—  Pera  que’l  fruyt  no’t  fassi  oblidar  la 
flor,  oh  Elihu.  Quan  siguis  en  elscamps,  re- 
còrdat  dels  jardins.  — 

Y  Elihu,  irat,  digué: 


—  Tu  no  sabs  fer  més,  oh  Carmi,  que 
mandrejar  per  las  torratxas  y  pels  jardins 
mentres  jo  serveixo  al  pare.  He  vigilat  els 
trevalladors  y  ordenat  las  jerras  d’oli  y  las 
mesuras  de  blat.  Tu  has  cullit  las  rosas. 

—  cPer  què  t’enfadas?  No  veus  còm  per  las 
mevas  arts  l’abundor  te  somriu?  — 

Y  las  portas,  robustas  y  rústegas  com  las 
de  las  presons,  engarlandadas  somreyan  en¬ 
cara,  semblant  com  si  aquells  cercles  florits 
fossin  pera  vessar  la  riquesa  oculta  com  dels 
ulls  se  vessa  la  interna  joya. 

Succehi  qu’una  dòna,  fugint  d’una  nau 
amarrada  en  els  marges  del  riu,  s’adonà  de 
la  casa  rica;  y  havent  iograt  permanei- 
xe  entre  las  mercenarias  dedicadas  a  servar 
la  mel  y  las  aromas  en  els  vaixells,  fou  vista 
per  Carmi  en  la  estancia  del  suau  olor. 

Com  la  regina  entre  las  abellas,  ella  pre- 
valesqué  entre  las  trevalladoras  innombra¬ 
bles.  Y  com  las  abellas  havían  omplert  las 
arnas  acompanyant  ab  llur  fadiga’l  murmull, 
també  aquellas  omplían  els  vaixells  cantant 
a  chor  pera  no  cedir  a  la  voluntat  dels  fpér- 
fums  ahont  elias  se  sentian  presas  com  de 
un  benigne  somni.  Y  en  la  plenitut  de  las 
veus  la  estrangera’s  movia  ab  tal  ritme,  que 
semblava  dansés  una  dansa  estudiada.  Y  els 
ulls  de  Carmi  prenian  aytal  encís,  que  ni  una 
sola  cosa  d’aquell  dia  estimaren  més  desitja¬ 
ble;  y  vegeren  la  imatge  d’aquells  bells  mem¬ 
bres  en  el  bategar  de  las  fonts,  en  el  llam- 
bregar  dels  estels,  en  el  tremolí  de  las  velas. 

Ella’s  deya  Lydia  ,  nascuda  en  una  illa 
nodrida  de  colomas.  Els  seus  cabells  eran 
tan  rossos,  que  Carmi  de  primera  ilusió  cre¬ 
gué  se  li  escolavan  llargas  gotas  de  la  mel 
mateixa  ahont  ella  tenía’ls  dits  posats  treva- 
llantla;  y  las  abellas  mateixas  sufriren  l’en¬ 
gany.  Els  seus  ulls  eran  com  l’ayre  cerench 
que  tremola  als  mitj-dias  en  la  gran  calda. 
Els  seus  llabis  cremavan  en  el  seu  respir 
com  dugas  brancas  de  murtra  en  una  flama 
tranquila. 

Un  vespre  ella  entrà  en  els  desitjós  de  Car¬ 
mi,  prop  d’un  roser  naixent.  Sense  parlar, 
ella  obri  la  seva  túnica  y  oferí  al  jove  las 
sevas  mamellas  semblants  a  dugas  rosas  ple- 
nas  y  pesantas.  Va  ubriagarse  ell  tant,  que 
cregué  haver  vessat  demunt  del  cos  d’ella, 
en  una  sola  hora,  com  en  un  festí  intermi¬ 
nable,  totas  las  especias  acumuladas  per 


JOVENTUT 


339 


anys  en  la  casa  del  seu  pare.  Sentint  con¬ 
tra’l  seu  costat  bategar  el  cor  misteriós  de  la 
fugitiva,  navegà  de  pensament  pel  riu  afala¬ 
gador  fins  a  la  mar  llunyana.  Y  extasiat  en  el 
cansanci  d’amor  com  en  una  mort  dolsa,  li 
omplia  las  orellas  el  bramular  confós  del 
mar  que  no  havia  conegut  may. 

L’illa  nodrida  de  colomas  li  aparegué  lla¬ 
vors  en  l’atzur  de  las  cellas  delitosas  ;  li 
apareixían  alli  las  ciutats  blancas,  estenentse 
al  entorn  els.  golfs  llunars,  poblats  de  mu- 
sichs,  de  maynada  y  de  meretrius,  ricas 
d’eslatuas,  d’himnes,  de  llits  bellíssims,  de 
bellas  vestas,  de  bellas  tassas,  religiosas, 
hospitalarias,  ahont  els  homes  coronats  de 
garlandas  gaudian  d’un  perpetual  convit, 
obedients  al  poder  d’una  deesa  que  Lydia 
nomenava  Afrodita. 

Li  digué  Lydia: 

—  Oh  Carmi,  {per  què  no  vols  adorar  a 
Afrodita?  Qui  no  hagi  mirat  el  seu  rostre,  no 
coneix  la  joya  perfecta.  Dreta  sobre  la  roca, 
somriu  llargament  en  el  temple  obert,  aviant 
moltas  colomas  als  vents  del  mar. — 

Digué  Carmi: 

—  Oh  Lydia,  jo  vull  adorar  com  tu  a  Afro¬ 
dita  y,  si  m’es  concedit,  també  a  aquellas  que 
tu  nomenas  las  Caritats  dels  fusos  d’or,  y 
totas  las  cosas  amables  qu’alenan  el  cor  del 
home.  — 

Y  ell  s’alsà,  comparegué  en  presencia  del 
seu  pare,  y  digué: 

—  Pare,  donam  la  part  dels  béns  que’m 
pertoca.  — 

Y  el  pare,  qu’era  sabi,  no  s’admirà,  no  va 
irarse;  mes  cridà  al  fill  primogènit,  y  digué: 

—  Oh  Elihu,  el  teu  germà  demana  la  seva 
part  dels  béns. — 

Digué  Carmi,  somrihent: 

—  Oh  Elihu,  vaig  a  teixir  garlandas  en 
altres  jardins:  ^vols  venir  ab  mi? — 

Digué  Elihu: 

—  Tu  ja  tens  la  teva  companya:  jo  serviré 
al  pare  — 

Digué  Carmi: 

—  Consérvat  bo,  germà.  Que  moltas  jer- 
ras  d’oli  entrin  en  las  tevas  cistet  nas  y  moltas 
mesuras  de  blat  en  els  teus  graners;  que  no’t 
sigui  may  pesat  cap  manament  del  pare.  Jo’t 
duré  dels  paisos  de  lluny  alguna  ofrena  sin¬ 
gular. — 

Y  el  pare  reparti  els  béns. 


Y,  pochs  dias  després,  fets  tots  els  prepa¬ 
ratius  y  aprestat  un  navili,  el  jove  empren¬ 
gué’l  viatge  ab  la  dóna  de  l’illa,  per  la  cor¬ 
rent  del  riu,  vers  el  mar  ahont  regnava  la 
deesa  que  Lydia  nomenava  Afrodita. 

Havent  en  la  patria  de  Lydia  adorat  la 
deesa  y  sacrificat  moltas  parellas  de  colomas, 
ell  visità  després  las  blancas  ciutats  que  te- 
nían  temples  ahont  els  altars  eran  servits  per 
turbas  de  meretrius.  Ell  conegué  allí  la  san- 
tetat  de  la  suhor  qu’exprém  dels  cossos  ín¬ 
timament  units  la  vehemencia  de  l’abrassada, 
y  aprengué’l  ritme  sagrat  que  regula  las  pa- 
raulas  per  las  quals  pren  creixensa  la  joya 
lasciva.  Ell  descubri  tots  els  misteris,  expe¬ 
rimentà  totas  las  gaubansas.  Sempre’s  regalà 
esplèndidament:  feu  brillar  la  porpra  sota 
las  arenas  rebaixadas;  llensà  l’or  sota  dels 
peus  àgils;  volà  en  els  seus  amors  sobre  ca¬ 
valls  èmuls  del  vent,  sobre  trirems  més 
veloces  que  l’alci ó .  Fou  com  un  rey  de  breu 
regnat.  Mes  volgué  concedirli  Afrodita, 
avans  que  devingués  captayre,  un  testimoni 
dels  seus  divins  favors.  Per’xò  feu  que’s 
trobés  en  un  lloch  nomenat  Eleusi,  el  día 
d’una  festa  solemnial  a  la  que  acudi  tota  la 
gent  d'aquella  nació.  Y  allí  estant  tota  la 
gent  escampada  a  lo  llarch  de  la  platja,  ell 
vegé  ab  els  seus  ulls  mortals  avansarse  una 
meretriu  bellíssima  entre  las  bellas,  nome¬ 
nada  Friné,  y  deslligarse  la  cintura  y  càureli 
la  vesta  y  estendre  la  cabellera,  y  apareixe 
núa  a  la  vista  de  la  multitut  atònita;  y  entrar 
núa  enlas  ayguas,  restar  allí  il·luminada,  ab  el 
somriure  invencible  de  la  deesa  que  plavías 
en  testimoniar  d’aquell  modo  la  seva  presen¬ 
cia  als  homes. 

Tal  fou  l’espectacle  que  vegé  Carmi  ab  els 
seus  ulls  mortals  avans  de  devenir  captayre. 
Y  el  mateix  día  caminà  fins  al  port,  s’em¬ 
barcà  en  un  navili  qu’estava  dispost  a  solcar 
el  mar,  y  navegà  vers  las  costas  d’Asia  pera 
avehinarse  a  la  seva  terra;  y  en  las  angu- 
nias  del  llarch  viatge  li  consolava’l  corlaimaf 
ge  del  prodigi  d’Eleusi,  qu’ell  veya  de  tant 
en  tant  renovarse  en  els  solchs  escumosos  de 
las  onas.  Mes  quan  abordà,  havent  gastat 
en  el  viatge  la  darrera  dracma,  se  considerà 
perdut;  y  li  vingué  al  pensament  el  seu  pare, 
el  seu  germà,  la  prosperitat  de  casa  seva,  els 
graners  plens  en  quinas  portas  ell  hi  posava 
un  temps  frescas  garlandas,  la  estancia  aro- 


340 


JOVENTUT 


màtica  ahont  las  dònas  acompanyavan  ab 
cants  y  rialladas  el  trevall  olorós. 

Ja  no  li  restava  al  pelegrí  més  que  una 
vesta  y  la  menuda  Afrodita  d’argila  que  Ly- 
dia  li  havia  donat  plorant  al  separarse  d’ell. 
Llavors  comensà  a  patir  de  fam;  y  va  anar 
a  captar;  mes  ningú  li  feya  caritat,  puig  que 
una  gran  carestia  s’esqueya  en  aquella  en- 
contrada.  Y  se  llogà  a  un  dels  masovers 
de  per  allà,  que  va  menarlo  als  camps  pera 
pasturar  els  porchs.  Y  ell  desitjava  atiparse 
de  las  palloías  que’ls  porchs  menjavan,  mes 
ni  una  n’hi  havia. 

Ara  s’estava  àl  peu  d’una  alzina,  pàlit  com 
un  moribond;  y  palpava  encara  dessota  la 
vesta  contra’l  seu  pit  la  imatge  tutelar  d’ar¬ 
gila,  pera  rescalfar  el  seu  cor  amarat  de  gel. 
Y  recordava  la  seva  partida  ab  la  dóna  fugi¬ 
tiva,  y  el  navili  impulsat  per  la  corrent,  y  la 
vista  del  mar  ressonant,  radiant,  y  l’illa  no¬ 
drida  de  colomas,  y  l’esplendor  dels  temples, 
y  la  flongesa  dels  llits,  y  la  facilitat  dels 
plahers. 

Y,  sentintse  morir,  revisqué  en  sa  memo- 
ria’l  germà  ordenant  las  jerras  d’oli  y  las 
mesuras  de  blat  que’ls  mercenaris  abocavan 
en  las  cisternas  y  els  graners;  y  digué: 

—  Aquests  mercenaris  del  meu  pare  tenen 
el  pa  abundós  y  jo’m  moro  de  fam.  Jo  arri¬ 
baré,  y  m’humiliaré  al  meu  pare,  y  li  diré: 
«Pare,  he  pecat  contra’l  cel  y  al  devant  teu,  y 
no  soch  digne  de  que’m  nomenis  més  fill  teu; 
fesme  com  un  dels  teus  mercenaris.» — 

Y  desseguit  s’alsà;  y  deixant  els  porchs  a 
la  pastura,  prengué’l  camí  de  la  casa  payral. 
En  el  llarch  cami’s  nodria  d’arrels,  bevia 
l’aygua  dels  clots,  y  a  cada  pas  se  creya  morir. 
La  seva  pell  s’agafava  als  ossos,  mancats  de 
carn;contorsionavas  el  seu  ventre  comsi  baba 
d’àspits  li  recremés  las  entranyas.  Y  mentres 
tant  caminava,  igual  que  una  fulla,  sens 
esma. 

Traducció  de 
P.  Prat  Jaballí. 

( Acabarà  ) 


DANIEL  URRABIETA  VIERGE 

El  dia  dotze  del  corrent  mori  a  Boulogne- 
sur-Seine  l’eximi  artista  espanyol  Urrabieta 
Vierge,  conegut  especialment  per  son  nom 
de  mare,  ab  el  que  firmava’ls  seus  dibuixos. 

En  sa  joventut  emigrà  d’Espanya  cercant 
un  ambient  més  apropiat  al  desenrotllo  de 
son  talent,  y  si  hi  tornà  fou  pera  fer  cull ita 
d’estudis  y  croquis  pera  sas  obras:  perque 
en  Vierge,  malgrat  viure  a  Paris,  restà  sem¬ 
pre,  com  artista,  molt  espanyol,  compla- 
ventse  en  representar  escenas  y  tipos  d’aqueix 
caduch  poble;  mes  no  transcrivint  la  Espa¬ 
nya  negra,  perduda,  moribonda,  que  després 
s’han  complagut  en  representar  alguns  com 
en  Dario  de  Regoyos,  sinó  una  Espanya  pin¬ 
toresca  a  causa  de  son  endarreriment,  una 
espanya  ab  regust  de  capa  y  espada.  Ab  lo 
dit  se  comprèn  que  l’època  que  s'identificava 
més  ab  son  temperament  era  la  de  Felip  IV, 
y  que  las  ilustracions  més  notables  sortidas 
de  sas  mans  són  evocacions  d’aquell  temps. 

La  característica  de  sa  obra  es  una  franca 
y  espontània  personalitat;  sas  composicions 
són  sempre  originals  e  imprevistas,  desper- 
tan  interès  desde’l  primer  moment,  y  ni  re¬ 
motament  quedan  encarcaradas  ni  fredas. 
Quan  resolia  un  assumpto  dant  importància 
a  la  taca,  com  per  exemple  en  escenas  de 
nit,  era  magistral,  y  sota  son  llapis  o  pinzell 
tot  prenia  color  com  si  fos  interpretació  d’un 
quadro  d’un  gran  colorista.  La  bellugadissa 
que  sabia  dar  a  sas  ricas  combinacions  de 
tons  y  matisos  animava’l  dibuix  o  la  goua- 
che  ab  un  alè  de  vida.  Sens  exagerar  se 
li  té  de  concedir  un  llegitim  parentiu  ab  els 
grans  realistas  de  la  pintura  espanyola. 

Quan  dibuixava  ab  ploma  y’s  limitava  als 
contorns  y  al  clar-obscur,  no  deixava  quasi 
may  de  darhi  un  toch  de  color  per’animarho, 
accentuant  un  batiment,  o  tacant  de  negre 
alguna  pessa  d’indumentaria.  En  la  execució 
dels  accessoris  de  sos  dibuixos,  arquitectura, 
mobles,  reixas,  armas,  brodats,  etc.,  hi  po¬ 
sava  un  carinyo  extraordinari,  cassant  sem¬ 
pre  son  ayre  lipich,  avalorantho  y  danthi  un 
interès  de  cosas  vivas,  produhint  ab  la  minu" 
ciositat  aparent  de  son  trevall  l’efecte  d'una 
obra  d’orfevreria,  conseguintho  tan  sols  ab 
lo  intencionista  de  la  factura,  sense  que,  mi- 


JOVENTUT 


341 


rat  detingudament,  se  pogués  apreciar  la 
exactitut  de  cap  detall. 

Sense  forsar  las  ombras,  dava  un  aspecte 
lluminós  a  las  escenas  de  ple  sól,  semblant 
en  algu#ias,  gracias  al  puntillat  que  usava, 
que  s'hi  veya  la  vibració  de  la  llum.  Tant  en 
els  dibuixos  fets  a  massas,  com  en  els  fets  ab 
la  punta  de  la  ploma,  s’hi  endevina  un  tem¬ 
perament  d’impressionista.  Moltas  vegadas 
no  s’hi  entretenia  a  fer  ulls  y  nassos,  y  fent 
damas  casi  may  li  sortian  guapas,  però  la 
elegancia  incorrecta  de  sas  agrupacions,  la 
distinció  de  la  linia  y  lo  bellugadís  de  la  com¬ 
posició  eran  prous  bellesas  pera  no  necessi- 
tarne  d’altras. 

La  perspectiva  la  sentia,  mes  no  la  feya, 
acostant  a  son  pler  el  punt  de  distancia;  y 
sos  dibuixos,  quasi  may  enquadrats,  acaba- 
van  allà  hont  li  convenia,  no  deixant,  em¬ 
però,  may  endarrera  lo  qu’era  essencial  0  in¬ 
teressant.  t 

Naturalment  que’s  troban  obras  fluixas 
entre  sas  innombrables  obras  mestras  d’ilus- 
trador,  y  qu’en  sa  obra  total  podrían  trobàr- 
seli  defectes  propis  més  que  d’ell,  d’un  temps 
en  que  s’estimava  més  lo  preciós  que  lo  ro¬ 
bust:  però  no  es  aquest  el  moment  de  cer- 
carlos. 

Es  hora  de  plorar  la  pèrdua  del  eminent 
dibuixant  que  may  fou  vulgar,  y  que,  com 
tants  altres,  tingué  que  cercar  fóra  de  sa  pa- 
tria  públich  que’l  comprengués  y  recompen¬ 
sés  el  seu  brillant  talent  d’artista. 

Sebastià  Junyent 


TEATRES 

La  Alquería 

Ja  fa  temps  qu’actúa  en  el  teatre  Principal 
la  companyia  castellana  de  declamació  —  a 
Castella  encara’s  declama  y  sols  se  declama 
—  de  la  T  ubau.  No  n’he  dit  res  fins  ara  per- 
que  no’ns  han  donat  res  de  nou.  Sembla  que 
sorollosos  dissentiments  d’en  Palència  ab  la 
Sociedad  de  Autores  Espaiïoles  feren  que  aques¬ 
ta  proclamés  una  especie  de  boycottage ,  en 
virtut  del  qual  la  companyia  Tubau  no  pot 
representar  quasi  bé  cap  obra  moderna  d’au¬ 
tor  espanyol:  {Per  quin  miracle’l  senyor  don 
Francisco  de  A.  Villegas  (a)  Zeda  els  hi  ha 
donat  una  obra  inèdita  pera  estrenar?  {Es 
que  no  li  va  acceptar  cap  altra  companyia? 
{Es  que’l  senyor  Villegas  vol  protegir  al  se¬ 
nyor  Palència?  Averígüelo  Vargas...  Lo  cert 
es  que’l  despreocupat  periodista  madrileny, 


en  quina  historia  literaria  hi  ha  una  de  las 
tacas  més  vergonyosas  que  puguin  infamar 
la  vida  d’un  escriptor  (1),  ha  anat  a  raure  al 
escenari  d’una  companyia  que  sols  viu  d’ar- 
reglos  —  quins  arieglos!  —  del  francès. 

La  tal  obra’s  titula  La  Alquería ,  comedià 
de  costums  salmantinas,  en  tres  actes.  No  hi 
ha  en  ella  cap  tipo  humà.  Sols  veyèm  en 
escena  ninots  qu’estira  l’autor  ab  clàssica  ha¬ 
bilitat.  No  hi  ha  passions  ni  sentiments  ver- 
daders:  sols  escoltem  las  tirallongas  conven¬ 
cionals  dels  personatges  de  comèdia;  y  en  fi, 
l’acció’s  reduheix  a  un  d’aquells  arguments 
de  folleti,  imitació  dels  de  Rocambole,  sense 
més  justificació  ni  verosimilitut  que’l  capritxo 
del  autor.  Un  assessinat  vulgar  quins  ante¬ 
cedents  —  lo  únich  que  podria  ésser  vera-, 
ment  dramàtich  —  l’autor  se  guarda,  dóna 
lloch  als  sobtats  amors  que  un  presidari  ig- 
nocent  té  per  la  filla  del  verdader  criminal, 
home  rich  y  estimat  per  sa  conducta  exem¬ 
plar.  Tot  lo  qual  acaba  en  casori  després  de 
tres  actes  de  sentimentalisme  buyt  y  decla¬ 
macions  folletinescas  dels  principals  perso¬ 
natges. 

L’autor  fa  gala  del  seu  coneixement  del 
teatre  —  es  critich  de  professió  —  desenrot¬ 
llant  l’obra  segons  els  procediments  clàssichs. 
Hi  ha  exposició,  nus  y  desenllàs,  hi  ha  finals 
d’efecte,  hi  ha  escenas  còmicas  intercaladas, 
hi  ha  la  seva  relació  o  qüento  corresponent, 
hi  ha  una  festa  de  casori  popular,  hi  ha  llà- 
grimas  de  tendresa,  crits  d’odi,  recorts  ten¬ 
dres  dels  temps  idilichs,  y  en  fi,  tot  lo  que 
pugui  commoure  a  las  ànimas  senzillas 
que  s’enterneixen  ab  semblants  disbarats. 

Y  res  més.  El  diàleg,  encara  que  cursi  y 
convencional,  està  escrit  en  bon  castellà.  La 
interpretació,  ajustada  a  l’obra.  La  Tubau 
fent  de  dama  jova,  dama  jova  ignocenta  y 
sentimental...  un  colmo.  Ningú  diria  —  què 
dich  ara!  — vull  dir,  tothòm  diria  que  la 
senyora  donya  Maria  Tubau  de  Palència 
passa  dels  cinquanta  anys. 

Emili  Tintorer 


(1)  El  senyor  Villegas  es  el  traductor  de  L'Honor 
d’en  Suderman,  ab  el  títul  de  El  bajo  y  el  prinàpal. 
Aquesta  traducció  o  arreglo  desnaturalisa  tan  compler- 
tament  l’original,  qu’en  el  fons  ve  a  demostrar  tot  lo 
contrari  de  lo  que  l’autor  demostra. 


JOVENTUT 


342 

NOVAS 


Sentim  vera  satisfacció  al  publicar  el  pre¬ 
sent  número,  ab  el  que  commemorèm  la  fun¬ 
dació  del  Felibrige  com  a  primer  desvetlla¬ 
ment  d’una  gran  nacionalitat,  y  ensemps 
celebrèm  el  trascendentalissim  acte  deia  Unió 
Catalanista  afirmant  en  la  sèptima  de  sas 
Assambleas  la  existència  ben  definida  del 
Nacionalisme  català  en  el  període  constitu- 
yent  de  la  Catalunya  autònoma  per  la  que 
tots  trevallém. 


Trenta  dos  individuus  que’s  diuhen  cata- 
lanistas  y  que  no  volen  dirse  nacionalistas, 
han  protestat  de  la  declaració  que  del  nostre 
nacionalisme  ha  fet  la  Junta  Permanent  de 
la  Unió  al  convocar  la  darrera  Assamblea;  y 
al  protestar,  han  llensat  una  serie  d’especies 
calumniosas  contra’ls  que  de  lluny  o  de  prop 
hem  trevallat  pera  que  l’Assamblea’s  reali- 
sés. 

Certa  es  sa  afirmació  de  que’l  nacionalis¬ 
me  català  no  es  d’avuy;  però  tampoch  es 
d’avuy  l’afirmació  de  que’l  Catalanisme  no 
trevalla  a  l'ombra.  Y  heus  aquí  que  la  Per¬ 
manent  ha  vist  clar  que’ls  que  més  trevalla- 
van  a  l’ombra  eran  els  actuals  protestants,  y 
ha  volgut  que’s  treguessin  al  sól  no  drapets, 
sinó  caretas.  Y  ells  mateixos  se  las  han  lle- 
vadas. 

Els  actuals  protestants  diuhen  que  posan 
sobre  son  cor  y  sobre  son  cap  las  Bases  de 
Manresa  íntegras.  Estàn  en  son  dret.  Però 
{es  que  a  afirmarse  en  las  Bases  de  Manresa 
hi  té’l  Catalanisme  més  'dret  que  a  procla¬ 
mar  el  nacionalisme  català,  que,  segons  ells, 
de  las  mateixas  Bases  se  desprèn?  {Per  què 
amagar  els  efectes  si  s’afirman  las  causas? 
{Tant  poden  la  ceguera  0  el  despit? 

Durant  vuyt  o  déu  anys  l’actual  president 
de  la  Unió  Catalanista  ha  vingut  publicant 
en  La  Renaixensa  articles  de  caràcter  socio- 
lògich  preconisant  el  nacionalisme  català 
conscient,  ab  totas  las  modalitats  que  l’inte- 
gran,  puig  si  estava  definit  el  nostre  nacio¬ 
nalisme,  era  sols  d’un  modo  implícit  e  in- 
complert,  y  era  en  articles  aislats  que  s'ha- 
vian  de  dir  certas  cosas,  perque  ja  hi  havia 
qui’s  cuydava  de  que  determinadas  declara¬ 
cions  no’s  fessin  oficialment. 

Mes  si  avans  tothom  obehia  a  ulls  cluchs, 
avuy  això  no  es  possible;  avuy  la  Perma¬ 
nent  de  la  Unió  ha  vist  que'ls  catalanistas,  ja 
majors  d’edat  y  lliures  de  tutelas,  las  volían 
ben  explícitas  aqueixas  declaracions  oficials 
que  tant  de  bé  fan  a  una  causa  gran  com  la 
nostra  y  que  may  poden  perjudicar  als  ho¬ 
mes  d’altas  miras.  Donchs  bé:  els  qu’ara 
protestan,  són  els  mateixos  qu’avans  accep- 
tavan  y  publicavan  els  esmentats  articles  del 
actual  president  de  la  Unió.  {Per  què  no 


acceptan  ara  las  mateixas  doctrinas?  Perque 
ja  no  són  lo  que  llavors  eran,  ni  manan  com 
manavan,  ni  el  portan  ells  el  tinglado  del 
Catalanisme.  Aquest  ja  no  es  tan  petit  quepu- 
gui  elaborarse  ni  cabre  en  una  botigueta. 
El  llonguet  d’ahir  s’ha  convertit  en  pa  de 
moltas  lliuras,  y  li  es  impossible  a  un  sol 
home  pastarlo  y  emmotllarlo  a  son  gust. 

Qu’es  trist  perdre’l  pa  quan  més  gros  y 
més  gustós  un  hom  el  trobava! 


Suposèm  a  nostres  lectors  enterats  de  tots 
els  extrems  de  la  protesta  contra  la  darrera 
Assamblea  de  la  Unió.  En  un  d’ells  se  cen¬ 
sura  que  figurin  en  la  ponència  individuus 
que  dintre  la  Unió  no  hi  militan  pas. 

Y  un  dels  firmants  de  la  protesta  es  l’ex- 
president  de  la  Unió  don  F.  Romaní  y  Puig- 
dengolas,  que  fa  poch  felicità  al  regionalista 
senyor  Cambó  (qu’en  la  Unió  no  hi  milita 
pas)  per  haver  fet  acte  d’acatament  al  quefe 
del  Estat  en  la  Casa  Comunal  de  Barcelona. 

Y  no  es  que  neguèm  la  llibertat  que  té’l 
senyor  Romaní  d’obrar  com  vulgui  y  de  con- 
tradirse  com  millor  li  sembli.  Però  sí  que  fem 
constar  sa  inconseqüència  y  sa  senectut.  Els 
vells  són  venerables,  però  rapapiejan. 


Els  senyors  de  la  «Lliga  de  Catalunya» 
prepararen  pera’l  dissapte  al  vespre  una  con¬ 
ferencia  a  càrrech  d’en  Joseph  IVlallofré,  de¬ 
dicada  als  delegats  de  l’Assamblea  que  devia 
celebrarse  l’endemà. 

Mes  el  senyor  Mallofré  no  donà  la  confe¬ 
rencia  anunciada.  {Per  què?  Es  un  misteri. 

Però,  sense  còm  va  ni  còm  costa,  el  mateix 
vespre  un  altre  senyor  de  la  «Lliga»  las  em¬ 
prengué  contra  nostre  periòdich,  y  (rara  ca- 
sualitatl)  esperà  pera  ferho  a  que  fossin  fòra 
del  local  uns  companys  nostres  de  redacció 
que  s'hi  trobavan:  que  aquest  es  el  valor  que 
certa  gent  té  de  sas  conviccions. 

Y  encara  lo  pitjor  no  fou  això,  sinó  que  al 
sentir  las  ximplesas  endressadas  a  nosaltres 
y  a  la  Permanent  de  la  Unió ,  la  quasi  totalitat 
de  la  concorrencia  abandonà’l  local,  que- 
dantse  tots  sols  y  en  quadro  l’orador  y  déu  0 
dotze  de  la  mateixa  capelleta. 

Lo  que  de  nostre  periòdich  varen  dir  no’s 
pensin  per  això  que  sia  res  del  altre  món. 
Qu’es  redactat  per  fills  de  casas  bonas,  que 
la  nostra  filosofia  es  d’estar  per  casa,  que’ns 
pensèm  tenir  vistas  a  Europa  però  que  nos¬ 
tra  cultura  està  al  nivell  del  A.  B.  C.,  sema- 
nario  ilustrado ,  y  en  fi,  que  Joventut  es  l’or¬ 
gue  del  Passeig  de  Gracia. 

Y  vetaqui  qu’ara  estèm  d’allò  més  enfadats. 
Però  vinguin  aquí  y  diguin:  {que’ns  voldrian 
fills  de  casas  dolentas?  {que  voldrian  que  fés¬ 
sim  filosofia  de  carreró?  {que  no  es  més  ven¬ 
tilat,  més  clar  y  més  higiènich  el  Passeig  de 


JOVENTUT 


343 


Gracia,  posém  per  cas,  que’l  carrer  d’en  Perot 
lo  Lladre? 

Aquest  es  ben  proper  de  casa  de  vostès,  y 
els  proposém  que  si  pensan  fundar  cap  pe- 
riòdich  pera  combàtrens,  hi  estableixin  la 
redacció. 

Al  cap  y  a  la  fí,  per  haverse  de  quedar  en 
un  carreró,  no  cal  pas  que  corrin  gayre. 


El  diari  d’en  Roig  y  Bergadà,  aqueix  cursi 
representant  del  quefe  dels  republicans  esqui¬ 
rols ,  en  sa  edició  del  dilluns,  al  costat  d’un 
doble  crimen  y  suicidio  ab  grabats  terrorí- 
fichs,  publica  un  article  titulat  La  Asamblea 
de  Canprosa,  ple  de  falsetats  y  d’insults  con¬ 
tra  la  darrera  Assamblea  de  la  Unió  Catala¬ 
nista. 

L’article  no  porta  firma,  però  per  las  bes- 
tiesas  que  conté  y  per  lo  mal  redactat  qu’està, 
sospitèm  que  podria  ésser  del  tenor  d’aquella 
casa  del  cèlebre  descubridor  d'Espronceda, 
que,  sens  dubte  a  causa  de  sa  condició  de 
gallego  o  asturià,  sempre  que  parla  o  escriu, 
ho  fa  com  ho  faria  qualsevulga  aguador  o 
agent  de  la  ronda  del  seu  compatriota  el  is- 
petor  Pelàez. 

De  totas  maneras,  y  sia  qui  sia  l’autor  del 
article,  aconsellèm  a  La  Tribuna  que  d’ara 
en  avant,  sempre  que  parli  d’actes  del  Cata¬ 
lanisme,  ho  fassi  d’un  altre  modo.  Que  usi 
una  capsalera  més  esgarrifosa ,  que,  per 
exemple,  podria  ésser;  ///  Parricidi  os,  delibe- 
raciones  y  conflagr adones  de  una  Asamblea 
Catalanista! U — Brutal  atentado  y  atropello 
de  la  Base  segunda.  —  Presentación  de  una 
enmienda  con  premeditación  y  ensanamienio . 
—  Secuestro  y  marlirio  de  una  proposición. 
Tot  això  acompanyat  d’uns  quants  grabats 
representant  el  lugar  del  suceso  o  la  siluación 
del  presidente ,  la  mesa  y  la  bandera  la  vis • 
pera  del  día  de  autos ,  y  de  tres  o  quatre  figu- 
ras  que  si  després  d’una  Assamblea  Catala¬ 
nista  serian  en  Marti  y  Julià,  en  Raymond 
d’Abadal  o  en  Trinitat  Monegal,  en  altras 
ocasions  ppdrían  passar  perfectament  per 
Yalmirante  Togo ,  el  dipulado  doti  Jaime  Ale¬ 
gret  o  el  cardenal  Rampolla. 

No  oblidi  La  Tribuna  aquests  consells  y 
seguèixils  al  peu  de  la  lletra,  en  la  seguritat 
de  que  sos  habituals  lectors,  don  Pau  Cal- 
vell,  el  jurisconsulto  senor  Degollada  y  Cap- 
daigua ,  en  Ricort,  els  sabios  profesores  de  la 
Exlensión  Universitària  y  totas  las  porteras 
castellanas  de  sentiments  tràgichs,  l’aplaudi- 
ràn  ab  entusiasme. 


Al  Vendrell  s’ha  celebrat  un  gran  Con¬ 
grés  Agrícol  que  pot  tenir  verdadera  impor¬ 
tància,  no  pels  afalachs  que’l  ministre  que 
hi  assistí  hagi  dirigit  a  Catalunya,  sinó  per 
la  virtualitat  de  la  cosa  en  si.  Indubtable¬ 
ment,  en  diversos  ordres  d’activitats,  Cata¬ 


lunya  va  fent  ostensible  als  ulls  de  la 
cega  Espanya  lo  que  vol,  y  acabarà  per  im- 
posarho. 

Per  això  trobèm  molt  encertats  els  se¬ 
güents  paragrafs  que  copièm  de  La  Veu  de 
Catalunya. 

«Passan  una  pila  de  cosas  que  han  de  tenir  conse" 
qüencias  importants  pera  Catalunya. 

L’Assamblea  de  la  Unió  Catalanista. 

El  Congrés  Agrícol  de  Vendrell. 

Las  barallas  dels  republicans  ab  la  desfeta  de  la 
Union  per  l’actitut  dels  federals. 

La  reorganisació  de  las  forsas  de  la  «Lliga». 

Els  preparatius  pera  la  revisió  aranzelaria,  y 

L’actitut  francament  nacionalista  dels  literats  ma¬ 
llorquins. 

Aquestas  manifestacions  de  la  vida  catalana,  ben 
diversas  y  variadas,  d’ideas  y  de  camps  diferents,  tenen 
una  sola  aspiració,  una  sola  finalitat:  el  progrés  y  l’en¬ 
fortiment  de  Catalunya,  de  la  rassa  catalana. 

Sursum  corda! 

La  idea  de  la  regeneració  de  Catalunya  pel  renai¬ 
xement  integral  de  totas  las  sevas  forsas,  es  en  tots  els 
pensaments,  y  l’amor  a  Catalunya  en  tots  els  cors. 

Se  fa  molt  camí;  més  camí  del  que  sembla. 

Avant  y  fòra. 

Nostre  bon  amich  el  reputat  escriptor  en 
Joseph  Aladern  acaba  de  publicar  el  Pros¬ 
pecte  d’un  Diccionari  Català ,  en  quina  con¬ 
fecció  ve  ocupantse  desde  fa  prop  de  vint 
anys  y  quina  publicació  comensarà’l  dia  pri¬ 
mer  del  vinent  juliol.  Aquesta  obra,  que 
sens  dubte  serà  la  més  nodrida  de  las  co- 
negudas  fins  avuy,  y  potser  el  primer  dic¬ 
cionari  boy  complert  de  nostra  llengua,  se 
repartirà  per  quaderns  setmanals,  al  mòdich 
preu  d’un  ral  cada  un  pera  qu’estigui  al 
alcans  de  totas  las  fortunas. 

Són  tan  bells  y  tan  verdaders  els  concep¬ 
tes  que  l’Aladern  esposa  en  son  prospecte, 
que  de  bona  gana’ls  copiariam  tots  si  dis¬ 
poséssim  de  més  espay.  Mes  no  podèm  re¬ 
sistir  al  desitj  de  transcriure  quelcòm  : 

No  es,  no,  ni  de  bon  tros,  tota  la  Llengua  Catalana 
la  que  fins  avuy  diversos  autors  han  consignada  en  pe¬ 
tits  vocabularis;  Catalunya  es  més  gran,  sa  llengua  es 
més  extensa.  Un  immens  tresor  resta  perdut  o  en  camí 
de  perdres  fòra  de  las  planas  d'aytals  llibres,  inventari 
descuydat  e  incomplert  de  nostre  gran  patrimoni  llin- 
güistich.  En  els  vells  pergamins,  en  las  obras  de  nos¬ 
tres  clàssichs  oblidadas  al  fons  d’estrangeras  Bibliote- 
cas;  en  els  fragments  que  s’han  conservat  dels  llegen¬ 
daris  Trovadors  qu'escriptors  francesos  han  presservat 
de  la  toial  destrucció;  en  el  parlar  germà  de  las  comar- 
cas  del  Mitj-día  de  Fransa  ;  en  els  replechs  vèrgens 
dels  Pireneus,  ni  espanyols  ni  francesos;  en  las  moda¬ 
litats  características  de  las  diferentas  comarcas  que’l 
nostre  migrat  llenguatge  literari  actual  tendeix  a  fer 
desapareixe;  s’hi  troba  tot  un  tresor  llingüístich  incom- 
parablement  més  gran,  més  rich  de  sons  y  de  color, 
que’l  de  qualsevol  altra  llengua  d’Europa.  Cal,  donchs, 
desenterrar  y  arreplegar  de  nou  totas  aquestas  runas 
dispersas  pera  bastir  de  nou  l’edifici  de  nostre  idioma, 
el  temple  de  nostre  Verb,  el  primer  que  fixà  la  moder¬ 
na  expressió  en  la  Europa  actual  y  el  primer  també 
entre  tots  per  la  seva  valua. 


JOVENTUT 


344 

La  nostra  tasca  es  gran,  ho  reconeixem,  immensa  y 
superior  a  las  nostras  forsas,  mes  el  travall  fet  creyèm 
que’ns  dóna  dret  a  intentar  aquesta  reconstrucció,  que 
altres  ab  més  forsas  y  més  aptituts  podran  acabar  y 
pulir  fins  a  deixaria  del  tot  lleUa,  sense  deficiencias  ni 
taras  que  li  escatimin  grandiositat  y  bellesa. 


El  diumenge  de  Pasqua  a  la  tarda,  l’«Or- 
feó  Català»  donà  un  escullit  concert  en  el 
Teatre  Modern  de  Gracia,  executant  obras 
de  Millet,  Mas  y  Serracant,  Pujol,  Nicolau, 
Noguera,  Garcia  Robles, Clavé,  Vives,  Grieg 
y  Jannequin.  Els  orfeonistas,  com  sempre, 
foren  objecte  de  grans  aplaudiments,  aplau¬ 
diments  que’s  convertiren  en  xardorosa  ova¬ 
ció  al  sentirse  vibrar  las  notas  del  himne  pa- 
triòtich  Els  Segadors. 

El  producte  líquit  d’aquest  concert  se  des¬ 
tina  a  obras  de  beneficencia. 


La  Asociación  Patriòtica  Espanola  de  Bue- 
nos  Aires  ha  publicat  uns  elegants  cartells 
anunciadors  dels  Jochs  b  lorals  que  celebrarà 
el  día  12  del  vinent  octubre.  La  llista  de  pre¬ 


mis  es  molt  nombrosa,  donchs  se’n  ofereixen 
28,  sense  perjudici  de  publicar  un  altre  car¬ 
tell  adicional  si  se’n  oferissin  de  nous.  Las 
composicions  deuràn  ésser  enviadas  al  pre¬ 
sident  de  la  comissió  01  ganisadora,  comte  de 
Casa  Segòvia  (Avenida  de  Mayo,  391,  Bue- 
nos  Aires,)  per  tot  el  dia  31  d’agost.  El  jurat 
està  compost  per  34  individuus. 

Com  ja  anunciarem,  no’s  repar¬ 
teixen  folletins  ab  el  present  nú¬ 
mero. 

Nostres  lectors  rebran  gratis  el 
Suplement  que  s’acompanya. 

Aquest  número  no’s  ven  se¬ 
parat  del  Suplement,  y  son  preu 
es  de  30  cèntims. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 


PREUS  DE  SUSCRIPCIO 

CATALUNYA:  Un  any . 

»  Mitj  any . 

»  Trimestre . 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any.. 

ESTRANGER:  Un  any. . 

Número  corrent . 

»  atrassat,  ab  folletins . 

»  »  sense  folletins . 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


8  Pessetas. 

45^  » 

225  » 


9 

» ■ 

10 

Franchs. 

20 

Cèntims 

40 

» 

25 

SUPLEMENT 

ARTÍ  STIC  H-LITER ARI 

CINQUANTENARI 
DEL  FELIBRIGE 

2^^  S®*  2^^  2^^2  ho  2^^  2^^  ^  2^*2  2^-2  £>€*► 

;l  IiS  Fr  li  IB  ps  PpYEÇpiiS 

ermans  grans:  vostra  festa  m'enamora 
V  el  meu  cor  alsa  el  vol  y  se'n  bi  va. 

%  l  raig  Del  sòl  De  ÏDaig,  tríomfaDora, 
la  vostra  copa  santa  veig  brillar. 

0  b!  pogués  ab  vosaltres  beure  en  ella 
el  glop  arDent  y  Dòls  Del  vi  payral 
pera  cantar  una  canso  novella 
embriagaDa  Del  regust  terral! 

3  o  sent'  D'aquí  la  llengua  D'oc  que  canta 
en  el  bull  remorós  Del  vostre  vi; 
tot’ella  en  vibra,  vostra  copa  santa, 
prenyaDa  De  cansons  qu'ban  De  florir. 

L  as  cansons  floriran  en  vostres  llabís, 
unïDaíg  Dintre  DelïDaig  serà  el  convit, 
y  al  raig  Del  sòl  qu'os  el  farà  aclarit 
bi  sentíreu  Dansar  l'ombra  Dels  avis. 

6  ermans:  quan  brínDarèu  per  la  IRació 
penseu  en  els  germans  De  Catalunya, 
pareu  la  orella  envers  la  terra  llunya 
y  obíròu  nostres  crits  com  un  ressò. 

MaíG,  1904  Joan  ÏDaragall 

’2%^  2%^  s®*  2^>  2%^  2%^  ^  2%^  s®*  2%^  S®» 


El  Cinquantenari  del  Felibrige 


- 

'Ü  \í'l 

rm-vm  y**-f 

Saffell  commemoratiu  de  la  festa 


ELS 

PRECURSORS 

El  día  2 1  de 
maig  fa  cinquan¬ 
ta  anys  que  set 
homes  de  cor  y 
d’inteligencia’s 
reuniren  al  castell 
de  Font-Segunya, 
prop  d’ Avinyó,  y 
all  t’s  juramenta- 
ren  peraressucitar 
l’idioma  proven- 
sal,  un  dels  més 
hermosos  y  exten¬ 
sos  dialectes  de  la  gran  y  gloriosa  llengua  d’oc. 

En  veritat,  la  renaixensa  d’aquesta  llengua 
oprimida  y  fins  tinguda  per  morta,  havia  co- 
mensat  avans.  La  morta-viva  no  havia  mort,  se 
resistia  a  morir  com  si  tingués  conciencia  de 
que  mentres  li  quedés  un  alè  de  vida  li  era  pos¬ 
sible  la  resurrecció.  De  segle  en  segle  s’alsava 
una  veu  armoniosa,  una  veu  de  poeta,  un  ressò 
de  l’ànima  del  po¬ 
ble,  pera  procla¬ 
mar  als  ulls  del 
món  y  de  la  historia 
que  la  llengua  de  la 
terra  no  havia  pres¬ 
crit,  y,  com  els  an- 
tichs  profetas,  anun  - 
ciava  que  s’atansa  - 
va’l  seu  regne. 

Goudouli  a  Tolosa, 

Espourrin  y  Gas- 
ton  Febus  al  Bearn, 
en  Vicens  García  y 
Pere  Serafí  a  Cata¬ 
lunya,  posavan  ab 
las  sevas  obras  las 
fitas  del  camí  que 
recorríalesperit  del 
poble  subjugat  pera 
arribar  al  castell  del 
seu  Sant  Grahal. 

L'esperit  de  re¬ 
conquistar  la  llen¬ 
gua  perduda  s’ha 
conservat  sempre 


bategant  a  Tolosa;  a  las  cendras  de  Muret 
hi  ha  hagut  sempre  caliu,  y  d’allí  havia  d’abran- 
darse  la  espurna  qu’ha  encès  en  sant  amor  a 
la  seva  llengua  totas  las  terras  llenguado- 
cianas.  En  1323  se  constituhí  a  Tolosa  la 
Gaya  Companhia  dels  sept  trobadors,  que  fo¬ 
ren  els  fundadors  dels  Jochs  Florals  que  ab 
pocas  interrupcions  han  vingut  celebrantse  fins 
avuy,  y  que  d’allí  foren  introduhits  a  Barcelona 
pel  rey  en  Joan  I,  Paymador  de  la  gentilesa. 
Fins  en  1444  els  Jochs  Florals  se  feren  a  l’anti¬ 
ga  capital  de  l'Aquitania  en  llengua  d’oc,  mes 
d'aquest  any  ensà,  la  dominació  de  Fransa  ab  la 
seva  absorvent  centralisació,  imposà  l’oficialisme 
de  la  llengua  francesa;  però  l’esperit  de  protesta 
contra  la  llengua  forastera  ha  restat  sempre  viu 
a  Tolosa,  y  enguany  per  primer  cop,  nostre 
arnich  en  Pròsper  Estieu,  felibre  del  Aude,  tren¬ 
cant  resoltament  ab  la  rutina  oficial,  ha  fet  el 
discurs  presidencial  en  llengua  de  la  terra.  Que 
sia  imitat  en  l’avenir  y  que  la  patria  li  agraheixi. 

Mes  no  obstant  tot  això,  faltava’l  precursor, 
l’elet  que  primer  que  tots  dongués  el  crit  de  des¬ 
perta!  a  la  generació  moderna,  pera  que  la  gran 

morta  recobrés  l’us 
de  la  seva  paraula. 
A  Catalunya  fou 
l’Aribauquien  1833 
escrigué  sa  famosa 
Oda,  y  més  tart  en 
Rubió  y  Ors  qui 
de  nou  y  ab  més 
constància  promo¬ 
via’l  renaixement; 
mes  las  terras  llen- 
guadocianas  de  To¬ 
losa  y  Gasconya 
tingueren  avans  un 
Jasmin,un  dels  poe- 
tas  més  grans  dels 
temps  moderns,  que 
primer  que  tots  tin¬ 
gué  la  joya  de  sen¬ 
tir  cantar  la  llengua 
ressucitada.  En  Jas- 
min,  fill  d’Agen, 
més  enllà  de  Tolo¬ 
sa,  coronat  pels 

. .  ...  ,  .  Tochs  Florals  de 

En  Mistral  en  1862  J 

(Dibuix  de  Hebert)  aquesta  vila,  6S  el 


JOVENTUT 


J.  Jasmin 


primer  y  un  dels  més  grans  dels  promovedors 
del  actual  renaixement  de  tantas  terras  germa- 
nas.  Deya’l  poeta  agenench: 

O  ma  lengo!  tout  me  sou  dit 
plantarei  uno  estelo  a  toun  frount  encrumit. 

Y  en  efecte,  del  estel  qu’en  Jasmin  plantà  al 
front  de  la  seva  llengua,  venen  totas  las  resplan- 
dors  d'ara,  que  illuminan  desde  Nissa  a  Alacant, 
desde  Girona  a  Burdeus. 

Poch  temps  després  d’en  Jasmin,  y  contempo¬ 
rani  dels  primers  promovedors  del  nostre  renai¬ 
xement,  hi  va  haver  a  Tolosa  també  un  trovayre 
popular,  un  humil  sabater  anomenat  Vestrepain, 
qu’escrigué  una  infinitat  de  pessas  literarias  ab 
el  llenguatge  popular  de  Tolosa,  tal  com  feu  en 
Pitarra  ab  el  barceloní  del  que  ara's  parla,  y 
quina  renomenada  fou  immensa  per  tot  el  Llen¬ 
guadoc.  No  cal  dir  si  l’obra  d’aquest  humil 
obrer  inlluhí  també  en  el  desvetllament  actual,  y 
per  això  la  vila  de  Tolosa  agrahida  li  ha  aixecat 
un  monument  hont  se  glorifica  son  trajo  de  sa¬ 
bater  y  son  posat  de  recitador. 

Tals  foren  els  veritables  precursors  del  renai¬ 
xement  del  Mit-jorn  de  la  Fransa. 

EL  RENAIXEMENT  PROVENSAL 

El  día  21  de  maig  del  any  1854,  com  ana- 
vam  dihent,  se  reuniren  al  castell  de  Font-Se- 
gunya,  terme  de  la  vila  de  Gadagno,  prop 


d’Avinyó,  els  set  felibres  provensals,  Frede- 
rich  Mistral,  Anfós  Tavan,  Joseph  Roumanille, 
Teodor  Aubanel,  Joan  Brunet,  Pau  Giera  y 
Anselm  Mathieu.  No  tenim  noticia  qu’avans 
s’hagués  publicat  cap  obra  d  importància  en  el 
llenguatge  provensal.  Solament  en  Mistral, 
aquest  gran  patriarca,  havia  escrit  en  1848  un 
poema  en  quatre  cants  titulat  Li  Meissoun,  que 
encara  resta  inèdit,  y  del  qual  sols  se’n  coneixen 
alguns  fragments.  D’aquells  set  honorables  pa¬ 
tricis  solament  dos,  en  Mistral  y  en  Tavan, 
gaudeixen  avuy  de  vida.  L’Anfós  Tavan,  pera 
commemorar  aquella  històrica  jornada,  ha  es¬ 
crit  y  publicat  ja  un  llibret  curiós  titulat  La 
fèslo  dou  Cinquantenari  dc  la  Foundacioun  dou 
Felibrige;  dita  narració  sobre  aqueixa  memora¬ 
ble  festa  va  seguida  d’unas  quantas  poesías  de 
las  millors  d’en  Tavan. 

Si  bé  l’acció  del  Felibrige  comensàen  aquella 
època,  sa  organisació  definitiva  no  tingué  efecte 
fins  l’any  1876,  en  que’ls  Estatuts,  novament  re¬ 
dactats,  definiren  aixís  la  seva  tasca:  «El  Felibrige 
s’ha  establert  per’agermanar  en  una  ardor  co¬ 
muna  tots  els  homes  quinas  obras  s’encaminan 


Monument  al  poeta  popular  Vestrepain 
a  Tolosa 


JOVENTUT 


a  salvar  la  llengua 
dels  paísos  d’Oc,  y 
els  sabis  y  els  artis- 
tas  qu’estudían  y 
trevallan  pera  l’in- 
terés  directe  o  bé 
indirecte  d’aquei- 
xas  encontradas.» 

D’aquella  època 
data  l’actual  orga- 
nisació  del  Felibri- 
ge,  que’l  limitat  es- 
pay  de  que  dispo- 
sèm  no’ns  permet 
detallar  com  vol- 
dríam;  mes  creyèm 
que  bastarà  a  satis¬ 
fer  al  lector  una 
idea  general  d’a¬ 
questa  patriòtica 
institució.  El  Feli- 
brige  compta  ab  un  Consistori  General  que  no 
té  domicili  fixo:  son  president,  que  reb  el  nom 
de  Capoulié  per  ésser  el  cap  del  Felibrige,  es  ele¬ 
git  cada  quatre  anys  en  acampada  generala  o 
Festa  Santa  Estelenca.  Cada  gran  regió  té  una 
Mantenença ;  Llengadoc,  Aquitania,  Provensa, 
etcètera,  y  cada  comarca  una  Escola  ab  un  Ma- 
ioral  al  cap:  Escola  Moundino,  del  Roergue,  del 
Tarn,  del  Aude,  del  Canigó,  etc.,  o  bé  portan 
un  nom  de  felibre  cèlebre,  com  Escola  Gaston 
Febus,  Joan  Dutrech,  Birel,  etc.;  y  cada  una 
obra  independentment  absasjuntas  compostas 
de  Capiscols,  Majorals,  Síndichs,  Vis-síndichs, 
Clavaris,  Tresorers,  Secretaris,  Assessors,  etc. 
En  el  Consistori  del  25  de  maig  del  1902,  cele¬ 
brat  a  l·leziers,  se  creà  un  càrrech  únich  pel 
Consistori  General,  el  de  Batlle ,  qu’està  encar¬ 
regat  dels  arxius  y  de  portar  las  relacions  y  els 

comptes  d  e 
tota  l’Asso¬ 
ciació  envers 
el  Consistori, 
sempre  baix 
las  ordres 
del  Capoulié. 
Aquest  batlle 
es  en  Juli 
Ronjat,  que 
viu  a  Vien- 
ne  (Delfinat), 
y  l’actual  Ca- 
poulié  en  Pei- 
re  Devoluy, 


que  s’estava  a  Nissa  fins  fa  poch  y  ara  viu  a 
Avinyó. 

El  Consistori  celebra  uns  Jochs  Florals  cada 
any  d’interès  general  pera  tot  el  Felibrige,  y 
cada  Mantenença  y  cada  Escola  11è  relebran  de 
particulars  en  que's  premían  las  obras  de  sos 
socis  o  adherits.  Ademés,  l'Academia  dels  Jochs 
Florals  de  Tolosa  celebra’l  seu  Certamen  im- 
portantissim  independentment  d’aqueixa  exten¬ 
sa  associació.  Aqueixos  Jochs  Florals  són  ben 
diferents  dels  nostres,  y  fins  els  creyèm  més  ra¬ 
cionals.  Els  premis  són  sempre’ls  mateixos,  els 
més  apropiats  als  diferents  temas  literaris. 
Donchs  bé:  els  felibres  trevallan  durant  l’any  en 
sas  obras,  y  publicadas  o  manuscritas,  sense 
guardar  l’anonim,  las  presentan  al  jurat  pera 
que  las  examini;  aquest  distribuheix  els  premis 
segons  son  recte  criteri,  y  aixís  se  veu  que  casi 
sempre  són  obras  publicadas  las  que’s  llorejan 
en  els  Jochs  Florals,  com  a  recompensa  al  bé 
que  s’ha  fet  al  idioma  y  a  la  cultura  ab  la  pu¬ 
blicació  de  tals  obras. 

Entre'ls  felibres  hi  ha  diferentas  categorías: 
Felibres,  Felibres  Mantenedors,  Majorals,  Mes¬ 
tres  en  Gay  Saber,  etc  Hi  ha  categorías  que  no 
més  poden  ocuparse  quan  hi  ha  una  vacant  per 
defunció  o  per  renuncia,  com  passà  ab  en  Ro¬ 
que  Ferrier,  de  Montpeller;  alashoras  el  nou  elet 
reb  l’atribut  vacant,  que  sol  ésser  una  joya,  y 
dèu  tenir  a  honor  continuar  l’obra  de  son  ante¬ 
cessor.  Nostre  amich  l’Antonin  Perbosc,  que 
vingué  a  suplir  com  a  Majoral  al  gran  August 
Fourés,  un  dels  poetas  d'ideals  més  progressius 


JOVENTUT 


Castellet  de  Font-Segunya 


dels  nostres  temps,  fill  de  Castel-Nou-d’Ary,  té 
per  atribut  una  cigala  d’argent.  Aquests  càrrechs 
o  categorías  s'adjudican  en  acatnpadas  de  Man- 
tenença  y  tenint  en  compte  l’antiguitat  y  els 
mèrits  felibrenchs  del  elet. 

El  Felibrige  compta  ab  unas  vintiquatre  pu¬ 
blicacions,  totas  bilingües  y  cap  de  diaria.  Aixís 
com  dins  del  Catalanisme  no  podríam  conside¬ 
rar  com  a  catalanista  la  publicació  o  periòdich 
que  compartís  las  sevas  planas  entre’l  català  y 
el  castellà,  el  Felibrige  no  s'ha  atrevit  encara  a 
expulsar  la  llengua  francesa  de  sas  publicacions. 
Fins  són  ben  escassos  els  llibres  que’s  publican 
en  llengua  d’oc  que  no  portin  la  traducció  fran¬ 
cesa  enfront  (drech-à-drech).  ^Per  què  aquesta 
tossuderia  en  no  volerse  despendre  del  jou  del 
dominador?  ;Es  que’l  poble  no  té  encara  prou 
conciencia  de  la  seva  llengua,  o  bé  es  un  excès 
de  francesisme  en  els  felibres?  Jo  crech  que  de 
tot  hi  ha  un  poch  en  aqueixa  anomalia,  mes  el 
temps  vindrà  a  destruhirla,  com  l’ha  destruhida 
a  Catalunya  després  d’haverla  coneguda  molt 
poch. 

FI  Felibrige  té  ramificacions  fóra  del  Mitj-día 
de  Fransa.  Aixís  té  un  concell  felibrench  a  Paris 
compost  d  un  president,  quatre  vis  presidents, 
quatre  secretaris,  un  tresorer,  un  conceller  y  un 
administrador.  Fins  l’any  1893  hi  hagué  també 
la  Mantenença  de  Catalunya  ab  22  Majorals, 
qu’eran  tots  els  primers  escriptors  del  renaixe¬ 
ment,  desde  l’Aguiló  y  en  Balaguer  fins  a  l’Ubach 


y  Vinyeta  y  en  Pere  Antón  Torres.  Mes  en 
aquell  any  s’acordà  disoldre  la  Mantenença  y 
que’ls  Majorals  passessin  a  ésser  socis  del  Feli¬ 
brige. 

L’honor  més  preuhat  pel  felibre  després  del 
títul  de  Capoulié,  que  sols  ho  han  estat  els  grans 
mestres  com  en  Mistral,  Roumanille,  Fèlix  Gras, 
etcètera,  es  el  de  Mestre  en  Gay  Saber.  Aquest 
títul  se  dóna  al  felibre  que  guanya'l  primer  pre¬ 
mi  dels  Jochs  Florals  del  Consistori  o  els  tres 
primers  d’uns  Jochs  Florals  de  Mantenença.  Un 
segón  o  tercer  premi  dels  grans  Jochs  Florals 
del  Consistori  serveixen  com  un  primer  dels  de 
Mantenença.  Actualment  hi  ha  41  Mestres  en  Gay 
Saber,  y  entre  la  llista  hi  veyèm  un  català  y  com¬ 
pany  nostre,  en  J.  Martí  y  Folguera,  que  fou 
proclamat  en  4  de  mars  de  1878.  Entre’ls  Mes¬ 
tres  en  Gay  Saber  hi  ha  tres  dònas:  las  poetisas 
Dono  Anaïs  Roumanille,  Margarida  Genès  y 
Filadelfo  de  Gerdo. 

El  Felibrige  té  un  historiador  com  no’l  té’l 
Catalanisme:  es  l’Edmond  Lefèvre,  felibre  mar- 
sellès,  qui  ab  una  constància  y  unas  dots  enve¬ 
jables,  va  publicant  l 'Anyada  felibrenca  y  la  Bi¬ 
bliografia  mistralenca,  obras  en  que’s  consigna 
cada  any  tot  el  moviment  literari  de  totas  las 
terras  de  llengua  d’oc,  y  tot  lo  que’s  publica 
referent  a  ell,  fins  un  senzill  article.  Aquest  any 
en  Lefèvre  ha  comensat  a  extendre  un  xich  la  se¬ 
va  acció  de  cronista  fins  a  Catalunya. 

^Es  molt  extens  el  Felibrige?  Sentim  qu’una 
rara  casualitat  en  aquests  moments  ens  privi  de 
consultar  els  documents  pera  donar  a  nostres 
lectors  el 
número 
casi  exac¬ 
te  d’asso¬ 
ciats,  que 
com  hem 
dit,  són 
casi  tots 
gent  de 
1  1  e  tras  . 

Nostre 
càlcul  es 
que  no 
p  a  ssar à 
de  sis  o 
set  cents 
el  nombre 
d ’ ad  he  - 
rits  ,  que 

venen  apoyats,  com  es  natural,  per  un  nombre 
més  o  menys  extens  d’adnriradors  y  partidaris. 


En  Mistral  en  1885 


JOVENTUT 


ELS  DIALECTES  DE  LA  LLENGUA  D’OC 

S’entén  per  llengua  d  Oc  el  conjunt  de  la  infi¬ 
nitat  de  dialectes  parlats  desde’ls  Alps  marítims 
de  més  enllà  del  Comtat  de  Nissa,  fins  a  la  ratlla 
del  regne  de  Múrcia,  agafant  tota  la  brancada 

del  Pireneu  1 1  i n  - 
dant  ab  Aragó, 
Navarra  y  Basco- 
nia,  arribant  fins 
al  mar  Atlàntich 
per  Gasconya  y 
las  terras  bordele- 
sas  y  extenentse 
fins  al  cor  de  la 
Fransa  seguint  tot 
el  curs  de  la  Loy- 
ra.  Tots  els  dia¬ 
lectes  parlats  en 
aquestas  terras  tan 
diferentas  entre  sí, 
riberencas  de  dos 
mars  diferents  y 
montanyencas  de 
tantas  y  tan  altas 
cordilleras,  tenen  tal  afinitat,  que  tots  els  filòlegs 
els  han  classificat  com  a  ramas  d’una  mateixa 
soca,  com  a  variants  d’una  mateixa  llengua. 

^Quín  es  el  veritable  dialecte  que  se'l  pugui 
distingir  com  a  tipo  d’aquesta  extensa  llengua? 
;Quín  el  que  ha  conservat  menys  desfigurada  la 
fesomia  de  l’antiga  llengua  dels  Trovadors,  que 
tothòm  reconeix  com  el  prototipo  mare  de  totas 
las  varietats?  Nosaltres,  sense  que  la  passió  de 
catalans  ens  cegui,  dirèm  qu’es  la  nostra.  Des¬ 
prés  segueix  la  de  Tolosa,  y  després  la  de  Mont- 
peller.  No  cal  més  que  compararlas  ab  els  tex- 
tes  dels  trovadors  pera  convèncersen.  Ademés, 
anèm  a  donarne  una  proba  convincent.  Durant 
el  segle  xm  la  llengua  catalana,  ab  ben  pocas 
modificacions,  era  la  que’s  parlava  en  la  majoria 
d’aquestas  terras.  Un  cronista  tolosí  va  escriure  la 
Historia  de  la  guerra  d'Albegés,  quin  manuscrit 
se  conserva  encara  a  Tolosa,  y  la  va  escriure  en 
plena  llengua  del  pals  y  no  en  el  llenguatge  dels 
trovadors,  cuit  y  artificiós,  com  es  tot  llenguatge 
literari.  Donchs  bé:  ^voléu  saber  còm  era  aquesta 
llengua  de  Tolosa?  Llegiu  aquest  paragraf: 

«Et  quand  lodit  Comte  Ramon  et  autres  que 
an  d  eran  son  estats  retirats  dins  lodit  Tolosa  an 
totas  lors  gens,  lodit  Comte  de  Montfort  après 
que  aguet  pres  et  plegat  so  que  en  lodit  sety  los 
deldit  Tolosa  avían  laissat,  ont  a  trobat  una 
grand  richesa,  laquala  a  presa ,  et  dins  lodit  Mu- 
ret  s’es  retirat  sans  far  autra  causa  per  aquel  cop. » 


El  gran  erro  d’en  Mistral  y  dels  demés  feli 
bres  que  iniciaren  la  renaixensa  llenguadociana 
fou  Thaverse  posat  a  escriure’l  llenguatge  fonè- 
tich  y  no  l’etimològich.  Per  això  son  llenguatge 
escrit  ens  resulta  a  primer  cop  de  vista  diferent 
del  nostre. 

Mes  no  pot  retrèureselshi  als  mestres  pro- 
vensals  no  haver  seguit  aquest  camí:  prou  feren 
ab  realisar  la  seva  obra  de  resurrecció.  Ara, 
y  desde  Tolosa,  comensa  a  iniciarse  la  com¬ 
plerta  resurrecció  del  gran  Verb  occità.  El  fe- 
libre  Antonin  Perbosc  es  el  qu’ha  donat  el  pri¬ 
mer  pas  en  aquesta  tasca,  y  son  llibre  Lo  Got 
Occitan  es  ja  quasi  una  complerta  resurrecció 
de  nostra  gloriosa  llengua  clàssica,  al  ensemps 
qu’una  nota  bon  xich  més  radical  en  las  reivin¬ 
dicacions  de  la  rassa,  y  baix  aquests  conceptes 
ha  sigut  llorejada  ab  la  violeta  d’or  y  argent  en 
els  Jochs  Florals  de  Tolosa  d’enguany. 

ACCIÓ  SOCIAL  DEL  RENAIXEMENT 

El  renaixement  de  la  personalitat  de  las  nos- 
tras  terras  es  la  insurrecció  de  la  naturalesa  con¬ 
tra  l’obra  dels  tirans.  Son  impuls  no  es  altre  que 
la  llibertat,  son  esperonament  es  las  ganas  d’és¬ 
ser  lo  que’ns  ha  fet  espontàniament  la  natura¬ 
lesa:  no  tal  com 
ens  han  contrafet 
els  homes  escla 
vitzadors  ab  l’aju¬ 
da  dels  canons  y 
de  las  espasas.  Per 
això  nostra  idea 
dóna  inspiracions 
a  tots  els  homes 
de  bona  voluntat, 
desde’ls  místichs 
Verdaguer  y  Cos¬ 
ta  y  Llobera  fins 
als  llibertaris  Au¬ 
gust  Fourés,  Lau- 
rent  Taielhade  y 

Pau  Rey.  Iots  L’Antonín  Perbosc, 

els  ay mants  de  últim  èxit  de  la  literatura  occitana 
nostre  renaixe¬ 
ment  estèm  conformes  en  dir  ab  el  gran  poeta 
de  Castel-nou-d’Ary: 

Per  í  univers  aimatz  vostre  païs. 

Y  tots,  com  ell,  volèm  el  triomf  de  la  mateixa 
idea: 

iju'es  ta  federació  de  poples  libres , 
doni  te  nostro  Miedjoun  serà  le  bres. 

Josepii  Aladern 

Barcelona ,  ij  maig,  içoq. 


En  Peire  Devoluny, 

actual  Capoulió 


JOVENTUT 


Dos  fundadors  del  Felibrige 


*p|$^ 


En  Pau  Qiera 

^Per  què’s  reuniren  a  Font-Segunya’ls  funda¬ 
dors  del  Felibrige?  Aquesta  qüestió,  com  tantas 
altras  referents  a  la  moderna  literatura  proven- 
sal,  s’ha  debatut  una  infinitat  de  vegadas,  tro- 
bàntlashi  quasi  sempre  explicacions  fantàsticas. 
Kn  realitat,  Roumanille  convocà  ’ls  seus  amichs 
a  Font-Segunya  (prop  de  Chàteau-neuf  de-Gada- 
gne,  a Vaucluse)per’aprofitar  la  hospitalitat  que 
generosament  li  oferia  en  Pau  Giera,  enamorat 
de  la  idea  provensal  y  que  com  a  amfitrió  de  la 
famosa  sentada  figurà  entre’ls  Majorals,  no  pas 
pels  mèrits  poètichs  que  pogués  conquistar  ab 
els  pochs  versos  publicats  al  Armana  prouvençau 
y  en  el  recull  Li prouvençalo. 

Ab  tot,  Giera,  oblidat  a  la  seva  terra  nadiua 
y  complertament  desconegut  a  fóra  d’ella,  resulta 
forsa  simpàtich.  Sapigué  pressentir  la  immensa 
volada  qu’havía  de  pendre’l  Felibrige,  y  va  vo¬ 
ler  associarhi  el  seu  nom  d’una  manera  o  altra. 
Nascut  en  1816,  estava  en  la  forsa  de  la  seva 
maduresa  quan  comensà  a  rebre  la  influhencia 
de  Roumanille  y  de  Mistral;  com  a  poeta,  pren¬ 
gué'l  pseudònim  de  félibre  ajougui  (enjogassat), 
y  morí  en  1 86 1 ,  avans  de  que’l  regionalisme  de 
las  terras  d’oc  hagués  atravessat  las  montanyas. 

En  Joan  Brunet,  en  cambi,  ocupa  un  lloch 
molt  notable  en  la  galeria  de  poetas  provensals; 
las  sevas  obras,  escampadas  en  totas  las  publi¬ 
cacions  del  Mitj-día  de  Fransa,  són  molt  inspi- 
radas,  essent  llàstima  que  no  s’hagin  aplegat  en 
volúm.  Lo  únich  d’ell  que  coneixèm  imprès  són 
dos  fascicles  sobre  folk-lore:  Etude  des  mcetirs 
provençales  par  les  proverbcs  et  dictions;  Montpe- 
llier,  Hamelin  1884,  y  Bachiquello  e  prouverbi 
sus  la  luno;  Avignon,  Aubanel,  1896  Abdugas 
publicacions  són  fragments  d’un  immens  cabal 
de  proverbis,  refrans  y  qüentos  populars  qu’ell 


designava  ab  el  nom  de  La  sagesso proitvençalo, 
y  quin  nombre  s’acostava  als  quinze  mil. 

Brunet  nasqué  en  1822,  prengué  la  carrera  de 
pintor  y  el  sobrenòm  de  felibre  de  1 arc-de-sedo 
(arch  de  Sant.  Martí),  y  morí  ara  fa  dèu  an)  s,  me¬ 
reixent  grans  elogis  el  seu  caràcter  y  aptituts 
artísticas  (1).  Flavía  projectat  ilustrar  Mireio  ab 
una  serie  esplèndida  de  dibuixos;  els  projectes 
d’alguns  d’ells  els  conservava  en  Balaguer  en  sa 
colecció  d’autògrafs. 

La  presencia  de  Brunet  entre’ls  set  que  fun¬ 
daren  el  Felibrige  ha  sigut  molt  discutida.  Molts 
creyan  que  un  dels  assistents  era  Eugène  Gar- 
cin,  més  tart  famós  per  haver  publicat  a  París  a 
casa  d’en  Didier  un  llibre:  Les  français  du  Nord 
et  du  Midi  (1868),  qu’es  una  diatriba  infundada 
contra  las  tendencias  regionalistas  dels  felibres. 

Al  afirmar  Mistral  y  Aubanel  qu’en  Brunet  y 
no  en  Garcin  era’l  setè  dels  assistents  a  Font-Se¬ 
gunya,  se  creya  que  volían  fugir  de  comptar  en¬ 
tre’ls  seus  a  un  prevaricador,  y  no  havían  pogut 
destruhir  aquesta  llegenda  ni  las  afirmacions 
categòricas  del  mateix  Garcin.  Lo  que  no  deixa 
cap  lloch  a  dubte  es  una  daguerreotipo  tret  en 
aquella  memorable  jornada,  quinas  probas,  ra- 
ríssimas,  no  s’han  reproduhit  pel  mal  estat  en 
que’s  tro’oan.  L’únich  exemplar  d’aquest  docu¬ 
ment,  quina  noticia  ha  arribat  fins  a  nosaltres, 
està  en  poder  del  senyor  Eduart  Marsal,  majoral 
del  felibrige,  pintory  professor  de  dibuix  a  Mont- 
peller.  D’ell  són  els  dos  retrats  avuy  insertats, 
fidels  reproduccions  de  la  fotografia  de  Font- 
Segunya. 

Víctor  Oi  tva 


(1)  Vegis  sobre  Brunet:  Jules  Cassini,  Eloge  de 
Brunet,  en  la  revista  Lou  Felibrige ,  1895.  Henry  Ner. 
en  la  revista  Demain,  de  París,  1896,  y  alguns  articles 
del  Aioli  en  1 896. 


Jtg 


mJtf  ójk 


fi 

ÍW 

fiF 


--  «g* 


JOVENTUT 


Lou  Cinquantenàri  dóu  Felibrige 

HIMNE  DE  LA  FESTA  DEL  CINQUANTENARI 


Lou  joitr  de  Santo  Estello, 
i'a  cinquanto  au  d'açò, 
tou  crut  que  dcspestello 
boumbiguè  tout-d’un  cop. 

A  soun  résjon, 
o  bel/o  deliéuranço  ! 
tout  lou  Miejour  de  Franço 
esparpaiè  soun  som. 

Li  Sèt  de  Font-Segugno, 
pres  d’un  gai  raniagnòu, 
avian  pita  lis  ugno 
di  gres  de  Castèu-Nòu  : 

Sempre  badiéu, 
roussignòu  e  niesengo, 
en  cantant  nosto  iengo 
erian  coume  de  dieu. 

Nargant  li  desmamaire , 
li  traite  emé  li  c/iot 
que  de  la  terro  niaire 
estragnon  li  pic/iot, 

dins  nòsti  cant 
toujour  lou  mot  Provènço  ■, 
rimavo  emé  « jouvènço  >, 
ga/oi  e  belugant. 

Nouu  se  fasié  la  trio 
dóu  mendre  ni  dóu  mai; 
de  ■  petito  patrïo  » 
se  parlava  j a mai : 


Vers  Mount-Ventou 
butant  nosto  barioto, 
erian  de  patrioto 
prouvençau  avans  tout. 

Pèr  d'obro  mirifico 
s’esmouvié  la  nacioun 
e  fasian,  pacifico, 
tmo  revoulucioun. 

Au  grand  calèu 
abrant  nòstis  audàci, 
foundavian  dins  l'espàci 
l  Empèri  dóu  Soulèu. 

D' Espagno  emai  d’Ir/ando 
nous  venié  de  ranfort : 
enjusquo  d'en  Finlando 
nous  cridavon:  Tafort! 

Urous  quan  çrèi! 

Di  Baus,  dre  vers  Pal  miro, 
avian  pres  pèr  amiro 
l’ Estello  di  Tres  Rèi. 

Dins  nosto  capita/o, 
en  Avignoun  que  ris, 
venien  pèr  prenc  d'alo 
li  fr aire  de  Paris  : 

Anfos  Dandet 
e  lou  bon  Pau  Arcno 
a  la  font  d’Ipoucreno 
bevien  à  p/cu  de  del. 


Soun  mort  li  bèu  disèire, 
mai  li  vones  an  clanti ; 
soun  mort  li  bastissèire, 
mai  lou  temple  es  basti. 

Vuei  pòu  boufa 
l’aurouso  malamagno : 
au  front  de  la  Tour-Magno 
lou  sant  signau  es  fa. 

Vous-àutri,  li  gent  jouine 
que  sabés  lou  secret, 
fasès  que  noun  s" arrouine 
lou  mounumen  escrèt ; 

e,  niau-despié 
de  l’erso  que  lou  sapo, 
adusès  vosto  clapo 
pèr  mounta  lou  clapié. 

Se  rouge  avès  lou  fe  ge, 
entre-tendrés  bon  fiò, 
pèr  que  noun  se  refreje 
ta  lar  dóu  Cacho-fò... 

Mai  li  niaudi 
que  renègou  lou  Verhe, 
que  la  terro  se  duerbe 
pèr  lis  aprefoundi! 

F.  Mistral 

2i  de  m.ii  iç)Q4 


Ultim  retrat  d’en  Mistral 

tret  a  la  Festo  Vierginenco ,  celebrada  a  Arlés  el  passat  abril. 


Imp  de  F.  Giró. 


Barcelona,  2  Juny,  1904 


SUMARI: 

Som  els  més  lliberals,  per  Pompeyus  Gener. —  ciL’As- 
samblea  de  CaDprosa»  y  «Els  armenis  de  Poblet», 
per  Trinitat  Monegal.— El  nombie  d’estúpits  es  a 
Espanya  gran,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.  — Corpus,  per 
Xavier  Gambús. — Germanor,  per  Miquel  Argimón. 
—Maig,  per  Amadeu  Doria.  —  Per  ull  de  garbell,  per 
Emili  Tintorer.  —  Nosaltres  som  nacionalistas,  per 
Miquel  Laporta.— Las  paràbolas  del  bellissim  ene- 
mich:  El  fill  pródich  (acabament),  per  Gabriele 
D'Annunzio,  traducció  de  Pere  Prat  Jabal-li.  —  No- 
tas  bibliogràficas,  per  Arnau  Martinez  y  Serinà.  — 
Maximina,  per  Joaquim  Rosselló  y  Roura.  —  A  la 
amiga  del  cor,  per  Jaume  Terri. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Victor  Català. — Plech  2. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Plech  43. 


SOM  ELS  MÉS  LLIBERALS 

El  Catalanisme  ha  dat  un  gran  pas.  Avans 
podian  apoyarse,  els  que  d'ell  dubtavan  per 
lo  que’s  refereix  al  Progrés,  en  certs  articles 
de  las  Bases  dictadas  en  l’Assamblea  de 
Manresa  o  en  altras  Assambleas:  avuy  això 
ja  no  es  possible. 

Totas  aquellas  Bases  que  no  eran  més  que 
simples  compromisos  obehint  a  rahons  d’ac¬ 
tualitat  mentres  Catalunya  no  pot  llegislarse 
per  sí  mateixa,  tot  això  s’ha  dit  ara  y  s’ha 
declarat  qu’es  cosa  acomodatícia,  y  per  lo 
tant  sobrera.  Lo  essencial  en  las  Bases  es 
sols  la  qüestió  d’autonomia.  Lo  demés,  lo 
que  fa  referencia  a  la  organisació  de  la 


nació  catalana,  l’acceptar  la  religió  oficial, 
el  ferse  solidaris  dels  vicis  del  Estat  espanyol 
y  dels  seus  endarreriments,  tot  això  ha  sigut 
tirat  al  fosso.  Pera  ésser  catalanista,  n’hi  ha 
prou  ab  ésser  partidari  de  l’autonomia  de 
Catalunya  y  trevallar  per  ella  ab  totas  las 
forsas.  Per  lo  demés,  llibertat  complerta, 
ampla,  d’opinions  v  de  tendencias.  La  qües¬ 
tió  de  conciencia  sols  pertany  a  la  sobirania 
del  individuu.  Se  pot  ésser  bon  català  y  ésser 
panteista,  positivista,  dinamista,  catòlich, 
protestant,  etc.,  etc.,  y  ésser  republicà,  o 
monàrquich,  o  imperialista,  o  demòcrata, 
o  aristòcrata,  o  aristàrquich,  o  socialista,  o 
anarquista.  ^Se  vol  res  més  ample  ni  més 
lliberal? 

A  més,  com  la  llibertat  es  sols  un  concepte 
contingent,  y  la  nostra  rassa  es  positiva, 
hem  anat  a  afirmar  lo  contingut,  lo  real,  y 
hem  afirmat,  avans  que  tot  y  sobre  tot,  la 
personalitat  pròpia.  Que  cada  hu  sigui  ell 
mateix,  ben  fort,  ben  enèrgich  y  ben  diferen¬ 
ciat,  y  de  tots  aquests  individuus  robustos, 
potents,  ne  sortirà  una  nacionalitat  forta. 
Aixis  se  regeneran  els  pobles:  no  ab  vagas 
abstraccions  colectivas  ni  ab  socialismes  del 
Estat. 

L’adoració  fetichista  del  Estat,  la  unifor¬ 
mitat  amoltonada  de  las  demés  regions  d’Es¬ 
panya,  no  poden  produhir  més  que  pobles 
de  munició:  cjuartels  y  convents. 


346 


JOVENTUT 


Y  diguèm  de  pas  que  nosaltres  no  som  re- 
gionalistas.  Som  catalanistas,  es  a  dir,  regio- 
nalistas  de  Catalunya,  perque  aqui  la  rassa 
es  aria  en  sa  gran  majoria,  y  per  tant  progres¬ 
siva  y  forta.  Però  no  volèm  per  forsa  aplicar 
aquest  regim  a  rassas  que  no  podrian  soste- 
nirlo  y  que’s  troban  bé  aglomeradas,  inacti- 
vas  y  esperant  la  sopa  d’Esparta.  Avans  que 
s’enforteixin  y  demostrin  energías  diferencia- 
das  que  las  fassin  dignas  de  l’autonomia. 

Catalunya  ha  vist  que  la  llibertat  política 
y  que  l’enfortiment  del  individuu  reclamavan 
drets  socials,  y  els  ha  promulgat.  May  en 
cap  poble,  ni  en  cap  Assamblea,  ni  en  la 
Constituyent Francesa  s’ha  proclamat  res  més 
radical  ni  més  essencial  a  la  personalitat  hu¬ 
mana.  El  dret  a  la  vida:  no’l  dret  a  unas 
miserables  caixaladas,  ni  allò  dels  tallqrs  na¬ 
cionals,  no,  sinó’l  dret  de  desenrotllar  cada 
bu  las  sevas  energías  vitals  en  tots  els  sentits, 
material,  intelectual  y  moral  o  afectivament. 
No  que  cada  hu  tingui  lo  mateix  que  l’altre 
ab  aqueixa  igualtat  imbècil  que  donant  lo 
mateix  dóna  massa  als  uns  y  quasi  res  als 
altres.  Se  parteix  del  individuu  y  de  la  seva 
organisació,  y’s  demana  pera  ell  protecció 
contra  la  explotació  terrible  del  home  perl’ho- 
me,  fent  que  se  li  dongui  a  cadascú  tot  lo  que 
necessita  pera  desenrotllar  adequadament  en 
actes  lo  que  porta  en  organisació  o  en  poten¬ 
cia.  Y  això  no  sols  pera  l’home  fet,  sinó  més 
encara  pera’l  noy  y  pera  la  dòna.  Respecte  y 
protecció  per’aquesta  en  quant  sigui  o  estigui 
a  punt  d’ésser  mare,  qu’ella  es  la  que  renova 
las  rassas! 

Y  lo  afectiu  y  lo  intelectual,  y  els  segurs 
pera, la  vellesa  y  la  invalidesa,  tot  això  qu’ho 
pagui  el  rich,  el  que  té  més,  el  que  ha  aca¬ 
parat  valors,  tal  com  feyan  a  la  bona  Atenas; 
y  que  la  contribució  sigui  progressiva,  y  que 
entre  tots  els  estaments  hi  regni  la  fraternitat 
y  l’amor  per  medi  dels  tribunals  tècnichs, 
arbitrals,  que  tot  ho  dirimeixen  pacíficament. 
Y  després  y  sobre  tot,  instrucció,  molta  ins¬ 
trucció,  y  las  portas  obertas  a  totas  las 
ideas  y  a  totas  las  tendencias  superiors,  vin¬ 
guin  d’hont  vinguin. 

jVolèu  dirme  si  cap  partit  dels  que  s’ano- 
menan  avensats  de  la  Espanya  conglome- 
rada,  ha  proclamat  may  cap  ensamble  de 
principis  més  avensats  ni  més  humans  que 
aquests? 


Per’xò  treuhen  foch  pels  caixals  ells,  els 
amoltonats;  ells,  els  ciutadans  de  motllo;  ells, 
els  homes  de  munició;  ells,  els  de  a  quarto’l 
rengle.  Per’xò  diuhen  que’l  nostre  programa 
es  difús,  qu’estém  dividits,  que  no’ns  ente- 
nèm. 

Infelissos!  No  saben  que  las  entitats  so¬ 
cials  robustas,  las  rassas  fortas,  se  forman 
d’elements  diferenciats,  y  que  sols  aquests 
són  els  que  poden  ésser  convergents.  Sols 
els  homogenis,  els  inferiors,  són  divergents 
y  putrefactes ! 

Pompeyus  Gener 


«L’  ASSAMBLEA 
DE  CANPROSA  » 
Y  «ELS  ARME¬ 
NIS  DE  POBLET» 

L’afany  de  fer  frases  es  una  de  las  notas 
caracteristicas  dels  escriptors  que  manejan 
a  tot  drap  la  llengua  castellana.  Però  es  de 
notar  qne  la  immensa  majoria  dels  escriptors 
frasistas  pertanyen  a  una  de  las  dugas  espe- 
cies  slultus  o  ridiculus ,  sempre  al  genre  ig- 
narus. 

Aquest  afany,  o  millor  malaltia,  no  s’ha 
acabat,  ni  tan  sols  mimva,  sinó  que  va,  de 
jorn  en  jorn,  creixent,  arribant  avuy  a  cons-- 
tituhir  una  veritable  plaga  qu’afecta  a  la 
major  part  d’escriptors  d’enllà  del  Ebre  y  a 
gran  nombre  dels  qu’ensà  viuben. 

Ab  sa  inteligencia  superficial,  al  examinar 
un  fet,  o  estudiar  una  qüestió  (per  seriosos 
que  siguin  se’ls  hi  pot  trobar  una  nota  cò¬ 
mica,  més  o  menys  lleugera)  no  hi  veuhen 
més  que  lo  còmich,  que  reproduhit  en  l'es¬ 
trany  mirall  de  sa  imaginació,  adquireix  la 
característica  d’aquesta  y...  surt  lo  ridicul. 
Senten  aquest  y  fan  una  frase  y,  enorgullits 
de  sa  inteligencia  y  de  sa  imaginació,  la 
llensan;  y  la  frase’s  riu,  es  cert,  mes  tothom 
al  través  d’ella  veu  la  ignorància  supina  y 
la  lleugeresa  de  son  autor. 

Aquestas  reflexions  se’ns  han  ocorregut  al 
llegir  alguns  dels  periòdichs  redactats  en 
castellà  que  surten  en  nostra  ciutat. 

El  Liberal ,  al  tractar  dels  catalanistas  ab 
motiu  de  la  Assamblea  de  la  Unió,  ens  di¬ 
gué:  Armenios  de  Poblet.  Estich  convensutde 
que  l’autor  va  riure,  y  alguns  amichs  y  fins 
estranys  també. 


JOVENTUT 


347 


Conque  armenis,  {eh?  Y  de  Poblel!  Ja  es 
mort  el  Catalanisme  mercès  al  graciós  y 
xistós  del  Liberal!  Molt  bé! 

Donchs  nosaltres  ho  recullim.  Si,  som  ar¬ 
menis  de  Poblet,  esclavitzats  per  uns  turchs 
autèntichs,  encara  que  disfressats. 

No  som  victimas  personals ,  en  nostre  cos, 
com  els  armenis  ho  són  dels  turchs,  no. 
Però  ho  som  en  nostra  ànima,  en  nostra 
vida  intelectual,  puig  se’ns  imposan  mes¬ 
tres  que  no  saben,  encarcarats,  buyts  y  em- 
brutidors  programas,  y  una  lley  d’instruc¬ 
ció  pública  digna  dels  aschantis.  Som  victi¬ 
mas  en  nostra  vida  econòmica,  puig  estem 
baix  el  jou  d’unas  lleys  que  d’arrel  matan 
l’agricultura,  la  indústria  y  el  còrners;  som 
victimas  d’una  civilisació  (sic)  filla  directa 
de  la  de  Moreria,  que  impedeix  el  lliure  des¬ 
enrotllo  del  veritable  esperit  català.  Pera’ls 
que  tenim  conciençia  de  nosaltres  mateixos 
es  tan  dolenta  aquesta  tirania  com  la  dels 
turchs;  pera’l  esperits  mesquins,  sols  hi  ha 
tirania  quan  hi  ha  sang,  presons,  desterros, 
etc.,  etc. 

{Veu,  senyor  de  El  Liberal ,  còm  al  través 
de  sa  frase  sols  s’hi  traslluheix  la  buydor  ri¬ 
dícula  de  son  autor? 

{Y  de  Poblet?  Ja  ha  sortit  allò,  lo  de  cle¬ 
rical  y  reaccionari!  Donchs  bé:  nosaltres  que 
no  tenim  ni  d’una  cosa  ni  d'altra,  dihém 
ben  alt:  Tant  de  bo  qu’en  la  Catalunya  de 
avuy  tinguéssim  vivents  molts  monuments 
que  representessin  l’avens  que  representava 
en  son  temps  Poblet.  Tant  de  bol 

Un  altre  diari  redactat  en  llengua  caste¬ 
llana,  La  Tribuna ,  dedicà  un  article  a  l’As- 
samblea  de  la  Unió  reunida  a  Barcelona,  y 
1  anomenà  Assamblea  de  Canprosa ,  y  sostin¬ 
gué  que  las  teorias  que  s’exposaren  en  ella 
y  els  acorts  presos  eran  dignes  d’un  centre 
de  Gratallops. 

Que  felís  déu  sentirse’l  graciós  de  La  Tri¬ 
buna!  Quina  enveja  li  déu  tenir  son  company 
de  El  Liberal!  Va  fer  dugas  lrases,  no  una!  El 
colmo!  Sols  un  desitj  sentirem  al  llegirlo,  y 
es:  saberquína  frasefeu  al  enterarse  de  lo  que 
digué’Qsenyor  Pinilia  en  una  cèlebre  sessió, 
per  cert  no  moll  llunyana,  de  l’Academia  de 
Jurisprudència  y  Llegislació. 

Ben  segurs  estèm  que  l’autor  de  tal  article 
|no  fou  en  Roig  y  Bergadà,  ni  l’ilustre  sociò¬ 


leg  d’Ateneu  en  Josepb  Canalejas:  poden 
pensar  com  vulguin,  però  no  escriuhen  vul¬ 
gars  tonterias.  Que  jo  sàpiga,  no  fan  frases. 
L’autor  de  tal  article  déu  ésser  del  cos  de  re¬ 
dacció,  o  tal  volta  un  gazetiller:  no  té  més 
altura. 

Pera  fen  la  primera  frase  parodià  a  un  au¬ 
tor  humorístich,  que  al  escríurela  demostrà 
preferir  que’ls  pobles  en  sas  festas  majors 
celebrin  corridas  de  toros  o  bous,  que  s’afi- 
cionin  a  espectacles  més  o  menys  enlluherna- 
dors  y  viciosos,  més  que  al  conreu  de  las 
lletras;  autor  dramàtich  que,  arrendador  de 
frases  fetas,  ha  sigut  lloat  per  tothom  men- 
tres  no  s’ha  mogut  de  lo  que  pot  y  sab  fer, 
donada  sa  ilustració  y  educació  intelectual, 
però  que’l  jorn  qu’ha  volgut  fer  de  sociòleg 
o  filosop,  al  remenar  las  fullas  (o  sian  las 
lrases  fetas)  hem  trobat  en  sas  obras  una  fi¬ 
losofia  de  taula  de  cafè.  La  cèlebre  frase  al 
autor  dramàtich,  malgrat  son  talent,  li  val¬ 
gué  quelcòm  no  massa  agradós.  {Què  li 
deurà  valer  al  que  l’ha  parodiada?  Al  primer 
el  discutirem;  del  segón  tan  sols  jo  per  llàs¬ 
tima’n  parlo:  als  demés  els  hi  fa  fàstich. 

{Què  volia  l’escriptor  de  La  Tribuna?  iQ ue 
-l’Assamblea  fos  de  Canpoesia?  {Que  paro¬ 
diant  a  un  convencional  diguéssim  que  tots 
els  catalans  devètn  ésser  Jelisos?  {Que  preconi- 
sessim  la  ridícula  igualtat  física,  moral  e  in¬ 
telectual?  {Que'ls  béns  són  de  tothom,  y  que 
prediquéssim  la  repartidora?  {La  omnipoten- 
cia  d'el  Estat  y  l’esclavatge  del  individuu? 
{El  servéy  militar  obligatori?  {Una  religió 
negativa?  Pobre  redactor  de  La  Tribuna ,  y 
que’n  déu  ésser  d ’avensat! 

A  n’ell,  més  que  al  altre,  se  li  veu  la  buy¬ 
dor  del  cervell  al  travers  de  la  frase. 

Sí:  nostra  Assamblea  de  La  Unió  fou  de 
Canprosa;  no’ns  hi  volguerem  ficsar  en  liris¬ 
mes  inoportuns  y  falsos,  ni  en  poesias  per¬ 
judicials  al  poble.  Al  fer  las  bases  tinguerem 
present  la  prosa  de  la  vida.  El  que  mira  a 
un  poble  déu  posarse  las  ulleras  del  biòleg 
més  que’ls  lentes  del  poeta. 

Sí:  nostras  ideas  y  conclusions  són  dignas 
del  Ateneu  de  Gratallops.  A  Gratallops  y 
a  qualsevol  poble,  per  petit  que  sía,’s  res¬ 
pira  ayre  pur,  s’estudia  la  vida  y  s’escoltan 
las  prèdicas  millor  qu’en  una  redacció:  quan 
menys  hi  ha  qu’estudiar,  qui  estudia  y 
qui  en  fa  cas,  y  bona  fe  en  uns  y  altres.  En  la 


34§ 


JOVENTUT 


redacció  d’un  diari  politich  de  gran  circula¬ 
ció  hi  ha  sociòlegs  de  Canpoesía,  que  no  es- 
tudian  la  vida  ni  els  llibres;  hi  ha  tan  sols 
autors  de  frases  buydas,  y  la  claque  que  las 
repeteix  admirantlas. 

Trinitat  Monegal 

EL  NOMBRE  D’ESTÚPITS 

ES  A  ESPANYA  GRAN 

TAN  GRAN  COM  EL  DE  PERIODISTAS 

En  la  primera  plana  de  mon  darrer  lli¬ 
bre  (i)  vaig  posarhi  aquesta  nota  L’autor  no 
ha  repartit  exemplars  a  la  prempsa.  Y  en  efec¬ 
te,  no’n  vaig  repartir.  ^Per  què?  Perque  m'ha¬ 
via  convensut  de  que’l  periodista  espanyol 
es  ignorant  y  estúpit.  Res  vol  dir  que  hi  ha¬ 
gi  comptadas,  comptadissimas  excepcions. 

Com  aquesta  apreciació  algú  podria  pèn- 
drela  per  filla  del  despit,  dech  ler  present 
que  mas  tres  obras  anteriors  a  aquella  foren 
rebudas  ab  gran  aplaudiment  per  la  prempsa. 
Mes  com  no  m  pach  d’alabansas,  al  observar 
que  per  lo  que’n  deyan  els  critichs  bo  y  ala- 
bantme  no  havian  comprès  ni  un  mot  dels 
meus  llibres,  vaig  deduhirne  qu’eran  uns 
ignorants  que  ni  íets  d'encàrrech,  y  que  si 
alabavan  era:  els  uns  per  compromís  ( com¬ 
panys  de  causa )  y  els  altres  perque,  precisa-  * 
ment  per  no  entendre  las  obras,  sospitaban 
qu’eran  bonas  y  no  volian  fer  un  paper  ri¬ 
dícul.  Las  ganas  ja  hi  eran.  Que  no  s’hi  amo- 
hininida  ocasió  de  reventarme  jala  heuràn,  per¬ 
que  tinch  moltas  cosas  per  dir  de  las  que  no 
agradan;  però  això  si,  s’haurèn  de  mercar  el 
llibre  o  emmatllevarlo  a  un  amich,  donchs 
jo  no  estich  disposat  a  guardar  deferencias 
ab  una  de  las  capas  socials  peninsulars  més 
baixas. 

Arreu  el  periodisme  es  una  professió  a  la 
que  acudeixen  els  que  s’hi  senten  disposats. 
A  Espanya,  el  periodisme  es  una  patent  de 
misèria  que  acudeixen  a  recullir  els  que  no’s 
senten  disposats  pera  res.  Ratats,  fracassats 
de  totas  las  arts  y  professions,  batxillers 
atrofiats,  chulos  de  guardarropía ,  politichs 
de  casino  de  barri,  poetas  prosaichs  y  pro- 
sistas  de  poesia  barata,  tots  acudeixen,  aliats 
per  la  gana  estomacal  y  la  d  exteriorisarse — 
vàlgans  la  Mare  de  Deu!  —  a  las  covas  redac- 
torils,  a  rosegar  l’extrém  del  porta-plomas 
y  a  esperar  boca-badats  la  tarjeta  de  convit 
a  un  àpat  ab  brindis  y  encoratjaments. 

Y  tot  aquest  món  de  bordellayres  de  la  li¬ 
teratura  sense  pudor,  las  emprenen  tab  lo 
primer  que  cau  en  llurs  mans,  sigui  artístich, 
científich  o  politich,  y  bombejan  o  reventan 
a  pleret  responent  a  llurs  petits  odis  d’àni- 


mas  caponas  o  al  miserable  obsequi  del 
assedegat  de  glòria  gazetillesca  que  compra 
l’alabansa  ab  un  cafè  y  copa,  un  puro  d’a 
dèu,  o  uns  saludos  respectuosos  ab  mà  por¬ 
tada  al  barret,  inclinació  de  cap,  unió  de 
peus  y...  demanin. 

Per  si  no  estigués  ben  convensut  de  la  ig¬ 
norància  y  mala  fe  dels  marrechs  de  la  premp¬ 
sa,  un  fet  m’ha  vingut  a  refermar  en  ma  con¬ 
vicció.  Es  aquest  la  informació  que  ls  periò- 
dichs  han  fet  de  las  sessions  de  l’Assamblea 
Catalanista  haguda  a  Barcelona’ls  passats 
diumenge  y  dilluns,  22  y  23  de  maig,  res¬ 
pectivament.  Vaig  a  explicarme,  pera  que’ls 
lectors  de  Joventut  se’n  fassin  càrrech. 

Com  ja  s’hauràn  enterat  per  la  ressenya 
que  de  ditas  sessions  publicarem  en  el  nú¬ 
mero  passat,  un  cop  fou  llegida  pel  secretari 
senyor  Gubern  la  1  .a  Base,  vaig  aixecarme  y 
demani  la  paraula.  —  jPer  què  la  vol?  ■ —  va 
preguntarme  la  presidència.  —  Pera  fer  una 
petició  —  respongui  jo.  —  Fàssila.  —  Entro 
en  aquests  detalls  pera  que’s  vegin  ben  claras 
la  estupidesa  y  la  mala  fe  del  revistayre  de 
Las  Noticias.  Obtinguda  la  paraula,  vaig 
dir  textualment  lo  que  segueix: 

«  La  redacció  de  la  Base  i.a  es  concisa  y 
clara,  tothom  la  pot  capir:  es  un  cant  a  la 
llibertat  del  individuu  y  una  catilinaria  con¬ 
tra  l’absorbent  Estat.  Mes  com  sigui  que  nos¬ 
altres  hem  de  procurar  que’ns  entengui’l  po¬ 
ble  qu’es  a  fóra,  y  sabut  es  que  a  Catalunya 
el  nombre  d’ignorants  es  immens,  donchs  no 
en  va  ha  estat  nostra  terra  anys  y  més  anys 
dominada  per  Castella  qu’es  el  pais  més  es¬ 
túpit  e  ignorant  del  món  (ovació),  nombro¬ 
sos  delegats  m’han  conferit  l’encàrrech  de 
demanar  a  la  presidència  que  pregui  a  la 
ponència  respectiva  qu’expliqui  y  aclari  ex¬ 
tensament  els  extrems  de  la  Base  i.a,  pera 
que  no  càpiga  lloch  a  dubtes  a  fóra,  y  aquí 
dintre  eviti  las  discussions.» 

Això  vaig  dir,  y  atenent  al  meu  prech,  ab 
l’amabilitat  que’l  caracterisa,  el  senyor  Mar¬ 
ti  y  Julià  demanà  al  senyor  Sunol  qu’ex- 
pliqués  la  Base,  y  aquest  tingué  a  son  torn 
l  amabalitat  de  ferho. 

Y  ara  entra  en  escena’l  gazetiller  de  Las 
Noticias ,  informant  aixís  al  públich  babau: 

«  El  senor  Pujulà  y  Vallès,  à  pesar  de  que  es  un  mu- 
chacho  de  talento,  pronuncia  algunas  palabras  de  bas- 
tante  mal  gusto,  à  falta  quizàs  de  argumentos,  y  sus  pa¬ 
labras  se  pierden  en  el  vacío.» 

A  aquest  extrèm  hem  arribat:  al  de  que 
un  imbècil  qualsevol  impunement  tergiversi 
els  fets,  y  portat  per  la  passió  y  per  la  falta  de 
conviccio,  en  lloch  d’atacar  las  ideas  franca¬ 
ment,  negui  la  veritat,  afirmi  cosas  np  succe- 
hidas,  y  ho  fassi  rastrejant.  Es  un  muchacho 
de  talento!  Es  a  dir:  No  se  enfade  V.,ya  ve 
usted  que  se  le  aprecia  y  que  se  habla  impar- 
cialmente:  al  pan  pan ,  y  al  vino ,  vino.  Se 
le  reconoce  a  V.  el  talento ,  pero  la  verdad  an- 


(I)  La  Ella  d'en  Vademecum. 


JOVENTUT 


349 


tes  que  nada:  sus  palabras  se  pierden  en  el 
vacio. . .  Castilas! 

Quan  un  home  creu  lo  que  diu,  s’expressa 
aixis:  El  seiïor  Pujulà  que  es  un  imbècil ,  se 
levanta  para  decir  esto  y  lo  oiro  (aqui  la  veri¬ 
tat),  y  es  ovacionado  por  los  eslúpidos  asam- 
bleístas,  siendo  su  ruego  atendido  por  el  pre- 
sidente  de  toda  aquella  animalidad  separatista . 

Y  tots  ens  hauriam  quedat  tan  tranquils,  y 
ningú  l'hauria  anat  a  desafiar  perque  nos¬ 
altres  no’n  fem  de  valents.  Talento,  talento  .. 
Bah!  Si  els  treguessim  el  dret  de  rastrejar 
adulant,  què’n  quedaria  de  periodistas  aixis! 

No’m  vaig  aixecar  ab  la  finalitat  de  de¬ 
mostrar  que  Castella  era  estúpida  e  igno- 
ranta,  perque  això  ni  creya  necessari  de- 
mostrarho,  ni  era  aquell  el  moment  oportú. 
Si  la  frase  era  de  mal  gust,  això  ja  es  un’al- 
tra  cosa.  El  periodista  té’l  dret  de  trobar  la 
frase  com  li  plagui  y  d’arribar  en  sas  apre¬ 
ciacions  fins  al  insult  personal.  No  reconech 
límits  a  la  llibertat  de  pensar  (si  a  la  llibertat 
d’obrar:  cuydado  ab  aquesta!)  Reconech  a 
tolhòm  el  dret  de  trobarme  un  imbècil  con¬ 
sumat,  reservantme’l  dret  de  demostrar  lo 
contrari  si  ho  crech  convenient.  Però  faltar 
a  la  veritat  dels  fets  no  es  pensar,  es  bandar- 
rejar,  y  això  no  es  respectable. 

Y  ja  ifue’s  tercía;  venen  a  pèl  algunas  citas 
pera  demostrar  còm  tenia  rahó  al  fer  l’afir¬ 
mació  que  vaig  fer  incidentalment.  Repassèm 
las  ressenyas  que  de  l’Assamblea  fan  els  pe- 
riòdichs  madrilenys. 

El  Globo: 

Barcelona  22  (7,28  n.) 

El  senor  Pujol  (!)  llamó  à  Castilla  país  ignorante,  y 
otros  oradores  atacaron  al  centralismo. 

Los  senores  Guimerà,  Aldavert  y  otros  prohombres 
c}e  la  izquierda  catalanista,  en  número  de  30,  han  pu- 
blicado  ..  etc. 

^  Espana: 

^  Barcelona  22  (11  noche) 

El  senor  Pujol  dirigió  rudos  ataques  al  Estado,  ma- 
nifestando  que  Castilla  es  el  país  màs  ignorante  del 
mundo. 

Ara  fassin  el  favor  de  dirme:  (No  es  veri¬ 
tat  que’l  clou  de  l’Assamblea  estrebava  en 
que’l  senyor  Pujol  (!)  digués  això?  (No  es  ve¬ 
ritat  qu‘en  Guimerà  y  l’Aldavert  y  els  otros 
prohombi  es  són  de  la  izquierda  catalanista ? 

Apretaaaa! ! ! 

El  Liberal  (de  Madrid): 

Barcelona  22  (7  t ) 

...  Se  ovaciona  la  bandera  que  preside  la  Asamblea 
y  que  han  regalado  varias  senoras. 

..  Duran  se  lamenta  del  caràcter  apasionado  de  la 
Asamblea  siendo  interrumpido  por  voces  de  |extran- 
jero1,  promoviéndose  gran  tumulto. 

Estrany  establece  diferencias  entre  los  dominios  mi¬ 
litar  y  económicos,  diciendo  que  se  debe  evitar  un  con- 
fltcto  entre  fuerzas  antitéticas. 

Interviene  el  presidente,  los  senores  Millet,  Duran  y 
Sunol,  produciéndose  continuos  escandalós.  Se  aprue- 
ban  las  bases  leídas  por  el  secretario. 


Pujol  interviene  diciendo  que  Castilla  es  «la  nación 
màs  ignorante  del  mundo». 

Interviene  Sunol,  se  aprueban...  etc. 

(Volen  més  bestiesas  y  més  intervencions? 
Llegeixin: 

El  Universo: 

Barcelona  22  (3  t ) 

Presidió  el  senor  Martí  y  Julià,  y  en  el  escenario  fué 
colocada  una  bandera,  regalo  de  varias  damjs  catala- 
nas.  El  senor  Martí  y  Julià  agradeció  à  las  damas  el 
regalo  de  la  bandera. 

(Per  lo  vist  la  bandera  l’acabavan  de  rega¬ 
lar  las  varias  damas. 

El  senor  Martí  y  Julià  dijo  que  los  catalanes  estàn 
en  predominio  en  esta  nación  cuya  inferioridad  juzgan 
todas  las  naciones. 

(Ho  han  entès?  E>onchs  jo  tampoch.  Se¬ 
gueixin. 

La  Correspondència  de  Espana: 

Congre  so  Catalanista 

B.  23. 

Los  corresponsales  de  los  periódicos  madrilenos 
hemos  tropezado  con  muchos  obstàculos  para  penetrar 
en  el  local.  . 

Fals. 

Tercera  sesiòn 

Algunos  representantes  se  acercaron  a  la  mesa  y  de- 
volvieron  las  credenciales... 

Més  falsetats. 

Aumenta  el  cisma  entre  los  catalanistas  de  la  extre¬ 
ma  izquierda,  adversarios  que  son  de  la  «Lliga  Regio¬ 
nalista». 

Ja  tornèm  a  trobar  els  prohombres  de  la 
izquierda ,  qu’ara  ho  són  de  la  extrema.  Y  el 
cisma  aumenta  segons  se  veu  per  moments. 
Ay,  ay  qu’esclata;  ay,  ay  que  no  esclata!...  Y 
pensarqu’això  ho  firma  en  Figuerola!  Y  pensar 
que  un  home’s  prengui  a  conciencia’l  paper 
ridicul  de  passejar  per  la  Rambla  una  xistera 
cursi  per'acabar  dihent  beneyterías! 

Heraldo  de  Madrid: 

B.  23  (10,15  m-) 

Se  atacó  a  Castilla,  el  pueblo  màs  ignorante  del 
mundo  -  dijo  un  orador. 

Se  aprobaron  dos  bases  referentes  à  los  obreros  de 
la  ciudad  y  del  campo. 

(!!!!!!) 

El  País: 

El  senor  Pujol  y  Bores  aprobados 

Barcelona  22. 

Torna  a  sortir  a  escena  el  senyor  Pujol  y 
Bores  (!)  (Veyàm  si  resultarà  que  no  existeix 
el  qui  sostingué  la  estupidesa  d’un  pais? 

El  Imparcial: 

Lunes  23  de  mayo  de  1904 

Se  ha  patentizado  el  màs  completo  desacuerdo  entre 
los  dos  bandos  catalanistas  en  las  cuestiones  de  mayor 
trascendencia. 

Calla,  ara  ja  som  dos  bandos! 


350 


El  Imparcial: 

h.suuin,;j;,.Ji“u,ió"  "• 1,5  b*"!·  *p“iï»do,. 

Ja  ho  veuhen,  fins  la  tercera  y  tot  va  ésser 
aprobada.  Això  es  horrorós! 

El  País : 

"  Monedas  separatista*.— Declaración...  etc . 

de  hacdeIegadf  ^  Samia2°  de  Cuba  tiene(eí4mal  gusto 
de  hacer  man.festaciones  en  contra  de  Espana  & 

protesus  eSPreCÍar  ‘  '°S  firmantes  de  todas  las 
(Manoy  qUln  ac0rt  més  maco!  Ves  qui  ens 

ho  havia  de  dir  que  l-havmm  pres') 

Ja  hosabéu:  ara  es  de  mal  gusto  parlar 
fWlP^T’  es  a  dir’  de  Castella,  perque 

S’ha  He" co  fESPanya  SSg0nS  els  cwtdlans 
S  ha  de  confessar  que,  en  mitj  de  tot,  són  de¬ 
liciosos  quan  obren  la  boca. 

Espana: 

Separ aiistas  sin  careta. 

-..Entre  los  discursos  se  destacri  *>] 

•1  delegado  d,  S.n.i.gol/St 

dasnoCrTSeS  Para  EsPafia’  y  las  <=uales  fueron  aplaudí 
ans  por  la  concurrència.  ” 

Mal  gusto,  descortesia...  Olé  tviva  la  hi- 

de  V'dh/"6  Se"y0r,  de'^'  de  Santiago 
de  Cuba.  <;qui  no  li  fa  dir  que  Cuba 

sra  es  un  femer  y  que  durant  la  rlnm' 
pçnonuAio  o  y  -  7  aurant  la  dominacio 

espanyola  era  un  tardin  de  flores?.  Apren¬ 
gui  a  mentir  com  ho  fan  ells  .Que  no  ’n 
recorda  de  la  cansó  cubana  que  deya 

Cuba  es  un  jardín  de  flores 
que  los  rayos  del  sol  banan; 
bendito  sea  el  blanco  punto 
con  que  limpia  el  mapa  Espana? 

<Que  no  deya  bendito ,  ni  blanco,  ni  limhia ? 
Aprengu,  a  mentir  home!  La  qüestió  es  no 
tenir  el  mal  gusto  de  dir  veritats,  qu’això  sem¬ 
pre  es  d escortés!  4 

Todos  los  discursos  estuvieron  inspirados  en  el  odio 
mas  violento  respecto  à  Castilla  y  al  Poder  central 
empleandose  en  ellos  tonos  sepamistas.  ’ 

tono.  3  dlr’  t0tS  dS  discursos  foren  de  mal 

retallsSemb'a  qUe’ per  ara’  no  cal  copiar  més 

Dech  fer  avinent  que  lo  que  copio  es  ev- 

[as.dltei!fgramaS  qUC  ,n°  paspan  vint  rat- 
lus,  de  manera  que  al  costat  de  dugas  co- 

umnas  parlant  d’un  crim  o  fent  re v*  ta  de 

oro^vmt  ratllas  donan  compte  de  TAssam- 


JOVENTUT 


Fl^sC/61  f°nd0  d’aquesta’  ni  una  paraula 
1  castila  no  veu  de  las  cosas  sinó  la  forma 

d iscurCsosenQÜe’r  aCCÍdentaL  Dels  hermosos 
cursos  que  ls  ponents  y  delegats  feren 

pera  demostrar  sas  tests,  L’n  dfuhen  res 

de  dugas  paraulas  que’l  senyor  Pujol  y  Bores 

diu  mddentalment  se’n  fan  menja  favorim 

£  nn  plXÒ-  eStUpidesa’  no  es  això  imbecilh 
tat,  no  es  això  ignorància? 

Fins  aquí  lo  purament  d'Informació  es  a 
dir,  el  fruyt  dels  banderilleros :  que  si  entrém 
en  els  fondos,  en  els  fru„s  dels  dfrèctore y 

pe  Senclr?eecnhan  ‘  T'  la  llnia.  V  «criuhen 

Moguer  a  hí  l P  °raS  COm  els  COCxes  de 
oguer  la  bestiesa  es  tan  aclaparadora  que 

d  nePd°  ne,rVr'  U”  “yre  de  suficiència  y 
de  pedanteria  batega  en  tots  els  escrits;  una 

barra  descomunal  se  destaca  de  tots  els  as 

nTiS\ P6r  e"S  tractats  sense  conéixels 
Desde  la  bestial  alsada  del  trono  periodístich' 
desde  la  polsosa  taula  de  redacció  els estú 
pits-nacionals  parlan  de  tot.  Quina  feynada 
se  m  giraria  si  ara  hagués  de  fer  citas!  Com 
prin  els  lectors  de  Joventut  qualsevulsa 
d.ari  castellà  (a  ma  Is  tenen  en  e’  que's 
pub  ican  a  Barcelona),  y  com  si  fossin  rodas 

taVeldit Tn’alí- luqum,,els  ulls  Y  fassin  vol¬ 
tar  el  dit,  qu  alia  hont  1  aturin  hi  trobaran  la 

bestiesa  Ja  pedanteria,  la  profonditat  de  pou 
secn,  I  anima  castila.  K 

.«{Què  tindrà  que  veure'l  que  la  premDsa 
sigui  estúpida— dirà  algú— ab  la  estupidesa 
del  poble?»  Precisament  la  relació  es  intimà 
Tant  s,  la  prernpsa  es  el  reflexe  de  la  opinió 
publica,  com  si  es  la  que  fa  la  opinió,  la^eva 
estupidesa  reflexa  o  fa  la  estupidesa  del  país 
V.u  la  prernpsa  del  poble  que  la  compra 
pera  gaudiria,  y  sols  la  estupidesa  y  la  igno- 

íaaestupi0desa.gaUdlrSe  “  la  ignorancia  Y  en 
Ja  ha  vist,  donchs,  còm  se  fan  las  cosas  el 

fiïria  de'n!6  N°tÍClas-  A  ,a  seva  banda- 

ponTh  d  L  ffar  fftS  l  C,tarne  de  faIsos  li  res- 
ponch  calificantlo  d  embustero.  A  la  seva 

esLVs  Lq“  es  f  mal  d"  oue  CasfeHa 
es  país  ignorant  y  estúpit,  hi  responch  ab 

mearcéTS,ra  Y  dara  e"  avaat  LsstL  la 

en  be  e„  mai113’86  '  meVa  PerS°na  ni 

A  I  afirmació  que  fa  de  que  tinch  talent 
contesto  dihentli  que’n  tinch  més  del  que’s 

i  i  perque  ac°stumo  a  despreciar  per 
igual  las  censuras  y  las  alabansas^  P 
Y  prou. 


CORPUS 


P-  Pujulà  y  Vallès 


Sota  un  cel  llis,  un  cel  blau, 
un  cel  de  festa, 
clapejat  per  la  ginesta 
passa  majestuós  el  Deu  de  pau. 


Dringan  armas  y  trompetas 
y  llampegan  bayonetas. 

Sota  un  cel  llis,  un  cel  blau, 
passa  majestuós  el  Deu  de  pau. 


Xavier  Gambús 


JOVENTUT 


351 


GERMANOR 

Heusaqui  la  nota  més  sobressortint  de  la 
darrera  Assamblea  de  la  Unió  Catalanista: 
la  germanor  entre  tots  els  elements  naciona- 
listas,  que  per  sobre  de  tot  hi  posan  son 
vehement  amor  a  nostra  Catalunya. 

Aquesta  germanor,  aquest  esperit  de  con¬ 
còrdia,  resplandiren  d’una  manera  ben  clara 
en  las  sessions  de  l’Assamblea;  aquesta  ger¬ 
manor,  aquesta  concordia,  junt  ab  la  esti¬ 
mació  per  nostra  terra,  eran  els  sentiments 
que’ns  uniren  als  delegats;  y  per  aixó  quan 
un  individuu  s’atreví  a  predicar  la  intoleràn¬ 
cia,  la  guerra  entre’ls  elements  autonomis- 
tas,  l'Assamblea  en  pes,  unànimament,  en 
mitj  del  més  frenètich  entusiasme,  aculli  y 
feu  sevas  las  eloqüents  paraulas  d’en  Joseph 
M.a  Roca,  protestant  ab  ell  del  acte  fet  per 
un  sectari,  y  enrobustint  encara  més  ab  sjos 
aplaudiments  entusiàstichs  l'autoritat  de  la 
digníssima  Junta  Permanent  de  la  Unió  Ca¬ 
talanista,  y  de  la  no  menys  digna  Ponència. 

Aquest  acte  de  solidaritat  ab  la  Junta  Per¬ 
manent  y  la  Ponència,  fet  per  la  representa¬ 
ció  més  alta  del  Catalanisme,  l'Assamblea 
formuladora  dels  nostres  principis,  consti- 
tuheix  la  norma  dels  camins  que  devém  se¬ 
guir  tots  els  nacionalistas  catalans. 

L’Assamblea,  ab  sos  aplaudiments  y  ab 
sos  vots  de  gracias,  feu  manifestació  osten¬ 
sible  y  clara  del  goig  que  sentia  al  veure 


MAIG 

A  PLE  SOL 

Avuy  que’l  día  es  blau  y  el  sol  molt  viu, 
eixim  a  donà  un  vol,  bona  companya, 
qu’esiaré  més  joliu 

si  aspiro  ab  tu’ls  olors  de  la  montanya. 

Per  las  terras  secanas,  esbargidas, 
mira  còm  viuhen  lliurement  las  flors; 

coscolls  y  margaridas 
enjoyan  els  viaranys  ab  llurs  colors. 

Y  tot  ho  alegra’l  sol,  las  farigolas, 
las  ginestas  que  creixen  pels  torrents, 
y  las  vinyas  mayolas 
revestidas  de  pàmpols  verts,  lluhents. 

Del  sol  ab  la  besada,  com  rosellas, 
tas  galtas  de  vermell  s’han  inondat, 
pel  cansament  més  bellas; 
y  tos  polsos  més  fort  han  bategat. 

Benehit  sol  de  maig,  tot  ho  fecondas 
omplint  prats  y  montanyas  de  verdor, 
tu  l’esperit  deixondas 
y  dónas  a  la  sang  nova  xardor. 


aplegats  en  una  mateixa  tasca,  promulgant 
nous  principis,  a  elements  diversos  del  na¬ 
cionalisme  català.  Y  al  fer  aquesta  manifes¬ 
tació  ben  explícita,  també,  implícitament, 
declarà  devant  del  poble  que’l  Catalanisme 
no  es  patrimoni  de  dogmatisadors  ni  defini¬ 
dors,  que’l  Catalanisme  sols  es  patrimoni 
del  conjunt  dels  bons  fills  de  Catalunya,  y 
que  tots  venim  obligats  a  ferlo  creixe 
pera  que,  un  cop  sigui  tan  gran  que  a  tots 
ens  aplegui,  poguèm  ferne  entrega  a  la  mare 
Catalunya,  qu’allavors  ja  haurà  arribat  a 
ésser  respectada,  autònoma. 

Pensis  quins  resultats  n’hauríam  tret  de 
l’Assamblea,  si  els  delegats  ens  haguéssim 
deixat  portar  per  l’esperit  tancat  y  estret  de 
capelleta,  qu’algú’ns  predicava.  Per  nostra 
sòrt,  y  per  sòrt  de  Catalunya,  la  germanor 
va  imposarse. 

Per’xò  l’actitut  de  l'Assamblea  déu  servir- 
nos  de  norma,  indicantnos  els  camins  a  se¬ 
guir;  si  tots  volèm  fer  obra  profitosa,  com  la 
qu’ha  fet  l’Assamblea,  hem  de  prescindir 
de  criteris  estrets,  hem  d’abominar  de  tota 
mena  de  sectarismes,  hem  de  predicar  ab 
l’exemple'l  nostre  afany  de  destruhir  capellas 
pera  fer  una  catedral. 

Y  pera  que  això  sigui  un  fet,  es  indispen¬ 
sable  que  possehim,  particular  y  colectiva- 
ment,  l’esperit  de  germanor  desenrotllat  en 
son  grau  maxim. 

Miquel  Argimón 


EN  LAS  OMBRAS 

^T’has  cansat  ab  l’ardenta  soleyada? 

La  fresca  ombra  del  bosch  te  refarà 
y  aquí,  en  ma  falda  lassament  sentada, 
descapdellant  bells  somnis, 
ton  caparró  en  mos  brassos  dormirà. 

Jo,  mentres  tant,  m’afanyaré  a  compendre 
lo  que  diu,  refilant,  el  rossinyol, 
y  ton  bell  rostre  ab  el  ramatge  tendre 
de  l’eura  y  l’arinjol, 
amagaré  del  llambregar  del  sol. 

Dorm  tranquila  al  remor  de  la  fonteta, 
que  jo  aniré  vetllant  ton  somni  hermós, 
y  espiaré’ls  moviments  de  ta  boqueta 
per,  si’s  badan  tos  llabis, 
arreplegar  tot  un  jardí  d’olós. 

Y  després,  al  bufar  la  marinada, 
si't  despertan  las  gotas  de  rosada 
que  las  fullas  dels  roures  llensaràn, 
quan  obris  las  parpella», 
tos  ulls  reflectiràn  mil  maravellas 
y  nostres  cors  a  l’una’s  somouràn. 

Amadeu  Duria 


352 


PER  ULL  DE  GARBELL 

EI  senyor  E.  N.,  qu’escriu  a  La  Publici- 
dad\  endressa  una  catilinaria  —  catilinaria 
cursi  —  a  nostre  company  en  Pujulà  perque 
va  dir  que  Castella  es  el  poble  més  ignorant 
de  la  terra.  El  senyor  E.  N.  d.u  que  no  pot 
ésser  ignorant  una  nació  quin  meollo,  Ma¬ 
drid,  « otorga  el  aplauso  en  general  à  aquél 
que  en  justícia  se  lo  merece .»  Y  parla  del 

tnomf  d’en  Borràs  y  d’altres  artistas  cata¬ 
lans. 

El  senyor  E.  N.  déu  ésser  castellà;  si  no 
no  es,  mereix  serho,  perque’l  senyor  E.  N. 
demostra  ésser  un  ignorant  de  calibre  Es¬ 
colti,  desgraciat:  <Qui  li  ha  dil  que  l’aplau- 
dm  el  mérit  sigui  proba  de  no-ignorancia? 
Precisament  la  qualitat  privativa  dels  petits 
consisteix  en  humiliarse  devant  dels  grans. 
Y^no  ho  dubti:  l’aplauso  incondicional  y 
exagerat -aquest  es  el  cas  d’en  Borràs  a 
Madrid  — té  tots  els  caràcters  d’una  verda- 
dera  humiliació.  Fíxishi,  senyor  E.  N.:  els 
madrilenys  estàn  a  punt  de  reconeixe  que  no 
tenen  actors,  que  no  tenen  autors,  que’ls  ca¬ 
talans  els  guanyém  en  tot.  <Haurèm  de  sor¬ 
tir  nosaltres  a  la  defensa  dels  actors  y  autors 
castellans  y  cridar  ara  qu’ells  ja  no  ho  cri- 
dan:  ((Viva  Espaiïa?)) . 

íVol  un  altra  proba  d’ignorancia  més  supi- 
«a  que  l’entusiasmarse  fins  ai  punt  de  dir 
qu  en  Zacconi  y  en  Borràs  són  casi  bé 
iguals?  Y  això  ho  diuhen  tots,  fins  els  inte- 
Jectuals  madrilenys  de  que  vostè  parla  y  que 
posa  enfront  dels  nostres.  Vinguin  aquí,  ig¬ 
norants!  cQui  són  aqueixos  intelectuals  ma¬ 
drilenys?  iSón  els  que  xiulavan  a  la  Sada 
Yacco  y  miravan  de  rehull  a  n’en  Zacconi 
mentres  aqui  els  aplaudiam?  iSón  els  que 
reventavan  Los  Condenados  d’en  Galdós  men¬ 
tres  els  d’aqui  teníam  de  rehabilitarlos?  <Són 
els  que  xiulavan  la  Teresa  d’en  Clarín  men¬ 
tres  els  nostres  tenian  de  defensaria?  Y  d’ai¬ 
xò  ’n  diu  intelectuals! 

Ara  escolti  un’altra  cosa,  quesf  non  e  vero 
e  ben  trovatto.  Diuhen  que  l’empresari  qu'ha 
portat  a  n  en  Borràs  a  Madrid  -  qu’es  molt 
arc  va  entretenir  la  contracta  fins  a 
veure  còm  el  poble  català  rebia  a  S.  M.  el 
rey  d  Espanya;  y  tan  bon  punt  va  arribar  a 
Madrid  la  fausta  nueva  del  grandioso  recibi- 
rmento  que  li  havia  fet  la  ciutat  comtal  (i) 


JOVENTUT 


(0 


Un’altra  proba  d’ignorancia:  els  reporten  ma- 


telegrafia  a  Barcelona  dihent  «Fet!»  ^Qué 
tal?  Ara  vostè,  senyor  E.  N.,  acluqui  els  ulls 
y  diguim:  cQué  li  hauria  passat  a  n’en  Bo¬ 
rràs  a  Madrid  si  aquella  rebuda  hagjaés  si¬ 
gut  ...  viceversa,  y  aquell  empresari  de  Ma¬ 
drid  hagués  continuat...  terco  en  sus  trece? 
Bariini  un  xich  sobre  això,  senyor  E.  N. 

En  fi  —  y  això  no  va  sols  pera  vostè  sinó 
també  pera’l  revister  de  Las  Noticias  y  els 
altres  que  s’indignaren  per  la  frase  d’en  Pu- 
juia  ( r ):  si  per  dir  ignorant  a  un  poble 
s  indignan  vostès  d’aquesta  manera  ab  nos¬ 
altres,  íquè’ls  hi  resta  fer  ara  que’ls  hi 
diuhen  moros  y  altras  cosas  que  veuràn  els 
que  llegeixin  els  següents  fragments  que 
copio  de  las  mateixas  Noticias,  sí  senyors, 
de  las  mateixas  Noticias?: 

«Madrid  es  Àfrica.  Empiezan  à  notarlo  gentes  que 
antes  no  vetan  los  aduares,  ni  el  desierto  de  las  afueras 
ni  sentian  el  solazo  de  la  meseta  desarbolada. 

M^Íh^  1Iega  hasta,Madrid·  Viene  P°r  el  la  do  de  là 
Mancha,  pasa  sobre  la  polvorienta  villa  y  llega  hasta  el 
Guadarrama,  cuya  voz  tiene  estructura  marroquí.  Des- 

ÍrinraS  r  3  n  PrdC  h3ber  ganad0  eivilización  del 
d  d  es  A»  ^  T  VÍeja’  Pero  Madrid  es  Fez,  Ma- 
Ílnde  ZT'  ^  ,d  CS  Riff  Han  c°incidido  los 

^  Per:Ód'COS  de  k  COfte  y  *°  echa  la  ciudad  P°r 

todos  los  Sit, os  que  puede.  Estos  días  de  sol  abrasador, 
de  polvazo  horrible,  de  toros  y  romeria,  junto  à  los 

b!Xren0SHd?  l0S  alrededores-  han  proclamado  la 
barbarie  madnlena.  Bajo  el  sol,  en  la  pradera  pelada 

de  San  Isidro  una  multitut  salvaje  asàndose;  en  los 
oros  abrasada  de  sed,  de  vino  y  de  fuego,  otra  multi¬ 
tut  enloquecida  y  bàrbara.  Hasta  las  bestias  se  refugian 
de  las  inclemencas  de  la  Naturaleza,  tumbàndose  en 
LC3T  contra  lasparedes  ó  debajo  de  los  àrboles. 

eamno  P31S  “°  V  Cread°  paÍSaJe>  eSte  País  detesta  ^ 
campo,  no  tiene  el  sentimiento  de  la  Naturaleza,  no 

terial  y  Tosco.3’  "°  entlCnde  nada  <lue  no  sea  muy  ma- 

Hacía  falta,  ràpidamente  ya,  que' la'  pr'ens'a  inicíara 
la  desafrtcamzación  de  Madrid.  Salvo  los  pobres  aldea¬ 
'l05  que  acuden  a  las  fiestas  ridículas  de  San  Isidro  las 
demas  gentes  del  Norte  de  Espana,  que  vienen  por 
aquí,  se  reconocen  superiores  en  eivilización.  En  todas 

LC'Ï  *  Cantàb,ricas  hay  higiene,  màs  edifica- 
cón,  mas  amor  a  las  excursíones  del  campo,  mayor 
relieve  en  la  característica  europea.  De  no  ransfor 
marse  pronto  Madrid,  lo  comeràn  las  chinches,  los  ra- 

ÍZ1  TA?1135'/  P°lvo-  la  ^ería,  el  tifus,  la 
y  e  còlera.  La  misma  monarquia  tendra  que 
escapar  de  aquí,  buscando  refugio  para  la  salud  de  sus 
personas  en  Barcelona,  Bilbao,  San  Sebastiàn  ó  San- 

entraT;  r  ^  dePendiese  de  mi,  yo  no  la  dejaría 
entrar  por  si  transportaba  las  pestes...» 

Et  nunc ,  populi,  erudimini. 

-  Emili  Tintorer 

madrilenys  sols  vegeren  las  apariencias  de  la  rebuda 

(i)  Especialment  ho  recomano  al  director  de  Las 

dTk  Secció5^0"5  Sembla’  n°  Se’n  CUyda  gayre  d’això 


JOVENTUT 


NOSALTRES  SOM 
NACIONALISTAS 


o  calia  ésser  cap  profeta 
pera  predir  lo  que  suc- 
cehiria  ab  això  que  va 
dirsen  la  Unió  Repu¬ 
blicana,  desseguida 
que  las  bombollas  de 
la  irreflexió’s  fongues- 
sin,  y  els  que  tot  ho 
troban  de  fàcil  aplanar  mirat  de  lluny,  to¬ 
quessin  la  realitat  refredadora  d’entusias¬ 
mes  bojos. 

Tot  ho  havia  d’arrassar  la  Unió  Republi¬ 
cana.  Avans  d’un  any  de  feta,  vindria  la  re¬ 
pública,  els  coixos  caminarian  sense  crossas, 
els  arbres  farian  pollastres  rostits,  y  la  vida 
del  ciutadà  seria  un  perpetuu  idili.  Però 
aquestas  esperansas  s’han  esvanit;  els  que 
avans  creyan  dubtan;  la  idea  republicana, 
per  culpa  dels  que  diuhen  representaria,  ha 
perdut  forsa  en  el  concepte  de  la  gent  neu¬ 
tral,  y  si  els  prohoms  republicans  tinguessin 
prou  valentia  pera  dir  la  veritat  al  poble 
s’acusarian  devant  d’ell  d’haverli  pres  el  péí 
un’altra  vegada. 

La  experiencia  ha  vingut  a  donar  la  rahó 
als  que  no  estavam  per  una  barreja  de  tan 
mal  fer  com  la  del  oli  y  l’aygua,  y,  per  premi 
del  nostre  seny  al  mantenirnos  fóra  d’una 
unió  quimérica,  podém  portar  el  cap  dret  en¬ 
tre  Is  molts  federals  que  l'acotan  avergon¬ 
yits  pera  entonar  confosos  el  mea  culpa. 

Ara  s  convencen  els  que  no  van  seguirnos 
pel  bon  cami,  de  qu’eran  cegos  que  no 
veyan  el  bé  que  feyam,  y  ja  que  sortosament 
han  obert  els  ulls  a  la  rahó,  tanquèm  nosal¬ 
tres  els  nostres  pera  no  contemplar  las  se- 
vas  caras  tristas  com  d’acompanyants  d'en¬ 
terro. 

Però  no  deixém  d’ésser  d’aqui  eudevant 


353 

previsors  com  fins  ara;  que  demà  més  que 
avuy  se  farà  justícia  a  la  nostra  enteresa  si, 
no  deixantnos  arrastrar  per  la  irreflexiva  co¬ 
rrent  que  va  cap  a  la  unió  de  tots  els  federals 
de  Catalunya,  sostenim  la  necessitat  de  que’s 
fassi  un  partit  federal  català  que  no  tingui 
cap  mena  de  dependencia  del  partit  federal 
espanyol. 

Ja  està  ben  llest  aquest  partit,  v  al  nostre 
entendre,  posarli  mitjas  solas  y  talons  fent 
el  Consell  Regional  ab  homes  nous,  però 
ab  lligams  vells  ab  Madrid,  es  exposarse 
a  no  poder  caminar  d’aqui  a  pochs  dias  per 
falta  de  sabatas.  Ens  cal  un  calsat  nou,  y 
proclamar  ben  alt  quel  federalisme  es  per 
essencia  nacionalista. 

El  nacionalisme  es  la  fórmula  del  veritable 
acoblament  de  las  forsas  autonomistas  cata- 
lanas,  y  proclamantlo  com  a  base  de  la  nos¬ 
tra  política,  fem  impossible  per  sempre  més 
tota  conxorxa  ab  els  unitaris,  per  republicans 
que’s  diguin,  y  sagellém  també  per  sempre 
la  germanor  de  tots  els  que  trevallan  per  las 
reivindicacions  catalanas. 

Tot  ab  la  Patria  Catalana,  res  contra 
d  ella  ni  sens  ella:  heusaquí  en  sintesis  las 
nostras  miras,  que  no  volèm  amagar,  perque 
tenim  el  valor  de  las  nostras  conviccions,  y 
som  naturalment  refractaris  a  la  hipocresia. 

Per  això,  net  y  clar,  ens  proclamèn  nacio- 
nalistas  republicans  federals,  y  per  això,  net 
y  clar,  rebutjèm  tota  solidaritat  que’ns  atri- 
buheixin  ab  el  Consell  Regional  Federalista 
de  Catalunya,  encara  que’ns  honrém  ab  l’a¬ 
mistat  de  dignissims  companys  de  «Catalu¬ 
nya  Federal»  que  forman  part  avuy  de  dit 
Consell. 

Miquel  Laporta 


354  JOVENTUT 


LAS  PARÀBOLAS  DEL 
BELLISSIM  ENEMICH 

EL  FILL  PRODICH 

per  Gabriele  d’Annunzio 
(Acabament ) 

Y  vegé  de  sobte,  essent  prop  de  la  casa, 
els  bous  escampats  pasturant,  y  las  ovellas, 
y  els  ases,  y  els  camells  en  gran  nombre,  y 
els  gibrells  plens  de  llet,  y  las  arnas  plenas 
de  mel. 

Y  reconegué  la  casa  de  pedra,  els  atris 
plens  de  servents,  las  altas  torratxas  desde 
hont  un  temps  ell  contemplava’l  riu.  Y 
heusaquí  que  sortí  el  pare,  y  restà  pensatiu 
sota’l  dintell,  la  testa  més  blanca.  Y  el  cor  li 
saltà  en  el  pit;  y  deturà  un  crit,  temerós  de 
mostrarse  a  la  seva  presencia.  Mes  el  vegé’l 
pare  y  en  tingué  pietat;  y  corregué,  se  li  llen- 
sà  al  coll  y  el  besà. 

Y  el  fill  li  digué: 

—  Pare,  he  pecat  contra’l  cel  y  al  devant 
teu,  y  no  soch  digne  de  que’m  nomenis  més 
fill  teu.  — 

Mes  el  pare  digué  als  seus  servidors: 

—  Portèu  aqui  las  més  bellas  vestas,  y 
vestiulo,  y  poseuli  un  anell  al  dit,  y  cal- 
seuli  als  peus  finas  sandalias,  y  trièu 
l'anyell  més  gras,  y  mateulo,  y  mengem,  y 
realegremnos:  perque  aquest  fill  meu  era 
mort  y  ha  tornat  a  la  vida,  era  perdut  y  ha 
sigut  retrobat.  — 

Y  comensaren  a  fer  gran  festa. 

Alashoras  l’hereu,  Elihu,  era  als  camps. 

Y  quan  ne  tornava,  essent  prop  de  la  ca¬ 
sa,  sentí  el  concert  y  las  dansas.  Y  cri¬ 
dant  a  un  dels  servents  li  demanà  que  li  ex¬ 
pliqués  aquellas  cosas. 

Y  el  servent  li  digué: 

—  El  teu  germà  ha  vingut,  el  teu  pare  ha 
matat  l’anyell  més  gras  perque  ha  pogut  re- 
trobarlo  sà  y  salvat. — 

Elihu  s’enfuresqué,  y  no  volgué  entrar. 
Sortí  llavors  el  paie,  y  li  pregà  qu’entrés. 

Mes  Elihu,  responent,  digué  al  pare: 

—  Vethoaquí:  en  tants  anys  com  té  ser¬ 
veixo,  may  m’he  traspàssat  dels  teus  mana¬ 
ments,  y  no  m’has  donat  may  ni  un  cabrit 
per’alegrarme  ab  els  meus  amichs.  Mes  quan 
aquest  fill,  que  s’ha  menjat  els  teus  béns  ab 
las  meretrius,  es  vingut,  has  mort  l’anyell 
més  gras. — 


Y  el  pare  li  digué: 

—  Fill,  tu  has  sigut  sempre  com  jo  mateix, 
y  tot  lo  meu  es  teu.  Però  convenia  fer  aques¬ 
ta  festa  y  alegrarnos,  puig  que’l  teu  germà 
era  mort  y  ha  sigut  retrobat. — 

Y  Elihu  entrà,  y  besà  al  germà;  y  prengué 
part  en  el  convit  ab  descontent  de  cor. 

Carmi  era  allí,  en  el  lloch  d’honor,  ves¬ 
tit  ab  la  més  bella  vesta,  amarat  y  cubert  de 
perfums;  mentres  una  serventa  li  ungia  de 
balsam  els  peus  llagats  del  camí  durissim.  Y 
semblava  qu’ell  hagués  deixat  en  el  bany 
tebi,  ab  la  pols  y  la  suhor,  la  seva  aflicció  y 
la  seva  humilitat:  per’xò  que,  sí  bé  descarnat 
y  descolorit,  tenia  l’aspecte  d’unhoste  insigne 
que  somriu  en  la  festa,  mes  ab  quelcòm  de 
despreci,  com  ja  versat  a  ornar  la  seva  vida 
ab  las  més  delicadas  alegrías. 

Prengué  la  tassa  plena,  y  la  remirà  avans 
de  bèurehi,  com  us  qu’era  de  rebre  primer  la 
joya  pels  ulls  que  pels  llabis;  però’ls  seus 
ulls  no  tingueren  joya. 

Digué  llavors,  agitat,  al  germà  que  tenia 
en  ell  l’esguart  fit: 

— Oh  Elihu,  l’artista  qu’emmotllà  aquesta 
tassa  no  sabia  de  música.  En  els  paísos  de 
lluny  he  begut  en  tassas  que,  no  més  de 
véurelas,  confortavan  el  cor.  La  llurforma  era 
tan  armoniosa,  que  semblava  feta  de  la  ma¬ 
teixa  virtut  qu’espandeix  la  citara  quan  es 
polsada  per  una  ilustre  mà.  Sobtadament  el 
cor  emocionat  las  estimava;  y  era  dols  de 
vèurehi,  oh  Elihu,  esfullar  una  rosa  sobre 
la  llur  bellesa  perfecta  com  sobre  la  testa 
d’una  noya  que  sab  ab  el  seu  bes  omplirte 
d’oblit  el  cor. — 

Digué  Elihu,  no  pas  sense  despit  : 

— Degueres  donchs,  oh  Carmi,  portar  ab 
tu  dels  paísos  de  lluny  las  tassas  qu’estimas, 
puig  qu’avuy  desprecias  la  del  teu  pare,  tota 
d’or.  — 

Digué  Carmi  : 

— Eran  fràgils,  oh  germà  meu. — 

Y,  tancant  els  ulls,  begué  ràpidament  el  vi. 

Y  com  els  cantors  entonessin  un  cant  de 
festa,  ell  estigué  atent,  pera  judicar  la  tor¬ 
nada,  tenint  els  ohits  dificultosos.  Després, 
fent  senyal  al  musich  major  pera  que  inte¬ 
rrompés  el  chor,  digué: 

— El  qu’ha  compost  aquest  càntich  no  co¬ 
neix  la  felicitat.  Convé  que  combinis  las  veus 
y  els  instruments  d’un’altra  manera.  Jo’t  do- 


JOVENTUT 


naré  la  norma.  He  sentit  en  paisos  de  lluny 
aytals  himnes  que,  escoltantlos,  jorn  creya 
haver  arribat  a  ésser  el  rey  del  genre  humà, 
puig  que  may  volaren  tan  alts  els  meus  pen¬ 
saments,  ni  may  tan  gran  esperansa’m  com¬ 
mogué  1  cor.  A  cada  primavera  las  cansons 
novellas,  junfas  ah  las  aurenetas,  d’illa  en 
illa,  creuhavan  el  mar.  Naus  portadoras  de 
immensas  riquesas  no  eran  tan  ben  acullidas 
en  el  port  com  las  novellas  cansons.  Ne  ser¬ 
vo  alguna  a  la  memòria,  oh  Elihu,  y  jo  la 
donaré  al  musich  major  pera  que  la  vellesa 
del  pare  estigui  consolada.  — 

Digué  Elihu  : 

-Tu  has  vingut  donchs,  oh  Carmi ,  pera 
ensenyarnos  a  viure. 

Digué  Carmi: 

.~Si,  germà,  si  tu  vols.— 

Digué  Elihu  : 

Es  cert  aixis  que  las  tevas  naus  trans- 
portan  sobre’l  riu  càrregas  de  cosas  que  no 
coneixém . — 

Digué  Carmi: 

Las  naus  naufragaren,  però  permanei- 
xen  en  mi  las  imatges  de  las  cosas  que  tu  no 
has  conegut  may. — 

Digué  Elihu  : 

Al  anarten,  oh  Carmi,  me  prometeres 
pera’l  teu  retorn  una  ofrena  singular.  — 
Somrigué  Carmi,  ambiguament.  Després, 
ab  un  moviment  repentí,  cercà  sota’ls  plechs 
de  la  seva  vesta,  vora  del  cor,  dihent: 

—  Per  tu,  oh  germà,  he  salvat  aquesta 
ofrena.  — 

Y  tregué  a  la  llum  la  menuda  Afrodita 
d'argila,  que  sempre  havia  guardat  sobre’l 
pit  desde’l  jorn  que  prengué  comiat  de  Ly- 
dia  pera  corre  a  novas  alegrías. 

Digué,  mostrantla  com  una  cosa  venera¬ 
ble,  mentres  las  paraulas  dels  himnes  foras¬ 
ters  li  eixian  novament  del  cor  inflamat: 

—Oh  Elihu,  aquesta  es  la  efígie  d’una 
deesa  immortal  que  la  gent  dels  paisos  de 
lluny  nomenan  Afrodita,  que  nasqué  de  la 
flor  de  \a  escuma,  qu’ayma’ls  somriures, 
qu’ayma’ls  bells  cants  y  las  garlandas  y  las 
ansas,  que  concedeix  gracia  en  secret,  que 
encén  ab  desitjós  furiosos  el  destj  dels  ho¬ 
mes,  y  dels  aucells  del  ayre,  y  de  quants 
animals  nodreix  la  terra  y  de  quants  el  mar; 
generadora  de  totas  las  cosas,  mare  de  la 
necessitat,  visible  y  invisible,  nocturna,  au- 


35  5 

ria,  invicta,  inefable,  de  suaus  cabells,  de 
parpres  encorvats,  riallera,  cenyida  de  vio- 
las,  més  dolsa  que  la  mel,  més  clara  que'l 
foch.  La  esculpí  en  l’argila  un  artista  que’s 
deya  Antomedes.  Per  molts  anys  me  fou 
protectora,  m’infongué  llamas  en  la  sang, 
me  concedi  la  forsa  suau,  allargà  en  mon 
llit  els  plahers.  També  aquesta’m  conforta'ls 
membres  fadigats  del  cami  durissim,  me  fa 
oblidar  els  mals  passats,  m’omple’l  pit  de 
valor  novell,  encén  els  meus  ulls  ab  novells 
resplandors  de  vida.  Aquesta,  oh  germà,  jo 
te  la  dono.  Mes,  avans  que  la  rebis,  vull  ofe¬ 
rir  un  holocauste  a  la  deesa  inefable  sobre 
l’altar  dels  sacrificis.  — 

Y  s  inclinà  vers  la  serventa  que  li  amoro¬ 
sia  Is  peus  ab  balsam,  puig  qu’havía  sentit 
en  las  mans  d’ella  una  virtut  d’amor.  S’incli¬ 
nà  y  digué : 

Ves  y  portam  dugas  colomas  en  un  gi- 
brell  de  perfums.  — 

Y  la  serventa  s  alsà,  y  caminà,  y  prengué 
las  colomas;  y  tornà  ab  aquestas  y  ab  el 
perfum  devant  de  Carmi,  que  la  esperava. 

Y  ell  li  digué,  mirantla: 

— íCòm  te  dius  5 — 

Y  ella  respongué  y  digué: 

— Beerseba.  — 

Y  era  una  joveneta  en  la  flor  de  ladoles- 
cencia,  alegra  com  una  dama,  tremolosa  com 
el  nirvi  dunarch;  y  dels  seus  dits  encara 
degotava  1  balsam  qu  ella  havia  elaborat 
pera  ell.  — 

Li  digué  Carmi  : 

Són  dolsos  els  teus  dits,  oh  Beerseba. — 

Y  submergi  en  el  balsam  las  colomas,  y 
quan  estigueren  xopas  las  llibertà  al  vol. 

Y  volaren  per  demunt  de  la  taula  tímidas, 
esfloraren  las  tulipas  ab  las  humidas  plo- 
mas,  ompliren  de  gotas  rogencas  tota  la 
taula  dels  sacrificis.  Mes,  breu  fou  el  vol:  las 
plomas  s’esllanguiren...  El  perfum,  qu’era 
violent,  extingia  las  victimas  aladas. 

Estengué  ls  brassos  Beerseba,  veyentlas 
morir,  puig  qu  havia  escullit  pera  l’holocauste 
las  dugas  colomas  que  més  aymava.  Esten- 
gué’ls  brassos  Beerseba,  y  las  moribondas 
se  refugiaren  en  la  falda  d’aquella  que  las 
havia  nodrit  de  pu,ra  farina  y  d’olivas. 

Digué  Carmi: 

T  elegeix  la  deesa,  oh  Beerseba. — 

Y  prometé  a  la  verge  el  seu  llit,  el  seu  cor. 


356 


JOVENTUT 


Digué  al  germà  : 

—Oh  Elihu,  accepta  donchs  ara  la  meva 
ofrena. — 

Y  allargà  la  mà;  però  Elihu  no  parlà,  ni.s 
mogué;  y  tots  al  entorn  de  la  taula  restavan 
estonats  y  muts. 

Arronsà  Carmi  las  espatllas,  y  tornà  a  po¬ 
sar  la  imatge  sota  la  vesta,  sobre  1  seu  cor 
inflamat.  Després,  restant  tots  encara  estonats 
y  muts  al  entorn  de  la  taula,  feu  senyal  al 
musich  major  pera  entonar  una  oda  quell 
havia  après  d’una  amable  boca  en  una  ciu¬ 
tat  nomenada  Mitilena,  ramell  florit  del  mar. 

Traducció  de 

„  P.  Prat  Jaballí. 


L’arome  ardent  des  lis  flotte  sur  les  gazons; 
dans  l’ombre  les  amants  se  parlent  à  voix  basse, 
tous  les  fantòmes  chers  des  défuntes  saisons, 
vont  se  lever  du  fond  de  ta  mémoire  lasse, 

tourturants  et  charmeurs  et  cruels  a  la  fois, 
pour  toi,  passant,  qui  vas  sans  ami  que  tes  rèves, 
alors  que  tout  regard,  tout  son  tendre  de  voix, 
évoque  des  baisers  qu  ignoreiont  tes  lèvres. 

Com  hauiàn  pogut  veure  nostres  lectors, 
las  poesías  d’en  Mariel  són  francesas  per  ex- 
celencia.  Ditxosa  literatura  la  qu’entre  sos 
conreuhadors  de  segona  y  tercera  magnitut 
pot  comfttar  autors  queproduheixin  obras  tan 
exquisidas  com  Parfums! 

J.  Conangla  Fontanilles.  —  Elegia  de  la 
guerra  .(Impressions  de  la  guerra  de  Cuba). 
—  Ab  prefaci  de  Joan  Maragall. 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Jean  Mariel .  —  Parfums.  —  (Poemes). 

Es  un  tomo  de  poesias  delicadíssimas.  Son 
autor  se’ns  presenta  com  un  escriptor  vessant 
de  cultura  y  de  refinaments.  Si  las  poesias 
tinguessin  més  ànima ,  més  substància ,  serian 
esplèndidas. 

Parfums  són  poesias  d’un  poeta  erudit, 
però  no  d’un  poeta  genial.  No  obstant  n  hi  ha 
algunas  de  bellissimas.  Y  com  a  proba  de 
nostra  afirmació,  vèginse  las  dugas  que  re- 
produhim,  qu’en  nostre  concepte  són  las 
millors  de  la  colecció. 

BONHEUR  SANS  CAUSE 

11  est  des  jours  ou  sur  une  aube  de  détresse 
se  déchire  le  voile  indulgent  de  la  nuit, 
oü  des  nuages  lourds  et  lugubres  oppressent 
la  terre  sous  les  poids  de  leur  rideau  d’ennuí; 
le  cceur,  pourtant,  au  deuil  des  cboses  insensible, 
et  vibrant  d’on  ne  sait  quel  espoir  éperdu, 
nous  croyons  encor  suivre,  hors  du  monde  visible, 
l’écho  d‘un  chant  de  joie  à  l’horizon  perdu; 
c’est  qu’au  fond  de  notre  étre  il  est  d’obscurs  asiles 
oü  les  réves  d’antan,  que  nous  avions  cru  morts, 
silencieux  et  résignés  parfois  s'exilent, 
tandis  que  nous  passons,  hantés  d  obscurs  remords; 
puis,  quand  la  nuit  aux  doigts  légers  clót  nos  paupières, 
ils  reviennent  soudain,  les  aimés  d  autrefois, 
pencher  sur  nos  sommeils  leurs  faces  de  lumière, 
nous  tressaillons  au  son  reconnu  de  leur  voix. 

Us  n’ont,  pour  nous  parler  de  la  joie  ancienne, 
nul  accent  de  reproche  et  nul  mot  de  regret, 
sans  doute  ils  ont  acquis  la  gravité  sereine 
que  donne  le  savoir  des  supremes  secrets... 

Mais,  dans  le  jour  naissant,  leurs  fantòmes  s'envolent 
et  nous  cherchons  en  vain,  quand  nous  ouvrons  les 
a  deviner  le  sans  sublime  des  paroles  [yeux, 

qui  font  que,  sans  raison,  nous  nous  sentons  joyeux. 

HOFGARTEN 

Dans  le  soir,  par  degrés  s’éteint  l’éclat  des  fleurs; 
les  oiseaux,  endormis  la  tete  sous  leurs  plumes, 
se  sont  tus.  Les  jets  d’eau  troublent  seuls  de  leurs  pleurs 
l’eau  morte  des  bassins  qui  tremble  au  clair  de  lune. 


Las  poesias  d’en  Conangla  són  de  las  que 
empre’s  llegeixen  ab  gust.  En  totas  ellas  hi 
dateix  l’amarga  protesta  d’un  esperit  serèy 
íumà  contra  l’arbitrarietat  y  la  injustícia  de 
a  guerra.  En  el  llibre  d’en  Conangla  potser 
;’hi  troba  a  faltar  certa  educació  literaria, 
nerò  aquest  defecte’s  pot  percfonar  devant  de 
a  originalitat  y  de  la  independencia  del  au- 
;or:  donchs  una  de  las  qualitats  de.  qu  en 
rrau  més  alt  fa  gala  en  Conangla,  es  la  de  no 
violentar  jamay  son  criteri  y  son  modo  de 
veure  y  de  considerar  els  homes  y  las  cosas. 

En  Maragall,  en  son  pròleg,  diu  que  las 
tres  poesias  de  l’obra  que  més  li  agradan  són 
la  Introducció,  la  que  comensa  «L  he  vista 
darrera  Is  ferros »  y  la  Ofrena.  Nosaltres  cre- 
yèm  que  a  las  esmentadas  per  1  llustre  prolo- 
auista  poden  afegirshi  perfectament  L  em- 
barch ,  veritable  esclat  d’ironia  y  de  tristesa, 
quin  final 


Tot  passà.  Un  burgit  frenètich 
per  els  ayres  pujà’  ronch; 
després,  lluny,  vagas  siluetas 
agitavan  mocadors! 

s  hermosissim  y  admirablement  sentit.  El 
egre  boig  per  sa  feréstega  y  altiva  intenció; 

Ràfega ,  que  té  versos  tan  agradables  com 
ls  que  copièm: 

A  la  platja  d’aquesta  illa 
la  vaig  rebre,  amorosit; 
va  contarme  que  venia 
de  la  terra  d’hont  soch  fill. 

En  la  platja  la  vaig  rebre 
y  al  contacte  de  son  bes 
s’estremiren  mas  potencias, 
afollantse  mon  cervell. 

En  resúm,  que  las  composicions  d’en  Co¬ 
nangla  Fontanilles,  sens  ésser  un  obra  desti¬ 
nada  a  obtenir  un  èxit  extraordinari,  forman 
un  aplech  de  poesias  fetas  ab  gran  discreció  y 
que  s’apartan  de  lo  vulgar. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT 


357 


MAXIMINA 

La  vaig  trobar  a  mon  pas,  somrihentme 
gentilment, absomriure  d’infant:  Inconscient, 
beguí  ab  fruhició’l  foch  de  sas  miradas,  sen¬ 
se  creure  que  jamay  poguessin  abrusar  mon 
cor.  Va  passar,  y  al  allunyarse  s’emportava 
ja  un  tros  de  la  meva  ànima. 

Vora  del  mar,  denqunt  l’arena  flonja  y  al 
ritme  acompassat  de  las  onadas,  més  tart 
varem  trenar  la  cansó  eterna  del  amor.  Va 
contarme  sos  somnis  de  ventura,  sas  follas 
esperansas;  vaig  contarli  mas  penas;  abdós 
plorarem  llargament  ,  y  agonitzava’l  jorn 
quan  nostres  llabis  s’ajuntaren  en  un  petò 
purissim...  Y  ens  varem  estimar  voltats  de 
fosca. 

A  camp  ras,  a  sól  batent,  junts  varem  en¬ 
tonar  càntichs  de  vida,  tots  sols  al  mitj  del 
camp  obüdantnos  del  món  y  sas  miserias. 
Son  bras  en  mon  bras,  sa  pressió  tebia  en- 
tra’ntme  dins  del  cor...  Las  flors  d’amor  par- 
lavan  obrintse  al  bes  del  sól,  gronxadas  per 
1  oreig;  entre’l  brancàm,  frenètica’s  besava 
l’aucellada.  Tot  parlava  d’amor...  y  també 
bojament  ens  estimarem. 

Dins  de  la  «glorieta,  entapissada  d’eura  y 
passionera,  sobre  flonja  catifa  de  fullatge, 
varem  jurarnos  un  amor  llarch  com  la  vida... 
El  rossinyol  cantava  a  l'hora  solemnial;  la 
nit  ens  embolcallava  ab  sos  misteris... 

Ja’l  desengany  m’ha  mossegat  el  cor,  y  ni 


A  L’AMIGA  DEL  COR 

( Fentli  present  d’un  pom  de  violas  l>osca?tas ) 

Aixís,  ma  vida,  aixís;  aixís  hermosa; 
com  la  cerceta  besa  a  la  escumosa 
ona  primera  del  bell  temps  d’estiu, 
besa  tu,  agrahida  y  generosa, 
aquest  recort  humil,  mostra  amorosa 
de  mon  cor  jove  que  per  tu  sols  viu. 

Bèsal,  bèsal;  després,  al  ajuntarse 
nostres  c,  rs,  y  mos  llabis  al  trobarse 
ab  els  teus  llabis  que  no’s  tancaràn, 
veuràs  en  ell  la  nota  més  sincera 
del  dóls  preludi  d’una  primavera 
hont  las  caricias  may  s’acabaràn. 

Y  no  s’acabaràn,  mon  cor  t’ho  jura; 
passar  podràn  ab  la  hivernada  dura 


un  port  d’abrich  he  trobat  pera  mon  conhort; 
la  desesperació  tan  sols... 

Dóna,  dònal...  Lentament  m’has  xuclat  la 
sang,  y  el  dervell,  y  totas  las  forsas.  Voldria 
execrarte,  malehirte...  y  encara  t’estimo! 

En  somnis  l’he  vista.  Era  una  tarda  d’hi¬ 
vern  y  el  sól  ,  lentament,  s’anava  enfonsant 
darrera’ls  monls  altius  que  coronan  son  vi- 
laige;  sos  últims  raigs  se  desfeyan  en  dau¬ 
rada  polsina,  al  batre  las  cimas  dels  xiprers 
que,  com  gegantins  centinellas,  graves  y  si¬ 
lenciosos,  se  mostran  per  darrera’ls  murs 
del  cementiri. 

Anava  ella  per  la  llarga  y  melangiosa  car¬ 
retera  que’l  voreja,  del  bras  d’un  altre  home. 

«Es  ella!»  he  dit.  Y  una  glopada  de  fel 
amarch  m’ha  pujat  arràn  dels  llabis.  Y  he 
corregut,  y  entre  mas  grapas  l’he  empreso¬ 
nada,  y  a  frech  de  rostre  li  he  cridat  «Per¬ 
jura!» 

«Perjura!»...  m’ha  respost  l’eco  llunyà, 
tornant  el  mot  com  una  gran  rialla...  No  he 
pogut  més,  y  li  he  clavat  mon  ferro  fins  a  la 
creu.  Y  veyentla  desfallir,  li  he  posat  la  mà 
sobre’l  cor,  y  sentint  sos  batechs,  he  cregut 
qu’era  pera  mi,  pera  mi  tan  sols  qu'alenava... 
Y  ab  els  brassos  xops  de  sang,  l'he  estreta 
cor  contra  cor,  he  juntat  mos  llabis  a  sos 
llabis,  y  encara  he  tingut  prou  alè  pera  cri- 
darli:  «T’estimo!» 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


dolsos  estius  que’ls  anys  ens  contaràn; 
però'ls  recorts  d’aquella  etat  florida, 
d’aquella  vida  de  petons  teixida, 
aquells  may  més,  ma  vida,  fugiràn. 

?Y  còm,  si  no  pot  ser?,  si  el  cel  qu'oviro 
es  el  cel  dels  teus  ulls?,  si  sols  respiro 
dolsos  perfums  que’m  brindas  incitant? 
si  per  mi  no  existeix  més  que  una  historia, 
la  historia  d’un  petó  sadoll  de  glòria 
ple  d’amor,  dols,  purissim  y  abrusant. 

Y  aquesta  es  la  que  sé  y  sé  de  memòria, 
no  sé  cap  més  cansó,  cap  altra  historia: 
sols  sé  lo  dóls  qu’es  viure  en  tu  pensant; 
trescant  pel  bosch  ho  aprench  al  naixe’l  día, 
y  a  las  nits  prop  la  llar  de  la  masia, 
o  en  la  platja  prop  teu  fantasiejant. 

Jaume  Terrí 


358 


JOVENTUT 


NOVAS 

Avuy  acaba  la  publicació  en  nostre  folletí 
de  la  gran  obra  de  Bjórnson  Més  enllà  de  las 
fòrsas.  La  setmana  entrant  comensarém 
a  repartir  un  pròleg  que  pera  la  matei¬ 
xa  ha  escrit  en  Frederich  Pujulà  y  Vallès,  y 
ab  el  qual  quedarà  complert  el  volúm  que 
dita  obra  ha  de  formar. 


La  festa  del  cinquantenari  del  Felibrige, 
que  commemorà  Joventut  en  el  passat  nú¬ 
mero  ab  goig  de  t'orsa  catalans  d’ensày  enllà 
del  Pirineu,  va  celebrarse  tal  com  s’havia 
disposat,  en  el  castell  de  Font-Segunya,  a 
cinch  kilòmetres  de  Gadanya  (Vaucluse).  A 
la  festa,  que  fou  brillant,  hi  assistiren  las 
autoritats  locals,  totas  las  reynas  de  las  corts 
d’Amor,  el  Capouhé  y  tots  els  majorals  del 
Felibrige.  En  Mistral  declarà  oberta  la  festa; 
en  Devoluy  ressenyà  galanament  la  historia 
del  renaixement  literari  del  Mitjdia;  poetas, 
escriptors  y  oradors  feren  sentir  llur  veu  en 
llenguatge  provensal,  y  s’interpretà  una  obra 
escènica  de  circunstancias  deguda  a  la  ploma 
del  majoral  Anfós  Tavan.  Sota  las  ombras 
del  històrich  parch  (obert  a  tothom  per  la 
viuda  d’en  Giera,  un  dels  set  íundadors  del 
Felibrige),  s'hi  acoblaren  més  de  2.000  per- 
sonas;  y  aquella  munió  de  gent  recordava  y 
prenia’l  verdader  caràcter  de  las  famosas 
kermesses  provensals  de  temps  passats  y  me¬ 
morables.  Terminà  la  festa  cantantse  l’himne 
a  la  Copa  y  ballantse  la  Parandola  al  compàs 
del  tambori. 

Entre’ls  periòdichs  d'Espanya  y  de  Fransa 
que  s’ha*n  ocupat  aquests  dias  del  Peli brige, 
es  digne  d’esment  Le  Figaio  de  Paris,  que 
publicà  un  magnifich  article  d’en  Pau  Marie- 
ton,  en  el  que’s  consigna  que  las  actuals 
corrents  van  al  regionalisme,  que’s  van  mul¬ 
tiplicant  las  protestas  contra  Tacaparament 
dels  homes  de  Paris,  que  la  joventut  no  sols- 
ament  accepta  aquestas  ideas  federalistas  0 
provincianas,  qu’avans  se  tenian  per  perillo- 
sas,  sinó  que  las  propaga,  y  que  la  iniciativa 
ha  sortit  de  la  Provensa,  de  sos  literats,  de 
sos  felibres  que,  poch  a  poch  y  anant  dreta- 
ment  a  son  objecte,  van  imposant  sas  ten- 
dencias  de  llibertat. 

Y  afegeig,  entre  altras  cosas: 

La  Provensa,  malgrat  més  de  dos  sigles  de  centra- 
lisació  reyal  o  jacobina,  ha-  sabut  conservar  un  fons  de 
patriotisme  autonom;  l’esclat  gloriós  de  sos  brillants 
poetas  li  ha  permès  ésser  la  primera  entre  las  provin- 
cias  francesas  regionalistas;  la  primera  qu’ha  tractat 
de  reconquerir  sa  dignitat  històrica. 

Al  costat  del  renaixement  de  sa  literatura,  creixia 
també  la  corrúa  d'erudits,  de  filòlegs  qu’anavan  re- 
constituhint  la  patria  ètnica,  y  a  son  exemple  tota  l’an¬ 
tiga  terra  de  la  llengua  d’Oc  ressucitava  als  acorts  de 
la  Lira  provensal. 


Que  aquest  moviment  es  important  prou  ho  demostra 
la  hostilitat  persistent  que  certs  partits  li  guardan. 

Faltava  imprimir  al  moviment  una  direcció  nacional , 
exaltant  el  sentiment  de  rassa,  probant  a  tothom  la  exis¬ 
tència  d'una  rassa  meridional  al  través  dels  sigles,  po¬ 
sant  a  la  llum  del  día’ls  drets  imprescriptibles  d’un 
poble  qu’ha  arribat  a  fer  d’un  renaixement  literari  una 
causa  patrïotica ,  un  gran  interes  social. 

Els  felibres  creixen  a  Provensa;  ben  aviat  passan  el 
Ron  y  els  Pirineus,  fratermsant  ab  el  renaixement  para- 
lel  dels  catalans  y  provocant  a  Montpeller  la  creació 
d’una  escola  d’estudis  romànichs  que’ls  justifica  cien¬ 
tíficament.  El  Languedoc  està  conquerit  y  totas  las 
comarcas  vehinas  se  van  associant  paulatinament  a  la 
federació  ideal  del  Mitjdia. 

La  ensenyansa  oficial,  desde  fa  tres  sigles,  ha  anat 
esborrant,  fins  a  fer  la  obscuritat  complerta,  el  recort 
de  las  antigas  energías  regionals,  bi  envihèu  un  estu¬ 
diant  provensal  a  un  colegi  a  apendre  la  historia  de 
Fransa,  tot  seguit  el  trobarèu  estranyat  de  veure  que 
res  ha  passat  en  la  seva  terra,  anexionada  a  fins  del 
sigle  quinze:  aquesta  sembla  que  no  ha  pres  cap  part 
en  els  grans  moviments  feudals,  en  la  guerra  dels  cent 
anys,  en  las  creuhadas.  Es  inútil  cercar  altra  cosa,  en 
els  llibies  oficials,  més  que  las  iniciativas  de  París 
en  aquests  darrers  sigles. 

Aquest  exclusivisme  sectari  y  sobrejador,  d’una  cen- 
tralisació  capelina,  jacobina  o  napoleònica,  havia  de 
acabar  per  fer  somniar  un  nacionalisme  menys  abs¬ 
tracte . 

En  lí,  exactament  lo  mateix  qu’està  pas¬ 
sant  a  Catalunya;  y  encaia  que  nosaltres  ja 
hem  fet  més  adeptes  que  nostres  germans  de 
Fransa,  no  hi  ha  dubte  que’l  desvetllament 
es  comú,  y  que  acabarèm  per  realisarla  ple¬ 
gats  l’obra  de  restauració  complerta  de  la 
literatura  llenguadociana  y  de  nostra  gran 
nacionalitat  pirenenca,  puig  es  del  Firmeu 
d’hont  surten  totas  las  arrels. 


Donèm  las  mercès  a  tots  els  nacionalistas 
d’aqui  y  de  Fransa  que  ja  particularment,  ja 
per  medi  de  la  prempsa  ns  han  felicitat  pel 
suplement  que  dedicarem  al  Felibrige,  y 
traslladem  aquesta  felicitació  als  estimats  co- 
laboradors  nostres  ab  quals  trevalls  confec¬ 
cionarem  el  dit  suplement.  Són  ells  els  qui 
de  dret  mereixen  las  felicitacions. 

Entre  altres  que  no  esmentèm,  el  Petit  Me¬ 
ridional  de  Montpeller  diu  lo  següent: 

El  Cinquantenari  del  Felibrige  a  Barcelona. —  Els  ca- 
talanistas  no  perden  cap  ocasió  de  celebrar  el  movi¬ 
ment  de  fraternitat  qu’existeix  entre  ells  y  els  felibres 
francesos.  Tant  es  aixís,  que  tot  just  acabava  de  tenir 
lloch  la  reunió  de  Font  Segunya,  el  periòdich  catala¬ 
nista  Joventut,  de  Barcelona,  orgue  y  campió  d’a¬ 
queix  moviment  ensemps  que  de  la  literatura  catalana, 
que  no  pert  cap  ocasió  de  reforsar  els  lligams  y  aixam- 
plar  las  relacions  que  uneixen  la  Catalunya  al  Llan- 
guedoc  y  la  Provensa,  ha  publicat  el  dia  26  del  corrent 
un  número  extraordinari  dedicat  als  felibres. 

No  podèm  menys  que  felicitar  calorosament  al  nos¬ 
tre  confrare  d’enllà  de  las  monianyas  per  sos  çoratjo- 
sos  esforsos  en  favor  d’aquesta  unió  de  las  ideas  y  de 


JOVENTUT 


359 


la  inteligencia,  unió  que  creix  y  que  nosaltres  remar- 
quèm  ab  goig. 

Al  compaginar  nostre  anterior  número 
se’ns  esgarrià,  en  la  plana  332,  en  que  s’hi 
llegeix  Ta  ressenya  de  la  darrera  Assam- 
blea  de  la  Unió  Catalanista,  un  paragraf  en 
el  que  hi  estava  consignada  la  brillant  de¬ 
fensa  que  feu  el  ponent  en  Geroni  Estrany 
de  la  totalitat  de  las  novas  Bases  que  des¬ 
prés,  foren  aprobadas  per  unanimitat.  No  ex- 
tractém  avuy  el  discurs  del  senyor  Estrany 
perque,  com  ja  diguerem,  ens  proposém  do¬ 
nar  a  coneixe  íntegrament  a  nostres  lectors 
tots  els  discursos  que’s  pronunciaren,  si  això 
ens  es  possible. 

Las  conferencias  de  la  serie  que’ls  literats 
mallorquins  venen  donant  al  Ateneu,  han 
anat,  las  dugas  últimas  setmanas,  a  càrrech 
d'en  Joan  Torrendell  y  mossèn  Costa  y  Llo¬ 
bera.  El  primer  desenrotllà’l  tema  «La  evo¬ 
lució,  medi  pràctich  d’avensar»,  sentant  la 
conclusió  de  qu’es  menester  que  s’acoblin 
dintre’l  Catalanisme’ls  catalans  de  totas  las 
ideas,  trevallant  desde'l  seu  punt  de  vista 
quiscún,  donchs  el  camp  nacionalista  no  es 
cap  partit,  sinó  la  manifestació  complerta  de 
tot  un  poble,  y  pera  tots  hi  ha  un  lloch  a 
ocupar,  tota  vegada  que  no  proclamem  cap 
dogma  politich,  sinó  l’autonomia  y  l’enalti¬ 
ment  de  Catalunya. 

La  conferencia  de  mossèn  Costa  y  Llobera 
versà  sobre  «La  forma  poètica».  En  ella  de- 
mostià’l  notable  poeta  mallorquí  son  proíond 
coneixement  de  las  formas  mètricas  usadas 
per  las  principals  civilisacions  que  són  y  han 
sigut.  Negà  que  la  forma  poètica  estigui  des¬ 
tinada  a  desapareixe.  Condempnà  las  extra- 
vagancias  de  forma  d’alguns  innovadors,  y 
els  versos  coixos ,  lent  notar  emperò  la  con¬ 
veniència  d’excloure  tant  las  tendencias  mas¬ 
sa  retòricas  com  las  que,  per  massa  simpli- 
cistas,  desdenyan  del  tot  la  factura. 

Tant  en  Torrendell  com  mossèn  Costa  y 
Llobera  íoren  aplaudidissims  per  la  distin¬ 
gida  concorrencia  que  acudi  al  Ateneu  en 
abdugas  vetlladas. 

Per  fí  ha  anal  l’Enrich  Borràs  a  Madrid 
(feya  anys  que’s  deya  que  hi  aniria),  y  ell  y 
el  teatre  català  hi  realisan,  segons  sembla, 
una  campanya  triomfal. 

El  teatre  català,  y  totas  las  altas  manifes¬ 
tacions  intelectuals,  literarias  y  artisticas  de 
nostra  terra,  han  nascut  0  s’han  revifat  al  ca¬ 
liu  del  Catalanisme:  això  en  Borràs  ho  sab, 
però  a  Madrid  no  ho  comprenen,  no  ho  sa¬ 
ben,  no  ho  volen  saber. 

Han  aplaudit  las  obras  que  fins  ara  en 
Boriàs  eis  hi  ha  representat.  {Farian  lo  ma¬ 
teix  si  eis  en  representés  alguna  altra? 


Hi  ha  qui  li  demana  que  representi  L'Hè- 
roe.  Per  nosaltres  que’l  representi;  y  que’ls 
digui  allò. 

Y  encara  opinèm  que  deuria  fer  més,  y 
arriscarse  ab  el  monòleg  Mestre  Olaguer 
pera  tenir  ocasió  de  dir  allà,  ab  la  mateixa 
enteresa  que  diu  aquí,  que  nosaltres 

ans  l'orgull  castellà  no’ns  volèm  tòrcer. 

Això  no  fóra  pas  cap  boutade,  perque’ns 
sembla  que  las  obras  esmentadas  son  mès 
humanas,  tenen  un  xich  més  de  veritat  y  de 
consistència  psicològica  que  no  pas  totas 
aquellas  qu’ab  molts  cascos  de  llauna  so¬ 
nant  a  buyt,  y  ab  moltas  frases  més  buydas 
que  las  llaunas,  els  del  centre'ns  han  estat 
refregant  pels  nassos  anys  y  més  anys,  total 
pera  dirnos  que  tenen  bestias  ferotges. 

y  que  à  las  barras  de  Aragón  no  ceden 
nuestros  bravos  leones  de  Castilla. 

{No  li  sembla  a  n’en  Borràs  que  si  en  con¬ 
tra  d’aLcò’ls  digués  serenament  allò,  no  faria 
més  que  dar  probas  de  sentit  comú,  oposant 
a  lo  fals  lo  verdader,  al  llenguatge  retórich 
y  buyt  el  lleguatge  sincer,  clar  y  català? 

Diu  El  Liberal  en  Barcelona ,  parlant  de  la 
pròxima  vinguda  d'en  Salmerón,  que  sembla 
serà  durant  aquest  mes...  si  Maura  y  el  tiem 
po  no  lo  impiden: 

A  juzgar  por  el  entusiasmo  que  reina,  créese  que  el 
recibimiento  serà  grandioso.  \ 

Días  antes  de  la  llegada  del  Sr.  Salmerón,  serà  pro¬ 
bable  vengan  à  ésta  los  senores  Lerroux,  Blasco  Ibà- 
fiez,  Junoy  y  Pi  y  Arsuaga,  con  objeto  de  hacer  los  úl¬ 
times  preparativos. 

De  manera  que  tindrèm  aqui  tota  la  fa- 
ramalla  pera  iernos  felissos  ab  las  sevas 
falsa  llibertat,  falsa  igualtat  y  falsa  fraterni¬ 
tat.  Ja  no’ns  ve  d’aquí:  els  seus  esforsos 
pera  desnaturalisar  el  nostre  poble,  per’anu- 
lar  l’esperit  català  y  la  vera  democràcia,  de- 
vindràn  cada  cop  més  estèrils. 

Y  proba  qu'ells  mateixos  s’ho  temen  quan 
ja  fa  temps  que’s  diu  que  volen  fer  declara¬ 
cions  en  sentit  autonomista.  Per’xò  deuhen 
dur  de  comparsa  a  n’en  Pi  y  Arsuaga. 

Y  del  divino  Vallès  {què’n  farém?  {Ni  per 
comparsa’l  volen  ja? 

Ah,  Lacandro ,  aa,  Pelrus! Que’nfóras  d’in¬ 
grat  si  no  tinguessis  prou  feynaperatumateix! 


Al  «Centre  Autonomista  Fivaller»  s’hi  ce¬ 
lebrà  un  meeling  de  propaganda  catalanista. 
Nostre  company  en  Martínez  y  Serinà  usà  de 
la  paraula  probant  que’l  nostre  nacionalisme 
es  essencialment  democràtich,  tenint  en 
compte  que  la  democràcia  ha  sigut  sempre’l 
més  ferm  puntal  de  tot  moviment  naciona¬ 
lista  en  els  pobles  que  volen  regenerarse.  El 


JOVENTUT 


360 

senyor  Argimón,  ocupantse  de  la  darrera 
Assamblea  de  la  Unió ,  remarcà  com  a  quali¬ 
tats  preciosas  del  nostre  nacionalisme  l’alte¬ 
sa  de  miras,  l’ample  criteri  y  el  respecte  a 
totas  las  doctrinas  y  conviccions,  que  fa 
que,  fins  dissentint  en  l’apreciació  dels  me¬ 
dis  pera  lograr  el  fi  comú,  tots  cooperém  a 
aquest,  qu’es  la  llibertat  y  grandesa  de  nos¬ 
tra  patria.  El  senyor  Manau  observà  que  la 
darrera  Assamblea  ha  sigut  com  un  tras- 
sumpte  gràfich  de  las  antigas  Corts  catala- 
nas,  y  encomià  la  necessitat  de  restaurar  las 
costums  que’ns  són  propias.  El  senyor  Llo¬ 
rens  ridiculisà’l  fals  moviment  republicà 
comparantlo  ab  el  catalanista.  Examinà  va- 
rias  Bases  de  nostras  Assambleas,  com  las 
referents  a  l’abolició  de  consums  y  al  servey 
militar  voluntari,  y  demostrà  que  Catalunya 
dèu  rebutjar  en  la  formació  d’associacions  la 
intervenció  del  Estat.  Resumi  el  president 
senyor  Bisbal,  qui  feu  observar  las  inconse- 
qüencias  e  immoralitats  dels  partits  politichs 
espanyols,  especialment  els  que’s  diuhen  re¬ 
publicans  y  demòcratas. 

Tots  els  oradors  foren  forsa  aplaudits,  sor¬ 
tint  la  nombrosa  concorrencia  molt  satisfeta 
del  acte. 


Dos  concerts  ha  donat  al  teatre  de  las  Arts 
l’eminent  violinista  Eugeni  Isaye,  concerts 
organisats  per  en  Crickboom,  director  de«La 
Filarmònica».  L’Isaye  continua  essent  el  co¬ 
lossal  violinista  qu’anys  enrera  admirarem: 
son  trevall  artistich  es  dels  qu’han  de  deixar 
rastre.  No  devent  descubrir  a  nostres  lectors 
las  extraordinarias  qualitats  qu’adornan  al 


gran  músich  belga,  ens  limitem  a  expressar 
nostra  admiració  per  ell,  esperant  que  no 
sia  aquesta  la  darrera  vegada  que  l’ohím  a 
Barcelona. 

La  nit  del  diumenge  tingué  lloch  el  pri¬ 
mer  concert  del  nou  orfeó  «Nova  Cathalo- 
nia»,  fundat  pel  centre  d’aquest  nom.  En  el 
programa  hi  havia  obras  de  Bizet,  Bach, 
Mendelsshon,  Morera,  Villegas,  Pahissa, 
Marti,  etc.,  en  qual  execució  foren  aplaudi- 
das  las  tres  seccions  del  orleó,  dirigidas  pel 
mestre  senyor  Marti,  ab  la  cooperació  de-  la 
directora  de  la  secció  de  noyas  donya  Pal¬ 
mira  Coll. 

Publicacions  rebudas:- 

El  hijo  maldito,  per  H.  de  Balzac.  La 
casa  editorial  «La  Vida  Literaria))  ha  publi¬ 
cat  en  son  volum  X  la  traducció  castellana 
d'aquesta  obra  del  famós  novelista  francès, 
que  forma  un  volum  de  més  de  130  planas 
y’s  ven  al  mòdich  preu  de  50  cèntims. 

Los  Mayorazgos  de  Beneloja,  per  R.  Orts- 
Ramos,  publicació  de  la  mateixa  casa  edito¬ 
rial.  Volúm  XI,  igual  al  anterior.  Preu,  50 
cèntims. 

Quan  se  fa  nosa ,  novela  per  J.  Pous  y  Pa¬ 
gès,  pertanyent  a  la  «Colecció  de  prosistas 
catalans».  S’ha  publicat  la  primera  part  d’a¬ 
questa  novela,  que's  ven  a  2  pessetas.  Es- 
perém  que’s  publiqui  la  segona  y  última  part 
pera  ocuparnos  degudament  d’aquesta  obr^. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València.,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 


CATALUNYA:  Un  any . . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  T50  » 

»  Trimestre . f.  2N5  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any . 9  » 

ESTRANGER:  Un  any .  xo  Franchs. 

Número  corrent . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

*  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Per  què  no  pot  haverhi  República  a  Espanya,  per  Ar¬ 
nau  Martínez  y  Serinà.— Ja  era  hora!,  per  C.  Ventu¬ 
ra  Pardo.—  Pera  rectificar,  per  D.  Pou  y  Lladó  — 
La  malalta,  per  Gabriel  Vinyas. — Nova  tasca,  per 
Francisco  de  P.  Viada.— A  un  amich,  per  Claudi 
Omar  y  Barrera  — La  reconstitució  de  Catalunya, 
per  Miquel  Servet  (a)  Raves  -  Discurs,  per  Pere  De 
voluy.— Emigrants,  per  Gustau  Rosich.— Un  comu¬ 
nicat,  per  Josej^h  M.n  Roca.  —  Teatres,  per  Emili 
Tintorer.  —  Revista  de  revistas,  per  Lluis  Via.  — 
Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  3. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Pròleg:  plech  I. 


PER  QUE  NO  POT 
HAVERHI REPU¬ 
BLICÀ  A  ESPANYA 

No  fa  gayres  dias  que,  parlant  ab  un  re¬ 
publicà  dels  qu’anys  enrera  havian  figurat 
en  las  primeras  renglas  del  possibilisme  cata¬ 
là,  y  quin  nom  es  encara  pronunciat  per 
amichs  y  enemichs  ab  el  respecte  que’s  me¬ 
reix  l’home  qu’ha  dedicat  sa  fortuna,  sas 
energias  y  sa  vida  tota  al  triomf  de  sos 
ideals  politichs  ,  me  deya’l  vell  demòcrata 
que  ja  estava  resignat  a  morir  sense  veure 
instaurada  la  República.  Millor  dit,  queia 
República,  tal  com  la  proclaman  els  homes 
qu’avuy  figuran  devant  del  partit,  li  feya 


por,  li  causava  espant,  perque  si  bé  no  tols 
els  republicans  són  pillos ,  casi  tots  els  pillos 
són  republicans. 

Quina  impressió,  quin  efecte  més  trist 
van  causarme  aqueixas  punyentas  paraulas! 
Eran  l’anatema  del  apòstol,  era  la  terrible 
indignació  de  Moisès  al  estabellar  las  taulas 
de  la  lley  després  de  veuie  al  poble  adoi-ant 
al  vadell  d’or! 

No,  no  es  possible  la  República  a  Espa¬ 
nya.  No  hi  ha  encara  prou  cultura,  no  hi  ha 
prou  civisme.  Las  grans  massas  unitaristas 
no  estàn  preparadas  pera  fruhir  de  las  ventat- 
jas  y  de  las  garantías  de  cap  regim  verita¬ 
blement  democràtich;  la  gran  massa  repu¬ 
blicana  creu  y  està  convensuda  de  que  la 
República  seria  una  mena  de  patent  de  cor- 
so;  que  la  forma  republicana  seria  una  auto- 
risació  per’assaltar  el  Banch  d’Espanya,  pe¬ 
ra  apedregar  al  que  portés  coll  y  punys 
pianxats,  pera  trencar  vidres,  pera  cometre 
tots  els  desmans  y  totas  las  salvatjadas  ima¬ 
ginables. 

Això  en  quant  al  poble,  a  la  massa;  que 
per  lo  que  respecta  als  elements  directors, 
als  capdevanters  del  republicanisme,  encara 
es  molt  pitjor.  N’hi  ha  prou  ab  veure  als  di¬ 
putats  del  partit,  als  prohoms  de  la  futura  e 
impossible  República  espanyola,  indignant- 
se  y  promovent  conflictes  d’ordre  públich 
per  si  s’ha  nomenat  arquebisbe  de  València 


362  JOVENTUT 


al  frare  Nozaleda,  ab  el  mateix  interès,  ab  el 
mateix  calor  que  si  fossin  individuus  d’una 
Joventut  Catòlica  o  d’una  Acadèmia  de  Sant 
Lluís  Gonzaga\  n’hi  ha  prou  ab  sentir  a  un 
regidor  de  nostre  Ajuntament  demanant  que’s 
derruheixin  las  arlisticas  milocas  qu’adornan 
els  canalons  de  las  iglesias  de  Barcelona; 
n’hi  ha  prou  ab  estudiar  els  discursos,  las 
obras,  els  fets  y  la  vida  pública  y  privada  de 
tota  aqueixa  gent,  pera  convèncers  de  que 
són  mals  metges,  mals  advocats,  mals  apo¬ 
tecaris,  mals  enginyers,  pèssims  catedrà- 
tichs...  que  cap  d’ells  sab  res  de  res,  que  res 
valen,  que  res  poden.  Són  las  desferras  de 
la  universitat,  del  periodisme,  de  la  litera¬ 
tura...  Són  els  bornis  que  regnan  en  un  par¬ 
tit  de  cegos... 

No  tenen  pudor,  desconeixen  el  valor  cí- 
vich.  Y  aixís  veyèm  un  partit  que  proclama  la 
llibertat  perque  creu  que  la  llibertat  es  la  lli¬ 
cencia;  que  proclama  la  nivellació  social  y  la 
revolució  perque  ni  directors  ni  dirigits  te¬ 
nen  hónt  caure  morts;  que  proclama  la  lli¬ 
bertat  de  conciencia,  no  com  ho  fan  els  par¬ 
tits  lliberals  dels  pobles  cultes,  per  esperit 
de  justícia,  per  afany  de  civisme,  sense  bara- 
llarse,  ni  insultarse,  ni  apassionarse  en  pro 
o  en  contra  de  tal  o  qual  secta,  religió  o 
creencia,  no,  sinó  com  se  faria  al  Marroch  o 
al  Afganisthan,  ab  la  intenció  de  molestar, 
ab  la  intenció  de  perseguir  a  una  creencia 
determinada. 

Per  tot  lo  qu’havèm  dit,  per  tot  lo  qu’ha- 
vém  exposat  y  per  moltas  y  moltas  altras 
consideracions  d’indole  semblant  que  fóra 
molt  llarch  d’enumerar  y  que’s  poden  resú- 
mir  dihent  que  consisteixen  en  la  ignorància, 
el  fanatisme  y  l’embrutiment  de  las  massas, 
y  en  la  ignorància,  el  fanatisme,  l’embruti¬ 
ment  y  la  mala  fe  dels  que  las  dirigeixen,  no 
pot  haverhi  la  República  a  Espanya. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


jJA  ERA  HORA! 

Nosaltres  som  nacionalistas  ha  dit  el  presi¬ 
dent  de  «Catalunya  Federal»  senyor  Laporta. 

iSom?  Donchs  jo  també;  y  ja  ho  era  quan 
vaig  sortir  d’aquella  associació,  precisament 
perque  n’hi  havia  molts  que  no  n’eran. 

Suposo  que  aquells  à  quins  me  refereixo  no 
hi  són  ara,  puig  que,  de  serhi,  no  s’hauria 
atrevit  el  senyor  Laporta  a  fer  aquella  afir¬ 
mació.  Ja  era  hora! 

Contin  ab  mi,  si  jo  soch  contable,  desde 
avuy.  Mes  tinch  un  dubte.  Si  per  ma  dissort 
y.per  la  de  la  bona  propaganda  nacionalista 
de  «Catalunya  Federal»,  aquells  bons  se¬ 
nyors  hi  fossin  encara,  {quin  cami  pendrian? 
Perque  no  puch  capir  còm  es  possible  que, 
essent  «Catalunya  Federal»  nacionalista,  els 
seus  individuus  puguin  ésser  president  y 
vis-president  del  Consell  Regional  del  partit 
federalista  espanyol. 

Els  partits,  quan  son  a  la  oposició,  quan 
sos  components  predican  y  trevallan  per  una 
acció  comú,  quan  res  s’espera  per  l’avuy  y 
tot  se  fa  pel  demà,  pel  pervindre  d’una  idea, 
no  poden  mantenir  situacions  foscas;  sos  ac¬ 
tes  han  de  respondre  a  sas  paraulas,  y  aques- 
tas  han  d’ésser  expressió  exacta  dels  senti¬ 
ments  honrats  que’ls  inspira  la  idea  que  pre¬ 
dican. 

Perlotant,^còmvol  elsenyor  Laporta  que’s 
cregui  en  sa  afirmació,  si  s’acoblan  a  «Cata¬ 
lunya  Federal»,  ab  nacionalistas  de  veritat, 
federals  espanyols  de  feble  cera,  qu’emmot- 
11a  l'etern  president  del  Consell  Regional  Fe¬ 
deralista  de  Catalunya  a  mida  de  son  gust? 

Aquests  senyors  han  tornat  allà  hont  eran 
pera  molts,  encara  que  pera  mi  no  s’han 
mogut  may  dels  viaranys  del  partit  federal, 
com  las  nansas  d’un  cove  que,  allà  hont  el 
porta  la  bugadera,  allà’s  queda.  Avuy  las 
dugas  nansas  han  servit  per’agafar  el  cove  y 
durlo...  {cap  ahónt?  Ja  ho  dirà  la  bugadera! 

Ells  no  poden  dirho,  perque  no  tenen  ab  se- 
guritat  aquella  llibertat  d’acció  de  que  dis- 
frutan  els  homes  independents  dels  altres  y 
esclaus  sols  de  sas  conviccions.  Ells  no  poden 
dir  lo  que’l  senyor  Laporta  ha  dit.  Y  si  ca- 
llan,  no  poden  representar  al  partit  republicà 
federal  de  Catalunya;  y  si  parlan,  negant 
allò  de  som,  podrém  dir:  «Gracias  a  Deu!  Ja 
era  hora!» 


C.  Ventura  Pardo 


JOVENTUT 


363 


PERA  RECTIFICAR 

Avans  que  tot  dono  al  company  don  Joseph 
M.a  de  Palou  y  Solivella  gracias  mil  per  las 
benèvolas  frases  que’m  dedica  en  son  bell  y 
sentit  article  publicat  en  el  número  224 
d’aquesta  revista.  Ni  jo  ni  el  meu  modest 
trevall  publicat  en  el  número  223  mereixen 
tanta  atenció. 

Encara  que  no  d’un  mateix  paier  el  susdit 
company  y  jo  respecte  à  l’anada  dels  soma- 
tens  a  Montserrat,  crech  que  per  lo  que  res¬ 
pecta  a  Catalunya,  0  sia  al  amor  a  nostra 
aymada  patria,  anèm  abdós  per  un  mateix 
camí:  sols  qu’ell  ha  cregut  servir  més  bé 
als  prestigis  del  somatent  y  a  Catalunya  no 
anant  a  Montserrat,  y  jo  he  cregut  ferho  mi¬ 
llor  ananthi.  Si  he  faltat  en'  aquest  cas, 
consti  qu’ha  sigut  ab  el  més  bon  intent  del 
món,  y,  a  semblansa  dels  cristians  primitius, 
confesso  públicament  ma  culpa,  tractant  de 
justificar  ma  conducta. 

Las  mateixas  reflexions  que  fa’l  senyor  de 
Palou  en  son  article’m  vaig  fer  jo,  y  més  en¬ 
cara,  avans  d’anar  a  Montserrat,  aixis  que 
vaig  saber  que  s’havia  ofert  al  rey  la  presi¬ 
dència  de  nostra  festa  y  qu’aytal  oferiment 
havia  sigut  acceptat.  De  prompte  vaig  consi¬ 
derar  això  com  una  gran  contrarietat,  per  la 
significació  que  moltspodrianatribuhir  a  nos¬ 
tra  anada,  mes  reflexiònantho  després  millor, 
me  semblà  que  ni  el  somatent  ni  Catalunya 
podrian  perdrehi  res  en  que’l  rey  ens  cone¬ 
gués  y  vegés  ben  bé  d’aprop;  y  posada  ja  la 
qüestió  en  aquest  terreny,  vaig  creure  que 
com  més  fóssim  millor  aniria,  perque  nostra 
importància  creixeria  tant  més  als  ulls  del 
rey  quant  més  nombrosa  y  ben  armada  se  li 
presentés  nostra  institució,  'ademés  de  que, 
una  revista  general  del  somatent  com  la  que’s 
feu,  fa  joch  perfecte  ab  las  demés  exhibicions 
que  de  sas  forsas  vivas  ha  fet  Catalunya  ab 
ocasió  de  la  visita  regia. 

Ni  jo  ni  mos  companys  oblidarem  ni  obli- 
darèm  jamay  las  sangnantas  y  gloriosas  pla¬ 
nas  de  la  historia  de  nostra  patria  que’l  se¬ 
nyor  de  Palou  esmenta,  mes  creyèm  del  cas 
tenir  en  compte: 

i.er  Que  la  lluyta  qu’avuy  sosté  Cata¬ 
lunya  y  senyaladament  el  Catalanisme  mili¬ 
tant  contra’l  poder  central,  es  lluyta  de  mera 
evolució. 


2.on  Qu’en  aquest  concepte  la  lluyta  en 
qüestió  es  pacifica  y  s’efectúa  per  la  propa¬ 
ganda  en  assambleas,  prempsa  y  ?neetmgs , 
ensemps  que  realisant  en  totas  las  esferas 
de  l’activitat  progressos  indiscutibles  que 
accentúan  cada  dia  més  nostra  superioritat 
demunt  de  las  altras  regions  d’Espanya,  y 
senyaladament  de  Castella. 

3. er  Que’l  somatent  català  evoluciona, 
com  tot  lo  de  Catalunya,  vers  l'autonomia 
de  nostra  patria,  mes  ho  fa — y  no  pot  ni  déu 
ferho  d’altra  manera — marxant  al  mateix  pas 
que  las  demés  íorsas  vivas  de  la  terra,  sense 
precipitarse  ni  fer  cosas  que  puguin  destor¬ 
bar  ni  perjudicar  la  marxa  general. 

4, rt  Que  Catalunya  ha  fet  sempre  protes- 
tas  d’aymar  a  Espanya,  amor  que,  en  dife¬ 
rent  as  èpocas  de  la  historia,  ha  sagellat  com¬ 
batent  per  Espanya,  fins  en  ocasions  com  la 
de  1808  a  18:4  en  que,  si  hagués  Catalunya 
odiat  a  Espanya,  hauria  pogut  rebre  als  fran¬ 
cesos  com  a  llibertadors  en  lloch  de  férloshi 
foch,  y  si  bé  es  veritat  que  nostres  majors, 
combatents  en  las  guerras  dels  Segadors  y 
de  Successió,  mereixen  nostre  respecte  y  ve¬ 
neració,  no’ls  mereixen  menys  els  que  com¬ 
bateren  conti  a  Napoleón  al  costat  dels  demés 
espanyols  oblidant  passadas  rancunias  y  per¬ 
donant  generosa  y  cristianament,  oblit  y 
perdó  que  nosaltres,  hereus  directes  dels  da¬ 
rrers,  no  podèm  pas  desautorisar. 

5  nt  Que  las  planas  de  nostra  historia 
deuhen  servirnos  de  llissó  pera  l'esdevenir, 
y  que  de  la  mateixa  manera  que  nostres  ma¬ 
jors  no  acudiren  a  las  armas  fins  que  no  ve- 
geren  altre  medi  de  conservar  sos  furs  y  lli¬ 
bertats,  nosaltres  no  devém  adoptar  actituts 
de  certa  mena  mentres  las  circunstancias 
no  las  fassin  absolutament  necessarias,  cosa 
que  jo  entench,  y  entenen  tots  el  catalans 
pensadors  que  no  esdevindrà,  perque  la  vic¬ 
torià  complerta  sobre’l  centralisme’ns  la  do- 
naràn  nostre  trevall  y  progrés  incessant  y  la 
feblesa  del  Estat  qu’avuy  no  veu  ja  més  co¬ 
rrents  de  vida  que  puguin  reanimar  a  Es¬ 
panya  que  las  que  surten  de  las  regions  del 
Nort  y  en  especial  de  Catalunya.  La  victorià 
al  cap  y  a  la  fi  es,  en  nostra  època  moderna, 
del  que  trevalla  més  y  ab  més  inteligencia. 

Y  6.è  Que,  dats  tals  antecedents,  l’unanim 
retrahiment  del  somatent  de  la  festa  de  Mont¬ 
serrat  hauria  resultat  intempestiu  e  incon- 


JOVENTUT 


364 

venient  y  desdit  de  l’actitut  adoptada  per 
Catalunya  en  general,  donant  certa  rahò 
d’ésser  als  recels  del  poder  central  contra 
nostra  institució,  manifestats  en  ocasions  no 
llurryanas,  ab  evident  perill  de  fernos  odio¬ 
sos  y  temibles  y  de  comprometre  lo  que  déu 
procurarse  conservar  per  demunt  de  tot  y 
més  en  els  temps  que  corrèm 

Convé  ésser  pràctichs  y  aymar  a  Catalunya 
no  tan  sols  ab  el  cor,  sinó  també  ab  el  cap, 
y  no  exposarse  a  comprometre  inútilment 
nostra  institució  ni  els  interessos  de  nostra 
patria,  pensant  que’l  viatge  vers  l’autonomia, 
segons  l’havèm  emprès,  no  vol  sotrachs  y  cal 
anar  buscant  camins  ahont  no  n’hi  haja. 

El  senyor  de  Palou,  al  llegirme,  creurà  tal 
volta  que  soch  un  catalanista  y  un  home  del 
somatent  ab  sang  d’horxata.  S’equivocarà. 
Tal  com  soch  en  el  fons  de  la  meva  ànima, 
sis  anys  enrera  no  creya  jo  en  la  eficacia  dels 
procediments  evolutius  adoptats  per  la  Unió 
Catalanista  y  demés  organismes  colectius 
que,  adherits  0  independents  d'ella,  empen- 
nyen  a  Catalunya  vers  sa  llibertat,  y  persua¬ 
dit  de  que  a  la  fí  hauríam  d’anar  a  nostre 
objecte  per  camins  ben  diferents,  formava  en 
els  rengles  catalanistas  ab  l’ànima  preparada 
a  tota  mena  de  contingencias;  mes  ara  que 
veig  el  camí  qu’hem  fet  en  pochs  anys  y  l’as¬ 
pecte  que  van  prenent  las  cosas  a  Espanya, 
com  més  estudio’l  moviment  catalanista,  els 
més  0  menys  coetanis  y  més  o  menys  accen¬ 
tuats  d’ensà  y  d’enllà  del  Pirineu  y  els  de 
moltas  altras  regions  de  diferents  Estats 
d’Europa,  més  m’afermo  en  la  convicció  de 
que  assistim  a  una  vera  transformació  0  evo¬ 
lució  social,  a  una  d’aquestas  evolucions  no 
previstas  pels  homes  sinó  portadas  providen¬ 
cialment  y  quins  resultats  finals,  vistos  des¬ 
prés  en  la  historia,  causan  l’admiració  del 
lector:  evolucions(  que’s  fan  ab  violència  o 
sens  ella  segons  els  obstacles  que  cada  poble 
troba  al  realisarlas,  y  que,  per  lo  que  toca  a 
Catalunya  dins  d’Espanya,  crech  jo  que's  farà 
pacíficament  y  sense  sotragadas  desde’l  mo¬ 
ment  que’l  Estat  espanyol,  ab  més  cordura 
qu’altres,  no  sembla  disposat  a  adoptar  con¬ 
tra  nostre  moviment  temperaments  de  forsa 
y  que  la  prempsa  y  la  opinió  espanyola,  la 
del  centre  inclusiu,  semblan  acceptar  la  idea 
de  que  l’autonomia  de  las  regions,  lluny  de 
perjudicar  a  la  vida  d’Espanya,  pot  inocular 


sang  nova  en  las  venas  d’aquesta  y  salvaria 
d’una  mort  que,  si  seguim  pels  camins  de 
centralisació  fressats  fins  ara,  se  presenta  com 
a  inevitable  y  segura. 

Ara  com  ara  la  cosa  marxa  bé  0  al  menys 
ho  sembla,  y  no  convé  pendre  actiluts  ni  fer 
cosas  que  la  puguinespatllar.  A  fer  el  rebech, 
si  convé  ferlo,  sempre  hi  serèm  a  temps. 

D.  Pou  y  Lladó 


LA  MALALTA 

El  capvespre  era  silenciós.  Havian  parat 
els  sorolls  de  la  fàbrica,  els  quadros  llumi¬ 
nosos  de  làs  finestras  d’aquell  gran  casal 
havian  sigut  engolits  per  la  fosca  de  la  nit, 
y  tot  restà  en  calma.  Els  trevalladors  anaren 
sortint,  tots  arrupits,  desfilant  en  diversas 
direccions,  homes,  dònas  y  criaturas  portant 
el  farcellet  qu’havia  Contingut  l’escàs  ali¬ 
ment. 

En  Joan  deixà  enrera  als  companys  de  tre- 
vall  y  s’internà  per  la  ciutat,  recorrent  d’es- 
ma’ls  carrers  que  més  prompte  havian  de 
durlo  a  sa  casa.  Hi  arribà  adalerat,  hi  entrà 
y  s’assegué  al  costat  de  la  seva  dóna,  que 
tota  arraulida  y  demacrada,  l’estava  esperant 
ab  ansia. 

— cCòm  té  trobas? — li  digué,  abrassantla. 

Y  la  veu  feble  d’ella  contestà  carinyosa- 
ment: 

— Quan  tu  arribas  me  sento  millor...  sem¬ 
bla  que’m  treguis  la  meytat  del  mal. 

— Convé  que  no  t’entristeixis,  Maria. 

—  {Còm  vols  qu’ho  fassi,  sí  tot  el  dia  es- 
tèm  separats?  Y  sempre  enclotada  en  aquest 
silló,  sens  altra  companyia  que  la  de  la 
vehina,  qu’entra  dugas  o  tres  vegadas  no 
més,  pera  veure  lo  que’m  falta... 

— No  hi  pensis...  ara  ja  soch  aquí...  ara’m 
tindràs  sempre  prop  teu  fins  demà  passat... 
{no  t’alegras? 

— Sí,  però  l’alegria  serà  curta...  Ja  m’en¬ 
tristeixo  per  dilluns,  que  tornaré  a  quedar 
sola. 

— Donchs  {còm  ho  vols  fer,  si  el  món  es 
aixís?  {Vols  que  fassi  més  de  lo  que  faig?Di- 
gas  y  ho  faré. 

-No,  Joan,  ja  ho  sé  que  farías  per  mi  tot 
lo  que  jo  volgués,  y  que  fas  més  de  lo  que 
pots...  Miram:  {que  t’has  enfadat?  __ 


JOVENTUT 


— ^Jo  enfadarme  ab  tu?  ^Jo,  Maria?  Si  t’es¬ 
timo  tant  que,  no  més  de  mirarte  als  ulls, 
t’agafaria  y’t  voldria  fondre  dins  de  mi  ma¬ 
teix!  iQuè  se  me’n  dóna  del  món  teninte'  a 
tu?  ïQui  m’aconsola  de  las  mevas  penas,  qui 
m'ajuda  a  passar  la  vida  sinó  tu?  Bé  ho  sa¬ 
ben  els  companys  qu’estàs  malalta,  que  jo 
t’he  de  deixar  per’anar  al  trevall  y  que  neces- 
sitas  estar  ben  cuydada...  Donchs  ja  ho  veus, 
ningú  m’ajuda.  Sols  aqueixa  vehina  que’t  ve 
a  veure  quan  se’n  recorda,  y  encara  gracias. 
Ves  quin  carinyo  puch  tenir  a  n’aqueixa  hu¬ 
manitat  tan  bèstia!  Odi  li  tinch,  odi!  Y  si 
pogués  ferne  una  de  grossa!... 

—  Joan,  per  l’amor  de  Deu!  Tota  m’espan- 
tas! 

— No,  no  t’espantis.  Mentres  te  tingui  al 
meu  costat  ray...  No’m  perdré,  perque  no’t 
vull  perdre.  Jo  també  soch  egoista:  m’hi  han 
fet  tornar,  y  cal  serne!  Però,  la  veritat:  no 
més  que’m  miris,  ja  s’apaga  tot  l’odi  del  meu 
cor. — 

Y  tot  dihent  això’s  tregué  de  la  butxaca 
l'esquifit  jornal,  y  el  posà  en  mans  de  la 
Maria. 

— Té,  es  una  misèria,  però  no’n  tinch  jo  la 
culpa. — 

Passà  un  mes.  La  Maria  estava  a  las  aca- 
ballas.  El  metge  ja  havia  dit  a  n’en  Joan  que 
a  l’hora  menys  pensada  se  la  trobaria  morta, 
y  que  sols  podria  allargarli  un  xich  la  vida 
treyentla  de  l’atmósfera  viciada  de  la  ciutat. 

En  Joan,  aclaparat  pel  trevall  y  per  las  an- 
gunias,  no  semblava’!  mateix:  sa  salut  y  sa 
fortalesa  mimvavan  dolorosament, 

Era  un  jorn  tempestuós.  Ratxadas  devent 
feyan  ajeure’l  fum  que  trontollant  eixia  dels 
negres  caus  de  las  xemeneyas;  nuvolots  fos¬ 
cos  recorrian  l’espay  agombolantse  y  enter¬ 
bolint  cada  cop  més  la  claror,  fins  que  de 
cop  romperen  en  un  ayguat  quin  espetech 
era  sovint  interromput  per  la  veu  potenta 
del  tro. 

Dintre  las  fàbricas  els  obrers  seguían  tei¬ 
xint  sense  fer  cas  de  la  tempesta,  preocupats 
ab  llur  feyna.  Sols  en  Joan  no  sabia  lo  que’s 
leya.  Havia  deixat  molt  abatuda  a  la  seva 
dòna,  y  tots  sos  pensaments  eran  pera  ella; 
frisava  pera  que  arribés  l’hora  de  plegar,  y 
els  moments  li  semblavan  anys  en  tant  no 
podia  tornar  al  costat  de  la  companya  de  la 


3*5 

seva  vida.  Sovint  pensava:  «,jY  si  la  trobo 
morta?...))  Y no  sabia  qué  respondre  a  aquesta 
pregunta,  y  d'un  moment  al  altre  esperava 
que’l  sorprengués  allà  mateix  la  fatal  nova... 
Mes  era  tan  lluny  la  fàbrica,  que  segura¬ 
ment  ningú  tindria  prou  abnegació  pera  por- 
tarlhi. 

Per  fi  arribà  l’hora  de  plegar.  La  tempesta 
encara  durava  y  tots  els  obrers  se  quedaren 
menys  en  Joan,  que  sense  por  a  l’aygua  que 
queya,  sense  ni  tan  sols  darsen  compte,  em¬ 
prengué  pressosament  el  cami  de  sa  casa.  La 
carretera  era  fosca,  mes  de  tant  en  tant  l’il- 
luminava  en  sa  marxa  la  claror  dels  llamps. 

Arribà  xop,  regalant  l’aygua  a  dolls,  pujà 
la  escala  mancantli  el  respir,  entrà  en  sa 
cambra,  y  quedà  esglayat  trobantla  plena  de 
gent  forastera.  Las  dònas  al  véurel  quedaren 
en  actitut  de  gran  espectació,  murmurant 
unas  ab  altras. 

En  Joan  corregué  al  llit. 

— cNo  pòdré  sentir  ni  una  paraula  de  la 
seva  boca? — exclamà  ab  la  veu  plena  de  llà- 
grimas. 

Y’s  tirà  sobre’l  cos  fret  d’ella,  y  ab  son 
plor  li  amarà’l  rostre.  Ella  no  feu  cap  esga- 
rrifansa:  era  ben  morta. 

Passaren  uns  moments  de  gran  desolació. 
Després  en  Joan  semblà  tornar  en  si,  alsà’l 
cap,  sa  vista’s  creuhà  ab  las  miradas  d’aque- 
11  as  dónas  y  els  ulls  li  devingueren  sechs 
instantàniament.  Despertà  en  ell  un  odi  pre¬ 
gon,  implacable;  senti  afanys  bojos  de  mal¬ 
tractar  y  escometre  a  tothòm,  y  cridà: 

— {Què  feu  aqui,  dònas  xafarderas,  sers 
esquifits,  sers  indignes?  Avans  qu’ella  os  ne¬ 
cessitava,  no  veniau;  ara  que  no  necessita  a 
ningú,  tothòm  ve  a  fer  nosa!  Aneusen,  aneu- 
senl — 

Y  dihent  això  anava  empenyent  cap  en¬ 
fora  a  las  dònas,  que,  totas  sorpresas,  no  fe¬ 
yan  més  que  repetir:  «Es  boig,  s’ha  tornat 
boig. ..» 

A  empentas  y  rodolons  las  tregué  totas, 
tancà  la  porta,  se  quedà  sol,  assegut  prop 
del  cos  de  la  seva  dòna,  y  s  ensopi  en  una 
mena  de  somni  dolorosissim.  Y  quan  des¬ 
pertà  y’s  donà  compte  de  tot,  senti  encara,  al 
través  de  la  porta  tancada,  la  xerrameca  de 
las  dònas  qu’anavan  dihent:  « Pobre  home! 
Es  boig,  s’ha  tornat  boig!..» 

Gabriel  Vinyas 


366 


JOVENTUT 


NOVA  TASCA 

Bona  impressió  y  falagueras  esperansas 
ens  ha  deixat  l’última  Assamblea  catala¬ 
nista,  a  la  que  vaig  assistir  com  un  de  tants 
delegats.  En  ella’s  tractà  del  problema  so¬ 
cial.  Donchs  bé:  si  avuy  ab  tant  d’èxit  s’ha 
fet  això,  {per  què  no  podria  demà  ferse  allò? 
{Per  què  no’s  pot  presentar  a  l'ordre  del 
dia  un  problema  que  ja  s’ha  tocat  diversos 
cops  en  aquest  y  altres  periòdichs,  però  quina 
solució  s’ha  deixat  sempre  pera’l  demà,  com 
si’s  temés  mirar  fit  a  fit  el  sól  de  la  veritat 
per  la  por  de  quedarse  enlluhernats  y  per¬ 
dre’l  món  de  vista? 

El  Catalanisme  que,  com  s’ha  dit  y  repetit 
moltas  vegadas,  es  un  moviment  naciona¬ 
lista,  sembla  que  per  aquest  sol  fet  hauria 
d’ésser  un  sentiment  innat,  fondo,  indiscuti¬ 
ble  pera  tot  bon  català,  sia  de  la  opinió  polí¬ 
tica  o  religiosa  y  de  la  capa  social  que’s  vul¬ 
gui.  Però  desgraciament  no  es  aixis:  el  Cata¬ 
lanisme,  cercant  la  reivindicació  y  l’assoli  ment 
de  la  nostra  nacionalitat,  creya  fins  ara  que 
podia  fer  abstenció  de  lo  que  pera  molts  era 
una  preocupació  y  per’altres  matèria  secun¬ 
daria,  y  per  tant,  no  s’ocupavan  els  catalanis- 
tas  d’aquellas  materias  relliscosas  que  po- 
drían  dividirlos,  ni’s  dedicavan  més  que  a  fer 
reviure  l’amor  a  la  patria  catalana.  Aquest 
fou  precisement,  al  meu  entendre,  el  gran 
erro.  Lluny  de  desentendres  de  materias  prin- 
cipalíssimas  com  la  religiosa  y  la  social  (lo 
que'ns  feya  apareixe  als  ulls  dels  nostres  ene- 
michs  com  a  massa  avensats  pels  uns,  pels 
altres  com  a  massa  endarrerits  y  pels  més 
com  un  partit  que  no  era  ni  carn  ni  peix  en 
qüestions  de  tanta  trascendencia)  degué  pel 
contrari  el  Catalanisme  tirarshi  de  cap,  com 
ja  comensa  a  ferho  avuy,  afrontar  els  dits 
problemas  ab  valentia  y  resòldrels  exposant 
son  criteri  en  allò  que  pot  ferho,  com  en 
la  qüestió  social,  o  encarrilant  las  que  no 
pugui  resoldre  de  moment  com  la  religiosa 
y  la  de  las  formas  de  govern,  però  fent  de 
manera  que  totas  càpigan  dins  del  Catala¬ 
nisme,  a  fi  de  que  trevallin  tots  els  catalans 
per’assolir  la  nacionalitat  que  tant  de  cor 
desitjèm. 

Lo  de  las  formas  de  govern  es  realment 
una  preocupació,  filla  en  els  uns  de  las  cir- 
cunstancias  històricas  qu’hem  atravessat,  y 


en  els  més  de  la  ignorància  pròpia  del  nostre 
pais.  Mes  tenint  en  compte  que  aquestas 
ideas  estàn  arreladas  y  sostingudas  per 
mòlts  homes  de  bona  fe,  puig  hi  ha  qui 
creu  encara  que  fóra  de  la  república  o  del 
carlisme  o  del  alfonsisme  no  hi  ha  salvació 
possible,  sense  pensar  que’l  nom  no  fa  la 
cosa  y  que  totas  las  formas  són  bonas  men- 
tres  ho  sian  la  constitució  y  las  lleys,  y  més 
que  aquestas  els  homes  que  governan;  te¬ 
nint,  donchs,  en  compte  aquestas  diferencias 
qu’en  res  afectan  a  la  essencia  del  Catala¬ 
nisme,  dèu  aquest  acoblarlas  totas  baix  la 
seva  senyera,  però  en  centres  distints,  pera 
que  tots  junts  defensin  el  comú  programa  y 
separadament  els  seus  respectius  punts  de 
vista,  mes  partint  sempre  de  la  base  de  la 
substancialitat  del  Catalanisme  y  de  la  ma¬ 
jor  tolerància  en  lo  altre  respecte  als  demés. 

Al  costat  d’aquesta  qüestió  de  las  formas 
de  govern,  en  realitat  de  poquíssima  impor¬ 
tància,  n’hi  ha  altras  dugas  que’n  tenen  mol¬ 
ta,  y  són  la  religiosa  y  la  social.  La  primera 
parla  al  cor,  a  l’ànima,  à~  lo  sobrenatural,  a 
lo  etern,  y  no  hi  ha  dubte  que  tant  pera’ls 
catòlichs  entre’ls  que’m  compto,  com  pels 
d’altras  religions  (no  parlo  dels  escèptichs 
y  ateus),  es  aquesta  la  de  més  trascenden¬ 
cia,  aduch  per  sobre  de  la  mateixa  patria;  es 
la  qu’ha  tingut  sempre  y  en  totas  las  èpocas 
de  la  historia’l  trist  privilegi  d’excitar  més 
las  passions  y  dividir  als  homes;  però,  per 
la  mateixa  causa,  es  la  que  més  convé  qu’es- 
tigui  solucionada,  en  quant  possible  sia,  pel 
Catalanisme. 

Després  de  la  religiosa  ve  la  qüestió  so¬ 
cial.  Aquella,  encara  qu’en  el  fons  es  molt 
real,  en  apariencia  y  sobre  tot  pels  que  no 
creuhen  es  més  idealista;  la  segona,  en  cam- 
bi,  es  complertament  positiva,  parla  a  las  ne¬ 
cessitats  de  la  vida,  y  en  sa  conseqüència 
convenia  també  al  Catalanisme  estudiaria 
molt  detingudament  y  ananthi  ab  peus  de 
plom,  com  se  sol  dir,  ja  que’ls  obrers  avans 
de  dedicarse  a  la  reivindicació  de  la  nostra 
nacionalitat  aspiran  al  millorament  del  tre- 
vall,  cosa  molt  natural  y  justa,  puig  qu’ab  la 
panxa  prima  y  la  butxaca  buyda  no  està  l’ho¬ 
me,  y  menys  en  aquests  temps  positivistas, 
pera  pensar  en  ideals  patriòtichs  que  li  sonan 
a  música  celestial. 

Ara  bé:  tots  aquests  problemas  tan  difícils 


JOVENTUT 


367 


de  resoldre  pel  Catalanisme,  s’han  tractat 
ab  molta  competència,  aduch  que  baix  di¬ 
ferents  criteris,  per  la  prempsa  de  nostre 
camp,  y  recordo  principalment  que  a  Joven¬ 
tut  els  han  tocat  en  Lluis  Via  y  en  Trinitat 
Monegal,  y  gracias  en  gran  part  a  la  em¬ 
penta  d’aquests  y  d’altres  desde  la  prempsa, 
y  als  seus  esforsos  en  l’ultim  Consell  gene¬ 
ral,  s’acordà  a  la  fi  reunir  l'Assamblea  de 
delegats  de  qu’he  parlat  avans  pera  tractar 
del  «Catalanisme  y  el  problema  social». 

Tenim,  donchs,  al  Catalanisme  embestint 
cara  a  cara  un  dels  dos  problemas  capdals  de 
que  feya  esment:  el  social.  iQuín  fou  el  resul¬ 
tat?  L’èxit  de  dita  Assamblea  no’m  deixarà 
mentir.  Se  discuti  y’s  resolgué  ab  pausa  y  ab 
gran  coneixement  de  la  matèria,  tractada  en 
bona  part  y  a  la  perfecció  per  una  persona 
cap  mica  sospitosa  als  més  catòlichs  y  mode¬ 
rats,  en  Raymond  d’Abadal,  y  també  per 
altres  dels  més  radicals  y  avensats  com  en 
Ildefons  Sunol,  sense  que’s  notés  en  las  so¬ 
lucions  ni  el  més  petit  temor  0  respecte  al  ca¬ 
pital,  ni  adulacions  de  cap  mena  als  trevalla- 
dors,  a  diferencia  d’aquells  que  tot  el  día,  sen¬ 
se  fer  res  per  ells  y  sols  atiàntloshi  las  pas¬ 
sions,  se  titulan  hipòcritament  sos  redemp¬ 
tors.  Las  solucions  donadas,  donchs,  tenint 
en  compte  lo  exposat  per  la  ponència  en  el 
preàmbul  al  projecte  de  Bases  sobre’l  caràc¬ 
ter  circunstancial  d’aquestas  que  permet  la 
seva  esmena  y  perfeccionament  successius, 
crech  que  poden  satisfer  als  obrers  que  de 
bona  fe  buscan  el  seu  desenrotllo  y  progrés, 
y  permetre,  per  lo  tant,  aplegar  sota  la  nos¬ 


A  UN  AMICH 

T'he  vist,  amich,  no  m’ho  neguis: 
t’ha  fet  por  la  Caritat. 

Duya  la  roba  estripada, 
els  cabells  tots  esbullats, 
els  peus  nusos...  y  tu  duyas 
el  frach  negre  y  barret  altl 

La  Caritat  gemegava, 
fins  t’allargava  la  mà; 
tu  has  girat  la  cara  enrera, 
fingint,  has  passat  de  llarch, 
y  els  brillants  de  ta  camisa 
mos  ulls  han  enlluhernat. 

T  he  seguit:  en  poca  estona 
has  arribat  al  sarau; 
el  cotillòn  comensava, 


tra  senyera  als  fills  del  trevall,  de  que  par¬ 
lava  anteriorment. 

Y  ara  ve  lo  de  la  pregunta  del  principi:  Si 
avuy  ab  tant  d’èxit  s’ha  fet  això,  ^per  qué  no 
podria  demà  ferse  allò?  Es  a  dir:  si  en  l’úl¬ 
tima  Assamblea  ab  tant  d’èxit  se  discutí  y’s 
resolgué  una  d’aquellas  qüestions  més  tras- 
cendentals  y  que  més  temors  inspirava  devant 
de  possibles  divisions  que,  lluny  de  millorar 
0  afavorir  nostra  causa,  la  comprometessin, 
íper  què  no  podria  demà  discutirse  en  una 
nova  Assamblea  l’altre  problema,  el  més  di¬ 
fícil,  el  religiós,  que  permetés  juntàrsens  al¬ 
tres  elements  molt  valuosos  que  no  s’atre¬ 
veixen  a  venir  per  crèurens  massa  clericals? 
jPer  què  no  ha  de  poder  aquest  problema 
discutirse  ab  calma,  que  permeti  a  tots  els 
de  las  diversas  tendencias  arribar  a  un  per¬ 
fecte  acort  y  justavinencia  dins  del  Catala¬ 
nisme? 

A  n’això  anava  ab  aquella  pregunta.  Y  a 
n’aqueixa  vera  uniò  y  armonía  de  tots  els 
bons  catalans  crech  que  devèm  anarhi  tots 
els  nacionalistas  si  volèm  assolir  la  forsa  su¬ 
ficient  pera  imposarnos  als  governs  centrals 
y  a  tots  aquells  que’s  vulguin  oposar  al  re¬ 
coneixement  de  la  personalitat  catalana.  Y 
crech  que  fóra  molt  útil  que’s  comensés  a 
tractar  aquest  punt  desde  la  prempsa  ab 
tota  l’amplitut  de  criteri  y  sense  cap  apassio¬ 
nament,  per’anar  ilustrant  als  directors  de  la 
Unió  sobre’l  pensar  y  els  desitjós  dels  seus 
adherits  y  el  modo  de  portar  a  cap  una  nova 
Assamblea  dedicada  a  dit  objecte. 

Francisco  de  P.  Viada 

Mataró,  28  maig  1904. 


la  reyna  t’ha  pres  del  bras, 
y  ab  la  llum  y  la  riquesa 
s’ha  transformat  el  teu  cap. 

La  por  ja  fugit  havia. 

Lluny  era  la  caritat! 

Mes  no  ho  era,  amich,  no  ho  era: 
jo  la  veya  gemegant 
aprop  teu,  seguint  tos  passos, 
allargant  sempre  la  mà.. 

Y  després,  a  matinada, 
quan  la  dansa  s’ha  acabat, 
febrós,  babejant  luxuria, 
has  caygut  y  t’has  fet  mal... 

Jo  ho  he  vist,  amich,  no  ho  neguis: 
t’ha  cullit  la  Caritatl 

Claudi  Omar  y  Barrera 


JOVENTUT 


368 

LA  RECONSTITUCIÓ 
DE  CATALUNYA 

Crònica  de  comensos  del  segle  xx 

Poch  se  pensan  els  felissos  jovincells  que 
ara  pujan  y  troban  a  la  nostra  Patria  res¬ 
pectada  com  se  mereix  y  alternant  dignament 
en  el  concert  de  les  Grans  Nacionalitats  mo¬ 
dernes,  que- un  temps  fou  befa  y  escarni  del 
món  civilisat  per  culpa  de  la  retrassada  Cas¬ 
tella,  aleshores  m'egtressa  dels  -nostres  des¬ 
tins  y  detentadora  de  les  nostres  llibertats. 

Fa  d’això  molt  temps  ja,  y  encara  que  no 
es  probable  que  torni,  convé  recordarho  als 
joves  de  l’actual  Catalunya,  pera  que  ab 
llur  comportament  exemplar  y  ab  llur  amor 
a  la  terra  fassan  cada  jorn  més  impossible’l 
retorn  al  esclavatge,  sense  qu’això  vulga 
ésser  un  retret  a  nostra  antiga  opressora,  la 
quina,  mercès  a  nosaltres,  se  troba  ja  redi¬ 
mida  de  sos  propis  vicis  y  humiliació.  Digne 
paper  el  de  Catalunya  d’haver  sabut  tornar 
bé  per  mal! 

Era  per  l’any  1904  que’s  reuniren  Corts  a 
Barcelona  al  ensemps  que  se’n  feyan  també 
a  Madrid,  capitalitat  del  Estat  espanyol  com 
recordarà  tothom  qui  conegui  un  poch  la 
Historia.  Mes  si  bé  les  de  Madrid  eran  les 
oficials,  les  que  podian  fer  y  desfer  apoya- 
des  pel  poder  executiu,  les  de  Barcelona 
tingueren  molt  especial  importància,  mal¬ 
grat  qu’alguns  periòdichs  castellans  de  l’èpo¬ 
ca  les  titïlessen  de  Corts  in  parlibus  Foren 
certament  unes  corts  honoraries,  si’s  té  en 
compte  que  no  foren  convocades  pels  Po¬ 
ders  constituhits  ,  mes  de  fet  foren  ben 
profitoses  tant  per  lo  qu’en  elles  se  deliberà 
com  pels  quins  serenament  tractaren  del 
pervindre  de  Catalunya  sense  imposicions 
dels  casinos  politichs  ni  de  les  masses  demo¬ 
cràtiques  fraternals ,  de  gran  influhencia  en 
aquells  temps  dels  sufragis  universals  aco¬ 
modaticis  (1). 

Alguns  anys  avans  s’eran  reunides  ja  a 
Catalunya  altres  Corts  d’aquest  genre  a 
Manresa,  a  Reus,  a  Balaguer  y  altres  in¬ 
drets.  En  elles  s’havian  anat  definint  les 
aspiracions  de  la  nostra  terra,  que  ja’s  veya 
cansada  de  tantes  empresas  gloriosas,  de 
tanta  bella  habla  de  Cervantes ,  de  tantes  uni¬ 
da  des  intangibles  y  de  tant  genero  chico. 
Especialment  les  Corts  de  Manresa  havian 
fet  cremar  de  mala  manera  als  inconsútils. 
Figureuvos  que,  definint,  definint,  havian  arri- 

(1)  Consta  en  el  diari  oficial  de  la  viïïa  y  corte  de 
Madrid  qu’en  el  desembre  de  1903  el  Congrés  votà  una 
subvenció  de  dos  milions  pera  capitalitat  mercès  a  insi¬ 
nuacions  amistoses  del  poble  reunit  al  defora.  Aixís  ma¬ 
teix  a  Barcelona,  segons  el  dietari  de  Novells  Ardits, 
els  coneellers  votaren  contra  les  professons  baix  la  sal¬ 
vaguarda  dels  electors  republicans:  de  cuyas  resullas  Es¬ 
panya  tornà  a  trobarse  a  dos  dits  de  la  República. 


bat  fins  a  declarar  entre  altres  coses  que  a 
Catalunya  no  volian  empleyats  castellans... 
Fillets  de  Déu!  cNe  volèu  d’improperis  dels 
aludits  contra  nosaltres?  Anàrloshi  a  privar  lo 
únich  pera  que  positivament  servian! 

Y  en  proba  de  que  aquesta  atribució  no  la 
volian  els  catalans  mentres  els  càrrechs  pú- 
blichs  no  fossin  dignificats,  està  en  que  un 
cèlebre  estira-cordetes  de  l’època,  anomenat 
Sant  Joseph  de  les  Cèdules  (1)  deya  lo  se¬ 
güent:  «Precisament  jo  triaría’ls  meus  esbi- 
rros  de  confiansa  entre’ls  catalans  descas- 
tats:  sempre  seria  un  atenuant  al  odi  que 
arreu  els  tenen.  Mes  no  trob  pas  tots  els 
que  jo  voldria  y  necessito». 

Y  qué  havia  de  trobar  l’infelís!  Els  cata¬ 
lans,  fins  en  aquella  època  de  decadència,  re- 
pugnavan  confondres  ab  els  espoliadors  cen¬ 
tralistes. 

Cal  fer  emprò  justiciaa l’habilitat  de  lagent 
castellana,  que’s  buscaren  pera  llur  defen¬ 
sa  catalans  més  o  menys  autèntichs,  com 
en  Roca  Doble,  (2)  l’indispensable  y  ,ano- 
nim  Sanpere  y  Miquel,  (3)  el  gran  Nicome- 
des  Méndez,  (4)  l’explorador  Sidi  Corominas 
y  en  especial  el  virrey  Le  Roux  (5)  enviat 
extraordinari,  ab  facultats  discrecionals  y 
compte  corrent  en  el  ministeri. 

La  repressió  fou  crudel  e  inexorable;  se 
prohibi  apendre  la  doctrina  en  català  a  carn- 
bi  de  poder  flastomar  en  totes  les  llengües; 
se  feu  obligatori  pels  notaris  anar  a  rebre 
ordres  a  Madrid;  els  telegrames  havian  de 
circular  en  castellà  0  francès,  y  en  català  sols 
desde  Fransa  estant;  y  fins  pera  enterrar  als 
nostres  grans  homes,  com  en  Verdaguer, 
haguerem  de  menester  un  enterra-morts  en¬ 
viat  expressament  deia  meseta. 

Un  dels  capdills  del  moviment  catala- 
nesch,  el  gran  Robert,  s’era  mort  sobtada¬ 
ment  mentres  estava  dinant.  Cal  veure  en 
aquesta  desgracia  nostra’l  darrer  vesllúm 
d’aquella  feliz  estrella  qu’havía  fet  grans  als 
castellans;  la  sòrt  encara’ls  era  favorable. 

A  tot  això,  tot  era  guerra  civil  dins  de 
Catalunya  Els  defensors  del  vell  regim  les 
havian  empreses  a  favor  de  la  República,  y 
encara  que  de  tan  bruta  que  la  posaren  nin 
gú  la  coneixia,  com  sia  que  tant  la  feyan  vole- 
yar  als  ulls  del  poble,  conseguiren  produhir 
un  contra-moviment.  Y  els  qu’això  feyan  fer 

(1)  Aquest  Sant  Joseph  no  era  segurament  el  de  la 
Montanya,  que,  segons  la  tradició,  feya  de  Celestí  entre’l 
jovent  casador 

(2)  Hi  havia  un  Roca  senzill  qu’era  un  bon  cata¬ 
là.  S’explica  qu’en  Roca  Doble  fos  tot  lo  contrari  per 
allò  de  que  dues  afirmacions  donan  una  negació.  Y 
com  a  negat  ningú  com  en  Roca  Doble. 

(3)  Vègis  l’escrit  meu  que  fa  referencia  a  n’aquesta 
invenció  castellanófila. 

(4)  D'aquests  Méndez  n’hi  havia  un  altre  qu’era 
butxí;  no  es  el  referit  en  aquest  Ilóch. 

(5)  Professor  de  bacterioiogía  de  Pans;  pareix  que 
tenia  fets  meritoris  estudis  sobre  la  rabia  y  per  això 
l’enviaren. 


JOVENTUT 


369 


se  deyan  monàrqirichs  y  gente  de  orden.  (i) 
Els  uns  trobavan  les  Bases  de  Manresa  mas¬ 
sa  estretes;  els  altres  les  trobavan  massa 
amples.  Uns  volian  senyarse  ab  la  dreta ,  al¬ 
tres  ab  la  esquerra  y  en  lloch  de  senyarse  lo 
que  feyan  era  treures  els  ulls 

Per  fí,  cansats  els  mateixos  castellans  de 
moure  brega  y  veyent  que  potser  la  hidra 
del  republicanismo  seria  pitjor  que  la  que 
creyan  ja  morta  del  Catalanisme,  volgueren 
fer  les  paus  ab  Catalunya.  Aixis  se  feu;  y 
vingué  solemniosament  el  propi  Rey  Anfós 
el  tretzè,  qu’essent  ben  jove  y  gens  culpable 
de  les  malhauranses  y  de  la  decadència  de  la 
Espanya,  podia  ésser  bon  missatger  de  l'alian- 
sa  Mes  iay!  que  no  vingué  sol.  Vingueren 
ab  ell  els  eterns  enemichs  de  la  llibertat  de 
-  Catalunya,  y  encar  que’l  monarca  consegui 
subjugar  molts  cors  de  fembra,  y  que  fins 
un  gran  poeta  d’aquell  temps  se  sentí  corprès 
per  les  reyals  jornades,  el  fet  es  que’ls  mals 
de  la  Patria  no  hagueren  remey.  Y  tornaren 
a  ferse  Corts:  a  Barcelona  aquesta  volta. 

Foren  aquestes  Corts  les  de  1904,  y  d'elles 
se  pot  dir  en  alabansa  que  meresqueren  les 
invectives  dels  periòdichs  que  a  Catalunya 
representavan  les  tendencies  centralistes. 
Sols  fragments  se  conservan  d’aquells  dia¬ 
ris,  quins  títols  no  s’haurian  pogut  desxi¬ 
frar  si  no  apareguessen  en  un  curiós  procés, 
quins  detalls  trech  del  llibre  d’en  Marquina. 
(2)  El  Liberal  y  La  Tribuna  tingueren  rahons 
perque  abdós  volian  endursen  la  palma  en 
haver  donat  detalls  asquerosos  d’un  crim 
que  s’era  perpetrat.  De  les  discussions  vin¬ 
gueren  els  insults.  El  Liberal  estraféu  el 
nom  de  son  adversari  dihentli  La  Triple 
Comuna.  Per  sa  part  La  Tribuna  anomenà 
a  n’quell  El  Libre  Orinal.  Y  com  abdós  te- 
man  rahó,  degueren,  per  bons  oficis  dels 
amichs,  sotmetre’l  cas  a  la  resolució  del  sabi 
Salmerón  0  Salomón,  qu’era  un  llum  dels 
més  grossos  de  son  temps.  El  sabi  resolgué, 
pera  quan  hi  hagués  un  altre  crim,  que  se’l 
partissen;  mes  això  no  contenta  als  litigants, 
els  quins  per  fí  acordaren  que  quan  el  cas 
se  presentés  altra  volta,  l’un  publicaria’l 
crim  autèntich  y  l’altre  una  novela  de  Lluís 
de  Val. 

En  les  Corts  de  1904  se  deliberà  y  resol¬ 
gué  que  no  calia  definir  tant  com  s’havía 
vingut  fent:  que  mal  podian  unes  Corts  in 
parhbus  resoldre  taxativament  lo  que  deuria 
ferse  quan  Catalunva  assolis  sa  pròpia  di¬ 
recció.  Algunes  bases  anteriorment  aproba- 
des  constituhian  afirmacions  que  la  Cata¬ 
lunya  del  esdevenir  podia  tal  volta  trobar 
esquifides  pera  son  gran  espandimíent.  En 
cambi  quedavan  molts  catalans  que  no  ha- 


(1)  També  eran  del  orden  els  de  policia  El  caste¬ 
llà  era  un  dialecte  molt  rich. 

(2)  La  segunda  Repztblica  espaiiola  y  sus  hombres. 
València,  1906. 


vian  sabut  veure  la  trascendencia  del  mo¬ 
viment  catalanesch.  Y  per  això  en  aquelles 
Corts  s’afirmà  que  de  lo  que’s  tractava  per 
demunt  de  tot  era  de  nacionalisar  altra  volta 
a  Catalunya,  y  que  pera  aytal  fi  no  calia  de¬ 
finir  més  que  una  cosa:  el  verdader  amor  a 
la  terra.  Y  s’admeté  dins  del  gran  moviment 
a  religiosos  y  ateus,  a  monàrquichs  y  a  re¬ 
publicans,  a  moderats  y  a  radicals...  Sols 
una  excepció’s  feu,  y  aquesta  fou  la  dels 
castellans,  als  quins  se  feu  entendre  que  ca¬ 
lia  en  bé  d’ells  mateixos  que’s  fessen  per  sa 
part  ben  aymants  de  la  llur  pròpia  terra... 
castellanistes,  en  fí,  única  manera  de  que 
sabessen  dignrficarse  estimant  ab  intensitat 
llur  patrimoni  per’apendre  a  respectar  el 
patrimoni  d’altri. 

D’aquelles  dates  se’n  segui  la  orientació 
salvadora  pera  la  Espanya,  y  lo  qu’era  ales¬ 
hores  conglomerat  informe  <^e  pobles  sense 
fesomia,  esdevingué  a  travers  dels  segles  la 
actual  Confederació  llatina,  dins  la  que  Ca¬ 
talunya  ocupa’l  lloch  que’s  mereix...  y  Cas¬ 
tella  també. 

Miquel  Servet  (a )  Raves 

Barcinòpolis ,  maig  de  2116. 

DISCURS 

del  «Capoulié»,  llegit  a  Font  Segunya  en 

LA  festa  del  cinquantenari  del  Felibrige 

l’a  tout-aro  d’acò  sèt  cènts  an,  —  mai  dequè  soun  li 
siècle  dins  lou  destin  di  raço  ?  —  i’a  tout-aro  d’acò  sèt 
cènts  an,  lis  oubrage  e  li  roumegas  d’aquesto  grand 
séuvo  jouiouso  brusissien  d’un  chamatan  d’ome  e  de 
cavau,  d’un  restountimen  de  graile  e  d’armaduro,  car 
l’atirai  d’un  camp  de  guerro  curbié  touto  la  colo. 

Abandouna  de  tóuti,  lout  darrié  prince  naturau  dóu 
Miejour,  En  Ramoun  VII  de  Toulouso,  di  lou  Comte 
Jouve,  duque  de  Narbouno  e  marqués  de  Prouvènço, 
èro  vengu  dins  soun  alòdi  prouvençau  pèr  ié  leva  sa 
darriero  armado,  pèr  ié  lucha  sa  darriero  lucho.  Soun 
ereditàri  enemi,  aièr  encaro  fort  pichot  sire  à  respèt 
d’éu,  venié  d’adurre  davans  Avignoun,  pèr  la  rapino  e 
lou  masèu,  uno  armado  de  cènt  milo  ome  que  sarravon 
la  vilo 

Tèms  d’escabour  e  de  doulènci! 

Après  vint  an  de  guerro  e  de  saquèti,  li  mascle  de  la 
raço  n’en  poudien  plus.  Lis  eros  de  la  grando  guerro 
naciounalo  èron  toumba  sus  li  prat  bataié  de  Toulou¬ 
so,  de  Muret,  de  Carcassouno  e  de  Bèucaire,  o  bèn 
enmuraia  tòuti  vièu  dins  li  croutoun  segrenous  di  tour- 
rasso,  acabavon,  màrtir  indoumtable,  de  mouri 

Es  alor  qu’au  mitan  dóu  lassige  universau  e  de  la  de 
afecioun,  Avignoun  s’aubourè  vers  l’ounour  di  siècle 
en  desplegant  au  vènt-terrau  la  bandiero  estrassado  de 
la  patrio  e  recoutant  davans  si  bàrri  bèn  garni  l’esper- 
fors  de  cènt  milo  escapoucho. 

Au  rampèu  dóu  darrié  comte  de  Toulouso,  tóuti  li 
cor  avien  boumbi  ;  e,  d’aqueste  Marquesat  de  Prou¬ 
vènço,  d’aquesto  terro  bello  de  Venisso,  de  Valènço  e 
de  Dio,  tout  ço  qu’encaro  poudié  teni  l’espaso,  la  daio 
o  la  destrau,  s’èro  vengu  ramba  sout  l'Auriflour  sacra. 

E,  dóu  tèms  qu’Avignoun  gaiardamen  luchavo,  ba- 
roun  e  pacan  de  la  terro,  trevant  li  mountigneto  abous- 


37  o 


JOVENTUT 


cassido,  destressounavou  un  cop  de  mai  la  guerro  santo 
di  Faidit  :  escalabert,  lou  fiò  de  Diéu  dins  l’amo,  par¬ 
tien  coume  lou  tron  de  soun  repaire  ;  aro  lou  jour,  aro 
la  niue,  toumbavon  à  cors  perdu  sus  lou  sèti  enemi, 
enlevavon  li  counvoi,  brulavon  li  machino,  massacra- 
von  li  gènt,  bourdouiravon  li  pradarié  pèr  afama  lou 
cavalin  di  Barbare  ;  pièi,  soun  ardido  coursejado  aco- 
umplido,  s’entournavon  lèu-lèu,  à  vòu  escampiha,  dins 
la  coumpliceta  leialo  de  la  terro-maire,  de-vers  li  bous- 
carasso  assoustarello  mounte  poudien  reprendre  alen  e 
s’ourganisa  mai. 

Or,  se  l’on  jito  un  regard  sus  la  planuro  avignou- 
nenco,  en  se  repourtant  à  l’art  de  la  guerro  d’aquéu 
tèms,  l'on  pòu  pas  uno  minuto  avé  doutanço  :  aquéli 
bos  souloumbrous  de  Gadagno,  qu’alor  curbien  tóuti  li 
colo  avesinanto,  fuguèron,  de  tout  segur,  l’un  di  meiour 
repaire  di  Faidit  prouvençau  ;  e,  pèr  lis  iue  de  l’amo, 
iéu  vese  lou  camp  de  guerro  d’En  Ramoun  que  se 
drèisso  eici-meme,  dins  lis  orto  sacrado  de  Font- 
Segugno... 

Lou  sèti  d’Avignoun,  pamens,  tiravo  de  long,  e, 
despièi-  mai  de  tres  mes,  menaçant  de  metre  en  des- 
brando  l’espedicioun  de  la  Crousado,  l’ardènto  repu- 
blico  tenié  tèsto  sènso  falido  i  cènt  milo  arlandié  que 
l’assalissien  emé  ràbi  ;  e,  d’en  pertout,  lis  iue  se  vira- 
von  vers  la  ciéuta  valènto  ;  e,  d’en  pertout,  un  nouve- 
lun  d’esperanço  regreiavo  dins  li  courado.  Bàrri  su- 
prème  de  la  defènso,  tant  qu’Avignoun  tenié,  l’on  se 
disié  que  la  patrio  encaro  batié  veno  e  poudié  se  revis- 
coula. 

Autambèn,  dis  auturo  de  Camp-Cabèu,  lou  Comte 
Jouve,  de-longo  en  aio,  gueiravo  atenciouna  la  vilo  ; 
e  quand  si  courrèire  ié  venien  rapourta  que.  la  ban- 
diero  santo  èro  sèmpre  aubourado  à  la  tourre  soubra- 
no,  En  Ramoun  de  Toulouso,  barbelant,  desfourrelavo, 
que  mai  esbléugissènt,  lis  uiau  de  sa  noblo  espaso. 

Un  jour,  jour  de  maluranço  e  de  dóu,  arribo  à  cou- 
cho  d’esperoun  un  chivalié  desmemouria  que  demando 
lou  comte  :  —  *  Comte,  s’escrido,  Avignoun  es  toum- 
ba  1  Li  Fourestié  soun  mèsle  de  la  vilo  !  ..  —  Autant- 
lèu  tout  lou  camp  resclantis  de  maladicioun,  de  sen- 
glut  e  de  crid  d’espaime.  Estrefacia,  lou  Comte  Jouve 
asèmpro  si  baroun  : 

—  «  Baroun,  ço  dis  lou  comte,  avèn  acaba  nosto 
jouncho  !  Pres  e  Parage,  aro  an  viseu  Avignoun  de- 
baussa,  touro  esperanço  es  derouïdo  1.  .  Aclapa  pèr 
l’Astrado,  à  tout  lou  mens  noun  vole  pas  qu’emé  iéu 
tóuti  vous  aprefoundigués.  Vous  desligue  de  vósti  sa 
rramen  ;  espeças  vòsti  glàsi  e  vous  escavartés  à  la  gàrdi 
de  Diéu  sus  li  camin  de  l'eisil...  O  Prouvènço  1  tout  es 
perdu  La  gív  lisacioun  es  ferido  à  la  mort..  L’Ende- 
veni  nous  sara  traite,  coume  nous  es  traito  l’ouro  pre- 
sènlo  :  nosto  memòri  patrialo,  l’enemi  la  cargara  de 
messorgo  e  d’ahiranço  ;  e  vese,  iéu,  la  lengo  memo  de 
nosto  raço  que,  descasudo  dóu  trone  soubeiran,  mai 
escarnido  qu’uno  bóumiano,  sara  messo  dins  un  tau 
menesprés  que  nòsti  feien  éli  meme  auran  crento  de 
la  parla  ..  Abouminacioun  e  vergougno  1  souto  l’aflat 
d’un  estrangié  feloun,  lou  fiéu  renegara  soun  paire,  e 
nòsti  pople  despersouna  noun  saran  plus  qu’uno  póusso 
umano  de  bastard  descouneissènt  la  gèsto  de  si  rèire,  e 
noun  sachènt  meme  plus  lou  noum  de  sa  patrio  I... 

Mai,  Diéu,  vivènt  I  lou  jour  de  la  justiço,  à  tèms  o 
tard  fau  que  lusigue  I 

Baroun,  e  vous,  pagés  de  la  terro,1  avans  de  roumpre 
nostre  camp,  avans  de  nous  embrassa  pèr  la  darriero 
fes,  o  mi  coumpagnoun  d’armo,  o  Faidit  dóu  Bousca- 
ge,  qu’avès  jamai  desespera,  iéu  vole  leissa  dins  aqueste 
rode  un  testimoni  eterne  de  nòsti  lucho  e  de  nòstis  es- 
pèro  :  Cavas  I  cavas  un  trau  prefound  dins  li  fruchaio 
de  la  terro  aujolo  I  e,  pèr  que  l’enemi  noun  se  n’as- 
segnourigue,  enterras-ié  l’espaso  de  Toulouso  e  la 


crous  de  mi  rèire  1  E  se  jamai,-  dins  li  siècle  venènt, 
quouro  Diéu  se  fara  counèisse,  se  jamai  la  counsciènci 
patrialo  resourgis,  que  lis  eros  nouvèu  vengon  en  grand 
secret,  guida  pèr  la  man  dóu  Destin,  e  que  sachon  re- 
trouba,  dins  son  afecioun  pietadouso,  li  sant  relicle  de 
la  patrio  I...  » 

Ansin  parlé  lou  descendènt  de  Taio-Ferre. 

Alor,  emé  si  lanço,  li  chivalié  cavèron  lou  grand 
cros  seculàri,  e  dins  li  ple  de  l'Auriflour,  après  l’avé 
piousamen  beisa,  ié  davalèron  en  plourant  lou  Glàsi 
naciounau.  . 

Pièi,  li  siècle  de  calabrun  se  debanèron  Li  mes- 
sergo  e  l’ahiranço  faguèron  soun  obro  caïno.  E  de 
touto  aquelo  civilisacioun  galiero,  de  tout  aquèu  lus¬ 
tre  de  la  patrio,  de  touto  aquelo  glòri  nouvelàri  que 
resplendís  incoumparablamen  sus  tres  siècle  d’istòri, 
lou  souveni  meme,  coundana  coume  un  crime,  n’en 
fuguè  secuta,  foro-bandi  de  touto  escolo  e  de  tout  en- 
signamen,  e  la  part  segrenouso  de  la  proufecío  d’En 
Ramoun,  nóstis  aujòu  la  veguèron  se  coumpli.. 

Mai,  Diéu  vivèntl  aviés  escri  dins  lou  cèu  de  Prou¬ 
vènço  que  la  proufecío  d’En  Ramoun  aurié  d’èstre  de 
founs  coumplido  e  que  lou  jour  de  la  justiço  pèr  nosto 
raço  lusiriél... 

Fraire  dóu  Miejour!  Lou  glàsi  naciounau  que  des¬ 
pièi  tant  de  siècle  dourmié  dins  lou  secrèt  de  la  séuvo 
emmascado,  li  sèt  eros  de  Font  Segugno,  i’a  cinquanto 
an  que  l’han  dessousterral... 

l’a  cinquanto  an  que  venguèron  eici,  dins  lou  mis- 
tèri  freirenau  de  la  pouèsío  e  de  l’engèni  e  que,  tout 
tremoulant  d’uno  santo  embriagadisso,  sachèron  re- 
trouba  l’armo  escoundudo  di  sèt  Ramoun,  e,  la  far- 
gant  de  -  nóu,  desfourrelèron  sus  li  pople  lou  Verbe 
làmpejantl 

O  Diéu  que  lis  as  coungreia,  Estello  Santo  que  li 
counduguères,  noun  avès  pas  vougu,  dins  vosto  justiço 
tutelàri,  que  ia  patrio  miejournalu  degoulèsse  pèr  sèm¬ 
pre  au  fous  dóu  garagai!  A-n  aquelo  patrio  malrassa- 
do,  renegado,  agounido,  avès  vougu  ié  rèndre  lou 
Glàsi  naciounau,  valènt-à  dire  la  counsciènci  de  la 
raço  e  de  la  lengo,  que  li  pople  que  n’en  soun  véuse 
noun  soun  plus  rèn  qu’uno  póutiho  sènso  noum 

Avès  vougu  que  li  messorgo  e  l’ahiranço  tabous- 
quèsson  enfin  davans  la  verita  leialo;  avès  vougu  que 
li  feien  despersouna  se  retroubèsson  fieramen  dins  la 
gèsto  abelano  dis  àvi.  .  Aquelo  lengo  descasudo  autre- 
lèms  dóu  trone  soubeiran,  mai  escarnido  qu’uno  bóu¬ 
miano,  secutado  e  mespresado  pèr  tóuti  li  gouvèr  et 
tóuti  li  catau,  aquelo  lengo  que,  pamens,  restavo  entie- 
ro  e  mai  que  mai  fougouso  dins  li  bouco  incounsciènto 
dóu  póple  tout  entié,  aquelo  lengo  enfin  que,  vuei, 
vounge  milioun  de  Galés  charron  de-longo  emé  coun- 
goust,  avès  vougu  qu’elo  se  recouneigue  dins  si  flouri- 
do  dialeitalo,  qu’elo  prouclame  la  noublesso  de  sis 
óurigino  e  la  fegoundeta  de  soun  èime  en  s’encarnant 
dins  li  pouèmo  soubeiran  que  Font-Segugno  a  vist 
councebre 

E,  pèr  escavarta  lou  calabrun  di  siècle,  —  o  jour 
de  revenge  e  de  baudour!  —  nous  avès  suscita  li  sèt 
pouèto  -  eros  qu’atubèron  sus  Camp-Cabèu,  en  far- 
gant  tout  de-nòu  lou  glàsi  flamejant,  aquel  encèndi 
ideau  de  glòri  e  de  belesso  que  fai  lume  à  la  terro 
nostro  e  que  jamai  s’escantira... 

O  Mistral,  Roumaniho,  Aubanèu,  Tavan,  Giera, 
Brunet,  Matiéu,  es  eici  qu’avès  fa  lou  sarramen  di 
Mascle,  es  eici  qu’avès  ourdi  la  grand  counjuracioun 
di  recoubranço  .. 

O  trelus  proufeti  de  l'Evangéli  mistralen,  soulèu  de 
nòstis  amo,  estrambord  de  nòstis  espèro,  es  eici  qu’as 
abra  toun  fougaul.  .  E  pèr  agué  vist  talo  aubo  mira- 
clouso  espeli,  pèr  avé  coungreia  talo  mebsoun  d  ale- 
grío,  tau  nouvelun  de  sabo  patrialo,  aquesto  séuvo 


JOVENTUT 


371 


majestouso,  i  siècle  di  siècle  demourara  sacrado  i 
naciouní... 

Venès,  Felibre,  venès  de  touto  part,  venès  béure  à 
la  Coupo  Santo  e  coumunia  dins  lou  Mistèri  Font- 
Segugnen. 

Que  lis  amo  s’empuron  e  que  li  man  se  ligon  : 
«Sian  tout  d'ami,  sian  tout  de  frairet»  Vaqui  la  deviso 
di  Primadié. 

E  subre  l’autar  de  la  patrio,  davans  lou  Grand- 
Prèire  que  l’encarno  inmourtalamen,  fasen  coume  éli 
lou  sarramen  di  mascle  :  juren  d’un  cor  soulet  de  me¬ 
dita,  d'aprendre  e  de  coumprendre;  juren  d’oubra 
sènso  falido  pèr  lou  triounfle  de  nòsti  Dre  majour. 

E  d’aqueste  brès  fougnejant  de  la  respelido,  d’a- 
queste  repaire  invióula  di  Fa'dit,  parten  tóuti,  escala- 
bert  coume  éli,  destressounen  pèr  la  vitòri  avenidouiro 
la  mai  santo  e  la  mai  leialo  diguerro  la  guerro  paci¬ 
fico  de  l’estrambord  e  de  la  fe/la  guerro  de  la  plumo 
e  de  la  paraulo,  pèr  counfoundre  l’errour,  per  prou 
clama  la  verita  fegoundo,  pèr  coubra,  dins  un  mot, 
tout  lou  relarg  us  irpa  de  noste  patrimoni,  en  cridant 
voulountous  e  freirau  coume,  autre-tèms,  li  Rèire: 

«  Que  Diéu  r  'ende  la  terro  a  si  fideus  aviant !  » 

Pere  Devoluy 


EMIGRANTS 

-  Eran  dos  tristos  emigrants  que  compravan 
la  llibertat  a  preu  del  desterro. 

Anavan  pujant  fadigosament  l’aspra  costa, 
pel  caminet  de  cabras  ple  de  rochs  cantelluts 
que  ferian  llurs  peus.  Ni  un  sol  cop  s’havian 
tombat  a  mirar  endarrera,  ni’s  deyan  pa¬ 
raula. 

La  montanya  era  tota  ella  una  terra  aban¬ 
donada,  un  país  de  mort.  Ensà  y  enllà’ls 
marges  de  paret  seca  s’esllavissavan,  l’herba 
hi  creixia  espontàniament  y  els  pinetons  hi 
arrelavan  per  un  miracle  de  la  natura;  la 
mà  del  home  no  s’hi  coneixia  més  qu’en  là 
devastació  general,  a  la  que  ajudava  dallant 
els  fanals  0  espurgant  els  arbres.  Ni  aucells 
ni  res  viu  hi  alenava;  las  bestiolas  fastigosas 
que  al  estiu  hi  campan,  s’havian  entafurat  en 
els  seus  caus  d’hivern.  Era  una  tarda  de  no¬ 
vembre  y  el  cel  era  gris  y  fredós... 

Y  anavan  pujant  silenciosament.  Ella, 
sempre  roja,  estava  pàlida  malgrat  el  cansa¬ 
ment  que  revelavan  las  gotetas  de  suhor  que 
espurnejavan  son  front  com  puntas  de  dia¬ 
mant  escampadas  sobre  un  marbre  Y,  mal¬ 
grat  las  llàgrimas  hermosas  que  lliscavan  per 
sas  galtas  finament  esllanguidas,  ni  un  sos¬ 
pir,  ni  una  queixa  li  escapava  que  pogués 
inquietarlo  a  n’ell,  qu’ho  endevinava  y  ho 
agrahia:  volia  isolar  en  ella’l  gran  dolor  que 
masegava’l  seu  cor  generós. 

Al  ésser  dalt  del  collet,  el  mateix  desitj  els 


aturà:  veure  per  darrera  vegada  la  casa  de 
hont,  ella  fugia,  el  poble  d’hont  fugian  abdós; 
donar  l’adeu,  ja  qu'era  aventurat  l’arreveure, 
al  cloquer  amich,  a  las  planas  conegudas,  a 
tot  lo  que  guardava  un  recort  que  servarian, 
qu'anyorarían  més  com  més  allunyats  n’es¬ 
tiguessin. 

Ella  fitava  la  mirada  entelada  per  las  llଠ
grimas,  en  aquella  caseta  blanca  hont  ha¬ 
via  nascut,  viscut  y  concebut  amor;  hi  dei¬ 
xava  dos  vellets  y  dos  noys  que  aquella  nit 
la  esperarían  en  va,  y  demà  també,  y  després 
ja  desesperarian  de  vèurela  més;  llavors  plo- 
rarian  per  sempre  la  seva  ingratitut,  y  potser 
els  pobres  vells  moririan  d’anyoransa!  Ell  se 
la  mirava  y  íeya  grans  esforsos  pera  convèn- 
cers  de  que  pèndrela  als  seus  era  un  gran 
crim,  y  no  podia:  tota  vegada  que  la  volia  y 
ella  també  a  n’ell.  No  hi  havia  remey.  cPer 
qué  li  negavan  ab  el  pretext  de  qu’era  pobre? 
Es  clar  que  pels  pobres  es  una  equivocació’l 
constituhir  una  familia,  però  es  una  equivo¬ 
cació  fatalment  general.  En  aquest  cas,  els 
mancats  de  fortuna  no  deurian  tenir  cor. 

Que  gran  li  apareixia  aquella  delicada 
verge  que  renunciava  a  la  patria  y  als  seus 
per  l’amor!  Semblava  una  estatua  de-  deesa 
que  tingués  per  pedestal  tota  la  montanya. 
Immòvil,  abstreta,  restava  guaytant  a  baix, 
y  per  llarch  temps  ell  respectà’l  seu  silenci 
ab  el  respecte  que  inspira  tot  lo  sublim.  La 
tramontana  feya  voleyar  el  mocador  que  te¬ 
nia  a  la  mà;  era  com  si  una  forsa  superior  li 
sorollés  en  senyal  de  despedida,  de  comiat 
a  n’aquell  panorama  tan  hermós  a  ple  sól  y 
tan  trist  sota  aquell  cel  de  tardor  emboyrat, 
gris,  que  deixava  caure  gotetas  d’aygua  glas- 
sada  sens  arribar  a  mullar  la  terra.  En  mitj 
del  silenci  s’ohia’l  continuu  xiu-xiu  del  vent, 
pantejant  com  la  respiració  ofegada  d’una 
estació  que  mor. 

Després  se  miraren  ab  incertesa.  Tots  dos 
lluytavan  ab  si  mateixos  per  dintre;  cap  y 
cor  se  contradeyan;  potser  la  cobardía’ls  do¬ 
minà  un  instant. 

— jAhónt  anèm?  —  preguntà  ella. 

—  No  ho  sél. .. 

—  Tu  m’has  fet  fugir  de  casa.  <Ah°nt  me 
portas,  ara? 

—  A  qualsevol  recó  de  món  ahont  poguém 
estimarnos. 

— (\  ens  estimarèm  sempre? 


372 


JOVENTUT 


— {Ho  dubtas? 

—  No  sé...  Si.  Que’ns  estimem,  ho  dubto; 
que  jo  t’estimaré,  no. 

— {Estàs  segura  de  tu?  Donchs  lo  demés 
deixaho  estar,  no  hi  pensis.  Jo  també  estich 
segur  de  mi. 

—  Però  jo,  de  tu,  no. 


—  {Dubtas?  (Tens  por? 

—  Sí.  Tinch  por  de  la  conciencia.  He  pecat 
d’ingratitut. 

— (Te  sents  feble?  (Vols  tornarten? — 

Ella  rompé  en  gran  plor  y’s  girà  vers  la 
vila. 

—  Mare  meva!  mare  meva!...  Tornèm  a 
baix. 

— Tornemhi.  Però  pensa  que  m’has  d’obli¬ 
dar  si  hi  tornèm.  Ells  no  ho  volen,  ja  ho 
sabs,  que’ns  estimém.  Donchs,  o  anar  ab  ells 
vol  dir  renunciar  a  mi,  o  venir  ab  mi  enclou 
la  renuncia  d'ells.  No  dubtis,  pensa...  y  creu 
al  cor,  que  no  enganya.  La  llibertat  d’estimar 
es  lo  més  gran  de  la  terra.  Els  teus  pares  te 
estiman,  jo  també:  {qui  t’estima  més?  Ells, 
al  vèurens  felissos,  te  poden  perdonar;  jo, 
si  m’abandonas.. .  Vida  meva,  no  miris  més 
al  poble,  miram  a  mi,  en  els  ulls!  Abrassam, 
aixís,  ben  estretament!...  {Gosarías  violentar 
nostres  sentiments?  La  pena’ns  consumiria  a 
tots  dos.  Y  ara  digam:  (ab  qui  vols  anar? 
{ab  ells  o  ab  mi? 

—  Ab  tu,  ab  tu!  —  respongué  ella  estre- 
nyentlo  més  fort,  sanglotant,  però  ab  la  fer¬ 
mesa  del  amor  macís. 

Vesprejava.  Una  llàgrima  rohenta  s’escor- 
regué  dels  ulls  d’ell,  y  agafats  del  bras  em¬ 
prengueren  la  devallada  de  l’altra  vessant  de 
la  montanya,  vers  un  poblet  que  s’ovira  en¬ 
tre  mitj  del  bosch.  Y  el  panorama,  que’s  dis¬ 
tingia  borrosament,  tenia  la  grandiositat  dels 
grans  dolors  y  la  tristor  del  abandón. 

Ni  un  sol  cop  giraren  el  cap  ni’s  parlaren 
més,  y  aviat  la  nit  els  embolcallà  en  sa  boyra 
misteriosa. 

Eran  dos  tristos  emigrants  quecompravan 
la  llibertat  a  preu  del  desterro. 

Gustau  Rosich 


UN  COMUNICAT  (0 

Sr.  Director  de  Joventut.  Li  agrahirà  la 
inserció  de  las  següents  ratllas  son  servent  y 
amich  — Joseph  M .a  Roca. 

Deya  La  Devantera  del  31  de  maig,  parlant 
de  la  meva  insignificant  intervenció  en 
l’Assamblea  de  la  Unió  Catalanista: 

«En  Roca!!!  Aquell  mateix  qu’en  el  mee- 
ting  que  la  Unió  Catalanista  celebrà  a  Tarra¬ 
gona  digué:  que  may  faria  pactes  ab  els  re- 
gionalistas  perque  tenen  RussiNYOLSjy  aquesta 
mena  d'eynas  serveixen  pera  obrir  portas!!!) ) 

Las  frases  estampadas  en  versaletas  v  cur¬ 
siva  pera  demostrar  que  són  textuals  y  que 
volen  semblar  un  lalembourg ,  no  són  res  més 
que  una  xabacanada  provinent  de  la  imagina¬ 
ció  del  que  las  ha  escritas,  puig  que  no  foren 
pronunciadas.  En  el  meeting  de  Tarragona  ni 
directa  ni  indirectament  vaig  ocuparme  dels 
regionalistas,  y  si  no,  vegis  la  resenya  que  de 
dit  acte  publicà  La  Renaixensa  del  dia  10 
d’abril  del  any  1900.  Lo  que  hi  ha  es  que 
l’inventor  del  solt  ha  sentit  rossinyols  y  no 
sab  ahónt,  y  jo  recordant  l’Evangeli  li  faré  la 
mercè  d’indicarli  la  verneda.  A  l’Assamblea 
de  Tarrassa,  y  parlant  de  las  eleccions,  digui: 

. «s’ha  de  deixar  a  tothom  en  complerta 

llibertat  pera  emetre  son  vot;  las  ideas  cata- 
lanistas  han  d’entrar  per  convicció,  no  ab  el 
rossinyol  de  la  violència»  ..  (Tret  del  discurs 
que,  pres  taquigràficament,  publicà  La  Renau 
xensa  del  dia  26  y  la  Joventut  del  27  de  juny 
del  any  1901). 

Y  consti  que’l  rebutjar  la  paternitat  de  lo 
que  falsament  m’atribuheix  La  Devantera ,  no 
es  pas  pera  negar  que  jo  hagués  combatut 
als  regionalistas,  no,  perque  d’aquella  cam¬ 
panya  no  me’n  arrepenteixo  poch  ni  molt, 
com  tampoch  m’arrepenteixo  d'haver  reco¬ 
manat  la  concordia  (mentres  fos  compatible 
ab  els  preceptes  de  la  Unió )  desde’l  dia 
qu’En  Robert  (A.  C.  S.)  defensà  las  Bases  de 
Manresa  en  el  Congrés  del  Estat  espanyol. 
Fins  aquell  dia  en  la  colecció  de  La  Renai¬ 
xensa  s’hi  trobaran  solts  politichs  sobrers 
pera  demostrar  que  jo  vaig  combatre  als  re¬ 
gionalistas;  no  cal,  donchs,  inventar  discur¬ 
sos  de  mal  gust  podentse  probar  lo  mateix 
ab  solts  autèntichs  escrits  ab  una  mica  més 
de  solta.  Joseph  M.a  Roca 

(1)  Nostre  benvolgut  amich  en  Joseph  M  a  Roca’ns 
ha  enviat  aquesta  carta  qu’ab  molt  gust  insertèm 


JOVENTUT 


TEATRES 

Crònica. 

Mentres  el  «Teatre  Català»  es  a  Madrid 
recullint  aplausos  entusiastas,  de  lo  qual 
me’n  alegro  molt,  el  «Teatre  Castellà»  ha 
invadit  els  teatres  barcelonins,  acaparantho 
tot  fins  al  punt — joh  profanaciól — de  que  la 
llar  sagrada,  el  clàssich  temple  del  art  dra- 
màtich  de  la  terra,  el  teatre  Romea,  en  íi, 
dóna  hostatge  a  una  companyia  de  gènero 
chico  que  diverteix  al  públich  per  seccions  y 
ab  pochs  dinerets,  ni  més  ni  menys  que  si’s 
tractes  d’un  teatret  de  la  villa y  corie.  Decidi¬ 
dament,  dóna  diners  el  géneto  chico  explotat 
per  seccions. 

Els  dos  millors  teatres  d’estiu  també  són 
ocupats  per  companyias  castejlanas,  de  de¬ 
clamació  seria  aquestas.  A  Novetats  hi  ha  la 
companyia  Guerrero-Mendoza,  y  al  Eldo- 
rado  la  de  la  Pino.  Ja  tindré  ocasió  de  par- 
larne  de  nou — altras  vegadas  ho  he  fet  ab 
detenció — quan  ens  donguic  estrenos  inte¬ 
ressants.  Per  avuy  me  limitaré  a  dir  quatre 
paraulas  de  cada  una  de  las  obras  que  res¬ 
pectivament  han  estrenat. 

La  que’ns  ha  donat  la  Pino’s  titula  El  ad- 
versauo  (Ladversaire),  comèdia  en  quatre 
actes  original  dels  coneguts  autors  francesos 
Alfred  Capus  y  Emmanuel  Arène.  L’adver¬ 
sari  es,  segons  els  autors,  pera  tot  home 
qu’estima,  aquella  mena  de  sér  misteriós 
que  resideix  en  el  fons  de  la  persona  esti¬ 
mada,  que  casi  bé  sempre'ns  es  incompren¬ 
sible.  Desgraciat  d’aquell  que  no  l’arriba  a 
compendre  y  no’l  sab  vèncerl  Per  aixó  un 
matrimoni  compost  de  dos  sers  nobles,  ge¬ 
nerosos,  honrats  y  que  s  estiman,  acaba  en  la 
dita  obra  per  tenir  de  desferse  separantse 
marit  y  muller,  perque  en  un  moment  d’ob- 
cecacio  la  esposa,  obehint  sens  dubte  a  las 
inspiracions  d’aquell  adversari,  es  a  dir,  als 
desitjós  de  glòria  y  renòm  que  no  troba  sa¬ 
tisfets  en  son  marit,  busca  satisferlos  en  un 
amant.  Es  l’obra  un  nou  cas  d’adulteri  trac¬ 
tat  ab  molta  sobrietat  y  sentit  comú,  lo  qual 
ja  es  molt.  Però  la  millor  qualitat  està  en  el 
diàleg,  finament  satírich  y  briilant.  Hi  ha 
en  ell  conceptes  y  frases  que  tot  y  ésser  dits 
lleugerament,  tenen  una  ironia  y  a  voltas 
una  profonditat  extraordinarias. 

La  Gueirero  ha  estrenat  un  nou  drama  de 
l’Echegaray  :  La  desequilibrada.  No  val.  la 
pena  de  parlarne.  Encara  que’l  drama  sigui 
nou,  tot  en  ell  es  vell,  massa  vell.  Els  ma¬ 
teixos  tipos  de  sempre,  la  mateixa  acció  de 
sempre,  las  mateixas  passions,  esbojarra¬ 
ments  y  tonterias  de  sempre  y  el  mateix  llen¬ 
guatge  de  sempre.  Si  en  lloch  de  fer  don 
José  La  desequilibrada,  hagués  íet  Los  des- 
equilibrados ,  el  drama,  ja  que  no  com  a  obra 
d  art,  podria  passar  com  a  obra  d’entreteni¬ 
ment.  Perque  la  veritat  es  qu’en  ella  tots  els 
personatges,  absolutament  tots,  més  que 


f  V 

373 

sers  humans  semblan  locos  de  remate.  Si 
casi  bé  la  protagonista  sembla  la  més  cuerdal 
Fer  dir  y  ler  fer  bogerias  a  bojos,  es  lògich; 
però  volernos  fer  creure — y  això’ns  vol  fer 
creure  l’Echegaray  —  que  personas  de  cap 
sencer  són  capassas  de  dir  y  fer  lo  que  diu- 
hen  els  personatges  d’aquest  drama,  es  un 
xich  massa  fort. 

Un  dilema  s'imposa:  O  bé  teniam  d’ésser 
desequilibrats  nosaltres  mateixos  pera  em- 
passàrnosho  de  bona  fe,  o  bé  té  d’ésser  des¬ 
equilibrat  l’Echegaray  si  de  bona  fe  creu — 
jo  no  crech  qu’ho  cregui — que  nosaltres  som 
capassos  d’empassàrnosho.  El  final  del  ter¬ 
cer  acte  sobre  tot,  ni  els  xinos,  ni  els  xinos 
més  desequilibrats  de  tots  els  xinos  són  ca¬ 
passos  d’empassarsho.  Jo  sols  conech  una 
mena  d’homes  capassos  de  creure  tot  allò 
a  pies  juntillas:  els  moros...  els  moros  d'Es¬ 
panya. 

Emili  Tintorer 


REVISTA  DE  REVISTAS 

Mercure  de  France.  Entre’ls  trevalls  més 
interessants  qu’en  son  número  corresponent 
al  actual  juny  publica  aquesta  antiga  revis¬ 
ta  parisenca  devèm  esmentar  Le  Radium  et 
l'Hiperphysique ,  de  Peladan,  y  Le  Clergue 
íhibelam  el  ses  Doctrines ,  d’Alexandra  Myrial. 
L’article  de  Ions  de  la  Revue  du  mots,  degut 
com  sempre,  al  llustre  escriptor  en  Remy 
de  Gourmont,  es  una  disertació  sobre  Les 
Sceurs  lalmes ,  y  en  ella  s’estableixen  diferen- 
cias  entre  las  germandats  de  rassa  y  las 
germandats  de  llengua  dels  Estats  llatins. 
Creu  l’autor  que  Fransa  es  una  patria  geo¬ 
gràfica,  no  una  patria  lingüistica.  Creu  que 
la  conquista  lingüística  de  la  Gaha  fou  obra 
de  la  Iglesia  y  no  de  radministració  ro¬ 
mana,  ja  qu’en  els  primers  sigles  de  la  con¬ 
quista  no  produhi  la  Galia  gayre  bé  cap 
literatura  laica,  y  els  poetas  y  els  oradors 
foren  cristians.  La  religió  imposà  sa  llen¬ 
gua  ,  com  ho  fa  avuy  al  Orient.  Per  lo 
tant,  es  absurd  anomenar  a  Fransa  un  pais 
llati:  deuria  anomenàrsel  un  pais  romani- 
sat.  Sense  las  missions  romanas,  Fransa 
parlaria  probablement  el  llenguatge  céltich, 
essent  son  vocabulari  ple  de  mots  germà- 
nichs,  scandinaus,  y,  al  sud,  ibérichs.  Des- 
truhir  una  llengua  es  destruhir  la  tradició. 
L’obra  de  las  religions  importadas  es  sem¬ 
pre  aquesta:  cal  que  un  ideal  substituheixi  a 
las  costums.  Aqueixa  crisis  terrible  se  re¬ 
solgué  a  la  Galia  per  la  desaparició  dels  dia¬ 
lectes  indrgenas.  Lo  que  d’ells  queda  en  la 
llengua  francesa  es  insignificant;  lo  que’n 
resta  en  els  noms  geogràfichs  es  molt  obs¬ 
cur.  La  evangehsació  dels  gals  comensà  a 
ferse  en  grech.  Roma,  més  ambiciosa  y  més 
potenta,  vingué  a  lluytar  contra  grechs  y  cel- 


374 


JOVENTUT 


tas,  y  guanyà  mercès  al  prestigi  del  imperi 
y  a  la  debilitat  dels  vensuts.  Mes  al  cap  y 
a  la  fí  això  fou  un  etzar,  com  ho  fou  el  ma¬ 
teix  Cristianisme,  sense’l  qual  la  Galia  may 
hauria  sigut  romanisada.  En  resúm,  paren- 
tiu  de  llengua  no  significa  parentiu  d’ori¬ 
gen,  perque  etnogràficament  tenen  molt 
poch  de  comú  Fransa,  Italia  y  altres  paisos 
que  parlan  llenguas  evidentment  germanas. 
Una  rassa  es  filla  de  la  terra  y  el  clima  exac¬ 
tament  com  els  arbres. 

Aquest  article  d’en  Remy  de  Gourmont, 
malgrat  la  dialèctica  de  que  l'autor  sab  y  pot 
fer  gala,  segurament  no  fóra  corroborat  en 
tots  sos  extrems  pels  moderns  filòlegs  y  pen¬ 
sadors.  La  base  en  que  l’articulista  s’apoya 
es  falsa.  Creyent  que  V Estat  francès  es  una 
patria  geogràfica  (ó,  la  palrie/J,  fa  constar  el 
fet,  com  hem  vist,  de  que  al  apareixe  en  ella 
el  llatí,  matà’ls  dialectes  indígenas:  però  afe¬ 
geix  que  després  s’imposà  altre  cop  el  geni 
del  terrer  y  de  la  rassa,  qu’emmotllà’l  llatí  a 
son  gust  transformantlo  en  una  llengua  viva 
qu’es  l’actual  llengua  francesa,  qual  imitat 
afirma  M.  de  Gourmont  al  sentar  que’l  pro- 
vensal  y  els  grupos  de  las  llenguas  d’oc  tenen 
la  fonètica  francesa.  Podèm  objectar  que  la 
tenen ,  però  no  la  tenían:  ab  lo  qual  tenim  que 
l’idioma  francès,  absorbent  y  agabellador, 
desempenya  actualment  a  Provensa’l  mateix 
paper  qu’antany  desempenyà  arreu  el  llati, 
avuy  llengua  morta  a  Fransa  com  el  francès 
ho  serà  demà-a  Provensa.  Tendir  a  la  unitat 
es  tendir  a  la  mort,  perque  la  naturalesa  sols 
es  una  en  sas  grans  lleys.  Triomfà’l  llatí  en 
quant  portava  o  precontenía  una  religió,  un 
ideal;  però  si  la  unitat  de  la  llengua  impo¬ 
sada  per  Roma  ja  decaygué  en  època  en  que 
la  concupiscent  lglesia  usufructuava  la  cièn¬ 
cia,  consideris  lo  que  succehirà  ab  la  llengua 
francesa,  ab  la  llengua  del  Estat,  quan  cada 
dia’s  veu  més  que  l’Estat  usufructúa  sobre 
tot  la  farsa. 

{Cal  refutar  la  respectable  opinió  de 
M.  Remy  de  Gourmont?  {Cal  dir  que  si  di- 
versas  eran  a  Fransa  las  llenguas  avans  de 
la  invasió  del  llati,  diversas  són  ara  per  més 
que  vulgui  anorrearlas  el  chauvinisme  del 
Estat,  que  no  per  ésser  potent  deixa  d’ésser 
artificiós,  y  que  tart  o  d  hora  s’ha  de  desfer 
corcat  per  sos  propis  vicis?  Per  més  rich  que 
sia  l’Estat  vehi,  per  bé  qu’atengui  a  las  ne¬ 
cessitats  de  sos  súbdits ,  el  veyèm  fals,  tirà- 
nich,  buyt;  y  no  sabríam  trobar  gayres  dife- 
rencias  entre’l  chauvinisme  francès  y  el  qui- 
xotisme  castellà. 

La  Lectura ,  de  Madrid,  publica  en  son  nú¬ 
mero  de  maig  interessants  articles,  un  d’ells 
sobre  el  Museo  del  Ermitage ,  de  Sant  Peters- 
burg,  fent  un  detingut  estudi  de  las  obras  pic- 
tòricas  d’escola  espanyola  qu’en  ell  se  tro- 
ban;  y  altre  sobre’l  Centenano  del  «Quijote )), 
en  el  que  s’aportan  varisdatos  en  demostració 
de  que  devia  celebrarse  en  el  present  any  de 


1904  (puig  fou  en  1604  quan  aparegué  la 
primera  edició  de  l’obra  de  Cervantes),  y  no 
en  1905,  com  s’ha  disposat  per  real  decret 
publicat  a  la  Gaceta  de  Madrid.  Abdós  tre- 
valls  son  firmats  per  A.  de  Beruete  y  Moret 
y  per  Luts  R.  Fors,  respectivament.  Són 
també  dignes  d’esment  altres  trevalls  de  dis¬ 
tingits  literafs,  especialment  els  que’s  lle¬ 
geixen  en  las  seccions  bibliogràficas. 

Hojas  Selectas  (Barcelona).  Publica  aques¬ 
ta  revista  en  son  darrer  número  la  conclusió 
del  estudi  que  sobre  Los  Juegos  Florales 
aparegué  en  el  número  anterior,  firmat  per 
J.  F.,  ab  profusió  d’ilustracions.  Ademés 
són  remarcables  els  trevalls  Breve  noticia  de 
las  porcelanas  japonesas ,  per  Randolfo  I. 
Geare,  La  festividad  del  Corpus  en  Madrid , 
per  Julio  Poveda,  El  radio  y  los  fenómenos 
de  la  radiachvidad,  per  L.  Ramakers,  y  La 
guerra  en  el  Extremo  Oriente,  por  Fernando 
Altolaguirre.  Ilustran  tot  el  número  multi- 
tut  de  grabats,  essent  com  sempre  de  gran 
actualitat  els  de  la  secció  Panorama  Univer¬ 
sal. 

Butlletí  del  « Centre  Excursionista  de  Catalu¬ 
nya)).  Conté  en  sos  números  de  mars  y  abril 
la  continuació  del  estudi  geològich  delVallés, 
per  mossèn  Norbert  Font  y  Sagué;  una  tra¬ 
ducció  del  trevall  d’Alphonse  Meillon  sobre 
el  Pireneu,  dedicat  al  vocabulari  topono- 
màstich  d’aqueixas  montanyas;  el  relat  de 
una  excursió  desde’l  Noguera-Pallaresa  al 
Noguera-Ribagorzana  a  través  del  Flamis- 
sell,  per  Ceferí  Rocafort;  una  rectificació  so¬ 
bre  altra  excursió  als  orígens  de  la  riera  de 
Argentona,  per  F.  Carreras  y  Candi;  Notas 
del  Bergadà,  per  Bonaventura  Ribera,  pre¬ 
vere,  etc.,  etc.  Intercalats  en  el  text  y  en  là- 
minas  soltas  hi  ha  bon  nombre  de  pulcres 
grabats  reproduhint  hermosas  vistas  de  las 
comarcas  que’s  descriuhen. 

Son  notables  els  darrers  números  de  las 
revistas  francesas  La  Renaissanse  Latine,  La 
Nouvelle  Revue  Moderne ,  l’ Anthologie  Revue, 
Le  Ménéstrel ,  L’ Européen,  La  Revue  Franco- 
Italienne  et  du  Monde  Latin ,  etc;  la  txeque 
Novy-Kult ,  de  Praga;  las  castellanas  Rues- 
tro  Tiempo ,  (Madrid),  Alhambra ,  (Granada), 
Arquitectura  y  Construcc.ión ,  La  Revista  So¬ 
cial  (Barcelona),  etc;  y  las  catalanas  Cata¬ 
lunya  y  Forma  ,  contenint  aquesta  en  son 
número  darrer  notabilissimas  reproduccions 
d’.obras  dels  famosos  esculptors  germans 
Oslé,  y  un  estudi  sobre’ls  mateixos  degut  a 
n’en  Miquel  Utrillo.  Ademés,  reproduccions 
d’obras  de  Velàzquez,  Goya,  Rusinol,  Casas, 
Puig  y  Cadafalch,  Mir,  Gosé,  etc. 

Lluís  Vía 


JOVENTUT 


375 


NOVAS 

El  dissapte  a  la  nit  se  celebrà  la  vetllada 
inaugural  de  la  novella  societat  «Progrés 
Autonomista  Català».  Presidi  l’acte’l  presi¬ 
dent  del  «Progrés»  senyor  Gran.  Aquest,  des¬ 
prés  de  llegir  un  hermós  discurs  ple  de  sana 
doctrina  Catalanista,  cedí  la  paraula  al  se¬ 
nyor  Bonhome,  del  «Centre  Catalunya»  de 
Sant  Marti,  qui  parlà  en  nom  dels  obrers 
catalanistas  fent  vots  pera’l  triomf  de  nos¬ 
tres  ideals. 

Seguidament  usaren  de  la  paraula’ls  se¬ 
nyors  Coca,  de  «Catalunya  Federal»,  qu’ab 
gran  fogositat  atacà  la  política  centralista; 
Regàs,  que  feu  vots  pera  la  consecució  de 
nostres  ideals  y  refutà’ls  atachs  dels  que  tit- 
llan  al  Catalanisme  de  clerical;  nostre  com¬ 
pany  Martínez  y  Serinà,  que  proclamà  la 
necessitat  d’educar  al  poble  y  de  catalanisar 
las  massas  republicas  però  sense  sacrificar 
cap  de  nostres  principis,  puig  fentho  aixis 
resultaria  que’i  Catalanisme  descendiria  al 
baix  nivell  dels  republicans  a  lo  Lerroux; 
Tona  Xiberta,  qui  feu  una  calorosa  defensa 
del  autonomisme  basat  en  la  llibertat  y  en  el 
respecte  a  las  creencias  de  nostres  consem- 
blants;  Llorens,  que  relatà  las  sevas  obser¬ 
vacions  sobre  la  classe  obrera  y  els  moderns 
principis  de  llibertat  y  autonomisme;  nostre 
company  Pujulà  y  Vallés,  en  representació  de 
Joventut,  qui  atacà  tots  els  sectarismes  que 
pertorban  el  progrés  de  la  civilisació,  y  de¬ 
mostrà  que  l’odi  tradicional  que  la  gent  de 
Castella  sent  contra  Catalunya  es  efecte  na¬ 
tural  de  la  rancúnia  d’un  poble  fanàtich  y 
atrassat  contra  una  rassa  eminentment  llibe¬ 
ral  y  culta;  y  Geroni  Estrany,  qui  s’estengué 
en  atinadas  consideracions  sobre  la  toleràn¬ 
cia  y  sobre  la  llibertat  del  individuu. 

Finalisà  l’acte  ab  un  hermós  parlament  de 
gracias  del  senyor  Grau,  que  igual  que’ls 
anteriors  fou  extraordinàriament  aplaudit  pel 
nombrós  públich  que,  ademés  d’omplir  a 
vessar  la  sala  d'actes  y  las  dependencias  de  la 
casa,  escoltava  desde'l  carrer  la  paraula  dels 
oradors. 

Ab  bon  peu  comensa’l  «Progrés  Autono- 
mfsta»  a  trevallar  per  Catalunya.  Li  donèm 
la  enhorabona. 

La  noticia  de  més  bulto  que’ns  arriba  del 
Congrés,  desde  que  s’ha  tornat  a  obrir,  es  la 
següent: 

En  la  reunión  de  secciones  del  Congreso  han  sido 
elegidas  las  siguientes  comisiones  : 

Para  entender  en  los  suplicatorios  para  procesar  à 
los  senores  Estévanez,  Blasco  Ibànez,  Lerroux,  Menén- 
dez  Pallarès,  JSIougués,  Soriano,  Costa,  Junoy,  Moya  y 
Morayta,  han  sido  elegidos  los  senores  Gonzàlez  Be¬ 
sada,  Crespo  de  Lara,  Alonso  Martínez,  Andrade, 
duque  de  Bivona,  Llorens  y  Castellón». 

iQuè’ls  en  sembla  d’aqueixa  llista  de  pro¬ 


homs  y  de  redemptors?  Si  han  patit  per  po- 
derla  acabar  de  llegir,  tan  llarga  com  es, 
consòlinse  pensant  qu’ara  si  qu’es  un  fet 
l’adveniment  de  la  República,  perque  cada 
dia  són  més  els  seus  defensors  processables. 
Ells  ens  redimiràn. 

De  que  tot  sían  delitós  de  imprenta  no  n’es- 
tèm  pas  segurs  per  lo  que  respecta  a  certs 
individuus.  Però  això  potser  es  una  digressió 
que  no  ve  al  cas.  Lo  cert  es  que  l’adveni¬ 
ment  de  la  República  sembla  qüestió  de  mi¬ 
nuts.  jMedis?  Ja’ls  sabèm: 

1. er  Dir  mal  d’en  Maura,  de  la  reacció  y 
del  «nombrament  del  pare  Nozaleda. 

2. ón  Proclamar  la  revolució  en  clubs  y  ta- 
vernas. 

3. er  Confondre  las  Illas  Britànicas  obli¬ 
dant  que  si  la  separació  de  la  Iglesia  y  l’Es- 
tat  té  relació  ab  una  república  lliberal,  no  hi 
té  res  que  veure  y  es  antilliberal  el  menjar 
capellans  per  sistema,  donchs  pobles  hi  ha 
ben  republicans,  ben  lliberals  y  ben  religio¬ 
sos  en  els  que  l’estat  general  de  cultura  fa 
que  ni’s  parli  de  religió  ni’s  suscitin  sem¬ 
blants  qüestions  de  conciencia  individual. 
Per  lo  mateix,  cal  menjar  capellà:  perque  no 
s’ha  probat  qu’Espanya  ho  fos  un  poble  culte. 

4-rt  y  principal:  Ferse  diputat,  ferse  invio¬ 
lable,  dar  lloch  ab  actes  grans  a  grans  pro¬ 
cessos,  y  eludirlos  cívicament  pera  exemple 
del  poble  a  qui’s  fa  pagar  y  a  qui  s'ha  de  re¬ 
dimir. 

Trobèm  qu’en  Maura,  el  tirà,  el  reaccio¬ 
nari,  que  té  la  censura  en  sas  mans,  no  las 
hauria  de  deixar  transmetre  noticias  com  la 
qu’hem  transcrit,  encara  que  sols  sia  per 
qüestions  de  moral:  no  fos  cas  que’s  cregues¬ 
sin  aquí  y  a  fóra  que  la  representació  republi¬ 
cana  del  país  està  composta  de  bonas  pessas. 
Però  com  que  al  cap  y  a  la  fí  la  moral  es 
una  preocupació  y  el  poble  un  estúpit,  hem 
de  convenir  en  que  no  hi  ha  més  moral  que 
aquesta:  /  Viva  Lerroux  y  viva  la  revolucioni 
Y  que  vinguin  processos! 

Y  ara  sí  qu’estèm  salvatsl 


En  Santiago  Rusinol,  qu’anà  a  Madrid 
ab  en  Borràs  y  qu’ab  ell  ha  compartit  las 
ovacions  d’aquell  públich,  no  ha  vist,  per 
ara,  representat  en  la  villa  y  corte  son  drama 
L'Hèroe.  Sabèm  que  molts  madrilenys  han 
acudit  a  n’ell  pera  que's  representés  aqueixa 
obra,  però  lo  qu’es  per  ara...  no  n’hi  ha  de 
fets. 

Creyèm  que  l’amich  Rusinol,  qu’es  tot  un 
poeta  y  que  com  a  tal  ha  vist  sempre  reco¬ 
negut  son  talent  aquí  y  a  Madrid,  té  com  a 
home’l  valor  de  las  sevas  conviccions.  Ho 
proba’l  fet  d’haver  deixat  representar  a  Barce¬ 
lona  Els  Jochs  Florals  de  Canprosa;  mes,  pera 
acabarho  de  probar,  falta  que  deixi  represen¬ 
tar  L'Hèroe  a  Madrid. 


JOVENTUT 


376 

O  que’l  fassi  representar,  si  pot;  perque 
no  hi  fa  res  que  no  sempre  hi  hagi  ovacions; 
sobre  tot  pera  un  artista  de  debò,  que  quan  fa 
lo  que  sent  prescindeix  en  absolut  dels  aplau- 
sos  y  de  las  censuras. 

A  la  Sala  Parés  aquesta  setmana  hi  té  en 
Joan  Ventosa  instalada  una  exposició  de  pin- 
turas.  L’autor  sembla  que  lluyti  en  sas  telas 
pera  donar  notas  personals,  però  no  sempre 
ho  logra. Com a impressionista  no resultaprou 
sincer,  donchs  lo  que’ns  vol  donar  en  cert 
modo  incomplert  y  com  a  mera  impressió, 
traheix  els  esforsos  del  pintor  que  no  domi¬ 
na  prou  el  seu  art.  Això  no  vol  dir  que  no 
hi  hagi  notas  del  natural  ben  apuntadas  y 
sentidas,  que  permeten  augurar  al  senyor 
Ventosa  millors  resultats  si  segueix  estu¬ 
diant  y  no  té  impaciencias  pera  exposar,  im- 
paciencias  que  són  el  principal  enemich  de 
molts  artistas  en  sos  comensos.  Dihèm  això 
suposant  que’l  senyor  Ventosa  es  un  jove. 

Tornèm  a  lo  dels  suplicatoris  y...  rectifi- 
quèm: 

Sembla  qu’en  Maura  farà  com  han  fet  tots 
els  governs  ab  els  suplicatoris  referents  a 
processos  per  delictes  d’imprenta;  però  s’afe¬ 
geix  que  vol  que’s  concedeixin  tots  els  que’s 
refereixen  a  delictes  comuns ,  y  qu’està  tan 
resolt  a  concedirlos,  que  si  es  precís  ho  farà 
qüestió  de  gabinet. 

jAhora  lo  comprendo  todol  Vetaqui  perquè 
callan  aquests  dias  al  Congrés  els  oradors 
republicans  qu’avans  tant  xerravan:  perque 
se'ls  imposa  1  silenci.  Es  lo  que  deya  l’altre 
dia  un  diari: 

Tothom  s’estranyava  aquets  días,  fins  els  infelissos 
lerrouxistas  de  per  aquí,  de  que,  obertas  las  corts  des¬ 
prés  d’un  període  de  tancadas  en  que  han  ocorregut 
tants  aconteixements  importants,  no  diguessin  una  pa- 
raula’ls  grans  portadors  de  la  república.  .  Ni  en  Blasco 
Ibànez,  ni  en  Junoy,  ni  en  Lerroux.  ni  en  Lletjet,  cap 
d’aquells  tremendos  que  may  caliavan  al  Congrés,  tenen 


ara  res  que  dir;  ni  las  acusacions  contra  l'Ajuntament 
de  València,  ni  las  cinch  mil pessetas  del  Gremi  de  Va¬ 
quers,  ni  els  incidents  del  viatge  del  Rey,  els  crida 
l’atenció..  Sembla  que  no  hi  ha  res  que  mereixi  que’ls 
eminents  diputats  republicans  surtin  del  seu  silenci. 

La  opinió  republicana's  comensava  a  sentir  anyo- 
radissa  d’aquells  escànd  ds  parlamentaris  que,  oportu¬ 
nament  inflats  pels  periòdichs  del  gremi,  consolavan  als 
lerrouxistas  de  lo  que’s  fa  esperar  la  gran  revolució... 
quan  allí  s’ha  vist  en  què  consistia  la  mansuetat  dels 
Jieros.  . 

Consistia  en  por,  encara  que  la  por  no  fas¬ 
si  revolucionari . 

Quedèm,  donchs,  en  que  allò  de  /  Viva  la 
revolucioni  es  com  el  riure.  Va  a  estonas. 

En  la  vila  de’  Moyà’s  celebrarà’l  dia 
16  d’agost  d’enguany  un  certamen  literari 
pera’l  que  s’ofereixen  dinou  premis,  devent 
enviarse  las  composcións  a  en  Feliu  Canet 
(Plassa  de  Sant  Sebastià,  Moyà,  per  Caldas 
de  Montbuy),  avans  del  dia  1  del  vinent 
agost.  El  jurat  calificador  està  compost  pels 
senyors  Joaquim  Ruyra,  president;  Emili  Vi¬ 
lanova  ,  Guillèm  A.  Teli,  Joan  Maragall, 
Joseph  Carner,  Dionis  Morató,  vocals;  Jo- 
seph  Roig  y  Raventós,  secretari. 

La  Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç»  ate¬ 
nent  algunas  demandas  que  se  li  han  fet,  ha 
acordat  allargar  el  terme  d’admissió  d’obras 
pera’l  concurs  de  novelas  calalanas  que  té 
obert,  fins  al  dia  15  del  corrent  juny.  No’s 
publicarà’l  fallo,  per  consegüent,  fins  el  dia 
i  s  del  pròxim  juliol . 

Publicacions  rebudas: 

La  Professo  de  Corpus ,  enredo  en  un  acte 
y  en  vers,  original  de  Lluís  Millà  y  Salva¬ 
dor  Bonavia:  obreta  en  que  hi  abundan  els 
acudits  còmichs  característichs  d’abdós  fes¬ 
tius  autors.  Preu,  un  ral. 

Fidel  Giró,  impressor.  - —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 

CATALUNYA:  Un  any . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . .  4  5°  * 

»  Trimestre . .  2G5  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  4°  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 


Alerta!,  per  Arnau  Martinez  y  Serinà. — Carta  imperial, 
per  Carles  Arro  y  Arro. — Els  problemas  de  l’antolo¬ 
gia  grega,  per  R.  Miquel  y  Planas. -Un  manifest  — 
El  guenyo,  per  Joaquim  Pla.— D’arribada,  per  Gus¬ 
tau  Galceran. — La  trepa  d’en  Borràs,  o  San-Tiago  y 
cierra  Espana,  y  Madrid  es  nostre,  per  Rafel  Vallès 
"  y  Roderich  —  Las  bodas  del  papelló,  per  Jaume  Te¬ 
rri.— Teatres,  per  Emili  Tintorer.— Notas  bibliogrà- 
ficas,  per  Geroni  Zanné. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  4. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana. — Pròleg:  plech  II. 


ALERTA ! 

Corren  remors  de  que  la  nostra  terra  està 
amenassada  d’ésser  víctima  d’una  nova  arbi¬ 
trarietat  per  part  de  sos  enemichs  de  sem¬ 
pre. 

L’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó,  aquest 
tresor  inagotable,  aquest  reliquiari  sacratís- 
sim  de  la  historia  catalana,  està  amenassat 
de  mort:  puig  a  la  seva  mort  equivaldria’l  que 
sos  inestimables  documents  fossin  trasvalsats 
a  Madrid  o  a  Simancas,  ahont  las  mans  ba- 
rroheras  d’empleats  castellans  se  complau- 
rian  segurament  en  enrunar  l'obra  colossal 
de  nostres  honrats  e  inleligents  arxivers  e 
historiayres. 


Cal  que  totas  las  corporacions  catalanas, 
y  molt  especialment  las  catalanistas,  cal  que 
la  prempsa  y  que  tots  els  que’s  vantan  de 
estimar  a  Catalunya,  estiguin  alerta  y  vigi¬ 
lants,  puig  nostre  Arxiu  corre  veritable  pe¬ 
rill. 

Fa  ja  algún  temps  que’s  digué  que’l  go¬ 
vern  volia  arrebassarnos  aquesta  preuhada 
joya;  però  la  cosa  s’anà  apaybagant,  y  poch 
a  poch  s’anà  desfent  la  nuvolada.  Mes  ara 
s’ha  tornat  a  la  càrrega,  y  s’han  juntat  con¬ 
tra  de  Catalunya  dos  dels  seculars  enemichs 
de  la  nostra  patria:  l’ordre  dominicana,  que 
diuhen  que  pretén  tenir  un  dret  sobre  l’edi¬ 
fici  ocupat  per  nostre  Arxiu  d’Aragó,  y  el 
govern  de  Madrid,  qui,  entre’ls  frares  y  Ca¬ 
talunya,  es  més  que  probable  que’s  decanti 
en  favor  dels  primers. 

Es,  aquest  futur  atropell,  una  nova  fase 
del  etern  plet  de  Catalunya  contra  sos  tradi¬ 
cionals  enemichs. 

Per  lo  tant,  es  precís  que’ns  oposém  ab 
totas  nostras  forsas  a  aquesta  nova  arbitra¬ 
rietat  que  pretenen  cometre’ls  governants  de 
Castella,  els  hereus  y  continuadors  de  l’obra 
odiosa  dels  Olivares  y  demés  politichs  cata- 
lanòfobos,  y  els  frares  dominicans:  els  fra¬ 
res  d’aquella  ordre  qu’abrusà  en  sas  fogue- 
ras  la  gran  civilisació  pirenenca  de  principis 
del  sígle  xiii,  d’aquella  ordre  que  predicà 
la  terrible  creuhada  quin  tràgich  desenllàs 


J<  iVENTUT 


578 

fou  la  desastrosa  jornada  de  Muret,  en  la 
que  trobaren  la  mort  nostre  cavalleresch 
rey  en  Pere  y  la  flor  y  nata  dels  exèrcits 
catalans;  d’aquella  ordre  a  la  que  pertanyia 
Fra  Vicens  Ferrer,  l’entronisador  de  la  di¬ 
nastia  castellana  a  Catalunya;  d’aquella  or¬ 
dre  dominicana  que  tan  tristos  recorts  ha 
deixat  de  sa  antiga  influhencia  a  Filipinas. 

Alerta,  donchs,  catalans!  Disposemnos  a 
lluytar  en  defensa  de  la  Historia  de  Catalu¬ 
nya  ! 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


CARTA  IMPERIAL 

§ 

T’escrich  aquesta  carta  desde’l  fons  més 
fons  del  meu  Palau.  Estich  presonera,  y  el 
cas  es  que  són  mos  carcellers,  els  més  fidels 
de  tot  el  meu  servey.  Estich  presonera,  jo, 
una  emperatriu,  una  filla  de  reys,  neboda 
de  Sants  Pares  y  néta  d’hèroes  y  de  sants... 
Els  exèrcits  rodejan  mon  Palau,  els  canons 
apuntan  vers  el  poble,  els  meus  dragons 
cauhen  contínuament  sobre  las  massas,  y  els 
fusells,  els  terribles  fusells  se  drsparan  sense 
parar  contra’ls  obre.rs  en  els  barris  extrems, 
prop  de  las  fàbricas,  en  els  barris  bruts  y 
plens  de  fang...  Vetaquí,  Frederica,  la  nos¬ 
tra  capital  a  horas  d’ara;  vetaquí’l  nostre  Im¬ 
peri. 

Ja  déus  saber  còm  va  comensar  tot;  va 
ésser  l’estiu  passat,  al  Sud,  a  las  provincias 
minayres.  Va  esclatar  una  vaga  y  els  vaguis- 
tas  varen  cremar  una  esglesia  y  un  convent. 
La  tropa  hi  va  anar,  y  en  els  camps  y  en  las 
vilas  fusellà  al  poble,  santament.  La  mort  va 
florir;  el  seu  florir  era  necessari...  {No  s’ha- 
vían  rebelat  els  minayres?  Y  tot  rebeld  {no 
mereix  la  mort?...  Aquells  homes  havían 
torbat  la  calma  pública,  havían  violat  las 
nostras  lleys,  havían  cremat  cosas  sagradas. 
Eran  dos  cops  reus,  y  cada  un  d’ells  merei¬ 
xia  dugas  morts... 

Moriren;  nostre  exèrcit,  sempre  victoriós, 
sempre  heroich,  els  feu  caure  a  terra  plens 
de  sang;  y  sobre  la  terra,  daurada  de  sol,  un 
poeta  diu  que  semblavan  flors  aquells  obrers: 
flors  rojas,  adelfas.  .  Moriren,  però  sos  crits 
perdudaren  arreu...  Cent  vagas  esclataren  a 
llevant,  a  ponent,  al  centre;  cent  vagas  for¬ 
midables,  terribles... 


Els  obrers  anavan  armats  com  els  soldats, 
y  recorrían  els  carrers  esvalotant,  cantant 
cansons  horribles  que  feyan  estremir  als 
bons  burgesos  y  als  febles  arislòcratas... 
Cridavan  pels  carrers,  amenassant  ab  las  se- 
vas  armas  y  els  seus  punys,  llensant  foch 
pels  ulls,  com  bestias  barbres...  Jo  desde’l 
meu  Palau  de  tardor,  en  la  costa  oriental, 
un  jorn  els  vaig  veure  ..  Anavan  bruts,  ves¬ 
tits  desastrosament,  y  corrían,  empaytats 
per  la  tropa,  vers  els  seus  barris,  quasi  so¬ 
bre’l  mar...  Y  tot  corrent  cantavan,  com  bo¬ 
jos,  infernals  cansons,  ab  ritme  d’odi  y  me¬ 
lodia  d’ira... 

Y  al  seu  darrera  haguessis  vist  als  húsars, 
ab  els  seus  uniformes  blanchs  y  blaus,  ab 
sos  cascos  lluhents  y  plens  de  plomas,  y 
ab  sos  sabres  d’acer  ab  empunyadura  dau¬ 
rada!  Els  haguessis  vist,  sempre  correctes, 
sempre  altívols  y  sempre  nobles,  sobre’ls 
seus  cavalls  blanchs  com  de  marbre  o  bruns 
com  de  bronze  lluhent!  Els  húsars,  els  meus 
húsars!...  Ells  són,  entre’ls  nostres  soldats, 
els  més  heroichs!...  En  ells  encara  bull  la 
sang  dels  avis;  els  cors  ancestrals  encara  gla- 
teixen  en  sos  pits;  són  els  hereus  dels  nos¬ 
tres  sagrats  hèroes...  com  ells  són  grans, 
com  ells  perdudaràn  eternalment  en  la  his¬ 
toria  sagrada  del  Imperi.  Ells  són  els  des¬ 
cendents  dels  que,  al  morir  liuytant  per  sa 
patria,  morian  per  son  Deu  y  per  son  Rey. 

Y  la  revolta  anà  creixent,  creixent.  To- 
tas  las  provincias  s’aixecaren,  totas  las  ciu¬ 
tats  se  revoltaren.  Els  obrers  volían  l’anar¬ 
quia,  la  impietat,  el  terror.  Y  cremaren  las 
casas  y  las  fàbricas,  y  lluytaren  ab  el  ma¬ 
teix  exèrcit.  Y  cada  dia,  en  cada  regió,  hi 
havia  sang  e  hi  havia  foch  y  explosions. 
L’anarquia  triomfava,  l’imperi  trontollava 
fortament...  A  la  capital,  aqui  mateix,  a  las 
nits,  en  els  barris  extrems,  en  els  teatres, 
cantavan  els  obrers  himnes  de  mort,  cansons 
de  destrucció  esferehidoras,  y  al  sortir,  a  la 
claror  de  la  lluna,  seguian  cantant  pels  car¬ 
rers,  empastifant  l’ayre  ab  els  seus  crits. 
Y  els  poetas — els  terribles  poetas  —  feyan 
poesías  anarquistas  lloant  las  rojas  gestas 
dels  humils;  y  els  pintors — els  crudels  pin¬ 
tors — pintavan  en  sos  quadros  el  mar  esva¬ 
lotat  de  las  munions  encesas  en  revolta;  y  els 
músichs — oh,  els  músichs! — componían  him¬ 
nes  de  combat,  himnes  de  batalla  y  d’esfors. 


JOVENTUT 


379 


Y  la  lluyta  seguia:  una  lluyta  infernal,  horri¬ 
ble,  crúa...  La  mort  s’estenia  arreu  triom¬ 
fant...  L’Imperi  esdevenia  un  cementir  en 
que’ls  palaus  feyan  de  panteons,  de  xiprers 
els  arbres  senyorials  dels  vells  jardins,  de 
fochs-follets  las  flamas  de  las  casas  incen- 
diadas... 

Y  els  burgesos,  y  els  nobles  y  aristòcratas, 
vestits  de  por  y  alimentats  d’angunia,  se  de- 
yan  en  veu  baixa:  «Manca  un  home!»  Y  a 
Palau,  darrera’ls  estors,  els  cortisans  se  de- 
yan,  tremolosos  de  que’l  vent  sentís  els  seus 
mots:  «Manca  un  home!»  Y  els  ministres, 
reunits  al  entorn  de  la  taula  veneranda,  se 
deyan  espantats:  «Manca  un  home!»  Y  el 
meu  espòs  mateix,  l’Emperador,  després 
d’haver  dormit  en  els  meus  brassos,  un  jorn 
me  digué:  «Manca  un  home!» 

Si,  mancava  un  home,  y  l’home  va  apa- 
reixe...  Era  jove  y  hermós;  en  quinze  dias 
dominà’l  pais,  feu  emmudir  a  la  prempsa  y 
als  poetas  y  fusellà  al  poble  sublevat... 
Finí  la  revolta  sagnantment;  se  re^tabli  la 
calma  y  la  quietut...  L’Imperi  s’aixecaria 
novament:  aquell  home  espantava! 

Y  va  passar  lo  que  fatalment  havia  de  pas¬ 
sar...  ^Ho  comprens?...  Si,  de  segur  qu’ho 
comprens.  Un  dia’m  va  dir  que  m’estimava, 
que  per  mi  havia  dominat  la  revolta  y  salvat 
l’imperi  y  l'Ordre  etern.  Me  va  dir  que  al 
fusellar  al  poble  pensava  en  mi,  en  mos  ulls 
encesos  com  espurnas  y  en  mos  llabis  llarchs 
com  els  meus  somriures  y  vermells  com  la 
sang  escampada  pera  salvarme  ..  Y  jo,  ja  ho 
sabs,  soch  feble,  y  vaig  rendirme...  Y  co- 
mensà  l’amor,  un  amor  dols  com  el  de  las 
comedias  y  novelas,  magnifich,  hermós... 
Còm  ens  varem  estimarl...  Me  seya  a  lafalda 
y  m’abrassava,  y  tot  abrassantme  y  tot  be- 
santme, ’m  deya  ab  veu  melosa,  acaricianta: 

«Qu’ets  hermosa,  qu’ets  bellal...  Ets  més 
divina  que  la  mateixa  Verge...  En  els  teus 
ulls  hi  ha  molta  més  blavor  qu’en  el  cel 
blau;  en  els  teus  llabis  hi  ha  molta  més  ro- 
jor  qu’en  els  capvespres...  Tota  tu  ets  plena 
de  bellesa;  l’ànima  de  la  vida  en  tu  floreix,  y 
al  florir  t’embauma  tota  de  flayre  d’amor... 
Per  l’amor  ets  nada  tu,  reyna  dels  meus  de¬ 
sitjós  jovenívols:  si  Emperatriu  pera’l  món, 
Verge  pera  mi...  En  ta  pell  hi  ha  tots  els 
matisos  de  lo  blanch,  y  en  tas  corvas  hi  ha 


totas  las  armonías  de  la  linia...  Ets  flor  y 
ets  fruyt  alhora...  Embaumas  l’esperit  y  om¬ 
ples  d’etern  desitj  la  carn...» 

Y  l’idili  fou  bell...  Els  nostres  amors  varen 
aplegarse  e  ihfantaren  el  goig...  La  vida  era 
pera  nosaltres  un  tresor  que  no  finia  may... 
Y  en  aquest  tresor  s’hi  barrejavan  las  tur- 
quesas  dels  nostres  esguarts,  els  diamants 
dels  nostres  llarchs  riures  y  els  corals  dels 
nostres  petons...  Fórem  felissos;  en  la  impe¬ 
rial  grandor  del  meu  Palau  la  felicitat  hi  vin¬ 
gué  a  raure,  cansada  de  vagar  pels  casals  po¬ 
bres...  Y  a  Palau  rigué  ab  hermós  riure. 

Però  ab  l’amor  l’Hèroe  s’enfebli;  y  èl  po¬ 
ble  ho  va  saber,  y  encès  d’ira  y  curullat 
d’odi  s’aixecà  altra  volta,  més  furiós,  més 
barbre  que  jamay...  Y  en  la  revolta  l’Hèroe 
va  morir.  Ell  mateix  va  cercarse  la  mort:  la 
desitjava...  Havia  gaudit  massa  de  la  vida, 
havia  fruhit  massa  del  amor.  Mori,  y  sa  mort 
fou  la  victorià  del  poble  esvalotat.  Triomfa- 
van,  triomfarían... 

Aixis  estèm,  germana,  a  horas  d’ara.  Però 
no  t’espantis,  no,  que  al  ultim  la  victorià 
serà  nostra...  Devant  dels  meus  húsars,  tota 
núa,  al  ayre’ls  meus  cabells  negres  y  llarchs, 
com  ensenya  de  mort,  y  ab  nostra  antiga  es¬ 
pasa  en  la  mà  dreta,  muntada  en  bell  ca¬ 
vall,  jo’m  llensaré  furiosa  contra’ls  obrers  y 
tallaré’ls  seus  caps  plens  d’ilusió...  Y  si  la 
sang  del  poble  esquitxa  ma  pell,  llavors  el 
mateix  poble  —  suprema  ironia!  —  tindrà  la 
seva  ensenya  en  mas  cuixas...  Vora  la  sang 
roja,  el  blanch  de  la  pell  y  la  blavor  encesa 
de  las  venas...  Roig,  blanch  y  blau,  ger¬ 
mana!...  L’enemich!... 

Carles  Arro  y  Arro 


v 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGÍA  GREGA 


posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XXIII 

ELS  FILLS  DE  FILINA 

(De  Metrodor ) 

Jo  so  una  tomba;  dins  mon  sí  romanen 
els  infants  de  F"ilina  benvolguts; 
de  sas  entranyas  sens  profit  fecondas 
bé  se’n  pot  dir  malaguanyats  els  fruytsl 

De  noys  Filina’n  bressolà  en  sa  falda 
una  cinquena  part,  com  també  un  ters 
de  noyas  que  vegé  morir  fadrinas 
y  tres  casadas  joves  ademés. 

Quatre  infants,  finalment,  per  dissort  fera 
sens  arribar  a  fruhir  la  llum  dçl  sól 
ni  llensar  un  sol  crit,  de  sas  entranyas 
passaren  als  dominis  d’Aqueront  (i). 

XXIV 

L’EPITAFI  DE  DIOFANTES 

( De  Metrodor) 

La  tomba  de  Diofantes  es  aquesta,  y  per  ella 
matemàticament  podràs,  |oh  maravellal, 
saber  quin  nombre  d’anys  en  la  terra  ha  viscut. 

Una  sisena  part  sigué  sa  joventut 
ademés  d’un  dotzau  que  sa  barba’n  volgué 
pera  omplirse  de  pèl.  Ans  de  pendre  muller 
un  setè  de  sa  vida  deixà  passar;  sa  esposa 
als  cinch  anys  l’tínich  fill  li  donà,  qu’envejosa 
la  mort  se’n  endugué,  de  vida  una  meytat 
donantli  menys  que  al  pare.  Aquest,  desconsolat, 
altres  quatre  anys  visqué  trevallant  per  la  ciència. 

Ara  tu  compta  quànts  han  format  sa  existència  (2). 

XXV 

DEMOCARÉS 

(De  Metrodor) 

Democarés  la  quarta  part  de  vida 
ha  passat  com  infant; 

com  jove  n’ha  esmersat  de  cinch  parts  una 
y  un  ters  com  home  gran. 

Quan  la  blanca  vellesa  es  arribada 

(1)  Antologia;  XIV,  125  Mateix  plantejament.  Resultat: 

15  fills. 

(2)  Antologia;  XIV,  126.  Resultat: 

84  anys 


tretze  anys  més  ha  viscut; 
ditxós  qui  arriba  al  terme  de  sa  vida 
després  de  tan  tranquila  senectut  (1). 

XXVI 

EL  MAL  REPARTIMENT 

(De  Metrodor) 

|Còm  ha  estat  mon  germà  poch  just  ab  mi 
al  fer  parts  de  la  herencia  paternal 
que  fou  en  cinch  talents  evaluadal 

M’ha  donat  un  cinquè  dels  set  onzaus 
de  la  part  que  per  ell  s  ha  reservada. 

Prou  que’s  veu,  oh  Justícia;  ab  tot  això, 
que  dorms  fort  de  debòl...  (2). 

XXVII 

EL  VIATGER  Y  EL  PILOT 


( De  Metrodor) 

A  través  del  mar  Jònich  navegant 
aixís  digué  al  pilot  un  passatger: 

—  Quin  nombre  d’estadías  mancarà 
per  arribar?  —  Y  l’altre  respongué: 

—  Entre’l  Cap  de  Moltó  en  l’illa  de  Creta 
y  l’aspre  promontori  de  Pelora 
hi  han  sis  mil  estadías;  considera 
que,  del  camí  ja  fet  en  aquesta  hora, 
doble  dels  dos  cinquens  es  lo  qu’encara 
de  terras  sicilianas  ens  separa.  —  (3). 

(1)  Antologia;  XIV,  127.  Resultat: 

60  anys. 

(2)  Antologia;  XIV,  128.  Plantejament: 


Resultat: 


,  7*  f 
x  4 - =  5 

^  55 


X  =  4 


27 

62 


lo  que  significa  que  de  la  herencia  sols  ha  icbuts  —  de  talent»  ó 

62 

6 

siguin  3^87  —  dracmas. 

62 

(n)  Antologia;  XIV,  129.  El  Cap  de  Moltó  KptO  JJLET(JL>irOV 
avuy  cap  Krio,  es  al  extrem  occidental  de  Candía  ó  Creta;  el  pro¬ 
montori  de  Pelora  es  la  punta  nordest  de  Sicilià,  actualment  ocu¬ 
pada  per  Torre-di-Faro. 

El  problema  acusa,  pera  la  distancia  recorreguda: 

X  =  3333  7  3  estadías. 


JOVENTUT 


UN  MANIFEST 

Hem  rebut  pera  sa  inserció’l  Manifest  que 
el  Consell  Regional  Federalista  de  Catalu¬ 
nya  ha  endressat  al  poble  català  ab  data 
de  ii  del  corrent  juny. 

La  molta  extensió  d’aquest  document  fa 
que  no’l  publiquèm  en  tota  sa  entegritat, 
però  de  totas  maneras  hem  de  remarcar 
nostra  conformitat  ab  moltas  de  las  ideas 
qu’en  ell  s'exposan.  En  aquest  Manifest 
se  tractan  quatre  qüestions  capdals  :  l’au¬ 
tonomista,  la  republicana,  la  religiosa  y 
la  social,  y’s  fa  constar  ^qu’ellas  són  la  part 
principalissima  del  programa  federal  que 
en  22  de  juny  de  1894  publicà’l  gran  Pi  y 
Margall.  Per  lo  que  toca  a  la  qüestió  auto¬ 
nomista,  tan  arrelada  a  Catalunya,  se  recaba 
pera’l  partit  federal  la  glòria  d’haver  sigut 
son  iniciador.  Respecte  a  la  forma  republi¬ 
cana,  considera’l  Consell  Regional  Català 
qu’es  l’única  forma  de  govern  que  coinci¬ 
deix  ab  el  sentiment  popular  català  y  que 
s’avé  millor  ab  la  dignitat  humana,  puig 
sols  en  ella  pot  trobar  expansió  la  demo¬ 
cràcia,  sense  per  això  oblidar  las  ensenyan- 
sas  del  mestre  Pi  y  Margall,  qui  reconexia 
lo  acomodatici  de  las  formas  de  govern  al 
dir  que  un  senzill  cambi  d'ellas  no  pot  acon¬ 
tentar  als  que  volen  fer  desapareixe  tots  els 
vicis  y  defectes  de  la  monarquia  v  entenen 
que  la  república  ha  de  venir  sols  fonamen¬ 
tada  en  la  organisació  autonòmica  de  totas 
las  nacionalitats  y  de  tots  els  organismes. 
Y  s'afegeix  que’ls  federals  han  de  deixar  de 
banda  tota  confusió  y  tota  mescla,  si  no 
volen  desviar  de  son  cami  la  política  y  la 
acció  federalistas. 

Al  tractar  la  qüestió  religiosa’s  remarca 
que  la  lglesia  y  l’esperit  modern  sempre 
s’han  trobat  front  a  front,  y  que  l’acció  reac¬ 
cionaria  de  la  lglesia  es  avuy  tan  forta  o 
més  que  may,  donchs  si  no  revesteix  l’as¬ 
pecte  brutal  d’altres  temps,  en  cambi  inva- 
deix  sordament  totas  las  esferas  de  la  vida 
nacional  infiltrantse  en  tots  els  organismes, 
apoderantse  de  la  ensenyansa,  sembrant 
arreu  convents,  y  organisant  d’acort  ab  els 
poders  publichs  tota  mena  de  manifesta¬ 
cions  qu’encubreixen  fins  polítichs.  Vèginse 
els  següents  paragrafs: 

Contra  aqueixa  política  era  necessari  que  lluytessin 
ab  vigor  y  ab  energia  tots  los  enemichs  del  actual 
estat  de  cosas.  Mes  solsament  los  federalistas  han 
afirmat,  enfront  a  las  invasions  de  la  lglesia,  a  la 
reacció  clerical,  los  drets  imprescriptibles  del  indivi- 
duu  y  de  la  societat  reduhint  l’acció  de  la  lglesia  a  lo 
que  solsament  dèu  ésser,  a  la  esfera  íntima  y  personal 
de  la  conciencia.  Molts  demòcratas  tremolan  devant 
de  la  lglesia  y  s’acotan  a  las  sevas  imposicions,  obli¬ 
dant  qu’allí  hont  la  conciencia  no  es  absolutament 
lliure  són  una  mentida  tots  los  drets  y  totas  las  lliber¬ 
tats.  Y  s’hi  acotan  també,  y  no  deixa  d'ésser  incom¬ 
prensible,  molts  autonomistas  catalans,  ja  que  aquí 
lo  principi  de  la  llibertat  religiosa  té  tan  fondas  arrels 


381 

con  lo  sentiment  autonomista,  puig  que  arrencan  no 
sols  de  la  contextura  colectiva’del  poble  català,  arrencan 
també  de  la  tradició.  La  intolerància  catòlica,  la  into¬ 
lerància  religiosa,  es  cosa  exòtica  entre  nosaltres,  vin¬ 
gué  imposada  per  la  tirania  uniformista  del  Estat 
Las  vessants  dels  Pirineus  y  els  camps  del  Llengua¬ 
doc  y  de  la  Provensa  guardan  las  despullas  d’innom¬ 
brables  catalans  que  per  la  llibertat  religiosa  lluyta- 
ren  y  rendiren  sa  vida.  Y  aquí  no  fou  may  tan  gran 
com  a  Castella’l  poder  de  la  Inquisició,  y  aquí  tro¬ 
baren  aculliment  y  foren  respectats  en  sas  creencias 
los  que  no  combregavan  ab  la  fe  catòlica 

Sols  ab  la  implantació  del  Programa  federalista’s 
posaria  rotllo  a  las  invasions  del  clericalisme,  sols  ab 
ella  podria  trobar  solució  entre  nosaltres  la  qüestió 
religiosa,  y  si’s  vol  que’l  nostre  poble  mereixi  algiín 
día’ls  calificatius  de  lliure  y  d’avensat,  no  hi  haurà  al¬ 
tre  remey  que  la  implantació  de  las  nostras  doctrinas. 
No’n  tenim  cap  dubte  qu’això  ha  d’ésser  fàcil  entre 
nosaltres.  Y  per  més  qu’hagi  estrafet  al  nostre  poble  la 
tirania  uniforihista,  es  sempre  tan  tolerant  y  respectuós 
ab  las  creencias  d’altri,  que  tenim  el  ferm  convenci¬ 
ment  de  que’l  dia  qu’assoleixi  la  seva  integral  autono¬ 
mia  farà  seu  el  Programa  federalista  en  la  qüestió  reli¬ 
giosa  y  estatuhirà,  en  conseqüència,  la  separació  de 
la  lglesia  y  del  Estat,  el  respecte  a  tots  els  cultes,  sense 
que  hi  hagi  preferencias  ni  privilegis  per  cap  determi¬ 
nat,  y  la  secularisació  de  la  vida,  distintiu  dels  pobles 
que  portan  la  devantera  en  el  camí  de  la  civilisació. 

En  quant  a  la  qüestió  social,  se  senyalan 
las  fondas  reformas  que  cal  fer  si  vol  realisar 
Catalunya  las  milloras  a  que  aspira.  Aytals 
reformas  estàn  contingudas  en  el  programa 
federal,  el  qual,  segons  el  manifest, 

...subordina  la  terra,  com  pròpia  de  tots  els  homes, 
als  interessos  generals;  entrega  a  comunitats  obreras 
lar  terras  públicas,  las  que’ls  propietaris  hagin  deixat 
sense  cultiu  per  més  de  cinchanys,  y  las  que  ahont  con¬ 
vingui  s’expropihin:  estableix  lo  crèdit  agrícola  princi¬ 
palment  pera  eixas  comunitats  obreras;  transforma  en 
cens  redimible  a  plassos  el  contracte  d’arrendament,  els 
foros  y  la  rabassa  morta;  entrega’ls  serveys  y  obras 
públicas  a  associacions  obreras  allí  hont  n’hi  hagi  ab 
capacitat,  y  las  hi  facilita  crèdit  per  los  Banchs  pú- 
blichs;  reverteix  al  Estat  minas,  ayguas  y  ferrocarrils; 
adopta  la  jornada  de  vuyt  horas  (1);  prohibeixels  trevalls 
soterranis  de  las  minas  a  las  dònas  y  als  noys  menors 
de  dotze  anys;  exclou  del  taller  y  de  la  fàbrica  a  las 
mares  y  als  noys  pienors  de  dotze  anys  y  analfa¬ 
bets;  subjecta’ls  tallers,  las  fàbricas  y  las  minas  a  ins¬ 
peccions  nombradas  pels  obrers  mateixos;  estableix  el 
minimun  dels  salaris  y  estimula  y  recompensa  la  seva 
transformació  en  participació  de  beneficis;  indemnisa 
als  trevalladors  que  s’inutilisan  en  l’exercici  de  las  pro¬ 
fessions;  crea  Bolsas  y  agremiacions  del  trevall  y  esco- 
las  professionals  ahont  los  jornalers  aprenguin  teòrica  y 
pràcticament  la  integritat  del  seu  art;  sotmet  a  jurats 
mixtes  las  qüestions  entre’l  trevall  y  el  capital;  y  vol 
reformar  lo  còdich  civil,  principalment  en  lo  relatiu  a 
tutelas,  successions,  contractes  d’obras  y  serveys,  pres¬ 
cripció,  y  drets  dels  fills  illegítims. 

(1)  Cosa  que  trobèm  impròpia  d’un  partit  autono 
mista  y  d’una  causa  lliberal,  y  en  pugna  ab  las  conve- 
niencias  particulars  dels  de  baix  y  dels  de  dalt,  tant 
com  ab  el  principi  d’autonomia  que  dèu  regir  en  tots 
els  organismes  individuals  y  colectius.  Aquesta  qüestió 
de  las  horas  de  trevall  sols  els  publicitaris  de  segona 
mà,  els  que  miran  a  las  masas  y  no  als  homes,  poden 
resòldrela  ab  tanta  facilitat.  —  N.  de  la  R. 


JOVENTUT 


382 

Lo  principi  autonomista  en  que’s  fonamenta’l 
partit  federalista  ajuda  en  gran  manera  a  la  més  fàcil 
y  millor  resolució  d’aytals  qüestions  Perque  encara 
que  las  reformas  proposadas  sigan  d’aplicació  general, 
perque  interessan  a  la  humanitat  entera,  cada  grupo, 
cada  organisme  colectiu  dels  en  que  la  humanitat 
s’acobla  revesteix  un  matís  especial  qu’ha  de  donar 
determinat  caràcter  a  las  reformas,  amotllantlas  al 
mbdo  d’ésser  del  grupo,  o  a  las  necessitats,  circunstan- 
cials  o  permanents,  del  mateix.  Entenentho  aixís  el 
federalisme  català  no  s’acontenta  ab  la  exposició  dels 
principis  continguts  en  son  Programa,  sinó  qu’ aspira 
a  dàrloshi  encarnació  en  lo  futur  Estat  català,  y  aixís 
en  l’Assamblea  darrerament  celebrada  ha  proposat  una 
serie  d’estudis  referents  a  lley  tributaria,  organisació 
municipal,  reformas  socials,  higiene  social  y  policia  sa- 
nitaria,  reformas  en  el  Còdich  civil,  estudis  en  los 
quins,  al  mateix  temps  que  fonamenti  la  organisació 
del  futur  Estat,  estatuhirà,d’acort  ab  el  modo  d’ésser  de 
la  colectiviiat  catalana,  totas  las  reformas  socials  que 
professa  y  totas  las  que  la  pràctica  hagi  demostrat  ésser 
d’utilitat  en  qualsevulga  part  del  món. 

Seràn  los  problemas  socials  l’ànima  de  las  lluytas 
del  present  sígle,  com  los  problemas  polítichs  foren 
l'ànima  de  las  lluytas  del  sigle  passat.  Rudas  seràn 
eixas  lluytas  si  un  esperit  de  germanor,  qu’avuy  no’s 
veslluma.  no  ve  a  apaybagar  las  passions  yels  odis.  A 
que  la  germanor  s’estableixi  entre’ls  homes  y  uneixi 
l’amor  lo  que’ls  odis  avuy  separan,  ha  de  tendir  l’acció 
del  federalisme,  animat  pels  més  purs  ideals  d’humani- 
lat.  Però  ha  de  tendir  sobre  tot  a  que  imperi’l  més  pur 
esperit  de  justícia,  perque  Sols  ell  es  d’eficacia  verda- 
dera  y  l’únich  que  pot  realisar  la  fraternitat  y  la  pau 
entre’ls  homes. 

Després  de  la  trista  y  funesta  acció  po¬ 
lítica  del  anterior  Consell  Regional  Fede¬ 
ralista  de  Catalunya,  molt  ens  plau  el  cambi 
de  propòsits  que  suposa  aquest  manifest, 
redactat  pel  Consell  actual,  del  que  n’es  pre¬ 
sident  efectiu  nostre  amich  en  Francisco  Pi 
y  Suner.  Sia  ell,  y  sian  altres  dignes  federa- 
listas,  garantia  de  la  profitosa  acció  que’l 
Federalisme  CATALÀ  ( subratllemho  bé) 
déu  realisar  en  lo  successiu,  aislant  sa  acció, 
a  nostre  entendre,  de  l’acció  del  partit  federal 
espanyol.  Y  nosaltres  no  sols  ho  creyèm  pre¬ 
cís,  sinó  indispensable,  en  vista  de  la  igno¬ 
rància  y  la  inconsciència  dels  que  may  han 
comprès  a  en  Pi  y  Margall  ni  han  fet  altra 
cosa  que  prostituhir  sas  doctrinas.  Aquest  es 
el  camí  pràctich  a  seguir.  Y,  tot  felicitant  al 
actual  Consell  Regional  Federalista  de  Cata¬ 
lunya  per  sommanifest,  permètissens  dir  ab 
nostra  habitual  franquesa  que  mentres  tingui 
presidents  honoraris  com  els  que  té,  sos  pro¬ 
pòsits  inspiraran  als  bons  catalans  simpatia, 
però  no  una  fe  complerta.  Perque  no  n’hi  ha 
prou  ab  el  radicalisme  de  las  ideas,  sinó 
qu’en  certas  qüestions  personals  cal  anar 
desde’ara  al  radicalisme  dels  fets.  Y  tot  seria 
en  bé  de  Catalunya  y  de  la  llibertat. 


EL  GUENYO 

—  Ves...  ves...  marxa  de  casa...  no  tornis 
més  jmalehitsiga!  —  feya  en  Miqueló  movent 
nirviosament  els  brassos  y  contrayèntseli  els 
muscles  de  la  cara. 

Y  el  Guenyo  eixí  mandrosament,  atravessà 
l’era,  y  per  última  volta  girà  sos  ulls  esgue- 
rrats  vers  aquell  casal,  aquells  pallers  y 
aquella  era  qu’havía  ovirat  diàriament  desde 
molts  anys. 

Després  prengué’l  caminet  de  la  fonda- 
lada,  que  vorejava’l  torrent,  limitat  del  altre 
costat  per  la  negrenca  y  mitj  enderrocada  pa¬ 
ret  del  cementiri. 

Allà  sí  que  feya  fresca.  En  la  catifa  ver- 
denca  de  las  voras  de  l’aygua,  el  Guenyo’s 
tregué’l  jech  del  muscle,  estirà  mandrosa¬ 
ment  las  camas,  y,  com  no  sabent  qué  fer, 
comensà  a  arrencar  las  herbas  de  son  en¬ 
torn... 

El  sol  tafaner-lliscava  de  fulla  en  fulla  de 
las  alsinas  y  oms,  y  arribava  fins  a  terra  di¬ 
buixant  tacas  lluminosas  sobre  la  catifa 
verda.  Papellons  multicolors  rondavan  arreu, 
y  l’aygua  cristal·lina  saltironava,  murmurant 
rítmicament  al  avensar  per  son  llit  de 
pedra. 

Y  aquella  solitut...  aquella  xardor  del 
sol...  aquella  voluptuositat  de  la  naturalesa 
en  calma,  feu  tancar  els  ulls  al  Guenyo,  que 
s’adormí. 

Y  somnià:  somnià  que  vagava  errant  per 
valls  y  planas...  afamat,  quasi  nu,  desespe¬ 
rat,  sense  rebre  socors  de  ningú,  havent  de 
dormir  per  boscos  y  pallissas. 


Sobtadament  se  despertà.  El  sol  ja  no  pro¬ 
jectava  las  tacas  lluminosas.  Anava  a  pon- 
dres,  colorejant  de  vermell  el  cel. 

La  paret  propera  del  cementiri  era  més 
negra,  y  per  sobre  eixian  dos  0  tres  xiprers, 
enllumenats  dalt  de  tot  pels  darrers  raigs 
del  sol.  La  vall  s’omplenava  de  boyra  esfu- 
mada,  y  el  ventitjol  removia’ls  camps  de 
blat,  no  segats  del  tot  encara. 

El  Guenyo’s  refregà’ls  punys  bruts  de  te¬ 
rra  pels  ulls,  se  tirà’l  jech  al  muscle,  y 
s’aixecà,  dirigintse  altra  volta  vers  el  casal 
que  després  de  dinar  havia  deixat. 

Al  girar  la  paret  del  cementiri’s  topà  ab 


JOVENTUT 


383 


en  Miqueló,  que  carregat  ab  una  garba  retor¬ 
nava  a  casa. 

—  Miqueló  —  feu  el  Guenyo  —  {ho  havéu 
dit  de  bo  que  marxés? 

—  Mal  llamp  te  parteixi,  reconsagrat!  {Y 
gosas  dirmho?  {Que  t’has  cregut  que  so  ma- 
lionari  perque  avuy  me  perdis  una  ovella  y 
demà’m  reventis  la  mula?  Ves...  ves,  no’t 
vull  tornar  a  veurel...  Ja  m’has  fet  perdre  més 
de  déu  doblas  de  quatre!  Ves,  lladre,  si  no 
vols  que  t’obri’l  cap  ab  el  magall! 

—  Penseuhi  bé,  Miqueló...  mirèu  qu’he 
tingut  un  somni  terrible;  penseuhi  bé. 

—  Ja  m’hi  he  pensat  prou:  no’t  vull  més  a 
casal  — 

Y  girant  la  esquena  al  Guenyo,  endressà 
altra  volta  sos  passos  vers  el  casal. 

El  Guenyo  quedà  esglayat  al  sentir  las  ra- 
hons  del  seu  amo.  Vegé  sa  situació.  Se  li  re¬ 
presentaren  ràpidament  las- penalitats  qu’ha- 
via  somniat...  Llavors  sos  ulls  estrafets  de- 
vingueren  brillants,  y,  udolant  millor  que 
cridant,  corregué  darrera  d’en  Miqueló,  qui, 
tirant  la  garba  a  terra,  l’esperà. 

—  {Què  vols?  —  li  feu. 

—  Que’m  lloguèu  altra  volta. 

—  T’he  dit  que  no. 

—  Miqueló...  estich  desesperat...  devant 
meu  ho  veig  tot  negre...  Llogueme!  — 

En  Miqueló  no  contestà.  Agafà  altra  volta 
la  garba,  se  la  carregà  a  la  esquena  y  conti¬ 
nuà  caminant. 

El  Guenyo  feu  rodar  sos  ulls  terriblement. 
A  son  entorn  no  hi  havia  ningú,  y  las  om- 
bras  de  la  nit  ho  comensavan  a  invadir  tot. 

Corregué  darrera  d’en  Miqueló,  li  donà  esj 
branzida,  y  el  vell  caygué  al  sòl  ab  la  garba. 
Llavors  el  Guenyo,  foll  de  desesperació,  li 
posà  sas  mans  de  ferro  al  coll.  En  Miqueló 
lluytava  ab  valentia,  mes  el  Guenyo  estre¬ 
nyia  cada  volta  més.  Tots  dos  rodolavan  per 
terra,  agafats  l’un  al  altre,  estrenyentse,  vo- 
lentse  ofegar. 


D  ’ ARRIBADA 

Avuy,  donantme  un  abràs, 
me  reb  la  esposa  dihent: 

1  El  nostre  fill  té  una  dentl  » 

En  tant  l’avia'm  surt  al  pas 
aixecant  al  bordegàs 
que  bo  y  espalmat  ens  mira, 


La  11  uy ta  fou  llarga.  El  Guenyo  renegava 
horrorosament; enMiqueló, mitj  ofegat  y  aca¬ 
bant  las  forsas,  lluytava  ab  els  ulls  horroro¬ 
sament  overts  y  la  respiració  fadigosa... 

—  Ara’t  mataré,  lladre!  —  feu  el  Guenyo 
posant  son  genoll  dret  sobre’l  pit  d’en  Mi¬ 
queló  y  apretantli  fortament  la  gorja  ab  sas 
mans  ferrenyas. 

En  Miqueló  llensà  un  crit  ofegat,  esgarri¬ 
fós...  feu  un  esfors  suprém  pera  deslliurarse 
de  son  adversari,  y  restà  quiet,  immòvil. 

Era  home  mort. 


L’ayre  feya  olor;  la  lluna  sortia  d’entre  uns 
nuvolots  morats  y  vermells;  la  vall  se  con- 
dormía. 

El  Guenyo  restava  immòvil,  espantat,  con¬ 
templant  a  sa  victima  estirada  a  sos  peus, 
ab  els  ulls  oberts  y  la  morta  mirada  fita  en 
ell,  amenassadora  encara... 

Suhava  d’angunia  y  de  por,  els  genolls  se 
li  doblegavan. . .  li  semblava  que  totas  las 
finestras  de  las  masias  vehinas  s’obrían  pera 
mirarlo,y  que  la  gent  el  signava  ab  el  dit  di- 
hentli  assessil  Son  cervell  giravoltava,  li 
bullia’l  póls,  s’ofegava... 

Li  vingueren  ganas  de  córrer,  de  fugir, 
d’amagarse,  y  emprengué  d’esma  una  corre¬ 
guda.  Mes  no  sabia  per  hónt  anar:  corria  y 
tornava  enrera,  tot  ho  veya  vermell  de  sang, 
y  en  mitj  de  la  fosca  de  la  nit  se  li  represen¬ 
tava  sempre’l  cos  ert  y  estirat  d’en  Miqueló. 


Al  eixir  el  sol,  tot  el  poble  estava  atrafe¬ 
gat.  Vora  la  paret  del  cementiri  s’havia  tro¬ 
bat  el  cadavre  d’en  Miqueló,  y  penjat  d’un 
arbre,  a  la  vora  del  torrent,  ab  els  brassos 
cayguts  y  el  cos  estirat  a  plom,  moradencas 
las  mans  y  la  cara,  hi  havia’l  Guenyo,  mort. 

Joaquim  Pla 


mitj  oberta  la  boqueta 

hont  tot  just,  tot  just  s’hi  ovira 

la  primera  maxineta. 

Y  contrasta  bellament 
ab  l’infantó  la  velleta 
que  se’l  guayta  somrihent 
ensenyant  l’dltima  dent... 

Gustau  Galceràn 


384  JOVENTUT 


LA  TREPA  D’EN  BORRÀS 


o 

jSAN-TIAGO  Y  CIERRA  ESPANA! 

Y  MADRID  ES  NOSTRE 

michs  y  companys:  Quan  a 
Barcelona,  y  en  els  ande- 
nes  de  la  estació,  vaig  pre¬ 
senciar  la  despedida  de 
nostres  grans  artistas  de 
la  escena,  de  la  ploma  y 
del  pinzell;  quan  vaig  veu¬ 
re  a  n’en  Tiago,  sí  se¬ 
nyors,  al  mateix  Tiago  que  ja  sabèu  que  no 
peca  de  carrincló  y  que’s  burla  de  las  pa¬ 
tums,  commoures  fins  al  punt  d’espurnejarli 
els  ulls;  quan  ,  al  arrencar  el  tren,  vaig  sen- 
tirli  dar  viscas  a  las  Tres  Classes  de  Vapor, 
a  la  República  y  a  Catalunya,  ja  me  la  vaig 
menjar.  «Això  va  de  serio  —  vaig  dirme,  — 
v  molt  serà  que  aquests  gats  dels- frares 
allà  a  Madrid  no  fassin  tronar  y  ploure.» 

Y  tal  dit,  tal  fet:  no  solsament  ha  plogut  y 
ha  tronat,  sinó  que — com  ja  devèu  saber  pels 
partes — fins  va  caure  una  gran  pedregada. 

No  me’n  vaig  saber  estar:  al  cap  de  dos 
dias  agafava’l  tren,  y  cap  a  Madrid  me’n 
venia,  resolt  a  no  perdre  de  petja  a  mos 
ilustres  conciutadans  en  el  nou  escenari  dels 
seus  triomfs.  Y  desde  Madrid  vos  escrich,  y 
als  lectors  de  vostra  Joventut  els  pot  cabre  la 
seguritat  de  que  las  noticias  que  jo’lsdongui 
són  més  veridicas  y  tenen  pera  Catalunya 
molta  més  trascendencia  que  las  qu’altres  de¬ 
legats  d’altres  periòdichs  europeus  0  ameri¬ 
cans  transmeten  desde’l  teatre  de  la  guerra 
rus-japonesa. 

Hem  triomfatl  Catalunya  ha  triomfat  a 
Madrid,  apoderantse  del  león  en  su  pròpia 
caverna!  ^Què  volen  dir  els  aplausos  qu’anys 
endarrera  obtingué  la  «Capella  Russa»  a 
Barcelona!  Allò  resulta  ara  un  simple  succés 
d'estime  y  no  té  pas  punt  de  comparació  ab 
l’èxit  qu’en  aquesta  Cort  ha  obtingut  la  «Ca¬ 
pella  Catalana»composta  d’en  Borràs,  enTia- 
go,  l’Utrillo,  en  Virgili,  en  Capdevila, etc., els 
quals  a  horas  d’ara  ja  poden  dar  per  ben  llesta 
la  colonisació  de  la  meseta. 

Aixis  que  vaig  arribar  ja’n  vaig  pendre  in-- 
formes,  que’m  foren  facilitats  per  l’home  de 
la  palrona  de  la  casa  de  huéspedes  hont  m’es- 


tich.  Aquest  es  un  empleyat  de  governació, 
y  encara  que  listo  fins  al  punt  de  sentir  cre- 
cer  la  yerba ,  a  las  primeras  paraulas  vaig 
veure  que  confonia  las  especies  com  es  cos¬ 
tum  en  la  gent  d’aquests  paísos,  y  que  pre¬ 
nia  per  comediants  fins  als  que  no  ho  eran. 
Figureuvos  que,  segons  ell,  el  primer  actor 
indiscutible  de  la  troupe ,  o  més  pròpiament, 
de  la  trepa  catalana,  era  en  Tiago,  perque, 
al  seu  entendre,  en  Borràs  no  més  es  el 
primer  a  dalt  de  las  taulas-,  y  en  Tiago  ho  es 
a  baix  y  tot.  Y  aixis  com  certs  peixos  se  por- 
tan  l’oli,  ell  se  porta  la  claque.  Y  el  dispeser 
va  anar  definitme  un  per  un  a  tots  els  indi- 
viduus  de  la  trepa,  exceptuant  l’Utrillo,  que 
sembla  que  a  Madrid  ha  resultat  indefinible, 
consideràntsel  primer  actor  sols  en  sus  fun¬ 
ciones. 

Es  clar  que  no’n  vaig  tenir  prou  ab  el  dir 
de  la  gent  ni  ab  las  críticas  de  la  prempsa,  y 
jo  que  si  que  me’n  vaig  al  teatre,  v’m  fico  al 
quarto  del  hèroe,  y  de  bonas  a  primeras  sento 
a  un  que  deva  que  no  podia  representarse 
l’idem  d’en  Rusinol  perque  ..  l’acabavafi  de 
condecorar  de  real  ordre.  A  això  hi  contesta¬ 
va  no  sé  qui  ab  un  aciento  d’allò  més  maco. 
Semblava  de  Badalona.  Y  l’Utrillo,  per'aca- 
barho  d’adobar,  deya  als  circunstants,  perta- 
nyents  tots  a  la  més  alta  aristocracia  madri¬ 
lenya  de  la  sang.  del  diner  y  del  periodisme: 
Ahí  le  ienéis  al  hèroe  ese  (volia  dir  en  Borràs): 
este  ano  se  presenta  como  actor:  jel  próximo 
se  presentarà  diputado !  Y  la  tertúlia  quedava 
encantada  d’aquesta  y  d’altras  frases,  en  las 
que  la  catalana  rudeza  (això  no  ho  deyan  per 
l’Utrillo)  no  està  renida  con  el  gracejo  espanol 
(això  no  ho  deyan  per  en  Virgili,  qu’alasho- 
ras  estava  trist.) 

Precisament  aquella  nit  feyan  El  Nuvi ,  del 
castizo  Feliu,  obra  en  la  qu’en  Borràs  no  té 
ocasió  de  fer  el  gall,  ni  la  gallina,  ni  la  gra¬ 
nota,  ni  el  conill,  ni  de  lluhirlas  set  0  vuyt 
veus  diferentas  que  nosaltres  li  coneixèm,  ni 
- d’escabellarse.  En  el  seu  quarto  s’hi  .sen¬ 
tia  forta  olor  de  perfumeria.  L’obra  no 
agradava  gayre,  però  en  Borràs  vestit  de  ca¬ 
pellà  sí.  sobre  tot  a  las  senyoras,  que  tant 
simpatisan  ab  els  vicaris  joves,  majorment  si 
saben  que  bajo  una  mala  capa  se  oculta  un 
buen  bebedor ,  0  sia  que  sota’ls  hàbits  hi  ha  tot 
un  mozo  de  arrestos ,  com  havia  demostrat 
ésser  en  Borràs  dos  dias  avans  fent  Terra 
baixa;  y  més  que  més  podent  lluhir  en  Bo¬ 
rràs  sa  esbelta  figura  sense  cap  amohino, 
això  es,  sens  haverse  de  preocupar  de  no 
tòrcer  els  peus  endins,  propensió  poch  aristo¬ 
cràtica  que  ja  va  vencent  y  que  aquella  nit, 
tapat  per  l’hàbit,  no  havia  de  dissimular. 

Jo  m’estava  en  un  recó  del  quarto  fentme 
tot  sol  aquestas  consideracions  filosòficas  y 
sentint  enterbolirsem  el  magi  ab  la  olor  de 
perfumeria,  cada  cop  més  intensa  y  mortifi¬ 
cant.  Pego  llambregada  a  una  tauleta  mitj 
tapada  ab  un  cobrellit  0  cortina,  y  fillets  de 


JOVENTUT 


Deu,  què  veig!  Una  munió  de  perfumados 
billetes  qu’en  Borràs  havia  deixat  a  mitj 
obrir  y  a  mitj  aconduhir,  sens  dubte  apre- 
miat  pel  traspunte,  en  alguna  de  sas  sor- 
tidas  a  escena.  Vaig  tafanejar  dissimula¬ 
dament,  y  res...  que  si  en  Borràs  acudia  a 
totas  las  citas  d'aquella  nit  y  las  rematava 
com  era  del  cas,  ja  podiam  ben  dir  que  Ca¬ 
talunya  era  mascle,  y  qu’entre’l  sexe  dèbil  de 
la  noblesa  madrilenya  quedava  ben  sentat  el 
nostre  pabelló,  pera  glòria  del  teatre  català 
y  del  seu  primer  actor,  y  pera  despit  de  Ra- 
monetas,  Tuyas  y  Ponas  mós  o  menys  boti 
gueras  y  més  o  menys  modistas  del  carrer 
del  Hospital  y  adjacents. 

Y  per  aquella  vetlla  ja’n  vaig  tenir  prou. 
Vaig  despedirme,  vaig  creuhar  la  platea  a 
mitja  representació,  y  de  cúa  d’ull,  a  dalt  de 
las  taulas,  vaig  veure  a  n’en  Virgili,  l’Oliver 
y  altres  manos  lluhint  els  respectius  frachs. 
En  el  petit  vestíbul  del  teatre,  quan  anava  a 
sortir,  vaig  deturarme  a  escoltar  lo  que  de- 
yan  uns  abonats  que  s’estimavan  més  comen¬ 
tar  la  funció  que  no  pas  presenciaria.  Soch 
un  xich  dur  d’orella,  y  aquella  nit  estava 
aixordat  perque  havia  parlat  ab  en  Jaume 
Marti,  el  barba:  però’m  va  semblar  sentir  a  un 
dels  abonats  la  paraula  rapatani.  Y  jo  que 
dich  «calla,  nqui  hi  ha  un  català!»  Y  m’hi 
acosto,  y’m  convenso  tot  seguit  del  meu  erro. 

— No,  yo  no  soy  catalàn. 

— ïNo  hablaba  V.  de  arapatanis ))? 

— No,  sino  de  patanes. 

— No  lo  dirà  por  V.  nuestros  arlistas... 

— No:  es  decir...  Yo  admiro  al  maestro  Fe¬ 
liu...  Ademàs ,  lodos  vemos  en  Rusiiïol  un  ver- 
dadero  artista ,  delicado ,  personal ,  profundo; 
y  sobre  todo  muy  gracioso.  Una  especie  de 
Quintero  catalàn  que  no  tiene  hermano  autor  y 
à  quien  se  le  ha  muerto  la  abuela. 

— Bo!  —  vaig  dirme  entre  mi,  —  ja  li  han 
pres  la  mida.  —  Y  vaig  afegir  en  veu  alta: 

— Entonces,  fio  decía  V.  por  los  adores? 

— jDios  me  libre!  Ya  hemos  convenido  en 
que  Borràs  es  otro  Zaccotii.  Lo  decía  por  los 
fraques  $No  hay  sastres  en  Cataluna P  ;Mire 
V.  que  vestir  de  esa  manera  al  gran  Virgilio! 

— j/Y  qué  me  dice  V.  de  Oliver ? 

—lAquel  galàn  joven?  Me  parece  un  hor- 
tera... 

— /Ah,  pues  no  lo  es/  En  Barcelona  pasa 
por fino ,  à  pesar  de  su  tipo  de  salta  mostra¬ 
dores. — 

Y  els  vaig  plantar,  ben  convensut  de  que 
si  eran  fins  per  fóra,  eran  estúpits  per  din¬ 
tre.  La  veritat,  llavors  vaig  sentir  una  fonda 
rancúnia  contra  en  Franquesa  de  Romea, 
que  tot  v  essent  avensat  y  tot  y  passar  el 
temps  dihent  mal  del  clero,  ha  mantingut 
sempre’l  Teatre  Català  en  un  medi  estret, 
migrat  y.  .  barato,  no  permetent  que’ls  nos¬ 
tres  artistas  alternessin  ab  condes  y  sapigues- 
sin  vestir  com  cal. 

Però  als  pochs  dias  vaig  tenir  la  satisfac¬ 


385 

ció  de  veure  venjat  l’agravi  inferit  a  la  ele- 
gancia  d’en  Virgili.  Era  la  nit  memorable  en 
que’s  representava  El  Místich.  En  Tiago 
s’havia  posat  barret  de  copa,  y  seguit  de  la 
familia  atravessava  la  platea  pel  pasillo  del 
mitj^  rebent  de  dreta  y  d’esquerra,  de  dalt  y 
de  baix,  pel  devant  y  pel  darrera  las  ovacions 
de  tothom,  y  repartint  a  tothom  barretadas 
talment  com  aquell  senyor  de  la  pelicula  La 
maleta  de  Barnum ,  que  tantas  vegadas  hem 
vist  pels  cinematògrafs.  Y  llavors  vàreig  fer- 
me  càrrech  de  lo  molt  lince  qu’era  l’empie- 
yat  de  governació  que  l’havia  pres  pel  pri¬ 
mer  actor  de  la  companyia.  Jo  que  sempre 
havia  vist  a  n’en  Tiago  fent  d’artista  y  vestit 
d’artista,  vaig  compendre  en  aquells  mo¬ 
ments  que  també’s  sabia  vestir  com  las  clas¬ 
ses  directoras  de  nostra  terra,  y  fins  com  els 
aristòcratas  deper  aqui;  y  ferse  ovacionarcom 
els  grans  politichs  qu’han  d’empendre  viatges 
de  propaganda,  y  com  ells  dir  y  fer  devant 
del  poble  lo  que  a  aquest  li  pot  agradar,  y 
no  fer  ni  dir  lo  que  li  pot  desplaure;  y  si 
convé  diuhen  allò  y  son  héroes,  y  si  no  convé 
no  ho  diuhen  y  són  mistichs;  tot  això  segons 
sían  mistichs  0  guerrers  els  components  de 
la  massa... 

Hem  de  confessar  que  nosaltres  mateixos 
el  coneixém  poch  el  genio  catalàn.  Bé  es  ve¬ 
ritat  qu’hem  descubert  Madrid,  però  per  sa 
part  Madrid  també  ha  lograt  descubrirnos. 
En  realitat  el  genio  catalàn  no  es  tan  seriós 
ni  tan  esquerp  com  ens  pensèm  y  com  els 
castellans  se  creyan.  Vos  en  convenceríau  si 
haguéssiu  assistit  al  dinar  qu’en  els  Viveros 
donaren  a  nostres  compatricis  els  del  ram. 
Si  no  hi  va  haver  seguidillas ,  en  cambi  hi 
va  haver  quintillas ,  y  discursos  por  todo  lo 
alto.  Y  allò  del  hablar  poco  y  sentir  mucho ,  y 
del  maridaje  entre  Castilla  y  Cataluna ,  may 
cap  diputat  castila  ha  tingut  la  labia  prou 
dúctil  pera  xafarho  tan  bé  com  en  Borràs  y 
en  Tiago.  Aquest  feya  frases  y  chistes  pel  pa¬ 
re  y  per  la  mare.  En  tenia  prou  ab  mirar  els 
que  duya  apuntats  al  puny  de  la  camisa  pera 
deixar  bocabadats  als  castellans,  que’s  pen- 
savan  que  no  més  ne  sabían  ells. 

Avuy  el  banquete  l’hem  tingut  a  Lardhy,  y 
l’ha  donat  en  Linares  Astray.  Hi  havia  com 
a  dramaturgos  en  Jordà,  en  Capella  y  en  Ca- 
tarineu,  y  com  a  simples  artistas  en  Querol, 
en  Benlliure  y  molts  llums  més.  Jo  estich 
entusiasmat  ab  els  brindis.  En  Borràs  ha 
dit  que’l  seu  somni  daurat  era  comptarse  en- 
tre’ls  actors  Castellanos.  En  Tiago  ha  fet  més: 
s’ha  recordat  de  que  no  quedan  bons  toreros 
y  de  que  cal  anar  a  la  regeneració,  y  ha 
brindat  montera  en  mà  per  X engrandeci- 
miento  del  arte  nacional.  Deliri.  Ni  qu'ha- 
gués  dat  una  estocada  en  las  propias  péndolas. 
Tots,  fins  els  de  la  seva  cuadrilla ,  han  aplau¬ 
dit  al  diestro  catalàn.  A  n’en  Capella,  en  Jor¬ 
dà  y  demés  del  arrastre' ls  hi  queyan  las'llà- 
grimas.  «  Tiago,  hi  has  tocat! »  ha  dit  el  so  ■ 


JOVENTUT 


386 


fs 


bresaliente.  Vull  dir  l’Utrillo.  Lo  qu’es  jo  ja 
no  tinch  rancúnia  als  murmuradors  cursis  de 
la  Comèdia  que’s  rifavan  al  Tiago  y  li  devan 
Quintero.  Ell  si  que  a  tots  els  ha  ben  quintat! 

S’ha  rebut  una  carta  d’en  Teodoro  Baró 
protestant  de  que’l  Teatre  Català  estigui  re¬ 
presentat  a  Madrid  per  gent  de  la  La  Publi- 
cidad  y  per  en  Tiago.  Jo  he  dit  que  realment 
a  La  Publicidad  hi  ha  algú  qu’es  lleig,  com 
en  Junoy,  y  el  dramaturg  Jordà  tantost  me 
pega.  El  dramaturg  Jordà  ha  rebut  telègra- 
mas  d’adhesió  dels  eminents  traductors  Ib- 
sen,  Sudermann  y  Mirbeau. 

Penso  que,  llegintme,  ja  l’anèu  coneixent 
el  genio  catalàn ,  y  qu’anèu  admirantvos.  En¬ 
cara  vos  admiraríau  mès  veyent  al  genio 
catalàn  correria  de  noche  ab  en  Dicenta 
pels  barris  altos  y  bajos.  Tira  peixet,  y  còm 
se’n  aprofitan!  Ey,  com  a  artistas  no  com 
a  calaveras.  Jo  vaig  demanar*  al  Utrillo 
pera  ósser  de  la  colla,  perque  també  m’agra¬ 
da,  com  ja  sabéu,  divertirme  y  darle  al  cuerpo 
lo  que  pide.  Vaig  voler  formar  en  la  tre¬ 
pa  catalana,  y  no  sols  m’hi  va  admetre 
l’Utrillo,  sinó  també’ls  altres,  y  sobre  tot  en 
Dicenta,  qu’es  de  lo  mas  abierto  y  finchado 
que  hi  ha  per  aquí.  Únicament  en  Tiago’m 
va  dir,  un  xich  esverat,  però  somrihent  y  pe- 
gantme  un  copet  amistós  a  la  espatlla:  San 
Bruno  paga  por  uno,  & eh ?  Y  efectivament, 
hi  va  haver  qui  sempre  va  pagar  per  ell  sol, 
com  era  just;  però  en  Borràs  yjo  mès  de  qua¬ 
tre  vegadas  varem  pagar  per  més  de  quatre. 
Regularment,  a  Madrid,  senqpre’ls  que  pa- 
gan  menos  són  els  quechan  màs  canitas. 

Qui  vol  un  gust  ha  de  tenir  un  disgust. 
No  tot  han  d’ésser  glorias.  Cada  dia’ns  fa 
dinar  a  casà  seva  un  duch  0  altre,  y  en  Bo¬ 
rràs  y  en  Tiago,  que  sempre  han  d’ésser  els 
servits  en  primer  lloch,  suhan  de  valent  de- 
vant  de  certs  plats  que  no  saben  si  són  carn 
0  peix,  si  s’han  de  menjar  ab  cullera  0  for¬ 
quilla,  o  ab  ganivet  0  sense.  No  tot  es  fer  co¬ 
mèdia.  Però  en  Tiago  té  diplomada  y  sempre 
s’ho  arregla  de  manera  que  garlant,  garlant, 
entreté  la  cosa  fins  qu’es  l’amfitrió  qui’s  posa 
a  menjar.  En  Borràs  es  més  timit . 

Ara’s  parla  de  rivalitats  entre  ells  dos.  Diu 
qu’en  Borràs  està  ressentit  perque  en  Tiago, 
que  no  té  pas  tanta  feyna  com  això  a 
Madrid,  fa  no  obstant  d’amo  de  l’auca  fins 
al  punt  de  que  la  companyia  catalana,  més 
que  la  trepa  d’en  Borràs,  sembla  la  trepa  d’en 
Tiago.  Entre  aquest  y  l’Utrillo,  el  director 
en  sus  funciones^  s’han  fet  seu  el  Teatre  Cata¬ 
là,  y  ja  no  hi  ha  més  autors  ni  més  actors 
qu’ells.No  es  tot  hu  haver  d’anar  a  Barcelona 
darrera  d’en  Fernando  y  la  Maria,  0  trobar- 
barse  amo  de  Madrid.  En  Borràs  diu  que  tot 
això  succeheix  perque  en  Rusinol  du  barba 
y  pipa,  que  si  anés  pelat  com  ell,  y  fumés 
cigarros  xichs,  y  no  fes  chistes ,  no  se’l  veuria 
tant,  ni  fóra  tan  guapo,  ni  escamparia  Btant 
fum,  ni  faria  riure. 


,1Mes  això  són  ninerias.  Crech  qu’en  Borràs 
va  fer  bé  d’endursen  en  Tiago.  Ey,  no  ha¬ 
vent  de  fer  L'Hèroe.  En  lo  que  no  fa  bé  es  en 
anunciar  La  festa  del  blat ,  que  aqui  no  pot 
agradar.  Els  barcelonins  no  varem  poder  ca¬ 
pir  aquesta  obra  vuyt  anys  endarrera:  ab  això 
figureuvos  còm  han  de  poder  capirla’ls  inte- 
lectuals  d’aqui,  qu’en  aquesta  mena  d’art 
pateixen  un  endarreriment  de  mitja  centúria. 
Jo  no  sé  còm  en  Guimerà  fa  treure  la  cara 
als  anarquistas  en  una  terra  hont  fins  s’ama- 
gan  els  hèroes. 

Se’ns  preparan  grans  ovacions  pera’l  bene¬ 
fici  d’en  Borràs  y  la  despedida  de  la  trepa. 
Verdaderament  a  n’en  Borràs  el  tr'actan  aqui 
com  a  eminencia,  perque  cada  nit  el  tea¬ 
tre  es  buyt  còm  si  hi  trevallés  en  Zacconi. 
Ab  això,  tornarèm  aviat.  Amaniu  ginesta  y 
cobrellits,  qu’en  Tiago  y  l’Utrillo  volen  fer 
els  gegants.  Si  la  despedida  que’ns  ha  de  fer 
Madrid  resulta  tan  grandiosa  com  espero, 
ja’n  donaré  compte  als  lectors  en  un  altre  ar¬ 
ticle  que’s  titularà  La  tornada  d'en  Titó. 

Per’  acabar:  els  aymants  del  Teatre  Català 
podèm  estar  satisfets,  perque  no  hi  ha  dubte 
qu’en  Borràs  ha  pujat  de  nivell,  fins  al  punt 
de  poder  tractar  als  Guimerà,  Sellés  y  altras 
eminencias  com  a  autorcillos  que  empiezan , 
rebutjàntloshi  obras  qu’ls  hi  havia  acceptat 
y  féntloshi  fer  traduccions  que  després  -no’ls 
hi  representa.  Y  això  no  es  pas  ingratitut  ni 
informalitat.  El  geni  es  el  geni  y  no  pot  és¬ 
ser  miserablement  just  com  els  miserables 
mortals.  Es  lliure  y  vola,  com  l’àliga.  Si  al¬ 
guns  madrilenys  s’entretenen  a  discutir  la 
finura  de  certas  plomas  de  nostra  àliga  cap¬ 
dal,  es  perque  són  curts  de  vista,  es  perque 
no  tenen  la  mirada  prou  potenta  per’abastar 
el  batech  sobirà  de  sas  alas  en  las  immensi¬ 
tats  del  espay. 

Al  volar  nostre  gran  Borràs  vers  la  meseta 
central ,  no  sembla  sinó  que  aquesta  s’hagi 
elevat  més,  convertintse  en  digne  pedestal 
pera  son  trono.  Ja  no  es  una  meseta ,  ja  no 
es  un-  Putxet,  ja  es  tot  un  turó,  ja  es  la 
mateixa  Acròpolis  atenienca,  en  qual  temple 
de  Zeus  Olímpich  hi  ovirèm,  voltada  de 
llamps  y  substituhint  al  déu,  la  imatge  d’en 
Borràs  triomfadora;  qual  Parthenon  vevèm 
convertit  en  temple  august  del  art  català;  7 
qual  estatua  de  Pallas  Athenea  té  tot  l’arro¬ 
gant  tirat  de  la  Delhòm. 

Visca  Catalunya! 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


/}■ 


JOVENTUT 


387 


LAS  BODAS  DEL  PAPELLÓ  (0 

lot  un  poema. 


IDILI 

Això  ho  deya  la  marieta 
al  escarbató, 

això  ho  deya  al  escarbató 
son  companyó. 

Una  rosa  bonica  y  delicada 
he  sentit  conversant  a  matinada 
y  a  cau  d’orella, 
ab  una  poncella 
molt  amiga  d’ella 

Jo  allí  prop  m’esqueya, 
y  he  sentit  que  li  deya: 

«Avuy,  quan  tost  el  sol  s’aixequi  enlayre, 
y  vingui  l’oreig  del  mar  portat  per  l’ayre 
—  y,  tal  vegada  potser  no  trigui  gayre,  — 
vindrà  a  ferme  un  petó 
mon  amant  papelló 
de  matisat  coló.» 

Això  he  sentit 
que  li  jja  dit. 

A  l’altra  part,  mes  avall, 
hi  havia  un  xaragall 
voltat  d’altres  rosers, 
violers  y  clavellers. 

A  flor  d’aygua  hi  havia  tres  granotas, 
petulants,  xerrayrotas; 
llensavan  per  l’espay  confosas  notas 
que,  deixatadas 
y  en  ordre  posadas, 
deyan 
y  retreyan, 
lo  que  a  cau  d’orella 
deya  à  la  poncella 
la  companya  d'ella. 

CANSÓ 

Formigas,  cigalas, 
vestiuvos  ab  galas; 
poseuvos,  aucellas, 
las  plomas  més  bellas; 
y  vosaltras,  flors  d’hermosos  colors, 
escampèu  olors. 

I 

Avuy  el  papelló 
vindrà  a  ferli  el  petó 
a  la  hermosa  poncella 
desclosa  fa  un  moment; 
veniu  a  casament 
de  la  parella  bella 

II 

• 

La  festa  que’s  farà 
de  tot,  de  tot  hi  haurà; 
a  més  d’un  raig  de  sol, 
l’oreig  de  marinada, 


cinch  gotas  de  rosada 
y  un  cant  de  rossinyol. 

Formigas,  cigalas, 
vestiuvos  ab  galas; 
poseuvos,  aucellas, 
las  plomas  més  bellas, 
y  vosaltras,  flors  d’hermosos  colors, 
escampèu  olors. 

,  / 

Al  sentir  tal  cridòria, 
han  voltat  el  xaragall  tot  gent  d’historia 
y  d’etiqueta, 
el  bové  y  la  mongeta 
han  pres  direcció  dreta 
vers  la  brancada 

hont  s’assenta  la  rosa  enamorada; 
y  ab  fal·lera 
la  dressera 

han  seguit  llurs  insectes  y  bestïolas, 
deixant  enrera 

clavells,  rosas,  poncellas  y  vïolas. 

Y  l’espigolayre 
y  el  rondinayre 
grill  y  formiga, 
com  amich  y  amiga, 
han  sortit  de  son  estatge 
y  han  emprès  son  romiatge 
per  llur  camí  platejat 
que’ls  caragols  han  trassat. 

A  dalt  m’estava  jo  d’un  lliri  d’aygua: 
me  feya  de  paraygua 
(per  la  rosada 
que  a  matinada 
també  mulla), 
una  ampla  fulla 
del  mateix  lliri 
hont  vaig  dormirhi. 

*Com  que  llur  lliri  tant  y  tant  s’alsava 
jo  d’allí  hont  seya  tot  ho  dominava. 

De  sobte,  un  vol  de  papellons, 

(tal  vegada’ls  companyons 
del  papelló  enamorat) 
ab  gran  pompa  han  arribat 
y  gran  requesta, 
formant  orquesta 
ab  son  brunzit 
seguit 
d’alas. 

Las  cigalas 
xerrayres, 
pels  ayres 

la  nova  han  escampat, 
el  rosinyol  ha  cantat, 
ha  sortit  el  sol, 
y  el  caragol 
al  sentir  la  escalfo 
ha  cercat  son  recó, 
mentres  el  papelló 
d’envellutadas 
y  tornassoladas 
alas 

per  galas, 
a  la  rosa  besava 

la  mateix  temps  que’l  rossinyol  cantava. 


(1)  Aquesta  composició  fou  llegida  en  la  primera  sessió  celebrada  per  l’«Associació  de  Lectura  Catalana 
lo  que  fem  constar  a  prechs  de  la  mateixa. 


388 


JOVENTUT 


Per  fí  de  festa, 
la  olor  de  la  floresta 
ubriagadora,  ha  pujat  a  la  vegada 
ab  dolsa  marinada 
y  el  fresch  suau  oreig  de  matinada. 

Llavors 
totas  las  flors 
per  papellons  y  abellas 
s’han  vist  voltejadas 
y  rebren  a  dotzenas  las  besadas. 

L’astre  del  día 
ha  pres  més  energia. 


TEATRES 

La  casa  de  García. — La  Zagala. 

La  casa  de  Garcia  es  a  ca’n  seixanta.  El 
pare,  un  empleat  dels  grossos  de  Madrid,  es 
un  bon  jan  a  qui  se  li  han  posat  las  calsas 
no  sols  sa  muller,  que  no  surt  a  escena  però 
que  segons  diuhen  es  un  tabalot ,  sinò’ls  qua¬ 
tre  fills,  tres  senyorets  y  una  senyoreta,  que 
ademés  de  tenir  el  cap  ple  de  pardals  són 
uns  poca-vergonyas.  Ademés  d’aquests  per¬ 
sonatges  hi  ha  en  l’obra  l’avia,  vella  rega- 
nonc. ,  un  si  es  no  es  trastocada,  que  canta 
las  veritats  y  no-veritats  a  tothom;  dugas  ne- 
bodas,  una  d’ellas  sentimental,  que’ns  sor¬ 
tirà  a  la  fi  ab  el  ciri  trencat  de  qu’està  ena¬ 
morada  d'en  Cèsar,  el  fill  gran, — lo  qual 
permetrà  als  autors  acabar  l’obra  romàntica¬ 
ment,  qu’es  una  manera  d’acabar  una  comè¬ 
dia  tan  bona  com  qualsevol  altra,  sobre  tot 
quan  els  autors  no  saben  de  quin  modo  po- 
sarhi  punt;  —  y  u n’altra  neboda  bravía  que 
fugirà  ab  un  arquitecte  ó  cosa  así  quan  als 
autors  els  hi  convingui  fer  un  final  d’acte 
efectista. 

Tots  aquests  ninots,  y  a  més  un  mitj  se¬ 
cretari,  mitj  amich  intim  del  amo,  qu’es  el 
clown  encarregat  de  fer  riure,  entran  y  sur¬ 
ten  a  la  bona  de  Deu,  passant  de  la  risa  al 
llanto  y  del  llanto  a  la  risa  ab  una  facilitat 
que’ns  desorienta  y  no’ns  permet  fixarnos  en 
lo  que  sembla’l  nus  de  la  comèdia,  això  es: 
la  sustracció  de  valors  qu’ha  fet  el  fill  Cèsar, 
que’l  pot  menar  a  presidi  y  pot  deshonrar  a 
tota  la  familia.  Aquest  petit  argument  melo- 
dramàtich  —  y  ho  es  més  perque’ls  autors 
s’empenyan  en  fernos  creure  que’l  seu  prota¬ 
gonista,  en  Cèsar,  és  com  si  diguéssim  una 
ovella  esgarriada  —  no  logra  interessarnos 
perque’ls  senyors  Quintero  el  tractan  molt 
superficialment;  sols  els  hi  serveix  pera  fer 
un  parell  d’escenas  o  tres,  verdaderas  plàti- 
cas  de  familia ,  que  contrastan  d’un  modo 
estrany  ab  el  caràcter  exageradament  cò- 
mich — còmich-groller — que  domina  en  tota 
l’obra. 


Cucuts,  merlas,  perdius  y  cadarneras 
han  escampat  humils  y  joganeras 
sas  notas  primeras, 
y  ara 
encara, 
el  rossinyol 
parat  el  vol 
canta, 
y  encanta 

tant  goig  y  gala  y  armonía  tanta. 

Això  ho  deya  la  marieta 
al  escarbató; 

això  ho  deya  al  escarbató 
son  companyó. 

Jaume  Terrí. 


En  resúm:  un  teixit  d’escenas  tantost  sen¬ 
timentals,  tantost  d’un  còmich  barroher,  de 
parodia,  que  no  logran  constituhir  un  drama 
ni  una  comèdia.  Tot  se  sacrifica  al  xiste, 
quasi  bé  sempre  rebuscat  y  per  tant  de  mala 
lley.  Els  germans  Quintero  abusan  de  la 
seva  facilitat  de  dialogar;  en  qual  pecat  hi 
troban  la  penitencia.  Tot  ho  sacrifican  al 
diàleg,  y  las  sevas  obras — La  casa  de  Garcia 
no’m  deixarà  mentir — se  desfàn  com  un  diଠ
leg...  de  bolados. 

En  la  execució’s  distingiren  la  Pino  y  en 
Tallavi.  Els  demés,  encara  que  discrets,  no 
feren  res  del  altre  món:  en  García  Ortega 
sobre  tot,  que  sembla  no  saber  estarse  de 
declamar  clàssicament. 


Tant  ne  saben  els  germans  Serafí  y  Joa¬ 
quim  Alvarez  Quintero  de  dialogar,  de  fer 
frases  y  chistes ,  y  d’arrodonirescenas  ben  co- 
loridas  y  ben  poèticas,  que  per  moments 
afalagan  al  públich,  logran  ferlo  riure  y  fins 
encisarlo,  però  lo  que  no  logran  may  es  en- 
ternirlo  y  emocionarlo.  Sembla  qu’estigui 
escrit  que  de  comèdia  o  drama  verdaders 
no’n  faràn  may  cap,  com  no  sigui  per  casua¬ 
litat,  perque’ls  hi  surti  impensadament,  com 
els  hi  va  sortir  l’única  obra  seva  seria:  Los 
Galeotes. 

Ells  no  li  donan  cap  importància  al  con¬ 
flicte  dramàtich,  y  ab  una  despreocupació 
ben  perillosa  usan  y  abusan  de  tots  els  con¬ 
vencionalismes  escènichs  avuy  ja  gastats; 
usan  y  abusan  dels  personatges  de  fusta, 
caricaturas  ridiculas  dels  que  viuhen  la  vida 
real;  usan  y  abusan  del  sentimentalisme 
buyt  y  melodramàtich  qu’en  totas  sas  obras 
contrasta  violentment  ab  las  insistents  xaba- 
canadas  d’algún  personatge  còmich  y  gro¬ 
ller,  propi  d’una  farsa  o  d’una  sarsuela  del 
género  chico ,  però  impropi  d’una  obra  seria. 

Aixis  se  dóna’l  cas  curiós  de  que'Is  ger¬ 
mans  Quintero  no  són,  ni  han  sigut,  y  jo 
crech  que  no  seràn  may,  xiulats  sobre  la  es¬ 
cena.  (Qui  s’atreveix  a  xiular  després  d’ha¬ 
ver  rigut,  si  vos  plau  per  lorsa?  (Qui  s’atre- 


JOVENTUT 


veix  a  xiular  a  homes  que  parlan  tan  fi,  tan 
bé  y  ab  tant  de  garbo? 

Evidentment  tots  els  qu’assistim  a  un  es¬ 
treno  d’ells  y  ens  prenèm  l’art  en  serio,  sen¬ 
tim  un  secret  despit  y  una  gran  desilusió 
que  segueix  a  mida  que  l’obra  avansa,  al 
veure  que  l’acció  s’arrossega  mandrosa  y 
pesadament,  insinuant  lleugerament  un  con¬ 
flicte  y  no  resolentlo  may  d’un  modo  humà. 
Els  autors  no  pensan  res,  els  autors  no  sen¬ 
ten  res;  y  com  que  no  pensan  ni  senten, 
aixis  que  un  personatge  ha  de  pensar  o  sen¬ 
tir,  els  autors  surten  d’apuros  ab  una  frase 
enginyosa,  un  xiste  rebuscat  o  tot  lo  més  un 
recurs  convencional.  Y  el  públich,  desorien¬ 
tat,  riu  més  o  menys  segons  el  seu  tempera¬ 
ment,  però  perdona.  Qui  riu,  perdona.  Això 
si,  no  s’entusiasma  may.  Si  els  germans 
Quintero  no  tenen  qualitats  amagadas,  que 
jo  avuy  els  hi  desconech,  de  verdaderas  ova¬ 
cions  no’n  sentiran  may.  Petits  Mauras  bara- 
tos,  enlluhernaràn  ab  las  galas  de  sa  elo¬ 
qüència  a  quatre  dotzenas  d’esperits  superfi¬ 
cials  y  lleugers,  però  no  arribaran  may  al 
cor  d’un  públich  aymant  d’emocions  fondas 
y  de  pensaments  grans. 

Els  que  diuhen  que  l’art  en  general,  y 
concretament  el  dramàtich,  es  un  mirall  cla- 
rissim  en  el  que  s’hi  reflecta  íntegrament 
tota  l’ànima  d’un  poble,  iquin  paralel  més 
exacte  y  més  trist  alhora  no  podrian  fer  en¬ 
tre  l’ànima  castellana  d’avuy  y  l’art  dels 
Quintero!  jTot  es  llampant,  tot  es  colorayna, 
tot  són  foch-follets,  tot  són  enlluhernaments 
y  enginyositats  per  defora!  A  dintre,  res.  No 
hi  ha  veritats  maduras,  no  hi  ha  sentiments 
fondos,  no  hi  ha  passions  mascles,  no  hi  ha 
bellesas  eternas.  La  vaguetat,  la  confusió  y 
la  lleugeresa,  estàn  escritas  allà  dalt  de  tot, 
en  las  tres  puntas  de  la  estrella  polar  que 
guia  fatidicament  l’ànima  castellana  envers 
un  nou  Deu  de  foscuria  y  guía'l  seu  art  en¬ 
vers  un  nou  estable  glassat! 

Un  filosop  jquínas  reflexions  més  justas  y 
desconsoladoras  no’n  podria  fer  de  tota 
aquesta  barreja:  política,  art,  Maura,  Quin- 
terosl...  Tot,  tot  castellàll... 

Y  de  (( La  Zagala »  jqué?  Pues  de  uLa  Za¬ 
gala))  nà.  Si  volen,  els  hi  explicaré  l’argu¬ 
ment:  Un  senyor  que  per  una  part  sembla 
don  Quixot  y  per  un’altra  l'amich  Fritz, 
s’apassiona,  essent  ja  vell,  d’una  zagala  de 
la  terra  de  Maria  Santísima  y...  no  passa 
res.  Ah,  sil  Passa  que  al  final  ïhidalgo’s 
queda  sense  zagala ,  sense  fillas,  sense  criats, 
sense  amichs...  com  si  diguéssim,  sense 
bous  ni  esquellas.  Però  s’hi  queda  perque 
si.  Si  els  germans  Quintero  ho  haguessin 
volgut — nosaltres  no  hi  hauriam  tingut  cap 
inconvenient —  se  podia  quedar  ab  la  zagala 
ab  sas  fillas,  ab  els  criats,  etc.  Ab  aquesta 
petita  variant  poden  els  autors  arreglar  un’al¬ 
tra  comèdia  que,  ab  la  fina  salsa  de  que 


389 

disposan,  tindrà  tant  d’èxit  al  menys  com 
la  qu’han  estrenat  ara. 

El  paper  de  zagala  li  ve  bé  a  la  Guerrero, 
que  no’l  fa  ab  tant  d’amanerament  com  altres 
papers.  En  Fernando  fa  gala  de  la  seva  cor¬ 
recta  dicció,  encara  que’m  va  semblar  que 
algún  cop  s’entrebancava,  la  prosa  dels 
Quintero’s  presta  molt  pera  un  actor  que 
sab  dir  com  ell.  En  Palanca  feu  un  paper 
còmich  ab  molt  desembràs:  tal  volta  exagera 
unxich.  Els  demés  fluixets,  especialment  las 
damas  jovas,  que  feren  papers  superiors  a 
sas  forsas.  La  escena,  ben  cuydada. 

Emili  Tintorer 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Nonce  Casanova.  —  La  Mort  des  Sexes.  — 

Paris.  —  L'Edition  Moderne. 

En  Nonce  Casanova  ha  escrit  un  llibre 
magnifich.  L’eximi  autor  de  Messaline  ha 
penetrat  en  lo  més  pregón  del  esperit  dels 
vicis  moderns,  esgroguehits  reflexes  de  las 
antigas  disbauxas  que,  com  cosa  natural, 
públicament  celebravan  els  antichs 

Els  vicis  y  aberracions  sexuals  d’avuy  dia 
que  l’home,  per  la  lenta  y  continua  evolució 
de  sa  mentalitat,  amaga  vergonyosament, 
donan  lloch  a  en  Nonce  Casanova  d’escriure 
pàginas  plenas  de  color  y  de  vida,  en  las 
quals  se  mouhen  sers  degenerats,  veritables 
esguerros  (per  dissort  massa  freqüents)  de 
la  naturalesa,  que  viuhen  adalerats  cercant 
plahers  que  ls  torturin  y  goigs  què’ls  ani¬ 
hilin. 

D’aqueix  baix  fons  de  la  humanitat,  però, 
en  Nonce  Casanova  n’extrèu  un  drama  pla- 
nyívol  que  desprèn  dolorosas  emocions  pera 
acabar  de  la  manera  més  tràgica:  els  amors 
de  Sofia  y  del  poeta  Cantara  prenen  un  relleu 
de  passió  refinada  y  alhora  violenta  que  va 
aumentant  per  fortas  gradacions  en  el  curs 
dè  l’obra. 

La  mort  des  sexes,  donchs,  es  una  obra 
ardida:  en  Nonce  Casanova,  ab'sa  prosa 
esplèndida,  ens  evoca  las  humanas  miserias, 
sense  qué'l  deturi  en  sas  descripcions  la 
infïnida  varietat  d’horrors  que  sos  ulls  con- 
templan.  Y  pera  conseguir  el  fi  que  s’ha 
proposat,  l’ajuda,  a  més  de  son  talent,  sa 
ardidesa  y  sa  cultura,  el  fet  de  trobarse  dins 
d'una  literatura  com  la  francesa  que  ja  ha 
assolit  sa  major  edat. 

Altres  llibres  francesos  hem  rebut,  però 
per  llurs  condicions  especials  no’s  prestan  a 
extensas  consideracions.  Dos  d’ells  són  estu¬ 
dis  critichs  de  Edouard  Quet  y  Paul  Léau- 
taud,  titulats  Alfred  Capus  y  Henri  de  Régnier. 
En  abdugas  obretas  s’estudian  las  perso¬ 
nalitats  d’aquests  notables  autors  francesos. 


390 


JOVENTUT 


Las  personalitats  d’en  Capus,  conegudíssim 
per  sas  campanyas  teatrals  y  periodisticas, 
y  d’en  Régnier,  un  dels  millors  poetas  de 
avuy  dia,  apareixen  clarament  estudiadas  en 
els  dos  llibrets,  que  acreditan  a  llurs  autors, 
en  Quet  y  en  Léautaud,  de  critichs  cultes  y 
subtils. 

A  més  d’aquests  dos  llibrets  esmentats, 
n’hem  rebut  dos  més,  originals  del  eminent 
escriptor  Maurici  Barrés  El  primer  se  titula 
Les  lésardes  sur  la  maison ,  y  el  forman  una 
serie  d’estudis  politichs.  En  Barrés,  un  dels 
més  fogosos  campions  del  nacionalisme 
francès,  reconeix  tristament  (aquest  es  l’es¬ 
perit  general  del  llibre)  que  no  hi  ha  una 
sola  P’ransa:  que  n’hi  ha  varias,  més  ben 
dit,  que  las  div^rsas  nacionalitats  subjectas 
al  jou  del  uniformisme  francès  no  han  per¬ 
dut  del  tot  llur  caràcter  propi  ni  volen  pèr- 
drel.  iQuè  vol  dir  tot  això?  Que  la  existèn¬ 
cia  dels  pobles  no  depèn  de  decrets,  y  que 
las  nacions  no’s  forman  per  la  voluntat  dels 
conqueridors  y  dels  poderosos. 

Es  llàstima  qu’en  Maurici  Barrés,  fill  del 
antich  ducat  de  Lorena,  qual  autonomia  des¬ 
aparegué  ab  l’anexió  a  Fransa,  posi  sa 
poderosa  inteligencia  a  favor  de  la  Fransa 
unificada  y  en  contra  de  la  vera  llibertat 
dels  pobles  esdevinguts  francesos  pel  dret 
del  més  fort.  {Res  li  diu  a  M.  Barrés  el  fet, 
per  ell  mateix  constatat,  del  antagonisme 
existent  entre  las  rassas  del  Nort  y  del 
Mitjorn  de  Fransa? 

L’altre  llibre  qu’hem  rebut  d’en  Barrés  se 
titula  Huit  jours  chez  M.  Renan ,  suivi  de 
M.  Renan  au  Pourgatoire,  y  es  un  profond 
estudi.  En  Barrés,  de  son  punt  de  vista  filo- 
sòtich  estant,  fa  consideracions  curiosas  so¬ 
bre’l  gran  pensador  y  escriptor  bretó.  Es  un 
llibre  que’s  llegeix  ab  gust  y  que  acreditaria 
per  si  sol  a  en  Barrés,  si  aquest  no  tingués 
altres  tituls  de  glòria. 


També  hem  rebut  del  editor  Gustau  Gili 
dos  llibres  catalans:  La  imitació  de  Jesucrist 
de  Tomàs  de  Kempis,  qual  traducció  degu¬ 
da  a  mossèn  Cayetà  Soler  es  correcta  y  no 
parlèm  de  sa  fidelitat  al  original  perque 
no  coneixèm  aquest,  y  la  tersa  edició  aumen- 
tada  de  Faules  y  Símils,  del  excelent  poeta 
mossèn  Jaume  Collell,  mestre  en  gay  saber 
y  canonge  de  la  Seu  de  Vich.  Las  composi¬ 
cions  poèticas  del  llibre  són  fàcils,  agrado- 
sas  y  apropiadas  al  objecte  destinat.  Pera’ls 
noys  las  Faules  y  Símils  seràn  una  obra 
utilissima. 

Geroni  Zanné 


NOVAS 

S’han  cumplert  dos  anys  de  la  mort  del 
gran  poeta  mossèn  Jacinto  Verdaguer. 

Joventut  ab  aquest  motiu  endreSsa  un  fer¬ 
vent  recort  al  qui  fou  y  es  glòria  immortal 
de  Catalunya. 


Com  a  preparació  del  curs  d'ensenyansa 
de  literatura  catalana  que  la  institució  «Es¬ 
tudis  Universitaris  Catalans»  se  proposa  do¬ 
nar,  el  doctor  Rubió  y  Lluch  ha  inaugu¬ 
rat  al  Ateneu  una  serie  de  conferencias 
que  segurament  resultaràn  notabilissimas,  a 
judicar  per  la  competència  del  senyor  Rubió 
y  per  la  brillant  manera  com  las  ha  comensa- 
das.  En  sa  primera  conferencia  feu  historia  y 
anàlisis  complert  de  la  literatura  catalana , 
que  digué  s  ha  de  nomenar  aixis  y  no  llemo- 
sina  com  l’anomenan  alguns  per  ignorància. 
També  digué  que  no  s’ha  de  confondre  la 
literatura  provensal  ab  la  literatura  cata¬ 
lana,  puig  essent  aquella  una  variant  d’a¬ 
questa,  s’han  operatmoltas  desviacions  desde 
sa  naixensa  fins  avuy  dia.  Digué  que  pera 
que  una  literatura  pugui  dirse  nacional,  cal 
que  tinguin  comunitat  de  llengua  y  de  nacio¬ 
nalitat  tots  els  pobles  que  la  conreuhan.  No 
li  escàu,  donchs,  el  nom  de  nacional  cata¬ 
lana  a  aquella  literatura  que,  tot  y  usant 
nostra  llengua,  no  porta’l  sagell  o  l’esperit 
de  nostra  nacionalitat.  Aixis  las  repúblicas 
sud-americanas  usan  la  llengua  de  Castella, 
però  sas  literaturas  són  argentinas,  perua- 
nas,  guatemaltecas,  etc.,  y  may  castellanas. 
Feu  notar  que  la  literatura  catalana  es  la 
que  s’ha  conservat  més  monolingüe  entre  las 
literaturas  neollatinas,  feta  excepció  de  la 
francesa,  y  que  fou  la  primera  que  sapigué 
sustraures  a  la  fèrula  llatina  en  filosofia, 
moral  y  teologia,  substituhint  el  llatí  pel  ca¬ 
talà  en  els  estudis  científichs.  En  això  s’hi 
veu  el  tremp  utilitari  del  geni  català.  Digué’l 
conferenciant  que,  segons  el  plan  que  té  fet, 
ademés  del  estudi  de  la  literatura  verament 
nacional  o  catalana,  nostra  historia  literaria 
compendrà  l’estudi  de  cinch  literaturas  his- 
tòricas:  llatina-pagana,  llatina-eclesiàstica, 
las  semiticas  sabina  y  aràbiga,  la  provensal 
y  la  castellana. 

El  doctor  Rubió  y  Lluch  fou  aplaudidis- 
sim. 


En  l’Academia  Granados  tingué  lloch  el 
dilluns  de  la  setmana  passada  una  sessió 
literaria-musical.  El  senyor  Roviralta  llegí 
encertadas  consideracions  sobre  la  estreta 
unió  de  la  poesia  y  la  musica,  executantse 
després  la  Ultima  primavera ,  d’en  Gual,  ins¬ 
pirada  per  la  coneguda  melodia  d’Eduart 
Grieg  que  porta’l  mateix  títul  (a  càrrech  de 


JOVENTUT 


391 


la  senyoreta  Ferrer-Vilches  y  dels  senyors 
Puiggari  y  Tor),  y  recitantse  finalment  el 
poema  La  nuit  d’octobre,  del  genial  Alfred 
de  Musset,  acompanyantlo  al  piano’l  mes¬ 
tre  Granados,  improvisant  sobre’ls  diversos 
moments  del  poema. 

La  festa  fou  agradabilissima  pera  tots  els 
concorrents. 


A  las  llistas  de  suscriptors  pera  l’Home¬ 
natge  a  en  Joan  Maragall  que  publicarem  fa 
unas  quantas  setmanas,  devèm  afegir  els 
noms  de  las  personas  següents,  que  s’han 
suscrit  en  nostra  redacció  y  en  altres  punts: 

Rita  Benaprés  ,  Joan  Serinà ,  Jaume 
Queraltó,  Rafel  Patxot  y  Jubert,  Rafel  Ra- 
bell  Patxot,  Wenceslau  Llubia,  Rafel  Calvet 
y  Patxot,  Joan  Antoni  Vidal,  Ramón  Farau- 
do,  Arthur  Mora,  Guillèm  A.  Teli  y  Lafont, 
Víctor  Sampere  y  Labrós,  Joan  Pijoan  y 
Serras,  Faust  Giralt  y  Verdaguer,,  Joaquim 
Morelló,  Joaquim  Aguilera,  Joseph  Pascó, 
Cristòfol  Freginals,  Joseph  M.a  Sabaté,  Bo¬ 
naventura  Conill,  Joan  Vilanova,  Esteve  Su- 
nol,  Joseph  M.a  Pellicer,  Leandre  Pellicer, 
J.  Sans  Buigas,  Francisco  Ferrés,  Manel 
Folch  y  Torres,  Pere  Pagès  y  Rueda,  Jaume 
Figueras,  Joseph  Carner,  Joan  Llongueras, 
Jaume  Llongueras,  Joan  Alsina  y  Melis, 
Joseph  M.a  Monfort,  Llorens  Alier,  Joseph 
Bofill  Carreras,  Joseph  Ferrer,  Joan  Linares 
y  Delhòm,  Francisco  Genobar  y  Mató,  Jau¬ 
me  Palou,  Joan  Romani  y  Puigdengolas, 
Lluis  M.a  Angelón,  Fausti  Planells,  Emili 
Vallés  y  Vidal,  Joaquim  Uriach,  Albert  Ru- 
sinol,  Lluís  Guarro,  A.  de  Riquer,  J.  Puig  y 
Cadafalch,  Lluís  Duràn  y  Ventosa,  R.  Case¬ 
llas,  F.  Matheu,  J.  Thomas,  F.  Giró,  S.  Mon- 
teys,  C.  Reynals,  E.  Prat  de  la  Riba,  Joa¬ 
quim  Duràn  y  Trinxeria,  M.  Duràn  y  Duràn, 
J.  Soler  y  Palet,  A.  M.a  Romani,  Frederich 
de  Gomis,  Antoni  Aulestía  y  Pijoan,  Pere 
Santaló,  Carles  Llusà,  J.  M.aDraper,  P.  Ca¬ 
sades  y  Gramatxes,  J,  JBertràn  y  Musitu, 
Lluis  Serrahima,  Manel  Cusi,  Leopold  Jau- 
mandreu,  Ll.  Domènech  y  Montaner. 

Continua  oberta  la  suscripció. 


La  Sociedad  de  Autores  Espanoles  tenia 
projectada  a  Madrid  una  funció  en  honor 
dels  actors  catalans,  en  la  que  devían  pendre- 
hi  part  aquests  y  els  castellans,  destinantse’ls 
productes  a  servir  de  base  a  la  suscripció 
pera  un  monument  a  Frederich  Soler. 

A  aquest  propòsit,  deya’l  Diario  de  la  Ma¬ 
rina: 

Y  pues  en  corrientes  de  fraternidad  estamos,  ^no  les 
parece  à  los  ediles  madrilenos  »que  Barcelona  merece 
que  su  nombre  figure  en  las  esquinas  de  una  calle  de 
primer  ordení  Déjese  à  la  actual  la  denominación  de 
calle  antigua  de  Barcelona ,  pero  el  rótulo  de  calle  ó 


plaza  de  Barcelona,  que  esté  en  sitio  digno  de^a 
villa  que  se  honra  con  él  y  de  la  ciudad  hermana. 

Y  en  el  centro  de  esta  plaza  ó  de  esta  calle  emplà- 
cese  el  monumento  à  Federico  Soler. 

Com  que’l  món  dóna  moltas  voltas,  supo- 
sèm  que’lsde  Madrid  cambiaràn  de  parer,  de¬ 
mostrant  una  vegada  més  que  són  impres¬ 
sionables.  Y  tal  vegada  estaràn  més  en  lo 
just,  fins  desistint  de  sos  projectes,  que  no 
ho  estigueren  al  entregarse  a  entusiasmes 
exagerats.  Dit  sia  sense  desmèrit  d’en  Bo¬ 
rràs,  actor  estimable  que  val  per  lo  que  val 
y  no  per  l’efecte  que  al  principi  a  n'ells  els 
produhi.  Y  dit  sia  també  sense  desmèrit  del 
fundador  del  teatre  català,  de  qui,  avans  de 
volerlo  honrar,  cal  que  n  coneguin  l’obra 
que  realisà,  y  més  qu’ellasa  important  sig¬ 
nificació. 

Segueixin,  donchs,  nostre  consell,  tinguin 
reflexió  y  serenitat,  y  potser  aixis  faràn  en¬ 
fadar,  com  nosaltres,  a  en  Roca  y  Roca,  però 
al  menys  seràn  conscients. 

Y,  fassin  allavors  lo  que  fassin,  els  cata¬ 
lans  els  hi  agrahirèm  més  qu’ara. 


Els  telègramas  de  Madrid  quasi  donan  per 
segur  qu’en  Borràs  passarà  l’hivern  vinent 
a  la  villa  y  corte  declamant  en  castellà. 

Bona  manera  d’inutilisarse. 

Aqui  hi  té  quelcòm  que  fer:  allà  no  hi  té 
cap  feyna.  Aquí  pot  arribar:  allà  no  arribarà 
enlloch  y  serà  un  de  tants. 

Y  encara  hi  ha  un’altra  circunstancia  que 
desdiu  d’un  artista  de  cor:  la  de  deixar  una 
literatura  viva  per  un’altra  de  momificada; 
un  art  jove,  ple  de  sava  y  que  s’ha  de  desen¬ 
rotllar,  per  un  art  de  cartró,  que  ja  ha  fet  a 
tots. 

No  creyèm,  donchs,  qu’en  Borràs  traspassi 
difinitivament  l’Ebre.  No  perque  sigui  un 
actor  com  nosaltres  el  voldríam,  sinó  perque 
aqui,  si  s’aplica,  pot  arribar  a  serho  y  allà 
no.  Pera  ell  farà. 


Baix  el  titul  L'obra  dels  periòdichs  aparéix 
en  el  darrer  número  de  Germinal ,  de  Saba¬ 
dell,  urr  article  que  lo  mateix  podria  firmarlo 
son  autor,  que  l’Hurtado,  en  Jordà,  l’Artís, 
el  Maleta  Indulgencias  o  en  Rusinol.  Lo  que 
aquest  darrer  potser  no  firmaria,  fóra  l’afir¬ 
mació  de  que  a  Catalunya  no  hi  ha  obras 
literarias  que  valguin  la  pena;  y  tindria  rahó, 
perque  ell  n’ha  fetas  de  ben  hermosas.  En 
cambi  tots  étls  altres  seguirían  assegurant  que 
no  n’hi  ha,  perque...  no  las  han  fetas  ells. 

Ells,  o  el  firmant,  que  pensa  com  ells, 
diuhen  que  la  lluyta  per  l’autonomia  no 
es  res  ni  representa  cap  ideal;  ells  s’inspiran 
en  els  ideals  de  la  civilisada  (!)  Fransa  y  ay- 
man  la  política  jacobina  del  contrast,  la  po¬ 
lítica  rabiosa  de  las  dugas  tendencias,  afir- 


JOVENTUT 


392 

mativa  l’una  y  negativa  l’altra,  en  comptes 
de  voler  la  política  humana  de  la  diferencia¬ 
ció,  fondament  positiva,  verament  afirma¬ 
tiva  y  verament  moderna:  la  política  emi¬ 
nentment  social  qu’ha  d’acabar  ab  aqueixos 
fanatismes  de  sectas  y  de  rassas  que  són 
l’ànima  del  Estat  vehi  com  ho  són  de.  la  Es¬ 
panya  vella,  com  ho  són  del  imperi  de  l’al¬ 
tra  part' del  Estret.  . 

Defensar  aqueixa  política  y  ensemps  de¬ 
fensar  la  tolerància  com  se  fa  en  l’article  en 
qüestió,  ens  resulta  un  flagrant  contrassen- 
tit.  Tot  l’article  es  una  contradicció  y  una 
incoherència. 

Diu  l’articulista  que  aqui  no  hi  ha  altas 
aspiracions,  que  no  hi  ha  cap  tendencia  po¬ 
lítica  o  social  que  conspiri  a  una  major  lli¬ 
bertat  del  esperit  ni  a  una  major  solidaritat 
igualitaria  dels  homes...  Pera  nosaltres  el  dir 
aixó  no  fa  avensat,  encara  que  fassi  socia¬ 
lista! 

Avuy  làs  teorias  d’en'  Zola  no  són  pera 
nosaltres  l’última  paraula.  Pera  La  Publi- 
cidad  0  pera  El  Liberal  potser  sí.  Avuy, 
realment,  tòt  hi  conspira  a  una  major  lliber¬ 
tat  del  esperit:  però  sobre  tot  en  els  pobles 
particularistas  per  naturalesa,  que’s  preocu- 
pan  d’afermar  llur  personalitat  y  llur  auto¬ 
nomia.  Volef'  ésser  un  mateix  es  voler  que 
també  ho  sían  els  altres,  es  anar  cap  a  ideals 
de  llibertat,  però  anarhi  conforme  a  natura¬ 
lesa,  sense’ls  falsos  idealismes  base  de  las 
inhumanas  y  xorcas  lluytas  qu’han  sigut  la 
eterna  negació  de  las  civilisacions  històricas. 

En  quant  a  la  solidaritat  igualitaria  dels 
homes  (retòrica  pura)  creyém  que,  fins  en 
teoria,  es  un  clixé  dels  qu’estàn  manats  re- 
cullir.  El  nostre  individualisme  va  més  ende- 
vant;  sense,  parlar  tant  de  la  humanitat,  li  fa 
més  bé,  la  dignifica  més.  Més  que  solidari¬ 
tat,  més  qu’Estats,  més  que  remats,  vol  ho¬ 
mes.  Preferim  l’individuu  fort  y  lliure  a  las 
massas  esciavitzadas  per  tants  y  tants  lli¬ 
gams,  per  més  que  aqueixos  lligams  se  dis¬ 


simulin  a  voltas  ab  el  nom  d’ideals.  Aquesta 
es  la  llibertat  y  aquest  es  l’amor. 

Ja  veu  l’articulista  que'ns  ha  fet  efecte:  fins 
li  hem  dedicat  una  nova  llarga.  Si  no  està 
content  pot  dirho,  y...  no  n’hi  dedicarèm  cap 
més. 


El  diumenge  a  la  tarda,  en  la  sala  del  rec¬ 
torat  de  la  Universitat,  s’hi  celebrà  un  certa¬ 
men  de  lectura  presidit  per  en  Pere  G.  Ma- 
ristany,  assistinthi  nombrosa  concorrencia 
qu’aplaudi  la  memòria  del  secretari  senyor 
Abalos  enaltint  els  certàmens  de  lectura. 
Després  la  senyoreta  Dublanch  llegi  ab 
gran  discreció  la  llegenda  de  Zorrilla 
A  buen  juez  mejor  testigo ,  guanyant  el  pri¬ 
mer  premi  de  lectura  castellana.  El  de 
lectura  catalana’l  guanyà’l  senyor  Cunill, 
qui  llegi  molt  bé’l  poema  Margaridó  d’Ape- 
les  Mestres.  Els  premis  y  accèssits  se  repar¬ 
tiren  al  acte  entre  grans  aplausos. 

Ab  sengles  discursos  tancaren  la  festa’l 
senyor  Maristany  y  el  senyor  Tomàs  y  Es¬ 
truch,  president  de  la  Asociación  Barcelonesa 
de  Amigos  de  la  Ensenanza. 


Entre  las  moltas  enhorabonas  quç’ns  han 
enviat  els  nacionalistas  de  l’altra  banda  del 
Pirineu  per  nostre  Suplement  dedicat  al  Fe- 
librige,  n’hi  ha  de  personalitats  dislingidis- 
simas  en  las  lletras  occitanas.  L’Antonin 
Perbosc,  entre  altres,  se  proposa  vulgarisar 
pel  Mitjdía  de  Fransa  la  Salutació  que  nostre 
poeta  Maragall  endressà  als  provensals  en 
dit  Suplement.  El  gran  Mistral  ha  felicitat 
també  a  n’en  Maragall  ab  entusiasme. 

No  cal  dir  si  ens  alegrèm  de  que  nostre  Su¬ 
plement  hagi  dat  lloch  a  tan  bellas  corrents 
de  simpatia  entre  comarcas  naturals  germa- 
nas  y  entre  poetas  germans. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  püblican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s  admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA;  Un  any .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  . .  4  5°  * 

»  Trimestre . .  ,2’25  * 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9 

ESTRANGER:  Un  any. .  10  Franchs. 

Número  corrent . . .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins . . .  4°  * 

»  »  sense  folletins .  25  * 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

La  educació  s’imposa,  per  Agustí  Pedret  y  Miró.— Me¬ 
dalla,  per  L.  Escardot.  — Un  revolucionari  «desde 
arriba»,  per  Arnau  Martínez y  Serinà.—***,  per  Gus¬ 
tau  Galceràn.-La  nimfea,  per  Antón  Benazet. — 
Amichs,  per  Xavier  de  Zengotita. — Teatres,  per 
Emili  Tintorer. — Notas  bibliogràficas,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà  y  Lluís  Via.— Corranda,  per 
Francesch  Sitjà  y  Pineda. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  5. 

MÉS  ENLLA  DE  LAS  FORSAS,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.— Traducció  catalana.— Pròleg:  plech  III. 


LA  EDUCACIÓ  S’IMPOSA 

No  hi  fa  res  que  Catalunya  lluyti  per  la 
seva  llibertat;  no  hi  fa  res  que  sos  fills  treva- 
llin  pera  conquerir  l’autonomia,  cansats  de 
las  malifetas  d’un  centralisme  absorbent 
qu'ofega  las  iniciativas  dels  pobles  produc¬ 
tius  y  cultes;  no  hi  fa  res  que  al  cercar  un 
cambi  radical  en  els  organismes  de  la  polí¬ 
tica,  cerquem  alhora  deslliurar  a  aquesta  del 
embrutiment  y  la  desmoralisació;  no  hi  fa 
res,  en  fí,  que  lluytém  en  sentit  lliberal  y 
progressiu.  En  altres  paisos  una  lluyta  sem¬ 
blant  fóra  considerada  com  a  molt  noble, 
mes  aqui  es  vista  com  una  acció  brutal,  y 
sos  fins  són  sempre  judicats  com  atentatoris 


a  alts  prestigis,  o  a  quelcòm  qu’es  tingut  per 
sagrat  essent  sols  imaginari,  essent  sols  vana 
ficció  dels  cervells  esquifits  dels  mangoneja- 
dors  d’un  Estat  ja  en  descrèdit. 

Ells  considerarían  noble  la  lluyta  sols  en 
el  cas  de  vèurens  predisposats  a  avinensas; 
mes  no  hem  d’oblidar  que  lluytèm  per  la  lli¬ 
bertat  de  nostra  patria,  per  sa  civilisació  y 
son  progrés,  y  per  tant  no  podèm  acceptar 
barrejas  sofisticadoras  que  mermin  el  nostre 
dret  y  el  nostre  brahó.  El  Catalanisme  no 
aspira  com  qualsevol  partit  polítich  a  la  di¬ 
recció  d’un  0  altre  poder  constituhit  per  la 
voluntat  del  poble,  sinò  qu’es  una  corrent 
mutua  de  sentiments  patriòtichs,  que’s  ma- 
nifestan  a  plena  llum. 

Las  classes  directoras  de  la  maligna  polí¬ 
tica  madrilenya  s’espantan  de  nostra  idea 
perque  ella  es  l’afirmació  categòrica  del  re¬ 
gim  autonòmich  administratiu,  polítich  y  so¬ 
cial  dels  pobles.  S’espantan  del  esperit  d’au¬ 
tonomia  que  hi  ha  a  Catalunya,  perque  saben 
que  aquesta  es  la  regió  del  Estat  espanyol 
que  va  sempre  a  la  dèvantera  en  tota  mani¬ 
festació  progressiva.  Y  com  que  també  saben 
que  la  causa  del  progrés  es  digna  d’emula¬ 
ció,  y  que’l  progrés  sintetisat  en  l’autonomia 
ve  a  ésser  el  picot  enderrocador  del  seu  vell 
edifici  politich-social,  natural  es  que’s  defen¬ 
sin,  y  pera  defensarse  apelin  a  la  ignorància 
llastimosa  de  las  massas. 


394 


JOVENTUT 


o 


\ 


Aquesta  feyna  es  fa  que’ls  ocupa;  en  ella 
reconçentran  totas  llurs  energias,' pera  forsar 
més  la  màquina  que  consideran  destructora 
de  tota  idea  que  s’oposi  a  las  sevas,  sem¬ 
pre  negativas  y  tirànicas  . 

El  Catalanisme,  donchs,  té  molta  feyna  a 
fer  per’arribar  a  la  meta  de  sas  nobles  y  jus- 
tas  aspiracions.  Al  nostre  poble  li  han  sigut 
imbuhidas  una  ideas  completament  con- 
trarias  a  las  que  deuria  acariciar  pera  la  seva 
regeneració,  y  aytals  ideas  són  y  han  d’és¬ 
ser  un  destorb  perillosissim  pera’l  progrés 
de  nostra  causa. 

iQuè  cal  fer,  donchs,  devant  d’això?  Em- 
pendre  una  campanya  essencialment  educa¬ 
tiva;  sanejar  el  poble,  puig  las  ideas  qu’avuy 
el  preocupan  no  són  altra  cosa  qu’alenadas 
pestilentas  vingudas  de  terras  forasteras.  Hi 
ha  hagut  homes  qu’han  vingut  aqui  ab  la 
sola  missió  d’empestar  al  nostre  poble  y  ferlo 
desapareixe,  a  fí  de  substituhirlo  després  per 
un’altra  rassa  de  llevor  radicalment  oposada 
a  l’actual;  per  un’altra  .rassa  emjnentment 
sumisa,  que  s’avingui  a  tot,  pera  que  aixis 
puguin  anar  vivint  aqueixos  polítichs  paràs- 
sits  qu’avuy  ens  explotan. 

El  poble  en  sí  es  ignorant,  y  sa  pròpia  ig¬ 
norància  ha  d’encarrilarlo  forsosament  per 
la  via  perillosa  quin  final  es  la  negació  com¬ 
plerta  de  la  llibertat  que  li  predican. 

Instruhimlo  bé  al  nostre  poble,  senyalemli 
constantment  el  verdader  camí.  Sens  encar- 
rilarlo  contra-voluntat,  femlo  conscient  pera 
que’ns  dongui  bons  ciutadans  aymants  de  la 
llibertat  de  la  seva  palria.  Femli  veure,  edu- 
cantlo,  que’ls  pobles  tenen  personalitat  prò¬ 
pia  com  els  individuus,  y  que  per  ella 
Meuhen  lluytar  aquests  quan  els  hi  es  arre- 
bassada,  perque  com  a  parts  integrants  que 
són  de  la  colectivitat  poble,  sense  la  pròpia 
personalitat  el  negarian  com  a  tal.  Diguemli 
que  tot  bon  català  déu  haver  d’estimar  a  Ca¬ 
talunya,  y  qu’al  ferho  no  nega  la  llibertat, 
sinó  que  lluyta  per  ella,  permès  que  li  pre¬ 
diquin  lo  contrari  aqueixas  veus  de  sirena, 
aqueixos  empedrehits  jacobins  que  trevallan 
sempre  per  compte  propi.  Femli  present  que 
la  llibertat  s’obté,  no  per  la  forma  governa¬ 
mental  ab  que  sol  representarse  una  idea, 
sinó  pel  fons:  perque  lo  primeres  insubstan¬ 
cial  devant  de  lo  segón,  y  pera  donar  nom  a 
una  cosa,  cal  qu’avans  aqueixa  cosa  exis¬ 


teixi;  el  nom  es  simplement  la  forma,  es  lo 
accidental,  y  ja  se  sab  que’l  nom  no  fa  la 
cosa. 

Y  diguemli  tot  això  d’una  manera  amo¬ 
rosa:  no  ab  prèdica  barrohera  de  meeling, 
sinó  ab  paraula  reposada,  com  en  comuni¬ 
cació  directa  de  cor  a  cor. 

Ja  sé  qu’això  es  feyna  una  mica  llarga: 
mes  iquè  hi  fa?  Cal  ferho,  perque  tal  com 
estèm  fóra  inútil  lluytar  ;  tota  iniciativa 
devindría  forsosament  estèril,  puig  la  mas¬ 
sa  de  nostre  poble  està  sugestionada  y  fa- 
natisada  per  las  prèdicas  dels  emissaris  a 
sòu  de  governs  que’ns  desgovernan  y  que, 
temerosos  del  progrés  de  nostra  idea,  faràn 
tot  lo  imaginable  pera  impedirlo. 

Instruhimlo  bé  al  nostre  poble,  que’l  dia 
qu’ho  estigui  de  veritat,  ja  veurèm  còm  la 
reivindicació  de  Catalunya  serà  un  fet,  mer¬ 
cès  a  la  cooperació  dels  mateixos  qu’avuy 
s’hi  oposan. 

Si  tal  cosa  logressim,  quina  ditxa  pera 
nostra  patria! 

Amunt,  donchs'  femho! 

Agustí  Pedret  y  Miró 


MEDALLA 

IMPRESSIONS 

Jo  me’l  escoltava  ab  un  somrís  als  llabis, 
un  bon  y  tranquil  somriure  nascut  de  la 
frescor  que  dintre’l  meu  cor  anava  vessant 
aquell  esgranar  de  lalagueras  esperansas, 
aquella  fe  d’enamorat,  aquella  joventut  her- 
mosa  plena  de  goigs  immensos,  fets  de  fu- 
tesas. 

Y  mentres  me  contava’ls  detalls  del  impre¬ 
vist  passeig  fet  el  dia  avans  en  la  montanya 
ab  la  seva  estimada,  jo  fruhia  devant  de  sa 
jova  alegria,  y’m  mirava  son  cos  altissim 
arronsat  en  el  sillonet  baix  de  prop  de  la 
meva  causeuse,  els  ulls  brillants  d’amor, 
—  com  sempre  al  parlarme  d’e//a  — ,  y 
fluhint  de  l’ampla  y  sanitosa  boca,  sota’l  bi¬ 
goti  sedós,  aquella  descripció  de  bonique- 
sas,  plena  de  riallas,  aquell  relat  expansiu 
d’home  segur  de  qu’es  estimat,  d’aymant 
que  gosa  l’amor  lliurement,  amplament,  so¬ 
ta’l  cel,  a  plena  llum,  per  sobre  de  tot  y  de 
.tots. 

Escoltantlo,  fins  oblidava  mas  caborias 
pera  compartir  inconscientment  la  seva  joya. 


JOVENTUT 


395 


Ab  ell  y  ella,  els  dos  bells  enamorats  quins 
amors  havia  vist  néixer,  pujava  la  montanya 
entre  las  ginesteras  floridas  de  grans  d’or, 
rihent  com  ells  de  la  mala  cara  que  posavan 
la  institutriu  feréstega  y  severa  y  la  germana 
gran  ridiculment  seriosa,  que  duyan,  ab 
l’hereu,  la  contra  a  n’aquell  nuviatge  extra¬ 
oficial  encara  «fins  qu 'ell  acabés  la  carrera». 

Sota  aquell  cel  tan  blau,  honl  els  oronels 
se  besavan  lliurement  batent  las  alas,  lluny 
de  la  vila  malvolenta  y  dels  ulls  vigilants  del 
gelós  hereu,  abdós  enamorats  se  sentian  més 
valents. 

Ella ,  a  casa,  tímida,  sotmesa,  lluny  d’ell, 
no  gosava  nomenarlo  ni  al  parlar  ab  sa  ger¬ 
mana,  y  eixia  d’amagat  al  balcó — a  l’hora 
qu’ell  voltava  pel  barri — baténtloshi  a  abdós 
fortament  el  cor,  com  si  fessin  quelcom  de 
dolent.  Mes  allí  fruhía  deliciosament  d’aque¬ 
lla  llibertat  de  sentir  prop  seu  al  promès  es¬ 
timat,  que,  atrevit,  tot  sovint  se  li  posava 
ben  a  la  voreta  dihentli  paraulas  d’incompa¬ 
rable  dolsor.  Y  ell  omplia  sos  ulls  d’aquella 
jovenívola  bellesa,  veyent  la  llum  del  sól 
trencarse  en  espurnetas  dauradas  sobre  las 
onas  del  hermós  cabell,  y  fins  el  fons  d’aque- 
11  as  envellutadas  ninas  tendras  qu’ell  besaria 
un  jorn  ab  dolsa  follia...  un  jorn...  aviat, 
quan  els  que  s’oposavan  a  llur  felicitat  se 
cansessin  de  dulshi  la  contra. 

Llavors...  oh!  llavors!...  Encara  no  sabia 

è 

ahont  la  duna  a  la  seva  perleta  hermosa,  a  la 
estrella  dels  seus  somnis,  quan  fos  seva... 
Tol  lo  del  món  li  semblava  pobre,  mesqui, 
vulgar  pera  hostatjar  son  tresor. 

Y  el  meu  pessimisme  semblava  fondres 
escoltantlo.  Dintre  mon  cor  sembrat  de  fu- 
1 1  as  secas  creya  sentirhi  com  un  esclat  de 
brotadas  novellas. 

Oh,  jovent!...  oh,  amor!...  lo  millor  de  la 
vida! ... 

Y  llavors,  tristament,  recordava  altras  es- 
peransas  grans  y  hermosas  com  £tquellas, 
somnis  aviat  desvanescuts,  ilusions  falague- 
ras  enterradas  sota  la  neu  de!  temps  crudel- 
ment  just,  y... 

Mes  ell,  l’enamorat,  parlava  encara,  con- 
tantme  la  passejada,  complaventse  en  els 
detalls: 

«El  cor  me  deya  que  aquella  tarda’ns  veu- 
riam,  y  de  bona  hora  ja’m  vaig  posar  a  ron¬ 
dar  la  casa.  Dejorn  eixiren  las  dugas  ger- 


manas  y  la  miss.  Allà  hont  anaren,  com  sem¬ 
pre,  els  meus  passos  las  seguiren,  d’un  xich 
lluny  mentres  forem  a  poblat;  anant  per¬ 
dent  la  por  com  més  ens  apropavam  a  la 
montanya.  Jo  sols  la  veya  a  n'ella ,  més 
fresca  y  bonica  que  un  roser  florit,  y  no  vaig 
deturarme  en  pensar  gayre  en  las  duenas  re- 
ganyosas  que  l’acompanyavan  —  els  meus 
enemichs  dintre  la  plassa ,  —  ni  en  que  tal 
vegada,  més  tart,  a  la  tornada,  el  renys  fa- 
rian  eixir  llàgrimas  d’aquells  ulls  aymats. 
Sols  veya  qu’era  ocasió  de  gosar  aquella 
hora  d’amor  que  se’ns  presentava,  y  no  volia 
deixaria  perdre. 

»Oh,  delicia! . . .  Anava  ab  ella  pel  món,  y 
de  las  altras  ne  prescindia  complertament  bo 
y  sentint  com  se  comunicavan  las  impres¬ 
sions  de  llur  desagrado  per  la  meva  ardi- 
desa,  mes  sense  gosar  imposarse  a  nosal¬ 
tres. 

»E1  cel  era  ple  de  llum,  las  ginesteras  em- 
baumavan  l’ayre;  nostres  peus  trepitjavan 
las  flayrosas  farigolas,  y  un  mateix  raig  de 
sól  ens  besava,  ens  banyava  a  abdós...  El 
camí’s  feya  aspre  y  llarch... 

»Las  altras  rondinavan.  Ella  y  jo  reyam 
com  dugas  criaturas.  A  voltas  havia  de  do- 
narli  la  mà  pera  saltar  clots  y  marges,  y  els 
meus  dos  enemichs  tenian  d’ajudarse  l’una  a 
l’altra,  llensantme  miradas  furibondas...  Era 
la  meva  venjansa.  Y  nosaltres  reyam  cada 
cop  més. 

»Quan  serèm  casats  la  duré  per  allí  altra 
volta,  y  llavors  serèm  sols,  y  el  meu  bras 
enrotllarà  son  cos  vincladís,  y  el  camí,  aixís, 
semblarà  més  florit  y  daurat.» 

Que  són  felissos! — pensava  jo  escoltantlo  . 
—  Oh,  jovent!...  oh  amor!...  lo  millor  de  la 
vida!  — 

Parlà  encara  bella  estona  l'enamorat,  con- 
tantme  somnis  y  esperansas.  De  primer  tin- 
drian  una  nena  —  havia  d’ésser  per  forsa 
una  nena  pera  posarli  de  nom  Roser,  com  la 
mare  d’ell.  El  pis  que  pendrían  tindria 
això...  y  això,  y  això,  y  cada  any  hi  afegirian 
cosas  novas  y  bonicas.  L’hereu,  el  raf>atani 
hereu,  acabaria  per  envejar  llur  felicitat  que 
duraria  sempre,  sempre...  tota  la  vida. 

La  fe  d’aquell  enamorat  en  l’esdevenir, 
aquells  mils  y  mils  hermosos  projectes,  la 
seva  confiansa  cega  en  la  vida  —  aqueixa 
traidorota  vida — me  feyan  bon  xich  de  por... 


396 


JOVENTUT 


Volia...  Mes  {qui  es  prou  crudel  pera  esfu- 
llar  aquellas  garlandas  ab  que’s  vesteix  la 
primavera  del  amor?  Massa  que  ve  la  tardor 
a  marcirlas,  y  l’hivern  proper  a  esfullarlas  ab 
sas  gebradas...  Y  recordava  las  paraulas  del 
poeta: 

...  qu’en  fí,  per  més  que  digan, 
las  follías  d’amor  són  lo  més  serio 
qu'hauràs  fet  en  ta  vida. 

— Còm  os  estimèu!- — vaig  fer  sense  donar- 
men  compte,  instintivament...  Deu  vulgui 
que  sigui  sempre  aixís! 

— Sempre,  sempre,  tota  la  vida! — respon¬ 
gué  en  Jordi  ab  una  serenitat  infinita. — Ja 
ho  veurà! — 

Y  alsantse  del  sillonet,  ab  un  somriure, 
després  d’estrenyem  la  mà,  se’n  anà  corrent, 
altre  cop  vers  ella. 

Un  cos  excessivament  prim,  més  que  mo¬ 
destament  vestit,  s’enfonsa  com  aclaparat  en 
el  sillonet  baix  que  fa  una  hora  apenas  vi¬ 
brava  sota’ls  moviments  expressius  del  felis 
Jordi.  Còm  ha  envellit  en  poch  temps  la  Ele¬ 
na!  Tot  just  ha  tombat  els  trenta  anys,  y  son 
cap  es  tot  cendrós;  sos  ulls  negres  brillan 
humits  dintre  las  fondas  concas,  y  una  rojor 
violenta  anima  sas  esblaymades  galtas. 

Ab  un  impuls  nirviós  s’alsa  y  demana  an¬ 
siosa: 

— ^Tens  feyna?...  {Anavas  a  sortir?...  {Es¬ 
tàs  sola?... 

— Estich  del  tot  pera  tu...  {Què  tens?  {qué’t 
passa?... — 

Agafo  las  mans  de  ma  companya  de  jove- 
nesa,  y  la  torno  a  fer  assentar  prop  meu, 
contemplant  aquell  rostre  poch  temps  enrera 
fi,  graciós,  fresch,  somrient,  avuy  envellit 
com  si  haguessin  passat  vint  anys:  desfet, 
solcat  d’arrugas  fondas,  emmorenit  per  la 
magror. 

Y  llavors  la  escolto.  Parla  a  son  torn,  par¬ 

la  també,  mes  esgrana’l  rosari  de  penas  y 
angoixas  que  forma  la  seva  vida  desde’ls  tres 
anys  qu’es  casada . 

L’home  que  va  enamoraria,  que  tantas 
alegrias  y  dolsors  li  va  prometre,  el  cor  en 
qui  ella  confià,  la  llar  per  la  que  tant  havia 
sospirat  —  ella,  orfaneta  quasi  bé  de  naixen- 
sa,  criada  entre  las  blancas,  pulidas  y  fredo- 
rosas  parets  d’un  convent  —  tot  allò  que  tant 


havia  desitjat,  tot  era  engany  y  mentida,  tot 
era  fallit' 

El  modest  dot  d’ella  quedà  fos  en  pochs 
mesos  sense  que  sapigués  may  còm  ni  de 
quina  manera.  El  primer  fill,  sa  primera 
esperansa,  morí  avans  d’obrir  els  ulls  a  las 
negrors  de  la  vida.  Vingueren  temps  de  mal¬ 
altia  y  misèria,  després  la  expatriació  en 
cerca  de  trevall;  y  passà  mesos  al  estranger, 
hont  ella  sola,  tota  sola,  estirant  l’agulla  o 
corrent  de  llissó  en  llissó,  sostenia  la  casa, 
mentres  ell,  l’home  jove  y  ple  de  salut,  espe¬ 
rava  una  colocació  fent  le  ménage ,  el  llit,  el 
menjar,  anant  a  plassa  y  fins  sisant  pera  pc - 
der  fumar. 

Ella  va  protestar  alguna  vegada,  però  in¬ 
útilment:  la  colocació  promesa,  esperada,  no 
venia  may...  Ell  se  basquejava  tan  poch  pera 
trobaria!...  Sòrt  d'ella ,  qu’aixís,  al  menys, 
menjavanl 

Se  sostingué  valentament  fins  que  va  tenir 
por  de  que  l’infant  que  duya  en  las  entran- 
yas  li  nasqués  al  mitj  del  carrer. 

Per  fí  vingué  al  món  la  petiteta  duhent  el 
pa  sota  l’aixella  ab  una  colocació  pel  pare,  y 
també  una  boqueta  ben  oberta  pera  xuclar 
las  aixutas  mamellas  de  la  trista  y  cansada 
mare. 

Guanyavan  molt  poch,  però  vivían,  y  la 
nena,  menjàntsela  a  n’ella,  s’anava  fent  com 
una  rosa  que’s  bada. 

Malgrat  las  privacions  seguiren  tirant,  fins 
el  dia  en  que'l  marit  perdé  la  plassa...  {Còm? 
{Per  què?  Tampoch  va  saberho  may. 

Què  trista  la  tornada  a  la  terra  marel  Aqui 
era  potser  pitjor  encara...  Ell,  igualment 
apàtich,  fluix,  sens  empenta,  acoquinat,  po- 
ruch,  inepte...  sempre  guapo,  ben  plantat, 
tranquil,  esperant  en  la  invisible  e  ilusoria 
Providencia  dels  temps  millors.  Y  ella,  deses¬ 
perada  de  viure  sempre  ab  aquell  dogal  de 
misèria  estrenyentli  la  existència,  trobant 
injust  qu’ella,  la  dòna,  ab  la  criatura  aga¬ 
fada  al  pit  nit  y  dia,  tingués  de  trevallar  en¬ 
cara,  com  avans  y  com  sempre. 

No,  no,  prou!  Que’n  busqués  ell  de  feyna, 
que  trevallés  ell!  Ella  no  podia  mésl 

Se  feren  constants  las  barallas,  nascudas 

/ 

de  la  eterna  11  uy ta  contra  la  misèria!  Ah!  que 
n’estava  cansada  de  viure  aixís!  {Era  això  la 
felicitat  somniada?  Aquella  llar  sempre  fos¬ 
ca,  desendressada,  tufejant  pobresa,  que  ca- 


JOVENTUT 


da  dia  veya  buydarse  d’un  objecte  o  altre 
iera  la  qu’ella  tant  havia  desitjat,  la  que  sa 
fantasia  d’enamorada’splavia  en  emboniquir, 
en  guarnir  de  gentils  futesas?... 

Y  aquell  vespre...  quina  escena  de  bruta¬ 
litat!...  Per  un  duro! 

Si,  per  un  duro.  Ella’l  tenia  arreconat  de 
temps,  de  molt  temps;  el  guardava  pera  com¬ 
prar  a  la  nena  unas  sabatetas  y  urfa  gorra  de 
cop,  puig  semblava  que  la  menuda  volia  co- 
mensar  a  caminar...  Y  al  anar  a  treure'l  duro 
del  amagatall...  el  duro  ja  no  hi  era. 

Primer  ell  va  negar,  després  va  dir  que 
l’havia  necessitat ,  callant  la  forma  en  que’s 
fongué  la  moneda  entre  sos  dits  blanchs  de 
senyor  pobre,  nascut  en  l’abundor. 

Y  llavors  ella  va  deixar  anar  el  . fel  qu’anys 

ha  li  omplia  l’ànima,  y  tornantse  mitj  folla 
va  retréureli  sa  cobardía,  li  va  dir  gandul  y 
lladre  y  mentider,  y  tot  lo  que  va  venirli  a 
la  boca.  » 

Y  ell  va  alsar  la  mà  sobre  la  esposa,  enro- 
gintli  las  galtas  ab  una  bofetada  de  carreter. 

Mentres  tant  la  menuda,  mitj  núa,  som- 
reya  revolcant  sas  carns  d’angeló  rosat  per 
demunt  del  llit  desfet,  y  agafantse’ls  peuhets 
molsuts,  se’ls  ficava  a  la  boca,  inconscient, 
satisfeta,  fent  ab  sos  1  labiets  humits  la  més 
gentil  de  las  patarrussas. 

—  Creume,  allò  era  horrorosament  trist!... 
Y  després,  desseguida,  he  marxat  de  casa... 
No  vull  tornarhi  may  més,  may  més!  —  feya 
la  pobra  Elena  espurnejantli  els  ulls  d’ira  y 
rancúnia...  —  May  més!  may  més!  —  anava 
dihent  maquinalment,  desprès  d’un  silenci, 
guaytant  sense  vèurelas  las  estranyas  flors 
de  la  catifa,  hont  jeyan  els  plechs  de  sa  es- 
mirriada  faldilla  descolorida. 

Aquell  «may  més!»  trist  com  toch  de  mort, 
campanejava  dintre’l  meu  cervell  barrejat  ab 
el  ressò  gay  del  «sempre,  sempre!»  qu’allí 
mateix,  en  el  salonet,  ressonava  una  hora 
avans;  y  aquellas  dugas  veus  d’esperansa  y 
desconhort,  unidas,  me  feyan  mal,  un  mal 
fondo,  tan  fondo  que’m  treya  l’esma  de  tro¬ 
bar  paraulas  de  consol  per’aquella  pobra 
dòna...  y  amargament  repetia  jo  en  ma 
pensa: 

«Oh,  la  joventut,  l’amor!...  lo  millor  de 
la  vida!...  Si  duravan!» 

—  {Y  la  nena?  —  a  la  fi  vaig  fer  tímida¬ 
ment,  com  volent  retornaria  a  la  realitat 


397 


poch  a  poch,  ab  aquella  paraula 
las  mares. 

No’m  va  sentir.  Anava  enrahoúapt^ab  lles- 
guart  baix,  fit  en  els  fantàstic^s  fcflïatges  de 
vellut,  seguint  tossudament  la  seva  deria 

—  Jo  me’n  aniré  a  tirarme  a  la  zanja...  o 
demanaré’l  divorci,  qualsevol  cosa...  M’ha 
robat  y  m’ha  pegat!...  May  més,  may  més!... 
El  detesto!...  i  Què’n  déu  haver  fet  del 
duro?  — 

Poch  a  poch  va  anarme  escoltant;  la  meva 
veu  va  anarla  assossegant,  contantli  penas 
encara  més  dolorosas  que  las  sevas...  Se 
creya  que  no  podia  havernhi,  y  va  compen- 
dre  que  sí.  Vaig  trossejarli  més  el  cor  pera 
que  plorés  forsa,  forsa,  y  cessés  aquella  tensió 
nirviosa  que  la  feya  tremolar,  y  se  li’n  anés 
en  llàgrimas  tota  l’amargor  que  la  emmatzi- 
nava.  Després  vaig  voler  parlarli  d’esperansa, 
de  temps  millors  que  vindrian  sens  dubte 
aviat...  de  lo  llarga  qu’havia  d’ósserloshi  la 
vida  encara  ab  sas  evolucions,  que  no  sem¬ 
pre  havían  d’ésser  dolentas. 

Mes  ella  m’escoltava  això  ab  un  trist  som¬ 
rís  d’incrèdula,  dç  resignada;  v  plorà  molt 
encara,  aquella  desenganyada  del  amor. 

De  sobte  va  posarse  las  mans  als  pits  ab 
un  arronsament  d’espatllas,  y’s  mossegà’ls 
llabis  com  presa  d’un  punyent  dolor.  Ho  vaig 
compendre  tot.  Més  que  ma  eloqüència  amis¬ 
tosa,  la  seva  maternitat  la  cridava  a  la  vida. 
La  llet,  la  existència  pera  sa  filla  volia  obrir- 
se  pas,  adolorint  el  si  d’aquella  dona. 

S’alsà  més  valenta,  quasi  bé  transfigurada. 

—  Fa  tres  horas  que  la  nena  no  ha  mamat. 
Còm  déu  plorar,  pobreta!...  Tinch  els  pits 
que’m  fan  un  mal!...  Adeu,  adeu  y  gracias! — 

Y  li  vaig  veure  baixar  la  escala  depressa, 
depressa,  corrent  a  carregarse  altre  cop  la 
pesanta  creu  qu’alli,en  sa  casa,  la  esperava... 
Però  se’n  hi  anava  més  tranquila,  fins  con- 
solada  gayre  bé,  estrenyent  ben  lligat  en  un 
pany  d’aquell  mocador  vell  y  surgit,  tot  moll 
encara  dels  seus  plors,  las  sabatetas  y  la  gor- 
reta  de  cop  pera  la  nena,  única  claror  de  sa 
trista  existència. 

L.  Escardot 


màgica(pera 

.-.sr 


39§ 


JOVENTUT 


UN  REVOLUCIONARI 
DESDE  ARRIBA 

«El  Catalanisme  es  un  moviment  naciona¬ 
lista»:  aquesta  declaració  qu’ha  vingut  a 
ésser  la  síntesis  de  l’Assamblea  Catalanista 
de  Barcelona,  significa  la  victorià  després 
d’una  campanya  d’esforsos  constants  y  de 
trevalls  incalculables  per  part  d’aquells  ele¬ 
ments  que  desde  fa  algún  temps  venian  lluy- 
tant  pera  conseguir  que’l  Catalanisme  tin¬ 
gués  tots  els  caràcters  d’un  veritable  movi¬ 
ment  social. 

Al  devant  d’aquests  elements,  es  just  reco- 
neixe  que  desde  un  principi  va  destacarshi 
la  personalitat  del  actual  president  de  la 
Unió  Catalanista ,  en  Domingo  Martí  y  Julià. 

En  el  periòdich,  en  el  meeting ,  en  la  con¬ 
ferencia,  valentse  de  tots  els  medis  y  de  to- 
tas  las  ocasions,  en  Martí  y  Julià,  secundat 
coratjosament  per  tots  aquells  catalanistas 
que  som  revolucionaris  per  temperament,  ha 
vingut  combatent  ardit  e  incansable  en  pro 
de  la  tendencia  nacionalista  que  s’havia  ini¬ 
ciat  y  quin  gloriós  final  ha  sigut  el  sorollós 
triomf  obtingut  en  l’Assamblea  de  Barce¬ 
lona. 

La  modernisació  del  Catalanisme,  l’afir- 
mació  de  que  tots  els  catalans  caben  dintre 
la  nostra  causa,  la  derogació  tàcita  de  deter¬ 
minats  principis  que,  ab  tot  y  no  ésser  es¬ 
sencials  en  nostre  programa,  dificultavan 
l’ingrés  de  molts  elements  destonfiats  y  re¬ 
celosos;  l’encaminar  el  Catalanisme  cap  a 
novas  orientacions,  apartantlo  paulatina- 
ment  d’encarcarats  acorts  y  de  llarchs  y  difi- 
cultosos  articulats,  obrint  las  portas  de  nos¬ 
tre  casal  a  tots  els  nacionalistas  catalans: 
hèusela  aqui  l’obra  dels  revolucionaris  cata¬ 
lanistas,  hèusela  aqui  la  revolució  per  la  que 
tant  hem  trevallat  en  Martí  y  Julià  y  tots 
aquells  catalanistas  que  sentim  y  que  vivim 
la  edat  moderna. 

Continuèm,  donchs,  la  tasca  comensada, 
continuèm  nostra  patriòtica  campanya  tots 


* 

*  * 


aquells  que  sentim  v  que  volém  un  Catala¬ 
nisme  modern  y  expansiu,  en  la  esperansa 
de  que  ben  prompte  s’imposaràn  victoriosas 
las  nostras  sanas  y  vitals  conviccions,  puig 
ben  demostrat  quedà  en  la  darrera  Assam 
blea  Catalanista  que  som  els  més  forts  y  els 
que  més  valèm. 

No’ns  deturin  temensas  puerils  que  jamay 
deuhen  ésser  obstacle  a  la  marxa  dels  espe¬ 
rits  serens  y  forts. 

Que  no’ns  deturi,  sobre  tot,  la  ilicita  re- 
cansa  de  que  nostras  afirmacions  puguin  to¬ 
par  més  o  menys  violentment  ab  las  convic¬ 
cions  dels  vells  ( i )  del  Catalanisme,  puig  hi 
ha  vells  de  moltas  menas,  y  els  vells  bons 
han  demostrat  sempre,  y  de  sobras  demos¬ 
traren  en  l’Assamblea  de  Barcelona,  pels 
venerables  delegats  senyors  Anón,  Arch, 
Vidal  y  Valenciano,  Casas,  Riera  y  Bertràn, 
Plantada  y  molts  altres,  que  saben  ferse 
càrrech  de  que’ls  ideals  de  la  seva  època  ja 
han  passat  pera  no  tornar  més;  y  qu’es  lley 
de  la  naturalesa,  y  per  lo  tant  lley  fatal  y 
eterna,  que  cada  època  té’ls  seus  homes  y 
las  sevas  ideas,  que  responen  necessària¬ 
ment  a  las  novas  circunstancias  y  als  nous 
problemas  de  la  vida. 

En  quant  als  vells  rapatanis,  a  las  momias , 
als  vells  que  pretenen  tenir  el  monopoli  de 
un  ideal  tan  gran  com  el  Catalanisme,  dei- 
xemlos  estar,  no’ns  preocupèm  de  sas  rebe- 
querias;  si  no’ns  segueixen  pitjor  pera  ells, 
y  millor  pera  nosaltres,  qu’en  cumpliment 
d’un  dever  contret  ab  nostra  patria  y  ab  nos¬ 
tra  conciencia,  anirèm  fent  tranquilament  la 
nostra  via  y  emmotllant  las  aspiracions  del 
Catalanisme  ab  las  aspiracions  y  ab  las  ne¬ 
cessitats  dels  temps  que  vinguin:  únich  modo 
d’arribar,  a  no  trigar  gayre,  a  assolir  els 
ideals  de  patria  y  de  justícia,  pels  que  tant 
hem  lluytat  y  que  tant  desitjèm. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


(i)  Ab  aquest1  calificatiu  de  vells  van  compresos 
molts  joves  que  són  molt  vells. 


com  si  servés  pels  fruyts  de  la  tardor 
els  petons  més  sentits  de  primavera. 

En  la  nostra  vida 
de  lluyla  afanyosa 
hi  ha,  per  tanta  prosa, 
tan  poca  floridal 


Han  tret  las  oliveras  tanta  flor, 
que  fins  s’ha  esblancahit  tot  son  color. 

Després  la  flor  sobrera 
ja  espolsa  la  olivera,  j» 


Gustau  Galceràn 


JOVENTUT 


399 

AMICHS 


LA  NIMFEA 

—  Baixèu,  donzell,  baixèu  —  deyan  veus 
misteriosas  al  entorn  del  comte.  —  Guaytèu 
las  escumosas  cascatas  que  cauhen  al  fons 
del  torrent  y  lliscan  com  perlas  per  sobre’ls 
palets  y  pedras  finas...  Baixeuhi  amorosit, 
baixeuhi,  comte!  Lliscarèu  ab  las  cascatas 
fins  a  baix,  com  lliscaria  vostra  febrosa  mà 
sobre  la  cabellera  d’or  d’alguna  nimfa  ^Sen¬ 
tiu  còm  vos  crida  la  filla  del  torrent?  {Veyèu 
còm  la  consola  l’hermós  estol  de  nimfas  que 
forman  son  seguici? — 

Al  donzell,  abstret,  li  cau  al  torrent  la  lira 
que  polsava. 

— Baixèu  a  cercaria,  comte;  baixèu  sense 
porl — 

Aixis  li  deyan  las  nimfas  fent  chor  als  ar- 
moniosos  cants  qu’eixian  de  la  lira  del  don¬ 
zell,  copsada  perla  nimfea.  Sas  veus  crista- 
1 1  i  nas  se  confonían  ab  el  petar  de  las  ayguas 
sobre’ls  palets.  Y  els  serafins,  trenant  també 
dolsissimas  canturias,  alsaren  una  escala  pe¬ 
ra  que  hi  baixés  el  comte.  Tenia  per  dosser 
arcadas  de  garlandas,  y  a  banda  y  banda 
bellas  y  frescas  salzaredas;  els  grahons  es- 
tavan  encatifats  de  flors  cullidas  dels  ver- 
gers  millors,  y  al  entorn  aucells  y  papello- 
nas  hi  voleyavan. 

— Baixèu  a  cercar  la  vostra  lira!... — 

Y  entre  una  pluja  de  flors,  y  entre  un  con¬ 
cert  de  cants,  devallà  fins  al  torrent.  Quina 
hermosura!  De  lluny  del  lluny  venian  las 
ayguas  joganeras  saltant  de  penya  en  pe¬ 
nya,  y  per  sobre  s’hi  gronxavan  las  nàyades. 
Y  de  cop  las  ayguas  aixecaren  un  trono  cris- 
talli,  hont  el  comte  y  la  nimfea  s’ajegueren, 
servint  las  nàyades  de  pedestal  superb.  Y  el 
comte  polsà  sa,  lira,  y  la  nimfea,  abrassada 
a  n’ell,  cantà  extasiada  las  melangias  del 
torrent,  mentres  el  ventijol  enjogassat  feya 
onejar  sa  cabellera  d’or. 


De  prompte  s’esvahi  la  visió  increíble;  el 
donzell  se  trobà  altra  volta  a  dalt  del  cingle 
y,  a  la  claror  rogenca  del  capvespre,  s’ador¬ 
miren  las  nimfas  del  torrent. 

Antón  Benazet 


Obro  d’una  manera  un  xich  cavalleresca, 
però  {qué  fer,  ja  que  t’amagas  com  si  fugis- 
sis  de  mi,  y  m’es  impossible’l  vèuret? 

{Per  què  aqueix  caràcter  boudeur ,  y,  so¬ 
bre  tot,  tan  rancuniós? 

Jo’m  creva  qu’eram  dos  bons  amichs,  que 
la  nostra  bona  amistat  no’s  deturaria  pas  per 
qualsevol  futilitat;  me  figurava  la  teva  afec¬ 
ció  sens  egoismes,  consistent,  durable...  {Y 
es  això  lo  que  retrobo  en  tu?  {Per  què  ferme 
veure  tant  que  la  teva  estimació  no’t  portà 
més  que  a  la  passió?  Puig  no  t’enfadas  més 
que  quan,  creyent  que’ns  podrèm  veure  ínti¬ 
mament ,  no  compareixo  al  rendez-vous,  ima- 
ginante  qu’es  perque  jo  no  vull.  Tu,  un 
home  inteligent,  deturarte  en  semblants  fu- 
tesas! 

No  preveus  res,  cap  inconvenient;  no  refle- 
xionas,  no  pensas  que  pot  sobrevindre  un 
entrebanch  qualsevol,  y  t’enfadas  quan  això 
arriba  perque  creus  que  soch  jo  qui’n  té  la 
culpa.  Això  es  absurd.  Donat  ben  bé  compte 
de  lo  qu’es  un  cor  amich.  Jo’l  comprench 
d’un'altra  manera  que  tu,  sigui  perque  he 
sutert  molt,  o  perque  sé  estimar. 

Els  que  com  nosaltres'són  cínichs — y  entén 
bé  lo  que  vol  dir  aquesta  bella  paraula — no 
han  d’anar  ab  miraments,  ni  ab  condicions, 
y  molt  menys  encara  ab  exigenoias.  En  el 
nostre  cas  el  rendez-vous  es  la  cosa  en  que 
deuriam  pensar  menys:  la  felicitat  seria  en¬ 
cara  més  gran  quan  la  ocasió  arribés. 

Potser  no  la  comprens  tu  aquesta  amistat 
a  que’m  refereixo;  potser  no  la  sabs  veure 
aquesta  afecció  pura,  tranquila,  sens  apassio¬ 
naments.  Tu  no  m’estimas  pas  ab  amor, 
sinó  ab  interès;  tu  veus  en  mi  quelcom  que’t 
reporta  un  bé  que  necessitas,  quelcom  que 
complàu  els  desitjós  que  tu  sents... 

Avans  passavam  molt  temps  sense  vèurens, 
ton  humor  era  sempre’l  mateix  malgrat  ton 
gran  desitj  de  passar  un  moment  junts;  a 
l’hora  en  que  som,  quant  més  ens  veyém, 
més  voldrías  qu’això  fos,  y  si  jo  refuso  t’en¬ 
fadas.  {Es  just  això?  {No  comprens  que  no 
tot  va  sempre  tal  com  un  voldria? 

Fa  un  mes  que  no’ns  veyém,  y  tu  tan  indi¬ 
ferent  com  si  res  de  comú  hi  hagués  hagut 
entre  nosaltres.  Qu’ets  crudel,  amich  meul 
{Còm  pot  ésser  que  t’hagis  decidit  a  acabar  ab 


400  JOVENTUT 


mi  per  una  futilitat  com  aquesta?  Vaja,  això 
no  es  més  qu'enfantillage,  no  pot  ésser  altra¬ 
ment.  Tu  mateix  m’ho  has  confessat  moltas 
vegadas,  y  fins  a  voltas  m’has  demanat  que’t 
perdonés  la  teva  lleugeresa.  Si  que  te  la  per¬ 
dono,  y’t  perdono  de  bon  grat  perque  co- 
nech  el  teu  caràcter,  perque  sé  que  m’esti- 
mas...  Però  ;no’t  sembla,  amich  meu,  que’s 
déu  perdonar  als  altres  quan  un  mateix  creu 
ésser  digne  de  perdó? 

Xavier  de  Zengotita 


TEATRES 

El  dragón  de  fuego.  —  Madame  Furt 

Per  exemple:  Los  sobrinos  del  capitàn  Grant , 
en  el  seu  genre  es  una  obra  qu’està  bé,  que 
distrèu,  que  fa  riure,  que  fins  interessa  y  que 
demostra  ingeni  y  certa  cultura.  Es  una  obra 
d’espectacle  pera  entretenir.  El  dragón  de 
fuego  pertany  a  aqueix  genre,  encara  que 
l’autor,  en  Jacinto  Benavente,  se  cregui  que 
no:  ell  s’ha  pensat  fer  una  obra  simbòlica, 
filosòfica,  trascendental. 

No  s’espantin  els  lectors:  en  Benavente  ha 
volgut  portar  a  las  taulas  nada  menos  que  a 
la  pèrfida  Albión,  y  ha  volgut  satirisar  el  seus 
sistemas  de  colonisació  (i)  posant  en  ridícul, 
ademés  d’aqueixos  sistemas,  (2)  al  clero  — 
protestant,  ey!  —  als  militars  y  als  comer¬ 
ciants  d’aquell  pais  (3). 

Resultat:  que  com  en  Benavente  sols  co¬ 
neix  —  ab  El  dragón  de  fuego  ho  demostra 
—  la  índia,  qu’ell  ne  diu  Nirvan,  la  Inglate- 
rra  qu’ell  ne  diu  Sinlandia,  y  els  habitans  y 
costums  d’aquella,  y  els  estaments  d’aquesta, 
per  lo  que’n  diuhen  0  n’han  dit  els  periodis- 
tas  espanyols,  y  hem  quedat  que  aquests 
són  uns  ignorants,  es  clar  qu’en  Benavente 
fa  gala  en  sa  última  obra  de  la  més  crasa  ig¬ 
norància. 

Li  ha  sortit,  tot  just,  l’argument  d’una  sar¬ 
suela.  Y  com  que  Deu  —  no  parlo  aquí  dels 
deus  del  Nirvan,  sinó  del  Deu  seu  — no  li  ha 
concedit  l’enginy  ni  la  imaginació  necessaris 
pera  fer  un  bon  argument  de  sarsuela,  y  per 
altra  part  ell  s’ha  empenyat  en  fer  una  obra 
seria,  que  no  fes  riure,  fins  com  a  argument 
de  sarsuela  resulta  detestable. 

Tot  això  podria  demostrarho  analisant 


(1)  Recomano  a  n’en  Benavente,  entre  altres,  el  lli¬ 
bre  següent:  Maldonado  Macanaz:  Principios  generales 
del  arte  de  la  colonización.  Madrid.,  Tello.  iSyg.  Ab  ell 
sol  se  podrà  convence  de  que,  en  mitj  de  tot,  els  siste¬ 
mas  de  colonisació  inglesos  són  els  millors. 

(2)  Ab  l’espanyol  (no  més  n’hi  ha  que  un)  no  s’hi 
hauria  atrevit. 

(3)  Ab  el  clero,  els  militars  y  els  comerciants  es¬ 
panyols  tampocli  s’hi  hauria  atrevit. 


l’obra,  però  no  ho  faré  perque  resultaria  tan 
pesat  com  l’obra  mateixa.  N’hi  ha  prou  ab 
notar  un  fet,  qu’es  el  següent:  A  pesar  de 
que,  segons  diuhen,  els  senyors  Guerrero- 
Mendoza  s’han  gastat  déu  0  dotze  mil  duros 
en  trajos  y  decoracions  —  lo  qual  es  molt 
possible  puig  uns  y  altras  són  d’una  riquesa 
incomparable,  els  trajos  sobre  tot,  —  ei  pú- 
blich,  tot  el  públich  sense  distinció,  s’aburri 
sobiranament  la  nit  del  estreno.  Y  això  que, 
com  ja  es  sabut,  el  públich  de  la  Guerrero, 
el  públich  de  moda  de  la  Guerrero,  es  el  pú¬ 
blich  més  insubstancial  en  art  que  hi  ha  a 
Barcelona:  públich  de  cintas  y  llassets,  que 
mira  y  no  escolta,  qu'aplaudeix  ab  las  punlas 
dels  dits  y  no  sab  xiular.  Qui  sab  xiular  no 
es  bien  nacido.  Donchs  bé:  figúrinse  si’s  deu¬ 
ria  aburrir,  l’altra  nit,  que  ni  las  cintas  y 
llassets,  ni  els  llampants  y  fastuosos  unifor¬ 
mes  dels  actors,  ni  las  ricas  joyas  de  la  Ma¬ 
ria,  ni  las  sedas  ni  las  glassas,  ni  las  armas 
ni  el  decorat,  ni  els  demés  accessoris,  tot 
tan  rich  y  enlluhernador,  va  servir  de  res. 
No  xiularen,  això  no,  que  de  xiular  no’n  sa¬ 
ben,  però  sisearon  un  xich  ab  la  punteta  de 
la  llengua.  Fou  un  verdader  desastre. 

Y  ab  això  estaria  dit  tot,  si  l’espectacle  del 
divendres  passat  no  sugeris  consideracions 
ben  tristas  pera  l’art  escènich  castellà.  Evi¬ 
dentment,  no’n  deuhen  tenir  d’autors  drama- 
tichs  quan  dugas  personas  de  talent  —  no 
dich  dos  actors  de  talent,  dich  dugas  perso¬ 
nas —  com  són  la  Maria  y  en  Fernando, 
acceptan  una  obra  aixís,  y  pera  feria  empas¬ 
sar  s’hi  gastan  milers  de  duros. 

Afortunadament  pera  ells,  el  públich  que 
va  al  seu  teatre  no  es  tan  entero  com  el  que 
va  als  toros,  0  per  lo  menys  no  es  tan  aficio¬ 
nat.  Si  ho  fos,  s’hauria  repetit  l’espectacle 
que  va  donarse  días  enrera  a  la  Plaza  de  To¬ 
ros,  y  hauríam  vist  al  selecte  públich  de  pal- 
cos  y  butacas  invadir  la  escena  exigint  otro 
toro,  un’altra  comèdia,  perque  aquella  no  era 
de  recibo.  Y  hauriam  vist  suspendres  la  fun¬ 
ció,  y  ens  en  hauriam  anat  tots  junts  —  jo 
també  hi  hauria  anat  —  a  veure  al  governa¬ 
dor  interi,  al  simpàtich  senyor  Espinós,  y  li 
hauriam  dit:  «  Senyor  governador:  ens  fa 
l'efecte  de  que’ns  hagin  robat  els  quarlos;  es 
necessari  que  imposi  multas  y  deixí  cessants 
als  veterinaris  de  la  companyia  per  haver 
acceptat  un  toro  que  no. era  de  recibo ;  y  eú  fi, 
es  necessari  que,  quan  menys,  ens  rejrehdin 
la  butaca  pera  poder  assistir  de  franch  a  una 
novillada  qualsevol,  una  novillada  dels  Quin- 
tero  0  del  mateix  Benavente,  per  exemple.» 

cQuè  hauria  fet  el  simpàtich  senyor  Espi¬ 
nós,  en  aquest  cas?  Perque  s’ha  de  tenir  en 
compte  que  si  la  companyia  Guerrero-Men- 
doza  es  una  compayia  aristocràtica — y  segons 
diuhen  el  simpàtich  senyor  Espinós  se  pirra 
por  la  aristocracia,  —  també  entre’l  públich  n’hi 
havia  de  marquesos  y  comtes  y  gent  fina.  A 
mi,  sols  al  pensar  en  el  conflicte  en  que  hau- 


JOVENTUT 


riam  posat  al  governador  interí,  se’m  gela  la 
sang.  No  ho  sé  pas  lo  qu’hauria  fet  ell.  Qui 
crech  qu’ho  sab  es  l’Urrecha.  Qu’ho  digui 
l’Urrecha. 

La  companyia  de  la  Pino,  més  ben  dit,  en 
Tirso  Escudero  qu’es  qui  en  realitat  la  ma¬ 
nega,  no  ha  estat  pas  afortunat  al  triar,  pera 
traduhir  o  adaptar  a  la  escena  castellana, 
Madame  Flirt.  Tantas  com  n'hi  ha  d’obras 
còmicas  o  dramàticas  francesas  que  són  ver- 
daderas  obras  d’art!  Sembla  qu’esculleixin 
expressament  las  més  carrinclonas. 

A  pesar  de  qu’estich  convensut  de  qu’en 
Fèlix  Gonzàlez  Llana,  qu  es  l’adaptador  de 
Madame  Flirt ,  ho  ha  fet  molt  malament,  y  de 
que’ls  actors  de  la  companyia  donan  a  l’obra 
una  interpretació  equivocadissima  —  espe¬ 
cialment  els  senyors  García  Ortega,  Tallaví, 
la  Bremón  y  fins  la  mateixa  Pino  —  puig  ho 
fan  ab  un  to  massa  elevat  y  massa  serio  trac- 
tantse  d’una  comèdia  lleugera,  y  a  més  no  li 
donan  aquella  vivesa  y  entrainement  que  re¬ 
quereix  pera  que’l  públich  no’s  cansi;  a  pe¬ 
sar  de  tot  això,  crech  que  Madame  Flirt  es 
una  comèdia  massa  carrinclona  pera  emocio¬ 
nar,  y  massa  pesada  pera  distreure. 

El  públich,  el  dia  del  estreno  al  Eldorado, 
se  la  escoltà  fredament,  somrihent  de  tant  en 
tant,  al  trencar  un  chiste  intencionat  la  mo¬ 
notonia  d’una  acció  convencionalissima. 

Se  comprèn  que’ls  empresaris  madrilenys 
se  cansin  de  representar  obras  dolentas  d’au¬ 
tors  espanyols  moderns;  però  lo  que  no’s 
comprèn  es  que,  al  acudir  al  teatre  estranger, 
trihin  lo  pitjor. 

Emili  Tintorer 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

La  Revolución  de  Julio.  (Episodios  Nacio- 

nales ,  cuarta  serie).  Benito  Pérez  Galdós. 

Es  dels  tomos  d’ Episodios  Nacionales  que 
més  ens  han  agradat.  En  tot  el  llibre  s’hi 
veu  la  mà  del  mestre,  l’esperit  d’en  Galdós. 
La  figura  del  protagonista  viu  y  sent,  com 
es  lògich  que  visqui  y  senti  l’home  que  ocu¬ 
pa  una  posició  social  com  la  seva  y  a  qui 
la  naturalesa  concedi  un  criteri  clarissim, 
una  educació  refinada  y  uns  ideals  progres¬ 
sius  y  generosos. 

Maria  Ignacia,  la  seva  muller,  ja  no  es  la 
noya  timida  y  criada  a  l’antiga,  tal  com  l’au¬ 
tor  ens  la  presenta  en  Las  tormenlas  del  48. 
El  tracte  y  el  talent  del  seu  marit  l'han  ana¬ 
da  secularisant  y  li  han  anat  arrencant  el 
vernis  de  la  encarcarada  filla  de  la  randa  y 
casliza  familia  dels  Emparan. 

El  cas  de  la  ex-petimetra  Virgínia  Socobio, 
fugint  del  seu  marit  y  anantsen  ab  Ley  y 
avenintse  satisfeta  a  arrostrar  una  vida  mi¬ 


401 

serable  y  semi-salvatge,  es  un  xich  inverosi- 
mi.l,  però  està  admirablement  descrit. 

Però’l  clou  de  l’obra,  la  pàgina  mestra  del 
llibre,  es  la  descripció  de  la  batalla  de  Vi- 
càlvaro.  Aquella  guerra  casera ,  com  la  cali- 
fica  en  Galdós,  aquella  lluyta  de  compares, 
aquella  revolució  feta  per  gent  d’esperit  mo¬ 
derat,  aquell  temor  de  ferse  mal  que  tenian 
els  generals  de  l’O’Donell  y  els  del  govern, 
la  tranquilitat  y  Tescepticisme  ab  que’ls  pai- 
sans  dels  pobletsdels  voltantsde  Madrid  apre- 
ciavan  el  prudent  combat,  la  bullanga  en  els 
carrers  de  Madrid  y  la  martingala  del  Pro¬ 
grama  de  Manzanares  ab  que’ls  prohoms  del 
pronunciament  varen  revifar  el  foch  de  la  re¬ 
volució,  qu’amenaésava  morir  d’inanició;  tot 
això,  basta  y  sobra  per’acreditar  per  milèsi- 
ma  volta  la  fama  d’escriptor,  d’observador  y 
de  critich  de  que  gosa  en  Pérez  Galdós. 

Qualitats  qu’en  La  Revolución  de  Julio 
aprofita  admirablement  l’eximi  mestre  pera 
criticar  els  homes  y  la  política  d’aquella 
agitada  època  en  que  comensaren  a  figurar 
homes  e  ideas  que  tots  nosaltres  hem  aconse¬ 
guit  encara,  influhint  en  la  política  contem¬ 
porània.  En  una  sola  ocasió  abusa  en  Gal¬ 
dós  de  son  esperit  critich,y  es  en  la  reventa- 
da  que  fa  al  caràcter  vanitós  d’en  Chateau- 
briand,  revenlada  justa  en  el  fons,  però  que 
tal  vegada  resulta  un  xich  massa  sangnanta 
y  despietada. 

En  una  paraula:  la  trama,  el  desenrotllo 
dels  aconteixements  que’s  descriuhen,  es  ve¬ 
ritablement  interessant  en  tot  el  transcurs 
del  llibre;  tant,  que  hi  ha  alguns  episodis, 
com  per  exemple  la  degradació  del  regicida 
Merino,  qu’es  de  lo  millor  qu’hem  llegit  d’en 
Galdós. 

De  manera  que  La  Revolución  de  Julio  es 
una  obra  recomanable  per  tots  conceptes  y 
que  déu  ésser  llegida  per  tots  els  aymants 
de  la  bona  literatura. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


El  Libro  de  las  Tierras  vírgenes,  escrito 
por  Rudyard  Kipling ,  traducido  por  Ramón 
D.  Perés.  llustraciones  de  fosé  Triadó. — 
/904.  Gustavo  Gili ,  Editor.  Barcelona. 

Bon  servey  s’ha  fet  ab  la  traducció  d’aquest 
llibre  als  espanyols  que  no  coneixen  0  no 
solen  llegir  l’anglès.  El  nom  del  indià  Ki¬ 
pling,  popular  a  Anglaterra  y  també  a  Fran- 
sa,  hont  tantas  edicions  s’han  publicat  ja  de 
sas  obras  traduhidas  al  francès,  es  a  Espa¬ 
nya  quasi  enterament  desconegut,  y  ab  El 
libro  de  las  tierras  vírgenes  (  The  Jungle 
Book)  pot  comensar  sa  vulgarisació.  Creyèm 
que  l’èxit  d’en  Kipling  en  el  món  llatí  pot 
ésser,  si  no  tan  gran  com  l’obtingut  entre’ls 
angle  saxons,  ben  important  de  totas  mane- 
ras.  Kipling  es  un  geni  verge,  que  a  una 
gran  fantasia  junta  una  gran  originalitat. 


402 


JOVENTUT 


L’argument  de  sas  narracions  sol  desenrot- 
llarse  en  las  selvas  de  l’índia,  y  sos  perso¬ 
natges  són  bestias  de  tota  mena;  mes,  aquei- 
xas  narracions  o  faulas,  tancan  una  sàtira 
social  molt  més  punyenta  que  la  de  las  fau¬ 
las  pròpiament  ditas,  las  quals,  en  sa  majo¬ 
ria,  semblan  qüentos  blans  si  ab  las  obras  de 
Kipling  las  comparèm  avuy  dia. 

Kipling  no  es,  de  cap  manera,  un  refinat. 
Sas  narracions,  en  las  que’ls  infants  hi  tro- 
ban  delectació  y  els  madurs  una  fonda  inten¬ 
ció  filosòfica,  no  tenen  las  bellas  proporcions 
que  s’observan  en  las  de  las  literaturas  gre- 
có-llatinas.  Són  producte  espontani  d’un  ar¬ 
tista  personalissim,  d’un  çervell  fort  qu’exte- 
riorisa  sas  ideas  sense  passarlas  pel  alambi 
d’una  auto-critica.  Molts  creuhen  que  las 
obras  de  Kipling  guanyarian  en  bellesa  ar¬ 
tística  si  fossin  menys  abundants.  Indubta¬ 
blement,  un  dels  defectes  que  poden  impu- 
tarse  a  aqueix  autor  tan  original,  es  el  de 
produhir  en  tal  excés,  que  ni  temps  se  dóna 
pera  repassar  sas  obras.  No  hi  ha  en  son  es¬ 
til  la  pastositat  ni  la  poesia  que  sovint  l’as- 
sumpto  sembla  reclamar.  Un  trevall  de  se¬ 
lecció  o  de  depuració  faria  sas  obras  més 
agradables  als  ulls  dels  llatins,  tan  pagats  de 
la  forma  potser  perque  en  el  fons  no  som  tan 
sencers  ni  tan  originals. 

La  traducció  del  senyor  Perés  ens  sembla 
més  que  meritòria,  si’s  tenen  en  compte  las 
dificultats  qu’ha  d’oferir  l’original,  en  certs 
passatges  quasi  intraduhible.  Y  això  ho 
dihèm  per  referencias,  puig  tampoch  conei- 
xèm  la  llengua  del  autor 

Ignacio  de  Llorens  y  Gallard.  —  Topografía 

Mèdica  de  Calaf. —  Barcelona.  Imprenta 

Elzeveriana  de  Borràs  y  Mestres,  rqo 4. 

Aquest  extens  trevall,  qu’en  el  darrer  con¬ 
curs  de  l’Academia  de  Medicina  y  Cirurgia 
de  Barcelona  valgué  a  son  autor  el  titul  de 
soci  corresponent  de  la  mateixa  y  medalla 
d’or,  revela  bastanta  erudició  .  El  doc¬ 
tor  Llorens  y  Gallard  demostra  sos  conei¬ 


CORRANDA  (0 

Cantiret  de  vidre, 
joguina  d’amor, 
una  mà  rosada 
se’l  endú  a  la  font. 
Caminal  d’herbetas, 
d’herbetas  y  flors... 
canta  la  donzella 
manyaga  cansó. 
Cantiret  de  vidre, 
joguina  d’amor, 
la  font  que  t'omplena 
n’es  ditxosa  font. 


(i)  Posada  en  música  per  Narcisa  Freixas. 


xements  en  aquesta  complertíssima  mo¬ 
nografia  de  Calaf,  publicant  en  primer  lloch 
la  historia  de  dita  vila,  estenentse  després  en 
instructivas  explicacions  sobre  sas  orografia 
e  hidrografia,  pressió  de  l’atmòsfera,  llum, 
electricitat,  clima,  productes  de  la  terra, 
flora  y  fauna,  etc.  Hi  afegeix  ademés  varias 
consideracions  sobre’ls  habitants,  fent  un 
bocet  social  de  Calaf  en  un  capitul  especial, 
qu’en  gran  part  es  dedicat  als  Jochs  Flo¬ 
rals  qu’en  dita  vila’s  celebraren  l’any  passat. 

Són  molt  interessants  els  datos  estadistich- 
demogràfichs  que's  troban  en  el  volúm,  en 
el  que  hi  figuran  ademés  dos  pianos,  y  va¬ 
rias  excelents  reproduccions  d’edificis  y  líochs 
importants  de  Calaf,  quals  habitants  deuhen 
restar  ben  agrahits  al  doctor  Llorens  que  tan 
bon  servey  fa  a  la  població'ab  aytal  llibre. 

Aquest  consta  de  prop  de  300  pàginas, 
pulcrament  impresas  sobre  paper  superior, 
resultant  una  edició  de  bon  gust. 


Pascal.  —  Pensaments.  —  Biblioteca  Popu¬ 
lar  de  «L’ Avenç)) .  Num.  23. 

La  Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç»  aca¬ 
ba  d’afegir  a  là  llista  de  las  importants  obras 
estrangeras  ja  publicadas, aquesta  colecció  de 
Pensaments  del  gran  pensador  francès.  Fins 
els  esperits  qu’en  religió  estiguin  forsa  dis¬ 
tanciats  d’en  Pascal,  admiraran  de  segur  la 
potent  dialèctica  d’aquell  cervell  privilegiat 
que,  en  els  darrers  anys  de  la  vida  del  gran 
home,  esmersà  totas  sas  energías  en  una. 
fervent  lloansa  de  la  religió  cristiana.  Prece¬ 
deix  als  Pensaments  un  excelent  pròleg  d’en 
Manel  de  Montoliu,  qui  excita  a  la  joventut 
a  afrontar  sens  espant  els  negres  pessimis¬ 
mes  d’aquell  terrible  y  sublim  enemich  de  la 
vida,  segur  de  queia  mateixa  joventut,  allis- 
sonada  per  tants  mals  y  tantas  negrors,  sa¬ 
brà  fixar  sobre’l  món  decrèpit  que’ns  pinta 
en  Pascal,  las  bases  d’un  nou  món  en  que’ls 
ideals  de  vida  puguin  fer  son  fet,  en  una 
lliure  acció  purificadora. 

Lluís  Via 


la  mà  que  t’hi  porta 
quin  brandar  més  dols!, 
n’apar  una  rosa 
que  l’ayre  la  mou... 

Cantiret  de  vidre, 
joguina  d'amor, 
de  lluny  ja  la  ovira 
festós  aymador; 
els  ulls  ja  li  brillan, 
un  salt  li  fa'l  cor, 
ja’ls  llabis  li  arbora 
la  sed  de  petons  .. 

Francesch  Sitjà  y  Pineda 


V 


JOVENTUT 


NOVAS 

En  nostre  número  anterior  no  poguerem 
dar  compte  del  meeting  de  propaganda  cata¬ 
lanista  celebrat  a  Figueras  el  12  del  actual, 
en  el  que  hi  parlaren  els  senyors  Malagarri 
ga  de  Figueras,  Linares  de  Palafrugell, 
Bonhome  de  Sant  Marti  de  Provensals,  Car- 
delús  d’Olot,  Joan  Vergés  de  Palafrugell  en 
nom  de  nostra  Joventut,  Tona  de  Barce¬ 
lona,  Roca  de  Barcelona,  Folguera  y  Duràn 
de  Sabadell, y  Martiyjulià  de  Barcelona,  qui 
resumi  els  discursos  com  a  president  del 
meeting  y  de  la  Unió  Catalvmsta. 

El  teatre  estava  completament  ple,  lo  que 
proba  qu’entre'l  poble  figuerench  té’l  Ca¬ 
talanisme  forsa  adeptes;  però  no  hi  faltaren 
elements  jacobins  e  ignorants  que  demos¬ 
traren  sa  poca  cultura  y  sa  intolerància  as- 
sintint  al  acte  ab  l’únich  propòsit  d’interrom¬ 
pre  als  oradors  y  moure  escàndol.  Eran  del 
remat  dels  Salmerón,  dels  Lerroux  y  dels 
Vallès  y  Ribot:  inconscients  que’s  diuhen 
federals  y  autonomistas  tot  combatent  als 
que  no  pensan  com  ells,  0  millor  dit,  als  que 
pensan  per  compte  propi.  Per  sòrt  sos  mi¬ 
grats  propòsits  no’ls  reeixiren,  a  pesar  dels 
esforsos  del  diputat  senyor  Bofill  que  tant 
havia  trevallat  dias  avans  pera  fer  fracassar 
el  meeting ,  fent  repartir  al  efecte  profusa¬ 
ment  una  fulla  impresa. 

Al  ocuparsen  La  Renaixensa  en  son  darrer 
número,  fa  las  següents  atinadas  considera¬ 
cions: 

En  el  meeting  que  celebrà  la  Unió  Catalanista  a  Fi¬ 
gueras,  alguns  republicans  donaren  proba»  d’una  into¬ 
lerància  tan  exagerada,  que  boy  arribà  a  las  fitas  de  la 
grossería.  Y  tot  perque  se’ls  demostrà  com  dos  y  sis 
fan  vuyt  que  l’ésser  federal  y  tenir  per  quefe  al  Santón 
de  las  cnatro  unidades  es  un  contrasentit  que  no  té  ex¬ 
plicació  racional. 

Res,  que’l  ciudadano  Nerón  de  La  Marsellesa  queda 
petit  com  un  pèsol  al  costat  d’alguns  baladrers  figue- 
renchs  que’s  pensan  ésser  republicans 

— dQuína  es  la  República  que  volèu:  la  d’en  Salme¬ 
rón  o  la  d’en  Pi  y  Margall?  —  els  hi  preguntava  en 
Tona  als  que  l’interrompían  en  el  meeting  de  Figue¬ 
ras.  Y  ells  avans  de  contestar  s’hi  pensaren,  y  per  úl¬ 
tim  se  decidiren  per  la  d’en  Pi.  El  moment  de  silenci 
que  passà  desde  fa  pregunta  a  la  resposta  fou  tot  un 
poema  demostratiu  de  que  tenían  las  conviccions  tan 
arreladas,  qu’avans  d’escullir  dubta  van. 

Si  tornessin  l’Abdón  Terradas  y  en  Joan  Matas,  no’ls 
coneixerían  pas  a  alguns  dels  seus  compatricis. 

Nostra  ciutat  compta  a  la  fí  ab  un  establi¬ 
ment  penitenciari  digne  de  sa  importància. 
Ja’l s  criminals  o’is  intelissos  a  qui’s  passa 
baix  el  raser  d’aquest  nom,  no  hauràn  de 
permaneixe  reclosos  en  llochs  infectes  com 
la  presó  del  carrer  d’Amalia;  ja’ls  presos  es- 
taràn  instalats  com  a  personas,  isolats  els 
uns  dels  altres,  sense  que’l  desgraciat  se  con¬ 
fongui  ab  el  culpable,  sense  que  la  maldat 
dels  uns  contamini  l’esperit  dels  demés. 


403 

La  nova  presó  de  Barcelona,  no  ben  aca¬ 
bada  encara,  hauràjcostat,  inclohenthiel  valor 
del  terreno,  uns  tres  milions  y  mitj  de  pesse 
tas,  quantitat  que  resulta  sumament  mòdica 
tenint  en  compte  las  admirables  condicions 
del  edifici,  y  que  parla  molt  alt  en  favor  del 
bon  zel  y  moralitat  de  la  junta  administra¬ 
tiva.  En  cambi,  la  presó  model  de  Madrid, 
descomptant  l’import  del  solar  hont  s’aixeca, 
ha  costat  més  de  set  milions  de  pessetas  ab 
tot  y  que’l  contractista  pogué  utilisar  en  sa 
construcció,  y  durant  cinch  anys,  a  més  de 
mil  penats.  Ho  dihèm  ab  orgull  per  la  gent 
de  nostra  terra  que  saben  fer  millors  obras 
ab  menys  diners,  y  coralment  felicitèm  a  tots 
els  que  ab  sos  coneixements  y  son  altruisme 
han  contribuhit  a  dotar  a  Barcelona  d’aques¬ 
ta  millora  que  tant  necessitava.  Però,  molt 
particularment  ,  felicitèm  de  cor  a  nostre 
amich  en  Ramón  Albó  y  Marti,  a  quina  ac¬ 
tivitat  y  a  quins  especials  coneixements  se 
déu  en  part  principalissima  aquesta  obra  de 
justícia,  d’amor  y  de  cultura. 


El  passat  dijous  a  la  nit  tingué  lloch  la 
inauguració  del  Aleneu  Obrer  Autonomista 
del  districte  segón. 

En  nom  del  Ateneu  parlà’l  senyor  Tona, 
proclamant  la  superioritat  de  las  teorias  in- 
dividualistas  que  tan  fondas  arrels  tenen  en 
el  poble  català 

Nostre  company  en  Martínez  y  Serinà,  en 
representació  de  Joventut,  explicà  l’origen, 
la  essencia  y  la  finalitat  del  Catalanisme, 
fent  una  crida  a  tots  els  bons  catalans  pera 
que  vinguin  a  engroixir  els  nostres  rengles. 

En  Santiago  Gubern,  en  nom  de  la  Unió 
Catalanista ,  manifestà  que  aquesta,  sens  ab¬ 
dicar  de  cap  de  sos  principis  fonamentals,  es¬ 
taria  sempre  al  costat  de  tots  els  elements 
nacionalistas  de  Catalunya,  qu’ara  més  que 
may  deuhen  anar  plegats,  sense  transigir  en 
res  ab  aquells  que  volen  mercadejar  baix  la 
capa  dels  ideals  més  nobles. 

En  delegació  dels  regidors  catalanistas  del 
districte  parlà  en  Jaume  Carner,  proclamant 
la  vitalitat  del  Catalanisme  y  anatematisant 
l’Estat  centralisador  que’ns  domina,  fent  re¬ 
calcar  el  menyspreu  ab  que  las  nacions  eu- 
ropeas  consideran  als  nostres  governants. 

Al  terminar  el  brillant  discurs  d’en  Car¬ 
ner,  algú  del  públich  demanà  qu’enrahonés 
el  regidor  senyor  Sunol  que  ocupava  una 
butaca  entre’ls  espectadors  y’s  vegé  obligat 
a  improvisar  una  bellissima  peroració  enal¬ 
tint  las  excelencias  de  la  educació  social  dels 
pobles. 

També  à  instancias  del  públich  se  vegé 
obligata  pujar  a  latribuna  nostre  company  en 
Trinitat  Monegal,  qui  feu  l’apologia  del  Ca¬ 
talanisme  y,  després  de  censurar  l’obra  dels 
compromisaris  de  Casp,  se  declarà  fervent 


« 


404 


JOVENTUT 


partidari  d’una  Catalunya  moderna  y  expan¬ 
siva. 

Finalisà  tan  entusiasta  y  profitosa  vet¬ 
llada  ab  un  profond  y  eloqüent  discurs  del 
president  senyor  Lluhí  y  Rissech,  qui  com¬ 
parà  l’endarreriment  que  consúm  als  pobles 
unitaristas  y  centralistas  ab  l’abundor  y  el 
progrés  que  regnan  en  els  pobles  autono- 
mistas  com  els  Estavs  Units  del  Nort  d’Amè- 
rica. 

Tant  el  discurs  del  president  com  els  an¬ 
teriors  foren  calorosament  aplaudits  pel 
nombrosissim  públich  qu’omplenava’l  local. 

Feya  días  que  no’ns  trobavam  bé;  sentíam 
basqueig,  dolor  reumàtich,  ens  feyan  mal 
els  ulls  de  poll  y  patiam  estranys  somnis. 
Somniavam  qu’eram  condempnats  a  llegir 
perpetuament  articles  d’en  Teodoro  Baró, 
dramas  d’  en  Pitarra  y  plàticas  del  Maleta 
Indulgencias. ..  Somnis  horribles! 

Y  heusaquí  que  el  velo  se  rasga,  y  apareix 
en  tota  sa  horrible  nuesa  la  causa  dels  nos¬ 
tres  mals.  Era  un  solt ,  ab  el  que  son  autor, 
(que  no  pot  ésser  altre  que’l  colossal  niiio 
Carner),  las  emprèn  desde  la  revista  Cata¬ 
lunya  contra’l  poeta  Apeles  Mestres  y  contra 
Joventut  fentse  un  olla  (perdonin  el  vulga- 
risme)  y  dihent  aquellas  cosas  tan  estranyas 
que  sols  una  cerebració  com  la  del  assessí 
d’en  Maeterlincb  pot  inventar. 

Crèguins,  Josepet:  deixis  de  romansos  y 
no’s  fiqui  a  fer  l’home,  que  l’hora  de  ferlo 
encara  no  li  es  arribada.  Déixila  estar  a 
Joventut,  que  ja  li  ha  cantat  las  ve¬ 
ritats  algunas  vegadas  y  las  hi  tornarà 
a  cantar  sempre  que  convingui;  y  per  l’Ape- 
les  Mestres  no  s’amohini,  que  vostè  en¬ 
cara  ha  de  menjar  molts  plats  de  monjetas 
tendras  si  ens  vol  deixar  una  obra  com  la  del 
autor  dels  Poemas d'amor,  las  Baladas  yaltras. 

Crèguins,  Josepet:  vostè  degenera.  Ens 
agradava  més  avans,  quan  confonia  Skil  ab 
Sòfocles  y  matava  (que  Deu  li  perdó!)  a 
Maeterlinck,  inventantli  cosins  de  passada. 
Malhaurat!  Còm  ha  perdut!  Ara’s  torna  xe- 
rrayrot,  diu  mal  de  tothom  ab  termes  que  ni 
Barrabàs  l’entendria, y’s  dedica  al  chiste  trist, 
ab  gracejo  filosòfich  v  estirabots  de  criatura 
rebeca  y  endimoniada. 

Torni,  a  fer  versos,  y  fàssils  ab  la  cò¬ 
mica  gravetat  que  tant  li  escàu;  .  torni  a 
confondre  las  1 1 1  as  Britànicas  y  a  exhibirse 
al  Ateneu,  y  no’ns  fassi  enfadar  més,  ni  de 
passada  disgusti  al  nostre  comú  amich  se¬ 
nyor  Vallés  y  Roderich,  perque  es  capàs  de 
retirar  el  premi  qu’ha  ofert  pera’ls  Jochs  Flo¬ 
rals  de  Moyà  (de  quals  Jochs  n’es  vostè,  com 
vostè  mateix  diu,  alt  y  expert  mantenedor ),  y 
allavors  no  podrà  copsarlo  n’Arthur  Masrie- 
ra  (a)  Panillo ,  a  qui  de  dret  li  pertoca. 

Ja  v,gu  si  en  podria  fer  de  mal! 


El  distingit  escriptor  y  poeta  mallorquí 
en  Gabriel  Alomar  donà’l  passat  dissapte  al 
Ateneu  una  notable  conferencia,  última  de 
la  serie  que’ls  literats  mallorquins  han  tin¬ 
gut  a  son  càrrech  en  aquell  centre.  L’Alo- 
mar  estudià  las  manifestacions  humanas 
dintre  las  societats  baix  dos  aspectes:  el  tra¬ 
dicional  y  l’individualista.  Aquest  lluyta 
sempre  contra  aquell,  y  encara  que  no  s’ha 
d’oblidar  que  la  tradició  es  un  gran  element 
de  cultura,  cal  separar  la  tradició  de  la  llum 
de  la  tradició  de  la  fosca,  y  en  el  vincle  espi¬ 
ritual  que’ns  uneix  ab  l’ahir,  sols  podèm 
sentirnos  germans  dels  qui,  vivint  entre  so¬ 
cietats  hostils,  enarboraren  l’estandart  de  la 
llum  y  donaren  el  crit  de  vida.  Cal  ésser 
futuristas.  Els  que  somnièm  en  un  demà 
hermós  tenim  també  nostra  tradició,  perque 
el  futurisme ,  més  que  un  sistema,  es  com 
una  selecció  actual  y  com  una  anticipada 
convivència  ab  las  generacions  qu’han  de 
venir:  es  el  pressentiment  y  la  precreencia 
de  las  íórmulas  futuras.  Digué  que’l  Catala¬ 
nisme  es  fill  de  la  revolució,  que  y  al  lliber- 
tarals  individuus  plantejà’l  problema  del  des¬ 
lliurament  de  las  nacionalitats.  El  Catala¬ 
nisme  no  es  un  retorn  ni  un  retrocés:  pri¬ 
merament  fou  tradicionalista  sols  per’afir- 
mar  la  nacionalitat  de  Catalunya,  mes  ara 
s'ha  posat  d’acort  ab  els  temps,  y  si  bé 
dintre  d’ell  hi  caben  desde  l’autoritaris¬ 
me  més  pur  fins  a  l'anarquia,  no  mostra  en¬ 
cara  tots  els  matisos  ultra-lliberals  que’ls 
esperits  avensats  portan  en  si .  Avuy  per  avuy, 
es  convenient  y  es  pràctich  que’l  Catalanis¬ 
me’s  mostri  tal  com  el  tenim,  o  sia  com  a 
protesta  contra  la  organisació  d’un  Estat 
inepte  pera  la  modernisació.  Aqui  s’esten¬ 
gué  l’orador  en  varias  consideracions  pera 
afirmar  que  las  ideas  de  patria  y  de  nacio¬ 
nalitat  són  d’ahir,  y  qu’encara  qu’avuy  de- 
fensèm  els  sistemas  nacionalistas,  som  su- 
pernacionals  y  aspirèm  a  una  nova  encarna¬ 
ció  de  la  idea  de  patria,  adorant,  més  que  a 
las  tombas  dels  avis,  a  la  munió  desconegu¬ 
da  de  fills  nostres  qu’eternisaràn  nostra 
obra  fentla  evolucionar  al  través  de  las  cen- 
turias.  La  tradició  la  hem  de  pendre  com  a 
base  per’assentarhi  l’arch  de  Sant  M.arti  que 
ha  de  llensarse  entre  mitj  dels  núvols  aixo¬ 
plugant  camps  y  vilas  y  seguint  el  germinal 
-dels  pobles  a  venir,  eternament  nous  y  eter¬ 
nament  diversos. 

Com  se  veu,  en  aqueixa  serie  de  conferen- 
cias  donadas  pels  mallorquins  al  Ateneu, 
n’hi  ha  hagudas  de  caràcter  pràctich  y  de 
caràcter  ideològich,  com  la  darrera,  que  no 
deixa  d’ésser  pràctica  també,  puig  ideas  hi 
ha  en  ella  que  no  van  pas  més  endevant  que 
las  que  s’han  escrit  diversas  voltas  en  nos¬ 
tre  periódichs  catalanistas,  demostranlse 
aixis  qu’en  l'autonomisme,  més  qu’en  cap 
altre  sistema ,  hi  caben  els  grans  ideals  de 
llibertat.  Mes  un  poble  qu’es  sols  idealista 


JOVENTUT 


no  es  pas  avuy  com  avuy  un  poble  ben  civi- 
lisat,  com  ens  ho  tenen  demostrat  molts 
Estats  llatins,  y  per  aixó'l  Catalanisme,  te¬ 
nint  en  compte  més  que  la  tradició  la  reali¬ 
tat  social  y  política  actual,  fa  obra  de  vida  y 
llibertat  apoyantse  en  la  ciència  sociològica 
moderna,  que  diferencia  als  pobles  segons 
llur  naturalesa  y  combat  la  hegemonia  dels 
falsos  Estats.  Aixis  nosalties,  aspirant  a  civi- 
lisacions  millors,  fem  nostra  obra  dintre  la 
civilisació  actual. 

El  president  del  Ateneu  senyor  Maragall, 
ab  hermosas  frases,  remercià  en  nom  de 
aquesta  corporació  a  tots  els  literats  mallor¬ 
quins  per  lo  bé  qu’han  respost  a  la  crida 
que  se’ls  feu,  donant  a  coneixe  variats  as¬ 
pectes  de  la  personalitat  catalana  en  sas 
conferencias.  Finalment  abrassà  al  senyor 
Alomar  com  a  representant  de  tots  els  ma¬ 
llorquins  qu’han  disertat  al  Ateneu.  Els 
senyors  Alomar  y  Maragall  foren  forsa  aplau¬ 
dits. 

Sembla  que  hi  ha  desitjós  de  que’ls  nos¬ 
tres  literats  tornin  l’obsequi  y  la  visita  als 
mallorquins,  anant  a  donar  a  Palma  una 
serie  de  conferencias  sobre  Catalanisme. 


El  Colegi  de  Sant  Jordi  celebrà’l  passat 
diumenge  al  mati,  en  el  teatre  de  las  Arts, 
la  festa  de  la  distribució  de  premis  als  alum¬ 
nes.  Aquests  cantaren  en  massa  l’himne  a 
Sant  Jordi  acompanyantlos  la  banda  de  la 
Casa  de  Caritat,  de  tan  bella  manera,  que 
l’hagueren  de  repetir  a  instancias  del  nom¬ 
brós  públich  qu’omplenava’l  teatre.  Estre¬ 
naren  també’ls  alumnes,  ab  èxit,  la  comèdia 
Qui  mal  fa...  original  del  director  senyor 
Flos  y  Calcat.  Després  el  nen  Frederich  Flos 
representà’l  monòleg  L’ auca  d'en  Bertràn , 
acabantse  tan  agradable  festa  ab  la  recitació 
de  varias  poesias  y  ab  el  discurs  de  gracias, 
escrit  en  vers  pel  senyor  Paloma,  el  qual  fou 
molt  ben  recitat  pel  nen  Saltor  y  Madorell 
immediatament  després  d’haverse  fet  la  re¬ 
partició  de  premis  als  alumnes. 

S’acabà  l’acte  ab  el  cant  de  Els  Segadors, 
entonat  per  tots  els  alumnes  y  escoltat  de 
peu  dret  per  tota  la  concorrencia. 

A  propòsit  del  Colegi  de  Sant  Jordi: 

Ens  ha  estranyat  no  veure  en  la  prempsa 
diaria  catalanista  un  comunicat  que  suposém 
que’l  senyor  en  Ll.  Lladó,  mestre  de  Cer¬ 
vera,  havia  enviat  pera  sa  inserció  als  periò- 
dichs,  puig  l’ha  enviat  al  nostre.  Dada  sa 
extensió,  y  creyent  que  aquesta  mena  de  co¬ 
municats  es  la  prempsa  diaria  qui  déu  publi- 
carlos,  no  l’insertém,  però  no  podém  menys 
de  fernos  ressò  de  la  protesta  que  conté,  a 
fi  de  que’ls  aludits  en  ella  se’n  enterin  y 
puguin  donaria  per  bona  orebatre’ls  càrrechs 
que  se’ls  fan,  si  aquests  són  injustos. 


•  405 

El  senyor  Lladó’s  queixa  d’ilegalitats  co- 
mesas  en  ei  concurs  d'Fiscriptura  Catalana, 
Geografia  e  Historia  de  Catalunya  celebrat 
el  dia  i2  del  corrent  en  el  Colegi  de  Sant 
Jordi  prenenthi  part  alumnes  de  tres  escolas: 
la  esmentada  de  Sant  Jordi  (de  noys),  la  de 
la  Verge  de  Montserrat  (de  noyas),  y  la  de 
Cervera  (de  noy  y  noyas).  Diu  que’l  tribunal 
examinador  estigué»form’at  pels  directors  de 
las  dugas  primeras,  essentne  excluhitel  fir¬ 
mant,  qu’ho  es  de  la  tercera;  Diu  que  de  las 
500  pessetas  donadas  pel  senyor  Grau  pera 
ésser  repartidas  ab  tota  legalitat,  se’n  adju¬ 
dicaren  470  als  alumnes  y  alumnas  dels  dos 
primers  colegis,  reservantsen  sols  30  pera’l 
de  Cervera.  Diu  que’l  primer  premi  concedit 
a  un  alumne  del  Colegi  de  Sant  Jordi  fou  de 
50  pessetas,  mentres  que’l  primer  premi 
que’s  concedi  a  un  alumne  de  la  Escola  de 
Cervera  fou  sols  de  25,  y  que  una  nena 
de  Cervera  d’onze  anys  d’edat  rebé  com  a 
segón  premi  5  pessetas,  en  tant  que  tota  una 
senyora  mestra  que’s  presentà  com  a  deixe¬ 
bla  ne  rebia  en  el  mateix  concepte  10,  a 
pesar  d’haver  dit  entre  altres  disbarats 
que’l  primer  afluhent  de  la  esquerra  del 
Llobregat  era’l  Fresser.  Explica  varias  i  le¬ 
galitats  y  coaccions  que  diu  que’s  come¬ 
teren  al  examinar  als  alumnes  cerverins.  P^a 
constar  que  1  senyor  Flos  acompanyava  al 
mapa  als  seus  alumnes,  als  qui  en  veu 
baixa  explicava  la  situació  de  las  comarcas 
quan  no  la  sabian,  y  s’estén  en  varis  altres 
detalls. 

En  el  comunicat,  qu’arribà  a  nostras 
mans  quan  ja  havia  sortit  l’anterior  número 
de  Joventut,  el  senyor  Lladó  invitava  al  di¬ 
rector  del  Colegi  de  Sant  Jordi  senyor  Flos 
a  que’l  pròxim  diumenge  permetés  presentar 
al  teatre  de  las  Arts,  ahont  se  celebrà  la  fes¬ 
ta  del  Colegi,  al  alumne  cerveri  Maginet 
Jener,  segons  ell  injustament  preterit  en  els 
esmentats  exàmens,  pera  que,  preguntantli  el 
senyor  Lladó  devant  de  tothòm,  pogués  de¬ 
mostrar  la  injusticia  qu’ab  ell  se  va  co¬ 
metre. 

Hem  cumplert  ab  nostre  devercom  a  cata- 
lanistas  y  com  amants  de  la  justícia  fentnos 
ressò  de  las  queixas  del  senyor  Lladó  en  ma¬ 
tèria  tan  delicada.  Ara  no  som  nosaltres  qui 
ha  de  posar  en  clar  lo  ocorregut,  per  més 
que  desitjèm  qu’aixís  se  fassi  pel  bon  nom 
de  la  ensenyansa  catalana. 


El  dilluns  passat  al  mati  va  morir  el  cone¬ 
gut  autonomista  en  Valenti  Almirall. 

Fou  el  finat  un  dels  més  caracterisats  ini¬ 
ciadors  del  modern  moviment  catalanista. 
En  sa  joventut  milità  l’Almirall  en  el  partit 
federalista,  essent  l’ànima  d’aquell  brillant 
estol  de  joves  federals  que  iniciaren  las  soro- 
llosas  campanyas  de  El  Estado  Catalàn,  y  un 
dels  que,  ansiant  veure  implantat  pràctica- 


406 


JOVENTUT 


ment  el  federalisme,  no  parà  un  instant  íins 
que  fou  una  realitat  el  cèlébre  Pacte  de  Tor¬ 
tosa. 

Mes,  convensut  de  que’ls  elements  direc¬ 
tors  del  federalisme  s’apartavan  dels  ideals 
autonomistas  de  son  programa,  l’Almirall, 
qu’en  aquest  punt  fou  sempre  intransigent, 
va  separarse,  ab  molts  de  sos  amichs,  del 
partit  federal,  en  el  que  fins  allavors  havia 
figurat  en  primera  linia.  A  aquesta  dissi¬ 
dència  fou  deguda  la  fundació  del  «Centre 
Català»  y  del  Diari  Català,  que  foren  inicia¬ 
dors  de  nostre  gran  desvetllament  catala¬ 
nista. 

Sas  cèlebres  polèmicas  ab  en  Núnez  de 
Arce  en  defensa  del  Catalanisme,  la  part 
activíssíma  que  va  pendre  en  la  redacció  del 
Memorial  que  las  forsas  vivas  de  Barcelona 
endressaren  al  rey  don  Alfons  XII  en  1885, 
la  presidència  dels  Jochs  Florals,  que  ocupà 
en  1886,  la  seva  popularissima  obra  Lo  Ca¬ 
talanisme,  y  el  magistral  y  patriòlich  discurs 
que  llegi  en  1896  al  ésser  nombrat  president 
del  Ateneu  Barcelonès,  bastan  y  sobran  pera 
demostrar  que  la  vida  de  l’Almirall  fou  con¬ 
sagrada  a  la  propaganda  dels  ideals  autono¬ 
mistas  y  al  renaixement  de  la  patria  cata¬ 
lana,  per  quina  llibertat  va  Iluytar  mentres 
son  organisme  tingué  forsas  y...  mentres  sa 
clara  inteligencia  rahonà  ab  serenitat. 

Descansi  en  pau  l’eminent  patrici  català. 
La  Unió  Catalanista  prengué’l  bon  acort  de 
recomanar  a  tots  sos  adherits  l’assistencia  al 
seu  enterro  qüe  resultà  una  grau  manifesta¬ 
ció  de  dol. 


Un  tafaner,  un  anònim ,  qu’es  lo  menys 
que’s  pol  dir  a  qui  no  dóna’l  nom,  y  a  qui 
un  dia  varem  dir  tonto,  ens  pregunta  còm 
es  que  no  hem  oiientat  a  la  opinió  donant  la 
nostra  ídem  sobre  l'acort  del  Ajuntament  ne- 
gantse  a  subvencionar  la  professo  de  Cor¬ 
pus. 

Ha  sigut  per  varias  rahons. 

En  primer  lloch,  no  la  hem  donada  perque 
tenim  entès  qu’en  aqueix  assumpto  hi  ha 
certas  interioritats  que  cal  coneixe  de  ben  a 
la  vora  pera  poder  tractario  degudament  y 
censurar  als  qu’ho  mereixin,  sian  0  no  regio- 
nalistas,  puig  ens  agrada  dir  a  tothom  la 
veritat. 

En  segón  lloch,  perque  nostra  opinió  sobre 
semblants  qüestions  es  ben  coneguda. 

En  tercer  lloch,  perque  no  la  hem  d’impo¬ 
sar  a  ningú,  més  que  més  tenint  nostres  lec¬ 
tors  opinions  propias,  al  revés  del  senyor 
que’ns  escriu  y  que,  ab  tot  y  ésser  un  llum, 
necessita  que  rilluminin, 

Y  en  quart  y»darrer  lloch,  perque  al  mateix 
comunicant  potser  li  hauria  semblat  una  es- 
patotxada  la  nostra  opinió.  Però  ja  que  tant 
desitja  conèixela,  li  dirèm: 

Nosaltres  no  hi  estèm  per  professons,  y 


ademés  som  enemichs  de  que’s  subvencioni 
cap  acte  religiós  ab  fondos  del  comú.  Però, 
per  altra  part,  creyèm  que  la  professó  devia 
ferse  sols  en  un  cas:  en  el  de  que  nostre  co¬ 
municant  se  prestés  a  servir  de  tabernacle. 

Llegim: 

Los  elogios  que  la  prensa  de  la  corte  ha  consagrado 
à  Borràs  no  han  sido  para  nosotros  un  descubrimiento: 
han  sido  una  confirmación  tnàs  ó  menos  calurosa  de  lo 
que  ya  nosotros  habíamos  pensado  y  habíamos  dicho. 

De  este  triunfo  del  notable  actor  y  de  su  companía 

nos  hemos  de  felicitar  los  catalanes .  De  ello  nos  fe- 

licitamos  todos,  menos  aquéllos  que  por  odio  al  «tira- 
no»  restan  ya  méritos  al  actor  y  à  las  obras  represen- 
tadas;  para  aquéllos  que  ante  el  fràcaso  de  Borràs  y  del 
teatro  catalàn  en  Madrid  se  habrían  lanzado  airados 
contra  la  prensa  madrilena. 

Això  no  ho  déu  haver  redactat  cap  perio¬ 
dista  catalàn:  això  ho  deuhen  haver  redactat 
la  Inconsciència,  la  Ignorància  y  .el  Servilis¬ 
me  en  persona. 

Nosaltres  a  n’en  Borràs  sempre  l’havíam 
alabat  per  lo  que  valia;  y  sempre  també  l’ha- 
víam  censurat  quan  donava  probas  de  mal 
gust  0...  quan  ho  feya  malament.  No  se’ns 
ha  confirmat,  donchs,  lo  què  no  hem  pensat 
ni  dit  may  d’ell,  això  es,  que  sia  tota  una  emi¬ 
nència,  ni  molt  menys  un  altre  Zacconi.  En 
aquest  sentit  no  hem  fet  el  jòch  a  ningú. 

Respecte  a  las  obras  representadas{qu’hem 
de  dir  que  no  hagim  dit?  {Que  Terra  baixa  y 
Mar  y  cel  y  Maria  Rosa  són  obras  molt  her- 
mosas?  Donchs  ara  a  Madrid  han  descubert 
que  las  dugas  darreras  no  ho  són?  {Qué 
L'alegria  que  passa  es  la  millor  y  més  ingè¬ 
nua  obra  d’en  Rusinol?  Donch  els  critichs 
de  Madrid  no  ho  entenen  pas  aixís.  {Que  El 
Míslich  no’ns  agrada  perque  l’autor  se  recor¬ 
da  menos  del  art  que  dels  aplausos  del  pú- 
blich?  Això  ja’s  va  dir  en  aquestas  planas  al 
estrenarse  l’obra  a  Barcelona.  Com  s’ha  dit 
ara  que  si  a  la  cort  no  s’ha  representat  L'Hè- 
roe ,  ha  sigut  per  la  mateixa  rahó:  la  del 
aplauso.  De  manera  que  una  mateixa  rahó’l 
va  fer  representar  a  Barcelona  y  ha  impedit 
que’s  representés  a  Madrid.  Nosaltres  hau- 
riam  volgut  que’l  representessin  allà,  en¬ 
cara  que  un  altre  dia  haguessin  donat  Els 
Jochs  Florals  de  Canprosa ,  perque  trobèm 
molt  bé  qu’en  aquesta  obra  pretengui  ridicu- 
lisar  en  Rusinoi  lo  que  verdaderament  es  ri¬ 
dícul,  sense  qu’això  vulgui  dir  que  l’obra 
artísticament  estigui  bé,  perque  no  ho  està. 
Si  a  nostre  judici  ho  estés,  li  alabariam  com 
n’hi  hem  alabadas  d’altras. 

Aconsellèm  a  n’en  Borràs  que  no  se’is  cre¬ 
gui  a  aqueixos  catalanes  que  li  diuhen  emi- 
nente  en  castellà.  Sempre  val  més  que  sian 
ells  y  no’Is  catalanistas  qui  posi  en  ridicul 
l’art  de  la  terra.  Cregui  a  qui  li  vol  bé,  y  si 
may  torna  a  sortir  de  Catalunya,  no  vagi  ab 
certas  collas  que  semblan  voler  monopolisar 


i 


JOVENTUT 


cosas  molt  respectables  y  que  falsi fican  el 
tremp  català.  Y  ja  veurà  còm  no’l  criticarém. 

Però  la  veritat  es  que  ni  a  n’en  Borràs  ni 
a  n’en  Rusinol  hem  de  dàrloshi  cap  consell. 
Ara  ray  que  ja’ls  defensa’l  Maleta  Indulgen- 
ciasï 

No  més  els  faltava  això. 


En  nostres  benvolguts  confrares  Llevor, 
de  Sant  Feliu  de  Guíxols,  y  Germinal ,  de 
Sabadell,  hi  hem  llegit  quelcòm  que  resulta 
bastant  cohent  pera  certs  federals  catalans, 
y  particularment  pera’ls  del  Consell  Regio¬ 
nal  Federalista  de  Catalunya  que  no  redacta 
en  llengua  catalana  las  circulars  oficials-  y 
que  transigeix  ab  els  Vallès  y  comparsa. 

Resulta  cohent,  però  es  veritat. 


L’ «Associació  Wagneriana»  celebrà’l  13 
del  corrent  una  sessió  dedicada  a  Schumann, 
sessió  qu’organisà’l  mestre  Granados  ab  el 
concurs  de  la  senyora  Vidal  de  Montoliu,  la 
senyoreta  Mercè,  y  els  senyors  M.  de  Mon¬ 
toliu,  Frank  Marshall  y  Huguet. 

En  Montoliu  llegí  un  estudi  referent  a 
Schumann,  executant  després  la  senyora  Vi¬ 
dal  y  els  senyors  Huguet  y  Granados  el  Trio 
( op .  63)  pera  piano,  violi  y  violoncel;  en 
Granados  las  Escenas  d'Infants;  la  senyoreta 
Mercè  cinch  Ueder ,  y  el  senyor  JMarshall  una 
Novelette  y  un  Allegro,  obras  totas  ellas  del 
gran  Schumann.  La  vetllada  fou  un  gran 
èxit  pera  tots  els  que  hi  prengueren  part. 

Com  a  resultat  de  la  promesa  feta  per  en 
Maura  quan  visità  Barcelona  acompanyant 
al  rey,  s’ha  promulgat  un  real  decret  autori- 
sant  l’us  de  qualsevol  dels  idiomas  0  dialec¬ 
tes  parlats  a  Espanya,  en  las  conferencias 
telefònicas  y  en  els  telefonemas  y  telégramas 
privats  interiors,  sempre  qu’en  alguna  de 
las  estacions  comunicants  hi  hagi  personal 
capàs  de  compendre’l  llenguatge  empleat, 
ab  el  ben  entès  de  que  la  direcció  general  ja 
cuvdarà  de  que  no  falti  dit  personal  en  las 
estacions  en  que  sia  d’esperar  el  freqüent 
empleu  de  llenguatges  no  oficials.  El  llen¬ 
guatge  oficial  del  Estat  Seurà  usarse  en  la 
correspondència  que  no  sia  privada  y  en  las 
comunicacions  oficials  sobre  assumptos  ad¬ 
ministratius,  governatius  y  judicials;  com 
també  deurà  usarse  en  las  linias  d’empresas 
ferroviarias  que  no  utilisin  el  sistema  tele- 
gràfich  Morse. 

Bien ,  senyor  Maura,  bien. 

De  reconeixe  y  en  part  sancionar  un  dret, 
a  usurparlo  miserablement,  hi  ha  un  xich  de 
diferencia:  veritat,  senyors  Romanones, 

Dato  y  demés  inconsútils  de  secà?  No  som 
sistemàtichs:  la  rahó  a  un  moro.  Ara  ja  veu- 
rém  si  el  nou  decret,  posat  a  la  pràctica, ’s 


407 

tornarà  aygua  de  borratxas.  Que  tampoch 
ens  vindria  de  nou. 

Fins  aquí  s’ha  lograt  quelcòm  de  just,  ja 
que  no  tota  la  justicia,  ni  de  bon  tros,  a  que 
tenim  dret  y  que  l’Estat  espanyol  no  vol  o 
no  sab  reconeixe. 

Y  ja  ho  veu  en  Romanones,  ja  ho  veuhen 
tots  els  lliberals  coixos  com  ell  del  enteni¬ 
ment,  més  que  de  las  camas:  ni  ha  tronto¬ 
llat  l’Estat,  ni  han  temblado  las  esferas.  Ells 
sí  que  trontollaran  de  debò’l  dia  en  que’l  seu 
regim  antilliberal  y  unitarista,  el  vell  regim 
de  la  Espanya  morta,  se’n  vagi  en  orris  mer¬ 
cès  als  nostres  esforsos.  Perque’ns  hi  esfor- 
sarém  sense  descans. 

iY  donchs,  que  no  li  diuhen  separatista  a 
n’en  Maura?.  Per  cosas  semblants  ens  ho  han 
dit  a  nosaltres  mil  vegadas.  Recòrdinse  de 
qu’en  Maura  es  de  Mallorca  y  també’l  par¬ 
la’l  nostre  dialecto.  Al  cap  y  a  la  fí,  en  algu¬ 
na  cosa  se  li  ha  de  coneixe  que  no  es  hidalgo 
y  qu’ab  tot  y  dirse  conservador  pensa  més 
ample  que  molts  lliberals.  Y  ara  no’s  pensin 
que  li  volguém  fer  l’apologia,  perque...  hem 
perdut  la  fe,  y  fins  a  casa  nostra  hi  ha  qui 
ens  té  per  ateyos  empedrehits. ' 


Hem  tingut  ocasió  de  visitar  el  Pabellón 
de  Verano ,  ahont  hi  funcionan  els  autòmatas 
mecànichs  del  senyor  Narbón,  moderns  put¬ 
xinel·lis  qu’apareixen  de  cos  enter  y’s 
mouhen  sobre  la  escena  com  a  personatges 
reals,  produhint  en  certas  ocasions,  y  vistos 
a  distancia,  la  ilusió  de  que’s  presencia  una 
obra  escènica  desempenyada  per  actors  de 
debò.  L 'obra  que  hi  vegerem  pecava  de  mo¬ 
nòtona,  y  es  sabut  que  a  semblants  especta¬ 
cles,  que  deuhen  entrar  pels  ulls,  els  hi  con¬ 
venen  obras  d’aparato,  y  si  pot  ésser  de  ma- 
gia  millor.  Aixis  ho  ha  entès  la  empresa, 
que  darrerament  n’ha  presentadas  ab  propie¬ 
tat  y  bon  gust. 

El  centre  catalanista  «Gent  Nova»,  de  Ba¬ 
dalona,  ha  publicat  la  convocatoria  y  cartell 
pera  un  certamen  literari  que’s  celebrarà’l 
15  del  vinent  agost,  dia  de  la  festa  major  de 
dita  ciutat,  oferintse  dotze  premis.  Els  tre- 
valls  deuràn  en-viarse  a  nom  del  secretari  del 
jurat,  en  el  domicili  social  de  «Gent  Nova», 
(carrer  d'en  Lluch,  51,  53  y  55,  Badalona), 
avans  del  20  de  juliol.  Forman  el  jurat  ca- 
lificador  els  senyors  Joan  Maragall,  presi¬ 
dent;  Joseph  M.a  Roca,  vispresident;  J. 
Massó  y  Tdrrents,  Antoni  Bori  y  Fontestà, 
Enrich  X.  Vidal  y  Valenciano,  Víctor  Brosa 
y  Sangerman,  vocals;  y  Joseph  M.a  Folch  y 
Torres,  secretari. 

Altre  certamen  literari  anuncia  la  «Lliga 
Regionalista»  de  Santa  Coloma  de  Farnés, 


JOVENTUT 


408 

el  qual  se  celebrarà’l  dia  24  del  pròxim  se¬ 
tembre,  en  que  s’escàu  la  festa  major  de  dita 
vila  En  el  cartell  qu’hem  rebut  s’ofereixen 
vuyt  premis.  Els  trevalls  deuràn  ésser  reme- 
sos  al  secretari  de  la  ((Lliga  Regionalista» 
en  Joseph  M.a  Bofill  (carrer  del  Beat  Dalmau 
Moner,  1,  Santa  Coloma  de  Farnés),  avans 
del  26  d’agost.  Componen  el  jurat  els  se¬ 
nyors  següents:  Marti  Genis  y  Aguilar,  pre¬ 
sident;  Joaquim  Casas-Carbó,  Bonaventura 
Bassegoda,  Salvador  Vilaregut,  Ignaci  Prim 
de  Balle,  Joseph  M.a  Bofill  y  Galtés,  vocals; 
Antón  Busquets  y  Punset,  secretari. 

També  l’«Agrupació  Catalanista»  d’Olot 
anuncia  son  quinzè  certamen  literari,  pera’l 
qual  s’ofereixen  dinou  premis,  devent  en- 
viarse  las  composicions  al  secretari  del  jurat 
en  Joan  Boada  (Plassa  de  Catalunya,  2,  2.on 
Barcelona),  avans  del  15  d’agost  vinent.  El 
jurat  calificador  estarà  compost  pels  senyors 
Francesch  Cambó,  president;  Joan  Pons  y 
Massaveu,  vispresident;  mossèn  Salvador 
Bover,  Claudi  Planas  y  Font,  Jaume  Nove- 
1 1  as  de  Molins,  vocals;  y  Joan  Boada,  secre¬ 
tari.  La  celebració  del  certamen  tindrà  lloch 
durant  las  festas  de  la  Verge  de  l’Eura,  pa¬ 
trona  d’Olot. 

La  guerra  rus-japonesa  segueix  el  seu  curs 
sangnant  y  terrible.  Després  de  la  batalla  del 
Yalu  y  de  la  pèrdua  de  vaixells  japonesos 
vora  Port-Arthur,  els  exèrcits  del  Mikado,  a 
costa  d'enormes  baixas,  sense  comptar  las 
petitas  accions  de  guerra,  han  vensut  a  las 
tropas  russas  en  las  tremendas  batallas  de 
Kin-Xu  y  Wan-Yang-Tien.  La  tàctica  y  el 
barbre  heroisme  dels  japonesos  han  triomfat, 
fins  ara,  de  la  solidesa,  del  soldat  rus.  El  blo¬ 
queig  de  Port-Arthur  va  esdevenint  de  dia 
en  dia  més  rigorós,  y  las  tropas  del  general 
baró  Stackelberg,  destinadas  a  socorre  la 
plassa  sitiada,  acaban  de  sufrir  una  terrible 
derrota,  tenint  baixas  incalculables  y  havent 
de  recular  abandonant  l’artilleria.  Mes  la 
guarnició  de  Port-Arthur,  secundada  pel 
foch  dels  vaixells  de  guerra  de  la  badia,  sab 
mantenir  a  ratlla  al  enemich.  Per  sa  part  la 
esquadra  russa  de  Wladivostock,  ab  hàbils 
sortidas,  destruheix  aquests  dias  els  trans¬ 
ports  japonesos  carregats  de  mils  homes 
que’s  perden  en  el  fons  del  mar.  S’apropan 
matansas  horrorosas,  indignas  del  segle  xx. 
Qué  hi  farèm! 

Per  altre  cantó,  com  si  al  món  no  hi  ha¬ 
gués  prou  maldecaps,  la  qüestió  del  Marroch 
s’embolica  cada  dia  més,  interveninthi...  fins 
els  Estats  Units  d’América.  Espanya  no  hi 
intervé  per  prudència,  y  aixis  Fransa  y  An¬ 
glaterra  tindràn  las  mans  deslligadas  y  faràn 
lo  que  voldràn. 

Ademés  els  lurchs  las  emprenen  de  nou 
ab  els  infelissos  armenis,  y  el  Tsar  de  totas 
las  Russias  apreta  de  valent  contra’ls  seus 


súbdits  que  no  s’entusiasman  ab  els  èxits  de 
l’Alexieff  y  d’en  Kuropatkine. 

{Y  els  francesos?  Els  francesos  badan. 

Publicacions  rebudas: 

La  galvanoplastia  al  alcance  de  todos ,  per 
Paul  Laurencin,  traduhit  de  la  quinta  edició 
francesa  per  Francisco  Novellas-  Els  senyors 
Ribó  y  Marín,  editors  d’aquesta  ciutat,  han 
fet  un  verdader  servey  a  las  varias  industrias 
que  tenen  per  base  la  galvanoplastia  al  pu¬ 
blicar  aquesta  notable  obra,  prou  coneguda 
dels  inleligents  en  la  matèria  pera  que’s 
fassi  necessari  cap  elogi.  La  traducció  del 
senyor  Novellas  resulta  excelent.  Forma  un 
volum  de  200  planas,  ilustradas  ab  35  gra- 
bats. 

Quatre  flors ,  poesias  premiadas  de  Fran¬ 
cesch  Marull.  Fascicle  que  conté  varias  com¬ 
posicions  premiadas  en  certàmens  celebrats 
a  Sant  Feliu  de  Guíxols,  Barcelona  y  Olot. 

Catàleg  5  dels  publicats  per  en  Joan  Bap¬ 
tista  Batlle,  propietari  de  la  llibreria  «L’Ar¬ 
xiu»,  d’aquesta  ciutat. 

Himne  grec  groc ,  lletra  y  música,  pubücat 
per  la  Junta  del  centre  humoristich  «Els 
grecs  grocs»,  de  Vilanova  y  Geltrú. 

La  dida  del  infant ,  cansó  popular  cata¬ 
lana,  lletra  y  música,  ab  un  dibuix  d’en 
Moyà  y  notas  folklòricas.  Aquesta  cansó  es 
la  xxxvi  de  las  publicadas  pel  «Cançoner 
Popular»,  y’s  ven  com  totas  a  10  cèntims.  Di¬ 
pòsit,  Rambla  de  Sant  Joseph  1 1 ,  Barcelona. 

O' Donnell,  per  B.  Pérez  Galdós.  Hem  re¬ 
but  un  exemplar  d’aquesta  nova  obra  del 
ilustre  novelista,  que  forma’l  tomo  35  de  sos 
Episodios  Nacio?iales  y  el  cinquè  de  la  quar¬ 
ta  serie  dels  mateixos.  Ne  parlarèm  oportu¬ 
nament  ab  la  extensió  deguda.  Preu,  2  pes- 
setas. 

Fidel  Giró,  impressor.  — -  Carrer  de  València,  233 

JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . 4  5°  * 

»  Trimestre .  2’25  > 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

>  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  »  sense  folletins.  .  .  25  > 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Barcelona,  30  Juny,  1904 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS . 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

»  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Qüestions  occitanas,  per  Joseph  Aladern.— El  Compro¬ 
mís  de  Casp,  per  Pere  B.  Tarragó. —  Lletras  a  un 
amicb,  per  A.  Font  y  Laporte.  —  Visita  d’amor,  per 
Francesch  Sitjà  y  Pineda.— En  Valenti  Almirall,  per 
Pompeyus  Gener. — No  barrejèm,  per  Pau  Colomer. 
—  «Spleen»,  per  Octavi  Pell  Cuffi.  —  Teatres,  per 
Emili  Tintorer.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  6. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson.  —  Traducció  catalana.— Pròleg:  plech  IV. 
— Retrat  del  autor. 


QÜESTIONS  OCCITANAS 

Al  jelibre  Juli  Ronjat ,  Batlle  del  Consistori. 

Mon  car  amich:  permeteume  que  amiga¬ 
blement,  però  també  ab  tota  la  claretat  que 
requereix  un  assumpto  tan  important  pera’ls 
destins  de  la  nostra  rassa,  contesti  als  cà- 
rrechs  -que  feu  a  mon  article  sobre  1  Cin- 
quanlenari  del  Felibrige ,  publicat  en  el  Su¬ 
plement  de  Joventut.  Vos  sóu  persona  auto- 
risada;  la  vostra  no  es  una  opinió  particular, 
sinó  la  mateixa  veu  del  Consistori,  quin  cap 
es  ara  en  Devoluy,  y  en  Mistral  la  personali¬ 
tat  quasi  sagrada  que  l’inspira.  Millor,  aixis 
escatirém  sobre  terreno  ferm  y  sabrèm  qui 


es  el  qui  déu  declararse  lleal  y  noblement 
vensut. 

Vostres  reparos  al  meu  article  sóndedugas 
menas  ben  distintas,  que  cal  contestar  sepa¬ 
radament.  Que’l  Capoulié  es  nombrat  per  3 
anys  en  lloch  de  4;  que  no  més  hi  havia  3 
Mantenensas  v  que  aquestas  las  havèu  su- 
primidas  com  òrguens  del  tot  inútils  y  per 
consegüents  perjudicials  que  resultavan;  que 
no  hi  ha  una  Escola  dins  cada  encontrada, 
sinó  que  aquellas  se  forman  hont  y  com  vo¬ 
len,  sens  ésser  fetas  ab  un  motllo  uniforme  y 
embarradas  dins  d’una  regió  delimitada 
per  endevant,  perque  això  seria  del  tot  con¬ 
trari  al  esperit  d’autonomia  qu’es  la  essencia 
del  Felibrisme...  etc.  Tot  això  es  de  poca  im¬ 
portància  quan  no’s  tracta  de  treure  conse- 
qüencias  de  la  bona  0  dolenta  organisació 
de  la  entitat.  L’ultim  extrèm  encara  podriam 
discutirlo:  crech  que  las  Escolas  s’haurian  de 
fer  rigorosament  per  encontradas  naturals, 
consideradas  baix  el  punt  de  vista  ètnich  0 
lingüistich,  això  es,  que  la  Escola  Roergola, 
per  exemple,  cuydés  de  lo  que  pertoca  als 
interessos  lingüistichs  0  autonòmichs  de  la 
regió  del  Roergue,  y  no  imitar  als  revolucio¬ 
naris  unitaristas  francesos  de  la  tan  infruc¬ 
tuosa  Revolució,  que  pera  revolucionar  varen 
trasbalsar  fins  la  mateixa  naturalesa  creant 
els  actuals  departaments  artificials,  tan  arti¬ 
ficials,  que  ja  sabèu  que  hi  ha  departaments 


4io 


JOVENTUT 


formats  per  terras  que  la  naturalesa  havia 
assignat  a  tres  regions  diferentas.  Això  no 
seria  pas  contra  l’autonomia,  molt  al  con¬ 
trari:  seria  reconéixela  pi acticament. 

Vos  dol  qu’haja  assegurat  que  tots  els  pe- 
riòdichs  felibrenchs  sian  bilingües,  y  vos 
dihèu  que  se’n  coneixen  forsasque  són  pura¬ 
ment  provensals,  sens  un  mot  de  franchi- 
mand,  fòra  dels  anuncis.  Cal  reconeixe  que 
vostres  comerciants  no  tenen  prou  virtut 
pera  redactar  els  seus  anuncis  en  sa  pròpia 
parla.  Me  citéu  algún  almanach  y  cinch  pe. 
riòdichs  purament  redactats  en  provensal,  pe¬ 
rò  com  en  tots  ells  els  anuncis  hi  ocupan  un 
bell  lloch,  y  quasi  tots  són  en  francès,  creguèu 
que  fan  un  efecte  ben  diferent  de  nostres 
periòdichs  catalans.  M’aiegro  que  sia  aixis, 
tantdebó  ho  fossin  tots,  mes  sento  poder- 
vos  retreure’l  mal  exemple  que  acaba  de 
donar  L’ Idèio  Provençalo  de  Marsella,  posant 
son  títul  en  francès:  L'Idée  Provensalo,  per- 
que  sos  redactors  se  deuhen  creure  qu’aixis 
vesteix  més ;  y  d’altres  encara  que  portan 
d’ensà  de  sa  aparició  el  titul  en  francès. 

Assegurèu  també  que  s’ha  publicat  més 
d’un  llibre  provensal  sense  la  traducció  fran¬ 
cesa  enfront,  y’m  citéu  els  tres  volums  de  Lou 
Cant  dóu  Terraire ,  d’en  Rieu,  els  Countes 
Pfovençau,  d’en  Roumanille,  pera  no  citarmen 
més.  Jo  no  vaig  afirmar  pas  que  no  se’n  pu¬ 
bliquessin:  solament  vaig  dir  «qu’eran  es¬ 
cassos  els  llibres  provensals  que’s  publiques¬ 
sin  sense  la  traducció  francesa  drecli-à-drech », 
y’m  sembla  que  vaig  estar  en  lo  just.  Ara’l 
Concell  Felibrench  de  Paris  no  es  més  que 
una  Escola...  Són  erros  de  detall  sens  im¬ 
portància,  que  ja  tenia  jo  la  convicció  de 
que’ls  havia  de  cometre  forsosament.  Recor- 
darèu,  bon  amich,  qu’en  mon  article  feya 
constar  que  per  una  rara  casualitat  no  podia 
precisar  els  detalls  de>  la  organisació  del  Fe- 
librige.  Jo  hauria  trobat  tot  això  en  els 
Anuaris  Felibrenchs  de.  l’Edmond  Lefèvre, 
mes  se  va  donar  el  cas  que’ls  tenia  deixats  a 
un  amich,  y  aquest  aquells  días  se  trobava 
a  la  capital  de  Bohèmia,  a  Praga,  hont 
els  txechs  celebravan  també  una  festa  nacio¬ 
nalista,  tan  nacionalista  que  tantdebó  ho 
hagués  resultat  tant  la  de  Font-Segunya. 
Aixis  fou  que  vaig  tenir  de  refiarme  de  la 
memòria,  y  ja  sabèm  lo  que  li  succeheix  al 
qui  se’n  refia  massa. 


Tampoch  se  pot  precisar  bé  sense  tenir 
molt  conegut  el  terrer,  o  en  son  defecte  molts 
documents  a  mà,  quina  divisió  cal  fixar  en¬ 
tre  la  llengua  d’Oc  y  la  d'Oil;  jo  he  dit  el 
curs  de  la  Loyra;  vos  dihèu  que  sas  dugas 
ribas,  en  la  part  superior  de  sa  vall,  són 
terras  de  llengua  d’Oc,  y  que  fins  a  150  0  200 
-kilòmetres  són  franch-provensals,  venint  des¬ 
prés  el  francesos,  car  tot  això  era  l'antiga 
Galia,  y’m  senyalèu  els  pobles  per  hont  passa 
la  ratlla  divisòria.  Es  la  primera  vegada  que 
.puch  obtenir  detalls  segurs  d’aquesta  divisió, 
y  un  altre  dia  os  molestaré,  si  no  os  sab 
greu,  sobre  aquesta  matèria  per’acabar  un 
estudi  qu’estich  fent  sobre  la  extensió  y  dife¬ 
renciacions  de  la  nostra  rassa. 

Passèm  ja  a  lo  més  important,  a  lo  fona¬ 
mental.  Dihèu  vos:  «Còm  podèu  escriure:  el 
gran  erro  d’en  Mistral  y  dels  demés  feli- 
bres,  etc.»...  Ho  puch  escriure  perque  aixis 
ho  sento  fermament.  ,-Creyèu  vos  que  la  llen¬ 
gua  d’en  Mistral  y  la  dels  demés  felibres  es 
la  llengua  provensal  pura?  No,  la  vostra  llen¬ 
gua  es  molt  més  enterbolida  per  la  influhen- 
cia  francesa  que  la  nostra  per  la  castellana; 
encara  fa  més  sigles  que  la  sufreix,  y  la  su. 
freix  ab  major  intensitat.  Teniu  a  Paris  dos 
grans  enemichs  de  la  vostra  llengua:  el  mi¬ 
nistre  de  la  Instrucció  Pública  )/  el  ministre 
de  la  Guerra  ab  son  servey  obligatori.  Ha- 
vèu  tingut  la  desgracia  de  que  *vos  han  ins- 
truhit  massa,  no  per  havervos  instruhit  sinó 
perque  aquesta  instrucció  se  vos  ha  donat  ab 
una  llengua  forastera.  Nosaltres  hem  sufert 
aquest  mal  en  molt  menor  grau,  car  els 
incults  d’enllà  del  Ebre  poch  se’n  cuydan 
d’aquestas  cosas. 

Sis  0  set  sigles  d’influhencia  francesa  han 
bastat  pera  esborrar  els  principals  trets  del 
vostre  llenguatge,  y  ab  aquest  llenguatge 
abastardit  heu  escrit  las  obras  de  la  vostra 
Renaixensa.  Vosaltres  teníau  la  obligació,  si 
no  d’anar  a  beure  a  la  font  pura,  al  menys 
d’anar  aclarint  de  poch  en  poch  l’aygua  tèr¬ 
bola  de  la  vostra  llengua,  com  anèm  fent  de 
cada  dia  més  els  catalans.  Nosaltres  no’ns  en 
pieocupèm  de  si  el  poble'ns  comprèn  0  no’ns 
comprèn.  Dèu  anys  enrera’l  poble  deya  que 
no  llegia’l  català  perque  no'l  comprenia,  y 
això  que  s’escrivia  un  català  quasi  bilingüe,  y 
avuy  molta  part  del  poble  llegeix  ja  un  ca¬ 
talà  espurgat,  depurat,  qu’alashoras  li  hau- 


JOVENTUT 


Oa  semblat  una  llengua  estrangera.  Si  la 
nostra  tasca  persisteix,  d’aqui  un  sigle’ls 
catalans  tornaran  a  estar  en  complerta  pos¬ 
sessió  de  la  seva  llengua. 

No  hi  vol  dir  res  que  la  llengua  d'en  Mis- 
tral  estigui  consagrada  per  50oanvs  de  vida. 
Són  500  anys  de  camí  que’ns  cal  desfer,  una 
marrada  de  cinch  sigles  qu’ha  fet  la  nostra 
rassa  en  son  avensament  cap  al  seu  desti. 
La  vostra  llengua  es  la  nostra.  Suposèm  to- 
tas  las  terras  de  llengua  d’Oc  com  un  gran 
estany  d'aygua  pura  y  transparenta  (sigles  x 
a  xiv):  ve  una  forsa  superior  y  parteix  l’estany 
(frontera  pirinenca);  al  estany  provensal  hi 
desemboca  un  gran  riu  d’aygua  roja  (influhen- 
cia  francesa)  y  al  estany  català  un  altre 
d’aygua  negra  (i nfluhencia castell ana)  .Donchs 
bé:  de  quins  colors  tan  diferents  no  esdevin¬ 
dran  al  cap  de  tants  de  sigles  aquellas  ay- 
guas  avans  tan  puras  y  transparentas!  La 
nostra  tasca,  donchs,  ara,  es  d’espolsar  las 
ayguas  brutas  qüe’ns  han  fet  tan  diferents. 
Això  no  vol  dir  qu’hajam  de  tornar  al 
llenguatge  del  temps  dels  trovadors,  no, 
però  si  que  vosaltres  havèu  de  desfervos  del 
francès  y  nosaltres  del  castellà  que’ns  desna- 
turalisan,  y,  cregueume,  vindrèm  a  trobarnos 
en  un  punt  més  aprop  que  no’ns  pensèm. 

El  mal  es  que  aquesta  tasca  tan  bella  y 
convenient  pera  tots  no  vos  agradi,  quan  hi 
ha  a  üccitania  escriptors  de  gran  talent  que 
1  han  iniciada.  Dihèu  qu’en  Mistral  hauria 
perdut  el  temps  y  l’ingeni  escrivint  versos 
de  la  Edat  Mitja,  y  recriminèu  al  Antonin 
Perbosc  y  a  n’en  Pròsper  Estien  perque  fan 
semblant  tasca  escrivint  ab  un  arcaisme 
qu’es  tot  al  contra  de  la  lley  de  la  vida  y  de 
la  evolució.  Anèu  molt  errat,  amich  Ronjat. 
Ells  han  trobat  el  camí  de  vida  y  vosaltres 
seguiu  sota’l  jou  el  cami  de  la  vostra  confu¬ 
sió  0  morfonisació  ab  la  Fransa.  Vosaltres 
serèu  francesos,  si  no  trenquèu  a  temps  de 
camí,  com  nosaltres  hauríam  sigut  castellans. 
En  Perbosc  ha  definit  admirablement  l’estat 
actual  del  seu  idioma: 

Lo  Parlar  trobairesc 
ara,  es  com  una  vinha 
que  lo  cuzon  orresc 
rozega  en  son  bel  cresc... 

Occitans,  quand  voldrèm, 
d’una  ardor  pro  corala 
quand  nos  arborarèm, 
moisenas  culirèm 
a  la  Vinha  reirala. 


411 

iQuè  hi  fa  qu’això  sia  arcaich?  Això  es 
bell,  es  noble,  es  nostre,  es  pur,  y  el  poeta 
podrà  morir  satisfet  d’haver  llensat  el  jou 
del  dominador.  Es  tot  un  occità.  <<Y  què’m 
dirèu  del  benemèrit  canonge  Joseph  Roux, 
qu’ha  iniciat  aquesta  tendencia  en  sa  Gram- 
maire  Lemousine  y  sa  Chanson  Lemousina ,  y 
d’en  Ramón  Laborda  en  son Lexique  Lemou- 
sin,  y  del  vostre  excelent  poeta  en  Lluís  Ju- 
nel,  que  tots  tiran  cap  a  cercar  el  bon  camR 
Imiteulos,  cregueume,  imiteulos. 

Dihèu  que  al  primer  Consistori  que  cele- 
brarèu  nombrarèu  a  n’en  Maragall  soci  del 
Felibrige.  Se  vos  agrahirà  de  cor,  mes  no 
n’hi  ha  prou  d’això:  caldria  fer  una  Lliga  de 
tots  els  pobles  de  la  nostra  rassa  pera  lluytar 
ab  las  dugas  centralisacions  que  conspiran 
contra  la  nostra  personalitat,  però  no  una 
lluyta  platònica  com  la  vostra,  sinó  com  la 
qu’anèm  desenrotllant  nosaltres.  Ja  sabèu 
qu’haviam  anat  junts  y*varem  trencar  per 
aquest  mateix  motiu.  Nosaltres  no  podèm 
acceptar  allò  d’en  Mistral  de  que  «una  dama 
tan  distingida  com  la  Provensa  no  podia  ca- 
sarse  més  que  ab  un  cavaller  tan  noble  y  ga- 
làn  com  el  francès»,  y  pobres  de  vosaltres  si 
continuèu  estant  satisfets  del  vostre  mari¬ 
datge,  d’aqueix  marit  que  es  l’anulació  de 
la  vostra  personalitat. 

Tot  això  no  ho  dich  de  segona  mà,  no  són 
pas  impressions  rebudas  desde  Paris,  sinó 
sortidas  del  cor  de  la  mateixa  Provensa. 
ífeusaqui,  pera  final,  alguns  fragments  d’una 
carta  escrita  per  una  persona  inteligent  que 
viu  en  una  vila  ben  aprop  de  la  d’en  Mistral, 
y  això’ns  probarà  la  poca  virtualitat  de  la 
vostra  obra,  mentres  no  vos  espolsèu  el  fran- 
cesisme  de  sobre. 

...  Ce  que  vous  croyez  étre  la  matinée  d’un  beau 
jour,  n’est  que  le  déclin  d’une  lumière  artificielle,  et 
avec  le  Cinquantenaire,  Mistral  a  célébré  les  funerail- 
les  du  Felibrige  et  de  la  langue  d’Oc  du  Midi  de  la 
France...  90  provençaux  sur  100  sont  incapables  de 
lire  Mireille  dans  l’original.. .  Pas  d’illusions  possibles, 
le  Provençal  se  meurt,  la  langue  d’Oc  s’éteint.  Mistral 
et  ses  amis  ont  perdu  leur  temps...  Dans  vingt  ans  vous 
ne  tronverez  plus  en  Arles  une  fille  en  costume  arlésien 
et  vous  n’entendrez  plus  de  Nice  à  Bordeaux,  de 
Banyuls  à  Poitiers,  un  seul  mot  de  langue  d‘oc.  Mistral 
aurait  mieux  fait  de  se  fixer  à  Barcelone  ou  en  Cata- 
logne  et  de  participer  au  mouvement  litteraire  catalan, 
il  serait  súr  de  passer  à  la  postérité.  Vous  autres  cata¬ 
lans,  vótre  Renaissance  n’est  pas  seulement  livresque, 
elle  est  populaire;  si  le  paysan  ne  vous  lit  pas  encore, 
vous  écrivez  sa  langue  et  une  centralisation  égalitaire 
et  par  suite  tyrannique  ne  Pobligera  pas  avec  une  force 
irrésistible,  avec  des  manoeuvres  persécutrices,  a  ensei- 


412 


JOVENTUT 


gner  a  ses  enfants  une  langue  étrangère...  Vousmarchez, 
vous  pouvez  vous  défendre  et  mème  porter  des  coups 
terribles;  vous  commencez  une  nouvelle  journée  qui  se 
promet  plus  longue  et  plus  magnifique  que  la  première; 
ahl  que  Mistral  doit  vous  envierl  chez  vous  la  vie  qui 
s’épanouit  partoutl  les  ombres,  le  froid,  le  silence  du 
cimetière  qui  descendent  sur  tout  ce  qui  fut  son  amour 
et  le  seul  objet  dp  son  genie!  Je  souhaite  qu’il  conserve 
encore  une  íllusion,  hélasl  la  vérité  est  trop  claire,  trop 
évidente;  il  peut  pleurer  sur  sa  patrie  qui  disparaít  à  ja- 
mais. » 


.  • 

Ja  ho  veyèu,  arrtich  Ronjat;  es  qüestió  de 


vida  o  mort. 


JoSEPH  Al-ADERN 


EL  COMPROMÍS  DE  CASP 


Han  transcorregut  492  anys  desd’aquell 
dia  en  que  la  decisió  d’un  tribunal  obsessio¬ 
nat  condempnà  a  nostra  patria  a  sufrir  el  jou 
d’una  nació  despòtica. 

Tots  els  historiayres  han  parlat  d’aquell 
fet,  però  ben  pochs  l’han  judicat  com  se  dèu. 

En  28  de  juny  de  1412  se  notificà  pública¬ 
ment  que  la  corona  d’Aragó  passava  a  la 
testa  d’un  príncep  castellà;  y  de  tal  data  pren 
origen  l’actual  moviment  de  nostras  reivin¬ 
dicacions.  Al  cumplirse  l’aniversari  d’aquell 
fet  històrich,  síam  permès  dirne  quelcom, 
advertint  que  d’aytal  fet  no  me’n  ocupo  tant 
per  lo  que  té  de  dinàstich  com  per  lo  que  té 
d’insultant  pera  las  aspiracions  dels  catalans 
d’aquella  època. 

Després  de  la  mort  del  rey  Marti  I  l’Humà 
(1410)  sense  successió  directa  puig  son  únich 
fill  havia  mort  primer.  se  pensà  tot  seguit  en 
donar  hereu  a  la  corona. 

Difícil  era  precisar  a  qui  pertanyia  més 
aquesta,  donchs  eran  molts  els  que’s  creyan 
ab  dret  a  ella  y  tots  portavan  en  favor  seu 
una  rahó  0  altra,  ab  mès  0  menys  fonament. 

Avans  d’esplanarias  totas,  cal  advertirqu’en 
Pere  IV,  rey  d’Aragó,  tingué  quatre  fills, 
que  foren:  Joan  I,  que’l  succehí  en  el  trono; 
Marti -I.  que  succehí  a  Joan  per  haver  mort 
sense  fills;  na  Leonor,  y  na  Isabel,  que  no 
regnaren,  peró  que  serviren  l’una  per’alegar 
els  drets  de  son  fill  al  trono,  y  l’altra  pera 
preténdrel  ella  mateixa. 

Els  drets  de  cada  pretenent  eran  els  se¬ 
güents: 

En  Joan,  duch  de  Calabria,  nét  de  Joan  I 
y  per  lo  tant  renét  de  Pere  IV. 

En  Fadrich,  comte  de  Lluna,  nét  de  Mar¬ 
tí  I  y  per  consegüent  renét  de  Pere  IV. 

En  Jaume,  comte  d’Urgellv  marit  de  na 
Isabel  y  nét  d’un  germà  de  Pere  IV. 

Na  Isabel,  germana  de  Marti  I. 

En  Ferràn,  princep  de  Castella,  fill  de  na 
Leonor,  0  sia  nét  de  Pere  IV. 

N’Allons,  duc’n  de  Gandia,  cosi  de  Pere  IV, 

N’Alfons,  duch  de  Gandia,  fill  del  anterior, 


que  assumí  las  pretensions  del  seu  pare, 
després  de  mort  aquest. 

Y  en  Joan,  comte  de  Prades,  oncle  del  es¬ 
mentat  darrerament,  que  al  morir  son  germà 
cregué  que  las  pretensions  d’aquest  podia 
alegarlas  ell  en  comptes  de  ferho’i  seu  nebot. 

La  situació  política  d’Aragó  empitjorava 
per  moments.  Els  pretenents,  cada  dia  més 
ambiciosos,  no  reparavan  en  valdres  de  tots 
els  medis  pera  lograr  llur  triomf,  y  era  ne¬ 
cessari,  urgent,  que’l  poble  prengués  una 
seria  determinació. 

Prou  s’havia  reunit  l’assamblea  dels  tres 
brassos  a  Barcelona  pera  donar  la  corona  a 
qui  més  de  dret  pertanyés ,  segons  frase  del  rey 
Martí:  mes  las  continuas  dissensions  dels 
bandos  qu'arreu  s’agitaren,  impossibilitaren 
la  gestió  de  dita  assamblea,  resolentse  al 
ultim  que  un  jurat  compost  de  nou  personas 
de  reconeguda  valua,  de  las  quals  cada  tres 
havian  d’ésser  representants  d’una  de  las 
tres  nacionalitats  d’aquell  Estat,  se  reunís  al 
castell  de  Casp,  y  allí,  després  d’haver  sentit 
als  embaixadors  de  cada  pretenent,  emetés 
ab  tota  imparcialitat  la  sentencia  qu’havia 
de  solucionar  el  conflicte. 

Els  elets,  després  d’algunas  dilacions,  fo¬ 
ren  els  següents:  en  representació  de  Cata¬ 
lunya,  en  Pere  Lagarriga,  en  Guillèm  de 
Vallseca  y  en  Bernat  de  Gualbes;  en  repre¬ 
sentació  d’Aragó  ,  en  Domingo  Ram  ,  en 
Francesch  d  ’ Aranda  y  en  Berenguer  de 
Bardagi;  y  en  representació  de  València,  en 
Bonifaci  Ferrer,  en  Vicens  Ferrer  y  en  Ge¬ 
nis  Rabassa:  aquest  substituhit  a  última  hora 
per  en  Pere  Beltràn. 

En  dit  castell  els  nou  jutges  reberen  als 
embaixadors,  escoltaren  las  rahons  donadas 
per  cada  un  d’ells,  y  desprès  se  tancaren 
pera  deliberar.  Y’s  diu  qu’allí  dintre,  quan 
encara  no  s’havia  passat  a  votació,  exclamà 
un  dia  fra  Vicens  Ferrer:  «Mirèu  de  no  en- 
tretindreus  en  acordar  la  sentencia,  que  la 
justícia  dóna’l  dret  al  infant  Ferràn  y  això  y 
no  altra  cosa’s  farà,  perque  de  lo  alt  proce¬ 
deix  y  no  de  la  terra.» 

Cada  jutge  tenia’l  seu  grau,  que  moral¬ 
ment  li  donava  més  0  menys  autoritat  0  pre- 
ferencia;  però  fra  Vicens  Ferrer,  ab  tot  y 
tenir  el  grau  vuytè,  procurà  avans  que  ningú 
fer  pressió,  en  comptes  d’esperar  son  torn 
y  fer  valdré  llavors  son  vot,  com  els  altres.  Y 
aixis  s’imposà  avans  que  aquests  y  va  eme¬ 
tre  son  vot  dihent  «qu’en  Deu  y  en  concien- 
cia  declarava  que  la  corona  d’Aragó  perta¬ 
nyia  de  dret  al  infant  Ferràn,  com  a  net  de 
Pere  IV  y  nebot  del  ultim  rey  en  Marti,  y  per 
conseqüencia’l  més  immediat  parènt  d’aquest 
monarca.» 

Es  per  demés  fer  consideracions  sobre 
l’efecte  qu’havia  de  produhir  en  aquella 
època,  extremament  catòlica,  una  opinió 
d’aquell  monjo  a  qui  molts  tenían  per  sant; 
y  per  això  no  es  estrany  que’ls  vots  de  ai 


i 


JOVENTUT 


413 


seva  banda  arribessin  a  sis,  nombre  sufi¬ 
cient,  segons  previ  acort,  pera  dictaminar. 

^Obraren  ab  justícia  aquells  jutges  que 
concediren  la  corona  d’Aragó  al  infant  de 
Castella?  Resoltament  pot  contestarse  que 
no,  y  pera  probarho  examinarèm  els  drets  de 
cada  pretenent  a  la  corona. 

Dels  vuyt  pretenents  podèm  per  de  promp¬ 
te  descomptar  al  duch  de  Calabria,  al  jove 
duch  de  Gandia  y  al  comte  de  Prades,  per  lo 
dèbil  de  llur  dret,  al  vell  duch  de  Gandia 
per  haver  mort  alashoras,  y  a  na  Isabel  per 
haver  transferit  son  dret  a  son  marit  el  comte 
d'Urgell.  Quedan,  donchs,  en  Jaume  d’Ur- 
gell,  en  Ferran  de  Castella,  y  en  Fadrich 
comte  de  Lluna. 

Si  la  justícia  hagués  imperat  en  aquella 
sentencia,  decididament  hauria  sigut  favora¬ 
ble  a  n’en  Fadrich,  perque^pap  com  ell  era 
tan  prop-parent  del  rey  Marti,  de  qui  era  nét 
directe  per  derivació  masculina.  Mes  aquell 
jove  tenia  la  dissort  d’ésser  fill  bort,  y  això 
en  aquella  època  constituhia  una  taca  que 
l’impossibilitava  per  complert. 

^Descartat  en  Fadrich,  quedava  pendenta 
la  rahò  entre  en  Ferran  y  en  Jaume.  iQuín 
dels  dos  era  més  prop-parent  del  rey  Marti, 
y  per  lo  tant  més  indicat  pera  succehirlo? 

'"En  Jaume  era  marit  d’una  germana  de 
Marti  I,  ademés  d'ésser  ell,  per  descendencia 
masculina,  nét  d’un  germà  de  Pere  IV.  Ab 
això  tenim  que  tots  els  drets  que  presentava 
en  Ferràn  els  presentava  també  la  muller  del 
comte  d’Urgell,  en  favor  d’aquest;  y  tenim 
ademés  que  Jaume  d’Urgell  es  descendent 
per  linia  masculina  d’un  germà  de  Pere  IV. 

No  obstant,  la  sentencia  recaygué  a  favor 
de  Ferràn  I,  el  d' Antequera.  Per  això  creyèm 
que’l  Parlament  de  Casp  no  fou,  com  han 
volgut  alguns  historiayres,  un  acte  de  justí¬ 
cia,  sinó  un  acte  de  favoritisme  particular 
realisat  per  fra  Vicens  Ferrer:  un  acte  in¬ 
digne  ab  el  que’s  negà  la  rahò  a  qui  la  tenia, 
y’s  volgué  donaria  a  un  foraster  dèspota;  un 
acte  ab  el  que  la  rassa  castellana  inicià  sa 
tasca  d’ofegar  a  Catalunya. 

Pere  B.  Tarragó 


LLETRAS  A  UN  AMICH 

Estimat  Antoni:  No  sé  a  quàntas  cartas 
tinch  de  contestarte;  he  perdut  el  compte  de 
las  que  m’has  enviat;  lo  que  no  se  m’ha 
anat  de-  la  memòria  ha  sigut  el  contingut 
d’ellas...  aquellas  llarguissimas  relacions  en 
las  que’m  pintas  ab  ta  acostumada  ingenui- 
tat  la  continuació  del  idili  que  comensà 
l’any  passat,  y  ha  acabat  com  me  temia  ab 
un  vulgar  y  prosaich  matrimoni,  ab  las 
acostumadas  pràcticas  religiosas,  música  y 
un  sens  fi  de  benediccions...  terrenas.  No  es 
que’m  sàpiga  greu  vèuret  ditxós  (això  prou 
ho  sabs):  lo  que’m  sab  greu  es  que  t’hagis 
decidit  a  posar  aqueixa  mena  de  visto  bueno 
al  teu  amor...  Però  ara’m  recordo  que  no  la 
llegiràs  tu  sol  aquesta  lletra,  y  no  segueixo, 
que  potser  jo  entelaria  sense  voler  el  sòl  de 
vostra  ditxa.  Excusam;  explica  a  la  teva  mu¬ 
ller  (si  ja  no  li  has  explicat)  la  meva  manera 
de  pensar,  y  prègali  que’m  perdoni  lo  qu’ella 
calificarà  segurament  d'immoralitats  ,  puig 
no  sé  dir  altra  cosa  que  lo  que  penso. 

He  vist  ab  molta  alegria  que  no  sols  t’o- 
cupas  de  tu  en  tas  lletras,  que  guardas  al- 
gunas  ratllas  pera  dedicarlas  a  ma  persona, 
que  tens  desitj  de  saber  lo  qu’es  de  ma  vida 
actualment...  Tot  ho  sabràs. 

He  deixat  tot,  tot  lo  que  poch  0  molt  po¬ 
dia  preocuparme.  Ja  sé  que  tens  noticia  (no 
sé  còm)  de  la  sagnanta  burla  ab  que  ha  aca¬ 
bat  aquell  somni...  Res,  noy:  he  fet  com 
Icar,  he  volgut  anar  massa  amunt  y  m’han 
fos  las  alas...  La.  impressió  ha  sigut  fonda, 
no  ho  hauria  cregut  may;  ara  es  quan  més 
compte’m  dono  de  lo  molt  qu’estimava, 
mes...  Prou,  no  vull  parlarne,  me  fa  mal,  y 
aquesta  llissó  terrible  ha  de  cambiar  per 
complert  ma  vida  y  mas  costums...  Vull  di- 
vertirme  forsa.  Mira,  ja  crech  que  comenso 
a  ésser  un  altre.  No’m  preocupo  per  res;  tan 
sols  per  tu,  amich  Antoni.  Tu  no  m’has  ferit 
jamay;  si  tu  també  ho  fessis...  llavors  rene¬ 
garia  de  tot...  de  tot,  y  acabaria  ab  mi  ma¬ 
teix,  que  dret  hi  tindria. 

M’he  venut  tots  els  llibres;  tots,  en  un  ca¬ 
rretó,  anaren  a  parar  a  las'  mans  d’un  llibre¬ 
ter  dels  Encants...  Me’n  donaren  ben  poca 
cosa  per  cert.  Ara  (no  te’n  burlis)  llegeixo 
Paul  de  Kock,  y  sas  bestiesas  me  fan  riure... 
de  fàstich.  La  qüestió  es  riure,  y  rich  tant. 


4H 


JOVENTUT 


que  fins  que  las  llàgrimas  me  van  cara  avall 
no  paro...  Rich  de  bestiesas  y  ploro  de  veu¬ 
rem  riure.  Es  estrany  ^oy?  però  es  veritat. 

Fa  molt  temps  que  no  he  entrat  en  cap 
teatre,  y  això  que  hi  ha  hagut  cosas  bonas, 
segons  m’han  dit.  ^Sabs  còm  passo  las  nits? 
Donchs  divertidissimas,  jugant  al  dominó, 
aquell  jòch  que’ns  feya  tant  fàstich.  Ara’l 
trobo  excelent,  y  fins  las  personas  qu’ab  mi 
jugan  las  trobo  agradosas  y  simpàticas,  y 
això  qüe  sempre  perdo!  M’agrada  aquest 
jòch  perque  té  quelcom  de  macabre.  Quan 
remeno  las  fitxas  me  sembla  sentir  soroll 
d'ossos  que  cruixen  y’s  trencan,  y  m’agrada 
tant  sentir  aqueix  soroll,  que  a  voltas,  si  no 
m’avisessin  els  companys  de  jòch,  m’ador¬ 
miria  remenant  las  fitxas,  tocantlas  ab  fruhi- 
ció...  mirant  sos  lloms  negres  que’m  diuhen 
quelcòm. 

Alguna  qu’altra  nit  vaig  al  Edén.  Allí’m 
diverteixo  molt  també;  veig  tanta  misèria, 
que  sense  voler  també  rich.  Y  després...  un 
bon  tip  d’amor,  amor  que’s  ven.  Ja’m  diràs 
quin  amor  no’s  ven  avuy.  Sens  dubte’t  mare¬ 
jo,  y.  fins  endevino  la  cara  que  posas  al 
llegir  aquesta.  Deixam  seguir  aquest  genre 
de  vida,  no  fassis  res,  ni  m’escriguis  capítuls 
de  consells.  Estich  resolt  a  enviciarme,  a 
oblidar  per  tots  els  medis,  y  creume,  comen- 
so  a  lograrho. 

Adeu. 

Agost  26. 

No  t’estranyi  que  no  hagi  contestat  tan 
depressa  com  tu  volías.  He  estat  malalt,  no 
ha  pogut  mon  cos,  acostumat  a  la  tranquili- 
tat  d’una  vida  regular,  soportar  gayre  temps 
els  excessos  qu’he  fet,  (que  n’he  fet  de  tota 
mena!) 

Avuy  es  el  primer  dia  que  m’he  llevat,  y 
no  podent  contenir  el  desitj  d'escríuret,  pro- 
baré  de  ferho  desafiant  els  dolors  que  segu¬ 
rament  sufriré.  Te’l  mereixes  aquest  petit 
sacrifici. 

<No  has  cregut  tot  lo  que  t’he  dit?  No  hi  fa 
res:  dintre  poch  temps  podràs  tenir  el  con¬ 
venciment  de  la  veritat,  podràs  veure  si  te¬ 
nia,  com  dius,  el  cor  de  pedra.  No  capeixes 
que  jo  hagi  pogut  estimar  tant...  tant...  Oh, 
pobre  amich!  Si  dius  0  creus  això,  poch  me 
coneixias.  M’has  fet  molt  mal,  mes  t’ho  per¬ 
dono.  Vull  parlar  de  tu,  y  no  sé  còm  ferho: 


sempre  ha  de  sortir  mon  pensament  negantse 
a  deixarse  disfressar...  Amor,  idilis,  passió, 
ilusions,  desenganys,  tot  surt,  tot  se’m  ba¬ 
rreja  en  confusio  dintre’l  cap  y’m  sacseja’l 
cervell,  que  sembla  que’m  fugi. 

Vosaltres  deurèu  tornar  aviat,  ^oy?  Deurèu 
eternisar  a  ciutat  vostres  deliquis  amorosos, 
las  escenas  que’m  pintas  sempre  ab  tant 
d’entusiasme...  Y  no’t  refredas....  sempre 
més...  més...  Que  déu  ésser  bell  mirarse  en 
els  ulls  de  la  dòna  que  s’estima!  Que  sublim 
xarrupar  la  mel  de  sos  llabis  rojos,  petone¬ 
jar  ab  deliri  sos  ondosos  cabells,  acaronar 
ab  suaus  besadas  sos  ulls  brillants  per  l’a¬ 
mor!...  Cada  volta  que  una  lletra  teva’m 
porta’l  suau  perfum  de  dugas  ànimas  ditxo- 
sas,  sangloto,  però  mos  ulls  ressechs,  ence¬ 
sos,  ab  prou  feynas  si  deixan  escapar  una 
llàgrima  qu’ab  sa  rohentor  escalda  mas 
galtas.  No  puch  plorar  y  pateixo  més  encara; 
el  cor  me  bat  fortament,  el  pit  sembla  que 
se’m  obri.  He  fet  tants  esforsos  pera  enga- 
nyarme  y  per’amagar  mos  dolors  als  ulls  del 
món,  que’ls  dolors  ja  no  s’exteriorisan: 
se’m  quedan  dintre,  esqueixantme  las  en- 
tranyas. 

En  aquests  darrers  mesos  he  fet  coneixensa 
ab  un  desgraciat  com  jo,  que  m’ha  donat  re- 
mey  pera  mos  dolors.  Ell  fa  temps  que  se¬ 
gueix  el  tractament  y  oblida...  El  remey  es 
terrible,  però  cubreix  el  cervell  d’un  vel  de 
colors  tan  hermosos!...  Un  cop  probat,  ja 
s’anyoran  sas  caricias...  Son  nom  es  armo- 
niós  y  bell...  Morfina!  Aquesta  es  ma  amiga 
fa  tres  mesos,  y,  ab  tot  y  embotarme’ls  sen¬ 
tits  y  trossejarme  l’estómach,  cada  dia  la  es¬ 
timo  més  y  aumento  la  dosis... 

Ma  debilitat  es  tan  gran,  que  ni  forsa 
tinch  pera  sostenir  la  ploma  entre’ls  dits;  y 
el  cap  fa  ja  estona  que’m  roda,  y  no  puch 
coordinar  mas  ideas...  Baixa  aviat,  baixèu 
tots  dos,  vos  vull  veure...  tinch  pressenti¬ 
ments  de  que  no  vos  veuré  més... 

Adeusiàu. 

Setembre ,  20. 

No  t’apressis  a  venir,  y  si  vens,  no  vin¬ 
guis  ab  ella.  Potser  li  faria  massa  pena  y  no 
vull  entristiria.  Després,  es  tanta  ma  desgra¬ 
cia,  que  potser  vos  la  encomanaria. 

He  rellegit  moltas  voltas  ta  última  lletra 
cercanthi  quelcòm,  y  no  hi  he  pogut  trobar 


JOVENTUT 


415 


res  de  lo  que  pensava.  Veig  per  ella,  y  per  la 
manera  còm  està  escrita,  que  l’idili  continua. 
Vols  consolarme  tant,  que  sens  dubte  no’t 
dónas  compte  que  sempre  parlas  d’ella.  Dit- 
xosa  ella!  No  més  te  recordas  de  mi  passat- 
gerament...  Sempre  havia  temut  que  nostra 
amistat  s’esblaymaria  devant  las  flamas  en- 
lluhernadoras  de  ton  amor...  Avans  ho  pen¬ 
sava  solsament...  ara  ho  crech! 

Conech  que  pot  molt  l’amor;  reconech  que 
t'ha  fet  oblidar  mas  penas;  t’has  oblidat  de 
preguntarme  per  mon  estat;  no  més,  al  final, 
me  dius  que  vindràs  dintre  uns  quants  dias... 
T’ho  repeteixo:  no  vinguis,  t’entrtstirias  mas" 
sa;  las  cosas  que’t  contaria  entenebrarían  ton 
cor  y  potser  jo  seria  causa  de  que  un  nuvo- 
lot  enfosquís  ta  felicitat. 

No  són  renys  aquestas  paraulas:  no  són 
altra  cosa  que’ls  últims  mots  que  l’amich 
moribond  endressa  a  son  germà  d’ànima  quel¬ 
com  oblidadis;  no  són  altra  cosa  que  parau¬ 
las  qu’envolcallan  la  veritat.,  y  tu  sabs  bé 
que  un  moribond  no  ment;  no  són  altra 
cosa  que’ls  desitjós  de  que  hi  hagi  algú  que’l 
plori  y  l’anyori...  Tu  no  ets  dolent,  te  conech 
massa  pera  tan  sols  pensarme  que  m’hagis 
oblidat  del  tot;  sé  qu’en  un  recó  de  ton  cor 
hi  cabrà  un  tendre  afecte  pera  ton  amich,  y 
qu’en  tas  horas  serenas  dedicaràs  un  recort 
al  qui,  en  totas  ocasions,  has  trobat  sempre... 

La  vida  qu’he  portat  aquests  darrers  mesos 
ha  acabat  ab  mas  energias...  Si’m  vegessis! 
No  vull  parlarten,  millor  es  que  no  ho  sàpi- 
gas.  Aquesta  lletra  la  escrich  a  estonas  fa  sis 
dias;  la  mà  no  vol  córrer  ràpida  com  avans 
per  sobre’l  paper,  li  falta  vida...  conech  que 
aquesta  va  abandonantme  poch  a  poch,  com 
si  li  requés  el  deixarme...  Es  un  sufrir  de  re¬ 
finat  el  meu:  veig  ab  tota  claritat  que  m’en¬ 
fonso  en  las  tenebras  quan  més  fa  meva  àni¬ 
ma  està  sedenta  de  llum.  Tota  la  vida  aflu- 
heix  al  cervell,  deixant  mortas  ja  las  camas 

VISITA  D’AMOR 

Voreta  de  la  finestra 
ja  la  veig  tota  enfeynada: 
el  brodar  n'es  feyna  dolsa 
per  la  meva  enamorada. 

Alsa’ls  ulls  de  tant  en  tant 
sense  parar  la  puntada, 
y  el  rostre  se  li  aclareix 
ab  una  claror  d’aubada..  . 

Cullo  una  rosa  y  li  tiro: 
quin  gesto  quan  l'ha  oviradal 


que  no’s  bellugan,  ertas  y  enduridas  com  las 
d’un  cadavre;  els  brassos  potser  demà... 
qui  sab  si  avuy  mateix,  perdràn  la  flexibilitat 
que’ls  hi  queda  y  penjaran  lassos  al  llarch 
de  mon  cos,  sense  deixarme  acabar  aquesta 
última  lletra... 

Són  las  déu  del  matí  del  dia  27.  Avuy  fa 
vuyt  dias  que  vaig  comensar...  y  tu  no  has 
vingut!  T’ho  agraheixo:  fóra  massa  gran  la 
explosió  de  ton  sentiment,  y  potser  aumén- 
taría  ma  pena. 

Avuy  he  sorprès  una  contracció  quasi  in¬ 
visible  en  la  cara  del  metge.  L’he  sentit  par¬ 
lar  baix  ab  la  dóna  que’m  cuyda,  y  també  he 
sentit  un  sanglot  reprimit...  No  pensava 
que’m  tingués  tanta  llàstima.  La  medicina 
qu’ha  deixat  el  metge  la  he  llensada.  Quina 
fortor  d’éterl 

Acabaré:  no  fos  cas  que  no  poguessis  lle¬ 
gir  aquesta  acabada  per  mi. 

Segueix  ta  via,  amich  meu;  estima  forsa, 
forsa  la  vida...  Sòch  l’etern  equivocat;  no  he 
conegut  fins  ara  que  també  la  estimava...  fins 
ara  que  no  sóch  a  temps  de  fruhirlal...  .Viu, 
tu  has  trobat  qui  t’acompanyi,  qui  fruheixi 
ab  tu’ls  plahers,  qui  pateixi  ab  tu’ls  dolors... 
has  trobat  ta  flor  germana...  Jo,  m’ho 
creya.  El  mal  vent  de  las  passions  va 
arrencaria  de  prop  meu,  y  la  feu  rodolar 
avall...  avall...  allunyantla  de  mi  pera  sem¬ 
pre,  deixant  a  cada  capgirell  fullas  que’s  per- 
dían  en  la  terra,  confonent  sa  aroma  ab  la 
fetor  pestilent  de  las  baixpsas... 

Ja  no  puch  més.  El  cap  me  bull  y  sembla 
que  m’hi  apretin  una  corona  de  ferro  rohent... 
Ja  fa  estona  que  las  llàgrimas  van  deixant 
son  rastre  sobre  aquest  paper,  com  avans  el 
deixaren  sobre  la  terra... 

Ja  no  puch  dirte  a  reveure,  com  avans... 
Morir...  morir...  perque...  quasi  no  val  la 
pena  de  viure... —  Enrich. 

A.  Font  y  Laporte 


Jo  darrera  del  roser 
tot  glatint  la  só  espiada. 

Ja  s’aixeca  del  setial 
ab  la  boca  enriallada, 
el  respir  esvalotat 
y  un  dalit  en  la  mirada!... 

Ja  n’hi  surto  triomfant 
de  la  pomposa  brancada... 

La  rosa  me  n’ha  tirat 
quan  l’hagut  petonejada. 

Fracesch  Sitja  y  Pineda 


416 


JOVENTUT 


EN  VALENTÍ  ALMIRALL 

La  seva  influhencia  en  el  moviment 

AUTONOMISTA  DE  CATALUNYA 

Jo  era  encara  un  noy  quan  el  vaig  co- 
neixe.  Ell  era  ja  un  advocat  de  talent,  y 
l’amich  inseparable  d’en  Gonzalo  Serraclara. 
Ells  dos  eran  els  fundadors  del  Club  dels 
Federalistas  en  els  primers  moments  de  la 
Revolució  de  Setembre.  Ell  va  ésser  el 
que  va  sugerir  a  tota  la  joventut  d’allavoras 
la  idea  de  l’autonomia  de  Catalunya,  per  la 
qual  ell  mateix  lluytava  dintre  del  republi¬ 
canisme  federal.  No  sols  la  volia  autònoma 
com  a  nació,  sinó  que  la  volia  Estat,  estat 
polítich  encara  que  federat  ab  els  altres  d'Es¬ 
panya,  y  per  lo  tant, independent  en  absolut. 
Fins  demanava  que  tingués  exèrcit  y  marina 
propis,  pel  sistema  d’allistaments  voluntaris. 
Ell  va  ésser  el  que  va  fer  proclamar  l’auto¬ 
nomia  absoluta  de  Catalunya  a  la  Diputació 
provincial,  quan  la  República.  Si,  ell  fou 
l’ànima  d’aquell  moviment  encara  incomprès. 
Y  si  no  hagués  sigut  per  la  por  d’en  Serra¬ 
clara  y  perla  influhencia  de  molts  republicans 
que  dihentse  federals  tot  ho  esperavan  del 
centre,  y  que  després  varen  resultar  tan  sols 
adep.tes  d’en  Castelar,  Catalunya  fóra  encara 
autònoma. 

Ja  han  passat  30  anys  d’això.  Dispenseume 
que  vos  en  parli,  però  cal  parlarne  en  bé  de 
la  historia  de  nostra  patria  . 

Si!  Ja  han  passat  trenta  d’anys  d’això!®! 

Els  factors  d’aquell  memorable  moviment, 
desfigurat  pels  centralistas  de  tota  mena,  els 
verdaders  caps  del  autonomisme  de  Cata¬ 
lunya,  ja  han  mort  tots,  0  quasi  tots.  Que  jo 
sàpiga, queda  en  Baltà  petit,  en  Conrat  Rou¬ 
re  y  el  qu’escriu  això.  Eram  dels  més  joves, 
quasi  dels  noysl 

En  Serraclara,  en  Lasarte,  en  Simal,  en  Sar¬ 
dà,  PArabio  Torre,  en  Rossell,  en  Pellicer,  en 
Lostau,  en  Roigy  Minguet,  enBoet,  enCalopa, 
en  Ribas  Palau,  en  Pere  Costa,  el  coronel  Pi¬ 
na,  el  Baró  de  Casasans,el  Marquès  de  Torres 
Cassana,  en  Valenti  Almirall,  tots  són  morts! 
Me’n  descuydava  un  que  viu,  encara  que 
retirat  pels  anys:  en  Ventura,  pare  del  Ven¬ 
tura  federal  català,  qu’ha  insertat  algún 
escrit  a  Joventut;  y  tal  volta  algú  qu’ara  no 
recordo.  Els  altres  que  sobreviuhen  han  for¬ 
mat  després  en  el  partit  republicà  espanyol, 
0  en  altres. 

Donchs  jo,  corn  testimoni  presencial  y  co¬ 
autor  supervivent  d’aquellas  lluytas,  me  per¬ 
meto  parlarne.  Els  que  quedan,  com  he 
dit,  son  els  d’enfront,  els  que  varen  preferir 
la  República  indefinida  espanyola  al’Àutono- 
mía  de  Catalunya. 

Als  18  anys  me  varen  fer  president  de  la 
Joventut  Federalista,  al  proclamarse  la  Re¬ 


pública,  y  aquesta  associació  sols  venia  a 
ésser  una  sucursal  del  Club  dels  Federalis¬ 
tas  qu’havian  format  l’Almirall  com  a  home 
d’idea  y  en  Serraclara  com  a  home  de  pa¬ 
raula,  com  a  orador;  y  en  aquell  temps  tot¬ 
hom  dava  més  importància  a  la  paraula  que 
a  la  idea,  acastellanats  que  tots  encara 
eram.  Això’ns  va  perdre.  L’Almirall,  després 
d’haver  sembrat  la  Uevor  desde’l  68  al  73,  en 
son  diari  L' Estat  Català ,  veyent  que’ls  cata¬ 
lans  que  hi  havia  a  Madrid  no  filavan  prou  bé, 
se’n  va  anar  allà  mateix  a  publicar  el  diari: 
y  això’ns  va  privar  aqui  de  la  seva  presen¬ 
cia.  Aixis,  va  quedarse  aquí  sol  com  leader 
en  Serraclara,  y  aquest  va  transigir  ab  Ma¬ 
drid  la  memorable  nit  aquella  que  la  Junta 
de  la  Diputa"ció  va  declarar  Catalunya  autò¬ 
noma,  la  disolució  del  exèrcit,  repatriant 
als  soldats  que  no  fossin  catalans  y  formant 
un  exèrcit  voluntari  ab  quefes  catalans  llibe¬ 
rals  de  confiansa.  En  Serraclara’s  va  es¬ 
pantar;  va  creure  lo  que  li  va  telegrafiar  en 
Pi  y  Margall,  que’s  decretarian  las  autono- 
mias  en  las  Corts;  va  dar  lloch  a  que  vingués 
en  Figueras  acompanyat  d’en  R.ubau,  y  a 
que  tot  ho  empastifessin.  L’obra  preparada 
per  l’Almirall  en  el  Club  dels  Federalistas, 
en  L’ Estat  Català,  y  en  la  Joventut  Federa¬ 
lista’s  va  desfer  com  una  nuvolada  d’estiu. 
Quina  llàstima! 

Sobre  això  parlarèm  extensament  y  ab 
datos  precisos,  citant  noms,  fetxas  y  acontei- 
xements  concrets,  en  unas  memorias  que  pre- 
parém  pera  que’s  publiquin  dintre  d’alguns 
anys,  quan  siguèm  vells.  Ara  concretemnos 
a  l’Almirall  autonomista  de  Catalunya. 

En  aquell  temps  tothòm  era  federal,  en¬ 
cara  qiue  ben  pochs  sapiguessin  lo  qu’això 
volia  dir.  Tothòm  defensava  l’autonomia  de 
las  regions...  però  ide  quinas?  Oh!  ningú 
ho  sabia.  Per’alguns,  l’autonomia,  0  sia  la 
divisió  en  Estats,  tenia  d’ésser  per  provin- 
cias  a  l’antiga:  Catalunya,  Aragó,  València, 
Múrcia,  Castella  la  Nova,  etc.,  etc.  Per’altres 
els  cantons,  que’n  deyan,  devían  ésser  las 
modernas  49  provincias,  calcadas  en  els  de¬ 
partaments  francesos.  Per’altres,  l’autono¬ 
mia  tenia  d’ésser  dels  municipis.  Y  Espanya 
alashoras  seria  la  resultant  d’una  Federació 
intermunicipal  interminable.  Ni  els  mateixos 
ministres  s’entenian,  un  cop  votada  la  Fede¬ 
ració  al  Congrés.  Tant  era  aixis,  que  van  de¬ 
terminar  enviar  una  comissió  a  Suissa  a 
estudiar  aquell  sistema,  comensant  per  en- 
viarhi  en  Robert  Robert  com  a  embaixador 
que’ls  preparés  els  datos.  L’únich  que  sabia 
lo  que  volia  y  ahónt  anava  era  l’Almirall,  y 
ho  podèm  dir  ben  alt. 

Com  la  major  part  dels  prohoms  del  Fede¬ 
ralisme,  l’Almirall  procedia  de  la  Escola  na¬ 
cionalista.  Aixis  tots  senyalavan  a  las  regions 
en  que’s  dividis  Espanya,  fins  el  dret  a  tenir 
l’autonomia  trevallant  tots  per  tots,  però 


JOVENTUT 


l’Almirall,' més  positiu,  més  pràctich,  y  pro- 
fondament  català  per  temperament  ,  volia 
l’autonomia  pera  Catalunya,  y  que  trevallessin 
tots  els  catalans  per  ella,  com  regió  diferen¬ 
ciada  ab  rassa,  llengua,  geografia  e  historia 
propias.  Alentava,  si,  las  demés  autonomias, 
però  deixava  als  altres  el  que  trevallessin  pera 
obtenirlas,  y  el  que’s  marquessin  elis  matei¬ 
xos  per  diferenciació  propia’ls  seus  estats  o 
nacions.  May  va  voler  que  un  govern  o  un 
Congrés  las  marqués  y  proclamés  desde 
Madrid,  centre  oficial  monàrquich  de  la  Es¬ 
panya  política. 

A  aquest  propòsit,  y  essent  ell  a  Madrid, 
veyent  que’l  govern  republicà  federal  no  sa¬ 
bia  pas  lo  que  volia,  y  tement  que  desde 
Madrid  se  cometés  la  etzegallada  de  procla¬ 
mar  l’autonomia  de  las  actuals  provincias 
y  encara  una  autonomia  mermada,  tement 
qu’aixís  se  desfés  l’esperit  de  renaixement 
català  qu’allavors  se  despertava  ja  potent, 
ens  va  escriure  a  en  Manel  de  Lasarte,  a  en 
Antón  Feliu  y  Codina  y  ami,  pera  que  anés¬ 
sim  a  València  a  tenir  una  conferencia  ab 
ell.  Eram  alashoras  els  tres  ab  qui  ell  més 
confiava,  sobre  tot  els  dos  últims,  per  ésser 
l’ànima  defa  Joventut  Federalista  y  de  varias 
altras  associacions.  Lo  primer  que’ns  va  dir 
va  ésser  (y  me’n  recordo  com  si  fos  ara)  que 
pels  catalans  lo  essencial,  més,  molt  més 
que  aquesta  federació  ab  entitats  regionals 
encara  indefinidas,  era  la  obtenció  de  l’auto¬ 
nomia  de  Catalunya,  afirmant  l’Estat  català 
com  a  forma  politica  d’una  nacionalitat  dis¬ 
tinta  de  las  altras  que  a  Espanya  coexistían. 
«Ells  que’s  divideixin  com  vulguin.  Nosal¬ 
tres  no’ns  hem  pas  de  deixar  dividir  en  tros¬ 
sos.  Dintre  del  Estat  català  cada  regió  natu¬ 
ral  tindrà  la  seva  autonomia,  y  dintre  la 
regió  cada  municipi,  però  s’ha  d’afirmar 
l’Estat  català  avans  de  federarnos,  pera  no  és¬ 
ser  anulats  per  Madrid;  y  això  no  ha  de  ve¬ 
nir  de  dalt,  del  govern,  sinó  per  pacte  lliure 
y  espontani.»  Aixis  ens  va  encarregar  qu’ho 
prediquéssim  en  els  meetings,  en  els  clubs, 
y  en  la  propaganda  pels  pobles.  Y  aixis  ho 
varem  fer,  encara  que  tot  seguit  se  ns  va  po¬ 
sar  enfront,  contra  nostre,  tot  l’estol  de  fede¬ 
rals  inconscients  que  després  van  parar  en 
castelaristas. 

Els  pactistas,  els  intransigents,  es  a  dir, 
nosaltres,  va  arribar  a  sostenirse  que  no 
eram  bons  federals  pels  que  després  oberia- 
ment  se  van  declarar  unitaris,  y  en  nom  de 
la  República,  durant  las  presidencias  d’en 
Salmerón  y  d’en  Castelar,  van  perseguirnos. 

Nosaltres  sols  teniam  apoyo  en  la  Diputa¬ 
ció  provincial,  però  havent  deixat  en  Figue¬ 
ras  sens  efecte’ls  acorts  d’aquesta,  d’auto¬ 
nomia  de  Catalunya  y  de  reorganisació  del 
exèrcit,  havent  disolt  la  Comissió  permanent 
y  havent  sopeditat  al  Capità  general  els  qua¬ 
tre  batallons  catalans  qu’alli  format  s’havian, 


417 

ja  poca  forsa  varem  tenir  pera  oposarnos  al 
cop  d’Estat  unitari  que’s  preparava. 

Al  principi,  els  amichs  d’en  Almirall  varem 
ésser  combatuts  com  a  mals  federalistas,  des¬ 
prés  com  a  federalistas  enemichs  de  la  Repú¬ 
blica,  y  més  tart  com  a  enemichs  de  la  patria 
espanyola  y  en  nom  de  la  monarquia  restau¬ 
rada. 

Donchs  Catalunya  déu  a  l’Almirall  el  pri¬ 
mer  ensaig  serio  d’autonomisme  o  de  nacio¬ 
nalisme. 

Hem  dit  qu’era  procedent  de  la  Escola  na¬ 
cionalista,  y  devèm  explicarnos.  Ell  no  havia 
pas  après  el  Federalisme  en  els  escrits  d’en 
Pi  y  Margall,  sinó  que,  com  a  aquest,  era  en 
Proudhan  qui  li  havia  sugerit  las  teorias 
federalistas.  Ademés,  l’Hamilton,  en  Montes- 
quieu  y  en  Freemen  li  havían  fet  compen- 
dre  la  verdadera  organisació  de  las  confede¬ 
racions.  Ab  el  seu  caràcter  y  las  sevas  ten- 
dencias  positivas,  havia  estudiat  las  consti¬ 
tucions  dels  Estats  Units  d’América,  y  de 
Suissa,  y  havia  vist  lo  que  seria  d’una  apli¬ 
cació  pràctica  pel  nostre  poble,  acabant  per 
formular  una  verdadera  teoria  del  particula¬ 
risme  polítich. 

Sempre  havia  desconfiat  de  la  democràcia 
abstracta,  igualitaria  y  vaga,  y  de  la  Repú¬ 
blica  cridanera  y  xerrayre.  Per  això  certs 
tremendos  d’allavoras  el  miravan  de  reüll, 
considerantlo  molt  menys  demòcrata  y  repu¬ 
blicà  que  federalista. 

Algún  temps  després  del  cop  d’Estat  de 
Sagunto,  y  de  tornada  del  estranger,  allavo- 
ras  se  va  afirmar  més  en  la  seva  idea  d’enfor¬ 
tir  l’autonomisme  catalànoocupantse  pera  res 
de  las  demés  provincias,  com  feyan  els  fede¬ 
rals  supervivents,  y  va  fundar  el  Centre  Ca¬ 
talà  ab  en  Conrat  Roure,  en  Frederich  Soler 
(Pitarra),  l’Apeles  Mestres,  el  .que  suscriu  y 
molts  d’altres. 

Un  xich  avans,  a  Paris  y  dinant  junts  a  la 
Maison  Tout ,  a  la  Plassa  de  la  Magdalena, 
me  deya:  «Desenganyemnos:  anant,  com 
anavam,  ab  els  demés  pobles  d’Espanya,  la 
cosa  havia  d’acabar  aixis.  Són  gent  que  ne¬ 
cessita  amo  y  no  sabian  pas  què  ferne  de  la 
llibertat.  No’s  sentian  rassa  apart  y  ab  caràc¬ 
ter  propi  y  energias  sevas  per  fer  grans  co- 
sas  més  0  menys  originals.  No  podian  ésser 
autònoms.  Catalunya,  encara  qu’atrassada, 
se  sent  ab  energias  propias.  Si  no,  mirèu  el 
seu  renaixement  literari  y  artistich,  el  seu 
creixement  industrial,  el  caràcter  propi  de 
tot  lo  que  fa.  Consagremnos,  donchs,  a  Ca¬ 
talunya.  Ja  darà  fruyt  la  ftostra  tasca  un  dia 
0  altre.  Tendim  a  fundar  una  Catalunya  lli¬ 
beral,  moderna,  com  las  demés  nacions 
europeas,  però  seguint  el  seu  caràcter  e 
idiosincracia,  puig  hi  ha  pasta  pera  ferne  un 
gran  poble.  Ja  vindrà  l’autonomia  ab  la  per¬ 
fecció  y  desenrotllo  de  la  seva  forsa  pròpia.» 


'  JOVENTUT 


418 

Axis,  el  86  publicà  sa  obra  El  Catala¬ 
nisme ,  dedicada  a  la  joventut  del  Centre  Ca¬ 
talà,  obra  notabilissima  per  més  d’un  con¬ 
cepte  y  que  serà  una  de  las  principals  pedras 
fonamentals  de  la  nacionalitat  catalana.  Ca¬ 
talunya  li  déu  estar  agrahida,  com  de  la 
publicació  de  L'Estat  Català ,  del  Diari  Ca¬ 
talà  y  de  la  fundació  del  Centre.  Llàstima 
que,  ara  fa  poch,  quan  li  varen  publicar  la 
traducció  castellana  de  El  Catalanisme ,  la 
enlletgís  ab  aquellas  línias  de  que  va  fer 
precediria,  linias  escritas  per  sugestió,  qu’ell 
may  hauria  escrit  avans  del  atach  de  feri¬ 
dura,  quan  estava  en  ple  us  de  totas  las  se- 
vas  facultats  intelectuals. 

Pompeyus  Gener 

NO  BARREJEM 

Arreu  s’ha  aixecat  entre’ls  bons  periòdichs 
de  nostra  terra  un  crit  d’alerta  devant  del 
perill  d’ésser  arrebassat  de  Catalunya  nostre 
sagrat  Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó,  essent 
un  dels  que  ab  més  entusiasme  fa  chor  ab  la 
general  alarma,  el  setmanari  Joventut,  ab 
un  fogós  article  de  nostre  apreciat  company 
en  Catalanisme  en  Arnau  Martinez  y  Se¬ 
rinà. 

Molt  es  d’alabar  el  patriotisme  ab  que’l 
senyor  Martinez  y  Serinà  defensa’l  preuhat 
tfesor  de  nostra  historia,  però  es  ben  de  dol¬ 
dre  que  barregi  en  una  qüestió  fonamental 
del  Catalanisme  com  es  la  defensa  de  nostre 
llegat  històrich,  una  apreciació  en  la  que 
no  tots  podèm  estar  conformes,  com  es  l'afir¬ 
mació  de  que  són  igualment  enemichs  secu¬ 
lars  de  Catalunya’l  Centralisme  y  l’ordre 
religiosa  de  Sant  Domingo. 

Si  el  senyor  Martinez  y  Serinà  hagués  pu¬ 
blicat  sas  apreciacions  respecte  la  dita  ordre 
religiosa  en  un  article  separat,  sense  barre- 
jarlas  ab  una  qüestió  capdal  qu’afecta  a  tots 
els  catalans,  no  hauríam  pas  pres  la  ploma 
pera  refutarli  sas  ideas  particulars,  puig  bo  y 
no  hi  estant  conformes,  no’ns  hagueram  cre¬ 
gut  autorisats  pera  eregirnos  en  campions  de 
l’ordre  dominicana,  ni  hagueram  pensat 
ficarnos  en  una  polèmica  pera  la  qual  no  te¬ 
nim  prou  coneixements,  ni  temps  pera  sos- 
tenirla. 

Mes  ab  la  barreja  que  fa  igualant  la  odio- 
sitat  que  a  tots  ens  inpira’l  Centralisme  ab 
l’ordre  de  Sant  Domingo,  ens  sembla  que 
nostre  company  posa  en  perill  de  dividir  las 
forsas  del  Catalanisme  llastimosament,  puig 
dirigidas  contra  un  sol  objectiu,  com  es  el 


Centralisme  contra’l  qual  tots  estèm  dispo¬ 
sats  a  lluytar,  seria  com  déu  ésser  una  cam¬ 
panya  general  de  tots  els  catalans  units  en 
un  sol  pensament;  y  per  això  al  crit  d’alerta 
de  nostre  bon  company  volèm  posarhi  també 
nostre  crit  d’alerta  pera  evitar  el  ferirnos 
mutuament. 

Sentim  vivament  que’l  senyor  Martinez  y 
Serinà  s’hagi  embrancat  en  apreciacions 
particulars  en  aquesta  qüestió,  puig  hauria 
hagut  de  compendre  que  si  ell  aprecia  que 
l’ordre  dominicana  es  un  secular  er^emich  de 
Catalunya,  hi  hauria  molts  catalans  y  cata¬ 
lanistas  qu’apreciariam  a  dita  ordre  religiosa 
com  a  secular  amiga  de  nostra  patria,  y  no 
solsament  amiga  sinó  la  principal  inspira¬ 
dora  del  pensament  català,  del  esperit  admi¬ 
rablement  racional  y  lliure  de  Catalunya,  y 
que  n’hi  hauria  molts  que  compendríam  que 
nostre  gran  rey  en  Jaume  I  no  devia  pas 
considerar  als  pares  predicadors  com  a  ene¬ 
michs  de  sos  reyalmes,  tota  vegada  que  dis¬ 
tingí  sempre  ab  sa  amistat  a  dita  ordre  y 
durant  sa  vida  s’inspirà  en  sas  grans  empre- 
sas  ab  els  consells  del  frare  dominich,  el 
gran  jurisconsult  glòria  de  la  ciència  cata¬ 
lana  Sant  Raymond  de  Penyafort. 

També  hauria  hagut  de  pensar  nostre 
amich,  que  si  ell  aprecia  com  a  gran  civili- 
sació  pirenenca  las  heretgías  del  sigle  xm, 
hi  hauria  molts  catalans  y  catalanistas  que 
consideraríam  aquellas  heretgias  com  a  sec- 
tas  antisocials  afavoridas  pels  senyors  feu¬ 
dals  pera  sostenir  llur  poderiu  absolut  y  des- 
pòtich. 

El  senyor  Martinez  y  Serinà  podrà  consi¬ 
derar  tan  reprobable  com  vulgui  el  fet  de 
que  l’ordre  dominicana  fos  la  principal  insti¬ 
gadora  de  la  creuhada  en  que  nostre  cavalle- 
resch  rey  en  Pere  trobà  la  mort  en  la  jornada 
de  Muret,  però  molts  catalans  y  catalanistas 
entenen  que  aquella  creuhada  era  qüestió  de 
defensa  social,  y  en  aquest  sentit  fou  autori- 
sada  pel  Sant  Pare  Ignocenci  III,  y  creyèm  que 
no  déu  ésser  pas  censurable  aquella  creuha¬ 
da  tota  vegada  que’l  rey  en  Jaume,  en  sa 
crònica,  no  la  censura  al  esmentar  la  mort 
de  son  pare  en  aquella  jornada. 

Y  per  ultim,  podia  pensar  també  nostre 
company  que  no  tots  els  catalans  estarian 
conformes  ab  sa  afirmació  de  que  l’ordre  de 
SàTit  Domingo  haja  deixat,  tristos  recorts  de 


JOVENTUT 


sa  antiga  influhencía  a  Filipinas,  puig  si  dels 
tristos  recorts  uns  ne  fan  culpables  als  fra¬ 
res,  altres  culpan  a  la  masoneria,  y  a  qui  po- 
dèm  culpar  sense  temor  d’equi vocarnos  es  a 
la  funesta  dominació  castellana,  puig  son 
caràcter  orgullós,  inepte  y  absorbent  els  ha 
deixat  tristos  y  ben  tristos,  els  recorts,  a  tot 
arreu  ahont  ha  posat  sa  asquerosa  petjada. 

No  las  barrejèm,  donchs,  las  qüestions  es¬ 
sencials  qu’afectan  a  tots  els  catalans  ab  las 
qüestions  en  qual  apreciació  no  estiguèm 
tots  d’acort;  aquestas  qüestions  opinables  las 
hauriam  de  tractar  ben  separadament,  en 
temps  de  calma,  ab  serenitat,  buscant  de 
bona  fe  la  veritat  històrica,  apoyantnos  en 
autors  respectables,  argühint  ab  rahons  sòli- 
das  sens  apassionaments,  y  sempre  ab  res¬ 
pecte  y  amor  com  a  bons  germans. 

"En  la  lluyta  que  tenim  empenyada  con¬ 
tra’l  centralisme  es  precis  qu’anèm  sempre 
ben  units,  y  pera  guerrejar  units  es  precis 
que  las  plassas  que  combatèm  sían  objecte 
del  odi  de  tots.  Separèm  avans  de  sitiarlas 
tot  lo  que  pugui  ésser  objecte  d’amor  per  al¬ 
guns  dels  nostres.  En  la  qüestió  del  Arxiu, 
tots  combatrèm  animosos  als  governants 
de  Castella,  als  heieus  continuadors  de 
l’obra  dels  Olivares  y  demés  politichs  catala' 
nòfobos,  encara  que  aquests  fossin  religiosos, 
y  ordres  religiosas,si  anavan  contra  Catalu¬ 
nya  d’una  manera  vista  y  reconeguda;  però 
fins  al  present  sembla  que  no  hi  ha  motiu 
pera  titllar  d’enemiga  de  Catalunya  a  una 
ordre  religiosa  que,  segons  se  veu,  reclama 
o  tracta  de  reclamar  uns  drets  que  creu  tenir 
sobre’l  palau  ahont  çstà  instalat  l’Arxiu,  y 
això  es  qüestió  dels  tribunals  de  dret  y  no 
del  Catalanisme.  Laqüestió  del  Catalanisme, 
lo  que  interessa  a  la  dignitat  de  tots  els  cata¬ 
lans,  no  es  que’l  edifici  pertanyi  a  tal  o  qual 
propietari,  sinó  que  costi  lo  que  costi,  resulti 
lo  que  resulti,  el  tresor  de  nostra  historia  no 
surti  de  Barcelona,  de  la  ciutat  comtal,  sa 
secular  guardiana. 

Pau  Colomer 


419 

«SPLEEN» 

Dintre  la  cambra  d’estudi  m’ofego  ab 
l’ayre  reclòs  y  viciat.  La  llibreria  que  tinch 
devant  meu  oberta’m  mostra’ls  rengles  de 
llibres,  quins  lloms  contrastan  per  sos  colors. 
Las  imatges  dels  quadros  que  sempre’m  con- 
solan  la  vista  cansada  de  las  lletras,  els  re¬ 
trats  de  las  personas  volgudas,  dels  morts 
que  m’estimaren,  tot  me  causa  un  malestar 
enervador.  Y,  dintre  la  cambra  petita,  mon 
cap  s’inclina  sobre  la  taula  plena  de  llibres 
apilotats,  y  a  la  llum  del  capvespre  ma  vo¬ 
luntat  agonitza.  El  soroll  dels  carros  que  so- 
traquejan  pel  carrer  ressona  com  una  banda 
de  tabals  que  m’adorm  els  sentits.  Uns  ho¬ 
mes  que  trevallan  en  la  construcció  d’una 
casa  pican  ab  sos  martells  sobre  unas  pedras 
grossas,  blancas,  y  mon  cervell  creu  sentir  y 
veure  qu’aixecan  una  tomba  pera'  mon  cos. 
Y  a  través  dels  vidres  veig  la  gent  que  cami¬ 
na  com  empesa  pel  fatalisme  que  guia  sos 
passos. 

Obro’l  balcó  y  surto  a  fòra.  El  cel  es  llis, 
de  color  de  plom,  y  sembla  que  pesi  sobre 
meu  pera  esclafarme.  Els  arbres  remouhen 
llurs  brancas  plenas  de  fullas,  estremintse  al 
pas  del  vent  que’ls  conta  xiuxejant  els  miste¬ 
ris  apresos  en  son  ràpit  viatge  per  la  terra. 
Els  parla  del  mar  que’ls  arbres  no  coneixen; 
de  terras  ermas,  aixutas,  assoleyadas,  hont 
el  sól  se  bada  en  mil  esquerdas,  bocas  asse- 
degadas  qu’esperan  l’aygua  dels  núvols  pera 
apagar  el  foch  que  las  fa  estèrils;  de  las  ca- 
rreteras  y  els  camins  infinits,  hont  aixeca  nú¬ 
vols  de  pols  a  son  pas;  dels  arbres  estranys 
plantats  a  cada  banda;  dels  molins  qu’ell 
s’entretenia  en  fer  giravoltar  ab  furia. ..  Y  els 
repeteix  els  murmuris  de  las  oracions  dels 
solitaris  mistichs  en  las  ermitas  de  las  mon- 
tanyas;  y  el  cant  dels  goigs,  dels  devots  que 
pujan  a  veure  la  imatge  venerada  y  miracu¬ 
losa;  y  el  brugit  de  las  ciutats,  y  el  repòs 
dels  fossars,  y  la  furia  de  las  tempestas, 
y  totas  las  cosas  que  las  fullas  novellas  no 
coneixen  y  que  las  fan  tremolar  per  sa  gran¬ 
desa. 


Jo  anyoro’l  sól!  Y  la  terra  avuy  també 
l’anyora,  en  ple  estiu.  Avuy  el  cel  es  tot  gris, 
y  mos  ulls  cercan  el  sól  darrera’ls  núvols,  y 
y  no’l  veuhen.  Estich  segur  que  hi  es,  que’l 


420 


JOVENTUT 


miro  fit  a  fit  y  no  puch  vèurel.  Y  amenasso 
als  núvols,  a  las  esponjas  immòvils  xopas 
d’aygua  que  suran  sobre  mon  cap,  que  pe- 
san  sobre  meu  per’aixafarme... 

Plou.  L’aygua  cau  poch  a  poch,  mullant  la 
terra  y  els  arbres.  Y  las  fullas  y  las  ped'ras 
lluhen  ab  tons  grisos  y  verts.  Plou  seguida¬ 
ment,  calmosament.  Y  entro  en  la  cambra 
hont  la  fosca  confon  els  objectes.  Mon  ne¬ 
guit  no’s  calma,  y  mentres  el  dia  fina  y  a 
fòra  cau  la  pluja  com  llàgrimas,  dintre  ma 
cambra  penso  en  tu.  Es  a  tu  aqui  jo  anyoro, 
esatua  qui  vull  veure.  Si  surt  el  sól,  tu  surts 
al  carrer,  si  fa  bon  dia’t  trobo  somrihent, 
passejant.  Y  estimo  al  sól  perque’t  fa  sortir 
de  casa,  y  espero’ls  bons  dias  perque’t  trobo 
y’t  veig.  Y  avuy  he  sortit,  y  no  t’he  vist,  y  he 
tornat  trist  a  casa.  Tu  devías  ésser  a  casa 
teva,  mirant  al  cel  per  si  sortia’l  sól.  Devías 
pensar  en  mi  perque  jo’t  buscava.  «Oh,  si  el 
sól  llu his  —  devías  dir  tu  —  sortiria  y  el 
veuria!»  Y  el  sól  ha  quedat  amagat  tot  el 
día  darrera’ls  núvols.  Y  després  ha  plogut  y 
tu  devías  frisar  a  casa  teva,  darrera’ls  vidres. 

cSabs  per  què  ho  sé  tot  això?  Es  qu’en 
la  foscor  de  ma  cambra  jo  t’he  vist,  y  he  en¬ 
devinat  tos  pensaments.  Estavam  lluny  l’un 
del  altre,  v  nostres  esperits  s’han  trobat.  Y 
jo,  tot  sol,  pensava  en  lo  que’t  diria  si  fossis 
al  meu  costat.  Y  ho  he  repetit  interiorment, 
sabent  que  dintre  teu  hi  retrunyirían  mas 
ideas.  Y  jo  que  mav  t’he  parlat,  he  sentit 
que  m’escoltavas  atentament,  mitj  riallera. 
Sí,  t’ho  he  dit  tot  lo  que  mos  ulls  t’han  dit 
tantas  vegadas.  Lo  que  tu  has  pressentit  en 
mi .  Ta  resposta  m’ha  sadollat  d’alegria.  Sen¬ 
tint  la  teva  veu  que  de  lluny  venia  a  resso¬ 
nar  en  mon  esperit,  jo  recordava  la  poesia  de 
Verlaine,  que  sempre  llegeixo  perque’m  fa 
pensar  en  tia. 

Je  fais  souvent  ce  rève  étrange  et  pènétrant 
D’une  femme  inconnue,  et  que  j’aime  et  qui  m’aime, 

Et  qui  n’est  chaque  fois,  ni  tout-à-fait  la  mème 
Ni  tout-à-fait  une  autre,  et  m’aime  et  me  comprend. 

Car  elle  me  comprend,  et  mon  coeur  transparent 
Pour  elle  seule,  hélasl  cesse  d’étre  un  problème 
Pour  elle  seule,  et  les  moiteurs  de  mon  front  blème 
Elle  seule  les  sait  refraichir,  en  pleurant. 

Y  al  repetir  las  frases  del  poeta,  una  ona¬ 
da  de  pau  y  armonia  m’ha  fet  tremolar  de 
goig.  Y  la  onada  s’escampava  amplament, 
com  las  onas  dels  llachs  tranquils  torbats 
per  una  pedra,  y  venia  a  inondarte  a  tu. 


Ja  no  plou,  mon  ànima’s  serena  refrescada 
per  la  pluja  dels  teus  recorts  qu’ha  caygut 
sobre  mon  esperit. 

Ja  no  plou,  però’l  sól  no  sortirà  avuy.  Els 
núvols  restan  dalt  del  cel  amenassadors. 
Demà  també  plourà,  y  tampoch  podré  vèuret. 

Y  pensant  en  avuy,  tinch  por  de  passar  un 
altre  dia  sense  sól,  sense  vèuret. 

A  la  claror  de  la  llantia  llegeixo  y  escrich. 

Y  entre  las  lletras  y  mos  ulls  hi.veig  unas 
ratllas  que  vibran,  que  passan  atravessant 
el  paper,  semblantas  a  la  pluja.  Si,  demà 
plourà!  Y  el  neguit  d’avans  torna  a  dominar- 
me.  Tanco’ls  llibres  y  passejo  per  ma  cam¬ 
bra,  impacient.  Las  horas  s’allargan,  infi-ni- 
tas.  Sento  un  buyt  al  meu  voltant,  una  lassi- 
tut  que  m’aniquila:  1  ’spleen  que’m  consúm, 
que’m  roba’l  temps,  las  ideas  y  las  energias. 
Jo  vull  lluytar  y  no  puch;  tinch  fret  al  cos, 
mancat  de  la  escalfor  del  sól.  Y  demà  també 
patiré  aixís;  més  molt  més.  Y  un  altre  día, 
y  una  setmana  sencera  potser.  Y  el  fret  m’en¬ 
trarà  al  moll  dels  ossos,  aquest  fret  de  las 
ombras,  que  déu  ésser  el  que  se  sent  din- 
tre’Is  cementirs.  El  fret  que  mata  poch  a 
poch,  refinadament;  la  nit  entre’ls  gels,  la 
nit  eterna  de  lascovas  ignotas...  Desvariejo,  y 
arribo  a  tenir  por  de  mi  mateix.  Mon  cos  se 
resisteix  a  moures  y  1  ’spleen  me  domina.  Vull 
el  sól,  com  •l’Oswald  dels  Espectres.  Vull  el 
sól  y  vull  vèuret  a  tu...  Oh!  Si  demà  fes  un 
bon  dial... 

Torno  a  obrir  el  balcó  y  miro  al  cel.  Entre 
un  esquins  dels  núvols  llu  una  estrella,  aurí- 
ficament.  Una  tan  sols  en  la  immensitat  del 
cel!  Es  la  primera  flor  qu’anuncía  l’esplet  de 
la  lluminosa  brotada... 

Demà  sortirà’l  sól!  Demà  serà’l  bon  dia! 

Octavi  Pell  Cuffí 


JOVENTUT  421 

TEATRES  la  Corona  d’Aragó,  ver  espill  de  nostra  rassa 


Maria  Victoria^ 

D’argument  bon  xich  convencional  —  se 
reduheix  a  que  la  protagonista  fa  un  matri¬ 
moni  d’interès  desobehint  els  impulsos  del 
seu  cor  qu’estima  a  un  altre  que  també  la  es¬ 
tima,  y  a  las  conseqüencias  tristas  que 
d’aquest  error  inicial  se’n  derivaràn  —  Maria 
Victoria  es  una  comèdia  agradable.  El  seu 
autor  en  M.  Linares  Astray  fa  gala  de  son 
ingeni  gens  vulgar,  presentant  una  serie  de 
tipos  de  l’alta  societat  madrilenya  ben  ob¬ 
servats  v  ben  dibuxats.  El  diàleg  es  fàcil  y 
finament  satírich,  y  las  escenas  còmicas,  que 
no  degeneran  may  en  lo  groller,  són  delica- 
díssimas.  Llàstima  que’l  fons  de  la  comèdia, 
y  las  escenas  dramàticas  qu’en  realitat  tin- 
drian  d’ésser  lo  més  interessant,  adoleixin 
d’aquell  pecat  de  convencionalisme  qu’he 
indicat.  La  comedia’s  núa  ab  molta  invero- 
similitut  y  es  clar  que’l  seu  desenrotllo  no 
podrà  interessarnos.  Es  una  llàstima  qu’en 
Linares  Astray  no  se’n  preocupi  d’això,  que  al 
cap  y  a  la  fi  es  lo  essencial  en  art  dramàtich, 
puig  l’autor  demostra  possehir  qualitats  ben 
remarcables  pera’l  cultiu  de  la  escena. 

La  execució  resulta  ben  rodona,  distingint- 
se  d'un  modo  especial  la  Neus  Suàrez,  que 
en  son  paper  de  viuda  jova,  aixerida  y  coque¬ 
ta  estigué  deliciosissima.  Fin  Medrano,  en 
Cirera  y  en  Mariano  Díaz  feren  també’ls  seus 
papers  ab  molt  garbo  y  naturalitat.  Y  en  fi, 
en  Fernando  y  la  Maria  estigueren  justos  en 
general,  si  bé  aquesta  última  en  las  escenas 
dramàticas  téuna  mena  de  plorar  qu’enerva. 
No  la  puch  sufrir  quan  plora. 

La  escena  cuydadissima,  tant  en  decorat, 
com  en  trajos,com  en  els  demés  accessoris. 

Emili  Tintorer 


NOVAS 

El  governador  civil  de  Barcelona  senyor 
Gonzàlez  Rothwos  va  anar  a  Madrid  una  ve¬ 
gada  més  (hi  va  tot  sovint),  y  allà  s’ocu¬ 
pà  de  la  provisió  de  l’alcaldia  de  Barcelona, 
vacant  fa  ja  algunas  setmanas  per  dimissió 
d’en  Boladeres,  qui,  malgrat  sos  bons  ser- 
veys  durant  la  visita  del  rey  a  Barcelona,  no 
ha  rebut  encara,  que  sapiguèm,  cap  executò¬ 
ria  de  noblesa. 

Y  el  governador  va  tornar  de  Madrid  sens 
alcalde  a  la  butxaca,  però  ab  un  ministre  de 
brasset:  el  d’Agricultura,  senyor  Allende  Sa¬ 
lazar. 

Cnyo  ministro  va  fer  una  visita  al  Ajunta¬ 
ment,  tenint  ocasió  de  sentir  de  boca  del  al¬ 
calde  accidental  senyor  Corominas  varias  re¬ 
clamacions,  entre  ellas  la  de  reforma  de  la 
lley  municipal,  y  la  de  que  jamay  permeti  el 
govern  que  surti  de  nostra  ciutat  l’Arxiu  de 


y  de  nostra  historia. 

Y  el  senyor  Allende  Salazar  contestà  que 
sols  un  govern  de  boig  o  d'insensats  podria 
permetre  que  desaparegués  de  Barcelona  aqueix 
tresor. 

Ademés,  per  las  declaracions  fetas  en  el 
Congrés  pel  ministre  de  Gracia  y  Justícia 
senyor  Sànchez  Toca  al  respondre  a  un^  in- 
terpelació  del  diputat  regionalista  senyor 
Albo,  sembla  que,  per  arà,  podèm  tranquili- 
sarnos  respecte  a  la  qüestió  que  tant  interès 
ha  despertat  en  tot  Catalunya,  referent  a  la 
traslació  de  nostre,  preuhat  Arxiu. 

Las  declaracions  dels  esmentats  ministres 
són  ben  terminants.  Preném  nota  de  que’l 
govern  no  pensa  per  ara  cometre  semblant 
arbitrarietat,  que  per  sa  part  Catalunya  no 
podria  ni  deuria  consentir. 

En  la  prempsa  de  la  setmana  passada  hi 
hem  llegit  trés  novas  sensacionals. 

La  primera  es  qu’en  el  Congrés,  en  Vallés 
y  Ribot,  ab  la  pericia  qu’es  de  suposar  per 
allò  de  nosce  te  ipsum,  ha  parlat  dels  suros 
(entre  la  xirinola  y  las  riallas  que  s’acostu- 
man  a  sentir  en  aquella  casa  sempre  que 
parla’l  divino )  assegurant  en  el  seu  patètich 
discurs  que’ls  suros,  desde  ques’arrencan  del 
arbre  fins  que  saltan  de  l'ampolla  en  forma 
de  taps,  són  sempre  espaiioles...  y  federals 
d’en  Pelrus. 

La  segona  noticia  es  qu’en  el  bolo  que’ls 
diestros  de  la  Union  Republicana  han  fet  a 
Burgos,  en  Salmerón  ha  visitat  el  sepulcre 
del  Cid  (!).  No  ho  diuhen  els  diaris,  però 
quasi  podriam  assegurar  que  don  Nicolau 
també  ha  visitat  al  Papa-moscas. 

Y  la  tercera  noticia  es  que’l  Nerón  modern, 
el  gran  Lerroux,  va  adherirse  per  telègraf  al 
meeting  que’ls  federals  (?)  d’en  Vallés  cele¬ 
braren  fa  poch  a  Barcelona,  dihent  me  adhie- 
ro  como  republicano  y  como  federal  que  soy. 

Tu  es  Petrus:  ja  ho  va  dir  en  Peret. 

Firmada  per  don  Joaquim  Riera  y  Bertran 
y  per  don  Lluís  Poch  (president  y  secretari 
respectivament  del  jurat  que  fallà  en  el  con¬ 
curs  celebrat  el  dia  12  del  corrent  per  l’As¬ 
sociació  Protectora  de  la  Ensenyansa  Cata¬ 
lana),  hem  rebut  unacomunicació  en  la  que’s 
rebaten  els  càrrechs  fets  pel  senyor  Lla¬ 
dó,  mestre  de  Cervera,  contra'l  director  del 
Colegi  de  Sant  Jordi  y  la  directora  del  Cole- 
gi  de  la  Mare  de  Deu  de  Montserrat,  de  Bar¬ 
celona. 

Dits  senyors  fan  constar  en  primer  lloch 
que’l  concurs  se  componia  de  dugas  sec¬ 
cions:  una  d’ellas  formada  única  y  exclusiva¬ 
ment  pera’ls  alumnes  de  las  classes  noctur- 
nas  que  sosté  l’Associació,  y  l’altra  general, 
pera  tots  els  que  hi  volguessin  pendre  part 
d’acort  ab  las  condicions  estatuhidas,  que¬ 
dant,  naturalment,  exclosos  els  primers.  Te- 


JOVENTUT 


422 

nim,  donchs,  que  pera’ls  efectes  del  con¬ 
curs  general  no  era  cap  colegi’l  que  hi  pre¬ 
nia  part.  Afegeixen  els  comunicants  que  la 
directora  del  Colegi  de  la  Mare  de  Deu  de 
Montserrat  hagué  de  formar  part  del  tribu¬ 
nal  examinador  per  deferencia  y  en  substi¬ 
tució  d’un  membre  del  jurat  que’s  trobava 
ausent,  però  que  dita  senyora  no  intervin¬ 
gué  en  la  caliíicació  ni  en  la  designació  de 
premis.  Declaran  no  ésser  exacta  l’afirmació 
feta  pel  senyor  Lladó  de  que’s  repartiren 
470  pessetas  als  alumnes  dels  dos  colegis  bar¬ 
celonins, donchssolsse’nesmersaren  275  pera 
el  concurs  general,  y  d’aquestas  ne  corres- 
pongueren  30  als  nens  y  nenas  de  Cervera. 
En  conseqüència,  las  restants  225  pessetas 
foren  pera’l  concurs  dels  alumnes  de  las 
classes  nocturnas  de  l’Asociació,  que  res 
tenen  que  veure  ab  els  del  concurs  general. 
Negan  també’ls  firmants  qu’en  dit  concurs 
general  s'otorgués  a  un  alumne  del  Colegi 
de  Sant  Jordi  un  primer  premi  de  50  pesse¬ 
tas,  donchs  al  noy  Joan  Millet,  que  guanyà 
primer  premi,  se  li  adjudicaren  25  pessetas, 
quantitat  igual  a  la  que  s’adjudicà  al  nen 
Maginet  Jener,  de  Cervera.  Desmenteixen, 
ademés,  que  la  quantitat  de  5  pessetas  adju¬ 
dicada  a  la  nena  cerverina  de  1 1  anys  fos 
per  un  premi,  puig  fou  sols  per  un  accèssit 
de  sisè  lloch.  Si  a  una  senyoreta  que  no 
entrava  en  el  concurs  general  se  li  donà  un 
accèssit  de  10  pessetas,  fou  tenint  en  compte 
sa  assíduhitat  y  aplicació,  satisfentse  aixís 
el  desitj  del  donant,  de  qui  era  mandatari 
un  individuu  del  tribunal.  S’afegeix  que  no’s 
varen  fer  coaccions  al  nen  Jener,  el  qual 
després  de  no  haver  respost  a  algunas  pre- 
guntas  que’ls  infrascrits  li  dirigiren,  fou  pre¬ 
guntat  a  instancias  del  senyor  Lladó  sobre 
un  punt  determinat  d’Histuria,  0  sia  sobre 
la  guerra  de  Successió,  contestant  ràpida¬ 
ment  y  sense  capir  lo  que  deya,  talment 
com  tenintho  après  sols  d’esma.  Remarcan 
qu’es  inexacte  que’l  senyor  Flos  expliqués 
en  veu  baixa  als  alumnes  la  situació  de  las 
comarcas,  y  qu’en  cambi  es  exacte  que  si 
alguna  parcialitat  hi  hagué,  podria  consistir 
en  haver  concedit  primer  premi  al  nen  Magi¬ 
net  Jener,  donchs  el  president  del  jurat  opi¬ 
nava  y  opina  que  sols  ab  molta  benignitat 
podia  concedirseli .  Finalment,  els  firmants- 
declaran  com  a  individuus  del  Consell  di¬ 
rectiu  de  l’Associació,  que  malgrat  la  insis¬ 
tència  del  senyor  Flos  en  voler  excloure  a 
sos  alumnes  d’aquest  concurs,  com  estigue¬ 
ren  exclosos  del  concurs  del  any  anterior,  el 
Consell  directiu  passat  acordà  que  hi  po- 
dian  pendre  part  tots  els  noys  y'noyasde 
qualsevulga  colegi,  sens  exclusió  de  ningú, 
que’s  volguessin  subjectar  a  las  condicions 
establertas. 

Ab  dita  comunicació  se’ns  ha  ren  és  una 
llista  dels  premis  concedits,  en  corroboració 
de  varias  de  las  declaracions  transcritas. 


També’l  director  del  Colegi  de  Sant  Jor¬ 
di,  senyor  Flos  y  Calcat,  ens  ha  endressat 
una  carta  afirmant  qu’ab  el  comunicat  del 
senyor  Lladó’s  tractava  sols  de  ferir  son 
prestigi  ab  baixas  miras,  aprofitant  la  ocasió 
del  concurs;  y  afegeix  que  té  probas  de  que 
fou  un  altre  subjecte  qui  instigà  al  senyor 
Lladó  a  ferho.  Remarca,  ademés,  que’l  se¬ 
nyor  Lladó  demostra  més  enveja  qu’altra 
cosa,  puig  sols  a  n’ell  pretén  ferir,  y  pera 
res  anomena  al  jurat.  Declara  haver  interce¬ 
dit  pera  que’s  premiés  al  nen  Maginet  Jener, 
y  qu’ho  feu  per  delicadesa  (encara  que  pot¬ 
ser  un  xich  injustament),  tota  vegada  que 
molts  alumnes  seus  hi  prenían  part.  Afirma 
que  acompanyà  al  mapa  als  alumnes  sense 
distinció,  però  que  hi  acompanyà  sobre  tot 
als  cerverins  pera  orientarlos,  com  ja  vegé'l 
públich  y  com  se  tingué  en  compte  al  fallar. 
Diu,  per  ultim,  que  no  podia  ni  devia  accep¬ 
tar  la  invitació  de  presentarse  l’alumne  del 
senyor  Lladó  en  el  teatre  de  las  Arts,  per- 
que’l  Colegi  de  Sant  Jordi  no  ha  d’estar  a  la 
mercè  de  ningú  en  sos  actes  oficials,  y  ade¬ 
més  perque  dita  invitació  sols  revelava  ran¬ 
cúnia  contra’l  senyor  Flos,  rancúnia  qus’s 
demostra  ab  las  asseveracions  que  conté’l 
comunicat  del  senyor  Lladó,  quals  assevera¬ 
cions  són  calificadas  molt  duramentpel  di¬ 
rector  del  Colegi  de  Sant  Jordi. 

Ab  la  rèplica  dels  individuus  del  jurat  y 
del  senyor  Flos  a  las  acusacions  del  senyor 
L·ladó,  queda  acabat  aquest  assumpto  en 
nostras  columnas,  essent  de  doldre  que  la 
prempsa  diaria  catalanista,  o  la  periòdica 
que  per  disposar  de  major  espay  pera  la  in¬ 
formació  podia  tractar  més  detingudament 
l’assumpto,  no  ho  hagin  fet.  Nosaltres  ens 
doném  per  satisfets  desde’l  moment  qu’hem 
fet  aclarir  un  punt  que  podia  donar  lloch  a 
torsadas  interpretacions.  Nostre  criteri  es 
qu’en  tot  lo  que  pugui  ofendre  a  qualsevul¬ 
ga  persona  0  institució  que  directa  o  indi¬ 
rectament  se  relacioni  ab  el  Catalanisme, 
som  els  mateixos  catalanistas  els  qui  hem 
de  procurar  aclarir  lo  que  hi  hagi  de  cert, 
en  comptes  de  tirarhi  terra  a  sobre  ab  un 
mal  entès  patriotisme. 

Y  ara  qu’hem  fet  lo  que’ns  tocava,  que’ls 
interessats  fassin  lo  qu’estimin  convenient, 
si  es  qu’algún  0  alguns  d’ells  no  considera 
encara  prou  solucionada  la  qüestió. 

El  diumenge  al  matí  varen  reunirse  al  tea¬ 
tre  Nou  Retiro  un  gran  nombre  de  societats 
republicanas,  federalistas  y  autonomistas, 
qu’ab  sos  respectius  estandarts  s’encamina¬ 
ren  en  manifestació,  passant  per  la  Rambla 
V  llochs  cèntrichs  de  Barcelona,  al  carrer  de 
Mirallers,  ab  el  fi  de  colocar  un  làpida  en  la 
casa  número  13  de  dit  carrer,  hont  nasqué 
l’eminent  autonomista  en  Francisco  Pi  y 
Margall.  Dita  làpida  fou  colocada  entre’ls 
dos  balcons  del  primer  pis:  es  de  marbre 


JOVENTUT 


blanch  ab  ornaments  de  bronze,  y  s’hi  lle¬ 
geix  lo  següent: 

EN  AQUESTA  CASA  VA  NÀIXER 
FRANCISCO  PI  Y  MARGALL 
EL  DÍA  29  D’ABRIL  DE 

l824 

El  president  del  Consell  Regional  Federa¬ 
lista  de  Catalunya  senyor  Pi  y  Suner  pro¬ 
nuncià  un  bell  discurs  enaltint  a  Pi  y  Mar- 
gall  no  ja  sols  com  a  polítich,  sinó  com  a 
sociòleg,  llegislador  y  literat,  manifestant 
que  la  festa  que’s  celebrava  era  eminent¬ 
ment  popular  y  social. 

També  parlà  l’alcalde  accidental  senyor 
Corominas,  acceptant  la  làpida  en  nom  de 
Barcelona  agrahida. 

Hem  llegit  en  Las  Noticias  un  article  fir¬ 
mat  per  M.  Marinel-lo  y  encaminat  a  demos¬ 
trar  que  tant  el  republicanisme  com  l’auto- 
nomisme  català  estàn  a  las  acaballas,  perque 
essent  dugas  aspiracions  que  devian  fondres 
en  una,  s’han  malograt  mercès  als  insidio- 
sos  trevalls  del  centralisme  qu’ha  lograt 
posarlas  front  a  front.  L’articulista  veu  el 
federalisme  republicà,  tan  poderós  un  temps 
entre  nosaltres,  reduhit  a  sa  minima  expres¬ 
sió;  veu  el  republicanisme  menat  per  gent 
forastera  que  no  coneixen  nostres  caràcter  y 
necessitats  y  que'l  tenen  rendit  als  peus  de 
la  dictadura  centralista;  veu  als  autonomistas 
dividits,  sens  un  verdader  cap  que’ls  diri¬ 
geixi;  veu  a  molts  y  molts  individuus  de  la 
«Lliga  Regionalista»  y  fins  de  la  Unió  por¬ 
tats  per  politicayres  que  volen  ferse  mau- 
ristas;  y  exclama  ab  amargor: 

Y  mientras  esto  sucede;  mientras  convertimos  en 
remedo  de  las  Cortes  las  sesiones  municipales;  mien- 
tras  el  elemento  económico  regionalista  de  ocasión, 
hondamente  gubernamental,  se  siente  atraído  por  las 
falacias  de  Maura  y  las  simpatías  del  trono,  el  centra- 
lismo  va  consumando  su  obra  destructora  con  apa- 
riencias  de  salvadoras  soluciones;  à  la  callada  se  aprue- 
ban  de  día  en  día  en  las  Cortes  la  ley  municipal,  que 
es  la  expulsión  de  la  democràcia  de  los  municipios,  y 
la  muerle  de  los  ayuntamientos  como  cuerpos  jurídicos; 
la  reforma  electoral,  que  es  la  inutilización  del  sufragio 
universal;  el  servicio  militar  obligatorio,  odiado  de 
todos  los  autonomistas;  la  ley  de  alcoholes,  que  hiere 
de  muerte  a  la  agricultura...  y  nadie,  nadie  da  la  voz  de 
alerta  à  las  demàs  regiones  en  nombre  de  Cataluna, 
jnadie  se  acuerda  de  levantar  el  alma  catalana  ante 
tales  peligrosl 

Varias  de  las  consideracions  que  fa’l  sen¬ 
yor  Marinel-lo’ns  semblan  justas.  cCòm  no’ns 
ho  han  de  semblar  a  nosaltres  que  tantas 
voltas  hem  combatut  a  n’en  Maura?  Però 
nosaltres  veyèm  en  l’articulista  un  esperit 
poch  ample.  Nosaltres  creyém  que,  ab  l  apo- 
yo  o  sense  l’apoyo  de  certas  forsas  vivas 
qu’avuy  se  diuhen  catalanistas  y  ahir  se  de- 
yan  conservadoras,  el  Catalanisme  es  causa 
de  vida,  es  causa  massa  gran  pera  que  deixi 
de  prosperar.  Tot  el  talent  de  cent  Mauras  no 


423 

fóra  prou  per'acabar  ab  ella.  Podrà  en  Mau¬ 
ra  acabar  ab  aquells  republicans  infelissos 
que  defensan  una  república  sense  consistèn¬ 
cia,  mes  ab  el  verdader  Catalanisme,  ab  la 
vera  llibertat  no  hi  acabarà  pas.  L’actual 
crisis  passarà,  y  en  Maura  serà,  tot  lo  més, 
vencedor  dels  mals  partits  polítichs  espan¬ 
yols,  no  del  Catalanisme.  Y  això  s’anirà  ve- 
yent,  puig  no  han  de  faltar  ocasions  en  que 
esclatin  las  aspiracions  autonomistas,  per 
més  que  l’actual  quefe  del  govern  procuri 
sempre  evitarho. 

El  Catalanisme  es  causa  ja  de  sigles,  però 
el  Nacionalisme  català  modern  està  en  sos 
comensos.  Als  esperits  amples,  als  qu’en  la 
darrera  Assamblea  de  la  Unió  han  proclamat 
l’obra  a  fer  de  nostra  Nacionalisme,  els  han 
de  semblar  per  forsa  cosa  migrada’ls  temors 
de  l’articulista  de  Las  Noticias. 

A  un  poble  que  té  aspiracions  no  se’l  anu- 
la  tan  fàcilment;  y  són  tantas  las  aspiracions 
de  nostre  poble,  qu’encara  no  estàn  totas 
definidas.  En  Maura  que  vagi  fent,  que  Ca¬ 
talunya  també  farà,  catalanisantse  més  cada 
día  a  pesar  de  tot,  y  triomfant  per  ultim  de 
las  baixas  miserias  de  la  politica  al  us. 

El  día  24  del  actual  juny  ,  convocats 
pel  «Progrés  Autonomista»,  se  reuniren  en 
el  local  social  del  mateix  gran  nombre  de 
presidents  de  las  entitats  autonomistas  de 
Barcelona,  pera  estudiar  la  manera  d’evitar 
que  l’edifici  que  conté  l’Arxiu  de  la  Corona 
d’Aragó  deixi  de  servir  a  aytal  objecte. 

Quedà  nomenada  una  comissió  composta 
pels  senyors  Ferràn  de  Segarra,  del  Ateneu 
Obrer  del  districte  segón;  Joseph  M.a  Roca, 
de  La  Renaixensa F.  Sans  y  Bohigas,  de  la 
«Federació  Escolar  Catalana»;  Pere  Bresca 
y  Mitjans,  del  «Centre  Escolar  Catalanista», 
y  J.  Grant  y  Sala,  del  «Progrés  Autonomis¬ 
ta»:  la  qual  procurarà  que  totas  las  forsas 
vivas  de  Catalunya  fassin  sentir  la  seva  veu 
pera  oposarse  a  la  expoliació  del  edifici  que 
conté  la  brillant  historia  de  Catalunya. 

Fils  de  la  terra  del  tio  Paco  ja  venen  fent 
rebaixas.  No  podia  ésser  altra  cosa,  y  per 
més  que  nadie  es  profeta  en  su  tierra,  nosal¬ 
tres  ho  hem  sigut  sense  mòurens  de  la  nos¬ 
tra. 

Parlant  d’en  Borràs,  (que  temps  ha  que 
parlava  en  castellà,  exercitantshi  en  el  seno 
del  hogar  doméstico,  y  que  digué  als  de  la 
cort  que  son  somni  daurat  era  comptarse 
entre’ls  actors  castellans)  ve  ara  El  Globo  y 
diu  qu’en  Borràs  fa  bé  de  no  passar  l’hivern 
a  Madrid,  perque  després  d’una  temporada 
llarga  hauria  fracassat,  y  tots  els  aplausos  de 
ara  shaurían  convertit  en  censuras. 

Si  això  creu  El  Globo ,  ^per  què  calificava 
a  n’en  Borràs  de  gran,  d’eminent  y  d’egregi 
artista?  Sols  pera  calificarse  tàcitament  de 
farolero  a  si  mateix,  y  pera  darnos  la  rahó  a 


424 


•JOVENTUT 


nosaltres.  De  manera  que  a  n’en  Borràs 
se’l  enganyava  miserablement,  y  si  el  con¬ 
tracte  entre  ell  y  l’Escudero  no  s’hagués 
desfet,  continuarian  enganyantlo  encara. 

Per  Got  lo  qual  sabém  qu'en  Borràs  està 
més  que  reconegut  a  nostre  colaborador 
senyor  Vallès  y  Roderich,  que  baix  una  for¬ 
ma  mitj  amena,  mitj  mortificant,  va  dirli 
més  veritats  y  va  demostrar  volerli  més  bé 
que  certs  aduladors  d’allà  y  certs  arnichs 
d’aqui. 

Qui  no  n’està  gens  content  de  nosaltres 
diu  qu’es  en  Rusinol  (don  Santiago),  que 
continua  pensant,  com  sempre,  més  en  si 
mateix  qu’en  l’art,  v  que  tan  prompte  com 
s’adongui  de  que  aqui  no  fa  prou  efecte  se’n 
anirà  a  Madrid  a  plantar  botiga  com  en 
Casas. 

Ah,  Narcisos!  Narcisos!... 

Dispensi,  senyor  Oller,  qu’ara  no  ho  de- 
yam  per  vostè. 

En  el  local  de  l’«Associacíó  Musical  de 
Barcelona»  tingué  lloch,  la  nit  del  22  de 
juny,  un  notable  concert  a  càrrech  dels  se¬ 
nyors  López  Naguil,  López  Casals,  Ribas  y 
Rabentós,  executant  aquests  distingits  artis- 
tas  dos  Quartets ,  un  de  Mozart  y  l’altre  de 
Mendelssohn.  Els  concertistas  foren  molt 
aplaudits,  esperant  nosaltres  que  la  seva 
tasca  serà  profitosa  pera  l’art  musical  barce¬ 
loní. 

En  l’ultim  concert  de  la  present  tempora¬ 
da  donat  pel  «Círcul  Musical  Bohemi»,  al 
qual  fórem  invitats,  s’hi  executà  un  excelent 


programa,  mereixent  molts  aplausos  la  in¬ 
terpretació  de  la  Dansa  Húngara ,  número  $ 
de  Brahms  (per  la  orquesta)  la  del  Concert  de 
Haendel  (per  idem),  YEnsueüo  de  Mestres 
(corda  y  piano)  dirigit  pel  professor  Giró, 
la  Fantasia  en  fa,  de  Gouffé,  (pels  senyors 
Ventura  y  Oliveras),  y  especialment  las  Ca- 
talanescas  d’en  Millet,  qu’executadas  per  la 
orquesta  produhiren  forsa  impressió. 

Bo!  Ja  se’l  rifa  totbòm  a  n’en  Maura  pel 
seu  Real  Decreto  sobre  telegramas  y  telefo- 
nemas  regionals ,  que  aquí  no  ha  fet  efecte. 

Estèm  deixats  de  la  mà  de  Deu.  Sabém 
de  bona  tinta  que’l  decret  no  més  ha  agra¬ 
dat  a  n’en  Rusinol  (don  Santiago.)  Si  ell  no 
interposa  la  seva  influhencia  en  aquest  as- 
sumpto,  estèm  perduts,  y  no  veyém  manera 
de  que  el  matrimonio  entre  Castilla  y  Cata- 
luiïa  sea  un  hecho. 

Desde  demà,  i.er  de  juliol,  nostre  estimat 
confrare  La  Renaixensa  tornarà  a  apareixe 
diàriament,  puig  segons  sembla  estàn  en 
vías  d’arreglo  certas  qüestions  d’ordre  admi¬ 
nistratiu  qu’en  aquests  darrers  temps  havian 
posat  en  perill  la  existència  del  degà  de  la 
prempsa  catalanista. 

Ab  tal  motiu  donèm  la  enhorabona  al  ac¬ 
tual  Consell  administratiu,  y  la  donèm  també 
al  nou  director  nostre  estimat  amich  en  San¬ 
tiago  Gubern,  quals  iniciativas  poder  servir 
de  molt  pera  orientar  La  Renaixensa  pels 
viaranys  de  la  vida  moderna. 


Fidel  Giró,  impressor,  carrer  de  València,  233. 


NOSTRE  FOLLETÍ 

Avuy  repartim  en  nostre  folletí  el  retrat  de  BjornistjeRíie  Bjom- 
sop,  autor  del  gran  drama 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS 

y  ab  el  pròxim  número  repartirèm  la  cuberta  pera  enquadernar  el 
volúm. 

Seguidament  publicarèm  la  famosa  obra  d’yíeRbeRfc  SpeíiceR 

L’HOME  CONTRA  LESTAT 


ab  qual  publicació  procurèm  donar  varietat  als  volums  de  nostra 
Biblioteca,  y  fem  qu’en  ella  hi  tinguin  digna  representació’ls  mo¬ 
derns  estudis  polítich-socials. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20»  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

>  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

TEXT:  Ela  emigrants  (?),  per  F.  Pujulà  y  Vallès  — 
Rèplica,  per  Arnau  Martínez y  Serinà.— La  rondalla 
del  pastor,  per  J.  Vives  y  Borrell.— La  guillada  d’en 
Titó,  o  «Camí  del  sol»,  a  la  inversa,  y  A  Ponent hí 
ha  bons  cigrons,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich  —  Des- 
ilusió,  per  I.  Soler  y  Escofet  — Mos  consellers,  per 
Joan  Trias  y  Fàbregas.— Teatres,  per  Emili  Tinto¬ 
rer.— Transfiguració,  per  Gustau  Rosich.— Revista 
de  re...  etxèm!  vistas,  per  M.  Servet  (a)  Raves.— 
Novas. 

GR ABATS:  Rafel  Vallès  y  Roderich  (retrat). 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Victor  Català.— Plech  7. 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS ,  per  Bjornstjerne 
Bjornson  — Traducció  catalana.—  Cuberta. 


ELS  EMIGRANTS  (?) 

La  Esquella  de  la  Torratxa  de  la  setmana 
passada  portava  una  caricatura  representant 
a  n’en  Malats,  en  Casas  y  en  Borràs  carre¬ 
gats  ab  llurs  trastos  respectius,  com  mu- 
dantse  de  casa,  y  dirigintse  vers  un  pinàcuL 
coronat  per  un  temple  grech  simbolisant 
Madrid.  La  lletra  d’aquesta  caricatura  era  la 
següent:  En  aquesta  terra  —  l'Art  no  hi  pot 
surar: — si  us  volèu  fer  homes , — us  convé  emi¬ 
grar. 

Si  La  Esquella  de  la  Torratxa  no  fos  un 
setmanari  qu'explota  indignament  als  dibui¬ 
xants;  si,  haventhi  en  aquesta  terra  tants 
bons  artistas,  no  fos  dibuixada  carrinclona- 


ment;  si  venent,  com  ella  confessa,  tants 
mils  exemplars,  no  fos  colaborada  gratis  y 
els  seus  almanachs  no  fossin  fets  pidolant  el 
seu  editor  els  trevalls  en  lloch  de  pagarlos, 
^podria  sentírsela  parlant  dels  artistas  que 
se’n  van  de‘  cara  cap  als  cigrons?  Perque,  si 
ara  que  La  Esquella  es  la  primera  entitat  que 
no  protegeix  l’art  veritable  (com  se  veu  sols 
obrintla),  diu  això,  ,-què  no  diria  si,  pura  de 
pecat,  fos  model  de  bon  gust  y  vera  protec¬ 
tora  dels  artistas? 

Si  La  Esquella ,  en  lloch  d’ésser  republi¬ 
cana  fins  al  moll  dels  déu  cèntims,  troba 
qu’en  Casas,  qu’ha  anat  a  Madrid  a  fer  el  re¬ 
trat  del  rey,  ha  d’emigrar  per  manca  de  pro¬ 
tecció,  y  suposa  qu’es  un  dels  genis  qu’han 
d’anarsen,  jqué  no  diria  si  fos  monàrquica? 

No  val  la  pena  d’obrir  discussió  ab  aqueix 
periòdich  que  pera  més  sarcasme  està  escrit 
en  català...  del  qu’ara’s  parla...  al  pla  de  la 
Boqueria.  Ni  val  la  pena  de  riure  una  mica 
sobre  aquell  Madrid  convertit  en  Atenas,  ni 
de  recomanar  al  caricaturista  que  dibuixi 
millor.  Això  darrer,  sobre  tot,  fóra  perillós: 
podria  molt  ben  ésser  qu’en  Llopis  ens  fes 
cas  y  li  fes  donar  unas  llissons  pel  fastigós 
Llopart.  Horror!! 

El  Diluvio  també  tractava’l  tema  de  la 
emigració  dels  artistas  catalans  comentant 
el  solt  0  l’article  d’un  paper  castila.  Dema¬ 
nava  als  catalanistas  qu’expliquessim  cóm 


426 


JOVENTUT 


se  compaginava  aquesta  manca  de  protecció 
al  art  ab  l’increment  dels  partits  aymants  de 
Catalunya.  A  El  Diluvio  li  contestarèm.  La 
pregunta  està  feta  ab  segona  intenció,  però 
es  pregunta,  no  es  bandarrería  com  la  de  La 
Esquella,  y  una  pregunta  mereix  una  respos¬ 
ta.  Anèm  a  donaria. 

i.a  El  Catalanisme  no  té  res  que  veure 
ab  els  artistas. 

2. 3  Els  artistas  catalans  no  han  emigrat 
may  de  Catalunya. 

y.a  Catalunya,  la  verdadera  Catalunya, 
protegeix  als  seus  artistas. 

Que’l  Catalanisme,  qu’es  una  agrupació 
que  lluyta  per  l’autonomia  si  se’l  considera 
políticament,  y  un  ideal  manifest  per  l’inte- 
lectualisme  d’un  poble  si  se’l  considera 
psico-sociològicament,  no  té  res  que  veure 
ab  si  un  senyor  A  0  B  fa  gargots,  escriu,  es¬ 
culpeix  0  s’exteriorisa  ab  qualsevol  classe 
d’art,  no  cal  pas  esforsarse  en  demostrarho. 
Afirmar  que’l  Catalanisme  té  la  culpa  de  la 
falta  de  protecció  als  artistas,  es  com  afirmar 
que’l  partit  autonomista  cubà  tenia  la  culpa 
de  que  no’s  comprés  a  l’Habana’l  sucre  dels 
ingenis  cubans,  0  de  que’l  Catalanisme  té  la 
culpa  de  que  no  tothòm  begui  a  Barcelona 
xampany  Codorniu.  Precisament  el  Catala¬ 
nisme  té  per  finalitat  assolir  la  llibertat  dels 
catalans,  y  El  Diluvio  convindrà  ab  nosal¬ 
tres  que  llibertat,  si  no  es  cultura,  es  cir- 
cunstancia  favorable  a  la  cultura.  Lluyta, 
donchs,  el  Catalanisme  pera  fer  arribar  al 
poble  a  un  nivell  superior  en  el  que  las  ma¬ 
nifestacions  d’art  y  ciència  siguin  protegi- 
das.  Si  el  poble  ja  visqués  en  un  nivell  supe¬ 
rior,  no  fóra  necessari  l’esfors  catalanesch 
pera  retornarli  la  seva  ànima,  considerada 
superior,  molt  superior  a  l'ànima  castellana 
qu’avuy  té  infiltrada  pera  desgracia  nostra. 

Que’ls  artistas  catalans  no  han  emigrat 
may  de  Catalunya,  es  cosa  certa,  perque’ls 
artistas,  els  vers  artistas  d’un  país,  no  emi- 
gran  may  d’ell,  y  no  havia  pas  d’ésser  Cata¬ 
lunya  una  excepció.  Ens  hem  d’explicar, 
però.  Al  dir  artistas  d'un  país  volèm  dir  ar¬ 
tistas  que  senten  en  lo  general  ab  l’ànima 
d’aquell  país  determinat;  y  aixis  suposo 
qu’ho  ha  entés  El  Diluvio.  Pi  y  Margall, 
per  exemple,  malgrat  haver  escrit  sempre  en 
castellà,  es  un  artista,  escriptor  y  filosop  ca¬ 
talà,  perque  catalana  es  l’ànima  que  l’infor¬ 


ma.  Els  que  fan  La  Esquella,  malgrat  escriu- 
reia  en  català,  no  seràn  may  artistas  de  Ca¬ 
talunya.  Y  al  dir  emigrar,  volèm  dir  deixar 
l’ànima  del  seu  país  pera  pendre  la  d’un  al¬ 
tre.  Això  no  hi  ha  cap  artista  verdader  qu’ho 
fassi.  Aquest  darrer  punt  El  Diluvio  no  l’en¬ 
tén  com  nosaltres.  Ell  entén  per  emigrar 
anarse  a  guanyar  fa  vida  a  fóra  dé  Cata¬ 
lunya,  ino  es  cert?  Aixís  ho  hem  deduhit. 
Donchs  bé:  cap  artista  català  ha  anat  a  Ma¬ 
drid  a  guanyarse  la  vida.  Jacinto  Verdaguer 
no  deixà  may  la  ploma  catalana  pera  cantar 
las  gestas  castilas.  Anorreat  per  sos  ene- 
michs,  va  a  Madrid,  però  no  es  el  poeta  qui  hi 
va,  es  mossèn  Cinto:  el  poeta  resta  a  casa. 
L’Angel  Guimerà  no  se’n  ha  pas  anat  en¬ 
cara  cap  al  teatre  castellà,  ni  hi  anirà,  per¬ 
que  en  Guimerà  es  un  artista  català.  No  se’n 
hi  han  pas  anat  en  Nonell,  ni  en  Mir,  ni  en 
Ruyra,’ni  en  Maragall,;ni  Victor  Català,  ni  en 
Vilanova,  ni  en  Massó  y  Torrents,  ni  en  Pons 
y  Massaveu,  ni  l’Apeles  Mestres  com  a  poeta, 
ni  en  Pompeyus  Gener  com  a  filosop,  quals 
articles  escrits  en  castellà  són  de  tal  mena 
catalaneschs,  que  las  empresas  periodísticas 
no  sols  els  hi  retornan  després  d’havèrloshi 
encarregat  (sense  pagarlos,  viva  la  protec- 
ciónl)  sinó  que’ls  publican,  quan  ho  fan,  ab 
notas  excusadoras...  etc.,'etc.  En  Ramón  Ca. 
sas  del  comensament,  quan  no  sols  prometia, 
sinó  que  feya,  no  se’n  anava  pas  cap  a  Cas¬ 
tella:  hi  va  ara  que  vol  fer  el  retrat  del  rey.  Ja 
no  es  pas  un  artista  català  que  se’n  va:  es 
un  senyor  que  dibuixa  y  fa  quadros  tan  do¬ 
lents  com  el  de  La  Carga.  El  pintor  Santiago 
Rusinol,  d'ànima  catalana,  no  se’n  va  pas  a 
Madrid:  se’n  hi  va’l  literat  xaró  de  filosofia 
de  pinxo  trist,  d’aquells  pinxos  resultants  de¬ 
ia  barreja  de  nostra  gitaneria  ab  la  chulería 
dels  ventorrillos. 

L’Ignaci  Iglesias  no  se’n  ha  anat  y  es  llàs¬ 
tima,  però  se’n  anirà,  y  no  pera  emigrar  a 
Madrid  sinó  pera  immigrar  al  Poble  Nou 
qu’es  d’ahont  no  deuria  haverse  mogut  may. 
En  Morera...  Però  íes  qu’en  Morera  era  un 
artista  català?  Es  que’l  fet  d’armonisar  unas 
quantas  cansons  populars  ja  dóna  dret  al 
adjectiu  artista ?  En  Morera  va  a  Madrid  des¬ 
prés  d’haver  fet  fracassar  el  Teatre  Lírich 
Català,  que  ben  portat  podia  haver  sigut  el 
bressol  d’un  moviment  superior.  Feu  fra¬ 
cassar  un  impuls  gran,  embaucà  a  gent  hon- 


JOVENTUT 


427 


rada  y  de  bona  fe;  junt  ab  uns  quants  tractà 
d'exprémer  la  taronja  del  patriotisme  català, 
y  se’n  anà  a  Madrid  a  dirigir  els  chors  d’un 
teatre  de  sarsuela.  Catalunya  no  va  perdre 
un  artista,  sinó  un  desahogado.  En  Vives... 
iAhónt  es  l’artista  català?  Per  molt  que  gra¬ 
téssim  ipodriam  arribar  a  trobarlo  dessota 
del  compositor  de  género  chico  y  del  afala¬ 
gador  del  baix  públich  ab  música  com  la  de 
Los  Bohemios ?  En  Gay...  Però  ^qui  seria  en 
Gay  si  no  fos  calvo? 

No:  els  artistas  catalans  no  han  emigrat 
may  de  Catalunya:  s’han  quedat  sempre  aqui, 
han  11  uy tat  pera  fer  progressar  la  terra,  pera 
civilisar  al  poble.  Si  han  sigut  incompresos 
han  girat  la  cara  y  s’han  aixugat  las  llàgri- 
mas  ab  la  esquena  del  bras,  però  no  se’n  han 
anat  precisament  perque  eran  artistas  y  al 
fer  art  no  tractavan  pas  de  viurehi,  sinó  de 
fer  viure. 

La  verdadera  Catalunya  ha  protegit  y  pro¬ 
tegeix  als  seus  artistas.  La  verdadera  Cata¬ 
lunya  es  la  formada  per  aquells  qu’ayman  sa 
llibertat,  pels  nacionalistas  que  volen  enaltir 
y  enaltei-xen  totas  las  manifestacions  del  po¬ 
ble,  entre  las  que  s’hi  comptan  l’art  y  la 
ciència.  Aquesta  Cataluuya  representada  pels 
partits  autonomistas  ampara  als  artistas  ca¬ 
talans  ab  massa  bona  fe  devegadas.  Apoyats 
en  el  Catalanisme  del  que  tant  malparlan, 
els  Morera,  Gay,  Rusinol,  Casas,  etcè¬ 
tera,  etc.,  han  assolit  la  categoria  de  ge¬ 
nis,  quan  en  altre  pais  no  haurian  passat 
de  nulitats  y  mitjanías,  com  ho  han  demos¬ 
trat  aixis  qu’han  fet  estada  al  mateix  Ma¬ 
drid.  Apoyat  en  el  .Catalanisme,  en  Borràs 
es  arrencat  de  la  escena  de  Sans  y  del  cartell 
del  melodrama  pera  ésser  convertit  en  un 
primer  actor  del  Teatre  Català.  Apoyat  en  el 
Catalanisme,  un  botiguer  de  pinta  y  ànima 
burgesa  pot  fer  d’empresari  en  el  moviment 
teatral  català. ..*Si  el  Catalanisme  peca  y  ha 
pecat  d’alguna  cosa  respecte  als  intelectuals 
de  la  terra,  es  de  bona  fe,  de  massa  bona  fe. 

La  Catalunya  que  no  protegeix  l’intelec- 
tualisme  (y  en  las  mans  de  la  qu’estàn  els 
diners),  no  es  la  verdadera  Catalunya,  sinó 
la  formada  per  l’aplech  de  burgesos  que  viu- 
hen  de  las  conxorxas  ab  l’Estat,  pel  poble 
enervat  per  l’ànima  castila,  que  s’embadaleix 
quan  sent  parlar  castellà,  que  va  als  Toros , 
que  s’entusiasma  ab  els  tangos,  pulgas  y 


morrongos ,  y  que  de  català  no’n  té  més  que 
la  fe  de  baptisme,  y  encara. 

Catalunya,  aixis  y  tot,  patint  l’innoble  y 
reaccionari  esperit  castellà,  no  ha  despreciat 
may  un  Zuloaga,  ni  unVierges,  niunPicasso, 
ni  un  Regoyos,  ni  un  Guiard,  etc. 

Per’acabar:  medescuydava  l'Utrillo  (el  malo 
com  li  diuhen,  no  el  peor ),  aquest  intelectual 
qu’ho  es  tot  y  no  es  res.  Es  a  Madrid,  es 
cert.  però  no  l’ha  perdut  pas  Catalunya.  La 
seva  personalitat  es  tan  original,  que  si  va 
a  Madrid,  es  Madrid  qui  el  pert ,  y  si’s  queda 
aqui  el  perdèm  nosaltres.  Per  molts  anys. Nos¬ 
tra  enhorabona  a  n’en  Rusinol,  que  per  ara 
l’ha  guanyat  en  mans  d’en  Casas. 

F.  Pujulà  y  Vallès 

RÈPLICA 

Al  senyor  don  Pau  Colomer 

El  senyor  Colomer,  en  el  número  darrer 
de  Joventut,  contestant  a  un  petit  article 
qu’ab  el  titul  Alerta!  haviam  publicat  en 
aquestas  mateixas  planas,  protesta  enèrgi¬ 
ca  y  amablement  dels  atachs  qu’en  el  mateix 
dirigíam  a  l’ordre  dominicana  quan,  trac¬ 
tant  la  qüestió  del  temut  trasllat  del  Arxiu 
de  la  Corona  d'Aragó,  parlavam  de  la  es¬ 
mentada  ordre  religiosa. 

Avuy  quasi  bé  no  hauriam  de  parlar  més 
d’aquest  assumpto,  puig,  en  primer  lloch, 
sembla  que  no  són  els  frares  dominicans 
com  al  principi’s  digué,  sinó  las  monjas  de 
Santa  Clara  qui  pretén  apoderarse  del  edi¬ 
fici  del  Arxiu.  Y  en  segón  terme,  sembla 
que’l  govern  ha  promès  formalment  que, per 
ara,  no  ha  pensat  baix  cap  concepte  arrebas- 
sarnos  aquell  preuhat  tresor  històrich. 

Però,  de  tots  modos,  per  deferencia  a  nos¬ 
tre  respectable  amich  senyor  Colomer  y  per¬ 
que  ningú  pugui  creure  que  fugim  d’una 
polèmica  que,  donat  l’afecte  que  desde  que’l 
coneixèm  ens  ha  inspirat  sempre  l'antich  y 
convensut  catalanista  sabadellench,  desd’ara 
assegurèm  que  té  d’ésser  lleal  y  amistosa. 

Diu  el  senyor  Colomer  que  no  creu  pru¬ 
dent  que  s’ataqui  a  cap  ordre  religiosa  ni  a 
cap  institució  ni  creencia  que  pugui  molestar 
els  sentiments  dels  catalanistas  catòlichs, 
perque’s  corre’l  perill  de  que,  en  el  cas  de 
que’l  Catalaríisme  tingués  d’exercitar  una  ac¬ 
ció  general  contra  las  arbitrarietats  centralis- 


428 


JOVENTUT 


tas,  els  elements  catòlichs  ens  neguessin  la 
seva  cooperació. 

Nosaltres  creyém  que’ls  qu’això  fessin,  per 
aquest  sol  fet  deixaríam  d’ésser  catalanistas. 
Perque’l  Catalanisme  té  de  defensarse  sem¬ 
pre  contra'ls  atachs  dels  seus  enemichs, 
sian  els  que  sían  y  pensin  com  pensin.  Y 
aixís  com  nosaltres  no  hem  tingut  may  re- 
paros  en  defensarlo  dels  atachs  dels  seus 
enemichs  escèptichs  y  lliurepensadors,  els 
catòlichs  també  tenen  el  dever  de  defensarlo 
y  de  lluytar  contra’ls  catòlichs  que  per  qual- 
sevulga  motiu  infereixin  un  agravi  a  nostra 
patria. 

Diu  també’l  senyor  Colomer  que  la  socie¬ 
tat  del  mitj-día  de  Fransa  contra  la  que,  a 
comensaments  del  sigle  xm,  fulminaren  sos 
anatemas  l'ordre  de  Sant  Domingo  y  el  F’on- 
tificat,  no  era  civilisada  sinó  herètica;  y  que 
l’obra  de  la  Iglesia  en  aquella  sangnanta 
lluyta  fou  de  defensa  social. 

A  lo  primer  li  devèm  replicar  que’l  que 
uns  pobles  floreixents  y  cultes,  com  eran  lla¬ 
vors  els  tolosans,  llenguadocians  y  proven- 
sals,  fossin  uns  pobles  d’heretgés,  no  té  res 
que  veure  ab  la  seva  civilisació.  A  propòsit 
d’això,  no  creyém  pas  que’l  senyor  Colomer, 
ni  ningú,  vulgui  negar  la  cultura  y  l’avens  de 
la  Gran  Bretanya  y  d’Alemanya  perque  són 
heretges;  ni  molt  menys  proclamar  que,  per 
exemple,  la  catòlica  Espanya  y  el  fidelissim 
Portugal  sian  dos  centres  de  progrés  y  de 
benestar  per  la  sola  rahó  de  que  són  dos 
països  que  tenen  al  catolicisme  com  a  reli¬ 
gió  del  Estat. 

Y  a  lo  segón,  a  lo  que  diu  de  la  lluyta  en 
defensa  de  la  societat  amenassada,  devèm 
manifestarli  que,  francament,  creyém  qu’en 
tot  cas,  en  aquella  tremenda  commoció,  l’es¬ 
perit  social  y  els  sentiments  de  vida  y  de  jus- 
ticia  estavan  més  entre  aquells  pobles  heret¬ 
ges  poblats  de  fïlosops,  d’alquimistas  y  de 
trovadors,  que  celebravan  certàmens  litera¬ 
ris  y  que  fundavan  academias,  que  no  pas 
entre’ ls  creuhats  catòlichs  qu’arranavan 
camps  y  castells,  y  que,  al  assaltar  vilas  y 
ciutats,  responian  als  que  demanavan  cle¬ 
mència  pera’ls  catòlichs  que  vivían  entre’ls 
heretges,  donant  l’ordre  de  mata-degolla  als 
seus  soldats,  perque  en  el  cel ,  Deu,ja  separa¬ 
ria  als  bons  d' entre  ls  dolents  (1). 


Y  respecte  a  !o  que  nostre  aprecÍ3t  pole¬ 
mista  diu  del  amor  y  consideració  que’l  gran 
rey  en  Jaume  professava  a  la  Iglesia,  als 
predicadors  y  a  l’ordre  dominicana,  devèm 
consignar  una  vegada  més  els  exemples 
qu’esmentavam  en  nostre  article  Alerta/,  afe- 
ginthi  que  no  devia  ésser  tan  gran  com  vo- 
suposar  el  senyor  Colomer  la  religiositat 
d’aquell  gran  rey,  quan,  per  causas  més  0 
meys  discutidas  per  la  historia,  va  manar 
escapsar  la  llengua  a  tot  un  bisbe  de  Girona, 
y  quan  se  retirà  ab  tot  son  corteig  del  Con¬ 
cili  de  Lió,  ahont  el  papa  l’havia  atret  ab 
afalachs  y  ab  la  promesa  de  coronarlo  per 
sas  propias  mans  y  ab  tota  solemnitat,  al 
sospitar  que  lo  que’l  papa  volia  era  obligarlo 
a  pagar  un  cens  que  la  Iglesia  pretenia  acre¬ 
ditar  desde’l  temps  de  son  pare’l  rey  en  Pere, 
y  d’explotar  la  çeva  cavallerositat,  embar- 
cantlo  cap  a  Terra  Santa  a  guerrejar  en  be¬ 
nefici  dels  interessos  de  la  Iglesia. 

Però,  fins  en  el  cas  de  que  la  religiositat 
del  rey  en  Jaume  fos  indubtable,  ^què  tenen 
que  veure  aquells  temps  ab  els  actuals?  cAb 
quina  lògica’l  senyor  Colomer  podria  donar 
avuy  per  honorables  a  unas  ordres  religiosas 
pel  mer  fet  de  que  hi  hagué  qui  las  honorà 
variascenturias enrera?En aquest  puntl’argu- 
mentació  de  nostre  contrincant  es  tan  dèbil, 
que  no  val  la  pena  de  refutaria.  Cap  esperit 
progressiu,  ni  fins  essent  catòliçh,  pot  pèn- 
drela  en  serio. 

Ja  veu,  donchs,  el  senyor  Colomer  que  te¬ 
nim  motius  de  sobras  pera  mantenir  las  afir¬ 
macions  que  accidentalment  sentavam  en 
l’article  objecte  d’aquesta  amical  discussió, 
la  qual  no  darèm  per  acabada  sense  pregar  a 
nostre  distingit  amich  y  noble  contendent 
que  si  en  aquestas  ratllas  hi  troba  algún  mot 
0  concepte  que  pugui  molestarlo,  el  dongui 
per  no  escrit. 

Y  per  ultim,  pot  tenir  el  senyor  Colomer 
la  més  complerta  seguritat  de  que,  al  publi¬ 
car  en  nostre  article  Alerta/  els  conceptes 
qu’han  suscitat  aquesta  polèmica,  no  varem 
fer  altra  cosa  sinó  exposar  unas  ideas  que,  si 
ell  y  els  que  com  ell  pensan  las  poden  creure 
erronias  y  perniciosas,  nosaltres  creyém  sin¬ 
cera  y  honradament  que  són  justas  y  salu¬ 
dables. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


(j)  Arnau  d’Amalrich,  al  enlrar  a  Béziers. 


JOVENTUT 


LA  RONDALLA  DEL  PASTOR 

Al  amich  Plàcit  Vidal 

En  aquells  darrers  días  del  hivern  no  parà 
gens  ni  mica’l  vent  en  tota  la  plana  de 
Muntal.  D'un  cap  al  altre  s’hi  sentia  cons¬ 
tantment  son  brunzir  feréstech  com  de 
serpent  folla,  fent  remolinets  fantàstichs 
que  tan  prompte  escampavan  d’assi  y  d’allà 
una  infinitat  de  fullas  mortas,  com  tornavan 
de  nou  a  recullirlas  pera  endúrselas  al  lluny. 

No  perque’l  màs  estigués  reclòs  prop  ma¬ 
teix  dels  marges  de  cap  de  plana,  havian  de 
ésser  menys  potentas  las  ventadas  que  re¬ 
bés,  puig  de  tant  en  tant  li  cruixían  las  por- 
tas  foranas  com  si  volguessin  cedir;  però, 
ab  tot,  prou  sabian  els  del  màs  qu’eran  se- 
guras  haventlas  barradas,  tot  just  el  sòl 
post,  ab  aquella  branca  d’alsina  que  de 
molts  anys  feya  la  mateixa  servitut. 

Y  aixís,  sense  por,  tots  els  del  màs  s’esta- 
van  al  vol  de  la  llar  cendrosa  en  havent  so¬ 
pat.  Els  tres  baylets,  tenint  encara’l  plat  de 
terrissa  negra  sobre’ls  genolls,  comensavan 
a  fer  caparradas  boy  adormintse  poch  a 
poch. 

—  Ep!  no  dormim!  —  cridà  ab  veu  clara 
un  vell,  tocantlos  per  la  esquerra.  —  iQue 
no  ho  sabéu  qu’encara  teniu  feyna  ? — 

Els  tres  bordegassos  se  miraren  l’un  al 
altre,  mentres  deixavan  el  plat  en  terra.  Els 
gossos  s’hi  atansaren  tot  seguit,  llepantlos 
ab  fal·lera. 

—  Aul  —  tornà  a  cridar  el  vell.  —  A  bus¬ 
car  las  senallas,  que  jo  també  tinch  dalit 
per’ajudarvos:  aixis  enllestiréu  més  promp¬ 
te. — 

Tots  tres  s’aixecaren  de  cop,  se  perderen 
en  la  foscor  del  corredor,  y  vingueren  de 
nou,  després  de  poch  rato,  portant  l’un  du- 
gas  grans  senallas  y  els  altres  dos  sachs  que 
contenian  garrofas  y  segó.  Asseguts  que  fo¬ 
ren,  comensaren  a  esmicolar  garrofas,  las 
posaren  en  las  senallas  e  hi  barrejaren  segó 
pera  després,  a  mitja  nit,  poder  donar  el 
pinso  a  tots  els  animals  del  estable. 

La  gran  cuyna  llavors  presentava  un  as¬ 
pecte  gayre  bé  tètrich.  La  escassa  resplandor 
qu’espargían  las  estellas  de  la  llar  la  tenia 
mitj  a  las  foscas,  però  de  tant  en  tant  las 
flamas  trobavan  algún  tronch  humit  que 
petava  ab  estrèpit,  y  un  grapat  d’espurnas 


429 

saltava  enlavre,  cayentne  algunas  demunt 
dels  gossos  que,  allargassats  en  terra  y  ab 
els  ulls  mitj  cluchs,  s’estremian  y  exhalavan 
un  grinyol  mitj  apagat,  com  dolentse  de 
aquella  caricia  que  no  mereixian.  Al  escón 
dos  mossos  sapats  probavan  d’adobar  las 
nansas  d’un  cove1  que’s  cansava  de  servir,  y 
més  enllà  la  jova  rentava'ls  plats  a  l’aygüe- 
ra,  trastejant  cofoya  y  bellugadissa,  mentres 
el  pastor,  aquell  vell  de  veu  clara,  restava 
ab  els  baylets  ataleyat  ab  las  garrofas,  aprop 
mateix  dels  dos  avis.  Aquests  tenian  en  la 
falda  al  menut  y  li  feyan  menjar  sopetas  ab 
acompanyament  de  mil  posturas  y  besadas, 
donadas  ab  el  mateix  carinyo  intens  ab  que 
las  feyan,  molts  anys  enrera  y  en  aquell 
mateix  recó  de  llar,  a  son  bon  hereu,  home- 
nàs  de  trenta  anys,  que  rialler  y  de  colzes 
a  la  taula  contemplava  aquell  quadro  ca- 
sulà. 

L’avi,  reparant  que’l  foch  mimvava,  s'aco¬ 
tà  un  xich  pera  tirarhi  un  grapat  de  llenya; 
mes  tot  de  cop,  mirantse’ls  tronchs  qu’en  la 
mà  tenia,  preguntà  sorprès: 

—  iQu’heu  trencat  alguna  branca  de  la 
vimeguera  del  torrent?... 

—  No  —  contestà  un  dels  baylets  . 

—  Donchs...  ^d’hónt  són  aquestas?... 

—  Las  hem  arreplegadas  a  la  plana.  La 
ventada  d’aquests  dias  las  haurà  fetas  caure, 
mes  no  sabèm  de  quin  arbre  poden  ésser. 

—  Es  que  no  vull  que  se’n  trenqui  ni  un 
bri  de  la  vimeguera!  —  contiDuà  l’avi,  tirant 
més  brancas  al  foch  ab  certa  recansa. 

—  Bé  prou  que’ls  ho  tinch  dit  jo  —  inte¬ 
rrompé’l  vell  pastor.  —  Feu  llenya  del  arbre 
que  volguèu,  mes  d’aquell  d’allà  al  torrent, 
que  no  se’n  toqui  gota... 

—  Bé,  si,  ja  ho  hem  sentit  moltas  voltas; 
però  no  sé  per  què  —  digué  l’hereu  entrant 
en  la  conversa.  —  Com  si  la  vimeguera  es¬ 
tigués  al  bo  de  la  vida,  atapahida  de  fullas 
com  quan  feya  tant  de  goig!...  Si  ja  es  morta 
y  ben  seca,  iper  qué  volèu  que’s  conservi 
en  la  terra? 

—  No  hi  fa  res  que  sia  seca  —  feu  l’avi. 
Es  que  vull  vèurela  fins  que’m  mori.  Con- 
templantla,  se’m  acuden  bon  munt  de  recorts 
que’m  fan  ditxós... 

—  Y  a  mi  també  —  exclamà’l  vell  pastor. 

Y  tornaren  a  restar  en  silenci.  L’avia,  que 
encara  tenia’l  menut  a  la  falda,  havia  fet 


43® 


JOVENTUT 


una  dolsa  rialla  al  toparse  son  esguart  ab  el 
del  avi,  son  espòs,  y  ab  aquella  rialla  sem¬ 
blava  mostrarse  conforme  ab  ell  y  el  pastor. 

Els  baylets  de  res  s’atalayavan :  tots  tres 
estavan  més  adormits  que’ls  gossos. 

—  Reira  de  betl  —  cridà’l  pastor,  adonant- 
sen. —  (Ja  hi  tornèm?... 

—  Donchs  que’ns  conti  una  rondalla  l’avi 
—  digué’l  l’un. 

—  Sempre  volèu  rondallas  vosaltres... 

—  No  —  feu  de  sobte’l  pastor  :  —  avuy  la 
contaré  jo. 

—  (La  de  las  bruixas?... 

—  No. 

—  (La  del  gegant  y  la  donzella?... 

—  Tampoch. 

—  (La  de  la  guerra?... 

—  No,  homes,  no.  Avuy  serà  nova  ;  no 
l’heu  sentida  may;  serà...  de  la  vimeguera. 

—  (D’aquella  morta  d’allà  al  torrent?... 

—  Si:  però  heu  d’estar  quiets,  si  no,  no  la 
conto.  — 

Tots  s’adobaren  en  sas  cadiras,  acostantse 
més  al  caliu  de  la  llar.  Fins  els  mossos  dei¬ 
xaren  la  feya.  Els  dos  avis  no  paravan  de 
somriure. 

—  Quasi,  quasi,  de  rondalla  no  ho  serà : 
però  una  cosa  que  s’hi  assembla  —  comensà 
el  pastor.  —  Es  un  recort  de  quan  jo  era 
bordegàs  y  feya  de  pastoret  aqui  mateix,  en 
aquest  màs,  que  prou  se’n  recorda  l’avi:  ell, 
qu’allavors  era  un  fadrinàs  de  rumbo  y  fatxa 
com  se  sol  dir,  y  jo  un  pastoret  aixerit  que 
al  primer  crit  ja  compareixia;  no  com  aquest 
y  signà  a  un  dels  tres  —  qu’es  sonso  y  gan¬ 
dul,  y  què  quan  li  manan  alguna  cosa  no 
més  té  leyna  a  gratarse’l  clatell  o  lligarse  la 
espardenya... 

— Bé!... — cridà  tot  de  cop  l’aludit — no  es 
pas  meva  la  culpa,  sinó  de  la  espardenya 
que  sempre  se'm  desfà! 

— No’n  portéssiu!  Jo  al  vostre  temps  por¬ 
tava  esclops. 

— Oh! — digué’l  més  petit,  ben  pigat  de 
cara  y  ulls  vivíssims. — Aixís  pot  corre  més 
quan  roba  las  pastanagas  del  camp  ’den  Ca¬ 
sés...  — 

Tots  rigueren,  mes  el  pastoret,  ab  el  puny 
clos,  amenassà  al  company  que’l  descubria. 

— Però...  {que  va  la  rondalla  o  no?... — in¬ 
sinuà  un  mosso  que’s  frisava. 

— Sí.  Donchs,  com  deya,  pastoret  que  jo 


n’era  de  remada  ben  grossa  alashoras  que’ls 
masos  tenían  més  abundancia  que  no  pas 
ara,  no  deixava  pas  may  d’ésser  el  primer  a 
llevarme;  com  també’l  pastor,  vellet  falaguer 
y  de  bon  humor  qu’encara’m  sembla  que’l 
veig  ab  tot  y  fer  tants  anys  qu’es  mort.  Y 
mentres  ell  preparava  la  minestra  y  la  po¬ 
sava  al  sarró  de  cadascú,  jo  ja  era  a  la  cleda 
fent  pas  als  xays  y  ovellas  que  s’empenyían 
uns  ab  altres  pera  sortir  depressa,  no  sé  si 
perque  tots  volian  ésser  els  primers  d’abeu- 
rarse  o  pera  rebre  més  prompte  las  moxay- 
nas  y  falaguerías  que,  tant  jo  com  el  pastor, 
els  hi  feyam  tot  seguit  com  a  salutació  del 
día...  Després,  aul  jo  al  devant  ab  sarró  de 
pell  negrosa  y  bastó  de  vern  ab  xurriaqueta, 
seguit  de  tota  la  remada  beladora  que’l  Cn- 
ret,  el  gos  fidel,  cuydava  d’arrenglerar  anant 
d’assi  y  d’allà,  y  al  darrera  de  tot  l’Ambròs 
ab  son  gayato  que  may  deixava,  sarró  més 
gros,  botella  plena  y  altre  bastó,  si  bé  més 
curt  y  prim,  ben  llarch  de  tralla  però  que  ra- 
ras  voltas  li  servia.  Y  aixis  bon  rato,  fins 
que  al  ésser  al  torrent  passant  prop  la  vime¬ 
guera  per  hont  creuhan  els  quatre  camins ,  jo 
comensava  la  cansó  alegra,  la  més  sabuda  y 
bonicoya  que  sentia  dels  altres  pastors  y  que 
unas  voltas  acompanyava  ab  el  bastó  picant 
als  còdols  y  altras  ab  un  esquellot  vell  qu’en 
mon  sarró  guardava...  Y  amunt,  amunt  sem¬ 
pre!...  Per  tots  costats  xerradissa  de  passa- 
rells  y  merlas  que  may  finia,  deixant  com- 
pendre’l  tràfech  de  tots  pera  fer  sos  nius 
entre  las  espessors  del  brancatge  rein- 
flat  de  sava  y  ben  recubert  de  fullas  tendras 
que  l’oreig  matinal  lleument  somovia,  do- 
nantme  tant  goig  y  plaher,  que  fins  molls 
cops  m’oblidava  de  seguir  mon  cant,  emba- 
dalintme  en  la  contemplació  de  las  planas 
verdejantas  y  dels  estanys  quietosos.  Mes 
ara  m’adono  que  potser  vos  canso  explicant 
tot  això  que  vosaltres  ja  teniu  tan  vist  y  co¬ 
negut,  y  no  vos  conto  lo  que  veya  en  la  vi¬ 
meguera  del  torrent.  Però  vos  ho  he  dit  per¬ 
que  sapiguessiu  que  tot  m’atreya  y  m’enci¬ 
sava,  sobre  tot  aquest  arbre,  la  vimeguera, 
que  prompte  se’m  feu  misteriós...  — 

El  pastor  se  parà  un  instant  com  si  fes 
memòria;  la  jova  prengué  al  menut  y  el  posà 
al  bressol;  els  dos  avis,  fent  sempre  una  ria¬ 
lleta  ,anavan  sentintse  més  y  més  interessats, 
y  escoltavan  cada  cop  més  atentament. 


JOVENTUT 


— Donchs  es  el  cas — continuà’l  pastor-- 
que  un  matí  vaig  reparar  que  dels  brins  més 
baixos  de  la  vimeguera,  dels  qu’estavan  de 
cara  al  cami  d’anar  a  vila,  en  penjava  un 
mocadoret  vermell,  però  molt  vermell  y  nou 
de  trinca:  tant,  que  jo  de  primer  vaig  pensar 
si  era  tenyit  de  sang...  Y  per’xò,  tot  pas¬ 
sant,  vaig  miràrmel  sorprès,  no  atinant  qui 
podia  haverli  deixat,  puigqué’l  vent  no’l  po¬ 
dia  penjar  d’aquella  manera.  Mes  per’xò  no 
vaig  pas  tocarlo.  Vaig  seguir  amunt  ab  la 
remada,  fins  que  a  la  tarda,  de  retorn,  ma 
vista’s  fixà  en  la  vimeguera.  El  vareig 
cercar  y...  fou  en  va:  ja  no  hi  era,  ni  a  las 
brancas  ni  a  terra.  Passaren  dos  dias,  ja 
quasi  no  me’n  recordava,  quan  de  nou  torno 
a  veure  en  la  vimeguera!  mocadoret  ver¬ 
mell,  posat  de  la  mateixa  manera.  Y  a  la 
tarda  tampoch  hi  era...  fins  al  cap  de  dos 
días  més,  y  en  la  mateixa  branca,  y  en  el 
mateix  lloch,  y  en  la  mateixa  forma!...  Y 
això,  no  os  pensèu,  durà  molt  temps.  Dos  o 
tres  dias  a  la  setmana’l  mocadoret  era  a 
la  vimeguera...  {Volèu  que  no  fos  cosa  mis¬ 
teriosa  pera  mi?...  {Qui  li  posava?...  {Qui 
l’en  treya?... 

— Potser  la  Mare  de  Deu!  .. — digué  tot 
baix  el  baylel  pigat  y  d’ulls  vivíssims. 

— Cal...  que  jo  tot  m’ho  vaig  pensar  y  ca- 
vilar  pera  saberho,  mes  sempre  debadas.  Fins 
que  un  dia,  quan  ja  eram  al  lloch  de  pas¬ 
tura,  vaig  dir  al  pastor  que  m’havia  descuy- 
dat  quelcom  al  màs,  pera  aixis  tornar  en¬ 
rera  y  esbrinar  llarga  estona.  Mes  ab  gran 
sorpresa  meva  ja  no  li  vaig  veure,  y  això 
que  tot  just  feya  una  hora  escassa!...  Vaja! 
que  vaig  arribar  a  creure  qu’eran  arts  de 
bruixeria.  Per’xò  may  vaig  tocarlo,  ni  tan 
sols  vaig  dir  res  a  ningú.  Deu  me'n  re- 
guart!...  — 

Els  dos  avis  varen  riure  més,  mirantse  l'un 
al  altre. 

— No  són  pas  cosas  de  riure — digué  un 
mosso — qu’es  ben  estrany  això... 

— Y...  diguèu,  pastor  — posà  un  altre:  — 
{no  l’heu  vist  may  més  el  mocador? 

—No  ho  sé  del  cert,  però’m  sembla  que  si. 
Vaig  vèurel  quan  ja  feya  prop  d’un  any, 
que’l  portava  al  coll  la  Tresona — y  signà  a 
l’avia,  afegint  tot  seguit: — Potser  no  ho  era, 
però  haguera  jurat  que  si. — 

L  avia  va  somriure  més  que  may. 


43 1 

Tots  estavan  sorpresos. 

— {Es  cert,  mare,  que’l  portavau? — s’atrevi 
a  dir  l’hereu. 

— Sí — feu  ella. 

— ,;Per  què? 

— Perque  era  meu... 

— Però...  ,-quí  li  posava? 

— Jo  mateixa. 

— Cada  cop  ho  entech  menys! — barbotejà’l 
pastor. 

— Veurèu,  veurèu,  ja  vos  ho  explicaré  jo 
— digué  llavors  l’avi,  veyent  que  quant  més 
anava  més  admirats  estavan. — Heu  de  se- 
bre,  donchs,  que’l  mocador  era  una  senyal 
pera  mi..  Era  al  temps  del  nostre  prome¬ 
tatge,  aquell  temps  alegre  que  passa  tan  de- 
pressa,  no  haventhi  ma^  prou  horas  pera 
veure  a  la  minyona  que  s’estima...  Y  això 
era  lo  que’m  passava  a  mi  ab  la  Tresona: 
que  se’m  feya  massa  llarga  la  setmana  tot  es¬ 
perant  el  diumenge  pera  trobarnos  a  las  ba- 
Uadas.  Y  aixis,  donchs,  determinarem  que 
quan  ella  eixiria  de  bon  matí  de  casa,  del 
màs  Manent,  per’anar  cap  a  mercat  a  vila, 
al  passar  per  la  vimeguera  del  torrent  hi  po¬ 
saria  aquell  mocador  vermell  pera  indicar- 
mho.  Y  jo  no  havia  de  fer  més  qu’arribarme 
un  tros  enllà  de  la  plana,  y  si  no  hi  era  ja 
sabia  que  aquell  dia  ella  no  havia  passat;  y 
si  acàs  el  veya,  el  despenjava  ben  content,  y 
lleuger  com  una  dayna’m  dirigia  cap  a  vila, 
a  vèurela  a  n’ella,  a  la  Tresona  qu’era  a  la 
plassa  a  vendre  la  viràm,  escarrassantshi 
tota  xiroya.  Bon  Deu,  quinas  xerras  que  te- 
níam!...  Y  còm  me  bellugava  jo  també  per’a- 
cabar  més  prompte  la  venda  y  tornar  abdós 
capa  casa!...  Aquell  temps  sí  qu’era  ditxós 
pera  nosaltres.  Mes...  ens  casarem,  y  ja  may 
més  varem  tenir  necessitat  d’aquella  senyal 
pera  trobarnos.  {Oy,  Tresona?  Y  ara  {dirèu 
qu’eran  arts  de  bruixeria? 

—  Punyal!  No  ho  hauria  dit  may!  —  excla¬ 
mà’l  pastor,  movent  el  cap. 

— Fins  sembla  d'historia  això! — objectà  un 
mosso. 

Y  aixis  tots  hi  digueren  la  seva.  Mes  tro¬ 
bant  que  la  vetlla’s  feya  llarga,  s'aixecaren 
per’anarsen  a  llurs  cambras  tot  assaborint 
las  delicias  d’aquella  conversa  de  recors  jo- 
yosos,  sobre  tot  pera’ls  vellets. 

J.  Vives  y  Borrell 


432 


JOVENTUT 


LA  GUILLADA  D’EN  TITÓ 


0 

CAMÍ  DEL  SÓL  A  LA  INVERSA 

y 

A  PONENT  HI  HA  BONS  CIGRONS  (l) 

assar  un  día  més  sense 
anar  a  véurel  ja  m’era 
impossible.  Hauria  si¬ 
gut  faltar  a  totas  las 
lleys  de  l’amistat  y  de 
la  delicadesa.  Aixis  es 
que’l  dimecres  de  la  set¬ 
mana  passada  vaig  de- 
terminarme  a  visitar  al 
gran  actor,  qui,  després 
de  ferme  fer  mitja  hora  d’antesala,  se  dignà 
rebrem.  Anava  tot  blanch,  vestit  a  la  fresca 
y  afaytat  de  fresch.  Sa  noble  figura  evocava 
ía  dels  gloriosos  patricis  romans  coronats  de 
rosas  en  els  festins.  Sa  actitut  concentrada 
feya  pensar  en  els  artistas  famosos  qu’han 
reviscut  sobre  las  taulas  el  drama  etern  de  la 
humanitat:  Thalma,  Sullivan,  Romea,  Vico... 

Ab  l’altiu  front  arrugat  per  l’enuig,  y  ab 
ayre  displicent,  va  indicarme  una  butaca. 
La  situació  era  solemne.  Entre  tots  dos  no 
anavam  a  representar  cap  drama,  ni  cap  co¬ 
mèdia,  ni  cap  farsa,  ni  cap  entremès:  ana¬ 
vam  a  representar  una  interviem. 

Jo  estava  violent:  me  sentia  petit,  perdut, 
devant  d’aquella  majestat  qu’omplia  las  tau¬ 
las  y  que  semblava  no  fer  cas  de  mi,  com  si 
no  m’hagués  vist  may,  com  si  pocas  setma- 
nas  avans,  ab  la  seva  trepa,  no  l’hagués  aju¬ 
dat  a  espatarrar  Madrid... 

Revestintme  de  valor,  vaig  recordarli  nos- 
tras  antigas  expansions  nocturnas  a  La  More¬ 
ra,  nostres  passeigs  per  Madrid,  els  seus  re¬ 
cents  triomfs  que  són  els  nostres,  que  són  els 
de  la  patria  del  nostre  cor...  y  I  home  llavors 


(i)  Avuy  tornèm  a  honrarnos  ab  un  article  del  emi¬ 
nent  publicista  Rafel  Vallès  y  Roderich,  y  creyèm  que 
sa  lectura  deixarà  satisfeta  la  natural  curiositat  dels 
molts  lectors  que’ns  havían  escrit  preguntant  a  què 
obehía  nostra  demora  en  publicar  La  tornada  d’ en  Titò , 
o  sía’l  retorn  a  Barcelona  del  eminent  Borràs,  conquis¬ 
tador  de  Madrid. 

A  aquells  altres  lectors  que  també’ns  havían  escrit 
fent  malèvolas  suposicions  sobre  la  existència  real  del 
senyor  Vallès  y  Roderich,  sols  trobèm  una  manera  de 
contestarlos,  y  es  la  que  posèm  en  pràctica  publicant 
el  retrat  de  nostre  amich,  fins  a  riscos  de  ferir  sa  exces¬ 
siva  modèstia,  resolts  com  estèm  a  esvahir  tota  mena 
de  dubtes  respecte  a  una  personalitat  tan  real,  tan  sò¬ 
lida,  y  per  tots  conceptes  tan  respectable. — N.  de  la  R. 


va  excitarse,  va  ésser  franch,  y  no  va  poder 
més,  y  va  deixarse  anar. 

— {Encara  gosa  a  retréuremho? — va  dir. — 
Estich  molt  enfadat  ab  vostè.  Altres  m’han 
ferit  ab  el  seu  silenci  estudiat:  però  de  vostè, 
company  d’excursió,  amich  lleal;  de  vostè, 
cronista  entusiasta  y  veridich;  de  vostè  que 
va  oferir  escriure  La  tornada  d’en  Titó ,  no’n 
podia  esperar  una  semblant  conducta.  {Que 
per  ventura  no  fou  sensacional  ma  despedida 
del  públich  madrileny? 

— Y  tant,  home,  y  tant! 

— {Que  per  ventura  tot  el  sexe  lleig  del 
Madrid  intelectual,  y  tot  el  sexe  bell,  no  va¬ 
ren  desfilar  pel  meu  camerino  de  la  Comè¬ 
dia? 

— Sí...  tota  la  fauna  y  tota  la  flora  de  la 
meseta. 

— {Que  per  ventura  ab  nostra  anada  al 
centre  no  ho  hem  desballestat  tot,  fent  pas¬ 
sar  lo  de  baix  a  dalt,  trastornant  las  lleys  de 
la  naturalesa,  logrant  refredar  amistats  ar- 
dentas,  fent  que’l  mateix  dramaturch  Jordà’s 
burlés  de  las  carrinclonerías  del  dramaturch 
Tiago?  {Que  per  ventura... 

— Prou!  Té  rahó  en  tot  lo  que  diu... 

— Y  donchs  {per  què  ha  passat  en  silenci 
la^nostra  tornada? 

— Jo  li  diré.  De  tornadas  n’hi  ha  en  tots 
els  goigs,  però  ni  els  de  Joventut  ni  els 
seus  lectors  cantan  goigs  a  cap  sant. 

—  Chistes  d’aquests  no  més  els  rihèm  a 
n’en  Tiago,  fill  meu. 

— Cregui  que’m  proposo  parlar  en  serio; 
y,  en  serio,  dech  dirli  que’l  meu  article  so¬ 
bre  la  trepa  va  fer  que  s’agotés  la  tirada  de 
Joventut. 

—  Ho  comprench!  Y  doble  motiu  pera 
que. .  ■ 

—  Deixim  dir!  Y  no  sols  va  fer  sensació 
aquí  a  Barcelona,  sinó  també  a  Reus... 

— Ja  ho  sé:  jo  hi  era. 

— Y  a  París,  y  a  Londres,  y  a  Stokolm,  y 
a  Cristianía,  y  a  Buenos  Aires,  y  fins... 

— {Fins  ahónt? 

—  Fins  a  Madrid,  que  si  bé  s'ho  mira  en¬ 
cara  es  més  lluny. 

—{Vol  dir? 

— Ja  ho  he  dit.  Vostè  sab  que  vaig  haver 
de  quedarme  a  Madrid  quan  la  trepa  se’n 
tornà.  L’assumpto  que’m  feya  quedar  podia 
resoldres  en  un  parell  de  dias:  però  fill  meu, 
jo  no  sé  còm  va  ésser:  lo  cert  es  qu’en  tan 
poch  temps  els  rotatius  s’enteran  del  meu 
article,  y  tot  seguit  comensan  las  gestions 
pera  contractarme. 

— {Com  actor? 

— Com  a  revistero  de  toros. 

— Què  diu  ara! 

— Lo  que  sent.  Els  va  semblar  ( ilusiones 
engafiosas )  que  jo  ab  la  ploma  havia  torejat 
a  la  trepa,  y  tant  els  va  agradar  aqueix  to- 
reig,  que  m’oferiren  vuytanta  duros  men¬ 
suals. 


JOVENTUT 


433 


— Això  ray:  a  mi  me’n  ofereixen  vinticinch 
diaris  pera  torejar  a  n’en  Fernando. 

— Tingui  compte,  qu’estém  en  temps  de 
cogidas. 

— Ja  ho  sé.  Però  en  fí,  vosté  {què  va  re¬ 
soldre? 

— Vaig  acceptar  en  principi.  Els  diners, 
com  la  glòria,  fan  obrir  l’ull. 

— Diguimho  a  mi! 

— Passavan  els  dias,  seguian  las  negocia¬ 
cions,  y  no’ns  acabavam  d'avenir.  Com  que 
jo,  més  que  tauròfil,  soch  taurófobo ,  els  vaig 
dir  finalment  que  si  acceptava  era  sols  ab  la 
condició  de  que,  al  deixarme  lluhir  el  gra- 
cejo  en  las  revistas,  se’m  permetés  també  dir 
pestes  del  espectacle  nacional.  Jo  en  totas  las 
corridas  hi  lluhiria  Yingenio,  això  si,  però 
també  las  censuraria  to¬ 
tas,  las  bonas  per  bonas 
y  las  dolentas  per  do- 
lentas. 

— {Y  què? 

— Que  no  n’hi  va  ha¬ 
ver  de  fets  .  Devant  de 
tals  proposicions  ,  vol¬ 
gueren  ferme  un  des¬ 
compte  en  el  sòu,  rega- 
tejantme  las  reventadas 
com  si’s  tractés  d’una 
lliura  de  cigrons;  y  jo 
allavors,  mal  per  mal, 
vaig  estimarme  més  ve¬ 
nir  a  Barcelona  a  reven- 
tar  de  franch. 

— Jo  hauria  dubtat. 

— Vostè  sempre  dubta.  Jo  no  dubto  ni 
m’arronso.  O  bèroe  o  res.  Y  la  veritat,  me 
vaig  treure  un  gran  pes  de  sobre  al  deixar 
aquella  terra  dels  palpizots  ahont  tothòm  es  o 
aristòcrata,  o  cursi,  o  totas  dugas  cosas  ple- 
gadas,  ahont  un  hom  pert  l’esma  sens  ado- 
narsen,  y  sens  adonarsen  se  troba  convertit 
en  revistero  de  toros  o  en  actor  castellano 
com  aquell  qui  no  ha  fet  res.  — 

Aqui  el  gran  actor  arrufà’l  nas,  mortificat. 
Interrompentme  en  sech,  va  dir: 

— Bé,  però,  l’objecte  de  la  seva  visita...  la 
causa  del  seu  silenci... 

— Explíquisela  pel  temps  perdut  en  ne¬ 
gociacions  ab  els  rotatius  madrilenys.  No 
vaig  tenir  moment  disponible  pera  escriure 
La  tornada  d'en  Titó.  Escriurela  ara  seria 
extemporani:  han  passat  dias  y  setmanas... 
Y  com  que  sembla  que  durant  aquest  temps 
vostè,  solicitat  pels  de  Madrid,  retingut  pels 
de  Romea,  no  sab  si’s  quedi  aqui  o  si  guilli 
allà,  jo  vinch  a  pregarli  que’m  digui  defini¬ 
tivament  lo  que  pensa  fer. 

— Donchs  bé:  fins  ara  havia  dubtat.  A  pe¬ 
sar  d’oferirme  l’Escudero  l’oro  y  el  moro, 
no’m  decidia  a  deixar  Romea,  hont  hi  ha  un 
moro  de  debò. 

— En  Franquesa. 

— Justa.  L'Èscudero  ja  deya  a  uns  y  altres 


que  jo  era  un  informal,  y  a  la  fi...  he  accep¬ 
tat  la  seva  contracta  per  patriotisme. 

— iPer  patriotisme?  Això  si  que  no  ho  en- 
tench. 

— M’explicaré.  Ja  sab  que  a  Madrid  varem 
quedar  en  que  jo  era  una  eminencia. 

— Meno. 

--Ja  sab  que’ls  catalanistas,  els  meus  com¬ 
panys  de  patria,  els  que  tanta  glòria  m’han 
donat  ab  sas  obras  y  ab  sosaplausos,  no  per¬ 
deren  per’xò  la  xaveta  ni  volgueren  que’s 
posés  en  ridicul  a  Catalunya  dihentme  emi¬ 
nent  a  mi . 

— Exacte. 

— Ja  sab  que'ls  castellans,  tan  lleugers  y 
versàtils,  són  constants  en  una  cosa:  en  la 
de  cobrar  y  dirnos  tontos. 

— -Conformes. 

— Donchs  bé :  ara  he 
resolt  cobrar  jo  y  que 
paguin  ells.  Els  meus 
triomfs  duraràn  poch . 
Fins  ara’ls  de  la  meseta 
s’han  pensat  descubrirme 
y  han  dit  burros  a  mos 
compatricis.  El  dia  que’m 
descubreixin  de  debò,  y’s 
desenganyin  respecte  a  la 
meva  eminencia ,  allavors 
serèm  nosaltres  qui’ls  di¬ 
rà  burros  a  n’ells.  Y  ja 
hauràn  caygut  els  diners 
quan  jo  deixi  la  heroica 
vi  lla. 

— Amigo ,  vosté  sí  que 
els  hi  haurà  fet  L'alegria  que  passa  a  la  inver¬ 
sa.  El  clown  llensa’ls  quartos,  però  vostè, 
més  modest,  els  aprofita.  De  manera  que... 

— De  manera  qu’avuy  mateix  he  escrit  a 
n’en  Franquesa  dihentli  que’s  deixi  indemni- 
sar  per  l’Escudero,  que  jo  per  ma  part  ni 
puch  ni  dech  estar  renyit  ab  els  meus  inte¬ 
ressos;  y  qu’ho  arregli  lo  millor  que  pugui, 
perque  sóch  enemich  de  violencias. 

— Però  en  Franquesa  s'haurà  enfadat  y 
després  no’l  voldrà  a  Romea. 

— Ja’s  desenfadarà.  Confio  que  la  meva 
ausencia  serà  curta,  y  no  es  fàcil  qu’en  tan 
poch  temps  surti  qui’m  desbanqui. 

— Això  fa  de  bon  dir.  Els  xichs  se  fan 
grans,  y  l'Oliver... 

— Ba!  Devant  de  las  dònas  potser  si  que’m 
farà  la  póls,  perque  també  es  guapo.  Tant 
se  me’n  fum,  perque  un  hom  se  fa  vell  y  pert 
la  ilusió.  Per  lo  demés,  l’Oliver  té  de  menjar 
molts  plats  de  sopas  avans  no  tingui  las  me- 
vas  taulas. 

— Es  dir  que  vostè  creu... 

— Qu’en  aquest  jòch  no  farà  taulas,  sinó 
damas.  Bon  profit. 

— Ah,  desganat,  desganat!  Còm  se  coneix 
qu’està  per  las  marquesas  de  Madrid  vostè! 

—  Lo  qu’estich  es  compromès  ab  l’Escu- 
dero 


Rafel  Vallès  y  Roderich 


JOVENTUT 


434 

— Sigui  franch:  {vol  dir  qu'entre  en  Fran¬ 
quesa  y  vostè  no  hi  fan  escudella  ab  l’Escu- 
dero?  Me  sembla  qu’en  Franquesa,  posat  a 
fer  el  pagès,  es  capàs  de  rifarse  al  cavaller 
més  linajudo.'Ves  què  no  faria  ab  un  escuder. 

— No  ho  cregui.  Repeteixo  qu’es  qüestió 
de  patriotisme. 

— Oh,  es  que  per  patriotisme  me’l  rifaria 
jo,  no’s  pensi. 

—  Però  si  en  Franquesa’m  vol  dur  als  tri¬ 
bunals,  home,  perque  estich  contractat  a  Ro- 
mea  per  tres  anys!... 

— No’m  fassin  riure,  vostè  y  en  Franquesa. 
— Ademés,  no  puch  quedar  malament  ab 
en  Tiago,  que  vol  que  li  estreni  en  castellà’l 
drama  que  m’està  escrivint. 

— Y  {còm  va’l  ceceo? 

— Regular.  Ja  sab  que  d’uns  quants  mesos 
a  n’aquesta  banda  no  han  parat  a  casa  me- 
va’ls  exercicis  de  vocalisació.  A  solas  ab 
en  Tiago  també  sempre  hi  parlèm  en 
cristiano.  El  dia  de  la  funció  de  gala  a  Eldo- 
rado,  quan  el  públich  me  cridava  ;Qiïhable! 
y  en  Tiago  m’instava  a  dirlóshi  alguna  cosa, 
ja  se’n  va  enterar  tothom  de  que  parlèm  en 
la  armoniosa. 

— {Per  què? 

—  Perque  jo  vaig  contestarli:  No  quiero 
por  que  les  insultaria . 

— Y  ara,  {per  què’ls  havia  d’insultar? 

— Perque  alashoras  a  mi  encara’m  feyan 
efecte  las  ovacions  de  Madrid  y  las  bro- 
mas  dels  companys  de  causa.  Però  aquella 
nit  mateixa  vaig  caure  del  burro.  Figuris 
qu’en  tota  la  funció  no  hi  va  haver  més  que 
patis:  El  p atio  dels  Quintero,  el  pati  del  tea¬ 
tre,  El  pati  blau  d’en  Rusinol...  Quina  ri- 
fada!  Al  adormirme  vaig  tenir  una  pesadilla 
tal,  que’ls  hauria  enviat  a  tots  al  pati  del 
Os...  per  no  dir  un  altre  pati. 

—  En  fi,  ab  el  seu  permis...  Sé  tot  lo  que 
volia  saber,  y  li  asseguro  que  correspondré  a 
la  seva  ambilitat.  No’s  queixarà  de  mi.  Si 
decididament  se’n  va,  jo  cantaré  aqueixa  ana¬ 
da  ab  lletras  de  motllo. 

— No’ns  ho  quedi  a  deure  com  l’altre  cop. 
— Oh,  allavors  se  tractava  de  venir:  ara’s 
tracta  de  guillar. 

— Si,  jo  guillo. 

— Y  jo  escrich  La  guillada  d’en  Tità! — 

Al  sentir  això,  el  gran  actor  m’abrassà  en¬ 
tusiasmat.  Mes  de  prompte  quedà  seriós. 

— Escolti — va  dir: — {No  fóra  millor  qu’en 
comptes  de  la  guillada  digués  la  rifada} 

— Home,  no  sé  què  dirli:  trihi  vostè  mateix. 
— Miris:  la  rifada  no  pot  ferse  esperar. 
S’havia  parlat  de  que  jo  debutés  a  Madrid 
ab  La  de  San  Quintin,  que  ja  són  ganas  de 
comprometrem;  ab  tot,  crech  que  m’hi  puch 
salvar.  Però  després  vindrà’l  Tenorio ,  ab  el 
qual  penso  fer  moltas  desgracias  y  corro  pe¬ 
rill  de  que’m  desgracihin,  perque  vaja,  de 
malament  li  faig... 

— Té  tota  la  rahó. 


— Jo  aniré  armat... 

— Si,  ab  espasas  y  pistolas. 

—Ca,  home:  ab  tots  el  latiguillos  y  fuhets 
de  la  meva  quadra.  Me  sembla  que  d’aqui 
estant  se  sentiràn  els  xiulets.  Y  encara  més 
si’mquedo  a  estrenar  las  obras  qu’en  Galdós, 
en  Dicenta  y  altres  estàn  escrivint  pera  mi. 

— Ja  veurà:  com  que  aqueix  titul  podria 
dar  lloch  a  malas  imerpretaciones,  perque 
per  més  que  serèm  nosaltres  qui’s  rifaià  als 
de  Madrid,  ells  no  ho  creuràn  aixis,  val  més 
que  hi  posém  la  guillada.  {Quedèm  aixis? 

— Quedèm  aixis.  Alanta. 

—  Estigui  bonet. — 

Y,  ja  a  la  porta,  vaig  estendre  la  mà  cap  a 
la  panxa  del  gran  actor,  y  fentli  arronsar  el 
llombrigol  vaig  dir: 

— Ah,  quin  flavio,  quin  gat  dels  frares!...— 

Ell  va  fer  una  contorsió  poch estètica,  men- 
tres  jo  feya  mutis  escalas  avall. 


Y  ara  {què  puch  dir  que  no  estigui  sobre¬ 
entès?  {Per  qué  cantaria  La  guillada  d'en 
Titó ?  {Per  què  enaltiria?  Esto ,  Inés ,  ello  se 
alaba.  En  Borràs  anirà  a  Madrid  ab  tota  la 
pelussera  y  potser  ne  tornarà  sense  pèl.  Farà 
riure,  però  també  riurà.  Li  passarà  lo  que  al 
gran  Vallès  y  Ribot,  que  de  primer  va  fer 
sensació  al  Congrés  y  després  va  fer  grada. 
En  Borràs  sab  que  un  actor  no  es  complert 
si  al  públich,  ademés  de  llàgrimas,  no  li 
arrenca  riallas.  Y  tornarà  a  Barcelona,  y  se 
arribarà  a  Romea,  y  quadrantse  devant  d’en 
Franquesa  ab  artistica  arrogancia,  se  sentirà 
actor  eminent  y  li  demanarà  un  sòu  digne 
d’ell.  Y  com  qu’haurà  encertat  en  tot  menos 
en  això,  haurà  d’escoltar  de  boca  d’en  Fran¬ 
quesa  aquestas  o  semblants  paraulas  : 

—  Enriquet,  com  més  anèm  menos  valèm. 
Mentres  te  conduheixis  d’aquesta  manera,  lo 
qu’es  el  teatre  català  no’l  regeneraràs  pas, 
perque  continuaré  regnanthi  jo  ab  els  meus 
escarransiments  de  menestral  que  tant 
plauhen  a  aquest  públich  barato.  Si  al  tor¬ 
nar  de  Madrid  triomfalment  la  primera  ve¬ 
gada,  m’haguessis  demanat  déu  rals  més  per 
mesada,  te’ls  hauria  dat  obligat  per  las  cir- 
cunstancias.  Y  fins  quatre  durots  y  tot,  si 
hagués  convingut!  Arà,  a  un  actor  fracassat 
íòra  de  casa,  sols  per  condescendència  se’l 
pot  pendre.  Si  a  Madrid  ja  han  fet  la  seva 
rebaixa  als  teus  mèrits,  jo  bé’t  tinch  de  fer 
la  meva  a  Barcelona,  qu’això  es  lo  que  t’has 
guanyat  no  aprofitant  la  tornada  y  aventu- 
rante  ab  La  guillada  d'en  Titó  —  (t). 

Rafel  Vallés  y  Roderich 

(i)  Ens  consta  l’autenticitat  dels  fets  que  relata’l 
senyor  Vallès  y  Roderich,  com  ens  consta  que  no  li 
són  tan  amichs  com  sembla’ls  senyors  Franquesa  y  Bo¬ 
rràs,  y  que  si  aquest  ultim  trevallés  enguany  a  Romea, 
tóra  sols  pel  gust  de  desmentir  lo  consignat  en  aquest 
article  per  nostre  eximi  colaborador.  Res,  pelitesas 
humanas  de  las  que  ni  els  grans  artistas  se  poden  lliu¬ 
rar. — N.  de  la  R. 


joveKitut  435 

DESILUSIÓ  vam  penya  de  «La  Alhambra»,  y  enco- 


— Una  sortida  de  sól  a  la  badia  de  Rosas 
ha  d'ésser  d’un  efecte  sorprenent — digué  en 
Caminals,  parlant  d’excursions,  a  la  penya 
de  «La  Alhambra». 

— tAnemhi? — vaig  fer  jo  mitj  en  serio, 
mitj  en  broma. 

— per  què  no? — afegi  un  tercer. 

— (Anemhi  diumenge? — proposà  en  Cami¬ 
nals,  dirigintse  a  tots  els  que  seyam  al  vol¬ 
tant  de  la  taula  del  cafè. 

— Ja  està  dit — respongueren  varis. 

Y  la  cosa  quedà  resolta.  El  dissapte  en  el 
primer  tren  de  la  tarda  se  sortiria  cap  a  Fi¬ 
gueras,  ahont  se  soparia  y  a  ésser  possible’s 
descansaria  algunas  horas,  y  a  las  primeras 
de  la  matinada  agafariam  una  tartana  que’ns 
conduhis  a  Rosas  al  esmentat  objecte. 

Y,  disolent  la  penya,  ens  encaminarem 
cada  un  de  nosaltres  a  nostres  respectius  y 
quotidians  quefers. 

Però  a  la  imaginació,  qui  l’atura!  En 
aquells  dos  días  que  faltavan  pera  empen- 
dre  la  marxa,  jo  crech  que  ja  no  pensarem 
en  res  més,  ni’s  parlà  de  res  més  que  de  la 
excursió  que  hi  havia  en  projecte  y  sobre  tot 
del  efecte  grandiós  que  per  forsa  havia  de 
causarnos  la  eixida  del  astre  rev  en  l’ampla 
y  quietosa  badia  de  Rosas. 

Jo  per  ma  part  dech  confessar  que  ja  me’l 
imaginava;  coneixia  la  badia,  havia  vist  una 
infinitat  de  voltas  sortir  el  sól  al  camp  y  a  la 
montanya,  y,  naturalment,  feya  composició  de 
lloch  y  de  temps,  veyent  per  aquest  medi, 
ben  clar,  el  magnífich  efecte  que  m’havia  de 
produhir  aquell  espectacle,  sempre  encisa¬ 
dor,  en  un  lloch  tan  apropiat  com  es  aquell, 
y  el  fruhía  per  endevant. 

Y  arribà’l  dia.  Ens  reunirem  a  la  estació 
de  Fransa  varis  dels  amichs  que  composa- 


MOS  CONSELLERS 

m 

Moltas  voltas,  parlant  del  mòn ,  me  diuhen: 
—  Ets  jove,  ets  jove  encara, ’t  mancan  anys; 
las  follas  ilusions  qu’ara’t  somriuhen 
veuràs  un  jorn  tornadas  desenganys. — 

M’espantan  l’avenir  ab  sa  experiencia, 
y’m  retreuhen  maldats  dantme  consells: 
y  parlan  entonats,  ab  suficiència, 
com  si  estessin  gelosos  d'ésser  vells.  . 

No  m'espantèu,  que  al  maig  só  de  la  vida 
y  els  sonmis  que’m  voltejan  són  prou  bons: 


furnantnos  en  un  dels  wagons  del  tren,  als 
pochs  minuts  sortiam  cap  a  la  històricà  ciu¬ 
tat  de  Figueras. 

Explicant  contes  y  jugant  a  cartas  se’ns 
escursà  bon  tros  el  trajecte  Al  arribarhi  era 
ja  de  nit  Soparem  y  anarem  després  al  café. 
Al  sortir  d’aquest  era  la  una  de  la  matinada, 
per  quin  motiu '  determinarem  marxar  dret  a 
Rosas  sense  ficarnos  al  llit. 

Ens  estibarem  en  una  tartana  y  sortirem 
disparats  envers  aquesta  població,  a  la  que 
s’hi  arriba  en  un  parell  d’horas,  fent  el  tra¬ 
jecte  a  cavall. 

En  tot  el  camí  no’s  parlà  d’altra  cosa  que 
del  clou  de  la  excursió.  Lo  qu’es  a  mi  m’ob¬ 
sessionava.  Veya  ja’l  sól  convertit  en  una 
hòstia  rohenta  que  s’aixecava  solemnialment 
per  demunt  del  mar  reclòs  en  aquella  mag¬ 
nifica  badia,  tan  quieta,  tan  suau,  tan  blana, 
servintli  a  ia  perfecció  d’ara  sublim  y  majes¬ 
tuosa...  Y  el  veya  alsarse  poch  a  poch,  gra¬ 
dualment,  passant  del  groch  al  vermell  pàlit 
y  d’aquest  al  cadmium,  ab  tota  aquella  infi- 
nida  gradació  de  tons  impossibles  de  trobar 
en  la  paleta,  fins  a  esclatar  en  foch,  en 
rohentor...  Y  el  veya,  el  veya...  y,en  cambi, 
ni  jo,  ni  cap  dels  que  anavam  a  la  tartana, 
varem  saber  veure — si  aniríam  distrets!  — 
que  al  cel  no  hi  brillavan  las  estrellas  y  que 
negrosos  nuvolots,  com  aucells  malestruchs, 
corrian  d’un  cantó  al  altre  del  firmament, 
empesos  per  las  corrents  atmosféricas. 

Efectivament,  el  dia’s  va  aixecar  gris  y  rú¬ 
fol,  com  del  cor  del  hivern,  ab  tot  y  trobar- 
nos  en  plena  primavera,  y  la  sortida  del  sól 
qu’esperavam  se  va  tórnar  aygua-poll,  dei- 
xantnos  contrariats  y  lassos  y  ensenyantnos 
a  no  disposar  may  de  la  naturalesa  sense 
prèviament  consultaria. 

I.  Soler  y  Escofet 


al  arbre  qu’es  al  fort  de  la  florida 
no  li  espurguèu  las  brancas  d’ilusions. 

Com  no’m  manca  dalit  ni  valentia, 
ferm  sempre,  esperaré  un  altre  demà: 
vosaltres  sóu  valents  pel  qu’era  un  día, 
prò  febles  y  cobarts  pel  que  vindrà. 

Callèu,  qu’ab  vostres  mots  arrencaríau 
el  g°*g  que  sent  mon  cor  tot  bategant; 
callèu,  que  si  poguéssiu,  prou  voldríau 
tornà  a  joves  com  jo,  y  no  saber  tant. 

Joan  Trías  y  Fàbregas 


436 


JOVENTUT 


TEATRES 

\ 

EL  ABUELO 

Don  Rodrigo  de  Arista-Potestad,  comte, 
marquès  y  senyor  d’una  pila  de  cosas,  es 
el  representant  de  la  vella  noblesa  caste¬ 
llana,  cavalleresca,  lliberal,  orgullosa  sense 
vanitat,  pròdiga  sens  afectació  y  puníillo- 
sa ,  exageradament  puntillosa.  Als  setanta 
anys  el  noble  senyor  se  troba  sense  una 
pesseta,  lo  qual  el  preocupa  moltpoch,  y 
ab  un  conflicte  d’honor,  lo  qual  el  preocupa 
tant,  que  pera  ell  el  conflicte's  converteix  en 
obsessió. 

Deixèm  de  banda  per  ara’l  primer  con¬ 
flicte  y  fixemnos  en  el  segón:  Don  Rodri¬ 
go  tenia  un  fill  que’s  va  casar  contra  sa 
voluntat  —  els  nobles  tenen  fins  a  cert  punt 
el  sentit  de  la  presciencia  —  ab  una  irlan¬ 
desa  de  sang  ardenta  que  va  donar  molt 
que  dir  durant  la  vida  de  son  marit,  a  qui’s 
pot  dir  que  va  matar  a  disgustos,  y  fins 
després  de  sa  mort.  El  seu  pecat  capital 
fou  el  que  va  cometre  ab  un  pintor  de  bai¬ 
xa  estracció:  una  filla  d’aquest  pintor  fou 
la  conseqüència  vivent  de  tal  pecat.  Això 
ho  sab  el  senyor  comte  d’un  modo  indu- 
bitable.  Però  lo  grave  del  cas  es  que  la 
irlandesa  ne  té  dugas  de  fil  las,  y  ni  a  tiros 
vol  dir  quina  es  l’autèntica  y  quina  la 
falsa.  Y  l’avi,  l’home  d’honor  immaculat 
que  porta  en  sas  venas  sang  de  reys  y 
prínceps,  se  troba  enfront  del  pahorós  pro¬ 
blema.  ,-Quina  de  las  dugas  nenas,  Nell  o 
Dolly,  es  digna  de  portar  y  perpetuar  el  hom 
de  tantas  generacions  aristocràticas,  y  qui¬ 
na  es  la  usurpadora  ,1a  que  taca  l’escut  im- 
maculaP 

Heusaqui  el  drama :  més  ben  dit,  la  no- 
vela  dialogada  d’en  Galdós,  indubtable¬ 
ment  superior  al  drama  com  veurèm  des¬ 
prés. 

Com  que  ja  ho  han  dit  altres,  repetiré 
que  la  concepció  es  shakesperiana.  No  es 
un  drama  real  de  la  vida  d’ara,  però  es 
humana  genèricament.  Els  tipos  ab  tot  y 
semblar  de  carn  y  ossos  són  abstraccions, 
que  abstraccions  són  els  dos  tipos  fona¬ 
mentals.  El  vell  comte  no  es  un  comte,  es 
el  sentiment  de  l’aristocracia  tradicional 
encarnat  en  un  personatge;  la  nora,  la  ir¬ 
landesa,  no  es  una  dòna  vulgarment  sen¬ 
sual:  potser  sense  donarsen  compte  l’au¬ 
tor  representa  l’amor  lliure,  l’amor  triom¬ 
fant,  l’amor  fecond  qu'engendra  nous  amors. 
Això  ens  ho  descubreix  l’autor  al  final.  La 
verdadera,  la  de  sang  pura,  qu’es  Nell,  resul¬ 
ta  ésser  la  més  egoista;  la  falsa,  la  de  sang 
bruta  qu’es  Dolly,  resulta  ésser  tot  tendresa, 
tot  amor,  tot  desinterès.  Per  quelcom  tou  en¬ 
gendrada  ab  amor  immens.  Y  el  vell  comte, 
després  d’una  lluyta  en  que  s’esfondra  tota 
una  tradició  secular,  en  que  la  vella  y  sa¬ 
grada  concepció  del  honor  s'enruna,  dubta 


de  si  mateix,  dubta  de  sa  rassa,  y  acaba  per 
sotmetres  a  las  lleys  inexorables  de  la  natu¬ 
ra,  a  las  lleys  lleugeras  del  amor  victoriós. 

Y  heusaqui  còm  en  Galdós  ha  fet  una  obra 
revolucionaria,  molt  més  revolucionaria  que 
Electra ,  perque  aquí  s’enruna  quelcom  de 
gran,  s’enruna  tota  una  tradició,  s’enruna 
un  dels  convencionalismes  socials  més  arre¬ 
lats  en  la  civilisació  cristiana,  pera  deixar- 
nos  entreveure  la  naixensa,  sobre  totas 
aquestas  runas,  del  arbre  florit  y  esplendo¬ 
rós  del  amor  lliure  y  fecond.  Perque,  si 
ens  hi  fixèm,  no’ns  serà  dificil  veure  al 
darrera  d’aquell  comte  a  tota  la  burgesia 
y  fins  a  tot  el  poble  cristià,  ni  ens  serà  difí¬ 
cil  veure  al  darrera  de  la  seva  concepció  del 
honor  aristocràtich,  la  concepció  del  ho¬ 
nor  burgès  y  menestral,  qu’en  el  fons  no’s 
diferencian  gayre  y  reconeixen  el  mateix  ori¬ 
gen. 

Potspr  en  Galdós  no  ha  volgut  anar 
tan  lluny.  Es  més  :  potser  ha  tingut  por 
d’anar  tan  lluy,  puig  el  tipo  de  Lucrecia, 
la  irlandesa,  se’ns  presenta  un  xich  con¬ 
fós,  massa  feble  y  penedintse  massa.  Pe¬ 
rò  ab  tot  y  això,  que  bé  podria  ésser  una 
concessió,  lo  qual  no  crech,  o  podria  ésser 
verdadera  inconsciència  en  l’autor  matejx 
de  la  verdadera  finalitat  de  sa  obra,  ab  tot 
y  això,  dich,  lo  cert  es  que  aquesta  es  un 
cant  hermòs  al  amor  lliure  qu’enruna 
un  món.  El  noble  comte  renegarà  de  si 
mateix,  de  las  tradicions  de  rassa  y  de 
tota  sa  historia  devant  de  la  néta  espuria, 
simbol  del  amor;  y  la  irlandesa  apassio¬ 
nada,  la  dòna  nova  que  no  ha  posat  fre 
a  la  seva  natura,  engendrarà,  aymant  molt, 
aquest  simbol  redemptor. 

Tal  volta  no  ho  ha  volgut  dir  en  Galdós 
tot  això,  y  motius  hi  ha  pera  creureho  quan 
aquell  tipo  deLucrecia,  que’lmateix  comteveu 
tan  gran,  resulta  esfumat,  y  al  a  arrepen- 
tirse,  empetitit,  y  quan  en  el  drama,  molt 
més  qu’en  la  novela,  el  seu  paper  queda  redu- 
hit  al  d’un  embolat  que  la  mateixa  Guerrero 
considera  indigne  d’ella  y  el  fa  representar 
per  una  partiquina.  Però  jo  voldria  que  hi 
fos  tot  això,  voldria,  en  resum,  que  aquella 
Dolly  la  bona,  l’amorosa,  la  filla  del  amor 
immens,  a  pesar  d’ésser  la  espuria,  a  pesar  de 
tots  els  convencionalismes  y  tradicions,  no 
ho  fos  per  casualitat  la  forta  y  la  redemp¬ 
tora,  sinó  qu’ho  fos  necesariamenl. 

Si  no  es  aixís,  la  concepció  d’en  Galdós 
queda  reduhida  a  un  cas  psicològich,  al  drama 
intim  d’un  home  tipich  y  excepcional  si’s  vol, 
però  sense  transcendència  moral  ni  social. 
Es  cert  que,  fins  baix  aquest  aspecte,  la  no¬ 
vela  es  una  obra  d'art  exquisida.  El  procés 
psicològich  de  l’ànima  del  comte  està  fet  ab 
fina  penetració  y  ab  un  luxo  de  detalls  que 
captivan;  els  administradors  esdevinguts 
amos,  l’alcalde,  l’alcaldesa  y  la  societat  del 
poble  apareixen  retratats  de  mà  mestra,  y  es- 


JOVENTUT 


437 


cenas  hi  ha,  moltas  d’ellas  suprimidas  en  el 
drama,  d'una  potencia  dramàtica  extraordi¬ 
nària.  Una  de  las  més  hermosas  es  la  que 
passa  en  el  convent  ahont  pretenen  recloure 
al  comte.  Els  tipos  del  prior  y  companys  de 
comunitat  apareixen  esbossat  ab  grapa 
ferma. 

No  disposo  d’espay  pera  detallar  aquestas 
y  allras  bellesas  qu’aidornan  l’obra  d’en 
Galdós  fins  a  tal  punt,  que  jo  crech  es  una  de 
las  millors  qu’ha  produhit  el  seu  ingeni,  ja 
que  no  la  seva  pensa. 

Me  concretaré  a  dir  quelcòm  del  drama, 
que,  precis  se  fa  confessarho,  es  molt  inferior 
a  la  novela.  Jo  crech  que  l’autor  no  ha  estat 
afortunat  al  refóndrel.  Més  ben  dit,  no  ha 
sabut  refóndrel.  En  realitat  no  hi  ha  tal 
refundició.  No  hi  ha  més  que  cortès  a  la 
bona  de  Deu,  talment  com  si  fossin  fets  per 
un  còmich  més  que  per  un  autor  dramàtich. 
De  lo  qual  resulta  que’l  drama  El  Abuelo's  fa 
pesat,  y  el  públich  sols  entrevéu  la  idea  de 
l’obra.  Tots  els  personatges,  absolutament 
tots,  resultan  desdibuixats  y  borrosos,  y  la 
mateixa  acció,  en  la  novela  tan  sostinguda  e 
interessant,  en  el  drama  apareix  deslligada 
y  a  voltas  inverosímil.  Jo  crech  que’l  pú¬ 
blich  se  cansaria  menys  y  s’interessaria  més 
si  li  donguessin  integra  la  novela  dialogada, 
encara  que  fos  en  déu  actes,  que  no  ab  el 
drama  tan  desgraciadament  alleugerit. 

Bé  es  veritat  que  la  execució  fou  desas¬ 
trosa.  Com  ja  he  indicat  altras  vegadas,  els 
actors  castellans  en  general,  y  concretament 
els  de  la  companyia  Guerrero-Mendoza,  no 
saben  sentir;  tot  en  ells  es  extern,  ton  són 
floreos.  De  manera  que,  per  lo  que  respecta 
a  El  Abuelo,  ni  tan  sols  sapigueren  exteriori- 
sar  quelcòm  de  lo  poch  qu’en  el  drama  hi 
queda  de  la  hermosa  concepció  d’en  Galdós. 
No  vull  citar  noms  perque’ls  hauria  de  citar 
tots.  Sols  en  Carsi,  el  que  feya  de  Coronado, 
tingué  algún  moment  discret.  No  obstant, 
també  feu  massa’l  còmich. 

El  decorat,  sobre  tot  en  el  primer  acte, 
d’excelent  perspectiva. 

Emili  Tintorer 


TRANSFIGURACIÓ 

La  professo  havia  sortit,  y  els  cants  dels 
sacerdots  entravan  en  el  temple  ab  gravetat 
sobrenatural,  inflantse,  arrodonintse,  om¬ 
plint  las  voltas  d’amplas  inflexions  d’un  deix 
d’eternitat  esgarrifós. 

La  iglesia  restà  solitaria,  y  al  fondres  el 
darrer  ressó  entrat  de  fòra,’s  transfigurà. 
Pel  cancell  obert  de  bat  a  bat  rajava  a  dolls 
la  llum  rogenca  del  sól,  inondantho  tot  com 
un  riu  que  surt  de  mare;  clarejava  las  voltas 


de  las  naus  y  s’emmiràllava  ajogassadament 
en  el  daurat  dels  altars.  Las.  baranas  del 
presbiteri,  guarnidas  pera  la  festa,  eran  un 
ver  teixit  de  boix  y  eura,  tramat  de  rosas  y 
campanetas;  y  las  flayras  de  las  flors,  y  l’aro¬ 
ma  del  encens  fumós,  s’elèvavan  majestuo- 
-sament  en  espirals  de  tebias  coloracions  fins 
a  esvanirse  en  las  alturas.  El  temple  religiós 
no  tenia  alashoras  res  de  mistich;  per  tot 
arreu  voleyavan  lluhentors,  aromas  y  vibra¬ 
cions  mundanas.  Fins  la  flayra  de  las  flors 
absorbia  la  del  encens.  El  silenci,  la  fosca, 
la  tristesa,  la  mort  eran  fòra,  y  en  sa  solijtut, 
la  vida,  el  goig,  la  llum  y  el  murmuri  s’ajun- 
tavan  en  concert  esplendorós  y  radiant.  El 
temple  de  Jesús,  la  casa  de  la  humilitat  y  de 
la  renuncia,  brillejava  ab  l’or  mundà,  mos¬ 
trant  l’art  a  plena  llum  com  si  de  sobte  s’ha¬ 
gués  convertit  en  un  museu  sumptuari,  her- 
mosament  pagà.  Las  verges  y  santas  esde- 
venian  Venus,  y  els  sants  deus  mitològichs 
portant  emblemas  cabalístichs.  Els  Sants- 
Crists  dels  altars,  conservant  la  hipocresia  de 
la  humilitat,  abaixavan  el  cap  vergonyosa- 
ment  pera  que  ningú’ls  vegés  somriure.  Y  per 
una  vidriera  de  colors  de  la  cúpula  entrava’l 
sól  assimilantse’ls  diferents  matisos;  y  ca- 
yent  demunt  la  esculptura  d’un  sant  que, 
voltat  d’àngels,  aixecava  un  càlzer  ab  una 
mà,  li  pintava  de  roig  la  cara  y  de  tots  colors 
la  túnica;  7  aquell  sant  semblava’l  deu  Bacus 
vestit  de  pallasso  y  rodejat  de  sàtirs,  trin- 
cant  en  el  maxim  de  la  borratxera. 

La  professo  tornà.  Devant  anavan  els  es¬ 
colans  ab  cotas  vermellas  y  cara  de  murris; 
venian  els  confrares  ab  las  atxas,  més  satis¬ 
fets  que  fervorosos,  y  darrera  seguia’l  clero 
platejat  de  vanitat,  ab  la  Verge  a  las  mans 
com  un  ídol  d’argent,  cantantli  lloansas  en 
llengua  morta.  Darrera,  las  dònas  s’empe- 
nyían  y  resavan. 

Entrat  tothòm,  se  tancà  la  llum  a  fòra,  un 
sagristà  tirà  la  cortina  de  la  vidriera  desver¬ 
gonyida,  las  imatges  se  tornaren  graves,  l’or- 
ga  preludià’ls  goigs,  y  tot  tornà  a  recobrar 
el  malaltís  misticisme  de  temple  cristià. 

Gustau  Rosich 


JOVENTUT 


438 

REVISTA 

DE  RE...  jETXEML.  VISTAS 

Ab  comunicació  ab  l'esperit  d'en  Servet  (Raves) 

Aquest  mes  l’encarregat  de  fera  Joventut 
l'acostumada  Revista  de  revislas  m’ha  de¬ 
legat  a  mi  per  rahó  de  mandra.  Jo  he  quedat 
sol  a  la  redacció  y  he  invocat  l’esperit  serve- 
tesch  que  acut  sempre  a  la  nostra  crida,  re¬ 
querit  pera  tractar  à  posteriori  dé  las  actuali¬ 
tats  frapants;  heusaqui  la  rahó  d’aquellas 
comunicacions  d’ultratomba  que  ve  publi¬ 
cant  el  nostre  periòdich. 

Mes  ara  la  comunicació  ha  vingut  en  for¬ 
ma  de  sugestió,  y  l’esperit  del  qu’això  escriu, 
vagant  per  demunt  de  la  taula  de  las  revis- 
tas,  s’ha  sentit  fecondat  espiritualment  per  la 
potencia  intelectual  d’en  Servet,  y  ha  inspi¬ 
rat  la  present  revista. 

La  Renaissance  Latine ,  L’ Antholo gie-Re- 
vue,  Le  Ménéstrel ,  Mercure  de  France...  jba! 
no’ns  escalfèm  el  cervell  ab  cosas  d'ultra-Pi- 
rineu.  Aqui  mateix  se  publica  molt  millor 
que  tot  aixó.  El  cor  me  diu  qu eLa  Esquella  y 
La  Tomasa  venen  aquesta  setmana  rutilants 
com  may,  difundint  arreu  la  llum  de  la  ins¬ 
trucció,  promovent  la  cultura  del  pais.  Aném 
a  veureho. 

La  Esquella/  Oh!!  n.°  1330,  any  26.  Còm 
s’ha  conservat  incorruptible!  Ni  las  momias 
egipcias  del  Museu  de  Vilanova  que  l’amich 
Oliva  cuyda  com  si  fossin  de  la  familia  de 
«Don  Victor.»  Verament  pera  La  Esquella  no 
passan  els  anys,  y  si  passan  sols  se  coneix 
en  una  cosa:  en  que  com  més  va  més  verdeja. 
Emperò,  cavallers,  quina  pornografia  més 
culta  y  delicada! 

Y  del  bon  gust  {què’n  dirèm?  Hi  ha  una  es¬ 
tampa  ab  la  lletra  uNoy,  puja  aquí  dalt  que 
veuràs  ballar  a  ton  paren,  qu’es  una  obra  mes¬ 
tra  d’enginy  y  sal  àtica.  Oh!  y  aquella  escena 
de  vehinat  que  comensa  (.(Fardassa!  Gan¬ 
dula /  Borratxa!  Esperpento!))  ens  privan  «de 
dubtar  del  talent  dels  que  fabrican  La  Esque¬ 
lla,  triant  verdaders  models  pera  ilustració 
de  sos  lectors  beneytíssims. 

En  cambi  el  document  gràfich  hi  està  dig¬ 
nament  representat.  Hi  ha  la  colocació  de  la 
làpida  de  la  casa  payral  d’en  Pi  y  Margall: 
es  la  mateixa  fotografia  exactament  de  quan 
se  va  colocar  la  làpida  d’en  Roca  y  Roca. 
{Volen  casualitat  més  casual? 

El  text  es  de  lo  més  humoristich  que  puga 
donarse.  Un  tal  P.  del  O.  explica  com  l’Ate¬ 
neu  Barcelonès  ha  perdut  d’ensà  que’l  gran 
Roca  y  Roca  va  deixarne  la  presidència;  una 
casa  com  aquella  sols  pot  ésser  dirigida  per 
persona  del  volúm  d’aquell  malaguanyat 
fenòmeno.  Es  clar  que’ls  interessos  materials 
de  la  societat  referida  han  de  quedar  perju¬ 
dicats  ab  la  gestió  dels  peiximinuti  qu’ara  hi 
manan!  May  com  ara’s  nota  la  falta  d’un  cap 


com  el  d’en  Roca  y  Roca,  a  qui  degué  Barce¬ 
lona  la  solució  Ayerbe.  No  més  ell  fóra  capàs 
de  trobar  una  solució  tan  ventatjosa  pera 
l’Ateneu,  com  ho  fou  aquella  pera  la  Pubilla. 

Y  sobre  tot:  lo  qu’es  ara  l’Ateneu  y  lo 
qu’era  avansl  Figureuvos  que  tots  els  inte- 
lectuals  se’n  han  donat  de  baixa  y  s’han  fet 
apuntar  a  la  Fraternidad.  De  manera  que  a 
las  estatuas  de  la  sala  d’actes,  fins  las  fullas 
els  hi  han  caygut,  de  vergonya. 

Jo  proposo  que’s  recullin  aquestas  fullas, 
y  ab  tota  la  solemnitat  requerida’s  clavin  el 
diumenge  vinent...  al  clatell  d’en  P.  del  O. 

La  Tomasa  ha  perdut  desde  que  La  Esque¬ 
lla  s’ocupa  tant  de  pornografia. 

Vostès  se  faran  creus  de  que  a  la  redacció 
de  Joventut  hi  tinguèm  semblants  paperots. 
Ja  veuràn,  es  per  dever  professional;  emperò 
ja  hi  tenim  cuydado  y  evitèm  que’ls  nostres 
redactors  joves  els  arrepleguin.  Fins  un  día 
que  va  entrar  al  despatx  la  vehina  del  pis  de 
dalt  qu’es  llevadora,  tots,  com  obehint  a  una 
consigna,  varem  corre  a  amagar  LaEsquella 
y  La  Tomasa. 

Donchs  La  Tomasa  ve  aquesta  setmana  di¬ 
vina.  Sols  el  retrat  d’en  Pi  y  Margall  enllet¬ 
geix  aquellas  planas  curullas  d’art  y  de  lite¬ 
ratura  bilingüe.  El  llenguatge  hi  sol  ésser  a 
La  Tomasa  quasi  tan  polit  com  a  La  Esquella, 
qu’es  tot  lo  que’s  pot  dir. 

Hi  ha  una  Contradicció  a  Deu ,  que  a  nos¬ 
altres  ateyos  ens  ha  convertit  del  tol  a  la9 
creencias,  només  pera  evitar  que  se’ns  pugui 
creure  ab  complicitat  ab  l’autor  d’aquells... 
dihemne  versos.  Verament  s’hi  troba  molt  a 
faltar  en  La  Tomasa  al  gran  Ferrer  y  Codi¬ 
na,  qu’es  l’escriptor  més  culte  dels  nostres 
temps. 

També  ha  sortit  una  revista  quinzenal 
sportiva-artística-literaria  que’s  diu  Ex-libris. 
L’hem  fullejada  y  ens  ha  semblat  qu’eram  a 
la  botiga  d’aquell  betas-y-fils  que  du’l  lletrero 
La  Filosofia. 

Y  quin  bé  de  Deu  de  tot,  menos  d 'ex-libris 
porta  la  tal  revista!  Castellà,  català,  francès, 
tot  del  Clot!  Sembla  un  manual  de  conversa¬ 
ció  en  molts  idiomas.  Y  que’s  veu  que'n  sa¬ 
ben,  noy!  Diuhen  en  francès:  Un  jour  de  ri- 
goureux  hiver...  y  en  castellà:...  al  contrario 
del  primero ,  era  endeble  y  maladizo.  Hi  ha 
notas  d’arquitectura:  els  claustres  de  Sant 
Pau  del  Camp,  sin  duda  el  màs  antiguo  de 
los  monumentos  unacidos ))  en  la  edad  medial 

Pleguèm. 

L'Esperit  de  M.  Servet  (Raves) 


JOVENTUT 


NOVAS 

El  dissapte  prop-passat  en  el  «Progrés 
Autonomista»  va  donar  una  conferencia’l 
doctor  Martí  y  Julià,  essent  escoltat  per 
nombrosa  concurrència  composta  en  gran 
part  d’elements  obrers. 

Ab  gran  erudició  va  demostrar  que’l  na¬ 
cionalisme  català  es  una  bella  mostra  del 
esperit  progressiu  de  Catalunya,  y  que  las 
tendencias  individualistas  són  el  distintiu 
pràctich  del  avens,  donchs  com  més  fort'es 
l’individuu  més  robustas  són  las  colectivi- 
tats. 

Va  exposar  que  tot  lo  que  s’ha  fet  pera 
destruhir  l’obra  de  la  naturalesa  ha  sigut  en- 
debadas,  puig  aquesta  s’imposa,  y  per  lo  tant 
l’obra  artificiosa  dels  Estats  imperialistas 
s’enrunarà  pera  donar  pas  a  las  nacionalitats 
que  per  natura  foren  creadas. 

Al  acabar  tan  hermosa  conferencia,  els 
concorrents,  qu’havían  permanescut  per  es- 
pay  d’hora  y  mitja  pendents  de  la  paraula 
del  president  de  la  Unió  Catalanista ,  li  tri¬ 
butaren  una  entusiasta  y  merescuda  ovació. 


L’alarb  Rodrigo  Soriano,  quefe  de  las  tri¬ 
bus  valencianas  que’s  baten  abels  moros  d’en 
Blasco  Ibànez,  ha  donat  al  Congrés  un  dels 
espectacles  méssensacionals  que  recordan  las 
crònicas  del  gran  safreig  espanyol. 

Y  ha  pogut  més  ell  que  tota  la  minoria 
republicana  plegada,  aqueixa  minoria  a  la 
que,  tot  y  essent  tan  nombrosa,  tenia  en 
Maura  ficada  dintre’l  puny. 

En  Maura,  l’home  de  caràcter,  el  conser¬ 
vador  tan  amant  del  principi  d’autoritat,  ha 
sigut  moralment  vensut  per...  un  Soriano. 
Com  si  diguéssim  un  ningú,  però  un  ningú 
que  no’s  mossega  la  llengua  pera  dir  nét  y 
clar  qu’entre  l’actual  govern  y  els  republi¬ 
cans  d’en  Salinerón,  hi  havia  pacte  fet  ab 
motiu  de  prepararse’l  viatge  del  rey  a  Va¬ 
lència. 

Y  tan  clar  va  parlar,  que  fins  un  ministre 
(tot  un  ministre!)  va  perdre  la  serenitat,  con¬ 
testant  ab  chistes  grollers  als  chistes  groixuts 
que  l’alarb  Soriano  li  endressava,  per  allò 
de  que  a  falta  de  rahons,  bestiesas.  Y  fins  va 
haverhi  el  consegüent  conato  de  desafio  y 
tot. 

Y  en  Maura,  l’home  d’ordre,  el  governant 
serio,  encara  es -al  poder.  Moralment  l’han 
mort,  però  la  barra  encara  hi  es.  Ja  té  sòrt 
que’l  tracte  es  fet,  ja  té  sòrt  que  tots  els  po- 
lítichs  espanyols  són  iguals,  y  qu’ell  ho  sab 
prou  que’ls  qu’haurian  de  desbancarlo  no’l 
desbancaràn. 

La  «Joventut  Autpnomista»  de  Gracia 
celebi  à’l  diumenge  26  del  passat  juny  una 
festa  literari-musical  en  commemoració  del 


439 

aniversari  de  la  fundació  de  dita  entitat.  El 
senyor  Soronellas  pronuncià  un  discurs  enal¬ 
tint  la  memòria  del  doctor  Robert,  de  mos¬ 
sèn  Jacinto  Verdaguer  y  de  Pi  y  Margall; 
l’orfeó  Ars  Chorum  cantà  diferentas  compo¬ 
sicions;  distinguintse,  ademés,  en  la  execució 
d’altras  la  senyoreta  Martí,  la  nena  Gabaldà, 
y  el  jove  Monfort.  La  part  literaria  anà  a  cà- 
rrech  dels  senyors  Bofarull,  Muns,  Batista  y 
Saltiveri,  y  després  del  discurs  de  gracias 
del  senyor  Soronellas,  se  clogué  la  festa  ab 
el  cant  de  Els  Segadors  y  un  ball  de  rams. 

La  concorrencia,  molt  nombrosa,  sorti  su- 
mament  satisfeta  de  la  festa. 

Durant  la  tarda  del  dia  29  del  passat  juny 
va  celebrarse  en  el  «Progrés  Autonomista» 
una  festa  en  obsequi  a  la  maynada,  que  re¬ 
sultà  forsa  lluhida.  Hi  prengueren  part  el 
senyor  Oristrell,  qui  pronuncià’l  discurs 
d’obertura,  Capmany  que  contà  algunas  de 
sas  rondallas,  y  Grant  que  s’ençarregà  del 
parlament  de  gracias.  El  «Chor  Infantil»  de 
l’«Associació  Catalanista  del  Poble  Sech», 
dirigit  pel  senyor  Pons,  cantà  diferentas 
cansons  populars  catalanas,  comensant  ab 
La  nostra  bandera ,  de  Maragall  y  Millet,  y 
acabant  ab  Els  Segadors. 

Hi  assistí  gran  concorrencia,  qu’aplaudí 
tots  els  números  del  programa. 

El  dia  primer  de  mes  fou  elegit  per  una¬ 
nimitat  president  del  «Ateneo  Barcelonès» 
pera’l  pròxim  curs  académich,  en  Lluís  Do¬ 
mènech  y  Montaner. 


El  dia  2  del  present  mes  se  celebraren 
Jochs  Florals  a  Hostalrich.  Guanyaren  pre¬ 
mis  els  senyors  Joan  Mercader  y  Vives,  mos¬ 
sèn  Vives,  Antón  Busquets  y  Punset,  Ra¬ 
mon  Surinach  Senties,  Xavier  Viura,  mos¬ 
sèn  Clapés  y  Corbera  y  Lluís  Salvador  y 
Sarrà,  essent  també  altres  poetas  agraciats 
ab  accèssits.  El  senyor  Mercader,  guanyador 
de  la  flor  natural,  feu  reyna  de  la  festa  a  la 
bella  y  distingida  senyoreta  Concepció  de 
Trinchería.  Las  poesias  premiadas  foren  re- 
budas  ab  grans  picaments  de  mans,  com 
també’ls  discursos  del  president  en  Domin¬ 
go  Pou  y  Lladó  y  del  membre  del  Jurat  en 
JacintO'Laporta,  abdós  rublerts  de  profonds 
y  patriotichs  pensaments  y  escrits  ab  gran 
brillantesa  de  forma. 


El  darrer  diumenge  l’«Associació  Musical 
de  Barcelona»  donà  una  audició  extraordi¬ 
nària  (donchs  ja  n’havia  donada  un’altra)  de 
las  Cansons  de  primavera  del  mestre  Lamot- 
te  de  Grignon,  que  foren  més  celebradas 
que  may,  distingintse  la  senyoreta  Correa  y 


440 


JOVENTUT 


el  baix  Segura;  abdós  foren  molt  aplaudits 
y  repetiren  las  cansons  tantas  vegadas  com 
ho  demanava’l  púbiich,  qu’era  forsa  nom¬ 
brós. 

El  día  i  del  corrent  morí  en  Joseph  Balari 
y  Jovany,  catedràtich  d’aquesta  Universitat, 
filòleg  distingidissim  y  digne  fill  de  Catalu¬ 
nya,  qual  llengua  havia  estudiat  ab  especial 
amor,  fentne  profonds  anàlisis  etimològichs 
qu’hauría  donat  a  coneixe  en  el  Diccionari  y 
Gramàtica  catalana  que  pensava  publicar. 
Havia  desempenyat  las  càtedras  de  llengua 
grega  y  de  taquigrafía,  haventlo  ademés  por¬ 
tat  sos  mereixements  a  la  presidència  de  la 
Real  Acadèmia  de  Bonas  Lletras  y  a  la  dels 
Jochs  Florals. 

Descansi  en  pau  l’eximi  catedràtich,  a  qui 
considerem  com  una  de  las  importants  figu- 
ras  qu’han  contribuhit  al  actual  renaixement 
catalanesch. 

Publicacions  rebudas: 

Jettatura,  per  Teòfil  Gautier,  traducció  cas¬ 
tellana  de  Ramón  Sempau.  La  casa  editorial 
d’aquesta  ciutat  «La  Vida  Literaria»  ha  pu¬ 
blicat,  entre’ls  volums  que  ven  al  mòdich 


preu  de  50  cèntims,  aquesta'  hermosa  nove- 
leta  del  cèlebre  romàntich  francès. 

Armancia,  novela  del  famós  Stendhal 
(E.  Beyle).  traducció  castellana,  publicada 
per  la  mateixa  casa  editorial. 

Llegenda  de  Jaume'l  Navegant ,  crònica  ri- 
rnada  dels  comensaments  del  quinzè  sigle, 
per  Miquel  S.  Oliver.  S’ha  publicat  la  glo- 
sada  primera  d’aquesta  llegenda,  esperant 
nosaltres  el  final  de  l’obra  pera  donarme 
compte  ab  la  extensió  que  mereix.  Anticipa- 
rèm  però  a  nostres  llegidors,  que  la  glosada 
primera  es  admirable,  digna  del  eximi  poeta 
que  l’ha  escrita. 

Quan  se  fa  nosa ,  per  J.  Pous  y  Pagès.  S’ha 
publicat  la  segona  y  última  part  d’aquesta 
novela,  de  la  que’n  parlarèm  ab  la  extensió 
deguda.  Preu,  2  pessetas. 

Postals  vQuijote ».  La  casa  editorial  de 
A  Pérez  Asensio,  Pizarro,  16,  Madrid,  aca¬ 
ba  de  publicar  una  notable  colecció  de  tar- 
jetas  postals  reproduhint  els  principals  epi¬ 
sodis  de  l’obra  del  immortal  Cervantes,  qual 
centenari  va  a  solemnisarse  aviat.  La  colec¬ 
ció  de  30  postals  se  ven  a  P50  pessetas,  y 
cada  serie  de  10  tarjetas  a  60  cèntims. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


NOSTRE  FOLLETÍ 

Els  lectors  de  Jouentut  rebran  ab  el  present  número  la  cuberta 
que  pera  enquadernar  l’obra 

MÉS  ENLLÀ  DE  LAS  FORSAS 

ha  dibuixat  nostre  amich  y  company  enj.  Pujol  y  Brull. 

En  aquesta  Administració  se  servirà  desd’avuy,  mitjansant  la 
entrega  de  20  cèntims,  l’obra  enquadernada  en  rústica,  a  tota  per¬ 
sona  que  presenti  en  bon  estat  la  colecció  dels  folletins  que  la  forman. 
També  facilitarèm,  com  de  costúm,  enquadernacions  cartonnè  al  preu 
de  50  cèntims. 

L’obra  queda  posada  a  la  venda  al  preu  de  3  pessetas  en  totas 
las  llibrerías. 

Desde’l  vinent  número  repartirèm  en  nostre  folletí  l’obra 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT 

del  gran  filosop  inglès  Herbert  Spencer. 


Rbdacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


Número  CORRENT . 20  CÈNTIMS . 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  > 

>  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

«Non  serviam!»,  per  R  Miquel  y  Planas.  — Aixecant  el 
vel,  per  Trinitat  Monegal  — Sola,  per  Joaquim  Ros¬ 
selló  y  Roura. — Canso  de  la  planeta,  per  Joseph 
Lleonart. — Polsant  la  opinio,  o  Lo  que  diu  el  Zidro, 
per  Rafel  Vallès  y  Roderich  — De  Catalanisme,  per 
Joseph  M.a  Rosich.— Teatres,  per  Emili  Tintorer. — 
Novas. 

FOLLETI: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  8. 

L’HOME  CONTRA  L'ESTAT,  per  Herbeit  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  1. 


NON  SERVIAM! 

Molts  devèm  ésser  els  catalanistas  con- 
vensuts,  qu’ho  estém  ademés  de  que’l  nos¬ 
tre  lloch  de  combat  es  a  las  filas,  dins  del 
estol  anònim. 

Som  nosaltres,  els  d’aquesta  mena,  que 
venim  a  engroixir  las  llistas  de  socis  en  so¬ 
cietats  las  més  diversas  que  fan  obra  cata¬ 
lanista,  els  quins  estém  abonats  a  totas  las 
publicacions  d’aquesta  tendencia,  els  quins 
votèm  y  fem  d’interventors  en  las  eleccions, 
els  que  moguts  per  la  idea  fem  obra  im¬ 
personal,  y  ab  la  nostra  cooperació  tornèm 
viables  las  iniciativas  dels  que’n  saben  més, 
dels  que  impulsan  y  dirigeixen. 


No’n  diguèu  mal  de  nosaltres.  La  nostra 
cooperació,  encara  que  poch  visible,  no  es  per 
això  menys  efectiva.  Encara  que  molts  de 
nosaltres  semblém  poch  definits,  som  per 
això  conscients  de  la  nostra  missió,  y  fins 
creyèm  que  déu  ésser  cosa  sanitosa  l’aversió 
que  sentim  per  tot  allò  que  tingui  aspecte 
de  personalisme,  per  tot  lo  que  suposi  un 
móvil  d’ambició  interessada,  fins  per  la  me¬ 
ra  prohitja  d’ostentació  d’alguns. 

Nosaltres  no’ns  en  preocupèm  de  qui  diri¬ 
geix,  si  el  que  dirigeix  ho  fa  responent  a  la 
nostra  manera  d’apreciar  las  circunstancias 
y  els  procediments.  Tampoch  sentim  la  ne¬ 
cessitat  d’escullir  quefes:  el  més  ardit,  el 
més  prestigiós,  aquell  d’entre  nosaltres  que 
la  ocasió  no  provocada  acrediti  ab  aptituts 
pera  dirigir,  aquell  dirigirà,  y  avant  sempre. 
Fins  quiscún  de  nosaltres  ne  fa  de  quefe,  y 
quan  la  oportunitat  ho  reclama  procedim  per 
impuls  propi,  y  quan  fem  obra  individual  em- 
motllèm  els  nostres  actes  al  criteri  persona- 
lissim  que  conceptuem  més  ajustat  y  digne 
de  la  magnitut  del  Ideal. 

També  som  nosaltres  els  quins,  enfortint- 
nos  més  y  més  en  nostras  conviccions  y  re¬ 
trocedint  si  a  mà  ve  vers  el  castell  del  Ideal 
d’hont  hem  devallat  a  l’hora  precisa,  ens 
sentim  amplament  tolerants  pels  que  no  pen- 
san  justament  com  nosaltres;  y,  respectant 
la  honradesa  dels  propòsits  que  als  altres 


1 


442 


JOVENTUT 


guia,  no  anatemaiisém  de  ningú,  no  fem 
dogma  clos  de  cap  tendencia  determinada,  y 
entrèm  y  sortim  lliurement  de  per  tot  arreu 
hont  se  fa  obra  catalanista.  Això  si,  may 
tampoch,  obehint  a  diferencias  d’apreciació, 
serèm  obstacle  pera  ningú  que,  per  convic¬ 
ció  y  ab  bona  fe,  fassi  via  vers  l’ideal  per 
camins  diferents  del  nostre. 

Donchs  jo,  un  dels  tants  d’aquest  nucleu 
anònim,  no  m’he  sabut  entusiasmar  ab  el 
nombrament  d’un  directori  que  acaba  de  te¬ 
nir  lloch  a  la  «Lliga  Regionalista».  Me  sento 
igual  qu’avans;  no  sé  veure  quina  finalitat 
ha  de  cumplir  el  nou  organisme,  y  encara 
que  potser  hauria  vist  ab  gust  figurar  en 
ell  més  diversas  tendencias  de  las  tan  di- 
versas  com  n’ofereix  el  nacionalisme  català, 
no  sé  veure  tampoch  per  què  componen  el 
directori  unas  personas,  que  no  haguessin 
també  pogut  compòndrel  lantas  altras.  En 
una  paraula,  no  comprench  perquè  s’ha  de¬ 
gut  fer  una  proclamació  de  quefes  quan  a 
mon  entendre  res  ho  reclamava,  ni  tampoch 
cap  circunstancia  havia  fet  descubrir  en  de- 
terminadas  personalitats  més  aptituts  que 
en  alttas  pera  mereixe  aquella  investidura. 
Tot  lo  fet  es  artificiós;  no  respòn  a  cap  ne¬ 
cessitat.  Quedan  com  avans  la  mateixa  di¬ 
versitat  de  tendencias,  que  jo  trobo  natura- 
lissima;  quedan  els  mateixos  elements  de 
sempre,  quiscún  ab  son  valor  real  fill  de  las 
aptituts  propias,  hagin  estat  o  no  reconegu- 
das  solemnement.  Els  quefes  no’s  fan  d’en- 
càrrech:  apareixen  quan  es  hora. 

-Y  a  quin  fi  s’ha  cregut  necessari  fer  un 
directori?  ^Pera  cubrir  las  dissensions  dels 
distints  elements  del  Catalanisme  y  unificar 
l’acció  política  del  mateix?  Nego  en  primer 
lloch  lo  de  las  dissensions.  Si  a  cas,  aques- 
tas  eran  entre  personalitats  determinadas ; 
l’estol  catalanista  no’s  preocupa  en  general 
d’aquestas  menudencias.  {Y  què  s’ha  conse- 
guit?  Absolutament  res;  els  personalismes 
seguiràn  com  sempre,  y  l’element  anònim, 
indiferent  del  tot  pera  ells,  podrà  apassionar- 
se  aparentment,  emperò  judicarà  sempre  dels 
actes  individuals  de  tothom  qui  exerceixi  ac¬ 
ció  visible  y  deixarà  d'identificarse  ab  tot  allò 
que  no  capeixi  ab  claretat.  Y  aixó  no  solsa- 
ment  tractantse  dela|«Lliga»,  sinó  pertot  allà 
hont  se  fassi  acció  de  la  mena  qüe  sigui, 
que  per  alguna  cosa  Catalanisme  vol  dir 


emancipació  política,  y  per  alguna  cosa  tam¬ 
bé  trevallém  tots  pera  fer  adeptes  conscients 
de  la  nostra  causa. 

Aixó  tal  volta  semblarà  una  crida  a  la 
rebelió,  o  al  menys  un  relaxament  de  la  dis¬ 
ciplina  en  l’estol  catalanista.  Y  jo  us  diré 
que  la  rebelió  sols  es  temible  quan  els  que¬ 
fes  n,o  són  prou  prestigiosos,  v  que  de  disci¬ 
plina  no’n  fa  falta  pas  allà  hont  no  hi  ha 
encara  acció  ben  definida,  com  ho  ha  pro- 
bat  algú  dels  qu’avuy  forman  el  directori. 
Y  tant  ho  crech  aixis  per  quant  tampoch 
crech  que’l  Catalanisme  sigui  un  partit  po- 
lítich;  y  si  ho  es  en  quant  fa  obra  política, 
està  per  sòrt  lluny  encara’l  dia  en  que  s’ha¬ 
gin  de  discernir  els  càrrechs  y  las  jerar- 
quias.  D’aquí  fins  qu’aixó  sigui  menester,  hi 
ha  temps  de  que’s  vagi  manifestant  y  defi¬ 
nint  molt  de  lo  qu’ara  està  per  manifestar  y 
definir,  y  sobre  tot  molts  dels  qu’avuy  no 
veuhen  més  que  lo  immediat,  haurànarribat 
a  compendre  la  trascendencia  del  moviment 
nacionalista  de  Catalunya.  Y  el  triomf  serà 
més  complert  com  més  laboriosa  hagi  estat 
la  preparació. 

De  moment  cal  obrir  de  bat  a  bat  las  por- 
tas;  cal  que  tothom  s’ocupi  de  estendre  l’ac¬ 
ció  social  del  Catalanisme  y,  lluny  d’espaor- 
dirsede  las  diferenciacions,  convé  multipli- 
carlas,  ferlas  evidents.  Obrim  moltas  cape- 
lletas,  com  més  millor,  qu’abrassin  tota  la 
gamma  del  amor  a  la  terra;  que  serà  aixis 
més  fàcil  als  que  vinguin  de  nou  trobar  ahont 
acullirse  sense  tenir  de  sacrificar  res  de  llur 
individualitat.  Obrimne  moltas  de  capellas 
entorú  de  l’Ara  santa  de  las  nostras  reivin¬ 
dicacions,  pera  que  poguém  simultàniament 
trevallar  en  la  iniciació  dels  neòfits  sense 
despertàrloshi  suspicacias  injustificadas;  que 
pera  la  causa  de  la  patria  convé  molt  més 
això  que  la  proclamació  de  quefes  y  que  la 
definició  de  procediments. 

R.  Miquel  y  Planas 


JOVENTUT 


443 


AIXECANT  EL  VEL 

Ja  n’hi  ha  prou  d’aquest  color. 

( Frase  popular  en  nostra  ciutat.) 

La  serie  de  fets  que’s  van  succehint,  els 
comentaris  y  consideracions  a  que  donan 
lloch,  la  persistència  en  repetirse  aquells 
y  el  poch  fruyt  que  d’ells  ne  saben  treure’ls 
escarmentats  ,  ens  obligan  avuy  a  parlar 
clar,  a  dir  quatre  mots,  a  fi  de  que  d’aqui 
en  avant  ningú’s  pugui  cridar  a  engany. 

De  fa  molts  anys  hem  pogut  observar  que’l 
Catalanisme  ha  servit  de  pretext,  millor  dit, 
d'escambell  pera  pujar  a  molts  individuus 
que,  fent  sa  via  naturalment,  sense  fer  decla¬ 
racions  o  manifestacions  catalanistas  de  cap 
mena,  haurian  quedat  poch  menys  que  des¬ 
coneguts. 

Els  catalanistas,  en  certs  temps — per  dis¬ 
sort  encara  avuy  d’això’n  passa  un  xich, — 
se  creyan  en  el  dever  de  trobar  bo,  o  al 
menys  de  defensarho  en  públich,  tot  lo  que 
produhís  un  individuu  que  d’un  modo  o  al¬ 
tre  deixés  entreveure  qu’era  catalanista.  Y  en 
efecte,  frases  d’admiració  y  lloansa’s  dedica- 
van  a  aytals  produccions:  may  la  critica  arri¬ 
bava  a  ésser  veritablement  severa.  Els  artis- 
tas  que  no  passavan  de  mitjanias  arribavan 
prompte  a  genis ,  com  els  negats  assolían  la 
fama  de  mitjanias  talentudas  gracias  a  Tat- 
mòsfera  qu’ls  hi  feya  la  gran  societat  d’elogis 
mutuus  anomenada  Catalanisme.  Ay  del  ca¬ 
talanista  que  s’atrevia  a  fer  critica  seria  y 
despullada  de  tota  passió!  «Mal  catalanista /)) 
li  deya,  y  repetia,  el  chor  general. 

No  volém  citar  exemples,  no  volèm  recor¬ 
dar  noms  y  fets  que  tots  tenim  en  la  memò¬ 
ria;  però  podèm  ben  dir  que  gran  nombre 
d’artistas  de  qui  en  altre  temps  se  parlà  y 
qu'avuy  emigran ,  assoliren  una  injusta  repu¬ 
tació  deguda  a  aytal  causa. 

Mes  vingueren  altres  jorns;  o  bé  sorti  la 
sana  critica  feta  per  un  esperit  independent 
y  sencer  que,  al  discutirlos,  tot  y  rebent  la 
nota  de  mal  catalanista ,  ensenyà  l’artista  tal 
com  era  y  trencà  l’encís,  o  bé’l  públich,  a  qui 
no  s’enganya  tan  fàcilment  com  sembla,  no 
demostrà  son  entusiasme  pecuniariament, 
negantse  a  contribuhir  als  medis  pera  viure 
el  geni  y  el  talentut ,  y  alashoras  aquests... 
desertaren  del  Catalanisme  criticantlo  ab 
fonda  rabia. 


En  política  succehi  lo  mateix,  però  millo¬ 
rat  en  ters  y  quint.  El  politich  catalanista, 
gracias  a  la  societat  d’elogis  mutuus,  era, 
adémés  d’un  talent  (bon  escriptor,  o  bé  ora¬ 
dor,  o  abdugas  cosas  a  la  vegada),  honrat 
indiscutible.  Anatema  al  que  tractés  d’esbri¬ 
nar  certas  cosas!  Maledicció  al  que  de  bona 
fe  critiqués  ceris  apòstols! 

Avuy  las  cosas  han  millorat  un  xich,  mes 
no  del  tot.  Avuy  l’antiga  societat  està  bon 
xich  mal  parada:  però  té  continuadors. 

En  efecte:  certs  individuus  a  qui  jo  res¬ 
pecto  y  aprecio,  puig  els  considero  honrats 
a  carta  cabal,  sufreixen,  per  atavisme  tal 
volta,  una  malaltia  que  no  es  més  que  una 
derivació  de  l'antiga:  y  es  la  de  la  germanor. 

Ab  l’afany  de  no  donar  lloch  a  divisions, 
ab  el  desitj  o  fal·lera  d’evitar  separacions,  ab 
la  insanía  d’una  germanor  mal  entesa,  hi  ha 
molts  catalanistas  que  passarian  per  tot. 

(Exemples?  Aquí  en  va  un.  Sa b  molt  bé’l  pú¬ 
blich  de  Catalunya  que  La  Renaixensa  deixà 
de  sortir  diari  una  temporada,  convertintse 
en  setmanari.  (Per  què?  Ningú  ha  parlat  clar 
en  públich.  Nosaltres,  ben  bé,  no  sabèm 
altra  cosa  sinó  que  prestarem  nostras  petitas 
forsas  per’assolir  un  cambi  que  tothòm  creya 
necessari  en  el  personal.  Y  en  el  moment 
avans  de  tornar  a  sortir  dita  publicació  a  dia¬ 
ri,  ve  la  nova  Junta  y  fa  un  manifest  que... 
no’l  volèm  recordar!  D’ell  ne  déu  deduhir  el 
públich  que  podia  ben  bé  continuar  l’antich 
personal.  Si  no  s’atrevian  o  no  volian  parlar, 
(no  hauria  sigut  millor  callar?  Causa  de  tot: 
aquesta  germanor  que  llensa  un  vel  quan 
menys,  si  no  un  pont,  pera  passar  demà. 

Un  altre.  Innecesari  creyém  parlar  de  lo 
qu’ha  passat  a  la  «Lliga  Regionalista».  Hem 
vist  sortir  d’ella  a  molts  individuus  seriosos 
que  foren  fundadors  de  la  mateixa,  per  creu¬ 
re  que  desde  l’acte  heroich  dels  Fivallers  de 
guardarropía  no  segueix  pas  els  millors  via¬ 
ranys;  y  en  cambi  altres,  seriosos  també, 
no  s’atreviren  a  sortirne  de  cop,  permetent 
ab  això  que  son  nom  servis  d’esquer  pera 
pescar  als  incautes.  Y  això  no  es  sinó  efecte 
de  la  exageració  del  esperit  de  germanor. 

Malehida  sias,  germanor,  si  tals  conse- 
qüencias  has  de  portar  semprel  Mes  no,  no 
es  la  germanor ,  no,  la  vera  causa:  aquesta 
es  la  feblesa  d’esperit,  la  manca  d’energia, 
que,  per’amagarse,  s’amparan  en  aquella. 


444 


JOVENTU I 


Vinga  !a  germanor,  mes  tenint  pei  norma 
la  rectitut  y  la  honradesa,'/  acompanyada  de 
le  fermesa  y  la  energia  de  voluntat. 

AI  parlar  de  germanor ,  la  ploma  se’n  va  a 
parlar  del  gran  dinar  de  idem,  que  tingué 
lloch  el  prop  passat  diumenge.  Però  no’ns  hi 
atrevim,  puig  no  sabèm  utilisar  la  nota  satí- 
rica,  o  quan  menys  la  còmica,  y  en  serio 
no’ns  ho  podèm  pas  pendre. 

Sols  dirém  qu’estèm  contentíssims  de  veu¬ 
re  que  prengueren  part  en  una  festa  anome¬ 
nada  oficialment  catalanista,  molts  y  molts 
individuus  que  jamay  han  passat  per  tals, 
{S’han  decidit  ja? 

{De  germanor  catalanista?  Si.  Donchs 
{còm  s’explica  que  la  major  part  d’organis¬ 
mes,  institucions  e  individuus  que  sempre 
s’han  anomenat  catalanistas  no  hi  fossin,  ni 
tan  sols  s’hi  adherissin?  {Y  aquesta  fou  la 
festa  de  la  germanor  catalanista? 

Tinch  por  que,  més  endevant,  la  major 
part  dels  concorrents  al  esmentat  acte  trobin 
que  l’objecte  de  la  festa  no  fou  la  germanor , 
sinó  la  pnmada.  Al  fi  y  al  cap  tot  es  paren¬ 
tela;  de  germà  a  cosi  (a)  primo ),  poca  dife¬ 
rencia  hi  va  pera  certa  gent. 

Nosaltres,  per  nostra  part,  dihém  que  ja 
n’hi  ha  prou  d’abusos  de  la  germanor. 

Trinitat  Monegal 

SOLA 

Las  orenetas  havían  ja  emprès  son  vol  de 
retorn  a  las  costas  africanas;  la  darrera  se 
havia  despedit  llensant  al  espay  un  xisclet 
agut  ,  perllongat  y  frisós  ,  que  surava 
enlayre  com  1  ultim  jay!  d’un  moribond. 
Aquella  alegria  franca  del  ple  estiu  ,  que 
sembla  no  hagi  de  tenir  may  un  terme,  s’ha¬ 
via  convertit  en  una  alegria  convulsiva  y  fe- 
brosa:  era  la  revivalla. 

Las  fontadas  succehian  a  las  fontadas,  y 
cada  una  d  ellas  significava  l’adeu  d’una  o 
varias  familias  que  retornavan  a  la  ciutat, 
adeu  que’s  dóna  rihent  encara,  y  del  que’l  cor 
ne  serva  durant  molt  temps  un  deix  amarch. 

«  Fins  a  un  altre  any  »  se  deyan  els  uns 
als  altres  ab  convicció;  y  la  Mercè,  cada 
vegada  qu’ho  sentia,  «Fins  a  un  altre  any» 
repetia  amargament,  però  ab  el  somrís  als 


liabis;  y  movia’l  cap  ab  ayre  de  dubte,  y  se¬ 
cretament  bevia  una  llàgrima.  Pensava  en 
sa  mare:  era  la  imatge  d’ella  segons  deyan, 
y  d’ella  havia  heretat  la  mort  que  duya  en  son 
pit,  assetjantla  a  totas  horas,  esperant  el  mo¬ 
ment  oportú  pera  clavarli  la  suprema  den- 
tellada. 

La  seva  pobra  mare  havia  somniat  una 
vida  joyosa  en  el  sí  de  la  familia,  una  vida 
tranquila  alegrada  per  l’etein  somriure  del 
amor,  y  abandonà  aquest  món,  ben  jova  en¬ 
cara,  agobiada  pels  dolors  més  crudels,  que 
llatzeraren  son  cor  d’esposa.  Y  tot  seguit,  al 
recort  de  sa  mare,  la  Mercè  veya  barre- 
jarshi  l’ombra  malehida  d’aquella  dóna  que 
li  emmatzinà  la  vida,  robantli  el  cor  del  es¬ 
pòs  volgut,  aquella  que,  més  tart,  havia  ocu¬ 
pat  son  lloch  en  el  llit,  en  la  taula,  en  la  llar. 
Oh!  aquella  dóna!  Poch  a  poch  també  a 
n’ella,  a  la  Mercè,  li  havia  anat  robant  tol. 
Primer  sa  mare;  després  son  pare,  que  pera 
ella  s’havia  convertit  en  un  sér  estrany,  sense 
voluntat,  com  màquina  esgabellada...  Qua¬ 
si  no’n  tenia  dè  parel  Després  sa  germana, 
fugint  d’aquella  llar  de  torment,  sustrayentse 
al  enfonzament  general,  s’abandonà  en  bra- 
ssos  d’unhome  que  la  estimava  y  la  conduhia 
a  una  llar  incerta...  Ja  res  o  quasi  res  li  res¬ 
tava... 

La  malalta,  trobantse  cada  jorn  més  iso¬ 
lada  entre  aquells  sers  rublerts  d’un  baix  y 
criminal  egoisme ,  lentament  s’havia  anat 
deslligant  de  la  llar  buyda  y  ombrívola  hont 
cap  afecte  la  retenia,  hont  sols  hi  vivia  del 
recort  d’altres  temps.  Si  hagués  tingut  alas, 
se’n  hauria  volat  ben  lluny,  seguint  rutas 
desconegudas  y  paratges  deserts,  sadollantse 
d’ayre  y  de  sól,  ayre  y  sól  que  mancava  a  sa 
miserable  existència. 

' 

Aquella  casa  anava  podrintse,  corsecantse; 
tota  trontollava...  Son  pare,  que  cap  dret 
tenia  al  amor  filial,  que  potser  incons¬ 
cientment  y  fins  de  mal  grat  li  havia  dat  la 
vida,  anava  neulintse  com  un  arbre  sense 
sava;  sas  facultats  anavan  condormintse,  boy 
semblava  una  criatura;  sos  nirvis  s’afluixava n; 
prompte  cauria  com  ferit  pel  llamp,..  Ella 
no  volia  véurela  la  cayguda:  hi  ha  caygudas 
que  inspiran  més  fàstich  que  no  pas  com¬ 
passió. 

Després,  la  perspectiva  del  triomf  de  Valira 
la  espantava;  la  veya  redressantse  com  un 


JOVENTUT 


445 


espectre  ,  aclaparantla  ,  esmicolantla  ab  sa 
mirada  lúbrica  y  sagnanta,  y  no  podia  resis¬ 
tir  eixos  pensaments  que  li  davan  basarda, 
per  que  eran  pressentiments  certs  d’un  demà 
no  llunyà. 

«  Vull  viure!  ))  se  deya  alashoras  pera 
darse  coratge.  «Vull  ésser  forta...»  Mes,  tot 
seguit,  una  tos  fonda  y  convulsiva  que  feya 
borbollejar  en  sos  pulmons  un  liquit  espès  y 
gromollut,  li  mostrava  la  seva  impotència. 
Mes,  aixis  y  tot,  volia  viure  encara,  si  no 
pera  ella,  pera  un  altre  en  qui  tenia  concen¬ 
trat  tot  son  afecte;  y  per  això  ab  fermesa  de 
voluntat  defensava  pam  a  pam  la  vida.  Qui¬ 
na  vida!  Una  agonia  lenta.  Si  no  hagués  si¬ 
gut  per  ell  per  aquell  a  qui  estimava,  se’n 
hauria  desprès  sense  recansa,  perque  cre- 
ya  en  la  eternitat  d'un  més  enllà  y  hi  ovi- 
rava  uns  brassos  que  frisant  d’amor  la  espe- 
ravan.  Però  l’estimava  molt  a  n’aquell  home: 
era  tal  volta  l’únich  sér  que  l’havia  compresa, 
l’únich  que  l’havía  estimada,  que  la  estimava 
encara,  si  es  que,  malalta  y  tot,  era  estimació 
y  no  compassió  lo  qu’ellapodia  fer  sentir.  No 
tenia  a  ningú  més  al  món  y  iqu’es  dóts 
comptar  ab  un  amich  quan  el  cor  sufreix  y 
l’ànima  plora!...  Mes,  com  que  pera  ella  tot 
s’havia  anat  acabant,  tenia’l  pressentiment 
de  que  també  aquell  únich  bé  s’acabaria;  no 
sabia  per  què,  mes  el  cor  li  deya. 

El  jorn  avans  havían  marxat  els  Rocatalla- 
da,  aquell  mati  els  Balcells  y  altres  es- 
tiuhejants...  els  darrers  se’n  anavan  aquella 
tarda.  Fóra  aqueixos,  tornaria  a  trobarse  so¬ 
la,  completament  sola  durant  tota  una  hiver¬ 
nada,  fins  que  tornés  l’estiu,  si  es  que  pera 
ella  tornava.  Se’n  anirian  aqueixos,  y  a  n’ell 
tal  volta  no’l  veuria  ja  més.  Ellse’n  anava  a 
ciutat,  y  els  primers  jorns  se’n  recordaria  de 
ella,  fins  l’anyoraria  potser...  Després,  l’agi¬ 
tació  constant,  las  diversions,  las  relacions 
diversas,  el  distreurian  poch  a  poch,  li  em- 
boyrarian  el  cervell  y  acabaria  oblidantla... 

El  jorn  era  esplèndit:  ni  una  volva  de  nú¬ 
vol  tacava  la  blavor  del  cel,  hont  hi  lluhia  un 
sól  rohent  com  de  ple  agost  qu’arrencava  de 
las  pedras  reverberacions  vibrantas:  era  l’ul— 
tim  cop,  era  l’apoteosis  del  estiu.  Mes  un 
ayre  fi  y  persistent  denunciava  l’apropament 
de  la  tardor;  las  fullas  secas  comensavan  a 
despendres  de  las  brancas. 


En  havent  dinat,  la  Mercè  sorti  a  la  gale¬ 
ria,  y  envolcallant  ab  son  esguart  l’espayós 
jardi  que  rodeja  l’edifici,  el  trobà  desolat  y 
trist;  els  caminals  blanchs,  ab  blancor  de 
mortalla,  las  paneras  buydas  de  flors,  las 
plantas  mitj  marcidas...  Més  lluny,  allà  al 
fons,  el  parch  ab  sos  pins  y  els  eucaliptus  ge¬ 
gants,  de  fullas  com  llansas,  fosch  y  ombriu. 
Las  truanas,  a  lo  llarch  del  mur  tapissat  de 
eura,  l’enfosquian  més  encara,  y  semblava  un 
cementiri  sense  creus,  un  cementiri  de  richs 
a  ple  mitj  dia.  En  ultim  terme,  per  entre  un 
clar  de  l’arbreda,  el  poble,  ab  sas  torradas 
casetas  acobladas  arràn  de  via,  y  aquesta 
estenentse  ferma  y  segura  per  entre  camps 
arrostollats  y  vinyas  espampoladas,  orgullosa 
ab  son  brill  d’acer  brunyit.  La  barraca  del 
guarda  agullas  era  l’únich  punt  negrós  que, 
per  un  instant,  en  dugas  la  mitj  trencava:  ab 
son  color  de  plom,  semblava  un  guardià  de 
la  mort.  En  tan  llarga  extensió,  ni  un’ànima 
viventa  s’ovirava. 

La  Mercè  ho  trobà  tot  buyt,  tot  trist,  y 
senti  fret  al  cor:  li  semblà  que  tot  s’acabava, 
que  tot  moria...  Inconscientment  desitjava  la 
ciutat,  l’agitació,  la  vida. 

La  grava  del  jardi  gemegà  sota  unas  pet- 
jadas  qu’hauria  distingidas  entre  mil,  y  de 
sobte  una  alegria  confosa,  barrejada  ab  certa 
indefinible  angoixa,  prengué  estada  en  son  ■ 
cor:  una  alegria  sorda,  que  sols  podia  ex- 
teriorisarse  ab  llàgrimas. 


Que  curtas  són  las  horas,  quan  s’es  felís! 
Quan  s’es  tot  sol,  quan  se  sufreix...  que  llar- 
gas!... 

La  tarda  tocava  ja  a  son  terme;  el  sól 
anava  acotxantse,  y  els  dos  aymants,  com¬ 
prenent  que  l’hora  del  adeu  s’apropava,  s’es¬ 
guardaren  fit  a  fit,  ab  els  ulls  negats  de  llଠ
grimas.  No  sabian  què  dirse,  no  sabian  què 
encomanarse.  Abdós  tenían  tristos  pressen¬ 
timents.  Ell  veya  a  n’ella  perduda,  sens  espe- 
ransa;  ella’l  trobava  a  n’ell  cambiat,  boy 
desconegut...  Però  callavan:  ni  un  mot  eixia 
de  sas  bocas,  com  tement  desfer  l’encís  de 
aquella  hora. 

Estretament  agafats,  lentament  recorre- 
ren,  del  parch  y  del  jardi,  els  lloch  més  esti¬ 
mats,  com  pera  donarlos  un  ultim  adeu;  des¬ 
prés,  més  lentament  encara,  s’encaminaren 


446 


JOVENTUT 


vers  la  porta  de  sortida.  Al  lluny  sonava  una 
campana... 

Sense  deslligarse’s  besaren  ab  passió  una, 
y  un’altra  volta,  y  un’àltra  encara,  bojos, 
delirants,  frenètichs  ,  aprofitant  els  breus 
moments,  els  últims... 

«  Adeu  !»  pogueren  dirse  ab  veu  ofegada, 
plens  de  recansa;  y  volian  despendres,  mes 
llurs  mans  restavan  enllassadas  y  llurs  llabis 
se  cercavan  novament,  tremolant  de  desitjós, 
y  entreobrintse  per  última  volta;  y  s’ajunta¬ 
ren  ràpidament  en  un  petó  més  llarch,  més 
ardent:  era  un  petó  de  dòl,  un  petó  de  mort 
ab  afany  de  viure. 

«  Adeu!  »  repetiren;  y  ell  s’allunyà  carre¬ 
tera  avall,  cap-baix  y  trist,  apressant  el  pas 
unas  voltas,  contenintlo  altras,  y  tornant  de 
tant  en  tant  son  esguart  vers  aquella  porta 
entreoberta,  en  quin  llindar  s’hi  destacava 
la  blanca  silueta  de  la  malalta  com  figura 
decorativa  d’una  tomba. 

Ella’l  vegé  allunyarse,  allunyarse,  besantlo 
amorosament  ab  sos  esguarts;  després  el 
percebi  borrós,  com  una  taca  en  mitj  la  ruta, 
y  quan  el  perdé  de  vista,  senti  qu’ab  ell  se’n 
havia  anat  quelcom  qu’afectava  a  sa  pròpia 
vida.  Aclucà’ls  ulls,  y  per  uns  moments  lo- 
grà  deturar  la  soletat,  refent  en  sa  imagina¬ 
ció  aquella  imatge  estimada. 

Un  xisclel  agudissim,  com  un  jay!  dolorós 
eixit  d’una  gola  de  ferro,  torbà  per  breus 
instants  la  quietut  de  la  plana.  La  Mercè 
desclogué  repentinament  las  parpellas,  y,  es- 
parverada,  guaytà  al  lluny:  ràpit  com  una 
exalació,  creuhava  un  tren  el  fons  del  pai¬ 
satge,  braolant  com  una  fera,  fonentse  des¬ 
prés  darrera  un  clot  de  montanya. 

El  sól  s’havia  post,  y  la  pau  sobirana  del 
capvespre  anava  imposantse. 

La  Mercè,  asseguda  en  el  lloch  més  recu- 
llit  del  jardí,  tremolava  ab  febre  d’incertitut. 
Sos  ulls,  tèrbols,  fits  en  el  blau  llunyà,  se- 
guían  ab  abstracció’ls  parpelleigs  de  la  pri¬ 
mera  estrella.  Pensant  en  sa  mare,  sentia  un 
desitj  intens  de  repòs,  y  son  cor  s’esplayava 
ja  en  la  esperansa  de  la  pau  grandiosa  del 
fossar.  Volgué  recordar  al  home  estimat,  y 
sa  pensa  no  podia  reconstruhir  l’adorada 
imatge  més  que  per  fragments,  que,  al  vo- 
lerlos  completar,  sobtadament  s’esvahian . 
Lentament  s’anava  deslligant  d’aquest  món; 
per  primera  vegada  s’hi  sentia  completa¬ 


ment  sola;  de  tol  quant  havia  estimat,  no  n’hi 
restava  més  que’l  recort. 

Las  tres  campanadas  del  Angelus  ressona¬ 
ren  enlayre;  al  ohirlas,  se  senti  el  cor  inva- 
dit  d’una  tristesa  encara  més  fonda,  y  el  ros¬ 
tre  d’una  pluja  de  llàgrimas  . 

El  borbolleig  de  l’aygua  del  sortidor  era 
l’única  remor  que  torbava  lleugerament  la 
quietut  d’aquella  hora:  era  una  veu  prenyada 
de  misteri  que  semblava  parlarli  d’un  més 
enllà  desconegut. 

S’alsà,  y  guiada  pel  boig  afany  d’un  quel¬ 
com  que  no  podia  explicarse,  s’encaminà  ab 
incerts  passos  al  sortidor  ;  arribanthi  a 
frech,  li  semblà  percebir  una  melangiosa 
veu  que  la  cridava  per  son  nom,  desde'l  fons 
de  las  ayguas  verdas  y  enllotadas.  Ab  in- 
quietut  fità  en  aquell  fons  son  esguart,  y 
li  semblà  qu’era  arribat  el  moment  suprèm 
de  deslliurarse  de  la  presó  de  la  vida.  En 
aquell  lloch  s’hi  respirava  una  pau  de  mort 
atrayent.  La  Mercè  s’hi  trobava  com  en- 
cisada.  Recolzada  a  la  barana  del  sortidor, 
mirava  fitament  al  fons  y  sentia  un  gran  de¬ 
falliment  d’esperit,  trobantse  com  envolca- 
llada  per  aquella  misteriosa  veu,  que  desde’l 
fons  seguia  cridantla.  Son  cos  anava  arque- 
jantse,  la  voluntat  l’abandonava,  y  una  pesa- 
desa  de  plom  li  matava  la  facultat  de  pensar. 

Sonà  altra  volta  aquella  veu  atrayenta, 
però  més  clara  y  molt  més  soma.  Semblava 
un  i ay !  de  morent.La  Mercè,  instintivament, 
anava  a  seguiria,  anava  a  precipitarse,  quan 
de  prompte  una  forsa  estranya  la  impulsà  en 
sentit  contrari.  Y  aquella  forsa  creixia,  crei¬ 
xia  per  moments,  y’s  tornava  violenta,  mons¬ 
truosa.  Y  en  tant  seguia  la  veu,  seguia  ben 
aprop  d'ella,  però  ja  no  dintre  l’aygua,  sinó 
com  formant  part  d’aquella  forsa  misteriosa, 
que  l’arrencava  d'aquell  lloch  de  mort  ab  el 
poder  de  sos  brassos  invisibles... 

Moments  després  senti  en  sas  galtas  una 
alenada  calenta,  seguida  d’un  bes  llarch,  ar¬ 
dorós,  estrany,  ple  de  misteri...  La  Mercè 
llensà  un  crit  d’esglay  y’s  desplomà  en  terra. 

Quan  tornà  en  si,  el  Tom,  que  jeya  a  sos 
peus,  vigilant  com  un  fidel  centinella,  s’alsà 
d’un  bot  tot  bellugant  nirviosament  la  cúa, 
y  comensà  a  voltar  y  revoltar  en  totas  direc¬ 
cions,  fenlli  festas  a  desdir,  ab  noblesa  de 
bèstia  que  s’entrega;  refregantse  en  ella,  lle- 


JOVENTUT 


447 


pantli  las  mans  y  la  cara,  grinyolant  y  sal¬ 
tant  ab  alegria  folla. ..El  Tom  era  un  gos  de 
Terranova  al  que  un  jorn  havia  recullit  d’en 
mitj  la  ruta  ple  de  fam  y  de  misèria. 

La  Mercè  acabava  de  compendre;  en  un 
moment  havia  reconstruit  tot  son  procés,  y 


CANSÓ  DE  LA  PLANETA 

Au,  planeta,  roda,  roda, 
ves  marcant  destinsl 
Passa  sobre’l  cap  dels  homes 
senyalant  camins! 

Au,  planeta,  roda,  roda, 
no’t  deturis  mayl 
Empenyent  dolors  y  joyas 
roda  per  l’espay. 

Al  poeta  sol  revelas 
el  misteri  teu, 
y  el  poeta’l  diu  als  homes 
com  si  fos  un  Deu. 

Tu  novicia,  tu  donzella, 
tu  l'artista:  bons  germans, 
jo  os  diré  secretas  cosas 
que  os  amagan  temps  llunyans. 

No  culpèu  a  n’el  poeta 
per  allò  que  os  predirà. 

Lo  que’l  astres  m’assenyalan 
ningú  al  món  ho  aturarà. 

A  UNA  NOVICIA 

El  día  que  tu  professis 
al  convent  hi  haurà  enrenou. 
Després  de  la  cerimònia 
pouharàs  aygua  del  pou. 

Faràs  com  las  altras  monjas, 
passaràs  pel  corredor. 

Ja  no  tindràs  cabellera... 
y  tot  per  Nostre  Senyor! 

Una  nit  de  lluna  clara 
un  jove  tot  esblaymat 
rondarà  pels  volts  del  claustre, 
prò  tot  ja  serà  tancat. 

Després  d’horas  de  silenci 
se  n’anirà  mort  de  sòn, 
y  tu  dins  la  celda  fosca 
diràs  Kyrie  eleison. 

Arribaràs  molt  velleta: 
faràs  honor  al  convent, 
prò  també,  qualsevol  día, 
te  tindràn  de  cos  present. 

«Son  cos  —  diràn  tas  germanas  — 
feya  olor  de  lliris  blanchs». 

Y  els  poquets  parents  que’t  quedin 
te  resaràn  com  als  Sants. 

A  UNA  NOYA  MENESTRALA 

Coneixeràs  la  tristesa 
y  després  una  gran  pau. 

De  nits  veuràs  las  estrellas 
y  de  días  el  cel  blau; 
prò,  quan  fassi  neu  o  pluja, 
tancadeta  ab  pany  y  clau. 


plorà,  plorà  abundosament  com  may  havia 
plorat,  sentinse  després  quelcom  aconhor- 
tada.  Jà  no’s  trobava  tan  sola  al  món...  en¬ 
cara  podia  viure...  Al  mancarli  l’amor  dels 
homes,  li  restava’l  d’una  bèstia  agrahida. 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


Vindrà  un  hereu  de  Tarrassa 
que  s’emprendarà  de  tu; 
demanante  a  n’els  teus  pares, 
per  muller  se’t  podrà  endú. 
Te  dirà  que  té  un  negoci, 
que  t’estima  ab  gran  excésl... 
Y  tu,  sabent  tantas  cosas, 
no  voldràs  saber  res  més. 

Vos  casarèu  a  Santa  Agna 
qu’es  la  iglesia  de  més  to. 

Tu  seràs  una  senyora 
y  el  teu  marit  un  senyó. 

Li  marxarà  bé’l  negoci, 
menjarèu  molt  bons  menjàs. 
Tindràs  quatre  criaturas 
y  a  la  quinta’t  moriràs; 

y  al  ninxo  del  cementiri, 
a  darrera  un  jerro  blau, 
hi  haurà’l  teu  nom  y  la  fetxa 
assobre’l  Descansi  en  pau. 

A  UN  ARTISTA  POBRE 

Portaràs  la  cabellera 
tant  si  fa  t'ret  com  caló, 
y  al  cap  de  dèu  anys  d’estudis 
duràs  a  la  Exposició. 

Pintaràs  jardins,  retratos 
y  poblets  assoleyats. 

Te  diràn  cosas  estranyas 
y  «qu’ets  dels  adelantats». 

Seràs  un  infant  per  dintre 
que  per  fòra  seràs  vell, 
y  diràs:  «Si’m  protegissin, 
fóra  lliure  com  l’aucelll» 

Per  ferte  callà  una  estona, 
ja  que  no  t’han  dat  dinés, 
te  daràn  una  medalla 
que  no’t  servirà  de  res. 

Viuràs  d’ilusions  de  príncep 
y  vritats  de  mendicant. 

Te  moriràs  una  tarda 
y  potser  t’enterrarànl 


Au,  planeta,  roda,  roda, 
ves  marcant  destinsl 

Passa  sobre’l  cap  dels  homes 
senyalant  camins! 

Au,  planeta,  roda,  roda, 
no’t  deturis  may! 

Empenyent  dolors  y  joyas 
roda  per  l’espay! 


Joseph  Lleonart 


448 


JOVENTUT 


POLSANT  LA  OPINIÓ 


O 

LO  QUE  DIU  EL  Z1DRO  U> 


egurament  t’estranyarà, 
lector  amantissim,  que 
no  capsi  mon  article  ab 
triple  titul.  Avuy  me 
contento  ab  titul  doble, 
y  fins  té  diré  que  volia 
posarlo  senzill,  perque 
tinch  per  màxima  que 
un  hom  no  déu  prodi 
garse  massa.  Això  dels  títuls  es  com  el  chistes 
y  els  calembourgs,  que  servits  a  lot  pasto  no 
fan  efecte,  per  la  rahó  de  que  cada  dia  cols 
amargan.  Dit  això,  entro  en  matèria. 

La  missió  del  escriptor,  més  qu’encaminar 
la  opinió,  més  que  ilustrarla,  es  estudiaria, 
consultaria;  aixís,  sabent  de  quin  peu  se  dol, 
un  hom  pot  obrar  a  conciencia.  A  mi  que 
soch  molt  despreocupat,  no  m’interessa  tant 
coneixe’l  valor  real  de  mos  articles,  ni  els- 
graus  de...  mentalitat  que  puguin  contenir, 
com  coneixe  l’efecte  qu’en  la  opinió  han  pro- 
duhit.  D’aquesta  manera  sé  còm  haig  de  pro¬ 
cedir  en  mos  articles  subsegüents  si  ab  ells 
vull  ésser  útil  a  mi  mateix,  a  la  opinió  pú¬ 
blica  y  a  la  humanitat. 

Aquestas  reflexions  me  las  faig  molt 
sovint,  y  me  las  feya  també  l’altra  tarda,  tot 
banyantme  als  Orientals,  ahont  no  he  perdut 
la  costúm  d’anarme  a  refrescar  la  grassa  car- 
nadura  cada  estiu,  a  pesar  del  refrà  que  diu 
que  de  cuarenta  para  arriba  no  te  mojes  la 
barriga.  Y,  tot  banyant  ma  còrpora  que  flo¬ 
tava  en  aquellas  ayguas  com  una  gran  boya, 
vinga  pensar:  «{Còm  redianxo  ho  puch  fer 
pera  saber  per  pessas  menudas  lo  qu’ara  sé 
grosso  modo?  {Còm  me  podré  enterar  del 
efecte  qu’han  fet  a  la  trepa  d’en  Borràs  els 
articles  que  tan  bo’l  produhiren  en  el  pú- 
blich  barceloni?» 

Y,  barrina  que  barrinaràs,  tot  de  sobte  se 
m’acut  una  idea  lluminosa.  Y  surto  de  l’ay- 
gua,  m’esbandeixo,  m’aixugo,  prench  el  tram¬ 
via,  faig  idem  cap  a  la  plassa  de  Catalunya  y 

(l)  Ei  senyor  Vallès  y  Rodericli  es  prou  amich  nos¬ 
tre  y  sab  la  gran  estima  en  que  tenim  sa  colaboració: 
per  aixó  no’ns  estarèm  de  dirli  lo  molt  que  celebraríam 
qu’en  lo  successiu,  deixant  aquest  assumpto  que  ab  tan¬ 
ta  competència  porta  ja  tractat,  apliqués  son  ingeni  a 
altres  de  més  interès,  a  fí  de  que’ls  lectors  de  Joventut 
no  puguin  queixarsg  de...  manca  de  varietat  en  els  te. 
mas.  —  N.  de  pa  R 


me’n  entro  al  Cafè  Continental.  Volia  inter- 
viewar  al  Zidro. 

Vaig  asseurem  a  la  taula  d’enfront  del  tau¬ 
lell,  sota  mateix  d’aquell  ventilador  elèctrich 
qu’en  Pompeyus  Gener  anomena  l'esperit  sant 
mecànich ,  y  vaig  picar  de  mans: 

— Noy,  noyl — 

Qu’es  cas!  Un  mosso  vell,  de  venerable 
calva  y  blanch  mostatxo,  m’esguardava  sen=e 
moures.  Vaig  tornar  a  picar. 

— Noy,  noy!  — 

Era  en  va,  per  lo  vist.  EI  noy  no  deixava 
de  contemplarme  fixament,  sense  fer  ni  un 
moviment.  De  sobte,  quan  me  disposava  a 
tornar  a  batre  palmas  y  fins  a  picar  ab  el 
bastó  sobre  la  taula,  el  venerable  vell  s’aba- 
lansà  vers  mi,y  ab  emoció  continguda  excla¬ 
mà: 

— Dispensi,  dispensi  cent  y  mil  vegadas! 

— Home,  de  res  — li  vaig  dir  jo: — però  tant 
mateix  me  sembla  que  ja  m’havíau  sentit  el 
primer  cop. 

— {Vostè  es...  don  Rafel? 

— Vallès  y  Roderich,  pera  servirlo. 

—  L’he  conegut  tot  seguit:  per’xò  me’l  mi¬ 
rava. 

— No  tinch  l’honor  de... 

— Jo  sí  a  vostè.  {Quí  no’l  coneix  després 
que’ls  de  Joventut  han  publicat  el  seu  re¬ 
trato? 

— Es  cert.  Indiscreció  va  ésser  aquella  que, 
ab  tot  y  agrahir  per  la  estima  qu’envers  mi 
representa,  may  deploraré  prou.  Ha  posat 
trabas  a  ma  missió  de  reporter. 

— Jo  no  venia  perque  de  primer  moment 
l’havía  pres  per  un  de  la  colla  d’en  Tiago. 

— Home!... 

— Dispensi  un’altra  vegada. 

— Però’l  fet  d’ésser  jo  d’aquella  colla  {justi¬ 
ficaria  la  seva  tardansa? 

— Si,  senyor;  he  acabat  per  avesarme  a 
ésser  tardà.  Al  principi  qu’en  Tiago,  l’Utri- 
llo,  en  Costa  y  companyia  venían  aquí,  era 
ràpit  a  acudir  a  la  crida  y  a  servir  atent,  però 
prompte  vaig  convencem  de  qu’era  precisa¬ 
ment  tot  lo  contrari  lo  qu’ells  volian. 

— {Y  això? 

— Ells  lo  que  volen  es  picar  molt,  fer  molt 
soroll,  que’ls  vegin,  que’ls  sentin...  y  consu¬ 
mir  poch.  {Comprèn? 

—  Si,  vaja,  una  manifestació  bohemia-ca- 
talana. 

— Que  bohèmia  ni  ocho  cuarlos,  tractantse 
de  gent  que  fa  velluts!  Rancis  que  son,  y  ba¬ 
ladrers... 

—  Me  sembla  que  no’ls  porta  pas  gayre 
bona  voluntat.  Si  no  m’equivoco  {vostè  es  el 
Zidro? 

— Pera  servirlo.  {Què  se  li  oferia? — 

Y  passant  ab  senil  gallardia’l  tovalló  sobre 
la  taula,  va  escoltar  apoyat  de  mans  en-ella 
com  jo  li  demanava  un  soldat,  cosa  que 
m’agrada  molt  més  beure  que  no  pas  veure. 

En  Zidro,  imperator  maximus  de  las  taulas 


JOVENTUT 


properas  al  taulell,  va  girarme  la  esquena  y, 
en  busca  de  lo  demanat, endressà  la  seva  ac¬ 
tivitat  vers  la  cuyna.  Pochs  quarts  d’hora 
després  compareixia  duhent  en  una  mà  la 
copa  fonda  ab  dos  dits  d’aixarop  de  grosella, 
y  en  l’altra  una  ampolla  de  l’Esther  gotejant 
diamantinas  gotas  d’aygua.  L’esperit  sant 
mecànich  m’enviava  sas  refrescadoras  ona- 
das  de  vent,  obligantme  a  cubrirme.  El  tap 
de  la  gaseosa  va  fer  un  espetech,  y  el  Zidro 
prengué  la  paraula. 

—  Pocas  satisfaccions  en  la  meva  vida  com 
la  de  tenirlo  a  vostè  assegut  en  las  mevas 
taulas! 

— Es  favor  que’m  fa.  {Que’n  té  moltas? 

— Més  qu’en  Borràs:  totas  aquestas.— Y 
ab  un  gesto  ample  me  las  mostrà. — Però 
tinch  més  desgracia  que  taulas.  {Veu  allà  al 
recó,  ahont  ara  hi  ha  en  Moles  y  en  Quero 
badallant? 

-Sí. 

— Aquellas  taulas  si  que  són  una  canongia. 

— {Vol  dir  que  hi  cauhen  las  propinas? 

— Veurà:  d’allà  hont  n’hi  ha’n  pot  rajar. — 

Aquí  el  Zidro  va  fer  l’ullet  y  un  gesto  sig¬ 
nificatiu.  Y  prosseguí: 

— {Veu  aquellas  altras?  Alli  s’hi  reuneixen 
els  federals  dissidents.  Són  uns  déu  o  dotze 
que  representan  déu  o  dotze  dissidencias. 
Pochs  ralets,  però  un  s’hi  ilustra  al  menys 
sobre’l  Programa  del  22  de  juny  del  1894  y 
sobre  la  vida  íntima  d'en  Vallès  y  Ribot... 
Dispensi,  {iío  es  pas  parent  seu? 

— No  senyor^  ni  ganas. 

— En  cambi  a  las  mevas  taulas  han  vingut 
a  fondejarhi  tots  els  genis  de  cartró-pedra 
del  terrer...  Pochs  rals,  y  molt  retallar.  Hi 
ha  moments  qu’això  sembla  una  sastreria. 

— Vostè  es  molt  mordaz ,  Zidro. — 

Però  en  Zidro,  sens  atendre  a  ma  rèplica, 
continuà,  possehit  d’entusiasme  descriptiu: 

— Y  qui  diu  una  sastreria,  diu  el  moll  dels 
taulons.  Y  no  parlo  per  las  senyoras.  Però 
en  Rusinol  ve  a  ésser  una  mena  de  biga  in- 
telectual,  y  en  Jordà...  • 

— {El  cèlebre  dramaturg  Jordà,  mon  com¬ 
pany  d’excursió  a  Madrid? 

— Y  en  Jordà,  y  en  Moraguetas,  dos  ence¬ 
nalls  de  melis. 

— Vostè  es  molt  apassionat. 

— {Apassionat  ha  dit?  Se  coneix  que  vostè 
no’ls  coneix  prou.  Però  {que  no  ho  sab,  sant 
cristià,  qu’en  Rusinol  se  fa  dir  eminencia? 

— {Això  passa  també  aqui?  Jo’m  creya  que 
havent  tornat  de  Madrid  ja  no  s’ho  faria 
dir  més. 

—  Quan  ne  va  tornar,  y  va  entrar  de  nou 
aquí  al  cafè,, el  rodejavan  uns  quants  que 
devían  ésser  de  la  trepa,  y  eminencia  per 
aqui,  eminencia  per  allà,  lo  cert  es  que  de 
cop  vaig  quedarme  escandalitzat  pensant 
que  qui  entrava  en  el  cafè  era  en  Casanas. 

— {El  tenor?  {Aquell  altre  català  que  des- 
cubriren  a  Madrid? 


449 

--No,  home:  el  cardenal. 

— Zidro,  Zidro... 

— Y  si  no  arribo  a  veure’l  cap  d’en  Tiago, 
que  sobreixia  d’entre  la  maror  dels  que’l 
voltavan,  creguim  que  faig  la  etzegallada 
d’anar  a  besar  l’anell  a  sa  eminencia. 

— Vaja,  ara  no  li  haurían  de  dir  això,  que 
ell  no  es  pas  clerical. 

— Es  clar  que  li  diuhen  burla  burlando, 
però  burla  burlando  van  los  Ires  delante. 

— {Qui  són  els  tres? — vaig  dir  jo  fentme 
càrrech  de  que  la  erudita  alusió  del  Zidro 
tenia  una  significació. 

— L’Escudero,  en  Morlà,  y  en  Capella. 

— {En  Morlà  ha  dit? 

— Si,  home,  en  Jordà.  Li  diuhen  Morlà. 

— No  n’eslich  enterat  d’aquestas  petitesas. 
Y  {què  hi  ha  d’aquests  tres? 

— Hi  ha  que,  segons  fan  corre  malas  llen- 
guas,  els  dos  darrers  varen  ésser  seduhits 
pel  primer. 

— Això  es  grave! 

— Entenguim,  moralment.  Diu  que  l’Escu- 
dero,  que  no’s  mama’ls  dits  y  coneix  l’ànima 
humana,  va  saber  trobar  arguments  de  molt 
pes  pera  que  logressin  fer  firmar  a  n’en  Bor¬ 
ràs  el  contracte  internacional.  Jo  may  ho  he 
cregut,  no’s  cregui.  May  m’he  pensat  que 
l’oferiment  passés  d’un  dinar  de  a  duro...  y 
encara  explicat. 

— Jo  volia  dir  que  no  es  possible... 

—  Ay  fill!  Posis  aquest  devantal,  y  esti¬ 
guis  per  aquí  un  parell  de  días,  y  calli  y  ob¬ 
servi  ! 

— {Y  vostè  creu’?... 

— Jo  no  crech  ni  deixo  de  creure,  però,  si 
li  haig  de  dir  lo  que’s  conta,  en  Capella  li 
deya  a  n’en  Borràs,  tot  brenant  a  Badalona: 
Créeme ,  tienes  que  irte,  aqui  ya  no  te  quieren! 

— {En  castellà?  Va  de  serio,  donchs,  allò 
del  ceceyu!  {Que  sab  si  en  Capella  també  li 
fa  una  obra  a  n’en  Borràs? 

— No  li  sabria  dir.  Donchs  si:  en  Borràs 
tot,  ploriquejant  y  ab  veu  de  captayre,  com 
si  fes  una  escena  passional,  li  responia:  Pero 
Jpor  qué  no  me  han  de  quererïX  ploriquejant 
va  firmar  el  contracte. 

— Trobo  qu’han  anat  molt  depressa! 

—  Sí  senyor:  en  Jordà  hi  va  sempre,  però 
es  per  pose. 

— No,  vull  dir  qu’han  anat  depressa  en  lo- 
grar  lo  que’s  proposavan. 

— Ah,  si  senyor;  això  sí. — 

Aqui  hi  hagué  una  estona  de  silenci  que 
vaig  aprofitar  per’absorbir  mitja  copa  del 
purpuri  liquit.  Un  cop  m’aixugui  els  bigotis, 
y  pensant  en  l’objecte  que  m’havia  portat  al 
Continental,  vaig  preguntar  al  Zidro  si  sa¬ 
bia  l’efecte  que  a  n’en  Rusinol  li  havían  pro¬ 
duint  els  meus  articles. 

— {Què  vol  que  li  digui? — me  respongué. 

— {Els  ha  llegit,  en  Rusinol? 

—  Llegirlos  si,  els  ha  llegit  a  L'Avenç ;  lo 
que  no  ha  fet  es  comprar  Joventut. 


JOVENTUT 


450 

— ^Que  no  compra  diaris? 

— No  gayres;  però  molt  menys  Joventut. 
En  Rusinol,  qu’es  home  d’experiencia,  sab 
que  l’administració  es  l’ànima  dels  periò- 
dichs,  y  miri,  si  vint  cèntimsentrandemenys 
en  las  caixas  de  la  revista,  són  els  seus. 

— Sí  qu’es  tunante!  El  qu’hagi  fet  aquesta 
decisió  de  no  comprar  el  periòdich  me  de¬ 
mostra  que’ls  articles  l’han  afectat. 

— Això  sí.  Se’l  veu  trist,  pensatiu,  capfi¬ 
cat.  Sembla  que  pera  ell  ja  hagi  passat  l’ale¬ 
gria.  Y  lo  qu’es  pitjor,  se’l  veu  sol,  comple¬ 
tament  sol. 

— ^Completament  sol? 

— Sí,  senyor;  cert  que  devegadas  va  ab  en 
Marsillach,  però  es  com  si  anés  sol. 

— Es  pitjor. 

— Té  rahó,  es  pitjor,  perque  molts  amichs 
d’en  Tiago  ja  li  han  dit:  «Potser  vindríam 
ab  tu,  però  anant  ab  això  ,jquí  vols  que  se 
t’acosti?» 

— Y  tenen  rahó  que’ls  sobra.  Però  may  ho 
hauria  dit  que  poguessin  lligar  en  Tiago  y  el 
Maleta.  <No  va  ésser  aquest  qui  va  escriure 
en  El  Diluvio  un  article  contra  en  Tiago 
quan  se  va  estrenar  al  Tívoli  Cigalas  y  For- 
migas ? 

— Sí,  senyor,  però  de  sabis  es  el  mudar  de 
parer,  y  en  Marsillach  no  es  pas  cap  tonto. 

— iVol  dir? 

— No,  senyor;  no’n  té  pèl.  Y  molt  menys 
ara  que,  per  ésser  companys  de  redacció,  se 
fa  ab  en  Jordà,  que  las  veu  venir,  y  ab  la  di¬ 
vinitat  de  la  sòn,  en  Joseph  Maria  Papitu , 
pesador  de  figas  honorari  de  La  Perdida. 

— Però,  si  el  Maleta  ha  de  creure  a  n’en 
Jordà,  no  hi  anirà  pas  ab  en  Tiago. 

— Ells  s’entenen  y  ballan  sols.  Avans  que 
res,  són  dependents  d’una  empresa  periodís¬ 
tica,  y  es  clar  que  a  La  Publicidad  li  es  con¬ 
venient  tenir  un  altaché  prop  d’una  figura 
popular  com  en  Tiago. — 

No  vaig  voler  saber  més.  Vaig  encaixar 
fortament  ab  el  Zidro,  vaig  afluixar  una  an- 
guileta  regular,  y  vaig  sortir  del  Continental 
jurant  interiorment  gratitut  y  amistat  eterna 
al  venerable  camarer  que  tan  bon  servey 
m’havia  fet. 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


DE  CATALANISME 

Els  que  s'hagin  fixat  en  la  manera  d’ac¬ 
tuar,  d’un  quant  temps  a  n’aquesta  part,  dels 
diferents  elements  que  integran  l’autonomis- 
me  català,  no  poden  menys  d’haverhi  obser¬ 
vat  incoherència,  mancament  d’equilibri  y 
fins  contradiccions.  Això  que  no  es  cap  de¬ 
fecte  al  principi,  perque  es  un  fet  naturalis- 
sim  y  una  senyal  del  esplet  de  vida  que  im¬ 
pulsa  una  causa,  no  deixa  d’ésser  un  incon¬ 
venient,  pel  consum  inútil  de  forsas  que 
suposa,  quan,  un  cop  apreciat  el  fenomen, 
no’s  dirigeixen  tots  els  esforsos  a  fer  desapa- 
reixe  las  causas  externas  que’l  provocan. 
Perque  no  es  la  causa  inicial  del  moviment 
nacionalista  lo  que  produheix  incoherencias 
0  desequilibri,  puig  aquest  desequilibri  sols 
se  nota  al  posarse  en  contacte  la  idea  essen¬ 
cial  del  Catalanisme  ab  lo  relativament  se¬ 
cundari  y  circunstancial.  Sols  allavors  s’ex- 
teriorisa  lo  desarmònich  del  actuar  del  Cata 
lanisme. 

Ffs  un  fet  a  la  vista  de  tothom  el  que  indi- 
viduus  d’un  mateix  modo  de  pensar  perta¬ 
nyen  a  agrupacions  diferentas,  contrastant 
ostensiblement  ab  la  circunstancia  de  qu’en 
un  mateix  cercle  hi  estiguin  inscrits  indivi- 
duus  de  las  més  oposadas  ideas  políticas  y 
sociològicas.  Aquests  contrassentits  s’obser- 
van  igualment  en  la  qüestió  de  procedi¬ 
ments.  Que  hi  hagi  llibertat  en  la  manera  de 
desenrotllar  el  criteri  de  cada  hu,  es  una 
cosa  ben  plausible  y  ben  atemperada  a  la 
essencia  del  Catalanisme;  però  es  que  aques¬ 
ta  llibertat  es  ben  compatible  ab  l’actuar  ar- 
mònich,  es  que  no  més  manca  que  tots  ens 
en  adonguèm  d’aquesta  compatibilitat  pera 
evitar  que  lo  útil  e  indispensable,  com  ho  es 
el  principi  llibertat, contribuheixi aferestèrils 
valiosos  esforsos  y  fins  a  provocar  la  descom¬ 
posició.  Aixis  ab  una  mica  de  desapasiona- 
ment,  y  ab  un’altra  mica  de  bon  desitj  per 
part  de  tothòm,  podrían  veures  solueionadas 
qüestions  com  la  de  dreta  y  esquerra  que  so¬ 
vint  se  debaten. 

Contribuheix  a  donar  apariencias  de  des- 
organisació  a  las  tres  entitats  més  sobres- 
sortints  del  autonomisme  català:  Unió  Ca¬ 
talanista i,  Lliga  Regionalista  y  Catalunya 
Federal ,  la  existència  en  ellas  d’elements  que 
qualsevol  diria  que’s  mouhen  al  impuls  de 
sentiments  que  van  molt  arràn  de  terra... 


JOVENTUT 


451 


però  no  més  ens  ho  déu  semblar  a  nosaltres, 
pobres  mortals  condempnats  a  no  vèurehi 
més  enllà  d’hont  ens  arriba’l  nas.  Segura¬ 
ment  que  las  concomitancias  d’alguns  indi- 
viduus  de  las  dugas  últimas  entitats  ab  altres 
de  las  més  oposadas  tendencies  del  centralis¬ 
me,  són  fruyt  de  la  trevallosa  gestació  d’un 
altíssim  sentit  politich,  y  no  es  menys  segur 
que  la  protesta  firmada  per  respetables  per¬ 
sonalitats  de  la  primera,  ab  motiu  de  la  ce¬ 
lebració  de  sa  darrera  Assamblea,  ha  sigut 
concebuda  per  la  mirada  d’àliga  dels  escu- 
Ilits  que  saben  llegir  en  el  llibre  dels  destins 
dels  pobles,  aduch  las  contradiccions — pot¬ 
ser  no  més  són  en  nostra  imaginació — que 
nosaltres  creguerem  observarhi. 

Seria  tasca  inútil  voler  demostrar  ara’ls 
inconvenients  del  actuardesarmònich,  donchs 
estàn  en  la  conciencia  de  tothòm.  S’imposa, 
per  lo  tant,  la  esmena;  va  fentse  d’impres¬ 
cindible  necessitat  l’empendre  una  coratjosa 
creuhada  pera  orientar  el  moviment  autono¬ 
mista  de  Catalunya  cap  a  una  organisació 
que,  estant  més  en  armonia  ab  el  seu  estat 
present,  vingui  a  normalisar  la  seva  acció. 
La  Unió  Catalanista ,  en  la  seva  darrera  As¬ 
samblea,  ha  exteriorisat  una  tendencia  ben 
accentuada  en  aquest  sentit.  Las  declara¬ 
cions  de  la  honorable  Junta  Permanent  apro- 
badas  quasi  per  unanimitat  pels  senyors  de¬ 
legats,  fan  concebir  falagueras  esperansas,  y 
encara  més  que  per  son  contingut,  per  l’es¬ 
perit  de  germanor  que  s’ha  evidenciat  niua 
en  la  pensa  de  molts  catalanistas  per  oposa- 
das  que  sian  las  llurs  ideas  politicas  y  socio- 
lògicas.  Ells  han  demostrat  que  hi  ha  llevat 
pera  portar  a  bon  terme  aquesta  nova  orga¬ 
nisació  del  Catalanisme  que,  al  nostre  en¬ 
tendre,  s’imposa.  L’afirmació  categòrica  de 
que’l  Catalanisme  necessita’l  concurs  de  tots 
els  catalans  nacionalistas,  sían  las  que  sian 
las  llurs  ideas  en  els  ordres  politich,  religiós 
y  social,  manifesta  una  tendencia  ben  lloa¬ 
ble,  com  lloable  es  també’l  sentar  principis 
generals — generals  no  més — sobre  la  capda- 
lissima  qüestió  social.  Però  això  no  es  prou: 
no  es  prou  pera  demostrar  que’l  nacionalis¬ 
me  català’s  troba  dotat  de  la  complexitat 
d’aptituts  indispensables  pera  realisar  total¬ 
ment  la  seva  acció. 

La  nova  organisació  del  Catalanisme 


s’hauria  d’establir  tenint  en  compte,  per  un 
cantó,  lo  fonamental  de  la  idea,  y  per  altre 
la  diversitat  d’elements  que  volen,  com  aspi¬ 
ració  capdal,  el  reconeixement  de  la  Perso¬ 
nalitat  Catalana, y  els  desitjós  y  modo  d’ésser 
dels  elements  no  catalanistas  que  integran  la 
familia  catalana  d’avuy.  Més  clar:  dintre 
d'aquesta  organisació  s'hi  haurían  d’apreciar 
dos  aspectes:  el  de  generalisació  pera  regular 
tot  lo  que  de  comú  tinguin  el  catalanistas,  y 
el  d ’especialisació  pera  tot  allò  que’ns  separa 
y  pera  podernos  apropar  a  la  realitat  palpi- 
tant  en  que’s  mouhen  eb  no-catalanistas. 
Tots  sabèm  qu’en  determinants  actes  de  la 
vida,  qu’en  diferentas  ocasions,  els  fills  d’un 
poble  oblidan  llurs  diferencias  y  tots  fan  un 
sol  home,  un  sol  voler.  Per’aquests  casos  se 
requereix  la  organisació  generalisadora.  En 
cambi,  en  el  desenrotllo  intern  de  lot  orga¬ 
nisme  sempre  hi  trobarèm  senyals  de  lluyta, 
;la  eterna  lluyta  entre  lo  estacionari,  quan  no 
regressiu,  y  lo  progressiu,  y  això  encara  en 
diferentas  gradacions  y  modalitats. 

Ademés,  s’ha  de  tenir  en  compte  que’l  po¬ 
ble  vol  solucions  pràcticas,  terminants,  deci- 
sivas,  desconfia  d’ambigüetats  y  de  concep¬ 
cions  abstractas,  y  com  qu’això  sols  pot 
apreciarse  descendint  a  las  asprors  de  la  rea¬ 
litat,  d’aquí  ve  la  necessitat  de  particularisar 
pera  poder  entafurarnos  y  fer  llum  en  totas 
las  conciencias  catalanas.  Per  tot  això  s’im¬ 
posa  la  organisació  especialisadora.  Es  pre¬ 
cís  també  que’l  nacionalisme  sigui  el  reflexe 
de  l’ànima  catalana,  ab  tots  sos  aspectes,  ab 
tota  sa  complexitat;  que  tingui  els  horitzons 
ben  amples  pera  que  poguèm  cabrehi  tots, 
ab  tots  els  nostres  anhels  honrats,  y  per  això 
cal  que  poguèm  donarnos  llissons  pràcticas 
pera  viure,  lluytar  y  vèncer  en  el  terreny 
dels  fets.  Bo  es  sentar  principis  generals 
que  demostrin  que’l  particularisme  català, 
ademés  de  trevallar  pera  la  reivindicació 
dels  drets  de  la  personalitat  colectiva  de  Ca¬ 
talunya,  procura  pel  perfeccionament  del  in- 
dividuu  basantse  en  la  justícia  y  la  rahó: 
però’l  poble,  malgrat  sa  ignorància,  ab  son 
instint  admirable,  reconeix  que  no  n’hi  ha 
prou  d’això,  sab  que  per’arribar  a  una  fina¬ 
litat  determinada  s’emprenen  molt  sovint 
camins  ben  oposats,  y  sab  més  encara,  sab 
que  cada  hu  hi  dóna  la  seva  interpretació  a 
la  exposició  de  la  mateixa  finalitat.  Per  això 


452 


JOVENTUT 


fa  falta  una  nova  organisació  del  Catala¬ 
nisme.  N’hi  hauria  prou  d’una  organisació 
que’s  fixés  no  més  en  lo  general  si,  com  fins 
fa  pochs  anys,  l’acció  del  Catalanisme  fos 
molt  reduhida,  o  al  contrari,  si  la  idea  par- 
ticularista  hagués  arrelat  igualment  en  tots 
els  temperaments  y  grupos  y  estaments  de 
la  societat  catalana.  Com  també  no  més  tin¬ 
dria  rahó  d’ésser  la  existència  dels  diferents 
organismes  que  representessin  els  distints 
modos  de  pensar  dels  catalans,  ben  deslli- 
gats  els  uns  dels  altres,  si  per  havernos  sigut 
reconeguda  l’autonomia  absoluta  ja  no  fos 
necesaria  una  acció  colectiva  pera  conse- 
guirla.  Però  com  que  no’ns  trobém  en  cap 
d’aquests  casos,  —  repetimho, —  s’imposa  la 
implantació  d’una  organisaciódotada  d’aques¬ 
ta  dualitat  d’aspectes.  En  aquesta  organisa¬ 
ció  podria  haverhi  la  deguda  unitat  pera  lo 
fonamental,  però  en  els  demés  ordres  d’ideas 
hi  hauria  tota  la  diferenciació  possible  entre 
dreta  y  esquerra  y  centre.  Aixis  s’esvanirían 
els  temors  dels  que  creuhen  que  trencantse 
la  unitat  d’acció  perillaria  la  finalitat  capdal, 
com  si  el  perill  no  fos  igual  mentres  aquesta 
unitat  no  sigui  més  que  aparent,  mentres  no 
estigui  en  la  conciencia  de  tothom;  y  per  al¬ 
tra  banda,  els  que  no  volen  confondres  ab 
els  altres  en  qüestions  d’ordre  particular, 
trobarian  el  medi  de  viure  ab  tota  indepen¬ 
dència,  sense  deixar  de  concorre  a  l’acció 
colectiva.  D’aquesta  manera  en  el  sí  de  las 
diferentas  agrupacions  o  colectivitats  que 
formessin  la  totalitat  del  Catalanisme  no 
caldria  que  hi  hagués  aquesta  diversitat  de 
parers,  donchs  convenientment  organisadas, 
cada  una  aniria  ahont  li  correspongués  per 
afinitat  d’ideas,  y  aixis  l’actuar  de  totas  ellas 
resultaria  més  armònich. 

Un  altre  benefici  n’obtindríam:  milloraria 
la  nostra  educació  política.  Apart  de  que’ns 
acostumariam  a  tractar  las  qüestions  que 
afectan  més  directament  a  la  realitat  de  la 
vida,  lo  qual  es  d’innegable  importància, 
inspirantnos  tots  en  una  fi  primordial;  y  ab 
el  ben  entés  de  que  sovint  deuriam  trobar- 
nos  plegats  pera  discutir  assumptos  d’inte¬ 
rès  general,  apendriam  a  ésser  rahonats  y 
tolerants,  y  s’infiltraria  en  nostre  modo  d’és¬ 
ser  y  en  el  del  poble  català’l  principi  de  res¬ 
pecte  a  las  ideas  del  contrari,  qu’es  lo  que 


dóna  sagell  de  superioritat  a  las  lluytas  polí- 
ticas. 

Però  encara  de  més  importància  que  tot  lo 
exposat,  ho  serian  els  resultats  que  al  nostre 
entendre  s’obtindrían  entre’ls  elements  no 
catalanistas.  Descendir  al  terreny  de  llurs 
necessitats,  de  llurs  desitjós  y  de  llurs  aspi¬ 
racions,  però  no  en  teoria,  no  en  termes  ge¬ 
nerals,  sinó  segons  el  modo  de  sentir  de  cada 
estament  y  de  cada  gradació  en  els  ordresso- 
cial  y  politich!  Quepoguessim  donar  solucions 
pràcticas,  solucions  que’s  poguessin  tocar  ab 
las  aspiracions,  desitjós  y  necessitats  dècada 
gradació  y  de  cada  estamentl  Quina  volada 
pendría  la  nostra  idea!  Còm  las  aniriam  fora¬ 
gitant  del  nostre  terrer  aquestas  contradic¬ 
cions  monstruosas  qu’avuy  s’observan  en 
l’evolucionar  de  la  societat  catalana!  A  pas¬ 
sos  de  gegant  aniriam  avensant  pel  camí  de 
las  nostras  reivindicacions  y  del  nostre  mi¬ 
llorament  en  tots  els  ordres,  si  ab  enteresa  y 
sens  encongiments  malaltissos  emprengués¬ 
sim  resoltament  la  tasca  de  reorganisar  el 
Catalanisme.de  manera  qu’en  son  sí  hi  capi- 
guessin  de  debò  tots  els  catalans  de  bona 
voluntat! 

Joseph  M.a  Rosich 

TEATRES 

La  estirpe  de  Júpiter  .  —  Catauna.  —  La 

Montàlvez. 

El  senyor  Linares  Rivas  —  l’any  passat  se 
deya  Linares  Astray,  ara’ls  cartells  diuhen 
Linares  Rivas — ens  ha  donat,  a  nosaltres 
els  catalans,  las  primicias  d’una  nova  comè¬ 
dia,  La  estirpe  de  Júpiter ,  qu’estrenà  l’altra 
nit  en  Fernando  Díaz  de  Mendoza  para  son 
benefici. 

Sembla  qu’en  la  comèdia  hi  ha  quelcòm 
de  simbolisme.  Unpintor,  Lorenzo  Quintana, 
y  una  model,  Aurèlia,  familiarment  Cloto, 
baix  els  auspicis  del  amor  sagrat,  l’amor 
amich  de  las  Musas,  han  fet  molts  quadros, 
entre  altres  un  que  val  al  pintor  un  primer 
premi  y  la  gran  creu  a  París.  De  retruch  el 
nom  del  pintor  comensa  a  adquirir  celebritat 
a  Espanya,  y  la  duquesa  de  Lavedra,  senyora 
del  gran  món  aristocràtich,  rica.  capritxosa 
y  enamoradissa,  s’encarrega  d’aumentarla 
protegintlo.  El  pintor,  ànima  igr,ocenta,’s 
deixa  estimar  y  estima  ell  mateix  molt  a  la 
sirena  temptadora,  puig  en  realitat  a  l’altra, 
a  Cloto,  la  del  amor  tendre  y  desinteressat, 
no  l’ha  estimada  ab  verdader  amor:  era  sols 
pera  ell  la  companya  de  glòria  quins  petons 


JOVENTUT 


prompte’l  cansaren.  Cloto  no  sab  compartir 
els  seus  petons  ab  els  de  la  dama,  y  ab  tris¬ 
tesa  abandona  al  pintor,  qu’enlluhernat 
la  deixa  fugir  fredament,  entregantse  als 
amors  turbulents  de  la  gran  xucladora. 
Prompte’s  deixa  sentir  la  protecció  de  la  da¬ 
ma,  pera  qui  els  ministres  no  tenen  un  no,  y 
elpintors’adonaundíadeque,  moralment,  viu 
a  costas  d'una  dònacom  un maquereau vulgar, 
adonantse  al  mateix  temps  de  que  sense  Clo¬ 
to,  la  del  amor  tendre,  la  inspiració  se  li  ha 
esvanit;  es  home  a  l’aygua.  Gracias  a  la  in- 
fluhencia  d’un  amich,  lleuger  però  lleal,  el 
pintor  rebutja  a  la  duquesa  y  Cloto  torna  als 
brassos  del  artista.  Ab  ella  entra  en  el  taller 
del  pintor  un  raig  de  llum,  d’alegria  y  d’ins¬ 
piració,  ovirantse,  al  cloures  la  escena,  nous 
días  de  glòria  y  d’amor. 

Heusaqui  el  pensament  de  la  comèdia. 
Tot  això,  qu'es  un  drama  verdader,  y  podria 
ésser  un  gran  drama,  ho  presenta  l’autor 
deixatat  en  una  llarguissima  serie  d’escenas; 
escenas  de  costums  madrilenyas,  reflectidas 
ab  molt  garbo  per  cert,  y  en  que  hi  interve¬ 
nen  tipos  ben  observats,  que  parlan  molt  bé 
y  emplean  la  sàtira  fina  y  el  chisle  de  bon 
gust  ab  singular  ingeni.  Tant,  que  tot  això 
qu’es  lo  necessari  y  que  acredita  a  n’en  Li¬ 
nares  d’autor  dramàtich  hàbil  y  fi,  ofega 
lo  principal  qu’es  el  drama  dit:  drama  que, 
magistralment  exposat  en  el  primer  acte,  sols 
adquireix  un  xich  de  relleu  en  el  quart.  En 
el  fons  tot  el  procés  psicològich  dels  princi¬ 
pals  personatges  —  el  pintor  y  la  duquesa  — 
es  convencionalisme  pur,  y  l’acció’s  lliga  ab 
més  artifici  que  veritat.  Las  dugas  escenas 
dels  actes  tercer  y  quart  de  l’obra  entre  ells 
dos,  són  enlluhernadoras,  paradoxals,  a  lo 
Dumas  (fill),  a  lo  Echegaray, finament  dialo- 
gadas,  però  buydas,  sense  sentiment. 

En  resum,  jo  crech  qu’en  Linares  Rivas 
— diguemli  Rivas —  que  com  ja  he  dit  altras 
vegadas  posseheix  innegables  qualitats  pera 
cultivar  la  escena,  escriu  ab  massa  precipita¬ 
ció.  Sa  facilitat  en  construhir  fa  qu’escrigui 
sense  meditar.  No  hi  dorm  sobre  las  concep¬ 
cions  de  sas  obras;  sembla  que  pera  ell  no 
tingui  el  fons  gayre  importància.  Es  aquest 
un  pecat  capitalissim  del  que  tart  o  d’hora 
se’n  arrepentirà,  puig  si  bé  es  veritat  que’l 
seu  ingeni  y  la  seva  facilitat  d’escriptor  li 
permetràn  sempre  conquerir  l'aplauso  del 
públich,  no  ho  es  menys  que  per  aquest 
camí  dificilment  farà  un  gran  drama  sòlit  y 
emocionant  que...  molt  m’erraria  si  el  se¬ 
nyor  Linares  no’ns  el  fa  algún  día.  Crech 
qu’es  capàs  de  ferlo. 

La  estirpe  de  Júpiter  fou  presentada — això 
es  la  especialitat  de  la  companyia  Guerrero- 
Mendoza — ab  gran  propietat  y  riquesa.  Molt 
ben  ensajada  —  també  es  una  especialitat 
d’ells — y  en  conjunt  ben  interpretada.  Molt 
moviment  hi  ha  en  algunas  escenas  de  diଠ
legs  trencats  y  bocadillos ,  que’ls  hi  sortiren 


453 

rodonas.  Fins  individualment  se  lluhiren 
molts  dels.actors.  Deixeume  citar  en  Palan¬ 
ca,  qu’ha  guanyat  molt  ’desde  que'  no  va  ab 
la  Tubau,  en  Fernando  y  la  Maria,  que  di¬ 
gueren  molt  bé  las  grans  escenas  del  tercer 
y  quart  actes,  en  Medrano,  y  la  senyoreta 
Oria.  En  quant  a  la  Suàrez,  la  Nievecitas , 
decididament  no’n  s.ab  de  plorar:  li  va  millor 
el  riure.  En  fi,  un  conjunt  ben  acceptable. 

La  companyia  de  la  Pino,  que  actua  al  El- 
dorado,  sols  ens  ha  donat  de  nou  una  tra¬ 
ducció  y  arreglo,  Catalina,  de  la  comèdia  d’en 
Lavedan  Catherine ,  que  fou  estrenada  a  Pa¬ 
ris  ja  fa  molts  anys.  D’aquesta  comèdia  ja’n 
vaig  parlar  als  lectors  de  Joventut  (i)  quan 
va  donaria  a  Barcelona  en  el  teatre  Princi¬ 
pal  la  companyia  francesa  de  Mlle.  Ninove. 
No  tinch  res  qu’afegir  a  lo  que  alashoras 
deya,  com  no  sigui  qu’en  castellà,  tal  com 
està  traduhida,  l’obra  pert  molt. 

La  execució  y  presentació,  molt  fluixas. 

També  ha  estrenat  la  companyia  Guerrero- 
Mendoza  un  drama,  La  Montàlvez ,  que  un 
senyor  Quintanilla  ha  tret  de  la  novela  d’a¬ 
quest  mateix  titul  d’en  Joseph  Maria  de  Pe¬ 
reda. 

No  es  un  secret  pera  ningú  que’l  gran  es¬ 
tilista  santanderi — estilista  bon  xich  arcaich 
y  atildat — no’s  distingeix  per  sas  concepcions 
ni  per  sa  facilitat  en  dialogar.  Avans  al  con¬ 
trari,  són  sas  concepcions  carrinclonas  y 
poch  originals,  y  sos  diàlegs  premiosos  y 
forsats.  Tampoch  ho  es  qu’entre  sas  novelas, 
las  que  no  reflexan  tipos  y  costums  del  seu 
teriuho  —  en  las  que,  dit  sigui  en  veritat,  hi 
ha  pàginas  admirables  de  color  —  són  las 
més  fluixas;  notantse  tot  seguit  la  falta  de 
coneixement  del  món  qu’estudia,  ademés  d’un 
odi  feroz  —  odi  de  bon  catòlich  —  contra 
aquells  usos  y  costums  que  desconeix. 

De  tot  lo  qual  ne  resulta  que  La  Montàlvez 
d’en  Pereda  es  una  novela  infantívola,  a  pesar 
de  que  las  pretensions  del  autor  són  cristia¬ 
nament  moralisadoras. 

Sentat  això,  es  clar  que’l  drama  que’l  se¬ 
nyor  Quintanilla  ha  tret  de  la  novela  ha  de 
adoleixe  dels  mateixos  defectes,  fentse  pesat 
al  públich.  A  Madrid  fracassà,  y  ha  fracassat 
aquí  també.  No  hi  ha  necessitat  d’insistir 
sobre  las  causas  d’aquest  fracàs,  qu’en  el 
fons  són  las  qu’he  apuntat  avans. 

Emili  Tintorer 


(i)  Si  n’hi  ha  algtín  de  curiós,  que  vegi  el  número 
121  de  Joventut,  corresponent  al  volúm  de  1902. 


454 


JOVENTUT 


NOVAS 

No’ns  cal  dir  que  a  Joventut  li  causà  ben 
pobre,  pobrissim  efecte’l  directori  que,  ab 
penas  y  trevalls  pera  no  descubrir  el  jòch,  se 
volgué  donar  a  la  «  Lliga  Regionalista  ». 
Y  si  aquest  directori  no’ns  entusiasmà  ni 
molt  menys,  ja  pot  suposar  el  lector  que 
tampoch  ens  ha  entusiasmat  el  gran  dinar 
celebrat  per  la  «Lliga»  el  passat  diumenge 
en  el  Nou  Retiro,  baix  el  títul  Festa  de  ger¬ 
manor  catalanista. 

No  creyém,  no  podém  creure  en  aqueixa 
germanor  catalanista  entre  tants  elements 
heterogenis,  de  la  classe  dels  neutres;  no  po- 
dèm  de  cap  manera  considerar  del  nostres , 
com  la  «Lliga»  considera  dels  seus,  a  aquells 
catalanistas  que  si’s  diuhen  tals,  es  ab  la  con¬ 
dició  de  catalanisar  a  Espanya:  perque  aytals 
afirmacions  antiparticularistas,  junt  ab  es- 
temporanias  protestas  de  dinastisme  (!),  y 
ab  brindis  al  alcalde  de  Valladolid  (?),  reve- 
lan  una  gran  inconsciència  y  un  gran  desco¬ 
neixement  de  nostres  principis,  no  ja  sols  en 
el  concepte  històrich,  sinó  sobre  tot  en  el 
politich  y  en  el  sociològich.  Y  encara  això 
podria  admetres  com  un  de  tants  matisos  din- 
tre’l  nacionalisme  català.  Però  hi  ha  més. 

La  festa  de  diumenge  ho  fou  de  germa¬ 
nor  per’alguns,  de  conveniència  per’altres. 
Per  tots  els  medis  s’havia  recabat  l'apoyo  de 
poderosos  elements,  ja  industrials,  ja  de  la 
política  de  partit,  ja  religiosos,  v  calia  asse¬ 
gurar  sa  cooperació  a  tota  costa,  si  volia 
prosseguir  la  «Lliga»  la  seva  acció.  Menos 
mal  si  aquesta  s’encamina  sols  la  complerta 
autonomia  de  Catalunya  ;  menos  mal  si  no 
fos  cert  que  hi  ha  personalismes  y  ambicions 
de  per  mitj;  menos  mal, si  ningú  pogués  afir¬ 
mar  que’l  caciquisme  de  la  «Lliga»’s  fa  tan 
intolerable  com  el  d’aquells  prohoms  conser¬ 
vadors  als  qui  no’s  devia  pas  treure  del  lloch 
que  ocupavan  pera  substituhirlos  en  sas  fun¬ 
cions. 

Nosaltres,  per  la  germanor  entre’ls  bons 
catalans,  hi  estarèm  sempre:  però  de  cap  ma¬ 
nera  quan  aqueixa  germanor  se  la  posa  al 
servey  de  certas  quefaturas  que  no  tenen 
rahó  d’ésser  y  que  no  sembla  sinó  qu’encu- 
breixin  particulars  fins.  Y  aixís,  com  a  catala¬ 
nistas,  protestèm  de  las  frases  subratlladas 
del  següent  paragraf  que  insertava  La  Veu 
al  comentar  la  festa  del  passat  diumenge: 

Per’xò  la  festa  ha  sigut  una  continua  aclamació  a 
Catalunya  y  una  continua  aclamació  als  homes  qu e  per 
vot  unamm  representan  la  idea  de  nostras  reivindica¬ 
cions.  Se  victorejava  als  bons  patricis  que  han  de  diri¬ 
gir  la  nostra  acció  FINS  A  LA  CONSECUCIÓ  DEL  IDEAL 
SOSPIRAT. 

Sols  ens  resta  dir  que  nosaltres,  com  molts 
y  molts  catalanistas,  no  assistirem  a  la  festa 
a  que  galantment  ens  invità  la  «Lliga»,  y 
en  la  que,  alguns  dels  inscrits,  tan  carrin¬ 


clons  discursos  hi  pronunciaren:  perque  nos¬ 
altres  no  podém  de  cap  manera  contribuhir  a 
que  niugú  íassi  servir  de  pretext,  pera  sos 
particulars  fins,  el  dever  que  tenim  tots  de 
lluytar  per  l’autonomia  de  Catalunya. 

Per  altra  part,  a  la  cLliga  Regionalista»  y 
a  La  Veu  las  perjudica  son -afany  immode- 
rat  de  reclam.  En  l’esmentat  diari  hi  vege- 
rem,  ademés  d’una  complerta  (?)  informació 
de  la  festa,  una  llista  de  totas  las  personas 
que  hi  assistiren,  quals  noms  estavan  posats 
en  columnas  pera  que’s  vegessin  millor.  Fins 
ara  un  semblant  procediment  sols  l’usavan 
periòdichs  com  El  Noticiero ,  fent  el  reclàm 
als  marquesos  y  marquesas  de  la  classe 
dels  cursis  y  dels  inconscients  qu’assisteixen 
els  dias  de  moda  als  espectacles  públichs, 
pera  veure  de  pescàrloshi  aixís  la  suscripció. 
{Es  que  als  catalans  se’ls  ha  de  tractar  tam¬ 
bé  aixís,  y  pescarlos  de  la  mateixa  manera? 
{Es  que  al  Catalanisme  s’hi  ha  d’anar  pera 
lluhir?...  Pleguem. 

S’ha  acabat  al  Congrés  la  comèdia  dels  su- 
plicatoris,  concedintse’l  d’en  Banón  qu’en- 
tranya  una  qüestió  gravíssima  de  defrauda- 
ció  de  béns  del  Estat,  y  tirant  terra  per 
sobre  dels  altres,  alguns  dels  quals  són  per 
delictes  comuns. 

En  Maura,  l’home  de  las  grans  energias, 
ha  demostrat  també  una  vegada  més  ésser 
l’home  de  las  grans  conxorxas.  Si  això  fos 
governar,  ell  fóra  un  gran  home  de  govern. 

Al  treure’l  Sant  Cristo  gros  de  la  conces¬ 
sió  dels  suplicatoris,  els  republicans  procu¬ 
raren  fer  la  farina  blana  creyent  que  se’ls 
tindria  en  compte  la  seva  mansuetut  y  qu’els 
suplicatoris  no’s  concedirian.  Veyent  qu’a- 
nava  de  debò,  s’esvalotaren,  perque  molts 
d'ells  ja’s  veyan  processals,  y  desterrats,  y 
privats  de  continuar  la  revolució ,  es  a  dir,  la 
carrera  política. 

Y  llavors  surt  en  Maura  ab  una  fórmula 
humiliant.  Els  concedeix  el  perdó,  però’ls 
proposa  qu’en  lo  successiu  s’entendrà  conce¬ 
dit  tot  suplicatori  que  no  hagi  sigut  contes¬ 
tat  als  trenta  dias  de  sa  presentació  al  Con¬ 
grés. 

Y  aquests  revolucionaris  que  tant  s’espan- 
tan  devant  d’un  procés,  han  acceptat  incon¬ 
dicionalment,  lo  qual  ve  a  ésser  una  renun¬ 
cia  a  tota  campanya  revolucionaria  y  una 
tàcita,  però  vergonyosa  adhesió  a  la  monar¬ 
quia.  Aixís  ha  demostrat  públicament  en 
Maura  la  mentida  del  republicanisme  es¬ 
panyol. 

Ara  no  més  falta  que  continuhi  sas  nego¬ 
ciacions  ab  certas  forsas  vivas  d’aquí,  ab 
certa  gent  d’ordre  que  constituheix  la  riquesa 
de  Catalunya  y  la  negació  ensemps  dels 
idealsd’aquest  poble;  ara  no  més  falta  qued-e- 
mostri  que  té  pactes  entaulats  ab  certs  catala¬ 
nistas,  y  demostri  igualment  que’l  catalanis- 


JOVENTUT 


me  d’aytal  gent  es  també  una  falornia,  y 
que  tan  politicayres  y  tan  ambiciosos  són 
aquests  com  aquells. 

Però  això  no  ho  farà  perque  ni  li  es  con¬ 
venient,  ni  ell  va  de  bona  fe.  Si  las  arran¬ 
qués  totas  las  caretas  que  hi  ha  per  arrancar, 
fóra  realment  saludable  la  depuració  qu’en 
Maura  hauria  realisat  en  el  Catalanisme  tot 
volent  matarlo. 


El  company  Pujulà  fa  constar  que  per 
errada  de  ploma  va  posar  en  l’article  Els 
Emigrants  (?)  que  l'Iglesias  immigraria  al 
Poble  Nou ,  essent  aixís  qu’havía  de  dir  a 
Sant  Andreu ,  qu’es  sa  patria  nadiua  e  inte- 
lectual. 


En  Vallès  y  Ribot,  ab  l’adhesió  de  dos  o 
tres  diputats,  es  l’únich  qu’ha  protestat  deia 
fórmula  d'arreglo  en  lo  dels  suplicatoris. 

En  Vallès  ha  estat  oportú ,  com  sempre. 
Quan  se  tracta  de  fer  un  bunyol,  ja  hi  es  a 
fer  número  ab  la  colla  republicana.  Quan  se 
tracta  de  dir  la  veritat,  no  li  val  o  fa  tart,  com 
ara.  Es  l’home  de  la  pega. 

Està  vist  qu’en  Vallès  va  fent  tart  pera  tot. 
Si  fóssim  una  gitana  (posin  un  politich  es¬ 
panyol,  qu’es  igual),  li  diriam  la  bonaven¬ 
tura  assegurantli  que  s’ha  eclipsat  la  seva 
estrella,  y  que  lo  millor  que  pot  fer  es  apa¬ 
gar  el  llum  y  dormir. 

Ave,  Cesar,  imperator  victor. 

Després  de  las  grans  batallas  parlamenta- 
rias  pel  nombrament  d’arquebisbe  de  Valèn¬ 
cia,  després  de  la  gresca  dels  suplicatoris 
pera  processar  als  republicans,  falta  qu’en 
Maura  celebri  la  seva  apoteosis. 

Que  la  celebrarà  fent  entrar  a  València  al 
pare  Nozaleda  y  acompanyanthi  després  al 
rey,  portant  lligats  a  son  carro  als  alarbs  re¬ 
volucionaris,  completament  retuts. 

Ave,  Cesar ,  imperator  victor. 

O  imperator  putiner,  perque  en  això  de  ju¬ 
gar  brut  hi  entén. 

La  diferencia  entre  en  Cànovas  y  en  Mau¬ 
ra  consisteix  en  això  precisament:  aquell  go¬ 
vernava  pel  principi  de  l’autoritat,  y  aquest 
pel  principi  de  la  martingala. 


La  nit  del  8  del  present  1’ «Associació 
Wagneriana»  clogué  las  tascas  del  curs,  ab 
una  vetllada  a  càrrech  del  notable  tenor  se¬ 
nyor  Antoni  Colomé  y  de  la  senyoreta  Mer¬ 
cè,  distingida  deixebla  seva,  que  cantaren, 
acompanyats  al  piano  pel  director  artistich 
senyor  Domènech  Espanyol,  la  darrera  es¬ 
cena  de  Siegfried.  Durant  el  curs  que  acaba 
de  terminar,  en  el  local  de  la  «Wagneriana» 
s’hi  han  celebrat  importants  conferencias  y 


455 

concerts;  de  las  primeras  n’esmentarèm  las 
dels  senyors  Pena,  Domènech,  Gual,  Rovi- 
ralta,  Par,  etc.;  entfe’ls  concerts  devèm  re¬ 
cordar  el  del  Quartet  Txech,  els  dels  trios  de 
Beethoven,  el  dedicat  a  Schubert,  dos  d’en 
Granados  dedicats  respectivament  a  Chopin 
y  Schumann,  un  altre  en  que’s  cantaren  frag¬ 
ments  de  Wagner  y  Charpentier;  y  final¬ 
ment  s’ha  fet  l’estudi  de  las  obras  L'Holan¬ 
dès  Errant ,  La  Condempnació  de  Faust , 
Lluisa  y  Siegfried.  El  mestre  Morera  feu  co- 
neixe  sa  òpera  Bruniselda. 

Haventse  celebrat  el  dia  2  Junta  General 
pera  renovar  els  càrrechs  de  la  Directiva, 
han  sigut  nomenats  pera  ocupar  el  de  presi¬ 
dent  y  demés,  els  senyors  Deu  (V),  Ferrer, 
Uriach  (F),  Maristany  y  Par,  havent  conti¬ 
nuat  en  llurs  càrrechs  els  senyors  Suné  y 
Bellido. 

Després  de  la  brillant  campanya  dels  trenta 
dos  diputats  republicans  que,  segons  diu  un 
periòdich,  tenían  que  comerse  en  salsa  1 los  hi- 
gados  de  Maura  y  traernos  la  república  à  do¬ 
micilio,  bé  es  del  cas  dedicàrloshi  unas 
quantas  floretas.  Perque...  efectivament:  al 
Congrés  no  han  fet  res,  ni  han  discutit  res, 
ni  han  lograt  res,  res,  res,  més  que  fer  d’es¬ 
colans  d’en  Maura.  Eran  més  que  may  y  han 
fet  menos  que  may,  qu’es  lo  que’s  tractava 
dé  demostrar. 

El  poble  que’ls  votà  ja  s’ho  veu  perdut 
això  de  la  república,  però  encara  no’s  deter¬ 
mina  adirloshi  mentiders,  ni  imbècils.  Lo  qual 
proba  qu'encara  es  més  imbècil  qu’ells. 

Nosaltres,  verdaders  lliberals  y  verdaders 
republicans,  més  que  imbècil  voldriaiú  dirli 
ignocent,  però  vaja,  tal  com  estàn  las  cosas, 
ens  remordiria  la  conciencia  si  atenuéssim 
certs  calificatius. 

La  nostra  Revista  de  revistas  de  la  setma¬ 
na  passada  motivà  indicacions  oficíosas  de 
Ca’n  Esquella.  El  nostre  company  Vallés  y 
Roderich,  que's  declarà  identificat  ab  V esperit 
del  article  d’autos,  acudí  personalment  a  ce¬ 
lebrar  una  interview  ab  els  queixosos,  no 
essentnos  possible  publicar  en  aquest  nú¬ 
mero  el  resultat  de  la  mateixa.  Ho  faièm 
oportunament. 

Un’altra  planxa  d’en  Salmerón  ,  aqueix 
pobre  home  que’s  deixa  dir  jefe  único. 

S’ha  discutit  al  Congrés  la  proposició  so¬ 
bre  la  legalitat  dels  partits,  y  aqueixos  terri¬ 
bles  obstruccionistas,  aqueixos  furibonds  re¬ 
volucionaris  qu’havian  de  tombar  a  n’en 
Maura  y  fer  caure  la  monarquia  y  tot  lo  exis¬ 
tent,  han  rebut  del  president  del  Consell  la 
revolcada  número  mil  y  tantas.  En  Maura, 
en  un  discurs  ab  el  que  ha  deixat  fet  un  enza 
al  pobre  Salmerón,  ha  dit  entre  altras  cosas, 
parlant  dels  meetings: 


JOVENTUT 


456 


No  faltava  més  sinó  que’s  deixés  al  orador  enardir 
las  massas,  llensantlas  a  la  rebelió  y  al  saqueig,  contra 
el  quartel,  contra  la  fàbrica,  contra’l  convent,  mentr.es 
que’l  orador  marxava  tranquilament  a  la  fonda  o  pru¬ 
dentment  agafava’l  treni 

En  Lerroux  no’s  va  tornar  vermell;  va  es- 
timarse  més  callar,  tot  escoltant  els  aplausos 
de  la  majoria. 

Esperèm  que  La  Publicidad  declari  un  dia 
d’aquests  que  tots  els  triomfs  parlamentaris 
d’en  Maura  han  sigut  y  són  preparats  pels 
republicans. 

Aixís  acabarà  de  preparar  la  vinguda  d’en 
Salmerón,  que  diu  qu’ha  d’ésser  pel  se¬ 
tembre. 


L  ’  associació  democràtich  -  autonomista 
«L’Eura»  celebrà’l  dissapte  darrer  en  el  tea¬ 
tre  de  las  Arts  una  vetllada  literaria  y  musi¬ 
cal  a  benefici  de  las  escolas  gratuhitas  que 
sosté. 

Se  posaren  en  escena  las  obras  Sota  terra , 
de  Soler,  Lo  Somatent  de  Girona ,  de  Agulló, 
y  Via  fòra  lladres!  de  Rocamora,  resultant 
forsa  cuydada  la  execució  y  mereixent  molts 
aplausos.  La  part  musical  fou  també  molt 
aplaudida. 

La  concorrencia  era  ben  nombrosa,  per  lo 
qu’es  del  cas  felicitar  a  l’associació  «L’Eu¬ 
ra»,  desitjantli  forsa  èxits  semblants  pera 
que  pugui  perseverar  en  la  hermosa  tasca 
que  té  empresa. 

L’«Associació  Musical  de  Barcelona»  do¬ 
nà'l  passat  diumenge  en  la  Sala  de  la  Reyna 
Regent  del  Palau  de  Bellas  Arts  un  notable 
concert,  en  el  que  foren  executadas,  entre  al- 
tras  obras,  ab  gran  acert  y  discreció,  la  Can¬ 
tata  mim.  7 8,  de  Bach;  La  estrella  del  vespre 
y  la  Cansó  de  bressol ,  de  Schumann;  una 
Aria  de  Beethoven;  Poco  Adagio ,  d’Haydn; 
Melodia  escocesa  ,  de  Gilsou ;  El  cant  del 
cigne  y  Cansó  de  solfeig ,  de  Grieg.  S’hi  dis¬ 
tingiren  y  foren  molt  aplaudits  la  senyoreta 
Correa,  el  senyor  Bosch  y  el  senyor  Segura, 
cantants,  la  professora  d’arpa  senyora  Sàn- 


chez,  el  violinista  senyor  López  Naguil,  el 
mestre  Daniel,  y  el  mestre  director  Lamote 
de  Grignon,  resultant  un  concert  seriament 
artistich,  quin  programa  fou  celebrat  com  se 
mereixia  per  la  nombrosa  concorrencia  que 
omplenava  la  espayosa  sala. 

Publicacions  rebudas: 

Al  través  de  la  Espafia  literaria ,  per  José 
León  Pagano.  El  notable  escriptor  italià  Jo- 
seph  Lleó  Pagano,  ja  conegut  de  nostres 
lectors,  acaba  de  publicar  una  edició  caste¬ 
llana,  aumentada,  del  volum  que  ab  el  títul 
Atraverso  la  Espagna  letteraria  donà  a  llum 
dos  anys  enrera.  Als  estudis  qu’en  dit  volúm 
s’hi  llegian  sobre’ls  principals  escriptors  y 
artistas  de  Catalunya,  n’hi  ha  afegit  d’altres 
sobre  Emili  Vilanova,  Adrià  Gual  y  Víctor 
Català,  y  un  ultim  capítul  sobre  Joventut, 
per  la  que,  y  per  sos  redacto. s,  té’l  senyor 
Pagano  frases  ben  afalagadoras.  A  aquest 
volúm,  que  porta  un  pròleg  de  na  Emilia 
Pardo  Bazàn,  ne  seguirà  un  altre  en  el  que 
s’estudiaràn  las  principals  personalitats  de  la 
literatura  castellana.  L’obra  està  editada  per 
la  casa  Maucci,  d’aquesta  ciutat.  Preu  de 
cada  tomo,  2  pessetas. 

La  Indústria  Algodonera  en  Amèrica,  per 
T.  M.  Young,  traducció  de  Emilio  Riera  y 
Alfredo  Ramoneda.  Aquesta  obra,  que  per¬ 
met  apreciar  el  colossal  desenrotllo  de  la  in¬ 
dústria  cotonera  en  els  Estats  Units,  coinci¬ 
dint  ab  la  crisis  que  comensa  a  patir  en  tota 
Europa,  es  ensemps  un  detingut  estudi  de 
las  relacions  que  dita  indústria  té  ab  el  pro¬ 
grés  social  de  la  classe  obrera,  havent  sigut 
ja  traduhida  a  molts  idiomas. 

Cartell  anunciador  de  la  casa  «J.  Alesàn» 
(Freixuras,  23),  expenedora  de  guanos,  dro- 
gas  y  sofres.  En  primer  terme  s’hi  veu  una 
pagesa  catalana,  a  la  que  serveixen  de  fons 
dilatadas  terras  conreuhadas,  en  el  temps  de 
la  sega.  Està  dibuixat  aquest  cartell  per 
A.  Utrillo. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 

CATALUNYA:  Un  any .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . j  .  . . . -  4  5°  » 

»  Trimestre . .  . .  2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  * 

ESTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins . . . . .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Els  catalanisadors  d'Espanya,  per  J.  Pujol  y  Brull.— 
Lo  que  mès  convé,  per  Pere  B.  Tarragó.— Las  ciu¬ 
tats,  per  Jacobus  Sabartés.—  Prempsa  espanyola, 
per  F.  Pujulà  y  Vallès  — Els  Ruthenis,  per  Pompe- 
yus  Gener.— Els  problemas  de  l’antologia  grega,  per 
R.  Miquel  y  Planas.  -  Un  refresch  de  germanor,  o 
sia  La  visita  a  «Ca’n  Esquella»  y  El  pacte  del  soter¬ 
rani,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich.— Notas  biblio- 
gràficas,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà  y  Geroni 
Zanné.— Teatres,  per  Emili  Tintorer. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. -Plech  9. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbeit  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  2. 

ELS  CATALANISADORS 
D’ESPANYA 

(Carta  desclosa) 

Estimat  amich  Via:  Me  demanas  un  arti¬ 
cle  de  fondo;  però  havias  de  pensar,  conei- 
xentme,  que  jo  no'n  sé  de  fer  L'article ,  y  que 
si  havia  de  parlar  de  política,  potser  ho  re¬ 
sultaria  massa  de  fondo.  Y  dich  massa  fondo, 
perque  segurament  escriuria  cosas  ben  allu- 
nyadas  de  las  que  ordinàriament  llegim  en 
els  diaris  y  revistas.  Per  aquest  motiu  no 
m’atreveixo  a  escriure  de  política  quan  las 
obligacions  o  la  mandra’m  deixan  agafar  la 
ploma.  Si,  amich,  Via:  jo  que  de  tart  en  tart 
omplo  unas  quantàs  fullas  de  paper  pera 


parlar  d’altres  assumptos,  crech  que  podria 
igualment  parlar  de  Catalanisme,  qüestió 
que  de  tota  la  vida’m  preocupa,  y  qu’avuy,  a 
copia  de  bescantarlo  y  estraferlo,  té  infinits 
punts  de  mira  pera  estudiarlo.  Y,  malgrat 
això,  no  puch  ni  vull  entrar  en  consideracions 
més  o  menys  ben  tramadas  pera  engiponar 
lo  que’n  solèm  dirne  un  article.  ^No  n’estàs 
cansat  tu  mateix  de  llegir  trossos, d’historia, 
comentada  una  y  mil  voltas,  en  els  que  so- 
bressurten  noms  respectables  però  que  ja 
arriban  a  cansar  a  forsa  de  repetirsei1  Fes- 
me’lfavorderepassarcerts  diaris  catalanistas; 
llegeix  discursos  d’ocasió,  destria’ls  solts  po- 
litichs,  y  trobaràs  lo  mateixsempre:  el  Com¬ 
promís  de  Casp;  el  comte  d’Urgell;  en  Rafel 
de  Casanova;  en  Bach  de  Roda;  la  parla  de 
reys  y  sants;  l’esclat  patri  que  ressona  del 
Pirineu  al  Ebre;  la  desitjada  autonomia;  las 
lleys  arrebassadas;  la  funesta  memòria  de 
Felip  V;  la  tradició  sagrada  del  terrer;  la  pa- 
tria  dels  Roger;  la  senyera  de  las  quatre  ba- 
rras...  y  altras  cosas  per  l’estil. 

Y  <veus?  arriba  un  dia  que  quatre  senyors 
que  tins  ara  venen  nomenantse  catalanistas 
y  que  volen  conservar  aquest  dictat,  se  pro- 
claman  ells  mateixos  quefes  del  moviment,  y 
a*  so  de  tabals  y  trompas,  ab  esplèndit  crit  en 
la  prempsa  de  sa  digna  direcció,  convocan  a 
tot  un  poble  a  un  àpat,  a  estil  d’unitaris,  y  en 
là  platea  d’un  teatre,  baix  el  lema  de  Festa  de 


JOVENTUT 


458 

Germanor ,  y  emportantsen  sota  l'aixella  als 
Fivaller  y  als  Bach  de  Roda,  al  Casanova 
y  als  Roger,  acoblan  a  una  colla  de  ciuta¬ 
dans  que  ni  la  tal  germanor  senten,  ni  són 
catalanistas,  ni  altra  cosa  que  politichs  bai¬ 
xos  en  sa  majoria,  que  fan  el  jòch  ben  prepa¬ 
rat  bo  y  trevallant  a  l'ombra.  Y  arriba  l’hora 
de  trincar  las  copas,  y’s  fan  manifestacions 
capassas  d’enrogir  las  galtas  de  més  de  qua¬ 
tre  si  els  vapors  de  la  digestió  no  s’hagues¬ 
sin  cuydat  ja  de  fer  aquesta  feyna;  y  allí’s 
diu  que  s’ha  de  catalanisar  a  Espanya,  y,  joh, 
vergonya!,  las  ombras  dels  morts  quins  noms 
aquells  catalanistas  de  llauna  evocan  a  cada 
moment,  no  compareixen  pera  escupir  llurs 
rostres.  «Ja  tenim  quefes!»  clama  la  majoria, 
saludant  a  crits  als  dictadors.  Y  aquests  en 
son  diari,  l’endemà, ’s  proclaman  y  s’imposan 
tirànicament. 

«  Número  extraordinari!  ))  cridan  els  vene¬ 
dors  ambulants.  Y  el  diari  arriba  a  mon  po¬ 
der,  y’m  cau  de  las  mans  perque’l  fàstich  y 
la  vergonya  serpentejan  en  mos  dintres.  En 
las  planas  de  la  publicació  hi  llegeixo  llarga 
corrua  de  noms,  barreja  estranya  de  gent  que 
fins  avuy  era  clarament  contraria  als  ideals 
honrats  de  patria  catalana.  {Y  a  n’això  ha 
esdevingut  el  moviment  que  ab  vergonya 
s’anomenava  regionalista?  Llurs  ideals  <;han 
arribat  a  terme  acoblantse  ab  els  de  partits 
sense  prestigi,  rebregats  y  rublerts  de  recorts 
vergonyosos?  Si  aquesta  gent,  junt  ab  la  que 
a  tòrt  y  a  dret  demana  ara  l’autonomia  (que’l 
demanaria  y  proclamaria  s’ha  fet  de  moda  en 
totas  las  esferas)  continúa  pel  cami  qu’ara  a 
la  llum  del  sól  deixa  entreveure  que  segueix 
afanyosa,  jo  no  la  desitjo  ja  l’autonomia  de 
Catalunya,  jo  no  vull  trevallar  per’assolirla 
perque’m  fassin  retrets  demà  de  que  havèm 
tingut  ajudas  que’ns  deshonran;  jo  desd’ara 
pera  Catalunya  vull...  un’altra  cosa. 

Senyors  de  La  Veu:  poden  estar  satisfets 
de  la  seva  obra.  Senyors  de  la  «Lliga»:  ja 
poden  dir  desd’ara  que  són  més  y  que  són 
menos.  De  sas  filas  han  desertat  personali¬ 
tats  reconegudas  com  a  bonas,  dignas  y  hon- 
radas.  què’s  déu  això?  El  temps  ho  dirà 
palesament.  Avuy  per  avuy,  la  gent  fidel  a 
Catalunya  reconeix  una  sobirania  única  y 
exclusiva,  una  regina  absoluta:  la  Patria, 
sense  dictador  ni  quefes,  sense  més  llígàm 
que  l’amor  dels  fills  a  llur  mare. 


Guardemlo’l  número  extraordinari  de  La 
Veu  de  Catalunya .  Aquells  dibuixos,  cjuins 
clixés  poden  arxivarse  pera'l  dia  que’ls  re¬ 
publicans  celebrin  una  metienda,  perque  no 
donan  idea  de  res  concret;  aquells  oradors 
que’s  dirigeixen  a  las  massas,  aquells  mossos 
vestits  de  frac  y  corbata  blanca,  aquella  es- 
tiva  de  plats  y  ormetjos,  no’ns  diuhen  res  de 
Catalunya.  M’erro:  ens  diuhen  que  a  Cata¬ 
lunya  existeix  un  diari  que  s’escriu  en  nostra 
benvolguda  parla,  que  pera  vergonya  de  tots, 
oblidantse  de  fer  tasca  seriosa,  s’entreté  ab 
procediments  que  no  estàn  en  armonía  ab  la 
manera  d’ésser  de  la  nostra  terra,  pera  em- 
baucar  als  incautes,  atraure  als  despreocu¬ 
pats  y  falsejar  tot  lo  que  de  gran  y  noble 
enclou  la  nostra  causa. 

,-Ho  veus,  amich  Via,  còm  jo  no  serveixo 
pera  parlar  de  certas  cosas?  Si  jo  volgués 
engiponar  un  article  de  fondo  ab  tota  aques¬ 
ta  matèria  qu’ara  deixo  sols  anunciada,  junt 
ab  moltas  altras  cosas,  ab  noms  y  apellidos 
de  personatges,  ab  datos  y  fins  ab  cartas  que 
guardo  en  mon  poder,  podria  despertar  la 
curiositat  de  més  de  quatre.  Permetme  que 
no  descapdelli,  perque  tu  ja  sabs  que  hi  ha 
cosas  que  com  més  se  remenan  més...  repug- 
nan. 

Demanam  algún  assumpto  més  senzill,  y 
estich  sempre  disposat  a  complàuret,  com  a 
fidel  aymant  de  nostra  benvolguda  Joventut 
y  com  a  particular  amich  teu. 

J.  Pujol  y  Brull 


LO  QUE  MÉS  CONVÉ 

Catalunya  atravessa  un  període  de  males¬ 
tar,  un  periode  critich.  Tothom  parla  de  re¬ 
generació,  de  solucions,  de  remeys  ;  tothòm 
busca  ab  afany  un  medi  que  posi  fi  a  l’ac¬ 
tual  deplorable  situació. 

D’aqui  ha  vingut  qu’alguns  hagin  posat 
esperansas  en  els  partits  politichs,  creguts 
de  que,  un  cop  cumplertas  llurs  promesas, 
(admetent  la  hipòtesis  de  que  las  cumplis- 
sin),  obtindriam  el  remey  infalible  dels  mals 
qu’atormentan  y  aniquilan  al  nostre  poble. 

Y  si  ho  han  cregut  aixis,  es  perque  ente¬ 
nen  que’l  nostre  benestar  déu  cercarse,  ab 
preíerencia,  en  la  vida  material,  0  sia  favo- 
rint  y  protegint  tot  allò  que  representa  lo 


JOVENTUT 


459 


qu’ells  nomenan  forsas  vivas  y  que  no  són 
altra  cosa  que  forsas  materials  ;  això  es  :  la 
indústria,  el  comers,  l’agricultura,  etc. 

Prou  n’estèm  forsa  convensuts  de  que’l 
millorament  de  tot  això  constituheix  un  gran 
medi  pera  lograr  la  riquesa  d’un  poble;  però 
també  tenim  la  convicció  plena  de  que  no 
són  aquestas  las  qüestions  de  que  devèm 
ocuparnos  preferentment.  Si  d’ella, s  no  més 
ens  preocupéssim,  si  cuydessim  sols  de  la 
instrucció  agrícola,  industrial,  econòmica,  si 
cuydessim  sols  de  la  protecció  material  de 
Catalunya,  ab  criteri  conservador  y  egoista, 
no  avensariam  pas  gayre  en  nostra  educació 
social.  Y  la  educació  social,  la  cultura  de 
nostra  rassa  es  lo  que  déu  preocuparnos 
avans  que  tot,  emperò  sense  perjudici  de 
trevallar  pera  que’l  comers  no  sufreixi  impos¬ 
tos,  ni  la  indústria  recàrrechs,  ni  al  agri¬ 
cultor  li  manquin  recursos. 

c  Què  fóra  d’un  poble  sense  cultura,  per 
protecció  que  tinguessin  sa  indústria  y  son 
comers  ?  Greus  conflictes  comprometerian  el 
seu  benestar,  son  trevall  y  sa  riquesa,  men- 
tresla  cultura  no  hagués  progressat  ensemps. 
Fins  la  mateixa  autonomia  (què  fóra  si 
s'implantés  en  una  època  d’incultura  popu¬ 
lar  ?  Un  fracàs  complert. 

Cal  desenganyarse  ;  pera  fer  unas  forsas 
vz'vjs  veritablement  robustas ,  es  necessari 
nodrií  las  ab  una  bona  educació.  Més  clar  : 
es  necessari  que  aqueixas  forsas  se  desfassin 
de  tota  influhencia  castellana, qu’encarnin  en 
el  caràcter  català  ;  v  sols  aixis  obtindrèm  el 
verdader  triomf,  ja  que  ab  la  mateixa  feyna 
lograrèm  fer  un  poble  rich  moral  y  material¬ 
ment.  •  * 

Pere  B.  Tarragó 


LAS  CIUTATS 

Entre’ls  somnis  de  vostras  llargas  dormi- 
das  a  ben  segur  n’hi  ha  d’alegres,  de  tristos, 
y  de  qui  sab  quàntas  menas;  però  a  que  no 
n’hi  ha  cap  com  el  meul 

Somniava  qu’havía  sortit  per  la  finestra 
del  meu  quarto,  tot  volant,  com  si  nedés  en 
l’ayre. 

Que  bé’s  vola  en  somnis!... 

No  foren  las  campanas  mofetas  d’algún 
rellotge  vehi  qui’m  va  despertar,  sinó’l  so 
d’una  riallada  qu’anava  esclatant  jo  mateix 
a  mida  que  m’anava  adonant  de  la  realitat 
qu’ampara’ls  somnis. 

Deu  meu,  quina  cayguda  al  despertarme! 

Ab  ma  volada  vareig  anar  a  parar  demunt 
d’una  ciutat  immensa,  y  al  despertar  vaig 
càurehi. 

Quan  vaig  adormirme  era  de  nit,  y  al  des¬ 
pertar  també. 

Vaig  anar  a  caure  sobre  un  munt  d’escom- 
brarias.  Quin  fàstich! 

Clavats  en  terra  o  sortint  de  las  parets  de 
las  casas,  hi  havia  fanals  encesos.  De  primer 
me  pensava  qu’eran  lluminarias  en  honor 
meu.  Però  no  eran  pas  pera  mi,  precisament, 
las  illuminacions.  Me’n  vaig  adonar  quan 
vaig  haver  despertat  del  tot,  y  vaig  arribar 
en  coneixement  de  que’l  qui  està  content  de 
la  vida  de  ciutat  té  ganas  de  dormir  y  som¬ 
niar;  y  com  que  somniant,  somniant,  hi  ha 
vegadas  qu’algú  desvarieja  y  fins  podrian 
topar  ells  ab  ells,  heusaquí  explicat  el  per 
què  de  las  lluminarias, 

Quan  semblava  que  la  nit  devia  haver 
acabat  de  part  de  fòra,  allí,  en  aquell  sot, 
encara  era  ben  fosch.  Y  vaig  pensar  que,  si 
no  tenia  esma  de  mourem  d’hont  havia  cay- 
gut,  no  coneixeria  més  que  tenebras  y  sols 
me  podria  bellugar  a  las  palpentas. 

Aquell  sot  era  una  ciutat.  Y  aquella  ciutat 
era  molt  gran,  y  molt  freda,  y  molt  trista. 

Pera  endevinar  el  caràcter  d’una  cosa  , 
examineune  la  part  inconscient.  Jo  vaig  exa¬ 
minaria  baix  aquest  punt  de  vista.  Y  aquella 
ciutat  qu’ aparentment  era  alegra,  me  va 
semblar  molt  trista. 

Els  hiverns  eran  llarchs,  y  las  nits  eternas. 
En  aytals  nits  hi  escàu  molt  el  contar  ron- 
dallas  d’aquellas  que  fan  tanta  por  a  las 
criaturas.  Y  en  aquell  sot  ien  volèu  de  ron- 


460 


JOVENTUT 


dallas?  Fins  hi  havia  homes  expressos  pera 
això.  Y  aquets  homes  se  deyan  poetas...  Y 
tots,  cadascú  a  sa  manera,  contavan  la  seva 
mentida  a  la  seva  criatura. 

Tothom  es  agradat  de  dormir  de  nit,  {oy? 
Donchs  heusaquí  que  a  ciutat  es  ahont  hi  ha 
més  contayres  de  rondallas,  perque  aquests 
son  agradats  de  las  tenebras  y  creuhen  en 
somnis. 

Desde  ciutat  vos  crido  a  tots  els  qui  vos 
fassi  mal  la  llum  del  sól ,  puig  el  dormir  tot 
ho  cura  y  a  las  foscas  s’hi  dorm  divinament. 

Als  qui  els  espanti  la  imatge  de  son  inte¬ 
rior  també’ls  recomano  la  ciutat  ,  qu’es  prou 
fosca  pera  no  vèureshi,  y  prou  plena  de  gent 
que’s  troban  en  cas  semblant. 

A  ciutat  s’hi  dorm  molt  bé.  Veniuhi. 

Veniu,  que  no  costa  res  contar  rondallas. 
No  tinguèu  por,  veniu  y  trobarèu  badochs 
que  vos  escoltaran.  Qualsevol  reco  es  bo  pera 
ocuparlo  un  cenacle. 

Veniuhi,  y  no  vos  amaguèu,que  a  mi’m  fa 
riure’l  veure  las  ganyotas  que  feu  mentres 
dormiu! 

Y  a  mi  m’agrada  més  el  riure!... 

Jacobus  Sabartés 


PREMPSA  ESPANYOLA 

El  Gràfico  es  un  diari  castila  que’s  publica 
a  Madrid.  Ja  sento  lo  que’m  dius, llegidor, al 
llegir  això.  Me  dius:  «Ab  aquesta  fe  de  pila 
ja'n  tinch  prou;  no  esmersis  el  temps  en  dir 
res  més.  T’he  entès  tan  bé,  que  si’m  dius 
qu’es  un  diari  escrit  ab  els  peus  no  t’enten¬ 
dré  millor  perque  no  diràs  tant.» 

Però  jo  responch,  llegidor,  a  la  teva  pre- 
gunta-advertencia  dihente:  «Veritat  es  que 
certs  noms  empleats  com  adjectius  són  tot  un 
poema,  però  no  es  perdre’l  temps  dedicar 
aquest  a  definirlos,  en  cada  un  dels  moments 
que’ns  llegui  als  catalans.»  <;Per  què?  Jo  t'ho 
diré.  ;N°  sabs  pas  el  qüento  del  picador 
lletx?  Era  un  picador  molt  lietx.  A  contra- 
barreras  hi  havia,  un  día  de  cornda  en  que’l 
picador  trevallava,  un  espectador  que  cada 
vegada  que’l  veya  passar  li  cridava: 

— / Feo! — 

A  la  centèsima  vegada  de  sentirsho  dir,  el 
picador  no’s  va  poder  contenir,  y  encarantse 
ab  el  seu  crítich  artistich,  exclamà: 

—  iNo  sabe  usled  decir  tnàs  que  feo? — 

A  lo  que  l’altre  respongué: 

— Sí:  pero  lo  es  usled  tanlo ,  que  con  decirlo 
ioda  la  tarde  no  lograré  decir  lo  mucho  que 
lo  es. — 


cCreus  tu,  llegidor,  que  dedicant  tothom 
totas  las  horas  del  día  a  dir  lo  beneyts  que 
són  els  espanyols,  s’arribaria  a  dir  lo  molt 
qu’ho  són? 

Si  ho  creus,  no  segueixis  llegint.  Y  si 
t’has  molestat  perque  he  tret  a  cas  la  escena 
d’una  Plaza ,  perdonam  fente  càrrech  de 
qu’ho  he  fet  impressionat  per  lo  que  més 
avall  trobaràs.  La  culpa  la  té  El  Gràfico\  y 
ja  ho  veus  :  si  ab  els  seus  retrats  de  toreros 
fentse  netejar  las  sabatas  al  carrer,  si  ab  las 
sevas  fotografías  dels  redondeles ,  a  mi  que 
no  crech  en  aquest  arte  m’ha  impressionat, 
^qué  no  farà  ab  els  infelissos  espanyols  que 
tenen  la  sang  torera ,  hidalga ,  valiente  y 
cortès? 

El  Gràfico  es  un  diari  espanyol.  Va  sortir 
chorejat  per  tota  la  prempsa  insípida  de  Ma¬ 
drid.  Periòdich  hi  hagué  que,  per’alabarlo  y 
dir  lo  bo  qu’era,  fins  se  va  atrevir  a  afiímar 
lo  que,  afirmat  pel  separatista  Pujol  y  Bores, 
hauria  produhit  escàndol;  es  a  dir:  «Que  do¬ 
nada  la  ignorància  del  poble  que  no  sabia 
apreciar  el  seu  valor,  eia  difícil  que  tingués 
durada.»  Y  el  periòdich  que  deya  això,  qu’es 
un  periòdich  que  ja  fa  anys  que’s  publica, 
reconeixia  ab  tal  afirmació  lo  molt  insuls 
qu’es  ell  mateix  y  són  tots  els  seus  colegas 
que  tenen  el  favor  del  públich,  d’aqueix  pú- 
blichignorant. ..  De  tant  en  tant  las  encertan 
aMadrid. 

El  Gràfico  va  sortir  para  llenar  un  vacío, 
y  verdaderament  l’ha  omplert,  perqu’es  una 
mena  de  A.  B.  C.  Y  el  vacío  para  llenar  l’ha 
omplert  en  part,  perque  no  podia  pas  ell  sol 
omplir  las  lletras  que  faltavan  del  abecedari, 
exclosa  la  Z,  que  per  ésser  la  darrera,  corres¬ 
pon  per  dret  propi  a  un  critich  llefiscós  y 
autor  dramàtich  bunyol.  El  Gràfico  va  omplir 
el  vacío  de  las  quatre  lletras  s.egüents  a  la  C, 
això  es  D.E.F.G.  Y com  sigui  que’l  seu  pro¬ 
pietari  es  en  Fernando  Gasset,  aquest  darrer 
titul  li  escauria  més  que’l  que  porta,  perque 
al  mateix  temps  que  indicaria’l  buyt  qu’om- 
ple,  senyalaria  la  seva  propietat: 

— ^De  qui  es  aquest  diari? 

— DE  Fernando  Gasset. — 

Quan  va  sortir  el  diari,  va  comunicar  com 
una  gran  cosa  qu’havia  la  empresa  comprat 
màquinas  novas  y  períeccionadas  a  Ale¬ 
manya.  Com  que  no’ns  deya  qu’havia  com¬ 
prat  també  al  estranger  gent  que’l  fes,  no  hi 
varem  creure  ja  desde  un  comens,  y  els  fets 
ens  han  vingut  a  donar  la  rahó.  Creures  que 
perque’s  compran  màquinas  novas  ja  s’ha 
de  fer  un  bon  diari,  fa  molt  espanyol!  Es 
com  creure  que  perque  Espanya  comprés  la 
esquadra  inglesa  ja  tindria  bona  marina!  No, 
senyors  del  Ase  y  del  Madrono:  las  màqui¬ 
nas,  sense  las  manetas  que  las  fan  anar,  no 
serveixen  pera  res.  La  màquina  la  fa  l’home. 
Ab  una  esquadra  nova  vostres  marins  ani- 
rían  ab  més...  elegancia  a  la  desfeta,  però  no 
enlloch  més.  Vosties  penodisias  ab  màqui- 


JOVENTUT 


461 


nas  novas,  diràn  las  burradas  més  ben  im- 
presas,  però  las  diràn,  ja  ho  crech  que  la- 
diràn!  Y  las  faràn!  Y  si  no,  no  hi  ha  més  que 
fullejar  els  números  sortits  de  El  Gràjico 
que’s  troba  en  aquell  cas,  pera  convèncer- 
sen.  No  hi  ha  número  que  no  porti  informa¬ 
ció  gràfica  de  cosas  insubstancials.  Obrimne 
un  de  número  al  etzar:  el  del  12  de  juliol, 
per  exemple.  Vegin  quina  informació  més 
interessant: 

Pàgina  5.  Dugas  fotografias  d'automòvils 
fent  equilibris.  En  una  d’ellas  s’hi  veu  una 
senyora  ab  un  vas  d’aygua  a  la  mà,  tractant 
de  que  no’s  vessi  ni  una  gota  al  passar  l’auto 
per  sobre  dugas  bigas.  (Aquestas  beneyte- 
rías,  qu’es  lo  millor  que  hi  ha  en  el  número, 
són  de  Paris;  es  a  dir,  que  no  poden  alegar 
la  falta  de  cosas ,  sinó  la  falta  de  gust  en  anar 
a  triar  las  cosas). 

Pàg.  6.  El  retrat  del  Relampaguito ,  que 
per  la  pinta  es  un  torero ,  el  de  Alicia  de  Bor- 
bón  y  el  de  Jaume  de  idem.  Molt  senyors 
seus. 

Pàg.  7.  Tres  fotografias  de  tres  fonts  de 
Madrid,  ab  una  dotzena  de  raspas  y  minyons 
cada  una.  Se  titulan  El  conflicto  del  agua. 
La  gente  formando  cola  en  las  fuentes  públicas. 
Se  veu,  donchs,  que  a  Madrid  0  els  conflic¬ 
tes  per  l’aygua,  com  per  tot,  són  molt  esca¬ 
rransits,  0  els  tituls  de  las  cosas  són  molt 
portuguesos.  Una  fotografia  de  la  mesa  d’un 
meeting.  (Cada  un  dels  que  hi  són  déu  tro¬ 
bar  molt  interessant  la  informació). 

Pàg.  8.  El  crimen  de  la  calle  de  Lope  de 
Vega ,  ab  fotografia  de  l’Audiencia  y  retrats 
d’advocats,  reu  e  interfecte.  Tol  molt  emo¬ 
cionant.  Y  prou.  Es  aquest  un  dels  números 
més  educatius  en  matèria  gràfica! 

Y  del  textjjquè’n  dirémíl·li  ha  cosas  delicio- 
sas.  En  la  secció  de  telègramas  ne  trobèm  un 
del  Ferrol  comunicant  que  hi  ha  arribat  la  mu¬ 
ller  del  ministre  de  Marina,  y  que  s’allotja  a 
ca’l  seu  germà.  Però  si  res  més  d’importancia 
hi  hagués,  hi  ha  dos  articles,  l’un  de  redacció 
y  l’altre  firmat,  que  donan  titul  d’espanyol  a 
qui  els  ha  fet  y  al  diari  que’ls  publica.  El  fir¬ 
mat,  titulat  Algo  de  literatura ,  es  d’un  se¬ 
nyor  qu’en  dugas  columnas  no  diu  més  que 
bestiesas  perque...  no  té  més  espay.  Parla 
del  triomf  d’en  Linares  Astray,  0  Ribas,  0 
Ribas  0  Astray.  Se  fa  una  barreja  d’en  Du- 
mas  y  Víctor  Hugo  de  Fransa,  d’en  Lope  y 
Calderón,  el  duch  de  Rivas  y  Zorrilla  d’Es¬ 
panya,  parlant  de  cada  grupo  en  globo  com 
si  fossin  tots  la  mateixa  cosa.  Diu  una  pila 
de  burradas  que  fóra  llarguissim  remarcar, 
parla  del  adulteno  de  las  novias,  y  treu  las 
dugas  orellas  en  aquest  paragraf,  que  copio 
pera  que  pugui  ésser  assaborit: 

El  procedimiento  que  utiliza  Linares  no  se  acomoda 
à  estos  anejos  cànones,  y  tampoco  se  acomoda  à  la  no- 
vísima  preceptiva  que  intenta  convertir  el  teatro  en 
Escuelas  de  Psicologia  experimental  ó  en  càtedras  de 


Ortopèdia  moral,  rivalizando  con  los  trabajos  cientí 
ficos  de  Thulié,  Crocq  y  Tuckey. 

Si  se  quiere  que  el  Arte  tenga  un  fin  docente,  no 
hay  necesidad  de  los  epilépticos  engendros  del  ro- 
manticismo  ni  del  nebuloso  simbolismo  de  Ibsen,  Su- 
dermann  ó  Mseterlinck. 

De  lo  primer  se’n  deduheix  que  dit  senyor 
es  encara  dels  que  creuhen  que  las  obras  se 
divideixen  en  obras  d’art  y  d’ideas,  y  que 
parlant  de  psicologia  no’s  fa  art;  creu  que 
l’art  es  una  cosa  y  las  ideas  ne  són  un’altra, 
0  bé  que  lo  artistich  consisteix  en  retratar 
una  cara  y  no  un  cervell.  De  lo  segón  se’n 
deduheix  que  aquest  senyor  té  una  cultura 
adquirida  en  la  Biblioteca  Sampere  de  Va¬ 
lència,  y  que’ls  noms  de  las  cubertas  dels 
seus  llibres  són  tots  d’una  mateixa  familia 
intelectual,  y  que’ls  déu  haver  llegit  per  las 
cubertas,  perque  parlaren  junt  d’Ibsen,  Mae- 
terlinck  y  Sudermann  com  si  fossin  lo  ma¬ 
teix,  y  titllarlos  de  simbolistas  a  tots,  es  no 
tenir  cap  coneixement  de  las  sevas  obras.  Ja 
farà’l  favor  si  li  lleu,  aquest  senyor,  d’expli- 
carnos  ahónt  es  el  simbolisme  d’en  Suder¬ 
mann.  Li  agrahiriam. 

L’article  de  fondo  mereix  ésser  llegit  tot. 
Aqui  va: 

LA  FIESTA  DE  LOS  ZAPATEROS.  —  ESPANOLISMO 

Se  ha  celebrado  hace  poco  tiempo  la  corrida  de  Be¬ 
neficència;  màs  tarde  los  capotes  rojos,  y  los  gallar- 
detes  rojos  y  amarillos,  ondearon  al  aire  y  tremolaron, 
vibradores,  en  honor  de  la  Prensa. 

Aquest  màs  tarde ,  després  del  hace  poco 
tiempo ,  es  d’una  elegancia  literaria  pasmosa. 

Ayer,  el  sol  de  una  tarde  càlida  hizo  esplender  los 
mantones  de  Manila,  cuyas  sedas  multicolores  entre- 
tejidas  en  maravillosos  dibujos  se  cinen  à  los  flexibles 
cuerpos  de  las  mujeres  madrilenas;  y  los  rayos  del  sol 
fiílgidos,  arrancaron  destellos  de  luz  del  estoque  mor- 
tífero,  y  se  pasearon,  relampagueantes,  por  sobre  las 
lentejuelas  con  un  chispear  continuo. 

Y  que  n’es  de  castellà  aquest  paragraf! 
Molt  enrahonar  y  no  dir  res.  L 'estoque  mortí- 
fero  fins  es  dramàtich  y  tot.  Alarbs,  alarbs! 
ignorants  y  crudels! 

Y  todo  el  oro  y  las  sedas,  y  toda  la  luz,  que  contri- 
buían  à  dar  brillantez  à  la  fiesta  zapateril,  era  como  un 
himno  à  Espana,  à  la  Espana  tradicional,  à  la  Espafia 
de  los  toreadores  de  Merimée  y  Gautíer,  y  de  los  cua- 
dros  de  Goya,  la  misma  Espana  cuyo  trasunto  hemos 
visto  también  en  los  lienzos  de  Zuloaga  y  Bilbao. 

Ah,  ignorants!  El  qu’en  Merimée  y  Gau- 
tier,  y  Goya,  y  Zuloaga  (no  conech  a  Bilbao) 
s’hagin  impressionat  ab  las  cosas  d'Espanya 
no  vol  pas  dir  qu’entonessin  un  himne  a  Es¬ 
panya.  iCòm,  si  existis  l’Infern,  l’hauriam 
d’alabar  perque’l  Dante  l’hagués  cantat? 

Fué  una  hermosa  fiesta  la  de  ayer.  Es  una  fiesta  que 
debiéramos  celebrar  todos  los  que  nos  sentimos  un  tan- 
to  influídos  por  las  cosas  de  fuera:  fiesta  espanola,  fies¬ 
ta  nacional,  de  energia  y  de  robustez. 


462 


JOVENTUT 


iNo  veyéu  còm  no  pot  ésser  la  nostra  la 
vostra  nacionalitat ,  que’s  dol  de  las  influhen- 
cias  de  fòra  sense  mirar  si  són  0  no  bonàs? 
Si,  la  festa  dels  toros  es  ben  vostra,  es  l’úni¬ 
ca  concreció  de  vostras  energías  y  de  vostra 
robustesa.  No,  no  es  pas  la  mateixa  vostra 
ànima  que  la  nostra! 

Trazamos  estas  líneas,  sintiendo  como  una  protesta 
interior  hacia  las  corridas  de  toros.  Acaso  tengan  ra- 
zón  sus  detractores  Pero  ojalà  sea  eterna  esa  fiesta,  si 
ha  de  servq-  para  acercarnos  màs  cada  vez  al  espíritu 
nacional. 

Sí,  ojalà  ne  sigui  d’eterna;  si  sóu  suscep¬ 
tibles  de  més  embrutiment,  potser  acabarèm 
d’una  vegada. 

Ganivet  amaba  grandemente  estas  fiestas,  que  inte- 
resan  à  las  multitudes. 

No  podian  menys  d’agradarli:  per  això  va 
acabar  suicidantse.  Tot  lo  que  interessa  a  la 
multitut  es  estúpit,  senyors  periodistas. 

Nosotros  también,  à  pesar  de  nuestra  íntima  resis¬ 
tència,  tenemos  en  cuenta  tales  hechos,  y  hemos  leído 
pacientemente,  con  un  interès  cada  día  mayor,  todos 
los  artículos  luminosos  y  espanolizantes  que  consti- 
tuyen  la  polèmica  bizantina  del  cambio  y  del  quiebro, 
dos  cosas  totalmente  diversas  y  acerca  de  las  que  cada 
uno  guarda,  como  en  arca  santa,  su  sincera  y  recòn¬ 
dita  opinión. 

Nosotros,  en  esta  polèmica,  estamos  de  parte  del 
Gordito ,  como  en  lo  que  a  las  fiestas  populares  se  re- 
fiere  estamos  de  parte  de  Angel  Ganivet. 

Los  industriales  que  se  dedican  à  la  fabricación  del 
calzado  tienen  en  los  mercados  de  fuera  temibles  com¬ 
petidores,  y  es  plausible  cuanto  tienda  à  hacer  màs 
fuerte  nuestra  indústria  nacional  y  cuanto  tienda  à  ha¬ 
cer  màs  espanoles  à  los  industriales  que  han  de  luchar 
con  el  comercio  extranjero. 

Es  una  manera  prudente  de  rechazar  la  invasión. 

En  el  terreno  intelectual  ocurre  lo  mismo. 

Las  ideas  son  como  los  zapatos,  ha  dicho  Unamuno; 
hay  que  romperlas  à  fuerza  de  usarlas. 

Un  altre  talent  a  l’altura  de  las  sabatas 
espanyolas.  Aquest,  pera  més  desgracia,  es 
l’ídol  d’un  grupo  d’ateneístas  nostres  qu’es 
de  lo  únich  que  són  capassos:  d’admirar  a 
l’Unamuno  y  a  n’en  Maeztu. 

Carlyle  recomienda  que  sepamos  hacer  de  nuestrós 
zapatos  un  pedestal,  y  Emerson,  en  cambio,  desdena  à 
los  que  no  tienen  otro  pedestal  màs  noble  que  sus  za¬ 
patos. 

Y  nosotros  nos  atrevemos  à  insinuar  que  las  ideas 
que  gastemos  sean  nuestras,  no  pegadizas  y  ajenas,  y 
que  los  zapatos  que  nos  sirvan  de  pedestales  procedan 
de  la  indústria  nacional. 

He  aquí  como  una  fiesta  de  solidaridad  obrera  pue- 
de  orientarnos  en  el  sentido  de  buscar  la  honda  raíz, 
castiza  y  robusta,  de  nuestro  pensar  y  de  nuestro 
sentir. 

El  espectàculo  de  las  corridas  de  toros — acaso  ten¬ 
gan  razón  sus  detractores — es  una  lección  de  energia,  y 
es  una  lección  de  espanolismo  tan  completa  como  la 
(jue  de  una  buena  lectura  clàsica  se  obtiene. 


iDe  manera  que  las  vostras  diversions 
y  els  vostres  clàssichs  estàn  al  mateix 
nivell?  Las  dugas  citas  de  dalt  són  d’una 
erudició  pasmosa,  perque  no  tenen  que  veu¬ 
re  res  ab  lo  que’s  tracta.  N’hi  podia  haver 
posada  un’allra’l  periodista:  una  caricatura 
del  Blanco  y  Negro  de  quan  la  guerra  cuba¬ 
na  que  representava  una  sabata  espanyola 
(era  militar)  aixafant  una  aranya  que  duya’l 
cap  d’un  senador  yankee.  Fóra  una  cita  pa¬ 
triòtica  y,  sobre  tot,  profètica. 

Por  eso  el  sol  hizo  esplender  en  la  tarde  pasada  las 
sedas  de  los  mantones  de  Manila,  arancó  destellos 
fiílgidos  de  la  hoja  del  estoque,  hizo  brillar  el  rojo  de 
sangre  de  los  claveles  y  puso  su  luz  de  oro  sobre  los 
labios  frescos  y  rosados  de  las  hermosas  madrilenas. 

/O/é,  olé y  oléll!  Després  d'això  no’ns^que- 
da  sinó  dir  que  la  millor  manera  de  fer  per¬ 
feccionar  la  indústria  sabatera  seria  seguir 
el  consell  castellà  que  diu:  Zapatero  à  tus 
zapatos ,  y  deixarse  de  barbaritats  com  són  las 
corridas  de  toros\  y  la  millor  manera  de  civi- 
lisar  a  Espanya  seria  fer  plegar  a  tots  els 
periòdichs  que  s’hi  publican,  o  ferlos  redac¬ 
tar  per  gent  de  criteri,  que  per  poch  que’n 
tinguessin  ne  tindrían  més  que*ls  d’ara. 

Y  consti  que  El  Gràfico  es  de  lo  millor 
que’s  fa  a  Madrid! 

Y  pensar  que’ls  de  la  «Lliga»  volen  cata- 
lanisar  a  Espanya!  Se  necessita  pera  dir  això 
ésser  tot  lo  menys  catalanista  possible,  y  tot 
lo  més  ilògich.  Primer,  perque  no  pot  ésser 
may  catalanista  donar  a  un  poble  un’ànima 
que  no  li  es  pròpia  Segón,  perque’ls  caste¬ 
llans  no  compendràn  may,  afortunadament, 
la  nostra  ànima.  Y  dich  afortunadament,  per- 
que’ns  farian  molt  poch  favor.  De  la  «Lliga» 
y  de  La  Veu  havian  d’ésser  els  que  volgues¬ 
sin  catalanisar  a  Espanya.  Ah,  imperialistas 
de  la  Boquerial! 

F.  Pujulà  y  Vallès 


JOVENTUT 


ELS  RUTHENIS 


orman  un  poble  de  ras- 
sa  Aria,  anàleg  al  nos¬ 
tre.  Com  nosaltres  han 
estat  oprimits,  y  s’ha 
volgut  esborrarlos  de  la 
Historia  fentlos  perdre 
la  llengua  y  fins  el  nom 
de"la  rassa,  per  un  poble 
inferior,  no  Ari ,  que  va  dominarlos  per  forsa. 
Y  com  nosaltres  han  sabut  conservar  el  foch 
sagrat,  y  al  cap  de  sigles  s’alsan  tots  com 
un  sol  home  y  diuhen:  Aquí  som! 

Sembla  impossible,  y  no  obstant  es  veritat. 
FIxisteix  a  Europa,  al  altre  extrèm,  un  poble 
de  28  milions  d’habitants,  que  apenas  si  els 
sabis  antropòlegs  que  s’ocupan  de  l’etnogra¬ 
fia  dels  pobles  orientals  ne  sabían  res. 

Aquests  28  milions  d’homes  forman  una 
rassa  que,  sortida  de  las  alturas  del  Iràn, 
ocupava  la  primitiva  Rússia  meridional.  La 
seva  civilisació  va  ésser  gran,  nascuda  en 
contacte  de  la  del  Imperi  Grech  d’Alexandre. 
La  seva  civilisació  va  ésser  helènica  d’origen. 

La  Rússia  meridional  portava  antiga¬ 
ment  el  nom  de  Russj ,  Ruszia,  Ruscia,  0 
Ruthenia.  Els  seus  pobladors  eran  nomenats 
Rulhenis  0  Ruzenis  (1). 

Els  ruthenrs  res  tenen  que  veure  ab  els  ac¬ 
tuals  russos,  0  sia  ab  aquesta  Rússia  que  no 
va  organisarse  políticament  fins  al  sigle  xm 
y  que,  baix  la  dominació  tàrtara,  el  sigle  xiv 
va  formar  l’imperi  Moscovita,  absolut  y 
despòtich  a  lo  oriental.  Aquests,  barreja  de 
tàrtars  y  d’antichs  escitas,  són  els  Mosci. 
Fins  a  Pere’l  Gran,  l’imperi  dels  Mosci  va 
ésser  nomenat  Imperi  Moscovita ,  y  dels  seus 
reys  ne  deyan  tzars  moscovitas.  Però  Pere’l 
Gran  va  robar  el  nom  dels  ruzenis,  per 

(1)  El  nom  de  Ruthenis  se  pronuncia,  en  la  th ,  com 
la  0  grega,  es  a  dir,  com  la  z  espanyola,  o  millor  com 
el  th  anglès. 


463 

semblar  més  civilisat,  ja  que  aquests  teman 
una  civilisació  superior,  y  va  ferse  dir  el 
Tzar  de  lotas  las  Russias. 

Els  dos  pobles,  fins  al  arribar  a  meytat  del 
1600,  eran  complertament  diferents  com  a 
rassa  y  com  a  cultura.  Els  tàrtars,  barrejats 
d’escita,  eran  barbres,  enemichs  acèrrims  de 
la  civilisació  occidental,  vital  y  humanitaria. 
La  seva  forma  de  govern  era’l  despotisme 
d’un  emperador  absolut  y  la  esclavitut  pel 
poble.  Sols  obehian  al  fuhet,  sols  considera- 
van  noble  al  que  pegava.  Arribat  el  Renai¬ 
xement,  en  tot  l’imperi  Moscovita  sols  hi  va 
haver  una  sola  imprenta,  y  aquesta  encara 
destinada  exclusivament  a  la  impressió  de 
llibres  sagrats. 

A  Ruthenia,  al  contrari,  s’hi  va  formar  un 
Estat  republicà,  una  República  per  l’estil  de 
las  d’italia.  Las  escola»  varen  serhi  numerosas 
y  bonas.  A  Ostrog,  Wilna,  Minsk,  Lemberg 
y  altras  ciutats  varen  fundarshi  Liceus,  y  a 
Kiew  una  gran  Universitat.  Els  sindicats  de 
comerciants,  els  gremis  dels  artesans  y  els 
nobles,  subvencionavan  càtedras  d’Histo¬ 
ria,  de  Ciencias,  de  Bellas  Arts  y  de  Filoso¬ 
fia.  Y  tot  l’Orient  civilisat  anava  allí  pera 
apendre.  # 

Mes  els  moscovitas,  aprofitantse  d’una 
lluyta  que  tingueren  els  ruthenis  ab  els  polo¬ 
nesos,  varenhipòcritamentin-vitarlos  a  la  unió 
conservant  tota  la  seva  autonomia.  Això  va 
passar  baixelgovern  deBohdan Chmelny cky, 
en  1653.  Aquesta  independencia  va  ésser 
garantida  per  un  tractat.  Però,  poch  a  poch, 
varen  anar  treyenttie  quelcòm,  fins  que  varen 
acabar  per  absorbiria  tota. 

Els  successors  de  Chmelnycky  (en  especial 
Mazeppa,  que  va  aliarse  ab  Carles  XII  de 
Suècia)  probaren  heroicament  de  recon¬ 
quistar  la  llibertat  perduda,  però  tot  en  va. 
La  tzarina  Catherina  II  va  abolir  la  organi- 
sació  autònoma  dels  ruthenis.  El  poble  va 
ésser  desarmat,  la  esclavitut  proclamada 
com  a  lley,  y  tota  la  Ruthenia  d’un  cop  va 
ésser  anexionada  al  Imperi  Moscovita,  baix 
el  nom  de  Petita  Rússia. 

Aixis,  per  un  sol  ukase  tot  un  poble  va 
ésser  suprimit  de  la  Historia;  després  d’aques¬ 
ta  fetxa,  la  filologia  y  la  etnografia  ja  no  par- 
lan  de  ruthenis,  sinó  de  petits  russos. 

Com  varem  dir  en  l’article  de  La  Van- 


464 


JOVENTUT 


>; 


guardia  (1),  després  de  la  opressió  política 
va  venir  la  opressió  cultural. 

En  1720  el  tzar  Pere  va  firmar  un  ukase 
en  el  qual  manava  que  no  hi  hagués  més  que 
dugas  imprentas  a  Ruthenia,  una  a  Kiew  y 
un’altra  a  Cernikow,  y  qu’en  aquestas  sols 
s’hi  imprimissin  obras  religiosas  del  culte  ofi¬ 
cial  y  en  llengua  moscovita.  Totas  las  escolas 
ruthenias  varen  ésser  lancadaso  transforma- 
das  en  escolas russas.  Encara  avuy  no  n’hi  ha 
cap  en  tota  la  Rússia  meridional,  nomenada 
Ukrania,  ahont  hi  ha  24  milions  de  ruthe- 
nis. 

La  joventut  ruthenia  fou  deportada  en 
massa.  Els  artistas,  els  sabis,  els  escriptors, 
tots  varen  sufrir  el  mateix  càstich;  això  els 
que  no  varen  ésser  assessinats.  El  primerpoe- 
ta  Taras  Sevcenko  fou  deportat  pres,  a  Sibè¬ 
ria,  y  allí  va  contraure  una  malaltia  que’l 
va  portar  al  sepulcre. 

Durant  els  primers  anys  del  regnat  d’Ale- 
xandre  II  la  situació  dels  ruthenis  semblà  mi- 
llorarse.  Però  en  1862  la  reacció  va  recomen- 
sar  las  persecucions.  Totas  las  aspiracionsna- 
cionals  varen  ésserdeclaradas  culpables,  com 
a  crim  d’Estat,  y  per  tant  suprimidas.  Altra 
vegada’ls  escriptors,  els  sabis  y  els  artistas 
foren  deportats  y  perseguits.  Però’l  cop  més 
formidable,  el  cop  de  gracia,  el  varen  rebre 
durant  lo  que  se’n  diu  la  era  lliberal  del  Im¬ 
peri  dels  tzars.  En  1876  fou  publicat  un 
ukase  (núm.  3158,  corresponent  al  5  de  juliol) 
en  el  qual  se  prohibia  imprimir  y  escriure  lli¬ 
bres  en  llengua  ruthenia,  introduhirne  d'im¬ 
presos  d’altres  paísos,  llegirne  dels  exis¬ 
tents  antichs,  y  a  més  imprimir,  0  introduhir 
y  llegir  llibres  escrits  per  ruthenis  fos  qual¬ 
sevol  la  llengua  en  que  fossin  redactats  0 
traduhits.  Y  lo  mateix  dels  llibres  s’aplicava 
als  periòdichs,  a  tota  mena  d’impresos,  y  als 
dramas  y  conferencias,  y  fins  a  las  compo¬ 
sicions  de  música. 

Donchs  bé:  a  pesar  detanta  opressió,  a  pe¬ 
sar  d’haverse  cregut  els  russos  que’ls  ruthe¬ 
nis  ja  no  existían,  ara  aixecan  el  cap  tots 
com  un  sol  home,  y  dirigintse  a  la  Europa 
civilisada,  diuhen:  Aquí  som. 

Un  poble  cregut  mortl  E  pur  si  muove , 
com  deya  Galileu  al  sortir  de  la  Inquisició 
de  Roma! 


{Y  còm  ha  estat  aquet  miracle? 

Ab  forsa  de  voluntat.  Els  ruthenis  de  la 
Rússia  varen  cultivar  la  seva  llengua  y  cos¬ 
tums  en  secret,  en  l’interior  de  la  familia, 
dins  d’associacions  juramentadas;  y  els  es¬ 
criptors  y  sabis  anantsen  a  la  Galitzia,  a  Hun- 
griay  altres  paísos  limítrofes,  varen  continuar 
cultivant  la  historia  y  la  llengua.  Y  avuy  han 
fet  comitès  poderosos  a  Londres,  a  Paris, 
a  Viena,  publican  revistas,  llibres  y  follets, 
y  reclaman  als  governs  del  món  civilisat  el 
cumpliment  del  seu  tractat  violat,  es  a  dir,  la 
seva  independencia. 

La  resurrecció  de  la  Ruthenia  té  gran 
analogia  ab  la  de  Cathalonia.  Sols  qu’ells 
no  tenen  mar...  y  estàn  en  un  recó  d’Orient. 
Pobres  de  nosaltres,  si  com  ells  estiguéssim 
aislats! 

Però,  d’un  modo  0  altre,  l’esfors  de  volun¬ 
tat  qu’està  creant  la  futura  Catalunya,  se 
sembla  molt  al  que  reclama  avuy  la  formació 
de  la  nova  Ruthenia  com  a  nació  autònoma. 


Quan  un  poble  es  complertament  diferent 
y  superior  del  que  per  forsa  vol  assimilàrsel 
y  ferlo  fondre,  aquesta  es  tasca  inútil.  Més 
aviat  es  aquest  el  que  domina  al  seu  con¬ 
quistador.  Elspersasvaren dominar  als  alarbs 
al  ésser  conquistats  per  ells.  Els  llatins  se 
varen  imposar  als  barbres  del  Nort,  y  els 
grechs,  perduda  la  seva  independencia,  varen 
imposar  el  seu  art  y  la  seva  filosofia  a 
Roma  y  a  tot  el  món  qu’ella  dominava. 

Pera  fer  la  hegemonia  d’unpoble,  no  basta 
ésser  més  en  número:  cal  ésser  superior 
en  las  grans  qualitats  humanas,  si  no,  totes 
inútil! 

Pompeyus  Gener 


(ï)  Vegis  La  Vanguardia  del  15. 


JOVENTUT 


465 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XXVIII 

LAS  QUATRE  FONTS 

(De  Metrodor) 

Hi  ha  quatre  fonts:  la  una  al  dia  omple’l  safreig, 
l’altra  en  dos,  l’altra  en  tres  y  l’altra  en  quatre  días; 

^en  quànt  de  temps  calculas  que  totas  quatre  fonts, 
rajant  seguidament,  a  omplirlo  arribarían?^!). 

XXIX 

LAS  TRES  AIXETAS 

(De  Metrodor) 

Si  m'obres  en  quatre  horas  mas  ayguas  abundosas 
ompliràn  eixa  bassa,  en  tant  que  a  l’altra  aixeta 
del  cantó  esquer  caldrànli  un  nombre  doble  d’horas 
y  un  nombre  triple  d’ellas  voldrà  la  de  la  dreta. 

Que  totas  dugas  ragin  ab  mi  d’una  vegada 
y  que  la  bassa  s’ompli  per  l’hora  calculada  (2), 

XXX 

LA  ESTATUA  DE  POLIFÉM 

(De  Metrodor) 

El  ciclop  Polifèm  es  eix  gegant 
tot  de  bronze:  l’artista  imaginà 
ferli  un  ull,  una  boca  y  una  mà 
ab  uns  conductes  que  a  un  dipòsit  van. 

Mercès  a  això,  tot  ell  regalimant 


(')  Antologia;  XIV,  130.  Resolució  igual  a  la  del  problema  VI: 

12  I9 

x  =  —  de  dia  =5  —  horas  (  del  dia  de  12  horas  j 

25  25  v  ; 

(3)  Antologia;  XIV,  131.  Igual  procediment: 

2  2 

x  =  2  —  horas  =  —  de  dia  (  de  12  horas  ) 

11  11  v  1 


si’l  contemplèu,  un  riu  vos  semblarà 
quan  de  la  roca  neix;  mes  cal  notà 
que’ls  tres  conductes  graduats  estàn: 

El  raig  del  ull  la  pica  omple  en  un  dia, 
mentres  que  al  de  la  mà  li’n  calen  tres; 
en  cambi’l  de  la  boca  la  ompliria 
en  dos  cinquens  d’un  dia  que  ragés...; 

<més  qui  pot  dir  lo  que’l  gegant  faria 
si  el  pèrfid  Acis  prop  d’aquí  tornés?  ..  (1). 

XXXI 

LA  FONT  DE  BACUS 

(De  Metrodor) 

Oh  quin  pur  devassall  d’aygua  gemada 
duhen  eixos  dos  rius  al  sortidor 
ensemps  que'l  gentil  Bacusl  Tots  tres  rajan 
encar  que  no  ab  idèntica  abundor. 

El  Nil  rajant  un  dia  ja  ompliria 
fins  dalt  el  sortidor;  això  es  com  di 
qu’es  tan  gran  l’esplet  d’aygua  qu’ell  hi  aboca 
com  tres  cops  el  de  Bacus,  déu  del  vi. 

Aquest  en  tres  jornadas  ab  son  tirse 
faria  dita  feyna,  y  ab  son  corn 
la  faria  Aquelous  si  ell  sol  rajava 
un  jorn  sencer  seguit  d’un  altre  jorn. 

Apa,  donchs,  brollèu  tots,  tirse  de  Bacus, 
corn  d’ Aquelous  y  Nil  mormolador, 
brollèu  tots,  y  en  l’espay  de  pocas  horas 
omplirèu  a  curull  el  sortidorl  (2). 


(1)  Antologia;  XIV,  132.  Problema  semblant  als  precedent»: 

6  ,  3 

x  =  —  de  día=  3  —  horas  (  del  dia  de  12  ) 
23  23 

(i)  Antologia;  XIV,  133.  Resultat: 

6  „  6 

x  =  —  de  dia  =  6  —  horas  (del  dia  de  12) 

11  11  '  ’ 


466 


JOVENTUT 


UN  REFRESCH  DE  GERMANOR 

0  sia 

LA  VISITA  A  CA'N  ESQUELLA 

y 

EL  PACTE  DEL  SOTERRANI  (i). 

i  jo  fos  un  home  vanitós  com 
en  Rusinol,  ja  no  cabria  a 
la  pell  de  satisfacció,  des¬ 
prés  d’haverme  relacionat 
ab  tantas  eminencias:  En 
Masriera,  en  Borràs,  en 
Roca  y  Roca... 

La  meva  Revisla  de  revistas, escrita  per  ins¬ 
piració  servelesca  y  publicada  a  Joventut, 
donà  lloch  a  un  recadet  discretament  enviat 
de  part  d’en  Roca  a  la  nostra  redacció.  No 
es  costum  nostra  escorre’l  bulto,  y  jo,  tant 
per  deferencia  dels  companys  com  per  haver 
estat  el  factor  quasi  material  del  conflicte, 
vaigacudir  a  la  botigueta  aquella  de  la  Ram¬ 
bla,  que  vostès  ja  deuhen  saber. 

El  gran  Roca  m’esperava,  y  ho  crech  aixis 
perque  al  dirli  qui  jo  era  va  apressarse  a 
ferme  entrar  ab  aquestas  paraulas: 

— Entri,  senyor  Vallès,  entri.  Si  no  li  sab 
mal,  anirèm  a  baix,  que  podrèm  parlar  més 
tranquilament.  Tenim  a  n’en  Llopis  cremat 
ab  vostès;  ja’l  veurà  y  el  sentirà:  està  trayent 
foch  pels  caixals... 

— Pel  calaix,  dèu  voler  dir — vaig  objectar 
ab  intenció  que  no  passà  per  alt  a  mon  in¬ 
terlocutor,  qui  va  contestarme: 

— Es  editor  y  ja  se  sab;  aquest  defecte  es 
lo  únich  qu’ha  heretat  del  vell  Llopis.  —  Y 
dirigintse  a  un  jovenet  d’aspecte  inteligent, 
qu’estava  despatxant  un  exemplar  de  El  Ca¬ 
talanisme  del  Almirall,  va  dirli: 

— Mira,  Fra-Noi,  si  algú  pregunta  per  nos¬ 
altres  digas  que  no  hi  som. — 

Dirigintse  cap  a  la  escala  va  invitarme  a 
baixar  primer,  deferencia  que  vaig  refusar, 
tant  per  educació  com  per  lo  que  m’havia  dit 
d’en  Llopis. 

Al  ésser  a  baix,  en  aquella  esquifida  rebo¬ 
tiga  submarina  (subterrestre,  volia  dir)  le 


(1)  Síam  permès,  al  donar  aquest  nou  article  a  Jo¬ 
ventut,  donar  també  las  mercès  als  redactors,  mos 
bons  amichs,  per  l’advertencia  que’m  feren  en  el  da¬ 
rrer  número  y  que  procuraré  tenir  presenta  en  mos  ar¬ 
ticles  subsegüents,  a  fí  de  no  ferme  pesat  en  els  assump- 
tos  que  tracti.  La  disculpa  a  mon  procedir  pot  tro- 
barse,  no  obstant,  en  el  bon  zel  y  entusiasme  que 
m’empenyen  a  realisar  las  campanyas  sanitosas  que  ab 
l’aquiescencia  de  Joventut  vaig  empendre  y  penso 
dur  a  gloriós  terme. — N.  del  A. 


primer  que  vaig  veure  fou  la  cara  de  tres 
déus  del  amo,  qui  va  dirme  sense  darmo 
temps  de  saludarlo,  y  ab  veu  vibrant  d’ira: 

— Ah!  íes  vostè  qui  diu  que’l  meu  diari  es 
pornogràfich? — 

Y  ab  un  violent  accionat  va  dirigirse 
contra  meu,  volent  probablement  ferme  sen¬ 
tir  la  forsa  de  sa  indignació.  Mes  en  Roca 
s  interposà,  y  la  embestida  fou  pera  una  es- 
tiva  de  llibres,  que  caygueren  rodolant.  Eran 
Almanachs,  que  formaren  un  abundós  este- 
nall  per  terra.  Jo,  conservant  la  meva  calma 
habitual,  vaig  dir  no  més: 

— ^Encara’ls  ne  quedan?  Pensava  que’ls 
havian  agotat... — 

Y  mentres  l'home  anava  recullint  ab  cuy- 
dado  tot  aquell  bé  de  Deu  d’almanachs,  jo 
pogui  examinar  el  lloch  de  la  escena:  quatre 
parets  ab  prestatges  curullats  de  paper  im¬ 
près,  lo  que’m  va  fer  pensar  en  aquellas  pa¬ 
rets  de  la  Bonanova,  plenas  de  membres  hu¬ 
mans  fets  de  cera;  sinó  que  aqui  tot  eran 
mans. 

Fou  en  Roca  el  qui,  portant  son  plan  estu¬ 
diat,  va  decidir  la  situació: 

—  Calmeuvos  ,  «  Llopis,  y  parlèm  com 
amichs,  que’l  senyor  Vallès  se’n  retractarà 
de  lo  de  pornogràfich. 

— No  hiha  pas  inconvenient,  si  vostès  m’ex- 
plican  la  finalitat  trascendental  de  las  ilus- 
tracions  aquellas  del  Bany  de  la  Franceseta 
que  varen  publicar  anticipantse  a  La  Saeta , 
y  la  de  tantas  altras  obras  d’art  sicalíptich 
com  han  vist  la  llum  en  el  periòdich  de 
vostès. 

— Vint  mil  tiratges!  —  va  dir  com  parlant 
tot  sol  en  Llopis,  mirant  alhora  ab  visible 
pena  las  mans  de  qu’he  parlat  suara. 

De  sobte  l’editor  parlà  del  següent  modo, 
fent  el  panegirich  de  son  periòdich: 

— La  Esquella  fa  vinticinch  anys  que  surt 
cada  divendres \  La  Esquella  ha  estat  per  molt 
temps  l’única  revista  catalana,  y  a  ella  han 
acudit  tots  els  literats  catalans;  en  sas  planas 
han  fet  llurs  primeras  armas  literarias  boy 
tots  els  qu’ara  (ingrats!)  s’han  posat  contra 
nosaltres... 

— Y  a  La  Esquella  —  vaig  anyadir  jo  —  se 
degué  principalment  el  que  durant  tot  un 
llarch  temps  s’hagués  pogut  llegir  y  escriure 
en  català.  Vostès  han  sigut,  cal  ferlos  justí¬ 
cia,  un  factor  gens  despreciable  del  nostre 
renaixement  literari .  Jo  mateix,  com  molts, 
tinguí  ocasió  d’ensajarme  escrivint  català  en 
un  temps  que  sols  La  Esquella  veya  la  llum 
en  la  nostra  parla.  Emperò  vostès  feyan  un 
bé  inconscient,  y  per  lo  tant  no  poden  enor- 
gullirse  d’haverlo  fet,  y  fins  se’ls  pot  retreure 
l’haverne  fet  un  mal  us,  donchs  si  no  hagués 
estat  l’afany  de  vendre  molts  números  do¬ 
nant  per  la  banda  al  gros  públich  y  afalagant 
sos  grollers  instints,  vostès  haurian  pogu- 
exercitar  un  fi  moralisador  y  socialment  ent 
layrat,  y  avuy,  lluny  d’oposarseal  moviment 


JOVENTUT 


catalanista,  serían  lògichs,  y  en  lloch  de  de¬ 
magògia  farían  Catalanisme... 

— Ja  os  ho  vaig  dir  això,  Roca! — digué  en 
Llopis  en  un  moment  d’ingenuitat  quasi  in- 
fantivola — Y  potser  avuy  vendriam  més... 

— Bé,  ja’n  parlarém  després — feu  Paludit. 

Jo,  més  segur  ja  del  meu  paper  d’acusa¬ 
dor,  vaig  prosseguir: 

— Vostès,  podent  fer  molt  de  bé,  estàn 
fent  molt  de  mal  a  la. causa  de  Catalunya;  y 
vostès  són  catalans  y  viuhen  de  Catalunya. 
Vostès,  podent  fer  escola  d’educació  catalana, 
han  seguit  un  cami  oposat  y  han  propagat  el 
mal  gust.  D'un  Guibernau  n’han  fet  un 
Gumà,  d’un  Mayet  un  Fra-Noi.  Fins  vostè 
maleix — vaig  afegir  dirigintme  a  n’en  Roca 
— hauria  pogut  ab  son  talent  ocupar  un  lloch 
digne  dins  del  moviment  actual... — 

Això  darrer  va  fer  l’efecte  que  jo’m  pi  opo¬ 
sava.  En  Roca,  deixant  escapar  un  sospir, 
digué  ab  un  cert  deix  d’amargor: 

—  Si  vostès  no  m’haguessin  proscrit  de  la 
presidència  del  Ateneu... 

— Precisament  vostè  s’ho  ha  perdut.  Al 
Ateneu  tothòm  li  ía  justicia,  y  si  no  fos  la 
guerra  a  mort  que  vostès  fan... 

— Això  ray — tornà  en  Roca,  com  inspirat 
per  una  idea: — parlèm  y  ens  entendrèm. 

— Alto  aquí! — saltà  en  Llopis.  —  Avuy  un 
cambi  de  frente  seria  molt  perillós.  Els  cata- 
lanistas  no’ns  compran  v  els  altres... 

—  ...Tampoch — va  interrompre  en  Roca. — 
No  us  apurèu,  Llopis:  tornarèm  a  servir  ca¬ 
pellà  a  tot  pasto,  y  això  cubrirà  la  nostra 
evolució  cap  al  Catalanisme.  ^Vostè  té  in- 
fluhencia  entre’ls  companys,  senyor  Vallès? 

— Home,  què  vol  que  li  digui... — vaig  fer 
jo  evadint  la  resposta. — Vostè  ja  sab  que 
Joventut  no  la  llegim  més  que’ls  que  la  fem, 
y  si  no  fos  en  Marti  que  porta  son  amor  a  la 
publicació  fins  al  punt  de  subvencionaria  .. 

— Hi  han  d’afegir  quartos!  Si  qu’es  vergo¬ 
nyós!... —  digué  en  Llopis  ab  fruhició  ma- 
quiavèlica. 

— No  ho  cregui.  Lo  vergonyós  es  fer  pe- 
riòdichs  y  defensar  ideas  sense  convicció,  sols 
per  treuren  de  quartos! —  vaig  contestar  tor- 
nantli  la  pilota. 

— Bé,  bé,  no’n  parlèm  d’això — acudi  en 
Roca,  tallant  l’iacident.  —  Parlèm  de  las 
bases. 

— cDe  las  de  Manresa5 

— No,  home,  de  las  del  nostre...  conveni. 

— Vostè  dirà. 

— Senzillament:  vostès  han  de  veure  ab 
bons  ulls  la  meva  candidatura  pel  Ateneu... 

— Si  vostè’s  posa  en  condicions,  no  crech 
que  ningú  s’hi  oposi.  Emperò  cja  sab  qu’alli 
tothòm  es  catalanista? 

— Prou  qu’ho  veig.  També  ho  fóra  jo, 
sinó...  Mes  vostè  deixiho  pera  mi;  jo  iniciaré 
una  evolució  paulatina. 

— Vendrèm  menos,  Roca! — tornà  a  insi¬ 
nuar  en  Llopis. 


467 

— Callèu,  home!  Ja  sabéu  que  si  no  ha¬ 
gués  sigut  jo,’l  periòdich  qui  sab  hónt  pa¬ 
raria! — 

En  aquest  punt  vaig  creure  oportú  ficarmhi. 

— Cert  es,  que  un  cervell  com  el  de  vos¬ 
tè.,.. — y  ab  èmfasis: — Vostè,  director;  vostè, 
redactor-quefe;  vostè,  critich  d’art,  de  tea¬ 
tres,  de  tot;  vostè,  poeta;  vostè,  autor  dra- 
màtich...  Vostè  ha  estat  el  Juan  Palomo  de 
La  Esquella ! — 

En  Roca  aqui  ja  no  pogué  aguantarse  més. 

— Vostè  es  la  primera  persona  que  m’ha 
sabut  compendre! — 

La  meva  victorià  va  ésser  complerta.  En 
Llopis  també  va  rendirse  acceptant  ab  entu¬ 
siasme’l  nou  giro  de  la  conferencias,  y  pres 
de  generositat,  volgué  obsequiarme. 

—  Fra  Noi  —  cridà  per  la  escala:  —  (Qu’ha 
vingut  en  Miró? 

—Ara  acaba  d’entrar. 

— Digali  que  vagi  a  buscar  un  canti  d’ay- 
gua  fresca. — 

L’aygua  va  artibar  a  poch,  y  alashoras  po- 
gui  conèixer  personalment  al  gran  artista; 
tan  gran  com  modest,  y  ben  digne  d’alternar 
ab  l’incommensurable  Llopart. 

En  Llopis  va  regirar  els  calaixos  cercant 
els  anissos  que  tenia  guardats. 

— ;Còm  pot  ésser  això?  Fra-Noi,  <sabs  els 
anissos? 

— No  ho  sé  pas.  ^V ol  dir  qu’encara  n’hi 
havian? 

— Sí,  home,  se’n  van  comprar  dèu  cèntims 
la  setmana  passada.  Jo  no  sé  què  passa  a 
casa!  Acabaréu  per  arruinarme!  — 

No  hi  hagué  remey;  el  pacte  tingué  que 
sagellarse  ab  aygua  sola. 

Al  sortir,  en  Roca  va  dirme: 

— Ara,  de  moment,  no  estranyin  que  pera 
cubrir  las  apariencias  els  dirigeixi  alguna 
pulla  ieh?  De  tots  modos  diguiho  als  com¬ 
panys.  Tractes  són  tractes. — 

Y  el  gran  home’s  quedà  a  la  porta,  fet  un 
monument  de  si  mateix. 

Rafel  Vallés  y  Roderi^h 


468 


JOVENTUT 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Episodios  Nacionales.  —  O’Donnell.  — 
B.  Pérez  Galdós, 

La  darrera  publicació  d’en  Galdós,  més 
que  la  descripció  del  tipo  polítich  y  de  la 
personalitat  de  PO’Donnell,  es  una  hermosa 
narració  de  la  gent  y  de  las  ideas  de  la  seva 
època.  En  general,  en  el  decurs  dels  episodis 
qué’s  ressenyan  en  l’obra,  s’hi  destaca  poch 
la  figura  del  quefe  de  la  Union  Liberal. 

Per  lo  demés,  l’obra  està  admirablement 
escrita.  La  Union  Liberal ,  aquell  flamant 
partit  confeccionat  ab  els  elements  més  va- 
liosos  dels  partits  progressista  y  moderat, 
els  dubtes  y  debilitats  de  la  reyna ,  el 
tipo  brutal  e  intemperant  d’en  Narvàez  y  el 
carrincló  y  ridícul  dels  últims  anys  d’Espar- 
tero,  entre’ls  que  fluctua  la  nova  política  del 
héroe  de  Lucena:  tot  està  pintat  de  mà 
mestra. 

Però'l  tipo  principal  de  l’obra,  més  que’l 
de  l’O’Donnell  es  el  de  Teresa  Villaescusa. 
Tipo  admirable  de  la  demi-mondaine  espa¬ 
nyola  d’alta  estofa,  quin  origen  y  quin  final 
són  naturalíssims.  Puig  si  bé  molts  trobaràn 
inconcebibles  sos  amors  de  cceur  ab  el  des- 
venturat  Tuste,  nosaltres  els  considerèm  com 
una  cosa  corrent  y  natural,  atesos  el  senti¬ 
mentalisme  y  el  fons  de  bona  fe  que  niuhan 
en  l’ànima  de  tota  dóna  espanyola;  senti¬ 
mentalisme  y  bona  fe  que  la  Villaescusa  re¬ 
primeix  a  temps  y  ofega  en  lo  més  pregón 
de  la  seva  ànima,  arrodonint  el  tipo  positi¬ 
vista  y  de  bon  gust  que  li  ha  designat  en 
Galdós,  y  que’s  sosté  en  totas  sas  vici^situts, 
com  ho  demostra  en  la  selecció  de  sos  ay- 
mants,  en  la  escena  del  banquet  y  fins  ab  sa 
passió  per  Santuiste,  que  al  cap  y  a  la  fí  era 
sols  una  ruina  d’un  esperit  ab  ribets  de 
cultura,  però  no  un  perdulari  desarrapat. 

En  fí,  que  O’Donnell  es  una  obra  excelent 
per  tots  conceptes;  l’únich  defecte  que  hi 
trobém  es,  com  hem  dit  al  principi,  que  no 
ressalta  tant  com  deuria  la  figura  del  héroe 
del  llibre. 

E .  Gómez-C arrillo . — Quelques  Petites 
Ames  d’ici  et  d’ailleurs  (traduit  de  l'Es- 
pagnol  per  Ch.  Barthez. 

A  n’en  Gómez-Carrillo  sempre  l’hem  con¬ 
siderat  com  un  autor  de  bona  voluntat  y  do¬ 
tat  d’una  facilitat  y  d’una  feconditat  extraor- 
dinarias,  però  que’s  ressent  de  la  influhencia 
espanyola,  0  millor  dit,  de  la  influhencia  de 
la  literatura  espanyola  de  periòdich  rotatiu. 

Parla  massa  de  Sevilla  y  de  las  dònas  es- 
panyolas,  y  las  presenta  massa  com  las  han 
presentadas  tols  els  que  no  las  han  conegu- 
das  d’aprop.  Las  Carmencitas ,  las  Rosarios  y 
las  Lolas  d’en  Carrillo  són  com  las  anda- 
lusas  que  de  tant  en  tant  pinta  Le  Petit 


Journal ,  trayentse’l  clàssich  ganivet  de  la  lli¬ 
gacama.  Són  andalusas  Respectable ,  0  de 
revista  d'Hippodrome,  o  de  Cirque  d'Hiver , 
però  no  són  andalusas  autènticas. 

Referma  l’anterior  opinió  que  sobre  l’au¬ 
tor  formulavam,  el  seu  bombo  a  Le  rire  de 
Maria  Guerrero ;  perque  bombo  y  bombo  fe¬ 
nomenal  es  el  parlar  de  le  rire  de  la  Guer¬ 
rero  comparantlo  ab  las  agonías  de  la  Sarah, 
ab  els  vissages  de  suppliciée  de  la  Duse,  ab 
els  sufriments  de  la  Réjane  en  La Douloureuse 
y  ab  sas  frivolitats  al  encarnar  la  impressio¬ 
nable  Pamela. 

No  obstant,  són  dignes  de  tot  encomi  y 
estàn  escrits  ab  un  criteri  y  una  sal  veritable¬ 
ment  extraordinaris  els  articles  de  l'obra  d’en 
Carrillo  titulats  Petites  Danseuses  Japonai- 
ses,  Femmes  de  Londres ,  Danseuses  d'Orient , 
Sadda  Yacco  y  Danseuses  cosmopolites ,  que 
per  dret  propi  fan  recomanable  l’obra  que 
acabèm  de  comentar. 

Manual  de  los  deberes  del  Hombre  en  su 
vida  social  y  política,  por  D.  Daniel  Arbe 
y  Bandrés  (presbítero). 

Entre’l  nostre  clero  passa  com  entre’ls  nos¬ 
tres  republicans,  y  es  que  com  que  la  quasi 
totalitat  de  sos  individuus  són  una  calami¬ 
tat,  quan  surt  algú  qu'es  menos  tonto  que’ls 
demés,  desseguida  pot  actuar  d’eminencia 
ab  tota  seguritat;  y  aixís  es  com  en  Vallès  y 
Ribot  ha  arribat  a  ésser  diputat,  y  aixís  es 
com  el  presbítero  don  Daniel  Arbe  y  Ban¬ 
drés  ha  volgut  oficiar  de  sociòleg  escrivint 
un  llibre  que...  ha  sigut  premiat  en  un  con¬ 
curs -(1)  obert  per  una  casa  editorial. 

Resumint  d’un  cop:  qu’en  lloch  de  perdre’l 
temps  escrivint  vulgaritats  sobre  l’estat,  so¬ 
bre  la  religió  y  sobre  la  qüestió  obrera,  valia 
més  que’l  senyor  Arbe  s’estigués  tranquil  a 
casa  seva,  sense  ficarse  en  llibres  de  cavalle¬ 
ria. ,  y  dedicantse  a  qualsevulga  cosa  que  no 
fos  escriure  obras  de  sociologia  tan  indiges- 
tas  y  tan  anodinas  com  els  Deberes  del 
Hombre. 

Filosofías  en  vers,  per  Xavier  de  Zengo- 
tita. 

Van  precedidas  aquestas  poesías  d’un  va¬ 
lent  pròleg  d’en  Frederich  Pujulà  y  Vallés, 
del  que  res  volèm  dir  per  tractarse  d’un  esti- 
madissim  company  de  redacció.  En  quant  a 
las  poesías  del  senyor  Zengotita,  revelan  la 
bona  voluntat  y  l’afany  que  sent  l’autor  d’ex- 
teriorisar  una  serie  de  pensaments  y  medita¬ 
cions  íntims,  als  que  tal  volta  es  un  excés 
d’amor  propi  per  part  del  autor  el  donèrloshi 
el  calificatiu  de  Filosofías ,  y  que  regular- 


(1)  Que  tal  serían  els  llibres  no  premiats!  Tremo- 
lèm  de  pensarho. 


JOVENTUT 


469 


ment  són  matèria  més  pròpia  pera  ésser 
tractada  en  prosa  qu’en  vers. 

De  tots  modos,  las  Filoso/ías  en  vers ,  sal¬ 
vant  algunas  pocas  excepcions,  constittuhei- 
xen  un  llibret  de  poesias  bastant  ben  cuyda- 
das  y  agradosas. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


Martí  Genis y  Aguilar .  —  Noveles  vigatanes. 

— Barcelona. — llustració  Catalana. 

a 

La  llustració  Catalana  ha  publicat,  en  un 
volum,  tres  noveletas  del  eximí  escriptor  vi- 
gatà  en  Marti  Genis  y  Aguilar.  Las  tres  no¬ 
veletas  tituladas  La  llum  blava ,  Dos  albats 
de  mitja  pompa  y  L’espalmada ,  són  obras 
interessants  de  debò,  escritas  ab  correcció  y 
bon  gust,  plenas  de  sentiment  y  bonhomia. 
En  Marti  Genis  se  complau  inventant  íaulas 
senzillas,  d’acció  ràpida  y  ab  personatges 
potser  no  reals  del  tot,  però  tan  ben  sentidas 
y  exposadas,  que  l’encis  després  per  ellas  se 
fa  dominador  absolut  de  qui  las  assaboreix. 

Las  noveletas  d’en  Marti  Genis  y  Aguilar 
no  són  obras  d’empenta  ni  revelan  un  tem¬ 
perament  dramàtich  de  foisa;  revelan  un  de¬ 
licat  poeta,  qu’embelleix  els  dramas  de  la 
vida  tot  sentintne  intensament  els  dolors, 
las  tristesas  y  las  engunias.  En  Marti  Genis 
es  un  sentimental  que’s  commou  ab  la  con¬ 
templació  de  las  miserias  que  l’envollan,  y 
què  al  convertirlas  en  exquisidas  flors  litera- 
rias,  sab  commòurens  també.  La  nota  patè¬ 
tica  la  usa  ab  admirable  discreció,  no’s  des- 
compòn  may  cercant  efectismes  teatrals  y 
barrohers,  de  resultat  immediat  y  segur, 
sinó  que  la  emoció  que’ns  produheix  naix 
espontània  del  fons  de  la  cosa  descrita. 

I  al  es  el  secret  dels  autors  sincers  de 
bona  fe;  la  veritat  y  bellesa  del  element 
poètich  Íntimament  lligadas  ab  la  correcció  y 
regularitat  de  la  forma.  Y  aqueix  secret  el 
posseheix  el  novelista  vigatà.  Qui  llegeixi 
La  llum  blava ,  Dos  albats  de  mitja  pompa  y 
L'espalmada,  no  sabrà  què  admirar  més :  si 
el  fons  que  dóna  vida  a  las  tres  noveletas 
(sobre  tot  a  Dos  albats  de  mitja  pompa )  es 
d  un  sentiment  y  veritat  extraordinarias,  la 
forma  ab  que  las  vesteix  llur  autor  es  deli¬ 
cada,  digna  d’un  escriptor  culte. 

Queda,  donchs,  confirmat  una  volta  més, 
ab  la  publicació  de  las  tres  noveletas  de  refe- 
rencia,  qu’en  Marlj  Genis  y  Aguilar  es  un 
veritable  temperament  poètich  y  alhora  un 
excelent  prosista,  qu'ha  fet  molt  (y  molt  més 
pot  ler  encara)  en  bé  de  las  lletras  cata- 
lanas. 

Lleó  XIII. — Poesies. — Traducció  catalana. — 

Barcelona. — llustració  Catalana. 

La  llustració  Catalana  ha  tingut  la  bona 
idea  de  publicar,  traduhidas  al  català  y  acom- 


panyadas  d’un  curt  pròleg  degut  al  bisbe 
de  Vich  doctor  Torras  y  Bages,  las  més  im¬ 
portants  poesias  llatinas  del  papa  Lleó  XIII. 
Coneguda  de  tothom  es  la  fama  de  pulcre 
poeta  llatí  que  meresqué’l  difunt  pontífex, 
qual  amor  al  conreu  de  las  lletras  no  l’aban¬ 
donà  jamay. 

Las  poesias  publicadas  suara  per  la  Ilus- 
traciò  Catalana  pertanyen  a  dilerents  gen- 
res:  algunas  són  vers  madrigals,  altras  son 
d'íntima  y  profonda  religiositat,’ altras  són 
punyentas  sàtiras;  també  n’hi  ha  de  caràcter 
festiu.  En  una  Advertència  editorial  se  fa 
constar  que  la  traducció  de  las  poesias  de 
Lleó  XIII  es  deguda  als  senyors  mossèn 
Jaume  Collell,  Ramón  Picó  y  Campamar, 
Joseph  Eranquesa  y  Gomis,  Francesch  Ma- 
theu,  mossèn  Miquel  Costa  y  Llobera,  mos¬ 
sèn  Mariàn  Serra  y  Esturi,  mossèn  Ramón 
Casadevall,  Marti  Genis  y  Aguilar,  leodor 
Llorente  y  Lluís  B.  Nadal,  els  quals  han  fet 
lo  possible  pera  conservar  en  llengua  cata¬ 
lana  la  dificil,  justa  y  pulquèrrima  forma  lla¬ 
tina,  tasca  sempre  digna  de  lloansa. 

• Ramón  E.  Bassegoda. —  Quatre  Versos. — 

Perpinyà ,  Estampa  Catalana  d'en  Joseph 

Payret.  —  2904. 

En  Ramón  E.  Bassegoda  ha  publicat  (cor- 
retgida  y  aumentada)  la  segona  edició  de  sos 
Quatre  Versos.  J\o  per  traclarse  d’una  se¬ 
gona  edició  deixarém  deparlarne,  perque  en 
Bassegoda,  a  més  de  sos  mèrits  indiscutibles 
de  poeta,  representa  una  tendencia  simpଠ
tica  al  enfront  dels  cànons  que,  pera’l  major 
enviliment  de  la  forma  mètrica,  regeixen 
avuy  entre  certs  autors  de  nostre  renaixe¬ 
ment  literari. 

Las  poesias  d’en  Bassegoda  poden  divi- 
dirse  en  dos  grups:  patriòticas  y  amorosas  0 
intimas.  Com  a  poeta  palnòtich,  en  Basse¬ 
goda  sab  arrencar  de  sa  lira  notas  valentasy 
entusiastas,  notas  produhidas  pel  sentiment 
que  li  causa  la  llarga  agonia  política  de  Ca¬ 
talunya:  de  totas  ellas  sembla  ésserne  l’epi- 
leg  natural  la  magnifica  Elegíaca ,  ab  la  qual 
en  Bassegoda  fuheteja  la  indiferència  dels 
mals  catalans,  ignorants  de  las  gloriosas  ges- 
tas  de  llurs  passats  y  menyspreuhadors  de 
las  grandesas  patrias. 

Però  ahont  ens  plau  mès  en  Bassegoda  es 
en  la  poesia  afectiva.  Aquí  la  inspiració  del 
poeta  pren  un  to  dóls  y  trist;  els  nombrosos 
desengays  y  dolors  de  la  vida,  aclarits  pels 
goigs  y  alegrias  que  de  tant  en  tant  venen  a 
interrómprels ,  fan  vibrar  en  l’ànima  del 
poeta  notas  delicadas,  intimas,  veras,  que  al 
resoidres  en  versos  no  perden  may  l’encís  de 
las  realitats  que  las  feren  nàixer.  Que’n  són 
de  sentidas  y  bellas  las  poesias  Esperantla , 
La  mal  casada ,  Modesta ,  Despedida,  Nadal, 
Sol  ponent.  Plovent ,  La  Terra  Mare  y  tantas 
altras!  Formant  contrast  ab  aquestas  delica- 


JOVENTUT 


470 

desas  se  n’hi  troban  algunas  de  caràcter  ben 
distint  com,  per  exemple,  Judith ,  poesia  d'es- 
trofas  plenas  y  robustas,  de  lorta  entonació 
bíblica;  també  n’hi  ha  d’altras  que  són  pe¬ 
tits  joyells,  graciosas  miniaturas;  heusen 
aqui  una: 

La  marruxa 

Ab  quin  goig  la  marruixa 
aprop  teu  se  presum 
ab  sos  ullets  de  bruixa, 
dos  mirallets  de  lluml 
S’arregla  y’s  pentina 
ab  sens  igual  primor; 
la  pota  y  la  escupina 
són  el  seu  tocador. 

Sa  figura  arroganta 
passeja  amunt  y  avall, 
y’s  gira  y’s  decanta 
cent  cops  en  el  mirall. 

Ab  son  nasset  de  xata 
;que  satisteta’s  veul 
Al  ball  d’anit  la  gata 
farà  rotllo  aprop  seu. 

V  dóna  als  seus  bigotis 
son  ultim  cop  de  mà, 
que  va  prometre  un  xotis 
y  es  hora  de  marxà. 

Hem  dit  qu’en  Bassegoda  representava 
una  tendencia  sana  al  enfront  dels  cànons 
qu’entre  certs  literats  avuy  regeixen:  efecti¬ 
vament,  en  Bassegoda  fa’ls  versos  ben  fets. 
En  Moliné  y  Brasés  (proleguista  del  llibre) 
té  rahó  al  reconeixe  la  idolatria  per  la  forma 
com  a  distintiu  poètich  d’en  Bassegoda,  que 
l'ha  convertit ,  diu,  en  consumat  artista  del 
vers.  Sí:  en  Bassegoda  es  un  correcte  escrip¬ 
tor  que  no  ostenta  la  pose  d’una  sinceritat 
afectada,  sinó  que  tot  y  essent  sincer,  creu 
que’l  poeta  no  déu  may  fer  gala  d’incorrec¬ 
ció,  d’ordinariesa  ni  de  mal  gust.  Si  el  senti¬ 
ment  de  la  poesia  es  de  debò,  ^deixarà  d’exis¬ 
tir  pel  fet  de  que’l  poeta  sàpiga  de  gramàtica 
y  obeheixi  dòcilment  al  ritme  y  a  la  mè¬ 
trica? 

Pera  terminar,  y  com  a  proba  de  lo  que 
dihèm.  En  Bassegoda  ha  traduhit  un  sonet 
del  gran  poeta  italià  Llorens  Stecchetti. 
Donchs  bé:  deixant  de  banda  la  idea,  la  tra¬ 
ducció  catalana  no  desmereix  del  original. 
Qui  recordi  el  sonet  en  italià,  pot  compararlo 
ab  la  traducció  qu’ara  copièm: 

Com  Penélope  ets  tu  que’ls  ulls  inclina 
anch  que’l  temor  no  sia  en  sa  mirada, 
que  a  la  calumnia  vil  y  descastada 
li  fas  cara  ab  virtut  casi  divina. 

D’amigas  deslleals,  la  viperina 
llenguas  qu’honras  desfà,  t’ha  respectada; 
tu  no  semblas  de  carn,  Deu  t’ha  donada 
l'augusta  majestat  d’una  regina. 

De  tas  formas  quan  fuig  la  escayent  vesta 
que  superba  en  la  dansa  sols  lluhi, 
hont,  per  tos  ulls,  glassat  el  desitj  resta; 
com  Penélope  ets  tu,  que  sabs  teixí 
durant  el  jorn  ton  vel  de  dòna  honesta 
pera  esquinsarlo  a  mitja  nit  ab  mi. 


La  reproducció  d’aquest  son.et  es  el  millor 
elogi  que  podém  fer  d’en  Bassegoda  com  a 
mestre  y  dominador  de  la  forma  poètica. 

Hem  rebut  també  (y  no’n  parlèm  ab  més 
extensió  per  falta  d’espay)  una  colecció  de 
notables  articles  d'en  Gabriel  Alomar,  Un 
poble  que’ s  mor ,  Tot  passant ,  etc.  (Biblioteca 
popular  de  «L’Avençw),  molt  ben  escrits  y 
sentits  ab  ànima  d’artista;  y  també  hemrebut 
la  traducció  castellana  del  cèlebre  drama 
Faust,  del  gran  autor  anglès  Marlowe,  obra 
poch  coneguda,  y  ab  qual  publicació  han 
prestat  un  bon  servey  a  las  llelras  el  traduc¬ 
tor  senyor  Aladern  y  la  Biblioteca  editora  ti¬ 
tulada  Teatro  Antiguo  y  Moderno,  biblioteca 
que  té  per  objecte  popularisar  (com  ja  ho  va 
fent)  el  teatre  d’Ibsen,  Shakespeare,  Balzac, 
Strindberg,  Sudermann,  Marlowe  y  d’altres 
grans  autors. 

Geroni  Zanné 


TEATRES 

CRÒNICA 

Las  dugas  companyías  castellanas  de  de¬ 
clamació  que  durant  un  mes  y  mitj  han  ac¬ 
tuat  en  els  dos  primers  teatres  d’estiu  cata¬ 
lans,  hauràn  ja  finit  sa  tasca  al  sortir  aquestas 
ratllas. 

Poca  cosa’ns  han  donat  de  nou,  els  últims 
dias,  una  y  altra.  La  de  la  Pino’ns  ha  donat 
una  refundició  de  La  discreta  enamorada ,  de 
Lope  de  Vega;  y  la  de  la  Guerrero — ademés 
de  dos  jugueles  0  apropósitos ,  un  d’ells  Por 
fin  d’en  Linares,  y  l'altre  Porque  se  ama  d’en 
Benavente,  que  sols  se  distingeixen  per  la 
galanura  y  facilitat  de  llenguatge  caracterís¬ 
tica  enelsdos  correctes  escriptors  castellans — 
ens  ha  donat  un’altra  refundició  del  drama 
Fuente  Ovejuna ,  del  mateix  Lope  de  Vega. 

Jo  no’n  sóch  pas  partidari  de  las  refundi- 
cions  de  las  obras  del  teatre  clàssich,  puig 
crech  que  las  que  tenen  valor  intrinsech  deu- 
rian  donarse  Íntegrament;  que,  ben  posadas, 
el  públich  ja  sabria  apreciar  el  seu  mèrit  y 
sabria  trobar  las  sevas  bellesas  sense  neces¬ 
sitat  de  que’ls  oficiosos  refundidors — sovint 
ab  molta  irreverencia  y  despreocupació  — els 
hi  donguin  relleu,  daurant  la  píldora  pera 
que  s’empassi  millor. 

Per  altra  part,  no  dçixa  de  prestarse  a 
moll  tristas  consideracions  respecte  a  la  dra¬ 
màtica  castellana  moderna,  el  fet  aquest  de 
que  las  millors  companyías  de  declamació 
castellana  tinguin  de  recorre  al  teatre  clàssich 
pera  donar  interès  y  novetat  als  seus  cartells. 
En  la  llista  d’estrenos  que’ns  han  donat  hi 
figuran  quatre  refundicions.  Afegimhi  las  que 
ja  forman  part  del  repertori  permanent  de 
ditas  companyias,  y  precís  serà  convenir  en 
que  a  comensos  del  sigle  xx  el  teatre  caste 


JOVENTUT 


llà  no  dèu  tenir  gayre  virilitat  quan  encara 
lo  clàssich  l’ofega. 

Tant  es  aixís,  qu’en  Fuente  Ovejuna ,  per 
exemple,  hi  trobem  més  fondo,  més  senti¬ 
ment  dramàtich  y  fins  més  atreviment  revo¬ 
lucionari  qu’en  aquestas  intrigas  buydas  de 
sentiment,  de  veritat  y  de  passions,  que  ca- 
racterisan  a  las  obras  dels  millors  ingenis 
castellans  del  teatre  modern. 

Inútil  crech  afegir  que  totas  las  obras  no- 
menadas  en  aquesta  crònicahan  sigut  posa- 
das  en  escena  esplèndidament;  emportàntsen 
la  palma,  sobre  tot  ger  lo  que’s  refereix  al 
vestuari,  la  companyia  Guerrero-Mendoza,  a 
qui  convindria  imitessin  en  aquest  punt  las 
companyias  catalanas,  especialment  la  de 
Romea. 

Emili  Tintorer 


NOVAS 

Ha  mort  en  Kruger,  el  venerable  ex-presi- 
dent  de  la  petita  çepública  del  Transvaal, 
qu’en  la  fonda  convicció  que  sentia  dels  drets 
de  sa  terra,  sapigué  trobar  energias  pera 
veure  morir  per  ella  a  milers  de  germans  de 
patria,  a  sos  fills  y  a  sos  néts,  en  aquella 
iluyta  grandiosa  en  la  que  un  petit  poble 
arribà  a  posar  en  greu  compromis  a  la  po¬ 
derosa  Anglaterra,  el  colós  d'Europa. 

Kruger  es  un  exemple  únich  de  verdadera 
salut  moral  en  mitj  de  la  podridura  política 
d’aquests  temps  de  llibertat  (!)  de  llum  (!!)  y 
de  tivilisació  (!!!).  Exemple  que  ni  bastà  a 
salvar  a  sa  patria,  ni  tan  sols  a  fer  que’s  po¬ 
sessin  resoltament  de  son  costat  els  pobles, 
millor  dit,  els  estats ,  que  veyan  tota  la  rahó 
de  sa  banda.  En  Kruger  pogué  convéncer- 
sen  de  que  no  hi  ha  a  Europa  homes  del  seu 
tremp;  y  de  son  romiatge  per  las  potencias 
reclamant  justícia  y  ajuda,  no’n  tragué  més 
que  amarchs  desenganys  que  acabaren  de 
minar  sa  salut  ja  molt  consentida. 

Ni  avans  ni  després  de  la  guerra  han  tin¬ 
gut  compassió  d’ell  els  seus  butxins.  Sentint 
que  la  mort  se  li  apro'pava,  solicità  del  go¬ 
vern  anglès,  fa  uns  dos  mesos,  que  se  li 
permetés  retornar  a  sa  patria.  Rahons  vils 
d'estat  feren  negarli  el  permís.  El  govern  an¬ 
glès  no  volgué  que  tornessin  al  Transvaal 
sinó  las  despullas  del  gran  home.  La  con¬ 
ducta  d’Anglaterra  ha  sigut  vergonyosa;  la 
seva  iniquitat  ha  estat  al  nivell  del  seu 
egoisme  y  de  la  seva  cobardia:  que  ja  es  sa¬ 
but  que  sols  injustícia  y  cobardia  amagan 
els  grans  Estats  qu’en  la  forsa  s’apoyan. 

Joventut,  que  un  dia  s’honrà  enviant  sa 
adhesió  al  gran  home,  no  l’oblidarà  may, 
desitjant  que  tinguin  també  ben  present  el 
seu  exemple  tots  els  que  trevallan  per  la  jus¬ 
tícia  y  per  la  llibertat  dels  homes  y  dels  po¬ 
bles. 


47i 

Els  primers  qu’alabaren  a  n’en  Portas,  en 
Marzo  y  demés  ànimas  angelicals  durant  el 
procés  de  Montjuich,  foren  els  de  La  Publi- 
cidad.  Això  ja  es  sabut,  com  es  sabut  que 
després  cambiaren  de  tàctica. 

Els  que  més  han  cridat  pels  torments 
que’s  diuhen  inferits  a  obrers  en  el  procés 
d’Alcalà  del  Valle,  són  també’ls  de  La  Pu- 
blicidad. 

Donchs  bé:  en  Maura  ha  fet  dir  a  n’en  Le- 
rroux  que’ls  tals  torments  no  estàn  probats, 
y  en  Lerroux  bo  ha  declarat  ab  tota  la  boca 
y  ab  tota  la  barra. 

La  Veu  suposa  a  n’en  Junoy  capàs  de  ne¬ 
gar  lo  dels  torments  de  Montjuich  el  dia 
qu’en  Maura  l’amenassi  ab  un  suplicatori,  o 
li  mani  senzillament. 

Vaya  unas  suposicions  més  ignocentas 
que  fa  La  Veu!  Y  donchs,  <;que  venim  del 
hort?  cQue  no  faria  bé,  en  Junoy?  iQue  no  té 
dret  a  fer  un  compàs  d’espera  y  fumar  un  ci¬ 
garret  ab  en  Maura  avans  d’anar  a  la  revo¬ 
lució,  ara  que  com  aquell  qui  diu  ja  la  tenim 
a  punt?  Una  petita  concessió  al  enemich  bé 
se’ls  pot  consentir  als  publicitaris  després  de 
la  brillant  campanya  parlamentaria  qu’han 
fet.  Sà  com  llà  a  n’en  Maura  ja  l’han  lligat 
de  peus  y  mans,  y  no  han  deixat  cap  conser¬ 
vador  sencer,  ni  cap  convent  en  son  lloch,  ni 
cap  obrer  que  no  nedi  en  la  opulència.  Ara 
lo  únich  que’ls  falta  ja  no  es  més  que  fer 
caure  la  monarquia:  qüestió  pera  ells  d’una 
bufada. 

,-Y  encara  hi  ha  qui  diu  que’ls  republicans 
no  han  cumplert  ab  sos  electors?  Ja’ns  ho  sa- 
bràn  dir  el  dia  que  tornin  en  Salmerón,  en 
Lerroux  y  demés  pontifexs  màxims  aqui  a 
Barcelona.  Perque  un  dia  o  altre  tornaran, 
encara  que  per  de  prompte  se’n  vagin  a 
continuar  sas  propagandas  a  Galicia. 

Ja  ho  veurèm  el  dia  que  tornin  com  els 
seus  electors  no’ls  arrossegan.  ^Volen  millor 
proba  de  que  hauràn  complert  ab  el  seu  de- 
ver  com  a  diputats? 

Ab  aquesta  llibertat  mal  entesa  que  dis- 
frutèm,  encara  arribariam  a  negar  el  dret 
qu’ells  tenen  a  rifarse  al  poble,  y  el  que  té’l 
poble  a  ferse  rifar. 

Y  ab  això  no  hi  passèm  nosaltres. 


La  Veu  tot  ho  converteix  en  substància. 

I  Ha  sigut  xiulada  a  Madrid  la  marxa  de 
Cddiz  ?  Espanya’s  va  catalanisant. 

i  Fan  funció  d’ópera  a  las  Arenas  de  Bar¬ 
celona?  Espanya’s  va  catalanisant. 

Y  aixis  successivament. 

Estèm  tan  catalanisats,  que  ja’ns  imposèm 
al  de  fóra  de  casa.  Aviat  no  hi  haurà  a  pro- 
vincias  cap  comerciant  qu’estengui  en  caste¬ 
llà  las  sevas  facturas,  y  seràn  catalans  tots 
els  rètols  de  tots  els  carrers  de  la  Iberia, 
menos  els  d’aquí,  que  serà’l  verdader  centre. 


472 


JOVENTUT 


A  Madrid,  de  la  calle  ,de  la  Montera  ja’n 
diuhen  carrer  de  la  Barretina. 

Y  nosaltres,  fent  las  toj-nas  ab  tota  la  ga- 
lantería,  del  carrer  de  Tarascó  ne  dirém 
calle  de  Tarascón. 

Pera  donar  gust  als  Tartarins. 

El  dia  12  del  corrent  celebrà  l’associació 
«Catalunya  Federal»  una  important  vetllada 
necrològica  en  honor  d’en  Valentí  Almirall. 

iots  els  oradors,  al  enaltir  la  memòria  de 
aquest  ilustre  autonomista,  coincidiren  en 
anatematisar  als  falsos  federals  que's  deixan 
junyir  al  centre,  en  declararse  nacionalistas 
convensuts  y  en  combatre’l  fals  lliberalisme 
dels  republicans  unitaris.  Feren  us  de  la  pa- 
raula’ls  senyors  Verdú,  Torra,  Gregóri,  Ca- 
nibell,  Coca,  nostre  company  Trinitat  Mo- 
negal,  y  el  president  de  «Catalunya  Federal» 
en  Miquel  Laporta. 

La  sala  estava  plena  de  gom  a  gom,  essent 
aplaudits  ab  entusiasme  tots  els  oradors  que 
prengueren  part  en  tan  patriòtica  vetllada. 

El  doctor  Rubió  y  Lluch  ha  acabat  la  bri¬ 
llant  serie  de  conferencias  que  tenia  a  son 
càrrech  al  Ateneu  Barcelonès  sobre  litera¬ 
tura  catalana.  En  totas  ellas  demostrà  sos 
grans  coneixements  fil ològichs,  encisant  a 
la  nombrosa  concorrencia  qu’assiduament 
hi  assistí,  y  que  servarà  grat  recort  de  la 
obra  de  cultura  realisada  pel  senyor  Rubió 
en  ditas  vetlladas. 

Al  Congrés  ja  han  tancat  las  portas  y  s’ha 
acabat  la  comèdia.  Els  pares  de  la  patria  po¬ 
den  continuar  las  broncas  als  toros ,  ara  que 
n’es  temps. 

Però  lo  millor  que  podrian  fer,  conserva¬ 
dors,  y  lliberals,  y  republicans,  y  demés  de  la 
colla,  ara  que  després  de  barallarse  tant  ja 
s  han  fet  l’ullet  una  vegada  més  y  ja  tornan 
a  quedar  tan  amichs  com  avans,  lóra  imitar 
als  d’aqui  y  fer  un  àpat  de  germanor. 

Pera  que’ls  de  la  «Lliga»’s  vantin  d’ésser 
imitats  y  tinguin  la...  patxoca  de  dir  que  ja 
van  catalanisant  la  Espanya. 

A  propòsit  d’aquesta  frase  cèlebre  en  els 
anals  del  catalanisme...  d’ells: 

Volían  que  fes  efecte  y  ho  han  lograt,  per- 
que  ha  fet  molt  mal  efecte. 

l  ots  els  que  pensan  per  compte  propi  n'han 
protestat  d  una  manera  o  altra.  Els  d’aqui  y 
els  de  fòra,  els  significats  y  els  insignifi¬ 
cants. 

Als  directors  del  pastel  se’ls  hi  va  descu- 
brint  el  jòch,  però  sembla  qu’ho  tenen  pre¬ 
vist,  y  continuaràn  coratjosament  fent  cata¬ 
lanisme  y  defensant  els  interessos  al  costat 
déis  inconscients  y  dels  panxa-contentas. 

Perque  es  de  temer  qu  aviat  no’ls  quedi 
ningú  més  que  aqueixos. 


Ha  deixat  d’ésser  alcalde  interí  l’Eusebi 
Corominas. 

Ja  tenim  alcalde  efectiu:  en  Gabriel  Lluch, 
que  ve  de  real  ordre,  com  es  costúm. 

Al  cap  y  a  la  fi  no’ns  vindrà  pas  d’un  poli- 
ticayre  més  o  menys  al  Ajuntament. 

En  un  article  titulat  La  fi  de  la  nació  gre¬ 
ga ,  diu  el  senyor  J.  Bardina  lo  següent,  apli- 
cantho  a  Catalunya: 

Mentres  malgastava  la  Grècia  sas  forsas  en  guerras 
entre  sos  pobles  y  en  banderías  en  cada  un  d’ells,  vigi¬ 
lava  allà  al  Nort  un  vehí  astut  que  s’entretenia  fomen¬ 
tant  las  divisions  dels  grechs,  esperant  l’hora  oportuna 
d’arrebassalshi  la  independencia.  Era  Filipos,  rey  de 
Macedònia,  somniador  d’un  imperi  immens,  que  realisà 
després  son  fill  Alexandre  el  Gran. 

Comprengué  Filipos  que  no  més  podria  apoderarse 
de  la  Grècia  si  aquesta  estava  dividida,  y  comensà  en- 
fondint  las  diferencias  entre’ls  pobles  grech...  etc. 

Allà  hont  diu  Nort  llegeixis  Ponent,  allà 
hont  diu  Filipos  llegeixis  Maura  ( modèstia 
apart J,  y  estèm  entesos. 

Las  ambicions,  las  envejas,  las  dissensions 
intestinas,  fomentadas  per  l’enemich,  són  la 
mort  de  las  nacionalitats. 

Per  això’ls  bons  nacionalistas  catalans 
temps  ha  que  la  persegueixen  l’obra  d’enlay- 
rar  els  esperits  per  demunt  dels  personalis¬ 
mes  y  las  passionetas  qu’entre  germans  de 
patria  existian  y  existeixen.  Las  malas  arts 
dels  Mauras  eran  cosa  prevista. 

Per  això  fou  obra  hermosa  y  gran  la  da¬ 
rrera  Assamblea  de  la  Unió  Catalanista ;  y 
ademés  obra  pràctica  y  profitosa,  que’ns  en¬ 
senyava  a  individualisarnos,  a  ésser  cons¬ 
cients,  a  tenií  criteri  propi  y  a  unirnos  per 
la  patria. 

Per  això’ns  han  semblat  obra  migrada, 
impolitica,  fomentadora  de  personalismes, 
de  pasionetas  y  de  disputas  més  que  inútils 
perjudicials,  la  creació  del  directori  catala¬ 
nista  y  la  festa  celebrada  ab  tal  motiu  per  la 
«Lliga  Regionalista». 

Y  en  aqueixa  festa  en  Maura  (Filipos) 
ha  sigut  califical  íï’ilustre  governant! 

No  volèm  ara  repetir  que  s’hagi  fet  el  jòch 
dels  ambiciosos;  no’ns  volèm  queixar  de  que 
s’hagi  admès  als  inconscients,  perque  incons¬ 
cients  ha  de  tenir  per  dissort  el  Catalanisme, 
com  totas  las  causas.  De  lo  que’ns  queixém 
(y  es  queixarse  ben  poch)  es  de  que  a  certs 
inconscients  (no  més  dihèm  inconscients) 
se’ls  hagi  afalagat  y  enaltit  tant,  donàntelshi 
el  Catalanisme  per  trono. 

Perque  no  se’ns  negarà  que,  tant  o  més 
que  las  dissensions,  es  la  inconsciència  lo 
que  fa  perdre  las  nacionalitats.  Això,  senyor 
Bardina,  també  ho  diu  ia  historia. 

Créguins:  convé  la  germanor,  però  també 
convé  passar  bugada. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Ja  tenim  alcalde,  per  Emili  Tintorer.— La  revenja,  per 
Jaume  Aymà  y  Ayala. — Sonets,  per  Arnau  Martinez 
y  Serinà. — Pobre!!!,  per  Oriol  Martí. — Notas  biblio- 
gràficas,  per  Lluis  Via.— May!,  per  Jaume  Carta- 
nyà. — Vensutl,  per  Agusti  Pedret  y  Miró. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.—  Plecb  10. 

L'HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  3. 


JA  TENÍM  ALCALDE 

Ja’n  tenim.  El  part  ha  sigut  laboriós:  res 
tindrà  d’estrany  que  l’infant  resulti  feble. 
Per  de  prompte’l  nen  ha  tardat  a  plorar,  y 
las  sevas  primeras  paraulas  han  sigut  «papa 
y  mama».  Ha  donat  las  gracias  al  rey  y  al 
govern  (tonto,  més  que  tonto!  si  aqui  no  hi 
ha  més  rey  ni  més  govern  qu’en  Maura!)  ha 
dit  que  venia  a  fer  administració  y  no  polí- 
tica,  y  després  ha  rigut.  Ha  rigut  ab  els  re¬ 
gidors,  afalagantlos  com  si  li  fessin  por. 

L’alcalde’s  diu  Lluch,  però  no  hi  lluca.  Si 
hi  lluqués  no  hauria  dit  «papa  y  mama»; 
hauria  dit:  «que  os  compri  qui  no  os  cone¬ 
gui»,  y  sens  esperar  la  contesta  d’en  Coro¬ 


minas,  l’infelis,  ni  la  d’en  Martinez  Campos, 
vull  dir  de  l’Abadal,  el  pacificador,  hauria 
llensat  la  bossa,  vull  dir  la  vara. 

El  pare  del  alcalde,  en  Maura,  no  passa 
de  polro  andaluz :  mucha  planta  y  poca  uva, 
la  seva  mare,  la  opinió  pública  barcelonina, 
tantejada,  grapejada  grollerament,  no  ha 
concebut  ab  amor  y  ha  deslliurat  ab  penas  y 
trevalls.  Mus  ridiculus  nascetur.  cQui  farà  de 
gat? 

El  verdader  gat  som  nosaltres,  els  barce¬ 
lonins  que,  per  ara,  al  vèurel  tan  petit  y  tan 
ridícul,  ens  fa  llàstima.  Avans  de  menjàr- 
nosel  volèm  que  s’engreixi.  Y  s’engreixarà 
ab  caldo  de  tonterias  y  such  de  vulgaritats. 
Tonterias  y  vulgaritats  de  sa  pròpia  cullita; 
tonterias  y  vulgaritats  de  la  cullita  dels  regi- 
gors.  En  Cambó  y  en  Corominas  n’hi  faràn 
present  a  dojo;  els  demés  regidors  també  li 
portaran  lo  que  cullin,  sigui  poch  sigui  molt. 
De  bona  voluntat  no’n  mancarà. 

Lo  que  no  se  sab  ben  bé  encara  es  si  el 
nou  ratolinet  s’alimentarà  d’escombrarías, 
aliment  sà  y  nutritiu,  qu’en  poch  temps  trans¬ 
forma  al  ratoli  més  desnarit  y  més  despre- 
ciat  pels  bons  gats  en  rata  exuberant  que’ls 
hi  fa  denteta.  Lo  que  sí  se  sab  es  que  d’es- 
combrarias  a  la  casa  gran  no’n  mancan,  en¬ 
cara  que  hi  ha  tal  demanadissa,  que  no  totas 
las  ratas  hi  menjan  a  pler. 

En  son  petit  discurs  el  ratolí  sols  ha  dit 


474 


JOVENTUT 


«papa  y  mama»:  que  representa  la  lley,  els 
reglaments  y  la  cortesia,  que  tots  els  regi¬ 
dors  són  homes  de  talent  y  administradores 
celosos — no’ns  fassi  riure! — qüe  Deu  els  pre¬ 
miarà  si  ho  fan  bé,  y  la  lley,  el  rey  y  la  con- 
ciencia’ls  demandaran  si  són  dolents.  Com 
si  Deu  no  tingués  altra  feyna  qu’entrete- 
nirse  repartint  medalletas  als  Rivas  Mateos, 
Buxó,  Mir,  Puig  y  Cadafalch,  etc.!  Com  si 
la  lley,  el  rey  y  la  conciencia  servissin  pera 
res  enfront  del  sufragi  universal,  a  qui  de- 
vém  uns  regidors  que  no’ns  mereixèm! 

Ah,  si  el  novell  alcalde  s’hagués  assem¬ 
blat  a  n’en  Maura!  No  hi  hauria  entrat  ab  la 
cúa  entre  camas  dihent  «papa  y  mama».  De 
primer  entuvi  als  regidors  que  protestavan 
perque  l’han  nomenat  de  real  ordre,  els 
hi  hauria  dit  y  demostrat  que  no  hi  havia 
res  d’això·,  qu’ell,  en  Lluch,  era  alcalde  per 
sufragi  universal  com  el  regidor  més  pintat. 
«Això  de  la  real  ordre — els  hauria  dit,  es  una 
fórmula,  un  convencionalisme.  Qui  m’ha 
nombrat — encara  que  fentme  plat  de  segun- 
da1  tercera  ó  quinta  mesa — es  en  Maura.  Ara 
bé:  cqui  es  en  Maura?  L’amo  d’Espanya;  y  a 
més  d’amo  es  el  quefe  reconegut  de  la  majo¬ 
ria,  d’una  majoria  elegida  per  sufragi  univer¬ 
sal  com  vosaltres.  Donchs  en  Maura  repre¬ 
senta  la  quintaessencia  del  sufragi  universal 
y  de  la  voluntat  del  pais,  y  jo,  fill  seu,  també 
represento  tot  això.»  En  Corominas,  y  el 
Zurdo,  y  molts  d’altres,  s’haurían  quedat  ab 
un  pam  de  boca  oberta.  Quedarse  ab  un  pam 
de  boca  oberta  devant  d’una  paradoxa  es  un 
dels  mèrits  de  nostres  benemèrits  regidors. 
Y  en  Lluch  els  hauria  deixat  aterrats.  «Ha 
nascut  ab  totas  las  dents»  s’haurian  dit  entre 
ells.  Y  nosaltres,  espectadors  pacifichs,  ens 
hauriam  desensopit  y  hauriam  esperat,  re- 
fregantnos  las  mans  de  gust,  las  batussas 
inevitables.  ^Un  alcalde  que  neix  ab  totas  las 
dents  y  uns  regidors  a  qui  sols  manca’l  cai- 
xal  del  seny?...  Bronca  segura!... 

Una  sola  vulgaritat,  obligada  en  semblants 
casos,  no  ha  dit  l’alcalde.  Omissió  digna, 
que’ls  esperits  justiciers  li  tindrèm  en  compte. 
En  Lluch  no  ha  dit  qu’entrava  en  l’alcaldia 
sacrificant  els  seus  interessos,  la  seva  salut  y 
la  seva  modèstia.  No  ho  ha  dit.  Els  rutinaris 
qu’esperavan  aquesta  declaració  han  sofert 
un  dolorós  desengany.  No  obstant — sempre 
hi  ha  un  no  obstant! — que  no’s  desanimin 


els  rutinaris.  Aquesta  declaració  ja  la  farà 
l’alcalde  a  son  degut  temps;  al  menys  hi  ha 
moltas  probabilitats  de  que  la  fassi.  Ell  ma¬ 
teix  ho  ha  donat  a  entendre.  «Yo  no  quiero 
kacer  el  sumario  de  mi  obra  —  ha  vingut  a  dir 
— porque  como  las  estelas  .. — aqui  una  figura 
poètica... —  yo  pre/iero  hacer  el  índice.)) 

Ja  ho  veurèu,  rutinaris,  còm  en  l’index  del 
alcalde  hi  figurarà  aquest  capitul  interessant. 

Esperèm  tranquilament  l’index.  Si’s  trac¬ 
tés  d’un  escriptor  ens  el  mirariam  de  reull. 
Això  de  no  tenir  sumari  y  esperar  que 
l’obra’s  fassi  tota  sola,  es  bon  xich  alarmant! 
Però’s  tracta  d’un  ratolí,  d’un  ratolí-alcalde, 
y  la  cosa  varia  molt  d'aspecte.  A  todo  evento , 
com  diuhen  els  castellans,  aquesta  resolució 
del  alcalde  té  pera  nosaltres  una  ventatja  im¬ 
mensa;  la  de  poder  comensar  a  llegir  per 
l’índex,  y  tot  seguit  girar  full. 

Emili  Tintorer 

LA  REVENJA 

Al  meu  amich  J.  Masó  y  Gras 

En  Quim  era  un  carreter  vell,  desnarit, 
curt  de  camas;  sa  cara  era  pàlida  y  arrugada; 
duya  un  bigoti  grisench  que  se  li  criava  tot 
esbullat,  tapantli  els  llabis;  sos  ulls  esmcr- 
tuhits  sols  brillavan  de  tart  en  tart,  quan  li 
semblava  qu’era  objecte  de  censuras  per  part 
de  sos  companys  de  trevall,  com  si  en  aquells 
moments  se  reconcentrés  tot  ell  y  s’encen¬ 
gués  d’ira.  Allavors  clohía’ls  punys,  y  respi¬ 
rant  fortament,  mossegantse’l  llabi,  esguar¬ 
dava  rabiós  als  qui  parlavan.  Quin  odi, 
quina  ira  s’apoderava  d’ell  alashoras!  Recor¬ 
dava  totas  las  canalladas  qu’havia  tingut  de 
soportar  y  sentia  un  intens  desitj  de  reven- 
jarse.  Perque  la  seva  situació  en  aquella 
casa  era  desesperada.  Allò  de  trobarse  sol, 
ben  sol  contra  tants  que  l’aporronavan  con¬ 
tínuament,  era  irresistible;  allò  de  veures 
despreciat  per  sos  companys,  considerat 
com  un  sér  perjudicial  a  la  societat,  l’enut¬ 
java. —  Tothom  té  dret  a  la  vida  — pensava 
ell,  —  y  si  ells  tenian  medis  pera  resistir  la 
vaga,  jo  no,  maiehitsiga!  — 

Certament  tot  era  resultat  de  l’última  vaga 
de  carreters. 

Era  antich  conegut  del  Zidro,  ab  qui  havia 
trevallat  durant  molts  anys.  El  Zidro,  favo- 


JOVENTUT 


475 


rescut  per  la  sòrt  (com  deya  ell),  o  valentse 
de  malas  arts  (com  deyan  ejs  altres),  havia 
arribat  a  ésser  amo  de  carros,  fentse  nome¬ 
nar  senyor  Isidro.  En  Quim,  al  veures  sense 
feyna,  diíerentas  vegadas  havia  anat  a  tro- 
barlo  pera  que  n'hi  dongués.  Però,  fos  que  no 
hi  havia  cap  plassa  vacant,  o  que  li  desagra¬ 
dessin  las  arrugas  qu’en  Quim  duya  a  la 
cara,  may  se  decidia,  si  bé  de  tart  en  tart, 
quan  algún  dels  carreters  de  la  casa’s  posava 
malalt,  li  dava  algún  jornal  a  fer.  Y  las  set- 
manas  passavan,  y  en  Quim  anava  passe- 
jantse,  trobantse  sovint,  sovint,  sense  saber 
ab  què  ferse  passar  la  fam,  ni  còm  auxiliar  a 
la  seva  dona,  que,  ferida  com  estava,  no  po¬ 
dia  trevallar. 

Mentres  tingueren  pera  empenyar,  sorti¬ 
ren  del  apuro  desembrassant  el  pis,  però 
quan  ja  no’ls  quedà  més  que  l  matalàs  en 
que  jeyan  y  alguns  altres  trastos  que  per  lo 
vells  no’ls  hi  havían  volgut,  hagueren  d’em- 
matllevar  a  un  y  altre,  rebent  desprecis  y 
més  desprecis. 

Aquellas  continuadas  visitas  d’en  Quim  al 
senyor  Isidro  no  satisfeyan  pas  massa  als 
carreters  de  la  casa.  Comprenian  que  la  si¬ 
tuació  desesperada  en  que’l  Quim  se  trobava 
li  faria  acceptar  una  plassa  a  qualsevol  preu, 
avuy  per  demà  qu’ells  se  declaressin  en  vaga 
tal  com  portavan  de  cap  ja  feya  temps.  Y  co 
mensaren  a  agafarlo  de  cap  d’esquila,  a  mi- 
rarlo  ab  recel  y  desconfiansa,  v  prompte, 
molt  prompte,  tractaren  d’esquivarlo  de  per 
alli. 

Mes  vingué  la  vaga  de  carreters  ab  tant 
zel  preparada,  aquella  vaga  qu'havia  fetcon- 
cebir  a  sos  partidaris  no  pocas  esperansas  de 
millorament,  no  pocas  ideas  afalagadoras  de 
reivindicació...  Els  carruatges  deixaren  decir- 
cular  pels  carrers,  las  quadras  foren  abando- 
nadas,  y  en  moltas  d’ellas  sols  l’encarregat 
de  cuydar  al  bestiar  hi  restava. 

De  moment,  amos  y  trevalladors  cregue¬ 
ren  que  la  cosa  tindria  prompta  solució.  Els 
primers  pensavan  que’ls  trevalladors  no  po- 
drian  resistir  molt  temps  per  falta  de  recur¬ 
sos;  els  segons  confiavan  en  l’apoyo  de  la 
opinió  pública.  Però  las  cosas  no  seguiren 
pas  aquest  camí.  Els  amos  creyan  que’l 
cedir  un  cop-més  a  las  exigencias  dels  treva¬ 
lladors  era  deixarse  trepitjar,  y  els  trevalla¬ 


dors,  convensuts  de  que  lo  que  demanavan 
era  de  rahó,  ho  mantenian  ab  fermesa. 

En  la  quadra  del  Zidro  no  hi  quedà  ningú. 
Carreters,  establerissos ,  mossos,  tothòm 
abandonà  la  feyna  fent  causa  comú  ab  els 
vaguistas.  Ab  quin  goig  reberen  la  noticia 
de  deixar  la  feynal  Quànt  temps  feya  que  la 
esperansavan  l’hora  de  plegar,  o,  com  deyan 
ells,  l’hora  de  reivindicarsel 

En  Zidro,  aixis  que  tingué'noticia  de  que 
no  havia  comparegut  ningú  al  trevall  y  de 
que'ls  establerissos  se’n  havían  anat  també 
deixant  la  quadra  abandonada,  va  corre  a  la 
germandat  de  carreters  pera  pendre  acorts. 
Alli  hi  estavan  reunits  els  amos  en  gran 
nombre;  discutían  acalorats,  cercant  medis 
de  repressió  que  acabessin  ab  la  supèrbia 
dels  trevalladors.  Qui  més,  qui  menys,  tots 
creyan  que  no  havian  de  cedir,  que  no  ha¬ 
vían  d’humiliarse,  y  acordaren  per  lo  tant 
sostenir  la  vaga.  En  Zidro  hi  estigué  del  tot 
conforme. 

Y  passà  un  dia,  y  en  passà  un  altre  y  un 
altre,  y  la  vaga  continuava  sense  tendencia 
a  solucionarse. 

Feya  ja  cinch  dias  que  la  cosa  durava, 
quan  en  Zidro,  veyent  que  de  la  germandat 
no  li  portavan  cap  noticia  satisfactòria,  de- 
cidi  treure  carros  al  carrer.  Y  al  següent 
matí,  protegit  per  dugas  parellas  de  civils  a 
cavall,  enganxà  quatre  carros  ab  els  que  re- 
corregué  las  estacions  y  els  molls,  carregant- 
los  ell  mateix  pera  excitar  als  demés  pa¬ 
trons  a  que  l’imitessin.  El  primer  carro  el 
guiava  ell,  el  segón  son  fill,  el  tercer  un  de¬ 
pendent  del  escriptori  y  el  quart  en  Quim. 

L’exemple  no  trigà  a  ésser  seguit  pels 
demés  patrons,  aixis  es  que,  molts  el  mateix 
dia,  y  molts  més  el  mati  següent,  trague¬ 
ren  al  carrer  tots  els  carros  que’ls  fou  possi¬ 
ble,  admetent  a  tots  els  homes  que’s  presen- 
tavan  a  demanar  feyna  y  obligant  de  grat  o 
per  forsa  als  dependents  del  despatx  a  que 
també  guiessen  carro. 

Això  desconcertà  bon  xich  als  vaguistas. 
Organisats  d’aquella  forma,  els  amos  podian 
donar  via  a  la  feyna,  si  no  a  tota,  al  menys 
a  la  de  més  compromís,  cosa  que’ls  perjudi¬ 
cava  en  extrém.  Y  llavors  comensaren  las 
coaccions  y  els  atropells,  llavors  esclatà  l’ira 
contra  tot  aquell  sens  fi  de  pobra  gent  que 


JOVENTUT 


476 

s’havia  afanyat  a  pendre  feyna  exposantse  a 
greu  perill. 

La  vaga  no  durà  gayres  dias  més.  Els  car¬ 
reters,  desalentats,  tornaren  a  sas  quadras 
respectivas  demanant  pera  enganxar  ab  las 
mateixas  condicions  d’avans.  Però’ls  amos, 
alentats  ab  son  triomf,  no  volgueren  despe- 
dir  als  pochs  0  molts  qu’havian  llogat  du¬ 
rant  la  vaga.  El  Zidro  fou  qui  en  això  s’hi 
aguantà  més  ferm.  Ell  havia  llogat  al  Quim, 
y  si  bé  veya  qu’era  vell  y  faltat  de  condicions 
pera  la  feyna,  no  volgué  despedirlo,  donchs 
sabia  que,  agrahit  com  estava,  seria  un  bon 
servidor  sempre  més.  Y  als  carreters  antichs 
no’ls  quedà  més  qu’arronsar  y  passar  per 
allà  hont  volgué  son  amo. 

Aixís  que  li  digueren  a  n’en  Quim  que’s 
quedés  a  trevallar,  li  semblà  que  tornava  de 
mort.  a  vida.  Tornar  a  tenir  setmanada  fixa! 
Saber  altra  volta  ab  què  comptar,  ab  què  fer 
cara  a  las  tribulacions!...  May  s’hauria  can¬ 
sat  de  donar  mercès  al  Zidro  per  haverlo 
atès,  per  haverse  recordat  en  aquella  oca¬ 
sió  de  son  més  desvalgut  company.  Des- 
d’aquell  moment  li  semblà  que  tot  somreya, 
que  tot  tenia  més  vida,  que  tothom  estava 
més  content;  fins,  al  passar  per  devant  de 
sos  vehins,  li  semblà  qu’havian  de  descubrir 
en  son  rostre  rialler  que  portava  una  alegria 
a  la  llar,  després  de  durhi  durant  molt  temps 
tantas  tristesas.  Y  ab  quin  goig  ho  comunicà 
a  la  seva  dòna! 

—  Cisca,  tinch  feyna! 

—  iTens  feyna?  —  respongué  ella  sobres- 
saltada  d’alegria  —  ^Y  ahónt? 

—  A  ca’n  Zidro. 

—  Es  un  sant  home! 

—  Si ,  es  un  sant  home!  —  pensava  en 
Quim.  —  Deu  el  beneheixi!  — 

Y  l’alegria  regnà  de  nou  en  aquella  llar 
hont  ja  ab  prou  feynas  la  coneixían,  y  si  al¬ 
guna  ombra  de  disgust  venia  de  tart  en  tart 
a  entelar  el  brill  de  la  joya,  no  era  altra  que’l 
motivat  per  la  continua  lluyta  en  que’s  tro¬ 
bava  en  Quim  ab  els  demés  companys  de 
trevall  que,  rancuniosos,  tots  els  insults  ima¬ 
ginables  li  dirigían.  Si  may  per  may  parla- 
van  tots  junts,  no  s’acabava  pas  la  conversa 
que  no  li  tiressin  en  cara  qu’ell  y  els  que 
com  ell  obravan  eran  els  culpables  de  que  la 
classe  obrera’s  vegés  tan  explotada.  Això,  de 
moment,  indignava  a  n’en  Quim  de  tal  ma¬ 


nera,  qu’encès  de  rostre,  mossegantse’ls  11a- 
bis,  jurava  y  rejurava  que  s’havia  de  revenjar 
d’aquells  insults. 

Durant  las  primeras  setmanas  tot  foren 
alegrías.  La  imaginació  dels  dos  esposos  se 
enlayrava;  creyan  que  ja  may  havian  de 
tornar  a  sentir  el  rosech  de  la  fam.  La  set¬ 
manada  que  guanyava  en  Quim,  als  seus 
ulls,  se  multiplicava  de  tal  manera,  que’ls 
semblava  havia  de  fer  la  eterna  felicitat  de 
la  llar.  Mes,  que  terrible  fou  la  cayguda! 
Quin  desengany  quan  notaren  que  la  setma¬ 
nada  no  arribava  pera  totas  las  necessitats! 
Ab  quina  pena  s'adonaren  de  que  hi  havia, 
pendents  nombrosissims  deutes,  y  de  que  s’a 
nava  fent  impossible’l  pagarlos!  Ab  tot,  un 
cop  refets  de  la  primera  impressió,  pensaren 
que,  poch  a  poquet,  podrían  tal  volta  anar 
satisfent  lo  degut.  Això  si,  s’havían  de  repri¬ 
mir,  havian  de  desterrar  tot  gasto  inútil,  tota 
diversió  y  tot  esplay... 

Però  viDgué  l’hivern  y  els  sorprengué  sens 
una  pessa  de  roba  ab  que  abrigarse.  Tot  ho 
tenían  empenyat!  Y  aqui  recomensaren  els 
disgustos,  las  tribulacions;  aqui  esclatà  de 
nou  l’ira.  Pera  procurarse  abrich,  pera  satis¬ 
fer  sas  necessitats,  pera  pagar  els  deutes  con¬ 
trets,  el  sòu  resultava  insuficient,  raquitich, 
miserabte,  Y  als  deutes  antichs  se  n’hi  afe¬ 
giren  de  nous;  allí  hont  no  hi  estavan  em- 
penyats  s’hi  empenyavan. 

Una  tarda  la  fornera  anà  a  trobar  a  la 
Cisca  pera  que  li  abonés  els  atrassos,  ame- 
nassantla  ab  no  fiarli  més  si  no  pagava. 

Aquesta  amenassa  a  la  bona  de  la  Cisca 
la  entristí  fondament.  Apoyada  de  colzes 
sobre  la  taula,  vinga  fer  distribucions  del 
jornal  del  seu  home,  y  sempre’l  trobava  curt. 
Y  els  comptes  li  ompliren  el  cap,  y  senti 
mareig,  atolondrament,  ganas  de  plorar.  Y 
plorà  forsa,  y  quan  en  Quim  retornà  del  tre¬ 
vall,  la  trobà  encara  tota  ullerosa  y  trastor- 
nada. 

—  i  Ja  hi  som  ?  —  digué  éll  aixís  que  la 
vegé. 

— ^No  hi  hèm  d’ésser? — feu  ella  furiosa. 

— Mala  negada!  — 

Durant  aquella  tarda  havian  caygut  dos  0 
tres  ruixats  forts,  convertint  els  aforas  de  la 
ciutat  en  immens  bassal.  En  alguns  llochs 
la  gran  quantitat  d’aygua  aturada  y  el  conti- 


JOVENTUT 


477 


nuat  tragí  de  carruatges  estovà  la  terra, 
tant,  qu’alguns  encallavan  ab  risch  de  vol- 
car.  A  n’en  Quim  la  pluja  l’arreplegà  en  un 
magatzèm  de  marbres  hont  hi  havian  con- 
duhit  un  gran  bloch.  De  moment  varen  cor¬ 
re  a  aixoplugarse  sota  un  pòrtich,  però  com 
la  pluja  continués  y  el  temps  anés  passant,  no 
tingueren  més  remey  qu’empendre’l  camí 
del  moll  altra  volta.  Tapantse  com  bona¬ 
ment  pogueren  ab  unas  arpilleras  que'ls  dei¬ 
xaren  al  magatzèm,  emprengueren  el  camí 
rebent  la  pluja,  que  queya  persistenta. 
Prompte  las  arpilleras  foren  inútils,  y  la 
mullena  anà  travessant,  travessant  fins  arri- 
barlos  a  la  pell.  Arraulits,  morts  de  fret,  fe- 
yan  el  camí  rebent  ab  resignació  l'ayguat, 
quan  de  sobte’l  carro  quedà  encallat,  sense 
poder  continuar  avant.  Prou  cridaren,  prou 
apallissaren  als  cavalls  pera  ferlos  agafar 
branzida,  però  tot  fou  debadas,  y  pera  treu¬ 
re’l  carro  tÍDgueren  d’agafarlos  pel  ronsal, 
enfangantse  fins  al  genoll. 

—  Portam  uns  mitjons,  Cisca  —  digué  al 
arribar  a  casa  en  Quim. 

— {Tan  mullat  vas? 

— Fins  al  coll  m’he  mullat,  redeu!  — 

La  Cisca  va  corre  al  armari  en  busca  de 
uns  mitjons.  Aixis  que’ls  tingué  se’ls  quedà 
mirant  breus  moments. 

— {Qu’esperas? — li  cridà  en  Quim. 

— S’han  de  surgir. 

— {Encara? 

— Sí,  encara.  Com  si’m  sobrés  el  temps! 

— Pòrtals. 

— S’han  de  surgir,  primer. 

— Pòrtals,  te  dich! — cridà  en  Quim. 

— Té,  aqui’ls  tens! — 

En  Quim  els  prengué  ab  una  batzegada. 

—  {No’n  tens  uns  altres? — digué  mentres 
se’ls  mirava. 

-No. 

— Redeu! — murmurà,  tot  rebregantlos. 

— Tot  ve  un  día  que  s’acaba — afegí  trista¬ 
ment  la  Cisca.  Y  tot  es  igual,  Quim,  tot  es 
igual;  tot  ens  deixa  y  aviat  ni  podrèm  sor¬ 
tir  al  carrer. — 

En  Quim  callà.  Estava  nirviós,  la  seva  mà 
estrenyia  fortament  aquells  trossos  de  mit¬ 
jons,  y  els  seus  ulls  miravan  fixament  a 
terra. 

— Avuy — continuà  dihent  la  Cisca — la  for¬ 


nera  ha  vingut  a  dirme  que  la  pagui.  M’ha 
amenassat  ab  no  fiarnos  més. 

— Que  no’ns  fihi! — cridà  en  Quim. 

—  Y  ens  morirém  de  fam,  {eh? 

— Pera  portar  aquesta  vida  que  portèm, 
tant  se  val. 

— {Y  si  probessis  de  parlar  al  Zidro? 

— Ja’t  vaig  dir  que  no. 

— {Per  què  no? 

—  Perque  no! 

— Podrias  probarho.  Mira  que  no  podèm 
continuar  d’aquesta  manera! 

— Ens  aturarèm. 

— {Còm,  aturarnos? 

— Callà!  No  vull  que  me’n  parlis  més! 

—  EI  día  menos  pensat  ens  treuràn  d’a¬ 
questa  casa. 

— Calla!  Ja  ho  probaré,  redeu,  ja  ho  pro- 
baré!  — 

Cap  a  la  matinada’s  posà  a  ploure  altre 
cop,  però  ab  tanta  furia,  qu’en  Quim,  que’s 
disposava  a  sortir  de  casa,’s  vegé  precisat  a 
esperarse.  Aixís  que  la  pluja  minvà  va 
apressarse  a  sortir,  y  arresserat  a  las  casas 
emprengué’l  camí.  Com  més  s’atansava  a  la 
quadra,  menys  cas  feya  de  la  pluja,  y  no  era 
pas  perque  hagués  minvat,  sinó  perque  son 
cervell  anava  reproduhint  la  conversa  tin¬ 
guda  la  vetlla  passada  ab  la  seva  dòna. 

Bé  ho  comprenia  qu’ella  tenia  rahó.  El  Zi¬ 
dro  era  un  bon  amich  pera  ell,  y  de  segur 
que  no  voldria  deixarlo  desamparat  en  sas 
tribulacions. 

Quan  arribà  a  la  quadra’ls  altres  carreters 
ja  hi  eran.  Ajassats  per  terra  uns,  recolzats 
en  els  carruatges  altres,  esperavan  silencio¬ 
sos  que  parés  de  ploure.  Aixís  que  vegeren 
al  Quim,  uns  ab  altres  se  miraren,  mentres 
un  de  rabassut  que  s’estava  ajassat  sobre  una 
pila  de  sachs,  murmurava  mitj  rihent: 

— Crech  que  hi  ha  hagut  inondacions  per 
allà  dalt,  y  no’s  podian  obrir  las  portas  de 
las  escalas. 

—  Potser  sí — afegí  un  altre,  mentres  els 
demés  esclafían  una  rialla. 

En  Quim  comprengué  desseguida  per  qui 
anava.  Tot  esperant  qu’amaynés  la  pluja  se 
li  havia  fet  tart,  essent  l’ultim  d’arribar  a  la 
quadra;  però,  sensetornalshi  resposta,  s’anà  a 


JOVENTUT 


478 

ajassar  a  un  reconet  mitj  amagat  per  una 
carreta. 

La  pluja  aumentà  altra  volta;  l’aygua  que- 
ya  per  l’amor  de  Deu,  produhint  ab  son  es¬ 
trèpit  un  efecte  lantàstich  Per  la  teulada  del 
porxo  se  la  sentia  corre  ràpidament,  per’anar 
a  raure  a  una  ampla  canal,  que  impotenta 
alashoras  pera  engoliria,  la  llensava  al  pati, 
hont  per  una  reixa  anava  cap  al  clavegueró. 

— Cristo!  Quin  modo  de  ploure!— digué  en 
Dova.  Donan  la  aygua  per  l’amor  de  Deul 

— No  durarà  gayre — afegí  el  que  s’estava 
ajassat  sobre  la  pila  de  sachs. 

— ; Vols  dir,  Cisco? 

— Avans  de  mitja  hora  està  seré. 

—  Vatúa’l  ploure! — 

Y  aixis  restaren  llarch  temps,  ajassats  uns, 
dormint  altres,  passejantse  alguns,  esperant 
que  la  pluja  parés  pera  sortir  a  fanguejar, 
com  ells  ne  deyan. 

Cap  allà  a  las  vuyt  la  pluja  parà,  y  un  ven- 
tet  fresch  que  venia  del  mar  comensà  a  acla¬ 
rir  la  nuvolada,  enduhéntsela  cap  a  mon- 
tanya.  Llavors  se  deixà  veure  al  cel  un  qu’al- 
tre  ull  blau  per  hont  brillejava  de  tart  en  tart 
algún  raig  de  sól. 

— Ja  us  ho  he  dit  qu’allò  era  la  rematada 
— feu  en  Cisco,  tot  cofoy  perque  s’havia  acla¬ 
rit  una  mica.  No  plourà  més,  no. 

— Tant  me  fum! — feu  en  Dova. — Per  haver 
d’anar  pel  món  ab  las  pastetas  que  hi  ha... — 

El  ventet  anava  allunyant  la  nuvolada.  El 
sól  brillava  ja  ab  més  forsa,  y  sos  raigs  íeyan 
relluhir  com  perlas  las  gotas  d’aygua  que 
poch  a  poquet  s’anavan  escorrent  de  la  canal. 
Allavors  reaparegueren  la  vida  y  l’animació 
en  la  quadra.  Els  cavalls  foren  trets  del  esta¬ 
ble  y  conduhits  al  pati  pera  ésser  rentats;  un 
feixuch  carro-mato  fou  tret  al  carrer;  y  crits 
dels  carreters  y  renills  dels  cavalls  y  sorolls 
de  totas  menas  s’ajuntaren  durant  alguns 
moments  com  en  un  sol  crit,  com  un  gran 
himne  al  trevall.  Tots  els  carreters  tenian 
feyna:  els  uns  ajuntant  la  gran  restallera 
de  cavalls  qu’havia  d’arrossegar  ei  carro- 
mato,  altres  preparant  cadena  y  corrons,  en 
Quim  treyent  un  xich  el  fanch  que  la  tarda 
avans  s’havia  encastat  al  carro. 

Però,  tot  aquell  bullici,  ell  no’l  veya  pas: 
estava  massa  emocionat  esperant  qu’arri- 
bés  el  Zidro  pera  parlarli,  pera  supli- 
carli  que  l’aliviés  en  sas  penas.  Aixis  que’l 


vegé  entrar,  el  cor  li  glati  sorollosament  y’s 
senti  defallir,  mes,  refentse  de  moment,  el 
seguí,  entrant  ab  ell  al  despatx.  No  tardà 
molt  temps  a  sortirne.  Son  rostre  estava  en¬ 
cès,  y  de  sos  ulls  embotornats  ne  caygueren 
dugas  llàgrimas.  Els  demés  carreters  rigue¬ 
ren. 

— {Còm  vos  ha  anat  la  conferencia? — li  di¬ 
gué  en  Dova. 

— Mala  negada! — murmurà  ell. 

— Sembla  qu’estèu  transtornat — feu  un 
altre,  en  to  de  broma. 

— Prou!  No  n’heu  de  fer  res! 

— {Que  no? — cridà  en  Dova  acostantshi. — 
Més  de  lo  que  us  pensèu  n’hem  de  fer!  — Y 
dirigintse  als  altres,  afegí: — Mirèusel:  es 
aquell  que  quan  ferem  vaga  perque  no  po- 
diam  viure,  se’ns  va  unir  al  amo  pera  reven- 
tarnos!  Ves,  tórnahi,  humilíathi,  llépali  els 
peus;  ves,  que  també  t’explotarà,  també;  que 
també’t  farà  morir  de  fam!... 

— No  n’heu  de  fer  res  de  mi. 

— Vos  he  dit  que  sí,  vos  he  dit  que  si! — li 
deya  en  Dova  acostantshi. — Si  no  us  hagués¬ 
siu  unit  a  n’ells,  nosaltres  hauriam  triomfat, 
{entenèu?  Però  com  que  sóu  com  sóu... 

— {Què  sóch,  redeu,  què  sóch?— cridà  en 
Quim  esbufegant,  febrosench. 

—  Un  miserable! 

— Vosaltres  ho  sóu,  vosaltres,  que’m  ne- 
gavau  el  dret  a  la  vida! 

— Pera  ensorrarnos  a  nosaltres,  si! 

— Jo  no  us  ensorro  pas! 

— Y  diu  que  no’ns  ensorra,  ^sentiu?  Donchs 
{qui  en  té  la  culpa  de  que  siguém  tractats 
com  a  gossos? 

— Vaja,  prou! — feu  en  Cisco. 

— Vull  que’m  contesti! 

— Déixal  estar! 

— Aixis  vos  morissiu  el  dia  que  vos  humi- 
lièu,  bandarra! — 

En  Quim  no’s  pogué  aguantar  més:  encès 
de  rostre,  tremolant  d’ira,  perdut  el  coneixe¬ 
ment,  anava  per  abrahonarse  ab  aquell 
home  que  l'insultava,  mes  la  sobtada  pre¬ 
sencia  del  encarregat  el  detingué. 

— Me  la  pagaràsl  T’ho  juro! — murmurà. 

Tots  els  demés  carreters  rigueren:  sabian 
sobradament  que  aquella  amenassa  no  pas¬ 
saria  d’això. 


JOVENTUT 


479 


El  día  s’havia  aclarit  del  tot;  els  raigs  del 
sòl  queyan  potents  escampant  arreu  escalfs 
vivificadors,  y  la  nuvolada,  empesa  pel  vent, 
s’allunyava,  s’allunyava,  estacionantse  sobre 
las  montanyas  properas  que  quedavan  ocul- 
tas  entre  la  fosquetat  dels  núvols.  La  vida  y 
l’animació  havian  reaparegut  arreu;  per  las 
amplas  vias  el  tragi  era  continuu,  com  llarga 
cavalcada  exalsadora  del  trevall,  en  quina’l 
carro-mato  qu’havia  sortit  de  la  quadra  del 
Zidro  hi  feya  de  carro  triomfal.  Arrossegat 
pels  dotze  cavalls  més  hermosos  de  la  casa, 
guiats  per  nombrosos  carreters  ab  la  tralla  a 
la  mà,  era  l’admiració  dels  transehunts. 

En  Dova,  que  guiava’ls  dos  primers  ca¬ 
valls,  se  sentia  satisfet;  en  aquells  moments 
ja  s’havia  oblidat  del  incident  de  la  qua¬ 
dra,  ja  no  tenia  més  anhel  que’l  de  trevallar. 
No  aixis  en  Quim,  que  assegut  al  banch  del 
carro,  mirava  fixament  a  terra  sens  atendre 
a  altre  tràfech  que’l  que’s  sentia  en  son  pro¬ 
pi  pensament.  Còm  se  li  confonían  dins  ell 
las  paraulas  de  sa  esposa,  la  negativa  del 
Zidro  y  els  insults  del  Dova!  Còm  se  li  pre¬ 
sentava  una  cosa  seguida  de  l’altra,  o  totas 
a  la  vegada!  Y  còm  sentia  néixer  l’ira,  la  de¬ 
sesperació,  contra  tot  y  contra  tothòm!  Per 
això,  abstret,  mirava  fixament  a  terra,  tot 
estrenyent  els  punys... 

Quan  arribaren  al  moll,  tornà  en  si.  L’a¬ 
nimació,  el  soroll,  el  constant  tragi  el  dis— 
tregueren  un  xich,  y  sense  moures  d’hont 
estava  assegut,  estengué  la  mirada  per  son 
entorn.  Tot  era  animació.  Dels  vapors 
que,  atracats  al  moll,  estavan  carregant, 
n’eixia  un  continuat  sotrach,  una  remor  so¬ 
morta  produhida  per  las  grúas  d’a  bordo  que 
pujavan  y  baixavan,  ab  bultos  qu’encavian 
dins  las  bodegas.  El  moviment  dels  carros 
se  succehia  ràpidament,  y  d'aquella  cúa  llar- 
guissima  que  desde  prop  del  vapor  s’estenia 
cap  a  la  carretera  y’s  movia  pausadament, 
may  se’n  veya  la  fi.  Y  els  homes  anavan  y 
venian  carregats  ab  sachr,  arrossegant  carre¬ 
tons,  cridant  uns,  rihent  altres;  y  el  bullici 
s’escampava,  y  enllà  també’s  sentia’l  rugit 
somort  d’altres  barcos  hont  s’hi  trevallava, 
també  venia’l  ressò  del  crits,  de  las  riallas, 
y  dels  renechs  dels  carreters  y  dels  camàlichs 
importunats  per  la  presencia  dels  transehunts 
desenfeynats.  Y  tot  banyat  per  un  sól  es- 
plèndit,  per  un  sól  que  retornava. 


Al  posarse  en  moviment  el  carro  mato, 
una  munió  de  desenfeynats  s’aturà  pera  con¬ 
templar  còm  hi  carregavan  un  gran  bloch  de 
marbre  que  una  grúa  acabava  de  treure  de 
la  bodega  d’un  barco.  Aixis  que’l  bloch  esti¬ 
gué  en  alt,  la  grúa  giravoltà  pausadament, 
posantse  al  mateix  indret  del  carro. 

— Arria  poch  a  poch — cridà  en  Dova.  Y  la 
pessa  baixà,  baixà  pausadament  sentintse’l 
groch-groch  de  la  cadena  al  fregar  sobre'ls 
corrons. 

— No  us  entretinguèu — cridà’l  Zidro  a  n’en 
Dova  y  a  n’en  Quim,  qu’aguantavan  las  fa  1- 
cas  pera  que  no  s’aboquessin  al  rebre’l  pes. 

— No  hi  ha  por' — contesta  en  Dova. 

— Avisèu. — 

El  bloch  era  ja  demunt  mateix  del  carro; 
d’un  cap  ja  fregava  ab  la  falca,  quan  en 
Quim,  encenentse  d’ira  al  veures  front  a  front 
d’aquell  home  que  l’havia  insultat  tantas  ve- 
gadas,  obcecat,  retirà  la  mà  cridant: — Arria! 
— Y  la  pessa  caygué,  enclohent  el  bras  d’en 
Dova. 

— Issa! — cridaren  uns. 

— Aixeca!  '  - 

— Mala  negadal — digueren  altres. 

Y  la  grúa  tornà  a  issar  el  gros  bloch  de 
marbre,  enduhentsen  encastat  en  ell  y  en 
mitj  d’una  taca  de  sang,  un  tros  de  rgà  del 
Dova. 

Aquest  s’havia  desmayat;  alguns  l’agafa¬ 
ren  y  se’l  endugueren  a  la  casa  de  socors. 

En  Quim,  espahordit  de  si  mateix,  se 
deixà  pendre  sense  resistirse  pels  mossos 
d’esquadra. 

Jaume  Aymà  y  Ayala 


L. 


fe 

} 


í: 


SONET 

Visió 

Superba,  altiva,  ab  majestat  serena, 
eixí  al  balcó  la  verge  melangiosa, 
llir  entre  carls,  de  flayra  delitosa, 
que  ubriaga’l  seny  y  l’ànima  encadena. 

De  sa  augusta  grandesa  tentli  ofrena, 
va  esfondrantse  la  torre  ruïnosa 
retuda  per  la  Dòna  victoriosa 
qu’es  Torre  del  Amor,  de  gracia  plena... 

S’oíe  al  lluny  el  cant  que’l  riu  mormora , 
al  compàs  de  la  clàssica  tenora 
en  la  plassa  voltava  la  sardana, 

y  el  cel  en  tintas  rojas  s’encenia, 
y  el  sól  demunt  las  serras  se  moria 
contemplant  a  la  verge  selvatana. 

En  el  ball 

Aquesta  dansa  qu’hem  ballat  suara, 
de  moderna  faysó,  no  us  escau  gens: 
desdiu  dels  esquisits  refinaments 
que  de  nobles  passats  servèu  encara. 

En  la  expressió  gentil  de  vostra  cara 
s’hi  revelan  estranys  anyoraments 
d’una  dansa  de  rítmichs  moviments 
ballada  en  tebias  nits  de  lluna  clara. 

No  sóu  del  nostre  temps:  vostras  miradas 
semblan  cercar  en  va  cosas  passadas; 
vostres  llabis  rosats,  vostras  mans  blancas 

portan  nostalgias  de  conversas  finas, 
de  perrucas,  perfums  y  portantinas, 
y  de  discrets  jardins  d’espessas  brancas. 

Heine 

Guayteulo:  de  cara  seriosa  y  burleta; 
de  mirada  dolsa,  d’escayent  posat; 

París  va  donarli  sa  gracia  coqueta, 
sa  patria  alemanya,  la  serenitat. 

Llensa  ab  mà  certera  la  fina  sageta 
contra’ls  que’l  combaten  ab  glavi  pesat. 

...  Es  el  gran  escèptich,  es  el  gran  poeta 
de  las  lleugeresas  de  la  humanitat... 

De  prompte’s  trasmuda  sa  cara  malalta: 
un  recort  d’infancia  son  ànima  exalta: 
s’assèu  a  sa  taula  ab  febril  deliri: 

irònich  somriure  sos  llabis  arqueja, 
y  sobre  una  fulla,  dubtant,  borroneja 
«  ...  la  nina,  la  fina...»  «la  rosa  y  el  lliri...» 


s 

Margarida  de  Prades 

Jova  es  la  reyna  Margarida, 
vell  y  xacrós  el  rey  Martí: 
càl  donà  al  rey  un  raig  de  vida 
perque  sa  rassa’s  va  a  extingí. 

La  unió  reyal  ja  es  benehida; 
ja  tot  el  poble,  ab  frenesí, 
aclama  als  reys  y  al  hereu  crida... 
hereu  que  may  ha  de  vent. 

Y  quan  la  nit  misteriosa 
estén  sas  alas  silenciosa 
y  Bellesguart  en  l’ombra  jau, 

d’un  cavaller  la  forma  vaga 
en  la  espessor  del  bosch  s’amaga, 
guaytant  la  cambra  del  palau. 

Lucrecia  d’Alanyó 

Clara  es  la  nit,  y  la  finestra  oberta 
deixa  passar  la  brisa  embalsamada 
de  la  badia,  de  vergers  cuberta, 
que  s’endevina,  al  lluny,  ab  la  mirada. 

Al  empit,  ab  sa  bella  enamorada, 
el  rey  n'Anfòs  mormora  ab  veu  incerta: 

—  Ja  neix  el  jorn,  ja  l'auba  es  arribada: 
guayta,  amor  meu,  còm  Nàpols  se  despertal... — 

Y  a  la  claror  rogenca  del  nou  día, 
de  passió  encès  per  l’amorosa  lava, 
voluptuós  mirava’l  rey  s’aymía 

y  la  testa  en  sa  espatlla  recolzava; 
y  somrisent,  ab  dolsa  melangia, 
ab  sos  petons  Lucrecia  l'ofegava. 

Panissars 

Passà  l’exèrcit  franch,  com  malferida  fera. 

Acondolits  y  tristos,  els  palacians  lleyals 
sens  esma  sanglotavan  entorn  d’una  llitera 
cuberta  de  domassos  ab  flors  de  lis  reyals. 

Devant  sa  gent  impàvit,  contempla’l  rey  en  Pere 
el  llarch  estol  de  guerra,  desde’ls  aguts  penyals 
hont  fréstega  aletejaal  vent  nostra  bandera 
y  xisclan  esveradas  las  àligas  capdals. 

De  sobte  un  cl^m  de  guerra  se  sent.  Las  armas  brillan, 
els  nostres  escometen,  els  braus  corcers  renillan, 
y  un  baf  de  sang  qu’ofega  se  va  escampant  arreu. 

Y  el  núvol  de  tempesta  llensat  per  Fransa  y  Roma 
desfàn  entre  aquells  cingles,  com  estiuhenca  broma, 
els  raigs  ardents  de  glòria  del  Sól  del  Pirineu. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT  4^1 


POBRE!!! 

A  causa  d’haver  publicat  nostre  company 
de  redacció  en  Pujulà  y  Vallés  un  article  ti¬ 
tulat  Els  emigrants ,  en  el  que  treya  a  la  ver¬ 
gonya  pública  als  castilas  de  La  Esquella  com 
enemichs  y  embrutidors  de  Catalunya,  vasor- 
tirenP  delO.,  o  sia  l'incommensurable  Roca 
y  Roca,  ab  una  de  las  sevas  crònicas  que  tan 
del  agrado  són  d’ell,  d’en  López  y  dels  vene¬ 
dors  de  cigrons  a  la  menuda. 

Eh  Roca  y  Roca,  que  per  lo  que’s  veu  es 
realment  de  procedència  jesuítica,  no  vol 
anomenar  a  Joventut  (això  seria  donarnos 
massa  cartell),  però,  trencant  per  una  ve¬ 
gada  la  consigna, tàcitament  convinguda  en- 
tre’ls  sectaris  de  tota  mena,  de  fernos  el  buyt, 
més  fidelment  guardada  que  ningú  pels  de 
ca’n  López  y  els  de  ca’n  Brusi,  com  que  d  la 
cuenta'X  tocarli  la  botiga  es  tocarli  la  fibra 
més  sensible,  ha  tret  per  fi  alguna  guspira 
com  pedra  foguera  que  sols  al  pegarli  espur¬ 
neja. 

En  el  número  del  15  de  juliol  en  P.  del  O. 
ve  a  dir: 

Que  hi  ha  un  setmanari  que  no’l  llegeix 
ningú  (Joventut). 

Que  paga'l  nabab  Marti  (jo). 

Y  que’l  redactan  uns  quants  superhomes  (1) 
a  cambi  dels  bee/sleaks  que’ls  hi  paga  l’amo 
si  saben  adularlo  y  si,  ademés,  omplen  els 
rebuts  de  lloguers  de  las  innombrables  casas 
que  posseheix  el  sotsfirmat  nabab.  (Fassin 
el  favor  de  riure  perque  això  es  un  chisle). 

Y  isaben  de  què  plora  la  criatura?  Donchs 
de  que  Joventut  hagi  criticat  els  ridículs  en¬ 
tusiasmes  ab  que  la  prempsa  castila  ha  can¬ 
tat  la  odisea  artistich-industrial  d’en  Bo¬ 
rràs,  Rusinol  y  companyia,  dignes  competi¬ 
dors  dels  del  Foment  de  la  Producció 
Nacional.  Si,  senyors:  aquella  prempsa  que 
no’ns  deixa  de  chauvinistes  quan  alabèm  lo 
qu’ells  anomenan  despreciativament  una  glò¬ 
ria  del  terrer,  ara’ns  excomunica  perque  no’ns 
volém  empassar  els  bolados  dels  periodistas 
madrilenys  descubridors  de  tants  Zacconis  e 
Ibsens  Codornius  com  tenim  sense  merèi- 
xensels,  de  la  mateixa  manera  que  no  volém 
combregar  ab  las  rodas  del  molí  dels  Mau- 
ras,  Salmerons  y  demés  colonisadors  que 
pretenen  conquistar  Varchivo  de  la  cortesia 
y  llimar  las  arestas  de  los  rudos  pero  laborio¬ 
sos  catalanes. 

La  campanya  anticatalana  de  La  Esquella 
y  companyia  està  justificada  per  l’alarma  que 
ocasiona  entre’ls  vividors  de  la  política  y 
explotadors  de  la  massa  ignorant,  tot  movi¬ 
ment  que  tendeixi  a  la  cultura  del  poble  y 
qu’ha  d’acabar  per  netejàrloshi  la  menja¬ 
dora. 

Els  atachs  a  Joventut  tenen  per  causa  me¬ 
diata  nostra  recent  embestida  que’ls  ha  bur¬ 


xat  dintre  son  cau  justament  en  ocasió  en 
que’l  seu  mal  volia  menys  soroll;  però  si 
agafèm  las  cosas  desde  son  principi,  tindrèm 
que  Joventut  es  un  grop  que  ja  fa  temps 
que’ls  va  sortir  y  del  que  no’s  desfaràn  tan 
fàcilment  com  voldrían.  Per  això  sols  en 
pochs,  ben  pochs  casos  s’arriscan  a  anome- 
narnos  Si  en  Roca  y  els  de  la  seva  especie 
tinguessin  un  xich  de  vergonya  política, 
quan  ab  tota  mala  fe  titllan  al  Catalanisme 
de  clerical  y  retrògrado,  al  menys  pera  sal¬ 
var  las  apariencias  haurian  de  fer  algunas 
excepcions  en  favor  de  varias  entitats  0  indi¬ 
vidualitats  catalanistas,  entre  las  que’s  re¬ 
marca  nostre  periòdich.  Ells  això  no  ho  fan: 
semblants  procediments  no’ls  estila  aqueixa 
mena  de  prempsa;  però,  en  cambi,  al  atacar 
a  Joventut,  per  molta  barra  que  tinguin,  no 
poden  duria  al  extrèm  de  gastar  els  estereo¬ 
tipats  clixés  de  sa  dialèctica  estantissa,  per¬ 
que  si  a  nosaltres  ens  diguessin  clericals  y 
letrògrados,  fins  els  lectors  de  La  Esquella 
que  són  els  més  tristos  y  estúpits  de  Barce¬ 
lona,  esclafirian  a  riure  y  dinan:  «Plega, 
Roca,  aquestas  bolas  no  passan;  dónalas  a 
n’en  López,  y  que  hi  fassi  malabars  com 
en  els  temps  felissos  qu’encara  no  feya  d’edi¬ 
tor». 

Joventut  ha  moàtrat  un  radicalisme  en  tot 
ordre  d’ideas  que  may  podran  ni  somniar 
aqueixos  revolucionaris  de  melodrama  qu’ab 
èl  pretext  de  treure  una  tirania  volen  impo¬ 
sar  la  seva,  ni  aqueixos  cleròfobos  de  secà 
que  predican  el  matrimoni  civil  y’s  casan  y 
recasan  per  la  iglesia;  nosaltres  hem  dut 
nostra  imparcialitat  fins  a  la  exageració,  pu¬ 
blicant  en  las  planas  de  nostra  revista  arti¬ 
cles  contra’ls  mateixos  redactors;  hem  censu¬ 
rat  ab  més  rigor  las  fahas  dels  de  casa  que 
no  las  dels  forasters;  no  h.em  volgut  may  que 
dels  Segadors  se’n  fes  una  marcha  de  Cddiz, 
com  ho  fan  ells  tot  fent  ballar  -al  poble  al  so 
de  La  Marsellesa ;  y  en  fi,  en  nostras  polèmi- 
cas  hem  procurat  que’ls  que’ns  llegeixen  pu¬ 
guin  ferse  càrrech  dels  arguments  de  nostres 
adversaris  sense  tergiversarlos.  Tot  això  ho 
sab  el  púbiich  conscient  y  també  ho  sabèu 
vosaltres:  d’aqui  venen  la  nostra  forsa  y  la 
vostra  rabia. 

Joventut  no  té  amo  ni  quefe,  però’ls  que 
la  fem  tenim  solta  y  vergonya;  sabém  lo  que 
dihèm  y  per  què  ho  dihèm,  y  tenim  el  valor 
de  dirho;  no  hi  ha  ningú  que  li  calgui  que 
li  untin  las  frontissas  0  que  li  tapin  la  boca; 
y  com  que  Joventut  no  viu  del  púbiich,  si¬ 
nó  de  la  idea  que  la  feu  néixer,  no  morirà 
mentres  no  hagi  assolit  el  seu  fi  0  no  morim 
nosaltres,  únichs  pares  y  padrins  d’aquesta 
criatura  tan  rebeca,  perque  nosaltres  som 
els  que  la  fem  y  ja  ho  diu  el  ditxo:  «qui  la 
fa  la  paga». 

Prou  ho  sabs  tu,  Roca,  y  això’t  fa  corse¬ 
car  de  rabia:  però  has  de  fer  el  valent  y  sor¬ 
tir  del  pas  ab  quatre  bestiesas  de  las  tevas, 


(1)  Nosaltres.  —  N.  de  la  R. 


43  2 


JOVENTUT 


perque  pera  tu  encara  no  s’ha  abolit  aquell 
principi  absolut:  «qui  paga  mana». 

Pobre ! ! ! 

M’has  volgut  ofendre  y  m’has  dit  na- 
babl...  Ba!  Te  perdono  la  vida ,  desgraciado! 
Lo  que  sento  es  que  no  sia  veritat  tot  això, 
perque  si  jo  disposés  d’aqueixas  riquesas  que 
m’atribueixes,  creume  que’n  sabria  fer  bon 
us.  Perque,  supòsat  que  jo  fos  l’editor  de 
Joventut.  iQue  no  seria  molt,  pels  temps 
que  corrèm,  que  un  jove  rich  com  jo,  més 
guapo  que  tu,  en  comptes  de  fer  patir  se- 
nyoras  y  d’empudegar  las  carreteras  ab  la 
benzina  del  automòvil,  reunis  un  floret  de 
redactors  (encara  que  cobressin  ab  beefs- 
teaks)  y  sapigués  atreure  aquest  estol  de 
colaboradors  continguts  en  l’índex  de  nostra 
revista  que  no  llegeix  ningú? 

Tan  refiat  n’estàs  de  que  ningú  la  llegeix, 
qu’en  l’Almanach  de  La  Esquella  correspo¬ 
nent  al  1904  publicas  en  la  pàgina  117  la 
poesia  titulada  Vida  qu’en  Guimerà  havia 
escrit  expressament,  com  de  costum,  pera 
nostre  Cap  d’Any  de  1903,  0  sia  onze  mesos 
avans. 

Ja  veus,  donchs,  que  ni  com  a  nabab  ni 
com  a  editor  m’has  pogut  ofendre.  Tira, 
peixet!  Editor  de  Joventut!  Prou  me  tindria 
ben  guanyat  pera  l’hora  de  la  mort  un  elogi 
fúnebre  com  el  que  vosaltres  dediquèu  anyal¬ 
ment  al  pobre  Ignocenci,  que  no  sé  si  va 
tenir  més  bona  sòrt  com  a  editor  0  com  a 
pare.  Però  desgraciadament  ja  ho  dius  tu: 
els  de  Joventut  no  professan  «la  xorca  vir¬ 
tut  del  agrahiment»,  y  el  nabab  que  com  jo 
fes  d’intelectual  per  pose  no  podria  esperar 
que  li  endressessin  aquells  bombos  que’t 
donava  La  Campana  quan  estrenavas  el  Mal 
pare  y  El  bordet. 

Tu  ets  aixís,  Roca:  sia  que  t’inspiris  en 
els  teus  propis  sentiments,  sia  que  prenguis 
per  exemple'ls  de  las  varias  pandillas  de 
que  has  format  part,  pera  tu  es  tan  incon¬ 
cebible  un  rich  que  trevalli,  si  no  es  per 
negoci,  com  un  pobre  que  no  tingui  altra 
aspiració  que  donarse  bona  vida,  sense  re¬ 
parar  en  els  medis.  Tu  creus  que  hi  ha  richs 
que  tot  ho  compran  perque’t  consta  que 
abundan  els  miserables  que  no  reparan  en 
vendres.  Per  això  tu  de  la  societat  ne  tens 
un  tan  migrat  concepte,  perque  tu  ets  pobre, 
perque  tu  tens  totas  las  pobretas  passions  y 
xorcas  envejas  del  qu’ha  nascut  per  xavo; 
per  això  tu  no’t  dirigeixes  may  al  poble,  sinó 
a  la  plebe,  y  no  pera  despertarli  aspiracions 
que  no  pot  tenir,  sinó’ls  apetits  que  la 
tenen  condempnada  a  ésser  sempre  massa 
brutal.  Aixís  en  literatura  conreuhas  una 
pornografia  més  0  menys  atenuada,  y  en 
política  una  demagògia  passada  de  moda, 
ab  refinaments  estètichs  de  salta-taulells  y 
ab  criteri  filosòfich  de  porteria:  grans  salu- 
dos  als  senyors  que  donan  bonas  estrenas,  y 


retallada  general  de  tota  la  escala  ab  la  ras- 
pa  del  tercer  pis. 

— iQuè  diu  si  en  són  de  richs  els  del  prin¬ 
cipal?  Ay,  filla!  Jo  no  sé  pas  lo  que  tenen  ni 
còm  els  ha  vingut,  però  de  gastar,  gastan. 
Miris:  el  diumenge,  que  una  gallina,  que  un 
conill;  el  dijous  arròs  ab  petxinas,  y  cada 
dos  per  Tres  llenguado.  Oh,  y  afiguris  ara 
que  va  a  pesseta  y  setzel  Y  quan  tenen  un 
convidat,  un  pet  de  destapar  ampollas  que 
fa  fredat.  No  sé  si  seràn  de  graciosa  0  de 
xampany,  lo  certus  es  que  fan  molt  soroll.— 

Y  en  tot  te  passa  igual:  no  sents  res  més- 
que’l  soroll,  y  serías  tan  incapàs  de  definir 
totas  aquellas  cosas  que  tu  bescantas  com  el 
porter,  ton  semblant,  de  distingir  entre’l  xam¬ 
pany  y  la  gaseosa,  donchs  pera  ell  són  l’un 
y  l’altra  una  beguda  que  al  destapar  Tampó- 
lla  peta,  que  al  abocaria  fa  bromera,  y  al 
bèúrela  pica. 

Y,  a  més  de  xafarder,  també  com  ell  ets 
adulador  quan  convé  fer  la  gara-gara  als  se¬ 
nyors.  Te  citaré  dos  exemples.  Mira  lo  que 
deyas  en  el  número  1048  de  La  Esquella  (10 
de  febrer  de  1899)  quan  estrenarem  el  Cyrano 
a  Madrid,  y  això  qu’encara  Joventut  no 
existia,  ni  ens  coneixias  pera  bescantarnos, 
ni  may  t’haviam  parlat  de  TAyerbe  ni  de  la 
procedència  dels  teus.dramas: 

De  ferli  passar  la  frontera,  portantla  fins  al  Teatre 
Espanol  de  Madrid,  se  n’han  encarregat  los  senyors 
Martí,  Via  y  Tintorer,  tres  noms  ben  típichs,  ben  bar¬ 
celonins,  que  qualsevol  creuria  copiats  d'un  dels  molts 
rètols  de  nostres  barris  fabrils  y  comercials.  Martí,  Via 
y  Tintorer,  societat  en  comandita  {Veritat  que  sembla 
que  s’han  de  dedicar  a  la  fabricació  de  teixits  o  a  con¬ 
signacions  de  barcos? 

Als  senyors  Martí,  Via  y  Tintorer  ningú  pot  dispu- 
tarlos  la  glòria  y’l  mèrit  de  l’oportunitat.  No  sé  com 
s’ho  hauran  fet  per  traduhir  l’obra;  mes  sembla  qu’en- 
tre  ells  hi  ha  un  soci  capitalista,  que  haventla  vista  re¬ 
presentar  a  París,  va  adquirir  el  dret  de  traduhirla  al 
castellà,  un  altre  soci  industrial  que  domina  totas  las 
dificultats  y  finesas  del  idioma  francès,  y  un  tercer  soci 
versificador  hàbil  que  no  perque  fins  ara  hagués  escrit 
en  català,  deixa  de  considerarse  capàs  de  probar  fortu¬ 
na  en  l’idioma  de  Cervantes,  Lope  de  Vega  y...  don 
Francisco  Camprodón. 

(Veus?  Allò  que’t  deya.  No  més  havias 
sentit  el  soroll  y  ja’n  tenias  prou  pera  fer  las 
tevas  suposicions  maliciosas.  En  cambi, 
quan  havias  de  parlar  no  ab  la  raspa  del 
tercer  pis,  sinó  ab  els  senyors,  0  sia  ab  els 
lectors  de  La  Vanguardia  (encara  no  te’n 
havían  tret),  mira  ab  quins  afalachs  sortías 
(14  de  febrer  de  1899),  ab  lo  qual  demostra- 
vas  que  ballas  al  so  que  vol  el  qui’t  paga. 

Lo  mismo  cabe  decir,  con  respecto  à  los  traductores 
del  drama  Cyrano  de  Bergerac ,  recibido  con  extraordi- 
nario  aplauso  en  el  Teatro  Espanol,  de  Madrid  No  ter.- 
dràn  por  qué  quejarse  los  sefiores  Martí  Via  y  Tintorer, 
de  la  buena  acogida  que  el  público  y  la  casi  totalidad 
de  los  periódicos  madrilenos  han  dispensado  à  su  difí¬ 
cil  trabajo  de  poner  en  verso  castellano  las  pr  morosas 


JOVENTUT 


rimas  francesa s  de  Rostand.  Enteramente  desconocidos 
fuéronse  allí  y  hasta  algüien  hubo  de  miraries  con  cierta 
prevención,  juzgando  que  la  tarea  de  traducir  en  verso 
una  obra  de  las  condiciones  del  famoso  drama  francès 
requeria,  ante  todo,  la  autoridad  de.  un  nombre  literario 
de  bien  sentado  prestigio  Pues  bien,  el  éxito  brillante 
de  la  representación  dió  al  traste  desde  la  primera 
noche  con  semejantes  cavilosidades,  y  el  catàlogo  de 
los  autores  catalanes  capaces  de  triunfar  en  la  escena 
castellana  se  ha  aumentado  con  el  nombre  de  los  tra¬ 
ductores  del  Cyrano...  etc  ,  etc. 

Y  ara  prou.  Que’m  perdonin  els  llegidors 
de  Joventut  si  he  usat  un  estil  que,  si  no  es 
el  qu'ells  se  mereixen,  en  cambi  es  l'únich 
que’s  pot’emplear  pera  tractar  ab  els  Roca  y 
Roca. 

Y  tu  ja  ho  sabs:  jo  no  n’he  de  fer  res  de  si 
tens  la  bossa  molt  forta  ni  de  còm  ho  hagis 
fet  pera  ompliria;  lo  que  si’.t  diré  es  que  de 
rich  no’n  seràs  may.  Seràs  sempre  un  mise¬ 
rable.  De  porch  y  de  senyor  se’n  ha  de  venir 
de  mena,  y  tu,  Roca,  de  mena  de  senyor  no’n 
vens  pas.  Per  això,  per’acabar,  repeteixo  la 
paraula  ab  que  He  capsat  aquest  article, 
pronunciantla  ab  aquella  entonació  ab  que 
els  nyebits  cridan  «vòltal»: 

Pobre!!! 

Oriol  Martí 


NOTAS  BIBLÏOGRAFICAS 

Colecció  de  prosistes  catalans. — Quan  se  fa 
nosa,  novela  per  J .  Pous  Pagès. — Barcelona , 
Tip.  « L'Avenç )).  igo 4. 

En  J.  Pous  Pagès,  escriptor  poch  menys 
que  desconegut  dos  anys  enrera,  conquistà 
de  prompte  fama  merescuda  ab  sa  noveleta 
Per  la  vida ,  que  publicà  l’estiu  passat.  Ab 
ella  se  ns  revelà  tot  d’un  cop  com  prosista 
excelent  y  com  artista  de  cor  y  d’empenta, 
de  més  empenta  qu’alguns  que  gosan  de  re¬ 
putació  desde  fa  temps  y  qu’han  passat  ja  a 
la  classe  de  nostras  patums  gloriosas. 

Y  ja  que  incidentalment  parlo  de  patums , 
síam  permès  dir  que  aquí  tots  estèm  poch  0 
molt  empalumats.  Alguns  que  tenian  a  n’en 
Pous  per  un  cronista  regular  y  res  més,  dub- 
tavan  que’s  pogués  convertir  en  un  nove- 
lista  de  debò  fins  quan  els  deyan  que  sa  pri¬ 
mera  novela  estava  bé.  De  manera  que  se’l 
hauria  condempriat  a  no  fer  res  més  que  crò- 
nicas  tot  y  haventhi  en  ell  pasta  d’autor.  Per 
alguna  cosa’ls  catalans  formèm  en  el  concier- 
to  de  los  pueblos  espanoles,  y  per  alguna  cosa 
s’ha  dit  qu’Espanya  es  el  país  dels  viceversas. 
En  Pous  feya  poch  y  podia  fer  molt.  Altres  sem- 
blan  que  fassin  molt  y  no  son  bons  pera  res. 
Veyèm  administrar  l’Estat  als  que  no  sabrian 
passar  els  comptes  d’una  botigueta,  com  ve- 
yém  escriure  versos,  ben  fets  pera  més  pena, 
a  qualsevol  home  de  bé  adornat  ab  totas  las 
buydors  y  bellas  qualitats  de  las  personas 
més  bonas,  menos  ab  la  qualitat  de  poeta. 


483 

Bé  ho  sabèm  que  molts  fan  versos  pacient¬ 
ment,  com  podrian  fer  mitja:  però  com  que 
la  patumancia  y  la  rutina’ns  tenen  tan  enso¬ 
pits,  no  som  capassos  de  férloshi  baratar  la 
ploma  pel  panillo. 

Tal  vegada  aquest  desenfado  de  mal  gust 
ab  que  m’expresso  fassi  pensar  al  lector  qu’en 
Pous  Pagès  es  un  desenfadat  en  art,  un  re¬ 
volucionari,  0  quan  menys  un  autor  modern 
ben  original...  No  he  volgut  dir  tant.  Ni  he 
volgut  dir  tampoch  que  sia  dels  que  despre- 
cían  la  forma,  (?)  atents  sols  al  fons  (!)  de  lo 
que  concebeixen,  perque  es  sabut  que  l’ar¬ 
tista  sols  es  tal  en  quant  se  sent  inspirat  y 
apte  pera  exteriorisar  sa  inspiració;  llavors 
la  forma  surt  d'esma,  però  tan  compenetrada 
ab  el  fons,  que  tot  s’enclòu  en  la  ‘mateixa 
impressió  de  veritat  y  de  bellesa.  Y  es  clar 
que  no’m  refereixo  sols  a  las  formas  consa- 
gradas  per  academias  y  escoías,  perque 
aquestas,  que  usadas  per  un  veritable  artista 
poden  ésser  las  millors,  en  cambi  posadas  al 
servey  dels  ((entretinguts  maniàtichs»,  que 
diria  en  Maragall,  sols  serveixen  de  pabellón 
para  cubrir  la  mercancía. 

Y  ara  prou  formas  y  prou  fons,  que  ni  Jo¬ 
ventut  es  una  tenda  de  calsat  (me  sento  Ru- 
sinol),  ni  tot  fent  de  critich  d’estiu  vull  anar- 
men  a  fons  banyantme  en  un  mar  de  filoso- 
fias  aygualidas  (me  sento  Xaró.) 

Ab  tot  això  volia  dir,  si  no  ho  he  dit,  qu’en 
Pous  Pagès  es  entre  nosaltres  un  escriptor 
modern  en  certa  manera,  com  ho  són  en  cer¬ 
ta  manera  també  un  Iglesias  0  un  Rusinol. 
No  té  una  personalitat  poètica  marcada  com 
aquest  ultim,  però’ns  ofereix  quelcòm  de 
molt  sòlit  y  molt  humà,  y  ademés,  ens  sem¬ 
bla  un  verdader  literat. 

Quan  se  fa  nosa,  en  conjunt,  no’ns  agrada 
pas  tant  com  Per  la  vida.  Després  del  èxit 
d’aquesta  noveleta,  sembla  que  l’autor  hagi 
volgut  posar  a  proba  sas  facultats  en  una 
altra  de  més  empenyo;  però  la  segona  no¬ 
vela  no  té  en  son  pensament  fonamental  la 
empenta  de  la  primera,  ni  en  son  conjunt 
tanta  frescor  ni  tan  bellas  proporcions.  Sem¬ 
bla  com  si,  al  escriurela,  l'autor  s’hagués  es- 
forsat  més  de  lo  que  li  era  necessari;  y  si  bé’l 
seu  trevall  el  donèm  per  ben  empleyat  en 
aquellas  planas  en  qu’en  Pous,  sentintse  ar¬ 
tista,  ens  dibuixa  admirablement  tipos  y 
escenas  plens  de  veritat  y  vida,  en  cambi 
en  altres  passatges  veyèm  ab  disgust  repe- 
tirse  y  prodigarse  las  explicacions  del  autor 
sobre  lo  mateix  que  ja 'ha  dit,  tot  pel  parli- 
pris  de  dir  en  moltas  pàginas  lo  que  sas  fa¬ 
cultats  li  permetían  dir  en  pocas. 

En  Pous  Pagès  ens  sembla  un  emotiu  gens 
vulgar,  y  es  llàstima  que,  essent  capàs  d’im- 
pressionarnos  ab  pochs  recursos,  gasti  tots 
els  que  té  a  mà,  y  extremi  la  nota  cregut  de 
que  aixis  produhirà  més  forta  impressió. 
Creyém  que  no  sempre  a  n’en  Pous  Pa¬ 
gès  l'inclinan  a  escriure  aixis  sos  gustos 


484 


JOVENTUT 


ni  son  temperament.  No  tothom  té  un  tem¬ 
perament  y  un  geni  d’escriptor  tan  equili¬ 
brats  com  Victor  Català  ,  per  exemple, 
artista  personal  y  sencer  com  pochs.  Al 
deixatar  l’acció,  al  tornar  moltas  vegadas  so¬ 
bre  lo  mateix,  veyèm  las  dificultats  que  tro¬ 
ba  en  Pous  per’arribar  a  terme,  tant  com  el 
propòsit  de  produhir  una  impressió  penosa: 
propòsit  qu’ell  sens  dubte’s  formà  pensant 
qu’es  més  horrible  l’angoixa  produhida  per 
la-  gota  d’aygua  cayent  incessantment  so¬ 
bre’l  crani,  que’ls  desesperats  però  curts  su- 
friments  del  qui  mor  en  el  foch  abrusador. 

Malgrat  tot  això,  Quan  se  fa  nosa  es  la 
obra  d'un  artista.  No’ns  hauriam  pas  aturat 
a  senyalar  defectes  si  no  creguéssim  que 
l’autor  ès  dels  cridats  a  ostentar  una  perso¬ 
nalitat  ben  pròpia  en  nostras  lletras.  Als  ti- 
pos  reals  y  humaníssims  d’en  Pauy  el  Corvo 
de  sa  novela  Per  la  vida ,  no  tenen  pas  res  que 
envejàrloshi,  en  la  nova  obra,  la  figura  d’en 
Perot,  la  trista  victima,  el  venerable  vell 
que  fa  nosa,  de  cor  generós  y  feble  alhora ; 
l’ànima  de  canti  de  son  fill;  la  jova,  caràcter 
ruhí,  sòrdit,  tot  malicia  y  sensualitat.  Y  tots, 
tots  els  demés,  els  pares  y  germans  d’ella, 
el  metge,  el  notari,  els  vehins  y  vehinas, 
tots  els  terrassans  qu’en  l’acció  intervenen  0 
qu’en  son  transcurs  s’esbossan,  tenen  una 
plasticitat  y  un  relleu  admirables.  Tot  ens 
apar  vivent.  Fins  el  gos  d’en  Perot,  la  po¬ 
bra  Faluga,  també’ns  impressiona  ab  las 
penas  que  també  a  n’ella  l’alcansan.  El  dra¬ 
ma  està  fondament  sentit  en  tots  sos  detalls. 
Entre  las  situacions  culminants,  ens  sem- 
blan  tractadas  de  mà  de  mestre  (valgui  el  cli¬ 
xé)  las  de  la  seducció  d’en  Martinet  per  la 
Quimeta,  la  del  enterrament  de  la  Faluga , 
la  d’otorgament  de  la  escriptura  de  donació 
per  en  Perot,  y  las  darreras  de  l’obra  en 
que  hi  intervenen  aquest,  la  jova,  en  Marti¬ 
net  y  el  metge.  No  coneixèm  res  en  son  gen- 
re  més  ben  descrit. 

Hem  dit  que’l  pensament  de  Quan  se  Ja 
nosa  no’ns  entusiasma  tant  com  el  de  Per  la 
vida;  mes  això  no  vol  significar  que’l  drama 
instintiu  que’  desenrotlla  en  la  darrera  obra 
d’en  Pous  Pagès  no  sia  també  ben  tras- 
cendent.  La  tan  debatuda  qüestió  de  la  tesis 
en  las  obras  d’art  es  en  molts  casos  tan  re¬ 
lativa  com  la  de  la  forma.  En  el  cas  present, 
el  major  mèrit  del  autor  es  pera  nosaltres  el 
de  contribuhir,  com  Victor  Català  y  altres 
prosistas  genials,  a  desterrar  de  nostras  no- 
velas  de  costums  rrfontanyéncas  la  carrinclo¬ 
neria  que  se’n  era  apoderada  en  desmèrit  de 
la  veritat.  Ja  no  li  estàn  bé  a  nostra  litera¬ 
tura  certas  aviciaduras  de  nen  gran;  ja  era 
hora  de  que  al  camp  no  s’hi  fes  sols  psicolo¬ 
gia  barata;  calia  que,  ademés  de  pastors 
bons  jans,  y  pastoretas  senzillas,  y  traydors 
encarcarats,  hi  sapiguessim  veure  tots  els 
instints  y  totas  las  concupiscencias  del  esperit 
humà  en  estat  inculte.  —  Lluís  Vía. 


MAY! 

Es  negra  nit;  la  població  dorm  al  peu  de 
la  montanya,  sense  un  raig  de  lluna,  sense 
ni  un  fanal  que  la  illumini.  No  la  desvetllan 
els  cants  seguits  dels  grills  que  pels  encon- 
torns  se  senten.  Tot  està  en  calma;  els  ar¬ 
bres  restan  immòvils,  sense  que’ls  agiti  poch 
ni  molt  l’ayre  caldejat  per  la  soleyada  del 
dia. 

Una  parella  atravessa  la  fosquetat  del  po¬ 
ble,  cercant  llibertat.  L’amor  els  porta.  Fu¬ 
gen  de  llurs  casas,  lluny,  molt  lluny  dels 
respectius  pares  que  s’oposan  a  llur  unió. 
(jAhónt  van?  S’internan  per  la  montanya, 
arriban  a  una  ermita  y  devant  d’ella  juran 
aymarse  eternament...  però’l  dia  s’acosta,  y 
en  fugen  pera  no  ésser  descuberts,  y’s  diri¬ 
geixen  als  plans,  y  s’amagan  en  un  bosch, 
ahont  se  senten  lliures  y  s’estiman,  creguts 
de  que  ningú’ls  veu.  Y  s’adormen  després, 
dolsament  agafats. 

En  tant  apunta  l’alba,  comensan  a  refilar 
els  aucells  en  la  espessetat  del  bosch. ..Quan 
els  amants  despertan,  se  topan  ab  la  guarda 
civil,  que  ja  feya  horas  que’ls  cercava. 

El  sól  illumina  esplèndidament  la  pobla¬ 
ció,  enfeynada  en  el  conreu  de  las  terras  y 
els  habituals  quefers.  Conduhida  pels  civils, 
la  parella  entra  en  el  poble  y  atravessa 
sos  carrers.  Al  passar  per  la  plassa,  la 
noticia  ja  s’ha  esbombat.  Tothom  sab  que 
havian  fugit,  més  tothòm  ignora’l  per  què,  y 
las  comares  xafarderas,  al  vèurels  passar, 
exclaman: 

—  Mira:  y  van  tan  tranquils!... — 

Sí:  van  tranquils  perque  tenen  tranquila  la 
conciencia.  cPer  ventura’ls  cors  joves,  plan- 
sons  de  nova  vida,  han  de  baixar  la  cara  de¬ 
vant  de  tantas  miserias  socials,  tanta  corrup¬ 
ció  y  tanta  inhumanitat  com  arreu  els  vol- 
tan?  May! 

Jaume  Cartanyà 


JOVENTUT 


485 


VENSUT! 

ijPer  què  te’n  vas  anar  cap  a  la  plana? 
,;Que  no  hi  estavas  bé  en  eixos  cimals? 

A  l’au  que  fuig  dels  cims  la  mort  la  espera; 
la  flor  nascuda  al  bosch  s’hi  mor  avall. 

Qui’t  veu  y  qui  t’ha  vist!  Ara,  mirante, 
sento  fonda  tristesa  dins  mon  cor: 
avans  jo  t'envejava,  qu’ab  el  roure 
podías  competir  de  ferm  y  fort. 

Retornas  ab  las  forsas  ja  retudas 
per  lluyta  sostinguda  ab  fer  instint  .. 

Prou  sé  jo  quínas  armas  s’hi  esgrimeixen! 
Prou  sé  si  es  formidable  l’enemich! 

Com  tu,  me’n  vaig  anar  jo  en  ma  follia; 
al  pla  vaig  devallar,  ple  d’ilusions; 
y  còm,  per  ma  dissort,  la  vaig  coneixe 
la  lluyta  agitadora  d’aquest  món! 


NOVAS 

En  la  vila  de  Navarcles  se  celebrà’l  passat 
diumenge  a  la  tarda  un  gran  meeting  en  ce¬ 
lebració  de  la  festa  inaugural  del  «Centre 
Autonomista  Català  »  El  meeting  fou  presi¬ 
dit  per  la  Unió  Catalanista ,  haventhi  assistit 
el  diputat  pel  districte  senyor  Soler  y  March. 
Feren  us  de  la  paraula’ls  senyors  Teodor 
Sorribas,  president  del  novell  «Centre»;  Lluis 
Trulls,  de  Manresa;  en  Pelegrí  Llangort,  de 
Barcelona,  per  La  Tralla ;  Joan  Roca,  en  nom 
del  «Centre  Català»  de  Sabadell;  Alabert, 
per  la  «Lliga  Regional»  de  Manresa;  Llo¬ 
rens,  en  representació  del  «Centre  Catalu¬ 
nya»  de  Sant  Marti  de  Provensals;  en  Joseph 
M.a  Roca,  de  Barcelona;  y  finalment  el  pre¬ 
sident  de  la  Unió  senyor  Martí  y  Julià.  Las 
doctrinas  exposadas  magistralment  pels  ora¬ 
dors  foren  escoltadas  ab  atenció  gran  y 
aplaudidas  ab  entusiasme  pels  navarclins, 
qu’omplian  el  local  per  complert.  L’acte  re¬ 
sultà,  donchs,  verdaderament  important,  y 
esperèm  que  darà  graDs  resultats  pera  nos¬ 
tra  causa  en  aquella  comarca. 

La  «Festa  de  la  Música  Catalana»  (de  la 
que’n  tenen  coneixement  nostres  lectors 
per  haversen  parlat  en  aquestas  planas 
quan  reberem  pera  sa  propaganda  la  convo¬ 
catòria  y  cartell)  se  celebrà  a  Novetats  el 
passat  diumenge  ab  gran  èxit  y  esplendor, 
segons  llegim  en  la  prempsa  de  tots  els  co¬ 
lors.  • 

Per  nostra  part  ens  veyém  en  @1  cas  de  no 
poder  informarne  a  nostres  lectors,  puig  la 
Junta  Directiva  del  Orfeó  Català,  patrocina¬ 
dora  d’aqueixa  festa,  no  tingué  a  bé  enviar- 
nos  invitació. 


Debadas  vaig  probar  de  resistiria, 
qu’es  d’odi  y  de  passions  lluyta  mortal, 
y  als  bells  cims  altre  cop  me’n  entomava, 
als  bells  cims  hont  hi  regna  hermosa  pau. 

Sols  aquí  vaig  trobar  lo  que’m  calia, 
remey  benefactor  pel  cor  guarir; 
remey  tu  hi  trobaràs  que’l  teu  guareixi 
y  renovi  energías  en  ton  pit. 

La  vida  en  eixos  llochs  no’t  serà  amarga, 
la  vida  en  eixos  llochs  es  goig  etern; 
si  desitjas,  amich,  assadollarten, 
quédat  en  eixos  llochs  per  sempre  més. 

No  sé  per  què  hi  anares  a  la  planal 
jQue  no  hi  estavas  bé  en  eixos  cimals? 

A  l’au  que  fuigs  dels  cims,  la  mort  la  espera, 
la  flor  nascuda  al  bosch  s’hi  mor  avall. 

Agustí  Pedret  y  Miró 


Nostre  estimat  company  de  redacció  en 
Pujulà  y  Vallès  ha  anat  a  Paris.  No  l’ha 
contractat  cap  Tirso  Escudero  parisench,  ni 
vol  que’l  descubreixi  cap  rotatiu  de  las  voras 
del  Sena.  Hi  va  perque  aixís  li  convé,  però, 
curta  0  llarga  sa  ausencia,  si  nosaltres  ens 
veyém  privats  de  la  seva  companyia,  no  ho 
estaràn  nostres  lectors  de  sos  preuhats  es¬ 
crits,  donchs  en  Pujulà  continua  formant 
part  d’aquesta  redacció. 


La  festa  del  repartiment  de  premis  als 
alumnes  de  Ja  escola  gratuhita  catalana 
«  Mossèn  Cint’o  »  que  sosté’l  «Foment  Auto¬ 
nomista  Català»,  va  celebrarse  diumenge  ab 
forsa  lluhiment,  essent  molt  aplaudits  tots 
els  alumnes  al  cantar  dilerentas  cansons  ca- 
talanas  y  recitar  varias  poesias  ab  notable 
acert.  Al  procedirse  a  repartir  els  premis 
(ofrena  tots  ells  de  diversas  entitats  catala- 
nistas)  aumentaren  els  aplausos,  que’s  con¬ 
vertiren  en  ovació  al  lerse  entrega  del  estotx 
de  medallas  catalanas  ofert  per  la  Unió  Cata¬ 
lanista  y  que  s’adjudicà  com  a  premi  d’honor. 

Emperò  lo  que  més  entusiasmà  a  la  con¬ 
currència  fou  el  discurs  de  gracias  que  pro¬ 
nuncià  nostre  amich  y  company  de  causa  en 
Joaquim  Giralt  y  Verdaguer,  qui  tingué  ac¬ 
cents  eloqüentíssims  pera  enaltir  la  patriò¬ 
tica  obra  que  realisa’l  «Foment»  y  pera  enco¬ 
ratjar  a  tots  a  fi  de  que  nostre  amor  patri  se 
traduheixi  en  fets  semblants,  donchs  ells  són 
els  més  pràctichs  ja  que  sols  la  ensenyansa 
y  la  cultura  han  de  fer  que  Catalunya,  més 
avensada  y  més  intelectual  que  sos  enemichs, 
sia  en  un  tot  superior  a  n’ells  y  arribi  a  veure 
realisat  el  triomf  dels  seus  ideals. 

Nostra  enhorabona  al  «Foment  Autono¬ 
mista  Català  ». 


486 


JOVENTUT 


Fransa  y  el  Vaticà  estàn  a  punt  de  tren¬ 
car  sas  relacions  oficials.  Hi  ha  bisbes  fran¬ 
cesos  amenassats  d’excomunió  per  haver  fet 
més  cas  del  govern  que  del  papa,  y  ab  tal 
motiu  Fransa  està  esvalotada,  molt  més  de 
lo  qu’ho  estava  (?)  Espanya  quan  la  qüestió 
Nozaleda.  El  Diluvio ,  a  propòsit  d’aixó,  pu¬ 
blicava  l’altre  día’ls  següents  oportuns  para- 
grafs: 

Francia  entera  està  conmovida  por  la  destitución  de 
dos  obispos,  como  si  se  tratara  de  la  cuestión  màs  vital 
para  la  República.  No  habla  hace  ya  semanas  de  otra 
cosa  la  prensa  radical  y  la  conservadora,  siendo  las 
figuras  de  MM.  Nordez  y  Geay  objeto  de  las  curiosas 
miradas  de  todos  los  franceses.  Esto  pasa  diez  anos 
después  de  la  màs  grande  de  las  revoluciones. 

Ya  sabemos  que  la  cuestión  que  se  ventila  no  es 
personal,  sino  que  trasciende  al  régimen  concordato- 
rio,  que  se  halla  en  tela  de  juicio  en  la  nación  vecina; 
pero  ^hubieran  jamàs  llegado  à  prever  los  hombres 
del  93,  que  apenas  dejaron  en  pie  resto  alguno  de  la 
religión  catòlica,  el  espectàculo  que  se  està  dando  un 
siglo  después,  ya  con  la  disolución  trabajosa  de  cente- 
nares  de  congregaciones  monàsticas,  ya  con  el  estri- 
dente  conflicto  por  la  destitución  de  un  obispo? 

Todo  esto  acusa  que  ni  aquí  ni  allà  se  ha  estudiado 
la  cuestión  religiosa  con  la  seriedad  y  atención  que 
reclama.  Se  ha  creído  que  era  simplemente  un  grano 
maligno,  una  superfectación  transitòria  lo  que  infectaba 
toda  la  sangre  y  alcanzaba  à  lo  màs  intimo  del  orga- 
nismo  nacional. 

A  los  obispos  de  Lavan  y  de  Dijon  se  les  acusa  de 
ser  fracmasones  ,y,  partiendo  de  este  supuesto,  pretende 
Roma  apearles  de  su  silla  episcopal.  Sobre  una  cuestión 
tan  nimia  gira  hoy  la  política  francesa,  digna  de  un 
villorno  ó  de  los  tiempos  del  absolutismo.  Solo  en  na- 
ciones  latinas  son  posibles  tales  discusiones,  pues  en 
todas  las  otras  se  jactan  de  pertenecer  à  logias  las  màs 
altas  jerarquías,  así  de  la  Iglesia  como  del  Estado. 


T ambé’l  Brusi (rara  avis J  ha  publicat  aquets 
días  quelcom  de  substància.  Ens  referim  al 
article  d’en  Miquel  S.  Oliver  titulat  Lainicia- 
tiva  privada y  el  Estado,  en  el  que’s  fan  jus- 
tas  alabansas  a  l’Academia  de  Ciencias 
Morals  y  Politicas  de  Madrid  per  haver 
ofert  un  important  premi  al  millor  estudi 
sobre  las  causas  que  s’oposan  en  l’Estat  es¬ 
panyol  al  desenrotllament  de  la  iniciativa 
privada,  tant  individual  com  colectiva. 

L’articulista,  després  de  doldres  de  que 
l’esperit  nivellador  de  la  Enciclopèdia  du¬ 
rant  el  sigle  xviii  y  l’esperit  destructor  del 
jacobinisme  revolucionari  durant  el  xix  ende¬ 
rroquessin,  ademés  de  tot  lo  caduch  y  nociu, 
tot  lo  que  quedava  de  forsa  espontània,  d’or- 
ganisació  natural  y  d’impuls  individualista  y 
corporatiu  en  las  societats,  fuheteja  l’actual 
tutela  del  Estat,  fomentadora  de  la  peresa 
nacional,  que  després  de  dir  al  individuu 
que  no’s  preocupi  de  la  ensenyansa,  de  la 
fundació  escolar,  de  l'autonomia  universitଠ
ria,  de  la  beneficencia,  dels  malalts,  de  la 
vigilància,  de  las  presons  ni  dels  presos,  aga- 


bella  tots  els  béns,  perpetra  totas  las  expo- 
liacions,  y  may  ne  té  prou,  y  en  definitiva’ls 
servevs  qu’havía  pres  a  son  càrrech  quedan 
incomplerts. 

Senyala  l’Oliver  com  causa  principal  entre 
las  que  s’oposan  al  desenrotllo  de  la  iniciati¬ 
va  particular,  la  passivitat  a  que  las  mateixas 
multituts  han  sigut  condempnadas  y  l’hàbit 
adquirit  durant  dos  sigles  d’abstenció.  Y  diu, 
entre  altras  cosas,  que  l’individuu, 

después  de  habérselo  tolerado  todo  à  la  Adminis 
tración  ó  de  habérselo  pedido  todo,  le  demanda  hasta 
la  pròpia  sobsistencia.  La  clase  media  espanola  y 
buena  parte  de  la  anstocracia,  exceptuadas  una  ó  dos 
regiones,  son  esencialmente  presupuestívoras.  Sólo  acu- 
den  al  negocio,  à  la  empresa,  à  la  iniciativa  libre 
cuando  «no  han  podido  meter  la  cabeza  en  Hacienda 
ó  en  Gobernación»,  con  doce,  catorce  ó  veinte  mil, 
que  en  esto  de  contar  por  miles  y  reducir  los  duros  à 
pesetas  y  las  pesetas  à  reales,  nadie  nos  gana.  Al  lado 
del  personal  titular  y  propio  de  esta  Administración,  y 
sobre  todo  en  las  regiones  centrales,  medra  y  pulula 
un  personal  auxiliar  numerosísimo:  por  millares  y  en 
proporción  asombrosa  secuentan  los  agentes  encargados 
de  activar,  mover,  corromper,  sobornar  y  verter  el  lu- 
brificante  sobre  la  enmohecida  màquina.  En  comarcas 
que  suponen  cuatro  quintas  partes  de  Espana  no  se 
piensa  màs  que  en  las  carreras  y  puestos  oficiales,  ó  en 
la  tradicional  y  anémica  agricultura:  «tierra,  mar  ó  casa 
reals.  Y  esta  sociedad  espanola  reproduce  el  mito  del 
viejo  Saturno  devorando  à  sus  propias  hechuras:  en¬ 
gendra  un  Estado  que  la  esquilma  para  esquilmarlo  à 
su  vez,  y  vive  à  costa  suya,  en  un  perpetuo  circulo  vi- 
cioso. 

Eiegint  això  s’haurian  d’avergonyir  nostres 
pohtichs,  si  aquí  hi  hagués  polilichs  de  debò; 
s’haurian  d’avergonyir  els  xYlauras,  y  s’hau¬ 
rian  d’avergonyir  sobre  tot  aqueixos  certs  li- 
berales  tan  mentiders  com  estúpits.  Del  jefe 
Salmerón  no’n  parlèm,  perque  ja  es  sabut 
que,  pobre  filosofo ,  ell  no  las  pot  capir 
aquestas  rahons  de  sentit  comú,  com  no  pot 
capir  lo  que’l  mateix  Oliver  diu  al  final  de 
son  article,  o  sia  que 

la  oportunidad  del  estudio  promovido  por  la  Aca¬ 
dèmia  expresada  supone  algo  màs  virtual,  moderno, 
palpitante  y  de  tveras»  que  una  investigación  solemne 
acerca  de  la  licitud  del  grito  |viva  la  república!  consi- 
derado  à  la  doble  luz  de  la  filosofia  y  la  historia. 


Nostre  estimat  amich  y  company  de  causa 
el  doctor  Benet  R.  Barrios,  que  després 
d’una  excursió  per  la  Bohemia’s  troba  actual¬ 
ment  a  las  altas  regions  de  Suècia,  ha  sigut 
victima  d’un  erro  de  la  policia  judicial,  puig 
1  agutzil  de  Vors  el  detingué  prenentlo  pel 
ministre  italià  Nassi,ten  la  estació  del  ferro¬ 
carril  y  en  ,el  moment  qu’entrava  en  el  wagó 
pera  continuar  son  viatge  a  Bergen.  Prou 
protestà  nostre  amich  Roura,  y  ensenyà  la 
cèdula  que  acreditava  sa  personalitat,  com 
també  alguns  números  de  Joventut  y  altres 
papers  qu’evidenciavan  qu’era  català.  Se’l 
acompanyà  fins  a  Bergen  pera  posarlo  allí 


JOVENTUT 


487 


pres,  però  tingué  la  sòrt  de  que  un  metge 
municipal  de  dita  vila’l  conegués,  podent 
mercès  a  n'ell  recobrar  la  llibertat  y  conti¬ 
nuar  sas  propagandas  de  germanor  entre 
aquells  pobles  autonomistas  y  Catalunya, 
donchs  ja  es  sabut  qu’en  Roura  no  oblida 
may,  en  sos  viatges,  la  conveniència  de  fer 
coneixe  y  espandir  arreu  las  aspiracions  de 
nostra  terra. 

Parlant  de  la  detenció  de  nostre  amich  y 
colaborador  circularen  molts  telégramas  per 
l’estranger.  En  varis  d’ells  se’l  feya  propie¬ 
tari  de  Joventut.  Hi  hagué  un  periòdich 
que’n  feu  un  solt  ab  aquest  titul:  Joventut 
al  cercle  polar.  Els  corresponsals  tenen 
imaginació,  d’una  noticia’n  fan  una  novela, 
y  molt  serà  que  qualsevol  dia  no’ns  innovin 
qu’en  Roura,  el  carinyós  metge  del  pobre 
mossèn  Cinto,  ab  tota  sa  bonhomia,  ha  emi¬ 
grat  d’Espanya  pera  realisar,  ab  conniven- 
cía  ab  nosaltres,  tenebrosos  plans  separa- 
tistas. 


Ens  manifestan  desde  Rosario  de  Santa 
Fe  que’l  «Centre  Català»  de  dita  ciutat  ar¬ 
gentina,  entre  las  varias  festas  que  sovint 
celebra,  ne  donà’l  passat  juny  una  en  obse¬ 
qui  de  son  president,  en  la  que’s  pronuncia¬ 
ren  sentits  discursos  enaltint  l’esperit  català, 
únich  que  a  Espanya  es  verdader  propulsor 
del  progrés  econòmich,  politich  y  social.  Se 
llegiren  varias  composicions  en  prosa  y  en 
vers,  y  el  bariton  Blanchart,  qu’havia  sigut 
invitat,  cantà  entre  altras  pessas  la  cansó 
popular  La  Farigola,  de  mossèn  Cinto  y 
Borràs  de  Palau. 

Molt  celebrèm  que’ls  catalans  ausents  re¬ 
cordin  y  enalteixin  a  Catalunya  com  venen 
fentho  nostres  compatricis  de  Rosario  de 
Santa  Fe. 

La  Comisión  gestora  para  recabar  la  liber * 
lad  de  los  presos  por  cuesliones  obreras  ha  pu" 
blicat  una  alocució  ab  motiu  dels  torments 
que’s  diuhen  infligits  als  obrers  presos  a  Al¬ 
calà  del  Valle,  vistos  a  sang  freda  per  la  im¬ 
mensa  majoria  dels  espanyols  pera  vergonya 
d’aquest  país,  y  que,  pera  més  vergonya  en¬ 
cara,  han  dat  peu  a  que’l  govern  francès, 
interpretant  els  desitjós  del  poble  vehi,  hagi 
indicat  al  govern  espanyol  la  conveniència 
del  indult  de  dits  presos  aVans  del  viatge  del 
rey  a  Paris. 

Dita  Comissió  demana  l’apoyo  de  la 
prempsa  de  tots  colors  y  de  tothòm  en  aques¬ 
ta  campanya  d’alt  humanisme  y  reivindica¬ 
ció.  Es  clar  que  nostre  periòdich  las  ha  de 
veure  ab  bons  ulls  y  apoyarlas  ab  entusiasme 
causas  semblants,  perque  altrament  no  fo- 
ram  lliberals  ni  respondriam  a  las  bonas 
tradicions  de  la  prempsa  catalanista,  que  fou 
la  primera  d’aixecar  la  veu  al  ocorre’ls  ver¬ 


gonyosos  successos  de  Montjuich,  reprobant 
no  ja  l’anarquia  mal  entesa  dels  de  baix,  sinó 
l’anarquia  cobarda  de  levita,  que  tantas  víc- 
timas  ocasiona  y  qu’es,  en  els  furs  de  la  con- 
ciencia,  més  penable  que  l’altra:  com  també 
censurà  y  censurarà  sens  treva,  tant  com  als 
tirans  de  dalt,  als  vividors  que  ab  falsas 
prèdicas  van  eslavitzant  la  conciendia  del 
obrer,  tot  dihentli  que  volen  llibertarlo. 

Cal  protestarne  ab  fermesa  d’actes  vandà- 
lichs  com  els  que’s  diuhen  ocorreguts  a  Al¬ 
calà  del  Valle,  y  que  tan  trist  paper  obligan 
a  fer  al  govern  espanyol  devant  dels  pobles 
civilisats;  però  no  s’oblidi  que  no  es  sols 
protestant  ab  crits  com  s’emancipa  al  obrer, 
sinó  educantlo,  en  comptes  d’afalagar  en  ell 
aquellas  passions  que’l  tenen  convertit  en 
massa,  y  lo  qu’es  pitjor,  en  massa  explotable. 

S’està  organisant  un  meeting  pera’l  dia 
7  d’agost.  Desitjèm  que  respongui  per  com¬ 
plert  a  son  fi,  y  que  no  pugui  servir  d’es- 
cambell,  com  altres  actes  semblants,  als  Le- 
rroux,  Junoys  y  demés  companeros. 

Se’ns  ha  enviat  el  veredicte  del  Concurs 
de  Novelas  obert  per  la  Biblioteca  Popular 
de  «L’Avenç».  Per  ell  veyém  que  s’han  con¬ 
cedit  tres  premis,  tres  accèssit  y  dugas  men¬ 
cions  honoríficas.  Oberts  els  plechs,  han  re¬ 
sultat  ésser  autors:  Del  primer  premi  en  Jo- 
seph  M.a  Folch  y  Torres,  del  segón  n’Enrich 
de  Fuentes,  del  tercer  n’Agusti  Calvet;  del 
primer  accèssit  en  Miquel  Roger  y  Crosa, 
del  segón  en  Manel  Rocamora,  del  tercer  en 
Vicens  M.a  de  Gibert;  de  la  primera  menció 
honorifica  en  Prudenci  Bertrana,  y  de  la  se¬ 
gona  en  Francisco  A.  del  Real  Contreras. 

La  catòlica  Espanya  està  d’enhorabona,  ja 
que  s’han  pogut  una  vegada  més  evidenciar 
sos  alts  sentiments  humanitaris  y  piadosos. 

Ens  referim  a  la  lluyta  heroica  celebrada  a 
San  Sebastiàn  entre  un  toro  y  un  tigre,  la 
qual  fou  presenciada  per  milers  d’espanyols 
qu’apostavan  a  favor  del  primer,  y  per  mi¬ 
lers  de  gabatxos  qu’apostavan  pel  segón, 
fent  a  abdugas Jieras  representació  viva  dels 
respectius  esperits  nacionals. 

Y  aquellas  pobras  fieras  cobardament  y 
villanament  condempnadas  a  afalagar  ab  sa 
agonía’ls  baixos  instints  dels  milers  de  feras 
humanas  qu’havían  acudit  a  presenciar  la 
lluyta,  trencaren  en  sa  desesperació  la  gabia, 
lo  que  motivà  que  tot  un  poble  corromput(en- 
tre’l  que  no  hi  mancavanlas  damas  ni  elscor- 
tisans)  s’esverés  y  enjegués  sas  armas  contra 
las  bestias  ab  tal  atolondrament,  que  hi  ha¬ 
gué  una  pila  de  ferits  y  algún  mort.  La  lluy¬ 
ta  de  bestias  bravas  se  convertí  en  lluyta  de 
homes  cobarts. 

Y  ara  aqueixos  homes  volen  reclamar  ju¬ 
dicialment  contra’ls  constructors  0  examina* 


JOVENTUT 


488 

dors  de  la  gabia  de  la  lluyta,  perque  l’havian 
donada  per  prou  resistenta.  Mes,  si  nosaltres 
fóssim  jutges,  en  lloch  de  condempnarlos  els 
premiariam,  per  entendre  qu’es  laudatori 
l'haver  dat  ocasió  (encara  que  sia  incons¬ 
cientment)  de  que’s  presenciés  un  edificant 
espectacle  de  misèria  humana. 

Y  a  qui  reclamés,  el  castigariam.  Y  als 
que  diguessin  Dura  lex ,  respondriam  Sed 
lex!  Y  si  aixis  Espanya  no  aprenia  ni’s  civili- 
sava,  ni  may! 

Als  de  La  Esquella  ls  hi  va  fer  gracia 
aquell  chiste  dels  rebuts  del  lloguer  y  la 
bona  lletra  d’en  Pujulà,  y  en  el  darrer  nú¬ 
mero  hi  insisteixen,  0  millor  dit  hi  recauhen : 
però  ab  quina  mala  pota! 

Ara  ja  no  hauràn  de  retrèurens  allò  del 
Cyrano,  perque  acaban  de  descubrir  qu’en 
Pujulà  y  en  Tintorer  han  fet  un  drama  titu¬ 
lat  El  Genio ,  que  diuhen  que’l  té  l’Escudero 
y  que  no’l  farà.  Apart  de  que  aqueix  drama 
no’l  té  l’Escudero,  y  de  que  tot  lo  demés  que 
diuhen  es  mentida ,  ja  està  bé  la  troballa  dels 
de  La  Esquella.  {Còm  ho  han  sabut  qu’en 
Pujulà  y  en  Tintorer  han  fet  un  drama? 
^Perque  en  las  cubertas  de  Més  enllà  de  las 
f'orsas  hi  està  anunciat?  Vaja,  menos  mal: 
ja  que  no  saben  d’escriure,  que  al  menos  sà- 
pigan  de  llegir.  A  veure  si  aixis  apendràn 
un  xich  de  modos. 

Ah,  escolta,  Roca.  El  Geni  es  ateyu:  a 
veure  si  t’agrada!  Ho  sentiriam  pels  autors, 
perque  una  alabansa  teva  es  pitjor  que  una 
plàtica  del  Maleta ,  y  això  que  aquestas  no 
arriban  a  cossa  de  conill. 

íQu’es  veritat  que  volèu  llogar  un  valent 


pera  donarnos  una  pallissa?  No  ho  creyèm. 
Diu  que.  vos  en  demanava  dugas  pessetas  y 
en  Llopis  no  s’hi  va  avenir.  (Y  si  hagués 
volgut  cobrar  ab  Almanachs  de  La  Esquella? 
De  segur  que  n’hi  hauria-  donat  fins  a  mitja 
dotzena. 

Publicacions  rebudas: 

La  Creu  de  Catalunya ,  revista  popularcatò- 
lich-regionalista.  Van publicatsquatre  núme¬ 
ros  d’aquest  nou  periòdich,  qual  text  y  gra- 
bats  responen  per  complert  a  son  titul,  estant 
redactat  per  coneguts  escriptors  catòlichs. 

Catalunya  Artística  ,  revista  ilustrada  , 
d’arts,  lletras  y  ciencias.  Ha  tornat  a  publi- 
carse. aquesta  revista  catalana,  ja  forsa  cone¬ 
guda  en  aquesta  ciutat,  ahont  s’havia  fet  un 
públich  ben  propf  en  sa  primera  època. 

Contrastes ,  colecció  de  postals  editada  per 
nostre  amich  e!  conegut  cartòfil  en  Lluís 
Bartrina.  Aquesta  colecció,  dibuixada  ab  la 
trassa  y  l’humorisme  característichs  d’en 
Cornet,  ha  sigut  pulcrament  tirada  a  varias 
tintas  per  la  casa  Thomas.  Preu,  2  pessetas. 

Aforas  de  Barcelona ,  altra  postal  repro- 
duhint  una  artística  pintura  de  A.  Bori. 

També  hem  rebut  el  Carteyl  del  certamen 
literari  humorístich  organisat  per  Quatre 
gaths  dels  frares  de  La  Bisbal  y  que  tindrà 
lloch  el  dia  8  de  setembre.  S’ofe.reixen  onze 
premis,  nou  d’ells  consistents  en  lleminadu- 
ras,  y  las  composicions  deuhen  endressarse 
al  secretari  de  la  comissió organisadora,  An¬ 
tón  Candalé,  carrer  dels  Archs,  núm.  13,  La 
Bisbal. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPGIO 

CATALUNYA:  Un  any . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . .  V50  » 

»  Trimestre .  2*25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any . .  10  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  > 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT.  .  .  , . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

L'absolutisme  agonitzant,  per  Arnau  Martinez  y  Seri- 
nà.— Glòria,  per  L.  Escardot.—  Fugitiva,  per  Xavier 
de  Zengotita.— Teatres,  per  Emili  Tintorer.— L'es¬ 
criptor  de  las  imatges,  per  Octavi  Pell  Cuffi.  — 
Revista  de  revistas,  per  Lluis  Via. —  Novas. — Al 
«gueto»  Roca  y  Roca,  perF.Pujulà  y  Vallès. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  11. 

L'HOME  CONTRA  L'ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana. — Plech  4. 


L’ABSOLUTISME 

AGONITZANT 

Dominat  y  reprimit  l’odiós  despotisme 
imperant  a  Turquia,  pels  acorts  del  Tractat 
de  Berlin  y  per  la  encuberta  intervenció  de 
las  grans  potencias  en  la  política  d’aquell 
pais  a  conseqüència  de  la  darrera  guerra  ab 
Grècia  y  de  las  irritants  matansas  d’armenis 
y  macedonians,  quedan  encara  dos  cen¬ 
tres  poderosos  en  la  política  europea,  honl 
l’absolutisme  hi  regna  baix  dos  aspectes  ben 
distints,  però  ab  tota  sa  forsa:  Rússia  y 
Fransa. 

Quedan  encara  pera  enderrocar  l’absolu¬ 


tisme  monàrquich  dels  tsars  y  l'absolutis¬ 
me  jacobí  dels  francesos. 

L’absolutisme  rus  fa  temps  que  va  acotant 
paulatinament  sa  testa  ferrenya,  debilitat 
per  las  alenadas  de  llibertat  y  de  civilisació 
ab  que’l  sofocan  las  modernas  ideas  de  la 
jova  Europa  y  las  tremendas  protestas  que 
contra  l’arbitrarietat  v  la  injustícia  llensan 
a  la  publicitat  alguns  temeraris  pensadors 
del  propi  imperi,  que  no  vacilan  en  exposar 
la  llibertat  y  la  vida  en  aras  d’uns  ideals 
que  creuhen  són  els  únichs  qu’han  d’educar 
y  enfortir  al  poble  rus,  obrintli  las  portas 
d’una  era  de  progrés  y  de  cultura. 

Mes,  pera  esfondrar  del  tot  la  tradicional 
política  de  la  Santa  Rússia,  era  precís  un 
entrebanch  que  la  fes  trontollar,  era  indis¬ 
pensable  un  desastre  que  la  desacredités  per 
sempre  als  ulls  del  món  civilisat;  y  aquest 
entrebanch,  aquest  desastre  està  a  punt  de 
arribar.  Més  ben  dit,  moralment ,  ja  ha  arri¬ 
bat. 

Perque  pera  humiliar  a  Rússia  no  cal  pas 
que’ls  soldats  del  Sól  Ixent  surtin  vencedors 
a  Mukden,  ni  qu’entrin  a  sang  y  foch  a 
Port-Arthur,  no:  Rússia  va  desacreditarse’l 
primer  dia  en  que  comensà  la  guerra  de 
Orient. 

El  sol  fet  de  que’l  Japó,  aqueix  imperi 
fins  ara  quasi  bé  desconegut  dels  europeus 
y  tot  just  sortit  de  la  barbarie,  s’atrevís  a 


490 


JOVENTUT 


llensar  el  guant  a  la  temuda  y  prepotenta 
Rússia,  era  la  més  gran  derrota  que  podia 
sufrir  l’imperi  moscovita. 

Si  els  generals  japonesos  continúan  la  se- 
rie  de  victorias  que  fins  ara’s  diu  que  tenen 
conseguidas  sobre’ls  generals  del  tsar.l’abso- 
lutisme  rus  tindrà  forsosament  de  declararse 
en  quiebra.  El  regim  absolutista’s  trobarà  en 
una  situació  idèntica  a  la  de  la  restauració 
napoleònica  després  de  Sedàn,  y  no  tindrà 
altre  recurs  que  doblegarse  humilment, 
confessarse  vensut,  declarar  erronis  e  in¬ 
justos  els  seus  principis  seculars,  els  seus 
ideals  y  els  seus  procediments,  y  evolucio¬ 
nar  ràpidament,  fent  concessions  a  las  ideas 
novas,  lliberalisantse  en  sa  essencia  y  en  to- 
tas  sas  manifestacions,  y  entrant,  per  fi,  de 
una  manera  franca  y  resolta,  en  la  vida  mo¬ 
derna. 

En  quant  al  absolutisme  jacobi  de  la 
Fransa,  d'aquesta  Fransa  patria  tradicional 
de  tots  els  absolutismes,  la  seva  sòrt  anirà 
lligada  en  un  tot  a  la  de  Rússia. 

Fa  llàstima  llegir  actualment  la  prempsa 
francesa  quan  ressenya’ls  episodis  del  terri¬ 
ble  drama  d’Orient  y  quan  fa  comentaris 
sobre’l  mateix.  La  vergonya,  la  feblesa  y  la 
por  del  poble  francès  saltan  malgré  lui  de 
entre  las  brillantas  y  patriòticas  ratllas  del 
més  ilustrat  y  formal  articulista. 

Y  es  fort,  molt  fort  confessarho:  però  es 
precis  reconeixe  que  la  situació  present  de 
Fransa  no  es  pas  gens  falaguera. 

Politica  y  militarment,  se  troba  ab  que  sa 
rival,  la  Gran  Bretanya,  li  para’ls  passos  a 
l’Africa,  aqueix  continent  qu’es  tan  cobdiciat 
pels  francesos,  fentla  passar  per  la  humiliant 
baixesa  de  Fashoda,  que  d’haver  donat  .ex¬ 
pansió  als  impulsos  propis  de  la  rassa  lla¬ 
tina,  l’anava  a  llensar  a  una  guerra  popular, 
però  de  resultats  desastrosos:  guerra  que  va 
saber  evitar  en  Delcasíé,  ab  sa  prudència  y 
ab  son  bon  sentit,  estalviant  un  terrible  fra¬ 
càs  a  sa  patria. 

Se  troba,  ademés,  ab  que  las  armas  de 
Rússia,  la  seva  aliada  y  amiga,  las  forsas  del 
colós  d’Europa,  són  vensudas  o  al  menys 
combatudas  per  una  nació  novella  com  el 
Japó,  a  qui  ningú  hauria  cregut  jamay 
capàs  de  guerrejar  ab  cap  potencia  europea 
y  molt  menys  ab  Rússia. 


Y  per  ultim,  en  aquests  mateixos  instants 
en  que  tan  ennuvolat  se  li  mostra  l’horitzó 
politich,  li  sorgeix  un  nou  conflicte:  laruptura 
de  sas  relacions  diplomàticas  ab  el  Vaticà, 
que,  pera  revenjarse  dels  desayres  suferts,  es 
més  que  probable  que  li  retirila  protecció  que 
per  consuetut  exerceix  Fransa  sobre  la  ma¬ 
jor  part  de  missions  catòlicas  y  principal¬ 
ment  sobre  las  d’Orient,  y  la  confereixi  a 
qualsevulga  altra  potencia;  aquesta,  atesas  las 
corrents  d’armonia  que  regnan  actualment 
entre’l  Pontificat  y  el  Quirinal,  no  fóra  gens 
estrany  que  resultés  Italia,  una  de  las  que 
forman  la  Tríplice ,  cosa  que  perjudicaria  gra- 
vement  a  la  politica  colonial  de  la  República. 

Y  per  lo  que  respecta  al  ordre  econòmich, 
de  sobras  comprenen  els  francesos  que  cada 
barco  rus  qu’enfonsan  els  torpillers  d’en 
Togo  es  una  milionada  de  franchs  que’s  xu¬ 
cla’l  mar;  y  que  cada  tren  de  guerra,  cada 
batalló  y  cada  fusell  que’l  govern  rus  envia 
cap  a  Orient,  es  el  producte  d’una  serie  d’em¬ 
prèstits  cuberts  ab  els  diners  arrencats  al  seu 
patrioterisme  y  a  la  seva  tonteria,  y  que  poden 
considerar  de  dificil  o  impossible  reembols. 

Desastrós  pervindre  econòmich,  que  té  ne¬ 
cessàriament  d’ésser  agravat  ab  els  quantio- 
sos  gastos  qu’exigeixen  el  sosteniment  y  au- 
ment  gradual  del  exèrcit,  d’aqueix  gran  exèr¬ 
cit  francès  que  periòdicament  distrèu  una 
part  considerable  dels  presupostos,  que  tam¬ 
bé  per  altra  part  van  gravant  cada  vegada 
més  els  governs  francesos,  influhits  per  las 
tendencias  dels  partits  jacobins  y  comunis- 
tas,  partidaris  com  sempre  de  carregar  las 
obligacions  del  Estat  ab  una  infinitat  d’obras 
públicas  interminables  y  dispendiosas,  y  sub¬ 
vencions  y  gastos  de  beneficencia  que,  sobre 
arruinar  a  la  Hisenda,  serveixen  admirable¬ 
ment  pera  fomentar  la  vagancia  y  pera  des¬ 
pertar  en  las  classes  pobras  y  mitjanas  l’afi- 
ció  a  viure  a  costas  del  Estat. 

Considerant  tot  lo  qu’havèm  exposat  res¬ 
pecte  al  estat  actual  de  la  politica  russa  y 
francesa,  no  es  gayre  aventurat  vaticinar  un 
pròxim  y  sorollós  fracàs  del  absolutisme  cesa- 
rista  dels  tsars  y  del  tirànich  jacobinisme 
del  poble  francès. iEstèm,  donchs,  en  vigilias 
de  veure  desapareixe  per  sempre’ls  darrers 
vestigis  del  absolutisme  qu’encara  quedavan 
a  Europa?  • 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT 


49 1 


GLÒRIA 

Une  tíinpete  sous  un  cràne 
V.  Hugo 

Las  dugas  de  la  matinada  estona  ha  qu’ha- 
vían  sonat  en  el  rellotge  de  bronze  enclavat 
entre  las  dugas  llibrerias  del  despatx  d'en 
Joan,  y  aquest  seguia  assentat  devant  del 
feixuch  escriptori,  immòvil,  ab  el  cap  entre 
las  mans,  y  els  colzes  com  incrustats  en  la 
noguera  fosca. 

La  quietut  regnava  dintre  la  casa;  sols  se 
sentia’l  sorollet  seguit  del  llum  de  gas  que, 
sota  la  pantalla  verda,  cremava  demunt  del 
escriptori.  Devegadas  en  Joan  alsava  un  xich 
la  testa,  y  una  mà  enclohent  l’altra,  els  colzes 
sempre  immòvils — ja  quasi  bé  insensibles — 
apoyava  la  barba  sobre  las  mans  closas.  Els 
ulls  foscos,  sens  esguart,  ben  oberts  per  això, 
y  brillants  com  de  febre,  tot  ho  guaytavan, 
voltant  per  aquells  objectes  familiars,  que  ni 
veya.  Un  plech  creuhava  l’ample  front,  un 
plech  com  una  arruga  tremenda,  que  seguia’l 
fluctuar  d’aquella  pensa  torturada. 

Demunt  de  la  taula,  ben  oberts,  s’estenían 
tots  els  diaris  que  acabava  de  repassar  com 
si  hagués  volgut  endinsarse  més  la  punyida 
qu’havia  rebut. 

No  s’ho  podia  empassar,  era  massa  dur 
allò;  era  enveja,  era  ineptitut,  malevolensa... 

Tractar  la  seva  obra  «d’incomprensible,  de 
»buyda  de  sentit,  de  pesada  y  ridículament 
wampulosa,  filla  d’un  cervell  desequilibratl. .. 
»Això  sí,  admirablement  presentada  al  pú- 
»blich,  impresa  ab  un  cuydado  extremat,  ab 
»un  luxo  digne  de  millor  causa»  ..  Y  el  cri- 
tich,  aquell  critich  qu’ell  haguera  volgut  tenir 
alli  pera  torsarli  el  coll  entre  sas  manassas, 
feya  un  elogi  consciensut  de  la  casa  edito¬ 
rial  de  la  impressió  del  seu  llibre. 

Del  seu  llibre!...  De  la  seva  obra!  D’aquell 
poema  seu  al  que  tantas  cosas  havia  sacrifi¬ 
cat  crudelment,  d’aquell  fill  de  la  seva  pensa 
y  la  seva  ànima,  en  quina  creació  havia  pas¬ 
sat  dias  y  nits,  del  qu’esperava  que  fes  alsar, 
de  cop,  els  esperits  del  món  enter  en  una 
sola  vibració  admirativa,  devant  del  seu 
nom!... 

^Era  possible  qu’algú  s’atrevis  a  dir  que 
la  seva  obra  era  « pesada ,  carregosa,  incom¬ 
prensible,  inútil?» 

Quina  rabial...  Els  ulls  d’en  Joan  s’abai- 


xavan  sobre  aquells  fulls  de  paper  sembrats 
de  lletras  menudas,  y  apartant  un  xich  un 
exemplar  del  seu  poema,  tornà  a  llegir  aque- 
1  las  ratlletas  curtas,  firmadas — desgraciada¬ 
ment — ab  un  nom  d’aquells  devant  dels  quins 
tothòm  se  descubreix  ab  respecte;  y  de  las 
ratlletas  curtas,  els  ulls  d’en  Joan  s’entorna- 
ren  fins  aquell  munt  de  llibres  estès  so¬ 
bre’l  sofà  y  las  taulas  del  despatx,  edició 
complerta  de  volums  bonichs,  tots  iguals, 
que  semblavan  somriure,  ab  sas  lletras  d’or 
vert,  «Glòria!»,  brillant  sobre’l  fons  gris  de 
las  suaus  cubertas. 

Y  a  n’en  Joan,  l’home  de  las  impressions 
sobtadas,  li  entrà  com  una  mena  de  rancú¬ 
nia  vers  aquella  munió  de  llibres  impassi¬ 
bles,  tranquils,  elegants,  nous  y  pulits... 
{Qui  sab!  qui  sab  si  li  farían  nosa  algun  día 
més  qu’ara,  que  li  omplian  el  despatx? 

Mes  no,  noi...  Era  impossible!  Aquell  cri- 
tich  somniava,  era  boig  o  estava  borrctxo! 
La  seva  obra  era  «colossal,  estupenda,  ger 
mana  d’altres  poemas  que  immortalisaren  a 
llurs  autors»,  com  deyan  en  Chinitas  y  FA 
Doctor  Hortigas  en  llurs  críticas  de  Glòria! 
en  La  Libertad  y  El  Progreso. 

Era  un  poema  grandiós;  l’havia  concebut 
ple  d’ideas  sublims,  de  conceptes  brillants 
expressats  en  admirables  rimas...  Ell,  en 
Joan,  n’estava  convensut,  encara  que  dintre, 
ben  endintre  de  la  seva  conciencia  d’home 
de  bé,  reconeixia  que  la  opinió  del  crítich 
aquell — d’aquell  vellet  de  testa  blanca  cu- 
berta  de  rulls  d'argent,  qu’ell  sols  coneixia  de 
vista  com  se  coneixen  las  celebritats — aque¬ 
lla  opinió  havia  d’ésser,  pera  la  seva  obra, 
un  sagell  que  no  s’esborraria  may  més. 

Però  en  Joan  se  rebelava  encara,  y,  pera 
esborrar  del  seu  cervell  aquells  pensaments 
que  tant  de  mal  li  feyan,  tractava  de  recor¬ 
dar  las  frases  d’admiració  ab  que  fou  rebut 
pochs  dias  avans,  en  el  saló  blau  de  la 
Marta. 

Feya  memòria  d’aquella  dóna  hermosa, 
de  carns  blancas  y  olorosas  com  un  lliri  ba¬ 
dat,  coqueta,  incitant,  quins  ulls  clars  men- 
tian  l’amor,  el  ver  amor,  ab  un  art  qu’ell 
havia  acabat  per  coneixe  —  d’hora  encara 
pera  evitarse  la  cayguda,  tart  pera  sa  feblesa 
y  sa  vanitat  d’home  guapo, — d’aquella  dóna 
que  sabia  barrejar  a  sas  paraulas  la  mel, 
com  pintar  d’or  sas  trenas  de  color  indefinit  y 


492 


jOVENTUl 


de  carmi  sos  1  la  bis  molsuts;  d’aquella  dóna 
qu’ell  sabia  que  solsament  el  volia  com  una 
conquista  més,  un  xich  menys  vulgar  qu’al- 
tras,  mes  conquista  a  la  fí. 

La  Marta’l  rebia  sempre  ab  un  somrís  als 
llabis,  una  frase  d’aquellas  ab  que  sabia  afa¬ 
lagar  la  vanitat  d’aquell  home  tan  gran  d’as¬ 
pecte,  tan  nin  d’experiencia!  Tenia  pera  en 
Joan  unas  miradas  y  uns  moviments,  que  a 
n’ell,  el  passional  més  qu’aymador,  el  cerca- 
dor  d’impressions,  li  feyan  corre  esquena 
avall  esgarrifansas  de  desitj. 

Y  quan  tornava  a  casa  seva  ab  el  cervell 
rohent,  agafava  la  ploma  y  afegia  rimas  y 
rimas  al  seu  poema,  aquell  poema  inspirat  y 
comensat  dintre  un  altre  amor:  aquell  amor 
tan  dols  que’l  feu  poeta  a  n’ell,  el  fill  de  las 
grans  planas  camperolas  assoleyadasl 

Y  havia  sigut  entre’ls  encisos  d’aquella 
sirena  rossa,  en  quins  brassos  —  pera  excu- 
sarse  a  sí  mateix  —  se  creya  fer  estudis  de 
sensacions  y  sentiments,  hont  havia  acabat 
el  seu  poema!  Fins  li  semblava  haver  oblidat 
aquella  fina  testa  bruna,  de  perfil  dolsissim 
tan  aymada  en  altres  temps,  petiteta  y  ma¬ 
nyaga  que  un  vespre  de  mars,  en  que  la  neu 
queya  al  defora  en  lleus  borrissols  d’argent, 
va  venir  a  arraulirse  en  son  pit  com  aureneta 
ferida  y  fredolica;  en  aquell  pit  qu’ella  creya 
gran  y  noblement  constant,  dihentli:  «Aqui’m 
»tens,  teva  soch;  ho  he  deixat  tot  pera  tu,  ja 
))que  sense  mi  no  pots  viure.  T’estimo!» 

En  Joan,  aquella  nit  en  que  se  li  agombo- 
lavan  els  recorts  de  tot  allò,  arrugava’l  front 
més  y  més,  y  en  el  fons  de  la  tapisseria  fosca 
veya  passar  en  professo  aquells  anys  d’amor, 
del  millor  amor  de  sa  vida,  anys  plens  de 
poesia,  d’encisadoras  renyinas  y  dolsissims 
perdons.  Reveya  aquell  cos  menut  que  tant 
havia  estimat,  aquells  ulls  negres  plens  d’es- 
purnetas  d'or,  que  tants  cops  havia  vist 
cloures  sota  sas  besadas;  creya  sentir  encara 
aquella  veuheta  alegra  qu’omplia  sa  casa 
buyda  com  un  cant  de  rossinyol. ..lisemblava 
sentir  ressonar,  en  sa  solitut  d’ara,  aquellas 
paraulas  manyagas,  tan  sinceras  y  francas, 
aquells  consells  delicadíssims  de  patriciana 
qu’havían  fet  d’ell  —  el  pagès  incult  vingut 
per  casualitat  a  la  vila,  sense  pulir,  ab  una 
deixa  de  terròs  que  feya  llàstima  —  el  senyor 
d’ara,  quin  bon  ayre  y  elegancia  las  dònas 
miravan  complagudas,  y  finalment  l’estudiós, 


l’intelectual,  l’artista  de  quins  èxits  esperava 
tant  fruhir  la  benvolguda  campanya! 

Mes  vingué’l  dia  en  qu’en  Joan,  home  a  la 
fi,  cansat  del  refilar  de  la  fidel  aucella,  se’n 
anà  per  aquells  camins  qu’ella  li  havíafressat, 
enllà  del  niu,  a  cercar  impressions  pera’l  seu 
poema. 

Caygué,  després  de  moltas  ensopegadas, 
en  el  parany  dels  brassos  blanchs  de  la  Mar¬ 
ta...  y  comensà  a  enganyar  a  la  seva  pobreta 
Estrella,  que  tant  per  ell  havia  fet,  que  tant 
li  havia  donat,  qu’era  tota  seva,  tan  seva!... 

Prou  va  adonarsen  la  dòna  aymant,  de 
que  quelcom  li  robava  sa  alegçia;  cercà  molt, 
sense  trobar  res,  a  primerias;  y  un  dia, 
obrint  pas  a  la  pena  que  la  ofegava,  va  dirli 

10  que  feya’l  seu  patir,  va  mostrarli  son  cor, 
ab  sos  dubtes  y  gelosías. 

Ell  procurà  tranquilisarla,  puig  no  podia re- 
soldres  a  pèrdrela,  la  co.mpanyona  fidel;  la 
necessitava  dintre  sa  vida:  «Criaturadas!  Ell 
»  sempre  la  estimava  igual!  Però  la  seva  obra! 
»  Oh,  la  seva  obra,  qu’escrivía  pera  qu’ella 
»  pogués  enorgullirse  d’haverla  inspirada  , 
»  nova  Laura,  nova  Beatriz!...  La  seva  obra 
»  necessitava  tot  son  sér  »  . 

Després  volgué  jugar  el  paper  de  gelós, 
pera  despistar  las  sospitas  de  la  Estrella,  y 
las  renyinas  y  l’amargor  ja  no  deixaren 
aquell  niu. 

Fins  que  un  dia  —  ne  feya  alguns  que 
quasi  no’s  parlavan  —  va  acabarse  tot  allò. 
Ella  havia  descubert  part  de  la  intriga  ab  la 
Marta,  mes  no  resolentse  a  creureho  tot  per¬ 
dut  encara,  creyentse  forta  pera  reconquistar 
a  n’en  Joan  a  qui  ella  volia  ab  tota  la  seva 
ànima  y  ab  tot  el  seu  cor,  com  quelcòm  que 

11  pertenyía  de  dret,  va  tornar  a  parlarli  ab 
una  tendresa  infinita,  cridant  a  sí  tots  sos 
encisos  de  dòna  jova  y  hermosa  pera  ferse 
seu  lo  que  li  prenia  un’altra;  y  ab  un  arranch 
d’immensa  passió  li  tirà’ls  brassos  al  coll, 
besantlo  ab  un  gemech  que  li  sacsejava  tot 
aquell  cos  bonich  qu’ell,  en  altres  temps, 
alsava  com  el  d’un  nin  pera  gronxarlo  v  aca- 
ronarlo. 

— Estimam,  Joan,  estimam!  —  pregava  la 
pobreta. 

^Què  va  passar  en  l’ànima  d’aquell  senti¬ 
mental  qu’ella  havia  creat?  Va  deslligarli  fre¬ 
dament  els  brassos  ab  un  somriure  d’home 
tranquil  y  satisfet  del  acatament  que  se  li  fa, 


JOVENTUT 


493 


y  tornant  a  alsarse  ab  cuydado’l  bigoti  esva¬ 
lotat  per  la  folla  carícia,  li  digué: 

—  Bueno,  bueno...  No  n’hi  ha  pera  tant! 
Però  ja  ho  sabs,  ara  solament  estich  pera  la 
meva  obra  ..  El  meu  poema  omple  la  meva 
vida:  no  puch  pensar  en  res  més. — 


En  aquella  nit  de  soletat  comprengué  en 
Joan  el  mal  que  s’havia  fet  a  si  mateix.  Tor¬ 
nà  a  veure  aquell  esguart  dolorosissim  ab 
que  la  Estrella  s’allunyà  d’ell  en  aquell  mo¬ 
ment,  y  pera  sempre. 

Els  quefers  de  la  edició  de  la  seva  obra  y 
las  caricias  de  la  Marta’l  cegaren  un  quant 
temps  fins  al  punt  de  no  trobar  massa  gran 
el  buyt  qu’havía  fet  prop  seu  la  fidel  com¬ 
panya...  Mes,  quan  Yobra  fou  del  públich,  el 
públich  no  s’immutà.  El  món  segui  essent 
món,  entenent  l’amor  cadascú  com  podia  y 
sabia.  Els  esperits  no’s  desviaren  de  llur 
individualisme ,  ni  s’enlayraren  ab  el  poeta. 

Alguns  amichs  (?)  el  felicitaren;  els  diaris 
del  seu  partit  li  encengueren  unas  quantas 
bengalas.  La  Marta,  desprès  d’haver  llegit  el 
llibre  qu’ella  creya  havia  inspirat,  sens  en- 
tendrehi  res,  el  trobà  —  per  això  mateix  — 
sublim,  grandiós,  y  l’autor  li  semblà  més 
digne  d’ella 

Prou  en  Joan  haguera  volgut  que  la  Estre¬ 
lla  hagués  tingut  esment  d’aquellas  primeras 
espurnas  d’èxit  del  seu  poema,  mes  la  Estre¬ 
lla  era  molt  lluny.  41  retiro  qu’havia  cercat 
no  hi  arribava  cap  ressò  del  món,  més  que 
molt  esmortuhit,  y  l’obra  d’en  Joan,  desti¬ 
nada  a  commoure  la  terra,  no  havia  eixit  del 
cèrcol  estret  de  la  seva  societat. 

La  Estrella,  al  sentirse  ferida  mortalment, 
havia  dut  lluny  el  seu  patir,  no  tant  per  no 
ésser  estimada  com  per  la  recansa  d’haver 
donat  tant  d’amor  a  qui  no  havia  sabut  com- 
pèndrela.  Y  se  sentia  reviure  dintre  una  mor- 
bidesa  dolorosa  d’etern  anyorament.  L’oblit 
vindria,  el  temps  li  duria  aquell  balsam,  car 
el  desengany,  son  precursor,  s'havia  apode¬ 
rat  completament  de  tot  son  sér,  estroncant 
las  fonts  de  la  vida,  deixantli  una  vergonyosa 
recansa  dels  anys  malversats  y  perduts,  d’una 
jovenesa  marcida  avans  d’hora,  d’una  honra 
llensada  inútilment,  puig  un  home  l’havia 
posposada  a  la  seva  vanitat. 

Mes  en  Joan,  també,  en  aquella  nit  de 
tristesa,  comprenia  que  lo  qu’ara  li  passava 


era  un  càstich  pel  seu  orgull.  Ell,  el  gran,  el 
mirifich  poeta,  sentirse  dir  «  pesat,  ridícula¬ 
ment  conceptués,  poseur!»... 

Aquella  critica  aterradora,  ab  aquella  fir¬ 
ma  qu’esperava  pera  veure  sa  glòria  sage- 
llada,  havia  caygut  com  un  llamp  destructor 
sobre  allò  qu’ell  —  ara  ho  comprenia  no  vo- 
lentsho  dir — sols  veya  mereixedor  d’un  mes- 
qui  succés  d’estime ,  per  més  qu’ho  havia  en  un 
principi  considerat  com  el  primer  raig  de  la 
seva  glòria. 

Y  després  d’aquella  critica,  las  altras  totas 
foren  per  un  estil;  y  fins  algún  diari  ni  va 
voler  parlar  del  seu  poema,  «comensat  ab 
sentiment y  fibra,  acabat  en  unas  divagacions 
de  malalt  o  de  boig,  sense  grandiositat,  enso- 
pidoras.»  Algú  ab  bonas  paraulas  li  aconsella¬ 
va  que  s’entornés  al  seu  poble,  a  conreuhar 
las  sevas  vinyas  y  els  seus  garrofers. 

Y  en  Joan,  inconscientment,  en  lo  més 
fons  del  seu  sér,  allà  hont  un  hom  se  troba 
devanl  de  si  mateix,  sentia  que’l  gran  cri- 
tich  tenia  rahó;  mes  en  aquells  moments  la 
pena  l’atuhía... 

Quàntas  voltas  havia  defallit  per  penas  de 
la  vida!  Mes  els  cops  rebuts  els  havia  guarit 
la  Estrella  ab  son  amor.  Ella  havia  sigut  la 
mareta  del  seu  cor,  la  dóna  benvolguda, 
l’àngel  vetllador  del  nin  que  du  en  si  tot 
home,  la  companya  que  sab  estimar  y  anu- 
larse  pera  fressar  la  existència  del  aymat  y 
endolsirli;  havia  sigut  l’amich,  la  germana 
que  aconsella,  plany  y  guareix,  que  vessa 
perdó,  amor  y  tendresa  sens  egoisme...  La 
dòna ,  en  fi,  que  sab  venir  quan  comprèn  que 
se  la  necessita,  y  anarsen  quan  se  sent  un 
entrebanch... 

<)Ahónt  era  pera  en  Joan  la  tendra  espatlla 
molsuda  hont  plorar,  desvanescuda,  la  gran 
ilusió  de  la  seva  vida? 

El  recort  de  la  Marta  creuhà  per  son  cervell, 
mes  ab  una  fredor  de  gebre.  Aquell  instant 
fou  pera  ell  de  clarividència.  La  vegé  tal  com 
era,  coqueta,  frèvola,  enganyadora;  dòna  de 
luxo  y  de  plaher;  seva  allavoras — com  havia 
sigut  d'altres  y  com  ho  seria  demà  d’aquells 
que  li  plaguessin — per  un  capritxo  que  va 
saber  vestir  de  romanticisme. 

Aquella  Marta  no  volia  llàgrimas,  ara. 
Avans  si:  havian  format  part  del  seu  progra¬ 
ma  de  las  conquistas  serias. 


494 


JOVENTUT 


En  Joan,  a  la  fí,  mogué’ls  brassos  pera 
obrir  un  calaix  del  escriptori.  Regirà  papers 
y  capsas...  obrí  un  altre  calaix...  res. 

En  el  tercer,  sota  de  tot,  trohà’ls  retrats 
de  la  Estrella. 

—  Pobra  Estrella! — digué  ab  recansa  fonda, 

Pobre  Joan,  que  besant  la  encisera  imatge, 
la  joya  d’altres  temps,  son  consol  de  sem¬ 
pre,  trobava  sota’ls  seus  llabis  la  implacable 
fredor  del  cartró!  Ella  no  podia  tornarli  els 
petons,  com  may  més  podian  tornar  aquellas 
horas  de  vida  en  que  en  Joan  se  sentia  es¬ 
timat! 

Y  el  gran  home ,  plorant  com  una  criatura, 
devant  seu  la  seva  obra  per  la  que  havia  des- 
truhit  el  seu  únich  amor,  se  senti  un  ràté. 
Comprengué  massa  tart  que’l  millor  poema 
del  món  està  en  el  cor  de  la  dóna  estimada, 
en  aquells  llabis  amorosos  que  no  saben 
mentir  perque  estiman,  en  aquells  brassos 
hont  l’home  recull  repòs,  consol  y  sacrifici. 
Aqueix  sublim  poema,  ell,  en  Joan,  com  tants 
y  tants  altres,  tenintlo  en  sas  mans,  no  havia 
sabut  llegirlo.  Una  per  una  havia  esfullat 
totas  aquellas  santas  planas,  y  el  vent  de  la 
tristesa  y  la  recansa  se  las  havia  endutas  per 
sempre. 

Y  allavorsenjoan,  sentint  la  solitut  eterna 
de  la  seva  ànima,  plorà  amargament,  sens 
esperansa  ni  consol;  y  sas  llàgrimas,  cayent 
sobre  las  cubertas  d’aquell  gris  suau,  pintat 
d’or-vert,  del  seu  poema,  amararen  llastimo¬ 
sament  la  bella  enquadernació  de  la  seva 
Glòria. 

L.  Escardot. 


FUGITIVA 

No’t  volia  escriure,  y  si  ho  faig  es  perque 
la  meva  resolució  de  guardar  un  silenci  ab¬ 
solut,  s’ha  esvanit  sobtadament.  El  meu  si¬ 
lenci  hauria  sigut  ridicul,  ja  que  no  me’n 
he  anat  eftfadada,  y  si  he  obrat  aixís  ha  si¬ 
gut  pera  lograr  nostra  ruptura,  encara  que, 
per’xò,  no  he  perdut  pas  els  desitjós  de  con¬ 
servar  en  tu  un  confident,  un  bon  amich  a 
qui  jo  pugui  demanar  consell,  contar  mas 
penas  y  escriure  aquestas  cartas. 

Te  devia  una  explicació  y  t’he  escrit,  per¬ 
que  no  vull  que’m  jutgis  voluble  o  irrefle¬ 
xiva  . 

Calia  deixarte,  y  aixis  ho  he  fet,  encara 
que  un  xich  bruscament.  El  quirúrgich  que 


fa  una  operació  talla  un  membre  de  cop,  si¬ 
lenciosament,  sens  entretenirse  en  convèn- 
ceos  de  que  no  os  farà  mal,  ni  en  darvos  cap 
llissó  d’anatomia.  Per’xò  he  obrat  callada¬ 
ment,  perque  temia  que  al  coneixe  las  mevas 
intencions  no  m’haurías  deixat  realisar  la 
operació.  Y,  ara  que  ja  està  feta,  sols  me 
toca  esperar  son  resultat. 

T’he  deixat  perque  estava  convensuda  de 
que  no  lograría  apagar  en  tu  aquella  sed  de 
plaher  que’t  consumia,  aquell  apassionament 
que  feya  de  tu  un  aymant  vulgar  y  no  un 
amich  confidencial  quina  placèvola  amistat 
desitjo;  però  no’t  creguis  pas  que  al  deixarte 
t’hagi  abandonat.  Jo  prop  teu  era  la  teva 
amistansada:  lluny  de  tu  sóch  la  teva  amiga. 
iY  no’t  sembla  qu’ha  d’ésser  molt  hermós 
ésser  amichs? 

Jo’t  porto  una  verdadera  afecció,  encara 
que  tu  no  ho  creguis  pas  aixís,  y  es  justa¬ 
ment  perque  t’estimo  de  debò  que  voldria 
fer  de  tu’l  meu  millor  amich...  T’ho  repe¬ 
teixo:  si  he  fugit ,  si  t’he  deixat,  no  ho  he  fet 
pas  per’abandonarte,  sinó  pera  que,  lluny  de 
tu,  mon  cos  no  sigui  la  vena  als  ulls  que’t 
privi  de  veure  clarament  la  nostra  bona 
amistat. 

No  t’enfadis,  no’t  desesperis ,  perque  si  he 
obratd’aquest  modo  ha  sigut  sols  pel  teu  bé, 
per  la  salut  del  teu  caràcter  'cPerquèt’haurías 
pogut  enfadar?  Tu  ja  ho  sabs  que  tinch  rahó, 
y  el  teu  amor  propi  no  pot  pas  sentirse  ferit. 
Escriume,  escriume  forsa,  acostumat  a  esti- 
marme  sense  deurem,  procurant  allunyar  de 
tu  aquell  apassionament  que’t  domina,  y 
quan  aquest  sigui  lluny,  quan  jo  conegui 
qu’has  sabut  cambiar  X egoisme  del  aymant 
per  l’afecció  del  amich,  llavoras  tornaré  a  tu, 
perquetindré  l’absoluta  certitut  de  que’ls  nos¬ 
tres  cors  no’n  faràn  més  que  un  per  sempre. 


Xavier  de  Zengotita 


JOVENTUT 


495 


TEATRES 

Vetllades  artístiques 

Una  comissió  de  socis  del  «Circul  de  Pro¬ 
pietaris»  de  Gracia  va  organisar,  fa  prop  de 
quatre  mesos,  una  serie  de  quatre  represen¬ 
tacions  teatrals  en  l’hermós  teatre  de  dit 
circul,  ab  el  titul  significatiu  de  «Vetllades 
artístiques». 

Els  entusiastas  y  desinteressats  organisa- 
dors  ja  indicaren,  al  comensar,  que  aquesta 
serie  de  representacions  la  donavan  com  a 
proba,  proposantse,  si  tenían  èxit,  seguir 
avant  ab  més  empenta  que  may  en  sa  tasca 
de  fer  art  y  fer  cultura.  Finida  la  serie  ab 
brillants  resultats,  sembla  que's  preparan  a 
cumplir  sa  paraula,  y  anuncían  pera  l’hivern 
que  ve  una  nova  serie  de  representacions. 

Jo,  que  no  m’he  ocupat  en  aquestas  planas 
de  las  tals  representacions  —  perque  l’índole 
de  nostra  revista  no’m  permet  parlar  més 
que  dels  estrenos,  y  jo  de  las  obras  que  allí 
s’han  representat  ja  n’havia  donat  el  meu  pa¬ 
rer  oportunament,  —  he  seguit,  no  obstant, 
ab  gran  interès  y  fonda  simpatia’ls  trevalls 
d’aqueixos  fervents  admiradors  del  art  serio, 
y  he  celebrat  l’èxit  obtingut.  Y  ho  he  cele¬ 
brat  tant  més  quan  sols  motius  de  desilusió 
m’han  ofert  els  principals  teatres  de  Barce¬ 
lona  en  aquest  sentit.  Es  curiós,  y’s  presta  a 
ben  tristas  reflexions,  el  contrast  qu’oferei- 
xen  els  primers  teatres  barcelonins  —  ahont 
sols  s’hi  veuhen  empresaris  cobdiciosos  y 
còmichs  rutinaris  que  lluny  d’educar  y  enca¬ 
rrilar  al  públich  contribuheixen  a  abarraga- 
narlo  —  y  aquells  altres  teatres  dels  subur¬ 
bis,  teatres  à  cótè  com  diuhen  els  francesos, 
en  que  la  bona  íe,  el  desinterès  y  el  culte  a  la 
bellesa  sembla  que  hi  fassin  son  niu. 

Val  més  aixis.  Tal  volta  la  regeneració  ar¬ 
tística  de  Barcelona  s’operarà  lentament  gra- 
cias  a  aquesta  activitat  benefactora  de  las 
barriadas  foranas;  tal  volta  ellas  lograràn 
conquerir  y  refinar  a  una  gran  massa  del  pú¬ 
blich  barceloní,  el  qual  més  tart  sabrà  exigir 
de  las  empresas  y  companyías  de  dintre  lo 
qu’avuy  no  li  volen  servir.  Per  de  prompte 
—  y  es  un  detall  molt  significatiu  —  arreu 
ahont  tals  espectacles  artístichs  han  tingut 
lloch  hi  he  vist  molts  y  molts  barcelonins 
dels  de  dintre,  que  a  despit  de  las  distancias 
acuden  allà  hont  l’art  els  crida. 

Las  representacions  donadas  enelteatredel 
«Circul  de  Propietaris»,  foren  encarregadas 
al  «Teatre  íntim»,  d’en  Gual.  En  la  primera 
s’interpretà  Eridon  y  Amina  y  Misteri  de 
dolor;  e  nia  segona  L'ordinari  Henschel;  en 
la  tercera  La  festa  dels  reys\  y  en  l’última 
L' alegria  que  passa,  Picarol,  algunas  pessas 
de  concert  baix  la  direcció  del  mestre  Grana¬ 
dos,  y  L'última  primavera,  drama  ab  comen¬ 
tari  musical  en  un  acte,  de  l’Adrià  Gual: 
aquest  ultim,  estreno. 

L'última  primavera  es  un  quadret  sense 


pretensions,  que  com  diu  l’autor  està  inspi¬ 
rat  en  la  melodia  del  mateix  titul  d’Eduart 
Grieg  En  Gual,  sentint  la  melodia,  ha  vist 
en  somnis  un  drama,  el  drama  d’una  donze¬ 
lla  malalta  que  mira  passar  tristament  l’úl¬ 
tima  primavera  que  veuran  sos  ulls.  Entre 
flors  mor  la  donzella,  dihent  versos  melan- 
giosos  al  compàs  de  la  dolsa  melodia.  Heus- 
aqui  el  quadret.  En  Gual  l’ha  sentit  bé  y  l’ha 
exteriorisat  ingènuament.  Es  el  millor  elogi 
que’s  pot  fer.  Tal  volta  es  un  xich  massa  de- 
xatat,  sobre  tot  al  principi;  tal  volta’ls  versos 
no  són  tot  lo  correctes  qu’exigirian  els  pu- 
ristas;  però  tot  això  són  pera  mi  peccata  mi¬ 
nuta.  Lo  cert  es  que  l’espectacle,  tal  com  el 
presenta  en  Gual,  emociona.  La  execució, 
ben  discreta. 

A  més  d’això  s’han  donat  dugas  conferen- 
cias.  L’una  la  donà’l  mateix  Gual:  «El  teatre 
y  la  familia»;  en  ella  l’autor  fa  atinadas  con¬ 
sideracions  sobre’l  convencionalisme  ab  que 
la  familia’s  forma  y  perpetúa,  fent  notar  que’l 
culte  al  art,  en  general,  podria  regeneraria. 
L’altra  fou  llegida  per  son  autor,  en  J.  M. 
Roviralta,  tractant  de  l'«Acció  recíproca  de 
la  música  y  la  poesia  y  llur  influhencia  en  la 
creació  artística-»  També  en  ella,  tal  volta 
un  xich  diluhidas,  s’hi  exposan  ideas  interes¬ 
sants. 

En  ft,  cada  una  de  las  vetlladas  era  anun¬ 
ciada  ab  artístichs  programas  pulcrament  ti¬ 
rats  per  la  imprenta  de  Tobella  y  Costa. 

La  enhorabona  a  tots. 

Emili  Tintorer 


L’ESCRIPTOR  DE 
LAS  IMATGES 

A  mon  volgut  amich  en  Fèlix  Elías. 

May  pogué  conseguir  que  la  mà  obehis  al 
pensament.  Las  linias  que  son  esperit  com¬ 
binava  ,  las  figuras  que  impressionavan  son 
cervell,  no  sabia  fixarlas  sobre’l  paper  ab  el 
llapis.  Y  aquella  impotència  d’exteriorisar 
sas  creacions  excità  més  sa  imaginació  po- 
tenta  y  desenrotllà  sa  observació  personal, 
que  li  feya  endevinar  las  bellesas  amagadas 
en  las  obras  dels  altres  y  fruhirlas  intensa¬ 
ment  ab  el  criteri  artístich  qu’ell  s’havía 
format. 

En  las  desertas  salas  dels  museus  conser¬ 
vadors  de  las  obras  dels  grans  mestres,  ell 
hi  restava  extasiat,  resseguint  ab  sos  ulls, 
que  una  educació  adquirida  en  las  ense- 
nyansas  mudas  e  intimas  del  art  havian  tor¬ 
nat  escorcolladors  y  pacients,  las  bellesas  de 
la  pintura  y  la  esculptura.  Admirava  sobre 
tot  els  retrats  dels  grans  mestres;  en  aquells 


496 


JOVENTUT 


rostres  llegia  las  qualitats  intimas  y  perso¬ 
nals,  y  d’ellas  ne  prenia  exemple  pera  per- 
feccionarse.  Si  algún  quadro  l’impressionava 
fondament,  feya  viatges  als  llochs  hont  mi¬ 
llor  aplegada  fos  l’obra  d’aquell  mestre.  Y 
cada  dia  estudiava  detalladament,  fins  a  co- 
nèixel,  l’artista  en  sas  creacions.  De  sos  viat¬ 
ges  ne  portà  una  exquisida  cultura  que,  dat 
lo  impressionable  de  son  temperament,  pro- 
duhia  una  dolcesa  y  una  distinció  refinadas. 
La  imatge  de  tot  lo  qu’havia  admirat  se  con¬ 
servava  clara  en  son  recort,  y  sas  ideas  novas 
eran  una  conseqüència  de  las  imatges  gra- 
badas  en  son  cervell.  En  sa  conversa  retreya 
sempre,  fent  comparansas,  las  obras  que 
l’havian  extasiat;  y  son  llenguatge  era  bri¬ 
llant  y  colorit,  sas  frases  ciselladas  y  dolsas, 
sa  veu  blanca  y  tranquila. 

Sos  companys,  artistas  en  sa  majoria,  el 
consultavan  en  sos  dubtes,  y  ell  els  esgra- 
nava  sas  impressions  ab  entusiasme.  Sem¬ 
pre  era  escoltat  ab  silenci  respectuós,  y  sos 
amichs,  quan  ell  era  fóra,  repetian  la  melo¬ 
dia  d’una  frase  o  escrivian  una  imatge  bellís- 
sima  qu’en  la  conversa  havian  sentit.  Y  a 
voltas  li  retreyan  sas  paraulas  y  li  llegían 
sos  pensaments,  tot  lloantne  la  bellesa. 

Ell,  llavors,  probà  d’escriure.  Sa  primera 
obra  fou  un  poema  en  prosa,  sobre’ls  homes 
desconeguts  dels  retrats  del  grans  pintors. 
Y  quan  el  llegí  a  sos  companys,  esclataren 
en  aplaudiments,  y  entusiasmats  li  publica¬ 
ren  en  una  revista,  sens  ell  saberho.  Un  nou 
escriptor  s’havia  revelat.  Al  primer  article’n 
seguiren  d’altres,  tots  esmaltats  d’imatges 
bellissimas  y  decadents.  Llavors  els  qu’enca- 
ra  dubtavan  li  reconegueren  talent  y  perso¬ 
nalitat.  Y  fou  anomenat  (d'escriptor  de  las 
imatges», 

Sos  articles  comensavan  fàcilment,  senzi¬ 
llament.  Semblavan  unas  boyras  confosas 
que,  al  destriarse  ab  la  escalfor  del  sól,  pre- 
nian  formas  vagarosas,  retorsentse  suau¬ 
ment,  metamorfosejantse  fantàsticament.  Y 
las  imatges  neixían  d’entre  las  ratllas  y  es- 
pargian  son  encis,  ostentant  sas  bellas  cise- 
lladuras.  Eran  tresors  amagats  entre  las 
negras  lletras,  brillant  enlluhernadors  en  la 
fantasia  del  lector.  Una  paraula  exquisida 
passava  com  un  colóm  blanch  sobre’l  blau 
del  cel;  una  imatge  resplendia,  seguida  de 
un’altra,  arrossegant  majestuosament  la  pen¬ 


sa  cap  a  un  lloch  evocat  en  somnis.  Era  una 
professó  místicament  augusta  la  de  las  imat¬ 
ges  poèticas  portadas  religiosament  per  las 
senzillas  paraulas.  En  cada  una  s’hi  encar¬ 
nava  una  vida  o  una  visió,  un  somni  o  una 
armonia.  Passavan  devant  dels  ulls  extasiats 
en  una  momentània  aparició,  y  passavan 
somrihent  als  iniciats,  consolant  als  que  pa- 
tian  l’anvorament  d’un  ideal  desitjat  y  may 
fruhit.  Devotament  las  imatges  eran  adora- 
das  pels  somniadors,  que  volavan  ab  eüas, 
confiats  d’arribar  aprop  d’hont  ells  no’n 
podían  coneixe  més  que’l  nom,  que  repe¬ 
tian  ab  un  murmuri  d’oració,  porfiadament, 
com  un  rosari  d’esperansas. 

Y  ben  prompte’s  creà  un  nucleu  de  joves 
que’l  seguían  en  sas  peregrinacions  als  grans 
museus,  pera  sentir  sas  explicacions  devant 
dels  quadros  antichs.  Y  ell  els  acullía  som¬ 
rihent,  educànlloshi  l’esperit  en  el  seu  deca¬ 
dent  misticisme.  Se  transfigurava  devant 
dels  retrats  dels  reys  y  prínceps,  pintats  per 
sos  pintors  de  cambra,  y  en  contava  las  his- 
torias  escritas  en  sos  rostres  expressius,  en¬ 
devinant  el  luxuriós  desitj  dels  ulls  vol¬ 
tats  de  linias  moradencas,  y  la  tristesa  dels 
llabis  tancats  y  dels  ulls  mirant  al  infinit. 

Els  desconeguts  vestits  de  negre  l’atreyan 
per  son  rostre  enigmàtich,  representàntseli 
com  ombras  humanas  de  quin  pas  per  la 
terra  no’n  quedaren  més  que  linias  borrosas. 
Mes  sa  imaginació,  sas  ideas,  sos  desitjós  y 
passions,  ell  els  entreveya.  transparentantse 
en  la  pintura.  Y  quan  trobava  un’ànima  ger¬ 
mana  qu’havía  florit  en  els  temps  passats,  li 
recava  deixaria  tancada  dins  las  salas  im- 
mensas  dels  museus. 

En  sa  cambra  hi  tenia  reproduccions  dels 
seus  amichs  desconeguts.  Parlava  ab  ells, 
que  l’escoltavan  fredament  en  sa  immovilitat 
trista,  miràntsel  ab  sos  ulls  sempre  oberts, 
testimonis  impenetrables  de  varias  centurias. 

Y  ells  eran  sos  inspiradors,  contantli  histo- 
rias  y  llegendas  dels  temps  mitjevals.  Orgu¬ 
llosos  de  sentirse  superiors  y  d’ésser  els 
únichs  que  restavan  de  sa  època,  muntats  en 
cavalls  blanchs  y  negres,  guarnits  ab  robas 
onejantas  y  sarrells  daurats,  els  reys  y  els 
guerrers  lluhían  sos  vestits  groixuts ,  y 
sos  capells  de  plomas  rissadas,  y  sas  espa- 
sas  llargas  ab  el  pom  d’or,  esbelt  y  cisellat. 

Y  las  emperatrius,  las  reynas  y  comtesas, 


JOVENTUT 


497 


las  dònas  dels  grans  cortisans,  mostravan  la 
bellesa  de  llurs  teslas  y  brassos.  Y  algunas, 
impúdicas,  en  sa  voluptuosa  pose  mostravan 
la  nuesa  de  sa  carn  rosada  y  luxurianta,  vo¬ 
lent  encara  excitar  desitjós  després  de  sa 
vida  sensual,  pera  sentirse  lloadas  sempre 
més  en  la  florida  carnal  de  sos  cossos  que 
s’oferian  als  ulls  admirats. 

De  totas  las  escolas  n’admirava  las  obras 
mestras.  L’impressionava  Rembrandt  ab  sos 
prodigis  de  llum,  restant  en  contemplació 
devant  sos  retrats  hont  se  pinta  ell  mateix  en 
diversas  èpocas  de  sa  vida.  Llegia  en  son 
rostre  la  forsa  que  dóna  la  confiansa  en  si 
mateix,  que  fa  lluytar  al  artista  desgraciat, 
qu’arruga  son  front  y  sas  mans,  y  li  fa 
amagar  ben  endintre  la  pena  pera  continuar 
pintant,  fixant  la  vida  arrencada  a  la  Natura 
y  donant  la  immortalitat  a  las  personas  re- 
tratadas.  Còm  la  sabia,  ell,  la  historia  del 
pintor,  que  tothòm  quasi  ignora!  Els  retrats 
li  contaren  en  muda  conversa  sas  desgracias 
y  sas  aspiracions,  la  forsa  de  voluntat  que’l 
fa  trevallar  sempre,  fins  quan  se  troba  vell  y 
sol;  ab  la  dóna,  son  fill  y  Heindrickje  Stof- 
fels,  sa  serventa  y  sa  aymada  quan  era  viudo, 
tots  morts.  Còm  la  comprenia  ell  la  historia 
dels  amors  del  mestre  y  Heindrickje,  al  con¬ 
templar  sos  retrats!  Tota  la  poesia  amagada 
ressorgia  devant  seu:  la  poesia  del  amor  de 
la  dóna,  quin  cos  nu  y  majestuós  pintà  Rem- 
brandt,  pera  perpetuar  tantas  bellesas  aple- 
gadas  en  Heindrickje. 

Y  ell  l’anyorava  y  la  desitjava  a  la  dóna 
ideal;  volia  trobar  qui  comprengués  sos  sen¬ 
timents  y  sos  entusiasmes;  volia  qu’apare- 
gués  al  devant  seu,  que  s’oferis  a  n’ell,  al 
pressentirlo. 

Mes  sos  esguarts  escorcolladors  de  vidas 
intimas  y  amagadas,  no  veyan  en  cap  rostre 
la  llum  que  cercava  en  els  ulls,  la  confiansa 
resignada  del  somrís,  ni  el  petó  apassionat 
que  floris  entre’ls  llabis  entreoberts. 

Y’s  resignava  al  contemplar,  ab  mistich 
arrobament,  els  retrats  de  las  ànimas  ger- 
manas  que  vivían  ab  ell  en  muda  correspon¬ 
dència  d’afectes  y  pensaments. 

Sos  viatges  als  museus  sovintejaren  més. 
Sas  mudas  conversas  ab  els  retrats  dels 
morts  immortalisats  s’allargaren,  y  las  mu- 
tuas  confidencias  purificaren  son  ànima  dels 


defectes  grollers  y  tirànichs  del  món.  Son 
cervell  era  un  gresol  hont  se  refinavan  sas 
ideas,  qu'expressava  per  medi  d’imatges  nas- 
cudas  senzillament.  La  seva  distinció  innata 
y  la  educació  espiritual  formada  en  sas  con¬ 
templacions  de  la  bellesa  que  parla  y  encisa 
ab  els  colors  y  las  linias,  crearen  en  ell  un 
gust  exquisit  en  la  elecció  de  paraulas  y  en 
la  construcció  dels  períodes,  que  ressonavan 
melòdicament  y  sugerian  visions  de  somni. 
Escrigué  varis  llibres  que  llegian  els  ini¬ 
ciats,  els  pochs  que  comprenían  sos  pensa¬ 
ments  y  l’estimavan  en  sas  obras  si  no  co- 
neixían  l’encis  que  rodejava  sa  persona,  per- 
que  llavors  el  seguían  en  sos  romiatges  pera 
escoltar  sas  paraulas  consoladoras  y  exta- 
siarse  en  la  contemplació  de  las  bellesas 
qu’ell  revelava  a  sos  ulls  admirats. 

Aixis  visqué  l’escriptor  de  las  imatges  la 
seva  vida  tranquila  y  contemplativa.  De  tan¬ 
tas  bellesas  com  admirà  y  conservà  en  son 
recort,  ne  resultà  un  perfecte  equilibri  entre 
la  bellesa  de  son  ànima  y  la  de  son  cos.  Sos 
ulls  lluhían  al  parlar,  sos  llabis  tremolavan 
al  evocar  una  imatge,  y  son  rostre  prenía’ls 
tons  apagats  dels  retrats  antichs. 

Visqué  sense  coneixe  a  la  dóna  ideal  qu’ell 
cercava.  Els  amors  sensuals  passaren  per 
son  costat,  temptantlo,  sense  ferlo  tremolar 
de  desitj.  Y  els  retrats  de  las  ànimas  germa- 
nas  vetllaren  en  sa  cambra  solitaria,  som- 
rihentli  sempre  que  sos  ulls  el  cervavan  al 
vagar  la  mirada  per  l’espay.  Y,  avans  de  mo¬ 
rir,  encata  parlà  ab  ells,  fins  al  darrer  mo¬ 
ment,  en*muda  conversa  de  llegendas  y  som¬ 
nis.  Somreya  al  saber  que’ls  trobaria,  y  els 
retrats  l’acullian  com  a  un  germà  petit,  nas¬ 
cut  després  de  sa  mort. 

L’agonia  era  dolsa,  suau,  y  l’escriptor  de 
las  imatges  moria  tot  sol,  voltat  dels  retrats 
volguts.  Tota  la  vida’ls  restà  fidel,  y  a  l’hora 
de  la  mort  encara’ls  parlava  armoniosament, 
y  els  oferia  las  flors  triadas  de  sas  imatges 
no  escritas. 

Mon  ab  els  ulls  oberts,  mirant  a  tots  pia- 
dosament.  Y  en  son  recort  hi  fiori  la  darrera 

4 

imatge:  la  d’Anna  de  Clèves,  la  princesa 
retratada  per  Holbein  qu’enamorà  al  rey  En- 
rich  VIII  al  coneixe  la  pintura,  però  que  no 
agradà  al  mateix  rey  al  arribar  a  Londres 
per  las  noces  promesas.  Ell  la  estimà  sem- 


JOVENTUT 


498 

pre  a  la  dòna  rebutjada,  y  al  morir  se  badà’l 
darrer  capoll,  el  que  tancava  la  imatge  vol¬ 
guda,  y  que  devia  florir  y  donar  sas  flayras 
en  la  eternitat  del  misteri. 

Octavi  Pell  Cuffí 


REVISTA  DE  REVISTAS 

El  número  3  de  la  Revista  Ibèrica  de  Ex- 
libris  no  té  qu’envejar  res  als  anteriors  ni  per 
son  text  ni  per  las  reproduccions  artisticas  que 
publica.  En  làminas  soltas  reproduheix  tresex- 
hbris  de  ben  diferent  caràcter  l’un  respecte  del 
altre,  presentantlos  ab  exquisida  pulcritut  y 
elegancía.  El  text  està  firmat  pels  senyors 
Manuel  Conrotte,  Adolpho  Loureiro,  Víctor 
Oliva,  R.  Miquel  y  Planas  y  Doctor  Thebus- 
sem.  La  Revista  Ibérica  de  Ex-libris  continua 
fent  honor  a  sos  editors  y  en  general  a  nos- 
tras  arts  gràficas,  fentse  indispensable  atota 
bona  biblioteca. 

Butlletí  del  « Centre  Excursionista  de  Cata¬ 
lunya».  Els  darrers  números  qu’hem  rebut, 
corresponents  als  mesos  de  maig  y  juny,  pu- 
blican  la  continuació  dels  treballs  de  que  ja 
donarem  compte  en  l’anterior  revista,  y  ade- 
més  un  estudi  sobre  La  Vall  d' Aneu  degut  a 
n’en  Joaquim  Morelló.  Els  grabats  reprodu- 
heixen  hermosas  vistas  de  la  Serra  de  Guar¬ 
dia,  Iglesia  de  la  Tor,  Llussanés,  Sant  An¬ 
dreu  de  Llanars,  Serra  de  Degollats,  Alzinar 
de  Pinós,  Santuari  de  idem,  Port  de  la  Bon- 
aygua,  Voras  del  Noguera-Pallaresa,  Pont 
d’Esterri,  etc. 

En  el  darrer  número  de  la  revista  Cata¬ 
lunya  hi  hem  vist,  entre  altres  trevalls,  la 
traducció  del  drama  lírich  de  Wagner  Tristàn 
y  Isolda ,  deguda  a  Joan  Maragall  y  Antoni 
Ribera,  y  el  final  de  la  preciosa  noveleta 
d’en  Joaquim  Ruyra  La  gent  de  màsAulet. 

Revue  de  Provence.  En  son  numero  de 
juny,  consagrat  al  Cinquantenari  del  Feli- 
brige,  reproduhí  aquesta  revista  de  Marsella, 
traduhits,  els  versos  dedicats  als  felibres  de 
Provensa  per  en  Joan  Maragall  en  el  darrer 
suplement  de  Joventut.  Encara  que  aquesta 
traducció,  deguda  a  Joan  Monné,  no’ns  sem¬ 
bla  perfecta,  no’ns  estarèm  pas  de  repro- 
duhirla,  congratulantnos  de  que’ls  cants  de 
nostres  poetas  trobin  ressò  a  Provensa,  com 
ne  troba  aqui  la  poesia  provensal.  Diu  aixis 
dita  traducció: 

Fraire,  vosto  festo  m’encanto 
e  moun  cor  duerb  sis  alo  vai; 
dins  li  rai  dou  soulèu  de  mai 
vèire  briha  la  coupo  santo. 

Ah!  pousquesse  dou  vin  peirau 
béuro  ardènto  e  douço  gou'ado, 
per  canta,  novo,  embriagado, 
la  cansoun  d'amour  patriau. 


O  terro  d'Oc,  moun  amo  escouto 
dins  lou  boni  rumous  de  toun  vin, 
regoniranto  d’inne  divin, 
la  coupo  d’or  que  vibro  touto. 

La  cansoun  vostro  flourira, 
e,  dins  Ja  fèsto  benesido, 
dou  solèu  dins  l'entretusido, 
l’oumbro  dis  àvi  dansara. 

Per  la  nacioun,  en  brindant,  fraire, 
pensas  i  fraire  Catalan, 
ansés  tot  resson  barbelant 
di  crid  de  nosti  cor  amaire! 

Són  també  remarcables  els  darrers  núme¬ 
ros  de  las  revistas  La  Terra  d'Oc  y  Revue 
Provinciale ,  del  Mitjdia  de  Fransa. 

La  Revue  du  Bien  (Paris),  entre  altres  tre¬ 
valls  de  caràcter  literari  y  docent,  publica 
una  poesia  de  Ferdinand  de  Gramont  titu¬ 
lada  Arlèsiennes,  y  un  article  de  Ida  R.  Sée, 
Au  pays  de  Mistral,  reproduhint  alguns  dels 
grabats  que  publicà  nostra  revista  al  comme¬ 
morar  la  darrera  festa  dels  felibres  a  Font 
Segunya. 

Es  remarcable  la  erudita  disquisició  que 
sobre  Les  createurs  de  la  Grace's  llegeix  en  el 
darrer  número  de  V Antho lo gie- Revue  (Paris), 
deguda  a  Philéas  Lebesgue. 

La  Lectura  (Madrid)  publica  interessants 
articles  de  Gómez  Carrillo  sobre  El  teatro 
popular\  Franz  von  Lenbach,  per  A.  de  Be- 
ruete  y  Moret;  Rusia  contemporànea,  per  C. 
Bernaldo  de  Quirós,  etc.  La  secció  de  critica 
literaria  es  nodrida  com  sempre. 

Hem  rebut  també’ls  darrers  números  de 
la  Ruthemsche  Revue  (Viena)  orgue  del  Co¬ 
mitè  Nacional  dels  ruthenis,  dels  qui  tenen 
noticia  nostres  lectors  per  l’article  publicat 
fa  poch  per  en  Pompeyus  Generen  aquestas 
planas. 

Ademés  hem  llegit  ab  gust  varis  trevalls 
continguts  en  La  Renaissance  Latine ,  L'Eu- 
ropéen,  Le  Ménestrel,  Mercure  de  France,  etc., 
(Paris);  Novy-Kult  (Praga);  Nuestro  Tiempo 
(Madrid);  Vida,  portaveu  de  l’Academia  d’Hi¬ 
giene  de  Catalunya,  Arquitectura  y  Construc- 
ción ,  Album  Salón,  Hojas  Selectas,  Universitat 
Catalana,  Revista  Social ,  etc.,  (Barcelona). 

Lluís  Via 


JOVENTUT 


499 


NOVAS 

El  meeting  celebrat  per  la  Unió  Catalanista 
el  passat  diumenge  en  la  vila  del  Masnou, 
resultà  un  acte  entusiasta.  La  gentada  que’s 
congregà  en  el  teatre  del  Circo  de  dita  po¬ 
blació  era  immensa,  y  els  aplaudiments  que 
li  arrencaren  els  oradors  explicàntloshi  nos- 
tras  doctrinas  foren  incessants.  Tant  el  se¬ 
nyor  Sunol  (Antoni),  principal  organisador 
del  meeting ,  que  fou  qui  primer  dirigi  la  pa¬ 
raula  al  públich,  com  els  demés  oradors  se¬ 
nyors  Millet  (Salvador),  Costa,  Llangort. 
Casals,  Monegal  (Trinitat), Roca  (Joseph  M.a) 
y  Marti  y  Julià,  tots  tingueren  conceptes 
oportunissims  en  defensa  de  nostra  causa,  y 
sapigueren  senyalar  y  fuhetejar  els  vicis  po- 
litichs  y  socials,  de  la  gent  d’aqui  y  de  la  de 
fóra,  que  s’oposan  al  espandiment  de  la  na¬ 
cionalitat  catalana. 

Detall  digne  de  remarcarse  es  el  de  que 
varis  obrers  lerrouxistas  de  Barcelona  assis¬ 
tiren  al  meeting  y  en  sortiren  admirats,  pre¬ 
guntant  si  en  tots  els  meetings  catalanistas 
se  deyan  cosas  semblants  y  tan  hermosas,  y 
si  en  tots  hi  regnava’l  mateix  esperit  d’am¬ 
pla  llibertat.  Al  contestàrloshi  afirmativa¬ 
ment,  se  desferen  en  improperis  contra’ls 
seus  centres,  ahont  no  hi  aprenen  altra  cosa 
sinó  la  de  que  tots  els  meetings  catalanistas 
són  verdaderas  funcions  d’iglesia. 

Tanta  es  la  ignorància  en  que  tenen  al  po- 
ble’ls  pinxos  republicans  y  els  lliberals  de  pe¬ 
ga.  Hi  ha,  donchs,  molta  feyna  a  fer,  encara 
queno  ha  d’essernos  tan  costosa  com  sembla. 
El  Catalanisme  no  déu  deixar  may  sa  obra 
d'educació  social:  tant  o  més  qu’en  meetings , 
per  medi  de  la  propaganda  individual  conti¬ 
nuada  y  de  la  instrucció  sòlida  que  fa  cons¬ 
cients  als  individuus. 


Baix  el  titul  L'exèrcit  catalanista  hem  lle¬ 
git  a  La  Ven  de  Catalunya  un  article  ab  el 
qu’estariam  conformes...  si  no  fossin  certs 
extrems  que’ns  creyém  en  el  cas  de  recti¬ 
ficar,  o  al  menys  d’aclarir. 

Aquella  alusió  als  que  no  fan  res  y  els  hi 
sab  greu  que'ls  altres  fassin  feyna  profitosa  no 
pot  anar  pera  nosaltres,  qu’hem  fet  els  pos¬ 
sibles  pera  l’acoblament  de  tot  l'exèrcit  cata¬ 
lanista  y  hem  procurat  treure  de  nostre 
programa  las  vanas  fórmulas  qu’alguns 
feyan  servir  de  pretext  pera  falsas  germanors 
y  que  sols  servian  en  realitat  pera  distanciar 
uns  d’altres  als  bons  catalans:  aixís  se  de¬ 
mostrà  en  la  darrera  Assamblea  catalanista. 

Precisament  perque  dintre’l  nacionalisme 
català  hi  déu  haver  tots  els  matisos,  ens  ma 
nifestarem  posteriorment  disconformes  ab  el 
nombrament  d’un  Directori  politich  qu’havia 
de  senyalar  una  acció  política  única ,  emmot- 
llada  al  modo  de  pensar  y  a  las  convenien- 
cias  de  certas  personalitats  y  de  certs  esta¬ 


ments.  Y  accentuarem  la  nota  en  contra 
quan,  en  el  consabut  dinar  de  germanor ,  se 
volgué  significar  a  tota  costa,  entre  aixela- 
bradas  declaracions  impropias  d’una  causa 
seria,  que  la  creació  de  dit  Directori  era  una 
necessitat  absoluta  y  una  aspiració  unanim 
del  Catalanisme.  Més  tart  ja  han  rectificat 
alguns  dels  que  devian  ferho,  y  al  consabut 
Directori  politich  del  Catalanisme  se  l’ha  no¬ 
menat  Comisió  política  de  la  « Lliga  Regio¬ 
nalista ».  Haguessin  comensat  per  aqui,  no 
hi  hauria  tingut  que  dir  ningú.  Res  d’assu¬ 
mir  quefaturas  ni  d  agabellar  la  causa  comú. 
Cadascú  a  casa  seva,  y  tots  plegats  quan  las 
circunstancias  ens  acoblin  enfront  del  cen¬ 
tralisme.  Aquest  es  l’individualisme,  aquesta 
es  la  germanor,  aquest  es  el  nacionalisme 
que  nosaltres  prediquém;  y  no’n  creyém  pos¬ 
sible  d’altre  en  un  poble  que  de  tants  vicis 
socials  y  politichs  s’ha  de  despendre  si  vol 
triomfar.  Fentho  aixís,  la  «Lliga  Regiona¬ 
lista»  pot  afegir  bons  serveys  als  que  ja  ha 
fet  a  la  causa  de  Catalunya. 

Tampoch  pot  anar  pera  nosaltres  un  altre 
extrèm  qu’hem  llegit  en  l’esmentat  article, 
en  el  que  s’afirma  qu’hem  de  fer  abstracció 
de  personalismes.  Cabalment  la  guerra  als 
personalismes  nosaltres  la  varem  inventar! 
Y  sempre  l’hem  feta  desinteressadament,  y 
no  hem  acceptat  càrrechs  públichs  ni  hem 
cercat  llochs  d’honot,  segurs  de  que  aixís  no 
tindríam  may  ocasió  d’abdicarlos  y  podríam 
seguir  fent  el  nostre  fet  sense  inspirar  sospi- 
tas  y  sense  que  se’ns  titllés  de  despitats. 

Y,  sense  tenirhi  tanta  obligació  com  al¬ 
tres,  sense  esperar  que  ningú’ns  indiqués  el 
nostre  dever,  quan  hem  vist  dintre’l  Catala¬ 
nisme  quelcom  de  censurable  ho  hem  censu¬ 
rat,  combatent  ab  resolució’ls  personalismes 
y  las  farsas.  En  cambi  (y  això  es  lo  trist), 
d’altres  n’hi  ha  que,  estanthi  més  obligats 
que  nosaltres,  alsan  la  llebre  però  no  la  cas- 
san,  o  lo  qu’es  pitjor,  tiran  la  pedra  y  ama- 
gan  la  mà,  ja  per  manca  de  convicció,  ja  per 
falla  d’energia.  Aquests  el  saben  el  seu  de¬ 
ver,  però  esperan  que  se’ls  hi  senyali,  y  fins 
senyalàntloshi  no  cumpleixen  ni  ab  sí  matei¬ 
xos  ni  ab  la  missió  que  s’imposaren.  No 
lluytan,  sinó  que’s  limitan  a  protestar,  y  ab 
sa  protesta,  y  ab  un  constant  rondinar  en 
veu  baixa,  ja  estàn  fadigats  y  se’n  van  a  des¬ 
cansar  tan  guapament. 

Nosaltres  no  volém  pas  que  lluytin  si  no 
tenen  temperament  de  lluytadors  o  si  creu- 
hen  que  las  renyinas  entre  companys  de 
causa  són  funestas.  Nosaltres,  fins  creyentho, 
las  arrostrèm  quan  nostra  conciencia’ns  diu 
que  són  indispensables.  Però  la  missió  d’ells 
no  es  pas  aquesta:  ells,  com  caps  visibles 
d’una  acció  autonomista  que’ls  ha  portat 
a  desempenyar  certs  càrrechs  y  ha  os¬ 
tentar  certas  representacions,  si  veuhen 
immoralitats  deuhen  descubrirlas,  no  ab 
mitjas  paraulas  sinó  ab  paraulas  senceras,  y 


JOVENTUT 


500 

si  no’n  veuhen  y  sols  estàn  disconformes  ab 
la  política  del  vehí,  deuhen  fer  obra  apart, 
obra  pròpia,  demostrant  que  no  es  la  impo¬ 
tència  lo  que’ls  fa  parlar,  y  que’l  Catala¬ 
nisme  es  prou  ample  y  prou  lliberal  pera 
que  tothom  hi  pugui  desenrotllar  la  seva  ac¬ 
ció  particular. 

Ja  veu,  donchs,  l’articulista  que  Joventut 
no  es  pas  dels  que  no  fan  res ,  ni  dels  que 
s’oposan  a  la  germanor ,  perque  nosaltres 
sempre  l’hem  volguda  entre’ls  bons,  pensin 
com  pensin;  y  som  prou  independents  pera 
dir  las  veritats  a  tothom,  encara  qu’això’ns 
perjudiqués. 

No  sols  no  es  cert  que  no  fem  res ,  sinó 
que  molts  creuhen  que  fem  massa.  No’n 
mancan  de  desinteressats  a  qui  fa  patir  el 
nostre  desinterès,  fins  al  punt  de  que  foran 
capassos  de  comprarnos  si  nosaltres  fóssim 
capassos  de  vèndrens.  Si  això  no  ho  sab,  li 
fem  avinent.  Y  també  ho  fem  avinent  al  pe- 
riòdich  Penadès  Nou ,  de  Vilafranca,  qu’en 
son  darrer  número  combat,  sens  esmentarlo, 
l’article  que  un  company  nostre  de  redacció 
publicà  no  fa  gayres  días  a  La  Renaixensa 
exposant  las  mateixas  ideas  qu’en  la  present 
nova. 

Per  cert  qu’en  el  tal  article  de  PenadèsNou, 
titulat  Germanor ,  se  fuheteja  als  que  notenen 
valor  ni  civisme  pera  sostenir  en  públich  lo 
que  diuhen  sense  treure  la  cara.  Y  això  ja 
veyèm  que  no  va  per  Joventut,  perque 
nosaltres,  que  tambe  repugnèm  semblants 
procediments,  ho  tenim  demostrat  que  ni 
ens  mou  la  enveja  ni  anèm  a  remolch  de 
ningú. 

Per’acabar:  si  la  tan  bescantada  germanor 
fos  un  fet  positiu,  com  sembla  que  de  bona 
fe  creuhen  alguns  periòdichs  de  fóra,  no 
l’hauríam  pas  feta  la  campanya  qu’hem  fet: 
però  ni  la  tal  germanor  era  certa,  ni  eran 
tolerables  els  personalismes  y  las  pressions 
dels  que  a  la  «Lliga»  manegavan  las  cire- 
ras. 

Finalment:  sembla  que’l  fet  d’ésser  sincer 
ja  es,  pera’ls  inconscients  de  Penadès  Nou, 
síntoma  d’inconsciència  Essent  aixis,  ells 
devían  ésser  inconscientíssims  quan,  dos  nú¬ 
meros  enrera,  manifestavan  sa  disconformi¬ 
tat  ab  allò  de  catalanisar  Espanya.  No  val  a 
badar.  Diguin  a  La  Veu  que'ls  hi  copihi 
aquell  article  com  els  hi  ha  copiat  l’últim. 

Y  estiguin  com  nosaltres  per  la  germanor 
verdadera;  per  la  falsa,  may. 


Ha  sigut  assessinat  M.  Plevhe,  ministre 
del  Interior  de  Rusia.  Era  un  governant  in¬ 
transigent,  despòtich,  enemich  de  tota  re¬ 
forma;  son  criteri  s’havia  petrificat  ab  teo- 
rías  inquisitorials  qu’eran  pera  ell  nor¬ 
ma  de  govern;  sa  gestió  política  crudel,  in¬ 
humana,  havia  dat  lloch  a  grans  matansas 
en  la  Sibèria  y  l’havia  ensoperbit  fins  al 


punt  de  no  quedar  en  son  cor  reste  de  pietat 
pera  las  desoladas  familias  de  tantas  victi- 
mas.  Patia  la  ubriaguesa  del  poder;  tenia’l 
valor  dels  seus  actes  y  era  temut,  y  fins  se’l 
considerava  un  convensut,  però  no  era  més 
que  un  fanàtich;  y,  desgraciadament,  un  al¬ 
tre  fanàtich  ha  degut  ésser  qui  acabés  ab 
ell.  {Quan  apendrà  Rusia? 

Rahons  d’Estat  impediràn  que  s’humanisi 
aqueixa  política  autocràtica  tan  funesta  a  la 
civilisació.  Ella  continuarà  a  pesar  de  las  llis- 
sons  de  la  experiencia,  malgrat  estar  en  la 
conciencia  de  tothòm  que’l  difunt  Plevhe  fou 
un  dels  principals  promovedors  de  l’actual 
guerra,  tan  funesta  al  imperi  moscovita.  La 
disgregació  d’aquest  no  fóra  pas  gens  perju¬ 
dicial  a  la  civilisació,  ben  al  contrari:  lo  trist 
fóra  que  a  la  tirania  de  dalt  succehis  la  de 
baix,  com  el  darrer  atentat  ens  indica  que 
succehiría,  ja  que  sols  llevat  de  despotisme 
solen  recullir  els  pobles  de  l’obra  dels  dès- 
potas. 


Ab  lo  de  la  guerra  rus-japonesa  no  sabèm 
a  quina  carta  quedarnos.  Segons  els  partes 
dels  generals  japonesos,  han  guanyat  tantas 
accions  y  han  mort  tants  milers  y  milers  de 
russos,  que  a  horas  d’ara  ja  no  n’hauria  de 
quedar  un  per  remey;  y,  segons  varis  corres¬ 
ponsals,  Port-Arthur  ha  sigut  assaltat  y  pres 
tantas  vegadas,  que  ja  comensèm  a  sospitar 
que  de  Ports-Arthurs  n’hi  ha  déu  0  dotze. 

Y  en  tant  en  Kuropatkine  y  las  tropas  rus- 
sas  que  tres  0  quatre  mesos  enrera,  segons 
els  telègramas,  havian  d’evacuar  a  tota  pres¬ 
sa  la  Corea,  encara  no  se’n  han  mogut  y  con- 
tinúan  evolucionanthi  y  sostenint  accions  ab 
las  tropas  del  Mikado. 

Y  Port-Arthur,  per  ara,  tan  fresch  y  tan 
rus  com  alashoras.  A  pesar  de  l’acometivitat 
dels  japonesos,  els  russos  saben  donar  temps 
al  temps...  y  nosaltres  també,  mentres  ells 
se  matan. 

Lo  que  sabèm  del  cert  es  que  fins  ara,  del 
teatre  de  la  guerra,  lo  que  més  n’han  vingut 
són  mentidas,  que’s  propagan  y  centuplican 
gracias  a  la  variada  y  ràpida  locomoció  mo¬ 
derna. 


Els  de  la  Fraternidad  Republicana  anuncia¬ 
ren  un  meeting ,  el  públich  hi  acudí,  y...  el 
meeting  no’s  celebrà,  perque’ls  que  no  hi 
acudiren  foren  els  organisadors  y  els  oradors. 
Y  de  crits  d 'embusteros,  farsants  y  vividors 
no’n  vulguèu  més.  Un  escàndol  que  ni  en 
temps  de  la  Gloriosa. 

Ja  som  al  principi  del  fi.  Anavam  a  dir 
que’l  partit  republicano  único's  descompòn. 
que  comensa  a  tufejar  a  cadavre,  però  no  ho 
dihèm  perque  no  es  veritat.  El  partit  repu¬ 
blicà  a  Espanya  ni  ha  existit  may  ni  ha  po¬ 
gut  existir,  y  lo  que  no  existeix  no  mor.  Com 


JOVENTUT 


més  soroll  ha  fet,  com  més  escàndol  ha  mo¬ 
gut,  més  ha  probat  la  seva  vacuitat.  Aqui  no 
hi  ha  hagut  may  esperit  republicà,  aqui  no 
hi  ha  hagut  més  que  ignorància  y  xerra¬ 
meca,  enganyadors  y  enganyats.  Allò  dels 
35,000  vots  no  era  més  que  un  núvol  d’estiu, 
prenyat  no  de  llamps  venjadors,  no  de  rei¬ 
vindicacions  socials,  sinó  d’ignorancia  y  de 
concupiscencias.  A  son  temps  ja  ho  varem 
dir.  Ara’l  núvol  se  va  desfent,  y  els  vents  de 
tempestat  que  se  sentin  serviran  sols  per’aca- 
bar  de  destriarlo. 

Se  diu  qu’en  Lerroux  vindrà,  pera  probar 
si  ab  l’esclat  de  la  seva  veu  fa  amaynar  el 
temporal  qu’entre’ls  republicans  s’ha  desen¬ 
cadenat.  Potser  serà  pitjor.  Allò  de  que  to¬ 
cant  las  campanas  s’allunya’l  mal  temps  en¬ 
cara  hi  ha  tontos  qu’ho  creuhen,  però’ls 
tontos  se  van  espavilant,  y  ja  per  via  d’insult 
lo  menys  que  a  n’en  Lerroux  li  diuhen  es 
toca- campanas. 

Veritat  es  qu’ell  ja  va  preparat,  perque  no 
fa  gayre  qu'en  un  meeting  va  dir,  d  provin- 
cias ,  que  s’anava  convencent  de  que’l  partit 
republicà  no  té  consistència  y  qu’ell  se  des¬ 
lligaria  de  sos  compromisos  si  per  l’octubre 
no  s’hagués  fet  res  serio. 

çEs  que  ja  ha  fet  la  seva,  0  es  que’s  pre¬ 
para  la  cayguda?  Anéu  a  saber. 

Ara  no  més  falta  que  vingui  el  pobre  Sal- 
merón,  pera  que’l  final  d’aquesta  farsa  gro¬ 
llera  acabi  de  tenir  tots  els  visos  d’una  igno- 
centada. 


Llegim  en  La  Renaixensa: 

«Entre’ls  elements  federals  que  segueixen  las  inspi¬ 
racions  d’en  Vallès  y  Ribot  sembla  que  hi  ha  mar  de 
fondo. 

Fa  pochs  días  foren  públicament  excoviunicats  els 
senyors  Nel-lo  y  Marial,  y  ab  tal  motiu,  a  las  ja  nombro- 
sas  fraccions  y  dissidencias  de  que  tan  pròdich  s’ha 
mostrat  sempre  1  partit  federal,  hi  haurà  que  sumar 
las  dels  nel·listas  y  marialistas  que,  segons  noticias,  es- 
tàn  disposats  a  no  deixarse  segar  l’herba  pels  seus  ad 
versaris. 

Són  els  inconvenients  de  tots  els  partits  faltats  d’i¬ 
deals  ferms  y  seriós,  o  d’aquells  que,  tenintne,  per  qual- 
sevulga  causa  s’apartan  de  son  credo  fonamental. 

Si  el  partit  federal  hagués  permanescut  sempre  fidel 
als  principis  autonomistas  que  constituheixen  la  essèn¬ 
cia  de  son  programa  y  no  hagués  oblidat  en  cap  ocasió 
que’l  seu  mestre  en  Pi  y  Margall  no  va  voler  entrar 
may  en  componendas  ab  els  republicans  centralistas, 
no’s  trobaria  com  se  troba  en  l’actualitat,  desfet  per  in¬ 
finitat  de  divisions  y  subdivisions,  lligat  per  compro¬ 
misos  que  sos  quefes  han  contret  ab  els  unitaris  y  ab 
unas  massas  federals  que  no  saben  res  de  federalisme, 
ni  van  pel  camí  de  saberho  may.» 

Té  rahó  La  Renaixensa.  Els  federals,  com 
els  altres  partits  politichs  espanyols,  han  pa¬ 
tit  sempre  de  dos  mals:  el  d’allunyarse  dels 
ideals  que  no  capeixen,  y  el  d’acostarse  als 
vividors  que’ls  enganyan. 

Y  mentres  aquests  mals  no  sían  extirpats 


501 

entre  nosaltres,  no  serà  pas  autònoma  Cata¬ 
lunya. 

Hi  ha  maror  entre’ls  liberales  y  els  republi- 
canos  contra  la  reaccionaria  reforma  del  Con¬ 
cordat  pastada  entre  en  Maura  y  el  clero. 

Y  en  Maura  diu  que  la  reforma  s’aprobarà 
y  que  per  tant  ell  continuarà  en  el  poder,  y 
els  altres  diuhen  que  no  passarà  ni  una  cosa 
ni  l’altra . 

Nosaltres  hem  consultat  els  destins,  y  ens 
han  dit  que’ls  republicanos  arronsaràn  com 
ho  feren  ab  la  qüestió  dels  suplicatoris,  y 
qu’en  Maura  continuarà  rifàntsels  a  n’ells  y 
a  tots. 

Y  tan  segurs  n’estèm  de  que  succehirà 
aixis,  que  fins  ens  hi  jugaríam  un  Maura,  un 
Salmerón  0  un  Romanones. 

Qui  vulgui  apostar,  que  trihi. 


Es  ja  un  fet  la  ruptura  de  relacions  entre 
Fransa  y  el  Vaticà.  La  intransigència  del  se¬ 
cretari  pontifici  Merry  del  Val  y  l’esperit  sec¬ 
tari  d’en  Combes,  el  quefe  del  govern  francès, 
han  portat  las  cosas  a  tal  extrém,  qu’es  im¬ 
possible  preveure  còm  se  resoldrà  aquesta 
qüestió. 

Nosaltres  en  aquest  assumpto  hi  veyèm, 
més  qu’altra  cosa,  els  resultats  de  la  fina 
política  d’en  Waldek-Rousseau  ,  qu’empe- 
nedit  d’haver  anat  massa  endevant,  y  temerós 
de  no  poder  dur  a  terme  l’obra  empresa,  va 
cercar  un  substitut  que  la  posés  en  pràctica, 
haventlo  trobat  en  el  furibond  Combes,  ho¬ 
me  no  despossehit  de  dots  intelectuals,  però 
qual  temperament  ens  sembla  més  aviat  de 
quefe  de  partit  que  de  verdader  estadista,  es 
a  dir,  de  governant.  Pera  fer  revolucions  no 
n’hi  ha  prou  ab  el  convenciment  y  el  brahó: 
cal  ésser  reflexiu  pera  qu’ellas  resultin  opor- 
tunas,  y,  fonamentadas  en  la  naturalesa  y  en 
la  voluntat  popular,  donguin  bons  fruyts.  Ni 
en  Combes  es  un  reflexiu,  ni  ho  són  en  ge¬ 
neral  els  politichs  llatins,  els  quals  no  sem- 
blan  portar  cami  de  realisar  tan  fàcilment  ni 
la  separació  de  la  Iglesia  y  l’Estat,  ni  altras 
revolucions  necessarias  a  la  causa  de  la  civi- 
lisació. 


No  fa  gayre  que  tinguerem  d’ocuparnos  de 
la  mort  d’un  autor  còmich  notable:  en  Coll 
y  Britapaja.  Avuy  hem  d’esmentar  la  d’un 
altre  autor  català:  en  Joan  Molas  y  Casas;  y 
la  d’un  actor  català  també:  en  Joaquim 
Pinós. 

En  Molas  y  Casas  era  prou  conegut  y 
prou  popular  a  Barcelona  pera  que  nosaltres 
hagim  de  remarcar  avuy  els  trets  caracterís- 
tichs  de  sa  personalitat.  (Qui  no  coneixia  al 
autor  de  De  la  Terra  al  Sól,  de  La  nit  de  nu¬ 
vis,  de  De  Nadal  a  Sant  Estevey  tantas  altras 


JOVENTUT 


5°2 

obras  plenas  de  graciaque  foren  durant  tant, 
anys  justament  celebradas  per  nostre  pú- 
blich?  En  Molas  y  Casas,  ja  que  no  ab  grans 
qualitats  d’ariista,  ab  un  savoir /aire  inne- 
gable  y  ab  un  decidit  entusiasme  pel  trevall 
s’havia  fet  un  nom.  Havia  colaborat  en  algu- 
nas  obras  ab  en  Pitarra,  l’Antón  Feliu  y 
Codina  y  altres  autors,  y,  si  no  havia  fet 
gran  art,  just  es  reconeixe  qu’havia  contribu- 
hit  a  preparar  al  públich  en  un  temps  en  que 
no  podia  fer  altra  cosa  que  la  que  feu.  Da¬ 
rrerament  era  empresari  d’Eldorado,  ahont 
per  desgracia  no  havia  mostrat  altras  inicia- 
tivas  que  las  de  fomentar  el  conreu  del  gè- 
tiero  chico. 

D'en  Joaquim  Pinós,  a  qui  peftosa  malal¬ 
tia  tenia  apartat  de  la  escena,  ne  conserva 
també  nostre  publich  un  bon  recort.  Tipos  hi 
ha  en  el  teatre  català  als  que  sapigué  donar 
una  interpretació  que  no  ha  pogut  ésser 
substituhida  y  que’s  considera  clàssica.  Al 
costat  del  gran  Fontova  havia  fet  en  Pinós 
sas  millors  creacions. 


Hem  tingut  ocasió  de  fullejaria  monografia 
que  sobre  La  Vall  d' Aneu  llegi  nostre  amich 
en  Joaquim  Morelló  en  el  «Centre  Excursio¬ 
nista  de  Catalunya»,  haventse  posteriorment 
publicat  en  el  Butlletí  de  dita  corporació  y 
ademés  en  un  elegant  fascicle  per  compte 
del  autor. 

El  senyor  Morelló,  ab  un  llenguatge  tan 
ingenuu  com  literari,  ens  descriu  admirable¬ 
ment  aquell  extrèm  de  Pirineu  que  consti- 
tuhi  la  part  alta  del  antich  comtat  de  Pallars, 
sa  fauna  ysa  flora; aduheix  la  opinió  de  que’ls 
primers  pobladors  de  la  Vall  foren  els  eus- 
kars,  fa  una  concisa  y  clara  ressenya  histò¬ 
rica  d'aquell  territori,  remarca  las  analogias 
de  costums  y  llengua  ab  las  de  las  terras 
orientals  de  Catalunya,  ja  en  temps  dels  car¬ 
taginesos  y  romans,  y  cita’l  fet  d’baver  sigut 
el  castell  de  Pallars,  en  època  més  moderna, 
l’ultim  baluart  en  que  onejà  nostra  bandera 
resistintse  a  la  unió  ab  Castella.  En  un  capi- 
tul  especial  tracta  l’autor  dels  Privilegis  y 
franquesas  de  la  Vall ,  donant  curiosas  noti- 
cias  extretas  del  Llibre  d'Ordinacions ,  únich 
que’s  conserva  d’entre’ls  molts  documents, 
cartas  y  privilegis  que  consumi  un  incendi. 
El  contingut  d’aquest  llibre  dóna  idea  d’un 
estat  social  al  que  té  molt  qu’envejar  la  mo¬ 
derna  democràcia  que  disfrutèm.  El  govern 
del  poble  pel  poble  era  un  fet  en  nostras 
montanyas  arràn  de  l’època  del  feudalisme. 
Finalment,  l’autor  descriu  las  varias  maneras 
de  fer  la  excursió  a  aquells  hermosos  parat¬ 
ges. 

Acompanyan  al  text  excelents  fotografias 
dels  principals  llochs  que’s  descriuhen. 

Felicitèm  al  senyor  Morelló  per  son  tre¬ 
vall,  digne  d’ésser  imitat  pels  que’s  preocu- 
pan  de  fer  patria  cercant  en  l’estudi  de  nos¬ 


tras  antigas  costums  y  en  la  contemplació 
de  nostra  esplèndida  naturalesa,  fecondas  en- 
senyansas  y  nobles  entusiasmes  pera  poder 
trevallar  ab  profit  pel  complert  renaixement 
de  Catalunya. 

El  parch  de  Barcelona,  lloch  d’esbarjo  que 
un  temps  fou  ben  cuydat  y  tingué  quelcom 
d’estétich,  es  avuy  un  foco  de  febres  palúdi- 
cas. 

Pels  carrers  de  la  ciutat  no  hi  pot  transi¬ 
tar  qui  arriba  de  fóra  ab  els  pulmons  oxige¬ 
nats.  Si’s  tapa’l  nas  s’asfixia,  y  si  no  se’l 
tapa  respira  miasmas  pestilents  que  li  revol- 
tan  l’estómach.  Pera  no  sentirlos  cal  ésser 
barceloní  empedrehit,  qu’en  la  present  esta¬ 
ció  es  una  desgracia. 

Y  en  tant  els  edils  se’n  van  a  respirar  els 
bons  ayres  de  fóra,  o,  si’s  quedan  a  la  Casa 
gran ,  es  que’s  veuhen  obligats  a  seguir  la 
política  de  pandilla,  acabant  d’infeccionar  la 
cosa  pública  y  fins  la  conciencia  de  sos  ad¬ 
ministrats,  com  han-  deixat  infeccionar  sos 
cossos. 

No  queda  al  Ajuntament  salubiitat  moral 
ni  material.  Això’ls  regionalistas  també  ho 
diuhen,  però,  per  desgracia,  sembla  que  no 
poden  fer  gran  cosa  més  de  bo  que’ls  altres. 


En  la  seva  hisenda  de  Castellbisbal  ha 
mort  nostre  bon  amich  el  conegut  catalanista 
en  Frederich  de  Gomis.  Era’l  difunt  conegu- 
dissim  entre’ls  catalanistas  d’ideas  lliberals,  y 
si  bé’l  seu  nom  es  dels  que  menys  s’han  es¬ 
tampat  en  lletras  d’imprenta,  sa  significació 
y  sa  influhencia  eran  grans  entre’ls  elements 
directors  del  Catalanisme,  donchs  era  reco¬ 
negut  per  tots  son  clarissim  sentit  pràctich  y 
molt  especialment  la  seva  agudesa,  a  voltas 
verament  aclaparant,  y  sobre  tot  son  decidit 
empenyo  en  fer  cultura. 

Las  penyas  del  Ateneu  y  el  Catalanisme 
en  general  han  perdut  ab  en  Gomis  una  per¬ 
sonalitat  ben  significada. 

Publicacions  rebudas: 

Instancia  elevada  por  la  Real  Acadèmia  de 
Buenas  Letras  de  Barcelona  al  Excmo  Sr.  Mi- 
nistro  de  Hacienda ,  acompanando  la  Memòria 
sobre  el  Palacio  Real  antiguo  y  el  Cuarto 
nuevo  ó  Palacio  del  Lugarteniente ,  que  fou 
llegida  per  l'acadèmich  numerari  en  Fran- 
cisco  de  Bofarull  en  sessió  extraordinària  del 
dia  18  de  juny  de  1904,  en  solicitut  de  que 
no  s’efectuhi  per  l’Estat  la  cessió  del  segón 
de  dits  edificis  a  la  comunitat  de  religiosas 
de  Santa  Clara.  Aquesta  Instancia ,  firmada 
pels  acadèmichs  senyors  Riera  y  Bertràn  y 
Miret  y  Sans,  està  inspirada  en  el  més  sen¬ 
cer  y  erudit  patriotisme  y  va  acompanyada 
d’una  serie  de  datos  y  documents  justificatius 


JOVENTUT 


del  dret  indiscutible  qu’assisteix  al  poble  ca¬ 
talà  pera  considerarse  propietari  del  antich 
edifici  en  qu’està  instalat  l’Arxiu  de  la  Co¬ 
rona  d’Aragó.  Agrahím  l’envio  de  tan  inte¬ 
ressants  documents  y  felicitèm  coralment  a 
sos  benemèrits  autors. 

També  hem  rebut  el  tomo  de  prosa  Gar- 
bellas  de  fajol ,  d’en  Lluís  Torras,  a  qui 
voldriam  veure  més  literari  y  més  lliure  del 
afany  d’imitar  l’estil  d’un  celebrat  novelista 
olotí,  y  sobre  tot  lliure  de  certa  pose  monta- 
yenca  que’l  perjudica  més  de  lo  qu’ell  creu. 

Devèm  també  acusar  rebut  de  las  Poesies 
d’en  Emili  Tarré,  que’s  revelan  com  l’obra 
d’un  principiant  animat  d’una  voluntat  exce- 
lent  y  fins  de  cert  esperit  poètich,  però  que 


AL  GUETO  ROCA  Y  ROCA  W 

Direetor  d'un  setmanari  pornogràfich. 

Que  las  mevas  obras  agradin  o  deixin  d’agradar  a 
n’en  Roca  y  Roca,  es  cosa  que’m  té  sense  cuydado.  Al 
públich  las  he  donadas,  mogut  per  la  petita  però  per¬ 
donable  vanitat  d’autor  sense  la  que  no  hi  hauria  pro¬ 
ducció  ni  progrés  possible,  y  el  públich  té’l  dret  de 
opinarhi  a  sobre.  No  agradarían  a  ningú,  y  jo’m  que¬ 
daria  tan  tranquil,  trobantlas  bonas  jo,  perque  són 
mevas:  en  ellas  hi  he  posat  la  meva  ànima,  trossos  de 
la  vida  y  ma  manera  d’ésser  :  no  las  he  pas  robadas 
del  francès.  El  que  no  t’agradin  a  tu,  Roca,  encara’m 
plau.  De  modo  que  perque  tu  me  las  ataquis  ara,  y 
avans,  quan  jo  tenia  encara  la  debilitat  d’enviar  exem¬ 
plars  a  la  prempsa  tu  n’haguessis  parlat  ab  aquell  to 
de  suficiència  estúpida  que  caracterisa  als  ases  y  que’t 
feya  perdonarme  la  vida,  no  pendría  pas  ara  la  ploma. 
Si  mas  obras  en  realitat  són  dolentas  y  jo  sóch  un  in¬ 
significant,  ets  un  tonto  (sí  qu’ho  ets)  perdent  el  temps 
en  atacarme;  si  mas  obras  són  bonas,  hauràs  fet  un 
paper  ridícul.  El  temps  ho  dirà:  deixemho,  donchs,  al 
temps 

T’has  ocupat  de  mi  dugas  vegadas,  y  te’n  haurías 
ocupat  cent  de  mi  y  de  mas  obras,  y  jo  no  t'hauria 
contestat  sinó  pera  donarte  las  gracias  pel  bombo  y 
felicitarte  de  que  t’haguessis  decidit  a  parlar  d’un  dels 
de  Joventut.  Però  en  la  segona  vegada  que  t’ocupas 
de  mi,  relliscas,  te  ficas  en  un  terrenojperillós,  y  crech 
necessari,  no  contestarte  com  se  fa  ab  las  personas 
decentas,  sinó  advertirte  com  se  fa  ab  els  mal  edu¬ 
cats. 

Me  refereixo  a  la  gacetilla  que  va  veure  la  llum  en  el 
número  I.333  de  La  Esquella ,  corresponent  al  diven¬ 
dres  22  de  juliol.  Es  una  gacetilla  que  no  va  firmada  ni 
sisquera  ab  el  teu  pseudònim  P.  del  (?.,  però  jo  no  la 
puch  atribuhir  a  cap  redactor  del  teu  setmanari  perque 
són  més  decents  que  tot  això,  y  encara  que  un  d’ells  ne 
fos  l’autor,  jo  no  tinch  el  dret  d’atribuhirla  sinó  a  tu, 
per  anar  tense  firma,  per  ésser  tu’l  director  responsa¬ 
ble  y  per  ésser  tu  l'únich  d’aquella  casa  capàs  d’incor¬ 
re  en  la  grolleria  y  poca  solta  en  que  incorre’l  solt. 

Dius  en  ell  que  las  mevas  obras  sols  continuaràn 


503 

déu  estudiar  molt,  y  sobre  tot  esperar  a  ma - 
durarse  uns  quants  anys  més. 

Aixís  mateix  hem  rebut  els  quaderns  pri¬ 
mer  y  segón  trimestrals  del  Repextoire  Ge¬ 
neral  des  Collectionneurs  de  la  France  et  de 
ÍEtranger  (any  n),  qu’ab  molt  èxit  ve  pu¬ 
blicant  a  París  M.  Ernest  Renart.  Se  tracta 
d’una  publicació  forsa  útil,  en  la  que  hi  ha 
registradas  las  senyas  dels  coleccionistas, 
antiquaris  y  aficionats  en  cada  una  de  las 
_  especialitats  de Fransa,  Espanya,  Anglaterra, 
Amèrica,  etc.  El  corresponsal  a  Espanya  es 
en  Pere  Marés  y  Oriol  (Ronda  Universitat, 
13,  llibreria),  a  qui  deuhen  dirigirse  las  de- 
mandas  de  prospectes,  anuncis  y  suscrip- 
cions. 


agradant  als  quatre  llogaters  d’en  Martí,  als  meritoris 
del  entressuelo  (en  català's  diu  entresol,  sabatassas)  de 
la  Rambla,  y  a  aquell  parell  de  camareras  de  la  Buena 
Sombra. 

Anèm  per  parts.  De  moment,  ja  pica  en  historia  que 
un  demòcrata  com  tu  (I)  pera  molestar  a  una  persona 
li  atribuheixi  oficis  y  ocupacions  modestos.  Quèl  (Per 
ventura,  no  ja’l  firmar  rebuts,  sinó’l  recullir  fems,  es 
cosa  que  denigri  la  dignitat  d’una  persona?  Pots  dir 
d’ara  en  avant  que  recullo  fems,  que  ja  veus  qu’es 
menys  que  firmar  rebuts,  y  no  m’ofendré  pas.  Ja  ho 
veus  si  has  anat  equivocat  si’t  creyas  que’m  molesta- 
vas.  Si  pera  tu  qu’ets  un  demòcrata ,  l’ésser  meritori  es 
cosa  que  rebaixa,  pera  mi  que  sóch  catalanista  y  reac¬ 
cionari  y  aristòcrata  (sí,  aristòcrata,  perque  sóch  ene- 
mich  de  las  vulgaritats  com  tu),  pera  mi  no  ho  es.  Y  si 
tu  creus  que  rebaixa  la  calitat  d’escriptor  l’haver  de 
viure  d’un  ofici  modest,  preguntaho  a  n’en  Vilanova 
que  fa  envelats,  a  mossèn  Cinto  qu’anava  als  enterros 
a  guanyar  la  pesseta,  y  a  n’en  Zola  que  comensà  ve¬ 
nent  llibres  darrera  d’un  taulell;  preguntaho  a  qui  no 
hagi  estat  regidor  y  pugui  dur  la  cara  alta  Això 
apart,  no’t  vagis  a  creure  per  aquesta  defensa  que  faig 
de  las  ocupacions  honradas  y  modestas,  qu’hagis  en¬ 
certat  al  afirmar  que  faig  de  meritori.  Si  te’n  vols  con¬ 
vencé,  passa  per  casa  y  t’atiparé. 

Y  ara  entrèm  en  el  terreno  supradit.  El  meu  com¬ 
pany  Oriol  Martí' t  deya  pobre  en  el  número  passat: 
jo’t  dich  en  aquest  cobart.  Y  t’ho  dich,  perque  tu 
quan  firmas,  malgrat  sigui  ab  pseudònim,  ets  manso  de 
paraulas  fortas,  y,  en  cambi,  ets  fins  ordinari  quan  fas 
gacetidas  que’s  poden  atribuhir  a  un  altre.  Això  del  pa¬ 
rell  de  camareras  de  la  Buena  Sombra  no  ho  deyas  pas 
en  la  crònica  insulsa  en  que  parlavas  de  nosaltres,  y 
ho  has  dit  en  una  gacetilla  que  la  gent  pot  pensar  lo 
mateix  qu'es  d’en  Llopis  que  d’en  March. 

Vinam  aquí  y  digam:  (no  t’han  fet  may  una  cara 
nova  de  las  tres  que  tens?  Donchs  has  entrat  en  un 
camí  ahont  me  trobaràs  a  mi,  que  te  la  hi  faré. 

(Què  has  intentat  al  fer  aquella  alusió  jesuítica  de 
las  dos  camareras ?  (desacreditarme  devant  del  públich 
pensant  que  las  ideas  per  verdaderas  que  siguin  no 
tenen  valor  devant  del  poble  si  l’home  que  las  diu 
no  hi  passa  per  honest?  Si  es  això,  has  ficat  la  pota  per 


(1)  Ja  a  punt  de  dar  per  llesta  la  compaginació  d'aquest  número,  hem  rebut  de  nostre  benvolgut  company  de 
redacció  en  Pujulà,  que  com  diguerem  se  troba  a  París,  el  present  escrit  ab  especial  prech  de  que,  per  poch  que 
poguéssim,  l’insertessim  aquesta  setmana.  Per  estar  ocupadas  las  altras  caixas  hem  de  donarlo  en  lletra  menuda , 
lo  que,  ben  mirat,  encara  resulta  més  simbòlich.  Si  algú  estranya  qu’en  Pujulà  senti  ferida  sa  dignitat  per  las 
calumnias  d’una  personalitat  tan  poch  mereixedora  de  consideració  com  en  P.  del  O.,  devèm  ferli  avinent  que  ab 
això  de  la  dignitat  passa  com  ab  la  netedat,  que  may  n’hi  ha  prou.  Els  de  Joventut  som  aixís.  —  N.  de  la  R. 


JOVENTUT 


504 


Y  ara  ve  l’advertencia  de  que’t  parlava.  Sàpigasho' 
jo  no  tinch  que  veure  res  ab  dònas  prostituhidas,  y  no 
has  d’ésser  tu,  gueto  putiner  que  dirigeixes  un  diari 
putiner,  qui  m’hagi  de  venir  a  ensenyar  moral.  No  hi 
tinch  res  que  veure,  però’m  reservo’l  dret  de  tenirhi. 
Y  la  dòna  que  vagi  ab  mi,  o’s  fassi  ab  mi  (com  dius 
tu  a  La  Esquella),  com  qu’es  tan  filla  de  mare  com 
puguis  serho  tu,  com  que  pot  engendrar  de  la  mateixa 
manera  que  tu  ho  fores,  y  com  que  serà  dòna  a  la  fí  y 
sér  humà,  més  o  menys  desgraciat,  però  respeciable 
per  tots  conceptes  y  per  totas  las  lleys,  tu  l’hauràs  de 
respectar,  y  si  no  ho  fas  per  las  lleys  de  la  educació, 
de  la  llibertat  y  de  la  democràcia,  jo  te  la  faré  respec¬ 
tar  per  la  lley  dels  meus  punys,  qu’es  la  que  comprenen 
millor  las  bestias. 

No’t  dich  res  si’t  ficas  ab  gent  honrada.  Si  pensas 
ferho,  creume  a  mi,  espera  per  Carnaval,  y  t’estalviaràs 
els  quartos  de  la  careta. 

F.  PuJulà  y  Vallés 

París. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

>  Mitj  any .  4’ 5°  * 

»  Trimestre . 2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims 

>  atrassat,  ab  folletins . 4°  * 

>  »  sense  folletins .  25  > 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


varis  conceptes  En  el  concepte  de  la  veritat,  perque  jo 
a  La  Bitena  Sombra,  no  hi  he  estat  sinó  una  vegada 
que  precisament  va  ésser  pera  veure  a  un  dibuixant  de 
La  Esquella  que  hi  anava  cada  día,  xicot  molt  simpa- 
tich  a  qui  vosaltres  explotavau,  y  qu’es  aquí  a  París  y 
no’m  deixarà  mentir;  y  ho  podrà  testimoniar  un  altre  di 
buixant  de  La  Esquella  a  qui  també  aprecio  molt  y  que 
també  hi  anava  cada  día,  y  a  qui  també  explotèu.  y 
això  no  in’ho  ha  dit  ell,  ho  dich  jo  Faig  aquesta  sal- 
vetat  perque  os  conech  l'ànima  burgesa  y  li  faríau 
pagar.  De  manera  que  l’has  errada  y  ets  un  embustero. 

En  el  concepte  de  la  democràcia  també  has  ficat  la 
pota,  perque  tu,  que  presums  de  demòcrata,  no  sols 
has  de  respectar  la  llibertat  de  cadascú,  sinó  qu’has  de 
trobar  que,  essent  tots  iguals,  tant  val  una  camarera 
com  un  individuu  de  la  teva  familia;  y  tu,  qu’ets  més 
plebòcrata  que  demòcrata,  encara  has  de  trobar  que  val 
molt  més. 

Y  també  li  has  ficada  en  el  concepte  del  valor  per¬ 
sonal,  ja  que  pera  dir  això  t’has  amagat  darrera  no  del 
pseudònim,  sinó  del  cos  de  redacció.  De  qu’eras  un 
cobart  ja’n  teníam  probas  desde  que  a  manca  d’argu¬ 
ments  has  dut  a  n’en  Sempau  als  tribunals:  però  ara  ne 
tenim  una  més. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Deutes,  per  J.  Pujol  y  Brull. — Coincidencias,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà.— Desfet,  per  Joaquim  Pla. — Car¬ 
ta,  per  Olaguer  Massip.— D'unas  notas  que  tinch, 
per  Joseph  M.a  Folch  y  Torres.— Juliol,  per  Trinitat 
Catasús  y  Catasús.— El  progrés  individualisa:  l’in¬ 
di  viduu  es  qui  progressa,  per  Rafel  Vallès  y  Rode- 
rich— Els  problemas  de  l'antologia  grega,  per  R  Mi¬ 
quel  y  Planas.— Salomó,  per  Carles  Arro  y  Arro. — 
Notas  bibliogràficas,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.— Ro- 
camboladas,  per  Oriol  Martí. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITXJT,  per  Víctor  Català.— Plecb  12. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbeit  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  5. 


DEUTES 

Es  molt  lloable  y  al  ensemps  un  acte  de 
justicia,  que  Barcelona  honori  als  homes  que 
s’han  distingit  per  sa  valua.  Els  que’ns  lle¬ 
garen  el  fruyt  de  son  talent,  els  qu’esmersa- 
ren  sas  energias  en  favor  de  casa  nostra, 
mereixen  nostra  recordansa  y  que  aquesta’s 
perpetuhi  a  través  de  las  generacions  qu’han 
de  seguirnos.  Aixis  pensavam  al  iniciarse  la 
idea  d’aixecar  els  monuments  en  honor  dels 
que  foren  en  Frederich  Soler,  creador  del 
Teatre  Català,  en  Bartomeu  Robert,  eminent 
metge  y  honrat  patrici,  y  mossèn  Jacinto 
Verdaguer,  honra  de  la  poesia  catalana. 

S’han  format  comissions,  s’han  fet  estudis, 


s'han  colocat  primeras  pedras  (sobre  tot  això 
ultim  es  una  fal·lera),  s’han  discutit  llochs 
d’emplassament,  s’han  aixecat  parets  de  tan¬ 
ca...  s’han  fet  moltas  cosas  y  las  obras  no’s 
comensan. 

El  monument  qu’ha  d’eregirse  a  la  bona 
memòria  del  gran  poeta  Verdaguer,  encara 
no  té  destinat,  d’una  manera  definitiva, '1 
lloch  ahont  ha  d ’emplassarse  .  Fa  algún 
temps,  nostre  benvolgut  amich  en  Joan  Ma- 
ragall  donà  a  coneixe  son  criteri  en  las  pla¬ 
nas  d’un  diari,  respecte  al  punt  a  propòsit 
pera  eregir  l’obra  arquitectònica  qu’avivés 
en  la  pensa  de  las  generacions  la  recordansa 
del  eximi  poeta  català.  iSeràn  tingudas  en 
consideració  las  atinadissimas  observacions 
d’en  Maragall?  Ens  resistim  a  suposarho. 
Y  entre  tant  las  comissions  dormen  y  l’entu¬ 
siasme  minva  en  perjudici  de  l’obra  que  un 
dia  ha  de  bastirse. 

En  la  plassa  del  Teatre  s’aixecà  la  tanca 
de  las  obras  pera’l  monument  d’en  Pitarra. 
La  primera  pedra  ja  fou  colocada,  però  la 
feyna  no’s  comensa  y  aquellas  quatre  fustas 
serveixen  sols  pera  entrebanch  de  la  circu¬ 
lació.  Jo  crech  que  valdria  la  pena  de  fer 
una  festassa’l  dia  que  una  obra  pública’s 
comensés  colocant  la  segona  pedra ,  perque 
està  ben  vist  y  probat  qu’això  de  la  primera 
pedra  no  es  altra  cosa  que  una  moixiganga. 
S’aprofita  la  vinguda  d’un  personatge  de  més 


5°ó 


JOVENTUT 


o  menys  categoria  per’aumentar  ab  aquest 
acte  un  número  del  programa  de  festas:  un 
tinglado,  quatre  senyors  enfracats,  una  per¬ 
sonalitat  eclesiàstica  y  un  parell  de  discursos, 
generalment  buyts  com  el  clot  ahont  se  colga 
la  massa  feixuga  condempnada  a  dormir  es¬ 
perant  qu’en  sas  espatllas  vagin  a  descan¬ 
sar  els  blochs  de  pedra  que  formin  el  conjunt 
del  monument  arquitectònich.  Y  passan  els 
jorns,  y  l’herba  creix  a  voluntat  al  demunt  de 
la  terra  somoguda,  com  en  las  tombas  soli- 
tarias  neixen  las  flors  a  llur  voluntat  esgar- 
riadas,  signe  del  oblit  dels  homes. 

En  la  plassa  de  la  Universitat  varen  esgar- 
riarse’ls  jardins  per'aixecar  en  son  lloch 
el  monument  dedicat  al  inoblidable  doctor 
Robert.  La  paret  de  tanca,  guarnida  ab  pin- 
turas  simbòlicas  un  dia,  avuy  esgabellada  y 
destenyida,  espera  ésser  enderrocada  y  poder 
descubrir  l’obra  que  perpetuhi  la  memòria 
del  home  gran  que  Catalunya  vegé  perdre 
quan  ab  batechs  de  joyay  d’esperansa  forjava 
dolsas  ilusions  pel  seu  pervindre;.  y  l’obra 
qu’esperèm  existeix  tan  sols,  per  ara,  en  la 
pensa  del  autor  del  projecte,  y  traduhida  fe¬ 
blement,  ab  ratllas  y  ab  bocets  qu’esperan 
sortir  a  la  llum  de  vida  y  pendre  ànima.  La 
gran  plassa  destinada  al  monument  del  gran 
patrici  s’es  tornada  com  un  camp  sense  con¬ 
reu,  y  fa  llàstima  de  veure.  Valia  més, 
donchs,  estalviar  la  fevna  de  la  festa  de  co- 
locació  de  la  primera  pedra  pera  celebraria’l 
dia  que’s  volguessin  o  poguessin  posar 
totas  las  del  conjunt  de  l’obra.  Perque  la 
primera,  com  totas  las  primeras,  deixadas  al 
oblit  o  per  falta  d’empresa  descuydadas,  són 
fitas  que  senyalan  al  poble  la  manca  d’em¬ 
penta  y  decisió,  el  descuyt  moltas  vegadas,o 
el  tant  se  me  n  dóna  més  propi  de  la  gent 
que’ns  domina  que  del  caràcter  dels  nats  en 
terra  catalana. 

No’ns  deixèm,  donchs,  empeltar  els  defec¬ 
tes  d’altri;  y  lo  que  pugui  ferse  avuy,  no  es- 
perèm  a  demà  pera  realisarho.  Ara  tenim  un 
deute  a  cumplir:  paguemlo.  Y  no  sols  obtin- 
drèm  ab  la  nostra  obra  la  consideració  dels 
que  puguin  admiraria,  sinó  qu’en  nostra  con- 
ciencia  cada  hu  hi  sentirà  l’oreig  afalagador 
del  ben  obrar.  En  Soler,  en  Robert  y  en  Ver- 
daguér  varen  donarnos  els  fruyts  de  llurs  in- 
teligencias,  varen  fer  respectivament  cultura, 
patria  y  art.  Els  qu’ab  ells  hem  viscut  y 


d’aprop  havèm  fruhit  sas  obras,  sadollanlnos 
de  sa  influhencia  benfactora,  es  just  que’ls 
dediquem  aviat  el  recort  perdurable  que 
els  vam  prometre  un  dia.  Si  aquest  recort.no 
pot  cumplirse  ara,  esborrèm  el  rastre  de  las 
primeras  senyals  que,  potser,  l’orgull  o  l’a¬ 
fany  de  festas  varen  posar;  deixèm  entre 
tant  las  cosas  com  avans  estavan,  y  els 
monuments  de  recordansa  s’enlayraràn  en 
tots  els  cors  dels  bons  catalans  de  la  genera¬ 
ció  que  passa;  els  que  vinguin  repassaràn  las 
obras  dels  que  foren  y  fàràn  justicia. 

F.  Pujol  y  Brull 


COINCIDENCIAS 

Llegim  en  els  periòdichs  qu’en  Canalejas 
ha  arribat  de  Suissa,  ahont  ha  passat  uns 
quants  dias  d’estiuheig. 

En  Canalejas  a  Suissa!  El  tipo  més  castis- 
sament  espanyol  de  la  politica  madrilenya 
viatjant  per  Suissa!...  Quin  contrast,  quins 
antagonismes,  quínas  coincidencias! 

iQuè  hi  haurà  vist  a  Suissa  en  Canalejas, 
el  prohom  dels  demòcratas  monàrquichs? 
iQuè  n’haurà  tret  de  la  seva  excursió,  què 
n’haurà  aprofitat  de  las  sevas  impressions  el 
joven  ex-ministro  dels  laiifundics?  cQuè’n 
contarà  en  el  primer  article  qu’escrigui  o 
en  el  primer  discurs  que  pronuncihi? 

Parlarà  segurament  de  la  democràtica  y 
civilisada  Helvecia  (dirà  Helvecia  pera  ferse 
l’intelectual  y  pera  fastiguejar  als  politichs 
del  monton  que  no  sabràn  de  què  va);  par¬ 
larà  dels  drets  del  proletariat,  de  la  llibertat 
de  conciencia,  del  anticlericalisme  y  de  la 
educació  del  poble;  parlarà  de  tot  lo  que 
pot  arribar  a  capir  un  polítich  espanyol,  un 
estadista  d’aquells  qu ’estudían  un  país  en 
una  setmana... 

Però  no  dirà  una  paraula  de  que  Suissa 
es  un  Estat  federatiu  y  antijacobi,  ab  servey 
militar  voluntari,  en  el  que  cada  Cantó  té’l 
seu  govern,  la  seva  religió,  las  sevas  lleys  y 
la  seva  llengua;  no  dirà  una  paraula  de  que’l 
Palau  Federal  de  Berna,  sense  soldats,  sense 
guardians  y  sense  alabarderos ,  està  confiat  a 
un  senzill  porter  quina  filla  ensenya  als  fo¬ 
rasters  las  dependencias  de  la  casa,  entre  las 
qu’es  digna  d’especialissim  esment  la  sala 
de  sessions  del  Parlament  suis,  aquella 
sala  de  sessions  en  la  que’s  parla  molt  de  la 


J··'··Mr  ■ 


JOVENTUT 


patria,  en  la  que’s  parla  molt  de  la  indústria, 
en  la  que’s  parla  molt  de  tractats  de  comers, 
però  en  la  que,  ab  tot  y  tenirhi  seti  un  catò- 
lich  tan  significat  com  l’insigne  Descourtins, 
jamay  s’ha  parlat  de  clericalisme  ni  de  franc, 
masoneria,  de  diputats  indignes  ni  de  partits 
ilegals,  ni  de  si  era  licit  o  pecaminós  cridar 
«visca  la  república»  o  «visca  la  monarquia». 

No’n  dirà  res  de  tot  això  en  Canalejas. 
Y  no’n  dirà  res,  no  per  malicia,  ni  per  por 
de  desfer  sas  darreras  campanyas  ni  sas  va¬ 
riables  conviccions ,  no:  s’ho  callarà  perque 
no  se’n  ha  adonat,  perque  no  s’hi  ha  fixat, 
perque  no  n’ha  comprès  res.  Perque  es  im¬ 
possible  que  son  cervell  castellà,  despòtich, 
igualitari  y  obtús,  pugui  compendre  res  que 
sigui  humà,  natural,  progressiu,  vital  y  culte. 
Perque  es  impossible  que  cap  demòcrata  es¬ 
panyol  de  pura  rassa  pugui  compendre  la  hu¬ 
manitat  sense  que’s  fonamenti  en  els  drets 
del  home  de  la  Revolució  Francesa,  la  natu¬ 
ralesa  sense  estar  dividida  en  provincias ,  el 
progrés  sense  cantar  la  Marsellesa,  la  vida 
sense  cobrar  la  nòmina,  y  la  cultura  del  po¬ 
ble  sense  la  Extensión  Universitària. 

En  Canalejas  no  s’ha  fixat  en  res  de  Suissa, 
perque  probablement  creu  qu’es  un  país  de 
razas  decadentes  y  embrutecidas  por  un  indi- 
vidualismo  exagerado.  No  s’hi  ha  fixat  per¬ 
que  també  es  dels  que  creuhen  que’l  pervin- 
dre  d’Espanya  es  a  l’ Àfrica,  perque  també  es 
dels  més  fervorosos  entusiastas  d’anar  al 
Marroch  ab  el  pendón  de  Castilla  a  la  mà,  y 
declarar  la  guerra  santa  al  infiel  agareno. 
Ah,  parricidasl... 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


507 

DESFET 

— Mira,  Toni:  que  per  un  may  més  fitis  a 
la  petita  del  màs  Corcó.  No’t  pensis  que  no’t 
vigili  quan  deixas  el  remat  y  t’apropas  a  la 
torrentera  pera  trobar  a  la  Ció.  — 

En  Toni,  tot  fent  giravoltar  la  clau  del  co¬ 
rral  en  el  pany,  fent  sentir  un  grinyol  estri¬ 
dent  de  ferro  rovellat,  regirà  sos  ulls  grossos 
y  sortits,  que  li  brillaren  com  fanals  en  la 
foscor  que  l’envoltava.  No  digué  paraula. 
Va  passar  pel  costat  d’en  Sisó  mirantlo  fita- 
ment,  va  fer  una  ganyota  desdenyosa,  y  em¬ 
penyent  la  porta  pesanta  y  baladrera  de  la 
masia,  s’endinsà  per  la  foscuria  de  la  en¬ 
trada. 

En  Sisó  restà  immòvil  llarga  estona  vora’l 
corral,  fixa  la  vista  en  aquella  porta  esber- 
lada.  Després  la  girà  a  son  entorn,  mirant  el 
pou,  ab  la  corriola  y  la  corda  groixuda  d’es¬ 
part,  lligada  per  un  extrèm  a  la  barana  y 
subjectant  per  l’altre  una  galleda;  l’abeura¬ 
dor  del  bestiar;  el  femer  que  llensava  una 
fator  forta  de  femta  y  de  palla  podrida;  y 
agafant  pel  cami  qu’atravessava  l’horta,  em¬ 
prengué’l  retorn  cap  al  màs  Fonoll,  girantse 
de  temps  en  temps  pera  ovirar  la  masia 
ahont  quedava  en  Toni. 

Caminava  d’esma  per  aquell  corriol  envol- 
callat  per  la  fosca.  Vorejava  la  torrentera 
hont  hi  creixian  arbres  prims,  que  s’allargas- 
savan  com  centinellas  gegants.  Y  enllà  d’en¬ 
llà  dels  camps  de  blat  ovirava  las  turonadas 
del  Montseny,  altas  fins  a  tocar  el  cel  y  ne- 
gras  que  feyan  basarda. 

Y  en  Sisó  sentia  dintre  seu  un  greu  pesar 
per  no  haverse  desfet  d’en  Toni,  que  li  pre¬ 
nia  la  Ció;  y,  ensemps  qu'entrava  al  màs 
Fonoll,  determinà  resoldreho  tot  l’endemà 
mateix.  La  Ció  havia  d’ésser  pera  ell:  altra¬ 
ment,  del  Toni  no  ho  seria  pas. 

Fregà  un  misto  per  la  pedra  picada  del 
portal.  El  misto  feu  un  espetech  y  enllumenà 
dèbilment  la  entrada,  per  hont  s’endinsà  en 
Sisó,  fermant  de  part  de  dintre  la  porta  gran 
del  casal. 


El  dia  havia  sigut  xardorós.  Fins  allí  a  las 
sis  de  la  tarda  no  pogué  sortir  el  bestiar  del 
màs  Corcó,  cami  de  la  torrentera. 

Els-  xays  corrian  bojalment  pels  marges  y 


508 


JOVENTUT 


corriols,  atrapant  als  endarrerits  el  gos  del 
remat,  un  gossot  pelut,  negre  y  cridaner 
que’ls  embestia  mossegàntelshi  la  cúa. 

La  noya  petita  del  màs  Corcó  anava  tot 
darrera,  ab  un  vimet  a  la  mà,  envolcallada 
per  la  pols  y  la  fortor  de  llana  que  del  remat 
s’exhalava. 

Arribaren  a  la  torrentera,  y  els  xays  co- 
mensaren  a  pasturar,  mentres  la  noya  petita 
del  màs  Corcó  s’asseya  en  una  pedra  vora 
l’aygua  y  comensava  sas  cantadas. 

Era  molt  maca  aquella  noya.  Tenia  divuyt 
anys.  Sos  cabells  eran  rossos,  y  sa  pell  bron- 
zejada  pel  sól.  Sota’l  gipó  de  color  de  xacolata 
s’hi  endevinavan  las  hermosuras  d’una  jove- 
nesa  esplèndida.  Era  una  nota  poètica  en  mitj 
“de  la  prosa  rústica  que  a  casa  seva  la  envolta¬ 
va.  Vulgar  en  el  parlar,  tenia  un  encís  espe¬ 
cial  sa  veu;  y  sos  llabis,  vermells  y  sempre 
humits,  feyan  venir  ganas  de  petonejarlos. 

En  mitj  d'aquella  calma  de  la  plana,  sa 
veu  se  sentia  de  molt  lluny.  Fins  els  sega¬ 
dors  del  màs  de  la  Revolta,  molls  de  suhor, 
ab  la  camisa  fluixa  y  agafada  a  la  pell,  re- 
dressavan  la  esquena,  guaytavan  cap  a  la 
torrentera  y  somreyan,  tot  dihent: 

— -Mira  còm  canta  la  pubilleta  del  màs 
Corcó. — 

Y  en  Sisó,  que  segava’l  blat  del  màs  Fo¬ 
noll,  ohi  també  la  cansó  llunyana,  sentí  ba¬ 
tegar  son  cor,  y,  foll  de  gelosia,  fugi  del 
camp  tot  amagantse  darrera  las  verdissas 
d’un  caminet. 

Encès  de  calor  y  neguit,  avensava,  aven- 
sava,  sentint  cada  volta  més  aprop  el  cant 
de  la  Ció. 

Al  veure’ls  xays  que  pasturavan,  s.’atansà 
y,  encongintse,  s’amagà  darrera  unasverdis- 
sas  y  pitrassas.  Suhava  d’angunia.  A  son  en¬ 
torn  sentia  l’esquelleig  del  remat  y  la  remor 
de  l’aygua,  y  al  lluny  las  veus  dels  segadors 
qu’havian  acabat  la  tasca. 

El  cel  s’havia  tornat  ben  blau,  el  sòl,  cap 
al  Montseny,  tenyia  de  vermell  las  monta- 
nyas,  y  la  calitxa  ho  anava  envolcallant  tot 
poch  a  poch. 

La  Ció  ja  no  cantava. 

Anà  fentse  fosch;  l’esquelleig  del  remat 
s’ohía  lluny,  la  cansó  de  la  Ció  era  també 
llunyana,  y  en  Sisó  restava  dret,  immòvil 


vora’l  torrent,  ab  el  cap  baix  y  la  vista  fita  en 
l’aygua. 

Havia  sigut  un  cobart:  en  Toni  s’havia 
estat  ab  la  Ció  més  de  mitja  hora,  amanya- 
gantla  tendrament,  tirantli  rosas  y  margari- 
doyas  que  sas  mans  terrosas  arrencavan  de 
la  catifa  verda,  y  ell,  en  Sisó,  havia  restat  im¬ 
mòvil,  quiet,  sense  bleixar,  darrera  aquellas 
verdissas  y  pitrassas. 

Ara’s  dava  compte  de  tot  y’s  consumia  de 
rabia.  Sas  mans  movían  nirviosament  la 
fals,  y  sentí  dalit  de  corre,  emprenent  d’es¬ 
ma  la  carrera. 

Y  lluny,  al  cap  d’amunt  del  corriol,  vegé 
a  la  Ció  y  en  Toni  darrera'l  remat,  acostats 
l’un  al  altre,  dihentse  paraulas  a  la  orella  y 
esclatant  a  riure. 

Y  en  Sisó  no  pogué  soportar  més;  uns 
formigons  li  pujaren  de  las  camas  al  cap, 
una  gran  cremor  recorreguó’sa  pell  seca  y 
ardenta,  sos  ulls  brillaren  com  els  d’una  fera, 
y  sos  llabis  tremolaren;  y’s  tornà  primer  ver¬ 
mell,  y  després  extremament  pàlit. . 

En  Toni  retornava  del  màs  Corcó  tot  can¬ 
tant  una  cansó  alegroya. 

El  sól  s’havia  post  del  tot;  la  plana  restava 
quieta  y  emboyrada  per  la  calitxa;  las  gra- 
notas  y  els  grills  havían  comensat  sa  cansó 
enfadosa;  de  las  properas  masias  ne  venian 
remors  confosas  de  crits,  lladruchs  y  tanca¬ 
ment  de  forrellats.  La  fosca  anava  invadintho 
tot,  y  ja  sols  se  dibuixava  clarament  el  qua¬ 
drat  d’alguna  finestra  en  quin  interior  hi 
havia  llum  encès. 

En  Toni,  tot  cantant,  feya  via  cap  al  màs. 
Al  donar  la  volta’l  corriol,  de  dalt  del  rasser 
baixà  com  una  exhalació  en  Sisó,  y  en  Toni, 
avans  de  tenir  temps  de  girarse,  sentí  en  son 
coll  una  sensació  de  fret  esgarrifós,  un  do¬ 
lor  intensissim,  y  llensà  un  crit  que  un  bor- 
boll  de  sang  cuytà  a  ofegarli. 

Instintivament  portà  sas  mans  a  la  ferida, 
apretantla  ab  forsa,  volent  detindre  la  sang: 
mes  s’enterboli  son  cervell,  y  caygué  a  terra 
desmayat. 

En  Sisó  llensà  la  fals  sangnosa  sobre  la  ca¬ 
tifa  del  torrent,  y  fugi  pel  mitj  dels  camps  de 
blat,  tremolant  nirviosament,  veyent  perse¬ 
guidors  per  tot  arreu;  y  corregué  tota  la  nit. 

Y  arribà  a  un  cingle  del  Montseny,  y,  en 


JOVENTUT 


509 


sa  fal-lera  de  qu’era  perseguit,  incapàs  de 
pensar,  senti  desitjós  d’estimbarse;  y  son  cos 
s’estrellà  ab  espetech  horrible  en  el  sól  d'un 
gorch  sech,  quinas  pedras  quedaren  esquit- 
xadas  de  sang. 

Y  en  Toni,  desangnantse  en  mitj  del  cor- 
riol,  obria  per  última  volta  sos  ulls,  que  que¬ 
daren  vidriosos,  mirant  al  cel. 

Al  màs  Corcó  tot  restava  silenciós  y  quiet. 
Sols  la  Ció  sorti  pera  guaytar  el  bestiar,  y 
entrà  altra  volta  al  casal  tot  cantant  una 
cansó  alegroya. 

Joaquim  Pla 

CARTA 

A  cert  republicà  dels  qu'ara  s’estilan. 

. {Que  què  volèm?  {Que  què  demanèm? 

Llegeix,  pensa,  tingas  serenitat  de  judici  y 
te’n  convenceràs. 

Primerament  t’haig  de  dir  que  no’m  preo¬ 
cupo  gens  de  si  són  gayres  els  que  com  jo 
pensan,  0  de  si  sóch  tot  sol.  Y  aqui  veuràs 
—  si  es  que’l  vols  veure  —  el  meu  desinte¬ 
rès.  Entrèm,  donchs,  en  matèria.  Jo’m  faig 
el  següent  rahonament,  y  me’l  faig  perque’l 
considero  millor  qu’altres  y  més  clar  y  veri- 
dich.  Neixo,  y  al  esclatar  a  la  vida  ja’m  con¬ 
sidero  humà,  germà  de  tothom.  Mes  l’estudio 
aquest  humanisme,  y  rahono  aixis:  Fill  de  qui 
m’ha  dat  el  sér,  dech  considerarme  després 
fill  del  poble  0  agrupació  de  familias  ahont  he 
nascut.  Se’n  treu  d’això  que,  seguint  aquesta 
teoria,  dech  cercar  també  l’agrupació  d’agru¬ 
pacions  de  familias  que’s  forma  per  la  mu¬ 
tualitat  d’interessos  y  de  costums.  Aquest 
resultant  es  lo  que  se’n  diu  comarca.  Però 
segueixo  constant  en  mon  desitj  d’aixample 
y  confederació,  y  lo  primer  que  trobo  es  la 
Nació.  La  Nació,  si:  aquest  aplech  de  grans 
agrupacions  de  familias,  aquesta  unió  de 
personas  que  senten  pensan  y  viuhen,  sino 
en  comunitat  en  gran  semblansa,  y  que,  al 
formar  un  conjunt,  se  diferencian  en  costums 
y  en  caràcter,  dels  altres  pobres  que  també’l 
tenen  ben  sagellat.  La  Nació,  si:  lo  que  vos¬ 
altres,  els  centralistas  del  Estat,  ne  dihèu  re¬ 
gió  0  patria  petita  perque  no  vos  heu  pres  la 
molèstia  d’estudiarho  0  perque  os  convé 
qu’aixis  sigui  pels  vostres  interessos  poli- 


tichs,  quan  no  li  convé  a  algú  pels  seus  parti¬ 
culars.  De  la  Nació  ve  l’associació  de  nacions 
qu’es  la  Humanitat,  però  no  la  petita  unió  de 
nacions  que  se'n  diu  Estat,  unió  feta  sempre 
per  l’absorció  o  supremacia  d’una  d’ellas  que 
s’imposa  per  la  traició  0  la  forsa  a  las  altras, 
sinó  lo  que  déu  ésser  y  serà  —  ho  afirmo  — 
la  gran  confederació  de  nacions  y  de  ras- 
sas,  autónomas  totas,  totas  lliures  fins  en 
el  seu  més  infim  detall,  únich  medi  d’arribar 
a  la  pau  universal  y  únich  medi  també  d’arri¬ 
bar  a  la  complerta  supressió  d’aqueix  mons¬ 
tre  que’s  diu  militarisme,  d’aqueix  etern  xu¬ 
clador  que’s  beu  totas  las  energias  dels  que 
trevallan. 

Per  això  sóch  humà,  y  per  això  y  res  més 
sóch  nacionalista. 

Ja  sé  que’m  diràs  que  nosaltres  parlèm 
solsament  de  la  llibertat  de  la  Nació  y  no  ho 
fem  may  de  la  del  Home.  Y  ara’t  pregunto: 
(Què  entens  per  Nació?  Suposant  qu’admetis 
la  teoria  de  que  aquesta  es  lo  que  vosaltres 
ne  dihèu  regió ,  (entens  que  nació  0  regió  es 
solsament  el  lloch  que  aquesta  ocupa,  las 
montanyas,  las  valls,  el  terrer  que  li  dóna 
lloch?  No  es  pas  aixis.  Ja  hauràs  pogut  com- 
pendre  per  lo  que  t’he  dit  que  la  Nació  es 
l'agrupació  de  personas  d’igual  parlar  y  sen¬ 
tir  y  de  semblant  viure;  més  sintetisat,  la 
Nació  no  ho  es  per  sér  propi,  (1)  sinó  que  la 
constituheixen  els  sers  que  l’habitan.  Bona 
cósa’n  treuriam  de  que’l  terrer  de  Catalunya 
fos  lliure  y  esclaus  els  catalansl  Ademés, 
aquesta  llibertat  que  tu  suposas,  ja  no  seria 
tal  llibertat  ni  tal  nacionalisme. 

Y  ja  que  t’he  explicat  una  de  las  rahons 
d’ésser  del  nostre  credo,  permet  que  m'esten¬ 
gui  en  consideracions  sobre  altres  punts  no 
menys  precisos  que  l’informan. 

Tu  dius:  «Avuy  que  las  arts  y  las  ciencias 
tant  avensan  tendint  totas  a  generalisar  —  y 
ab  aquest  erro’s  veu  la  influhencia  del  caràc¬ 
ter  castellà,  que  se  t’ha  assimilat  —  vosaltres 
veniu  a  particularisar  y  a  fer  patrias  xicas 
quan  en  realitat  han  de  ferse  grans  fins  a 
constituhirne  una  sola,  la  universal».  Ho  pots 
ben  creure,  la  teva  teoria  es  complertament 


(1)  Per  més  que’ls  fanàticaments  enamorats  de  las 
naturals  bellesas  aixís  ho  diguin. 


JOVENTUT 


510 

absurda.  Vaig  a  demoslrarho,  y  creu  que  si 
ho  meditas  me  donaràs  la  rahó.  Avans  que 
tot  t’haig  de  notificar  que  nosaltres,  la  Nació 
0  la  patria  petita  (qu’es  l’única  que  respecto 
y  estimo)  no  la  fem  sinó  que  sols  la  reconsti- 
luhim ,  y  que  al  ferho  no  mirèm  pas  la  seva 
extensió  en  kilòmetres,  que  nacions  hi  ha 
com  Catalunya  que  traspassan  las  misera¬ 
bles  fronteras  del  Estat  y  en  altres  Estats 
s’endiusan  en  busca  dels  límits  naturals 
que  no  són  tals  límits  ni  tals  fronteras,  per- 
que  no  es  la  mare  Natura  qui  las  ha  fetas. 
D’això'n  trech  las  següents  conseqüencias: 
primera,  que  la  Nació  es  obra  natural  y  èt¬ 
nica;  segona,  que  l’Estat  (que  s’aixampla  y 
s’estreny  segons  sa  forsa)  es  obra  falsa  per- 
que  ho  es  de  tirans,  y  essent  com  es  consti- 
tuhit  y  apuntalantse  ab  la  religió,  la  propie¬ 
tat,  l’autoritat  y  l’exèrcit,  morirà  al  moment 
de  mancarli  aquests  fonaments;  y  tercera, 
que  la  Nació,  que  no  pot  morir  y  es  la  ma¬ 
teixa  sempre,  té  vida  igualment  fóra  de  l’au¬ 
toritat  y  la  política,  y  en  la  societat  perfecta  de 
demà,  eminentment  lliure  y  a’aont  la  Natu¬ 
ralesa  imperi,  serà  la  entitat  natural  recone¬ 
guda  com  a  única  base  de  la  Universal  Con¬ 
federació,  qu’ho  serà  no  d’Estats  tiranisa* 
dors,  sinó  de  pobles  lliures  y  perfeccionats. 

Y  es  que  nosaltres  no’n  som  d’enemichs 
del  internacionalisme  com  tu’t  creus,  puig 
que  aquesta  paraula  ja  clarament  indica 
l’amor  internacional,  la  germanor  inter  totas 
las  nacions  com  a  base  de  llibertat  y  d’avens. 
Lo  que  hi  ha  es  que  devèm  concretar,  donar 
a  cada  cosa’l  nom  que  li  es  propi  y  no  ficar- 
nos  en  lamentables  confusions. 

La  República!  La  Monarquia!  Opressió, 
res  més  que  opressió.  Sols  devèm  conside- 
rarlas  com  poders  reguladors,  perque  tals  com 
las  forjèu  vosaltres  són  tiranias,  ies  més  que 
tiranias!  Organisacions  centralistas  y  explo- 
tadoras,  fonamentadas  en  la  violència,  fetas 
no  més  que  pera  restringir  l'esperit  d'auto¬ 
nomia  que’s  manifestaria,  essent  lliure,  gran 
y  prepotent;  violacions  que  no  podèm  ampa- 
rar,  contra  las  quinas  devèm  lluytar  a  mida 
de  nostras  forsas. 

Amich,  tu  qu’ets  obrer  com  jo  ho  sóch, 
hereus  qu’ab  l'adveniment  de  la  República  al 
Estat  espanyol  veurias  realisats  els  teus 


somnis  de  reivindicació  social,  els  teus  de¬ 
sitjós  d’una  vida  perfecta?  Ah!  No  fóra  pas 
aixisl  No  es  la  República  la  qu’això’t  por¬ 
tarà.  Aquesta,  com  tota  forma  de  govern, 
serà  patrimoni  de  la  burgesia,  y  per  radical 
y  demòcrata  que  sia  (1),  se  veurà  obligada,  si 
vol  sobreviure,  a  desatendre  las  justas  aspi¬ 
racions  que  reclamém  y  a  ampararse  ab  el 
capital  que  déu  ésser  son  aliat  per  natura¬ 
lesa.  Si  en  vols  un  exemple  y  el  vols  veure 
pels  teus  propis  ulls,  traspassa  l’Atlàntich,  y 
al  cap  d’avall  del  nou  món  hi  trobaràs  un 
Estat  que,  ab  tot  y  dirse  republicà  federal  (2), 
explota  als  obrers  miserablement  y  vota 
lleys  com  l’anomenada  de  «residència»,  per 
la  qual  se  treu  del  país  ab  tota  rapidesa  als 
propagandistas  de  qualsevol  ideal  y  de  qual¬ 
sevol  reforma  que’l  govern  federal  (!)  consi¬ 
deri  senzillament  pertorbadora  del  ordre  pú- 
blich. 

Y  si  no  ho  vols  tan  lluny,  arribat  a  la  Re¬ 
pública  vehina,  la  centralisadora  Fransa,  que 
tu  tant  retreus,  y  no  trigaràs  gayre  a  tro- 
barhi  els  mateixos  tirans  qu’en  las  monar- 
quias  més  absolutas,  y  els  mateixos  remats 
de  sers  humans  que’ls  aclaman  inconscient¬ 
ment,  portats  d’una  fal·lera  que  sovint  confo¬ 
nen  ab  l’afany  de  llibertat  y  de  redempció. 
Donchs,  si  t’he  anomenat  paisos  ahont  la 
cultura  es  en  general  més  elevada  qu’en 
l’Estat  espanyol  y  superioríssima  a  Caste¬ 
lla,  tu  mateix  pots  considerar  lo  que  fóra 
la  República  espanyola  salmeroniana  :  res 
més  que  un  garbuix  d’odis,  violenciasy  mal  as 
passions.  Y  no  es  pas  que  jo  sia  enemich 
sistemàtich  de  la  República  com  a  govern, 
sinó  que  la  considero  com  a  un  pas — no  més 
que  un  pas — cap  a  la  major  llibertat  del 
home;  però  si  que’t  sostindré  que  hi  ha  mo- 
narquías  que  reconeixen  majors  llibertats  als 
seus  súbdits  que  moltas  repúblicas  als  seus 
ciutadans. 

Y  vaig  a  acabar.  Mes  avans  vull  donarte 
alguns  consells,  ysòn:  que  no  tanquis  may 
els  ulls  a  la  rahó,  inspirant  tots  els  teus  ac¬ 
tes  en  el  més  pur  esperit  de  justícia.  Qu’en 
tota  discussió  no’t  paris  may  en  accidenta- 

(1)  Aixo  suposant  que’ls  governants  de  la  Repú¬ 
blica  ho  fossin  y  ho  fessin  de  bona  fe:  que’n  dubto. 

(2)  República  Argentina. 


JOVENTUT 


lismes  y  emprenguis  de  dret  lo  essencial  del 
assumpto.  Qu’estudihis  molt  y’t  fixis  en  las 
obras  genials  dels  grans  mestres  en  la  cièn¬ 
cia  y  en  la  sociologia,  segur  de  que  reconei¬ 
xeràs  com  a  essencial  el  noble  esperit  d’au¬ 
tonomia  que  dèu  informar  no  sols  l’obra  del 
Estat  al  retornar  la  llibertat  a  una  nacionali¬ 
tat  a  qui  avans  segurament  li  haurà  robada, 
sinó  també  tots  els  nostres  actes  y  las  nos- 
tras  accions,  encaminats  com  deuhen  ésser 
al  perfeccionament  de  la  Humanitat  baix  la 
base  de  Veritat,  Amor,  Natura,  sinònims  de 
la  Llibertat,  Igualtat  y  Fraternitat,  de  las 
que  os  heu  convertit  vosaltres  en  propietaris 
y  acaparadors. 

Olaguer  Massip 


D’UNAS  NOTAS  QUE  TINCH 

La  vaig  conèixer  en  un  poble  ahont  jo  ha¬ 
via  anat  a  passar  uns  dias  d’estiu,  y'm  va 
plaure’l  seu  posat  y  el  seu  parlar. 

Tenia  ella’ls  meus  anys  si  fa  no  fa,  y  se  li 
veya  en  els  ulls  aquella  llum  somniosa  que 
al  primer  mirai*  s’endevinava  reflex  d’un 
ideal  que  covejava  a  dintre 

Ni  era  pagesa,  ni  era  senyora:  era  una  bar¬ 
reja  de  tot. 

Fou  ella  qui  se’m  va  atansar. 

—  S’esperi  un  xich,  senyor.  La  mare  no 
trigarà  y  ella  es  la  que’s  cuyda  dels  quartos 
de  dalt. 

— Però  vostè  sabrà  si  hi  ha  lloch  al  hos¬ 
tal? 

—  Penso  que  si,  senyor. — 

Me  sorprengué  la  gravetat  del  seu  parlar, 
y  vaig  sentir  desitj  d’allargaria  conversa. 

—  iVostè  es  filla  d’aquest  poble? 

— Si,  senyor. — 

Y  ho  digué  com  si  li  requés  el  dirho,  y 
semblà  que’s  penedís  d’haverho  dit. 

Pensantho  aixis,  vaig  fer,  pera  complàu- 
rela: 

— Donchs  no  ho  sembla  pas. — 

Els  ulls  de  la  hostalera  varen  llampegar  ab 
una  gran  vivesa. 

— iPer  què  no  ho  sembla? — va  dirme. 

— Què  li  diré...  en  tot  plegat...  — 

Devia  agrahirmo  molt  que  li  hagués  dit 
això,  perque,  com  si  sobtadament  despertés, 
mudà’l  visatge  y  comensà  a  parlar  depressa  y 
ab  franquesa,  sens  esperar  preguntas. 


51 1 

— He  mirat  de  no  semblarne  del  poble.  El 
meu  pare  era  molt  lletrat,  y  guardava  llibres 
de  quan  no  teniam  hostal...  Però  no,  no.  Jo 
li  diré  tot.  Vostè  fa  cara  d’entendrem.  El 
meu  pare  era  llibreter...  llibreter  d’aquests 
que  no  tenen  tenda;  que  corren  pobles  y  ve¬ 
nen  llibres.  Va  passar  per  aqui,  y  la  meva 
mare  era  llavoras  minyona  d’aquest  hostal. 
El  meu  pare  sabia  molt  de  parlar  ab  las  dò- 
nas...  Encara  ara — afegí  lab  tristesa — essent 
casat  y  pare,  no  se’n  podia  estar,  y  va  aga- 
farlas  ab  una  senyora,  una  senyorassa  que 
tenia  casa  en  aquest  poble...  <;Vol  que  li 
conti? — 

Vaig  fet  que  sí  ab  el  cap.  Qualsevol  en  el 
meu  lloch  s’hauria  sentit  encuriosit  com  jo 
vaig  sentirmen. 

— Donchs  aqui  hi  venia,  gayrebé  cada  es¬ 
tiu,  una  gran  senyora  d’aquellas  de  molts 
noms  y  apellidos.  El  meu  pare’ls  retreya 
sempre  ab  gran  veneració...  ^Es  cert  que 
dóna  goig  pronunciar  grans  noms?... 

S’hi  va...  d’aixòs...  s’hi  va  aficionar  y  li 
portava  ell  mateix  las  bonas  viandas,  que 
nosaltres  compravam  a  vila.  Cada  dia  las  hi 
duya,  y  trigava  cada  dia  més  a  tornar. 

La  mare  hi  prenia  cada  trastorn...  Y  no 
tenia  pas  rahó.  Però  sab,  la  mare  no  ha  lle¬ 
git  may  cap  llibre,  ni  sab  res  de  lo  qu’es 
amor... 

De  la  nit  al  dia,  el  meu  pare... —  en  essent 
aquí  els  ulls  de  la  hostalera  esdevingueren 
majestuosos  en  el  mirar — no  va  tornar,  y 
l’endemà  tampoch,  y  fins  al  cap  de  molts  dias 
no’l  varen  trobar. 

Era  a  la  bassa  de  la  Farga.  La  mare  va  dir 
a  tothòm  que  hi  havia  caygut.  Jo  vaig  dir  a 
tothòm  que  s’hi  havia  llensat... 

Aquella  senyora  era  desapareguda  d’ensà 
que’s  va  trobar  al  meu  pare.  Aqui’s  va  par¬ 
lar  molt  d’això...  En  el  poble  no  hi  ha  ningú 
qu’hagi  llegit  may  cap  llibre,  y  ens  varen 
deixar  solas  a  la  mare  y  a  mi...  Millor! 

Sòrt  he  tingut  dels  llibres  ..  iV°stè  n'ha 
llegit  de  llibres,  eh?  Donchs  aixis  ja  ho  sab 
per  què’n  vaig  tenir  sòrt.  Ab  els  llibres  no  he 
viscut  may  aqui.  Llegint,  may  m’ha  semblat 
viure  entre  aquesta  gentota...  Sempre  m’he 
fet  ab  la  gent  de  dintre  dels  llibres. 

Quan  més  solas  ens  trobavam  després  de 
la  mort  del  pare,  no’ns  va  deixar  may  un 
noy...  el  noy  de  ca’n  Petit.  Era  un  xicot  com 


512 


JOVENTUT 


d’altres  que  jo  n’havia  trobats  llegint.  De 
primer  no  sabia  còm  dirme  que  m’estimava. 
Y  m’estimava  molt!  Després  ja  li  vaig  fer  dir. 

Ens  passavam  las  horas  mortas  llegint  ab* 
dós  en  un  mateix  llibre.  La  mare’ns  deya 
ximples  y  ens  deixava  fer. 

Fins  que  vaig  ésser  ben  bé  d’ell,  y  ell  va 
ésser  meu  del  tot,  no  vaig  comensar  a  anyo- 
rar  al  meu  pare.  Ne  parlavam  del  meu  pare 
a  totas  horas,  y  a  copia  de  parlarne’ns  va  en¬ 
trar  un  gran  desitj  de  saber  ahónt  havia  anat 
a  parar  la  gran  senyora...  aquella. 

El  noy  de  ca’n  Petit,  el  meu  Joano  (se  de¬ 
ya  Joan,  però  vam  quedar  per  dirli  Joano) 
va  fer  un  viatge  a  ciutat  y  va  buscar  molt. 
Després  ens  va  entrar  el  desitj  de  buscaria 
pels  boscos  de  Turiguera,  que  diuhen  quehi 
ha  bruixas...  Tampoch  li  varem  trobar! 

Com  menys  la  trobavam,  més  gran  era’l 
nostre  desitj  de  buscaria... 

«Joano — li  vaig  dir  un  vespre. — {La  vols 
trobar?»  En  Joano  ja  era  com  jo  de  valent. 
Me  va  dir  que  si. 

Me’n  recordaré  morta  y  tot!  Ja  havíam  so¬ 
pat,  y  la  mare  s’havia  adormit  a  taula.  Las 
nits  llavoras  ja  eran  fredas.  En  Joano  va  xiu* 
lar...  Ne  sabia  de  fer  senyas  en  Joano! 

Vaig  sortir,  y  abdós  ens  varem  embolicar 
ab  la  mateixa  manta. 

La  Farga  es  a  mitja  hora.  L’aygua  de  la 


bassa  semblava  morta  o  adormida.  Ens  va¬ 
rem  enfilar  al  empit  y  ens  varem  abrassar  y 
besar  molt. 

En  l’instant  de  despedirnos  ell  devia  dub¬ 
tar,  perque  va  dirme:  «{Vols  dir  que  hi  es?» 

Que  hi  era,  encara  m’ho  crech  ara.  Però 
jo  llavoras  estava  boja  y’m  creya  que  li  tro¬ 
baria  viva  y  tot. 

En  Joano’s  llensà  a  l’aygua.  Va  trigar! 

A  la  fi  va  sortir...  va  trèure’l  cap,  y  esbu¬ 
fegant  va  dir  «No  hi  es!» 

Els  ulls  d’en  Joano  lluhian  com  estelas  en 
l’aygua  negra...  «{Ho  has  resseguit  tot?»  li 
vaig  dir  jo...  Va  tornar  a  dintre. 

Quan  va  clarejar  el  mati,  encara  en  Joano 
no  havia  sortit... — 


En  aquest  intant  va  entrar  al  hostal  una 
dòna  resseca,  esgroguehida...  Me  va  mirar 
de  rehull. 

— {Tindrèu  quarto  pera  mi? — 

Va  emmenarme  cap  dalt,  y  a  mitja  escala 
va  mirarme  ab  sos  ulls  de  mirada  esmor- 
tuhida  y  va  dirme: 

— No  se  la  escoltés  pas,  senyor,  a  la 
noya. — 

Va  semblarme  que  la  bona  dòna  tenia  por 
de  que  jo  també’m  deixés  conduhir  fins  a  la 
Farga. 

Joseph  M.a  Folch  y  Torres 


JULIOL 

Un  raig  de  sól  daurat,  càlit,  brillant, 
un  cant  d’aucell  perdut  entre’l  fullatge, 
una  garba  desfeta  en  mitj  de  l’era, 
dos  papallons  volant,  petonejantse, 
un  crit  de  falsiot,  un  cel  tot  blau, 
y  allà,  al  lluny,  la  verdor  de  las  montanyas. 

Això  escolto,  això  veig  pel  finestral 
qu’adornan  els  rosers  de  rosas  blancas; 
ensemps,  adalerats,  els  batedors 
ventant  el  blat  ja  sech,  núvols  d'or  alsan. 

L’hereu,  en  mitj  de  l'era,  fa  trescar 
la  mula  que,  suhant,  trota  cansada. 


Al  desgranars  la  espiga,  apar  confós 
ohirse  un  llarch  gemech  qu’al  cel  s’enlayra. 

Més  lluny  els  camps  s’estenen  erms,  segats, 
algún  llacsó  migrat  tan  sols  hi  branda: 
el  vent  pera  cantar  no  s’hi  entreté... 
a  poch  a  poch  s’acosta,  xiscla  y  passa... 

Tot  riu  entorn  del  camp,  tot,  menos  ell: 
el  sól  ja’l  besa,  mes  son  bes  el  mata. 

Y  el  raig  de  sól  daurat,  tebi,  vibrant, 
y  el  cant  d’aucell,  perdut  en  el  boscatge, 
y,  entre  la  vida,  el  camp  segat  morint, 
absorbeixen  mon  sér...  Y  cau  la  tarda. 


Trinitat  Catasús  y  Catasús 


JOVENTUT 


513 


EL  PROGRÉS 
INDIVIDUALISA  : 
L’INDIVIDUU  ES 
QUI  PROGRESSA 


ls  cervells  inferiors  veuhen 
la  lluyta,  el  drama ,  en  el 
topament  material,  ja  sia 
d’home  contra  home,  ja 
sia  dels  elements  contra 
aquell. 

Bis  cervells  superiors 
troban  el  drama  en  la  senzilla  oposició  de 
passions,  sentiments,  caràcters  e  ideas. 

En  temps  dels  romans,  desde  la  plebe  fins 
als  més  alts  magnats,  tots  assistian  al  circh 
a  contemplar  y  fruhir  el  sangnant  espectacle 
de  la  destrossa  dels  esclaus,  uns  ab  altres  0 
bé  entregats  a  las  feras.  Aixis  mateix  avuy 
dia  la  plebe  (y  de  plebe  n’hi  ha  molta),  0  sia 
el  cervell  inferior ,  fruheix,  ademés  de  las  cor- 
ridas  de  toros  en  que  s’hi  barrejan  totas  las 
classes  socials  (1),  el  melodrama,  perque  la  fu¬ 
lla  del  punyal  brilla  y  l’enlluherna,  o  perque 
la  olor  de  la  pólvora  la  emborratxa.  En  cambi 
ab  el  drama ,  ab  la  lluyta  d’ideas,  sols  hi  pot 
disfrutar  el  cervell  superior ,  el  cervell  qu’ha 
evolucionat. 

S’ha  d’entendre,  donchs,  per  peble  tota  la 
massa  social,  comprenent  tots  els  ordres  y 
jerarquias.  Mentres  hi  hagi  massa  hi  haurà 
plebe. 

Emperò  hem  progressat.  Els  cervells  d’a- 
vuy  ja  no  són  els  cervells  de  sigles  enrera. 
Mes  cal  advertir  que  no  hem  progressat  en 
massa,  que’l  progrés  ha  sigut  individual. 
Hi  ha  un  fet  científicament  innegable  . 
Aquest  fet  es  el  major  volúm  y  tamany 
dels  cranis  d’avuy  comparats  ab  els  antichs; 
fet  que’s  demostra  ab  el  gran  nombre  de 
parts  dificils  que  hi  ha  avuy  y  en  l’antiguitat 
no  hi  havia.  Avuy  tenim  que’l  major  nombre 
de  parts  són  distòcichs,  y  qu’abundan  cada 
cop  més  els  especialistas  en  obstetricia  per 
las  moltas  intervencions  y  maniobras  qui- 
rúrgicas  que  dit  acte  requereix,  moltas  d’ellas 
degudas  a  la  causa  citada  avans,  0  sia  l’au- 
ment  de  volúm  del  crani  en  els  fetus. 


'1)  Pot  citarse  com  exemple  la  darrera  salvatjada 
ocorreguda  en  la  plaza  de  toros  de  San  Sebastiàn,  en¬ 
tre  quals  espectadors  hi  figuravan  desde’l  catòlich 
marqués  de  Pidal  al  ateu  més  despreocupat,  y  desde’l 
botiguer  més  panxacontenta  al  gitano  més  supersticiós, 
comprenenthi  francesos  y  espanyols. 


En  efecte:  una  de  las  causas  més  freqüents 
de  distocia  es  la  resistència  qu’ofereix  el 
canal  pelvi-genital  al  pas  del  fetus,  resistèn¬ 
cia  que  s’explica  per  la  relació  de  diàmetres 
entre’l  continent  (la  pelvis)  y  el  contingut  (el 
fetus).  Ademés,  el  crani  es  la  part  del  fetus 
que  costa  més  d’atravessar  la  pelvis,  tant  per 
son  major  tamany  com  per  la  irreducció  de 
son  diàmetre  deguda  als  ossos  que  l’integran. 
Y  si  a  això  anyadim  que’ls  diàmetres  del  es¬ 
tret  superior  de  la  pelvis,  qu’es  el  punt 
ahont  la  circumferència  es  menor  y  per  lo 
tant  més  resistenta,  promonto-supra-pubià, 
oblicuus  y  Iransvers ,  han  conservat  sempre 
en  tot  temps  y  en  totas  las  edats  las  matei- 
xas  dimensions  ( 1 1  cms.,  12  cms.  y  1 3  */2  cen¬ 
tímetres  respectivament),  com  se  demostra 
pels  estudis  fets  en  ossamentas  de  las  rassas 
prehistòricas  desde  la  de  Neandesthal  fins  la 
de  Cro-Magnon,  tindrém  que:  si  las  disto- 
cias  per  resistència  han  aumentat  d’un  modo 
notable  en  el  transcurs  dels  sigles,  se  déu 
indubtablement  a  que  han  aumentat  els  diଠ
metres  del  crani  del  fetus.  Es,  donchs,  evi¬ 
dent  el  major  tamany  del  crani  actual. 

La  successiva  disminució  dels  diàmetres 
dels  cranis  com  més  remota  es  sa  antigui¬ 
tat,  està  perfectament  comprobada.  Aixis 
veyém  disminució  en  els  cranis  de  las  mo- 
mias  egipcias  comparats  ab  els  actuals. 
Relativament  a  aquellas,  tenen  més  petits 
diàmetres  els  cranis  de  la  rassa  de  Cro-Mag- 
non  (dolicocèfala),  prenent  per  tipo’ls  cranis 
trobats  en  la  grota  de  dit  nom  y  exhumats 
en  el  Perigord  per  Christy  y  Lartet;  rassa 
que  també  lou  trobada  en  molts  altres  punts, 
entre  ells  la  vall  de  l’Adelayda  de  la  Occea- 
nia,  y  quinas  ossamentas  estàn  barrejadas  ab 
restes  de  pedra  tallada  fina  y  d’animals  com 
l’elefant  primitiu  ( elephas  primigenius ),  rino¬ 
ceront  (rinocerus  tichorhinus)  os  (ursus  espe- 
lens ),  reno  (cervus  tarandus ),  etc.  Successi¬ 
vament  tenen  més  petits  diàmetres  alguns 
tipos  de  crani  de  l’època  paleolitica,  com  el 
trobat  en  la  Truchère  (braquiocèfal),  aprop 
de  Lyon,  en  un  jaciment  d’ elephas  primige¬ 
nius,  y  dos  0  tres  tipos  trobats  aprop  de 
Paris,  a  Grenelle,  en  els  aluvions  dels  ni¬ 
vells  mitjos  (mesocèfal  l’un  y  sub-braquicè- 
fal  l’altre).  Són  més  petits  els  diàmetres  dels 
cranis  mascles  de  Caustadt,  Egistheim,  Brux 
y  Denise,  y  els  femellas  de  Straengenves,  de 
í’Olmo  y  de  Clichy,  y  successivament  dismi- 
nuheixen  fins  al  crani  de  Neandesthal  (doli- 
cocèfal  y  platicèfal)  trobat  en  las  cavernas  de 
Bèlgica  y  que,  segons  Dubois,  es  intermedi 
entre’ls  del  simi  y  l’home.  Lo  cert  es  que 
s’assembla  molt  al  casco  del  crani  del  gorila 
femella,  y  també  al  crani  amplificat  d’un 
hilobatus.  Tots  els  antropòlegs  qu’han  fet 
dits  estudis,  Quatrefages,  Harvey,  Broca, 
Topinard,  Retzius,  Christy,  Daubenton,  Que- 
telet,  Jacquart,  etc.,  estàn,  donchs,  confor¬ 
mes  en  admetre  l’aument  successiu  dels  cra- 


JOVENTUT 


5H 

nis,  ab  lo  qual  queda  confirmat  el  major  vo¬ 
lum  y  tamany  dels  cranis  contemporanis 
comparats  ab  els  antichs. 

Però  <es  qu’en  realitat  aquest  fet  significa 
progrés?  O  millor  dit,  ces  que’l  progrés,  ei 
constant  desenrotllo  de  la  inteligencia,  se 
manifesta  pel  major  desenrotllo  cranial?  De 
cap  manera,  perque  resultaria  un  progrés 
contranatura,  un  progrés  fals,  negatiu  que’l 
desenrotllo  de  la  inteligencia  operés  en  els 
cossos  humans  en  el  sentit  de  fer  creixe’ls 
cranis  y  no  fer  creixe  ensemps  las  pelvis.  Lo 
que’n  dihèm  progrés  fóra  quelcòm  d’anticien- 
tifich,  d’antinatural,  de  monstruós.  Per  lo 
tant,  aytal  suposició  es  un  disbarat  inadmi- 
sible,  y  no  podèm  dir  a  crani  més  gros ,  cervell 
superior. 

Deixant  de  banda’l  gruix  de  las  parets  cra- 
nianas,  que  no  es  igual  en  els  cranis  de  totas 
las  rassas  ni  fins  de  tot  temps  dintre  una 
mateixa  rassa,  y  despreciant  las  eminencias 
y  protuberancias  que  forman  els  ossos  en  la 
part  interna  de  la  cavitat  cranial  y  que  no 
són  pas  iguals  en  tots  els  cranis;  admetent 
ademés  una  relació  directa  entre’l  crani  y  la 
capacitat  cranial,  de  manera  que  a  major 
crani  major  capacitat,  cosa  qu’estàn  molt 
lluny  d’admetre’ls  antropòlegs;  y  concedint 
que  a  major  capacitat  cranial  major  cervell, 
no  per  això'l  cervell  s’ha  superiorisat,  ni  per 
això  ha  progressat. 

No’s  pot  admetre  que  major  cervell  vul¬ 
gui  dir  cervell  superior ,  puig  fóra  igual  qu’ad- 
metre  que  una  dóna  ha  de  tenir  tanta  més 
llet  com  major  sia’l  volúm  de  sos  pits,  essent 
aixis  que  hi  ha  dònas  que,  tenintlos  molt 
voluminosos,  no  poden  criar,  y  altras  dònas 
magras,  de  temperament  nirviós,  que  són  lle- 
teras  en  excés.  Me  serveixo  d’aquest  exemple 
per  sa  molta  claretat.  De  la  mateixa  manera 
que  la  secreció  de  la  llet  depèn  del  teixit 
propi  de  la  glàndola  mamaria,  que  la  segona 
dóna  pot  tenir  molt  desenrotllat  y  la  primera 
ofegat  pel  teixit  adipós,  en  el  cas  dels  cer¬ 
vells  la  superioritat  depèn  de  la  substància 
gris,  y  per  això  la  grandaria  del  cervell  res 
significa,  puig  pot  estar  empastifat  de  subs¬ 
tància  blanca.  Tenim,  donchs,  que  major 
crani  y  fins  major  cervell  no  significan  sa 
superioritat,  y  per  lo  tant  no  implican  pro¬ 
grés. 

Si  ens  fixèm  en  la  part  dinàmica  del  cer¬ 
vell,  es  a  dir,  en  sa  fisiologia,  y  esbrinèm  el 
funcionament  dels  cervells  d’avuy  y  dels  de 
l’antiguitat,  trobarèm  com  ja  he  indicat,  las 
mateixas  tendencias  y  propensions  en  els 
cervells  de  la  plebe,  de  la  massa  d’avuy, 
qu’en  els  de  la  plebe  o  massa  d’avans,  solsa- 
ment  disfressats  per  las  circunstancias  de 
lloch  y  de  temps,  puig  el  medi  d’avuy  no  es 
el  mateix  d’allavors.  Aixís  veyèm,  com  deya 
al  comensar  mon  article,  a  la  massa  antiga 
assistir  als  circhs  romans,  y  a  la  massa  ac¬ 


tual  assistir  al  melodrama,  al  drama  vulgar 
y  sangnant,  pera  fruhir  no  més  la  lluyta  ma¬ 
terial,  grollera,  la  lluyta  aparatosa  qu’es 
l’única  que  pot  capir.  El  drama  d’ideas  sols 
el  fruheixen  determinats  cervells;  aquest  cer¬ 
vells  que  són  els  qu’han  evolucionat,  els 
qu’han  progressat:  en  una  paraula,  són  els 
cervells  superiors. 

Conseqüència  lògica  de  tot  lo  qu’he  dit  es 
la  següent:  El  públich  qu’assisteix  a  dits  es¬ 
pectacles,  la  massa  que’ls  assaboreix,  lo  ma¬ 
teix  que  l’autor  del  melodrama,  no  poden 
haver  evolucionat;  son  cervell  no  ha  dat  ni 
el  més  petit  pas  pel  camí  del  progrés;  són  y 
seràn  cervells  inferiors. 

Se’m  dirà,  tal  volta,  que  l’autor  pot  molt 
ben  ésser  un  gran  artista;  mes  jo  contesto 
que’ls  artistas  d’avuy  en  día,  ni  individual 
ni  colectivament  han  assolit  las  alturas  qu’as- 
soliren  els  artistas  antichs  (grechs,  egipcis, 
persas,  etc.),  ab  lo  qual  incidentalment  de¬ 
mostro  que  l'art  no  ba  progressat  en  quant, 
més  que  funció  de  cervell,  es  funció  de  cor. 
Aquesta  qüestió  sols  l’apunto  lleugerament, 
ja  que  per  sa  importància  por  ésser  objecte 
d’un  altre  o  varis  articles,  quan  me  llegui: 
però  consti  'que  lo  dit  ho  defenso  ab  la  fer¬ 
mesa  que  dóna  la  convicció. 

Com  deya  avans,  sols  un  cert  número  de 
cervells  escullits  viuhen  el  drama  de  la  Idea; 
sols  aquests  han  seguit  pels  hermosos  y  flo¬ 
rits  viaranys  del  progrés,  sols  aquests  han 
evolucionat  d’un  modo  ascendent;  en  una 
paraula,  sols  aquests  han  aumentat  sa  subs¬ 
tància  gris  en  quantitat  y  en  calitat,  confir¬ 
mant  que  el  progrés  ha  sigut  individual. 

Enrera,  doncbs,  tots  els  colectivistas  y  so- 
cialistas  de  tota  mena,  que  ni  quan  enraho- 
nan  de  bona  fe  (cas  excepcional),  poden 
haver  sentit  el  progrés,  y  quin  cervell  no  pot 
haverse  superiorisat.  Enrera,  dichl  ^Que  no 
ho  veyèu  que  la  massa  no  pot  evolucionar, 
que  com  a  massa  ha  de  seguir  essent  estú¬ 
pida  e  inconscient  y  que  no  li  es  possible  la 
salvació?  dQue  no  ho  veyèu  que  son  cervell 
serà  sempre  esquifit  ( cervell  inferior )?  ^No  ho 
veyèu?...  No,  no  ho  podèu  veure,  perque’l 
teniu  més  esquifit  y  més  migrat  encara:  te¬ 
niu  cervell  infim! 

Deixèu  pas  (o  barreuli,  es  igual,  no  per 
això  li  privarèu)  al  progrés  del  individuu. 
Sols  aquest  es  susceptible  d’evolució;  sols 
aquest  superiorisa  son  cervell;  sols  aquest 
emet  las  ideas  que,  seivint  de  llevor  en  un 
altre  cervell,  ne  fan  germinar  altras  y  altras 
sens  interrupció;  sols  aquest  viu  y  fruheix  la 
hermosa  lluyta  de  la  vida. 

Feyna  ben  negativa  es.  donchs,  el  voler 
educar  las  massas.  Per  això  acabo  aquest  ar¬ 
ticle  com  l’he  comensat,  dihent:  El  progrés 
individualisa ,  o  millor,  Qui  progressa  es  Ihri- 
dividuu. 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XXXII 

LAS  FILADORAS 

(De  Mctrodor) 

Així  t’has  escapat  de  la  pobresa 
essent  bona  feynera; 
es  la  necessitat  qui  perseguintnos 
la  pena  del  trevall  ens  fa  planera 
En  altre  temps  filavas  en  un  día 
una  mina  de  llana; 
ta  filla  gran,  com  tu  trevalladora, 
una  mina  y  un  ters  també’n  filava. 

Mitja  mina  ta  filla  més  petita 
podia  fer  no  mes... 

Ja’ls  temps  han  millorat:  al  día  basta 
que’n  filèu  una  mina  totas  tres  (i) 

XXXIII 

ELS  AMORETS 

(De  Metrodor) 

Som  aquí  tres  Amors;  l’aygua  dels  banys 
tota  surt  de  nosaltres.  Jo,  el  primer 
ab  l’aygua  que  s’escapa  de  mas  alas 
en  un  sisè  de  jorn  els  ompliré. 

L’altre  Amor  de  la  esquerra  porta  una  urna 
qu’en  quatre  horas  els  banys  omplir  podrà. 

El  del  mitj  ab  son  arch  que  regalima 
del  jorn  una  meytat  hi  esmersarà. 

Determina  ara’l  temps  que’ns  havèm  pres 
pera  omplirlos  depressa  entre  tots  tres  (2). 

(t)  Antologia;  XIV,  134.  Se  tracta  de  trobar  las  quantitats  pro¬ 
porcionals  a  lo  que  filavan  avans,  qu’es  lo  qu'ara  fila  quiscuna. 
Posant: 

I  4X  1  X 

x  -I - -I - -  1  mina 

1  3  2 

s’obté  pera  la  mare 

6 

x  =  —  de  mina 
17 

tocantne  respectivament  a  las  fillas  —  y  —  respectivament. 

17  .7 

(■*)  Antologia;  XIV,  >-,5  Com  el  problema  VI.  Resultat: 

x  =  I  —  horas  =  —  de  día  (de  12  horasj 

II  II  v 


XXXIV 

ELS  RAJOLERS 

(De  Metrodor j 

Oh,  rajolers!  tinch  pressal  La  casa  haig  d’enllestir 
y  em  calen  a  horas  d’ara  no  més  trescents  mahons; 
el  temps  es  bo,  y  tu,  destre  pots  férmels  si  t’hi  empenyas 
tots  trescents  en  un  jorn. 

Ton  fill  que  may  se’n  deixa  si  avans  doscents  no’n  compta, 
ton  gendre  que  pot  ferne  encar  cinquanta  més, 
podràn  molt  bé  ajudarte  y  ab  vostra  feyna  junta 
del  pas  sortirèu  prest  (1). 

XXXV 

L’ESFONDRAMENT 

( De  Metrodor) 

Planyèu,  passants,  la  nostra  sòrt  nefasta 
car  som  els  convidats 
d’Antioch,  que  la  casa  al  enfonsarse 
entre  sas  runas  soterrà  aplegats, 
donantnos  ab  tan  greu  malaventura 
aquest  lloch  del  festí  per  sepultura. 

Quatre  amichs  acudirem  del  Tegèu 
ab  cinch  d’Argos  y  dotze  de  Messena 
al  convit,  desitjosos  de  fruhir 
la  dolsa  joya  de  la  taula  agena. 

Esparta  aquí  hi  tenia 
la  meytat  de  l’alegra  companyia, 
y  el  cinquè  de  un  cinquè 
Atenas  hi  dugué. 

Hilas  se  deya  l’tínich  corintià  .. 

Ni  Antíoch  de  la  mort  pogué  escapà!  (2). 

( 1 )  Antologia;  XIV,  36.  El  trevall  en  12  horas  de  quiscún  es 
respectivament:  300,  200  y  250  mahons,  o  sían  750  en  total.  Posant 
la  proporció 

750  :  12  :  :  300  :  x 

s'obtindrà' 1  resultat 

4 

x  =  4  horas 

5 

temps  necessari  pera  fer  300  mahons,  trevallanthi  tots. 

(■>)  Antologia;  XIV,  137.  Aplicant  la  regla  dels  primers  proble 
mas,  consemblants  ab  el  present,  se  trobarà 

x  =  50  convidats 


JOVENTUT 


516 

SALOMÉ 

Aquell  día  Herodes  feya  quaranta  dos 
anys.  Y  pera  celebrar  aytal  diada  convidà  a 
sa  taula  als  seus  generals  y  cortisans,  als 
seus  amichs  romans  y  als  homes  principals 
de  Galilea. 

L’àpat  era  esplèndit.  Criats  negres  de 
rissats  cabells  y  dents  més  blancas  que  flors 
de  taronger,  servian  bous  d’Italia  en  safatas 
d’argent  y  peixos  magnifichs  en  platas  de 
cristalls  policromats.  Els  vins  de  Grècia 
eran  abocats  per  verges  núbils,  y  els  pans 
de  blat  d’Iberia  eran  servits  per  esclaus  ibè- 
richs.  Y  els  persas  esclaus  serviren  en  ciste- 
1  las  d’or  las  figas  preuhadas  de  sa  patria,  y 
els  assiris  las  magranas  dauradas  que  som- 
riuhen  en  els  jardins  morts  de  Babylonia,  y 
els  alarbs  sos  dàtils  torrats...  Y,  tot  men¬ 
jant,  els  romans  parlavan  y  Herodes  som- 
reya:  estava  content,  era  felis... 

Casat  als  dinou  anys  ab  Aretas,  als  sis 
anys  la  va  repudiar.  Y  com  Aretas  era  de 
rassa  alarb,  aquests  van  declarar  la  guerra 
a  Herodes.  Y  la  guerra  fou  barbra  y  sal¬ 
vatge:  galileus  y  alarbs  morian  lluytant  fu¬ 
riosament;  els  camps  s’ompliren  de  cadavres 
sangnants,  com  s’omplen  de  rosellas  els  de 
blat;  las  llars  s’apagaren;  un  hàlit  de  mort 
arreu  s'estengué,  com  au  malèfica  qu’obrís 
sas  negras  alas  pesantas;  y  las  quietuts  eter- 
nals  dels  boscos,  y  els  solemnials  silencis 
montanyenchs,  se  negaren  en  l’aygua  dels 
llarchs  rius,  que  devallavan  rojos.  Però’ls 
romans,  els  heroichs  romans,  humanitària¬ 
ment  intervingueren  y  la  pau  se  feu...  Hero¬ 
des  triomfà;  y  victoriós,  muntat  en  el  més 
bell  cavall  del  enemich,  engalanat  de  porpra 
y  d’argent,  recorregué  son  triomfant  reyal- 
me  entre’ls  crits  de  las  munions  contentas  y 
admiradas  y  els  sons  metàlichs  dels  clarins 
daurats.  Y  va  fruhir  del  triomf  com  jova 
esposa  fruheix  del  espòs;  y  va  fruhir  dels 
crits  y  de  las  festas,  de  las  dansas  y  els 
vins...  Bacanal  insòlita  y  reyal  decorà  sa 
vida  victoriosa. 

Llavors  fou  quan  va  enamorarse  d’Hero- 
dias,  la  seva  cunyada.  Era  al  estiu;  las  nits 
eran  blavas  y  serenas;  els  arbres  invitavan 
al  amor...  Eran  sols — sols  reyalment — al  seu 
palau.  Una  nit  anaren  a  passejar  pel  jardí. 
Al  cel  lluhian  els  estels,  en  la  terra  resavan 


las  flors...  Caminavan  agafats  pel  bras,  molt 
apropats,  y’s  parlavan  buydantse  mútua¬ 
ment  els  pensaments,  ensenyantse’l  cor.  Aixis 
parlava  Herodes: 

— Herodias,  fa  molt  temps,  molt  temps, 
que  volia  parlarte.  Tinch  desitjós  de  dirte 
certas  cosas  que’s  mouhen  aquí  dins,  en  el 
meu  cor...  Però  no  sé  com  dírtelas,  ger¬ 
mana:  tinch  por,  molta  por. 

— iPor?...  i Y  de  què? 

— No  ho  sé:  de  tu,  del  cel,  del  ayre...  no 
ho  sé  pas.  Es  una  por  estranya  la  que  tinch. 
Por  d’infant  0  de  vell...  Escoltam,  Hero- 
días... — 

Caminavan.  El  palau  era  lluny.  En  el 
cel  els  estels  mostravan  els  matisos  del  seu 
or;  en  la  terra,  al  jardí,  las  flors  psalmo- 
diavan. 

— No  sé  pas  còm  dirte  que  t’estimo...  Fa 
mol  ttemps  que,  passejant  per  aquest  mateix 
jardí,  m’ho  preguntava:  «iCòm  li  diràs,  Hero¬ 
des,  que  la estimas?». . .  Y  com  si  fos  poeta  pre¬ 
guntava  a  las  flors:«  iCòm  li  diriau?»  Y  las 
flors  responían:  «No  ho  sabèm».  Y  ho  pre¬ 
guntava  als  estels  y  als  aucells,  y  no’m  res- 
ponian.  Per’ xò,  Herodias,  no  sé  pas  còm 
dirte  que  t’estimo.— 

Seguian  caminant.  En  el  palau  un'arpa 
evocava  somnis  d’àngels,  en  el  cel  els  estels 
seguian  tremolant,  esporuguits  de  las  remors 
nocturnas,  y  en  el  jardí  las  flors  dialogavan, 
rublertas  de  flayra  y  d’amor. 

— Ets  tan  bella,  Herodias,  ets  tan  bella!... 
El  miracle  de  la  teva  bellesa  es  tan  complert, 
que  al  vèurel  sento  temptacions  d’ageno- 
llarme...  Ets  tan  bella,  tan  bonal...  Totas 
las  negrors  y  lluhentors  que  vagavan  pel 
món,  un  día  van  trobarse  v  aplegarse,  e  in- 
fantaren  tos  ulls.  Els  teus  cabells  van  néixer 
d’esguarts  teus...  Y  tos  llabis,  tos  llabis  di¬ 
vins,  són  fills  dels  de  las  deesas  heléni- 
cas... — 

Y  caminavan,  y  al  seu  entorn  els  arbres 
murmuravan,  eternament  alegres. 

— Herodias,  tm’estimas?... — 

S’aturaren,  y  en  la  fosca  poètica  qu'ho 
inondava  tot,  somrigué  Herodias.  iL’esti- 
mava?  No,  però’l  desitjava...  Volia  ésser 
reyna,  dominar...  Per’  xò  quan  Herodes  li  va 
tornar  a  dir: 

— Herodias,  ^m'estimas? — 

Ella  respongué: 


■  * 


JOVENTUT 


— Sí,  si,  t’estimo!... — 

Y  van  abrassarse...  Y  els  petons  esclataren 
alegres,  riallers.  La  boca  d’ella  esdevingué 
déu  inestroncable  de  besadas,  y  la  d’ell  bey- 
re  en  el  que  las  besades  queyan...  Y  els  ar¬ 
bres  s’inclinaren;  els  carnals  misteris  flori¬ 
ren;  en  el  palau  l’arpa  evocava  amors;  en  el 
jardí  las  flors  sospiravan. 

Y  desd’aquella  nit  Herodías  y  Herodes 
visqueren  com  esposos,  sempre  junts...  Y 
Herodías,  a  fi  de  dominar  a  Herodes  y 
manar  en  el  reyalme,  ubriagava  al  seu 
amistansat  de  delicias  y  plers;  y  li  ense¬ 
nyava  totas  las  corrupcions  de  la  carn  y  totas 
las  depravacions  dels  sentits,  y  la  gama  de 
totas  las  lascivias  va  lluhir  entre  ells  dos. 

Y  van  disfrutar.lúbricament,pecadorament... 
y  tant  van  gaudir  que,  una  volta,  ell  se  cre¬ 
gué  morir  d’amor  y  goig... 

Era  al  mitj  dia;  el  cel  era  tot  blau,  ni  un 
sol  nuvol  el  solcava...  Van  veures  al  jardi; 
ella  aparexia  hermosa  commay,  ab  els  cabells 
cayguts  sobre  la  esquena  com  mantell  reyal, 
y  desprenia,  amorosament,  flayra  dolsa, 
suau,  acaricianta.  Quan  ell  la  vegé  restà  ad¬ 
mirat;  la  trobà  tan  bella  y  desitjable! ...  Y, 
dolsament,  comensà  la  conversa;  y,  lot  par¬ 
lant,  ella’s  despullà  lentament,  fins  apareixe 
núa,  incitanta,  curulla  de  lúbrich  desitj;  y 
somrihent,  mostrant  las  sevas  dents  entre'ls 
llabis,  el  va  invitar  al  goig,  a  l’alegria.  Y  tom- 
bantse  y  jeyent  sobre  un  gran  munt  de  flors 
totas  del  color  de  la  porpra,  li  va  mostrar 
tota  la  hermosura  de  son  cos  blanquissim, 
qu’entre  las  flors  vermellas  semblava  lasciu 
cigne  endormiscat  en  uú  lïach  de  sang... 

Y  al  vèurela  tan  bella,  tan  divina.  Herodes 
senti  que’s  desmayava,  que’l  cap  li  fugia, 
que  las  camas  li  tremolavan  ab  tremolor  in¬ 
tensa.  Y  ple  d’amor,  ubriach  de  desitj,  va 
caure  de  genolls  al  devant  d’ella,  qu’en  mitj 
de  las  flors  seguia  somrihent,  acariciada  per 
las  incitants  flayres  que  neixian  al  seu  entorn 
florit...  Y  la  va  besar  lascivament,  ab  la  boca 
inflamada  per  l’afany... 

L’apat  era  esplèndit.  Dugas  nenas  blancas 
ab  blancor  blavosa  de  llet,  y  ab  els  ulls  bai- 


5*7 

xos,  serviren  taronjas,  y  dos  romans  bruns, 
herculis,  hermosos,  serviren  rahims.  Y  l’ale¬ 
gria  cantava  en  la  cambra;  tothom  estava 
alegre,  satisfet... 

Un  romà,  poeta,  recità  un  poema  lloant  a 
las  cortisanas  de  sa  patria,  y  un  egipci,  filo- 
sop  amoral  y  decadent,  s’entusiasmà  tant  ab 
aquest  poema,  que  llevantse  del  seu  setial 
abrassà  al  romà,  besantlo  en  la  boca,  per  lo 
que  un  galileu  va  enfadarse  y  va  parlar  del 
bé  y  de  la  moral...  L’alegria  triomfava;  tot¬ 
hom  reya;  els  bons  vins  feyan  el  seu  efecte... 

Llavors  fou  quan  aparegué  Salomé,  tota 
núa,  ab  els  cabells  tallats  arràn  d’espatllas... 
Era  hermosa,  esplèndida.  La  flor  dei  seu 
rostre  somreya  sobre’l  càlzer  magnífich  del 
seu  coll;  sota  aquest,  mostrava’l  pit  tota  sa 
boniquesa  inefable.  Abultat,  ple,  august,  ab 
bella  corva,  tot  ell  se’n  anava  endevant'com 
atret  per  misteriosa  ansia,  y  en  ell,  com  els 
nenúfars  en  las  ayguas,  somreyan  els  pits, 
blancas  magranas  de  roja  corona,  caps  d’in¬ 
fant  sense  cabells,  ventres  minúsculs  de  ni- 
nas  de  carn...  Y  el  pit  finia  en  l’anell  volup¬ 
tuós  de  la  cintura,  y  animant  a  aquesta,  im- 
pulsantla,  li  feya  produhir  las  bellas  corvas 
del  ventre  y  las  caderas...  Y  el  seu  ventre 
era  un  ull  immens,  y  sas  caderas  dugas  galtas 
rossadas...  Y  eran  brancas  opulents  las  sevas 
cuixas,  que  neixian  en  la  petita  soca  dels 
seus  peus... 

Herodes,  devant  bellesa  tanta,  va  admi- 
rarse.  No  la  coneixia  a  Salomé.  Herodías, 
sa  mare,  moltas,  moltas  vegadas,  mentres 
l’acariciava  llargament,  li  parlava  d’ella  y  de 
sa  bellesa;  y  li  deya: 

— Herodes,  els  pits  de  Salomé  són  més 
bonichs  que’ls  meus,  més  incitants...  Els 
seus  llabis  són  més  rojos  que’ls  meus,  y  sas 
besadas  segurament  més  dolsas  que  las  me- 
vas... — 

Y  afegia: 

— Tu  la  possehiràs:  vull  que’l  teu  cos 
fruheixi  del  seu... — 

Y  Herodes,  poch  a  poch,  anava  enamo- 
rantse  d'aquella  jamay  vista  hermosura,  y 
abrassant  a  Herodías,  murmurava: 

— Salomé,  Salomél... — 

( Acabarà  ) 


Carles  Arro  y  Arro 


JOVENTUT 


518 

NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Carnets  d’une  Demoiselle  de  Saint-Denis, 
publicats  per  L.  Xavier  de  Ricard.  —  His- 
TOIRE  MONDAINE  DU  SeCOND  EmPIRE.  (Ert 
attendant  l'empératrice) .  —  Paris.  Libraine 
Universelle.  1904. 

Ab  aquests  títuls  en  Xavier  de  Ricard  aca¬ 
ba  de  donar  al  públich  son  darrer  llibre.  Una 
òrfana  d'un  oficial  d’infanteria  de  marina, 
neboda  d’una  cèlebre  modista  de  París,  es 
recullida  per  una  comtesa  que,  introduhintla 
a  la  cort,  li  dóna  ocasió  d’estudiarhi  l’am¬ 
bient,  las  passions,  las  feblesas  y  els  vicis 
de  tots  aquells  qu’envoltaren  la  dinastia  dels 
Bonapartes  en  l’anyada  del  1852  al  1853. 

Aquesta  òrfana  es  l’únich  personatge  ima¬ 
ginat  que’s  troba  en  aquests  reculls  verament 
històrichs.  En  Xavier  de  Ricard  està  interes¬ 
sat  en  no  donar  a  coneixe’l  nom  del  prop 
parent  que  per  sas  relacions  en  la  cort  po¬ 
gués  ferse  ab  tan  interessants  notas. 

Es  un  llibre  d’historia  tal  y  com  seria 
agradable  de  vèurela  escrita  sempre,  doncbs 
estudia’l  medi  en  que’s  mogueren  las  figuras 
capdals,  qu’en  totas  las  èpocas  de  la  huma¬ 
nitat  no  han  sigut  més  que  sintesis  del  poble 
que  las  ha  envoltadas. 

En  sas  pàginas  s’hi  troban  justos  retrats 
que  fan  viure  als  personatges  devant  del 
lector,  y  la  galanura  d’estil,  las  anècdotas 
escampadas  per  sos  capituls,  y  la  fina  ironia 
que  hi  traspua,  fan  apareixe’l  llibre  escrit  en 
cette  bonne  et  saine  humeur  française  d'antan 
que  persegueix  son  autor  a  jutjar  per  lo  que 
diu  en  ei  prefaci-dedicatoria  que  hi  ha  en 
el  volúm. 

Mr.  Ricard  ha  sabut  poitar  a  bona  fi  la 
dificil  tasca  d’assimilarse  àridas  notas  y  ex- 
posarlas  ab  estil  propi  y  personal,  cosa  lo- 
grada,  donchs  la  lectura  del  llibre  dóna  idea 
d’una  conversa  ab  son  autor. 

En  fi,  aquest  llibre  aclareix  forsa  punts 
foscos  del  prop-passat  però  embrollat  periode 
del  segón  Imperi.  Es  obra  literaria  y  cientí¬ 
fica  a  la  vegada.  Esperèm  el  segón  volúm. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


ROCAMBOLADAS 

En  la  Crònica  del  n.°  1335  de  La  Esquella , 
en  Roca  pobre,  per  mal  nom  P.  del  O..  des¬ 
prés  de  desfogarse  ab  tres  0  quatre  esbufechs 
de  rabia,  diu  que  no  vol  més  polèmica  tal¬ 
ment  com  aquellas  criaturas  impertinentas  y 
mal  educadas  que  quan  algú  las  hi  estira  las 
orellas,  tot  fent  el  patarrell  cridan:  «Això  no 
vall  No  hi  jugo  més!» 

Però  vina  aqui,  infelís.  tQue  t’ho  creus  de 
debò  que  t’hem  concedit  la  beligerancia?  Ja 
ho  crech  que  no  hi  vols  jugar  ab  nosaltres, 


perque  veus  que’t  coneixèm  massa’l  jòch,  y  tu 
necessitas  pagesos  que  acabin  d’arribar  del 
hort.  De  totas  maneras,  cal  fer  una  petita 
aclaració  pera  que  serveixi  de  resposta  a  cer- 
tas  personas  que  ab  més  bona  fe  que  refle¬ 
xió’s  dolen  de  que  Joventut  se  rebaixi  a  dis¬ 
putar  ab  La  Esquella. 

Suposèm  que  una  persona  decent  va  se¬ 
guint  son  camí,  y  li  surt  un  pinxo  qualsevol, 
y  no  té  altre  medi  pera  desempellegarsen 
que  fershi  a  bolets.  <-Vol  dir  això  que’s  posi 
al  nivell  del  atracador?  Y  si  algú  li  crida 
«sembla  mentida  que  un  subjecte  com  vos¬ 
tè’s  fassi  ab  tipos  d’aquesta  menal»,  ^no  es 
la  resposta  més  senzilla  dir:  «Dispensi,  no 
m’hi  faig,  me’n  desfaig?»  Donchs  apliquèm 
el  qüento:  Joventut,  al  atacar  tot  lo  que  creu 
que  contribuheix  al  embrutiment  del  poble 
català,  ha  degut  naturalment  tocar,  ab  molta 
repugnància,  això  sí,  las  llagas  dels  de  La 
Esquella.  Per  això  cridan.  Però  com  que 
Joventut  no  viu  afalagant  el  mal  gust  del 
públich,  ni  mira  may  el  llibre  de  caixa,  ni 
son  cos  de  redacció  està  compost  de  merito¬ 
ris  com  tu  dius,  oh  pobre  Roca,  (que  sempre 
valdria  més  que  si’s  compongués  d’una  colla 
de  perdularis ),  seguirà  fent  el  seu  fet  a  des¬ 
pit  de  tothom. 

Tu  dius  qu’ets  un  autor  modest  (no’m  fas- 
sis  riure),  que  fa  trenta  anys  vius  del  favor 
del  públich.  També  del  favor  del  públich 
ignorant  y  badoch  hi  viuhen  els  curanderos 
y  arrenca-caixalis  que  l’explotan.  Per  això 
quant  més  s’educa  al  poble,  tant  més  se  re- 
duheix  el  vostre  públich.  Y  d’això  plora  la 
criatura. 

Si  jo  he  intervingut  personalment  en 
aquesta  qüestió,  es  perque  tu  vares  tenir  el 
mal  gust  d’aludirme  atribuhintme  ideas  que 
no  professo.  Ja’t  vaig  dir  que  tu,  per  molts 
diners  que  tinguessis,  sempre  serias  un  mi¬ 
serable.  Però  ïo  que  no  volia  deixar  passar, 
ni  tractantse  de  tu,  era  la  suposició  calum¬ 
niosa  que  feyas  de  que  jo  fos  tan  estúpit 
que  m’adornés  ab  plomas  d’altri,  y  sobre 
tot,  que’ls  meus  companys  fossin  tan  baixos 
pera  vendres  com  certs  concejals  0  memo- 
rialistas  literaris.  Als  meus  companys  y  a 
mi  ens  pots  dir  ruchs  y  fins  culs  d’olla:  ens 
té  sense  cuydado:  però  nosaltres  ab  tota  la 
rahó’t  podèm  dir  embustero,  y  també’ns  té 
sense  cuydado  la  manera  com  t’ho  prenguis. 
De  polémicas  ab  tu  no  se’n  hi  poden  tenir, 
es  veritat,  però  se’t  pot  dir  lo  qu’ets,  y  això 
ho  farèm  sempre  que’ns  dongui  la  gana. 

Tu  aniràs  seguint  el  teu  sistema  de  la  ca- 
lumnieta  baixa,  preparant  la  fugida  si  convé; 
el  sistema  de  l’alusió  malèvola...  perque  tu 
no  dónas  may  la  cara.  Tu  ets  de  la  escola 
d’en  Pasteias ,  aquell  torero  d'hivern  del  teu 
company  de  causa  en  Ferrer  y  Codina;  tu 
sempre’t  tombas  d’esquena.  Alanta ,  donchs, 
y’t  torno  la  vayna  que  m’endressas.  He  con¬ 
sultat  molts  diccionaris  y  m’he  convensut  de 


JOVENTUT 


519 


que’l  mot  no  es  català.  Quan  publiquis  un 
vocabulari  del  pati  de  la  Gardunya  li  pots  in¬ 
cloure.  Per  ara  no  més  te  dich:  Me  l' apartas! 

Oriol  Martí 


NOVAS 

Sembla  que  las  comarcas  lleydatanas  veu- 
ràn  defraudadas  las  esperansas  que  tenian 
de  conseguir  la  prompta  construcció  de  la 
linia  fèrrea  del  Noguera-Pallaresa.  La  tradi¬ 
cional  incúria  ab  que’ls  governs  de  Madrid 
miran  sempre’ls  interessos  de  Catalunya,  y 
las  intrigas  d’en  Delcassé  pera  que’l  govern 
francès  procuri  la  construcció  d'un  cami  de 
ferro  que  passi  per  las  terras  del  districte 
que  dit  ministre  de  Negocis  Estrangers  re¬ 
presenta  com  a  diputat  a  Corts,  faràn  que 
las  planas  de  Lleyda,  d’Aràn  y  d’Urgell  con- 
tinuhin  en  la  més  desesperant  misèria  per  no 
poder  exportar  els  richs  productes  de  sas 
hortas  y  de  sos  camps. 

Es  un  exemple  qu’haurian  d’aprofitar  els 
lleydatans  pera  no  votar  may  més  diputats 
cuneros  0  caciquistas,  y  la  generalitat  dels 
catalans  pera  ferse  càrrech  del  abandono  en 
que’ls  governs  centralistas  deixan  els  nostres 
interessos,  ensemps  que  del  cas  que’s  fa  en 
las  capitals  estrangeras  de  las  altas  dots  diplo- 
màticas  dels  representants  d’Espanya  com  en 
León  y  Castillo. 

Un  dels  pochs  que  s’han  interessat  prop  del 
govern  espanyol  pera  la  concessió  del  ferro¬ 
carril  del  Noguera-Pallaresa,  ha  sigut  el  dipu¬ 
tat  en  Lluis  Domènech  y  Montaner,  al  qual, 
segons  sembla,  no  han  pas  secundat  com  de- 
viam  certas  forsas  vivas  com  els  senyors  del 
Foment  y  altres  que  fa  poch  temps  que  figu- 
ran  en  el  regionalisme.  En  Domènech  té 
rahó  d’estar  indignat  del  comportament  de 
molts  individuus  que  dihentse  catalanistas 
tan  malament  serveixen  als  interessos  de  Ca¬ 
talunya,  y  qu’en  cambi,  segons  se  diu,  no 
descuydan  els  seus  particulars:  perque  si 
aquests  interessos  particulars  no  existissin, 
altra  fóra  la  campanya  que  contra’l  govern 
se  faria  en  els  moments  actuals. 

Desitjaríam  que  no  fos  veritat  tanta  mes¬ 
quinesa. 


Ara,  per  la  Mare  de  Deu  d’agost,  la  Fra- 
lernidad  Republicana  Graciense  té  de  cele¬ 
brar  un  gran  certamen  lilerario.  ïNo  ho  sa- 
bian?  Donchs  ja  n’estàn  enterats.  Els  entes 
d’aquella  entidad ,  com  que  són  espanoles  (de 
Gracia),  invitan  a  tots  els  espanoles  a  pen- 
drehi  part,  y  es  clar,  no  s’hi  enviarà  res  que 
no  estigui  escrit  en  la  armoniosa ,  que,  po- 


breta,  quedarà  ben  mal  parada.  El  criteri 
ben  ample,  però  la  llengua  ben  estreta:  no 
més  la  castellana,  y  las  altras  que  reneguin. 

Afigúrinse  que  un  dels  temas  d’aqueix 
gran  certamen  literario  es:  Luc/ia  con  la  vida 
por  la  vida.  ^Volen  més  ardor  bèlich?  No 
sols  lluytan  per  la  vida,  sinó  fins  ab  ella. 
Aquests  valents  són  del  gremi  d’aquells  de 
La  Publicidad  que  volian  clavar  la  rojo-gual- 
da  a  Washington.  Y  això  s’ha  de  cantar  en 
vers,  però  «en  metre  lliure».  /  Viva  lalibertad! 

Després  n’hi  ha  un  altre  de  tema  tan  pro¬ 
gressiu  com  aquest:  Embriaguez  del  vino  y 
de  los  ideales.  Y  el  metre  també  es  lliure,  per 
desgracia;  perque  li  caldria’l  metre  del  Him- 
no  de  Riego. 

Encara  que,  a  nostre  entendre,  millor  fóra 
la  mitja  cana  d’algún  reaccionario,  que,  ca- 
yent  sobre  la  esquena  dels  organisadors  de 
la  festa,  els  ensenyés  qu’avans  de  fer  certଠ
mens  literarios  cal  saber  lo  qu’es  literatura. 

Vaja  ,  que  aqueixos  jochs  florals  no 
arriban  ni  als  de  Canprosa.  Tot  lo  més  són 
de  Can  Pals  y  Ganxos.  Y  aixis  se  consagra 
la  ignorància  dels  ilusos,  pera  dar  gust  als 
politichs  pervertidors  del  poble. 

^Veritat,  Lerroux? 


A  propòsit  d’en  Lerroux:  Ara’s  volia  fer 
diputat  per  Almadén,  convensut  de  que’l  pue- 
blo  d’aqui  ja’s  va  cansant  d’ell  y  aviat  no’l 
voldrà  per  amigo.  Però  a  Almadén  ha  gua¬ 
nyat  el  candidat  ministerial;  en  Lerroux  ha 
anat  a  l’aygua,  y  haurà  de  tornar  a  regnar  al 
Paralelo  y  suburbios,  si  pot. 

Que  no’s  desanimi,  per’  xò.  Mentres  hi 
hagi  correligionarios  que  fassin  certàmens 
com  el  de  que  acabém  de  parlar,  encara  hi 
hi  camp  d’explotació  per  recorre. 

El  que  sembla  desanimat  del  tot,  y  no’s 
determina  a  venir  a  fer  de  fantoche  a  pesar 
dels  prechs  dels  fraternos,  es  el  pobre  Sal- 
merón.  Y  es  llàstima,  perque  un  sabi  com 
ell  hauria  estat  en  caràcter  presidint  el  cer¬ 
tamen  literario  de  Gracia. 

Quina  gracia  que’ns  hauria  fet! 


L’entusiasme  ab  que  ha  sigut  acullida  en 
el  districte  municipal  segón  la  constitució  de 
las  «Escolas  del  Districte  segón»,  y  el  crei¬ 
xent  èxit  de  la  suscrjpció  oberta  entre ’ls 
vehins  y  casas  de  comers  e  industrials  de  dit 
districte  pera’l  seu  sosteniment,  permetrà 
afegir,  a  las  ensenyansas  de  pàrvuls  y  ele¬ 
mental,  las  classes  de  nit  per’adults,  de  càl¬ 
cul  mercantil,  teneduria  de  llibres,  dibuix, 
francès  y  teoria  de  teixits,  que  s’inauguraràn 
com  aquellas  en  el  mes  d’octubre  vinent. 

Al  dar  aquesta  noticia  no  podèm  menys 


5  20 


JOVENTUT 


de  lloar  com  es  degut  el  fí  patriòtich,  bené- 
fich  y  de  cultura  que  aquella  institució’s  pro¬ 
posa  realisar,  y  la  importància  grandissima 
que  tindria  la  propagació  per  Catalunya 
d’institucions  semblants.  Cal,  donchs,  esti¬ 
mular  els  esforsos  de  tothòm  pera  que  ditas 
escolas  serveixin  d’exemple  a  las  moltas  que 
s’han  de  fer;  cal  ajudar  moral  y  material¬ 
ment  a  l’obra  comensada  per  dita  associació, 
sia  mitjansant  la  suscripcio  com  a  socis,  sia 
fent  donatius.  La  propagació  de  la  cultura 
es  el  medi  més  pràctich  pera  que  Catalunya 
assoleixi  els  seus  ideals. 


Ha  fugit  de  Barcelona  l’administrador  del 
Ateneu  Barcelonès,  senyor  Camino,  havent 
deixat  un  desfalch  d’alguna  consideració  en 
la  caixa  de  la  societat. 

Com  que’l  senyor  Camino  militava  en  els 
rengles  del  Catalanisme  y  catalanistas  eran 
els  individuus  de  la  Junta  Directiva  que’l 
varen  proposar  pera’l  càrrech  que  tan  mala¬ 
ment  ha  desempenyat,  els  elements  castilas 
y  publicitaris  de  dintre  y  fóra  del  Ateneu,  ab 
la  mala  fe  que'ls  caracterisa,  volen  llensar  so¬ 
bre’l  Catalanisme  en  general  la  ignomínia 
que  únicament  déu  recaure  sobre’l  mal  admi¬ 
nistrador  d’aquella  casa. 

Procedeixen  ab  una  falta  absoluta  de  lò¬ 
gica  aqueixos  senyors  si  ab  lo  que  diuhen 
pretenen  tornar  La  pilota  per  las  moltas  ve- 
gadas  que’ls  catalanistas  han  publicat  las 
laltas  y  la  poca  delicadesa  de  molts  de  sos 
correligionaris;  puig  nosaltres,  els  catalams- 
tas ,  anatematisèm  y  despreciém  sempre  als 
catalanistas  que  procedeixen  com  el  senyor 
Camino,  y  no  fem  com  aquells  publicitaris 
que  echan  pelillos  à  la  mar  en  qüestions  sem¬ 
blants.  Encara  que  l’acte  del  senyor  Camino 
res  tingui  que  veure  ab  la  causa  catalana  que 
defensém,  nosaltres  som  prou  escrupulosos 
pera  no  proposar  a  dit  senyor  candidat  pe¬ 
ra  qualsevulga  càrrech  públich  en  las  pri- 
meras  eleccions  que’s  verifiquin  ;  y  si  fos 
diputat  a  Corts,  no  armariam  pas  cap  xibarri 
en  el  cas  de  que’s  presentés  un  suplicatori 
pera  processarlo. 

Intentant  molestar  a  nostres  companys  del 
Ateneu,  diu  El  Diluvio  del  diumenge  passat 
que’ls  socis  caciquistas  y  lerrouxians  han 
nombrat,  pera  defensar  sos  interessos ,  una 
comissió  d’advocats  composta  dels  senyors 
Vidal  y  Valls,  Roig  y  Bergadà,  Milà  y  Pi, 
Salvatella  y  don  Joan  J.  Permanyer. 

No  sabèm  si  es  certa  aquesta  noticia;  però 
sia  com  sia,  dubtèm  molt  que  certs  caracte- 
risats  catalanistas  puguin  anar  de  costat  ab 
un  Pinilla,  un  Marsillach  o  un  lllas  y  Fabra. 
A  no  ser  que  las  petitas  passionetas  de  nos¬ 
tres  enemichs  se  deixin  també  sentir  en  algun 
dels  nostres,  que  tot  fóra  possible,  per  més 


qu’en  l’actual  ocasió’ns  resistim  a  creureho. 


El  dia  primer  del  pròxim  setembre  s’inau- 
guiarà  una  nova  Escola  Catalana  d’ense- 
nyansa  integral  nacionalista  en  els  tres  graus 
de  pàrvuls,  elemental  y  superior,  qu’estarà 
domiciliada  en  el  carrer  de  Cassador  ,  4, 
principal,  baix  la  direcció  dels  senyors  Joa¬ 
quim  Paloma  Jorba  y  Jaume  Arqué  y  Cla¬ 
pés  .  En  el  prospecte  qu’hem  rebut  s’ex¬ 
posa  un  sistema  d’ensenyansa  ben  pràctich  y 
racional,  lliure  en  lo  possible  de  textos  in¬ 
útils.  Desitjèm  que  la  nova  escola  obtingui 
bons  fruyts  en  bé  de  la  cultura  de  la  may- 
nada  y  pera’l  millor  profit  de  la  causa  de 
Catalunya. 


Publicacions  rebudas: 

Articles  literaris  de  Valentí  Almirall.  La 
«Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç»  ha  publi¬ 
cat  un  tomet  en  el  que’l  públich  hi  pot  llegir 
uns  quants  articles  del  malaguanyat  campió 
del  autonomisme  que  acaba  de  finar.  En 
ells  hi  resplandeix  ab  tota  sa  forsa  l’es¬ 
perit  observador  y  enérgich  de  tan  insigne 
escriptor.  Preu,  50  cèntims. 

El  Teatre  en  la  família.  Es  una  conferen¬ 
cia  de  l’Adrià  Gual  que’s  va  llegir  la  nit  del 
28  d’abril  de  1904  en  el  «Circul  de  Propieta¬ 
ris»  de  Gracia,  y  en  la  que  son  autor  hi  ex¬ 
posa  una  serie  d’opinions  y  estudis  critichs 
sobre  lo  que  dèu  ésser  el  modern  teatre. 

Obra  Nacional.  Diccionari  Popular  de  la 
Llengua  Catalana ,  per  Joseph  Aladern.  Hem 
rebut  novament  el  prospecte  de  tan  impor¬ 
tant  obra  de  cultura  catalana,  y  no  cal  dir  lo 
interessant  que  creyèm  qu’ha  d’ésser  pera 
tots  els  aymants  de  la  nostra  llengua  la  pu¬ 
blicació  d’aquest  Diccionari,  de  qual  publi¬ 
cació  s’ha  encarregat  la  casa  editorial  de 
Francisco  Baxarias  (Balmes,  71).  Serà  repar¬ 
tida  l’obra  per  quaderns  setmanals,  al  preu 
de  1  ral  cada  un,  y  un  d’aquests  dias  aparei¬ 
xerà’l  primer. 

Palla  Nova.  S’han  publicat  els  dos  pri¬ 
mers  números  d’aquest  setmanari,  escrit 
segons  sembla  per  xicots  aixerits  que  no’s 
mossegan  la  llengua  ni...  la  ploma.  Entre  las 
primeras  victimas  hi  hem  vist  varis  republi¬ 
cans,  varis  regionalistas,  en  Tiago  y  altras 
patums  modernas.  També’ns  pegan  una 
mica  als  de  Joventot:  troban  que  descendim 
y  som  massa  demòcratas.  Endevant  per 
aquest  camí,  que  segurament  no  acabaràn  la 
ieyna  ni  la  palla.  Però’ls  desitjèm  que  pro¬ 
curin  evitarse  l’incorre  en  els  mateixos  defec¬ 
tes  que  critican,  perque  es  fàcil  ensopegar 
y  caure.  Y  avant,  y  que  per  molls  anys. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Características,  per  Trinitat  Monegal.— Sobre  ense- 
nyansa  en  català,  per  Salvador  Genis.— Salomé 
(acabament),  per  Carles  JArro  y  Arro. — París:  Ne¬ 
gres  y  rojos,  per  F.  Pujulà  y  Vallès. — Mitjdiada, 
per  I.  Soler  y  Escofet.— Teatres,  per  J.  Pujol  y  Brull. 
—Els  problemas  de  l’antologia  grega,  per  R.  Miquel 
y  Planas.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT.  per  Víctor  Català.— Plech  13. 

L'HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.—  Plech  q. 


CARACTERÍSTICAS 

Cada  poble  té  la  seva  característica.  Y  al 
dir  poble  no  volém  de  cap  manera  parlar  de 
rassa  determinada,  perque  creyém  que’ls 
homes  y  els  organismes  socials  són  fills  del 
medi  ambient  en  que  viuhen,  gracias  a  la  de¬ 
cisiva  influhencia  dels  fenòmens  a  que  estàn 
sotmesos.  Entenèm  per  poble’l  conjunt  de 
tots  els  qu’habitan  y  trevallan  en  el  terrer 
d’una  regió  natural  (sense  referirnos  als  em- 
pleyats  ni  a  cap  aucell  de  pas),  ab  fenòmens 
propis  y  distintius,  sia  quina  sia  llur  proce¬ 
dència,  salvant  comptats  casos  d’atavisme. 

A  fi  d’aclarir  en  !o  possible  l’anterior  con¬ 
cepte,  devèm  manifestar  qu’avuy  són  pochs, 
poquíssims  els  pobles  d’una  sola  rassa  o 


procedència,  essent  la  quasi  totalitat  d’ells 
compostos  d’una  serie  d’individuus  perta- 
nyents  a  rassas  molt  distintas,  mercès  a  la 
facilitat  de  trasladarse  d’un  cantó  al  altre, 
en  virtut  dels  medis  de  comunicació.  Els 
pobles  de  una  sola  rassa,  si  es  que’n  queda 
algún,  són  avuy  els  que’s  troban  encara  en  es¬ 
tat  primitiu,  y  solen  ésser  reduhits  de  pobla  - 
ció  y  de  territori. 

Tenim,  donchs,  que  la  major  part  de  po¬ 
bles,  o  sían  els  que  ocupan  una  regió  o  terri¬ 
tori  natural  y  distint  dels  altres,  fins  del  de 
sos  vehins,  són  un  compost  d’individuus  ja 
nascuts  en  el  matex  territori,  ja  nascuts  u 
originaris  de  territoris  diferents.  Malgrat  ai¬ 
xò,  veyém  que’ls  pobles,  o  la  immensa  majo¬ 
ria  dels  individuus  que’ls  componen  y  els  or¬ 
ganismes  que  aquests  constituheixen,  presen- 
tan  un  conjunt  armònich  ab  notas  que'ls  di- 
ferencian  dels  altres :  aquestas  forman  la 
característica. 

Nostre  poble,  el  català,  encara  qu’avuy 
sia  un  conglomerat  d’individuus  fills  y  origi¬ 
naris  de  la  terra,  y  d'altres  qu’ho  són  de  al- 
tras  terras,  presenta,  ben  ostensible  per  cert, 
la  seva  caracteristica.  Per  això,  ab  molta 
rahó,  deya  un  amich  y  company  nostre  que 
si  fos  possible  avuy  exterminar  a  tots  els  ca¬ 
talans  y  poblar  nostre  terrer  de  gent  d’altres 
paisos,  dintre  un  terme  més  o  menys  remot 
tornaria  a  existir  el  poble  català. 


5  22 


JOVENTUT 


Un  pais  accidentat  com  el  nostre  ,  ab 
pocas  planas,  ab  gran  nombre  de  monta- 
nyas,  ab  rius  y  torrents  quin  llit  presenta 
pendents  notables;  ab  una  terra  relativament 
pobra,  ab  llarga  platja  y  per  lo  general  limi¬ 
tada  per  serras  y  montanyas;  ab  una  situació 
geogràfica  que  la  fa  propera  a  Fransa,  a 
Italia,  a  l’Africa  y  al  reste  de  la  península 
ibèrica;  ab  un  terrer  quins  productes,  ja  na¬ 
turals,  ja  conseguits  mitjansant  els  trevalls 
agrícols,  no  podrian  nodrir  més  que  a  un 
nombre  reduhit  d’habitants,  ha  de  donar 
lloch  per  forsa  a  un  poble  de  formació  par- 
ticularista;  tenint  tan  sols  alguna  qu’altra 
comarca,  més  rica  per  sos  productes  natu¬ 
rals,  certs  caràcters  (no  tots)  de  poble  de 
formació  comunitària,  ja  per  la  facilitat  de 
vida,  ja  per  certs  atavismes  que,  a  la  llarga, 
poch  o  molt  influheixen  també. 

Fetas  aquestas  lleugeríssimas  y  mal  lliga— 
das  consideracions,  podrèm  donar  una  idea, 
més  lleugera  encara  si  cab,  de  la  caracterís¬ 
tica  de  nostre  poble. 

Tenint  en  compte  lo  avans  dit,  el  català 
ha  d’ésser  per  forsa  trevallador:  necessitat 
que  pot  atendre  sense  sufrir  massa,  tota  vol¬ 
ta  que’l  clima  l’afavoreix  un  xich. 

No  podent  subsistir  tan  sols  ab  els  pro¬ 
ductes  naturals,  ha  de  demanar  al  artifici  y 
a  sas  forsas  l’ajuda  que  li  falta  pera  poder 
viure,  y  per  això,  a  més  de  trevallar  la  terra, 
se  déu  dedicar  a  la  indústria  y  al  comers. 

En  efecte:  ab  l’agricultura  sola  no  podria 
viure,  y  ha  d’importar  molts  dels  queviures 
y  productes  necessaris  d’altras  terras:  d’aquí 
neix  el  comers  d’importació. 

Fera  poder  adquirir  lo  que  li  falta,  neces¬ 
sita  quelcom  ab  que  efectuar  el  cambi,  y 
com  que  no  poden  ésser  pas  els  productes  de 
l’agricultura  y  els  naturals,  puig  els  necessi¬ 
ta  quasi  tots,  y  el  que  tingui  un  excés  en  un 
producte  especial  (  per  exemple’l  suro )  ab 
aqueix  no’n  té  prou  pera  nivellar,  déu  dedi- 
carse  a  la  indústria. 

Per’atendre  a  aquesta  necessita  importar 
nous  productes,  y  després  exportarne  molts 
d’ells  pera  poder  efectuar  el  cambi:  cosa  que 
realisa  ja  ab  els  comptats  productes  naturals 
sobrers,  ja  ab  l’excés  de  producció  artificial : 
d’aqui  el  comers  d’exportació  y  l’aument  o 
creixensa  del  d’importació. 

Y  com  que  Catalunya  té  un  terrer  favora¬ 


ble  pera  la  utilisació  de  forsas  naturals  (cor¬ 
rents  d’aygua)  y  pera  procurarse  altres  me¬ 
dis  (carbó,  hulla,  etc . ) ,  y  sa  posició  geogrଠ
fica  li  facilita,  com  hem  dit,  la  comunicació 
ab  els  altres  pobles,  d’aquí  que’l  poble  cata¬ 
là  déu  ésser  y  serà  agricol,  industrial  y  co¬ 
mercial. 

Conseqüència  d’això  es  lo  que’n  podriam 
dir  la  formació  de  nostre  poble. 

No  haventhi  com  no  hi  ha  a  Catalunya 
grans  planas,  ni  planells  ab  forta  producció 
natural  de  l’herba,  els  catalans  no  han  po¬ 
gut  ésser  un  poble  pastor  :  aquest  fet  y  el  de 
que,  per  lo  general,  exceptuant  comptadissi- 
mas  comarcas,  tampoch  Catalunya  es  terra 
de  simple  cullita  (com  porta  en  si  la  produc¬ 
ció  natural  dels  fruyters:  castanyers,  atmet- 
Uers,  avellaners,  etc.,  suficient  per’alimentàr 
als  individuus),  ens  diuhen  que  lo  primer 
que  tingueren  de  fer  els  catalans,  fou  dedi- 
carse  al  conreu  de  las  terras. 

El  conreu  de  las  terras  (molt  més  si  aques¬ 
tas  són  pobras  o  ingratas)  porta  en  sí  el  tre- 
vall  penós  y  constant,  y  obliga  al  propietari 
agricultor  o  a  sos  representants  a  viure  en 
ellas,  no  en  las  grans  ciutats.  D’aqui  que  a 
Catalunya  existeixin  tantas  y  tantas  masías 
y  casas  de  pagès,  y  poblets  de  quatre  casas, 
y  encara  escampadas.  Conseqüència  direc¬ 
ta  de  la  pobresa  de  la  terra  y  del  penós  tre- 
vall  fou  també  la  prompta  destrucció  de  la 
comunitat  de  la  familia ,  puig  essent  ja  grans 
tots  els  individuus  d’ella,  no  podentlos  no¬ 
drir  a  tots  sas  propietats,  ja  emigravan  cap 
a  altras  terras  de  Catalunya  mateix ,  sia 
pera  dedicarse  a  la  indústria,  al  comers  o  a 
la  mateixa  agricultura,  ja  a  terras  més  llu- 
nyanas  a  lluytar  persa  existència.  Y  molts, 
per  cert,  demanavan  que’ls  hi  fossin  esta- 
blertas  terras  pera  son  compte,  tota  volta 
que  no  podían  comprarne.  Sempre  y  en  tot 
cas  sortian  de  sa  casa  y’s  creavan  una  llar 
pròpia. 

Altra  conseqüència  fou  y  es  que'l  propie¬ 
tari,  al  morir,  deixava  totas  sas  propietats  a 
un  dels  fills  y  donava  quelcom  als  altres,  ab 
lo  que  aquests  se’n  anavan  a  trevallar  per 
son  compte,  rompentse  en  tots  els  casos  els 
estrets  lligams  de  la  comunitat,  quina  in- 
fluhencia  tan  funesta  es  en  els  pobles. 

Tenint  els  individuus  d’estar  en  constant 
lluyta  per  la  vida,  els  més  forts  y  més  previ- 


JOVENTUT 


523 


sors  sobrepujavan  als  altres,  y  d’aqui  el  suc¬ 
cessiu  perfeccionament,  pera’l  trevall,  del  po¬ 
ble  català. 

Lo  mateix  podém  dir  en  quant  fa  relació 
ab  la  indústria  y  el  comers.  En  els  primers 
temps  d’aquest,  y  principalment  quan  aque¬ 
lla  estava  en  sos  rudiments,  no'n  podia  viu¬ 
re  una  familia,  y  en  tot  cas  si  trevallavan 
junts  (viure  may),  un  individuu  era’l  patró  y 
els  altres  trevalladors  ab  son  jornal  propi, 
deixant  el  taller  quan  els  sortia  una  propor¬ 
ció  millor. 

No  ja  avans,  sinó  fins  avuy,  que’l  comers 
y  la  indústria  tant  vol  han  agafat,  no  es  may 
el  comerciant  0  l’industrial  la  comunitat  , 
fent  vida  integral  en  comú,  siuó’ls  indivi- 
duus,  ja  sols,  ja  associats.  Cal  no  confondre 
la  comunitat  ab  l 'associació,  puig  són  esen- 
cialment  diferentas. 

Ab  àquestas  lleugeras  notas  se  veu  que  la 
característica  del  poble  català  (en  general) 
es  el  particularisme,  que  a  voltas  està  ani¬ 
mat  d’un  individualisme  exagerat,  donadas 
las  circumstancias  actuals. 

Las  institucions  avuy  pròpiament  catala- 
nas,  fil  las  d’aquesta  formació  de  nostre  po¬ 
ble,  són  la  llibertat  de  testar  y  de  contracta¬ 
ció,  la  costum  de  la  institució  del  hereu,  la 
rabassa  morta  y  tots  els  establiments  y  cen- 
sals,  etc.;  y  són  fills  d’ella  també  l’esperit 
d’associació  pera’l  trevall,  1  ’afició  a  n’aquest, 
y  el  predomini  dels  individuus  aptes  y  pre¬ 
visors  en  el  trevall,  sobre’ls  ineptes  e  impre- 
visors. 

Deixant  pera  altres  ab  més  condicions  el 
fer  estudis  seriosos  sobre  la  societat  catala¬ 
na,  repetirèm  que  sempre  y  en  tot  cas,  dona¬ 
das  las  condicions  del  terrer  y  la  influhencia 
dels  fenòmens  socials,  el  poble  català  serà 
en  gran  part  de  formació  particularista. 

Y  que  n'es  de  trist  qu’aytal  poble  no’s  pu¬ 
gui  governar  ell  mateix,  y  hagi  d’estar  supe¬ 
ditat  a  un  poble  de  formació  comunitària! 

Trinitat  Monegal 


SOBRE  ENSENYANSA 
EN  CATALA 

Me  deya  un  mestre  l’altre  dia: 

— Els  que  portèu  entre  mans  això  de  la 
ensenyansa  de  primeras  lletras  en  català, 
veyèu  molt  pla  y  llis  l’assumpto.  Segura¬ 
ment  no  os  heu  parat  en  una  pila  d’inconve¬ 
nients  qu’en  la  pràctica  han  de  sortirvos 
al  pas. 

Són  d’ordre  pedagògich  moltjs  d’ells. 

No’m  referesch  a  la  falta  de  llibres  a  pro¬ 
pòsit,  ni  al  nostre  batibull  ortogràfich,  qu’ha 
de  portar  mil  entrebanchs  als  deixebles  en 
sos  primers  passos  per  l’aprenentatge  de  la 
escriptura,  per  aquest  costat  ja  més  dificil  de 
sí  que’l  del  castellà. 

Parlo  simplement  de  la  primera  y  princi¬ 
pal  de  las  ensenyansas,  perque  es  base  y 
porta  de  totas  ellas:  la  lectura. 

iHeu  pensat  may  en  lo  difícil  que  pels  nos¬ 
tres  fills  ha  d’ésser  l’aprenentatge  de  la  lec¬ 
tura,  a  causa  de  la  mateixa  varietat  y  ri¬ 
quesa  fonètica  del  català,  y  de  la  pobresa  de 
medis  gràfichs  pera  expressaria?  • 

Nosaltres  hem  après  de  llegir  el  català 
quan  ja  sabiam  llegir  en  castellà,  y  ab  temps 
y  paciència  hem  anat  modificant  la  fonètica 
castellana  apresa  a  la  escola,  fins  acomodar 
la  lectura  del  nostre  idioma  nadiu  a  sa  pro¬ 
nunciació  parlada. 

Tot  això  ha  sigut  en  nosaltres  obra  llarga 
y  penosa,  qual  importància  no  podém  apre¬ 
ciar  perque  s’ha  fet  lentament  en  aquella 
edat  en  que  l’esfors  intelectual  passa  des¬ 
apercebut  entre  distraccions  y  alegrías  jove- 
nivolas. 

Aixis  es  que  no  tenim  idea  de  lo  qu’ha 
d’ésser  aquesta  ensenyansa  comensada  desde 
la  infantesa  dels  noys,  quan  els  sons  orals 
del  seu  llenguatge  se’ls  hi  han  de  represen¬ 
tar  en  signes  escrits,  qu’ells  han  d’interpre¬ 
tar  y  reproduhir  fònicament. 

El  noy  diu:  Pére  y  pèra.  No  tenim  més 
que  un  signe  pera  representar  las  dugas  di¬ 
ferentas  e  e  de  la  primera  silaba  de  cada  una 
d’aquestas  paraulas,  y  cap  que  junti  o  ex¬ 
pressi  gràficament  el  sò  idéntich  de  la  e  y 
la  a  final  d’abdugas,  qu’es  una  barreja  con¬ 
fosa  de  e  y  a. 

El  noy  diu:  búca ,  hòme ,  molí ,  que  sona 
muli.  Tampoch  tenim  medi  gràfich  de  repre- 


524 


JOVENTUT 


sentar  els  diversos  matisos  o  gradacions  so- 
noras  de  las  o  o  de  bóca  y  hòme,  y  encara 
menys  el  de  la  u  de  molí.  També  tornèm  a 
trobar  aquí  la  a  y  la  e,  de  confusió  fònica. 

Aném  seguint.  El  noy  dirà:  cantà ,  sabè , 
llegí ,  du ,  fustè,  ahí ,  rfocfó  (ductó),  altà...  Y  el 
mestre  li  mostrarà  en  el  llibre  o  en  el  cartell 
la  representació  escrita  d’aquestas  paraulas 
aixís:  cantar ,  saber,  llegir,  dur,  fuster,  ahir, 
doctor ,  altar...  Però  avans  li  haurà  ensenyat 
segurament  que  a  y  r  fa  ar;  eyr,  er;  ?'  y  r, 
tV,  etc  ,  a  fi  de  que  pugui  llegir  bé  mots  com 
car-bó,per-so-na,  fir-ma,a-dor-na ,  ur-pa,  dar- li, 
fer-te,  dir-nos,  dur- las... 

<Còm  li  farà  entendre  ara  qu’en  els  infini¬ 
tius  dels  verbs  (quan  el  noy  aprèn  de  llegir 
no  sab  què  són  verbs)  y  en  moltas  altras  pa¬ 
raulas  que  no  ho  són,  ar,  er,  ir,  or,  ur,  se 
diuhen  o  pronuncían  à,  è,  í,  ò,  ú? 

Aqui  s’hi  ha  d’afegir  la  complicació  de 
que  hi  ha  veus  d’aquestas  mateixas  termina¬ 
cions  en  que  la  r  té  valor  fònich,  es  a  dir,  se 
sent  al  parlar,  com  en  mar,  cer  o  acer,  sospir , 
favor ,  pur. 

Diu  el  noy:  nob-ble,  reg-gla,  ig-glesia , 
mirac  gle,  y  li  ensenyarèm  escrit  no-ble,  re¬ 
gla,  i-glesia,  mi-racle;  mes  li  haurèm  de  rec¬ 
tificar  la  duplicació  fònica  d'aquellas  conso¬ 
nants  quan  trobi  escritas  veus  com  aglà, 
aglomeració ,  ablanir  y  altras. 

El  noy  dirà:  «avuy  no  vuy  escriure».  Y  li 
haurèm  d’advertir  qu’això  ho  veurà  sempre 
escrit  aixis:  «avuy  no  vull  escriure». 

Y  no  cito,  pera  que  no  las  califiquis  de 
minucias,  discordancias  fònich-gràficas  com 
camp,  salt,  fent,  etc. — 

Fins  aquí  el  meu  amich  mestre.  Cal  con¬ 
fessar  que  sas  observacions  són  justas  y  opor- 
tunas. 

Mes  avans  d'oposarhi  las  rahons  que  l’es¬ 
tudi  de  la  raateria  fa  avinentas,  deixèm  esta¬ 
blerta  una  informació  innegable;  es  aquesta: 

Aqui,  quan  tractèm  cosas  d’ensenyansa, 
pensèm  sempre  en  castellà. 

Y  es  natural.  Com  que’ls  mestres  de  Cata¬ 
lunya,  encara  que  siguèm  catalans  per  nai- 
xensa  y  llenguatge,  som  pedagògicament 
castellans! 

Ara  bé:  las  dificultats  exposadas  més 
amunt — qu’ho  són  en  realitat  en  l’actual  es¬ 
tat  de  cosas — vaig  contestarlas  al  meu  amich 
mestre  ab  las  rahons  següents: 


— Si  algún  dia  hem  d’implantur  de  debò  a 
Catalunya  la  ensenyansa  catalana  en  lasesco- 
las  primarias,  es  precis,  es  indispensable 
que’ls  mestres  s’oblidin  enterament  de  que 
han  estudiat  pera  ensenyar  en  castellà. 

En  quant  a  la  ensenyansa  de  la  lectura  ca¬ 
talana,  cal  tenir  present  sempre  que  lo  que 
més  diferencia  y  separa’l  català  y  el  castellà 
no  es  el  vocabulari,  ni  la  sintaxis,  sinó  la  fo¬ 
nètica.  A  la  pàgina  449  de!  volum  Los  Tro¬ 
badors  nous,  colecció  de  poesias  publicadas 
pel  senyor  Bofarull  l’any  1858,  hi  ha  la  com¬ 
posició  Anima  en  pena ,  d’en  Lluis  Roca  y 
Florejachs,  que  lo  mateix  pot  llegirse  en  ca¬ 
talà  qu’en  castellà,  lo  que  demostra  identi¬ 
tats  de  vocabulari  entre  abdugas  parlas;  mes 
si  aquella  poesia  la  llegeix  un  català  y  des¬ 
prés  un  castellà,  no  semblarà  la  mateixa. 

Tot  aquell  que  conegui  una  mica  qualse¬ 
vol  llengua  que  tingui  vocals  d’una  sotla  for¬ 
ma  y  pluralitat  de  sons  (el  francès  y  l’italià, 
pera  no  sortirnos  de  las  neo-llatinas),  com- 
pendrà  tot  seguit  lo  que  s’ha  de  fer  pera  en¬ 
senyar  de  llegir  bé  en  català  als  noys  y  noyas 
de  las  nostras  escolas.  Senzillament,  lo  que 
fan  els  mestres  francesos  e  italians  ab  las 
sevas  respectivas  parlas,  qu’es  concedir  a  la 
fonètica  y  a  la  ortologia  l’atenció,  el  trevall 
y  el  temps  que  reclaman  en  els  primers  pas¬ 
sos  de  la  més  important  de  las  ensenyansas. 

L’italià  té  la  e  y  la  0  obertas  y  tancadas, 
y  el  francès  las  mateixas  y,  ademés,  la  e  mu¬ 
da,  semblantment  al  català;  a  quinas  dificul¬ 
tats,  per  lo  que  toca  a  la  ensenyansa  de  la 
lectura,  hi  han  d’afegir  els  francesos  las 
que’ls  hi  resultan  del  valor  fònich  de  las  va- 
rias  combinacions  o  agrupaments  de  vocals, 
com  ou,  eu,  ai,  oi,  au,  eau,y  del  cambi  de  só 
de  la  e  y  la  -i  anteposadas  a  m  0  n. 

Y  respecte  de  las  consonants,  no  acaba- 
ríam  may  si  haguéssim  de  senyalar  dificul¬ 
tats  pels  qu’aprenen  de  llegir  en  aquellas 
llenguas.  Basti  dir  qu’en  francès  no  tenen 
may  valor  fònich  la  r  dels  infinitius  dels 
verbs  acabats  en  er  ni  gayre  bé  cap  conso¬ 
nant  terminació  de  veu. 

La  suma  de  paciència  y  temps  que  totas 
aquestas  particularitats  llingüisticas  supo- 
san  de  part  de  mestres  y  deixebles,  no  poden 
compéndrela’ls  que  aqui  s’esgarrifan  devant 
dels  inconvenients,  gayre  bé,  segons  ells,  de 
la  impossibilitai  d’ensenyar  de  llegir  en  ca- 


JOVENTUT 


talà,  primer  qu’en  castellà,  als  noys  y  noyas 
de  Catalunya. 

Per  efecte  de  la  costum  d’ensenyarho  tot 
en  càstellà,  s’oblida  aqui  també  massa  so¬ 
vint  la  poderosa  eficacia  de  la  llengua  ma¬ 
terna  en  el  desenrotllo  intelectual  del  deixe¬ 
ble  y,  per  lo  tant,  en  sos  avensos.  Que  se’n 
pert  de  temps,  de  pulmó  y  d’energias  de  tota 
classe  a  las  escolas  de  Catalunya  per  no  uti- 
lisar  degudament  aquest  inestimable  factor 
pedagògich! 

Perque,  circumscrivint  la  qüestió  en  el 
nostre  cas,  jo  pregunto:  al  noy  que  a  casa 
seva  ha  .après  la  fonètica  y  el  significat  de 
mots  com  dóna,  bóta ,  cotó,  nèt,  llét ,  mare, 
casa,  etc.,  jli  costarà  gayre  esfors  mental  el 
compendre  a  estudi  còm  s’han  de  pronunciar 
las  vocals  d’aquellas  veus?  ?Y  trigarà  molt 
de  temps  a  ferse  càrrech  de  que  ha  de  llegir 
passà,  mori,  volè,  carré,  com  ho  diu  quan 
parla,  y  no  passar,  morir ,  voler,  carrer? 

Comparis  això  ab  lo  qu’hem  patit  tots 
per’arribar  a  estrafer  en  nostres  llabis  el 
ceceo  y  las  articulacions  mòras  de  la  g  y  la  j 
en  termes  com  rejalgar,  jilguero,  aguijón  y 
sos  similars,  y  diguissem  després  si  pot  ésser 
més  difícil  ensenyar  a  Catalunya  de  llegir  en 
català,  de  lo  que  n’es  ferho  a  Italia  y  a  Fran- 
sa  ab  els  respectius  idiomas. 

Jo  ja  sé  qu'això  donarà  lloch  a  escenas  de 
familia  com  aquesta: 

— Y  bé,  noy,  <que  ja  coneixes  las  lletras? 

— Oh,  si,  papà,  ja  comenso  a  llegir! 

— A  veure,  porta’l  llibre  que  passas  a  es¬ 
tudi.  Digas  aquí: 

-U-ló. 

— No,  home:  ^no  veus  que  es  una  ò? — O- 
lor. 

—  Cu-lu-cà... 

— Tornemhil  c  ò  fa  cò ,  l  ò,  lò,  y  c  à  r,  càr: 
cò-lò-càr. 

—  U-ba-hi... 

— No,  noy:  ò-bè-hirl  iQui  es  que  t’ensenya 
de  llegir  aixis? 

— El  senyor  mestre  al  colegi. 

—  Vaya  un  burro  com  déu  ésser!  — 

Mes,  si  haguéssim  de  fer  cas  dels  incons¬ 
cients ,  en  res  del  món  aniriam  enlloch. 

Salvador  Genis 


525 

SALOMÉ 

(  Acabament ) 

Y  Herodias,  coneixent  el  desitj  d’Herodes, 
somreya...  Li  agradava  que  ell  procurés 
creures  qu’abrassava  a  sa  filla,  a  Salo- 
mé.  Per’  xò  quan  Herodes  li  deya  «Salomé», 
ella  somreya  y  l’abrassava  com  si  fos  una 
nena,  y  com  una  nena’l  besava.  Y  li  deya: 

— Si,  sóch  Salomé,  sóch  verge  y  sóch 
teva...  Té,  fes  de  mi  lo  que  vulguis!... — 

Y  ell  la  petonejava  fortament  en  la  boca, 
en  els  ulls,  en  las  orellas...  Y  ella  sospirava 
y  li  acariciava  las  espatllas,  y  li  cercava  la 
boca  ab  sos  llabis.  Y  sospiravan  abdós,  plens 
de  desitjós  y  afanys. 

Però  ell  may  s’havia  pensat,  en  veritat, 
que  Salomé  ho  fos  tant  d’hermosa...  Per’  xò 
al  vèurela  va  restar  admirat.  Y  encès  per  las 
caricias  d’Herodias  y  excitat  pels  vins  y  las 
fruytas  y  per  l’eròtich  poema  recitat,  li  va 
dir: 

— Salomé,  per  una  besada  dels  teus  lla¬ 
bis  ho  donaré  tot,  encara  que  sia  la  meytat 
del  meu  reyalme!... — 

Y  Salomé  rigué,  y  fou  el  seu  riure  tan 
hermós,  que’ls  comensals  tots  quedaren  com 
batejats  de  sa  bellesa.  Y  digué  Salomé. 

— No  un  petó  dels  meus  llabis,  tot  mon 
cos  serà  teu  si’m  dónas  una  cosa...  ^Promets 
donàrmela? 

—  Si,  Salomé,  si. 

— Escolta,  rey:  Vull  el  cap  de  Joan,  el 
Baptista.. . — 

El  silenci  esclatà.  Aquell  cos  divinal,  per¬ 
fecte,  únich,  demanava  una  vida.  Havia  de 
morir  un  home  pera  qu’ell  s’entregués. 

— Salomé!...  Salomé!...  Demanam  altra 
cosa,  Salomé!...  Això,  això  no  pot  pas  és¬ 
ser! — 

Aixis  va  parlar  Herodes...  Però  Salomé 
va  fer  que  no  ab  el  cap:  ella  volia’l  del  Bap¬ 
tista...  Y  somrihent  ab  son  hermós  somriure, 
comensà  a  ballar  la  dansa  de  la  invitació. 

El  seu  cos  magnifich  ondulava  ab  movi¬ 
ments  de  jonch,  inclinantse  alternativament 
endevant  y  endarrera  com  flama  atiada  per 
dos  vents...  Y  al  moures  mostrava  las  insò- 
litas  corvas  del  seu  cos  que  semblavan  en- 
somnis  d’artista  o  de  déu...  Movia’ls  brassos 
ab  gracia  principesca,  obrintlos  com  pera 
abrassar  a  las  munions  ansiosas  de  goig, 


526 


JOVENTUT 


tancantlos  com  per’abrassar  a  un  nen  petit. 
Y  movía’ls  ulls  ab  lúbrichs  moviments,  po¬ 
sant  en  ells  tot  el  seu  desitj,  tota  la  seva  an- 
sia  de  fruhir.  Y  movia’ls  cabells,  negres  com 
els  de  sa  mare,  com  mouhen  els  lleons  las 
sevas  melenas  quan  estàn  en  zel...  També 
ella  hi  estava  en  l’hora  aquella;  per  xò  invi¬ 
tava  a  Herodes  a  fruhir. 

Però  Herodes  dubtava...  Matar  al  Baptis¬ 
ta!...  Potser  per  primera  vegada  en  sa  vida 
veya  al  seu  devant  tota  la  tragèdia  de  la 
mort!  Matar  al  Baptista!...  No,  no  era 
possible,  ell  no’l  faria  may  aquell  gran  crim! 
No!...  Matar  a  un  home!...  Y tot^per  què?  Per 
uns  quants  petons,  per  unas  quantas  horas 
de  delicias...  Matar  al  Baptista,  tan  bo,  tan 
càndit,  tan  ple  de  bona  voluntat,  tan  infan- 
tivoll...  No,  no,  mil  voltas  no!  Ell  l’aymava 
al  Baptista;,  aquell  bon  home  de  negrosa 
barba  y  de  front  blanquinós  l’encantava. 
Deya  unas  cosas  tan  bonicas  y  las  deya  tan 
bé!...  Moltas  vegadas  s’havia  embadalit  es- 
coltantlo.  Parlava  de  tot  ab  tant  amor,  ab 
tant  entusiasme!...  Ademés,  tenia  quelcom 
de  misteriós;  parlava  del  pervindre  com  si  el 
vegés  estès  als  seus  peus;  era  tot  un  profeta. 
cY  a  un  home  aixis,  tan  gran,  tan  bo,  tan 
sant,  s  havia  de  matar?  No,  may!  No  l’asses- 
sinaria  pas  al  Baptista! 

Però  dubtava.  Aquell  cos  que  dansava 
al  seu  devant  era  tan  bell!...  Y’s  delitava 
contemplant  la  marmòria  blancor  del  pit 
magnifich,  y  la  corva  excitant  del  ventre, 
mentres  al  seu  costat,  ubriagat  de  la  visió 
lasciva,  el  poeta  romà,  fóra  de  si,  ab  els  ulls 
més  vermells  que  las  taronjas  que  lluhian 
sobre  la  taula,  y  ab  las  mans  cubertas  de 
joyells,  en  veu  baixa  y  profonda  recitava  lu- 
xuriosa  oda  als  ritmes  misteriosos  de  la 
dansa. 

Y  els  comensals  tots,  aixecantse  dels  seus 
setials,  alhora  van  dir,  com  els  chors  en  las 
tragedias  gregas: 

— Has  promès,  Herodes,  has  promès! — 

Si'  havia  promès.  Excitat  per  la  visió  be- 
ihssima,  el  seu  cervell  s’havia  extraviat  en 
els  paranys  sinistres  del  desitj,  y,  perdut  en 
aquests,  havia  promès  cosas  horribles.  . 

Y  Salomé,  magnifica  en  sa  nuesa,  seguia 
dansant.  Y  ara  dansava  la  dansa  del  desitj. 
El  cos  dels  matisos  inefables  y  de  las  corvas 
temptadoras  ballava  bellament,..  La  cara 


hermosa,  flor  badada  als  esguarts  d’amor, 
suaument  se  movia  exhalant  flayra  de  besa- 
das,  encensant  l'espay,  escampant  joya...  Y 
en  la  cara  lluhian  els  ulls  pecadorament,  lu- 
xuriosament,  com  els  clavells  rojos  en  els 
cabells  negres  de  las  viudas...  Y  tot  lluhint, 
se  movían  com  en  las  ayguas  las  lluhentors 
del  sól,  y  tot  moventse  atreyan  fortament. 
El  desitj  els  cremava,  y  las  flamas  d’aquell 
foch  passional  eixían  d’ells  pera  cremar  els 
ayres...  El  desitj  s’escampava;  com  la  flayra 
dels  pins  embauma’ls  cors,  la  flayra  d’aquell 
cos,  que  dansava  regalant  nuesa,  embauma- 
va’ls  sentits...  Totas  las  bocas  s’havian  em¬ 
blanquit:  las  il·luminava  sensual  auba...  Y 
envolcallada  per  las  sensuals  miradas  que 
atreya  son  cos,  Salomé,  tot  dansant,  som- 
reya,  y  era’l  seu  somriure  tan  lasciu,  que 
sota  d’ell,  els  pits  semblavan  castes... 

Herodes  dubtava.  Ell  sentia  per  Joan  secret 
amor,  pregona  adoració,  però  Joan  l’odiava. 
Més  de  cent  vegadas,  pels  carrers,  el  Bap¬ 
tista  l’havia  bescantat.  Per  ’xò  una  tarda’l  va 
fer  agafar  y  empresonar.  Y  ara’l  tenia  allí , 
en  el  calabós  hont  passava’ls  días  resant 
agenollat  a  terra.  Y  encara  alli,  encara  em¬ 
presonat,  parlava  contra  ell,  contra’l  seu  rey. 
Deya  qu’era  un  monstre,  un  pecador...  {Y  tot 
per  què?  Perque  vivia  amistansat  ab  la  seva 
cunyada,  ab  Herodias.^Y  era  això  pecat? No, 
no,  no  ho  era!  {No  s’aymavan  tots  dos? 
Donchs,  allavoras,  {per  què  no  viure  junts?... 
«Ben  mirat  —  Herodes  pensava  —  té  rahó 
Herodias:  el  Baptista  es  un  boig,  un  mal 
home,  un  injuriador...»  Però...  cmatarlo?... 
No,  això  may,  això  seria  massa.jEll,  Herodes, 
no’l  mataria  pas. 

Y  Salomé  seguia  dansant  al  devant  seu, 
com  las  onas  devant  de  la  platja.  Y  veyent 
qu’ell  seguia  dubtant,  els  comensals  lots, 
alhora,  van  dir: 

— Has  promès,  Herodes,  has  promès!... — 

Si,  havia  promès,  prou  qu’ho  sabia!...  Per 
això  estava  trist  ara;  trist,  molt  trist.  Pera 
possehir  aquella  verge  impura,  creada  per 
l’amor,  coneixedora  de  tots  els  misteris  de  la 
carn  y  de  tots  els  goigs  dels  sentits,  haver  de 
matar  a  un  home,  haver  d’assessinar  a  un 
profeta!...  {Era  possible?...  [Pera  gaudir 
d’aquells  ulls  més  negres  que  la  mort,  que 
volian,  que  desitjavan  veure  un  home  nu 
pera  possehirlo  en  el  seu  dintre,  haver  de 


JOVENTUT 


527 


vessar  sang!...  ?Era  possible?  Y  pera  gaudir 
d'aquella  boca  més  roja  que  la  sang  que  de¬ 
manava,  ansiosa  de  besadas  y  plena  de  sos¬ 
pirs  y  de  gemechs  íhavía  de  tallar  un  cap 
humà?...  Y  pera  fruhir  d'aquellas  mans,  més 
blancas  que’l  blanch  dels  seus  ulls  y  més  se- 
dosas  que  pell  d’infantó  thavía  de  privar  de 
vida  a  altres?...  Y  pera  disfrutar  d’aquells 
dos  pits  qu’al  ritme  de  la  dansa’s  movian 
com  magnolias  besadas  per  l’oreig  ihavia  de 
privar  de  veure  a  uns  ulls  y  de  parlar  a  uns 
llabis?...  No,  jamay...  Sas  mans  de  princep, 
blancas  havían  estat  fins  aquella  hora:  blan¬ 
cas  restarían  fins  la  mort!... 

Però  Salomé  dansava,  y  la  seva  dansa 
ubriagava.  Tant  ubriagava,  que  va  arribar 
l’instant  en  que,  al  fer  ressaltar  la  cinica  cor- 
va  del  dors  incitant,  s’ubriagà  Herodes...  Y 
fòra  de  sí,  boig  de  desitj,  curullat  d’amor, 
s’agenollà  a  terra  com  captayre,  y  com  rey  li 
va  dir: 

— Ja  qu’ho  vols,  sia!  — 

Y  la  profecia’s  va  cumplir.  En  la  mistica 
presencia  de  Jesús,  Joan  Baptista  mori;  sa 
hermosa  testa  de  profeta  y  vident,  per  terra 
rodolà  com  fulla  seca.  Van  aclucarse’ls  ulls 
que  reílectían,  misteriosament,  totas  las  pu- 
resas  del  espay;  com  flor  a  la  nit,  sa  boca  va 
tancarse.  Va  morir  el  Baptista,  y  el  seu  cap, 
hont  havían  nascut  milers  de  somnis,  anà  a 
raure  a  las  mans  de  Salomé.  Y  aquesta, 
somríhent,  com  filla  en  la  festa  de  son  pare, 
va  aproparse  a  Herodes,  y  ab  els  ulls  y  ab  la 
boca  y  ab  tota  sa  carn,  va  remerciarlo.  Era 
seva,  ben  seva!  Aquell  cos  era  seu,  aquells 
llabis  serian  pera  ell!... 

Y  Herodes  somrigué,  y  somrihent  va  aca¬ 
riciar  ansiós  a  Salomé.  Y  mentres  la  besava 
llargament,  mentres  refinadament  la  pos- 
sehía,  Herodías,  contenta,  va  apareixe,  y  ab 
una  agulla  d’or  va  foradar  la  llengua  del 
profeta...  Y,  sempre  somrihent,  va  entonar 
en  un'arpa  nupcial  himne... 

Carles  Arro  y  Arro 


PARÍS 

Negres  y  rojos 

Jugar  el  mot  burlantse  un  mateix  del  pseu- 
do-ingeni  que  demostra’l  jugarlo,  es  perdo¬ 
nable  y  fins  fa  gracia  de  debò;  fa  esclafir 
aquella  riallada  que  provocan  els  pallassos 
inglesos  ab  sas  irreals  excentricitats.  Y  quant 
més  dolent  es  el  jòch  de  paraulas,  més  gra¬ 
cia  fa,  y  per  contrast  donota  més  ingeni. 

Jugar  el  mot  de  bona  fe  es  senzillament 
cursi  y  ridícul.  Però  fer  un  calembourg  bo  y 
rostintse’ls  ventres  de  las  camas  y  tenint  la 
conciencia  de  que’l  rostiment  general  es  irre- 
mediable,  jo  no  sé  pas  si  fa  riure  0  plorar: 
sols  sé  que  qui  el  fa  ha  d’ésser  declarat  cam¬ 
pió  del  jòch  del  mot,  donchs  bat  el  record  en 
tota  la  linia.  Ab  més  motiu  si  el  fa  en  llatí. 

Aquest  honor  correspòn  a  Etienne  Dolet, 
poeta  prosista,  sabi,  en  una  paraula,  del  si- 
gle  xvi,  que  l’any  1543  tingué  l’alta  honra 
d’ésser  considerat  heretge  pels  catòlichs,  y 
d’ésser  cremat  de  viu  en  viu  en  la  plassa 
Maubert  de  Paris,  com  en  Servet  la  tingué 
d’ésserho  a  Ginebra  pels  protestants,  lo  que 
ve  a  demostrar  ab  fets  que  a  catòlichs  y  pro¬ 
testants  se’ls  podria  mancornar,  com  diria  un 
castellà  vell,  0  poden  anar  de  tronch,  com 
dihèm  nosaltres, 

La  multitut  que  contemplava  l’acte,  mo¬ 
guda  per  un  d'aquells  sentiments  ràpits  com 
el  llamp,  que  a  las  multituts  sol  pendre,  se  va 
enternir.  Amichs,  partidaris,  parents  del  con 
dempnat  qu’estarían  entre  ella,  llensarianla 
guspiraque  per  la  forsa  de  la  sugestió  esde¬ 
vingué  flama:  flama  que  no  arrencà  de  la  pira 
a  Dolet,  però  que  demostrà  afecció,  simpatia, 
condol  envers  ell. 

Y  en  Dolet,  dirigintse  al  beco  (!)  que  pre¬ 
senciava  l’acte,  sentintse  potser  dolsificat  per 
aquella  comunió  momentània  que’l  poble  y 
ell  feyan  mitjansanthi  un  dolor,  li  va  dir 
aquest  vers: 

Non  dolet  ipse  Dolet,  sed  pia  turba  dolet. 

Y  el  beco ,  ab  tant  d’esperit  com  ell  ,  però 
ab  menys  gracia,  perque  no’s  cremava,  li  re¬ 
tornà  capgirantli: 

Non  pia  turba  dolet,  sed  Dolet  ipse  Dolet. 


Fer  martres  es  fer  sants,  y  fer  sants  es  fer 
fanatismes.  El  cristianisme  sense  martres  no 
hauria  pas  arribat  ahont  ha  arribat.  Y  això’s 
pot  dir  de  totas  las  sectas.  Els  homes,  perse¬ 
guint  ideas  concretas,  grahons  del  progrés, 
per  contradicció  han  fet  abstraccions,  que’ls 
actuals  han  combatut  fent  martres.  Martres 
qu'han  impedit  que’ls  que,  anant  el  temps, 
se  sentissin  ab  més  coratge  pera  concretar, 
poguessin  ferho  pacíficament,  sense  fer  mar¬ 
tres  a  son  torn  que  fessin  infinita  la  cadena 
de  tiranías.  Els  homes  ,  buscant  la  idea  con- 


JOVENTUT 


528 

creta  de  felicitat  en  la  terra  que  petjan,  in¬ 
ventaren  l’abstracció  de  la  patria  qu’ha  per¬ 
durat  y  perdurarà  degut  a  llurs  martres, 
quin  nombre  s'aumenta  per  l’acció  dels  que 
la  volen  abolir...  Y  aixis  n’es  de  lent  el  pro¬ 
grés!  La  represàlia  y  l’amor  propi:  quins  dos 
factors  d’endarreriment! 

El  martreEtienne  Dolet  ha  donat  lloch  a  una 
religió  que  té  per  ritual  anarli  a  dur  una  co¬ 
rona  cada  diada  del  seu  aniversari,  en  mani¬ 
festació  solemne.  Diada  senyalada:  corona... 
vermella,  però  corona!  L’Etienne  Dolet  es  un 
sant!  Jo  aplaudeixo  la  protesta,  l’odi  a  la 
reacció  negra,  però  abomino  dels  rituals.  Jo 
voldria  la  protesta  diaria,  y  més  que  la  pro¬ 
testa,  l’activitat  diaria  pera  eliminar  lascausas 
que  produheixen  els  mals.  Fugir  dels  minis¬ 
tres  de  Deu  per’anar  a  parar  a  mans  dels 
ministres  de  la  ciència,  es  ben  poch  avensar, 
donchs  Deu  iquè  es  si  no’l  primer  intent  de 
ciència  en  las  èpocas  y  estats  en  que  l’home, 
mancat  de  coneixements,  no  ho  està  del  de- 
sitj  de  donar  causas,  qu’es  humà  per  exce- 
lencia?  Es  passar  d’un  sectarisme  a  un  altre 
sectarisme.  Donchs  què:  cno  són  per  ventu- 
ra’ls  mateixos  homes  de  ciencia’ls  qui  per 
amor  propi  0  per  convicció  posan  trabas  als 
nous  inventors?  Els  desenganys,  l’abandono, 
el  despreci  <de  qui  els  reben1  els  joves,  els 
que  volen  fer,  els  que  fan,  sinó  dels  que  ja 
han  fet  y  s’han  assegut  en  las  cadiras  nume- 
radas  de  las  academias  y  de  la  glòria?... 
Fugiu  de  l’adoració  dels  homes,  qued’ella’n 
nasqueren  reys  y  papas!  Adorèu  las  ideas 
per  las  ideas  mateixas! 

Cartells  vermells  posats  en  las  cantonadas 
anunciavan,  dias  avans,  la  manifestació  que 
sortiria  de  la  plassa  del  Hotel  de  Ville.  Jo 
voldria  transcriuren  un  d’aqueixos  cartells, 
però’m  penso  que  fóra  exposat,  donchs  per 
cosas  menys  fortas  hi  ha  a  Espanya  gent  a 
presidi. 

Però  si  els  demagochs  gosan  de  llibertat  a 
Fransa,  no  diguèu  qu’en  aquest  cas  la  falta 
de  llibertat  es  en  contra  del  clero,  donchs  un 
verdader  exèrcit  custodiava  la  catedral,  y  de 
ben  lluny  se  l’han  haguda  de  mirar  els  mani¬ 
festants.  Tampoch  el  clero  s’està  de  vilipendiar 
desde  sas  tronas  als  lliberals.  Ells,  actuals 
un  temps,  feren  patir  sense  donar  dret  a  la 
defensa:  avuy,  endarrerits,  pateixen  de  mans 
dels  actuals ,  però  tenen  el  dret  de  defensarse. 
Solsament  qu’ells  no  tractan  de  defensar  sas 
teorias  en  las  que  potser  no  creuhen,  sinó 
las  dietas  que  percebeixen  de  las  caixas  na¬ 
cionals. 

Si  els  cartells  vermells  s'expressavan  agra¬ 
ment,  no  ho  feyan  pas  ab  més  dolcesa’ls  que 
al  llur  costat  una  mà  anònima,  que  proba'l 
seu  origen  clerical,  hi  va  enganxar  rebaixant 
la  memòria  d’en  Dolet.  Aquests  segons  car¬ 
tells,  que  comensavan  dihent:  «Ciutadans, 


se  vos  enganya!»,  presentan  a  Dolet  com  un 
fanàtich,  com  un  lladre,  com  un  sodomita, 
com  un  assessi  d’en  Compaing,  pintor  al  qui 
atragué  a  una  cita,  y  a  qui  donà  mort  per  no 
haver  volgut  accedir  als  seus  desitjós  amoro¬ 
sos.  Aquests  segons  cartells  no  parlavan  pas 
del  suplici  qu’havía  sufert  en  Dolet,  ja  con- 
dempnat  a  mort  per  primera  vegada  pel  do¬ 
minicà  Orry,  complis  d’en  Calvin  en  la  cre¬ 
ma  d’en  Servet.  No  fan,  donchs,  sinó  donar 
més  forsa  a  la  protesta  lliurepensadora  que 
clama  contra’ls  assessins  fins  quan  l’assessi- 
nat  es  un  que  creu  en  la  immortalitat  de 
l’ànima  y  s’agenolla  devotament  devant  de 
Deu. 

Tenen  rahó’ls  manifestants...  però  sembla 
que  no’n  tinguin,  precisament  per  ésser  ma¬ 
nifestants! 

A  las  dugas  vaig  arribar  a  la  plassa  del 
Hotel  de  Ville ,  hora  y  lloch  de  sortida  de  la 
manifestació.  Pera  fer  temps,  després  de  di¬ 
nar,  vaig  fer  el  cami  més  llarch,  per  las  ri- 
vas  del  Sena.  El  riu  estava  tranquil;  essent 
diumenge,  el  tràfech  mercantil  era  quasi  bé 
nul;  sols  els  batteaux-mouches ,  curullats  de 
passatgers  que’s  dirigían  als  jolius  pobles  de 
las  voras  del  riu  pera  passarhi  la  tarda,  el 
creuhavan  ràpidament,  donant  més  vida  al 
paisatge.  De  dia,  de  nit,  a  tota  hora’l  Sena 
es  bonich;  no  per  ésser  el  Sena,  sinó  per 
ésser  riu.  L'aygua  corrent,  lliscant,  transi¬ 
tant,  viu  més  que  las  montanyas  restant,  ro- 
manint,  gravitant  pesadament.  Y  .  la  bellesa 
es  la  vida:  tot  lo  que  a  nostres  ulls-se  presen¬ 
ta  ab  més  quantitat  de  vida,  ho  trobèm  més 
bell.  Que’n  són  d’abominables  els  bodegons 
reproduhint  las  naturas  mortas!  Heusaquí  el 
secret  de  la  repugnància  que  inspiran  els 
morts  qu'han  quedat  bé ,  sens  expressar  do¬ 
lor,  rabia  de  morir,  satisfacció  intensa  0 
qualsevol  sentiment  de  vida... 

Ja  de  lluny  vaig  veure  lluhir  sobre’ls  ponts 
que  conduheixen  a  Nòtre  Dame  Is  uniforms 
de  la  guarda  nacional.  Companyias  senceras 
de  cavalleria  impedian  el  pas;  la  catedral 
estava  materialment  voltada  de  sabres  y  fu¬ 
sells;  escamots  de  polissonts  de  tots  els  dis¬ 
trictes,  a  las  ordres  de  llurs  oficials,  cubrian 
el  cami  qu’havia  de  recorre  la  manifestació. 
Al  arribar  a  la  plassa,  una  generació  immen¬ 
sa  se’m  va  presentar  als  ulls.  Milers  de  per- 
sonas  acobladas  sota  llurs  banderas,  coronas 
dutas  al  extrèm  de  picas,  rètols  escrits  a  la 
mà  sobre  papers  de  tots  colors,  esperavan 
l’hora  de  sortida.  Un  brugit  immens  pro- 
duhia’l  conjunt.  Els  camelots  venían  flors 
vermellas  que’l  poble  comprava  per’adornar 
llurs  solapas. —  Qui  n'a  pas  sa  guirlande ? 
Deux  sous  la  guirlande  — Els  venedors  de 
periòdichs  oferian  al  públich  els  diaris  revo¬ 
lucionaris  socialistas  L' Internationale,  L’ Ac- 
tíon ,  La  Raison ,  impresos  sobre  papers  ro¬ 
jos;  els  propagandistas  repartían  als  badochs 
caricaturas  sobre  cartulina  del  clero,  banca 


JOVENTUT 


529 


y  milicia,  manifests  de  totas  menas;  qui 
grave,  seriós...  y  aburrit  (com  es  propi  de 
gent  pagada)  aixecava  un  cartell  de  cego  de 
la  Boqueria,  ahont  el  programa  positivista 
endressat  al  govern  era  llegit  per  la  gent  que 
sota  d’ell  se  reunia;  qui  alegre,  farseur,  s'im¬ 
provisava  orador,  y  dirigintse  als  badochs 
els  hi  feya  humorísticament  la  presentació 
dels  manifestants:  —Messieurs  et  dames:  Ceux- 
ci  sont  les  appaches...  les  vrai  appaches  rou- 
ges... — Y  molts  badochs  s’indignavan  de 
debò,  y  al  essérloshi  allargat  el  manifest  0  la 
caricatura,  els  llensavan  desdenyosament 
sense  ni  miràrsels  tan  sols.  El  repartidor  no 
s’ofenia;  irònich,  deya:— O,  le  beau  geste!  Y 
tothom  reya,  y  el  monsieur ,  indignat,  feya  un 
paper  ridicul  y  se’n  anava  .. — II  a  peur  des 
appaches  (1)  rouges!... — Més  riallas. 

Per  tots  els  carrers  desembocavan  a  la 
plassa  grupos  precedits  d’insignias  y  bande- 
ras.  Arribavan  entonant  l’himne  de  la  Inter¬ 
nacional,  y  els  ja  reunits  en  la  plassa’ls  hi 
feyan  chor: 

Deboutl  les  damnés  de  la  terrel 
Deboutl  les  forçats  de  la  faiml 
La  raison  tonne  en  son  cratère, 

C’est  l’éruption  de  la  fin!... 

Y  las  estrofas  rebotian  sobre  la  fatxada  del 
Hotel  de  Ville.  Homes,  dònas,  criaturas,  con- 
gestionats  per  l’esfors  de  llurs  crits,  ab  las 
mans  o’is  barrets  enlayre,  repreman  un  y 
altre  cop  l’estirabot: 

C'est  la  lutte  finale  .. 

Y  després  del  cant  que  tancava  alguna  me¬ 
lodia,  venia  un  recitat  fúnebre,  semblant  a 
un  bramul.  sortit  del  canyó,  que  vibrava  en 
l'ayre  com  las  llunyanas  trepidacions  d’un 
tro. 

Les  calottes!  Houl,  houlll... 

Oh!  aquest  ul  ul  despreciatiu,  denigrant, 
baix,  mena  de  lladruch  de  gos,  gutural,  en¬ 
dressat  al  clero,  que’s  repetia  y’s  tornava  a 
repetir  tossudament,  |quin  mal  efecte’m  va 
fer  en  la  boca  de  las  dònas  de  rostre  injec¬ 
tat,  ab  llurs  barrets-cabassos  engiponats 
sobre  llurs  monyos  de  fregall! 

He  vist  a  Montserrat  una  pelegrinació 
bramulant  el  Ruja  el  infierno,  brame  Satànl 
Donchs  bé:  aquellas  misticas  de  rostres  vul¬ 
gars,  ubriagas  de  fanatisme,  malaltas  d’his¬ 
terisme,  eran  parellas  a  las  que  l’altre  dia’s 
manifestavan  en  sentit  contrari,  obehint,  a 
mon  entendre,  a  semblantas  causas:  malaltia 
de  multitut. . .  (( Ruja  el  infierno .. .  brame  Sa- 
tàn!  Les  calottes  I  Houl,  houl/!...))  Oh,  bellesa 
plàcida  y  tranquila  de  la  Dòna,  no’t  mantin¬ 
dràs  sota’l  ropatge  heroich,  si  aquest  no  es 
tranquil  y  plàcit ! 

La  manifestació  va  fer  sa  via  sense  inci- 


(1)  Appaches ,  nom  ab  que’s  designa  als  bandits  pa- 
risenchs,  juramentats  com  els  fiànigos  de  l’Habana. 


dents,  conduhida  com  un  remat  entre  exèr¬ 
cits  de  polissonts  y  de  guardas  d’a  cavall.  Arri¬ 
bada  a  la  plassa  Maubert,  la  policia  s’en¬ 
carregà  de  disòldrela  ab  una  estratègia 
admirable.  Els  grupos  eran  voltats  material- 
mant  de  cordons  d’agents,  apostats  y  enca¬ 
minats  per  diferents  carrers,  y  en  menys 
d'un  quart  d'hora,  d’aquells  milers  de  perso- 
nas  que  a  Barcelona  haurian  necessitat  pera 
ésser  disoltas  déu  o  dotzec argas  de  cavalleria, 
no'n  quedava  ni  una,  tretas  pel  sistema  boví , 
qu’arribo  a  creure  qu’es  més  indigne  que’l 
de  la  violència. 

Els  grupos,  sempre  voltats  per  núvols  de 
polissonts,  eran  protegits  per  aquests  dels  ca¬ 
rruatges  y  conduhits  finsa  son  respectiu  ter¬ 
me,  qu’eran  diferentas  estatuas  ahont  hi  du- 
yan  més  coronas  y  rams.  A  mi 'm  va  tocar 
seguir  el  grupo  qu’anava  a  honorar  la  esta- 
tua  d’August  Compte.  Un  cop  li  fou  colocat 
als  peus  un  ram,  un  manifestant  intentà  fer- 
ne  l’apologia.  Va  fer  un  paragraf  que  ter¬ 
minà  dihent  qu’en  Compte'ns  havia  ensenyat 
que’ls  pobles  s’han  de  regir  sense  Rey  ni 
Deu.  Y  fins  aqui  va  poder  ésser  sentit,  per- 
que  al  arribar  a  aquest  punt,  el  núvol  de 
polissonts  feu  cordó,  voltà’l  grupo  nombrós  y 
se’l  emportà  materialment,  deixant  al  orador 
en  son  dret  d’esbargirse,  però  sense  auditori. 
No  dech  fer  constar  que  tot  seguit  va  plegar 
el  ram  de  sa  eloqüència,  y  el  pobre  Compte’s 
va  quedar  sense  apologia! 

Durant  el  cami  vaig  sentir  un  crit  de  Abaix 
l'armada!  Bé  n’aixecà  de  suaus  protestas. — 
L'armada  nacionalista  sí,  —  deyan  els  protes¬ 
tants — però  la  republicana  no! — 

Jo  vaig  tenir  ganas  de  dir  la  cèlebre  parau¬ 
la  d’en  Cambronne! 

F.  Pujulà  y  Vallès 

MITJDIADA 

El  poble  dormia  aplanat,  quiet,  en  mitj 
d’una  atmosfera  pesanta  y  emborratxadora, 
sota  una  calda  asfixiant.  No  passava  ni  un 
alè  d’ayre,  no’s  movia  una  fulla,  no’s  sentia 
res...  Tan  sols  las  dònas,  dintre  las  casas, 
rentavan  l’ayguerada  produhint,  al  topar  els 
plats  ab  las  culleras  y  forquillas,  un  soroll 
com  d’esquellei inchs... 

Els  homes,  regalimant  aygua  cara  avall, 
feyan  la  mitjdiada  per  porxos  y  pallers,  ron¬ 
cant  fort,  ab  estrèpit,  descansant  ab  satisfac¬ 
ció  després  del  fadigós  trevali  qu  havian 
soportat  per  horas  y  horas.  Garbejavan.. . 
Fins  els  gossos,  per  portals  y  marges,  deixa- 
van  passar  la  calda  dormint  inquiets,  engu- 
niosos;  las  moscas  y  els  làbachs  els  ator- 
mentavan  de  valent  y  els  feyan  moure  ara  la 


53© 


JOVENTUT 


cua,  ara  la  orella,  y  si  la  fiblada  era  forta, 
fins  lladrar  y  tot. 

Tot  dormia  y  callava,  tot  restava  enervat, 
làs...  De  sobte,  a  la  plassa  del  poble,  esclatà 
gran  brugit.  Un  piano  de  manubri  qu’havia 
arribat  pel  desnivellat  cami  de  carro  que 
conduheix  al  llogaret,  portat  per  dos  ho¬ 
mes  de  mala  fatxa,  feu  de  cop  y  volta  sentir 
sas  alegroyas  notas  ab  tota  la  estridència  de 
qu’es  capàs  un  d’aqueixos  esgangallers  ins¬ 
truments  . 

Al  seu  soroll  s’hi  havia  juntat,  tot  se¬ 
guit,  el  dels  lladruchs  dels  gossos,  que  per 
cert  ho  feyan  ab  veritable  furor,  produhint 
tot  plegat  un  conjunt  baladrer  e  inarmònich 
que  gayre  bé  feya  tornar  sórt. 

Allavors  las  dònas,  deixant  l’ayguerada, 
varen  eixir  per  las  finestras  pera  ferse  cà- 
rrech  dels  qu’en  aquella  hora  anavan  a 
trencar  llurs  oracions  d’un  modo  tan  inespe¬ 
rat  com  intempestiu;  els  homes,  despertant 
sobtadament,  aparegueren  pels  portals  ab 
rostre  malhumorat  y  ayre  amenassador;  y 
per  fi,  la  maynada  comensà  a  enrotllar  tot 
seguit  als  del  piano,  guaytàntsels  ab  cert  re¬ 
cel  y  desconfiansa...  Però  per’  xò,  aquests, 
com  si  tal  cosa:  després  d’un  wals  recargo¬ 
lat,  las  emprengueren  ab  La  Paula ,  y  des¬ 
prés  ab  La  Marsellesa ,  y  després  ab  La  pulga , 
y  després...  després  homes  y  dònas  s’havian 
anat  acostant,  acostant  de  mica  en  mica  al 
entorn  del  piano,  els  gossos  havían  paulati- 
nament  deixat  de  lladrar,  v  a  uns  y  altres  els 
hi  semblà  que  la  calda  havia  anat  disminu- 
hint,  y  fins  que  comensavan  a  passar  alena- 
das  de  fresca... 

I.  Soler  y  Escofet 


TEATRES 

Le  billet  de  logement.  (Els  allotjats). 

Els  autors  de  l’obra  varen  proposarse  fer 
riure,  y  ho  logran.  Ara,  de  quins  medis  se 
valen  pera  conseguirho,  val  més  no  parlarne 
detalladament,  perque  allavoras  sí  qu’en 
P ,  del  O.  podria  dir  que  Joventut  es  un  set¬ 
manari  en  que  hi  campeja  una  pornografia 
a  tall  d'Esquella.  Jo  no  havia  vist  may  en  el 
teatre  res  tan  vert,  y  això  que  fa  una  pila 
d’anys  que  tinch  deria  per  las  representa¬ 
cions  escènicas.  Imagininse  lo  més  atrevit 
que’s  pot  dir  en  públich,  y  encara  quedaràn 
curts.  Un  conegut  meu  qu'assisti  als  dos  da¬ 


rrers  ensaigs  de  la  comèdia,  m’assegurava’l 
dia  del  estreno  a  Novetats  que  s’havian  fet 
moltas  supressions  per’atenuar  la  nota  des¬ 
vergonyida.  Còm  serà  l’original!... 

No  vull  explicarlos  l’argument,  perque 
d’ensà  que’ls  venen  a  las  portas  dels  teatres 
sembla  que’s  quïta  la  feyna.  .Ademés,  que 
no’n  treurían  cap  ensenyansa. 

L’obra,  estudiada  fredament  y  baix  el 
prisma  ab  que  deuhen  mirarse  las  de  la  seva 
especie,  té  situacions  ben  trobadas,  escenas 
mogudas,  un  primer  acte  molt  jugat  y  fins 
tipos  ensopegatsr  Això  déu  notarse  especial¬ 
ment  en  l’obra  original,  donchs  en  la  traduc¬ 
ció  ha  de  perdre  per  forsa.  Aquells  soldats 
que  s’allotjan  a  Evreux,  las  patronas  y  els 
menestrals  que’ls  envoltan,  sòn  figuras  refi- 
nadas  en  el  sentit  francès;  parlant  català,  re- 
sultan  desencaixadas.  Moltas  de  las  situa¬ 
cions  de  l’obra,  aixís  com  la  majoria  dels 
xistos,  estich  segur  que  deurian  fer  enrajolar 
al  mateix  apuntador  dins  de  la  conxa. 

Lo  estrany  es  que’l  senyor  Capella,  qu’ha 
vingut  predicant  la  moral  del  teatre  en  varis 
articles  (ja  sabèm  que  de  moral  n’hi  ha  de  mol¬ 
tas  menas),  s’hagi  atrevit  a  traduhir  Le  billet 
de  logement.  Si  ho  ha  fet  per  especulació,  crech 
qu’hauría  volgut  més  no  donar  son  nom:  el 
mateix  nom  que  fa  poch  temps  suscrivia  un 
llibre  original  titulat  Llibre  del  dolor.  Se  veu 
que  a  n’en  Capella’l  dolor  y  l’humor  li  van  a 
tongadas;  es  la  vida.  El  vaudeville  traduhit  ab 
el  nom  de  Els  allotjats  sembla  una  d’aquellas 
comedias  originals  d’en  Ferrer  y  Codina, 
però  corretgida  y  aumentada.  Estich  1  segur 
que’l  despreocupat  autor  de  Tenorios  no 
s’hauria  atrevit  a  portaria  a  las  taulas. 

Senyor  Capella:  vostè  que’s  queixava, 
quan  en  Zacconi  era  a  Barcelona,  de  que’l 
seu  teatre  era  un  desert  per  la  poca  conco- 
rrencia  qu’anava  a  fruhir  las  filigranas  del 
gran  actor,  ha  de  saber  que’l  mal  que  vostè 
esmentava  es  degut  a  la  falta  de  cultura  del 
públich.  Vagi  vostè  traduhint  obras  com  Els 
allotjats,  y  prompte  aquest  públich  a  qui  vostè 
avans  increpava  no  anirà  al  treatre  si  no’s 
posa  en  escena  una  traducció  com  la  perpe¬ 
trada  per  vostè  ara...  o  bé’l  Doti  Jaume.  De 
l’una  a  l’altra  no  hi  ha  pas  molta  diferencia. 

J.  Pujol  y  Brull 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 


posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XXXVI 

NICARETA  V  SAS  AMIGAS 

(De  Metrodorj 

Tot  jugant  Nicareta  ab  sas  companyas 
va  donar  de  las  nous  qu’ella  teníai 
a  Clito’l  ters,  a  Safo’l  quart,  y,  alhora 
n’arreplegà  un  cinquè  Aristodisía. 

També  un  dotzau  més  un  vintau  Teania, 
y  mitj  dotzau  després  Filinis  bella 
tingueren  de  las  nous  de  llur  amiga, 
qui  sols  cinquanta  se’n  quedà  per  ella  (i). 

XXXVII 

EL  GNOMONER 

(De  Metrodor) 

Tu,  Diodor,  expert  en  la  gnomònica 
bé’m  sabràs  dir,  si’t  plau,  l’hora  del  día 
qu’ab  sa  cursa  sincrònica 
marca’l  sól,  al  trobarse  de  sa  via 
vers  el  mar  d’Occident,  que’l  camí  a  fer 
importa’ls  tres  cinquens  quatre  vegadas 
del  espay  que  vensut  a  sas  petjadas 
darrera  d’ell  ja  té?...  (2). 


la  lluna  ha  anat  apayvagant  sos  fochs 
fins  a  ferse  invisible  pels  mortals. 

Del  temps  transcorregut  en  aquella  hora' 
dos  cops  els  dos  sisens,  més  dos  setens, 
restava  encar  de  nit  fins  a  l’aurora  (1). 

XXXIX 

EL  NAIXEMENT 

(De  Metrodor ) 

Astronom:  dels  estels  y  las  planetas 
dígasme’l  pas  al  temps  en  que  ma  esposa 
donava  a  llum  ahir.  Era  de  día 
y  per  atenye’l  mar  ahont  té  sa  posta 
devía’l  sól  recorre  una  distancia 
com  sis  cops  dos  setens  la  porció  d’òrbita 
que  desde  son  llevant  degué  haver  feta 
dalt  de  son  carro  d’or  que’ls  raigs  envoltan  (2). 

XL 

L’AUBADA 

( De  Metrodor) 

Kiladoras,  lleveuvos:  des  l’aubada 
un  cinquè  s’es  passat  dels  tres  vuytaus 
del  temps  que  queda  encar  de  la  jornada  (3). 


XXXVIII 

L’ECLIPSI 

(  De  Metrodor) 

Oh,  Júpiter  potentl  Es  que  l’eclipsi 
t’ha  plagut  com  els  que,  en  llurs  màgiehs  jochs 
las  Tessalianas  fan?  Com  amagantse, 


(1)  Antologíaç  XIV ,1^8.  Mateixa  forma  de  resolució. 

x  =  1200  nous. 

(2)  Antologia;  XIV,  139  Problemí  per  l’estil  del  V.  Resultat: 

q 

x  =  3  —  horas  transcorregudas- 


(t)  Antologia;  XIV,  40.  Com  l’anterior.  El  resultat  serà: 

6 

x  =  6  —  horas  transcorregudas. 

(2)  Antologia,  XIV,  141  Problema  per  l’estiil  del  V.  Resultat: 

8 

x  =  4  —  horas 

19 

(3)  Antologia;  XIV,  142.  Com  el  precedent.  Resultat 


x  =  1 1  —  horas 

43 


36 


part  del  día  que  manca  transcorre  Eran,  donchs,  els  — •  d'  utia, 

4  3 


que diríam  nosaltres,  s:  comptessim.com  els  grechs,  doue  horas 
de  la  sortida  del  sól  fins  a  sa  posta. 


532 


JOVENTUT 


NOVAS 

Ja  està  en  la  conciencia  de  tothom  que 
pera'l  partit  republicà  unitari  del  unitari  Es¬ 
tat  espanyol,  no  hi  ha  cura.  Està  vist  que  un 
partit  ben  organisat  no  es  aquí  possible. 
Lo  únich  que  caracterisa  al  estat  espanyol 
es  la  desorganisació.  D’homes  ab  talent  or- 
ganisador,  en  política  com  en  tot,  n’hi  ha 
hagut  a  Espanya  pochs,  poquíssims.  No 
havia,  donchs,  d’ésser  més.  afortunat  que’ls 
altres  el  partit  republicà,  que  si  cap  n’ha 
tingut  d’home  d’aqueixos,  no  s’ha  distin¬ 
git  pas  per  sa  honradesa.  Basat  aqueix  par¬ 
tit  en  l’ambició  d’uns  quants  y  en  la  ig¬ 
norància  dels  més,  no  responent  de  cap  ma¬ 
nera  a  las  novas  orientacions  dels  pobles 
moderns,  s’havia  de  descompondre  perforsa. 
Edificar  sobre  la  ignorància  es  edificar  sobre 
sorra. 

Per  això  en  Maura  l’ha  esvanit  fàcilment 
aqueix  fantasma  del  republicanisme  que  me¬ 
sos  enrera  tant  semblava  agegantarse.  Si  el 
partit  republicà  hagués  representat  una  ten¬ 
dència  verament  sana,  verament  forta,  l’ac¬ 
tual  quefe  del  govern  no  l’hauria  pas  retut 
ab  armas  tan  barroheras  com  las  que  s’ha 
dignat  posar  en  us.  Armas  que,  per  cert,  no 
són  pas  las  mateixas  qu’emplea  pera  bregar 
ab  el  Catalanisme.  Ell  ha  vist  els  funestos 
resultats  qu’enCànovas  y  en  Silvela’ntrague- 
ren  de  sa  soperbia,  y  ha  cregut  necessària  la 
política  del  afalach.  <jEs  que  ab  contempori- 
sacions  y  falsas  promesas  pretén  debilitarnos 
y  corrómprens?  Heusaquí  la  qüestió.  No  es 
partidari  ell  d’enviarnos  virreys  despòtichs  y 
curts  de  gambals  com  l’Hinojosa  y  en  Bar- 
gés,  ni  li  són  grats  actes  com  el  que  ab  la 
bandera  catalana  acaba  de  realisar  aquell 
Quixot  que  fa  de  comandant  de  marina 
a  Tarragona.  Si  grats  li  són,  pitjor  pera 
ell.  La  seva  tàctica  ab  nosaltres  es  més  fina. 
Ell  diu  qu’està  al  nostre  costat:  ell  fins  se 
creu  estarhi  a  voltas,  en  quant  estima  neces¬ 
sari,  com  a  governant,  utilisar  algunas  de  las 
bonas  qualitats  qu’en  el  Catalanisme  sab  veu¬ 
re;  ell  no’ns  demana  qu’abdiquèm  de  nostres 
principis:  ell  sols  ens  diu  que  no  siguèm  in¬ 
transigents.  Y  devant  de  tanta  afabilitat, 
n’hi  ha  que  troban  que  no  hem  de  fer  la  cara 
tan  seria  si  volèm  passar  per  personas  edu- 
cadas  ;  n’hi  ha  que  creuhen  qu’en  Maura 
es  més  pràctich  que  nosaltres  y  qu’hem  de 
pactar  ab  ell  a  fi  de  catalanisar  a  Espanya 
fentla  apta  pera  la  cosa  pública,  y  alhora 
castellanisarnos  un  xich  en  lo  que  respecta 
al  nostre  caràcter,  poch  melós,  massa  sorrut... 
Més  podria  succehir  que  mentres  en  Mau¬ 
ra  s’anés  dihent  descentralisador ,  molts  de 
nosaltres  ens  anéssim  centralisant  de  mica 
en  mica 

No  per  això  moriria’l  Catalanisme.  Fassi 


cadascú  la  política  que  vulgui,  per  nostra 
part  creyèm  no  tenir  motius,  fins  ara,  pera 
deixar  de  veure  en  en  Maura’l  representant 
de  la  tradició  política  conservadora  y  cen¬ 
tralista  que  sempre  hem  combatut:  tra¬ 
dició  massa  estantissa  pera  que,  anant  de 
brasset  ab  el  Catalanisme,  no’ns  fes  l’efecte 
de  que  veyém  una  vella  esdentegada,  plena 
d’arrugas  y  ridículament  vestida  ab  robas  de 
colors  llampants,  intentant  la  conquista  d’un 
jove  qu’es  per  mereixe.  Ara  bé:  si  aquest 
jove  fos  pobre  d’esperit  potser  se  casaria 
ab  ella,  però...  també  la  enterraria  a  no  tri¬ 
gar  gayre  a  la  pobra  vella  ridícula. 

N’ha  sufertas  massa  de  vexacions  Cata¬ 
lunya;  se  triga  massa  a  desagraviarla  pera 
que,  desenganyada  com  està,  pugui  aixis 
com  aixis  posar  fe  en  un  altre  politich  que 
l’afalaga  com  tants  l’han  afalagada  .  Y  això 
no  vol  dir  que  considerèm  a  n’en  Maura  un 
politich  baix  com  els  altres;  en  diferentas 
ocasions  hem  reconegut  que  val  un  xich 
més;  però  aixó  no’ns  priva  de  censurar  sa 
gestió  sempre  que  la  trobèm  censurable, 
y  aixis  seguirèm  fentho  mentres  ell  dongui 
ocasió  y  motiu.  Aquesta  sinceritat  hauria 
d’agradar  a  tot  governant  serio.  Per  lo  tant,' 
quan  algún  maurista,  de  quina  bona  fe  no 
volèm  ara  dubtar,  se’ns  acosti  y  ens  digui  com 
la  vella  de  la  comparansa,  que’ns  deixèm 
querer ,  y  que  siguèm  amables  tal  com  som 
guapos,  potser  qualsevol  dels  nostres  li  sor¬ 
tirà  ab  una  rèplica  oportuna.  El  maurista 
dirà  « Adiós ,  hermosos »;  y  l’altre  li  contestarà 
«Adeu,  cursi  h) 

D’una  caseta  de  la  platja  de  Torredemba¬ 
rra,  propietat  del  senyor  Macaya,  las  auto¬ 
ritats  marítimas  n’han  fet  treure  una  bande¬ 
ra  catalana. 

Dugas  cosas  dirém  al  senyor  Macaya  res¬ 
pecte  a  aquest  fet  tan  arbritari:  una  en  serio  y 
l’altra  en  broma.  La  primera  es  que  nosal¬ 
tres,  si  ens  passés  un  cas  com  el  de  referen- 
cia,  amparats  en  las  lleys  positivas  que’ns 
defensan  contra  l’aplanament  de  morada  y 
contra  la  sustracció,  apelaríam  a  tots  els  me¬ 
dis,  fins  als  de  la  violència,  pera  guardar 
nostra  casa  y  nostra  propietat  conlra’ls  que, 
amparats  en  son  uniforme  y  en  la  ignoràn¬ 
cia  y  falta  de  conviccions  del  poble,  s’atrevis¬ 
sin  a  faltar  a  la  lley  moral  y  escrita  que’ns 
protegeix. 

Y  la  segona  es  que,  d’ara  en  avant,  acon- 
sellèm  al  senyor  Macaya  que  sempre  que 
vulgui  honrar  sa  casa  posantla  sota’ls  plechs 
de  la  bandera  de  Catalunya,  aixis  com  els 
pagesos,  pera  espantar  als  timits  pardals, 
posan  en  son  camp  o  en  son  paller  un  ba¬ 
rret  de  copa  vell,  posi  ell  també  sobre  sa 
casa  un  barret  de  copa  però  que  sia  blanch, 
y  ab  una  faixa  blava  ab  las  estrellas  blan- 


JOVENTUT 


533 


cas  dels  Estats  Units.  Si  ho  fa  tal  com  li 
dihèm,  pot  tenir  la  seguritat  de  que  no  veu¬ 
rà  ni  l’ombra  dels  Nelsons  de  Tarragona. 


Lo  Camp  de  Tarragona,  que  viu  més  aprop 
que  nosaltres  del  comandant  de  Marina  d’a¬ 
quella  provincià ,  y  que  per  lo  tant  té  motius 
pera  conéixel  millor,  el  descriu  de  la  següent 
manera: 

Foraster  en  aquesta  terra,  sense  arrels  ni  vincles 
qu’ab  ella’l  lliguin  ni  altras  relacions  que  las  que  li 
porta'l  càrrech  que  ocupa,  no  entén  el  llenguatge  que 
aquí’s  parla,  ni  pot  compendre  quin  es  el  nostre  caràc¬ 
ter  ni  de  quina  mena  són  las  nostras  afeccions.  Però 
ell,  com  a  bon  funcionari  espanyol,  si  no’n’sab  res 
tampoch  vol  enterarsen  de  tot  això;  y  inflat,  possehit 
de  la  seva  autoritat  y  de  la  importància  pròpia  de  la 
gent  del  centre,  passeja  pel  Moll  perdonant  la  vida  als 
pobres  pescadors  del  Serrallo,  que  al  vèurel  ja  tremo- 
lan,  fosca  la  mirada,  la  cara  ben  seria  y  tussint  d’en 

tant  en  tant .  Y  es  clar,  en  aquest  terrer  qu’es  català 

perque  hi  ha  una  llengua  catalana,  y  un’ànima  catalana, 
y  una  tradició  y  un  pervindre  ben  catalans,  lo  que 
molts  sentim  al  cor  ho  volèm  manifestar  públicament, 
amparats  per  la  lley,  enlayrant  tan  alta  com  ens  es 
possible  la  bandera  dels  nostres  amors  y  de  las  nostras 

glorias,  la  santa  bandera  de  las  quatre  barras .  May 

ho  féssim!  El  Comandant  de  Marina  no’ns  permetrà  te- 
nirla  y  ens  enviarà  atrèurela  vuyt  o  déu  carrabiners  que, 
inconscients  y  per  manament  d’altri,  cometràn  el  crim 
d’arrencar  un  tros  del  escut-d’Espanya 

Els  odis  seculars  de  rassa  entre  oprimits  y  opressors, 
no  hi  ha  por  de  que  s’extingeixin.  Quan  la  memòria 
faltés,  ventaria’l  caliu  que  hi  ha  sota  las  cendras,  la  ig¬ 
norància  y  el  despotisme  de  certs  funcionaris,  verita¬ 
bles  sayons  de  Catalunya,  que  a  fuhetadas  li  fan  present 
lo  que  ha  sigut  y  pot  tornar  a  ser.  Són  els  mateixos  de 
Flandes,  els  mateixos  de  las  possessions  del  Atlàntich 
y  del  Pacífich,  els  que  han  governat  ab  orgull  y  des- 
enfrè  sense  exemple  les  terras  ab  que  la  sòrt  els  favorí, 
y  de  las  quals  n’han  tingut  de  sortir  vilipendiats,  desa¬ 
creditats,  foragitats,  arriant  moltas  vegadas  vergonyo- 
sament  y  tant  si  han  volgut  com  no  la  seva  ban¬ 
dera. 

En  un  altre  país  que  no  fos  Espanya’l  Comandant 
de  Marina  hauria  sigut  portat  a  la  barra.  Ha  conculcat 
la  Constitució,  ha  atentat  contra  la  llibertat  individual 
y  la  inviolabilitat  del  domicili,  ha  inferit  greu  ofensa  a 
tot  un  poble  arrencant  y  atropellant  lo  que  simbolisa’l 
seu  passat  de  grandesa,  el  seu,  present  de  dignitat,  el 
seu  pervindre  ple  de  venturosas  confiansas... 


Un  altre  que  s’explica: 

L’ajudant  militar  de  Marina  de  Sant  Feliu 
de  Guíxols  ha  amenassat  ab  imposar  multas 
y  altras  midas  de  rigor  a  las  embarcacions 
que  portin  la  bandera  catalana  a  la  popa. 

Hem  d  advertir  a  n’en  Maura  que  aqueixos 
marins,  procedents  no  sabém  si  de  Cavite 
o  d’algún  gobierno  d’allà  a  las  Filipinas,  H 
comensan  a  embullar  la  troca.  Segueixin 
per  aquest  cami,  y  els  catalans  reconsagrats 
tindrém  menos  feyna,  y  Catalunya  més  aviat 
l'autonomia  que  desitja. 


Ves  si  en  són  de  tipos ,  que  ab  el  tarannà 
qu’ara  van  agafant,  al  volernos  fer  arriar  la 
bandera  catalana  no  sols  ens  donan  llissons 
d’espanyolisme  a  nosaltres,  sinó  al  mateix 
rey,  que  sol  portar  en  sa  embarcació’l  penó 
morat  de  Castella,  la  qual  dintre  del  Estat  no 
es  pas  més  que  un’altra  regió  com  Catalu¬ 
nya. 

Per’  xò’ls  nostres  diputats  dirigiren  a  n’en 
Maura  una  protesta  concebuda  en  els  se¬ 
güents  termes: 

Excmo.  Sr.  Presidente  del  Consejo  de  Ministros. — 
Ontaneda  Santander.  —  Diputados  infrascritos  protestan 
enérgicamente  atropello  cometido  autoridades  maríti- 
mas  Torredembarra  y  San  Feliu  de  Guíxbls,  prohi- 
biendo  ostentación  bandera  catalana  litoral  y  embarca- 
ciones,  esperando  del  Gobierno  las  órdenes  precisas 
para  que  sea  debidamente  respetado  por  aquellas  un 
derecho  de  cuyo  çjercicio  da  constante  ejemplo  S.  M.  el 
Rey  con  respecto  à  la  ensefia  de  otra  región  que  no 
disfruta  por  la  ley  de  mayores  prerrogativas. — Alberto 
Rusinol,  Luis  Domènech,  Francisco  Albó,  Leoncio 
Soler  y  March,  Trinidad  Rius. 

Deya  no  fa  gayre  El  Imparcial ,  parlant  de 
Finlandia: 

Sabido  es  que  el  Gran  Ducado  de  Finlandia  consti- 
tuye  un  vasto  territorio  que  se  extiende  al  Norte  del 
golfo  del  mismo  nombre  con  una  superfície  de  373,604 
kilómetros  cuadrados  con  mas  de  dos  millones  y  medio 
de  habitantes. 

Fué  este  territorio  incorporado  al  imperio  ruso  el 
ano  1809  en  virtud  del  tratado  de  Fredrikshamn. 
Hasta  entonces  el  Gran  Ducado  de  Finlandia  había 
formado  parte  de  la  nación  sueca,  y  suecos  han  conti- 
nuado  siendo  los  finlandeses  à  pesar  de  las  medidas 
de  incorporación  del  gobierno  de  San  Petersburgo.  Los 
dominadores  han  ido  cercenando  los  derechos,  los  fue- 
ros  y  la  autonomia  de  Finlandia.  La  última  resolución 
imperial  acabó  con  lo  que  quedaba  de  libertad  en  el 
valeroso  y  sufrido  pueblo  finlandès  Se  ha  prohibido  el 
uso  del  idioma  propio  del  país,  se  ha  obligado  à  los 
finlandeses  à  servir  en  el  ejército  ruso,  pero  siempre 
fuera  de  Finlandia;  se  les  ha  cercenado  las  libertades 
mercantiles,  se  les  han  impuesto  odiosos  tributos,  se  ha 
querido,  en  suma,  que  la  raza  se  humille  ó  desapa- 
rezca. 

Y  deya  pochs  dias  després,  parlant  de  Ca¬ 
talunya: 

La  invasión  del  catalanismo  va  Uegando  à  limites 
inconcebibles. 

Mientras  en  Francia,  donde  se  hablan  varios  dialec- 
tos,  no  se  permite  telegrafiar  màs  que  en  lengua  fran¬ 
cesa,  el  senor  Maura,  en  el  delirio  de  su  alegria  por  el 
grato  recibimiento  de  los  barceloneses,  autorizó  la 
transmisión  de  despachos  en  catalàn.  Pero  no  bastaba 
esto.  Se  quiere  ahora  que  naveguen  por  el  mundo  na 
ves  abanderadas  en  Espaíïa  con  el  pabellón  nacional  y 
con  el  viejo,  apolillado  y  no  usado  hace  siglos  del  prinri- 
pado  catalàn. 

íQuè’ls  en  sembla  de  la  medalla ?  Aixis  en- 
ganyan  descaradament  al  poble  aqueixos  pe- 
riodistas  farsants,  aixis  insultan  la  bandera 
d’una  región  espanola  aqueixos  inconsútils 


534 


JOVENTUT 


qu’haurían  de  contribuhir  a  enlayrarla.  Y  no 
es  que  nosaltres  tinguem  l’entusiasme  ridicul 
que  per  las  banderas  ells  tenen;  nosaltres  lo 
que  defensèm  es  el  dret  d’usar  la  nostra,  per 
ésser  nostra  y  perque  té  més  tituls  que  cap 
al  respecte  de  tothom,  ja  que  may  ha  sigut 
issada  com  a  símbol  de  tirania  sobre  altres 
pobles. 

Y  afegeix: 

Esta  exigeneia  deberà  ser  recbazada  con  energia, 
porque  no  serà  la  última. 

Y  que  ha  d’ésser  l’última,  infelis!  Aqueixa 
gent,  que  no  sab  res,  que  no  espera  res,  que 
no  aspira  a  res  (si  no  es  a  cobrar  la  nòmina), 
té  en  compensació  la  immensa  vanitat  de 
creures  que  tots  els  pobles  són  com  Cas¬ 
tella. 

Tantas  ne  té  d'aspiracions  Catalunya, 
qu'encara  no  ha  comensat  a  exigir:  però  ja 
cuydaréu  vosaltres  ab  la  vostra  estupidesa  de 
que  arribi  aviat  el  periode  de  las  exigencias. 


A  n’en  Maura  se  li  ha  presentat  una  ocasió 
que  ni  preparada  aposta  pera  ferse  simpè- 
tich:  la  del  us  de  la  bandera  catalana. 

Y  com  que  no  es  un  imbècil  com  els  de 
El  Imparcial ,  com  que  té  un  xich  més  de 
senderi  politich  que’ls  Romanones,  els  Ca- 
nalejas  y  demés  comparsas  del  lliberalisme 
espanyol,  l’ha  aprofitada,  declarant  qu’es 
perfectament  licit  l’us  de  nostra  bandera  en 
las  embarcacions. 

En  Maura  ha  fet  un  acte  de  justicia,  y  no 
serèm  pas  nosaltres  qui  deixi  de  reconèi- 
xerho  aixís. 

Però  aqueix  acte  de  justicia  l’ha  fet  sols  a 
mitjas.  Ell  sab  d’historia  y  li  consta  que  men- 
tres  l’escut  de  las  quatre  barras  onejà  en  els 
barcos  de  la  confederació  catalana-aragonesa, 
no  sufrí  la  marina  espanyola’ls  desastres  ni  las 
vergonyas  a  que  l’ha  portada  l’esperit  caste¬ 
llà  y  centralista,  inútil  en  això  com  en  tot, 
per  terra  y  per  mar;  ell  sab  que’l  nostre  escut, 
tenint  tants  tituls  com  el  que  més  a  la  gene¬ 
ral  estima,  acaba  d’ésser  vexat  per  la  supèr¬ 
bia  y  la  ignorància  de  dos  funcionaris  caste¬ 
llans;  y  ell,  sabent  això,  permet  que  aquei¬ 
xos  funcionaris  qu’han  afrontat  a  una  de  las 
més  ilustres  nacionalitats  del  Estat  espanyol 
y  ensemps  atropellat  el  dret  individual,  con- 
tinuhin  desempenyant  sos  càrrechs. 

Comprenèm  que  la  revolució  desde  dalt 
no’s  pugui  fer  a  so  de  tabals,  però  entre 
poch  y  massa. 

Ens  plauria  qu’enMaura,  que  quan  vol  sab 
demostrar  que  té  energias,  las  demostrés  en 
casos  com  el  present  d’una  manera  tan  radi¬ 
cal  y  ensemps  tan  justa,  que’ls  que  més  dub- 
tan  de  sa  política  fossin  els  que  més  incondi- 
cionalmenf  l’alabessin.  Y  nosaltres  foram  els 


primers  d’enaltir  sos  actes  de  justicia,  per¬ 
que  llavors  sí  que  podriam  creure  en  sa  sin¬ 
ceritat  quan  parla  de  revolució  pacífica  y  de 
regeneració.  Y  al  cap  y  a  la  fi  tindria  ell  més 
dret  a  ésser  cregut  que  no  pas  els  falsos  llibe¬ 
rals  a  qui  hauria  de  donar  llissons  de  lli¬ 
beralisme. 


Ha  mort  en  Waldeck-Rousseau,  l’expresi- 
dent  del  Consell  de  ministres  de  Fransa.  Ab 
la  seva  mort  ha  perdut  la  República  un  dels 
homes  més  eminents,  un  dels  pochs  politichs 
qu’ab  son  talent,  ab  sa  ilustració  y  ab  sa 
energí^  podian  salvar  al  poble  francès  dels 
perills  que  l’amenassan. 

En  Waldeck-Rousseau,  lo  mateix  com  a 
particular  que  com  a  polítich,  tenia  una  per¬ 
sonalitat  ben  definida,  puig  encarnava’l  tipo 
rarissim  en  els  pobles  meridionals  del  radi¬ 
cal  aristòcrata,  y  al  dir  això  no  volèm  pas 
dir  que  l’insigne  finat  fos  un  aristòcrata  de- 
mocratisat  pels  temps  actuals,  ni  per  las 
conveniencias  politicas,  ni  tampoch  que  fos 
un  plebeu  en  qui  la  fortuna  y  la  política  ha¬ 
guessin  despertat  aficions  v  costums  de  gran 
senyor,  no:  en  Waldeck-Rousseau  era  un 
demòcrata  convensut,  però  que  ab  son  gran 
talent  odiava  la  grolleria  y  las  brutalitats  de 
la  massa;  en  Waldeck-Rousseau  era  un  aris¬ 
tòcrata  de  la  inteligencia,  era  un  ideòcrata. 

Sols  comprenent  el  seu  elevat  criteri,  el 
seu  patriotisme  y  la  seva  ilustració,  se  expli¬ 
ca  qu’hagués  pogut  presidir  un  govern  en  el 
que  hi  figuressin  com  a  ministres  el  reaccio¬ 
nari  Gallifet,  a  qui  sempre  la  plebe  de  París 
atribuhirà’ls  fusellaments  de  la  Commune , 
y  el  socialista  Millerand.  Sols  als  homes  de 
talent  privilegiat  els  es  dat  saber  treure  par¬ 
tit  de  forsas  tan  oposadas. 

La  civilisació  no  déu  oblidar  may  que’l 
gran  estadista  francès  que  acaba  de  morir 
fou  un  antimilitarista  decidit,  que  fou  un 
dels  que  més  trevallaren  pera  desfer  el  jòch 
dels  malvats  acusadors  d’en  Dreyfus,  y  que 
fou  l’ànima  de  la  lley  anticongregacionista 
que  tan  soroll  ha  mogut  a  Fransa. 


En  un  solt  titulat  Tranquilitat  presidencial 
deya  l’altre  dia  La  Veu  de  Catalunya  que,  a 
pesar  de  las  alteracions  d’ordre  públich  a 
provincias ,  en  Maura  refuig  totas  las  oca¬ 
sions  que  se  li  presentan  pera  mostrar  las 
grans  iniciativas  que  li  atribuheixen  sos  ad¬ 
miradors,  y  qu’en  això  com  en  altras  moltas 
cosas  el  quefe  del  govern  no  fa  més  que  se¬ 
guir  la  gestió  dels  seus  antecessors,  qu’han 
cregut  y  creuhen  que  la  qüestió  social  se 
resol  ab  els  mausers  dels  civils  y  després  se 
quedan  tan  satisfets,  fins  qu’esclata  una  nova 
espurna  d’aqueix  caliu  que  acabarà  per  ma- 


JOVENTUT 


535 


nifestarse  aviat  en  flamarada  esporuguidora- 

Afegia  La  Veu  qu’en  Maura  sols  ha  sabut 
Iluhirse  en  campanyas  parlamentarias  sobre 
qüestions  incidentals  y  causas  xorcas,  però 
que  sas  energias  d’home  de  govern  no  s’han 
revelat  encara  ab  res  concret,  ni  que  tingui 
relació  estreta  ab  els  grans  problemas  poli- 
tichs  y  socials  plantejats  a  Espanya. 

En  Maura  dorm,  com  els  seus  antecessors: 
té  rahó  La  Veu  de  Catalunya . 


Havent  la  Junta  Permanent  de  la  Unió  Ca¬ 
talanista  salvat  tots  els  obstacles  que  durant 
tant  de  temps  han  impedit  portar  a  la  reali- 
sació  la  generosa  ofrena  del  Pi  de  las  Tres 
Brancas  feta  a  la  Unió  Catalanista  en  l’Assam- 
blea  de  Tarrassa,  per  fi  ha  tingut  efecte 
la  firma  de  la  escriputra  de  cessió,  devanl  del 
notari  senyor  Joseph  Torres  y  Sampol,  mem¬ 
bre  del  Consell  general  de  la  Unió  Catalanis¬ 
ta. ,  assistinthi  els  senyors  propietaris  na  Ma¬ 
ria  Marpeu  y  Buxareu  y  el  seu  espòs  en 
Tomàs  Campà,  d’una  part,  y  de  í’altra’l 
president  de  la  Unió  Catalanista  en  Domingo 
Marti  y  Julià,  resultant  ja  un  fet  la  propietat 
del  renomenat  Pi  de  las  Tres  Brancas  a  fa¬ 
vor  de  la  entitat  capdal  del  nacionalisme,  lo 
qual  ha  de  causar  profond  goig  a  tots  els 
bons  catalans,  puig  que  aquell  arbre  immor- 
lalisat  pel  gran  mossèn  Cinto,  es  tingut  per 
molts  com  el  simbol  de  nostras  aspiracions. 

L’actual  Junta  Permanent,  qu’ab  activitat 
ha  procurat  portar  a  cap  tots  els  trevalls  en¬ 
caminats  a  la  cessió  del  Pi,' s  proposa  pen- 
dre  possessió  d'aquell  arbre  dintre  molt  poch 
temps,  tal  volta  a  darrers  del  pròxim  se¬ 
tembre,  a  quin  fi  s’han  comensat  ja  alguns 
trevalls  pera  revestir  la  festa  de  la  solemnitat 
deguda. 

El  nou  «Centre  Catalanista»  de  Caldas  de 
Montbuv  celebrà’l  passat  diumenge  sa  festa 
inaugural  ab  un  gran  meeting  de  propagan¬ 
da  baix  els  auspicis  de  la  Unió  Catalanista. 

En  el  local  del  «Centre  Caldense»,  ple  de 
gran  gentada,  y  baix  la  presidència  del  se¬ 
nyor  Marti  y  Julià,  feren  us  de  la  paraula’ls 
senyors  Lluis  Manau,  del  «Aplech  Catala¬ 
nista»  de  Barcelona;  Joan  Llorens,  del  «Cen¬ 
tre  Catalunya»  de  Sant  Martí  de  Provensals; 
Narcis  Fuster,  y  Manel  Folguera  y  Duràn, 
resumint  el  doctor  Marti  y  Julià. 

Els  discursos  dels  oradors  foren  notables 
a  tot  serho,  y  els  aplausos  de  la  concorren- 
cia  incessants  devant  de  la  virilitat  dels  con¬ 
ceptes  y  la  sana  doctrina  qu’eloqüentment 
exposaren  nostres  companys.  Creyèm  que’l 
meeting  de  Caldas  tindrà  resultats  ben  profi- 
tosos  pera  nostra  causa  en  aquella  comarca 


En  consell  general  qu’efectuà’l  21  de  juliol, 
acordà’l  «Progrés  Autonomista»,  per  molta 
majoria  de  vots,  demanar  sa  adhesió  a  la 
Unió  Catalanista ,  per  consideraria  la  entitat 
capdal  del  Catalanisme  y  la  qu’ab  més  al 
truísme  trevalla  pel  renaixament  de  Catalu¬ 
nya. 

A  lo  que  tenim  dit  del  «Progrés»,  agrega- 
rém  qu’es  associació  ben  progressista,  com, 
entre  altres,  ho  demostran  son  acort  de  tenir 
oferta  de  franch  sa  sala  d’actes,  inclòs  llum, 
a  las  societats  obreras  que  la  solicitin  pera 
llurs  reunions,  sa  adhesió  al  congrés  anti¬ 
militarista  d’Amsterdam,  el  sagell  de  sas 
festas  y  son  primer  article  que  diu:  «  L’asso¬ 
ciació  s’anomenarà  «Progrés  Autonomista» 
y  tindrà  com  a  fi  trevallar  pera  la  implanta¬ 
ció  de  l'autonomia  de  Catalunya  dintre  del 
Estat  espanyol,  al  ensemps  que,  acoblant 
catalans  d’ideas  progressivas,  farà  activa  pro¬ 
paganda  de  la  llibertat  de  conciencia,  fent 
us  de  la  tolerància  pròpia  de  la  bona  educa¬ 
ció  social,  etc  ,  etc.» 

Donèm  nostra  enhorabona  a  la  novella 
entitat  que  ve  a  sumarse  ab  nosaltres  sota’l 
penó  de  la  Unió  Catalanista. 


No’ns  queda  espay  pera  parlar  com  vol- 
driam  de  la  hermosa  festa  qu’en  celebració 
de  sos  jochs  florals  d’enguany  celebrà’l  pas¬ 
sat  dilluns  l’associació  catalanista  «Gent 
Nova»,  de  Badalona.  L’acte  resultà  molt  1 1  u- 
hit,  essent  lo  més  notable’l  discurs  que  pro¬ 
nuncià  l’individuu  del  jurat  en  Joseph  Maria 
Roca,  qui  en  defensa  de  nostra  llengua  y  en 
protesta  d’antigas  y  recents  vexacions  sufer- 
tas  per  nostre  poble,  tingué  accents  tan  ins¬ 
pirats  com  enèrgichs  ,  que  promogueren 
grans  ovacions. 

Diuhen  de  Paris  qu’ha  quedat  consti- 
tuhida  en  aquella  capital  (2,  rue  Clery),  una 
«Lliga  Nacionalista  Catalana»  quin  objecte 
es  trevallar  per  l’absoluta  autonomia  de  Ca¬ 
talunya. 


Secció  d’higiene  : 

Las  moltas  personas  que  per  escrit  0  de 
paraula’ns  han  aconsellat  que  Joventut  no’s 
rebaixi  a  tractar  ab  els  de  La  Esquella ,  tin- 
dràn  de  perdonarnos  si  una  vegada  més  dei¬ 
xem  de  seguir  sas  amistosas  indicacions. 
Ellas  ens  proban,  de  totas  maneras,  que  són 
molts  els  qu ’aprecían  nostras  bonas  inten¬ 
cions,  y  molts  més  encara’ls  que  desprecían  als 
catalanòfobos  de  ca’n  López.  Però  lo  que  més 
ens  ha  agradat  es  haver  conseguit  que  la  rabia 
fassi  trontollar  la  careta  del  pobre  Roca  fins 
al  punt  de  deixar  entreveure  la  pròpia  cara. 


JOVENTUT 


536 

Per  suposat  que  l’home,  seguint  son  pro¬ 
cediment  jesuhitich  de  sempre,  no  contesta 
a  cap  dels  nostres  arguments  d'una  manera 
concreta.  Ab  tota  la  mala  fe  vira  cap  allà 
hont  veu  menos  perill  y  ,  de  tots  els  cà- 
rrechs  morals  que  li  fem  no  més  se  fixa  en 
qu’en  Pujulà’l  va  tractar  de  gueto  (gueto  pu- 
tiner ,  home).  Això  afecta  a  la  part  física. 
Tenim,  donchs,  qu’en  Roca  pobre  lo  únich 
qu’aprecia  es  el  físich,  a  pesar  d’ésser  tan 
lleig. 

Y  afegeix  que  no  té  cap  gracia  que  un  jove 
amenassi  a  un  gueto,  y  menos  de  Paris  es¬ 
tant;  y  al  dir  això  no’ns  esmenta  als  demés 
de  Joventut,  que  també  li  hem  tirat  pels 
nassos  arguments  contundents  sense  mòu- 
rens  de  Barcelona,  ahont  ens  pot  venir  a  tro¬ 
bar  si  en  té  ganas. 

Sense  sortirse  de  las  grollerias  calumnio- 
sas  de  sempre,  única  defensa  a  que  apela, 
repeteix  que  Joventut  no  la  llegeix  ningú,  y 
baix  el  seu  punt  de  vista  té  rahó,  perque  1 


públich  de  la  La  Esquella ,  que  no  es  ningú , 
no  llegeix  Joventut. 

Si  quelcom  fos  aqueix  públich,  d’en  Roca 
pobre  ja  se’n  haurian  fet  déu  pedras;  si  un 
xich  de  criteri  tinguessin  sos  lectors,  no  po¬ 
dria  en  Roca  pobre  dir  lo  que  diu  en  el  da¬ 
rrer  número  d’aquell  grollersetmanari, ahont, 
després  de  confessar  que  no  sab  a  què’s  refe¬ 
ria  un  solt  injuriós  pera  en  Pujulà,  afegeix 
que  se’l  fa  seu.  No  pot  donarse  més  desa- 
prensió  o  més  bestiesa. 

Creyèm  que  n’hi  ha  prou  ab  això  pera  dei¬ 
xar  probat  que  un  públich  que  s’empassa  tals 
cosas,  es  quelcòm  pitjor  que  un  públich  in¬ 
conscient. 

Per  això  dihém  qu’es  un  ningú. 

Y  per  això  hem  dit  a  n’en  Roca  pobre  tot 
lo  que  li  hem  dit,  y  l’hem  calificat  com  se 
mereixia. 

Y  per  això’l  posèm  en  secció  especial:  d’hi¬ 
giene. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 


SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 


autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals.  * 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any.  . . 4  5°  » 

»  Trimestre. . 2  25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

>  atrassat,  ab  folletins.  .  40  » 

»  >  sense  folletins . 25  » 

I 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  4.O  > 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

L’actitut  d’en  Maura,  per  Lluís  Via.— Divagacions  filo- 
sófich-socials,  per  Emili  Tintorer.— ^Què  es  la  bo¬ 
geria?,  per  Francisco  de  P.  Vailet-— París:  Baixos 
fondos,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.  —  Impressió,  per 
Frederich  Barceló.— Cant  primer  de  «L’Evangeli  de 
la  Vida»,  per  Pompeyus  Gener.  —  Idili  gris,  per 
P.  Riera  y  Riqué.— La  darrera  missiva,  per  Antón 
Sabater  Mur.— Concurs  folk-lórich,  per  R.  Miquel  y 
Planas.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech  14. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana. — Plech  7. 


L’ACTITUT  D’EN  MAURA 

En  Maura  s’empenya  en  allargar  l’agonia 
d’Espanya.  Aixis  ho  deduhim  de  l’actitut  en 
que’s  manté,  no  decidintse  a  desagraviar  Ca¬ 
talunya  després  dels  atropells  de  que  ha  si¬ 
gut  objecte  la  bandera  catalana  a  Torredem¬ 
barra  y  a  Sant  Feliu. 

S’ha  desmentit  que'l  quefe  del  govern  de¬ 
clarés  licit  l’us  de  la  bandera  barrada  en  las 
embarcacions  catalanas;  lluny  de  fer  tal  de¬ 
claració,  se  diu  que’ls  motius  qu’alegà  pera 
no  feria,  són  un  nou  agravi  pera  nostre  po¬ 
ble.  En  Maura,  després  de  ferse  assessorar 
pel  ministeri  de  Marina,  vingué  a  dir:  «Las 
regions  (volia  dir  els  pobles  supeditats  al 


centre),  no  poden  ostentar  llurs  banderas, 
donchs  D’Estat,  l’amorós  Estat  que  las  té 
baix  sa  tutela  y  protecció,  no  déu  consentir 
que  passin  pel  gros  perill  de  que  llurs  em¬ 
barcacions  sian  consideradas  vaixells  pira- 
tas,  com  indubtablement  las  hi  considera- 
rian  els  barcos  de  guerra  dels  altres  Estats 
al  veurèlashi  ostentar  una  bandera  que,  per 
digna  que  sia,  no  està  reconeguda  interna¬ 
cionalment.» 

Y  nosaltres  que  creyam  qu’en  tota  la  mar 
ja  no  quedavan  més  barcos  piratas  que’ls 
barcos  de  guerra  dels  grans  Estats  impe- 
rialistas,  dels  grans  Estats  opressors!  Hem 
de  tornar,  donchs,  la  oració  per  passiva; 
no  sols  no  són  ells  els  piratas,  sinó  que 
són  els  únichs  que  poden  donar  patents  de 
corso. 

Posteriorment  aqueixa  declaració  d’en 
Maura  també  ha  sigut  rectificada,  y  a  horas 
d’ara  no  sabém  a  quina  carta  quedarnos  en 
aquest  assumpto.  Lo  que  sembla  evident  es 
qu’en  Alaura  hi  vol  tirar  terra  per  sobre. 

La  politica  del  afalach  y  la  contemporisa- 
ció  que  segueix  en  Maura  ab  nosaltres,  aca¬ 
barà  per  resultar  pitjor  que  la  politica  rigo- 
rista  d’en  Cànovas.  Una  dictadura  franca  no 
es  pas  tan  antipàtica  com  una  política  indefi¬ 
nida.  Y  en  Maura  se’n  convencerà  quan  vegi 
precipitarse  la  ruina  de  la  Espanya  centra¬ 
lista,  aqueix  colós  ab  peus  de  fanch,  sim- 


558 


JOVENTUT 


bol  d’una  unidacL  que  la  historia  ja  ha 
cuydat  de  desmentir.  D’aqueix  colós  al  que 
ja  li  mancan  la  major  part  dels  membres, 
iquè’n  restarà  aviat  sinó  la  base  de  fanch 
sobre  la  que  l’etzar  volgué  bastirlo,  y  el  re- 
cort  vagarós  de  quelcom  que  no  tingué  esta¬ 
bilitat  possible,  com  no  la  tenen  els  fantas- 
mas  qu’en  somnis  entreveuhen  els  cervells 
malalts?  Res  hi  ha  pitjor  pera’ls  pobres  que’l 
deliri  de  grandesas;  y  l’esperit  espanyol,  que 
tant  n’ha  patit  y  en  pateix,  no  es  ni  ha  sigut 
may  altra  cosa  que  un  pobre  de  solemnitat. 

De  components  no  ja  diversos,  sinó  anta- 
gònichs,  se’n  volgué  formar  un  tot,  però’s 
cometé  l’erro  de  volerlo  fer  homogeni,  de  re- 
girlo  arreu  per  lleys  iguals,  de  marcar  tots  els 
components  ab  un  mateix  encuny  com  se  fa 
ab  las  monedas,  sense  tenir  en  compte  qu’era 
impossible  no  ja  l’encuny,  sinó  moltas  vega- 
das  l’aliació.  Per  això  la  politica  castellana, 
centralista,  quixotesca,  absurda,  fent  de  la 
Espanya  un  artificiós  conglomerat  de  pobles, 
preparà’ls  continuats  desmembraments  de  que 
ve  plena  la  historia;  per  això  aquells  extensos 
dominis  s’esvairen  com  fum;  per  això’s  perde¬ 
ren  els  Paisos  Baixos,  y  Portugal,  y  l’Amèri- 
ca  del  Sud,  y  las  Antillas  y  las  Filipinas, 
qu’en  conjunt  formavan  un  territori  quasi 
tan  vast  com  una  vegada  y  mitja’l  d’Europa; 
per  això,  en  fi,  són  avuy  moltíssims  els  que’s 
fan  aquesta  pregunta:  «Es  qu'en  realitat  ha 
existit  may  la  Espanya  castellana,  aqueixa 
Espanya  una,  indivisible,  vencedora  arreu? 
Ha  d’haver  existit,  ja  que  se’n  parla  tant!» 
Però’l  massa  parlarne  diu  ben  poch  en  son 
favor.  En  els  pobles  civilisats  no  se’n  parla 
gayre  de  civilisació,  com  en  els  pobles  forts 
no  se’n  parla  de  valentias.  La  Espanya  cas¬ 
tellana,  tot  cantant  i  Que  vivan  los  valientes! , 
fa  tres  sigles  qu’es  el  sach  de  cops  y  la  riota 
de  tothom.  Desde  l’instant  en  que’s  donà  la 
hegemonia  d’Espanya  a  la  centralisadora 
Castella,  desde’l  moment  que’ls  castellans 
volgueren  entronisar  en  els  altres  pobles  llur 
esperit  de  dèspota  pobre  y  d’hèroe  carrincló, 
Espanya  rodolà  de  desastre  en  desastre,  y 
avuy  la  veyém  a  las  acaballas. 

En  Maura  la  vol  salvar  a  tota  costa,  per 
més  que  gran  part  d’ella  no  vulgui  salvarse. 
Mala  cosa  es  ficarse  a  redemptor.  No  lograrà 
pas  son  objecte  mentres  persisteixi  aqueixa 
malaltia  del  unitarisme  ab  la  que  moltas  re¬ 


gions  tan  bé’s  troban.  Convensuda  Catalunya 
d’això,  clama  que  se  la  deixi  salvarse  per  si 
sola,  que  bon  exemple  podrà  oferir  als  de¬ 
més  pobles  del  Estat  que’l  vulguin  pendre. 
Mes  en  Maura,  obstinat  en  anar  contra  na¬ 
turalesa,  diu  «O  tots  o  cap»,  y  oblida  que  als 
pobles  qu’ells  mateixos  se  condempnin  a 
mort  no’ls  farà  pas  viure.  La  protecció  del 
Estat  no  beneficiarà  als  que  sian  ganduls 
més  qu’en  el  sentit  de  fomentar  llur  gandu¬ 
leria.  Debadas  l’Estat  procurarà  ab  sas  dis¬ 
posicions  millorar  la  condició  dels  ciutadans. 
Són  els  individuus  y  las  societats  els  qui  fan 
bo  o  dolent  un  Estat,  may  l’Estat  qui  fa  bons 
o  dolents  las  societats  y  els  individuus. 

En  Maura  ho  sab  tot  això;  en  Maura  sab 
que  volen  més  bé  al  Estat  aquells  pobles 
que  reclaman  diferenciació,  llibertat  y  auto¬ 
nomia,  que  no  pas  els  pobles  d’ànima  musul¬ 
mana  que  ab  sa  inèrcia  resignada  li  precipi- 
tan  la  ruina;  en  Maura  sab  que  pera  fer  l'obra 
descentralisadora  que  podria  salvar  lo  poch 
que  d’Espanya  queda,  li  cal  lluytar  ab  els 
paràssits  del  Estat,  que  a  sas  despesas  viu- 
hen  y  a  las  del  pais  a  qui  embruteixen.  Mes 
aqueixa  lluyta  l’espanta,  y  mira  de  fer  son 
fet  tot  evitantla;  procura  escoltar  d’aprop  la 
veu  de  la  mentida  pera  que  a  sas  orellas  no 
arribi  tan  clara  la  veu  de  la  veritat  que  con- 
fón;  contemporisador,  afalaga  als  uns  y  tran¬ 
sigeix  ab  els  altres,  y  en  definitiva  no  fa 
obra  de  profit,  y  tot  mostrantse  hàbil  va  des- 
acreditantse  a  nostres  ulls  com  els  seus  ante¬ 
cessors. 

En  tant  l’impuls  benfactor,  la  onada  salva¬ 
dora  que’ns  ha  de  treure  d’aqueix  mar  de 
concupiscencias  politich-patrioteras,  va  crei¬ 
xent  a  Cataluíiya,  atiada  pels  afalachs  dels 
governants  que’ns  adulan,  atiada  també  per 
las  midas  de  repressió  que’ls  mateixos  go¬ 
vernants  prenguin,  donchs  es  una  forsa'l 
Catalanisme  qu’en  tot  troba  estimulants.  Y 
si  el  poder  central  vol  domptarla  per  medi 
del  afalach,  mirantla  ab  bons  ulls  y  fent  per 
lo  tant  que  no  la  mirin  ab  desconfiansa  las 
forsas  vivas  y  las  classes  burgesas,  la  con¬ 
verteix  en  moviment  social  incontrastable, 
donchs  fa  que  hi  quedin  vinculadas  aque- 
llas  forsas  socials  que  tenen  pacte  ab  els  po¬ 
ders  constituhits,  aquellas  forsas  de  quin 
apoyo  viuhen  la  burocràcia  central  y  els  go¬ 
verns,  y  qu’anularian  tota  dictadura  avuy 


JOVENTUT 


£59 


per  demà  que  contra  l’autonomisme’s  vol¬ 
gués  empendre  una  campanya  de  rigorosa 
persecució. 

Per  altra  part,  la  forsa  del  autonomisme, 
tant  major  com  més  va  educantse’l  poble, 
no’s  debilitaria  ja  ab  cambis  de  forma  de  go¬ 
vern;  cap  hecatombe  política  dintre  l’Estat 
espanyol  faria  altra  cosa  qu’enrobustir  aquest 
esperit  autonomista  en  un  poble  que  com 
el  nostre  cada  dia’s  paga  menys  de  las  for- 
mas  políticas  y  cada  dia  té  en  la  seva  massa 
menys  inconscients,  al  revés  dels  pobles 
castellà  y  francès.  L’obra  d’educació  social 
que  perseguim  va  consolidantse;  ab  escolas 
catalanas  va  suplint  Catalunya  la  deficient 
y  falsa  educació  que  li  proporciona  l’Es- 
tat,  y  va  demostrant  poch  a  poch  que  ab  sas 
solas  forsas  fa  molta  més  cultura  qu’ab 
l’ajudi  d’altri. 

Y  en  Maura,  el  politich  que’s  diu  descen- 
tralisador,  devant  d’aytal  exemple  dubta 
tant,  que  fins  ara  sols  el  vell  .y  corcat  partit 
conservador  espanyol  pot  estar  agrahit  a  sa 
gestió:  de  cap  manera  las  causas  jovas  y  sa- 
nas  dels  pobles  que  renaixen  ab  vida  pròpia 
y  ab  aspiracions  salvadoras.  Tal  volta  acabi  per 
desdirsen  explícitament  de  sa  projectada  re- 
volución  desde  arriba ,  y  fins  per  pendre  midas 
de  rigor  contra  nosaltres  en  pena  d'haver  dit 
la  veritat  pera  bé  del  Estat  espanyol.  No  altra 
cosa  pot  esperarse  del  home  qu’ahir  venia  al 
costat  del  rey  a  afalagarnos,  recorrent  ab  com- 
placencia  las  llargas  vias  plenas  de  banderas 
catalanas,  y  avuy  no  té  una  mida  de  repren- 
sió  ni  una  paraula  de  censura  per’aquells 
funcionaris  ineptes  que  agravian  a  Catalu- 
nya. 

Lluís  Vía 

P.  S.  —  Escrit  aquest  article,  ne  llegim  en 
El  Liberal  un  altre  titulat  Banderas ,  firmat 
pel  senyor  Vicenti,  aquell  periodista  qu’es- 
crivint  en  castellà  sol  dar  llissons  de  bon 
sentit  a  molts  catalans.  Diu,  entre  altras  co- 
sas,  lo  següent: 

Mientras  tuímos  alguien,  no  tuvimos  una,  sino  un 
centenar  de  banderas  Rajo  infinita  diversidad  de  pen- 
dones  llevamos  à  término  la  Reconquista,  invadiraos  la 
Grècia  y  la  Italia,  y  nos  posesionamos  del  Nuevo  Mun- 
do.  Los  monarcas  desplegaban  al  aire  su  blasón,  casi 
siempre  distinto  del  de  sus  antecesores,  y  otro  tanto 
hacían  los  maestres  y  los  adelantados,  los  obispos  y  los 
concejos. 


Los  catalanes  juiciosos  saben  que  lo  que  importa  no 
es  la  bandera,  sino  la  autonomia ,  y  los  espafioles  cuer- 
dos  reconocen  que  de  conservar  en  los  antiguos  reinos 
que  integran  la  nación,  el  lenguaje,  la  historia  y  las 
costumbres,  antes  resultaran  beneficiós  que  dafios. 

No  existe  para  las  colectividades  y  para  las  organi- 
zaciones  guia  tan  seguro  como  la  Naturaleza.  Se  la  po¬ 
drà  contrariar  durante  anos  y  siglos;  pero  al  cabo  se 
impone  y  en  no  pocas  ocasiones  se  venga. 

Cada  célula,  actuando  con  arreglo  à  sus  condiciones 
peculiares,  cooperarà  mejor  à  la  vitalidad  del  conjunto. 

Déjeselas  en  paz,  y  atiéndase  à  la  substància,  en  vez 
de  contender  por  la  fórmula  y  por  la  rima. 

En  els  funcionaris  castellans  tot  es  fór¬ 
mula,  tot  es  rima:  per  això  són  tan  buyts. 

çCreu  el  senyor  Vicenti  que  l’hauriam  de 
tocar  tant  els  autonomistas  la  rancia  qüestió 
de  la  bandera,  tan  contraria  a  la  verdadera 
idea  de  llibertat  y  al  nostre  individualisme, 
y  tan  impròpia  dels  pobles  no  patrioters, 
si  no  fossin  tan  banderas  els  governants  del 
centre?  —  Ll.  V. 


DIVAGACIONS 
FILOSÓFICH  -  SOCIALS 

Hi  ha  una  veritat  que  sembla  un  absurd, 
y  potser  perque  ho  sembla  es  una  gran 
veritat,  que’ls  matemàtichs  formulan  alge- 
braicamenl  aixis:  «el  cero,  O,  y  l’infinit,  00  , 
se  troban  en  un  mateix  punt,»  y  que’l  reste 
dels  mortals  formulèm,  tal  volta  ab  menys 
convicció  de  lo  que  convindria,  ab  aquella 
frase:  «Els  extrems  se  tocan.»  « Plus  ça  chan- 
ge,  pins  c  est  la  méme  chose »  diuhen  els  fran¬ 
cesos. 

Es  una  veritat  que,  profondisant  un  xich, 
no  sols  en  la  vida  humana  sinó  en  totas  las 
manifestacions  de  l’activitat  del  univers  ve- 
yèm  compròbada.  La  immovilitat  y  la  ve¬ 
locitat  infinita  són  una  mateixa  cosa,  puig 
que  la  infinita  velocitat  consisteix  en  que 
l’objecte  que’s  mou  vagi  tan  depressa,  qu’en 
el  mateix  instant  d’iniciarse’l  moviment  ja  ho 
hagi  recorregut  tot,  ja  hagi  estat  per  tot  y 
estigui  constantment  per  tot,  inclòs  el 
lloch  d’hont  surt.  El  comble  del  fretyla  calor 
infinita  produhirían  la  mateixa  sensació;  la 
fosca  absoluta  y  la  claror  màxima  donan  el 
mateix  resultat; y, en  un  terreno  menys  cien- 
tífich,  veyèm  que’l  comble  de  l’avarieia  y  el 
comble  de  la  prodigalitat  són  iguals  en  sos 
efectes;  l’amor  infinit  y  l’odi  sense  limits  ma- 
tan  igualment;  l’home  qu’ho  sapigués  tot  y 
l'home  que  no  sapigués  res  se  troban  en  un 
punt:  cap  d’ells  pot  apendre  res  sense  deixar 
d’ésser  ell  mateix,  etc... 

Aquesta  veritat,  baix  el  punt  de  vista  polí- 
tich-social,  es  d’una  evidencia  esclatanla. 

Dugas  escolas  diametralment  oposadas  se 


JOVENTUT 


560 

disputan  la  solució  del  problema  etern:  la 
felicitat  absoluta  de  tots  els  homes  ,  y 
abdugas  fonamentan  las  sevas  conclusions 
en  la  observació,  primer  del  home  en  sí, 
y  segón  de  sa  evolució  històrica.  La  pri¬ 
mera,  en  el  sentit  més  elevat  dels  mots,  es 
la  escola  socialista  0  uniformista;  la  segona 
es  l’anarquista  0  individualista. 

En  resúm  la  primera  escola  diu:  tots  els 
homes  tenen  la  condició  essencial  comú  d’és¬ 
ser  homes;  y  tots  els  elements  que  diferen- 
cían  als  uns  dels  altres  són  accidentals.  De- 
vém  y  podém  esborrarlos  paulatinament. 
Pràcticament  es  un  fet  comprobat  la  evolu¬ 
ció  física  y  moral  del  home  envers  un  tipo 
comú,  al  que  no  arribarèm  may,  però  al 
que’ns  anirèm  acostant  cada  dia  més. 

En  resúm  la  segona  escola  diu:  No  hi  ha 
cap  home  igual  a  un  altre,  y  la  pretenguda 
evolució  envers  un  tipo  comú  tal  volta  es  més 
aparent  que  real.  Es  un  fet  comprobat  que 
al  posarse  en  contacte  dos  homes,  en  major 
o  menor  grau,  mutuament  se  fan  nosa. 

Conseqüència  de  la  primera  doctrina:  De- 
vèm  per  tots  els  medis  acelerar,  provocar  y 
facilitar  tot  lo  que  tendeixi  a  uniformar  la 
humanitat.  L’ideal  consisteix  en  que  un  dia 
siguèm  tots  exactament  iguals;  aquell  dia 
serèm  tots  felissos.  Trevallar  conreuhant  el 
camp  d’aquest  ideal  déu  ésser  nostra  tasca: 
ab  aquest  conreu  cada  dia  que  passi  reculli- 
rèm  més  flayrosos  y  abundants  fruyts. 

Conseqüència  de  la  segona  doctrina:  De- 
vèm  per  tots  els  medis  facilitar,  provocar  y 
estimular  el  lliure  desenrotllo  de  cada  sér 
humà  conformement  ab  sí  mateix.  L’ideal 
consisteix  en  que  cada  home,  no  necessitant 
res  de  ningú,  no  se  senti  oprimit  ni  molestat 
per  ningú.  El  dia  en  que  logrém  això,  tots 
serèm  felissos.  Trevallar  conreuhant  aquest 
camp  déu  ésser  nostra  tasca:  ab  aquest  con¬ 
reu  cada  dia  que  passi  recullirém  més  flay¬ 
rosos  y  abundants  fruyts. 

Aquestas  dugass  teonas  semblan  estar  en 
absoluta  oposició. 

No  obstant,  se  troban  en  l’infinit  del  seu 
fi,  en  l’ideal  a  assolir:  la  felicitat  humana 
absoluta  que  jo  expresso  vulgarment  aixis: 
cada  home  viu  sense  que  ningú  li  fassi  nosa. 

La  diferencia  entre  ellas  solsament  està  en 
els  medis.  La  primera  creu  indispensable 
fernos  iguals  a  tots  pera  que  siguèm  ditxo- 
sos;  la  segona  creu  que  pera  lograrho  no 
se’ns  ha  de  fer  iguals  ni  desiguals,  sinó  que 
selns  ha  de  deixar  evolucionar  natural  y  lliu¬ 
rement:  si  naturalment  arribèm  a  aquella 
unitat,  sigui  en  bona  hora;  si  pel  contrari 
arribèm  a  una  diversitat  major,  sigui  en 
bona  hora  també. 

Lo  cert  es — yen  aquestpunt  se  topan  abdu¬ 
gas  teorías — que’l  dia  en  que  tots  serèm  ab¬ 
solutament  iguals  0  serèm  absolutament  di¬ 
ferents,  serà’l  día  de  la  felicitat  universal:  si 


som  iguals  tots,  desitjarèm  lo  mateix  y  no 
tindrem  per  què  barallarnos;  si  som  diferents, 
ningú  desitjarà  lo  que  desitji  un  altre  y  tam- 
poch  ens  haurèm  de  barallar.  Els  extrems  se 
tocan. 

Aquestas  teorias  politich-socials  qu’han 
formulat  més  0  menys  lluminosament  els 
filosops-sociòlegs,  en  el  fons  no  són  més 
que  la  traducció  sistematisada  del  instint 
humà  en  quina  essencia  hi  trobèm  la  ma¬ 
teixa  aparent  contradicció:  l’instint  que  jo 
anomenaria  impulsiu  del  home,  el  solicita 
envers  la  llibertat  absoluta;  l’instint  que  po¬ 
dria  anomenarse  reflexiu,  el  solicita  envers 
la  solidaritat. 

En  l’home  primitiu,  salvatge,  avans  de 
constituhir  familia  0  associació  de  cap  mena, 
hi  trobèm  la  manifestació  d’aquella  primera 
forma  d’instint.  Ja  veurèm  després  còm 
aquesta  forma  0  manifestació  del  instint  per- 
maneix  latent  en  l’home  encara  avuy,  e  hi 
permaneixerà  sempre  sigui’l  que  sigui’l  me¬ 
canisme  social  entre  quin  engranatge’s  tri¬ 
turi  el  seu  esperit  d’independencia. 

Observèm  primer  lleugerament  de  quin 
modo  neix  y  creix  el  segón  instint:  l’instint 
de  solidaritat. 

La  primera  manifestació  pot  ésser,  per 
exemple,  la  següent:  Dos  homes  que  tenen 
sed  se  troban  al  peu  d’un  arbre  de  soca  groi- 
xuda  y  alta;  per' abastar  el  fruyt  un  d’ells  fa 
esqueneta  al  altre;  després  menjan  tots  dos. 
El  primer  pacte  s’ha  fet,  l’instint  de  llibertat 
n’ha  patit,  l’instint  de  solidaritat  ha  nascut. 
Tot  seguit  veyèm  juntarse  tres  pera  lo  que 
no  poden  fer  dos;  després  veyèm  juntarse 
dos  0  més,  no  ja  pera  un  fi  concret,  pera 
abastar  una  pèra.  sinó  pera  varis  fins  deter¬ 
minats.  Y  la  familia  apareix  senzillament, 
sense  drets  ni  devers  estatuhits,  però  ab 
drets  y  debers  inconscientment  acceptats. 
Notemho  bé:  aquesta  primera  forma  de  la 
associació  la  constituheixen  el  dos  sers  hu¬ 
mans  més  diferents  entre  si:  un  home  y  una 
dóna.  L’home  busca  en  l’associació  lo  que 
no  pot  donarse  ell  mateix  ni  pot  donarli  el  sér 
a  ell  més  afí,  y  s’associa  ab  el  ser  més  dife¬ 
rent:  la  dòna.  Ab  lo  qual  se  lliga  menys  y  se 
lliga  més:  se  lliga  menys  perque,  fòra  del  fí 
concret  de  l’associació,  viurà  independent¬ 
ment;  se  lliga  més  perque,  pera  aquell  fí 
concret,  tindrà  de  violentar  el  seu  instint  al 
objecte  d’armonisarlo  ab  el  d’un  sér  total¬ 
ment  diferent. 

De  la  familia’n  neix  la  tribu,  el  clan,  els 
pobles,  las  nacions  y  els  estats;  ovirantse  la 
espectativa  del  gran  estat  universal.  Del  un 
al  altre  s’hi  passa  per  gradacions  impercep¬ 
tibles  e  innombrables  sense  nom  conegut.  El 
procés  d’aquesta  evolució,  qu’es  la  historia 
mateixa  de  la  humanitat,  sols  m’interessa  en 
sos  caràcters  generals.  En  síntesis,  són  els 
següents- 


JOVENTUT 


56l 


1. er  A  cada  gradació  l’instint  de  llibertat 
se  violenta,  y  l'instint  de  solidaritat  se  ma¬ 
nifesta  més  amplament-. 

2. ón  A  cada  gradació’l  fi  de  l’associació’s 
fa  més  indefinit,  y  la  pròpia  independencia’s 
veu  més  compromesa. 

3-er  Com  a  conseqüència  de  lo  indefinit 
y  complexe  del  fi,  Tautoritat  sorgeix  com  a 
definidora. 

Tot  això  es  tan  clar,  que  no  hi  ha  necessi¬ 
tat  de  demostrarho. 

La  gran  dificultat  està  en  determinar  quin 
es  el  moment  psicològich  en  que  l’autoritat, 
ab  son  complement  la  forsa,  apareix.  En 
realitat  trobèm  ja  abdós  elements  en  els 
homes  del  arbre,  però’l  moment  interessant 
no  es  aquest  :  el  moment  interessant  es 
aquell  en  que  apareixen  com  a  elements  defi¬ 
nidors  del  fi  social  indefinit. 

Si  no  pot  concretarse’l  fet,  pot  notarse  en 
cambi  el  seu  pecat  original,  l’estigma  infa¬ 
mant  qu’eternament  farà  antitètichs  al  home 
y  l’autoritat,  ab  son  complement  la  forsa: 
l'autoritat  es  d'origen  diví.  Per  primera  ve¬ 
gada  l’home  no  s’acontenta  ab  ésser  home: 
l’home’s  disfressa  de  Deu.  Per  primera  ve¬ 
gada  la  religió,  0  sigui  el  sentiment  intim  e 
individual  que  vola  lliure  y  respectuosament 
envers  quelcom  de  superior,  maravellós  e 
incomprensible,  se  dogmatisa,  se  concreta 
y’s  colectivisa.  L’autoritat,  l’home-Deu, entra 
en  sas  funcions  de  definidora,  y  defineix  els 
fins  humans  y  els  fins  divins.  Y  per  primera 
vegada  Deu  y  l’home,  els  dos  grans  amichs 
tradicionals,  se  troban  enfront  l’un  del  altre. 
D’ara  en  avant  seràn  enemichs  eterns  e  irre¬ 
conciliables.  No  hi  fa  res  que’ls  portaveus 
de  las  religions  totas  conquereixin,  hipno- 
tisin  y  menin  per  la  orella  grans  0  petits  re¬ 
mats;  no  hi  fa  res  que  aquests  grans  0  petits 
remats  se  deixin  governar  y  dirigir  tempo¬ 
ralment  per  homes  creguts  superiors.  Lo 
cert  es  qu’en  el  fons  de  cada  home  hi  viu  e 
hi  viurà  sempre  latent  un  impuls  de  protesta 
y  fins  de  rencor  contra  aquell  Deu  imposat, 
que  no  es  pas  igual  al  que  un  mateix  sent  0 
pressent,  y  contra  aquella  autoritat  també 
imposada  que  no  es  pas  igual  a  la  que  un 
voldria.  D’ara  en  avant  l’adoració  a  Deu  per¬ 
drà  la  seva  qualitat  més  noble  y  preuhada: 
la  ingenuitat,  y  sols  creurà  l’home  en  Deu  per 
por  o  per  conveniència.  El  Deu  qu’era  un 
sol,  s’ha  convertit  en  agulla  d’una  balansa. 
Ja  no  veyèm  a  Deu,  sols  veyèm  els  platets: 
el  cel  y  l’infern.  D’ara  en  avant  el  respecte  a 
l’autoritat  serà  fictici.  Cercarèm  son  apoyo 
quan  la  necessitèm;  en  tots  els  demés  casos 
la  despreciarèm. 

Y  no  val  a  dir  que  modernament,  per  lo 
que  respecta  a  l’autoritat  terrena,  s’ha  con¬ 
vingut  en  tréureli  aquell  estigma:  ja  comen- 
sém  a  creure  qu’es  d’origen  humà.  Se  li  ha 
tret  un  sagell  infamant  pera  posarnhi  un 
altre:  el  sagell  d’ésser  expressió  de  las  majo- 


rías.  Es  tan  infamant  com  l’altre,  perque: 
i.ersols  las  majorias  poden  creure  y  respec¬ 
tar  aquella  autoritat  per  ellas  constituhida: 
las  minorías  n’han  de  protestar.  Són  els 
eterns  revolucionaris.  Y  aquesta  es  la  rahò 
de  que’ls  infinits  revolucionaris,  en  totas 
sas  manifestacions,  que  registra  la  historia, 
apareguin  com  els  sers  humans  superiors.  Y 
2.on  aquestas  majorias  sols  ho  són  en  son  ori¬ 
gen;  de  fet,  al  actuar  l’autoritat,  sols  per  ex¬ 
cepció  podrà  satisfer  las  aspiracions  d’aquella 
majoria.  En  quasi  tots  els  casos  sols  una 
petita  part,  una  exigua  minoria’s  veurà  re¬ 
flectida  en  la  lley  0  en  l’acte  de  l’autoritat 
que’s  creu  representaria.  Exemple  gràfich: 
el  president  Rooseveld,  que  la  immensa  ma¬ 
joria  dels  nort-americans  investiren  ab  l’auto¬ 
ritat  suprema,  al  dirigir  un  speeck  al  públich 
preconisant,  per  exemple,  la  conveniència  de 
prohibir  l’us  del  tabach  —  suposèm  per  un 
moment  qu’ell  el  cregués  nociu  —  sols  in¬ 
terpretaria  la  manera  de  sentir  d’un  petit 
nombre  de  ciutadans.  Sols  las  dònas  d’aque¬ 
lla  lliga  anti-fumadora,  que  segons  contan  els 
diaris  tan  furiosament  manifestaren  las  sevas 
conviccions,  trobarian  admirable’l  discurs 
del  president  de  la  Unió  Nort-Americana. 

Conseqüència  de  tot  això:  que  l’autoritat, 
element  indispensable  a  la  vida  social,  s’ha 
acceptat,  ab  tot  y  venir  sagellada  ab  aquell 
pecat  d’origen,  com  a  un  mal  menor:  mal 
reconegut  per  la  mateixa  escola  uniformista 
que  vos  dirà:  «L’aspiració,  l’ideal  nostre, 
està  en  que  un  dia  aquesta  autoritat  suprema 
representi  en  absolut  l’aspiració  universal. 
Això  succehirà’l  día  en  que  tots  siguèm 
iguals.  À  n’això  anèm.  Y  aquell  día  l’auto¬ 
ritat,  essent  innecessària,  desapareixerà.» 

Emili  Tintorer 

(Seguirà  ) 


{QUE  ES  BOGERIA? 

{Qué  déu  ésser  la  bogeria?  {Es  una  conti¬ 
nuació  de  la  vaguetat  de  nostres  somnis?  {Es 
l’oblit  dels  sentiments?  {Es  l’ultim  grau  del 
rebaixament  humà?  Y  si  ho  es,  {per  què’l 
confonèm  a  voltas  ab  el  major  grau  d’eleva¬ 
ció  y  de  sublimitat?  {No  embogeixen  els  bo¬ 
rratxos,  y  els  viciosos,  y  els  colèrichs?{No  es¬ 
devenen  folls  els  poetas,  y  els  aymants,  y 
els  sabis? 

{Què  es  bogeria?  {Sóch  boig,  jo  que  tinch 
por  d’esserne?  {Ho  són  els  que’s  creuhen  en 
cabal  rahó?  {Ho  són  els  que  molt  estiman  0 
els  que  no  estiman  gens,  els  que  res  aborrei- 
xen  0  els  que  tot  ho  odian? 

{Què  es  bogeria?  {Qué  significa  aquesta 
paraula  qu’es  un  torment  y  un  insult  pels 


5Ó2 


JOVENTUT 


homes?  A  mi  m’apar  l’agonia  més  llarga  y 
temible  que's  coneix;  y  tan  aprop  d’ella’m 
semblan  els  massa  elevats  com  els  massa 
enfonsats,  els  que  de  la  humanitat  fugen 
com  àngels,  com  els  que’n  fugen  arrastrats 
per  sos  instints  brutals;  els  uns  per  massa 
ànima,  els  altres  perque  l’han  perduda... 

Y  els  tancan  a  tots  plegats,  y  fins  prete¬ 
nen  curarlos  retenintlos  entre  aquella  colla 
d’agonitzants  que,  en  son  deliri,  veuhen  els 
uns  la  glòria,  els  altres  el  foch  etern,  y 
aquells  esperan  resignats  la  seva  fí,  mentres 
aquests  cansats  de  tanta  lluyta  volen  aca- 
barse...  Y  els  acaban  lligàntloshi  fort  el 
cos,  o  bé  agarrotàntloshi  l'ànima  ab  la  pa¬ 
raula  «boig»... 

Jo,  devegadas,  he  pensat  en  si  fos  boig,  o 
en  si’m  fes  el  boig.  Y  m’he  cregut  tancat  en¬ 
tre  ells,  y  he  sentit  una  impaciència  fonda, 
molt  fonda,  sense  saber  per  qué,  y  el  cor 
m’ha  fet  mal.  Y  m’he  trobat  distret,  perduda 
l’ànima,  en  un  lloch  sense  limits,  y  he  vist 
quelcòm  que  no  es  d’aquesta  vida,  quel- 
còm  més  gran...  He  plorat,  he  rigut,  m’he 
sublevat  contra  mi  mateix  y  contra  la  vaga 
immensitat  que  m’encongia,  que’m  feya 
massa  petit  pera  ma  pensa!...  De  cop  me 
trobava  lliure  entre  la  gent  del  món,  que’m 
despertavan  ab  sas  riallas  y  ab  la  trista  pa¬ 
raula  que’ls  inspirava  la  llàstima:  «boigl» 
— iBoig?  Y  no  que  no’n  sóch! — Y  ningú’m 
creya,  y  se’n  reyan  més;  y  jo  probava  de  de- 
mostrarho,  y  els  deya  y  els  explicava... — Es 
boig,  es  boig!... — repetían.  Llavors  jo  sen¬ 
tia  aixamplarse  més  y  més  aquell  espay  infi¬ 
nit,  y  qu’ells  més  s’allunyavan,  sempre  mi- 
rantme  y  dihentme  boig,  fins  que’s  perdian 
de  vista.  Y  tan  ample’m  trobava  alashoras, 
tan  sol,  que  saltant,  rebotent  mon  cos  per 
aquell  gran  espay,  volia  aniquilarme  o  en- 
grandirme... 


Y  després  me  trobava  lligat,  pantejant  de 
rabia  y  de  por,  ofegantme...  Y  per  boig  he 
quedat,  y  fins  jo  mateix  me  dich: — Boig, 
boig!  Ets  realment  un  boig  com  tots  els  al¬ 
tres!... — 

iQuè  es  bogeria?  iSóch  boig  jo?... 

Ay  del  qu’ho  sembli!  Ay  del  que’s  pensi 
serho  un  sol  cop  en  la  vida! 

Francisco  de  P.  Vallet 


PARIS 

Baixos  fondos 

Paris  es  tot  una  provincià ;  els  seus  tres 
milionsy/ucod’habitantsli  donan  aquest  dret. 
Per  sa  quantitat  de  vida  y  per  sa  qualitat, 
Paris  val  tot  un  centenar  d’Espanyas;  per  sa 
crònica  negra,  ne  val  tot  un  miler.  Tenen  a 
bé’ls  francesos  pintar  als  espanyols  lluyta- 
dors  y  ferotges,  y  a  la  espanyola  armada  de 
navaja,  peró  francament,  jo  crech  que’l  poble 
baix  està  en  un  grau  de  barbarie  més  intens 
aquí  que  a  Espanya. 

Nosaltres  els  catalans  ens  alarmém  y  ens 
possehím  d’indignació  al  veure  que’ls  telè- 
gramas  d’Espanya  donan  una  xifra  tan  gran 
de  delictes  y  de  crims.  Sentim  més  gran  la 
indignació  al  veure  qu’en  el  noranta  per  cent 
al  menys  de  crims  comesos  a  Barcelona,  els 
actors  no  són  pas  catalans.  En  mas  defensas 
d’ofici  sols  per  un  català  he  hagut  de  portar 
la  veu:  se’l  acusava  d’haver  robat  un  grapat 
de  sucre,  y  ell  l’havia  pres  pera  durlo  a  sa 
filla,  qu’era  al  llit.  Un  altre  nascut  català  era 
descendent  directe  de  valencià  y  aragonesa. 
Tots  els  altres  eran  de  las  regions ,  es  a  dir, 
espanyols  netos.  Me  plauria  molt  poder  sen- 
tar  la  veritat  dels  fets  en  sentit  general,  per 
estadisticas  portadas  pels  meus  companys,  y 
a  major  abundament,  qu’ellas  fossin  avalo- 
radas  per  un  estudi  psicològich,  cosa  difícil 
de  fer,  ho  reconech,  per  la  manca  de  facili¬ 
tats  que  l’Estat  espanyol  dóna  pera  tota 
classe  d'estudis.  De  poderho  fer,  jo  estich 
més  que  convensut  de  qúe  la  estadística’ns 
demostraria  còm  la  major  part  dels  delin¬ 
qüents  nacionals  de  Catalunya,  més  que  nats, 
ho  són  en  virtut  de  la  influhencia  del  flamen- 
quisme  covat  en  el  maridatge  infame  del 
cuadro  flamenco  y  del  cajè  concert ,  aqueixas 
dugas  pestes  que  de  banda  y  banda  (barre¬ 
jada  ab  cosas  bonas  la  de  la  part  de  Fransa) 
envían  a  nostra  terra  sas  vehinas.  Algútro- 
barà  aquesta  afirmació  apassionada  y  chau- 
vimste.  Me  té  molt  sense  cuydado. 

Donchs  bé:  essent  tan  gran  l’embrutiment 
dels  baixos  fondos  espanyols,  he  de  confes¬ 
sar  qu’ho  són  molt  més  els  de  París,  ab 
l’agravant  de  que  se’ls  hi  barreja  un  refina¬ 
ment  de  salvatgisme  increible,y  de  qu’esen 
una  sola  ciutat  ahont  s’hi  manifesta.  Quali¬ 
tativa  y  quantitativament,  Paris  dóna  una  cri¬ 
minalitat  més  gran  que  tota  Espanya.  No 
cal  pas  admírarse:  com  a  foco  de  vida,  Paris 
val  més  que  una  Espanya. 

Tenen  els  espanyols  son  crim  nascut  de  la 
controvèrsia,  però  las  punyaladas  a  traició 
són  comptadas;  hi  ha  lluyta,  hi  ha  combat 
avans  del  acte  criminós ;  la  venjansa  co- 
mensa  ab  un  desafio  acceptat  (València  ab 
sas  emboscadas  no  representa  res  al  costat 
d’Espanya).  Aquí  la  venjansa  es  a  traició,  es 
desequilibrada,  es  boja;  sembla  com  si  el 
venjador  hagués  demanat  consell  a  l’absenta, 


JOVENTUT 


y  el  contacte  mal  digerit  ab  un  més  alt  grau 
de  civilisació  donguós  al  criminal  major  ins¬ 
tint  de  conservació.  Tenen  els  espanyols  son 
crim  passional,  aquest  crim  salvatge  entre'ls 
més  salvatges,  que  neix  del  concepte  barbre 
del  amor  egoista;  mes  sigui  que  la  espanyola 
no  se’ns  manifesti  tan  tendra  com  la  pari¬ 
senca  ,  sigui  que  las  unions  meridionals 
obeheixin  més  al  instint  carnal  que  al  goig 
de  tendresa  y  germanor  a  que  obeheixen 
aqui,  el  crim  passional  espanyol  no  frappa 
tant  com  el  parisench,  en  el  que  s’hi  tras- 
lluheix  un  refinament,  una  fatalitat  vers 
l’aniquilament  qu’horroritza.  Allà  baix,  un 
fons  de  cavallerositat  y  d’elegancia  de  li- 
nias  (dintre  de  la  bestiesa)  embelleixen  el 
quadro  sangnant,  si  un  quadro  sangnant  pot 
ésser  bell,  cosa  que  jo  nego,  o  quina  bellesa 
abomino.  L’home  més  afeminat  y  la  dóna 
més  mascle  en  sas  passions,  acaban  per  apa- 
reixe  als  ulls  com  dos  iguals;  sembla  que  no 
hi  hagi  superioritat  del  actor  sobre  la  inter- 
fecta.  Aquí  la  dòna  papalloneja,  es  moll  dòna, 
viciosa  y  sentimental  a  la  vegada,  ab  refina¬ 
ments  d’hetaria  y  frisansas  histéricas  de  ba- 
cant;  apar  més  feble,  més  trencadissa ,  més 
pietable  al  costat  del  mascle  brutal  de  potas 
grossas,  de  faccions  duras,  de  clatell  pla, 
que  la  pren  entre  sas  mans  de  ferro  y  la  es¬ 
canya  com  un  pollet,  malgrat  sos  piulets 
reclamant  la  vida,  aqueixa  vida  de  París 
qu’ayman  de  tot  son  cor,  aqueixa  vida  ab  no 
gayre  sól  y  moltas  abstinencias,  però  tan 
hermosa  d’atravessar  per  ellas,  que  saben 
riure  l’Avuy  sens  fullejar  el  calendari! 

Allà  baix,  els  espanyols  tenen  el  seu  ban¬ 
doler.  Son  trajo  té’ls  colors  llampants  que 
demana  a  crits  la  novela.  Es  un  bandoler 
qu’ayma  cavallerosament,  si  molt  convé.  Sa 
persona  exhala  olor  dels  camps  qu’atravessa, 
y  del  encens  que  s’ha  aixopat  a  son  ràpit  pas 
per  la  iglesia  de  la  vila  ahont  ha  entrat  a  re¬ 
sar.  Es  cristià:  dur  e  impassible;  caritatiu  si 
el  vent  li  bufa  per  aquest  cantó.  Perseguit 
per  la  justícia  dels  homes,  se  sent  a  son  torn 
justicier  y  emet  fallos,  a  poblat  o  al  mitj  dels 
boscos,  a  voltas  més  encertats  que’ls  emesos 
pels  professionals.  Desface  entuertos ,  protege 
viudasy  doncellas.  Sembla  un  residuu  dege¬ 
nerat  de  las  caballerias.  Mata  pera  defen- 
sarse.  Son  caló  es  descriptiu  y  colorit. 

El  bandoler  de  Paris  es  ben  bé  tot  al  con¬ 
trari.  Tot  ell  es  negre,  desde  son  trajo  fins  a 
la  seva  ànima.  Sa  figura,  més  que  la  novela, 
reclama’l  melodrama.  Sos  amors  són  vicio¬ 
sos,  y  put  a  absenta  y  a  claveguera.  Son  ar¬ 
got  es  fúnebre.  No  té  pietat,  ni  sent  la  justí¬ 
cia  ,  sols  sigui  rudimentariament  .  Mata 
pel  plaher  de  matar.  L ’appache  sembla  una 
resultant  dels  cobarts  que,  en  llur  devallada, 
els  exèrcits  del  Nort  deixaren  endarrerits  a 
Lutecia.  Es  traidor  y  miserable... 

Els  diaris  ne  venen  plens  cada  dia.  El  nú¬ 
mero  de  crims,  robos,  suicidis,  sols  o  en  co- 


563 

mandita,  venjansas  y  tota  classe  de  bestie- 
sas,  arriban  diàriament  a  xifras  exorbitants. 
No  a  las  aíoras,  al  bell  mitj  dels  grans  bou- 
levards  cauhen  els  homes  assessinats  pels 
malfactors;  els  combats  en  els  Uochs  cén- 
trichs  de  bandas  d’assessins  ab  paquets  de 
policia  tenen  lloch  quasi  cada  dia.  Estrany 
es  el  en  que  quatre  0  cinch  agents  de  seguri- 
tat  no  hagin  d’ésser  guarits  de  llurs  feridas. 
De  dia  no  portan  pas  revòlver,  però  a  la  nit 
se’ls  veu  passar  per  las  terrasses  dels  cafés  ab 
l'arma  a  la  bandolera,  fent  via  cap  als  llochs 
estratègichs,  seriós,  silenciosos,  íúnebres... 

Tot  això  no  es  més  que  la  misèria,  misèria 
que,  al  estar  rodejada  de  més  felicitat  ({di- 
guemne  felicitat?)  en  altres  esclata  més  vio¬ 
lentament.  Hi  ha  més  vida  aquí,  y  aquesta 
civilisació  moderna,  crudel  y  egoista  com  es, 
mantenedora  de  la  organisació  social  actual, 
fa  manifestar  la  vida  arreu,  y  en  els  baixos 
fondos  no  pot  manifestarse  sinó  baixament 
en  plena  ciutat.  Cal  dirho  també:  allà  tenen 
el  vi,  però  aqui  tenen  la  fada  verda ,  l’absenta 
embrutidora  per  essencia. 

Però,  si  girèm  la  vista  cap  a  la  llum,  quina 
clarorl  Allà  baix  sols  el  Sól  ne  fa;  aquí  per 
compensació  són  a  centenars  d'ingenis  flo¬ 
rits  que  cantan  la  vida,  la  naturalesa,  l’amor 
ver;  aquí  la  llum  irradia  de  cent  pensadors 
mascles. 

No  vos  giréu  a  Espanya  pera  guaytar 
aquesta  mena  de  llum.  No  vos  girèu  per  cap 
concepte.  Ajupit  sobre’ls  grahons  de  la  glò¬ 
ria,  hi  trobarèu  sens  dubte  un  Benavente. 

F.  Pujulà  y  Vallès 

París ,  agost ,  içoq. 

IMPRESSIÓ 

A  en  Frederich  Pujulà  y  Vallés 

Montjuich!  Alcalà  del  Valle!...  {Y  què?  {Té 
això  real  importància?  i  Són  tal  volta 
excepcionals  aquests  fets  ?  {Constituheixen 
un  cas  aislat?  {Són  producte  de  degeneració 
actual  en  els  governants  0  en  els  governats? 
{Són,  en  una  paraula,  accidents  anormals  en 
la  manera  d’ésser  d’una  rassa?  No.  Obrint  la 
historia’s  deduheix  que  aquests  fets  són  en 
certs  pobles  producte  morbós,  atàvich,  esde¬ 
vingut  natural.  Com  més  se  profondisaen l’es¬ 
tudi  de  la  psicologíad’aytals  pobles,  més  clar, 
més  evident  se  veu  qu’es  crudel  l’esperit  que 
elsinforma,yquemay  han  cambiat  en  sospro- 
cediments;  ara  són  iguals  qu’en  laEdat  Mitja, 
y  alashoras  eran  idèntichs  a  las  edats  primi- 
tivas.  Son  art  propi  es  esgarrifós  pels  temas 
que  desenrotlla,  sa  música  popular  es  sinis- 
trament  trista,  sa  rialla  sols  històricament 
esclata  en  l 'andanada  de  la  plaza  de  toros\ 
sos  esclats  amorosos  acompanyats  van  quasi 
sempre  del  crim  passional... 


JOVENTUT 


564 

iQuè  tindria,  donchs,  de  particular  que  un 
0  uns  quants  individuus  pertanyents  a  un 
poble  de  tal  naturalesa,  trobantse  investits 
de  cert  poder  repressiu  y  ben  legalisat,  exe¬ 
cutessin  son  comès  en  la  forma  que  possi¬ 
blement  han  fet  a  Alcalà  del  Valle  y  a  Mont- 
juich?  Foran  lògichs  ab  si  mateixos.  Y  proba¬ 
blement  els  atormentats  d’avuy  foran  els 
atormentadors  de  demà  si  per  un  etzar  qual¬ 
sevol  se  cambiessin  els  papers  dels  actors  en 
la  representació  de  tan  esíerehidors  dramas. 

Cal  que’ls  catalans  conscients  no’ns  amo- 
hinèm  ab  això  més  que  ab  altre  qualsevol 
incident.  Humanitàriament  aquests  affuires 
són  lamentables  sempre,  com  ho  són,  per 
exemple,  els  assessinats  en  bloch  d’armenis 
al  imperi  turch,  las  venjansas  policiacas  y 
las  clàssicas  deportacions  a  la  Sibèria  que 
cada  dia  tenen  lloch  a  Rússia,  o’is  barbres 
carnatges  de  l’actual  guerra  rus-japonesa. 
Mes  no’s  digui  que  aquests  successos  obe- 
heixen  a  plans  preconcebuts  y  a  fins  politichs 
determinats,  perque  tot  es  relatiu,  fins  els 
crims  dels  pobles. 

Fixèmnoshi  una  vegada  per  totas:  els  con¬ 
quistadors  castellans  usaren  sempre’l  tor- 
ment  com  a  medi  de  repressió  actiu  v  enèr- 
gich.  En  tota  l’Amèrica  qu’ha  estat  espa¬ 
nyola  se’n  guardan  recorts.  Els  tercios  de 
Flandes  l’emplearen  als  Països  Baixos  ;  a 
Portugal  tenen  ben  presents  aytalscrudeltats 
per  certas  màquinas  qu’encara  conservan; 
totas  las  institucions  ab  poder,  el  consoli¬ 
daren  per  medi  dels  més  variats  torments;  el 
Sant  Ofici  funcionava  bé  sota  las  massissas 
voltas  .qu’ofegavan  els  ays  dels  atormentats. 
Del  mateix  modo  que  hi  ha  pobles  que 
senten  l’art  0  la  ciència,  n’hi  ha  que  sen¬ 
ten  el  torment,  qu’es  corolari  natural  de  son 
temperament  propi.  Y  com  són  pobles  cris- 
tallisats,  ara’s  troban  en  las  mateixas  con¬ 
dicions  qu’en  ple  sigle  xv.  No  són  pas  ells 
qui  ha  evolucionat  envers  la  civilisació:  es 
certa  part  d’Europa  que,  perfeccionantse,  els 
ha  deixat  enrera.  L’imbècil  hidalgo  fanfarrón 
y  perdonavidas  dels  exèrcits,  l’aventurer  con¬ 
quistador,  gos  de  presa  que  feya  sentir  sa 
dura  mà  allà  hont  el  bandidatge  l’empenyia, 
el  virey  0  adelantado  qu’en  breu  temps  s’en- 
riquía  ab  la  expoliació  de  sos  súbdits  d’oca¬ 
sió,  el  fanàtich  intranzigent  qu’amordassava 
las conciencias fent  pesar  com  llosadeplomsa 
ignorància  sobre’l  pensament  del  intelectual, 
no  són  pas  tipos  esvahits:  restan  encara  en 
tota  sa  puresa,  dissimulats  sota  brillants  uni¬ 
formes  decorats  ab  creus  els  uns,  sota  vesti- 
duras  de  més  0  menys  significació  autoritaria 
els  altres;  y  la  massa  qu’alashoras  aplaudia 
frenètica’ls  autos  de  /e,  que  cridava  més  tart 
Vivan  las  caenas  y  donava  sempre’l  més  gros 
contingent  a  las  pandillas  de  saltejadors  de 
cami  ral,  aquella  massa  sense  cap  virtut  y  ab 
totas  las  condicions  dolentas,  que  sols  sabia 


donar  cops  de  sabre  quan  estava  en  majoria 
y  resar  parenostres,  embrutida  y  crudel,  avuy 
es  igual,  y  dintre  l’Estat  espanyol  la  veyèm 
formada  per  l’acanallat  chulo  que  viu  del 
comers  del  cos  de  la  femella,  pel  trist  juer- 
guista  de  ploraneras  cansons  y  abarragana- 
das  habilitats,  pel  inútil  passejant  en  corte 
flayrant  el  sablazo  mantenedor  de  sa  gan¬ 
duleria,  per  l’ignorant  y  viciós  torero  y  pel 
vulgar  atracador  de  ganivet  ab  lemas:  lots 
estúpidament  malvats,  analfabets  tots  ells, 
anyorant  tiranias,  remembrant  saquetjos. 

Fins  el  tipo  modernissim  fill  de  la  civilisa¬ 
ció  actual,  instrument  de  progrés  arreu,  el 
tipo  periodista ,  es  diferent  dels  seus  iguals 
d'altres  paisos:  humil  assalariat  ab  pensa¬ 
ment  d’altri,  inepte  pera  tot,  ignorant  de  tot, 
té  ratreviment  de  sa  pròpia  incultura;  esclau 
del  amo  cacich,  se  converteix  en  instrument 
de  regressió  y  en  regulador  de  barbarie;  fins 
quan  sembla  trevallar  com  ara,  en  aquest 
assumpto,  per  la  justícia  y  la  veritat,  fo¬ 
menta  sols  l’escàndol,  remòu  el  llot  de 
sa  pròpia  societat  y  treu  a  flor  lo  que  sempre 
cova  en  el  dintre;  afalaga  las  malas  passions 
de  la  massa  y  li  ensenya  d’efectuar  el  crim  ab 
major  refinament  y  més  elegancia. 

El  mestre ,  aquest  altre  factor  del  avens  en 
las  novas  societats,  es  infelis  endarrerit  que, 
conseqüent  també  ab  la  seva  personalitat 
ètnica,  té  escrit  en  el  dintell  del  seu  local 
d ’ilustració  aquell  axioma  tan  conegut:  la  le- 
tra  con  sangre  entra 

Donchs  bé:  en  pobles  aixis  constituhits, 
forjats  pel  critce  de  rassas  sensuals  y  barbres, 
endarrerits  y  morbosos,  <úé  res  de  particular 
que  al  seguit  de  crims  que  a  diari  tenen 
lloch,  intercalats  ab  sangnants  corridas  de 
braus  y  lluytas  de  feras,  hi  esdevinguin  inci 
dents  com  els  esmentats? 

No  perdèm  el  temps  en  batallar  per 
revisions  y  depuracions  de  fets  desgraciada¬ 
ment  massa  lògichs,  y  seguim  en  nostra 
tasca  catalanisant  a  Catalunya,  guarintnos 
d’infeccions,  anulant  influhencias  exòticas 
que  moltas  vegadas  ens  fan  apareixe  lo  que 
no  som  ni  hem  estat  may,  y  deslligantnos 
del  lot,  de  tot  allò  que  no  tingui  per  lema  y 
nort  l’avens,  la  civilisació  y  l’humanitarisme. 

Frederich  Barceló 


JOVENTUT 


565 


CANT  PRIMER  DEL  « EVANGELI  DE  LA  VIDA 


PROMETHEU  Y  JO 


RA  de  nit,  -nit  molt  fos¬ 
ca,  apenas  il·luminada 
pel  raig-  reflexos  de  la 
lluna, elsól  dels  morts; 
y  negres  núvols  la  cu- 
brian  quasi  sempre. 

Y  jo  estava  en  aques¬ 
ta  nit. 

,  .  Y  pertot  arreu  m'em- 

boleal·lavan  las  ombras,  y  no  distingia  pas 
ben  bé  las  cosas.  F 

Y  pera  trobar  el  nou  dia,  y  veure  sortir  el 
ból  que  tot  ho  dibuixa  y  tot  ho  pinta,  y  a  fi 
de  véurel  sortir  més  aviat,  me’n  anava  cap  a 
Orient,  origen  de  la  llum!  F 

Pera  illuminarme  un  xich  el  camí,  jo  por¬ 
tava  una  llanterna.  Però  era  una  llanterna 
defectuosa,  molt  defectuosa,  tant,  que’ls 
seus  raigs  me  deformavan  moltas  cosas. 

1,  caminant,  caminant,  havia  arribat  a  un 
camp  vastissim,  ple  d’una  vegetació  fosca 
ahont  vaig  ovirar  que  al  horitzó,  per  sobre 
d  unas  altas  carenas  de  montanyas,  ja  apunta¬ 
va  1  dia  ab  llum  esblaymada. 

El  cel,  sobre  meu,  estava  tot  núvol 
bols  algun  forat,  d’aquesta  capa  obscura, 
deixava  brillar  alguna  estrella  molt  llunyana. 

horitzó,  ratllat  per  morats  estratus,  va 
comensar  a  pendre’l  color  groguench  del 
or.  La  i  erra  s  va  anar  poblant  de  formas 

Xe  la"0Terera  daS'  Y  ““  bo?ra  ”p'aaa 

SoYiÍadelVS6l.amiI’an1'  Caminam  Cap  a  la 

alií  va%.vfu^e  baixar  de  la  montanya  més 
aua  un  lita,  hermós  com  una  estatua  helè- 
mca,  ab  la  cara  radiant  de  joya.  Tan  eran 
era  qu  ab  el  cap  semblava  tocar  el  cel,  men- 

Xet  Terra. P6US  S'ap0S'avan 

r'.dvTlIà  va  anar  baixant  en  direcció  cap 
Va  ,quanva  6sser  aprop,  va  exclamar: 
Omna  nit  més  llarga!  Per  fí  se  m’han 

pEoi31  38  Cadenas!  Ja  soch  lliure!  Ara  res- 


Y  després  d’un  sospir  profond,  y  d’una 
llarga  pausa  ,  mirantme  ab  curiositat  va 
dirme: 

—  íQui  ets? 

Soch  un  home  —  vaig  respòndreli  — 
que  fugint  de  la  negra  nit  vinch  en  busca  de 
la  llum  que  crea  y  dóna  bellesa  a  las  cosas; 
□  aquesta  llum  que  fa  cantar  als  aucells,  vo¬ 
lar  las  papallonas  y  esclatar  las  flors  que 
embauman  I  ayre;  d’aquesta  llum  que  dóna 
fruyts  sobre  Ja  Terra,  fruyts  que  surten  de 
las  flors;  utilitat  que  prové  de  la  bellesa; 
d  aquesta  llum  qu’es  la  forsa  de  la  Vida.— 

1,  com  si  no  sentis  lo  que  li  deya  va 
preguntarme: 

—  iHa  caygut  ja’l  Tirà?  i  Per  qué  estich 
lliure? 

—  Y  cqi  i  ets  tu?  —  allavors  jo  a  mon  torn 
vaig  preguntarli. 

—  Soch  Prometeu,'  que  pera  darte’l  foch 
afi  d  organisar  la  Terra,  el  vaig  robar  a 
,us,  que  1  tenia  acaparat,  improductiu,  em- 
pleantlo  tan  sols  en  llensar  llamps  y  en  fer 
cataclismes.  Y  calia  péndreli.  En  sas  mans 
era  tan  sols  una  forsa  malèfica  que  quasi  úni¬ 
cament  pera  destruhir  servia. 

Y  en  tant,  els  homes,  apenas  elevats  sobre’l 
nivell  de  la  bèstia  salvatge,  erravan  com  estú- 
pits  sobre  la  Terra. 

Y  Zeus  volia  destruhirlos  a  tots  y  enviarlos 
al  lartar. 

Mes  jo  compadit  dels  mortals,  li  vaig 
afanar  ei  foch  pera  donarlo  a  n’ells.  Y  ab  el 
foch  els  vaig  ensenyar  las  Arts,  y  aquestas, 
engendrant  las  Industrias  ,  van  fer  que’ls 
TerraS  S  e  evess'n  y’s  fixsessin  sobre  la 

Avans  que  jo  ls  protegis  hi  veyan,  però  no 
istingian;  sentian,  peròno  comprenían.  Com 
els  fantasmas  dels  somnis,  ho  confoman  tot. 
No  sabian  servirse  de  la  fusta  dels  arbres,  ni 
el  argila  pastosa,  ni  de  las  plantas  fibrosas, 
ni  de  las  pedras,  ni  dels  metalls  qu’encara 
dormian  dins  de  las  terras.  Jo’ls  vaig  ense¬ 
nyar  a  fer  rajolas  y  teulas  de  certas  terras 


566 


JOVENTUT 


bonas  pera  ésser  cuytas,  y  també  a  ferse  pots 
plats  y  ollas.  Jo’ls  vaig  indicar  còm  s  havian 
detallar  els  arbres,  y  còm  devian  podarse 
certas  plantas  pera  que  cresquessin.  Dels 
uonchs'dels  arbres  va.g  fer 
taulons  y  bigas  pera  muntar  las  basti das  de 
las  casas,  ahont  poguessin  viure  a  cubeit, 
vivificats  per  la  llum  del  cel.  Avans  vivian 
com  els  taups,  a  las  foscas  dintre  dels  forats 
de  la  Terra.  No  sabian  pas  distingir  per  caç 
signe  la  estació  dels  frets  de  la  delas  flors,  ni 
d<f  la  de  la  sega,  ni  de  la  dels  fruyts.  Sense  re¬ 
flexió  de  cap  mena,  obravan  al  etzar,  per  pur 
instint,  l.l  com  las  bestias.  jo'ls  va, g  fer  ob- 
servar  la  sortida  dels  astres,  y  lo  qu  es  més 
dificil  de  compendre,  la  posta.  Y  la  posici 
de  las  constelacions.  Pera  ells  jo  vaig  crear  a 
més  hermosade  las  ciencias  la  dels  números, 
aue  fixan  la  proporció  y  mida  de  las  cosas. 
]o  vaig  formar  la  reunió  de  las  lletras,  que 
ajudan  la  memòria,  arsenal  de  la  ciència,  ar¬ 
xiu  de  la  Vida.  .  ,  ■ 

Després  vaig  aparellar  els  animals  bai 

.  .  .  ■  i  i  •  ~  f;  At*  nnP  a  aS  ( 


el  domini  del  jou,  a  fi  de  que,  a  las  ordres 
del  home,  cavalcats  o  enganxats  als  carros 
que  jo  li  vaig  fer  construhir,  poguessin  aju- 
darlo  y  aliviarlo  dels  trevalls  penosos,  fent- 
los  més  depressa  y  ab  menys  fadiga  ï 
això  pera  que  ab  el  descans  tingués  més 
lliure  Tesperit  pera  pensar,  y  pera  contem- 

pl  Per^ ets cavalls,  acostumats  jaal  fre,  han 
passejat  l’home  triomfant  per  tota  la  super- 
ficie  de  la  Terra,  vencent  l’Espay  y  el  Temps. 

Y  després  l’home  inspirat  per  mi,empresO 
nant  el  foch  y  l’aygua  en  carros  expressos, 
ha  pervingut  a  marxar  mil  vegadas  mé 
depressa  qu’ab  els  cavalls  no  corria. 

Ningú  més  que  jo  li  ha  fet  inventa 
aquestas  naus  que  ratllan  las  ayguas,  m  r- 
cès  a  sas  blancas  alas  o  al  foch  que  porta 
en  sas  entranyas,  naus  augostas  que ^.adas 
per  braus  argonautas  han  descubert  països 
ignorats,  aixamplant  1  esperit  huma  per  so¬ 
bre  de  la  Terra.—  T.  , 

Y  després  d’una  breu  pausa,  el  bon  1  ita 

va  continuar  dihent: 

—Avans  de  que  jo’ls  ajudés,  els  mortals  (y 
aquest  es  el  millor  present  que  vaig  ferlos) 
quan  se  trobavan  atacats  per  una  malaltia, 
cap  socors  tenian.  Ni  aliments  apropiats,  m 
medicaments  tòpichs.  Avuy  per  las  composi¬ 
cions  saludables  que  jo  ls  he  fet  descubnr, 
els  seus  mals  se  curan,  y  lo  qu  es  més,  s  e 
tan;  y  la  seva  vida  s'allarga.  Jo,  fentlos  mi 
rar  lo  que  ja  ha  passat  y  observar  lo  present, 
els  he  ensenyat  a  prevenir  el  pervindre 

jo’ls  he  fet  evocar  de  la  Terra  lo  qu  en 
ella  hi  estava  precontingut,  sens  encara  te¬ 
nir  existència  pròpia.  Y  el  foch  que  jo  ls  vaig 
dar  llepant  las  pedras,  va  despertar  els  me¬ 
talls.  Y’s  varen  presentar  brillants,  hermo- 
sos,  fluhits,  cada  un  ab  son  color  especial 
que’ls  distingia. 


Després  vaig  fer  que,  ab  el  foch,  els  liquits 
desapareguessin  en  vapor,  pujantsen fans  als 
núvols.  Y  que’ls  sòlits  se  tornessin  liquits  y 

núvols  ells  mateixos!  „  v  li 

En  fi,  jo  he  sigut  el  Geni  del  Home,  y 
he  donat  un  present  millor  que  tot  aixo. 

—La  esperansa  continua,  cega;  la  con- 
fiansa  en  si  mateix.  Y,  ay  del  home  que  la 

PCAb  aytal  virtut  l’home  triomfa  sempre,  y 
no  desitja  la  mort.  Y  sempre  avansa! 

Perque  vaig  fer  que  la  creació  f°s  con 
nua  y  que  l’home  fos  creador  dominant 
Zeus.  Aquest  va  castigarme  crudelment 
Va  preveure  que  l’home  llensana  raigs 
més  terribles  que’ls  d'ell  Qu  esmussaria  las 
puntas  del  trident  de  Neptú,  que  ,rebalfria 
fa  dalla  de  Kranos,  que  res  sena  esc'aU’ 
y  que  fins  Ell  seria  destronat;  y  furiós  alas 
hotas,  me  va  fer  conduhir  al  Caucas  per  a 
Forsa  v  la  Violència,  y  va  manar  a  Vulca 
que’m  'clavés  alli  ab  cadenas  d  aram  sobre 

UI1Y  allí  he  estat  durant  molts  sigles,  exposat 
a  la  intemperie,  y  lo  qu’es  pitjor,  al  íuror 
d’un  voltor  que  se’m  menjava  1  ietge. 

«Tu°  cauTà?  y^jo  seré  deslliurat,  que  tot 
cau,  fins  els  deus,  per  alts  que  siguino) 

Y  a  la  fi  ha  caygut  y  jo  soch  lliurei 
Y,  com  amohinat,  va  continuar: 

—  Res...  Jo  he  perdut  la  noció  del  temp  • 

El  temps  era’l  meu  pare,  però  jo  no  me  n 
recordo.  Jo  li  sóch  superior... 

^Y  quant  fa,  desde  que  Zeus  va  caure 
—Prop  de  vint  sigles. 

-Si  que  fa  temps.  Jo  no  puch  caícuUrho^ 

Als  pochs  sigles  desser  ,o 
apagar  el  SOI  va  ««"‘Ires  sobre  la  errada 
immensa  ombra  duna  címx,  au 
ment  de  suplici,  y  no  vaig  q"* 

gemechs,  plors  y  sanglots.  Las  Nimfas  ]a  no 
van  tornar  a  visitarme.  Devian  morirse.  J 

no  he  4.  més  el  Sòl.  Quina  m.  mt.  llarga! 
Sols  ara  ha  comensat  a  apuntar  el  dia. 

Y  fent  una  pausa,  va  Pr,^ntar“l®: nrfi  de 
— eQui  ha  regnat  en  1  Ohmp  després  de 

caygut  Zeus>  d'Orient,  absolut, 

senyor" de  tot.  Deu  d'/n  poble  de  la  tassa  de 
Mercuri,  d’un  poble  esclau,  P°^rer P -s 
tani  qual  fill,  devingut  home  a  Galilea,  s 
conta  Ve  va  baixar  a  la  Terra  a  predic  y 
a  morir  en  creu  pera  salvarnos. 

— úY  qui  m’ha  deslliurat?  {Epaphus- 
— Nof  l’Home,  ab  el  foch  sagrat  que  tu  va 
res  donarli,  y  ab  la  confiansa  qu  en  st  mateu 
tu  vares  iníundirli.  Ademés,  1  ha  | 
ajudant,  ja  desde  temps  ona  bon. |  am.g  , 

ïïíener^ur  nob'vna  pt  mTrTco^tots  els 
deus.  Al’ triomfar  el  Galileu  sols  va  desapa- 
reixe!  Condempnada  per  ell,  va  amagars  ,  y 


JOVENTUT 


després,  quan  varen  arribar  els  barbres  hiper- 
bòreus,  va  sortir  vestida  de  bruixa  com  las 
de  la  Tesalia.  Devegadas,  y  era  quan  feya 
més  por,  se  vestia  d'Heretgia.  Dins  del  reg¬ 
nat  del  Deu  juheu  sempre  prenia  formas  es- 
pantosas,  però,  per  més  que  la  perseguissin, 
sempre  tornava,  encara  qu'ab  diferentas  ves- 
timentas  y  ab  noms  diversos. 

Avensant  el  temps  y  apietada  del  home, 
va  anar  recobrant  sa  bellesa  antiga.  Alas- 
horas  li  varen  dir  Ciència,  y  Rahó,  y  com  a 
tal,  va  ésser  proclamada  Deesa  y  adorada 
per  tot  un  poble  esbojarrat  y  generós,  que 
trencat  havia  sas  cadenas  y  trencar  volia  las 
dels  altres. 

Ab  sa  ajuda,  l’home  poch  a  poch  ha  anat 
llimant  las  tevas,  illuminantlo’ls  seus  ulls 
serens,  qu’esvanian  las  tenebras  y  fugir 
feyan'ls  fantasmas. 

— Y  el  Deu  de  la  creu  (va  continuar  reg¬ 
nant  després  de  mort? 

— Si,  y  en  moltas  parts  encara  regna.  Ab 
son  regnat  tot  fou  nit.  La  vida  fou  conside¬ 
rada  com  un  crim;  l’home  com  un  culpa¬ 
ble,  desde  que  neixia.  Lo  lleig  va  venir  a 
ésser  una  virtut,  y  el  cos  humà  una  ignomí¬ 
nia  digna  sols  de  flagell  y  de  càstich. 

— Donchs  cal  enterrarlo,  ab  tots  els  seus 
fantasmas.  — 

Y  quedantse  un  moment  callat,  me  va  mi¬ 
rar  fixament  y  va  dirme: 

— Y  tu  iahónt  vas?  {Qui  ets?  {Què  buscas? 

— Marxo  endevant,  endevant  sempre — vaig 
contestarli. — Diògenes  ab  una  llanterna  a  la 
mà  buscava  un  home,  però  jo  sóch  un  home 
quevaig  en  busca  d’una  llanterna,  pera  poder 
anar  pujant  sempre, de  més  en  més,  sense  pa¬ 
rar  mayl  Una  llanterna  ab  una  llum  que’m  fas- 
si  veure  las  cosas  claras,  tal  com  són,  en  mitj 
d’aquestas  mitjas  ombras,  d’aquest  matuti- 
nal  crepúscul  que,  després  de  la  nit  dels 
Deus,  ara  comensa.  — 

Y  mirantme  la  ma,  va  dir: 

— Si  en  portas  unal 

— Sí, — li  vaig  respondre — a  falta  d’altfa! 
Aquesta  no  val  res,  o  poca  cosa.  Es  buyda. 
Y  quan  a  sa  llum  miro  las  cosas,  devega¬ 
das  me  semblan  bonas  las  més  dolentas.  Y 
això’m  fa  errar  y  fins  me  fa  caure. 

— Y  icòm  se’n  diu  d’aqueix  fanal? 

— Aquest  fanal  es  un  motllo,  que  uns  ne 
dihuen  Criteri  y  altres  Sistema,  que  hi  solen 
fer  entrar  totas  las  cosas,  tant  si  hi  caben 
com  no;  projectantlas  després  als  altres  de- 
formadas  y  del  color  del  vidre,  com  si  fos 
una  llanterna  màgica. 

—  Y  iquina  llum  hi  portas? 

— N’hi  he  portadas  varias.  Avans  n’hi  por¬ 
tava  una  que’n  deyan  Moral.  Ara  n’hi  porto 
una  que’n  diuhen  Llibertat.  Me  la  varen  dar 
uns  tribuns  quintaessenciadors  de  lo  abs¬ 
tracte. 

Y  mira  si  va  malament,  que  a  sa  res- 
plandor  vaig  mirarme  unas  casas  molt  grans 


567 

ahont  s’hi  tancavan  la  gent  avans  de  tenir  us 
de  rahó  (els  qu’algún  cop  n’haguessin  arri¬ 
bada  a  tenir),  y  al  1 1  tot  ho  dedica  van  al  no  viu¬ 
re,  esperant  viure  més,  després  de  morts,  en 
la  mansió  d’Uranos,  aprop  de  Zeus.  Y  això’m 
va  semblar  just.  Fins  el  suicidi  lent  dels 
partidaris  del  Galileu,  mesembla  boy  de  dret, 
ab  la  llum  que  porto.  Y  després  vaig  diri¬ 
gir  els  seus  raigs  sobre  d’uns  homes  desapia- 
dats  y  dels  seus  enginys  pera  enriquirse  fent 
esclaus  als  altres,  privantlos  quasi  bé  de  tot, 
fins  de  lo  més  necessari.  Sols  els  deixavan 
lo  indispensable  pera  que  no’s  morissin  de 
fam  al  acte.  Però’s  morian  quasi  tots  d’estar 
a  mitja  racció.  Y  aqueixos  adoradors  de  Plutó 
acumuiavan  aixis  grans  tresors.  Y  a  mi’m  pa¬ 
reixia  que  tenían  dret  a  ferho,  fins  quan  tor- 
navan  improductiu  el  Geni  y  esclavitzavan 
als  semideus  de  la  terra! 

Ja  veus  per  què  busco  una  nova  llum:  per- 
que  aquesta  no’m  resulta. 

—  Llensa  aquesta  llanterna!...  Y  totas  las 
llanternas,  tant  si  sonllantias  deCapella, com 
llumaneras  d’Escola,  com  fanals  deForo,  que 
jo  vaig  a  darte  una  llum  sense  llanterna  que 
la  contingui  ni  limiti:  llum  de  la  mateixa  es- 
pecie  del  foch  que  pera  tu  vaig  robar  a  Zeus. 
Ella  t’ajudarà  y  t’ho  farà  veure  tot,  tot  tal 
com  es.  — 

Y  tot  dihent  això,  va  allargar  el  bras  per  so¬ 
bre  las  montanyas,  enfonsant  la  mà  en  l’horit¬ 
zó  per  allà  hont  semblava  que’l  Sòl  sortir  vo¬ 
lia,  y  treyentne  una  llum  vivissima  que  sem¬ 
blava’l  Sól  mateix,  va  presentàrmela. 

Y  jo  la  vaig  mirar,  y  no  m’enlluhernava 
ni’m  feya  pas  mal  a  la  vista,  al  contrari, 
tot  ho  veya  més  de  relleu,  tot  aumentava  de 
valor,  tot  tenia  color  y  moviment  propi.  Y 
jo’m  vaig  sentir  fortalescut,  com  si  el  bon 
Tità  m’hagués  comunicat  sas  energías. 

— Graciasl — vaig  dirli — <Y  còm  se’n  diu 
d’aquesta  llum? 

—  Se’n  diu  La  Vida.  Sols  a  sa  resplandor 
podràs  veure  las  cosas  tal  com  són,  y  tal 
com  pera  tu  deuhen  sempre  ésser,  y  aixís  sa¬ 
ber  podràs  lo  qu’es  justícia  y  dret,  y  veritat 
possible. 

Alsala  ben  alt,  projèctala  sobre  tot,qu’ella 
ha  de  renovar  la  superfície  de  la  Terra.  Ja  la 
varen  entreveure’ls sabisque  varenestudiar la 
Naturalesa  y  el  cos  del  home,  qu’es  lo  millor 
que  aquesta  ha  produhit  en  aquest  món. 

Aquesta  llum  may  s’apaga,  encara  que  a 
voltas  tremoli  y  pampalluguegi. 

Y  sempre  va  aumentant.  Fins  quan  sem¬ 
bla  que  va  a  extingirse,  es  pera  tornar  a 
encendres  més  brillanta. 

Y  ara — oh,  Home — en  marxa!  Y  anèm  a 
veure  còm  està’l  Món  desde  que’s  va  morir 
el  Deu  Pan,  y  el  bon  Galileu  va  cubrir  de  dol 
els  pobles.  — 

v  Pompeyus  Gener 


JOVENTUT 


568 

IDILï  GRIS 

Jeu  en  la  quietut  del  mitjorn  el  pla. 

Volan  els  aucells  en  corrua  dreta 
fins  el  lloch  hont  dorm  l’ample  Remolà. 

Y  a  sa  aymada  aixís  parla  la  oreneta. 

_ Fuig  del  blau  estany  els  voltants  somorts. 

Deixa’l  bosch  replè  de  punxosas  brancas. 
Guayta’l  prat  vehí:  més  enllà  dels  horts 
s’arreplega  un  munt  de  casetas  blancas. 

Dins  del  poble  aquell  penjarèm  el  niu, 
no  al  costat  del  camp  d’aygua  aturadissa, 
menys  encara  al  bosch,  qu  ha  granat  1  estiu 
y  la  gent  se  pert  entre  la  verdissa. 

Dins  del  poble  amich  hont  durèm  el  vol 
murs  y  finestrals  fan  olor  de  menta, 


y  un  carrer  hi  ha  obert,  misteriós  y  sol, 
hont  no’s  sent  trepitj  d’ànima  viventa. 

L’obra  del  bon  Deu  qui  engrandeix  el  prat 
com  si  estés  queixós  d’haver  fet  montanyas, 
pot  pagaria  un  bri  del  race  amagat 
que  valdrà  molt  més  si  tu  m’acompanyas. 

El  malayre  allí  sent  com  un  perfúm; 
las  parets  hi  són  com  tu  vols,  estretas. 

Vina  y  probarèm,  sense  pò  a  la  llum, 
que  volem  tortuós  prò  sentim  a  dretas. 

Calla'l  món  sospès  quan  el  mascle  ha  dit; 
y  alsa  aquest  el  cap  en  senyal  de  gala, 
y  emboteix  el  coll  y  abrahona’l  pit... 

La  femella,  oydà,  li  ha  pegat  cop  d’ala! 

P.  Riera  y  Riqué 


LA  DARRERA  MISSIVA 

Amich  meu;  Fa  vinticinch  anys  que  m’a- 
burreixo;  he  fet  durant  vinticinch  anys  el  sa¬ 
crifici  d’esperar  el  jorn  d’avuy,  en  que  no’m 
vull  aburrir  més. 

Tot  quant  he  probat  m’ha  sortit  fallit  ; 
tot  quant  he  pensat  no  m’ha  reportat  cap  be¬ 
nefici,  moral  ni  material,  y  a  la  fi  he  vingut 
a  condensar  totas  mas  ideas  en  una  sola 
que’m  volta  pel  cap,  que  la  he  sospesada  y 
meditada  com  si’s  tractés  d’una  gran  obra, 
en  la  que  s’hi  han  d’esmersar  molt  temps  y 
cabals  y,  per  lo  tant,  se  cuyda  de  que  no  hi 
manqui  ni  el  més  infim  detall. 

Al  món  hi  vaig  venir  pera  viure.  Ho  es- 
crich  ab  lletras  grossas  perque  tracto  del 
viure  en  el  més  amplissim  sentit.  Hi  vaig 
venir  pera  viure,  però  no  he  viscut  pas. 

A  quatre  anys  y  mitj  vaig  quedarme  sense 
pare.  Eram  quatre  germans  y  al  poch  temps 
se’n  va  morir  un.  Viviam  en  un  arrabal;  els 
nostres  mobles  eran  una  taula  y  una  cadira. 
No’m  recorda  ahónt  dormian  els  altres:  el 
meu  germà  y  jo  ho  feyam  en  dos  sachs;  ens 
ficavam  a  dins  pera  tenir  llensol  a  sobre  y  a 
sota. 

A  las  dugas  d’una  matinada,  als  pochs 
dias  de  morta  la  meva  germaneta,  va  enso- 
rrarse  la  casa  (era  nova).  Hi  varen  quedar  la 
cadira,  la  taula,  els  sachs  y  els  pochs  pellin- 
gos  que  duyam  demunt.  No  hi  varen  haver 
desgracias  personals. 


He  anat  creixent,  y  no  tenen  compte  las 
vegadas  que  m’he  ficat  al  llit  dejú. 

Per  un  desitj  que  tinch  d  explicarho,  y 
pera  que’t  convencis  de  que  la  ditxa  més  gran 
no  val  un  segón  de  sufriment,  t’explicaré  una 
sola  escena. 

M’aixecava  al  mati  y  me’n  anava  a  la  feyna 
(si  en  tenia,  qu’he  passat  molt  temps  en  va¬ 
ga),  y  la  mare’m  deya  que  si  trobava  alguna 
cosa  pera  esmorzar  ja  m’ho  duria.  Excuso 
dirte  qu’esperava  en  va  que’m  duguessin  res. 
Jo  deya  als  companys  de  trevall  que  m  ha¬ 
via  descuydat  l’esmorzar  (cosa  que  no  m  ha 
passat  may  quan  n’he  tingut).  Arribava  1 
mitj  dia  a  casa,  trucava,  obnan,  entrava,  y 
sense  dir  res  a  ningú  m’assentava  en  qualsevol 
lloch;  els  que  hi  havia  s’aguantavan  el  cap 
ab  la  mà,  silenciosos  com  morts,  però  1  més 
petit  soroll  els  feya  aixecar  el  cap,  per  si  era 
la  mare  que  pujava. 

Passava  l’hora;  jo  me’n  havia  de  tornar  a 
trevallar. 

— Me’n  vaig. 

— -Espérat  un  ratet  més. 

— No  puch,  faria  tart. 

— -Donchs  ves;  si  la  mare  porta  res,  ja  t 
durèm  alguna  cosa. 

— Adeu.— 

La  porta  ressonava  seca  al  darrera  meu; 
jo  baixava  la  escala  plorant  en  silenci;  may 
m’havian  caygut  llàgrimas  tan  calenta». 
Arribava  al  vespre  dejú;  tornava  a  casa,  en¬ 
trava,  y  semblava  que  ningú  s  havia  mogut 


JOVENTUT 


del  lloch.  Tocavan  las  vuyt,  las  nou,  las  dèu 
v  fins  las  onze,  y  res,  la  mare  no  venia.  Me’n 
anava  al  llit  cayentme  altra  volta  las  llàgri- 
mas  en  silenci.  No  tenia  gana,  tenia  misèria; 
no  sentia  ira  ni  rabia  vers  ningú:  tan  sols 
fam  y  resignació  cobarda. 

Si  la  mare  duya  alguna  cosa  durant  la 
nit  me  despertavan,  y  jo,  que  no  necessitava 
un  segón  crit,  m’aixecava;  y  els  que  ja  eram 
al  llit  en  camisa,  y  els  que  no  vestits,  men- 
javam  pa  y  formatge  (un  ral  entre  una  cosa 
y  l’altra),  o  bé  cafè  ab  llet,  o  llet  sola,  o  quel¬ 
com  de  més  o  menys  aliment...  o  passava 
tota  la  nit  en  un  són  fins  l’endemà,  que  men¬ 
java  o  no  menjava. 

Ara,  ja  gran,  no  pateixo  gana  d’aliments. 
Ara,  ja  gran,  he  tingut  aspiracions...  ideas; 
mes  ja  sols  ne  tinch  una. 

Visch  en  un  ambient  que  no  es  el  meu; 
tot  ho  trobo  migrat,  tot  dolent,  tots  els  fins 
me  semblan  mesquins;  si  a  quelcòm  de  bo 
aspiro,  no  es  verosímilment  realisable.  Po¬ 
dria  viure  com  ara  visch,  estich  ben  bo,  ben 
sà  (encara  que  un  xich  prim),  fa  molts  anys 
que  no  he  estat  malalt  ni  vaig  en  camí  d’es- 
tarho,  però...  no’n  tinch  prou.  Pera  vegetar 
y  esperar  que  qualsevol  desgracia’m  mati,  o 
bé  morir  de  vell  guardantme  com  un  objecte 
de  museu  dins  d'una  vitrina  o  rodejat  de  cotó 
fluix  pera  suavisar  els  cops  que  pugui  rebre, 
no  vull  viure . 

He  analisat  detingudament  el  procés  de  la 
meva  vida;  lo  passat,  passat  està,  y  no’m 
dóna  pena  ni  goig.  Veig  l’esdevenir  com  la 
meva  cara  en  un  mirall,  veig  que  no  puch 
ésser  útil  en  res  ni  a  ningú,  y  per  lo  tant  he 
tret  la  conclusió  de  que,  suprimintme,  puch 
fer  lloch  a  algún  altre  que  potser  farà  més 
que  jo. 

Per  lo  tant,  penso,  en  acabant  la  present 
carta,  suicidarme  conscient  y  tranquilament. 

No  escrich  a  ningú  més  que  a  tu.  Si  ha¬ 
gués  d’escriure  a  tots  els  que  conech  tindria 
massa  feyna,  y  no  estich  pas  disposat  a  feria. 
Ja  t’escrich  aquesta  carta  en  paper  de  fil  pera 
que,  si  vols,  la  deixis  als  que’t  preguntin 
quelcòm  de  mi.  Essent  de  paper  de  fil  te  du¬ 
rarà  més,  y  no  l’hauràs  de  copiar  pera  con¬ 
servar  son  contingut. 

Fa  rato  qu’estich  pensant  ahónt  puch  pe- 
garme’l  tret:  si  al  cor  o  al  cervell.  No  sé 


569 

quin  dels  dos  té  més  la  culpa  de  que  m’hagi 
de  llevar  la  existència.  Ja  veurém. 

Me  decideixo  pel  cervell.  No  faré  com 
aquells  estúpits  que  s’han  de  suicidar  ab  una 
ametralladora,  y  per  fí  se  socarriman  els  ca¬ 
bells. 

Salut,  recorts  a  tothom... 

El  tret  m’ha  fallat.  Es  un  revòlver  vell  que 
vaig  comprar  als  encants.  Ja  quan  vaig  pro- 
barlo  vaig  haver  de  disparar  tres  0  quatre 
vegadas  pera  que  sortis  una  bala.  Ab  pacièn¬ 
cia  tot  se  fa. 

Tu  que’t  quedas,  me  jugo  que  si  meditas 
un  xich  veuràs  que  no  hi  ha  plaher  al  món 
que  valgui  un  segón  de  vida... 

Tornèm  a  probar.  Adeu... 

El  segón  y  el  tercer  també  han  fallat. 

Antón  Sabater  Mur 


CONCURS  FOLK-LORICH 

Fill  d’una  felís  pensada  y  un  èxit  dels  més 
falaguers  fou  l’acte  qu’ab  el  nom  de  «Con¬ 
curs  Folk-lòrich»  organisà  pera’l  dia  15  del 
mes  actual,  ab  motiu  de  la  festa  major,  la 
«Unió  Recreativa»  de  Gracia. 

El  president  del  jurat,  qu’ho  era'l  conegut 
escriptor  don  Rossendo  Serra  y  Pagès,  obri 
l’acte  ab  un  parlament  quins  conceptes  ana- 
van  encaminats  a  posar  de  relleu  la  trascen- 
dencia  de  la  festa  que’s  celebrava. 

Va  comensar  fent  notar  qu'ab  actes  com 
aquell  se  tractava  de  fer  durar  en  lo  possible 
el  període  de  la  infantesa,  ab  son  encant 
més  gran,  la  ignocencia,  a  fi  de  preparar 
bé  a  las  criaturas  pel  desenrotllament  físich 
y  moral,  combatent  la  precocitat  y  sos  efec¬ 
tes  dolents,  tant  entre’ls  noys  com  entre  las 
noyas. 

Va  senyalar  la  preocupació  que  general¬ 
ment  hi  ha  en  aquest  punt,  ja  que  a  la  gent 
els  fa  molta  gracia  veure  actors,  concertistas, 
cantants,  gimnastas  y  fins  toreros  de  dèu 
anys  0  menys  encara;  aberració  funesta  y 
falta  gran  d’humanitat,  perque  torturant  la 
inteligencia  y  fent  fer  esforsos  desmesurats  a 
las  criaturas,  no  s’obté  pas  que’s  desenrot¬ 
llin  ab  normalitat,  ni  física  ni  intelectual- 
ment. 

Va  advocar  pera  que  la  quitxalleta  tingui 
tota  la  expansió  deguda,  y  sobre  tot,  qu’al- 
ternant  ab  las  tascas  del  colegi,  jugui  tant 
com  pugui,  tenint  en  compte  que’l  jòch  es  el 


JOVENTUT 


57° 

sport  més  sanitós  y  més  agradable;  no  es  pas 
la  gimnasia  reglamentada,  sinó  la  diversió 
que  treu  l’encaparrament  del  estudi,  dóna 
agilitat  tot  enrobustint  el  cos  y  esperona  la 
inteligencia,  perque’l  jochs  tradicionals  són 
una  íelís  combinació  del  esfors  fisich  ab  1  en¬ 
giny  intelectual  pera  trobar  la  frase  justa, 
el  concepte  de  moment  v  evitarse  la  penyora 
o’l  càstich  infantivol.  Es  la  educació  al  ayre 
lliure  tal  com  la  practicavan  els  antichs 
grechs  y  com  van  fent  avuy  las  nacions  més 
ilustradas. 

Va  alabar  la  iniciativa  deia  «Unió  Recrea¬ 
tiva  Graciense»  convocant  a  aquest  concurs, 
no  precisament  per  haverse  fixat  en  el  folk¬ 
lore,  branca  molt  estimable  dels  coneixe¬ 
ments  humans,  sinó  per  demostrar  qu  aixis 
vetlla  per  las  criaturas,  ensenyant  als  pares 
y  a  las  autoritats  el  camí  qu’han  de  tenir 
molt  present:  els  primers,  fent  jugar  als  fills 
no  pas  a  jochs  forasters  que  res  diuhen  a 
l’ànima,  ni  a  convencionalismes  de  saló  que 
no  proporcionan  la  expansió  deguda;  y  las 
autoritats,  destinant  en  las  grans  plassas  y 
parchs,  llochs  expressos  y  espayosos,  allu¬ 
nyats  de  tot  perill,  pera  queia  canalla  jugui, 
qu’això  serà  l'ornament  més  preuhat,  ab  lo 
vistós  dels  jochs  y  la  hermosura  de  tota  la 
maynada  contenta,  qu  ab  sa  cridòria  y  ria- 
llas  escamparían  l’alegria  per  tot  arreu. 

Va  acabar  recomanant  els  jochs  tradicio¬ 
nals  de  la  terra,  que  són  els  més  escayents, 
fets  a  ple  ayre,  perque'ls  nostres  fills  necessi- 
tan  ayre,  sól,  moviment  y  expansió.  Són  el 
millor  reconstituyent,  y  per  això  quant  més 
juguin  de  petits,  més  de  profit  seràn  quan 
siguin  grans,  constituhint  un  ferm  consol 
pels  pares  y  una  esperansa  pera  la  patria. 

Tot  seguit  d’aquest  parlament,  que  fou 
merescudament  aplaudit  per  la  concorrencia, 
anaren  desfilant  ja  per  collas,  ja  individual¬ 
ment,  las  nenas,  que  desempenyaren  ab 
lluhiment  diferents  jcchs  y  cantaren  totas 
ellas,  a  voltas  ab  verdadera  compenetració 
de  llur  tendre  sentiment,  bonicas  tonadas 
populars  y  cansons  de  la  terra. 

L’Aureli  Capmany,  conegut  prou  per  sos 
estudis  folk-lòrichs,  donà  per  llest  1  acte  ab 
un  apropiat  parlament  de  gracias. 

Per  lo  qu’hem  exposat  de  la  festa  pot  ben 
veures  que  més  que  d  un  espectacle  pera  fer 
lluhir  aptituts  de  precocitat  morbosa  adqui¬ 
rida  per  atrofia  dels  més  delicats  sentiments 
com  són  la  ingenuitat  y  la  espontaneitat,  se 
tractà  per  la  societat  «Unió  Recreativa»,  y  en 
especial  per  part  del  president  d’ella,  a  qui 
se  li  déu  haver  iniciat  semblant  restitució, 
de  posar  de  manifest  lo  que  de  purificador 
de  las  nostras  costums  tindrà  l’abandonar 
tot  el  llevat  d’usos  de  importació  qu’han  in- 
vadit  lo  més  pregón  de  la  nostra  existència 
com  a  poble,  comensant  pels  jochs  dels  in¬ 
fants.  Ademés,  l’acte  servi  pera  demostrar 
quina  importància  més  decisiva  pera  la  causa 


de  Catalunya  pot  tenir  el  conreu  de  las  pri- 
meras  activitats  animicas  de  sos  fills;  els  ca¬ 
talans  de  cor  han  de  ferse  desde’l  bressol, 
avans  que’l  baf  perniciós  qu’arreu  s’estén 
puga  malmetre  l’impuls  inicial  que  tot  orga¬ 
nisme  humà  porta  vers  la  terra  ahont  neix. 

Cal  encoratjarlas,  donchs,  aquestas  mani¬ 
festacions,  y  al  ferho'ns  complavèm  manifes¬ 
tant  que  la  organisació  donada  a  la  festa 
del  folk-lore  per  la  societat  gracienca  fou 
pràcticamènt  perfecta,  veyentse  en  tots  els 
detalls  que  res  s’havia  escatimat  pera  l’èxit, 
fins  al  punt  d’arribar  a  encunyar  expressa¬ 
ment  unas  medallas  commemorativas,  obra 
d’en  Vallmitjana,  repartintlas  entre  las  ne¬ 
nas  que  prengueren  part  en  la  simpàtica  ma¬ 
nifestació  de  que  hem  parlat. 

R.  Miquel  y  Planas 


NOVAS 

El  dimecres  17  del  corrent  tingué  lloch  en 
la  històrica  Sala  de  Cent  de  Cà  la  Ciutat  una 
reunió  magna  dels  alcaldes  de  tot  Catalunya, 
convocada  per  l’alcalde  de  Barcelona  senyor 
Lluch  pera  tractar  de  la  construcció  dels 
ferrocarrils  pirenenchs  del  Noguera-Pallaresa 
y  de  Puigcerdà.  No  pot  negarse  que  la  reu¬ 
nió  tingué  quelcom  de  solemne  y  bastant  de 
trascendental  ;  semblava  qu’alli  hi  estès 
congregada,  com  en  temps  de  bona  recor- 
dansa,  la  Catalunya  qu’anyorém  y  que  som- 
nièm,  regintse  per  sí  mateixa.  Y  pera  més 
goig,  tots  els  reunits  parlaren  en  català,  tots 
menos  un  cacich  de  Lleyda.  L’alcalde  de  Bar¬ 
celona  y  molts  altres,  malgrat  sa  significació 
política  centralista,  s’expressaren  en  fermes 
que  revelavan  afecte  a  Catalunya,  y  s’acordà 
qu’era  convenient  la  construcció  dels  dos 
ferrocarrils,  que  la  subvenció  a  abdós  havia 
d’ésser  proporcional  al  cost  de  cada  un,  y 
que  d’aquesta  manera,  mitjansant  l’entusias¬ 
me  de  las  comissions  d’un  y  altre  projecte, 
s’havia  d’establir  una  perfecta  solidaritat  en- 
tre’ls  interessos  catalans.  ^ 

Després,  en  àpat  celebrat  al  Hòtel  Colón, 
entre  protestas  d’amor  a  Catalunya,  s’accen¬ 
tuà  la  idea  de  qu’era  l’Estat  qui  havia  de 
construhir  els  ferrocarrils,  puig  ells  interes- 
san  y  favoreixen  no  sols  a  Catalunya,  sinó  a 
tota  Espanya;  y  més  que  més  devia  pagarlos 
l’Estat  tota  vegada  que  per  la  banda  de  Por- 
tugal,  hont  no  hi  ha  tràfech  comparable  ab 
el  de  la  banda  de  Fransa,  1  Estat  ha  pagat 
cinch  linias. 

Nostra  opinió,  com  a  catalans  desenga¬ 
nyats  del  Estat,  es  la  següent: 

En  aquests  temps  en  que  tant  se  parla 
d’amor  a  la  terra  y  de  patriotisme,  creyèm 
qu’una  de  las  probas  més  eloqüents  d  afecte 

a  Catalunya  qu’haurian  pogut  donar  las  nos¬ 
tras  forsas  vivas ,  fóra  l’empendre  pel  seu 


JOVENTUT 


compte  la  tan  discutida  qüestió  dels  ferroca¬ 
rrils  transpirenenchs. 

Volèm  catalanisar  la  nostra  cultura,  volèm 
catalanisar  las  nostras  costums,  volèm  ca¬ 
talanisar  la  nostra  politica:  catalanisèm, 
donchs,  las  empresas  financieras  de  Catalu¬ 
nya,  y  llavors  no  podran  dir  els  governs  cen¬ 
trals  la  cèlebre  frase,  tan  injusta  cóm  irritant, 
pide  màs  que  un  catalàn;  més  que  més  havent 
rebut  Catalunya  d’aqueixos  governs  tants 
agravis;  llavors  si  que  ningú  podrà  dir  que 
sia  un  somni  la  nostra  convicció  de  que  Ca¬ 
talunya  pot  viure  de  sa  vida  pròpia. 

Sian  de  las  Diputacions  catalanas,  sian 
d’empresas  particulars,  sian  de  qui’s  vul¬ 
gui,  estèm  fermament  convensuts  de  que’ls 
fondos  necessaris  pera  empendre  l’obra  dels 
ferrocarrils  del  Noguera-Pallaresa  y  de  Ri¬ 
poll,  deuhen  sortir  de  capitals  catalans. 

Catalunya  té  forsas  y  medis  de  sobras  pera 
no  haver  de  captar  de  ningú  aquesta  gran 
obra  social  y  mercantil,  que  si  al  principi 
exigiria  segurament  grans  dispendis,  a  la 
curta  o  a  la  llarga  té  d’ésser  una  via  ines- 
troncable  de  civilisació  y  de  riquesa. 

Però’l  telègraf  ja’ns  diu  que  no  cal  cansar- 
nos  tant,  puig  ja  hi  ha  qui  ens  protegeix. 
Els  Estats,  els  amorosos  Estats  espanyol  y 
francès  faràn  simpàtica  una  vegada  més  la 
seva  tutela,  ja  que,  segons  sembla,  s’han 
obligat  abdós  governs  a  tenir  llestos  en  déu 
anys  els  tres  ferrocarrils  de  Canfranch,  No¬ 
guera-Pallaresa  y  Puigcerdà. 

Ho  hem  dit  moltas  vegadas  qu’en  Maura, 
el  paternal  Maura,  es  un  peix  que’s  porta 
l’oli  y  que’n  sab  més  qu’altres  de  tapar  la 
boca  a  las  regions,  sobre  tot  si  els  regiona- 
listas  badan  y  se  la  deixan  tapar. 

Aixis  déu  pretendre  tenir  rahó  pera  quan 
li  retreguin  la  injustícia  d’haver  fet  que  las 
provincias  subvencionessin  a  Madrid  en  con¬ 
cepte  de  capitalitat;  aixis  déu  pretendre 
afermar  la  solidaritat  de  las  regions,  fent 
que  totas  contribuheixin  a  las  càrregas  d’un 
Estat  que  a  son  dir  procurarà(no  ho  ha  procu¬ 
rat  may)  el  foment  dels  interessos  materials 
de  cada  poble,  però  que,  al  dir  nostre,  cuyda 
en  primer  lloch  d’ofegar  en  aqueixos  pobles 
la  conciencia  de  sos  interessos  y  drets  mo¬ 
rals. 

En  una  paraula,  tot  lo  que  no  sia  concedir 
l’autonomia  ja  ho  farà  en  Maura,  apelant  a 
tots  els  recursos  pera  que’ns  trobèm  bé  sens 
ella.  Solament  que  nosaltres,  que  som  parti¬ 
daris  de  las  situacions  claras,  que  no  hem 
reculat  gens  en  nostras  aspiracions  y  seguim 
mantenint  la  conciencia  de  nostres  drets,  re- 
clamèm  l’autonomia  y  res  més.  Si  en  Maura 
vol  ésser  amich,  jasab  còm  se  pot  conquistar 
la  nostra  amistat. 


Ha  mort  nostre  estimat  amich  el  pintor  y 
antiquari  Jaume  Vilallonga.  Entre  altres  pin¬ 


57i 

tors  que  feyan  obras  més  frappants  qu’ell,  en 
Vilallonga  passava  moltas  vegadas  poch 
menys  queinadvertit,  però  en  realitat  tenia  so¬ 
bre  la  major  part  d’ells  una  ventatja  indiscu¬ 
tible  pels  que  mirèm  l’art  honradament  yab 
desinterès:  aquesta  ventatja  era  la  de  sa  in- 
genuitat  y  sa  bona  fe.  Dats  el  progressos  que 
últimament  feya,  si  hagués  sigut  més  jove  li 
hauríam  augurat  un  brillant  pervindre  en  el 
seu  art.  De  tots  modos,  en  Vilallonga  era  un 
artista,  cosa  que  no  podèm  dir  d’altres 
qu’han  tingut  més  popularitat  qu’ell,  qu’han 
arribat  a  fer  escola  v  que,  quan  s’han  mort, 
no  hem  cregut  que  l’art  verdader  perdés  ab 
ells  cap  apòstol;  y  per  això  no’ls  hem  dedi¬ 
cat  un  recort  com  ho  fem  ab  en  Vilallonga. 

Era,  ademés,  un  excelent  amich,  a  qui  es- 
timavam  y  a  qui  anyorèm  de  debò. 


La  junta  directiva  de  las  «Escolas  del  dis¬ 
tricte  segón»,  al  objecte  de  que  la  ense- 
nyansa  que’s  dongui  en  las  classes  qu’han 
d’obrirse’l  dia  primer  del  vinent  octubre  re¬ 
sulti  profitosa,  y  sobre  tot  pera  que  pugui 
atendres  degudament  al  fi  educatiu  de  las 
escolas,  tant  0  més  essencial  que’l  de  la  ins¬ 
trucció,  qu’exigeix  per  part  del  mestre  un 
coneixement  complert  de  cada  un  dels  seus 
alumnes,  de  conformitat  a  las  exigencias  de 
la  pedagogia  moderna,  ha  acordat  que'l  nom¬ 
bre  d’alumnes  de  cada  classe  no  pugui  pas¬ 
sar  may  de  quaranta.  Al  mateix  temps,  te¬ 
nint  en  compte  que  un  dels  objectes  capitals 
de  la  fundació  de  ditas  escolas  es  el  de  pro¬ 
pagar  la  educació  e  instrucció  entre  las  clas¬ 
ses  obreras,  ha  resolt  que  quinze  plassas  per 

10  menys  de  las  quaranta,  deguin  ésser  for- 
sosament  reservadas  pera  fills  d’obrers. 

A  n’en  Lerroux  deuhen  xiularli  las  orellas, 
y  endevinant  el  mal  que  d’ell  diuhen  els  seus 
ex-companys  barcelonins,  segueix  a  provin¬ 
cias ,  cercant  ovacions  aqui  y  allà. 

Ara  a  Galicia  ja’s  barallan  per  ell.  Els  co- 
rreligionarios  l'esperavan  diumenge  pera  fer- 

11  una  ovació,  però  l’home  no’s  va  atrevir  a 
anarhi,  perquen'hi  haviad’altresque  repartian 
milers  de  fullas  acusantlo,  entre  altras  cosas, 
d’haverse  valgut  del  terror  pera  sentar  a  Ca¬ 
talunya  sos  reals,  aprofitant  el  procés  de 
Montjuich  com  a  base  de  sa  carrera  política, 
pera  després  abandonar  als  que  l’havían  ser¬ 
vit. 

Veyàm  còm  acabarà  la  odisea  del  gran 
Lacandro.  Aqui  també  deyan  mal  d’ell  quan 
va  venir,  però  encara  va  trobar  en  els  baixos 
fondos  prou  analfabets  forasters  y  prou  massa 
taujana  que  li  fes  esqueneta. 

Però  quan  ell  segueix  fent  la  seva,  es 
qu’encara  té  camp  per  corre.  A  Catalunya  ja 
s’hi  troba  estret,  y  té  la  sòrt  de  que  ancha  es 
Castilla ;  y  ja  se  sab  que,  fòra  d’aqui,  pera 


j7j  JOVENTUT 

la  majoria  dels  espanyols  Castella  es  Es-  Rosselló,  Sardenya,  Llenguadoc, ^etc.)  per 


panya. 

Y  en  Lerroux  tracta  a  Espanya  com  se  me¬ 
reix,  y  té  prou  pesquis  pera  saberse  retirar  a 
temps,  quan  li  convingui,  cuydant  de  que  1 
seu  fracàs  no  sia  total  y  no  li  hagin  de  dir 
Sic  trànsit  glòria  mundi. 


L’orfeó  «Nova  Cathalonia»  donà’l  passat 
dissapte  un  escullit  concert  en  son  local  del 
carrer  del  Rosal  (Poble  Sech).  Totas  las  pes- 
sas  del  programa  foren  executadas  ab  nota¬ 
ble  acert  y  bon  gust,  essent  tals  els  aplaudi¬ 
ments,  que  varias  d’ellas  hagueren  d’ésser 
repetidas,  com  el  Jesu  Dulcis  y  las  Corrandas 
de  mossèn  Cinto,  a  instancias  de  la  nom¬ 
brosa  concorrencia. 

El  director  en  Manel  Marti  y  la  professora 
na  Palmira  Coll  foren  molt  felicitats  per  la 
bella  obra  qu’enfront  del  orfeó  «Nova  Catha 
lonia»  venen  realisant. 

Publicacions  rebudas: 

Diccionari  Popular  de  la  Llengua  Catalana 
(Catalunya,  Mallorca,  València,  Andorra, 


IvUobCll  u  i  uai  uuuju,  x 

Joseph  Aladern.  Oportunament  anunciarem 
l’aparició  d’aquesta  important  obra  nacional 
catalana,  que  sembla  serà  la  més  complerta 
de  quantas  s’han  publicat  fihs  ara.  Ayuy  do- 
nèm  compte  de  l’aparició  del  primer  quadern, 
en  el  que  hi  figura  un  breu  y  hermosissim 
prefaci  del  autor.  Cada  quadern  se  ven  a  un 
ral.  Recomanèm  a  tots  els  catalans  qu  adqui¬ 
reixin  aquesta  obra  cumplint  un  dever  de 

patriotisme.  .  ... 

La  constitución  política  ilustrada.  Album 
de  dibuixos,  per  Brunet,  (Bailly  Baillière  edi¬ 
tors,  Madrid).  Varis  articles  de  la  constitució 
ha  interpretat  el  conegut  dibuixant,  havent 
ensopegat  la  nota  còmica.  Entre  las  vint 
planas  que  componen  l’album  n  hi  ha  algu 
nas  que’s  distingeixen  notablement  per  sa 
gracia  y  originalitat. 

El  amigo  de  la  casa.  Obreta  publicada  per 
la  casa  Vivas  Pérez,  d’Almeria,  com  a  guia 
elemental  y  pràctica  de  las  familias  pera  llur 
higiene,  curació  de  malaltias  y  previsió  d  ac¬ 
cidents.  Se  reparteix  gratis. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 


SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals.  . ,  , 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 

las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 


PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 

»  Mitj  any . 

»  Trimestre . 

ALTRAS  REGIONS  D'ESPANYA:  Un  any.. 

ESTRANGER:  Un  any . 

Número  corrent.  . . 

»  atrassat,  ab  folletins . 

j,  »  sense  folletins.  •  •  •  • 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


8  Pessetas. 
450 

225  » 

9 

1  o  Franchs. 

20  Cèntims. 

40  » 

25  > 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

SUMARI: 

L’absolutisme  naixent,  per  Arnau  Martinez  y  Serinà. 
—  Vida  de  societat,  per  S.  Gubern.—  Pipologia,  per 
Sebastià  Junyent.  —  Werther,  per  Rafel  Vallès  y 
Roderich. — Els  problemas  de  l'antologia  grega,  per 
R.  Miquel  y  Planas.— De  com  ne  hagué  nom  la  ciutat 
de  Lhió  e  lo  golf  de  prop  d’açí  que  aytal  nom  ne  por¬ 
ta,  per  Pompeyus  Gener.  —  Quadro  d’hivern;  El 
nyèbit;  Funció  benèfica,  per  P.  Riera  y  Riqué— La 
boja,  per  Francesch  Armengol  y  Duràn.— A  la  nit, 
per  J.  Balsells.— Divagacions  filosòfich-socials  (con¬ 
tinuació),  per  Emili  Tintorer.— Impressió,  per  Joa¬ 
quim  Rosselló  y  Roura. — Nvoas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  15. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana. — Piech  8. 


L’ABSOLUTISME  NAIXENT 

Els  oficials  del  exèrcit  japonès  han  renun¬ 
ciat  a  las  pagas  corresponents,  mentres  duri 
la  guerra  ab  Rússia,  fent  aquest  gros  sacri¬ 
fici  en  atenció  a  la  penúria  qu'en  virtut  de 
las  actuals  circunstancias  comensa  a  ame- 
nassar  al  erari  del  Japó. 

Això  han  fet  els  oficials  d’un  pais  asiàtich 
fort  y  poderós,  donant  un  exemple  que  imi¬ 
tar  als  de  certs  paisos  que  geogràficament 
pertanyen  a  Europa,  pobres  y  febles,  que 
quan  van  a  campanya  cobran  ab  aument  de 
sòu. 

No  vol  dir  lo  que  acabèm  d’exposar  que’ns 
entusiasmi’l  desprendiment  de  la  oficialitat 


Número  corrent . 20  cèntims. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  4O  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 

nipona,  no:  lo  que  hi  ha  es  que,  dintre  de 
las  ideas  corrents  sobre’ls  conceptes  d’Estat, 
de  militarisme  y  de  pundonor,  es  un  cas 
realment  excepcional. 

Però  aquesta  manifestació  dels  militars  ja¬ 
ponesos  ens  revela’ls  perills  de  qu’està  ame- 
nassada  la  nacionalitat  nipona  y  tots  els  pai¬ 
sos  de  rassa  groga:  els  perills  d’un  Estat 
absorbent,  socialista  y  despòtich,  que  vulgui 
exercir  al  Orient  una  hegemonia  tant  o  més 
intolerable  que  la  de  Rússia  o  que  la  de  la 
Gran  Bretanya. 

Perque,  evidentment,  si  bé  es  cert  que’l 
Japó  ha  estat  un  pais  que  desde  las  nebulo¬ 
sitats  de  la  barbarie  s’ha  plantat  de  cop  y 
volta  en  mitj  de  la  vida  moderna,  es  també 
cert  que  de  las  ideas  modernas  els  japonesos 
sols  se’n  han  apropiat  las  més  enlluhernado- 
ras  ensemps  que  las  més  nocivas.  Els  joves 
japonesos  han  anat  a  estudiar  a  Anglaterra,  y 
al  tornar  a  sa  patria  no  hi  han  portat  l’indi- 
vidualisme  saxó,  no,  sinó  l’esperit  de  con¬ 
quista  y  de  colonisació  del  poble  anglès;  han 
anat  a  Alemanya,  y  no  han  tornat  ab  els 
ideals  de  la  llibertat  de  conciencia  caracteris- 
tichs  de  la  rassa  teutònica,  sinó  ab  el  milita¬ 
risme  y  las  brutalitats  apresas  dels  profes¬ 
sors  dels  colegis  militars;  han  anal  a  Fransa, 
y  en  lloch  de  fixarse  en  las  sublimitats  del 
art  y  de  la  literatura,  sols  s’han  enamorat  de 
las  pera  ells  flamants  y  pera  nosaltres  es- 


574 


JOVENTUT 


tantissas  teorias  del  estúpit  socialisme  ja¬ 
cobí;  y  han  anat  finalment  als  Estats  Units, 
y  en  lloch  de  aprèndrehi  las  excelencias  de 
la  política  federativa,  en  lloch  de  vèurehi 
una  serie  de  pobles  quina  vida’s  fonamenta 
en  una  llibertat  humana  y  veritable,  sols  hi 
han  après  las  martingalas  de  la  plutocracia, 
sols  hi  han  après  la  constitució  dels  grans 
trusts ,  sols  hi  han  sentit  las  concupií cencias 
del  imperialisme  mercantil. 

A  tots  els  enemichs  de  la  tirania  y  del 
endarreriment  social,  a  tots  els  homes  d’es¬ 
perit  lliure’ls  plau  sens  dubte  veure  anihi¬ 
lat  pel  jove  Japó  al  colós  autocràtich  d’Eu- 
ropa,  la  immensa  Rússia.  Mes  l’egoísme’ls 
posa  a  tots  una  vena  als  ulls.  Són  rahons 
de  falsa  politica,  no  són  rahons  d’alt  huma¬ 
nisme  las  que’ls  fan  mirar  aixís  l’actual  gue¬ 
rra,  que  tampoch  per  rahons  d’humanitat  ha 
sigut  promoguda,  sinó  per  ambicions  d’Es- 
tat.  Es  el  vell  absolutisme  dels  Cèsars 
combatut  pel  socialisme  absolutista  dels  Es¬ 
tats  moderns,  que’ns  esclavitza  encara  més 
en  quant  falseja  en  nosaltres  las  veras  ideas 
de  democràcia  e  individualisme.  Per  això 
veyèm  a  molts  d’aqueixos  Estats  absorbents 
apoyant  indirectament  la  causa  del  Japó, 
cosa  que  no  farian  si  aytal  causa  no  fos  favo¬ 
rable  a  sa  política  egoista  y  agabelladora. 

«Asia  pels  asiàtichs»,  hi  ha  qui  diu.  Està 
bé,  y  es  just.  Cal  posarhi  terme  a  las  ambi¬ 
cions  y  las  crudeltats  europeas.  Mes  això  no 
ho  diuhen  els  pobles  del  Orient  en  son  just 
afany  de  deslliuransa  y  redempció:  això 
ho  diu  un  Estat  fet  segons  el  patró  dels 
Estats  d’aquí,  absorbent  com  ells.  y  que 
lluny  de  reconeixe  llur  autonomia  als  pobles 
de  rassa  groga,  pretén  junyirlos  al  seu 
carro  de  conquistas,  que  menat  per  l’ambi¬ 
ció  no  sols  se  passejaria  triomfalment  per 
l’Asia,  sinó  que  vindria  a  invadir  la  Europa, 
renovant  las  invasions  del  Orient,  de  las 
que’ns  separan  ja  tantas  centurias.  Y  aquells 
pobles  orientals  compostos  d’esclaus  fa- 
nàtichs  no  ’  s  revoltarían  contra  1  ’  Estat 
que’ls  fa  d’amo  y  els  atia  sobre  la  Europa, 
com  no’s  revoltan  encara'ls  pobles  europeus 
contra'l  cesarisme  y  contra'l  socialisme  dels 
Estats  moderns,  que’ls  embruteixen. 

Aqueixas  revoltas,  aqueixas  guerras,  seràn 
las  del  avenir:  seràn  las  dels  esclaus  contra’ls 
tsars,  las  dels  individuus  devinguts  cons¬ 


cients  contra’ls  Estats  que  sols  tenen  rahó 
d’ésser  mercès  a  la  inconsciència,  imperfec¬ 
ció  o  ignorància  individuals. 

Voldriam  errarnos,  però  sospitèm  que’l 
despertar  del  Japó  té  de  pesar  greument 
sobre  son  propi  poble  y  sobre  tots  els  pobles 
de  la  vella  Asia,  que  al  europeisarse  corren 
el  perill  d’europeisarse  ab  el  vestit,  las 
coloraynas,  els  oripells  y  els  efectismes  de 
la  moderna  Europa,  oblidantse  de  lo  essen¬ 
cial,  oblidantse  de  que  lo  que  constituheix  la 
veritable  vida  moderna,  els  ideals  que  tart  o 
d’hora  tenen  d’imposarse  y  triomfar  defini¬ 
tivament,  no  són  el  socialisme,  el  milita¬ 
risme,  ni  el  mercantilisme,  sinó  que’ls  su¬ 
blims  ideals  de  la  vida  del  pervindre  seràn 
els  que’s  fonamentin  y  s’inspirin  en  las  dife¬ 
renciacions  fatals  y  eternas  de  la  naturalesa 
y  en  las  lliures  manifestacions  del  indivi- 
duu,  font  y  origen  de  tot  dret  y  de  tota  vida. 

Els  mateixos  defectes  qu’en  un  article  que 
fa  poch  varem  publicar  en  aquestas  pàginas 
senyalavam  en  la  vida  social  y  politica  de 
Frans'a  y  de  Rússia,  els  mateixos  vicis 
d’aquestas  dugas  potencias  tan  diferents  en 
la  forma,  però  tan  iguals  en  el  fons,  totas  las 
injusticias  del  absolutisme,  totas  las  intem- 
perancias  dels  sectarismes,  totas  las  violen- 
lencias  del  uniformisme,  amenassan  sorgir  a 
Orient  baix  la  forma  d’un  Japó  modern. 

El  Japó  antich  ab  sas  ciutats  de  paísos  de 
vano,  ab  sas  barcas  afiligranadas,  ab  sas  ar- 
mas  llampantas  y  ab  sos  soldats  disfressats 
de  monstres ,  representava  una  civilisació 
antiga  y  rara  si’s  vol,  però  original  y  refina¬ 
da.  En  cambi  el  Japò  modern  no  passarà 
d’ésser  una  potencia  europeisada ,  una  paro¬ 
dia  de  nació  europea,  un  groch  vestit  de 
blanch ,  que  per  més  que  fassi,  sota  de  son 
capell  de  feld -mariscal  o  de  sa  xistera  de 
funcionari,  li  apuntarà  la  cúa  del  fill  del  Ni¬ 
pó.  El  Japó  modern  ab  sos  ports  fortificats, ab 
sos  acorassats  y  ab  sos  trens  d’artilleria,  el 
Japó  potencia  de  primer  ordre ,  es  una  nació 
més  qu’ha  ingressat  en  la  barbarie  moderna; 
es  un  pais  més  que  tindrà  colonias  com  la 
Gran  Bretanya,  que  tindrà  dèspotas  com 
Rússia  y  que  tindrà  soldats  com  Fransa, 
passant  per  las  mateixas  fases  de  falsa  civili¬ 
sació  que  aquests  Estats  europeus. 

Cal  desconfiar  de  la  civilisació  japonesa. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT 


575 


VIDA  DE  SOCIETAT 

Fins  el  mot  ens  fa  riure:  vida  de  societat! 
Al  pronunciarlo  ja  se’ns  presenta  devant  dels 
ulls  la  silueta  encarcarada  de  nimfas  y  jovin- 
cels  de  cara  esllanguida:  ells  atrevits,  ab  ma¬ 
lícia  sensual  mal  reprimida,  y  ellas  eterna¬ 
ment  ruborisadas,  ignocentas  per  forsa,  mal¬ 
grat  sas  continuadas  pregarias  a  Santa  Rita. 

Y  es  que,  salvas  excepcions  raríssimas,  la 
vera  vida  de  societat  a  Catalunya  no  exis¬ 
teix.  Tenim  una  classe  social  que  vol  feria  a 
tota  costa,  però...  no  passa  de  la  parodia;  y 
com  que  de  lo  sublim  a  lo  ridícul  diuhen 
que  no  hi  va  més  que  un  pas,  la  nostra 
gent,  empenyada  en  enlayrarse  per  las  altas 
atmósferas  de  la  sublimitat,  pert  l’equilibri, 
rellisca...  y  fica’ls  peus  a  la  galleda. 

Pera  convences  de  la  veritat  d’això  no  es 
pas  precis  anar  al  Liceu  en  època  dels  tenors 
de  preu,  o  sia  dels  del  pinyol  dols;  alli  ja  se’n 
veuhen  y  senten  de  bonas,  però  hi  ha  un 
més  enllà.  Tampoch  cal  concorre  a  las  reu¬ 
nions,  soirées  v  assalts  dels  que  certa  premp- 
sa’n  diu  que  dejaràn...e\.c.,à  los  que  tuvimos... 
etc... 

La  visió  perfecta  de  nostra  vida  de  socie¬ 
tat  la  trobaréu  a  fòra,  durant  l’estiuheig,  en 
els  hotels  de  crit,  ahont  se  reuneix  lo  bo  y 
millor  de  la  societat  barcelonina. 

Entreuhi  al  vespre  després  d’haver  sopat  y 
fixèuvoshi.  Hi  ha  una  sala  gran:  al  fons  un 
piano,  quin  teclat  se  mou  impulsat  per  uns 
dits  sentimentals  que  corresponen  a  un  cor 
(l’artista  es  tot  cor!)  que’s  commou  ab  las 
afiligranadas  sonoritats  del  Vals  de  las  olas 
o  del  clàssich  Volveràn... 

El  pianista  (ell  o  ella)  toca  ab  amore,  mo¬ 
vent  el  cap,  ab  emoció  intensa:  fins  alguna 
guspira  humida  se  li  escapa  de  son  sensible 
llagrimal,  fentli  traició...  La  concorrencia, 
en  tant,  bromeja  ensopidament:  en  un  gru- 
pet  xiuxiuhejan;  las  senyoras  de  respecte  fan 
labors;  els  joves  passionals  miran  ab  ulls  de 
bé  trist  a  alguna  Dulcinea  que’s  decandeix 
per  moments;  els  homes  de  món  jugan  al 
tresillo;  no  faltant  tampoch  la  corresponent 
parella  que,  ab  permís  dels  papàs  respectius, 
s’acosta  més  de  lo  corrent  y  enrahona  a  cau 
d’orella  y’s  cambia  apretadetas  de  mà... 

De  tant  en  tant  se  sent  un  crit:  es  una  se- 
horita  que,  distreta,  ha  fet  una  rialla  al  na¬ 


tural...  Tothòm  parla,  tothom  murmura, 
pochs  s’entenen  y  ningú’s  recorda  del  pia¬ 
nista  que,  dominat  per  la  emoció  estètica , 
no  sent  res  més  que’l  soroll  qu’ell  fa  ab  els 
dits...  Lo  demés,  el  brugit  que'l  volta,  li  fa 
l’efecte  de  vapors  de  glòria. 

Com  que  tot  té’l  seu  fi,  el  pianista  ve  un 
moment  que  s’atura:  ja  ha  girat  tots  els  fulls 
que  va  escriure  l’immortal  autor  del  Vals  de 
las  olas.  Acabar  ell  y  ressonar  un  espetech 
d’aplaudiments  es  tot  hú.  Com  si  obehissin 
a  un  ressort  màgich,  totas  las  mans  s’ajun- 
tan,  las  bocas  s’obren  pera  endressar  adjec¬ 
tius  d’admiració  al  artista ,  que  no  pot  dar 
l’abast  en  lo  d’agrahir  felicitacions.  Y  tant 
l’alaban  y  tant  li  diuhen  y  tant  s’ho  creu... 
que  tornemhi:  repeteix  el  vals!... 

Y  aixís  passan  las  horas,  els  dias  y  els  me¬ 
sos;  y  aixís,  fent  vida  de  societat ,  se  divertei¬ 
xen  per  un  igual  V acaudalado ,  el  bizarro ,  el 
muy  digno ,  el  laureado,  etc.,  acompanyats, 
naturalment,  de  sus  distinguidas  familias. 

Fa  pena  veure  lo  qu’entenen  alguns  per 
vida  de  societat!  Res  de  relació  espontània, 
sense  encongiments  ni  tampoch  grosserias; 
res  de  conversas  amenas  en  las  que  s’hi  ba¬ 
rregin  la  realitat  y  la  ficció;  res  d’agradables 
passatemps  ahont  hi  puguin  tenir  interven¬ 
ció  vint  o  trenta  personas  alhora.  Aqui 
per’això  s’ha  de  jugar  à  prendas:  ha  llegado 
un  buque  cargado  de...? 

L’aspecte  de  nostres  hotels  al  estiu  es  trist; 
no  s’hi  veuhen  més  que  mamàs  que  volen  ca¬ 
sar  las  fillas,  y  fillas —  que  volen  donar  gust 
a  la  mamà.  Y  la  vida  de  societat,  aqueixa 
vida  de  societat  de  qu’ells  parlan  ab  una  ig¬ 
norància  sols  comparable  ab  son  ensopi¬ 
ment,  no’s  veu  enlloch. 

Però  hi  ha  més.  Ay,  si  en  un  hotel  hi  arri- 
bèu  a  veure  animació  efectiva,  jaleo,  alegria 
verdadera!  Fixèusvoshi  igualment  llavors,  y 
tampoch  trobaréu  la  vida  de  societat.  Alas- 
horas  el  quadro  serà  diferent,  a  propòsit 
pera  que  l’amich  Folch  y  Torres  ompli  mol- 
tas  pàginas  viscudas ,  però  no  tindrà  res  de 
social. 

Contempleuho:  es  un  torbellí  ahont  s’hi 
barrejan  solters  empedrehits,  casats  que  tiran 
al  monte ,  unas  quantas  vírgenes  locas  que’s 
mouhen  desenfrenadament  pera  pescar  quel- 
còm,  y  altras  tantas  damas  que  no  tenen  res 
de  verges  y  si  molt  de  bojas... 


JOVENTUT 


576 

Y  la  gent  que  s’estima,  l’aficionada  a  fer 
vida  de  societat,  es  clar,  s’escruixeix.  L’es¬ 
càndol  Ijhorrorll...  Vinga  fer  tnundos  y  ma- 
letas  y  a  fugir  del  perill. 

Las  mamàs  honestas  en  tals  casos  desfilan 
acorre-cuyta  ab  tota  la  maynada(gran  y  xica, 
mascle  y  femella)  perque’ls  hi  repugna  l’es¬ 
càndol...  y  perque  saben  que,  ab  aquellas 
juergas ,  no  casarian  las  fillas. 

S.  Gubern 

Viladrau ,  22  agost  1904 


PIPOLOGÍA 

«  Fumem,  fumem . » 

(Paraulas  d’un  bisbe.) 

No  vull  que  sigui  dit  que’m  fumo  de  tot,  y 
vaig  a  probar  de  tractar  un  assumpto  en  se¬ 
rio,  perque’l  qu’escriu  pera’l  públich  té’l  de- 
ver  de  cuydar  que  no  tot  se  converteixi  en 
fumarel-la. 

Vaig  a  tractar  del  viciot  de  fumar  en  pipa, 
esflorant  un  assumpto  qu’espero  veure  trac¬ 
tat  y  completat  per  plomas  més  trempadas 
que  la  meva. 

Sóch  decidit  partidari  de  la  pipa,  conside- 
rantla  com  un  medi  superior  de  fumar.  En- 
tre'ls  vicis,  el  de  fumar  es  dels  més  petits,  si 
hem  de  creure  a  n’aquell  senyor  que  al  ofe- 
rirli  un  pitillo  el  refusà  dihent  qu’ell  els  te¬ 
nia  més  grossos;  però  el  fumar  en  pipa  en¬ 
cara’s  reduheix  més  com  a  vici  y  quasi  arriba 
a  ésser  virtut.  Els  metges  higienistas  més 
autorisats  han  condempnat  el  cigarret,  y  so¬ 
bre  tot  el  puro ,  però  han  transigit  ab  la  pipa 
afirmant  que,  sabentho  fer,  es  el  més  higiè- 
nich  dels  diferents  modos  de  fumar. 

Mes,  apart  las  favorables  condicions  higié- 
nicas  que  la  recomanan,  pera  fer  l’apologia 
de  la  pipa  n’hi  ha  prou  ab  observar  qui  són 
els  que  hi  fuman;  y  veurèm  aquellas  condi¬ 
cions  aumentadas  per  un  alt  valor  estètich  y 
moral.  Fàcil  es  observar  que  la  part  més  se¬ 
lecta  de  la  humanitat  fuma  en  pipa: 

El  brau  marí  que  desafía’ls  temporals 
creuhant  els  mars  dins  d’una  esclofia  de  nou, 
troba  en  ella  un  dóls  consol  a  sas  llargas 
horas  solitarias  passadas  entre  mar  y  cel. 

El  bon  pagès  la  encén  després  de  fer  be¬ 
guda,  bo  y  prenent  nou  dalit  pera  fecondar 
la  terra. 

El  moro  somniador  ajegut  en  flonja  oto¬ 
mana’s  transporta,  rodejat  d’ubriacadora  fu¬ 
mera,  al  incomparable  paradís  de  Mahoma. 

El  poeta,  quan  evoca  ab  sa  imaginació 
visions  imprecisas,  segueix  embadalit  las  es¬ 
pirals  capritxosas  del  fum,  entre  las  que  pre¬ 
nen  forma  imatges  esblaymadas  d’hermosura 
ideal. 

El  pintor,  quan  té  devant  seu  la  tela  núa, 


avans  de  comensar  carrega  la  pipa  y  la  en¬ 
cén  quasi  maquinalment,  abstret  per  la  visió 
de  l’obra  futura;  sembla  que  dins  d’aquella 
xicra  hi  crema’l  foch  de  la  inspiració,  que  no 
tot  se’n  anirà  en  fum,  sinó  que  produhirà 
una  excitació  favorable  a  la  tasca. 

El  pensador,  quan  en  sa  cambra  recullida 
y  solitaria,  abstràu  la  pensa  obsessionada  per 
qüestions  trascendentals,  fita  l’atenció  en  un 
punt  escabrós  y  dificil,  troba  en  la  pipa 
un  lleu  descans  pera  empendre  ab  nou  ardi- 
ment  la  profitosa  investigació. 

Y  per  aquest  rengle  podriam  multiplicar 
exemples. 

Se  pot  afirmar  qu’es  el  modo  de  fumar 
més  caracteristich  dels  mascles;  las  fembras 
despreocupadas  fuman  el  cigarret  de  paper, 
las  tremendas  el  puro,  y  si  alguna  fuma  en 
pipa  es  d’amagatotis,  perque  fóra  molt  mal 
vista. 

Fa  home,  y  fa  home  de  bona  pasta;  obser- 
véu  en  general  la  psicologia  del  fumador  de 
pipa  y  trobarèu  un  home  reposat  que  pesa  y 
sospesa  entre  pipada  y  pipada  las  qüestions 
més  dificultosas.  Aymant  de  la  pau  interior, 
veu  ab  estoica  resignació  la  desgracia  inevi¬ 
table,  y  ab  serena  alegria  la  sòrt  inesperada, 
y  si  a  cada  contrarietat  hi  encén  una  pipa, 
quan  ha  de  celebrar  una  bona  ratxa  n’encén 
un’altra.  L’aspecte  de  bonhomie  que  la  pipa 
dóna  al  fumador  predisposa  a  tothòm  en  fa¬ 
vor  seu  y  ajuda  molt  a  ferlo  simpàtich,  cons- 
tituhint  quasi,  el  fumarhi,  un  certificat  de 
bona  conducta. 

Aixís  com  altras  modas  baixan  de  l’aristo- 
cracia  al  poble,  la  moda  de  fumar  en  pipa  ha 
seguit  camí  a  la  inversa.  Havent  comensat 
pels  marins  que  la  importaren  d’Amèrica, 
avuy  hi  fuman  els  elegants,  els  que  donan  la 
nota  engomada.  Però  lo  que  li  ha  dat  verda- 
dera  importància  es  el  fet  d’ésser  la  preferida 
dels  intelectuals. 

Las  damas  postureras  feyan  avans  escara¬ 
falls  de  la  pipota,  però  desde  qu’es  moda, 
desde  que  l’última  paraula  de  la  elegancia 
es  lluhirne  una  d’anglesa  de  severas  linias, 
senten  irresistible  predilecció  pel  home  qu’ab 
trassa  fuma  en  pipa. 

Las  formas  y  sistemas  de  pipas  són  innom¬ 
brables.  Desde  la  pipa  d’opi,  predilecta  de 
la  rassa  groga,  de  mànech  llarch  y  xicra  me- 
nudeta,  fins  a  la  pipa  turca  d’ample  recipient 
y  llarch  canó  de  goma,  passa  per  infinitas 
variacions. 

Segons  el  lloch  ahont  estàn  destinadas  a 
fumarse  poden  dividirse  las  pipas  en  dugas 
classes:  pipas  de  casa  y  pipas  de  carrer.  En 
las  de  casa  hi  entra’l  narghilé  0  pipa  turca, 
que’s  coloca  a  terra  sobre  d’un  dipòsit 
qu’aromatisa'l  tabach  y  de  sota’l  que  surt 
un  tubo  llarch  de  goma  0  varis,  segons  siguin 
els  fumadors.  Es  la  que  donarà’l  tipo  de  la 
pipa  socialista’l  dia  que  l’Estat  se  cuydi  fins 
de  nostres  vicis.  S’instalarà  un  immens  reci 


JOVENTUT 


pient  en  cada  barri  y  anirà  un  tubo  a  cada 
habitació  ahot  visqui  un  fumador,  el  que  no 
tindrà  més  que  xuclar  quan  ne  tingui  ganas. 
També  es  de  casa  la  pipa  d’opi,  puig  té  per 
objecte  endormiscar  y  ensopir  al  fumador 
fins  ferli  perdre’l  món  de  vista,  y  transpor- 
tarlo  a  fruhir  d’hermosíssims  ensomnis  y 
ubriagadoras  visions.  A  Europa  té  per  patró 
la  piparra  alemanya,  estesa  per  tot  el  nort  y 
centre  del  continent  ahont  la  inclemència 
dels  hiverns  obliga  al  fumador  a  fer  llargas 
estadas  a  casa  seva  o  a  la  cerveseria;  de  mà- 
nech  llarch  y  fonda  xicra  de  porcellana  o  de 
fusta,  dóna  una  certa  majestat  al  fumador, 
un  ayre  respectable  de  cap  de  casa,  d’honrat 
ciutadà  y  morigerat  pare  de  familia. 

La  pipa  de  carrer,  individualista  per  exce- 
lencia,  estén  son  reyalme  de  nort  a  sud,  de 
llevant  a  ponent.  Presenta  extraordinària 
varietat  de  formas  y  sistemas,  y’s  fabrica  de 
diferents  materials. 

Las  pipas  de  carrer  o  de  butxaca's  subdi¬ 
videixen  en  dos  grupos  principals:  aquilota- 
bles  y  no  aquilotables. 

Las  primeras  són  las  d’escuma  y  las  de 
terra  blanca;  las  segonas  són  las  de  fusta  y 
altras  materias. 

Las  d’arrel  de  cirerer  d’arbós  (vulgo  ma- 
drono ),  las  de  rabassa  de  bruch  y  las  de  boix 
són  las  millors  entre  las  de  lusta,  ab  lo  que’s 
comprèn  que  nostra  terra  exporti  gran  quan¬ 
titat  d’aquestas  materias  pel  consum  del  es¬ 
tranger.  Las  que  tenen  xicra  de  suro,  de 
carbó,  porcellana,  ferro,  coco,  terra  cuyta, 
etc.,  etc.,  són  menys  recomanables. 

Pera  facilitar  la  neteja  en  las  de  fusta,  se 
desmanegan  quasi  totas  a  mitj  mànech,  o 
arràn  de  xicra;  n’hi  ha  que  tenen  tres  forats, 
n’hi  ha  que’s  descargola’l  dipòsit  del  tabach, 
n’hi  ha  que  sota  la  xicra  s’hi  enrosca  un  bo- 
tonet,  n’hi  ha  que’l  mànech  porta  un  petit 
respallet.  Pera  evitar  que  la  nicotina  vagi 
directament  a  la  boca  en  el  cas  de  que  la 
pipa’n  sigui  plena,  n’hi  ha  que  tenen  el  forat 
per  hont  passa’l  fum  en  forma  de  sifòn;  n’hi 
ha  que  a  mitj  mànech  tenen  una  petita  es¬ 
fera  de  vidre  en  la  que  s’hi  posa  cotó  fluix 
impregnat  de  tani,  y  en  altras  dins  del  mଠ
nech  hi  va  enrotllat  un  trosset  de  paper  se¬ 
cant,  també  impregnat  de  tani.  Aquest  ultim 
sistema  es  dels  que  va  més  bé,  perque’s  mu¬ 
da’l  paper  cada  día  y  la  pipa  no  s’embussa 
fàcilment. 

Però  la  pipa  chic,  elegant,  la  pipa  anglesa 
de  fusta  de  cirerer,  no  té  res  de  tot  això:  té 
tubo  recte  y  forat  prim,  es  senzilla  de  formas 
y  ensopegada  de  proporcions.  Considera’l  fa¬ 
bricant  que’l  gentleman  que  hi  fumarà  té 
prou  criats  pera  tenirla  sempre  neta. 

Per  més  que  sembli  estrany,  existeix  un 
tipo  de  pipa  catalana. 

Qualsevol  qu’hagi  corregut  per  la  comarca 
d’Olot  o  de  Camprodon  y  alguna  altra  part 
del  Pireneu,  haurà  vist  als  pagesos  fumar 


577 

unas  pipas  petitas,  generalment  ab  la  xicra 
de  fusta  de  boix,  dins  de  la  que  hi  ha  un 
trosset  de  canó  de  ferro  que  a  voltas  surt  un 
través  de  dit  per  sobre  del  boix.  Els  pastors, 
que  són  els  que’s  dedican  a  ferne,  las  deco- 
ran  ab  la  punta  del  ganivet  y  ab  placas  peti¬ 
tas  de  llautó  clavadas  ab  una  tatxa.  El  mଠ
nech  es  tornejat  y  negre,  de  fusta  o  de  banya; 
la  tapa  es  de  llautó.  El  tipo  d’aquesta  pipa 
déu  ésser  moll  antich,  perque  té  un  ayre 
quelcòm  àrabe.  Està  d’acort  ab  el  caràcter 
estalviador  de  nostres  pagesos,  perque  ape- 
nas  hi  cab  una  engruna  de  tabach. 

Fins  aqui  las  pipas  no  aquilotables.  Las 
aquilotables  són  sols  de  dugas  materias:  las 
d’escuma  de  mar  (desconfiar  de  las  imitacio- 
nes),  generalment  ab  tubo  d’ambre,  y  las  de 
terra  blanca,  generalment  totas  d’una  pessa, 
entre  las  que  sols  són  acceptables  las  de  te¬ 
rra  Gambier ,  nom  qu’han  pres  del  fabricant 
parisench,  y  de  las  que  vulgarment  e  imprò¬ 
piament  se’n  diu  pipas  de  guix. 

Las  d’escuma  y  las  de  terra  Gambier ,  que 
tal  volta  són  las  millors  un  cop  aquilotadas, 
tenen  la  particularitat  de  representar  els  dos 
extrems  de  la  escala  social  pipològica:  són 
l'aristocracia  y  la  nyebicracia  de  las  pipas; 
són  també  las  més  trencadissas  y  las  que  ne- 
cessitan  més  cuydado  pera  fumarhi  y  saber- 
las  aquilotar  bé.  El  ricatxo  fuma  las  d’ambre 
y  escuma,  el  proletari  las  de  guix  que  són  ba- 
ratas  y  bonas:  el  cotxer  parisench  las  ha  con- 
vertidas  en  brule-gueule ,  trencantpart  del  mଠ
nech  y  logrant  aixis  qu’en  el  rigor  del  hivern 
la  escalfor  de  la  xicra  li  privi  de  gelarse  la 
goteta  que  cau  de  son  nas  moradench. 

Avans  d’encetarlas,  a  las  pipas  aquilota¬ 
bles  las  hi  convé  xoparlas  per  dintre  de  rom, 
canya  o  altre  licor  esperitós,  perque  las  pre¬ 
para  pera  tindré  bon  gust. 

La  primera  vegada  de  fumarhi  s’ha  de  tin¬ 
dré  en  compte  que’l  quilotatge  pujarà  fins 
allà  hont  s’hagi  fumat,  es  a  dir,  que  si  s’a- 
paga’l  foch  a  mitja  xicra,  l’aquilotació  o  co¬ 
loració  per  la  nicotina  pujarà  fins  a  mitja  xi¬ 
cra.  Pipa  qu’hagi  estat  molt  temps  en  un 
aparador  es  dura  d’aquilotar,  perque  es 
massa  seca. 

Ananthi  fumant,  convé  no  arribar  a  cre¬ 
mar  el  dipòsit  de  nicotina  que’s  queda  en  el 
fons  del  recipient,  cubert  per  una  capa  de 
sutge  que  va  recubrint  també  las  parets  del 
mateix,  enxiquintlo  de  dia  en  dia.  Pera  con- 
seguir  això  no  falta  qui  posa  a  dins  un  botó 
dels  foradats  que  guarda  al  foch  de  passar 
endevant. 

Del  cuydado  en  no  xuclar  massa  fort  y  no 
deixar  arribar  el  foch  al  fons  de  tot,  depèn  el 
bon  quilotatge  y  el  bon  gust  de  la  pipa. 
Quan  una  pipa  es  cremada,  ni  s’aquilota  bé 
ni  té  bon  gust,  fent  una  fortor  qu’esparvera. 

Com  se  veu,  de  fumar  en  pipa  no’n  sab 
tothòm:  no  n’hi  ha  prou  ab  carregaria  de  ta¬ 
bach,  calarhi  foch  y  xuclar:  es  precís  tenirhi 


JOVENTUT 


57» 


pràctica  y  experienoia;  es  menester  que’l  ta- 
bach  no  sigui  massa  pitjat  ni  massa  poch; 
convé  xuclar  suaument  y  sovint,  pera  que  no 
s'apagui;  y  de  tant  en  tant,  ab  la  punta  del 
index,  se  va  pitjant  lleugerament  per  sobre  la 
cendra  danthi  quatre  copets  ab  certa  gracia. 
Sobre  tot  convé  saber  deixar  de  xuclar  a 
temps. 

La  primera  condició  de  la  pipa  es  que  si¬ 
gui  neta,  puig  el  xerriqueig  de  la  nicotina 
dintre’l  tubo  no  es  gens  agradable,  y  ame- 
nassa  al  fumador  ab  rebre  un  glop  d’amar¬ 
gor  irresistible  dintre  de  la  boca. 

El  bon  fumador  posseheix  al  menys  ca¬ 
torze  pipas,  dugas  pera  cada  día  de  la  set¬ 
mana.  Se  colocan  en  un  piper,  petit  moble 
que  va  penjat  a  la  paret,  provehit  de  forats 
per  hont  s’hi  fican  las  pipas  mànech  per 
avall.  El  dilluns  el  demati’s  fuma  ab  la  pri¬ 
mera,  a  la  tarda  ab  la  segona  y  aixís  succes¬ 
sivament  fins  a  tornar  a  comensar.  Fentho 
aixís  se  pot  passar  molt  temps  sens  haverlas 
de  netejar. 

Se  netejan  las  pipas  per  medi  del  esperit 
de  vi  en  ebullició,  que  va  y  ve  dins  del  tubo, 
pera  lo  que  s’utilisa  un  petit  aparell  de  vidre 
molt  trencadís.  També  va  bé’l  respatllet  de 
dos  caps  que  venen  a  las  botigas. 

Infinitat  de  tabachs  se  creman  dins  de  las 
xicras;  entre’ls  més  coneguts  se  poden  citar: 

El  Black  Stick  (flach  estich)  ( 1 ),  que’l  venen 
a  placas  y  també  serveix  pera  chiquer  (mas¬ 
tegar). 

El  Navy  Cut  (n’ha  vingut),  molt  usat  pels 
marins. 

El  Richmond  Gem  (em  rich  del  món),  bas¬ 
tant  gustós  y  filosòfich. 

(1)  Las  traduccions  dels  noms  las  dech  a  un  amich 
filòleg  eminent. 


WERTHER 

(  Carrjnclonerías  ) 

La  Carlota  moderna’s  diu  Papita; 
ni  es  vulgar  ni  es  sublim,  es  sols  discreta; 
y  la  passió  qu’en  el  seu  cor  palpita 
ensemps  la  fa  semblà  ingènua  y  coqueta. 

El  seu  marit  es  home  de  negoci, 
de  costums  menestralas  y  a  l’antiga. 

Deixa  diners  al  vint  per  cent.  Es  soci 

del  «Foment»,  té  La  Veu  y  es  de  la  «Lliga». 

El  Werther  es  un  ferm  company  d’ideya , 
de  cabells  llarchs  y  de  mirada  mística. 

Els  dissaptes  al  vespre  va  a  Romeya , 
y  es  suscriptor  de  Catalunya  Artística. 

Un  dissapte  que  feyan  La  Resclosa , 
al  saló  de  descans  se  van  coneixe; 


El  Three  Castles  (tres  castilas),  anglès. 

EI  Golden  and  flake  Cavendish  (de  grossos 
y  flachs  n’hi  caben  déu). 

El  Giubeck  0  Djiubeck  (jo  bèch),  rus. 

L 'Harlequin,  tabach  anglès  de  pipa,  digne 
pendant  del  Columbina  qu’es  pera  cigarret. 

L'Smirna,  bon  tabach  turch,  però  que  té 
l’inconvenient,  com  el  rus  y  alguns  d’angle¬ 
sos,  de  contenir  opi. 

La  qu’es  excelent,  suau  y  aromàtica,  es  la 
Hebra  de  la  Habana  qual  us  ara  s’ha  estès 
pels  Estats  Units  y,ha  passat  de  moda  a  Es¬ 
panya. 

La  que  no’s  pot  fumar  per  lo  infecte  es  la 
cajerlata  que  venen  als  estanchs  espanyols, 
plena  de  tronchs  com  bigas  y  de  sabor  fasti¬ 
gós. 

Si  algú  de  vostès  que  no  ho  hagi  probat 
may,  vol  saber  lo  qu’es  bo,  que  s’acostumi  a 
fumar  en  pipa;  això  sí,  que  tingui  present 
que  la  costum  s’arrela  forta,  y  aixís  com  a 
Fransa’s  diu:  « Qui  a  bu,  boirà »,  se  pot  dir 
«Qui  hi  ha  fumat,  bi  fumarà.» 

Deixo  pera  un  altre  especialista  més  com¬ 
petent  que  no  pas  jo,  el  tractar  d’aquellas 
pipas  que’s  troban  en  els  magatzems  de  vins, 
y  d’aquellas  altras  que  rumbejan  dalt  de  la 
canya’ls  tinyayres  que’s  passejan  pel  Pla  del 
Os  y  que  tan  bé’ls  serveixen  pera  fer  gegants 
amunt  y  avall  de  las  parets. 

M’acontento  ab  haver  exposat  lo  qu’he  po¬ 
gut  esbrinar  sobre  las  pipas  pròpiament  di- 
tas,  y  prego  al  benèvol  lector  que’n  prengui 
la  bona  voluntat  y  no’m  fassi  pam  y  pipa 
burlantse  de  mi.  Si  l’article  l’ha  empipat 
que’l  tiri  al  foch,  y  veurà  còm  no  pot  dir  que 
no  fa  ni  fum. 

Sebastià  Junyent 


las  galtas  d’ella’s  van  tenyir  de  rosa, 
y  ell  en  son  pit  l’amor  va  sentir  neíxe. 

Mes  |ay!  ella  es  fidel;  la  fe  jurada 
al  rodanxó  marit  la  té  aturdida. 

En  va  Werther  suplica:  ella  es  honrada 
y  no  vol  faltar  may,  may  en  la  vidal 

Oh  desengany  crudell  Oh  ilusió  mortal 
Poncella  que’s  marcí  tot  just  nascudal 
En  va  l’aymant  com  foll  se  desconhorta. 

Oh  esperansa  d’amor  desvanescudal 

Y  per  Werther,  fidel  al  recort  d’ella, 
es  inútil  el  temps  que  tot  ho  esborra, 
puig  no  pot  esborrar  la  imatge  bella  1... 

Però  allò  de  matarse...  ho  deixa  corre. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


JOVENTUT 


579 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ ANTOLOGIA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XLI 

LA  MORT  DE  SIRTIUS 

(De  Metro  dot) 

Sirtius,  mon  pare,  ha  mort  contra  uns  esculls. 
Del  dissortat  viatge  einch  talents 
mon  germà  gran  n’ha  recullit  per  ferne 
entre  tots  el  següent  repartiment: 

De  sa  part  pròpia  al  doble  dels  dos  tersos 
ha  estat  equivalent  quant  m’ha  donat, 
tot  deixant  per  la  mare  com  pertoca 
el  dos  vuytaus  d’abdugas  nostras  parts  (i). 

XLII 

LA  DISPUTA  DE  LAS  ESTATUAS 

(De  Metrodor) 

— Peso  ab  ma  base  tant  com  tu  ab  la  teva. 

—  Donchs  jo  ab  la  teva  tant  com  tu  sens  ella. 

— Mes  jo  faig  sola’l  doble  de  ta  base 
— Jo  peso  de  la  teva’l  triple  exacte.  — 


XLIII 

AB  DEU  MINAS  MES 

(De  Metrodor ) 

— Jo  tindré  tres  vegadas  tant  com  tu 
si  de  lo  teu  me’n  dónas  tu  dèu  minas, 

— Donch  si  tu  me  las  dónas  es  segú 

que  jo  tindré  cinch  cops  lo  que  tu  tingas  (i). 

XLIV 

AB  DUGAS  MINAS  MES 

( De  Metrodor) 

— Si’t  dono  dugas  minas 

tu’m  doblaràs;  si  me  las  dónas  tu 

pots  tenir  per  segú 

que’t  quatriplicaré.  Vès  si  endevinas 

ab  tot  això  qu’es  lo  que  té  quisetí  (2). 


Indignat  Jiípiter  d’aytal  disputa, 
fulmina  un  de  sos  llamps  pera  confondre 
la  necia  presumpció  de  las  estatuas; 
y  destruhint  els  mèrits  de  llur  forma 
perque  la  vil  matèria  primitiva 
la  qüestió  justifiqui  qu’en  malhora 
de  tan  tonta  manera  plantejaren, 
a  condició  de  pedra  las  retorna 
fent  d’ellas  y  llurs  bases  un  sol  còdol 
de  cent  talents  de  pes,  xifra  rodona  (2). 


(/)  Antologia;  XIV,  143  Sia  x  la  part  del  germà  gran,  tindrem 
]a  equació: 


ab  la  quina  s’obté 


+!+(WH 


=  1  —  talents 
7 


pera’!  germà  gran;  deduhintsen  perà’l  xich  y  pera  la  mare  2  — 
y  i  talent,  respectivament 


(2)  Antologia;  XIV,  144.  Aquest  problema,  reduhit  a  sos  quatre 
primers  versos,  resta  indeterminU.  Pera  resòldr;!  pràcticament, 


Heilbronner  en  sa  Historia  Matheseos  Universtr  (Leipzig,  174a) 
estatuheix  convencionalment  un  pes  total  de  00  talents,  y  aquest 
nou  element  es  el  quin  s’introduheix  en  l'enunciat  per  els  versos 
següents  als  quatre  primers.  Vegis  la  resolució. 

E!  primer  vers  determina  la  igualtat  d’abdugas  estatuas  unidas 
ab  las  propias  bases:  són  50  talents  quiscuna;  y  separadas  de  las 
bases  lo  que  segueix: 

x  =  2  (50  —  y)  *  y  =  3  (50  -  x) 

entenentse  per  x  y  y  quiscuna  de  las  estatuas  sola. 

Resoltas  las  equacions,  se  tindrà 

x  =  40  talents  y  =  3°  talents 

quedant  pera  las  bases  lo  que  resta  fins  50,  aixó  es.  joy  ao  talents 
respectivament,  quedant  satisfetas  totas  las  condicions  del  enunciat. 


(1)  Antologia;  XIV,  >45.  Aquest  problema  enclòu  un  sistema 
de  dugas  equacions: 

X  -f  10  =  3  (y  —  10)  5  (x  —  10)  =  y  +  10 

y,  una  vegada  resoltas,  s’obtindràn  els  valors 


x  =  I  í  —  minas 
7 


v  =  18  —  minas 

*  7 


(2)  Antologia;  XIV,  146.  Qüestió  idèntica.  Resultat: 


6 

x  =  4  —  minas 


—  minas 
7 


à. . 


580 


JOVENTUT 


DE  COM  NE  HAGUÉ  NOM  LA 
CIVTAT  DE  LHYÓ  E  LO  GOLF 
DE  PROP  D’AÇI  QUE  AYTAL 


NOM  NE  PORTA 

íusaquí  qu’en  la  Proven- 
ça  diu  que  hi  hagué  un 
cavaylher  en  temps  de 
les  Creuhades  fors 
lleal  e  fael,  e  sforsat  e 
entenimentat  en  tot,  e 
compassiu  e  fervorós 
devot  de  Nostre  Senyor 
Deus  Sanct  JesúsChrist. 
E  per  aytal  ne  feya'’  al- 
moyna  als  pobres,  e  cuydava  malalts,  e  de¬ 
fensava  als  febles  contra  els  forts  que  malvats 
ne  solen  ésser. 

E  sdevingué  que  un  jorn  un  sanct  ermi¬ 
tà  va  dirli  que  lo  Sanct  sepulcre  de  Nostre 
Senyor  Sanct  Jesús  Christ  havia  caygut  en 
mans  d’infaels  malestruchs,  partisans  del 
diable  e  inimichs  de  Dom  Deus  e  de  la  sua 
sancta  Esgleya,  e  que  aytals  felhons  hi  fe- 
yen  vituperis,  e  que  Dom  Deus  ço  permetia 
per  veure  tot  qu’hi  anàs  a  deslliurar  lo  Sanct 
Sepulcre,  e  aixis  conèixer  los  vers  faels. 

E  tot  seguit  lo  cavaylher  Godfred  de  la 
Torra  (que  est  nom  ne  havia),  se’n  anà  a  son 
casteil,  e  feu  ne  despenjar  las  sues  armes,  e 
posàs  cota  de  maylhes,  e  calses  de  maylhes, 
e  sobrevesta  am  la  Sancta  Creu,  e  grossos 
esperons,  e  en  lo  cap  un  helm,  y  una  espasa 
al  costat  e  un  passe  malhes  a  l’altre,  e  un 
esvert  de  cavaylher  en  la  seylha,  ço  es  espasa 
grossa  e  lharga  que  hom  parteix  d’un  colp. 
E  va  cavalcar  un  corcer  blanch,  que  també 
n’era  bon  chrestià,  pus  benehit  n’havia  estat 
per  Sanct  Antoni,  e  va  embrassar  rodelha,  e 
enristrar  Ihansa,  e  encar  enganxà  a  la  seylha 
grossa  destral,  e  tant  eyl  com  lo  cavaihl  per 
tot  ne  duyen  pintada  la  Sancta  Creu  del  co¬ 
lor  de  la  sang  vermeilha  de  Nostre  Senyor 
Sanct  Jesus  Christ. 

E  faentse  acompanyar  de  son  scuder  que 


de  Besalú  fill  n’era,  se’n  anà  a  Terra  Sancta 
tot  ardit  e  encoratjat  E  avans  d’arribar  a 
elha  ja  trobat  ne  havia  pel  camí  d’altres  ca- 
vaylhers  e  braus  companyons,  que  per  la 
Sancta  Creu  reconegut  los  havia.  E  tantost 
arribat  ne  fou  a  los  Sancts  Lhocs  plens  d’in¬ 
faels  alarbs,  los  va  escometre  e  non  ne  vol¬ 
gué  cobrirse  ni  anar  en  formació  de  rengla, 
sinó  qu’eyl  el  primer  los  embestia  am  la 
Ihansa  o  a  colps  d’esverts,  esquarterantlos  u 
occintlosatots  a  cada  esbatussada  que  tenien. 
E  sempre  va  triomfar,  car  Dom  Deus  així  ho 
volgué,  e  Dom  Deus  es  qui  tot  ho  pot.  E 
Donna  Sancta  Maria  també  lo  protegia  fors. 

E  los  infaels  tan  gran  por  d’eyl  ne  te¬ 
nien,  qu’en  sentint  renilhar  son  corcer  tan¬ 
tost  fugien,  e  la  Sancta  Creu  lotriomf  ne  ha¬ 
via  en  sense  combatre. 

E  fins  lo  senyor  Arquebisbe  de  Trajanòpo- 
lis  que  un  sanct  hom  ne  era,  volgué  conèixel, 
e  li  dix:  «Vos  n’estatz  un  ver  chrestià,  cavay¬ 
lher  de  Monsenyor  lo  Sanct  Esperit,  que  sem¬ 
pre  va  devant  de  vos  terrassans  infaels  ans  que 
vostre  Ihansa  els  toque.  E  vos  non  ne  sabetz 
res  d’açò.  E  per  aytal  e  el  gran  coratge  e  fe 
que  ne  mostratz  en  vostres  facecies,  vostre 
casteylh  que  prop  del  Rhone  ne  havetz,  en 
terra  Franca,  ne  esdevindrà  ciutat  molt  gran 
e  renomenada  e  rica,  e  ayquesta  ainsi  qu’el 
golf  en  que  desembarcaretz  e  ne  hauretz  port, 
portaràn  un  nom  que’n  serà  lo  del  animal 
que  creà  l’eternal  Pare  que  meylhor  ne  re- 
presente  la  bravura  e  Ueyaltat  en  la  cavay- 
lhería.» 

El  cavaylher  Godfred  quedàs  tot  pensatiu 
e  dix  mirant  lo  cel:  «Oh,  Deus,  si  vos  vuy- 
lhetz  e  aixis  vos  plau,  per  mi  nonhauretz  pas 
mancança.» 

E  sdevingué  que  un  jorn  que  cavalcava 
per  un  lhoch  desert  e  feréstech  pera  trobar 
los  alarbs  la  ont  són  encauats,  senti  crits 
espantosos  de  fera,  e  dix  a  son  escuder:  «Çò 
es  Ihió  qu’infaels  leixen  anar  en  contra  nos’· 
tra.»  E  tots  los  qu’eyl  comanava  ne  hague¬ 
ren  gran  esglay.  E  sols  non  tremolaren  En 
Godfred  e  lo  seu  scuder.  E  aquest  ne  dix: 
«Per  Nostre  Senyor  Deus  Sanct  Jesús  Christ 
que  tremolar  pas  non  havèm,  pus  val  més 
lhió,  que  de  Dom  Deus  es  creatura  e  animal 
noble  e  sforçat  encar  que  fera,  que  alarbs 
felhons  malnascuts,  fil hs  de  avols  fembres, 
de  color  de  socarrím,  brivalla  lletja  que  del 
Infern  sembla  eixida.» 

E  avansant  els  dos,  dret  corregueren  al 
lhoch  d’ont  los  bramols  sortien.  E  de  prop 
d’unes  maleses,  sortir  ne  vegeren  un  gros 
lhió,  tot  recaragolat  per  un  serpent  mons¬ 
truós  que  l’ofegava.  E  lo  lhió  queixàs  d’en- 
gunia,  perque’l  serpent  presoner  lo  tenia  e 
cada  colp  njés  fort  l’apretava,  pera  occirlo  e 
desempús  crospirsel. 

E  lo  lhió  humiliat  així  e  dolorit  ans  de  mo¬ 
rir  estrenyut  per  vil  monstre  qu’en  lo  fanch 
s’arrossega,  eyl  que’l  bon  Deu  lo  creà  pera 


JOVENTUT 


rey  de  totes  les  besties,  mirà  al  cavaylher  com 
demanantli  que’l  matàs,  pus  més  valia  rebre 
la  mort  de  mans  chrestianes  que  morir  ofe¬ 
gat  per  infernal  cuca  fera. 

E  Ihavors  lo  scuder  li  dix  a  En  Godfred: 
«Senyor,  sguardatz  eix  brau  lhió  presoner 
de  serpent  malvada!  Per  Dom  Deus  Sanet 
Jesús  Christ  e  per  la  sua  Sanctissima  Mare 
donna  Sancta  Maria,  que  de  primer  matar  ne 
havetz  la  infernal  serpent  del  pecat,  ans  de 
deslliurar  batalla  formidable  am  tan  noble 
innimich  com  lo  lhió  n’es.  Faetz  mestre  de 
Sanet  Jordi,  que  matà  l’aranya,  o  de  Sanet 
Micael,  que  abaté  el  malvat  Satanàs  fitantlo 
al  infern  per  sempre.»  E  lo  cavaylher  res¬ 
pongué:  «Oc!»  E  aixi  ho  fiu,  ajutat  pel  bràu 
scuder  que  va  fer  giravoltar  al  lhió  am  les 
sues  manyes,  e  lo  lhió  pacient  se  leixà  gira¬ 
voltar.  E  lo  cavaylher,  d’un  sol  colp  d’espasa 
tallà  lo  cap  del  serpent,  lo  qual  lhansà  foch 
en  lhoch  de  sang.  E  lavors  se  desenroscà  del 
corps  del  lhió,  e  caygué  en  terra.  E  fae  fre- 
dat  de  vèurel,  encar  que  occis. 

E  l’escuder  va  taparse  am  l’escut  e  va 
apuntar  la  escona  per  si  la  noble  fera  els  ata¬ 
cava.  E  lo  cavaylher  darrera  montat,  alsà  lo 
gros  esvertz  pera  escapsarlo  si  avansàs.  Mes 
non  ne  fou  pas  res  de  tot  açò.  Lo  bon  lhió 
tot  agrahit  va  anar  acostànsels  humilment, 
sguardantlos  amb  uyls  de  bèstia  carinyosa, 
e  per  permissió  de  Dom  Deus  parlà  e  dix: 
«Oh  bon  cavaylher,  jo  soch  aqueyl  que  de  se- 
guirte  ha,  e  dar  nom  a  les  tues  terres,  e  a  les 
aygues  ont  tu  poses  peus  en  terra,  pus  Dom 
Deus  ne  vol  que  servent  teu  ne  sia.»  E  non 
ne  parlà  pus. 

E  Godfred  e  son  scuder  merveylats,  van 
leixar  d’estar  en  guarda,  e  van  leixar  que 
lo  lhió  se’ls  atansés,  e  lo  lhió  los  va  seguir 
faentlos  festes  com  un  amich.  E  eyls  accep¬ 
taren  ayquest  companyó  que  Dom  Deus  els 
enviava.  E  lo  lhió  los  guià  pels  camins,  e 
dormia  prop  d’eyls,  e  els  despertava  quan 
perill  ne  venia. 

E  en  arribant  a  Tolemoida  tots  els  creu- 
hats  merveylats  ne  foren  de  veure  aytal  fera 
tan  mansoya,  e  cregueren  verament  que  ço 
no  podia  ésser  més  que  miracle  de  Dom 
Jesús  Christ  en  pro  d’un  cavaylher  tan  fael  e 
tan  conqueridor  de  lo  seu  Sant  Sepolcre. 
E  a  partir  d’aytal  jorn  lo  lhió  anava  a  com- 
batrer  ab  lo  cavaylher  e  l'escuder  Jofre.  E  en 
les  bataylhes,  lo  lhió  avant  ne  anava  e  fae 
més  mal  als  infaels  que  tot  una  host  de  des- 
tralayres. 

E  quan  la  Sancta  Creuhada  ne  fou  finida  e 
lo  bon  Godfred  am  l’escuder  Jofre,  amb 
altres  creuhats  provensals,  catalans  e  mar- 
seylhesoss'enrahonaven  pera  tornar  alessues 
terres,  lo  patró  de  la  galera  qu’era  un  maltès 
de  mal  tractar  e  de  pitjor  garlar,  pus  rene¬ 
gava  com  un  alarb  e  fins  se  faea  brutícies 
am  lo  Sanctissim  Sagrament  del  altar,  va 
escométrels,  els  digué  que  la  sua  nau  sols  ne 


58i 

transportava  homs,  mes  non  besties  feres,  e 
fiu  leixar  la  pobre  bestiola  en  terra,  e’s  fiu 
a  la  vela  am  gran  desconhort  del  bon  ca- 
vaylher  e  de  son  scuder  que  non  faen  més 
que  plorar  com  nins  qu’han  perdut  la  mare. 
E  lo  bon  lhió  los  sguardava  partir  amb  uyls 
contristats,  e  quan  ne  foren  luny,  ben  luny 
que  tot  just  los  0  vira  va,  gitàs  al  mar  e  nedant, 
nedant  a  la  nau  seguia.  E  quan  avquesta  a 
Marseylha  ne  fó  arribada,  e  desembarcaren 
los  creuhats,  En  Godfred  ab  son  scuder  se’n 
anaren  cap  a  son  Casteyl,  que  lo  cavaylher 
terra  endins  e  prop  del  Rhone  ne  havia.  E 
caminavan  fort  contristats  de  no  haverne  lo 
bon  lhió  amb  eyls. 

E  mentres  eyls  via  ne  faean,  lo  bon  lhió 
arribà  a  Marseylha  e  non  se  deturà,  mts  ne 
segui  nedant  riu  amunt  contra  corrent,  com 
Dom  Deus  l’ajutava.  E  ja  prop  del  dict  cas¬ 
teyl  ovirant  al  cavaylher  e  a  l’escuder  que  hi 
arribaven,  lhevors  saltà  en  terra,  e  los  sortí 
al  devant  faentlos  festes  com  cadeyl  enjogas¬ 
sat,  e  eyls  fort  lo  abrassaren,  e  gran  ne  fou 
la  sua  joya.  E  lo  cavaylher,  quan  arribats  ne 
foren  al  casteyl,  lo  fiu  alotjar  en  cambra  rica 
prop  la  sua.  E  anaren  tots  a  donar  gràcies 
al  bon  Deu,  lo  cavaylher,  la  sua  muylher,  l’es¬ 
cuder  e  el  lhió,  que  també  s’agenollà,  pus 
bon  chrestià  ne  era. 

E  lo  cavaylher  a  partir  d’aytal  jorn  ne  tin¬ 
gué  gran  descendencia,  e  l’escuder  també, 
pus  s'emmaridà  amb  una  servanta  del  casteyl 
nommada  Malgalidó,  que  d’Avinyó  ne  era, 
fort  joliua  e  ben  garrida.  E  tal  ne  fou  la 
mavnada  que  ne  hagueren  lo  bon  cavaylher 
e  lo  bon  scuder  am  lhurs  muylhers,  que  lo 
dit  casteyl  esdevingué  ciutat  am  les  lhurs 
terres,  e  la  benehi  lo  Senyor  Bisbe  e  per  nom 
ne  hagué  Lyon,  qu’en  llengua  d’oil,  lhió  ne 
significa. 

E  lo  golf  ont  n’està  Marseylha,  la  ont 
desembarcan  golf  de  lhió  fou  nommat,  des 
lo  Rhone  fins  a  prop  de  Bezandun,  lhoch  de 
ont  lo  bon  scuder  natural  ne  era. 

E  veijetz  com  s’accompli  la  profecia  del 
Sanet  Arquebisbe  de  Trajanòpolis. 

E  desempús  quan  la  mort  ne  fou  venguda, 
tots  se’n  pujaren  al  cel,  lo  lhió  ensemps,  e 
I à, a  1  de  Sanet  March  fa  companyia.  Ainsí  ho 
preconten  Ihibres  piadosos  que  per  sanets 
homs  seients  ne  son  scrits. 

E  tots  los  que  çò  havetz  Ihegit,  diguetz 
Amen. 

Amen. 

Per  la  copia, 

P ompeyus  Gener 


5  82 


JOVENTUT 


QUADRO  D’HIVERN 

Sense  forsas,  abatuda, 
desafiant  la  neu,  el  glas, 
una  nena  va  perduda 
carrè  amunt,  buscant  un  jas. 

Se  sent  sola,  abandonada 
de  la  fosca  en  la  quietut, 
y  devant  la  portalada 
d’una  casa  s’ha  ajegut. 

Sens  pensarho  la  pobreta 
ha  trobat,  ran  del  casal, 
per  coixí  l’acera  estreta 
y  una  porta  per  capsal. 

Exposada  al  fret  y  al  ayre, 
allí  dorm  l'àngel  de  Deu, 
la  menuda  pidolayre, 
ab  els  peus  sota  la  neu. 

Si,  aturant  la  rufolada, 
el  cel  d’ella  no  heu  condol, 

•  es  segur  que  a  trench  d’aubada 
no  li  mancarà  llensol. 


Encara  may  he  visitat 
el  pati  humit  de  la  presó. 

Si  vostè’m  fa  una  caritat 
seré  tal  volta  bon  minyó! 

FUNCIÓ  BENÈFICA 

Vosaltres  desgraciats  qu’anèu  encara 
dejuns  a  mitja  tarda,  l’heu  ben  treta: 

Una  funció  benèfica’s  prepara; 
no  patirèu  ja  més,  d’aquesta  feta. 

Del  artístich  concert  que  s’organisa 
vosaltres  tocarèu  el  benefici, 
els  borts,  els  mal-menjats,  els  sens-camisa; 
si  may  més  vos  queixèu,  serà  per  vici. 

Els  richs,  els  forts  qu’en  l’abundancia  viuhen, 
prometen  llur  concurs  extraordinari; 

«La  idea  es  bona  y  profitosa  —  diuhen  — 
ab  fervor  pretegirla  es  necessari». 

Escullida  serà  la  concorrencia; 
guapas  damas,  gentils  y  tendras  noyas 
enaltir  volen  l’acte  ab  llur  presencia 
y  al  efecte  treuràn  las  millors  joyas. 


Animas  caritativas, 
tendres  cors  que  compadiu, 
plorèu,  donchs,  llàgrimas  vivas: 
l’aucelleta  es  fòra  niu! 


EL  NYÉBIT 


Al  reclàm  de  fadrinas  y  casadas 
quànts  esperan  el  día  del  concert, 
pensant  en  las  espatllas  satinadas 
que  posarà  l’escot  a  descubert! 

Els  esclaus  de  la  moda,  els  més  fanàtichs, 
llurs  trajos  preparant  perden  la  testa; 
y  s’omplen  els  salons  aristocràtichs 
de  personas  que  parlan  de  la  festa: 


Cinch  centimets  pel  noy  petit 
qu’en  tot  el  día  no  ha  menjat, 
que  no  té  casa  ni  té  llit... 

Bon  senyoret,  tingui  pietat. 


—  Convé  que  ningú  toqui  ni  una  randa 
del  vaporós  vestit  de  nostras  fillas. 

—  Els  refinats  ens  posarèm  de  banda. 

—  Y  els  hereus  no  molt  lluny  de  las  pubillas. 


La  mare  capta  pels  carrers, 
el  pare  jeu  al  hospital, 
no  sé  què  són  festas  ni  plers, 
no  conech  pas  quan  es  Nadal. 


—  Quan  la  emoció  vos  encolori  el  rostre 
sentint  del  violoncel  la  dolsa  queixa, 
mormolaré  una  frase  al  costat  vostre 
com  si  al  peu  me  trobés  de  vostra  reixa. 


Si  vol,  faré  una  tamborella 
y  cap-per-vall  aniré  un  tros. 

Ré  hi  fa  que’m  rompi  una  costella: 
el  dany  podria  ser  més  gros. 


—  Darrera’l  vano  hont  esmaltats  reviuhen 
pastoreta  y  pagès  que  la  enamora, 
mos  llabis  somriuràn  si  els  vostres  diuhen 
lo  que  conta’l  pagès  a  la  pastora...  — 


Guayti,  senyor,  só  nano,  nano, 
y  haig  d’aguantar  plujas  y  frets. 
Escoltim  bé,  sols  li  demano 
cinch  centimets,  cinch  centimets. 


Els  que  dinan  y  sopan  cada  día 
y  passejan  en  cotxe  descansats, 
satisfets  y  boyants  jves  quí  ho  diria 
que  pensan  en  vosaltres,  desgraciats! 

P.  Riera  y  Riqué 


JOVENTUT  583 


LA  BOJA 

Al  meu  perfecte  amich  en 
foseph  Marlet  y  Saret. 

Fresqueja.  El  cel  va  desemboyrantse  poch 
a  poch  a  l’arribada  del  capvespre,  y  la  fos¬ 
ca  va  enterbolint  las  serraladas  y  els  boscos. 
Un  ayret  agradivol  espolsa  las  fullas  dels 
arbres,  ben  amarats  per  la  gotellada  qu’ha 
caygut  fa  bella  estona,  y  frisa  l’aygua  en  els 
petits  bassals. 

Per  demunt  de  la  terra,  rasant  y  tot  a  vol- 
tas  la  catifa  verda  de  la  prada,  hi  xisclan  fes- 
tosament  els  oronells,  confonent  sos  crits  ab 
els  dels  insectes  que’ls  escampan  com  una 
polsina  fins  allà,  en  la  vaguetat  dels  horit¬ 
zons  immensos. 

Un  reguerol  cristalli  rossola  de  la  vessant 
més  propera:  primer  frisós  y  enjoguillat; 
després,  en  arribant  al  pla,  reduhit  y  des¬ 
igual,  serpentejant  a  la  sordina. 

Un  parrach  de  bovra  encara  rodeja  la  pun¬ 
ta  de  la  montanya,  quin  perfil  esfumat  trenca 
sobtadament  la  blavor  dubtosa  del  cel  y 
sembla  qu’aguanti,  estèticament  equilibra- 
das,  a  las  primeras  estrellas  pampallugado- 
ras. 

Y  en  l’ample  firmament,  com  un  gran  lliri 
abocat  a  la  terra  y  penjant  d’un  jardi  ignot, 
hi  resta  impassible  y  serena  la  blanca  lluna; 
la  lluna  que  tan  bé  coneixen  els  parchs  ro- 
màntichs,  la  esmortuhida  lluna  que  filtrantse 
en  las  baumas  més  fondas  de  las  afraus,  las 
omple  d'una  buydor  tranquila  y  solemniosa. 
Sa  llum  somorta  sembla  feta  aposta  pera 
embellir  doblement  l’afalagador  paisatge: 
dóna  un  esmalt  escayent  a  la  fullaraca  bot- 
zinayre  ,  transforma  ombras  en  siluetas 
que  a  voltas  talment  avansan  y  reculan, 
plateja  las  rocas,  enjoyantlas  ab  voravius 
blanch-pàlit,  y  s’emmiralla  en  els  mollals  de 
la  plana,  menuda  y  encisera,  que  recull  els 
ayguarols  que  devallan  dels  rocallosos  ci- 
malls. 

Allà,  al  peu  del  més  altívol,  s’hi  amaga 
un  casalot  rònech.  Demunt  d’un  forat  que 
déu  servir  de  finestra  hi  ha  una  creuheta  ne- 
grosa  que’s  diria  posada  per’allunyar  las 
bruixas  y  mals  esperits  a  no  semblar  allò’l 
seu  estatge  apropiat.  S’hi  entra  per  un  por¬ 
tal  mal  arrodonit,  que  segurament  havia  si¬ 
gut  rectangular  en  el  seu  temps,  y  al  enfront 


hi  ha  un  rellotge  que  no  va,  de  caixa  cor¬ 
cada,  una  taula  de  color  negre  perdut  y  una 
cadira  coixa,  de  boga  escabellada,  qu’encara 
fa  de  moble. 

A  la  dreta  del  replà  d'entrada  y  en  una 
roca  plana  simulant  un  banch,hi  ha  la  boja, 
la  hermosa  boja. 

Viu  en  la  misteriosa  casa  ab  un  vellet  xa- 
ruch,  de  llabis  xuclats  y  d’ulls  enclotats  y 
anyoradissos.  Des  d’allà’s  guayta  la  lluna, 
la  seva  llumeta  blanca,  com  si  hi  notés  quel¬ 
com  covejat,  quelcom  que  li  dóna  un  benestar 
y  que  voldria  possehir  per  sempre.  Sentada 
en  aquell  banch  de  pedra,  ab  son  mirar  in¬ 
teressat,  tota  ella  immoble  y  ab  la  testa  alsa- 
da,  talment  sembla  una  estatua  grega  trans¬ 
portada,  un  idol  de  la  naturalesa... 

De  sobte,  adonantse  de  que  aquell  cercle 
lluminós  y  blanch  també’s  veu  dintre  las 
fotxas  qu’ha  format  la  pluja,  y  com  atreta 
per  una  forsa  imànica,  s’aixeca  y  avansa  len¬ 
tament,  ab  la  por  del  que  tem  que  li  fugi 
quelcòm  a  la  remor  de  sas  petjadas.  Sos 
peus  menuts  y  graciosos  no  rebregan  la  te¬ 
rra;  fan  com  la  neu  quan  cau  tan  callada  y 
dolsa:  la  besan.  L’ayre  li  fa  voleyar  la  negra 
y  llarga  cabellera,  que’s  rabeja  lliurement 
per  sas  espatllas. 

Son  front  es  llis  y  arrodonit.  Sos  llabis 
molsuts  y  vermells,  com  una  cirera  partida, 
tan  prompte  somriuhen  mostrant  una  ren¬ 
glera  simètrica  de  dents  alabastrinas,  com 
s’apretan  febrosament.  Dessota  unas  cellas 
arquejadas  hi  brillan  com  lluhernas  dos  ulls 
grossos  y  negres;  semblan  dugas  estrellas 
solas  en  un  cel  ennuvolat.  La  testa  es  perfi¬ 
lada  y  hermosa  com  las  de  las  reynas  de 
que’ns  parlan  els  contes... 

Y  va  avansant,  igual  qu’estigués  hipnoti- 
sada:  els  brassos  estesos,  el  cos  gronxantse 
a  cada  pas  que  dóna. 

A  son  pas  las  verdissas  ploran;  ploran  las 
gotas  de  la  pluja  darrera;  dugas  garsas  fugen 
esporuguidas;  una  bestiola  s’escorre  entre 
l’herbey,  y  emmudeixen  els  grills. 

Y  ja  ha  arribat  ahont  anava,  ja  té  a  sos 
peus  el  petit  toll  hont  hi  ha  vist  la  llumeta 
blanca,  la  lluna  que  veu  passar  cada  nit  sens 
acostarse  mav  a  sa  finestra,  y  qu’ella  voldria 
possehir... 

En  sos  esguarts  hi  ha  concentrat  un  gran 
plaher;  sos  llabis  se  dilatan  pera  deixar  pas 


5&4 


JOVENTUT 


a  unas  modulacions  estranyas,  però  que  de¬ 
fineixen  el  goig  de  l’ambició  victoriosa.  Y’s 
va  ajupint,  ajupint,  ab  el  cuydado  y  l’afany 
del  qui  dóna  l’ultim  pas  pera  conseguir 
l’ideal  copdiciat. 

Mes,  oh  desilusiól...  Bon  punt  sas  mans 
crispadas  han  tallat  l’aygua,  fentla  onejar 
primer  y  esvalotantla  desseguida,  ha  tremo¬ 
lat  y  s'ha  fos  la  llumeta  que  la  fascinava. 

Y  la  boja,  veyent  perduda  la  joguina  blan* 
ca,  ha  fet  un  gest  macàbrich  y  una  rialla 
monòtona...  llarga,  qu’ha  trontollat  l’espay, 
repetintse  al  lluny  del  lluny,  fins  a  ofegarse 
en  las  remors  del  vespre. 

Y  bo  y  espantada,  els  ulls  sortits  de  las 
concas  y  mirant  arreu  estúpidament,  ha  fugit 
enllà. 

Mes  tot  de  sobte  s’adona  del  reguerol  me¬ 
nut  d’aygua  mansoya  que  vora  seu  s’esquit¬ 
lla,  hont  hi  revéu  la  llum  fascinadora. 

Com  per  art  d’encantament,  tot  lo  tètrich 
y  feréstech  del  seu  mirar  s’es  convertit  en 
dols  y  afable. 

Son  cap  esculptural  y  tota  la  seva  actitut 
han  pres  un  ayre  parescut  al  d’una  esfinx 
sobre  un  fons  de  sól  ixent. 

Son  cos  se  reblinca  de  goig  sentint  renài- 
xer  la  esperansa  perduda,  y’s  va  atansant 
poch  a  poch  al  reguerol.  A  mesura  que 
s’hi  apropa,  el  cercle  lluminós  desapareix 
y  torna  ,  obehint  als  revolts  sobtats  y  a 
las  direccions  que  pren  l’aygua  corrent.  Ja 
hi  arriba...  El  veu  quiet,  si  bé  pampallugant 
com  la  llumeta  d’un  bossí  de  mirall  posat  en 
mans  tremolosas.  Fa  un  pas  pera  tenirlo  més 


A  LA  NIT 

^Per  què  al  contemplarte  joh  mtl  1  anyoransa 
fa  presa  en  mon  cor? 

,;Per  què  m’extasio  de  ton  alè  tebi 
al  rebre’ls  petons? 

Emportat  ma  pensa  y  déixala  córrer 
pels  espays  sens  fí, 

qu’en  ta  quietut  dolsa  podrà  sadollarse 
a  pler  d'infinit,  „ 


propet,  y  el  cercle  blanch  y  encisador  s’enre¬ 
tira.  Després  ne  fa  un  altre,  y  un  altre,  y  un 
altre. . .  y  la  lluna  emmirallada’s  va  allunyant, 
allunyant  matemàticament  lo  qu’ella  va  acos- 
tantse,  perdentse  al  primer  revolt  pera  sortir 
de  nou  més  enllà,  fonentse  en  un  matoll 
d’herbey  pera  reapareixe  altra  volta  més 
blanca,  més  hermosa,  més  atractiva  pera 
la  pobra  boja  que  ja  no  solsament  s’hi  atan¬ 
sa,  sinó  que  la  persegueix  feta  una  fera,  els 
cabells  estesos,  els  ulls  congestionats,  las 
mans  enrampadas. 

Y  per  fi  arriba  al  gorch  ahont  desemboca’l 
reguerol,  y  allà  la  veu  parada,  graciosa  y 
temptadora  com  uns  llabis  vermells  ranet 
dels  del  enamorat  fervent...  La  guayta  ab 
fruhició,  com  si’s  volgués  xuclar  la  vaguetat 
poètica  d’aquella  llum  malalta,  v  obehint  a 
un  impuls  salvatge  llensa  un  xiscle  estrident 
que’s  barreja  ab  el  dels  oronells  que  passan; 
aixeca’ls  brassos  enlayre  y’s  llensa  al  gorch 
pera  possehirla... 

Mes  sas  mans  sols  han  palpat  el  tou  de 
l’aygua,  sos  peus  no  han  tocat  terra  ferma,  y 
el  cos,  ab  tot  y  recargolarse  pera  no  caure 
y  cercar  quelcòm  hont  repenjarse,’s  va  en¬ 
fonsant,  enfonsant,  fins  quedar  sumergit  al 
fer  un  darrer  y  suprèm  esfors. 


Després  se  sent  un  borboll  suau  sortit  del 
fons,  y  demunt  del  gorch,  ja  gayre  bé  quiet, 
reapareix  la  llumeta  blanca  y  rodona,  gron- 
xantse  sà  y  enllà  impassiblement,  segons 
onegi  l’aygua. 

Francesch  Armengol  y  Duràn 


Dels  astres  que  voltan  mòstrali  l’armònich 
misteriós  conjunt; 

mòstrali  hont  els  càntichs  que  pujan  dels  homes 
s’acoblan  en  un. 

Pújala  en  tas  alas  amunt,  amunt  sempre 
sens  parar  el  vol, 

y  als  peus  del  Altíssim...  allí  pots  deixaria, 
qu’allí  hi  té  l’amor. 


J.  Balsells 


JOVENTUT 


DIVAGACIONS 

FILOSÓFICH-SOCIALS 

(Continuació  ) 

L’instint  de  solidaritat  progressa  aixis.  La 
teoria  de  la  divisió  del  trevall  predicada  pels 
economistas  moderns  com  a  medi  de  multi¬ 
plicar  y  íacilitar  la  producció,  no  es  més  que’l 
reconeixement  exprés  d’aquest  progressiu 
impuls  envers  la  solidaritat  humana.  Produ- 
hir  molt  ab  menys  trevall  significa  facilitar 
la  vida,  satisfer  més  fàcilment  las  necessitats 
y  capritxos  humans.  Aquesta  teoria  incons¬ 
cientment  pressentida  pels  homes  de  las  més 
vellas  generacions  es  la  que  paulatinament 
s'ha  anat  posant  en  pràctica,  abarcant  cada 
dia  més  amples  horitzons.  Però  també  aqui 
s’han  confós  llastimosament  els  termes.  Si 
ella  es  d’una  evidencia  indiscutible  trac- 
tantse  de  determinats  trevalls,  no  apareix 
tan  clara  quan  se  l’aplica  al  gran  trevall 
universal,  al  gran  trevall  suprèm  que  com¬ 
prèn  la  suma  de  tots  els  trevalls  y  energias 
de  la  humanitat  en  marxa.  L’instint  de  soli¬ 
daritat  ha  enlluhernat  als  homes  ab  els  ma- 
ravellosos  resultats  obtinguts  en  las  petitas 
associacions  pera  fins  ben  definits,  y  han 
volgut  estendre  poch  a  poch  el  seu  camp 
d'acció.  S’han  aglomerat  poch  a  poch  els  fins 
de  l’associació  fins  al  punt  de  que  ja  avuy 
els  grans  Estats  politichs  difícilment  saben 
concretar  sa  finalitat  pràctica.  En  realitat,  la 
gran  associació  que  forma  un  Estat,  careix 
d'ideals  positius.  Y  el  filosop  y  el  sociòleg  no 
poden  menys  de  somriure  quan  els  grans 
mots  de  patria,  d’orgull  nacional,  de  tradi¬ 
cions  de  rassa,  de  dignitat  colectiva,  d’exèr¬ 
cits,  religió,  etc.,  són  usats  pels  portant-.veus 
y  representants  de  la  gran  associació.  Tot 
aixó  són  falornias  que  sols  serveixen  pera 
arrossegar  als  inconscients  Els  grans  Estats 
moderns  sols  podrían  presentar,  com  a  ideal 
precís,  l’ésser  un  dels  darrers  grahons  pera 
arribar  al  gran  Estat  universal.  No  altra  cosa 
significa  la  missió  civilisadora  qu’ells  s'adju- 
dican  y  que  desgraciadament  sols  serveix 
pera  tapar  fins  més  egoistas. 

Jo  crech,  no  obstant,  que  aquest  egoisme 
de  que  són  reus  els  grans  Estats  no  es  sufi¬ 
cient  pera  condempnarlos.  Evidentment  vin¬ 
drà  un  dia  en  que  aquest  y  altres  pecats  seus 
desapareixeràn.  Desapareixeràn  las  guerras 
de  conquista  y  colonisació,  ab  totas  las  de¬ 
més  guerras;  desapareixeràn  els  sentiments 
de  patria,  de  religió  y  de  rassa,  o  quan 
menys  aquests  sentiments  se  despullaràn  de 
tot  lo  que  signifiqui  odi  o  menyspreu  pera’ls 
demés,  es  a  dir,  convertintse  en  sentiments 
d’amor  pur  y  desinteressat;  y  aquell  jorn  els 
grans  Estats  podràn  intentar  l’assoliment  de 
sa  veritable  tasca,  això  es,  civilisar,  educar, 
instruhir,  facilitar  y  ennoblir  la  vida  huma¬ 
na.  Però  en  el  fons  d’aquestas  cinch  parau- 


558 

las  hi  ha  una  idea  única:  la  idea  d’unifor¬ 
mar,  de  fernos  a  tots  iguals.  Si  això  no’s 
logra,  si  a  pesar  de  tots  els  esforsos  y  medis 
que  posi  en  pràctica  la  civilisació  moderna 
purificada  ,  els  homes  continuém  ,  encara 
que  sols  sigui  moralment,  diferents,  si  en  el 
fons  de  cada  home  continua  latent  un  indivi- 
duu  distint,  ab  aspiracions  propias,  ab  mo¬ 
dalitats  propias,  ab  sentiments  propis,  el 
fracàs  dels  Estats  moderns  y  el  fracàs  del 
gran  Estat  universal  serà  un  fet  irremediable. 
Se  donarà  altre  cop  el  cas  de  que  quan  el 
pretensiós  gran  Estat  vulgui  sintetisar  l’ideal 
de  tota  la  humanitat,  ni  un  sol  home  estarà 
conforme  ab  aquell  ideal  que  s’esvanirà  en 
el  gran  buyt  del  espay  sense  limits. 

Y  això  té  de  succehir  inevitablement.  Y 
té  de  succehir  perque  l’instint  de  solidari¬ 
tat  qu’he  senyalat  com  a  element  impulsiu 
d’aquesta  evolució  envers  l’Estat  únich,es  un 
instint  fill  de  la  debilitat  humana,  es  un  ins¬ 
tint  negatiu.  L’home  fort  el  rebutja,  l’home 
fort  vol  bastarse  a  si  mateix,  l’home  fort  sab 
que  sols  bastantse  a  si  mateix  pot  ésser  real¬ 
ment  lliure. 

Ara  bé:  ^l’home  es  ara  més  fort  o  més  fe¬ 
ble  qu’avans?  Heusaqui  el  gran  problema  a 
resoldre.  Evidentment,  aquesta  tendencia 
cada  dia  creixent  a  demanar  auxili  y  ajuda 
als  demés  es  signe  de  feblesa;  però  indubta¬ 
blement  vindrà  la  reacció:  reacció  que  s’ini¬ 
cia  ja  feconda,  reacció  que’s  farà  més  sensi¬ 
ble  a  mida  que  l’home  vagi  sentint  els  efec¬ 
tes  d’opressió  individual  que’l  colectivisme 
pràctich  exercirà  sobre  seu.  Y  alashoras  com- 
pendrà  la  necessitat  de  tornar  enrera,  si  no 
vol  ofegarse.  El  verdader  instint,  l’instint  de 
llibertat  y  d'independencia  individual  reac¬ 
cionarà  violentment  y  trencarà  totas  las  ca- 
denas. 

Jo  no  tinch  pas  cap  dubte  de  que  això  suc- 
cehirà  un  jorn  o  altre.  Probablement  s’ope¬ 
rarà  lentament,  evolucionant  a  la  inversa. 
L’individualisme  s’obrirà  cami  y  anirém 
afluixant  els  llassos  de  las  grans  associacions 
fentlas  cada  jorn  més  petitas,  ab  fins  més  li¬ 
mitats  y  més  concrets,  fins  arribar  al  home 
sol  e  independent.  Pera  creureho  aixís  hi  ha 
una  gran  rahó,  y  es  que  a  pesar  d’aquella 
aparent  feblesa  que  senyalava  en  l’home  mo¬ 
dern,  el  ver  instint  de  llibertat  viu  encara 
avuy  en  el  fons  del  cor  dels  homes,  e  hi  viu 
ab  la  mateixa  intensitat  de  sempre.  Y  aquest 
instint  es  el  verdader,  es  innat  en  ell. 

Observemho  en  l’estat  present,  pràctica¬ 
ment  en  l'ordre  polítich. 

Tots  els  homes,  siguin  d’hont  siguin, 
pensin  com  pensin,  són  y’s  diuhen  lliberals. 
Fixéuvoshi  un  xich  en  tota  aquella  escala 
d’homes  que’l  convencionalisme  de  las  deno¬ 
minacions  politicas  bateja  ab  els  noms  més 
oposats,  y  veurèu  qu’en  el  fons  tots  ells  pro- 
fessan  las  respectivas  opinions  —  es  clar  que 
únicament  parlo  dels  homes  conscients  y 


JOVENTUT 


586 

de  bona  fe  —  perque  creuhen  qu'ellas  en- 
clouhen  la  major  quantitat  possible  de  lliber¬ 
tat. 

La  rahó  d’això  es  la  següent:  Com  que 
cada  hu  no’s  forma  las  sevas  opinions  cientí¬ 
fica  0  especulativament,  sinó  que  accepta’ls 
motllos  ja  fets  de  teorias  politicas  existents, 
es  clar  que  tot  seguit  simpatisa  ab  aquellas 
que  garanteixen  millor  las  sevas  aspiracions; 
y  tant  com  més  aquellas  teorias  0  principis 
de  govern  li  garanteixin  una  vida  fàcil,  ar- 
mònica  y  estable,  tant  com  més  el  garantei¬ 
xin  de  tota  pertorbació  u  obstacle  al  lliure 
derenrotllo  de  la  seva  activitat  y  a  las  lliures 
manifestacions  de  la  seva  individualitat,  en 
una  paraula,  tant  com  més  li  garanteixin  una 
vida  lliure  y  fàcil,  tant  més  creu  en  la  exce- 
lencia  de  las  tals  doctrinas. 

Lliberal  es  l’anarquista  que  creyent  no  ne¬ 
cessitar  cap  garantia  aspira  al  mancament 
de  tot  poder;  lliberal  es  el  tradicionalista  que 
volent  viure  conforme  a  la  tradició,  veu  en  el 
poder  tradicionalment  organisat  una  garan¬ 
tia  de  que  aixís  podrà  viure;  el  que  defensa 
el  servey  militar  obligatori  veu  en  la  forsa 
aixís  organisada  la  millor  garantia  de  que  la 
patria,  y  per  lo  tant  ell,  no  serà  dominada  y 
esclavitzada  per  elements  estranys;  el  que 
reclama  moltas  bombas  y  molts  bomber  ses 
que  té  casas  de  fusta;  l’autor  dramàtich  vol 
una  lley  de  propietat  intelectual  que  li  ga¬ 
ranteixi  el  lliure  us  de  las  sevas  produccions, 
y  el  que  reclama  la  franquícia  postal  es  que  té 
d’escriure  moltas  cartas. 

Per  això  veurèu  que  tothòm,  siguin  qui- 
nas  siguin  las  sevas  ideas,  vos  dirà  de  bona 
fe  qu’es  més  lliberal  que  ningú  y  que  sols 
quan  sas  ideas  imperin  la  llibertat  imperarà. 

Però  essent  tothòm  lliberal,  cada  hu  a  la 
seva  manera,  una  conseqüencia’s  desprèn 
lògicament  ,  y  es  ;  que  pera  cada  home’l 
reste  de  la  humanitat  no  es  lliberal,  0  per  lo 
menys  no  ho  es  tant  com  ell.  Això  ho  sentiréu 
dir  a  cada  pas  a  homes  de  totas  las  creen- 
cias  y  opinions:  «Ningú  es  tan  lliberal  com 
jo.»  Y  tenen  rahó, en  el  sentit  de  que  són  lli¬ 
berals  pera  sí  mateixos.  Si  tots  els  homes 
fóssim  iguals,  sols  hi  hauria  una  fórmula  de 
llibertat;  però  com  que  no  n’hi  ha  dos  qu’ho 
siguin,  necessàriament  hi  té  d’haver  tantas 
fórmulas  de  llibertat  com  homes. 

De  tot  això’n  podèm  deduhir  una  conse¬ 
qüència: 

Que  l’autonomia  —  auto-nomos  —  la  lley, 
la  regla,  la  llibertat  pera  si  mateix  es  la  su¬ 
prema  aspiració  de  tots  els  homes,  y  que 
per  lo  tant  tots  els  homes  en  el  fons  són  au- 
tonomistas. 

Ara  bé:  l’autonomia  integral  del  individuu 
sols  pot  assoliria  l’home  en  l’isolament  abso¬ 
lut,  y  com  qu’ell  va  sentirse  feble  y  va  sentir 
la  necessitat  d’associarse,  va  tenir  de  transi¬ 
gir.  L’autonomia  d’en  Pau  podia,  devia, 
trobarse  en  oposició  0  ésser  obstacle  a  l’au¬ 


tonomia  d’en  Pere.  Y  tot  seguit  sorgi  el  gran 
problema  d’armonisar  las  autonomías  par¬ 
ticulars  dels  homes.  El  poder  y  l’autoritat 
apareixen  com  per  encant.  L’home  va  renun¬ 
ciant  poch  a  poch,  y  cada  dia  més,  a  fer  us  de 
la  seva  autonomia  per’aprofitarse  dels  be¬ 
neficis  que  li  reporta’l  viure  associat.  Però 
com  que  aquesta  associació  no’s  feu  ab  mi- 
ras  altruístas  sinó  egoistas ,  tot  seguit  el 
problema’s  complica.  La  vida  social  resulta 
de  fet  més  útil  a  uns  que  a  altres  y  els  que’n 
surten  beneficiats  volen  que’ls  seus  beneficis 
quedin  garantits.  Als  interessos  morals  s’hi 
afegeixen  els  interessos  materials,  y  la  orga- 
nisació  social  va  complicantse  cada  dia  més. 
Els  ideals,  els  interessos  y  els  capritxos  dels 
homes  cada  dia  són  més  nombrosos,  y  pera 
assolir  els  primers,  conservar  els  segons  y 
realisarels  tercers  lliurement,  s’exigeixen  més 
garantias  del  poder  social,  garantías  que  pre¬ 
nen  el  nom  genèrich  de  lley.  La  forsa  ve  al 
seu  darrera. 

D’aquesta  manera  l’home,  ser  eminent¬ 
ment  autonomista,  ha  anat  claudicant  poch 
a  poch  y  cada  dia’s  troba  menys  lliure.  L’ho¬ 
me  d’avuy  paga  y  creu  a  la  Iglesia  pera  que 
dirigeixi  sa  conciencia;  paga  y  obeheix  al 
Estat  pera  que  protegeixi  la  seva  vida  y  els 
seus  interessos;  paga  y  creu  al  metge  pera 
que’l  curi,  al  advocat  pera  que’l  defensi,  al 
artista  pera  que’l  distregui  y  al  clown  pera 
que’l  fassi  riure.  Res  pot  fer  de  franch  y  en- 
lloch  pot  estar  tranquil  no  sentint  sobre  seu 
la  tutela  d’un  poder  protector.  L’home  lliure 
s’ha  convertit  en  home  esclau. 

Però  l’esperit  d’autonomia,  latent  en  el  cor 
de  tot  home,  no  ha  desaparegut,  puig  qu’ell 
forma  part  integrant  de  sa  naturalesa;  y 
aquest  esperit  es  el  que’s  manifesta  ab  aque¬ 
lla  frase  qu'es  la  frase  de  tothòm:  «Jo  soch 
més  lliberal  que  ningú.» 

El  desenrotllo  d’aquesta  frase  es  el  pro¬ 
grama  o  teoria  política  de  governació  dels 
pobles  que  cada  hu  sustenta  com  a  millor. 
Es  clar  que  per  complert  no  hi  ha  dos  ho¬ 
mes  que  pensin  igual,  però  ajuntantse’ls 
afins,  han  format  lo  que  se’n  diu  partits  po- 
lítichs,  qu’ofereixen  certs  caràcters  de  gene¬ 
ralitat  que  crech  curiós  analisar  encara  que 
sigui  superficialment,  considerantlos  baix  el 
punt  de  vista  de  l'autonomia  integral  hu¬ 
mana. 

Emili  Tintorer 

(Acabarà  ) 


JOVENTUT  587 


IMPRESSIÓ 

Es  el  dilluns  de  carnestoltas,  aqueixa  èpo¬ 
ca  del  any  en  que  la  humanitat,  ubriacada 
de  folla  alegria, ’s  llensa  al  carrer,  oblidant 
uns,  tractant  d’ofegar  altres,  dessota  una 
grollera  careta,  llurs  miserias,  aqueix  feixuch 
lastre  que’ns  carreguèm  al  bressol  y  no  aban- 
donèm  fins  a  la  fossa. 

A  abdós  costats  del  Passeig  de  Gracia  una 
immensa  gentada,  àvida  de  sensacions,  pre¬ 
sencia’l  curs  dels  carruatges,  sens  entregarse 
a  grans  filosofias  per  la  temensa  d’aygualir 
aquella  ditxa  fugitiva. 

El  luxo  exagerat,  ostentat  públicament,  es 
comuna  seriede  fuhetadas  crudels  que  van  de 
dret  al  cor  de  la  innombrable  corrúa  de  mi¬ 
serables,  de  desheretats  de  la  fortuna,  que 
forman  gayre  bé  dugas  terceras  parts  del 
contingent  de  las  ciutats  populosas. 

Arreu  se  respiran  ayres  de  festa:  riallas 
saturadas  d’alcohol,  crits  de  joya,  paraulas 
grolleras,  imprecacions,  bromas  pesadas  y  de 
mal  gust,  soroll  de  trompetas  y  bombos  en 
confús  xibarri... 

El  passeig  central  està  materialment  ata- 
pahit  de  cotxes  y  carrossas  engalanadas,  de 
las  que’s  llensan  rams  de  flors  y  carametlos, 
confits  y  paperets,  llegums  y  serpentinas,  en 
barreja  confosa.  Velluts  y  satins  se  refregan 
per  terra,  llustrinas  y  percals,  or  y  oripell. 
«Pas,  pas  a  la  gatzara,  al  bullici  desenfrenat, 
a  la  borratxera;  pas,  pas  a  l’alegria!))  sembla 
que  va  dihent  tot.  «Avuy  regna  tan  sols  la 
bogeria!...»  Els  sorolls,  els  crits,  el  descon¬ 
cert  es  cada  cop  més  viu;  las  riallas  succehei- 
xen  a  las  riallas,  a  aquestas,  las  impreca¬ 
cions  y  las  paraulas  més  baixas  y  fastigosas. 
La  humanitat,  en  sa  follia,  oblida  sas  penas; 
no  té  temps  pera  pensar,  fins  n’hi  manca 
pera  divertirse.  Aqui  un  dominó  vermell  y 
botarut,  ab  careta  de  vell,  vermella  y  fasti¬ 
gosa,  parlant  a  cau  d’orella  ab  una  joveneta, 
tendra  poncella  quinas  galtas  s’enrogeixen  a 
cada  mot  del  emmascarat;  enllà  un  mefistò- 
feles  ab  cara  estrafalaria,  gesticulant  deses¬ 
peradament,  del  bras  d’una  màscara  ab  hଠ
bits  de  monja;  més  enllà  un  pillet,  ab  gorra 
de  gayrell  y  clavell  a  la  orella,  en  amigable 
conversa  ab  una  elegant  senyoreta;  y  tots 
rihent,  rihent  sempre,  sense  descans,  per  la 
frase  oportuna,  pel  xisto  picaresch,  fins  per 
la  paraula  més  tonta.  ç/Riure  y  bogejar  es  el 


lema  del  dia?  Donchs  a  riure  fins  a  caure 
retut,  0  fins  a  morirse  de  fàstich.  ,-El  lema 
es  riure  y  gosar/3  Donchs  a  riure  per  fóra,  el 
que  per  dins  plora:  a  riure’l  que  tot  l’any 
resta  ensopit;  a  riure’l  vell,  el  jove,  el  pobre, 
el  rich;  a  riure,  qu'avuy  es  el  gran  dia!... 

Els  crits  ofegari  als  crits,  las  riallas  a  las 
riallas,  las  queixas...  no:  las  queixas  no’s 
senten  avuy,  no  tenen  dret  a  ferse  sentir. 
Que  callin!  No  hi  ha  temps  pera  escoltarvos, 
desventurats  de  la  terra!... 

Quan  l’animació  arriba  al  més  alt  limit, 
apareix  de  prompte  al  bell  mitj  del  passeig 
un  home,  jove  encara,  acalorat,  foll,  els  ulls 
sortintli  del  cap,  cridant  y  accionant  sense 
compàs.  Després  de  descriure  un  gran  cer¬ 
cle’s  para  en  séch,  y  dirigint  als  que  l’enrot- 
llan  una  mirada  prenyada  d’odi,  ab  veu  fosca 
y  enrogallada  diu:  «iVeyéu  aquests  cotxes, 
aquestas  flors,  aquest  luxo?  Qu’es  hermós, 
pera’ls  que  l’ostentan  y  pera  nosaltres,  els 
inconscients!  Quina  alegria,  quin  goig!... 
Aquestas  flors,  aquests  rams,  qu’ab  el  valor 
de  cada  un  d’ells  ne  menjaria  una  familia, 
aqueixos  papers,  aqueixas  serpentinas,  pas- 
sèu,  enhorabona,  que’s  llensin:  no  poden 
servir  per’altra  cosa...  Mes  girèu  la  vista  vers 
aqueixos  altres,  fixèushi  bé,  són  llegums  lo 
que  tiran,  llegums  per  valor  de  molts  duros. 
Quina  vergonya!  Y  en  cambi,  jo  he  vist  (vos¬ 
altres  no:  qu’heu  d’haver  vist  vosaltres!)  he 
vist  qu’al  fons  d’una  miserable  arcoba,  fosca 
y  humida,  sense  llum,  sense  abrigalls,  no 
una,  dugas  familias  senceras  moren  de  íam 
y  fret.  De  fam  y  fret!...  Y  aqui’s  llensa  lo 
qu’ells  arraparian  ab  deliri,  sl  els  hi  fos 
possible,  fins  ab  perill  d’ésser  aixafats  per 
aquests  cotxes!...»  Y  seguia  enrahonant 
ab  incoherència,  sense  solta;  y  sa  veu  s’ana¬ 
va  enfosquint,  enfosquint  fins  a  apagarse. 
Després ,  com  reaccionant ,  dirigí  un  es- 
esguart  fret  al  seu  voltant,  y  clohent  els 
punys  fins  a  clavarse  las  unglas  en  sas  pro- 
pias  carns,  esclafi  una  rialla  llarga,  escarda- 
lenca,  de  sò  macàbrich,  y  apretà  a  corre  pas¬ 
seig  avall. 

* 

Joaquím  Rosselló  y  Roura 


588 


JOVENTUT 


NOVAS 

Com  ja  saben  nostres  lectors  pels  diaris 
catalanistas,  enguany  la  data  del  11  de  se¬ 
tembre  de  1714  serà  commemorada  ab  gran 
solemnitat,  organisantse  per  la  Unió  Cata¬ 
lanista  una  excursió  a  la  casa  payral  del 
martre  de  las  llibertats  catalanas  en  Bach  de 
Roda.  En  la  mateixa  població  de  Roda  tindrà 
lloch  un  gran  meeting.  Sembla  que'l  número 
d’excursionistas  de  tots  els  indrets  de  Cata¬ 
lunya  serà  crescudissim. 

També  s’està  ocupant  la  Unió  Catalanista 
en  la  organisació  dels  viatges  d’anada  y  tor¬ 
nada  de  Berga  pera  la  festa  de  presa  de  pos¬ 
sessió  del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  que  tindrà 
lloch  el  día  25  del  actual,  essent  d’esperar 
que  revestirà  grandiosa  importància. 


Altre  cop  la  bandera  catalana  torna  a  one¬ 
jar  en  la  caseta  de  banys  de  Torredembarra, 
d’hont  fou  arrencada  per  ordre  del  corr^an- 
dant  de  marina  de  Tarragona. 

Com  que  al  tenir  noticia  del  atropell  co¬ 
mès  ab  nostra  bandera  hi  hagué  qui  s’apres¬ 
sà  a  issarne  d’altras  en  la  mateixa  platja,  els 
enemichs  de  Catalunya  s’adonaren  a  'temps 
de  que  ab  llurs  procediments  no  feyan  altra 
cosa  que  favoreixe,  com  de  costúm,  la  nostra 
causa  per  ells  tan  odiada;  y  encara  que  com 
a  marins  són  neulas,  aquesta  vegada  sapi- 
gueren  virar  en  rodó  y  amaynar  velas. 

Però  la  planxa  ja  l’havian  feta,  y  si  bé  no 
han  dat  una  satisfacció  en  tota  regla  a  qui 
devian  daria,  lo  cert  es  que’l  comandant  de 
marina  de  Tarragona  ha  hagut  de  passar  per 
la  humiliació  de  veure  desautorisadas  las  se- 
vas  ordres. 

En  un  Estat  hont  las  lleys  no  fossin  lletra 
morta,  pitjor  li  hauria  anat.  Aixis  com  aixis 
encara  no  ha  dimitit;  y  es  que  aqueixos  cas- 
tilas  són  prou  homes  pera  passar  per  tot  sen¬ 
se  tornarse  vermells.  Catalunya  es  pera  ells 
una  gran  vinya  de  la  que’s  diuhen  enemichs, 
però  en  la  que  hi  esgoliman  y  de  la  que  no’s 
mourian  ni  que  se'ls  fes  fum  de  sabatots. 


Com  era  d’esperar  tractantse  de  socialis- 
tas,  el  Congrés  d’Amsterdàm  ha  resultat  una 
proba  més  de  que  las  majorias  seràn  sempre 
dels  ignorants.  S’ha  evidenciat  que  d’un  par¬ 
tit  en  que  tot  se  supedita  a  la  majoria,  sols 
injusticias  y  equivocacions  se’n  poden  es¬ 
perar. 

El  Congrés  Socialista  d’Amsterdàm  no 
s’ha  ocupat  de  res  serio,  no  s’ha  ocupat  de 
res  de  profit,  de  res  que  no  sia  dogmatisar  y 
donar  patents  de  socialista  y  de  burgès. 

L’únich  objecte  del  Congrés  ha  sigut  mo¬ 
lestar  a  n’en  Jaurés  y  als  seus  amichs,  que 
al  cap  y  a  la  fi  han  sigut  els  unich  qu’han 


conseguit  realisar  algunas  de  las  moltas  as¬ 
piracions  del  socialisme. 

L’epileg  de  tanta  tonteria  l’ha  escrit  en 
Pau  Iglesias — aquesta  nulitat  que  sols  a  Es¬ 
panya  podia  arribar  a  ésser  quefe  de  partit — 
al  declarar  públicament  als  periòdichs  «que 
no  està  conforme  ab  las  ideas  d’en  Jaurés, 
hàbilment  exposadas  ,  però  indefensables 
per  falta  de  fonament  y  per  erronias.» 

Es  allò  del  burro  donant  una  cossa  al 
lleó. 


Segons  hem  llegit  en  alguns  periòdichs, 
mortificats  els  elements  lerrouxistas  de  Mo¬ 
lins  de  Rey  per  las  diatribas  ab  que’ls  fuhe- 
tejava’l  corresponsal  en  aquella  població  del 
setmanari  La  Tralla ,  y  no  sabent  a  qui  poder 
atribuhir  els  atachs  de  qu’eran  blanch,  varen 
fixarse  en  un  jove  catalanista  de  la  vila,  l’in¬ 
vitaren  a  entrar  al  casino  dels  republicans, 
y,  un  cop  a  dintre, ’l  tancaren  violentment 
en  una  habitació,  amenassantlo  greument  si 
no’ls  descubria’l  nom  del  corresponsal  de 
La  Tralla  qu'ab  tanta  justicia’ls  sab  can¬ 
tar  las  veritats. 

No  trobèm  paraulas  pera  calificar  aquest 
procediment  inquisitorial  ab  que’ls  lerrou¬ 
xistas  de  Molins  de  Rey  han  parodiat  uns 
procediments  y  uns  fets  abominables,  contra 
els  que  tant  han  clamat  en  articles  y  meetings 
els  prohoms  del  republicanisme. 


Publicacions  rebudas: 

L'Estat  no  es  la  Patria.  Aixis  se  titula’l 
primer  follet  dels  que’s  proposa  publicar  la 
«Biblioteca  Autonomista»,  que  acaba  d’ésser 
fundada  ab  l’objecte  de  desenrotllar  la  doc¬ 
trina  catalanista  per  medi  de  follets  senzills, 
baratos  y  populars.  Se  ven  dita  obreta  al 
preu  de  10  cèntims.  En  el  domicili  de  la 
Biblioteca’s  serveixen  las  demandasal  engròs, 
al  preu  de  1  pesseta’ls  14  exemplars. 

Els  Manolos,  juguet  còmich  en  un  acte  y 
en  prosa,  original  d’en  Joan  Costa  Bonafont, 
qui,  en  defecte  d’un  depurat  gust  literari, 
mostra  innegables  condicions  pera  aqueix  gen- 
re  y  molta  facilitat  en  el  diàleg.  Preu,  1  ral. 

Anàlisis(sic)  fHosòfich-filològich.o  Aberra¬ 
cions  de  la  llengua  castellana ,  per  El  Batxiller 
Sebastianòpolis  Feliupensis  .  Hem  rebut  el 
primer  quadern  d’aquesta  obra ,  ple  de  ca- 
lembourgs  y  d’acudits,  qual  lectura  no  arriba 
a  produhir  l’efecte  que  sens  dubte  l’autor 
s’havia  proposat,  oblidant  que  pera  fer  gracia 
lo  primer  que’s  necessita  es  ésser  graciós. 
Careixent  l 'obra  de  condicions  literarias,  té 
en  cambi  tals  incoherencias,  que’s  fa  impos¬ 
sible  enténdrela,  y  no  podentla  entendre  no 
la  podèm  judicar.- 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  > 


»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Menos  ideals  y  més  instrucció,  per  Lluís  Via.— Qües¬ 
tions  literarias,  per  Geroni  Zanné.— Separació,  per 
Xavier  de  Zengotita.— El  «Fèlix  de  las  Maravellas», 
per  Rafel  Vallès  y  Roderich.— Sobre'l  descans  do¬ 
minical,  per  Francisco  de  P.  Juanico  y  Coll.— Els 
intelectuals  castilas,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà. 
—  Aclucant  uns  ulls,  per  Carles  Arro  y  Arro.— So¬ 
nets,  per  Lluis  Via.— Divagacions  filosòfich-socials 
(acabament),  per  Emili  Tintorer.  —  Impressions  y 
recorts  d’Arles  y  Maiano,  per  Benet  R.  Barrios. — 
A  «Ca’n  Marsellesa»,  per  Francescb  Màs  y  Abril. — 
Revista  de  revistas,  per  LI.  V  —  Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plecb  16. 

L'HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Piecb  9. 


MENOS  IDEALS  Y 
MÉS  INSTRUCCIÓ 

El  diputat  republicà  per  nostra  ciutat  en 
Alexandre  Lerroux  ja  ha  acabat  la  seva  tour- 
née  per  provincias,  y  altre  cop  ha  retornat  a 
Barcelona.  Ja  La  Publicidad  ha  fet  una  ve¬ 
gada  més  el  reclàm  al  idol  de  las  turbas;  ja 
tenim  a  n’en  Lerroux  novament  elevat  a  sím¬ 
bol  pels  que  del  símbol  groller  se  valen  pera 
impressionar  la  imaginació  popular.  Ahir  la 
República  ab  trajo  de  tíguranta,  avuy  en 
Lerroux  ab  trajo  de  redemptor.  Aquest  no 
du  com  aquella  la  espasa  ni  las  balansas  de 
la  justícia  a  la  mà,  però  segons  diu  un  com¬ 
pany  seu,  es  igual  que  si  las  portés,  perque 


un  día,  al  Coll  del  Remey,  con  la  ciudad  à 
sits  plantas ,  rodeado  de  cincuenta  mil  ciu- 
dadanos,  en  una  arenga  apocalíptica,  de¬ 
creto  la  derrota  definitiva  de  los  explotadores 
que  lenían  agarrotada  y  envilecida  la  gran  ur- 
be.  Després  de  llegir  això  no  més  ens  cal  fixar 
la  vista  en  l’actual  Ajuntament  republicà  im¬ 
posat  a  Barcelona  per  en  Lerroux,  admirar 
sa  moralitat  y  bona  administració ,  y  després 
riure  de  fàstich. 

Sia  com  vulgui,  en  Lerroux  ja  ha  tornat, 
y  ha  dit  que  el  partido  republicano  de  Bar¬ 
celona  es  el  màs  ilustrado  y  sensato  de  Cata- 
lufia.  Y  nosaltres  que  no’ns  en  haviam  ado¬ 
nat!  Aquest  sensato  val  un  imperi.  Y  a 
major  abundament  recomanà  l'ordre  als  co¬ 
rreligionaris  que  l’havian  anat  a  rebre. 

Pochs  dias  avans,  a  la  Coruna,  pera  fer 
callar  als  anarquistas  que’l  combatian,  havia 
dit  qu’ell  també  era  enemich  del  capital,  y 
de  tota  la  farsa  política  y  social  existent,  y 
que  si  acceptava  la  república  era  sols  com  a 
medi,  donchs  creya  necessària  la  revolució 
pera  implantar  els  seus  ideals. 

Exactament  la  mateixa  propaganda  àcrata- 
baratera  qu’en  temps  d’en  Socias  va  fer  aqui 
pera  guanyarse  adeptes,  y  ab  la  que’s  pro¬ 
porcionà’l  concurs  de  la  massa  de  caps  ca¬ 
lents  y  d’analfabets. 

Segons  se  veu,  el  gran  què  pera  ferse  avuy 
l’avensat  y  guanyar  adeptes  es  afalagar  als 


590 


JOVENTUT 


obrers  dihentse  anarquista.  Ja  està  bé,  però 
es  molt  còmodo  y  no  té  cap  mèrit.  Com  que 
l'afany  de  redempció’l  sent  tothom  en  més  o 
menys  grau,  desseguida  hi  ha  qui  fa  chor; 
seguint  aixis  a  cada  cantonada  trobarèm  co- 
1  las  d’anarquistas  baratos,  y  d'obrers  intelec- 
taals  que  volen  ajudar  a  la  redempció  per 
més  qu’en  realitat  sols  contribuheixen  al 
bullit.  Y  las  conseqüencias  del  bullit  són  els 
obrers  mateixos  qui  las  toca. 

Per  això’l  Catalanisme,  en  sas  propagan- 
das,  se  troba  entre  dos  perills:  si  mira  cap 
a  la  dreta,  els  cacichs,  els  botiguers,  las 
forsas  vivas ,  en  Maura;  si  mira  cap  a  la  es¬ 
querra,  en  Lerroux  y  l’acraciamal  pahida  de 
la  massa  estulta. 

Al  obrer  l'hem  de  cridar  al  nostre  costat 
sens  aixelabrarlo,  sens  enganyarlo,  sense 
prométreli  la  felicitat  a  domicili  y  a  plasso 
fixo,  sens  adularlo  ab  falsas  alabansas,  sinó 
moltas  vegadas  disgustantlo  ab  crúas  veri¬ 
tats;  l’hem  de  cridar  al  nostre  costat  pera 
educarlo,  donchs  tanta  necessitat  té  d’educa¬ 
ció  y  d’instrucció  com  d’aliments,  malgrat 
la  penúria  a  que’l  tenen  sotmès  els  re¬ 
demptors  que  l’entabanan  v  que,  com  en 
Lerroux,  cada  cop  que  diuhen  mal  de  la 
monarquia  y  del  clericalisme,  no’s  descuy- 
dan  d’alabar  el  militarisme.  Aixís  aquest  soi 
disant  republicà  y  àcrata  de  conveniència  ha 
tornat  a  adular  al  exèrcit  en  son  discurs  de 
la  Coruna. 

La  massa  popular,  la  massa  armada!  Tot 
són  massas,  y  de  las  massas  d’esclaus  se’n 
forman  els  pedestals  pera  las  estatuas  dels 
apòstols.  Són  els  sants  d’avuy  que  subs- 
tituheixen  als  d’ahir  ;  es  la  nova  religió, 
no  gayre  diferenta  de  las  religions  y  las  ido- 
latrías  vellas;  es  el  fatalisme  humà  fomen¬ 
tat  constantment  pels  eterns  ministres  dels 
eterns  cultes,  sempre  vells  y  sempre  renovats. 

Menos  ideals  y  més  instrucció:  això  es  lo 
que  li  convé  a  la  massa.  Doneuli  ideals,  y  en 
farèu  un  remat  d’ovellas  o  una  manada  de 
llops  feréstechs;  doneuli  instrucció,  y  en  sor- 
tiràn  homes.  Y  sols  aixis  s’enderrocarà  als 
redemptors  del  poble  que  predican  ideals  y  re¬ 
volució  y  practican  burgesia ;  sols  aixís  s’en- 
derrocaràn  las  falsas  organisacions  oficials, 
y  al  quedar  anulada  la  tirania  dels  Estats,  hi 
quedarà  també  la  de  las  massas  que’ls  no¬ 
dreixen.  —  Lluís  Vía 


QÜESTIONS  LITERARIAS 

I 

LAS  Ll.ETRAS  GREGAS  Y  LAS  MITJEVAI.S 

Quan  volèm  reduhir  las  1 1  et r as  gregas  a 
una  sola  fórmula  que  las  condensi  y  repre¬ 
senti,  el  nom  immortal  de  la  Iliada  apareix 
sens  esfors,  motu  proprio.  La  Theogonia 
d’Hesiodus  y  la  Odysea,  malgrat  sa  impor¬ 
tància,  ab  rahó  o  sense  rahó,  semblan  incli- 
narse  ab  respecte  devant  de  la  Iliada  y  ferli 
acatament.  Y  ab  major  causa  podém  dirho 
de  las  tragedias  y  dels  idilis,  inspirats,  quasi 
tots,  per  las  colossals  epopeyas  hesiòdicas  u 
homèricas.  Pot  repetirse,  donchs,  que  la 
Iliada  ha  vingut  a  representar,  en  la  litera¬ 
tura  grega,  el  paper  d’obra  capdal  y  defini¬ 
tiva. 

La  Commedia  de  Dant  Alighieri  representa 
la  Edat  Mitja;  hem  convingut  en  que  cap 
altre  dels  grans  poemas  mitjevals  —  Roman¬ 
cers  moreschs,  castellans  o  del  Cid,  Eddas 
escandinavas,  Cansó  dels  Nibelungs  (Nibe- 
lungenlied ),  Parzival  de  Wolfram  d’Eschem- 
bach,  etc.  —  pot  compararse  ab  la  epopeya 
dantesca,  ni  per  sa  importància  ni  per  sa 
bellesa. 

Cada  civilisació  té  —  y  es  un  fet  natural  y 
lògich  —  el  seu  poema:  si  la  Iliada  es  el  far 
que  illumina  serenamentel  món  de  la  cultura 
helènica,  la  Commedia  es  l’astre  poderós  que 
aclareix  la  Edat  Mitja  no  sempre  ab  llum 
igual  sinó  ab  resplandors  que  a  voltas  tenen 
el  brill  dels  llampechs  y  del  foch,  a  voltas  la 
poesia  de  las  nits  estrelladas,  a  voltas  l’es¬ 
calf  rohent  de  las  soleyadas  estiuhencas. 

Comparant  ara  —  la  deria  de  comparar  es 
una  eterna  debilitat  humana  de  la  que  no’ns 
en  sabém  sustreure  —  la  literatura  mitjeval 
ab  la  grega,  sens  havernos  de  valdré  de  sas 
obras  capdals,  notarèm  tot  seguit,  entre  al- 
tras  cosas,  que  la  literatura  grega,  per  ésser 
filla  d’una  sola  cultura,  revesteix  un  caràcter 
d’unitat  que  la  enxiqueix  devant  de  las  for- 
mas  variadissimas  del  art  mitjeval  eixit  al¬ 
hora  de  civilisacions  tan  distintas  com  las 
d’Italia  y  de  Germania,  de  Fransa  y  d’Escan- 
dinavia,  ja  que  la  influhencia  del  medi  am¬ 
bient  es  innegable,  encara  que  no  tan  abso¬ 
luta  y  fatal  com  alguns  volen  fer  entendre. 

Aqui  tenim  ja  una  discrepància  importan- 
tíssima.  Els  adoradors  à  oulrance  del  art 


JOVENTUT 


59 1 


grech  no  ho  creuhen  aixis  y  somriuhen  ab 
cert  despreci  —  per  elis  la  Edat  Mitja  no  pot 
tenir  res  que  sia  igual  y  menys  encara  supe¬ 
rior  a  lo  grech  —  devant  del  art  micjeval,  tot 
ell  ànima,  poesia  y  varietat,  com  l’art  grech 
es  tot  ell  serenitat  y  proporció.  Al  perdre  de 
vista  l’armonia  y  perfecció  de  la  linia  clàs¬ 
sica  se’ls  hi  esvaheix  la  idea  de  la  bellesa:  v 
no  obstant,  sens  haver  d’acabar  en  el  Quasí- 
modo  huguesch,  l’art  pot  despullarse,  sens 
afront,  de  la  túnica  helènica  y  revestirse’ls 
trajos  que  ab  tanta  majestat  portaren  Dant, 
Wolfram  y  Petrarca. 

Per  sòrt  avuy,  al  entusiasme  per  l’art  grech 
—  entusiasme  qu'avans  anava  acompanyat 
d’un  altivol  desdeny  pel  mitjeval  — s’hi  jun¬ 
ta,  en  l’esperit  dels  que  no  estàn  absoluta¬ 
ment  influhits  per  rutinas  y  derias,  un  mo¬ 
viment  de  simpatia  envers  las  produccions 
artísticas  mitjevals,  fillas  quasi  totas  de  1 1  e- 
gendas  populars,  ingenuas  y  senzillas.  La 
literatura  mitjeval  —  com  totas  las  literatu- 
ras  —  es  necessària  en  la  evolució  de  las 
lletras;  es  una  conseqüència  del  desenrotllo 
de  la  humanitat  y  la  expressió  de  la  manera 
d’ésser  d’una  època. 

Y  avuy  la  Edat  Mitja  ressucita  per  un  mo¬ 
viment  lògich  de  reacció  contra  una  tendèn¬ 
cia  uniformista  y  dominadora,  el  classicisme; 
de  la  mateixa  manera  qu’en  el  Renaixement 
l’esperit  culte  reaccionà  contra  las  formas 
primitivas  de  la  Edat  Mitja,  cercant  la  sere¬ 
na  armonía  del  helenisme.  Tan  lògich  es  un 
moviment  com  l’altre. 

Descuberts  y  estudiats  els  literaris  tresors 
qu’embelliren  la  Edat  Mitja,  ja  es  hora  de 
que  ningú  s’esgarrifi  de  certas  afirmacions, 
per  exemple,  de  las  següents  paraulas  que 
l’eminent  critich  Kufferath  èscrigué  en  de¬ 
fensa  dels  grans  poemas  mitjevals:  « Cal 
dirho  en  veu  ben  alta:  en  aquests  poemas 
confosos  y  per  tant  temps  desdenyats,  hi  ha 
tresors  inestimables,  maravellas  incompara¬ 
bles  de  sentiment  y  d’estil,  iguals  o  supe¬ 
riors  a  las  bellesas  correctas  y  fredas  de  las 
obras  mestras  del  art  grech  y  llatí.  Però  l’al¬ 
ta  crítica  es  indulgent  pera  la  pesadesa  del 
bon  Homer  —  Aliquando  bonus  dormitat  Ho- 
merus;  es  respectuosa  pera  las  prolixitats  des¬ 
agradables  del  tendre  Virgili  y  els  madrigals 
d’Horaci  y  de  Catullus...  El  combat  d’Ulis- 
ses  y  sos  companys  ab  el  ciclop  es  una  obra 


mestra;  la  lluyta  de  Siegfried  ab  el  drach  es 
un  conte  que  fa  dormir.  L’alat  Pegàs  y  el 
carro  resplendent  d’Apol  són  símbols  pro- 
fonds;  els  vols  de  Walkyrias  a  través  dels 
cels  tempestuosos  del  Nort  són  grolleras  in¬ 
vencions  del  esperit  septentrional.  Els  enci¬ 
sos  de  Circe  y  las  metamòrfosis  de  Júpiter 
alegran  la  imaginació  deliciosament;  las  his- 
torias  de  fadas  y  els  sortilegis  de  Merli  són 
bons  pera  bressar  infants.» 

Senyors  helenistas  pour  rz're;  ^què  hi  teniu 
que  dir? 

II 

SNOBS  Y  CRACHS 

Ja  fa  temps  que’ls  snobs  de  la  terra  cata¬ 
lana  reposan:  ja  era  hora  de  que  se’ls  hi 
apaybagués  la  frisansa — tal  volta  era  una 
forsa  inconscient  y  fatal  —  que’ls  empenyia 
a  descubrir  autors  nous.  Verhaeren,  Maeter- 
linck,  Gustave  Khan,  Vielé-Griffin,  Huys- 
mans,  Lemonnier,  eran  descuberts  avuy  y 
oblidats  demà  pels  febrosenchs  snobs,  en- 
lluhernats  per  astres  més  novells  encara,  que 
tot  just  apareixían  al  horitzó  literari  d'Eu- 
ropa. 

Si  en  varen  fer  de  feyna’ls  snobs!  Ells  in- 
troduhiren  la  civilisació  europea  a  Catalu¬ 
nya.  Quan  ells  manavan  com  a  senyors  ab¬ 
soluts,  mercès  a  sas  manyas,  fins  el  món 
precipità  sa  marxa.  No  dirèm  que’l  temps 
llisqués  més  depressa,  ni  que  las  flors  se 
marcissin  avans  d’hora,  ni  que  l’home  enve¬ 
llís  ab  més  rapidesa:  sols  dirèm  que  mav  els 
autors  han  patumejat  tan  aviat  com  en  l’èpo¬ 
ca  gloriosa  que  tots  remembrèm  ab  tanta 
tristesa,  l’època  dels  snobs: 

Nessun  maggior  dolore 
che  ricordarsi  del  tempo  felice 
nella  misèria 

podèm  exclamar  parodiant  al  Dant,  poeta 
notable  per  més  que’ls  snobs  no’l  descubris- 
sin. 

Perque  ells  tenen  això:  a  qui  no  descu- 
breixen,  no’l  respectan.  Ni  tingueren  gayres 
elogis  pera  en  Tolstoy,  pera  en  Tourgueneff 
ni  pera  en  Dostoyeusky — no  dirèm  res  d’en 
D’Annunzio,  d’en  Hauptmann,  d’en  Suder- 
mann  ni  d’en  Saint  Georges  de  Bouhélier 
perque  las  revistas  francesas  no’n  parlavan 
encara,  —  y  si  perdonaren  la  vida  a  n’en 
Wagner  y  a  n’en  Zola,  fou  per  llàstima  y  bon 
cor. 


592 


lOVENTUr 


Mercès  vos  donèm  ara  joh  snobsl  de  que 
vos  hagiu  retirat  de  la  vida  activa.  Es  cert 
que  sense  vosaltres  estèm  a  las  foscas  de  lo 
que  passa  més  enllà  dels  Pirineus,  però  tam 
bé’ns  estalviem  desilusions  y  desenganys. 

i Hi  ha  res  més  trist  —  es  un  exemple  — 
que  tenir  a  n’en  Maeterlinck  per  un  geni 
perque  un  snob  ho  ha  dit,  y  descubrir  a  la 
fj,  també  per  boca  del  mateix  snob ,  qu’es 
una  neula  o  una  patúm? 

Si  el  nostre  snob  literari  no  té  fronteras,  el 
nostre  crach  literari,  en  cambi,  las  té  ben 
marcadas.  Van  de  las  montanyas  Corberas  a 
las  bocas  del  Ebre,  y  de  la  ratlla  d’Aragó  al 
extrèm  oriental  de  Mallorca.  Tot  lo  que  viu 
més  enllà,  pera’l  crach ,  es  com  si  no  existís. 
Llevat  de  la  festa  major  de  Santa  Perpetua 
de  Moguda;  llevat  d’un  quadret  inspirat  pels 
pagesos  de  Sant  Llorens  dels  Piteus;  llevat 
de  las  corrandas  que  cantan  (desafinant)  els 
bordegassos  de  Massanet  de  Cabrenys;  lle¬ 
vat  dels  idilichs  amors  de  la  pubilla  Patiràs 
ab  en  Tano  de  ca’n  Deumevalga,  el  nostre 
crach  literari  no  sab  res  més;  no  sab  ni  vol 
saber. 

Avuy  el  paper  snob  baixa,  el  paper  crach 
puja.  Veurèm  demà. 

Geroni  Zanné 


SEPARACIÓ 

Amiga,  ta  carta  m’ha  entristit.  Dius  que’l 
meu  caràcter  es  massa  desprès ,  que  la  meva 
conducta  es  immoral ,  y  que  si  continuo  aixís 
te  veuràs  obligada  a  retirarme  la  teva  amis¬ 
tat,  ja  que’ls  teus  pares  no  volen  consentir 
que’t  fassis  ab  una  qualsevol...  Y  tot  això 
cper  què?  Perque  visch  ab  ell,  ab  l’home 
qu’estimo,  com  viuhen  els  aucells,  emmari- 
dats  sols  per  l’amor  qu’uneix  els  cossos  y 
enlayra  las  ànimas:  no  emmaridats  per  la 
conveniència  social... 

T’ho  repeteixo,  ta  carta  m’ha  entristit. 
Vols  deixar  d’ésser  la  meva  amiga  perque’t 
convé  estar  bé  ab  els  teus  pares  y  ab  els  teus 
coneguts,  perque’t  convé  estar  bé  ab  tota 
aqueixa  societat  que  t’esclavitza,  y  al  devant 
de  quina’t  vols  presentar  com  una  noya  de 
bé ,  com  una  verge  d’ànima  pura  a  qui  no 
han  pogut  desmoralisar  els  que  com  jo  tenen 
un  caràcter  desprès,  y  deslligats  d’aqueixa 


societat  viuhen  perque  la  saben  malfacto¬ 
ra  e  hipòcrita  .  Vols  deixarme  a  mi  per 
aquells  qu'han  lograt  malmetre’l  teu  caràc¬ 
ter  y  empetitir  la  teva  ànima,  aquella  ànima 
que’t  sabia  tan  gran  quan  eras  la  meva  ami- 
gueta ,  quan  tota  ignocenta  no  t’havian  en¬ 
cara  fanatisat  aquells  qu’avuy  te  possehei- 
xen,  quan  no  havias  caygut  encara  en  las  gra- 
pas  de  la  gent  de  bé.  No  t’horroritzis,  no: 
aquesta  es  la  darrera  carta  que  t’escrich, 
però  vull  que  siguis  sincera,  vull  que  vegis 
en  ella  qui  són  els  que  tenen  la  culpa  de  la 
nostra  separació,  que  tu  potser,  inconscienta, 
ho  ignoras.  Són  els  teus  pares,  són  els  teus 
coneguts,  es  tota  la  bona  gent  que’t  volta  qui 
t’ha  obligat  a  deixarme...  T’han  dit  que  jo  era 
una  qualsevol ,  y  tu’ls  has  cregut,  y  els  obehei- 
xes  perque  ells  han  pastat  el  teu  caràcter  y 
el  teu  modo  d’ésser  al  seu  gust;  y  ara,  un 
cop  fanatisada,  un  cop  perduda  la  teva  vo¬ 
luntat ,  no  sabs  ni  pots  rebelarte. 

Dius  que  m’orienti,  qu’encara  sóch  a  temps 
d’apartarme  del  camí  deia  perdició...  Pobra 
amiga  meva!  T’enganyas  ben  bé  al  creure 
que  sóch  jo  la  qu’estich  perduda;  la  verda- 
derament  desorientada,  la  inconscient,  ets  tu. 

iQuè  n’has  fet  de  tu  mateixa?cQuè  n’has  fet 
de  la  teva  voluntat ?  Acabas  la  teva  carta  ab 
un  adeu  brusch,  ab  un  adeu  fret  que  no  sem¬ 
bla  pas  vingut  de  tu...  Jo  també  te’l  dono 
X adeu,  però’l  meu  es  planyivol,  anyoradis, 
es  un  d’aquells  adeus  per  sempre... 

Som  las  dugas  amigas  que’s  separan  al 
empendre  un  diferent  viarany.  Tu  emprens 
el  que  t’han  senyalat  els  teus  benfaciors ,  el 
cami  que  conduheix  a  la  bona  reputació;  jo, 
tota  sola  com  las  ànimas  fortas,  emprench  el 
cami  que  conduheix  a  la  Vida. 

Xavier  de  Zengotita 


JOVENTUT 


593 


EL  «FELIX  DE  LAS 
MARAVELLAS» 

La  figura  del  Fèlix,  creada  per  en  Ray- 
mond  Llull- es  senzillament  superhumana;  y 
ho  es  precisament  per  sa  ingenuitat. 

L’home  que  desprovehit  de  tot  prejudici, 
exempt  de  tota  preocupació,  lliure  d’enfar- 
fechs  de  vana  ciència,  considerés  quiscuna 
de  las  cosas  que  a  sos  ulls  s’oferissin,  hau¬ 
ria  de  sentirse,  com  un  infant,  fondament 
admirat.  Y  aquesta  admiració  hauria  d’ésser 
comunicativa,  com  las  riallas,  y  ho  fóra  si 
tots  els  demés  homes  se  trobessin  en  idènti- 
cas  condicions  d’esperit  pera  que,  ab  senzi¬ 
llesa,  devinguessin  tots  admiradors  fervents 
de  las  obras  de  la  Providencia. 

Al  acabament  del  llibre  d'en  Llull,  quan, 
mort  el  monjo  Fèlix  y  soterrat,  altre  monjo 
pren  el  nom  d’ell y  l’encàrrech  d’anar  pel  món 
recontant  als  homes  las  maravellas  que  a 
son  pas  observés,  diu:  «E  lo  abat  e  tot  lo 
convent  ordonaren  que  per  tots  temps  ha¬ 
gués  en  aquell  monestir  monge  qui  hagués 
aquell  ofici,  e  que  hagués  nom  Fèlix.» 

El  desitj  d’en  Llull  ha  pogut,  per  lo  vist, 
ésser  satisfet.  Ara  de  poch  el  Fèlix  de  las 
Maravellas  ha  passat  per  Barcelona, y  de  son 
pas  es  conseqüència  el  següent  fet  que  relata 
un  periòdich: 

«En  la  línea  del  funicular  del  Tibidabo  se  ha  colo- 
cado  una  tabla  que  representa  la  torre  Eiffel  de  París 
en  el  punto  preciso  que  tiene  la  raisma  altura  sobre  el 
nivel  del  mar  que  la  cima  de  dicha  torre.  La  altura  de 
ésta  es  de  300  metros,  y  su  base  se  halla  à  33’6o  me¬ 
tros  de  altura  sobre  el  nivel  del  Atlàntico.  Es  curioso 
observar  que  la  naturaleza  ha  dotado  à  Barcelona  de 
una  altura,  situada  dentro  de  su  término  municipal,  que 
rebasa  en  200  metros  à  la  de  la  cèlebre  construcción 
francesa.  En  la  línea  del  funicular,  la  índicación  citada 
esta  algo  màs  abajo  que  el  punto  de  cruce  de  los  ca- 
rruajes  ascendente  y  descendente.» 

Verament  la  Providencia  ha  fet  molt  pera 
que’ls  barcelonins  poguéssim  ésser  la  enveja 
de  tots  els  habitants  de  las  demés  ciutats  y 
vilas  del  món,  sens  exceptuar  als  del  fau- 
lós  Eldorado.  Únicament  que  nosaltres  no'ns 
adonèm  de  la  nostra  felicitat,  y  convivim, 
per  dirho  aixís,  ab  las  més  espatarrants  ma¬ 
ravellas,  que  sols  un  Fèlix  es  capàs  de  fer- 
nos  veure. 

La  natura,  com  ha  dit  molt  bé’l  de  las 
maravellas,  ha  dotat  a  Barcelona  d’una  emi¬ 
nència  topogràfica  superior  en  doscents  me¬ 
tres  a  la  eminent  torre  Eiffel  de  París.  Pos¬ 


sible  fóra  que  si  passsessim  a  examinar  totas 
las  demés  eminencias  barceloninas  que  són 
llustre  de  la  nostra  ciència,  del  nostre  foro, 
de  las  nostras  arts,  de  las  nostras  industrias, 
comprobariam  la  mateixa  superioritat.  íAhónt 
se  trobaria,  per  exemple,  un  home  de  cièn¬ 
cia  com  en  Juandó,  un  llegista  com  en  Pini- 
11a,  un  artista  de  la  talla  d’en  Llopart,  0  un 
industrial  de  tants  recursos  com  don  Teodor 
Baró? 

Concretantnos  al  Tibidabo,  la  eminencia 
primerament  reconeguda  pel  Fèlix  d’ara, 
farèm  remarcar  ab  ell  la  importància  d’estar 
enclavada  precisament  dins  del  nostre  terme 
municipal  una  protuberància  terrestre  de 
tanta  consideració.  Y  cal  admirarse  del  fet, 
per  demés  estrany,  de  que  cap  historiador, 
cap  cronista,  cap  escriptor  antich,  parla  de 
tan  excepcional  circumstancia.  ^Es  que  no 
havia  estat  observada  avans  d’ara?  ^Es  que 
cap  Fèlix  anterior  al  d’ara,  desde  la  fundació 
de  Barcelona  ensà,  havia  fet  notar  el  feno¬ 
men  particularissim  de  que  dins  del  terme 
municipal  de  Barcelona's  trobi  una  elevació 
tan...  elevada?  {O  es  que’l  fet  té  un  origen 
posterior,  y  en  aytal  cas,  quin  pahorós  cata¬ 
clisme  del  que  tota  noticia  manca,  ha  alterat 
dintre  dels  períodes  històrichs  l’aspecte  y  la 
topografia  d’aquesta  encontrada?  Serà  això 
un  problema  més,  com  el  de  l’Atlàntida,  y 
algún  cantayre  del  avenir  pendrà  potser  per 
motiu  de  sa  inspiració  l’enlayrament  miste¬ 
riós  del  Tibidabo  dins  del  terme  municipal 
de  la  urbs  barcelonina. 

La  observació  d’en  Fèlix  no  podia  pas 
ésser  un  cas  isolat.  L’admiració  naturalis- 
sima  no  podia  menys  d’encomanarse,  y  avuy 
ja  hi  ha  qui  ha  observat  la  curiosa  circums¬ 
tancia  de  que’l  meridià  de  Paris,  un  dels 
meridians  més  acreditats  com  si  diguéssim, 
ha  estat  senyalat  ben  aprop  de  Barcelona, 
quasi  a  frech  de  son  terme  municipal,  y  lo 
poch  que  costaria  fer  que  passés  per  dins 
mateix,  lo  que  fóra  indubtablement  una 
gran  cosa.  (Potser  en  Corominas,  que  dèu 
estar  en  bonas  relacions  ab  els  geògrafs 
d’influhencia,  podria  conseguir  quelcòm). 

Altra  observació,  també  ben  interessant  y 
qu’hauría  d’omplirnos  de  gaubansa,  es  la  de 
que  la  orientació  de  Barcelona  es  tan  provi¬ 
dencialment  ensopegada  respecte  als  punts 
cardinals,  que' Is  té  tots  quatre/!  L 'Est  a  la  part 


594 


JOVÜNTU'I 


que  surt  el  sól,  l 'Oest  a  la  part  oposada,  el 
Nort  y  el  Sur  en  las  direccionsintermitjas. 
iNo  es  això  altament  curiós?  Valdria  la  pena 
d’estudiar  si  hi  ha  gayres  llochs  més  al  mòn 
tan  afortunats.  Y  ademés  resulta  que  a  Bar¬ 
celona  un  carrer  que’s  diu  Pa'alelo  talla  per¬ 
pendicularment  al  meridià  susdit  de  Paris 
seguint  el  paralel  geogràfich,  y  altre  carrer 
dit  Diagonal  segueix  una  orientació  oblicua 
al  precedent,  que  talment  semblaria  que  fos 
fet  exprés  si  aquestas  cosas  no  fossin  com 
són  providencials  sempre.  Això’m  fa  pensar 
en  que  aquell  carrer  qual  nom  fou  de  poch 
cambiat  per  el  de  Este ,  segueixi  essent  lo 
qu’era.  Encara  que’l  nom  es  diferent,  la  sig¬ 
nificació  es  la  mateixa:  indret  d’hont  surt  el 
sól,  llevant  (notis  la  relació  de  llevant  ab  je- 
yent ,  qu’ho  diu  tot). 

No  sé  que  s’hagi  pogut  trobar  analogia 
entre’ls  noms  de  Riera  del  Pi  y  Cardenal 
Casaiïas,  entre’l  de  Cuch  y  Virgen  del  Pilar, 
entre’l  de  Conde  del  Asalto  y  Nou  de  la 
Rambla:  lo  que’m  referma  en  la  creensa  de 
qu’es  un  cas  fatalment  providencial  el  del 
carrer  del  Este ,  malgrat  lo  que  aquell  senyor 
Forgas  havia  afirmat  de  que  calle  del  este 
significava  lo  mateix  que  esta  calle ,  y  lo  que 
aquell  catedràtich  digué  de  calle  estensa ,  es- 
tados  estensos,  etc. 

Hem  de  reconeixe,  però,  que  cap  d’aques- 
tas  cosas  té  la  importància  de  lo  que’l  Fèlix 
ha  descubert  respecte  al  Tibidabo,  quin  nom 
té  certa  significació  també  providencial  (tibi 
dabo ,  te  la  dono)  ,y  res  com  això  podrà  in- 
fluhir  tant  en  que’l  Tibidabo  sigui  cada  dia 
més  visitat. . . 

Y  ara  se’m  ocorre  una  sospita.  Algú  que 
hagi  tingut  la  sòrt  de  tractar  personalment 
al  Fèlix  descubridor  de  tan  capdal  maravella, 
iha  pogut  observar  si  anava  rodejat  d’una 
aurèola  de  vapors  de  mentolina  y  si  reco¬ 
manava  l’us  de  las  pas ti  1  las  del  Doctor  An¬ 
dreu? 

Fóra  també  providencial  que’l  nou  Fèlix 
de  las  Maravellas  resultés  cap  al  ultim  un 
devotissim  adorador  del  déu  Negoci! 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


SOBRE’L  DESCANS 
DOMINICAL 

Els  rotatius  del  ventrell  d’Espanya  estàn 
que  bufan  perque’l  miura  Maura  ls  ha  cogido. 
Ja  feyan  fàstich  de  tant  baladrejar  sobre’l 
jesuitisme  del  mallorquí  de  la  ermilla  fora¬ 
dada,  y  ara  resulta  que,  gracias  à  un  derrote 
de  la  jiera ,  són  ells,  els  lliberals,  els  amigos 
del  progreso  y ...  tal ,  els  que  tenen  de  passar 
per  enemichs  del  avens  al  trobar  pèls  a  la 
reforma  esmentada. 

Tot  això  es  una  comèdia  que  si  no  fes  fàs¬ 
tich,  faria  riure  de  debò.  Un  politich  que, 
seguint  la  norma  dels  seus  antecessors,  vol 
complaure  al  gran  estúpit  dictant  lleys  que 
sempre  resultan  contraproduhents  en  la  pràc¬ 
tica  per  la  rastrera  interpretació  que  se  las 
hi  dóna,  y  un  aixàm  de  periòdichs  sense  més 
lley  que’l  perro  chico  ni  més  patria  que  la 
panxa  acostumada  als  bons  talls,  farían  riure 
si  els  poguéssim  analisar  sense  por  de  con¬ 
tagi;  però,  al  considerar  que  las  emanacions 
que  despedeixen  y  els  esquitxos  del  llot 
en  que  viuhen  han  d’arribar  vulgas  que  no 
fins  a  nosaltres,  més  que  ganas  de  riure  lo 
que  sentim  es  fàstich  y  quimera. 

Per  lo  que  tingui  d’humana  la  nova  lley, 
tant  se’n  hi  en  dóna  a  n’en  Maura’l  descans 
dominical  com  dillunsal.  Es  un  recurs  qu’ha 
trobat  que  li  anava  bé  pera  seguir  represen¬ 
tant  la  farsa  politica,  y  l’ha  adoptat.  Demà  li 
convindrà  tòrcer  la  interpretació  d’aquesta 
mateixa  lley,  y  ho  farà  tan  fresch.  Aquí  la 
qüestió  es  que  poguém  fer  tranquilament  de 
burros  y  anèm  tirant. 

Y,  per  excepció  en  la  ja  llarga  historia  dels 
enredos  politichs,  els  rotatius  no  estàn  con¬ 
formes  ab  la  martingala.  No  hi  ha  animal, 
per  dòcil  y  rastrer  que  sigui,  que  no’s  su- 
blevi  si  li  tocan  la  menjadora.  Es  allò  dels 
gossos,  que  fins  al  seu  amo  rondinan  si  els 
hi  vol  pendre’l  tall  de  la  boca.  Ahónt  s’es 
vist!  Voler  privarlos  de  fer  gemir  las  prensas 
el  diumenge!  i Y  los  deberes  sagrados  para 
con  el  público?  lY  los  perjuicios  que  irrogaria 
à  Espana  toda  la  carestia  de  noticias  de  última 
hora  que  nos  ponen  en  no  interrumpido  con- 
iacto  con  el  resto  del  mundo  civilizado? 

Del  ió  per  ioo  de  pèrdua  que  representa¬ 
ria’l  fer  festa’l  diumenge,  no’n  parlan  y  fan 
molt  bé.  cQue  per  ventura  en  Maura’ns  ha 


JOVENTUT 


ensenyat  la  veritable  tia  Javiera  del  seu  pro¬ 
jecte?  Aquí  todos  semos  unos. 

Y  el  gros  poble,  aqueix  imbècil  a  qui  tan 
bé  coneix  en  Maura  quan  sols  li  procura  me¬ 
dis  d 'anar  tirant ,  comenta  y’s  pren  en  serio 
aquesta  y  altras  farsas  burdas.  Desde’ls  que 
per  sos  estudis  venen  obligats  a  tenir  sentit 
comú,  fins  als  pobres  menestrals  pera’ls  qui 
las  amargors  de  la  vida  y  els  cotidians  des- 
precis  y  rifadas  no  han  sigut  encara  prou  a 
fer  desapareixe  una  bonhomia  que  ja’s  co- 
mensa  a  confondre  ab  la  estupidesa,  de  totas 
las  classes  socials  surten  remats  de  xays  em¬ 
badalits  ab  la  xerrameca  dels  uns  y  el  buyt, 
inflat,  rastrer  y  malvat  escriure  dels  altres. 
Y  mentres  tant,  aquesta  Espanya  que,  según 
cuentan  las  crónicas ,  fou  un  dia  l’admiració 
del  món  (may  sigui  sinó  com  fou  l’admiració 
d'Espanya  Diego  Corrientes),  va  singulari- 
santse  devant  del  mateix  món  que  un  dia 
l’admirà,  d’igual  manera  que  s’ha  singula- 
risat  en  nostra  Catalunya  !  noy  de  Tona. 

Francisco  de  P.  Juanico  y  Coll 


ELS  INTELECTUALS  CASTILAS 

Llegim  en  un  diari  madrileny  qu’en  una 
de  las  representacions  del  seu  bolo  a  provin- 
cias,  en  el  Centre  Socialista  de  Mieres,  el 
senyor  Unamuno  ha  dit  que  el  progreso  lo 
han  hecho  los  vagos,  pensando  en  que  mien- 
tras  otros  trabajaban  ellos  miraban  al  cielo  y 
la  marcha  de  las  estrellas ,  no  preocupàndose 
de  la  pitanza.  El  hombre  aburrido  piensa,  y  de 
ese  pensar  para  entretenerse  nacen  las  mani- 
festaciones  de  eso  que  llamamos  progreso. 

No  ha  sigut  cap  manobra  ni  cap  emblan- 
quinador  del  Pla  de  la  Boqueria  qui  ha  e- 
mès  aquests  conceptes  sobre’l  trevall  intelec- 
tual,  no,  sinó  qu’ha  estat  el  propi  Miguel  de 
Unamuno,  el  rector  de  la  Universitat  de  Sa¬ 
lamanca. 

No  sabèm  a  què  atribuirho,  però  cal  reco- 
neixe  qu’es  un  fet  real  y  positiu  que’l  néixer 
en  terras  castellanas  y  ésser  tonto  de  solem¬ 
nitat  es  una  mateixa  cosa,  o  millor  dit,  són 
dos  fets  que  coincideixen  fatalment. 

Es  una  casta  originalissima  y  digna  d’es¬ 
tudi  la  dels  intelectuals  castellans.  Per  més 
que  fassin  y  per  més  que  s’esforsin  no  poden 
regenerar  la  seva  ànima  encigronada  y  patu- 
mesca.  Els  seus  cervells  atiborrats  de  tomos 
de  la  Biblioteca  Universal,  y  de  versions  al 
francès  d’autors  anglesos  y  alemanys,  no 
pareixen  més  que  engendros  trevallosos  e  in¬ 
digests,  sist&ma  Altamira  o  Posada,  en  que, 
a  falta  d’ideas  y  de  claretat,  sols  s'hi  revela 
una  serie  de  noms  d’autors  estrangers  (que 


595 

quasi  sempre  són  els  mateixos)  y  de  concep¬ 
tes  qu’eran  l’última  paraula  de  la  ciència... 
cinquanta  anys  enrera. 

El  sentimentalisme  de  las  velias  escolas 
criminalistas  italianas  y  del  grupo  alemany 
de  Ròder,  en  materias  de  Dret;  un  socialis¬ 
me  manso,  socialisme  a  lo  Rousseau,  en 
sociologia;  una  democràcia  a  lo  Canalejas  o 
a  lo  Dato  en  política,  barrejada  ab  quatre 
gotas  de  comunisme  d’Oviedo;  una  prosa 
incorrecta,  galicanisada ,  pornogràfica  y  de 
frases  groixudas  a  lo  Manuel  Bueno  o  a  lo 
Maeztu  en  literatura;  y  una  serie  d’atentats 
al  art  y  al  bon  gust  perpetrats  per  las  mans 
pecadoras  de  qualsevulga  Zeda  o  Francos 
Rodríguez  ab  el  nom  de  refundiciones ,  o 
de  arreglos  del  francès ,  en  el  teatre;  hèuselas 
aquí  las  manifestacions  del  intelectualisme 
espanyol. 

En  política  són  jacobins,  són  plebòcratas, 
perque  la  seva  cultura  grollera  y  la  seva  vul¬ 
garitat  els  hi  vedan  tota  altra  orientació.  En 
religió,  faltats  dels  refinaments  del  serè  es¬ 
cepticisme  d’un  Macaulay  y  de  la  ingeniosa 
irreligiositat  d’un  Voltaire,  són  anticlericals 
a  lo  Blasco  Ibànez  o  a  lo  Rodrigo  Soriano. 
fY  en  filosofia?  Oh!  La  filosofia  del  moder¬ 
nisme  hispà  americà  es  una  esfinx,  y  aquesta 
esfinx  té  tots  els  trets  fisonòmichs  del  monu¬ 
mental  Grandmontngne. 

En  una  paraula,  el  poble  castellà  de  poli- 
tichs  de  primera  fila  no’n  té  cap.  De  novelis- 
tas  sols  ne  té  quatre:  en  Pereda,  en  Palacio 
Valdés,  en  Galdós  y  en  Valera.  De  poetas 
sols  ne  té  un  de  segona  categoria,  en  Macha- 
do,  perque  ni  en  Morera  y  Galicia  (qu’es  ca¬ 
talà),  ni  en  Medina,  ni  en  Galàn  poden  con- 
siderarse  com  a  castellans.  De  critichs  sols 
tenen  a  n’en  Menéndez  Pelayo;  y  en  quant  a 
escriptors  escènichs,  sols  en  Benavente  y 
el  veterà  Echegaray  són  dignes  d’esment. 

Y  joh  dolorl  ni  en  Pereda,  ni  en  Palacio 
Valdés,  ni  en  Galdós,  ni  en  Valera,  ni  en 
Menéndez  Pelayo,  ni  l’Echegaray  militan  en 
la  legió  pretoriana  del  intelectualisme,  que 
sols  pot  reclutar  la  seva  tropa  entre’ls  Bue- 
nos,  Maeztus  v  Zedas  de  Madrid  y  entre  las 
milocas  de  la  Extensión  Unive'rsitaria  d'Ovie- 
do  y  algunas  fragatas  a  lo  Unamuno,  a  lo 
Lorenzo  Benito  o  a  lo  Giner  de  los  Ríos,  que 
vegetan  per  universitats  o  instituts  de  me 
nor  quantia. 

Res:  l’intelectualisme  espanyol  se  reduheix 
a  un  grupet  de  licenciados  y  doctores  que 
desde  las  vetustas  universitats  castellanas 
senten  xiular  el  vent  de  las  ideas  modernas, 
però  no’l  respiran. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


596 


JOVENTUT 


ACLUCANT  UNS  ULLS 

Dorm,  pobra  amiga,  dorm  que  ja  es  de 
nit  y  la  lluna  s’espanta  de  la  immensa  claror 
de  ta  mirada.  Dorm,  que  tot  ja  dorm,  que 
ja’ls  estels  somriuhen  al  silenci  de  la  nit, 
ullpresos  de  la  calma  de  la  terra.  Acluca’ls 
ulls,  amiga;  tàncals  com  las  vellas  tancan 
las  finestras  quan  arriba  la  nit; acluca’ls  ulls, 
amiga,  que  la  masia  blanca  del  teu  rostre 
ha  de  prepararse  pera  la  nit.  Els  llops  arreu 
arriban,  y  d’un  salt  entrarían  pels  ulls  a  din¬ 
tre  teu,  y  jugant  ab  la  teva  ànima,  la  deixa- 
rian  póls  sangnanta  y  roja  ..  Acluca’ls  ulls 
pera  que’ls  llops  no  hi  entrin;  acluca’ls  ulls, 
y  dorm,  y  somnia.. . 

Somnia  forsa,  forsa,  que’ls  somnis  són 
com  hostias  de  bellesa;  combrega  en  sa  poe¬ 
sia,  amiga  meva,  que  si  ho  fas,  te  trobaràs 
més  santa  y  més  hermosa...  Somnia  forsa 
cosas,  forsa  cosas,  que  las  cosas  que  vivim 
en  somnis  despertan  nostras  ànimas  y  ence¬ 
nen  las  sangs  de  nostras  venas  sempre  quie- 
tas...  Convé  somniar,  amiga:  els  somnis  són 
com  vi  de  nostra  ànima,  y  cal  somniar  molt, 
fins  a  ubriagarse,  que  un  cop  ubriachs  de 
somnis,  la  vida’ns  semblarà  maravellosa  y 
nosaltres  ens  trobarèm  miracles  vivents. 
Llavors,  sols  llavors  nosaltres  gosarèm  a 
agenollarnos  en  la  nostra  presencia  y  a  re- 
sarnos  oracions  divinals...  Y  ens  encensarèm 
com  a  imatges  sagradas,  y  els  nostres  ulls 
lluhiràn  com  els  dels  sants,  y  els  nostres  11a- 
bis  com  els  de  la  Verge  somriuràn.  Llavors 
serém  felissos;  nostres  somnis,  com  els  Reys 
de  la  llegenda  bíblica,  ens  portaràn  las  joyas 
de  la  terra;  l’or,  l’encens  y  la  mirra  coro« 
naràn  els  nostres  triomfants  fronts  ;  las 
benahuransas  totas  somriuràn,  las  alegrias 
totas  cantaràn... 

Somnia,  amiga  meva,  aquesta  nit...  ^Oy 
que  sí  que  somniaràs?  Sí,  somniaràs  en  Sant 
Jordi,  com  las  donzellas  totas  de  la  terra... 
Y  el  veuràs  en  somnis  ab  els  cabells  rossos 
y  onejants,  y  ab  els  ulls  blavosos  y  tran¬ 
quils  com  dugas  flors  nascudas  sota’l  front 
per’ajuntar  la  rossor  de  las  cellas  femenívo- 
las  ab  la  rojor  dels  llabis  mitjrihents. . .  Y  el 
veuràs  tot  vestit  de  blanch,  com  encensat 
d’arpegis  de  puresa,  y  ab  el  casch  rutilant 
com  un  raig  de  sòl,  glassat  sobre’l  bell  front 
sempre  seriós...  El  veuràs  muntat  en  blanch 


cavall  de  llarga  cúa  y  de  bell  galopar,  y  el 
veuràs  caminar  entre’ls  vells  boscos  a  l’hora 
sacratíssima  de  l’auba,  banyat  per  infanti- 
vola  claror...  Y  el  veuràs  aproparse  al  teu 
castell,  el  veuràs  matar  la  ignoble  vipria,  y 
coronarse  de  lluhissor  com  hòstia  càndida  a 
la  claror  dels  ciris.  Y  s’aproparà  a  tu  ab  l’atzur 
dels  seus  ulls  ple  de  lluhentor,  y  magnàni- 
mament,  ab  reyal  gesto,  te  besarà’l  front  que 
somriurà  alegrat  per  la  dansa  dels  cabells... 

Acluca’ls  ulls  y  dorm,  amiga  meva;  aclu¬ 
ca’ls  ulls  y  dorm.  Part  de  fòra  triomfa  la  ne¬ 
gror;  la  lluna  pàlida  tremola  en  el  cel,  virgi- 
nalment;  els  estels  somriuhen:  sos  somriures 
són  una  llarga  dansa  de  lluhissors.  Regna’l 
silenci.  Dorm,  dorm,  que  la  nit  ja  es  reyna. 
Acluca’ls  ulls  amiga,  acluca’ls  teus  ulls  plens 
de  bellesa  hont  totas  las  miradas  com  en  un 
mar  miraculós  se  negan;  acluca’ls  teus  ulls 
misericordiosos,  tanca  las  parpellas,  dorm, 
somnia. 

^En  qui  més  somniaràs?  Potser  somnihis, 
com  las  pàlidas  monjas  de  Sant  Joan,  en  el 
Comte  l’Arnau  de  la  llegenda;  potser  somni¬ 
his,  com  la  feble  Ofelia,  en  Hanjlet  tacitorn. 
Dorm,  bona  amiga,  dorm.  Sota  l’ungla  ne¬ 
gra  de  las  cellas,  tas  parpellas  febles  se  mitj- 
tancan.  Acluqueuvos  d’un  cop,  blancas  par¬ 
pellas,  que  la  negror  ensenya  somrihenta’ls 
seus  ulls  qu’espantan  v  qu’esparveran; 
acluqueuvos,  pàlidas  parpellas,  que  la  claror 
dels  ulls  me  fa  fredat.  Reposa,  bona  amiga, 
en  el  teu  llit,  a  la  claror  groguenca  dels  alts 
ciris;  reposa  dolsament  sota  la  mirada  ben- 
factora  del  Sant  Crist  d’evori  engroguehit; 
reposa,  que  la  nit  serà  llarga  y  silenciosa. 

Acluca’ls  ulls,  que  ta  mirada  immòvil  fa 
tremolar  las  espectrals  clarors  dels  quatre 
ciris.  Acluca’ls  ulls,  qu’es  nit  y  fa  fret.  Tas 
mans  de  cera’s  glassan  poch  a  poch;  els  teus 
esguarts  sembla  que  s’aturin  en  mitj  del  ayre 
quiet  y  silenciós.  Dorm,  bona  amiga,  dorm 
y  somnia.  ^Oy  que  somnías  ja?  La  nit  es 
quieta  y  tu  pujas  al  cel  bo  y  somrihent.  Un 
àngel  te  contempla,  un  altre  riu.  Y  jo  estich 
aqui,  vora’l  teu  llit,  aclucante’ls  ulls,  acari- 
ciante  ab  la  meva  mirada  carinyosa,  sentint 
en  la  meva  ànima  pena  immensa.  Y’t  miro  ab 
amor,  molt  suaument,  mentres  els  quatre  ci¬ 
ris  tremolan  plens  d’ansias  de  claror,  y  el 
vell  Sant  Crist  dorm  pàlidament. .. 

Carles  Arro  y  Arro 


EL  CENOBI 


SONETS 

A  doti  Rafel  Vallès  y  Roderich 


CREPUSCLE 


Els  monjos  resan  sense  goig  ni  pena, 
flonjos  els  llabis  y  la  veu  nasal; 
y  amunt  se’n  puja  la  sagrada  ofrena, 
y  a  Deu  arriba  la  oració  vespral. 

No  hi  ha  en  sos  ritmes  voluptat  terrena, 
qu’es  tomba’l  claustre  de  tot  bé  mundial: 
sobre’l  cenobi  estén  la  lluna  plena 
blanca  mortalla  de  claror  glacial. 

Mes  tot  entorn  es  luxurianta  vida. 

Tot  d’amor  parla  y  al  amor  convida 
del  místich  claustre  en  el  pagà  verger  : 

l’oreig  que’s  plany,  la  font  que  remoreja, 
y  el  frisós  xaragall  hont  s’hi  rabeja 
l’eura  qu’abrassa  lo  sagrat  llorer. 

IDIL1  DELS  ARBRES 
r 

Sentint  l’alè  fret  de  la  rufacada, 
els  arbres  al  hort  còm  s’han  esverat! 

En  folls  capgirells  torcent  la  brancada, 
tot  el  sèch  fullàm  per  terra  han  llensat. 

Adeu  la  esplendent  copa  esburrifada 
qu’omplí  de  verdor  l’estiuhench  esclat! 
Els  arbres  soperbs  ja  són  pura  ossada 
y  anyoran  els  nius  qu’havían  bressat. 

I.lur  esverament  s’ha  tornat  tristesa 
bell  punt  ha  amaynat  la  ventada  greu: 
els  he  vist  quiets  de  pó  y  de  sorpresa, 
com  maravellats  del  dany  que  se’ls  feu... 

Y  al  venir  la  nit,  sa  ignocent  nuesa 
ab  mantell  d’albat  ha  cubert  la  neu. 

DISCRETEIG 

—  Prenèu,  amor,  sedas  triadas: 
ploma  jo  prench  y  pergamí 
—  Mentres  rimèu  bellas  posadas, 
jo’l  tapit  brodo  ab  bell  satí. 

—  Mentres  comptèu  vos  las  puntadas, 
comptar  els  versos  plaume  a  mi 
—  Nostras  labors  són  delicadas: 
quina  ho  es  més  no’s  pot  ben  di. 

—  Als  veniders  els  sabrà  bona 
vostra  labor  de  feble  dóna 
qu’admiraràn  ab  devoció. 

—  En  vostres  versos,  brau  atleta, 
no  hi  veuràn  l'obra  d’un  poeta, 
sinó  d’un  pulcre  rimadó. 


En  la  pau  capvespral  ratxas  lleugeras 
acaronavan  ta  masia  blanca, 
y’s  perdían  jugant  de  branca  en  branca 
tot  al  llarch  de  las  renglas  d’oliveras. 

Al  cor,  sens  ta  presencia,  tot  li  manca: 
tot  era  com  avans,  prò  tu  no  hi  eras! 
Dintre’l  clos  he  ovirat  gents  forasteras 
al  atansarme  a  la  envellida  tanca. 

Y  t’he  anyorat  ab  fonda  melangia; 
com  en  somnis  t’he  vist  al  lluny,  casada; 
ja  era  tart  per’aymarnos:  tot  m’ho  deya: 

mon  dol  greu,  ma  secreta  gelosia, 
la  trista  plana  ab  l’ombra  emmaridada, 
y  el  sól  morent  qu’en  els  serrats  s’ajeya. 

VILAFRANCA 

Quan  se  sentia  xisclar  la  gralla, 
de  las  timbalas  al  ferm  compàs, 
còm  hi  acudia  la  jovenalla 
de  colrat  rostre,  de  fornit  brasl 

Y  els  vellets  rancos,  y  la  brivalla,  * 
ajuda’ls  davan  si  era  del  cas; 
y  els  castellayres,  fent  mitja  rialla, 
puja  que  puja  que  pujaràs... 

La  vella  usansa  ja  no  s’estila 
;Hónt  sóu,  pagesos  de  l’aviorf 
<jHónt-es  vostre  Arbre,  que  no  s’enfila 
d’un  cel  de  glona  per  la  blavor?.  . 

Quina  tristesa  m’ha  fet  la  vila 
per  la  darrera  festa  major! 

LLIBERTAT 

Els  frets  preceptes  mètrichs,  la  rima,  la  mesura, 
l'artificiós  llenguatge  de  trovadors  banals.  . 

Vulgàu,  amor,  lliurarmen  d’eixa  immoral  tortura 
de  cloure  en  migrats  motllos  bellesas  eternals. 

Ohiula  l’armonía  sublim  de  la  natura: 
tot  ella  es  convergència  de  ritmes  desiguals. 

Podré  ab  compàs  y  escayre  tallar  la  pedra  dura: 
jamay  l’urna  que  tanqui  l’amor  y  els  ideals. 

Me  plauhen  las  estrofas  d’inculta  melodia 
fent  desiguals  voladas  pel  cel  de  la  poesia 
com  aus  que  al  etzar  solcan  els  horissuns  llunyans: 

com  lliures  esbufegan  del  huracà  las  ratxas, 
com  lliures  se  desgranan  las  onas  en  las  platjas, 
que  per  això  són  bellas  y  per  això  són  grans 

Lluís  Via 


598 


JOVENTUT 


DIVAGACIONS 
FILOSÓFICH  -  SOCIALS 

(Acabament ) 

En  primer  lloch  trobém  als  indi  vidualistas 
o  anarquistas  que,  encara  que  pròpiament 
no  constituheixen  un  partit  politich,  essent 
més'  bé  una  escola,  no  puch  deixar  d’incloure 
aquí  perque’ls  seus  ideals  representan  la  es¬ 
sència  de  l’autonomia.  Aquests  ideals  po¬ 
den  concretarse  aixis:  llibertat  absoluta  pera 
l’individuu.  Pera  obtenirla  es  precis:  i.er  La 
desaparició  de  tot  govern,  de  tota  autoritat, 
de  tota  lley  y  de  tot  dogma;  en  una  paraula, 
la  desaparició  de  tot  l'organisme  social  exis¬ 
tent.  2 ,on  La  renuncia  voluntària  per  part  de 
tots  els  homes  de  fer  o  dir  res  que  pugui 
molestar  als  demés. 

Pera  lograr  tot  això,  els  indi  vidualistas  se 
divideixen  en  dos  camps-  uns  que  creuhen 
que’.l  millor  camí  consisteix  en  destruhir  vio¬ 
lentament  l’organisme  social  per  medi  de  la 
forsa  y  del  terror  y  són  coneguts  ab  el  nom 
d’anarquistas  d’acció,  y  uns  altres  que  cercan 
aquella  mateixa  destrucció  ab  la  lluyta  pací¬ 
fica  de  las  ideas:  la  evolució  lenta  es  el  seu 
camí.  Aquests  se  coneixen  ab  el  nom  d’a¬ 
narquistas  intelectuals. 

Els  primers  quasi  bé  no  se’n  preocupan  de 
la  segona  part  dels  seus  ideals,  y  encara  que 
mal  definida,  professan  la  teoria  de  que,  un 
cop  destruhit  l’actual  ordre  de  cosas,  si  bé 
podrà  donarse  ’  1  cas  de  que  l’home  fort 
coarti  la  llibertat  del  feble,  sempre  serà 
més  fàcil  de  repelir  l’agressió  d’un  home 
sol  que  la  de  una  colectivitat  organisada. 
Els  segons  creuhen  que’l  dia  en  que  las  se- 
vas  ideas  hagin  arrelat  prou  pera  imposarse, 
els  homes  hauràn  assolit  naturalment  un 
grau  tal  de  perfecció,  que  sens  esfors  s’abs- 
tindràn  de  agredir  als  demés. 

La  critica  dels  primers  pot  ferse  aixis:  Són 
fanàtichs,  y  com  a  tals,  la  generositat  dels 
seus  intents  s’ofega  en  la  crudeltat  dels  me¬ 
dis  qu’emplean.  La  fe  cega  mena  a  la  des¬ 
trucció  inútil  y  al  sacrifici  estèril. 

La  crítica  dels  segons  pot  ferse  aixis:  Els 
seus  ideals  són  tan  elevats,  que  sembla  im¬ 
possible  que  may  arribin  a  realisarse;  però 
aquesta  realisació  anirà  apareixent  més  pos¬ 
sible  a  mida  que  aquells  ideals  vagin  propa- 
g  antse. 

Aixis  1  ’  anarquista  ideal,  l’autonomista 
model,  es  aquell  que,  convensut  de  la  puresa 
de  sas  doctrinas,  las  escampa  arreu  serena¬ 
ment  ab  la  sola  esperansa  y  fi  únich  de  que, 
a  cada  jorn  que  passi,  la  seva  realisació’ns 
sembli  menys  utòpica. 

Enfront  d’aquesta  escola  o  teoria  política 
apareix  la  escola  socialista.  El  socialisme  es 
la  negació  de  la  llibertat  y  de  l’autonomia 
individual.  Pot  definirse  aixis:  Socialisme  es 
Cobardía.  El  verdader  socialista  no’s  creu  ab 


forsas  pera  fer  res  ell  tot  sol:  vol  que  tot  li 
donguin  fet.  Per  això  s’ha  format  la  ilusió 
d'un  Deu  gran,  omnipotent,  omniscient  y 
perfecte.  Aquest  Deu  es  l’Estat.  L’Estat  déu 
ésser  el  sabi,  l’artista,  el  fabricant,  l’agricul¬ 
tor,  l’administradoj-  y  el  criat.  Fòra  d’ell  no 
hi  ha  més  qu’un  remat  de  béns  disposats  a 
tot,  fins  a  rebre  si  convé;  però  això  si,  han 
de  rebre  tots  per  un  igual. 

El  fet  de  que  a  Espanya — no  parlo  de  Ca¬ 
talunya — hi  hagi  tants  que’s  di uhen  socialis- 
tas,  no  vol  dir  qu’en  realitat  ho  siguin. Enge- 
neral,  dir  socialista  espanyol  val  tant  com  dir 
gandul:  vol  dir  viure  a  costa  del  Estat.  Però 
en  realitat,  el  verdader  socialista  no  ho  es 
de  gandul;  al  contrari,  es  de  rassa  d’esclaus, 
y  els  esclaus  de  rassa  són  trevalladors.  La 
gran  aberració  del  socialisme  consisteix  en 
sacrificarho  tot  a  la  igualtat.  Igualtat  d  es¬ 
fors  o  trevall  e  igualtat  de  consúm:  heus- 
aquí  el  resum  de  la  teoria.  Pera  lograrho 
tractan  d’igualar  artificialment  als  homes,  y 
aquesta  missió  igualadora  la  encomanan  al 
Estat.  Es  clar  qu’essent  la  missió  impossi¬ 
ble  de  realisar.  puig  es  antinatural,  de  fet 
ha  fracassat  sempre.  El  socialisme  y  el  co¬ 
munisme  són  veras  utopias. 

Fluctuant  entre  aquestas  dugas  escolastro- 
bèm  els  partits  politichs  ab  programas  més 
o  menys  concrets,  partits  que’s  batejan  ab 
noms  diferents  segons  els  Estats,  però  qu’en 
el  fons  són  els  mateixos. 

Trobém  als  demòcratas-radicals  que  volen 
la  major  quantitat  possible  de  llibertat  pera 
l’individuu  compatible  ab  un  organisme  so¬ 
cial.  El  seu  gran  erro  consisteix  en  creure 
que  la  manifestació  y  exercici  de  la  llibertat 
individual  consisteix  en  sa  intervenció  di¬ 
recta  y  ampla  en  la  governació  del  Estat.  La 
llibertat  dels  homes,  segons  ells,  s’expressa 
per  medi  de  la  sobirania  popular,  de  la  qual 
ne  surt  la  lley  de  las  majorias:  lley  anti- 
lliberal,  puig  que  sols  satisfà  la  voluntat 
dels  més  y  no  la  dels  menys.  Per  això  un 
pais  governat  democràtich-radicalment  com 
Suissa,  en  un  sentit  estricte,  no  es  lliberal. 
En  ell  hi  haurà  tal  volta  més  individuus  lliu¬ 
res  y  menys  esclaus,  però  sols  relativa¬ 
ment,  perque  en  l’instant  mateix  en  que  un 
d’ells  deixi  de  pensar  com  pensi  la  majoria, 
deixa  d’ésser  lliure  pera  convertirse  en  es¬ 
clau.  De  totas  maneras,  precís  se  fa  reconeixe 
qu’en  els  Estats  aixis  organisats  la  tirania 
del  poder  se  deixa  sentir  sobre’Is  individuus 
en  un  nombre  relativament  petit  de  casos. 

Trobém  els  lliberals  a  secas,  qu’en  el  fons 
són  els  mateixos;  sols  se  diferencian  en  que 
l’Estat  se  reserva  una  certa  independencia, 
tant  en  iniciativas  com  en  midas  de  go¬ 
vern  respecte  del  poble,  y  en  que  fa  sentir  la 
seva  acció  sobre  l’individuu  en  un  major 
nombre  de  casos.  Per  exemple:  un  lliberal 
no  admet  lo  que'n  diuhen  el  vot  ad  referen- 
dutn  ,y  un  demòcrata-radical  si.  Un  altre 


JOVENTUT 


exemple:  el  primer  accepta’l  servey  militar 
obligatori  y  el  segón  sols  admet  el  volun¬ 
tari. 

Trobèm  els  oportunistas,  els  que  ballan  al 
sò  que’ls  tocan;  ni’s  recordan  del  passat  ni 
somnian  en  l’esdevenir.  Són  repentistas. 
Sols  tenen  un  ideal:  solucionar  ràpida  y 
expeditivament  els  conflictes  actuals  que’s 
presentan.  El  perfecte  oportunista  fa  bon 
paper  per  tot  arreu.  Pot  ésser  lliberal  y  pol 
ésser  tirà,  puig  no  té  concepte  clar  de  cap 
idea:  sols  comprèn  els  fets.  Si  se  l’interroga 
contesta:  «Sols  pot  ésser  lliberal  un  home 
quan  visqui  en  un  pais  lliberal,  governat  per 
lliberals.»  Y  això  fins  tractantse  de  qüestions 
de  conciencia:  «Si  el  poble  es  catòlich,  si  els 
capellans  y  bisbes  són  catòlichs  y  el  Deu  de 
tots  ells  es  catòlich,  tu  o  qualsevol  que  vul¬ 
gui  viure  ab  ells  déu  ésser  catòlich.  Si  vos 
plau,  bé;  si  no,  per  forsa.» 

Trobèm  els  conservadors,  que  són  els  ben¬ 
aventurats  de  la  terra.  No  tenen  pena  ni 
glòria.  Pera  ells  tota  la  feyna  ja  està  feta. 
El  seu  ideal  es  l'èxtasis  permanent  y  la  im- 
movilitat  absoluta.  El  seu  lema  es  el  se¬ 
güent:  «Aixis  ho  hem  trobat:  deixemo  aixis». 
Confosament  senten  qu’existeixen  una  mena 
de  forsas  que’s  diuhen:  llibertat,  progrés, 
millorament,  evolució,  etc...  però  creuhen 
que  lot  això  es  extern  a  nosaltres,  que  té  de 
venir  de  fóra.  iD’hónt?  No  ho  saben  ben  bé. 
Si  gosessin  dirian  que  té  de  venir  de  la 
lluna.  Si  ella  ho  porta,  benvingut  sigui; 
mentres  tant,  ja  estèm  prou  bé.  ^Autonomia? 
c L·libertat r  Las  que  tenim  y  prou. 

Y  en  fi,  trobèm  els  reaccionaris,  els  que 
del  rondinar  n’han  fet  una  virtut.  Rondinan 
de  lo  d’avuy  perque  es  pitjor  que  lo  d’ahir,  y 
de  lo  de  demà  perque  serà  pitjor  que  lo 
d’avuy.  Són  vells  d’ànima.  Idòlatras  de  la  his¬ 
toria,  de  la  que  n’han  fet  una  novela.  Com 
aquellas  damiselas  sensibles  que  al  llegir 
una  novela  romàntica  s’identifïcan  ab  la  he- 
rohina,  la  envejan  y  volen  imitaria,  un  bon 
reaccionari  reviu  en  els  temps  passats  que 
ovira  a  través  de  sa  imaginació  malaltissa. 
En  quanta  llibertat  y  autonomia,  la  vella, 
com  més  vella  millor... 

Però,  dessota  del  conceptisme  de  tan  dife- 
rentas  denominacions,  dessota  dels  progra- 
mas  concrets  y  definits  que  pera  governar 
als  pobles  proclaman  tots  aquells  partits  po- 
iitichs,  hi  trobèm  el  fons  sociològich  que’ls 
inspira;y  aquest  fons  tenim  d  anarlo  a  buscar 
en  una  o  altra  d’aquellas  dugas  grans  esco- 
las:  la  socialista  o  la  individualista.  Els  par- 
titspolitichs, suposant  que’l  poder  y  el  govern 
són  necessaris,  tractan  d’organisar  y  tegular 
l’acció  del  poder  y  del  govern;  sols  que  al 
ferho,  mentres  uns  s’inclinan  a  engrandir, 
enrobustir  y  aixamplar  cada  dia  més  l’acció 
del  Estat,  altres  s’inclinan  a  limitaria,  a  sim¬ 
plificaria,  a  debilitaria.  Els  matisos  són  in¬ 


599 

finits,  però’s  nota  ja  una  marcada  tendencia 
ala  simplificació,  ovirantse  pera  temps  no  llu¬ 
nyans  la  desaparició  complerta  dels  partits 
politichs  pera  deixar  front  a  front  las  dugas 
grans  escolas  a  que  deuhenson  origen. 

Això’s  veu  clar  si  ens  fixèm  en  lo  següent: 
Els  sociòlegs  moderns,  apoyantse  en  la  his¬ 
toria  y  en  la  observació  analítica  dels  pobles, 
vos  fan  una  gran  divisió  en  pobles  d’origen 
o  formació  particularista  y  d’origen  o  forma¬ 
ció  comunitària.  Els  primers,  no  hi  ha  cap 
dubte,  avuy  són  els  capdevanters  de  la  civili- 
sació;  però  tampoch  hi  ha  cap  dubte  de  que, 
ab  tot  y  permaneixe  subsistent  en  ells  aquell 
instint  particularista,  l’esperit  de  solidaritat 
s’hi desenrotllasensibleeintensament  Aquest 
esperit  se  veu  clar  en  la  tendencia  cada  dia 
creixent  a  formar  grans  Estats.  Ara  bé: 
aquest  esperit  de  solidaritat  que  paulatina- 
ment  transforma  als  pobles  que’s  diuhen 
d’origen  particularista  ^arribarà  a  ofegar  en 
ells  aquell  instint  d’autonomia  y  de  llibertat, 
o,  pel  contrari,  vindrà  una  reacció  feconda — 
que  sembla  ja  avuy  iniciarse  —  que  acabi 
d’un  cop  ab  la  tutela  aclaparadora  dels  grans 
Estats  artificials? 

Jo  crech  qu’això  ultim  es  lo  que  succe- 
hirà.  Fins  ara,  y  potser  molt  temps  encara 
en  l’esdevenir,  tots  els  homes  indistintament 
ens  trobèm  molt  bé  associats;  tan  bé,  que 
per  un  moment  hem  mirat  com  a  ideal  una 
gran  associació  humana  en  que,  essent  tots 
socis  de  número,  el  conjunt  de  l’associació, 
es  a  dir,  tota  la  humanitat  estaria  al  nostre 
servey.  Però  comensèm  ja  a  notar,  no  sense 
recansa  al  principi  y  ab  espant  després,  que 
a  mida  que  l’associació  s'estén,  a  mida  que 
som  més  els  socis,  més  difícil  se  fa  entén- 
drens;  y  la  fórmula  de  concordia  que  tindrà 
d’armonisar  las  nostras  aspiracions,  com 
més  som  més  difícil  se  fa  de  trobar.  Y  ab 
greu  desconhort  ens  anèm  convencent  de  que 
si  aytal  fórmula  un  jorn  fos  proclamada  per 
art  o  miracle,  ella  mateixa’ns  ofegaria. 

Ademés,  y  baix  un  altre  aspecte,  notém 
també  que  la  cultura,  lluny  d’igualarnos,  ens 
diferencia.  Jo  voldria  saber,  estimar,  sentir, 
molt,  més  que  ningú,  però  saber,  estimar  y 
sentir  per  mi  mateix  y  pera  mi  mateix.  Y 
cada  hu  a  son  torn  aspira  a  això.  Si  el 
saber,  el  sentir  y  l’estimar  molt  me  transfor¬ 
més  en  un  altre,  me  fes  igual  a  un  altre,  jo 
preferiria  restar  lo  que  sóch.  En  lo  que  sóch 
hi  ha  la  meva  forsa,  y  la  meva  forsa  sóch  jo. 

Donchs  bé:  com  la  cultura  en  general  ens 
diferencia  y  aumenta  la  nostra  forsa,  tart  o 
d’hora, el  jorn  en  que  siguèm  prou  cultes  se- 
rèm  prou  forts  pera  no  necessitar  l’ajuda  dels 
altres,  y  aquell  dia  habitaràn  la  terra  homes 
lliures,  autònoms  e  independents. 

Y  el  somni  dels  anarquistas  intelectuals 
s’haurà  realisat! 


Emili  Tintorer 


6oo 


JOVENTUT 


IMPRESSIONS  Y  RECORTS 
D' ARLES  Y  DE  MAIANO 

A  en  Joan  Maragall 

En  la  ciutat  d’Arles  del  Rhose  es  ahont 
s’accentúa  la  nota  melancòlica  que  per  tota 
la  Provensa  domina.  Allí  el  respecte  al  passat 
es  un  culte,  y  el  fet  d’ésser  la  capital  de  la 
regió  en  que’s  desenrotlla’l  poema  Mireio  li 
dóna,  pera  qui  coneix  aytal  obra,  un  ayre  de 
poesia  que’s  traduheix  per  una  sensació  de 
dóls  y  patriarcal  benestar,  tan  convenient  al 
home  que  porta  la  vida  agitada  d’avuy  en 
dia. 

Còm  imposa  aquella  fosca  fatxada  de  la 
esglesia  de  Sant  Trofí,  la  senzillesa  de  li- 
nias  del  seu  interior  restaurat,  y  la  grandio¬ 
sitat  dels  seus  claustres!  Quina  dolsa  con¬ 
templació,  quina  fonda  concentració,  quin 
melangiós  reculliment  devant  d’aquellas 
tombas  romanas.  d’aquellas  albas  seculars 
que  constituheixen  el  passeig  públich,  los 
Alis  Camps ,  la  terra  sagrada  dels  Camps 
Eliseus!  Y  quina  visió  més  encisadora  al  tro- 
barse  devant  una  filla  d'Arles,  un  d’aquells 
tipos  plens  d’elegancia  y  de  gracia,  no  tan 
exuberants  ni  tan  materials  com  el  romà, 
tan  esbelts  en  cambi  y  tan  armònichs  com  el 
grech,  ab  sas  caras  tan  blancas  enquadradas 
pels  cabells  tan  negres!  Per  això  a  vós, 
simpàtich  escriptor,  que  quan  escriviu  en 
prosa  o  en  ratllas  curtas  sentiu  sempre  1# 
flayra  de  la  poesia  de  la  terra,  he  pensat  de¬ 
dicar  el  present  escrit,  no  dubtant  que  si  may 
hi  anèu  a  n’aquella  vila,  vos  sentirèu  com 
tants  altres  grans  escriptors,  inspirat  per 
sas  moltas  bellesas  queconsignarèu  en  vos- 
tras  impressions. 

En  Mistral,  genial  poeta  de  vós  ben  cone¬ 
gut,  no  podia  pas  permetre  que’l  teatre 
romà,  y  las  Arenas,  y  aquell  museu  lapidari 
hont  s’han  aplegat  y  aixoplugat  els  restes 
dels  Alis  Camps,  fossin  l’única  representació 
de  tanta  passada  grandesa,  y  per  això  pro¬ 
posà  la  fundació  d’un  altre  Museu  en  que 
s’exhibissin  tots  els  recorts  del  passat.  La 
seva  representació  literaria  y  l’atrayent  sen¬ 
zillesa  del  seu  caràcter  feren  que  tothom 
l’ajudés.  Avuy  el  «Museu  Arletench»  es  petit, 
modest,  però  poch  a  poch  creixerà,  d’infant 
arribarà  a  vell,  y  anirà  engrandintse  al  es¬ 


calf  del  sòl  que  irradia  la  glòria  d’en  Mis¬ 
tral  . 

Volguí  visitarlo,  y  vaig  passar  bella  es¬ 
tona  recorrent  aquella  llar  en  la  que  s’hi  veu 
reproduhida  la  vida  de  familia  provensal  v 
s’hi  troban  objectes  qu’avuy  ja  no  estàn  en 
us.  Las  salas  hont  se  troba  reproduhida  la 
clàssica  vida  de  Provensa  són  com  pàginas 
gràficas,  sense  lletras,  d’un  gran  album  folk- 
lòi  ich.  La  «Sala  Calendalo»  (sala  de  Nadal) 
representa  la  nit  de  Nadal  en  un  màs,  ab  els 
vells,  els  joves,  els  criats,  etc.  L’avia  està  fi¬ 
lant  a  la  vora  del  foch.  En  la  taula’s  veuhen 
las  tres  candelas  en  memòria  de  la  Trinitat, 
posada  cada  una  sobre  una  tovallola;  el  pa 
calendan  en  quatre  trossos,  partits  en  creu; 
l’api  y  el  cart  que’s  menjan  a  Provensa  en 
aytals  nits,  y  el  peix  fresch  o’l  bacallà,  que 
ab  els  caragols  són  els  plats  tipichs.  Pera  no 
faltarhi  res,  també’s  veu  sobre  las  estovallas 
el  clau  ab  que’ls  caragols  se  menjan.  A  un 
costat  de  la  llar  hí  veureu  uns  porrons,  y  la 
inscripció  que  recorda  las  paraulas  de  la  be¬ 
nedicció  del  tros  de  llenya  que  crema: 

Alegre!  Alegre!  Alegre!  Deu  nos  alegre! 

Nadal  ve,  tot  ve  bé. 

Deu  nos  fassi  la  gracia  de  veure  l’any  que  ve. 

Y  si  no  som  pas  més,  que  no  siguèm  pas  menys. 

Comunica  dita  sala  ab  un’altra  ,  ahont 
hi  ha,  en  un  hermós  llit,  una  partera  y  altras 
figúras  de  tamany  natural,  en  las  qu’en  Fa- 
rigoule  hi  ha  lluhit  sas  facultats  d’esculplor. 
Al  capsal  del  llit  hi  ha  dos  coloms  que’s  do- 
nan  el  béch,  signe  de  la  nupcialitat,  y  en 
una  taula  una  sopera  de  las  usuals  en  la  vida 
de  familia.  Las  damas  que  voltan  el  llit  fan 
presents  a  la  qu’està  ajeguda  ab  l’infantó: 
una  li  ofereix  sal,  altra  un  ou,  un  tros  de  pa 
la  tercera,  y  la  quarta  un  misto,  com  desit- 
jantli  que’l  fill  sia  sabi  com  la  sal ,  bo  com  el 
pa ,  ple  com  un  ou  y  Mret  com  un  misto.  Al 
peu  del  llit  hi  ha  quelcom  qu’es  una  poètica 
relíquia:  el  llitet  en  que  bressaren  al  autor 
de  Mireio  y  Callendan. 

En  els  armaris  que  hi  ha  en  aquesta  sala’s 
troban  unas  faldilletas,  las  que  portava  en 
Mistral  una  de  las  tres  voltas  en  que  caygué 
al  rech  de  la  cinia  que  voltava’l  màs,  com 
veurèm  en  la  traducció  de  sos  Caps  d'ase , 
que  penso  publicar  aviat.  També  hi  ha  go- 
rras  de  cop.  En  un  altre  armari  s’hi  veu  la 
faixa  del  pare  del  poeta,  y  en  unas  vitrinas 
uns  quants  amulets  contra  alguns  mals,  y 


JOVENTUT 


601 


las  coronas  de  la  primera  comunió,  essent 
unas  d’espinas  (noys)  y  altras  d’ars  blanch 
florit  (noyas).  Al  escalfa-panxas  hi  ha  repre¬ 
sentada  una  corrida  de  braus,  y  en  l'interior 
la  Tarasca.  Se  fa  remarcar  per  la  seva  forma 
original  el  picador  de  rentar,  que  sembla  un 
barret. 

En  la  sala  de  feslas  s’hi  troban  els  instru¬ 
ments  de  música  tipichs  de  Provensa,  y  el 
sel  gan ,  qu’es  el  rotllo  de  nostras  esglesias 
més  petit;  las  figuretas  dels  pessebres,  els 
guarniments  que  portavan  els  animals  el  dia 
de  Sant  Eloy,  patró  dels  agricultors,  quan 
els  benehían;  sellas  de  muntar,  fals,  garbells, 
cistells,  una  barretina,  un  aparell  que  sem¬ 
bla  ésser  un  guant,  ab  cinch  dits,  que  servia 
per’arrencar  el  floch  als  braus  els  dias  de  co¬ 
rrida;  la  pica  ab  las  tres  punxas  que  portan 
els  guardians  de  braus  de  la  Camorgue,  etc. 
S’hi  veuhen  ademés  nius  d’aucells  indigenas; 
las  cinch  varietats  de  cigalas;  la  cabellera 
d'or  de  la  princesa  de  Banix,  trobada  en  las 
runas  del  castell  del  mateix  nom.  En  el  pan¬ 
teó  en  minitaura  hont  està  posada,  hi  ha  la 
poesia  del  mateix  titul  d’en  Bonaparte  Wyse. 
ílLa  sala  més  important  es  la  «Felibrenca», 
ahont  s’hi  veuhen  aplegadas  moltissimas 
obras  provensals,  els  retrats  de  las  reynas  del 
felibrige  (Filadelfo  di  Gerdo,  Bremonde  y  al¬ 
tras  senyoras),  elstres  dels  coneguts  Pau  Are- 
ne,  Amfòs  Daudet  y  Joan  Aicard;  el  sonet  de¬ 
dicat  per  Clovis  Hugues  després  de  la  seva 
visita;  las  insignias  dels  felibres;  fotografias 
reproduhint  els  grupos  dels  poetas  en  las 
festas;  el  talla-paper  d’en  Lamartine;  la  es- 
culptura  obra  d’en  Rouvier  reproduhint  a 
n’en  Mistral  en  son  més  natural  posat,  o  sia 
duhent  l’abrich  al  bras;  y  una  fotografia 
treta  devant  dels  antichs  claustres  de  Mont¬ 
serrat,  en  1868,  veyentse  al  centre  del  grupo 
en  Balaguer  y  en  Mistral  que’s  donan  lamà. 

Regardas  bén  e  touques  rén ,  diuhen  els  lle- 
trerets.  Mira  bé  y  recòrdaten,  podèm  dir  al 
deixar  aquell  modest  Museu,  qu’ab  els  25 
cèntims  d’entrada  y  la  protecció  d’uns  quants 
aymants  de  la  patria,  fa  honor  al  passat. 
,-Qué  té  d’estrany,  donchs,  que  després  de  la 
visita,  atenent  als  consells  d’en  Aicard,  mon 
company  de  fonda,  me  decidis  a  visitar  al 
fundador? 

B.  Roura  y  Barrios. 

(Acabarà  ) 


A  «CA’N  MARSELLESA» 

^No  sabèu,  estimats  lectors,  ahónt  es  a 
Ca’n  Marsellesa? 

Jo  tampoch  ho  sabia,  però  un  amich  pari- 
sench  que  va  venir  a  veurem  me’n  va  ente- 
rar.  Com  es  natural,  vaig  preguntarli  còm  li 
anava’l  seu  viatge  per  Espanya,  y’m  contestà 
que  d’Espanya,  als  seus  ulls,  ja  no'n  que¬ 
dava  res,  que  desde  l’ultim  cop  que  l’havia 
visitat,  aquest  pais  havia  perdut  el  seu  an- 
tich  aspecte,  y  qu’ell  no  l’anomenava  d’altra 
manera  que  «a  Ca’n  Marsellesa)) . 

— M’explicaré  —  va  dir. — Aixis  que  vaig 
arribar  a  la  frontera,  vaig  sentir  un  mosso 
d’estació  que  taral·lejava  la  Marsellesa.  No 
vaig  ferne  cabal,  la  veritat.  Però  a  l'altra  es¬ 
tació  pujaren  un  cego  y  son  acompanyant, 
ab  violi  y  guitarra,  y  al  posarse’l  tren  en 
marxa,  jpam!  esclata  la  Marsellesa ,  can¬ 
tada  y  tocada  per  abdós  subjectes.  Tampoch 
ne  vaig  fer  cas,  ab  tot  y  haver  sigut  molt 
aplaudida,  y  repetida  tres  vegadas.  Però  nov, 
alashoras  un  fulano  que  hi  havia  al  meu  cos 
tat  y  que  tenia  tots  els  ayres  d’espanyol,  co. 
mensà  a  recrearme  las  orellas  xiulant  pas. 
satges  de  Marsellesa...  y  un  noyet  qu’anava 
ab  una  senyora  grassa  entrà  de  Marsellesa 
també...  Ja  comensava  a  estar  emmarse- 
llesat. 

Per  fi  arribo  a  Barcelona,  y  salto  del 
tren  tranquilament  sense  pensar  en  res,  y 
surto  de  la  estació  sense  témer  res  de 
mal  perque  qui  mal  no  fa  mal  no  pensa, 
y  i  paf !  a  la  porta’m  topo  de  cop  y 
volta  ab  un  camàlich  que  cantava  la  Mar¬ 
sellesa  a  mitja  veu.  Fujo  esverat,  salto  a 
un  tramvia,  y  a  la  mateixa  plataforma  ja’m 
trobo  que  aquell  senyor  que  cobra  també  en¬ 
tona  la  Marsellesa.  Baixo  a  la  Rambla,  y  als 
pochs  passos  veig  venir  banderas.  Era  una 
manifestació:  la  qu’anava  a  colocar  una  lଠ
pida  commemorativa  en  la  casa  hont  va  néi¬ 
xer  l’honrat  Pi  y  Margall.  M’aturo,  però 
sento  una  orquesta,  y  un’altra,  y  un  altra... 
no  sé  quàntas  n’hi  havia,  totas  tocant  'Mar¬ 
sellesa!  Me’n  vaig  esferehit,  entro  en  una 
fonda,  y  el  primer  dependent  que  trobo  tam¬ 
bé  la  canta.  Y  tot  el  temps  que  vaig  ésser  a 
la  fonda,  la  criada  de  la  casa  del  devant,  al 
treure  cada  dia’ls  matalassos,  me  donava 
Marsellesa! 


6  02 


JOVENTUT 


•  Y  lo  mateix  que  a  Barcelona  va  passarme 
poch  més  o  menys  a  València,  a  Sevilla,  a 
Madrid,  a  Saragossa...  Avuy  he  pensat  ve¬ 
nir  a  vèuret,  y  en  un  poble  a  la  vora  d’aquest 
també  he  sentit  un  piano  de  manubri  que 
marsellessejava...  Ves  si  en  tinch  de  rahó 
al  dir  que  aquest  país  es  «  a  Ca’n  Marselle- 
sa/»  — 

No  vaig  saber  què  contestarü. 

Y  ara,  estimats  lectors,  ja  sabéu  ahónt  es 
«a  Ca’n  Marsellesa .» 

Francesch  Mas  y  Abrii. 


REVISTA  DE  REVISTAS 

Mercure  de  France.  En  Remy  de  Gour- 
mont  publica  una  rahonada  critica  d’en  Wal¬ 
deck-Rousseau.  Aprecia  la  personalitat  del 
difunt  estadista  més  que  l’obra  per  ell  reali- 
sada.  Creu  qu’en  Waldeck-Rousseau  es, 
donchs,  superior  a  sa  obra.  Diu  que  las  lleys 
de  totalitat  social  arriban  quasi  sempre  mas¬ 
sa  tart;  de  manera  que  representan,  el  dia  de 
sa  promulgació,  un  estat  d’esperit  ja  vell. 
Partint  d’aquest  principi  creu  que’ls  succes¬ 
sors  d’en  Waldeck-Rosseau  (ja  que  no  ell, 
que  intelectualment  els  era  superior),  qu’as- 
piran  a  la  unitat  moral,  són  uns  vells,  donchs 
cal  ésser  vell  pera  tenir  semblants  preocupa¬ 
cions  en  uns  temps  en  que  tota  originalitat 
es  com  un  titul.  També  es  aquell  l’ideal  dels 
socialistas  que  solen  apareixe  com  a  joves, 
mes  ab  una  jovenesa  marcida  pels  sigles. 
La  humanitat  marxa  certament  vers  una  di¬ 
ferenciació  cada  cop  més  marcada.  Extrayèm 
del  article’ls  següents  paragrafs: 

Las  dugas  grans  obras  de  M.  Waldeck-Rousseau,  la 
lley  sobre’ls  sindicats  y  la  lley  sobre  las  associacions, 
foren  igualment  acullidas  ab  un  favor  violent  y  apas¬ 
sionat.  El  terrer  hont  ell  las  llensava  era  massa  rich, 
el  clima  massa  càlit:  la  vegetació  fou  extravagant.  Lleys 
d’organisació  y  de  llibertat  són  devingudas  en  pochs 
anys,  en  aytal  medi,  lleys  de  desordre  y  de  tirania 

Ja  es  massa  tart,  y  no  serà  pas  M.  Combes,  deixeble 
endarrerit,  encara  que  brillant,  de  Sant  Tomàs  d’Aqui- 
no  qui  ens  retornarà  la  fe  en  qualsevulga  ideal  que 
sia.  Tots  els  ideals  són  ja  podrits  al  femer,  y  tufe- 
jan  massa  Una  fetor  de  corrupció  o  de  mentida  surt 
de  tots  els  tractats  de  moral:  mes  la  qu'exhalan  els 
nous  es  la  més  mefítica,  donchs  prové  d’un  podrimener 
també  nou,  quals  miasmas  ni  els  vents  ni  las  soleyadas 
seculars  han  atenuat. 

Desitjèm,  si  es  permès  el  desitjar,  no  unitat,  sinó 
multiplicitat.  Vindria  una  humanitat  més  humil  en¬ 
cara  de  lo  qu’es  avuy,  més  reduhida  a  remat,  més  dò- 
cila  pera  xisclar  a  chor,  com  una  tribu  de  simis.  Las 
ansias  d’unitat  moral  amagan  ansias  de  tirania:  una 
horda  homogènia  es  de  bon  menar. 

Creyèm  que  n’hi  ha  prou  ab  lo  transcrit 
pera  formarse  idea  del  hermós  article  de 
M.  de  Gourmont 


En  la  secció  de  Lettres  espagnoles  en  Gó¬ 
mez  Carrillo,  ocupantse  d’un  article  d’en  Mi¬ 
guel  de  Unamuno,  rector  de  la  universidaz 
de  Salamanca,  tracta  a  n’aquest  bon  senyor 
quasi  tan  crudelment  com  un  company  meu 
en  aquestas  planas.  Lo  menos  que  li  diu  es 
també  vell ,  però  no  d’edat,  sinó  d’ànima. 

Anlhologie-Revue  et  Critique  Internationale 
(Paris).  En  son  número  d’agost  publica,  en- 
treallrestrevalls  interessants,  un  estudi  sobre 
Les  recents  poetes  mystiques  et  païens ,  per  Er¬ 
nest  Gaubert. 

La  Revue  Mondiale  (Paris)  publica  impor¬ 
tants  articles  sobre  La  Mortalitè  Infantile , 
pel  doctor  Plicque,  La  Femme  turque  et  la 
Liberté  individuelle ,  per  Pierre  Anméghian, 
etcètera.  Són  remarcables  las  poesias  Les 
Faibles ,  d’Edmond  Harancourt,  y  Le  Spec- 
tre ,  de  Nonce  Casanova,  y’s  llegeixen  ab 
gust  las  seccions  d’informació  estrangera  y 
revista  de  revistas. 

La  Revue  Provinciale  ( Languedoc,  Roussi- 
llon  et  Gascogne).  En  primer  lloch  publica 
aquesta  revista  tolosenca  un  extens  article 
d’en  Albert  Métin  sobre  La  Revolution  et 
/’ Autonomia  locale ,  al  que’n  segueix  un  altre 
d’en  Marcel  Braunschvig  titulat  Psychologie 
de  la  petite  ville;  abdós  molt  notables.  Pu¬ 
blica  ademés  la  continuació  d’un  conciensut 
estudi  de  Pierre  Valentine  sobre  Les  Univer- 
sités  provinciales.  Es  remarcable  la  secció 
La  vie  provinciale ,  ab  correspondencias  de 
Flandes,  Normandia,  Lorena,  Rosselló,  etc. 
El  darrer  número  d’aquesta  revista  resulta, 
donchs,  importantissim. 

L' Internationale  ( hebdomadaire ,  anticléri- 
cale ,  republicaine ,  socialiste).  Aquesta  revista 
parisenca  respon  perfectament  a  son  titul  ab 
els  articles  e  ilustracions  que  publica.  Pres¬ 
cindint  de  sas  tendencias  socialistas,  s’hi 
troban  ensas  planas  certs  radicalismes  dignes 
de  lloansa.  El  militarisme  y  el  clericalisme, 
aqueixas  grans  rèmoras  del  progrés  y  la 
emancipació  individual,  són  en  sas  planas 
combatuts  sens  treva.  En  el  darrer  número 
de  L Internationale  s’hi  troban  interessants 
articles  sobre  Nacionalisme  et  Internationa- 
lisme,  per  Charles  Bovet,  Etudes  feministes , 
per  Henri  Duchmann,  L'Ecole  de  l' Honneur , 
per  Victor  Meric,  etc. 

Són  també  interessants  els  darrers  núme¬ 
ros  de  las  revistas  francesas  L' Européen,  Le 
Ménéstrel ,  La  Revue  du  Bien ,  etc.  (Paris);  y 
de  las  castellanas  Nueslro  Tiempo ,  La  Lec¬ 
tura  (Madrid),  Revista  Social ,  Hojas  Selectas 
(Barcelona). 

Entre  las  escritas  en  nostra  llengua  són 
dignas  d’esmentarse  especialment  La  Uni¬ 
versitat  Catalana ,  ab  trevalls  de  Patxot  y  Ju- 
bert,  Bouglé,  Serra  y  Pagès,  Estrany,  Mon¬ 
taner,  etc.;  y  La  Ilustració  Catalana ,  tan  pri- 
morosament  presentada  per  la  casa  Thomas 
y  en  la  que,  ademés  de  véureshi  excelents 
grabats,  s’hi  llegeixen  remarcables  trevalls 


JOVENTUT 


603 


literaris  y  critichs  de  W.  Coroleu,  Fuentes, 
Carreras  y  Candi,  Careta  y  Vidal,  Guasch, 
Llorente,  etc.  En  el  darrer  número  hi  apa¬ 
reixen  trevalls  d’en  Miquel  S.  Oliver,  en 
Narcís  Oller  y  l’Angel  Guimerà,  y  s’hi  re- 
produheixen  varias  vistas  interiors  v  exte¬ 
riors  de  las  romànicas  iglesias  de  Santa 
Maria  y  Sant  Pere,  de  Tarrassa,  entre  ellas 
una  del  admirable  retaule  dels  sants  Cos- 
me  y  Damià.  La  llustració  Catalana  segueix 
repartint  a  sos  suscriptors,  com  a  regalo, 
la  edició  monumental  de  L' Atlàntida,  ilustra- 
da  per  en  J.  M.  Xiró. 

Són  també  dignes  d'esment  els  darrers 
números  de  la  revista  Vida ,  portaveu  de 
l’Academia  d’Higiene  de  Catalunya  ,  que 
conté  bons  articles  literaris  y  doctrinals,  y 
de  la  revista  Forma ,  que  continua  mante- 
nintse  en  primera  rengla  entre  las  publica¬ 
cions  ilustradas  de  nostra  terra. 

Ll.  V. 


NOVAS 

Continúa  la  insana  y  crudel  expectació  del 
món  civilisat  devant  las  gestas  de  la  guerra 
rus-japonesa.  L’espectacle  es  atractivol  com 
una  corrida  de  braus.  En  la  curiositat  de 
russòfils  y  japonòfils  no  hi  entra  pera  res  la 
commiseració  per  tants  milers  de  víctimas 
com  diàriament  se  registran\  sols  hi  entra  la 
crudeltat  dels  aficionados  que  desde’l  tendido 
escateixen  si  la  estocada  ha  sigut  0  no 
en  los  mismos  rubios,  y  si  hi  ha  hagut  0  no 
hi  ha  hagut  degüello. 

Els  uns,  qu’en  Kuropatkine  es  un  gran 
home  no  deixantse  copar  per  forsas  supe¬ 
riors;  els  altres,  qu’es  un  inepte  que  no  més 
sab  recular,  y  que’ls  japonesos  són  els  únichs 
sabis,  y  els  defensors  de  Port-Arthur  els 
únichs  hèroes. 

Lo  que  hi  ha  de  cert  es  lo  següent:  que’ls 
llops  udolan  devant  de  la  sang  que’s  vessa; 
qu’en  Kuropatkine  acaba  d’ésser  retut  a  Lio- 
Yang,  que  Port-Arthur  resisteix  encara,  y 
que  va  quedant  desfeta  la  creencia  que  tant 
s’havia  generalisat  durant  els  darrers  anys, 
de  que  ab  el  potent  armament  rpodern  no 
eran  possibles  las  guerras  llargas.  Ara  queda 
demostrat  que’ls  aparells  de  la  moderna  ci- 
vilisació  serveixen  al  salvatgisme  millor 
que’ls  antichs. 


Per  excés  d’original  haguerem  de  retirar 
del  anterior  número  la  resenya  de  la  festa 
del  repartiment  de  premis  del  Certamen  li¬ 
terari  de  Sans,  a  la  que  forem  invitats  y  tin¬ 
guérem  ocasió  d’assistir  el  dia  24  del  passat 
agost  .  Ens  limitarèm  a  dir  avuy  que 
l’acte  resultà  iorsa  lluhit,  y  que  reberen 
molts  aplaudiments  en  Bonaventura  Basse- 
goda  per  son  discurs  com  a  president  del 


jurat,  en  Manel  Rocamora,  guanyador  de  la 
flor  natural,  y  els  demés  poetas  que  com  ell 
llegiren  las  composicions  premiadas.  L’acte 
resultà  doblement  important  per  assistirhi  la 
Unió  Catalanista ,  representada  per  son  pre¬ 
sident  senyor  Marti  y  Julià,  qui  pronuncià 
un  eloqüent  y  patriòtich  discurs,  rebut  per 
tota  la  concorrencia  ab  xardorosos  aplausos. 

Els  lerrouxistas  de  Sans  donaren  probas, 
durant  la  festa  major  d’aquella  barriada,  dei 
seu  amor  a  la  llibertat  y  a  la  terra  que’ls  es 
mare,  donchs  volian  a  tot  estrop  que’ls  cata- 
lanistas  arriessin  la  bandera  catalana  que 
tenian  issada  en  el  local  hont  celebravan  sas 
patriòticas  y  cultas  festas. 

Qu’això  ho  pretengui  un  funcionario  esca¬ 
rransit,  bueno;  qu’ho  pretenguin  els  Poncius 
de  Tarragona,  y  els  Junoy  y  els  Lerroux, 
també’s  comprèn,  puig  al  cap  y  a  la  fi  si  els 
uns  són  Quixots  els  altres  són  esquila-tontos, 
y  natural  es  que  vagin  contra  lley  y  rahó. 

Però  als  demés  catalans,  per  obrers  que 
sian,  que  vulguin  fer  lo  mateix,  ja  no  se’ls 
pot  calificar  d'igual  manera.  Els  calificatius 
d’estúpits  y  d’indignes  foran  poch  forts. 

Nostres  companys  de  Sans  mantingueren 
la  bandera  en  son  lloch,  sense  fer  cas  de  las 
amenassas  d’aquells  desventurats,  als  qui, 
com  l’excés  de  menjar  a  un  malalt,  la  liber- 
tad  els  ha  reprès.  Es  lo  que  té  atiparsen 
massa. 

El  dia  1  de  novembre  tindràn  lloch  els  se¬ 
gons  Jochs  Florals  de  Girona,  pera’ls  quals 
hi  ha  oferts  disset  premis,  haventse  d’enviar 
las  composicions  avans  del  ro  d’octubre  vi¬ 
nent  al  secretari  del  jurat  calificador  en  Joa¬ 
quim  Font  y  Fargas  (Abeuradors,  7,  2.00).  El 
jurat  estarà  compost  dels  senyors  Joaquim 
Riera  y  Bertràn,  president;  Lluís  Puigmitjà, 
Joan  Vinyas,  Carles  Rahola,  vocals;  Joa¬ 
quim  Font  y  Fargas,  secretari. 

Ab  motiu  d’haver  explotat  una  bomba, 
s’ha  notat  a  Barcelona  cert  pànich  aquests 
dias,  planyentse’ls  vehins  de  nostra  ciutat  de 
que  hi  hagi  tants  desviats  socials,  naturals 
d’ella  0  estrangers,  que  la  prenen  per  país 
conquistat. 

Es  efectivament  vergonyós  l’estat  d’incul¬ 
tura  y  de  rebaixament  moral  que  suposan 
atentats  semblants,  que  si’s  produheixen 
desgraciadament  en  moltas  grans  urbs,  que’s 
diuhen  avensadas,  aqui  ja’s  produheixen  ab 
freqüència  escandalosa.  Però  hi  ha  qui  no  hi 
acaba  de  creure  en  un  aientat,  ja  que’l  fet  se 
produhi  en  condicions  que  no  donaren  lloch 
a  las  tremendas  desgracias  qu’eran  de  supo¬ 
sar.  Es  més,  hi  ha  qui  sospita,  com  el  ma¬ 
teix  quefe  del  govern,  que  de  lo  que’s  tracta 
es  d’una  amenassa  dels  enemichs  d’en  Le- 


JOVENTUT 


604 


valerosamem  d’una  barraca  de  banys,  a  Sant 
Feliu  de  Guixols  hi  ha  un  Kamimura  qu’en- 
tra  al  abordatge  en  una  barca  de  pescar 
arrebatàndole  el  estandarte,  y  a  Cartagena  hi 
ha  un  Kuroki  de  guardarropia  que  no  podent 
esbravar  su  bizarría  ab  cap  hueste  enemiga , 
sembla  que’s  dedida  a  copar  tota  la  corres¬ 
pondència  catalanista  que  va  dirigida  als 
seus  soldats;  en  quina  tasca  l’ajudan  escan¬ 
dalosament  els  empleats  de  correus,  contra 
quin  pèssim  servev  estèm  rebent  queixas 
contínuament. 


Publicacions  rebudas: 

Excursions ,  per  Jacinto  Verdaguer.  La 
«Biblioteca  Popular  de  «L’Avenç»  ha  publi¬ 
cat  son  tomo  26,  que  contè’ls  següents  escu- 
llits  relats  de  viatges  en  que  s’hi  assaboreix 
la  exquisida  prosa  del  gran  mossèn  Cinto: 
La  romeria  espanyola ,  Rubió ,  Saloria ,  Vall 
de  Cardós ,  Alós ,  L'aplech  de  Montgarre ,  La 
ermita  del  Mont ,  Roca  Pastora ,  La  Creu  del 
Montseny ,  y  Abrassant  la  Creu  del  Montseny . 
Aquest  darrer  articlet  fou  escrit  expressa¬ 
ment  pera  Joventut  ab  motiu  de  la  excursió 
que  varis  redactors  d’aquesta  revista  ferem 
al  Montseny  en  rgoi  ab  mossèn  Cinto.  Tots 
els  trevalls  del  volum  tenen  aquella  senzi¬ 
llesa  e  ingenuitat  que  fan  inconfundible  e 
inestimable  l’estil  del  insigne  poeta.  Se  ven 
el  volum  al  acostumat  preu  de  25  cèntims. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s  admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 

CATALUNYA:  Un  any .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . . . . . .  4  5°  * 

»  Trimestre .  2’25  >:> 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any . 1°  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  4°  * 

»  »  sense  folletins . 2 5  * 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


rroux,  ja  que’l  fet  se  produhí  el  mateix  dia 
que  aquest  arribà  a  Barcelona,  y  aprop  del 
seu  domicili.  Se  tracta,  donchs,  d’un  atentat 
dels  anarquistas  dinamiters  que  volen  des- 
iruhir  la  societat  atenlant  a  la  vida;  però, 
seguint  en  el  mateix  ordre  d’ideas  0  de  sos- 
pitas  d’en  Maura,  hem  de  remarcar  que,  tant 
o  més  que  d’un  atentat  dels  dinamiters,  la 
cosa  tindria  l’aspecte  d’un  maneig  politich, 
y  en  tal  cas  el  fet,  fos  obra  de  qui  fos,  seria 
tant  o  més  lamentable,  si  no  per  las  victimas 
que  deixà  de  causar,  per  lo  poch  que  diu  en 
favor  d’una  societat  de  tan  baixos  instints, 
tan  ignorant  y  tan  corrompuda,  que  té  ho¬ 
mes  capassos  de  voler  influhir  en  la  marxa 
de  la  política  valentse  d’aytals  procedi¬ 
ments. 

Ha  quedat  oberta  la  matrícula  pera  las  en- 
senyansas  de  pàrvuls  y  elemental,  que  sos- 
tingudas  per  las  «Escolas  del  Districte  segón» 
han  d’inaugurarse’l  vinent  octubre. 

Els  alumnes  deuràn  viure  en  el  segón  dis¬ 
tricte  municipal  d  aquesta  ciutat,  y  en  cada 
classe’l  nombre  dels  mateixos  no  podrà  pas¬ 
sar  de  quaranta,  dels  cuals  hauràn  d’ésser 
per  lo  menys  quinze  fills  d’obrers. 

Las  solicituts  d’inscripció  deuràn  ésser  di- 
rigidas  a  la  junta  directiva,  en  el  domicili  so¬ 
cial.  carrer  de  Mercaders,  40,  fins  al  dia  15 
de  setembre. 

A  Tarragona  hi  ha  un  Togo  que  s’apodera 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


Número  corrent . 20  cèntims. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  > 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

11  de  Setembre,  per  La  Redacció  —  ^Pessimisme?,  per 
Agusti  Pedret  y  Miró.— Impressions  y  recorts  d’ Ar¬ 
les  y  Maiano  (acabament),  per  Benet  R  Barrios. — 
El  lector  als  poetas,  per  LI  A.  Puiggari. — Els  pro- 
blemas  de  l’antologia  grega,  per  R  Miquel  y  Pla¬ 
nas.— Discussió  xorca,  per  Joseph  M.a  Rosich.  — Me¬ 
dalla,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich. —Lletra  desclo¬ 
sa,  per  R.  Patxot  y  Jubert. — Per  ull  de  garbell,  per 
Emili  Tintorer.— La  companya,  per  Caries  Arro  y 
Arro.— Notas  bibliogràficas,  per  Arnau  Martinez  y 
Serinà. — Novas. 

FOLLETI: 

SOLITÜT,  per  Víctor  Català.— Plech  17. 

L'HOME  CONTRA  L'ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plecn  10. 


1 1  DE  SETEMBRE 

Enguany  nostra  estimada  Unió  Catalanista 
ha  volgut  commemorar  d'una  manera  so¬ 
lemne  la  trista  data  del  1 1  de  setembre 
de  1 7 1 4,  en  que  Catalunya  perdé’ls  darrers 
vestigis  de  sa  vida  nacional,  y  al  efecte  ha 
celebrat  aRoda  de  Vich  un  gran  meeting  pera 
honraria  memòria  d’en  Bach  y  d’altres  hèroes 
y  pera  revifar,  ab  els  recorts  d’ahir,  l’esperit 
patri  dels  cataians  d’avuy. 

Ademés,  han  sigut  moltas  las  entitats  ca- 
talanistas  que  particularment  han  celebrat 
actes  enaltint  l’heroisme  dels  avis  que  dona¬ 
ren  a  dolls  la  seva  sang  en  defensa  dels  drets 
de  la  patria,  drets  que  sols  per  la  brutalitat 


de  la  forsa  pogueren  arrebassarnos  els  ene- 
michs  de  Catalunya.  Mes  avuy,  al  redressar- 
nos  pera  protestar  contra  las  arbitrarietats  y 
violencias  del  poder  central,  al  encararnos 
ab  l’Estat  unitarista  y  absorbent  que’ns  vol 
veure  eternament  junyits  a  son  carro  no  de 
triomfs  sinó  de  derrotas,  ignominias  y  con- 
cupiscencias,  no  devèm  ferho  desenterrant 
remembransas  dolorosas,  ni  cansons  planyí- 
volas  ab  que’ls  vensuts  de  1714  ploravan  la 
mort  de  sos  hèroes  y  la  ruina  de  la  patria. 
no:  avuy  al  clamar  contra  l’autoritarisme  de 
Castella,  al  proclamar  els  drets  de  Catalunya 
a  viure  vida  autònoma,  al  protestar  contra  la 
injustícia  y  contra  l’uniformisme  ab  que’s 
pretén  esborrar  la  personalitat  nacional  d’a¬ 
quest  poble,  nostres  crits  de  llibertat,  nos¬ 
tres  clams  de  patria,  més  que  càntichs  fune¬ 
rals  a  la  memòria  de  las  dissorts  passadas, 
deuhen  ésser  cants  d’esperansa,  himnes  de 
glòria  y  de  lluyta,  però  no  d’una  lluyta  ar¬ 
mada  com  la  de  1714,  sinó  d’una  lluyta 
d’ideas,  d'una  lluyta  de  principis  en  que  for- 
sosament  vencerà'l  més  jove  al  més  vell,  el 
més  ilustrat  al  més  ignorant,  el  més  pràctich 
al  més  somniador. 

Al  solemnisar  la  diada  del  1 1  de  setembre 
no  devèm  habillarnos  ab  las  robas  negras  de 
la  feble  ploranera,  sinó  ab  las  de  colors  vi- 
vissims  dels  moderns  lluytadors  del  huma¬ 
nisme. — La  Redacció 


6o6 


JOVENTUT 


^PESSIMISME? 

Cal  dirho:  som  en  nombre  immens  els  ca¬ 
talans  que  desconcertats  caminèm  per  un 
camí  hont  no  hi  ha  més  qu’obstacles.  Per  ell 
ens  plau  avensar  sempre  ab  perill  de  mala 
cosa,  y  may  en  nostres  cors  donèm  acullida 
a  l’amorosa  veu  que’ns  diu:  «Fugiu  d’aquei¬ 
xos  perillosos  viaranys,  feu  via  per  planas  y 
seguras  carreteras,  sapiguèu  tenir  la  natural 
concepció  de  las  cosas,  sapiguèu  ésser  ho¬ 
mes.»  Jo’m  reconcentro  a  voltas  en  mi  ma¬ 
teix  y’m  pregunto  si  la  he  sentida  alguna 
volta  aqueixa  veu;  y’m  responch  que  si,  y 
que  al  escoltaria  s’ha  omplert  d’angoixa 
la  meva  ànima.  Sí:  la  he  sentida  y  la  sento 
encara,  y  experimento  un  pesar  greu,  no 
perque  ma  rahó  s’oposi  a  lo  qu’ella’m  diu, 
sinó  perque,  d’acort  ab  ella,  fixantme  en  la 
realitat  de  las  cosas,  veig  ab  dolor  còm 
aquesta  part  de  la  humanitat  que’n  diuhen 
rassa  catalana  sembla  esforsarse  en  oblidar 
que  sa  patria  es  Catalunya,  y  que  per  la  lli¬ 
bertat  de  sa  patria  déu  haver  de  lluytar  a 
tota  hora  si  no  vol  contradir  las  lleys  de  la 
naturalesa.  Jo  sento  un  pesar  greu  perque  a 
n’aquesta  rassa  la  veig  malejada,  y’m  dol 
vèurela  en  gran  part  empenyada  en  anar  con¬ 
tra  natura,  empenyada  en  devenir  massa 
anònima  sense  característica  especial,  sense 
personalitat  pròpia. 

Agitantnos  en  confusió  frenètica,  no  en- 
certèm  a  triar  lo  que  més  caldria  pera’l  mi¬ 
llorament  moral  y  politich  de  nostra  vida 
interna.  Cridèm  adalerats  demanant  justícia, 
però  la  demanèm  sols  en  tot  allò  en  que  no 
hi  pot  haver  unitat  de  criteri,  y  oblidèm  el  fi 
que  a  tots  per  un  igual  ens  es  comú.  S’ha 
arrapat  a  nostres  cors  l’orgull  de  créurens 
superiors  els  uns  als  altres,  y  entossudits  ab 
nostras  derias  no  admetèm  el  sabí  consell 
del  qui,  bregant  en  la  lluyta  de  las  passions 
humanas,  ens  podria  guiar  entre’l  l’onatge 
tempestuós  de  la  vida;  en  cambi  anèm  com 
encisats  darrera  del  pretensiós  y  pedant  que 
sols  procura  encastellarnos  en  la  vanitat  de 
nostra  feble  consciència  y  enlayrar  nostre  es¬ 
perit  a  utòpicas  regions,  distrayent  aixís  y 
debilitant  las  forsas  que'l  nostre  cervell  des¬ 
plegaria  volant  per  las  regions  serenas  de  la 
veritat  ab  nobles  ansias  de  justícia.  Alimen- 
tèm  l’odi  en  nostres  cors  ab  orgull  ferotge, 


fugim  del  amor  qu’ab  sas  alenadas  hauria  de 
vivificarnos  y  unirnos,  y  ens  entreguèm  de 
ple  a  la  lluyta  indigna  y  bestial  d’home  con¬ 
tra  home.  Volèm  ésser  lliures,  y  pera  reivin- 
dicarnos  no  sabèm  armonisar  las  voluntats. 
Una  simple  apreciació  judicant  las  cosas,  es 
prou  pera  marcar  els  camps  de  lluyta  ab 
esperit  sectari.  Veyèm  ab  tota  claretat  còm 
l’enemich  comú  a  tots  els  catalans,  vetllant 
sempre,  infiltra  en  el  sí  de  lo  que’n  diriam 
nostre  poble  la  baba  verinosa  de  las  passions 
políticas,  y  ab  ella’ns  plau  alimentar  el  nos¬ 
tre  egoisme;  y,  portats  de  nostre  amor  propi, 
no  fem  tots  plegats  l’acció  qu’enrunaría’ls 
murs  que’ns  empresonan.  Reneguèm  d’impo¬ 
sicions  indignas,  y  quan  algú  ab  desinterès 
y  altruisme  aixeca  un  crit  de  viril  protesta, 
prompte  la  gran  bèstia  del  poble-massa  se  li 
imposa  senyalantlo  ab  gesto  amenassador,  y 
li  fa  baixar  la  veu  que  tal  volta  era  redemp¬ 
tora  y  marcava’l  verdader  camí  que  cal  se¬ 
guir  pera  obtindré  la  llibertat.  Ens  plau 
viure  enllotats  en  el  fanch,  y  ens  mareja  la 
remorosa  corrent  d’aygua  pura  que  dóna  a 
dolls  salut  y  armonia. 

Viure  en  oposició  sistemàtica  ab  la  natura¬ 
lesa  sembla  qu’es  el  fi  que’s  proposa  la  ge¬ 
neralitat:  sols  una  minoria  vol  viure  abras- 
sada  ab  ella.  Seguir  la  corrent,  o  forsarla, 
es  lo  comú;  lo  anormal  es  oposarse  a  n’ella, 
y  aixis  veyèm  que’ls  pobles  naturals,  faltats 
de  forsa,  han  de  fer  via  en  tots  els  ordres  de 
la  vida  per  la  encarrilada  corrent,  puig  sos 
clams  de  protesta’s  perden  entre  la  cridòria 
estúpida  de  la  inculta  massa  que’l  demagoch 
explota.  La  lley  natural  es  considerada  poch 
menys  que  com  crim  de  lesa  humanitat,  y 
molts  la  suplantan  ab  fatuhitat  pedantes¬ 
ca  portant  en  una  mà’l  punyal  en  comptes 
de  la  espasa  y  en  l’altra  l’embut  en  substi¬ 
tució  de  la  balansa.  «Aquesta  es  la  lley!» 
diuhen;  y  la  ciutadanía  poble  ,  ajupintse, 
«Visca,  donchs,  la  lley!»  exclama  ab  frenè¬ 
tica  cridòria.  Y  el  tort  contra  l’home  queda 
sancionat  pel  mateix  home. 

Y  aixís  hem  de  viure’ls  catalans:  els  escu- 
llits  en  eterna  protesta  contra’ls  malejats, 
manifestantse  la  lluyta  vergonyosa  en  el  si 
de  nostras  cosas.  No  anèm  abrassats  fent  via 
al  compàs  d’un  bell  cant,  sinó  que  ilusionats 
per  cosas  purament  abstractas,  sense  pen- 
sàrnosho’ns  encarrilém,  y  el  corre  lliure- 


JOVENTUT 


607 


ment  ens  espanta.  Desorientats  caminèm,  ab 
l’ànima  condormida,  y  ab  estoica  resignació 
aguantèm  el  pes  que’ns  carregan  els  que’s 
valen  de  nostra  inconsciència. 

Que  l’anemia  d’un  atavisme  malhaurat  no 
arribi  a  fernos  decandir  moralment  fins  al 
punt  de  que  no’ns  restin  forsas  pera  obrir  la 
boca  y  donar  el  crit  redemptor  de  «Prou!» 
qu’ha  de  significar  la  fi  de  nostra  malentesa 
indiferència.  La  rahó  natural  tart  0  d  hora 
s’obre  pas  ella  mateixa.  Aferrantme  a  aquesta 
idea,  jo’m  pregunto  si  Catalunya  sabrà  rom¬ 
pre  aqueix  indiferentisme  tan  perjudicial,  y 
si  obrint  els  ulls  a  la  realitat  sabrà  empen- 
dre’l  cami  que  li  cal  pera  reivindicarse.  Y 
venso’l  meu  pessimisme  y  m’atreveixo  a  dir 
quesi,  vjque  per  aytal  cami  avensant,  arribarà 
al  cimall  hont  hi  viu- la  llibertat  qu’es  vida. 

Benhajan  aquells  pobles  que  sentintse  jo¬ 
ves  se  llensan  a  la  lluyta  noble,  de  nobles 
reivindicacions,  avergonyits  de  sentir  en  tots 
els  ordres  y  baix  totas  las  disfressas  el  pes 
feixuch  de  la  tirania!  Benhaurats  aquells  po¬ 
bles  que,  resolts  y  a  la  una,  sentint  la  sed 
de  justícia  en  son  romiatge  per  viaranys  de 
mort,  els  abandonan  pera  cercar  la  font  de 
llibertat  y  de  vida! 

Agustí  Pedret  y  Miró 


IMPRESSIONS  Y  RECORTS 
D' ARLES  Y  DE  MAIANO 

(Acabament) 

En  Mistral  viu  a  Maiano  y  sols  va  a  Arles 
els  dijous  pera  visitar  la  seva  obra,  el  Museu 
Arletench.  S’hi  pot  anar  desde  Tarascó,  Avi¬ 
nyó  0  Gravenson.  Malgrat  l’entrebanch  del 
descarrilament  d’un  dels  wagons  del  tren 
que  devia  durnos,  arribarem  forsant  la  mar¬ 
xa  fins  a  Gravenson,  quin  poble  està  forsa 
allunyat  de  la  estació.  Pel  cami  pogué¬ 
rem  contemplar  els  costers  hont  se  cull  l’aro- 
màtich  vi  Farigoulet.  A  l’hora  justa  eram  a  la 
plassa  de  Maiano,  que  té  un  olmen  son  cen¬ 
tre;  mes  jo  estava  bastant  desconhortat  per- 
que  havia  fet  el  darrer  tros  de  cami  ab  un 
vehi  del  poeta  que  m'havia  dat  la  mala  nova 
de  que,  al  eixir  ell  de  la  vila,  monsieur  Mis¬ 
tral  no  era  retornat  encara  dels  Alps. 

Crech  del  cas  advertir  que  a  Maiano  tot¬ 


hom  qui  no  es  viatjant  de  comers  va  a  veure 
al  popular  poeta. 

Passarem  pel  costat  de  la  esglesia,  y  al 
arribar  als  quatre  camins  mon  company  de 
diligencia’m  digué:  —  Aqui  es  a  ca’n  Mis¬ 
tral.  —  Observant  que  la  campaneta  del  jar¬ 
dí  que  jo  havia  agafat  no  tocava,  un  ataco- 
nador  d’enfront  me  va  dir  que  passés  ende- 
vant,  que’ls  estadants  hi  eran  desde  la  vigilia. 
Creyentlo,  vaig  internarme  pel  jardí,  ahont 
me  vaig  topar  ab  la  minyona,  que  venia.  — 
Han  sortit  ara  mateix  —  me  va  dir  aquella 
noya,  qu’anava  vestida  a  la  provensala:  — 
Si  va  en  bicicleta’ls  atraparà  desseguida.  — 
Y  al  dirli  jo  que  no  coneixia  al  seu  amo,  va 
afegir:  —  Es  alt,  va  acompanyat  de  la  seva 
senyora,  qu’es  de  regular  alsaria.  Portan  dos 
gossos  negres. — 

Varem  anar  carretera  amunt,  sens  ovirar 
a  ningú  en  tota  sa  extensió.  Després  la  carre¬ 
tera’s  bifurcava  y  varem  tirar  per  la  dreta. 
L’aygua  riallera  del  rech  feya  agradosa  la 
monotonia  d’aquellas  planurias.  Jo  contem- 
plava’ls  camps,  limitats  per  rengles  de  xi¬ 
prers  que’ls  protegeixen  dels  vents. 

Dalt  d’un  arbre  hi  vegerem  dos  homes 
que  l’estavan  podant  y  que’ns  digueren  que 
aquella  vinya  era  la  del  poeta.  Al  mateix 
temps  sentirem  *  lladruchs  de  cans.  Ens 
diuhen  qu’en  Mistral  es  a  l'altra  banda,  sal- 
tèm  el  reguerot,  recorrém  la  vinya  en  tota 
sa  llargaria,  y  part  d’enllà  d’un’altra  carre¬ 
tera  trobèm  assentat  a  terra  a  un  matrimoni, 
y  prop  seu  a  dos  gossos  negres  que’ns  abor- 
davan,  y  als  qui  feren  callar  la  veu  forta  y 
alguns  cops  del  amo. 

Després  de  la  natural  presentació,  tot  se¬ 
guint  la  conversa,  jo  contemplava  als  meus 
nous  coneguts;  examinava  la  bona  estatura 
d’en  Mistral,  lo  simpàtich  de  son  aspecte,  la 
grisor  dels  seus  cabells  y  la  blancor  del  bi¬ 
goti  y  la  pèra,  sos  ulls  vius  y  sa  mirada  ex¬ 
pressiva.  La  calor  que  feya  (darrers  d’agost 
de  1902)  l’havia  obligat  a  treures  l’ameri¬ 
cana;  son  bust  apareixia  cubert  per  una  ca¬ 
misa  de  color  de  rosa  (el  color  de  la  seva 
fina  pell),  y  per  corbata  duya  un  llasset 
blanch  puntejat  de  blau.  A  la  dreta,  asse¬ 
guda  a  terra  prop  de  l’americana,  tenia  a  la 
seva  muller,  que  lluhia  un  sombrero  de  palla 
adornat  senzillament  ab  grogas  espigas  de 
blat,  rosellas  y  algunas  flors  buscanas.  Ens 


6o8 


JOVENTUT 


assegaerem  tots  a  l’ombra,  seguint  la  con¬ 
versa.  En  Mistral  me  digué  que  feya  temps 
que  no  havia  vist  catalans  y’m  preguntà  per 
alguns.  La  senyora'm  preguntà  pel  mestre 
en  gay  saber  que  li  havia  dedicat  el  Reli- 
quiari.  En  Mistal,  mostrant  gran  interès  per 
Catalunya  y  la  seva  literatura,  me  parlà  es¬ 
pecialment  dels  darrers  anys  de  son  amich 
en  Víctor  Balaguer.  Després  me  contà,  tot 
ple  de  joya,  part  de  la  excursió  que  a  Cata¬ 
lunya  feu  y  de  la  que’n  serva  un  grat  recort, 
excursió  en  que  l’acompanyaren  en  Bala¬ 
guer,  en  Quintana,  els  germans  Sitjar  y  al¬ 
tres  que,  al  arribar  a  Figueras,  tingueren  ab 
ell  una  delicadíssima  atenció,  com  es  la  de 
fer  dir  una  missa  per  l’ànima  del  seu  pare. 
El  pare  d’en  Mistral  havia  sigut  soldat  du¬ 
rant  la  guerra  del  francès,  prenent  part  en 
l’assetge  de  Figueras.  Al  arribar  a  la  vila 
sentiren  brandar  las  campanas  y  s’encami¬ 
naren  a  la  esglesia,  sorprenentse  fondament 
en  Mistral,  que,  tot  sentiment  com  es,  s’emo¬ 
cionà  y  plorà  com  un  infant  mentres  durà  la 
missa.  Encara  al  contarmho  se  li  omplían  els 
ulls  de  llàgrimas.  La  seva  senyora,  que  may 
li  havia  sentit  explicar  aquell  detall,  escoltava 
ab  viu  interès.  El  poeta  continuà  explicant- 
me  sa  excursió  a  La  Bisbal,  a  ca’n  Torres, 
a  Montserrat  (en  quins  claustres  lo  mateix  se 
llegian  comedias,  que’s  passava’l  rosari, 
que’s  davan  moris  al  govern),  y  a  Barcelona. 
Feu  esment  de  las  visitas  que  rebia  en  l’hos¬ 
tatge  que  li  havían  brindat  els  parents  d’un 
seu  amich  al  Passeig  de  Gracia,  y’m  parlà 
d’aquella  tarda  en  que  al  Ateneu  Català 
vegé  al  futur  mossèn  Cinto  y  li  digué  Tu 
Marcellus  eris. 

—  Ah!  Que  m’agradaria  veure  altre  cop 
Barcelona!  Que  cambiada  dèu  estar!... 

—  Animis!  Vínguihi!  —  vaig  exclamar.  — 
No  sab  el  goig  que  donaria  a  molta  gent, 
y  fins  a  la  representació  de  la  ciutat!... 

—  Sols  me  detura’l  pensar  en  els  setanta 
dos  anys  fets  que  tinch,  y  en  que’ls  amichs 
que  tant  estimo  me  treurian  de  la  vida  tran- 
quila  que  fa  temps  porto  y  que  tan  necessଠ
ria  m’es!  — 

Tot  enrahonant  ens  disposarem  a  empen- 
dre’l  camí  de  retorn  a  la  població,  no  sense 
tallar  alguns  rahims  ni  sens  haver  de  renyar 
a  en  Pampanet  y  en  Jan  Touro  (Jan  Trom¬ 
peta),  que’s  barallavan  ab  els  altres  gossos 


que  dels  camps  retornavan  a  casa  llur.  Al 
dirli  jo  qu’anava  a  Aix-les-Bains  m’encarregà 
una  visita  pera  en  Joan  de  l’Hore,  que  fa  de 
metge  en  dita  vila  termal.  Tingué  una  ale¬ 
gria  al  saber  qu’era  amich  d’en  Decurtins  y 
que  La  Renaixensa  havia  publicat  el  missat¬ 
ge  en  romenstch  que’ls  de  l’alta  Engandina 
li  adressaren. 

— Jo  no’l  conech  personalment  — va  dir, — 
però  en  un  dels  llibres  que  m’ha  enviat  hi  he 
trobat  l’origen  del  meu  nom.  Ja  qu’heu  de 
passar  altre  cop  —  afegí  —  al  retornar  a  Ca¬ 
talunya,  veniume  a  veure.  Jo  sóch  sempre 
aqui  llevat  dels  dijous,  que  vaig  a  Arles. — 

Vaig  tornar  a  insistir  llavors  pera  deci- 
dirlo  a  empendre  un  viatge  a  Barcelona,  y’m 
contestà: 

— No  viatjo,  cregueu.  Fa  uns  tres  anys 
anarem  ab  la  meva  esposa  a  Italia;  visita¬ 
rem  lo  més  interessant,  però  es  que  allà  nin- 
gú’ns  coneixia  y  ens  preniam  el  temps  ne¬ 
cessari;  aixis  es  que  retornarem  a  casa  sense 
pressas  ni  fadigas. — 

Pera  convèncel  li  vaig  proposar  que  vin¬ 
gués  poch  menys  que  d’incògnit,  no  di- 
hentho  sinó  als  més  amichs  y  no  donantse  a 
coneixe  fins  poch  avans  d’entornarsen,  a  fí 
de  no  haver  d'alterar  las  sevas  costums.  Va 
dubtar,  y  no  vaig  arrencarli  cap  contestació 
definitiva.  Me  demanà  pel  traductor  del 
Poema  del  Rhose,  havent  de  contestarli  jo 
que’l  simpàtich  Pep  Soler  havia  mort  jove. 
Després,  parlant  del  autor  de  L’ Allàntida, 
feu  esment  de  sa  traducció  del  Chor  d'illas 
gregas ,  que’m  digué  haver  enviada  a  n’en 
Verdaguer  poch  avans  d’emmalaltirse  aquest, 
sense  que  després  li  haguessin  retornada. 

La  estona’m  passava  deliciosament  en  tan 
interessant  conversa,  y  aixis  arribarem  a  casa 
del  autor  de  Mireio ,  qu’avans  no  he  descrit  y 
qu  es  si  fa  no  fa  com  las  torras  dels  encon- 
torns  de  Barcelona,  voltada  d’arbres  plantats 
per  sos  propietaris.  A  la  part  contraria  a  la 
en  que  hi  ha  la  reixa  hi  ha  més  tros  de  jardi, 
y  es  ahont  està  retratat  en  Jan  Touro.  A 
n’aquesta  banda  donan  las  finestras  de  la  bi¬ 
blioteca  d’en  Mistral.  Prop  d’una  d’ellas,  la 
que  correspon  a  la  petita  taula  hont  el  poeta 
escriu,  el  fotografiaren  també  a  n’ell  una  ve¬ 
gada  junt  ab  el  seu  inseparable  Jan  Trom¬ 
peta,  pera  fer  una  postal. 

Després  d’una  regular  estada  vaig  fer 


JOVENTUT 


609 


per’anarmen,  y’m  volgué  acompanyar  fins  a 
la  diligència.  Tot  anantmen  li  vaig  pregun¬ 
tar  si  tenia  fills,  y’m  va  contestar  que  tenia 
dugas  fi  1  las :  una  de  gran,  Provensa,  y  una 
de  petita,  Catalunya.  Era  en  el  moment  en 
que  devallavam  els  tres  grahons  de  la  porta 
de  sa  casa  y  posavam  els  peus  al  carrer.  Altre 
cop  vaig  passar  per  devant  de  la  esglesia  y 
arribarem  a  la  plassa,  d’hont  no’s  mogué  en 
Mistral  fins  que  vingué’l  cotxe,  sense  may 
deixar  de  parlar  de  Catalunya.  Allí  va  repe- 
tirme  aquella  quarteta  dedicada  a  mossèn 
Cinto: 

Enfant  de  la  mountagno  a  cantà  la  mountagno, 
enfant  de  Catalogno  es  restà  catalan; 
m’ai  Couloumb  s’en  douné  un  mounde  nuo  a  l’Espagno, 
i  a  donnà  Verdaguer  li  Cansounn  dis  Atlant. 

Y,  tot  rebent  aquellas  manifestacions  de 
carinyo  qu’en  la  nostra  terra  sols  usan  las 
senyoras,  es  dir,  petons  y  abrassadas,  pren¬ 
guí  comiat  per  unas  quantas  setmanas. 

Al  tornar  de  Suissa  l’exprés  de  Lyon  no 
feu  parada  a  Gravenson.  Prenguí  un  cotxe  a 
Tarascó  encaminantme  a  Maiano  en  cumpli- 
ment  de  la  paraula  dada.  El  trajecte  es  bon 
xich  més  llarch. 

Vaig  trobar  a  n’en  Mistral  sol,  donchs  la 
seva  senyora  era  a  Vienne,  d’hont  es  filla. 
Com  que  plovia,  passarem  el  temps  en  la 
seva  biblioteca,  llegintme  ell  la  descripció 
del  viatge  a  Catalunya  feta  per  en  Rou- 
mieux.  Me  feu  alguns  presents  que  servaré 
sempre  com  reliquias.  Mentres  me  dedicava 
uns  exemplars  de  Mireio  y  altras  obras, 
jo  mirava’ls  tituls  dels  llibres  de  la  seva 


biblioteca  y  las  varias  esculpturas  que’l  re- 
presentan  a  n’ell. 

— No  trobarèu  pas  cap  obra  catalana,  y 
això  que  me’n  envian  moltas — va  dirme. — 
Es  un  recort  que  jo’ls  agrahesch,  especial¬ 
ment  a  n’en  Costa  y  Llobera,  enlayrat  poeta. 
No  tinch  aquí  aqueixas  obras  perque  no  sé  si 
las  guardarian  els  meus  hereus  el  dia  que  jo 
faltés.  Per  això  quan  vaig  a  Avinyó  arre¬ 
plego  las  que  tinch  y  en  faig  presenta  la  Bi¬ 
blioteca.  Allà’s  conservaran  y  seran  llegi- 
das.  — 

Me  parlà  de  la  copa  que’ls  poetas  proveta- 
sals  regalaren  als  catalans  en  mostra  d’agra- 
himent  per  lo  que  aquests  avans  els  havian 
donat.  Anàrem  després  a  refrescar  al  menja¬ 
dor,  passant  per  devant  d’un  bust  d’en  La- 
martine  coronat  de  llorer.  Al  menjador  no  hi 
falta’l  panatiero  provensal,  y  dos  perols.  Al 
fixarme  en  una  carabasseta  que  penja  d’un 
d’ells,  y  en  quina  hi  ha  fet,  a  punta  de  gani¬ 
vet,  un  retrat  de  perfil  d’en  Mistral  y  unas 
estrofas  de  Mireio , 

— Aquesta  gurde  que  veyèu  — va  dirme  — 
té  la  seva  historia,  y  puig  la  mirèu,  vaig  a 
contàrvosla.  Me  la  regalà  un  gendarme  fill 
de  la  encontrada,  que  feya’I  servey  a  l’illa  de 
Còrcega.  Perseguint  als  bandolers  de  qui 
haurèu  sentit  parlar,  ne  mataren  un  que  por¬ 
tava  aquesta  carabasseta. — 

Asseguts  en  un  sofà,  trincarem.  En  Mis¬ 
tral  digué: 

— A  vostra  salutl  Viscan  Provensa  y  Cata¬ 
lunya,  y  una  abrassada  pera  tots  els  amichs 
catalans!  — 

Benet  R.  Barrios 


EL  LECTOR  ALS  POETAS  (0 


Jo  d’ideas  no’n  tinch;  ma  pensa  es  erma; 
es  camp  segat  hont  ni  el  rostoll  hi  queda. 
No  sóch  l’aucell  que  tots  sos  cants  refila 
en  honor  del  bon  Deu  y  de  Natura; 
jo  sols  sóch  el  reflexe  que  la  imatge 
presenta,  que  un  creador  de  geni  altívol, 
al  frech  d’inspiració  ferma  y  potenta 
germina  o  concebeix,  donanthi  forma. 


Del  sól  enlluhernador  que  vivifica 
sóch  la  placa  que  reb  directa  imatge; 
sóch  l’instrument  que  sona,  si  l’artista 
de  santa  inspiració  vol  ferli  ofrena; 
sóch  màquina  no  més,  que  res  inventa; 
sóch  petit  o  gegant,  segons  ho  volen; 
sóch  no  res:  un  cilindre  de  fonògraf. 

No  parlo  may  per  mi...  Per’xò  m’escoltan. 

Ll.  A.  Puggarí. 


(1)  L’autor  parla  com  a  lector  que  fou  de  diversas  poesías  premiadas  en  el  Certamen  de  Moyà,  y  avans 
d’altras  premiadas  en  els  Jochs  Florals  de  Barcelona. 


6io 


JOVENTUT 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGlA  GREGA 

posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 


XLV 


XLVII 


L’ASSETGE  DE  TROYA 


L’ASE  .Y  LA  MULA 


(De  Metrodor  j 

Al  gran  Homer  va  preguntar  Hesiodo 
de  quin  nombre  de  grechs  se  compongué 
l’exèrcit  qu’en  l’assetge,  devant  Troya 
se  congregà,  y  Homer  li  respongué: 

—  Hi  havían  en  el  camp  set  grans  fogueras; 
en  asts  demunt  las  flamas,  tants  rostits 
com  cinquanta  per  foch;  y  nou  cents  homes 
per  quisctín  se  dalían  defallits  (i). 

XLVI 


EL  TAVERNER 


(De  Diofantes) 


Algú  va  barrejar  conges  de  vi 
de  cinch  dracmas  ab  altres  de  vuyt  dracmas, 
havent  aixís  compost  pera’ls  servents 
una  bona  beguda  acomodada 
a  llurs  febles  cabals.  Degué  costarli 
tot  junt  un  nombre  qu'es  quadrat  exacte 
de  la  suma  dels  conges  (nombre  esfèrich 
que  té  sas  unitats  invariables). 

Compta,  fill  meu,  quànts  eran  eixos  conges 

y,  per  parts,  els  de  cinch  y  els  de  vuyt  dracmas  (2). 


(  D' Euclides) 

Traginant  vi  una  mula  en  companyia 
d’un  ase  rondinayre  que?s  planyia 
contínuament,  la  mula  li  digué: 

—  Tos  planys,  amich,  no’m  semban  gayre  bé, 

car  si’m  dónas  un  bót  dels  que  tu  portas 

ma  càrrega  serà  doble  feixuga 

que  la  teva,  y,  en  cambi,  si  t’emportas 

un  bót  dels  meus,  serà  lo  que  jo  duga 

tant  com  lo  teu.  —  Digas  els  bóts  que  fa 

tot  això,  tu  qu’ets  mestre  en  el  comptà  (1). 


no  fixantse  cap  altra  relació  entre  la  primera  y  la  segona  d’abdugaa 
premisas,  el  problema  té  infinitat  de  solucions.  M’ha  semblat  que 
del  enunciat  se’n  podia  dedubir  ademés  el  requisit  de  que’l  valor 
dels  conges  fos  el  quadrat  de  llur  suma,  essent  aquesta  un  nombre 
esfèrich;  ab  aquesta  suposició,  queda  encara  indeterminat  el  pro¬ 
blema,  donchs  depèn  de  fixar  dit  nombre  esfèrich.  Si  establim  com 
a  tal  el  més  petit  que  pot  oferir  una  solució  real,  6,  podrem  posar: 


+  y  =  6 


5  x  4-  8  y  =  36 


(1)  Antologia;  XIV,  147.  Problema  de  molt  fàcil  resolució.  S’ha 
de  mu’tiplicar  7  X  50  X  900  y’s  trobarà’l  total  dels  assetjadors: 

31  5,000  grechs. 

(2)  Antologia;  ap.  19.  Aquest  problema  prové  del  'Aritmètica 
de  Diofantes,  traduhida  en  llatí  per  Bachet  de  Meziriac.  Segons 
aquest  traductor  interpretà  l’enunciat  del  problema,  cal  trobar  dos 
nombres  (de  conges)  que  al  preu  respectiu  de  5  y  de  8  dracmas 
formin  un  valor  o  nombre  esfèrich  (entenent  per  tal  aquell  que, 
multiplicat  per  sí  mateix  tant  com  se  vulgui,  conserva  la  xifra  de  sas 
unitats  invariablement)  y  que’l  total  de  conges  fos  altre  nombre  es- 
^èrich.  Essent  nombres  esfèrichs  tots  els  terminats  per  o,  i,  5  y  6,  y 


y  la  resolució  donaria; 

x  =  4  (conges  de  5  dr.)  y  =  2  (conges  de  8  dr. J 

costant  ben  poch,  per  altra  banda,  comprobar  que  cap  més  nombre 
esfèrich  podria  respondre  a  totas  las  condicions  del  enunciat. 

El  conge  era  una  mesura  que  valia  uns  3  litres  d’avuy. 

(1)  Antologia;  ap.  47.  Problema  que’ls  Aldus  inclogueren  en 
l’apèndix  de  llur  Antologia  de  Planudi,  y  que  figura  en  totas  las  edi¬ 
cions  subsegüents. 

Posant  x  e  y  pera  las  càrregas  respecti  vas  de  la  mula  y  del  ase, 
tindrem: 

x  +  I  =2  (y-  1)  y  x—i  =  y  +  i 

resultant  dels  càlcu’s: 

x  =  7  bóts  y  =  5  bóts. 

Existeixen,  referent  a  aquest  problema,  uns  versos  llatins  que 
constituheixen  l’anàlisis  y  resolució  de  la  qüestió  proposada. 


JOVENTUT 


DISCUSSIÓ  XORCACO 

D’un  quant  temps  a  n’aquesta  part  als  nos¬ 
tres  anarquistas  intelectuals  els  hi  ha  donat 
per  reptar  a  tothom  a  controvèrsia  pública, 
al  objecte  de  demostrar  la  superioritat  del 
seu  ideal  sobre’ls  demés.  Ahir  als  republi¬ 
cans,  federals  y  socialistas:  avuy  toca’l  torn 
als  catalanistas.  Y  efectivament:  tothòm  ha 
d'acabar  per  reconeixe  dita  superioritat.  Es 
innegable:  la  implantació  de  l’anarquia  fóra 
la  instauració  del  regnat  de  la  perfecció,  el 
sumrnum  d’equilibri  dintre  la  societat  hu¬ 
mana...  però  ies  possible  avuy?  ^ H i  ha  algú 
que  s’atreveixi  a  sostenir,  ab  arguments  que 
resisteixin  una  critica  rahonada,  qu’es  un 
ideal  de  realisació  immediata?  ,-Es  humana¬ 
ment  lògich  suposar  que  de  cop  y  volta,  pel 
fet  de  desapareixe  tot  signe  d’autoritat,  des¬ 
apareixeria  ab  ell  totas  las  preocupacions, 
prejudicis,  convencionalismes  y  rutinas  im¬ 
perants,  que  indubtablement  farian  que,  en 
una  forma  o  altra,  l’autoritarisme  tornés  fa¬ 
talment  a  treure’l  cap  per  sobre’l  caos? 

La  rahó’ns  ensenya  que  per’arribar  a  un 
punt  es  menester  passar  pel  camí  que  hi 
conduheix,  y  precisament  la  humanitat  s’ha 
errat:  ha  agafat  un  camí  que  l’ha  conduhida 
a  la  vora  del  abim,  encara  que  a  l’altra  ban¬ 
da,  allà  al  lluny,  s’oviri  la  terra  de  promis- 
sió;  y  es  menester  tòrcer  de  camí  fins  trobar 
el  veritable,  el  que  naturalment  ens  hi  por¬ 
taria.  ïEs  que  aquest  abim  pensèu  passarlo 
d’un  salt?  ,jEs  que  creyèu  que  de  las  regions 
en  que  vivim,  prenyadas  encara  de  tenebras, 
podèm  impunement  traslladarnos  a  las  de  la 
llum?  La  resposta  afirmativa  que  donguèu  a 
aquestas  interrogacions,  permetèu  que  l’a- 
cullim  ab  la  mitja  rialla,  entre  displiscent  y 
burleta,  del  escèptich.  Mentres  la  generalitat 
dels  homesn  o  rectifiquinelseu  procedir,  men' 
tres  no  trenquin  de  camí  fins  a  trobar  el  que 
naturalment  els  conduhiria  a  sa  deslliuransa, 
es  inútil  suposar  qu’en  son  romiatge  vers  el 
demà  puguin  fruhirla.  Nosaltres,  pel  carni  que 
van,  pressentim  que  lluny  de  fer  via  cap  a  la 
redempció,  devallan  bojament  pels  llotosos 

(i)  En  el  present  trevall  no  més  ens  referim  a 
l’anarquia  com  a  idea  pura,  y  sols  parlèm  als  que  trac- 
tan  d’implantaria  pel  convenciment  y  per  la  seva  vir- 
tualitat,  fugint  de  tots  els  medis  violents,  que  nosal¬ 
tres  execrèm  desde  lo  més  pregón  de  la  nostra  àni¬ 
ma. — J.  M.  R. 


61 1 

viaranys  de  la  degradació  y  del  esclavatge. 
Aquesta  humanitat  a  qui  vosaltres  pretenèu, 
de  cop  y  volta,  obrir  las  portas  als  ilimitats 
horitzons  de  la  Llibertat,  Igualtat  y  Frater¬ 
nitat,  es  la  mateixa  quins  individuus,  en  sa 
majoria,  desde’l  més  alt  al  més  baix,  se  ve¬ 
nen  miserablement  llur  conciencia,  respectan 
un  sens  fi  de  convencionalismes  occidors, 
s’entregan  ab  follia,  en  moments  de  reflexió 
malaltissa,  a  pràcticas  que  nomenan  religio- 
sas,  proba  palesa  de  llur  impotència,  y  ab 
las  qu’egoísticament  cercan  descàrrech  y  con¬ 
sol  a  llur  conciencia  estreta,  y’s  llensan  fe- 
brosament  a  tots  els  vicis  corpoials,  a  totas 
las  desviacions  de  la  naturalesa,  condemp- 
nantse  voluntàriament  a  ésser  esclaus  de  la 
mort;  aquesta  humanitat  es  la  mateixa  que 
dóna  diners  y  homes  pera  destrossarse  mú¬ 
tuament  ab  el  salvatgisme  y  ensanyament 
caracteristichs  dels  temps  primitius;  aquesta 
humanitat,  en  una  paraula,  ab  escassas  va¬ 
riants  en  l’ordre  moral,  es  la  mateixa  de 
sempre.  iQuè  hi  fa  que  siguèu  uns  quants 
els  que  hi  veyèu  clar,  els  que  teniu  un  con¬ 
cepte  just  dels  drets  y  devers  innats  en 
l’home,  si  caldria  que  fossin  tots? 

L’anarquia  es  el  regnat  de  la  perfecció,  y 
no  més  pot  acceptarse  com  a  finalitat.  iPot 
ésser  altra  cosa?  Els  pensadors  y  els  altruis- 
tas,  els  pastors  de  la  humanitat  com  si  di¬ 
guéssim,  pretenen  conduhiria  a  la  perfecció, 
y  d’aquí  ja  no’s  passa.  Per’assolir  el  seu 
propòsit  cal  que’s  valguin  de  medis,  y  un  fi 
concret  y  definitiu  may  pot  ésser  un  medi 
per’arribar  al  mateix  fí.  L’anarquia,  donchs, 
no  pot  ésser  un  medi  per’arribar  a  l’anar¬ 
quia,  si  es  qu’avans  no  s’ha  assolit  ja.  La 
naturalesa  en  sas  múltiples  manifestacions, 
en  tots  els  regnes,  en  nosaltres  mateixos,  es 
una  proba  indiscutible  de  que  tot  està  sub¬ 
jecte  a  la  evolució.  La  Terra,  avans  no  ha 
arribat  al  estat  present,  ha  sufert  innombra¬ 
bles  convulsions  promotoras  d’altras  super¬ 
posicions  de  capas  geològicas,  y  pera  que 
això  succehís  han  tingut  de  transcorre  sigles 
y  sigles;  la  vegetació  s’ha  anat  manifestant 
constantment  en  formas  novas;  cap  dels  sers 
ha  pogut  sustreures  a  aquella  lley  ineludi¬ 
ble.  ^Tal  vegada  voldrèu  sostenir  que  l’home 
ja  ha  arribat  al  limit  de  la  seva  evolució, 
que  ja  es  apte,  que  ja  està  prou  preparat 
pera  moures  lliurement,  o  potser  sóu  capas- 


ÓI2 


JOVENTUT 


sos  de  sustentar  la  còmoda  teoria  que  ja  ha- 
vèm  descomptat  desde  un  principi  de  que, 
implantant  l’anarquia,  espontàniament,  ràpi¬ 
dament  s'establiria  la  normalitat,  que  pel  sol 
fet  d’instaurarla’ls  viciosos  se  tornarian  vir¬ 
tuosos,  els  degenerats  forts,  els  supersticio¬ 
sos  despreocupats,  els  fanàtichs  tolerants, 
els  maleducats  cultes,  els  inconscients  cons¬ 
cients,  els  criminals,  els  ambiciosos  y  els  do¬ 
minadors  redimits  de  sos  defectes?  No,  ja  ho 
havèm  dit:  una  finalitat  no  es  un  medi 
per’assolir  la  mateixa  finalitat,  com  tampoch 
els  homes  poden  sustreures  a  la  evolució  a 
qu’estàn  subjectes  totas  las  manifestacions 
de  la  naturalesa.  Y  en  quant  al  estat  ac¬ 
tual  de  cultura  de  la  humanitat,  creyèm  ha¬ 
ver  demostrat  sobradament  l’endarreriment 
en  que’s  troba,  de  resultas,  principalment, 
d’haver  emprès  viaranys  tortuosos  y  perde¬ 
dors  per  haver  desohit  la  veu  de  la  natura¬ 
lesa. 

Demostrat  que  l’anarquia  no  pot  ésser  un 
medi  per’assolir  la  perfectibilitat  humana, 
partint  del  estat  actual  y  posat  en  evidencia 
que  la  present  evolució  de  la  humanitat  sols 
pot  conduhirla  al  entronisament  de  totas  las 
tiranias  y  per  lo  tant  a  sa  destrucció,  cal  gi¬ 
rar  els  ulls  envers  un  altre  medi,  cal  fixarse 
en  un  que  al  mateix  temps  que  tingui  per 
nort  la  perfecció  absoluta,  signifiqui  una 
complerta  rectificació  dels  erros  passats  y 
testimonihi  que’ls  homes  s’han  decidit  resol- 
tament  a  fugir  dels  viaranys  tortuosos  pera 
empendre’ls  camins  dreturers  que  la  natura¬ 
lesa,  sempre  generosa, ’ls  hi  ha  deixat  prou 
ben  esbrossats.  Aquest  medi  es  el  Naciona¬ 
lisme;  aplicat  a  Catalunya,  es  el  Catalanis¬ 
me.  El  principi  en  que’s  fomenta  es  profon- 
dament  individualista,  ja  que  no  es  altra 
cosa  que  la  restauració  de  totas  las  qualitats 
positivas  y  modalitats  caracteristicas  de  cada 
home  pera  que,  en  armonía  ab  son  modo 
d’ésser,  lliurement ,  lo  més  lliurement  possi¬ 
ble  dintre  son  estat  general  de  cultura,  pu¬ 
gui  desenrotllarlas,  millorarlas  y  educarlas. 
El  fer  efectiva  aquesta  obra  es  practicar  el 
nacionalisme.  En  ell  s’hi  veuhen  també  ben 
accentuadas  las  siluetas  dels  tres  puntals  del 
anarquisme:  Llibertat,  Igualtat  y  Fraterni¬ 
tat.  Llibertat  de  desenrotllo  segons  el  modo 
d’ésser  de  quiscún;  Igualtat  pel  fet  de  no 
haverhi  qui  violenti’l  modo  d’ésser  d’un 


altre;  Fraternitat  perque,  no  haventhi  vio¬ 
lència,  no  hi  ha  rancúnia,  qu’es  el  principal 
obstacle  pera  que  regni  la  germanor  entre’ls 
homes.  ;Pot  negarse  qu’es  l’únich  camí  que 
pot  conduhirnos  a  la  perfecció?  iPot  compa- 
rarse  ab  aquest  medi  el  que  hipòcritament 
alguns,  ignocentment  molts,  proposan  ab  el 
nom  República,  que  no  més  es  forma,  que 
permet  subsisteixin  els  mateixos  defectes 
qu’ampara  la  monarquia?  Volèm  dir  ab  això, 
que  si  bé  hi  cab  que’ls  anarquistas  tractin 
de  rebatre  que  la  República,  per  la  seva  sola 
virtualitat,  sigui  un  medi  per’arribar  a  la 
consecució  dels  seus  ideals,  no  tenen  rahó 
de  ferho  ab  el  Nacionalisme.  A  l’anarquia 
solsament  por  arribarshi  practicant  el  Na¬ 
cionalisme,  si  està  en  l’home  assolir  un  grau 
d’avens  prou  poderós  pera  viurela.  Són  du- 
gas  ideas  fonamentals  que,  contribuhint  a  la 
mateixa  obra,  corresponen  a  diferentas  gra¬ 
dacions  de  la  gran  evolució  humana.  Abdu- 
gas  se  completan.  El  Nacionalisme  es  el 
medi  y  l’Anarquia  la  finalitat.  Es,  donchs, 
perdre’l  temps  llastimosament  establir  com¬ 
paracions  sobre  la  bondat  d’aquests  dos 
principis  tenint  cada  un  sa  aplicació  deguda, 
sense  destorbarse  l’un  a  l’altre;  com  obra 
negativa  es  l’entaular  discussions  y  contro- 
versias  entre  ells,  creant  antagonismes  y 
engrandint  distancias  que  no  més  contri- 
buheixen  a  retrassar  la  gran  obra  de  redemp¬ 
ció  de  la  humanitat. 

Y  ara,  per’acabar,  vos  preguèm  que,  quan 
parlèu  de  Nacionalisme,  de  Catalanisme,  no 
vos  hi  fixèu  en  detalls  que  són  fruyt  del 
moment  o  de  la  particular  apreciació  de 
cada  hu;  vos  demanèm,  si,  que’l  considerèu 
en  sa  essencia,  qu’es  la  seva  ànima,  lo  que 
li  dóna  vida. 

Joseph  M..a  Rosich. 


JOVENTUT  613 


ELS  DESMAYS  DE 
LA  REYNA  ESTHER 

Esther,  la  bella  Esther,  acondolida, 
a  la  cambra  del  rey  no  gosa  entrar; 
prò  Mardoqueu  li  ha  dit:  —  Tu  ets  la  escullida 
que  a  n’el  Poble  proscrit  sols  pots  salvar.  — 


acariciant  ab  sa  mirada 
exquisitats  que  may  ha  vist. 

De  sa  gelosa  protectora 
ve  a  atormentarla'l  dols  recort: 
la  seva  gracia  encisadora, 
sa  rica  cambra  embaumadora 
estotx  rosat  del  déu  Amor!... 


Y  en  tant  cendrosos.  per  carrers  y  plassas 
els  juheus  ploran  per  la  dura  lley, 

Esther,  cuberta  de  joyells  y  glassas, 
seguida  de  sa  cort,  va  a  parlà  al  rey. 

Assuer  l’ha  vista  entrar,  y  un  llampech  d’ira 
en  son  ardent  esguart  Esther  llegeix; 
tremolosa  y  humil  la  esposa’l  mira, 
vacila,  acota'l  cap,  y  s’esvaneix. 

Mes  la  llum  del  Senyó’l  cor  illumina 
del  rey,  qu’esién  lleuger  son  ceptre  d’or, 
y  prenent  en  sos  brassos  la  regina 
li  parla  ab  dolsa  veu,  trèmol  d’amor. 

—  Coloma  blanca,  Estherl  germana  meva!, 
flor  d’Israel,  jamay  tu  pots  morirl 
Ma  dolsa  amor,  tos  ulls  als  meus  eleval  — 
y  la  besa  en  el  coll  més  blanch  que’l  llir. 

—  Senyor,  senyorl  —  Esther  li  responia:  — 
cor  de  mon  cor,  amor  del  amor  meu! 

Sóu  tan  gran,  qu’os  he  vist  en  ma  agonia 
com  en  mos  somnis  veig  l’Angel  de  Deu. 


Adoradors  tindré  com  ella, 
de  la  novicia  es  l’ideal. 

Y  al  compararshi’s  veu  més  bella 
y  son  esguart  la  llum  destella 
de  la  Bellesa  triomfal. 

Mes  el  so  trist  d’una  campana 
brandant  al  lluny  bàrbarament, 
desfà  crudel  la  ilusió  vana 
fent  retornar  a  la  hospiciana 
a  las  tenebras  del  convent. 

Entre’ls  vells  claustres  impassible 
al  pler  de  viure  may  sentit, 
fins  alashoras  insensible, 
no  havia  vist  qu’estava  horrible 
ab  son  posat  y  ab  son  vestit. 

Y  al  chorejar  els  cants  apresos 
ab  veu  forsada  de  falset, 
al  ’nà  a  senyarse,  ab  ulls  sorpresos, 
sos  dits  rosats  vegé  malmesos 
de  tant  fer  puntas  y  ganxet. 


El  foch  de  vostres  ulls,  la  realesa 
del  trono  enrevoltat  pel  regi  estol, 
han  cegat  a  la  tórtora  corpresa 
que  no  ha  pogut  mirar  la  llum  del  sól.  — 

Y  aixís  parlant,  sa  cara’s  trasmudava, 
y  s’apagava’l  brill  de  son  esguart; 
y,  en  brassos  del  espòs  que  la  besava, 
la  reyna  Esther  se  torna  a  desmayar. 

LA  DUBARRY  A 
SAINTE-AURE 

Sola  en  sa  celda,  agenollada 
sens  devoció  devant  d’un  Crist, 
la  Dubarry  sembla  extasiada 


Y  quan  la  nit  callada  apaga 
l’ultim  remor  dels  cants  vesprals, 
en  el  coixí  son  rostre  amaga 

y  son  esprit  febrós  s’ubriaga 
forjant  dolcesas  eternals. 

Y  quan  el  somni  la  domina, 

y  del  llum  d’oli  als  raigs  morents 
la  fosca  celda  s’illumina, 
veu  al  Crist  negre  que  s’inclina 
fentli  gentils  acataments. 

Y  las  estampas  enquadradas 

y  el  catre  innoble  hont  jau  son  cos, 
són  cornucopias  recamadas 
y  un  mar  de  sedas  irisadas 
que  per  bressarla  s’ha  desclòs. 


Rafel  Vallès  y  Roderich 


614 


JOVENTUT 


LLETRA  DESCLOSA 

AL  SENYOR  DlRECTOR  DE  «La  VeU  DE  CaTA- 

LUNYA.» 

Benvolgut  senyor: 

Malgrat  la  no  publicació  del  escrit  que’l 
27  d’agost  vaig  endressar  a  La  Veu  desde 
Camprodon;  ni  haver  tingut  cap  resposta  la 
meva  lletra  que  l’acompanyava,  aixis  y  tot, 
deplorant  la  desatenció,  consideri  acabat  l’as- 
sumpto. 

Emperò  havent  remarcat  que,  posterior¬ 
ment,  La  Veu  esmentava’l  meu  nom,  ab 
gran  sentiment  afegeixo  aquestas  ratllas, 
donchs  sé  excusar  espontàniament  la  des¬ 
cortesia,  mes  no  sé  pas  toleraria  pel  preu 
d’un  afalach  al  meu  amor  propi. 

De  totas  maneras  m’aconhorta  pensar  que, 
potser,  la  meva  advertència  sugerí  a  La  Veu 
la  encertada  idea  de  demanar  consell  autori- 
sat,  mercès  a  lo  qual  els  catalans  hauran 
fruhit  lo  que  jo  cobejava,  això  es:  la  seriosa 
presentació  que’l  Rnt.  P.  Cirera  ha  fet  del 
«Observatori  del  Ebre»,  sortosament  hostat¬ 
jat  a  Catalunya. 

La  ciència  es  massa  venerable  pera  que  la 
puguin  rebregar  autors  anònims,  poch  res¬ 
pectuosos  envers  ella  y  envers  la  cultura  pú¬ 
blica,  com  ho  eran  aquells  que  motivaren  el 
meu  clam  d’indignació  que  La  Veu  no  va 
publicar. 

Quan  una  cosa  es  bona  de  debò,  equina 
major  lloansa  que’l  presentaria  tal  com  es, 
sense  adjectius  ni  comparansas  que  la  desfi¬ 
gurin? 

Refiantme  de  que,  un’altra  volta,  La  Vtu 
no  mantindrà  la  porta  tancada  pels  escrits 
firmats  que  hi  truquin,  menties  la  té  tota 
oberta  pera  escrits  no  firmats, 

M’oferesch,  senyor  Director,  com  sempre 
lo  seu  germà  de  patria 

R.  Patxot  y  Jubert 

Barcelona ,  12  setembre ,  /904. 


PER  ULL  DE  GARBELL 

Al  hospital  de  X  —  el  diari  francès  que 
porta  la  nova  no  diu  d’ahónt — M.  Henri 
Durraud  hi  agonitza.  Es  de  suposar  que  la 
seva  agonia  y  probablement  la  seva  mort 
seràn  serenas  y  tranquilas,  com  convenen  als 
benaventurats  de  la  terra.  Perque  M.  Dur¬ 
raud  —  el  que  sàpiga  qui  es  M.  Durraud 
que  tiri  la  primera  pedra!  —  fou  un  bena¬ 
venturat  ;  més  encara  :  fou  un  filàntrop. 
M.  Durraud  —  vos  ho  vaig  a  dir  —  fou  V  in¬ 
ventor  de  la  Creu  Roja.  Elltingué  la  idea — a 
la  que  dedicà  molts  anys,  molta  activitat  y 
fins  molts  diners  —  de  fer  declarar  neutrals 


las  ambulancias  en  els  camps  de  batalla. 
Idea  humanitaria,  si  n’hi  |ha,  que  logrà  fer 
acceptar  pel  Congrés  0  Convenció  de  Gine¬ 
bra  de  22  d’agost  de  1864. 

Jo  crech  que  ningú  posarà  en  dubte  que 
M.  Durraud,  que  s’està  morint  al  hospital 
de  X,  fou  un  home  útil  a  la  humanitat.  De  lo 
que  jo’m  permeto  dubtar  —  y  segurament  ab 
mi  dubtaràn  molts  —  es  de  si  la  humanitat, 
deixant  morir  a  M.  Durraud  en  un  hospital, 
dóna  probas  d’aquella  delicadesa  y  genero¬ 
sitat  de  sentiments  que  tan  bé  escauhen  als 
agrahits. 

Evidentment  seria  aventurat,  tal  volta  se¬ 
ria  injust,  culpar  a  la  Providencia  de  la  trista 
fí  del  sentimental  filàntrop,  puig  sabut  es 
que’ls  designis  de  la  Providencia  són  ines- 
crutables  y  bé  podria  donarse’l  cas  de  que 
ella,  ab  la  penetració  subtil  que  caracterisa 
a  la  divinitat,  se  valgués  d’aquest  medi  — 
bon  xich  irònich  es  cert,  però  lícit  a  la  fí  — 
per’aquilatar  definitivament  els  graus  d’al¬ 
truisme  que  representa  l’ànima  sensible  de 
M.  Durraud.  Sabut  es  que  inversament  la 
Providencia’s  val  de  semblants  medis  pera 
coneixe  a  fons  als  maliciosos  e  hipòcritas 
mortals  sense  necessitat  de  recorre  a  la  vir¬ 
tut  de  la  presciencia,  virtut  que  segurament 
no  déu  poder  exercitar  ab  aquella  senzillesa 
y  facilitat  que  foran  de  desitjar.  Y  aquesta  es 
la  rahó  de  que  vegèm  repetirse  ab  tanta  fre- 
qüencia’l  cas  —  que  sols  els  tontos  troban 
estrany  —  de  que  las  altas  dignitats  de  la 
iglesia,  papas  inclusiu,  morin  còmoda  y 
apaciblement  en  llits  de  ploma,  cuydats  pels 
millors  metges,  assistits  pels  millors  enfer- 
mers  y  acompanyats  per  las  oracions  y 
planys  de  nombrosos  remats  d’ovellas  fidels. 
Els  designis  de  la  Providencia  són  inescru- 
tables,  però  en  casos  tals  el  seu  propòsit  es 
més'dar’que  l’aygua.  La  Providencia  neces¬ 
sita,  avans  de  donar  el  passaport  definitiu  pe- 
ra’l  cel  a  n’aquests  sants  varons  que  tan  hu¬ 
milment  visqueren  en  la  terra,  fer  l’última 
proba;  proba  decisiva,  puig  en  els  solemnes 
instants  de  la  mort,  l’ànima  que  no  estigui 
ben  saturada  d’alló  que  se’n  diu  vanitat  de 
las  pompas  mundanas,  pot  mostrarse  feble 
devant  dels  homenatges  y  sentir  un  principi 
d’orgull  pecaminós:  principi  d’orgull  que  no 
pot  passar  desapercebut  als  ulls  clars  del  Su- 
prèm  Jutje. 


JOVENTUT 


Però,  tornant  al  cas  de  M.  Durraud,  si 
per  lo  que  respecta  a  la  Providencia  no  hi  ha 
res  que  dir,  per  lo  que  respecta  als  homes 
mortals  no  deixa  d’inspirar  melancòlicas  re¬ 
flexions.  A  pesar  del  sentimentalisme  huma¬ 
nitari  que  revela  l’obra  realisada,  no’s  pot 
negar  que  M.  Durraud  fou  un  home  pràc- 
tich.  Si  M.  Durraud  hagués  sigut  un  som¬ 
niador  uïòpich,  el  seu  projecte  hauria  sigut 
més  ample.  Ell  hauria  volgut,  com  volèm 
tants  ilusos,  que’l  Conveni  de  Ginebra  ha¬ 
gués  decretat  la  fi  de  las  guerras  y  dels  exèr¬ 
cits:  però,  en  tal  cas,  els  honorables  repre¬ 
sentants  dels  pobles  més  civilisats  s’haurían 
rigut  d’ell.  M.  Durraud,  donchs,  esperit 
pràctich,  se  va  contentar  ab  millorar  la  sòrt 
dels  ferits  més  o  menys  graves  y  li  varen 
concedir  plenament.  Val  més  poch  que  res! 

Els  que  siguin  capassos  d’apreciar  la  gran 
dosis  de  resignació,  no  exempta  d’ironia, 
que  representa  lo  modest  de  las  aspiracions 
que  logrà  realisar  M.  Durraud,  qu’honorin 
la  seva  memòria  com  la  d’una  formigueta 
trevalladora  y  constant.  Els  demés,  que  li 
aixequin  una  estatua  quan  sigui  mort  y  plo¬ 
rin  hipòcritament  sobre  sa  tomba,  segurs  de 
que  un  cop  mort  no  anirà  a  demanàrloshi  res. 

Y  si  per  aquests  mons  de  Deu  surt  algún 
escèptich  que  pensi  que  M.  Durraud  hauria 
obrat  més  santament  dedicant  las  sevas  ini- 
cialivas  y  el  seu  esperit  pràctich  '  a  llaurarse 
una  fortuna,  pera  morir  després  en  pau  y 
gracia  de  Deu  com  el  més  vulgar  dels  bur¬ 
gesos,  digueuli  a  n’aquest  escèptich  que  tot 
en  el  món  té  las  sevas  compensacions,  y  que 
tal  volta’l  mateix  M.  Durraud  al  cloure  se¬ 
renament  els  ulls  sobre’l  llit  d’un  hospital  de 
pobres,  experimenti  aquella  suprema  satis¬ 
facció  que  paga  a  bon  preu  totas  las  nostras 
grans  decepcions  de  la  vida:  satisfacció  ín¬ 
tima,  concentrada,  serena  y  tranquila,  que's 
traduheix  materialment  en  una  escupinada 

final,  en  un  ultim  badall  de  fàstich . 

Emili  Tintorer 


615 

LA  COMPANYA 

Carta  de  dóna 

«...  La  gran  amistat  comensada  al  colegi 
va  creixe  quan  varen  sortirne.  Si  en  el  colegi 
eran  las  més  amigas  de  totas  las  alumnas, 
fóra  d’ell  encara  ho  foren  més.  S’escrivian 
cartas  cada  dia,  com  els  enamorats,  y  com 
aquests,  al  rèbrelas,  las  besavan  avans  de 
llegirlas.  Y  en  aquellas  cartas  misteriosas, 
que  duyan  devegadas  sobre’l  cor  com  esca- 
pularis  mundans,  se  deyan  sos  secrets  y  sos 
amors,  se  contavan  sas  penas  y  alegrias,  y 
pecadorament  s’encensavan  ab  frases  amo- 
rosas  y  ab  paraulas  dolsas  y  suaus...  Desde 
molt  petitas  s’estimavan;  desde  qu’en  el  co¬ 
legi,  al  jardí,  jugavan  a  corre  entre’ls  vells 
arbres  de  prenyadas  copas  verdinegras, 
desde  llavors  s’aymavan. . .  Van  creixe  y  ab 
ellas  sa  amistat;  cada  dia  eran  més  amigas, 
més  germanas,  com  ellas  deyan;  y  quan 
foren  grans,  quan  els  seus  cossos  adquiriren 
las  corvas  virginals,  y  els  seus  cabells,  al 
caure  sobre  ellas,  evocaren  ensomnis  amo¬ 
rosos,  quan  sos  ulls  combregaren  en  el  mis¬ 
teri  de  las  llargas  miradas  incitantas,  y  els 
seus  llabis  llegiren  en  las  rosas  els  somriu¬ 
res  divins  y  acariciants,  sa  amistat  esclatà 
ab  forsa  barbre,  y  las  sevas  conversas,  llar¬ 
gas,  dolsas,  esdevingueren  inefables  deli- 
quis.  Y  al  sortir  del  colegi,  al  deixar  per 
sempre’ls  vetusts  claustres  y  las  blancas 
celdas  monacals,  al  viure  a  ciutat  entre  las 
gents,  ab  las  sevas  familias,  la  seva  amistat 
ínquietadora  encara  va  aumentar. 

Y  s’escrivian  cartas  misteriosas,  cartas 
llargas  escritas  en  paper  d’enamorada;  y 
s’escrivian  innombrables  postals:  cantants 
hermosas,  cortisanas  cèlebres,  retrats  de 
nena...  Y  algunas  d’eixas  cartas  las  guarda- 
van  sota  la  cotilla,  sobre’ls  pits,  arràn  de  la 
pell,  perfumantlas  ab  las  sevas  flayras,  sen- 
tintlas  a  totas  horas  sobre  seu,  com  relíquia 
sagrada,  com  estampa  de  santa  preferida, 
com  recort  de  persona  morta  y  estimada.  Y 
a  las  nits,  al  anarsen  al  llit,  després  de  resar 
las  oracions,  fervorosament  las  llegian,  y  a 
mida  que  las  llegian,  las  sevas  galtas  blan¬ 
cas  y  suaus  se  matisavan  de  porpra,  com  la 
neu  en  las  rojors  del  capvespre...  Aquellas 
cartas  tenian  pera  ellas  dols  encant;  llegint- 
las  s’encisavan.  Las  hi  parlavan  de  penas 


6i6 


JOVENTUT 


y  alegrías  sentidas,  conegudas,  d’ideals  de¬ 
sitjats;  las  hi  parlavan  dels  seus  propis  amors, 
de  sas  caricias;  aquellas  carlas  eran  la  simfo¬ 
nia  de  sas  vidas  y  la  rapsòdia  dels  seus  bells 
ensomnis.  En  ellas  escampavan  tot  lo  més 
personal  de  las  sevas  ànimas  malaltas,  tot  lo 
més  sentit,  tot  lo  més  dols  y  hermós  dels 
seus  desitjós,  tot  lo  que  somreya  en  els  seus 
somnis...  Aquellas  cartas  eran  sos  llibres  de 
memorias,  sos  dietaris  del  cor,  sos  brevia¬ 
ris...  Com  deixan  els  pagesos  en  els  solchs 
las  llevors,  pera  que  granin,  aixís  ellas  dei- 
xavan  en  sas  cartas  els  seus  ideals  y  els  seus 
afanys;  y  com  esperan  la  primavera’ls  cam¬ 
perols,  ellas  esperaren,  tot  escrivintse  cartas 
y  parlantse,  la  seva  primavera,  blava,  her- 
mosa,  pletòrica  de  sól,  plena  de  joya.,. 

Y  aquesta  primavera  va  arribar.  Un  dia, 
passejant  pel  Park,  varen  notar  que  un  jove 
las  seguia:  un  jove  alt,  molt  ros,  ab  els  ulls 
molt  verts  y  molt  petits,  ab  la  cara  pàlida  y 
rodona,  ab  els  llabis  groixuts,  sense  bigoti. 
Las  va  seguir  fins  que  las  va  deixar  a  casa 
seva;  eran  vehinas.  Y  una  d'ellas,  Maria,  la 
més  rossa,  la  dels  ulls  més  blaus  y  més  se¬ 
rens,  va  sortir  al  balcó...  Era  ja  nit,  lluhian 
las  estrellas  en  el  cel,  y  entre  ellas,  ro¬ 
mànticament,  lluhia  la  dauradada  lluna... 
Blanca  claror  envoltava  a  Maria,  hermose- 
jantla,  y  els  seus  cabells  rossos  y  abundants 
lluhian  també  com  si  fossin  d’argent  sobre’l 
bell  rostre  qu’ombrejavan...  Y  ell  desde’l  ca¬ 
rrer  la  va  mirar  molt  llarga  estona,  ab  els 
seus  ulls  petits  immensament  badats,  com 
si  volgués  que  tota  la  hermosura  del  cos  de 
Maria  per  ells  penetrés  fins  al  seu  cor... 

Y  a  n’ella,  que  desde’l  balcó  se’l  mirava 
a  la  claror  groguenca  dels  fanals,  el  seu 
rostre  li  va  semblar  bell,  hermós,  simpàtich, 
e  hi  va  llegir  una  immensa  bondat,  una 
bonhomia  infinita.  Reflexant,  com  petits 
miralls  fets  d’esmeragdas,  la  llum  dels  fa¬ 
nals,  els  seus  ulls  lluhian  ab  dolsa-lluhentor, 
com  els  dels  nens.  Tenyidas  de  grogor  las 
sevas  galtas,  pàlidas  com  de  dóna  extenuada 
y  rodonas  com  de  bona  abadesa,  inspiravan 
amor  y  confiansa.  Sensuals,  groixuts,  els 
seus  llabis  prometían  llarguissims  jochs  de 
paraulas  tendras,  suaus,  e  interminables 

professons  de  besos...  Li  agradava  aquell 
jove;  en  ell  veya  cristallisats  sos  som¬ 
nis  jovenivols,  en  ell  veya’l  princep  generós 


de  las  infantivolas  rondallas,  en  ell  veya 
l’espòs  a  qui  entregaria,  ab  el  seu  cos,  la 
seva  llantia  d’oli  llegendària,  sencera,  com¬ 
plerta,  immaculada...  Ell  seria’l  company  ab 
qui  aniria  al  temple  desitjat  dels  benhaurats, 
ell  seria  l’amich  sobre  quin  pit  riuria  sas 
alegrias  y  gemegaria’l  seu  dolor,  ell  seria 
l’aymant  quins  llabis  besaria  llargament  en 
las  nits  silenciosas  del  hivern... 

Y  va  anar  un  dia  y  altre  a  passejar  enfront 
de  casa  seva’l  jove  aquell,  y  va  anarhi  un 
mes  y  després  un  altre.  Hi  anava  a  la  nit; 
com  espectre  passava  per  l’acera  a  la  claror 
somorta  dels  fanals,  y  en  el  silenci  august 
del  carrer  buyt  las  sevas  petjadas  ressona- 
van  com  misteriosos  cops.  Se  passejava  una 
hora,  una  hora  y  mitja,  arràn  de  las  fatxa- 
das  de  las  casas  curulladas  d’ombras  espec¬ 
trals...  Y  algunas  nits,  miraculosament,  men- 
tres  se  miravan,  un  piano  del  vehinat  can¬ 
tava  dolsas  cansons  d’amor,  melodiosos  noc¬ 
turns,  bellas  sonatas...  Y  abdós,  alhora, 
desde  lo  més  pregón  de  la  seva  ànima,  re- 
merciavan  a  las  mans  ignoradas  qu’en  la 
quietut  nocturna,  en  el  piano,  evocavan 
amors  y  melangias...  A  n’ella  li  semblava 
que  aquells  sons  que  sentia  eran  la  veu  d’ell, 
las  sevas  paraulas  desitjadas,  que  aquells 
ritmes  eran  el  dóls  glatir  del  seu  cor,  que 
aquella  música  era’l  seu  amor.  Era  ell  qui 
parlava  en  el  piano,  pera  dirli,  melòdicament, 
que  l'aymava  forsa,  ab  tota  la  energia  del  seu 
cor.  El  piano  li  deya,  ella  ho  sentia  y  ella 
ho  entenia.  Li  deya  que  l’aymava  en  las 
notas  agudas  y  joganeras,  que  volia  ésser 
son  espòs  en  las  notas  mitjas  y  prudentas, 
que  com  a  una  santa  l’adorava  en  las  notas 
graves,  foscas,  negras...  Y  el  cant  del  piano 
ressonava  dintre’l  cor  seu,y  s’escampava  per 
tot  el  seu  cos,  per  tots  sos  nirvis.  Y  ab  els 
ulls  aclucats  el  veya  a  n’ell, heroicament  ves¬ 
tit  y  cavalcant  en  daurat  cavall  de  llargas 
clins,  seguit  per  milers  de  patges  somrihents 
qu’entonavan  alhora  bella  marxa;  y  creya 
sentir  sobre  sos  llabis  llarchs  petons  qu’ell 
amorosament  li  prodigava,  y  las  sevas  ore- 
llas  se  regalavan  ab  el  seu  bell  parlar,  ar- 
moniós  ly  suau...  Y  quan  obria’ls  ulls,  el 
veya  a  n’ell  al  carrer,  passejant  lentament 
per  l’acera  blanca,  estreta,  llarga,  que  com 
riu  de  pedra  eternament  llepava  las  foscas 
fatxadas  de  las  casas... 


JOVENTUT 


Un  dia’l  jove  aquell  li  va  escriure  una  car¬ 
ta,  y  las  dugas  amigas,  a  la  llum  d’una  es¬ 
pelma,  afanyosament  la  varen  llegir.  Era 
una  carta  llarga,  dolsa,  seria;  en  ella  li  pin¬ 
tava’l  .seu  amor  y  li  narrava'ls  seus  desitjós. 
L’aymava  intensament;  may  en  la  vida  havia 
estimat  tant  com  allavors,  may  en  la  vida’l 
seu  cor  havia  fruhit  tant...  Hi  havia  més  bla¬ 
vor  en  els  ulls  d’ella  qu’en  tots  els  cels  d’es¬ 
tiu  aplegats;  en  els  seus  llabis  hi  havia  més 
rojor  qu'en  las  magranas;  en  els  seus  cabells 
hi  havia  més  or  qu’en  tots  els  tresors  dels 
reys  antichs;  en  el  seu  cor  hi  havia  més  bon¬ 
dat  qu’en  cap  cor  de  sant;  las  sevas  miradas 
eran  dolsas  com  las  de  las  imatges...  L’ay¬ 
mava  ab  amor  respectuós;  li  oferia  la  vida;  vo¬ 
lia  ésser,  desitjava  ésser  son  espòs;  ab  el  1  a- 
volía  fer  la  ruta  llegendària,  y  tots  dos  junts 
serían  pelegrins  de  l’alegria,  romeus  de  la 
joya,  cantors  de  las  benhauransas  terrenals; 
ab  ella  volia  embarcarse  en  el  blanch  llahut 
de  las  noces,  per’arribar,  després  de  creuhar 
el  mar  blavós  de  las  Uargas  delicias,  al  dau¬ 
rat  port  de  la  paternitat  y  la  familia...  La  es¬ 
timava:  ^l’estimava  també?  Y  respectuosa¬ 
ment,  simbòlicament  agenollat,  li  demanava 
una  resposta. 

Las  dugas  amigas  varen  parlarse;  la  con¬ 
versa  fatal  era  arribada... 

— Maria,  parlam  francament:  il’estimas?. . . 

— Sí,  Casta,  l’estimo.  (Per  què  negartho? 
L’estimo  ab  tota  l'ànima... 

— ;Es  possible? 

—  Si,  Casta,  molt  possible.  Ja  ho  sabs,  ja 
ho  sabs,  l’esiimo  .. — 

Abdugas  varen  callar;  grave  silenci  arreu 
s’escampà;  en  un  rellotge  varen  caure  set 
horas... 

— pensas  contestarli? 

— Si,  es  necessari...  li  escriuré. — 

Altra  volta  va  regnar  el  silenci...  Varen 
caure  set  horas  en  un  altre  rellotge;  la  llum 
de  la  espelma  tremolava. 

Y  Casta  va  parlar;  va  dirli  que  semblava 
mentida,  qu’era  innoble  que  per  un  home 
deixés  per  sempre’l  seu  carinyo,  la  seva 
amistat  llarga  y  pregona...  May  s’ho  havia 
pensat  qu’ella  estimés  al  primer  que  la  pre¬ 
tengués,  qu’ab  llargas  miradas  y  ab  parau- 
las  dolsas  li  digués  que  l’aymava,  que’l  seu 
bé  era'l  seu  amor,  la  seva  esperansa’l  seu 
carinyo.  May  s’ho  havia  pensat...  Ella  creya 


617 

que  l’intima  amistat  que  tenian  fóra  eter- 
nal,  qu’arribaría  fins  a  la  negra  porta  de  la 
mort...  y  ara  veya  que  noi...  Tots  els  seus 
somnis  en  l’ayre  s’esvahian  com  essencias. 
Estava  trista;  la  seva  vida  esdevenia  grisa, 
fugia  l’alegria  del  seu  cor.  Perque  ella  l’ay» 
mava,  l’adorava  molt  més  que’l  jove  aquell, 
ab  més  passió,  ab  més  entusiasme,  ab  més 
dalit —  Ella  la  estimava  desde  nena,  desde 
molt  petita.  Y  quan  cresqué,  quan  esdevin¬ 
gué  dóna.  en  las  nits  de  crisi,  sospirava  per 
ella  ab  veu  molt  baixa,  y  bojament,  folla  de 
desitjós,  besava  llargament  ei  seu  retrat  y 
murmurant  son  nom  s’adormia...  La  esti¬ 
mava  ab  passió  furienta,  infinitament,  im¬ 
mensament... 

Y  mentres  li  parlava,  l’aberració  dels 
seus  sentits  arribà  al  paroxisme,  y  li  agafà 
las  mans  y  li  petonejà  las  unglas  y  els  dits, 
jugant  ab  sos  anells.  Y’s  va  agenollar  al 
seu  devant  dihentli  que  l’aymava,  que’l  seu 
cor  era  seu,  seu  el  seu  cos.  Y’s  va  aixecar 
y  la  va  abrassar  furiosament,  petonejantli  els 
ulls  v  las  orellas,  tocantli  els  cabells...  Y  li 
va  dir  que’ls  seus  ulls  tenian  més  blavor  que 
tots  els  mantells  de  la  Verge,  sos  llabis  més 
rojor  que  tota  la  sang  de  sas  venas,  sas  ore¬ 
llas  més  corvas  y  misteris  que’l  seu  cos,  sos 
cabells  més  suavitats  que  totas  las  flors  del 
seu  jardí...  Y  baixant  la  veu,  besantli  las 
orellas,  afegi:  | 

— Y  els  teus  pits  tenen  més  blancor  encara 
que  la  lluna!... — 

Y’s  varen  parlar  molt  llargament,  y  des¬ 
prés,  abrassadas,  confosas,  ab  las  cabelleras 
barrejadas,  varen  plorar  una  hora,  dugas 
horas... 

El  nuviatge  va  anar  fent  sa  via.  De  primer, 
una  tarda,  a  casa  d’una  amiga, ’s  conegue- 
ren;  després  se  prometeren...  Y  al  any  d’és¬ 
ser  promesos  se  casaren.  Era  al  mati:  feya 
un  dia  núvol,  fastigós;  havia  plogut  tota  la 
nit  y  els  carrers  eran  plens  de  fanch.  Se  ca¬ 
saren  en  una  vella  esglesia;  un  capellà  gras, 
de  cara  ampla  y  ulls  allargassats  y  estrets, 
els  va  casar.  De  la  esglesia  anaren  a  casa 
de  la  nuvia  :  aquesta  devia  despullarse,  y 
posarse  un  altre  vestit  per’anar  a  dinar  al 
restaurant.  Maria  entrà  per  darrera  volta 
en  sa  cambra;  estava  un  xich  trista.  Aquells 
mobles  clars,  bonichs,  lleugers,  li  parlavan 
de  tots  els  seus  somnis  y  esperansas,  de  las 


6i8 


JOVENTUT 


sevas  penas  y  alegrias.  En  aquella  cambra 
havia  plorat  els  seus  dolors,  7  havia  rigut 
las  sevas  joyas...  Comensà  a  despullarse. 
Casta,  carinyosament,  l’ajudava.  Li  tre- 
gué’l  vel  y  la  corona,  y  els  va  deixar  sobre 
4in  silló...  y  de  prompte,  furiosament,  sal" 
vatgement,  li  va  arrencar  la  flor  de  taronger 
que  duya  al  pit,  y  mentres  els  seus  llabis 
grossos  y  rojos  cercavan  els  de  Maria,  las  se¬ 
vas  mans,  hermosas,  blancas,  finas,  tren- 
cantli  el  vestit  palparen  el  seu  cos,  blanch, 
hermós,  fí,  y  l’acariciaren  dolsamenl... 

Si:  la  estimava  forsa,  ab  tot  el  seu  cor, 
Casta  a  Maria:  però  creume,  creume,  no 
tant  com  jo  a  n’a  tu.,.» 

Carles  Arro  y  Arro 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Vidamor,  colecció  de  poesías  amorosas  de  Jo- 
seph  Burgas  [May et),  ab  un  pròleg  d'Apeles 
Mestres. 

Las  poesías  que  figuran  en  aquest  llibre 
són  l’obra  d’un  veritable  poeta.  Encara  qu’ai- 
guna  d’ellas  adoleixi  de  certs  vulgarismes  y 
estigui  presentada  en  una  forma  manada  re¬ 
tirar  per  antiga  y  desusada,  no  impedeixen 
aquests  petits  defectes  que  la  totalitat  del 
llibre  sigui  una  obra  exquisida  y  d’empenta. 

Es  un  consol  pera’ls  que’ns  dediquèm  a  la 
crítica  literaria’l  trobarnos  ab  obras  que,  com 
Vidamor ,  ens  proporcionin  estonas  agrado- 
sas  compensadoras  dels  mals  ratos  que  re¬ 
presenta  la  lectura  de  tanta  tonteria  com  des¬ 
graciadament  s’arriba  a  escriure  en  llengua 
catalana. 

En  Burgas  es  un  romàntich  de  cos  sencer; 
però  no  un  romàntich  trist  y  carrincló  com 
els  qu’han  desacreditat  la  escola,  sinó  un 
romàntich  a  lo  Guimerà,  a  lo  Heine  o  a  lo 
Apeles  Mestres,  un  romàntich  ab  tochs  de 
realista,  que  recordan  a  n’en  Maragall. 

Vegis  com  a  proba  la  primera  poesia  del 
grupo  titulat  Estiu ,  que  comensa: 

En  tos  ulls  plens  de  dolsor 
nova  vida  hi  ha  adormida. 

Prestam  tos  llabis,  Amor, 
qu’haig  de  xuclarhi  la  vida, 

versos  que  semblan  arrencats  de  Del  meu 
album  o  de  L'última  carta  d’en  Guimerà;  y 
la  darrera  quarteta  de  la  segona  poesia  del 
propi  grupo,  que  diu: 

Amor,  Amor:  Femlo  ben  lliure 
l’instant  fecond,  l’instant  suprèm... 

Té  la  paraula’l  goig  de  viure. 

Tu  y  jo,  ma  vida,  ara...  callèm, 

que  segurament  en  Maragall  no’s  desdenya¬ 
ria  de  firmar;  y  per  ultim,  la  darrera  poesia 
del  llibre,  en  la  que’l  poeta  ca'nta.  a  la  mort 
que’ns  persegueix  com  una  enamorada  enci¬ 
sadora,  y  en  la  que  diu  a  la  esposa: 


Sas  concas  sempre  buydas, 
em  guaytan  fit  a  fit... 

Amor  meu,  si’t  descuydas 
t’encantarà'l  maritl, 

y  que  termina  ab  una  estrofa  tan  bella  com 
la  següent: 

Mes  un  consol  s'imposa 
si,  al  fí,  ella  se  ra’endú, 
y  es  que  ahont  jo  vagi,  esposa, 
m’hi  tens  de  seguir  tu, 

que  dóna  al  conjunt  de  la  poesia  un  perfum 
d’ingenuu  apassionament,  vital  y  macàbrich 
a  la  vegada,  que  recorda’ls  delicats  cantars 
del  Inlermezzo ,  de  La  mar  del  Nort  0  de  la 
Nova  Primavera. 

Felicitèm,  donchs,  coralment  a  n’en  Bur¬ 
gas  per  la  publicació  del  seu  llibre,  y  desit- 
jèm  que  nostra  entusiasta  felicitació  li  ser¬ 
veixi  per’animarlo  a  honrar  la  literatura  pa- 
tria  ab  novas  y  més  depuradas  publicacions. 

Cóm  moren  les  gents,  de  Emili  Zola,  tra¬ 
ducció  literal  de  A.  B.  T. 

Ab  aquestas  inicials  el  reputat  y  erudit 
filòleg  don  Antoni  Bulbena  $y  Tusell  ha 
publicat  en  un  follet,  y  traduhit  ab  gran  fi¬ 
delitat  y  bon  gust  literari,  un  quadret  del 
eminent  escriptor  francès  en  el  que’s  des- 
criuhen  costums  y  episodis  de  l’alta  societat 
francesa  ab  una  pulcritut  y  un  realisme  ini¬ 
mitables. 

El  Descans  Dominical.  —  Estudi  hètich  per 
mossèn  Andreu  Pont  y  Llodrà. 

Es  un  trevall  en  el  que  son  autor  defensa 
la  lley  d’en  Maura  sobre’l  descans  dominical 
desde’l  punt  de  vista  catòlich  y  demostrant 
una  relativa  cultura  y  erudició  en  materias 
econòmicas  y  filosòficas;  y  dihèm  relativa 
perque,  al  llegirio,  ens  fa  l’efecte  que  dels 
autors  matenalistas  que  tan  despreciativa- 
ment  tracta  no’n  coneix  altra  cosa  que  lo  que 
n’han  dit  els  autors  catòlichs  que  tant  els 
han  combatut;  lo  que  fa  que  caygui  fre¬ 
qüentment  en  grans  equivocacions  e  inexac- 
tituts. 

Es  una  lley  aquesta  del  descans  dominical 
que  may  pot  ésser  ben  rebuda  pels  que  com 
nosaltres  són  enemichs  sistemàtichs  de  tota 
lley  y  tota  manifestació  que  tendeixi  a  cohi¬ 
bir  la  llibertat  individual.  Mal  que  li  pesi  al 
senyor  Pont,  han  passat  pera  no  tornar  may 
més  els  temps  en  que’l  poble  juheu  descan¬ 
sava  un  dia  a  la  setmana;  els  temps  actuals 
són  de  lluyta  y  de  trevall;  en  la  vida  moder- 
na’l  que  descansa  corre  gran  perill  de  que- 
darse  endarrerit. 

No  volèm  dir  ab  lo  que  acabém  de  mani¬ 
festar  que’ns  neguèm  en  absolut  a  reconei- 
xe’l  dret  al  repòs,  no;  que  qui  trevalla  té  de 
reposar  y  de  refer  las  forsas  perdudas.  Lo 
que  hi  ha  es  que  no  compreném  aquest  afany 
d’uniformar  la  cosa  en  un  dia  fixo,  quan  no 
tots  els  trevalls  són  propis  de  determinats 
días  y  de  determinadas  ocasions. 


JOVENTUT 


Que’s  desenganyi  el  senyor  Pont:  si  els 
juheus  feyan  festa  un  dia  fixo  de  la  setmana, 
ara  ja  no  hi  vivim  en  aquells  temps,  sinó  en 
uns  temps  en  que,  mal  que  li  pesi,  ens  ve- 
yèm  forsats  a  llensarnos  ardidament  al  bell 
mitj  de  la  tremenda  lluyta  per  la  existència 
que  a  n’ell  tant  l’horroritza. 

Hem  rebut  també  un  tomo  contenint  las 
obras  premiadas  en  el  Certamen  Literari  ce¬ 
lebrat  l’any  1903  a  Palma  de  Mallorca.  En  ell 
hi  sobressurten  el  discurs  presidencial  de  don 
Joan  Alcover,  la  poesia  premiada  ab  la  Flor 
Natural,  d’en  Gabriel  Alomar,  y  el  discurs 
de  gracias  d’en  Picó  y  Campamar. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


NOVAS 

El  meeting  celebrat  diumenge  en  el  que 
fou  casal  del  martre  de  las  llibertats  catala- 
nas  Bach  de  Roda,  per  iniciativa  de  l’Asso¬ 
ciació  catalanista  de  Roda  que  celebrava  sa 
festa  inaugural,  y  baix  els  auspicis  de  la 
Unió  Catalanista ,  resultà  un  acte  grandiós, 
haventhi  acudit  vehins  de  la  majoria  de  po¬ 
bles  de  la  Plana  de  Vich.  El  meeting  tingué 
lloch  en  l'era  de  la  casa  del  infortunat  pa¬ 
trici,  sense  que’ls  ardorosos  raigs  del  sól  que 
hi  batian  de  ple  bastessin  a  mimvar  l’entu¬ 
siasme  de  la  gentada  que  a  peu  dret  escoltà 
las  sanas  doctrinas  del  Catalanisme. 

Cedida  la  presidència  per  en  Francesch 
Vila,  president  de  l’Associació  de  Roda,  al 
doctor  Marti  y  Julià,  president  de  la  Unió 
Catalanista ,  fou  llegida  pel  secretari  en 
Francesch  Sabatés  la  llarga  llista  de  las  so¬ 
cietats  y  periòdichs  adherits  0  representats 
en  aquell  acte,  y  feren  us  de  la  paraula'ls  se¬ 
nyors  Joseph  Bayés,  de  «Catalunya  Vella» 
de  Vich;  en  J.  Baucells,  de  l’Associació  de 
Roda;  l’obrer  senyor  Llorens,  del  «Centre 
Catalunya»  de  Sant  Marti  de  Provensals;  en 
Gabriel  Casals,  del  «Centre  Català»  de  Sa¬ 
badell;  en  Manel  Folguera  y  Duràn,  ex-pre- 
sident  de  la  Unió ;  y  en  D.  Martí  y  Julià,  que 
ab  son  discurs  va  cloure  l’acte. 

Els  bons  catalans  saben  bé  prou  fins  a 
quin  punt  resultan  hermosos  els  meetings  de 
propaganda  de  la  Unió  Catalanista ,  y  fins  a 
quin  punt  la  inspirada  paraula  dels  nostres 
bons  patricis  escampa  arreu  amor  patri  y 
cultura;  consideris  ,  donchs  ,  lo  que  fou 
el  meeting  de  que  parlèm,  tenint  en  compte 
la  solemnitat  de  la  diada  y  las  circumstan- 
cias  en  que’s  celebrà,  lo  quefeuque'ls  ora¬ 
dors  s’expressessin  ab  gran  eloqüència  y  en¬ 
tusiasme,  y  que  l’auditori  els  interrompés 
constantment  ab  grans  ovacions. 

La  bandera  catalana  de  la  Unió  Catala¬ 


619 

nista ,  ofrena  de  las  dònas  de  nostra  terra, 
onejà  durant  tot  el  dia  1 1  en  els  balcons 
hont  està  ínstalada  la  entitat  capdal  del  Cata¬ 
lanisme,  fentli  guarda  constant  varis  obrers. 

Foren  ademés  moltas  las  associacions  y  cen¬ 
tres  que  tingueren  en  sos  balcons  la  bandera 
barrada,  cuberta  ab  glassas  negras.  Entre 
las  entitats  que  celebraren  actes  commemo- 
ratoris  del  11  de  setembre  de  i7i4,recordèm 
«Catalunya  y  Avant»,  «Aplech  Catalanista». 
«Ateneu  Obrer  del  Poblet»,  «Progrés  Auto¬ 
nomista»  y  «Centre  Catalanista  Graciench». 

Una  comissió  de  la  societat  «La  Reixa»  y 
varis  grupos  de  socis  d’altras  diferentas  asso¬ 
ciacions  anaren  a  dipositar  coronas  a  la  esta- 
tua  d’en  Rafel  de  Casanova,  al  Saló  de  Sant 
Joan.  També  hi  envià  una  corona  la  Unió 
Catalanista. 

Per  ara  no  sabèm  qu’hagi  sigut  empreso¬ 
nat  ningú  pel  delicte  d’honrar  als  grans  ho¬ 
mes  de  nostra  terra,  com  havia  succehit  al¬ 
tres  anys  baix  la  benigna  y  lliberal  gestió 
de  certs  delegats  de  los  Madnles. 


Ha  sigut  denunciat  nostre  estimat  confrare 
La  Tralla ,  pel  número  extraordinari  publicat 
el  passat  dissapte  en  commemoració  de  la 
pèrdua  de  las  llibertats  catalanas.  Ho  sen¬ 
tim,  desitjantli  pera  endevant  pochs  contra¬ 
temps  com  aquest  y  el  mateix  entusiasme 
que  sempre  ha  mostrat  per  nostra  causa,  per 
ell  tan  valentment  y  ab  tant  d’èxit  propagada 
entre’l  poble  català. 


A  Tortosa  s’ha  inaugurat  un  gran  Obser¬ 
vatori  de  Física  Còsmica  dirigit  pel  pare  Ci¬ 
rera  y  patrocinat  pels  jesuítas,  lo  qual  diu 
molt  en  favor  de  ia  cultura  d’aqueixa  ordre 
religiosa.  Els  pares  jesuítas  poden  estar  con¬ 
tents,  perque  si  entre’ls  periòdichs  castilas 
tenen  detractors  sistemàtichs  y  menja-cape- 
llans,  que’n  diuhen  mal  ademés  perque 
odian  tot  allò  que  pugui  fer  honor  a  Cata¬ 
lunya,  tenen  també  a  Catalunya  qui  els  fa’l 
reclàm  d'una  manera  tan  desusada,  que  per 
forsa  se’n  ha  de  ressentir  sa  natural  modès¬ 
tia  y  humilitat  cristiana. 

No  hem  vist  l'Observatori  de  Fisica  Còs¬ 
mica  del  Ebre,  ni  tenim  coneixements  espe¬ 
cials  pera  judicar  de  sa  importància  cientí¬ 
fica,  però  si  ens  hem  de  guiar  pels  articles 
encomiàstichs  qu’hem  llegit,  se  tracta  d’una 
nova  maravella  mondial.  Per  sa  part  el  pare 
Cirera,  quals  mèrits  y  sabiduría  no  neguèm, 
ens  acaba  d’informar  que,  segons  els  parers 
dels  sabis  més  sabis,  ell  es  més  sabí  que 
tots  y  la  seva  obra  superior  a  totas. 

Sensible  es  veure  a  certs  periòdichs  cata- 
lanistas  fent  patria  de  tan  trista  manera  en 
qüestions  científicas,  que  qualsevol  estran¬ 
ger  se  riuria  de  la  nostra  cultura;  sensible  y 


620 


JOVENTUT 


dolorós  es  veure  desmentida  la  serietat  prò¬ 
pia  del  caràcter  català  ab  campanyas  esbo- 
jarradas  y  bombos  dignes  d’ un  arrenca-caixali. 
Ningú  diria  que’s  tracta  d’una  vera  institució 
científica,  sinó  d’una  mena  de  cúralo  todo  a 
lo  Mugnon.  Quina  llàstima  que’l  pare  Cirera 
no’s  digui  Cereza ,  perque  sembla  que  sia  un 
pectoral  y  no  un  observatori  lo  qu’ha  in¬ 
ventat!  Lo  cert  es  que’l  pare  Cirera,  aqueix 
sabi  que’ns  ha  vingut  de  Filipinas  com  de 
la  lluna,  aqueix  astròleg  que’s  declara  a  sí 
mateix  més  ilustrat  que  tothom,  aqueix  cler¬ 
gue  que  parla  de  sa  obra  ab  tant  d'èmfasis 
com  un  curandero  dels  seus  específichs, 
aqueix  patriota  que  vol  regenerar  la  nación 
espanola..  .etc.,etc.,  es,  segons  diuhen,  cata¬ 
là:  però  ns  temèm  que  malgrat  la  precaució 
tothom  el  prengui  per  andalús,  perque  per 
sabi  que  sia,  el  pae  Cereza  ns  sembla  tot 
un  barbiàn. 

Res  pot  darse  de  més  antitétich  que  la  se¬ 
renitat  de  la  Ciència  y  la  xerrameca  gàrrula 
dels  omniscients  de  la  plassa  pública.  La 
missió  d’enlluhernar  badochs  no  es  per  cert 
la  missió  de  la  Ciència,  ni  es  la  missió  del 
Catalanisme. 

Y  com  que  «no  val  a  badar»,  per  nostra 
part  no  badèm. 


Ocupantse  de  la  pròxima  vinguda  d’en 
Salmerón  a  Barcelona,  publicava  l’altre  dia 
La  Renaixensd ls  següents  substanciosos  pa- 
ragrafs  en  els  que’s  comentan  encertadament 
las  darreras  declaracions  del  jefe  único: 

A  lo  que’s  veu,  en  las  declaracions  del  home  de  las 
tres  unitats  s’hi  traslluheix  quelcom  de  recansa  perque 
no  tots  sos  súbdits  polítichs  pensan  còm  ell. 

Diu  que  n’hi  ha  uns  que  són  massa  governamentals: 
tal  volta  podia  haver  afegit  que  cercan  la  porta  del 
presupost  monàrquich  sens  haverla  trobada  encara. 

Respecte  d’altres,  se  plany  de  son  extremat  radica¬ 
lisme  y  en  conjunt  ha  manifestat  que  veu  llunyana 
l’època  de  la  implantació  de  la  república  a  Espanya, 
donchs  li  falta  al  poble  molta  cultura. 

En  Salmerón  ha  declarat  que  creu  en  la  revolució  y 
ha  dit  també  moltas  altras  cosas  incongruents. 

Comprenèm  qu'en  Salmerón,  si  es  verament  repu¬ 
blicà,  s’esgarrifi  cada  volta  qu’arriba  a  son  coneixe¬ 
ment  un  d'aqueixos  discursos  d’en  Melquíades  Alvarez, 
fets  ab  el  mateix  clixé  ab  que  parlavan  en  Martos,  Mo- 
ret,  Abarzuza  y  tants  altres,  quan  estavan  a  punt 
d’abandonar  la  república;  comprenèm  que  no  li  agra¬ 
din  las  paraulas  de  certs  agitadors  que’s  declaran  anar- 
quistas,  socialistas,  federals  o  unitaris  segons  es  el 
públich  que’ls  escolta,  y  comprenèm  que  li  succeheixi 
ab  aqueixos  darrers  perque  ab  tot  y  ésser  un  Salmerón, 
dèu  haver  comensat  a  ovirar  que’l  estàn  y  s’estàn  po¬ 
sant  en  ridícul.  Mes  lo  que  resulta  xocant  es  que  din- 
tre’l  partit  repúblicà  no  hi  puguin  cabre  acoblats  go¬ 
vernamentals  y  radicals. 

Ab  aqueixa  sola  confessió  revela’l  quefe  dels  repu¬ 
blicans  centralistas  lo  migrat  y  estret  de  son  criteri 
polítich.  Vol  tancar  el  moviment  de  que’s  diu  capdill 
dintre  de  motllos  esquifits  y  desnerits.  Vol  l’establi¬ 
ment  d'una  forma  de  cosas  nova  que  sols  convingui  al 


reduhit  número  que  com  en  Salmerón  no  tinguin  un 
criteri  fixo,  ni  ideas  propias  ni  novas;  que  vulguin  una 
república  imperialista  ab  servey  obligatori  y  anticleri¬ 
calisme,  perque  a  Fransa  ho  fan  aixís.  Y  el  día  que  a 
la  vehina  nació  acordessin  establir  una  república  sense 
cap  llibertat  nt  cap  autonomia,  també  la  voldrían  aixís. 

Volen  la  revolució  feta  als  quartels,  prescindint  del 
poble,  encara  qu’en  realitat  no  sia  sinó  un  cop 
d’estat. 

L’home  que  creu  aqueixas  cosas  y  confia  en  sem¬ 
blants  procediments  fa  bé  d’estar  trist  y  abatut. 

Ab  aqueix  republicanisme  y  el  de  tots  els  unitaris 
qu’ab  ell  van  no’s  porta  al  país  al  lloch. 

Sols  se  consegueix  anar  passant  l’estona,  embadalint 
a  uns  quants  y  íruhint  actas  de  diputats  y  regidors,  y 
altras  cosas  que  dits  llochs  y  sas  influliencias  reportan. 


La  «Escola  Jordiana-Orfeó  Canigó»,  que 
constituheix  la  secció  musical  del  Ateneu 
Obrer  del  Districte  segón,  donà’l  passat  di¬ 
jous  a  la  nit  un  triat  concert,  cantant  las  pes- 
sas  següents: 

L'arbre  sagrat  (Morera);  Lo  frare  blanch 
(Piqué);  Retreta  (Rillé);  La  filadora  (Lapey- 
ra);  La  Verema  (Lassus);  O  quam  gloriosum 
(Victoria);  Chorals  47  y  49  (Bach);  Ave-Ma- 
ría  (Victoria);  Deus  tuorum  militum  (Piqué); 
La  filla  del  marxant  (Gelambí);  L’ emigrant 
(Vives);  L’angel  de  la  sòn  (Lamothe  de  Grig- 
non);  Lo  pardal  (Mas  y  Serracant)  y  Els  Se¬ 
gadors  (Morera). 

La  execució  d’aquestas  obras  valgué  forsa 
aplaudiments  a  las  tres  seccions  de  senyore- 
tas,  homes  y  noys,  que’s  lluhiren  baix  la  ba¬ 
tuta  del  mestre  Piqué. 

L’himne  Els  Segadors  fou  escoltat  estant 
de  peu  dret  tota  la  concorrencia,  qu’era  molt 
nombrosa  y  l’aplaudi  ab  entusiasme. 

Resultà,  donchs,  agradabilíssima  aqueixa 
patriòtica  festa. 


Publicacions  rebudas: 

Bach  de  Roda,  cansó  popular  catalana, 
XXXVII  de  las  publicadas  pel  «Cançoner 
Popular»,  ab  un  dibuix  alegòrich,  lletra, 
música  y  extensas  notas  folk-lòricas  al  final. 
Preu,  10  cèntims.  Dipòsit:  Rambla  de  Sant 
Joseph,  11. 

Plan  d'ensenyansa ,  pera  las  Escolas  del 
Districte  segón.  S’ha  publicat  y  hem  rebut 
el  plan  d’ensenyansa  de  ditas  Escolas,  apro- 
bat  per  sa  junta  directiva.  Ab  ell  S’acompa- 
nyan  las  llistas  de  donatius  y  quotas  dels 
socis,  pera’ls  gastos  d’instalació  y  sosteni¬ 
ment. 

Salutació  al  poble  català ,  publicada  per 
l’«Associació  de  Lectura  Catalana»,  en  la 
que  s’exhorta  a  la  germanor  per  medi  de  las 
puras  emocions  del  art,  que  fassin  oblidar 
alus  rancnias  de  las  lluytas  socials. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Any  V-Núm.  241 


Barcelona,  22  de  Setembre,  1904 


Literatura 

Ciencias 


Periòdich  catalanista 

SURT  ELS  DIJOUS 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

SUMARI: 

Declaracions  principescas,  per  F.  Pujulà  y  Vallès. — 
Impressions  de  mar  y  terra,  per  Octavi  Pell  Cuffí.— 
El  cant  de  las  alosas,  per  P.  Riera  y  Riqué.— La  lley 
trista,  per  Enrich  de  Fuentes.— L’Alianor;  Parla  en 
Cisco,  per  Rafel  Nogueras  Oller.  —  Sonets,  per  Ar¬ 
nau  Martínez  y  Serinà.— Per  ull  de  garbell,  per  Emi¬ 
li  Tintorer. — Solitut,  per  Amadeu  Doria  —Els  caps 
d'ase,  per  F.  Mistral,  traducció  de  Benet  R  Barrios. 
— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  18. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana. — Plecn  11. 


DECLARACIONS  PRINCIPESCAS 

Allà  al  lluny,  en  la  immensa  Llotja  roja 
ahont  el  kirsh  y  l’arròs  blanch  aumentan 
llur  supremacia  a  canonadas,  ahont  la  cri- 
santema  va  esfullantse  dolsament  enamorada 
de  sa  patria  (pobra  idea,  que  malament  t’ay- 
man  arreu!),  y  el  knut  va  perdent  frisel-las 
pera  conquerir  y  conservar  respectivament 
lo  que  a  cap  dels  dos  pertoca,  don  Jaume  de 
Boi  bon,  el  fill  d’en  Carles  Xapa ,  hi  permaneix 
guaytant,  observant,  estudiant  y  parlant  dels 
espanyols  quan  la  ocasió  s’ho  porta. 

En  veritat  que  no  són  pas  banals  aqueixas 
figuras  de  reys  y  princeps  de  nom,  que  a 
l’aubada  del  sigle  xx  passejan  l’anyoransa 
del  fuhet  d’un  cap  al  altre  del  món,  anant 
perdent  els  hàbits  de  llur  sang,  democrati- 


NÚMF.RO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  KOLLETINS .  .  40  » 

>  >  SENSE  FOLLETINS.  2C,  » 

santse,  somrihent,  concedint,  com  si,  ja  que 
no  l’acatament,  busquessin  pera  satisfacció 
de  sas  ànimas  pobras  la  indulgència,  la  sim¬ 
patia  que  tan  felissos  fa  als  febles. 

D’una  hora  lluny  se  sent  el  bat  dels  aris- 
tòcratas  perfums  ab  que  han  empolsat  sa  de¬ 
mocràcia;  se  veu  que  no-són  pas  llurs  llabis 
els  qui  somriuhen,  sinó  que’l  somrís  s’hi  ha 
adaptat  a  sobre  com  aquells  fixa-mostatxos 
ara  en  us;  se  comprèn  que  sas  concessions 
son  purament  teóricas  y  no  han  romangut 
llarct^temps  a  dintre  d’ells...  però  <;què  hi 
fa?  això  m’alegra  a  mi,  això’ns  alegra  a  tots 
al  veure,  al  sentir  còm  la  immensa  mole 
progressiva  fa  son  cami  y  arrossega  darrera 
seu  las  anclas  que  la  tenian  fondejada  y  que 
ab  el  frech  van  prenent  contorns  arrodonits 
que  ja  no  arrapan  en  lloch. 

El  rey,  un  cop  tret  del  jòch  de  cartas,  dei¬ 
xa  entre’ls  blanquillos  demòcratas  son  man¬ 
tell  y  son  ceptre,  y  emportantsen  els  altres 
atributs  els  passeja  per  las  aceras:  trinca  sa 
copa  ab  las  copas  babejadas  per  las  plebeyas 
impuras,  creuha  sa  espasa  ab  las  dels  ama¬ 
teurs  de  salas  d’armas,  economisa’l  seu  oros 
com  un  vulgar  mantegayre,  y  el  seu  bastos 
l’afina  y  l’afina,  fins  ferlo  esdevenir  mangala 
d’elegant.  Això  m’alegra  a  mi:  ^a  qui  no  ale- 
gran  las  conseqüencias  d'haver  escarpit  ben  , 
bè  aqueixos  grans  jochs  de  cartas  anomenats 
pobles? 


Ó22 


JOVENTUT 


Entre  aquells  llops  esquilats  el  cadellet 
don  Jaume  hi  fa  molt  goig.  Me  planyo  de 
que  no  sigui  de  cotó  fluix  ab  ulls  fets  d’agu- 
1 1  as  de  picar!  Jo’l  faria  cubrir  ab  campana  de 
vidre  y  el  posaria  a  casa  en  lloch  vistós. 

Descavalcat  de  son  cavall  blanch  de  ba¬ 
talla,  put  a  benzina:  ha  esdevingut  intrèpit 
chauffer.  No  està  demanant  un  / fallol  inflat 
sota  sa  capa  blanca  ab  llencas  negras:  sas 
linias  són  fashionables.  Du  plech  als  panta¬ 
lons  y  cassadora  model  Magasin  Prinlemps. 
Un  té,  al  vèurel,  desitj  no  de  cridar  [fallo!  bo 
y  picant  sobre  una  taula,  sinó  de  fer  conces¬ 
sions  també,  posarli  la  mà  sobre  la  espatlla 
y  dirli:  «^Anemla  a  fer  petar  prenent  un 
bock ?))  O  més  a  la  catalana:  «Mestre,  femne 
cinch  de  la  dolsa,  y  vos  feumen  dos  quartos 
de  lo  qu’heu  decidit  dels  espanyols.» 

Però  çcòm  dirli  això?  ^Per  ventura  ja 
ha  respost  a  qui  li  feu  semblant  pregunta? 
No  sé  si  remullant  la  gola;  però  si  sé  que,  ba¬ 
llant  a  ca  la  Fransa,  que  festejava  en  sa  casa 
de  comissió.,  diplomàtica  de  la  Mandxuria  la 
proclamació  de  sa  República,  respongué  y 
respongué  parlant.  11  parle! 

No  costa  pas  tant  escoltarlo: 

Vos  admirèu  ^veritat?  de  que  jo,  Borbon,  hagi  vin¬ 
gut  a  aquesta  festa.  Confessèu  que  vos  sorprèn  Jo  ma- 
teig  vaig  quedar  sorprès  al  rebre  una  invitació  He 
trobat  això  tan  curiós,  tan  estrany,  qu’he  enviat  la  tar- 
jeta  als  amichs  que  tinch  a  París  Y  he  vingut  perque, 
al  cap  y  a  la  fí,  jo  no  sóch  aquí  més  que  un  oficial  rus 
allunyat  de  tota  política  ara  per  ara,  y  perque  tant  ma¬ 
teix  això  m’ha  plagut.  Altrament,  el  govern  de  la  Repú¬ 
blica’m  sembla,  a  menys  que  successos  extraordinaris 
cambihin  las  cosas,  sòlidament  establert  aFransa,  y  opino 
qu’es  pueril  el  fer  morros  eternament  {de  bouder  éternei- 
lement).  Si'm  trobés  a  Rússia  quan  la  visités  M.  1  ou- 
bet,  no  dubtaria  pas  a  desfilar  devant  d’ell  en  mon 
lloch,  ab  mon  regiment.  Confesso  que  seria  un’altra 
cosa  si  ,  el  rey  d’Espanya  vingués  a  Varsòvia,  ahont 
resideix  ma  guarnició.  En  aquest  cas  no  podria  fer 
altra  cosa  qu’abstenirme  absolutament 

De  moment,  lo  primer  que  se  m’ocorre 
es  dir:  Tramítese.  Y  després  preguntar:  -  iNo 
es  verdaderament  deliciosa  aquella  tarjeta 
enviada  als  amichs  de  Paris?  £No  es  d’una 
educació  refinadissima  això  d’alabar  la  Re¬ 
pública  tot  un  Borbon  quan  parla  ab  un  pe¬ 
riodista  francès?  Perque  en  aquest  punt  sí 
que  un  sent  el  desitj  de  darli  un  copet  al  ven¬ 
tre  a  n’en  Jaimitu  y  dirli:  Manu!  Ah!  Si  aquí 
hi  hagués  verdader  patriotisme  y  llealtat 
vers  nostras  institucions,  a  horas.  d’ara  ja 
*  tindríam  a  n’en  TeodorBaró  camí  de  laMand- 
xuria,  anant  a  buscar  ab  la  rialleta  als  1  la  bis 


una  rectificació  al  final  d’aquest  paragraf 
que  rellegim,  rectificació  que  no  hi  ha  cap 
dubte  obtindria,  donada  la  cortesia  del  pseu- 
do-príncep.  Y  no  li  costaria  pas  tant  recti- 
ficarse.  Es  d’una  lògica  tan  ultra-blava  això 
de  veure  en  Loubet  lo  que  no  veu  en  An- 
,fòs,  es  a  dir,  la  representació  d’un  poble! 

Seguiu  escoltantlo  y  aguanteuvos  y  aga- 
fèu  forsa’ls  lliberals,  perque  prompte  serà 
cosa  de  cridar:  «Visca  don  Carles,  y  son  fill, 
y  tota  sa  parentela,  artistas  inclosos.» 

No  creguèu,  sobre  tot  vos  ho  demano,  que  las  me- 
vas  preferencias  siguin  pera  un  regim  clerical  Jo  no  ad¬ 
metria  en  cap  cas  que’l  clero  tingués  pretensions  polí- 
ticas,  y  no  trobo  gens  malament  que  vostre  govern 
prengui  a  voltas  contra  ell  y  con  ra  las  ordres  religio- 
sas  midas  que  sovint  són  plenament  justificadas  Potser 
obra  ab  massa  brutalitat,  (i)  però  manté  molt  llegítima- 
ment  la  supremacia  del  poder  civil  (2)  ^Què  hi  farèm?  Es 
bogeria  voler  remuntar  la  corrent;  lasocietat  camina  y 
las  ideas  se  renovan  seguint  una  lley  d’evolució  fatal. 
Es  del  tot  inútil  voler  lluytar.  (3)  Aixó  no  m’impedeix 
respectar  la  religió  y  fins  ésser  religiós  a  ma  manera, 
que  no  es  pas  la  del  actual  rey  d’Espanya,  molt  més 
clerical  que  jo,  ni  la  dels  pares  jesuítas  que  m’han  edu¬ 
cat  y  vers  els  que  no  professo  pas  una  admiració  sense 
reservas. 

Senyors,  cfemnos  jaumistas? 

Seguim  escoltantlo,  qu’ara’ns  comunicarà 
un  gran  descubriment  qu’ha  fet,  y  un  favor 
que  està  disposat  a  fernos. 

La  guerra  es  una  cosa  espantosa,  y  ara  que  n’he 
tingut  tot  l’horror  devant  dels  meus  ulls,  jo  vos  ho 
afirmo,  no  podria  may  decidirme  a  provocaria  si  depen¬ 
gués  de  mi.  Si  pera  guanyar  el  trono  hagués  de  fer  ves¬ 
sar  sang  espanyola,  crech  que  no  podria  rçsòldremhi 
may.  O,  a  menys  que’l  resultat  fos  ben  segur... 

Jo  no  puch  pas  seguir  escoltantlo.  Aquest 
noy  qu’es  bon  tros  més  viu  que  son  pare  ha 
volgut  agafar  peix  de  Mandxuria  estant.  Tals 
cosas  li  haurà  contat  son  pare  en  el  bressol, 
que’ns  haurà  pres  per  xinos...  Sota  son  trajo 
de  ciutadà  hi  ha  sempre  la  lera,  el  brè¬ 
tol  que  parla  de  la  vida  dels  fills  d’un 
poble  com  cosa  que  li  pertoqués,  que  la  es¬ 
talvia  sols  quan  no  està  ben  segur  de  guanyar 
sa  empresa,  y  que  té  la  ignocencia  de  dirho 
com  no  sabent  que  tots  els  homes,  els  més 
vulgars  principalment,  són  els  que  no  obran 
sinó  quan  el  guany  es  indubtable.  Sempre, 
sempre  resta  quelcòm,  millor  dit,  tot,  en  el 

(1)  Es  un  aristòcrata  qui  parla,  però  ja  anirà  per¬ 
dent  aquest  vernís. 

(2)  jNo  ho  deya?  Ja  troba  una  compatibilitat  entre 
la  llegitimitat  y  la  brutalitat  Ja  no  es  un  aristòcrata 
qui  parla,  per  més  que  l’esperit  encara  es  real. 

(3)  Envíaho  per  carta  'al  clero  d’aquesta  terra,  que 
que  ja  t’ho  dirà  de  missas. 


JOVENTUT 


623 


fons  de  las  ànimas.  Podrà  amagarse  sota  ca- 
pas  de  cultura  nova,  però  lo  adquirit  queda. 
Pera  trobarho  cal  sols  gratar. 

En  els  jochs  de  cartas  hi  ha  la  sobirania. 
Uns  volen  que  la  tinguin  els  blanquillos , 
altres  que  la  tinguin  las  figuras.  Abdugas 
opinions  són  erronias:  en  matèria  de  so¬ 
birania  cal  tirar  el  carter  al  foch. 

Y  ara,  Jaimitu,  no’t  despullis  qu’estàs 
molt  bé.  Y  guarda  canya,  cordill  y  am.  Gas- 
tas  esquer  dolent  y  no  has  hagut  res  en 
aquestas  platjas.  T’havias  de  limitar  a  haver 
capellaneis  y  burros ,  y  ets  tan  maladroit,  que 
fins  aquest  peixi  minuli  has  espantat  ab  el 
soroll  qu’has  fet  tirant  l’ormeig  a  l’aygua. 

F.  Pujulà  y  Vallès 

IMPRESSIONS  DE 
MAR  Y  TERRA 

Al  amich  y  company  d'excursió  en 

Santiago  Segura 

Fantasia  blanca 

De  fusta  toscament  tallada,  pintada  de 
blanch,  ressalta  sobre’l  casco  fosch  del  vapor. 
Clavada  a  proa,  inclinantse  sobre  l’abim,  ab 
las  robas  onejant  en  la  immovilitat  dels 
plechs  estatuaris,  sembla  una  fada  deste- 
rrada  de  las  regions  del  misteri,  que  per  ma¬ 
ledicció  d’un  Deu  omnipotent  fos  condemp- 
nada  a  pendre  cos  real  en  una  esculptura  de 
fusta.  Sos  cabells  tenen  una  rossor  de  blat, 
y  es  son  rostre  inexpressiu  com  els  de  las 
esfinxs  gegants  d’Egipte. 

Es  blanca,  y  està  inclinada  sobre  l’abim  de 
las  onas  blavas  que  la  proa  talla  llensant  als 
costats  dugas  ratllas  de  blancor  escumosa, 
dibuixadas  ab  ràpida  pinzellada  sobre’l  mar. 
Y  las  ratllas  s’aixamplan  com  vels  que  su¬ 
ressin  sobre  l’aygua,  y  fugen  lluny,  esborra- 
das  per  la  blavor  immensa.  ■ 

La  blanca  fada  de  fusia,  que’l  vent  acarona 
ab  manyagas  suaus,  que  vola  sempre  sens 
alas  sobre  l’abím,  clavada  a  proa,  captiva 
entre  cadenas  groixudas  y  negrosas,  es  un 
símbol  de  la  meva  fantasia,  un  símbol  escul¬ 
pit  to.scament.  Per  això  m’estich  encisat  a  la 
vora  seva,  la  miro  desde’l  punt  més  avensat 
del  vapor,  sentint  la  besada  fresca,  dolsa  y 
cominua  del  oreig.  Y  ella  no’m  veu:  sos  ulls 


miran  sempre  devant  seu  las  onas  blavas  y 
l’horitzó  llunyà. 

El  meu  pensament,  las  mevas  ilusions,  la 
meva  fantasia  també  com  ella  miran  sempre 
endevant,  y  voleyan  sobre  l’abím  ab  las  alas 
talladas. 

Però’l  cos  malehit  las  lliga  ab  las  cadenas 
dels  sentits  a  la  matèria,  las  fa  tornar  esta- 
tuas  immòvils  que  miran  ab  ulls  indiferents. 
Volan  arrossegant  el  cos  y  no  poden  fugir 
solas.  Miran  la  blavor  del  pervindre  y  las  en¬ 
cadena  la  realitat  indestructible  dels  moments 
breus  de  nostra  vida.  Y  s’encarnan  en  una 
matèria  que  s’arrossega,  sense  forsa  pera  vo¬ 
lar  ni  enlayrarse.  Y  cada  cayguda  en  el  camí 
de  la  vida  es  una  ferida  oberta  per  hont  sang- 
nan  las  ilusions  agonitzants,  -que  moriran 
avans  d’arribar  al  ideal. 

Jo,  pensant  això,  sento  desitjós  de  pendre 
una  destral  y  ab  ella  separar  de  la  proa,  ab 
cops  que  fassin  salt,ar  la  fusta  estellantse,  la 
fada  blanca  inclinada  sobre'l  mar.  Y  una  te- 
mensa’m  fa  rebutjar  ma  ignocent  idea:  la 
de  que  aquella  esculptura,  materialisació  de 
ma  fantasia,  caygui  sobre  las  onas,  que  la 
bressarian  dolsament  y  la  portarian  lluny, 
cap  a  la  platja,  altra  vegada  a  las  mans  dels 
homes. 

Mentres  tant  el  vapor  seguiria  sa  marxa 
fatídica  pel  camí  que  porta,  indiferent  a  la 
pèrdua,  segur  de  recobraria  y  portaria  altra 
vegada  entre  cadenas,  clavada  a  proa,  com 
una  representació  d’una  esperansa,  un  desitj, 
una  i  1  usi ó  que  resta  en  terra:  la  dòna,  la  fe¬ 
mella  fecondada  en  las  curtas  estadas  en  te¬ 
rra  pera  que  infanti  nous  fills  que  visquin 
sobre’l  mar,  perduts  en  la  immensitat,  com 
els  aucells  marins  voleyant  ab  las  alas  este- 
sas  sobre’l  barco,  qu’avansa  en  l’infinit  blau. 

Un  castell  senyorial 

Un  castell  senyorial  es  una  tomba  de  vidas 
passadas,  un  museu  de  retrats  de  personat¬ 
ges  nobles,  una  historia  de  festas  quina 
flayra  penetranta  de  joya  sadolla  l’ayre  re¬ 
clòs  de  las  cambras  foscas,  obertas  sols  els 
jorns  en  que  un  visitant  escorcollador  de  be- 
llesas  antigas  fa  entrar  la  llum  pels  fines¬ 
trals,  y  ab  ella  la  essencia  de  las  flors  dels 
jardins  silenciosos. 

L’altiva  majestat  de  las  torras  esbeltas 
guarda’ls  tresors  del  castell  tancat,  hont  viu 


624 


lOVENTU'I 


encara  la  poesia  dels  temps  llegendaris.  Els 
mobles  tornejats,  guarnits  d’un  vellut  blau 
de  mar  que’l  temps  ha  descolorit,  estàn  im¬ 
pregnats  de  la  bellesa  que  conservan  els  ob¬ 
jectes  que’ns  descansan  la  vista  en  una  con¬ 
templació  respectuosa.  Els  retrats  miran  va¬ 
gament  ab  sos  ulls  fondos;  ab  ells  morí  sa 
llegenda  ignorada  en  els  detalls,  coneguda 
pel  sagell  grabat  en  las  linias  del  sostre  d’al¬ 
tiva  superioritat  o  de  mistica  melangia. 

Las  cambras  de  dormir  ab  els  llits  ador- 
nats,  com  esperant  a  la  dama  y  son  avmant, 
amagan,  sota  las  robas  finas  y  els  brodats  de 
miniaturada  bellesa,  la  eterna  florida  dels 
amors  sensuals,  que  s’endevina  marcada  en 
els  coixins  flonjos,  servadors  encara  de  for- 
mas  en  ells  modeladas  per  la  forsa  vibrant 
de  la  passió. 

Representant  la  historia  del  primer  noble, 
que  lluyta  valentment  en  llegendarias  gestas 
ab  un  nombre  superior  d’enemichs  traidors, 
o  la  escena  en  que’l  rey  li  dóna’l  títul  des¬ 
prés  de  la  batalla,  assentat  a  la  porta  de  sa 
tenda,  voltat  dels  guerrers  y  sos  cavalls,  els 
tapissos  del  menjador  penjan  de  las  parets 
ab  severitat  que  imposa.  Y  la  taula  llarga, 
desparada,  mostra  ben  bé  que’ls  amos  del 
castell  no  hi  viuher  pas. 

Quan  ne  sortim,  y  tancan  las  finestras  y 
las  portas,  y  la  fosca  regna  altra  volta  dintre 
las  cambras,  sembla  que  posin  la  llosa  d’una 
tomba.  Y  els  moments  de  poètica  admiració 
que  hi  hem  truhit  quedan  tancats  a  dintre. 

Partim:  el  castell  s’amaga  entre’ls  arbres 
que  vorejan  els  camins  laberintichs  del  jardí. 
El  castell  torna  al  repòs,  a  la  eterna  dormida 
de  las  cosas  mortas. 

En  sas  cambras  hi  hem  viscut  en  una  abs¬ 
tracció  de  l’època  present.  Las  ombras  y  els 
retrats  han  sigut  nostres  companys.  Ells  ens 
han  parlat  de  las  antigas  glorias. 

El  castell  ja  no’s  veu.  Cansons  de  trova- 
dors,  amors  de  romànticas  damiselas,  festas 
esplèndidas,  passèu  desfilant  per  mon  espe¬ 
rit  que  vos  anyora  sens  havervos  conegut. 
Potser  en  mi  viu  un’ànima  qu’en  aquest  cas¬ 
tell  nasqué  y  estimà  pera  desapareixe  en  el 
misteri  de  lo  desconegut.  Torna  a  florir,  tes¬ 
timoni  d’edats  llunyanas;  torna  a  viure.  Y 
torna  al  castell  a  isolarte  ben  sovint,  pera 
fruhir  de  las  cosas  conegudas  qu’hem  esti¬ 
mat  un  jorn  y  volèm  que’ns  voltin  ab  sa  pro¬ 


tectora  presencia,  d'orna  a  viure  v  a  recordar 
l’encis  dels  temps  que  no  han  de  tornar;  y 
somniaràs  fantàsticas  cavalcadas  de  guerrers 
nobles  qu’en  corcers  briosos  avansan.  sem¬ 
pre  galopant,  cap  a  las  regions  de  la  Nostra 
Senyora,  la  desitjada  verge  Poesia. 

Las  oliveras. 

La  carretera  s’allargava  blanca  entre  mitj 
dels  olivars  confosos  en  la  fosca,  que  creixia.' 
Al  cel  lluhían  els  primers  estels.  El  cot¬ 
xer  arriava,  a  intervals  regulars,  la  mu¬ 
la  catxassuda  portantnos  cap  a  Sóller. 
La  nit  s’anunciava  esplèndida ;  la  nit  al 
camp  plena  de  misteriosa  poesia.  Y  nos¬ 
altres,  en  silenci,  admiravam  la  terra,  el 
cel,  l’ayre  ple  d’olors,  de  sorolls  y  de  visions. 
A  cada  banda  las  oliveras  ressaltavan  fos- 
cas,  dibuixantse  sobre’l  cel  més  clar. 

Las  oliveras  a  Mallorca  són  fantàsticas. 
Semblan  visions  de  condempnats,  dantescas 
aparicions  esgarrifosas.  Se  recargolan  com 
en  suplicis  eterns,  que  immovilisan  llurs  po¬ 
sicions  atormentadas  y  apagan  llurs  ge- 
mechs. 

Las  oliveras  són  cenlenarias.  Arrelan  a 
terra  desesperadament,  ab  las  arrels  retorsa- 
das,  furgant  en  busca  d’avgua  per’apagar  la 
sed  inagotable.  Y  son  cos  s’aixeca  enlayre, 
son  tronch  tremola  en  un  pahorós  deses¬ 
per  d’agonitzant,  abandonantse  al  dolor, 
inclinantse  vensut  en  sa  impotència  con¬ 
tra’l  destí  que’l  fa  viure  atormentat. 

Y  de  nit,  las  oliveras  parlan  entre  ellas  de 
son  patir  etern.  S’abrassan  en  una  ampla  ro¬ 
dona  ajuntant  llurs  brancas  carregadas  de 
fullas  y  de  fruyts;  cantan  una  elegia  a  sos 
dolors  ignorats;  claman  als  Deus  misericòr¬ 
dia  y  pau.  Y  sas  arrels,  trobantse  en  las  en- 
tranyas  de  la  terra,  se  besan  ab  un  bes  de 
consol;  y  aixis  plegadas,  l’una  enrotllada 
amorosament  ab  l’altra,  amagan  ben  fondos 
els  seus  amors,  que  rebrotan  en  las  brancas, 
a  la  llum  del  sól,  en  fullas  y  flors. 

Cantan  els  grills  ab  aixordadora  y  persis¬ 
tent  cridòria,  com  si  tinguessin  por  de  las 
ombras,  com  si  demanessin  el  jorn.  Son  cant 
es  monoton  y  trist;  té  la  cruesa  dels  crits 
repetits  per  milers  en  la  immensitat'  dels 
camps;  es  un  crit  infinit  que  corre  a  lo  Uarch 
del  camí,  que  vos  segueix,  que  sentiu  en 
aquest  olivar  y  en  aquell  bosch;  es  un  ge- 


JOVENTUT 


625 


mech  etern,  un  himne  sortit  de  la  terra  pera 
fer  vibrar  l’ayre,  que  se  sent  de  lluny,  qu’en- 
tra  en  el  silenci  de  las  casas  solitarias  .hont 
el  llum  d’oli  no  esbargeix  las  ombras  dels 
recons.  Y  aquesta  monòtona  cantada  dels 
grills  y  l’esgarrifós  espectacle  de  las  oliveras 
que’s  presenta  a  nostra  vista  desde’l  comens 
del  cami,  ens  fa  alsar  els  ulls  al  cel  rublert 
d’estels;  y  en  la  muda  contemplació  dels  que 
guspirejan  lluny  ab  tremolors  ínperceptibles, 
ens  consolèm  dels  sufriments  que’ns  voltan. 

La  fosca  confon  tot  lo  de  la  terra.  No  més 
las  montanyas  llunyanas  retallan  llur  silueta 
negrosa  sobre’l  cel  estrellat.  Algún  llum 
crema  dintre  una  casa  propera  del  camí 
0  enlayrada  cap  a  montanya.  Y  aquells  llums 
petits,  brillant  solitaris  com  estrellas  cavgu- 
das  del  cel,  s’acostan  a  nosaltres  conforme'· 
va  fent  via’l  carruatge.  Llur  claror  groga’s 
distingeix  més  clarament,  sortint  del  quadro 
d’una  finestra  0  del  march  d’una  porta.  Al 
passar  per  devant  de  la  casa  veyèm  l’inte¬ 
rior,  hont  crema’l  llum  que  dóna  claror  mi¬ 
grada  a  la  gent  reunida  al  menjador,  y  que, 
sortint  fora  la  porta,  aclareix  la  carretera  al 
bell  devant  de  la  entrada.  Aquestas  casas  ig: 
notas,  entrevistas  al  passar  de  nit  per  la  ca¬ 
rretera,  que’n  són  de  misteriosas!  Apareixen 
sobtadament  al  costat  del  camí,  y’s  perden 
després  com  una  visió  de  somni;  y  més 
lluny  tornan  a  ressortir,  ab  la  claror  esmor- 
tuhida  vessant  per  las  finestras,  ab  una  om¬ 
bra  humana  aturada  a  la  porta,  ab  sos  gos¬ 
sos  que  lladran,  saltant  darrera’l  cotxe,  in¬ 
terrompent  el  silenci  de  la  nit. 

Pujavam  poch  a  poch  pera  passar  el  coll  de 
las  montanyas  que’ns  barravan  el  pas  de 
Sóller.  Desde  l’altura  veyam  els  Ifums  de 
Palma,  lluny,  y  endevinavam  el  mar,  quiet. 
Arribarèm  al  punt  més  elevat;  comensarem 
la  devallada.  La  mula  trotava,  com  empesa 
pel  carruatge,  y  sobtadament  giravam,  en 
un  revol  de  carretera,  y  més  avall  tornavam 
a  girar,  anant  d’un  cantó  al  altre  com  en  una 
serie  de  plans  inclinats,  colocats  en  ziguiza- 
ga.  Sóller  ja  era  aprop  y  la  carretera  baixava 
sempre.  Pel  nostre  costat  passavan  els  carros 
qu’anavan  al  mercat  de  Palma  pausadament, 
pujant  sempre,  guanyant  camí  en  un  esfors 
continuat  de  las  be^tias  que  no  guiava  ningú; 
els  carreters  dormint  0  caminant  allunyats 
dels  carros,  fent  conversa  ells  ab  ells.  Donèm 


la  darrera  volta  y  entrèm  al  el  poble.  Els  ca¬ 
rrers  són  tristos  y  solitaris,  las  casas  tanca- 
das;  algún  fanal  aclareix  malament  las  om¬ 
bras;  al  cafè  encara  hi  ha  noctàmbuls  parlant 
de  política  o  entregats  a  batxillerías  de 
vehinat. 


Al  llevarme  surto  a  la  finestra.  Las  mon¬ 
tanyas  me  voltan  imponents.  Casas  blancas, 
escampadas,  y  hortas  plenas  d’arbres  fruy- 
ters  s’estenen  al  meu  devant.  La  impressió 
dels  pobles  desconeguts  hont  arribèm  de 
nit,  que  veyèm  al  mati  per  primera  vegada 
clarament,  la  sento  jo  ara  ab  el  mateix  encís 
que  sempre  fruheixo  en  ocasions  semblants. 
Un  carrer  passa  devant  la  casa  hont  estich, 
un  carrer  anònim  pera  mi,  ab  arbres  esqui¬ 
fits  que  contrastan  ab  els  ufanosos  de  las 
hortas  vehinas. 

Un  fuster  trevalla  picant  fustas,  cons- 
truhint  un  moble  que  no  distingeixo  prou 
bé.  Un  bagul  petit  pera  un  albat  se  veu  ja 
enllestit  sobre  una  cadira.  Un  que  se’n  va’l 
jorn  que  nosaltres  arribèm;  un  infant  més 
colgat  en  la  terra  a  poch  d’haver  nat;  un  fill 
desitjat,  infantat  per  l’amor,  esperat  tant 
temps  en  la  lenta  gestació;  una  ilusió  mor¬ 
tal  Y  ab  el  pensament  veig  als  pares  plo- 
rantlo  un  quant  temps,  infantantne  un  altre, 
desitjant  ansiosament  qu’arribi  ple  de  vida. 

Y  en  tant  el  mort  jau  oblidat  dintre  la  cai 
xeta  qu’ara,  buyda,  tinch  al  devant. 

Els  vehins,  desconeguts  pera  mi,  passan 
sense  veurem;  s’allunyan,  eniran  en  las  casas 
quinas  finestras  s’obren  pera  enquadrar  una 
figura  humana  que  resta  allí  un  quant  temps 
mirant  las  montanyas,  el  cel,  l’hort  llunyà... 
<;qui  sab?  Y  se’n  va,  desapareixent  en  la 
fosca  de  las  cambras.  Un  aucell  creuha’l  cel; 
se  senten  cansons  que  surten  de  las  botigas 
del  fuster,  del  ferrer  llunyà,  acompanyadas 
ab  els  cops  dels  martells  sobre  las  enclusas. 

Y  tot  el  misteri  de  la  vida  d’aquest  poble’l 
pressento  en  una  visió,  en  un  soroll,  en  una 
vibració  del  ayre.  M’entra  a  l’ànima  ab  la 
mirada  de  tot  lo  que’s  presenta  devant  meu, 
ab  la  tonada  d’aquestas  cansons  castellanas 
qu’entristeixen  per  lo  exòticas,  y  ab  tots  els 
sorolls  indefinibles  que  sols  se  senten  en  els 
pobles  petits,  fins  en  las  ciutats  de  segón 
ordre,  que  no’n  són  més  que  de  nom. 


026  JOVENTUT 


A  la  tarda  sortirem  de  Sóller.  Pujavam 
poch  a  poch  per  la  carretera,  y  un  silenci 
grandiós  planava  sobre’l  paisatge  en  aque¬ 
lla  hora  en  que’l  sól  està  a  punt  de  pondres. 
La  proximitat  de  la  nit  se  sentia  en  aquell 
encís  que  tenen  las  tardas  xafogosas  y  eter- 
nas  d  J  estiu,  en  que  la  llum  s’apaga  lenta¬ 
ment,  imperceptiblement,  en  una  agonia 
capvespral  llarga  y  dolsa. 

Y  anèm  pujant  sempre,  vorejant  olivars 
immensos  hont  arrelan  els  arbres  entrevis- 
tos  la  nit  avans.  Ara  que  la  llum  las  aclara  ab 
matisos  suaus,  las  oliveras  ens  mostran  son 
tronch  y  sas  brancas  retortas.  S’arrelan  fort 
en  aquesta  terra,  enlayrantse  cap  a  las  mon- 
tanyas,  baixant  en  pendent  fins  a  vora’l  mar. 
Y  aquestas  gentadas  immòvils  semblan  con- 
templarnos  passant;  estenen  las  brancas, 
doblegan  sos  tronchs  que  s’inclinan  cap  a 
la  carretera.  Es  horrorosa  la  visió  d’aquesta 
immovilitat  forsada  per  cadenas  que  no’s  dis¬ 
tingeixen,  d’aquesta  resignació  muda  dels  es¬ 
tols  aturats  en  el  paroxisme  de  sos  torments. 
Se  veuhen  grupos  d’oliveras  sostenintse  en 
son  dolor,  abrassantse,  enrotllantse  las  unas 
a  las  altras,  y  signant  a  las  germanas  que 
vinguin  a  confondres  ab  ellas.  Y  las  vehinas 
s'arrossegan,  mitj  dressantse,  allargant  els 
brassos,  que  no  arriban  a  l’abrassada  de  las 
altras. 

La  esgarrifansa  que  dóna  la  contemplació 
d’aquellas  brancas  contorsionadas  y  supli- 
cants,  fa  recordar  el  cant  xm  del  Infern  del 
Dant: 


Non  frondi  verdi,  ma  di  color  fosco, 

Non  rami  schietti,  ma  nodosi  e  involti, 

Non  pomi  v’eron,  ma  stecchi  con  tosco. 

Comparèu  aquells  arbres  espinosos,  plens 
de  nusos,  sense  fruyts,  ab  aquests  que  pa¬ 
teixen  per  florir  y  donar  un  fryt  que’ls  pre¬ 
nen  de  las  brancas.  Aquests  no  tenen  espi- 
nas  verinosas,  ni  colors  foscos,  ni  són  borts; 
tenen  sols,tristesa,  y  vos  allargan  las  bran¬ 
cas  que  no  amenassan:  imploran.  Y  sas 
fullas  petitas  són  suaus;  y  talladas,  sas  bran¬ 
cas,  són  el  símbol  de  la  pau.  ^Comprenéu  la 
tristesa  que  donan  aquests  arbres  que 
cauhen  vensuts  per  son  dolor,  que’s  redres- 
san  enlayrant  sas  brancas,  que  vos  allargan 
sos  íruyts  entre  las  fullas  verdas?  Ells 
tampoch  no  cridan  si  els  hi  arrenqueu  una 
branca;  no’s  queixan  ab  la  forsa  dolorida 
dels  arbres  que  demanan  al  Dant  iPerchè  mi 
schiante?;  no  brolla  la  sang  de  las  feridas 
obertas  pels  homes.  Són  tristament  resignats, 
enfront  del  mar  blau,  immens,  qu’allà 
baix,  al  topar  ab  las  rocas,  llensa  núvols  d’es¬ 
cuma  blanca.  Demanan  clemencia  tot  ofe- 
rintvos  las  brancas  verdas,  símbol  de  pau, 
y  a  la  llum  que  fina’ls  veig  confondres  en 
las  ombras  que  s’apropan,  qu’entran  per  en¬ 
tre  mitj  d’ells  y  esborran  llur  silueta  en  la 
confusió  negrosa  que’ls  estels  llunyans  no 
aclaran. 

Octavi  Pell  Cuffí 
Mallorca ,  agost ,  7904. 


EL  CANT  DE  LAS  ALOSAS 


Al  bell  país  del  sol 
atapahit  de  rosas 
^ortemhi  el  nostre  vol 
y  el  nostre  cant  d’alosas 

Al  bosch  hont  l’altre  estiu 
ferem  el  niu 

corrèm,  dolsas  companyas, 
que  aquí  l’hivern  glassat 
ha  corsecat 

els  plans  y  las  montanyas. 

Ho  hit,  ho  hit, 
l’hivern  es  malehit. 


Fugim  al  lloch  ditxós 
hont  tot  es  benhauransa, 
hont  sempre  hi  ha  un  redós 
pel  pobre  aucell  que’s  cansa. 

Allí’ls  camps  són  cuberts 
de  fajols  verts; 
tot  l’any  granan  espigas. 

Farèm  feyna  en  els  blats, 
las  flors  dels  prats 
seràn  nostras  amigas. 

Ho  hit,  ho  hit,'** 
alosas,  bon  dalítl 

P.  Riera  y  Riqué 


JOVENTUT  627 


LA  LLEY  TRISTA 

Al  amich . 

Las  batalladas  de  la  mitja  nit  sempre  las 
havia  sentidas  com  un  toch  d’alegría’ls  dis- 
saptes:  semblava  que’ls  trevalladors  tru¬ 
quessin  a  las  portas  del  diumenge  y  que’ls 
galls  matiners,  desvetllats  per  las  dotze  cam- 
panadas,  s’aixequessin  a  demanàrloshi  què 
se’ls  oferia. 

Què  havían  de  voler  els  trevalladors!  Vo- 
lian  sól,  volian  lo  que’s  guanyaren  ab  llurs 
suhadas  de  tota  la  setmana,  volian  pera’l  cor 
lo  que’l  cor  els  demanava:  volian  festa,  y 
festa  vol  dir  regositj,  alegria,  diversió. 

Y  el  diumenge  obria  de  bat  a  bat  sas  por¬ 
tas,  y  els  trevalladors  feyan  festa  perque’l 
cor  els  ho  deya. 

Ara’n  fan  perque’ls  ne  fan  fer,  com  quan 
hi  ha  vagas  y  els  exaltats  no  deixan  treva- 
llar  als  altres;  ara  fan  festa  perque  la  lley  ho 
mana,  talment  com  si’s  tractés  de  pendre  cè¬ 
dula  0  fer  de  jutge;  ara’l  fer  festa  ja  no  es  un 
esplay:  es  un  dret,  com  l’anar  a  votar;  es  un 
dever,  com  el  servir  al  rey. 

Quina  lley  més  trista  la  que  fa  fer  festa 
per  forsa!  Quina  festa  més  trista! 

Avans  la  festa’ns  era  festa  perque’ls  treva¬ 
lladors  ens  la  guanyavam,  yen  gaudiam  per¬ 
que  l’afanyavam;  ara’ns  la  donan,  la  donan  a 
tothom  per  un  igual,  tant  al  que  ha  passat 
sis  dias  fent  el  dropo,  com  al  qu'ha  suhat  pi¬ 
cant  pedra  tota  la  setmana.  Ja  no  es  un  pre¬ 
mi:  el  diumenge  ja  no  es  la  torna  de  la  set¬ 
manada  del  dissapte. 

Las  batalladas  de  la  mitja  nit  ja  no’m 
semblan  tochs  d’alegria’ls  dissaptes;  trobo 
que  sonan  tristas  las  campanas,  com  si  to¬ 
quessin  a  morts. 

Quina  tristor  els  diurpenges! 

Avans,  la  gent  que  sortia  a  passeig,  ab  un 
no  res  feya  festassa’ls  diumenges:  ara  s’ha 
d’ésser  rich  pera  donarse  gustos.  Els  que  a 
la  butxaca  no  hi  duhen  moneda  d’argent 
s’han  d’acontentar  ab  anar  amunt  y  avall 
dels  carrers  com  una  professo  trista,  passant 
per  devant  dels  cafès  ahont,  mal  que’lsíforns 
siguin  tancats,  hi  ha  llonguets  pels  que  po¬ 
den  pagarlos  a  quinze  cèntims. 

Quina  lley  més  trista  la  que  tanca’ls  forns 


y  deixa  obertas  de  bat  a  bat  las  portas  dels 
burdells! 

Y  quina  tristor  per  la  ciutat!  Totas  las 
botigas  tancadas,  com  si  hi  hagués  bullan- 
ga,  0  com  si  s’hagués  mort  algú  que  fos  pa¬ 
rent  de  tots  els  botiguers;  y  las  collas  de  xi- 
cotas  qu’avans  s’aturavan  a  riure  ab  l’adro¬ 
guer  y  ab  l’herbolari,  ara  caminan  tristas 
com  si  anessin  a  un  enterro.  Sembla  que 
hagin  enlletgit  la  ciutat,  que  l’hagin  enlletgida 
pera  qu’esporugueixi  als  que  sols  passejan  els 
diumenges:  sembla  queia  ciutat  noha  d’ésser 
hermosa  mésque  pera’Is  quefanfesta  cadadia. 

Quina  tristor  pels  carrers!  Quan  se  troba 
un  aparador  obert  tothòm  n’allunya  la  mi¬ 
rada,  que  no  s’hi  veuhen  sinó  medecinas  0 
caixas  de  morts,  els  diumenges,  pels  apara¬ 
dors.  Y  la  gent  passeja  ab  cara  seria,  com  en" 
1  lestint  una  feyna  molt  amohinosa;  y,  al  pas¬ 
sar  per  devant  d’un  cafè,  sent  el  soroll  que 
fan  las  bolas  d’ivori  rodolant  per  demunt  de 
la  fusta  cuberta  ab  bayeta  verda,  y  sent  com 
renegan  els  jugadors  de  cartas  —  rihent  els 
sortosos  quan  el  rey  els  fa  guanyar,  picant 
ab  el  puny  demunt  de  la  taula’ls  que,  per¬ 
dent  la  basa,  perden  els  diners.  —  No’n  fan 
de  festa’ls  diumenges  els  jugadors:  la  lley  no 
hi  ha  pensat  en  aquesta  mena  de  gent  tan 
trevaiiadora. 

Quina  tristor  pels  carrers,  aqueixos  car¬ 
rers  que  són  els  salons  dels  pobres!  De  tant 
en  tant  veurèu  passar  una  dóna  que  camina 
tota  esverada,  guaytant  cap  al  un  costat  y  al 
altre  com  si  temés  que  la  espiessin:  es  que 
porta  un  pa  sota’l  devantal,  y  té  por  de  que 
la  lley  se  n’adongui,  té  por  de  que  l’agafin. 
Quina  lley  més  trista  la  que  fa  por  als  que 
no  poden  anar  a  comprar  els  llonguets  als 
cafès  y  pagarlos  a  quinze  cèntims! 

La  lley  es  lley:  acatemla,  no  trevallèm 
els  diumenges,  els  que  als  burdells  y  a  las 
casas  de  jòch  no  hi  tenim  feyna.  Però  <fer 
festa?...  Festa  vol  dir  regositj,  alegria,  diver¬ 
sió,  y  ara,  els  diumenges,  la  gran  ciutat 
sembla  endolada,  y  no  més  els  apotecaris  y 
els  enterra  morts  tenen  obertas  las  portas  de 
llurs  botigas,  com  si  tothòm  estés  malalt, 
com  si  estessim  a  punt  de  morir.  Té’l  cor 
trist  la  gran  ciutat.  Y  allà  hont  hi  ha  tris¬ 
tor  jcòm  volèu  que  hi  hagi  festa? 

Enrich  de  Fuentes 


: ■  \ 


i: 


UALIANOR 


Vingudas  són  de  la  Fransa 
las  cinch  cambreras  que  hi  han, 
tres  la  vesteixen  de  nuvia 
dugas  la  estàn  pentinant. 

Si  el  front  el  té  trist  y  pàlit 
ab  joyas  li  alegraràn; 
si  els  ulls  plorosos  s’aclucan, 
a’pessichs  els  hi  obriràn. 

Alianor  s’atemoritza 
quan  se  veu  tota  de  blanch: 

— Ay,  mare,  la  meva  mare, 
que  m’estèu  amortallant!... 

—  Si  es  de  seda  la  mortalla, 
el  sepulcre  es  un  ducatl  — 

Aixís  parla  la  Marquesa 
posantli’l  vel  nupcial. 

Alianor  surt  en  finestra 
y  guayta  l  camí  reyal: 

— Ay,  mare,  la  meva  mare 
quin  cavallè’s  va  atansant! 

Ve  tot  ell  vestit  de  negre 
muntat  en  alat  cavall; 
a  son  pas  els  fruyts  s’assecan 
y  els  blats  se  van  calsinant. 

—  El  cavaller  que  s’atansa 
es  el  gran  Duch  de  Rolhant; 
enllesteixte,  filla  meva, 
que  no  li  plau  l'esperar!. .. 

— ^Còm  es  qu’en  aquestas  horas 
ve’l  fosser  pel  camí-ral? 

—  L’Arquebisbe,  es  l’Arquebisbe: 
qu’es  ell  qui  us  ha  de  casar!  .. 

—  Còm  repican  a  la  iglesia! 

^A  quí  deuhen  enterrar?.. — 

Las  cinch  cambreras  se  giran, 
totas  cinch  llagrimejant. 

Ja  l’entran  a  la  carrossa 
tirada  per  cavalls  blanchs, 
ja’n  puja’ls  grahons  del  temple 
mitj  cayent  y  agonitzant. 

Plorant  a  llàgrima  viva 
es  més  hermosa  que  may. 

Al  costat  del  Arquebisbe 
la  espera’l  Duch  de  Rolhant. 

Ja  s’agenollan  en  terra, 
ja’s  donan  tots  dos  las  mans. 

Quan  es  l’hora  d’aixecarse, 
no  més  s’aixeca  en  Rolhant. 

L’ Alianor  cau  estesa, 
difunta  l’aixecaràn 


El  Duch  se  guayta  la  imatge 
y  els  ciris  s’hanfapagat. 

En  la  fosca  l’Arquebisbe 
mou  la  creu  per  tots  costats. 

La  creu  que  té  l’Arquebisbe 
aixada  se  li  ha  tornat. 

Per  tot  hont  toqui  l’aixada 
sepulcres  se  li  obriràn 
Arreu  que  vagis,  Marquesa, 
tindràs  la  mort  al  devent 

PARLA  EN  CISCO 

Jo  no  crech  en  Deu; 
són  embusterías 
tot  això  del  cel 

Jo  crech  en  Sant  Antoni, 
perque  la  experiencia  m’ha  ensenyat 
que  s’ha  de  seguir  sempre 
al  més  espavilat. 

Sempre  he  sentit  a  dir: 

«Sant  Antoni  y  el  dimoni 
jugavan  a  trenta  hu: 
el  dimoni  arribà  a  trenta 
y  Sant  Antoni  a  trenta  hu.» 

To  crech  en  Sant  Antoni, 
y  ell  vigila  per  mil 
Fa  un  any  que  li  dech  la  vida. 
dSabs?.  .  Quan  feyam  la  presó... 

Enfilats  a  la  bastida 
en  Cento,  en  Capnot  y  jo... 

Carrè  enllà  ja’n  ve  una  mossa 
ab  tots  aquells  moviments... 

De  xata,  garbada  y  rossa, 
cap  me’n  va  quedà  entre  dents. 

El  Quim  de  la  cantonada 
no  sé  què  m’hi  posa  al  vi, 
que  al  veure  aquella  fatxada 
el  vi  va  parlar  per  mi. 

«Ja  som  a  Pedralbes,  filial... 

Quina  matonera  tensl.  .» 

La  bastida  era  senzilla, 
y  xap!...  daltabaix,  <;m’entens? 

Prò’m  va  anar  d’una  manera 
qu’en  un  mes  me  vaig  curar  .. 

Me  queda  aquesta  coixera 
que  no’m  priva’l  trevallar. 

Me  caso  en  Deu!...  El  dimoni 
se  va  fer  fume  també. 

Si  hagués  clapat  Sant  Antoni, 
de  mi  no’n  quedava  rè. 

Rafel  Nogueras  Oller 


CONTRAST 


GLOSA 


SONETS 


La  túnica  ha  esquinsat  ab  actitut  resolta, 
la  carn  brilla  a  la  llum,  viventa  y  somrosada, 
l'aroma  de  son  cos  s’estén  com  una  onada, 
y  cau  com  un  torrent  la  cabellera  solta. 

Sorprès  el  tribunal,  al  cos  sublim  envolta; 
y  al  veure  del  Concell  la  eròtica  mirada, 
riu  Venus  triomfant  y  Temis  fuig  irada 
de  son  setial  august,  plorant:  Friné  es  absolta. 


Dels  ferros  a  través  la  presonera  Austríaca, 
bé  prou  l’ha  conegut  clavada  en  una  estaca 
la  testa  sanguejant  de  la  gentil  princesal.  . 

Y  pel  fangós  carré,  rompent  sas  vestiduras, 
un  escamot  brutal  de  meretrius  impuras 
trossejan  la  Lambaïïe,  cantant  la  Marsellesa. 

MISTERI 

Caps  llabis  han  malmès 
ta  boca  immaculada, 
ets  pura  com  un  bes 
de  dolsa  marinada. 

Ningú  may  ha  sorprès 
el  foch  de  ta  mirada, 
en  ton  cabell  estès 
hi  ha  una  claró  irisada... 

Te  veu  passar  la  gent, 
majestuosament, 
com  una  visió  excelsa. 

Ton  nom  may  s'ha  sabut... 

Sols  jo  l’he  conegut 

el  teu  secret:  ets  Elsa. 

» 

VENECIÀ 

En  el  canal  l’omhra’s  dilata 
de  las  cornisas  gegantinas; 
sobre  las  ayguas  cristallinas 
la  lluna  estén  son  vel  de  plata. 

De  la  nocturna  serenata 
callan  las  notas  argentinas... 

...brillan  dos  íullas  damasquinas 
y  un  crit  de  mort  en  l’ombra  esclata. 

Y  des  las  góndolas  encesas 
guaytan  las  màscaras  sorpresas 
en  sos  plahers  pel  crit  mortal, 
cercant  ab  tèrbola  mirada 
a  la  comparsa  enjogassada 
qu'ha  saludat  al  Carnaval. 


Plaume  endressarvos",  ma  gentil  senyora, 
de  mas  glosas  d’amor  el  cant  més  gay; 
guspira  ardent  de  flama  abrusadora, 
dóls  y  serè  com  místich  virolay. 

Las  trenas  d’or  de  flayra  ubriagadora, 
de  vostres  ulls  l’encisador  desmay, 
l’ambrosia  suau  y  temptadora 
de  vostres  llabis  no  besats  jamay. 

Del  coll  de  cigne  la  sublim  puresa, 
las  lassituts  de  vostra  vesta  estesa, 
de  vostra  veu  el  melangiós  cantar... 

Sublimitats  que  foll  d’amor,  sens  treva, 
somiejo  dia  y  nit;  ànima  meva, 
misenyora  gentil,  jo  vull  glosar. 

EL  PASSAT 

En  la  capella  del  castell 
que  s’alsa  rònech  dalt  la  serra, 
d’entre’l  cascot  y  la  desferra 
s’obre  d’un  vas  el  fret  portell. 

Darrera’l  marbre  que  l’enterra, 
envolcallat  ab  blanch  mantell, 
surt  a  guaytar  el  món  novell 
l’ultim  castlà  d’aquella  terra. 

No  troba  enlloch  rastre  dels  seus; 
ja  no  hi  ha  alarbs  ni  hi  ha  juheus 
ab  qui  combatre  ab  rabia  fera. 

L’eura  las  torras  ha  escalat... 

Ell  y  el  seu  temps  són  del  passat!... 

Y  el  castlà  torna  a  la  sagrera. 

GUSTAU  WASSA 

A  vora  de  la  llar,  rendit,  s’assèu 
un  caminant  qu’ha  entrat  a  la  cabanya, 
y  dels  feréstechs  fills  de  la  montanya 
ab  son  noble  posat  la  vista  atrèu. 

Al  ser  la  mitja  nit,  se  posa  en  peu 
y  refereix  una  llegenda  estranya; 
flamas  de  foch  el  seu  esguart  entranya 
y  el  vent  escampa  sa  potenta  veu. 

Els  pastors  se’l  escoltan,  y  el  més  vell 
se’l  mira  fit  a  fit,  s’acosta  a’n  ell, 
y  a  sos  peus  de  genolls  cau  humiliat.  . 

Y  el  vent  del  Nort  qu’entre’ls  abets  brunzia 
per  tota  Escandtnavia  repetia 

un  clam  immens  de  patria  y  llibertat. 

Arnau  MarTínez  y  SeriRÀ 


630 


JOVENTUT 


PER  ULL  DE  GARBELL 

El  president  Roosevelt,  en  un  llibre  que 
acaba  de  publicar,  fa  l’apologia  del  trevall  y 
de  la  maternitat.  Tots  els  homes,  siguin  po¬ 
bres  siguin  richs— ve  a  dir  el  president  de  la 
república  nort-americana — deuhen  trevallar 
ab  constància,  fits  els  ulls  en  un  ideal  enlay- 
rat;  y  las  dònas,  siguin  guapas  0  lletjas, 
deuhen  infantar  coratjosament  posant  al 
món  nous  sers  que  a  son  degut  temps  nodri- 
ràn  el  gloriós  exèrcits  dels  trevalladors  infa¬ 
tigables.  Enrera’ls  egoístas!» 

Sols  un  poble  en  que’ls  homes  siguin  tre¬ 
valladors  y  las  dònas  vulguin  ésser  mares, 
es  un  poble  fort,  sà  y  progressiu.  Suhar 
trevallant  y  patir  infantant,  heusaqui  las  vir¬ 
tuts  privadas  que  deuhen  adornar  a  tot  ciu¬ 
tadà  0  ciutadana  de  la  Unió  del  Nort  d’Amè- 
rica  que  vulgui  honorar  y  fer  més  culte  y 
gran  la  mare  patria. 

El  programa  es  temptador,  y  per  la  meva 
part  no  puch  menys  qu’adherirme  modesta¬ 
ment  del  tot,  no  sols  a  las  sabias  conclu¬ 
sions,  sinó  també  a  la  brillant  y  contundent 
argumentació  de  que  fa  gala  l’ilustre  presi¬ 
dent  en  son  llibre. 

Jo  no  sé  si  las  heroinas  del  fet  següent 
hauran  llegit  el  llibre  de  M.  Roosevelt,  però, 
l’hagin  llegit  0  no,  hagin  ellas  obrat  per  im¬ 
puls  propi  0  sugestionadas  per  l’arrebata- 
dora  eloqüència  d’aquellas  planas,  es  indub¬ 
table  que’l  gran  patrici  déu  haver  experi¬ 
mentat,  al  coneixe’l  fet  a  que  aludeixo,  una 
sincera  satisfacció.  M.  Roosevelt  no  haurà 
pogut  menys  de  pensar:  «Per  lo  que  res¬ 
pecta  a  las  dònas  americanas — els  homes, 
que  jo  sàpiga,  encara  no  han  donat  un  exem¬ 
ple  tan  gràfich  de  conformitat  ab  las  sevas 
doctrinas,  però’l  donaràn  sens  dubte  a  no 
tardar — podèm  estar  tranquils:  ellas  demos- 
tran  ésser  dignas  de  mi,  del  meu  llibre  y  de 
la  patria.)) 

El  fet  es  aquest:  En  un  diari,  crech 
que  de  New-York,  va  sortir  un  anunci  con¬ 
cebut  aixís:  «Un  jove  noble,  francès,  desit¬ 
jant  casarse,  voldria  coneixe  senyoreta  rica. 
Demà,  a  tal  hora,  el  jove’s  passejarà  per  la 
plassa  tal,  portant  al  trau  un  ramet  de  viole- 
tas.»  Va  ésser  un  succés  fou.  Més  de  cent 
senvoretas  ricas,  rossas  0  morenas,  vellas  0 
jovas,  fins  una  de  geperuda,  acudiren  a  la 


cita.  L’afany  d’emmaridarse  —  el  president 
Roosevelt  sens  dubte  convindrà  ab  mi  piado- 
sament  en  això: — l’afany  de  maternitat  va 
fer  acudir  com  un  sol  home  a  las  ricas  sclte- 
ras  newyorkinas,  que  com  el  seu  president 
pensan  que  la  estèril  solteria  es  pera  la  dóna 
un  estat  poch  honrós  y  perjudicial  a  la  pa¬ 
tria. 

Bé  es  veritat  que  las  senyoretas  de  tan 
fermas  conviccions  se’n  emportaren  xasco, 
puig  el  galàn  fou  l’únich  que  no  va  compa- 
reixe  Se  tractava  d’un  empresari  de  cine¬ 
matògrafs  molt  llest,  que  volia  obtenir  una 
animada  película  en  que  hi  figuressin  las 
principals  senyoretas  de  l’aristocracia  del 
diner. 

Es  difícil  fixar,  dintre  de  la  moral  nort- 
americana,  fins  a  quin  punt  es  censurable  la 
conducta  del  aixerit  empresari;  però  en 
cambi  no  es  gens  aventurat  suposar  que  la 
immensa  majoria  dels  súbdits  de  M.  Roose- 

• 

velt  ab  tot  y  plànyer — potser  irònicament, 
però  plànyer  a  la  fi — a  las  burladas  senyore¬ 
tas,  hauràn  experimentat  una  íntima  satis¬ 
facció,  com  l’haurà  experimentada’l  mateix 
president,  al  veure  ab  quin  pit  y  quina  deci¬ 
sió  las  dònas  americanas  acceptan  y  posan 
en  pràctica’ls  sabis  consells  del  primer  ma¬ 
gistrat  de  la  república. 

Jo,  per  la  meva  part,  saludo  respectuosa¬ 
ment.  Encara  que  no  sense  melangia.  Jo  no 
puch  menys  de  pensar,  devant  d’aquella  ar- 
mónica  compenetració  que  ràpidament  s’es¬ 
tableix  en  la  maravellosa  república  entre’l 
governant  que  pensa  yels  súbdits  qu’escoltan 
y  executan,  no  puch  menys  de  pensar  en  nos¬ 
tre  petit  Roosevelt  y  nostras  petitas  damise- 
las,  en  nostre  Maura  burleta  y  trapasser  y 
nostras  senyoretas  sentimentals  y  recatadas. 

Bé  es  veritat  qu'en  Maura,  el  xistós  Maura, 
qu’acaba  de  comparar  a  n’en  Romero  Ro- 
bledo  ab  una  camèlia,  una  camèlia  meridio¬ 
nal — t’hem  de  fer  un  monument  de...  came- 
lias,  trapasserot! — no  té  temps  pera  escriure 
llibres  de  sociologia  com  el  desocupat  Roose¬ 
velt;  però  en  cambi,  ademés  de  fer  frases, 
no’s  pol  negar  que  també  això  del  trevall  y — 
^quí  sab? — potser  també  lo  de  la  maternitat 
no’l  deixan  dormir  del  tot  tranquil.  Diguiho 
si  no  la  lley  del  descans  dominical.  En  Maura 
ha  descubert  que  a  Espanya’s  trevalla  massa. 
A  la  inversa  dels  nort-americans,  aqui  el  pre_ 


JOVENTUT 


631 


sident,  tal  volta  per  tiop  de  zèle ,  no’s  cansa 
en  aconsellar  que  trevallin;  els  espanyols,  ja 
regenerats,  trevallan  que  fa  por;  tant,  que 
sense  la  carinyosa  energia  de  nostie  benèvol 
tirà,  la  Espanya  corria  perill  de  morir  d’un 
enfit  de  trevall,  de  plètora  de  vida. 

Y  heusaqui  un'altra  rahó  entre  moltas, 
perque  nostre  àngel  tutelar  no  fa  llibres  par¬ 
lant  de  trevall  ni  —  lo  qu’entra  millor  en  sas 
especials  qualitats  d’estadista  eminent  —  s’ha 
amohinat  a  fer  una  lley  establint  el  trevall 
obligatori,  encara  que  fos  de  quatre  dias  per 
setmana.  Trevall  obligatori,  menjar  obliga¬ 
tori!  Evidentment  —  això  en  Maura  ho  sab 
tan  bé  com  jo  —  són  cosas  molt  més  interes¬ 
sants  y  necessarias  que’l  fer  festa  cada  diu¬ 
menge  obligatòriament;  però  això  sols  déu 
preocupar  als  estadistas  que  regeixen  pobles 
en  que’l  trevall  escasseja,  en  que  hi  ha  gent 
que’s  mor  de  fam.  Aqui,  a  Espanya,  qui  no 
menja  perdiu  menja  llebre,  y  en  quant  a  tre- 
vallar,  trevallèm  massa.  Per  això  la  Provi¬ 
dencia  que  no  abandona  may  als  creyents  — 
y  els  espanyols  ne  som  de  creyents  —  ens  ha 
donat  un  Maura  de  cor  tendre  peta  que’ns 
curi  de  nostra  passió  pel  trevall. 

Diuhen  que  un  emperador  romà  professava 
el  principi  de  que  valia  més  la  immunitat  de 
mil  culpables  que’l  càstich  d’un  sol  ignocent. 
Si  en  Maura  —  qu’en  sentit  moral  y  en  mol¬ 
tas  altras  cosas  ne  dóna  vintinou  a  acabar  a 
trenta  a  tots  els  emperadors  romans  —  no 
estigués  convensut  de  que  ni  un  sol  espa¬ 


SOLITUT 

S’ha  fet  ja  la  fontada 


nyol  se’n  ressentirà  en  son  ventrell  de  que 
no’l  deixin  trevallar  el  diumenge,  també  la 
faria  la  frase,  imitant  al  emperador  romà: 
«Val  més  que  trevallin  mil  homes  que  po- 
drian  estarsen,  que  no  que  deixi  de  trevallar 
un  sol  qü’ho  necessiti.» 

Heusaqui  una  frase  que  si  l’hagués  dita 
en  Maura,  faria  que  n’hi  perdonéssim  moltas 
d’altras.  Per  la  meva  part  li  perdonaria  totas 
las  demés. 

En  quant  a  las  nostras  senyoretas  senzillas, 
recatadas,  y  catòlicas  ferventas,  seria  injust 
suposalshi  sentiments  antimaternals.  Indub¬ 
tablement  totas  ellas  saben  de  cor,  y  cor  en¬ 
dins  capeixen,  tota  la  sublimitat  y  tendresa 
d’aquella  màxima  que  diuhen  predicà  un 
Deu  tot  amor:  «Creixèu  y  multipliqueuvos». 
Aixis,  donchs,  crech  fermament  que  quina 
més  quina  menys,  totas  ellas  senten  el  desitj 
de...  multiplicar  honestament. 

No  obstant,  ja  m’agradaria  veure  la  cara 
que  posaria’l  Brusi  —  que  dit  ‘  sigui  sens 
ironia  tant  s’entusiasma  ab  el  llibre  de 
M.  Roosevelt  —  si,  com  aquellas  valentas 
senyoretas  newyorquinas,  un  bell  demati, 
atretas  pel  mirallet  d’un  anunci  periodistich, 
nostras  damiselas  més  ricas,  francas  y  vo- 
luntariosas  se  presentessin  alegras  y  joga- 
neras  a  donar  tres  toms  per  la  plassa  de 
Catalunya  cercant  la  mitja  taronja  que  un 
plaga  per  broma  las  hi  oferís. 

Emili  Tintorer 


millor  frescal  que  aquí 
no’s  troba  pel  camí. 


y  s’esbargeix  totbòm; 
si  vols  fruhir  aymada, 
baixèm  a  la  clotada. 

Fiquemnos  boscb  endins, 
allí  hont  ningú  s’hi  atansa; 
els  arbres  gegantins 
cerquèm  pel  bosch  endins. 

La  flayra  rehinosa 
dels  pins,  respirarèm; 
que  sana  y  agradosa 
solets,  la  trobarèm! 

Deixèm  fadrins  y  noyas 
fent  gresca  en  el  rafal, 
y  anem  pels  sots  fent  toyas 
de  flors  ben  bonicoyas. 


Fugimne  del  camí, 
per  entre  las  falgueras; 


El  sól  ponent  envia 
sos  últims  raigs  daurats 
y  fonda  melangia 
s’estén  per  tots  costats1. 

Per  dalt  de  la  brancada 
la  lluna  ja  ha  sortit; 
al  dirmho,  dolsa  aymada, 
ta  veu  es  apagada. 

Poruga  ab  la  claror, 
tos  brassos  fort  m’enllasan, 
ton  rostre  encisador 
reflecta  ab  la  claror. 

Y  mentres  defallida 
el  cap  vas  acotant, 
la  Jluna  engelosida 
més  fixo’ns  va  esguardant. 


Amadeu  Doria 


6  32 


JOVENTUT 


ELS  CAPS  D’ASE 


per  F.  Mestral 


arrera  del  màs,  vore¬ 
jant  el  camí,  hi  havia 
un  reguerot  que  duya 
l’aygua  a  la  nostra  ci- 
nia.  Aqueixa  aygua  no 
era  fonda,  mes  era  cla¬ 
ra  y  riallera,  y  quan  jo 
era  petit,  no  podia  estarme,  sobre  tot  en 
las  diadas  d’estiu,  d’esserhi  sempre  a  la  vora. 

Aquest  reguerot  fou  el  primer  llibre  hont 
aprenguí,  tot  divertintme,  historia  natural. 
En  ell  s’hi  criavan  els  peixos  anomenats 
pechs  o  carpés,  que  hi  passavan  a  bandadas, 
y  jo  m’ensajava  a  pescarlos  ab  un  sach  de 
canyamàs  qu'havía  servit  pera  posar  claus, 
y  que  tenia  sospès  del  extrém  d’una  llarga  ca¬ 
nya.  Hi  havia  senyoretas  verdas,  blavas 
y  brunas  que  suaument ,  molt  suau¬ 
ment,  al  véurelas  posadas  sobre  las  bo- 
gas,  jo  agafava  ab  mos  ditets,  quan  no 
se  m’  escapavan  lleugeras  y  silenciosas 
fent  vibrar  la  membrana  de  llurs  alas. 
Hi  havia  notonectos,  varietat  d’insectes  de 
color  de  castanya,  ab  el  ventre  blanch,  que 
saltavan  sobre  l’aygua  y  movían  llurs  potas 
com  els  sabaters  llurs  brassos  al  estirar  el 
nyinyol.  També  hi  havia  granotas  d’esquena 
verda,  o  blavenca  y  galonada  d’or,  qu’eixian 
de  la  molsa  y  que  al  veurem,  lleugeras,  fe- 
yan  capbussó.  Hi  havia  ademés  tritons,  es- 
pecie  de  salamandrias  d’aygua  que’s  remo- 
vian  entre’l  fanch,  y  grossos  caragols  que 
corrian  pel  marge. 

Afegiu  a  tot  això  una  munió  desordenada 
de  plantas  aquàticas,  com  l’herba  de  pla¬ 
ta.  de  fullas  peludas  y  allargassadas  que  són 
las  flors  de  las  bogas,  com  la  nimfea,  qu’es- 
tén  magnifica  sas  amplas  y  rodonas  fullas  y 
el  seu  càlzer  blanch,  com  el  jonch  ab  ramell 
de  flors  rossas;  la  pàlida  nadala,  que’s  mira 
en  l’aygua  del  reguerot,  la  llengua  de  bou 
que  floreix  tot  mostrant  els  ulls  del  Infant 
Jesús,  ó  sia’l  no  m'oblidis. 


Però,  de  totas  aquestas  plantas,  la  que 
més  m’atreya  era  la  de  la  flor  de  contell 
groch  Es  una  planta  que  creix  a  la  vora  dels 
rechs  formant  grossos  manyochs,  ab  llargas 
fullas  en  forma  d’espasi,  cultriformes  y  be- 
1  las  flors  grogas  que  s’aixecan  enlayre  com 
un  plomall  d’or.  Es  de  creure  que  las  flors 
de  lliri,  armas  de  Fransa  v  de  la  Provensa 
que  lluhen  sobre  un  fons  blau,  són  flors  de 
contell  groch,  flors  de  lliri  que  venen  de 
flors  d’iris,  perque’l  contell  o  lliri  groch  es 
un  iris,  una  iridea,  v  el  blau  del  blassó  re¬ 
presenta  l’aygua  hont  creix  el  contell.  A 
Maiano  anomenan  aquestas  flors  caps  d'ase ; 
no  sé  per  què;  tal  vegada  perque  cercan, 
com  els  ases,  las  voras  de  las  rieras  (i). 

Era  un  dia  d’estiu,  desprès  de  la  sega.  A 
l’era  batian  las  garbas;  tots  els  del  màs  hi 
trevallavan.  Entorn  dels  cavalls  y  las  mu- 
las  que  trepitjavan  ab  dalit,  vint  homes  ab 
las  màflegas  de  la  camisa  arrebossadas  ca- 
minavan  al  pas,  dos  a  dos,  quatre  a  quatre, 
voltant  las  espigas  o  alsant  la  palla  ab  for- 
cas  de  fusta.  Aqueix  hermós  trevall  el  feyan 
alegrament,  ballant  al  sól,  descalsos,  sobre’l 
gra  batut. 

A  la  part  alta  de  l’era,  sostinguda  per  las 
tres  potas  d'una  cabria  rústica,  estava  sos¬ 
pès  el  garbell;  dugas  dònas  o  noyas  tiravan 
a  cabassos  dintre’l  cèrcol  el  blat  misturat  ab 
las  arestas  y  clofollas,  y  l’amo,  un  home  sa- 
pat  y  alt,  movia’l  garbell  al  vent,  remenant, 
barrejadas  ab  el  bon  gra,  las  brossas  y  ma- 
las  granas. 

L’amo  era’l  meu  pare,  y  quan  el  vent 
mimvava  o  per  moments  deixava  de  bufar, 
se  girava  ab  el  garbell  immòvil  entre  sas 
mans,  y  mirant  l’horitzó,  com  si’s  dirigis  a 
un  Deu  amich,  deya:  ;(Apa,  bufa,  bufa,  bufa, 
maco»;  y  el  mestral,  obehint  al  patriarca,  bu¬ 
fava  de  nou  emportantsen  la  póls,  y  el  blat 
queya  en  rossa  cascada  sobre  la  pila  cònica 
qu’anava  creixent  entre  las  camas  del  gar- 
bellador. 

Allavors  jo  encara  duya  faldilletas,  puig  no 
tenia  més  que  quatre  o  cinch  anys.  Una  tar¬ 
da  del  temps  del  batre,  després  d’haverme  ra¬ 
bejat  com  sol  fer  la  maynada  per  la  palla  nova, 
vaig  encaminaime  tot  solet  cap  al  rech  de  la 


(i)  O  potser  perque  las  flors  tenen  la  forma  molt 
semblant  a  un  cap  d’ase  — N.  del  T. 


JOVENTUT 


633 


cinia.  Feya  uns  quants  dias  que  las  flors 
d’iris  groch  comensavan  a  obrirse,  v  mas 
mans  frisavan  per'anar  a  cullir  un  d’aquells 
hermosos  ramells. 

Arribo  al  reguerot,  devallo  poch  a  poquet 
fins  a  vora  l’aygua,  allargo  la  mà  per’atra- 
par  las  flors,  mes,  no  abastantlas  per  ésser 
massa  llunyanas,  m’inclino,  m’estiro  ..  y 
patapom!  caych  adintre,  sumergintme  fins  al 
coll. 

Crido,  la  mare  acut,  me  treu  de  l’aygua, 
me  dóna  algunas  clatelladas  y'm  fa  marxar 
devant  d’ella,  més  xop  que  un  ànech,  cap  al 
màs. 

— Que  no  t’hi  torni  a  veure  pel  rech,  gal í- 
fardeul 

— Jo  anava  a  cullir  caps  d’ase. 

— (Si?  Donchs  tórnahi  a  cullir  caps  d’ase  y 
veuràs  lo  que’t  passa!  (Que  no  ho  sabs,  ber¬ 
gant,  que  per  l’herba  hi  ha  amagada  una 
serp  molt  grossa  que’s  xucla  als  aucells  y  als 
nens? — 

Me  despullà,  me  llevà  las  sabatetas,  els 
mitjons  y  la  camisola,  y  posà  a  assecar  roba 
y  calsat;  me  ficà’ls  esclops,  me  vesti  ab  roba 
neta,  y’m  digué: 

—  Veyàm  si  tindràs  compte  a  embrutarte, 
al  menos!  — 

Vetem  aquí  altra  volta  a  l’era,  fent  cabrio- 
las  sobre  la  palla  nova.  De  prompte  veig 
una  papallona  blanca  que  giravoltava  pel 
rostoll,  li  corro  al  darrera,  flotantme  en- 
layre,  fòra  de  la  gorra,  els  cabells  rossos,  y.  . 
ja’m  teniu  altre  cop  vers  el  rech  de  la  cinia. 
Oh,  mas  bedas  flors  grogas!  Encara  eran 
allí,  superbas  en  mitj  de  l’aygua,  fentme  den- 
teta  fins  a  tal  punt,  que  no’m  fou  possible 
aguantarme.  Baixo  ben  poch  a  poquet,  ben 
suaumeDt  pel  talús,  poso’ls  peuhets  ben 
arràn  de  l’aygua,  allargo  la  mà^  m’estiro, 
m’escarrasso  tant  com  puch,  y...  patatràs! 
me  fico  fins  a  las  cuixas  dintre’l  fanch. 

—  Ay!  ay!  ay!  —  vaig  cridar.  Y  mirava  al 
voltant  meu  las  bombollas  de  l’aygua,  y  en¬ 
tre  las  herbas  creya  veure  un  sens  fí  de  gros- 
sas  serps,  mentres  sentia  cridar  a  l’era: 

—  Mestressa,  corrèu  desseguida  !  Crech 
que’l  petit  ha  tornat  a  caure  a  l’aygua!  — 

La  mare  acut,  m’agafa,  me  treu  tot  negre 
fòra  del  fanch  pudent,  y  lo  primer  que  des¬ 
prés  fa  es  arremangarme’l  vestidet,  y  pam, 
pam,  pam,  donarme  una  surra  sorollosa. 


—  (Tornaràs  a  cercar  caps  d’ase?  (Torna¬ 
ràs  a  voler  negarte?...  Un  vestit  tot  nou,  vétel 
aquí  perdut!  Dropo,  poca  bondatl  Me  ma¬ 
taràs  d’angunias!  — 

Cubert  de  fanch  y  plorant  amargament  re¬ 
torno  al  màs.  De  nou  me  vesteixen,  y  aques¬ 
ta  vegada’m  posan  la  roba  de  las  festas... 
Oh,  aquell  hermós  vestitl  Encara’l  veig  ab 
sas  ratllas  de  vellut  negre,  puntejat  d'or 
sobre  un  fons  blavenchl 

Un  cop  me’l  hagueren  posat,  vaig  dir  a  la 
mare: 

—  Y  ara  {què  faré? 

—  Ves  a  vigilar  las  gallinas,  que  no  vagin 
a  l’era.  Y  estigas  quiet. 

—  Ja  hi  vaig. ..  — 

Y,  ple  de  bon  zel,  corro  cap  a  las  pollas 
que  rodavan  pels  camins  picant  el  blat  d‘ei- 
xat  pel  rascló.  Tot  guardantlas,  vetaqui  que 
una  polleta  coronada  ((no  es  això  ben  ca¬ 
sual?)  comensa  a  perseguir...  mav  diríau  què! 
Una  llagosta  d’aqueixas  que  tenen  las  alas 
rojas  y  blavas...  Y  totas  dugas  y  jo,  que 
volia  veure  la  llagosta  saltar  pel  rostoll,  arri- 
bèm  al  reguerot  de  la  cinia. 

Y  vetaqui  las  flors  d’or,  els  hermosos  caps 
d’ase  que  s’emmirallavan  encara  en  el  rech 
y  reviscolavan  el  meu  desitj,  un  desitj  apas¬ 
sionat,  delirant,  que’m  feya  oblidar  els  dos 
capbussons  recents. 

—  Ohi  Lo  qu’es  aquesta  vegada  —  vaig 
dirme  —  no  cauràs  pas!  — 

Y  baixant  la  escarpa,  entortolligo  a  una 
mà  un  jonch,  y  inclinantme  sobre  l’aygua  ab 
molta  prudència,  probo  novament  d’atrapar 
ab  l’altra  mà  las  flors  de  contell  groch. 

Oh,  dissort!  El  jonch  se  trenca  y  caych  de 
cap  al  mitj  del  rech. 

M'aixeco  com  puch,  crido  com  un  con- 
dempnat,  tots  els  de  l’era  venent  corrent... 

—  Altra  vegada  aqueix  dimoni  ha  caygut 
al  reguerot!  Ta  mare’t  matarà,  aquesta  ve¬ 
gada!...  — 

No:  aquesta  vegada,  tot  anant  cap  a  la 
casa,  la  veig  venir  a  la  pobrissona  feta  una 
mar  de  Uàgrimas  y  dihent: 

—  Deu  meu,  ara  sí  que  no  li  vull  pegar, 
que  potser  tindria  accidents.  Però  aquest 
baylet,  Verge  Santíssima!  no  es  com  els  al¬ 
tres.  No  fa  més  que  córrer  pera  cullir  flors, 
pert  totas  las  joguinas  anant  pels  blats  o  cer¬ 
cant  las  flors  boscanas,  y  ara,  en  menos 


634 


JOVENTUT 


NOVAS 


d’una  hora,  cau  tres  voltas  al  rech  de  la  ci- 
nia...  Ah!  Tingas  paciència,  pobreta  mare! 
Cuyta  a  netejarlo!  Ja’n  tindrà  de  vestits!  Y 
ben  ditxosa  encara!  Deu  meu,  jo  vos  dono 
mercès  de  que  no  s’hagi  negat!  — 

Y  tots  dos  ploravam,  caminant  pels  vol¬ 
tants  del  rech.  Quan  forem  a  casa,  la  santa 
dtma  m’aixugà  ab  el  seu  devantal,  y  preve¬ 
nint  las  resultas  del  esglav  me  feu  pendre  una 
cullerada  d’un  matacuchs  y’m  ficà  al  bressol, 
ahont,  cansat  de  plorar,  a  la  poca  estona  vaig 
adormirme. 

Y  ^sabèu  qu£  vaig  somniar? 

Vatúa!  Las  flors  de  contell  groch!  En  un 
encisador  reguerot  que  serpentejava  entorn 
del  màs,  clar,  transparent,  blau  com  las  fonts 
de  la  Vaucluse,  hi  veya  un  sens  fi  de  pre- 
cio.sos  manyochs  de  grossos  y  verts  gladiols 
qu’escampavan  per  l’ambient  una  maravella 
de  flors  d’or.  Els  espiadimonis  ab  llurs  alas 
de  satí  blau  venían  a  posarse  entre  ell  as,  y 
jo  nedava  en  l’aygua  riallera,  cullint  a  gra¬ 
pats  y  a  brassadas  las  flors  rossas;  y  com 
més  ne  cullía,  més  ne  sortían... 

De  cop  sento  una  veu  que’m  crida:  «Fre- 
derich!»  Me  desperto,  y  <qué  veig?  Oh,  Se¬ 
nyor  Deu  meu,  <;què  miro?  Un  gros  manat 
de  caps  d’ase  d’or  que  lluhía  sobre  la  coixi¬ 
nera! 

El  pare  mateix  las  havia  anadas  a  cullir 
aquellas  flors  que  jo  copdiciava,  y  la  mare 
me  las  havia  posadas  al  capsal  del  meu 
llitet. 

Traducció  de 

Benet  R.  Barrios 


La  festa  de  presa  de  possessió  del  Pi  de 
las  Tres  Brancas,  que  pera’ls  dias  24  y  25 
del  present  mes  prepara  la  Unió  Catalanista , 
revestirà,  segons  totas  las  probabilitats,  una 
importància  gran,  donchs  són  innombrables 
las  entitats  y  els  particulars  que’s  proposan 
assistirhi.  Serà,  donchs,  aquesta  gran  assam- 
blea  al  ayre  lliure,  una  festa  de  germanor  de 
las  més  importants  qu’hagi  efectuat  el  Cata¬ 
lanisme. 

La  Naturalesa  eternament  poètica  y  eternament  sim¬ 
bòlica,  ens  fa  present  del  Pi  de  las  Tres  Brancas  .. 
No’ns  ha  de  costar  pas  gayre  meditar  y  conservar  sem¬ 
pre  a  la  memòria  que  las  tres  brancas  se  mantenen  y 
mostran  ufanas  per  la  fortalesa  de  la  soca  que  las 
aguanta  y  en  la  que  s’ajuntan  y’s  confonen. 

Realment,  aquest  paragraf  que  transcri¬ 
vim  de  Lo  Camp  de  Tarragona  es  encerta- 
dissim.  El  Pi  de  las  Tres  Brancas,  en  el  que 
molts  hi  han  vist  el  sirnbol  de  tres  grans 
pobles  de  rassa  catalana,  0  bé  una  represen¬ 
tació  d’un  altre  símbol  de  la  divinitat,  no  ha 
d’ésser  pera’ls  catalanistas  sinó  símbol  d’u¬ 
nió  y  de  llibertat.  Acudeixin,  donchs,  a 
aquesta  festa  totas  las  brancas  del  autono- 
misme  català,  ab  tots  sos  branquillons  y  sas 
múltiples  brotadas;  acudèixinhi  els  homes  de 
més  diferent  modo  de  pensar,  que  tots  són 
catalans  y  tots  tenen  dret  a  fer  valdré  son 
particular  modo  d’ésser,  ab  tal  de  que  sàpi- 
gan  prescindir  d’apassionaments  mesquins 
y  confondres  uns  ab  altres  per  l’amor  a  Ca¬ 
talunya,  com  las  tres  brancas  del  històrich 
Pi’s  confonen  en  sa  base  y  en  sas  arrels,  que 
d’un  mateix  tei  rer  prenen  sava.  1 

Aquest  criteri  de  llibertat  y  unió,  aquest 
criteri  hermós  que  la  Unió  Catalanista  sus¬ 
tenta  com  l’únich  digne  de  nostra  naciona¬ 
litat  y  com  l’únich  pràctich,  s’imposa  cada 
dia  més.  Seguimlo,  donchs,  y  tant  de  bé 
farém  pera  nosaltres  mateixos  y  pera  nostra 
Catalunya. 


En  Maura  està  ben  convensut  de  que  a 
Espanya  la  opinión  es  feble,  y  per  lo  mateix 
exacerbable  com  el  sistema  nirviós  d’un  ma¬ 
lalt;  per  això  jugà  ab  ella  sense  treva,  segur 
de  que  hi  pot  jugar  y  de  que  tothòm  li  farà’l 
jòch,  donchs  aquí  tothòm  es  impressionable 
o  indiferent,  y  de  verdadera  opinió  no 
n’hi  ha.  Apoyat  en  la  indiferència  dels  més, 
refiantse  de  que  sos  detractors,  demòcratas, 
lliberals  et  sic  de  coeteris ,  són  incapassps  de 
cap  reforma  ajustada  a  equitat  y  rahó  y  sols 
serveixen  pera  baladrejar,  ell  se  declara 
l’únich  amo.  l’únich  capàs  de  manar,  l’únich 
sabi  y  l’únich  fort,  y  fa  ballar  a  tots  del  modo 
que  vol.  Y  ara  desafia  la  indignació  de  las 
massas  sectarias  ab  las  qüestions  del  nom- 
brament  del  pare  Nozadela  y  del  Concordat, 


JOVENTUT 


ara  provoca  l’aplauso  de  las  massas  igno¬ 
rants  àb  la  lley  del  descans  dominical.  D’això 
se’n  diu  vèncer  als  partits  contraris  ab  las 
sevas  propias  armas,  y  jugar  ab  el  poble ,  que 
desorientat  balla  al  sò  qu’ell  li  toca,  ja  di- 
hentli  tirà  y  obscurantista,  ja  creyentlo  llibe- 
ralissim  perque  otorga  de  cop  y  volta  sobre’l 
trevall  lleys  que’ls  qui  més  las  demanan 
may  havian  tractat  resoltament  de  posar  en 
vigor. 

{Què  hi  fa  que  la  nova  lley,  absurda  y  con- 
traproduhent  com  pocas  se’n  hagin  may  dic- 
tadas,  se  desacrediti  prompte?  En  Maura  no 
haurà  fet  sinó  desacreditar  una  volta  més  ab 
ella  als  liberales  que  tant  l'havían  demanada 
y  qu’ara’n  prolestan  per  mòvils  mesquins.  Y 
si  algú  li  diu  qu’es  indigne  d’un  home  de  ta¬ 
lent  com  ell,  d’un  pohtích  serio  y  d’un  esta¬ 
dista  conciensut  valdres  de  semblants  proce¬ 
diments  pera  combatre  a  sos  adversaris  po- 
lítichs,  contestarà  ab  sa  eterna  rialla  me- 
fistofélica  qu’en  un  pais  com  aquest,  entre 
uns  politichs  com  els  que  hi  ha,  tot  govern 
serio  li  sembla  impossibe;  que  las  circums- 
tancias  l’han  portat  a  n’ell  al  escenari  de  la 
politica  espanyola  a  representar  farsas  y  no 
obras  d'art,  y  que  devant  d’un  públich  gro¬ 
ller  enamorat  dels  histrions,  no  s’hi  salvan 
els  artistas. 

Y  tindrà  rahó  a  sa  manera,  per  més  que 
no  serèm  nosaltres  qui  volguèm  reconèixerli. 

Nosaltres  ens  alegrèm  de  que  al  poble  se 
li  dongui  lo  que  vol,  y  de  que  puguin  respi¬ 
rar  un  dia  a  la  setmana’ls  pobres  dependents 
de  comers  y  tots  els  trevalladors.  Però’ls 
compadim  a  tots  si  creuhen  qu’es  una  re¬ 
forma  altament  lliberal  la  de  no  trevallar 
el  diumenge.  Pobra  1 1  i bertatl  Tan  esquifida’t 
volen,  que  dintre’l  puny  de  qualsevol  Maura 
pots  cabre. 


En  la  qüestió  promoguda  per  la  reforma 
del  Concordat,  que  pretén  realisar  en  Maura 
en  sentit  francament  reaccionari,  els  pochs 
espanyols  ab  sentit  comú  hauràn  tingut  oca¬ 
sió  d’apreciar  un  cop  més  el  cretinisme  y  la 
falta  absoluta  de  cultura  dels  politichs  y  perio- 
distas  a  la  usansa  espanyola,  que  com  era 
d’esperar,  s’han  dividit  en  dos  grans  grupos 
qu’han  ressucitat  una  qüestió  que  sempre 
que’s  tracta  de  Concordats  sorgeix:  la  de  si  el 
Concordat  es  un  contracte  entre  la  Iglesia  y 
l’Estat  o  bé  una  gracia  que  aquella  otorga  a 
aquest. 

El  grupo  catòlich.  oblidantse  de  que  un 
privilegi  sempre  pot  ésser  renunciat  per  la 
part  favorescuda ,  y  que  un  contracte  no  pot 
ésser  desfet  sense  las  voluntats  dels  contrac¬ 
tants  o  sense  grans  trastorns  en  cas  contrari, 
y  deixantse  portar  de  son  tradicional  secta¬ 
risme  y  de  sa  falta  de  sentit  pràctich,  sosté  a 
peu  y  a  cavall  qu’es  un  privilegi,  qu’es  una 
ganga  que  Roma  concedeix  al  Estat.  Y  el 


635 

grupo  lliberal ,  oblidantse  també  de  lo  que 
convé  a  sos  aparents  ideals  y  a  sà  convenièn¬ 
cia,  sosté  ab  totas  sas  forsas  que’l  Concor¬ 
dat  es  un  contracte.  Sens  adonarse  de  que 
un  privilegi  sempre  pot  ésser  lliurement  re¬ 
fusat,  al  revés  del  contracte  que  lliga  y 
obliga  a  las  parts  contractants. 

Discussions  xorcas  y  que  no’ns  preocupan 
gens  als  que  sempre  hem  sostingut  la  conve¬ 
niència  de  separar  las  potestats  eclesiàstica  y 
civil,  però  que  serveixen  admirablement  pera 
fer  ostensible  la  tonteria  y  els  fanatismes  dels 
politichs  y  periodistas  rotatius. 


A  València  blasquistas  y  sorianistas  tor- 
nan  a  insultarse  com  marmanyeras  y  a  enje- 
garse  trets  com  moros;  a  Barcelona  en  Le- 
rroux  continúa  la  caza  de!  pueblo ,  si  bé  ab 
menos  èxit  cada  dia;  a  Caldas  de  Montbuy 
en  Vallès  y  Ribot  se  caragira  per  centèsima 
vegada  tornant  a  dir  pestes  dels  unitaris  ab 
quins  anava  de  brasset  ahir;  al  Ajuntament 
de  Barcelona  encarregan  al  mateix  Vallès 
l’estudi  biogràfich-cntich  d’en  Pi  y  Margall 
pera  la  pròxima  colocació  del  retrat  d’aquest 
home  insigne  en  la  galeria  de  catalans  ilus- 
tres...  Per  tot  arreu  la  barbarie  o  la  mala  fe, 
la  farsa  0  la  estupidesa.  Són  las  caracteris- 
ticas  de  la  vida  pública  espanyola,  aquesta 
vida  pública  en  la  que  cal  operar  un  cambi 
ben  radical  per  lo  que’s  refereix  a  Cata¬ 
lunya, 

Sols  el  nacionalisme  català’l  pot  realisar 
aqueix  cambi,  però’l  Catalanisme  encara  no 
ha  arribat  a  la  meytat  de  la  tasca  que  té  em¬ 
presa,  y  que  desgraciadament  ha  d’ésser 
lenta  pera  que  pugui  fer  obrar  a  tothom  per 
convicció,  resultantne  feyna  estable  y  profi¬ 
tosa. 


Enguany  l’Ajuntament  ha  acordat  celebrar 
festas  per  la  Mercè.  S’hi  ha  pensat  tan  tart, 
que  gayre  bé  no  ha  disposat  del  temps  ne¬ 
cessari  pera  confeccionar  un  programa;  molt 
menys  pera  durlo  a  la  pràctica.  Estèm  a  vi- 
gilias  de  la  Mercè,  y  es  poch,  poquissim  lo 
que  hi  ha  fet. 

Com  excusa  s’ha  retret  allò  tan  vell  de  que 
las  iniciativas  y  activitats  dels  catalans  són 
tals,  qu’es  precisament  la  premura  del  temps 
lo  que’ls  estimula  a  fer  prodigis. 

Y  a  fer  planxas  també,  perque  molt  ens 
temèm  que  aquesta  vegada  las  festas  de  la 
Mercè,  per  lo  desballestadas,  posin  en  ridícul 
el  bon  nom  artistich  de  Barcelona.  Molt  de- 
sitjèm  errarnos. 


Com  també  desitjariam  errarnos  al  predir 
al  famós  actor  català  y  novel  artista  de  la  es¬ 
cena  castellana  don  Enrique  Borràs  un  fracàs 


JOVENTUT 


636 

dolorós  a  Madrid.  Que  no’s  queixi,  puig  no 
han  mancat  els  que  com  nosaltres  l’han  acon¬ 
sellat  desinteressadament  demostrant  que  li 
volen  bé,  a  n’ell  y  al  art  de  la  terra. 

Sembla  qu’en  Borràs  ja  està  a  punt  de  de¬ 
butar  en  castellà  a  la  Comèdia  de  Madrid,  y 
estém  escamats  ara  més  que  may,  perque 
faltant  sols  unas  quantas  setmanas  pera’l 
debut,  la  prempsa  madrilenya’l  torna  a  en- 
censar  de  la  manera  més  ditiràmbica,  més 
inconscient  y  més  madrilenya  que  darse 
pueda. 

Això’ns  fa  témer  que,  essent  tan  fresch 
l’elogi,  no  sigui  el  tío  Paco  qui  vingui  ab  la 
rebaixa,  sinó’ls  reventadors  els  que  de  cop  y 
volta  vulguin  enrunar  el  tan  aparatós  com 
flonjo  pedestal  que  a  n'en  Borràs  aixecan 
quan  li  diuhen  vencedor  ja  avans  d’entrar 
en  batalla. 

Y  en  aquest  cas  ho  sentirèm  pel  pobre 
Enrique  Borràs  y  per  ells,  no  per  l’Enrich 
Borràs  veritable,  ni  pel  teatre  català.  Ni  molt 
menys  per  nosaltres,  que  no’ns  haurèm  po¬ 
sat  en  ridícul  com  ells. 


Continua  publicantse,  per  quaderns  set¬ 
manals,  el  Diccionari  Popular  de  la  Llengua 
Catalana  que  ab  materials  recopilats  a  Cata¬ 
lunya,  Mallorca,  València,  Andorra,  Ros¬ 
selló,  Sardenya,  Llenguadoc,  etc.,  ve  con¬ 
feccionant  nostre  amich  l’ilustrat  escriptor 
en  Joseph  Aladern.  Els  cinch  quaderns  que 
fins  ara  s’han  repartit  fan  bo  tot  quant  l’edi¬ 
tor  digué  en  els  prospectes  de  propaganda 
d’aquesta  obra  verament  nacional,  donchs 
l’abundancia  de  termes  es  tal,  que  quasi’s 
triplican  els  fins  ara  publicats  en  altres  dic¬ 
cionaris.  L’autor  ha  begut  directament  en 
las  fonts  populars,  que  són  las  més  ricas,  y 
devèm  aplaudir  son  trevall  de  recopilació, 
persuadits  de  que  l’Aladern,  guiat  per  sos 
coneixements  y  son  bon  instint,  haurà  obrat 
ab  forsa  acert,  y  l’obra  ulterior  de  depuració 
resultarà  senzilla  y  planera  als  que’s  sentin 
puristas. 

Nostres  compatriotas  de  Rosario  de  Santa 
Fe,  que  ab  tanta  constància  y  entusiasme 
trevallan  pera  fer  honor  a  Catalunya  ab  son 
«Centre  Català)),  ens  escriuhen  que’ls  aven- 
sos  d’aquest  són  tals,  que  causan  la  enveja 
dels  castellans  allí  residents.  Mercès  al  des- 
prendiment  d’un  dels  socis,  en  Jaume  Soler, 
el  «Centre  Català»  tindrà  aviat  estatge  pro¬ 
pi,  donant  aixis  aquell  Centre,  ab  sa  perse- 
verancia  y  patriotisme,  un  exemple  que 
deuhen  imitar  en  la  mida  de  sas  forsas  tots 
els  catalanistas. 

Ab  verdaderà  fruhició  publiqèm  aquesta 
nova,  enviant  a  nostres  companys  de  Ro¬ 
sario  de  Santa  Fe  la  salutació  més  coral  y 
entusiasta. 


El  nou  retol  de  JOVENTUT 

Al  entrar  en  màquina’l  present  nú¬ 
mero  està  terminantse  la  colocació  del 
nou  rètol  de  rajols  artístichs  qu’ha  sigut 
confeccionat  pera’ls  balcons  de  la  Redac¬ 
ció  y  Administració  de  JOVENTUT. 

La  fe  en  las  ideas  que  professèm,  la 
constància  en  propagarlas  y  el  creixent 
favor  del  públich  fan  que  JOVENTUT, 
lluny  d’haver  envellit  en  els  cinch  anys 
llarchs  que  compta  de  vida  y  de  lluyta, 
se  senti  y  pugui  mostrarse  rejovenida, 
ab  anim  trempat  pera  continuar  sas 
campanyas  en  pro  de  la  causa  de  Cata¬ 
lunya. 

Desd’avuy  en  els  balcons  de  JOVEN¬ 
TUT  queda  substituhida  l’antiga  y  sen¬ 
zilla  decoració  per  un’altra  no  fastuosa, 
però  vistosa  y  elegant,  que  consisteix  en 
un  plafó  entre’ls  dos  balcons,  y  un  lle- 
trer  a  lo  llarch  de  las  barana  s  dels  ma¬ 
teixos.  Plafó  y  lletrer  estàn  formats,  com 
hem  dit,  per  rajolas  ab  dibüix  blau  so¬ 
bre  fons  bianch,  destacantse  en  el  plafó 
l’hermós  sagell  del  periòdich,  obra  d’en 
Riquer,  y  en  el  rètol  son  titul  en  gros- 
sas  lletras. 

Aquest  projecte  decoratiu  es  degut 
al  afamat  arquitecte  Andreu  Audet, 
qu’ha  dirigit  la  construcció  ab  el  bon 
gust  en  ell  proverbial  y  ab  un  desinterès 
que  fa  honor  a  la  bona  amistat  que  ab  no 
saltres  l’uneix.  A  n’ell,  a  nostre  volgut 
amich  en  Jaume  Terri,  que  ab  igual  ga- 
lanteria  e  inteligencia  ha  volgut  enca- 
rregarse  de  la  colocació  del  nou  rètol,  al 
«Fayans  Català»  y  als  demés  que  tan  bé 
y  ab  tan  bon  zel  l’han  servida,  dóna  JO¬ 
VENTUT  las  gracias  més  afectuosas. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s'admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . 4’SO  » 

>  Trimestre .  2’25  > 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

>  >  sense  folletins.  .  25  > 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÍNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  > 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

TEXT:  El  Monstre  y  el  Cavaller,  per  Trinitat  Mone- 
gal.-  Ja’l  tenim  aquí!,  per  Lluis  Via.— La  borda,  per 
Joseph  Soler  y  Agustench.— Per  ull  de  garbell,  per 
Çmili  Tintorer.— Maternal,  per  Xavier  de  Zengotita. 
—Hivern  al  camp,  per  Trinitat  Catasús  y  Catasús. 
—La  festa  del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà.— Els  caps  d’ase,  per  F.  Pujulà  y 
Vallès. — Neurastenia,  per  Joaquim  Rosselló  y  Rou 
ra. — Impotents!,  per  R.  Miquel  y  Planas. — Sala  Pa¬ 
rés,  per  Sebastià  Junyent  -  Novas. 

GRABATS:  El  Pi  de  las  Tres  Brancas  (de  fotografia^). 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Victor  Català—  Plech  19. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plecn  12. 


EL  MONSTRE  Y  EL  CAVALLER 

FANTASIA  SOCIAL 

En  moltas  comarcas  de  Catalunya  y  en 
gran  nombre  de  paisos  de  la  terra  existeix, 
de  temps  molt  llunyans,  una  llegenda  poch 
menys  que  igual  arreu:  es  la  llegenda  de 
«El  Monstre  y  el  Cavaller.» 

El  Monstre,  per  lo  general  drach  o  aranya, 
era  una  bestiassa  disforme,  que  sortia  de  sa 
cova  per’assolar  la  comarca,  arrasant  els 
sembrats  y  malmetent  las  terras  correuha- 
das.  Sortia  també  per’alimentarse  de  carn 
humana,  enduhentse  tendres  donzells  y  gen¬ 
tils  donzellas:  era  l’esperit  del  mal. 

El  Cavaller  era  un  capdill,  ja  de  la  mateixa 


comarca  ahont  el  monstre  feya  sas  malife- 
tas,  ja  d’altras  terras  més  o  menys  llunya- 
nas;  sentia  batre  son  cor  per  amor  a  la  hu¬ 
manitat  y  bullir  sa  sang  al  ohir  las  maldats 
de  la  bestiassa,  y  passant  per  sobre  las 
preocupacions  populars  y  exposant  genero¬ 
sament  sa  vida,  emprenia  descomunal  y 
sangnanta  lluyta  ab  la  fera,  fins  arribar  a 
deslliurar,  ab  la  mort  d'aquesta,  la  comarca 
entristida  y  aclaparada. 

Segons  certas  narracions,  era  tal  la  forsa 
de  la  bestiassa,  que  fou  precis  que  un  sér 
sobrehumà’s  dignés  baixar  de  las  alturas 
pera  redimir  y  deslliurar  la  comarca  de  las 
grapas  del  monstre. 

Aquesta  es  la  tradició,  arreu  escampada  y 
per  tots  sabuda,  y  de  la  que  no  hem  volgut 
coneixe’l  veritable  simbol.  Aytal  lluyta  no 
es  més  que  l'esbós  de  la  eterna  lluyta  en¬ 
taulada  desde’l  comensament  de  la  societat; 
son  fi  s’amaga  entre  las  tenebrosas  boyras 
del  esdevenir.  Es  la  cruenta  lluyta  qu’ha 
existit  y  existeix  en  tots  els  pobles  entre 
Y  Estat,  la  gran  bestiassa,  el  monstre  que  ti- 
ranisa  a  totas  las  comarcas  del  món  y  escla¬ 
vitza  y  explota  a  tots  els  homes,  y  Ylndivi- 
dun ,  el  cavaller  que  sentint  pesar  sobre  seu 
la  tirania  anorreadora  de  sos  germans,  que 
gemegan  sota’l  jou  pesant  y  embrutidor  del 
esclavatge,  ha  volgut,  vol  y  voldrà  redimir- 
los,  redimintse  ell  mateix;  ha  volgut,  vol  y 


JOVENTUT 


638 

voldrà  deslliurar  els  organismes  naturals, 
que  són  els  més  ferms  baluarts  de  defensa 
contra  la  incommensurable  tirania  del  Es¬ 
tat  omnipotent. 

Fins  avuy  el  cavaller  no  s’ha  fet  ben  bé 
càrrech  de  la  extensió  y  pes  del  esclavatge  ni 
de  las  forsas  de  la  fera,  y  ha  11  uy ta t  incons¬ 
cientment  y  a  las  palpentas  ab  son  enemich, 
a  qui  no  podrà  vèncer  fins  qu’arribi  un  jorn 
en  que,  plenament  conscient  el  cavaller, 
acorrali  a  la  fera,  y  aixecant  son  bras  armat 
ab  ftrma  y  lliure  voluntat  ab  la  intrencable 
llansa  de  la  ciència,  la  fereixi  de  mort  y 
deslliuri  per  sempre  a  la  terra  de  son  ma- 
lehit  tirà. 

Y  alashoras  sobre  l’home  ja  no  hi  haurà 
res  més  que  lo  desconegut,  lo  infinit,  el  gran 
incognoscible,  la  Causa  Prima. 

Y  la  llegenda  de  la  lluyta,  mitjansant  la 
tradició,  passarà  de  pares  a  fills,  d’unas  a  al- 
tras  generacions  que  la  cantaràn  ab  música 
sublim  y  divina,  entonantla  ab  llàgrimas  de 
joya  en  sos  ulls,  ab  el  pit  ben  ample,  ab  el 
cos  ben  dret  y  el  cap  ben  alt....  Y  la  llegen¬ 
da’s  convertirà  en  l’himne  universal  de  la 
redempció. 

L’Estat,  el  gran  monstre,  nasqué  en  la  in¬ 
fantesa  de  las  societats  humanas,  en  temps 
als  que  no  arriba  nostra  pensa  y  dels  que 
no’n  parla  la  historia.  Sembla  que  la  mare 
naturalesa  hagi  volgut  esborrar  de  la  super¬ 
fície  de  la  terra  y  de  la  memòria  dels  homes 
fetxa  tan  malhaurada.  L’Estat  no  fou  més 
qu’una  conseqüència  fatal  y  lògica  de  la 
lluyta  per  la  existència  entaulada  entre’ls 
homes  al  voler  satisfer  las  necessitats  de  la 
vida.  De  la  sang  vessada  y  de  las  llibertats 
perdudas  nasqué’l  monstre,  y  de  sang  y  lli¬ 
bertats  s’ha  anat  alimentant  el  tirà.  Els  ho¬ 
mes  engendraren  al  monstre;  la  ignorància 
humana’l  donà  a  llum. 

Pera  constituhir  l’Estat,  pera  engrandirlo 
y  enfortirlo,  els  homes  desmembraren  sa  in¬ 
tegral  personalitat,  se  desprengueren  de  sa 
llibertat  y  de  sos  drets  y  contragueren  mons¬ 
truosos  devers,  arribant  molts  ilusos  a  sacri¬ 
ficar  sas  vidas  en  l’altar  del  esgarrifós  ídol. 
Y  la  fera  nasqué,  s’engrandí  y  enfortí,  arri¬ 
bant  a  ésser  omnipotent  y  a  dominar  la 
terra,  convertint  al  home  en  miserable  partí¬ 
cula  anònima  del  Estat. 


Mes,  com  la  condició  natural  del  home  no 
es  l’esclavatge,  alguns  volgueren  sustraures 
al  jou  de  tan  ominosa  tirania,  y  la  lluyta  co- 
mensà.  Emperò’ls  pretesos  redemptors,  preo¬ 
cupats  e  inconscients,  no  volgueren  anorrear 
l’Estat  sinó  fersen  amos,  no  buscaren  matar 
al  monstre  sinó  servirse  d’ell,  y  cometeren 
l’erro  imperdonable  de  provocar  la  lluyta 
d’homes  ab  homes,  de  germans  ab  ger¬ 
mans,  sens  altra  deria  que  menar  la  fera  y 
convertirse  ells  en  tirans  de  sos  consem- 
blants;  y  pera  més  befa,  alguns  d’ells  escri- 
vian  en  son  penó’ls  enlluhernadors  lemas  de 
llibertat  y  justícia. 

Els  guanyadors  en  las  fraternals  lluytas 
enfortiren  més  y  més  al  tirà,  que  ferm  e  in- 
quebrantable’ls  ha  dominat  a  tots,  vensuts  y 
vencedors;  la  fera  ha  tiranisat  sempre  a  sos 
idòlatras.  Sembla  talment  que’l  destí  dels 
homes  sigui  el  d’estar  baix  las  urpas  del 
monstre! 

Aytals  lluytas  s’han  manifestat  mitjansant 
las  crudels  guerras  que,  sens  intermitencias, 
han  assolat  la  terra,  la  explotació  dels  més 
per  els  menys,  las  revoltas  dels  de  baix  con- 
tra’ls  de  dalt,  las  sangnantas  revolucions 
qu’omplenan  las  pàginas  de  la  historia  de 
la  humanitat.  Són  las  convulsions  de  las 
víctimas  esclavitzadas,  las  fortas  estrebadas 
del  home  presoner  que  volia  trencar  las  ca- 
denas,  els  esforsos  titànichs  ab  que  l’indivi- 
duu  volia  foragitar-la  tirania  embrutidora  y 
assolir  son  veritable  destí,  convertintse  en  lo 
que  fou  al  nàixer,  en  un  sér  lliure. 

Per  nostra  dissort  l’Estat  està  avuy  en  el 
ple  de  sa  vida  y  de  sas  forsas,  y  per  tant  con- 
tinúan  las  guerras  y  las  explotacions,  perdu- 
ran  las  revoltas,  esclatan  las  revolucions,  y 
els  homes  són  encara  víctimas  dels  erros  de 
sos  passats:  són  esclaus. 

Mes  no  hem  de  defallir.  Comensèm  a 
veure  un  estol  de  individuus  que,  allissonats 
per  la  dolorosa  experiencia  pròpia,  per  la 
observació  dels  fets  que’ls  rodejan,  per  l’es¬ 
tudi  dels  aconteixements  passats,  y  coneixe¬ 
dors  de  sos  drets  y  devers,  trevallan  de  ferm 
y  ab  coratge  y  buscan  en  la  ciencia’ls  medis 
per’acorralar  y  aniquilar  al  gran  monstre. 
Són  els  veritables  autonomistas. 

Si;  l’autonomista  conscient  déu  tenir  com 
a  únich  ideal  exterminar  la  fera;  no  déu  te¬ 
nir  altra  deria  que  trevallar  pera  que,  dintre 


JOVENTUT 


639 


un  terme  més  0  menys  llarch,  caygui  enru¬ 
nat  l’Estat  y  quedi  la  humanitat  redimida 
de  tota  mena  de  esclavatge. 

Cal  emperò  no  fernos  ilusions.  Aytal  obra 
no  s’assoleix  en  un  dia:  lo  que  s’ha  creat,  lo 
qu’ha  crescut  y  s’ha  fet  fort  en  sigles  y  més 
sigles,  no’s  destruheix  y  aniquila  sinó  a  co¬ 
pia  d’anys  y  més  anys;  tal  volta  de  sigles 
també. 

N’hem  de  fugir  de  certs  funests  optimis¬ 
mes;  las  hem  de  foragitar  certas  enganyosas 
ilusions.  No  volguèm  fer' com  els  fanàtichs,  no 
volguem  fer  com  els  ignorants,  no  volguèm 
fer  com  els  anarquistas  d’acció  que,  incons¬ 
cients  de  la  situació  en  que's  troba  la  societat 
humana  y  de  sas  forsas  propias,  volen  empen- 
dre  l’obra  redemptora  sens  estar  preparats  y 
usant  de  vituperables  violencias,  fent  victimas 
ignocentas  y  essentne  ells  mateixos,  sense 
veure  que  no  fan  altra  cosa  que,  ab  la  sang 
vessada  y  ab  la  llibertat  malmesa,  enfortir  al 
monstre  y  retardar  l’arribada  del  jorn  en  que 
hagi  d’ésser  un  fet  la  resurrecció  de  la  hu¬ 
manitat. 

Pel  cami  del  anarquisme  destructor  no 
arribarà  may  l’home  a  veure  lluhir  el  sól  de 
llibertat  y  justicia. 

Trinitat  Monegal. 


JA  L  TENÍM  AQUÍ! 

Ja’l  tenim  aqui  altra  vegada  al  jefe  único, 
al  ídol  del  republicanisme  espanyol.  Feya 
temps  que’s  parlava  d’aquesta  vinguda  sense 
que  may  se  trobés  sa  oportunitat.  D’ovacions 
escadusseras  sempre  se’n  poden  pescar  a  Bar¬ 
celona,  ahont  hi  ha  tanta  massa  immigrada: 
però  lo  cert  es  que  aqueixa  massa,  catala- 
nisantse  poch  a  poch  a  pesar  dels  esforsos, 
0  millor  dit  mercès  als  esforsos  dels  vividors 
del  republicanisme,  no  oferia  totas  las  segu- 
ritats  desitjables  pera  que  l’ídol  trobés  aquí 
la  entusiasta  rebuda  que  calia.  Y  s’esperà 
q'u’arribessin  las  festas  de  la  Mercè,  l’època 
en  que  Barcelona  (archivo  de  la  cortesia )  acull 
galantment  a  tants  y  tants  forasters  sense 
tenir  en  compte  si  entre’ls  nou-arribats  hi  ha 
isidros  0  analfabets  que  badan  y  s’enlluher- 
nan  devant  dels  farsants  de  la  política  y  co¬ 
rruptors  de  la  llibertat,  talment  com  badan 
devant  de  las  penjarellas,  coloraynas  y  va¬ 


riats  jochs  de  llums  de  las  vias  publicas  en- 
garlandadas. 

Aixís  entrà’l  passat  dissapt.e  en  Salmerón 
a  Barcelona;  y  mentres  una  part  del  poble  ca¬ 
talà’s  congregava  al  redós  de  nostras  monta- 
nyas,  entorn  del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  la 
massa  inconscient  y  aturdida  s’aplegava,  no 
entorn  d’un  arbre,  no  entorn  d’un  símbol 
gran  0  petit  (no  es  que  nosaltres  siguèm  parti¬ 
daris  de  símbols),  sinó  al  voltant  d’un  home,  al 
voltant  del  politich  funest  que  durant  més  de 
trenta  anys  ha  predicat  al  poble  la  mentida,  y 
Tha  afalagat  ab  promesas  que  ni  ha  cumplert 
ni  podrà  may  cumplir,  y  Tha  fet  combregar 
en  ideals  buyts,  y  li  ha  presentat  com  a  mo¬ 
dels  de  llibertat  els  més  grans  gèrmens  de 
tirania,  d’obscurantisme  y  d'esclavatge. 

Y  una  volta  més  la  massa  aturdida,  no 
contenta  ab  aplaudir  al  ídol  estúpidament, 
ha  volgut  també  portarlo  en  triomf  y  ha 
ajudat  a  arrossegar  son  cotxe.  Y  hèusel 
aquí  el  rey  del  arroyo  ,  hèusel  aqui  aqueix 
pou  de  ciència  estantissa,  aqueix  etern  pa- 
re-dubtes  que  compaginant  els  dubtes  ab 
las  mentidas  y  contradintse  ab  tota  la  fres- 
cura  del  món,  clesprés  d’afirmar  las  cuatro 
unidades ,  y  la  soberania  del  pueblo ,  y  el 
poder  del  Estado ,  ens  ve  a  alabar  l’auto¬ 
nomia  local;  hèusel  aquí  el  diputado  que  ha¬ 
vent  de  defensar  al  Congrés  els  drets  de  Bar- 
celóna,  defensà  en  perjudici  d'ells  els  falsos 
drets  que  Madrid  aduhia  com  a  capitalitat; 
hèusel  aqui  el  gran  capitost  que,  comptant 
ab  una  minoria  nombrosissima,  ni  ha  lograt 
la  més  mínima  disposició  en  sentit  lliberal, 
ni  ha  fet  res  de  profit  no  ja  en  favor  de  la 
llibertat,  sinó  en  favor  d’aqueix  fantasma  ri¬ 
dícul  anomenat  república  espanyola. 

Lo  qu’ha  fet,  lo  qu’ha  lograt,  es  aumentar 
l’escepticisme  de  molts  conscients  y  l'embru¬ 
timent  d’un  sens  fi  de  necis;  lo  qu’ha  lograt 
es  embabiecar  als  babaus  y  fer  republicanos 
(qu’es  no  fer  res),  en  comptes  de  fer  homes; 
lo  qu’ha  lograt  es  que  las  mares  de  familia, 
las  ciudadanas ,  vesteixin  de  República  a  sos 
fillets  com  avans  els  vestian  de  Sant'Joan  en 
las  professons,  y  que’ls  ciudadanos  els  en¬ 
senyin  el  nou  catecisme  en  aquesta  forma: 
/ Abajo  el  clero  y  viva  la  República! 

Oh,  aquest  crit!  Ab  ell  fa  anys  y  panys 
qu’estém  salvant  la  Espanya  fentla  anar  de 
tomballons. 


JOVENTUT 


640 

Perque  es  un  crit  que  no  són  els  conscients 
qui  el  dóna,  sinó  la  pobra  gent  fanatisada  y 
els  hipòcritas.  Aixis  com  un  home  serè,  de 
criteri  cabal,  no  pot  ésser  perfecte  calòlich 
perque  sa  pensa’s  rebela  contra’ls  dogmas 
estrets,  aixis  tampoch  pot  dirse  republicà  a 
secas  un  conscient.  Queda  això  pera’ls  igno¬ 
rants  senzills  y  pera’ls  hipòcritas:  els  uns  per¬ 
que,  febles  com  són,  necessitan  qui  pensi  per 
ells,  y  els  altres  perque’ls  hi  té  compte’l  pen- 
sarhi. 

Però  torném  al  cas. 

Ja’l  tenim  aqui  com  deyam,  al  gran  Sal- 
merón,  al  iluslre  tribuno.  Y  aixis  com  un 
temps  habló  el  buey  y  dijo  u.jmuh),  ara  ha 
parlat  en  Salmerón  al  envelat  de  la  Casa  del 
Pueblo,  y  encara  que  no  ha  dit  res  de  nou, 
ha  dit  y  aconsellat  lo  següent: 

1.  Que’ls  minyons  no  vagin  a  las  quintas 
si  el  servey  no  es  obligatori ;  lo  que,  ben  tra- 
duhit,  vol  dir  que  l’ideal  es  obligar  a  tothòm. 
Seguint  aquesta  teoria ,  si  l’ideal  fos  arribar 
tothòm  a  tonto,  ningú  deuria  fer  el  tonto  men- 
tres  no  ho  fóssim  tots. 

2.on  Que  no  es  ell,  ni  cap  luchador  com 
ell,  qui  ha  d’implantar  la  república  a  Es¬ 
panya,  sinó’l  poble  qu’anirà  adquirint  cul¬ 
tura  y  capacitantse  pera  l’exercici  del  poder, 
pera  quina  obtenció  no  déu  apelar  a  la  forsa, 
tota  vegada  que,  dintre  d’una  democràcia 
sabia,  ja  tindrà  de  sa  banda  al  Ejèrcito ,  carne 
de  su  carne  y  sangre  de  su  sangre ,  de  quins 
serveys  podrà  valdres  en  cas  extrèm  pera  fer 
la  revolució.  ({Cultura?  {exèrcit?  {evolució? 
{revolució?...  Això  es  krausisme  o  es  una 
olla?) 

3-er  Que  la-  Marina  ha  probat  diferentas 
vegadas  que  sab  ésser  héroe  y  màrtir  (prou 
qu’ho  sabèm,  com  també  sabèm  que  aqui 
els  màrtirs  y  els  hèroes  estàn  desacreditats); 
y  que’ls  republicans  aspiran  a  reorganizar  el 
Ejèrcito  (ja  surt  don  Quijote  en  forma  de  po- 
litich  espanyol  autèntích!) 

4.art  Qu’entre’ls  republicans  federals  y  els 
unitaris  no  hi  ha  diferencias  essencials.  Vet- 
aqui  una  afirmació  que  no  creyèm  a  ningú 
capàs  de  feria  més  que  a  n’en  Colàs  y  al  di- 
vino.  Es  lo  mateix  que  dir  que  no  hi  ha  cap 
diferencia  entre  la  veritat  y  la  mentida,  entre 
un  cap  clar  y  un  cap  espès,  entre  un  Pi  y  Mar- 
gall  y  un  Salmerón... 


Renuncièm  a  seguir  detallant  y  glosant.  : 

El  pobre  Salmerón  parla  de  fer  evolucio¬ 
nar  l’intelecte  y  las  virtuts  civicas  de  la  mas¬ 
sa,  §ens  adonarse  de  qu’ell  ni  evoluciona  ni 
tan  sols  se  mou  del  puesto.  En  politica,  en 
filosofia  y  en  oraloria  està  avuy  a  la  mateixa 
altura  que  l’alire  cop  que  va  venir,  com  alla- 
vors  estava  si  fa  0  no  fa  al  mateix  nivell  que 
per  la  Gloriosa.  Propi  es  dels  que  no’s  mou- 
hen  l’adormirse,  y  propi  dels  que  s’adormen 
el  somniar.  Els  que  tenen  imaginació,  com 
don  Quijote ,  somnían  fins  desperts  y  pre¬ 
nen  per  estols  de  brillants  corcers  els  remats 
de  llanudas  ovellas  que’ls  envoltan.  Som¬ 
niar  això  y  somniar  truytas,  es  tot  igual. 

Si  no  somniés  com  un  beneyt  el  pobre 
Salmerón,  que  parla  de  progrés  y  d’autono¬ 
mia  sens  entendrehi  futil-la,  veuria  que, 
malgrat  las  manyas  dels  Lerroux,  els  Roca 
y  Roca  y  demés  agitadors  aprofitats,  la  c ul- 
tura  de  que’ns  parla,  la  libertad ,  etc.,  etc., 
del  poble  català,  fins  en  festas  com  las  ac¬ 
tuals  disposadas  pels  homes  del  seu  partit, 
se  traduheixen  a  Barcelona  en  un  esclat  de  vi¬ 
da  regional  qu’enamora;  veuria  que  aqueix 
esclat  ve  simbolisat  en  las  vias  públicas  per 
la  bandera  catalana,  molt  més  vulgarisada 
aqui,  conforme  aumenta  la  cultura,  que  no 
pas  el  simbol  del  Estat  unitari  qu’en  Salme¬ 
rón,  tot  parlant  d’autonomia,  patrocina  ab 
una  incoherència  digna  del  seu  cervell  de 
sel-ciencias  passat  de  moda. 

Val  més  que  reposi,  que  després  de  tants 
anys  de  no  fer  res  pràclich,  ha  envellit  y  es 
molt  natural  qu’estigui  cansat.  Y  allò  de 
que,  malgrat  sa  edat  un  xich  avensada,  en¬ 
cara  espera  poder  vèurela  implantada  la  re¬ 
pública,  francament,  es  un  xich  fort.  Que’ls 
vells  se  tornin  nens,  bueno\  però  per  l’amor 
de  Deu,  que  no’ns  vulguin  pendre  a  nosal¬ 
tres  per  criaturas. 

Lluís  Via 


JOVENTUT 


641 


LA  BORDA 

Pobra  Dolors!  El  primer  baptisme  que 
caygué  sobre  son  cap,  foren  las  llàgrimas 
d’una  dòna  desgraciada.  La  Dolors  no  podia 
recordaria  la  nit  fosca  en  que  l’abandona¬ 
ren  els  que’?  davan  vergonya  d’anomenarse 
sos  pares;  però  no  oblidava  aquellas  parets 
ni  aquells  patis  del  hospici  hont  tant  havia 
jugat  ab  moltas  altras  nenas  abandonadas 
també  pels  que  s’espantan  de  dar  son  nom 
als  infants  nascuts  d’ilícila  unió,  com  si  això 
constituhis  un  crim  dels  més  grossos.  No’ls 
pogué  sentir  els  afalachs  d’una  mare  amo¬ 
rosa,  ni  els  consells  seriosos  d’un  pare  bon¬ 
dadós;  sols  escoltà  las  rutinarias  oracions  de 
las  monjas  en  la  vida  monòtona  de  la  casa 
d’expòsits. 

Tenia  tretze  anys  quan  un  matrimoni  se 
('afillà,  y  llavors  sentí  en  son  cor  quelcom 
que  l’alegrava  y  l’entristia  alhora.  No’s  sabia 
avenir  de  que  hagués  pogut  obtindré  y  go¬ 
sar  la  llibertat  desitjada,  però  pensava  qu’ab 
sos  pares  l’hauria  fruhida  molt  més  com¬ 
plerta.  Y  llavors  comensà  a  coneixe  lo  qu’es 
la  vida. 

El  Iuxo  y  els  plahers  la  entusiasmavan;  y 
tot  li  era  nou,  com  els  noms  de  pare  y^nare 
que  a  sos  protectors  dava.  Ni  havia  viscut 
may  entre  la  societat  degenerada,  ni  la  co¬ 
neixia,  y  s’encantà  devant  d’ella  y  no  trigà  a 
encomanarse’ls  seus  vicis.  Llavors  comensa- 
ren  pera  ella  las  penas. 

Va  enamorarse,  mes  no  pas  ab  un  amor 
pur.  Li  semblava  que’ls  homes  eran  com 
mobles  de  luxo,  y  estimava  a  un  home  per 
vanitat,  pel  gust  de  que  las  amigas  la  ve- 
gessin  ab  ell.  Volia  figurar  y  ésser  admi¬ 
rada,  y  sos  amors  eran  un  entreteniment. 
Prompte’s  cansava  del  aymant,  era  descon- 
tentadissa;  no  estimava  ab  tot  el  cor,  no  po¬ 
dia  estimar,  com  en  inconscient  revenja  de 
no  haver  ella  sigut  may  estimada. 

Aquesta  era  la  Dolors,  la  borda  que  li  de- 
yan  al  poble. 

L’Aureli  la  estimava  ab  una  adoració  sem¬ 
blant  a  la  que  sent  l’artista  per  las  grans 
obras  bellas.  Perque  la  Dolors  no  era  lletja 
ni  molt  menys;  la  mare  naturalesa  l’havia 
dotada  de  temptadors  encisos.  Sos  daurats 
cabells,  sa  pell  nevada  com  els  cims  de  las 
montanyas,  sos  ulls  blaus  que  al  esguardar 


ferían  l’ànima  com  sagetas,  y  sa  boca  petita 
y  provocativa,  eran  l’admiració  de  tots  els 
joves  del  poble. 

Per’xò  l’Aureli,  que  feya  l’aprenentatge  de 
poeta,  va  enamorarse  d’ella  cegament.  La 
Dolors  l’enganyava  com  volia  ab  falsas  pa- 
raulas  amorosas  y  fins  ab  abrassadas  de  fin¬ 
gida  passió,  y  ell  en  cambi  li  sacrificà'ls  mi¬ 
llors  goigs  de  sa  joventut.  La  Dolor^  no  ho 
tingué  en  compte  y  acabà  per  cansarse  del 
pobre  romàntich,  que’s  quedà  plorant  so- 
bre’Is  seus  poemas,  plens  d’enternidoras  re- 
memb.ransas  dels  jorns  felissos  y  de  las  nits 
ditxosas,  platejadas  per  la  llum  dels  ulls 
d’aquella  dòna  sense  cor,  que  may  l’havia 
estimat  y  tan  bé  havia  sabut  enganyarlo. 

Sos  amors  havian  sigut  sensuals.  A  l’Au- 
reli  li  quedava  encara  en  la  boca’l  regust 
fksciu  d’aquella  altra  boca  encesa  que  sols 
ab  un  bes  feya  d’ell  l’home  més  servil  de  la 
terra,  mes  son  desconhort  era  gran  no  tenint 
ja  aprop  aquells  llabis  carnosos  qu’omplían 
son  cos  de  desitjós,  ni  aquells  ulls  que  l’atre- 
yan  y  l’enlluhernavan,  ni  aquells  pits  ni 
aquellas  corvas  de  carn  massissa  y  luxu- 
rianta  que  li  enterbolian  el  cervell... 

La  Dolors,  cansada  de  l’Aureli,  ja  era  d’un 
altre.  Temps  enrera,  quan  tots  dos  a  la  vora 
del  mar  qu’amorosit  besava  las  rocas,  mur- 
muravan  paraulas  sols  per  ells  compresas  y 
s’arrencavan  els  petons  de  la  boca,  ell  li 
havia  dit  més  d’una  volta: 

— T’estimo;  Dolors:  fóra  capàs  de  darte  la 
sang,  la  vida!... — 

Però  no  més  ho  havia  dit;’  no  havia  tingut 
forsas  pera  ferho;  la  feblesa  d’ell  topà  ab  la 
voluntat  indomtable  d’ella,  que  d’un  home 
volia  saciarsen... 

Y  en  buscà  un  altre,  y  un  altre.  Al  poble 
n’hi  havia  a  cents  qu’estavan  disposats  a  do- 
narli  lo  que  volia,  a  la  desgraciada. 

L’Aureli  avuy  encara  plora  sobre  sos  poe¬ 
mas  de  neòfit;  y  la  Dolors  viu  a  ciutat,  en 
una  casa  hont  se  ven  l’amor  a  preu  fixo;  y 
entre  sas  companyas  està  sola,  sense  ningú 
que  la  estimi,  sense  ningú  que  com  l’i nfelís 
Aureli  li  ofereixi  urrYiom  y  una  familia. 

Joseph  Soler  t  Agustench. 


642 


JOVKNTUT 


PER  ULL  DE  GARBELL 

Ara  resulta  que  M.  Dunant — no  Durraud 
com  per  erro  de  ploma  posava — ni  agonitza 
ni  es  al  hospital,  malgrat  lo  dit  per  alguns 
diaris  francesos.  Per  altres  he  vist  rectificada 
la  noticia,  y  un  amable  lector  meu  se  dóna 
pressa  pera  comunicarmho  enviantme  un  re¬ 
tall  de  Le  Genevois  pera  que  me’n  enteri, 
aixis  com  d’altres  detalls  de  la  vida  d’aquell 
sant  varó. 

El  meu  oficiós  corresponsal  diu  que  creu 
«que’ls  lectors  de  Joventut  no  hi  perdràn 
res»  si  faig  constar  aquest  fet,  com  també’l 
de  que,  no  fa  gayres  anys,  M.  Dunant  va  és¬ 
ser  afavorit  ab  una  part  del  premi  Nobel, 
«lo  qual  modifica  bastant — tal  es  la  opinió 
del  meu  comunicant — moltas  de  las  opinions 
del  meu  article.» 

Per  lo  que  respecta  a  la  primera  part — si 
no  aprofito  ara  la  ocasió  d’emmatllevar  el 
seu  llenguatge  als  pedants,  no  la  podré  apro¬ 
fitar  may, — concedo.  Els  meus  lectors  no  sols 
no  perdràn  res  sabent  que  M.  Dunant  està 
sà  y  bo,  sinó  que,  com  jo  mateix,  se’n  ale- 
graràn.  Els  meus  lectors,  com  jo,  indubta¬ 
blement,  senten  una  secreta  simpatia  per 
tots  els  homes  de  cor  gran;  y  M.  Dunant 
n’es  un. 

En  quant  a  la  segona  part,  nego  en  abso¬ 
lut,  rodonament.  El  meu  corresponsal  me 
permetrà  opinar  que  ni  el  fet  d’ésser  falsa 
la  noticia,  ni  el  fet  d’haverse  concedit  a  M. 
Dunant  una  part  del  premi  Nobel,  en  res, 
absolutament  en  res  modifican  las  conside¬ 
racions  que’l  cas  me  sugeria.  Entre  altras 
rahons,  per  las  següents:  Las  consideracions 
que  jo  feya,  encara  que  sugeridas  per  un 
cas  concret,  tenían  caràcter  de  generalitat. 
Posis  en  lloch  del  nom  de  Dunant  el  de  Co¬ 
lón,  el  de  Cervantes,  el  de  Lesseps  o  un  de 
tants  mils  com  se  troban  o  s’han  trobat  en 
casos  semblants,  y  las  mevas  consideracions 
tindràn  exactament  el  mateix  valor.  Precisa¬ 
ment  el  seu  valor,  la  petita  veritat  amarga 
que  contenen,  se  déu  a  la  freqüència  ab 
que’s  repeteixen  casos  semblants.  Un  cas  sol 
no  las  hi  donaria  cap  forsa. 

Com  tampoch  crech  jo  que  ni  la  Provi¬ 
dencia  ni  la  humanitat  tinguin  res  que  veure 
abque  hi  hagués  un  senyor  que’s  deya  No¬ 
bel,  que  deixés  molts  diners  pera  premis,  y 
que’ls  encarregats  de  concedirlos  ho  fessin 


ab  més  0  menys  justícia.  Per  poch  que  s’hi 
fixi  el  meu  amable  corresponsal,  compendrà 
que  tant  pera  una  com  pera  l’altra  seria  bon 
xich  ridícul  engalanarse  ab  plomas  de  gall. 
Al  menys,  ell  convindrà  ab  mi  en  que’l  pro¬ 
cediment  seria  molt  còmodo,  tan  còmodo 
com  el  que  usan  diàriament  moltíssims  ca- 
tòlichs  richs  quan,  als  acostàrselshi  un  po¬ 
bre,  li  diuhen  resignadament :  «Deu  l’ampari, 
germà.»  ^No  se  la  figura’l  meu  corresponsal 
la  cara  que  posaria  una  nova  víctima  del 
propi  altruisme — una  mena  de  nou  Dunant, 
per  exemple — si  al  acudir  a  la  humanitat  0 
a  la  Providencia,  aquestas  li  contestessin  re¬ 
signadament:  «Nobel  l’ampari»? 

Per  altra  part,  jo  prego  al  meu  simpàtich 
corresponsal  que’s  fixi  en  un  petit  detall  del 
solt  que  m’envia:  detall  en  que,  sens  -dubte 
en  sa  precipitació  pera  restablir  l’imperi  de 
la  veritat,  no  haurà  parat  esment:  «Aquesta 
fortuna — el  premi  Nobel  —  arribava  a  punt: 
l’excelent  home  s’esllanguia  en  un  dénuement 
vehí  de  la  misèria.» 

De  la  misèria,  fixishi  bé. 

Emili  Tintorer. 


MATERNAL 

Si,  m'he  donat  lliurement,  generosament, 
sense  pensar  en  las  conseqüencias,  ab  tot 
mon  amor  de  dòna,  ab  tot  el  meu  sentiment 
humà  d’independencia  y  de  franquesa. 

iQue  quínas  han  sigut  las  conseqüencias, 
quin  ha  sigut  el  resultat?  El  que  jo  pre- 
veya,  el  que  jo  desitjava,  aquell  resultat  tan 
temut  per  vosaltres  els  que  convertiu  l’amor 
en  ridicul  passatemps,  els  que  ofegant  el  sen¬ 
timent  de  vida  feu  neixe’l  vici,  els  que  teniu 
l’infant  com  una  eterna  amenassa  pera  las 
vostras  abominables  voluptuositats  infecon- 
das. 

Sóch  mare,  he  volgut  ésser  mare.  Tu  no 
ho  comprens  això  ^veritat,  amiga  meva:  Tu 
no  ho  capeixes  que  jo  hagi  consentit  en  no 
destruhir  l’infant,  aquest  infant  qu’alegrarà 
la  meva  vida  y  qu’aterrorit'za’l  teu  amor. 
L’aborreixes  l’infant,  procuras  destruhirlo, 
perque  no  tens  l’ànima  gran,  perque  no  sabs 
viure  com  jo  la  verdadera  vida  serena  y 
franca,  despresa  de  las  preocupacions  mun- 
danals:  aquesta  vida  d 'absoluta  voluntat. 

Quins  sentiments  que  tens,  quin  caràcter, 
quina  ànima  més  diferenta  de  la  meva! 


JOVENTUT 


643 


jo  no  m’he  casat  perque’l  matrimoni 
m’hauria  imposat  un  sens  fí  d’ obligacions  ri- 
diculas  que  no  hauria  sabut  soportar;  no 
m’he  casat  perque  la  dóna  ha  vingut  al  món 
pera  ésser  mare,  no  pera  ésser  muller.  Tu, 
en  cambi,  si  t’has  decidit  a  quedarte  soltera, 
ho  has  fet  per  principi  y  per  càlcul,  perque 
has  comprés  qu’aixís  podrias  explotar  el 
vici  mundà,  podrias  entregarte  al  amor  cul¬ 
pable,  al  amor  infecond  que  no  infanta  may. 
Això,  no  infantar,  poder  amagar  a  la  gent 
els  vostres  fets,  el  vostre  caràcter  y  els  vos¬ 
tres  sentiments  pera  no  malmetre  la  vostra 
reputació...  Aquesta  no  es  la  vida  serena  y 
franca  que  jo  segueixo,  es  la  vida  de  poruga, 
la  vida  raquítica  que't  permet  la  societat, 


HIVERN  AL  CAMP 

DESEMBRE 

Els  núvols  s'han  estès,  s’ha  fos  la  boyra; 
s’aixeca  un  vol  de  fullas  per  l'espay; 
un  ruflet  perfidiós  de  tramontana 
remòu  la  blanca  póls  dels  caminals. 

Quina  tristorl  La  plana  solitaria 
se  pert  en  la  grisor,  allà  d’enllà. 

Ni  un  cant  d’aucell,  ni  un  trist  alè  de  vida! 

No  més  xiscla’l  ventot  pels  finestrals. 

Las  portas  del  casal  ja  són  barradas; 
flamejan  els  garbons,  espurnejant’; 
ha  tornat  el  pastor,  y  el  gos  d’atura, 
atret  per  la  escalfor,  ve  prop  la  ilar... 

—  Neu  tindrem!,  diu  l’hereu  penjant  la  manta. 

—  Que  nevi!  Prou  ho  volen  els  sembrats.— 

En  tant  l’avi  s’ha  alsat;  pren  els  rosaris, 
y  ab  to  mandrós  comensan  a  resar. 

Quina  tristorl  La  tarda  ja  s’acaba; 
el  gris  del  cel  comensa  a  negrejar; 
pel  finestral,  de  sobte,  veig  perduda 
una  bolva  de  neu,  revolejant. 

La  primera  del  anyl  Com  si  de  serno 
se’n  penedís  ja  tart,  la  pobra  cau 
mandrosament,  sens  forsas,  y  s’atura 
de  l’alzina  més  vella  en  el  brancàm. 

Un’altra  ja  n’he  vist ...  y  encara  un’altra, 
y  en  cahuen  fins  deixarho  tot  ben  blanch. 

Ja  es  nit.  Del  alt  cloquer  s’ou  la  campana, 
perdentse’l  sò  com  un  somort  pregar. 

Y  l’avi  va  resant...  L’hereu  respira, 
puig  que  neva,  y  convé  pera’ls  sembrats 

JANER 

Quan  m’he  alsat  eix  matí,  quin  fret  que  feya! 

De  ma  cambra  pels  vidres  entelats 
la  claror  insegura  y  esblaymada 
tot  just  s’obría  pas 

Els  vidres  he  fregat,  y  he  vist  la  plana 
cuberta  per  la  neu:  tot  era  blanch! 

Els  arbres  ab  penjolls  r*e  blanca  gebre 
guarnían  son  brancàm. 


aquesta  societat  hipòcrita  que  no  anatema- 
tisa’l  mal,  sinó’l  desprendiment  y  la  fran¬ 
quesa.  Per’xò  aborreixes  l’infant,  perque  la 
maternitat  es  pera  tu  com  una  maledicció. 

iQu’amagui  els  meus  actes,  que  no  ho¬ 
rroritzi  a  la  gent,  que  m’entregui  al  plaher 
infecond  que  no  escandalitza-1 

No,  amiga  meva,  no  t’escarrassis  en  do- 
narme  consells,  que  no  1  ograràs  moralisarme 
com  jo  no  t’he  pogut  pervertir. 

T’ho  repeteixo,  m'he  donat  lliurement, 
complertament ,  sense  cap  restricció  del  cor  ni 
de  la  carn,  pensant  sols  en  la  eterna  alegria, 
en  la  esperada  concepció...  Y  l'infant  ha  si¬ 
gut  mon  acte  de  fe  en  la  vida. 

Xavier  de  Zengotita 


Bo  y  glassat,  el  bailet  el  gra  portava, 
corrent  sobre  la  neu,  fins  al  corral, 
morat  el  nas  la  gorra  fins  las  cellas, 
y  bufantse  las  mans. 

Pel  menjador  corria  la  maynada, 
armant  gresca,  cridant  envalotats 
entorn  del  vell,  que  reya  ab  la  cridòria 
com  si  fos  altre  infant. 

El  més  menut,  clavat  el  nas  als  vidres, 
embadalit  mira  la  neu  baixar, 
y  quan  el  seu  alè’ls  vidres  entela, 
rondina  enrabiat. 

Y  en  tant  els  mossos  per  la  entrada  riuhen, 
sentats,  fent  rotllo,  tot  triant  el  gra; 
ensemps  els  gossos  a  la  llar  s’adormen 

vora  mateix  dels  gats. 

Y  aixís  passa’l  matí,  neva  que  neva; 
a  mitja  tarda’l  cel  mostra  son  blau, 

brilla  un  moment  el  sól,  un  sól  sens  forsa... 
...Després  torna  a  nevar. 

FEBRER 

La  nit  ha  sigut  llarga,  fosca  y  freda, 
ni  una  estrella  ha  brillat  pel  firmament; 
el  vent,  xisclant  sens  treva  entre  las  brancas, 
feya  estremí  en  la  fosca’ls  arbres  sechs. 

Jo’ls  veya  com  espectres,  alts,  negrosos, 
llensant,  tot  retorcentse,  estranys  gemechs. 

Per  fí  ha  sortit  el  sól...  A  sas  besadas 
els  núvols  han  fugit  pel  blau  del  cel, 
y  la  plana  ha  rigut,  mes  el  seu  riure 
era’l  riure  forsat  del  mal  content. 

Perduda  entre  boyrinas,  s’ovirava 
la  serra  blanquejada  per  la  neu. 

Els  blats,  molt  més  aprop,  ja  verdejavan 
ensajantse  a  onejar  al  pas  del  vent. 

He  sortit  del  casal:  en  la  fontana 
fonía’l  raig  de  sól  un  xich  de  gel. 

Fins  l’atmetllè  he  arribat  ..  Quina  tristesa! 

Sas  flors  encatifavari  el  terrer... 

Y  una  alo.-a  ha  cantat.  .  Son  cant  semblava 
una  absolta  a  las  flors  del  atmetller. 

Trinitat  Catasús  y  Catasús 


644 


JOVENTUT 


sigut  una  de  las  solem¬ 
nitats  més  grans  del 
Catalanisme.  T res  o 
quatre  dias  avans  de  la 
diada  senyalada  ja  ana" 
van  arribant  à  Berga 
catalanistas  de  tots  els 
indrets  de  Catalunya. 
La  població  ofereix  un  aspecte  animadissim, 
las  fondas  y  els  hostals  estàn  plens  de  gent 
a  vessar.  , 

Dugas  han  sigut  las  notas  culminants 
d’aquesta  festa:  el  meeting  de  propaganda 
celebrat  ahir,  y  la  presa  de  possessió  del  Pi, 
qu’ha  tingut  iloch  aquest  matí. 

El  meeting  va  celebrarse  ahir  a  la  niren  el 
teatre  «Quevedo»,  hont  s’hi  congregà  un  pú- 
blich  qu'omplia  tumultuosament  el  pati,  els 
palcos  y  las  dependencias  de  la  casa,  y 
qu’aplaudi  a  desdir  els  xardorosos  discursos 
dels  oradors  catalanistas.  El  primer  a  parlar 
fou  el  president  del  «Foment  Regionalista»  de 
Berga  en  Salvador  Artigas,  al  que  seguiren 
en  l’us  de  la  paraula’ls  senyors  Sansalvador, 
del  «Foment  Autonomista»  de  Barcelona; 
Llorens,  del  «Centre  Catalunya»  de  Sant  Mar¬ 
ti  de  Provensals;  el  que  suscriu,  en  nom  de 
Joventut;  Roca,  expresident  de  la  Unió; 
Folguera,  també  expresident  de  la  Unió  y 
del  «Centre  Català»  de  Sabadell;  fxnalisant 
l’acte  ab  un  brillant  y  entusiasta  discurs  del 
president  de  la  Unió  Catalanista  en  Do¬ 
mingo  Martí  y  Julià,  qu’acabà  ab  un  iVisca 
Catalunya!  que  fou  unanim  y  calorosament 
contestat  pel  públich  en  massa.  Aquest  sortí 
del  local  comentant  molt  falaguerament  els 


principis  y  els  ideals  del  Catalanisme  que  se 
li  acabavan  d’explicar. 

Aquesta  matinada  s’ha  celebrat  la  presa 
de  possessió  del  Pi. 

Era  d’un  efecte  indescriptible  la  vista  de 
las  caravanas  que  a  peu  y  a  cavall, ab  bande- 
ras  y  emblemas,  s’enfilavan  per  las  monta- 
nyas  de  Queralt  cap  al  Pla  de  Campllonch, 
hont  se  troba  l’arbre  secular,  entorn  del 
quin  s’escampavan. 

Al  arribar  la  colla  de  la  Junta  Permanent 
precedida  de  l’artística  bandera  regalada  a 
Poblet  per  las  dònas  catalanas,  ha  ressonat  un 
clamoreig  aixordador  de  crits  a  la  patria  y 
d’aplaudiments  que  s’han  repetit  quan  ha 
aparegut,  al  peu  del  arbre  y  sota’ls  plechs  de 
la  senyera,  la  propietària  del  Pi  donya  Ma¬ 
ria  Marpeu,  acompanyada  de  dugas  senyoras 
de  sa  familia  y  del  president  de  la  Unió  en 
Domingo  Marti  y  Julià. 

Acte  seguit  el  senyor  Martí  y  Julià  ha  fet 
un  breu  discurs  donant  mercès  a  la  senyora 
Marpeu  y  al  seu  espòs  pel  seu  desprendi- 
ment  y  pel  seu  patriotisme,  y  ha  acabat  or¬ 
denant  al  oficial  de  secretaria  de  la  Unió , 
senyor  Folch  y  Torres,  que  procedís  a  la  lec¬ 
tura  del  ofici  de  cessió,  de  la  carta  de  la  Unió 
acceptant  la  generosa  ofrena  del  Pi  y  de  la 
llista  d’entitats  y  periòdichs  catalanistas  y 
autonomistas  qu’alli  estavan  representats  o 
que  s’havian  adherit  al  acte.  Com  a  nota 
digna  d’esmení  devèm  consignar  els  forts 
aplaudiments  ab  que  ha  sigut  saludada  la 
presencia  del  vis-president  del  «Centre  Cata¬ 
lanista»  de  Santiago  de  Cuba  senyor  Boix,  y 
la  lectura  de  la  carta  del  quefe  dels  patriotas 


JOVENTUT 


645 


El  Pi  de  las  Tres  Brancas 


txecbs  y  poeta  nacional  Jaroslav  Vrchlicky, 
que  desde  Praga  ha  escrit  a  nostre  colabora- 
dor  el  doctor  Benet  R.  Barrios  pera  que’l  re¬ 
presentés  en  tan  solemne  acte,  com  també’ls 
telègramas  y  cartas  d’en  Mistral,  del  escrip¬ 
tor  txech  A.  Pikhart,  del  profesor  E.  Vogel 
d’Aachen  (Prussià)  ,  d’en  Oiva  Fallgren 
d’Abo,  d’en  Jules  Delpont  de  Perpinyà,  de 
«Catalunya  Federal»  y  de  Donya  Agnès 
Armengol  de  Badia,  adherintse  tots  ells  a  la 
patriòtica  festa  ,  qu'ha  finalisat  ab  dos 


(de  fotografia) 

eloqüentissims  parlaments  d’en  Joseph  M.a 
Roca  y  d’en  Manel  Folguera,  y  ab  una  inspi- 
radissima  alocució  del  president  senyor  Marti 
y  Julià.  Una  salva  de  forts  y  ilarchs  aplaudi¬ 
ments  ha  coronat  las  darretas  paraulas  del 
president  de  la  Unió,  qu’ha  clos  tan  solemne 
acte  ab  un  «Visca!»  a  la  llibertat  de  tots  els 
pobles. 

Berga ,  25  de  setembre  de  /904. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


646 


JOVEto+Üt 


ELS  CAPS  D’ASE 

Molts  foren  els  catalanòfobos  que,  al 
veure  aquest  ütul  dintre’l  sumari  del  núme¬ 
ro  de  Joventut  prop  passat,  s’apressat  en  a 
gastarse  vint  cèntims  creyentse  aludits  per  en 
Mistral  en  el  quadret  que  sota’l  titul  que 
capsa  aquest  article  va  traduhir  en  Be¬ 
net  R.  Barrios. 

«En  Mistral...  <qui  dèu  ésser  en  Mistral? 
{En  Mistral  també  s’ha  enterai  de  la  nostra 
existència?»  se  varen  dir. 

Y  cap  als  kioscos  falta  gent.  La  venda  de 
Joventut  s’aumentà  en  dèu  0  dotze  núme¬ 
ros...  Essent  molts  els  caps  d'ase  són  pochs 
entre  ells  els  que  saben  llegir  y  escriure.  Dèu 
caps  d'ase  que  comprin  un  periòdich  repre¬ 
senta  una  xifra  tan  faulosa,  com  cinquanta 
mil  lectors  d’un  altre  genre. 

Varen  comensar  a  llegir  l’hermós  trevall 
d’en  Mistral,  y  prompte  ’s  desilusionaren. 
«Ba'  Poesial  Si’s  tracta  d’un  trevall  literari!» 
exclamaren.  Y  llensaren  el  periòdich  els  uns, 
y  els  altres  el  penjaren  al  clau  ignominiós 
dels  periòdichs  llegits...  Y  tot  perque  no  en¬ 
tengueren  el  fons  del  trevall,  l’ànima  que 
l’inspirava. 

Torneuvos  a  gastar  vint  cèntims  y  llegiu, 
que  aquest  cop  seré  jo  qui  traduhiré,  procu¬ 
rant  posar  la  traducció  al  alcans  de  vostras 
inteligencias  d’arrietas.  Allà  va: 

«Era  l’època  de  la  sega,  aqueixa  poètica 
època  del  camp  en  que  sota  las  fals,  mane- 
jadas  pels  fills  forts  de  la  terra,  las  dauradas 
espigas  ajupen  llur  coll.  A  la  gran  masia  ca¬ 
talana,  ahont  vivia  ma  familia,  tot  era  tràfech 
y  va-y-ve.  A  l’era,  els  bous  y  els  cavalls  ma- 
segavan  las  espigas  ab  llurs  potas,  seguits 
dels  jornalers,  qu’ab  el  pit  nu  y  la  forca  a 
las  mans,  anavan  capgirant  els  manyochs. 
A  dalt,  en  Jan  Poble,  mon  pare,  garbellava. 
El  blat  queya  com  un  riu  d’or  nèt  de  las  bol- 
vas  que  la  tramontana  esbandia.  Quan 
aquest  vent  s’aturava  y  el  ponent  s’anun¬ 
ciava  xafogós,  mon  pare’s  girava  de  cara  cap 
al  hort,  y  com  parlant  ab  gent  amiga,  excla¬ 
mava:  «Terras  foranas  amigas  y  germanas, 
buféu,  bufèu,  buíèu  cap  aquí!»  Y  la  tramon¬ 
tana  tornava  a  bufar,  y  la  ponentada  no  arri¬ 
bava  a  fer  cap  mal. 

Donant  toms  per  l’era,  comptant  els  sachs 
de  blat  que’s  recullian,  menant  pressas  a 


tothom,  però  sens  aixecar  jamay  ni  un  bri 
de  terra,  anava  y  venia  la  meva  marastra,  la 
dóna  més  xorca^  gandula  y  fardassa  que  may 
s’hagi  conegut,  qu’havia  arribat  ab  malas 
arts  a  guanyar  el  cor  del  meu  pare  en  Jan 
Poble,  quins  béns  s’apropiava  y  quina  suhor 
explotava  en  virtut  d’escripturas  y  compro¬ 
misos  lograts  ab  molta  labia  y  no  menys  as- 
tucias  y  murrierias. 

Vorejava’l  casal  de  ma  familia  un  riu  gros 
com  l’Ebre,  quinas  ayguas  escumejantas 
eran  cristallinas  de  la  banda  del  màs  y  pu- 
dentas  de  la  banda  de  fóra.  Jo,  qu’en  aquella 
època  feya  versos  y  llegia  historias  y  cantava 
la  non-non,  era  un  marrech  ab  moltas  ganas 
de  créixer  pera  poder  campàrmelas  lliure¬ 
ment  y  cantarli  las  quaranta  a  la  marastra. 
La  meva  gran  afició  era  anar  al  riu  y  tirar 
pedras  a  son  bell  mitj,  ab  la  idea  de  dividir 
la  corrent  en  dugas,  de  manera  que  las  ay¬ 
guas  pudentas  y  llefiscosas  de  la  banda  de 
fòra  no  empestessin  las  ayguas  claras  que 
correrían  de  la  banda  de  dins."'  Aquest  era’l 
meu  ideal;  y  no’m  mancavan  rahons  pera  te- 
nirlo.  May  cap  altre  riu  de  cap  altra  terra  ni 
encontrada — que  jo  sàpiga — ha  via  comptat  ab 
una  flora  y  una  fauna  tan  fastigosas,  nodridas 
per  l’aygua  bruta  de  la  banda  d’allà. 

Las  espigas  de  blat  xorc’n  s’hi  multiplica- 
van,  las  flors  de  mal  de  cap  y  l’aufals  hi  pre- 
nian  una  ufana  horrorosa,  sobre  tot  aquesta 
darrera  herba  que  no  arribavan  a  acabarse 
tots  els  animals  que  de  la  banda  de  fòra  ve- 
nían  a  treure’l  morro  sobre’l  riu.  Els  frares 
predicadors,  els  escarabats  bum-bum  (;que  vi- 
van  los  valientes!),  els  burots  0  burinots,  y 
tota  mena  de  bestioletas  d’aqueixa  mena, 
brunzian  a  chor  ab  las  moscas  vironeras,  els 
zànganos  y  las  avespas,  per  entre  mitj  dels 
guindillas  0  pebres  cohents,  de  las  pastana- 
gas,  de  las  carabassas  y  dels  carabassons. 
Entre  totas  las  plantas  exòticas  al  tros  de 
terra  de  casa,  s’hi  distingían  els  caps  d'ase. 

El  per  què  a  n’aquellas  flors  se’ls  hi  do¬ 
nava  aquest  nom,  es  cosa  que  no  he  pogut 
posar  en  clar  may.  Uns  diuhen  que  perque  sa 
forma  es  semblanta  a  la  dels  caps  d’aquellas 
bestias;  altres,  els  més  campetxanos,  diuhen 
que  perque  sí...  Aquesta  explicació  suma- 
ment  castellana  no  té  entre’ls  botànichs  altre 
valor  que’l  que  tenen  totas  las  cosas  d’aque¬ 
lla  terra  Però’ls  més  aixerits  s’explican  el 


JOVENTUT 


nom  de  la  següent  manera:  «No  per  sa  for¬ 
ma — diuhen — sinó  per  son  fons,  per  sa  ma¬ 
nera  d’ésser,  se'ls  anomena  caps  d'ase.  El 
fet  de  que  xuclin  molt  las  terras  y  de  que  no 
serveixin  de  cap  utilitat,  el  de  que  sempre 
portin  vida  migrada  per  no  triar  bé  l  llur 
terrer  adequat — cas  únich  entre  tots  els  sers 
qu’habitan  el  món — ha  sigut  la  causa  de  son 
nom.»  La  manera  de  viure  d’aytals  plantas  es 
igual  en  un  tot  a  la  manera  d’ésser  de  molls 
y  molts  catalans  y  forasters  a  Catalunya. 

{Heu  vist  may  un  home  que  dirigint  un  pe- 
riòdich  escrit  en  català,  insulti  a  Catalunya? 
{No  trobariau  que  l  home  que  fa  això  es  un 
cap  d'ased 

Donchs  las  plantas  aquestas  qu’espatllan 
la  terra  ahont  ellas  mateixas  han  de  viure 
y  viuhen  {quin  nom  mereixen  sino’l  de  caps 
d’ase?  {Heu  vist  may  un  poble  imbècil  bra¬ 
mar  com  un  sol  ase  entorn  d’un  ídol  buyt, 
infatuat,  neci  e  ignorant,  que  brama  abstrac¬ 
cions  y  remuga  incoherencias,  que  no  té  al¬ 
tra  aspiració  qu’ésser  admirat  dels  pagesos 
ni  altre  ideal  que  la  menjadora  plena?  {Què 
son  els  caps  del  poble  y  el  cap  que  li  fa  de 
cap  sinó  caps  d'ase ?  Donchs  aixis  aqueixas 
plantas  que  creixen  perque  sí,  que  s’apilonan 
las  unas  ab  las  altras,  que’s  barrejan  grolle¬ 
rament,  s’han  guanyat  el  nom  de  caps  d'ase. 

Tota  aqueixa  gent  aymanta  de  la  chulería , 
deia  juerga,  de  las  caiïitas  y  de  la  punalà\ 
tota  aqueixa  gent  que  pera  lluhir  el  seu  ceceo 
vol  obligar  als  altres  a  deixar  sa  parla  prò¬ 
pia;  tots  els  que  combaten  el  desitj  de  lliber¬ 
tat,  el  desitj  d’avens  y  el  desitj  d  humani- 
sarse,  y  que  venen  aquí*a  Catalunya  o  .s  hi 
quedan  tenint  que  lluytar  pera  lograr  lo  que 
agafant  el  tren  ab  quatre  horas  trobarían  en 
terras  properas,  {què  són  sinó  caps  d’ase ? 
Donchs  caps  d’ase  són  las  plantas  aquellas, 
perque  no  saben  tampoch  triar  el  seu  terrer 
apropiat. 

Tals  eran  las  plantas  que  neixian  en  abun- 
dancia  vora’l  riu. 

Un  dia,  sempre  ab  la  meva  deria  de  dividir 
el  riu,  hi  vaig  tirar  tots  els  llibres  de  versos 
que  hi  havia  a  casa  y  tots  els  papers  que  jo 
escrivia  y  havia  escrit.  Això’m  va  valdré  una 
repulsa  de  la  marastra  y  uns  quants  días 
d’estar  tancat  ab  pany  y  clau.  Un  altre  dia  hi 
vaig  tirar  una  bandera  que  teniam  pera  es¬ 
pantar  als  aucellots  de  l’era,  y  up  altre  dia 


647 

un  pi  gegant,  y  altras  y  altras  cosas  que’m 
valgueren  totas  renys,  natxadas,  patacadas, 
y  la  que  menys  miradas  d’odi. 

Però  jo’m  vaig  anar  fent  gran,  y  un  jorn 
bufà  tal  tramontanada,  hi  hagué  tal  tempesta 
y  el  riu  cresqué  tant,  qu’ho  esbandi  tot,  y  al 
calmarse’l  temps,  vaig  veure  que  lo  que  jo 
no  havia  lograt  en  tants  anys,  la  naturalesa 
ho  havia  lograt  en  un  moment.  El  riu  era 
dividit  per  grossas  rocas,  las  riberas  eran 
ben  nétas  y  la  marastra  no  era  a  casa:  la 
riuhada  se  l’havia  enduta. 

En  Jan  Poble’m  va  abrassar  y'm  digué: 
«{Què  vols,  fill  meu?  Demana  tot  lo  que  de- 
sitjis!» 

Y  jo  li  vaig  respondre:  «No  he  trevallat 
may  pera  ésser  premiat.  Ja  estich  prou  pre¬ 
miat  ab  l’alegria  que  regna  en  el  casal,  y 
que  sóch  el  primer  que  la  disfruta.)) 

Tal  es  la  vera  traducció.  L’estimat  amich 
Benet  R.  Barrios,  me  perdonarà  que  li  hagi 
esmenat  la  plana.  La  literatura  s’ha  de  fer 
al  alcans  dels  lectors.  Es  la  darrera  paraula 
del  intelectualisme  demòcrata...  y  es  l’única 
manera  de  que  a  un  l’entreguin  els  caps 
d’ase. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


NEURASTENIA 

Ab  quin  goig  he  llegit  la  teva  carta,  ay- 
mada  meval  No  pots  pas  imaginarte  quin 
goig  tan  intim,  quina  satisfacció  tan  inten- 
sa’ns  produheix,  als  pobres  sers  condempnats 
a  perpetua  natura  en  aquestas  soletats  ahont 
las  horas  són  eternas,  el  raig  de  llum  que, 
molt  de  tart  en  tart,  ens  arriba  en  forma 
d’una  carta  o  d’un  periòdich,  que  ve  a  po- 
sarnos  en  contacte  ab  la  ciutat  volguda  y 
anyorada.  Quan  això  succeheix,  una  alenada 
sanitosa  sembla  escamparse  per  aquestas 
encontradas,  fentnos  quelcom  més  tolerable 
l’isolament  en  que  restèm  de  la  humanitat 
que  viu,  entenho  bé,  de  la  humanitat  que 
viu  la  veritable  vida;  perque  aqui  sols  se  viu 
en  un  fondo  ensopiment,  en  una  mena  de 
sòn  que  té  quelcòm  de  mortal. 

Ja’m  sembla  vèuret  fent  una  ganyoteta 
d’aquellas  tan  monas  que  acostumas,  tot  tit- 
llantme  d’exagerat.  Bé's  coneix  que  no  sabs 
lo  qu’es  aburrirse  una  hora,  ni  un  minut  tan 
sols!  Què  has  de  saber,  vivint  constantment 


JOVENTUT 


648 

rodejada  de  sers  estimats,  pròdichs  de  cari- 
cias  pera  la  nena  menuda  de  la  casa!  Si  sa- 
piguessis  lo  qu’es  la  vida  del  camp  a  la  tar¬ 
dor,  de  segur  que  pensarias  d’un  modo  ben 
diferent  y  no  riurias  tant,  tu  que  tot  t’ho 
prens  rihent!  Coneixentlo  per  lo  qu’has  sen¬ 
tit  contar  y  per  lo  qu’has  llegit  en  els  llibres 
dels  poetas,  te  l’has  imaginat  un  aplech  de 
llochs  alegres  y  delitosos,  rublerts  d’ayguas 
frescals,  saturats  d’ayres  purs  que  comuni- 
can  salut  y  vida*,  t’has  imaginat  uns  llochs 
frondosos,  plens  de  poesia,  ab  llits  de  flors 
y  molsa,  hont  se  viu  en  santa  pau. . .  Y  res 
més  lluny  de  la  veritat.  Si  ho  vegessis  quina 
tristesa  fa  en  aquest  temps  en  que’ls  días 
són  tan  curts  y  las  nits  tan  llargas!...  Els 
arbres  erts,  estirats,  ab  llurs  brancas  sense 
fullas,  semblan  talment  descarnadas  ossa- 
mentas  en  un  immens  comentiri.  Sols  l’eura, 
arrapada  a  las  socas,  viu  sa  vida  migrada 
xuclant  els  pochs  suchs  que  troba,  tot  espe¬ 
rant  la  pluja  pera  no  morirse  de  sed,  y  el 
bon  temps  pera  cobrar  nova  empenta. 

Las  fullas  secas  s’arrossegan  per  terra  ab 
tètricas  remors:  tristas  despullas  que,  un 
jorn,  tingueren  vida  fresca  y  abundosa.  La 
terra  sembla  un  desert  sembrat  de  creus; 
cada  planta  es  un  mort;  cada  mort  tingué  sa 
vida;  cada  vida  sa  historia  d’amor;  cada 
planta  es  un  poema.  Quina  tristesa  fan  las 
fullas  secas,  las  plantas  mortas,  la  terra  sem 
brada  de  creus!...  iQu’envejas  la  pau  d’a* 
quests  llochs,  dius?  Pobra  criatura!  No  sabs 
que  la  pau  que  s’hi  respira  es  una  pau  pro- 
fonda,  tan  profonda  com  la  del  fossar.  Aqui’s 
viu  en  perpetuu  aburriment.  A  ciutat,  quan 
vos  aburriu,  al  menys  vos  queda’l  recurs  de 
riureus  del  mateix  aburriment,  0  de  qualse- 
vulga  cosa,  y  las  riallas  arriban  a  semblar 
alegras.  Al  camp  ni  això  tenim:  las  riallas 
són  tristas  y  ensopidas  y  costan  d’allò  més 
d’eixir  a  flor  de  llabi;  no  són  pas  espontanias, 
y  després  se  fan  llargas,  llarguíssimas,  per- 
que’l  vent  se  las  emporta  lluny,  y  l’eco  las 
retorna  com  una  burla  ab  tons  de  plany,  que 
fa  plorar,  qu’emmalalleix  Pesperit. 

Avuy  el  cel  ha  aparegut  tot  gris.  De  tant 
en  tant  el  sól  se  filtra  lleugerament  per  en¬ 
tre  la  espessa  nuvolada,  esbandint  una  cla¬ 
ror  migrada  y  trista.  El  meu  cor  també  n’es¬ 
tà  de  trist,  y  la  meva  ànima  està  malalta. 

A  primeras  horas  del  mati  la  tramontana 


deixava  sentir  sas  fortas  bufadas,  fent  cruixir 
els  porticons  de  ma  cambra.  Encara  era  tot 
fosch,  y,  envolcallada  en  sos  esbufechs,  he 
sentit  la  veu  de  las  campanas  del  llogaret 
vehí,  que  brandavan  a  mort,  calmosas.  Sem¬ 
blava’l  plany  d’un’ànima  donant  el  darrer 
adeu,  ple  de  poètica  tristesa,  a  aquest  món 
en  el  que  hi  deixava  ab  recansa  un  sér  vol¬ 
gut,  abandonat.  El  vent  ha  anat  calmant  y 
no  l’he  sentida  més  la  veu  de  las  campanas, 
plena  de  tristesa,  però  en  mon  cor  hi  ha 
quedat  un  regust  de  melangia  santa,  que 
m’ha  fet  pensar  ab  temor  en  el  més  enllà  de 
la  vida.  Y  jo  que  feya  llarch  temps  que  ni 
per  mi  pregava,  he  pregat  maquinalment 
fins  pels  morts  desconeguts...  iComprens  si 
es  trist  el  camp  a  la  tardor? 

Me  preguntas  per  la  meva  salut.  ?Què  vols 
que  te’n  digui,  aymada  meva?  El  metge  no’s 
cansava  de  recomanarme’l  camp.  «  Ayres 
purs  —  deya:  —  natura,  forsa  natura  li  convé 
a  vostè;  vàgisen  lluny  de  la  ciutat;  per  un 
mes,  per  dos,  per  tres,  quant  més  millor.» 
Pobret!  Ja  li  agraheixo’l  bon  desitj ;  però  ell, 
no  devia  saber  lo  qu’era’l  camp  quan  no  hi 
ha  ni  una  flor,  ni  una  planta,  ni  una  aucella, 
quan  la  terra’s  va  morint  d’aburriment.  Ja 
fa  tres  mesos  que  hi  sóch.  Que  m'han  costat 
de  passar!  He  comptat  els  dias,  las  horas,  els 
minuts,  ab  inquietut  febrosa  de  malalt,  y  els 
he  trobat  eterns,  inacabables.  Tres  mesos!... 
Y  ma  salut  no  ha  millorat  gens  ni  mica;  se¬ 
gueixo  passant  las  nits  en  un  complert  in¬ 
somni,  els  días  frenètich,  nirviós,  malehint 
l'hóra  en  que  vaig  deixar  la  ciutat  que  deyan 
que’m  xuclava  las  forsas,  y  vaig  venir  a 
n’aquest  lloch  ahont  acabaria  per  morir  d’un 
empatx  de  natura  morta. 

Si’t  tingués  al  meu  costat,  a  tu  qu’escam- 
pas  arreu  goig  y  alegria!.  .  Però  ni  això  ée’m 
concedeix,  a  mi  qu’estaría  tan  content  po¬ 
dent  vèuret  a  totas  horas  y  parlarte  a  cau 
d’orella  d’aquellas  cosas  tan  bonicas  que  jo 
sols  sé  contarte  y  que’t  fan  riure  tant,  tu  que 
no’n  sabs  de  riure!  Y  fins  te’n  contaria  d'aqué- 
llas  altras  que,  pessigollejant  el  cor  ab  sua¬ 
vitat,  fan  apuntar  las  llàgrimas  als  ulls; 
d’aquellas  que  sols  poden  dirse  en  la  soletat 
y  que’s  prodigan  ab  més  dalit,  veladas  per 
las  misteriosas  ombras  del  capvespre,  quan 
la  terra  s’adorm  y  las  ànimas  vetllan,  quan 
las  remors  van  apagantse  y  las  estrellas  par- 


JOVENTUT 


649 


pellejan  en  el  blau  llunyà  de  l’ampla  volta, 
misteriosas,  càlladas... 

c  Veritat  que  ja  no  rius?  Ja  ho  veus,  vida 
meva:  fins  tinch  el  dò  de  comunicar  la  tris¬ 
tesa.  Penso  deixarlo  molt  prompte,  aquest 
lloch.  No  hi  puch  viure  lluny  de  tu,  lluny  de 
la  ciutat.  Diuhen  que  al  camp  hi  ha  ayres 
purs,  mes  jo  m’hi  ofego;  diuhen  que  la  na¬ 
tura’m  convé  pera  refer  mas  forsas,  y  la  na¬ 
tura  m’aclapara, ’m  mata  la  voluntat,  se’m 
xucla  de  viu  en  viu;  l’aborreix  la  natura 
morta.  La  ciutat  m’atràu.  Allà  hi  bull  la 
vida,  aqui  la  mort  hi  regna  desolada  y  trista. 

Contestam  prompte  y  escriume  llarch,  tot 
lo  més  llarch  possible.  Gayre  bé  es  l'únich 
alè  de  vida  que  m’arriba  de  la  ciutat  volguda. 
No’t  riguis  de  mi:  tenim  cosas  tan  estranyas 
els  malalts! 

Joaquím  Rosselló  y  Roura 


IMPOTENTS! 

En  el  galliner  humà  s’hi  troban  en  gran 
nombre’ls  individuus  que  senten  constant¬ 
ment  la  necessitat  de  gallejar,  sens  dubte 
per’amagarse  als  propis  ulls  la  llur  impo¬ 
tència  inveterada  e  incurable.  Són  gent 
quin  intelecte  atrofiat  sols  serveix  pera  fingir 
iniciativas  esplendorosament  buydas  y  pera 
produhirse  en  una  activitat  sorollosament 
aparatosa,  quina  inutilitat  evident  fóra  lo  de 
menys  si  no  resultés  contraproduhent  y  ne¬ 
gativa  per  influhencia  sobre  altras  activitats 
de  nostre  poble  que  podrían  ésser  més  apro- 
fitadas. 

Vegèu  ara,  per  exemple,  ab  ouè  s’han  des¬ 
penjat  tota"  aqueixa  tayfa  d’intelectuals  de 
per  aqui,  que,  després  d’omplir  els  quatre 
vents  ab  els  preparatius  més  que  ridículs  y 
tartarineschs  de  llur  viatge  a  Roma,  són  ja 
sens  dubte  a  aquestas  horas  motiu  de  l’ad¬ 
miració  universal  en  el  Congrés  Lliurepensa- 
dor  convocat  en  l’anomenada  Ciutat  Eterna. 

Possible  es,  encara  que  no  ho  creyèm  pro¬ 
bable,  que’s  congreguin  a  Roma  personali¬ 
tats  estrangeras  de  significació  real,  emperò 
la  representació  espanyola  en  el  nostre  port 
embarcada  al  compàs  de  marsellesas  y  crits 
d’entusiasme  d’encàrrech,  no  es  més  que  un 
aplech  de  personalitats  de  bambolla ,  d’inte¬ 
lectuals  demodés  y  principalment  de  fanà- 
tichs  d’abaix,  tan  despreciables  com  els  fa- 


nàtichs  d’adalt.  El  que  menys,  creu  qu’en 
efecte,  el  Congrés  de  Roma  ha  de  consli- 
tuhír  una  fita  memorable  en  els  anals  de  la 
emancipació  del  individuu;  emperò’ls  orga- 
nisadors  de  la  cosa  saben  prou  bé  que  tot 
junt  no  es  més  que  un  pretext  pera  fingir  un 
aconteixement  que  per  una  temporada  tapi  la 
boca  als  revolucionaris  de  bona  fe  qu’estàn 
esperant  fa  temps  una  senyal  que  ningú  do¬ 
narà... 

Y  no's  vulgui  enganyar  ningú  respecte  a 
la  importància  del  acte  que  té  lloch  a  Roma. 
Sabèm  molt  bé  lo  que  són  congresos ,  y  si 
no  ho  sapiguessim  per  experiencia,  ens  ho 
revelaria  prou  aquesta  vegada  la  calitat  dels 
congresistas  que  d’aquí  hi  han  anat.  Y  so¬ 
bre  tot,  congresos  del  lliurepensament  en 
ple  sigle  xxl  Una  cosa  que  fa  mitj  sigle  que 
no’s  gasta! 

Ja’ns  pensém  lo  que  acordaràn:  Quel  pen¬ 
sament  del  home  ha  d'ésser  lliure.  ^Y  que  per 
ventura  ha  deixat  may  d’esserho?  Lo  que  con¬ 
vindria  fóra  assegurar  a  molts,  no  ja  la  lli¬ 
bertat  de  pensar,  sinó  la  pròpia  Jacultat  de 
pensar.  D’això  si  que  cada  dia  que  passa’n 
tenen  menys  els  que  fan  de  revolucionaris 
empedrehits.  Qu’ho  diguin  si  no’ls  que  tra¬ 
gueren  trentacinch  mil  vots  de  las  urnas. 
Ben  segur  que  si  la  sugestió  no  hagués  inva- 
dit  atribucions  que  són  privativas  del  pensa¬ 
ment  lliure  y  reflexiu,  no  n’haurian  trets  de 
bon  tros  tants. 

Potser  també  determinaràn  que  no  ha  de 
tornar  el  Papat  a  fruhir  del  poder  tempo¬ 
ral!...  Pobra  gent,  qu’encara  tenen  la  obses¬ 
sió  ridícula  de  las  inquisicions!  ^Verament 
existeixen  encara  cervells  ahont  semblants 
ideas  hi  tenen  estada?  Prou  valdria  més 
que’ls  qu’organisan  als  ulls  del  poble  con¬ 
gresos  del  lliurepensament,  se  preocupessin 
d’instruhirlo  a  aquest  poble,  qu’es  l’únich- 
camí  d’emancipació  veritable. 

Mes  això  ho  farian  si  no  fossin  ells  lo  que 
són  y  lo  que  únicament  mereixen  ésser,  espe¬ 
rits  aixelats,  incapassos  de  res  que  no  sigui 
fingir  una  potencia  creadora  que’ls  manca,  y 
relegats  a  la  categoria  d’inventors  de  fal¬ 
sos  ideals  que  si  bé  predisposàn  a  esperar 
fruyts  saborosos  y  benèfichs,  no  inclouhen 
de  fet  sinó  la  esterilitat  més  absoluta.  Ells 
són  els  que  gallejan  sempre;  ells  els  qu’om- 
plen  el  cap  dels  que’ls  escoltan,  ab  la  llur 


650 


JOVENTUT 


sempiterna  xerrameca;  ells  els  que  s’anome- 
nan  pomposament  profundos  pensadores , 
sabios  catedràticos ,  espiritus  progresivos  , 
y  que  no  són  més  que  una  garbelladura 
de  fracassats,  exudat  y  concreció  de  tots  els 
vicis  socials  d’una  constitució  empobrida, 
com  ho  es  la  de  la  Espanya  del  nostre  temps. 
Pera  ells  no  passan  els  anys,  y  ab  els  matei¬ 
xos  recursos  de  sempre  inutilisan  las  millors 
disposicions  del  nostre  poble,  al  quin  apar- 
tan  del  verdader  cami  marejantlo  constant¬ 
ment  ab  carrinclonerías  estúpidas. 

R.  Miquel  y  Planas 

P.  S. — Inspirat  lo  que  precedeix  en  lo 
qu’havíam  llegit  en  els  periòdichs  adelan- 
taís  sobre’ls  preparaturs  del  Congrés,  ha- 
vèm  tingut  després  ocasió  de  saber  quel- 
còm  de  lo  que  s’ha  fet  a  Roma.  Més  que 
un  congrés  del  lliurepensament  sembla  qu’ha 
estat  allò  un  aplech  de  redemptors  y  utopis- 
tas,  y  que  s’hi  ha  fet  més  política  qu’altrà  cosa . 
De  las  conclusions  adoptadas  sabèm  que  són 
per  lo  general  d’aquesta  importància,  i  .a  Que 
s’eregeixi  una  estatua  colossal  de  «La  Pau» 
simbolissant  la  fraternitat  de  tots  els  pobles. 
2.a  Declarar  «La  Guerra»  al  Vaticà,  afirmant 
enfront  d’ell  els  drets  de  la  Rahó,  dirigida  per 
la  Ciència,  etc.,  etc.  Apart  de  que  això  resulta 
un contrasen-tit,  com  ja  ho  era  lo  de  que’l  lliu¬ 
repensament  celebrés  congresos  per’afirmar 
dogmas  (no  vol  dir  altra  cosa  la  paraula 
conclusions),  queda  evident  la  buydor  abso¬ 
luta  de  tot  lo  que  s’ha  dit,  ja  que  no  de  tot 
lo  que  s’ha  fet.  Altra  cosa  hauria  sigut  si  ab 
la  comissió  espanyola  hagués  pogut  anar  a 
Roma  el  nostre  ilustre  don  Nicolàs  Salme- 
rón  y  Alonso. — R.  M.  P. 

SALA  PARÉS 

Exposició  de  Forma 

La  millor  revista  ilustrada  que  surt  a  Es¬ 
panya,  de  la  que’ls  catalans  n’hem  d’estar 
orgullosos  perque  proba  que  aquí  algú  pensa 
en  quelcom  més  elevat  que’l  càrrech  y  la 
data,  ha  organisat  una  exposició  d’originals 
que  publicar^  en  números  pròxims. 

Dibuixos  y  pinturas  de  diferents  autors  hi 
són  barrejats,  y  en  bona  part  d'ells  s’hi 
veuhen  bastants  dels  defectes  y  qualitats  del 
art  espanyol,  que  no  abandonan  del  tot  ni 
als  que  habitualment  fan  estada  a  París,  com 
en  Sert  y  en  Feliu. 


En  Sert  y  en  Feliu  són  ben  bé  d’aqui, 
malgrat  certa  influhencia  estrangera  que’s 
nota  bastant  més  en  el  primer. 

La  primera  impressió  que  causan  els  pla¬ 
fons  d’en  Sert  es  desagradable.  Potser  vistos 
junt  ab  el  mobiliari  complert  del  menjador 
que  decorin,  aquesta  impressió  quedarà  mi¬ 
llorada,  però  ara  com  ara  lo  que  tal  volta  vol 
donar  impressió  de  grandiositat,  de  forsa  y 
d’originalitat,  fa  l'efecte  de  groller  y  ampu- 
los.  Las  grotescas  fesomias  de  las  figuras,  el 
moviment  dels  bous  del  Cortege  du  vin ,  ob¬ 
servat  ab  més  detenció  ,  vibra  bastant  e 
interessa  bastant,  lo  que  no  vol  pas  dir  que 
bona  part  dels  visitants  no  trobi  las  figuras 
repulsivas. 

El  Wotan  que  ocupa’l  centre  de  la  sala  no 
s’escapa  d’ésser  teatral  y  ab  ribets  d’ordina- 
riesa. 

En  general  en  las  obras  d’en  Sert  estèm 
lluny  del  cromo  amanerat  y  de  la  bellesa 
convencional,  però  també  estèm  molt  lluny 
de  las  grans  bellesas  ab  que’ns  admira  la 
mare  naturalesa. 

La  testa  dibuixada  d’en  Feliu,  com  la  ma¬ 
joria  de  sas  produccions,  es  afectada  en  la 
factura,  però  també,  com  sempre,  en  el  fer 
l’autor  hi  ha  posat  distinció. 

En  els  trevalls  d’en  Sorolla,  en  Benedicto 
y  en  Villegas  hi  ha  la  buydor  habitual  dissi¬ 
mulada  ab  las  valentías  del  trassat,  sigui  ab 
pastel,  ab  carbó  o  ab  color.  En  Munoz  De- 
grain.  hi  té  un  paisatge  ininteligible.  D’en 
Vilomara  són  unas  apuntacions  escenogrà- 
íicas  fetas  ab  molt  gust,  entre  las  que  sobre¬ 
surten  la  primera  y  l’última.  En  Junyent 
(Olaguer)  hi  té  notas  impressionistas  interes¬ 
sants.  En  Carles  Pellicer  hi  té  una  testa  a  lo 
Bouguereau. 

En  Meitren  exposa  dos  paisatges  ab  cel  y 
aygua  que  proban  que  l’autor  va  guanyant 
en  consistència.  En  els  cels  tal  volta  s’hi  nota 
certa  pesadesa,  però’l  conjunt  es  molt  sim- 
pàtich  y  ben  observat. 

En  Nonell  hi  té  dos  bustos  de  gitana.  Tro- 
bèm  que  aquest  autor  podia  estar  molt  més 
ben  representat;  hem  vist  d’ell  obras  més 
complertas. 

D’en  Cidon  hi  ha  dos  dibuixos  elegantets. 

En  Zorn,  artista  francès,  hi  té  un  auto-, 
retrat  fet  ab  molta  frescor  y  just  d’impressió. 

Els  retrats  d’en  Casas,  fets  al  carbó,  són 
per  l’estil  dels  que  ja  li  coneixíam  exposats 
anteriorment.  Com  en  aquells,  la  esponta- 
neitat  d’impressió  y  d’execució  perjudica  la 
serietat  y  la  solidesa  de  l’obra.  Entre  tots 
trobem  que’ls  millors  són  el  d’en  Martínez 
Sierra  y  el  d’en  Serafín  Alvarez  Quintero. 
El  clou  de  la  exposició,  a  nostre  entendre,  són 
las  dugas  chulas  pintadas  qu’en  Casas  exposa. 
Tenen  tot  l’ayre  de  chulas  autènticas,  molt  su¬ 
perior  al  de  las  chulas  fetas  de  oido  que  li  ha- 
víam  vist  anteriorment.  Aquestas  pinturas 
són  de  las  millors  qu’hem  vist  del  autor,  y  si 


JOVENTUT 


651 


haguéssim  arreglat  nosaltres  el  saló,  las  ha- 
gueram  colocadas  en  lloch  de  preferencia. 

La  revista  Forma  pot  estar  satisfeta:  om¬ 
ple  son  fi  de  reflectar  l’art  espanyol,  y  ala- 
bèm  a  sos  directors  el  no  triar  gayre,  puig 
una  revista  fa  prou  ab  ésser  espill  de  lo  que’s 
produheix  en  art,  de  mitjà  per  amunt. 

Sebastià  Junyent 


NOVAS 

Estèm  en  plenas  festas  de  la  Mercè;  el  car¬ 
rer  dç  Fernando  presenta  un  bonich  cop  de 
vista  ;  a  la  Rambla  hi  ha  de  nit  molta 
claror;  alguns  edificis  particulars  estàn  or- 
nats  y  enllumenats  ab  bon  gust.  Lo  demés:., 
zero. 

Però’l  zero  més  gros  es  el  de  la  Plassa  de 
Catalunya:  tan  gros  com  la  mateixa  plassa. 
Fa  cinch  dias  qu’estém  celebrant  festas,  y  la 
decoració  y  ornament  de  la  plassa  famosa 
encara  està  per  acabar.  Ja  es  tradicional  que 
tota  obra  que  s’hagi  de  fer  en  aquell  lloch 
no's  fassi  may  0  sia  eterna. 

Emperò  l’obra  0  monument  de  que  ara’s 
tracta  ni  may  que  s’acabés,  perque  no  hem 
vist  res  més  cursi  al  món.  Ja  fa  bé  La  Veu 
de  Catalunya  fent  anar  aytal  monument  de 
tronch  ab  en  Salmerón,  aqueix  altre  monu¬ 
ment  o  tabernacle: 

L’un  fen  Salmerón)  venintnos  a  predicar  una  polí" 
tica  antiga,  desacreditada  y  passada  de  moda,  vestintla 
ara  ab  una  llustnna  que  vol  imitar  seda,  y  cubrintla  ab 
una  mena  d’autonomia  grotesca  per  lo  indesxifrable. 
L’altre  (el  monument  de  la  plassa),  volentnos  repre¬ 
sentar  plàstica  y  simbòlicament  a  Catalunya  ( con  sus 
cuatro  provincias )  ni  més  ni  menys  com  se  li  hauria 
ocorregut  a  un  pintor  de  parets  dels  que  s’estilavan  en 
temps  de  la  Junta  Central  y  de  las  bombas  d'Espar- 
tero. 

Y  lo  més  trist  es  que  pera  fer  això  ha  tin¬ 
gut  de  venir  gent  de  Madrid! 

Sòrt  que’s.tracta  de  gent  de  bona  fe,  com 
se  pot  compendre  donant  no  més  que  una 
ullada  a  la  plassa.  Tan  de  bona  fe,  que’l  po¬ 
bre  autor  del  projecte  plorava  l’altre  dia  com 
una  criatura  en  un  establiment  de  la  plassa 
mateixa,  perque’l  temps  era  plujós  y  corrian 
perill  de  malmetres  avans  d ’usarse  els  seus 
ninots  y  demés  trastos. 

Pobra  gent,  pobres  artistas  y  pobras  fes¬ 
tas! 


De  Madrid,  de  València  y  altras  localitats 
van  venint  republicanos  a  Barcelona  pera  sa¬ 
ludar  a  la  gran  patum  del  republicanisme 
espanyol.  Venen  per  centenars,  de  manera 
qu’això  sembla  un’altra  invasió  dels  moros. 
Avans  eran  els  de  allende  el  Estrecho  els  que 
invadian  el  continent;  ara  són  els  de  aquen- 
ofe’ls  que  invadeixen  Catalunya.  Aliats  ab  els 


liberales  monàrquicos  per  lo  del  Concordat, 
venen  a  juramentarse  pera  fer  plegats  la 
guerra  santa  contra  en  Maura,  que  ja’ls  veu 
venir  y  els  fa  l’ullet  convensut  de  que  no 
haurà  de  rompre  gayres  llansas  pera  vèncels 
0  pera  posarshi  d’acort. 

Ho  sentim  per  la  vera  República,  per  lo 
molt  que  la  desacreditan  aqueixos  republica¬ 
nos :,  y  ho  sentim  per  en  Salmerón,  a  qui  li 
resultarà  fatigosa  la  passejada. 

El  qu’està  més  content  es  l’amo  del  tin- 
glado,  en  Lerroux,  el  que  la  sab  més  llarga 
y  el  que  millor  sab  passejarse  a  n’en  Salme¬ 
rón,  fentli  fer  tots  els  papers  necessaris  en  la 
representació  d’aquesta  comèdia  republicana 
que  a  Barcelona  té  lloch,  y  ahont  no  hi  ha  al¬ 
tre  director  ni  altre  empresari  que  Y  amigo 
del  pueblo. 


Una  proba  més  del  esperit  ample  y  lliberal 
del  Catalanisme  s’ha  donat  a  Berga,  en  el 
Pla  de  Campllonch. 

Ab  motiu  de  la  presa  de  possessió  del  Pi 
de  las  Tres  Brancas  per  la  Unió  Catalanista , 
els  elements  catòlichs  de  nostra  causa  havían 
projectat  celebrar  una  missa,  al  peu  del  Pi, 
y  en  el  solemne  acte  de  la  entrega. 

Però  finalment,  convensuts  de  que  al  Ca¬ 
talanisme  no  deuhen  donàrseli  significacions 
y  matisos  que  sols  han  d’ésser  propis  y  par¬ 
ticulars  de  sos  adeptes,  y  considerant  que 
a  ben  segur  la  Junta  Permanent  de  la  Unió 
no  haguera  permès  tan  sensible  conculcació 
dels  principis  y  procediments  d’imparcialitat 
en  que’l  Catalanisme  déu  fonamentarse  y 
déu  procedir  en  tots  els  seus  actes,  varen 
compendre  lo  injustos  y  estemporanis  que 
resuhavan  sos  propòsits,  y  a  satisfacció  de 
tots  varen  renunciar  la  celebració  de  la  mis¬ 
sa,  que  un  cop  acabada  la  festa  varen  ohir 
els  que  varen  voler  en  la  capella  d’una  masia 
pròxima. 

Sols  es  sensible  que  vagin  haver  de  re- 
nunciarhi  ,  puig  ni  l’intent  de  celebraria 
se’ls  havia  d’ocorre  en  ocasió  semblant.  En 
fi,  com  herp  dit,  va  prevaldre’l  bon  sentit,  y 
es  d’esperar  que  aquest  sia  un  bon  exemple 
pera  tothòm  en  l’esdevenir,  sían  las  que’s 
vulguin  las  creencias  o  tendencias  de  quis- 
cún. 


Un  castila  (si  no  es  castila  mereix  esserne) 
de  La  Tribuna ,  diu: 

|Ya  tenemos  àrbol!  Vizcaya  tenia  el  de  Guernica  — 
letra  y  música  de  Iparraguirre,  —  Aragón  el  de  So- 
brarbe,  y  m  entras  en  el  Coll  plantaban  ayer  el  olmo 
de  la  libertad  —  |que  ya  tardarà  en  dar  perasl  —  en 
Berga  quedaba  consagrado  por  los  reconsagrats,  como 
àrbol  simbólico  político,  el  pi  de  las  tres  brancas ,  del 
que  pudiera  desprenderse  alguna  pina. 

Té  rahó  l’articulista  de  La  Tribuna.  Viz- 


652 


JOVENTUT 


caya  té  l’arbre  de  Guernica,  Aragó’l  de  So- 
brarbe  y  Catalunya!  de  las  tres  brancas  , 
del  mateix  modo  que  Castella  té  en  sas  res- 
secas  planurias  el  tradicional  y  simbòlich 
alcornoque,  el  significatiu  camueso  y  una  va¬ 
rietat  increïble  de  cucurbitàceas  que  són  la 
matèria  prima  del  periodisme  ab  vistas  als 
banquetes  de  gorra,  a  las  secuestradas  y  a  la 
caja  de  préstamos . 

Nota:  Un  altre  arbre  s’ha  descuydat  l’es¬ 
crivent  canalejista:  el  madrono  que  hi  ha  en 
l’escut  de  Madrid.  Escut  simbòlich  de  tota 
una  rassa  que  no  sab  altra  cosa  que  fer  l’os 
y  matar  la  fam. 

Y  en  quant  a  lo  de  que  pudiera  despren- 
derse  alguna  pina,  no  dirèm  que  no;  però  lo 
que  si  assegurém  es  que  no  arribarà  a  terra, 
perque  ab  la  boca  que  badan  els  famolenchs 
de  La  Tribuna ,  la  cassaràn  al  vol. 


Dias  passats  va  firmarse  la  escriptura 
d’arrendament  del  local  de  la  Esquerra  del 
Ensanxe,  que  ocuparà  desde'ara  la  coneguda 
entitat  catalanista  «Centre  Autonomista  Fi- 
valler»  (Aleneu  del  Districte  Sisè). 

Aquesta  societat  se  proposa  empendreuna 
activa  campanya  de  propaganda  en  aquella 
barriada,  dedicant  també  sa  atenció  al  es- 
pandiment  de  la  cultura  del  poble,  a  quin 
objecte  inaugurarà  una  serie  de  classes  y 
conferencias  públicas. 

Tots  els  elements  nacionalistas  de  Cata¬ 
lunya,  sían  las  que  sian  sas  conviccions  pri- 
vadas  y  particulars,  seràn  ben  rebuts  en  la 
nova  y  poderosa  societat  autonomista. 


Ab'el  fi  de  tenir  resolta  la  important  qües¬ 
tió  de  la  higiene,  la  Junta  de  las  «Escolas 
del  Districte  Segón»  ha  acordat  acceptar  els 


serveys  y  concurs  valiós  d’un  distingit  doc¬ 
tor  en  medicina  y  cirugia,  que  s’ha  ofert  pera 
vigilar  la  higiene  de  las  escolas,  inspeccio¬ 
nar  als  alumnes  y  donar  cada  mes  dugas  con¬ 
ferencias  d’higiene  domèstica,  vetllant  pels 
exercicis  fisichs  y  per  la  salut  dins  de  las  es¬ 
colas  en  quant  això  està  lligat  ab  el  funcio¬ 
nament  d’aquestas. 

Publicacions  rebudas: 

El  Patronato  de  Cataluna  para  la  Lucha 
contra  la  Tuberculosis  ens  ha  enviat  els  Esta- 
tutos  de  la  corporació  y  ademés  el  Regla¬ 
mento  para  el  régimen  de  los  Dispensarios 
Anlituberculosos.  Té  molt  d'oficial  aquesta 
corporació,  com  pot  veures  per  la  llista  de 
presidentes  honorarios  ab  que  compta  y  que 
no  baixan  de  dèu,  triats  tots  entre  las  autori¬ 
tats  civils,  eclesiàsticas  y  juridicas.  Entrs’ls 
articles  del  reglament,  n’hi  ha  un  que  pres¬ 
criu  que  seràn  preferits  pera  prestar  sos  ser¬ 
veys  els  facultatius  y  practicants  que  perta¬ 
nyin  a  l’Academia  d’Higiene  de  Catalunya, 
entitat  per  cert  ben  catalana. 

Nostre  amich  el  doctor  Roura  y  Barrios 
ha  publicat,  com  a  recort  de  la  presa  de  pos¬ 
sessió  del  Pi  de  las  Tres  Brancas  per  la  Unió 
Catalanista ,  unas  elegants  cartrolinas  en  las 
que  hi  figura  l’històrich  Pi  soplujat  per  l’ar- 
tistica  bandera  que  a  la  Unió  regalaren  las 
dònas  catalanas. 

Tambe  s’han  publicat  uns  bonichs  sagells 
commemoratius  de  la  festa  del  Pi  y  dedicats 
a  la  Unió  Catalanista.  Portan  la  fetxa  de 
25  de  setembre  de  1904,  y  en  ells  hi  carn- 
peja  en  primer  terme’l  Pi  de  las  Tres  Bran¬ 
cas,  aixecantse  darrera  d’ell  las  altivas  mon- 
tanyas  de  Montserrat,  y  en  el  fons,  irradiant 
llum,  l’escut  de  Catalunya. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


ÏOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 


Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCR1PCIO 


CATALUNYA:  Un  any .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . .  4  5°  * 

»  Trimestre...... .  2525  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent . i  .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  4°  » 

»  »  sensé  folletins . . .  25  » 

E)  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  4-0  » 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Ja’l  tenim  fora,  per  Lluís  Via.— Firas  y  festas,  per  Se¬ 
bastià  Junyent  -  Festas  y  gana.  per  F.  Pujulà  y  Va¬ 
llès.— El  retrat  d’en  Lluis  Ribalta,  per  Carles  Arro  y 
Arro.— iAltra  vegada?,  per  C.  Ventura  Pardo.— Im¬ 
pressió  d’octubre,  per  Victor  Català  — Nova  inter¬ 
pretació  de  la  Patria,  per  Olaguer  Massip.—  El  suici- 
di  misteriós,  per  Rafel  Nogueras  y  Oller.— Estudi  de 
microbiologia  literaria:  El  vibrió  critich,  per  Rafej 
Vallès  y  Roderich.-  Notas  bibliogràiicas,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà  — Revista  de  revistas,  per  Ll.  V. — 
Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Victor  Català  — Plech  20. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbeit  Spencer.— 
Traducció  catalana.-  Plecn  13. 


JA’L  TENIM  FORA 

Parlant  del  viatge  d’en  Salmerón  a  Barce¬ 
lona,  que  pel  maig  d’enguany  ja  s’anunciava 
y  que  fins  ara  no  s’ha  realisat,  deyam  en  el 
número  222  de  Joventut: 

«Sembla  que’s  tracta  d’una  habilitat  d’en 
Maura,  que  juga  ab  els  republicans  simulant 
batallas,  com  la  quitxalla  ab  el  soldats  de 
plom.» 

Preveyam  allavors  qu’en  Salmerón,  per 
consell  del  quefe  del  govern,  faria  declara¬ 
cions  autonomistas  devant  del  pueblo  sobe- 
rano  de  Barcelona,  com  las  havia  fetas  en 
Maura  devant  de  las  forsas  vivas.  Y  ens  ma- 
liciavam  que  si  en  Maura,  l’únich  monàr- 


quich  qu’havia  combatut  ostensiblement  la 
política  de  partit,  aconsellava  en  aquesta 
forma  a  n’en  Salmerón,  era  ab  dos  objectes: 
el  de  fer  trontollar  l’autonomisme  català  in- 
troduhinthi  elements  inconscients  o  corrup¬ 
tors  dels  que  forman  nostra  massa  lliberta¬ 
ria,  y  el  de  vigorisar  el  partit  conservador, 
puig  no  se  li  amagava  qu’en  Salmerón 
s’esforsaria  més  que  may  en  combatre  als 
monàrquichs,  lo  que  daria  lloch  a  que 
aquests,  tot  dihentse  també  autonomistas  in 
partibus  in/idelium,  s’agrupessin  enfront  de 
sos  enemichs  els  republicans.  Li  calia,  en 
una  paraula,  a  n'en  Maura  dar  impuls  a  sa 
politica  aqui  a  Catalunya,  ja  qu’en  el  reste 
d’Espanya  no  hi  trobava  vida  suficient  pera 
impulsar  res,  y  esperava  formar  a  Barcelona 
la  seva  dreta  composta  de  forsas  vivas  y  ele¬ 
ments  semi-intelectuals,  la  qual,  ab  la  gar- 
belladura  que  faria  després,  quedaria  des- 
triada  de  tota  la  brossa  de  la  esquerra  salme- 
ronina.  Y  com  que,  al  passar  pel  cedàs 
pseudo-descentralisador,  cada  gra  y  cada 
partícula  aprofitable  haurian  perdut  ab  el 
refrech  quelcòm  de  sa  veritable  substància, 
un  xich  amarganta  pera’ls  madrilenys,  en 
Maura  hauria  pastat  y  emmotllat  a  son  gust 
un  pa  com  unas  hostias,  que’ls  del  seu  partit 
s’haurían  empassat  com  brescas  però  que’l 
Catalanisme  hauria  trobat  de  menys  en  sa 
pastera. 


JOVENTUT 


654 

Afortunadament  ,  aquí  no  tothom  bada. 
Per  altra  part  en  Salmerón  es  massa  curt 
de  gambals  y  massa  barroher  pera  secun¬ 
dar  dignament  a  n’en  Maura  en  aytal  em¬ 
presa.  Aixis,  a  pesar  de  lo  molt  qu’ha  en- 
rahonat,  hem  vist  que  res  de  nou  tenia  que 
dir,  perque  res  de  nou  portava  a  dintre  com 
no  fos  d’encàrrech;  y  en  sos  discursos  s’ha 
fet  tal  garbuix  dihentse  socialista  del  Estat  y 
autonomista  de  la  localitat,  concretant  ab¬ 
surds  com  la  jornada  general  de  vuyt  horas 
y  divagant  y  contradintse  ensemps  al  senya¬ 
lar  als  obrers  la  obligació  de  fer  colectiva- 
ment  política  republicana  (?)  tot  encomiant 
la  necessitat  de  llur  cultura  y  llibertat  indivi¬ 
dual;  s’ha  fet  tal  garbuix,  dihèm,  que’ls  que 
l’escoltavan  no  l’han  entès,  y  els  altres  hem 
entès  qu’ell  mateix  no  s’entenia. 

La  massa  no  més  volia  sentir  parlar  de  re¬ 
pública,  de  revolució,  de  cremar  convents, 
etc.,  etc.,  y  d’aquest  menjar  en  Salmerón  no 
n’hi  podia  servir  raccions  grossas  perque  te- 
nia’Ls  seus  compromisos.  La  massa  volia 
commemorar  sorollosament  el  29  de  setem¬ 
bre  portant  a  n’en  Salmerón  com  principal 
penó  entre  mitj  de  llurs  banderas  onejantas, 
y  en  Salmerón  de  cop  y  volta  se’n  anà  de 
Barcelona...  Si  en  Maura  li  havia  aconsellat, 
lo  qu’es  ell  cumpli  aquest  consell  ab  tanta 
mala  sombra  com  havia  cumplert  els  altres. 

Cal  desenganyarse:  ni  el  republicanisme 
unitari  del  pobre  Salmerón  pendrà  aqui  al- 
tras  arrels  que  |as  de  ’la  població  flotant 
d’analfabets,  ni  en  Maura  ab  sos  maquiave- 
lismes  serà  més  hàbil  que’ls  prestidigitadors 
que  deixan  veure  la  trampa. 

Va  venir  en  Maura  y  no’ns  va  convèncer; 
ha  vingut  en  Salmerón  y  ens  ha  ensopit.  Un 
y  altre  se’n  han  tornat  per  hont  havían  vin¬ 
gut:  bont  vent!  Un  y  altre  són  politichs  cas¬ 
tellans,  educats  a  la  castellana  y  que  may 
podràn  decantarse  obertament  a  abrassar  la 
causa  de  la  vera  llibertat  dels  pobles:  els  uns 
perque  són  cegos  d’enteniment,  y  els  altres 
perque  ho  són  de  conveniència. 

Lluís  Vía 


F1RAS  Y  FESTAS 

Com  hi  ha  món  podèm  ben  riure! 

Com  las  cosas  van  tan  bé! 

Víngan  festas  y  balls  y  cavalcadas  y  con¬ 
certs  y  Cosos  Blancos.  La  crisis  econòmica 
qu’atravessa  Barcelona  sembla  que  trobi  un 
paliatiu  en  las  festas,  però  jo  crech  que  li  fan 
l’efecte  d’un  pegat  en  un  banch.  Els  dos  pri¬ 
mers  dias  se  vegeren  bastants  forasters.  Els 
pobles  vehins,  abocats  a  la  capital,  bastan  a 
entorpir  la  circulació  en  las  Ramblas  y  carrer 
de  Fernando.  Després  el  trànsit  ha  sigut  el 
normal  de  Barcelona. 

Mateix  qu’altras  vegadas,  Barcelona  no 
s’ha  sabut  mostrar  com  a  gran  ciutat,  sinó 
com  a  poble  gran. 

Els  ornaments  de  Casa  la  Ciutat  ja  no 
poden  ésser  més  pagesivols;  sòrt  que’ls  del 
Palau  de  la  Diputació  són  senyorials  y  ben 
dignes  de  la  importància  de  la  corporació. 
S’ha  fet  una  fira  ab  més  paradas  que  a  Sant 
Llorens  dels  Piteus,  y  un  envelat  més  espa- 
yós  que’l  de  Cantallops.  Que’l  vehinat  no 
s’ha  adherit  a  las  festas  oficials  ho  proba 
l’escàs  nombre  de  carrers  adornats.  El  carrer 
de  Fernando,  que  de  nit  produheix  brillant 
efecte  y  es  l’únich  carrer  ahont  campeja’l  bon 
gust,  ja  possehia’ls  ornaments  qu’ha  osten¬ 
tat.  La  Rambla  de  Catalunya’s  va  adornar 
els  primers  dias  ab  tristas  banderetas  de  pa¬ 
per,  y  això  qu’es  un  passeig  aristocràtich. 
El  modest  carrer  de  la  Petxina  li  feu  la  com¬ 
petència  ab  son  toldo  de  paper  retallat.  A  las 
Ramblas,  fóra  de  l’abundancia  de  llum,  hi 
havia  poch  per’alabar. 

Però  lo  qu’ha  donat  el  cop,  un  d’aquells 
cops  que  necessitan  àrnica,  es  l’ornament  de 
la  Plassa  de  Catalunya.  He  sentit  a  parlar 
de  déu  mil  duros...  «Tiva,  Quim,  que  tots 
són  xinosl»  (1).  Y  Barcelona  s’ha  gastat 
aquest  pico  pera  que’ns  freguin  pels  bigotis 
allò  de  industriosos  y  trabajadores  qu’es  lo 
que’m  sembla  que  vol  dir  aquell  rusch  que 
aquell  àngel  enlayra  sobre  sa  testa,  y  aque- 
llas  abellas  pintadas  al  revés  dels  tapissos. 
L’endemà  de  la  diada, -quan  encara  no  hi 
havia  més  que'ls  pedestals,  els  comentaris 
del  públich  ecan  gustosos  y  variats.  Qui 
deya  que  a  la  plassa  s’hi  representaria  l’ul- 

(1)  Al  menys  ho  deuhen  ésser  els  qu’han  ornat  els 
llums  del  Passeig  de  Gracia. 


JOVENTUT 


tim  acte  del  Tenorio ,  qui  deya  que  s’hi  esta¬ 
bliria  una  exposició  de  dons  Tancredos... 
Els  qu’això  desitjavan  se  varen  haver  d’es- 
pinyar,  perque  al  cap  de  pochs  días  ha- 
vian  sortit  en  els  pedestals  uns  pals  aguan¬ 
tant  quiscún  el  nom  d’un  home  cèlebre  y  una 
rata  pinyada  al  cap  d’amunt,  y  als  extrems  de 
la  plassa  s’hi  aixecavan  una  especie  d ’hermes, 
com  quatre  bitllas  plantadas  al  bell  mitj  de 
la  ciutat.  De  nit,  las  teyeras  encesas  y  aquells 
pitxers  que  semblavan  escupideras  vomitant 
tlamas,  davan  a  la  plassa  un  aspecte  esfere- 
hidor.  Lo  únich  profitós  que  se  n’ha  tret  es 
el  saber  positivament  que  un  monument  o 
font  monumental  aixecat  al  centre  de  la  plassa 
hi  faria  molta  nosa.  El  qu’en  la  plassa  més 
important  y  més  cèntrica  de  la  capital  no  hi 
hagi  cap  monument  dedicat  a  ningú  es  un 
fet  que’l  trobo  eminentment  català.  Honorèm 
en  bona  hora  a  tots  els  que  valguin;  hono- 
rantnos  ens  honorèm;  però  al  mitj  y  al  cap 
d’amunt  no  hi  posèm  a  ningú;  es  el  lloch  de 
la  patria,  y  aquesta  no  necessita  altre  monu¬ 
ment  que’l  que  cada  bon  català  li  aixeca  en 
son  cor. 

Ha  ciutadejat  Barcelona  ab  las  festas  y 
concursos  hípichs,  ab  el  concurs  d’automò- 
vils  adornats  y  ab  la  festa  del  Coso  Blanco. 
Com  que  un  dels  fins  principals  d’aquesta 
última  era  anarhi  a  fer  l’ós,  hagupra  sigut 
molt  apropiat  dirne  El  Oso  Blanco ,  o  el  Gris , 
o  el  Negro;  de  tots  n’hi  havia,  y  sobre  tot 
hermosas  barceloninas  que  semblavan  blan- 
cas  papallonetas.  L’aspecte  general  era  se¬ 
nyorívol,  però  hi  faltava  aquella  expansió, 
aquella  alegria  que  són  propias  d’aquesta 
classe  de  festas.  El  nostre  senyoriu  sempre 
té  por  d’extralimitarse  y  d’ésser  criticat,  y 
-  fins  las  demimondaines  resultan  pansidas  o 
encarcaradas.  Els  premis  varen  ésser  distri- 
buhits  tontament.  Apart  el  cotxe  del  Exce- 
lentissim  Ajuntament,  que  lluhía  un  gran 
toldo  blanch  tot  ornat  de  flors  blancas  y 
llassos  blanchs  y  era’l  que  feya  més  goig  de 
tots,  hi  havia  una  victorià  plena  de  nens  y 
nenas  adornada  ab  dugas  nansas  en  forma 
d’espiral  que  sostenian  garlandas  florejadas, 
disposat  tot  ab  un  gust  excelent  per  cert, 
y  no  vàreig  veure  que  lluhissin  cap  d’aquells 
pendonets  d’anar  a  la  professó,  de  lo  que’n 
vaig  deduhir  que  no  havian  sigut  premiats  o 
havian  tingut  un  petit  premi.  En  cambi 


655 

s’endugué’l  premi  d’honor  un  cotxe  que  re¬ 
presentava  una  grossa  cacatúa  que  no  tenia 
res  d’artístich.  Y  el  primer  premi  se’l  endu¬ 
gué  un  cotxe  cursilament  ornat,  y  la  copa 
d'or  la  guanyà  un  cotxe  que  duya  dugas 
papallonas  escarransidas.  També  premiaren 
una  grossa  guitarra  blanca.  Sempre  dant 
mèrit  a  I#  pensada,  may  al  bon  gust. 

Entre  las  festas  verament  simpàticas  hem 
d’apuntar  las  dels  mercats,  el  concurs  de  pa- 
radas  de  flors  en  la  Rambla  de  las  idem,  la 
festa  infantil,  el  festival  benèfich  del  Palau  de 
Bellas  Arts,  la  festa  marítima,  la  festa  de  la 
ensenyansa,  la  partida  d’escachs  vivents  y  el 
cinematògraf  públich. 

La  cavalcada  de  l’última  nit  en.  general 
resultà  un  desori.  Va  sortir  tart,  va  marxar 
molt  mal  organisada,  y  si  no  arriba  a  ésser 
la  previsió  del  senyor  Marial,  las  festas  ha- 
gueran  acabat  ab  una  gran  desgracia.  El 
carromato  ahont  anavan  las  Walkyrias  esta¬ 
va  illuminat  ab  acetileno  y  fochs  de  bengala, 
y  a  dintre’n  duya  de  repuesto.  Una  guspira 
caygué  en  ells  y  el  carro’s  va  encendre.  Si 
no  arriba  a  haverhi  els  bombers,  que  tement 
lo  que  va  passar  havia  posat  el  senyor  Ma¬ 
rial  seguint  el  carro,  las  noyas  que  feyan  de 
Walkyrias  y  qu’anavan  lligadas  a  dalt,  ha- 
gueran  cremat  com  els  heretges  de  la  edat 
mitja. 

Ens  hem  escapat  de  tenir  que  deplorar  un 
mal  fi  de  festa,  y  fòra  de  la  primera  nit 
també’ns  hem  escapat  de  plujas  y  xàfechs, 
encara  qu’això  ho  atribuheixo  aquell  paray- 
gua  que’s  va  estendre  al  cap  d’amunt  del 
Passeig  de  Gracia,  perque  ja  es  sabut  que 
aqui  a  Barcelona,  quan  un  hom  vol  que  no 
plogui,  surt  ab  paraygua. 

Sebastià  Junyent 


656 


JOVENTUT 


FESTAS  Y  GANA 

O  QUAN  PER  LA  MeRCE  NO  PLOU,  PLOU  PEL 
SENYOR  BUXÓ 

Jo  no  sé  pas  què  ho  fa:  tothòm  va  seriós 
pel  carrer,  no  se  sent  una  riallada,  no’s  veu 
qui  fassi  un  pas  més  enllà  d’un  altre.  dUn 
salt?  £  Ahónt  són  las  criaturas  que  saltan  en 
totas  las  grans  capitals,  sigui  o  no  sigui  festa 
major,  imitadas  pels  joves  y  els  vells,  y  pels 
vells  y  els  joves  encoratjadas?..  Ja’s  veu  sal¬ 
tar  y  córrer,  y  cridar  y  riure:  però  es  sempre’l 
nyébit  que’ns  simbolisa  que  corre  per’atra- 
par  un  cotxe,  que  salta  pera  enfilarshi  a!  da¬ 
rrera,  que  crida  vòltal!  a  tot  allò  que  per 
sortirse  de  lo  corrent  li  crida  l’atenció,  y  que 
riu  a  chor  ab  els  municipals  perque  d’una 
perdigonada  ab  el  tira-gomas  ha  fet  batre 
alas  a  un  vol  de  pardals,  o  perque  ha  esgla- 
yat  a  una  senyora  ab  un  bram  que  li  ha  fet 
a  cau  d’orella.  {Un  cant?  {Ahónt  se  sent  un 
cant  popular,  una  cansó  alegra  entonada  per 
las  parellas  d’estimats  recorrent  joyosament 
els  carrers,  pels  baylets  que  van  de  la  mà  de 
llurs  pares,  murmurada  per  aquests  al  ésser 
tocats  per  la  espurna  d’alegria  qu’engega  la 
jovenesa?  {Ahónt  són  la  parella,  ahónt  els 
baylets  que  riuhen  anant  ab  els  pares,  ahónt 
els  pares  que  riuhen  anant  ab  els  fills,  ahónt 
la  cansó?... 

Las  parellas  no  circulan  perque  l’amor  es 
pecat.  Els  mocosos,  si  anessin  sols,  xuclarian 
un  puro  de  déu  cèntims  ab  posat  d’homes 
grans;  anant  ab  llurs  pares  van  ab  cara  de 
presoner,  perque  llurs  pares,  barcelonins  de 
soca-arrel,  el  senyor  Pau  y  la  senyora  Tu- 
yas,  saben  molt  bé  que  sa  missió  social  es 
gravíssima,  qu’han  vingut  al  món,  al  petit 
món  del  carrer  del  Hospital,  pera  tenir  seny 
y  ferse  respectar  criant  als  fills,  els  Pahuets 
y  las  Tuyetas,  en  el  temor  de  Deu  y  de  la 
mitja-cana  manejada  pels  ascendents  propers. 
La  cansó  {ahónt  es  la  cansó  que  no  tanqui 
un  odi  polítich  o  una...  morrongueria  madri¬ 
lenya? 

Estèm  tristos,  molt  tristos,  estèm  amarats 
de  tristor,  la  vessèm  per  tots  costats.  Ja’n 
poden  enganxar  per  las  cantonadas  de  rètols 
dihent  que  fem  festas:  no’ns  ho  creurèm  may 
els  qu’estèm  en  el  secret.  Estèm  tristos,  y 
pera’ls  tristos  no  hi  ha  festas.  La  gent  se 
ílensarà  al  carrer  no  pera  divertirse,  sinó 


pera  distreures  veyent  còm  els  altres  se  di¬ 
verteixen,  y  com  que  aquests  altres  no  exis¬ 
teixen  perque  es  tothòm  qui  surt  pera  ob¬ 
servar  als  altres,  per  més  festas  que  predi¬ 
quin  no’ns  llevarèm  de  sobre  aquesta  massa 
de  gent  lassa,  de  posat  ensopit,  qu’ab  las  ce- 
llas  contretas,  la  mirada  agressiva  y  el  pas 
d’acompanyament  d’enterro,  circula  per  ca¬ 
rrers  y  plassas  treyent  comptes  de  front  en¬ 
dins  y  esperant  sempre  que  serà  més  enllà 
hont  trobarà’ls  que’s  diverteixen  que’l  dis¬ 
treguin. 

Estèm  tristos;  hi  ha  ganal  Hi  ha  gana  y 
no  hi  ha  esperansas  d’apaybagarla.  En  els 
paísos  richs  hont  l’or  circula,  els  pobres  se 
rosegan  els  punys  quan  tenen  gana,  com  per 
tot  arreu:  però  se’ls  rosegan  rihent.  L’estu¬ 
diant,  l’artista,  l’home  de  ciència,  esperan 
temps  millors,  y  els  espera  l’obrer,  y  l’em¬ 
pleat,  y  la  modisteta,  y  l’escura-xemeneyas; 
y  esperantlos  riuhen,  y  a  la  festa  que  cau  s'hi 
agafan  sense  preocupacions.  {Ahónt  es  entre 
nosaltres  la  esperansa?  L’or  es  clos,  no  cir¬ 
cula;  el  capital  està  escrit  sobre’ls  papers  del 
Estat.  L’estudiant,  l'artista,  l’home  de  cièn¬ 
cia  saben  que,  quant  més  pujaràn,  més  s’allu- 
nyaràn  del  or  anclat  en  la  ignorància.  L’obrer 
sab  que,  fins  tenint  salut  y  feyna  tota  sa  vida, 
si  arriba  a  vell  sa  fi  es  al  hospital:  no  tenim 
pas  caixas  de  retiro  pera  la  vellesa.  La  mo¬ 
disteta  no  farà  carrera  si  no  fa  la  carrera. 
Y  la  riuhada  creix:  la  riuhada  de  famolenchs 
que,  deixant  els  camps  incults,  ens  ve  de 
l’altra  banda  del  Ebre.  L’espectre  de  la  fam 
arreu!  L’anemia,  las  caras  grogas,  las  galtas 
xucladas,  las  brusas  onejant  ab  el  vent,  pen- 
jadas  sobre’ls  ossos,  ens  voltan!  {Què  té  d’es¬ 
trany  que  sobre’ls  fronts  hi  hagi  imprès  el 
sagell  de  la  tristesa? 

Si,  senyor  Pau;  sí,  senyora  Tuyas:  vostès 
que  són  dos  beneytons  de  Deu,  que  dels 
mals  qu’ab  sa  passivitat  fan  ne  són  incons¬ 
cients,  aquesta  vegada  tenen  rahó.  Si  l’ele¬ 
ment  oficial  vol  engegar  las  festas,  Barce¬ 
lona  no  està  pera  ellas;  y  vostès  dos,  que  la 
simbolisan  molt  millor  que’l  gegant  y  la  ge- 
gantesa,  fan  molt  bé  de  passejarse  ab  posat 
trist,  desconfiat  y  agressiu. 

Hi  ha  gana,  y  quan  hi  ha  gana  en  un  poble, 
mal  aquest  poble  sigui  compost  de  senyors 
Paus  y  de  senyoras  Tuyas,  no  riu,  no  déu 
riure,  no  pot  riure. 


JOVENTUT 


657 


Prop  de  vuytcents  serían  els  famolenchs 
que  a  la  Plassa  de  Sant  Jaume,  el  dilluns  26 
al  dematí,  demanavan  pa  al  Ajuntament.  Y 
no  n’hi  havia.  Els  bonos  s’havian  acabat.  El 
raig  d’or  que  al  parecer  raja  sobre  las  funera- 
rias  mesquindats  de  la  Plassa  de  Catalunya, 
s’havia  estroncat  al  rajar  sobre’ls  mendi¬ 
cants,  y  las  dònas  de  pits  aixuts  y  els  jayos 
de  pits  enfonsats  aixecavan  llurs  brassos  os- 
suts  insistint  en  sos  prechs  cada  volta  que  de 
dins  estant  els  deyan:  «No  n’hi  ha  de  pa; 
s’ha  acabat;  au,  guillèu /» 

La  fam  es  mala  consellera,  y  el  motí  ja 
estava  comensat.  Però  la  providencia,  que 
may  ha  abandonat  a  nostra  benvolguda  Bar¬ 
celona,  va  evitar  un  jorn  de  sang.  Era  en 
Buxó,  el  senyor  Buxó.  Aquest  tinent  d’alcal¬ 
de  fou  el  destinat  per  la  providencia  pera 
negar  el  pa  als  pobres  y  pera  solucionar  el 
conflicte. 

Deuli  las  gracias,  Paus  y  Tuyetas  escam¬ 
pats  per  tot  l’univers!  El  senyor  Buxó,  el  ti¬ 
nent  d’alcalde  senyor  Buxó,  el  ferm  repu¬ 
blicà  senyor  Buxó  que  podia  haver  fet 
ametrallar  a  aquella  multitut  famolenca  y 
tossuda  ab  tota  la  tossuderia  de  la  gana,  a 
la  que  no  donan  pa  quan  hi  ha  rahims  pen¬ 
jats,  l’insigne  demòcrata  senyor  Buxó  que 
podia  haver  fet  si  no  una  carniceria,  una  fଠ
brica  de  botons  de  tots  aquells  sachs  d’ossos 
ab  gana,  se  va  apietar,  se  va  sentir  demò¬ 
crata,  se  va  sentir  republicà,  y  en  lloch  de 
engegàrloshi  la  cavalleria  com  hauria  fet  el 
Tsar,  va  manar  que’ls  ruixessin  ab  mangue- 
ras.  Y  el  motí's  va  acabar  sense  vessarse... 
anava  a  dir  sang,  però  si  que  se’n  va  vessar: 
seva  vessar  molta  aygua,  qu’es  la  nostra 
sang  de  molt  temps  ensà. 

Deuli  las  gracias  al  senyor  Buxó,  vosaltres 
els  pobrets  que  haviau  entrat  al  paradís 
duhent  a  la  vanguardia  la  majoria  republi¬ 
cana  del  Ajuntament.  Y  vosaltres,  Tuyas  y 
Paus,  riguèu  un  moment,  no  més  que  sigui, 
a  la  vida;  riguèu  ab  mi.  Jo  me’n  ricb  de  la 
democràcia,  de  la  república,  dels  pobres 
aquests  (que  demà  bo  y  cantant  La  Marse- 
llesa  tornaràn  a  votar  al  senyor  Buxó),  del 
senyor  Buxó  pel  fet  d’haverse  enredat  preci¬ 
sament  ell  ab  l’element  aygua,  de  vosaltres 
senyor  Pau  y  senyora  Tuyas,  perque  veig 
que  ni  tanta  farsa  vos  fa  riure  ni  deixar  vos¬ 


tre  encarcarament...  y  fins  me  rich  de  mi  ma¬ 
teix  perque  ja’m  veig  bentost  més  seriós  que 
una  cadira:  tinch  pensat  donar  un  tom  per  la 
Rambla  y  no  voldria  desentonar  el  quadro. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


EL  RETRAT  D’EN 
LLUÍS  RIBALTA 

Van  restar  tots  dos  sols  en  el  taller...  Que- 
ya  la  tarda,  y  una  dolsa  penombre  acaricia- 
va’ls  quadros  admirables.  En  un  d’ells,  una 
nena  jugava  ab  un  gos  sobre  la  molsa.  El 
blanch  del  vestit  se  barrejava  ab  la  negror 
suau  del  pèl  del  gos;  sobre  la  esmeragcla  de 
la  molsa  lluhian  els  brillants  dels  quatre 
ulls...  Y  al  besar  la  penombra  aquest  bell 
quadro,  el  feya  esdevenir  cerimoniós. ..  Els 
dos  amichs  callavan;  de  sas  pipas  el  fum  sor¬ 
tia  en  espirals  boyrosas.  Contemplavan  el 
cel;  una  mort  delicada  y  principesca  ho  in- 
vadia  tot;  com  en  un  llach  de  perlas,  alguns 
blanchs  núvols  solcavan  el  cel,  plàcidament... 

Velats  pel  fum  grisench  de  las  pipas,  els 
quadros  prenian  ideals  aspectes.  En  un  vell 
quadro  un  martre  agonitzava;  a  abdós  cos¬ 
tats  de  son  cos  sangnant  dos  llops  udolavan, 
y,  a  la  claror  malalta  del  capvespre,  el  mar¬ 
tre  s’omplia  de  bellesa  y  els  llops  d’un  mis¬ 
teri  de  llegenda...  S’acostava  la  nit;  un  dols 
silenci  s’estenia  arreu...  Y  els  dos  amichs, 
ubriachs  per  l’haschich,  callaren.  La  nit 
triomfà:  la  foscor,  misteriosament,  llepà’ls 
bells  quadros  y  els  acaricià  materialment; 
y  en  la  negror  tot  se  confonia  com  en  mas¬ 
carada  nocturnal... 

Y  ab  veu  molt  baixa,  ab  veu  de  nen  petit, 
en  Lluís  Ribalta,  el  poeta,  demanà  al  seu 
amich  que  aquella  nit  mateixa,  a  la  llum 
d’una  espelma,  li  fes  el  seu  retrat.  Y  en 
Lliteras,  amable  y  complacent,  accedi,  y  tot 
seguit  el  comensà.  La  humil  espelma  mos¬ 
trava  sa  grogor  agonitzanta;  en  un  som¬ 
ni  grogench  floriren  els  colors  de  tots  els 
quadros;  el  taller  s’omplí  d’ombras;  suaus 
espectres  vagaren  pel  sostre  y  las  parets, 
esparverats  de  la  claror  florida. 

Én  Lliteras  contemplà  a  son  amich.  Aca- 
riciada  per  una  grogor  espectral,  sa  cara 
lluhia  cadavèricament,  ab  matisos  d’evori  y 


658 


JOVENTUT 


Uuhissors  de  nacre  envellit.  Sos  ulls  verdo- 
sos  agonitzavan  en  un  Uach  blavós,  y  sos 
llabis  petits,  dolsament  extenuats,  empali- 
dian  com  encensats  de  blanch...  Sobre  la 
tela’l  comensà  a  pintar.  Y  el  silenci  seguia, 
un  dols  silenci,  conventual,  mistich,  llan¬ 
guit.  Y  en  el  silenci  Ribalta  somreya  estra¬ 
nyament,  corprenedorament,  y  en  Lliteras 
l’anava  retratant.  La  feble  espelma,  com  fu¬ 
nerari  ciri,  omplia  de  quietut  el  blanch  ta¬ 
ller.  Y  totas  las  figuras  dels  bells  quadros 
prenían  posats  atormentats,  com  torturadas 
per  perversas  ansias...  En  un  d’ells  un  Pie- 
rrot  esdevenia  groch  y  cadavérich,  mentres  al 
seu  costat,  sinistrament,  Arlequí  y  Colom- 
bina  se  somreyan  ab  un  llarch  somriure  lu¬ 
xuriós.  Immensas  ombras  omplian  las  parets 
d’evocacions;  la  llum  grogenca,  al  estendres 
pel  sostre,  el  tapissava  desolemnial  patina... 

Y  els  dos  amichs  callavan... 

De  prompte,  en  la  quietut,  hermosament, 
Ribalta  va  parlar.  Sa  veu  potenta  s’es¬ 
campà  pel  taller  ab  cerimònia.  Comensà  a 
dir,  armoniosament,  un  dels  seus  poemas, 
el  mès  pur.  En  aquest  poema  no  evocava, 
com  en  altres,  las  reynas  luxuriantas  y  per¬ 
versas  ni  las  emperatrius  bojas  d’amor;  no 
evocava  las  corvas  de  las  verges  ni  els  pits 
de  las  eternas  desitjadas :  era  un  poema 
blanch,  pur,  infantívol.  L’ànima  d’un  jove 
íugía  del  seu  cos  perque  li  feya  fàstich  la 
matèria,  y,  un  cop  fòra  del  cos,  un  cop  ben 
lliure,  volejava  per  la  terra  llargament... 
Besava’ls  rojos  llabis  de  las  verges  y  els  co¬ 
lors  encesos  de  las  flors,  acariciava’ls  ulls  de 
las  donzellas  y  contava  rondallas  als  aucells. 

Y  vetaqui  que  un  día  va  trobar  una  donzella 
rossa  y  hermosíssima,  quinas  miradas  rega- 
lavan  joya.  Y  dolsament,  y  armoniosament, 
una  nit  de  tardor,  a  la  claror  dels  estels,  li 
va  dir  en  veu  baixa  que  l’aymava.  Un  amo¬ 
rós  diàleg  comensà;  s’estimavan  tots  dos. 

Y  un  mati  a  trench  d’auba,  quan  obria’l  jorn 
sas  parpellas  y  recullia  sos  cabells  la  nit, 
l’ànima  beatifica  d’ella  va  deixar  son  cos,  y 
ab  la  d’ell  comensà  a  dansar  sobre  la  terra. 
Però  arribà  la  nit,  y  mentres  las  dugas  àni- 
mas  somniavan  en  perpetuals  deliquis  amo¬ 
rosos,  el  cossos  caygueren  sobre  ellas  y  com 
llops  famolenchs  las  trossejaren...  Aixis  finí 
per  sempre’l  purissim  idili  de  dugas  tendras 
ànimas  angèlicas... 


Altra  volta’l  silenci  sorgí.  Una  quietut  dol- 
sissima  s’escampava  arreu.  Totas  las  cosas 
prengueren  suaument  místichs  posats;  tot 
semblava  resar;  una  muda  oració  aixecà’l 
vol;  els  quadros  multiformes  y  magnifichs 
adquiriren  matisos  solemnials  ;  la  claror 
groga  esdevingué  d’esglesia;  alguns  tapissos 
que  en  la  paret  mostravan  sa  antigor,  ad¬ 
quiriren  posats  sacerdotals;  una  estatua  de 
marbre,  Venus  beatíssima,  semblava  feta 
d’hostias  consagradas;  un  cap  de  faune  sem¬ 
blava’l  cap  de  Christ  agonitzant;  un  Sant 
Dijous  floria  en  el  taller,  y  a  la  claror  gro¬ 
genca  de  la  espelma  tot  esdevenia  mistich  y 
divi.  Y  en  el  silenci  august  y  sagrat  s’hi 
pressentia  una  cansó  litúrgica;  quelcom  molt 
conventual  y  molt  angèlich  havia  d’esclatar 
en  el  taller...  Després  de  la  setmana  silen¬ 
ciosa,  la  Pasqua  somriu  joyosament;  després 
d’aquella  nit  inefable  y  sagrada,  quelcom  de 
sublim  somriuria.. 

Y  el  silenci  triomfava,  y  en  el  silenci  tre- 
vallava  en  Lliteras  ab  afany.  El  retrat  fi¬ 
nia;  sobre  la  tela  la  efigie  desitjada  aparei¬ 
xia...  El  retrat  quedà  fet...  La  espelma  reya 
ab  rialladas  grogas  ;  els  quadros  admira¬ 
bles  y  magnifichs  s’ompliren  de  visions  y  de 
grans  ombras;  en  el  sostre  las  bruixas  ca- 
valcavan  en  silenci  a  cavall  de  núvols  miste¬ 
riosos;  els  vells  tapissos  semblavan  tremo¬ 
lar,  en  la  orgia  de  groch  qu’arreu  cantava... 
En  L.luís  Ribalta  contemplà’l  seu  retrat;  en 
Lliteras  reya. 

Sobre’l  fons  grisench  de  la  tela  lluhia  la 
efigie  d’en  Ribalta.  Sos  cabells  negres  y 
onejants,  com  ubriachs  de  ritmes  y  de  músi- 
cas,  dansavan  bojament  estranyas  dansas, 
lascivas,  ignobles,  vergonyosas.. .  Dansavan 
confosos,  barrejats,  els  uns  sobre’ls  altres, 
fent  estremituts  de  feras  follas,  fent  movi¬ 
ments  horribles  y  perversos...  Uns,  més 
petits  que’ls  altres  y  més  lúbrichs,  queyan 
sobre’l  front  mitj  desmayats,  extenuats  de 
plaher  y  de  cansanci  després  d’haver  dan¬ 
sat  entre’ls  demés,  d’haver  acariciat  a  tots 
els  altres,  d’haverlos  besat  lascivament...  Y 
altres  més  grans,  més  forts,  més  voluptuo- 
sos,  seguían  dansant,  fent  contorsions  de 
verge  luxuriosa,  blincantse  com  perversas  e 
impúdicas  donzellas...  Y  sota  la  orgia  dels 
cabells,  mostrava’l  front  una  marbrenca  blan¬ 
cor  ;  semblava  un  front  de  mort,  fret,  in- 


JOVENTUT 


659 


sensible,  perpetuament  besat  per  quieta 
neu.  Y  aquest  frònt  de  cadavre  estava  sos¬ 
tingut  pels  cuchs  feréstechs  que  llepavan  la 
buydor  infinita  dels  verts  ulls .  Y  entre 
aquests,  el  nas  semblava  un  dit  de  verge  do¬ 
blegat,  y  sota  d’ell,  sobre  la  boca  roja,  un 
llarch  bigoti  tacava  de  negre  la  blancor  fu¬ 
neral  de  tot  el  rostre.  Y  els  llabis  semblavan 
flors  badadas,  y  las  orellas'pàlidas  estrellas... 

En  Lluís  Ribalta  contemplà  son  retrat 
molt  llargament...  y  al  veure  aquells  cabells 
endimoniats,  y  al  veure  aquells  ulls  tan  mis¬ 
teriosos,  y  al  veure  aquellas  cellas  tan  horri¬ 
bles,  se  llensà  sobre  d’ell,  el  tirà  a  terra  y 
el  trepitjà  ab  furia,  bc^ament.  Y’s  va  aju¬ 
pir  sobre’l  retrat,  y  va  palpar  ab  sas  mans 
aquells  cabells  y  va  tocar  ab  els  colzes 
aquells  ulls...  Y  en  els  seus  cabells  propis 
va  sentir  el  toch  de  sas  mans  blancas,  y  en 
els  seus  ulls  va  sentir  el  toch  dels  seus  durs 
colzes...  Y  va  tenir  por,  y  s’esgroguehi,  y  el 
retrat  també,  y  va  aclucar  els  ulls  y  els  va 
badar,  y  al  badarlos  va  veure  que’l  retrat 
també  ho  feya...  Y  va  cridar,  y  el  retrat 
també,  y  va  arrencarli  els  ulls  y  va  sentir 
que’ls  seus  li  fugían,  se  n’anavan,  arrencats 
també  per  altras  mans...  Y  sufria  com  no 
havia  sufert  may  de  la  vida,  y  plorava,  y  el 
retrat  també,  com  diabòlich  mirall...  Y  vol¬ 
gué  foradarlo  aquell  retrat,  y  no  va  poder,  li 
era  impossible,  y  va  sentir  en  el  seu  propi 
rostre’ls  seus  cops  de  puny,  las  sevas  for- 
sas...  Y  tenia  por,  immensa  por...  Y  agafà’l 
coll  d’aquell  retrat  pera  escanyarlo  venjati- 
vament...  y  el  va  estrènyer,  y  al  estrènyel  va 
sentir  en  son  coll  las  sevas  mans,  las  sevas 
unglas...  Y  va  arrencar  en  plor,  y  va  plorar 
una  hora,  dugas  horas,  infinitas  horas... 

Y  en  el  fons  del  taller,  el  seu  amich  seguia 
somrihent,  mentres  sas  mans  acariciavan, 
ab  caricias  dolsas,  un  cap  de  mort  groguench, 
petit,  sarcàstich... 

Carles  Arro  y  Arro 


^ ALTRA  VEGADA? 

Avans  de  tot  he  de  fer  avinent  que  no 
consto  en  las  llistas  de  socis  de  «Catalunya 
Federal»,  encara  qu’estigui  conforme  ab  els 
ideals  nacionalistas  d  una  gran  part  de  mem¬ 
bres  d’aquella  associació;  y  per  lo  tant,  sols 
sé  de  referencia  lo  que  aquells  federals ,  que 
quan  menvs  se’n  diuhen  y  que  portan  la  re¬ 
presentació  del  partit  partint  un  pinyó  ab  els 
unitaris,  tractan  de  fer. 

M’han  assegurat  que’ls  federals  de  la  Plas- 
sa  de  Santa  Agna  han  presentat  unas  bases 
d’unió  als  del  coro  en  quin  articulat,  y  en  sos 
primers  articles,  reconeixen  la  rahó  que  te¬ 
nen  aquells  bons  federals,  coristas ,  y  per  lo 
tant  me’ls  consideran  primeras  parts  pera  fer 
sos  papers  en  la  comèdia  política. 

Això  no  m’estranya,  puig  ja  es  mal  vell  y 
forsa  sabut  que  la  bugadera,  quan  li  treuhen 
el  cove  de  lloch,  buscant  sól  per’aixugar  la 
roba,  salta  rechs  y  pujq  marges  y  arriba  allà 
hont  vol,  fins  que  té  aixuta  la  bugada. 

Els  rech  y  els  marges  d’avuy  creu  que  són 
els  mateixos  d’ahir,  y  per  lo  tant,  agafant  el 
cove  per  aquellas  nansas  de  que  fa  temps 
parlava,  corre  esferehida,  arremangadas  las 
faldillas  y  ensenyant  las  garras,  perdent  o 
llensant  els  sochs,  pera  estendre  la  bugada 
en  el  camp  de  «Catalunya  Federal». 

{Ho  lograrà?  Ho  dubto. 


Alerta,  federals  convensuts!  Vosaltres  que, 
conseqüents  ab  els  principis  d’autonomia, 
reconeixèu  la  personalitat  de  las  regions,  y 
per  lo  tant  la  personalitat  de  Catalunya,  vos¬ 
altres  que  teniu  per  enemichs  enfront  vostre 
a  tots  els  unitaris  ja  siguin  monàrquichs  ja 
republicans;  vosaltres  que  no  podéu  adme¬ 
tre  convencionalismes  mancats  de  lògica  en 
el  camp  politich,  estiguèu  alerta,  que  aquells 
que  passan  per  tot,  fins  per  presentar,  com  a 
redemptors  de  la  llibertat  del  poble  a  gro¬ 
llers  agitadors,  que  condempnan  àb  sas  pa- 
raulas  y  ab  sos  escarnis  infamants  el  crit  més 
noble  dels  bons  patricis  quecercan  la  llibertat 
de  la  terra  dels  nostres  amors  y  las  nostras 
penas,  dels  nostres  afanys  y  las  nostras  glo- 
rias,  volen  malmetre'la  constància  y  el  desin¬ 
terès  de  vostra  actitut,  a  fi  de  fervos  servir  de 
mantell  que  cubreixi  llurs  veleitats  y  concu- 
piscencias  asquerosas. 

Lluny  de  vosaltres  aquells  que,  baix  la 
capa  d’una  unió,  buscan  no  quedarse  sols  v 
fervos  seus.  Lluny  de  vosaltres  aquells  que 
personalment  trets  del  safreig  unitari,  en 
fan  qüestió  de  principis  pera  no  caure  ab 
mala  postura. 

No  permetèu  els  de  «Catalunya  Federal» 
que  tinguèm  de  dir:  {Altra  vegada? 

C.  Ventura  Pardo 


66o 


JOVENTUT 


IMPRESSIÓ  D’OCTUBRE 

DE  6  A  7 


’estich  rera’l  balcó  de 
mon  niu  d’orenetas  , 
veyent  venir  el  cap¬ 
vespre. 

El  cel  es  groch  de 
Nàpols  en  l’horitzó  , 
grisench  argentat  en 
el  zènit.  Las  casas 
blancas  se  tornan  de  purissim  violeta  pà- 
lit,  las  que  no  són  blancas  s’embrunei- 
xen.  Els  Pirineus,  al  fons,  blau-morats; 
la  montanyola,  rera  mateix  de  las  casas, 
d’un  vert  uniform,  fet  de  vert  esmeragda, 
vert  gris,  saturn  y  negre.  Ran  de  la  mon- 
tanya’l  groch  baix  del  horitzó  s’anima  y’s 
fa  cadmi,  que  poch  a  poch  s’encarmina, 
ensemps  que’l  zènit  devé  d’un  blau  perdut 
que’s  va  agrisant  com  si  hi  passessin  per 
demunt  fumeras  imperceptibles.  En  el  punt 
hont  el  sól  s’ha  post  hi  ha  un  esclat  d’or, 
que  va  deixatantse  y  fonentse  en  el  color  ge¬ 
neral  que  s’estén  darrera  la  silueta  moguda 
del  clap  de  pins  y  el  suau  onejament  de  la 
montanya  núa. 

Fressa  de  carros,  arrossegament  de  peus, 
xerramenta  de  dugas  o  tres  dònas;  canta  una 
criatura;  grinyols  llunyans  d’un  animal  al 
que  atormentan,  potser  gos,  potser  porch... 
no  ho  sé. 

El  groch  carminós  s’ha  fet  rosa  pur,  que 
s’ajunta  ab  el  blau  de  dalt,  fent  violeta  que 
s’escampa  per  tot  el  cel,  dominant  a  baix  el 
carmí  y  a  dalt  el  prussià,  aquest  una  mica 
més  intens,  llepat  pe’l  to  fumós  de  l’ombra. 

Las  casas  emblanquidas  semblan  cranis 
en  lloch  fosch,  y  las  eurohenteixen  assí  y 
allà,  intensament,  tres  o  quatre  pinzelladas 
nètas  de  saturn  trencat  ab  blanch:  són  els 
llums  elèctrichs,  de  bombetas  ja  usadas... 
—  L’animal  atormentat  es  un-  gos...  — Las 
comares  encara  psalmodian  gansonerament. 


Passa  un  llum  darrera  una  finestra  oberta, 
fent  una  taca  viva  dè  sanch  anèmica... 

Sobre  d’hont  s’ha  post  el  sól  s’entrevéu, 
com  una  espurna  d’argent  daurat,  la  primera 
estrella. 

Una  dóna  crida  varias  vegadas:  «Pe- 
reeetl...»  arrossegant  llargament  la  veu. 
Dos  gossos  lladran.  Se  sent  l’esquelloteig 
balandrejant  de  las  cabras  de  la  llet  que  fan 
el  tom. 

Els  Pirineus  s’han  esborrat  en  l’ombra 
indeterminable,  y  la  montanyola’s  confon 
ab  las  casas  no  emblanquinadas.  Las  qu’ho 
són  ressurten,  delicadament  tenyidas  de 
blau  elèctrich  clar:  el  cel  es  prussià  argen¬ 
tat,  tot  piquejat  d’estrellas  pàlidas.  Fa  lluna... 
Tocan  lentament  set  horas  en  el  campanar; 
avans  de  caure’l  ressò  de  cada  una  d’ellas, 
sembla  que  tremoli  sospés  de  las  cordas  del 
rellotge...  Se  sent  una  cantoria  llunyana 
d’homes. 

Cap  més  fressa  qüe  las  veus  humanas  o’l 
refrech  de  peus  dels  que  transitan  pe’l  ca¬ 
rrer.  Els  llums  elèctrichs  ja  no  són  pinze¬ 
lladas  estesas  de  saturn,  sinó  crisantemas 
groch  de  cromo,  ab  filaments  de  claror  per 
fullas. 

Uns  ferrers  pican  armoniosament  sobre 
la  enclusa...  Tornan  a  passar  las  cabras... 

Tot  queda  fos  dintre  la  claror  de  lluna, 
com  si  nedés  en  una  atmosfera  suau  argen- 
tada  que  no  deixa  precisar  detalls. 

Las  veus  no  paran,  però’s  destrian  y  són 
perceptibles  isoladament. 

Ja  es  de  nit. 

Víctor  Català 


NOVA  INTERPRETA¬ 
CIÓ  DE  LA  PATRIA 

Una  de  las  grans  causas  del  endarreriment 
en  que’s  troba  la  humanitat,  es  la  perniciosa 
interpretació  qu’en  tots  temps  s’ha  donat  a  la 
entitat  y  a  la  paraula  Paíria. 

Repassant  la  historia  veyèm  qu’en  nom  de 
la  Patria  s’han  comès  els  majors  crims  y  las 
coaccions  més  monstruosas,  y  qu’en  son 
nom  també  s’han  sostingut  tiranías  y  promo¬ 
gut  guerras  hont  han  trobat  la  mort-  milers  y 


i 


JOVENTUT 


milers  de  ciutadans  fills  tots  ells,  o  en  sa  més 
gran  part,  de  las  classes  trevalladoras. 

Patria  s’ha  dit  l’Estat  crudel,  al  ofegar  la 
veu  brava  o  plorosa  dels  pobles  conquerits 
als  qui  tiranisa,  al  apagar  ab  sang  el  foch  de 
nobles  aspiracions  de  llibertat,  y  al  enviar  a 
sos  mateixos  esclaus  a  morir  per  la  Patria 
quan  ab  forsas  s’ha  vist  pera  furtar  la  inde¬ 
pendència  d'un  poble  lliure,  crim  que,  en 
llenguatge  diplomàtich ,  ab  el  mot  d  anexió 
prompte’s  legalisa. 

Això  ha  donat'  lloch  a  que  la  gent  jaco¬ 
bina,  creyent — de  bona  o  mala  fe—  qu’en 
l’Estat-Govern  consisteix  tot  germen  de  Pa¬ 
tria,  declarés  la  guerra  a  las  nacionalitats  y 
a  tot  ideal  basat  en  ellas,  y  qu’en  son  lloch, 
y  ab  el  foch  de  la  indignació,  s’elaborés  en 
alguns  cervells  obtusos  l’utòpich  ideal  de  la 
no-patria,  y  el  no  menys  mancat  de  rahó  de 
la  Patria  e  Idioma  universals.  En  apoyo 
d’aquesta  teoria  s’han  aixecat  veus  ben  auto- 
risadas,  y  un  home,  en  Tolstoy,  l’ha  concre¬ 
tada  gràficament,  declarant  en  un  dels  seus 
llibres  que  tots  els  flagells  de  la  humanitat 
provenen  del  sentiment  de  Patria. 

Això  no  es  cert.  Com  a  compensació, 
s’ha  format  promptament  la  seva  antítesis: 
integritat  e  intangibilitat  de  la  Patria.  Em- 
però’ls  qui  l’han  feta  no  han  sigut  en  ge¬ 
neral  els  homes  severs  e  inteligents  qu’en 
la  ciència  y  en  la  natura  haurían  buscat  son 
fonament,  sinó’ls  burgesos  tiranisadors  ano¬ 
menats  estadistas,  qu’han  defensat  la  idea 
de  la  Patria — molts  cops,  si  no  tots,  falsifi- 
cada— per  pura  conveniència  de  l’actual  so¬ 
cietat. 

No  cal  dir  que  cap  d’ells  ha  trobat  la  rahó. 
Els  uns,  adalerats  per  un  ideal  de  progrés 
fals  y  ranci,  no  han  vist  la  veritat  quan  al 
devanl  dels  ulls  se’ls  presentava,  mentres 
els  altres,  temerosos  de  la  llum,  no  han  go¬ 
sat  arriscarse  en  la  lluyta  per  por  d’una  seria 
derrota. 

Ab  tot,  la  Veritat  existeix.  íQuí  la  trobarà? 
Els  nacionalistas — observadors  per  natura¬ 
lesa — creyèm  tenirla.  Es  innegable  que  la 
Nació  existeix  com  a  entitat  natural  y  orgଠ
nica.  Donchs  bé:  la  Nació  es  la  Patria,  o  mi¬ 
llor,  es  una  fase  de  la  Patria.  Aquesta  arren¬ 
ca  del  home  y  del  lloch  hont  aquest  naix.  Com 
a individualista  dech  dir:  ;(La  Patria  sóch  jo.» 


66 1 

Emperò  hi  afegeixo:  «Y  el  lloch  hont  he 
nascut  es  el  complement  de  la  meva  Patria.» 
L’impuls  de  solidaritat  y  germanor,  al  en- 
semps  que  las  necessitats  de  la  matèria, 
m’empenyen — sense  ferme  deixar  la  indepen¬ 
dència  del  jo — a  relacionarme  ab  él  grupo 
de  que  ja  formo  part  al  nàixer  y  que  al  de- 
vant  meu  trobo  constituhit.  Poble  o  muni¬ 
cipi  són  sos  noms.  (i)  Aquesta  es  altra  fase 
de  la  Patria.  L’ambient  que’l  volta,  infiuhint 
poderosament  en  son  caràcter  y  riquesa,  li 
es  segurissim  complement.  Però  es  sabut 
que  un  grupo  aixís  constituhit  no  pot  viure 
isolat  per  bé  que  l’hagi  dotat  la  naturalesa. 
Els  ensaigs  de  nous  sistemas  d’organisació 
social  qu’en  certs  llochs  isoladament  s’han 
instalat  y  han  fracassat  necessàriament, 
aixís  ho  demostran.  Per  això’ls  grupos  bus- 
can  relacionarse  y  confederarse  entre  si,  fins 
que  passant  per  la  regió  o  comarca — entitat 
formada  per  la  unitat  de  clima,  producció  y 
llenguatge— fan  la  Nació.  Aquesta  es,  donchs, 
y  no  l’Estat  la  veritable  Patria,  que  no  té  res 
de  tirànica  y  si  iúolt  d’hermosa.  Aquesta  es, 
y  l’abrassada  amorosa  de  totas  las  nacions 
serà  la  fundadora  de  la  humanitat  nova 
qu’entreveyém  en  somnis  com  sagrada  imat¬ 
ge  de  la  bellesa.  Y  ella  serà  l’única,  la  ver- 
dadera  Patria  universal. 

Queda,  donchs,  demostrat  que’l  sentiment 
de  Patria  es  natural  en  l’home,  y  no  seràn 
doctrinas  d’avens  verdader  las  que  preten¬ 
guin  desvirtuar  l’impuls  de  la  naturalesa.  Es 
clar  que  no  es  aquesta  la  concepció  que  de 
la  Patria  té  formada  la  gent  vella  y  ar¬ 
caica  que  no  admet  els  règims  fonamen¬ 
tats  en  la  més  ampla  base  de  llibertat  indi¬ 
vidual;  mes  no  hi  ha  dubte  qu’es  la  que  aca¬ 
barà  tothom  per  acceptar  a  mida  que  la 
educació,  l’estudi  y  la  generositat  vagin  cun- 
dint  en  el  cervell  dels  homes,  y  qu’ella  des- 
truhirà  las  preocupacions  dels  actuals  patrio- 
ters,  creguin  en  l’Estat  del  gorro-frigi,  patei¬ 
xin  d ’universalitis  o  bésomnihin  en  la  monar 
quía  de  dret  diví,  si  bé  d’aquests,  per  sòrt, 
ben  pochs  avuy  ne  quedan. 

Falta,  donchs,  una  nova  interpretació  de 
la  Patria.  Que  tots  deixém  de  banda  l’orgull 


(i)  Las  grans  ciutats  no  són  més  qu’aberracions 
d’aquesta  lley.  En  tot  ordre  d’ideas  són  antinaturals. 


662 


JOVENTUT 


d’ésser  els  néts  d’aquells  grans  capdills  em¬ 
prenedors  de  gloriosas  gestas.  Temps  són 
aquells  qu’han  passat  a  la  historia  pera  no 
tornar,  y  gran  quixotería  fóra’l  volerhi  retro¬ 
cedir.  Mirèm  endevant  y  tinguèm  a  la  Patria 
com  una  obra  bella,  may  com  un  institut  de 


EL  SUÏCIDI  MISTERIÓS 

Flors  a  la  taula,  a  las  cadiras,  a  terra; 
entre  taps  de  «Mum»,  el  gloriós  dels  Xampanys; 
per  la  estovalla,  sobre  vestits  de  seda, 
regalavan  els  vins  d’un  grapat  d’anys. 


Era’l  mullader  d’una  borratxera; 
el  va-y-tot  impiídicb  d’un  degenerat. 

Y  aquell  frenesí  tan  boig  y  estrany  era, 
que’s  feya  precís  un  mal  resultat. 


El  cas  es  que  s’ha  suicidat. 

Feya  poch  qu’era  allí;  reya  y  bevia 
entre’ls  companys  y  las  dònas  d’orgía, 
ab  bestial  aspecte,  en  l’alfombra  ajassat. 

La  Shara,  a  son  costat, 
fumant  se  revolcava  tota  nda, 
delectanse  ab  el  fum... 

Indolents,  tèrbols,  sos  ulls  lascius  prenían 
qu’ell  li  aboqués  als  pits,  hont  els  mugrons  florían, 
els  escorrims  daurats  d’una  ampolla  de  «Mum». 

Y  el  Xampany  gota  a  gota  s’escorria 
per  la  fina  pell  de  son  cos  grapejat; 

mes  el  rastre  brillant  que  la  escuma  hi  deixava 
feya  pensà  en  llimachs  que’l  vici  passejava 
per  sobre  d’aquell  ventre  tan  hermós  y  rosat. 

El  Xampany  góta  a  gota  corria; 
y  ell,  la  llengua  a  fóra,  fet  un  bèstia,  frisant, 
l'anava  perseguint  y  arreplegant. 

Hi  eran  tots  menys  l’Artau:  l’intim  mancava. 

Fet  un  colóm  l’Arcadi  sospirava 
als  brassos  de  l’Adeia,  qu’ho  prenia  rihent 

Y  en  Lluís,  gras  com  era,  s’empenyava 
en  calsars’  la  botina  de  la  Grain, 

que  tossía  de  riure,  y  ab  l’esfors  se  li  inflava 
el  coll  molsut  y  esbelt  hont  esclatava 
aquell  gra  tan  graciós  que  li  donava’l  nom: 
era  un  gra  moradench,  llustrós  y  rom 
com  de  rahím..  Els  amants  s'hi  dalíanl... 

Las  bocas  que  s’hi  obríanl... 

En  quant  a  l’Aguilar,  ell  rayl  Ben  assegut, 
fart  fins  la  nou  del  coll,  filosofava 
a  plena  veu  sobra’l  vici  y  la  salut. 

Sa  fembra,  la  grossa  Elvira,  morrejava 


forsa  y  destrucció.  Si  ho  fem  aixís,  batega- 
ràn  els  nostres  cors  de  joya  y  tindrèm  la  feli¬ 
citat  de  l’ànima,  perque  haurèm  cumplert  ab 
un  dever  de  justícia  sobre  la  terra. 

Olaguer  Massip 


el  coixí  del  sofà;  dormia  reguinyant 
una  cuixa  tremenda;  respirava 
pesadament.  Al  demunt  seu,  roncant, 
s’hi  adormia  l’Albert.  Era  tan  grassa  y  tova, 
que  a  tall  de  matalàs  l’aprofitava 
a  falta  de  Lu-Lu,  sa  franceseta  jova 
qu’era  prima  y  esquerpa:  quan  li  venia  a  tom 
com  alashoras,  que’l  vi  la  electrisava, 
feta  una  senyoreta,  castament  disertava 
sobre  l’Art  y  l’Amor,  enternint  a  tothom. 

Feya  poch,  ja  ho  he  dit,  ell  també  hi  era 
més  impúdich  que  tots,  ajegut  morrejant 
tot  el  cos  de  la  Shara,  que  riallera 
s’ho  prenia  ab  ulls  tèrbols,  delectantse  fumant. 

Aquella  nit  la  Shara  feya’l  cop: 
era  la  gran  bagassa,  mestressa  de  la  orgia, 
a  qui  tots  envejavan.  No  aixís  el  filosop 
que  prou  feyna  tenia 
en  dirigí  y  lligà'l  discurs  que  feya. 

Quan  caygueren  las  dugas  ningú’l  sentí,  prò  deya: 

«En  feu  massa,  companys.  Després  d’això  iquè  biha? 
Sols  queda’l  suicidi  per  no  recomensàl 
Feu  com  jo  faig,  que  may  arribo  al  fi: 
aixís  me  diverteixo  sens  poderme  aburríl...» 

Quan  caygueren  las  dugas  per  segona  volta, 
l’amich  de  la  Shara,  esca  y  pecat  de  tot, 
ab  actitut  resolta 
va  aixecarse  d’un  bot. 

Y  ab  molta  flema  y  calma  va  vestirse 
tal  com  si  res  hagués  passat; 

va  posarse’l  barret,  va  despedirse 
y  sortí  a  peu. 

Y  ara  ha  arribat 

l’intim,  l'Artau,  aixut  com  acostuma, 

tot  ulls,#ab  sa  mirada  omnipotent 

que  s’endinsa  y  glassa  y’s  fa  seva  a  la  gent. 

La  Shara,  aixís  que’l  veu,  no’s  revolca  ni  fuma; 
s’aixeca  espahordida  y’s  vesteix  tremolant; 
els  altres,  fets  uns  estúpits,  l’escoltan  mes  no  l’entenen 
y  això  qu’es  clà  y  precís:  las  paraulas  li  venen 
una  a  una  vibrant 

en  el  sarcasme  fi  que  ningú  imitaria, 
ab  una  gran  tranquilitat: 

«.  .  Com  que  jo  tot  ho  sé,  ja  fa  temps  qu’ho  sabia, 

...  y  ell,  ell  s’ha  suicidat. 

Aneuhi...  Es  dir,  ^per  què?  Ja  os  ho  dirà’l  diari...» 

Y  girantse  a  la  Shara,  ab  gest  extraordinari: 

«No’t  vesteixis,  no  cal.  Jo...  jo  sóch  l’amo  d’aquí 
y  el  ploraràs  ab  mill» 

Rafel  Nogueras  Oller 


El  pa  blanch  y  esponjós  y  la  fruyta  madura 
que’ls  famolenchs  n’haurían  fet  festí, 
aixafats  per  l’alfombra  en  la  mullena  impura 
com  las  porcellanas  y  el  cristall  més  fi. 


JOVENTUT 


ESTUDI  DE  MICRO- 
BIOLOGÍA  LITERARIA 
EL  VIBRIÓ  CRÍTICH 

Al  Dr.  D.J.  Oliva  Bridgman 

Sorpendrà  a  molts  que  després  dels  pro- 
fonds  estudis  portats  a  terme  per  vós  sobre 
aquesta  matèria,  m’hagi  proposat  jo  la  tasca 
de  portar  la  meva  humil  cooperació  a  un 
tema  tan  trascendental  y  ja  per  vós  tan  bri¬ 
llantment  estudiat.  L’atreviment  es  discul¬ 
pable  en  mi  —  encara  qu’estigui  lluny  de 
possehir  els  grans  coneixements  que  vós 
atresorèu  —  per  rahó  de  l’antiga  amistat  que 
ab  vós  me  lliga.  No  retreuré  aqui  fets  que 
de  sobras  tindrèu  presents,  ni  vull  conside¬ 
rar  mèrit  en  mi  pel  sol  íet  d’haver  cursat  a 
Paris  ab  vós  els  estudis  especials  baix  la 
direcció  del  gran  Pasteurj  més  que  tot  això 
han  de  valdrem  las  vostras  may  desmentidas 
atencions  envers  mi,  ab  las  que  avuy  encara 
he  comptat  per  endevant. 

Mes  avans  de  tot,  permeteume,  doctor  y 
amich  benvolgut,  que  vos  fassi  remarcar  un 
petit  lapsus  del  caixista  en  que  vós  no  haü- 
rèu  reparat.  Ell  vos  fa  posar  (sens  dubte  al¬ 
terant  lo  per  vós  escrit)  microbología  pel 
nom  de  la  ciència  qu’estudia’ls  microbis,  y 
es  evident  que  déu  dirse  y’s  diu  microbiolo¬ 
gia,  del  grech  (xwpóç  petit,  Píoç  que  vru,  y  Xópç 
tractat.  No  es  qu’això  tingui  gran  importàn¬ 
cia,  sobre  tot  avuy  que,  mort  en  Balari,  no 
quedèm  a  Barcelona  més  que  l’amich  Mas- 
riera,  vós  y  jo,  possehint  suficientment  el 
grech  pera  poder  capir  aquestas  petitas  sub¬ 
tilitats  etimològicas;  no  obstant,  feuho  es¬ 
menar,  si  os  plau,  donchs  els  vostres  escrits 
estàn  destinats  a  sobreviurens  a  tots  y  convé 
que  las  generacions  futuras  tinguin  un  just 
concepte  de  vós  y  de  nosaltres. 

Entrant  ara  de  ple  dins  el  tema  proposat, 
o  sia’l  cas  especial  del  vibrió  crítich  que  vós 
no  havèu  tal  volta  cregut  convenient  estudiar 
per  considerarlo  menys  perjudicial  que’ls  al¬ 
tres  o  de  menor  importància,  comensaré  per 
definirlo  com  a  un  micro  organisme  especial 
que’s  distingeix  pel  fet  d’adquirir  sa  mଠ
xima  virulència  sense  necessitat  de  cultiu; 
millor  dit,  se  desenrotlla  per  sí  sol  fins  en 
las  més  desfavorables  circumstancias,  pos¬ 
sehint  d’ell  mateix  las  necessarias  energias 
pera  sas  multiplicadas  manifestacions  d’acti¬ 
vitat.  Aquestas,  més  que  la  forma  poch  defi¬ 
nida  del  microbi,  el  fan  classificable  entre  la 
varietat  vibrió;  per  sa  movilitat  extraordinଠ
ria  y  per  sa  intrusió  en  tots  els  medis  sense 
distinció,  es,  sense  dubte,  aquell  del  quin 
més  difícilment  pot  un  guardarse.  Quan 
menys  un  s’ho  pensa  es  víctima  de  la  infec¬ 
ció,  quins  resultats  són  més  temibles  per 
rahó  de  la  qualitat  de  las  toxinas  produhidas 
pel  microbi,  que’ls  glòbuls  fagocitas  de  la 


663 

sang  no  abastan  a  devorar  ab  la  rapidesa 
convenient  pera  defendre  l’organisme  atacat. 

^Volèu  la  explicació  del  cas  patològich  més 
comú  en  que’s  produheix  la  malaltia  de  la 
crítica  originada  pel  microbi  que’ns  ocupa? 
Hèusel  aquí.  L’individuu  sol  ésser  general¬ 
ment  dels  que  forman  el  nucleu  stultorum; 
exercita  una  professió  manual,  llimpia-botas 
(cas  Zoilo),  sabater  (cas  Comella)  0  tintorer 
( cas  Casellas  ).  Com  podrèu  veure  hi  ha 
exemples  de  molta  antiguitat,  no  mancantne 
de  ben  moderns,  si  bé  avuy  ja  es  difícil 
saber  la  vera  ocupació  primitiva  dels  critichs. 
Exemples:  en  Costa,  de  qui  no  se  sab  que 
may  hagi  fet  res;  en  Marsillach,  qu’ha  fet  de 
tot  segons  diuhen;  y  el  dia  que  a  vós  0  a  mi 
(que  tot  es  possible)  ens  ataqués  la  malura, 
jquí  sabria,  per  exemple,  que  a  vós  els  vos¬ 
tres  pares  os  tenían  destinat  a  regentar  la 
llur  modesta  botiga  de  plats  y  ollas,  y  que  a 
mi’m  tocava  encarregarme  de  la  de  betas  y 
fils  del  carrer  de  la  Cadena,  ahont  de  joves 
tan  instructivas  discussions  cientificas  y  lite- 
rarias  havíam  sostingudas  vós  y  jo  ab  l’adro¬ 
guer  y  el  marit  de  la  planxadora?  Advertiu 
que  l’exemple  nostre  no’l  retrech  aqui  per  lo 
de  stultorum,  sinó  perque  ha  vingut  a  tom  se¬ 
nyalar  el  fet  de  que  la  humanitat  quasi  sem¬ 
pre  ignora’ls  comensos,  sovint  humils,  dels 
seus  grans  homes. 

Donchs  bé:  l’individuu  predestinat  a  crítich 
(dich  predestinat  perque’l  mal  se  declara 
tot  d’un  cop  y  sense  síntomas)  comensa  per 
sentir  una  invencible  pruitja  de  fer  quelcom , 
volent  sortir  de  la  esfera  de  son  no  res.  Fins 
aquí  això  pot  pendres  com  una  saludable  as¬ 
piració  en  tot  temps  digna  d’ésser  encorat¬ 
jada;  el  criticisme  serà  en  tot  cas  conseqüèn¬ 
cia  de  fets  ulteriors.  La  primera  cosa  que  se 
li  ocorre  es  fer  versos;  els  primers  solen 
ésser  felicissims,  com  per  exemple  aquells  de 
El  Cosaco  Vencedor ,  que  són  els  únichs  d’en 
Casellas.  N’hi  ha  qu’ emprenen  un  lirisme  sen¬ 
sual,  y  cantan  a  Friné,  y  fan  altras  calavera- 
das  poètich-eròticas  sense  lograr  qu’admiri 
ningú  sa  inspiració  de  salta  taulells. 

Després  d’haver  corregut  a  llegirlos  als 
amichs  y  parents,  que  s’afanyan  a  felicita rlo 
pera  que  no’s  deixi  perdre  aquell  dò ,  el  nos¬ 
tre  cas  sol  passarse  algunas  setmanas  ru¬ 
miant  la  mostra  Generalment  no  passa 
d’allò,  y  es  quan  se  decideix  a  cultivar  simul¬ 
tàniament  alguna  altra  branca  literaria  (l’ar¬ 
ticle  de  costums,  la  narració  novelesca,  etcè¬ 
tera,  etc.)  qualsevol  de  las  mil  manifesta¬ 
cions  grafomaniacas  y  de  que  no  us  parlaré 
perque  vos  són  de  sobras  habituals.  No  cal 
dir  que’l  fracàs  es  complert  en  tots  els  ordres. 

Si  l’individuu  ha  anat  a  Llotja  0  té  cursat 
dibuix  (per  lineal  que  sigui)  de  quan  anava  a 
estudi,  alashoras  s’enseja  en  la  pintura,  0  bé 
en  la  caricatura,  que  li  sembla  més  fàcil.  Sos 
primers  trevalls  solen  sortir  al  Almanach  de 
La  Esquella  (allí  tot  ho  admeten  con  tal  que 


JOVENTUT 


664 

sigui  de  balde ),  més  també  solen  ésser  els 
únichs. 

En  aquesta  precisa  ocasió,  sense  senyal 
previ,  com  tocat  per  un  dit  invisible  (apari¬ 
ció  brusca  y  fatal  del  vibrió  critich)  y  a  pre¬ 
text  d’una  exposició  d’art  antich  (0  modern), 
0  de  la  publicació  d'un  llibre  (notèu  bé  qu’ell 
no  ha  pogut  arribar  a  exposar  res  ni  a 
publicar  res)  l’home  reventa  ab  un  article  de 
critica,  que  li  publican  (de  franch,  natural¬ 
ment)  a  qualsevol  revista  de  Catalunya  més  o 
menys  artística,  després  d’haver  probat  inú¬ 
tilment  de  ferse  admiradors  entre  la  joventut 
intelectual. 

Un  cop  declarada  la  malaltia,  ja  no  hi  ha 
res  a  ferhi;  coneixèu  prou  las  conseqüencias, 
pels  estudis  de  microbiologia  que  portèu  fets, 
y  no  insistiré.  Generalment  el  critich  incu¬ 
rable  acaba  per  cobrarel  barato  en  qualsevol 
periòdich  ahont  se  dona  compte  (si  se’n  recor- 
dan)  de  tota  obra  de  la  que  se'n  envihin  dos 
exemplars ;  reventant  a  tot  déu  quan  aixis  li 
dona  la  gana;  rabejanlse  ab  els  artistas  que 
no  han  trobat  en  llur  estudi  algún  quadret  es¬ 
cadusser  digne  d’ocupar  un  buyt  que  sempre 
hi  ha  en  el  despatx  del  critich;  y  aixis  succes¬ 
sivament.  Si  anèu  a  las  llibrerías  de  vell  l’en¬ 
demà  de  publicada  una  obra,  hi  trobarèu 
exemplars  a  meytat  de  preu,  sense’l  full  de  la 
dedicatòria.  Són  las  propinas  del  critich. 

Y  perdonèu,  amich  de  l’ànima,  el  meu 
modo  de  senyalar. 

R.  Vallés  y  Roderich 

Viena,  setembre  de  igoq. 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Laria,  per  Joseph  M ,a  Folch  y  Torres.  —  Bi¬ 
blioteca  Popular  de  «L’ Avenç» . —  ( Primer 
premi  en  el  concurs  de  novelas). 

Es  una  novela  de  costums  montanyencas 
quina  protagonista,  la  Laria,  es  el  tipo  de  la 
dóna  hermosa  y  de  talent  que  veyent  son 
patrimoni  amenassat  pels  acreedors  y  com¬ 
prenent  que  seria  una  quimera  esperansar 
un  matrimoni  entre  la  fadrinalla  del  poble 
incapassa  de  saber  apreciar  sa  bellesa  y  sas 
passions,  posa  a  proba  tots  els  medis  de  que 
pot  disposar  una  dóna  com  ella  pera  enamo¬ 
rar  al  oncle  Roch,  un  vell  de  bon  regent  en¬ 
cara  y  ab  cabals  sobrers  pera  refer  l’abatuda 
casa  de  «La  Rovira». 

Tots  els  personatges  de  la  novela  estàn  ad¬ 
mirablement  pintats,  sobressortint,  emperò, 
els  tipos  d’en  Rieu  el  germà  de  la  Laria,  el 
del  oncle  Roch,  y  sobre  tot  el  de  la  protago¬ 
nista. 

L’estil  de  l’obra,  el  llenguatge,  el  desen¬ 
rotllo,  y  sobre  tot  las  descripcions,  són  im¬ 
millorables.  Las  escenas  del  dinar  a  cal  oncle 
Roch,  la  de  la  Laria  trasmudantse  en  sa 
cambra  y  la  que  podríam  anomenar  escena 
de  la  temptació ,  estàn  magistralment  escritas 


y  demostran  el  grau  de  perfecció  a  que  pot 
arribar  la  prosa  catalana.  Las  dugas  darre- 
ras  escenas  especialment,  acusan  per  part 
d’en  Folch  y  Torres  uns  coneixements  tan 
pregons  y  detallats  de  psicologia  femenina, 
que  res  tenen  qu’envejar  la  sevas  pàginas  de 
Laria  a  las  de  Pepita  Jiménez  o  Genio  y  Fi¬ 
gura  de  don  Juan  Valera,  ni  a  las  de  Men- 
songes  d’en  Paul  Bourget. 

Es  llàstima  realment  qu’en  Folch  y  Torres 
hagi  tingut  de  condensar  en  el  curt  espay  de 
las  pàginas  fixadas  per  la  convocatoria  d’un 
concurs,  la  déu  fecondíssima  d’inspiració  y 
de  potencia  que  suposa  sa  reduhida  novela 
Laria. 

Felicitèm,  donchs,  a  en  Joseph  M.a  Folch  y 
Torres  per  la  publicació  de  sa  bellísima  nove¬ 
la;  y  no  volèm  acabar  la  critica  sense  manifes- 
tarli  que,  ja  que  tan  bé  sab  conreuhar  la  no¬ 
vela  montanyenca,  cada  dia  més  prostituhída 
pels  jovincels  foranis  y  pels  deixebles  (desa- 
plicats)  dels  grans  mestres  Ruyra,  Víctor  Ca¬ 
talà  y  Vayreda,  ens  plauria  moltissim  veure 
còm  se  sab  moure  en  la  menys  explotada  no¬ 
vela  ciutadana. 

Que  s’animi,  donchs,  en  Folch  y  Torres  y 
no  temi  empendre’l  camí  que  li  indiquèm; 
perque  qui  sab  escriure  com  l’autor  de  Laria 
no  ha  de  témer  cap  fracàs. 

CONCLUSIONES  APROBADAS  EN  LA  SEGUNDA 

ASAMBLEA  NACIONAL  DE  LOS  AMIGOS  DE  LA 

ENSENANZA. 

Es  un  tomet  molt  ben  presentat  que  conté 
totas  las  carrinclonerias  que’s  varen  aprobar 
en  aquella  assamblea  0  Congreso  Pedagó- 
gico  que  temps  enrera  va  celebrarse  en  el 
paranimf  de  nostra  Universitat. 

Y  com  que  totas  las  accions  dels  ents  són 
una  demostració  eterna  de  que’ls  efectes  par- 
ticipan  fatalment  del  modo  d'ésser  de  llurs 
causas,  calculin  nostres  llegidors  els  efectes 
qu’en  forma  de  conclusiones  varen  produhír 
en  aquella  ocasió  tots  els  cursis  de  Madrid  y 
Barcelona  presidits  pel  super-cursi  Cana- 
lejas. 

...  Perque  la  llista  dels  assambleístas  es 
aclaparadora.  Allà  hi  ha  lo  bo  y  millor  de 
cada  casa.  La  nombrosa  familia  dels  Rodrí¬ 
guez  (Méndez,  Ruiz,  y  Morini),  el  cèlebre 
Estebanell,  l’inevitable  don  Cosme  Parpal  y 
Marquès,  el  monumental  Barón  de  Bonet  y 
quasi  tots  els  catedràtichs  del  trust  castila- 
lerrouxista\  el  Consejo  Universitario  de  Reus 
(iquina  enveja  a  Londres  y  a  Paris!...),  don 
Romàn  Clausolles,  ex-fotògraf,  ex-dibuixant, 
ex-catalanista  y  ex  autor  d’una  alegoría  es- 
culptòrica  de  Els  Segadors  que  no  va  tenir 
èxit;  en  Roig  y  Bergadà,  en  Codina  y  ,Sert, 
aquest  fabricant  qu’ara  aspira  a  diputat  y 
que'ns  jugaríam  qualsevulga  cosa  que  déu 
ésser  de  la  Creu  Roja,  de  la  Federació  Gim¬ 
nàstica  y  del  batalló  de  veleranos-,  don  An¬ 
toni  Balaguer,  don  Pere  Garriga  y  Puig... 


JOVENTUT 


en  fí,  un  seguit  d’eminencias  que  fa  tremolar 
y  que  varen  adoptar  uns  acorts  dignes  del 
immortal  Pero-Grullo,  qual  lectura  recoma- 
nèm  desd’ara  a  tots  els  que  pateixin  d’insom¬ 
nis  y  desvetllaments. 

Se  agradecerà  una  critica  y  el  envio  de  dos 
números  d  esta  s./c.,  Luchana  q']  pral ,  ( por 
lo  que  se  les  anticipa  las  gracias).  Madrid. 

Contenint  aquestas  paraulas  y  marcada  ab 
un  sagell  que  diu  La  Reforma  Literaria,  hem 
rebut  una  cartrolina  acompanyada  de  quatre 
llibrets  que  són  respectivament  els  dramas 
Felipe  II  y  Fernando  VII ,  v  els  cantos  Valèn¬ 
cia  y  Asturias  d’un  poema  titulat  La  Iberiada. 
Tot  plegat  obra  d’un  geni  anomenat  Manuel 
Lorenzo  D'Ayot,  quina  vera  efígie  figura  al 
devant  de  cada  llibre,  cubertas  sas  espatllas 
augustas  per  una  capa  blanca  y  duhent  en  la 
corbata  una  gran  enganxadissa  de  llassos  y 
condecoracions. 

Del  poema  La  Iberiada  no’ns  atrevim  a 
dirne  res, .puig  es  una  obra  molt  superior  a 
nostras  forsas  intelectivas.  Y  per  lo  que  res¬ 
pecta  a  las  obras  dramàticas,  sols  dirèm  que, 
segons  manifesta  en  Diaz  de  Mendoza  en 
una  carta  que  reproduheix  l’autor,  es  una 
llàst  ima  que  per  falta  de  temps  no  s’hagi  po¬ 
gut  posar  en  escena’l  drama  Fernando  VII\ 
y  en  quant  al  altre  drama  del  jove  director 
de  La  Reforma  Literaria ,  repetirém  solsa- 
ment  las  paraulas  d’un  dels  seus  comentaris- 
tas:  Hoy  sólo  puede  afirmarse  que  hay  un  autor 
eminente  y  un  drama :  Lorenzo  D'Ayot:  Fe¬ 
lipe  II. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


REVISTA  DE  REVISTAS 

La  Renaissance  Latine  (Paris)  publica  en 
son  número  de  setembre  un  detingut  estudi 
deMarcel Mielvaque  sobre  en  Waldeck-Rous- 
seau,  y  un  altre  d’Edgard  Milhaud  sobre’l 
Congrós  Socialista  d’Amsterdam.  En  el  Bul- 
letin  politique  se  tracta  dels  ferrocarrils  trans- 
pirenaichs  tot  parlant  d’Espanya,  remarcant 
la  necessitat  de  que  sian  un  fet  y  observant 
que  no  essent  richs  els  departaments  france¬ 
sos  ni  las  provincias  espanyolas  directament 
interessadas,  s’imposan  de  bon  comensa- 
ment  bastants  sacrificis  per  part  d’abdós  go¬ 
verns,  lo  que  fa  suposar  al  cronista  que’l 
d’Espanya  no’s  decidirà  pas  fàcilment  a  pen- 
dre  a  son  càrrech  la  part  major  dels  gastos. 
En  cambi  fa  avinent  y  alaba’l  projecte  de  la 
Diputació  provincial  de  Navarra,  que  tenía’l 
propòsit  de  fer  construhir  un  altre  ferrocarril 
entre  Pamplona  y  Bayona  sense  demanar 
cap  mepa  de  subvenció  al  Estat. 

Qu'es  lo  qu’hauríam  d’haver  fet  els  cata¬ 
lans  de  Fransa  y  d’Espanya,  ben  avinguts  de 
bon  principi  en  aquesta  ja  vella  qüestió  dels 
ferrocarrils  pirinenchs.  Però  manca  patrio¬ 
tisme  y  sobra  egoisme. 


665 

Mercure  de  France  (Paris).  Són  curiosos, 
entre  altres,  els  trevalls  que  publica  aquesta 
notable  revista  en  son  darrer  número  baix 
els  tituls  Les  Racines  de  l'Idealisme ,  Les  Pein- 
tres  de  la  terre  belge  y  Le  Pouvoir  de  l’Imagi- 
nation  chez  les  Fnfants ,  firmats  respectiva¬ 
ment  per  Remy  de  Gourmont,  Marius-Ary 
Leblond  y  L.  Bélugou.  En  la  Revue  du  mois , 
nodrida  e  interessant  com  sempre,  en  Gour¬ 
mont  combat  ab  acert  l’obligat  descans  do-  t 
minical,  dihent: 

Els  europeus,  segons  Schonpenhauer,  trevallan  sis 
días  de  la  setmana  pera  tenir  dret  d’aburrirse’l  setè. 
Aquest  es  el  diumenge  angle-saxó.  El  diumenge  dels 
pobles  de  civilisació  llatina  ha  sigut  sempre  quelcom 
menys  trist;  però  tendeix,  fa  alguns  anys,  a  enfosquirse. 
Moltas  lligas  o  associacions  trevallan  a  aquest  fí,  las 
unas  francament,  las  altras  hipòcritament  piadosas.  En 
el  fons  s’agita’l  propòsit  de  complaure  al  Vell  Jukeu  y 
afalagarlo  restituhint  al  setè  día  sa  indolència  tradi¬ 
cional. 

Combat  l’apologia  del  descans  dominical 
que's  troba  en  la  introducció  de  1  ’Avertisse- 
ment  aux  propiètaires ,  de  Proudhon,  y  diu 
que  de  lo  que’s  tracta  es  del  ideal  biblich,  al 
que  no  s’hi  avé  pas  la  realitat  moderna.  No 
podèm  avuy  considerar  un  principi  lo  que 
no  es  més  que  un  compromís. 

Parlant  del  Congrés  Lliurepensador  de  Ro¬ 
ma,  diu  que  M.  Sergi  (antropòleg  resident 
en  un  vell  cau  jesuhitich  de  Roma,  en¬ 
tre  tres  mil  cranis  sense  comptar  el  seu, 
ha  declarat  que  ni  Renan  ni  Spencer  eran 
verdaders  lliurepensadors  .  Els  verdaders 
lliurepensadors  són  els  qu’han  íet  la  da¬ 
rrera  pelegrinació  a  la  ciutat  eterna.  La 
Espanya  sola  n’hi  ha  dut  quatrecents:  tot  un 
barco  ple,  fletat  expressament,  pera  que  fes¬ 
sin  en  bloch  llur  sensacional  entrada  a  la  ciu¬ 
tat  eterna.  La  Fransa  hi  estava  representada 
pels  ciutadans  Petit-Jean  (fan  Petit!)  y  Bon- 
nevial.  La  divisa  del  lliurepensament  inter¬ 
nacional  ha  sigut  «Llibertat,  Progrés,  Dret 
humà,  Justicia  social.»  Afegeix  que’l  lliure¬ 
pensador,  com  el  devot,  es  inofensiu:  ell  ho 
sab  y  no  camina  sinó  formant  remat:  es  un 
hervibor.  \  , 

La  Lectura  (Madrid).  Publica  nombrosos 
trevalls,  firmats  per  Francisco  Acébal,  Joa- 
quin  F.  Prida,  Emilia  Pardo  Bazàn,  Manuel 
Diaz  Munoz,  Adolfo  Posada,  Zeda,  Angel 
Guerra,  Pedro  Gonzàlez  Blanco,  Antonio 
Palomero,  que'ns  serveix  un  article  buyt 
sobre  la  personalitat  artística  del  actor  ca¬ 
talà  Borràs,  y  Manuel  Sales  y  Ferré,  autor 
d’un  erudit  estudi  sobre  El  Estado  social.  En 
ell,  de  bonas  a  primeras,  ens  dóna  aquesta 
definició:  El  Estado  es  la  voluntad  social. 
Creyèm  qu’es  massa  definir,  per  més  que 
després  l’articulista  ja  s’explica,  dihentnos 
que  sense  societat  no  hi  pot  haver  Estat. 
Bon  descubriment. 

Hojas  Selectas  (Barcelona).  Es  notable’l 
darrer  número  d’aquesta  revista,  en  el  que 
s’insertan  importants  trevalls  com  el  de  Ra- 


666  JOVENTUT 


fael  Símboli  y  F.  C.  Ferrer  sobre  La  Isla  de 
Cerdeiia,  reproduhintse  hermosas  visias  de 
l’illa  y  de  sos  habitants,  entre  las  qu’esdig- 
na  d’esment  la  d’una  basílica  d’estil  romà- 
nich-català  corresponent  als  temps  en  que 
Cerdenya  estigué  anexionada  a  la  corona 
d’ Aragó. 

La  Ilustració  Catalana  (Barcelona).  Publica 
una  interessant  noticia  sobre  la  població  pi- 
renenca  de  Molló,  ab  curiosas  vistas  de  la 
mateixa.  Els  demés  trevalls,  firmats  per  Co- 
roleu,  Oller  y  Rabassa,  Morera  y  Galicia, 
Pons  y  Massaveu,  Joaquim  Maria  de  Arce, 
etzètera .  Las  ílustracions  consisteixen  en 
reproduccions  de  dugas  obras  pictòricas  d’en 
Tusquets,  varias  vistas  de  la  Mandxuria,  al- 
tras  de  l’alta  montanya  catalana,  y  altras 
de  Barcelona  durant  las  passadas  festas  de 
la  Mercè. 

Butlletí  del  (( Centre  Excursionista  de  Cata¬ 
lunya: i)  (Barcelona).  En  el  número  darrera¬ 
ment  publicat  s’hi  troban  els  següents  tre¬ 
valls:  Sant  Pere  de  Casserres ,  per  Joseph 
Maria  Pericas;  Una  nova  necròpolis  proto- 
històrica:  La  necròpolis  de  Padrós  (acaba¬ 
ment),  per  Pau  Teixidor  y  Tarrida;  Lo  Vallès 
(continuació),  per  Norbert  Font  y  Sagué. 
S’intercalan  bonicas  vistas  dels  llochs  que’s 
descriuhen. 

Ll.  V. 


NOVAS 

La  festa  de  presa  de  possessió  del  Pi  de 
las  Tres  Brancas,  que  com  saben  nostres  lec¬ 
tors  resultà  un  acte  grandiós  per  l’entusiasme 
dels  nombrosissims  catalans  que  hi  assis¬ 
tiren,  ha  tingut  tal  ressonància  arreu,  que  la 
Unió  Catalanista  ha  rebut  y  segueix  rebent 
aquests  dias  innombrales  felicitacions  de  tots 
els  indrets  de  Catalunya,  com  també  de  fóra 
de  ella. 

El  relat  de  la  fugida  de  Barcelona  del  gran 
Salmerón  a  primeras  horas  del  mati  del  30 
de  setembre,  serà  una  pàgina  de  glòria  més 
en  la  historia  d’aqueix  gran  capdill  de  las 
forsas  republicanas. 

En  efecte:  si  els  grans  generals  s’acreditan 
pel  valor,  també  s’acreditan  per  la  prudèn¬ 
cia.  Aquesta  prudent  retirada  d’en  Salmerón 
en  moments  tan  crítichs ,  farà  època.  Si  go¬ 
séssim,  la  faríam  cantar  a  nostre  company 
de  causa  en  Vallès  y  Roderich  com  una  nova 
Guillada  d'en  Titó.  Ell  que  té  ab  en  Salmerón 
tanta  simpatia! 

Al  jefe  único  li  digueren  que  son  lloch-ti- 
nent  Lerroux  tenia  preparat  al  poble  pera  la 
revolució;  y  es  clar,  al  sentir  la  paraula  re¬ 
volució  obrí  cosa  d’un  pam  aquells  ulls  d’es¬ 
verat  que  li  saltan  de  la  testa,  y  pensà: 
((Cert!  Avuy  n’es  dia!»  Però  considerant  que 
no  tenia  vora  seu  al  ejército ,  y  que  per  con¬ 


següent  no  podia  fer  la  revolució  ideal,  tal 
com  ell  la  concebeix  o  sia  tal  com  las  que 
s’efectúan  tot  l’any  a  las  repúblicas  de  Gua¬ 
temala,  Uruguay,  Honduras  y  demés  paisos 
avensats,  cambià  de  tàctica  y  agafà’l  tren. 

Molts  dels  que  l’havian  anat  a  rebre  a  sa 
arribada  a  Barcelona,  y  que’l  volian  despedir 
ab  una  gran  apoteosis,  no  surten  de  sa  apo¬ 
teosis.  Exceptuémals  analfabets,  que  aquests 
han  badat  y  badaràn  sempre,  per  més  ani¬ 
versaris  que  vagin  passant  de  la  revolució  de 
setembre  y  per  més  que’ls  bandarras  de  la 
política’s  diverteixin  ab  la  seva  credulitat, 
que  verament  traspassa’ls  límits  de  la  bes¬ 
tiesa. 

Els  queda  en  Lerroux,  que  al  veure  la  fu¬ 
gida  d’en  Salmerón  s’ha  indignat  y  vol  po- 
posarse  a  fer  la  revolució  sense  més  espera 
ni  contemplacions,  sense  ejército  ni  res,  pera 
desempenyar  sa  paraula  tantas  voltas  em- 
penyada. 

Ja  ho  sentirèm  a  dir  un  dia  d’aquests.  De 
que  hi  ha  maror  en  las  hosts  lerrpuxinas  no 
se’n  pot  pas  dubtar,  com  no’s  pot  dubtar  que 
hi  ha  un  misteri  en  la  repentina  fugida  d’en 
Salmerón.  Els  diaris  de  la  Union  la  prepara¬ 
ren  ab  un  silenci  tan  estudiat  aqueixa  fugida, 
que  molts  sospitan  que  las  desavençncias  en 
el  sí  del  partit  han  arribat  a  son  període 
àlgit. 

Perque  això  de  deixar  aygualir  d’aquesta 
manera  un  viatge  de  propaganda  tan  sonat, 
això  de  no  consagrar  el  final  de  la  tournèe  ab 
un  gran  meeting  commemoratiu  de  la  Glo¬ 
riosa :,  no  té  perdó. 

Sobre  tot  pera’ls  de  La  Publicidad ,  que 
parlan  de  revolució  tot  l’any.  Còm  els  hau- 
ràn  cogut  a  n’aquests  els  discursos  de  tons 
governamentals  que,  al  tornar  cap  a  la  vila 
del  ós,  ha  fet  en  Salmerón  a  Lleyda  y  a  Za- 
ragoza ! 

Sobre  tot  aquella  frase  qu’ha  d’esdevenir 
cèlebre:  la  de  que’ls  republicans  no  deuhen 
esforsarse  per  separar  la  Iglesia  del  Estat. 

En  Salmerón  ha  predicat  o  poch  menys  el 
respecte  a  tot  lo  e-xistent,  y. després  s’ha  des- 
mayat  y  ha  caygut  malalt,  per  sòrt  de  poch 
cuydado.  Sia  com  vuiga,  hi  ha  home  y  jefe 
único  per  poch  temps. 

Nada ,  Maura,  aquí  no  hi  ha  més  amo  ni 
més  jefe  único  que  tu. 

Nada,  Lerroux,  amaneix  els  trastos;  la  re¬ 
volució  s’imposa  y  esperèm  que  ja  que  no 
hi  ha  altre  remey,  la  emprenguis  a  càrrech 
teu. 

Parlant  de  la  festa  de  presa  de  possessió 
del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  deya’l  passat  dis- 
sapte  La  Renaixensa : 

La  majoria  (de  periòdichs  catalanistas)  han  aplaubit 
sense  reservas  la  organisació  y  celebració  del  acte;  sols 
alguns — poquíssims — s’han  atrevit,  volèm  creure  qu’ad 
la  major  bona  intenció,  a  expressar  sa  recansa  per  no 
haverse  donat  a  la  festa  del  Pi  cert  color  religiós. 

a> 


JOVENTUT 


Si  certs  elements  s’han  atrevit  a  dir  que  no’s  pot 
ésser  bon  català  sens  ésser  bon  catèlich,  la  Unió  Cata¬ 
lanista  no  ha  fet  pas  seva  la  frase.  Pera  ésser  catala¬ 
nista,  segons  ella,  no's  requereix  més  qu’aymar  a  Ca¬ 
talunya  y  trevallar  per  la  seva  llibertat. 

Y  com  la  forsa  de  Unió  Catalanista  descansa  preci¬ 
sament  en  la  tolerància  y  el  respecte  mutuu,  y  com  el 
nacionalisme  té  la  virtualitat  d’acoblar  a  tots  els  cata¬ 
lans  que’s  sentin  moguts  per  l’esperit  nacional  de  nostra 
terra,  qualsevulga  que  sigan  sas  ideas  políticas,  reli- 
giosas  y  socials,  per  això  la  Junta  Permanent,  encarre¬ 
gada  d’executar  els  acorts  de  las  Assambleas  y  de  diri¬ 
gir  l’acció  política  del  Catalanisme,  ha  procurat  y  pro¬ 
curarà  sempre  allunyar  de  nostre  moviment  tot  lo  que 
no  essent  esencial  pera  la  santa  causa  que  defensa, pugui 
pertorbar  la  germanor  y  solidaritat  de  las  diversas  for- 
sas  acobladas. 

Aquest  es,  en  efecte,  l’esperit  de  la  Unió 
Catalanista ,  esperit  qu’endebadas  pretengue¬ 
ren  desvirtuar  en  la  esmentada  festa  alguns 
catòlichs,  als  quals  s’imposà  prompte’l  bon 
sentit  de  la  generalitat.  Mes  entre  aqueixos 
catòlichs  n’hi  figurava  algún  que,  pochs 
dias  després,  ressenyant  la  festa  en  un  ar¬ 
ticle  periodistich,  deya  que  un  cop  celebrat 
l’acte  y  mentres  las  comissions  se  despedian, 
se  preparà  un  altar  y  mossèn  Ribera  celebrà 
la  santa  missa  alli,  a  ple  ayre,  devant  del  Pi 
y  d’aquella  hermosa  plana,  y  que  després  la 
gentada  anà  marxant.  Explicat  d’aquesta  ma¬ 
nera,  per  més  que  l’acte  hagués  acabat,  tot¬ 
hom  diria  que  la  missa  fou  cosa  de  tots,  puig 
tots  esperaren  que  s’acabés  per’anarsen:  lo 
qual  no  es  veritat,  ni  molt  menys. 

Aquesta  manera  insidiosa  de  voler  impo¬ 
sar  de  cap  o  de  cúa  las  propias  creencias  serà 
tan  eclesiàstica  com  se  vulgui,  però  ben  im¬ 
pròpia  dels  caràcters  franchs  y  lliberals  y 
dels  esperits  no-sectaris. 

El  respecte  a  las  propias ideas  deuria  tréu- 
rens  aqueix  prurit  de  voler  imposarlas  insi¬ 
diosament.  Nosaltres  no’ns  vantèm  pas  de 
catòlichs,  mes  si  ho  fóssim,  creuriam  que 
nostra  religió  es  prou  gran  pera  no  necessi¬ 
tar  que  se  la  introduheixi  per  forsa  allà  hont 
no  na  entrat  ni  déu  haver  d’entrar.  Un  bon 
creyent  creu  en  primer  lloch  pera  ell  mateix, 
y  creu  més:  creu  qu’es  pecat  afirmar  que  un 
altre  creu  lo  que  a  n’ell  li  consta  que  no  creu. 

Quins  catalanistas  y  quins  catòlichs! 

En  Vallès  y  Ribot  ja  torna  a  virar  de  proa 
al  Catalanisme.  Al  efecte  ha  contribuhit ,  se¬ 
gons  sembla,  a  la  redacció  d’unas  bases 
d’arreglo  entre’ls  federals  purs  de  «Catalunya 
Federal»  y  els  federals  de  llautó  qu’ell  sem¬ 
pre  ha  acapdillat. 

Mirèu  que  n’es  de  barroher  aquest  home! 
Esperèm  veure  l’actitut  que  pendràn  els  de 
«Catalunya  Federal».  Veyàm  si’s  deixaràn 
seduhir,  en  vista  de  l’abstenció  oficial  del 
Consell  Regional  Federalista  de  saludar  al 
republicano  Salmerón. 

Pensin  que  si  el  Consell  ha  cumplert  son 


667 

dever  ha  sigut  gracias  a  la  enteresa  de  son 
presidept  senyor  Pi  y  Suner.  Però  ni  el  se¬ 
nyor  Pi  y  Suner  es  el  partit,  ni  el  partit 
deixa  d’ésser  una  olla  de  grills. 

Els  de  «Catalunya  Federal»  saben  qu’ara 
més  que  may  han  d’anar  a  la  selecció,  si 
es  qu'hem  de  pendre  en  serio  sas  protestas 
de  nacionalisme  y  d’amor  a  Catalunya  per 
sobre  de  tot. 

Un  colaborador  de  El  Liberal  en  Barcelo¬ 
na  troba  que’l  discurs  pronunciat  en  l’acte 
d’obertura  dels  tribunals  pel  ministre  corres¬ 
ponent  està  mal  escrit. 

Y  donchsíquè’n  diu  El  Liberal  del  discurs 
qu’en  el  mateix  acte  pronuncià’l  fiscal  del 
Suprèm,  en  el  que  hi  ha  paragrafs  com 
aquesU: 

Séame  permitido  en  este  lugar  constituirme  en  in- 
tér^rete  de  una  aspiración  que  estimo  atendible  y  justa. 
Consiste  en  que  el  juez,  el  fiscal,  el  procesado,  el  tes- 
tigo  y  el  perito  puedan  entenderse  en  su  pròpia  lengua 
sin  necesidad  de  intérpretes,  que  en  muchos  casos  lo 
son  de  manera  imperfecta,  allí  donde  la  de  la  genera- 
lidad  es  distinta  del  idioma  oficial,  ya  que  con  ello 
nada  perdería  la  causa  de  la  unidad  de  nuestra  querida 
Espana  y  puede  ganar  mucho  el  principio  eterno  de  la 
justícia,  al  que  debemos  todos  sincero  acatamiento;  lo 
cual  implicaria  necesariamenle  la  desaparición  de  al- 
gunas  de  las  incompatibilidades  hoy  vigentes. 

De  segur  que,  a  més  de  trobarlo  mal  escrit 
gramaticalment,  fins  troba  dolenta  la  lletra. 
Com  troba  dolent  FA  Liberal  tot  lo  que  favo- 
reixi  las  aspiracions  d’aquesta  terra  a  la  que 
vingué  a  adular  un  dia  per  mor  del  negoci. 

Ah!  L’article  a  que’ns  referim  ve  firmat 
per  un  tal  Palomero,  un  senyor  qu’ara’s  de¬ 
dica  a  alabar  a  n’en  Borràs  desde  las  colum- 
nas  de  La  Lectura ,  de  Madrid. 

Allò  de  la  faula:  si  el  nedo  aplaude,  peor. 
Borràs,  Borràs,  si  no  vols  anar  de  mal  bo¬ 
rràs  no’t  fihis  d’aplausosde  tonto  ni  d’elogis 
de  castellà.  O  si  no  ja  t’ho  diràn  de  missas. 

Han  tornat  a  obrirse  las  cambras  llegisla- 
tivas,  y  ha  comensat  per  tant  la  febrada  po¬ 
lítica,  la  eterna  crisis  a  que  venen  condemp- 
nats  els  homes  per  culpa  de  l’artificiosa 
organisació  dels  Estats.  L’home  de  partit  ha 
pres  en  tots  els  ordres  la  plassa  al  individuu, 
y  als  diaris  no  s’hi  llegeixen  res  més  que  fal- 
sas  denominacions  de  las  ideas  y  de  las  co- 
sas;  aixis  ens  parlan  dels,  republicans ,  dels 
monàrquichs ,  de  lo  que  pensan  els  lliberals , 
de  lo  qu’opinan  els  demòcralas ,  de  lo  que  ru- 
mían  els  carlins  y  demés...  animals  estranys 
de  la  fauna  politica.  Tots  aqueixos  sers  arti- 
ficiosament  fecondats  y  nascuts  en  la  incuba¬ 
dora  Estat,  sens  dubte’s  proposan  quelcòm, 
però  quelcòm  que  serà  tan  fals  com  ells, 
que  res  tindrà  de  pràctich  y  que,  per’aumen- 
tar  el  general  galimatias,  ja  ve  batejat  ab 
denominacions  no  menys  falsas.  Per’xò  es 


668 


JOVENTUT 


probable  que  resultin  una  mentida  immen- 
sa’ls  projectes  de  reforma  electoral,  adminis¬ 
tració  local,  estalvi  nacional,  etc.,  etc.,  que 
durant  aquesta  temporada  parlamentaria 
s’han  de  discutir. 

Fins  admetent  que’l  govern  se  proposés 
fer  quelcom  de  pràctich,  ^còm  no  s’havian 
de  desfigurar  sos  projectes  després  de  passar 
per  l’engranatge  de  la  màquina  política? 

Esperém  que  la  present  temporada  parla¬ 
mentaria  no  desmereixi  de  las  anteriors, 
essent  tan  profitosa  pera’ls  interessos  dels 
politichs  com  funesta  pera  la  causa  dels  po¬ 
bles  lliures. 

Y  ara  que  comensi  el  concert:  en  Maura 
té  la  batuta. 

El  gran  reaccionari  Salmerón  acaba  d’és¬ 
ser  esclafat  per  en  faimitu ,  el  fill  d’en  Carles 
setè.  En  Jaimitu ,  en  una  carta  dirigida  a  son 
pare,  fa  bonas  sas  declaracions  de  la  Mand- 
churia  que  temps  enrera  publicà  Le  Matin, 
y  de  las  que’s  feu  ressò  un  company  nostre 
en  aquestas  columnas. 

En  efecte:  en  Jaimitu  afirma  en  dita  carta 
qu’ell  vol  ésser  rey  d’Espanya  (las  ganas  hi 
són),  però  no  representant  las  aspiracions 
d’un  partit,  sinó  las  varias  aspiracions  de 
tots  els  espanyols  y  las  diversas  manifesta¬ 
cions  d’un  poble  lliure  que  visqui  no  en  el 
sigle  xvi,  sinó  en  ei  sigle  xx;  poble  en  el 
qual  tots  els  poders  y  totas  las  activitats  es¬ 
tiguin  desllindats,  com  ho  han  d’estar  las 
atribucions  de  la  Iglesia  de  las  del  Estat. 

Y  pensar  qu’en  Salmerón  no  se’n  vol  ocu¬ 
par  d’aqueix  desllindament  d’atribucions,  se¬ 
gons  ha  dit  a  Lleyda!  iQuè  farà  La  Publici- 
dad  al  trobarse  ab  que  un  carií  es  menys 
obscurantista  que  son  jefe  único? 

Perque  n’es  tant  ú' avens at  en  Jaume  de 
Borbon,  que  fins  això  de  la  patria  potestat 
ja  es  pera  ell  cosa  rancia,  y  ab  son  pare  ma¬ 
teix  se  permet  unas  bromas  que  semblan  ri- 
fadas. 

Decididament ,  don  Carles  té  poca  sòrt  ab 
els  fills.  Tots  s’emancipan  a  sa  manera:  els 
uns  fentse  artistas ,  els  altres  fent  declara¬ 
cions  com  las  d’en  Jaimitu... 

No  semblan  fills  d’en  Carles  setè,  sinó 
ijdel  sigle  xx!!  (aixis,  ab  admiracions). 


Al  «Círcul  Artistich»  hi  ha  oberta  la  expo¬ 
sició  de  las  obras  fetas  pels  socis  d’aque¬ 
lla  corporació  durant  el  passat  període  de 
vacacions.  No  són  molt  nombrosos  els  tre- 
valls  exposats  aquesta  vegada.  Entre  ells  hi 
figura  una  tela  d’en  Martínez  Pradilla  pre¬ 
miada  en  la  darrera  exposició  de  Madrid. 
Sobressurt  una  ilustració  de  L' Atlàntida  d’en 
Joseph  M.a  Xiró.  En  general  no  hi  ha  cap 
nota  que  logri  impressionar. 

Ademés  hi  ha  exposats  en  el  «Círcul  Artís- 


tich»  els  trevalls  d’art  decoratiu  enviats  al 
concurs  qu’obrí  el  «Foment  de  las  Arts  De- 
corativas)),  entre’ls  quals  s’hi  veuhen  nota¬ 
bles  projectes  d’art  sumptuari.  No  dubtèm 
en  calificar  aquesta  exposició  d’art  decoratiu 
de  molt  superior  en  son  genre  a  la  d’art  pic- 
tòrich,  y  creyèm  que  interessarà  als  que’s 
preocupan  del  foment  y  desenrotllo  de  las 
industrias  artisticas. 


El  «Círcul  Musical  Bohemi»  celebrà’l  pas¬ 
sat  dissapte  un  escullit  concert  en  el  que, 
entre  altras  composicions,  foren  executadas 
la  Sonata  (op.  13),  dé  Beethoven',  el  Scherzo 
y  La  Gruta  de  Fíngal  de  Mendelssohn,  y 
L'última  primavera  de  Grieg.  Aquesta  degué 
ésser  repetida.  Foren  justament  aplaudits 
els  senyors  Lozano,  en  la  Sonata  de  Beetho- 
ven;  Creixams,  en  la  Serenata  de  Schubert  y 
El  Taronger  d’en  Borràs  de  Palau;  Giralt, 
en  faria  del  Vaixell  Fantasma\  y  Torelló, 
qu’executà  son  concert  Leonora ,  pera  contra¬ 
baix.  El  concert  fou  dirigit  pel  mestre  senyor 
Sànchez,  el  qual  rebé  molts  aplaudiments  y 
felicitacions. 


Publicacions  rebudas: 

Maria.  Cansó  popular  catalana,  XXXVIII 
de  las  publicadas  pel  «Cançoner  Popular», 
ilustrada  ab  una  alegoría  d’en  Collell,  lle- 
gintse  al  final  las  acostumadas  notas  folk- 
lòricas.  Preu,  10  cèntims.  Dipòsit,  Rambla 
de  Sant  Joseph,  1 1. 

Catàleg  n.°  8  de  la  llibreria  «L’Arxiu», 
d’en  Joan  B.a  Batlle.  S’hi  troban  obras  de 
verdader  interès  pera’ls  bibliòfils. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

j  Mitj  any . 4’SO  » 

>  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

>  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  >  sense  folletins.  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

>  >  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Crònica,  per  Emili  Tintorer.— Passar  y  present,  per 
Manel  López  y  Coll.— L'intrús  del  amor,  per  Octavi 
Pell  Cuífí.— Plantas  de  test,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.— 
Miscelanea  matemàtica,  per  Rafel  Vallès  y  Rode- 
rich.— El  caminant  troba  la  mort,  per  Alfons  Trin- 
xet. — La  reacció  cristiana,  pei  Arnau  Martínez  y  Se- 
rinà  — iJusticia?..  ,  per  Joaquim  Rosselló  y  Roura. — 
Novas. 

FOLLETI: 

SOLITUT,:  per  Víctor  Català  — Plech  21. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbei t  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plecn  14. 


CRÒNICA 

Per  tretze  vots  contia  vuyt  l’Institut  de 
Reíormas  Socials — institut  format  per  re¬ 
presentants  de  totas  las  capas  de  la  societat 
espanyola  —  ha  declarat  que  considerava 
justa,  humanitaria  y  lloable  la  disposició  del 
reglament  del  descans  dominical  prohibint 
las  corridas  de  toros  els  diumenges.  Els  dia¬ 
ris  de  Madrid,  els  aficionats  de  tota  la  Es¬ 
panya  y  els  toreros,  sobre  tot  els  toreros ,  han 
quedat  aclaparats.  L’art  nacional  per  exe- 
lencia — això  es  evident — reb,  ab  la  contun¬ 
dent  declaració  dels  honorables  membres 
del  Institut,  el  cop  de  gracia.  «/£ï  arte  na¬ 
cional  ha  muerto !)) — diu  melancòlicament  un 


revister  benemèrit,  parodiant  la  frase  cèle¬ 
bre:  ((/Viva  el  arte  nacional/)) 

No  es  possible  negar  qu’entre  las  innom¬ 
brables  y  monstruósas  arbitrarietats  que’ls 
esperits  serens  senyalan  en  la  clerical  y  ma- 
quiavèlica  obra  d’en  Maura  y  en  Sànchez 
Guerra,  la  que’s  refereix  a  las  corridas  de 
toros  es  d’una  hipocresia  refinadament  mau- 
rina.  Lograr  indirectament  la  desaparició 
d’un  espectacle  barbre — desaparició  que  di¬ 
rectament  ni  el  mateixMaura  hauria  lograt — 
es  un  resultat  que  acredita  a  nostre  petit  es¬ 
tadista  de  gran  marrullero:  marrullero  de  pri¬ 
mera  classe. 

Sense  trets,  sense  motins,  sense  vessar 
sang,  haurà  passat  dintre  de  poch  als  domi¬ 
nis  de  la  historia  aquell  espectacle  típich, 
sagell  d’ignominia  segons  uns,  simbol  de  vi¬ 
talitat  y  d’energia  indomptable  segons  altres, 
que  tan  bé  encarnava  l’ànima  espanyola 
desde  temps  immemorials. 

Adeusiàu,  toros  navarros,  Miuras  y  Vera- 
guas;  adeusiàu,  Mazzantinis  y  Guerritas; 
adeusiàu,  eslocadas  recibiendo ,  verónicas ,  lar- 
gas  y  bandenllas  de  à  cuarta\  adeusiàu,  man- 
tones  de  manila,  airosas  mantillas  y  claveles 
rojos;  adeusiàu,  públich  bramayre,  president 
que  no  lo  entiende  y  aficionats  inteligents; 
adeusiàu,  corridas  reales ,  caballeros  en  plaza 
y  alabarderos  de  alabardas;  adeusiàu  estofats 
de  toro  suculents!... 


JOVENTUT 


670 

Tot  s’ha  acabat,  fins  las  corridas  de  benefi¬ 
cència ,  fins  Y  empenarse  el  colchón  pera  poder 
assistirhi,  fins  las  banderillas  de  lujo  qu’en- 
garlandavan  gentils  manelas  aristocràticas, 
fins  las  petacas  d’or  y  las  agullas  de  brillants 
que’ls  nostres  reys,  magnats  y  rastaqueurs 
llensavan  ab  noble  gesto  al  matador  ben 
plantat  de  parla  premiosa  y  brindis  xorch. 
Tot  s’ha  acabat.  Ja  no  enviarém  embaixa- 
dors  torerils  a  mantenir  el  caliu  de  nostre 
amor  ftaternal  al  mitjorn  de  la  Fransa;  ja  no 
vindran  trens  especials  per  Figueras  e  Irún; 
ja'ls  marins  de  guerra  estrangers  no  pagaran 
a  pes  d’or  un  tendido  desd’hont  contemplar 
estoica  y  benèvolament  las  incidencias  d’una 
festa  exòtica  ben  pròpia  d’un  poble  mitjeval; 
ja,  en  fi,  el  beatifich  don  Tiberi  Avila  estarà 
content. 

Ja  som  europeus...  Gracias,  Maura! 

En  lo  demés  no  hi  pensis.  En  l’aterradora 
emigració  de  Galicia,  en  la  crisis  industrial 
de  Catalunya,  en  la  depreciació  de  la  mo¬ 
neda,  en  la  falsificació  de  bitllets,  en  la  mi¬ 
sèria  qu’arreu  s’estén,  no  hi  pensis.  Lo  pri¬ 
mer  es  lo  primer.  Y  lo  primer  es  que  fem 
festa’ls  diumenges,  y  que  fem  cara  de  civili- 
sats  encara  que  no’n  siguém.  Evidentment 
la  sangre  torera  espanyola  continuarà  circu¬ 
lant  per  nostras  venas;  però,  sens  estocadas, 
puyazos  ni  banderillas-,  la  sangre  torera  no’s 
veurà.  Ja’ls  pobles  cultes  podràn  darnos  la 
alternativa. 

Oh,  miracle!  Ja’ns  l’han  donada!  Una  vic¬ 
torià  diplomàtica — si  no  menten  las  cròni- 
cas — ha  sigut  la  primera  ventatjosa  conse¬ 
qüència  de  la  probable  abolició  dels  toros  y 
toreros.  El  flamant  marquès  de  Muni — mar¬ 
qués  de  nuevo  cuno — ha  sabut  treure  un  ma- 
ravellós  partit  d’aquest  fet  en  apariencia  in¬ 
significant.  «Un  poble  que’s  decideix — sem¬ 
bla  qu’ha  vingut  a  dir  nbstre  embaixador  a 
París  al  govern  francès — à  arrencar  de  las 
sevas  entranyas  una  planta  xorca  que  xu¬ 
clava  totas  sas  activitats  y  energías,  es  un 
poble  que  comensa  a  viure  y...  anirà  lluny. 
Prenez  garde.  Delenda  est  Hispania.»  Y  en 
Combes,  Y  aff.reux  Combes,  y  en  Delcassé, 
el  llarch  Delçassé,  han  tremolat  y  han  con¬ 
cedit  a  Espanya,  per  lo  que  respecta  al  Ma- 
rroch,  tals  ventatjas,  que  íni  las  gosan  dir. 
Ens  moriríam  del  susto.  Per  això’l  marquès 
espanyol  y  el  ministre  francès  sembla  qu’han 


acordat  no  revelarnos  el  text  del  tractat  fins 
d’aquí  a  quinze  0  vint  anys.  Deu  nos  en 
guart  d’una  alegria  sobtada! 

Quinze  0  vint  anys!...  Ab  menos  horas  és 
capàs  el  ladino  Maura  de  donar  una  alegria 
més  grossa  als  verdaders  aficionats.  Posèm 
per  cas  que,  com  s’assegura,  aviat  se  casa’l 
rey;  posèm  per  cas  que,  com  es  de  costum  y 
tradició,  entre’ls  festeigs  de  las  bodas  reyals 
hi  figura  una  corrida  real\  y  posèm  per  cas 
que  per  etzar,  0  per  capritxo  de  qui  porti  el 
tinglado ,  aquest  número  del  programa  s’es- 
càu  en  un  diumenge.  Doble  contra  senzill 
qu’en  Maura  troba  un  medi  indirecte  de 
compaginarho  tot:  l’esperit  y  la  lletra  de 
la  lley  y  reglament  del  descans  dominical, 
las  declaracions  del  Institut  -de  Reformas 
Socials,  el  tractat  del  Marroch,  la  corrida 
real ,  la  sangre  torera  y  la  civilisació  es¬ 
panyola! 

Segur  de  guanyar  l’aposta,  per  endevant 
t’ho  dich:  Gracias,  Maura! 

Emili  Tintorer. 


PASSAT  Y  PRESENT 

Indubtablement  las  teorias  individualistas 
són  las  que  temps  a  venir  inspiraràn  la  or- 
ganisació  y  la  marxa  dels  pobles  civilisats. 
Aixís  es  que’ns  omple  d’esperansa  l’esperit 
individualista,  y  per  tant  pràctich,  del  poble 
català.  Las  utopias,  com  els  idealismes  de 
llegenda,  són  temptadors,  mes  no  conduhei- 
xen  a  res  que  positivament  pugui  contri- 
buhir  al  benestar  a  que  tots  aspirèm. 

No  menyspreuhèm  las  tradicions  ni  obli- 
dèm  els  fets  verament  èpichs  que  consti- 
tuheixen  la  historia  gloriosa  d’un  poble.  Ells 
ens  donan  fe  de  la  vida  potenta  y  del  he¬ 
roisme  de  sos  fills,  ells  ens  mostran  la  civili¬ 
sació  y  l’esperit  d’aquest  poble  en  son  pas¬ 
sat,  y  ens  serveixen  d’espill  en  el  que  devèm 
mirarnos  pera  esmenar  els  defectes  actuals, 
depurar  nostra  personalitat  y  mantenirla 
pura  y  forta  en  el  pervindre. 

Mes  no  volguèm  ressucitar  lo  que  sia  ben 
mort;  no  volguèm  portar  a  la  vida  actual  la 
roja  gramalla,  molt  honrada,  això  sí,  però 
de  plechs  massa  rígits  per’acomodarla  al 
vestuari  dels  pobles  moderns.  No  arribi  nos¬ 
tra  ilusió  a  voler  introduhir  en  l’actualitat 
real  de  las  cosas  las  cridaneras  dalmàticas 


JOVENTUT 


671 


de  patges  en  fasluós  seguici...  Limitemnos  a 
vèurels  en  els  escenaris  pera  que’ns  recordin 
aquell  passat  de  grandesas  del  que  tantas 
conseqüencias  ne  podém  treure  pera  l'ave¬ 
nir. 

Els  pobles  més  avensats  s'atenen  a  dos 
principis,  y  per  ells  fan  estable  llur  prepon¬ 
derància:  el  respecte  al  passat  que  consolida 
fortament  llur  patriotisme  e  impedeix  la  des¬ 
viació  de  llurs  ideals,  y  l'estudi  profonda- 
ment  pràctich  del  present.  Aixís  es  còm  lo- 
gran  avensar  en  el  concert  de  las  nacions 
civilisadas. 

Cal  que’l  poble  català  no  oblidi  aquests 
dos  principis.  Desgraciadament  avuy  dia 
no’ls  té  gayre  en  compte,  encara  que  d’algún 
temps  ensà  comensa  a  marcarse  una  tendèn¬ 
cia  a  ferlos  valdré,  especialment  per  part  de 
la  molt  honorable  Unió  Catalanista.  Nosal¬ 
tres  creyèm  que,  donat  el  geni  y  modo  d’és¬ 
ser  de  nostra  rassa,  no  trigarà  a  encarrilarse 
per  aquestas  dresseras  qu’han  de  duria  a  la 
consecució  de  sa  autonomia  y  de  son  benes¬ 
tar  social. 

El  poble  català,  mercès  al  esperit  indivi¬ 
dualista  que  ja  hem  esmentat  y  que  li  es 
propi,  no  sols  pot  arribar  a  posarse  al  costat 
dels  pobles  més  civilisats  del  món,  sinó  que, 
avensantse  a  molts  d’ells,  pot  d’una  manera 
ben  ordenada,  quan  la  educació  e  instrucció 
socials  sían  fets  positius,  preocuparse  de  re¬ 
soldre  ab  fortuna’ls  grans  problemas  que 
avuy  pertorban  a  la  societat  y  omplen  el 
pensament  dels  més  ilustres  sociòlegs:  pro¬ 
blemas  que  més  endevant  han  de  pendre  no- 
vas  formas,  en  la  futura  organisació  dels 
Estats  y  dels  individuus. 

Quin  goig  pera  Catalunya  si,  ben  prepa¬ 
rada  y  fermament  convensuda  de  lo  que  va¬ 
len  els  conceptes  llibertat  y  democràcia , 
s’avensés  a  altres  pobles  y,  ab  seguritat  d’és¬ 
ser  ben  escoltada  sa  veu,  els  digués:  «Heus- 
aquí  lo  que  fondament  ens  preocupa;  heus- 
aqui  lo  que  nosaltres,  després  de  passar 
sigles  d’amarch  esclavatge,  volèm  pera  tot- 
hòm.  Catalunya  vol  que’ls  pobles  sian  de  fet 
dirigits  pels  homes  qu’en  ells  són  alhora  go¬ 
vernats;  Catalunya  vol  que  per  l’individuu's 
regeneri  el  món.  Perque  l’individuu  es  qui 
pensa,  lindividuu  es  qui  trevalla,  y  pateix  y 
gosa  conscientment;  l’individuu  es  el  tot.» 

No  parodièm  als  comediants  politichs  dels 


pobles  degenerats;  deixemlos  que  s’entusias¬ 
min,  cantin  y  cridin  llurs  marxas  popula- 
cheras  a  quins  ritmes  tantas  ignominias  s’han 
comès;  deixemlos  qu’en  llur  impotència  so¬ 
cial,  filla  de  la  degeneració  de  llur  èentit  na¬ 
tural,  remembrin  a  tot  estrop,  com  el  rich 
arruinat  per  sos  vicis  y  pitjor  administració, 
els  temps  del  imperio  mayor  del  mundo  0  las 
glorias  d’hèroes  més  0  menys  de romanso. 

^Per  ventura  citant  a  totas  horas  las  con- 
quistas  a  Orient,  la  batalla  de  Panissars  0  la 
presa  de  Mallorca  per  l’esforsat  rey  en  Jau¬ 
me,  millorarém  el  nostre  mal? 

cPer  ventura  també,  escampant  a  tots  els 
vents  els  fets  de  las  barbres  hordas  dels 
duch  d’Alba,  els  Vélez  y  els  Berwich,  0  las 
tiranias  y  vexacions  dels  Felips,  els  pobles 
de  la  terra’ns  escoltaràn  y,  compadintse  de 
nostra  dissort,  ens  donaràn  auxili? 

Res  de  plors,  ni  de  clams;  el  plorar,  e!  de¬ 
manar  ajuda,  suposa  feblesa;  y  en  la  lluyta 
per  la  existència,  tant  en  l’individuu  com  en 
las  colectivitats,  es  lley  general  que’l  feble 
sia  destruhit. 

Siguèm  lògichs;  no’ns  deixèm  portar  per 
aqueixos  idealismes  que’ns  farian  rodar  pels 
abims  de  la  mort;  guardém  els  recorts  de 
nostra  historia  com  antigas  joyas  de  nostra 
casa  payral,  y  fem  que  aqueixos  recorts  sols 
hagin  de  servirnos  de  cordial  que’ns  reanimi 
en  els  moments  en  que  sentim  defallir  nos¬ 
tres  ideals.  Ademés,  qui  els  estimi  els  recorts 
de  fets  memorables,  déu  trobarlos  massa 
grans  y  massa  sagrats  pera  carretejarlos  a 
tota  hora. 

Els  recorts,  els  plors  y  els  planys  deixem¬ 
los  pera  las  femellas  histèricas  y  febles,  puig 
sols  a  n’ellas  escauhen  bé.  De  cap  manera 
als  homes  que  al  voler  reconstruhir  una  na¬ 
cionalitat,  s’apoyan  en  lo  passat  sols  com  a 
fonament  històrich,  puig  tenen  com  a  ideal 
assoliria  vida  moderna  dels  pobles  més  lliu¬ 
res  y  civilisats  del  món. 

Manel  López  y  Coll 


ÓJ2 


JOVENTUT 


L’INTRÚS  DEL  AMOR 

Sé  qu’estàs  enutjada  ab  mi  perque  fa  uns 
quants  días  que  ni  he  vingut  a  vèuret  ni  t’he 
escrit,  y  vull  sincerarme,  ferte  una  rela¬ 
ció  detallada  de  ma  conducta,  explicarte  per 
què  obro  aixís. 

Fa  temps  que’ns  coneixèm,  o  al  menys 
creyém  conèixens,  y  tu  sabs  quin  es  el  meu 
caràcter.  Sóch  estrany,  tinch  moments 
d’exaltació,  de  follia  en  que't  parlo  d’amor, 
d’ideals,  de  somnis;  llavors  te  beso  dolsa- 
ment,  tinch  confiansa  en  nostre  amor  y  en 
el  pervindre;  y  tu  llavors  estàs  contenta,  me 
dónas  esperansas,  me  promets  que  seràs 
sempre  meva,  que  no  estimaràs  a  ningú 
sinó  a  mi,  que  no  pots  estimar  més  que  a  un 
sol  home...  Sóch  felis,  me  sento  coratjós, 
parlo  ab  alegria,  y  las  mevas  ideas  són  cla¬ 
rament  expresadas  per  las  paraulas  qu’ab 
facilitat  surten  de  ma  boca.  Tu  mateixa  m’ho 
has  dit:  semblo  un  altre.  Y  es  la  veritat,  per¬ 
que  dos  sers  ben  diferents  viuhen  en  mi,  du- 
gas  ànimas  en  un  sol  cos  lluytan  constant¬ 
ment  per  dominarse. 

Hi  ha  jorns  —  són  els  bons  días  riallers  y 
assoleyats — en  que  l’ànima  bondadosa’m  guia 
en  mon  cami:  es  que  l’altra  dorm  o  prepara 
silenciosament  els  torments  ab  que  m’ani 
quila  poch  a  poch.  Aquests  jorns  són  comp¬ 
tats.  Jo’ls  desitjo,  el  pressento  per  una  forsa 
desconeguda  que  m’anima  a  lluytar.  Y  el 
jorn  esperat  arriba  esplendorosament.  Oh, 
aquell  jorn!  Tot  jo’m  sento  renovat,  en  el  cel 
hi  veig  clarors  llunyanas  que  illuminan  els 
altres  jorns  promesos;  en  l’ayre  hi  respiro  la 
flayra  de  las  flors  qu’han  badat  sos  càlzers 
aquell  jorn.  Tot  jo  ho  sóch  com  una  flor  que 
s’ha  obert  al  mati  pera  cloures  al  capvespre. 
Y  he  florit  pera  mostrar  mos  tresors  ama¬ 
gats,  pera  embaumar  ma  vida  ab  mas  essen- 
cias  inconegudas.  Faig  el  bé  y  resplendeixo 
d’alegria;. cerco  l’amor  y’t  vinch  a  veure  por- 
tante  flors,  y  a  dirte  cansons  y  poesías.  Tot 
el  jorn  visch  y  dono  vida:  trevallo,  escrich, 
tinch  ideas  grans  per  desenrotllar  en  un 
temps  de  que  no  disposaré  may... 

Y  l’endemà  sóch  un  altre:  l’ànima  negra 
regna  en  mi.  Adeu,  ilusions,  ideas  y  totas 
las  cosas  promesas,  que  jo  tenia  de  portar  a 
cap!  Sóch  un  altre:  neguitós,  me  passejo 
dintre  la  gabia  de  ferro  hont  estich  reclòs. 


Cerco  un  llòch  pera  fugir,  pera  volar  ampla¬ 
ment,  lliurement  en  la  immensitat  del  es- 
pay.  Y  una  mena  de  malaltia  llarga  consúm 
mas  energías,  me  roba’ls  pensaments,  me 
sugereix  visions  macabras  y  esgarrifosas. 
Sóch  una  ombra  viventa;  resto  isolat,  com 
tancat  dintre  una  tomba.  Mas  ideas,  ma  vo¬ 
luntat  jauhen  embolcalladas  en  las  ombras 
d’un  capvespre  illuminat  solsament  per  la 
flama  esmortuhida  de  mon  cervell,  adormit 
pels  narcòtichs  que  ’s  respiran  en  l’atmósfera 
artificial  y  pesanta  que  m’ofega. 

Es  una  vida  latent,  la  meva.  Es  un  letarg 
boyrós  que  no’s  fondrà  fins  que’l  jorn  de  sól 
me  retorni  las  forsas.  Y  altra  volta,  floriré, 
magníficament,  ab  la  rialla  als  llabis,  obli¬ 
dant  els  dias  tristos  passats  y  els  que  m’es- 
peran,  pacientment,  pera  martiritzarme. 

No  t’horroritzis  de  mi  al  llegir  això:  horro¬ 
ritzat  del  altre  que’m  guia,  que’m  priva  de 
venir  a  vèuret,  de  parlarte,  d’escríuret.  Ho 
vull  fer  y  no  puch:  Yaltrem  diu  que  dubti  de 
tu,  de  ton  amor  y  tas  promesas.  Recordo’ls 
llibres  qu’he  llegit,  las  dònas  qu’enganyaren 
a  sos  aymants,  las  falsas,  las  malehidas  que 
foren  causa  de  crims,  de  morts  de  joves.  Y 
penso  que  tu  phts  ésser  igual.  Perdonam 
mas  paraulas:  ja  ho  sé  que  tu  no  ets  aixis. 
Però  si  sapiguessis  còm  t’estimo,  si  endevi¬ 
nessis  la  por  que  tinch  de  perdre  ton  amor, 
me  perdonarías.  Y  de  que  ho  faràs  n’estich 
segur  avuy.  .  però  demà  potser  dubtaré,  y 
tornarà  a  comensar  el  meu  calvari. 

iHo  comprens  ara  per  què  m’entristeixo 
si’m  demanas  que  vingui  cada  dia  a  vèureP 
Volentho,  no  puch.  Es  l 'altre  que’m  lliga, 
que’m  tanca  en  las  presons  del  dubte  1 

Si  tu  comprenguessis  lo  que’t  dich,  si  cre¬ 
guessis  mas  paraulas,  voldrías  estimarme’ls 
jorns  d’alegria,  tot  esperantme’ls  altres.  Veu- 
rías  còm  te  besaria,  ab  la  por  de  no  poder 
tornar  a  tenirte  en  mos  brassos!  Jo’t  mostra¬ 
ria  totas  las  bellesas  que  guardo  en  mon  cor; 
te  diria  paraulas  que  tu  sola  sentirías;  conei- 
xerias  la  delicia  de  las  horas  de  llibertat  ro- 
badas  al  destí  inexorable,  y  comptarias  la 
infinida  duració  dels  días  que  no  vindria  a 
vèuret.  Tots  dos  desitjariam  besarnos  y  par- 
larnos,  y  ens  despediríam  solemnement,  y 
anyorariam  en  la  soletat  la  dolsesa  de  las 
jornadas  d’amor. 

Tu  l’has  endevinat  el  misteri  que  jo  tanco. 


JOVENTUT 


673 


Has  sentit  el  pes  dels  jorns  inacabables, 
plens  de  dolors  y  llàgrimas  sense  causa, 
sense  que  ningú’ns  hagi  fel  desgraciats.  Però 
la  tristesa  en  nosaltres  ha  nascut  ingènua¬ 
ment,  com  las  flors  en  els  jardins,  com  en 
els  altres  l’alegria.  Per  això  quan  te  parlo 
rialler,  quan  t’omplo  de  rosas,  quan  te  beso 
al  mitj  dels  llabis,  sempre  dius:  «Semblas  un 
altre».  Y  els  ulls  se  m’omplen  de  llàgrimas 
al  sentir  ma  impotència. 

Ara  perdonam:  ja  sabs  per  què  no  he  vin¬ 
gut  a  parlarte  y  per  què  tampoch  t’he  escrit 
fins  avuy.  Compadeixme  y  oblidam.  La  fata¬ 
litat  ha  volgut  separarnos  quan  ja’ns  haviam 
conegut  y  estimat.  Però  jo  sóch  un  altre 
diferent  del  que  tu  coneixias;  que  tu  ja  ha- 
vías  pressentit,  peròque  jo  no  devia  amagarte. 

Vulgas  oblidar  que  t’he  estimat,  però  dei- 
xam  recordarme  de  nostre  amor,  que  serà  un 
consol  pera  mos  sufriments.  Adeu  per  sem¬ 
pre.  El  que  tu  coneixes  en  mi  sempre  t’esti¬ 
marà.  L'altre,  l’intrús  ,  may  podrà  deixar 
d’odiarte. 

Octavi  Pell  Cuffí 


PLANTAS  DE  TEST 

Tinch  molts  testos  ab  flors,  y  tots  me’ls  es¬ 
timo  per  igual,  però  un  que’n  tinch,  ahonl 
la  Uevor  que  hi  sembro  no  hi  brota  may, 
me’l  miro,  cuydo  y  estimo  molt  més  que’ls 
altres. 

Mísera  condició  la  condició  humana!  Ens 
vantèm  els  homes  d’aymar  la  vida  y  la  be¬ 
llesa,  y  apar  que  sa  proximitat  ens  dóna 
vèrtich,  donchs  la  refugim  ab  excusas  d’al¬ 
truisme 

Sobre  las  terras  fecondas  l’home  s’ajàu  a 
l’ombra  voluptuosa;  sobre  las  terras  xorcas 
l’home’s  mou  y  s’agita  com  mascle  en  zel  en¬ 
torn  de  la  femella.  Doneuli  dos  pams  de  roca 
ahont  reposar  els  peus,  y  els  gratarà  fins  als 
antipodas,  avans  no  emigrarà  dolsament  cap 
a  las  terras  verges  ahont  las  brancas  se  coll- 
torsan  al  pes  dels  fruyts. 

<iY’s  pot  assegurar  qu’anèm  cap  a  la  felici¬ 
tat?  4N0  seria  més  positiu  assegurar  que’l 
maximum  d’aquesta  l’han  assolit  ja’ls  homes, 
y  pera  no  rebassarlo  passan  la  vida  fent  com¬ 
pensacions? 

Es  ella  mateixa,  la  naturalesa,  qui  dóna  y 


fa  cumplir  la  1 1  ey .  Feu  baixar  aquellas  ras- 
sas  que’s  passan  sigles  lluytant  ab  l’hivern, 
cap  a  las  terras  fecondas  ahont  sa  activitat 
se  traduhiria  directament  en  fruyts,  y  en  el 
planeta  no  hi  haurà  pas  lloch  pera  sostenir- 
las...  Aqui  del  medi  ambient  pera  mantenir 
el  just  límit  de  la  felicitat  adaptant  las  ras- 
sas!  Aqui  del  sòl  que  fa  florir  las  brancas 
atrofiant  la  voluntat!  Hi  ha  un  terme,  hi  ha 
una  fita  pera’l  benestar. 

Allarguèm  la  mà  al  qui  s’ofega;  gratèm  el 
pedestal  del  enlayrat;  la  ciència  y  l’art  tre- 
vallan  pera  redimir  al  poble,  pera  salvarlo 
tot  d’un  cop  0  pera  salvar  sos  individuus 
d’un  a  un.  Ni  un  sol  partit,  ni  una  sola  es¬ 
cola  per’aumentar  el  grau  de  felicitat  dels 
felissos,  s’ha  format  pera’ls  homes.  Oh, 
l’egoisme!  Es  que’ls  homes  que  forman  no 
són  felissos,  perque  ansian.  Parlan  dels  al¬ 
tres,  però  pensan  en  ells.  Buscan  son  equili¬ 
bri:  el  dels  infelissos. 

Sovint  me  ve  la  idea  d’agafar  el  meu  test 
xorch  y  tirarlo  al  carrer;  mes  de  moment 
m’espanta  pensar  qu’algú  passés  e  hi  pren¬ 
gués  mal.  Som  educats  aixís  els  homes  d’ara, 
a  grans  dosis  de  previsió  altruista;  y  donchs 
sabèm  qu’es  molt  desagradable  havèrselas 
ab  la  justícia,  la  evitèm. 

Després  penso  en  la  ufana  que  pendrían 
las  altras  plantas,  si  llensés  el  test  xorch. 
Els  adobs,  els  cuydados,  que  desagrahida's 
xucla  la  sorra  d’aquest,  tot  fóra  pera  ellas. 
Tant  creixerian,  que’l  vehi  de  dalt  se  quei¬ 
xaria.  «Mon  quarto  es  humit — diria — y  ja  ho 
veyèu,  las  vostras  plantas  me  tapan  el  poch 
sól  que’m  toca  d’un  cap  de  dia  al  altre.» 

iCal  que  visquèm  aixis,  pensant  en  els  ca- 
minants  que  passan  quan  se  tiran  testos,  y 
en  la  por  del  vehi  de  dalt?  A  fi  de  comptes, 
las  plantas  serian  grossas  y  no  serian  altra 
cosa  que  plantas  de  test!  >. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


6/4 


JOVENTUT 


Al  traductor  dels  problemas' de  /’ Antologia 


robantme  a  Atenas  cap 
a  las  darrerías  del  meu 
viatge,  vaig  voler 
consultar  alguns  docu¬ 
ments  interessants  pe¬ 
ra  Catalunya  que  m’ha- 
vían  dit  possehía  aque¬ 
lla  Biblioteca  Univer¬ 
sitària.  Al  efecte  vaig 
ésser  presentat  per  un 
amich  resident  a  la 
capital  'helénica  al  director  del  establiment 
referit,  Dr.  Stefanos  Miaulopus,  el  qui,  ab 
gran  amabilitat,  volent  ferme'ls  honors  de 
la  casa,  comensà  per  ensenyarme  varias  tra¬ 
duccions  al  grech  d’obras  catalanas,  entre 
las  que  recordo  el  Prometheu  encadenat 
d’en  Masriera  y  El  Pas  de  las  Termòpilas 
d’en  Baró. 

Volgué  la  casualitat  que  parléssim  sobre 
literatura  espanyola,  y  fou  quan  el  director 
me  posà  devant  dels  ulls  un  manuscrit  d’her- 
mosos  caràcters  cúfichs,  que  segons  me  di¬ 
gué  creya  espanyol  per  haver  estat  comprat 
juntament  ab  un  lot  de  material  grech  adqui¬ 
rit  a  Espanya  per  la  comissió  especialment 
encarregada  de  rescabalar  las  riquesas  de  la 
literatura  grega,  dispersas  arreu,  cosa  que’ls 
catalans  no  hem  sabut  fer  encara  respecte  a 
las  nostras. 

Era’l  tal  manuscrit,  classificat  ab  las  siglas 
Ee  29642,  un  quadern  d’una  trentena  de  fulls, 
ab  cuberta  de  vella  badana  de  València,  en 
bon  estat  de  conservació.  Poguí  comprobar 
qu’era  espanyol  no  més  llegintne’l  títul,  que 
en  caràcters  aràbichs  deya:  Los  porobelemas 
de  Metorodorio  y  otros,  pueslos  en  rromanze 
castejano.  Se  tractava,  donchs,  d'un  manus¬ 
crit  aljamiat  com  solían  ferlos  els  moreschs 
espanyols  per  l’època  en  que,  com  es  sabut, 
foren  victimas  de  despietada  persecució. 
Com  el  temps  no’m  sobrava,  vaig  limitarme 
a  pendre  algunas  notas  y  a  copiar  a  la  lletra 
tot  un  dels  problemas,  ab  el  propòsit  de  do- 
narne  compte  a  Joventut,  ahont  s’ha  publi¬ 
cat  de  poch  una  traducció  catalana  dels  ma¬ 
teixos  problemas.  Y  per  cert  que’l  traductor 
declarà  que  no  n’hi  havia  cap  versió  caste¬ 
llana,  lo  que’m  dóna  ocasió  de  fer  notar 
aqui  lo  fàcils  que  són  las  planxas  quan  un 
se  llensa  a  afirmar  lo  que  no  sab.  Y  no  ho 
prenguèu  a  mal,  amich  Miquel  y  Planas, 
que  ja  sabèu  prou  lo  que  s’aprecia  aquí  la 
vostra  bona  fe. 


Vegis  ara  la  versió  íntegra  d’aquell  pro¬ 
blema,  en  la  que  sols  he  cambiat  els  caràc¬ 
ters  aràbichs  pels  usuals,  restablint  la  grafia 
castellana  pròpia  de  l’època. 

Pregunto  Hèrcules  à  Augeo ,  Rey  de  los  Eleos,  quantas 
bacas  tenia;  la  respuesta  fué  como  se  sigue: 

Hèrcules  vino  à  visitar  à  Augèo, 
que  era  muy  opulento, 
y  teniendo  deseo 

de  robarle  sus  bacas  ciento  à  ciento, 
pregunta  con  cuidado 
el  número,  y  lugar  de  su  ganado 

Yo,  Senor,  dize  el  venerable  Anciano, 
brevemente  respondo, 
que  en  aquel  rico  llano 
cuya  orla  es  oro,  y  esmeralda  el  fondo, 
à  la  margen  de  Alphèo 
la  mitad  de  mis  bacas  pacer  veo. 

La  octava  parte  de  Saturno  el  monte 
turba  con  sus  bramidos; 
y  en  distante  orizonte 
la  duodezima  tiene  destruídos 
los  valies:  que  es  muy  fiera 
en  el  monte,  en  el  prado,  en  la  ribera; 

La  vigésima  parte 
en  Elide  segura  se  apacienta: 
de  Arcadia  ya  se  aparta 
la  trigésima;  y  corren  por  mi  cuenta 
cinquenta,  cuyas  vozes 
oy  son  suaves,  y  manana  atrozes. 

Mover  la  clava,  pero  no  la  pluma 
sabe  el  hijo  de  Alcmena; 
y  assi  se  queda  sin  saber  la  suma 
del  ganado,  que  por  los  montes  suena: 
tú,  que  eres  màs  experto 
el  número  descubre,  que  he  encubierto. 

La  solució  són  240  vacas,  y  el  problema 
resulta  en  tot  igual  al  publicat  en  la  plana 
64  de  Joventut  d’enguany,  ab  el  titul  de  Els 
bous  d’Augías;  ab  la  diferencia  de  que  l’aixe- 
rit  traductor  català’ls  hi  ha  cambiat  el  sexe 
(per  ell  són  bous  y  no  vacas),  ademés  d’ha- 
verhi  afegit  al  final  dos  versos  pels  quins 
el  pobre  Hèrcules  queda  relegat  a  la  vulgar 
condició  de  marit  ab  adornos.  Llibertat  un 
xich...  lliure  es  aquesta,  que  no  podràn 
menys  de  criticar  ab  mi  tots  els  qu’estimin 
las  lletras  clàssicas. 

Ademés,  per  las  notas  que  tinch  presas, 
me  sembla  veure  que’l  problema  XVI  (pଠ
gina  260  de  Joventut)  que  tracta  de  taron- 
jas,  en  l’original  són  pomas;  y  aixis  mateix 
observo  que'l  que  du’l  número  XXII  ( L'Ho - 
roscop ,  plana  318,  no  surt  enlloch  de  la  co- 
lecció;  pot  ésser  que  l’amich  Miquel  li  hagi 
posat  de  sa  pròpia  cullita.  Si  es  aixis,  que 
consti  en  honor  séu  qu’està  molt  ben  imitat; 
fins  me  venen  desitjós  de  posarlo  en  grech 
jo  mateix  y  enviarlo  a  n’en  Miaulopus  pera 
que’l  barregi  ab  els  altres.  Seria  un  tirrio  fet  a 
la  esquena  d’en  Metrodor,  qu’encara  podria 
fer  badar  a  n’algún  Sanpere  ,y  Miquel  del 
avenir.  Y  a  propòsit:  ^  que  potser  sóu  pa¬ 
rent  vós  d’aquesta  llumanera? 


JOVENTUT  675 


Sia  com  vulga,  lo  que  queda  ben  establert 
com  resultat  de  mas  averiguacions  sobre’ls 
famosos  problemas  es,  contradint  l’afirma- 
ció  feta  pel  traductor  català,  que  n’hi  ha 
una  versió  castellana,  no  posterior  al  sigle 
xvn,  lo  que  potser  proba  que’ls  castellans 
d’aquell  temps  eran  més  ilustrats  que  llurs 
degenerats  successors  actuals,  a  judicar  per 
las  llurs  aptituts  y  afició  al  conreu  de  la  Ma¬ 
temàtica. 

Precisament  crech  haver  trobat  tot  un  sis¬ 
tema  que  permet  determinar  la  cultura  rela¬ 
tiva  de  las  diferentas  rassas,  en  un  fet  d’or¬ 
dre  numèrich.  Las  rassas  inferiors  tendeixen 
a  una  exageració  ponderativa,  especialment 
posada  de  manifest  al  parlar  de  diners.  Pres¬ 
cindim  aqui  de  si  modernament  uii  acort  ha 
fet  adoptar  en  diversas  nacions  un  tipo  mo¬ 
netari  internacional  equivalent  al  tranch,  y 
que’s  diu  pesseta  a  Espanya,  lira  a  Italia, 
dracma  a  Grècia,  etc.  Emperò,  observèu  que 
malgrat  això,  la  gent  del  poble  conserva  pera 
sas  apreciacions  crematisticas  altras  unitats 
que  li  són  més  habituals  y  adaptadas  a  llur 
mentalitat  y  caràcter.  Aixís  els  catalans  so- 
lém  parlar  de  cents  duros  y  de  mils  duros 
pera  fer  ponderació  de  la  fortuna  material 
d’un  individuu,  y  dòna  del  poble  hi  ha  que 
al  demanar  per  lo  que  puja  una  quantitat 
determinada  de  diners,  si  li  dihèu  tantas  pes- 
setas,  vos  preguntarà  fquànts  duros  són?  Y 
se’n  farà  càrrech  tot  seguit.  Advertint  que’ls 
vells  ho  voldràn  saber  en  doblas  de  quatre  0 
unsas  d'or,  lo  que  proba  que  a  Catalunya, 
per  influhencias  agenas,  hem  anat  en  deca¬ 
dència  al  ensemps  que  la  unitat  monetaria 
ha  baixat  de  valor.  Én  cambi,  els  castellans, 
ab  tot  y  tenir  per  unitat  oficial  la  pesseta 
qu’han  imposat  arreu  d’Espanya,  sempre 
s'omplen  la  boca  de  miles  de  reales.  Recordèu 
que  fa  poch  tot  era  parlar  de  la  estafada  del 
millón  del  Cantinero ,  y  total  eran  uns  quants 
mils  duros,  perque’l  millón  era  de  rals.  Se¬ 
guint  en  aquesta  teoria  els  portuguesos,  que 
ocupan  l’extrèm  de  la  península,  tenen  en¬ 
cara  una  unitat  inferior,  el  rei,  dels  que  cada 
nyèbit  pot  durne  una  pila  de  mils  a  la  but¬ 
xaca,  y  aixis  que  un  passa  per  persona  aco¬ 
modada  ja  déu  ésser  qüestió  de  parlar  de 
contos  de  reis  y  què  sé  jo.  Si’s  té  present  que 
cap  al  Nort  la  unitat  de  moneda  es  la  lliura 
esterlina  (25  franchs),  y  que  cap  a  Orient,  la 
Grècia  antiga  comptava  per  minas  { 100  franchs 
d’avuy)  podèm  formular  la  lley  general  de 
que  la  manera  de  comptar  els  diners  deter¬ 
mina  la  mentalitat  de  cada  poble,  y  que 
aquesta  tendeix  a  devenir  inferior  en  el  sen¬ 
tit  de  Llevant  a  Ponent  y  de  Nort  a  Sud. 
Fins  las  tribus  salvatges  de  l’Africa  meridio¬ 
nal  abonan  la  teoria,  comptant  per  kauris  o 
petxinas  de  valor  infim. 

Altre  fenomen  que  revela  inferioritat  men¬ 
tal  en  un  poble  es  sa  afició  als  jochs  d’etzar, 
y  especialment  a  la  Loteria,  com  ho  proba 


el  poble  espanyol  dalintse  cada  Nadal  per  la 
grossa  (y  tot  l’any  per  las  altras)  incapàs 
com  ps  de  donar  el  just  valor  a  la  fórmula 
que’s  deduheix  de  la  teoria  de  las  probabili¬ 
tats: 

y _ m  (m  —  t)  (m  —  2)  m  v,  n  ( —  1)  (n  —  2)  n 

^  1.  2..,  p  x.  2....  q 

Mes  deixo  aquest  tema  per  avuy;  no  sé 
per  què  m’he  ficat  a  la  barretina  que  puch 
treure  l’automòvil  que  rifa  La  Veu,  y  nç  vull 
abandonar  la  ilusió  de  poder  per  any  nou  es- 
patarrar  als  lectors  de  Joventut  passejant  a 
tota  màquina  pel  passeig  de  Gracia,  en  com¬ 
petència  ab  els  amichs  de  Forma. 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


EL  CAMINANT 
TROBA  LA  MORT 

L’hivern  fou  dolent  y  llarch. 

Las  auroras  tenían  la  suavitat  y  els  colors 
tristos  dels  crepuscles;  tots  els  días  anavan 
envolcallats  ab  una  calitxa  lletosa  y  espessa. 
Els  raigs  pàlits  del  astre  mort  sols  havían 
enllumenat  set  dias  el  vell  castell  y  las  terras 
que  l’enrondan.  La  greda  que  tapissa’ls  co- 
rriols  de  sos  jardins  s’havia  encrostat  for¬ 
mant  llarga  y  planera  roca  sorrenca.  Els 
xiprers  que’ls  vorejan  eran  negres  com  las 
vestimentas  de  llur  mestressa. 


El  caminant,  famolench  y  tremolós,  de 
llarga  cabellera,  ab  calsons  virolats  y  em¬ 
motllats  a  sas  llargas  y  nuosas  camas,  y  ab 
un  llahut  afamat  de  cansons,  guiat  pels  alte- 
rosos  pinàculs  que  coronan  las  torratxas  del 
somniós  castell,  adressa  sos  passos  insegurs 
vers  el  portal  barrat  fa  temps  de  nit  y  de 
dia.  Els  ulls  emboyrats  emmirallan  la  foscor 
humitosa  dels  xiprers;  els  peus  descalsos  fan 
llensar  somortas  queixas  als  sorrals  que  tre- 
pitjan. 

El  caminant  sent  niar  la'  febre  dintre  son 
pit,  en  el  que  li  sembla  ohir  remoreig  de 
fustams  sechs.  Segueix  per  las  llargas  vias, 
mes  no  acaba  d’arribar  a  las  portas  de  la 
casa  silenciosa  que  poch  avans  li  semblava 
moll  propera,  com  si  fossin  a  tret  de  fona’ls 
bells  finestrals  romànichs  que  la  decoran. 
El  desti  sembla  que  l’empeny  per  la  llarga 
via  del  dolor,  y  son  esperit  cobart  comensa 
a  somniar  en  la  mort  y  a  extasiarshi.  Sent 
fret  als  polsos 

El  caminant  vol  el  repòs  dintre  seu;  son 


676 


JOVENTUT 


cos  afadigat  s’ajoca  sota’l  capitell  d’una  font 
de  marbre  groguench  y  verdós  per  la  molsa 
humida,  a  tocar  l’aygua  que  regalima  poch 
a  poch  esgranant  una  cansó  trista,  regular, 
quietosa...  La  trova  del  sortidor  en  un  jardí 
solitari  sembla  fer  més  somniosa  la  quietut 
y  més  pesat  l’ambient.  Aquell  silenci  pre¬ 
nyat  de  gèrmens  dolents  y  enervadors  fa 
que’ls  seus  dolors  sían  més  grans,  que’ls 
senti  ab  més  intensitat,  qu’estimi  el  repòs 
més  que  la  lluyta... 

Las  boyras  baixas  velan  las  llargas  vias 
tapissadas  per  una  greda  negrosa. 

El  caminant  s’ha  sentit  presoner  d’una 
sòn  dolsa  y  aclaparadora  al  ensemps  :  no 
la  sòn  que  fortifica’l  cos  y  dóna  forsas  al 
esperit  pera  veure  un’altra  volta  la  cinta  ro¬ 
genca  que’l  sól  envia  al  horitzó  a  punta 
d’auba,  sinó  la  sòn  plena  de  desvarieigs,  la 
sòn  que  fa  batre’ls  polsos  y  corre  dolls  de 
sang  bullenta  per  las  infladas  venas...  Y  ha 
tancat  sas  parpellas  cansadas. 

Els  rosers  de  tot  l’any  y  els  llirs  de  Nadal 
s’han  blincat  al  veure  la  primera  taca  verme- 
llosa  en  el  cel  gris.  La  menta  romana  y  l’ar— 
temisa  que  viuhen  ben  amagadas  darrera  las 
socas  negras  dels  xiprers,  escampan  arreu 
sas  flayras  penetrants.  El  sól  besa  ab  fruhi- 
ció  la  terra  mitj  morta  que  per  un  moment 
sembla  reviure,  y  lluyta  ab  la  nit  que  s’a¬ 
costa  ab  sas  ombras  de  mort. 

El  caminant  fa  esforsos  pera  que  sa  dor- 
mida  sigui  de  llarga  durada:  està  cansat  de 
la  vida. 

Las  portas  del  somniós  castell  de  romà- 
nichs  finestrals  ab  cresterías  brodadas  s’han 
obert  pausadament,  v  una  taca  més  fosca 
que  l’arbrat  que  voreja’ls  caminals  ha  co- 
mensat  a  seguir  calladament  la  llarga  via. 

Es  la  dama  en  els  seus  dominis.  Vesteix 
una  ampla  vestimenta  endolada.  Sa  cara  es 
blanca  com  el  cel  de  llevant  y  està  creuhada, 
com  sas  espatllas  Iletosas,  per  unas  ratllas 
d’intensa  blavor.  Els  seus  ulls  són  un  gran 
misteri,  envolcallats  per  las  tranquilas  par¬ 
pellas  sedosas. 

La  noble  dama,  ja  vora’l  cos  aclofat  sota’l 
sortidor,  ha  fet  queixarse  a  las  artemisas  que, 
arrastrantse,  corrían  sota  sos  peus. 

El  caminant  ha  despertat,  y  ha  sentit  ge- 
larse  quelcòm  en  sas  entranyas.  Ha  vist  mo¬ 
rir  sa  última  ilusió  benfactora  y  obrirse  allà 


al  lluny  la  porta  de  la  desitjada  felicitat  quan 
son  cos  esperava  la  primera  picada  dels 
cuchs  del  carner.  Els  seus  ulls  s’han  omple- 
nat  de  las  negrors  que  ja  la  nit  ha  estès  so¬ 
bre  la  terra.  Las  ombras  que  poch  a  poch  la 
invadeixen  han  fet  que  somniés  serenament 
en  l’amor  a  lo  desconegut  ab  més  forsa  que 
son  cor  no  bategaria  sota  l’Igdrasil,  l’arbre 
de  la  vida. 

Sa  mà  pesanta  ha  arrencat  de  las  cordas 
de  son  llahut  un  arpegi  solemnial. 

«  Bon  jorn  tinguèu ,  hermosa  endolada. 
{Què  veniu  a  fer  en  aquest  jardi  ahont  sols 
la  mort  sembla  regnarà  {Teniu  algún  amor 
secret?  De  tot  cor  vos  desitjo  la  més  gran  fe¬ 
licitat,  tantas  alegrias  com  estrellas  corren 
pel  cel  serè...» 

La  endolada  ha  passat  sense  miràrsel. 
Està  cansada  de  veure  ànïlnas  que  li  llensan 
flors  pera  recullir  un  mos  de  pa. 

t(No  canto  pera  menjar,  canto  perque  vos 
estimo  sens  esperansa.  Que  sigui  tanta  vos¬ 
tra  ventura  com  gran  es  l’amor  que  per  vos 
hi  ha  en  mon  cor  moribond...» 

La  dama  s’ha  aturat.  Sos  dits  blanchs  y 
llarchs  han  escorcollat  el  fons  d’una  bossa 
de  vellut  que  porta  subjecta  a  la  ciutura. 

«Cap  a  mitjorn  l’horitzó  s’ha  tenyit  per  un 
moment  d’esmeragda  pels  que  volen  creure 
en  altra  vida.  Jo  he  aclucat  las  parpellas,  y 
sols  las  he  obertas  quan  han  pogut  emmira¬ 
llar  el  misteri  dels  vostres  ulls...» 

El  caminant]  ha  escoltat  tranquil  l’ultim 
tremolor  de  sas  entranyas.  La  trova  se  li  ha 
glassat  a  flor  de  llabi,  sos  ulls  s’han  envidrat 
tot  escorcollant  el  cel,  y  s’han  crispat  sas 
mans.  Els  dits  de  l’endolada  li  han  clos  ab 
suavitat  els  ulls,  y  els  llabis  de  marbre  han 
besat  son  front.  Com  si  esperés  això  pera 
desaparèixer,  s’ha  aclofat  més,  fins  a  confon, 
dres  ab  l’arena  que  cubreix  las  vías  del  jardi 
solitari. 

Las  artemisas  han  tremolat  tota  la  nit. 
Després  un  bes  de  sól  las  hi  ha  allunyat  la 
por  per  dias. 

Alfons  Trinxet 


JOVENTUT 


LA  REACCIÓ  CRISTIANA 

\ 


osaltres  qu’en  totas  las 
grans  revolucions  de  la 
humanitat  no  hi  sabèm 
veure  altra  cosa  que  una 
continuada  acció  y  reac¬ 
ció  que’s  desenrotlla 
eternament  entre  l’indi¬ 
vidualisme  y  el  comunisme,  era  natural  y 
lògich  que,  al  veure  la  febrosenca  v  convul¬ 
siva  agitació  de  las  massas  populars  de  Ca¬ 
talunya  y  en  general  de  tots  els  paisos  lla¬ 
tins  per  sa  rassa  o  per  sa  cultura,  en  pro  dels 
principis  y  dels  ideals  jacobins  y  socialistas 
que  s’observa  en  nostres  días,  ens  afanyéssim 
a  cercar  en  la  historia  d’èpocas  passadas  els 
antecedents  y  las  fonts  d’aquest  moviment 
actual. 

Y,  oh  màgica  forsa  del  anàlisis  y  de  la  ex¬ 
perimentació!  Oh  poder  serè  y  aclaparador 
del  mètode  positivista!...  Tots  els  principis, 
tots  els  idealismes,  totas  las  afirmacions  del 
democratisme  llatí  coincideixen  exactament, 
són  idèntichs  als  principis,  als  idealismes  y 
a  las  afirmacions  que  vint  sigles  enrera  pro- 
clamavan  els  primers  cristians. 

Vegis,  si  no,  en  'què’s  diferencían  la  Lli 
bertat  jacobina  subjecta  a  las  suspensions  de 
garantías  (!),  y  la  llibertat  que  la  moral  cris¬ 
tiana  concedeix  al  home,  responsable  de  sas 
accions,  de  moures  y  de  viure  en  medis  que 
quasi  may  estàn  subjectes  a  sa  voluntat  ni  a 
sas  necessitats. 

El  principi  de  la  Igualtat  proclamat  per  la 
revolució  francesa,  es  calcat  de  la  religió 
de  Crist,  que  ben  clarament  el  determina  al 
proclamar  la  identitat  d’origen  y  de  íi  de  tots 
els  homes. 

La  Fraternitat  de  nostres  ilusos  demòcra- 
tas  es  l’amor  a  tots  els  homes  predicat  per 
Jesucrist.  Germans  s’anomenan  entre  ells  els 
frares  y  las  monjas:  germans  s’anomenan 


677 

també’ls  individuus  de  las  societats  masòni- 
cas.  Entre  la  caritat  evangèlica  y  la  solida¬ 
ritat  comunista  no  hi  ha  cap  diferencia  subs¬ 
tancial. 

La  glorificació  bíblica  del  trevall  es  la  ma¬ 
teixa  exaltació  que  del  factor  econòmich 
producció  fan  las  escolas  socialistas.  El 
mateix  odi  imbècil  contra'ls  richs  hi  ha  en 
la  religió  cristiana  qu’en  el  comunisme.  Se¬ 
gons  la  primera,  es  tan  dificil  que  un  rich 
entri  al  cel  com  que  un  camell  passi  pel  fo¬ 
rat  d’una  agulla:  segons  el  segón,  el  rich 
(burgès  0  sabi)  es  el  sér  més  despreciable  y 
aborrible  de  la  humanitat  ,  a  qui  es  licit 
y  meritori  combatre  ab  totas  las  armas  y  en 
tots  els  terrenos.  La  Biblia  estableix  contra’l 
rich  una  mena  de  boycottage  celestial-  els  so¬ 
cialistas  estableixen  contra’l  burgès  un  boy¬ 
cottage  mercantil. 

El  principi  econòmich  socialista  res  dels 
particulars  y  iot  de  la  colectivitat  ,  0  sia  la 
negació  del  dret  de  propietat  individual,  es 
el  mateix  principi  monacal  del  vot  de  po¬ 
bresa  pel  que’l  religiós  s’obliga  a  renunciar 
a  son  peculi  privat  en  benefici  del  peculi  de 
la  comunitat,  del  convent,  0  de  l’ordre. 

Són  molts  els  autors,  y  quasi  bé  tots  ells 
catòlichs  fervents,  qu’afirman  que  l’origen 
del  modern  regim  parlamentari  déu  cercarse 
en  l'antich  sistema  conciliar  de  la  iglesia.  La 
mateixa  tendencia  a  la  unitafi  política  y  dog¬ 
màtica  hi  ha  en  el  socialisme  qu’en  el  cris¬ 
tianisme.  La  pròpia  prescripció  de  la  festa 
setmanal  hi  ha  entre’ls  cristians  qu’entre’ls 
sectaris  comunistas;  però  no  una  festa  activa, 
humana  y  vital  com  els  dimoniachs  aquela- 
rres  de  la  Edat  Mitja,  sinó  una  festa  morta, 
una  diada  inútil  consagrada  a  la  inèrcia  y  al 
quietisme. 

La  infalibilitat  del  pontífex  quan  tracta 
materias  dogmàticas  té  molta  analogia  ab  la 
irresponsabilitat  qu’assisteix  a  determinats 
representants  del  poble  en  l’exercici  dels 
seus  càrrechs. 

Els  mateixos,  0  pochs  menys,  requisits, 
precaucions,  impediments,  formulismes,  ca¬ 
sos  de  nulitat  y  motius  de  separació  hi  ha  en 
el  matrimoni  civil  qu’en  el  canònich.  Y  es 
que’ls  inspiradors  del  matrimoni  civil,  més 
sectaris  que  laicistas,  y  coneixedors  tal  volta 
de  que’l  poble  no  estava  encara  prou  prepa¬ 
rat  ni  prou  educat  pera  l’amor  lliure  ni  pera 


JOVENTUT 


678 

la  renovació  periòdica  del  vincle,  no  varen 
saber  fer  res  mós,  0  no  varen  atrevirse  a  fer 
altra  cosa  que  una  parodia  o •  imitació  del 
matrimoni  canònich. 

Igual  afició  als  dogmas  y  a  las  cerimonias, 
y  igual  furia  iconoclasta  hi  ha  entre’ls  primi¬ 
tius  deixebles  dels  apòstols  qu’entre’ls  ac¬ 
tuals  incendiaris  y  dinamiters.  Els  primers 
destruhian  bestialment  els  idols  y  els  tem¬ 
ples  y  monuments  del  artístich  paganisme: 
els  darrers  destruheixen  també  ab  odi  inex¬ 
plicable  y  salvatge’ls  edificis  y  els  monu 
ments  de  la  burgesia.  (Entenent  per  burgesia 
a  tot  lo  que  té  més  seny,  més  gust  0  més  bon 
sentit  que  la  embrutida  turba-multa). 

En  els  mateixos  paisos  y  en  els  mateixos 
pobles  en  que  ab  més  forsa  va  propagarse  y 
arrelarse’l  cristianisme,  es  ahont  més  pro- 
sèlits  han  fet  y  més  èxit  han  conseguit  las 
teorias  socialistas,  que,  al  igual  que’l  cris¬ 
tianisme  va  fer  la  major  part  de  sos  adeptes, 
de  sos  màrtirs  y  de  sos  apòstols  entre’ls 
humils,  entre  la  plebe  del  món  romanisat, 
ellas  han  reclutat  també  la  gran  falange  de 
sos  partidaris,  de  sos  màrtirs  y  de  sos  apòs¬ 
tols  entre  la  plebe,  entre  las  massas  dels  po¬ 
bles  llatins  de  nostra  època. 

En  conclusió:  que’l  jacobinisme  0  socia¬ 
lisme  de  nostres  dias,  considerat  serena  y 
analiticament,  no  es  res  més  que  la  darrera 
reacció  del  cristianisme.  Es  l’última  mani¬ 
festació  d’una  religió  de  pescadors  qu’ha 
esdevingut  política  de  peixaters,  0  sia  polí¬ 
tica  demagògica. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


i  JUSTÍCIA?... 

Quan  l’Albert  de  Castell  -  Romeu  hagué 
acabat  l’informe,  s’inicià  en  un  angle  de  la 
sala  un  fresseig  d’aprobació  que  fou  promp¬ 
te  sofocat.  Una  suhor  freda  li  banyava’l 
front,  sentia  un  gran  defalliment  en  tot 
son  cos  ,  y  a  no  haverse  assegut  ,  hauria 
tombat  en  el  sòl  tan  llarch  com  era. 

Per  primera  vegada  havia  actuat  d'advocat 
defensor.  Convensut  de  la  bondat  indiscuti¬ 
ble  de  la  causa,  a  ella  s'havia  entregat  ab  fe 
y  entusiasme,  esmersanthi  tota  sa  inteligen- 
cia  y  totas  sas  energias. 

Com  lo  que  l’havia  portat  al  estrado  no 
era  més  que  un  afany  noble  de  justícia,  la 
meytat  de  la  seva  vida  hauria  donat  per  un 
veredicte  absolutori. 

Se  tractava  d’un  crim  passional,  d’un  ma¬ 


rit  ultratjat  qu’en  un  moment  d’obcecació 
matà  a  la  seva  muller  y  feri  a  una  persona 
de  supòsit...  y  hi  havia  interès  en  condemp- 
narlo. 

El  discurs  del  president,  descaradament 
parcial,  comensava  a  produhir  entre’ls  jurats 
í’efecte  desitjat;  en  el  publich  se  sentían  pa- 
raulas  de  descoratjament  que  s’escorrían  de 
boca  en  boca  com  un  frisament  estrany  per 
tots  els  àmbits  de  la  sala.  Els  més  nirviosos 
se  neguitejavan  impacients  per  saber  promp¬ 
te’l  resultat. 

El  processat,  groch,  demacrat,  ab  el  cap 
entre  las  mans,  plorava. 

L’Albert,  a  cada  nova  embestida  del  pre¬ 
sident,  sentia  perdre  més  terrer,  y  el  cor  se 
li  nuava  ab  una  angoixa  may  sentida;  la  es- 
peransa  comensava  a  abandonarlo,  y  a  cada 
moment  que  passava’s  trobava  més  descon- 
hortat.  Sos  ulls,  fits  en  el  que  parlava,  es- 
purnejavan  de  coratge,  y  sos  dits  se  movian 
frisosos  ab  l’afany  de  clavarse  en  el  coll  del 
orador,  fins  a  ofegarli  la  veu,  fins  a  arren- 
carli  la  llengua,  fins  a  llevarli  la  vida  Va- 
rias  voltas  se  digué  si  no  era  ell  el  processat: 
tan  gran  era’l  seu  torment,  tant  s’havia  com¬ 
penetrat  de  la  causa,  estudiantla  com  a  cosa 
pròpia.  Sols  al  dirigir  l’esguart  al  banch  dels 
acusats,  sentia  imposarse  la  realitat  y  pen¬ 
sava  a  quin  trist  estat  poden  conduhirnos  las 
passions  mal  refrenadas.  Ja  no  l’escoltava  al 
president:  no  més  sentia  una  veu  vibrant  y 
monòtona  en  mitj  d’un  silenci  de  mort,  y, 
de  tant  en  tant,  un  sanglot  mitj  ofegat. 

•  El  jurat  se  retirà  a  deliberar,  y  una  hora 
més  tart  se  reprenia’l  judici,  llegintse’l  vere¬ 
dicte  que  fou  de  culpabilitat,  apreciant  tan 
sols  lleugeras  atenuants. 

El  reu  ho  escoltà  somrihent;  semblava  no 
entendre  lo  que  deyan;  l’i nfelís  creya  segura 
l’absolució.  Sols  al  anar  a  firmar  la  sentencia 
comprengué  qu’estava  perdut,  que  no  hi  ha¬ 
via  pera  ell  cap  esperansa,  y  quan  li  posaren 
la  ploma  als  dits  la  esguardà  ab  esverament, 
com  havia  esguardat  fins  alashoras  el  revòl¬ 
ver  que  hi  havia  sobre  la  taula  com  a  pessa 
de  convicció;  aquell  qu’arrebassà  la  vida  a 
la  dóna  estimada  y  feri  al  lladre  de  la  seva 
honra.  Els  dits  li  tremolavan,  el  tacte  li  fu¬ 
gia,  y  la  ploma  caygué  sobre  aquell  fatal 
paper  deixanthi  una  extensa  taca  negra;  son 
rostre’s  dilatà  horrorosament,  sa  boca’s  iorsà 
cap  a  un  costat,  sos  ulls  s’obriren  astorats, 
mirant  ab  fixesa,  y  son  cos  s’esfondrà  pres 
de  convulsions  nirviosas 

L’Albert  se  trobava  aplanat.  Aquella  pri¬ 
mera  revolcada  al  comens  de  la  carrera  aca¬ 
bava  de  matar  sas  ilusions  pera’l  pervindre. 
Convensut  de  que’s  condempnava  a  aquell 
desgraciat  contra  tota  justicia  y  dret.  malehi 
la  justicia  dels  homes  envolcallant  en  sa  ma¬ 
ledicció  a  tota  la  humanitat  plagada  de 
vicis  y  corrupcions. 

Al  sortir  de  l'Audiencia,  uns  quants  amichs 


JOVENTUT 


li  donaren  la  enhorabona  pel  seu  brillant 
discurs,  planyentse  al  ensemps  del  resultat. 
Ni  els  escoltava.  Al  seu  entorn  tot  semblava 
que  ballés  macàbrica  dansa;  el  cap  se’n  hi 
anava;  tot  ho  veya  de  color  de  sang;  als 
transehunts  els  ovirava  com  ombras;  els  fa¬ 
nals  de  las  cantonadas  els  veya  multiplicarse 
en  grupos  de  quatre,  de  sis  y  més;  las  boti- 
gas,  que  ja  anavan  tancant  las  portas,  li 
semblavan  presas  de  las  flamas. 

Els  venedors  de  diaris  s’esganyitavan  cri¬ 
dant  l’horrorós  crim  del  Paralelo  y  els  suc¬ 
cessos  de  Sans,  ab  el  número  de  morts  y 
ferits. .. 

Una  febre  ardenta’l  consumia;  arreu  li 
semblava  ovirar  el  visatje  del  condempnat, 
malehintlo;  arreu  sentia  tuf  de  sang  y  ays 
de  dolor.  Al  passar  per  devant  d’un  teatre 
sentí  grans  aplaudiments,  y  el  cor  se  li 
aixamplà;  mirà  instintivament  al  cartell,  y 
en  grans  lletras  color  de  sang  llegi:  Tosca. 
Una  onada  de  sang  li  inflà’l  rostre,  y  va 
allunyarse  esporuguit  d’aquell  lloch.  Com 
un  gos  foll  tombà  carrers  y  més  carrers,  de- 
pressa,  sens  orientació,  però  las  camas  li 
pesavan  y,  al  voler  avensar  el  cos,  li  resta- 
van  enrera  llarga  estona.  Sols  vuyt  passos 
més  y  seria  a  casa  seva...  Instintivament 
havia  anat  apropantshi,  però  sos  membres 
no  obehían  a  la  voluntat,  semblavan  morts; 
la  sensació  d’un  buyt  a  sota  d’ell  era  lo  únich 
que  percebia;  son  cos  semblava  surar  en 
l’ayre  com  un  sér  incomplert,  condempnat  a 
perpetua  immovilitat.  Passada  una  estona 
sentí  un  viu  formigor  a  las  camas,  y  vaga¬ 
ment  comensà  a  percebir  la  sensació  del  sòl 
que  trepitjava.  Lentament  y  ab  molta  pena, 
avensà  fins  la  porta,  la  obrí,  y,  uns  minuts 
després,  un  terrible  aclaparament  el  retenia 
immòvil,  allargassat  en  son  llit  ab  pesadesa 
de  plom. 

Allí  continuà  perdent  sa  sensibilitat;  ja  no 
palpava;  sols  veya  y  sentia  vagament;  des¬ 
prés  las  parpellas  li  caygueren  y  no  vegé  res 
més,  però  encara  arribava  confosament  a  sas 
orellas  el  soroll  de  las  claus  del  vigilant  del 
carrer  y  el  del  pas  rellentit  dels  escassos 
transehunts.  Finalment  el  cap  se  li  espessí, 
y  no  percebi  més  que’l  buyt  com  una  vaga 
sensació  del  no-ésser.  • 

A  mitja  nit  se  redressà  ab  sobressalt.  En¬ 
dormiscat  ,  havia  vist  el  rostre  pàlit  del 
dampnat,  plorant  y  rihent  alhora,  brut  de 
sang,  ple  de  póls  y  de  misèria,  al  fons  d’una 
negra  cova,  corsecat  per  la  fam  y  per  sas 
tristesas;  l’havia  vist  arrossegantse  als  seus 
peus.  clamant  justicia  al  cel  y  malehintlo. 

A  fòra  queya  la  pluja  acompassadament, 
ab  un  tètrich  soroll  al  batre’Is  vidres  de  la 
cambra  a  cada  nova  ratxada  d’un  vent  tem¬ 
pestuós.  Un  gos  del  vehinat  lladrava  segui¬ 
dament,  ab  un  gran  plany. 

L’Albert  probà  d’adormirse,  però  per  més 
que’s  tombava  y  retombava,  li  era  impossi¬ 


679 

ble;  se  sentia  més  qu’anguniós,  frenètich;  la 
febre  l’arborava.  S’alsava  dret  sobre’l  llit, 
crispava’ls  dits  y's  rebotia  sobre’l  coixí  ^ense 
temensa,  com  volent  penetrarlo.  Si’s  posava 
de  boca  en  alt  y  aclucava’ls  ulls,  tot  seguit, 
entre  una  fumarel-la  sanguinosa  que  l’ofe¬ 
gava,  veya  desfilar  un  seguit  d’ombras  pa- 
horosas  ,  rostres  d’amichs  escupint  sobre 
d’ell  ruixadas  de  fel.  Tornava  a  trobarse  en 
l’Audiencia,  devant  d’un  públich  completa¬ 
ment  nou,  sedent  de  sang,  de  sang  ignocenta. 
Obría’ls  ulls,  y  la  claror  de  la  cambra’l  cal¬ 
mava  quelcòm,  però  seguia  sentint  un  mal¬ 
estar  molt  semblant  a  un  gran  fàstich  de  la 
vida.  Y  tornava  a  tancar  els  ulls,  y  desfilava 
de  nou  la  eterna  professo,  de  sang,  de  dol, 
de  planys,  de  miserias;  congregants  ab  ca- 
putxas  moradas  y  ulls  sense  ninas,  soroll  de 
cadenas...  y  sempre’l  rostre  del  dampnat,  ab 
la  boca  oberta,  mostrant  unas  dents  llargas 
y  punxagudas,  y  ab  uns  ulls  que  ploravan 
llàgrimas  de  sang. 

Al  arribar  el  jorn,  assegut  devant  la  taula 
del  despatx,  el  cap  inclinat  pesadament  de- 
munt  del  pit,  tractà  en  va  de  reconstruhir  sas 
ideas.  A  mitj  demati,  al  anunciarli  la  cam¬ 
brera  que  una  senyora  preguntava  per  ell  ab 
gran  insistència,  un  tremolor  nirviós  s’apo¬ 
derà  de  tot  el  seu  cos,  y  apenas  tingué  esma 
pera  dir  ab  defallida  veu: 

—  Que  passi.  — 

Y  son  esguart  restà  fit  en  la  porta,  l’alè 
sospès,  el  cor  esbategant  d’inquietut.  De 
sobte’l  seu  visatge’s  dilatà  horrorosament: 
per  son  cervell  acabava  depassarhi  una  om¬ 
bra;  mes  això  durà  sols  un  breu  instant,  y 
tornà  a  pendre  la  dolsa  y  beatifica  expressió 
d’un  il·luminat.  Una  dòna  pàlida  com  un  ca- 
davre  acabava  de  passar  el  llindar  de  la  por¬ 
ta;  somreya  dolorosament,  y  sos  ulls  sem¬ 
blavan  dos  llachs  sense  fons. 

—  Irmal...  —  digué  l’Albert  ab  accent  pla- 
nyivol.  —  Ets  tu,  IrmaL..  — 

Y  restà  assegut,  immòvil,  esguardantla  ab 
inquietut,  creventse  víctima  d’una  alucina- 
ció.  Ella,  dreta  al  seu  devant,  ab  els  ulls  tèr¬ 
bols  de  llàgrimas,  l’envolcallava  ab  una  mi¬ 
rada  de  compassió  infinita. 

Llarga  estona  restaren  en  silenci,  atra- 
yentse  mutuament  ab  llurs  miradas,  desit- 
jantse,  com  dós  cossos  d’electricitat  contraria 
que  cercan  fondres  en  una  intensa  y  única  fla¬ 
ma.  Però  un  cos  isolador  s’interposava  ejitre 
ells,  y  abdós  vivían  ràpidament  un  drama 
animich,  punyent,  fet  de  lluvtas  de  sen¬ 
timents  els  més  contraris.  Ella  veya  en 
ell  el  defensor  d’aquella  mà  venjadora  que 
li  feu  vessar  la  pròpia  sang  al  vessar  la  de 
son  pare;  al  defepsor  que,  ofegant  la  veu 
de  son  cor,  se  convertí  en  acusador  del  que 
a  n’ella  li  havia  dat  la  vida.  Però,  malgrat 
això,  seguia  veyentlo  gran,  digne,  orgullós, 
ab  el  preuhat  orgull  que  dóna  una  concien- 
cia  recta;  seguia  veyentlo  tal  com  l’havia 


JOVENTUT 


680 

somniat,  tal  com  l’havia  estimat,  tal  com  el 
volia. 

«Noble  y  gran,  ab  la  grandesa  y  la  no¬ 
blesa  que  sols  donan  la  veritat  y  la  justícia, 
aixís  ha  d’ésser  el  meu  espòs»  s'havia  dit 
un  jorn.  Per  això  l’havia  estimat  a  n’ell,  per 
això  havia  lluytat  desesperadament  contra 
las  imposicions  de  la  família,  que  volia  mer- 
cadejar  ab  son  cos  emmaridantla  ab  un  ho¬ 
me  a  qui  aborria,  ple  de  diners  y  de  vilesa. 
Mes  la  trista  realitat  dels  fets  consumats 
amenassava  fer  estèril  la  lluyta;  entre  ells 
dos  s’hi  anava  a  obrir  un  abim,  en  quin  fons 
la  sang  vessada  per  son  pare  hi  despendria 
aspres  vapors  que  pujant  com  un  clam  de 
venjansa’ls  dirian:  «Jamay  serà  ton  espòs; 
jamay  serà  ta  es  posa!» 

Ella  s’esforsava  per  escoltaria  la  veu  de  la 
sang,  però  era  endebadas.  Y  seguia  estiman^ 
a  aquell  home  honrat  v  digne.  A  son  pare... 
no  ho  sabia  si  l’estimava;  sabia,  si,  qu’ell  l’ha¬ 
via  posada  al  mòn,  que  li  havia  donat  una 
vida  que  no  li  demanava...  y  res  més:  per 
això’s  resistia  a  doblegarse  baix  el  pes  de  sa 
despòtica  autoritat,  tot  y  trobantse  retuda, 
sense  forsas.  La  lluyta  esdevenia  impossi¬ 
ble;  dintre  uns  quants  jorns  seria  trossejat 
son  cor  impíament,  y  son  cos  entregat  a  la 
pastura  d’una  bèstia  humana,  famolenca  de 
carn. 

L’Albert  se  trobava  desconcertat:  aquella 
dòna  era  l’ex  entorn  del  qual  girava  la  seva' 
existència.  Una  passió  violenta,  una  atracció 
irresistible,  quinas  arrels  s’endinsavan  en  lo 
pregón  del  misteri,  havia  agermanat  sos  es¬ 
perits;  el  dolor  els  havia  purificat,  y  la  lluyta 
encadenat  ab  cadena  eterna.  Al  devant  d’ella 
sentia  reviure  ab  tots  sos  detalls  las  tristas 
escenas  passadas;  el  jorn  en  que,  assedegat 
de  justícia,  acceptà  la  defensa  d’aquella 
malhaurada  causa;  aquell  altre  en  que  la 
Irma  negada  en  plor,  li  havia  pregat  que  re¬ 
nunciés,  per  quins  prechs  no  tingué  més  que 
una  crudel  negativa  que  li  glassà’l  cor  de 
tristesa;  l’inesperat  desenllàs  a  l’Audiencia; 
l’amor  en  lluyta  oberta  ab  sa  conciencia,  en- 
fonsantlo  en  una  eterna  agonia;  tot  ho  revi¬ 
via  ab  la  intensa  vivacitat  d’una  inteligen- 
cia  malalta  que  fa  las  darreras  estremituts 
per’anarsen  a  la  posta. 

Veya  a  l’irma,  a  qui  no  creya  reveure 
may  més,  y’s  preguntava  el  per  què  d’aquella 
visita  inesperada  y  comprometedora.  ,-Era 
que  aquella  dòna  l’estimava  encara? 

Abdós  seguian  esguardantse  fitament,  be- 
ventse,  penetrantse,  en  tant  que  llurs  pensa¬ 
ments  anavan  apropantse,  completantse,  con- 
fonentse.  Y  també  sos  cossos  s’ajuntaren  en 
una  abrassada  llarga,  poterila,  y  sos  llabis  en 
un  petó  fosch,  silenciós,  ab  el  que  sembla¬ 
va  que’s  volguessin  xuclar  mutuament  la  vi¬ 
da.  Ja  ni  un’ombra  tan  sols  els  separava. 

Ella  li  explicà  còm,  al  enterarse  del  resul¬ 
tat  del  procés,  havia  sentit  de  moment  una 


alegria  inconscienta,  folla;  mes  que,  al  dar 
lloch  a  la  reflexió,  se  converti  en  una  fonda 
tristesa  qu’ensenyorintse  del  seu  cor,  li  om¬ 
pli  de  fel.  Per  això  havia  corregut  adale- 
rada  a  vèurel,  pera  plànyers  ab  ell,  pera  plo¬ 
rar  ab  ell,  per’aconhortarlo,  pera  dirli  que 
l’estimava,  que  sempre  l’estimaria...  Y  s’en- 
tregava,  y  el  besava  seguidament. 

Ell  la  estrenyia  contra’l  seu  cor,  sentintse 
ditxós,  oblidant  totas  las  amargors  que  li 
emmatzinavan  la  vida.  Lentament  anaren 
clohent  els  sentits  a  tota  vida  estranya;  quel¬ 
com  d’inexplicable  anava  seguidament  de  cor 
a  cor,  lligant  sos  esperits,  unificant  abdu- 
gas  existencias;  y,  perduts  deliciosament  en 
onadas  de  voluptuositat  feresta,  entre  ays  de 
dolor,  y  crits  de  joya,  y  espasmes  conti¬ 
nuats,  en  foll  deliri  robant  el  goig  al  fons  de 
sas  entranyas,  fugian  d’aquest  món  a  un 
món  amplissim,  enlluhernats,  cegos,  for¬ 
mant  un  únich  sér,  fermament  apretats  com 
volent  esmicolarse,  fruhint  del  goig  fins  l’úl¬ 
tima  vibració,  fins  l’última  gota. 

Un  dols  esllanguiment  succehi  a  aquella 
exaltació  del  amor,  y  un  silenci  imposant 
regnà  per  breus  moments  en  aquella  cambra. 
Una  rialla  de  sòl  esplendent,  endolsida  per 
un  transparent  de  finíssimas  randas,  jogui- 
nejava  en  el  respatller  del  sofà,  esmaltant  ab 
daurats  reflexes  el  rostre  pàlit  y  la  rossa  y 
destrena  cabellera  de  l’Irma.  El  pit  d’aques¬ 
ta  oscilaua  lleugerament,  y  a  intèrvals  una 
imperceptible  frisansa  li  recorria  tot  el  cos 
fentli  entreobrir  mandrosament  las  parpellas, 
que  tornavan  a  cloures  tot  seguit,  com  ven- 
sudas  per  una  sòn  irresistible. 

Prop  de  mitja  hora  havia  passat  en  aquest 
estat,  quan,  moguda  per  una  inquietut  inde¬ 
finible,  s’alsà  ab  precaució,  v  al  passejar  la 
mirada  a  son  voltant,  esguardà  ab  esvera¬ 
ment  al  Albert,  que,  com  obsessionat  per 
una  idea  fixa.  estava  a  son  costat,  pàlit  com 
la  cera,  immòvil,  ab  l’esguart  perdut  en  el 
buyt,  creuhant  lo  infinit  d’un  negre  y  vaga- 
rós  ensomni.  Sa  respiració  era  lenta  y  difi¬ 
cultosa  com  un  esbufech  de  manxa  obtu- 
rada  en  una  atmosfera  enrarida. 

L’irma,  dolorosament  impressionada,  es¬ 
corcollant  en  el  fons  de  la  mirada  d’aquell 
home,  li  semblà  que  quelcom  en  ell  anava 
buydantse...  Y  tement  per  sa  rahó,  ab  l’in¬ 
tent  de  sustrèurel  a  la  horrorosa  influhencia 
de  la  idea  fixa,  l’enllassà  ab  sos  brassos;  mes 
al  volerlo  atraure  advertí  sa  feblesa,  son 
anihilament,  y  els  brassos  li  caygueren  a 
lo  llarch  del  cos  com  dugas  massas  inertes. 

En  son  esperit  s’iniciava  una  lluyta  ab  el 
reste  d’una  voluntat  enèrgica  a  tota  próba. 
Havia  anat  a  aquella  casa  per’arrencar  al  sér 
estimat  de  la  desesperació,  y  el  veya  enfon- 
santse  per  moments  en  un  abim  pregón.  Un 
neguit  esglayador  la  corprenia,  com  si  pres¬ 
sentís  l’apropament  de  la  onada  negra  qu’ha- 
via  d’engoliria. 


JOVENTUT 


— Anemsen,  anemsen  ben  lluny!  Arren- 
quemnos  al  sufriment,  a  la  mort!  Esti- 
memnos  eternament,  siguèm  felissos,  sóch 
teva!.. — 

Aquests  eran  els  mots  qu’atropelladament 
se  succehian  els  uns  als  altres  en  son  pensa¬ 
ment  entenebrit;  mots  qu’ella  desitjava  tradu- 
hir  en  notas  plenas  de  convicció,  capassas  de 
provocar  en  l’Albert  una  reacció  enèrgica. 
Mes  sa  veu  no  responia  a  sos  desitjós;  un 
espasme  nirviós  li  obturava  la  gola,  y  sos 
llabis  ressechs  restavan  entreoberts,  però 
inactius.  Comprenia  qu’en  cos  y  esperit  es¬ 
tava  lligada  a  aquell  home,  v  en  aytals  mo¬ 
ments  pensava  en  l 'altre,  en  el  que  abo- 
rria,  a  qui  volian  entregarla...  y  aquest 
pensament  determinava  en  son  cor  un  viu 
rosech,  com  si  una  boca  monstruosa  li  mos¬ 
segués  sense  may  parar  y  sense  destrossarlo 
pera  fer  més  llarga  sa  agonia. 

— No,  a  n’aquell  no  puch  estimarlo!  —  pen¬ 
sava. —  No  he  estimat  sinó  a  n’aquest,  y 
junts  hem  sufert,  y  sufrint  ens  hem  estimat, 
y  he  sigut  ditxosa  ab  ell!  (Y  volen  que'l  sa¬ 
crifiqui,  que’l  fassi  la  meva  viclima?  Ah,  no! 
Sóch  seva,  tota  seva!...  Li  parlaré...  li  diré 
que’m  prengui  ab  ell...  No  m'hi  vull  pen¬ 
sar  més.  Adeu,  pare!...  No’t  dech  més  que  la 
vida,  y  me  la  vols  pendre...  Adeu!... 
Adeu!,.. — 

Y  s’abrassà  tot  d’una  al  Albert,  y  en  sa 
folla  exaltació  un  apilotament  d’ideas  confo- 
sas,  expressadas  ab  incoherència,  eixían  de 
sa  boca  barrejadas  ab  sanglots;  y,  de  tanta 
confusió,  en  la  conciencia  de  l 'Albert  sols  hi 
sorgia,  clara  y  definida,  la  imatge  del  altre , 
del  rival  que  s’interposava  entre  ell  y  la  dóna 
estimada. 

— ^Ell  ton  espòs?  Ncf  pot  ésser! — digué  clo- 
hent  els  punys  y  copejantse’l  cap  íerèstega- 
ment. — No  pot  ésser,  perq-ue  tu  m’estimas  a 
mi,  tu  m’estimaràs  sempre.  ^Veritat,  Irma? 

—  Si,  Albert. 

— ,jY  al  altre  l’aborreixes?...  Digas,  U’abo- 
rreixes,  veritat?... 

—  Si! 

— Donchs  abrassam  fort .  més  fort... 

més...  aixís.  Ara  besam...  aqui,  als  llabis. 
Qu’es  dóls,  qu’es  dóls!...  Oh!  Quina  llum!... 
Irma...  Irma!...  cEts  meva?... 

— Sí,  teva,  teva!  —  deya;  y  sa  veu  anava 
afeblintse,  per  moments,  y  com  en  somnis 
seguia  ab  tenue  sospir:  —  Teva...  teva... 
te...  va!...  —  allargant  el  mot,  assaborint- 
lo  voluptuosament,  mantenint  els  ulls  clo¬ 
sos,  las  mans  enllassadas  al  cos  del  ay- 
mant  que  la  estrenyia  fortament,  convul¬ 
sivament,  ab  rabia  de  mascle  engelosit, 
clavantli  arreu  sas  duras  grapas,  esquei- 
xantli  quasi  las  carns,  com  frisant  pera  esmi¬ 
colaria,  pera  ficaria,  avar,  ben  endintre  d’ell 
y  no  deixar  al  altre  res  més  que’l  recort  de 
lo  que  fou...  Y  els  ulls  li  sortian  del  cap, 
grossos,  vermells,  injectats  de  sang,  y  sa 


68 1 

boca  y  sas  narinas  s’omplian  de  bromera;  y 
sa  veu  ja  no  era  veu,  sinó  un  conjunt  de  sons 
agres,  estranys,  incomprensibles.  La  de 
l’irma  havia  anat  apagantse,  apagantse... 
ja  ell  no  la  sentia...  y  una  bola  de  foch  li 
abrusava  las  entranyas  y  li  pujava  amunt... 
Ja  li  encenia  la  gola,  ja’ls  ulk,  ja  en  son 
cervell  hi  esclatava  com  un  formidable 
tro,  ja  l’arboravan  las  flamas...  ja  no  hi  veya 
ni  hi  sentia...  però  sas  grapas  seguian  pal¬ 
pant  y  estrenyent  y  arrapantse  fortament  a 
las  carns  d’aquella  dóna.  Els  ulls  de  firma 
quasi  esclatavan  lòra  de  las  concas;  de  sa 
boca  n’eixí  una  llengua  moradenca  y  mons¬ 
truosa...  Y  ell  la  besava  aquella  boca,  com 
volent  aspirar  d’ella  tot  alè  de  vida,  creyent 
mimvar  aixis  l’ardor  de  la  flama  que’l  devo¬ 
rava.  Però  la  flama  creixia  cada  cop  més, 
s’escampava  a  son  entorn...  y  tot  cruixia...  y 
ejl  apretava  sempre  fort,  y  sempre  més  fort... 
y  la  terra  s’enfonsava  sota’ls  seus  peus...  y 
tot  desapareixia  entre  una  gran  foguera. 

Quan  tornà  en  si  li  semblà  despertar  d’una 
són  profonda  de  quin  comens  no’n  tenia  con- 
ciència  exacta.  Un  vel  li  entelava  la  vista,  la 
sang  s’havia  precipitat  y  xiulava  estrident¬ 
ment  en  sas  orellas;  sos  polsos  semblavan 
esberlarse,  son  cervell  liquidarse...  Demunt 
del  pit  un  pes  feixuch  l’atuhia,  pes  pro- 
duhit  per  un  quelcom  estrany  que  no  gosava 
definir,  que  li  dava  basarda.  Probà  de  mou- 
res,  y’s  sentí  capolat  com  si  hagués  sufert 
una  batuda.  Trobantse  estès  a  terra, ’s  pre¬ 
guntà  còm  y  per  què  havia  esdevingut  en 
aquell  estat,  y  no  sabent  què  respondres, 
dubtà  de  si  era  ell  l’Albert  de  Castell-Ro- 
meu,  y  per’assegurarsen  comensà  a  palparse 
ab  insistència;  mes  sos  brassos  restavan 
inerts,  pesats,  com  membres  d’un  altre  cos, 
y  sols  las  mans  davan  senyals  de  vida 
arrapantse  y  desprenentse  convulsivament 
de  la  carn  qu’havian  arrapat,  ab  desespera¬ 
ció  de  nàufrech  que  s’ofega.  Sense  parar 
segui  palpant,  sempre  al  mateix  lloch,  sem¬ 
pre  la  mateixa  carn,  una  carn  flonja  que  no 
era  la  seva...  Per  fi,  després  d’aventurar  un 
temorós  esguart  a  lo  llarch  del  seu  cos,  se 
redressà  tot  d’una  esferehit,  crispat,  "fent 
carrisquejar  las  dents,,  llampeguejantli  els 
ulls  com  dugas  fogueràs;  donà  algunas  pas- 
sas  enrera,  tintinejant  com  un  ubriach,  y, 
estantolantse  en  la  taula-escriptori,  mirà 
atentament  a  terra,  prop  del  sofà,  llensà  un 
udol  y’s  rebaté  furiosament  sobre’l  cos  im- 
mòvil  de  l  lima,  quin  rostre  repulsivament 
congestionat  cubri  de  petons.  Després  la 
prengué  en  sos  brassos,  l’apretà  contra’l  seu 
cor  y  escoltà...  Tot  s’havia  acabat:  ni  un 
moviment,  ni  un  batech.  L’assegué  al  sofà 
subjectantli  el  cos  ab  un  bras,  y  al  càureli  el 
cap  pesadament,  pendolejant  demunt  del 
pit,  l’Albert  sentí  unas  vivas  esgarrifansas, 
reculà  instintivament  sense  saber  per  què,  y 
el  cos  de  l’irma  s’aplanà  cercant  el  repòs. 


682 


JOVENTUT 


Llavors  la  contemplà  llargament,  sense 
vessar  ni  una  llàgrima:  semblava  que  no’s 
dongués  compte  de  res.  Hi  hagué  un  moment 
que’s  preguntà  qui  era  aquella  dòna  y  per 
què's  trobava  en  aquell  lloch,  y  no  sabent  què 
respondre,  somreya  com  un  orat,  y  prenentli 
el  cap  entre  las  mans,  li  desclohia  las  parpe- 
1  las  y  restava  explorant  el  fons  d'aquells  ulls 
vidrosos,  impenetrables,  sempre  fits  en  el 
buyt,  cechs  esguardant  un  més  enllà.  A  vol- 
tas  li  sacsejava  viblentment  el  cap,  li  redres- 
sava,  y  després  de  besarli  el  front,  l’abando¬ 
nava  a  son  pes  mort,  somrihent  sempre.  Al- 
tras  la  besava  frenèticament  en  las  galtas, 
en  els  ulls,  en  la  boca,  y  l’abrassava  ab  forsa 
y  la  cridava  per  son  nom  ab  tendresa... 
y  al  veure  aquells  1 1  a bis  muts,  immòvils, 
somreya  encara,  y  seguia  besantla... 

La  campana  del  pis  dringà  violentment, 
produhintli  l’efecte  d’un  instrument  de  tor¬ 
tura  aplicat  al  crani.  Novament  se  deixà  sen¬ 
tir  aquella  veu  de  metall,  y  alashoras,  ab  la 
rapidesa  d’un  llampech,  l’Albert  envolcallà 
ab  una  sola  mirada  regressiva  tot  son  passat, 
y  comprengué  ab  claretal  el  drama  que  aca¬ 
bava  de  viure.  Y  com  si  els  seus  sentiments 
s’haguessin  despertat  de  cop  y  volta,  una 
freda  congoixa  li  negà’l  cur  en  onadas  de  fel, 
y  dugas  llàgrimas  rodolaren  per  sas  galtas. 
Va  pensar  en  la  Justícia ,  y  convensut  de 
qu’era  una  paraula  buyda,  res  més  que  una 
fórmula,  s’alsà  ab  decisió,  prengué  un  revòl¬ 
ver  de  dins  un  calaix  de  la  taula  y  tornà  a 
asseures  prop  de  Firma,  li  estampà  en  el 
front  un  petó  llarguíssim,  y  al  sentir  drin¬ 
gar  per  tercera  volta  la  campana,  abrassà  a 
aquella  ab  passió  y  digué  serenament: 

—  Ara,  cap  al  repòs.  — 

S’encarà  l’arma,  apretà’l  gallet  y,  al  sonar 
l’espetech,  dos  cossos  rodolaren  per  terra 
sobre  una  mateixa  sang. 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


NOVAS 

Eí  diumenge  9  del  corrent  tingué  lloch  en 
el  teatre  del  Olimpo  la  solemne  inauguració 
de  las  «Escolas  del  Districte  Segón»,  mstala- 
das  en  la  mateixa  casa  del  carrer  de  Merca¬ 
ders  en  que  hi  ha  dit  teatre.  La  concorrencia 
era  nombrosíssima,  omplint  el  local  de  gom 
a  gom.  1 

L’aOrfeó  Canigó»  donà  comens  al  acte 
executant  triadas  composicions  que  foren 
molt  aplaudidas,  essent  l’última  d’ellas  nos¬ 
tre  himne  Els  Segadors. 

Oberta  la  sessió  pel  president  de  la  Junta 
de  las  Escolas  en  Ramón  Monegal,  el  secre¬ 
tari  senyor  Albinana  y  Folch  llegí  una  me¬ 
mòria  en  que  s’explica  la  fundació,  organisa- 
ció  y  fí  patriòtich  de  ditas  escolas,  y  seguida¬ 
ment  el  senyor  Lluhi  y  Risech,  president  del 


Ateneu  del  districte,  ieu  us  de  la  paraula 
enaltint  la  nova  y  ja  importantíssima  institu¬ 
ció.  Parlaren  després  els  regidors  senyors 
Giralt  y  Carner,  individuus  de  la  Junta  de 
las  Escolas,  que  remarcaren  la  necessitat  de 
que  la  iniciativa  privada  subsani  las  deficien- 
cias  de  la  ensenyansa,  fent  que  aquesta  sia 
integral  y  abarcant  en  els  noys  no  sols  la  inte- 
ligencia,  sinó  també’ls  sentiments,  la  volun¬ 
tat  y  fins  el  cos,  a  fi  de  que’ls  fills  de  nostra 
Catalunya  disfrutin  ensemps  de  salut  y  de 
cultura,  sense  lo  qual  no  pot  ésser  sà  y  fort 
un  poble.  El  senyor  Abadal,  president  dels 
«Estudis  Universitaris  Catalans»,  digué  qu’es 
necessària  la  compenetració  de  totas  las  en¬ 
titats  catalanas  de  cultura  pera  qu’en  totas 
las  esferas  socials  se  senti  llur  benefactora 
influhencia. 

F’inalment  el  president  en  Ramón  Mone¬ 
gal  se  congratulà  de  las  alabansas  óirigidas 
pels  anteriors  oradors  a  las  «Escolas  del  Dis¬ 
tricte  Segón»;  afegi  que’ls  fundadors  d’aques- 
tas  no’s  darian  pas  per  satisfets  sense  la  segu- 
ritat  que  tenen  de  que  se’n  fundaràn  altras 
d’anàlogas  en  tots  els  districtes;  comparà  la 
ensenyansa  negativa  y  xorca  del  Estat  ab  la 
ensenyansa  pràctica  y  positiva  de  las  escolas 
catalanas;  donà  atinadissims  consells  als 
alumnes,  a  sos  pares  y  als  socis  protectors 
de  la  institució,  y  acabà  son  entusiasta  par¬ 
lament  ab  el  crit  de  «Visca  Catalunya»,  que 
fou  xardorosament  contestat  pel  públich. 

Tots  els  oradors  foren  aplaudits  ab  gran 
entusiasme. 

Els  concorrents  visitaren  després  el  local 
de  las  Escolas,  quinas  condicions  higiènicas 
y  quin  material  d’ensenyansa  foren  objecte 
d'unànims  elogis. 

Joventut  uneix  sa  enhorabona  a  las  mol- 
tas  que  la  Junta  de  las  «Escolas  del  Districte 
Segón»  té  rebudas  per  la  patriòtica  y  exem¬ 
plar  tasca  que  s’imposà  y  que  ab  tant  acert  ve 
desempenyant. 


Al  obrirse,  fa  pochs  días,  l'actual  tempora¬ 
da  parlamentaria,  en  Maura,  el  gran  Maura 
declarà  que  may  baix  cap  partit  ni  baix  cap 
govern  haviam  disfrutat  a  Espanya  la  lli¬ 
bertat  qu’ara  disfrutém. 

No  ho  volèm  negar.  Advertim  solsament 
que  aqueixa  llibertat  està  renyida  ab  els  ma¬ 
drilenys  que  volen  retirar  a  hora  avensada  de 
la  nit,  ja  que  a  las  dugas  se  tancan  vulgas  que 
no’ls  establiments  públichs. 

Ab  lleys  com  aquesta’s  governavan  els  po¬ 
bles  mitjevals.  Ab  lleys  més  avensadas,  com 
la  del  descans  dominal,  se  demostra  la  in¬ 
fluhencia  dels  governs  en  las  costums  públi- 
cas.  Fins  ara  teniam  entès  que  aquestas 
eran  fillas,  en  els  pobles  civilisats,  del  modo 
d’ésser  y  de  la  instrucció  populars:  ara  ja  sa- 
bèm  que  són  fillas  de  la  voluntat  del  qui 
mana. 


JOVENTUT 


Y  el  qui  avuy  mana,  aqueix  senyor  que’s 
declarà  amich  de  la  diferenciació  en  el  go- 
vernament  dels  pobles,  ara  amida  ab  un  ma 
teix  raser  als  civils  que  als  incivils,  als  cultes 
que  als  incultes,  als  poblats  terrers  catalans 
que  als  ermots  de  la  Manxa. 

Ahir,  per’adularnos,  entonava  himnes  a  la 
descentralisación;  avuy  torna  per  la  unidad 
nacional ,  es  a  dir,  per  la  unidad  de  la  igno¬ 
rància. 

En  Maura,  o  en  Maula  (apenas  hi  ha  dife¬ 
rencia)  està  disposat  segons  se  veu  a  que  hi 
hagi  libertad  de  pensamienlo,  a  que  la  premp- 
sa  digui  mal  d’ell  y  de  cosas  més  sagradas, 
perque  sab  qu’en  la  quasi  totalitat  del  Es¬ 
tat  espanyol  ni  hi  ha  instrucció,  ni  convic¬ 
cions,  ni  verdaders  homes  de  partit,  ni  res 
que  pugui  fer  trontollar  sagrados  mtereses; 
sab,  en  una  paraula,  que  hi  ha  llengua,  però 
no  fets. 

Y  lo  que  disfruta  de  llibertat  a  Espanya 
són  las  ílenguas:  res  més  que  las  llenguas 
dels  xafarders  e  inútils  espanyols. 

Llibertat  que  serveix  pera  que  la  xerra¬ 
meca  aumenti  de  tal  manera,  que  uns  ab 
altres  no  s’entenguin  o  que  uns  ab  altres  se 
disputin  y  barallin. 

Qu’es  lo  que’s  tractava  de  demostrar. 

«Jo  vos  deixo  en  llibertat  pera  dir  lo  que 
volguèu  —  pensa  en  Maura.  —  Y  entre  tant 
jo  m’aprofito  pera  dictar  lleys  tan  estrafala- 
rias  com  las  del  descans  y  tancaments  de  por- 
tas;  y  els  homes  rancis  que  a  mi’m  convenen 
se  posan  de  la  meva  banda,  y  els  que  tenen 
un  xich  de  sentit  lliberal  de  l’altra.  Aixis  els 
divideixo,  aixis  els  faig  entretenir  ab  bara- 
llas,  aixis  me’n  aprofito,  y  faig  lo  que  vull,  y 
realiso  ma  política  antiquada  de  divide  y  ven- 
ceràs.  Per  lo  que’s  mereixen  uns  y  altres!...» 

Y  té  rahó  en  Maura:  als  imbècils  bo  es 
tractarlos  com  a  imbècils.  Especialment  als 
grans  imbècils  que  som  nosaltres  catalans 
que  ho  comprenèm  y  ho  consentim. 

Quadro  d'època  : 

La  escena,  un  cafè  de  Madrid.  Tocan  las 
dugas-de  la  matinada,  lentas  com  el  merodeo 
nocturn  de  certas  palomas  per  la  Puerta  del 
Sol.  La  calma  de  la  nit  es  interrompuda  de 
sobte.  Un  escamot  de  polissonts  que  acaba 
d’entrar  al  cafè  dóna  l’ordre  de  despejar  y 
tancar  las  portas.  Uns  parroquians,  en  sò  de 
protesta,  encenen  ciris  y  resan  el  miserere; 
altres  donan  moris  a  n’en  Maura  y  a  la  reac- 
ción.  La  situació  esdevé  d’un  espanyolisme 
intens,  pur,  sublim.  En  un  altre  grupo  s’hi 
troba’l  ladino  Enrich  Borràs,  que  donant  pro- 
bas  d’alta  diplomàcia  y  de  saber  trastear  a  la 
gent,  ajuda  a  entretenir  al  quefe  de  policia 
parlant  de  política,  d’art,  de  literatura... 

Però  tocan  dos  quarts  de  tres,  y  allavors 
el  quefe,  despreciant  la  conversa  agradable 


683 

y  el  fi  discreteig  del  Zacconi  català,  no  s’en¬ 
tén  més  de  chiquitas ,  y  aquest  vull,  aquest 
no  vull,  ordena  una  batuda  en  regla  qu’en 
un  instant  fa  nèt  del  cafè  y  dels  carrers  prò¬ 
xims. 

En  Roger  de  Flor,  veyentse  sense  cap  al¬ 
mogàver  ni  cap  individuu  de  la  seva  trepa, 
emprèn...  no  precisament  el  camí  del  sól , 
sinó’l  d’una  escaleta  ahont  amagar  sa  artís¬ 
tica  personalitat  de  la  furia  policíaca. 

Y,  en  telègrama  que’ns  envia,  protesta 
indignat  del  obscurantisme  y  las  midas  in- 
quisitorials  d’aquell  pais  ahont  encara  hi  ha 
rondas  nocturnas  com  dos  sigles  enrera, 
d’aquell  pais  ahont  els  ciutadans  han  de  fer 
mutis  y  obehir  com  autòmatas  0  com  soldats 
al  toch  de  queda,  d’aquell  pais  ahont  hi  ha 
un  Maura  que’ls  vol  ensenyar  per  tals  medis 
a  ésser  lliberals ,  d’aquell  país  en  fi  que,  tro- 
bantse  en  aytal  estat  d’endarreriment,  no  po¬ 
drà  pas  capir  ab  facilitat  l’art  modern  qu’ell, 
en  Borràs,  li  porta  (?). 

Afegeix  que,  si  ha  tornat  a  afalagar  als  ma¬ 
drilenys  en  sas  declaraciones  de  El  Grdfico , 
ha  sigut  sols  pera  desorientarlos,  donchs  pre¬ 
véu  que,  ab  tot  y  l'èxit  de  son  debut,  no  s’hi 
arribarà  a  entendre. 

Sospitèm,  per  tot  lo  dit,  qu’arribaràn  a 
confirmarse  nostres  temors  de  qu’en  Borràs 
pren  el  pèl  als  madrilenys. 

Se’ns  fa  simpàtich  pel  mal  que  diu  d’en 
Maura:  però  ay,  Enriquel,  que  aqui  estèm 
igual  que  a  Madrid,  perque  desde  que  tu  fal- 
tas  ja  no  s’hi  sopa  a  deshora  a  «La  Morera»! 


La  política  del  pare  Font  sembla  que  co- 
mensa  a  donar  fruyts.  La  catalanización  de 
Espafia  coménsarà’l  dia  19  del  corrent  en 
la  ciutat  de  Saragossa. 

Aragó,  la  patria  d’Alfons  el  Batallador, 
d’en  Lanuza  y  de  l’Ardid,  serà  la  primera 
región  favorescuda.  Els  Juegos  Florales  de 
Zaragoza  seràn  el  camp  de  batalla,  y  una  co¬ 
missió  de  regidors  barcelonins  en  la  que  hi 
figuran  dos  regionalistas,  serà  l’estol  de  mo¬ 
derns  almogàvers  que,  plens  de  dalit,  ab  co¬ 
ratge  sens  igual  y  ab  quinze  mil  pessetas  de 
subvenció  (ditxosas  subvencions!),  empen- 
drà  la  conquista  de  las  regiones  hermanas. 

Avant,  donchs,  valents  expedicionaris!  Y 
si’s  presenta  la  ocasió  de  fer  algún  discurset 
de  germanor ,  vos  recomanèm  el  consabut 
clixé  de  las  amarras  y  del  casament  de 
dona  Petronila.  Eniusiasmarèu  als  batu- 
rros,  perque  es  d’efecte  segur. 


Els  homes  del  dia  són  dos:  en  Borràs  y  en 
Jaimilu-,  en  Borràs  fent  papers  dramàtichs  a 
las  taulas  y  papers  ridículs  ab  las  empresas, 
y  en  Jaimilu  deixant  que  la  prempsa  li  fassi 


684  joventut 


fer  més  papers  que  cap  còmich  en  lo  referent 
a  sas  declaracions  de  la  Mandxuria. 

Ara’s  diu  que  resulta  apòcrifa  la  carta  seva 
de  que’ns  ferem  ressò,  dirigida  a  son  pare 
en  ratificació  de  las  esmentadas  declaracions. 
Però  s’afegeix  que  dintre ’l  carlisme  s’està 
formant  un  grupo  jaimista ,  que  fins  tindrà 
orgue  en  la  prempsa  per’accentuar  sa  oposi¬ 
ció  als  petrificats  partidaris  de  don  Carles. 

Seria  massa  candidesa  dir  qu’en  Jaimilu  y 
els  seus  no  aniràn-  enlloch,  perque  això  per 
sabut  se  calla. 

En  efecte:  (quinas  són  las  aspiracions  d’en 
Jaimitu,  després  de  tot?  Donchs  las  sevas  as¬ 
piracions  són...  anar  a  Madrid,  cansat  com 
està  d'havèrsel  de  mirar  de  lluny  tota  la 
vida. 

Lo  mateix  exactament  li  passava  a  n’en 
Borràs.  Però  aquest,  al  ultim,  ha  pogut  anar 
a  Madrid. 

Es  a  dir,  no  ha  anat  enlloch. 

Y  això  que  ja  ha  debutat. 

Segons  El  Liberal,  darà  días  de  glòria  al 
teatro  espanol. 

Pitjor  que  pitjor,  perque  tots  sabèm  quina 
mena  de  glorias  s’estilan  entre’ls  rojo-gual- 
dos. 

Per  progressiu  que  fos  en  Jaimitu ,  ^què 
podria  fer  entre’ls  tradicionalistas,  en  una 
terra  ahont  tins  els  republicans  pateixen  una 
endarrentis  de  mitj  sigle? 

Per  molt  que  valgués  en  Borràs,  iquè  po¬ 
dria  fer  en  un  teatre  fòssil  com  el  castellà, 
voltat  d  hidalgos  y  modulant  la  armoniosa ? 

Res  més  que  lo  que  fa  en  Jaimitu:  papers 
ridiculs. 

Abdós  poden  ferse  aplaudir  per  aquella 
gent,  però  inutilisantse  devant  dels  que  fan 
política  y  art  seriós,  als  quals  acabaràn  per 
ter  llàstima  més  que  ganas  de  riure. 

Nosaltres,  del  teatre  castellà,  no’ns  podèm 
pendre  en  serio  avuy  com  avuy  res  més  que 
las  comedias  del  siglo  de  oro ,  com  La  nina 
boba,  per  exemple,  y  altras  que’ns  fan  la 
Guerrero  y  en  Mendoza. 

Per  lo  tant,  hay  que  distinguir.  En  classe 
de  patums  quan  menys,  són  respectables  a 
Madrid  els  verdaders  representants  del  sigle 
d’or;  però  tractantse  del  sigle  actual  ja  sabèm 
que  politichs,  autors  y  còmichs  han  fet  a 
tots. 


El  reputat  concertista  de  mandolina  espa¬ 
nyola  don  Fèlix  de  Santos  donà  un  concert 
en  obsequi  de  la  societat  «Lira  Orfeó»  en  el 
que,  entre  altras  obras  originals  sevas,  exe¬ 
cutà  ab  notable  mestria  diferentas  cansons 
populars  catalanas.  L’acompanyà  al  piano 
sa  muller  na  Magnalena  F.  de  Santos.  El 
trevall  del  senyor  Santos  fou  molt  celebrat  y 
aplaudit,  especialment  sa  Fantasia  Original , 


dedicada  a  la  «Lira  Orfeó»,  de  la  que  l’au- 
ror  n’es  soci  honorari.  El  senyor  Santos  rebé 
al  final  del  concert  moltas  ovacions  que  l’obli¬ 
garen  a  executar  diferentas  pessas  fòra  de 
programa. 

Publicacions  rebudas: 

Manifest  publicat  pèr  l’associació  «Progrés 
Autonomista»,  en  el  que  s’exposan  las  se¬ 
güents  aspiracions:  Contribuhir  al  enrobus- 
timent  del  nacionalisme  català  per’assolir 
l’autonomia  de  Catalunya,  destruhir  las  pa- 
trias  artificials  y  lograr  que  sia  un  fet  la  lli¬ 
bertat  y  autonomia  del  individuu;  trevallar 
pera  la  reconstitució  de  las  corts  catalanas, 
protegint  al  efecte  las  arts,  el  comers  y  la 
indústria  y  creant  cooperativas  y  societats 
de  resistència  per  arts  y  oficis  contra  la  ex¬ 
plotació  del  trevall;  llegislació  catalana;  des¬ 
aparició  dels  instituts  armats,  y,  en  tant  no 
sia  possible,  implantació  del  servey  militar 
voluntari;  separació  de  la  Iglesia  y  l’Estat  y 
regularisació  de  las  comunitats  religiosas  per 
la  lley  comú;  govern  republicà  no  perque  sia 
perfecte,  sinó  per  representar  menor  quan¬ 
titat  de  govern  que  la  monarquia;  abolició  de 
la  pena  de  mort,  etc. 

Un  drama  en  Antigua ,  per  Mariano  Tur- 
mo.  Aquesta  noveleta,  per  sas  condicions 
literarias,  es  ben  digna  de  figurar  en  la  llista 
de  las  obras  que  ve  publicant  la  casa  edito¬ 
rial  «La  Vida  Literaria»,  de  qual  Biblioteca 
forma’l  volúm  XX. 

Postals  de  Berga.  Editada  per  en  Joan  Co¬ 
rominas  y  Pla,  s  ha  publicat  una  bonica  serie 
de  tarjetas  postals  de  Berga  y  sa  comarca, 
haventhi  diversas  vistas  dels  santuaris  de 
Queralt  y  Corbera,  Font  Negra,  Font  del 
Estret,  castell  de  Bergadà,  Castellar  del  Riu, 
Pi  de  las  Tres  Brancas,  etc.  Las  vistas  són 
ben  presas  y  el  tiratge  fet  ab  pulcritut. 

Goigs  molt  devots  qui  són  cantats  pera  llo- 
har  degudament  a  Sanet  August ,  gran  prevere 
e  sforçat  confessor  de  Nostre  Senyor  Deus 
Sanet  Jesús  Christ.  Compostos  per  JV^ossèn 
Jacobus  Vinardeylh,  publicats  a  Mataró  el 
dia  7  del  corrent,  y  enviada  mostra  a  n’a- 
questa  redacció  a  nom  del  senyor  Vallès  y 
Roderich,  qui  ens  la  tramet, 

La  reyna  de  las  flors;  Idili;  sardanas  llar- 
gas  pera  piano,  per  Joseph  Serra.  Hem  re¬ 
but  aquestas  dugas  exquisidas  sardanas  de 
dit  reputat  compositor.  La  titulada  Idih  fou 
premiada  en  la  festa  de  la.  música  catalana 
organisada  per  l’Orfeó  Català,  y  està  dedi¬ 
cada  a  la  Unió  Catalanista.  Se  venen  a  P50 
pessetas  la  primera,  y  a  2  pessetas  la  se¬ 
gona. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Rbdacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 


»  »-  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

iAhònt  som?,  per  S.  Gubern. — iTe’n  recordas?...,  per 
Joaquim  Rosselló  y  Roura.— Rèplica,  per  R.  Miquel 
y  Planas.— L'àliga,  la  serp  y  el  llimach,  per  Francis- 
co  deP.  Juanico  y  Coll.— ***,  per  Jaume  Terri.— Tea¬ 
tres,  per  Emili  Tintorer.—  «Vos  delante»,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà.— Notas  bibliogràficas,  per  idem. 
— A  festas,  per  Jaume  Cartanyà.— De  bon  matí;  Sed 
d'amor,  per  I.  Soler  y  Escofet.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech  22. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  15. 


(AHÓNT  SOM? 

Això’s  preguntan,  com  si  realment  estes- 
sin  esverats,  els  diputats  y  senadors  que,  de 
Madrid  estant,  vetllan  per  la  felicitat  d’Espa¬ 
nya,  ab  motiu  dels  distints  episodis  a  que 
ha  donat  lloch  el  desafio  entre  1  marquès  de 
Pickman  y  un  capità  de  la  guarda  civil. 

Al  sentirlos,  qualsevulga  diria  que  no  es 
aquest  el  pais  ahont,  després  de  la  mort 
d’un  home,  vilment  assessinat,  la  mateixa 
autoritat  s’encarrega  de  tranquilisar  al  po¬ 
ble,  dihentli:  puede  el  baile  continuar. 

Un  desafio,  y  a  mort!  En  ple  sigle  xx  (es 
això  possible?  No  quedarem  en  qu’era  un  fet 


la  regeneració?  (No  haviam  convingut  en 
q-u’en  Maura  feya  la  revolució  desde  dalt? 
;A  què  ve  la  resurrecció  de  costums  barbres, 
mitjevals?  Un  desafio,  a  mort!  (Ahónt  som? 

(Què  han  fet  las  autoritats?  (No  està  prohi¬ 
bit  el  desafio?  (No  diu  la  lley,  ab  tot  son 
inflexible  rigorisme,  que’l  funcionario  que 
tingui  coneixement  d’estarse  concertant  un 
desafio  detindrà  al  provocador  y  al  provocat, 
no  posantlos  en  llibertat  sens  obtindré  d’ab- 
dós  juramento  de  caballero  o  paraula  d’honor 
(qu’es  igual)  de  que  han  desistit  de  son  pro¬ 
pòsit?  (Ahónt  som? 

Y  si  el  lance  s  ha  ja  consumat  per  negligèn¬ 
cia  o  complicitat  dels  que  devían  impedirlo 
(no  s’ha  de  castigar  al  que  mata  a  son  adver¬ 
sari  ab  la  pena  de  presó  major?  Als  padrins 
que  intervenen  en  el  desafio  (no  se’ls  ha  de 
jutjar  aixis  mateix  com  a  còmplices  o  autors 
del  delicte  comès,  segons  els  casos?  (Què 
s’ha  fet  al  matador  d’en  Pickman?  (Què  als 
padrins  que’l  portaren  al  campo  del  honor? 
(Ahónt  som? 

(Què  fan  els  senyors  ministres  de  la  Gover¬ 
nació  y  de  Gracia  y  Justícia?  (Què  fan  els  jut¬ 
ges  y  las  autoritats  totas?  (Cab  que  devant 
dels  fets  y  enfront  del  escàndol  permaneixin 
impassibles;  qu’admetin  com  a  veritat,  sabent 
qu’es  fals,  que’l  marquès  se  suicidà  y  per¬ 
metin  que  se  la  campin  lliures  els  padrins  y 
el  capità  de  la  guarda  civil,  a  qui  els  colegas 


686 


JOVENTUT 


felicitan,  deixantli  a  domicili  llurs  tarjetas 
com  dihent:  «t  has  lluhit?»  (Ahónt  som? 

(Es  de  consentir  que’l  poble  prengui  part 
en  la  tragèdia  y  en  parli,  la  comenti  y  s’hi  in¬ 
teressi  fins  al  punt  de  voler  imposar  sa  sobe- 
rana  voluntad?  (Es  de  permetre  la  invasió 
del  fossar  per  la  plebe,  qu’atribuhintse  tot  po¬ 
der  mana  y  fa  enterrar  en  terra  sagrada  al 
marquès  de  Pickman,  malgrat  haver  mort 
ab  taca  de  pecat  mortal?  (Què  fan  las  autori¬ 
tats?  (Ahónt  som? 

Y  l’actitut  del  cardenal  Sancha  (no  es  ri¬ 
dícula,  poch  caritativa  y  antilegal,  alhora? 
(A  què  ve  fer  desenterrar  el  cadavre  d’un 
home  que  ja  reposa  en  brassos  de  l’amorosa 
terra,  a  pretext  de  que’l  lloch  que  ocupa  con- 
té’ls  simbolismes  d’una  benedicció,  germen 
de  ventatjas  que  no  pot  fruhir  el  qui  ha 
atentat  contra  sa  vida?  (No  prohibeixen  las 
lleys  terminantment  las  exhumacions  dels 
cadavres  que  no  fa  dos  anys  que  són  en¬ 
terrats?  (No  està’l  governador  obligat  a  fer 
cumplir  y  respectar  aytals  disposicions?  (Què 
pensavan  el  cardenal  Sancha  y  la  primera 
autoritat  civil  de  Sevilla?  (Ahónt  som? 


Y  sempre  la  mateixa  cansó.  (Ahónt  som, 
ahónt  som,  ahónt  som?... 

Ahónt  hem  de  ser!  En  un  país  de  cafres, 
en  un  país  qu’està  en  plena  agonia  y  que 
sols  se  sotraqueja  devant  de  fets  llampants 
y  horribles  que  donan  lloch  als  rotatius  a  fer 
extraordinaris  y  últimas-horas  ab  tots  els 
noms  y  apellidos. 

En  un  país  ahónt  els  ministres  negan  la 
veritat,  encubreixen  la  mentida  y  s’ajupen 
devant  de  las  exigencias  d’un  cuerpo  armado. 

En  un  pais  en  que  las  autoritats  judicials 
no  altra  cosa  són  que  servidoras  del  poder 
executiu  que  las  nombra.  las  traslada  y  las 
destituheix,  segons  li  sembla  y  li  convé. 

En  un  pais  pobre,  barbre  y  desgraciat, 
ahónt  els  governs  jugan  ab  el  poble,  tot  y 
essent  un  compost  d’homes  inútils;  en  que’ls 
militars  brillan  en  temps  de  pau...  y’s  lluhei- 
xen  (com  hi  ha  món!)  en  temps  de  guerra;  en 
un  país  ahónt  els  governadors  y  els  batlles 
són  ninots  del  cacich;  en  un  pais  en  que  las 
dignitats  eclesiàsticas  estàn  ben  lluny  de 
possehir  l’esperit  cristià  que  predican. 

En  una  paraula:  som  a  Espanya! 

S.  Gubern 


(TE’N  RECORDAS?... 

Viatjavam  a  rahó  de  vuytanta  kilòmetres 
per  hora,  y,  arrupits  al  fons  del  nostre  de¬ 
partament,  fruhiam  el  misteriós  encís  de 
l’hora  baixa.  El  sól  tramontava  una  alta 
y  llunyana  serralada,  vestint  la  volta  se¬ 
rena  del  espay  ab  tons  de  porpra.  Las 
ombras  devallavan  lentas  de  las  monta- 
nyas.  El  paisatge,  avans  joliu  y  rialler,  sem¬ 
blava  fondres  sota  un  vel  de  poesia  y 
misteri.  A  mida  qu’anavam  avensant,  els 
termes  llunyans  apareixian  com  una  boyrosa 
taca  negra;  els  més  propers  se  dibuixavan 
confosament,  sense  detalls.  Aquí  y  allà,  al¬ 
gun  qu’altre  llumet  entre  la  fosca  senyalava 
un  migrat  reste  de  vida.  Las  estrellas  brilla- 
van  en  la  blavor  somorta  d’un  cel  d'octubre 
mancat  de  lluna.  Cap  altra  remor  s’ohia 
que’ls  esbufechs  pesats  y  anguniosos  com 
respir  de  malalt,  que  llensava  la  locomotora, 
y  de  tant  en  tant  son  xiulet  estrident,  com 
udol  llastimós  que  s’escampava  per  la  plana, 
perdentse  al  lluny. 

Una  quietut  profonda  regnava  en  nostre 
departament,  tot  just  aclarit  per  una  llum 
esgroguehida  que  li  dava  aspecte  d’arco- 
ba  de  malalt. 

Tu  guaytavas  enlayre,  al  espay  sense  fí, 
embadalinte  ab  el  brill  esmortuhit  de  las  es¬ 
trellas;  jo  guavtava  ab  fera  obstinació  la  fos¬ 
ca  immensa,  sentint  en  mon  esperit  l’atra¬ 
cció  fonda  e  irresistible  del  misteri. 

El  tren  seguia  sa  marxa  vertiginosa  sal¬ 
vant  kilòmetres  y  més  kilòmetres,  sempre 
incansable,  sempre  ab  aquell  esbufech  pesat 
y  anguniós  de  malalt,  pujant  y  baixant  terra- 
plens,  serpejant,  deixant  pobles  y  més  pobles 
enrera,  sens  aturarshi. 

Al  entrar  en  una  foradada  sentirem  una 
estranya  impressió,  com  un  fret  en  el  moll 
dels  òssos,  un  fret  esgarrifós  que’ns  feya  pe¬ 
tar  de  dents  sense  dàrnosen  compte.  Vas 
acostarte  molt,  y  abrassantme  nirviosa  y 
mirantme  d’una  manera  estranya,  me  digue- 
res  en  veu  baixa  que  tenías  por.  Quina  im¬ 
pressió’m  feya  ta  mirada  ennuvolada  de  1 1  à- 
grimas! 

Al  trobarnos  de  nou  en  plena  natura,  una 
alenada  d’ayre  fresch  y  sanitós  semblà  om¬ 
plir  nostres  pulmons  de  nova  vida. 

Ja  ben  entrada  la  nit,  comensarem  a  par- 


JOVENTUT 


lar  de  nostre  amor:  del  passat,  del  present, 
del  avenir...  Ja  no  tenias  por,  y  el  brill  de  ta 
mirada  s’havia  endolsit,  y  ton  rostre  havia 
pres  una  expressió  serena. 

—  Avuy  sóch  molt  felís,  amor  meu  —  me 
deyas,  estrenyentme  las  mans;  y  jo  amanya¬ 
gava  ton  gentil  caparró  de  nineta,  pérque 
també  me’n  sentia  molt  de  felís,  com  may 
me’n  havia  sentit  tant. 

Ta  mare  dormia  a  la  bona  de  Deu,  al  al¬ 
tre  cap  del  departament,  ab  la  santa  des¬ 
preocupació  de  la  vellesa  que  té  quelcòm  de 
la  ignocencia  infantivola;  y  nosaltres  la  mira- 
vam  ab  respectuós  carinyo.  Y  parlavam  (molt 
baix  pera  no  despertaria)  d’aquell  establiment 
d'ayguas  del  mitjdia  de  Fransa,  en  el  que  jo 
acabava  de  passar  una  temporada  pera  refer 
ma  malmesa  salut;  y  en  pailavàm  ab  anima¬ 
ció,  assaborint  el  recort  y  renovant  las  im¬ 
pressions  viscudas. 

Després  ja  no'n  parlarem  de  nosaltres: 
parlarem  dels  desheretats  de  la  terra.  Qye 
te’n  vaig  contar  de  cosas!  Tu  quasi  las  des- 
coneixias  las  miserias  de  la  vida,  v  jo’t  vaig 
anar  iniciant  en  ellas,  descubrinte’ls  dolors 
qu’amagan  el  món  y  la  societat  sota  caretas 
d’alegria  forsada,  sota  vestits  de  sedas  y  ori¬ 
pells.  Jo  vaig  ferte  conèixer  que,  sota  una 
cara  alegra,  hi  batega  sovint  un  cor  replè  de 
fel;  qu’en  mitj  d’una  festa  hont  regnan  la  gat¬ 
zara  y  l’alegria,  hont  l’or  s’hi  vessa  a  mans 
plenas,  s’hi  ovira  a  voltas  un  demà  ple  de 
privacions,  de  misèria,  de  desesperació,  ab 
vistas  al  deshonor  y  al  crim.  Jo’t  vaig  fer 
conèixer  que  sota  un  somriure  afalagador 
s’hi  sol  amagar  la  falsetat,  y  que’l  punyal  de 
la  traició  fereix  vilment  al  estrènyer  una  mà 
amiga  y  confiada. 

Això  y  moltas  cosas  més  vaig  dirte,  y 
tu  escoltavas  obrint  molt  els  ulls,  esparve- 
rada,  veyent  còm  al  devant  teu  s’obria  un 
nou  món,  una  nova  societat  qu’avans  no  co- 
neixias;  y  sentias  una  pena  molt  fonda  al 
veure  còm,  pedra  a  pedra,  s’anava  enrunant 
aquell  alt  castell,  per  quins  cims  ta  jova  ima¬ 
ginació  havia  deixat  voleyar  lliurement  tas 
ilusions  més  dauradas. 

Comensavas  a  compendre.  Ja  en  aquellas 
dònas  cubertas  de  ricas  telas  y  profusió  de 
brillants  qu’en  las  platjas  francesas  prengue¬ 
res  per  grans  senyoras,  no  hi  veyas  més  que 
la  pobre  cocotte  quina  vida  es  un  etern  pro- 


687 

blema:  avuy  nedant  en  l’abundor,  pera  demà 
anar  a  finir  sos  dias  en  un  recó  d’hospital.  Ja 
en  aquells  qu’havias  vist  constantment  apa¬ 
rellats,  mostrant  en  públich  ésser  un  felís 
matrimoni,  hi  sabias  veure  un  complert  di¬ 
vorci  moral  que  feya  de  llurs  vidas  un  in¬ 
fern.  A  n’aquell  altre,  jove  elegant,  fill  pri¬ 
mer  d’una  noble  y  rica  iamilia,  el  contem- 
plavas  ab  tristesa  bon  punt,  analisantlo,  el 
trobavas  ple  de  llagas  morals,  anunci  de  sa 
degeneració  física.  En  aquella  corrua  de 
joves  d’aspecte  distingit  y  maneras  finas 
qu’ab  encantador  somriure  afalagavan  ton 
amor  propi  y  ton  orgull  de  dòna  hermosa, 
papallonejant  a  ton  voltant  y  fente  objecte 
de  .  llur  predilecció  ab  las  sevas  superficiali¬ 
tats  ridiculas,  hi  sabias  llegir,  fixante  en  la 
palidesa  de  sos  rostres  demacrats  y  ullero- 
sos,  l’anemia  que’ls  consumia,  digne  premi  a 
la  vida  disoluta  que  portavan;  y  fins  en  sas 
maneras  hi  endevinavas,  cuydadosament  en- 
cuberts,  els  sentiments  més  baixos.  La  cal¬ 
ma  y  prudència  dels  vells  la  interpretava? 
per  temor  y  feblesa;  y  en  la  fidelitat  del 
amich  agrahit,  del  necessitat  afavorit,  hi  des- 
cubrias  el  més  fret  egoisme. 

Al  véurehi  tan  clar,  aymada  meva,  vas 
acotar  el  cap  ab  greu  tristura  y  plorares  llar¬ 
ga  estona  en  silenci.  Ja’l  dubte  havia  fet 
presa  en  ton  cor! 

Jo  t’havia  presentat  el  món  tal  com  era,  y 
prompte  havia  de  venir  pera  tu  la  confusió; 
promte  no  sabrias  de  què  dubtar  ni  en  què 
creure,  perque  tot  te  semblaria  una  ficció  0 
un  engany. 

Vaig  penedirme  del  mal  que,  sense  voler, 
t’havia  fet,  y  alashoras  vaig  dirte:  que’l  món 
no  n'era  tan  de  dolent,  que  també  hi  havia 
virtut  y  bondat,  que  no  tot  era  ficció,  que  no 
tot  era  engany...  Y  somrigueres  ab  posat  de 
dubte!...  Però  després  me  mirares  tendra- 
ment,  m’abrassares  apassionada,  y’m  digue- 
res  que  jo  era  una  excepció,  que  jo  no’n  for¬ 
mava  part  d’aquella  societat  corrompuda. 

— Tu  m’estimaràs  sempre — ’m  deyas. — 
cVeritat,  amor  meuL. .  Y  viurèm  allunyats, 
forsa  allunyats  de  tanta  mentida.  T’estimo 
tant,  que  tinch  necessitat  de  creureho  que 
nostra  felicitat  durarà  sempre!... — 

Jo  no  trobava  paraulas  pera  expressarte  lo 
que  sentia,  lo  que  t’estimava,  vida  meva! 
Y  t’ho  deya  estrenyente  contra’l  meu  cor, 


688 


JOVENTUT 


aquest  cor  qu’era  teu,  que  sufría  veyente 
suírir. 

Vaig  pregarte  que  descansessis,  puig  era 
molt  tart  y  estavas  fatigada;  mes  un  seguit 
d'emocions  ens  dominavan,  y  continuarem 
parlant  fins  a  punta  de  día. 

Era  ja  molt  tart  quan  tas  parpellas  s’ana¬ 
ren  clohent  poch  a  poch  besadas  per  la  sòn, 
qu’exercía  sobre  teu  son  imperi.  Posares  tas 
mans  entre  las  mevas,  ton  cap  tombà  de- 
munt  la  meva  espatlla,  y  aixis,  ben  junts, 
ben  agafats,  estimantnos  forsa,  varem  que¬ 
dar  adormits. 


Quan  ens  varem  despertar,  el  sól  era 
ben  alt. 

Ta  mare’ns  mirava,  somrihent  ab  benevo- 
lensa;  al  preguntarnos  si  havíam  dormit 
molt,  no  saberem  què  contestarli. 

El  tren,  seguint  sa  marxa  vertiginosa,  ens 
anava  apropant  a  la  gran  capital  francesa, 
de  la  que’ns  semblava  sentir  ja’l  clamoreig 
aixordador,  donat  per  mils  y  mils  de  febro- 
sas  golas... 

Tu  no  la  coneixias  la  gran  ciutat,  mes  la 
pressentías  ab  tots  sos  vicis  y  corrupcions, 
ab  son  faust  y  opulència  ostentat  cinicament, 
enfront  de  la  misèria  descarnada,  la  trista  mi¬ 
sèria  dels  grans  centres  populosos:  la  que’s 
mostra  a  la  llum  del  dia  encuberta  ab  un  vel 
de  penosa  decencia,  y  la  qu’amaga  sas  tris- 
tas  despullas  en  lo  més  pregón  de  cambras 
infectas,  sens  ayre  ni  llum... 

A  mida  que’ns  hi  anavam  apropant,  tos 
nirvis,  acelerant  sa  activitat,  vibravan  sorda- 
ment  a  grans  batzegadas;  en  ton  rostre  s’hi 
dibuixava  l’ombra  d’un  malestar  indefinible. 
Prou  reyam,  y  molt,  perque’ns  sentiam  felis- 
sos,  mes  nostras  riallas,  nirviosas,  sembla- 
van  l’eco  d’un  dolor  incomprès. 

Al  arribar  a  la  estació  de  Villeneuve,  el 
tren  parà  uns  breus  moments,  qu’aprofita- 
rem  per’aconduhir  nostre  equipatge,  dispo- 
santnos  a  fer  nostra  entrada  triomfal  al  París 
dels  nostres  somnis.  Anava  ja  a  arrencar  el 
tren  quan.  obrintse  sobtadament  la  porta 
que  dava  al  andén,  entrà  y  prengué  lloch  de* 
vant  nostre  mateix,  ab  cert  abandón,  una 
damisela  vestida  ab  elegancia  excessivament 
provocativa.  Sos  dits,  enterament  cuberts  de 
brillants,  estrenyían  nirviosament  un  paper 
de  color  de  rosa,  que  bé  podia  ésser  una 


carta.  Entorn  de  sos  ulls,  enclotats  en  unas 
concas  moradencas,  hi  apareixian  uns  ribets 
vermellosos,  indicis  d’unas  llàgrimas  recent¬ 
ment  ofegadas.  Sas  galtas  pàlidas  y  xucla- 
das,  sos  llabis  plens  de  carmi,  sas  galas,  tot 
son  ayre,  denunciavan  la  dóna  galant,  un 
pobre  sér  desgraciat  en  mitj  de  la  opulència 
en  que  aparentment  vivia,  victima...^qui  sab? 
tal  volta  d’un  excés  de  cor,  de  bondat... 

De  moment  sentires  certa  instintiva  re¬ 
pugnància  vers  aquella  dóna  jova  que, 
malgrat  las  senyals  del  sufriment,  era  ben 
hermosa.  {Veritat  que  aquell  luxo,  aquella 
ostentació  quin  preu  no  se  t’amagava,  te  fe- 
yan  mal  al  esperit  y  excitavan  tos  nirvis?... 
Però  tu  ets  bona,  y  prompte  aquell  visatge 
trist  y  adolorit  t’interessà  vivament  y  t’om¬ 
pli  de  fonda  emoció. 

No  parlavan,  no’ns  atrevíam  a  obrir  els 
llabis,  com  temerosos  de  profanar  aquell 
mut  dolor.  Aquella  dóna  fitava  son  esguart, 
que  volia  ésser  fret  e  indiferent,  en  els  ter¬ 
mes  llunyanys  del  paisatge,  però  de  tant  en 
tant  un  sanglot  mal  contingut  la  trahía  en 
mitj  d’aquella  tranquilitat  que  s’esforsava 
en  aparentar.  Si  ens  en  sugerí  de  reflexions 
aquella  dóna  jova  y  hermosa,  nafrada  pel 
sufriment  y  pel  vici!... 

La  màquina  llensà  un  xiulet  estrident  y 
sostingut,  entrà  furienta  en  \’ andén,  y  mo¬ 
ments  després  una  sotragada’ns  senyalava’l 
terme  del  viatge. 

Nostra  desconeguda  saludà  lleugerament 
ab  un  somriure  qu’encongía  l’ànima,  baixà 
pressosa  ,  y  prompte  la  vegerem  perdres 
entre  la  immensa  gentada  que,  com  una 
riuhada  ,  s’escorria  andén  avall  ,  vers  la 
porta  de  sortida 

Tu  la  seguires,  ab  mirada  plena  de  recansa 
y  simpatia,  fins  a  pérdrela  de  vista;  després 
brandares  el  cap  tristement,  y  cercant  la 
meva  mà,  la  estrenyeres  ab  efusió  tot  llen- 
sant  un  sospir  fondissim.  Moments  després, 
ab  el  cap  cot  y  ple  de  pensaments  boyrosos, 
pausadament  y  en  silenci,  anavam  també 
escorrentnos  per  l 'andén,  seguint  avall,  avall, 
vers  la  porta  de  sortida,  perduts  entre  la 
gran  gentada... 

Joaquim  Rosselló  y  Roura 


JOVENTUT 


689 


RÈPLICA 

Al  senyor  Vallès  y  Roderich » 


v  l’article  "Miscelànea 
matemàtica ,  publicat  en 
el  número^prop-passat, 
se’m  fa  l’honor  d’una 
reventada  en  tota  re¬ 
gla;  millor  dit  ,  la  re¬ 
ventada  es  pera  la  me¬ 
va  versió  (no  traducció) 
dels  Problemas  de 
l’Antologia  grega  que  s’han  publicat  en 
aquestas  mateixas  planas. 

Passo  per  alt  la  versemblansa  de  la  faula 
que  serveix  de  pretext  a  l’argumentació  del 
senyor  Vallès  y  Roderich;  crech  que  no  cos¬ 
taria  gens  demostrar  la  poca  consistència  de 
la  invenció  v  fer  veure  que  lo  del  còdice  alja- 
miat,  com  lo  del  viatge  a  Atenas,  com  sa 
teoria  politich-matemàtica  són  romansos:  lo 
que  queda  en  peu  es  la  critica  que’s  fa  del 
meu  trevall  sobre’ls  problemas,  y  sobre  tot 
la  bona  intenció  ab  que  ha  estat  feta.  Com  que 
no  conech  sinó  de  nom  al  senyor  Vallès  y 
podria  ésser  que’s  tractés  de  persona  que’m 
mereix  molt  respecte,  m’abstinch  de  calificar 
la  seva  manera  de  procedir. 

Mes  passèm  a  la  meva  defensa  (donchs  de¬ 
fendrem  desitjo  creyent  que  Joventut  no  ha 
de  negarme  aquest  dret),  y  escolti  el  meu  re- 
ventador  un  consell:  Quan  vulgui  esmenar 
la  plana  a  algú,  procuri  no  incorre  en  els 
mateixos  defectes  que  critica...  aumentats 
y  tot. 

La  traducció  que  vostè  dóna  del  problema 
d'Els  bous  d'Augías  (y  dich  que  la  dóna  vos¬ 
tè  perque  no  crech  lo  del  còdice  d’Atenas) 
tot  dihent  de  la  meva  qu’es  massa  lliure,  re¬ 
sulta  qu’està  tan  lluny  del  text  grech  com 
pugui  estarho  la  meva,  y  encara  potser  un 
bon  tros  més.  Aquí  va,  pera  demostrarho,  la 
versió  llatina  que  posa  Heilbronner  en  sa 
Historia  malheseos  universce  del  problema  de 
que’s  tracta,  y  que  jo  crech  molt  cenyida  al 
text  original;  donchs  ja  vaig  declarar  solem¬ 
nement  que  no  coneixia’l  grech  (y  el  meu 
difamador  segurament  tampoch,  malgrat  sas 
infulas),  servintme  pera  la  meva  versió  d’una 
edició  francesa,  en  prosa,  obra  d'un  helenista 
conciensut. 

versió  llatina: 

Augseam  rogat  Alcides,  quot  pascua  circum 

Errarent  armenta  sibi.  Cui  rettulit  ille. 


Pascitur  Alphaei  rapidas  semissis  ad  undas. 

Pars  octava  sacro  Saturm  in  colle  vagatur. 

Pone  Taraxappi  tumulum  sextantis  oberrat 

Dimidium;  decimse  semisssem  detinet  Elis. 

Denique  in  Arcadicis  trigesima  substitit  oris. 

Quadraginta  vides  tamen  hic  armenta  reliaqui  (1). 

versió  francesa: 

Le  puissant  Alcide  demandait  à  Angias  le  nombre 
de  ses  bceufs.  Le  roi  lui  repondit:  <Sur  les  bords  de 
l’Alphée,  il  y  en  a  la  moitié;  le  huitième  de  mon  trou- 
peau  est  à  paitre  sur  la  colline  de  Saturne;  le  douzième 
est  près  de  la  borne,  de  Taraxippe;  le  vingtième  pàture 
aux  environs  de  la  divine  Elis.  J’en  ai  laissé  le  tren- 
tième  dans  Tes  herbages  d’Arcadie;  tu  verras  ici  le  reste 
du  troupeau,  cinquantè  bceufs  (2).» 

Ara  bé:  els  vuyt  versos  llatins,  equivalents 
als  vuyt  grechs,  s’han  tornat  en  las  mevas 
mans  dotze  versos  (ja  parlaré  dels  dos  úl¬ 
tims  que  jo  vaig  afegirhi);  emperò  vostè  ha 
volgut  esmersarnhi. . .  trenta!!  Vaya  una  fide¬ 
litat!  Els  dos  versos  meus  son  senzillament 
un  estirabot  posat  al  final  ab  el  sol  objecte 
d’adaptar  un  poch  l’epigrama  grech  al  con¬ 
cepte  modern  del  gènero  epigramàtich  que 
sembla  reclamar  pera  final  una  frase  o  idea 
càustica  o  simplement  enginyosa.  Això  no 
vol  dir  que  la  per  mi  posada  ho  sia  d'engi¬ 
nyosa,  emperò  es  un  clixé  modern  que’s 
gasta  molt  allà  hont  hi  jugan  banyas,  y  vaig 
creure  del  cas  encabirli  ,  no  pensant  may 
que  un  critich  de  tantas  campanillas  com  el 
senyor  Vallès  y  Roderich  se  dignés  passarne 
els  ulls. 

Emperò,  vinguim  aqui,  escrupulós  correc¬ 
tor  de  lapsus  agens;  vostè  que  s’horroritza 
de  qu’Hèrcules  passés  a  la  categoria  de  ma¬ 
rit  ab  adornos ,  ícòm  s’ha  atrevit  a  conver- 
tirlo  en  lladre  de  solemnitat?  En  efecte: 

c.  .y  teniendo  deseo 

de  robarle  sus  bacas  ciento  à  ciento...» 

diu  vostè,  y  això  si  qu’es  un  horror.  Y  vinga 
fidelitat: 

«...que  en  aquel  rico  llano 

cuya  orla  es  oro,  y  esmeralda  el  fondo...» 

Quànta  riquesa,  senyor  Vallès!  Y  tot  es  ben 
bé  obra  de  vostè;  com  allò  de  que 

«...es  muy  fiera 

en  el  monte,  en  el  prado,  en  la  ribera.» 

Y  que  poétich  es  tot  això!  Y  aquell  final  de 

«Mover  la  clava,  pero  no  la  pluma».  etc. 

com  si’s  tractés  de  qualsevol  bizarro  general 
espanyol,  incapàs  d’escriure’l  seu  nom  sens 
erradas,  emperò  fent  sempre  atrocitats  con 
la  espada!  Es  senzillament  sublim. 

Certament,  senyor  Vallès  y  Roderich,  la 
fidelitat  que  vostè  gasta  es  cosa  admirable,  y 


(1)  Heilbronner.  Obr.  cit. ,  pàg.  871. 

(2)  Anthologie  grecque  (trad.  Fèlix  Dehèque),  Pa¬ 
rís,  1863.  Tom  II,  pàg.  41. 


JOVENTUT 


690 

la  seva  traducció  tè  un  sabor  grech  del  Pla 
de  las  Comedias  qu’enamora.  {Vol  fer  socie¬ 
tat  ab  mi?  Lo  que  jo  no  abastés  a  malmetre, 
me  sembla  que  vostè  ho  conseguiría  fàcil¬ 
ment,  a  judicar  per  la  mostra. 

Y  ara,  en  serio,  permetim  que  li  digui  que 
no  ha  llegit  bé  la  meva  declaració,  feta  de 
bona  /à,  en  aquestas  mateixas  planas  al  pu¬ 
blicar  els  primers  problemas.  Allí,  queda 
dit  (1)  que  las  mevas  versions  catalanas  pre¬ 
tenen  sols  oferir  al  lector  lo  curiós  dels  càlculs 
a  que  donan  lloch  els  problemas ,  no  pas  dei- 
xarli  assaborir  la  llur  valua  dins  la  literatura 
clàssica.  Això,  a  mon  entendre,  basta  pera 
fer  constar  que  no’s  tracta  de  cap  trevall  de 
filologia  comparada,  ni  res  d’això.  Y  en  quant 
a  lo  de  que  no  n’hi  hagués  cap  versió  caste¬ 
llana,  no  es  pas  cap  afirmació  absoluta  meva: 
es  no  més  un  pensar  méu,  en  el  qual  se¬ 
gueixo  encara  en  aquests  moments,  a  menys 
que  vostè  no  demostri  clarament  lo  contrari. 
Cosa  per  altra  part  gens  d'estranyar,  donchs 
en  aquesta  mena  d’investigacions  de  res  pot 
dirsen  may  que  sia  la  darrera  paraula. 

En  quant  a  las  demés  alteracions  que  vostè 
ha  cassat  al  vol  en  las  mevas  versions  dels 
problemas,  permetim  que  li  digui,  benvolgut 
e  impertinent  amich  senyor  Vallès,  que  no 
tenen  cap  importància;  tinch  anotadas  mol- 
tas  variants  y  alteracions,  aixís  com  moltas 
imitacions  de’l  text  original  ,  qu’algún  dia 
si  Deu  ho  vol  publicaré  reunidas,  y  li  demos¬ 
traran  qu’en  aquestas  cosas  cadascú  hi  diu  la 
seva. 

Lo  que  de  cap  manera  li  perdono  es  la 
planxa  que  vostè  fa  al  afirmar  que’l  problema 
titulat  L'horoscop  no  es  de  l’Antologia.  Això 
m’ha  acabat  de  demostrar  lo  que  jo  creya, 
això  es,  quevostè,  pera  fer  la  meva  reventada, 
degué  tenir  a  la  vista,  no  una  edició  com¬ 
plerta  y  fidel  de  l’Antologia,  com  per  exem¬ 
ple  la  grech-llatina  d’en  Firmin-Didot  que 
tenen  al  Ateneo,  sinó  un’altra  versió  frag¬ 
mentaria  com  la  de  Heilbronner  avans  ano¬ 
menada.  En  efecte,  en  aquesta  obra  s’hi  tro- 
ban  de  menys  alguns  dels  problemas  (tres  a 
tot  estirar)  no  sé  per  quina  rahó,  y  un  dels 
que  mancan  es  precisament  el  quevostè  diu. 
Emperò,  vegi  qualsevulga  edició  y  el  tro¬ 
barà.  En  la  d’en  Firmin-Didot,  a  la  plana  484 
del  volúm  segón;  en  la  de  Tauchnitz,  a  la 
plana  196  del  volúm  tercer;  y  en  la  francesa< 
de  Dehèque,  a  la  plana  61  del  segón  volúm. 

Per’acabar,  contestant  a  una  pregunta  de 
vostè  declaro  que  no’m  lliga  cap  1 1  as  de  pa- 
rentiu  ab  el  senyor  Sanpere  a  qui  vostè  ano¬ 
mena,  y  encara  menys  comparteixo  ab  vostè 
el  concepte  que  li  mereix  dita  personalitat 
(en  el  terreno  cientifich,  s’entén,  donchs  no 
bem  pas  de  ficarnos  en  vidas  privadas);  y  res¬ 
pecte  a  las  manifestacions  d’amistat  que  sem- 


(1)  Vegis  nota  (1)  en  la  pàgina  49  del  present  vo' 
lum  de  Joventut. 


bla  vol  prodigarme  en  el  seu  article,  me  fan  el 
mateix  efecte  que  si’m  rentés  la  cara  ab  un 
drap  brut.  Ja  pot  quedàrselas;  si  es  que,  dei¬ 
xant  apart  reservas,  no’s  manifesta  clarament 
y’m  demostra  qu'es  realment  vostè  la  persona 
que  jo  crech,  y  qu’exerceix  sas  funcions  ja  fir¬ 
mant  Vallès  y  Roderich,  ja  firmant  Servet  y 
Raves. 

R.  Miquel  y  Planas 


L’ÀLIGA,  LA  SERP 
Y  EL  LLIMACH 

Al  fons  d’un  barranch  hont  la  nit  era  eter¬ 
na,  vivían  satisfets  de  sa  miserable  sòrt  un 
llimach  y  una  serp.  Un  dia  creuhà  l’espay 
infinit  un’àliga,  y  al  distingir  desde  vertigi- 
nosas  alturas,  ab  sa  maravellosa  vista,  a  la 
serp  y  al  llimach  en  aquella  profonditat  que 
pera  ella  representava  un  mesquí  regueró, 
plegà  un  moment  las  alas  y  devallà  majes- 
tuosament,  abandonantse  quasi  a  son  propi 
pes,  fins  a  reunirse  ab  aquellas  bestiolas. 

L’instintiu  terror  qu’experimenta  tot  ser 
quan  veu  sa  vida  en  perill,  s’apoderà  de  la 
serp  y  el  llimach,  que  restaren  immòvils,  es¬ 
perant  la  escomesa  del  monstre  alat,  ab  per¬ 
fecta  convicció  de  qu’era  arribada  sa  darrera 
hora. 

Mes  l’àliga,  per  un  d’aquells  capritxos  que 
solen  tenir  els  poderosos,  volgué  mostrar 
commiseració  per  uns  moments,  y  en  comp¬ 
tes  d’allargar  las  urpas  envers  els  dos  infe- 
lissos  que  restavan  a  sa  entera  disposició, 
saltà  sobre  un  petit  marlet  de  llicorella,  obrí 
indolentment  el  béch,  y  parlà  d’aquesta  ma¬ 
nera: 

—  Sóu  mos  esclaus;  tinch  perfecte  dret 
sobre  las  vostras  carns  esquifidas,  perque 
sóch  mil  voltas  més  forta  y  poderosa  que 
vosaltres.  Mes,  tipa  ja  per  avuy,  y  trobant- 
me  sense  fills  que  badin  el  béch  demanant 
presa,  seré  ab  vosaltres  generosa  si  respo- 
néu  ab  dignitat  y  enteresa  a  mon  interroga¬ 
tori.  Tu,  serp,  qu’ets  la  més  gran,  comensa 
per  respondre  a  mas  preguntas. 

—  Diguèu,  senyora. 

—  {Per  què  t’arrossegas  entre  immondi- 
cias?  {Per  què  no’t  sadollas  de  llum  pura  y 
d’ayres  purs?  ^Per  què  no  t’enlayras? 

—  No  puch,  senyora,  no  puch.  Mon  desti 
es  arrossegarme;  mas  escatas  són  fetas 
per'arraparme  a  la  terra  y  al  llot;  mon  cos, 


JOVENTUT 


691 


allargassat  com  las  arrels,  es  fet  pera  endin- 
sarse  en  las  escletxas  tenebrosas,  carago- 
lantse  y  fent  contorsions  ridiculas. 

—  Però  podrias  elevarte,  tot  arrastrante. 
Jo  he  trobat  germanas  tevas  als  cims  de  las 
montanyas.  Mas  alas  salvan  las  distancias  ab 
gran  velocitat,  es  cert,  mes  vostras  escatas 
també  vos  serveixen  pera  pujar:  tot  es  qües¬ 
tió  de  voluntat  y  perseverancia. 

—  Y  (per  què  volèu  que’m  molesti,  se¬ 
nyora?  (Per  ventura  deixaré  d’ésser  serp,  per 
més  que  m’enlayri?  Tot  lo  més  que  lograría, 
en  paga  de  ma  ridícula  pretensió,  fóra  que 
vós,  desde  vostre  immens  trono  blau,  m’ovi- 
ressiu  més  prompte  y  més  prompte’m  féssiu 
presa.  Aquellas  alturas  no  s’han  fet  pera  mi, 
que  no  tinch  alas.  Las  serps  que  vós  veyéu 
al  cims  de  las  montanyas  són  d’un’altra  me¬ 
na,  y  la  mateixa  insana  vanitat  que  las  fa 
enlayrarse,  las  mata. 

—  Molt  bé:  ets  modesta,  te  fas  càrrech  de 
ta  sòrt.  y  no  ets  dolenta,  puig  no  comprens 
que’s  fassi  el  mal  pel  sol  gust  de  ferlo.  Te 
perdono  la  vida.  — 

Y  girantse  al  llimach: 

—  Digas  llimach:  (per  qué,  ademés  d’ar- 
rossegarte,  vas  deixant  aquest  rastre  llefiscós 
qu’embruta  lo  que.  tocas?  (No  podrias  cami¬ 
nar  sense  deixar  aquesta  pretensiosa  mostra 
del  tqu  pas? 

—  Senyora,  precisament  aquesta  es  la 
qualitat  que’m  fa  superior  a  vostra  rassa.  El 
cami  de  plata  que  vaig  deixant  a  mon  pas, 
patentisa  ma  superior  importància.  (Què’n 
queda  de  vostra  poderosa  volada  per  l’espay? 
(Què’n  -queda  del  petit  solch  que  fa  la  serp? 
Vosaltres  sóu  poderosos  pera  destruhir,  però 


Ja  mon  llibre  h.a  finit. 

'Quan  la  fosca  a  la  llum  hagi  abatuda 
en  el  temps  d’hivernada, 
fullejarèm  eixa  obra  meva  y  teva: 
meva,  perque  jo  l’he  concebuda; 
teva,  perque  tu  l’has  inspirada. 

Y  ara  plou,  ara  neva, 
com  primavera  entre  perfums  vinguda 
retornarà’l  bon  temps:  las  violetas 
de  goig  esclataràn,  las  orenetas 
de  nou  vindràn  de  sas  llunyanas  terras, 
y  el  rossinyol  per  las  floridas  serras 
à  sa  companya  cantarà  amoretas. 

(1)  Del  llibre  de  poesías  en  preparació  Carícies. 


impotents  pera  crear  res.  Vostra  obra  es 
malvada  y  xorca. 

— ^Mira,  petulant  insoleqt:  si  no  fos  la  re¬ 
pugnància  que  m’inspiras,  aqui  mateix  t’es¬ 
clafava.  Tens  sòrt  que  no  vull  empastifarme 
las  urpas  ni  el  béch  de  mochs. 

—  Senyora,  lo  que  vos  apar  repugnància 
es  admiració  a  mon  privilegi.  (Que  per  ven¬ 
tura  són  molt  diferents  dels  meus  els  medis 
de  que’s  valen  l’aranya,  l’abella  y  el  cuch  de 
seda  pera  produhir? 

—  La  seva  obra  es  útil,  estúpit.  La  teva 
sols  serveix  pera  delatarte.  No’t  vull  sentir 
més:  els  teus  inflats  arguments  m’atacan  els 
nirvis.  La  serp  es  més  digna  que  tu,  perque 
si  vol  s’enlayra  a  ple  sól,  encara  que  sigui 
rastrejant.  Tu  estàs  eternament  condempnat 
a  viure  entre  las  bruticias  y  fosquetats  dels 
fondos.  El  dia  que  vulguis  elevarte  una 
mica,  la  teva  mateixa  viscositat  te  farà  rellis¬ 
car.  Aquest  es  tot  el  privilegi  que  tant  t’en- 
vaneix:  es  ta  impotència.  Serp,  ménjatel,  que 
jo  no’l  vull  tocar! 

—  Senyora,  s’ha  ficat  al  cau  d’un  cadell. 
Com  que  rellisca  tant,  ja  déu  ésser  ben  en¬ 
dins... 

—  Donchs  espéral  que  surti! 

—  Es  endebadas,  senyora.  Pot  estar,  si 
vol,  dias  y  mesos  dintre.  Si  li  convé,  s’ali¬ 
mentarà  de  terra. 

—  (Es  a  dir  que  jo,  tan  poderosa,  sóch  im¬ 
potent  contra  una  asquerositat  com  aquesta? 

—  Es  el  privilegi  que  tenen  els  babosos 
contra’ls  forts.  Vós  ho  havèu  dit:  quan  els 
convé,  relliscan.  — 

Francisco  de  P.  Juanico  y  Coll 


Y  l’estiu  passarà  y  cauràn  las  fullas 
ja  ressecas  pel  sól,  pel  vent  llensadas; 

y  el  fret  hivern  tornant  ab  sas  despullas, 
a  dojo’ns  portarà  fortas  nevadas... 
y  altre  cop  seràn  llargas  las  vespradas. 

Y  aixís,  altra  vegada, 
tornarèm  prop  del  toch,  dòna  estimada, 
fullejant  nostre  llibre 
y  evocant  els  recorts  de  falagueras 
y  dolsas  primaveras 
d’una  vida  passada 
de  sospirs  y  petons  tota  enjoyada. 

Y  lentament  aixís,  vindràn  hiverns, 
cauràn  las  fullas,  moriran  lasflós; 

y  nostres  juraments  seràn  eterns 
fruhint  de  nostre  amor  sense  repòs. 

Jaume  Terrí 


692 


JOVENTUT 


TEATRES 

l’endemà  de  bodas 

En  Pous  y  Pagès,  deixantse  aquest  cop  de 
problemas  socials,  s’ha  concretat  a  fer  obra 
d’art.  Y  en  aquest  terreno,  que  trepitja  sòli¬ 
dament  y  ab  facilitat  envejable,  ha  triomfat 
a  las  taulas  com  havia  triomfat  en  la  no- 
vela.  No  hi  ha  dubte  que  aquest  es  el  seu 
verdader  camp  de  batalla,  en  el  que  obtin¬ 
drà,  si  persevera,  victorias  senyaladas. 

L'endemà  de  bodas  pot  dirse  que  ja  n’es 
una.  Es  un  drama,  un  petit  drama  viscut  per 
l’autor.  Sembla  tret  y  copiat  de  la  mateixa 
vida  rural  catalana  per  un  observador  fàcil, 
serè  y  desapassionat.  Un  petit  drama  puyent 
per  sa  veritat,  per  sa  senzillesa,  y  sobre  tot 
per  la  sobrietat  de  que  fa  gala  l’autor  al  re¬ 
flectir  las  passions  qu’agitan  als  personatges 
de  l’obra.  En  aquest  sentit  la  comèdia  d’en 
Pous  —  l’autor  la  titula  comèdia  —  pot  ben 
dirse  qu’es  una  obra  moderna.  No’ns  pinta 
ell  lo  excepcional,  las  passions  exaltadas  de 
sers  desequilibrats  que,  ab  recursos  sovint 
convencionals,  un  autor  qualsevol  aprofita 
per'aterroritzarnos  deriva’ntne  crims  y  plors 
y  desgracias;  en  Pous  ens  pinta  un  d’aquei¬ 
xos  petits  dramas  vulgars,  sense  grans  crits, 
sense  grans  plors,  sense  grans  passions, 
sense  sang  ni  ganivetadas,  però  petit  drama 
que  corprèn,  que  interessa,  qu’enterneix  y 
fins  qu’educa,  puig  qu’en  ell  hi  sentim  pal- 
pitar  la  vida,  la  vida  de  sers  humans  sem¬ 
blants  nostres,  quinas  passions  són  quasi  bé 
las  mateixas  nostras  y  quinas  alegrías,  triste- 
sas,  ilusions  y  desenganys  tant  s’assemblan 
a  las  que  nosaltres  mateixos  sentim  en  nos¬ 
tre  cor  y  en  el  cor  de  la  humanitat  que’ns 
rodeja.  La  emoció  aixis  obtinguda  no  serà 
segurament  una  emoció  tan  intensa,  no’ns 
commourà  tan  profondament  com  las  grans 
tragedias  que  lo  excepcional  en  homes  y 
passions  originan  a  voltas  y  que  sols  els 
mestres  han  sabut  pocas  vegadas  reflectir  ab 
veritat,  però  no  hi  ha  cap  dubte:  la  emoció 
que’ns  produheixen  aqueixos  petits  dramas 
corrents  com  el  d’en  Pous  y  Pagès,  es  també 
una  emoció  verdadera,  menys  intensa,  però 
tal  volta  més  durable  y  de  totas  maneras  més 
serena  y  melancòlica.  Es  la  veritat  nostra,  la 
de  la  generalitat  la  que’ns  commòu  y  ens  fa 
sentir;  y  perque  es  la  veritat  nostra  y  no  la 
dels  sers  excepcionals  es  per  lo  que,  tal  volta 
inconscientment,  la  creyèm  més  verdadera. 

El  drama  o  comèdia  se  reduheix  a  lo  se¬ 
güent:  Dos  pagesos,  pare  y  fill,  viudo  el  pri¬ 
mer,  se  casan  ab  dugas  pagesas,  mare 
y  filla.  El  viudo  encara  conserva  las  preten¬ 
sions  y  qualitats  d’aquell  tipo  tan  comú  de 
maco  de  poble.  Gandul  y  endeutat,  pensa 
referse  casantse  ab  la  viuda  que  passa  per 
rica,  però  qu’en  realitat  està  tan  arruinada 
com  ell,  victima  més  de  las  malas  arts  d’un 
parent  que  la  explota  que  de  defectes'propis. 


Una  pobra  dóna  sense  costats  sempre  acaba 
essent  la  víctima  d’algú:  el  drama  s’endevina. 
Efectuat  el  casament — casament  qu’han  pre¬ 
cipitat  els  respectius  acreedors  esperant  co¬ 
brar,  y  que  s’ha  efectuat  sense  parlar  d’inte¬ 
ressos  per  allò  de  que  l’un  volia  enganyar  al 
altre, — la  respectiya  situació’s  posa  en  clar  y 
las  alegrías  del  casori’s  converteixen  en 
planys.  Sols  els  dos  joves,  ànimas  puras, 
quasi  bé  nens,  que  s’avergonyian  de  casarse, 
comensan  desde  l’endemà  a  viure  joyosament 
la  vida,  no  sense  l’amargor  que’ls  produheix 
l’espectacle  dels  seus  pares  rèvolcantse  en  un 
mar  d’egoismes  y  petitas  passions. 

No  vull  pas  explicar  l’argum'ent:  sols  diré 
qu’està  desenrotllat  ab  forsa  trassa,  especial¬ 
ment  el  segón  acte,  en  que  hi  ha  escenas 
verament  magistrals. 

Com  ja  he  dit,  els  diferents  tipos  són  trets 
de  la  mateixa  realitat  y  dibuixats  ab  fermesa, 
y  en  tota  l’obra  s’hi  admira  un  estudi  de  cos¬ 
tums  rurals,  reflectidas  ab  tal  art  y  senti¬ 
ment,  qu’això  sol  bastaria  per’acreditar  a 
son  autor. 

Es  clar  que  l’obra  té  defectes.  Especial¬ 
ment  el  tercer  acte  crech  qu’es  massa  deixa¬ 
tat,  y  en  conjunt  menys  sentit  que’ls  altres. 
Ovirém  quelcom  de  convencionalisme  en  al- 
gunas  escenas  del  mateix  que  desentonan  de 
lo  restant  de  l’obra.  També’ls  tipos  dels 
dos  joves  me  semblan  un  xich  carregats.  Bé 
es  veritat  qu’ab  ells  obté  l’autor  efectes  cò- 
michs  de  bona  lley,  que  fan  riure  de  bon 
grat  al  públich.  Ademés  baix  el  punt  de  vis¬ 
ta  purament  dramàtich,  en  conjunt,  l’obra 
es  bon  xich  cansonera;  podria  alleugerirse 
molt,  especialment  el  primer  acte. 

En  quant  a  diàleg  y  llenguatge,  l’autor  se 
mostra  a  l’altura  de  sa  envejable  reputació 
literaria. 

La  comèdia  fou  ben  presentada  en  con¬ 
junt,  y  fins  semblava  ben  ensajada.  Sorti 
ben  rodona,  distingintse  la  Jarque  y  en  Bar- 
bosa,  els  que,  no  obstant,  subratllan  potser 
un  xich  massa  la  transició  de  solters  a  ca¬ 
sats.  A  n’en  Rojas  li  va  molt  bé’l  paper 
d’hereu  maco,  encara  qu’en  alguns  moments 
tingué  accionats  de  chulo ,  lo  qual  no  es  del 
cas:  vull  dir  que  un  maco  català  y  un  chulo 
andalús  no  són  pas  la  mateixa  cosa.  La  Llo¬ 
rente,  si  bé  dominant  el  paper,  me  va  sem¬ 
blar  que  no  estava  en  ple  domini  de  sas  fa¬ 
cultats.  Tingué,  no  obstant,  moments  justos. 
En  fi,  arrodoniren  el  quadro  en  Daroqui,  en 
Vinyas  y  en  Capdevila. 

La  presentació,  regular. 

Emili  Tintorer 


JOVENTUT 


«VOS  DELANTE» 

A  en  Joseph  Pin  y  Soler 

Sempre  que,  parlant  ab  las  cucurullas  de 
la  literatura  catalana  (novelistas  de  carreró, 
mestres  en  gay  saber...  etc.  etc...),  se  pro- 
nuncia'l  vostre  nom  o’l  del  malaguanyat 
Anicet  de  Pagès  y  de  Puig,  indefectiblement 
el  chor  de  drachs  y  cocodrils  exclama  com  un 
sol  home  y  pres  de  santa  indignació:  — jAna- 
ihema  sit!  — 

Y  es  que’l  vostre  nom  y  el  del  gran  lirich 
català  significan  pera  ells  els  noms  de  dos 
rèprobos,  de  dos  sers  satànichs  expulsats  del 
paradis  de  sas  capelletas,  de  dos  rebelds 
que  lluny  d’acotar  la  testa  sota’l  pes  de  la 
terrible  maledicció  y  de  demanar  humilment 
indulgència,  han  menyspreuhat  mefistofèli- 
cament  las  estupendas  iras  dels  còmichs 
Jehovàs  y  han  satirisat  sense  compasió  tanta 
petitesa  y  tanta  tonteria. 

No  han  pogut  compendre  may,  las  nostras 
llumaneras,  que  no  era  a  n’ells  a  qui  ridicu- 
lisavau,  sinó  a  las  miserias  de  la  humanitat; 
y  que  si  tots  ells  estavan  convertits  en  una 
mena  de  Sants  Sebastians  de  vostras  sage- 
tas,  era  solsament  de  retop,  per  carambola; 
perque  cap  culpa  teníau  vosaltres  de  que  tin¬ 
guessin  la  fatalatitat  de  pertànyer  per  dret 
propi  al  genre  tonto. 

Res  té,  donchs,  d’estrany  qu’en  las  darre- 
ras  eleccions  de  mantenedors  pera’ls  Jochs 
Florals,  a  pesar  dels  esforsos  desesperats 
d’un  grupo  de  joves  (entre’ls  que  tenim 
l’honra  de  comptarnos)  la  vostra  candidatura 
experimentés  un  fracàs.  Fou  la  revenja  dels 
tabernacles.  Jaume,  el  genial  Jaume  Garriga, 
va  caure  clivellat  per  las  ungladas  rabiosas 
de  nostras  implacables  milocas! 

Las  ninetas,  las  papallonetas  y  las  orene- 
tas,  y  en  sa  representació  la  companyia 
arrendataria  de  la  gaya  ciència  (!),  ab  tota  la 
gravetat  que  donan  els  anys,  l’orgull  y  l’en¬ 
carcarament,  vos  varen  excomunicar  una  ve¬ 
gada  més.  Un  xàfech  abrumador  de  butlle¬ 
tins  del  Dicòionari  Català  y  d’odas  Al  Tre- 
vall  vos  va  ofegar. 

Es  dolorós  confessarho,  però  es  la  trista 
realitat:  si  no  fem  un  esfors  colossal,  si  no 
posèm  totas  las  forsas  en  nostra  empresa  re¬ 
generadora,  els  Jochs  Florals,  aqueixa  insti¬ 
tució  que  feu  renàixer  l'esperit  patriòtich  de 


693 

Catalunya,  estàn  condempnats  a...  patúrn 
perpetua. 

Si  no  hi  posèm  prompte  un  remey  eficàs, 
ab  tota  la  recansa  imaginable  y  ab  tot  el  do¬ 
lor  de  l'ànima’ns  veurèm  obligats  a  abando¬ 
nar  els  Jochs  Florals  a  la  mortifera  metralla 
dels  versos  a  El  drach  alat  del  capell  del  Rey 
en  Jacme,  dels  càntichs  A  la  llensadora  o  dels 
Goigs  de  Sant  Llorens  dels  Piteus ,  ab  que’ls 
jovincels  ab  batxillerat  de  Palautordera  y  de 
Castellbisbal  y  els  seminaristas  pretensiosos 
de  la  plana  de  Vich,  tinguin  a  bé  rematar 
paulatinament  la  festa  tradicional  de  las  lle- 
tras  catalanas. 

Enguany  sols  una  reduhida  minoria  de 
vostres  companys  y  admiradors  ens  hem  po¬ 
gut  salvar  del  naufragi.  Si  un  altre  any,  des¬ 
prés  d’intentar  un  nou  esfors,  els  elements 
qu’afortunadament  tenim  ideals,  indepen¬ 
dència  y...  paladar,  fóssim  definitivament 
vensuts  y  ens  decidíssim  a  abandonar  per 
sempre  la  destartalada  y  vella  carabela  dels 
Jochs  Florals  veyentla  estabellarse  entre’ls 
esculls  de  la  carrincloneria  y  del  mal  gust, 
també,  a  despit  de  tothom,  vos  aclamaríam 
ab  entusiasme  com  a  mestre  y  capdevanter 
de  nostra  creuhada,  dihentvos  respectuosa¬ 
ment:  —  Fos  delante...  — 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Rondalles,  obra  pòstuma  de  Jacinto  Verda¬ 
guer ,  Tipografia  «L’ Avenç)). 

En  Verdaguer,  en  aquesta  sa  darrera  obra, 
se'ns  revela  tant  o  més  gran  com  a  prosista 
que  com  a  poeta. 

La  rondalla  popular,  aquest  genre  literari 
qu’en  las  mans  barroheras  de  la  major  part 
d’escriptors  catalans  quedava  reduhit  als 
estrets  limits  d’una  prosa  escarransida  que 
inevitable  y  tradicionalment  consistia  en 
adornar  ab  una  serie  de  tafoys,  vatúas  y  oydàs 
las  consabudas  aventuras  d’un  castell  feudal 
assetjat  pels  moros,  y  quin  castlà,  quan  sos 
sitiadors  el  creyan  mort  de  fam  ab  tots  els 
seus,  enviava  al  rey  dels  alarbs  un  peix 
fresch  que’s  procuravan  els  cristians  per 
medi  d’una  mina  que’ls  comunicava  ab  la 
mar;  o  en  el  relat  de  las  malifetas  d’un  ca¬ 
pità  de  lladres  que  feya  adormir  a  las  sevas 
víctimas  llensant  un  bras  de  criatura  a  una 
llar  de  foch;  o  en  els  detestables  amors  d’en 
Janot  de  ca’n  Xiribech  ab  la  mossa  de  la  Tu- 
yas,  forsa  galàn  ell,  ab  la  seva  faixa  de 


JOVENTUT 


694 

seda,  la  vara  sota  l’aixella  y  el  brot  d’aufà- 
brega  a  la  orella,  y  forsa  escotorida  ella,  ab 
las  galtas  molsudas,  el  faldilló  de  seda  y  els 
ulls  com  dugas  moras;  la  rondalla  popular, 
repetim,  tractada  per  mossèn  Cinto,  se’ns 
presenta  ab  una  forma  y  una  originalitat  a 
que  no  estavam  acostumats. 

En  Verdaguer,  al  contarnos  sas  Rondalles, 
ens  las  refereix  tal  com  ens  las  referiria  un 
veritable  fill  del  poble,  com  ens  las  explica¬ 
ria  un  pagès  de  nostra  montanya  catalana, 
però  un  fill  de  pagès  veritable  com  era 
en  Verdaguer;  ab  la  senzillesa  y  sobrietat 
d’aquest  dificil  estil;  senzillesa  y  candorosi- 
tat  desconegudas  emre’ls  ridículs  y  falsos 
pagesos  de  nostra  literatura  y  de  nostre  tea¬ 
tre,  que  no  diuhen  ni  fan  més  que  tonterías. 

No  podèm  esmentar  com  a  sobressortint 
d’entre  las  demés  cap,  absolutament  cap  de 
las  Rondalles ,  puig  totas,  cada  una  a  sa  ma¬ 
nera,  són  veritables  models  de  prosa  cata¬ 
lana.  No  obstant,  devèm  consignar  l’enginy 
y  el  garbo  ab  que  mossèn  Cinto  sab  con- 
reuhar  el  genre  còmich  y  lleuger  a  que  per¬ 
tanyen  las  rondallas  El  lloro ,  Els  sabis  pru¬ 
dents  dels  Piteus ,  Indirecta ,  Llatinada  y  Qui 
no’t  conegui  que't  compri ,  la  darrera  de  las 
quinas  es  d’una  agudesa  y  d’un  fondo  ab 
ribets  de  volterianisme,  inesperats  per  part 
d’un  autor  catòlich  a  outrance  com  en  Ver¬ 
daguer. 

En  un  sol  mot:  Rondalles  es  una  obra  que 
demostra  per  modo  eloqüentissim  que’l  poe¬ 
ta  mossèn  Cinto  era  també  tot  un  mestre 
en  prosa  catalana. 

Tant  de  bo  que  la  publicació  de  Rondalles 
serveixi  pera  obrir  una  nova  orientació  a  la 
literatura  popular  de  Catalunya. 

H.  G.  Wells.  —  La  visita  maravillosa. — 

Traducción  de  Ramón  Ors-Ramos. — («La 

Vida  Literaria .») 

Es  una  obra  més  d’imaginació  que  de  fon¬ 
do;  puig  encara  que  V àngel  humanisat ,  qu’es 
Yhèroe  de  la  novela,  vol  ésser  una  concepció 
vigorosa  y  original,  degut  sens  dubte  a  la 
traducció  resulta  un  personatge  pueril,  que 
fa  que  tota  la  novela  resulti  un  xich  fatigosa 
e  incoherent. 

No  obstant,  el  sol  intent  de  fernos  conèi¬ 
xer  las  obras  dels  autors  estrangers  més  re- 
putats,  com  en  Wells,  basta  per  sí  sol  pera 
desitjar  a  la  casa  editorial  el  millor  èxit. 

Volum  DELS JoCHS  FlORALS  DE  1904. 

Com  de  costum,  precedeix  als  trevalls  y  com¬ 
posicions  premiats  el  discurs  presidencial, 
qu’enguany  va  correspondre  al  mestre  en 
gay  saber  en  Joaquim  Riera  y  Bertran, 
qui  s’estengué  en  llargas  consideracions  res¬ 
pecte  al  caràcter  y  significació  dels  Jochs 


Florals  y  del  Catalanisme  en  general,  ab 
molt  atinats  arguments,  e  imatges  y  compa- 
ransas  propias  de  semblant  tasca. 

En  la  Memòria  del  secretari,  en  Manuel  de 
Montoliu,  s’hi  troba  una  plausible  tendencia 
literaria,  que  fa  qu’enguany  se  llegeixi  ab 
atenció  y  agrado’l  quasi  sempre  enutjós  e 
ingrat  comès  secretaril. 

La  poesia  premiada  ab  la  Flor  Natural  es 
la  titulada  Glosa ,  d’en  Joan  Maragall;  ben 
seva  per  cert,  baix  tots  conceptes:  per  sa  ori¬ 
ginalitat,  per  son  fondo,  per  son  gust  y  per 
sa  forma.  Es  tota  ella  un  himne  d’esperansa 
envers  una  rica  y  germanívola- Confederació 
Pirinenca:  un  reyalme  de  tots  els  pobles  de 
nostre  bell  parlar,  que  inspira  y  qu’encisa  al 
poeta  fentli  entonar  versos  tan  hermosos 
com  els  que  diuhen: 

Y  el  reyalme  pirenench 
fóra  la  flor  dels  reyalmes... 

I Ay I  visió,  no  fossis  lluny! 

|ayl  Agnès,  bé  ets  anyoradal 
jay  1  neus,  que  blanques  que  sóu! 

[ay I  montanyes,  que  sóu  altes!... 

El  primer  accèssit  a  la  Flor  Natural  l’ob¬ 
tingué  la  poesia  La  filla  del  Carmesí ,  d’en 
Joseph  Carner;  poesia  de  cayent  popular,  de 
las  més  bellas  que  coneixèm  del  autor,  y 
que,  ab  tot  y  ésser  escrita  ab  la  senzillesa 
pròpia  de  la  poesia  del  poble,  està  entera¬ 
ment  lliure  dels  arcaismes,  de  las  grollerías 
y  las  incoherencias  que  acostuman  a  enllet¬ 
gir  els  trevalls  de  tots  els  escriptors  novells 
que  conreuhan  aquesta  classe  de  poesia. 

El  segón  accèssit  s’adjudicà  a  L'etern  fe- 
mení ,  d’en  Jaume  Bofill  y  Matas,  qui  ab 
aqueix  títul  presentà  un  aplech  de  poesias 
curtas,  algunas  de  las  quals  revelan  en  son 
autor  una  inspiració  verament  nítida  y  se¬ 
rena,  però  d’altras,  principalment  els  sis  da¬ 
rrers  versos  del  darrer  Sonet,  acusan  certa 
dificultat  en  la  versificació,  deguda  sens 
dubte  als  entrebanchs  peculiars  d’aqueixa 
forma  poètica. 

La  poesia  Cisma ,  d’en  Miquel  Ramón  Fe¬ 
rrà,  qu’obtingué  la  Englantina  d’Or,  es  su- 
mament  fluixa  y  faltada  d’inspiració.  El  pri¬ 
mer  accèssit  a  n’aquest  premi  fou  pera  la 
poesia  Agullola ,  d’en  Antón  Busquets  y 
Punset,  qu’es  com  quasi  totas  las  poesias 
d’aquest  autor,  y  el  segón  a  una  valenta  poe 
sia  A  Polonia,  d’en  Joseph  O.  Martorell. 

El  premi  de  la  Viola  d’Or  y  Argent  se  con¬ 
cedí  a  la  composició  Coronas,  d’en  Joseph 
Carner,  qui  ab  el  títul  esmentat  presentà  una 
colecció  de  nou  Sonets,  tots  ells  escrits  ab 
una  inspiració,  un  bon  gust  y  una  erudició 
poch  menys  que  desconeguts  entre  la  ma¬ 
jor  part  d’autors  que  acostuman  a  tirar  als 
Jochs  Florals.  El  primer  accèssit  fou  per  una 
poesia  pretensiosa,  llarga  y  plena  de  ripis , 
titulada  Babilonia ,  d’en  Joseph  Paradeda  y 
Sala.  El  segón  accèssit,  en  cambi,  s’adjudicà 


JOVENTUT  695 


à  la  poesia  Retaule ,  d’en  Joseph  M.a  Guasch, 
qu’es  verament  inspirada  y  exquisida. 

El  premi  de  la  Copa,  ofert  al  millor  tre- 
vall  en  prosa,  l’obtingué  en  Joseph  Maria 
Folch  y  Torres  per  son  magnifich  trevall 
Animes  Blanques ,  correctament  escrit  y  des¬ 
enrotllat  ab  rara  facilitat.  Els  dos  accèssits  a 
n’aquest  premi  els  guanyà  també  en  Folch  y 
Torres  ab  sos  trevalls  Deu  en  la  dotada 
yjup. 

El  primer  premi  extraordinari  del  Consis¬ 
tori  se  concedí  a  la  poesia  La  selva  animada , 
d’en  Gabriel  Alomar,  escrita  en  vers  lliure  y 
d'un  fort  regust  francès;  pulcra  y  refinada 
com  totas  las  del  notable  escriptor  mallorquí. 
L’accèssit  s’otorgà  a  la  poesia  Hivernenca ,  de 
don  Jaume  Novellas  de  Molins,  qu’ab  ella  no 
escrigué  altra  cosa  que  una ...  Hivernenca  més. 

El  segón  premi  del  Consistori  fou  pera  La 
sotana  vermella ,  d’Ernest  Soler  de  las  Casas, 
obra  antiquada  y  mansa;  y  l’accèssit  pera 
Recorts ,  d’en  Busquets  y  Punset,  obra  ins¬ 
pirada  en  el  Montseny. 

El  premi  del  Ajuntament  de  Tarragona 
l’obtingué  una  quisicosa  molt  biblica  y  molt 
dolenta,  de  Llorens  Ribé  y  Campins.  El  pri¬ 
mer  accèssit  l’aplech  de  poesias  Estiuheig , 
d’en  Joseph  Carner,  de  las  que’n  reprodu- 
him  una  al  etzar  pera  que  nostres  lectors 
judiquin  de  sa  frescor  y  bellesa: 

Tos  llabis  són  vermells  com  les  maduixes, 
tos  ulls,  com  els  rahims,  són  violetes, 
tos  cabells  tenen  l’or  de  la  taronja, 
tes  galtes  són  sedoses  com  els  préssechs. 

Tota  tu  ets  esclatanta  y  ets  pesanta. 

Ets  cullidora  y  temptas. 

El  premi  de  la  Unió  Catalanista  1  guanyà 
en  Ramon  Surinach  y  Senties  per  son  tre¬ 
valls  en  prosa  Contes  y  Estudis,  escrits  ab 
discreció  y  facilitat;  y  l’accèssit  en  Joaquim 
Roselló  y  Roura  ab  El  calvari  d'una  vida, 
Ofegant  el  recort  y  Realitat ,  que  són  tres 
composicions  plenas  de  vida  y  bellament  ex- 
posadas. 

El  discurs  de  gracias  del  mantenedor  en 
Ferràn  de  Querol  fou  una  patriòtica  saluta¬ 
ció  que  l’i  1  ustrat  escriptor  tarrogoní  endressà 
ab  sentidíssimas  paraulas  a  la  institució  que 
feu  senàixer  l’esperit  nacional  de  Catalunya. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


A  FESTAS 

Una  nit  vareig  ferme  a  la  mar  a  tota  vela. 
El  vent  era  favorable;  la  nau,  tallant  las 
onas,  avensava  lleugera. 

No  feya  lluna;  el  cel  era  serè,  y  las  estre- 
llas,  parpellejant,  ara  reflectian,  ara  apaga- 
van  son  guspireig  lluminós. 

La  nau  seguia  avensant.  Vaig  girarme  a 
mirar  el  port  que  deixava  enrera,  perdut  en 
las  ombras  al  peu  de  la  gran  capital  que 


may  reposa,  incansable  y  viciosa,  miserable 
en  sa  riquesa... 

Després  tot  se  va  esborrar:  ni  ombras,  ni 
port,  ni  montanyas  hi  havia  al  alcans  de  ma 
vista.  Sols  veya  la  immensa  superfície  bla- 
venca.  En  aquella  solitut  jo  hi  trobava  ale- 
grías  més  naturals  que  las  que  deixava  en¬ 
rera;  alegrias  grans  e  inexplicables,  alegrias 
que  no’m  feyan  riure,  sinó  meditar.  Y  m’o- 
corrian  pensaments  estranys,  y  volia  saber 
si  entre’ls  sers  qu’habitan  el  mar  són  tan 
terribles  els  odis  com  entre’ls  humans.  Per- 
que  en  mitj  d’una  mar  en  calma,  en  mitj 
d’una  naturalesa  tranquila,  |costa  tant  de 
concebir  que  hi  pugui  haver  odis! 

La'nau  seguia  avensant.  Se  senti  l’estri¬ 
dent  xisclar  de  la  sirena  d’un  barco  que  ve¬ 
nia  del  Sud.  Vaig  virar  allavors  y’m  vaig 
atansar  a  la  costa,  esperant  que’s  fes  de  dia. 

L’auba  era  arribada.  Jo  havia  plegat  velas 
y  bogava  vers  la  blanca  vila  sitgetana,  ador¬ 
mida  encara. 

Las  onas  gronxavan  ma  nau,  anant  a  finir 
a  rodolons,  en  acompassada  remor,  sobre  la 
hermosa  platja.  Jo  contemplava  com  pres 
d’un  encís  la  bella  punta  suburense  en  quina 
cima  s’aixeca’l  temple  de  Sant  Bartomeu  y 
en  quin  centre  s’ovira  l’artistich  «Cau  Fer¬ 
rat»,  ab  sa  miranda  sobre’l  mar.  Aquests 
llochs  adquiriren  de  prompte  un  gran  relleu, 
il·luminats  pel  sól  que  acabava  d’apareixe  en 
l’horitzó,  surant  com  un  monstre  de  foch  en 
la  superfície  de  las  ayguas. 

El  cop  de  vista  era  llavors  esplèndit.  Al 
Nort  destacavan  els  xiprers  del  cementiri,  y 
prop  d’ells  la  rústica  caseta  del  fosser.  A  Po¬ 
nent  el  solitari  temple  del  Vinyet,  quina 
campana  tocava  a  oració  anunciant  el  nou 
dia.  Las  carenas  de  la  comarca  emergian  a 
la  llum  matinera  ab  hermosos  relleus. 

Ja  era  dia.  La  campana  de  Sant  Bartomeu 
va  tocar  a  festa.  Per  la  Ribera’s  comensava 
a  veure  alguna  qu’altra  persona  ansiosa  de 
fruhir  la  festa  aquella.  Després,  sobre  la 
Punta,  aparegué  una  bandera  qu’onejà  als 
besos  del  oreig. 

Vaig  fermar  la  nau,  vaig  saltar  a  terra,  y 
vaig  descubrirme  saludant  a  Sitges  y  a  la 
Naturalesa  avans  d’entregarme  ab  tot  mon 
cor  a  sas  delitosas  festas  tradicionals. 

Jaume  Cartanyà 


JOVENTUT 


696 

DE  BON  MATÍ  C) 

De  bon  matí,  quan  me  llevo, 
cantant  me’n  vaig  a  la  font; 
a  mon  pas,  de  dalt  dels  sàlzers, 
me  saluda’l  rossinyol, 
las  flors  obren  las  corolas 
embaumantme  ab  son  olor, 
y  tot  sembla  que  m’esperi 
pera  donarme’l  bon  jorn. 

Sento  llavors  en  mon  ànima 

una  estranya  sensació 

que’m  fa  veureho  tot  alegre, 

tot  simpàtich  y  tot  dóls 

com  si  al  món  sols  hi  hagués  àngels, 

com  si  hi  regnés  sols  l'amor. 

Després  a  casa  me’n  torno, 
y  |nh  mentidera  ilusió! 
llavors  veig  el  món  ple  d’odis 
y  miserias  y  ambicions; 
dubto  de  tot  quant  me  volta, 
me  poso  trist,  neguitós, 
y  ..  espero  ab  dalè'l  nou  día 
per  podè  enganyarm’  de  nou. 


(*)  Del  llibre  Vora'ls  estanys,  pròxim  a  publicarse. 


SED  D’AMOR  (*) 

Caminant  per  monts  y  valls 
bé’n  só  trobat  de  fontanas 
frescas  com  ramells  de  flors, 
plahentas  y  regaladas, 
d'aygua  talment  com  cristall 
per  lo  hermosa  y  per  lo  clara... 
mes,  encara  qu’he  begut 
en  totas  ellas  bé  massa, 
la  sed  de  mon  esperit 
no  ha  pogut  may  aplacarse. 

Una  tan  sols  eixa  sed 
podria  prompte  apagarme, 
no  pas  ab  tot  son  capdal, 
ab  una  rajolinada: 
mes  aquesta,  encar  no  veu 
mon  sedent  llabi  atansarse, 
a  flor  de  llabi  se’m  clou 
y  no  deixa  brollar  l’aygua. 

I.  Soler  y  Escofet. 


NOVAS 

La  nit  del  divendres,  14  del  actual,  se 
reuní  en  la  sala  del  Consistori  nou  de  Casa 
la  Ciutat  l’honorable  cos  d’adjunts  dels  Jochs 
Florals  en  Junta  general  ordinaria  pera  pro¬ 
cedir  a  la  designació  de  mantenedors  pera 
l’any  vinent.  Resultaren  elegits  els  senyors: 

Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  Ildefons  Su- 
nol,  Antoni  M.a  Alcover,  Rossendo  Serra  y 
Pagès,  Manel  Ribot  y  Serra,  y  Arnau  Martí¬ 
nez  y  Serinà. 

Se  presentaren  algunas  proposicions,  es¬ 
sent  aprobada  la  d’en  Joseph  M.a  Roca  en 
quina  virtut  se  concedeix  un  nou  premi  ex¬ 
traordinari  al  millor  trevall  crítich  sobre  un 
escriptor  del  sigle  d’or  de  nostra  literatura. 

S’han  comensat  a  circular  las  convocato- 
rias  pera'ls  Consells  generals  de  represen¬ 
tants  de  la  Unió  Catalanista ,  ordinari  y  ex¬ 
traordinari,  que  deuhen  celebrarse’l  dia  30 
del  corrent  mes.'  En  el  primer  se  provehiràn 
els  càrrechs  vacants  y’s  discutiran  els  demés 
assumptos  reglamentaris,  y  en  el  segón  se 
tractarà  de  la  personalitat  jurídica  qu’ha  d’ad¬ 
quirir  la  Unió  pera  legalisar  la  propietat  del 
Pi  de  las  Tres  Brancas. 

El  diumenge  passat  tingué  lloch  a  Vilas¬ 
sar  de  Mar  un  meeting  de  propaganda  cele¬ 
brat  per  la  Unió  Catalanista. 

Entre’ls  aplausos  entusiastas  del  nombrós 
públich,  el  senyor  Cisa,  de  la  localitat,  feu 
la  presentació  dels  oradors  qu’havían  d’en- 
rahonar,  y  que  foren  els  senyors  Carles  Xe- 


na,  d’Arenys,  qui  censurà  l’obra  dels  polí- 
tichs  d’ofici  que  deshonran  al  país;  Millet, 
del  Masnou  ,  que  s’estengué  en  brillants 
consideracions  sobre’l  concepte  de  patria; 
Llorens,  del  «Centre  Catalunya»  de  Sant 
Martí  de  Provensals,  qui  ab  molta  vis  cò¬ 
mica  feu  burla  de  la  oratoria  y  de  la  poca 
aprensió  dels  propagandistas  plebòcratas; 
TonaXiberta,  del  Ateneu  del  Districte  Segón 
de  Barcelona,  que  demostrà  ab  gran  claretat 
còm  dintre  del  Catalanisme  hi  poden  militar 
catalans  de  totas  las  tendencias  políticas  y 
religiosas;  Martínez  y  Serinà,  en  nom  de 
Joventut,  qu’explicà  l’esperit  y  las  afirma¬ 
cions  fonamentals  del  Catalanisme;  Joan  B. 
Baró,  de  l’Associació  Catalanista  de  Sant 
Boy  del  Llobregat,  que  demostrà  còm  el  Ca¬ 
talanisme  es  una  causa  d’amor  y  de  senti¬ 
ment  humà,  y  finalment  el  president  de  la 
Unió ,  senyor  Marti  y  Julià,  que  censurà  l’ac- 
titut  perniciosa  d’aquells  catalans  que  sols 
pensan  en  el  seu  bé  particular  oblidantse 
dels  interessos  de  la  colectivitat. 

Tant  el  discurs  del  president  com  tots  els 
anteriors  foren  calorosament  aplaudits  pel 
nombrosissim  públich,  entre’l  que  hi  figura- 
van  gran  nombre  d’hermosas  senyoretas  y 
comissions  de  catalanistas  de  quasi  tots  els 
pobles  de  la  costa. 

Es  indubtable  que  gayre  bé  tots  els  ad¬ 
junts  dels  Jochs  Florals  són  individuus  ma¬ 
jors  d’edat;  emperò  encara  que  no  ho  fossin, 
no’ls  fariam  pas  la  ofensa  de  suposar  que  no 
tenen  conciencia  de  llur  missió. 

No  obstant,  qualsevol  que’l  passat  diven- 


JOVENTUT 


dres  hagués  assistit  a  la  reunió  d’adjunts, 
que  tingué  lioch  a  Casa  la  Ciutat  pera’l  no¬ 
menament  del  Consistori  del  any  pròxim, 
hauria  dit  o  quan  menys  pensat  tot  lo  con¬ 
trari.  Perque  de  tal  manera  procurava  algú 
conciliar  candidaturas  (quan  era  clar  que  la 
conciliació  havia  d’eixir  ella  mateixa  de  l’urna 
després  de  posarhi  son  lliure  vot  cada  ad¬ 
junt),  que’ls  de  Joventut  ens  preguntavam 
admirats  a  què  venian  aquells  esveraments, 
y  aquellas  transaccions  que  quasi  feyan  sos¬ 
pitar  en  conxorxas  d’uns  quants  senyors, 
puig  no  capiam  que  ni  nosaltres  ni  ningú 
tingués  necessitat  de  donar  un  Pin  o  un  Case¬ 
llas,  per  exemple,  anch  que  fos  per  cent  Mar¬ 
tínez  o  cent  Sunols,  ni  un  Sunol  o  un  Martí¬ 
nez  per  cent  Casellas  o  cent  Pins,  ja  qu’ha- 
viam  anat  a  votar  lliure  y  espontàniament 
per  cada  un  dels  nostres  candidats,  els  quals 
a  nostre  modo  deNveure  no’s  feyan  pas  nosa 
entre  sí  ni  en  feyan  als  de  la  part  contraria, 
quin  triomf  no  hauriam  pas  discutit  a  no  me- 
diar  las  transaccions  oficiosas  de  que  parlèm. 
En  una  paraula,  ens  creyam  que  no  hi  ha¬ 
via  res  a  dir  ni  a  pactar,  y  que  «vots  eran 
Irunfos)). 

S'han  d’acabar  aqueixas  oficiositats,  aquei¬ 
xos  papers  d 'home  bo  que  semblan  vinculats 
en  determinadas  personas  del  Catalanisme, 
las  quals  ab  la  deria  de  conciliar  discrepan- 
cias  que  no  existeixen,  no  fan  més  que  crear 
desavinensas  entre  gent  ben  avinguda;  y  lo 
més  sensible  es  qu’aytals  oficiositats  pren¬ 
guin  el  caràcter  d’imposició  quan  invocan  el 
respecte  a  institucions  que  ningú  ha  menys- 
preuhat.  Com  si  algú’l  menyspreuhés  el  dret 
del  Consistori  a  votar,  res  més  que  a  votar 
una  candidatura! 

Els  que's  proposan  regenerar  els  Jochs 
Florals  han  de  tenir  en  compte  que  per 
sobre'ls  favoritismes  dels  Consistoris,  per  so¬ 
bre  las  rutinas  y  las  consuetuts  (hi  ha  tantas 
consuetuts  carrinclonasl),  y  el  parti-pris  de  fer 
passar  per  la  presidència  dels  Jochs  a  totas 
las  amistats  del’avior,  està’l  dret  dels  adjunts 
d’avuy,  que  no  són  pas  els  d’ahir.  Cal  con¬ 
vèncer  a  certa  gent  de  que’ls  vells  ja  han  fet 
son  temps  yno  son  ellsqui  d’amagatotisha  de 
digirir  sempre’ls  Jochs  Florals,  en  els  quals  en 
ocasió  oportuna  ja  hi  exerciren  la  seva  acció 
sense  que  ningú’ls  en  privés  com  ells  volen 
privarnos  de  que  hi  exercim  la  nostra.  Si 
continuèm  aixis,  si  molts  dels  actual  adjunts, 
ab  un  esperit  apàtich  o  xorcament^concilia- 
dor,  se  deixan  portar  com  a  béns,  ofegant  la 
protesta  qu’espontaniament  la  rahó’ls  dicta, 
y  consentint  certas  oficiositats  impropias 
d’una  corporació  seria,  el  temps  els  passarà 
sens  adonarsen,  y  el  dia  que’s  decideixin  a 
treure  patums  ja  no  podràn,  perque  l’acció  del 
temps  els  haurà  també  convertit  a  n’ells  en 
patums  de  solemnitat.  Y  els  Jochs  Florals 
continuaràn  essent  lo  que  són:  una  institució 
vella. 


697 

La  manera  d’evitarho  es  pendre  cada  any 
part  ben  activa  en  el  nomenament  dels  Con¬ 
sistoris,  en  comptes  de  fer  com  fins  ara,  que’s 
deixava  la  cosa  en  mans  de  quatre  senyors, 
veritables  presidents  y  administradors  perpe- 
tuus,  arrendataris  0  agabelladors  indiscuti¬ 
bles  dels  Jochs,  quins  bons  serveys  prqstats 
són  d’agrahir  y  quina  bona  fe  no  volèm  ara 
posar  en  dubte,  però  als  quals  es  precís  fer 
entendre  que  no’Is  hi  correspòn  en  rahó  ni  en 
justicia’l  paper  d’amo  que  per  negligència 
dels  altres  se  veyan  en  el  cas  de  desem- 
penyar. 


A  Bilbao  tenen  un  governador  militar,  el 
general  Soler,  que  ni  fet  aposta  per  baschs  y 
catalans.  Per  això  li  diu  «valent  y  pundono- 
rós»  El  Liberal ,  aqueix  rotatiu  qu’en  son 
afany  d’enaltir  là  patria  grande  no  fa  més 
que  dir  els  psalms  al  revés,  ja  qu’enalteix 
als  principals  fomentadors  del  autonomisme. 
Perque  ningú’ns  negarà  que’ls  Bargés  y  els 
Soler  no’l  fomentin  de  valent  ab  las  enrabia- 
das  que  hi  prenen. 

En  Soler  à  la.cuenla,  es  descendent  de  ca¬ 
talans,  però  diu  que  desde  que  brotó  ta  hierba 
maldita  del  catalanismo ,  tan  separatista  como 
el  bizcaitarrismo ,  al  que  le  llame  catalàn  le 
exigirà  una  explicación  considerando  que  le 
ha  uttrajado . 

Dels  bizcaitarras  no’n  diu  sinó  ralea  vil  y 
canallesca,  y  gentuza  villana.  Però  afegeix 
que  ;ay  de  ellos!  (d’ells  y  de  nosaltres),  si  al¬ 
gun  ultraje  a  Espaha  produce  un  desorden 
que  le  obligue  à  intervenir! 

Al  llegir  això’ns  ha  entrat  qn  terror  y  una 
suhor  freda  tals.  qu’hem  estat  a  punt  de 
caure  en  basca  devant  de  las  iras  d’aqueix 
héroe  de  Cuba,  Puerto  Rico  y  Filipinas. 
Perque  suposém  que  també  hi  devia  anar 
allà,  à  morir  ó  vencer. 

Però  de  cop  ens  hem  tranquilisat  pensant 
que  no  serà  tanlo,  perque  vaja,  per  galons 
que  dugui  y  per  general  que  sia’l  vahenle 
Soler,  lo  cert  es  que  sembla  tan  malparlat 
com  un  sargento. 

Al  menos  nosaltres  creyém  que  no  parla 
tan  malament  ni  insulta  grollerament  a 
ningú  un  general  que  s’estimi.  Ni  una  per¬ 
sona  formal  tampoch.  Ni  un  valent,  menos. 

Però  qui  sab:  potser  es  tonto,  pobre  home. 


En  Maura’s  prepara  a  resistir  la  batalla  ab 
que  las  oposicions  l’amenassan  per  la  re¬ 
forma  del  Concordat,  y  al  efecte  torna  a 
treure’l  papu  dels  suplicatoris,  que  tant  es¬ 
vera  als  republicans. 

Però  no  havia  comptat  ab  lo  imprevist,  y 
es  que’l  pallasso  de  la  política  nacional,  l’ac-. 
tual  president  del  Congrés,  en  Romero  en 
una  paraula,  s’ha  posat  en  aquesta  qüestió 


698 


JOVENTUT 


dels  suplicatoris  de  la  banda  de  las  oposi¬ 
cions. 

Esperèm  el  discurs  que  farà  ab  tal  motiu. 
Veyàm  còm  y  contra  qui  despotricarà  l’home. 
Assumptos  mds  seriós,  com  el  de  la  mort  de 
la  princesa  d’Asturias,  han  deixat  suspesa  en 
el  primer  acte  la  representació  d’aquesta  co¬ 
mèdia,  y  ni  en  Romero  ni  cap  polítich  ma¬ 
drileny  deuhen  saber  còm  dominar  la  seva 
impaciència;  més  que  més  si,  com  algú  su¬ 
posa,  l’intent  d’en  Romero  consisteix  en 
eregirse  en  quefe  dels  lliberals  dinàstichs, 
avuy  tan  alacayguts  per  mor  de  la  quefa- 
tura. 

Perque  no  pot  ésser  que  la  senzilla  qües¬ 
tió  dels  suplicatoris  l’interessi  tant  a  n’en 
Romero. 

Però  ja  estèm  veyent  transigir  d’una  ma¬ 
nera  o  altra  a  tothòm  devant  de  la  sobirana 
voluntat  d’en  Maura.  Sols  en  Romero  caurà, 
en  tot  cas,  si  persisteix  en  sas  gallardías  de 
pinxo  d’última  hora. 

Un  diari  serio,  el  Diario  de  Barcelona ,  que 
té  servey  telegràfich  propi,  corresponsals 
propis  y  redactors  propis,  no’s  pot  escapar 
de  certa  malura  com  si  fos  qualsevol  altre 
diari  de  Barcelona,  que  quasi  bé  no  tenen 
res  de  tot  allò. 

Aquesta  malura  es  el  plagi  eruditiu. 

Vegis  la  proba: 

En  dit  diari  s’han  publicat  dos  articles — 
6  y  13  d’octubre — firmats  per  don  Arthur 
Masriera,  en  els  que  aquest  senyor  fa  gala, 
com  sempre,  d’una  erudició  aclaparadora. 
A  més  de  demostrar  coneixe  al  dedillo  la 
literatura  dramàtica  alemanya  moderna,  dit 
senyor  parla  especialment  d’en  Sudermann  y 
en  Hauptmann  com  si  els  hagués  parit. 

Nosaltres  ens  descubriríam  respectuosa¬ 
ment  devant  de  sapiència  tanta,  si  no’s  don- 
gués  la  casualitat  de  que’l  senyor  Masriera 
no  hagués — per  lo  que  respecta  a  erudició — 
coincidit  ab  lo  que  un  critich  eminent,  en 
Arthur  Eloesser,  deya  avans  qu’ell  en  Le 
Temps  de  Paris  del  26  de  setembre. 

Es  una  coincidència  de  fondo  y  de  forma 
tan  maravellosa,  que  no  podém  resistir  el 
desitj  de  feria. ..  esclatar.  Sols  que,  com  no 
tenim  espay  pera  reproduhir  abdós  articles, 
ens  limitarèm  a  donarne  algunas  mostras. 

Vèginse  las  mostras: 


En  su  obra  penúltima 
Enriqtie  el  Desdichado 
acometió  la  empresa  de 
presentar  en  escena  la 
leyenda  medioeval  del 
Caballero  enfermo  que  de- 
be  ser  curado  por  medio 
del  sacrificio  de  una  don- 
cella.  Hauptmann  supo 
conservar  el  encanto  y 
poesia  de  la  antigua  le- 


Son  avant-dernière  piè- 
ce  Le  Pauvre  Henri  fut 
l’adaptation  au  théàtre  de 
la  légende  moyennageuse 
du  Chevalier  malade  qui 
devait  étre  guéri  par  le 
sacrifice  d’une  jeune  fille 
vierge.  M.  Hauptmann 
avait  conservé  le  charme 
de  la  vieille  légende  dans 
ses  vers  nobles  et  vigou- 


yenda  en  sus  versos  no¬ 
bles  y  rotundos,  y  la  idea 
romàntica  de  la  virtud 
curativa  de  la  sangre  hu¬ 
mana  fué  interpretada  por 
Hauptmann  delmodo  màs 
natural  y  verosímil  y  muy 
en  consonància  con  el  es- 
píritu  real  y  positivista 
de  los  tiempos  modernos. 
El  éxito  puramente  lite- 
rario  de  Enrique  el  Des¬ 
dichado  fué  espontàneo  y 
franco;  pero  el  suspirado 
éxito  teatral  se  convirtió 
poco  después  en  definiti- 
vo  fracaso. 


La  vuelta  al  hogar  pa- 
terno  de  Hauptmann  acaba 
de  ser  manifestada  por  un 
drama  en  cinco  actos,  de 
costumbres  populares  de 
Silesia,  y  escrito  à  la  vez 
en  dialecto  silesiano.  Ro- 
se  Bernd,  que  es  su  titulo 
y  el  de  la  protagonista  de 
la  obra,  tiene  por  argu¬ 
mento  la  historia  de  un 
infanticidio,tema,  desde  el 
Faust  de  Goethe,  nada 
original  ni  mucho  menos 
simpàtico. 

Como  se  ve,  tràtase  de 
poner  en  escena  la  lucha 
brutal  y  violenta  de  los 
sexos,  inherente  à  la  exis¬ 
tència  y  conservación  de 
la  humanidad.  El  hom- 
bre,  tigre  carnívoro,  y  la 
mujer,  presa  dèbil  y  codi- 
ciada,  se  hallan  frente. 
Poderoso  el  uno  para  des- 
trozar  é  infamar,  queda 
inerme  y  sin  auxilio  la 
otra,  defendiendo  hasta  el 
heroísmo  su  tesoro  màs 
preciado,  que  es  la  ma- 
ternidad.  Hauptmann  es¬ 
tà  sublime  al  poner  en 
boca  de  la  madre  los 
acentos  màs  emocionan- 
tes  y  desgarradores.  La 
sociedad  es  inconsecuen- 
te  al  autorizar  que  se 
plantee  el  problema.  t.l 
paroxismo  febril  de  la  de¬ 
sesperada  Rose  Bernd  y 
sus  lamentos  de  blasfèmia 
y  desesperación  alternan, 
sobre  todo  en  el  último 
acto,  ccn  inspirados  ayes 
de  dulcísima  ternura,  que 
conmovieron  vivamente  al 
público  de  Berlín. 


reux,  et,  psychologue  mo- 
derne,  il  avait  réussi  en 
méme  temps  à  donner 
une  interprétation  moder- 
ne  purement  humaine  à 
cette  idée  mystique:  la 
vertu  curative  du  sang. 
Cette  pièce  eut  un  grand 
succés  littèraire,  mais  il 
n’en  fut  malheureusement 
pas  de  méme  du  succés 
théàtral. 


Dans  Rose  Bernd ,  pièce 
en  cinq  actes,  il  donne 
l’histoire  d’un  infanticide, 
sujet  pour  lequel  l’auteur 
avait  déjà  eu  beaucoup  de 
prédécesseurs  en  Allemag- 
ne  et,  parmi  ceux-ci,  le 
plus  important  de  tous, 
Goethe,  avec  Faust. 


II  s’agit  uniquement  de 
la  lutte  des  sexes  inhéren- 
te  à  l’existence  de  l'huma- 
nité,  entre  les  hommes, 
chasseurs,  et  la  femme, 
proie,  qui  défend  son  bien 
le  plus  précieux,  la  ma- 
ternité,  jusqu’à  la  derniè- 
re  extrémité.  Dans  le  der- 
nier  acte,  Hauptmann,  a 
prété  à  la  mère  les  ac¬ 
cents  les  plus  émotion- 
nants.  Elle  a  un  enfant; 
peu  importe  de  qui,  mais 
on  ne  veut  pas  permetre  à 
cet  enfant  de  vivre,  et 
lorsqu’il  vient  au  monde, 
il  n’y  a  pas  de  place  pour 
son  berceau.  Le  paroxys- 
me  fièvreux  de  la  déses- 
pérée  alterne  avec  des 
blasphèmes  effroyables  , 
des  hurlements  de  déses- 
poir  et  des  plaintes  douces 
d’enfant. 


Després  d’això,  sols  se’ns  acut  preguntar: 
Al  Brusi  is’hi  paga  al  mateix  preu  la  erudició 
original  que  la  erudició  traduhida!1 


JOVENTUT 


La  Junta  del  «Centre  Excursionista  de  Ca¬ 
talunya»,  desitjosa  de  contribuhjr  als  esforsos 
que  realisan  altras  entitats  de  la  terra  a  fa¬ 
vor  de  la  cultura  nacional  catalana,  ha  acor¬ 
dat  qu’enguany,  ademés  de  las  conferencias 
y  excursions  de  consuetut,  hi  hagi  diferents 
cursos  de  materias  d’interès  general  y  espe¬ 
cial  pels  excursionistas. 

Va  a  comensar  el  curs  de  «Geografia  físi¬ 
ca»,  com  ja  ha  comensat  el  de  «  Geologia 
dinàmica  y  estratigràfica  »  ,  que  donaran 
respectivament  els  doctors  en  ciencias  en 
Francisco  Novellas  y  mossèn  Norbert  Font  y 
Sagué.  Aquestas  ensenyansas  se  procurarà 
que  sian  essencialment  pràcticas  y  catalanas. 
Al  efecte,  durant  el  curs  s’organisaràn  dife- 
rentas  excursions  y  visitas,  pera  que’ls  alum¬ 
nes  vegin  y  recullin  ells  mateixos  lo  qu’en 
la  classe  hauràn  après  en  teoria.  En  la  classe 
de  Geologia, ’ls  alumnes  tindràn  sempre’ls 
minerals,  rocas  o  fòssils  de  que’s  parli. 

La  classe  de  Geologia  té  lloch  els  dimars 
y  la  de  Geografia  lisica’ls  dijous  de  cada 
setmana;  són  gratuitas  y  comensaràn  a  dos 
quarts  de  déu  del  vespre  en  punt. 

L’«Associació  Wagneriana» ’ns  ha  remès 
un  prospecte  en  el  qual  s’exposa’l  plan  gene¬ 
ral  de  trevalls  acordat  pera’l  curs  de  1904- 
1905. 

S’anuncían  conferencias  dels  senyors  Pena, 
Par,  Domènech  Espanol,  etc.;  concerts  que 
consistiràn  en  audicions  d’obras  de  Beetho- 
ven,  Bach,  Mendelssohn,  Schumann,  Schu- 
bert,  Grieg,  etc.,  a  càrrech  d’artistas  com 
l’Arthur  de  Greef,  Crickboom,  Munné,  Dini, 
Estera,  Srta.  Carlota  Campins,  Ferràn  Via 
y  Frank  Marshall. 

A  més  se  farà  l’estudi  de  las  obras  de 
Wagner  Els  Mestres  Cantayres  de  Nurenberg 
y  El  Capvespre  dels  Deus ,  y  si  es  possible’s 
donarà  a  conèixer  L'Etranger,  d’en  Vicens 
d’Indy. 

Pera  ahir,  19,  estava  anunciada  la  sessió 
inaugural  del  present  curs,  anant  a  càrrech 
d’en  Joaquim  Pena,  en  la  primera  part,  un 
estudi  de  la  personalitat  del  gran  wagnerià 
Joseph  de  Letamendi,  y  en  la  segona,  devia 
cantarse  tot  el  primer  acte  de  La  Walkyria, 
per  la  Srta.  Francisca  Marcé  y  senyors  An¬ 
toni  Colomer  y  Manel  Boadella. 

El  diumenge  10  del  corrent  l’« Orfeó  de 
Sans»  celebrà  una  sessió  literari-musical 
dedicada  als  socis  de  dita  institució,  en  la 
que’s  llegiren  trevalls  literaris  dels  senyors 
Riera  y  Riqué,  Mercader  y  Vives,  Laporta 
(M.  y  J . ) ,  Zanné,  Soler,  Munné,  Camps, 
Salvador  y  Sarrà,  Pujol  y  Llansó,  y  s’execu¬ 
taren  varias  exquisidas  composicions  musi¬ 
cals  y  cansons  populars  catalanas  en  las  que 
una  volta  més  fou  apreciada  la  experta  direc¬ 


699 

ció  del  mestre  Mateu,  director  del  «Orfeó». 
En  el  piano’s  distingi  forsa  la  senyoreta 
Torras,  que  fou  molt  aplaudida,  com  també’l 
senyor  Capmany  (A.),  qui’s  prestà  a  contar 
dugas  rondallas  ab  l’escayént  estil  que  li  es 
peculiar. 

La  festa  resultà  molt  agradable. 

De  la  primera  pàgina  de  nostre  número  244, 
corresponent  a  la  passada  setmana,  se’n  des¬ 
prengué,  al  entrar  en  màquina,  el  darrer  4,  de 
manera  que’n  resultà  una  equivocació  de  220 
en  el  guarisme  d’ordre.  Ho  advertim  per  més 
que  no  sia  necessari,  ja  que  al  costat  mateix 
del  número  equivocat  hi  ha  la  fetxa  de 
13  d’octubre,  a  que’l  número  correspon  y 
per  la  qual  poden  guiarse’ls  coleccionadors 
al  enquadernar  el  volúm. 

Del  senyor  Vallès  y  Roderich  rebèm,  ab 
prech  d’insertarla,  la  següent  Carta  oberta : 

Al  Dr.  D.  J.  Oliva  Bridgman.  Molt  senyor  meu:  Al 
veure  vostra  contestació  a  mon  article  sobre’l  vibrió 
crítichy  m’ha  semblat  veure  visions.  Dispenseume,  però 
jo'm  vaig  errar.  El  doctor  Oliva  a  qui  jo’m  dirigia  no 
es  ben  bé’l  doctor  Oliva  que'm  contesta  Teniu  el  ma¬ 
teix  nom  qu’ell,  però  no  sóu  pas  l’home  que  jo’m  cre— 
ya,  segons  els  datos  que’m  donèu  y  altres  que  jo  he 
adquirit.  Si  ab  aquell  htivíam  sigut  companys  a  París, 
lo  qu’es  ab  vós...  no  tant.  Y  ara  m’explico’l  per  què’ls 
amichs  de  Joventut  havían  posat  certs  reparos  a  que 
jo’m  dirigís  en  sas  columnas  a  una  persona  que’s  con- 
fón  ab  vós,  malgrat  sia  sols  per  la  identitat  de  nom  y 
de  professió. 

Això  en  res  destruheix  la  reputació  de  microbiòleg 
excelerft  que  poguèu  tenir,  y  que  queda  reconeguda  per 
mi.  Precisament  las  indagacions  que  darrerament  he 
fet  m’han  probat  que  jo,  tot  y  tractant  de  microbiolo¬ 
gia  ab  èmfasis  de  mestre,  no  coneixia  pas  molts  micro¬ 
bis  que  a  vós  os  són  familiars,  com  els  que  portan  el 
virus  de  calumniosas  imputacions  y  altras  baixesas 
D’ells  n’heu  patit  vós;  vostre  organisme  n’ha  estat  con¬ 
taminat;  ells  són  els  qu’en  las  planas  del  Madrid  Cò- 
mico  vos  feren  ofendre  a  personas  a  qui  devíau  consi¬ 
deració;  ells  són  els  que  després  vos  feren  negar  vos¬ 
tres  escrits  y  vostra  firma;  ells  són  els  que  més  tart  vos 
han  fet  demanar  un  perdó  humiliant  en  cartas  particu¬ 
lars  que,  naturalment,  no  vos  han  sigut  contestadas; 
ells  són,  en  fi,  els  que  vos  han  fet  malparlar  del  Cata¬ 
lanisme  entre’ls  castellans,  y  burlarvos  dels  castellans 
quan  novament  heu  tingut  d’haver  el  pa  aquí  a  Cata¬ 
lunya. 

Havèu  pogut  estudiar  en  vostras  propias  malaltías; 
vos  han  ilustrat  els  propis  microbis,  la  pròpia  expe- 
riencia...  Estèu,  donchs,  més  instruhit  que  jo  en  aquesta 
ciència  microbiològica,  y  renuncio  per  lo  tant  a  tota 
discussió  ab  vós.  Devant  de  tants  mèrits,  lo  natural  y 
lo  decent  en  mi  es  que’m  retiri  modestament  pel  foro. 

Ma  firma  ja  es  prou  coneguda  y  té  prou  crèdit, 
donchs  may  a  Joventut  me’n  han  demanada  d’altra. 
Y  cas  de  que  jo  usés  pseudònim,  com  suposèu,  ,;pervós 
voldríau  que’l  cambiés?  Fóra  elevarme  massa,  fóra 
també  .  lo  que  vós  sabèu. —  Vostre  ex-contrincant, 
Rafel  Vallès  y  Roderich. 

Permètins  el  senyor  Vallès  y  Roderich  un 
petit  comentari  a  sa  carta;  permètins  creure 


700 


JOVENTUT 


que  no  es  per  manca  d’ilustració,  sinó  per 
temensa  al  contagi,  o  sia  per  rahons  d’hi¬ 
giene,  que  renuncia  a  discutir. 

Discuteixi  enhorabona  ab  contrincants  com 
el  traductor  de  l’Antologia,  que’ns  favoreix 
també  ab  sos  trevalls:  mes  no  ab  doctors 
quina  firma  no  es  admesa  a  Joventut.  Y  en¬ 
cara  fóra  millor,  pera  demostrar  que  hi  ha 
classes ,  que'ls  senyors  Miquel  y  Vallès,  dei¬ 
xant  de  banda  discussions  bisantinas  bromas 
més  o  menys  amistosas  y  en  consideració  a 
nostra  amistat,  que’ls  hi  es  comú,  se  dongues- 
sin  las  mans,  com  aixis  esperèm  que  succehi- 
rà  després  de  tot.  Guardin  llurs  campanyas 
pera  homes  y  cosas  que  valguin  la  pena,  y 
tots  els  ne  sabrém  grat. 

Publicacions  rebudas: 

Bagatelas,  poesias  de  Vital  Aza,  bonica 
edició  ilustrada  per  B.  Gili  y  Roig,  perta¬ 
nyent  a  la  Colección  Elzevir  Ilustrada ,  que 
publica  la  casa  editorial  Gili.  Prou  conegut 
es  en  Vital  Aza  pera  que  sia  necessària  una 
crítica  d’aquesta  obra  seva,  remarcable  pels 
acudits  a  voltas  un  xich  ramplons  de  qu’està 
plena,  com  quasi  totas  las  demés  d’aqueix 
festiu  autor  castellà,  que  per  altra  part  no  es 
escriptor  de  pretensions  dintre  sa  amenitat. 
Preu,  2  pessetas. 


Prosica  baturra  y  Alegria  en  conserva  són 
dos  tomets  de  qüentos,  escenas  e  historietas 
editats  per  la  Biblioteca  Humorística.  Estàn 
escrits  ab  desembràs  y  contenen  acudits  y 
xistos  a  desdir  propis  del  genre  a  que  per¬ 
tanyen  abdugas  obretas,  que’s  venen  a  tres 
rals  cada  una. 

Estatuts  y  Reglaments  del  « Centre  Català )) 
de  Rosario  de  Santa  Fe.  Ens  han  sigut  en¬ 
viats  impresos  en  un  elegant  quadern,  en 
quina  portada  hi  figuran  las  barras  catala- 
nas.  Remercièm  l’envío  de  nostres  bons  com¬ 
panys  ausents. 

Altras  publicacions  rebudas: 

El  Archivo  del  Bibliófilo ,  butlletí  mensual 
de  la  llibreria  dels  successors  de  Joseph  Mas. 
Hem  rebut  els  quaderns  i,  2,  3  y  4,  perta- 
nyents  als  mesos  de  juliol,  agost,  setembre  y 
octubre. 

Boletín  Bibliogràficoi  de  la  llibreria  de 
Francisco  Puig  y  Alfonso.  Comprèn  el  tri¬ 
mestre  de  juliol  a  setembre. 

En  abdós  butlletins  s’hi  troban  obras  de 
verdadera  impórtancia,  ja  per  son  mèrit  lite¬ 
rari,  ja  per  sa  raresa,  que  las  fa  apreciables 
als  bibliòfils. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4’ 50  » 

»  Trimestre.  .  . . 2 '25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any..  .  9 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins . 40  » 

>  »  sense  folletins. . 25  > 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


Número  corrent . 20  cíntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  .  40  » 

>  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

«A  conseqüència»,  per  Miquel  Laporta.— Paraulas..^ 
per  Lluis  Via.— La  Sala  Galofré,  per  Sebastià  Ju- 
nyent.— La  dissoi  t  de  la  patria  eslapropia  dissort, 
per  Rafel  Vallès  y  Roderich.— Hivernenca,  per  Gus¬ 
tau  Rosich.  —  La  meua  manyagua,  traducció  de 
J.  Delpont.— Catalanistas  castellans,  per  Joseph 
M.a  Rosich.— Teatres,  per  Emili  Tintorer.— Batalla 
de  flors,  per  I.  Soler  y  Escofet. — Notas  bibliogràft- 
cas,  per  Geroni  Zanné  y  R.  Miquel  y  Planas.— Xam¬ 
pany,  per  Antón  Benazet. — Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech  23. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  16. 


«A  CONSEQÜÈNCIA» 

Dimecres  de  la  setmana  passada,  convo¬ 
cats  pel  president  del  Comitè  Federal  d’a¬ 
questa  ciutat,  ens  reunirem,  en  el  «Centre 
Català  Republicà  Federalista»  de  la  plassa  de 
Santa  Agna,  ab  varis  representants  del  indi¬ 
cat  Comitè,  ab  altres  de  diversas  associa¬ 
cions  federalistas  y  ab  alguns  senyors  més, 
particularment  convidats,  els  senyors  Pi  y 
Suner  y  Vilà  y  el  que  suscriu.  El  lloch  ahont 
tingué  efecte  la  reunió  fou  el  saló  d’actes  de 
dit  Centre,  en  quals  parets  hi  ha  pintats  els 
escuts  de  las  quatre  provincias  fillas  del  es¬ 
quarterament  de  Catalunya  pel  centralisme. 
L’ànima'm  va  doldre  ,  veyent  la  patria  a 
trossos  per  aquellas  parets. 


En  la  reunió’s  tractava  de  veure  si  arriba- 
van  a  un  acort  las  tendencias  en  discrepàn¬ 
cia  quehi  ha  entre’ls  federals  barcelonins,  y 
pera  facilitarlo,  una  ponència  de  la  que’n 
formava  part  el  senyor  Vallès  y  Ribot  li  ha¬ 
via  encarregat  que  redactés  unas  bases,  res¬ 
pecte  de  quinas  se  volia  coneixe’l  parer 
dels  reunits.  Després  de  llegidas  totas  per 
son  autor,  perque’n  tinguessin  una  idea’ls 
que  las  desconeixian,  va  entrarse  a  sa  dis¬ 
cussió  per  parts,  y  no’s  va  passar  més  enllà 
de  la  segona  base,  perque  la  convicció  de 
que  no’s  faria  res  pràctich  va  fer  que’s  don- 
gués  la  reunió  per  finida.  La  convicció  va 
néixer,  a  judicar  per  las  paraulas  del  senyor 
Vallés  y  Ribot,  de  las  observacions  que  lleal- 
ment  vaig  fer  sobre  l’ordre  ab  que  haurian 
de  numerarse  ditas  dugas  bases  y  sobre  al- 
gunas  paraulas  que  constavan  en  una  d’e- 
llas.  Per  això  m’interessa  fer  constar  quin  va 
ésser  el  criteri  del  autor  de  las  bases  y  quin  el 
meu. 

El  seu  redactor  deya,  en  la  primera,  que 
tots  els  federals  barcelonins  acceptan  el  pro¬ 
grama  federal  de  22  de  juny  de  1894.  Vaig 
estarhi  conforme.  Però  en  la  segona  base 
deya  que,  a  conseqüència  de  la  declaració 
continguda  en  la  primera,  volian  dits  fede¬ 
rals  l'autonomia  integral  de  Catalunya  y  que 
aquesta,  per  lliure  pacte  ab  las  demés  re¬ 
gions,  constituhis  l’Estat  espanyol,  y  a 


702 


JOVENTUT 


n’aquesta  segona  base  si  que  hi  tenia  d’ob¬ 
jectar  alguna  cosa,  perque  això  de  que  jo 
vulgui  l’autonomia  de  Catalunya  perque’l 
programa  de  22  de  juny  de  1894  la  reconeix, 
me  ve  a  remar,  francament.  Jo  la  vull  per¬ 
que  seria  un  mal  fill  de  Catalunya  no  vo- 
lentla:  però  no  pas  a  conseqüència  de  que 
un  programa  polilich  la  consigni. 

Per  això  vaig  demanar  que  la  segona  base 
passés  a  ésser  primera,  y  ademés  que’s  supri¬ 
missin  d’aquella  las  paraulas  a  conseqüència , 
y  en  cambi  s’anteposessin  a  la  base  referent  a 
l’autonomia.  Segcns  la  meva  proposició,  las 
bases  haurían  d'expressar,  primer:  que  vo 
lèm  l’autonomia  integral  de  Catalunya  y  que 
aquesta  pacti  ab  las  demés  regions,  y  segón: 
que  a  conseqüència  de  voler  això,  ens  està  bé 
y  acceptèm  el  programa  de  22  de  juny  de 
1894.  Semblant  pretensió  meva  va  fer  que’l 
senyor  Vallès  y  Ribot  parlés  en  sentit  pessi¬ 
mista  respecte  a  la  eficacia  dels  trevalls  pera 
la  unió  dels  federals,  enlloch  de  ferli  veure 
la  necessitat  de  discutir  las  paraulas  a  conse¬ 
qüència ,  que  venen  a  ésser,  pera  mi,  un  ama¬ 
gatall  de  segonas  intencions. 

Los  califico  aixis  perque  al  parlar  la  base 
segona  de  1  autonomia  integral  de  Cata¬ 
lunya,  dóna  a  aquesta,  justament,  el  nom  de 
nacionalitat,  potser  no  més  que  para  satisfer 
l’esperit  nacionalista  que  a  molts  dels  fede¬ 
rals  ens  anima  y  pensant  qu’ab  el  nom  ja’n 
tindrém  prou,  encara  que  a  la  essencia  na¬ 
cionalista  no  li  vegém  treure’l  cap  en  forat  ni 
en  finestra.  Però  allò  del  a  conseqüència  de 
dita  base  es  intangible,  lo  que,  per  mi,  diu 
clar  que’ls  nacionalistas  republicans  federals 
y  els  republicans  espanyols  federals  no’ns 
podèm  pas  confondre,  perquè  som  dugas  co- 
sas  que  no  lligan,  com  ho  són  l’oli  y  l’aygua. 
No’ns  hi  trenquèm  el  cap  en  enganyarnos 
els  uns  als  altres  nacionalistas  y  espanyolis- 
tas.  Per  la  meva  part,  una  vegada  més  me 
crech  obligat  a  dir  que’l  patriotisme,  es  dir, 
L’amor  a  Catalunya’m  ve  del  cor  y  de  l’ànima, 
però  no  de  cap  programa. 

iPot  sostenirse,  en  bona  lògica,  que  a  con¬ 
seqüència  d’haver  acceptat  el  programa  de  22 
de  juny  de  1894  es  que  volèm  l’autonomia 
integral  de  Catalunya!1  Avans  d’aquesta  fet- 
xa’l  partit  federal  ja  existia,  y  els  seus 
adeptes  volían,  com  avuy  volen,  l’autonomia 


de  la  nostra  terra.  Un  xicot  de  dèu  anys 
{pot  ésser,  pare  d’un  home  que’n  té  trenta? 
No.  L’amor  que  sentim  per  l’autonomia  es, 
no  l’efecte,  sinò  la  causa  del  programa  del  Í2 
de  juny  de  1894,  com  havia  estat  avans  la 
del  programa  que  va  precedirlo,  y  com  ho 
serà  respecte  dels  que’s  fassin  en  lo  venidor, 
tots  els  quals,  per  lo  mateix,  no  son  res  més 
que  conseqüencias  d’aquell  amor. 

Jo  aixis  ho  crech,  al  menys.  Y  com  que’m 
sabria  greu  que  interpretacions  erradas  de  la 
meva  actitut  en  la  reunió  a  que  vinch  refe- 
ritme,  servissin  a  algú  de  pretext  pera  titllar- 
me  de  dificultador  de  l’armonía  dels  federals 
que  fan  néixer  de  lo  que  un  programa  digui 
l’amor  a  la  patria  nostra,  declaro  oberta- 
ment  que  jo  no  ho  sóch  de  la  seva  colla,  de 
modo  que  si  existeix  desunió  per  rahó  dels 
que  com  jo  pensan,  la  desunió  es  exterior 
a  n’aquells  federals  y  per  res  els  afecta.  Ells 
són  tot  un  partit,  y  els  demés,  pochs  0  molts, 
en  som  tot  un  altre. 

Entenguis  bé  qu’en  aquestas  ratllas  y  en 
la  reunió  esmentada,  el  meu  criteri  parti¬ 
cular  no  compromet  pera  res  a  «Catalunya 
Federal»  encara  que  s’escaygui  que’n  sóch  el 
president.  Ella  no  ha  pres  fins  avuy  acorts 
respecte  de  la  unió,  y  els  seus  socis,  com  es 
molt  natural,  pensan  quiscún  ab  el  seu  cap 
en  totas  las  qüestions,  y  per  lo  tant  sobre  la 
base  segona  de  que  he  parlat.  Per  això’ls 
senyors  Pi  y  Suner  y  Vilà  van  poder  accep¬ 
taria  tal  com  l’havia  redactada’l  senyor  Va¬ 
llés  y  Ribot,  essent  individuus  molt  estimats 
y  dignes  de  la  nostra  entitat. 

Miquel  Laporta 


JOVENTUT 


703 


PARAULAS... 

No  es  cap  raresa  trobar  entre  ls  castellans 
certs  homes  que,  reconeixent  tots  els  defec¬ 
tes  del  poble  a  que  pertanyen,  parlan  de  Ca¬ 
talunya  y  del  Catalanisme  sens  animositat, 
encara  que  no  ab  judici  favorable.  Las  tals 
personas  volen  passar  per  ilustradas,  y.  en 
mitj  de  sa  bonhomia,  tot  ho  veuhen  petit 
desde  las  alturas  de  sa  sapiència  infinita. 

Aytals  personas  solen  explicarse  aixis: 

«Catalunya,  ab  totas  sas  activitats  y  sa 
plètora  de  vida,  y  el  Catalanisme  ab  totas 
sas  protestas  contra’l  regim  vigent  y  tots  sos 
ideals  de  salvació  en  mitj  del  naufragi  d’a¬ 
quest  Estat  decadent  que  rodola  al  abim,  no 
són  més  que  una  negació  y  estàn  condemp- 
nats  a  morir.  Diuhen  els  catalanistas  que  sas 
teorias  s’apoyan  en  las  lleys  de  la  naturalesa, 
però  de  fet  las  contrarían  y  las  negan.  Es 
lley  fatal  qu’en  la  vida  tot  estigui  subjecte  a 
continua  mudansa.  Com  més  alt  s’es,  més 
perill  hi  ha  d’una  cayguda.  Espanya  estigué 
tan  alta  en  no  llunyanas  cenlurias,  que  do¬ 
minava’l  món  com  l’havían  dominat  els 
grans  imperis  de  l’antiguitat.  ^Què  significan 
uns  quants  sigles  en  la  vida  dels  grans  im¬ 
peris!1  ^Proban  potser  l’absoluta  superioritat 
de  la  rassa  que’ls  formà  sobre  altras  rassas? 
No.  Tot  es  fortuhit,  tot  es  relatiu.  Un  temps 
els  llatins  foren  considerats  superiors  als 
saxons,  els  aris  als  semitas;  avuy  hi  ha  qui 
s’aventura  a  estendre  més  sa  afirmació,  y  as¬ 
segura  haverhi  més  viralitat  en  la  rassa  groga 
qu’en  la  blanca.  Els  catalans  se  limitan  a 
establir  distincions  entre  las  rassas  catalana 
y  castellana,  y  a  afirmar  la  ^iperioritat  d’a¬ 
quella  sobre  aquesta.  Són  tan  pràctichs ,  que 
judican  per  la  emoció  del  moment,  oblidant 
que’l  curs  del  temps  ho  capgira  tot,  abatent 
avuy  lo  qu’enlayrava  ahir,  perque’ls  sigles 
són  instants,  y,  com  se  sol  dir,  lo  que  no 
mor  en  un  any  mor  en  un  dia.  Tot  fluctua, 
reacciona,  declina  y  mor.  Y  mort  y  ben  mort 
es  l’imperi  espanyol,  y  a  pesar  del  quixotis- 
me  dels  qu’encara  remembran  y  cantan  glo- 
rias,  lo  cert  es  qu’en  la  conciencia  del  país 
hi  ha  una  atonia  y  una  indolència  aclapara- 
doras.  Es  la  mort  que  l’invadeix.  Els  catala- 
nistas  ne  protestan  portats  d’un  idealisme 
furiós,  sense  capir  els  ignocents  que  sa  pro¬ 
testa,  que  creuhen  filla  d'una  gran  vitalitat, 


no  es  sinó  un  engendrament  del  desvari  de 
son  cervell  malalt,  molt  més  malalt  que’l  del 
reste  dels  espanyols,  perque  aquests,  bons 
0  dolents,  encara  han  sabut  conservar,  si 
no  totas  sas  consuetuts,  sa  verdadera  idio- 
sincracia,  mentres  que’ls  catalans  han  per¬ 
dut  son  dret  propi,  sas  costums  politicas 
propias  ,  son  esperit  nacional  ,  tota  sa  per¬ 
sonalitat  en  fí  ,  que  segons  ells  els  arre- 
bassarem,  y  sense  la  que  no  hi  ha  regenera¬ 
ció  possible.  Y  ara  volen  que’ls  hi  torném, 
segurament  perque  ells  mateixos  no  gosan 
pèndrela,  puig  no  saben  quina  cara  té  y  no 
la  coneixerían:  altrament,  0  no  l’haurían  per¬ 
duda  0  l'haurian  ja  reconquistada.  En  sas 
protestas  hi  són  latents  els  mateixos  mals  de 
qu’ells  se  planyen.  Las  sevas  teorias  particu- 
laristas  avuy  de  moda  enfront  de  las  comu- 
nistas,  el  seu  individualisme  en  contra  del 
nostre  uniformisme,  no  són  més  que  lluyta 
de  paraulas  y  per  tant  una  nova  manifestació 
del  estat  morbós  en  que’s  troba  Espanya  gra- 
cias  a  la  política  xerrayre  que  sempre  l’ha 
minada.  Crech  tan  poch  en  las  ideas  novas 
que’ls  catalans  ens  donan  y  qu’en  la  clàssica 
antigor  baix  diferentas  denominacions  ja  va¬ 
ren  caure  devellas,  com  en  las  estrafetas  lli¬ 
bertats  que’ns  predicavan  els  esquifits  revo¬ 
lucionaris  de  la  Gloriosa.  Cal  que’ns  desen- 
ganyém:  per  lley  natural  els  espanyols  estèm 
condempnats  a  mort,  y  doném  probas  de  mi¬ 
llor  seny  els  que  comprenèm  nostre  desti  y 
l’acceptèm  resignats,  que’ls  que,  òrfens  del 
sentit  de  la  realitat,  protestan  com  ilusos.» 

Aquesta  es  la  teoria  fatalista,  musulmana, 
qu’enfront  de  nostra  teoria  llibertadora,  ab 
un  excepticisme  de  bon  to  qu’amaga  un  gran 
èmfasis,  exposaria  qualsevol  individuu  de  la 
especie  pensant  entre  las  varias  patums ,  totas 
gloriosas,  que  pot  ostentaria  rassa  castellana. 
Ja’ls  podèu  donar  llissons  de  particularisme, 
y  fins  cursos  sencers,  que  per  més  que  s’hi 
esforsin  no  assimilaràn  las  ideas  que  no  són 
pera  ells,  y  vos  saltaran  de  cop  ab  unas  ob¬ 
jeccions  de  bon  sentit  que  són  tota  una  pro¬ 
fessió  de  fe  de  particularisme  castellà ,  es  % 
dir,  de  fatalisme. 

Lo  qu’es  indubtable  es  qu’entre  ells  hi  ha 
qui  està  tan  convensut  com  nosaltres  de  que 
un  Estat  fals  y  decadent  no  pot  pas  regene- 
rarse  pels  mateixos  medis  que  ja  han  desacre¬ 
ditat  per  falsa  y  ruinosa  sa  política  inte- 


704 


JOVENTUT 


rior  y  exterior.  Espanya  dèbil,  Espanya  de¬ 
crèpita,  difícilment  pot  trobar  en  si  mateixa 
las  necessarias  energías  pera  deslliurarse  dels 
antichs  vicis  politichs  y  socials  que  la  tenen 
presa.  D’aqueixos  vici's  se’n  contaminà  Cata¬ 
lunya;  poch  a  poch  anaren  infeccionant  sa 
sang,  que  per  sòrt  té  gèrmens  prou  sans  pera 
que  s’hagi  provocat  en  ella  una  reacció  febril 
contra’l  virus  mortífer.  La  febre  es  la  pro¬ 
testa  dels  gèrmens  sans  contra’ls  nocius; 
quant  major  es  la  virulència  d’aquests,  més 
s’accentúa  la  febrada  qu’ha  d’aniquilar  l’or¬ 
ganisme  o  immunisarlo  vencent  la  infecció. 

Y  heusaqui  una  proba  (malgrat  tota  la  sa¬ 
piència  y  tota  la  mundología  de  las  patums 
castellanas),  heusaqui  una  proba  de  la  supe¬ 
rior  vitalitat  del  organisme  català  (malalt  y 
tot)  enfront  del  castellà.  En  aquest  el  mal  hi 
es  latent,  s’hi  ha  fet  endèmich,  mentres  que 
nosaltres  encara  reaccionèm  y  podèm  curar. 
Fem  fortor  de  febre:  ells  la  fan  de  cadavre. 
Si  en  patologia’l  facultatiu  ha  d’afavorir 
moltas  vegadas  aqueixa  natural  reacció  fe¬ 
bril,  en  l’ordre  polítich  l’estadista  clarivi¬ 
dent,  coneixedor  dels  pobles  que  governa, 
ha  de  procedir  de  manera  semblant.  Ha  de 
conèixer  quins  són  susceptibles  de  salvació 
per’ajudarlos  en  sas  crisis,  y  quins  són  per¬ 
duts  del  tot,  pera  no  esmersarhi  remeys  que 
a  n’ells  no’ls  serviràn  de  res  y  a  altres  poden 
ésser  preciosos.  Els  governants  o’is  simples 
funcionaris  espanyols  qu’han  afavorit  y  fo¬ 
mentat  el  Catalanisme  han  obrat  incons¬ 
cientment,  y  de  tal  manera,  que  com  més 
ineptes  han  sigut  més  bé  li  han  fet.  El  seu  ab¬ 
solut  desconeixement  dels  pobles  que  gover- 
navan  o  regían  feya  que  las  disposicions 
que’ls  aplicavan  resultessin  sempre  contra- 
produhents.  Aixis  els  Silvela,  els  Hinojosa, 
els  Romanones,  els  Bargés,  quan  s’han  pro¬ 
posat  matar  la  nostra  causa,  l’han  revifada. 
^Caldria  l’adveniment  d’un  governant  que, 
coneixedor  de  lo  que  té  entre  mans,  se  pro¬ 
nunciés  obertament  en  pro  o  en  contra  de 
nostra  causa,  exercint  de  defensor  nostre  a 
cara  descuberta  o  fiscalisantnos  com  a  verda- 
der  tirà,  no  com  un  tirà  de  per  riure  a  sem- 
blansa  d’aquells  politichs  de  a  quarto’l  rengle 
qu’hem  anomenat? 

L’esperit  de  parcialitat  qu’això  suposaria 
està  en  pugna  ab  l’esperit  democràtich  mo¬ 
dern,  que,  aplicat  a  aquesta  Espanya  momi¬ 


ficada,  sols  serveix  de  pretext  pera  que  s’apo¬ 
derin  del  govern  els  hipòcritas  que,  ab 
excusa  de  l’ampla  llibertat  (?)  que  a  tothòm 
concedeixen,  fan  els  possibles  pera  que  s’acabi 
de  corrompre  lo  qu’encara  no  estava  del  tot 
corromput.  » 

Això  ho  sab  en  Maura,  que’s  titula  des- 
centralisador;  que’s  diu  amich  de  la  diferen¬ 
ciació  y  ensemps  de  la  unidad  de  la  patria; 
que’s  vanta  de  que  baix  son  govern  conser¬ 
vador  disfrutin  els  espanyols  un  grau  de  lli¬ 
bertat  que  no  havían  assolit  may;  qu’afirma 
qu’en  la  política  espanyola  no  hi  ha  ideals, 
ni  conviccions,  ni  veritables  partits  batalla¬ 
dors,  ni  esperit  cívich,  ni  res:  res  més  que  xe¬ 
rrameca,  fatuitat  y  mentida.  Per’xó  deixa  a 
tots  els  espanyols  la  llibertat  de  la  xerrameca, 
única  que’ls  pot  deixar  pera  que  sàpigan  es- 
mersarla  y  s’acabin  d’embrutir.  Y  després  de 
deixarlos  d’aytal  manera  en  llibertat ,  passant- 
los  a  tots  per  un  mateix  raser  devant  de  la 
lley,  ab  iguals  drets  y  privilegis,  sense  tenir 
en  compte  las  condi-cions  étnicas  respectivas 
com  si  ellas  fossin  cosa  tan  accidental,  tan 
fútil  y  tan  poch  digna  de  respecte  com  las 
condicions  politicas  a  que  per  atavisme  ve¬ 
nen  tots  condempnats,  ja’s  diguin  baschs  o 
andalusos,  gallegos  o  catalans,  en  Maura 
queda  esperantho  tot  de  la  voluntat  del  país, 
assegurantli  que  per  sí  mateix  pot  regene- 
rarse.  Però  de  segur  qu’espera  aqueixa  rege¬ 
neració  ben  assentat,  y  que  aixis  y  tot  co- 
mensa  a  cansarsen. 

D’un  país  comunista  com  Espanya  no  se’n 
pot  esperar  cap  volició  lliure.  Espanya  es  un 
remat  de  moltons  qu’ab  sos  bels  ofegan  la 
veu  de  las  pocas  regions  que  comptan  ab 
uns  quants  homes  lliures  de  debò.  El  remey 
que  proposa  en  Maura  (qual  panegirich  no 
neguèm  qu’està  fet  ab  més  serietat  que’l 
que  fan  dels  seus  els  altres  politichs),  resul¬ 
tarà  inútil,  o  tal  vegada  pitjor  que  la  malal¬ 
tia.  Si  en  Maura  s’hagués  declarat  franca¬ 
ment  autonomista  o  hagués  perseguit  a  mort 
l’autonomisme,  sens  dubte  hauria  fet  més  bé 
a  nostra  causa  (que  a  n’ell  no  se  li  pot  ama¬ 
gar  que  científicament  es  la  més  verdadera  y 
pràcticament  la  més  sana),  que’l  que  li-fa 
dantli  tan  sols  la  beligerancia  dintre  la  polí¬ 
tica  espanyola,  política  en  la  que  pot  arribar 
a  perdre  la  conciencia  de  sí  mateix  un  poble 
que  comensava  a  tenirla  arrelada.  AjxjS 


JOVENTUT 


705 


aquells  de  nosaltres  qu’eran  apòstols  con- 
vensuts  corren  perill  de  convertirse  en  poli- 
tichs  vulgars,  en  ambiciosos  grollers  y  en 
escèptichs  de  segona  mà.  En  resum,  corren 
perill  de  que  se’ls  torni  irrealisable  l’obra 
per  la  que  tant  trevallan  avuy,  y  s'exposan 
ells,  catalanistas,  a  devenir  tan  Quixots  com 
qualsevulga  Quixot  castellà  dels  que  remu- 
gan  discursos  buyts,  ja  en  actes  com  els 
Juegos  Florales  de  Zaragoza,  que  no  con- 
duheixen  a  res  de  profit,  ja  en  el  Congrés  de 
Madrid,  hont  totas  las  nobles  iniciativas  re- 
sultan  xorcas. 

Tinguèm  en  compte’l  perill  y  ens  salva- 
rém.  De  la  desgraciada  Espanya  no’n  mo¬ 
rirà  més  que  lo  qu’estigui  condempnat  a 
mort,  y  nosaltres  no  ho  estèm.  En  els  po¬ 
bles  decadents,  l’art  de  la  discussió  y  la  xe¬ 
rrameca  ho  malmet  y  treu  de  pollaguera  tot, 
puig  de  tot  s’ensenyoreix  prenent  el  Iloch  a 
las  arts  útils.  Cal,  donchs,  que’ls  que  conei- 
xèm  tan  terribles  defectes  ens  en  sapiguém 
deslliurar.  Mentres  Espanya  fou  lo  que  natu 
ralment  déu  ésser,  un  agregat  de  pobles  ab 
fesomia  pròpia  y  voluntat  pròpia  quiscún; 
mentres  la  presumpció  castellana  no  volgué 
aixecar  sobre  l'inestable  sorral  de  sa  vanitat 
un  imperi  vastissim  que  s’havia  d’esvanir 
com  fum  fent  bo  l’adagi  de  que  qui  molt 
abrassa  poch  estreny;  mentres  això  no  suc- 
cehí,  no  hi  hagué  un  Cervantes  qu’escri- 
gués  un  Quijote  pera  reírenar  el  vol  insegur 
de  fantasías  esbojarradas  y  pera  fernos  medi¬ 
tar  en  la  conveniència  de  no  contraure  l’ha- 
bitut  de  somniar  desperts. 

Tinguemho  present;  no  volguém  catalani- 
sar  la  Espanya  tot  pensant  qu’Espanya  pera 
son  mal  s’ha  castellanisat  y  ens  ha  castella- 
nisat  massa;  no  oblidèm  que  molts  dels  nos¬ 
tres  han  contret  tots  els  vicis  politichs  que 
combaten,  y  que  pera  desconfiar  d’ells  n'hi 
ha  prou  ab  sentirloshi  dir  que  volen  regene¬ 
rar  la  politica;  no  oblidèm  tampoch  que  de 
la  bondat  dels  medis  depèn  la  efectivitat  del 
fi  preconcebut,  y  aixis  evitarèm  que’s  reali- 
sin  els  propòsits  de  nostres  enemichs,  això 
es,  que’l  nostre  particularisme,  el  nostre  na¬ 
cionalisme,  y  la  regeneració  de  nostra  Cata¬ 
lunya,  com  la  regeneració  d’Espanya  y  com 
la  revolució  desde  dalt  qu’en  Maura  predica, 
sian  paraulas  y  res  més  que  paraulas. 

Lluís  Vía 


LA  SALA  GALOFRÉ 

Entre’ls  números  del  programa  de  las 
prop  passadas  festas  n’hi  havia  un  que  va 
cridar  poch  l’atenció  del  públich  y’s  celebrà 
en  mitj  de  la  indiferència  general.  Ens  refe¬ 
rim  a  la  inauguració  de  la  Sala  Galofré  en  el 
Palau  de  Bellas  Arts.  Desd’aquell  dia  quedà 
una  de  las  salas  del  Palau  dedicada  a  hono¬ 
rar  la  memòria  del  difunt  pintor  en  Baldo- 
mer  Galofré. 

Al  heuren  esment  ens  va  estranyar  la  noti¬ 
cia  y  se’ns  varen  acudir  un  feix  de  considera¬ 
cions:  se’ns  va  presentar  clara  la  idea  de 
que’ls  catalans  tenim  molt  poch  acert  en  es- 
cullir  las  personalitats  que  mereixen  hono- 
rarse;  ens  varem  recordar  dels  monuments 
aixecats  a  personas  qu’estigueren  molt  lluny 
d’ésser  eminencias.  Y  quasi  estèm  temptats 
de  creure  que  aquí  l’ésser  aixecat  dalt  d’un 
pedestal  o’l  tenir  una  sala  dedicada,  es  pura¬ 
ment  qüestió  d’etzar. 

En  Galofré  gosà  de  bona  nomenada,  so¬ 
bre  tot  durant  sa  joventut,  quan  encaixavan 
de  ple  ab  el  gust  de  molts  las  qualitats  efi- 
meras  del  seu  art.  Després,  ab  els  cambis 
d’orientació  y  ab  l’indiscutible  avens  que  a 
Europa  prengué  l’art  piclòrich,  se  considerà 
sa  obra  com  a  obra  superficial,  dirigida  prin¬ 
cipalment  a  seduhir  al  comprador.  Sigui  com 
vulga,  actualment  se’l  pot  judicar  a  sang 
freda  y  concloure,  sense  por  d’equivocarse, 
qu’estava  molt  lluny  d'ésser  una  eminencia 
en  l’art  de  la  pintura. 

En  defensa  del  fet  d’haverli  dedicat  una 
sala  en  el  Palau  de  Bellas  Arts  se  diu  que  sa 
pintura  representa  una  època,  però  això  no 
es  cert.  Sa  obra,  com  la  majoria  de  las  obras, 
està  dintre  d’una  època,  mes  no  la  repre¬ 
senta,  perque  alhora  hi  havia  diferentas 
tendencias.  Y  fins  una  sola  tendencia 
no’s  representa  bé  si  no’s  posseheix  la  major 
suma  de  mèrit  possible  dintre  d’ella,  y  en 
aquest  cas,  referintnos  a  aquella  època, 
aquest  honor  no  correspon  més  que  a  n’en 
Fortuny,  sempre  tenint  en  compte  que  al  ma¬ 
teix  temps  a  Europa  existian  artistas  que 
produhian  més  seriament  y  més  sincera¬ 
ment;  a  Catalunya  mateix  ens  podiam  alabar 
de  tindré  un  Mercader. 

Considerant,  donch%,  a  n’en  F’ortuny  com 
a  representant  capdal  d’una  tendencia  pictò¬ 
rica  de  son  temps,  s’acut  preguntar:  ïÀhónt 
es  la  Sala  Fortuny?  Perque  aquella  sala  del 
Museu  Provincial  que  porta’l  seu  nom  està 
plena  d’obras  de  tothom  y  l'artista  no  més 
hi  està  representat  per  tres  0  quatre  obras  y 
no  de  las  més  notables.  Per  això  cal  pregun¬ 
tar:  -Ahónt  es  la  sala  dedicada  exclusiva¬ 
ment  a  n’en  Fortuny,  pariona  a  la  que  s’ha 
dedicat  a  n’en  Galofré? 

Si  considerèm  el  mèrit  d’artistas  catalans, 
si  fa  0  no  fa  d’aquell  temps  y  que  tenen  in¬ 
discutiblement  >la  talla  d’en  Gaiofre,  desse- 


706 


JOVENTUT 


Jt 

guida  trobarèm  a  faltar  salas ,  perque  es  lò- 
gich,  partint  del  criteri  seguit  per  la  Junta 
Municipal  de  Museus  y  Bellas  Arts,  demanar 
la  Sala  Mercader,  la  Sala  Vayreda,  la  Sala 
Simó  Gómez,  la  Sala  Tu-squets,la  Sala  Mas- 
riera,  etc.,  etc.,  y  si  ens  recordèm  d’artistas 
catalans  per  sòrt  encara  vius  y  que  gosan  de 
bona  anomenada,  ja  podèm  anar  preparant 
salas:  la  Sala  Enrich  Serra,  la  Sala  Fabrés, 
la  sala  Urgell,  la  sala  Caba,  etc.,  etc.;  y  no 
vull  citar  els  noms  d’artistas  més  joves  de 
tanta  talla  o  més  qu’en  Galofré,  perque  fóra’l 
qüento  de  no  acabar  may. 

Considero  ab  tristor  la  rapidesa  ab  que 
quedaran  totas  la  salas  del  Palau  de  Bellas 
Arts  dedicadas  a  un  o  altre.  A  fi  de  que  hi 
quedés  lloch,  devia  ferse  la  inauguració  de 
las  obras  qu'han  d’engrandir  l’edifici  que  fa 
de  Museu  d’Art  Antich.  Quan  siguin  fetas 
traslladaran  allà  las  obras  de  pintura  antiga 
y  moderna  qu’ara  hi  ha  al  Palau,  quals  salas 
se  necessitaran  totas,  y  encara  caldrà  engran- 
dirlo  pera  honorar  la  memòria  de  las  nom- 
brosas  glorias  pictòricas  qu  han  florit,  florei¬ 
xen  y  floriràn  en  nostra  benhaurada  terra.  Y 
si  els  artistas  actuals  que  desitjan  lluytar  vo¬ 
len  celebrar  exposicions,  que  renuncihin  al 
Palau  convertit  en  panteó  de  morts  ilustres, 
y  vagin  a  celebrarlas  al  Camp  de  l’Arpa. 

Sebastià  Junyent 


LA  DISSORT  DE  LA  PATRIA 
ES  LA  PRÒPIA  DISSORT 

Cansat  de  discussions  y  barallas  periodísti- 
cas,  una  d’aquestas  nits  passadas  vaig  assis¬ 
tir  a  la  reunió  celebrada  en  l’aristocràtich 
palau  del  Baró  d'Espolsasachs.  Tenia’l  cap 
ple  y  no  era  cosa  de  que  altres  senyors  com 
en  Miquel  y  Planas  (i)  m’acabeséin  la  salut. 
Per  altra  banda,  <;hi  ha  res  a  Barcelona  com¬ 
parable  a  una  causerie  ab  nostres  marquesos 
y  borsistas? Ah!  Podràn  trobarse  taras  a  nos¬ 
tra  ciutat,  n'hi  haurà  sense  dubte,  mes  ningú 
negarà  que  la  nostra  aristocracia  moderna  es 

(i)  Rectificant,  en  la  qüestió  suscitada  ab  aquest, 
li  diré  que  la  reventada  que  fa,  en  el  seu  article  de 
defensa,  de  la  versió  castellana  d’aquell  problema  de 
l’Antologia,  se  la  podia  ben  estalviar.  Aquells  versos  no 
són  empescats  meus:  són  del  bisbe  Juan  de  Caramuel 
Lobkowitz,  fill  de  Madrid,  y  els  trobarà  en  l’Aritmètica' 
d’en  Tosca,  impresa  a  comensos  del  sigle  XVIII.  ^Vos¬ 
tè  no’ls  sabia?  Donchs  ja  veu:  sempre  s’aprèn  quelcom 
en  las  polèmicas,  com  he  après  jo  en  la  que  ab  vostè 
he  tingut;  per  lo  que,  y  per  lo  impropias  que  són  de 
pensadors  com  nosaltres  las  renyinas,  crech  del  cas 
que’ns  reconcilièm,  sacrificant  nostre  respectiu  amor 
propi  a  una  solidaritat  que  pot  ésser  preciosa  pera  la 
ciència.  Amén.  —  R  V.  y  R. 


més  ilustrada,  esplèndida  y  magnífica  que 
las  antigas  aristocracias  de  Venecià,  Flo¬ 
rensa  y  Bisansi,  y  que  las  actuals  de  Lon- 
don,  Paris  y  Berlin. 

Després  de  ferme  enrinxolar  els  bigotis  a 
ca’n  Duch,  vaig  artibar  a  la  casa  senyorial 
d’Espolsasachs.  Els  salons  eran  devassalls  de 
llums,  de  mobles  sumptuosos,  de  perfums, 
de  fracs  y  de  bellesas,  ay,  sí!  de  bellesas  fe- 
meninas,  perque  malgrat  els  meus  anys  y 
embompoint  no  he  perdut  del  tot  las  ilusions 
jovenívolas.  Per  aqui  una  rossa  d’ulls  blaus 
y  formas  de  Palas  Athenea;  per  allà  una 
bruna  d’ulls  de  foch  y  còs  flexible;  més 
lluny  una  matrona  esplèndida  triomfava  en 
mitj  d’un  cercle  de  pollos  escanyolits,  que 
saltironejavan  ab  posat  de  pardals  tísichs;  y 
una  damisela  de  púdica  mirada  y  cabells  ne¬ 
gres  semblava  trasmudarse  al  ohir  lo  que  li 
deya  un  conco  majestuós,  décoré,  de  nas 
d’àliga  y  arrodonida  panxa.  Mes,  de  tant  en 
tant,  una  flamerada  passava  pels  ulls  de  la 
Gretchen  bruna,  y  sos  llabis  semblavan  mor¬ 
molar  la  cèlebre  Chanson  des  Ingènues ,  del 
gran  Paul  Verlaine... 

De  prompte,  a  través  de  las  faldillas  de 
las  damas,  avansà’l  Baró  d’Espolsasachs,  y  al 
veurem,  me  signà  que  m’hi  acostés.  — Vin¬ 
gui — me  va  dir, — vull  presentarlo,  com  home 
de  lletras  (aqui  vaig  fer  una  cortesia)  a  un 
personatge  estranger,  molt  fi  y  cortès,  un 
príncep  rus. — 

Al  altre  extrèm  del  saló,  recalcat  a  una 
finestra  d’estil  gòtich  casulà,  vaig  veure  un 
home  magnifich,  de  gran  alsada,  de  llarga 
barba  rossa,  d’ulls  blaus,  y  d’ayre  senyorial. 
El  Baró  m’hi  presentà: 

—  Don  Rafel  Vallès  y  Roderich,  colabora- 
dor  de  Joventut. 

— El  Príncep  Aleix  Ivanowich  Pothopoff 
Wassiliewsky  d’Arenberg,  coronel  del  Estat 
Major  rus,  edecà  de  S.  M.  l’Emperador  Ni¬ 
colau  II,  y  encarregat  d’una  missió  importan- 
tissima  vora  l’ilustre  Kuropatkine,  generalís¬ 
sim  del  exèrcit  rus  al  Extrèm  Orient. — 

El  Príncep  saludà  ab  dignitat,  jo  vaig  en- 
sajar  una  reverencia  que’m  va  sortir  esga- 
rrada...  y  la  conversa  comensà. 

La  conversa’s  feu  interessant.  L’actual 
guerra  rus-japonesa  ne  fou  l’ànima.  Jo’m 
vaig  plànyer  de  que  la  victorià  no  coronés 
els  esforsos  del  heroich  exèrcit  rus,  y  el  Prín- 


JOVENTUT 


cep  feu  un  complert  elogi  dels  generals  y 
soldats  del  Japó. 

Ab  certa  sorpresa  meva,  el  Príncep  Potho- 
poff  abandonava  son  posat  correcte,  estranys 
llampechs  encenían  sos  ulls  blaus,  sa  mà 
dreta  arrugava  nirviosa’l  domàs  d’una  cor¬ 
tina. —  Si,  es  cert — va  dir, —nostres  soldats 
són  sòlits,  però  nostres  generals  són  ineptes! 
(La  excitació  del  Princep  creixia  per  mo¬ 
ments).  ^Què  hi  fa  que'ls  nostres  mujicks  mo¬ 
rin  resignadament,  si  llur  mort  es  inútil?  En 
Togo  y  en  Kamimura  derrotan  a  nostres 
marins,  l’Oyama,  en  Kuroki,  en  Nodzu  y 
l’Oku  fan  recular  sempre  a  nostres  generals. 
De  la  batalla  del  Yalu  a  la  de  Yan-Tai  hi  ha 
diferencia,  no  d’èxit  sinó  de  magnitut  en  la 
desgracia. . .  — 

Aqui  el  Príncep  feu  un  pas  cap  a  mi,  men- 
tres  jo  m’arronsava  estemordil,  y  el  Baró’m 
mirava  ab  la  boca  badada...  —  Si — seguia'l 
Príncep, — la  dissort  no  vol  encara  abando- 
narnos.  —  Y  girantse  de  cop,  vegé  en  la  pa¬ 
ret  un  graij  retrat  del  general  Weyler,  habi- 
11a t  ab  trajo  de  gala.  El  Princep  llensà  un 
crit. — Ja’t  tinch,  hèroe  meu;  la  Rússia  es 
salvada!  —  Y  girantse  envers  els  convidats 
que  s’havian  acostat  atrets  pel  caràcter  alar- 


707 

mador  de  la  conversa,  bramulà  aixecant  els 
brassos  enlayre: 

— Oh,ditxosos  vosaltres,  espanyols, hèroes 
eterns,  guerrillers  indomptables,  estrategas 
serens,  may  vensuts,  coratjosos  en  la  dis¬ 
sort,  arrogants  en  la  victorià!  Si,  vosaltres 
heu  vensut  sempre,  vosaltres  heu  dorrrptat 
l’orgull  americà,  vosaltres  heu  tingut  gene¬ 
rals  y  almiralls  gloriosos,  vosaltres  heu  ven¬ 
sut  a  Cavite  y  a  Santiago,  heu  pres  New- 
York,  Sant  Francisco  y  Washington,  heu 
enfonsat  els  acorassats  més  potents  y  heu 
rendit  las  tropas  més  ben  organisadas!  Do- 
neume  un  Montojo  y  derrotaré  un  Togo,  do- 
neume  un  Weyler  y  enfonsaré  l’Oyama!  — 

El  paroxisme  del  Princep  arribà  al  súm¬ 
mum:  d’un  cop  de  puny  aterrà  al  Baró,  a 
mi’m  llensà  contra  la  Gretchen  bruna  de  qui 
ja  he  parlat,  y  ben  prompte’s  feu  rey  del 
saló...  El  pobre  Princep,  baix  el  pes  de  las 
tristesas  de  sa  patria,  s’havia  tornat  boig... 

Y  jo  vaig  fugir  cap  a  casa,  pensant  que  val 
més  hèureselas  ab  polemistas  com  en  Planas, 
que  ab  Prínceps  russos  mancats  d’enteni¬ 
ment. 

Rafel  Vallés  y  Roderich 


HIVERNENCA 

La  tramontana  —  xiscla  molt  fort. 

La  mare  plora  —  sense  conhort; 
la  mare  plora  —  son  fillet  mort. 

La  pluja  freda  —  cau  del  cel  gris; 
fa  soroll  d’alas  —  son  fregadís, 
d’alas  d’un  àngel  —  que  fuig  del  pis. 

Dintre  la  cambra  —  quin  fret  que  hi  fa! 

La  pobra  mare  —  muda  s’hi  està; 
no  sab  anarsen,  —  sols  sab  plorà. 

Plans  que  tirava  —  de  día  y  nit, 
plans  y  esperansas  —  tot  s’ha  esvanit! 

El  lliri  d’aygua  —  ja  s’ha  marcit. 

A  fòra  canta  —  l’aygua  del  cel 
l’ofici  d’àngels  —  aspre  com  fel, 
y  el  vent  que  passa  —  plora  xisclant  .. 

Ahir  xisclava  —  però  no  tant! 

Quina  tristesa,  —  quin  desconhort! 

La  mare  plora  —  son  fillet  mort... 

Gustau  Rosich. 


LA  MEUA  MANYAGUA 

(Rossellonès) 

Com  la  Gatta-y-Cendràs  es  senzilla  y  pobreta; 

d’ella  no  se’n  cuyda  dingús; 
mes  descalsa  o’n  cabells,  ay  Ique  n’es  de  guapeta, 
amb  el  seu  ayre  vergonyósl 

Quina  pell  té  més  final 
Quin  cabell  perfumat! 

La  galta  es  vermellina, 
y  el  cos  ben  oncertat. 

La  boca  es  riallera; 
n’hom  diria  una  fló 
d’eixa  boca  encisera 
que’n  voldria  un  petól 

Com  la  Gatta-y-Cendràs  es  senzilla  y  pobreta; 

d’ella  no  se’n  cuyda  dingús; 
mes  descalsa  o’n  cabells,  que  la  trobi  guapeta 
•  amb  el  seu  ayre  vergonyósl 

Traducció  de).  DELPONT 


JOVENTUT 


708 

CATALANISTAS  CASTELLANS 

No's  necessita  enfondir  gayre  pera  fer  la 
dissecció  de  la  gent  que  monopolisa  la  poli- 
tica  general  del  Estat  espanyol,  qu’havèm 
convingut  en  calificar  de  castellana.  {Seria 
noupera’l  lector  parlarli  de  laeterna  farsa  que 
ve  a  ésser  la  característica  de  la  política  dels 
que’ns  governan  o’ns  desgovernan  y  dels  que 
desde  la  oposició  (republicans  inclusiu) trac- 
tan  de  substituhirla?  Mercès  a  n’ells,  en 
aquest  desgraciat  país  entenèm  per  política 
no  la  ciència  de  ben  administrar  y  guiar  els 
pobles,  sinó  l’art  de  la  intriga,  que  tan  aviat 
es  refinada  com  grollera,  manyaga  com  vio¬ 
lenta,  però  que  sempre  es  fatalment  xorca 
pera  tot  lo  gran  y  noble,  pera  tot  lo  benefi¬ 
ciós  al  país.  No  hi  poden  fer  més,  per’xò.  Ho 
tenen  a  la  massa  de  las  sangs  y  ho  fan  sens 
adonarsen,  fins  ab  la  major  bona  fe  devega- 
das,  perque  no  té  altra  explicació  plausible 
l’empenyo,  0  més  ben  dit  la  tossuderia  ab 
que  la  sostenen  a  pesar  de  las  sangnantas  llis- 
sons  rebudas,  que,  repetintse,  acabaran  per 
anularlos  completament  a  la  cjirta  0  a  la 
llarga. 

Els  polítichs  a  la  castellana  en  el  fons  tots 
són  iguals:  lo  que’ls  diferencia  es  sols  for¬ 
ma,  apariencia;  en  esperit  tots  són  perfecta¬ 
ment  buyts,  retrògados,  momificats.  Aquell 
conservador  a  qui  sentirèu  predicar  la  intan- 
gibilitat  de  la  pau  material  pera  que  serveixi 
de  garantia  a  la  tranquila  gestació  de  vastis- 
sims  plans  d’ordre  econòmich,  en  la  seva 
pensa  no  sent  niar  altra  idea  que  la  de  con- 
servarse  en  l’usdefruyt  del  poder.  A  n’aquell 
altre  qu’es  revolucionari  y  que  a  tota  hora  té 
la  boca  plena  d’ideas  modernas,  progressi- 
vas.  europeas,  el  veurèu  rastrejar  afalagant 
las  passions  de  las  massas  pera  que  li  fassin 
esqueneta  per’assolir  l'usdefruyt  del  _ poder 
també.  Tot  volen  arreglarho  desde  las  altu- 
ras  d’aquest.  Y  no  es  qu’en  molts  casos  no’l 
tinguin  el  lleal  propòsit  d’implantar  refor- 
mas  civilisadoras,  no:  es  que’ls  manca  am¬ 
bient,  coratge,  quelcom  que  fa  obrar  espon¬ 
tàniament  y  sens  esfors,  sense  tenirho  de 
dir;  quelcom  que  si  no’s  té,  no  més  se  pot 
obtenir  ab  una  acció  constant,  íntima,  que 
déu  exercirse  sobre  l’ànima  de  tots  els  indi- 
viduus  d’un  poble  pera  que  racionalment 
vagi  çambiant  de  fesomia  y  ab  aquest  cambi 


l’ambient  se  vagi  fent  més  adequat  pera  des- 
enrotllarhi  profitosament  l’acció  política  que 
alashoras,  sens  esfors,  se  portaria  a  bon 
terme. 

Els  homes  de  la  Restauració  bé  n’han  pro¬ 
posat  de  cosas  pera  enfortir  el  poderiu  d'Es- 
panva,  pera  fomentar  sa  riquesa,  pera  desen¬ 
rotllar  son  comers  y  sa  indústria,  pera  prote¬ 
gir  l’agricultura  y  pera  millorar  el  seu  crèdit; 
y  tot  ha  estat  endebadas.  Y  bé  n’han  fet  de 
propaganda,  y  bé  n’han  realisat  d'actes  més 
0  menys  aparatosos  y  més  0  menys  trascen- 
dentals  els  republicans  en  pro  de  la  llibertat, 
de  la  cultura  y  de  la  tolerància;  però’l  poble, 
las  massas,  segueixen  tan  esclavas,tan  incul- 
tas  y  tan  fanàticas  com  si  tal  cosa. 

{De  què  han  servit,  donchs,  els  esforsos 
d’uns  y  altres?  Prou  qu’ho  veyèm:  de  res. 
{Per  què  no  han  conseguit  els  seus  propò¬ 
sits?  Perque’ls  hi  ha  mancat  ambient  y  co¬ 
ratge,  perque  no  han  tingut  el  sentit  de  la 
realitat,  perque  han  apreciat  més  la  forma 
que’l  fons,  perque  han  preferit  lo  aparatós  a 
lo  que  va  de  dret  a  l’ànima,  y  perque’ls  uns 
han  convertit  als  ciutadans  en  funcionaris 
del  Estat  enlloch  de  ferne  homes  aptes  y 
lliurement  emprenedors,  y  els  altres  han  pre¬ 
ferit  las  passatgeras  lluhentors  dels  meetings 
electorals  y  arribadas  aparatosas,  a  la  quie- 
tosa  però  positiva  tasca  de  la  conferencia  y 
de  la  escola.  Y  es  que  motius  de  caràcter 
ètnich  superiors  a  la  seva  voluntat,  ab  tot  y 
las  enormes  distancias  qu’aparentment  els 
separan,  fan  que  coincideixin  en  un  punt:  en 
el  de  no  fer  ni  deixar  fer,  qu’es  la  seva  carac¬ 
terística.  Però  es  endebadas  esperar  quecam- 
bihin,  perque  no  està  en  ells  obrar  d’altra 
manera. 

Emperò  no  es  d’ells,  dels  politichs  a  la 
castellana  0  millor  dit  dels  que  influheixen 
en  la  política  general  del  Estat  de  qui  volíam 
parlar.  Nostre  objecte  es  senyalar  una  mena 
de  catalanistas  que,  sens  dubte  ab  la  major 
sinceritat  y  sense  donarsen  compte,  per  son 
modo  d’ésser  y  més  encara  per  son  actuar, 
guardan  molts  punts  d’analogia  ab  aquells, 
y  per’xò  havèm  exposat  llurs  qualitats  distin- 
tivas  per’aixis  fer  més  fàcil  la  comparació. 
Són  els  de  sempre.  Comprenèm  qu’alguna 
volta  s’obri  irreflexivament — s’ha  de  reconèi¬ 
xer  que’l  medi  en  que  vivim  no  pot  ésser 
més  a  propòsit,  —  però  tantost  demostrat 


JOVENTUT 


709 


l’erro  en  que  s’ha  incorregut,  s’imposa  la 
rectificació  y  el  posar  molt  compte  en  no  re¬ 
lliscar  de  nou.  Els  que  són  objecte  del  nos¬ 
tre  examen  no  ho  fan  aixís.  Són  aquells  que 
no  donan  may  su  brazo  à  tòrcer,  com  els  de 
allende.  Són  els  que,  atribuhint  una  impor¬ 
tància  inigualable  a  las  eleccions,  han  pre¬ 
gonat  urbi  et  orbi  qu’era  menester  intro- 
duhirse  en  els  Municipis  y  Diputacions  pera 
imposarshi  corrents  modernas,  europeas,  y 
la  fatalitat  ha  volgut  que,  formant  part  al¬ 
guns  d’ells  de  ditas  corporacions,  en  el  sí 
d’aquestas  hi  regnés  el  més  espantós  desga¬ 
vell  (1).  Són  els  partidaris  de  que  hi  hagi 
molta  gent  que  s’anomeni  catalanista, 
malgrat  no  ho  siguin  ni  en  el  pensar,  ni  en 
l’obrar,  ni  aduch  en  el  parlar:  lo  important 
es  qu’ho  semblin,  ;Què  hi  fa  que  després 
succeheixi  lo  que  lògicament,  inevitablement 
té  de  succehir,  que  l’anticatalà  actuar  d’a¬ 
quells  que  s’han  anomenat  o’is  han  anome¬ 
nat  catalanistas  sense  serho,  desacrediti  als 
qu’ho  són  de  veritat?  La  qüestió  es  aparen¬ 
tar,  fer  veure  que  som  molts,  ni  més  ni 
menys  que'ls  politichs  d 'allende.  Són  els  que 
volen  qu’en  tots  els  actes  que  percircumstan- 
cias  especials  tenen  apariencia  de  grandiosi¬ 
tat,  s’hi  dongui  la  nota  catalanista  malgrat 
no’s  consegueixi  més  que  posar  en  ridícul  al 
Catalanisme,  ja  perque’ls  organisadors  d'ells 
no’l  senten  ni  el  comprenen,  ja  perque  las 
personas  que  hi  obtenen  més  relleu,  per  tra¬ 
dició,  per  rahó  d’Estat  y  pel  medi  en  que 
viuhen  són  irresponsables;  però’l  cas  es  fer 
bombo,  que’s  parli  del  Catalanisme  com  se 
parla  del  crimen  de  la  calle  de  Carretas  du¬ 
rant  els  vuyt  dias  següents  d’haverse  perpre- 
tat,  encara  que  quan  arribi  l’hora  de  reflexio¬ 
nar  s’evidencihi  que  de  tant  soroll  y  de  tant 
fum  no’n  queda  res:  resultat  semblant  al 
qu’obtenen  ab  els  seus  actos  els  de  allende. 
Y  pera  que  resulti  més’ just  el  símil,  com  als 


(1)  D’això  no’n  donèm  la  culpa  a  n’ells,  ni  ab  mo¬ 
tiu  d’això  tractèm  d’anatematisar  d’un  rnodo  absolut  el 
concórrer  a  las  eleccions:  no  fem  més  que  notar  el  con¬ 
trast  y  establir  comparació  ab  els  ministres,  diputats  y 
regidors  dinàstichs  que,  carregats  de  bons  intents,  en 
diferentas  ocasions  han  vist  fracassar  sos  plans.  Y  es 
que  pera  portar  a  terme  aquestas  modificacions  cal  que 
hi  hagi  ambient,  que’l  poble  ho  senti,  ho  comprengui  y 
ho  vulgui,  qu’això  es  lo  que  dóna  coratge  als  qu’ho 
executan,  perque  alashoras  aquests,  enlloch  d’ésser  una 
voluntat  isolada,  són  el  bras  del  voler  popular. — Nota 
del  A. 


de  allende  l’urch  no’ls  deixa  sentir  las  amis- 
tosas  observacions  o’is  franchs  renys  dels 
seus  germans,  sense  sortirse  de  test  bo  y 
retreyent,  ab  una  tossuderia  qu’arriba  a  te¬ 
nir  quelcom  de  còmica,  las  corrents  europeas 
y  l’actuar  a  la  moderna,  ni  més  ni  menys 
que  si’s  tractés  de  defensar  la  sacrosanta  é 
intangible  unidad . 

^Per  què  retreure  ara,  ab  motiu  dels  Jochs 
Florals  de  Saragossa,  que’ls  nostres  han  si¬ 
gut  els  precursors  del  actual  moviment  na¬ 
cionalista  català?  Segurament  que’ls  seus 
fundadors  no’ls  instauraren  ab  el  deliberat 
propòsit  de  provocar  el  present  estat  de  co- 
sas,  que  si  s’ha  creat  ha  sigut  perque  espon¬ 
tàniament  ha  arrelat  en  el  nostre  poble;  com, 
si  dels  de  Saragossa  n’eixis  el  reviscolament 
del  esperit  autonòmich  d’Aragó,  seria  perque 
espontàniament  brollaria  del  poble  arago¬ 
nès,  no  perque  uns  quants  senyors  organisa¬ 
dors,  prescindint  premeditadament  del  modo 
d’ésser  del  país,  li  haguessin  volgut  donar 
determinat  caràcter.  Cal  anomenar  las  cosas 
pel  seu  nom,  y  no  deixarnos  dominar  per  la 
retòrica. 

Reconeixém  l’activitat  de  molts  catalanis¬ 
tas  de  la  mena  que  senyalèm  en  el  present 
article,' y  ens  en  dolém.  Ens  en  dolèm  per  la 
causa  de  Catalunya, y  ens  en  dolèm  més  en¬ 
cara  perque  si  aquellas  activitats  s’esmerses- 
sin  en  obra  profitosa  pera  la  Terra,  s’obtin- 
drían  resultats  molt  més  positius,  si  bé  de 
menys  lluhiment. 

Joseph  M.a  Rosich 

TEATRES 

A  PROPÒSIT  DE  «El.  NO  SÉ  QUÉlt 

En  Ceferi  Palència  ha  abandonat  aquest 
hivern  als  madrilenys;  el  teatre  de  la  Prin 
cesa  en  que  la  Tubau  feya  la  competència  a 
las  altras  dugas  companyias  d’alta  declama¬ 
ció,  la  de  la  Guerrero  y  1^  de  la  Pino,  se 
queda  sense  còmichs  de  preu.  iEs  això  una 
primera  conseqüència  de  l’anada  d'en  Bo¬ 
rràs  a  Madrid?  ;  Monopolisarà  aquest  emi¬ 
nent  actor  català’l  públich  madrileny  fins 
al  punt  de  ler  allà  impossible  la  vida  dels  al¬ 
tres  actors  castellans  fins  avuy  tinguts  també 
com  a  veras  eminencias? 

Jo  no’n  sé  res  de  tot  això.  Encara  que  lo 
més  probable  sembla  lo  següent:  En  Palèn¬ 
cia,  interpretant  el  comú  sentir,  la  generosi¬ 
tat  y  la  cortesia  jamay  desmentidas  d’aquella 
rassa  de  cavallers,  deixa  a  Madrid  y  se’n  ve 


7xo 


JOVENTUT 


a  Barcelona  en  justa  correspondència.  ;Ens 
prenen  un  actor?  Donchs  ens  donan  tota  una 
companyia.  No’ns  podèm  queixar.  Per  gran 
que  sigui  en  Borràs,  no’s  pot  sostenir  sense 
indiscrecióy  descortesia  quevalgui  més  ell  sol 
que  tot  un  quadro  d’actors  y  actrius  caste¬ 
llans  de  primera,  entre’ls  quins  s’hi  destaca 
la  sempre  jova,  elegant  y  amanerada — per¬ 
dó! — primera  actriu  Maria  Tubau. 

El  cas  Borràs  queda  aixis  definitivament 
clos,  honrosament  pera  las  parts  beligerants. 
Una  abrassada  de  germanor^-  ara  qu’això 
de  la  germanor  està  de  moda— s’imposa  en¬ 
tre’ls  dos  públichs,  entre’ls  dos  pobles,  en¬ 
tre’ls  dos  mons... 

En  els  cartells  s’anuncian  molts  estrenos, 
figuranthi  firmas  ben  conegudas.  Veurèm 
què’n  resultarà.  Pera  comensar  ho  han  fet 
ab  bon  xich  de  mala  pala.  Ens  han  donat  El 
no  se  què.,  comèdia  en  tres  actes  del  italià 
A.  Testoni,  traduhida  o  arreglada  no  se  sab 
per  qui.  En  Garcia  Ortega  va  declarar  so¬ 
lemnement  a  la  claque — ningú  més  que  la 
claque  li  demanava — «que  la  empresa  igno¬ 
rava  en  absoluto  (aixis,  en  absolut;  en  García 
Ortega  déu  creure  que  hi  ha  empresas  que 
jgnoran  relativament)  cuàl  era  el  nombre  del 
autor  de  la  traducción .)> 

No  hi  perdrà  res  l’autor  en  que  ignorèm 
son  nom:  tampoch  li  faríam  cap  monument. 
Sols  en  un  cas  n’hi  faríam  un;  jo  tot  sol  li 
faria,  ben  modest  per  cert,  en  el  cas  de 
que’m  prometés  formalment  no  traduhir  cap 
més  obra.  Perque  l’altre  dia’m  va  fer  abur- 
rir  molt.  Suposant — lo  qual  es  molt  suposar 
— que  la  traducció  sigui  literal,  nosaltres  no 
podèm  fer  responsable  a  n’en  Testoni.  Es  un 
compte  que  l’ha  d’arreglar  ab  els  italians. 
Nosaltres  ens  hem  d’entendre  ab  el  traduc¬ 
tor  y,  si’s  vol,  ab  la  empresa  que’ns  donan 
l’obra.  Y  en  aquest  sentit  lo  menys  que  po¬ 
dèm  dirloshi  es  que’n  saben  molt  poch  de 
triar  obras  pera  traduhir. 

El  no  sé  qué  ’s  reduheix  a  tres  actes  con- 
vencionalissims,  que  sols  serveixen  pera  fer 
una  escena  còmica  en  el  tercer:  escena  en 
que  la  dóna  d’un  marquès  o  baró  repeteix  a 
aquest  tres  o  quatre  mots  que  la  querida 
d’aquell  té  per  costum  dirli  en  la  intimitat. 
El  marit,  al  sentir  en  boca  de  sa  esposa’ls 
termes  gràfichs  de  sa  cocotte,  s’esvera...  y  el 
públich  riu.  Totncaba  en  un  perdó  general. 

Aquesta  comèdia  en  que  tot  es  convencio¬ 
nal,  tipos,  escenas  y  llenguatge,  té  ademés  el 
defecte  capitalissim  de  no  semblar  original. 
Tot  lo  qu’en  ella  passa’ns  sembla  que  ja  ho 
hem  vist,y  a  la  meytat  del  primer  acte  ende¬ 
vinem  escena  per  escena  tot  lo  que  passarà 
després.  Fins  endevinèm  que’ls  actors,  espe¬ 
cialment  la  Tubau,  representaràn  l’obra  ajus- 
tantse  a  n’aquell  patró  característich  que  fa 
mitj  sigle  tenen  els  castellans  pera  fer  riure 
en  els  saynets  y  comedias  lleugeras.  Gestos, 
moviments  y  entonacions  de  la  veu,  tot  està 


calcat  en  el  patró  infalible,  d’efecte  segur  so' 
bre...  la  claque. 

Perque  sols  a  la  claque  va  agradar  l’obra, 
sols  la  claque  va  riure,  y  sols  la  claque  va 
aplaudir  furiosament.  Nosaltres,  las  tres 
dotzenas  d’aficionats  qu’eram  al  teatre,  ens 
quedarem  estemordits  devant  de  las  formi¬ 
dables  explosions  d’entusiasme  d’aquell 
exèrcit  à'alabarderos. 

No  vull  pas  entrar  en  el  fons  de  la  qües¬ 
tió,  puig  que’l  problema  de  la  claque  en  el 
teatre  es  bon  xich  complexe  y  els  arguments 
que  l’abonan,  encara  que  a  mon  entendre 
poch  sòlits,  no  deixan  de  tenir  el  seu  pes. 
Però  devant  del  abús  evident  que’n  fa  la  em¬ 
presa  del  Principal,  no  puch  menys  de  pro¬ 
testar.  Que’ns  donguin  una  obra  dolenta, 
bueno :  la  emprèsa  pot  creure  qu’es  bona. 
Que  la  traducció  també  ho  sigui,  bueno : 
la  empresa  pot  creure  qu’es  bona.  Que’ls 
actors  declamin  com  en  l’any  trenta,  bueno-. 
la  empresa  pot  creure  qu’es  la  millor  manera 
de  declamar.  La  empresa  té’l  dret  d’ésser 
tonta  fins  a  aquest  punt  y  uns  quants  punts 
més...  si  vol.  Però  que’ns  imposi  el  seu  judi¬ 
ci,  que’ns  imposi  tanta  tonteria  per  medi  deia 
forsa  bruta  d’un  centenar  de  mans  mercena- 
rias,  es  un  colmo  que  no  té  nom. 

Si  jo  fos  un  critich  de  debò,  si  jo  fos  un 
compaiiero  de  la  prempsa,  me  dirigiria  als 
cofrades  proposàntelshi  una  campanya  enèr¬ 
gica  pera  destruhir  un  estat  de  cosas  tan 
humiliant  pera’l  públich  en  general  y  pera’ls 
crítichs  en  particular.  Desgraciadament,  ni 
soch  critich,  ni  tinch  cap  companero  en  la 
prempsa.  Sols  puch  dirigirme  a  n’ells  com  a 
aficionat,  y  tinch  molta  por  que  aquest  titul 
insignificant  no  logri  commòurels. 

De  tots  modos,  es  tal  la  meva  indignació, 
que  m’arrisco  y  els  hi  dich:  Oh  vos,altres 
tots,  critichs  experts,  eminents  y  erudits, 
que  desde  las  planas  dels  vostres  diaris  y  re 
vistas  ilustrèu  la  opinió,  guièu  als  autors, 
allissonèu  als  còmichs  y  aconsellèu  a  las 
empresas:  la  vostra  missió  educadora  està  en 
perill.  O  vos  menjèu  la  claque  o  la  claque^ se 
vos  menjarà.  Per  poch  que  vos  hi  adormiu, 
els  vostres  planys  y  las  vostras  criticas  no 
vos  serviràn  de  res.  Ja  no  serèu  vosaltres 
qui  fara  Is  èxits  y  els  fracasos.  La  claque 
ensoperbida  senyalarà  uns  y  altres  ab  la  elo¬ 
qüència  irresistible  de  las  mans  molsudas,  y 
el  petit  burgès  bon-jan,  qu’esperava’l  vostre 
serè  consell  pera  decidirse  a  anar  a  veure  la 
comèdia  ,  vos  fugirà  d’entre  mans  pera 
caure  en  las  del  reporter  imparcial,  qu’esclau 
de  la  veritat  els  hi  explicarà  quàntas  mans 
s’obrían  y’s  tancavan,  quàntas  caras  somre- 
yan,  quànls  ulls  ploravan,  quàntas  vegadas 
l’autor  va  sortir  a  escena  y...  concretantme  a 
El  no  sé  qué ,  quàntas  vegadas  la  Tubau  va 
tenir  d’ensenyar  las  dents  al  públich  després 
de  cada  un  dels  actes  y  fins  entre  mitj  d’ells! 

Prenez  garde.  —  Emili  Tintorer 


JOVENTUT 


BATALLA  DE  FLORS 

Havían  volgut  fer  una  batalla  dç  flors,  y 
havia  resultat  deslluhida,  pobra,  ridícula... 
Els  pochs  cotxes  que  hi  havían  concorregut 
anavan  amunt  y  avall  del  hermós  passeig 
calmosos,  lassos,  ensopits,  gayre  bé  sense 
flors,  discorrent  ab  una  monotonia  desespe¬ 
rant...  Y  la  gent  que  transitava  a  banda  y 
banda  del  pas  dels  carruatges  s’ho  guaytava 
irònicament,  ab  un  somris  maliciós... 

Era  una  batalla  de  flors  que  feya  llàstima. 
Tothom  cercava  un  cotxe  en  el  que  hi  ha¬ 
gués  vida  y  animació,  qu’anés,  al  menys, 
rublert  de  flors...  y  aquest  no  apareixia,  y  la 
migrada  rúa  anava  desfilant  peresosament, 
ab  un  desmay  desconsolador. 

A  la  fi  el  cotxe  rublert  de  flors  aparegué  al 
mitj  del  passeig.  En  aquell  cotxe  las  flors  hi 
sobravan,  hi  estavan  atapahidas,  gayre  bé'l 
tapavan...  Allò  era  un  veritable  devas'Sall  de 
flors! 

Era  un  cotxe  de  morts.  La  caixa  mortuò¬ 
ria  desapareixia  sota  una  florida  immensa... 
El  qu’anava  a  dins  també  semblava  que’n 
vingués  de  la  batalla,  però  en  calitat  de  ven- 
sut.  Estirat,  ert  en  son  amagatall,  potser  la 
veya  aquella  farsa  ridícula,  y  potser  feya  un 
somrís  despreciatiu  o  una  ganyoia  de  fàslich. 

I.  Soler  y  Escofet 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Ferran  de  Querol  y  de  Bofarull. — Montse¬ 
rrat. — Siluetas  Tarragoninas. — Sugranes , 
Impressor . —  Tarragona. — i<qo q. 

La  novela  Montserrat,  del  distingit  y  fe- 
cond  escriptor  tarragoní  Ferran  de  Querol  y 
de  Bofarull,  es  la  historia  d’una  donzella  su¬ 
perior,  tota  ella  amor  y  caritat  en  sa  expres¬ 
sió  més  enlayrada,  allunyada  de  las  baixesas 
d’aquest  món  y  quals  ulls  són  sempre  fits 
en  lo  més  enllà  de  la  vida  terrenal.  Però  la 
Montserrat,  la  donzella,  es  també  un  sér  de 
carn  y  d’ossos;  té  defalliments,  feblesas  de 
l’ànima,  a  voltas  sembla  vensuda;  prompte 
s’eleva  son  esperit  y  las  vulgaritats  de  la 
vida’s  fonen  al  escalf  de  sa  voluntat  triom¬ 
fant. 

La  Montserrat  es  l’exe  de  l’acció:  a  son  en¬ 
torn  giran  personatges  de  tota  mena,  els  uns 
nobles  y  bons,  els  altres  malvats  0  febles, 
els  demés  carrinclons  y  ridículs.  La  vida 
aristocràtica  de  la  ciutat  de  Tarragona  apa¬ 
reix  ben  descrita  en  la  novela,  y  fins  s’hi  ob¬ 
serva  quelcom  del  esperit  de  la  ciutat  ma¬ 


71X 

teixa,  puig  las  ridiculèsas  y  vulgaritats  d’al¬ 
guns  dels  seus  habitants  no  poden  esvahir 
la  poesia  y  grandesa  del  medi  ambient. 

En  Ferràn  de  Querol  y  de  Bofarull  ens 
presenta  en  sa  darrera  obra  escenas  ben  ob- 
servadas  y  de  caràcter  ben  poètich,  però’l 
llenguatge’s  deixata  sovint,  perjudicant  a  la 
concisió  precisa  en  tota  obra  literaria;  y  a 
més,  l’autor  abusa  de  tant  en  tant  de  certs 
castellanismes  que  ja  no  són  admesos  per 
cap  escriptor  català. 

Estètica  y  Crítica  musical,  por  el  Rdo.P. 
Lr.  Eustoquio  de  Uriarte,  Agustino  del  Real 
Monasterio  del  Escorial ,  con  la  Biografia 
del  autor  por  el  Rdo.  P.  Fr.  Luis  Villalba , 
de  la  misma  Orden. — Barcelona,  Juan  Gili , 
Editor.  —  /904. 

Aquest  voluminós  llibre  es  un  trevall  im- 
portantissim,  que  acredita  al  P.  Eustoquio 
de  Uriarte  de  critich  musical  de  grqn  volada. 
El  P.  Eustoquio  de  Uriarte  agafa  en  con¬ 
junt  las  materias  qu’exposa,  però  sab  ferlas 
comprensivas  a  causa  de  las  sevas  extraordi- 
narias  facultats  de  sintetisar. 

El  P.  Eustoquio  de  Uriarte  (un  gran  inte- 
lectua!  y  un  gran  sentimental),  es  alhora  cri¬ 
tich,  hlosop  y  músich:  la  Estètica  y  Crítica 
musical  reflexa  en  tota  sa  veritat  el  tempe¬ 
rament  del  sabi  agusti,  qui  demostra,  a  més, 
ésser  un  notabilissim  prosista  castellà,  qual 
bellesa  de  llenguatge’s  combina  íntimament 
ab  la  claretat  y  el  mètode  de  la  exposició. 
Aixís  es  que  tothom  que  tingui  aficions  al 
estudi  de  la  estètica  musical,  déu  conèixer 
l’obra  del  P.  de  Uriarte,  un  dels  trevalls  més 
CQmplerts,  seriosos  y  profonds  sobre  aytals 
materias  escrits  a  Espanya.  Ab  la  publicació 
de  la  Estètica  y  Crítica  musical  del  P.  Eusto¬ 
quio  de  Uriarte,  està  d’enhorabona  la  matè¬ 
ria  que  ab  tanta  glòria  han  conreuhat  cri- 
tich-filosops  com  Wagner  y  Hanslick,  Ber- 
lioz  y  Letamendi,  Lichtenberger  y  Chamber- 
lain. 

L’autor  estudia  en  sa  obra,  entre  altras 
materias,  els  origens  e  influhencia  del  ro¬ 
manticisme  en  la  música,  el  lirisme  en  la 
música,  el  drama  lírich,  l’òpera  nacional  es¬ 
panyola,  la  música  religiosa,  la  cansó  popu¬ 
lar,  la  restauració  gregoriana  de  la  música 
litúrgica,  etc.,  etc.,  acabant  sa  obra  ab  un 
magnifich  estudi  titulat  La  expresión  en  la 
música. 


Algunas  noticias  acerca  de  las  ANTIGUAS- 
COMUNIDADES  DE  PESCADORES  EN  EL  CaBO 
Creus,  por  don  Federico  Rahola  y  Trè¬ 
mols. 

Es  un  follet  ab  el  qual  son  autor,  el  cone¬ 
gut  escriptor  en  Frederich  Rahola,  dóna  a 
conèixer  las  antigas  y  modernas  reglas  y 


JOVENTUT 


712 

genre  de  vida  característichs  del  Cap  de 
Creus. 

Las  usansas  v  costums  de  la  vida  de  Ca¬ 
daqués  hi  són  descritas  de  mà  mestra.  Però 
lo  més  meritori  del  trevall  del  senyor  Rahola 
es  la  reproducció  de  documents,  de  senten- 
cias  y  d’arbitratges  que  ían  referencia  a  la 
vida  jurídica  de  las  Comunitats  de  Pesca¬ 
dors.  El  senyor  Rahola,  al  donar  a  llum 
aquest  interessant  estudi,  s’ha  fet  acreedor 
als  més  entusiastas  aplaudiments  de  tots  els 
que’ns  interessèm  per  las  cosas  de  la  terra. 


Joseph  Alemany  y  Borràs.  —  Blanes.  Ensaig 
d'esludi  crítich.  —  Mataró.  —  Imprempta 
Horta.  —  7904. 

En  Joseph  Alemany  y  Borràs  ens  ha  en¬ 
viat  un  curiós  llibre.  L’autor  se  preocupa  del 
estat  actual  de  la  xamosa  vila  de  Blanes,  de- 
sitjantli  novas  orientacions  industrials  y  co¬ 
mercials.  Però  hi  ha  pobles  (y  això  ho  com¬ 
pendià  perfectament  el  senyor  Alemany )  que 
han  d’e^ser  tal  com  són,  que  no  han  nat 
pera  esdevenir  centres  fabrils  y  encara  afe- 
girèm:  hi  ha  pobles  que  val  més  que  no  ho 
siguin  may.  El  senyor  Alemany,  qu’es  poeta, 
ho  compendrà. 

Blanes,  ab  las  bellesas  naturals  de  sa  si¬ 
tuació,  ab  sas  costas  admirables,  ab  la  pu¬ 
resa  de  la  seva  atmosfera,  ab  el  perfum  de 
poesia  que  la  omplena  tota  desde’l  turó  de 
Sant  Joan  fins  al  barri  de  s  Auguer,  y  desde 
la  entrada  del  poble  fins  al  rompent  de  las 
onadas  ^què  més  pot  fer  (no  essent,  com  no 
es,  una  població  més  pobra  que  las  altras), 
que  reposar,  tot  somniant  un  xich,  arrace- 
rada  a  las  majestuosas  ruinas  del  gòtich 
palau  d’en  Cabrera?  Que  hi  hagi  pobles  in¬ 
dustrials  y  comercials,  molt  bé:  però  que  hi 
hagi  també  pobles  pintoreschs  y  poètichs. 
Y  parlèm  aixís  al  senyor  Alemany  perque  li 
coneixèm  el  temperament:  els  pobles  indus¬ 
trials  a  la  moderna  no  són  més  ditxosos  y 
tranquils  que’ls  pobles  que’n  diuhen  morts, 
però  que  no  obstant  viuhen. 

Y  no  cregui  el  senyor  Alemany  que  no  esti- 
guèm  d’acort  ab  ell  respecte  de  moltas  mate- 
rias  que  tracta:  lo  que  no  creyém  convenient 
es  una  transformació  absoluta  del  caràcter  y 
aspecte  de  la  Blanes  actual:  els  carrers  es¬ 
trets  que  l’Alemany  censura,  són  quasi  tols 
delitosos  recons  de  poesia. 

La  Blanes  actual  es  lo  que  no  seria  si’s 
convertís  en  una  petita  imitadora  de  Saba¬ 
dell,  Mataró  0  Tarrassa:  es  la  terra  de  s'ale¬ 
gria,  com  l’ha  anomenada  hermosament 
nostre  estimat  amich  l’eminent  prosista  Joa¬ 
quim  Ruyra,  l’inspirat  cantayre  de  la  Blanes 
poètica, 

Geroni  Zanné 


Asprors  de  la  vida,  per  Felip  Palma.  — Bi¬ 
blioteca  popular  de  «L’ Avenç)) . 

S’empenyan  alguns  en  trobar  analogias 
entre  certs  noms  de  literats  francesos  y  al¬ 
tres  que’l  modern  renaixement  de  la  nostra 
literatura  posa  en  evidencia.  Hi  ha  qui,  fentse 
l’enterat,  diu  que’ls  casos  de  George  Sand 
y  de  Gyp  són  si  fa  0  no  fa’ls  nostres  deVic- 
tor  Català  y  Felip  Palma...  Tot  podria  ésser; 
emperò  val  a  dir  que  res  justifica  semblants 
apreciacions,  y  si  això  resultés  cert,  hau 
ríam  de  reconèixer  qu’en  las  rassas  que 
tendeixen  a  enfortirse  són  las  dònas  las  que 
primer  posan  de  manifest  els  caràcters  de  vi¬ 
rilitat  que’s  tracta  d’assolir. 

El  llibre  de  Felip  Palma  es  un  llibre  viril; 
llegí ntlo,  un  se  troba  a  mil  lleguas  de  lo1 
que’ls  francesos  califican  de  bas  bleuisme,  y 
la  impressió  general  es  justificativa  del  titul. 
Asprors  de  la  vida  són  cinch  quadrets  de 
psicologia  rural  que  revelan  observació  y  es¬ 
tudi  fets  sobre  exemplars  vivents.  La  passera 
y  Soletat  són  els  que  més  ens  han  interessat, 
donchs  ofereixen  abdós  una  protesta  contra 
lligams  socials  que  res  lligan  encara  que 
cuydin  a  escanyar.  En  el  primer,  la  passera 
ha  de  servir  pera  salvar  l’abim  del  matri¬ 
moni  indisoluble  que  un  sagrament  no  po¬ 
gué  arribar  a  fer  soluble;  en  el  segón,  el  cas 
presentat  es  el  dels  vòts  que  no  poden  ésser 
incomplerts  y  que  per  llur  perpetuitat  clou- 
hen  tota  esperansa  de  deslliurament  moral 
al  qui,  en  lo  més  pregón  de  son  si,  reconeix 
la  equivocació  suferta  y  en  sa  pròpia  natura¬ 
lesa  violentada  reconeix  la  víctima  de  la  so¬ 
letat  eterna  a  que’s  troba  condempnat. 


Los  VOLCANES  EXTINGUIDOS  DE  LA  PROVINCIÀ 
de  Gerona,  por  D.  José  Gelabert,  Pbro. — 
Octavio  Viader,  impresor ,  San  Feliu  de  Guí¬ 
xols. 

El  llibre  que  tenim  a  la  vista  ve  a  ésser 
una  bella  manifestació  produhida  per  l’ex¬ 
cursionisme  posat  al  servey  del  amor  a  la 
ciència  y  a  la  nostra  terra.  Es  una  ben  docu¬ 
mentada  monografia  sobre’ls  antichs  volcans 
que,  especialment  en  la  comarca  d’Olot, 
constituheixen  un  motiu  d’estudi  quina  uti¬ 
litat  pera  la  ciència  està  ademés  acompa¬ 
nyada  d’una  utilitat  més  immediata,  o  sia  la 
de  l’agricultura. 

L’autor,  que  demostra  haver  esmersat  en 
la  preparació  de  son  llibre  temps  y  fadigas 
gens  éscassas,  ha  adoptat  un  mètode  d’expo¬ 
sició  sumament  clar,  ademés  d’haver  aprofi¬ 
tat  els  recursos  d’una  documentació  gràfica 
molt  complerta  que  dóna  gran  atractiu  a 
l’obra.  Un  dels  capítuls  en  que  aquesta’s  fa 
sumament  interessant  es  el  que,  dedicat  a  la 
investigació  de  l’època  dels  volcans  d’Olot, 
fa  aquesta  baix  l’aspecte  mineralògich,  his- 


JOVENT  UT 


713 


tòrich,  arqueològich  y  paleontològich.  Del 
estudi  mineralògich  ne  deduheix  el  senyor 
Gelabert  que  las  manifestacions  de  l'activi¬ 
tat  volcànica  degueren  tenir  lloch  principal¬ 
ment  en  el  període  de  formació  aluvial  y  la¬ 
custre,  lo  que  creu  veure  confirmat  paleon- 
tològicament  per  la  existència  de  restes  del 
elephas  primigenius.  Els  conceptes  històrich 
y  arqueològich  cap  llum  aportan  pera  l’es- 
clariment  de  la  qüestió. 

La  real  importància  d’aquest  estudi  del 
senyor  Gelabert,  a  qui  creyèm  fill  de  Cata¬ 
lunya,  ens  fa  doldre  de  que  no  s'hagi  decidit 
a  publicar  en  català’l  seu  llibre.  No  perque’s 
tracti  d’una  obra  científica  mereix  la  nostra 
llengua  semblant  preterició.  Llibres  com  el 
que’ns  ocupa,  quin  objecte  es  l’estudi  de  co- 
sas  que  a  nosaltres  principalment  ens  afec- 
tan,  no  poden  tenir  mercat  sinó  aqui  0  en 
paísos  de  gran  avens  científich;  està  demos¬ 
trat  que’l  sacrifici  que  a  voltas  fem  els  cata¬ 
lans  d’escriure  en  castellà,  poch  ens  es  agrahit; 
els  castellans,  si  llegeixen,  no  llegeixen  sinó 
lo  que’s  publica  a  Madrid;  cap  llibre  publi¬ 
cat  aqui  déu  l’èxit,  si  es  qu’èxit  pot  tenir,  a 
gent  que  res  nostre’ls  interessa.  Y  en  quant 
al  món  científich,  que  pot  interessarse  per 
estudis  com  els  portats  a  terme  pel  senyor 
Gelabert,  està  probat  que  no  li  es  obs  el  fet 
de  que  ’s  publiquin  en  català,  qu’es  a  la  fi  Una 
llengua  neo  llatina  comprensible  pels  que, 
sobretot  al  estranger,  posseheixen  una  certa 
cultura. 

Tampoch  es  inconvenient  pera’l  cas  la  ca¬ 
rència  de  termes  cientifichs  del  català;  això 
passa  potser  més  en  castellà,  y  la  tendencia 
a  adaptar  els  neologismes  a  la  llengua  nos¬ 
tra  y  a  restaurar  la  terminologia  que  la 
manca  d’us  ens  fa  desconèixer,  es  una  cosa 
molt  lloable. 

El  llibre  està  tipogràficament  molt  ben 
presentat.  La  estampació  dels  grabats,  molt 
cuydada,  acredita  al  impressor  santfeliuench 
senyor  Viader. 

R.  Miquel  y  Planas 


XAMPANY 

[La  escena  en  un  restaurant .  Llantias  elèc- 
tncas  illuminan  la  estancia  profusament.  En 
el  sofà ,  no  lluny  de  la  taula  plena  d'ampollas, 
copas  y  menjars  suculents ,  hi  ha  una  dòna  de 
món  vestida  de  Colombina  y  un  calavera  de 
set  solas  ab  trajo  de  Pierrot.  A  través  dels  vi¬ 
dres  dels  miradors  se  veuhen  parellas  disfres- 
sadas  transitant  per  las  aceras  mollas  y  reflec- 
tadoras.) 

Pierrot.  —  Sí,  ma  companya:  ja  no’l  veuràs 
més  a  Arlequi:  eslich  venjat! 


Colombina. — [apart.)  Jo  haig  de  venjar 
aqueixa  mort. 

Pierrot.  — Y  ara,  oblidèm.  Bevèm  el  liquit 
d’or  qu’entonteix  el  cervell  y  provoca  las 
passions.  La  vida...  íqu’es  la  vida?  Oh,  no’n 
parlèm  d’aqueixa  dòna  que  viu  en  las  pago- 
das  pervertidas.. .  Té,  beu.  [Li  ofereix  la  seva 
copa.)  Tinch  una  gran  fatlera  d’amors  y 
plahers.  Voldria  empassarme  tota  ma  joven¬ 
tut  d’un  glop,  com  t’empassas  tu,  oh  dòna 
incitadora,  aqueixa  copa  vessanta  de  licor... 
Sento  en  mon  cervell  una  onada  càlida  que 
me  fa  glatir  depressa’ls  polsos;  també  mon 
cor  en  sorda  agitació  batega,  y  els  cops  sèchs 
que  dóna  fan  en  mon  pit  un  ressò  fondo  y 
persistent  com  el  martelleig  del  qui  clave- 
teja  la  caixa  d’un  difunt...  Per  tu  sóch...  lo 
que  sóch.  M’he  fet  ben  digne  de  tu.  Jo  que 
vivia  cercant  las  soletats  com  els  artistas,  ara 
rondo’ls  barris  pervertits  y’m  fico  en  las  1a- 
vernas...  Allí  es  hont  se  gosa,  hont  s’oblida, 
hont  tot  s’abona!  Allí  es  hont  m’embruteixo! 
Engoleixo. ampollas  de  licor,  valentmen  con- 
tra’ls  recorts  com  d’arma  santa,  y  després 
m’adormo  al  pes  d’una  atmosfera  plena  de 
vapors  alcohòlichs.  Passo  no  sé  quànt  temps 
sense  sufrir...  mes  de  prompte  desperto,  y 
veig  a  tots  els  companys  ubriachs,  dormint 
encara,  y  devant  de  quadro  tan  grotesch 
se’m  subleva  quelcom  a  dintre,  y  fujo,  y  al 
ésser  al  carrer,  la  llum  naixenta  del  dia  m’a¬ 
vergonyeix. 

Colombina. — Estàs  molt  excitat.  Digamho 
tot,  sosségat,  no  m’enganyis... 

Pierrot.  —  Colombina!  Perdonam,  però 
no  puch  més!  Quan  penso  que  aqueixas  taver- 
nas,  aqueixos  antres  tenebrosos  hont  el  po¬ 
ble  hi  alivia  sas  tristesas,  tenen  en  son  fons 
un  color  que  ningú  ha  arribat  a  compendre... 
quan  penso  que  a  n’aqueixos  abims  als  uns 
els  hi  ha  llensat  la  misèria,  als  altres  un 
amor  sens  esperansa. ..  Oh!  Jo  t'he  estimat 
molt,  Colombina,  però  molt,  ^ho  sents?... 
Sinó  que. . . 

Colombina. — ^Qué?  Acaba. 

Pierrot. — Que. ..  al  pensar  qu’ets  una  dòna 
de  món...  que  vius  de  las  horas  que’t  llogan 
pera  disbauxas,  y  fas  dansar  als  homes  al  sò 
d’un  acordeó,  o’is  cassas  com  altra  Diana,  y 
els  emborratxas  d’amor  y  de  vi,  y  te’n  rius 
quan  veus  qu’algún  d’ells  cau  per  terra... 
allavors  comprench  que  no  tens  cor!...  Però 


7H 


JOVENTUT 


ba,  ba!  Aquesta  nit  gosém,  vestits  ab  trajos 
de  llustrina  y  adornats  ab  flors  de  drap;  o 
femnos  la  ilusió  de  que  gosèm,  com  aquells 
que  passejan  pel  carrer  una  alegria  artifi¬ 
cial...  Bevèm  avans  que  tot...  aixis,  omplem 
la  copal 

Colombina, — [apart.)  Anemlo  escalfant  a 
n’aqueix  romàntich  martiritzador,  y  quan 
s’ensopeixi’m  venjaré.  (Alt.)  Ara  tu  ómple- 
mela  a  mi. 

Pierrot. — Eureka!  Visca’l  goig  que  dóna’l 
vaporós  xampany!  Guayta  quina  escuma! 
Sembla  neu.  , 

Colombina. — ‘Com  la  que  cau  al  carrer. 
Guayta  quin  espellingat  que’t  xucla’l  xam¬ 
pany  ab  els  ulls,  darrera’ls  vidres...  (Per  un 
irinxerayre  que'ls  contempla  ab  ulls  vidrosos.) 

Pierrot. — ^Neva?  Si  tinch  una  calor  que 
m’ofego!  El  cap  me  bull...  No  pot  ésser  que 
nevi!  Escorremla.  (Per  l’ ampolla.)  Tu  que  te 
la  guaytas,  espera  una  mica.  (Al  del  carrer.) 
Tél  Ara  beu!  (L' ampolla,  llensada  per  Pierrot, 
trenca’l  vidre  y  s’estrella  en  mil  bossins  sobre 
l’acera.  El  baylet ,  xuclantse’ Is  dits ,  fuig  es- 
pahordit.) 

Colombina. —  Pobret!  Darli  l’ampolla  buy- 
da  y  encara  a  trossos!... 

Pierrot. —  {Creurias  que  tinch  sònr  Me 
trobo  tan  aixafat... 

Colombina. — (Apart.)  Ara  va  bé.  (Alt.)  Si 
qu’ets  cobart! 

Pierrot. — ^QuP  £jo?  Això’m  dius  quan 
m’he  vist  en  renyinas  de  companys,  y  he  fo¬ 
radat  el  cor  d’un  de  part  a  part  y  cara  a 
cara!.. . 

Colombina. — No’m  convences,  no. 

Pierrot. — Vull  don  rte  una  proba  de  que, 
encara  que  no  vals  la  pena...  sé  fer  el  va¬ 
lent. 

Colombina. — A  veure!...  Si’t  dich  qu’ets 
un  cobart! 

Pierrot. — Ara  ho  veurèm!  Mosso,  un’altra 
ampolla!  (Li  portan.)  Ah,  ah,  ah!  (Acariciant 
l'ampolla.)  Oh,  ideal  dels  qu’estimém  una 
flor  que  punxa!  Acudim  a  tu  pera  entontir- 
nos  y  no  sentir  el  dolor  de  la  punxada!  Vina 
a  mi,  que  jo  t’estimo!  (Li  fa  petons.) 

Colombina. — iQue  t’has  tornat  boig?  Y  de 
mi  ique  ja  no  te’n  recordas? 

Pierrot. — ( Sense  ferne  cas.)  Quin  goig, 
quin  goig!... 

Colombina. — cNo’m  sents?...  ( Pierrot ,  des¬ 


prés  de  petar  el  tap  de  l’ampolla ,  acostantse’ l 
broch  als  llabis ,  engoleix  a  grans  glopadas  el 
contingut ,  fins  que  l’ampolla  li  cau  a  terra  y 
se  li  trenca.  Ell  se  recolza  en  la  taula  ab  pesa- 
desa  febrosa,  apoyanthi  el  cap.)  Ara  es  hora! 
(Se  treu  un  punyal  y  li  enfonsa  al  pit.)  Pie¬ 
rrot,  dque  tens  sòn? 

Pierrot. — (Ab  els  ulls  en  blanch.)  Quina 
sed!  Quina  cremor  a  la  gola...  Oh!  M’ofego!.. 
Mosso!  Un’altra  ampolla!... 

Colombina. — (Fugint.)  El  cop  ha  estat  bo. 
Ja  estich  venjada! 

(Surt  un  mosso  ab  una  ampolla  de  xampany , 
y  al  acostarse  a  la  taula ,  nota  que  per  sobre 
d'ella  s’hi  escorren  uns  fils  vermells ,  que  van 
cayent.  Truca  la  espatlla  d'en  Pierrot ,  li  aixe¬ 
ca'  l  cap ,  y  veu  tacada  de  sang  sa  cara  enjari- 
nada.  Horroritzat  el  deixa  anar ,  y  un  glop  de 
sang  presa  surt  de  la  boca  d'en  Pierrot ,  que 
cau  desplomat  a  terra  esberlantse  l  crani. 
Arrastrada  per  son  pes ,  cau  també  la  taula  de 
marbre ,  que’s  parteix  pel  mitj ,  ab  gran  trenca¬ 
dissa  de  plats,  copas ,  cetrilleras  y  ampollas 
degotantas  de  licor.) 

Antón  Benazet 


NOVAS 

La  gestió  politica  dels  representants  de 
nostre  Ajuntament  a  Saragossa  ha  resultat 
un  complert  fracàs,  que  no  atenúan  ni  dissi- 
mulan  las  afirmacions  autonomistas  que 
s’hagin  pogut  pendre  a  última  hora,  a  corre- 
cuyta  y  en  sessió  secreta. 

Cal  desenganyarse:  Aragó  v  València  es¬ 
tan  fòra  de  nostre  moviment,  estàn  embru- 
tits  per  la  influhencia  castellana.  La  gran 
obra  redemptora  déu  concretarse  a  Catalu¬ 
nya  y  a  Mallorca,  a  pobles  ahont  hi  sia  viva 
la  rassa  catalana  de  i’antiga  Confederació 

Aquí  a  casa  nostra  es  ahont  deuhen  treva- 
llar  tots  els  autonomistas.  Sanejar  nostres 
municipis  y  nostra  administració,  educar  al 
nostre  poble  y  prepararlo  pera’ls  grans  pro- 
blemas  de  la  moderna  vida  social  y  cata¬ 
lana:  aquesta  es  la  tasca  de  tots  els  que’s 
precihin  de  calalanistas. 

Pensar  enel  desvetllament  dels  diferents  po¬ 
bles  espanyols  o  espanyolisats ,  es  una  equi¬ 
vocació;  es  senzillament  perdre’l  temps  en  vo¬ 
ler  fer  impossibles;  perque  impossible  del  tot 
es  que’s  realisi  la  pretensió  d’inculcar  els 
ideals  d’autonomia  y  de  particularisme  a 
pobles  que  per  sa  rassa,  per  sas  tradicions  y 
per  son  medi  ambient,  són  y  seràn  sempre 
fatalistas,  autoritaris  e  indolents. 


JOVENTUT  715 


El  passat  diumenge  a  la  tarda  l’ttAssocia- 
ció  Catalanista»  de  Premià  de  Mar,  baix  la 
presidència  de  la  Unió  Catalanista  represen¬ 
tada  per  nostre  company  en  Trinitat  Monegal, 
celebrà  una  patriòtica  festa  en  la  que  foren 
descuberts  els  retrats  dels  eminents  patricis 
catalans  Jacinto  Verdaguer,  Bartomeu  Ro¬ 
bert  y  Francisco  Pi  y  Margall,  pintats  al  oli 
per  en  Lluis  Botey,  obrer  manyà  y  tresorer 
de  l’Associació.  S’encarregaren  del  pane- 
gírich  dels  esmentats  catalans  ilustres  els 
senyors  Manel  Folch  y  Torres,  Joaquim  Gi¬ 
ralt  y  Verdaguer  y  Baldomer  Tona  ,  que 
pronunciaren  hermosos  discursos,  forsa  ve- 
gadas  interromputs  per  las  ovacions  del 
nombrós  públich  qu’omplenava’l  local.  En 
Monegal  resumi,  enaltint  en  nom  de  la  Unió 
la  memòria  de  tan  preclars  fills  de  Cata¬ 
lunya,  y  s'acabà  l’acte  en  mitj  del  major  en¬ 
tusiasme. 


En  Romero  Robledo  ja  va  fer  son  discurs 
en  el  debat  sobre’ls  suplicatoris.  Y  va  expo¬ 
sar  sa  opinió  contraria  a  la  del  govern,  lo 
qual  no  es  obstacle  pera  que  continuhi  en  la 
presidència  del  Congrés,  lloch  que  déu  als 
vots  de  la  majoria. 

Són  molts  els  que  diuhen  qu’en  Maura 
no’s  vol  desfer  d’en  Romero  Robledo  per 
por  de  que  l’ex  pollo  se’n  vagi  a  enrobustir 
als  lliberals  dinàstichs. 

Es  clar  qu’això  en  Maura  ho  té  en  compte, 
y  fa  bé;  però  creyèm  que  si  de  tots  els  llibe¬ 
rals  no’n  té  pera  un  esmorzar,  no  hi  hauria 
motiu  d’espantarse  si  a  n’aquests  s’hi  afegís 
en  Romero.  Fóra  qüestió  d  un  plat  més, 
qu’en  Maura  també  s’empassaria. 

Home  de  barra  es  en  Romero,  però  no 
mastega  tan  ferm  com  el  quefe  del  govern, 
que  no  deixa  sencer  a  cap  enemich  que  li 
planti  cara,  y  que  ab  tota  la  gallardia  acaba 
de  declarar  que  no  li  dóna  la  gana  d’anarsen 
mentres  no’l  rellevin. 

Bravo !  Ara  en  Romero,  pera  demostrar 
una  volta  més  la  seva  barra,  lo  qu’ha  de  fer 
es  quedarse  a  la  presidència  del  Congrés. 

El  dissapte  passat  tingué  lloch  la  inaugu¬ 
ració  del  present  curs  en  las  escolas  del  Ate¬ 
neu  del  Districte  Segón.  Aquesta  sessió  fou 
dedicada  a  honrar  la  memòria  del  patrici 
català  en  Valentí  Almirall. 

Després  d’haver  interpretat  diferentas  com 
posicions  la  secció  choral  de  dita  associació, 
el  secretari  llegí  una  ben  escrita  memòria  en 
la  que’s  ressenyan  las  tascas  portadas  a  cap 
per  la  societat,  y  a  continuació  feren  us  de 
la  paraula’ls  senyors  Baldomer  Tona,  qui 
feu  ressaltar  la  significació  autonomista  de 
l’ Almirall;  Manel  Folch  y  Torres  y  Manel 
Marinel-lo,  que  llegiren  dugas  hermosas  e 
inspiradas  poesías;  Martínez  v  Serinà,  qu’es¬ 


tudià  a  l’Almirall  com  a  republicà;  Eudalt 
Canibell,  que  llegí  un  trevall  sobre  l’Almi¬ 
rall  com  a  ciutadà;  y  el  president  senyor 
Rissech,  que  feu  un  brillant  discurs  referent 
ai  caràcter  y  a  1^  significació  del  Catala¬ 
nisme. 

Tots  els  discursos  foren  sumament  aplau¬ 
dits  pel  nombrós  públich  qu’assisti  a  tan 
agradable  vetllada. 

El  diari  madrileny  Espaiïa ,  dirigintse  dias 
enrera  als  individuus  de  l’Assamblea  de  las 
Cambras  de  Comers,  els  deya  que  piensen  en 
que  son  parte  integrante  de  la  nación  y  consi¬ 
deren  que  en  el  campo  de  la  política  parece  pa- 
sar  hoy  por  el  cerebro  una  ràfaga  de  demencia 
y  de  disgregación  que  amenaza  con  llegar  al 
atomismo .  Si  no  se  manifiesta  algo  de  adhe- 
sión  por  los  elementos  sociales,  Espaiïa  apare- 
cerà  como  una  nación  que  se  pulveriza. 

Es  clar:  Espanya,  la  inconsútil  Espanya, 
no  ho  concebeix  sense  protesta  això  del  ato¬ 
mismo;  però  lo  cert  es  qu’Espanyasembla  des¬ 
tinada  a  descompondres  en  àtoms,  y  la  cièn¬ 
cia  dels  àtoms  està  a  l’ordre  del  dia.  Bons  0 
dolents,  sans  0  insans,  els  àtoms  són  àtoms. 
Un  àtom  sol  pot  representar  poch,  però  re¬ 
presenta  quelcòm;  d’un  agregat  d’àtoms  in- 
conexes  ne  surt,  en  cambi,  molt  freqüent¬ 
ment,  una  gran  incoherència  en  pugna  ab 
totas  las  lleys  de  la  sana  rahó. 

Exemples:  l’actual  Espanya  política,  el  pe- 
riòdich  Espaiïa ,  y  Sant  Boy. 


Val  més  no  parlarne  de  l’Assamblea  de  las 
Cambras  de  Comers  celebrada  a  Barcelona 
ab  el  concurs  del  miniftre  Allende  Salazar  y 
dels  politicayres  Castro  y  Alba.  Val  més  que 
no’n  parlem  de  nostras  forsas  vivas.  La  cosa 
es  còmica,  y  ara  la  opinió  està  per  cosas  se- 
rias,  sangnants,  horribles...  La  opinió  està 
per  la  guerra! 

Es  dir,  per  la  guerra  que’s  fan  russos  y 
japonesos,  y  que  continua  encarnissada,  ha- 
ventse  cambiat  segons  sembla  la  sòrt,  qu’ara 
diu  que’s  mo.stra  favorable  als  russos. 

Y  Rússia  ha  disposat  que  sortís  cap  al 
teatre  de  la  guerra  sa  esquadra  del  Bàltich, 
py  aquesta  ha  realisat  ja  una  gesta  bèlica  pel 
camí,  canonejant  una  flota  de  pescadors  in- 
glesos  que  va  pendre  per  flota  enemiga. 

Ab  tal  motiu  els  japonòfils  posan  en  ridí¬ 
cul  l’esverament  dels  russos,  que  pateixen 
mania  de  persecucions,  y  Anglaterra’s  pre¬ 
para  a  exigir  satisfaccions  humiliants  al  colós 
del  Nort.  Per  lo  qual  el  paper  russòfil  sufrirà 
gran  baixa. 

Els  japonòfils  no’s  fan  càrrech  de  que  qui 
està  de  centinella,  y  més  en  temps  de  guerra, 
fa  foch  quan  dóna  l 'alto  y  no  obté  resposta. 

^Per  què  no  sospitar  que  a  la  esquadra 
russa  va  passarli  quelcòm  semblant? 


JOVENTUT 


716' 


A  nosaltres  no’ns  cab  a  la  barretina  que 
cerqui  conflictes  un  Estat  que,  com  Rússia, 
tant  s’ha  de  preocupar  d'evitarlos. 

S’endevina  en  tot  això  la  política  falsa,  in¬ 
teressada,  indigna  de  la  Gran  Bretanya,  qu’en 
son  afany  d’aniquilar  a  Rússia  no  repararia 
en  provocar  un  conflicte  europeu. 

Y  s’endevina  ademés  que  la  causa  dels  ja¬ 
ponesos  va  a  menos  en  la  Mandxuria.  Altra¬ 
ment  no  s’escarrassaria  tant  Anglaterra. 


El  dimecres  de  la  setmana  passada  tingué 
lloch  la  sessió  inaugural  del  present  curs  a 
l’;<Associació  Wagneriana».  En  Joaquim 
Pena  llegí  un  estudi  relatiu  a  la  personalitat 
del  Dr.  Letamendi,  quinas  extraordinarias 
facultats  posà  de  relleu,  fixantse  especial¬ 
ment  en  son  caràcter  artistich  relacionat  ab 
el  wagnerisme,  de  qual  art  ne  fou  propa¬ 
gandista  entusiasta.  En  Joaquim  Pena  fou 
molt  aplaudit  y  felicitat. 

Després  la  Srta.  Marcè  y  els  senyors  Co¬ 
lomé  y  Boadella,  acompanyats  al  piano  pel 
director  artistich  de  l’Associació  senyor 
Domènech  Espanyol,  interpretaren  a  con- 
ciencia’l  primer  acte  de  La  Walkyria ,  essent 
saludats  justament  ab  una  xardorosa  ovació 
al  acabar  l’acte. 

El  dissapte  passat  l’orfeó  «Art  y  Patria» 
donà  son  concert  inaugural  en  el  «Progrés 
Autonomista»,  qu’estava  ple  de  gom  a  gom 
d’una  triada  concorrencia,  la  qual  escoltà  ab 
fruhició’l  selecte  programa  de  cansons  ca- 
talanas  y  altras  composicions  de  reputats 
músichs  estrangers  que  baix  la  direcció  del 
mestre  Camps  foren  executadas  notablement 
per  las  tres  seccions  de  dit  orfeó. 

Foren  molt  celebradas  las  nenas  Nialet  y 
Manyanet  en  els  solos  de  El  rossinyol  y  al¬ 
tras  cansons,  com  també’ls  tenors  Calveras 
y  Valls,  la  senyoreta  Sabariego  y  els  profes¬ 
sors  Espiell  y  Ricart,  que’s  lluhiren  en  el 
piano. 

En  resum,  l’orfeó  «Art  y  Patria»  realisà 
molt  a  conciencia  sa  missió,  y  no  dubtém 
que  farà  obra  sòlida,  ja  que  del  sentiment 
popular  inspirador  dels  cants  de  sa  predilec¬ 
ció,  es  d’hont  n’arrenca  l’art  veritable  quea 
may  mor.  Aixis  s’educa  al  poble. 

Rebin  l’orieó  y  el  «Progrés  Autonomista» 
nostra  felicitació,  que  desitjèm  contribuheixi 
a  encoratjarlos  pera  continuar  aqueixa  tasca 
tan  meritòria  com  bella. 


En  la  Sala  de  la  Reyna  Regent  del  Palau 
de  Bellas  Arts,  y  a  càrrech  de  l’«Associació 
Musical  de  Barcelona»,  se  celebrà’l  passat 
diumenge  a  la  tarda  un  concert  baix  la  di¬ 
recció  del  mestre  Lamote  de  Grignon,  ab  el 
concurs  dels  concertistas  de  piano  senyors 


Pellicer  y  Socías,  que’s  feren  aplaudir  ab 
justícia  en  el  Concert  en  do  menor ,  de  Bach, 
y  en  el  Concert  en  mi  bemol  major ,  de  Mo- 
zart,  a  quin  andante  va  cabre  una  execució 
brillant.  La  orquesta  estigué  ben  dirigida 
pel  senyor  Lamote  de  Grignon.  També’s  fe¬ 
ren  aplaudir  els  senyors  López  Naguil  y  Ló¬ 
pez  Casals  (violins  solistas)  y  el  senyor  Ra- 
bentós  (violoncel)  en  el  Concert  en  re  major , 
de  Hàndel. 

Hem  rebut  Les  quinze  cançons  de  M.  Mae- 
lerlinck,  traduhidas  per  M.  Sandiumenge. 
Las  celebradas  Quinze  cansons  del  personalis- 
sim  poeta  belga  han  sigut  molt  ben  traduhi¬ 
das  al  català  per  en  Sandiumenge  y  publica- 
das  en  elegant  edició  impresa  a  la  estampa 
d’en  Cunill.  El  caràcter  y  sentiment  de  l’obra 
maeterlinckiana  troba  en  nostre  llenguatge, 
tan  rich  y  dúctil,  accents  de  profond  misteri 
y  bellesa  infinida,  en  els  que  sembla  talment 
cristallisar  l’ànima  del  refinat  autor  de  La 
princesa  Malena. 

Altras  publicacions  rebudas: 

Las  Estatuas  del  Tenorio ,  segona  part 
de  Las  Desgracias  del  Tenorio ,  parodia  en 
un  acte  y  en  vers,  original  de  Lluis  Millà  y 
Salvador  Bonavía.  La  obreta  està  plena  d’acu¬ 
dits  que  logran  l’únich  obgecte  dels  autors, 
0  sia  fer  passar  un  rato  divertit  al  públich 
ingenuu.  Preu,  un  ral. 

Sogras  a  la  graella ,  homicidi  en  un  acte  y 
en  vers,  original  dels  mateixos  autors  y  en 
el  que  s’hi  observan  las  mateixas  qualitats. 
Preu,  un  ral. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Elstrevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any .  4  50  » 

»  Trimestre .  2’25  > 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs, 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

i  >  sense  folletins.  25  > 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS. 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

>  SENSE  FOLLETINS. 

25 

» 

SUMARI: 

Empresas  inútils,  per  Trinitat  Monegal.— Els  germans, 
per  Carles  Arro  y  Arro.— Adormideta,  per  A  Bori  y 
Fontestà.— Unió  Catalanista:  Consell  General  de 
Representants. — Llàgrimas,  per  Pau  Badia  y  Homs. 
— No  més  que  procediments,  per  Pere  M.  Rossell  y 
Vilà.— Cabàs  de  pobre,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.— No- 

tas  bibliogràficas,  per  R.  Miquel  y  Planas. — Novas. 

\ 

FOLLETÍ: 

'SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech  24. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  17. 


EMPRESAS  INÚTILS 

Fa  ja  un  xieh  massa  de  temps  que  ohim 
de  boca  de  personatges  més  o  menys  impor¬ 
tants  que  la  salvació  del  Estat  espanyol  de¬ 
pèn  de  catalanisar  a  Espanya;  d’altres  perso¬ 
natges  més  o  menys  autonomistas  ohim  pa- 
raulas  y  veyèm  fets  dels  que  deduhim  qu’es 
hora  de  fer  ressorgir  totas  o  gran  part  de  las 
antigas  nacionalitats  que  componen  l’Estat 
espanyol,  per  cert  bastant  ensopidas  fins  ara. 

Volèm  creure,  per  més  que’ns  costi,  que 
uns  y  altres  ho  diuhen  de  bona  fe;  es  a  dir, 
creyentho  primer  ells. 

Un  espès  vel  déu  tapar  els  ulls  a  tan  talen- 


tuts  personatges,  puig  si  tinguessin  una  vista 
no  més  que  regular,  veurian  la  impossibili¬ 
tat  d’assolir  aytals  propòsits,  y  ensemps 
també’ls  de  la  primera  tanda’s  farian  càrréch 
de  que  això  està  contraposat  ab  las  moder- 
nas  doctrinas. 

En  primer  lloch,  fins  ara,  que  nosaltres  sa- 
piguèm,  ningú  ha  concretat  lo  que  vol  dir 
catalanisar  Espanya.  De  totas  las  tonterias 
qu’això  vol  dir  y  volgué  dir,  sols  ne  compre- 
nèm  una  qu’està  un  xich  disfressada,  y  es: 
la  d’inculcar  en  els  habitants  del  reste  del 
Estat  l’esperit  pràctich  y  trevallador  dels  de 
nostra  terra. 

Si  això  volen  dir,  per  més  que  creyém  que 
no  es  això  precisament  lo  que  volen,  sinó 
un’altra  tonteria  pitjor,  els  hi  objectarém  que 
l’esperit  d’un  poble  no  es  matèria  fàcilment 
injectable  en  altre. 

En  primer  lloch  l’esperit  d’un  poble  naix 
del  caràcter,  o  millor  de  la  combinació  de 
caràcters  dels  que’l  constituheixen.  Aquests 
caràcters  són  fills  de  la  manera  de  viure  y  de 
las  necessitats  que  senten  els  habitants, 
que’ls  obligan  a  satisfer  llurs  necessitats  se¬ 
gons  las  condicions  del  terreny  ahont  viuhen. 
Es  a  dir,  que  depenen  dels  fenòmens  socials 
externs  y  de  las  consegüents  costums  que, 
per  tant,  adquireixen. 

^Creuhen  els  apòstols  de  la  catalanisació 
espanyola  que’ls  fenòmens  socials  externs 


JOVENTUT 


718 

són  iguals  arreu  en  tot  el  terrer  del  Estat  es¬ 
panyol?  Si  no  ho  creuhen  no  tenen  dret  d’en¬ 
ganyar  al  poble;  si  ho  creuhen,  estudihin  un 
xich  més  avans  de  parlar  y  s’estalviaràn  el 
dir  barbaritats. 

Es  possible  que,  mitjantsant  la  educació  y 
la  instrucció,  y  contrariant  certs  atavismes, 
desvetllin  del  Ilarch  són  en  que  dormen  a 
pobladors  d’aquellas  comarcas,  mes  el  resul¬ 
tat  serà  que  aquells  homes  tinguin  sempre 
un  esperit  propi  y  fill  dels  fenòmens  socials 
a  que  estaran  sotmesos,  que  sempie  seràn 
diferents  dels  del  nostre  poble. 

?En  quant  als  de  la  segona  tanda,  als  auto- 
nomistas  que  creuhen  que  fent  viatges  eco- 
nòmichs  y  ab  certs  pactes  incalificables  po¬ 
den,  ab  dos  0  tres  crits  y  varis  brindis,  se¬ 
guits  de  maniobras  de  la  cavalleria  municipal 
alternadas  ab  jotas,  fer  sorgir  l’esperit  auto¬ 
nomista  en  un  poble  retornantlo  a  millors 
temps,  no’ns  els  volèm  pendre  en  serio:  fóra 
perdre’l  temps  discutir  aytals  petitesas. 

Sols  volèm  parlar,  y  ab  breus  paraulas, 
dels  que’s  creuhen  que’ls  catalans  podèm  fer 
una  bona  y  seria  propaganda  pera  desvetllar 
als  pobles  ex  germans  nostres. 

En  primer  lloch  no  es  procedent  que  qui 
té  la  casa  mitj  bruta  vagi  a  netejar  la  del 
vehi.  Primer  fer  la  feyna  a  casa  nostra; 
després,  si  tan  fort  senten  l’altruisme  y  no 
tenen  gayre  feyna  a  fer,  ja  veurém. 

En  segón  lloch,  avans  de  posar  mans  a 
l'obra  s’ha  d’estudiar  l’estat  actual  dels  es¬ 
mentats  pobles,  sas  costums,  sa  educació  e 
instrucció  y  la  influhencia  que  sobre  d’ells 
hagin  pogut  exercir  altres  pobles.  Fet  això, 
y  tenint  en  compte’ls  fenòmens  socials  a  que 
estàn  y  han  estat  subjectes  aytals  pobles, 
alashoras  compendràn  si  l’obra  donaria  fruyt 
0  si  deuria  resultar  una  quixotada  més. 

Uns  y  altres,  no  oblidin  las  perniciosas  in- 
fluhencias  de  las  Ueys  d’herencia. 

Si,  tenint  tot  això  en  compte,  creuhen 
qu’han  de  continuar  son  propòsit  d’assolir 
empresas  inútils,  qu’ho  fassin:  la  responsa¬ 
bilitat  no  serà  pas  nostra.  Nosaltres  conti- 
nuarèm  creyent  que  la  primera  obligació  que 
tenim  es  cuydarnos  d’arreglar  nostre  casal, 
y  després...  després,  si  ens  sobrés  temps, 
avans  de  llensarnos  a  aventuras,  estudiàriam 
bé’l  terreny  qu’haguessim  de  trepitjar  y  els 


obstacles  ab  que  hauriam  de  lluytar.  No  cre- 
yèm  massa  bonich  trobarnos  ab  molins  de 
vent ,  allà  hont  ens  pensariam  trobar  perso- 
nas  més  0  menys  guerreras. 

Trinitat  Monegal 


ELS  GERMANS 

Eran  dos  germans,  l’un  alt  y  magre,  l’al¬ 
tre  baix  y  gras.  Abdós  eran  bruns,  de  ca¬ 
bells  negres  y  ulls  llarchs  y  negrenchs.  Eran 
molt  joves;  l’un  tenia  vint  anys,  l’altre  di- 
vuyt.  Poruchs  de  naixensa,  el  món  els  es¬ 
pantava.  El  brugit  ciutadà,  el  va-y-ve  peren- 
nal  de  las  munions,  els  omplia  de  por. 
L’acció,  el  combat,  la  lluyta  mondial  no  sem¬ 
blava  pera  ells.  Havian  nascut  peralacontem- 
plació  y  la  quietut.  Y,  mancats  de  fe  y  de 
religió,  se  varen  dedicar  a  la  poesia,  en  la 
que  trobaren  un  paliatiu  pera  tots  els  seus 
mals.  En  els  bons  versos  que  parlan  a  lՈ 
nima  ells  hi  trobaren  un  molt  dóls  ma- 
nyach  pels  seus  dolors.  Els  seus  esperits, 
tristos  y  melangiosos,  en  els  llibres  de  rimas 
y  de  ritmes  varen  trobar  els  consols  més 
inefables.  Rodejats  de  calma  y  de  silenci 
llegían  las  obras  dels  poetas,  y  com  ploran 
els  místichs  al  rebre  en  els  seus  llabis  al 
Senyor,  aixís  ells  ploravan  al  rebre  en  el  seu 
dintre  las  màgicas'  paraulas  dels  artistas. 
Els  seus  cors  rebian  una  eterna  pluja  de  be- 
llesas  que,  com  insòlits  vins,  els  ubriagavan 
dolsament.  Y  tota  la  santetat  dels  llibres 
bells  encensava  sas  ànimas  plorosas  y  las 
curullava  d’hermosuras. 

Aixis  visqueren  un  any.  Vingué  la  prima¬ 
vera  y  triomfaren  las  blavors  en  el  cel.  El 
Nadal  de  la  vida  s’acostava.  Nous  reys  del 
Orient,  las  orenetas  creuhavan  els  espays  y 
s’inclinavan  devant  la  majestat  . del  sòl  triom¬ 
fant.  En  l’auba  d’abril  mori  la  nit  nevada  del 
hivern.  Nou  xMesias,  la  poesia  reya.  Y  els 
dos  germans  sentiren  dintre  seu  la  prima¬ 
vera;  estavan  prenyats  d’ella  ;  en  sas  en- 
tranyas  la  deesa  mayestàtica’s  movia.  Y  es- 
crigueren  forsa  poesias  que  varen  publicar 
ab  un  pspudonim.  Eran  unas  poesias  admi¬ 
rables;  en  ellas  s'hi  aplegavan,  deliciosa¬ 
ment,  la  rica  orquestació  d’en  Mallarmé,  la 
insòlita  riquesa  d’en  D’Annunzio,  y  el  dóls 
refinament  d’en  Paul  Verlaine.  Com  en  las 


JOVENTUT 


719 


poesias  d’aquest  ultim,  en  las  sevas  canta- 
van  a  la  lluna;  com  en  las  d'en  D’Annunzio, 
el  somriure  eternal  de  la  bellesa  somreya 
entre  la  rima,  reyalment;  v  com  en  las  de 
Stephane  Mallarmé  reyan  els  faunes  en  las 
mitjdiadas.  Aquellas  poesias  despertaren  en 
ells  ansias  novellas.  Volian  ésser  hèroes  de 
la  rima.  Per  això  varen  llegir  las  obras  clàs- 
sicas:  Homer,  Horaci,  Dant...  Però  aquests 
mestres  parlavan  solsament  als  seus  cervells, 
no  deyan  pas  res  als  seus  esperits  Y  varen 
deixarlos,  y  varen  cercar  altres  llibres.  Els 
romàntichs  els  hi  varen  mostrar  l’apassio¬ 
nament  y  la  tristesa,  Goethe  la  serenitat  y 
l’armonia,  Musset  la  joventut,  Baudelaire  el 
satamsme  y  la  impietat. . .  Y  varen  escriureun 
poema  romàntich  mitjeval,  curull  de  simbo¬ 
lismes  y  d’imatges,  y  varen  escriure  un  cant 
de  revolta  y  de  crim.  En  el  primer  parlavan 
de  castells  y  monastirs,  de  nobles  da«miselas 
y  de  patges;  en  el  segón,  de  burdells  y  ta- 
vernas,  de  rufians  y  bagassas.  Mostravas  l’un 
envolcallat  de  somnis  palidissims...  D’un 
càlzer  d’atzur  eixia  una  hòstia  de  blancor  di¬ 
vina:  era  un  cant  senyorial  com  vell  tapis, 
noble  com  els  retrats  dels  nostres  avis,  refi¬ 
nat  com  menina  de  Velàzquez  ,  misteriós 
com  runas  oblidadas...  L’altre  cant  no  eixia, 
com  nova  Venus,  d’un  sàlzer  d’atzur:  eixia 
com  dimoni  de  la  fosca,  y,  com  ombra  in¬ 
fernal,  vora  la  fosca  caminava  sempre.  Era 
un  cant  luxuriós,  patibulari;  en  ell  s'evo- 
cavan  crudelment  las  darreras  nits  dels  cri¬ 
minals,  quan  als  peus  dels  Sants  Crists  de 
las  presons  íremolavan  pensant  en  l’endemà. 
Però  no  se’n  penedian  de  sa  vida,  no  se’n 
penedian  dels  seus  crims,  y  desitjavan  viure 
pera  fer  mal.  Y  en  els  seus  somnis  veyan  a 
Satan  que’ls  prometia  eternals  maldats. 

Publicats  aquest  cant  y  aquest  poema,  els 
germans  varen  renyir.  Se  separaren,  y  l’un 
va  casarse  ab  una  damisela  aristocràtica, 
rossa,  blanca,  bonica,  d’ulls  pàlits  y  blaus, 
y.quinas  mans  evocavan  els  jessamins.  Va  ca¬ 
sarse  ab  ella  en  una  esglesia  secular;  els 
orgues  triomfants  varen  omplir  las  naus  de 
nupcial  himne;  vora  las  imatges  benehidas, 
curullas  d’ex-vots,  els  blanchs  ciris  en  un 
somni  de  groch  agonitzavan. . .  Foren  unas 
noces  principescas...  Enfront  de  l’ara  santa, 
patinada  per  l’alè  d’innombrables  missas  y 


oracions,  vestida  de  blanch  com  un  hivern, 
la  nuvia  somreya.  Y  el  seu  somriure  dóls  y 
bondadós  lluhia  entre’l  blanch  del  seu  vestit 
com  un  joyós  cel  de  primavera  en  mitj  del 
hivern.  Y  al  seu  costat,  tot  vestit  de  negre, 
el  poeta  somniava  y  meditava...  Y  el  cambi 
solemnial  va  tindré  lloch;  els  anells  lluhiren 
en  els  dits,  1  orga  va  cantar  un’altra  volta, 
y  las  naus  altre  cop  se  commogueren. 

Els  germans  no’s  vegeren  en  molt  temps. 
Mentres  l’un  freqüentava’ls  grans  salons,  l’al¬ 
tre  freqüentava  las  tavernas.  Y  l’un  publicà 
un  llibre  tot  misteri,  hont  un  pur  misticisme 
consolava’ls  ideals  afanys,  y  l’altre  publicà 
un  llibre  pervers,  hont  lloava’ls  vins  de  co¬ 
lors  foscos,  com  nascuts  de  la  nit,  y  cantava 
a  la  nit,  a  la  nit  tràgica,  a  la  nit  dolorosa  y 
tavernaria,  a  la  nit  encensada  pels  grochs 
llums,  adorada  pels  malvats.  Oh,  las  nits 
misteriosas  del  hivern!  En  els  bons  barris  hí 
regna  una  gran  quietut;  fins  els  estels,  encan¬ 
tats  de  la  calma,  se  condormen  En  eis  barris 
del  crim  y  la  luxuria  l’alegria  somriu;  en  els 
bordells  las  bagassas  cantan  bojament  y  els 
pianos  evocan  balls  idiotas;  els  lladres  y  els 
rufians  pa’rlan  d’amor;  las  arcabotas  riuhen 
admiradas;  sobre  las  verdas  taulas  els  di¬ 
ners  rodolan  contínuament,  com  embruixats; 
triomfan  els  renechs  en  las  tavernas;  arreu 
triomfa’l  crim...  Y  arriba  l  auba,  y  tot  fineix 
ab  ella  per  encant. 

Un  dia  varen  trobarse’ls  dos  germans.  Era 
al  mitj  d’un  passeig;  no’s  saludaren... 

El  casat  tingué  un  fill,  un  nen  bufó  com  el 
mateix  Jesús,  com  ell  molt  blanch,  com  ell 
molt  ros.  Tot  bressolantlo,  la  mare,  li  can¬ 
tava  las  cansons  qu’ella  havia  sentit  a  la 
seva  avia.  En  mitj  dels  richs  tapissos  se- 
nyorials,  dels  quadros  magnifichs  y  bellis- 
sims,  dels  mobles  refinats,  las  cansons  po¬ 
pulars  varen  voleyar.  En  dolsa  ca.valcada 
eixida  d’uns  llabis  maternals,  passaren  las 
figuras  de  llegenda.  La  pastoreta  ,  ab  la 
bella  caputxa  sobre’l  cap,  se  n’anava  a  ba¬ 
llar,  y  al  seu  costat,  venint  de  la  guerra, 
anavan  riallers  els  tres  tambors.  Mentres 
un  gall  cantava,  el  Comte  Arnau  parlava  ab 
la  viudeta  dels  seus  somnis,  y  com  aquella 
nit  ho  era  de  joya,  la  filla  d’un  pagès  donava 
lentament  un  tom  per  vila.  Y  un  vell  se 
preguntava  què  li  donaria  al  noy  de  la  mare, 
y  uns  segadors,  tolrats  del  sól  de  patria, 


720 


JOVENTUT 


aixecavan  las  fals  amenassant...  Y  el  nen  som- 
reya,  y  sa  mare  seguia  bressolantlo.  ab  la 
cansó  als  llabis,  ab  el  plor  als  ulls.  Plo¬ 
rava  d’alegria,  d’entusiasme.  Era  mare,  era 
mare!...  Aquell  nen  que  somreya  al  seu  de- 
vant  era  carn  de  sa  carn,  sang  de  sa  sang. 
Havia  florit  de  sas  entranyas  y  havia  nascut 
del  seu  amor.  Era  ella  y  era  alhora  l’espòs, 
l’aymat,  l’ansiat.  S’havian  besat  tant  y  ab 
tanta  furia,  que  aquells  llarchs  petons  ha- 
vian  granat  hermosament.  Per’xò  aquell  nen 
tan  ros  y  tan  blanch,  que  reya  al  seu  devant 
aixecant  las  manetas  y  els  peuhets,  no  era 
més  que  un  petó,  més  fort  que’ls  altres,  més 
intens,  més  pregón.  Era  un  excés  d’amor, 
una  ubriaguesa  de  passió...  Ella  veya  en  ell, 
en  aquell  cos  tan  petit  encara  ,  tan  bufó, 
quelcom  que  no  veyan  els  demés,  quelcòm 
que’ls  demés  no  sorprenian.  Aquells  rossos 
cabells  eran  las  caricias  més  suaus  donadas 
pel  espòs;  aquells  ulls  blaus  eran  dos  es- 
guarts  cristallisats;  aquella  boca  dos  amo¬ 
rosos  somriures;  tot  aquell  cos  no  era  més 
qu’amor,  un  gran  amor  recullit  bellament  y 
fet  infant.  No  era  més  que  petons  y  qu’abras- 
sadas,  amor  y  passió...  Per’xò  aquell  som¬ 
riure  tan  melós  qu’enjoyava’ls  llabis  mitj 
badats,  la  feya  plorar  d’alegria,  sentintse 
més  dilxosa  qu’en  els  seus  somnis  virginals. 

Y  eran  ditxosos  tots  en  aquella  casa  en 
que  hi  somreya  la  eterna  primavera  dels 
poetas. 

Tornaren  a  ésser  amichs  el  dos  germans, 
y  entorn  de  la  taula,  a  las  nits,  quan  a  fòra’l 
fret  dansava  mortal  dansa,  ells  dos  al  men¬ 
jador,  vora’l  nen  somrihent  y  la  mare  con¬ 
tenta  y  joganera,  parlavan  de  novelas  y  pin- 
turas,  de  poetas  y  versos,  com  avans,  com 
en  sa  joventut  un  xich  marcida,  com  en  els 
temps  joyosos  de  las  probas.  Parlavan  de 
tot  ab  entusiasme,  ullpresos  encara  de  la 
vida,  eternament  infants.  Las  sevas  ànimas 
qu’havian  contemplat  totas  las  joyas  y  ha- 
vian  sorprès  tots  els  pecats,  restavan  bada- 
das,  com  magranas  vessantas  de  sahó,  a 
totas  las  flayras  ciutadanas,  a  tots  els  dolors 
y  a  tots  els  mals.  Creyan  que  las  rimas  ad¬ 
mirables  guaritian  totas  las  feridas,  que  las 
paraulas  bellas  y  adorables  serían  paliatius 
inefables;  creyan  en  el  poder  dels  bells  sim- 
bols  y  en  el  do  de  las  imatges.  Ells  acon- 


solarían  las  munions  ab  dolsas  poesias  evan- 
gélicas,  lloarían  als  martres  ignorats  ab  odas 
ciselladas  com  joyells  y  eternas  com  esta- 
tuas  d’or  y  marbre,  cantarian  als  hèroes  mis¬ 
teriosos  ab  poemas  magnifichs  y  triomfals, 
ab  himnes  bèlichs  y  gloriosos  de  paraulas 
lluhentas  y  llampantas.  Ells  serían  els  reys 
de  la  paraula  y  els  sobirans  pontífexs  de  la 
rima.  La  bellesa  riuria  en  els  seus  cants,  com 
faune  vora’l  mar. 

Però  poch  a  poch  el  germà  solter,  el  ger¬ 
mà  pròdich  com  tothom  li  deya,  se  va  ena¬ 
morar  de  sa  cunyada.  Se’n  va  enamorar 
místicament,  bondadosament.  Li  agradava 
miraria  llargas  estonas.  En  aquells  ulls  blaus 
y  sempre  vius,  ell  hi  veya  quelcòm  que  l’en¬ 
cantava.  Pera  ell  aquells  ulls  eran  com  du- 
gas  hostias  blavas  eixidas  d’un  càlzer  miste¬ 
riós.  Els  cabells  d’ella,  tan  rossos  y  tan 
suaus,  li  semblavan  lliris  d’or  malalt  nascuts 
sobre  la  neu  d’un  front  de  nena,  y  el  seus 
llabis  pàlits  y  graciosos,  més  que  de  carn  li 
semblavan  fets  de  flors.  Y  la  contemplava 
llargas  estonas,  y  la  perseguia  ab  la  mirada. 
E  inconscientment,  al  sentiria  riure  reya  ab 
ella,  y  al  sentiria  plorar  plorava  ab  ella. 

L’aymava  ab  pur  amor.  May  havia  som¬ 
niat  en  possehirla.  La  estimava  ab  amor  de 
sant  ,  sense  malicia.  Al  vèurela  prop  seu, 
vestida  de  blanch  com  una  nuvia,  jugant  ab 
el  seu  fill  y  amanyagantlo,  regalant  alegria, 
sentia  fortas  ansias  d’ajupirse  als  seus  peus 
com  un  esclau  y  resarli  ab  devoció  com  a 
una  imatge.  En  tots  els  seus  gests  hi  veya 
una  distinció  tan  religiosa  y  una  ingenuitat 
tan  adorable,  que’s  feya  la  ilusió  de  que  aque¬ 
lla  dòna  era  com  una  verge  perpetual,  com  un 
retaule  viu,  com  una  santa.  Sorprenia  en  ella 
eternament  una  confiansa  en  si  mateixa  que’l 
feya  somriure  d’alegria,  y  contemplava  en 
ella  un  aytal  goig  en  entregarse  a  aquella 
vida,  qu’en  tots  els  seus  actes  aprenia  mag- 
níficas  llissons  corprenedoras. 

Y  arribà  la  tragèdia:  era  precisa...  Doloro¬ 
sament  moria’l  jorn;  el  cel  a  ponent  se  vestia 
de  porpra  com  un  rey,  per’agonitzar  sobre 
l’Orient  en  una  quieta  dansa  de  blaus  pଠ
lits.  Era  un  suau  capvespre;  *  la  tristesa 
de  l’hora  ho  envolcallava  tot  plàcidament. 
Era  l’hora  en  que  las  llars  atrauhen  y  en 
que’ls  caminants  ploran  de  pena.  Els  dos 


JOVENTUT 


721 


cunyats  parlavan  en  veu  baixa.  No  parla- 
van  d’amor,  però’ls  seus  ulls  reyan  quan  se 
miravan.  Las  sevas  dolsas  ànimas  germanas 
s’abocavan  als  ulls  y’s  contemplavan.  Ab  mots 
impronunciables  se  deyan  lentament  que 
s’estimavan.  Els  llabis  parlavan  d'una  cosa 
y  el  seu  cor  d’un’altra.  S’estimavan.  Els  ulls 
s’ho  repetian  y  las  mans  desitjavan  dirsho, 
y’s  cercavan  pel  jardi.  silenciós  de  la  te- 
mensa.  Al  ultim  varen  trobarse;  dolsament, 
carinyosament,  se  varen  estrènyer...  yllavors 
entrà  l’espòs.  De  sos  ulls  n’eixi  un  llarch  es- 
guart,  mentres  sa  boca  alegra  somreya...  Els 
dos  cunyats  varen  mirarse  y  varen  mitj- 
riure.  Continuava’l  misteri. 

Caygué  la  nit.  El  menjador  vessava  de 
claror,  y  l’espòs  no  venia.  Se  pintà  la  por  en 
els  bells  rostres  dels  enamorats;  las  sevas 
ànimas  vagavan  pels  espays  dels  grans  te- 

ADORMIDETA 

Colometas  van  y  venen  del  jardí  al  seu  finestral... 
l'han  trobada  adormideta;  no  la  gosan  despertar. 

Bo  y  llegint  unas  follías 
—  follías  d’enamorats  — 
li  ha  caygut  dels  dits  el  llibre, 
els  seus  ulls  s’han  entomat, 
y  s’han  mitj  clos,  a  bell  riure, 
els  seus  llabis  com  besant. 

Mon  esperit,  que  hi  vagava, 
en  sos  parpres  s’ha  posat; 
l’ha  trobada  adormideta.  . 
no  la  gosa  despertar. 

Avergonyit  m’hi  atanso. 

Valgam  Deu  quin  benestar! 

Del  cireró  de  sos  llabis 
quina  fresca  ’m  va  inondant! 
y  quina  aroma  de  lliris! 
y  quin  respirar  més  suau! 

Mon  esperit,  de  sos  parpres 
a  sa  boca  ha  devallat; 
l’ha  trobada  adormideta... 
no  la  gosa  despertar. 

Al  contarli  fins  las  venas 
que  blavejan  per  sas  mans, 
endevino,  per  las  robas, 
de  son  pits  els  afalachs 
y  la  sang  que  li  va  als  polsos 


mors. — ,-Hónt  dèu  ésser? — se  demanavan.  El 
servey  el  cercava  arreu  y  no’l-  trobava. — 
,-Hónt  dèu  ésser? — se  demanavan.  La  esposa 
empalidia  y  tremolava  y  son  germà  plorava 
de  dolor. — iHónt  déu  ésser? — se  demanavan. 
— ^Hónt  dèu  ésser?... — 

Y  va  passar  la  nit,  y  arribà’l  dia,  y  l’espòs 
enganyat  seguia  una  ruta  qualsevol,  cami¬ 
nant  al  etzar,  entre’ls  verts  camps  que  con- 
tavan  als  ayres  sos  misteris,  mentres  el  sòl 
els  besava  gentilment.  Y  caminava  mirant 
sempre  a  terra,  com  si  en  la  póls  groguenca 
que  la  defensava  y  l’abrassava  hi  deguessin 
estar  ells,  els  criminals,  ab  las  mans  agafa- 
das  y  els  ulls  inondats  de  llarchs  esguarts... 
Y  pera  no  ferlos  mal  caminava  ab  calma, 
poch  a  poch... 

Carles  Arro  y  Arro 


de  son  cor  febriscitant. 

Mon  esperit  alashoras 
a  son  cor  s’ha  arracerat; 
l’ha  trobada  adormideta... 
no  la  gosa  despertar. 

Que  més  veure  en  sa  bellesa 
nimbada  de  majestat 
per  la  clenxona  partida 
com  las  santas  del  altar; 
sota  mateix  de  la  clenxa 
el  seu  front  de  lliri  blanchl 
Demunt  del  front,  a  trucarhi, 
mon  esperit  s’ha  aturat; 
l’ha  trobada  adormideta, 
y  ara  la  vol  despertar. 

Sugestió  sorolladora 
de  plahers  benavirats, 
tant  y  tant  l’has  perseguida 
que  la  entrega  bé  n’heuràs 
De  genolls,  a  que  m’hi  trobi, 
jo  me’n  caych  anorreat; 
ja  belluga  las  parpellas, 
ja  en  sos  brassos  me  té  esclau.. 

Quina  bella  dormideta! 

Quin  alegre  despertar! 

Colometas  van  y  venen  del  jardí  al  seu  finestral.... 
a  papellonas  y  a  lliris,  lo  qu’heu  vist  no  contèu  pas. 


A.  Bori  y  Fontestà. 


722 


JOVENTUT 


UNIÓ  CATALANISTA 


CONSELL  GENERAL  DE  REPRESENTANTS 


XUMENGE  prop  passat  tingue¬ 
ren  lloch  els  Consells  Gene¬ 
rals  Extraordinari  y  Ordinari 
convocats  per  la  Junta  Perma¬ 
nent  de  la  Unió  Catalanista. 

El  primer  fou  convocat  pe¬ 
ra  pendre  acort  sobre  la  uti¬ 
litat  de  reformar  1’  article  pri¬ 
mer  dels  estatuts  de  la  Unió 
en  el  sentit  de  que  aquesta 
adquirís  personalitat  jurídica  pera  legalisar  la  posses¬ 
sió  del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  quina  solemnitat  tingué 
lloch  fa  poch  temps. 

Després  de  llegir  l’acta  del  Consell  anterior,  que  fou 
aprobada  per  unanimitat,  el  secretari  en  Jaume  Gubern 
llegí  l’article  l.'r,  tal  com  fins  ara  venia  redactat,  y  la 
reforma  que  pera  ell  se  proposava.  El  president,  en  Do¬ 
mingo  Martí  y  Julià,  explicà’ls  motius  pera  tal  reforma, 
qu’en  síntesis  són  els  següents:  No  tenint  actualment  la 
Unió  Catalanista,  personalitat  jurídica,  no  pot  possehir 
res  ni  verificar  cap  acte  ni  contraure  obligacions  pera’ls 
que  aquella  es  necessària  Aixís,  donchs,  pera  pendre 
possessió  del  Pi  y  estendre  la  esfera  d’acció  de  la  Unió 
en  casos  semblants  que  presentarse  puguin  la  Junta 
Permanent  proposa  al  Consell  de  representants  que  l’au- 
torisi  pera  reformar  l’article  i.er  dels  estatuts  en  tal  sen¬ 
tit,  no  ja  sols  pera  legalisar  la  presa  del  Pi,  sinó  pera 
qu’en  lo  successiu  pugui  adquirir,  contractar  y  obligarse 
de  conformitat  ab  las  prescripcions  de  la  lley.  No  obs¬ 
tant,  se  consigna  en  dit  article  que  l’autorisació  del 
Consell  General  de  Representants  serà  indispensable 
pera  que  la  Junta  Permanent,  y  en  son  nom  el  president 
pugui  adquirir  a  títul  onerós  y  obligarse  en  general. 

Després  d’aquestas  explicacions  s’aprobà  per  unani¬ 
mitat  la  reforma  del  article  I  .«■  dels  estatuts  de  la  Unió 
en  el  sentit  proposat  per  la  Junta  Permanent. 

Y  comensà’l  Consell  General  Ordinari  corresponent 
al  any  actual.  Llegida  y  aprobada  l’acta  y  admesos  per 
unanimitat  varis  socis  colectius  e  individuals  qu’havían 
solicitat  l’admissió,  tingué  lloch  una  petita  discussió 
sobre  lo  que  procedia  fer  ab  la  «Lliga  Catalanista»  de 
París,  qu'bavía  solicitat  sa  admissió  y  sobre  la  qual, 
segons  digué  algún  representant,  corrían  rumors  de  no 
ésser  una  entitat  prou  seria  El  senyor  Gubern,  quin 
criteri  va  prevaldre,  proposà  que  la  Junta  Permanent 
suspengués  la  presentació  de  dita  entitat  fins  y  a  tant 
que  s’haguessin  adquirit  els  datos  necessaris.  A  excep¬ 
ció  d’aquesta,  las  demés  entitats  y  socis  individuals  fo¬ 


ren  admesos  per  186  vots,  excepte’l  «Progrés  Autono¬ 
mista»  qu’ho  fou  per  181. 

Tot  seguit — després  d’un  petit  incident  suscitat 
pel  senyor  Soley,  que  pretén  que  s'aplassi  la  elecció 
fins  que  s’hagi  discutit  la  gestió  de  la  Junta  Permanent, 
pretens’ó  que’ls  senyors  Martí  y  Julià  y  Roca  demostran 
ésser  improcedent,  —  se  procedeix  a  )a  elecció  dels  cà- 
rrechs  que  quedan  vacants  en  la  Junta  Permanent:  vis- 
president,  tresorer  y  un  vocal.  En  substitució  dels  se¬ 
nyors  Campmany,  Patxot  y  Robert,  que  desempenyavan 
dits  càrrechs,  resultan  elegits  respectivament  en  Joan 
Casas,  en  A.  Puig  y  Sais  y  en  Joan  Vergés  y  Barris. 

Se  passa  a  altre  assumpto  objecte  de  la  convocatò¬ 
ria,  o  sia'  acordar  si  s'ha  de  celebrar  o  no  Assamblea. 
En  Martí  Julià  fa  notar  que  haventne  celebrat  una  re¬ 
centment,  no  essent  costúm  celebrarne  cada  any  y  no 
haventhi  per  ara  assumptos  d’importancia  extraordinଠ
ria  que  la  fassin  necessària,  creu  la  Junta  que  aquest 
any  no  dèu  celebrarse  Assamblea  de  delegats.  No 
obstant,  a  prech  del  senyor  Roca,  que  diu  que  pot  do- 
narse’l  cas  de  que’s  presentin  assumptos  o  casos  im¬ 
prevists  y  extraordinaris  pera  tractar  dels  quins  una 
Assamblea  podria  convenir,  s’aproba  una  proposició 
declarant  que  no’s  fassi  Assamblea,  però  quedant  facul¬ 
tada  la  Juma  Permanent  pera  convocaria  si  algiín  fet 
extraordinari  ho  reclamés  a  judici  de  dita  Junta. 

El  quart  punt  consisteix  en:  «Posar  a  consideració 
del  Consell  la  conducta  del  periòdich  La  Devantera .» 
El  president  de  la  Umó  Catalanista  exposa'ls  fets 
qu’han  induhit  a  la  Junta,  no  a  proposar  la  expulsió, 
puig  no  vol  ella  judicar,  sinó  a  posar  en  consideració 
del  Consell  la  conducta  del  periòdich  aludit  Fa  notar 
que  dit  periòdich,  ademés  de  faltar  a  la  bona  armonía 
que  dèu  existir  entre  las  entitats  adheridas,  ha  publicat 
una  serie  d’escrits  per  tots  ben  coneguts  en  que,  a  més 
d’atachs  inconsiderats  a  la  Junta  Permanent,  s’hi  tro 
ban  afirmacions  inexactas,  calumniosas  a  voltas  y  íalsas 
sovint,  deixant  de  banda  las  insinuacions  injuriosas 
pera  la  Junta  Permanent  y  altras  personalitats  del  Cata¬ 
lanisme.  Se  llegeixen  las  comunicacions  creuhadas  ab 
tal  motiu  entre  la  Junta  y  dit  periòdich  y  un  article  en 
ell  publicat,  y  acaba’l  president  recomanant,  puig  que’l 
periòdich  no  ha  enviat  representant  pera  sincerarse 
dels  càrrechs,  qué  s’abrevihi  la  discussió  y  que’s  guardi 
la  cortesia  deguda  als  ausents.  Després  de  breus  parau- 
las  dels  senyors  Roca  Llorens  y  Salat  censurant  la  con¬ 
ducta  de  La  Devantera ,  s’aproba  per  unanimitat  la 
seva  expulsió.  Hi  ha  dugas  abstencions:  la  del  senyor 


JOVENTUT 


723 


Roca,  que  la  funda  en  motius  de  delicadesa  per  haver 
sigut  atacat  personalment,  y  la  del  senyor  Sunol  (Anto¬ 
ni),  que,  sens  explicarse  clarament,  aprofita  la  ocasió 
pera  fer  un  llarch  discurs  ab  variants  sobre’l  tema  de  la 
germanor  avuy  tàn  de  moda 

Se  suspèn  la  sessió  fins  a  las  tres  de  la  tarda. 

Renuada,  en  Martí  y  Julià  fa  historia  detallada  de  la 
gestió  de  la  Junta  Permanent,  enumerant  els  mteiings  y 
reunions  organisats  per  ella  y  els  demés  a  que  ha  asis- 
tit,  els  premis  concedits  a  diferents  Jochs  Florals,  l’as- 
sistencia  a  la  inauguració  del  monument  a  n’en  Robert, 
la  exposició  del  seu  criteri  quan  la  vinguda  del  rey,  etc. 
Després  fa  historia  de  las  contrarietats  per  que  han  pas¬ 
sat  diferentas  Juntas  desde  1901  avans  de  lograr  pen- 
dre  possessió  del  Pi  de  las  Tres  Brancas,  contrarietats 
degudas  principalment  a  l’apatía  d’algún  senyor  qne 
anomenà.  Y  en  fí,  se  fixà  en  l’Assamblea  de  Barcelona 
últimament  celebrada,  explicant  els  motius  y  rahons  a 
que  s’atengué  la  Junta  Permanent  tant  per  lo  que  res¬ 
pecta  a  la  elecció  de  temas  com  a  la  designació  de  po¬ 
nents.  Després  d’explicar  la  discreció  ab  que’s  feu  la 
elecció  de  delegats  y  d’aludir  a  la  protesta  dels  despi- 
tats,  demana  al  Consell  qu'aprobi  la  conducta  de  la 
Junta  Permanent  confirmant  l’aprobació  que  ja  meres- 
qué  de  la  mateixa  Assamblea. 

S’aproba  per  unanimitat. 

Tot  seguit  s’aproba.  a  petició  del  president,  el  pro¬ 
jecte  d’honorar  la  memòria  dels  ex  presidents  de  !a 
Unió  morts  en  Pau  Sans  y  Guitart  y  eu  Antoni  Ga- 
llissà,  colocant  els  retrats  respectius  en  el  saló  de  ses¬ 
sions.  Se  dóna  un  vòt  de  gracias  al  pintor  en  Ricart 
Urgell  pels  seus  generosos  oferiments. 

El  senyor  Patxot  llegeix  una  gràfica  y  sentida  me¬ 
ni. Tia  sobre  la  situació  econòmica  de  la  Unió,  en  la  que 
fa  atinadar  consideracions  demostrant  qu’es  millor 
aclarar  els  rengles  que  no  anar  en  companyia  d’ele¬ 
ments  nominals  y  puntualisant  las  entitats  que  pagan 
escrupulosament,  las  qu’han  promès  pagar  y  las  que  no 
pagan.  Aprobats  els  comptes,  presenta’l  propi  senyor 
Patxot  una  proposició  pera  que  aquellas  entitats  que 
no  hagin  pagat  per  tot  l’any  corrent,  quedin  de  baixa 
a  resultas  dels  acorts  que  cregui  deure  pendre  la  Junta 
Permanent.  S  aproba. 

S’autorisa  a  l'Agrupació  de  Granadella  pera  conver- 
tirse  en  Associació,  y's  dóna  un  vòt  de  gracias  als  que 
contribuhiren  als  gastos  de  la  darrera  Assamblea. 

A  proposta  d’en  Martí  y  Julià  s’acorda  obrir  una 
suscripció  pera  fitar  y  tancar  el  Pi  de  las  Tres  Brancas. 
Els  individus  de  la  Junta  capsan  la  suscripció,  y  els  re¬ 
presentants  la  nodreixen  tot  seguit.  Aquesta  suscripció 
continuarà  oberta  pera’ls  demés  catalanislas. 


LLÀGRIMAS 

L’aygua  del  cel  cayguda 
en  jorn  tempestuós, 
que’ns  porta  dòls,  miserias, 
inundacions  y  mort, 
m’apar  que  sia  l’aygua 
del  plor  que’s  vessa  al  món. 
Las  llàgrimas  qu’engendra 
la  humana  perversió, 
al  cel  evaporadas, 
no  hi  tenen  pas  sejorn; 
y  tornan  a  la  terra 
ab  espetech  frisós, 
y  tornan  amararia 
ab  tota  sa  amargor. 


Se  passa  a  las  proposicions  presentadas: 

Una  de  «L’Escut  Emporità»  de  La  Bisbal,  proposant 
la  formació  d’un  padró  general  de  cafalanistas.  Com 
ningú  la  defensa,  queda  pendent  pera  un  altre  Con¬ 
sell. 

Un’altra  del  «Aplech  Catalanista»  demanant  la  crea¬ 
ció  d’una  comissió  general  per’arbitrar  fondos  pera  la 
Unió.  El  senyor  Vidal  la  defensa,  y  desprès  de  lleuge¬ 
ra  discussió  en  que  hi  intervenen  en  Monegal  y  la  Pre¬ 
sidència,  els  quals  se  demostran  conformes  ab  l’esperit 
d’ella  però  la  creuhen  perillosa,  dit  senyor  la  retira. 

Un’altra  sobre  la  manera  d’elegir  delegats  en  els  po¬ 
bles  recentment  agregats  a  Barcelona.  Després  de  fer 
notar  en  Oriol  Martí  que  lo  que  procedeix  es  modificar 
el  reglament  en  general  sobre  aquesta  matèria  en  el 
sentit  de  que’s  fassi  una  divisió  més  racional  de  comar- 
cas  y  districtes,  s’aproba  una  proposició  pera  que’s 
nombri  una  comissió  que  a  aquell  objecte  fassi  els  tre- 
valls  oportuns  f 

Varis  representants  firman  una  proposició  damanant 
la  expulsió  de  la  «Lliga  de  Catalunya»  y  de  l’« Asso¬ 
ciació  Popular  Catalanista»  per  haver  comès  actes  sem¬ 
blants  als  de  La  Dtvanicra.  A  prechs  del  president,  en 
Martínez  y  Serinà  la  retira,  sempre  que  consti  en  ac¬ 
ta’l  disgust  ab  que'l  Consell  General  ha  vist  els  actes 
realisats  més  o  menys  oficialment  per  ditas  entitats.  Se 
promou  una  llarga  y  acalorada  discussió  en  que  hi  in¬ 
tervenen  els  senyors  Monegal,  Antoni  Sunol,  Oriol 
Martí,  Martínez,  Vidal,  Rooa,  Llorens  y  eT  president. 
La  discussió’s  fa  pesada  gracias  a  las  Uargas  disquisi¬ 
cions  del  senyor  Sqnol  que  no’s  fa  càrrech  del  esperit 
de  transigència  qu’anima  als  firmants  de  la  pioposi- 
ció  al  retiraria,  contentantse  ab  que  la  Junta  Perma¬ 
nent  fassi  us  del  dret  que  li  concedeixen  els  estatuts 
d’amonestar  a  aquellas  entitats  o  indivíduus^  que  per  sa 
conducta  s’ho  mereixin.  Se  concretan  càrrechs,  y  al¬ 
guns  oradors  fan  notar  que  ja  es  hora  de  que  presentin 
francament  la  cara  tots  els  que  són  dintre  de  la  Unió , 
puig,  com  diu  l’Oriol  Martí,  si  ens  anèm  acostumant 
al  sistema  del  pare  pedas  ,  que  patrocina’l  senyor 
Sunol,  corrèm  riscos  de  convertirnos  en  tapa-bruts, 
lo  qual  per  dignitat  del  Catalanisme  no  pot  consen- 
tirse. 

Per  fí  s’aproba  l’amonestació  ab  els  vots  en  contra 
del  senyor  Sunol  y  del  representant  de  Vilafranca. 

Y’s  tanca’l  Consell  General,  després  d’aprobarse  un 
vot  de  gracias  als  individuus  que  surten  de  la  Perma¬ 
nent,  especialment  al  senyor  Patxot,  quina  Memòria 
s’imprimirà,  y  d'acordar  que’s  realisi  cada  any  una  ex¬ 
cursió  al  Pi  de  las  Tres  Brancas,  a  quin  efecte  la  Junta 
Permanent  pendrà  las  midas  necessarías. 


Mes  jayl  aquellas  llàgrimas 
qu’ha  fet  vessar  el  goig, 
aquellas  dolsas  llàgrimas 
que  al  cor  cfonan  consol, 
al  cel  són  recullidas 
en  nuvoladas  d’or; 
y  tornan  a  la  terra, 
com  plor  de  redempció, 
en  pluja  benfactora 
qu’ho  vivifica  tot: 
en  gotas  de  rosada 
de  brill  encisador, 
qu’emmelan  y  perfuman 
els  càlzers  de  las  flors. 


Pau  Badía  y  Homs. 


724  JOVENTUT 


NO  MÉS  QUE  PROCEDIMENTS 

Al  fixarnos  en  las  diferentas  etapas  per  que 
ha  passat  la  humanitat  fins  a  constituhir 
la  societat  actual,  ens  apar  que  quiscuna 
d’ellas  portà  en  si  una  innovació;  a  quiscuna 
atribuhim  un  caràcter  determinat  que  la  fa 
apareixe  poch  relacionada  ab  l’anterior,  com 
si,  en  la  data  justa  en  que  comensà,  tot  el 
món  no  hagués  pensat  com  ho  feya’l  dia 
avans.  Ademés,  la  generalitat  ha  vist  o  ha 
imaginat  veure  que  cada  secta  constituhía  un 
nou  principi,  una  nova  lley,  una  idea  inde- 
pendenta,  essent  aixís  que  no  representava 
altra  cosa  que  una  modificació  necessària 
dintre  la  lley  del  progrés. 

L’home-humanitat,  qu’havia  sigut  el  punt 
de  partida  de  totas  las  doctrinas,  qu’ho  es 
encara  de  las  massas,  va  fonentse  de  desen¬ 
gany  en  desengany,  y  d’això  se’n  hauràn  de 
convèncer  fins  els  més  sistemàtichs  tant  en 
religió  com  en  política. 

D’aqueix  erro  del  home-humanitat  n’es 
una  evident  manifestació’l  cristianisme,  reli¬ 
gió  predominat  a  Europa  y  Amèrica,  feta  y 
donada,  segons  diuhen,  per  Crist.  Y  vegeula 
interpretada  de  mil  maneras  aqueixa  doc¬ 
trina  d’un  home  sol.  De  fundador  no  més  ne 
té  un,  però  d’interpretacions  moltas.  Cada 
pais  s’ha  acomodat  el  cristianisme  a  sa  ma¬ 
nera  d’ésser.  A  Suissa,  a  Inglaterra,  etc.,  hi 
veyém  els  protestants,  cristians  que  podríam 
anomenar  lliberals ,  entre’ls  quals  són  clars 
els  analfabets.  En  cambi,  en  paisos  com  Es¬ 
panya,  ahont  l’avens  es  conegut  més  de  nom 
que  de  fet,  hi  trobèm  els  catòlichs  ,  que 
representan  el  cristianisme  autoritari  .  En 
aquests  paisos  la  majoria  es  catòlica,  però  hi 
existeix  un  altre  tipo  conegut  ab  el  nom  d’an¬ 
ticlerical,  que  no  va  a  missa  y  que  crida 
constantment  contra’l  clero,’  però  qu’en  els 
bateigs,  casaments  y  enterros  fa  exactament 
lo  mateix  que’ls  catòlichs  practicants.  Mes 
aquest  no  representa  una  interpretació  del 
cristianisme:  n’es  una  conseqüència. 

La  fracció  del  cristianisme  que  més  s’ha 
esforsat  pera  unificar  el  dogma  ha  sigut  el 
catolicisme;  ella  es  la  hereva  de  Crist,  la  més 
llegitima  y  per  tant  la  més  fanàtica,  la  que 
d’ensà  del  concili  de  Trent  s’ha  mostrat  in-< 
transigent  ab  tota  modificació  declarant  su¬ 
ficientment  discutit  el  dogma;  predicant  — 


a  costa  de  mentir  y  disfressar  fets  —  que 
Crist  era  principi  y  fi,  que  avans  de  sa  vin¬ 
guda  las  inteligencias  estavan  adormidas,  y 
que’ls  homes  no’s  donaren  compte  de  lo 
qu’eran  fins  qu’ohiren  la  paraula  de  Jesús. 
Com  si  Jesús  no  hagués  sentit  may  a  Sant 
Joan  Baptista;  com  si  molt  de  lo  que  predi¬ 
cava  no  ho  haguessin  ja  practicat  els  essenis. 
Pérò,  encara  qu’això  no  fos,  (còm  es  possi¬ 
ble  que  las  paraulas  de  Jesús,  purament  teò- 
ricas,  s’anessin  trametent  de  generació  en 
generació!1  ,-Còm  es  possible  que  las  sevas 
doctrinas  —  tan  mal  compresas  per  sos  dei¬ 
xebles  ja  qu’es  sabut  que  a  tot  arreu  se  li 
exigían  miracles  y  ell  estava  lluny  d’ésser 
un  taumaturg  —  poguessin  arribar  a  consti¬ 
tuhir  secta? 

No:  el  cristianisme  en  vida  de  Jesús  no 
existí;  lo  que  succehi  es  que’ls  apòstols,  ins¬ 
pirats  per  sas  doctrinas,  feren  una  mena  de 
lliga  comunista  (avuy  pur  socialisme).  Mes 
aqueixa  doctrina  haguera  acabat  ab  els  apòs¬ 
tols  si  no  haguessin  sigut  las  prèdicas  de 
Sant  Pau,  qu’en  sentit  lliberal  las  anà  es¬ 
campant.  La  interpretació  qu’ell  las  hi  do¬ 
nava  ocasionà  serias  disputas  ab  els  apòs¬ 
tols  reaccionaris,  y  Sant  Pau  tingué  d’anar 
més  d’una  vegada  a  Jerusalém;  però  gracias 
al  sentit  emancipador  de  sas  prèdicas,  en  el 
cristianisme  hi  entraren  tots  els  esclaus, 
únichs  que  fòra  de  Jerusalém  formavan  la 
nova  secta. 

Com  a  proba  de  que’l  cristianisme  predi¬ 
cava  més  de  vell  que  de  nou,  no  més  cal  con¬ 
siderar”  que  tota  sa  propaganda  fou  feta  en 
las  sinagogas,  lo  que’ns  demostra  qÉeran 
pocas  las  cosas  novas  que’s  predicavan,  puig 
de  lo  contrari  may  els  juheus  haurian  con¬ 
sentit  que  dintre  dels  seus  mateixos  temples 
se’ls  fes  guerra.  Això  al  principi.  Passa  la 
nova  religió  varias  vicissituts,  fins  qu’esdevé 
oficial  en  el  sigle  iv,  quan  l’aristocracia, 
apretada  pels  esclaus,  se  veu  obligada  a  afi- 
liarshi.  Mes  la  doctrina  havia  decaygut  tant, 
que  distava  molt  d’ésser  la  predicada  per 
Sant  Pau.  En  la  edat  mitja  es  quan  se  tro- 
ban  las  conseqüencias  de  las  vaguetats 
d’aquesta  doctrina.  Mentres  en  alguns  con¬ 
vents  s’hi  conreuhan  las  lletras  y  las  cien- 
cias,  en  altres  hi  regna  la  corrupció  en  totas 
sas  manifestacions.  Una  dòna’s  martiritza 
despreciant  totas  las  comoditats,  mentres  un 


JOVENTUT 


725 


bisbe’s  rodeja  de  tota  mena  de  plahers;  y  en 
tant  la  Inquisició  té  horroritzat  al  poble,  que 
pera  fugirne  no  troba  altre  cami  que’l  que 
porta  a  la  guerra  més  escandalosa  pera  reco¬ 
brar  el  Sant  Sepulcre. 

El  cristianisme  es  la  religió  que  ab  més 
temples  compta  sobre  la  terra;  la  imatge  més 
voltas  reproduhida  es  la  del  Salvador  clavat 
en  creu,  com  símbol  de  guerra  enfront  dels 
juheus  de  l’antiguitat,  dels  heretges  de  des¬ 
prés,  dels  masons  d’ara. 

Aquesta  doctrina,  qu’es  impracticable  y 
que  com  he  indicat  avans  cada  poble  l’ha  em- 
motllada  al  seu-  caràcter,  lo  mateix  que 
cada  individuu,  adoptada  ja  per  quasi  tots 
els  pobles  poderosos,  ha  arribat  a  ésser  la 
clau  de  la  llegislació.  Fentla  elàstica  y  adap¬ 
table  a  totas  las  conciencias,  dels  richs  y 
dels  pobres,  dels  felissos  y  dels  desvalguts, 
ha  sigut  una  mena  d'ungüent  de  cúralo 
lodo ,  una  panacea  moral  ab  la  que  tots  hi 
han  trobat  disculpa,  qualsevulga  qu’haja 
sigut  la  vida  qu’hajan  portat.  No’s  pot  ne¬ 
gar.  donchs  ,  que’l  cristianisme  ha  sigut 
previsor:  ha  cuydat  d’acostumar  a  las  cria- 
turas  a  adorar  un  Deu  que  no  concebei- 
xen,  a  bagonar  oracions  que  no  capeixen,  a 
sostenir  plàticas  que  no  saben  per  què  ser¬ 
veixen;  ha  procurat  el  major  nombre  d’anal¬ 
fabets;  quan  ha  tingut  de  donar  instrucció 
l’ha  donada  esquifida,  a  fi  de  que  l’individuu 
obrés  sempre  inconscientment  y  caminés 
d’esma,  y  s’aturés  a  contemplar  la  disfressa 
més  llampanta  0  a  escoltar  al  xerrayre  més 
esvalotador.  Aixis  veyèm  als  esperits  febles 
y  sens  iniciativas  concórrer  en  munió  a 
aquells  espectacles  qu’omplen  de  satisfacció 
bestial,  donchs  en  ells  hi  mor  assessinat  el 
sentiment  ensemps  que  hi  es  excitat  l’instint. 

D’aquesta  organisació  n’havian  de  sortir 
més  llàgrimas  que  rial  las;  però'l  cristianisme 
vol  miserias,  ja  que  per  alguna  cosa  ha  fet 
de  la  resignació  una  de  las  més  grans  virtuts, 
y  la  resignació  ha  sigut  la  paga  dels  pobres 
condempnats  a  trevallar  y  a  servir.  Y  veyèm 
al  pobre  trevallant  en  horas  en  que  deuria 
instruhirse;  y  pera  que  millor  conegui  sa  in¬ 
ferioritat,  el  veyèm  embrutirse  al  quartèl  y 
apendre  d’ésser  autòmata;  y  quan  ja  ha  fet 
els  corresponents  exercicis  pera  saber  ame- 
trallar  quan  convingui  a  sos  companys, 
quan  ja  ha  perdut  del  tot  la  seva  individua¬ 


litat,  el  veyèm  tornar  altra  volta  al  trevall. 
Tenim,  donchs,  al  home-màquina  trevalla 
que  trevalla,  incapàs  de  preguntarse:  «,-per 
què  trevallo?»  Potser  aquest  pensament  li 
vingui  al  hospital  o  al  hospici  quan  sia  molt 
vell:  mes  alashoras  {què  li  fa  tot  lo  d’aquest 
món,  si  ja  té  guanyada  la  glòria  del  cel? 

No  es  sols  la  religió  cristiana  la  causa  de 
tanta  misèria:  té  un’altra  companya,  y  abdu- 
gas  estàn  tan  Íntimament  lligadas,  que  fóra 
impossible  destruhir  l’una  no  podent  fer  lo 
mateix  ab  l’altra.  Aquesta  es  la  política.  Re¬ 
ligió  y  política’s  manifestan  de  moltas  ma- 
neras;  abdugas  tenen  un  mateix  principi,  y 
en  conseqüència  oferiràn  idènticas  tenden- 
cias.  Sa  fórsa  prové  d’altra  forsa':  la  ignoràn¬ 
cia  de  las  massas,  que  obsessionadas  per 
l’engany,  han  sigut  refractarias  al  progrés. 
Avans,  quan  els  politichs  no  havían  de  me¬ 
nester  a  las  massas  pera  ésser  govern,  ellas 
permaneixían  indiferentas  y  la  llur  ignoràn¬ 
cia  restava  amagada.  Avuy  el  sufragi  univer¬ 
sal  ha  posat  de  manifest  lo  qu’eran,  y  ab  el 
sufragi  universal  han  cregut  qu’era  un  fet  la 
sobirania  nacional ,  quan  aquesta  sobirania 
s’ha  reduhit  a  votar  un  candidat  qu’ha  1  le¬ 
gislat  després  obehint  al  quefe.  Inútil  dir 
que  la  majoria  es  la  voluntat  d’un  sol  home. 
Pera  millqr  defensa,  las  massas  han  creat  las 
associacions,  no  com  a  medi  sociable,  sinó 
com  a  forsa  pel  nombre ,  fins  arribar  a  quedar 
convensudas  de  que  la  rahó  es  el  nombre. 
Caldrà,  donchs,  pèndrels  d’un  a  un  als  ho¬ 
mes  de  las  massas  pera  ferlos  tornar  en  sí. 

La  influhencia  del  cristianisme  en  el  pro¬ 
grés  es  nula;  y  si  no  hi  ha  influhit  no  ha  si¬ 
gut  pas  per  manca  de  temps,  puig  durant  si¬ 
gles  ha  tingut  tot  el  poble  seu  v  ningú  l'ha 
destorbat,  desde’l  monarca  al  indigent.  Te¬ 
nint  tants  y  tants  medis,  ha  reduhit  tota  la 
seva  acció  a  la  caritat,  y  quan  la  rahó  l’ha 
embestida  ho  ha  deixat  a  la  voluntat  de  Deu. 
Mes  sentint  flaquejar  son  predomini  en  la 
terra,  ha  tingut  de  rebre’ls  auxilis  de  la  po¬ 
lítica,  la  gran  hipòcrita  que  baix  totas  las  for- 
mas  l’ha  aguantada;  la  que  ha  originat  una 
nova  protesta  per  cada  nova  lley;  la  que  ha 
desnaturalisat  las  nacions  aplegantlas  en  ti- 
rànich  Estat;  la  que  ha  convertit  en  forsa 
la  rahó,  y  la  jústicia  en  voluntat  dels 
que  governan;  la  que,  fins  en  programas 
d’estadistas  avensats,  sols  té  per  objecte  ma- 


726 


JOVENTUT 


tar  l’individuu  y  donar  al  Estat  totas  las 
atribucions,  convertint  aixís  el  món  en  un 
hospici. 

Religió  y  govern  no  són  cap  principi.  Ni 
Crist,  ni  cap  polítich,  han  formulat  cap  prin¬ 
cipi  de  llibertat,  es  a  dir,  de  felicitat.  La  feli¬ 
citat,  la  llibertat  las  porta  en  sí  l’individuu: 
el  principi,  la  causa  única  es  tan  vella  com 
la  mateixa  historia.  De  qu’en  el  fons  són  els 
mateixos  progressistas  els  homes  qu’obran 
en  sentit  contrari,  no  n’hi  ha  pas  cap  dubte. 
Prenèu  per  exemple  un  home  de  la  massa  y 
un  intelectual,  y  veurèu  que  l’home  ja  sol,  ja 
colectiu,  es  sempre’l  mateix  y  may  està  con¬ 
tent,  y  això  es  degut  al  desitj  de  perfecció. 

Las  massas  ho  han  sacrificat  y  ho  sacri- 
fican  tot  a  lo  gran.  Per’afirmar  una  cosa  com 
a  certa,  enlloch  d’apelar  a  la  inteligencia 
apelan  al  nombre;  pera  demostrar  sa  admi¬ 
ració  al  talent  d’un  home,  se  converteixen  en 
son  remat;  consideran  perjudicials  las  fron- 
teras  y  volen  una  patria  universal  sacrificant 
la  varietat,  y  una  llengua  única,  sense  capir 
que  sols  arribarían  a  la  confusió  ... 

Però  tots  aquests  defensors  del  home-hu- 
manitat  seràn,  quan  ho  coneguin,  els  més 
fervents  partidaris  de  la  humanitat-indi- 
viduu. 

Pere  M.  Rossell,  y  Vilà 


CABÀS  DE  POBRE 

Simfonia. 

Els  aguts  pujavan  a  salts,  alegrament,  bo¬ 
jament,  en  un  cant  de  deslliuransa  vers  l’in¬ 
finit,  y  al  arribar  al  punt  més  alt  a  que  sas 
forsas  els  permetian  arribar,  hi  deixavan  una 
nota  ferma,  ben  sentada,  a  manera  de  centi- 
nella  que  fités  el  lloch  assolit,  y  tornavan  a 
rependre  desde’l  punt  inicial  la  seva  esbo¬ 
jarrada  ascensió. 

Els  graves,  escarnintlos,  els  seguian  coi¬ 
xejant,  ensopegant  a  Ooltas  en  recargola¬ 
ments  tantost  presos  com  deixats,  pantejant 
fatigosament  com  corrúa  de  vells  que,  enga¬ 
nyats  pel  cor,  tractessin  de  seguir  en  sa  ca¬ 
rrera  a  un  aixàm  de  colegialas  que,  ab  llurs 
barrets  florits  bandejant,  escalessin  un  ci- 
mall. 

Els  aguts  pujavan,  seguian  pujaut,  cada 
volta  en  massas  més  compactas,  més  abiga- 


rradas,  més  esbojarradas,  com  si  a  dalt  de 
tot  hi  hagués  una  ermita  ab  reliquias  vene¬ 
rables  y  en  munió  immensa  la  jova  multitut 
hi  acudís  a  cercar  la  eterna  salvació.  Y  els 
baixos  seguian  pujant  també,  més  lents, 
més  pesats,  ab  remor  de  congoixas,  ab  blei- 
xos  de  cansament  ,  aturantse  a  cada  pas 
y  a  cada  ensopegada  com  pera  rependre 
alè... 

Després,  com  si  a  dalt  la  multitut  fos  tan 
immensa  que’l  cim  no  la  pogués  contenir, 
l’esllavissament  esclatà,  y  llavors  las  torren- 
tadas  d’aguts  devallaren  estrepitosament, 
atropellantse,  muntant  las  unas  sobre  las 
altras,  confonentse  a  voltas  els  grupos,  re- 
ventant  sovint  en  histèricas  riallas  qu’anavan 
a  perdres  en  las  profonditats  ahont  els  gra¬ 
ves  celebravan  fúnebrement  la  desfeta  de  la 
jovenalla  atrevida. 

Hi  hagué  llavors  entre’ls  aguts  aquella 
conformitat  que’s  manifesta  en  totas  las  mul- 
tituts  caygudas  en  la  desgracia,  y  l’alegria 
semblà  continuar  regnant  entre  ells,  quin 
jochs  y  quinas  passadas,  quinas  sardanas  y 
va-y  vens,  quins  salts  y  entrebancadas  a 
posta  semblavan  encara  voler  sostenir  la 
idea  d’una  vida  blava,  devant  la  irònica  opa¬ 
citat  dels  graves  qu’en  un  circul  etern  y  mo- 
noton  giravoltavan  fatals. 

Mes,  a  la  fi,  el  cansanci  arribà,  y  va  ésser 
un  a  un  y  a  petits  grupos  que'ls  aguts  s’ana¬ 
ren  entregant  y  devallaren  vers  l’abím  ahont 
els  graves  celebravan  son  tètrich  aquelarre, 
y  tots  els  sorolls,  totas  las  alegrias,  totas  las 
flors  badadas  a  la  llum  del  tebi  sól,  tots  els 
perfums  y  tota  la  gatzara’s  resumiren  en  un 
sospir,  en  un  plany,  en  una  queixa  quasi  im¬ 
perceptible  que’s  sostingué  un  moment  en 
las  profonditats,  vagament,  com  el  soroll  de 
la  pedra  llensada  a  un  pou  sense  fons... 

Llavors  ella,  sense  llevar  clel  teclat  sos  dits 
esllanguits,  ab  els  brassos  allargats,  apoyà’l 
cos  en  l’espatller  de  l’alta  cadira,  deixà  cau¬ 
re’l  cap  endarrera,  y  aclucant  els  ulls,  som¬ 
nià.  .  Del  carrer  pujavan  al  estudi  las  remors 
de  las  vagas  conversas  dels  noctàmbuls,  crits 
ininteligibles,  sorolls  indefinibles  de  la  mul¬ 
titut  que  a  baix  de  tot  llisca  a  las  nits,  entre 
ombras,  per  las  fangosas  aceras. 

Se  viu  de  comparar. 

Són  ben  pochs  els  que  no  recordin  ab 


JOVENTUT 


fruhició  las  nits  d’hivern  en  que,  ben  acot- 
xats  al  llit,  han  sentit  sobre  las  teulas  rebo¬ 
tre  la  pluja.  Un  recorda  haver  parat  la  orella 
de  la  imaginació  pera  escoltar  el  fret  d'aíora, 
y  haver  sentit  la  tebior  primaveral  del  jas 
recorre  sensualment  tot  el  cos  com  una  carí¬ 
cia.  Y  haver  trobat  aquella  tebior  més  tebia. 

Déu  ésser  degut  a  haver  comprès  lo  molt 
qu’escalfa’l  fret  d’afora,  que’ls  homes  fan 
tots  els  possibles  pera  mantenir  el  malestar 
en  els  altres. 

Cal  sempre  tenir  present  sobre  quina  ma¬ 
tèria  s'opera. 

No  hi  ha  res  qu’enlayri  tant  las  ànimas 
petitas,  com  la  contemplació  del  anihilament 
de  las  ànimas  grans. 

Arribo  a  creure  qu’en  efecte’s  proposava 
la  regeneració  d’Espanya  la  Inquisició,  al 
donar  torment  als  homes  d’esperit  elevat. 

Literatura  de  regadiu. 

Poch  s’havian  de  pensar  els  pagesos  de 
Catalunya  que,  a  més  de  nodrir  la  població 
ab  las  monjetas  que  cultivan,  havían  de  no¬ 
drir  la  literatura  d’èxit  ab  una  vida  que  ja- 
may  han  cultivat. 

Més  sobre  aquesta  literatura. 

Verdaderament,  se  necessita  ésser  un  geni 
pera  ferli  dir  cosas  a  un  pagès! 

Més  encara. 

A  un  públich  de  carreters  parleuli  de  bes¬ 
tiar  si  volèu  ésser  escoltats.  A  un  públich  de 
traficants  parleuli  de  carreters.  La  gourman- 
dise  catalana  s’atura  en  la  enciamada  de  pe¬ 
brots  y  tomàtechs.  Tenim,  donchs,  pagès 
pera  temps. 

Encara  més. 

També  reb  el  nom  de  literatura  l’acte  de 
cantar  las  gestas  dels  Tòfuls‘pera  ferse 
aplaudir  dels  Paus. 

Guayta  refinat. 

Odio  als  artistas  que  parlan  perque  Deu 
els  hi  ha  donat  ulls,  y  no  perque’l  dimoni  els 
hi  ha  donat  cervell. 

Revolucionaris  (!) 

La  major  part  dels  revolucionaris  en  art  ho 
són  per  decisió,  no  per  convicció.  Y  la  deci¬ 
sió  es,  la  meytat  de  las  vegadas,  motivada 


727 

per  la  ignorància  de  las  reglas  seguidas  pels 
altres,  y  l’altra  meytat  pel  desitj  de  noto¬ 
rietat. 

Es  com  en  la  vida  política,  que  uns  són 
revolucionaris  pera  que’s  parli  d’ells,  altres 
perque’l  govern  no’ls  hi  ha  dat  el  grau  de 
cçipità,  y  pochs  per  ver  esperit  de  protesta. 

qEns  hem  de  treure'l  barret  devant  dels 
casos  clínichs ? 

Els  artistas  revolucionaris,  que  veuhen 
las  cosas  diferentas  que  l’altra  gent,  s’admi- 
ran  de  que’ls  altres  prenguin  a  broma  llurs 
etzegalladas,  y  afirman  que  la  multitut  els 
hi  nega’l  dret  de  sentir  a  sa  manera,  sense 
donarse  compte  de  que  ningú’ls  hi  nega 
aquell  dret,  y  de  qu’en  realitat  fa  riure’l  con¬ 
trast  de  la  gravetat  del  sér  que  de  debò  sent 
a  sa  manera,  ab  la  puerilitat  de  comunicarho 
als  altres  pera  ésser  aplaudit  y  remunerat. 

Els  llauradors  artístichs. 

Quan  l’esculptor  té  necessitat  de  produhir , 
segons  diuhen  en  el  seu  argot ,  això  es,  té 
necessitat  de  modelar  en  la  terra  la  figura 
que  l’ha  impressionat  ab  anterioritat,  me  fa 
l’efecte  d’aquells  colegials  enamorats  que, 
quan  pensan  en  la  xicota,  s’esbravan  fent  pe¬ 
tons  en  la  cartrolina  d’un  retrat. 

Escriptors  (!). 

Debadas  he  cercat  degeneració  més  gran 
que  la  del  escriptor  que  viu  en  escriptor  y 
guayta,  observa  y  pensa  fent  paragrafs,  arro¬ 
donint  articles  y  component  tragedias. 

Impossible  es  beure  un  got  d’aygua  de¬ 
vant  d’ells  sense  qu’en  el  seu  pensament  vos 
el  fassin  acabar  ab  una  frase.  Aquesta  dege¬ 
neració  de  mentalitat  sols  es  comparable  a  la 
dels  poetas...  mètrichs ,  que  sols  viuhen  la 
vida  aconsonantada . 

Al  menys  el  colorista  pot  fernos  agrada¬ 
bles  els  corredors  de  casa,  mentres  que  aque¬ 
lla  mena  d’escriptors  no  fan  sinó  embrutar- 
nos  els  papers. 

Prismas  humans. 

Hi  ha  quelcòm  de  ridicul  en  la  figura  del 
pintor  que  ple  d'unció,  ab  el  bras  allargat, 
vos  ensenya  la  tela  acabada  de  pintar.  Els 
pintors  sempre  han  aparegut  als  meus  ulls 
com  una  mena  de  gent  incapassa  de  tenir 
una  idea  y  mantenirla  dintre  del  seu  cervell 


728 


JOVENTUT 


un  minut  com  a  idea  en  sí.  Miran,  veuhen,  y 
tot  ho  reduheixen  al  color.  Si  la  revolució’ls 
encisa,  es  perque  troban  que’ls  incendis  de 
nit  fan  tacas  molt  calentas.  Ells  no  compre¬ 
nen  altra  revolució  que  la  que’s  fa  a  trets 
de  fusell  y  teya  en  mà,  o  bé  la  qu’ells  ne 
diuhen  revolució  tractantse  del  seu  ofici,  y 
que  consisteix  en  posar  els  nassos  als  cla¬ 
tells  v  trobarho  admirable. 

Se’ls  hi  ha  donat  massa  importància  y  no 
se'ls  hauria  de  consentir  sinó  com  a  decora¬ 
dors,  posantlos  a  las  ordres  dels  arquitectes 
y  declarantlos  cloròfilas  socials. 

No  s'injlan  pas  els  globos  ab  voluntat  no 
més. 

Hi  ha  dugas  menas  d’ànimas  petitas:  las 
petitas,  y  las  grans  que’s  creuhen  petitas, 
perque  res  fa  baixar  tant  a  las  ànimas  com 
el  convenciment  de  baixar.  Hi  ha  una  sola 
mena  d’ànimas  grans:  las  grans.  El  conven¬ 
ciment  d’ésser  gran  deixa  >a  las  ànimas  peti¬ 
tas  tan  petitas  com  avans. 

No  descendeixen  pas  els  globos  per  la  sola 
voluntat  del  aeronauta. 

Pels  que  l’observan  no,  però  per  l’aero- 
nauta  si,  perque  quan  vol  baixar  ja  té’l  pen¬ 
sament  en  terra.  Las  alturas  dels  homes 
s’admiran  per  las  pressions  dels  baròmetres 
que  portan  dintre. 

Ah  ïno'm  vols  estimar  a  mi  que  tant  t’es¬ 
timo?  Donchs  te  faré  tot  el  mal  que  pugui! 

Mulla  ta  ploma  en  els  teus  odis  personals 
v  escriu  sobre’l  paper  de  la  generalisació.  Tu 
parlaràs  pera  que  t’escoltin  demà,  si  els  teus 
odis  són  fonamentats. 

Y  si  tu  escrius  de  manera  que  la  gent  com¬ 
prengui  que  no’t  dirigeixes  a  n’ella,  sinó  a 
la  qu’ha  de  venir,  faràs  molt  bé  provehinte 
del  impermeable  de  la  indiferència,  perque 
seràn  molts  els  que  t’escupiràn  de  rabia  de 
no  haverte  pogut  aplaudir. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

TlPOS  GÓTICOS,  INCUNABLES  PARA  IMPRESIO- 

NES  ARTÍ  STICAS  Y  EDICIONES  DE  BIBLIÓ- 

filo .  —  Canibell  y  Sangenisf. — Barcelona. 

El  quadern  que  tenim  devant  delsulls  no  es 
pròpiament  una  publicació  literaria  o  artís¬ 
tica,  es  més  aviat  un  prospecte  industrial. 
Malgrat  això,  entenèm  que  mereix  ben  bé 
las  quantas  ratllas  qu’aném  a  dedicarli  en 
aquesta  secció,  ja  que  constituheix  una  fita 
importantissima  pera  la  bibliografia  cata¬ 
lana  y,  si  no'ns  enganyèm,  ha  d’influhir 
ventatjosament  en  la  renaixensa  literaria  de 
Catalunya,  ensemps  qu’en  el  nostre  avens 
industrial. 

Cosa  sabuda  es  que’ls  primers  productes 
de  la  imprenta,  corresponents  al  sigle  xv, 
apareixen  generalment  estampats  ab  lletra 
gòtica.  Aquesta  lletra  donava  als  llibres  un 
aspecte  característich  que,  segons  els  inteli- 
gents,  supera  als  actuals  en  llurs  condicions 
estéticas  oferint  una  ponderació  més  equili¬ 
brada  entre’l  blanch  del  paper  y  el  negre  de 
la  composició.  Lo  positiu  es  que  aquells 
tipos  gòtichs  se’ns  presentan  en  alguns  exem¬ 
plars  incunables  ab  una  riquesa  incompara¬ 
ble  y  ab  una  tan  sabia  aplicació  dels  princi¬ 
pis  de  la  estètica,  que’ls  nostres  bibliòfils  y 
alguns  dels  nostres  impressors  que  practican 
llur  art  ab  fe  y  entusiasme  troban  a  faltar  en 
las  actuals  manifestacions  de  la  imprenta. 

Al  constituhirse  a  Barcelona  la  «Secietat 
Catalana  de  Bibliòfils»,  quin  obgecte  es  pro- 
duhir  edicions  exquisidas  dels  nostres  clàs- 
sichs,  ja  sia  reimprimint  obras  rarissimas, 
ja  donantne  a  conèixer  d’altras  may  publica- 
das  encara,  se  posà  de  manifest  una  necessitat 
sentida  de  tots  temps  pels  aficionats:  manca- 
van  tipos  de  lletra  d’imprenta  adequats  a 
la  classe  d’impressions  que’s  volían  produhir. 
Fou  alashoras  quan  dita  societat  se  posà  en 
relació  ab  els  industrials  fundidors  de  tipos 
a  dalt  nomenats,  pera  tractar  desuplir  aque 
lla  deficiència. 

Y  aqui  vt.  a  tom  parlar  d’alguns  antece¬ 
dents  de  la  qüestió  del  gòtich.  No  es  que’n 
manquessin  en  absolut  de  caràcters  d’aquesta 
mena,  propis  pera  impressions  de  fantasia 
dintre  del  gust  arcaich;  fins  alguna  cosa 
s’havia  ja  fet  en  matèria  d’edicions  gòticas 
catalanas.  Recordèm  al  mestre  Aguiló,  qui 
per  allà  als  any?  70  feu  fondre’ls  tipos  que  li 
serviren,  entre  altras  cosas,  pera  publicar 
son  Cançoneret;  ?.b  tots  llurs  defectes,  deguts 
principalment  a  deficiencias  industrials,  són 
una  bona  mostra,  y  més  que  per  altra  condi¬ 
ció  lluhiren  per  la  pericia  ab  que’l  sabi  ma- 
llorquí’ls  utilisà,  secundat  per  un  antich  cai- 
xista,  en  Santigosa,  que’s  feu  son  deixe¬ 
ble  (1).  Ja  després  d’aquella  tentativa  venim 

(1)  Vegis  Revista  Gràfica ,  1900,  pàg.  27. 


JOVEN1 UT 


al  afortunat  tipo  anomenat  de  Tortis ,  grabat 
en  1891  per  l’habilissim  Romà  Castelló,  per 
encàrrech  d’un  fundidor  de  tipos  barceloní. 
Aquesta  lletra,  de  bellissim  trassat  y  ajust 
molt  recomanable,  té  com  a  únich  defecte 
precisament  lo  que  va  assegurar  son  èxit- 
això  es,  las  concessions  fetas  al  públich  con¬ 
temporani,  al  quin  tal  volta  li  hàurían  fet 
nosa  algunas  de  las  prescripcions  del  vell 
tipo  que’s  tractava  de  reintegrar  a  las  caixas 
més  com  a  recurs  artistichque  pera  satisfer 
cap  necessitat  erudita. 

Emperò’ls  nostres  primmirats  bibliòfils  no 
podían  passar  per  menys  que  una  restau¬ 
ració  total,  respectuosa  y  sabia  alhora.  Calia 
reproduhir  els  punxons  dels  impressors  del 
sigle  xv,  propers  encara  al  bressol  de  la  im- 
prenta;  y  això  no  solsament  respecte  al  alfa¬ 
bet,  sinó  ademés  respecte  a  las  abreviatu- 
ras,  a  la  puntuació,  y  fins  a  las  caplletras  0 
inicials  que  tan  bé  lligavan  ab  las  composi 
cions  tipogràficas  d'aquell  temps.  Ademés, 
se  tractava  de  fer  aquesta  feyna  varias  vega- 
das  pera  obtenir  tota  una  escala  de  cossos  0 
tamanys  de  lletras,  restablint  per  complert 
la  familia  gòtica  y,  ab  ella,  tots  els  elements 
de  la  imprenta  del  sigle  xv  en  la  part  que’s 
refereix  a  las  caixas. 

Donchs  de  tot  aquest  pacientissim  trevall, 
d’aquesta  feynada  erudita  capassa  d’agotar 
una  constància  de  benedicti,  se’n  ha  cuydat 
un  home  modest,  l’Eudalt  Cambell,  un  ver- 
dader  sabi  que  no  freqüenta  academias  y  a 
qui  va  a  trobar  pot  dirse  tothom  de  Bar¬ 
celona  y  de  fóra,  quan  se  tracta  de  quelcom 
excepcional  relacionat  ab  la  imprenta  y  la 
tècnica  del  llibre. 

Examinant  el  quadern  de  mostra  dels  tipos 
novament  creats,  se  pot  veure  ab  quina  pre¬ 
cisió  ha  estat  cumplerta  la  dificultosa  tasca. 
Allà  s’hi  trobarà  l’aplicació  del  gòtich  incu¬ 
nable  Cambell  (íper  què  no  darli’l  nom  de  son 
creador,  com  s’ha  fet  ab  els  tipos  Elzevir  y  ab 
els  Didoti>)a  textos  catalans  clàssichs,  a llatins 
y  a  castellans  antichs,  y  per  fi  l’adaptació  del 
mateix  als  usos  moderns,  prescindint  d’abre- 
viaturas  y  grafias  que  s’han  substituhit  0 
suprimit  del  tot  en  la  imprenta  moderna. 
Pera  dirho  d’una  vegada,  el  nou  tipo  ve  a 
ésser  com  la  resurrecció  d’una  cosa  exqui¬ 
sida,  emperò  ab  la  circumstancia  de  que’ls 
medis  industrials  ab  que  avuy  se  compta 
hauràn  de  permètreli  un  lluhiment  que’ls  es¬ 
tampadors  antichs  obtenian  ab  molta  dificul¬ 
tat  y  no  pas  sempre. 

Hem  dit  que  veyam  en  aquesta  restauració 
del  gòtich  una  cosa  profitosa  pera  las  lletras 
catalanas,  y  es  aixís  mateix.  Es  temptador 
en  gran  manera’l  nou  tipo  pera  decidir  d’una 
vegada  als  aymants  de  las  lletras  clàssicas 
de  la  nostra  terra  a  produhir  edicions  de  lo 
qu’avuy  per  avuy  no  més  ells  coneixen  y 
poden  assaborir.  Això  sembla  que  s’està 
fent  ja  en  aquests  moments,  y  ademés  de  la 


729 

«Societat  de  Bibliòfils»,  que  té  entremansdos 
o  tres  volums  d’obras  catalanas  encara  inè- 
ditas, alguns  distingits  literats  y  profonds  co¬ 
neixedors  de  la  nostra  antiga  literatura  han 
emprès  també  per  llur  compte  la  publicació 
de  llibres  en  els  quins  ja  s’hi  està  trevallant 
si  no  estèm  mal  informats. 

Creyèm,  donchs,  de  bona  fe  que  la  lletra 
gòtica  incunable  servirà  pera  impulsar  encara 
més  nostre  renaixement  literari,  facilitant  la 
difusió  dels  nostres  autors  clàssichs. 

M.  Farreras  Munner. — Monografía  del  Mo- 
nastir  de  Sant  Cugat  del  Vallès. — Bar- 
celona,  Tipografia  de  «L’ Avenç)),  1904. 

Formant  un  quadern  de  36  pàginas  s’ha 
publicat  la  primera  de  las  monografias  que’l 
« Círculo  Ariístico »  d’aquesta  ciutat  té’l  pro¬ 
pòsit  de  donar  a  llum;  tasca  nobilíssima  que 
mereix  per  tots  conceptes  ésser  encoratjada. 

El  senyor  Farreras  sembla  pertànyer  al 
estol  de  joves  quin  entusiasme  per  l’art  de 
de  la  terra  està  donant  per  resultat  la  sa- 
nitosa  tendencía  en  que  avuy  veyém  in¬ 
teressats  als  professionals  de  crear  un  estil 
català  per  la  compenetració  dels  elements 
de  la  nostra  arquitectura  monumental  ab  las 
tendencias  modernissimas  del  art  de  la  cons¬ 
trucció.  Es  ab  aquest  esperit  que  fa  la  visita 
al  mitj  enrunat  cenóbi  de  Sant  Cugat  del 
Vallés,  y  ab  ulls  d’intehgent  destria’ls  de¬ 
talls  y  fa  l’anàlisis  de  quiscún  d’ells  a  mida 
que  va  presentantlos  a  la  nostra  consideració 
seguint  un  plan  senzillissim:  el  d’una  visita 
d’unas  quantas  horas,  a  tall  d’excursionista. 

El  llibret  se  llegeix  ab  interès  ben  sostin¬ 
gut,  encara  que  no  pretengui  ésser  una  di- 
gresió  grandiloqüent  ni  una  manifestació 
literaria  refinada.  Pera  que  no  hi  manqui 
això  darrer,  va  capsat  el  llibre  ab  un  pròleg 
d’en  Pompeu  Crehuet,  qui,  sense  pretén- 
dreho  tal  volta,  ha  produhit  unas  quantas 
pàginas  magistrals. 

Positivisme,  per  Emili  Littré.  —  Biblioteca 
Popular  de  «L’ Avenç». 

En  Littré  es  conegut  principalment  entre 
nosaltres  per  la  tasca  verament  colossal  rea- 
lisada  ab  la  publicació  de  son  gran  Diccio¬ 
nari  de  la  llengua  francesa.  Tothom  sab  que 
aquest  realisa  l’ideal  d’aytal  mena  de  lli¬ 
bres,  en  el  quins  cada  mot  y  cada  acepció 
estàn  presentats  formant  part  d’una  frase 
extreta  d’un  autor  de  crèdit,  a  fi  de  posar 
en  evidencia  l’us  y  la  significació  justa  en 
que  pot  emplearse.  Això  que  sembla  cosa 
senzillissima  (apart  de  la  gran  feynada  que 
suposa)  no  es  gens  fàcil  de  realisar,  ni  pot 
ferho  qualsevol:  cal  una  erudició  efectiva  y 
coneixements  filològichs  molt  sòlits.  Pera 
la  llengua  castellana  mateixa,  s’ha  de  fer  no¬ 
tar  la  carència  d’un  llibre  consemblant,  fins 


JOVENTUT 


730 

arribar  a  la  publicació  de  l’obra  pòstuma 
d’en  Pagès  de  Puig,  quin  Diccionario  de 
Autoridades  de  la  Lengua  castellana ,  actual¬ 
ment  en  publicació,  podrà  suplir  bon  xich  la 
falta.  Lo  que  convindria  en  gran  manera  a 
la  nostra  restauració  llingüistica,  fóra  que 
algú  s’emprengués  ab  fe  aquesta  tasca  ab 
referencia  als  textos  catalans,  inentres  y  tant 
que’s  va  fent  l’obra  capdal  del  Diccionari 
quinas  iniciativas  se  deuhen  a  Mossèn  Al¬ 
cover. 

Ja’ns  dispensaran  els  lectors  tan  llarga  di- 
gresió,  que  potser  no  encaixa  en  aquest 
lloch;  mes  no  creyèm  may  lluny  de  propòsit 
el  que’s  fassi  propaganda  a  favor  de  la  causa 
de  la  llengua  catalana,  que  per  ara  y  fins  a 
nova  ordre,  es  lo  més  positiu  que  fa’l  Cata¬ 
lanisme. 

Considerant  Littré  com  a  filosop  pertanyia 
a  la  escola  de  l’August  Comte.  Las  concep¬ 
cions  positivas  d’aquest  han  tingut  a  n’en  Li¬ 
ttré  com  a  expositor  per  excelencia:  ell  ha 
estat  el  qui,  ab  una  forsa  delógica  irrebatible, 
ab  una  claretat  expositiva  insuperable  ha  fet 
veure  tota  la  transcendència  de  la  filosofia 
positivista  y  sa  superioritat  aclaparadora  so¬ 
bre’l  dogmatisme. 

El  volum  deia  Biblioteca  de  «L’Avenç»  quin 
titul  hem  deixat  anotat  al  comensar,  conté 
un  dels  trevalls  d’en  Littré  en  que  més  com- 
pendiosament  se  tracta  del  positivisme,  doc¬ 
trina  que’l  nostre  geni  ha  de  trobar  adaptada 
a  las  tradicions  de  rassa  y  atavisme  que 
constantment  ens  han  allunyat  del  simplicis- 
me  castellà,  y  quina  ruina’ns  ha  deixat  en¬ 
treveure'l  portell  obert  de  la  nostra  deslliu- 
ransa  social. 

R.  Miquel  y  Planas 


NOVAS 

Poca  cosa  dóna  de  sí  la  setmana  teatral. 
A  Eldorado  fa  furor  la  comèdia  de  gènero 
chico  titulada  El  pobre  V albuena ,  qu’es  si  fa 
no  fa  tallada  pel  patró  de  totas  las  que’s  re- 
presentan  en  aquell  teatre. 

A  Romea  va  estrenarse’l  passat  divendres 
un  sainele  del  garbós  escriptor  vendrellench 
en  Ramón  Ramón  y  Vidales,  que  porta  per 
titul:  El  ucoron  dels  benplantats  o  aquí  hi  ha 
caygut  la  grossa!  Se  tracta  d’un  fi  de  festa 
ple  de  gatzara  y  d’entrain,  dialogat  ab  molta 
sal  y  molts  acudits  de  bona  lley,  haventhi  si¬ 
tuacions  ben  còmicas  sobre  tot  en  sa  primera 
meytat,  d’una  frescor  qu’enamora.  Els  tipos 
en  general  resultan  ben  trassats,  sense  grans 
relleus  per  això,  y  més  aviat  ab  l’intent  per 
part  del  autor  de  fóndrels  en  agradós  y  equi¬ 
librat  conjunt.  Potser  no’s  tracta  de  la  millor 
obra  d’en  Ramón,  però  d’una  de  las  millors 
ben  segur. 

La  interpretació  molt  acceptable  si  hi  ha¬ 
gués  hagut  més  seguritat.  Ab  tot,  varen  fer 


sos  papers  molt  bé  la  Jarque,  en  Capdevila, 
en  Vinyas,  en  Daroqui,  en  Domènech  y  en 
Fuentes.  El  públich,  que  durant  la  repre¬ 
sentació  va  riure  de  gust,  va  aplaudir  molt 
als  actors  y  va  concedir  a  n’en  Ramón  els 
honors  del  prosceni,  que  per  altra  part  es  un 
honor  que  té  molt  merescut  el  simpàtich 
autor  de  A  cal  notari ,  En  Pau  de  la  Gralla  y 
altres  quadros  frescalsy  plens  de  vida. — S.  V. 


Enguany,  per  Tots  Sants,  els  catalanistas 
han  dipositat  coronas,  com  els  anys  ante¬ 
riors,  en  las  tombas  dels  ilustres  catalans 
doctor  Robert  y  mossèn  Cinto. 


Ha  entrat  a  formar  part  d’aquesta  redacció 
nostre  estimat  amich  en  Ramón  Miquel  y 
Planas,  quins  escrits  han  tingut  ocasió  de 
celebrar  els  habituals  lectors  de  Joventut, 
dochs  ja  fa  temps  qüe  presta  son  valiós  con¬ 
curs  a  la  nostra  tasca. 


La  qüestió  dels  suplicatoris  s’ha  enverinat 
fins  al  punt  d’arribar  el  Congrés  a  la  sessió 
permanent.  Lliberals  y  republicans  han  tret 
foch  pels  caixals  fins  atrevirse  a  dir  alguns 
d’ells  mamarracho  e  histrión  a  n’en  Maura, 
rompre’ls  pupitres  a  bastonadas  y  esmi¬ 
colar  el  Sant  Crist  de  la  taula  presiden¬ 
cial.  Sistema  parlamentari  pur.  Per  menos, 
per  moltissim  menos  aniria  a  presidi  qualse¬ 
vol  ciutadà  qu’en  la  tribuna  0  en  la  prempsa 
defensés  una  idea.  Bé  es  veritat  qu’en  això 
dels  suplicatoris  no’s  defensan  ideas,  sinó 
interessos  particulars,  y  que  són  diputats  y 
no  simples  ciutadans  els  que  atentan  al  res¬ 
pecte  degut  a  las  altas  representacions. 

En  Maura  se’n  va  riure  y  va  fer  bé,  conven- 
sut  de  que  no’l  farían  caure;  però,  de  totas  ma- 
neras,  no’s  comprèn  el  seu  empenyo  dtrifar- 
se  tant  a  las  oposicions,  perque  encara  que’s 
tracti  de  la  cosa  pública  d  Espanya,  lo  cert  es 
qu’en  Maura  arriba  potser  a  ferhi  massa  bro¬ 
ma.  Com  diu  el  corresponsal  X  de  La  Renai- 
xensa ,  en  Maura  està  ben  segur  de  que  no 
caurà,  perque,  en  mitj  de  tota  la  politique- 
ría,  lo  cert  es  qu’ell  té  quelcòm  d'artista,  y 
el  dia  que  se’n  hagi  d’anar  se  sabrà  preparar 
més  artísticament  la  cayguda. 

Y  entre  tant,  que  vagi  esvalotantse’l  sa- 
freig;  y  las  oposicions  despotricant;  y  nosal¬ 
tres  rihent  devant  de  tanta ,  tanta  broma! 

Al  posar  punt  a  aquesta  nova  sabèm  que  lo 
dels  suplicatoris  s’ha  acabat  ab  una  nova  vic¬ 
torià  d’en  Maura. 

Era  d’esperar. 


La  Renaixensa ,  emprenentlas  el  passat 
diumenge  contra  nostre  estimat  amich  el  re- 


JOVENTUT 


gidor  Ildefons  Sunol  y  altres,  deya  unas  quan- 
tasveritats;  molt  crúas  si’s  vol,  però  veritats  a 
la  fi.  Realment,  després  de  la  sessió  munici¬ 
pal  de  la  passada  setmana,  els  que  varias 
vegadas  hem  celebrat  y  aplaudit  las  ideas  y 
la  conducta  del  senyor  Sunol,  y  els  que 
l’apreciém,  com  probas  n’hem  donat,  teniam 
dret  a  esperar  d’ell  un  cop  d’home  contra’ls 
regionalistas  dubtosos ,  més  que  més  havent 
ell  vist  en  diversas  ocasions  ab  satisfacció 
las  campanyas  per  nosaltres  sostingudas  con¬ 
tra  certs  actes  de  dits  individuus. 

La  mateixa  amistat  que  tenim  al  senyor 
Sunol  fa  que  li  diguem  aixís,  per  allò  de  que 
com  més  amichs  més  clars,  y  perque  als 
amichs  se’ls  déu  dir  la  veritat. 


A  propòsit  d’aquesta  qüestió,  creyèm  opor¬ 
tú  fer  algunas  consideracions. 

La  Renaixensa  las  emprèn  contra’ls  homes 
que,  desempenyant  càrrechs  públichs,  se  pas- 
san  la  vida  rondinant  en  tertúlia  dels’  seus 
companys, yatiantnos  aixísa  nosaltres  aque’n 
diguèm  mal.  Quelcom  semblant  a  lo  qu’ara 
diu  La  Renaixensa  ja  ho  haviam  dit  nosal¬ 
tres  temps  enrera  en  aquestas  mateixas 
planas  (n.°  234  de  Joventut)  quan,  ocupant- 
nos  dels  murmuradors  eterns,  ens  expressa- 
vam  aixís: 

Nosaltres  no  volèm  pas  que  lluytin  si  no  tenen  tem¬ 
perament  de  lluytadors  o  si  creuhen  que  las  renyinas 
entre  companys  de  causa  són  funestas.  Nosaltres,  fins 
creyenlho,  las  arrostrém  quan  nostra  conciencia’ns  diu 
que  són  indispensables.  Però  la  missió  d’ells  no  es  pas 
aquesta:  ells,  com  caps  visibles  d’una  acció  autonomista 
que'ls  ha  portat  a  desempenyar  certs  càrrechs  y  a  os¬ 
tentar  certas  representacions,  si  veuhen  immoralitats 
deuhen  descubrirlas,  no  ab  mitjas  paraulas,  sinó  ab  pa- 
raulas  senceras,  y  si  no’n  veuhen  y  sols  estàn  discon¬ 
formes  ab  la  política  del  vehí,  deuhen  fer  obra  apart, 
obra  pròpia,  demostrant  que  no  es  la  impotència  lo 
que’ls  fa  parlar,  y  que’l  (jatalanisme  es  prou  ample  y 
prou  lliberal  pera  que  tothòm'hi  pugui  desenrotllar  la 
seva  acció  particular. 

Això  tant  ho  dihém  als  de  la  «Lliga  Re-í 
gionolista»  com  als  de  la  Unió  Catalanista\ 
com  també  ho  dihém  als  senyors  de  La  De- 
vantera ,  que  de  la  Unió  acaban  d’ésser  expul¬ 
sats. 

Dihent  sempre  lo  que  sentim,  censurant 
als  ambiciosos  y  combatent  als  despitats 
que  trevallan  a  l’ombra  0  que  critican  per 
sistema,  ens  hem  creat  molts  enemichs,  lo 
qual  no  deixa  d’ésser  una  satisfacció:  però 
may  ens  hem  desmentit.  Dintre’l  Catala¬ 
nisme  hem  procurat  combatre  tot  cacicat  in¬ 
just.  Nascuts  en  el  si  de  la  Unió  Catalanista , 
hem  trevallat  dintre  d’ella  per’anular  els  crite- 
risexclusivistas,  però  conservant  sempre’l  cri¬ 
teri  autonomista  pur.  Quan  hem  combatut 
als  despitats  de  la  Unió  Catalanista ,  aquests 
ens  han  dit  que  tiravam  per  diputats  o  cosa 
semblant,  lo  qual  ens  ha  fet  somriure  ab 
despreci.  Quan  hem  combatut  als  poch 


731 

aprensius  de  la  «Lliga  Regionalista»,  no  hem 
trobat  l  apoyo  dels  qu’avans  ens  atiavan  a 
anar  ab  ells,  y  que  solen  ésser  els  mateixos 
que  devant  dels  èxits  agens  desempenyan  el 
paper  de  dònas  murmuradoras  y  porugas. 
Estém  més  que  satisfets  de  nostre  procedir. 
Podèm  havernos  errat  en  ocasions,  podèm 
havernos  mostrat  impressionables,  però  de 
nostra  altesa  de  miras  y  de  nostra  indepen¬ 
dència  ne  dóna  fe  la  darrera  Assamblea  de 
la  Unió ,  en  la  que  proclamarem  ben  alta  y 
explícitament  la  necessitat  de  que  totas  las 
tendencias  honradas  fossin  admesas  dintre 
nostra  causa  pera  que’l  nacionalisme  català 
fos  un  fet. 

De  las  campanyas  que  liealment  y  a  cara 
descuberta  hagim  sostingut  contra’ls  despi¬ 
tats  de  nostre  camp  y  dels  camps  vehins,  ens 
n’absol  nostra  conciencia.  Tot  lo  qu’ells  en 
contra  nostra  diguin  se  resum  en  aquestas 
paraulas:  interès ,  despit.  Tot  lo  que  nosal¬ 
tres  hagim  fet,  més  0  menys  bo,  més  0  menys 
dolent,  se  clou  en  aquestas  altras:  desinterès , 
llealtat.  Y  si  d’aquesta  llealtat  y  d’aquesta 
bona  fe  algú  se’n  volgués  valdré  creyent  po¬ 
der  íernos  sa  joguina,  s’erraria  perque  tam¬ 
bé  li  diriam  clar  a  n’ell  lo  que  dihém  clar 
als  altres. 


El  21  del  prop  passat  octubre’s  celebrà  en 
el  teatre  Principal  de  la  Coruna  una  gran 
vetllada  en  honor  del  poeta  nacional  gallego 
Curros  Enriquez,  assistinthi  representacions 
de  diferentas  regions  d’Espanya  y  del  estran¬ 
ger.  La  festa,  segons  ens  escriuhen,  resultà 
commovedora,  vibranlhi  intensament  la  nota 
del  amor  y  la  poesia  patria,  tan  delicada  en 
els  cor  del  gallegos. 

Hi  hagué  discursos  en  castellà ,  però’ls  ver¬ 
sos  que’s  llegiren  foren  gallegos  tots.  Lo 
més  notable  fou  el  discurs  del  distingit  pu¬ 
blicista  senyor  Vicenti,  a  qui  altras  vegadas 
hem  alabat  com  se  mereix.  D’ell  ne  copiém 
els  següents  hermosos  paragrafs: 

Avuy  no’s  recorda  ningú  de  Galicia  pel  ministre  H, 
pel  conceller  X  o  pel  president  J;  la  recordan  y  ala- 
ban  els  estranys  per  ésser  mare  de  Anón,  Camino,  Ro¬ 
salia  de  Castro,  Manuel  Curros,  etc.  Aquests  són  els  que 
sobrenedan,  y  ells  seràn  els  que  quedin.  Y  adverteixis , 
per  si  acàs,  que’m  refereixo  solsament  a  quins  conreu- 
an  nostra  llengua,  puig  en  honor  a  la  poesia  y  a  la 
llengua  nadiuha  celebrèm  la  Pasqua  aquesta  nit. 

Si  al  món  tornessin  els  ministres  y  personatges  que 
durant  70  anys  de  regim  representatiu  gosaren  fur  de 
semideus,  la  gent  se’ls  giraria  d’espatllas;  no’s  recordan 
ja  ni  sos  noms.  Ab  prou  feynas  si’s  salvarían  del  general 
despreci  dos  o  tres,  y  això  que  durant  aquest  temps  en 
cap  ministeri  han  mancat  un  o  dos  ministres  gallegos. 

En  cambi  si  Rosalia  despertés,  milions  de  brassos 
la  treurían  del  sepulcre  de  Sant  Domingo  pera  colocarla 
en  un  trono,  o  en  l'altar  major  d’una  ideal  basílica 
gallega. 

Coronèu  a  Curros  y  prometeuli  que  conreuhareu  son 
idioma.  La  llengua  que  a  Deu  gracias  y  per  obra  de 


JOVENTUT 


732 

nostres  poetas  ha  reviscut,  es  nostra  forsa  y  es  nostre 
escut. 

No  tan  sols  la  ennobliren  y  generalisaren  Rosalia 
y  Curros,  sinó  que  conseguiren  portar  son  esperit  y  sa 
substància  a  la  llengua  espanyola. 

L’idioma  oficial,  de  quinas  58,000  veus  no  n’han 
deixat  en  us  més  que  3  o  4,000  els  oradors  parlamen¬ 
taris,  tindrà  de  recorre,  està  ja  recorrent,  a  las  regio¬ 
nals  pera  curarse  de  sa  progressiva  decadència. 

Regional  es  ja  a  Espanya  tot  lo  que  per  las  lletras 
y  de  las  lletras  viu. 

La  direcció  de  r«Academia  Politècnica» 
convocà  la  setmana  passada  en  son  hostatge 
social  a  las  societats  obreras  de  Barcelona, 
representadas  pet  sos  presidents,  als  quals 
participà  qu’havia  decidit  obrir  un  curs  noc¬ 
turn  gratuhit  pera  la  ensenyansa  dels  peri¬ 
tatges  industrials,  comptant  ab  el  concurs 
dels  professors  y  alumnes  interns  del  esta¬ 
bliment  (estudiants  de  la  carrera  d’enginyers 
industrials). 

Trobèm  molt  simpàtich  aquest  projecte, 
donchs  no  sols  s’engendraria  aixis  un  potent 
esperit  de  germanor  entre  aquells  qu’han 
d’ésser  a  son  dia  directors  y  cooperadors  de 
grans  empresas  industrials,  sinó  que  també 
resultaria  altament  beneficiós  pera  la  cultura 
general  de  nostra  terra,  y  molt  especialment 
pera  la  classe  trevalladora  que  desitja  son 
veritable  progrés,  a  la  que  permetria  en- 
semps  millorar  sas  condicions  materials. 
Aixis  ho  comprengueren  els  obrers  y  estu¬ 
diants  allí  presents,  que  aculliren  ab  entu¬ 
siasme  tan  generosa  idea,  la  qual  déu  co- 
mensar  a  posarse  en  pràctica  aquesta  vetlla. 
Pera  popularisarla  y  assegurar  son  èxit 
s’acordà  redactar  y  repartir  profusament  una 
fulla  explicativa  y  organisar  una  serie  de 


conferencias  a  càrrech  del  director  de  l’«Aca- 
demia  Politècnica». 

Felicitèm  als  germans  Planas  y  RosicR,  y 
a  tots  desitjèm  bon  acert  y  perseverancia 
pera  dur  a  terme  aqueixa  tasca  que  res  té  de 
política  y  tant  de  civilisadora. 

La  societat  «Lira  Orfeó»  donà’l  passat  di¬ 
vendres  a  la  nit  un  magnífich  concert  en  la 
sala  d’actes  de  la  «Lliga  de  Catalunya»,  pre- 
nenthi  part  sis  gúitarras,  quatre  mandolinas, 
dos  llahuts  y  un  arxillahut.  Tots  els  execu- 
tants  demostraren  un  domini  del  instrument 
y  posaren  en  la  interpretació  un  sentiment 
artístich  tan  depurat,  que’!  nombrosissim 
públich  qu’omplia’l  local  escoltà  ab  fonda 
emoció  tot  el  concert  y  aplaudí  ab  gran 
entusiasme  cada  pessa,  fent  repetir  un  Pre¬ 
ludi  de  Chopin.  dugas  Romansas  de  Men- 
delssohn,  La  filla  del  marxant ,  arreglada 
per  en  Llobet,  el  Triomphe  d'Orphée ,  de 
Burgès,  y  La  filla  d' Igualada,  del  subdirec- 
tor  de  la  «Lira»  senyor  Barberà,  qui’s  vegé 
precisat,  en  la  repetició  de  sa  obra,  a  pendre 
la  batuta  que  li  oferí  el  director  senyor  Llo¬ 
bet,  el  qual  demostrà  una  volta  més  sas 
grans  dots  artisticas  en  la  direcció  de  tan  no¬ 
table  concert. 

Altres  concerts  celebraren  ab  èxit  durant  la 
passada  setmana  las  entitats  «Círcul  Musical 
Bohemi».  «Schola  Orpheònica»  y  «Associa¬ 
ció  Musical».  Aquesta  ha  comensat  un  ciclo 
dedicat  a  Schumann.  No  havent  pogut  assis¬ 
tir  a  tots  els  esmentats  concerts  nostre  critich 
musical,  no  podèm  parlarne  extensament. 

Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors.—  No  s  admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . . . . »  Pessetas. 

»  Mitj  any . . . .  4  5°  * 

»  Trimestre .  2’25  ^ 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any .  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  4° 

»  »  sense  folletins .  2 5  * 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  » 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

Las  ideas  pollticas  del  marquès  d’Argenson,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà  —Lo  del  Palau  Real  del  Parch, 
per  Emili  Tintorer  —L’ideal,  per  V.  Caldes  y  Arús. — 
«Le  rétour  de  Jèrusalem»,  per  Salvador  Vilaregut. 
Comunicat,  per  Antoni  Sunol.— Parlènd  clar,  per  Ma¬ 
nel  López  y  Coll. — Enquadernacions  artísticas,  per 
R.  Miquel  y  Planas  —Revista  musical,  per  Geroni 
Zanné.-  Sala  Parés,  per  Sebastià  Junyent.— Revista 
de  revistas,  per  Lluís  Via.— Vora  unas  runas:  Pri¬ 
maveral,  per  Gustau  Rosich— Novas. 

FOLLETÍ: 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbett  Spencer.— 
Traducció  catalana  — Piechs  18  y  19. 


LAS  IDEAS  POLÍTICAS  DEL 
MARQUÉS  D’ARGENSON 

Un  dels  homes  més  eminents  de  la  Fransa 
del  sigle  XVIII  fou  sens  dubte’l  marqués 
d’Argenson.  En  mitj  d'aquella  societat  co¬ 
rrompuda  pels  escàndols  de  la  cort  del  regent, 
entre  las  brillants  però  frivolas  camarillas 
dels  banals  roués,  entre  aquell  estol  fastuós 
d'abats,  de  cortisans,  de  pçetas,  de  favoritas 
y  d’aduladors,  la  figura  del  noble  d’Argen¬ 
son  brilla  ab  fulgors  extraordinaris. 

Era  aquella  època  una  era  de  febre  y  d’a¬ 
gitació;  la  Enciclopèdia,  la  gran  revolució 
intelectiva,  estava  en  son  més  gran  esplet; 


Montesquieu  feya  somoure  tota  la  Europa 
culta  ab  la  publicació  de  sas  Cartas  Persas; 
l’erudit  y  veterà  mariscal  Vauban  sentava 
els  fonaments  de  la  protesta  econòmica  de 
la  futura  Revolució  en  las  pàginas  de  son 
darfer  llibre  Projecte  d'un  delme  reyal;  Rous- 
seau  ab  sa  pose ,  ab  sa  pedanteria  y  ab  sas 
intrigas,  s’obria  pas  entre’ls  primers  autors 
d’aquell  temps;  Turgot  desempenyava’ls 
primers  càrrechs  del  Estat;  la  Pompadour 
era  l’àrbitre  indiscutible  del  bon  gust  y  de  la 
moda,  y  Voltaire,  el  gran  Voltaire,  veritable 
simbol  d’aquell  moviment,  al  igual  que  las 
ideas  democràticas  que  tan  prompte  eran 
admesas  com  reprimidas  pels  poders  del 
Estat  y  pels  nobles,  tan  aviat  era  l’idol  in¬ 
dispensable  y  mimat  d’aquella  aristocracia 
refinada  com  tenia  d’emigrar  a  corre-cuyta, 
bastonejat  pels  servents  dels  mateixos  grans 
senyors  que  poch  avans  l’omplían  d’afalachs 
y  celebravan  sos  acudits,  son  ingeni  y  sas 
obras  sensacionals. 

D’Argenson — que  si  bé  per  son  naixement 
era  deixeble  del  partit  conservador,  dels 
Saint  Pierre  y  dels  Saint-Simon,  per  sas  afi- 
cions,  per  sos  gustos  y  per  sas  conviccions 
era  entusiasta  partidari  de  las  ideas  novas, — 
fou,  en  aquells  temps  de  lluytas  y  de  sacudi- 
ments  socials,  l’únich  que  comprengué’l  ve¬ 
ritable  sentit  que  devia  tenir  la  Revolució, 
I’únich  que  creya  sincerament  que’l  gran  es- 


734 


JOVENTUT 


clat  polítich  y  social  que  comensava  a  ini- 
ciarse,  devia  representar  exclussivament  la 
protesta  dels  drets  particularistas  de  las  mu¬ 
nicipalitats  contra  la  tirania  y  l’absolutisme 
del  centralisme  realista.  Poch  escrupulós  ab 
lo  que  fes  referencia  a  la  forma  de  govern, 
era  intransigent  en  lo  tocant  a  la  constitució 
del  Estat. 

L’abdicació  del  poder  de  la  monarquia  ab¬ 
soluta  era  la  comú  aspiració  dels  intelectuals 
d’aquell  temps;  però  aixis  com  els  radicals 
volian  l’abdicació  en  favor  del  poble  y  els 
reaccionaris  com  SaintSimon  en  favor  del 
clero  y  de  la  noblesa  feudal,  Argenson  la 
volia  en  favor  dels  municipis. 

Infiltrat  de  las  ideas  fisiocràticas  de  l’èpo¬ 
ca,  creya  que  la  salvació  econòmica  de 
Fransa  depenia  del  renaixement  de  l’agri¬ 
cultura. 

A  càrrech  de  las  colectivitats  municipals 
devían  anar,  sense  necessitat  d’anunciarho 
prèviament,  tots  els  serveys  públichs,  l’ad¬ 
ministració  de  justícia  per  medi  d’àrbitres, 
el  repartiment  y  cobro  d’impostos  y  la  poli¬ 
cia.  Comprenia  perfectament  que  la  noblesa 
oposaria  una  resistència  extremada  a  aques- 
tas  innovacions  que  mermarían  considerable¬ 
ment  las  sevas  prerrogativas  y  la  reduhirian 
a  quedar  absolutament  desarmada  en  favor 
de  la  nació;  y  per  això  aconsellava  que  totas 
aquestas  midas  se  posessin  en  pràctica  d’una 
manera  gradual  y  evolutiva. 

La  implantació  d’aquestas  reformas  auto- 
nomistas  devia  encarregarse  al  poder  Legis¬ 
latiu  dels  Estats  Generals. 

Favorir  y  fomentar  la  petita  propietat  y 
abolir  la  servitut  personal  y  de  la  gleba, 
constituhian  els  principis  socials  del  noble 
plan  d’Argenson,  que  tenia  per  lema  de  las 
sevas  reformas  l’abolició  complerta  de  l’an¬ 
tiga  afirmació  de  las  escolas  rancias:  «Cap 
terra  sense  senyoriu.» 

Segons  aquell  ilustre  pensador,  «lo  que 
se’n  diu  bressol  y  noblesa  sols  déu  admetres 
com  un  estimul  pera  distingirse,  y  may  com 
un  dret  o  un  privilegi  pera  ésser  preferit  en 
tot.» 

Un’altra  de  las  aspiracions  d’Argenson  era 
la  total  supressió  dels  empleus  del  govern, 
creant  y  conservant  únicament  els  electius  y 
municipals,  y  al  efecte  diu:  «La  Grècia  lliure 
y  las  sevas  repúblicas  s’enfonsaren  el  dia  en 


que’ls  ciutadans  que  desempenyavancàrrechs 
públichs  varen  creures  que  devían  viure  en 
l’abundancia  ab  las  rendas  dels  seus  em¬ 
pleus.  A  Fransa  no  s’ha  pogut  arribar  més 
enllà  en  aquest  abús;  aquí  tot  es  empleu; 
tots  els  funcionaris  rumbejan  y  viuhen  dels 
fondos  del  Estat;  els  hisendistas  y  els  togats, 
la  gent  d'administració  civil,  la  de  la  cort, 
els  militars,  tots  volen  sostenir  son  luxo 
ab  els  grans  emoluments  de  sos  respectius 
empleus.  Els  joves  no  saben  què  fer  quan  no 
tenen  una  colocació.» 

Y  finalment,  sintetisant  en  pocas  paraulas 
el  programa  del  insigne  polilich  francès,  po- 
dém  dir  que’l  seu  gran  ideal  politich  pot 
resumirse  en  aquests  tres  principis: 

Llibertat  absoluta  pera  las  colectivitats  na¬ 
turals  y  pera  l’individuu. 

«Deixar  fer»,  deixar  obrar  llibèrrimament 
als  pobles  en  totas  sas  manifestacions,  en  la 
seguritat  de  que,  lliures  de  tota  traba  y  de 
tota  imposició  exòtica,  tart  o  d’hora  obraràn 
sempre  en  profit  d’ells  mateixos  pel  compte 
que’ls  té. 

Y  que  la  llibertat  sols  es  bona  quan  va 
acompanyada  de  la  justícia. 

Tals  són  en  extracte’ls  principis  substan¬ 
cials  de  la  política  d’aquell  gran  home,  a  qui 
la  generalitat  de  la  massa  y  de  molts  que 
tenen  pretensions  de  no  ésser  massa  desco¬ 
neixen  o  han  oblidat  injustament.  Pel  sol  fet 
d’aquest  oblit,  d’aquesta  inexplicable  poster- 
gació,  ens  hem  cregut  obligats  a  desenterrar 
la  memòria  de  la  seva  interessant  persona¬ 
litat  y  del  seus  humanissims  ideals  de  lliber¬ 
tat  y  d’autonomia,  nosaltres  que’ns  rebelèm 
sempre  contra  tota  injustícia  y  que  professèm 
en  tota  sa  integritat  els  principis  del  autono- 
misme. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


JOVENTUT 


735 


LO  DEL  PALAU  REAL 
DEL  PARCH 

La  prempsa  de  Barcelona  ha  publicat 
aquests  dias  un  document  que  no  té  preu. 
Se  tracta  d’un  escrit  d’en  Guillém  de  Bola- 
deres,  l’ex  alcalde  beatífich  qu’ab  las  sevas 
ingenuitats  tants  disgustos  va  donar  a  n’en 
Maura  ab  ocasió  d’un  viatge  cèlebre. 

En  aquest  document  l’ànima  senzilla  d’en 
Boladeras  s’expansiona,  y  no  sense  un  xich 
de  simpatia  y  compassió  escoltèm  las  amar- 
gas  queixas  que  llensa  y  els  càrrechs  discrets 
que  a  sos  ex-companys  de  consistori  fa  entre 
linias  aquell  bon  home  carregat  de  bonas 
intencions,  quin  únich  defecte — si  aquí  això 
es  un  defecte — fou  el  de  creures  capàs  de 
desempenyar  un  càrrech  que  indubtablement 
li  venia  ample. 

Pobre  Boladeres!  {Qui  no  la  recorda  la 
trista  situació  en  que  va  trobarse  poch  temps 
fa?  Ab  un  Maura  a  sobre,  es  a  dir,  ab  un 
home  brutal  que  quan  vol  una  cosa  no  ad¬ 
met  rahons,  y  uns  regidors  a  sota,  plagas 
tots  ells,  que  sols  se  preocupan  de  donar 
mals  de  cap  al  alcalde  en  sos  ratos  de  vaga, 
que  són  tots  aquells  en  que  no’s  preocupan 
d’ells  mateixos!  ^Què  podia  fer  sinó  esve- 
rarse  y  perdre’l  seny?  «Que  ve  l’amo!»  li  di¬ 
gueren;  y  ell  s'aturrullà.  Petit  burgès  bon- 
jan,  quedà  enlluhernat  ab  la  majestat  augüs- 
ta,  y  els  regidors  marrullers  jugaren  ab  ell 
ab  inhumana  crudeltat. 

Y  després,  tothòm  desagrahit!  Las  sevas 
imprudencias,  las  sevas  energias  momenta- 
nias,  las  sevas  suhors  fredas,  las  sevas  angu- 
nias  y  els  seus  entusiasmes  li  han  sigut  pa¬ 
gats  ab  indiferència,  ab  irònicas  rialladas  y 
fins  ab  càrrechs  concrets.  ,-No  s’ha  arri¬ 
bat  fins  al  punt  de  dir  que  las  cent  quatre  o 
cent  vint  mil  pessetas  de  las  obras  del  Palau 
Real  del  Parch  es  ell  qui  déu  pagarlas?  <No 
s’ha  insinuat  que’ls  acreedors  tenen  dret  a 
portarlo  devant  dels  tribunals  de  justícia 
pera  que  respongui  de  la  seva  conducta  en 
aquest  assumpto  que’ls  més  bons  califican 
de  temerari  y  els  més  dolents  de  criminal? 

Per  tot  això  nostre  bon  home,  qu’en  la  so- 
letat  de  sa  llar  honrada  comensa  a  referse  de 
tantas  ilusions  marcidas  y  tants  desenganys 
crudels,  ha  sentit  de  sobte  obrirseli  las  feri- 
das  al  enterarse  de  que  l’Ajuntament  de  Bar¬ 


celona  y  la  Junta  de  vocals  associats  se  ne- 
gavan  a  concedir  aquella  quantitat  de  cent 
quatre  o  cent  vint  mil  pessetas  que!s  necessi 
tava  pera  pagar  las  obras  realisadas  en  el 
Palau  del  Parch  per  ordre  seva. 

Si,  senyors,  per  ordre  seva!  Aixis  ho  ente¬ 
nen  tots  els  regidors  y  vocals  associats,  me- 
nos  cinch  que  rebutjaren  la  concessió  del 
crèdit  esmentat. 

En  Boladeres  ha  volgut  protestar  y  ho  ha 
fet  ab  tota  la  cordura  y  mansuetut  que  con¬ 
venen  al  seu  temperament  pacifich  y  al  seu 
esperit  ja  bregat  en  això  de  rebre  injurias  y 
desenganys. 

En  casos  semblants  un  noble  castellà,  un 
Vega  de  Armijo  per  exemple,  s’hauría  enca. 
rat  ab  aqueixos  bons  senyors  y  al  menys  els 
hi  hauria  dit  /Mamarrachos!,  y  un  nacionalista 
francès,  un  Syvetton  de  sang  ardenta,  hauria 
desfet  tres  o  quatre  caras  a  bofetada  nèta. 
Però  en  Boladeres  ni  es  nacionalista  ni  es 
noble  castellà,  per  més  que’ls  maliciosos 
afirman  que  de  noble  volia  serne;  en  Bola¬ 
deres  es  un  infelis  en  la  millor  acepció  de  la 
paraula,  y  conseqüent  ab  aquest  títul  més 
honrós  que  molts  d’altres — que’l  de  bravucón 
per  dirne  un, — se  concreta  a  recullir  la  indi¬ 
recta  acusació  y  modestament,  finament,  re¬ 
signadament,  procura  sincerarsen. 

«Ben  fet  —  diu  ab  ignocenta  malicia  als 
regidors  y  als  vocals,  -  no  paguèu,  perque  si 
quelcom  se  va  fer  en  el  Palau  del  Parch  per 
ordre  meva,  aqueix  quelcom  ja  està  pagat.» 
Y  tot  seguit  l’ex-alcalde  s’enterneix  y  ens 
conta  la  seva  emoció  devant  de  l’honra  imme¬ 
rescuda  d’hostatjar  en  nom  de  Barcelona  a 
la  Regia  Majestat  de  las  Espanyas;  y  las  se¬ 
vas  tribulacions  y  las  sevas  pors  y  las  sevas 
impaciencias  y  els  seus  trevalls  pera  fer  las 
cosas  tan  esplèndidament  com  lo  excepcional 
del  cas  requeria,  y  per  fi  la  seva  cayguda  del 
burro  quan  tenintho  ja  tot  ben  engiponat, 
quan  ja  una  corona  de  marquès  o  de  comte 
comensava  a  ferli  parpellejar  els  ulls  aparei¬ 
xent  radiosa  y  solemnial  entre  las  boyras  dels 
seus  somnis  ingenuus,  uns  quants  regidors 
mal  aconsellats  li  esbullaren  el  marro. 

((.No  fui  ajortunado  en  mis  gestiones.  La 
negativa  màs  tenaz  y  sistemàtica  se  opuso  à 
mis  deseos »,  exclama  melancòlicament  l’ex- 
alcalde  desgraciat. 

Pobre  Boladeres!  Tan  ple  de  bona  fe,  tan 


i 


JOVENTUT 


736 

entusiasta,  tan  diligent  y  tan  fidel  al  Rey  y 
a  n’en  Maura!  Oh,  sí!  Ya  trobarse  ab  uns 
regidors  que  no  se’ls  mereixia!  Plorèu,  nine- 
tas,  plorèu! 

En  fi,  no  en  va’l  temps  passa.  La  resig¬ 
nació  s’havia  ja  entronisat  en  el  cor  seu,  y  en 
el  silenci  del  oblit  anava  sepultant  las  culpas 
dels  altres.  «Jo  també,  com  aquell  home  cè¬ 
lebre,  encara  que  modestament,  sols  demano 
a  la  historia  que  m’oblidi»,  semblava  voler 
dir  ab  son  silenci  l’ex-alcalde  bon-jan;  y  la 
historia  sembla  que  no’l  vol  oblidar.  Li  fa 
retrets,  li  demana  comptes.  «^Comptes  a  mi, 
comptes  a  un  infelís?  Donchs  m’enfado,  y 
afirmo  que: 

No  hay  dèficit  alguno  con  motivo  de  los  trabajos 
ordenados  por  mí  en  el  Palacio  Real  del  Parque,  ni  com- 
promiso  de  ninguna  especie  contraído  por  el  Ayunta- 
miento  con  mi  autorización,  siendo  por  tan  to  gratuito  é 
inexacto  cuanto  en  contrario  se  afirme,  y  falso  de  toda 
falsedad  el  aserto  de  que  el  Ayuntamiento  deba  104,000 
ó  120,000  pesetas  por  obras  y  materiales  invertidos  en 
el  Palacio  Real  en  cumphmiento  de  ordenes  emanadas  de 
la  autoridad  que  ejercí  como  Alcalde  de  Barcelona .» 

Pobre  Boladeres!  Fins  paraulas  groixu- 
das:  ; falso,  de  toda  falsedad! ... 

Evidentment  en  Boladeres  té  rahó.  Jo 
voto  per  ell;  totas  las  ànimas  de  canti — la 
meva  no  ho  es,  però  de  tant  en  tant  fa  bo 
X anar  de  tronch  ab  las  ànimas  de  canti — vo¬ 
taran  per  ell.  Y  las  ànimas  de  canti  y  jo’ns 
imposarèm  y  lograrém  que’s  deixi  tranquil  a 
un  home  que  si  en  un  moment  de  feblesa  va 
sentirse  picat  per  la  serpent  de  la  vanitat  en 
forma  de  corona  nobiljaria,  en  lo  restant  de 
sa  vida  pública  sols  exemples  de  llealtat, 
de  bona  fe,  de  cortesia  y  de  diligència  ha 
donat  als  seus  conciutadans  esgarriats. 

«Glòria  a  Deu  en  las  alturas,  y  pau  en  la 
terra  als  homes  de  bona  voluntat.» 

Pau  als  benaventuratsl 

Y  podém  mostrarnos  tots  els  barcelonins 
tan  pacífichs  quan,  ab  la  categòrica  declara¬ 
ció  d’en  Boladeres,  queda  l’incident  definiti¬ 
vament  clos.  No  hi  ha  compromís  contret 
per  part  del  Ajuntament  ni  per  part  del  ex- 
alcalde;  no’s  déu,  donchs,  res,  no  s’ha  de 
pagar  res.  Hem  de  creure  que  no  hi  ha  tals 
obras. 

Si  hi  fossin,  que  las  pagui  el  Nunci,  puig 
evidentment  sols  el  Nunci  las  podia  enca¬ 
rregar.  Esperèm  a  veure  si  aquest  paga.  Sols 
en  el  cas  de  que  no  pagui  y  els  que  las  han 
fetas  se  mostrin  tossuts  en  voler  cobrar,  serà 


ocasió  d'estripar  la  grúa  y  d’exigir  responsa¬ 
bilitats. 

No’ns  ho  fessin  pagar  a  mi  y  a  las  ànimas 
de  canti!  Si  aixis  fos,  protestariam  com  un 
sol  home;  y  alashoras  en  nostra  exaspera¬ 
ció — oh,  simpàtich  Boladeresl — seriam  ca- 
passos  de  tot,  fins  de  disfressarnos  de  brui- 
xas  y  anar  a  estirarte’ls  peus  quan  al  bell 
mitj  de  la  nit  silenciosa  dorms  acompassada- 
ment  la  són  dels  justos. 

Emili  Tintorer 


L’IDEAL 

El  poeta  somniava  una  dóna  qu’apareixia 
a  sos  ulls  com  un  conjunt  de  perfeccions  im¬ 
possibles  d’assolir.  Una  dóna  alta  ,  mol- 
suda,  però  de  linias  correctas;  una  matrona 
d’ulls  blaus  com  el  cel,  de  carminosos  llabis, 
de  dents  de  nacre... 

El  poeta  veya  en  ella  un’ànima  gran,  d’una 
puresa  de  sentiments  y  una  espiritualitat 
tals,  que  sols  en  somnis  poden  concebirse. 
Y  s’inspirava  en  la  hermosura  y  la  bondat 
d’aquell  sér  impossible,  y  volia  endressar 
tots  els  seus  cants  y  consagrar  tota  la  seva 
ànima  a  la  dóna  de  sos  bells  somnis... 

Y  debadas  cercava  arreu:  no  la  trobava! 

El  poeta  ha  esdevingut  foll.  En  sa  follia 
creu  haver  trobat  a  la  que  cercava.  Y  ja 
canta  sense  treva,  y  creu  que  sos  cants  són 
inspirats  per  la  dòna  en  la  quina  ell  veu  son 
ideal. 

Perque  la  que  l’inspira  s’escàu  ésser  alta, 
molsuda,  de  carminosos  llabis  y  dents  de 
nacre  tal  com  la  vegé  en  somnis... 

Y  no  veu  que  sos  sentiments  són  baixos  y 
sas  passions  livianas. 

El  poeta  es  foll .  Nit  y  jorn  exhala  sentits 
planys  d’amor.  Sa  veu  arriba  lluny,  son  nom 
traspassa’ls  llindars  de  la  patria,  el  poble 
l’enlayra,  y  aclama  al  pobre  instrument  del 
goig  barroher  d’una  dòna  vulgar... 

El  poeta  ha  esdevingut  foll  per  son  ideal. 
Mentres  son  nom  es  enlayrat  al  pinàcul  de 
la  glòria  per  amichs  y  admiradors,  ell,  nit  y 
jorn,  fantasieja  y  canta... 

Canta  per  la  que,  creyent  haver  trobat,  no 
pot  assolir. 


V.  Caldés  Arús. 


JOVENTUT 


737 


«LE  RETOUR  DE  JÉRUSALEM» 

No’s  tracta  de  cap  obra  de  gran  espectacle, 
ab  vistas  de  la  ciutat  santa,  ni  ab  estoís  de 
creuhats  que  tornin  a  sas  llars  d’Occident, 
més  o  menys  vensuts  y  ab  el  descoratjament 
y  la  recansa  pintats  en  els  rostres,  no:  se 
tracta'd’una  comèdia  en  l’alt  sentit  de  la  pa¬ 
raula,  d’una  sàtira  de  guant  blanch  feta  ab 
aquella  trassa  característica  d’en  Maurice 
Donnay,  escriptor  parisench  a  qui  coneix  bé 
nostre  públich  per  sas  obras  Amants  y  L’au- 
tre  danger ,  representadas  abdugas  per  la 
companyia  de  la  Mariani. 

Per’anticipar  quelcom  sobre  d’ella  a  nos¬ 
tres  llegidors  ab  motiu  de  sa  representació 
en  el  teatre  Principal  per  la  Jane  Hading  y  en 
Charles  Le  Bargy,  recordarèm  que  quan, 
pel  mars  passat,  varem  véurela  representar 
en  el  teatre  del  Gymnase  de  Paris,  ahontse 
donava  consecutivament  desde’l  3  de  desem¬ 
bre  de  1903,  data  de  son  estreno,  feya  fana¬ 
tisme  en  el  públich,  esvalotantlo  y  solivian- 
tantlo,  donchs  en  dita  obra  en  Donnay  se 
declarava — segons  en  Gabriel  Trarieux — an¬ 
tisemita  imparcialment,  delicadament,  obli- 
quament ,  y  la  comèdia  resultava  antisemita 
per  son  aspecte  general,  per  la  distribució  de 
las  diatribas,  pel  combat  hipòcrita  y  des¬ 
igual  entre  una  dòna  jova,  nirviosa,  y  un 
home  calmós  y  amo  de  sí  mateix;  antisemita 
per  l’esperit,  per  las  frases  punxantas  del 
diàleg,  y  antisemita  per  la  sang  que  circula 
per  tota  l'obra,  animantla  y  fentla  viure  de- 
munt  de  las  taulas.  Ja  veurèm  més  endevant 
fins  ahónt  es  certa  aquesta  opinió. 

Qüestió  tan  candent  a  Fransa,  y  especial¬ 
ment  a  Paris,  y  portada  al  teatre  per  un  au¬ 
tor  com  en  Donnay,  per  forsa  havia  de  re¬ 
moure  al  públich  y  havia  d’ésser  una  gran 
curiositat  pels  estrangers  aficionats  a  las 
cosas  de  teatre.  Efectivament,  Le  retour  de 
Jérusalem  va  obtenir  300  representacions,  lo 
qual  vol  dir  un  exitàs.  Ara  bé:  <jes  merescut 
tal  èxit?  Sols  puch  dir  que  a  mi  va  deixarme 
molt  bona  impressió,  tant  la  comèdia  com 
els  seus  intèrpretes  qu’eran  la  Simona  Le 
Bargy,  la  Dorziat,  en  Dumeny  y  altres  apre¬ 
ciables  actors  y  actrius  del  Gymnase,  que 
feyan  un  conjunt  admirable,  lo  qual,  junt  ab 
un  posat  d’escena  en  què  no  hi  faltava  res, 
donava  per  resultat  un  espectacle  digne  de 
veures  y  aplaudirse. 

Y  ara,  pera  ésser  imparcials  també,  cedirém 
la  ploma  a  n’en  Francis  Chevassu,  qu’en  els 
programas  que’s  venían  en  el  vestíbul  del 
Gymnase  parlava  de  la  comèdia  d’en  Don¬ 
nay  ab  aquell  garbo  y  desembràs  tan  propi 
dels  escriptors  que  a  París  parlan  d’aquestas 
cosas. 

L’autor — deya  en  Chevassu— ens  ensenya 
en  l’admirable  y  corprenedor  retrat  qu’ha 
trassat,  l’aspre  positivisme,  la  lògica  impla¬ 
cable,  l’esperit  de  solidaritat  confessional,  la 


0 

fe  en  la  felicitat,  però  també’l  desdeny  dels 
prejudicis  y  la  franquesa  quasi  provocadora 
d’una  juheva  intelectual,  enfront  d’un  home 
de  bona  fe,  quins  sentits  no  estàn  pas  d’acort 
ab  el  cervell,  «sér  intermediari  que  s’as- 
«sembla  a  n’aquestas  terras  fronterissas,  en 
»las  que’ls  habitants  parlan  ara  la  llengua 
»d’un  cantó,  ara  la  del  altre,  fins  el  dia  en 
»que  arriba  un  conquistador  y  els  hi  imposa 
))la  .seva.» 

Heusaqui  que,  de  jova,  Judith  Fucciani 
(la  protagonista,  que  aquí  serà  la  Jane  Ha¬ 
ding)  ha  seguit  els  cursos  de  la  Sorbona,  ha 
llegit  els  profetas  en  la  edat  en  que  sas  com- 
panyas  nodrian  sas  imaginacions  ab  las  no- 
velas  d’en  Feuillet,  y  ademés  ha  après  l’he¬ 
breu;  però  per  això  la  Biblia  no  ha  tingut 
prou  virtut  pera  ofegar  en  aquesta  animeta 
enèrgica  la  vanitat  mundana.  Als  vint  anys 
va  casarse  ab  el  comte  de  Chouzé,  sens  es- 
timarlo.  Tot  seguit  un  altre  home  li  sem¬ 
blà’l  sér  elegit  pera  rublir  sas  facultats  im- 
pacientas  de  felicitat  y  inemployées;  aquest 
es  Michel  Aubier,  escriptor  d’ideas  avensa 
das  y  quin  llibre  La  lley  del  més  feble  li 
ha  valgut  tota  una  reputació  (l’altre  protago¬ 
nista,  que  aquí  serà  en  .Le  Bargy.)  Quan 
l’acció  de  la  comèdia  comensa,  som  al  castell 
de  Mr.  Aubier,  pare,  a  Turena,  y  als  darrers 
días  de  setembre.  Hi  ha  molts  invitats;  pri¬ 
mer,  Michel  Aubier,  ab  sa  bella  muller  y  sos 
dos  nens,  la  germana  d’en  Michel  (deliciós 
cap-vert,  bona  xicota,  però  desconsoladora- 
ment  buyda),  el  capità  Aubier,  germà  d’en 
Michel;  un  oncle,  ja  vell,  bon  home  y  bon 
vivant,  y  per  fi,  Henriette  de  Chouzé,  alias 
Judith  Fucciani,  qui,  per  deferencia  al  món 
ahont  ha  entrat,  ha  consentit  en  mudar  son 
nombaptismal. Unaconversaespurnejanta  di¬ 
buixa  viva  y  precisament  els  caràcters  de  tots 
els  personatges.  Mes  ha  sonat  l’hora  de  las 
separacions.  Els  invitats  passejan  pel  parch, 
ja  despullat  per  la  tardor  .  Henriette  de 
Chouzé  y  Michel  quedan  sols.  Desde  las 
primeras  paraulas  ens  posèm  al  corrent  del 
estat  de  llurs  ànimas:  s’estiman.  Una  passió 
reciproca’ls  atràu  l’un  envers  l’altre,  mes 
obstacles  d'ordres  diferents  encara’ls  sepa- 
ran.  Ella  no  vol  consentir  las  hipocresias 
mundanas  del  amor  clandestí;  ell  no’s  resig¬ 
na  pas  a  saltar  per  demunt  de  sa  conciencia, 
que  li  representa  com  un  crim  l’abandón 
d’una  esposa  irreprotxable: 

Henriette.  —  Dans  dix  semaines,  nous  serons  tous 
rentrés  à  Paris  et  nous  nous  reverrons. 

Michel.  —  Sans  doute,  nous  nous  reverrons  encore 
dans  le  monde,  dans  des  diners,  dans  des  soirées, 
comme  l’année  dernière...  parfois,  dans  les  avenues 
desertes  des  quartiers  lointains...  nous  nous  assoi- 
rons,  quand  la  nuit  tombe,  sur  les  bancs  des  prome- 
nades,  comme  des  amoureux  sans  asile  et  forcés 
d’ètre  platòniques. 

Henriette.  —  Mais,  pourquoi  ces  paroles  découra- 
gées? 


738 


JOVENTUT 


MlCHEL.  —  Parce  que  notre  situation  est  sïngulière... 
Voilà  près  d’un  an  que  nous  nous  sòmines  rencontrés; 
dès  le  premier  jour,  nous  nous  somnies  parlé  comme 
si  nous  nous  connaissions  depuis  dix  ans;  il  y  a  en¬ 
tre  nous  des  affinités  múltiples,  une  intimité  nom- 
breuse.  Presque  tout  de  suite  nous  nous  sommes  tu- 
toyés  comme  des  amants...  et  nous  ne  sommes  pas 
d’amants. 

Henriette.  —  A  qui  la  faute?  Nos  rendez-vous  peu- 
vent  étre  désormais  moins  errants...  ce  n’est  pourtant 
pas  moi  qui  peux  m'occuper  de  chercher  un  asile. 
Michel.  —  Et.,  tu  viendrais? 

Henriette  (souriante).  —  Dame! 

Michel.  —  Et  alors...  tu  te  donerais? 

Henriette.  —  Ça  ne  fait  pas  question. 

Michel.  —  Ah!  (Elle  rit )  II  ne  faut  pas  rire. 
Henriette.  —  Mais  si;  je  ris  parce  que  tu  as  l’air 
désappointè.  II  n’y  a  pourtant  pas  de  quoi.  La  véri- 
té,  c’est  que  tu  as  peur  de  moi. 

Michel.  —  Tu  es  un  étre  si  mistérieux,  tu  as  parfois  un 
sourire  inquietant,  tiens,  comme  en  ce  moment;  et 
mème  lorsque  ma  bouche  écrasait  ton  sourire  sur  tes 
petites  dents  cruelles  tu  ne  tressaillais  pas? 
Henriette.  —  Comment,  je  ne  tressaillais  pas? 
Michel.  —  Non,  je  n’ai  jamais  eu  l’indication  que  tu 
desirais  autre  chose. 

Henriette.  —  Oui,  comment  le  savoir? 

Michel.  —  Alors,  je  te  demande  si  tu  y  tiens. 
Henriette,  —  Si  j'y  tiens?  C’est  stupide,  ce  que  tu  dis 
làl  Lorsque  tu  me 'serrais  contre  toi  et  que  je  te  don- 
nais  ma  bouche,  tu  ne  sentais  donc  pas  qu’elle  deve- 
nait  glacée?  Quelle  autre  indication  t’est  donc  néces- 
saire?  Mais  je  t’ai  déjà  expliqué:  j'ai  horreur  de  ce 
qui  peut  ressembler  à  une  surprise  et  je  veux  que 
l’abandon  que  je  ferai  de  moi-mème,  pour  ayoir  tou- 
te  signification,  soit  prémédité  et  complet.  Je  ne  suis 
pas  un  étre  mystérieux,  ni  insensible;  une  minute  di- 
vine  te  convaincra  de  tout  le  contraire  Seulement, 
cette  minute-là,  c’est  toi  qui  ne  la  désires  pas 
Michel.  —  Je  ne  la  désire  pas...  c’est  insensé  ce  que  tu 
dis  làl 

Henriette  —  Non,  tu  ne  la  désires  pas  bien,  comme 
je  le  voudrais;  tu  la  surprendrais  volontiers,  tu  ne 
veux  pas  la  préméditer...  tu  la  désires  comme  minu¬ 
te,  mais  tu  la  redoutes  dans  ses  conséquences,  et 
c’est  en  quoi  nous  différons.  Sois  sincère:  ai-je  rai- 
son? 

Michel.  —  C’est  vrai,  je  la  redoule 
Henriette.  —  Pourquoi? 

Michel.  — Pourquoi?  tu  le  sais  bien.  Parce  que  nous  ne 
sommes  pas  libres,  parce  que  nous  sommes  .  mariés... 

Tot  el  drama  d’aquestas  dugas  sensibili¬ 
tats  en  conflicte  —  segueix  dihent  en  Che- 
vassu — -omple  aquesta  escena.  Quan  la  com- 
tesa  s’allunya,  Michel  no  ha  pas  cedit  a  la 
ardenta  temptació.  Mentres  tant,  els  darrers 
invitats  han  marxat;  Michel  queda  sol  ab  sa 
muller,  que  li  tira  en  cara,  ab  bon  xich 
d’ironía,  sas  simpatias  manifestas  per  la  «in- 
telectual».  Un  fet  sens  importància  conver¬ 
teix  aquests  llampechs  d’estiu  en  oratge 
violent:  ab  la  pressa  de  la  marxa,  Henriette 
s’ha  deixat  demunt  de  la  taula  una  bosseta 
de  pell.  Suzanne  (la  muller  de  Michel)  s’a¬ 
dona  del  descuyt  y  agafa’l  preciós  saquet, 
una  mica  nirviosa ;  al  cap  de  poch  temps 
l’obre  y,  entre  mitj  dels  bibelols  propis  d’una 
dóna  elegant,  hi  veu  unas  cartas,  v  entre 
aquestas  una  de  lletra  del  seu  marit.  Michel 


vol  privar  que  la  llegeixi,  però  ella  la  llegeix. 
Es  una  carta  tota  cremanta  de  passió,  y  com 
que  Suzanne  ignora’l  drama  secret  que  ba¬ 
tega  en  la  conciencia  de  son  marit,  ha  de 
creure  forsosament  que  Michel  es  l’amant 
d’Henriette  de  Chouzé.  Es  endebadas  que 
aquell  vulgui  persuadiria  de  lo  contrari;  ella 
exclama  al  final  del  acte:  S’il  te  faut  une 
Jemme  pour  le  cerveau ,  une  autre  pour  Le  coeur, 
je  ne  suis  pas  assez  compliquée  pour  toi.  Ja  ne 
veux  pas  de  ta  pitié.  Va  rejoindre  tajuive .)) 

Quan  comensa’l  segón  acte,  Michel  y  la  ex- 
Madame  de  Chouzé  estàn  instalats  a  Paris, 
formant  la  més  tranquila  de  las  unions  lliu¬ 
res.  Fa  poch  qu’han  tornat  de  Jerusalém, 
ahont  anaren  a  fer  son  viatge  de  nuvis.  Ab 
motiu  d’aquest  romiatge,  Henriette  ha  reprès 
el  seu  antich  nom  de  Judith.  La  parella  es  fe- 
lissa.  No  se  sab  encara  ahónt  s’amaga.  Per’xò 
hi  ha  algú  qu’ho  ha  descubert:  un  amich  d’in¬ 
fantesa  de  Judith  Fucciani,  Lazare  Hoendel- 
sohn,  un  juheu  mitj  parisench  y  mitj  biblich, 
que  freqüenta  las  botigas  dels  marxants  d’an¬ 
tiguitats  y  trevalla  ab  un  ardor  místich  per 
l’assoliment  dels  destins  d'Israel,  s’ha  ente- 
rat  de  llur  domicili.  En  altres  temps  havia  flir- 
tat  un  xiquet  ab  Judith;  llurs  mans  s’havian 
acariciat  voluptuosament,  tot  girant  els  fulls 
de  las  Sagradas  Escripturas.  Al  cap  de  déu 
minuts  de  sa  arribada,  Lazare  ja  ha  demanat 
a  Michel  d’honorar  ab  sa  firma  una  lliga  hu- 
manitaria,  de  la  qual  es  fundador,  y  que 
s’anomena-  Paix  et  Harmonie.  Michel  li  con¬ 
testa  ab  una  mica  de  fredor.  « Lazare  est  un 
homme  distingué ,  une  intelligence  haule  et 
pure )),  diu  Judith  quan  es  fóra.  Y  aqui’s  pro- 
duheix  el  primer  topament  entre  Judith  y 
Michel.  Aquest  ha  promès  uns  articles,  però 
ha  refusat  qus  sa  firma  vagi  ab  las  dels  que 
forman  la  lliga.  Sa  estimada  no  sab  a  què 
atribuhir  aquests  dubtes:  suposantlos,  a  la 
fi,  inspirats  per  una  fonda  gelosia.  Y  ab  sas 
manyagas  envolcalla  al  feble  amant.  Un  duo 
exquisit,  al  final  del  que,  la  juheva,  torbada 
encara  pel  desitj,  amorosa  y  somrihenta,  li 
murmura  ab  obstinació,  en  mitj  d’una  carí¬ 
cia,  a  cau  d’orella:  « Tu  signerash) 

El  tercer  acte  agrava’l  lleuger  malestar 
qu’ havia  produhit  el  primer  contacte  de 
Michel  ab  un  sér  d’una  sensibilitat  dife- 
renta  de  la  seva,  però  encara  superior.  El 
saló  de  Judith  es  invadit  per  tots  els  seus 
correligionaris,  pel  Tout-Golghota  dels  es- 
trenos.  Es  Jerusalém  que  torna  sa  visita. 
Solsament  Michel  y  son  oncle  Emili  fan 
l’efecte  de  que  no  són  a  casa  seva:  stmblan 
dos  forasters.  Desgraciadament  es  impos¬ 
sible,  sense  vèureho  y  sentirho,  fer  ressaltar 
els  trets  enginyosos  y  profonds  ab  que  l’au¬ 
tor  va  marcant,  en  unas  animadíssimas  esce- 
nas  de  conjunt  en  que’s  parla  de  tot,  d’art, 
de  literatura,  de  política,  de  sociologia,  de 
religió,  etc...  la  irreductible  hostilitat  senti¬ 
mental  que  regna  entre  la  majoria  juheva  y 


JOVENTUT 


739 


la  minoria  cristiana  y  francesa  qu’omple  la 
sala.  La  rancúnia  vessa,  irònica  y  punyenta, 
de  totas  las  discussions,  fins  qu’esclata  soro¬ 
llosament:  Michel  acaba  d’ensenyar  el  cami 
de  la  porta  a  un  discutidor  dels  més-desver- 
gonyits  e  insoportables,  al  jove  juheu  Vo- 
wenberg,  que  si  en  alta  veu  insulta  als  mili¬ 
tars  y  per  lo  tant  al  germà  de  Michel  qu’ho 
es,  de  sota-mà  fa  una  cort  descarada  a  Ju- 
dith. 

Es  inútil  dir  que  Michel  y  Vowenberg 
quedan  desafiats,  y  que  la  reunió  s’esvaheix 
com  per  encant;  tothòm  se’n  va,  fins  el  doc¬ 
tor  Lordau,  que  no  es  altre  que’l  famós  es¬ 
criptor  semita  Max  Nordau,  a  qui  en  Don- 
nay  fa  dir  cosas  molt  graciosas.  L’oratge 
continúa  més  violent  qu’avans,  donchs  la 
electricitat  s’ha  condensat  en  las  figuras  dels 
dos  protagonistas,  qu'en  una  escena  fortís- 
sima  s’adonan  tot  de  cop  del  abim  que’ls 
separa,  y  en  la  que’l  cristià  y  la  juheva  com¬ 
baten  desesperadament,  exaltant  las  quali¬ 
tats  de  sa  rassa  respectiva. 

Judith. — II  n’a  pas  été  provocant  (i),  il  a  dit  des 
choses  très  justes  C’est  toi  qui,  maintenant,  ne  sais 
quoi  inventer  pour  excuser  ta  mauvaise  humeur.  II 
est  facile,  pourtant,  d’en  deviner  la  véritable  cause. 
Tu  as  appris  que  ta  femme  allait  sa  reraarier,  alors, 
ça  t’a  donné  une  crise  de  traditionnalisme.  Parbleu! 
c’est  toujours  la  mème  chose. 

Michel.  —  Tu  es  en  admiration  devant  lui,  devant  son 
outrecuidance  insupportable,  son  insolence  tumu1- 
tueuse,  son  arrivisme  féroce,  sa...  sa  méchanceté  et  ce 
don  superieur  qu'il  possède  d’étre  antipathique. 
D’ailleurs,  pour  toi,  il  n’y  a  que  les  juifs  qui  soient 
intelligents,  qui  aient  de  l’esprit,  du  talent  et  du  gé- 
nie.  Us  ont  toutes  les  quabtés,  tous  les  dons  avec  le 
moyen  de  s’en  servir;  eux  seuls  possédent  le  sens  de 
la  vie! 

Judith.  —  C’est  incontestable:  le  sens  de  la  vie,  ils  le 
possédent  plus  que  vous  autres.  Us  savent  ce  qu’ils 
veulent,  et  ils  veulent  ètre  hereux;  ils  sont  lògiques,  la 
raison  les  guide;  ils  ne  s’embourbent  pas  dans  les 
ornières  de  la  routine;  ils  ne  nient  pas  le  progrés,  ils 
y  croient  ardemment  et,  comrae  ils  ne  sont  pas  des 
indifferents  et  des  aquoibonistes,  comme  la  plupart 
d’entre  vous,  ils  vous  dépassent,  ils  sont  les  premiers 
en  tout,  et  c’est  cela  que  vous  ne  leur  pardonnez 
pas. 


Michel.  —  Oui,  j’en  suis  bien  revenu  de  la  supériorité 
d’Israél.  Par  quels  moyens  sont  ils  les  premiers? 
Judith.  —  Par  leur  intelligence  et  par  leur  volontél 
Michel.  —  L’Intelligence!  tu  n’as  que  ce  mot-là  à  la 
bouche:  mais  l’Intelligence  n’a  pas  plus  de  droits  à 
notre  admiration  que  la  force  musculaire.  C’est  un 
don,  voilà  tout,  et  qui  n’est  pas  admirable,  s’il  ne 
s’accompagne  pas  des  vertus,  de  sentiments  géné- 
reux,  de  bonté  véritable  et  de  délicatesse. 

Judith.  —  La  bonté  et  la  générosité  sont  des  dons,  si 
tu  vas  par  là,  et  qui  peuvent  étre  néfastes,  s’ils  ne 
s’accompagnent  pas  de  discernement  et  de  compré- 
hension.  Nos  sentiments  et  notre  sensibilité  sont 
aussi  profonds  qne  les  vótres;  mais  nous  ne  connais- 
sons  pas  la  sentimentalité  ni  la  sensiblerie,  ni  l’ac- 

(i)  Parla  de  Vowenberg. 


ceptation  de  la  sohffrance  inutile,  tout  ce  que  vous 
devez  à  une  religion  déprimante  dont  les  prètres  ne 
sont  mème  pas  des  hommesl 


La  discussió  va  enverinantse  més  y  més, 
fins  que  l’insult  espetega  cara  a  cara  y  la 
ruptura  del  amants  es  imminent. 


Judith.  — Je  recevrai  ici  qui  me  plaira,  je  te  prie  de 
le  croire. 

Michel.  —  En  tout  cas,  il  y  en  a  un  que  tu  ne  rece- 
vras  pas,  je  t’en  reponds,  c’est  ton  Vowenbergl 

Judith.  —  Nous  verrons.  Tout  ça,  parce  qu’il  à  dit  que 
ton  soldat  de  frére  faisait  un  métier  d’imbécile..  il  a 
eu  raisonl 

Michel.  —  Pas  plus  que  ton  banquier  de  frére  ne  fait 
un  métier  de  voleurl 

JUDITH.  —  Ah!  prends  garde,  Michel,  prends  garde! 
J’ai  déjà  quitté  un  homme  avec  lequel  je  ne  pouvais 
pas  m’entendre,  comme  toi  Je  l’ai  quitté  parce  qu’il 
détestait  ceux  de  ma  race,  parce  qu’il  voulait  m’im- 
poser  ses  façons  de  voir  et  de  comprendre,  ou  plutót 
de  ne  rien  voir  et  de  ne  rien  comprendrel  Je  n’admet- 
trai  pas  devantage  que  tu  veuilles  m'imposer  les 
tiennes,  que  tu  prétendes  exercer  une  domination 
sur  mes  idées  qui  sont  a  moi,  eniends-tu,  à  moi,  ni 
un  contróle,  quel  qu’il  soit,  sur  mes  amitiés  Ça,  je 
ne  l’admettrai  jamaisl...  jamaisl  ou  plutót,  je  m’en 
irai... 


Per’xò  cal  reconèixer  qu’en  la  escena  an¬ 
terior  l’autor  no  generalisa  tal  com  se  pen¬ 
sa’l  públich,  es  a  dir,  que  no  treu  pas  de 
casa  als  juheus:  a  qui  treu  es  a  Vowenberg 
especialment,  y  a  conseqüència  del  insult. 
Aixis  ho  reconeix  Lazare  Hoendelsohn,  que 
arriba  després  de  la  batalla  entre  Michel  y 
Judith.  L’aprobació  d’aquest  profeta  en  re- 
dingote  salva  l’amor  propi  del  «poble  ele¬ 
git».  Però,  per  desgracia,  aquesta  escena 
fou  suprimida  després  del  ensaig  general,  y 
l’acte  queda  balder.  Un  altre  fet  que  resulta 
una  ilustració  lògica  dels  caràcters  porta  al 
poch  temps  la  ruptura  definitiva  entre’ls 
amants:  Judith,  ab  tot  y  el  desafio  concertat 
entre  Michel  y  Vowenberg,  fa  gestions  en 
favor  d’aquest  ultim  pera  que  pugui  obtenir 
un  bon  lloch  en  el  ministeri. 

Michel  Aubier,  abandonat  per  sa  estimada, 
a  qui  ell  estima  sense  tendresa,  pert  per  se¬ 
gona  vegada  la  seva  muller  Suzanne,  per  la 
qual  sent  una  tendresa  sens  amor.  En  una 
escena  delitosament  commovedora,  Suzanne 
se  li  presenta  en  son  gabinet  de  trevall  (som 
al  quart  acte)  pera  dirli  que  creu  haver  tro¬ 
bat  un  alberch  en  un  nou  matrimoni.  Però 
son  futur  espòs  viu  a  Alsacia  y  ella  neces¬ 
sita  que  Michel  fassi  un  sacrifici  pera  qu’ella 
pugui  organisarse  una  vida  nova:  que  re- 
nuncihi  a  veure  a  sos  fills,  qu’ella  s’endurà 
per  sempre.  Michel  consent  ple  d’amargura. 
Suzanne  se’n  va,  ab  els  ulls  entelats  pel 
plor,  y  ell  queda  sol.  Se  sent  feble,  quasi 
crudel,  incert,  però  es  simpàtich — diu  en 


740 


JOVENTUT 


Chevassu  — aquest  filosop  de  bona  fe,  que 
no  pot  posar  d’acort  sa  manera  de  pensar  y 
sa  manera  de  sentir. 

Es  hermosa — continúa  dihent  en  Che¬ 
vassu  —  la  escena  final  en  que  Judith  torna, 
també  a  despedirse,  però  bonament,  sense 
rancunias.  Y  els  llassos  se  desfan  tots  sols 
L’autor,  evocant  els  horitzons  del  passat, 
endolseix  d’un  sentiment  piadós  l’aspra  y 
dura  solidaritat  social  ab  l’espectacle  entre¬ 
vist  dels  desgraciats  germans  qu’abandona- 
ren  la  Judea  pera  empendre  son  llarch  viatge 
a  través  del  món...  y  de  la  historia.  Y  aquest 
titul,  un  poch  mistich,  Le  Rétour  de  Jérusa- 
lem ,  hi  escàu  a  n’aquesta  obra  tan  parisenca 
y  tan  viva,  y  la  embolcalla  d’una  resplandor 
llunyana  que  ve  d’Orient,  resplandor  que 
brilla  també  en  els  ulfs  y  en  els  vestits  de  ia 
juheva  Judith  Fucciani. 

L’autor,  en  un  llarch  prefaci  escrit  al  im- 
primirse  sa  comèdia  a  ca’n  Fasquelle,  de¬ 
clara  que  sa  obra  no  es  ni  anti-això,  ni  anti- 
allò ,  sinó  que  fou  escrita  en  un  sincer  esfors 
d’imparcialitat,  però’l  cas  es  que,  sigui  lo 
que  sigui,  part  del  públich  ovacionava  las 
frases  de  Judith,  y  altra  part  las  de  Michel, 
per  lo  que  ditas  parts  se  sabían. 

Creyèm  que  Le  Retour  de  Jèrusalem  tindrà 
poch  interès  pel  nostre  públich,  no  precisa¬ 
ment  perque  a  Barcelona  hi  faltin  juheus, 
sinó  perque  la  veritable  influhencia  yjras- 
cendencia  de  la  qüestió  semita  aquí  no  se 
sent  ni  poch  ni  molt.  Sols  quedarà  l'obra 
purament  artística,  que  creyèm  que  serà  ben 
representada  per  part  de  la  Jane  Hading, 
que  pot  fer  una  ((Judith»  superba  y  per  part 
d’en  Le  Bargy,  qu’ha  d’ésser  un  ftMichel» 
admirable.  Ara,  els  demés,  veyàm  si  seràn 
com  el  posat  d’escena  de  nostre  pobre  Prin¬ 
cipal,  es  dir,  dolents  e  indignes  d’una  ciutat 
que  vol  passar  per  culta. 

Salvador  Vilaregut 


COMUNICAT 

Barcelona,  5  novembre  1904. — Senyor  don 
Lluís  Via. — Estimat  amich:  Als  que  ja  som 
vells,  vol  dir  que  ja  fa  temps  breguèm  ab  las 
asprors  de  la  vida,  no’ns  venen  de  nou  las 
injusticias;  mes  quan  aquestas  injusticias 
procedeixen  de  gent  a  qui  un  hom  considera 
y  estima,  la  punyida  es  més  forta,  y  per  tant 
més  dolorosa  la  impressió  rebuda.  Y  això 
m’ha  passat  a  mi  al  llegir  la  ressenya  que  del 
Consell  General  de  la  Unió  Catalanista  fa’l 
darrer  número  de  Joventut. 

No  es  que  jo  vulgui  regatejar  a  ningú’l 
dret  de  discrepar  de  ma  opinió  en  l'assumpto 
que’s  debatia,  y  de  trobar  qu’ab  mas  llargas 
disquisicions  vaig  fer  pesada  la  discussió; 
no  es  tampoch  que  m’hagi  ferit  greument  el 


to  ab  que  de  mi’s  parla,  ni  l’ambigüitat  re¬ 
sultant  d’allò  que’s  diu  en  la  ressenya  citada, 
de  que  ja  es  hora  que  presentin  la  cara  lots 
els  que  són  dintre  de  la  Unió ,  ambigüitat 
que  pot  fer  pensar  a  qui  no’m  conegui  que 
jo  algún  cop  l’he  amagada;  no,  amich  meu, 
no.  Tot  això  pot  haverme  molestat  un  xich, 
no  per  altra  cosa  sinó  per  venir,  com  li  deya, 
de  gent  amiga;  mes  lo  que  m’ha  ferit  en 
gran  manera  es  la  evident  parcialitat  ab 
qu’està  feta  la  ressenya,  parcialitat  que  pug¬ 
na  ab  la  conducta  que  sol  seguir  aqueix  pe- 
riòdich,  y  que  vull  creure  deguda  no  més 
que  a  la  passió  de  moment  o  a  la  extremada 
fogositat  d’algún  neòfit  a  qui  sembla  con- 
dempnable  heretgia  tot  lo  que  no  sigui  cega 
sumissió  a  la  Junta  Permanent  de  la  Unió 
Catalanista. 

En  efecte:  a  més  de  que  certs  comentaris 
no  són  propis  d’una  relació,  qu’ha  d’ésser 
solsament  la  exposició  de  fets,  y  estarian 
més  en  son  lloch  en  un’ahra  secció  del  pe- 
riòdich,  la  ressenya,  pera  ésser  justa,  havia 
d’explicar  els  meus  arguments,  o  al  menys 
els  principals,  del  mateix  modo  qu’explica’ls 
oposats;  y  no  havia  de  dir  que’s  concretaren 
càrrechs,  quan  ni  un  sol  dels  que’s  varen 
apuntar  se  refereix  a  cap  acte  fet  per  las 
Juntas  de  las  societats  qu’estavan  en  discus¬ 
sió,  sinó  solsament  a  conversas  de  penya,  0 
a  conferencias  particulars,  de  las  quals  seria 
la  més  gran  injustícia  ferne  responsables  a 
las  corporacions  en  pes. 

Ademés,  pera  ésser  plenament  imparcial 
la  referida  crònica,  havia  de  procurar  dar 
idea  del  esperit  predominant  en  mas  pa- 
raulas,  reproduhint  las  consideracions  que 
vaig  fer  respecte  a  la  mala  impressió  qu’en 
nostres  companys  de  fóra  fan  aqueixas  dis¬ 
cussions  de  personas,  y  aqueixas  excomu- 
nions  ab-irato ,  y  aqueixas  separacions  en 
colletas,  que  tan  sovint  els  traban  de  mans 
pera  empendre  res  de  pràctich  en  las  respec- 
tivas  localitats,  v  que  tan  sovint  també,  per 
sòrt  0  per  desgracia,  qu’això  no  es  ara  hora 
d’esbrinarho,  paran  en  reconciliacions  dels 
qu’avans  s’havían  tirat  els  plats  pel  cap,  y 
en  renyinas  dels  qu’ahir  semblavan  carn 
y  ungla,  de  tan  units  qu’estavan. 

Això  entench  jo  qu’havía  de  dir,  pera  es¬ 
tar  a  l’altura  de  la  fama  d’amiga  de  la  justí¬ 
cia  que  tan  ben  guanyada  té  Joventut,  y 
aixis  confio  ho  entendrà  la  rectitut  de  vostè. 

Y  per’acabar,  permetim  que,  una  vegada 
més,  desde  mon  retiro,  recomani  a  tots  la 
tolerància,  no  en  las  paraulas,  sinó  en  els 
fets.  Recordemnos  de  lo  que  deya  en  Vol- 
taire:  «De  debilitats  y  d’errors  hem  sigut 
tots  pastats;  perdonemnos  recíprocament  las 
faltas  y  las  tonterías:  aquesta  es  la  primera 
lley  de  la  naturalesa.»  Guardèm  las  nostras 
fogositats  pera  combatre  sense  descans  els 
que  detentan  la  personalitat  de  Catalunya, 


JOVENTUT 


74i 


que’l  temps  que  peidém  en  tirarnos  en  cara’ls 
nostres  defectes,  el  robèm  a  la  causa  de  la 
patria.  Perque  la  nostra  missió  en  tant  que 
catalanistas,  no  es  la  de  donarnos  mútua¬ 
ment  llissons  d'oitodoxia  ab  pertinaciq  bi- 
santina,  sinó  lluytar  tots  a  la  una  pera  ende¬ 
rrocar  el  castell  d’absorció  y  de  humiliacions 
en  que  viu  presonera  Catalunya.  A  n’aquest 
dever,  qu’entench  ens  imposa  a  tots  el  titul 
de  catalanistas  qu’ab  tant  d’orgull  osten- 
tèm,  m’he  subjectat  jo  sempre,  donant  sem¬ 
pre  la  cara  y  sense  defugir  may  cap  respon¬ 
sabilitat.  Y  si  aquesta  ma  conducta  de  tota 
la  vida,  y  ademés  l’amistat  que  tinch  a  Jo¬ 
ventut  me’n  fan  mereixedor,  jo  li  prego  que 
publiqui  aquesta  carta  ( i ),  com  li  prego  també 


(i)  Queda  complagut  nostre  estimat  comunicant. 
Permètins  ara  qu’ab  tota  franquesa  li  fem  algunas  ob¬ 
jeccions. 

Dugas  qualitats  essencials  distingeixen  al  senyor  Su- 
noi,  qualitats  que’s  manifestan  en  tots  sos  actes  y  qu’en 
l’anterior  lletra  no  deixan  pas  de  traslluhirse.  Es  la 
primera  sa  bona  fe,  que  tan  apreciable’l  fa  als  ulls  dels 
que  som  amichs  seus,  molt  més  tal  volta  de  lo  qu’ell  se 
pensa;  y  es  la  segona  sa  excessiva  suspicàcia,  que  sovint 
el  ta  mostrarse  oficiós,  ja  en  defensa  pròpia,  ja  en  de¬ 
fensa  d’uns  o  altres  amichs  pels  quins  moltas  vegadas 
sense  necesitat  s’interessa,  portat  de  son  amor  al  just 
medi  y  de  son  horror  a  funestos  apassionaments.  Pera 
citar  sols  un  exemple,  recordarèm  sa  actitut  de  la  darre¬ 
ra  Assamblea  de  la  Unió  Catalanista  y  sas  ulteriors  rec¬ 
tificacions  en  la  prempsa  en  favor  d’alguns  amichs  pro¬ 
testants  que  no  li  agrahiren  pas  Es  el  premi  que  solen 
obtenir  sempre  las  bonas  intencions  del  senyor  Sunol. 

L’excès  dè  suspicàcia  li  fa  veure  moltas  vegadas  al 
senyor  Sunol  lo  que  no  existeix.  Aixís  arriba  a  creure 
qu’en  la  ressenya  que  del  ultim  Concell  General  de 
la  Unió  Catalanista  publicà  Joventut  se  l’aludeix  a 
n’ell  quan  se  diu  que  ja  es  hora  de  que  presentin  la 
cara  tots  els  que  són  dintre  de  la  Unió.  Si  alguna  per¬ 
sona  hi  ha  que  no  pugui  de  cap  manera  donar  una  fal¬ 
sa  interpretació  a  aquestas  paraulas,  es  el  senyor  Sunol, 
donchs  ell  va  sentir  lo  que  deya  l’Oriol  Martí  y  pogué 
compendren  el  sentit  veritable.  «Ja  sé  que  molts  me  diu- 
hen  pare-pedas  -  digué’l  senyor  Sunol,  —  però  això 
no’m  fa  res;»  y  en  Martí  li  replicà  que  precisament 
aquest  excés  de  benevolensa  es  lo  que  fa  que  un  se  con¬ 
verteixi  inconscientment  en  tapa-bruts 

Diu  el  senyor  Sunol  que  no’s  pogueren  concretar 
càrrechs  en  dit  Consell  General,  quan  ni  un  sol  dels 
que’s  varen  apuntar  se  refereix  a  actes  realisats  oficial¬ 
ment  per  las  societats  qu’estavan  en  discussió,  per  lo 
qual  es  injust  fer  responsables  a  n’aquestas  dels  actes 
particulars  de  sos  individuus.  Sobre  això  hi  hauria  tant 
y  tant  qu’objectar,  y  nosaltres  respectèm  tant  la  lliber¬ 
tat  individual  dels  socis  d’aytals  entitats,  que  no’ls  vo- 
lèm  acusar  a  n’ells,  ni  volèm  titllar  de  mal  disciplina- 
das  a  ditas  entitats  dintre  de  la  Unió  sinó  senzillament 
calificarlas  de  poch  sinceras  o  poch  Ueals  en  quant  no’s 
declaran  oficialment  en  oberta  rebeldía  en  comptes  de 
mantenirse  en  rebeldía  sorda;  y  ens  caiificaríam  d’hipò- 
critas  nosaltres  mateixos  si,  sabent  això  com  sabèm,  no 
ho  haguéssim  exposat  en  el  Consell  darrer.  Es  molt 
discutible  si  eran  o  no  oficials  els  actes  d’aquellas  enti¬ 
tats:  per  això’ns  limitavam  a  demanar  que’s  fes  constar 
que  se’ls  havia  vist  ab  pena,  y  lo  que  proposavam  era 


que’m  tingui  sempre  com  a  son  lleal  amich 
y  servidor. 

Antoni  Sunol 


que  aquellas  societats  els  desaut  risessin,  en  quin  cas 
no  hi  hauria  res  més  que  fer,  o  si  n  fessin  solidarias  y 
allavors  hauríam  discutit  si  1’.  monestació  de  que’s 
parlava  devia  convertirse  en  expulsió. 

En  lo  que  discrepèm  en  absolut  del  senyor  Sunol  es 
en  qu’ell  sols  fa  cas  de  las  veritats  oficials,  mentres  que 
nosaltres  creyèm  que  hi  ha  veritats  més  verdaderas  a 
voltas  que  aquellas  Y  una  d’aquestas  veritats  es:  que 
la  conducta  de  las  aludidas  enl  tats  enfront  de  certs 
fets  de  sos  socis  no  fou  tan  clara  y  lleal  com  creyèm 
que  devia  ésser.  Per  això  procedia  l’amonestació  Tant 
de  bo  que  a  conseqüència  d’ella  protestessin  ja  que  no 
sapigueren  ferho  avans.  Però  ja  veurà’l  senyor  Sunol 
com  no  ho  fan. 

El  senyor  Sunol  ens  creu  obcecats  e  injustos,  y  ell 
sí  qu’està  injust  ab  nosaltres  quan  suposa  qu’en  nostre 
puritanisme  pueril  condempnèm  tot  lo  que  no  sia  cega 
sumissió  a  la  Junta  Permanent  de  la  Unió  Catalanista 
Probas  té  donadas  nostre  periòdich  de  sa  independèn¬ 
cia  de  criteri,  donchs  malgrat  haver  tingut  sempre  un 
de  sos  redactors  en  là  Junta  Permanent,  may  ha  dubtat 
d’insertar  en  sas  planas  las  protestas  que  se  li  han  en¬ 
viat  contra  la  entitat  capdal  del  Catalanisme;  però  en 
cambi  ha  sabut  demostrar  de  quina  manera  poden 
agermanarse  la  independencia  del  criteri  individual  ab 
la  disciplina  de  las  accions  colectivas.  Joventut  lo 
que  vol  són  actituts  francas  en  tothóm,  tant  en  els  di¬ 
rectors  com  en  els  dirigits,  donchs  la  franquesa  suposa 
procedir  lleal,  y  la  llealtat  engendra  mutuu  respecte. 

Agrahím  al  senyor  Sunol  las  bonas  paraulas  que  a 
Joventut  endressa,  si  bé  creyèm  que  nostre  periòdich 
no  està  exempt  de  defectes,  com  no  n’estèm  nosaltres. 
Es  tan  difícil  qu’en  el  periodisme,  qu  ha  de  bregar  ab 
las  impressions  del  dia,  hi  resplandeixi  sempre  aquell 
esperit  ample  que  tots  creyèm  tenir  y  que  sovint  veyèm 
esvanirse  com  fum  en  els  que  semblavan  més  serens, 
bell  punt  se  troban  en  cl  cas  de  de.-cendir  al  migrat 
terreny  de  la  lluyta!  Això  no  ho  oblidèm;  y  en  proba 
de  que  no  ho  oblidèm  y  de  que  tenim  més  de  sincers 
que  d’apassionats  (si  bé  això’l  senyor  Sunol  no  ho  dubta), 
y  que  reconeixèm  la  veritat  sia  allà  hont  sia,  ens  decla- 
rèm  en  un  tot  conformes  ab  allò  que  diu  de  que  «las 
excomunions  y  las  separacions  en  colletas  paran  so¬ 
vint  (y  es  irrissoril)  en  reconciliacions  dels  que  avans 
s’havían  tirat  els  plats  pel  cap  y  en  renyinas  dels  que 
ahir  semblavan  carn  y  ungla  de  tan  units  qu’es¬ 
tavan.» 

Segons  el  senyor  Sunol,  això  era  lo  que  devia  dir 
Joventut  al  fer  la  ressenya  del  darrer  Consell  de  la 
Unió.  Mes  si  això  no’s  deya  en  la  l’esmentat  report, 
quelcom  molt  semblant  estava  contingut  en  altre  lloch 
del  mateix  número  (secció  de  novas),  ab  lo  que’l  senyor 
Sunol  podia  compendre  que  no  anèm  desprevinguts,  y 
que  donèm  a  cadascú  lo  seu,  sia  amich  o  no  ho  sia,  en 
bé  d’ell  y  propi,  y  per  lo  tant  en  bé  del  Catalanisme. 
No  som  partidaris  com  el  senyor  Sunol  de  las  con- 
temporisacions;  però  de  totas  maneras  Joventut,  que 
com  a  jove  es  aixelabrada,  sab  subjectar  quan  con- 
vé’ls  impulsos  del  cor  y  els  arranchs  jovenívols  a  las 
reflexions  del  cervell.  Clarament  ho  pot  veure  nostre 
comunicant,  quina  amistat  estimèm  en  lo  que  val  y  quina 
preuhada  colaboració  voldríam  que  fos  ben  freqüent 
en  aquestas  planas  pera  bé  del  Catalanisme. — Ll.  V. 


742 


JOVENTUT 


PARLEM  CLAR 

Bullen  fa  molt  temps  en  el  Catalanisme 
una  serie  de  qüestions  més  o  menys  amaga- 
das,  una  munió  de  petitesas  que  hi  ha  qui 
s’empenya  en  mantenir  encubertas. 

Estèm  en  un  periode  en  que  aquesta  efer- 
vescencia  comensa  a  traslluhirse  y  fins  a  ma- 
nifestarse;  emperò  encara  no  s’han  decidit 
nostres  elements  directors  a  feria  esclatar 
d'una  vegada.  Las  conversas  de  tauleta,  els 
conceptes  emesos  sotto  voce,  la  politica  de 
cafè,  els  personalismes  y  las  conspiracions 
de  portera  estàn  a  l’ordre  del  dia. 

Realment  es  llastimós  tenir  de  confessar 
públicament  aquests  greus  defectes;  y  l’espe¬ 
rit  s’acobardeix  y  el  dubte  y  el  -cansament 
s’apoderan  de  tots  els  que  tenen  fermas  con¬ 
viccions  autonomistas,  la  majoria  dels  quals, 
veyent  al  Catalanisme  per  aquests  viaranys, 
s’estàn  de  dir  que  camina  vers  el  més  xorch 
dels  suicidis. 

En  aytals  circumstancias  no’ns  hem  d’es¬ 
tranyar  de  veure  tan  freqüentment  usadas 
aquestas  amfibologias  sofisticas,  aquestas 
paraulas  de  doble  sentit  y  aquests  conceptes 
y  frases  no  definits  que  de  sobras  compre- 
nèm  que  no  poden  convèncer  a  ningú  y  que 
sols  serveixen  pera  despertar  recels  y  pre¬ 
vencions  contra  nostras  afirmacions  y  nos¬ 
tres  principis. 

Tothom  reconeix  erros,  tothom  veu  defec¬ 
tes,  y  tothòm  veu  solucions;  però  poquíssims 
s’atreveixen  a  patentisar  aqueixos  erros  ni 
aqueixos  defectes,  ans  al  contrari,  se  pretén 
ferlos  desaparèixer  amagantlos  y...  tothòm 
se  queda  ab  las  solucions  pera  exposarlas 
particularment. 

En  una  paraula,  no’s  parla  clar. 

Als  negres,  per  més  que  se’ls  hi  vegin  sos 
erros,  pera  no  disgustarlos  se’ls  hi  toleran 
moltas  vegadas  sas  exigencias  (la  tolerància 
avans  que  res!),  y  ab  els  vermells  per  idèn¬ 
tica  causa  succeheix  igual  (encara  que,  gene¬ 
ralment,  ab  aquests,  raras  vegadas  se  tenen 
tantas  contemplacions  com  ab  els  primers). 
Es  hora  d’acabar  ab  semblants  contempori- 
sacions  y  amfibologias,  y  es  hora  també  de 
descubrir  el  mal  y  posar  ben  de  manifest  la 
podridura;  es  hora  també  d’arrencar  l’oripell 
qu’encubreix  als  idols  de  cartró  y  als  dogmas 
rutinaris.  Fem  tot  això  y  abreviarèm  nostra 


tasca.  Definim,  però  definim  lo  menys  pos¬ 
sible  y  ab  tota  sinceritat;  limitèm  els  camps, 
classifiquèm  els  principis  y  las  finalitats  per 
sa  importància  y  per  sa  oportunitat,  y  clasi- 
fiquèm  també  als  homes  per  son  propi  pro¬ 
cedir  y  per  sos  pensaments,  may  per  las 
eventualitats  del  bombo ,  may  pel  favoritisme 
ni  per  sos  fets  passats,  que  poden  sempre 
ésser  anulats  pels  fets  presents. 

Aquest  estat  cntich  en  que  actualment  se 
troba’l  Catalanisme  ha  de  doldre  a  tots  els 
bons  catalans;  han  passat  molts  anys  desde 
que’s  proclamaren  els  principis  fonamentals 
y  ens  trobèm  al  present  dubtant  encara  de  las 
paraulas  qu’hem  d’usar  al  parlar  d’autonomia. 
Discutint  fins  ab  qualsevulga  que’stituli  cata¬ 
lanista,  no  enfondiu  pas  massa  certas  qües¬ 
tions  o  no  las  esmentèu  pera  res,  perque  en¬ 
cara  que’l  bon  sentit  s’hagi  imposat  y  fassi  ja 
molt  temps  que  d'una  manera  oficial  s’ha  de¬ 
clarat  que  certas  qüestions  no  afectan  a  la  es¬ 
sència  de  nostra  causa,  el  sol  fet  de  tractarlas 
podria  conduhir  (per  manca  de  lògica,  natu¬ 
ralment),  a  una  discrepància  de  criteri  que 
freqüentment  arribaria  a  afectar  els  fonaments 
del  programa  oficial  del  Catalanisme. 

'  Un  exemple  cullit  al  etzar:  Se  parla  de  la 
qüestió  religiosa,  y  el  creyent  se  neguiteja 
de  que’l  Catalanisme  no  porti  el  dictat  de 
catòlich;  y  a  la  inversa:  el  no  creyent  o 
l’adepte  d’una  escola  diferenta,  es  tan  tole¬ 
rant  (?)  que  no  s’atreveix  moltas  vegadas  a 
ingressar  en  els  rengles  catalanistas  per  no 
brassejarse  ab  els  elements  catòlichs.  ^Suc- 
cehirà  això  perque  uns  y  altres  no  expressan 
ab  tota  senzillesa  que  no  es  l’autonomisme 
lo  que  preocupa  privativament  son  modo  de 
pensar, |sinó  que,  portats  de  sa  intemperan- 
cia  sectaria,  no  poden  dominar  devant  de  la 
causa  deja  patria  las  sevas  mesquinesas  ni 
el  seu  fanatisme  mulsumà? 

^Ho  atribuhirèm  potser  a  la  manca  d’ilus- 
tració  social,  que’ns  priva  de  reflexionar  ab 
serenitat;  a  la  nostra  nirviositat  excessiva,  al 
afany  de  crear  adeptes  (y  no  crear  conven- 
suts),  o  a  la  influhencia  de  la  rassa  ponen- 
tina,  irreflexiva,  inconscient  y  yoluble?  Si  a 
lo  primer,  ilustremnos  pera  no  caure  en 
aquestas  ridiculesas  que’ns  desacreditan  als 
ulls  de  nostres  enemichs.  Y  si  a  lo  segón, 
a  l’afició  a  crear  adeptes,  pensèm  que  no’s 
*  rompen  tan  fàcilment  motllos  antichs,  ni’s 


JOVENTUT 


muda  de  creencias  en  quatre  dias.  Bona, 
excelent  y  oportuna  es  la  política  de  propa¬ 
ganda  que  s’esforsa  en  sumar  e'l  major  nom¬ 
bre  d’elements  possible,  sempre  que  aquests 
elements  novells  acceptin  a  conciencia  lo 
substancial  de  nostres  principis;  però  perni¬ 
ciosa  y  contraproduhent  es  aquesta  mateixa 
política  quan  s’oblida  de  las  conviccions  y’s 
fixa  únicament  en  el  nombre  de  sos  falsos 
adeptes.  Recordis,  si  no,  que  mentres  certs 
elements  catalanistas  varen  simbolisar  la 
protesta  del  comers  català  contra’ls  abusos 
de  la  política  madrilenya,  tota  la  nostra  gent 
de  negoci  va  acceptar  el  calificatiu  de  catala¬ 
nista  que  la  opinió  va  donarli;  però  quan  re¬ 
centment  ha  aparegut  un  Maura,  que  desde’l 
cor  mateix  de  la  meseta  central  s’ha  declarat 
defensor  y  paladí  dels  principis  conservadors 
v  utilitaris  que  tradicionalment  han  sigut 
propis  de  nostra  burgesia,  aquellas  classes 
acomodadas ,  aquellas  mateixas  forsas  neutras 
qu’ahir  se  deixaren  calificar  sense  protesta 
de  catalanistas ,  unànimament  y  sense  cap 
empatx  han  acceptai  joyosas  las  ayguas  bap- 
tismals  de  la  pica  del  maurisme. 

Hem  d’acabar  necessàriament  ab  aquesta 
política,  perque  tots  hi  guanyarèm.  De  no 
ferho  aixis,  preveyèm  un  fatal  pervindre  al 
Catalanisme.  De  moment',  els  innovadors 
caurém  en  la  excomunió  dels  vells  pontífexs, 
que  per  eterna  lley  social  se  resistiran  fins 
als  darrers  instants  contra  la  vigorosa  em¬ 
penta  de  la  joventut;  però  no  desmayèm  en 
nostres  propòsits,  segurs  de  que  a  ningú  més 
que  a  la  causa  de  Catalunya  interessa  la  vic¬ 
torià  de  nostres  ideals  revolucionaris,  que, 
resumillos  en  gracia  a  la  brevetat,  poden  re- 
duhirse  a  aquestas  dugas  afirmacions: 

Intransigència  en  tot  quant  se  refereixi  a 
l’acceptació  de  l’autonomia  integral  de  la  na¬ 
cionalitat  catalana;  y  llibertat  complerta  a 
predicar  y  trevallar  per  la  consecució  d’aques¬ 
ta  autonomia,  en  totas  las  escolas  y  en  tots 
els  matisos  socials,  politichs  y  religiosos, 
que  quant  més  deslligats  y  determinats  esti¬ 
guin,  més  facilitat  tindran  pera  trevallar, 
desde  sos  respectius  nucleus,  per  la  salut  de 
la  Patria.  — Manel  López  y  Coll 


743 

ENQUADERNACIONS 
ARTÍSTICAS 

A  ca  n  Parés  hem  vist  aquesta  setmana 
una  serie  de  volums  relligats  artísticament 
pels  enquadernadors  senyors  Anglada  y  Bas, 
baix  la  direcció  del  artista  en  Sebastiàju- 
nyent. 

Actualment  no  són  cosa  gayre  usual  els 
relligats  artistichs  fets  per  encàtrech  particu¬ 
lar  d’un  bibliòfil  0  amateur ,  y  encara  aquests 
solen  confiar  els  exemplars  més  preuhats  de 
llurs  coleccions  a  artistas  estranjers  que  te¬ 
nen  adquirida  universal  anomenada. 

Lo  més  freqüent,  y  es  lo  que’s  fa  en  la  nos¬ 
tra  ciutat,  es,  o  comprar  el  llibre  bo  y  en¬ 
quadernat  ab  la  tapa  feta  a  la  prempsa  de 
relleu  per  iniciativa  del  propi  editor  (en  quin 
cas  la  relligadura  es  un  producte  industrial 
exclusivament,  ahont  l’artista  no  hi  ha  inter¬ 
vingut  més  que  pera  projectar  la  cuberta),  o 
bé  ferlo  enquadernar  de  remesa,  un  cop  lle¬ 
git,  més  pera  restaurar  els  improperis  de  que 
ha  estat  victima  durant  la  lectura  que  pera 
avalorarlo  ab  un  refinament  de  bon  gust  de 
que  careixen  molts  que  tenen  llibres.  Aixis 
es  que  pocas  vegadas  veurèu  que  una  enqua¬ 
dernació  sia  apropiada  al  valor  material  del 
volúm  que  protegeix,  y  a  cada  pas  se  vos 
exhibiran  volums  que  costan  12,  15  0  20 
franchs  en  llibreria,  fets  relligar  aqui  a  6  ra- 
lets  y  bon  profit  la  pessa,  en  vergonyosa 
mitja  pasta,  0  en  mitja  tela  qu’es  encara 
pitjor.  {Què  menys  se  pot  fer  pera  un  llibre, 
si  val  la  pena  d’ésser  conservat  en  lloch  pre¬ 
ferent  d’una  biblioteca,  qu’esmersarhi  altre 
tant  com  lo  qu’ha  costat  pera  vestirlo  dig¬ 
nament  y  garantirne  la  conservació? 

Això  es  lo  qu’ha  cregut  del  cas  ferse  fer 
en  Junyent  en  alguns  dels  volums  predilec¬ 
tes  d’entre’ls  que  posseheix,  projectant  en¬ 
quadernacions  que,  execufadas  sobre  l’exem¬ 
plar  y  decoradas  ab  els  ferros  de  daurar  a 
mà,  fossin  dignas  del  contingut  del  llibre  y 
del  bon  gust  de  son  possessor.  Ja  no  calia 
pensar  en  restauracions  de  relligats  clàs- 
sichs,  d’en  Grolier  0  d’en  Maioli,  0  del  tipo 
creat  per  Le  Gascón;  això  encareix  de  tal 
manera’l  cost  d’una  biblioteca  qúe,  si  pot 
ferse  alguna  vegada,  es  tractantse  d’un  exem¬ 
plar  verament  excepcional,  apart  de  que  ja 
s’ha  perdut  molt  la  mena  dels  praticiens  a 
qui  podria  confiarsela  execució  d’aquells  tre- 
valls.  Es,  sens  dubte,  obehint  a  n’aquestas 
rahons  que  la  majoria  de  las  tapas  dels  lli¬ 
bres  exposats  a  ca’n  Parés  consegueixen  és¬ 
ser  artisticas  ,  no  pas  mitjansant  unenfar- 
fech  d’ornamentació  més  propi  de  trevalls 
d’orfevre,  sinó  ab  discreció  y  sobrietat,  ab 
recursos  sovint  senzills  y  d’una  execució  re¬ 
lativament  fàcil  pera  un  daurador  com  cal.  La 
tendencia  hi  es  manifesta  de  crear  un  tipo 
d’art  de  relligar  que  permet  ésser  adoptat  en 


744 


JOVENTUT 


el  nostre  temps  pels  aficionats  a  llibres  que 
no  disposan  dels  medis  d’un  Francisco  I  o 
d’un  Mazarino.Cal  encoratjar  aquestas  tenta- 
tivas  y  felicitar  avuy  als  senyors  Anglada  y 
Bas,  que  tan  bé  s’han  sabut  sortir  ab  la  seva 
interpretant  els  desitjós  d’en  Junyent. 

R.  Miquel  y  Planas 


REVISTA  MUSICAL 


Siegfried ,  Segona  jornada  de  L' Anell  del 
Nibelung ,  de  Ricart  Wagner,  traducció  cata¬ 
lana  adaptada  a  la  música  per  Xavier  Viura 
y  Joaquim  Pena.  L’«  Associació  Wagne¬ 
riana»,  seguint  son  propòsit  de  donar  a  co¬ 
nèixer  l’obra  sencera  de  Wagner,  ha  publi¬ 
cat  el  Siegfried ,  qual  text  germànich  ha 
sigut  fidelment  traduhit  al  català,  acompa- 
nyantlo’ls  traductors  d’un  complert  estudi 
temàtich  y  reproduhint  els  temas  y  figuras 
musicals  Aquest  estudi,  veritable  e  interes- 
santissim  anàlisis  musical  de  Siegfried ,  ha 
sigut  fet  per  en  Joaquim  Pena,  ajudat  pel 
director  artistich  de  l’«Associacio»  en  Mi¬ 
quel  Domènech  Espanol.  En  quant  al  caràc¬ 
ter  literari  de  la  traducció,  s’ha  de  lloar  la 
tasca  d’en  Viura  y  d’en  Pena;  qui  consulti 
las  traduccions  francesas  e  italianas  podrà 
convèncers  de  la  superioritat  que  sobre  de 
las  mateixas  té  la  publicada  per  l’«Associa- 
ció  Wagneriana»  de  Barcelona. 

Melodías 

En  Joaquim  Grant  ens  ha  remès  las  sis 
Melodías  qu’obtingueren  el  premi  del  Ate- 
neo  Barcelonès  en  la  Festa  de  la  Música  ca¬ 
talana.  En  Grant  se’ns  hi  presenta  com  a 
compositor  gens  vulgar,  com  a  coneixedor 
de  la  tècnica  musical  y  del  caràcter  intim  de 
la  música  de  nostre  poble.  Al  escalf,  donchs, 
de!  art  popular  ha  produhit  el  llorejat  músich 
sas  sis  Melodías ,  algunas  de  las  quals  són 
ben  delicadas,  com  per  exemple  Anyoransa  y 
Cansó,  notables  per  la  ingenuitat  v  frescor 
de  sa  melodia  y  pel  finíssim  y  pulcre  teixit 
armònich  ab  que  han  sigut  revestidas. 

En  J.  Coscolla,  autor  de  la  lletra,  no  ha 
estat  tan  encertat  com  el  músich,  sobre  tot 
ai  parlar  de  la  «arcaica  tristor»  de  la  nit, 
concepte  que  no  hem  pogut  entendre. 

Concert  Casals-Bauer 

Per  no  trobarnos  a  Barcelona  deixarem 
de  parlar  d’alguns  concerts  importantissims 
celebrats  no  fa  gayres  dias,  entre  ells  els  d’en 
Malats,  Associació  Musical,  y  el  primer  que 
donaren  Lis",  eminents  artistas  Pau  Casals  y 
Harold  Bauer. 

El  segón  concert  Casals-Baoer  (teatre  de 


Novetats),  fou  esplèndit.  Prou  coneguts  són 
del  públich  filarmònich  barceloní  abdós  pera 
que  tractèm  de  posar  de  relleu  extensament 
llurs  eminentíssimas  qualitats  de  concertis- 
tas.  En  Pau  Casals  es  un  colós  del  violoncel: 
tocarlo  millor  qu’ell  es  cosa  difícil.  Sa  sensi¬ 
bilitat  es  intensa,  sa  dicció,  pura  y  clara;  la 
noblesa  de  sa  execució,  si  el  llegidor  ens 
permet  la  frase,  es  tan  gran  com  la  que  més 
pugui  esserho.  En  Casals  es  respectuós  ab 
els  mestres  a  qui  interpreta;  es  un  fervent 
adorador  del  art  diví,  que  considera  com  una 
religió  digna  de  tots  els  sacrificis,  de  totas 
las  abnegacions.  Ab  el  violoncel  a  la  mà,  en 
Pau  Casals  es  el  gran  admirador  dels  grans 
mestres;  son  trevall  es  quelcom  més  que  un 
trevall  personal,  es  la  presentació  de  llurs 
obras,  vivas  y  animadas.  En  Pau  Casals 
no’ns  fa  tan  sols  ohir  las  notas:  ens  envolta 
d’aquella  atmosfera  poètica  que  creavan  els 
genis  de  la  música  al  ensemps  qu’omplianla 
pauta  de  notas,  atmosfera  que  no  tothom 
pot  evocar.  Tal  es  aquest  violoncelista  qu’es 
més  genial  quan  interpreta  las  obras  dels 
músichs  més  genials:  en  Pau  Casals  es  un 
colós  quan  interpreta  las  obras  dels  colossos 
Hàndel.  Johannes  Brahms  y  Cèsar  Rranck. 

En  Bauer  es  un  digne  company  d’en  Ca¬ 
sals:  sa  execució  es  brillant  y  alhora  seriosa. 
La.  manera  com  interpretà  la  Sonata  en  la 
bemol  [ op.  iio)  de  Beelhoven,  pot  posarse 
com  a  model  d’interpretacions  pianisticas. 

Tant  en  Casals  com  en  Bauer  foren  salu¬ 
dats  ab  xardorosas  ovacions  pel  públich 
qu’omph’l  teatre  de  Novetats  la  nit  del  7  del 
present  mes. 

Geroni  Zanné 


SALA  PARÉS 

En  Ros  y  Güell,  ja  conegut  per  anteriors 
exposicions,  es  un  dels  joves  que  trevallan  ab 
fe  y  entusiasme.  En  las  obras  qu’exposa  ac¬ 
tualment  s'hi  nota  un  notable  avens  sobre 
las  obras  que  li  vegerem  l’any  passat.  A  nos¬ 
tre  entendre  sobressurt,  entre  las  que  té  ac¬ 
tualment  en  la  Sala  Parés,  la  titulada  For¬ 
miguers  y  senyalada  ab  el  número  5.  Es  un 
paisatge  molt  ben  observat,  armònich  de  co¬ 
lor  y  resolt  ab  forsa  sobrietat.  Sobressurt 
també  per  son  valor  decoratiu  y  per  lo  ben 
escullit  del  motiu  el  que  porta’l  número  1 
titulat  Primeras  neus  (Montseny).  Els  Aygua- 
molls  de  Riudellots  figura  també  entre’ls 
escullits.  De  la  costa  catalana  exposa  també 
una  serie  d’impressions,  entre  las  que  són 
dignas  de  menció  especial  per  sa  valentia  Els 
Riells  de  la  Escala,  y  per  lo  simpàtichs  de  co¬ 
lor  els  Núvols  a  Pani  y  la  Nota  de  tarda ,  els 
dos  fets  a  Cadaqués. 

En  las  obras  actuals  s’hi  notan  bonas 
qualitats  d’observador,  y  comparadas  ab  las 
obras  exposadas  anteriorment,  són  més  ar. 


JOVENTUT 


745 


mònicas  y  més  complertas.  No  dubtèm  qu’en 
Ros  y  Güell  seguirà  ab  èxit  el  bon  camí 
qu’ha  emprès,  y  a  no  trigar  gayre  esperèm 
vèurel  figurar  entre’ls  millors  paisatgistas 
de  la  nostra  terra. 

Hi  ha  també  exposada  ea  un  costat  de  la 
sala  una  serie  de  paisatges  originals  d’en 
Baixas,  entre’ls  que  resulta  interessant  un 
que  hi  ha  uns  xicots  pescant  en  un  riu,  però 
el  que  reuneix  més  condicions  pictòricas  es 
un  que  hi  ha  una  casa  a  l’ombra  y  un  tros 
de  montanya  illuminada  pel  sól  de  tarda. 

S’exposan  ademés  un  estudi  de  figura  de 
la  senyoreta  Elvira  Malagarriga  y  un  retrat 
pintat  pel  senyor  Marquès. 

Sebastià  Junyent 


REVISTA  DE  REVISTAS 

El  darrer  número  del  Mercure  de  France  (Pa¬ 
rís)  publica  un  interessant  trevall  d’Edouard 
M’aynial  sobre  Guy  de  Maupassant  et  Ga¬ 
briel  d' Annunzio ,  posant  en  evidencia  l’ana¬ 
logia  de  temperament  d’abdós  escriptors, 
qu’en  sas  obras  han  demostrat  predilecció 
per  uns  mateixos  assumptos,  sugerits  sens 
dubte  per  la  naturalesa  del  pais  hont  rebe¬ 
ren  sas  primeras  impressions.  Del  estudi  de 
M.  Maynial  se’n  deduheix  que  l’escriptor 
francès  ha  influhit,  no  obstant,  d’una  manera 
extraordinària  sobre  l’escriptor  italià,  su- 
ministrantli  abundants  motius  d’inspiració 
qu'en  D’Annunzio  s’ha  assimilat  y  ha  trans¬ 
format  ab  els  maravellosos  recursos  de  son 
lirisme  luxuriant.  L’articulista  cita  fragments 
de  las  Novelle  delia  Pescava ,  en  que  Maupas- 
sant  apareix  quasi  literalment  traduhit  per 
D'Annunzio,  qui  no  per  això  deixa  un  mo¬ 
ment  en  perill  sa  originalitat;  la  seva  missió 
sembla  que  sia  « italianisar ,  convertir  en  ma¬ 
tèria  personal  y  adaptar  al  geni  de  sa  rassa 
las  ideas  y  las  imatges  escampadas  per  las 
altras  literaturas  europeas.»  «En  D’Annun¬ 
zio,  donchs,  desmenteix  aquesta  frase  més 
espiritual  que  justa:  En  literatura,  quan  se 
despulla  a  un  home,  cal  cuydarse  d’assessi- 
narlo.» 

Hi  ha  altres  trevalls  de  Jean  Morel:  Aux 
confins  de  deux  cultures:  le  Théàtre  alsacien , 
y  de  Eugéne  Morel:  Le  Public  et  la  Biblio- 
thèque  Nationale ,  que’s  llegeixen  ab  gust.  La 
Revue  du  mois  es  notabilissima . 

La  Renaissance  Latine  (París)  publica  inte¬ 
ressants  trevalls  de  Léon  Seché,  Hemry  Bor- 
deaux,  Albert  Gayet,  etc.  Són  interessants  las 
Impressions  de  Sibèrie'  et  de  Russie ,  d’Albert 
Métin.  La  secció  La  Vie  Latine  conté’l  but¬ 
lletí  polítich  d’Europa  y  Amèrica,  y  algunas 
observacions  sobre’l  moviment  intelectual 
d’Italia  y  d’Espanya,  .fentse  una  disquisició 
critica  sobre’l  drama  d’en  Galdós  El  Abuelo. 

La  Revue  du  Bien ,  L' Internationale,  Le 


Mènèstrel  y  L' Européen  (Paris),  publican  im¬ 
portants  trevalls  en  sos  darrers  números.  Le 
Mènèstrel  continúa  mostrantse  a  envejable 
altura  com  a  revista  d’informació  musical,  y 
L' Eüropéen  ofereix  com  sempre  una  nodrida 
informació  sobre  la  política  internacional. 

La  Lectura  (Madrid).  S’hi  llegeixen,  entre 
altres,  articles  de  José  Gascón  Marín  sobre 
La  reforma  electoral  en  el  Senado ,  y  de  Ma¬ 
nuel  Ugarte  sobre  La  colonización  francesa 
en  Argelia.  La  secció  bibliogràfica  es  molt 
nodrida.  En  ella’l  crítich  Zeda  (F.  Villegas), 
ocuparftse  de  l’obra  d’en  Pagano  A  través  de 
la  Espana  literaria ,  s’aprofita  pera  dir  a 
nostre  company  en  Pompeyus  Gener  unas 
quantas  gracias  sense  idem.  Cap  judici,  cap 
pensament:  al  pobre  Zeda' s  veu  que  li  fan 
tan  poca  gracia'\s  catalanistas,  que’l  desta- 
rotan  fins  a  ferli  perdre  la  grada  pròpia,  si 
es  quemay  n’ha  tingut.  Resultat,  qu’en  Zeda 
parla  del  llibre  d’en  Pagano  y  no’n  diu  res 
perque  ho  sab  què  dir. 

Nuestro  Tiempo  (Madrid).  Tenim  a  la  vis- 
ta’l  número  del  passat  setembre,  quin  primer 
article,  titulat  En  el  fondo  del  pais  y  firmat 
per  en  Salvador  Canals,  es  de  lo  millor 
qu’hem  llegit  d’aquest  notable  publicista. 
Sense  qu’estiguèm  conformes  ab  ell  en  tot 
lo  que  diu  de  la  gestió  política  d’en  Maura, 
lo  cert  es  que  sas  apreciacions  sobre  l’atrofia 
moral  y  material  d’Espanya  y  sobre  la  vacuitat 
dels  politichs  en  general,  són  d’una  clarivi¬ 
dència  remarcable.  En  aquests,  en  els  polí- 
tichs,  censura,  més  que  la  mala  fe,  la  igno¬ 
rància  y  desconeixement  absolut  del  país 
que  volen  regir.  Aquest  desconeixement  se 
nota  especialment  ara,  quan  han  tornat  de 
sos  viatges  estiuhenchs: 

Han  viajado,  sí,  pero  ^cómo?  Los  de  arriba,  para 
que  los  aplaudan  los  amigos  y  los  elogien  los  periódi- 
cos,  tarabién  amigos;  los  del  medio,  para  que  los  de 
arriba  los  vean  y  los  recompensen;  los  de  abajo,  para 
recibir  de  los  de  arriba,  al  través  de  los  del  medio,  un 
poco  de  fuerza  con  que  dar  unas  vueltas  mas  al  torni- 
quete  en  que  ahogan,  no  à  Espana,  QUF.  Espana  ya  NO 
existe,  sino  las  últimas  esperanzas  de  que  resucite  y 
arroje  de  sus  hombros  el  sudario  blanco  de  la  incons¬ 
ciència  con  que  va  camino  del  limbo... 

Hojas  Selectas  (Barcelona).  El  número  de 
novembre  d’aquesta  interessant  revista  que 
publica  la  casa  Salvat  es  ben  digne  dels  an¬ 
teriors,  tant  per  son  text  com  per  sa  esplèn¬ 
dida  ilustració,  figuranthi  articles  literaris  y 
científichs,  d’informació  històrica  y  d’actua¬ 
litat.  Mereixen  citarse  Exequias  reales ,  per 
F.  Climent  Ferrer;  La  edificación  urbana  en 
Buenos  Aires ;  Recuerdos  de  Madagascar ,  per 
Javier  Digout;  La  guerra  en  el  Extremo 
Oriente ,  per  Fernando  Altolaguirre;  La  coro- 
nación  de  Pedro  I  de  Servia;  Fuentes  monu- 
mentales  suizas ,  etc. 

Revista  Social  (Barcelona).  El  número  de 
novembre  d’aquesta  revista  de  tendencias 
catòlicas  però  quina  missió  filantròpica  es 


JOVENTUT 


746 

remarcable,  conté  importants  trevalls,  com  agost  conté  una  serie  de  coníerencias  y  dis- 

el  dedicat  per  en  Ramón  Albó  y  Marti  a  cursos  del  Doctor  Torras  y  Bages. 

Los  católicos  alemanes  y  su  acción  social.  Ademés  són  remarcables  els  números  da- 
Es  curiós  també  l’article  sobre  la  Debi-  rrerament  rebuts  de  las  revistas  La  Ilha  Gra- 


lidad  econòmica  de  Espana,  firmat  per  Juan 
de  Dios  Blas,  com  també  Las  huelgas  en 
Barcelona  y  sus  resultados  en  igoy,  per  V.,  y 
la  Crònica  del  movimiento  social ,  d’Espanya 
y  estranger,  per  Modesto  H.  Villaescusa. 

Revista  Gràfica.  Publicació  trimestral  del 
«Institut  Català  de  las  Arts  del  Llibre»  (Bar¬ 
celona).  S’ha  publicat  el  quadern  II,  que 
pertany  al  primer  trimestre  d’aquest  any. 

Butlletí  del  « Centre  Excursionista  de  Cata¬ 
lunya))  (Barcelona).  En  el  número  perta¬ 
nyent  al  mes  de  setembre  s’hi  llegeix -la  con¬ 
tinuació  del  estudi  que  sobre  Lo  Vallès  ve 
publicant  el  distingit  geòleg  en  Norbert 
Font  y  Sagué;  la  de  Lo  Pireneu ,  d’AHons 
Meillon,  y  el  relat  d’una  excursió  al  Ripollès 
y  Alts  Bergadà  y  Cardoner,  per  Pere  Pagès  y 
Rueda,  ilustrada  ab  hermosas  reproduccions 
de  vistas  de  nostras  montanyas. 

Catalunya  (Barcelona).  El  número  d’aques¬ 
ta  revista  corresponent  als  mesos  de  juliol  y 


VORA  UNAS  RUNAS 

A  la  meva  esposa • 

^Preguntas  si  m’inspira  aquest  castell 
la  dolsa  poesia  de  lo  vell? 

Las  runas,  bella  aymía, 
me  fan  senti  una  mena  de  poesia 
saturada  de  vaga  melangia, 
y,  com  tota  bellesa  decayguda, 
me  deixan  fret  el  cor,  la  llengua  muda. 

Tu  bé  sabs,  dòna  aymada, 
que  lo  que  més  m’agrada 
no  són  els  cabells  blanchs, 
ni’m  delecto  ensumant  la  flor  marcida: 
lo  que  m’agrada  més  són  riures  franchs 
de  gent  jova  y  ardida, 

y  llabis  sempre  rojos,  —  y  cossos  plens  de  vida. 

Las  runas  són  las  deixas  del  passat: 
quasi  sempre  senyals  d’iniquitat 
que’ls  sigles  han  llegat  per  mal  recort; 
y  jo,  ma  dolsa  aymía, 
la  sento,  pró  la  temo  —  la  trista  poesia 
que  parla  de  la  mort. 

PRIMAVERAL 

Ja  esclatan  las  poncellas 
y  esbandeixen  pels  ayres  rica  olor; 
ja’s  juntan  las  aucellas 
xisclant,  follas  d’amor. 

Arreu  els  arbres  treuhen  sa  florida 


ziosa  (Azores),  Novy-Kult  (Praga),  Euskal- 
duna  (Bilbao),  Alhambra  (Granada),  Revue 
de  Provene  (Marsella),  Revuce  Provinciale 
(Tolosa),  Arquitectura y  Construcción ,  Album 
Salón,  Forma ,  Catalunya  Artística  y  La  Ilus- 
tració  Catalana  (Barcelona). 

Entre  altras  publicacions  qu’han  visitat 
aquesta  redacció,  citarém  el  darrer  quadern 
de  Mallorca  Artística ,  Arqueològica  y  Monu¬ 
mental ,  que  la  casa  Parera  edita  ab  luxo  es- 
plèndit  y  molt  bon  gust  artistich;  y  el  Diccio¬ 
nari  Popular  de  la  Llengua  Catalana ,  editat 
per  la  casa  Baixarías  y  en  quals  darrers  qua¬ 
derns  l’autor,  en  Joseph  Aladern,  prega  als 
lectors  que  li  suministrin  tots  els  mots  per 
ells  recullits,  per  si  alguns  s’haguessin  esca¬ 
pat  a  sas  investigacions,  a  fí  d’aplegarlos  en 
un  apèndix  y  lograr  que  dit  Diccionari  sia  en 
definitiva’l  més  complert  de  tots  els  cone¬ 
guts,  Gom  ja  ho  va  resultant  en  els  quaderns 
publicats  fins  ara. — Lluís  Vía 


y  en  cada  branca  s’hi  atalaya  un  niu; 
el  sól  escalfa;  arreu  renaix  la  vida 
Benhajas,  Primavera  benehidal 
La  terra't  canta  un  cant  joliu. 

íQue  no  sentiu  el  bes  de  la  Natura 
que  lliga  ab  llas  d’amor  tot  lo  qu’alena? 
íQue  no  sentiu  el  riu  de  vida  pura 
que  tot  el  món  s’emmena? 
iSerèu  els  únichs  sers  que  desprecihin 
del  bes  de  la  Natura’l  grat  caliu? 
ijSerèu  els  únichs  sers  que  renuncihin 
al  pacte  del  amor  qu’en  tot  reviu? 

Homes:  ^perquè  allarguèu  els  vostres  brassos 
pera  rebre  y  besar  al  vostre  igual, 
y  presoners  en  vostres  propis  llassos 
vos  mosseguèu  ab  rabia  y  vos  feu  mal? 

Reparèu  còm  esclatan  las  poncellas 
omplint  l’espay  d’olor, 
y  còm  els  vells  se  juntan  a  las  vellas  (1) 
pera  fer  el  niuhet  de  son  amor. 

Tot  cuch  deixa  son  cau,  tot  arbre  treu  florida, 
tot  renaix  a  la  vida. 

Homes:  beseus  al  front,  no  os  mosseguèu: 
llensèu  de  vostres  pits  tota  quimera 
y  del  amor  ohiu  la  santa  veu. 

iQuàn  la  farèu  la  vostra  Primavera? 

,jQuàn  vos  estimarèu? 

Gustau  Rosich. 


(1)  Aucells. 


JOVENTUT  747 


NOVAS 

Per  causas  involuntarias  deixèm  de  repar¬ 
tir  aquesta  setmana  en  nostre  folletí  el  plech 
corresponent  de  Solitut,  però  compensèm  la 
manca  del  mateix  publicant  dos  plechs  de 
L'Home  contra  l’ Estat. 

Ab  el  vinent  número’ns  proposèm  repartir 
dos  plechs  de  Solitut. 

El  dia  31  del  passat  octubre’s  celebrà  la 
festa  inaugural  de  la  patriòtica  associació 
«Centre  Autonomista  de  Dependents  del  Cò¬ 
rners  y  de  la  Indústria»,  que  fou  presidida 
pel  diputat  regionalista  en  Lluis  Domènech 
y  Montaner,  v  en  la  que  feren  us  de  la  parau¬ 
la  I  secretari  del  Centre  senyot  Homs,  qu’en 
sa  Memòria  explicà  l’objecte  del  mateix  y 
feu  l'apologia  de  las  escolas  en  ell  establer- 
tas,  dihem  que  mitjansant  aytal  organisació  es 
còm  se  regeneran  els  pobles  mal  governats; 
el  diputat  senyor  Albó,  que  pronuncià  duras 
frases  contra’l  centralisme  espanyol,  per  lo 
descuydats  que  té’ls  rams  judicial  y  pedagò- 
gich,  dels  que  no’n  fa  altra  cosa  qu’objecte 
de  lucro  y  negoci  deixant  emperò  que’ls  mes¬ 
tres  honrats  pateixin  fam;  el  senyor  Rahola 
(Frederich),  qu’enaltí  la  gran  importància 
dels  coneixements  comercials,  font  d’utilitats 
pràcticas  pera  tots  els  pobles  y  tan  conve¬ 
nient  pera ’l  català,  que  per  temperament  es 
comerciant  y  qu’avuy  compta  ab  enemichs 
comercials  terribles  com  Alemanya;  el  regi¬ 
dor  senyor  Giralt  y  Verdaguer,  que  digué 
que  la  celebració  d’actes  com  el  qu’estavan 
realisant  era  indispensable  pèra  l’assoliment 
de  l’autonomia,  a  la  que  tenim  dret  y  sense  la 
que  no’ns  fóra  possible  avensar  pel  camí  del 
progrés,  pel  que  anirèm  fent  via,  comensant 
per  establir  escolas  de  primera  ensenyansa  y 
fomentant  l’estudi  de  llenguas  estrangeras, 
fins  arribar  a  la  creació  d'universitats  co¬ 
mercials  catalanas;  el  senyor  Marti  Casta- 
neda,  president  del  Centre,  que  manifestà’l 
desitj  d’aquest  d’aprofitar  tota  mena  de  me¬ 
dis  per’arribar  a  l’autonomia  de  Catalunya, 
explicà  la  creació  de  las  escolas  mercantils  y 
els  socors  mutuus,  y  afegí  que  s’estudiava  la 
manera  de  crear  una  secció  encarregada  de 
pagar  la  quinta  als  socis  en  forma  poch 
onerosa. 

El  senyor  Domènech  y  Montaner,  en  son 
discurs-resúm,  se  felicità  de  veure  aplegada 
per  l’inlerès  suprèm  de  Catalunya  a  la  gent 
intelectual  y  la  gent  comerciant.  Enalti  al 
Centre  perque  en  lo  politich  no  tenia  més 
que  una  frase:  «autonomia  de  Catalunya»,  y 
digué  que  aquesta  autonomia  sols  podia  im- 
plantarse  tenint  el  poble  forsa  cultura. 

La  concorrencia,  qu’omplia’l  local  a  vessar 
y  que  celebrà  las  immillorables  condicions 
del  mateix,  aplaudí  ab  entusiasme  a  tots  els 
oradors,  sortint  complagudissima  de  tan  pa¬ 


triòtica  festa,  que  segurament  haurà  animat 
més  y  més  al  «Centre  Autonomista  de  De¬ 
pendents  del  Comers  y  de  la  Indústria»  en 
hermosa  la  tasca  que  té  empresa. 

En  Vallès  y  Ribot  ja  té  a  Madrid  qui  li  fa 
pendant :  en  Canalejas,  aqueix  politich  eter¬ 
nament  veleta ,  aqueix  genui  representant 
del  esperit  castellà  de  nostra  època,  que 
també  per  la  seva  poca  aprensió,  per  la 
seva  volubilitat  y...  per  la  seva  curtedat  de 
gambals  va  de  partit  en  partit,  de  fracció  en 
fracció,  fent  declaracions  a  tot  arreu,  contra- 
dintse  a  cada  pas  y  desfent  avuy  lo  qu’afir- 
mava  ahir. 

Són  dos  politichs  que  fan  farúm  de  flo¬ 
rit.  Són  dos  neulas  qu'ab  la  seva  pose ,  ab 
l’ampulositat  de  la  seva  paraula  y  aprofitant 
la  manca  de  sentit  y  d’educació  política  de 
sos  respectius  públichs,  s’havían  arribat  a 
fer  una  aurèola  d’homes  a  la  moderna  y  de 
politichs  d’altura.  Però  las  sevas  ensopega- 
das  han  sigut  tantas  y  tan  grossas,  la  seva 
gestió  parlamentaria  ha  sigut  tan  xorca,  que 
a  la  fi  el  país  els  ha  arribat  a  conèixer  y  a 
veure’l  llautó  de  sas  còmicas  personalitats;  y 
ha  comprès  qu'havía  d’ésser  un  fet  lògich 
y  fins  fatal  que  l’home  dels  viatges  a  Amè¬ 
rica  ahont  anà  a  descubrir  la  Democràcia,  y 
de  las  excursions  a  Suissa  y  a  Alemanya 
ahont  va  descubrir  qre  las  Ciutats  Anseàti- 
cas  eran  municipis  lliures,  acabés  adherintse 
a  un  meeting  tauròfil  entre’I  Bombita  Chico  y 
el  Badila ,  y  que’l  ex-divino  Vallès,  el  qu’ahir 
deya  a  n’en  Lerroux  tu  es  Petrus  y  avuy  se 
mor  de  ganas  de  poderse  manifestar  autono¬ 
mista,  se  vegi  menyspreuhat  de  tothòm  y 
excomunicat  pels  republicans  d’en  Salmerón 
y  pels  federalistas  enemichs  de  pastetas  y  de 
trapissonderias. 
iR.  I.  P.l 

Al  parlar  d'en  Canalejas  y  d’en  Vallès  no 
hem  fet  esment  d’en  Borràs:  y  això  que’l 
primer  té  tant  de  demòcrata,  com  el  segón 
d’autonomista,  y  com  el  tercer  de  Zacconi. 

Es  dir,  res. 

Però’ls  dos  primers  són  dos  llestos  entre 
una  munió  d’estúpits,  y  en  Borràs  en  cambi 
es  un  infelis  entre  un  aplech  de  plagas  que 
ja  se’l  comensan  a  rifar.  Pobra  ovella  desga- 
rriadal 

Va  fer  Tierra  bajay  tot  va  anar  bé.  Mentres 
duya  espardenyas  ningú  li  parlava  de  fracs. 
Però  ha  fet  El  abuelo,  ha  fet  Las  personas  de- 
centes ,  y  ja  me  li  han  retret  la  blusa  y  las  al- 
pargatas,  com  si  el  dur  això  no  fos  tan 
decent  com  dur  lo  altre, 
íi  Protestém  ab  indignació  de  que’s  vulgui 
condempnar  a  nostre  gran,  a  nostre  immens 
|  «actor  a  espardenya  perpetua,  tot  justament 
I  ara  que  per  lo  bien  hablado  y  bien  vestido 
•  ja’s  creya  fer  la  póls  al  mateix  Tamames. 


JOVENTUT 


748 

En  Borràs  pot  ésser  un  benaventurat, 
però’ls  madrilenys  són'uns  frívols,  uns  volu¬ 
bles,  uns  informals.  Ahir  ens  donan  als  ca¬ 
talans  un  actor  eminent,  després  ens  el  ro- 
ban,  després  ens  el  matan. 

Ja  no  tenim  actor  eminent;  ja  no  més  ens 
queda  en  Borràs,  com  avansl... 

Això  vol  dir,  Enriquet,  qu’hauràs  de  tor¬ 
nar  a  casa  y  gracias  que  aquí’t  vulguin.  Es 
lo  que’t  profetisarem:  cada  cual  d  lo  suyo;  en 
Zacconi  a  fer  tournées,  y  tu  a  caseta.  Y  si  no 
t’hi  vens  aaixoplugar  pitjor  pera  tu,  perque 
s’acosta  l’hivern,  y  al  hivern  pots  encadar- 
narte.  Sobre  tot  en  aqueixa  mèseta ,  qu’es 
tan  pelada  y  el  vent  hi  bufa  tan  fort. 

^Veus?  Els  haguessis  fet  L'hèroe  I  primer 
dia,  hagueras  acabat  d’un  cop ,  mentres 
qu’ara  no  seràs  devant  d’ells  ni  hèroe  ni  res. 
Sic  trànsit  glòria  muudi. 

Més  hèroes ,  y  hèroes  pera  tots  els  gustos: 

Apart  del  heroich  bofetejament  del  gene¬ 
ral  André  en  ple  parlament  francès,  s’han 
registrat  a  Paris  altres  actes  d’heroisme... 
passiu,  com  per  exemple’l  telègrama  de  salu* 
tació  als  hèroes  actius  defensors  de  Port-Ar- 
thurendressatpel  municipi  parisench,  qu’aixis 
ha  cregut  inaugurar  dignament  sas  tascas 
tardorencas. 

Ha  saludat  a  n’ells  y  al  exèrcit  rus,  a  qui 
considera  germà;  ha  saludat  als  que  tan 
heroicament  saben  resistir  al  enemich,  als 
qu’en  sa  resistència  matan  y’s  saben  fer  ma¬ 
tar;  ha  saludat  la  barbarie  y  la  mort. 

Pobra  Fransa,  y  pobra  Liberté! 


Parlant  de  l’adhesió  d’en  Canalejas  y  en 
Romanones  al  meeting  de  protesta  contra  la 
suspensió  dominical  de  corridas  de  toros  ce¬ 
lebrat  a  Madrid  ab  assistència  de  7.000  àni- 
mas,  en  Pol  de  La  Veu  de  Catalunya  ne  fa 
una  defensa  entusiasta. 

Trobèm  que  té  rahó  quan  diu: 

Quedèm  en  que  la  veu  del  país  demana  toros  y  que 
se  n’hi  han  de  donar. 

Es  una  vergonya  que  vinguin  lleys  z.  desfigurar  el 
caràcter  d’un  poble.  Que’s  fassin  corridas  els  diumen¬ 
ges...  però  que’s  fassin  allà  hont  no  sàpigan  dir:  setze 
jutges. 

^Volen  seguir  practicant  costums  salvatges?  Que  hi 
segueixin. 

S’ha  de  respectar  la  voluntat  nacional 

En  la  exposició  oberta’l  dia  1  er  del  corrent 
en  el  Palau  de  la  Secession  de  Viena,  han 
destinat  una  gran  sala  pera  exposarhi  exclu¬ 
sivament  obras  de  nostre  amich  el  pintor 
Hermen  Anglada.  Aquest  fou  invitat  particu¬ 
larment  pel  president  de  la  Societat,  que  li 
oferí  decorar  la  sala  apropòsit  pera  quehiar- 
monisin  sas  obras  eminentment  decorativas. 


Es  verament  afalagador  veure  triomfar  tan 
llegítimament  per  Europa  a  un  artista  de  la 
nostra  terra. 

Tenim  noticia  de  que’l  catedràtich  d e  lite- 
teraturas  n-eolalinas  de  la  Universitat  central 
don  Antoni  Moguel  ha  consagrat  unas  quan- 
tas  llissons  al  estudi  del  magnífich  poema 
Mireio ,  d’en  Mistral,  a  qui  en  nom  propi  y 
de  sos  deixebles  ha  enviat  un  homenatge 
d’admiració. 

Aquest  acte  de  justícia  sols  paraulas  d’elo¬ 
gi  mereix.  La  llàstima  es  que’l  català  no 
sia,  com  el  provensal,  idioma  extranjero:  per¬ 
que  potser  alashoras  rebríam  de  la  Univer¬ 
sitat  central  noticias  semblants  relacionadas 
ab  obras  mestras  de  nostres  poetas  y  prosa- 
dors,  casi  tan  eminentes,  vamos  al  decir ,  com 
en  Grilo,  en  Picón  y  altres  hereus  d’en  Cer- 
vantes. 

El  diari  radical  txech  Narody  Listy,  que 
publica  cada  quinze  días  noticias  políticas  y 
literarias  de  la  nostra  terra,  ha  donat  compte 
recentment  de  nostras  solemnitats  patriòti- 
cas  del  1 1  de  setembre  y  presa  de  possessió 
del  Pi  de  las  Tres  Brancas. 

No  hi  ha  que  dir  lo  molt  que’ns  plauhen 
aquestas  relacions  entre  dos  pobles  que  tant 
s'assemblan. 

Hem  vist  el  luxós  volúm  dels  Jochs  Flo¬ 
rals  de  Colonia  que  acaba  de  publicar  la 
«Societat  Literaria»  d’aquella  ciutat.  El  d’en¬ 
guany  es  el  volúm  sisè  Conté’l  trevalls  pre¬ 
miats,  els  discursos  del  instaurador  de  la  fes¬ 
ta  Joan  Fastenrath  y  del  president  del  jurat, 
el  cant  XVIII  del  Poema  del  Rhose  d’en 
Federich  Mistral,  traduhit  per  en  Juli  Ronjat, 
els  brindis  que’s  feren  en  el  banquet  que’s 
donà  en  honor  de  la  reyna  de  la  festa,  las 
poesías  dedicadas  a  n’en  Fastenrath,  la  co¬ 
rrespondència  sostinguda  ab  els  donadors  de 
premis,  els  telègramas  de  felicitació,  las  res- 
senyas  de  la  festa  publicadas  pels  diaris,  y 
la  crítica  que  l’anterior  volúm  meresqué  a  la 
prempsa  alemanya,  catalana,  francesa,  cas¬ 
tellana,  húngara,  peruana,  chilena,  etc.  Hi 
ha  també’ls  retrats  de  la  reyna  de  la  festa  y 
de  la  qu’ho  fou  per  delegació,  voltada  de  la 
cort  de  damas,  els  dels  autors  premiats  for¬ 
mant  dos  grupos,  y  el  del  doc'or  Purschian, 
que  llegí  varias  poesías  premiadas  y  mori  als 
dos  mesos. 

Publicacions  rebudas: 

El  Archivo  del  Bibliófilo ,  butlletí  mensual 
de  la  llibreria  dels  successors  de  Joseph  Màs. 
Hem  rebut  el  quadern  corresponent  al  actual 
mes  de  novembre. 


Fidel  Giró,  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  > 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Dihent  las  veritats  se  perden  las  amistats,  per  Oriol 
Marti.— Conoordancia,  per  Pere  B.  Tarragó  — Passe¬ 
jada,  per  PauLlivi  y  Gasés. — Vers  la  Germania,  per 
Geroni  Zanné.—  «Siegfried»,  peridem. — Teatres,  per 
Emili  Tintorer.— La  bruixa,  per  Gustau  Rosich. — 
Cabàs  de  pobre,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.— Notas  bi- 
bliogràficas,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà. — Al  egre- 
gío  vate  Leopoldo  Cano,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich. 
— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.—  Plechs  25  y  26. 


DIHENT  LAS  VERITATS, 
SE  PERDEN  LAS  AMISTATS 

Sr.  D.  Antoni  Sunol.  Benvolgut  amich: 
Tantost  vaig  llegir  el  comunicat  de  vostè,  pu¬ 
blicat  en  l’anterior  número  de  Joventut, 
tingui  el  propòsit  d’endressarli  unas  quantas 
ratllas  pera  ferli  avinent  en  quinas  rahons 
fonamento  la  meva  opinió  contraria  a  la  de 
vostè  en  matèria  de  procediments  en  tot  lo 
que’s  refereix  a  la  vida  interna  del  Catala¬ 
nisme.  Aquest  y  no  cap  més  es  avuy  el  meu 
objecte.  Crech  que  las  reflexions  del  amich 
Via  hauran  convensut  a  vostè  de  quàn  infun- 
dadas  eran  sas  suspicacias.  No  cal,  donchs, 
insistirhi;  y  encara  més,  a  fi  de  no  incorre  en 


semblant  defecte,  ni  per  un  instant  vull  do- 
narme  per  inclòs  en  el  nombre  d’aquells  que 
vostè  califica  de  «fogosos  neòfits  que  repu- 
tan  heretgia  tot  lo  que  no  sia  cega  sumissió 
a  la  Junta  Permanent  de  la  Unió.)) 

Vostè  coneix  prou  la  meva  independencia 
de  caràcter,  y  si  la  memòria  no  li  manca  re¬ 
cordarà  que  tinch  a  honor  comptarme  en  els 
rengles  del  Catalanisme  militant  desde  molt 
avans  de  fundarse  la  Unió  Catalanista.  Tam¬ 
bé  son  recte  criteri  li  farà  apreciar  que  no 
són  pas  els  joves  quins  hem  provocat  els 
cismas,.  y  que  resulta  certament  curiós  que 
sian  els  vells,  uns  cops  per  esperit  de  rutina, 
altres  per  sistemàtica  oposició  a  tot  progrés 
0  innovació,  quins  hagin  mancat  greument 
a  la  ortodoxia  d’aquella  doctrina  qu'establi- 
ren,  y  de  quina  aplicació  a  la  pràctica  s’es¬ 
porugueixen. 

Com  qu’en  el  darrer  Consell  de  represen¬ 
tants  nostra  discrepància  de  criteris  fou  ma¬ 
nifestada  per  vostè  y  per  mi  en  forma  un 
xich  acalorada,  jo  volia  ferli  entendre  ab  la 
fredor  y  serenitat  de  la  paraula  escrita  quin 
es  el  meu  modo  de  pensar,  ja  que  may  ho  he 
conseguit  en  cap  de  las  discussions  qu’ab 
vostè  he  sostingut,  lo  que  no’m  fa  pas  es¬ 
tranyesa,  donchs  la  oratoria  sol  rependre  molt 
sovint  als  qui  com  jo  no  són  nats  oradors,  y 
aixis  veyém  que ,  no  responent  sempre’l 
mot  a  la  idea,  o  no  encertant  a  feria  prou 


jOVENTUT 


75° 

comprensible,  es  cosa  molt  freqüent  l’em- 
brancarnos  en  disquisicions  peregrinas,  y  ja 
es  prou  sòrt  que’l  debat  no  degeneri  en  dis¬ 
puta.  Si  fins  suara,  quantas  voltas  he  agafat 
la  ploma,  altras  tantas  he  tingut  de  deixaria, 
donchs  no  sabia  còm  donar  forma  d’expres¬ 
sió  concreta  a  la  munió  de  conceptes  que’m 
bullen  pel  magí,  y  per’xò  a  darrera  hora  he 
resolt  donar  eixida,  ab  la  major  senzillesa 
que’m  sia  possible,  a  quelcom  de  lo  que, 
com  vulgarment  se  diu,  no’m  cab  a  dins  del 
pap. 

Prescindint  d’altras  qüestions  de  menys 
importància,  nostre  desacort  consisteix  prin¬ 
cipalment  en  que  vostè  creu  que,  per  l’interès 
de  la  Causa,  els  catalanistas  han  de  procurar 
mantenirse  units,  encara  que  sols  sia  en  apa- 
riencia,  enfront  del  enemich  comú,  dissimu¬ 
lant  a  tot  estrop  las  faltas  dels  amichs;  men- 
tres  jo  sóch  del  parer  que  predicar  una  cosa 
y  practicarne  un’altra  es  una  acció  dolenta, 
es  contradir  totas  las  afirmacions  constant¬ 
ment  fetas  pel  Catalanisme,  quin  objecte  pri¬ 
mordial  es  la  moralisació  y  normalisació  de 
la  vida  catalana,  y  per  això  nosaltres  hem  de 
ser  els  més  rigorosos  censors  de  la  conducta 
de  nostres  companys,  donchs  no  cal  oblidar 
que  la  tolerància  d’un  acte  viciós  es  fersen 
còmplice,  o  al  menys  encubridor.  Si  el  que 
manca  ha  obrat  per  obcecació  o  ignorància, 
es  obra  de  caritat  ferli  obrir  els  ulls;  si  es  la 
mala  fe,  l’ambició,  la  enveja  qui  el  mou,  es 
qüestió  de  justícia  y  decencia  arrencarli  la 
careta. 

Més  qu’ésser  molts  hem  de  procurar  ésser 
bons.  Si  ab  un  ridícul  aparat  de  forsas  vo- 
lèm  diferenciar  nostra  feblesa,  serèm  uns 
hipòcritas  enlluhernadors  de  la  massa  estú¬ 
pida,  talment  com  els  politicayres  d’ofici  con- 
tra’ls  quins  diàriament  engeguém  nostres 
treis,  o  uns  somnía-truytas,  uns  infelissos 
que’nsdeixèm  bressolar  per  un  malaltís  deliri 
de  grandesas. 

Vostè’s  planyia  del  mal  efecte  qu’havian 
de  causar  als  delegats  forans  aquellas  «dis¬ 
cussions  de  personas  y  excomunions  ab- 
irato .))  Jo  crech  que  val  més  que  se’n  tornin 
a  casa  seva  tristos  però  ab  un  veritable  co¬ 
neixement  de  la  realitat,  que  no  contents  y 
enganyats;  jo  crech  que’l  Consell  general  té 
altre  objecte  qu’aprobar  l’acta  del  anterior  y 
l’estat  de  comptes,  elegir  Junta  nova  y  donar 


un  vot  de  gracias  a  la  que  surt;  jo  crech 
qu’entre  família  es  ahont  s’ha  de  passar  la 
bugada;  allí  hont  no’s  trevalla  pera  la  gale¬ 
ria  s’han  de  discutir  els  actes  dels  directors  y 
dels  subordinats.  Si  ab  molt  bon  acert  s’a¬ 
cordà  donar  de  baixa  a  las  entitats  adheridas 
que  no  cumpleixen  sos  compromisos  econò- 
michs,  ïno  hi  ha  major  motiu  pera  pendre 
midas  semblants  contra’ls  qu’hagin  mancat 
d’obra  o  de  paraula  al  credo  fonamental? 
Això  no  es  voler  donar  patents  d’orlodoxia 
ni  fulminar  excomunions,  sinó  mantenir  la 
disciplina  qu’es  indispensable  pera  la  vida 
de  tota  colectivitat.  Aquellas  societats  o  in- 
dividuus  podran  ésser  catalanistas,  però  no 
figurar  dignament  en  els  rengles  de  la  Unió. 
El  que  cregui  que  hi  ha  quelcom  que  déu  re- 
formarse  en  els  estatuts  o  reglament,  procuri 
pels  medis  adequats  obtenir  la  desitjada  re¬ 
forma.  Sempre  es  preferible  un  que  se’n 
surti  ab  tota  llealtat  y  donant  la  cara,  que 
no  que’s  mantingui  en  una  situació  indefi¬ 
nida.  Això  apart  de  que  las  concessions  fetas 
en  pro  de  la  germanor  may  han  evitat  que’ls 
dissidents  tiressin  per  la  seva  via;  y  encara 
més:  el  silenci  dels  lleals  ha  servit  sempre 
de  pont  llevadís  pera’ls  desertors. 

No  s’han  de  discutir  las  personas,  però  si 
els  actes  de  las  personas.  Si  per  mèrits  per¬ 
sonals  més  o  menys  justificats  s’han  fet 
apòstols  y  fins  martres  (!)  de  la  Causa,  de  la 
mateixa  manera  s’ha  de  donar  la  calificació 
que  mereixin  a  n’aquells  qu’hagin  incorre¬ 
gut  en  falta,  sense  fixarse  massa  en  llur  fulla 
de  serveys. 

L.a  confusió  que  regna  entre  molts  auto- 
nomistas  respecte  a  doctrina  y  a  procedi¬ 
ments  es  deguda  precisament  a  aqueixa  re¬ 
pugnància  d’anomenar  las  cosas  per  son 
nom  veritable. 

Jo  reconech  sa  bona  fe,  senyor  Sunol,  però 
cal  també  que  vostè  reconegui  que  molt  so¬ 
vint  son  esperit  de  concordia  (per  mi  mal 
entesa)  ha  fet  tòrt  a  la  serenitat  de  son  juhi. 
Per  exemple:  quan  en  el  darrer  Consell  Ge¬ 
neral  se  demanà  que’s  fes  extensiu  l’acort 
d’expulsió  de  La  Devantera  a  dugas  associa¬ 
cions  quins  noms  no  cal  ara  repetir,  accedint 
als  prechs  de  la  presidència,  tots  transigi¬ 
rem,  aconhortantnos  de  reduhir  el  càstich  a 
una  senzilla  amonestació;  tots  menys  vostè, 
que  prevalentse  de  que,  retirada  la  proposi- 


t 


Joventut 


ció,  no  podia  produhirse  l'acusació,  després 
alegava  que  no  s’havia  formulat  cap  càrrech 
concret;  y  si  algú,  vista  l’actitut  de  vostè,  ho 
intentava,  li  volia  cloure  la  boca  pera  no  es¬ 
candalitzar  als  representants  de  fóra.  Tan 
preocupat  estava,  que  fins  confonia’ls  actes 
d’una  societat  en  general  ab  els  particulars 
de  quiscún  de  sos  membres,  proba  palesa  de 
que  ni  els  esperits  més  clarividents  poden 
lliurarse  d’apassionaments  ni  prejudicis.  Ara 
que  pot  reflexionar  fredament,  fassi  el  favor 
de  dirme  de  quina  banda  estava  la  toleràn¬ 
cia,  y  de  quina  la  intransigeneia. 

Ah,  que  costa  de  dominar  el  sentiment! 
Quàntas  vegadas  l’expressar  clar  y  sens  em¬ 
buts  tot  lo  que  penso  m’ha  fet  perdre  amis¬ 
tats  per  mi  molt  preuhadas!  Fou  un  sacrifici 
dolorós,  però  tinch  la  conciencia  ben  tran- 
quila.  Quàntas  vegadas  un  trevall  de  fonda 
investigació  m’ha  fet  perdre  ilusions  ben  ca- 
ras!  Però,  encambi,  ha  refermat  mas  convic¬ 
cions.  Després  de  tot  m’he  convensut  de  qu’es 
molt  bo’l  creure,  però  millor  l’anarho  a  veure. 

Oriol  Martí 


CONCORDANCIA 

Tres  diferentas  manifestacions  ofereix  el 
Catalanisme  en  son  actual  estat  d’evolució: 
manifestacions  que  hi  ha  qui  considera  anta- 
gònicas,  però  qu’en  realitat  concordan  y  fins 
se  completan. 

Una  d’ellas  ens  la  ofereixen  aquells  que, 
economistas  per  naturalesa,  creuhen  que  a 
nostre  poble  li  cal  avans  que  tot  la  riquesa 
material,  base  a  son  entendre  de  tot  perfec¬ 
cionament  moral  y  de  tota  emancipació. 

La  segona  es  la  dels  que  senten  per  nos¬ 
tra  patria  un  amor  romàntich,  gayre  bé  fanà- 
tich,  estimantne,  més  qu’altra  cosa,  sas  belle- 
sas  naturals  y  artísticas. 

Y  la  tercera  es  la  dels  que  defensan  el 
Catalanisme  baix  una  apreciació  purament 
científica . 

Diu  un  celebrat  pensador  que  la  posició 
palpablement  forsada  en  que  avuy  se  troba  la 
humanitat  (quin  malestar  se  patentisa  ab  la 
existència  de  la  immensa  munió  de  progra- 
mas  e  ideas  que  creuhen  portar  segur  remey), 
cambiarà  totalment  el  dia  que  s’inventi  una 
forsa  motriu  sumament  poderosa  y  sumament 
reduhida  de  cost;  deduhint  d’això  que’ls  be- 


75 1 

neficis  materials  són  la  causa  promotora  del 
benestar  moral.  El  criteri,  donchs,  dels  que’s 
fixan  més  qu’en  res  en  la  gestió  econòmica 
pera’l  millorament  del  nostre  poble,  no  es  pas 
despreciable,  tota  vegada  que  persegueix  el 
benestar  social  valentse  de  la  inteligencia 
aplicada  al  progrés  mecànich  o  industrial. 

Sembla  a  primera  vista  que'ls  altres,  els 
contemplatius,  sian  els  que  menys  resultats 
pràctichs  poden  aportar  a  nostra  causa;  però 
bentost  hem  profondisat  un  xich,  trobèm 
lo  molt  qu’ells  significan  dintre  la  cultura 
social.  Ells  solen  estimar  la  patria  com  s’es¬ 
tima  a  Deu,  y  aquest  amor  els  dóna  coratge 
pera  realisar  en  favor  d’ella  grans  accions, 
fins  las  d’abolir  en  un  moment  donat  els 
egoismes  individuals  en  pro  del  conjunt 
culte  del  poble  català.  A  n’aquests  pertanyen 
els  artistas,  els'^ue  conreuhan  el  nostre  art,  y 
l’art  es  un  sentiment  que  dignifica  als  pobles. 

Finalment,  els  que  no  creyèm  que  la  prin¬ 
cipal  necessitat  sia’l  foment  de  las  riquesas 
materials  ni  el  sentiment  artístich,  però 
que’ls  acceptém  per  la  estreta  relació  que 
guardan  ab  totas  las  modalitats  dels  pobles 
per  ésser  els  principals  engendradors  de 
llurs  evolucions,  som  els  nacionalistas  cien- 
tifichs,  som  els  que  trevallèm  per’assolir  el 
perfeccionament  moral  y  material  de  la  rassa 
catalana  pel  convenciment  qu’encarna  la  lò¬ 
gica  del  Nacionalisme. 

Perseguim  un  complert  estat  social  de 
cultura  catalana.  Trevallèm  ab  aquesta  fina¬ 
litat  els  nacionalistas  de  tots  els  tempera¬ 
ments;  trevallemhi  ab  diferent  criteri  però 
ab  un  únich  esperit,  qu’es  el  del  conreu  del 
intelecte,  y  d’aquesta  -manera,  malgrat  las 
nostras  diferencias ,  sabrém  trobarnos  en 
perfecta  concordancia. 

Pere  B.  Tarragó 


752 


JOVENTUT 


PASSEJADA 

Curta  ha  sigut  enguany  ma  visita  als  llochs 
preferits.  Aquí  els  arbres  de. cada  camí,  las 
pedras  de  cada  marge  són  vells  amicbs  meus 
ab  qui  passo  horas  y  més  horas  en  conversa 
muda.  El  seu  llenguatge  no  es  banal  ni  afec¬ 
tat;  sempre  es  sincer  y  sempre’s  ía  entendre. 

Ara  es  sovint  interromput  el  silenci  d’a¬ 
quests  paratges.  Corrúas  de  gent  fressejan 
pels  assoleyats  camins;  una  colla  s’es  asse¬ 
guda  a  l’ombra  d’un  arbre  que’m  recorda 
moments  ditxosos  de  ma  vida  de  noy.  M'a- 
par  que’ls  profanin  els  meus  camins  solita¬ 
ris,  els  meus  arbres  predilectes...  Me’n 
allunyo,  mes  no  trobo  lloch  que  no’m 
digui:  «Jo  he  acullit  tas  anyoransas  d’altres 
jorns,  he  amparat  els  teus  amors  ditxosos, 
els  teus  somnis  d’adolescent,  las  tevas  pas¬ 
sions  d’home...))  Y  arreu  beneheixo’ls  via- 
rons  que  cent  voltas  he  fressat,  els  marges 
que  m’han  arracerat,  las  platjas  y  las  onas 
quina  contemplació  persistent  ha  curullat 
mon  esperit  d’una  tristor  serena,  superior  a 
las  més  intensas  alegrías  y  a  las  penas  més 
fondas. 

L’escenari  dels  meus  esplays  es  vastis- 
sim,  y’m  plau  romàndrehi  perdut  com  una 
bolva.  Me  plau  també  arribarme  a  las  vinyas 
altas  y  dominar  el  conjunt  d’una  ullada... 
Avuy  hi  he  pujat  ab  l’Ambròs,  mon  jove 
amich  d’altres  anys,  que  tot  dantme  con¬ 
versa  no  apartava  sos  ulls  de  la  propera  casa, 
hont  viu  la  Lena. 

La  casa  de  la  Lena  està  voltada  per  una 
tanca  baixa  de  pedra  núa; sobre  la  tanca,  de 
llarch  a  llarch  y  clavats  paralelament  en  es- 
tacas  que  ixen  a  distancias  iguals,  uns 
quants  filferros  sostenen  pessas  de  roba  en¬ 
cara  molla.  Arràn  de  la  tanca  veig  l’estany 
que  s’allarga  fins  vora  mar.  Sobre  l’aygua 
tranquila  jeuhen  las  algas,  arrapadas  a  las 
tijas  dels  jonchs  testos  y  esclarissats.  Part  de 
dins  de  la  tanca  uns  quants  pins  migrats  y 
alguns  encaliptus  ombrejan  un  jardí  rústich 
partit  per  un  ample  camí,  que  s’enfila  man- 
drosament  puig  amunt,  fins  perdres  en  las 
feixas  altas,  senyorejadas  per  quatre  tofudas 
alzinas.  El  mar  s’estén  al  nostre  devant;  al 
darrera,  no  gayre  lluny ,  s’ovira  un  amfiteatre 
de  pedregosas  montanyas  clapadas  de  vinya, 
garrofers  y  olivéras. 


En  la  calma  aplanadora,  en  el  repòs  sa¬ 
grat  que’ns  volta  sembla  que  hi  vibri  l’ànima 
de  tot  l’univers  ab  una  fonda  vibració  inefa¬ 
ble.  La  remor  més  lleu,  el  xiscle  d’un’au,  el 
crit  inarticulat  de  qualsevol  bestiola,  la  veu 
de  qualque  pagès,  dóna  més  encís  al  himne 
de  la  natura  sossegada.  L’Ambròs  s’esforsa 
per  treurem  del  meu  èxtasis  y’m  parla  de  sas 
derias.  M’entera  de  que  la  Lena  es  xicota  de 
possibles,  en  tant  qu’ell,  pobre  fill  de  viuda, 
s’es  convertit  en  bèstia  de  trevall  y  sach 
de  mal  profit  pera  guarir  las  xacras  d’una 
casa  plena  de  deutes  vells  y  d’unas  terras  es- 
canyadas  per  manca  de  jornals  y  adobs,  que 
no  li  productan  ni  valen  la  meytat  dels  morti- 
ficus  que  s’hi  pren.  No  foran  tot  quimeras  si 
tingués  la  estimació  d’aquella  minyona,  d’a¬ 
quell  cap  ple  de  pardalets  que  may  paran  el 
vol  en  un  mateix  arbre  ni  en  un  mateix 
tros...  La  Lena’s  deixa  fer  l’aleta  per  mi¬ 
nyons  que  no  són  del  seu  bras,  no  mancant 
tahuls  de  vila  y  hereus  com  el  Titanyo  que 
la  encibornan.  L’Ambròs  no  es  xicot  d’em¬ 
presa  ab  las  dònas;  la  Lena  no  li  ha  dit  que 
no’l  volgués,  mes  en  parlant  de  casament 
sempre  li  ha  eixit  ab  ciris  trencats,  com  el 
de  que’s  casarían  quan  quedés  escapsat  un 
altre  apòstol  dels  que  fan  de  guardians  a  la 
porta  de  la  Sèu  de  Tarragona.  Es  fama  que 
al  tocar  la  una  de  la  matinada  del  primer  dia 
de  cada  centúria,  cau  el  cap  d’una  d  aquellas 
imatges... 

Per  lo  que  veig  y  escolto,  en  el  comens 
d’aquesta  centúria  no  ha  sigut  cap  sant  de 
pedra  qui  ha  perdut  el  cap,  sinó’l  pobre 
minyó  de  carn  v  ossos  qu’això  m’explica, 
tot  pregantme  que  intercedeixi  per  ell 
prop  de  la  Lena.  Li  prometo  ferho,  mes  li 
prometo  d’esma,  sense  parar  ment  en  lo  que 
dich:  las  petitas  inquietuts  d’aquella  ànima 
ignocenta  no’m  distreuhen  gran  cosa  del 
meu  encís  en  mitj  de  la  somnolència  dels 
camps. 

Ma  vista  s’ha  fixat  en  un  punt  blanquinós 
de  vora  la  platja:  es  un  establiment  ab  ay- 
res  de  barraca  y  pretensions  de  restaurant 
ciutadà,  del  que’n  surt  estrident  cridòria 
barrejada  ab  las  notas  d’un  piano  de  manu- 
bri  que  toca  himnes ,  valsos  y  polkas.  Sòrt 
que  aquellas  estridencias  no  s’escampan  més 
enllà  d’un  radi  de  cent  passos,  ofegadas  per 
l’altre  himne  del  silenci  camperol.  Els  ba- 


JOVENTUT  753 


nyistas,  ells  y  ellas,  ballan  esbojarradament. 
Criadas  de  servey,  mossos  de  tartana  y  al¬ 
gun  qu’altre  terrassa  desvagat  s’hi  barrejan. 
La  Lena  balla  ab  un  senyoret  que,  segons 
me  diu  l’Ambròs,  no  es  el  Titanyo.  Una 
vella  olivera  d’allà  prop  manté  immòvil  son 
brancatge,  potser  atuhida  per  la  calda,  o 
qui  sab  si  espaumada  per  aquell  insòlit  es¬ 
bojarrament,  o  tal  volta  corpresa  de  tristor 
al  recordar  el  temps  patriarcals  en  que  la 
placidesa  del  lloch  sols  era  torbada  per  las 
puras  melodias  del  floviol. 

Devallo  poch  a  poch,  ab  l’Ambròs;  me 
fico  entre  la  gent  y  escolto  las  conversas  ba- 
ladreras  dels  que  menjan  o  refrescan  en  las 
taulas  del  entorn.  L’Ambròs  se’m  queda  res¬ 
sagat  ab  pretext  d’encendre’l  cigarro,  y  a 
poch  el  veig  amagarse  entre  uns  mirambells 
pera  observarnos  a  la  Lena  y  a  mi.  Vull 
cumplir  lo  que  li  he  promès  y  cerco  motiu 
pera  parlar  ab  ella,  convencentme  a  las  po- 
cas  paraulas  de  qu’es  un  cap  fluix:  tan  cria¬ 
tura  com  quan  la  veya  trescar  ab  la  may- 
nada.  Desisteixo,  donchs,  de  reduhir  a  mon 
grat  en  poca  estona  aquella  ànima  més  se- 
denta  de  pler  que  de  consell.  Quan,  fentli 
parella,  me  la  enduch  dret  a  mar,  al  llarch 
de  la  tanca  que  ressalta  ab  blancor  enlluher- 
nadora  sobre’l  cel  blavissim,  no  sé  què  hi 
trobo  en  la  vivor  de  sos  ulls  que  m’estimula 
y  excita  a  galantejarla.  Ho  probo,  y  el  seu 
esguart  espurneja,  y  tot  el  seu  visatge  s’en- 
rialla. 

Mes,  arriba  per  fi  el  moment  d’entornar- 
men.  Voldria  fer  bona  obra  a  algú,  deixar 
un  bon  recort  de  mi...  L’Ambròs  me  mira 
ab  ulls  agrahits,  jo’l  faig  atansar,  y  a  la  poca 
estona’ls  deixo  a  abdós  en  amigable  con¬ 
versa;  y  munto  en  mon  carruatge  y  m’allunyo 
ràpidament,  tot  capficat  y  trist.  L’animal 
avensa  a  trot  seguit;  ja  no  puch  veure’ls 
llochs  volguts,  l’estany,  la  casa  de  la  Lena 
ni  l’ establiment;  mes  dè  cop  el  cami  fa  un  re¬ 
torn,  y  torno  a  dominar  tot  el  paisatge  fins 
al  mar. 

Y  veig  al  Ambròs  emmurriat  y...  sol.  La 
Lena,  la  hermosa  Lena,  té  aprop  un  minyó 
de  vila  forsa  lluhit,  que  li  parla  ab  desem- 
bràs  y  fatxenda.  Y  ella  postureja  alegrament, 
y  tota  frisa  y  glateix  per  sentirse  tirar  flo- 
retas... 


VERS  LA  GERMANIA 

Las  canonadas  que  ressonan  al  Extrèm 
Orient,  el  gravíssim  incident  anglo-rus  de 
Hull,  els  exploits  del  diputat  Syvetton  a  la 
Cambra  francesa,  y  altres  fets  aixis  mateix 
sorollosos,  han  distret  al  món  civilisat  d’un 
important  aconteixement  qu’ha  tingut  lloch 
a  la  Europa  central.  Deixèm  la  paraula  als 
germans  Paul  y  Victor  Margueritte,  autors 
d’un  magnífich  llibre  retolat  Le  Désastre  y 
fills  del  brillant  general  Margueritte,  mor¬ 
talment  ferit  a  Sédan,  en  ple  désastre:  «La 
Landesausschuss,  o  sia  l’assamblea  d’Alsas- 
sia-Lorena,  representació  elegida  per  abdu- 
gas  ex-provincias  francesas,  acaba,  per  unani¬ 
mitat  de  sos  trentadós  membres ,  d’expressar 
el  desitj  de  que  aquest  territori  esdevingui 
un  principat  independent  sota  la  simple  so¬ 
birania  del  Imperi  alemany;  en  altres  ter¬ 
mes,  ha  reclamat  sa  incorporació  a  la  Confe¬ 
deració  germànica  actual.  L’Alsassia-Lorena, 
fins  ara,  pertanyia  al  vencedor,  y  era  regida 
per  funcionaris  eixits  de  Berlín.  Ara  reclama 
pera  governarse  ella  mateixa,  y  accepta  esde¬ 
venir  Estat  alemany,  com  el  Ducat  de  Baden, 
Würtemberg  o  Saxonia  (i).» 

La  qüestió  de  l’Alsassia  y  de  la  Lorena 
(quals  vers  noms  són  Alsass  y  Lothringen  y 
no  pas  els  mots  francesos  Alsace  y  Lo- 
rraine ),  no  podia  tenir  altre  final  que  aquest. 
Per  la  Historia  y  per  la  Filologia,  abdugas 
nacions  són  germànicas.  Las  victorias  dels 
exèrcits  francesos  las  havian  incorporadas  a 
la  Fransa.  Alsassians  y  lorenesos  esdevin¬ 
gueren  súbdits  dels  reys  borbònichs  pel  dret 
del  més  fort.  L’Alsassia’s  transformà  més 
tart  en  départements  del  Alt  y  Baix  Rhin,  de 
la  mateixa  manera  que  la  Catalunya  transpi- 
rinenca  esdevingué  département  dels  Pirineus 
Orientals.  En  quant  a  la  Lorena,  fou  cedida 
a  Fransa  per  l’emperador  d’Alemanya  Fran- 
cisco  I,  duch  de  Lorena  y  tronch  de  la  di¬ 
nastia  Habsburg  Lothringen,  regnant  actual¬ 
ment  al  Imperi  d’Austria;  fou  cedida  mitjan- 
sant  la  compensació  del  Ducat  de  Toscana, 
mes  la  cessió  fou  forsosa,  imposada  per  las 
armas.  Lluis  XIV  y  Lluis  XV  engrandiren 
aixis  el  llegat  de  llurs  avis.  Y  tan  estrets  fo- 


Pau  Llivi  y  Gasés 


(i)  La  Dépcche,  Toulouse,  13  novembre. 


754 


JOVENTUT 


ren  els  vincles  creats  entre  lafFransa  y  la 
Lorena,  que  l’autonomia  d’aquesta  desapa¬ 
regué,  tot  y  haverhi  un  pacte  entre  abdu- 
gas  que  devia  conservaria. 

S’ha  de  reconèixer  que’ls  francesos  tenen  el 
dò  d’assimilar  a  llurs  lleys,  costums,  usos  y 
llenguatge  a  tots  els  pobles  de  diferentas  na¬ 
cionalitats  que  per  cessió  o  conquesta  han 
vingut  a  crear  l’Estat  francès.  El  fet  es  in¬ 
negable.  Alemanys,  provensals,  flamenchs, 
bretons,  navarresos,  catalans,  borgonyons, 
etc.,  han  acabat  per  sentirse  francesos  com 
els  fills  mateixos  de  l’Illa  de  Fransa.  Seguint 
aquesta  onada  centralisadora,  els  lorenesos 
y  alsassians  distingits  deixaren  als  camperols 
l’us  de  llurs  llenguatges,  per’adoptar  la  llen¬ 
gua  de  Ronsard  y  de  Voltaire:  havans  llen¬ 
guatge  culte  fou  considerat  com  una  lingua 
rústica.  Els  noms  mateixos  foren  afrancesats, 
per  la  prosodia  o  per  la  fonètica.  Y  encara 
mès:  durant  la  gran  batalla  de  Sédan,  els  vi¬ 
latans  de  Bazeilles  foren  fusellats  pels  sol- 
bàvars,  per  haver  lluytat  entre  mitj  dels  sol¬ 
dats  francesos  que  defensavan  el  malhaurat 
poblet. 

Mes  els  anys  no  passan  debadas.  Incor- 
poradas  violentament  l’Alssacia  y  una  cin¬ 
quena  part  de  la  Lorena  al  actual  Imperi 
alemany  pel  tractat  de  Paris  (1871),  després 
d’una  època  de  durissim  govern  militar,  d’un 
estat  de  guerra  permanent,  el  jou  feixuch 
dels  Hòhenzollern  s’ha  anat  afluixant  poch  a 
poch.  La  idea  de  la  revanche  s’afeblia.  Fins 
els  mateixos  francesos,  aparentment,  sem- 
blavan  conformats  ab  la  realitat  del  fet,  lle¬ 
vat  dels  baladrers  chauvinistes.  Y  ara  la  Lan- 
desausschuss  ha  donat  el  darrer  cop  de  massa 
a  la  qüestió.  Si  la  voluntat  dels  pobles  me¬ 
reix  ésser  respectada,  la  Fransa  ja  no  té  cap 
dret  a  la  possessió  de  sas  antigas  provincias. 
A  més  de  la  Historia  y  la  Filologia  té  en 
contra  seva  la  voluntat  dels  alsassians  y  lo 
renesos.  Una  guerra  entre  la  República  fran¬ 
cesa  y  l’imperi  alemany,  per  aytal  causa, 
lògicament  es  impossible.  Perque  la  causa 
no  seria  justa.  Seria  una  guerra  brutal,  de 
conquesta,  íeta  pera  esclavitzar  y  no  pera 
lliberar.  Y  nostres  vehins  perdrian  la  fama 


(qu’ells  mateixoss’han  atribuhida)  d’ésser  els 
eterns  campions  de  la  justícia.  (Llegeixis  a 
Michelet.) 

Els  francesos,  devant  de  la  evidencia,  po¬ 
den  dir  que  la  Landesausschuss  no  es  una 
vera  representació  dels  lorenesos  y  alsas¬ 
sians.  Mes  ,mo  s’exposan,  dihentho,  a  negar 
la  representació  de  tot  parlament,  y  per  tant 
dels  qu’ells  fan  funcionar  per  medi  d’un  su¬ 
fragi  parent  del  que  funciona  a  Espanya? 
Els  partidaris  de  las  majorias  deuhen  acatar- 
las  tant  a  Metz  y  a  Strasburg  com  a  París. 

Geroni  Zanné 


«SIEGFRIED» 

Siegfriedl  Siegfriedl  Siegfriedl 
Schlimmes  wisen  wir  dir. 

K.  Wagner. 

( G'ótíci  dammerung.) 

«Siegfriedl  Siegfriedl  Siegfriedl  Malas 
novas  t'hem  de  donar.))  Ab  aquest  trist  anunci 
saludan  las  fillas  del  Rhin  al  hèroe.  incons¬ 
cient  que  marxa  vers  la  mort.  Car  Siegfried 
es  la  joventut,  l'amor,  la  forsa,  la  bellesa, 
mes  al  aproparse  la  tràgica  fi  dels  déus,  ell, 
darrer  reboll  de  la  divina  nissaga,  camina 
també  fatalment  vers  una  posta  eterna.  Ell 
es  l’hèroe,  mes  el  destí  de  sa  rassa  es  el  seu: 
Siegfried  té  de  morir. 

Mes  avans  de  morir,  iquína  vida  la  seva! 
Desobehint  la  voluntat  de  Mime,  corre  pels 
boscos,  tocant  alegras  melodias,  domptant 
las  feras,  jugant  ab  els  perills  y  menyspreu- 
hant  la  temensa:  com  un  sól  esplèndit,  desfà 
las  boyras  que’s  forman  a  son  entorn.  El 
drach  Fafner,  a  qui  crítichs  eminents,  entre 
altres  Lichtenberger,  han  considerat  com 
símbol  de  totas  las  baixesas  y  concupiscen- 
cias  terrenals,  cau  mort  pel  brand  gloriós, 
per  Nothung  diví:  el  nan  Mime,  simbol  de  la 
astúcia  y  de  la  feblesa,  cau  també  mort,  mes 
sense  lluyta,  al  rebre’l  cop  de  Nothung.  De¬ 
vant  de  Siegfried,  el  bosch  s’anima  y  viu:  un 
aucell  li  fa  sebre  que  a  dalt  d’una  roca  enas- 
prada,  redoltada  d’onas  de  foch,  hi  ha  una 
verge  divina.  Y  Siegfried,  l’hèroe,  hi  corre 
adalerat,  y  per’arribarhi  trosseja  la  llansa  de 
Wotan,  que  li  barrava’l  pas.  Wotan,  el  déu 
caduch,  qual  fi  s’apropa  tràgicament,  s’allu¬ 
nya,  y  dalt  de  la  roca  flamejant,  Siegfried 
desperta  a  la  verge  Brünnhilde,  que  al  veure 
al  hèroe,  creu  veure  un  sól  enlluhernador. 
Llavors  la  vida  de  Siegfried  assoleix  la  ple- 
nitut:  l’amor  de  la  dòna’l  fa  home,  l’hèroe 
s’humanisa.  Tot  es  plaher  y  joya.  mes  un 
plaher  y  una  joya  fruhits  per  semi-déus. 

Y  no  obstant,  quelcom  angoixós,  sense 
ferse  visible,  envolta  al  hèroe  inconscient:  el 


JOVENTUT 


755 


pressentiment  de  la  mort  s’acosta  com  una 
amenassa  inflexible.  Aviat  las  fillas  del  Rhin 
diràn: 

Siegfriedl  Siegfriedl  Siegfriedl 
Schlimmes  wisen  wir  dir. 


En  l’obra  total  de  Wagner,  Siegfried  té 
importància  excepcional.  Un  crítich  eminent 
cipl  wagnerisme,  Houston  Stewart  Chamber- 
lain,  ha  dit  qu’en  els  dos  primers  actes  del 
drama  regna  equilibri  perfecte  entre  la  mú¬ 
sica  y  la  paraula,  afegint  que  per’xò  s’ha  po¬ 
gut  dir  qu’era  per  excelencia  l’obra  clàssica 
de  Wagner. 

Dins  de  la  trilogia  Der  Ring  des  Nibelun- 
gen ,  Siegfried  resplandeix  com  una  immensa 
torrentada  de  llum  entre  mitj  de  las  angoi- 
xas  de  Die  Walküre  y  la  tètrica  inquietut  de 
Gòtterdàmmerung .  En  Wagner  hi  vessà  tota 
la  tendresa  de  la  seva  ànima,  com  si  volgués 
reposar  dels  amors  funestos  y  de  las  doloro- 
sas  tragedias.  El  drama  Siegfried  acaba  ab 
la  serenor  d’una  aubada  magnífica:  la  dissort 
se  detura  encara  devant  del  hèroe,  com  si 
temés  ennuvolar  la  bellesa  del  matí  esplèn- 
dit  que  li  somriu.  Fins  que  la  nit  arribi  res¬ 
tarà  sospesa  al  lluny,  com  un  núvol  de  tem¬ 
pesta  a  punt  d’esclatar. 

Encara  que  aixis  no  sigui,  Siegfried  sem¬ 
bla  un’obra  creada  en  plena  jovenesa.  Es 
un’obra  de  creació  espontània,  nada  al  escalf 
d’un  entusiasme  jovenívol.  La  freda  reflexió 
no  l’ha  portada  al  món  del  art,  no  es  filla  de 
reglas  y  principis,  sinó  del  geni  lliure  y  crea¬ 
dor.  Car  en  Wagner  no  deduhia  sas  obras 
de  sa  estètica,  sinó  sa  estètica  de  sas  obras. 
Els  principis  del  Art  del  Pervindre  aparei¬ 
xen  formulats  com  corolari  de  las  obras  crea- 
das.  Per’xò  l’art  d’en  Wagner  es  art,  res  més 
qu’art,  art  immens,  excels,  sublim,  síntesis 
gloriosa  de  las  arts  germanas,  altar  marave- 
1 1  ós  de  la  Bellesa  única  en  sas  formas  infini- 
das.  Y  aixis,  a  qui  vulgui  mixtificar  l’obra 
del  Mestre,  li  retreurém  el  següents  mots: 
«El  crítich  d’art  que  parteix  del  seu  punt  de 
vista  abstracte  pera  judicar  al  artista,  no  veu 
res  en  el  fons,  puig  l’única  cosa  que  pot 
ovirar  es  sa  pròpia  imatge  reflexada  en  el 
mirall  de  sa  vanitat.»  Es  Wagner  mateix  qui 
parla. 

Dins  de  la  relativitat  d’interpretació  de  las 
obras  artísticas  en  general  y  de  las  wagne- 
rianas  en  particular,  podèm  considerar  com 
molt  acceptable  la  interpretació  de  Sigfrido 
italià  (o  sigui  el  Siegfried  germànich  retallat) 
que  tingué  lloch  la  nit  del  12  del  present 
mes  al  teatre  del  Liceu,  com  inauguració  de 
la  temporada.  No  fou  la  execució  ideal  reve¬ 
ladora  de  l’obra,  sinó  una  apariencia  de  la 


mateixa;  mes  aquesta  apariencia  obtingué 
quelcòm  de  veritable. 

Lo  caracteristich  de  la  execució  de  Sig¬ 
frido  fou  la  correcció.  No  tingué  grans  vola- 
das  ni  grans  caygudas.  L’obra,  donchs,  en 
linias  generals  va  ésser  respectada.  Ni  bri- 
llantesa  ni  monotonia.  Siegfried  (tenor  Bor- 
gatti)  y  Brünnhilde  (sopràn  Blanchini  Cap- 
pelli),  juntament  ab  el  mestre  director  Willy 
Kaehler,  meresqueren  els  aplaudiments  que’l 
publich  els  hi  tributà.  La  senyoreta  Bian- 
chini  tingué  moments  de  pose  excelent  e  in¬ 
tensitat  lírica,  com  també  en  Borgatti.  Els 
demés  artistas  (senyors  Nannetti,  Cigada, 
Baldassari,  De  Colet,  y  senyoretas  Luca- 
ceska  y  Minotti)  els  ajudaren  ab  bona  vo¬ 
luntat. 

En  el  primer  acte’s  distingui  el  tenor  Bor¬ 
gatti,  en  el  cant  de  la  forja.  En  el  segón, 
l’esmentat  tenor  y  la  orquesta  trevallaren 
pera  fer  sensibles  las  bellesas  infinidas  dels 
mormulls  del  bosch.  Y  que  n’es  d’hermós 
aquest  moment  poètich-musical!  Seria  una 
pàgina  única  en  la  historia  del  art  del  teatre 
si  no  existís  Vencis  del  Sant  Divendres ,  del 
acte  ters  de  Parsifal.  Els  mormulls  del  bosch 
són  una  evocació  delitosa  dels  misteris  y  re¬ 
mors  de  las  immensas  selvas  llegendarias, 
per  hont  corre  lliurement  l’esperit  de  las  ve- 
llas  theogonias;  són  la  simfonia  de  la  selva, 
quals  baixos  són  elsbruhels  del  drach  Fafner 
y  quals  aguts  las  passadas  dels  aucellets.  Las 
veus  que’s  deixondan  ab  l’auba  són  la  salu¬ 
tació  de  la  natura  al  hèroe  diví,  l’homenatge 
del  món  al  sól  esplendent  que  s'enlayra. 

Al  arribar  al  acte  ters  de  Siegfried  ja  no 
s’hi  troba  l’equilibri  que,  segons  en  Cham- 
berlain,  regna  entre  la  paraula  y  la  música 
en  els  dos  actes  primers.  En  l’acte  ters  la 
música  pren  una  importància  decisiva.  La 
llegenda,  la  poesia,  el  drama,  tot  se  resol  en 
un  immens  poema  musical:  la  forsa  dramଠ
tica  quasi  desapareix  dessota  colossals  ona- 
das  épicas  y  liricas.  Eskilos  substituheix  a 
Shakespeare.  Y  desde  la  grandiosa  invoca¬ 
ció  a  Erda  fins  al  despertament  de  Brünnhil¬ 
de,  las  onadas  épicas  y  liricas  van  muntant 
triomfalment,  fins  assolir  els  darrers  límits 
de  la  bellesa  artística.  El  drama  acaba  ab  un 
espléndit  himne  d’amor,  com  cap  altre  pu¬ 
gui  ohirse. 

Geroní  Zanné 


JOVENTUT 


756 

TEATRES 

Mater  Dolorosa.  —  Tournée  Hading-Le 
Bargy.  —  Joventut. 

Ben  tristament  pera  ells,  se  dóna  massa 
sovint  el  cas  de  que  la  veritat  oficial  sigui 
sols  una  veritat  aparent.  Parlo  dels  militars. 
Fins  allà  hont  menys  podiam  esperarho,  en 
el  camp  literari,  s’ha  repetit  aquesta  ano¬ 
malia: 

Don  Leopold  Cano  es  general  de  brigada, 
secretari  de  la  Junta  consultiva  de  guerra,  y, 
a  més  d’altras  cosas  que  no  recordo,  literat 
d’historia.  L’altra  nit  va  estrenar  al  Princi¬ 
pal  una  comèdia  (?);  els  seus  amichs  varen 
tirarli  flors,  la  claque  va  aplaudir  furiosa¬ 
ment,  una  petita  part  del  públich  de  dalt  va 
entusiasmarse  al  sentir  algunas  frases  d’efec¬ 
te,  y  ningú  va  protestar  sorollosament.  Ma¬ 
ter  Dolorosa ,  donchs,  oficialment  fou  un 
èxit. 

Y  no  obstant,  jo  no  vaig  trobar  una  sola 
persona  que  defensés  l'obra.  El  públich  en 
pes  se  dividia  en  dos  bandos,  mes  la  majoria 
declarava  aburrirse  sobiranament.  Els  altres, 
entre  quins  me  compto,  confessavan  que 
l’obra’ls  distreya,  que’ls  feya  riure ...  riure 
molt.  Oh,  si!  Jo  vaig  riure;  no  ab  rialla  na¬ 
tural  y  franca,  sinó  nirviosa,  irònica,  ener- 
vadora.  Tanta  vulgaritat,  tanta  tonteria  y 
tanta  ingenuitat  desarman  als  esperits  més 
severs.  No  podentnos  pendre  en  serio  la  co¬ 
mèdia,  ens  la  prenguerem  en  broma.  Y  vinga 
riure. 

Se’m  dirà:  «Puig  que’s  tracta  d’una  comè¬ 
dia,  natural  es  que  riguéssiu.»  També  en 
això  hi  ha  error.  La  comèdia  sols  es  tal  ofi¬ 
cialment;  en  realitat  es  un  dramón,  dramón 
dolent,  es  cert,  però  dramón  a  la  fi.  Vaig  a 
demostrarho: 

Personatges:  Un  marquès  cinich,  avar, 
egoista  que  va  en  automòvil,  té  deuda  exte¬ 
rior  dipositada  a  Paris  y  es  un  miserable 
rich;  una  marquesa  voluntariosa,  sensual, 
desvergonyida  y  morfinòmana,  bestialment 
enamorada  d’un  pintor  modernista  (?)  a  qui 
protegeix;  aquest  pintor,  traydor  de  melo¬ 
drama  que  beu  absenta  a  raig  d’ampolla, 
pega  a  sa  muller,  insulta  a  tothòm,  deixa 
morir  de  gana  a  son  fillet,  ven  els  mobles  a 
dos  usurers  diferents  (estafa),  espanya  arma¬ 
ris,  regala  las  joyas  de  sa  dóna  a  la  seva 
querida  y’s  proclama  geni  incomprès;  la  seva 
muller,  mater  dolorosa ,  qu’ella  mateixa  s’en¬ 
carrega  de  las  culpas  de  tothòm,  estúpida¬ 
ment  ingènua,  tontament  sentimental...  etc.; 
un  golfo  (nyèbit)  xerrayre  que  dóna  llissons 
de  moral  a  tothòm,  canta  himnes  a  la  patria, 
al  exèrcit,  a  la  propietat,  al  honor...  un 
metge  filàntrop  qu’ampara  als  desvalguts, 
practica  la  transfusió  de  la  sang  y  permet 
que  tothòm  li  rigui  a  las  barbas;  una  neboda 
dels  marquesos  y  altras  dugas  damiselas  des- 


vergonyidas  que  beuhen  benedictine  per  ape¬ 
ritiu;  uns  quants  joves  modernistas  (?),  ca- 
ricaturas  ridiculas  e  insubstancials;  y  en 
fí,  ademés  d’altres  personatges  que  no  re¬ 
cordo,  entre  ells  el  majordòm  clàssich,  un 
nen  que  no  més  surt  al  final  de  l’obra,  raqui- 
tich,  anèmich,  degenerat  y  que’s  cura  ab 
allò  de  la  transfusió  de  la  sang. 

Acció:  no  n’hi  ha.  Tota  l’obra  es  una  serie 
d’incidents  deslligats.  Per  això  fins  com  g 
melodrama  es  dolenta.  L’espectador  de  cor 
senzill  no  logra  interessarse  per  ningú,  puig 
se  pert  entre  la  gran  confusió  de  fets  y  suc- 
cehits  incongruhents  e  inverosimils. 

Elements  que  integran  l’obra:  la  mar.  Un 
automòvil  que  fa  desgracias;  un  nyèbit  atro¬ 
pellat;  una  cartera  ab  cinch  mil  duros  tro¬ 
bada  y  retornada;  una  gratificació  de  pela\ 
franchs  a  trentavuyt;  quatre  per  cent  exte¬ 
rior;  un  banquer  francès  que  quiebra;  co- 
gnach,  absenta,  cassalla,  gotas  amargas;  la 
marquesa  morfinòmana  que’s  deixa  pintar 
per  son  aymant  alcohòlich;  la  neboda  que’s 
desmaya;  la  mater  dolorosa  qu’ha  estat  tot 
un  any  pera  fer  unas  puntas  que’l  seu  fillet 
desfà  ab  las  estisoras  en  un  minut;  arraca- 
das  de  la  esposa  en  las  orellas  de  la  querida\ 
la  desaparición  de  una  senyoriia;  un  nen  de¬ 
generat,  tal  volta  si filítich,  que’s  mor  de 
gana;  conato  de  desafio,  pistolas,  ganivets; 
un  sereno;  gent  que  salta  per  la  finestra;  la 
policia  que  ronda;  espanyament  d’un  secreter; 
plors,  riallas  mefistofèlicas;  alhajas  que  volan 
v  tornan;  una  mater  dolorosa  punyal  en  mà 
barrant  el  pas  a  son  pocavergonya  de  marit; 
relacions  de  crims;  apologias  inlantivolas  de 
virtuts  senzillas;  transfusió  de  la  sang;  apa¬ 
rició  en  escena  dels  dos  hèroes  de  la  trans¬ 
fusió  al  instant  mateix  de  verificada,  mos- 
trantnos  tots  dos,  el  nen  y  el  golfo ,  els  bras- 
sos  respectius  chorreando  sangre\  idili  final. 
Y  una  pila  de  cosas  més,  impossibles  de 
recordar.  No  n’he  pas  ditas  la  quarta  part. 

Diàleg:  vulgar,  ingenuu,  cursi,  sentimen¬ 
tal,  rublert  de  frases  fetas,  de  metàforas  ton- 
tas,  d’imatges  llampants;  pesat,  diluhit  y 
afectat. 

Construcció:  a  la  boria  de  Deu.  Tothòm 
entra  y  surt  quan  vol,  còm  vol  y  per  hónt 
vol.  Se  passa'  d’un  assumpto  a  un  altre  sense 
transició.  Y  en  fi,  s’arriba  al  final  de  l’obra 
marejat,  aturdit,  aclaparat. 

cHi  ha  necessitat,  després  d’això,  de  de¬ 
mostrar  que  l’obra  es  un  verdader  dramón? 
; Hi  ha  necessitat  de  demostrar  que  si  agafèu 
mitja  dotzena  d’ous,  els  batèu  y  els  fregiu  en 
una  pahella  junt  ab  una  lliura  de  monjetas  y 
un  xich  d’oli  y  sal,  ne  resultarà  una  truyta? 

Donchs  heusaquí  lo  que  valgué  al  senyor 
Cano:  un  èxit  relatiu  y  uns  quants  rams  de 
flors. 

Per  molts  anys.  Jo  voldria  que  no  se’n 
enterés  del  judici  que  a  moltas  personas  ilus- 
tradas  meresqué  la  seva  obra.  Y  voldria  que 


JOVENTUT 


757 


conservés  las  sevas  ilusions  perque,  en  mitj 
de  tol,  se  nota  en  son  autor  una  bona  fe  y 
uns  ideals  no  per  rancis  menys  respectables. 
Diuhen  qu'ha  volgut  reventar  el  modernis¬ 
me,  ressucitant  pera  parangonarlos  ab  ell 
idealismes  vells  y  sentimentalismes  ja  gas¬ 
tats.  L’intent  exigia,  ademés  d’un  tempera¬ 
ment  dramàtich  absolutament  contrari  al  del 
autor,  un  coneixement  de  la  vida  moderna, 
de  las  necessitats,  aspiracions  y  modalitats 
modernas  —  inclosas  las  exageracions  ditas 
modernistas  —  que’l  senyor  Cano  no  sem¬ 
bla  tenir. 

El  senyor  Cano  sembla  confondre  las  lllas 
Britànicas.  Escoltin,  per  exemple,  una  defini¬ 
ció  que  dóna  del  automòvil:  «.El  automóvil 
es  el  egoísmo  con  ruedas .» 

Jo  crech  que’l  senyor  Cano  ab  aquesta  de¬ 
finició  s’ha  guanyat  el  dret  d’anar  eterna¬ 
ment  a  peu. 

De  la  execució  no  vull  parlarne.  ^Pot  re- 
presentarse  bé  una  comèdia  aixis?  Donchs  ho 
feren  pitjor.  Fusellables,  fusellables,  tots  fu- 
sellables. 

Jo  no  sé  si  es  veritat,  però  no’m  costa 
gens  de  creureho,  que  quan  un  empresari 
francès  enrole  una  companyia  pera  passar  els 
Pirineus,  anuncia’l  seu  propòsit  aixis:  «Tour- 
née  par  l'Espagne  et  le  Maroc .»  Són  bla- 
gueurs  els  francesos. 

Si  tot  se  reduhis  a  n’això,  a  una  senzilla 
blague,  poch  hi  hauria  que  dir.  Per  la  meva 
part  fins  riuria  de  bona  gana  ab  ells;  però’l 
cas  es  que,  allò  que  sembla  broma,  tant  els 
empresaris  com  els  còmichs  francesos  s’ho 
prenen  en  serio,  y  venen  aqui,  a  Barcelona, 
ab  la  mateixa  tranquilitat  que  si  anessin  al 
Marroch.  Fa  uns  quants  anys  que’ns  visitan 
companyias  francesas,  y  sempre  hem  vist  lo 
mateix:  una  colla  de  còmichs  detestables — 
— salvant  una  o  dugas  excepcions — uns  de¬ 
corats  ignominiosos  y  una  despreocupació 
que  ratlla  en  insolència  al  representar  las 
obrasque’sdignan  fernos  l’honor  deservirnos 
a  preus  carissims.  Oh,  sí,  això  si!  a  preus 
carissims!  {Qui  no  la  recorda,  pera  no  ci- 
tarne  més  que  una,  la  darrera  visita  d’en 
Coquelin? 

Aquesta  vegada  s’anuncià  una  represen¬ 
tació  per  en  Le  Bargy  y  la  Jeanne  Hading. 
Ja  teniam  descomptat  que’ls  restants  de  la 
companyia  serían  novilleros;  però  com  qu’ells 
dos  són  artistas  de  renòm  y  ens  anunciavan 
una  obra  sensacional,  Le  relóur  de  Jérusalem , 
els  aficionats,  no  sense  recel,  ens  disposavam 
a  anar  a  vèurels  pagantlos  a  bon  preu — 
13 120  pessetas  la  butaca — a  riscos  de  que  una 
vegada  més  ens  amaguessin  l'ou. 

Res  d’això  ha  succehit.  A  última  hora  un 
telégrama  firmat  per  en  Le  Bargy  anunciava 
que  per  motius  de  salut  d’algún  actor  no  po- 
drían  representar  Le  retour  de  Jérusalem  y 
en  son  lloch  donarian  Demi-Monde ,  le  chef- 


d'ceuvre  d’en  Dumas  fill.  Jo  no’m  vaig  con¬ 
formar  ab  el  cambi  y’m  vaig  fer  tornar  els 
quartos.  Evidentment  tothom  té’l  dret  o  pot 
tenir  la  desgracia  de  posarse  malalt:  es  un 
dret  0  una  desgracia  que’m  guardaré  de  dis¬ 
cutir.  Però  al  veure  anunciar  el  Demi-Monde 
— obra  que  indubtablement  al  Marroch  no 
coneixen  però  que  aqui  ja  la  tenim  pahida, — 
vaig  sentir  quelcòm  estrany,  com  si  fossin 
remordiments.  ^Potser  si  que,  una  vegada 
més,  venian  a  pèndrens  el  pèl  aquells  senyors 
francesos? 

Y  no  hi  vaig  anar.  Y  heusaquí  per  què  no 
puch  parlar  de  la  representació  donada  per 
dits  artistas  al  Principal.  La  setmana  pas¬ 
sada  nostre  company  en  Salvador  Vilaregut 
posava '  als  nostres  lectors  en  antecedents 
de  la  comèdia  de  Maurice  Donnay.  D’ella  te¬ 
nia  jo  intenció  d’ocuparme  avuy  ab  la  deten¬ 
ció  deguda.  Com  que  no  l’han  representada, 
ab  lo  dit  per  en  Vilaregut  n’hi  ha  prou. 

Tornant  a  la  representació  donada,  sembla 
que’l  públich  fou  escàs,  y  encara  quasi  en  sa 
totalitat  format  per  francesos.  Jo  me’n  ale¬ 
gro.  Potser  aixis  els  empresaris  blagueurs  y 
els  còmichs  pretensiosos  de  l’altra  banda 
dels  Pirineus  acabaràn  per  convèncers  de 
que  hi  ha  una  mena  de  confusions,  la  de 
Barcelona  ab  Tànger  per  exemple,  que  po¬ 
den  transformar  el  riure  en  plors,  y  que  fan 
que  moltas  vegadas  aqui,  a  Catalunya,  molts 
que  van  per  llana  se’n  tornin  esquilats. 

Heusaqui  un  aforisme  que  no  crech  que 
tinguin  els  moros.  El  proposo  a  la  medita¬ 
ció  dels  còmichs  y  empresaris  francesos  que’s 
dignan  visitarnos  de  tant  en  tant. 

Joventut  se  titula  un  quadro  dramàtich 
que  l’Igna=i  Iglesias  ha  estrenat  recentment 
a  Romea.  Si  recordo  bé,  aquest  drama  en 
un  acte,  que  segons  diu  l’autor  es  el  primer 
d’una  trilogia  que  prepara,  es  igual  o  quasi 
bé  igual  al  primer  acte  d’un  drama  que  du¬ 
rant  l’any  1901  va  estrenar  al  Tivoli  ab  el 
titul  de  Els  primers  frets.  Alashoras  vaig  do¬ 
nar  la  meva  imparcial  opinió  sobre’l  drama 
en  general,  fent  notar  que’l  primer  acte  —  el 
qu’avuy  s’ha  convertit  en  Joventut  —  era  un 
quadro  complert,  forsa  humà,  forsa  sentit  y 
ben  dramàtich.  Essent  el  quadro’l  mateix,  no 
tinch  per  què  insistir.  En  tot  cas,  quan 
l’Iglesias  estreni  els  altres  dramas  que’ns 
promet  —  y  que  jo  voldria  fossin  bon  xich 
diferents  de  lo  que  integrava’ls  segón  y  ter¬ 
cer  acte  de  Els  primers  frets ,  que  no’m  pla¬ 
gueren  com  el  primer,  —  serà  ocasió  d  eme¬ 
tre  judici,  sobre  cada  un  d’ells  en  sí  y  sobre 
la  trilogia  en  conjunt.  Mentres  tant,  sols  me 
resta  repetir  que  la  primera  part,  0  sigui 
Joventut ,  me  sembla  de  lo  millor  qu’ha  es¬ 
crit  l’Iglesias. 

La  Jarque  fa  una  verdadera  creació  del 
paper  de  la  Ció.  Té  sang  d’actriu  la  Jarque. 

Emili  Tintorer 


/ 


LA  BRUIXA 


No  la  oblidaré  may 

no  puch  anar  al  pou 

la  estampa  de  la  bruixa. 

al  ser  al  entrellusca, 

JTé’1  cap  pelat  y  gris, 

ni  só  bona  per  dur 

el  rostre  ple  d’arrugas, 

llenya  de  la  menuda. 

el  front  estret  y  sèch, 

—  Com  no  serviu  per  res, 

la  barbaipunxaguda, 

dimonis  se  os  endugan; 

lleganyosos  els  ulls, 

que  a  casa,  de  pa  mort, 

y  una  dent  tota  bruta 

mal  llamp  qui  n’hi  remuga!  — 

li  surt  pel  foradot 

Arriba’l  fill,  malalt 

de  sa  boca  peluda. 

del  mal  de  la  beguda: 

Té  més  de  seixanta  anys, 

quan  ou  a  sa  muller 

camina  molt  feixuga; 

las  sangs  al  cap  li  pujan. 

de  tantvque  acota’l  cap 

Pregunta  què  ha  passat, 

sembla  una  geperuda. 

bo  y  cridant  ho  pregunta; 

Quan  passa  pel  carrer 

la  esposa,  somicant, 

els  baylets  se’n  allunyan, 

li  diu  ab  mala  astúcia. 

els  homes  li  fan  pas, 

El  fill  s’es  alterat; 

las  dònas  la  murmuran. 

sa  mare,  quina  angunia! 

Qui  la  troba  de  nit 

La  nora  aixuga’ls  ulls 

demana  als  sants  ajuda 

y  el  ploren  riure  muda. 

y  els  gossos  del  vehinat 

La  tiran  al  carrer 

la  bordan  quan  la  ensuman. 

la  vella  malastruga. 

Per  casa  té  un  corral, 

y  això  qu’es  negra  nit 

per  llit  un  nïunt  de  runas ... 

y  a  xàfechs  cau  la  pluja... 

Tothom  del  poble  ho  diu 

A  la  claror  dels  llamps 

qu’es  una  mala  bruixa! 

algú  l’ha  coneguda. 

— 

—  Sant  March  y  Santa  Creu, 

Una  nit  del  estiu 

guardeunos  de  las  bruixas!  — 

hi  va  haver  gran  batussa. 

— 

La  nora,  bo  y  cridant, 

Desd'  aquell  día  ensà 

deya  a  la  sogra:  —  Murria! 

may  ningú  l’ha  volguda. 

Que  malaguanyat  pa 

Quan  passa  pel  carrer 

que’l  dragui  una  gandula!  — 

els  baylets  se’n  allunyan, 

La  sogra  diu  plorant: 

els  homes  li  fan  pas, 

—  Donchs  ,iquè  haig  de  fer  que  puga? — 

las  dònas  la  murmuran, 

La  nora  respongué: 

y  els  gossos  del  vehinat 

—  Morirvos,  mala  púal 

la  bordan  quan  la  ensuman. 

L’home  m’agafa’l  gat, 

Per  casa  té  un  corral, 

tres  fillas  tinch  que’m  pujan, 

per  llit  un  munt  de  runas, 

y  vós  me  sóu  destorb 

y  va  lluny  a  captar 

més  aviat  qu’ajudal 

allà  hont  no  es  coneguda. 

—  Ay,  filla,  si  no  puchl... 

Dóna  mals  esperits 

Els  anys  me  fan  feixuga. 

✓  y  els  temporals  ajuda... 

Si  vull  donar  un  punt, 

Tothom  del  poble  ho  diu 

ja  no  veig  fil  ni  agulla; 

qu’es  una  mala  bruixa! 

Gustau  Rosich 


JOVENTUT 


759 


CABÀS  DE  POBRE 

* 

Proto-arquiteclura :  /.*  manifestació . 

L  home  que  va  fer  el  primer  sostre  va  ésser 
el  primer  feble.  Això  fins  suposant  que  fos 
un  revolucionari,  dònchs  tota  revolució  obe- 
heix  a  un  malestar  y  en  tot  revolucionari,  si 
bé  hi  ha  un  fort  pera’l  medi  que  tracta  d'im¬ 
posar,  hi  ha  un  dèbil  pera’l  medi  que  com¬ 
bat. 

Se  tracta  d’averiguar  quin  medi  material 
era  superior,  si  l’anterior  o’l  posterior  al 
teulat. 

ídem:  2.a  manifestació. 

L’home  que  va  ésser  el  primer  en  constru- 
hir  un  teulat  al  costat  d’un  altre  teulat,  fou 
doblement  feble  y  alhora  criminal. 

i  Per  què? 

Perque  tots  els  mals  de  la  societat  derivan 
d’aquesta  colocació  del  segón  teulat,  sense 
la  qual  no  hi  hauria  hagut  societat,  y  per 
lo  tant,  tampoch  mals  socials. 

Siguèm  justos! 

D’ella  també’n  derivan  tots  els  béns  y  tots 
els  bèns  socials. 

Anatema. 

Y  com  que  a  més  de  l'abolició  de  tots  els 
goigs  del  isolament,  aquest  segón  teulat 
aportà  més  mals  que  béns,  maleheixo  al  seu 
constructor.  Cosa  que  a  n’ell  el  déu  tenir 
sense  cuydado,  fins  donantse’l  cas  probable 
de  que  fraccions  infinitesimals  del  seu  or¬ 
ganisme,  després  de  mil  evolucions  a  través 
d’espay  y  temps,  formin  part  del  meu  cervell, 
en  quina  circumstancia’ns  trobaríam  enfront 
d’una  milionèsima  de  milèsima  d’auto-male- 
dicció.  Y  ja  es  sabut  que  aquestas,  fins  es¬ 
sent  totals,  ens  deixan  molt  tranquils. 

Equilibrar ,  en  sociologia ,  vol  dir  restar. 

Fins  considerant  que  la  unitat  humana  fos 
la  familia,  no  per  això  resulta  menys  cert 
que'l  segón  teulat  apareix  restant  llibertat  al 
individuu.  La  unitat  familia  suposava  al 
menys  un  sér  lliure  en  absolut:  el  patriarca. 
El  segón  teulat  construhit  al  costat  del  pri¬ 
mer,  si  era  d’un  disgregat  de  la  familia,  re¬ 
presentava  la  resta  d’algunas  llibertats  del 
patriarca  per  un  desertor  que  no  desaparei¬ 
xia,  sinó  que  romania  pactant  tàcita  o  expií. 


citament  sobre  quelcòm.  Si  era  d’un  disgre¬ 
gat  d’un’altra  familia,  o  d’un  altre  patriarca, 
venia  o  demanant  apoyo  o  exigintlo,  però 
sempre  pactant.  Y  el  pacte  resta  llibertat. 

Considerant  que  fos  el  segón  constructor 
un  disgregat  d’altra  familia,  s’arguhirà  que  al 
primer  patriarca  no  restava  llibertat,  y  que’ls 
drets  que  sobre  d’ell  li  treya,  els  donava 
al  segón,  y  tot  quedava  en  paus.  Però  s’ha 
de  tenir  en  compte  que  la  segona  rela¬ 
ció,  fins  essent  de  dependencia,  no  era  natu¬ 
ral  com  la  primera  ho  era,  y  qu’en  tota  rela¬ 
ció  que  no  sigui  natural  hi  ha’l  signe  —  po¬ 
sat  devant  de  la  llibertat.  Cert  es  que  la  lli¬ 
bertat  que  perdia’l  patriarca  la  guanyava’l 
disgregat. 

No's  diu  « surto  a  casa  y  entro  al  carrer », 
sinó  « surto  al  carrer  y  entro  a  casa». 

Dintre  las  casas  els  homes  viuhen  tan¬ 
cats. 

Se  diu:  usorlím  a  fer  una  excursió  a  la 
montanya;  entrem  a  ciutat». 

Dintre  las  ciutats  els  homes  viuhen  tan¬ 
cats. 

Si  no  fos  d'aquest  modo  la  vida  fóra  im¬ 
possible. 

Aixis  com  en  el  cos  humà’l  mal  d’una 
hemorràgia  porta  en  si  mateix  el  remey, 
donchs  els  leucocites  queacuden  a  vessarse 
barrican  la  ferida  ab  llurs  pichs  coagulants, 
aixis  en  la  humanitat  tot  mal  porta  en  si 
l’apotecari.  Al  mal  Vallès  y  Ribot  correspòn 
el  remey  massa  que  l’envolta,  1  engloba  y  el 
fa  desaparèixer  de  la  vista  dels  ciutadans  po¬ 
líticament  honestos.  (cSerà  això’l  fenomen 
de  la  fagocitat  celular?)  Al  mal  del  sostre  co" 
rrespòn  el  remey  arquitecte. 

Són  molts  els  arquitectes  que  no  saben  lo 
que  són... 

L’arquitecte  es  un  artista  que,  havent  es¬ 
tudiat  nostra  feblesa  enfront  de  la  natura, 
ens  proporciona  una  clova  dintre  la  que 
no  sols  no  hem  d’esmersar  energias  en 
la  lluyta  ab  el  medi  ambient,  sinó  que,  al 
contrari,  aquest  ens  las  aumenta. 

Heretgia! 

Devèm  guardar  pera  l’arquitecte  que  no’s 
limita  a  aixecar  parets,  sinó  qu’estudia  l’àni¬ 
ma  del  qui  las  ha  d’habitar  per’  aixecar- 


y6o 


JOVENTUT 


las  construhint  un  medi  ambient  adequat 
a  n’ell,  el  mateix  carinyo  que  guardariam  per 
un  déu  qu’hagués  fet  la  naturalesa  absolu¬ 
tament  pera’l  servey  del  home. 

Vulgaritat  que  no  ho  sembla. 

Digam  ahónt  vius,  còm  vius,  y  còm  t’hi 
trobas,  y't  diré  quí  ets. 

Dedicat  als  constructors  de  las  casas  del 
Aixample. 

L’arquitecte,  com  tot  artista,  had’ésser  un 
sensual. 

El  constructor  de  corredors  y  celdas  de 
convent  no  es  pas  un  arquitecte,  sinó  un  fa¬ 
bricant  d’embalatges  pera  ànimas  en  con¬ 
serva 

Dedicat  al  comissari  regi  d'instrucció 
pública. 

Igual  qu’es  un  absurd  donar  el  titul  de 
metge  sense  que’l  qui  l’obté  acrediti  profonds 
coneixements  de  psicologia,  y  donar  el  titul 
de  llicenciat  en  dret  y  ciencias  socials  sense 
fer  acreditar  profonds  coneixements  d’antro¬ 
pologia,  es  un  absurd  donar  el  titul  d’arqui¬ 
tecte  sense  fer  acreditar  al  qui  l’obté  pro¬ 
fonds  coneixements  de  totas  las  arts  y  cien¬ 
cias  o  profonda  disposició  per’  adquirirlos 
en  un  moment  donat. 

Donchs  la  casa  ha  de  respondie  a  la  ma¬ 
nera  d’ésser  del  qui  l’habita,  y  l’arquitecte, 
avans  de  construhir,  ha  d'haver  penetrat  en  y 
viscut  ab  l’ànima  del  futur -estadà. 

Dedicat  a  n  el  Mikado  y  a  n'en  Nicolau 
( Se'l  pot  confondre  ab  en  Salmerón.) 

Vosaltres  els  tirans  farèu  sortir  dels  pisos 
de  calaixera  y  de  las  barracas,  per’  anar  a  la 
guerra,  als  homes.  Però  no’Is  hi  farèu  anar 
quan  darrera  d’ells  deixin  una  llar  ahont 
cada  pedra  y  cada  objecte  respongui  a  una 
idea  o  sentiment  propis. 

No  veyèm  sinó  l'actitut  de  seure ,  però 
no'ls  efectes. 

Es  un  erro  creure  qu’en  totas  las  cadiras 
en  que  l’home  s’assèu,  hi  descansa.  Lo  que  hi 
ha  es  que,  a  copia  de  sigles  y  sigles  de  misè¬ 
ria,  els  homes  han  adquirit  cuixas  adapta¬ 
bles  a  tota  mena  d’ànguls  y  superfícies. 

Síntesis. 

La  casa  pera  l’home,  y  no  l’home  pera  la 
casa. 


Quan  plou ,  la  gent  se  fica  a  casa. 

El  desitj  de  la  casa  adequada  se  sent  en  els 
paísos  del  Nort  ab  més  intensitat  qu’en  el 
Mitjorn.  Aquest  fet  no  demostra  que  l’home 
del  Mitjorn  senti  menys  l’amor  per  sa  llar. 
El  sent,  al  contrari,  més  encara,  perque  la 
vera  llar  del  home  es  la  naturalesa.  El  sos¬ 
tre  de  la  casa  del  home  del  Mitjorn  es  el  cel 
amable  dels  seus  paisos. 

El  sostre  fa  familia:  per  això  las  revolu¬ 
cions  dels  homes  del  Mitjorn  són  socials, 
perque  sa  societat  viu  tota  sota’l  mateix  sos¬ 
tre;  y  las  revolucions  dels  homes  del  Nort 
són  indi viduals,  perque’ls  individuus  viuhen 
sols  sota’l  sostre  dels  seus  quartos. 

L' egoisme  es  altruista. 

La  burgesia  moderna  ha  comprès  bé  la 
gran  quantitat  de  fortalesa  que  dóna  al  home 
la  casa  adequada,  al  construhir  habitacions 
confortables  pera’ls  obrers,  esperansant  que 
milloraran  la  producció. 

Suposèm  que  s'hi  viu ,  si  allò  es  viure. 

Se  diu  que  cada  casa  es  un  món,  y  en 
efecte,  de  la  manera  descuydada  y  horrible 
que’s  viu  en  las  modernas  ciutats,  cada  casa 
arriba  a  fer  tant  fàstich  com  el  món. 

Al  dir  línia,  ho  vull  dir  tot. 

Se  progressarà  molt  més  depressa  qu’ara 
el  jorn  en  que  las  parets  de  nostres  quartos 
segueixin  una  linia  que  neixi  y  acabi  en  nos¬ 
tra  manera  d’ésser. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

El  Còdic  Civil  a  Catalunya,  per  Antoni 

M.3  Borrell  y  Soler  .—Fidel  Giró ,  impressor. 

Es  una  obra  complerta  y  feta  a  conciencia, 
en  la  que  l’autor  comenta  y  resol  las  difi¬ 
cultats  y  dubtes  que  poden  presenlarse  al 
aplicar  a  Catalunya  la  jurisprudència  del 
Còdich. 

Pera  no  esténdrens  excessivament, y  fixant- 
nos  tan  sols  en  els  punts  més  importants  de 
l’obra,  devèm  esmentar,  per  la  erudició  v 
bon  criteri  ab  que  l’autor  las  tracta,  las 
qüestions  relativas  al  dualisme  y  contrapo¬ 
sició  que  s’observa  entre  l’article  12. au  del  Cò¬ 
dich  Civil  y  el  5.nt  de  la  Lley  de  Bases,  que’l 
senyor  Borreíl  critica  d’una  manera  fonda  y 
serena,  reproduhint  las  discussions  lingudas 
en  las  Corts,  y  textos  dels  discursos  dels  que 


/ 


JOVENTUT 


varen  combatre'l  Còdich,  com  els  dels  se¬ 
nyors  Comas,  Vilaseca  y  Maluquer,  que 
són  noiabilissims;  analisant  detingudament 
el  caràcter  de  las  materias  reguladas  per 
aquells  articles,  y  resumint  tan  àrdua  qües¬ 
tió  seniant  que,  quan  hi  hagi  discordancia 
entre  l’art.  12. au  del  Còdich  y  l’art.  5.nt  de  la 
Lley  de  Bases,  ha  de  prevaldre  aquest;  y,  si 
no  hi  ha  disconformitat,  l’art.  12. au  s’ha  d’en¬ 
tendre  limitat  en  la  forma  que  determina 
aquell;  y  que,  per  lo  tant,  sols  ha  de  regir  a 
Catalunya  aquella  part  del  titul  4-rt,  lli¬ 
bre  i.er  del  Còdich  que  regula  las  dugas 
formas  del  matrimoni:  canònica  y  civil.  Apli- 
carhi  las  disposicions  que  fan  referencia  a 
las  relacions  jurídicas  entre’ls  conserts,  efec¬ 
tes  de  la  nulitat  del  matrimoni  y  del  divorci, 
etcètera,  es  infringir  l’art.  5.nt  de  la  Lley  de 
Bases  per  falta  d’aplicació,  y  la  base  4 .a  per 
aplicació  indeguda. 

En  lo  referent  al  mal  anomenat  Dret  Fo¬ 
ral ,  l’autor  creu  que  l’art.  12. au,  al  parlar  del 
Derecho  Foral ,  no  hi  comprèn  las  lley s  pro- 
mulgadas  desde  1 7 1 6  ab  caràcter  de  gene¬ 
rals  pera  tota  Espanya. 

Respecte  a  la  prelació  de  lleys  y  còdichs  a 
Catalunya,  després  de  reproduhir  els  ordres 
preconisats  per  Manresa  y  Mucius  Scaevola, 
troba  preferible  als  esmentats  la  prelació 
adoptada  per  don  Joan  de  D.  Trias,  qu’es  la 
següent. 

1. er  Disposicions  legals  posteriors  al  Cò¬ 
dich  Civil. 

2. òa  Titul  preliminar,  excepte  l’art  6.è  y 
titul  4-rt  del  llibre  I  del  Còdich,  en  quant  es¬ 
tableix  las  formas  de  matrimoni. 

3-er  Lleys  generals  posteriors  al  ^Decret 
de  Nova  planta. 

4. art  Costums  locals  segons  lley  y  fòra 
lley  referents  a  las  materias  reguladas  per 
las  fonts  anteriors. 

5. “*  Costums  de  tota  mena  referents  a  las 
fonts  següents: 

6. è  Dret  pròpiament  català. 

7-è  Dret  canònich. 

8.®  Dret  romà. 

9-è  Còdich  Civil. 

10.*  Principis  generals  de  Dret. 

Al  parlar  del  esperit  del  nostre  Dret,  el 
senyor  Borrell,  portat  sens  dubte  de  sa  ex¬ 
cessiva  religiositat,  després  d’haver  fet  grans 
elogis  de  l’autoritat  ab  que  nostre  dret  indí¬ 
gena  adorna  al  pare  de  íamilia,  incorre  en  el 
sectarisme  de  sensurar  la  llegislació  cata¬ 
lana,  qu’en  virtut  de  privilegi  otorgat  per 
Jaume  1  a  la  ciutat  de  Barcelona,  concedeix 
al  pare  la  facultat  de  privar  de  la  herencia  al 
fill  o  filla  qu’entrin  en  religió  sense’l  seu 
consentiment,  considerantlo  com  si  fos  mort. 

Totas  las  importantissimas  materias  dels 
Drets  Reals,  de  las  Obligacions,  de  la  Famí¬ 
lia,  de  la  Tuiela  y  Curatela  y  de  las  Succes¬ 
sions,  estàn  magistralment  tractadas  en 
l’obra  del  senyor  Borrell,  que  termina  ab  un 


761 

hermós  Epilech  inspirat  en  el  més  sincer  pa¬ 
triotisme  y  rublert  de  brillants  conceptes  ju- 
ridichs,  en  el  que  l'autor,  apoyantse  en  els 
gens  dubtosos  testimonis  dels  jurisconsults 
senyors  Agust  Comas,  Bosch  y  Fustegueras, 
Lluis  Silvela,  Linares  Rivas,  y  altres,  cen¬ 
sura  d’una  manera  severissima  l’obra  del 
Còdich  Civil  y  l’arbitraria  invasió  del  dret 
castellà  que’s  fa  sentir  més  cada  dia  en  de¬ 
triment  de  nostre  dret  civil  propi  y  natural. 


Dialechs  dramatichs,  d'en  Joan  Puig  Fe- 

rrater.  —  Imprenla  Catalana. 

El  senyçr  Puig  ens  fa  l’efecte  de  que,  ab 
la  publicació  d’aquesta  obra,  no  s’ha  propo¬ 
sat  altra  cosa  que  donar  a  la  publicitat  una 
serie  d’acudits  y  filigranas  pseudo-filosòfi- 
cas,  que  sens  dubte  creya  de  bona  fe  concep¬ 
tes  elevadissims  y  d’una  forsa  social  y  filosò¬ 
fica  aclaparadora;  però  desgraciadament  no 
hi  ha  res  d’això.  Els  entortolligaments  y 
disquisicions  del  senyor  Puig  y  Ferrater  no 
convencen  ni  entusiasman;  ans  al  contrari, 
proporcionats  en  las  llarguíssimas  dosis  en 
que  ho  fa  l’autor,  cansan  y  fadigan  als  que 
per  afició  0  per  obligació  se  proposan  llegir 
la  seva  obra,  composta  en  sa  major  part 
d’afirmacions  puerils  e  incoherents  que  res 
resolen,  ni  res  descubreixen.  Es  un  bon  con¬ 
sell  lo  que  anèm  a  dir  al  senyor  Puig  y  Fe¬ 
rrater,  al  insinuarli  que  procuri  estudiar  y 
trevallar  molt  y  ab  molta  serenitat,  y  que 
no’s  deixi  enganyar  pels  bombos  d’algún 
amich  que  al  calificarlo  de  Gorki  català  y  al 
fernos  saber  que  va  nàixer  a  La  Selva,  pro¬ 
vincià  de  Tarragona,  partit  judicial  de  Reus, 
clima  temerat  ,  ab  parròquia,  y  ab  Casa 
Ajuntament,  y  que  va  estudiar  el  Batxillerat 
al  Institut  de  Reus,  y  que  va  ésser  mancebo 
d’una  farmacia  a  Barcelona  y,  que  viu  a  la 
carretera  de  Mataró,  no  fa  altra  cosa  que  po- 
sarse  y  posarlo  en  ridicul. 


Ensayo  histórico  sobre  el  desarrollo  de 

LA  INSTRUCCIÓN  PÚBLICA  EN  MaLLORCA,  pOT 

Jaime  Pomar  y  Fuster. 

En  aquesta  obra’l  senyor  Pomar  ha  donat 
a  conèixer,  ab  una  serie  preciosíssima  de  da- 
tos  històrichs  y  de  documents,  el  procés  edu¬ 
catiu  de  la  societat  mallorquina,  estudiant 
las  principals  institucions  y  personalitats 
qu’han  brillat  en  ella.  Es  un  trevall  digne  de 
tota  mena  d’elogis,  y  de  gran  utilitat  pera’ls 
aficionats  a  la  classe  d’estudis  a  que  pertany. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


AL  EGREGIO  VATE  LEOPOLDO  CANO 

CON  MOTIVO  DEL  TRIUNFO  OBTENIDO  POR  SU  ÚLTIMA  OBRA 

MATER  DOLOROSA 


De  Cataluna  à  los  vates  con  quintillas  inmortales 
saludaste  al  visitarnos,  egregio  vate  espanol; 
permite  que  yo  responda  con  estrofas  regionales; 
permite  al  nímio  satélite  girar  en  torno  del  sol. 

Sé  que  mi  voz  es  opaca,  que  estàn  lacios  mis  pulmones, 
mas  cantar  tu  glòria  quiero  con  acento  asaz  sutil, 
y  esta  pàgina  recamo  con  un  friso  de  leones, 
digna  ofrenda  al  arte  viejo  y  à  su  bardo  màs  viril. 

iQuién  tuviera  la  potencia  del  bronco  Herrera  famosol 
iQuién  de  Bretón  la  batuta  para  llevar  el  compàs! 
jQuién  la  vena  inagotable  del  buen  Chueca  melodiosol 
iQuién  la  dicción  limpia  y  tersa  del  perínclito  Borràsl 

Valladolid  la  gallarda,  la  gentil,  la  soberana, 
la  esmeralda  de  Castilla,  cuna  de  la  lealtad, 
sintió  un  día  mal  de  amores  por  la  perla  catalana, 
la  condesa  laboriosa  que  sonríe  al  Llobregat. 

Y  la  pubilla  hechicera  y  el  paladín  castellano 
unieron  con  férreo  lazo  su  carifio  pasional: 

la  novia  fué  Barcelona,  el  doncel  l  .eopoldo  Cano, 
y  el  templo  del  desposorio  el  teatro  Principal. 

Y  deshojóse  la  palma,  y  aunque  el  rubor  la  taladre, 
rasgó  la  virgen  sus  velos  y  dió  vida  à  un  nuevo  sér; 
y  una  noche  venturosa  La  Tribuna  fué  comadre 
del  engendro  prepotente  del  Alcàzar  y  el  Taller. 

En  las  tablas  del  proscenio  surgió  cual  visión  augusta, 
lànguida,  triste  y  callada,  envuelta  en  negro  capuz; 
la  ira  santa  resplandece  en  su  faz  torva  y  adusta, 
y  desde  el  cielo  la  luna  le  envia  un  rayo  de  luz. 

jQuién  es?  ^Dó  va?  Quién  lo  sabe!  Es  un  arcano,  un  misterio, 
Es  aurora  entre  tinieblas,  es  la  duda,  es  el  amor, 
es  la  belleza,  es  el  sino,  es  la  nota  de  un  salterio, 
es  la  vida,  es  la  esperanza,  una  estrella,  un  resplandor. 

Su  voz  pura,  embriagadora,  es  sua  ve  y  flébil  canto 
con  acentos  de  victorià  y  suspiros  de  pesar: 
que  si  fué  un  himno  bravío  en  las  Navas  y  en  Lepanto, 
fué  el  rumor  de  una  plegaria  en  Cavite  y  Trafalgar. 


No  sé  si  es  canto  de  cisne  ó  si  es  un  grito  de  guerra, 
si  es  una  frase  de  Maura  ó  un  verso  de  Calderón; 
sólo  sé  que  es  la  voz  santa  de  la  musa  de  mi  tierra, 
sólo  sé  que  es  un  rugido  del  hispànico  león. 

Y  es  tan  grande,  que  al  cantarlo  nada  valgo,  nada  puedo. 
Ruin  avecilla  que  vuela  de  un  gran  continente  en  pos, 
sólo  sé  que  me  remonto,  que  vacilo,  caigo  y  ruedo; 
sólo  sé  que  no  sé  nada  que  no  sepa  todo  Dios. 

Es  el  genio  de  Cisneros,  es  un  recuerdo  de  Otumba, 
es  el  murmullo  del  Tajo,  es  el  azul  de  la  mar, 
son  los  manes  del  rey  Santo  que  alzàndose  desu  tumba, 
contra  el  invasor  extrafio  vuelve  otra  vez  à  luchar. 

Es  la  voz  de  Carlos  quinto  que  anuncia  un  glorioso  día, 
es  la  musa  de  Zorrilla,  es  el  espanol  tesón, 
es  el  numen  de  Cervantes,  es  el  sol  de  Andalucía 
que  disipa  las  tinieblas  del  niboso  Septentrión. 

Es  la  indòmita  fiereza  de  la  nación  espanola 
que  surgiendo  en  los  vergeles  de  Vich  y  de  Teriiel, 
à  la  luz  centelleante  de  su  inmortal  aurèola 
busca  el  cetro  de  Fernando  y  el  armino  de  Isabel. 

Es  la  sàtira  acerada  contra  el  automovilismo; 
contra  el  modernismo  ignaro,  es  toledano  espadón; 
es  el  choque  vibratorio  del  viejo  y  nuevo  lirismo; 
contra  una  voz  del  Musclayre,  es  un  grito  de  Escipión  (i). 

Es  gloriosa  remembranza  del  heroico  Dos  de  Mayo; 
es  la  Actualidad  perversa  vencida  por  el  Ayer; 
es  el  alma  de  Rui  Díaz,  es  la  sombra  de  Pelayo, 
es  todo  cuanto  se  ha  visto  y  mucho  màs  que  hay  por  ver. 

Es  el  amante  quejido  de  alba  matrona  sensata; 
es  la  terrífica  afrenta  de  la  hembra  del  hombre  vil; 
es  el  vicio  que  se  esconde  ante  la  mujer  que  mata; 
es  Espana,  màrtir-reo,  degollada  en  su  pensil. 

Es  la  libertad  bendita  que  las  tinieblas  deshace; 
es  el  alma  castellana,  es  la  inspiración  genial; 
es  la  Madre  Dolorosa ,  es  la  patria  que  renace; 
es  un  mundo  que  despierta;  es  la  glòria...  [el  ideall 


Rafael  Vallés  y  Roderich 


(i)  Es-cipión,  Es-cipió  o  Cipió.  Peix  romà  pescat  prop  de  Tarragona,  y  enterrat  en  un  monument  quinas  runas  encara 
subsisteixen  prop  de  la  platja  dita  dels  cipions. 


JOVENTUT 


7^3 


NOVAS 

Dias  enrera,  un  diari  republicà  que  no  es 
dels  fratemos ,  se  congratulava  de  que  per  fí 
els  republicans,  deixant  d’exaltarse  per  qües¬ 
tions  personal  de  sos  capdills ,  com  la  qüestió 
dels  suplicatoris,  decidissin  preocuparse  de 
qüestions  de  veritable  interès  politich  y  so¬ 
cial,  coiTi  feya  suposar  l’anunci  del  meeting 
monstruo  que  tingué  lloch  diumenge  en  els 
solars  de  la  Casa  del  Pueblo  pera  tractar  del 
Conveni  ab  el  Vaticà'y  del  projecte  d’Admi¬ 
nistració  local. 

De  moment,  aquesta  manera  d’anunciar  ! 
meetings  que  tenen  els  diaris  republicans,  ens 
sembla  més  pròpia  d’un  empresari  de  toros 
0  de  circo  eqüestre  que  de  la  serietat  dels 
que  als  ulls  del  poble’s  fan  passar  per  defini¬ 
dors  o  representants  d’escolas  politicas  y  so¬ 
cials.  Y  succehi  lo  qu’era  d’esperar:  que  no’s 
tractà  res,  que  no  s’estudià  ni  s’explicà  ni’s 
discuti  res  (las  masas  no  discuten ,  pero  votan ), 
acordantse  que  s’havia  d’exterminar  la  reac- 
ción ,  y  esmicolar  el  clericalismo ,  y  escriure  a 
n’en  Salmeron  oferint  dar  la  vida  por  la  sal - 
vación  de  la  patria  y  la  libertad. 

Resultat:  que  si  preguntéu  a  las  massas 
qu’es  això  de  l’Adició  al  Concordat  no  vos 
en  sabran  donar  rahó,  y  vos  diràn  tan  sols 
(perque  en  Lerroux  ho  ha  dit)  qu’es  molt 
clerical.  També  ho  es  pera  nosaltres:  de  ma¬ 
nera  que  ns  avensan  en  tot  aqueixos  avensats, 
fins  en  donar  per  sabut  sens  estudiarho  lo 
que  nosaltres  hem  hagut  d'estudiar  y  apen- 
dre. 

En  quant  al  projecte  d’Administració  local, 
que  al  meeting  no  aprobaren  pas,  creyémque’l 
degueren  trobar  poch  autonomista,  ja  que  tant 
menudejan  avuy  com  avuy  las  declaracions 
d’aquesta  tendencia  entre’ls  republicans  uni¬ 
taris.  No  cal  dir  si  nosaltres  participèm  de 
la  seva  opinió  respecte  al  projecte  adminis¬ 
tratiu  d’en  Maura;  y  no  sols  per  lo  dels  al¬ 
caldes  de  real  ordre-,  sinó  per  moltas  cosetas 
més. 

«Y  donchs— se’ns  dirà  —  ;que  ja  es  un  fet 
la  compenetració  dels  ideals  republicans  y 
autonomistas?» 

Per  nosaltres  poden  contestar  els  bons 
federals,  que  lluny  de  considerar  incompati¬ 
bles  las  dugas  cosas,  las  creuhen  lligadas 
íntimament.  Per  nosaltres  poden  també  con¬ 
testar  tots  els  qu’han  vingut  al  nostre  camp 
catalanista  passant  pel  federalisme. 

Mesiquè  saben  lo  qu’es  autonomia  ni  qué 
saben  lo  qu’es  república  aqueixas  massas 
malmenadas  y  embrutidas  pels  enemichs  de 
la  república  y  de  l’autonomia?  Vergonya  fa 
qu’entre  nostre  poble  hi  hagués  el  passat 
diumenge  inconscients  capassos  d’aplaudir 
una  farsa  tan  burda  com  la  que’s  desempe- 
nyava  en  la  Casa  del  Pueblo.  Mentida  sem¬ 
bla  qu’encara  hi  hagi  infelissos  que’s  pren-  | 
guin  en  serio  lo  que  digui  un  Lerroux,  que 


no  té  més  objecte  qu'anar  entretenint  el  seu 
prestigi,  ni  lo  qu’afirmi  un  Corominas,  que 
no  passa  d’ésser  tot  lo  més  un  bon  home,  ni 
lo  que  pugui  afegir  un  Junoy,  que  tothòm 
coneix  prou,  ni  lo  que  un  fanàtich  com  l’Ar- 
did  pugui  sostenir  ab  entusiasme. 

Nosaltres  volém  fets  y  no  paraulas;  nosal¬ 
tres  volèm  impulsar  al  poble  pel  cami  del  seu 
deslliurament,  fentlo  discutir,  deixantlo  qu’ell 
mateix  se  convenci  després  d’haverlo  posat 
en  condicions  de  discernir  serenament.  Però 
lo  que  volen  y  lo  que  fan  els  capitosts  del 
republicanisme,  no  es  més  que  bellugarse 
forsa,  fent  remoure  las  ayguas  brutas  en  que 
navegan  per'anar  mantenint  l’agitació  en¬ 
tre’ls  que  no  pensan,  que  gracias  a  nosaltres 
cada  dia  són  en  menor  número. 

Ahont  els  mals  del  republicanisme  jacobí 
no  tenen  cura  es  a  València,  la  terra  dels 
blanquistas  y  sorianistas. 

Ni  a  Madrid,  la  capital  de  la  nación,  ahont 
s’acaban  de  tirar  els  plats  pel  cap  en  un 
meeting  qu’havian  organisat  alguns  pera  pro¬ 
testar  de  l’actilut  de  la  minoria  republicana 
al  Congrés,  y  qu’altres  desorganisaren  inte¬ 
rrompent  ab  insults  als  oradors  y  victorejant 
a  dita  minoria. 

Tenim,  donchs,  el  partido  único  a  las  aca- 
ballas,  y  la  fraternidad  pels  núvols. 

Bé  es  veritat  que’l  poble  de  Madrid  no  pot 
fer  altra  cosa  que  lo  que  fa  en  aqueixos  mee- 
tings  edificants.  íQue  per  ventura  li  donan 
millor  exemple’ls  pares  de  la  patria  en  els 
cossos  llegislatius? 

Dir  Congrés,  dir  meeting  0  dir  safreig  es 
si  fa  no  fa  dir  una  mateixa  cosa. 

Ab  motiu  de  la  sortida  pera  Canarias  de 
nostre  estimat  amich  l’eminent  escriptor  en 
Joaquim  Ruyra,  y  en  celebració  del  èxit  de 
son  llibre  Marines  y  Boscatges,  ab  que  s’hon¬ 
ra  la  Biblioteca  de  Joventut  y  que  segura¬ 
ment  quedarà  com  a  joya  preuhada  de  las 
lletras  catalanas,  aquesta  Redacció  tingué’l 
gust,  el  passat  dissapte,  de  reunirse  entorn 
de  dit  senyor  en  amical  dinar.  En  aquest  hi 
regnà  la  expansió  més  coral  y’s  parlà  d’un  nou 
llibre  d’en  Ruyra,  que  no  cal  dir  ab  quina 
ansia  esperèm  veure  prompte  escrit,  y  publi¬ 
cat  ab  el  mateix  èxit  que  l’anterior. 

L’arreveure  que  donarem  a  n’en  Ruyra  tot 
abrassantlo,  li  repetim  avuy  desd’aquestas 
planas  ahont  altras  voltas  ja  hem  tingut  oca¬ 
sió  de  mostrar  nostre  afecte  al  excelent  amich 
y  nostra  admiració  al  eximi  poeta  y  literat. 

Sembla  qu’en  Maura  ha  dit  que  ja  està 
cansat  d’alcaldes  politichs. 

Y  que  vol  substituhir  al  actual  alcalde  de 
Barcelona  senyor  Lluch,  per  la  poca  tra$sa 
ab  que  ha  portat  la  qüestió  Boladeres. 

N’hi  ha  un  tip  d’això  dels  alcaldes  y  d’això 
dels  Ajuntaments.  Sobre  tot  del  nostre. 


JOVENTUT 


764 

Aquest  teixir  y  desteixir,  aquest  enraho- 
nar  y  no  íer  res,  aquest  burlarse  uns  dels  al¬ 
tres  per  correligionaris  que  sian,  sempre  en 
perjudici  dels  interessos  de  la  ciutat,  fa  en 
veritat  molta  pena.  Per  això’ns  en  ocupèm 
tan  poch. 

Ademés,  que  a  la  Casa  gran  s’hi  ha  d’és¬ 
ser  dintre  pera  poder  parlar  ab  exacte  co¬ 
neixement  de  causa  dels  abusos  regnants,  y 
pera  poder  remediarlos.  Els  regionalistas 
s’hi  varen  ficar  ab  aquest  fi,  però  lo  qu’es  per 
ara. . . 

Per  ara  s’han  acreditat,  tal  com  ens  te- 
miam  el  dia  que’ls  hi  vegerem  entrar.  Ab 
l’afany  de  curar  els  mals  dels  altres  se’ls  han 
encomanat...  si  no’ls  tenían.  L’Ajuntament 
de  Barcelona  es  un  petit  Madrid,  hont  se  fa 
politica  de  compares  y  comares,  qu’es  una 
política  tan  petita,  al  menys,  com  la  de  la  vi- 
lla  y  corte.  Vàlgans  la  nostra  independencia 
pera  dirho  ben  clar  a  tots,  sian  catalanistas 
0  no  ho  sian. 

Y  vàlgans  la  nostra  independencia  també 
pera  celebrar  l’acudit  d’en  Maura  de  que  no 
vol  més  política  als  Ajuntaments. 

Per  bromista  que  sia  en  Maura,  té  unas 
bromas  que  vaja,  no’ns  agradarian  gayie  a 
nosaltres  si  fóssim  del  Ajuntament,  perque 
encara  que’s  dirigeixin  al  alcalde,  fereixen  de 
retop  als  regidors. 

Ens  jugariam  quatre  rals  qu’en  Maura  es 
un  gran  jugador  de  carambolas  per  taula. 

Es  un  jòch  al  que  hi  tenim  certa  afició;  y 
no  es  que  hi  siguèm  pinxos,  però’ns  sembla 
que  si  fes  partida  ab  nosaltres  (que  no  la  hi 
farà),  quan  ens  busqués  las  pessigollas  li 
trobariam  las  sevas. 

Avans  del  estreno  de  Siegfried  al  Liceu, 
l’aAssociació  Wagueriana»,  constant  en  son 
empenyo  de  fer  adeptes  conscients  de  Wag- 
ner  mitjansant  l’estudi  aprofondit,  donà  en 
dugas  sessions  l’audició  complerta  de  dita 
obra  en  català,  ab  acompanyament  de  piano. 
Els  socis  hi  assistiren  provehits  de  la  traduc¬ 
ció  feta  per  en  Viura  y  en  Pena,  que  tants 
elogis  ha  merescut  de  la  critica,  y  pogueren 
apreciar  la  perfecta  compenetració  qu’en  ella 
s’observa  entre’l  ritme  prosòdich  y  el  musi¬ 
cal,  penetrant  aixis  tota  la  valua  del  poema 
del  gran  mestre  alemany. 

En  ditas  sessions  foren  aplaudits  ab  molta 
justicia’ls  intèrpretes  senyoreta  Marcè  y  se¬ 
nyors  Colomé,  Boadella  y  Mullor  (cantants), 
y  el  senyor  Domènech  Espanyol  (pianista) 

La  «Wagneriana»  va  fentse  cada  día  més 
acreedora  al  aplauso  y  reconeixement  dels 
moderns  filarmònichs. 

L’«  Institut  Obrer  Català »  està  organi- 
sant  actualment  las  Escolas  Catalanas  del 
Districte  6.®  ,  fundadas  pel  «  Centre  Fi- 
valler»,  constituhit  avuy  en  Ateneu  del 
esmentat  districte.  Per’aquest  objecte  ha 


verificat  el  trasllat  del  seu  domicili  social  al 
local  que  actualment  ocupa  l’Ateneu,  carrer 
d’Aribau,  21,  baixos,  ahont  s’estàn  muntant 
las  escolas  ab  tots  el  avensos  y  ab  els  mèto¬ 
des  pedagògichs  que  donan  un  sagell  carac- 
teristich  a  l’obra  social  del  «Institut  Obrer 
Català». 


Publicacions  rebudas: 

Contes  populars  del  Japó.  Là  «Biblioteca 
Popular  de  «L’Avenç»  ha  publicat  sonvolúm 
30,  que  conté  una  serie  d'exquisits  contes 
populars  del  Japó.  Se  distingeixen  aques- 
tas  narracions  per  sa  ingenuitat,  que  las  fa 
assimilables  a  totas  las  inteligencias  y  a  tots 
els  pobles,  sense  que  deixi  d’advertirse  en 
ellas  l’esperit  del  poble  japonès  d’hont  han 
brollat.  En  Massó  y  Torrents  las  ha  traduhi- 
das  ab  l’amor  y  la  trassa  caracteristichs  d’ell, 
tenint  a  la  vista’ls  fascicles  que  publica  en 
anglès  la  casa  Kobunxa  de  Tokio,  ilustrats 
d’una  manera  esplèndida  per  reputats  artis- 
tas  japonesos.  Es,  donshs,  forsa  interessant 
la  traducció  d’aquesta  obreta,  avuy  en  cert 
modo  d’actualitat  per  l’interès  que  despertan 
las  cosas  del  Japó.  Se  ven  a  50  cèntims,  com 
tots  els  volums  de  dita  Biblioteca  popular. 

Joventut ,  drama  en  un  acte  per  Ignasi  Igle¬ 
sias.  Forma  part  de  la  trilogia  Els  primers 
frets ,  que  la  setmana  passada’s  representà 
a  Romea  ab  èxit,  com  se  consigna  en  altre 
lloch  d’aquest  número.  L’obra  està  bella¬ 
ment  impresa  a  «L’Avenç»,  y’s  ven  a  una 
pesseta. 

El  Rossinyol.  Cansó  popular  catalana.  Es 
la  darrerament  publicada  pel  «Cançoner  Po¬ 
pular»,  y  va  acompanyada  de  las  corresponents 
notas  folk  lòricas  y  d’un  dibuix  d’en  Culell. 
Aquesta  hermosa  cansó  popular  se  ven  com 
totas  las  anteriors  a  10  cèntims.  Dipòsit, 
Rambla  de  Sant  Joseph,  11 

El  Poble  Català.  Ab  aquest  títul  -acaba 
d’aparèixer  un  nou  campió  en  la  prempsa  set¬ 
manal  catalanista.  Ha  visitat  nostra  redacció 
el  primer  número,  que’ns  ha  produhit  agra¬ 
dable  impressió  per  son  esperit  eminentment 
nacionalista;  sobre  tot  declarant  com  declara 
que  son  nacionalisme  no  es  pas  ardit  d’atrac¬ 
ció,  sinó  sentiment  viu  d’armonia  inspirat  en 
l’amor  a  Catalunya  y  en  la  conciencia  de  la 
necessitat  qu’ella  té  de  l’acció  unida  de  tots 
els  seus,  puig  en  la  causa  de  tot  un  poble  hi 
caben  y  deuhen  ésserhi  admesas  totas  las 
opinions  honradas.  Aquesta  declaració,  y  la 
que  fa  seguidament  de  no  voler  pactar  ab  els 
representants  del  centralisme  per  convenien- 
cias  de  moment,  per  afeccions  personals  ni 
per  interessos  de  classe  ,  fa  simpàtica  la 
nova  publicació,  que  ve  a  lluytar  per  l’auto¬ 
nomia  de  nostra  patria  ab  el  concurs  de 
reputadas  firmas.  Visca  molts  anys. 

Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


I 


Redacció  y  Administració: 

Número  corrent. 

H 

20 

CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT, 

AB  FOLLETINS.  . 

40 

> 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

>  > 

SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

Deixeunos  anar...!,  per  R.  Miquel  jy  Planas.— L’esperit 
polonès,  per  Geroni  Zanné. — Resposta,  per  A.  Sunol. 
—Amén,  per  Oriol  Martí.— La  trista  y  llarga  nit,  per 
P.  Riera  y  Riqué.— Consistori  dels  Jochs  Florals  de 
Barcelona:  Convocatoria  pera'ls  del  any  1905.  — 
L’avi  Masell,  per  Joaquim  Pla.— Notas  bibliogràfi- 
cas,  per  Arnau  Martínez  y  Serinà  y  F.  Pujulà  y  Va¬ 
llès.— Teatres,  per  Emili  Tintorer.  —  Nocturn,  per 
Gustau  Rosich. — Un  llibre  y  una  crítica1,  per  Josepb 
Aladern.  —  Posanthi  punt,  per  Arnau  Martínez  y 
Serinà.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech 27. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.— Plech  20. 


DEIXEUNOS  ANAR...! 

Ja  tornèm  a  serhi!  Després  d’haver  reco¬ 
rregut  el  cicle  complert,  els  fets  se  repe¬ 
teixen  ab  la  mateixa  lògica  successió.  Ja 
som  altra  vegada  a  la  escena  de  las  bombas: 
ja’ns  hem  horroritzat;  ja  hem  demanat  esma¬ 
perduts  als  poders  constituhits  que  tenen  en 
llurs  mans  nostre  pervindre,  nostra  seguri- 
tat  y  nostra  vida,  que  fassin  lo  que’s  pugui 
(ben  poqueta  cosa,  naturalment)  pera  extre¬ 
mar  el  zel  dels  funcionaris  a  qui  tenen  con¬ 
fiada,  pagant  nosaltres,  la  nostra  vida,  la 
nostra  seguritat,  el  nostre  pervindre.  Y  pot¬ 
ser  tornarèm  a  sentir  a  parlar  de  repressions 
cegamentestúpidas,  utilisant  medis  d 'extensió 


judicial  pera  descubrirculpables;y  potser  tor- 
narém  a  veure  representar  la  escena  que’s 
diu  la  revisiónl  la  revisión!  Y  vindran  al¬ 
tra  vegada  aquells  senyors  que  parlan  de 
la  revisió,  no  pera  tornar  pels  furs  de  la 
justicia,  sinó  perque’l  clixé  de  la  revi¬ 
sió  té  la  facultat  de  conquistar  vots,  molts 
vots  pera  las  eleccions;  vots  que  d’altra  ma¬ 
nera  no  conseguirían,  donchs  las  massas  han 
d’ésser  trevalladas  a  altas  temperaturas,  a 
forts  cops,  ab  revulsius  intensos,  ab  vistas 
a  la  nova  humanitat  que  no  tindrà  burgesos 
y  qu’haurà  abolit  las  càrceles,  convensuda  de 
que  de  la  càrcel  se  vuelve ,  etc. 

Y  aquesta  manera  de  parlar  de  la  càrcel ; 
aquesta  manera  de  produhir  calorías  en  cer¬ 
vells  de  poch  tremp  pera  poder  passar  sense 
perill  per  tan  bruscas  experimentacions  de 
sublimació  teòrica;  aquest  parlar  del  fí  so¬ 
cial  que’s  persegueix  a  través  de  camins  que 
no  s’indican;  aquesta  manera  de  passar  vo¬ 
rejant  el  còdich  penal,  s'ense  fer  notar  que  a 
uns  quants  travessos  de  dit  cap  a  la  esquerra 
hi  ha’l  crim,  el  crim  de  destrucció  social  que, 
pera  conseguir  aquella  finalitat,  sembla 
ésser  l’únich  camí,  el  camí  que  no  s’indica, 
emperò  que  s’insinúa... 

Ja  s’ha  conseguit  el  nombre  de  calorías 
desitjat?  {Ja  són  diputats  els  senyors  aquells 
que  martellavan  la  massa  en  foch  intens?  <[Ja 
s’ha  lograt  el  fi  que  de  més  amunt  se  perse- 


% 


7  66 


JOVENTUT 


guia  de  poner  una  valia  al  separatismo  cala- 
làn  creant  una  forsa  (forsa  bruta)  capàs 
d’oposarse  als  avensos  dels  ideals  naciona- 
listas  pressentits  per  las  classes  superiors? 

Donchs  ara  apagarém  la  fornal.  Ara  predi- 
carèm  repúblicas  entre  conservadoras  y  revo- 
lucionarias,  posanthi  més  de  lo  primer  o  més 
de  lo  segón  segons  convinga  al  lloch,  a  las 
circumstancias,  y  segons  síanels  fins  prdctichs 
que  de  la  massa’s  tracta  d’obtenir  en  un  de¬ 
terminat  moment. 

Y  aixis  se  descapdella  aquesta  película 
cinematogràfica  que  té  transparencias  de 
sang,  y  que  una  empresa  central  per¬ 
met  que  s’exhibeixi  en  un  sol  lloch  (Barce¬ 
lona)  d’una  antiga  nacionalitat  (Catalunya), 
que  lligada  de  peus  y  mans  sufreix  resig¬ 
nada,  encara  que  no  gayre,  la  curiosa  expe- 
riencia  que  demunt  d’ella’»practica. 

Cal  feria  ben  remarcar  aquesta  çircumstan- 
cia.  El  procediment  ferotgement  criminal  de 
destrucció  à  grosso  modo  exercit  per  la  bom¬ 
ba  llensada  impunement,  toqui  a  qui  to¬ 
qui,  aquest  sistema  que  no  es  cap  doctrina 
(donchs  una  doctrina  per  utòpica  que  sia  no 
pot  descendir  a  medis  de  realisació  que’s 
basin  en  tan  monstruosos  crims),  aquesta 
manifestació  terrible  de  la  perversió  hu¬ 
mana,  s’ha  posat  en  pràctica  en  molts  altres 
llochs;  en  totas  las  ciutats  populosas  del 
món,  pot  dirse.  Mes  aquells  ambients  en 
que’s  realisava  la  experiencia  s’han  anat  fent 
refractaris  al  sistema  de  reconstitució  ab  que 
se’ls  amenassava,  y  no  s’han  pogut  repetirlas 
probaturas.  El  propi  organisme  social  ha 
reaccionat  per  tot  arreu,  y  ha  trobat  en  son 
propi  modo  d’ésser  sa  defensa  contra  l’ene- 
mich  de  tot  lo  existent. 

Únicament  Barcelona  continua  essent  en¬ 
cara  teatre  de  fets  tan  horribles  com  els  que 
s’han  vingut  realisant  periòdicament  y  quina 
última  manifestació,  per  ara,  ha  sigut  l’aten- 
tat  comès  días  enrera  a  la  plassa  de  Sant 
Jaume,  y  del  quin  ens  creyém  dispensats  de 
protestar  per  la  rahó  de  que  ningú  es  capàs 
de  patrocinar  actes  tan  repulsius. 

Catalunya  no  ha  pogutposaren pràctica  sos 
propis  medis  de  defensa,  ha  tingut  de  dema¬ 
nar  y  demana  encara  als  estranys  que  la  prote¬ 
geixin,  ja  qu’ella  no  té  facujtats  ,  no  està 
autorisada  pera  ferho.  Es  per  això  que  de¬ 


mana  per  caritat  lo  que  per  altra  part  paga  a 
bon  preu:  que’s  cuydin  d’ella,  que  la  de¬ 
fensin. 

Y  ara  potser  vindràn  jutges  especials  y 
potser  se  dictaràn  lleys  especials  (aplicables 
a  tota  Espanya)  per  gent  que  no  coneixen  ni 
la  nostra  manera  d’ésser,  ni  las  nostras  ne¬ 
cessitats,  ni  els  veritables  medis  de  defensa 
que  hi  ha  y  que  nosaltres  posseliiríam  com  els 
demés  pobles,  si  no  estiguéssim  incapacitats 
d’exercirlos  per  la  rahó  senzillissima  de 
qu’hem  d’esperarho  tot  d’altres  y  això’ns  ha 
fet  inconscients  desde’l  primer  al  ultim, 
grans  y  xichs,  capitalistas  y  obrers,  fentnos 
oblidar  la  obligació  que  tenim  nosaltres  ma¬ 
teixos  d’organisarnos,  buscant  l’equilibri  per 
la  ponderació  de  totas  las  forsas  socials 
y  trobant  solucions  justas  pera  cada  cas  en 
que’s  manifesti  la  necessitat  d’evolucionar. 

cHem  dit  quelcom  ab  això  en  pro  de  la 
nostra  Autonomia?  tPer  què  no  se’ns  deixa 
en  llibertat  pera  defensarnos  com  a  poble  que 
no  vol  morir? 

R.  Miquel  y  Planas 


L’ESPERIT  POLONÈS 

L’esperit  polonès  viu  encara.  Els  reservis- 
tas  cridats  a  la  guerra  per  l’Autòcrata  rus, 
refusan  incorporarse  al  gran  remdt  humà 
que  va  marxant  sense  repòs  al  escorxador  de 
la  Mandxuria.  La  sang  polonesa  no  vol  ba- 
rrejarse  ab  la  russa,  lluytant  per  una  ma¬ 
teixa  causa.  Y  els  diaris  russos  motejan  als 
polonesos,  tractantlos  de  traydors,  veyent  en 
llur  resistència  un  crim  de  lesa-patria.  No  vo¬ 
len  admetre  que’l  polonès  sigui  polonès,  que 
l’esclau  vulgui  ésser  lliure.  Y  els  soldats  po¬ 
lonesos  cridan,  com  resposta  als  insults  de 
la  prempsa  russa:  «Visca’l  Japó,  visca  la  Po- 
lonia!»  Visca  la  Polonia,  es  dir,  visca  la  nació 
esclava  de  Rússia;  Visca’l  Japó,  es  dir,  visca 
la  nació  a  qui  Rússia  esclavitzarà  si  triomfa, 
portada  per  un' colossal  deliri  de  grandesas, 
per  un  afany  d’espandiment  may  satisfet, 
per  orient,  per  occident,  pel  nort  y  pel  mit- 
jorn!  Pere’l  Gran  y  Caterina  II  regnan  encara 
a  Petersburg. 

L’esperit  de  Polonia  viu  ab  el  recort  de 
sos  hèroes,  ab  la  poesia  de  sas  llegendas  y 
pateix  en  cadahú  de  sos  fills.  La  dissort  de 


JOVENTUT 


767 


la  nació  polonesa  es  la  dissort  dels  polone¬ 
sos.  Rússia  no’n  tó  prou  d’oprimir  la  nació, 
sinó  qu’oprimeix  l’individuu.  El  polonès  es 
el  paria,  el  rus  es  el  senyor.  Fins  els  polone¬ 
sos  adictes  a  Rússia  són  mal  mirats  pels  rus¬ 
sos.  Durant  el  bloqueig  de  Plewna,  els  gene¬ 
rals  polonesos  eran  insultats  pels  generals 
russos.  Ab  els  finlandesos  y  els  juheus,  els 
fills  de  Polonia’s  reparteixen  l’odi  del  estúpit 
mujik  rus.  Un  ximple  nat  al  cor  de  Rússia, 
en  plena  Moskowia,  se  creu  un  sér  superior 
a  qualsevol  varsovià  de  talent.  El  polonès  es 
l'enemich,  l’estranger,  el  traydor;  però  mal¬ 
grat  això,  el  rus  el  vol  a  sas  ordres,  com  es¬ 
clau  dòcil,  ab  humiliacions  de  servo,  preterit 
sempre.  Per’xò’l  polonès  recorda  que  sa  pa- 
tria  fou  una  gran  nació,  més  humana  y  més 
noble  que  la  Rússia;  que  sos  antichs  cava¬ 
llers  sabrejaren  cent  voltas  als  kossaks, 
que’ls  grans  duchs  de  Moskow  s’humiliavan 
devant  dels  reys  de  Polonia.  Recorda  que 
sos  passats  eran  ja  europeus,  y  que’ls  pas¬ 
sats  dels  russos  foren  mongols  0  kalmucks. 
«Gratèu  al  rus  e  hi  trobarèu  al  tàrtar»,  digué 
Voltaire.  Y  això  ningú  ho  ha  dit  del  polonès. 
Y  al  considerarse  aquest  superior  al  rus 
que’l  domina,  quan  pot  se  revolta  violenta¬ 
ment,  però  là  seva  conciencia  viu  en  insu¬ 
rrecció  perpetua. 

Pobra  Polonia!  Avans,  encara  qu’escla- 
vitzada,  tenia  amichs.  Aquests  eran  els  fran¬ 
cesos,  amichs  per’xò  no  desinteressats  del 
tot.  Napoleó  I  estatuhi  el  Ducat  de  Varsòvia, 
primer  pas  pera  la  restauració  del  reyalme 
antich,  però’s  cobrà  esplèndidament  ab  sang 
polonesa.  Napoleó  III  simpatisà  ab  la  Nació 
malhaurada,  simpatia  del  tot  platònica,  mes 
que  no  despullava  als  polonesos  de  la  espe- 
ransa  d’un  renaixement  proper.  Ha  cabut, 
donchs  ,  a  l’actual  República  francesa  ,  el 
trist  privilegi  d’abandonar  del  tot  la  causa 
de  Polonia.  Ha  passat  ja’l  temps  en  que 
en  Floquet  saludava  al  Emperador  de  Rús¬ 
sia  dihentli  :  Vive  la  Pologne ,  monsieur / 
Fransa  avuy  viu  humilment  a  l’ombra  del 
colós  del  Nort:  cqui  són  els  polonesos?  Súb¬ 
dits  rebelats  0  malcontents!  Cap  satèlit  d’en 
Loubet  0  d’en  Combes  té’l  valor  civich  avuy 
del  princep  Napoleó,  parent  del  emperador 
Napoleó  III,  qui  denuncià  públicament  els 
procediments  usats  per  Rússia  pera  dominar 


la  insurrecció  polonesa  del  any  1863.  Rússia 
es  la  nació  amiga,  diuhen  avuy  els  periodis- 
tas  francesos,  enternits,  vessant  llàgrimas 

puras,  y  els  amichs  s’han  de  conservar . 

per  conveniència.  Anglaterra  y  Alemanya 
fan  massa  por. 

Densà  del  darrer  repartiment  de  Polonia, 
l’esperit  polonès  ha  seguit  una  marxa  terri¬ 
ble,  plena  d’esperansas  y  defalliments,  som¬ 
niant,  en  la  llarga  y  negra  nit  que  l’envolta, 
l’aparició  d’una  aubada  eterna,  tot’ella  ale¬ 
gria  y  felicitat.  L’esperit  polonès  no  ha  sigut 
may  pessimista  del  tot.  El  Finís  Polonice  de 
Kosciusko  es  un  erro  històrich.  La  Polonia 
esclafada  per  Suvarow,  se  refà  com  per  art 
màgica.  Els  anys  1830  y  1831,  l’exèrcit  polo¬ 
nès  renova  las  gestas  heroicas  dels  passats, 
y  la  Rússia,  pera  domptarlo,  envia  estols 
immensos  de  barbres,  y  els  hèroes  nacionals 
desapareixen  dessota  un  horrible  huracà  de 
ferro.  La  brutalitat  del  nombre:  heusaquí  la 
sabiesa  militar  de  Rússia.  Mes  Polonia  no 
mor  encara:  els  hèroes  hi  naixen  a  milers. 
Entorn  d’en  Maryan  Langiewicz  s’acoblan 
(1863)  tots  els  bons  fills  de  Polonia,  y  la 
Russia’s  llensa  a  la  guerra  ab  exèrcits  colos¬ 
sals,  y  de  nou  la  Polonia  desangnada  cau  als 
peus  de  la  Rússia.  Però  l’esperit  polonès  té 
una  energia  tan  sobrehumana,  que  quan  la 
forsa  de  las  armas  l’atuheix,  s’esplaya  pels 
camps  del  art,  cercant  eixida.  Chopin  y  Sien- 
kiewicz,  el  primer  evocant  la  melangia  som¬ 
niadora  dels  eslaus,  el  segon  cantant  las 
gestas  de  la  vella  Polonia,  han  conservat,  en 
els  jorns  de  revolta  purament  interna,  el  culte 
sagrat  de  la  patria. 

Ara’ls  polonesos  se  negan  enèrgicament  a 
morir  per  la  Santa  Rússia.  Pobres  polone¬ 
sos!  Si  Rússia  triomfa  a  la  fi  del  Japó,  els 
càstichs  seràn  horrorosos:  la  Sibèria  tindrà 
un  considerable  aument  de  població  y  l'ordre 
regnarà  de  nou  a  Varsòvia.  Y  si  Rússia  es 
vensuda  definitivament  (cosa  dificil),  la  ven- 
jansa  serà  encara  més  despietada.  Pobra  Po¬ 
lonia! 

Geroni  Zanné 


768 


JOVENTUT 


RESPOSTA 

Senyor  don  Oriol  Marti.  Estimat  amich: 
Sóch  poch  aficionat  a  polèmicas  periodisti- 
cas,  perque,  en  general,  no  donan  més  re¬ 
sultat  qu’agriar  els  esperits  y  refredar  las 
amistats,  sense  que  quasi  may  se  logri  ab 
ellas  convèncer  al  contrincant  ni  ésser  con- 
vensut  per  ell;  però  no  vull  deixar  sense  res¬ 
posta  l’atenta  carta  que  vostè  m’éndressà  en 
el  darrer  núm.°  de  Joventut,  perque  no  vyll 
que  ni  vostè  ni  ningú  pugui  atribuhir  a  des¬ 
atenció’l  meu  silenci.  Al  ferho,  no’m  pro¬ 
poso' pas  contestar  punt  per  punt  totas  las 
afirmacions  de  vostè,  perque,  ademés  de  que 
ab  moltas  d’ellas  jo  hi  estich  plenament 
d’acort,  fadigaría  de  segur  als  que’m  fessin 
el  favor  de  llegirme,  si  expliqués  totas  las 
ideas  que  se  m’ocorren  y  exposés  tots  els  re- 
corts  qu’en  ma  pensa  evocan  las  paraulas  de 
vostè  referentas  a  fets  passats  y  a  oblidadas 
ensenyansas.  Per  això’m  limitaré  a  ferli  no¬ 
tar  que  lo  que  sembla  un  desacort  entre  la 
opinió  de  vostès  y  la  meva,  es  més  aviat  una 
confusió  nascuda  segurament  de  ma  pobresa 
de  facultats  epistolars  y  oratorias,  confusió 
que’ls  ha  fet  creure  que  jo  prefereixo  la  hipò¬ 
crita  ostentació  d’una  unió  fictícia  a  la  sin¬ 
cera  confessió  de  las  nostras  desunions  y  de 
las  nostras  rivalitats,  y  iper  què  no  dirho?  de 
las  nostras  miserias.  Y  jo  intentaré  ara,  con¬ 
cretant  tant  com  pugui,  desfer  aqueixa  con¬ 
fusió. 

Jo  també,  amich  meu,  sóch  catalanista  mi¬ 
litant  d’ensà  de  molts  anys  avans  de  fun- 
darse  la  Unió  Catalanista:  sóch,  donchs,  vell 
com  a  soldat  ademés  de  serho  ja  d’anys; 
però  encara  que  vell,  no  puch  pas  pendre 
pera  mi  allò  que  diu  vostè  d’aquells  vells 
qu’han  mancat  a  la  ortodoxia  qu’ells  matei¬ 
xos  establiren,  puig  ab  tot  y  discrepar  al¬ 
guns  còps  en  l’apreciació  de  certs  actes,  ni 
he  promogut  may  cismas,  ni  he  aixecat  may 
bandera  de  rebelió,  ni  tan  sols  m’he  barallat 
ab  cap  company  de  causa,  de  manera  que, 
malgrat  las  separacions,  disputas  y  altres 
desagradables  fets  qu’entre’Is  catalanistas 
s’han  produhit,  jo  tinch  la  satisfacció  de 
veure  que  cap  antich  company  me  gira  la 
cara  ni’m  nega’l  saludo  quan  me  troba.  Y 
fassim  el  favor  de  recordar,  encara  que  sigui 
jncidentalment,  quànts  n’hem  vistos  vostè  y 


jo,  que  formant  apretada  pinya  ahir,  s’han 
destriat  avuy  pera  tornar  a  ajuntarse  demà, 
y  fassim  el  íavor  de  dirme  també  si,  devant 
de  tan  repetits  casos  de  pren  y  deixa,  no 
tinch  rahó  de  plànyerme  de  que  no  sapi- 
guém  un  cop  a  la  vida  prescindir  de  perso¬ 
nalitats  y  personalismes  y  posarnos  de  cap  y 
de  coll  y  tots  a  la  una  a  trevallar  per  la  causa 
de  l’autonomia  de  la  nostra  patria. 

Jo  ab  els  dolents  no  vull  pas  anarhi,  però 
^quíns  són  els  dolents?  «Si  no  volèu  ésser  ju- 
dicats,  no  judiquèu»,  deya  Jesús,  y  jo  no’m 
veig  ab  cor  de  sentenciar  com  a  dolents  a  tots 
els  queno  pensan  com  jo,  ni  a  tots  aquells  que 
no  van  pel  meu  camí;  perque  jo,  si  bé  crech 
que’l  meu  camí  es  el  bo,y  peraixò’l  segueixo, 
no  puch  pas  fer  la  presumptuosa  afirmació 
de  que  sóch  infalible.  Y  com  jo  en  mon  pen¬ 
sament,  al  veure  las  evolucions  d’alguns  ho¬ 
mes  y  d’alguns  grupos  nostres,  els  he  apli¬ 
cat  tants  cops  aquellas  paraulas  de  Sant  Re- 
migi  a  n’en  Clovis:  vAbaixa'l  cap ,  orgullós 
sicambri ,  adora  lo  qu’has  cremat  y  crema  lo 
qu’has  adorat »,  no  m’atreveixo  a  condempnar 
a  ningú  a  la  foguera,  de  por  d’haverlo  d’ado¬ 
rar  l’endemà  o  un  altre  dia.  Y  entenguis  bé 
(lo  que  no  caldria  pas  advertir  si  no  fóssim 
tots  tan  propensos  a  fer  confusions)  que  jo 
no  parlo  pas  dels  qu’han  faltat  a  las  lleys  de 
la  honradesa  y  de  la  decencia,  que  d’aquei¬ 
xos,  dels  quals  per  sòrt  n’hi  ha  molt  pochs 
entre  nosaltres,  n’estich  allunyat  jo  y  n’esta- 
ràn  allunyats  tots  els  homes  de  bé  que  cone¬ 
guin  llur  conducta. 

Sí,  donchs,  la  meva  conciencia’m  priva  de 
considerar  dolents  als  que  pera  trevallar  per 
l’autonomia  de  Catalunya  creuhen  conve¬ 
nient  empendre  un  camí  en  poch  o  en  molt 
diferent  del  nostre,  {per  què  excomunicarlos, 
per  què  negarlos  el  pa  y  la  sal,  per  què  en- 
fondir  tant  y  tant  las  valls  que’ns  separan,  di¬ 
ficultant  més  y  més  l’omplirlas  el  dia  que 
pel  bé  de  la  patria  convingui  que  tots  sos  de¬ 
fensors  se  donguin  las  mans?  No  seria  millor, 
enlloch  de  censurarlos  ab  tal  vehemencia 
que  molts  cops  arriba  al  agravi,  advertirlos 
amistosament  quan  a  judici  nostre  vagin 
errats,  y  si  no’ns  volen  atendre  deixarlos 
anar  en  nom  de  Deu,  demanant  sempre  a 
n’Ell  que’ls  ilumini  (y  a  nosaltres  no’ns 
deixi)  y  emplear  totas  las  nostras  forsas  en 
anar  arrencant  de  las  urp'as  dels  nostres 


JOVENTUT 


769 


opressors,  tot  d’un  plegat  0  de  mica  en  mica, 
tot  allò  qu’ha  de  constituhir  la  sobirania  in¬ 
tegral  de  Catalunya?... 

Avans  aixis  ho  feyam:  ningú  pensava  en 
res  més  qu’en  això,  y  a  n’això  estava  dedi¬ 
cada  tota  la  nostra  prempsa.  Y  ensemps 
qu’atacavam  de  dret  y  constantment  el  cen¬ 
tralisme,  ensemps  qu’ensenyavam  al  poble 
que  d’ell  ens  en  venen  tants  y  tants  mals, 
tractavam  ab  la  major  benevolensa  als  nos¬ 
tres  afins,  qu’allavors  eran  no  més  els  fede¬ 
rals,  per  considerarlos  els  nostres  naturals 
aliats,  y  fins  api audiam  a  n’aquèllsque,  enmitj 
de  las  lluytas  politicas  en  que  estavan  ficats, 
sabian  trobar  accents  entusiastas  en  lloansa 
de  la  mare  Catalunya,  y,  quan  el  cas  venia, 
combatian  valerosament  en  defensa  de  sos 
interessos  0  de  sos  drets.  Y  a  n’en  Balaguer 
ab  motiu  dels  tractats,  y  a  n’en  Duràn  y  Bas 
per  lo  del  dret  civil,  y  a  n’en  Schwartz  quan 
a  la  Diputació  va  defensar  la  llengua  cata¬ 
lana,  y  a  tants  y  tants,  tots  politichs,  els  ha- 
viam  endressat  falagueras  felicitacions. 

Mes  ara  tot  ha  cambiat:  com  gallets  esban¬ 
dits  per  la  pluja,  el  germà  desconeix  ai  ger¬ 
mà  y  l'amich  al  amich.  Els  nostres  diaris, 
molt  més  que  de  fer  ressaltar  el,s  abusos  y 
els  crims  del  centralisme,  s’ocupan  de  criti¬ 
car  els  actes  y  las  paraulas  dels  qu’ahir  eran 
companys;  las  nostras  penyas  són  sovint  caus 
de  murmuració  contra’ls  amichs  del  dia  an¬ 
terior,  y  entre  tant  l’enemich  de  tots  se 
frega  las  mans  de  gust,  y  tot  amoixant  al  un 
y  al  altre,  exclama  satisfet:  «El  Catalanisme 
està  esmicolat,  ja  no  es  un  perill.»  D’això  es 
de  lo  que  jo’m-planyo,  y  a  evitar  això  van 
encaminats  mos  actes  y  mas  paraulas.  Y  tot 
conservantme  fidel  a  la  disciplina  de  la  Unió 
Catalanista ,  faig,  sempre  que  puch,  obra  de 
concordia.  {Faig  bé?  {Faig  mal?...  Al  tempo 
í ardua  sentenzal 

Y  encara  que  jo  estich  en  que  las  paraulas 
de  vostè  y  las  mevas,  per  més  que  pugui  ha- 


LA  TRISTA  Y  LLARGA  NIT 

Pobre  nin  ros!  Una  vegada 
m’escometé  parant  la  mà: 

— No  tinch  abrich  sota  teulada. 

—  {Pares  no  tens? — 

Ell  me  contà: 

— Era  una  rtífola  vesprada 
quan  l’avi  Jan  m’acompanyà 


vernhi  d'equivocadas,  sòn  virtualment  veri¬ 
tats  perque  per  tals  las  tenim  al  escriurelas, 
espero  que  aquestas  veritats  no'm  faràn  per¬ 
dre  las  amistats.  De  mi  sé  dirli  que  sóch  y 
desitjo  ésser  sempre  son  verdader  amich  y 
afectuós  company  d’ideal. 

A.  Sunol 

AMÉN 

Podria  vostè  ab  rahó,  estimat  senyor  Su¬ 
nol,  titllarme  de  poch  cortès  si  no  afegis  uns 
quants  mots  a  la  precedent  afectuosa  lletra, 
per  quina  y  pels  testimonis  de  franca  amis¬ 
tat  (llealment  corresposta)  que  conté,  de  tot 
cor  el  remercio. 

Penso,  com  vostè,  que  las  discussions  y  las 
polèmicas  no  solen  donar  sempre  la  llum 
que  fóra  de  desitjar,  car  la  passió  y  altras 
moltas  circumstancias  ja’s  cuydan  prou  d’en- 
fosquirlas,  però  també  estich  convensut  de 
qu’enrahonant  las  personas  s’entenen,  y  una 
proba  d’això  es  que  a  vostè  y  a  mi  poch  ens 
ha  mancat  pera  quedar  entesos.  Lo  que  hi  ha 
es  que  vostè  veu  perills  en  certas  cosas  men- 
tres  jo’n  veig  en  altras,  que  vostè  es  opti¬ 
mista  y  que  a  mi  els  desenganys  (a  la  flor  de 
la  edat)  m’han  fet  tornar  desconfiat,  que 
vostè  vol  esquivar  las  sospitas  y  que  a  mi 
m’agrada  sortir  de  dubtes,  y  finalment,  que 
quan  vostè  y  jo  creyèm  tenir  rahó,  la  volém, 
perque  som  tossuts.  Però  si  això,  que  no 
tinch  pas  per  defecte,  pot  ésser  motiu  de 
que’ns  barallèm  alguna  vegada,  may  se’n 
ressentirà  la  cordialitat  de  nostras  relacions. 

Y  ben  mirat,  aquest  incident  que  vaig  a 
cloure,  no  es  pas  de  doldre  que  s’hagi  susci¬ 
tat.  Primerament  perque  ha  donat  ocasió  a 
que  s’esvanissin  tots  els  malentesos  de  vostè, 
y  en  segón  lloch  perque  ha  sigut  causa  oca¬ 
sional  de  que  las  planas  de  Joventut  s’hono¬ 
ressin  ab  la  firma  de  vostè,  que  mos  com¬ 
panys  y  jo  respectèm  y  estimèm  per  lo 
que  val. —  Oriol  Martí 


°d’un  vell  carrè  a  la  cantonada. 

Digue:  caquí’t  deixo»,  y  no  tornà. 

Jo  era  poruch  llavors,  y  n’era 
de  fredolichl  Queya  la  neu, 
y  la  ciutat  com  una  fera 
s’abrahonava  al  demunt  me  .:, 

Ves  quí  no’s  pert:  fosca  la  nit, 
el  món  tan  gran,  jo  tan  petitl... — 

P.  Riera  y  Riqué 


JOVENTUT 


770 

CONSISTORI  DELS  JOCHS  FLORALS 

DE  BARCELONA 

Convocaioria  pera’ls  del  any  igoj 

Als  honorables  poetas  y  prosadors  de  Catalunya  y 
de  tots  los  territoris  ahont  la  nostra  llengua  es  parlada 
o  coneguda,  los  VII  Mantenedors  del  Consistori  dels 
Jochs  Florals  de  Barcelona,  en  l’any  XLVII  de  llur 
restauració,  salut. 

A  fí  de  donar  bon  cumplimenta  la  honrosa  comanda 
que’l  honorable  Cos  d’Adjunts  nos  feu  lo  día  14  d’Oc¬ 
tubre  d’aquest  any,  vos  convidàm  a  pendre  part  en  los 
Jochs  Florals  de  /çog,  que,  segons  los  Estatuts  y  bones 
costums  establertes,  se  regiràn  per  lo  següent 

V 

CARTELL 

Lo  primer  diumenge  de  Maig,  que  s’escàu  lo  día  7, 
se  celebrarà  la  poètica  festa,  en  la  qual  seràn  adjudi¬ 
cats  als  autors  de  les  mellors  poesies  que  hi  opten,  los 
premis  ordinaris,  (que  ofereix  cada  any  l’Excm.  Ajunta¬ 
ment  de  Barcelona,  protector  y  ja  de  temps  aymador  de 
la  Gaya  Ciència),  o  sían:  la  Englanlina,  la  Viola  y  la 
Flor  Natural ,  que  corresponen  als  mots  que  forman  lo 
lema  de  la  Institució. 

La  Englanlina  d'or  se  donarà  al  autor  de  la  mellor 
poesia  sobre  fets  històrichs  o  gestes  glorioses  de  Cata¬ 
lunya,  o  bé  sobre  usatges  y  costums  de  nostra  benvol¬ 
guda  terra,  essent  preferida  en  igualtat  de  mèrit  la 
escrita  en  forma  narrativa  de  romanç  o  de  llegenda. 

De  la  Violeta  d' or  y  argent  se’n  farà  entrega  al  autor 
de  la  mellor  poesia  lírica,  religiosa  y  moral. 

La  Flor  Natural ,  premi  anomenat  d’honor  y  cortesia, 
s’adjudicarà  a  la  mellor  composició  en  vers  sobre  tema 
que’s  deixa  al  bon  gust  y  franch  àrbitre  del  autor. 
Segons  la  bella  costum  d’antich  establerta,  lo  qui  obtinga 
aquest  premi  deurà  ferne  present  a  la  dama  de  sa  elec¬ 
ció,  la  qual,  proclamada  Reyna  de  la  Festa ,  entrega- 
rà’ls  premis  als  qui  guanyadors  ne  sían. 

PREMIS  EXTRAORDINARIS 

Una  copa  artística  que  ofereix  lo  Consistori  a  la  mellor 
composició  en  prosa  sobre  tema  y  genero  literari  que’s 
deixa  al  bon  gust  del  autor. 

Una  joya  artística ,  que  aixís  mateix  ofereix  lo  Con¬ 
sistori  al  mellor  estudi  de  les  obres  d’un  cèlebre  autor 
català  de  la  bona  època  de  la  nostra  literatura  (sigles 
XIII  xiv  y  xv). 

Un  relleu  artísiich ,  ofrena  del  Eminentissim  y  R.eve- 
rendissim  Senyor  Cardenal  Fra  Joseph  de  Calasanz  Vi¬ 
ves  y  Tudó,  al  autor  del  mellor  romanç  històrich  sobre 
la  Ordre  de  la  Mercè,  Redemptora  de  Captius. 

Un  objecte  d'ari,  ofert  per  l’Excm.  é  Iltm.  Sr.  Bisbe 
de  Vich,  al  qui  mellor  traduesca  en  vers  català  l’himne 
«Veni  Creator»  de  la  Litugria  eclesiàstica. 

Una  ploma  de  plata ,  que  oferí’l  difunt  Iltm.  Sr.  Bisbe 
de  Tàmasso,  Administrador  Apostòlich  que  tou  de  la 
Diòcesis  de  Solsona,  a  una  poesia  de  caràcter  religiós. 

Lo  Sagell  de  la  Unió  Catalanista  incrustat  en  or  sobre 
planxa  d'acer ,  ofrena  de  la  Junta  Permanent  de  la  Unió 
Catalanista  a  la  mellor  novela  sobre  assum^to  de  vida 
ciutadana 

D’acort  ab  los  Estatuts  dels  Jochs  Florals ,  podràn 
concedirse  ademés  los  premis,  accèssits  y  mencions  ho¬ 
norífiques  que  lo  Consistori  judique  ben  merescuts. 

Totes  les  composicions  deuràn  ésser  rigorosament 
inèdites  y  escrites  en  antich  o  modern  català  d’aquest 
Principat,  de  Mallorca,  de  València,  del  Rosselló  o 
d’Alguer. 

Tots  los  trevalls,  ab  lletra  clara  e  inteligible,  y  si 
comprenen  varis  fulls,  cusits  o  relligats,  se  remetràn 


al  Consistori,  a  son  domicili,  carrer  dels  Templaris, 
núm.  3,  avans  del  mitjdía  del  día  15  de  Març  vinent, 
junt  cada  hü  ab  un  plech  clos  que  continga’l  nom  del 
autor  y  duga  demunt  escrit  lo  títol  y  lema  de  la  com- 
pasició. 

No  s'entregarà’l  premi  al  autor  qual  nom  no  conste 
clarament  expressat  en  lo  plech  respectiu,  o  vagi  en 
forma  d’anagrama,  pseudònim  o  altra  contrassenya. 

Los  premis  o  accèssits  que  no  sían  retirats  avans  de 
la  renovació  del  Consistori,  s’entendrà  que  són  renun- 
ciats  per  sos  guanyadors 

Los  plechs  que  contingan  los  noms  dels  autors  no 
premiats  se  cremaràn,  com  de  costtím,  acabada  la  repar¬ 
tició  dels  premis. 

Lo  Consistori’s  reserva  per  un  any,  a  comptar  del 
día  de  la  festa,  la  exclusiva  propietat  de  les  obres 
premiades;  declarant  que  falta  a  las  condiciones  esta¬ 
blertes  en  lo  present  Cartell  l’autor  premiat  que  pu¬ 
bliqui  la  seva  composició  avans  que  ho  fassa’l  Con¬ 
sistori. 

D’acort  ab  lo  prescrit  en  los  Estatuts,  se  publicarà 
un  Cartell  extraordinari  en  lo  cas  de  rebres  altres 
premis,  sempre  que  ’l  Consistori  considere  que  queda 
temps  suficient  pera  la  presentació  de  trevalls  que  hi 
opten. 

Que’l  Senyor  vos  donga  inspiració  pera  cantar  ab 
esperit  verament  català  la  Patria  la  Fe  y  l 'Amor,  y  a 
nosaltres  discreció  en  judicar  y  acert  en  premiar  ais 
més  dignes. 

Fou  escrit  lo  present  Cartell  en  la  ciutat  de  Barcelona 
als  13  dies  del  mes  de  Novembre  de  1904,  per  los  VII 
Mantenedors. — Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  President. 

—  Ildefons  Sunol  y  Casanovas. — Manuel  Ribot  y  Serra. 

—  Antoni  M.a  Alcover,  Pbre. — Arnau  Martínez  Serinà. 

—  Manuel  de  Montoliu.  —  Rossendo  Serra  y  Pagès, 
Secretari. 


L’AVI  MASELL 

Era  la  feyna  seva  de  cada  día.  Asseguí 
sobre  aquell  pedrís  de  vora  la  porta,  ab  la 
barretina  enfonsada  fins  al  clatell  y  la  pipa 
als  llabis  descolorits,  restava  immòvil  horas 
y  horas,  ab  la  mirada  perduda  en  las  feixas 
més  llunyanas  d’aquella  immensa  vall  tan 
destrament  conreuhada. 

Allí,  solitari,  cada  dia  recordava  son  llarch 
passat.  Feya  memòria  de  quan,  petitó,  ju¬ 
gava  ab  els  companys  en  aquell  pedrís  de  la 
entrada.  Recordava  aquells  diumenges  de 
la  primavera  de  sa  vida  en  que  rondava  las 
mossas  del  poble  a  las  ballas  de  la  plassa; 
recordava  son  casament  ab  la  Ció,  que  al  cel 
sia;  el  naixement  del  hereu,  el  de  la  noya  y 
el  del  petit;  la  mort  de  la  seva  dòna...  tots 
aquells  farts  de  trevallar  pera  poder  conser¬ 
var  aquella  caseta  que  de  día  en  día  s’enru¬ 
nava  més,  aixafada  pel  pes  dels  anys. 

Es  clar  que  per  tots  els  poblets  y  masías 
del  entorn  el  coneixían.  L’avi  Masell  havia 
vist  néixer  a  quasi  tots  els  terrassans;  era’l 
més  vell  de  la  encontrada;  en  comptava 


JOVENTUT 


ja  98,  y  poch  passava  ningú  que  no  s’aturés 
devant  del  vellet  y  no’l  süudés  ab  afecte. 

Era  petit,  prim,  dene;  it;  tenia  la  veu  pri - 
ma  y  feble;  sas  galtas  xucladas  feyan  els  pò¬ 
muls  prominents,  y  sos  ullets  s’amagavan 
dintre  uns  parpres  humitejats  y  vermells;  no 
tenia  pèl  a  la  cara,  y  el  cabell  se  li  havia 
tornat  completament  blanch. 

Portava  calsas  de  vellut  y  esclops,  y's 
guardava  del  fret  embolicantse  en  un  carrich 
arnat  y  vell,  de  color  negre  vermellench,  ple 
de  surgits  y  tacas.  Ab  el  bastonet  al  costat, 
prenia’l  sól  cada  dia,  sentintse  afalagat  ab  la 
tebior  dels  raigs  que  li  lliscavan  sobre  la  ca¬ 
ra.  A  voltas  deixava  la  pipa  y  obria  la  boca 
com  aspirant  aquells  raigs  fornits  de  vida 
que  li  escalfavan  el  cos  y  li  enfortian  l’àni¬ 
ma;  semblava  que’ls  volgués  assolir  tots, 
fïcàrsels  dintre  sa  còrpora  denerida  per’ani- 
marla  de  nou,  pera  feria  reviure,  per’aturar 
el  minat  dels  anys. 

Pobre  avi  Masell!  Delè  de  casa  seva  poch 
podia  íiarsen  gayre  L’hereu  tot  el  dia  era  a 
las  feixas  a  trevallar,  y  la  jova  semblava  es¬ 
tar  cansada  del  vellet;  li  feya  fàstich;  deya 
que  aquell  baf  que  deixava  anar  de  suhor  y 
misèria  li  tapava’ls  esperits,  y  no  feya  més 
qu’apartar  del  avi  a  sas  criaturas,  qu’arri- 
baren  a  ferli  ganyotas  y  burlarse  d’ell. 

Per  això  l’avi,  veyentse  sol,  sense  l’escalf 
del  carinyo  de  ningú,  no  feya  més  que  recor¬ 
dar...  Recordar  quan  era  fort,  quan  era 
brau,  quan  era  jove! 

Si  n’era  de  fret  aquell  hivern!  Las  glassa- 
das  malmetian  totas  las  viandas  de  las  fei¬ 
xas;  el  sól  ab  molta  feyna  podia  reduhir  las 
boyradas  congriadas  a  la  nit;  els  arbres  mo- 
rian  corsecats  y  la  misèria  s’ensenyoria 
d’aquellas  masías,  casalots  miserables  de 
parets  negras  y  enrunadas  qu’abrigavan  a 
sers  febles  y  estemordits.  \ 

L’avi  Masell  no  deixava  pas  son  pedris, 
únich  reconet  que  al  món  li  quedava. 

Aixís  que’l  sól  era  una  miqueta  alt,  eixia 
ajudat  del  bastonet  fóra  de  la  casa,  s’asseya 
al  seu  lloch,  s’embolicava  bé,  e  hi  restava 
fins  a  ferse  fosch,  immòvil,  ab  els  ulls  humi¬ 
tejats,  mirant  llà  d’enllà,  fins  a  las  monta- 
nyas  llunyanas  que  mitj  amagava  la  calitxa. 

.  Y  un  dia  feu  el  fret  tan  fort,  que’l  sól 


771 

poch  podia  fondre  la  glassada  del  matí. 
Aquell  fret  acabà  de  matar  las  viandas. 

Ningú  eixi  de  casa:  era  un  ver  dia  d’hi¬ 
vern;  un  dia  gris,  rúfol  que  feya  fredat. 

L’avi  Masell,  assegut  vora  la  llar,  escal¬ 
fava  sos  membres  arraulits,  y  els  tihons 
guspirejavan  fortament,  y  las  flamaradas 
s’enlayravan  per  la  xemeneya  plena  de  sutje. 
Al  costat  seu  la  jova,  enrotllada  per  sas  tres 
criaturas,  treya  sopas  d’una  olla  de  fanch 
cuyt,  y  ab  una  cullera  de  fusta  mitj  menjada 
las  ficava  en  llurs  bocas.  L’hereu,  assegut 
vora  la  taula,  tot  capficat,  no  deya  res. 

L’avi  guaytava  còm  els  tihons  se  consu- 
mían  poch  a  poch.  Veya  la  misèria  per  tot, 
y  sentia  un  fret  horrorós  a  l’ànima.  Tot  y  te¬ 
nir  el  cervell  un  xich  enterbolit  pels  anys, 
veya  ab  claretat  la  tristor  d’aquell  hivern  y 
e  hi  feya  consideracions  més  tristas  encara. 

Apesarat,  alsà  sos  ulls  al  cel  y  grossas  llà- 
grimas  li  anaren  cara  avall.  A  fóra  una  mu¬ 
nió  d’aucellets  revolotejavan  afamats,  y  que- 
davan  presoners  en  trampas  y  ballestas. 

Després  fixà  son  esguart  en  la  porta.  Anyo- 
rava’l  pedrís,  aquell  pedris  de  la  entrada,  y, 
com  obehint  a  una  necessitat  imperiosa, 
agafà’l  bastonet,  se  redressà  y  eixí  a  fóra. 

L’hereu  alsà’l  cap,  y  estranyat  de  lo  que 
feya  son  pare,  li  preguntà: 

— <;Ahónt  anèu? 

— Un  xich...  a...  fóra...  noy. 

— Vos  devèu  haver  tornat  boig — afegí  la 
jova. 

L’avi  no  contestà.  Las  cametas  li  feyan 
tintinas,  y  ab  prou  feynas  pogué  arribar  al 
pedris. 

Una  volta  hi  fou,  s’hi  deixà  caure.  Sa 
boca’s  mitj  obri  ensenyant  unas  genivas  sen¬ 
se  dents.  Se  sentia  satisfet,  hi  estava  bé, 
molt  bé. 

cQue  hi  feya  fret?  Era  fret  de  fóra.  A  din¬ 
tre,  en  plena  llar,  també  n’hi  sentia  de  fret 
l’avi  Masell,  però  era  fret  de  l’ànima,  era’l 
fret  de  la  manca  de  carinyo.. 

Y  mentres  la  claror  del  dia  anava  mim- 
vant,  y  las  primeras  ombras  de  la  tarda  ho 
mitj  amagavan  tot,  l’avi  Masell  recordava, 
com  cada  dia,  son  passat  llarch,  molt  llarch... 

Y,  tot  recordant,  se  tornà  fosch.  L’avi 
Masell  ja  no  podia  aixecarse:  el  fret  l’havia 
atuhit,  clavantlo  sobre’l  seu  pedris.  No  tenia 
voluntat  ni  de  cridar  tan  sols;  sentia  són, 


772 


JOVENTUT 


una  sòn  dolsa,  una  sòn  que  li  enterbolia’l 
pensament,  una  lassitut  en  sos  membres,  un 
pessigolleig  per  tot,  un  ensopiment,  una 
deixesa... 

Un  cop  sèch,  el  cop  del  cos  denerit  del 
avi  al  rebotre  sobre’l  sòl,  trencà’l  silenci 
d’aquella  naturalesa  morta. 

L’avi  Masell  havia  caygut  de  boca  terrosa 
y  no’s  movia  pas.  L’avi  Masell  era  mort. 

Poch  a  poquet  anava  alsantse  la  boyra;  el 
fret  esdevenia  més  horrorós;  els  tihons  séchs 
guspirejavan  en  las  llars,  y  un  gos  de  remat, 
pelut  y  negre,  ensumava'l  cos  ert  del  avi 
Massell,  entregirat  al  bell  mitj  de  la  porta 
d’entrada  de  la  masia. 

Joaquim  Pla 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

El  ideal  americano.  —  T.  Roosevelt.  — 
Guarner ,  Taberner  y  C.a,  editores.  Barce¬ 
lona. 

Aquest  llibre  del  cèlebre  estadista  que 
acaba  d’ésser  reelegit  president  de  la  Repú¬ 
blica  Nort-Americana,  està  destinat  a  causar 
grans  sorpresas  y  grans  revelacions,  princi¬ 
palment  entre  aquells  que  creyam  que,  es¬ 
sent  en  Roosevelt  el  candidat  a  la  presidèn¬ 
cia  designat  y  protegit  pels  trusts  y  els  plu- 
tòcratas  del  seu  país,  el  president,  en  lògica 
correspondència  a  la  protecció  rebuda,  devia 
inspirar  tots  els  seus  actes  y  tota  la  seva  po¬ 
lítica  en  favor  dels  seus  més  significats  par¬ 
tidaris  y  favoreixedors. 

Mes,  contra  lo  qu’era  d’esperar,  el  presi¬ 
dent  Roosevelt,  en  la  seva  obra,  dedica  bon 
nombre  de  pàginas  a  combatre’ls  egoismes 
del  mercantilisme  americà  y  a  ridiculisar  las 
sevas  equivocacions  y  la  seva  curtedat  de 
miras.  Combatre  la  plutocracia  americana, 
y,  d’una  manera  velada  però  incisiva,  atacar 
també  als  ideals  del  partit  demòcrata ,  sem¬ 
bla  que  siguin  els  dos  objectes  primordials 
de  l’obra  del  president. 

Als  primers  els  combat  censurant  d’una 
manera  despietada  e  implacable  la  creencia 
de  molts  americans  que  creuhen  que  un 
pais  sols  es  civilisat  y  poderós  mercès  al  des¬ 
enrotllo  y  al  foment  dels  negocis,  de  la  in¬ 
dústria  y  de  l'agricultura;  a  n’aquests  en 
Roosevelt  els  demostra  ab  datos  y  ab  argu¬ 
ments  irrebatibles  que  tant  o  més  important 
que  l’aument  de  la  riquesa  material  d’un 
pais,  es  el  seu  progrés  moral.  Un  pais  sense 
poetas,  sense  pintors  y  sense  matemàtichs, 
es  un  pais  sens  ànima. 

Y  als  segons,  als  demòcratas,  els  ataca  en 
Roosevelt  acusantlos  d’aprofitarse  moltas  ve- 


gadas  de  las  passions  de  la  demagògia,  y  els 
combat  també  per  representar  aquests  la  tra¬ 
dició  dels  primitius  ciutadans  americans  de 
costums  senzillas  y  patriarcals. 

L’obra  d’en  Roosevelt  no  té  altre  fi  que’l 
d’europeisar  la  seva  patria,  que  fer  dels  Es¬ 
tats  Units  una  potencia  forta  y  respectable 
a  la  faysó  d'Alemanya  o  de  la  Gran  Bretanya; 
es  una  nova  manifestació  de  sa  politica  im¬ 
perialista,  però  cal  reconèixer  qu’es  una 
obra  admirable  en  la  que’l  president  fa  gala 
d’una  erudició,  d’un  talent  y  d’un  sentit 
pràctich  realment  excepcionals. 

Las  palpitants  qüestions  de  la  honradesa 
politica  y  privada,  de  la  cultura  pública,  del 
patriotisme,  de  la  evolució  social,  de  la  cor¬ 
rupció  dels  polítichs,  del  sectarisme  religiós 
y  de  la  doctrina  de  Monroe  las  tracta  l’autor 
d’una  manera  magistral.  En  la  darrera  sobre 
tot,  en  la  referent  a  la  doctrina  de  Monroe, 
se  tevelan  clarament  els  ideals  ultra  ameri- 
canistas  del  president  dels  Estats  Units,  que 
manifesta  per  manera  indirecta  però  termi¬ 
nant,  que’l  famós  principi  «Amèrica  pels 
americans»,  sense  voler  dir  que’s  degui  tra- 
duhir  per  un  protectorat  exercit  pels  Estats 
Units  sobre  las  demés  potencias  americanas, 
vol  dir,  no  obstant,  que  «/as  nacions  euro- 
peas  no  deuhen  cambiar  entre  sí  las  colonias 
quen  aquella  part  de  món  posseheixin,  si  els 
Estats  Units  consideran  que  aquesta  permuta 
es  contraria  als  seus  interessos.))  Subratllèm 
expressament  aquestas  paraulas  pera  fer  res¬ 
saltar  la  intenció  qu’enclouhen  y  l’excepcio¬ 
nal  valor  que  tenen  estampadas  en  un  llibre 
firmat  pel  president  dels  Estats  Units. 

Tal  es  l’obra  d’en  Teodor  Roossevelt,  obra 
que,  prescindint  dels  principis  imperialistas 
en  qu’està  inspirada,  es  excelent  y  rublerta 
de  encertadíssimas  apreciacions  socials  y  po- 
líticas,  qu’honran  en  veritat  a  son  eminent 
autor.  Es  obra,  donchs,  que  mereix  ésser  lle¬ 
gida  y  meditada  per  tots  els  que  s’int'eres 
san  pels  grans  problemas  de  l’alta  política 
moderna. 

L’estil  del  traductor,  don  Adolf  F.  Fe¬ 
rrando,  es  senzill,  clar  y  correcte,  condicions 
indispensables  en  tota  traducció  y  que  fan 
que’l  nou  llibre’s  llegeixi  ab  gust  y  facilitat. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


El  verdadero  sistema  del  Universo.  — 
|  Jj Conferencia  dada  en  el  Ateneo  de  Madrid, 
la  noche  del  16  de  Diciembre  de  1902.  Con 
opiniones  del  Marquès  de  Nadaillac ,  Sien- 
ckeiwichz ,  Maccola ,  R.  Palma...  etc.,  por 
Enrique  Sànchez  Torres.  —  Barcelona ,  An- 
tonio  Viladot,  impresor,  igoq. 

Recordo  que  quan  estudiava  Dret  Romà, 
el  doctor  Pou  y  Ordinas,  que  l’explicava,  se 
llevava  respectuosament  el  birret  cada  ve¬ 
gada  qu’anomenava  al  angèlich  Sant  J  To» 


JOVENTUT 


773 


•  k 

màs.  Y  quan  per  son  discurs  sospitava  que 
s’havia  de  posar  ei  nom  del  docte  sant 
als  llabis  y’s  trobava  ab  el  birret  llevat, 
se’l  encasquetava  a  corre-cuyta  pera  no 
deixar  perdre  ni  una  ocasió  de  rendir 
culte  al  més  gran  dels  rngenis,  Fènix 
de  las  escolas  y  Dolsissim  entre’ls  dolsos. 
Això  es  lo  que  jo  he  fet  ,gl  posarme  a  parlar 
d’aquesta  conferencia:  cubrirme,  pera  descu- 
brirme  devant  del  senyor  Sànchez,  bèroe  en¬ 
tre’ls  hèroes,  donchs  hèroe  es  qui  ab  sas 
opinions  personals  desafia  la  irreligiositat 
de  las  multituts;  profond  entre’ls  profonds, 
donchs  profond  es  qui  veu  cosas,  àngels  y 
arcàngels,  allí  hont  la  grollera  massa  (Gali¬ 
leus,  Ptolomeus,  Flammarions,  Newtons,  et¬ 
cètera)  sols  hi  veu  èter,  estels  y  planetas; 
senzill  entre’ls  senzills,  donchs  ho  es  qui 
se’ns  presenta  no  ab  un  nom  enrevessat,  cu¬ 
rullat  de  consonants  accentuadas,  sinó  ab  el 
modest  y  distingit  y  castizo  de  Sànchez.  San- 
chez  Torres:  aquests  dos  apellidos,  castellà 
l’un,  castellà-català  l’altre ,  en  la  persona 
d’un  sabi,  diuhen  tant  en  favor  de  la  germa¬ 
nor  entre  las  provincias  espanyolas,  com  els 
discursos  politichs  d’en  Santiago  Rusinol  à 
las  Ventas  del  Espiritu  Santo,  llavoras  de  sa 
anada  al  ronyó...  de  Castella. 

El  senyor  Sànchez  Torres  ve  a  omplir  un 
buyt  en  la  meva  ànima,  buyt  que  hi  tenia  de 
molt  temps  ensà.  Gayre  bé  totas  las  ideas 
qu’exposa  en  sa  conferencia  las  professava 
jo,  però  necessitava  una  confirmació  pera 
estarne  ben  convensut..  Aquesta  confirmació 
me  la  dóna  ell.  Ja  som  dos  qu’opinèm 
igual;  ja  tenim  rahó;  perque,  diguin  lo  que 
vulguin  els  individualistas,  la  unitat  may  ne 
té.  Pera  tenirne,  al  menys  s’han  d’ésser  dos, 
o  tres,  com  afirmaria’l  senyor  Foia  Igúrbide 
y  com  no  dubto  opinarà’l  mateix  senyor 
Sànchez, que’s  declara  partidari  del  número  3 
y  del  7.  Y  pera  que  no  se’ns  pugui  argüir 
contra  nostra  rahó  alegant  la  manca  del  ter¬ 
cer,  dech  fer  constar  qu’existeix  y  ho  es  el 
senyor  Aldavert  (en  Pere). 
y^En  efecte:  el  senyor  Sànchez  s’ha  de  des¬ 
enganyar:  totas  las  opinions  que  publica  a 
mena  de  prefaci  de  sa  conferencia  no  són 
més  que  firmas  en  contra  d’ell.  Els  uns,  com 
en  Menéndez  y  Pelayo,  li  diuhen  que  no’l 
poden  jutjar  per  manca  de  competència;  els 
altres,  com  en  Amadeu  Vives,  perque  són 
homes  que  casi  no  tienen  opiniones;  altres 
com  en  León  y  Castillo,  en  Maura,  en  Ber- 
thelot,  en  Loewy,  en  Pickering,  etc.,  se  limi- 
tan  a  donarli  las  gracias  per  l’envio  dels  seus 
llibres;  els  restants  s’excusan  d’assistir  a  sas 
coníerencias  per  estar  malalts;  y  l'autor  del 
Quo  Vadis,  en  una  carta  dirigida  a  Monsieur 
Emile  de  Sola ,  lieutenant  de  Gendarmerie  c/e 
Calella  Sur-Mer  (!!!),  diu  que’l  llibre  seu  so¬ 
bre  Astronomia  li  ha  proporcionat  des  beaux 
moments ,  lo  qual  vindria  a  dir  que  l’ha  fet 
riure  si  més  avall  no  afegis  que  no  coneix  la 


belle  langue  espagnole,  lo  qual  vol  dir  que’l 
seu  llibre  no  l’ha  fet  riure  ni  plorar  perque 
no  l’ha  pogut  llegir. 

Entre  totas  las  opinions  que  transcriu, 
n’hi  ha  una  favorable  a  vostè:  la  d’en  Pere 
Aldavert.  Y  dich  qu’es  d’aquest  senyor  el 
tros  que  copia  de  La  Renaixensa  del  9  d’agost 
de  1902,  perque  judico  per  l’estil.  Qu’ho  di¬ 
guin,  si  no,  els  lectors: 

Bons  cents  duros  podrían  pagar  d’haverlo  escrit  (el 
follet  del  senyor  Sànchez  Astronomia  racional  y  Astro¬ 
nomia  irracional)  molts  que  passan  per  sabis  en  aquests 
temps  en  que  la  mitja  cana  ha  tingut  de  fer  lloch  a  la 
diczmillonéjima  parte  del  cuadrante  del  meridiano  terres¬ 
tre  que  pasa  por  París,  als  cinchs  pams  grassos  que  són 
l’atabalament  de  totas  las  dónas  del  món  que  no  han 
tingut  la  sòrt  de  néixer  en  aquella  olla  de  grills  . 

..  Però,  com  vaig  trobar  que'l  blatdemoro  era  de  gra 
petityrodó,  més  substanciós  que’l  blatdemoro  blanch  y 
xato  que  creix  com  l’aufals  en  els  camps  de  la  Marina 
del  Llobregat.. 

...Y  no’n  faig  més  alabansas  perque  després  no’in 
prenguin  pel  que  no  sóch,  per  un  gall  de  pansas... 

(.No  es  cert  que  aquest  estil  metafòrich  té 
tota  la  sentor  de  l’Aldavert?  Donchs  bé:  es 
ell  sol  qui  no  fa  més  alabansas,  per  la  rahó 
que  dóna,  no  perque  no  cregui  que  se  las 
mereix  el  senyor  Sànchez.  De  manera  que  ja 
som  els  tres,  l’autor,  el  qui  firma  y  l’esmen¬ 
tat  apòstol  de  la  causa  del  terrer,  devant  de 
qui  també’m  descubreixo  respectuosament. 

Els  que’m  llegeixen  estaràn  ja  neguitosos 
per  saber  quinas  són  las  ideas  qu’exposa’l 
senyor  Sànchez  en  sa  conferencia.  Vaig  a 
complàurels,  y  a  refermar  els  arguments 
aquests  ab  arguments  propis.  El  senyor 
Sànchez  es  enemich  de  la  forma  esfèrica  de 
la  terra,  dels  quadrants,  dels  meridians  y 
de  la  moderna  geografia  dels  continents 
y  dels  mars,  cosas  totas  que  sols  existeixen 
en  la  imaginació  de  la  humanitat  embau- 
cada  pels  vividors  de  la  ciència,  enemichs 
dels  llibres  biblichs  y  de  la  veritat  revelada. 

La  terra  no  es  rodona,  sinó  semi-esférica, 
y  s’aguanta  sobre  dugas  columnas  apoyadas 
en  l’abím  infernal.  Si  això  darrer  es  0  no 
veritat,  es  cosu  que  no  m'ha  preocupat  may; 
però’l  fet  de  que  la  terra  no  es  rodona,  sinó 
plana,  0  tot  lo  més  semi  esfèrica,  es  cosa 
que  crech  ja  fa  molt  temps  en  virtut  d’un 
senzill  rahonament.  Hèusel  aqut: 

Si  ens  posèm  a  la  Musclera,  o  a  ca’n  Fa- 
luga  de  la  Barceloneta  de  cara  a  Port-Bou, 
l’Orient  quedarà  a  la  nostra  dreta,  y  els 
grechs  seràn  orientals  pera  nosaltres.  Un 
grech  donant  la  esquena  als  Faraons,  tindrà 
per  oriental  al  general  Kuroki.  Per’aquest 
seràn  orientals  els  novayorquins  perque  ro¬ 
manen  al  indret  d’hont  neix  el  sól.  Y  pera 
en  Roossevelt  en  Maura  serà  un  oriental 
(y  pera  nosaltres  també).  ^Qué  demostra, 
donchs,  el  fet  de  que  tots  siguèm  orientals 
els  uns  respecte  dels  altres,  sinó  que  l’Orient 
no  existeix,  ja  que  una  cosa  no  pot  ésser  y 


774 


JOVENTUT 


deixar  d’ésser  al  mateix  temps,  y  d’accep- 
tarse  l’Orient  seriam  y  deixaríam  d’ésser 
orientals  en  un  mateix  moment?  No,  l’Orient 
no  existeix;  no  hi  ha  més  gran  Orient  que’l 
dels  senyors  dels  tres  punts  en  triangle,  ni 
més  Orientals  que’ls  de  la  Mar  Vella  de  la 
Barceloneta.  Ergo ,  la  terra  es  plana.  De  lo 
que  se’n  deduheix  la  conseqüència  de  que’l 
proverbi  català  qüe  diu  Roda'l  món  y  torna 
al  Born  es  una  gran  falsetat,  a  menys  qu’en 
realitat  lo  que  vulgui  dir  sia:  Roda’l  senyor 
Món  y  Bascós  y  torna  al  Born ,  lo  qual  no’s 
pot  acceptar,  primer  perque  estaria  mancatde 
significat,  y  segón  perque,  de  voler  dir  això, 
el  proverbi  seria  emès  en  l’aforística  llengua 
llatina. 

El  senyor  Sànchez  nega  la  existència  dels 
meridians,  dels  punts  cardinals  y  dels  archs, 
y  a  n’això  sí  que’m  permetrà  que  hi  fassi  al¬ 
guna  adició:  la  de  la  linia  equatorial  que  te¬ 
nen  el  mal  gust  de  mullar  a  bordo  de  tots  els 
trasatlàntichs,  per  exemple.  Y  posats  a  su¬ 
primir,  no  li  hauria  costat  res  al  senyor  Sàn¬ 
chez,  y  hauria  fet  de  passada  obra  humani- 
taria,  de  suprimir  els  equinoccis  que  tant  de 
màl  fan  (com  opinava  l’ilustre  company  Ge¬ 
ner  avans- de  que  dit  senyor  el  convertís), 
las  temperaturas  quins  cambis  són  tan  fu¬ 
nests,  y  els  fins  de  mes,  abominables  per 
las  classes  passivas. 

Nega  dit  senyor  la  lley  de  gravetat,  qu’en 
efecte  no’s  deixa  sentir  enlloch  fóra  de  la 
personalitat  gravissimament  seriosa  de  don 
Eusebi  Corominas.  Jo  també  sóch  enemich 
d’aquesta  lley  newtoniana;  crech  que  la 
Terra’ns  repeleix,  y  els  altres  planetas  tam¬ 
bé,  per  quinas  forsas  resultants  restèm 
ahont  som. 

En  el  ram  de  la  teologia’l  senyor  Sànchez 
y  jo  ja  discrepèm  una  mica.  Afirma  dit  se¬ 
nyor  que’l  sòl  es  l’Omega;  la  unitat  divina 
l’Alpha;  que’l  Triangle  té  un  caràcter  par¬ 
ticular  ad  extra ;  que’ls  arcàngels  eran  8, 
però  desde  que  va  caure  del  Empir  Llucifer 
foren  7,  y  que  aquests  7  nomenats  Miquel, 
Gabriel,  etc.  (fins  a  6,  donchs  confessa  haver 
oblidat  elnomd’und'ells,  lo  qu’es moltgrave), 
corresponen  a  7  colors  y  són  els  7  planetas. 
Afirma  també  que  fins  las  modas  ens  venen 
del  Empir,  y  que’ls  Querubins,  Virtuts,  Se- 
rafins,  Dominacions  y  Potestats  fan  al  cel 
batallas  y  tocan  trompetas.  Jo  discrepo  del 
senyor  Sànchez  en  el  sentit  no  de  negarho, 
sinó  de  no  afirmarho,  perque  no  ho  he  vist. 

En  fí,  la  conferencia  va  tancada  per  una 
demostració  de  qu’en  Pi  y  Margall  ja  hi  es¬ 
tava  ab  ell.  però  que’l  tacere  oporiet  el  va  fer 
restar  mut;  per  una  reventada  al  senyor 
Odón  de  Buen,  l’eminent  republicà  natura¬ 
lista  si  que  también  naturalista  republicà,  y 
per  un  capitul  titulat  Nuevas  colonias,  nuevos 
mundos  para  Espana ,  en  el  que’s  demostra 
que  més  enllà  del  Pacífich,  v  del  Atlàntich, 
y  dels  mars  del  Nort  y  del  Sur,  hi  ha  illas 


y  continents  desconeguts,  que  adquirits  per 
Espanya  poden  donarli  dias  de  glòria  el 
jorn  que’s  decideixi  a  enviarhi  barcos  y  ar- 
madas. 

Oh  Palria  iníal  (termina’l  senyor  Sànchez).  Como 
menos  veo  de  dónde  pueda  salir  tu  futura  grandeza, 
màs  creo  en  tu  resurrección.  Aunque  estoy  seguro,  no 
permite  la  Providencia  que  yo  hable  de  este  Universo  y 
de  esta  Tierra  desconocidos  pórque  sí.  ^No  son  vislum- 
bres  ya  estas  cosas  de  un  glorioso  porvenir? 

Creamos,  esperemos...  y  amemos. 

Y  venceremos. 

Sí:  jo  també  crech,  ab  tal  senyor,  qu’es  en 
aqueixas  illas  y  continents  en  l’únich  puesto 
ahont  vencerà  Espanya.  Perque,  com  diu 
molt  bé  en  altre  lloch  el  repetit  senyor  Sàn¬ 
chez: 

Pasó  ó  està  pasando  el  segundo  ay,  y  el  tercer  ay  ha 
de  venir  presto,  así  que  los  dos  testigos,  los  dos  oli  - 
vos  (Elías  y  su  companero)  hayan  dado  testimonio  de 
Cristo. 

Lo  que  ve  a  demostrar  que  no’sí  reduheix 
tot  a  un  ay!  (y  si  noqu’ho  diguin  els  jipios 
flamencos).  sinó  que’n  pot  venir  un  segón  y 
fins  un  tercer:  lo  qual  no  es  molt  consolador 
que  digamos  pels  marins  de  Cavite  y  San¬ 
tiago.  Però  la  patria  avans  que  res!  Creamos 
lo  que’ns  diu  el  senyor  Sànchez,  esperemos 
qu’en  Maura  se’l  escoltarà,  y  venceremos  co- 
locant  la  bandera  rojay  gualda ,  a  quina  om¬ 
bra  brollan  els  florits  ingenis,  més  enllà  dels 
espays  dels  homes  coneguts. 

Y  ara,  senyors,  entoném  ab  convicció  las 
vibrants  estrofas  de  la  nacional  Marcha  de 
Càdiz. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


TEATRES 

Las  dos  golfas. — Anima 

A  Novetats  s’ha  estrenat  un  melodrama 
que’l  mateix  autor  de  Los  dos  pilletes ,  en 
Píerre  Decourcelles,  va  escriure  en  francès  en 
colaboració  ab  l’Edmond  Tarbes.  Gigolette 
se  titula  en  francès;  Las  dos  golfas  en  cas¬ 
tellà.  En  ell  hi  trobèm  tots  els  ingredients 
propis  del  genre:  crims,  desgracias,  situa¬ 
cions  patèticas,  crits,  llàgrimas,  etc...  N'hi 
ha  prou  ab  citar  els  tituls  dels  nou  quadros 
en  que’s  divideixen  els  set  actes  d’aquest 
dramón  pera  ferse  càrrech  de  l’obra:  Un  jui- 
cio  à  puerta  cerrada;  El  ramo  de  primaveras; 
La  batida;  La  canción  de  Mignon;  La  taberna 
del  tio  Trinquette;  El  fiscal  y  el  presidiario: 
El  secuestro;  El  peluquero  de  cocottes  y  El 
adiós  de, una  golfa. 

A  pesar  de  que  las  escenas  fortas,  dramà- 
ticas  y  enternidoras  se  succeheixen  ràpida¬ 
ment;  a  pesar  de  que’ls  autors  mouhen  els 
personatges  ab  gran  habilitat  y  dialogan 
fàcilment,  y  a  pesar  de  tota  la  imaginació 
folletinesca  de  que  fan  gala,  la  veritat  es  que 


JOVENTUT 


ab  aquest  dramón  no  logran  interessar  y 
enternir  al  gran  públich  com  ho  logrà  en 
Decourcelles  ab  Los  dos  pilletes.  El  día  que 
vaig  anar  a  Novetats  no  vaig  veure  plorar  a 
ningú.  Ab  això  està  dit  tot.  Un  melodrama 
que,  per  dins  o  per  fòra,  no  fassi  plorar  a 
un  vuytanta  per  cent  del  públich  per  lo 
menys,  no  es  un  bon  melodrama.  Y  aquest 
no  fa  plorar  a  ningú. 

Lo  qual  demostra  que  no  es  tan  fàcil  com 
molts  creuhen  escriure  un  bon  dramón.  Ab 
un  xich  d’imaginació  y  un  altre  xich  d’habi¬ 
litat  no  es  gens  dificil  empescarse  un  argu¬ 
ment  estrafalari  y  adornarlo  ab  escenas  sen¬ 
sacionals;  però  no  n’hi  ha  prou  ab  això.  Es 
necessària  una  gran  dosis  de  sentiment  y  un 
coneixement  ben  gran  del  cor  humà  pera 
interessar  al  públich  y  tenirlo  en  tensió  du¬ 
rant  tres  o  quatre  horas  sense  cansarlo.  Baix 
aquest  aspecte’ls  autors  no  han  estat  aquest 
cop  gayre  afortünats,  y  si  afegim  que  fins 
teatralment  l’obra  resulta  deslligada  y  las 
inverosimilituts  qu’en  el  transcurs  d’ella’ns 
frapan  són  massa  grossas,  se  compendrà’l 
poch  èxit  qu’ha  tingut  a  Barcelona  aquest 
nou  melodrama.  / 

La  presentació  en  conjunt  resulta  accepta¬ 
ble,  sense  per  això  oferir  res  d’extraordinari. 
Lo  millor  es  la  decoració  del  ultim  acte,  de 
bona  perspectiva,  que  al  igual  que  las  sis 
restants,  algunas  ben  dolentas,  es  deguda 
al  pinzell  del  senyor  Pons  y  Brunet. 

A  Romea  —  ahont  sembla  que  dormin, 
puig  encara  no’ns  han  donat  res  d’extraordi¬ 
nari  a  pesar  de  qu’en  els  prospectes  s’hi  lle¬ 
gia  una  llista  nodridíssima  d’obras  novas 
d’autors  renomenats  —  ens  han  servit  una 
traducció  del  italià  feta  pels  senyors  Joseph 
M.a  Pous  y  G.  Alonso. 

Se  titula  Anima  igual  qu’en  italià,  y  es 
original  d’Amelia  Rosselli.  Fa  més  de  dos 
anys,  la  companyia  de  la  Iggius  va  estre¬ 
naria  a  la  Gran-Via.  Alashoras  vaig  donar  la 
meva  opinió  sobre  aquest  drama  modernista 
en  el  que,  fòra  de  la  idea  fonamental,  o  si¬ 


775 

gui  que  la  virginitat  de  l’ànima  en  la  dóna 
deuria  ésser  més  apreciada  que  la  virginitat 
del  cos,  idea  ben  sugestiva  per  cert,  res  de 
notable  hi  trobém,  com  a  obra  dramàtica. 
L’autora  pledeja  ab  convicció,  fins  ab  fana¬ 
tisme,  però  com  que  se  surt  de  la  realitat  de 
la  vida  pera  oferirnos  un  quadro  convencio- 
nalissim,  ni  ens  convens  ni  en  commòu. 

Si  recordo  bé,  l'obra  italiana  es  exacta¬ 
ment  igual  a  la  que’ns  han  donat  a  Romea. 
Sols  els  noms  dels  personatges  y  el  lloch  de 
l’acció  han  variat  en  català.  Els  senyors 
Pous  y  Alonso  han  cregut  que  devían  fer 
passar  el  drama  a  Barcelona  y  han  donat 
noms  catalans  als  personatges.  Jo  crech  que 
més  èls  hi  haguera  valgut  traduhir  literal¬ 
ment  l’obra  y  deixar  que  passés  sa  acció  en 
terras  estrangeras,  puig  aquells  convencio¬ 
nalismes  e  inverosimilituts  que  senyalava 
en  l’obra  original,  adquireixen  un  relleu  mar- 
cadissim  trasportantla  aqui.  Ni  la  Matilde, 
ni  la  Teresina,  ni  la  Marieta  ni  els  demés;  ni 
la  garçonnière ,  ni  l’estudi,  ete.,  són  tipos  ni 
cosas  que  de  prop  o  de  lluny  s’assemblin  a 
lo  d’aqui.  De  manera  que,  gracias  a  la  pen¬ 
sada  dels  traductors, 'els  grans  defectes  de 
l’obra’s  fan  més  sensibles  encara. 

En  la  execució  tots  estigueren  discrets,  res 
més  que  discrets  en  el  primer  y  tercer  actes. 
El  segón,  sens  excepció,  el  feren  forsa  mala¬ 
ment.  Més  que  un  dinar  d’amichs,  o  una 
garçonnière ,  semblava  allò  un  xeflis  de  salta- 
taulells  corridos;  y  en  quant  a  la  Llorente, 
exagerà  talment  las  manifestacions  del  seu 
dolor  y  desesperació,  que  més  semblava  una 
esperitada  que  una  artista.  Els  crits,  els  san- 
glots  y  las  llàgrimas  que  no  són  fills  del  sen¬ 
timent  no  produheixen  cap  efecte  o’l  produ- 
heixen  contrari  al  que’s  pretén,  per  més 
que’s  manifestin  ab  gran  esclat.  Menos  aspa- 
vientos  y  més  sinceritat,  senyora  Llorente. 
Permetim  que  li  digui  això,  jo  que  ab  fonda 
simpatia  segueixo’l  seu  trevail  d’actriu. 

El  decorat,  vestits  y  altres  detalls,  cursi 
tot,  molt  cursi. 

Emili  Tintorer 


NOCTURN 


Fosca  es  la  nit, 
fosca  y  serena 
quan  del  cloquer 
cauhen  dotze  horas. 
Jo  trech  el  cap 
a  la  finestra 
deixant  volar 
l’ànima  enfora. 
L’estel  del  cel 
brilla  que  brilla 
y  el  rossinyol 
canta  que  canta. 
L’oratge  du 
flayras  dolcissimas 
de  romanins 
y  farigolas. 


Fosca  es  la  nit,' 
fosca  y  serena, 
y  una  gran  pau 
cova  la  vila. 

Llunyana’s  sent 
música  tendra; 
sas  vibracions 
volan  pels  ayres; 
volan  amunt 
y  s’esvaneixen 
com  els  sospirs 
dels  cors  qu’estiman. 
Va  acompanyant 
la  veu  d’un  jove 
qu’aixeca  un  cant 


de  plany  tristissim. 
Cansons  d’amor 
són  las  que  canta: 
somni,  ilusió, 
follías  bojas. 

Els  temps  passats 
ayl  me  remembra 
y’m  fa  sentir 
esgarrifansas. 

Oh,  temps  passats, 
còm  vos  anyoro! 
Oh,  temps  vinents, 
me  feu  basarda  I 

Fosca  es  la  nit, 
fosca  y  serena 


quan  del  cloquer 
cauhen  dotze  horas. 
i  ’estel  del  cel 
brilla  que  brilla 
y  el  rossinyol 
canta  que  canta. 
L’oratge  du 
flayras  dolcissimas 
de  romanins 
y  farigolas. 

Bo  y  escoltant 
la  cansó  trista, 
me  trobo’ls  ulls 
negats  de  llàgrimas  .. 

Gustau  Rosich 


JOVENTUT 


776 


UN  LLIBRE  Y  UNA  CRÍTICA 

En  un  dels  darrers  números  de  Joventut, 
s’hi  publicà  una  crítica,  0  lo  que  sia,  del 
llibre  Diàlechs  Dramàtichs ,  que  acaba  de  do¬ 
nar  a  llum  un  jove  desconegut  que’s  diu 
Joan  Puig  y  Ferrater.  La  tal  critica  la  fir¬ 
mava  l’Arnau  Martínez  y  Serinà,  y  en  ella 
venia  a  dir  ab  pocas  paraulas  que  al  llibre 
no  hi  havia  res  absolutament  de  bo,  que’ls 
tals  Diàlechs  eran  conversas  ensopidoras  per 
lo  tontas,  y  que’ls  que  havían  alabat  al  au¬ 
tor  no  feyan  més  que  posarse  en  ridicul  y  de 
retop  posarlo  en  ridícul  a  n’ell.  Aquest  ex- 
trèm  anava  apoyat  per  una  rengla  de  retrets 
que  podían  molt  bé  interpretarse  com  una 
burla  del  estat  del  autor,  qu’es  un  desampa- 
rat  y  un  proletari.  Els  qu’hagin  llegit  la  críti¬ 
ca  0  vulguin  llegiria,  me  guardaran  de  men¬ 
tir  en  lo  que  deixo  exposat. 

Jo,  que  suposo  al  senyor  Martínez  y  Se¬ 
rinà  home  de  bons  sentiments  e  incapàs  de 
causar  éap  mal  a  ningú  en  conciencia,  haig 
de  creure  que  de  cap  manera  haurà  volgut 
donar  aqueix  aspecte  extremat  d’agritut  que 
pot  descubrirse  en  sa  crítica,  y  penso  que 
solsament  serà  producte  de  la  precipitació  ab 
que  avuy,  per  causas  complexas  de  nostra  so¬ 
cietat,  tenim  de  formular  nostres  judicis, 
opinions  efimeras  d’un  día,  avuy  escritas  y 
demà  esborradas  per  la  incessant  renovació 
de  nostra  vida  agitada;  mes  me  dolgué  en 
l’ànima  que  tal  opinió’s  llensés  al  públich, 
y  per  això  avuy  vull  tractar  d’esboyrarla  res¬ 
tablint  la  veritat  en  el  seu  veritable  lloch. 

Jo,  més  que  ningú,  tinch  interès  en  desfer 
aquest  error.  Deixant  apart  interessos  mate¬ 
rials  que’m  lligan  ab  dit  llibre,  y  dels  que 
no’m  preocupo,  m’hi  lligan  més  elevats  inte¬ 
ressos  morals.  Jo  he  ajudat  a  desvetllar  el 
sentiment  del  art  en  l’autor,  he  recullit  pri¬ 
mer  que  tothom  sas  primerencas  composi¬ 
cions,  l'he  animat  a  continuar  cultivant  l’art, 
l’he  vist  desamparat,  he  seguit  pas  a  pas  la 
seva  vida  insegura  y  agitada,  l’he  vist  aban¬ 
donar  la  patria  caminant  a  l’aventura  en 
busca  de  la  vida  o  de  la  mort,  he  recullit  sos 
Diàlechs  Dramàtichs  escrits  en  terra  estran¬ 
gera,  de  mas  mans  han  passat  a  las  del  pú¬ 
blich  com  un  present  artístich  vingut  de 
llunyas  terras,  y  tot,  tot  pera  resultar,  segons 
el  senyor  Martínez  y  Serinà,  que  aquest  pre¬ 
sent  es  una  cosa  ensopida  y  despreciable. 
Ho  confesso,  ha  estat  pera  mi  un  contrast 
aterrador.  Sòrtque,  ademés  de  saber  lo  que’m 
faig,  la  unanimitat  dels  crítichs  y  de  las  per- 
sonas  entesas,  excepció  feta  del  senyor  Mar¬ 
tínez  y  Serinà,  han  quedat  emprendats  del 
present. 

Tinch  la  esperansa  de  que  l’autor  de  la  cri¬ 
tica  s’haurà  imposat  una  mica  més  de  l’obra 
y  ja  no  pensarà  com  pensava,  y  si  continués 
pensanthi,  li  prego  que  torni  a  llegir  detin¬ 


gudament  el  llibre  tenint  en  compte’ls  ante¬ 
cedents  que  vaig  a  donarli. 

El  llibre  de  que’s  tracta  no  es  una  inven¬ 
ció  de  poeta,  es  un  llibre  viscut.  Es  una  au¬ 
tobiografia  consignada  episodi  per  episodi  y 
quasi  ratlla  per  ratlla.  Naturalment  que  hi 
ha  quelcòm  d’invenció  que  lliga  ’ls  episodis, 
perque  la  vida,  encara  que  sia  art,  falta 
que  l’artista  la  ordeni,  y  això  es  lo  únich  que 
hi  ha  afegit  l’autor  dels  Diàlechs  Dramàtichs. 
Jo  l’he  vist  venir  a  la  vida  d’una  manera 
misteriosa,  sense  qu’hagi  pogut  coneixe’l  seu 
pare,  cosa  que,  si  pogués  explicarse,  per  si 
sol,  constituhiría  un  gran  drama.  Jo  l’he 
vist,  com  fill  d’aquesta  trista  circumstan¬ 
cia,  portar  com  una  maledicció  a  sobre, 
menar  una  vida  aclaparada,  y  d’aquí  deri¬ 
var  en  una  mena  de  neurosis  que  l’ha  im¬ 
pulsat  a  fugir  de  la  societat,  dels  coneguts... 
del  món,  ansiós  de  buscar  sempre  un  ayre 
nou,  de  cercar  la  terra  de  justicia,  de  bellesa 
y  de  felicitat,  qu’ell  creya  qu’era  lluny  de  la 
terra  en  que  ha  nascut...  y  que  no  es  en- 
lloch.  Jo  l’he  vist  lluytar  desesperadament  ab 
la  mort,  com  descriu  admirablement  en  el 
terrible  episodi  de  la  farmacia,  perque  es  ell 
mateix  qui  l’ha  passat,  y  no  podent  marxar 
del  món,  l’he  vist  marxar  d’aquesta  terra, 
corrent  perdut  y  miserable  pels  carrers  de 
Marsella  0  per  las  planas  de  Provensa,  llo- 
gantse  a  trevallar  en  sas  granjas  tot  evocant 
el  recort  de  Mireya,  y  al  poch  temps,  inquiet 
y  descontent  com  aquí,  guiat  pels  consells 
de  Mistral,  que  anà  a  conèixer,  l’he  vist  ca¬ 
minar  cap  a  la  Còte  d’Or,  hont  se  llogà  en 
una  masia  que’l  feyan  guardar- bous  0  arren¬ 
car  remòlatxas,  y  allí,  en  las  llargas  vespra- 
das  d’hivern,  ha  anat  escrivint  sos  diàlegs 
dramàtichs,  que  constituheixen  els  episodis 
d’aquesta  vida  agitada  qu’he  descrit  ab  qua¬ 
tre  cops  de  ploma. 

Y  després  d’aquests,  n’hi  falta  un  encara 
d’episodi,  el  posterior  a  la  publicació  del 
llibre,  passat  ara  de  poch.  Tornat  de  Fran- 
sa’l  jove  Puig,  retornà  al  seu  poble  natal,  la 
Selva  del  Camp,  poble  fanàtich  entre’ls  fanà- 
tichs,  hont  fou  rebut  regularment  bé,  mes  al 
arribar  allí,  els  primers  exemplars  de  la  seva 
obra  provocaren  un  escàndol  colossal  entre 
aquellas  morigeradas  familias  qu’atiaren 
sos  odis  contra  ell  fins  a  obligarlo  a  marxar, 
y  aquí'l  teniu  vivint  en  un  tercer  pis  de  la 
carretera  de  Mataró,  de  que  sembla  burlar- 
se’l  senyor  Martínez  y  Serinà. 

Si  aquesta  odisea  d’un  artista  de  22  anys 
no  es  interessant,  confesso  que  ja  no  sé  què 
ho  es,  y  si  son  llibre  0  la  historia  aquesta  no 
està  bellament  escrita,  tampoch  sé  lo  qu’es 
literatura.  Estich  completament1’ perdut;  mes, 
com  he  dit  avans,  som  molts  que’s  troban 
com  jo.  Tothòm,  excepte’l  senyor  Martínez, 
ne  parla  bé,  y  l’acte  més  pràctich,  el  fruyt 
més  substanciós  que  fins  ara  això  ha  donat, 


JOVENTUT 


777 


es  que  gracias  als  meus  amichs  l’Ignasi  Igle¬ 
sias  y  en  Bernat  Duràn,  que  s’han  interessat 
per  l’autor,  a  Romea  estàn  ja  ensajant  un 
drama  del  autor  dels  Diàlechs  que’l  públich 
y  la  critica  aviat  podrà  dir  si  el  senyor  Martí¬ 
nez  y  Serinà  tenia  o  no  rahó. 

L’agritut  de  la  crítica  del  senyor  Martí¬ 
nez  podria  obehir  a  un’altra  cosa.  Seria  cu¬ 
riós  saber  si  es  veritat  quea  un  amich  del 
senyor  Martinez,  que  si  convé  anomenaré,  al 
preguntarli  per  què  havia  fet  semblant  etze- 
gallada,  el  senyor  Martínez  va  contestarli 
poch  més  o  menys:  «Veuràs,  jo’l  llibre  ab 
prou  feynas  l’havia  fullejat,  però  quan  vaig 
veure  que’algú  l’alabava  massa,  vaig  dir: 
convé  que’l  reventis.))  Jo  no  crech  qu’això 
sia  veritat  encara  que  sia  no  creure  en  la 
paraula  d’un  amich,  però  confessèm  qu’això 
es  moneda  corrent  entre  la  majoria  dels  que 
per  aquí,  y  potser  per  tot  arreu,  se  dedican 
a  la  crítica.  El  gust  de  la  reventada  es  el  su- 
prèm  goig  del  crítich.  Per  això  són  critichs, 
pel  gust  de  reventar.  Però  sempre  als  que 
no  combregan  a  la  seva  capelleta. 

Y  per’acabar,  permetim  el  lector  que  de¬ 
mostri  ab  obras  la  bondat  dels  Diàlechs  Dra- 
màtichs.  Agafo  un  full  de  proba  que  trobo 
entre’ls  papers  vells,  qualsevol,  el  primer 
que’m  ve,  y  retallo: 

RAFEL 

Pera  mi  ha  arribat  el  moment  desitjat;  t’he  recobrat 
y’t  posseheixo  transformada  a  la  mida  de  la  meva  ilusió. 

ANDREA 

Pera  mi  ha  arribat  un  moment  de  calma  dolsa  y  de 
repòs  al  costat  de  qui  més  he  estimat  y  més  ha  sapigut 
estimarme. 

RAFEL 

Y,  d’avuy  en  avant  la  nostra  vida  correrà  lliurement» 
com  hem  dit  aquesta  tarda,  y  pera  nosaltres  no  existiràn 
las  lleys  dels  homes,  ni  sas  lluytas,  ni  sas  quimeras. 
Sols  l’amor  existirà  en  nosaltres.  Tot  lo  qu’en  la  vi- 
da’ns’rodeja’ns  ha  de  parlar  d’amor  perque’ns  plagui. 
Cercarèm  sempre  la  naturalesa  perque  ella  parla  eter¬ 
nament  d'amor;  cercarèm  la  companyia  dels  tendres 
joves  perque  sos  cors  sols  baten  als  impulsos  amorosos. 
Si  anèm  al  teatre  serà  quan  en  ell  s’hi  avivin  las  obras 
mestras  hont  l’amor  es  son  tot;  si  llegim  poesías  seràn 
las  dels  poetas  qu'han  viscut  y  han  mort  cantant  l’a¬ 
mor,  y  a  casa  nostra  hi  tindrèm  moltas  flors,  que  sem¬ 
pre  fan  penSar  en  l’amor. 

ANDREA 

Tindrèm  flors  y  aucells. 

RAFEL 

Aucells  no,  ma  estimada!  Ells,  esclaus  a  la  gabia, 
cantan  més  de  pena  y  d’anyoransa  que  d'amor;  pera 
sentirlos  cantar  d’amor  anirèm  vo'ra’l  riu,  sota  l’arbreda 
hont  ells  són  lliures. 

,  ANDREA 

Quàn  dolsa  surt  avuy  la  paraula  de  ton  llabi!  Cal 
tenir  un  cor  de  pedra  pera  no  escoltarte  embadalida.  Tu 
ets  poeta.  jPer  què  no  has  probat  may  de  fer  poesías? 

RAFEL 

He  probat  de  fer  un  idili. 

ANDREA 


RAFEL 

El  de  ma  vida;  y  avuy,  després  de  grans  dolors,  n’he 
sortit  mestre.  {Per  què  perdre’l  temps  creant  obras  que 
tart  o  d’hora  han  de  morir?  ^Per  què  matar  tot  altre 
goig  pel  goig  d’una  obra  morta?  Pera  mi  no  hi  ha  altra 
obra  que  ma  vida,  y  dono  sincçrament  totas  las  glorias 
del  artista  per  un  moment  gloriós  d'aquesta  existència 
que  tu’m  promets. 

ANDREA 

Mes,  pera  mi  fóra  un  honor  y  també  un  goig  de  vèu- 
ret  gloriós,  creador  d’obras  immortals.  Tu,  si  volgues¬ 
sis,  farías  quelcom  de  gran.  Es  llàstima  que  un  home 
com  tu  passi  la  vida  no  més  vivint  com  fan  els  altres. 
Quan  passi  la  plenitut  de  ta  vida  y  s’apagui  el  foch  de 
ta  passió,  ijquè’n  quedarà  de  tu? 

RAFEL 

íQuè’m  fa  a  mi  això?  ^Què’m  fa  de  caure  a  la  terra, 
oblidat  y  desconegut  com  la  gran  multitut,  després 
d’una  vida  magnífica,  digna  d'un  déu?  Jo  no  vull,  com 
alguns,  arrossegar  una  existència  miserable  pera  deixar 
una  ombra  de  recort  darrera  d’ella.  Jo  he  nascut  pera 
viure  y  no  pera  morir  creant  obras  qu’han  de  distreure 
als  altres.  El  meu  fi  es  cantar  la  vida  en  acció. 

ANDREA 

Es  inútil  que  jo’t  tempti;  si  tu  no  has  sentit  may 
aquest  afany,  tots  els  meus  impulsos  serían  endebadas. 

RAFEL 

Jo’m  dono  tot  a  l’obra  magna. 

ANDREA 

iQuína  es  l’obra  magna? 

RAFEL 

L’acció. 

ANDREA 

Mes,  (iquè’n  surt  de  l’acció? 

RAFEL 

La  vida. 


{Què  tal?  {Hi  algú  que  s’hagi  quedat  ador¬ 
mit? 


JOSEPH  AlADERN 


POSANTHI  PUNT 

No  pera  donar  explicacions  que  no  devèm, 
sinó  pera  posar  punt  a  certas  oficiositats, 
agafèm  la  ploma. 

Es  una  costum  seguida  per  nosaltres  des- 
de  qu’exercím  la  critica  literaria  a  Joventut: 
las  obras  que  llegim  ab  més  deteniment  y  ab 
més  calma,  són:  las  que’ns  semblan  més 
bonas,  y  las  que’ns  semblan  més  dolenlas. 
Això  ho  dihèm  ara  públicament  al  senyor 
Aladern,  y  això  estèm  cansats  de  dirho  en 
particular  als  nostres  amich. 

Com  que’l  llibre  Diàlechs  Dramàtichs  del 
senyor  Puig  y  Ferrater  v^  semblarnos  desde 
sas  primeras  pàginas  una  cbra  sumament 
fluixa  y  ab  pretensions,  varem  llegiria  y 
varem  meditaria  ab  tot  l’interès  y  ab  tota 
l’atenció  que  sa  poca  consistència  y  sas  con¬ 
dicions  soporiferas  ens  varen  permetre;  y, 
malgrat  nostra  bona  voluntat  per  tot  lo  que 
s’escriu  en  català,  y  malgrat  la  benevolensa 


,;Un  idili? 


JOVENTUT 


778 

a  que  podia  fernos  decantar  la  insinuant 
dedicatòria  ab  que’ns  requebrava  l’autor  ( 1 ), 
varem  cumplir  inexorables  ab  la  tasca  que 
se’ns  té  encomanada,  y  ab  tota  impar¬ 
cialitat  ,  y  sense  subterfugis,  varem  dir 
lo  que’ns  va  semblar  del  llibre  d’en  Puig  y 
Ferreter,  prescindint  en  absolut  de  lo  qu’ha- 
gin  pogut  dirne  altres  critichs,  y  a  pesar  de 
las  encensadas  de  mal  gust  ab  que’l  senyor 
Bernat  y  Duràn  l’afalagava  desde  las  planas 
de  El  Liberal. 

Contestant  a  las  consideracions  que  fa’l 
senyor  Aladern  en  son  remitit,  de  qu'en 
Puig  y  Ferreter  es  jove,  es  pobre  y  ha  tin¬ 
gut  de  lluytar  tota  sa  vida  ab  infortunis  y 
desgracias  aclaparants,  dirèm  que  són  cir- 
cumstancias  que  compadim  ab  tota  l’ànima, 
però  que  no’ns  fa’ràn  rectificar  ni  un  punt 
el  judici  critich  que’ns  mereixi  el  mèrit  lite¬ 
rari  de  cap  autor. 

Per  més  que’l  senyor  Aladern  obri  impul¬ 
sat  per  lo  qu’ell  creu  un  noble  afany  de  justí¬ 
cia,  al  cap  y  a  la  fi  s’ha  permès  dubtar  de 
nostra  probitat  en  l’exercici  de  la  critica, 
pera  donar  de  totas  passadas  un  bombo  al  seu 
protegit;  mescònstili  que  ab  un  0  varis  frag¬ 
ments  no’s  pot  pas  convèncer  del  mèrit  d’una 
obra  als  qui  no  l’han  llegida  y  no  són  uns 
bons-jans. 

El  senyor  Puig  y  Ferreter  estarà,  si  es 
persona  seria,  més  content  de  nosaltres  que 
del  seu  oficiós  protector.  Veritat  que  nosal¬ 
tres  no  l’hem  alabat  com  a  autor,  però  tam- 
poch  l’hem  posat  en  evidencia  ab  arguments 
y  explicacions  tan/òra  de  lloch  com  las  del 
senyor  Aladern.  Perque  vaja:  si  en  Puig  y 
Ferreter  valgués,  com  son  protector  suposa, 
;no  fóra  trist  que  per  culpa  d’aquest  li  ha¬ 
guéssim  de  dir  «pobre  noy»? 

Tot  lo  que’ns  manifesta  1  propi  comu¬ 
nicant  senyor  Aladern  de  qu’es  ell  qui  ha 
guiat  eis  primers  passos  de  la  carrera  literଠ
ria  del  jove  Puig  y  Ferreter,  desde  que 
aquest  va  sortir  de  La  Selva  (una  espec'ie  de 
Orbajosa  reaccionaria  del  Camp  de  Tarra¬ 
gona)  fins  que,  després  de  son  etzarós  ro¬ 
miatge  per  las  terras  de  Provensa,  vingué 
a  raure  a  Barcelona,  y  que  sempre  ha  procu¬ 
rat  ajudarlo  y  protegirlo  en  sas  desgracias  y 
en  sas  tribulacions,  ab  tot  desinterès  y  ab 
tota  voluntat;  tot  plegat,  no  passa  d’ésser  un 
ramell  de  bonas  obras  que  diuhen  molt  en 
pro  del  tarragonisme  del  senyor  Aladern,  y 
que  segurament  tindrà  en  compte  la  Divina 
Providencia  pera  franquejarli  las  portas  de  la 
benaventuransa  eterna  quan  li  arribi  l’hora 
de  la  mort. 

Que  de  tot  cor  desitjèm  sia  lo  més  tardana 
possible,  pera  que’l  senyor  Aladern  pugui 
trevallar  molts  anys  en  bé  de  la  terra  y  de 
las  lletras  catalanas  ab  més  acert  y  ab  menys 
apassionament  qu’en  aquesta  ocasió. 

(1)  «Al  distingit  crítich  literari  de  Jóventut  en  Ar¬ 
nau  Martínez  y  Serifià.  s 


Y  encara  que’l  dirho  fassi  honor  als  nos¬ 
tres  bons  sentiments,  preguèm  al  senyor 
Aladern  que  no’ns  ho  fassi  dir  gayre  això  de 
«pobre  noy»,  perque  nosaltres  no  li  volèm 
cap  mal  al  senyor  Puig  y  Ferreter,  y  del  ma¬ 
teix  modo  que  tenim  dret  a  opinar  llealment 
sobre  una  obra  pera  la  qual  se’ns  demana  la 
opinió,  no  voldríam  enemistar  a  protector  y 
protegit  mostrant  ab  aquest  una  condescen¬ 
dència  humiliant  y  dihent  a  n’aquell  qu’en 
la  present  ocasió  no  ha  estat  a  l’altura  que  li 
correspon. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


NOVAS 

Els  senyors  Huelin,  Soler  y  March  y  Sala 
en  el  Congrés,  els  senyors  Canyellas  y  Puig 
y  Saladrigas  en  el  Senat,  el  senyor  Baró  en 
el  Brusi ,  han  demanat  al  govern  midas  terro- 
ristas  ab  motiu  del  salvatge  atentat  comès  el 
passat  dijous  en  el  carrer  de  Ferràn  VII 
d’aquesta  ciutat. 

Y  el  govern  els  ha  contestat  que  no  hi  ha¬ 
via  necessitat  de  sortirse  de  la  lley  corrent,  y 
que’s  trobava  en  el  cas  de  no  prohibir  mee- 
hngs  anarquistas  ja  anunciats  ab  tots  els  re¬ 
quisits  legals.  Això,  naturalment,  ha  esverat 
a  molts.  Nosaltres  no  hi  tenim  que  dir,  si  en 
aytals  meetings  no’s  predica  l'odi  de  classes 
com  s'ha  predicat  en  meetings  en  qüe  hi  han 
parlat  en  Lerroux,  la  Claramunt,  etc.,  y  en 
que  s’ha  aconsellat  al  poble  0  que  incendiés 
els  palaus  dels  richs,  0  que  se’n  apoderés 
pera  ferhi  a  son  torn  vida  regalada  venjantse 
dels  tirans.  Es  dir,  la  tirania  de  baix  treyent 
el  cap  en  meetings  públichs  consentits  per 
l’autoritat. 

Lo  que’ns  produheix  un  trist  efecte  es  la 
por  de  nostras  classes  conservadoras.  Sínto- 
ma  de  descomposició  social  es  la  por,  y  con- 
traproduhent  aqueix  prurit  de  demanar  més 
lleys  encara  a  un  Estat  que  tanta  abundor 
ne  té  y  tan  malament  las  aplica.  iMés  lleys? 
Ab  la  meytat  de  las  que  tenim  foram  potser 
felissos  si  se  sapiguessin  cumplir.  No  estra- 
nyèm  que'ls  vividors  del  lliberalisrfie  fassin 
tant  de  mal  a  Catalunya,  si  las  classes  direc- 
toras  tenen  per  portantveu  a  una  tan  inflada 
y  al  mateix  temps  tan  nula  patúm  com  el 
senyor  Baró,  que  tot  creu  curarho  ab  unas 
quantas  dosis  do  doctrina  cristiana  y  varias 
disposicions  rigoristas,  sense  tenir  en  compte 
lo  que  dèu  tenirhi,  0  sia  que  quan  un  Estat 
no  desempenya  bé  sas  funcions  en  defensa 
d’una  societat,  es  aquesta,  són  sos  nucleus  y 
sos  individuus  quins  deuhe'n  cumplirlas,  subs- 
tituhint  a  n’aquell  en  aytals  atribucions. 

No  sembla  sinó  que’l  Brusi  sia  un  dels  més 
empenyats  en  retrassar  l’adveniment  de  l’au¬ 
tonomia  qu’ha  de  salvar  a  Catalunya.  Per 
sòrt  l’esperit  públich  sembla  aixecarse,  y  en 


JOVENTUT 


779 


aquests  días  de  dol  pera  Barcelona,  nostras 
principals  entitats  econòmicas  y  cientificas 
han  tingut  prou  seny  y  serenitat  pera  sobre- 
posarse  al  pànich,  dirigintse  al  govern  cen¬ 
tral  en  demanda  d’un  bon  servey  de  vigilàn¬ 
cia  per  part  del  Estat,  o,  en  son  defecte,  de 
l’autorisació  y  medis  legals  pera  que  sían  els 
barcelonins  mateixos  qui  l’organisi  en  pròpia 
defensa.  La  qüestió  està,  donchs,  plantejada: 
o’l  govern  o  nosaltres. 

Si  això  ultim  se  logrés,  ja  veuriam  còm 
s’acaban  els  atentats,  còm  s’acaban  també’ls 
vividors  de  la  política  a  costas  dels  obrers,  y 
còm  se  posa  remey  a  aqueix  desviament  de 
las  inteligencias  dels  de  dalt  y  dels  de  baix, 
qu’es  la  causa  de  tot. 

Comprenent  las  necessitats  del  comers  y 
de  la  indústria,  la  Junta  Directiva  de  las 
«Escolas  del  Districte  Segón»  ha  acordat 
obrir  una  classe  de  geografia,  aritmètica  y 
correspondència  mercantil  baix  la  direcció 
de  coneguts  y  distingits  professors, y  conver¬ 
tir  en  diaria  la  de  càlcul  mercantil  y  tenedu- 
ria  de  llibres,  sentint  molt  vivament  no  po¬ 
der  obrir  matrícula  d’aquestas  ensenyansas 
per  estar  qüasi  cubertas  totas  las  plassas. 

Aixis  mateix,  atenent  a  qu’es  un  requisit 
indispensable  y  necessari  fer  bona  lletra  pera 
la  millor  pràctica  comercial,  no  ha  perdonat 
sacrifici  y  ha  creat  una  llissó  especial  de  ca  1  i- 
grafia  pera’ls  alumnes  de  la  classe  elemental. 

Per  ultim,  la  citada  Junta  està  estudiant 
varis  projectes  pera  posar  sas  escolas  al  ni¬ 
vell  de  las  millors  d’Alemanya  e  Inglaterra. 

En  el  «Centre  Autonomista  de  Dependents 
del  Comers  y  de  la  Industria»’s  celebrà’l  dis- 
sapte  dia  12  una  notable  festa  literaria  y  mu¬ 
sical.  La  part  musical  anà  a  càrrech  del 
«Círcul  Musical  Bohemi»,  que’s  lluhí  de  debò 
interpretant  obras  de  Bizet,  Grieg,  Weber, 
Morera,  Goberna,  etc.,  distingintse  ademés 
el  senyor  Grant,  qu’executà  al  piano  algunas 
composicions  sevas,  y  la  senyoreta  Serrats, 
que’n  cantà  dugas.  El  senyor  Bertràn  llegí 
el  poema  d’en  Rusinol  El  jardí  abandonat , 
quals  ilustracions  musicals  foren  molt  ben 
executadas  al  piano  pel  senyor  Vinyas. 

La  festa  resultà  agradabilíssima,  fent  ho¬ 
nor  a  dit  Centre,  que  tant  se  preocupa  de  la 
educació  de  sos  socis  completantla  ab  las 
puras  emocions  del  art. 

L’«Associació  Popular  Catalanista»,  al  ser- 
virse  donarnos  compte  de  la  constitució  de 
son  nou  Consell  Directiu,  ens  fa  avinent  que 
la  sessió  inaugural  del  present  curs  tindrà 
1 1  oc h  a  primers  de  desembre,  anunciantse 
oportunament  el  dia  y  hora  de  la  celebració 
de  dit  acte,  en  el  que’l  nou  president  senyor 
Sayós  tractarà  un  tema  d’actualitat  sobre 
Catalanisme. 


El  dissapte  prop-passat  nostre  estimat 
company  en  Ramón  Miquel  y  Planas  donà 
en  l’«Institut  de  las  Arts  del  Llibre»  una 
conferencia  sobre’l  relligat  artistich  de  lli¬ 
bres. 

La  costum  establerta  en  nostra  revista’ns 
impedeix  lloar  el  trevall  de  nostre  company, 
a  qui  la  triada  concorrencia  aplaudí  moltis- 
sim  per  las  moltas  consideracions  que  feu 
sobre  la  importància  de  las  enquadernacions 
artisticas  en  diversas  èpocas  y  paísos,  en  re¬ 
lació  ab  la  cultura  dels  mateixos. 

Sols  ens  resta  fer  notar  la  conveniència  de 
que’s  fomentin  en  nostra  ciutat  semblants 
manifestacions  de  crítica  artística  pera  la  di¬ 
fusió  del  bon  gust,  0  sia  de  las  arts  aplica- 
das  a  la  indústria. 

La  primera  de  las  conferencias  que  pera 
la  vulgarisació  de  la  historia  de  Catalunya 
té  anunciadas  l’Associació  Catalanista  de 
Premià  de  Mqr,  se  celebrà’l  passat  diu¬ 
menge  y  anà  a  càrrech  del  conegut  autono¬ 
mista  federal  en  Miquel  Laporta,  que  dividí 
en  cinch  grans  períodes  la  historia  de  nostra 
nacionalitat,  classificantlos  aixis:  Catalunya 
neix .  Catalunya  creix ,  Catalunya  floreix , 
Catalunxa  pateix  y  Catalunya’s  cansa  de  dur 
el  feix.  En  l’època  de  la  creixensa  de  Cata¬ 
lunya  feu  remarcar  l’esperit  de  tolerància 
que  informà  tota  nostra  organisació  social, 
treyentne  arguments  pera  combatre’ls  abo¬ 
minables  procediments  dels  dinamiters  que 
modernament  volen  desnaturalisar  l’esperit 
de  nostra  democràtica  societat.  Digué  ade¬ 
més  que’ls  catalanistas  del  dia  no  han 
d’oblidar  que  l’Estat  universal  federat  déu 
arrencar  de  la  familià  y  la  patria  natural,  y 
qu’es  necessari  sentar  els  tres  grans  princi¬ 
pis  d’en  Pi  y  Margall,  0  sían  drets  indivi¬ 
duals. ,  autonomia  y  república . 

El  senyor  Laporta  fou  interromput  fre¬ 
qüentment  pels  aplausos  de  la  nombrosís- 
sima  concorrencia  qu’havía  acudit  a  escoltar 
sa  hermosa  oració,  y  que  al  final  li  tributà 
una  ovació  ben  merescuda. 

El  dissapte  passat  tingué  lloch  la  sessió 
inaugural  del  present  curs,  en  l’Ateneu  Bar¬ 
celonès. 

Després  de  llegir  la  memòria  reglamenta¬ 
ria’l  secretari  sortint  senyor  Casades  y  Gra- 
matxes,  el  president  don  Lluís  Domènech  y 
Montaner  donà  lectura  a  un  hermós  discurs 
que  versà  sobre  la  influhencia  que  deuhen 
exercir  a  Catalunya’ls  elements  intelectuals, 
y  en  el  que  feu  ressaltar  d’una  manera  erudi- 
tissima  la  inconveniència  d’estendre  la  in- 
íluhencia  del  esperit  català  envers  las  regions 
ibèricas,  y  principalment  desenrotllà  ab  gran 
lluhiment  el  tema  principal  del  seu  trevall, 
demostrant  que  sols  als  elements  sabis  e 
ilustrats  incumbeix  la  direcció  dels  pobles. 

La  nombrosíssima  concorrencia  qu’assisti 


780 


JOVENTUT 


Publicacions  rebudas: 

Amor  triomfant ,  poemet,  per  Faust  Casals 
y  Bové.  Com  se  comprèn  pel  titul,  en  aquest 
poema  l'autor  esmersa  totas  sas  facultats  en 
cantar  l’amor:  a  la  humanitat,  a  la  patria,  a 
la  esposa,  a  la  poesia,  a  la  vida.  De  tant  en 
tant  l'autor  troba  accents  verament  poètichs, 
y  son  estil  queda  fixat  en  estrofas  ben  arrodo- 
nidas,  encara  que  més  freqüentment  sa  faci¬ 
litat  en  la  versificació’l  fa  aparèixer  quelcom 
diluhit.  Com  diu  molt  bé’l  prologuista  se¬ 
nyor  Surinach  Senties,  l’obra  d’en  Casals 
està  més  en  el  fons  qu’en  la  forma;  se  tracta 
d’un  poeta  que  comensa  y  qual  vestit  podrà 
no  ésser  del  tot  bell,  però  qual  ànima  es  vi- 
branta.  Esperém,  donchs,  obras  futuras  pera 
poder  judicarlo  y  parlarne  ab  més  extensió. 

La  Instrucció  y  la  Educació  baix  el  punt  de 
vista  social.  Conferencia  per  Pau  Salvat  y 
Espasa,  llegida  en  el  XL  aniversari  de  la 
fundació  del  Ateneu  Igualadí  de  la  Classe 
Obrera,  celebrat  el  dia  24  d’agost  de  1903. 
Hem  rebut  l’elegant  fascicle  en  que  ve  im¬ 
presa  aquesta  conferencia,  a  la  que  acom¬ 
panya  sa  traducció  castellana,  y  que  revela’ls 
coneixements  del  autor  en  ciència  sociolò¬ 
gica.  " 

Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publícan  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos 
autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta  redacció,  y  de 
las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

PREUS  DE  SUSCRÍPCIO 

CATALUNYA:  Un  any.  ....... 

>  Mitj  any.  ....... 

»  Trimestre . 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA:  Un  any.. 

ESTRANGER:  Un  any . . 

Número  corrent . 

»  atrassat,  ab  folletins.  .  .  ... 

y  »  sense  folletins . 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


8  Pessetas. 

4’5o  > 

225  » 

9 

1  o  Franchs. 
20  Cèntims. 
40  > 

25 


al  acte  coronà  ab  una  salva  d’aplaudiments 
la  patriòtica  disertació  del  senyor  Domè¬ 
nech. 

El  dia  13  del  present  l’«Orfeó  de  Sans», 
ab  sas  tres  seccions  de  senyoretas,  homes  y 
noys,  baix  la  direcció  del  mestre  Mateu,  y 
ab  la  cooperació  de  las  senyoretas  Figueras 
(professora)  y  Torras  (auxiliar),  donà  un 
concert  a  Badalona,  en  el  local  del  centre 
catalanista  «Gent  Nova».  S’executaren  obras 
de  Millet,  Mendelssohn,  Lapeyra,  Otto,  Ma¬ 
teu,  Pujol,  Mas  y  Serracant,  Schumann, 
Victoria,  .Morera,  Vives  y  Laporta.  L’«Orfeó 
de  Sans»  rebé  ovacions  entusiastas,  corres¬ 
ponent  ab  la  repetició  de  la  major  part  de  las 
composicions  que  formavan  el  programa. 

L’  «Aplech  Catalanista»  celebrà’l  dissapte 
darrer  una  vetllada  literari-musical  en  la 
que’s  llegiren  varis  trevalls  dels  senyors  Su- 
rinach  Senties,  Ayné,  Redondo,  Argimón, 
Manau,  Folch  y  Torres,  Crehuet,  Ribas  y 
Prat,  y  s’executaren,  dirigidas  pel  senyor 
Lozano,  varias  escullidas  pessas  de  música. 

Tots  els  executants  foren  forsa  aplaudits 
pel  nombrós  públich  qu’havía  assistit  a  dita 
agradable  vetllada. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  > 

»  >  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

La  culta  Barcelona,  per  Lluís  Via.— «La  bomba!  La 
bomba!...»,  per  Trinitat  Monegal  —  De  teatre,  per 
Ll.  A.  Puiggari.— Dels  serenos,  de  llur  etimologia  y 
d’altras  cosas,  per  Bafel  Vallès  y  Roderich.— Esclats, 
per  Joan  Valentí  y  Feliu.— Tolstoy  pare  y  Tolstoy 
fill,  por  Geroni  Zanné.— La  petite  fée,  per  Paul-Ar- 
mand  Hirsch. — Notas  bibliogràficas,  per  R.  Miquel 
y  Planas.— Sala  Parés,  per  idem. — L’hivern  per  Galí¬ 
cia,  per  J.  Grant  y  Sala.— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech28. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana  — Plech  21. 


LA  CULTA  BARCELONA 

«Barcelona  es  republicana,  es  anticlerical, 
es  atea;  y  per  això  es  honrada,  y  digna,  y 
progressiva.»  Heusaquí  lo  que  sentiréu  dir 
tot  l’any  en  meetingf  pseudo  democràtichs. 

«Barcelona  ab  sos  sentiments  de  religiosi¬ 
tat  s’ennobleix  y’s  fa  hereva  dels  antichs 
apòstols  de  la  fe  qu’abeuravan  las  ànimas  en 
fonts  d’eterna  salut.))  Heusaquí  lo  que  vos 
diuhen  els  tradicionalistas  rancis  ab  mani¬ 
festacions  públicas  com  la  professo  mariana 
del  diumenge. 

cA  qui  hem  de  creure?  A  ningú,  perque  en 
abdós  bandos  s’hi  barrejan  per  un  igual  el 


fanatisme  y  la  hipocresia.  La  bona  fe  dels 
sincers,  la  ignorància  dels  humils  queda 
ofegada  per  l’aixelabrament .  dels  apassio¬ 
nats,  pel  despit  dels  sectaris,  per  la  hipocre¬ 
sia  dels  panxa-contentas  que  de  son  particu¬ 
lar  modus-vivendi  ne  fan  un  ideal  pera  enllu- 
hernar  las  gentadas,  escudant  son  egoisme 
ab  las  doctrinarias  filipicas  del  Brusi,  o  buy- 
dant  tota  sa  mala  fe  en  las  xabacanas  resse- 
nyas  diluviescas.  Sembla  que  no's  proposin 
res  més,  els  que  tals  cosas  fan  escriure,  que 
provocar  sensacions  de  fàstich  en  els  llegi¬ 
dors  imparcials. 

Dugas  manifestacions  se  celebraren  el  pas¬ 
sat  diumenge:  l’una  en  celebració  del  cin- 
quantenari  de  la  Purissima,  l’altra  ab  caràcter 
republicà  y  en  protesta  dels  atentats  contra- 
natura  qu’en  nostra  ciutat  venen  perpetrant 
els  dinamiters.  Abdugas  manifestacions,  rea- 
lisadas  per  forsas  socials  ben  contrarias,  ni’s 
molestaren  mutuament,  ni  tan  sols  se  des¬ 
torbaren,  y  ab  tal  motiu  ha  succehit  lo  que 
ja  esperavam:  que  la  prempsa  s’ha  desfet  en 
elogis  de  la  cultura  barcelonina. 

Nosaltres  no  bi  creyèm  en  la  cultura  d’un 
poble  qu’apela  a  símbols  grollers  y  aparato¬ 
sos  pera  fer  ostensibles  sas  creencias  més  ín- 
timas.  Podrà  això  ésser  necessari,  però  per- 
que’s  fa  necessari  es  trist.  A  un  poble  que 
val,  a  un  poble  que  sab  mantenir  tots  sos 
drets,  ningú  els  hi  detenta,  y  no  li  cal  fer 


782 


JOVENTUT 


protestas  sorollosas.  Aquellas  exteriorisa- 
cions  d’abdós  bandos  manifestants,  els  uns 
ab  banderas  republicanas,  els  altres  ab  atri¬ 
buts  catòlichs,  domassos  y  lluminarias,  una 
de  dos:  o  revela-van  en  el  fons  l’odi  dels  uns 
contra’ls  altres,  0  revelavan  un  imbècil  afany 
d’ostentació  que  deya  ben  poch  en  favor  de 
las  conviccions  dignament  sentidas  y  en  pro 
de  la  serietat  d’uns  y  altres. 

No  es  pas  cert  lo  que  deya  un  periòdich, 
que  l’esperit  públich  barceloní  may  tal  volta 
s’havia  manifestat  tan  unanim,  tan  viu  y  tan 
sincer.  ^Ahónt  es  la  sinceritat  d’aquells  vol- 
terians  de  quarto’l  rengle,  més  0  menys  ren- 
tistas,  que  tot  l’any  fan  gala  de  sa  irreligio- 
sitat  y  que’l  diumenge  anaren  a  la  manifes¬ 
tació  perque  convenia  a  sos  interessos  0 
senzillament  perque  l’anarhi  era  de  bon 
veure  y  aixís  lluhian  sa  tonta  vanitat  ? 
iAhónt  es  la  sinceritat  de  tantas  pecadoras 
esdevingudas  verges  d’ocasió  0  Magdalenas 
d’encàrrech?  ^Ahónt  es  la  sinceritat  de  tants 
y  tants  catòlichs  per  />ose,  més  0  menys 

jovincels,  més  0  menys  poetas,  artistas  0 . 

politichs?  (Y  ahónt  es  la  sinceritat  d’aquells 
pobres  béns  que  forman  en  el  remat  repu¬ 
blicà  sense  saber  còm  ni  per  què,  y  en  sa 
majoria  per  temensa  de  que  se’ls  titlli  de 
poch  avensats  si  no  segueixen  a  certs  llops? 
Donchs  aquests  són  la  major  part  de  nostres 
catòlichs,  aquests  són  la  major  part  de  nos¬ 
tres  ateyus  y  de  nostres  republicans. 

No:  Barcelona  no  ho  es  catòlica,  ni  està 
per  la  reacción ,  ni  es  lliúrepensadora,  ni  es 
llibertaria,  y  si  la  deixessin  prou  se’n  deslliu¬ 
raria  d’aqueixas  còmicas  denominacions  que 
li  aplican  els  sectaris,  els  vividors  y  els  curt 
de  gambals.  Mes  Barcelona  no  l’hauria  pas 
donat  l’ exemple  de  cultura  que  donà  diu¬ 
menge,  si  no  hi  hagués  hagut  tants  cente¬ 
nars  de  civils  disposats  a  impedir  que’ls  dos 
bandos  s’espedassessin  mutuament.  No  ha 
succehit  aixís,  y  ara  tot  es  declararnos  aptes 
pera  l’exercici  de  la  llibertat:  mes  lo  cert  es 
que  Barcelona  no’n  serà  de  culta  mentres 
hagi  de  celebrar  manifestacions  tan  aparato- 
sas,  mentres  posi  fe  en  dogmas  que  li  predi- 
can  falsos  cristians  que  ni  caritat  de  cristià 
tenen,  y  mentres  segueixi  a  falsos  amichs  de 
la  llibertat  qu’explotan  igualment  sa  igno¬ 
rància  y  sa  candidesa. 

rreguèu  las  causas  y  desapareixeràn  els 


efectes;  treguèu  als  mals  directors  y  als 
apòstols  mentiders  qu’ab  pretext  de  desper¬ 
tar  sentiments  elevats  concitan  odis  de  clas¬ 
ses  y  de  sectas,  y  las  dugas  grans  munions 
que’l  passat  diumenge  sense  darsen  compte 
coralment  s’odiavan,  s’abrassaràn.  Y  tota  la 
forsa  pública  que  vetlla  pels  drets  dels  ciuta¬ 
dans  podrà  ésser  llicenciada,  y  s’haurà  aca¬ 
bat  la  comèdia.  - 

Mentres  això  no  sia  un  fet,  Barcelona’s 
dirà  culta,  civilisada  y  lliberal,  però  honrarà 
la  llibertat  ab  moixigangas  públicas,  ab  ma¬ 
nifestacions  de  negres  y  rojos  com  un  segón 
Paris,  com  una  nova  València  .  .  .  Als  fa- 
nàtichs  de  la  edat  mitja  han  succehit  els  de  la 
edat  moderna:  es  lley  fatal  en  unas  rassas 
entre  las  quinas  Catalunya  ha  sigut  molts 
cops  una  excepció.. 

Ha  sigut,  mes  no  ho  tornarà  a  ésser  men¬ 
tres  no  recobri  sa  autonomia. 

Héusela  aquí,  donchs,  de  cos  present  la 
culta  Barcelona. 

Lluís  Vía 


«LA  BOMBA!  LA  BOMBA!...» 

Dolsos  recorts  de  nostra  infantesa;  joyo- 
sos  crits  qu’eixian  de  nostras  ànimas  de  nin 
quan  veyam  aixecarse  enlayre,  bambole- 
jant  un  xich  primer,  solemnement  després, 
aquells  objectes  de  paper,  inflats  y  ab  una 
esponja  encesa,  que  llensavan  en  jorns  de 
festa’ls  pacifichs  vehins  de  nostra  ciutat.  «La 
bomba!  La  bomba!...» 

Quàntas  y  quàntas  ilusions  no  hi  teniam 
nosaltres  en  aquells  objectes!  Quasi  tantas 
com,  quan  eram  més  petitets  encara,  ne  te- 
níam  en  las  bombas  de  goma  qu’aguantavam 
ab  un  fil,  y  que  tantas  llàgrimas  ens  costavan 
quan  obríam  la  mà,  en  un  moment  de  dis¬ 
tracció,  y  ens  fugían  cap  amunt,  vers  el  cel, 
ab  nostras  ilusions. 

Mes  això  era  ahir.  • 

«La  bomba!»  Paraula  fatidica  qu’entristeix 
nostre  esperit,  qu’en  nostre  cos  produheix 
esgarrifansas  de  fret,  que’ns  recorda  sang 
vessada,  ignocentas  víctimas,  ferits,  morts... 
Simbol  de  lluyta  traidora;  arma  contra  la 
qu’estèm sense  defensa.  Paraula  que  aclapara 
a  un  poble,  qu’omple  de  dol  llars  y  més 
llars,  y  que  als  que  quedèm  ens  recorda  lo 
trencadís  qu’es  el  fil  de  nostra  existència. 


JOVENTUT 


Un  altre  perill  més  contra  nostra  vida.  No 
es  un  perill  nat  de  las  malaltías  corporals, 
no;  no  ve  dels  enemichs,  de  fòra,  no;  es 
un  perill  nascut  de  las  malaltias  morals:  ve 
dels  enemichs  de  dins. 

«La  bomba!  La  bomba!...»  Crits  lúgubres, 
paraulas  esgarrifosas,  cant  de  mort  que  de 
tant  en  tant  sentim  nosaltres  els  infelissos 
barcelonins,  ja  fa  massa  anys. 

{Y  contra  això  no  hi  ha  defensa?  {Es  qu’ay- 
tals  paraulas  han  de  ferir  per  sempre  més 
nostras  orellas? 

Sabèm  que  formém  part  d’un  Estat  y  que 
aquest  déu  guardarnos  dels  enemichs  de 
fòra,  que  déu  salvarnos  dels  enemichs  de  dins: 
sabèm  que  té  un  representant,  el  govern, 
qu’es  el  que  déu  prestar  aquests  serveys;  sa¬ 
bèm  que  nosaltres  a  tal  objecte’ns  despren- 
guerem  de  part  de  nostra  llibertat  y  de  ca¬ 
bals  nostres:  y  veyèm  que  tot  es  inútil,  que'l 
govern  res  fa. 

{Què  hi  fa  que  s’enruni  Barcelona;  qu’en 
ella  no  hi  hagi  pau,  ni  tranquilitat?  Els  go¬ 
vernants  se  reparteixen  entre  ells  y  sos  satè- 
lits  lo  que  déu  servir  en  la  defensa  exterior  e 
interior  de  nostra  terra,  y  ho  malbaratan;  ni 
tan  sols  saben  enriquirse:  imprevisors,  mo¬ 
ren  deixant  quinze  pessetas  pera  son  enterro. 

Nosaltres  creyèm  y  cridém  que  l’Estat  se 
constituhi  per’ajudar,  afavorir,  servir  als  in- 
dividuus.  «Erro  colossal.')),  diuhen  ells.  «Sóu 
els  individuus  que  devèu  ajudar,  afavorir  y 
servir  al  monstre ,  al  Estat!»  Y  els  gover¬ 
nants  ens  miran,  y  ab  sarcasme  afegeixen: 
«Infelissosl  Sóu  y  devèu  ésser  esclaus  del 
Estat!» 

Es  arribada  l’hora  de  fer  un  esfors  suprèm. 
Ja  fa  massa  anys  que’n  som  d’esclaus  del 
Estat.  Fins  ara,  mercès  a  n’aquest  escla¬ 
vatge,  hem  sufert  en  nostra  riquesa  moral  y 
en  nostres  cabals:  avuy  ens  hi  va  la  vida. 
Es,  donchs,  hora  del  gran  esfors;  ha  arribat 
el  moment  d’exercir  el  dret  de  llegitima  de¬ 
fensa. 

Quan  els  botiguers  de  las  principals  vias 
de  Barcelona  s’han  persuadit  de  que,  mal¬ 
grat  las  contribucions  que  pagan,  el  muni¬ 
cipi  aquest,  per  nostra  dissort  retall  del  Es¬ 
tat,  no  volia  illuminar  ccm  era  degut  sos 
carrers,  {què  feren?  Usaren  de  sa  iniciativa 
individual,  y  els  illuminaren  per  son  compte. 

Donchs  avuy  qu’estém  tots  persuadits  de 


783 

que  l’Estat  no’s  cuyda  de  nostres  interessos 
morals  ni  materials,  que’ns  deixa  a  mercè 
dels  enemichs  de  fòra  y  dels  de  dins  {què 
hem  de  fer? 

{Es  que  las  iniciativas  individuals  las  hem 
de  fer  servir  pera  cosas  petitas?... 

Redressemnos,  barcelonins;  preparemnos, 
catalans;  mans  a  l’obra;  utilisèm  nostras 
energias  e  iniciativas  en  pro  de  nostres  inte¬ 
ressos  morals  y  materials,  en  defensa  dels 
enemichs  de  fòra  y  dels  de  dins.  {  Que 
alashoras  l’Estat  serà  un  obstacle  y  el  govern 
inútil?...  Femnos  forts,  siguèm  grans  y...  fa- 
rèm  ab  ells  lo  que’s  fa  ab  els  obstacles,  lo 
que’s  fa  ab  lo  inútil. 

Y  la  pau  y  la  tranquilitat  regnaran  altra  vol¬ 
ta  en  nostra  ciutat  y  en  nostra  patria;  serèm 
richs,  fruhirèm  de  benestar  moral;  estarém 
defensats  dels  enemichs  estrangers,  dels  ene¬ 
michs  de  casa;  Catalunya  viurà  ab  vida  prò¬ 
pia,  serà  forta  y  serà  gran. 

Y  alashoras,  en  nostra  ciutat,  podrèm  al¬ 
tra  volta  sentir  sens  esferehiment,  sens  es- 
garrifansas  de  fret,  sense  por,  els  crits  de 
nostra  infantesa;  no’ls  donarèm  nosaltres, 
no:  els  donaràn  nostres  fills,  els  iníants  del 
demà,  del  esdevenir...  y  embadalits  podrèm 
evocar  dolsos  recorts,  ohint  els  crits  de  joya 
llensats  per  la  maynada  al  veure  aixecarse, 
bambolejants  primer,  majestuosos  després, 
els  montgolfiers  inflats.  «La  bomba!  La 
bomba!...» 

Trinitat  Monegal 


DE  TEATRE 

Era  castellà,  però  tenia  rahó:  això  justi¬ 
fica  una  vegada  més  la  coneguda  regla  de 
que  no  n’hi  ha  cap  que  no  tmgui  la  seva 
excepció.  Parlo  de  lo  que  deya  en  Fígaro , 
en  el  cèlebre  article  qu’hem  llegit  tots  ja  de 
petits  en  la  Elocuencia  y  Moral  d’en  Paluzie: 
Yo  quiero  ser  cómico. 

Quànts  són  els  que’s  dedican  al  teatre 
sense  saber  lo  qu’es  gramàtica,  ni  historia, 
ni  literatura,  ni  educació!  Quànts  els  que 
desde  la  oficina,  desde’l  taller  la  majoria, 
s’enfilan  a  las  taulas,  com  ne  diuhen,  sense 
coneixements  de  cap  mena!  Y  aixis  són  ells! 
Y  aixis  hem  vist  no  fa  gayre  un  eximí  direc¬ 
tor  que  no  pot  fer  certas  obras  per  carèixer 
fins  de  nocions  d’urbanitat,  y  aixis  vaig  veu¬ 
re  fa  pochs  dias  en  un  teatre  de  Barcelona 
una  obra  del  temps  d’Isabel  I,  en  la  que  un 
gran  inquisidor  lluhía  superbas  botinas  de 


iH 


JOVENTUT 


xarol  de  las  de  io‘50  al  carrer  d’Escudellers. 

Veritat  es  que'ls  que  volen  dedicarse  a  lo 
que'n  dihèm  i’art  escènich  no  tenen  escolas 
ahont  apendre,  ni  qui  eís  ensenyi  o  apoyi  en 
lo  trevallós  del  camí.  De  res  serveixen  el 
Conservatori  de  Madrid  ni  la  parodia  del 
mateix  que  hi  ha  a  Barcelona.  Lo  poch  que 
sab  l’actor,  si  no  es  de  propi  gefai,  ho  aprèn 
d’un  model:  d’altre  actor  que  potser  va  llen- 
sarse  a  la  feyna,  no  al  art,  en  las  matei- 
xas  condicions  qu’ell,  perpetuantse  d’aquest 
modo  una  tradició  escènica  anacrònica,  de 
motllos  fets,  que  impedeix  tot  avens  y  ama¬ 
nera  a  n’els  que  potser  podrtan  arribar  a 
ésser  alguna  cosa. 

Són  tan  pocas  las  honrosas  excepcions 
d’aquesta  regla,  que  poden  comptarse  ab  els 
dits  de  las  mans;  y  encara  aquestas,  que  te¬ 
nen  per  fonament  una  sòlida  primera  educa¬ 
ció  en  l’artista  excepcionat,  quasi  sempre, 
s’explican  per  una  intuició  natural  qu’ha  fet 
endevinar  als  que  la  posseheixen  el  verdader 
cami  del  art. 

L’actor,  ademés  del  complert  domini  de 
la  gramàtica  de  la  seva  llengua,  y  de  la  ma¬ 
jor  quantitat  possible  de  coneixements  estè- 
tichs  y  literaris,  hislòrichs  y  arqueològichs, 
ortofònichs  y  musicals,  ha  d’ésser  possehi- 
dor  d’una  complerta  educació  de  bons  modals 
y  usos  de  societat,  y  al  mateix  temps,  y  sobre 
tot,  té  d’haver  fet  un  profondissim  estudi 
d’ell  mateix,  sacrificar  del  tot  el  seu  amor 
propi  en  lo  que’s  refereix  a  la  representació 
de  las  obras  que  se  li  confían  y  en  el  cego 
acatament  dels  fa  1 1  os  del  públich  y  de  la  crí¬ 
tica  justa  y  rahonable,  y  dèu  tenir  coneixe¬ 
ment  exacte  dels  seus  medis,  facultats,  re¬ 
cursos  y  fins  forma  física.  Ab  això  tindrà 
molt  avensat. 

Moltas  vegadas  he  vist  actors  novells,  do¬ 
tats  d’inspiració,  sentiment  y  naturalitat, 
qu’ho  han  perdut  després  d’alguna  pràctica, 
cayent  en  l’amanerament.  Això  molts  cops 
reconeix  per  causa  l’haver  volgut  imitar  a  un 
altre  actor  a  qui  el  públich  aclamava,  sense 
recordar  que’l  verdader  artista  may  imita, 
sinó  que  crea;  y  altres  cops  ha  provingut  o 
del  desmesurat  elogi  que  d’ells  ha  fet  el  pú¬ 
blich,  o  del  cansanci  d’aquells  en  la  seva 
carrera,  y  fins  de  carinyos  de  crítichs  respa- 
llats  per  las  empresas. 

L’estudi  del  actor  no  acaba  may.  A  cada 
nova  obra  que  se  li  reparteix  té  de  desentra- 
nyar  el  pensament  del  autor,  la  fisiologia 
del  tipo  que  té  d’encarnar  y  las  passions 
que’l  dominan;  per  l’acertada  caracterisació 
del  mateix,  l’ofici,  carrera  o  art  a  que’s  de¬ 
dica.  cosas  que  sempre  deixan  rastre  marcat 
en  l’inconscieni  moures  de  cada  individuu;  y 
després  de  tot  això.-  qu’es  lo  principal  y  pot¬ 
ser  lo  més  descuydat  per  nostres  artistas,  la 
feyna  del  lloro,  es  a  dir,  l’estudi  de  las  pa- 
raulas  escritas. 


Després  ve’l  declamar.  Això,  pera  l’artista 
que  no  fa  més  que  l’última  feyna,  no  con¬ 
sisteix  en  altra  cosa  qu’en  recitar  en  vers  o 
en  prosa;  però  declamar  es  quelcom  més 
qu’això:  declamar  consisteix  en  el  to  de  la 
veu,  en  l’acció,  en  el  gest  y,  sobre  tot,  en  fer 
sentir.  El  sentiment  es  pedra  fonamental  del 
teatre.  L’actor  déu  saber  els  ressorts  que 
s’han  de  tocar  pera  recorre’ls  variats  tons  del 
sentiment,  pera  despertar  aquella  corrent 
elèctrica  que,  emanant  d’ell,  comuniqui  als 
espectadors  l’intim  pensament  del  autor. 
L’obra  dramàtica  més  sublim,  en  mans  d’ig¬ 
norants  o  d’ineptes,  no’ns  produheix  ni  tan 
sols  l’admiracio  penosa  de  la  mutilada  Venus 
de  Milo,  sinó,  quant  més,  el  somrís  burlesch 
d’un  ninot  de  guixayre. 

No  hi  ha  dubte  que’ls  més  grans  enemichs 
del  artista  escènich  són  els  anys:  aquests 
matan  las  sevas  facultats  creadoras,  debi- 
litan  la  vista,  dificultan  els  moviments,  en¬ 
torpeixen  la  llengua  y  esvaheixen  la  memòria. 

Una  verdadera  escola  d’actors  es  una  ne¬ 
cessitat,  y  dita  escola  hauria  de  tenir  dugas 
ensenyansas,  teòrica  y  pràctica. 

Jo  no  puch  acceptar  de  cap  manera  la  defi¬ 
nició  que  del  teatre  dóna  en  Moratin,  això 
es,  que  sigui  la  escola  de  la  moral  y  de 
las  costums.  Aquesta  definició  podria  ésser 
exacta  en  el  seu  temps,  y  encara  ho  dubto, 
però  avuy  dia  y  potser  per  allò  de  que  tot  lo 
antich  torna,  resulta  molt  més  verídica  la 
d’en  Terenci,  quan  diu  que’l  teatre  es  la 
fidel  imatge  de  la  societat. 

Aquestas  observacions  fetas  corrent  y  de- 
pressa  y  det  tot  deslhgadas,  ja  que  sols  són 
apuntadas  segons  m’han  acudit,  obeheixen  a 
que  se  m’ha  contat  qu’en  Tintorer  (y  perdoni 
si  el  tracto  ab  tanta  franquesa)  té  quelcom  fet 
o  escrit  sobre  la  matèria,  y  com  qu’avuy  per 
avuy  tots  li  reconeixèm  competència  ,  es 
llàstima  que  no  ho  publiqui.  Serveixi, 
donchs,  sols  per’animarlo,  y  a  veure  si  ens 
indica’l  remey  pera  un  mal  que  molts  pa¬ 
tim  y  del  que  bastants  volèm  curar. 

Ll.  A.  Puiggarí 


JOVENTUT 


DELS  SERENOS,  DE 
LLUR  ETIMOLOGÍA 
Y  D'ALTRAS  COS  AS 

Ningú  ignora  la  existència  de  la  benèfica, 
de  la  utilíssima  institució  dels  serenos.  Els 
seus  mèrits  no  s’han  pas  d’enlayrar  en  aques¬ 
ta  ocasió,  perque  prou  parlan  els  fets  en  favor 
seu:  ja  se  sab  lo  útil  qu’es  a  las  mares  de 
familia,  pera  espantar  a  las  criaturas,  el  chus- 
so;  la  barretina  negra  y  el  fanal  són  eynas 
universalment  terrorificas;  hi  ha  ademés  se¬ 
renos  que  s’encarregan  d’anar  a  buscar  la 
llevadora,  quan  se  requereix  la  presencia 
d’aquesta  simpàtica  protectora  de  la  huma¬ 
nitat  en  pre-volquers;  també's  troba  qui  pre¬ 
tén  que  la  presencia  dels  serenos  impedeix 
molts  crims... 

Lo  que  sens  dubte  no  sab  tothòm  es  la 
gran  antiguitat  dels  serenos.  Un  anàlisis 
etimològich  ha  demostrat  que’l  nom  ab  que 
se’ls  designa  procedeix  del  hebreu  y  està 
compost  de  las  tres  arrels:  tsehr,  enen  y  ho  ( i ). 

La  paraula  tsehr ,  sehr ,  o  més  senzillament 
sàr  y  ser  o  çer,  serveix  en  els  dialectes  de 
Samaria,  Palestina  y  Arabia  Petrea  pera 
formar  mots  que  tots  expressan  ideas  de  fos¬ 
ca,  de  nit  y  de  misteri.  Aixis  veyèm  una 
gran  familia  de  paraulas  fundada  sobre  l’as- 
sirià  sar,  rey  (literalment  fosch),  anomenat 
aixis  pel  gran  misteri  ab  que  s’envoltavan 
els  dinastas  orientals.  Aixis  tenim  Sar  el 
Assur ,  rey  d’Assiria  (2),  y  Sar  Peladan ,  un 
novelista  francès  modern,  bastant  guillat, 
ademés  d’espiritista,  es  a  dir,  amich  d’estar 
a  las  foscas.  Els  derivats  principals  són  el 
rus  tsar,  l’anglès  sir,  el  francès  sire,  apelatiu 
exclusivament  reyal,  y  potser  també’l  japo¬ 
nès  nnkado,  encara  que  per’aquest  laetimo- 
logia  no  es  tan  clara.  En  el  continent  africà 
trobèm  l’àrabe  sair ,  vigilant,  alusió  sens 
dubte  a  que  quan  es  fosch  no’s  pot  badar. 
Un  altre  grupo  comprèn  els  mots:  italià  sera, 
nit  fosca  (0  no  fosca),  el  català  no  hi  ha  més 
cera  que  la  que  crema,  y  ja  se  sab  que  la 
cera  no  més  crema  quan  se  fa  fosch  0 
bé  en  els  morts,  y  la  mort  es  una  cosa  tan 

(1)  Vegis:  Mossèn  Mariàn  Grandía,  Gra?nàtica  eti¬ 
mològica  de  la  llengua  catalana  Barcelona,  Tallers  Sa- 
lesians,  1901. 

(2)  F.  García  Ayuso,  Gramàtica  comparada  de  las 
lenguas  indo-europeas ,  Madrid,  Administración  de  la 
Enciclopèdia  Catòlica,  Pez,  9.  3.0,  1886. 


785 

fosca!  En  castellà  trobèm  el  derivat  ence- 
rado  ( en-ce-ra-do ,  fíxinshi  bé),  per  lo  negras 
que  acostuman  a  ésser  las  pissarras,  y  ence- 
rrado  [en-ce(r)ra-do,  fíxinshi  sempre,  en  el 
fons  es  lo  mateix],  perque  generalment  a 
n’els  que  tancan  no  se’ls  cuyda  gayre  la 
il·luminació. 

Ab  els  altres  dos  elements  ho,  radical  del 
modern  home  (animal  designat  per  Linneo 
com  a  homo  sapiens)  (1),  y  enen  0  enn,  passe- 
jarse  (d’aqui  l’apellido  Eneas,  grech,  y  En- 
nius ,  llati,  literalment  passejayres.  passeja- 
dors,  0  guarda-passeyus) ,  se  forma’l  compost 
sehrenno,  home  que’s  passeja  de  nit,  rabi- 
nich  s'àrànnun  (2),  y  baix  llati  serenus ,  se¬ 
rem  (3)  (tema  eno),- qu’ha  donat  lloch  al 
francès  reveilleur ,  veilleur  de  nuit  0  crieur  de 
nuit,  y  al  català,  molt  més  propi,  sereno.  Na¬ 
turalment  que  no  faltarà  qui  vulgui  suposar 
que  aquest  nom  ve  del  adjectiu  referent  al 
estat  del  temps  que  precedeix  a  l’hora  que 
cantan  per  las  cantonadas,  peró  a  n’aquests 
esperits  superficials  els  farèm  observar  que’l 
verdader  sabi  prefereix  una  ben  fonamen¬ 
tada  conjetura  a  totas  las  realitats.  Y  en  pro- 
ba  de  que  no  es  l’estat  del  temps  lo  que  dó¬ 
na  nom  als  serenos,  no  més  cal  tenir  en 
compte  que,  si  aixis  fos,  a  Alemanya  serían 
anomenats  nublados,  y  a  Noruega  nevados. 

Donchs,  el  senyor  Gaston  Jourdanne,  doc¬ 
toren  Dret  y  corresponent  del  Ministeri  d’Ins¬ 
trucció  Pública  de  Fransa,  home  d’autoritat 
indiscutible,  va  publicar  en  1900  un  llibre: 
Contribution  au  Folk-lore  de  l'Aude,  en  quina 
pàgina  47,  que  correspon  al  setè  capitul  y  a 
la  secció  d ’usages  administratifs,  hi  ha  una 
nota  que,  copiada  textualment,  diu: 

(2)  Mais  ce  n’est  pas  Reveland  qui  a  eu  le  première 
idée  Ces  veilleurs  nocturnes  existent  en  Espagne  sous 
le  nom  de  serenos  depuis  fort  longtemps.  II  son  indi¬ 
qués  dans  un  document  du  xme  siècle:  Los  cent  Con- 
çeyls ,  édition  Buscaengrunas,  Barcelone,  p.  22. 

Los  que  agafen  los  serenos 
Son  gents  de  poch  més  o  menos. 

Et  sans  doute  on  pourraít  les  constater  plus  ancien- 
nement  encore. 

Y  velshiaqui  que  desapareix  la  creensa, 


(1)  Don  de  Buen,  Lecciones  de  Historia  Natural. 

(2)  Mossèn  Mariàn  Grandía,  El  fona?nent  hebraich 
de  la  baixa  llatinitat  y  la  injluhencia  del  hebreu  en  las 
llenguas  novo-llatinas ,  especialment  a  Catalunya ,  Pro- 
vensa ,  Mallorca ,  Cerdenya,  Rosselló,  València  y  Nort 
d’ Aragó,  792  pàgs.  en  8  au,  Barcelona,  La  Hormiga  de 
Oro ,  s.  a. 

(3)  San  Serení  del  Mundo...  Ball  infantil. 


786 


JOVENTUT 


bastant  general  entre’ls  catalans,  de  que’ls 
Cent  Conceyls  del  Conceyl  de  Cent  eran  obra 
d’en  Pompeyus  Gener,  y  això  que’l  seu  mateix 
editor  s’encarrega  de  refermaria,  posantla  en 
quasi  totas  las  llistas  de  las  obras  de  dit 
autor  (i ).  , 

Agrahím,  donchs,  sincerament  al  senyor 
Jourdanne  aquest  esclariment  qu’ha  portat  a 
la  historia  de  l’Aforística  catalana,  retornant 
à  qui  de  droit  la  paternitat  d’una  obra  tan 
important. 

Una  vegada  més,  veuràn  els  nostres  inte- 
lectuals  com  necessitèm  gent  de  fòra  que’ns 
digui  la  veritat  sobre  las  nostras  cosas.  Però, 
ab  tot,  tarèm  observar  a  M.  Jourdanne  que  la 
fetxa  13  13  que  porta’l  pròleg  del  autor  no  es 
impresa  en  el  sigle  xm,  sinó  en  el  sigle  xiv, 
y  que’l  pareado  que  cita  es  a  la  pàgina  25  y 
no  a  la  22,  essent  aquest  número’l  que  corres¬ 
pon  al  aforisme  que  hi  ha  al  cap  d’amunt  de 
la  plana. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


ESCLATS 

Ab  quina  frisansa,  ab  quin  bellugueig,  y 
ab  quàntas  entremaliaduras  se  despedía  dels 
vestits  curts  l’hermós  grupo  dels  disset  anys! 
Dintre  pochs  dias  sas  cabelleras,  ondulants 
o  recullidas  senzillament,  que’l  vent  bressava 
com  únich  aymant,  serian  monyos  alts,  molt 
pentinats,  que  desfaria  l’espòs  futur...  Sos 
vestits  curts  s’allargarian  ab  cúa,  privantlas 
d’una  mà  y  entrebancantlas.  No,  no  podrian 
córrer  y  jugar  com  ara  ho  feyan.  Se’ls  hi 
obria  un  món  nou,  molt  desitjat,  això  si:  però’l 
món  quedeixavan  ino  era  bell?£no  tema  en¬ 
cants  insuperablesQSe’n  havian  de  despedir, 
donchs,  sense  marcarhi  una  fita,  una  esbo¬ 
jarrada  senyal  ?  Precisament  feya  algún 
temps  que,  sense  saber  per  què,  ja  no  juga- 
van;  però  ara  que  hi  eran  aprop  se’n  davan 
compte  y ...  estava  decidit:  la  Mercè  havia  es¬ 
crit  a  son  germà,  que  las  portaria,  ab  sos 
companys,  per  mar,  a  Santa  Cristina.  Ay- 
tals  companys  eran  els  tres  més  amichs  de 
las  amígas.  Tant  ho  eran,  que  fins  las  collas 
dels  més  grans,  tot  bromejant,  els  aparella- 
van.  Però,  ca!  Ves  si  hi  havia  res  d’aixòl  Ju- 

(x)  En  las  Inducciones,  per  exemple,  la  plana  4  de 
la  cuberla  porta  una  llista  de  las  obras  del  autor,  y  en 
8.au  lloch  els  luxosos  Conceyls. 


gavan,  parlavan  de  qualsevol  cosa,  y  sols  se 
veyan  el  temps  de  vacacions.  Aquest  hivern 
passat  ja  n’havían  parlat  més  els  uns  dels 
altres,  y  fins  havian  somniat  cosas.  Ünas 
cosas!...  Però  total  res:  criaturadas. 

Si,  hi  anirian.  Quin  gust  anar  per  mar,  y 
allà,  en  la  hermosa  platja,  jugar  forsa,  a 
sauva,  a  pedretas,  a  cercar  perditllas,  a  no 
deixarse  conseguir  per  las  onadas...  Fins  las 
ninas  portarían.  Una  digna  despedida,  vaja! 

Jo,  encara  que  més  gran  y  no  formar  en  la 
colla,  també  hi  pendria  part:  faria  de  patró. 

Tot  estava  a  punt  una  tarda  de  juny  de  las 
més  bel  las;  la  barca  preparada  pera  rebre  las 
quatre  reynas  de  la  festa: 

La  Marta  era  morena,  d’ulls  grossos,  ne¬ 
gres,  un  xich  velats.  que’s  sentían  pesants  al 
trobarlos  ab  la  mirada.  Quasi  no’s  movian, 
però  son  reflexe,  intens  com  el  del  sòl,  cre¬ 
mava.  Els  llabis  molsudets,  d’un  vermell 
fosch,  ensenyavan  al  obrirse  una  restallera 
de  dents  blancas,  esmaltadas,  totas  iguals. 
Ella  no  cercaria  al  aymant:  se’l  atrauria  com 
la  llum  atràu  la  papallona,  y  un  copseu,  un 
bes  recremant  y  durader,  y  una  mirada  ben 
intensa  y  sostinguda  serian  el  premi  ubria- 
gador  que’l  vencedor  rebria. 

Que  bé’s  dibuixan,  en  aquesta  edat,  lo 
qu’han  d’ésser  distintius  futurs!  La  sinceritat 
resplendeix  a  través  del  poètich  vel  de  can- 
dor,  de  timidesa,  de  somni  ab  que’l  caràcter 
queda  envolcallat.  Fins  las  corvas  del  cos, 
encara  no  acabadas,  apareixen  més  suaus  y’s 
mostran  més  sinceras. 

La  rossa  de  la  colla,  la  Mercè,  tenía’l  ca¬ 
bell  suaument  ondulat.  Sos  hermosos  ulls 
d’un  blau  clar,  transparent,  a  voltas  miravan 
al  espay  esblaymats,  sense  brill;  però  quan 
son  rostre,  normalment  dq,  cera,  s’animava 
tenyintse  de  porpra,  quedava  trasmudada. 
Sos  ulls  apagats,  lluhian  resplendents,  plens 
d’inteligencia,  y  el  rosa  clar  de  sos  llabis  ar- 
quejats  y  prims  se  tornava  rosella.  Passats 
aquests  moments,  no  gayre  comuns  per  cert 
fins  llavors,  era  la  somniadora  quina  vida’s 
concentra  en  son  cor  sensible,  delicat;  y  la 
vida,  absorbida  per  aquesta  entranya,  apa¬ 
gava  en  el  moment  de  la  recepció  contem¬ 
plativa’l  brill  de  la  expressió.  Mes  quan  sa 
fantasia  havia  concebut  quelcòm,  quan  la 
idea  apareixia  clara  com  raig  de  sòl  al  des¬ 
triar  la  boyra,  llavors  tota  ella  s’estremia 


JOVENTUT 


787 


com  jova  esposa  en  el  moment  de  saberse 
lecondada,  y  la  santa  emoció  la  feya  vident, 
inspirada. 

La  Elissa  era  de  rostre  agraciat,  de  cos 
esbelt;  mes  no  era  pas  això  lo  que  la  feya  in¬ 
teressant;  no  eran  sas  qualitats  físicas,  sinó 
la  manera  d’usarlas,  l’art  ab  que  se’n  valia. 
Tot  son  sér  semblava  qu’obehis  a  un  maneig 
voluntari,  però  resultava  tan  espontani,  tan 
just,  que  no  podian  pas  atribuhirse  a  estudi 
sos  primors  ni  sas  genialitats.  Vos  atreya 
com  els  grans  artistas  en  els  quins  els  gestos, 
la  mirada,  la  expressió  vos  donan  idea  pre¬ 
cisa  de  la  realitat  elevada  per  l’art.  Eran 
admirables  sos  grossos  ulls  castanys,  de  ni- 
nas  lluhentas,  restant  immòvils  sota  un  front 
espayós  qu’ella  deslliurava  de  cabells  tirànt- 
sels  severament  enrera;  son  nas  era  suau¬ 
ment  perfilat  y  sos  llabis  infladets,  tensos 
com  guindas  en  sahó;  y  eran  armònichs  els 
moviments  de  sos  brassos  y  de  tot  son  cos, 
y  tots  sos  somrisos  y  riallas ! . . . 

Sa  veu  era  argentina;  sortian  sas  paraulas 
repicadas  suaument  com  un  repich  de  festa, 
y  ressonavan  en  vosaltres  vibrantas  com  si 
fossin  una  campana.  Ara  las  paraulas  sor¬ 
tian  combinadas  ab  riallas  de  ritme  caden¬ 
ciós;  ara  sortian,  dictadas  per  la  emoció,  tre- 
molosas„  d’un  trèmol  sostingut  0  a  glops  com 
el  rajoli  d’una  font  assotada  pel  vent;  y  cada 
paraula  d’aquestas  ressonava  en  vosaltres 
alegrantvos  o  entristintvos,  segons  quína’n 
fos  la  causa.  Admirava  son  enginy  en  expres¬ 
sar  els  pensaments,  0  la  profonditat  dels 
mateixos,  y  quan  això  darrer  succehía,  hau- 
ríau  cregut  veure  las  ideas  llampeguejar  en 
son  front.  Els  assumptos  més  trivials  els 
tractava  ab  gracia  y  sempre  d’una  manera 
distingida;  y  quan  era  son  cor  qui  parlava, 
sabia  abandonarshi;  segura  de  si  mateixa, 
no  li  posava  resclosas.  ^Perquè?  Las  resclo- 
sas  sols  serveixen  pera  recullir  l’aygua  y 
produhir  més  forsa  al  esclatar,  però  l’aygua 
aixis  dominada  pert  la  bellesa...  y  viure  be¬ 
llament  es  viure  superior. 

Desgraciat  del  que  caygués  en  la  terenyina 
fascinadora  de  sos  encants  sense  possehir  el 
seu  amorl 

Aixis  jo,  hoste  intrús,  fantasiejava  devant 
d'aquellas  flors  novellas  quin  dols  perfum 
omplia  tota  la  barca,  sentintme  transportat 
a  las  edats  felissas  d’aquell  exuberant  aplech. 


Encara  un’altra  aucella  formava  en  aquest 
vol:  una  noya  primeta,  de  rostre  suau,  que 
quasi  may  deya  res  però  a  qui  tot  impressio¬ 
nava,  semblava  qu’esperés  quelcòm  qu’ella 
sentia  bategar  aprop,  sense  compendreho. 

La  mar  era  calma,  lleugerament  rissada 
per  un  ventet  acariciador  que  jugava  com 
un  nin  ab  tot  lo  que  trobava,  ab  el  mar, 
ab  els  cabells,  ab  las  robas  y  ab  els  xis¬ 
cles  que  feyan  las  joganeras  noyas  a  cada 
balanseig.  Tot  las  feya  riure;  y  els  joves  se 
las  miravan  y  somreyan  complaguis,  y’s  po- 
savan  de  cantó  pera  virar  el  gussi  y  darse’l 
gust  de  vèurelas  tremolar  y  xisclar  com  un 
vol  d’orenetas  empaytadas;  y  venian  els 
renys,  y  altre  cop  las  riallas  ho  dominavan 
tot  ab  la  promesa  de  no  tornarhi  més.  Els 
joves  bogadors,  dos  rems  per  banda,  rema- 
van  ab  dalit  contemplant  la  hermosa  cଠ
rrega,  y  més  d’una  mirada  al  trobarse  ab 
un’altra  feya  enrogir  dos  rostres.  Era  la  pri¬ 
mera  vegada  qu’això’ls  passava. 

Al  arribar  a  S’Aguya  la  mar  era  ben  pla¬ 
na,  no’s  sentia  un  alè  de  vent,  tot  era  si¬ 
lenci  solemnial;  solsament  els  rems  xopolle- 
jant  torbavan  l’ayre.  La  forma  y  disposició 
d’aquellas  rocas  fa  l’efecte  d’un  fantàstich 
temple  enrunat  per  las  onas  dominadoras. 
La  costa  semblava  gegantesch  altar,  y  la 
flor  d’or  de  la  ginestera,  a  la  besada  del  sól, 
ciris  encesos.  La  flayra  del  maresch  y  de  la 
ginesta  emmaridadas,  se  confonian  ab  la  pro* 
pia  aroma  dels  cossos  verges  produhint  un 
perfum  misteriós  que  ubriagava,  y  excitava 
la  fantasia  y  la  sensibilitat  a  cosas  fins  lla¬ 
vors  nosomniadas.  Tots  havian emmudit,  abs¬ 
trets  en  la  contemplació  de  quelcòm  nou  que 
no  entenian  concretament;  no  més  la  espiri¬ 
tual  Mercè  semblava  coneixedora  d’aquells 
secrets.  Llavors  no  pensavan  en  jugar. 

Al  tombar  el  freu  oviraren  de  cop  Santa 
Cristina,  l’alegra  platja  de  formas  armo- 
niosas.  Tot  es  suau  en  ella,  tot  inspira  goig 
inefable.  El  sól  feria  de  cayent  las  envelluta- 
das  copas  del  bosch  de  pins,  cubrintlas  d’un 
polsim  d’or  qu’evocava  visions  de  fadas. 
Vetllada  pel  bosch,  cantada  pels  aucells,  se 
destaca  al  mitj  del  turonet'la  blanca  ermita 
guia  dels  pescadors. 

Ja  hi  som.  En  el  recolze  de  garbi  las  onas 
no  avensavan  ni  mitj  pam.  Apretaren  els 
remers,  y  la  embarcació  quedà  clavada  en  la 


788 


JOVENTUT 


sorra*  produhint  un  fort  sotrach  que  desen- 
sopi  a  tots  y  feu  xisclar  a  las  noyas  ab  notas 
apagadas. 

Havían  quedat  tristas;  tal  volta  seria  lleu¬ 
ger  mareig  que  prompte  passaria. — Ara,  ara 
jugarèm! — digué  una  d’ellas. — Si,  jugarèm! 
— contestaren  las  altras  dèbilment.  Més  que 
l’acte  espontani,  semblava’l  cumpliment 
d’una  prometensa.  Primer  berenaren:  això  las 
animà,  y  sentiren  ja  dalit  de  córrer. — A  sau- 
va,  a  sauva! — cridaren  varias  veus. — L’En- 
rich  amaga! — Y  corregueren  furients  a  ama- 
garse  per  las  rocas. 

Sols  la  de  cabells  d’or  restà  asseguda,  ab 
la  excusa  de  que’s  sentia  marejada.  Aixis  anà 
fruhint  millor  sos  somnis,  puig  no  li  havían 
pas  mancat  sensacions  ab  que  alimentar  sa 
fantasia. 

Mentrestant,  se  sentianels  crits  mitj  con¬ 
tinguts  y  las  riallas  ofegadas  de  noyas  y  noys 
al  empaytarse,  passant  y  traspassant  per  en¬ 
tre  las  rocas  ab  dansa  esbojarrada,  fantàstica¬ 
ment  enllumenada  pels  darrers  raigs  del  sól 
ponent.  Quina  visió!  La  Mercè  havia  quedat 
embadalida  contemplantla.  De  sobte  va  pa- 
rarse’l  vol,  y  las  figuras  restaren  espectants. 
^Qué  passaria?  L’Enrich  tenia  aturada  quasi 
a  frech  d’ell  a  la  bella  Marta,  y,  ple  d’escrú- 
puls,  no  gosava  com  era  costúm  en  el  jòch, 
tocaria  ab  las  mans.  El  rostre  d’ell  y  sobre 
tot  el  d’ella’s  confonian  ab  las  tintas  rogen- 
cas  del  capvespre.  Els  altres  se  trobavan 
aixis  mateix  acostats,  y  al  mirarse  com  pre¬ 
guntant  lo  que  passava,  també  enrogiren  y. 
sentiren  frisaments  estranys,  un  vèrtich  ine¬ 
fable  com  si  llisquessin  sobre  núvols  per  un 
cel  inondat  de  resplandors.  Havian  quedat 
immòvils;  sas  siluetas  aparexian  retalladas 
sugesti vament  en  el  fons  de  la  claror  cap- 
vespral,  com  rocas  transformadas  en  estatuas 
per  la  mà  d’un  artista  genial. 

Fou  un  moment  solemne  de  revelació. 
Després,  emocionats,  mitj  tremolosos,  s’ana¬ 
ren  explicant  sas  novas  sensacions.  La  noya 
dels  ulls  blaus,  la  sobtaria,  quedà  forta¬ 
ment  impressionada  y  no  s’atreví  a  proferir 
un  mot. 

La  vida  del  conjunt  s’anava  concentrant  en 
cada  un  d’ells.  Ja  no  ressonaren  més  las 
riallas  per  l’espay.  Las  ombras  anavan 
avensant;  els  contorns  dels  arbres  y  las  rocas 
s’esfumavan  y  esdevenían  a  cada  moment 


més  fantàstichs,  més  immaterials;  la  fantasia 
podia  voleyar  a  son  pler...  Mes  la  tristesa 
dominava  l’esperit  de  la  Mercè;  quelcom  li 
feya  mal;  la  melangia  d’aquella  hora  dolsa 
que  tant  li  plavia,  llavors  la  sentia  pesanta; 
algún  sentiment  nou  prenia  forma  y  feya  es- 
forsos  pera  manifestarse  real,  imposant, 
triomfant  per  demunt  de  tanls  primors  y 
bellesas  somniadas.  L’idealisme,  el  somni, 
se  sentían  vensuts  per  la  realitat,  per  la  ma¬ 
tèria  menys  bella  però  més  dominadora. 
Sense  voler,  sos  ulls  no  veyan  més  que  las 
parellas  acostadas  parlant  egoisticament, 
sols  pera  ellas.  L’amor  apareixia  ple  de  fri- 
sansas  y  desitjós  que  com  oratjol  pampallu- 
gavan  per  sos  sentits,  excitantlos.  Sa  cara 
s’encenia  al  impuls  de  sas  novas  sensacions; 
sentia  sa  calma,  tan  agradable  fins  allavors, 
torbada  ara  per  la  sang  sacsejada  fortament, 
circulant  irregular  per  sas  venas;  y  sentia 
impaciencias,  afany  irresistible  de  possehir 
un  aymant  com  las  altras.  Sos  somnis,  que 
fins  llavors  s’havían  mantingut  purs,  espiri 
tuals,  devenían  figuras  humanas  de  contorns 
precisos,  de  carn  y  ossos;  y  destacantse  de 
totas  las  imatges,  sorgia  la  del  home  bell, 
qu’havia  vist  en  sa  imaginació,  però  qu’ara 
contemplava  materialment  ,  admirant  son 
rostre  agraciat  d’òval  perfecte,  sos  cabells 
rinxosos  y  sa  mirada  plàcida.  Ara  aquei¬ 
xa  massa  immòvil  sorgia  a  la  vida,  els  ulls 
agafavan  el  brill  del  mar  al  ferirlo’l  sól 
y’s  movian  ab  moviments  plens  de  vida;  sos 
llabis  rosats  se  tornavan  de  foch  y  s’obrian 
modulant  un  bes  qu’ella  volia  sentir  cremant 
en  sa  galta,  en  sos  llabis  mateixos  entre¬ 
oberts  pera  rèbrel  amorosa;  y  volia  confon- 
dres  en  un  tebi  alè  qu’adormís  sos  sentits  ab 
estremituts  de  goig.  Quina  enveja  sentia  y 
quin  afanyi... 

Un  respecte  gran  va  dominarme,  una  gran 
tendresa  va  corpendrem,  y  vaig  cullir  flors 
per’  adornar  la  barca;  era  l’homenatge  que 
rendia  al  esclat  d’aquells  cors. 

Ab  son  mantell  misteriós  de  protecció,  la 
nit  cubria  amorosament  la  barca  curulla 
d’energias  que  un  jorn  granarían,  germen 
de  besos  que  florirían  hermosament,  com 
hermosament  havian  sigut  concebuts. 

El  bot  anava  lliscant,  lliscant...  camí  de  la 
Vida.  Quànt  havian  viscut  en  una  tarda! 

Joan  Valentí  y  Feliu 


JOVENTUT 


789 


TOLSTOY  PARE 
Y  TOLSTOY  FILL 

Entre’ls  homes  notables  de  la  Rússia  con¬ 
temporània,  figura  en  primer  rengle’l  comte 
Lleó  Nicolaievitch  Tolstoy.  No  es  un  sociò¬ 
leg  com  en  Novicow  y  en  Kropotkin,  ni  un 
artista  depurat  com  en  Turgenew  y  en  Go- 
gol,  ni  un  geni  com  en  Dostoyewsky,  mes 
té  quelcòm  de  las  qualitats  llurs.  L’esperit 
d’en  Tolstoy  es  un  esperit  inquiet,  enemich 
del  repòs:  impulsat  sempre  per  un  dalè  d’in¬ 
vestigació  may  satisfet,  ha  evolucionat,  ab 
una  activitat  incessant,  passant  crisis  agu- 
das,  períodes  de  desesperament,  per’arribar, 
a  travers  del  art,  de  la  literatura,  de  la  socio¬ 
logia,  de  la  critica  y  de  la  exègesis  religiosa, 
a  un  misticisme  heterodoxe  que  li  ha  valgut 
la  excomunió  dels  metropolitans,  arquebis¬ 
bes  y  bisbes  de  la  Església  russa.  Sa  exco¬ 
munió  fou  un  acte  sensacional.  En  Tolstoy 
se  defensà,  proclamant  qu'aymava  la  veritat 
per  demunt  de  totas  las  cosas;  fou  l’apòstol 
d’un  misticisme  que  podèm  calificar  d’humà 
y  terrenal,  y  a  son  entorn  s’acoblaren  totas 
las  ànimas  qu’a  Rússia  viuhen  dalintse  per 
la  bona  nova  deslliuradora.  En  Tolstoy 
per’assolir  sa  utopia  generosa  del  amor  uni¬ 
versal,  abominà  las  grandesas  de  la  terra, 
las  ambicions,  l’orgull,  la  guerra,  el  crim; 
tots  els  elements  destructors  del  amor.  L’an- 
tich  militar,  l’hèroe  de  Sebastopol,  l’ateu 
d’avans,  l’ortodoxe  d’ahir,  ha  esdevingut  el 
profeta  de  la  veritat,  del  bé  y  de  la  justícia. 
El  Tsar,  el  Sant  Sinode,  l’exèrcit  y  la  buro- 
cracia’l  consideran  com  un  perill,  com  un  rè- 
prob,  com  un  mal  rus,  com  un  boig.  Mes 
l’hoste  d’Isnaya  Poliana  segueix  son  cami 
impassiblement,  y,  malgrat  sos  defectes  y 
alucinacions,  sa  obra  té’ls  fulgors  d’un  me¬ 
teor  brillant,  que  passa  majestuós  a  travers 
de  la  cridòria  dels  malvats  y  beneyts  qu'om- 
plenan  la  terra. 

Heusaqui  per  què’l  Tolstoy  d’avuy  no  es 
el  Tolstoy  d’avans,  el  valent  militar,  el  pur 
Üterat,  l’artista  exquisit.  Ara  no  escriu  Agna 
Karenin  ,  sinó  Resurrecció.  Posa  la  litera¬ 
tura  al  servey  de  sas  ideas  novas.  El  Tolstoy 
d’avuy  es  el  vident  d’una  Rússia  primitiva  y 
alhora  moderna,  en  la  qual  las  ànimas  sen- 
zillas  cercaràn  el  bé  intuitivament,  y  las  àni¬ 
mas  refinadas  hi  arribaràn  mitjansant  un 


perfeccionament" basat  en  la  veritat  y  l’amor. 

Aixís  en  Tolstoy,  rahonant  de  conformitat 
ab  sas  actuals  doctrinas,  ha  condempnat  enèr¬ 
gicament  la  guerra  que  Rússia  sosté  ab  el 
Japó,  de  la  mateixa  manera  que  l’any  1901 
condempnà,  ab  tota  la  energia  de  la  seva  àni¬ 
ma,  l’aliansa  franco-russa,  considerantla  im¬ 
popular,  mal  intencionada  y  preparació  de 
futuras  hecatombes. 

Mes  en  Tolstoy  té  un  fill,  y  aquest  fill  es 
l’antitesis  del  seu  pare.  Tolstoy  fill  es  un 
bon  rus,  un  súbdit  fidel  del  Tsar,  un  orto- 
doxe  respectuós  de  las  decisions  del  Sant 
Sínode,  un  creyent  en  la  missió  miraculosa 
que  Rússia  ha  de  portar  a  terme  en  la  terra. 
Tolstoy  fill  veu  el  món  com  una  presa  futura 
dels  fills  de  Moskowia,  y  anuncia  las  veni- 
doras  conquestas  ab  paraulas  que  tenen  l’es¬ 
calf  dels  profetas  biblichs  y  els  entusiasmes 
imperialistas  d’un  Joseph  Chamberlain  0 
d’un  Roosevelt.  Tolstoy  fill  no’s  desencoratja 
pels  desastres  que  sa  patria  ha  sufert  lluytant 
ab  el  Japó:  tempestas  passatjeras,  s’esvahi- 
ràn  aviat,  tan  prompte  com  la  Santa  Rússia 
vulgui,  car  la  Santa  Rússia  es  invencible,  y 
samissió,  una  missió  divina,  s’ha  de  cumplir. 
La  vella  Rússia  dels  Ivans  y  dels  Fedors  no 
pot  morir  may:  las  tristesas  qu’ara  sufreix 
són  probas  ab  que  la  Providencia  acota’l 
geni  de  la  Rússia,  pera  ferlo  més  tart  eixir 
triomfalment  de  tot  perill  y  de  tota  ame- 
nasssa. 

Heusaqui  lo  qu’ha  escrit  Tolstoy  fill  en 
el  diari  rus  Novoie  Uremia :  «Del  temps  d’en 
Pere  ensà,  la  Rússia  no  ha  tingut  cap  guerra 
com  la  d’ara.  Se  tracta  de  la  possessió  de  la 
costa  oriental  del  continent  europeu-asiàtich, 
mateix  que’s  tractava  alashoras  de  la  posses¬ 
sió  de  sa  costa  occidental.  Y  aixís  com,  du¬ 
rant  nostra  lluyta  ab  els  suechs,  primer  tin¬ 
guérem  un  Narva,  però  ben  aviat  un  Poltava, 
hont  s’esfondraren  els  suechs,  això  mateix 
tindrà  lloch  en  nostra  lluyta  ab  els  suechs  de 
l’Asia,  els  japonesos,  quals  illas,  per  llur  si¬ 
tuació  geogràfica  al  extrèm  de  nostre  conti¬ 
nent,  s’assemblan  a  la  Scandinavia. 

«Cal  trobarse  excepcionalment  desencorat¬ 
jat  pera  no  veure  còm  finarà  aquesta  guerra. 
No  hi  ha  més  que  llensar  una  ullada  sobre’l 
mapa,  sobre  la  extensiódel  Imperi  rus,  sobre 
sas  ciutats,  sas  planurias,  llachs  y  monta- 


790 


JOVENTUT 


nyas  v  sobre  son  poble,  ^>era  capir  el  desen- 
llàs.  La  Rússia  es  invencible,  la  Rússia  es 
un  pais  com  no  n’hi  ha  d’altre,  per  sa  pobla¬ 
ció,  sa  forma  geogràfica,  son  clima,  sa  po¬ 
tencia  moral  e  intelectual,  son  temperament, 
son  amor  a  la  pau,  son  geni  y  sa  missió. 
L’esdevenidor  de  la  terra  pertany  a  Rússia, 
malgrat  tota  la  tristesa  de  l’hora  present; 
la  Rússia  cubreix  ab  sa  ombra  tots  els  pobles 
vehins,  y  se’ls  assimila  tots.  Aixis  arribarèm 
a  foragitar  els  anglesos  del  Egipte  y  de  las 
Indias.  La  Rússia  es  invencible.» 

Es,  en  veritat,  magnifich  l’himne  de  Tols- 
toy  fill,  encara  que  no  lligui  bé  allò  del  amor 
a  la  pau  y  l’assimilació  dels  pobles  vehins; 
tots  han  caygut  a  las  urpas  de  Rússia  ab  la 


LA  PETITE  FÉE 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
se  promène  par  la  lande,  le  soir, 
et  les  vers  luisants  la  suivent 
à  travers  les  ajoncs  et  les  bruyères 
jusqu’à  la  dernière  pierre 
oü  ne  va  jamais  àme  qui  vive.  - 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
a  grimpé  sur  le  haut  rocher, 
s’y  est  couchée  sans  trèbucher; 
se  retournant  vers  le  manoir, 
elle  a  hélé  le  vieux  nocher, 
puis  a  chanté. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
a  chanté,  de  sa  voix  enchanteresse, 
des  chansons  d’amour  et  d’espoir 
que  rythmait  la  mer  en  liesse 
avec  ses  flots  battant  la  grève 
en  notes  brèves. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
est  descendue  jusqu'à  la  mer; 
le  vieux  nocher  vient  la  chercher: 
elle  va  voir 

danser  ses  nains  sur  les  ruïnes  du  castel, 
ses  nains  qui  n’ont  jainais  admiré  le  soleil. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
se  méle  aux  rondes  fantàstiques 
-  des  korriganes  fatídiques 
vociférant  leur  désespoir 


lògica  de  l’artilleria,  dels  fusells  y  dels  sa¬ 
bres.  Que  tremoli,  donchs,  el  Drach  japonès, 
car  el  Sant  Jordi  rus  ja  branda’l  glavi  de  foch 
per  demunt  de  sa  monstruosa  testa. 

El  cas  dels  Tolstoy  pare  y  fill,  demostra 
l’estat  de  lluyta  interna  que  devora  a  la  Rús¬ 
sia.  El  pare  es  la  Rússia  nova,  el  fill  la  Rús¬ 
sia  vella.  L’un  vol  agermanar  als  homes, 
l’altre  explotar  llurs  odis  de  religió  y  de 
rassa,  pro  domo  sua.  L’un  ha  escrit  El  Cant 
del  Cigne  y  La  mort:  1  altre  un  article  qu’allu- 
nyarà  la  temensa  del  perill  grozh  y  farà  pen¬ 
sar  en  el  perill  rus. 

Geroni  Zanné 


et  des  taciturnes  lutins: 

ils  dansent  jusqu’aux  approches  du  matin. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
détache  de  sa  ceinture  un  miroir 
qu’elle  brandit,  faveur  insigne, 

—  tous  se  prosternent  à  ce  signel  — 
elle  le  lance  dans  la  mer, 

et  les  nains  plongent  dans  le  gouffre  amer. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
attend,  silencieuse, 
qui  lui  rapportera  le  miroir 
ou  persistent,  gravés,  sa  bouche  amoureuse, 
ses  yeux  de  feu,  ses  oreilles  de  corail, 
ses  cheveux  de  jais,  ses  dents  au  pur  émail. 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
abandonne  au  vainqueur  sa  rouge  bouche 
et  partage  avec  lui  sa  somptueuse  couche, 
dans  un  souterrain  du  manoir 
d’ou  l’on  entend  gémir  la  mer: 

—  Qui  sait  si  la  mer  n’a  jamais  souffert?...  — 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
endort  le  nain  voluptueux 
avec  des  care:-ses  qui  rendent  vieux 
fet  coupent  aux  rèves  leurs  ailes  d'espoir, 
puis  la  couche  de  la  belle  sorcière 
se  transforme  en  cimetière... 

La  petite  fée  aux  yeux  noirs 
s’est  promenée  par  la  lande,  le  soir... 


Paul-Armand  Hirsch 


JOVENTUT 


791 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

J.  Pin  y  Soler.  —  Sonets  d’uns  y  altres. 

— Ilustracions  de  Triadó;  Estampa  de  Joan 

Oliva  y  Milà:  Vilanova  de  la  Geltrú. 

Si  en  Pin  y  Soler  no  fos  una  personali¬ 
tat  de  cap  d’ala  dintre  la  literatura  catalana, 
quedaria  encara  com  a  un  dels  més  esforsats 
promotors  de  la  cultura  deia  nostra  terra. 
Ell  entén  el  Catalanisme  a  la  seva  manera,  y 
a  la  veritat  sembla  haverli  estat  concedida  la 
facultat  de  poder  planar  constantment  per 
demunt  de  ias  lluytas  que  terre-à-ierre  van 
desenrotllantse  entre  nosaltres.  De  quan  en 
quan  ve  a  sorpéndrens  ab  alguna  exquisida 
manifestació  de  son  trevall  en  las  superiors 
esíeras  a  que  contràu  sa  activitat;  y  ahir  ab 
son  aplech  de  Problemas  d'Escachs  qu’han 
fet  reservar  un  lloch  pera  Catalunya  en  els 
anals  del  jòch  per  excelencia,  y  avuy  ab  els 
Sonets  d'uns  y  altres  que  són  un  alegato  en 
pro  de  la  nostra  renaixensa  literaria,  fa  que 
tothòm  s’adongui  de  cosas  que,  abstrets  en 
nostras  menudas  (0  grans)  preocupacions, 
tenim  devant  dels  ulls  y  no  sabèm  veure. 

Que  la  llengua  catalana  s’ha  dignificat 
poch  a  poch  de  la  miserable  condició  d’aban¬ 
dono  en  que  jeya;  heusaqui’l  plaidoyer  d’en 
Pin  en  son  nou  llibre.  No  es  el  Sonet  solsa- 
ment  com  a  especialitat  poètica’l  qu’apa- 
reix  reivindicat:  són  las  lletras  catalanas  en 
bloch  las  que  resultan  exalsadas  mercès  a  la 
llansa  qu'en  Pin  ha  volgut  rompre  en  favor 
d’ellas;  y  això  ha  estat  fet  ab  tota  premedi¬ 
tació,  cercant  la  manera  de  posar  per  costat 
mostras  escullidas  entre  lo  millor  d’altras 
literaturas,  y  demostrant  que  la  catalana’s 
troba  en  estat  d’alternarhi  dignament. 

Això  darrer  ho  consegueix  en  Pin  y  Soler 
ab  son  pròleg,  intitulat  Rhapsodia ,  que  un 
hom  troba  curt  ab  tot  y  ocupar  cinquanta 
planas  del  llibre.  Es  la  tal  Rhapsodia  una 
veritable  simfonia  en  la  que  s’hi  ouhen  veus 
diversas,  las  dels  més  famosos  sonetistas  de 
per  tot  arreu,  majestuosament  acompanya- 
das  per  la  prosa  del  autor  de  Varia ,  qu’es 
mestre  entre’ls  prosistas  catalans.  Sonets 
italians  de  Petrarca,  de  Miquel  Angel  y  de! 
Dant  entre’ls  clàssichs,  y  de  Manzoni,  de 
Carducci,  de  Stecchetti,  deD’Annunzio  en¬ 
tre’ls  moderns;  sonets  anglesos  de  Shakes- 
peare;  sonets  castellans  de  Santillana,  de  la 
Torre,  de  Góngora,  de  Lope  de  Vega,  de 
Cervantes,  dels  Argensola.  de  Jàuregui,  de 
Quevedo,  del  Duch  de  Rivas,  de  Hartzem- 
busch  y  de  Avala;  sonets  portuguesos  de  Sàa 
de  M  iranda,  de  Camoéns,  de  Da  Cruz,  de 
Bocage,  de  Semedo,  y  de  Ribeiro  dos  San¬ 
tos;  sonets  francesos  de  Víctor  Hugo,  d’ Al¬ 
fred  de  Musset,  de  Baudelaire,  de  Gautier, 
de  Taine,  de  Pau  Verlaine,  y  de  Heredia;  y, 
per  fí,  sonets  provensals  y  catalans  de  Hu- 
gues,  de  Roumieux,  de  Perbosc,  de  Mistral 


y  de  Verdaguer.  Tot  això  y  moltas  cosas  més 
qu’en  Pin  diu  historiant  el  sonet  y  excusant 
als  poetas  catalans  de  no  haver  conreuhat  el 
genre  per  mor  de  la  molta  Jeyna  que  leníam 
endarrerida ,  havent  calgut  aixecar  la  nostra 
literatura  dels  abims  de  Vallfogona  pera  arri¬ 
bar  a  las  sublims  alturas  de  Canigó ,  portan  a 
la  conclusió  lògica  e  irrebatible  de  que  tots 
els  grans  mestres  en  poesia  han  fet  sonets  y 
de  que,  podentse  demostrar  que  hi  ha  a  Ca¬ 
talunya  avuy  per  avuy  qui  en  fa  d’immillo- 
ra-bles,  es  senyal  de  que  ja  es  arribada  Pho- 
ra...  de  ferne  un  llibre;  qu’es  lo  qu’ha  fet 
en  Pin,  mereixent  ésserli  tingut  en  gran  es¬ 
tima,  com  dihém  avans,  aquest  servey  fet  a 
las  lletras  patrias. 

Dotze  són  els  autors,  tots  contemporanis, 
dels  sonets  catalans  qu’en  nombre  de  sei¬ 
xanta  sis  forman  el  cos  del  volúm.  Aquests 
autors  són  en  Gabriel  Alomar,  en  Joseph 
Carner,  en  Miquel  Costa  y  Llobera,  en 
Joseph  Martí  y  Folguera,  en  Joan  Mercader 
y  Vives,  en  Manuel  de  Montoliu,  en  Magi 
Morera  y  Galicia,  en  Pere  Riera  y  Riqué,  en 
Joaquim  Ruyra,  en  Guillèm  Teli  y  Lafont, 
en  Xavier  Viura,  y  el  nostre  benvolgut  com¬ 
pany  de  redacció  en  Geroni  Zanné.  Essent 
triadas  totas  aquestas  composicions  entre  lo 
millor  de  llurs  autors,  ja  ni  cal  dir  que  són 
veritables  joyells  poèlichs,  mostras  exquisi- 
das  que  fan  del  llibre,  ab  el  pròleg  avans 
dit,  una  preuhada  Antologia  de  sonets  (en 
Pin  diu  que  no)  y  una  proba  irrecusable  de 
que  el  bell  parlar  catalanesch  ha  tret  nova  y 
esplendorosa  florida. 

Tal  es  el  nou  llibre  qu’ab  goig  hem  tin¬ 
gut  entre  mans  y  en  el  que  convé  fer  re¬ 
marcar  la  presencia  de  dugas  coloboracions 
valiosas:  la  del  ilustrador  y  la  del  tipògraf. 

En  Joseph  Triadó  ha  estat  encarregat  de 
lo  primer,  y  ha  fet,  inspirantse  en  altres  tants 
sonets  del  volúm,  dotze  composicions  magis¬ 
trals,  de  lo  més  serio  que,  en  matèria  d’ilus- 
tració  de  llibre,  s’ha  fet  de  molts  anys  ensà 
en  el  nostre  pais.  L’estil  hi  es  en  ellas  carac- 
terisadament  modern,  ab  reminiscencias,  fe- 
lisment  trobadas,  de  las  vellas  maneras  de 
grabats  que  tan  admirables  fan  las  edicions 
francesas  y  alemanyas  dels  sigles  xv  y  xvi. 
Aix'ò  sols  pot  ferho  qui  tingui  una  seguretat 
pasmosa  en  el  tras  com  la  que  acredita  en 
Triadó,  qui  apareix  en  aquesta  obra  ab  una 
fermesa  y  un  domini  de  la  tècnica  que  no 
deixan  absolutament  res  pera  desitjar 

En  quant  a  la  part  tipogràfica  del  llibre, 
com  obra  d’en  Joan  Oliva  de  Vilanova  es 
feta  ab  aquella  trasSa  que  no  admet  discussió. 
Model  en  son  genre  es  aquest  llibre,  ahont 
s’hi  remarca  aquella  unitat  admirable  que  va 
fer  la  fama  dels  Elzevirs  v  dels  grans  estam¬ 
padors  d’altre  temps.  La  sobrietat  dels  medis 
utilisats,  dificil  d’assolir  avuy  que  las  fundi- 
cions  de  tipos  sotmeten  al  impressor  a  la  temp¬ 
tació  de  fer  lluhir  las  novetats  tipogràficas, 


792 


JOVENTUT 


produhint  composicions  sense  caràcter,  es 
una  gran  qualitat  de  l’Oliva.  Cada  plana, 
particularment  las  set  o  vuyt  preliminars, 
ofereixen  resolts  d’un  modo  brillant  proble- 
mas  d’estètica  tipogràfica  que  cap  manual 
prevéu  y  que  l'embestirlos  de  dret  suposa  en 
l'impressor  la  complerta  possessió  y  el  senti¬ 
ment  del  seu  art. 

Imprès  el  llibre  en  paper  de  fil  Guarro  y 
els  grabats  en  hors-texte  sobre  Japó,  orladas 
de  vermell  las  planas  y  numerats  a  la  premp- 
sa’ls  exemplars,  constituheix  un  plat  exqui¬ 
sit  que’ls  gourmets  de  la  bibliofília  sabore- 
jaràn  de  gust. 

R.  Miquel  y  Planas 


SALA  PARÉS 

La  setmana  passada  foren  exposats  a  Ca’n 
Parés,  entre  altras  obras,  els  originals  d’en 
Triadó  que  constituheixen  las  ilustracions 
del  llibre  d’en  Joseph  Pin  y  Soler  de  que 
acabèm  de  parlar.  La  exposició  de  l’actual 
setmana  presenta  unas  notas  a  la  cera  que  hi 
exposa’l  senyor  Badrinas  y  Escudé,  y  uns 
ex-libris  d’en  Joaquim  Renart. 

Els  trevalls  d’en  Badrinas  són  una  nove¬ 
tat  dintre  l’art  de  la  pintura,  haventnhi  al¬ 
guns  qu’ofereixen  especial  encís. 

Dels  exhbris  pot  dirse  que  són  una  flor 
perfectament  aclimatada  entre  nosaltres. 
Se’n  dibuixan  a  Catalunya  ab  certa  profusió, 
y  alguns  artistas  de  mèrit  han  posat  empe¬ 
nyo  en  fernos  quedar  bé  entre’ls  estrangers, 
que  d’uns  quants  anys  a  n’aquesta  part  sem- 
blan  donarhi  una  excepcional  importància, 
publicantse  revistas  especials  qu’ho  posan  de 
manifest . 

Els  de  Ca’n  Parés  aquesta  setmana  for- 
man  tota  una  serie  del  dibuixant  en  Joaquim 
Renart,  que’s  veu  que  té  ben  estudiat  el 
genre  ex-libris ,  y  que  sab  treuren  partit  a  pe 
sar  de  las  dificultats  qu’ofereix.  Tenen  en 
general,  els  ex-libris  exposats,  una  idea  o 
tema  simbòlich  ben  desenrotllat,  ab  relació 
de  las  aficions  o  gustos  del  individuu  a 
quins  llibres  se  destinan,  fent  de  la  composi¬ 
ció  una  cosa  personal  y  característica  com 
pertoca  al  ex-libris ,  que  tampoch  ha  d’ésser 
confós  ab  una  marca  qualsevol.  Ademés,  la 
execució  es  remarcable  per  la  fermesa  de  la 
linia  que  tendeix  a  produhirse  d’acort  ab  els 
i ipos  clàssichs  del  genre,  que’ls  dibuixants 
alemanys  v  anglesos  d’avuy  semblan  també 
'  oler  imitar;  això  exigeix  un  coneixement  se¬ 
riós  del  dibuix,  qu’en  Renart  acredita  posse- 
hir  en  els  seus.  —  R.  M.  P. 


L’HIVERN  PER  GALÍCIA 

A  Galicia  l’hivern  es  fret,  molt  fret.  Plou, 
quan  ho  fa,  per  setmanas  senceras.  Els  po¬ 
bres  pagesos,  adhuch  y  son  amor  al  trevall, 
no  poden  conreuhar  la  terra,  y  es  època  més 
pobra  y  trista  que  cap,  puig  com  aquí  lo 
que’s  trevalla  es  el  camp,  malmès  aquest  per 
las  plujas  o  las  freqüents  nevadas,  quedan  es- 
tacionadas  lotas  las  activitats  y  la  gent  no  pot 
fer  altra  cosa  qu’esgranar  panotxas  de  mo- 
resch  y  torrar  castanyas  que’s  cullen  abun- 
dosas  y  bonas.  Ofegadas  ab  tassas  de  vi  no¬ 
vell  del  Rivero,  abrigan  molt  més  que  la 
capa  madrilenya. 

Surten  de  casa  solsament  a  tronchs  o  a 
bronchs  la  majoria  de  la  gent  del  camp  de 
Galicia.  El  diumenge  per  anar  a  la  iglesia, 
que  molts  la  tenen  a  llarguíssimas  distan- 
cias,  y  per’anarhi  cal  pujar  y  baixar  turons  y 
barranchs,  trepitjant  la  fulla  cayguda  del  cas¬ 
tanyer,  qu’ab  la  pluja  fa  un  fanguet  negre  y 
embrutadis  qu’exposa  a  caygudas  per  lo  re¬ 
lliscós  ,  majorment  quan  pera  lliurarse  de 
las  humitats,  la  gent  porta  uns  esclops  espe¬ 
cials,  dels  quins  n’hi  ha  de  molt  luxosos  que 
lluheixen  ab  refinada  coqueteria  las  senyore- 
tas  y  gent  acomodada. 

Per’anar  a  missa  la  gent  del  poble  forma 
col  las;  al  devant  la  jovenalla,  bromejant  ab 
sos  nuviatges  ab  acudits  dolsos  o  picants;  al 
darrera’ls  vells  tapats  fins  a  las  orellas  ab 
redingots  y  capas;  y  las  dònas,  ab  uns  devan- 
tals  de  llana  molt  groixuts  lligats  sota  barba 
y  que  las  hi  cubreixen  las  espatllas,  marxan 
bo  y  murmurant  de  vidas  d’altri  o  consul- 
tantse  pera  portar  tal  o  qual  cap  de  bestiar  a 
la  fira  propera,  qu’en  un  o  altre  poble  n’hi  ha 
cada  dia  de  la  setmana;  y  aquestas  petitas  o 
grossas  transaccions  sostenen  la  vida  de  la 
gent  d’aqui  durant  la  hivernada. 

Vèginse  aquests  versos  titulats  Invernia 
d’un  conegut  poeta  gallego,  que,  ademés  de 
retratar  aquest  poble  tan  semblant  a  nostra 
Catalunya  en  historia  y  costums,  retratan 
també  l’esperit  dels  que  com  nosaltres  anyo- 
ran  quelcòm  que  ja  s’ovira: 

|Colleum’o  frío!  O  curazón  latexa 
con  pouca  intensidà. 

]Uy!  ..  os  nervos  concéntrans’en  sí  mesmos 
con  forza  desigoal. 

|Tefio  frío!  Atiríronsem’as  pernas 
y-encolléusem’a  rés: 


JOVENTUT 


793 


à  invernia  botóusenos  derriba, 

1  ]qué  ll’hemos  facer! 

Sudei  a  gota  gorda  percurando 
os  froitos  c’o  legón; 
pensei  pasal-as  noites  con  castanas 
asadas  ó  remól. 

Pro  |ay  de  min!  c’os  rebolos  os  rapaces 
m  as  guindaron  n-o  chau, 
y-un  inverno  moi  crií  pol  a  cancela 
m’està  pront’à  chegàr. 

As  hortas  van  secando  co-as  xiadas, 
o  vifio  non  se  dou,  • 
y-os  trabucos  à  foraa  hai  que  pagalos 
xa  queiras,  Xan,  ou  nón. 

Os  xuncras  d’os  caciques  que  nos  rixen 
non  pensan  en  salvar 
os  moitos  que  de  fam’imos  morrendo 
sin  porteutora  mau. 

Tróulan  os  Deputados  moi  alegres 
paseando  por  Madrí, 
y-as  pormesas  que  séreos  nos  fixeron... 

—  |A  vós  nunca  vos  vínl 

]Meu  Dios,  qué  frío!  Tóllensem’as  xun'tas 
y  adórmensem'as  maus; 
ponèvos  ó  meu  lado,  meus  fillinos, 
o  deixai  de  trembar 

Qu’as  fouces  algún  día  afiaremos 
contentos  de  pracer, 
pra  segar  esa  grama  enmeigallada 
qu’asina  hoxe  non  tèn. 

Aqui  hi  fan  falta  cuatro  locos:  lo  demés  hi 


Mondonedo,  Noviembre,  IÇ04. 


NOVAS 

El  passat  dissapte’s  reuniren  els  diputats 
regionalistas  pera  posarse  d’acort,  segons 
deya  La  Veu,  respecte  al  projecte  de  lley  de 
repressió  del  anarquisme  presentat  al  Senat, 
y  que  conté  amenassas  contra  la  propaganda 
autonomista  per  tractarse  d’ampliar  la  lley 
de  1  de  janer  de  1900,  que  tan  mal  aplicada 
ha  sigut  ja  varias  voltas  contra  dignes  cata¬ 
lans  quin  únich  delicte  havia  consistit  en  fu- 
hetejar  els  vicis  del  funest  regim  absorbent 
del  Estat,  que  tant  de  mal  fa  a  Catalunya  y 
que  té  a  Espanya  a  las  acaballas. 

Cal  que  tots  els  autonomistas  se  posin  en 
guarda  pera  evitar  que’s  confonguin  en  poch 
ni  en  molt  dugas  lleys  tan  diferentas.  En 
Maura  ha  dit  que  res  tenia  que  veure  l’una 
cosa  ab  l'altra,  y  que’ls  regionalistas  li  me- 
reixian  respecte;  però  no  per  això  hem  de 
vetllar  menys  per  nostres  drets,  donchs  cal 
considerar  qu’en  Mauta  es  prou  llest  pera  no 
atacarlos  front  0  front  als  autonomistas  cata¬ 
lans,  als  que  no  considera  enemichs  tan  gro¬ 


llers  ni  tan  vulgars  com  els  pseudo-republi- 
cans  que  li  fan  el  jòch.  Ell  més  aviat  procura 
dividirnos,  fernos  seus  ab  afalachs.  Que  con- 
tinuhi,  donchs,  ab  aquest  sistema;  que  se¬ 
gueixi  afalagantnos,  que  nosaltres  no  para- 
rém  en  la  nostra  feyna,  y  al  ultim  potser 
acabarà  la  paciència,  y  ens  declararà  oberta- 
ment  la  guerra,  y  sabrèm  llavors  si  es  pol í- 
tich  digne  com  suposan  uns,  0  es  poluich 
arter  com  suposan  altres. 

Sensible  es  que  nostras  forsas  vivas,  las 
del  àpat  de  germanor,  las  que  tantas  voltas 
han  sigut  combatudas  per  nosaltres,  no’s  re¬ 
cordin  de  Santa  Bàrbara  sinó  quan  trona;  sen¬ 
sible  es  qu’ahir  sentíssim  desvetllat  son  regio- 
nalisme-maurista  sols  per  rahons  utilitarias, y 
qu’avuy  també  per  rahó  de  sos  d’interessos 
(bé  es  cert  que  hi  ha  l’interès  de  la  vida)  que 
veuhen  en  perill  ab  lo  de  las  bombas,  pro¬ 
testin  devant  d’en  Maura  demanant  atribu¬ 
cions  pera  defensarse  ellas  mateixas  ab  un 
esperit  autonomista  qu’enamora.  Sempre  la 
por,  l’esverament  0  l’egoisme  per  principals 
guías.  Però,  sia  com  vulgui,  lo  que  caldria 
fóra  que  seguissin  per  aquest  camí,  que  ni 
la  tan  bescantada  germanor  seria  una  comè¬ 
dia,  ni  en  Maura’ns  podria  dividir,  ni  li  que¬ 
daria  altre  recurs  que  treures  la  careta. 

Remarquém  el  fet  de  que  aquests  dias  en 
la  prempsa  han  tingut  empenyo  en  fer  cons¬ 
tar  son  antimaurisme  ls  que  fins  ara  havian 
vingut  fent  equilibris;  lo  qu’es  aquests  dias, 
en  lletras  de  motllo’ls  hem  vist  pronun- 
ciarse  contra  en  Maura  ab  un  radicalisme 
tal,  que  qualsevol  diria  que  no  hi  ha  catala- 
nistas  més  purs  qu’ells,  y  que  may  han  tren¬ 
cat  cap  plat  ni  cap  olla. 

Que  sia  la  enhorabona.  Sempre’ns  iroba- 
ràn  a  punt  pera  combatre  al  enemich  comú 
sense  ferli  concessions.  Però  preguntèm  una 
cosa:  js’hi  mantindràn  gayre  temps  en  aquest 
diapasón  nostras  ínchtas  y  perí’tants  concep¬ 
tes  respectables  (?)  forsas  vivas,  0  forsas. 
neutras?  Desmenteixin  lo  que  d’ellas  s’ha  dit 
altras  voltas,  0  sia  que  pera  ellas  l’amor  pa¬ 
tri  es  una  mena  de  cotisació  de  Bolsa;  y  no’s 
torbin,  perque’ns  estém  tement  que  quan 
menys  s’ho  pensin  ja  tindràn  altra  volta  la 
voluntat  guanyada  pel  Brusi.  qu’ab  lleys  ex- 
traot dinarias  ja’n  té  piou  pera  curar  el  mal 
de  las  bombas,  y  per  en  Maura,  que  al  véu- 
rels  fer  un  punt  d  home  de  que  semblavan  in- 
capassos,  s’ha  apressat  a  dalshi  tota  la  rahó. 

Avans  d’ahir  se  cumpliren  tres  anys  de  la 
mort  del  gran  federalista  en  Francisco  Pi  y 
Margall.  Ab  aquest  motiu  són  moltas  las 
societats  autonomistas  qu’han  celebrat  y  ce- 
lebran  sessions  extraordinarias  a  sa  memò¬ 
ria  Nosaltres  dediquém  també  un  sincer  re- 
cort  al  català  eminent,  espill  de  politichs 
honrats  y  de  dignes  ciutadans. 


794 


JOVENTUT 


L’uAssociació  Catalanista  Bruniquer»,  de 
Granollers  del  Vallès,  donà’l  passat  diu¬ 
menge  un  gran  meeting  de  propaganda  na¬ 
cionalista  que  fou  presidit  per  la  Unió  y  al 
que  hi  concorregueren  no  pochs  vehins  dels 
pobles  del  entorn,  ensemps  que  moltas  re¬ 
presentacions  d’entitats  catalanista  de  Bar¬ 
celona  y  altras  localitats  de  Catalunya. 

Parlaren  els  senyors  Guardiola,  president 
de  l’«Associacio  Bruniquer»;  Gurri,  de  la 
mateixa;  Roig  y  Pruna,  del  ((Aplech  Catala¬ 
nista»  de  Barcelona;  Llorens,  del  «Centre 
Catalunya»  de  Sant  Marti'  de  Provensals; 
Tona,  de  «Catalunya  Federal»  (Barcelona); 
Baró,  en  representació  dels  catalanistas  de 
Sant  Boy;  y  Marti  y  Julià,  president  de  la 
Unió  Catalanista ,  que  resumi  els  discursos. 
Tots  els  oradors  s’esforsaren  en  infiltrar  en 
l’auditori  las  més  puras  doctrinas  naciona- 
listas,  logrant  en  diversas  y  molt  freqüents 
ocasions  promoure  verdaders  esclats  d  en¬ 
tusiasme.  El  públich  demostrà  compendre 
perfectament  tot  lo  que’s  digué  contra’l 
del  funest  regim  que  patim  y  contra  molts 
vicis  socials  que  mercès  a  dit  regim  són 
tinguts  per  virtuts;  y  quedà  ben  persuadit 
en  sa  gran  majoria  de  que  cal  que’ns  en 
desprenguèm  d’aytals  vicis  si  volèm  assolir 
la  llibertat  desitjada,  donchs  un  poble  no  pot 
ésser  lliure  si  no  logra,  mitjansant  la  edu¬ 
cació,  el  normal  funcionament  de  totas  sas 
parts  integrants,  sense  que  cap  se  senti  opre- 
sa,  yaixísel  Catalanisme  es  acció  que  s’ins¬ 
pira  en  la  llibertat  y  en  la  naturalesa  del 
nostre  poble. 

El  meeting  de  Granollers  serà  sens  dubte 
d’efectes  profitosos  pera  la  causa  de  Cata¬ 
lunya  en  aquella  comarca. 

Ja  són  tres  (per  ara!)  els  morts  a  conse¬ 
qüència  del  atentat  que’ls  enemichs  de  la 
societat  perpetraren  fa  quinze  días  en  el 
carrer  de  Ferràn  VII.  Els  criminals  encara 
no  han  sigut  trobats,  ab  lo  qual  la  policia 
s’ha  acabat  de  cubrir  de  glona ,  però  las  vic- 
timas  que  quedan  han  continuat  gemegant, 
y  els  cors  sensibles  protestant  del  crim  de- 
vant  de  las  autoritats 

Mal  sintoma  fora  no  doldres  de  tan  terri¬ 
ble  mal  y  no  procurar  extirparlo;  però  es 
convenient  també  que,  tot  pensant  en  unas 
bombas ,  no  ns  oblidèm  d 'altras.  Per  incúria 
o  incapacitat  dels  que’ns  governan  tenim  la 
vida  a  mercè  de  criminals;  per  incúria  o  in¬ 
capacitat  dels  que’ns  administran  estèm 
aixís  mateix  condempnats  a  certas  bombas 
que  no  fan  tant  soroll  com  las  explosivas, 
però  que  no  són  pas  menys  mortíferas.  Ens 
referim  a  la  incalificable  complacencia  de 
nostres  Ajuntaments  ab  las  empresas  tram- 
viarias  que  venint  obligadas  per  la  lley  a 
gaslarse  uns  quants  milers  de  pessetas  pera 
la  bona  instalació  de  filferros  conductors,  se 


burlan  de  la  lley  y  jugan  ab  nostras  vidas. 
Ens  referim  a  la  falta  de  sanejament  de  nos¬ 
tre  subsòl,  immens  toco  de  miasmas  mortí¬ 
fers  que  van  contaminant  nostres  organis¬ 
mes.  Ens  referim  a  una  pila  de  mals  més, 
dels  que  sols  per  sistema  protestèm,  .y  dels 
que  sols  per  pura  fórmula  s’ocupan  nostres 
regidors  ab  sas  camarillas. 

Però  fem  mal  fet  de  donarne  la  culpa  als 
regidors;  fem  mal  fet  de  donarne  la  culpa  als 
governs.  La  culpa  la  tenim  tots  per  nostra 
proverbial  negligència.  Cert,  certissim  es  allò 
de  que’ls  pobles  tenen  els  governs  que’s  me¬ 
reixen,  y  com  qu’es  el  poble  qui  fa’l  govern 
y  no’l  govern  qui  fa’l  poble,  aquest  resulta’l 
responsable  de  tot.  Las  lley s  se  cumpleixen 
si  el  poble  s’empenya  en  ferlas  cumplir;  el 
funcionament  de  la  màquina  governamental 
respon  sempre  al  de  la  màquina  social. 
No  hem  d’estranyar  qu’en  Maura’ns  desaíihi 
a  pendre  part  activa  en  la  governació  del  Es¬ 
tat  pera  fer  la  revolució  desde  dalt:  ens  co¬ 
neix  massa.  Y  no  hem  d’estranyar  tampoch 
que  a  nostras  queixas  amargas  y  a  nostras 
protestas  d’indignació  respongui  ab  paliatius. 
Ell  prou  ho  sab  que  no’s  va  enlloch  ab  la 
marxa  que’s  porta,  y  sempre  estarà  disposat, 
si  convé,  a  cambiar  els  paliatius  per  sarcas¬ 
mes,  acusantnos  d'úntchs  causants  de  tots 
els  mals  y  de  tots  el  crims. 

Y  serà  tanta  la  eloqüència  del  gian  tribu- 
no ,  que  no  hi  haurà  ningú  prou  eloqüent 
pera  desmentirlo. 

Encara  hi  ha  gent  de  bona  fe  per  las  re¬ 
daccions  dels  diaris  y  per  las  taulas  dels 
cafès  que’s  prenen  en  serio’l  tinglado  del 
Estat  espanyol  y  diuhen  que  la  farsa  política 
s’ha  d’acabar,  perque  si  no  Espanya  va  a  la 
ruïna. 

Però  això  no  es  veritat:  ahont  va  es  a 
Carcabuey ,  població  qual  ajuntament,  per 
sa  moralitat ,  ha  sigut  posat  a  la  bugada  en 
el  gran  safreig  nacional  (Congrés  de  dipu¬ 
tats).  Y  ja  tenim  als  pares  de  la  patria  fent 
chistes ,  y  a  n’en  Soriano  interrompent  a  cada 
orador  que’s  separa  de  la  qüestió,  dihentli 
;A  Carcabuey!  com  si  digués  /Al  cas !  o  /Al 
gra!  El  gra  sobre  tot,  que  la  palla  ja  se  la 
menja’l  pais,  el  gran  burro. 

La  cosa  està  que  reventa;  en  Romero 
creant  a  cada  punt  conflictes  a  la  majoria 
que  l’elegi  president  del  Gongrés;  el  minis¬ 
tre  de  Gracia  y  Justicia  barallantse  ab  un 
magistrat  del  Suprèm;  el  de  la  Governació 
descendint  al  nivell  d’en  Soriano;  aquest 
dihent  Carca  a  n’en  Huelin,  y  en  Huelin  di¬ 
hentli  a  n’ell  Buey.  Després  d’això  darrer 
comptavam  ab  un  desafio  sangnant,  però  no 
ha  passat  res,  y  en  Soriano’ns  ha  caygut  del 
concepte  als  que’l  teniam  per  un  Cid. 

Per  Cid  eri  Maura.  Aquest  es  el  nostre  y 
ningú  ens  el  desbanca.  Ves  si  may,  desde 


JOVENTUT 


795 


que’l  món  es  món,  hi  havia  hagut  al  Con¬ 
grés  tant  iripijoch  com  desde  qu’ell  mana! 
May,  may  ningú  havia  tingut  tants  competi¬ 
dors;  may,  may  s’havia  xerrat  tant  ni  s’ha- 
vian  fet  tants  chistes.  Y  ni  ab  chisies  ni  ab 
res  l'han  pogut  tombar,  perque  ell  es  l’únich 
amo  de  la  barrila. 

Y  d’Espanya.  Y  de  Ca’n  Garlanda.  Y  de 
Carcabuey. 

Ha  sigut  denunciat  nostre  confrare’l  set¬ 
manari  catalanista  /Cu  Cut /,  per  un  grabat 
que  publicà  en  son  darrer  número  ab  motiu 
del  atentat  del  carrer  de  Ferran  VII,  grabat 
que  s’ha  estimat  ofensiu  pera’l  quefe  del  go¬ 
vern  baix  quina  gestió  ab  tanta  freqüencia’s 
repeteixen  fets  tan  impropis  d’una  ciutat 
culta. 

Sentim  el  contratemps  y  desitjèm  que  la 
cosa  no  tingui  importància. 


Del  sumari  obert  pera  depurar  lo  que  de 
cert  hi  hagués  en  las  denuncias  de  suposats 
torments  infligits  als  obrers  presos  durant  el 
famós  procés  d'Alcalà  del  Valle,  ne  resul¬ 
ta  que  ni  hi  hagut  tals  torments,  ni  els  ci¬ 
vils  ni  ningú  han  fet  més  que  cumplir  ab 
son  dever. 

Ara,  naturalment,  seràn  castigats  els  de¬ 
nunciadors,  els  que,  per  infelissos  que  sian, 
s’hi  han  fet  acreedors  per  son  atolondrament 
y  sa  inconsciència,  que’ls  ha  convertit  en  jo¬ 
guina  dels  agitadors  d’ofici  y  dels  demagochs 
sense  escrúpuls.  Y  al  exigirlos  responsabi¬ 
litat  per  sas  denuncias  infundadas,  se’ls  podrà 
dir:  «Qui  no  aprèn  ab  rahons,  ha  d’apendre 
ab  bastons.» 

Però  ja  veurèm  còm  no  per  això  la  massa 
aprèn.  Està  condempnada  a  infelicitat  y  es¬ 
tupidesa  perpetuas. 

Y  els  demagochs  seguiràn  fent  de  las  se- 
vas.  Ja  ho  deya  La  Renaixensa  1  passat  diu¬ 
menge: 

Donchs  bé,  contra  aquests  representants  y  directors 
de  la  demagògia  que  s’aprofitan  y  fan  servir  a  homes 
curts  de  gambals  d’instrument  propici  ,  es  contra’ls 
que  s’haurían  d’encarar  els  tribunals.  Y  si  ho  fessin, 
si  ara  que  ja  hi  estàn  posats,  continuessin  el  fil  de  sas 
investigacions,  se  trobarían  ab  que’ls  responsables  de 
la  calumnia  y  del  escàndol  no  són  els  pobres  denuncia¬ 
dors,  sinó’ls  amigos  del  obreih,  que  mentres  remouhen 
cel  y  terra  pera  evitar  son  propi  processament,  men¬ 
tres  apelan  al  escàndol  pera  detenir  la  discussió  y  apro- 
bació  dels  suplicatoris  que'ls  afectan  a  n’ells,  entregan 
lligats  de  mans  a  )a  justícia  a  homes  inculis  y  fills  del 
trevall,  a  jornalers  indefensos,  d’aquells  que  votan  pero 
no  discuten  com  afirmà  en  Lerroux. 

Però  no’s  farà  res  d’això.  Lo  que  succehirà  es  que 
don  Alejandro  y  demés  companys  de  demagògia  de- 
manaràn  l’indult  dels  pobres  denunciadors;  qu’en 
Maura,  incapàs  de  denegar  res  a  n’en  Lerroux  després 
de  la  famosa  abrassada  ,  aconsellarà  alarey  l’us  de  sa 
preuhada  prerrogativa;  y  que’ls  obrers,  contents  y  enga¬ 


nyats,  abrassaràn  també  al  senyor  Lerroux,  bo  y  dantli 
las  gracias  per  l’interès  que  per  ells  s’ha  pres  Y pue de 
el  baile  continuar  .! 


Se’ns  ha  remès  la  següent  nova,  que  pu- 
bliquèm  ab  gust  com  ja  han  fet  altres  periò- 
dichs,  segurs  de  que  plaurà  als  aymants  de 
las  lletras  catalanas: 

L’Ateneu  Barcelonès  se  proposa  donar  immediat  im¬ 
puls  a  un  projecte  de  la  més  gran  importància  literaria 
y  científica,  o  sia  promoure  la  publicació  d’una  bi¬ 
blioteca  magna  de  las  obras  antigas  de  la  literatura  ca¬ 
talana,  reunintlas  en  un  verdader  cos  o  colecció,  simi¬ 
lar  del  Rivadeneyra,  de  la  edició  Didot  y  demés  con¬ 
junts  de  literatuias  clàssicas  y  neollalinas. 

Per’aquest  objecte  s’han  circul;  t  llistas  d’adhesions 
en  las  quals  hi  figura  ja  gran  número  de  firmas;  y  un 
cop  s’hagin  completat,  l’Ateneu  convocarà  una  reunió 
pera  constituhir,  baix  son  patronat,  una  societat  o  co¬ 
missió  bibliogràfica  que,  ab  tls  recursos  econòmichs 
que’s  reuneixin,  tant  per  subvenció  y  suscripció  oficial 
y  particular  com  per  venda  dels  volums  que’s  vagin  pu¬ 
blicant,  procedeixi  a  l’impressió  d’aquest  Corpus  liitera- 
rum  de  Catalunya,  hont  puguin  tiobarse  las  obras  de 
llurs  poetas  y  de  llurs  vells  cromstas  y  didàctichs,  des¬ 
de  Muntaner  y  Desclot  fins  a  Eximenis.  Lluís  Vives  y 
Arnald  de  Vilanova,  pera  lo  qual  s’aprotítarían  fins  las 
obras  que  varen  compondre  en  llatí  La  colecció  tindrà 
caràcter  de  divulgació,  apartantse  aixís  de  las  edicions 
costosas  propias  dels  bibliòmans,  com  de  las  descuyda- 
das  e  incorrectas  del  industrialisme  editorial. 


El  «Patronat  de  Catalunya  pera  la  lluyla 
contra  la  tuberculosis  donà»  en  el  Casino 
de  Sans  una  sessió  de  propaganda  en  la  que 
parlaren  son  president  senyor  Vidal-Ribas,  y 
els  doctors  Laporta,  Ferrando,  Fuster,  yMarti 
y  Julià.  L’acte  resultà  hermós,  essent  de  de¬ 
sitjar  que  l’imitin  altras  entitats,  desitjosas, 
com  el  Casino  de  Sans,  de  fer  obra  de  cultu¬ 
ra  y  bé  a  la  patria  adherintse  a  dit  Patronat, 
quinas  tascas  són  d’enaltir  ja  que  tendeixen 
a  difundir  la  higiene  combatent  la  terrible 
malaltia  qu’ab  tan  gran  proporcio  flagel·la 
als  habitants  de  nostra  ciutat. 


La  «Federació  Escolar  Catalana»  celebrà'l 
passat  divendres  la  sessió  inaugural  del  pre¬ 
sent  curs,  que  fou  presidida  per  en  Raymond 
d’Abadal,  qui,  després  de  llegida  pel  secre¬ 
tari  senyor  Vidal  la  memòria  dels  trevalls 
realisajs,  pronuncià  un  hermós  discurs  en  el 
que  feu  l’apologia  del  individualisme  català 
discretament  agermanat  ab  l’esperit  social, 
per  quina  fusio  ha  d’arribar  Catalunya  al 
ple  assoliment  de  sos  drets.  Aconsellà  al  jo¬ 
vent  l’amor  al  trevall  y  a  la  educació  pera 
dignificar  nostra  patria.  Fou  aplaudidissim 
per  la  nombrosa  concorrencia  qu’havia  assis¬ 
tit  al  acte,  en  el  qual  hi  estavan  representa- 
das  la  Unió  Catalanista ,  la  «Lliga  Regiona¬ 
lista»  el  «Patronat  d’Escolas  Catalanas»  y 


796 


JOVENTUT 


moltas  altras  entitats  quina  enumeració  fóra 
ben  llarga. 

La  nit  del  25  del  mes  passat,  la  «Schola 
Orpheonica  »  donà  un  escullit  concert  en 
obsequi  als  seus  socis  protectors  y  orfeonis- 
tas,  baix  la  direcció  del  mestre  Arthur  Mar- 
cet  y  ab  la  cooperació  de  las  senyoretas  Pi 
y  Huerta,  y  dels  senyors  Valls,  Vila,  Ricart  y 
Brossa.  EÍ  concert  fou  compost  de  pessas 
dels  genres  vocal  e  instrumental,  originals 
de  Beethoven,  Liszt,  Sancho  Marraco,  Cho- 
pin,  Mendelssohn,  Mozart,  Hàndel,  J.  S. 
Bach,  Wagner,  Borràs  de  Palau,  Daquin, 
Grieg,  Schumann,  Godard  y  Saint-Saens. 
Mereixen  aplaudiments  tots  els  que  prengue¬ 
ren  part  en  el  concert,  y  particularment  el 
director  de  la  «Schola  Orpheonica»  Arthur 
Marcet. 

El  « Circulo  Musical  Bohemio »  celebrà  la 
nit  del  26  del  passat  mes  una  vetllada  musi¬ 
cal.  Hi  prengueren  part  la  tiple  senyoreta 
Maria  Galitó,  el  professor  de  fagot  senyor 
Bonastre  y  el  tenor  senyor  Creixams,  y  a 
més  una  orquesta  de  trenta  professors  (diri¬ 
gida  respectivament  pels  mestres  Goberna  y 
Sancho)  que’s  distingi  interpretant  La  Gruta 
de  Fingal ,  de  Mendelssohn;  V Andante  con 
moto ,  de  Boely;  La  Filadora ,  de  Goberna,  y 
el  Peer  Gynt ,  de  Grieg.  També  foren  molt 
aplaudits  els  artistas  anomenats  anterior¬ 
ment,  al  interpretar  las  pessas  de  Sadurni, 
Goberna,  Piqué  y  Dupont. 

Notabilissim  fou  el  concert  que  l’«Assócia- 
ció  Musical  de  Barcelona»  donà’l  diumenge 
passat  (tarda)  a  la  Sala  Reyna  Regent  (Pa¬ 


lau  de  Bellas  Arts).  El  concert  era  dedicat 
a  Robert  Schumann,  cantantsen  una  serie 
d’admirables  lieder  y  duetti,  els  primers  a 
càrrech  de  la  distingida  senyoreta  Àngels 
Ll.  Soler,  a  qui  acompanyà  al  piano  en  Jo- 
seph  Codol,  y  els  segons  a  càrrech  de  la  sec¬ 
ció  choral  de  senyoretas,  dirigidas  per  l’es¬ 
mentat  professor  y  acompanyadas  al  piano 
per  en  Carles  Garcia. 

Els  lieder  y  duetti  foren  cantats  en  català 
(quals  traduccions  del  alemany  degudas  a  en 
J.  Lloret  són  molt  apreciables)  rebent  aplau¬ 
diments  a  dojo  tots  els  que  intervingueren  en 
ei  concert,  a  quals  aplaudiments  hi  unim  el 
nostre. 

La  sessió  segona  que  l'«Associació  Musi¬ 
cal»  dedicà  al  gran  autor  de  las  Waldscenen , 
mereix  l’encoratjament  més  entusiasta.  Aixis 
se  fa  obra  de  vera  cultura  musical,  educant 
al  públich  y  tributant  alhora  al  sublim  mes¬ 
tre  l’homenatge  d’admiració  que  li  pertoca. 


Publicacions  rebudas: 

Art  y  Literatura  ,  per  Joan  Alcover.  Ab 
aquest  titul  s’ha  publicat  el  tomo  31  de  la 
«Biblioteca  popular  de  «L’Avenç»,  contenint 
els  trevalls  l·Iumanisació  del  Art,  La  llengua 
materna ,  A  la  Capella  de  Manacor  y  En  Ge- 
roni  Rosselló ,  que  constituheixen  altres  tants 
hermosos  discursos  llegits  per  l’autor  en  nos¬ 
tre  Ateneu  Barcelonès  y  en  altras  corporacions 
de  Palma  de  Mallorca.  Preu,  50  cèntims. 

Postals  de  Pau  M.a  Bertràn  Tintoré,  ab 
reproduccions  d’obras  del  autor  y  anunci  de 
sos  tallers  de  pintura,  tapissos  religiosos  y 
decoracions  complertas  d’iglesia.  La  colec- 
ció  consta  de  12  tarjetas  pulcrament  tiradas. 

Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


IOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabilitat  de  sos  autors. —  No  s’admeten  els  que 
no  sían  inèdits.  —  No’s  tornan  els  originals.  —  Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 


PREUS  DE  SUSCRIPCIO 


CATALUNYA:  Un  any . . . . .  8  Pessetas. 

»  Mitj  any . .  4’5o  » 

»  Trimestre .  2^5  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  any .  10  Franchs. 

Número  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS.  .  40  » 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  » 


SUMARI: 

La  catalanisació  d’Espanya,  per  Joseph  Poch  y  Feixas. 
— Un  cas  de  hiperestesia,  per  Octavi  Pell  Cuffí. — 
Parlèm  de  Schumann,  por  Geroni  Zanné. — Cabàs  de 
pobre,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.— Els  inútils,  per  Se¬ 
bastià  Junyent.  —  Lliberals  de  motllo,  per  Arnau 
Martínez  y  Serinà. — Bevista  de  revistas,  per  Lluís 
Via. — Els  teixidors  imaginaris,  per  Joseph  Aladern. 
— Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català. — Plech29. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana  — Plech  22. 


LA  CATALANISA¬ 
CIÓ  D’ESPANYA 

Heusaquí  una  frase  que  d’un  quant  temps 
a  n’aquesta  part  s’ha  fet  íorsa  popular  mer¬ 
cès  al  afany  que  certs  nomenats  catalanistas 
tenen  d’espandir  lo  que,  segons  ells,  no  es 
altra  cosa  que  una  manifestació  més  del  na¬ 
cionalisme  català. 

O  jo  no  tinch  clar  concepte  de  lo  qu’es  Ca¬ 
talanisme,  o'l  voler  catalanisar  Espanya  es 
tant  com  renegar  de  lo  més  essencial  de  nos¬ 
tre  programa  y  de  nostras  aspiracions. 

iQu’es  lo  que’s  vol  significar  ab  la  frase 
catalanisar  Espanya ?  ^Imprimir  en  la  socie¬ 


tat  espanyola  una  orientació  genuinament 
catalana,  peculiar  y  pròpia  del  nostre  poble? 
Si  es  aixis,  equina  serà  aqueixa  orientació? 
Segurament  el  concepte  d’autonomia,  de  lli¬ 
bertat,  d’individualisme  que  d’una  manera 
patent  està  encarnat  en  nosaltres.  Donchs,  si 
es  aquest  el  sentit  o  la  significació  de  tal 
frase,  jo  no  puch  menys  d’estarhi  molt  dis¬ 
conforme,  y  crech  que  tots  hem  de  protestar 
ab  fermesa  de  que  dintre  l’estol  catalanista 
hi  hagi  qui  vulgui  desviar  la  opinió  predi¬ 
cant  impossibles  socials. 

Catalanisar  Espanya  no  pot  significar  de 
cap  manera  infiltrar  dintre  del  poble  espa¬ 
nyol  el  concepte  d’autonomia,  perque’l  tal 
concepte  no  es  exclusiu  de  Catalunya,  sinó 
que’ls  catalans  defensèm  l’autonomia  perque 
en  ella  hi  veyèm  la  llibertat  de  nostra  terra; 
perque  l’autonomigi  s’adapta  a  la  nostra  ma¬ 
nera  d'ésser,  al  nostre  caràcter  politich;  per¬ 
que  si  realment  l’autonomia  està  en  l’ànima 
de  nostre  poble,  no  es  que  sia  nostra,  sinó 
que  la  hem  coneguda  y  ens  ha  satisfet  sa  co- 
neixensa.  Aixis,  donchs,  catalanisar  Espanya 
no  vol  dir  de  cap  manera  fer  compendre  als 
espanyols  els  saludables  beneficis  que’ls  re¬ 
portaria  l’us  del  sistema  autonòmich.  Jo  tro¬ 
baria  bé  que,  si  ens  proposéssim  predicar 
autonomia  pera  Espanya,  ens  anomenéssim, 
no  catalanistas,  sinó  simplement  autonomis- 
tas,  y  aixis  engroixiríam  el  nombre  dels  par_ 


798 


JOVENTUT 


tits  polítichs  espanyols,  posantnos  al  nivell 
dels  republicans,  socialistas,  demòcratas. 
etcètera,  etc. 

Això  per  una  part:  que  per  altra,  jo  no 
crech  de  cap  manera  que’ls  que  tal  tendencia 
preconisan  vulguin,  dir  simplement  lo  que 
més  amunt  queda  exposat;  perque  jo  he  sen¬ 
tit  de  llabis  d’algún  catalanista,  y  no  un 
qualsevol,  sinó  un  que  vol  tenir  certa  autori¬ 
tat  pera  definir,  que  Catalunya  té  de  catala- 
nisar  Espanya  y  qu’es  necessària  la  hegemonia 
de  Catalunya.  {Què  vol  dir  hegemonia?  {No 
es  tant  o  més  que  preponderància?  Catalans 
sans:  {la  desitjèu  la  preponderància  de  Ca¬ 
talunya  dintre  d’Espanya?  {Còm  se  combina 
que  un  home  sia  autonomista  de  Catalunya 
y  vulgui  la  preponderància  d’aquesta  sobre 
las  demés  regions  ibéricas?  No  pot  dirse  tal 
cosa  fruhint  de  plena  mentalitat,  no  pot 
dirho  qui  tingui  bona  fe  y  sia  bon  català. 
{Protestèu  de  la  hegemonia  castellana  per- 
que’ns  esclavitza  y  ens  mata,  y  ensemps  que 
protestèu  de  tal  imposició  prediquéu  pera 
que  Catalunya  obtingui  aqueixa  malehida 
hegemonia?  Bé,  senyors  catalanisadors  d' Es¬ 
panya;  diguèu  a  n’en  Maura  que  vos  ajudi, 
qu’ell  hi  té  la  mà  trencada  en  això  de  l’auto¬ 
nomia. 

Arguheixen  els  defensors  de  la  catalanisa- 
ció  d’ Espanya  que’ls  castellans  no  s’hi  troba- 
rian  malament  dintre  la  organisació  política 
catalana,  perque’Is  catalans  tenim  un  con¬ 
cepte  molt  més  ample  de  la  llibertat  que’ls 
castellans:  es  a  dir,  que  som  demòcratas  per 
se.  No  volèm  fer  un  anàlisis  del  caràcter  cas¬ 
tellà,  perque  no  es  aquest  l’objecte  del  pre¬ 
sent  article,  però  sí  que  dirèm  que’ls  caste¬ 
llans  són  idealistas,  ab  tendencias  a  genera- 
lisar  sempre,  dèspotas  y  unitaristas  per 
excelencia,  y  rebelds  a  compendre  la  lliber¬ 
tat  en  son  verdader  sentit.  Això  podria  pro- 
barse  ab  una  breu  ullada  a  la  Historia.  {Còm 
se  li  feren  independents  els  Paisos  Baixos  a 
la  pobra  Espanya?  {Per  qué  se  li  escaparen 
de  las  manetas  aquell  estol  de  nacions  ame- 
ricanas?  {Còm  y  per  qué  Cuba  y  Filipinas 
no  són  avuy  part  integrant  d’aquell  vasto  im- 
perio  colonial?  Per  l’esperit  uniformista  y 
despòtich  que  sempre  ha  donat  vida  a  las 
institucions  del  Estat  espanyol.  Y  ara  ca¬ 
sualment  surten  uns  quants  catalanistas  ab 
la  pretensió  de  modificar  el  caràcter  cas¬ 


tellà  fentli  entendre  lo  qu’es  autonomia.  Si 
las  bofetadas  sufertas  desde  fa  quasi  tres 
sigles,  qu’en  l’any  1 898  tingueren  digne  final 
ab  la  tremenda  desfeta  deCavite  y  Santiago, 
no  han  pogut  fer  obrir  els  ulls  a  n’aquella 
,bona  gent  que  resta  encara  avuy  ab  las  ma- 
teixas  ilusions  qu’en  temps  de  Carles  I  ^1 
pretendre  estendre  la  influhencia  espanyola 
pel  nort  d’Africa,  {còm  se  comprèn  que  pu¬ 
guin  capir  ni  tan  sols  escoltar  lo  que  auto¬ 
nomia  significa?  Després  de  tot,  ells  s’hi  tro- 
ban  bé  dintre  d’un  regim  centralisador  y 
uniformista,  perque  aquest  s’adapta  a  la  con¬ 
cepció  universal  qu’ells  tenen  del  Estat;  y 
{Còm  volèu  que  un  poble  que’s  troba  bé  din¬ 
tre  d’un  regim  uniformista,  adopti  una  orga¬ 
nisació  autonomista?  Dintre  d’ella  s’hi  tro¬ 
baria  malament  y  ab  recansa.  El  castellà  té 
per  lema  «esclau  o  amo»,  y  l’autonomia  no 
vol  dir  ni  l’una  cosa  ni  l’altra.  Heusaquí  per 
què  crech  qu’es  pretendre  un  impossible'l 
voler  fer  autonomistas  als  castellans. 

Un’aítra  consideració’m  sugereix  la  dita 
frase.  Si  no  recordo  malament,  el  primer  que 
inicià  aquesta  idea  del  espandiment  de  las 
aspiracions  catalanistas  fou  en  Miquel  S.  Oli¬ 
ver,  al  indicar,  en  una  conferencia  que  donà  al 
«Ateneo  Barcelonès»  la  primavera  passada, 
que  el  Catalanisme  era  ja  massa  gran  pera  Ca¬ 
talunya.  Jo  no  puch  estar  conforme  de  cap  ma¬ 
nera  ab  el  senyor  Oliver.  Jo  crech  que’l  Cata¬ 
lanisme  com  a  moviment  pohtich  es  encara 
tan  petit,  que  dintre  de  Catalunya  tot  just  se 
veu.  No’ns  fem  ilusions,  companys  de  nacio¬ 
nalisme:  decatalanistas  com  cal  n’hi  ha  pochs. 
En  Cambó,  en  una  conferencia  que  donà  a  la 
«Lliga  Regionalista»,  digué  qu’en  totas  las 
causas  nacionalistas  hi  ha  dos  periodes:  el  de¬ 
fensiu,  de  concentració  y  acumulació,  y  l’ofen¬ 
siu  0  d’expansió.  Aquesta  distincio  ns  ho  ex¬ 
plica  tot.  Els  que  volen  catalanisar  Espanya 
creuhen  que’l  moviment  nacionalista  català 
ha  passat  ja’l  primer  període,  y  qu’ara  co- 
mensèm  a  entrar  en  el  segón,  es  a  dir,-  en 
l’espandiment  de  la  vida  catalana,  en  la  ex¬ 
pansió  de  sas  energias,  que  ja’n  tenim  prou 
d’acumuladas  y  ja  ha  durat  massa  pera  se¬ 
gons  qui  el  periode  intensiu.. Y  jo  pregunto 
a  n’aqueixos  senyors:  {hónt  las  amagan, 
d’hónt  las  treuhen  aqueixas  energias  catala- 
nas,  aqueixa  vida  veritablement  nostra,  si 
nosaltres  encara  estèm  quasi  tots  castellani- 


JOVENTUT 


799 


sats.  íQuè'n  saben  del  periode  intensiu  en 
moltas  regions  de  nostra  patria,  si  a  n’ellas 
no  ha  arribat  encara  la  saludable  alenada  de 
las  ideas  redemptoras? 

Pochs,  molt  pochs  n’hi  ha  de  catalanistas 
conscients  y  desinteressats.  Si  no  més  aquí  a 
Barcelona,  qu’es  hont  relativament  abun- 
dan,  els  regionalistas  en  las  últimas  elec¬ 
cions  tingueren  12.000  vots  entre’ls  100.000 
y  pico  de  votants  que  hi  ha,  y  encara  adme¬ 
tent  que  tots  fossin  verdaders  vots  catalanis¬ 
tas,  diguèu  què  representan  12.000  vots  en 
una  ciutat  com  Barcelona.  ^Se’n  deduheix 
per  ventura  que  hi  ha  prou  catalanistas  y 
que  tenim  d’esmersar  %nostras  energías  en 
ferne  més,  no  a  Catalunya,  sinó  a  Saragossa, 
per  exemple?  Jo  crech  que  no.  La  feyna  dels 
catalanistas  es  a  Catalunya,  a  fer  els  fills  de 
nostra  terra  ben  catalans,  y  férloshi  tots, 
sense  preferencias  ni  afalachs  pera  cap  esta¬ 
ment.  Fem  nacionalisme,  y  quan  tots  els 
fills  de  Catalunya  sian  ben  catalans,  no  te- 
mèm,  que  forsosament  vindrà  l’autonomia 
tan  desitjada;  y  vindrà  per  ella  sola,  sens 
haver  de  menester  la  empenta  de  cap  altre 
poble  autonòmich.  Las  càusas  justas  s’impo- 
san  sempre,  ja  per  la  lley  lògica  dels  fets,  ja 
per  rahons  de  justícia,  que  quan  es  necessari 
el  poble  mateix  se  fa. 

Josehp  Poch  y  Feixas 


UN  CAS  DE  HIPERESTESIA 

El  primer  article’l  publicà  en  una  revista 
fundada  per  uns  joves  entusiastas  de  las  no- 
vas  corrents  literarias,  que  deixà  de  sortir 
als  pochs  números  perque  no’s  venia  prou. 
Al  comprar  el  primer  número  d’aquella  re¬ 
vista,  en  Claudi  Llossé  sentí  unas  novas 
ideas  que  naixían  en  sa  imaginació  potenta. 
Un  raig  de  llum  aclari  la  confusió  de  pen¬ 
saments  qu’en  son  esperit  se  barrejavan. 
Una  idea  predominà  ab  més  claretat  sobre 
las  altras  y  lkibsessionà  uns  quants  jorns, 
fins  que’s  trobà  ab  la  ploma  als  dits,  devant 
dels  fulls  de  paper  blanch.  Y  ab  la  seva  lle¬ 
tra  menuda  v  elegant  omplí  els  fulls  de 
frases  ingenuas,  de  paraulas  escullidas  pera 
expressar  aquella  idea,  aquell  argument 
qu’era  la  seva  obra  primera,  la  més  sentida, 
la  més  senzilla,  la  més  jova.  Al  acabar,  firmà 
ab  el  seu  nom  de  jove  desconegut  y  ho  envià 


a  la  revista,  dirigit  al  director.  Al  tercer  nú¬ 
mero  hi  llegi  son  article,  ab  lleugeras  correc¬ 
cions.  El  sumari  era  esplèndit.  Poesías  y 
prosa,  tot  lo  d’aquell  número  li  semblà  de 
mestre.  Eran  joves  tots  els  autors,  y  tots  sen- 
tían  personalment,  ab  algunas  influhencias 
dels  escriptors  moderns;  mes  en  Claudi,  des¬ 
prés  de  llegir  el  seu  article,  el  comparà  ab 
els  altres  y  el  trobà  mereixedor  d’ésser  pu¬ 
blicat.  Y  aquell  número,  pera  ell,  no  perdé 
l’actualitat;  el  veya  llegit  per  altres  joves 
que  sentian  lo  mateix  que  a  n’ell  el  feu  es¬ 
criure;  ell  mateix  se  senti  germà  dels  altres 
autors  quins  trevalis  estavan  publicats  ab  el 
seu,  y  s’aprengué  de  memòria  las  poesias, 
que  repetia  als  seus  amichs  tot  indicàntloshi 
las  bellesas  no  capidas.  Quan  la  revista  sus¬ 
pengué  la  publicació,  ell  malehí  als  igno¬ 
rants  que  no  l’havían  compresa.  L’odi  als 
altres  diaris  y  revistas  qu’ab  las  sevas  sàti- 
ras  l’havían  ensorrada,  no  mimvà  may  en 
ell,  qu'estotxà’ls  números  en  sa  biblioteca, 
rellegintlos  molt  sovint. 

Després  un’altra  revista  li  publicà  varis 
trevalis,  tots  en  prosa.  Y  son  nom  comensà 
a  sentirse  de  boca  dels  joves  escriptors  y  dels 
artistas  anònims.  Feu  coneixensa  ab  poetas 
y  prosistas  que  parlavan  del  Art  y  de  la  Poe¬ 
sia  en  termes  que  li  semblaren  enigmàtichs. 
Lloavan  las  bellesas  desconegudas  dels  lli¬ 
bres,  y  aterravan  els  noms  més  enlayrats. 
Parlavan  de  Tolstoy,  d’en  d’Annunzio  y  d’en 
Zola,  enumerant  las  sevas  obras,  anteposant 
las  unas  a  las  altras  segons  sos  mèrits,  reco- 
manantse  mutuament  la  lectura  de  nous  au¬ 
tors.  En  Claudi  Llossé,  que  coneixia  moltas 
de  las  obras  de  que’s  parlava,  restà  marave- 
11  at  de  las  impressions  que  produhian  en  sos 
novells  amichs.  Feu  el  propòsit  de  rellegir- 
las  pera  veure  si  trobaria  aquellas  bellesas  y 
aquells  defectes  que  li  havian  passat  des¬ 
apercebuts.  Ell  hi  havia  trobat  moltas  quali¬ 
tats,  però  no  sempre  las  mateixas  qu’admi- 
ravan  als  altres.  Comensà  a  llegir  els  mo¬ 
derns,  a  cercarhi  impressions  y  bellesas,  a 
sentir  sa  influhencia  en  els  propis  escrits,  a 
parlarne  ab  els  altres  ab  la  mateixa  llibertat, 
ab  el  mateix  entusiasme  qu’ells.  Y  no  tro¬ 
bant  entre  las  revistas  que’s  publicavan  una 
que  fos  la  expressió  de  sas  ideas,  decidiren 
furtdarne  una,  quin  titul  fou  causa  de  discus¬ 
sions  interminables.  Quan  fou  adoptat  y  de- 


8oo 


JOVENTUT 


cidits  el  preu,  nombre  de  pàginas  y  fins 
l’època  d’aparició,  els  redactors  anaren  a 
trobar  als  grans  mestres,  als  indiscutibles, 
pera  demanalshi  un  article  per  curt  que  fos, 
pera  publicarlo  en  la  revista  nova. 

Aquesta,  que  comptà  ab  més  entusia'stas 
que  suscriptors  y  compradors,  que  fou  mo¬ 
tiu  de  sàtiras  y  desprecis  per  part  dels  joves 
enemichs  y  de  la  indiferència  del  públich 
vulgar  que  la  mirava  exposada  en  els  kioscos 
y  se'n  anava  sense  compraria,  fracassà. 

Els  joves  se  despediren  en  l’ultim  número, 
que  no  fou  el  darrer  dels  compromesos  ab 
els  suscriptors,  clamant  als  Deus  de  la  Poe¬ 
sia  y  del  Art  venjansa  del  públich  ignorant 
y  dels  enemichs  y  detractors.  «Ens  hem  an¬ 
ticipat  al  nostre  temps  egoista  y  calculador; 
nostres  cants  han  ressonat  en  la  buydor  dels 
cranis  sense  cervell;  nostras  ideas  han  sigut 
escarnidas  pels  histrions  a  preu  fixo  v  pels 
eunuchs  e  idiotas,  quina  carcassa’s  desfarà 
ab  nostras  llansadas.  Nostra  revista  no  mor: 
deixa  de  iluhir  un  quant  temps  pera  enllu- 
hernar  dintre  un  any,  potser.  Y  llavors  la 
victorià  serà  nostra,  y  la  Poesia  quedarà 
desi  1  i  urada .» 

En  Claudi’s  consolà  d’aquesta  nova  decep 
ció  en  brassos  d’una  dóna.  Foren  sos  pri¬ 
mers  amors  sensuals;  la  passió  de  la  lu- 
xuria’l  feu  esclau  d’una  dóna  quins  de¬ 
sitjós  de  plaher  eran  insaciables,  Las  sevas 
ideas  fugian,  la  seva  energia  agonitzava;  els 
espasmes  eròtichs  eran  sas  únicas  sensa¬ 
cions.  En  Claudi  estava  malalt,  la  luxuria’l 
matava  poch  a  poch;  un  seu  amich  escriptor 
l’arrencà  un  jorn  del  llit  d’aquella  dóna  y  se 
l’emportà  al  camp,  al  bosch,  pera  que  l’oblit 
vingués.  Y  quan  l’amich  el  cregué  curat,  en 
Claudi  tornà  a  escriure.  Finia  la  seva  pri¬ 
mera  època  y  comensava  la  segona. 

Estimà  a  un’altra  dóna,  a  qui  dirigia  car- 
tas  literarias  qu’ella  no  comprenia.  Era  una 
dóna  vulgar,  una  casada  a  quina  son  marit 
abandonava;  ella  se’n  venjava  llegint  las 
cartas  d’en  Claudi,  orgullosa  de  sentirse  es¬ 
timada  per  un  home  superior.  En  Llossé  li 
enviava  invitacions  pera  vetlladas,  pera  con¬ 
certs;  fins  arribà  a  que  la  convidessin  a  una 
soirée ,  ahont  ella  no  assisti.  Amargament,  en 
Claudi’s  queixava  de  no  sentirse  estimat,  de 
no  ésser  comprès,  de  no  saberla  amorosa 
pera  ell.  Y  ella  tenia  por  de  contestarli,  de 


qu’ell  vegés  sa  vulgaritat,  fins  llavors  igno¬ 
rada.  Sentintse  estimada  y  desitjada  per  un 
jove  escriptor,  ella  ja’n  tenia  prou  pera  fru- 
hir  d’aquella  vida  migrada  y  monòtona  en 
que’s  consumia.  Pregà  en  Claudi  que  fos 
seva  un  jorn,  una  vegada;  que  li  fes  sentir  la 
írescor  de  sos  llabis,  la  tebior  de  son  cos,  el 
foch  de  sas  voluptuosas  manyagas.  Cedi 
ella,  abandonantse  al  jove,  confessantli  son 
amor  senzill  en  luxuriosas  besadas,  pregantli 
que  la  prengués  pera  férsela  seva,  ingènua, 
ignorant  y  verge  d’amor.  Lo  que  no  deyan 
sas  paraulas  ho  expressavan  sos  besos;  la 
grandiositat  de  son  amor  la  extericrisava  son 
cos  tremolant  de  desitj.  Satisfeta  sa  sensua¬ 
litat,  en  Claudi  esperà  d’aquella  dóna  parau¬ 
las  y  sensacions  intimas  que  no  senti.  Lo 
bell,  lo  espléndit  d’ella  era  son  cos;  l’esperit 
era  esclau  de  la  matèria;  el  desequilibri,  que 
feya  exuberants  y  magníficas  las  linias,  de¬ 
primia  la  imaginació,  anulava  las  ideas  y  las 
paraulas.  En  Claudi  ho  comprengué  aviat;  y 
després  d’una  curta  època  d’amor  li  escrigué 
sa  darrera  carta,  despedintsen.  Altra  vegada 
la  decepció’l  despertà  dels  seus  somnis. 

Volgué  oblidar;  f·econstruhir  sas  ideas,  sa 
vida  malalta;  y  viatjà.  Pensà  en  París,  la 
moderna  ciutat  dels  poetas  y  dels  vicis,  del 
amor  y  la  joya;  y  decidí  anarhi  uns  quants 
jorns  pera  viurehi  sensualment  a  las  nits  y 
artísticament  de  dia. 

Paris  fou  pera  ell  una  corroboració  de  mis¬ 
teris  y  de  sensacions  pressentidas.  Las  imat¬ 
ges  ideals  dels  seus  somnis  foren  encarnadas 
en  lot  lo  que’l  voltava.  Las  sevas  visions  dels 
jorns  de  trevall  intelectual  creya  reconéixer- 
las  en  todas  las  escenas  que  a  sos  ulls  se 
presentavan.  Las  vidas  donadas  als  seus  hè- 
roes  literaris,  las  endevinava  reals  en  els 
transehunts  o  en  els  vehins  d’una  taula  de 
cafè.  La  vida’s  presentava  núa  devant  d’ell, 
que  la  desitjava.  La  luxuria  s’oferia  provo¬ 
cadora,  llengotejant  cínicament:  la  luxuria 
era  l’ànima  de  Paris;  se  la  sentia  en  l’ayre, 
en  las  olors,  en  las  paraulas;  se  la  endevi¬ 
nava  en  els  rostres  y  sota  las  robas  luxosas; 
s’infiltrava  pels  ulls-  y  las  orellas;  se  desfeya 
en  la  boca  endolsintla  y  refrescantla;  y  era 
engolida  àvidament,  y  circulava  com  foch 
dintre  las  arterias  y  las  venas. 

Temptadora,  una  dóna  s’agafà  a  son  bràs, 
prometentli  plahers  desconeguts.  Y  ell  se 


JOVENTUT 


801 


deixà  portar  ahont  ella  volgué,  dins  d’un 
cotxe  hont  els  primers  besos  esclataren.  La 
desitjava  més  a  cada  minut  que  passava;  las 
paraulas  y  manyagas  lascivas  incitavan  a  la 
refmada  fruhició  de  las  horas  eròticas  que 
s’acostavan.  La  nit  d’amor  el  feu  abando- 
narse  rendit  en  els  brassos  d'aquella  dòna. 
Intensament  visqué  en  pocas  horas  toda  la 
vida  dels  seus  vint  anys,  de  la  que  havia 
fruhit  tan  poch  temps.  Al  despertar,  ressuci- 
taren  en  ell  las  ideas  y  la  esperansa  de  viure 
complertament  tots  els  seus  jorns  futurs.  La 
dòna  qu’havia  possehit,  y  de  quinas  entra- 
nyas  havia  arrencat  aquella  forsa,  dormia  en¬ 
cara,  mitj  núa,  sobre  las  robas  en  desordre. 
Volgué  pagar  esplèndidament,  y  sols  trobà 
una  moneda  d’or  y  pocas  pessas  en  plata. 
Era  pna  misèria  pera  recompensar  aquell 
servey  inapreciable.  Una  moneda  d’or  a 
cambi  d’una  vida!  Mes  ell  trobà  encara  més 
ridicul  deixaria  en  el  joyer  en  forma  de  copa 
que  contenia  las  joyas  d’ella.  Allò  era  lo  co¬ 
rrent,  lo  que  feyan  tots  els  passants  que  cer- 
cavan  el  plaher;  ell  no  ho  faria  pas.  Ell  volia 
trobar  quelcom  que  reintegrés  aquella  vida 
que  s’emportava:  un  especifich  que  li  faria 
pendre  a  n’ella  mentres  dormís;  un  medica¬ 
ment  més  actiu  que  la  morfina  y  l’èter,  que 
fortifiqués  el  cos  y  l’esperit,  que  inondés  de 
vida  l’ànima  y  la  matèria.  Si  hagués  pogut, 
li  hauria  injectat  la  seva  sang  pera  retornarli 
la  vida  que  l’omplía  a  .vessar.  Volgué  dei- 
xarli  un  recort,  y  després  de  besaria  al  mitj 
del  front,  feu  esforsos  pera  obrirli  la  boca  y 
posar  la  moneda  d’or  entre  sas  dents.  — 
Quan  menys,  compendrà  que  sóch  diferent 
dels  altres  —  pensà.  Mes  ella,  al  sentirse 
mortificada  per  las  mans  d’ell,  obri  els  ulls, 
y  al  donarse  compte  del  propòsit,  esclafi  en 
rialladas.  Li  passà  sas  mans  pels  cabells,  li 
rodejà’l  coll  ab  sos  brassos  nusos,  el  feu  aju¬ 
pir  pera  ferli  un  darrer  bes  als  llabis.  En 
Claudi  l’abrassà  tan  estretament,  qu’ella’s 
queixà  mitj  riallera.  Y  referintse  a  la  causa 
que  la  feu  despertar,  li  preguntà  dolsament, 
ab  una  mica  d’ironia:  — ïEst-ce  qu  on  fait  ça 
dans  ton  pays?  —  Reculli  ell  la  moneda, 
qu’havía  caygut  a  terra,  y  la  posà  hont  ella 
li  indicà.  Obri  la  porta  quan  ella  s’alsava 
pera  vestirse;  y  de  sobte  s’aturà  y  li  demanà 
son  nom.  —  Suzanne  —  respongué  ella,  dis¬ 


tretament.  En  Claudi  obrí  son  llibre  de  me- 
morias,  y  escrigué’l  nom  y  la  data. 

Dels  tres  jorns  passats  a  París  en  Claudi’n 
fruhí  totas  las  horas.  No  visità  ni  un  museu, 
ni  entrà  en  cap  teatre  pera  conèixer  els  actors 
moderns.  Sa  vida  fou  sensual,  son  cos  arros¬ 
segava  a  son  esperit,  els  desitjós  allunyavan 
las  ideas.  Quan  comprengué  que  no  resisti¬ 
ria  més  aquella  vida,  fugi  de  Paris,  prome- 
tentse  tornarhi  pera  conèixer  lo  qu’havía 
rebutjat  inconscientment.  París  fou  pera  ell 
un  lloch  hont  reposar  l’esperit  vensut,  ahont 
anar  ab  el  pensament  y  tornarne  ab  més  for- 
sas  y  més  vida.  Els  tres  jorns  de  febre  erò¬ 
tica^  foren  els  primers  d’una  altra  època  de 
sa  vida:  època  d’entusiasmes  y  de  11  uy ta,  de 
trevall  y  d'esperansas.  Comensà  a  sentirse 
superior,  a  adoptar  una  pose,  y  s’inicià  en  ell 
un  refinament  de  cultura  artística  y  literaria 
que  li  donà  una  personalitat  que’s  definia  en 
tots  sos  actes  y  trevalls  literaris.  En  Claudi 
llegia  molt  y  escrivia  molt  sovint  en  las  re- 
vistas  dels  joves.  Fou  un  admirador  dels  de¬ 
cadents;  d’ells  aprengué  a  escullir  sas  ideas 
entre  las  concepcions  atormentadas,  a  culti¬ 
var  la  forma  que  prenia  giros  intrincats,  a 
triar  las  paraulas  que  millor  expressessin  la 
originalitat  de  sos  temas.  Exagerà  sa  impres- 
sionabilitat  receptora,  que  sabia  trobar  un 
punt  de  vista  desconegut  en  totas  las  mate- 
rias  que  tractava.  Arribà  a  sentir,  a  expres¬ 
sar  naturalment  las  més  refinadas  sensa¬ 
cions.  Dominà  la  forma,  la  feu  esclava  de  sa 
imaginació,  que  creava  ab  facilitat  las  més 
atormentadas  cerebracions.  Son  refinat  ci¬ 
nisme  literari  li  feu  presentar  als  ulls  del 
públich  els  espectacles  més  crudelment  ate- 
rradors,  las  escenas  més  exageradament  im- 
púdicas.  Els  articles  d’en  Llossé  foren  llegits 
àvidament;  els  lectors  patían  al  infiltrarse 
las  paraulas  perversas  y  afalagadoras;  l’ho¬ 
rror  feya  llensar  la  revista,  la  curiositat  la 
feya  rependre.  En  Claudi  possehia  a  sos  lec¬ 
tors,  els  sadollava  de  sas  ideas,  fruhia  ator- 
mentantlos  refinadament  d’un  a  un,  en  en¬ 
cendre  sos  desitjós,  en  hiperestesiar  son 
sensualisme.  Y  els  articles  nous  eran  llegits 
y  tornats  a  llegir  àvidament,  y  els  esperits 
dels  lectors  s’extasiavan  delirant,  y  admira- 
van  al  autor  y  el  malehian. 

En  Claudi  triomfà  y  s’enorgullí  de  sa  victo- 


802 


JOVENTUT 


ria.  Arribà  a  sentirse  ell  mateix  superior  a 
tothom;  s’enlayrà  sobre  sos  amichs  y’s  burlà 
d’ells,  descrivintlos  idealment  ensos  articles, 
féntloshi'  veure  novelas  qu’aludian  a  son 
temperament,  als  seus  defecte9,  a  sos  amors, 
a  sas  ideas.  L’odi  de  sos  amichs  que’s  veyan 
ridiculisats  en  aquellas  llegendas  que'ls  lec¬ 
tors  aplaudían  per  sos  conceptes  v  arguments 
atrevits,  trevallà  per’aterrarlo  literàriament, 
y  la  creuhada  contra  en  Claudi  fou  destruc¬ 
tora.  Ell  se’n  venjà  exagerant  més  la  ironia 
de  sos  articles,  pintant  al  viu  las  passions  de 
sos  antichs  companys,  exposant  al  públich 
sos  vicis,  sas  vidas  intimas.  Ab  son  cerveli 
escorcollador  trobava  escenas  y  frases  tan 
crudels  y  tan  desoladorament  núas,  que  sos 
amichs  no  gosavan  sortir  al  carrer  per  por 
d’ésser  coneguts,  d’ésser  senyalats  com  a 
hèroes  d’aquellas  pàginas.  Y  la  lluyta  fou 
crudel.  Els  joves  se  coaligaren  contra  én 
Claudi,  qu’era  satirisat  per  tot  y  en  totas  sas 
accions.  Se  senyalaren  defectes  a  sos  arti¬ 
cles,  se  criticaren  durament  sos  trevalls,  fins 
s’arribaren  a  confrontar  plagis  més  o  menys 
verosimils.  Y,  tan  ràpidament  com  guanyà 
l’aprobació,  l’interès  del  públich,  en  Claudi 
Llossé  fou  abandonat  entre  las  mitjanías. 

En  Claudi  abandonà  la  lluyta.  Jurà  no  es¬ 
criure  may  més  literàriament.  Y  pera  conso- 
larse  de  la  derrota,  fugi  cap  a  Paris  pera 
trobarhi  la  vida  aymada,  els  tres  dias  de  pla- 
her.  Se  prometé  viure  tan  intensament  com 
pogués,  fruhir  del  amor,  del  art,  no  perdre 
una  hora  de  l’època  futura.  Y  anà  a  París 
resolt  a  trevallar,  a  viure,  a  estimar.  Si  no 
vencia  a  París,  a  Londres,  a  Berlín,  allàhont 
fos,  allà  hont  sos  brassos  poguessin  lluytar, 
hont  la' vida  no  fos  migrada,  hont  se  tingués 
odi  a  la  mort. 

Al  passar  la  frontera  no  girà’ls  ulls  pera 
veure  la  terra  que  deixava.  Mirava  interessat 
las  novas  terras  que  creuhava’l  tren  vertigi¬ 
nosament;  respirava  fortament  el  nou  ayre, 
mirava  llargament  els  paisatges  y  els  pobles 
desconeguts  que's  perdían  al  lluy;  y  una 
nova  vida  enfortia  sos  muscles.  Prop  d’una 
estació,  quan  el  tren  no  marxava  encara  ab 
molta  velocitat,  una  nova  guarda-agullas 
l’encisà.  Y  ell,  treyent  el  cap  fòra  la  finestra, 
la  seguí  ab  els  ulls,  mentres  el  tren  l’allu¬ 
nyava  ràpidament  d’ella.  La  saludà  ab  el 
mocador  blanch  que’l  vent  agitava,  sos  ca¬ 


bells  llarchs  voleyaren  per  son  rostre,  y  ell, 
ab  una  mà  nirviosa,  els  apartà  tirantlos  cap 
enrera,  y  murmurà:  —  Hauré  de  fer  escur- 
sarlos. — 

Octavi  Pell  Cuffí 


PARLEM  DE  SCHUMANN 

En  música  com  en  literatura  y  en  totas  las 
arts  en  general,  no  es  sempre’l  millor  qui 
més  nomenada  y  glòria  obté.  Els  xerrayres, 
els  vanitosos,  els  aduladors  de  las  massas 
indoctas,  els  conreuhadors  del  mal  gust  ge¬ 
neral  són  els  preferits,  els  exalsats,  els  vi¬ 
dents.  Resúm  y  compendi  de  totas  las  vulga¬ 
ritats  admesas  com  a  principis  absoluts  pels 
qui  són  en  gran  nombre,  els  xerrayres  se  re- 
dressan  ab  el  buyt  posat  d’un  pahó  reyal, 
menyspreuhant  als  sinífers,  als  qui  senten 
per  compte  propi;  ells  senten  per  comDte  de 
la  massa,  no  tenen  personalitat,  mes  cobran 
bons  rèdits  de  llurs  parts  pseudo-artistichs. 
La  verbositat  musical  d’un  Rossini  ofega  la 
creació  lenta,  constant,  sòlida,  d’unjohan- 
nes  Brahms,  d’un  Cèsar  Franck,  d’un  Geor- 
ges  Bizet.  Han  de  passar  molls  anys,  han  de 
cambiar  molt  las  cosas  pera  que  la  massa 
emprengui  nous  camins.  Costa  molt  d’ende¬ 
rrocar  las  idolas.  La  lluyta  de  Wagner  y  de 
Zola  contra  la  magsa  es  més  èpica  que  l’ac¬ 
ció  de  Der  Ring  des  Nibelungen  y  de  La  Dè- 
bdcle.  Digueuli  a  un  castellà  neto  qu’en  Béc- 
quer  es  més  poeta  qu’en  Zorrilla  o  qu’en 
Vicente  Medina  val  més  qu’en  Campoamor, 
y  veurèu  quina  resposta  vos  dóna. 

Un  dels  artistas  que  més  han  hagut  de  lluy" 
tar  pera  convertir  en  admiració  (y  això  dins 
d’una  esfera  reduhida)  la  indiferència  del 
públich,  es  el  gran  compositor  saxó  Robert 
Schumann.  Robert  Schumann  es  un  dels 
mestres  més  sincers  qu’han  existit.  Semblava 
escriure  pera  satisfer  un  goig  personal,  no 
pera  conquerir  aplaudiments.  Ohint  sa  mú- 
sica’ls  mestres  populars  arrufavan  el  nas,  els 
crítichs  a  lo  Clément  y  a  lo  Cèsar  Cui,  s’es- 
tremian  d’indignació.  De  llurs  paraulas  po¬ 
dia  deduhirse  que  Schumann  era  pobre  me- 
lodista,  de  migrada  fantasia,  mancat  de 
sentimem,  tot  ell  complicació:  que  violen¬ 
tava  las  sacras  lleys  de  l’armonia  musical, 
que  usava  disonancias  esgarrifosas,  qu’era’l 
violador  d’aquella  diàfana,  clara,  cristal·lina 
closca  qu’envolcalla  tendrament  las  puras 
melodías  de  Haydn  y  de  Mozart.  Si  no  ab 
aquestas,  ab  semblants  paraulas  s’expressa- 
van  els  mestres  populars  y  els  critichs  a  lo 
Clément  y  a  lo  César  Cui. 

Sortosament  Schumann  era  un  esperit  ba¬ 
tallador.  Enfront  dels  vulgars,  arbora'l  penó 
del  Art  purt,  comensant  una  lluyta  enèrgica 


JOVENTUT 


803 


a  favor  dels  preterits  y  dels  oblidats.  Mateix 
que  Ricart  Wagner(son  amich  primerament, 
son  enemich  més  tart)  Schumann  reivindica 
pera  Beethoven  el  lloch  qu’avuy  ja  ocupa: 
Beethoven  es  son  mestre,  sa  guia.  Es  el  pas¬ 
sat,  el  present  y  el  futur  de  la  música.  Y 
Schumann  ab  alguns  companys*  com  ell  en- 
tusiastas,  funda  la  companyia  de  David  ( Die 
Davidsbündler)  (1)  pera  donar  la  batalla  als 
filisteus,  a  tota  la  menestralia  germànica.ado- 
radora  de  Rossini,  menyspreuhadora  de 
Beethoven.  (Y  usèm  el  mot  menestralia  com 
a  esperit,  no  com  estament,  car  hi  ha  menes¬ 
trals  que  poden  donar  llissons  de  bon  gust 
als  grans  senyors). 

Però  Schumann  es  més  que  un  lluytador. 
L’acció  va  acompanyada  de  la  creació.  Y 
aixis  va  venint  al  món  del  Art  una  obra  admi¬ 
rable,  que  viu  y  treu  florida  per  sí  mateixa, 
car  no  necessita  tenors ,  ni  altres  elements 
externs  per’apoderarse  dels  esperits  qu’en  la 
música  hi  senten  encara’ls  preludis  de  la 
lira  del  divi  Orfeu. 

No’ns  hem  proposat  fer  un  estudi  de  l’obra 
complerta  dé  Robert  Schumann.  Es  massa 
grossa  pera  un  article.  A  més  hi  ha  obras 
sevas,  com  el  drama  lirich  Genoveva ,  que 
desconeixèm;  altras,  sas  millors  obras  or- 
questals,  Das  Paradies  und  die  Peri,  Der 
Ròse  Pilgerfahrt ,  Manfred  y  Scenen  aus 
Goethe’s  Faust ,  solsament  las  coneixèm  en 
llurs  transcripcions  pera  piano. 

Parlarèm,  donchs,  y  encara  breument,  del 
Schumann  intim,  del  autor  de  lieder  y  duel- 
ten ,  de  Kinderscenen,  Waldscenen ,  Album- 
blater,  fugen-Album ,  Gesànge  der  Frühe,  etc., 
es  a  dir,  de  las  obras  en  las  quals  el  poeta 
domina  al  pianista,  al  tècnich,  al  virtuoso. 
En  aquest  genre,  Schumann  es  insuperable. 

Las  melodias  de  Schumann  són  obra  d'un 
gran  refinat,  d’un  romàntich  ab  vistas  al  art 
contemporani.  Aixis  veyèm  que  s’avensa  a 
son  temps,  produhintnos,  ab  notas,  emo¬ 
cions  semblants  a  las  que’ns  produheixen 
avuy  poetas  com  Verlaine  y  Dierx  ab  llurs 
estrofas.  Schumann  ens  expressa  maravello- 
sament  aquella  infinida  varietat  de  matisos 
que  presenta  tot  lo  qu’existeix;  sent  totas  las 
gradacions  d’una  emoció,  d’ensà  que  naix  fins 
que  mor:  heusaqui’l  per  què  sas  obras  més 
íntimas  són  refractarias  al  gust  de  la  massa, 
composta  de  cervells  simplistas  que  rebutjan 
el  fecond  esfors  propi,  conduhent  a  l’assimi¬ 
lació  de  las  obras  complicadas.  Las  obras  de 
Schumann  may  seràn  populars. 

Y  no  obstant,  són  plenas  d'emoció  y  de 
sentiment,  de  vida  y  de  bellesa.  Las  melo- 
días  de  Schumann  vibran,  baregan;  dotadas 
d’un  equilibri  maravellós,  may  se  decantan  al 
sentimentalisme  ploraner,  ni  al  baix  prosaís- 
me.  Són  bellas,  d’aristocràtich  cayent  y  de 

(1)  Ab  aquest  mateix  títul  escrigué  XVIII  magní- 
ficas  composicions  píanísticas. 


noble  factura.  No  tenen  la  ingenuitat  de  las 
de  Schubert,  però  las  dominan  com  a  obras 
més  conscients  y  refinadas. 

Schumann  es  el  gran  cantavre  de  la  infan¬ 
tesa  y  de  la  jovenesa.  Son  Album  de  la  Jove- 
nesa  (fugen  Album)  y  sas  Escenas  de  nins 
( Kinderscenen ),  tenen  un  encis  corprenedor, 
tenen  pàginas  d’una  gracia  infantívola  y 
alhora  severa,  adequada  a  despertar  en  els 
cors  dels  noyets  sentiments  nobles  y  gene¬ 
rosos.  Deixant  de  banda’ls  lieder  de  Schu¬ 
bert,  pertanyents  a  un  genre  distint,  ^en 
quina  obra  musical  existeixen  melodias  com 
V olksliedchen  (Cansoneta  popular ),  Erster 
Verlust  (Primer  dolor),  Kleine  Romanze  (Ro- 
manseta ),  Silvesterlied  (Cansó  de  Sant  Silves¬ 
tre] |,  Tràumerei  (1)  (Ensomni),  y  Kind  im 
Einschlummern  (El  nin  adormintse)  } 

Totas  las  obras  petitas  de  Schumann  tenen 
igual  encis:  y  si  alguna  excepció  devèm  fer, 
es  respecte  a  las  Escenas  del  bosch  (  Wald¬ 
scenen ),  excepció,  naturalment,  laudatòria.  El 
geni  de  Schumann  las  omple  d’intensissima 
poesia;  el  gran  romàntich  sab  trobar  nous  as¬ 
pectes  de  bellesa  en  la  natura.  Waldscenen 
es  l’obreta  mestra  de  Schumann,  com  las 
Escenas  peral  Faust  de  Goethe  n’es  la  gran 
obra. 

Molt  més  podríam  allargar  aquest  article. 
Però  en  música,  com  en  tot,  l’estudi  per 
compte  propi  pot  més  que  totas  las  divaga¬ 
cions  al  entorn  de  las  obras  creadas. 

Geroni  Zanné 


cabAs  de  pobre 

Siguèm  lògichs. 

Si  l’qrt  no  consisteix  en  altra  cosa  qu’en 
donar  plaher  als  sentits,  s’ha  de  confessar 
que  la  meretriu  es  superior  al  pintor,  al  es- 
culptor,  al  poeta  y  al  músich,  donchs  ella 
dóna  alhora  linias,  colors,  formas  v  ritme,  y 
un  acte  de  vida  real,  qu’es  erroni  però  que 
no  deixa  d’ésser  un^acte,  y  per  lo  tant  supe¬ 
rior  a  tota  ficció. 

Oli  pera  las  màquinas. 

Lo  agradable  suavisa  la  vida,  però  no  es 
la  vida. 

Els  uns  pensan  en  la  fulla  y  els  altres  en 
el  fullatge. 

La  idea  de  que  l'art  per  l'art  es  una  reali¬ 
tat,  prové  de  la  creensa  antiga  de  que’I  pen- 
ment  era  cosa  radicant  en  el  cervell,  y  el  sen¬ 
timent  cosa  radicant  en  el  cor. 

(1)  Aquest  litd  s’executa  en  els  concerts  ab  el  nom 
francès  de  Reveric. 


804 


JOVENTUT 


Avuy  que  sabèm  qu’abdós  són  producte 
del  cervell,  que  las  ideas  són  el  seu  producte 
superior  elaborat  pel  rahonament,  y  els  sen¬ 
timents  el  seu  producte  inferior  fill  de  la  fe¬ 
blesa  de  la  naturalesa  humana,  podèm  dir 
que  tot  art  ho  es  d’ideas,  y  que’l  nomenat 
art  per  l'art  no  es  altra  cosa  que  l’art  qu’ex- 
teriorisa’ls  productes  inferiors  del  cervell. 

Becos  y  pintamonas. 

El  pintor  que  maneja’ls  colors  ab  la  sola 
pretensió  d'afalagar  els  ulls,  està  a  l’altura 
del  perfumista  y  per  dessota  del  cuyner. 
Donchs  si  ell  sols  tracta  d’impressionar  agra¬ 
dablement  la  retina,  el  perfumista  y  el  cuy¬ 
ner  se  proposan  lo  mateix  respecte  de  la  pi- 
tuitaria  y  del  paladar,  afegintse  al  propòsit 
d’aquest  darrer  la  noble  finalitat  de  fernos 
ingerir  materias  nodritivas. 

Instantani  as  y  pose. 

Els  artistas  purament  descriptius  són  mà- 
quinas  fotogràficas  que  sols  se  diferencian 
entre  ells  per  la  calitat  de  la  construcció.  En 
lo  únich  que  no  s’assemblan  als  aparells  fo- 
togràfichs  es  en  que’ls  hi  manca  V objectiu. 

Tarifa  kilomètrica. 

Els  artistas  purament  descriptius  tindrian 
d’ésser  remunerats  seguint  la  tarifa  dels  fe¬ 
rrocarrils:  amidar  la  distancia  existent  en- 
tre’l  lloch  d'hont  han  extret  sa  obra  y  el  lloch 
hont  es  contemplada  ,  y  pagàrloshi  el  preu 
d’un  bitllet  de  tercera  classe .  ab  des¬ 

compte. 

Llum  de  posició. 

Quan  se  vos  ocorri  malehir  las  genera¬ 
cions  passadas,  mireuvos  el  llombrigol.  Però 
no  obhdèu  que  la  naturalesa  l’ha  posat  ahont 
l’ha  posat  perque,  tot  recordant  las  passadas 
generacions,  no  deixèu  de  mirar  endevant. 

Carn  y  carmel-los...  agres. 

Hi  ha  home  d’aquells  qu’ab  el  pinzell,  al 
coll  prqnen  el  sól  al  Pla  de  la  Boquería,  que, 
ab  el  blanquet  trencat  que  dóna  a  las  cuynas 
y  a  las  arcobas,  produheix  més  alegria  y  fa 
més  vida  que  totas  nostras  patums  y  patu- 
metas  de  pinzell  plegadas.  Però,  en  cambi, 
se’l  paga  ab  tres  pessetas  y  la  gent  se  riu 
d’ell  quan  passa  per  la  Rambla,  mentres  que 
aquells  cobran  per  mils  y  són  respectats  com 
a  sers  superiors. 


Pera.  molts,  l'art,  es  una  plata  de  meren- 
gas. 

Sento  una  mena  de  pietat  immensa  per’ 
tots  aquells  qu’admiran  la  flor  inconscients 
de  que’s  convertirà  en  un  fruyt. 

Un  jorn  me  deya  un  artista  conegut,  a  la 
vista  d’una  dóna  prenys  que’s  passejava: 

— L»Estat  deuria  prohibir  aquests  especta¬ 
cles!  — 

L’imbècil  adorador  de  lo  que’n  diuhen 
forma  pura  (quànt  millor  no  seria  dirne«pura 
forma»!)  era  dels  que  no  poden  compendre 
la  grandiositat  d’una  theoría  de  dònas 
prenys  en  marxa  vers  l’infinit. 

^ Sentimentals ? 

Els  pintors  que  s’indignan  quan  se’ls  hi 
diu  que  la  pintura,  com  tot  art,  déu  expres¬ 
sar  ideas,  si  fossin  lògichs  s’haurían  de  limi¬ 
tar  a  pintar  pedras  y  natura  morta.  No  deu- 
rían  may  pintar  una  testa,  perque  en  la 
expressió  d’una  cara  hi  ha  ideas  que  s’exte- 
riorisan;  ni  cap  part  del  cos,  perque  l’espec¬ 
tador  instintivament  construheix  tota  la 
figura  en  sa  imaginació.  En  absolut:  no 
deurian  pintar  res,  perque  totas  las  cosas 
diuhen  cosas. 

L’art  per  l’art  es  tan  fals,  que  comensa  per 
no  existir.  Per  això  quan  jo  parlo  dels  artis¬ 
tas  purament  descriptius,  me  refereixo  a 
aquells  que’s  limitan  a  expressar  ideas  in' 
feriors. 

De  còm  V art  per  l'art  es  burgès. 

La  naturalesa  ha  fet  que’ls  sexes  contraris 
se- trobessin  bells  pera  que  las  especies  no 
desapareguessin.  La  dóna,  al  hermosejarse, 
ho  fa  instintivament  per’atraure  als  mascles. 
La  burgesia  cristiana  va  fer  corre  qüe  la  be¬ 
llesa  era  un  fi  y  no  un  medi,  després  d’ha¬ 
ver  tractat  inútilment  d’evitar  que  sas  mu¬ 
llers  y  fillas  s’empolaynessin. 

D’aquesta  manera’s  pot  ésser  congregant 
del  Sagrat  Cor,  malehir  als  impúdichs  y 
comprarli  dotze  canas  de  seda  a  la  senyora. 

Es  aixis  també  que  gent  ignorant,  sense 
cap  classe  de  cultura  ni  cap  noció  de  la  vida, 
poden  pretendre-  passar  per  sers  superiors 
un  cop  s’han  après  de  memòria  unas  quan- 
tas  reglas. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


JOVENTUT 


805 


otser  si  que  l’Art  es 
inútil  Però aymèm l’Art 
encara  que  sigui  inútil 
peique  aymèm  lo  bell, 
y...  <;voIèu  res  més  bell 
que  lo  inútil?  Inútils 
las  flors  mentres  són  a 
la  planta  alegrant  els 
vergers;  inútil  el  bosch  que,  si  dóna  pmbra  y 
atràu  las  plujas,  no  ho  fa  pera  ésser  útil, 
sinó  que  l’home  ho  considera  aixis  perque  a 
n’ell  li  aprofita;  inútil  el  riu  mentres  no  li 
pren  aygua  la  resclosa;  inútil  la  terra  verge 
mestres  l’home  no  l’ha  talada,  ni  la  rella  ha 
estripat  el  terròs  ratllantla  ab  solchs  geomè- 
trichs ;  inútil  la  montanya  que  priva  la  co¬ 
municació  en  linia  recta  com  l’home  utilitari 
necessita;  inútil  y  fins  perjudicial  la  tem¬ 
pesta  qu’espanta  ab  sos  trons,  fa  caure  la 
fruyta  avans  de  temps,  malmet  las  cullitas 
ab  sas  pedregadas,  enruna  las  casas,  esber- 
la’ls  arbres  0  mata’ls  homes  ab  son  llamps 
esferehidors. 

Inútil  tot  lo  bell,  que  desseguida  pert  be¬ 
llesa  quan  l’home  pràctich  ho  utilisa,  u  ho 
modifica  pera  servirsen. 

Que  bellas  las  flors  ab  sas  coloraynas  y 
perfums,  eimbrejanlse  sobre  sas  tijas  al  re- 
bre’ls  afalachs  del  oreig!  Que  bella  la  boscu- 
ria,  ahont  el  sól  no  penetra,  plena  de  suaus 
remors  y  de  misteriosa  poesia!  Que  bells  els 
rius  sense  fàbricas  que  torbin  sa  eterna  can¬ 
tarella!  Que  bella  la  terra  aspra  adornantse 
ab  estepas,  farigolas,  bruchs  y  ginesteras! 
Que  bella  la  montanya  gegantina  que  s’aixe¬ 
ca  fins  al  cel  a  besar  els  núvols,  sos  amichs! 
Sas  crestas  y  cims  enlayran  l’esperit,  sas 
vessants  s’adornan  ab  fresca  verdura  rega- 
das  per  las  fonts  murmuradoras...  Que  bella! 
Que  sublim  la  tempesta  ferint  ab  el  llamp  al 
home  miserable,  destruhintli  son  trevall,  es- 
pahordintlo  ab  el  tro,  empobrintlo  ab  la  pedra! 

Y  aquesta  bellesa  immutable  y  certa  que 


trobèm  en  la  natura  mentres  es  inútil,  la  tro- 
bèm  igualment  en  els  homes  inútils:  els  ar- 
tistas. 

L'home  útil,  del  que  també  se’n  diu  home 
pràctich,  es  el  que  talla  las  flors  pera  vèndre- 
las  y  servir  de  fugitiu  ornament;  es  el  que 
talla’ls  boscos  pera  ferne  carbó,  carrils,  casas 
o  vaixells  pera  solcar  el  mar;  es  el  qu’estén 
monòtonas  carreteras  a  través  d’extensos  te¬ 
rritoris;  es  el  qu’extràu  de  las  entranyas  de 
la  terra  metalls  pera  fer  màquinas  de  guerra, 
or  y  plata  ab  els  que’s  malmeten  conciencias 
y  virtuts;  es  el  que  forada  las  montanyas 
pera  dar  pas  a  un  carril,  0  las  enlletgeix  ab 
un  funicular,  o  las  desfigura  ab  la  explotació 
de  pedreras  de  las  que’n  treu  carreus  per’acu- 
mular  casas  sobre  ca':as  y  ferne  ciutats  ab 
carrers  geomètrichs. 

Els  homes  útils  se  fican  en  politica;  si  po¬ 
den,  els  hi  agrada  governar  y  administrar  els 
interessos  dels  altres;  els  homes  útils  trescan 
tot  el  dia  pera  fer  0  ajudar  a  fer  cosas  que 
serveixin,  0  be  dirigeixen  a  altres  que  treva- 
llan,  treyent  més  profit  del  seu  sentit  pràc¬ 
tich.  No  cal  demostrar  qu’en  general  escam- 
pan  la  lletgesa  per  tot  arreu;  y  sovint,  per- 
que’l  seu  cervell  no  arriba  a  més,  al  ensemps 
que  cosas  lletjas  fan  cosas  inútils. 

A  voltas  un  enginyer  fa  un  pont  sobre  un 
riu  pera  passarhi  el  tren,  y  els  passatgers  se 
rompen  el  cap  ab  la  barana;  l’arquitecte  fa 
casas  ahont  s’hi  viu  malament;  el  metge  y 
l’apotecari  esguerran  diagnòstichs  y  medici- 
nas;  el  mestre  ensenya  bestiesas  als  deixe¬ 
bles;  l’advocat  enreda  al  pròxim  tant  com 
pot;  el  governant  sovint  fa  lleys  qu’escam- 
pan  el  desconcert  y  la  misèria  entre’ls  gover¬ 
nats;  y  aixis  els  homes  ulils  van  esguerrant 
cosas  qu’es  un  disgust;  y  lo  pitjor  es  que 
contribuheix  molt  a  que  n’esguerrin  la  idea 
que  tenen  de  que  lo  principal  es  ésser  útils 
a  sí  mateixos. 

Ja  sé  qu’entre’ls  útils  se  té  per  gran  virtut 
el  fer  quelcòm,  y  qu’excusan  sos  erros  dihent 
que’l  que  no  fa  res  no  s’erra  may;  peró’ls 
inútils  creyèm  que  si  els  que  fan  n’esgue- 
rran  gayres,  valdria  molt  més  que  no  fessin 
res.  Pera  ells  la  qüestió  es  fer  quelcòm,  y 
surti  lo  que  vulgui.  D’aqui  ve  que  hi  ha  ho¬ 
mes  tan  útils ,  que  serveixen  pera  tot;  no 
cal  dir  que  són  els  més  ineptes,  y  decidida¬ 
ment  els  més  perjudicials. 


8o6 


JOVENTUT 


En  quant  als  inútils,  als  qu’en  major  o  me¬ 
nor  grau  considero  artistas,  sigui  en  Filoso¬ 
fia,  sigui  en  Politica,  sigui  en  Bellas  Arts, 
psicològicament  són  els  més  bells  dels 
homes  (i). 

En  Filosofia  val  molt  més  lo  qu’endevinan 
y  sugereixen  que  lo  que  veuhen;  en  Politica 
no  ocupan  may  el  poder,  adoran  l’Ideal  pur 
y  sense. màcula;  en  Art,  ennobleixen  la  vida. 

Allà  hont  van  ells,  la  natura’ls  somriu 
amorosa:  són  seus,  són  sos  verdaders  fills; 
ells  la  comprenen,  l’ayman  com  l’infantó  a 
sa  mare;  sa  petja  lleugera  guimba  a  las  altu- 
ras  desd'hont  fruheixen  a  ple  pulmó  del  ayre 
pur  que  no  baixa  may  a  la  ciutat  utilitària, 
se  banyan  de  llum  de  sól  el  cos  y  l’esperit,  y 
cantan,  cantan  intensament;  s’acordan  ab  el 
remoreig  de  las  boscurias,  y  ab  la  veu  argen¬ 
tina  de  las  fonts,  y  ab  els  dolsos  refilets  dels 
aucells,  y  la  veu  els  puja  del  cor  als  llabis  y 
s’uneix  a  las  infinitas  veus  de  la  natura  que 
no’s  cansan  may  d’entonar  l’himne  etern 
que  canta  hosannas  a  la  Vida. 

Sebastià  Junyent 


LLIBERALS  DE  MOTLLO 

Quan  s’arriba  a  certa  edat,  sembla  que  las 
ideas  se  petrifiquin  y  que’l  raciocini  s’estan¬ 
qui;  y,  malgrat  el  medi  ambient,  y  la  vitali¬ 
tat  de  las  novas  orientacions  intelectuals  y 
politicas  dels  temps  moderns,  la  gent  de 
l’avior  continua  impertorbable,  com  si  res 
hagués  passat  al  seu  entorn,  pensant,  vivint 
y  parlant  del  mateix  modo  que’s  pensava, ’s 
vivia  y’s  parlava  en  las  llunyanas  èpocas  de 
la  seva  joventut  florida. 

Aquest  fenomen,  que  no  es  d’ara,  ni  es 
d’avans,  sinó  qu’es  de  sempre,  demostra  que 
fatalment  l’home  es  fill  del  seu  temps,  de  la 
seva  joventut;  y  que  sols  a  comptadissims 
esperits  superiors  els  es  factible  prorrogar 
indefinidament  aquesta  joventut,  estudiant, 
assimilantse  y  renovant,  d’una  manera  evo¬ 
lutiva,  ideals  y  sistemas  contínuament  nous 
y  oposats,  que  si  un  dia  són  flamants  y  no- 
víssims,  igual  que’ls  homes  envelleixen  y’s 
desacreditan  ab  el  transcurs  dels  anys  y  ab 
la  competència  de  lo  més  nou  y  de  lo  més 
jove. 

(i)  Entre  las  dònas  las  més  inútils  acostuman  a 
ésser  físicament  las  més  bellas. 


Totas  aquestas  consideracions  se’ns  acu- 
den  sempre  que,  discutint  ab  nosaltres  al¬ 
gun  vell  federal  d’aquells  que  de  bona  fe 
s’han  arribat  a  creure  que  l’autónomisme  era 
cosa  poch  menys  que  desconeguda  avans  de 
que’ls  seus  prohoms  la  descubrissin,  ens  surt 
ab  l’estirabot  de  que  sense  la  República  no 
hi  ha  progrés,  civilisació,  ni  autonomia  pos¬ 
sibles. 

Y  es  que,  a  pesar  de  la  seva  bona  volun¬ 
tat  y  dels  seus  afanys  de  modernisarse,  no 
poden  sustreures  a  la  influhencia  del  seu  lle¬ 
vat  de  federals  de  La  Gloriosa;  y  per  més 
que  s’esforsin  en  aparentar  que  s’han  arribat 
a  compenetrar  de  las  aspiracions  novellas, 
sempre,  tart  o  d’hora,  han  de  descubrir  el 
punt  flach  de  sas  rancias  preocupacions  d’es¬ 
cola,  y  fer  ostensible  que  sota  la  simpàtica  y 
lliberal  cobertora  d’un  autonomisme  positi¬ 
vista  y  a  la  nort-americana,  hi  glateix,  mal- 
gré-lui,  l’ignocent  federal  del  Programa  del 
22  de  Juny  de  1894. 

Es  realment  dolorós  veure  federals  que 
tant  se  vantan  de  professar  ideals  moderns, 
com  els  senyors  Pi  y  Suner  y  Roig  y  Ar¬ 
mengol,  fent  manifestacions  tan  mansas  y 
tan  de  la  velluría  com  las  que  varen  fer  dits 
senyors  en  la  vetllada  ab  que  «Catalunya 
Federal»  va  commemorar  el  tercer  aniver¬ 
sari  de  la  mort  d’en  Pi  y  Margall.  Y  es  do¬ 
blement  dolorós  pera  nosaltres  qu’hem  tin¬ 
gut  a  honor  veure  favoridas  las  planas  de 
Joventut  ab  la  coloboració  del  senyor  Pi  y 
Suner;  quin  senyor,  constantli  com  li  consta 
que  nosaltres  y  molts  com  nosaltres  no  som 
ni  serèm  may  reaccionaris,  es  de  suposar 
que  sols  per  una  lleugeresa  disculpable  en  el 
calor  de  la  improvisació  diria  que’l  Catala¬ 
nisme  es  un  moviment  retrògrado  y  burgès; 
puig  de  no  ésser  aixís,  suposaria  per  part 
seva  una  mala  fe  incomprensible,  0  un  radi¬ 
cal  cambi  de  criteri  en  qui  com  ell  s’havia 
acostat  a  nosaltres  pera  fer  nacionalisme  ca¬ 
talà. 

Es  una  veritable  deria  la  que  tenen  aquests 
bons  federals  per  la  República.  Pera  ells  la 
forma  republicana  es  una  mena  de  cinturón 
elèctrico ,  que  tot  ho  guareix  y  que  tot  ho  vi- 
gorisa.  La  necessitat  de  que  tols  els  catala- 
nistas  d’ideas  democràticas  ingressèm  en  el 
sanatori  polítich  de  «Catalunya  Federal»,  y 
ens  declarèm  republicans,  y  ens  subjectèm  al 


JOVENTUT 


807 


clàssich  tractament  del  Programa  del  22  de 
Juny  de  /S94,  es  una  mania  que  ningú  els  hi 
pot  treure  del  cap. 

«Els  catalanistas  són  conservadors  y  reac¬ 
cionaris,  donchs  l’única  manera  de  lliberali- 
sarse  consisteix  en  declararse  republicans», 
varen  dir  candorosament  els  senyors  Pi  y 
Suner  y  Roig  y  Armengol;  aparentant  no 
compendre  que  pugui  haverhi  moviments 
socials  perfectament  radicals  y  progressius 
sense  necessitat  de  dirse  republicans,  y  obli- 
dantse  de  que  no  es  la  predilecció  per  una 
forma  de  govern,  mudable,  efímera  y  super¬ 
ficial,  lo  qu’ha  determinat  may  els  graus  de 
lliberalisme  y  d’obscurantisme  d’un  partit 
politich;  donchs  pot  haverhi,  y  en  la  vida 
real  hi  ha,  molts  reaccionaris  que’s  diuhen 
republicans,  y  molts  lliberals  per  quins  res  0 
quasi  res  significa  la  forma  republicana. 

Y  es  que  aqueixos  venerables  federals  no 
poden  arribar  a  capir  que  l’ésser  avensada  (!) 
0  reaccionaria  (fi)  una  causa  política,  no 
depèn  de  cap  nom,  ni  de  cap  forma  de  go¬ 
vern,  sinó  que  depèn  tan  sols  de  l’antigor  o 
de  la  joventut  de  la  gent  y.de  las  ideas  que 
la  integran. 

Y  posadas  las  cosas  en  aquest  terreny,  y 
sentadas  las  anteriors  premisas,  cal  deduhir- 
ne  la  conseqüència  de  que,  concedint  que 
foren  els  antichs  federals  els  qui  varen  donar 
al  Catalanisme  las  primeras  llissons  de  par¬ 
ticularisme  y  d’autonomia,  no  serà  pas  el 
nucleu  federalista’l  que  representarà  actual¬ 
ment  la  tendencia  progressiva  y  lliberal  del 
autonomisme  català,  sinó  que  per  la  ranció 
y  la  prioritat  dels  seus  principis,  y  per  la  ve- 
nerabilitat  de  la  seva  gent,  mal  que’ls  hi 
pesi,  es  precís  reconèixer  que’ls  represen¬ 
tants  del  autonomisme  moderat,  conservador 
y  antiquat,  són  ells,  els  autonomistas  (?)  de 
la  República ,  els  dels  Pacte  de  Tortosa ,  els 
del  Programa  del  22  de  Juny.  Són  els  nos¬ 
tres  precursors,  són  els  nostres  mestres,  són 
els  nostres  vells. 

El  nostre  ilustre  precursor  en  Pi  y  Mar- 
gall,  el  gran  apòstol  del  federalisme,  tin¬ 
gué  la  desgracia  d’estar  voltat  sempre  de 
sectaris,  y  de  que  cada  una  de  las  figuras 
del  seu  partit  no  passés  d’ésser  un  pobre 
home.  Per  això  no  han  anat  enlloch  els  fe¬ 
derals  d’Espanya.  Y  en  veritat,  no  podia  suc- 
cehir  altra  cosa:  perque  si  els  que  passan 


entre  ells  per  intelectuals  com  en  Pi  y  Suner 
se  conduheixen  com  infelissos  sectaris,  y  els 
que  passan  per  capdills  com  en  Vallès  y  Ri¬ 
bot  se  mostran  ambiciosos  vulgars,  <qué  ha. 
de  fer  el  desgraciat  poble  ignorant,  embrutit 
y  condempnat  a  ésser  massa  perpetuament 
per  aqueixos  lliberals  de  motllo? 

Per  això  lo  més  que  podèm  fer  en  son  bé 
es  dirloshi  vells:  pobres  vells  que  rapapiejan 
y  que  ja  han  fet  a  tots. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


REVISTA  DE  REVISTAS 

Forma  (Barcelona.)  Publica  en  son  nú¬ 
mero  darrer  trevalls  ben  interessants,  en 
francès  y  català:  com  La  forma ,  per  G.  Mar¬ 
tínez  Sierra;  El  tramvia  de  l'Alhambra,  per 
M.  U.;  Museu  ideal  d'art  espanyol ,  per  J.  Pi¬ 
joan;  y  Las  iglesias  espanyolas,  de  rajola: 
ilustrat  aquest  darrer  trevall  ab  notables  vis- 
tas  de  monuments  antichs  com  las  iglesias 
de  Sant  Tirs  y  Sant  Llorens,  de  Sahagún, 
Santa  Maria  de  la  Lugareja  (Arévalo),  torre 
de  Sant  Martí  (Terol),  idem  de  la  iglesia  de 
Santiago  (Daroca),  idem  de  la  iglesia  de 
Omnium  Sanctorum  (Sevilla),  porta  de  la 
iglesia  de  Palos,  claustre  de  la  Ràbida,  inte¬ 
riors  de  las  iglesias  de  Sant  Miquel  de  Ol¬ 
medo  y  de  Santiago  del  Arrabal  (Toledo),  y 
absis  de  la  iglesia  de  Sant  Andreu,  de  Cué¬ 
llar.  També  hi  ha  en  aquest  número  hermo- 
sas  vistas  de  l’Alhambra,  la  joya  de  l’arqui¬ 
tectura  musulmana  que  rahons  de  progrés 
material  posan  avuy  en  perill,  per  lo  menys 
en  lo  que  respecta  a  son  medi  ambient ,  ja 
que’s  tracta  de  ferhi  arribar  un  tramvia  eléc- 
trich.  Ademés  hi  ha  en  aquest  número  de 
Forma  varias  artisticas  reproduccions  d’obras 
del  Greco,  d’en  Junyent  (Olaguer),  d’en  Tor¬ 
né  Esquius,  de  Smith,  d'en  Casas,  etc. 

Revista  Ibérica  de  Ex  libris  (Barcelona). 
S’ha  publicat  el  quadern  quart,  ab  el  que’s 
clou  el  primer  volúm  d’aquesta  importantís- 
sima  revista,  sens  dubte  la  primera  en  son 
genre  que  veu  la  llum  a  Espanya.  En  el  text 
d’aquest  quadern  s’hi  llegeixen  trevalls  de 
Adolpho  Loureiro,  Pablo  Gonzàlez  Munoz, 
Víctor  Oliva,  Doctor  Schulze  y  R.  Miquel  y 
Planas.  La  ilustració  es  esplèndida,  essent 
remarcables  varis  ex  libris  antichs  y  altres  de 
moderns  deguts  a  en  Riquer,  en  Triadó,  etc. 
Es  complertissim  l’inventari  d'ex  -libris  ibè- 
richs  que  s’acompanya. 

Universitat  Catalana  (Barcelona).  El  nú¬ 
mero  7  d’aquesta  important  revista  d’educa¬ 
ció  nacional  conté  trevalls  de  Ramón-Beren- 
guer  Pella,  P.  Borràs,  etc.;  traduccions 
d’obras  de  Ruskin,  Verhoeven  y  lord  Ave- 
bury;  un  extracte  de  las  vuyt  importants  con- 


JOVENTUT 


808 

fererencias  que  al  inaugurarse  las  tascas  dels 
«Estudis  Universitaris  Catalans»  donà  al 
Ateneu  el  doctor  Rubió  v  Luch;  y  nodridas 
seccions  de  bibliografia  y  de  notas  varias, 
que  reflexan  en  general  el  moviment  intelec- 
tual  català. 

Butlletí  del  « Centre  Excursionista  de  Cata¬ 
lunya »  (Barcelona).  En  el  número  correspo¬ 
nent  al  prop  passat  mes  d’octubre’s  continua 
la  publicació  de  la  La  Excursió  al  Ripollès y 
Alts  Bergadà  y  Cardoner ,  y  de  la  descripció 
geològica  e  històiica  de  Lo  Vallès,  per  Nor- 
bert  Font  y  Sagué.  Els  grabats,  pulcres  com 
de  costum,  reproduheixen  varias  escullidas 
vistas  del  Pedraforca. 

Revue  de  Provence  (Marsella).  Publica  un 
extens  trevall  del  capouliè  Pere  Devoluy 
A  propòsit  de  la  reforma  dels  estatuts  fili- 
brenchs ,  sobre  quina  reforma  s’interposa- 
ràn  moltas  esmenas  pròximament,  segons 
sembla. 

L' Européen  (París).  Le  Courrier  Européen 
(idem).  Heusaqui  una  revista  de  fama  euro¬ 
pea  partida  por  gala  en  dos ,  com  digué  l’ul¬ 
tra  romàntich  y  ultra-cursi  Espronceda.  Molts 
y  molt  valiosos  elements  de  L’ Européen,  co- 
manats  per  son  redactor  en  cap  en  Louis 
Dumur,  s’han  separat  de  dita  revista  fun- 
dantne  un’altra  similar,  titulada  Le  Courrier 


ELS  TEIXIDORS  IMAGINARIS 

1 

Prop  l’alta  xemeneya 
qu’escup  al  cel  el  fum  que  li  vomitan 
sas  entranyas  de  foch,  s’alsa  la  fàbrica: 
té  immensos  soterranis,  quadras  llargas, 
hont  entre  llum  incerta 
y  polsinas  infectas,  se  bellugan 
estranvas  maquinarias  complicadas, 
com  monstres  retorcentse  en  sos  desvaris 
tot  obehint  la  voluntat  humana 
que  domina  la  forsa 
brutal  e  inconscient  de  la  matèria 
que  la  fornal  immensa  desenrotlla. 

Allí  noyas  hermosas 
de  finas  mans  y  rossas  cabelleras, 
delicadas  com  llirs  de  la  campinya, 
y  mares  anguniosas,  sempre  atentas 
als  fi  llets  qu’lian  deixat  dormits  a  casa, 
y  joves  de  brahó  y  vellets  decrèpits, 
van  teixint  fil  per  fil  la  rica  tela, 
la  seda  de  gran  preu,  la  bella  randa, 
las  blondas  capritxosas  y  las  cintas 
que  mastegant  va’l  monstre  y  vomitantho 
com  harpias  creyentàs  que  prengueren 
sos  dons  maravellosos  a  las  fadas. 

No  la  duràn  pas  ells  tanta  riquesal 
Quan  en  las  nits  d’hivern  ells  s’arracerin 
a  las  fredas  parets,  y  ab  vells  pellingos 
tapin  las  sevas  carns,  ]gent  miserable!, 
en  soirées,  en  funcions  y  en  grans  visitas 
altra  gent  de  prosapia  y  de  fortuna 
cubriràn  el  seu  cos  d’abrichs  de  seda, 


Européen,  que  res  té  qu’envejar  a  la  pri 
mera.  En  el  consell  de  direcció  d’una  y  altra 
hi  figuran  las  mateixas  personalitats  litera- 
rias,  y  la  competència  qu’entre  abdugas  s’es¬ 
tableix  no  podrà  menys  de  traduhirse  en  un 
considerable  aument  d’informació,- qu’es  una 
mena  de  febre  moderna.  Le  Courrier  Euro¬ 
péen  ha  publicat  fins  ara  4  números,  llegintse 
en  un  d’ells  un  trevall  del  cèlebre  Bjòrnson 
sobre  La  hipocresia  de  la  pau.  Per  sa  part 
L' Européen  procura  sostenir  el  pabelló  om¬ 
plint  sas  columnas  ab  notables  trevalls  d’au¬ 
tors  de  fama  europea.  Aquí  en  tenim  moltas 
de  botigas  y  botiguetas:  Paris  es  més  gran 
y  en  té  més  encara.  Corresponèm  a  la  visita 
de  Le  Courrier  Européen,  que  segons  diu  ve 
a  trevallar  per  la  liberation  des  nationalitès 
opprimées,  establint  el  cambi  ab  aquesta 
nova  y  notable  publicació. 

Entre  altras  publicacions  rebudas,  esmen- 
tarèm  els  darrers  números  de  la  Revista  So¬ 
cial,  Vida ,  La  Ilustració  Catalana,  Hojas  Se- 
lectas.  El  Diluvio  Ilusirado,  Arquitectura  y 
Construcción ,  L’Art  del  Pagès,  Catalunya 
Artística  (Barcelona);  La  Alhambra  (Gra¬ 
nada);  Mercure  de  France,  Renaissance  Latine 
(Paris);  Novy-Kull  (Praga);  La  Lectura,  Nues- 
tro  Tiempo  (Madrid);  etc. 

Lluís  Via 


de  cintas  capritxosas  y  de  randas 
que  per  ells  van  teixir  obrers  y  harpias. 

II 

Al  redós  del  cloquer  que  al  cel  s’enlayra 
omplint  l’espay  de  vibracions  hermosas 
que  penetran  al  cor  y  el  reconfortan 
ab  la  forsa  y  el  pin  del  vibrant  bronso, 
la  esglesia  estén  sas  naus  misteriosas 
plenas  de  quietut  y  de  vells  símbols, 
d’opacas  lluminarias,  de  murmuris, 
de  colors  apagats,  de  grisas  ombras, 
de  vidres  de  colors  per  hont  se  filtra 
la  llum  fent  ressaltar  santas  imatges, 
y  d’ombras  que  nasqueren  fa  vint  sigles. 

Convocats  els  creyents  sota  las  voltas, 
tot  aborrint  las  terrenals  miserias 
que  Deu  creà  per  castigar  al  home 
tacat  per  no  obehir  sa  veu  divina, 
ab  sos  resos  y  prechs  y  lletanías 
se  van  teixint  celestials  coronas 
ab  resplendors  de  llum,  randas  de  glòria, 
y  mantells  plens  d’estrellas  resplendentas. 
y  franjas  d’or  y  de  divinas  perlas 
qu’han  de  lluhir  un  jorn  allà  a  la  glòria. 

Teixidors  d’ilusions  y  de  quimeras 
qu’en  santa  pau  anèu  seguint  la  tasca 
sense  ni  un  ronch,  ni  un  crit,  ni  una  blasfèmia, 
y  gosèu  y  daliu  pera  lluhirla 
com  justa  recompensa 
a  vostra  fe  sagrada  : 

quànt  més  felissos  sóu  que’Js  miserables 
que  sufrint  irredempts  tota  sa  vida, 
van  teixint  sens  parar,randas  y  las  sedas 
que  jamay  lluhiràn  sas  carns  esclavas! 

JOSEPH  Aladern 


JOVENTUT 


NOVAS 

Pròxim  a  cloures  el  present  volum  de  Jo¬ 
ventut,  repartim  ab  aquest  número’l  Pros¬ 
pecte  de  nostre  periòdich  pera  1905. 

Ens  manca  espay  pera  dar  compte  de  tots 
els  actes  qu’en  honor  d’en  Piy  Margall  s’han 
celebrat  aquests  dias  per  diversas  entitats 
federals  y  catalanistas  en  commemoració  del 
tercer  aniversari  de  la  mort  d’aquell  gran 
home.  Esmentarèm  tan  sols  el  que  tingué 
lloch  en  el  local  del  «Progrés  Autonomista», 
ahont  feren  us  de  la  paraula’ls  senyors  Ma- 
nén,  Regàs  y'Gibert,  del  «Progrés»;  Manau, 
del  « Aplech  Catalanista»;  Tona,  Roig  y 
Pruna;  y  Pujulà  y  Vallès,  de  Joventut.  Ens 
ocupém  especialment  d’aquesta  vetllada  per- 
que  en  ella  foren  varis  els  oradors  que  refu¬ 
taren  las  afirmacions  fetas  fa  pochs  días 
pels  senyors  Pi  y  Suner  y  Roig  y  Armengol 
respecte  al  Catalanisme.  Parlant  d’en  Pi  y 
Margall,  nostre  company  Pujulà  digué  que 
si  a  Madrid  tenen  el  seu  cadavre,  aquí  tenim 
el  seu  esperit.  Demostrà  qu’en  Pi  y  Margall 
tenia  un  Deu:  el  70,  més  ample  y  no  tan  mi¬ 
grat  com  el  d'aquells  senyors  catalanistas 
que  rebaixan  al  mestre  perque  no  practicava 
en  el  catolicisme.  Probà  qu’en  Pi  y  Margall 
sols  era  republicà  condicionalment,  y  que’ls 
que  diuhen  que’l  Catalanisme  ha  d’ésser  repu¬ 
blicà  fan  pecat  d’ignorancia  perque  desconei¬ 
xen  la  essencia  del  nacionalisme,  y  d’enda¬ 
rreriment  perque  s’aturan  en  una  forma  forsa 
endarrerida  pera  la  constitució  del  poble. 
Foren  ovacionadas  las  paraulas  que  digué 
recordant  una  proposició  humorística  del 
company  Pompeyus  Gener  pera  quan  els  in- 
duslriosos  catalanes  siguém  autònoms. 

També  foren  ovacionats  els  altres  oradors, 
un  dels  quals,  el  senyor  Gibert,  recordà  las 
paraulas  pronunciadas  per  en  Pi  y  Margall 
en  els  Jochs  Florals  de  1901,  comparantlas 
ab  las  pronunciadas  per  certs  federals  en  una 
vetllada  recent,  y  dihent  que  si  en  Pi  tornés, 
els  hi  arrencaria’l  programa  dels  dits,  fentne 
hereus  als  catalanistas  y  als  veritablement 
federals  que,  autonomistas  avans  que  tot,  se 
preocupan  de  coadjuvar  al  nacionalisme  ca¬ 
talà.  La  conccrrencia  fou  nombrosíssima,  y 
sorti  altament  complaguda  de  las  ideas  que 
s’exposaren. 

Lo  mateix  que  digueren  els  amichs  Pujulà 
y  Gibert  en  la  vetllada  del  «Progrés  Autono¬ 
mista»  refutant  els  titllats  de  reaccionari  y 
de  burgès  que’ls  federals  senyors  Pi  y  Suner 
y  Roig  y  Armengol  aplicaren  dias  enrera  al 
Catalanisme,  pot  objectarse  a  lo  exposat  per 
»don  Manel  Marinel-lo  en  dos  articles  publi¬ 
cats  en  Las  Nolicias. 

Ja  pica  en  historia  l’empenyo  que  tenen 
aqueixos  senyors  en  jugar  a  avensats  y  a 
conservadors.  Aquestas  divisions  ja  no  són 


809 

del  nostre  temps,  cauhen  de  vellas  y  cor- 
cadas;  donchs  pot  haverhi  e  hi  ha  molts 
catalanistas  d’ideas  maduras  que  no  accep¬ 
tin  en  tota  sa  integritat  las  Bases  de  Man¬ 
resa,  y  molts  catalanistas  lliberals  que  no 
creguin,  ni  de  molt,  que  la  forma  republica¬ 
na  sia  l’última  paraula  de  lo  nou  y  lo  progres¬ 
siu.  Que’s  desenganyin  aqueixos  senyors,  y’s 
deixin  de  semblants  caborias,  que  si  es  molt 
dispensable  que  preocupessin  als  candorosos 
catalans  de  trenta  anys  enrera,  es  completa¬ 
ment  inexplicable  qu’encara  tinguin  qui  las 
defensi  en  l’època  actual. 

No  es  el  Catalanisme  cap  mirall  pera  cas- 
sar  alosas;  no’ns  hem  de  dir  monàrquichs 
pera  fernos  nostras  las  classes  acomodadas, 
ni  republicans  per’atràurens  els  obrers.  Y 
això  no  vol  dir  que  cada  nucleu  y  cada  indi- 
viduu  careixin  de  llibertat  pera  declararse, 
si  tal  es  son  gust,  monàrquichs  0  republi¬ 
cans.  Posats  en  ralternativa  y  no  haventhi 
necessitat,  lo  probable  seria  que  no’s  decla¬ 
ressin  ni  una  cosa  ni  l’altra.  A  nosaltres  ab 
això  de  las  formas  de  govern  ens  passa  lo 
que  ab  las  religions,  cjtae  no  som  de  cap  y 
aixís  veyèm  las  ventatjas  y  els  inconvenients 
de  totas  y  de  cada  una.  Encara  no  som  allà 
hont  anèm.  Que  Catalunya  sia  autònoma,  y 
ens  dirém  ultra-republicans  si  creyém  que 
aquesta  forma  de  govern  respon  al  bé  de  la 
terra.  Es,  donchs,  el  govern  cosa  oportunista- 
que  va  bé  segons  còm  y  segons  a  qui.  Cal 
examinarho  d’aprop  y  pendre  bé  la  mida, 
com  tot  sastre  que  vulgui  tallar  un  vestit  a 
conciencia. 

Aixís  a  priori ,  ab  teorías  solas,  ab  lliber¬ 
tats  de  pura  fórmula,  ab  política  xorca,  ab 
bandos  del  més  pur  bisantinisme  que  corcan 
encara  a  Estats  moderns  com  Fransa  en  sas 
entranyas,  no  se’l  educa  pas  al  poble,  ni’s  fa 
individualisme,  ni  per  lo  tant  verdader  na¬ 
cionalisme.  No  es  aixís  com  s’han  d’acabar 
els  crims  de  lesa-humanitat  del  Vell  Món,  ni 
còm  s’han  d’aplacar  els  odis  de  classes,  ni 
disminuhir  las  desigualtats  avuy  irritants 
pera’ls  desheretats  de  la  fortuna.  Ja  n’hem 
format  prous  de  remats  ab  llurs  respectivas 
marcas,  fentlos  belar  estúpidament  entorn 
de  qualsevol  amigo  del  obrer o  eregit  en  pas¬ 
tor.  No  n’hi  donguém  tants  de  falsos  idealis¬ 
mes  al  poble,  donguemli  més  instrucció, 
femlo  apte,  eduquém  son  individualisme  faci¬ 
litant  la  emancipació  econòmica  dels  esclaus 
del  trevall  mitjansant  son  propi  esfors  ; 
anemlos  acostant  d’una  manera  pràctica 
a  la  solució  de  la  pavorosa  qüestió  social, 
causa  y  origen  de  tantas  altras;  y  allavors, 
quan  l’acció  política  sia  sols  filla  d’un  més 
satisfactori  y  equitatiu  y  culte  estat  social, 
podrém  discutir  ab  els  senyors  Pi  y  Suner, 
Roig  y  Armengol  y  Marinel-lo,  si  estèm  per 
la  república,  per  la  monarquia  0  per  la  lluna 
de  València. 


JOVENTUT 


8lO 

El  dia  30  del  prop  passat  novembre  la 
Unió  Catalanista  donà  un  meeting  de  propa¬ 
ganda  en  el  poble  de  Borràssà,  quins  vehins 
escoltaren  ab  gran  interès  y  aplaudiren  ab 
ver  entusiasme  las  doctrinas  catalanistas,  ex- 
posadas  pels  senyors  Comas,  Gallostra,  Pre- 
sas)  Casellas,  Marti,  Llorens,  y  Martí  y  Ju¬ 
lià,  que  resumí  els  discursos  com  a  president 
de  la  Unió.  L’acte  haurà  resultat,  segons 
se  ns  diu,  forsa  profitós  pera  la  causa  de  Ca¬ 
talunya  ,  donchs  aquell  poble  aprobà  en 
un  tot  las  ideas  exposadas  pels  expediciona¬ 
ris,  y  segons  sembla  ja’s  tracta  de  fundarhi 
unà'entitat  catalanista. 

Per  malaltia  (afortunadament  no  grave)  de 
nostre  company  el  crítich  teatral  de  Joven¬ 
tut,  aquesta  setmana’ns  veyém  impossibili¬ 
tats  de  publicar  crònica  de  teatres.  La  me¬ 
diocritat  de  las  obras  darrerament  estrena- 
das  farà,  no  obstant,  menys  sensible  la  manca 
d’en  Tintorer,  a  qui  treyém  de  sobre  fevna 
amohinosa,  especialment  per  lo  que  toca  a 
Romea,  ahont  s’ha  estrenat  un  drama  anti¬ 
quat  y  dolent,  original  del  senyor  Bordas,  al 
mateix  temps  qu’ha  presentat  sa  dimissió  un 
autor  jove  y  de  fama,  l’Ignaci  Iglesias,  qu’ha 
retirat  totas  sas  obras.  No  sabèm  si  a  horas 
d’ara  s’ha  arreglat  la  cosa.  Vents  d’hivern, 
vents  fatals  bufan  pera’l  teatre  Romea.  Si 
fóssim  castellans  auguraríam  que  se  li  pre¬ 
para  mala  cuesta  de  enero.  L’art  va  emigrant 
d’aquella  botigueta,  hont  el  dia  menos  pen¬ 
sat  l’amo’s  quedarà,  escalfantse  prop  del  bra¬ 
ser,  tot  sol  ab  els  quatre  botiguers  rancis  del 
vehinat,  presidits  per  en  Xaró.  Perque’ls 
pochs  autors  bons  que  tenim  se  la  miran  ab 
una  indiferència  aquella  botigueta!... 

Molt  notable  va  ésser  la  conferencia  qu’en 
el  «Centre  Autonomista  de  Dependents'del 
Comers  y  de  la  Indústria»  donà’l  dissapte 
passat  el  president  de  la  Unió  Catalanista 
doctor  Martí  y  Julià. 

Comensà  exposant  d’un  modo  general  la 
formació  de  las  societats,  dividintlas  en  indi- 
vidualistas  y  comunistas. 

Tots  els  pobles  forts  poden  empendre’l  in¬ 
dividualisme,  digué,  però’ls  pobles  febles 
forsosament  han  d’ésser  comunistas. 

L’individualisme  significa  progrés,  dife¬ 
renciació  d’uns  organismes  ab  els  altres;  el 
comunisme  significa  regressió,  similitut  de 
forma.  Per  això’ls  primers  són  lliberals,  per- 
que  la  naturalesa  per  si  sola’ls  ho  imposa, 
y  els  altres  són  sectaris,  tirans,  perque  no  la 
necessitan  la  llibertat,  perque  no  essent  forts 
no  poden  subsistir  sens  imposar  als  altres  la 
seva  manera  d’ésser. 

Catalunya  s’ha  de  classificar  en  el  grupo  in¬ 
dividualista.  Arribà  a  son  major  grau  d’avens 
y  esplendor  en  ple  individualisme.  Al  jun- 
tarse  ab  un  poble  forsosament  comunista  va 
anar  perdent  sa  fesomia  fins  arribar,  degut 


a  la  constant  influhencia  d’un  poble  feble  y 
regresiu  com  es  Castella,  a  perdre  quasi  per 
complert  sa  personalitat. 

Analisà  després  el  renaixement  actual  de 
Catalunya,  renaixement  que,  digué,  es  tan 
individualissim,  que  podent  ésser  un  gran 
bé  pera  nostra  patria,  per  sa  exageració 
arriba  a  serli  perjudicial. 

Demostrà  qu’es  necessari  que  totas  aques- 
tas  forsas  individualistas,  admirables  en  si, 
s’ajuntin  pera  realisar  la  nacionalisació  de 
totas  las  manifestactons  de  Catalunya.  Hem  «_ 
de  perseguir  la  unió,  no  la  unificació. 

Entusiastas  y  perllongats  aplaudiments  de 
la  nombrosa  concorrencia  qu’omplía’l  local 
premiaren  la  interessantissima  peroració  del 
distingit  conferenciant. 

«Don  Duarte  di  Braganza  —  gener ale  al 

o  O' 

servizio  delia  Germania  —  morí  prigionero  in 
qnesta  Rocchetla  —  vittima  delia  ragion  di 
Stato  —  al  y  di  seltembre  i6q<y  —  dominando 
gli  spagnuoli .)) 

En  una  vella  fortalesa  de  Milàn,  devant  de 
tot  el  poble  y  de  las  autoritats  locals,  el  se¬ 
cretari  de  la  embaixada  portuguesa  a  Roma 
ha  colocat  un  d’aquests  días  una  làpida  re- 
cordatoria  ab  la  inscripció  que  reproduhím. 

La  historia  del  fet  que’s  commemora  es  la 
següent:  veyent  el  govern  espanyol  de  Fe¬ 
lip  IV  qu’era  impotent  pera  revenjarse  de  la 
revolució  portuguesa  qu’en  1640  proclamà 
rey  d’aquell  pais  al  princep  don  Joan  de  Bra- 
ganza,  esculli  pera  satisfer  sos  odis  la  per¬ 
sona  del  desventurat  don  Duarte,  germà  del 
monarca  portuguès;  atrayentlo  ab  engany  a 
la  capital  de  Lombardía,  hont  fou  arrestat  y 
processat,  y  hont  la  mort  va  posar  terme  a 
son  horrible  captiveri. 

Un  entusiasta  portuguès,  el  senyor  Mau¬ 
rici  Bensaude,  ha  sigut  qui  ha  iniciat,  entre 
sos  compatriotas  residents  a  Italia,  la  idea 
d’honorar  la  memòria  de  la  ilustre  victima 
en  el  lloch  mateix  de  son  martiri. 

La  manifestació  de  Milàn  es  un  fet  més  ab 
que  demostrar  als  partidaris  de  lleys  excep¬ 
cionals  y  d’actituts  de  repressió,  que  ab  sen- 
blants  procediments  de  violència  no’s  conse- 
gueix  altra  cosa  qu’engendrar  odis  y  come¬ 
tre  iniquitats  y  desastres  quina  luctuosa 
recordansa  reviu  glorificada  a  través  dels 
segles  y  de  las  generacions. 

En  Jaurés,  el  leader  dels  socialistas  mode¬ 
rats  francesos,  ha  caygut  del  seu  pedestal 
d’home  superior  y  despreocupat.  A  conse¬ 
qüència  d’un  telègrama  insultant  del  nacio¬ 
nalista  Deroulede,  se  mostrà  decidit  a  anar 
al  terreno  del  honor ,  com  qualsevulga  aixela- 
brat  de  la  «Lliga  de  Patriotas». 

Y  qui  també  s’acaba  de  revelar  en  un  as¬ 
pecte  totalment  distint  del  que  fins  ara 
havia  adoptat,  es  el  campetxano  d’en  Le- 
rroux,  qu’en  ple  Congrés  de  diputats  pro- 


JOVENTUT 


nuncià  un  discurs  tremendo  queixantse 
amargament  perque  moltas  parroquias  re- 
gentadas  interinament  per  ecònoms,  perma- 
neixen  sense  que  se  ls  nombri  rector  en  pro¬ 
pietat. 

Ah,  pillin!...  Que  n’es  d’aixerit  el  nostre 
Emperador!,...  Ara  si  que’s  veu  que  la  Revo- 
lución  serà  jòch  de  pocas  taulas,  y  que  resol- 
tament  no  passarèm  d’aquest  Nadal  sense 
menjarnos  el  pavo  republicano.  Perque  està 
vist 'que  no  content  en  Lerroux  ab  promoure 
la  revolución  desde  abajo,  y  la  revolución  ar¬ 
mada,  està  preparant  també  la  revolució  del 
clero. 

Es  lo  ultim  que'ns  faltava  veure:  en  Le¬ 
rroux  defensant  els  interessos  dels  rectors 
amenassats  per  las  intrusions  dels  ecònoms. 
Oh!  els  rrrevolucionaris!... 

Per  lo  demés ,  el  felicitèm  si  no  va  poder 
assistir  a  la  manifestació  republicana  de  pro 
testa  contra’l  darrer  atentat  dinamiter.  Ves 
qui  li  empetarà  la  basa  d’aqui  endevant,  mi- 
ràntsel  com  se’l  miraran  ab  bons  ulls,  segons 
la  propaganda  que  li  calgui  fer,  els  anarquis- 
tas  d’acció,  els  republicans  y  el  clero. 

Tu  es  Petrus:  ja  ho  va  dir  l’altre.  Alguna 
diferencia  hi  va  d’un  infelis  com  en  Jaurés  a 
un  tan  profond  conocedor  del  corazón  humano 
com  en  Lerroux. 

El  govern,  s’ha  determinat  per  fi  a  tre- 
vallar  obertament  en  pro  de  l’autonomia  de 
las  regions.  Aixis  van  ingressant  contínua¬ 
ment  autonomistas  biscaitarras  en  la  presó 
de  Bilbao,  y  aixis  a  Barcelona  comensan  a 
ploure  denuncias  sobre’ls  periòdichs  catala- 
nistas.  La  setmana  passada  davam  compte 
de  la  denuncia  del  jCu-Cut!,  a  la  que  devíam 
afegirhi  la  de  La  Tralla ,  y  avuv  hem  de  con- 
tignar  que’l  següent  número  del  /C u-Cut! 
sambé  fou  denunciat.  Convensut  en  Maura 
pe  que  ab  massa  llibertat  no’s  va  enlloch, 
ell  qu’es  tan  autonomista,  s’ha  çj£cidit  a  dei¬ 
xar  la  llibertat  de  banda  y  a  donarli  gust  al 
reaccionario  catalanismo  (que  diria  en  Le¬ 
rroux);  y  vinga  reacción ,  y  vingan  denuncias. 
Heusaqui  el  gran  revulsiu  que’ns  mancava 
pera  reaccionar. 

No  hi  patirà,  no,  la  idea  autonomista  ab 
aquestas  persecucions,  per  més  que  hi  patei¬ 
xin  particularment  els  nostres  companys  de¬ 
nunciats.  Aixis  els  governs  fan  feyna,  y’s 
fomentan  indirectament  las  grans  causas  dels 
pobles  oprimits,  y  l’Estat  espanyol  s’enfonsa, 
y  el  mundo  en  tanto  sin  cesar  navega  por  el 
piólago  inmenso  del  vacío. 

Haviam  vist  a  Espanya  ministres  tontos , 
ministres  vius ,  ministres  curis  y  ministres 
llarchs;  tots  del  gremi  dels  dolents.  Lo  que 
no  haviam  vist  may  eran  ministres  franchs. 

L  actual  ministre  de  Marina  es  d’aquests. 
L  home’ns  acaba  de  declarar  qu’ell  projec¬ 
tava  construccions  d’esquadras  com  qualse¬ 


81 1 

vol  desos  antecessors y  com  qualsevulga  som- 
nia-truytas  dels  que  a  Espanya’s  comptan 
per  milions;  però  ha  afegit  que’n  desisteix 
perque  s'ha  convensut  de  que,  no  tenint  el 
pais  agricultura,  ni  indústria,  ni  comers,  ni 
instrucció,  ni  diners,  ni  personal  competent, 
ni  res,  no  pot  tenir  barcos. 

L’actual  ministre  de  Marina  es  a  nostres 
ulls  un  hèroe.  L’home  que  s’atreveix  a  dir 
això  desde  las  alturas  d'un  ministeri,  desa- 
fiapt  las  iras  dels  de  la  armada ,  las  balan- 
dronadas  de  las  oposicions  y  el  tartarirlismè 
espanyol  en  general,  podrà  no  anar  enlloch 
com  a  gran  home,  però  lo  qu’es  com  a  valent 
pot  anar  sol  per  tot  arreu.  Perque  no  hi  ha 
res  tan  difícil  com  dir  una  veritat  un  minis¬ 
tre  espanyol,  y  el  de  Marina  s’ha  atrevit  a 
diria.  Ja  calia  qu’en  Maura’l  defensés,  ell 
que  tant  empenyo  té  en  que  com  a  valent 
ningú  li  passi  la  mà  per  la  cara,  y  el  va  de¬ 
fensar,  deixant  ab  un  pam  de  nas  a  nostres 
guerreros.  Més  val  aixis. 

A  qui  s’ha  cansat  de  defensar  en  Maura  ha 
sigut  al  ministre  de  la  Governació,  que  a 
pesar  d’havèrselas  tingudas  tiessas  un  dia  ab 
tot  un  general  del  ejérciio,  ha  caygut  ara  su¬ 
cumbint  als  atachs  de  generals  de  moti  tan 
vulgars  com  un  Soriano. 

Aquesta  crisis  parcial  ha  afalagat  a  las 
oposicions  y...  també  a  n’en  Maura.  Treyent 
a  n’en  Sànchez  Guerra’s  treu  la  roba  bruta 
de  casa  y  ningú  li  empeta  la  basa.  Com  sem¬ 
pre,  las  oposicions  no  han  fet  més  que  se- 
cundarli  insconscientment  sos  alls  designis. 

El  Liberal ,  parlant  del  estreno  del  drama 
El  místich  d’en  Rusinol,  a  Madrid: 

Los  elogios  de  la  traducción  son  grandes,  siendo  la 
impresión  general  la  de  que  la  obra  ha  ganado  muchí- 
simo  con  la  intervención  literaria  del  ilustre  drama- 
turgo  autor  de  J-uan  José. 

Això  de  que  una  obra  guanyi  ab  la  tra¬ 
ducció  no  s’havía  tornat  a  veure  desde  l’afor¬ 
tunat  Ki-ki  ri  ki,  que  va  superar  al  original. 
Felicitèm  al  senyor  Rusinol. 

La  Junta  Directiva  del  «Orfeó  de  Sans» 
ha  obert  un  concurs  lliure  de  projectes  pera 
construhir  una  senyera ,  baix  las  bases  se¬ 
güents: 

I.  —  La  Junta  Directiva  del  «Orfeó  de  Sans»  obre 
un  concurs  de  projectes  de  senyera 

II.  —  Se  concedeix  un  premi  consistent  en  un  di¬ 
ploma  honorífich  y  200  pessetas  en  concepte  d’indem- 
nisació. 

III-  —  Els  projectes,  enlloch  de  la  firma  del  autor, 
portaràn  un  lema  que  també  serà  escrit  en  el  sobre  tan¬ 
cat  que  deurà  acompanyarlos,  y  que  contindrà’l  nom 
del  autor  y  son  domicili 

IV.  —  Es  indipensable  pera  figuraren  el  concurs 
qu  en  els  projectes  se  llegeixi,  en  la  cara  principal. 
Orfeó  de  Sans ,  y  en  l’adversa  Fundat  en  l’any  içoi. 

V.  —  Seràn  presentats  els  projectes  fins  el  día  ultim 
d’aquest  any,  en  la  secretaria  d’aquesta  entitat  (Alco- 
lea,  8,  Sans). 


JOVENTUT 


8l2 

VI.  —  El  Jurat  calificador  serà  compost  pels  arqui¬ 
tectes  don  Bonaventura  Bassegoda,  don  J.  Pujol  y 
Brull  y  don  Modest  Feu,  y  pels  artistas  don  Jaume  Pa- 
hissa  y  don  Joaquim  Cabot. 

Del  periòdich  madrileny  La  Ley  copièm 
els  següents  paragrafs  que  fan  la  idem  als 
senyors  de  la  extensió  universitària.  Forman 
part  d'un  article  que  sentim  no  poder  repro- 
duhir  Íntegrament,  titulat  La  extensión  uni¬ 
versitària  va  de  vacío  y  firmat  per  don  Aure- 
lio  Ribalta,  persona  que  podrà  ésser  tan 
castellana  com  se  vulgui,  però  que  també 
sab  dir  veritats.  Vegis,  si  no: 

|Cuànto  amor  al  obrero!  He  aquí  un  amor  que  ha 
pasado  en  Espana  por  tres  fares  muy  curiosas. 

Primero  se  buscó  al  obrero  para  convencerle  de  que 
tiene  una  gran  cantidad  de  derechos  políticos  y  una 
gran  necesidad  de  ejercitarlos.  Todo  era,  por  aquellos 
días,  menos  importante  que  el  logro  de  una  amplísima 
libertad  política  que  en  Espana,  como  en  todas  partes, 
sólo  se  ha  obtenido  cercenando  y  recortando  la  libertad 
civil. 

Los  obreros  oían  estos  discursos  como  oraciones  an- 
gélicas,  pero  pronto  llegaron  à  convencerse  de  dos 
grandes  cosas  incontrovertibles.  La  primera  es  que  la 
libertad  política  predicada  no  da  substància  al  puchero: 
la  segunda,  que  los  predicadores  elocuentes  se  encara- 
maban  sobre  las  espaldas  del  pueblo  para  escalar  lo 
alto,  y  que  una  vez  en  la  cumbre  dejaban  caer  sobre  la 
manada  la  espesa  bruma  del  olvido,  por  la  cual  no 
atraviesa  ni  un  rayo  de  sol. 

Y  los  obreros,  naturalmente,  se  llamaron  à  engano. 

...  Aleccionados  en  la  oratoria  política,  se  dieron 
también  à  pronunciar  discursos.  En  ellos  glosaban  el 
tema  de  la  venganza  y  cultivaban  los  tropos  sangrien- 
tos. 

—  Habremos  de  degollar  à  nuestros  explotadores  — 
decían  —  y  banarnos  en  su  sangre. 

Esto  era  mucho  para  figura  retòrica  y  demasiado 
para  programa. 

—  Hay  que  instruir  à  «la  masa  obrera»  —  dijeron 
los  ambiciosos  de  gabinete,  que  no  las  tenían  todas 
consigo:  é  inauguraron  la  segunda  època  de  extensión 
universitària,  que  de  política  pasó  à  escolarizadora.  Ya 
no  se  habló  a  los  obreros  en  nombre  de  !a  libertad, 
sino  de  la  cultura.  La  libertad  quedó  relegada  à  la  mo¬ 
desta  categoria  de  talisman  anticuado,  que  con  el  tiem- 
po  ha  ido  perdiendo  su  virtud. 

Pero  el  pueblo,  que  està  à  lo  suyo,  vió  claro  lo  que 
cn  la  nueva  predicción  había  de  abstracto,  y  lo  que  en 
la  fuerza  de  su  unión  hay  de  concreto. 

Las  universidades  espanolas,  momificadas  por  las 
Constituciones  de  1807  (bajo  las  cuales  fué  enterrada 
por  Carlos  IV  su  libertad)  y  galvanizadas  por  el  engra- 
naje  burocràtico  que  hoy  es  el  único  resorte  que  las 
mueve,  se  vieron  à  dos  dedos  de  perecer  por  falta  de 
uso,  y  se  estan  lanzando  à  la  extensión  universitària; 
quieren  cazar  con  liga  à  la  masa  social  que  desdena 
acudir  à  sus  aulas  desiertas  (como  no  sea  para  obtener 
títulos),  y  se  apresuran  à  poner  el  pano  al  ptílpito  en 
las  casas  mismas  donde  el  pueblo  se  reune,  huyendo  de 
la  anquilosis  espiritual  de  la  Universidad.  Apostolado 
por  conveniència,  forma  novísima  de  la  struggle  for 
Hfe. 


jSantos  varones  à  los  cuales  sólo  falta  poner  en  vues- 
tro  vino  agrio  la  gota'de  miel  del  amor  al  prójimol  Por- 
que  la  primera  condición  de  la  extensión  universitària 
debe  ser  la  voluntària  inmersión  en  la  obscura  y  heroica 
falange  de  los  menospreciadores  de  la  glòria. 


La  segona  sessió  de  música  de  camera  que 
donà’l  passat  dissapte’l  «Circul  Musical  Bo¬ 
hemi»  resultà  forsa  interessant.  Tant  el  Trio 
en  sol,  de  Beethoven  (flauta  y  piano),  com  el 
Quartet  n.°  12,  de  Mozart  (instruments  de 
corda),  proporcionaren  ocasió  de  lluhiment 
als  executants  senyors  Bonastre,  Aznar,  To¬ 
rrents,  Sànchez,  Pla,  Sànchez  Carrera  y  Ja- 
valoy,  que  foren  molt  aplaudits. 


Publicacions  rebudas: 

Desillusió,  novela,  per  J.  Massó  Torrents. 
Hem  rebut  la  segona  y  última  part  d’aquesta 
novela,  de  la  que’n  publicarèm  un  judici  cri- 
tich  pròximament.  Pertany  a  la  «Colecció  de 
prosistes  catalans»  qu’edita  uL’Avenç»,  y’s 
ven,  com  la  primera  part,  a  2  pessetas. 

Ferida  mortal ,  poema,  per  Roch  Quelafert. 
Preu,  50  cèntims. 

El  Archivo  del  BibliófHo ,  butlletí  mensual 
de  la  llibreria’  dels  successors  de  Joseph  Màs. 
El  número  de  desembre  conté’l  catàleg  d’im¬ 
portants  obras. 

Lo  coro  dels  Benplantats ,  o  Aquí  ha  caygut 
la  grossa,  saynet  de  costums  Vilatanas  en  un 
acte  y  en  prosa,  original  de  R.  Ramón  y  Vi- 
dales,  estrenat  ab  èxit,  com  ja  diguerem 
oportunament,  en  el  teatre  Romea,  el  passat 
mes  d’octubre.  Preu,  1  pesseta. 

Missa  de  la  Immaculada ,  per  Frederich 
Clascar,  pvre.  Es  un  llibret  de  48  planas, 
contenint  una  glosa  de  la  missa  celebrada 
pel  cinquantenari  del  dogma  de  ‘la  Puríssi- 
ma.  Es  la  oració  d’un  creyent,  bellament  y 
poèticament  escrita,  a  la  que  res  hem  d’ob¬ 
jectar. 

Hermínia ,  novela  per  Pilar  Juvé  Olivella 
y  José  Esteva  Gonzàlez.  Els  autors  declaran 
en  la  dedicatòria  qu’havian  pensat  escriure 
una  novela  magistral  y  de  gran  vol,  però  que 
s’han  trobat  impotents  y  petits.  Com  qu’ho 
diuhen  en  castellà,  en  castellà’ls  contestarèm 
que  à  confesión  de  parte...  etc.  La  obreta’s 
ven  a  o’50  pessetas. 

Foch  Nou.  Ab  aquest  titul  ha  comensat  a 
publicarse  a  Sant  Gervasi  un  nou  periòdich 
que  ve  a  defensar  els  ideals  nacionalistas. 
Son  article  de  fondo  y  altres  trevalls  que  pu- 
blica’ns  han  fet  molt  bon  efecte.  Avant, 
donchs,  y  que  pugui  lluytar  ab  fruyt  pel  re¬ 
naixement  de  Catalunya. 


Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Any  V  -Num.  253 


Llï ERATURA 

Arts 

ClENCIAS 


Barcelona,  15  de  Desembre,  1904 


Periòdich  catalanista 

SURT  ELS  DIJOUS 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 


NÚMERO  CORRENT . 20  CÈNTIMS. 

>  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  .  40  > 

»  »  SENSE  FOLLETINS.  25  > 


SUMARI: 

Orientació,  per  Joseph  M.a  Rosich.— Política  d’alarbs, 
per  Lluís  Via.— El  palau  del  esclavatge,  per  A.  Artis 
Balaguer. — Sala  Parés,  per  Sebastià  Junyent .  — 
Teatres,  per  Salvador  Vilaregut. — El  barat  de  la  be¬ 
llesa,  per  F.  Pujulà  y  Vallès.  — Notas  bibliogràficas, 
per  Arnau  Martínez  y  Serinà.  —  Ab  motiu  d'una 
commemoració,  per  Francisco  Pi  y  Suner. — Novas. 

FOLLETI: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  30. 

L'HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer. — 
Traducció  catalana.— Plech  23. 


ORIENTACIÓ 

N’hi  ha  que  creuhen  sentir  vents  males- 
truchs  pera’l  Catalanisme,  y  las  ombras  del 
pessimisme  envolcallan  molts  esperits.  No  es 
que’ns  sentim  molt  optimistas:  però  no  cre- 
yèm  que  hi  hagi  motiu,  serenament  conside¬ 
rant,  pera  desencoratjarnos.  Res  més  natu¬ 
ral  que  recular  quelcòm  després  d  una  bona 
embranzida. 

Influhencias  forasteras  han  fet  que  mim- 
vés  bon  xich  en  el  temperament  català  la 
virtut  de  la  perseverancia,  y  d’això’n  trobarèm 
exemples  arreu,  en  tots  els  ordres  de  la  vida. 
Els  nostres  industrials  y  capitalistas,  quasi 


sens  excepció,  esmersan  llurs  aptituts  y  ca¬ 
bals  no  més  qu’en  empresas  de  resultats  im¬ 
mediats;  són  comptadissimas  las  que  ab 
direcció  y  capitals  catalans  explotan  negocis 
que  sols  a  la  llarga  y  després  de  molts  sacri¬ 
ficis  arriban  a  solidarse,  malgrat  signifiquin 
un  progrés  més  positiu  y  estable  que  aque- 
llas  altras.  Els  intelectuals,  després  de  córrer 
adalerats  darrerra  d’un  titul,  haventlo  conse- 
guit  o  no,  s’artillan  lo  més  ràpidament  pos¬ 
sible  ab  quatre  superficialitats  pera  exhibirse 
pomposament,  fàtuament,  en  la  tribuna  dels 
ateneus  o  d’altras  associacions,  fugint  sem¬ 
pre,  per  regla  general,  de  llochs  ahont,  en¬ 
cara  que  no  donan  tan  fàcil  accés  a  la  Jama , 
hi  regna’l  silenci  necessari  pera  l’estudi  po¬ 
sitiu.  Y  els  obrers  y  els  artífices  arriban  a 
vells  fent  lo  mateix  y  de  la  mateixa  manera 
que  quan  passaren  a  fadrins  majors.  Per’xò 
gayre  bé  no  tenim  carrils,  ni  explotacions 
mineras,  ni  tramvias,  ni  empresas  fabrils  de 
gran  volada;  per’xò  en  el  nostre  món  inte- 
lectual  no  hi  floreixen  aqueixas  inteligen- 
cias  privilegiadas  que  ,  consagradas  al  es¬ 
tudi,  produheixen  l’admiració  universal  ab 
sa  profonditat  de  pensament,  ab  sa  cultura 
exquisida  y  educadora,  ab  sos  maravellosos 
descubriments  y  ab  sos  invents  portentosos; 
v  per’xò  totas  las  evolucions  qu’en  sentit 
progressiu  realisa  la  indústria,  per  petitas 
que  sian,  tenim  de  copiarlas  servilment  de 


814 


JOVENTUT 


fòra  casa.  Es  senzillament  pueril,  donchs, 
pretendre  que  una  societat  que  tan  desarre¬ 
lada  té  la  virtut  de  la  perseverancia,  la  prac¬ 
tiqui  de  cop  y  volta.  cNo  veyèm  que  nosal- 
tres  mateixos,  que  venim  obligats  a  predicar 
ab  l’exemple,  som  els  primers  en  oblidaria? 

En  el  Catalanisme,  com  en  tota  munió 
d’homes,  hi  ha  malvats  y  ambiciosos,  y 
adhuch  d’altres  que  de  bona  fe’s  pensan 
qu’arribaràn  a  tocar  el  cel  ab  las  dents; 
però’ls  que  tenen  la  honradesa  y  el  discerni¬ 
ment  precisos  pera  ferse  càrrech  de  la  reali¬ 
tat,  han  d’enfortirse  ab  la  idea  de  que’l  seu 
apostolat  es  d'un  ordre  superior.  Se  tracta 
de  restaurar  l'ànima  atuhida  per  la  dissort 
d’un  poble  quin  temperament  resta  ofegat 
sota  la  influhencia  de  quatre  sigles  exercida 
per  un  altre  que,  durant  molts  anys,  assolí 
una  enlluhernadora  preponderància;  de  co- 
rretgir  y  educar  aquesta  ànima  fins  a  esta¬ 
blir  l’equilibri  qu’exigeix  l’acció  vivificant  y 
progressiva;  en  una  paraula,  de  fer  un  poble 
model,  un  poble  digne  de  figurar  demà  din¬ 
tre  d’una  organisació  més  justa  de  la  huma¬ 
nitat.  Ja  veyèu  si  n’es  de  llarga  y  costosa  y 
magna  aquesta  obra!  Hem  de  convenir  en 
que,  quan  trevallèm  per  lo  fonamental  de  la 
nostra  causa,  es  ben  ridicul  sentir  el  defalli¬ 
ment  propi  d’una  tasca  mesquina. 

L’entusiasme  irreflexiu,  com  el  desencorat- 
jament  poruch  o  sincer,  deuhen  deixarse  pels 
ambiciosos  o  pels  excessivament  ingenuus. 
No  depèn  l’èxit  de  la  finalitat  que  perseguim 
de  guanyar  o  perdre  unas  eleccions,  d’una 
mitja  rialla  d’assentiment  o  d’ironia  d’un 
Maura,  o  d’unas  denuncias  que  no  més  pre- 
ocupan  quinze  dias:  depèn,  sí,  de  la  perseve¬ 
rancia  ab  que’s  porti  a  terme  l’acció  catala- 
nisadora  y  de  cultura  social  per  part  dels  vi¬ 
dents  equilibrats.  Y  precisament  per’xò,  per 
ésser  vidents— qu’en  aquest  cas  vol  dir  reco¬ 
nèixer  ésser  lògich  l’actual  estat  del  pensar  y 
sentir  del  nostre  poble— no  deuhen  deixarse 
portar  per  un  entusiasme  que  indubtable 
ment  ha  d’ésser  de  poca  durada,  ni  ablanirse 
devant  d’inconseqüencias  y  retrocessos  que 
tenen  explicació  complerta  en  la  poca  consis¬ 
tència  de  las  facultats  superiors  de  la  gene¬ 
ralitat.  Però  per’xò  mateix  també  han  de 
possehir  el  degut  discerniment  per’acceptar 
tal  com  es  al  poble  ab  totas  sas  manifesta¬ 
cions,  procurant  contínuament,  perfidiosa- 


ment,  emmenarlo  cap  a  la  pràctica  de  las 
virtuts  altíssimas,  aprofitant  tots  els  inci¬ 
dents,  totas  las  accions  secundarias  que  cola- 
borin  a  la  seva  obra  y  tenint  sempre  per  des¬ 
comptats  tots  els  entrebanchs,  propis  de  tota 
obra  humana,  queaixecan  el  cap  a  cada  pas. 
No  deuhen  menyspreuhar,  donchs,  l’acció 
dels  supradits  ingenuus  y  ambiciosos,  bo  y 
comptant  sempre  ab  sas  decepcions  e  intem- 
perancias:  encoratjantlos  quan  vagin  cap  en- 
devant  y  reptantlos,  racional  y  amorosament, 
quan  el  seu  actuar  desdiguí  de  la  suprema 
finalitat  que  perseguim.  Volèm  dir,  que  si 
bé  l’actuar  d’aquests,  per  lo  mateix  qu’es  in- 
complert  y  a  voltas  nociu,  seria  sempre  en 
va  totalment  deslligat  d’una  acció  prudent¬ 
ment  seleccionadora,  no  deixa  d’ésser  un 
bon  colaborador  d’aquesta.  Per'xò  —  repe- 
timho  —  els  escullits  del  Catalanisme  han 
d’adoptar  ab  aquells  una  actitut  qu’obeheixi 
a  la  següent  norma  de  conducta:  tolerar — bo 
y  esmenantlos — llurs  entusiasmes  y  defalli¬ 
ments,  de  conformitat  ab  l’acció  catalanisa- 
dora  y  de  cultura  social  que  s’han  imposat. 

Cal  diferenciarse  dels  ambiciosos  e  inge¬ 
nuus.  L’aspiració  capdal  d’aquests  sembla 
que  sigui’l  poder  dir  a  tota  hora  y  a  veu  plena: 
«el  poble  català  vol  l’autonomia»,  y  l’aspira¬ 
ció  dels  esperits  cultes  ha  d'ésser  que’l  ma¬ 
teix  poble  ben  nacionalisat,  ben  catalanisat, 
conscientment,  serenament,  digui:  «vull  l’au- 
tonomía»;  però  pretendre  fer  obra  humana 
prescindint  dels  homes,  que  prescindirne  es 
no  voler  trobar  naturals  llurs  defectes,  estu- 
diarlos  y  corretgirlos,  es  una  falta  de  lògica 
que  no  necessita  demostració. 

Joseph  M.a  Rosich 

POLÍTICA  D'ALARBS 

Ha  mort  en  Syveton,  intoxicat  pel  àcit  car- 
bònich  de  la  seva  estufa.  Morir  com  ell  en 
plena  celebritat ,  després  d’haver  fet  una  cara 
nova  a  tot  un  ministre  de  la  Guerra,  es  massa 
morir  segons  opinió  dels  politichs  curts  de 
gambals  y  dels  periodistas  aixelabrats,  qu’ab 
tal  mótiu  y  malgrat  el  resultat  de  l’autopsia, 
acusan  d’assessins  d’en  Syveton  als  fracma- 
sons.  Aquests,  segons  ells,  han  venjat  la  do¬ 
ble  bofetada  suferta  pel  general  André  en  sa 
cara  y  en  sa  honra,  avuy  per  cert  molt  com¬ 
promesa. 

Heusaquí  a  lo  que  conduheixen  els  deliris 
dels  bandos  politichs  a  la  francesa:  a  perso¬ 
nals  despits  y  represalias,  ^Quí  els  hi  treurà 


JOVENTUT 


may  del  cap  als  correligionaris  d’en  Syveton 
que  sa  mort  sia  deguda  a  un  crim?  Perque  a 
crims  o  a  baixas  passions  es  a  lo  que  dóna 
lloch  aqueixa  funesta  política  centralista  que 
tan  minadas  y  corrompudas  té  las  conciencias 
en  l’Estat  francès.  A  Fransa,  com  a  Espanya, 
no  n’hi  ha  un  pam  de  nét.  Allà  com  aqui 
monàrquichs  y  republicans  han  fet  a  tots.  Es 
l’atavisme  de  rassa,  que  sovint  ens  alcansa 
als  mateixos  catalanistas,  o  quan  menys  a 
certs  federals  qu’estàn  fets  malbé  pel  clixé  de 
la  revolució.  Es  el  mateix  salvatgisme  que  per 
milèsima  vegada  acaba  de  manifestarse  a 
València,  ahont  catòlichs  y  ateus  acaban 
d’anar  a  trets  ab  motiu  de  la  professo  de  la 
Immaculada  celebrada’l  passat  diumenge. 

En  aquest  desventurat  país  no  podéu  par¬ 
lar  dels  religiosos  que  no  hagin  de  sortir  els 
antireligiosos,  o  al  revés;  ni  podéu  esmentar 
als  de  la  drela  ni  als  de  la  esquerra ,  que  no 
vinguin  els  caduchs  (no.  precisament  per  la 
edat,  sinó  per  l’ànima)  a  enredàrvosho  tot,  o 
els  vividors  a  ficarhi  cullerada.  Per  sòrt  el 
Catalanisme  es  causa  massa  avensada  pera 
que  aytals  tentativas  l’arribin  a  malmetre. 
Debadas  ab  ellas  se’l  voldrà  corrompre,  puig 
es  planta  refractaria  per  naturalesa  a  sem¬ 
blants  maluras,  propias  de  vegetacions  fe¬ 
bles  y  malaltissas.  Aixís  hem  vist  morir  als 
quatre  dias  de  nascuts  periòdichs  que  dihent- 
se  catalanistas  defensavan  en  nom  de  la  lli¬ 
bertat  sistemas  politichs  y  socials  que  ja  no 
escauhen  sinó  a  pobles  absoluts  y  endarre¬ 
rits;  sistemas  que  desgraciadament  encara 
subsisteixen  en  els  grans  Estats  q uina  orga- 
nisació  combaten  els  individualistas;  sis  te- 
mas  dels  quals  el  Catalanisme’n  vol  ésser 
la  negació  més  complerta. 

Entre’ls  catalans,  no  són  pas  els  que  ay¬ 
tals  sistemas  defensan  els  que  sociològica¬ 
ment  van  més  endevant.  Eis  avensan  de 
molt  aquells  que,  pel  contrari,  mostran  em¬ 
penyo  en  formar  pdtitas  .y  nombrosas  selec¬ 
cions,  nucleus  individualistas  eminentment 
socials:  no  bandos  regressius,  no  dretas  y 
esquerras  que  matan  tota  selecció,  impedei¬ 
xen  tot  perfeccionament,  transforman  el  po¬ 
ble  en  plebe  y  destruheixen  tota  iniciativa 
racional. 

Els  que  creyèm  que  una  causa  nacionalista 
no  pot  concretarse  en  un  programa  perfecta¬ 
ment  definit  (recòrdinse  nostres  esforsos  per 
trencar  motllos  y  per  l’anulació  de  tot  dogma 
inútil  en  las  Bases  de  Manresa);  els  que,  ab 
ben  amplas  miras,  hem  proclamat  el  nacio¬ 
nalisme  català,  no  regatejarém  pas  a  ningú 
la  llibertat  de  fer  motllos  politichs  a  son  gust: 
però  mentres  no  estiguèm  constituhits  auto- 
nòmicament,  mentres  tot  motllo'ns  vingui 
estret,  seguirèm  pel  nostre  compte  prescin- 
dintne  tant  com  poguèm,  puig  creyèm  que 
tot  motlla  té  quelcom  d’unificador  y  que  nos¬ 
tra  societat  necessita  molta  expansió  pera 
poder  manifestarse  tal  com  es  en  las  varia- 


8i5 

das  manifestacions  que  li  han  de  dar  fesomia 
pròpia,  y  no  emmatllevada  com  fins  ara. 

tQui  dubta  que  hi  ha  republicans,  que  hi 
ha  monàrquichs,  que  hi  ha  socialistas,  etc., 
entre  nosaltres?  Però  hi  ha  també  molta  in¬ 
consciència,  y  mentres  individualment  no 
estiguèm  més  educats,  las  lluytas  politicas  a 
la  espanyola  0  a  la  francesa  no  faràn  més 
que  acabar  de  malmètrens  com  a  individuus 
y  com  a  entitats  naturals.  Fem  ab  compte 
política  catalana  y  evitèm  que  la  política 
falsa’ns  arrossegui  com  a  las  multituts  anò- 
nimas. 

El  nacionalisme  català,  qu’aspira  a  una 
nova  y  racional  organisació  de  las  societats 
conforme  a  llur  naturalesa,  s’ha  de  sustraure 
en  lo  possible  a  aqueixas  lluytas  d’alarbs, 
que  altra  cosa  no  ve  a  ésser  aqueixa  política 
de  dissensions  y  colissió  eterna,  pròpia  sols 
de  societats  mal  formadas  0  malaltas;  perque 
la  irritabilitat  constant  au’ellas  suposan  des¬ 
diu  de  tot  organisme  sà,  fort  y  ben  equilibrat. 
Mentres  aytals  lluytas  durin,  la  emancipació 
dels  humils  no  serà  un  fet.  Continuaràn  las 
opressions,  y  cada  día  seràn  més  els  febles. 
S’han  d’acabar  si  no  s’han  acabat  els  temps 
de  moros  y  cristians.  Aquests  trobavan  enda¬ 
rrerits  y  febles  als  moros,  y  els  vencian;  nos¬ 
altres  trobem  endarrerits  y  febles  als  uns  y  als 
altres.  Per  això  la  setmana  passada  estavam 
temptats  de  tractar  de  moros  a  certs  senyors, 
y  per  això  d’aqui  endevant  es  probable  que 
tractèm  de  moro  a  tot  aquell  que’ns  vingui  a 
fer  una  innecessària  apologia  de  semblants 
atavismes  socials. 

Fent  concessions  a  las  massas,  com  ells 
en  sa  ingenuitat  volen  fer,  no’s  guanyan  pas 
veritables  adeptes.  No  allunyèm  al  obrer, 
ans  bé  atrayemlo,  mes  no  pels  mateixos  fal¬ 
sos  medis  que  l’han  atret  aquells  funestos 
partits  politichs  que  nosaltres  considerèm 
contraris  a  rahó  y  fatals  pera  l’espandiment 
de  la  vida  natural  dels  pobles.  Ja  hi  vindràn 
las  massas  populars  ab  nosaltres,  ja  farèm 
que  hi  vinguin  cada  dia  més,  però  al  venir 
cal  que  vagin  deixant  d’ésser  massas  ,  cal 
qu’atenguin  a  la  qualitat  més  que  a  la  quanti¬ 
tat  de  llurs  components,  cal  que  aquests  com¬ 
ponents  se  vagin  definint.  No  creunam  pas 
en  la  seva  evolució  si  no  fos  lenta.  Mentres 
el  poble  no  comprengui  la  doctrina  que  li 
prediquèm  y  mentres  no  s’hagi  desprès  dels 
atavismes  que  l’embruteixen,  no  serà  pas 
dels  nostres.  Quan  la  seva  educació  sia  tal 
que’ls  vividors  politichs,  forasters  0  de  casa, 
no’s  puguin  valdré  d'ell;  quan  el  naciona¬ 
lisme  català  hagi  arribat  a  aytal  grau  de  per¬ 
feccionament,  alashoras  la  farém  més  segura 
que  may  la  nostra  política,  que  no  serà  polí¬ 
tica  de  sectaris  ni  de  mort,  sinó  acció  digna¬ 
ment  regulada,  interior  v  exteriorment ,  de 
las  múltiples  manifestacions  de  la  societat 
catalana. 

Els  partits  politichs  a  la  espanyola  y  a  la 


8  r  6 


JOVENTUT 


francesa  no  fan  pera  nosaltres.  «Els  partits 
són  pels  partits,  no  pels  sencers,))  segons  una 
justa  expressió  d’un  colaborador  de  Joven¬ 
tut.  Seria  irrissori  que  féssim  com  aquella 
migrada  gent  que  tot  just  pot  veure  l  món 
per  un  forat ,  essent  com  es  el  món  tan  gran 
y  tenint  nosaltres  esma  y  volició  pera  moure 
la  vista  en  tots  indrets  y  estendre  l’esguart 
per  tots  els  horitzonts. 

Lluís  Vía 


EL  PALAU  DEL  ESCLAVATGE 

Arràn  mateix  de  la  platja,  rebent  las  onas 
que  semblavan,  enverinadas,  escupir  ab  fàs- 
tich  sas  parets  ennegridas,  s’aixecava  orgu¬ 
llosa,  ab  amples  finestrals  simètricament 
arrenglerats,  la  fàbrica. 

Edifici  fet  exprés,  l’havían  muntat  sobre  fo¬ 
naments  sòlits  potser  pera  que  may  pogues¬ 
sin  esborrarse  d’aquell  tros  del  poble’ls  res¬ 
tes  del  soperb  casal,  quina  obligada  pri¬ 
mera  pedra  va  ésser  colocada  ab  l’assistencia 
d’un  de  tants  bisbesque  benehí  l’acte  ab 
gran  goig  del  amo ,  un  senyor  fill  del  poble 
qu  havia  fet  els  diners  a  l’altra  banda  del  mar 
y  qu’en  aquell  moment  solemne,  ab  satisfac¬ 
ció  de  patriarca,  els  ulls  radiants  y  el  ventre, 
el  ventre  rodó,  eixintli  enfora,  agè  a  tot  lo 
que’l  voltava,  pensava  en  els  diners  qu’en  las 
obras  ja  duya  gastats,  y  aixís,  una  mica  per 
alt,  calculava’ls  que  li  costaria  aquella  ceri¬ 
mònia. 

No  es  que  regategés.  Ni  el  seu  bon  nom  li 
permetia  ni  menys  encara  las  sevas  arrela- 
das  creencias  religiosas,  creencias  que  l’ha- 
vían  mogut  a  fer  aquell  sacrifici  en  bé  dels 
pobres,  cumplint  aixís  un  dels  principals  pre¬ 
ceptes  de  la  doctrina  que  mitj  havia  après  a 
la  parroquia’ls  diumenges  a  la  tarda,  avans 
d’anar  a  Amèrica. 

Cumplert  el  seu  desitj  de  benedicció,  la 
fàbrica,  aquella  fàbrica  qu’havia  d’ésser  la 
salvació  del  poble  («el  primer  grahó  del  her- 
mós  pedestal  aixecat  a  la  indústria  en  aques¬ 
ta  vila»,  segons  gràfica  expressió  del  alcalde 
a  l’hora  dels  brindis),  pujà  depressa,  mahó 
per  mahó  y  paletadas  de  morter  a  tort  y  a 
dret,  quedant  compleriament  llesta  per  allà 
als  dos  anys  de  comensada,  onejanthi,  al 
guanyarse  la  cuberta,  la  bandera  de  colors 
llampants  que,  festejada  pel  vent  de  garbí, 
anunciava  al  poble  que  ja  s’havia  conseguit 
la  teulada  sens  entrebanchs. 


Ell,  l'amo,  al  veure  pujadas  aquellas  pa¬ 
rets,  sentint  el  goig  infinit  de  coleccionar  di¬ 
ners  sobre  diners,  or  enlluhernador  que  veu¬ 
ria  créixer  tan  depressa  com  havia  crescut  la 
fàbrica  sobre  aquella  esplanada  erma  tan¬ 
cada  per  quatre  posts  llensadas  per  las  ay- 
guas  a  la  sorra,  se  passejava  horas  y  més 
horas  per  las  espayosas  quadras  del  edifici, 
fent  càlculs  de  bon  burgès. 

Quan  arribà  la  intrincada  maquinaria, 
quin  soroll  monoton  havia  d’acabar  ab  la 
quietut  tradicional  del  poble,  V americano  feu 
posar  més  homes  a  la  tasca,  més  homes  que 
donguessin  l’ultim  cop  de  mà  a  las  obras,  y 
per  fi,  ab  gran  terratrèmol  de  ferramenta, 
xiulets,  grinyolament  d’embarrats  y  corret- 
jas,  glopadas  de  fum  y  crits  de  joya,  s’inau¬ 
gurà.  Deixant  de  banda  la  repetició  del  tech, 
y  de  la  benedicció  per  part  del  bisbe,  la  vi¬ 
sita  d’autoritats  y  las  felicitacions  que  a  mi¬ 
lers  rebia’l  rumbós  propietari,  s’ha  de  fer 
constar  que  pera’l  poble,  el  primer  dia  de 
funcionar  aquell  excés  de  màquinas  y  de 
brassos,  fou  un  aconteixement.  Tothom  es¬ 
tava  content,  la  satisfacció  brollava  de  tots 
els  rostres,  y  fins  els  més  pessimistas  ovira- 
van  aquell  dia’l là  d’enllà,  cap  ahont  mar  v  cel 
se  juntan  ratllant  l’horitzó  y  en'  direcció  al 
poble,  una  guspira  de  felicitat  fins  llavors  no 
esperada.  Fou  una  festa  gran,  una  festassa 
que'l  trevall  regenerador  portava  a  aquell  tros 
de  món  ab  càntichs  atronadors  de  victorià. 

Las  altas  parets  comensaren  a  cubrirse 
lleugerament  d’una  capa  negrosa;  els  vidres 
dels  finestrals  anavan  empolsantse  y  tren- 
cantse,  y  eran  substituhits  per  fulls  de  diari; 
y  la  xemeneya,  treyent  espirals  de  fum  per 
sa  gorja  fosca,  apagava  la  blancor  alegra  de 
las  casas  que  s’estenian  al  llarch  de  la  platja, 
quins  vehins  comensaren  a  sentir  demunt 
seu  el  pes  d’aquell  edifici  gegantí  tot  just  al 
any  y  mitj  de  trevallarshi. 

Per  sa  part  el  nou  fabricant  comensava  a 
desilusionarse.  Els  telers  li  produhían  molta 
més  feyna  de  la  que’ls  parroquians  li  dema- 
navan,  s’escursavan  els  pedidos,  els  magat¬ 
zems  s’omplían  de  genre  que  passava  de 
moda ,  y  els  setmanals  que  desde’l  comensa- 
ment  venia  pagant  ajudavan  a  mermarli  la 
fortuna,  aquells  pilots  de  pesos  que  tanta 
suhor  li  havian  fet  brollar  del  front. 


JOVENTUT 


8i7 


Passejant  amunt  y  avall  del  espayós  des¬ 
patx  del  primer  pis,  donant  voltas  y  més  vol- 
tas  per  devant  de  la  superba  biblioteca  que 
cubría  tot  un  pany  de  paret  (una  biblioteca 
de  llibres  ben  enquadernats  qu’ell  no  ente¬ 
nia),  buscava  solució  al  conflicte,  nirviós, 
excitat,  cridant  tot  sovint  al  majordom  pera 
exposarli  nous  projectes  que  aquest  sempre 
rebatia  per  semblarli  escabellats.  Ab  tot, 
un  dia  varen  posarse  d’acort...  Era  precis  re¬ 
baixar  jornals  y  treure  gent  de  la  casa... 

Y  com  qu'era  precis,  aixis  vaferse. 

La  nova  organisació  fou  un  seguit  d’ame- 
nassas  als  obrers.  Se’ls  obligava  a  trevallar 
més  horas  y  las  condicions  empitjoravan. 
No  se’ls  deixava  fer  grupos  a  la  fàbrica  ni 
durant  las  horas  de  descans,  tement  que’ls 
ànims,  predisposats  a  lo  que  pogués  passar , 
no  esclatessin  en  crits  de  defensa  dels  expul¬ 
sats. 

Y  la  gent  sentia  cada  jorn  més  la  punyenta 
culpa  d’haver  deixat  pujar  l’edifici,  que  pri¬ 
vava  als  de  marina  veure’l  fi  del  passeig 
qu’havía  escursat  y  que  vorejat  d’arbres  s’es¬ 
tenia  fins  al  peu  de  la  montanya,  y  els  co¬ 
lors  salvatges  d’aquesta,  quina  flayra  arri¬ 
bava  fins  aquella  gent,  enfortintla  pera’l  seu 
trevall  pesat.  Aixis  mateix  havia  escatimat 
als  del  cantó  de  dalt  de  la  vila’l  tros  de  mar 
que  veyan  y  els  primers  raigs  del  sól-ixent, 
que’ls  animavan  pera  la  tasca  vivificadora 
del  dia. 

Tothòm  se’n  cansà.  Las  injusticias  come- 
sas  a  dintre  pels  majordoms  y  l’amo,  sortian 
a  fóra  transformantse  en  clams  de  desespe¬ 
ració.  Els  trevalladors  desitjavan  acabarho, 
fer  quelcòm. 

Y  s’acordà  la  vaga  pera  protestarne. 

L ’americano  rebé  la  nova  estant  a  ciutat, 
produhintli  un  atach  apoplétich  que’l  postrà 
al  llit  y  posà  seriamenten  perill  la  seva  vida. 

Al  enterarsen  el  bisbe  qu’havia  benehit 
las  obras,  li  feu  una  visita...  Res  d’inquie- 
tarse;  li  aconsellà  resignació,  que  dóna  for¬ 
talesa  pera  soportar  la  desgracia;  Deu  l’aju¬ 
daria  en  aquells  moments  anguniosos,  y  ell  ab 
las  sevas  oracions  contribuhiria  a  fer  menys 
desconsolador  aquell  pas... 

El  bon  creyent  escoltava,  escoltava  ab  els 
ulls  oberts. 


El  senyor  bisbe  se  li  acostà,  l’amoixà  com 
a  una  criatura  y  li  tirà  més  amunt,  ab  cuy- 
dado,  la  roba  que  l’abrigava.  Era  precís 
guardarse  de  tot  alè  d  ayre;  forsa  quietut 
sobre  tot,  y  sobre  tot,  també,  no  amohinarse 
pera  res,  que  si  Nostre  Senyor  el  cridava  al 
seu  costat,  era  perque  ja  n’havia  fet  prou  de 
bé  a  la  terra...  {Y  no  era  una  llàstima,  una 
gran  llàstima,  que  aquella  fàbrica,  aquell 
poble ,  s’hagués  de  perdre  en  mans  de  quatre 
ganduls  que  ja  havian  amenassat  ab  enru¬ 
naria?  iPer  què,  no  tenint  parents  a  qui 
llegarho,  no  ho  deixava  a  las  bonas  monjas 
qu’estavan  establert  as  a  la  vila  y  que  jpobras! 
se  consumían  en  un  pis  que  cada  mes  las  hi 
costava  una  infinitat  de  pessetas?  No’n  resa- 
rian  pocas  d’oracions  pel  salvament  de  la 
seva  ànima  las  agrahidas  madres! 

El  malalt  sospirà,  esperansat.  Ell  se  sentia 
per  dintre’l  remordiment  de  no  haver  fet  un 
bé  com  volia  als  del  seu  poble,  y  al  realisar 
aquesta  gran  obra  de  caritat,  potser  si  que 
Deu  amorosit  l’aculliría  perdonantli  tots 
aquells  actes  en  que  hagués  pogut  ofèndrel! 

Y  no  sapigué  dir  que  no  en  aquells  mo¬ 
ments  de  congoixa. 

Els  murs  de  la  fàbrica  vegeren  ab  gran 
desconsol  la  cayguda  de  sa  companya  la  xe- 
meneya. 

Tot  el  tros  ahont  estava  enclavat  el  quarto 
de  las  calderas  y  el  dipòsit  de  carbó,  fou  con¬ 
vertit  en  frondós  jardi.  Tapiaren  més  las 
parets  baixas  de  la  part  del  darrera  cubrint- 
las  per  sobre  de  trossos  punxaguts  de  vi¬ 
dres;  tancaren  els  amples  finestrals  ab  reixas 
groixudas,  y  las  bonas  monjas  passaren  al" 
guns  anys  dintre  aquell  recinte,  en  mitj  de 
las  seguidas  protestas  dels  del  poble,  que 
veya  en  aquella  transformació  quelcòm  de 
provocatiu  qu’enlloch  d’aplacar  els  ànims  els 
exaltava.  Y  las  antigas  amenassas  retrunyi¬ 
ren  de  nou,  engroixidas  per  la  indignació 
que  provocavan  els  escabrosos  fets  de  dintre, 
que,  boy  confosos,  atravessavan  els  murs  del 
convent. 

El  poble,  després  d’una  desfeta  de  reixas 
endintre,  se  posà  sobre  si,  y  en  tots  els  ros¬ 
tres  s’hi  veya  la  satisfacció  de  tota  justícia 
presa  per  medi  d’una  empenta  vigorosa. 

La  conspiració  no  fou  tan  secreta,  per 
quant  las  autoritats  se’n  enteraren  y  pogue- 


8i8 


JOVENTUT 


ren  evitar  a  temps  la  etzegallada.  Però  las 
monjas,  intranquilas,  veyent  en  somnis  unas 
flamas  rojas  que  las  envoltavan,  esporugui- 
das  fugiren  del  poble  tot  demanant  a  Deu  el 
càstich  més  sever  per’aquells  mals  cristians. 

Y  el  convent  restà  tancat. 

Durant  bon  espay  de  temps  la  maynada 
s’entretingué  en  tirarhi  pedras  y  cubrir  las 
parets  de  grapats  de  fanch  els  dias  de  pluja. 

Abandonada  l’antiga  fàbrica,  sens  amo  co¬ 
negut,  se’n  apoderà  l’Estat. 

Y  va  habilitaria  pera  quartel. 

A.  Artís  Balaguer 


SALA  PARÉS 

V  EXPOSICIÓ  DE  LA  «SOCIEDAD  ARTÍSTICA  Y  Ll- 

TERARIA  DE  CATALUNA». 

A  n’aquesta  societat  li  escauria  millor  el 
titul  de  «Societat  de  las  Patums »,  perque  no 
tan  sols  se  compon  en  gran  part  de  pintors 
fets,  celebrats,  sancionats,  premiats  y  consa¬ 
grats,  sinó  que  compta  en  son  si  ab  la  respec¬ 
table  xifra  de  quatre  acadèmichs.  Si’s  té  en 
compte  que’l  nombre  de  socis  no  passa  de 
deu  a  dotze,  ens  trobèm  ab  que  pot  enorgu- 
llirse  d’una  tersa  part  de  socis  ab  competèn¬ 
cia  oficial. 

Del  malograt  pintor  Jaume  Vilallonga, 
qual  pèrdua  plorèm  tots  sos  amichs,  s’expo- 
san  dugas  telas,  totas  dugas  sinceras  com  tot 
lo  que  pintava.  La  que  porta'l  nombre  54, 
es  originalment  tallada  y  ben  interessant.  La 
pintura  d’en  Vilallonga,  si  no  de  gran  volada, 
era  al  menys  honrada  y  gens  enganyadora. 
En  la  interpretació  de  la  marina  de  Tossa, 
ahont  generalment  pintava,  hi  posava  sense 
gens  d’aparato  sa  pròpia  manera  de  sentir,  y 
això,  que  si  tots  ho  féssim  daria  al  menys  la 
mida  de  nostra  sensibilitat  y  de  nostre  saber 
artistich,  es  molt  d’alabar  en  un  temps  en 
en  que  a  tants  pintors  els  agrada  ornarse  ab 
plomalls  emmatllevats. 

El  digne  president  de  la  Sociedad  Artística 
y  Literaria  de  Cataluna ,  el  celebrat  [in  parti- 
bus )  artista  en  Modest  Urgell,  ha  estat  prou 
alabat,  discutit  y  combatut  pera  que  poguèm 
prescindir  d’emetre  judici  sobre  sas  obras,  de 
las  que  poca  cosa  podriam  dir  que  no  s’ha¬ 
gués  dit  y  redit.  Solsament  ens  permelrèm 
fer  notar,  per  via  d’elogi,  que  cap  més  artista 
de  nostra  terra,  ni  potser  de  tot  el  món,  se 
pot  alabar  d’haver  sigut  tan  conseqüent, 
tan  constant,  tan  fidel  a  son  camí,  pintant 
sempre  la  mateixa  hora  ab  la  visió  mateixa, 
ab  el  mateix  sentiment,  ab  la  mateixa  poesia. 
Uns  capvespres  li  surten  més  ensopegats,  al¬ 
tres  més  fluixos,  però  la  convicció  y  la  inten¬ 


ció  ab  que  són  pintats  sempre  són  las  ma- 
teixas. 

L’Enrich  Galwey  serà  sempre  l’elern  es¬ 
tudiant.  Ab  bona  fe,  ab  constància,  ab  apli¬ 
cació,  lluyta  ab  el  natural,  procura  cenyirse 
a  la  realitat  y  sab  de  pintar.  Però  en  general 
en  sas  obras  hi  manca  enlayrament,  en  sa 
manera  de  veure  hi  manca  exaltació,  se  sent 
tímit  devant  de  l’obra.  Qualsevol  tros  de  na¬ 
turalesa’l  fa  aturar  a  pintàr:  per  això  sos 
motius  són  molt  sovint  banals,  vulgars  y 
poch  interessants.  íQuè’n  treyèm  de  que 
cuydi  molt  el  dibuix  y  la  construcció,  y  pinti 
a  conciencia,  si  en  sas  obras  hi  manca  aquella 
guspira  abrusadora  que  desvetlla  l’esperit 
del  espectador  >  Desprès  d’aquella  brillant 
campanya  olotina  que  li  donà  nom,  era  d’es¬ 
perar  quelcom  més  del  talent  d’en  Galwey. 

En  Feliu  de  Lemus  sent  l’art  d’un’altra 
manera,  filla  de  sa  admiració  per  las  pinturas 
antigas  y  per  la  patina  que’l  temps  las  hi 
dóna.  Aixís  sovint,  com  en  el  retrat  d’en  Cla- 
rassó,  se  nota  en  sas  obras  un  regust  de  quadro 
vell.  En  els  paisatges  se  decanta  a  ésser  pe¬ 
sant,  espès,  groixut,  d’una  pesantor,  una  es¬ 
pessor  y  una  gruixaria  de  gran  pintor.  Els 
talla  de  modo  que  sembla  que  las  cosas  re- 
produhidas  no  càpigan  a  la  tela;  però  tota 
aquesta  forsa  es  més  en  l’exterior  qu’en  el 
fons.  Enjega  la  pinzellada  ampla  y  segura. 
Llàstima  que  a  n’aquesta  amplitut  yseguritat 
no  hi  correspongui  la  intensitat  interna  de 
l’obra.  Dels  paisatges  triaríam  el  Dia  gris ; 
de  las  figuras,  el  cap  de  Blanche. 

En  Lluís  Graner  ja  fa  temps  que's  dedica 
a  fer  obras  de  gran  empenyo,  però  may  he 
vist  que’l  desenrotllo  de  l'obra  respongui 
a  la  intenció.  En  l' Enterro  del  Carnestoltas 
qu’exposa  actualment  s’hi  troba  a  faltar  cos 
y  consistència  en  el  color  y  en  la  forma,  tot 
sembla  fet  de  poch  més  0  menys,  l’efecte  dels 
llums  tampoch  té  la  intensitat  que  deuria 
tenir,  y  com  observació  del  fet,  s’hi  troba  a 
mancar  la  nota  còmica  barrejada  ab  lo  maca¬ 
bre  de  la  mascarada;  l’home  que  porta’l 
fanal  sembla  malalt  de  debó,  y  las  caretas  de 
calavera  ab  un  xich  més  semblarian  cranis 
autèntichs.  En  conjunt  fa  l’efecte  d’ésser  un 
quadro  pintat  pera  espantar  las  criaturas. 

En  Ricart  Urgell  exposa  una  dóna  assentada 
que  porta  unas  faldillas  plenas  de  coloray- 
nas,  un’altra  de  dreta  que's  recull  el  vestit  v 
varias  notas  de  menor  cuantia.  Tot  lo  de 
l’Urgell  fill  sembla  qu’es  pintar  per  pintar,  y 
baix  aquest  punt  de  vista,  passant  per  la  ca¬ 
rència  absoluta  de  fons  en  l’obra,  ens  hau¬ 
ria  agradat  trobarhi  en  més  alt  grau  qua¬ 
litats  materials  de  pintor,  bon  gust  en  las 
linias,  consistència  en  las  proporcions,  ri¬ 
quesa,  forsa  y  esplendor  en  el  color.  Resulta 
simpàtica  la  nota  titulada  Ullim  raig  de  sól. 

En  Soler  de  las  Casas  sembla  que  pinti 
els  quadros  pel  gust  de  posarhi  el  titul;  té 
tendencia  a  fer  pintura  literaria.  A  tot  això 


JOVENTUT 


819 


no  hi  tindríam  res  que  dir  si  al  mateix  temps 
sas  obras  tinguessin  fermas  qualitats  pictó- 
ricas:  però  li  succeheix  generalment  que 
aquestas  quedan  molt  en  segón  terme. 

Ab  molt  menys  de  lo  qu’hem  dit  se  podia 
donar  una  impressió  total  de  la  exposició,  per: 
que  si  fa  no  fa  es  com  totas  las  qu’hem  vist  de 
la  Sociedad...  etc.  No’s  mouhen,  s’han  plantat 
com  aquellas  jamonas  que  no  volen  passar 
dels  trenta  anys.  Ni  reculan,  ni  avensan; 
s’estàn  quiets.  No  volen  0  no  poden  capir  la 
forsa  de  las  corrents  modernas,  y  val  més 
aixís  perque  com  que  són  corrents  d’ayre 
fresch,  tal  volta  s’hi  encostiparian.  Alguns 
d’ells  potser  trobaran  severas  certas  aprecia¬ 
cions,  però  que  reconeguin  que  quan  una 
firma  es  acreditada,  hi  ha'l  dret  d’exigirli 
quelcòm  que  respongui  al  crèdit  de  que  dis- 
fruta.  Si  tinguessin  vint  anys  la  indulgència 
s’imposaria.  Ara  pel  camí  que  van  també  arri¬ 
barà  l’hora  en  que’ns  haurém  d’abstenir  de 
censurar  perque  no’ns  retreguin  allò  de 
a  moro  muerto  gran  lanzada. 

Sebastià  Junyent 


TEATRES 

Les  avariés. 

Interinament  ocupo  avuy  el  lloch  del  com¬ 
pany  Tintorer  pera  donar  la  meva  sincera 
opinió  sobre’l  famós  drama  d’en  Brieux 
que,  correctament  traduhit  al  català  per  no 
sé  qui,  va  representarse  ab  él  títul  de  Els  ta- 
rats  divendres  passat  en  el  teatre  Circo  Es- 
panol,  per  l’agrupació  «Avenir»,  a  la  qual 
devèm  els  entusiastas  del  art  dramàtich  las 
representacions  d’obras  de  la  importància 
y  trascendencia  dels  Mals  Pastors  y  Quan  ens 
despertarèm  d'entre’ls  morts. 

Es  altament  lloable  y  digne  del  més  calo¬ 
rós  aplauso  l’intent  que  inspira  totas  las  vet- 
lladas  qu’organisa  la  esmentada  agrupació, 
quin  es  el  de  fer  viure  ab  més  o  menys  es¬ 
clat,  en  las  taulas  dels  nostres  teatres,  las 
obras  més  trascendentals,  baix  tl  punt  de 
vista  social  y  moral,  que  produheixen  las 
inteligencias  capdals  dels  més  renomenats 
autors  europeus,  lliurantlas  del  despreci  ab 
que  són  miradas  per  empresaris  marxants  y 
directors  curts  de  geni  que  no’s  preocupan 
més  que  del  negoci  immediat  y  de  no  ofen- 
dre’ls  convencionalismes  de  que  va  vestit  el 
seu  públich  parroquià. 

Mes,  de  le  mateixa  manera  que  no  escati- 
mèm  l’elogi  a  l’agrupació  «Avenir»  per  la 
naturalesa  del  seu  intent,  no  podèm  ésser 
tan  expressius  en  lo  que’s  refereix  a  las  obras 
escullidas.  En  lo  tocant  a  aquestas,  l’agru¬ 
pació  no  està  pas  encertada.  Llevat  dels 
Mals  Pastors ,  lo  demés  qu’ha  donat  no  està 
a  l’alsaria  dels  seus  propòsits.  No  volèm  dir 
ab  això  que  Quan  ens  despertarèm  d'entre'ls 
morts  no  sigui  tota  una  obrassa,  però  creyèm 
que  l’última  paraula  de  l’Ibsen  sols  se  pot 


portar  a  la  escena  interpretada  per  uns  artis- 
tas  que  ni  a  Catalunya  ni  a  Espanya  existei¬ 
xen,  y  posada  en  escena  d’una  manera  que 
aqui  encara  ni  s’hi  hafsomniat.  Han  d’ésser 
obras  quina  interpretació,  per  dificil  que 
sigui,  pugui  ésser  desempenyada  ab  lluhi- 
ment,  color  y  esclat  de  vida  pels  nostres  ac¬ 
tors,  y  al  mateix  temps  obras  artisticas  ab 
tota  la  trascendencia  moral  y  social  que’s 
vulgui,  però  obras  de  mérit  reconegut,  obras 
d’art  modern,  en  una  paraula. 

iCòm  es  que  no  s’ha  pensat  en  el  Ros- 
mersholm ,  una  de  las  obras  més  hermosas  de 
l’Ibsen?.  .  ?Per  què  no  fer  El  guant  de  Bjòrn- 
son,  El  Pare  y  La  senyoreta  Julia  del  Strind- 
berg?  (Y  per  què  no  una  adaptació  o  traduc¬ 
ció  catalana  de  La  potencia  de  las  tenebras,  y 
de  Asils  de  nit ,  la  esgarrifosa  creació  del  gran 
Gorki?  iY  una  nova  representació  (per  cert 
promesa  al  públich  per  l’agrupació  «Avenir») 
dels  Teixidors  d’en  Hauptmann?  ;Y  la  Rosa 
Bernd  del  mateix  autor?  Y,  sens  anar  tan 
lluny,  y  en  comptes  de  la  descolorida  y  anti- 
estètica  conversa  higiènich-dramàtica  del 
anti-artista  Brieux,  obra  pobra,  sense  caràc¬ 
ters,  ni  sang,  ni  vida,  que  fou  ab  molt  bon 
acert  prohibida  per  la  censura  írancesa,  més 
per  atach  al  bon  gust  y  al  bon  nom  de  las 
lletras  francesas  que  no  pas  per  atreviments 
y  desacatos  a  la  moral  convencional  que  im¬ 
pera  en  nostra  societat,  dper  què  no  se’ns 
ha  volgut  donar  la  corprenedora  tragèdia 
moral  d’en  E.  de  Curel  La  Nouvelle  Idole , 
que  tracta  d’un  cas  semblant,  d’un  pro¬ 
blema  d’una  actualitat  frappant ,  però  ab 
totas  las  galas  d’un  artista,  ab  tots  els  proce¬ 
diments  y  totas  las  qualitats  d’un  autor  dra¬ 
màtich  eminent,  ab  personatges  que  viuhen 
en  cos  y  ànima,  que  senten,  pensan  y  sufrei- 
xen  com  se  sent,  se  pensa  y  se  sufreix  avuy 
en  dia  y  no  com  els  autòmatas  plens  de  palla 
qu’en  el  drama  d’en  Brieux  repeteixen,  ab 
ayres  de  fonògraf,  uns  quants  llochs  comuns 
y  unas  quantas  ideas  que  saben  com  las  be- 
cerolas  tots  els  estudiants  de  medicina? 

Recordis  la  impressió  fonda  que  va  pro- 
duhir  el  drama  d’en  de  Curel  quan  va  repre- 
sentarlo  en  Zacconi,  devant  d’un  centenar  de 
personas;  y  tinguis  present  que  quan  el  gran 
actor  diu  «que  no  es  la  patologia  la  que  s’ha 
apoderat  del  d’art,  sinó  qu’es  l’art  el  que  de¬ 
mana  a  la  patologia  y  a  la  psiquiatria,  a  la 
psicologia  y  a  la  fisiologia,  las  veritables 
rahons  de  tot  quant  s’observa  en  el  docu¬ 
ment  humà,  ab  el  fi  de  que  la  representació 
del  sér  normal  o  anormal  sigui  lo  que  té 
d’ésser,  tan  exacta  y  científicament  com 
humanament  veritable»,  parla  del  art  que 
demana  auxili,  però  no  de  que  las  ciencias 
intrusas  vulguin  ferlo  desaparèixer  per  com¬ 
plert  dels  escenaris.  Y  això  es  lo  que  suc¬ 
ceheix  en  els  avariés ,  en  els  que  l’art  hi  brilla 
sempre  per  la  seva  ausencia,  produhint  un 
conjunt  d’una  monotonia  desesperadora  y 


820 


JOVENTUT 


enervant.  Solsament  en  la  escena  final  del 
segón  acte,  si  en  Brieux  fos  artista,  pendría 
volada’l  conflicte  dramàtich,  però  ab  tot  y 
algún  toch  de  veritat  en  la  figura  de  la  dida, 
l’única  de  carn  y  òssos  digna  del  trassut 
aytor  de  Blanchette ,  queda’l  conjunt  borrós 
e  indecís,  perque  tots  els  altres  personatges 
no  passan  de  le  categoria  de  ninots  en  els 
que  ni  per  un  moment  hi  batega  la  més  pe¬ 
tita  quantitat  de  vida. 

No  dirèm  res  d’aquell  ultim  acte,  ab  aquell 
deplorable  desfile  de  tarats,  que  tant  i  elleu 
podria  tenir  si  en  Brieux  fos  artista  (ho  repe¬ 
tim),  però  que  deixa  al  públich  esmaperdut  y 
ab  ganas  de  que  s’acabi. 

Com  no  podia  fallar,  els  espectadors  del 
Circo  Espanol  varen  aplaudir  unas  quantas 
frases  d’efecte  segur,  però  si  volen  ésser 
franchs,  han  de  confessar  que  d’impressió 
fonda  no’ls  en  va  pas  fer  el  drama  d’en 
Brieux,  y  I’animaciò  que  caldejava  la  sala 
era  més  deguda  al  atreviment  del  autor  de 
tractar  de  la  sífilis  en  escena  y  als  bons  in¬ 
tents  de  l’agrupació  «Avenir))  que  no  pas  a 
la  bondat  artística  del  drama,  que  fou  repre¬ 
sentat  ab  molta  discreció  per  part  de  tots  els 
intérpretes,  entre  Is  que  sobressortiren  la 
senyora  Morera,  la  que  feya’l  paper  de  la 
dida  y  en  Carles  Delhòm. 

Ara  que  l’agrupació  «Avenir»  me  dispensi 
sl  he  citat  tants  pobles.  Ja  sé  que’m  pot  con¬ 
testar:  «Home,  prengui  lo  que  se  li  dóna.  y 
deixis  de  camàndulas.»  A  lo  que  jo  respon¬ 
dré:  «Prènguisen  lo  que  se’n  vulgui  y  valgui 
com  a  consell.» 

Salvador  Vilaregut 


EL  BARAT  DE  LA  BELLESA 

Sí:  viure  a  ple  sól,  bellament, 
jno  val  molt  més  que  malmersar 
la  vida  en  un  cau  humit  pastant 
argila  o  picant  pedra? 

( Rubelt . — H.  Ibsen). 

El  barat  (en  francès  maquereau )  no  arriba 
may  a  1 1  us,  malgrat  ésserho  de  la  ganya  per 
amunt.  Se  nomena  barat,  com  se  podria  no¬ 
menar  pegell,  roger  o  saupa.  Le  nom  ne 
fait  pas  la  chose.  Pera  parlar  ab  propietat,  el 
seu  nom  propi  deuria  ésser  el  d’escupinya, 
musclo,  petxina,  pelladira  o  qualsevol  altre 
dels  animals  que  viuhen  arrapats:  perque’l 
barat  es  un  paràssit.  Però  sens  dubte'l  qui 
li  va  donar  tal  nom  no  va  voler  fer  esment 
d’aquesta  qualitat,  sinó  de  la  de  la  seva  facili¬ 
tat  de  viure,  y  li  va  donar  nom  de  peix  perque 
en  efecte,  el  barat  se  troba  en  la  condescen- 
denta  societat  com  el  peix  en  l’aygua. 

El  barat-tipo  es  el  que  fa  de  paràssit  d’una 


dóna  de  carn  y  òssos.  Però’l  més  desprecia- 
ble  e  interessant  alhora  es  el  que  fa  de  pa¬ 
ràssit  de  la  Idea,  aquesta  donzella  tan  her- 
mosa  y  atrayenta.  Nomenar  totas  las  sevas 
varietats  fóra  cosa  de  may  acabar. 

Hi  ha’l  barat  teatral  que  prostituheix  la 
obra  dramàtica,  viciantla  pera  feria  agrada¬ 
ble  al  públich  y  viuren  dolsament.  Hi  ha’l 
barat  periodístich  que  cargola  la  espinada 
reverenciosament  com  si’s  trobés  escaldat  en 
oli  rohent.  Hi  ha’l  barat  eclesiàstich,  el  ba¬ 
rat  de  la  demagògia  y  el  barat  de  la  contem- 
porisació.  Tots  ells  saben  nedar  entre  dugas 
ayguas.  Passèm  per  alt  el  barat  que,  fïcantse 
en  el  Catalanisme,  se  converteix  en  geni  de¬ 
fensant  las  Bases  de  Manresa,  a  las  que  aban¬ 
dona  aixis  que  no  li  aportan  la  menja  del  èxit, 
y  de  las  que  llavors  malparla.  Passèm  també 
per  alt  el  barat  de  l’amistat,  el  de  la  justícia  y 
el  de  la  higiene.  Ja  ho  he  dit:  no  acabaríam 
may  de  nomenarlos,  y  no  podriam  aturarnos 
may  a  contemplar  el  barat  de  la  Bellesa, 
qu’es  digne  més  que  cap,  per  tots  conceptes, 
d’observació  y  anàlisis. 

El  barat  de  la  Bellesa  neix,  creix  y  mor 
com  tots  els  sers  vivents,  ab  la  sola  diferen¬ 
cia  de  que  aixis  com  en  aquests  la  mort  es 
el  final  de  sa  vida,  en  ell  la  neixensa  es  el 
comens  de  sa  mort.  La  seva  creixensa  sols 
té  lloch  de  ganya  per  avall;  de  ganya  per 
amunt,  el  barat  de  la  Bellesa  es  inevolucio- 
nable.  La  seva  mort  es  la  seva  vida;  co- 
mensa  a  viure  quan  comensa  a  morir. 
D’aquest  fet  purament  subjectiu,  el  barat 
de  la  Bellesa’n  fa  lo  més  interessant  de  sa 
personalitat  objectivisantlo:.  —  Sóch  incom¬ 
près —  diu. 

Lo  primer  que  fa’l  barat  de  la  Bellesa  al 
arribar  al  món,  es  guaytarlo  y  guaytarse  a 
sí  mateix.  El  món  el  troba  complicat,  enre¬ 
vessat  y  perillós,  la  vida  se  li  presenta  com 
un  gran  teatre  en  que  lo  que  cal  es  passar 
per  protagonista  del  drama  ab  el  menor  es- 
fors  possible,  y  ell  se  troba  tou,  totxo  y  es- 
ponjós.  Alashoras,  per  una  rara  associació 
d’ideas,  se  sent  Hamlet,  agafa’l  seu  cap  ca- 
davérich  y  exclama:  Badar  o  no  badar ,  aquest 
es  el  problema.  Y  el  primer  acte  conscient  de 
vida  qu’executa  es  el  de  badar. 

Y  badant  s’obre  molt  la  boca,  però  no 
s’atrapa  res  pera  ompliria.  Llavoras  sent 
la  necessitat  de  s'atlacher ,  de  parassilejar , 


JOVENTUT 


821 


d’arrambarse  a  quelcom  de  sòlit.  Veu  passar 
la  Bellesa  que’s  passeja  per  totas  las  cosas 
perque  es  una  aurèola  dels  fondos ,  y  s’hi  atan¬ 
sa.  Desd’aquell  moment  el  barat  de  la  Bellesa 
entra  en  lo  que  podriam  dirne  sa  pubertat. 

La  Bellesa,  qu’es  en  totas  las  cosas  pel 
sol  fet  d’existir  aquestas,  no  donaria  pera 
viure  si  el  barat  no  la  especialisés.  Aixis  com 
una  noya  bonica  en  possessió  de  tota  sa  digni¬ 
tat,  de  tots  sos  instints  elevats  y  de  tots  sos 
sentiments  creuha’ls  carrers  y  no  porta  pas 
diners  a  casa,  y  la  pren  el  barat-tipo,  el  de  la 
dòna  de  carn  y  ossos,  la  despulla  de  sos 
instints  de  mare,  de  sa  dignitat,  del  noble 
sentiment  del  amor  y  deixantli  sols  sa  boni- 
quesa  logra  al  ferli  creuhar  els  carrers  que 
porti  a  la  casa  quartos,  aixis  el  barat  de  la 
Bellesa  l’arrenca  dels  objectes  d’hont  brolla, 
la  despulla  del  seu  fons,  de  qualitat  la  con¬ 
verteix  en  essencia  de  las  cosas,  y  deixantli 
sols  sa  boniquesa,  la  estrafà  pintantli  els 
ulls,  la  boca  y  las  galtas,  li  posa  talons  alts 
y  logra  que’ls  putiners  ramblejadors  de  la 
vida  li  donguin  pera  de  què  viure  ell. 

Un  cop  lograt  això,  el  barat,  que  sol  no 
hauria  passat  d’ésser  un  peixi-minuti  vulgar, 
del  bras  de  la  Bellesa’s  passeja  per  las  tau- 
las  com  un  personatge  de  primer  ordre,  es- 
cupint  per  l’uyal  y  esguardant  per  sobre’l 
muscle  als  pobres  artisans  que,  prenent  el 
sòl  a  las  portas  de  las  casas,  modestos  y  la¬ 
boriosos,  li  cusen  las  sabatas  que  protegiràn 
els  seus  peus! 

El  barat  de  la  Bellesa,  com  tots  els  barats, 
la  defensa  pera  valorar  la  mercaderia,  però 
en  la  intimitat  li  pega,  la  maltracta  y  no  es 
pas  conseqüent  ab  son  amor.  Quan  li  convé, 
qu’es  quasi  bé  sempre,  la  planta;  la  plaque, 
que  diuhen  els  francesos,  y  si  el  barat  es 
barceloní,  li  diu:  vaya ,  buenas. 

Exemples.  Si  el  barat  té  d'anar  a  París,  la 
pobreta  Bellesa  ho  fa  sola  pels  boscos  no 
roturats,  pels  rius  que  portan  al  mar  totas 
las  gotas  d’aygua  recullidas  en  las  fonts, 
pels  camps  no  solcats  per  la  prosaica  arada 
que  fa  néixer  las  vils  patatas  y  el  blat  vulgar; 
en  cambi  ell,  saturat  d’ingratitut,  abandona 
a  sa  companya  y  pren  un  bitllet  de  tren, 
d'aqueixa  màquina  indigna  construhida  per 
homes  prosaichs. 

iSe  tracta  de  circular  pels  carrers?  Alasho- 
ras  el  barat  de  la  Bellesa,  que  fa  anar  a  sa 


companya  tota  núa  y  que  invectiva’l  mal 
gust  en  el  vestir  de  la  burgesia,  de  la  vila 
tota,  de  la  humanitat  sencera,  surt  al  pas¬ 
seig,  jl'ingrat  dugas  voltas!,  ofenent  a  la  Be¬ 
llesa,  ab  un  trajo  vert  0  groch  o  del  color 
més  estrafalari  qu’hagin  pogut  produhir  las 
miserables  fàbricas  de  Tarrassa,  ab  un  ba¬ 
rret  ridicul  d’infim  salta-taullells,  la  cara 
bruta  y  las  sabatas  fangosas. 

Oh,  barat  del  Faubourg- Montmartre,  que 
brut,  repugnant,  pudint  a  absenta  y  materia- 
lisat,  fas  trotar  a  ta  companya  cuberta  de 
randas,  atrayenta,  espiritual  y  sentint  a  per¬ 
fums!  Ets  el  barat-tipo,  però  totas  tas  varie¬ 
tats  se  t’assemblan,  y’t  reconeixen  com  a  * 
mestre!! 

El  barat  de  la  Bellesa,  si  fos  conseqüent 
ab  son  amor  al  tractar  de  fer  casa,  viuria  ab 
ella,  però  no  ho  fa.  Quan  no  té  medis,  el 
barat  no’s  pot  manifestar  y  fa  lo  que  fem  tots 
en  aquest  cas,  aguantarse  al  pairo.  Però 
quan  ne  té  y’s  pot  manifestar,  ho  fa  grolle¬ 
rament,  com  a  verdader  barat  qu’es.  No 
se’n  va  pas  a  viure  a  ple  camp,  0  bé  a  la  vora 
de  ciutat  en  una  caseta  isolada,  voltadeta  de 
jardí,  en  un  niuhet  plàcit  y  tranquil,  no:  viu 
en  un  pis  vulgar  de  qualsevol  carrer  vulgar, 
mateix  que  un  vulgar  burgès  d’aquells  a  qui 
ell  combat  perque  no  tenen  tractes  ab  sa 
Bellesa.  Si  té  fills,  li  corren  ab  el  moch  al 
nas  y  la  butlla  a  la  camisa;  si  té  muller,  li  fa 
passar  bugada  y  la  fa  menestralejar  com  el 
primer  prosaich  de  la  ciutat. 

El  barat  de  la  Bellesa  passa’l  dia  de  la 
manera  més  irreverent  pera  sa  estimada.  Si 
no  fos  perque  ell  ho  diu,  ningú  diria  que’s  fa 
ab  la  Bellesa.  Va  al  banal  cafè,  s’encauha  ab 
quatre  amichs  presents  pera  dir  mal  de  vuyt 
amichs  ausents  en  el  primer  forat  boyrós 
que  troba;  pren  el  tramvia  electrich;  si  té  sed, 
no  espera  ésser  a  casa  per’absorbir  un  got 
d’hidromel:  s’atura  a  qualsevol  banda  y  pren 
qualsevol  dels  grollers  liquits  fornits  per  la 
inventiva  grollera  de  qualsevol  industrial. 
Tot  lo  qual  no  li  priva  de  llensarse  al  carrer 
malehint  als  demés  qu’això  fassin...  perque 
mentres  ho  fan.  sa  Bellesa  no’ls  hi  escura 
la  butxaca... 

Visca’l  barati!  Que  campi,  que  rodi,  que 
cuegi!  Que  s’engreixi,  que’s  multipliqui! 
Quan  el  seu  nombre  sigui  gros  y  fassi  vol, 
llavors  tirarèm  l’art ,  y  en  farèm  una  fregida. 


822 


JOVENTUT 


Mentres  tant,  planyem  a  la  Bellesa,  no 
deixèm  de  sotmètrela  a  visitas  d’inspecció  ri- 
gorosas,  y  construhim  una  Borderia  artística 
per’allotjarhi  tots  els  seus  non-nats.  Un  Mu¬ 
seu,  verbi  gratia,  vindria  a  maravella. 

F.  Pujulà  y  Vallès 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Desillusió. — Novela,  per  J.  Massó  Torrents. 

—  Tipograjía  uL'  Avenç.)) 

Desillusió  es  la  primera  d’una  serie  de  no- 
velas  de  costums  de  la  vida  catalana  quina 
publicació  té  en  projecte’l  seu  autor. 

Si  el  nom  d’en  Massó  y  Torrents  no  fos 
prou  conegut  entre’ls  avmants  de  las  bonas 
lletras  catalanas,  bastaria  y  sobraria  aquesta 
sola  novela  per’acreditarlo  de  mestre  meri- 
tissim. 

Aquí  a  Catalunya,  hont  a  conseqüència, 
deguda  sens  dubte,  al  renaixement  de  nostre 
idioma,  tothòm  escriu,  y  quasi  tothom  escriu 
tan  malament,  es  un  veritable  aconteixement 
la  publicació  d’una  obra  com  Desillusió . 

Tota  la  novela,  desde  las  primeras  pàgi- 
nas  fins  a  las  últimas,  respira  vida,  senti¬ 
ment  y  art;  no  hi  ha  en  ella  personatge,  epi¬ 
sodi  o  emoció  que  no  haguèm  conegut,  que 
no  haguém  presenciat  o  que  no  haguèm 
sentit. 

La  soirèe  de  casa’l  senyor  Mata,  el  menes¬ 
tral  barceloni  esdevingut  rich  capitalista,  ab 
totas  las  cursilerias  y  americanadas  propias 
dels  sobrevinguts  de  nostra  societat,  es  un 
quadro  magistral  d’aqueixas  reunions  y  fes- 
tas  que  diàriament  veyém  celebrarse  en  las 
sumptuosas  y  xabacanas  moradas  de  nostres 
frabicants  v  de  nostres  salta  taulells  adine¬ 
rats. 

En  la  vetllada  del  Ateneu,  el  més  curt  de 
vista  hi  veu  retratats  y  ridiculisats  d’una 
manera  inimitable  la  figura  v  la  oratoria 
buyda  y  florejada  d’un  ex-president  famós 
de  la  república  espanyola,  l’estil  poètich 
d’un  jove  y  conegut  publicista  y  la  escola 
estúpida  y  carrinclona  del  literal  o  lletrero 
floralesch  y  groller. 

La  sortida  del  só!  vista  desde’l  cim  del 
Tibidabo,  dominant  tot  el  bell  pla  de  Barce¬ 
lona;  la  escena  de  la  professo  al  carrer  de 
Moncada;  las  descripcions  de  las  hermosas 
terras  olotinas;  la  estada  y  las  impressions 
d’en  Pauhet  Bruguera  al  arribar  per  primera 
vegada  a  París;  sa  vida  a  Londres;  la  fesla 
que  li  dedicaren  a  casa  de  la  bondadosa  mis- 
tress  Windus,  hont  conegué  a  la  enjogas¬ 
sada  Kate;  la  delitosa  nit  d’amor  gosada  a 
Regent’s  Park;  el  retorn  a  la  llar;  la  descrip¬ 
ció  de  la  entrada  a  la  casa  payral,  quan  el 
vell  Bruguera,  malalt  de  mort,  reb,  clavat  en 
sa  vella  cadira,  al  hereu  que  retorna  casat 


ab  la  jova  ingleseta;  la  darrera  entrevista  del 
Pauhet  ab  la  Maria...  són  una  serie  de  des¬ 
cripcions  y  escenas  immillorables,  ensopega¬ 
des,  y  a  que  no’ns  tenen  acostumats,  salvas 
raras  y  honrosas  excepcions,  la  major  part 
de  nostres  innombrables  prosistas  catalans. 

Y  si  de  las  descripcions  passèm  a  las  perso- 
nas  y  als  sentiments,  tots,  enterament  tots 
els  personatges  qu’en  Massó  y  Torrents  fa 
intervenir  en  la  seva  obra,  són  sers  arrencats 
a  la  vida  real. 

E!  vell  Bruguera,  pare  aspre  y  a  l’antiga, 
que  ab  els  seus  respectes  y  severitats  contri- 
buheix  a  que’l  fill  no  s’atreveixi  a  confessarli 
sos  amors  ab  la  Maria;  en  Llorens  Marti,  el 
catalanista  erudit,  Yateneista  que  tots  hem 
conegut  y  tractat;  en  Jordi  Ballester,  el  se¬ 
nyor  de  fóra  ilustrat,  l’apòstol  convensut  y 
decidit  de  la  renaixensa  catalana;  el  pare 
Joan,  tipo  pastat  del  eclesiàstich  català,  fa- 
nàtich  y  curt  de  gambals;  la  coqueta  y  hon¬ 
rada  Angelina;  el  seu  marit  el  belga  Rooses; 
el  tipo  de  meridional  lidícul  encarnat  en  el 
músich  italià  signor  Orlando;  els  paies  de 
l’alegra  Kate,  sers  grollers  y  repulsius  de 
la  petita  burgesia  britànica;  Kate,  la  noya 
xamosa  y  agradable  a  la  vista  y  en  el  medi 
ambient  del  seu  país,  però  q ue,  esdevinguda 
esposa  d’en  Pauhet  y  traslladada  a  la  vella 
masia  catalana,  se  converteix  en  motiu-de 
tristesas  eternas,  de  penediments  v  d’embru¬ 
timent  del  seu  marit;  la  Maria,  la  noya 
hermosa,  bona,  y  de  talent,  que's  veu  arri¬ 
bar  als  trenta  anvs  sens  haver  sigut  apre¬ 
ciada  en  lo  que  val  per  cap  home  digne 
d’ella;  que  malgrat  els  seus  recels  s’ena¬ 
mora  d’en  Pauhet  Bruguera,  molt  més  jove 
qu’ella,  rendida  per  la  senzillesa  y  apa¬ 
rent  voluntat  amorosa  del  jove  oloti,  que 
després  la  oblida  y’s  deixa  lligar  eternament 
per  una  passió  frivola  y  lleugera;  v  per  ultim 
la  figura  d’en  Pauhet,  impressionable,  feble 
ab  apariencias  de  fort,  voluble  y  aixelabrat, 
aspirant  a  apòstol  y  a  home  sencer  un  dia  y 
desilusionat  y  vensut  als  primers  passos  que 
dóna  en  la  vida.  y  que  s’acanalla  y  s’embru¬ 
teix  al  veures  castigat  moralment  ab  el 
menyspreu  v  la  llàstima  de  la  dóna  volguda 
y  sublimada  per  la  dissort,  al  sentir  sobre 
sas  carns  luxuriosas  y  bestials  el  dolorós  cop 
d’ombrella  ab  que  la  verge  ofesa  bastoneja  a 
la  bèstia  humana  que  li  vol  saltar  al  demunt: 
són  creacions  viventas  que  parlan,  pensan  y 
senten  com  tots  els  homes  que  coneixèm 
y  que  viuhen  al  nostre  entorn  y  en  nosaltres 
mateixos. 

En  resúm:  que  l’obra  d’en  Massó  y  To¬ 
rrents  no  es  la  tasca  migrada,  usual  entre  la 
majoria  de  nostres  autors,  que's  reduheix  a 
imitar  y  a  moures  dintre  dels  motllos  fixats 
per  eximis  mestres  estrangers  o  del  terrer  y 
que  fa  qu’en  cada  ciutat  y  vila  catalanas  y  en 
cada  barriada  y  en  cada  carrer  hi  hagi  un 
Ibsen,  un  Gorki,  un  D’Annunzio,  un  Tourgue- 


JOVENTUT 


neff  y  un  Verlaine  homeopàtichs,  no:  l’obra 
d’en  Massó  y  Torrents  es  ben  nova  y  ben 
catalana.  Desillusió  es  una  de  las  millors  no- 
velas  que  s’han  escrit  en  català.  Nostra  enho¬ 
rabona  més  entusiasta  al  seu  autor. 

Plomas  y  Bolvas.  —  Santiago  Vinardell. — 

Llibreria  Verdaguer. 

Precedeixen  a  las  poesias  que  forman  el 
conjunt  del  llibre  una  dedicatòria  A  la  esti¬ 
mada  y  un  pròleg  del  senyor  Surinach  Sen¬ 
tís  rublert  d’esperansas  y  de  sentiment,  y  en 
el  que  dit  senyor  ens  parla  d’una  societat 
anomenada  «El  Colomar»,  en  la  que’l  jovent 
intelectual  de  Mataró’s  reuneix  pera  comuni- 
carse  impressions  y  encoratjarse  pera  l’asso¬ 
liment  de  sos  enlayrats  ideals. 

En  aqueixa  societat  o  penya  fou  hont  el 
senyor  Vinardell  donà  a  conèixer  las  poesias 
que  publica  en  el  tomo  qu’estèm  comentant, 
format  per  una  serie  de  composicions  que, 
si  bé  adoleixen  algunas  d’ellas  de  certs  defec¬ 
tes  de  forma  y  d’estar  diluhidas  en  motllos 
que  no  per  pertànyer  al  genre  modern  deixan 
d’ésser  gastats,  demostran  no  obstant  las 
nobles  aspiracions  y  la  bona  voluntat  del 
autor. 

Vora’ls  Estanys,  per  J .  Soler  y  Esco/et. — 

Fidel  Giró ,  impressor . — Barcelona. 

Precedeix  al  llibre  d’en  Soler  y  Escofet 
una  carta-pròleg  d’en  Joan  Maragall  plena 
d’atinadas  observacions  sobre  la  poesia  en 
general  y  en  particular  sobre  l’obra  d’en 
Soler. 

Atès  el  caràcter  del  llibre,  que’l  mateix 
autor  en  sa  lletra  a  n’en  Maragall  ens  fa  sa¬ 
ber  que  no  es  una  obra  sencera  y  acabada, 
sinó  que  sols  es  un  recull  de  mers  apuntes 
poètichs  que  tal  vegada  podràn  servirli  un 
dia  pera  compondre  un  quadro  complert,  ens 
veyèm  impossibilitats  de  fer  un  judici  crítich 
definitiu,  reservantnos  donar  al  públich  la  nos¬ 
tra  opinió  sobre’ls  mèrits  literaris  del  autor, 
pera  quan  sia  arribada  l’hora  de  fruhir  l’obra 
complerta  y  madurada  de  la  seva  inspiració. 

No  obstant,  comprenent  que,  ab  tot  y  no 
ésser  una  obra  acabada’l  llibre  d’en  Soler, 
pot  perfectament  dirse  alguna  cosa  respecte 
als  petits  bocets  que’ns  presenta  l’autor,  do- 
narèm  nostra  impressió  repetint  una  opinió 
del  pròleg  d’en  Maragall,  qui,  malgrat  trobar 
a  faltar  en  el  llibret  (sens  dubte  per  son  poch 
madurament)  un  personalisme  consistent  y 
vigorós,  afirma  que  s’hi  troban  moltas  qua¬ 
litats,  moltas  disposicions  y  molts  moments 
felissos. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


823 

AB  MOTIU  D’UNA 
COMMEMORACIÓ  (0 

No  precisament  en  defensa  meva,  que  no 
tinch  necessitat  de  feria,  sinó  per  restablir  la 
veritat  de  fets  no  presenciats  ni  coneguts  tal 
com  se  produhiren  per  gent  que,  aixis  y  tot, 
no  ha  tingut  cap  reparo  en  bescantarnos  a 
n’el  meu  estimat  amich  senyor  Roig  y  Ar¬ 
mengol  y  a  mi,  endresso  aquestas  ratilas  a 
Joventut  esperant  qu’aixís  com  hi  ha  tingut 
aculliment  la  pitrada  contra  nosaltres  hi  tin¬ 
drà  també  aculliment  lo  que’m  proposo  dir. 
Y  si  algú  s’estranyés  que  fassi  avuy  lo  que 
no  vaig  voler  fer  dias  enrera  per  La  Renai- 
xensa ,  entenguis  que  no  es  perque  consideri 
millor  la  íorma  del  atach  de  qu’hem  sigut 
ara  objecte,  que  poch  té  qu’envejar  l’un  al 
altre  en  quanta  destemplansa,  sinó  per  la 
consideració  de  qu’he  comptat  sempre  bons 
amichs  dintre  de  Joventut,  y  en  aras  de 
la  bona  amistat,  tan  palesament  probada,’m 
crech  en  el  dever  de  tractar,  a  pesar  de  la  re¬ 
pulsió  que’l  fet  me  produheix,  d’assumptos 
personals. 

Encara  que  potser  no  ho  són  de  ben  per¬ 
sonals  aquests  assumptos.  Perque  al  veure 
lo  que  s’ha  dit  de  nosaltres  ab  motiu  de  lo 
manifestat  en  la  vetllada  de  «Catalunya  Fe¬ 
deral).'  en  el  tercer  aniversari  de  la  mort  d’en 
Pi  y  Margall,  no  sembla  sinó  que  lo  que 
mou  als  que’ns  bescantan  es  un  senzill  ne¬ 
goci  de  botiga,  es  la  defensa  de  la  cape¬ 
lleta  devant  de  la  por  de  que’ls  autonomis- 
tas  que  desitjan  solucions  claras  y  concretas, 
lleal  y  coratjosament  exposadas  sempre,  se’n 
vinguin  cap  a  nosaltres.  Perque  lo  que  nos¬ 
altres  diguerem  de  que,  malgrat  comptarse 
entre’ls  catalanistas  qui  fos  o’s  digués  llibe¬ 
ral,  la  resultant  del  moviment  polítich  ca¬ 
talà  havia  sigut  la  de  que  aquest  tingués 
solsament  un  caràcter  conservador,  burgès  y 
catòlich,  no  era  més  que  una  repetició  de  lo 
qu’en  El  Poble  Català  havia  dit  clara  v  rodo- 
nament,  sense  protestas  de  ningú,  el  senyor 
Gabriel  Alomar,  y  una  repetició  també  de  lo 
qu’en  el  mateix  periòdich,  no  tan  explícita¬ 
ment  però  si  en  el  mateix  sentit,  havia  ex¬ 
pressat,  també  sense  protestas,  el  senyor 
Ventosa  y  Calvell.  iPer  què  no  hem  de  po¬ 
der  dir  nosaltres,  federals,  lo  qu’ha  sigut 


(1)  Ab  gust  insertèm  aquest  article-protesta  de 
nostre  amich  senyor  Pi  y  Suner,  y  l'insertèm  ab  gust 
per  rahons  d’egoisme,  donchs  a  més  de  satisfernos  el 
tenir  ocasió  de  complaure  a  tan  bon  amich,  veyèm  en 
tota  l’argumentació  de  dit  article  y  en  el  to  en  que  ve 
redactat  una  proba  eloqüent  de  qu’estavam  en  lo  cert 
al  calificar  de  sectaria,  enverinadora  de  passions,  re¬ 
gressiva  y  antisocial  la  política  dels  dos  bandos  histò- 
richs  qu’ha  sigut  y  es  la  mengua  d’Espanya  y  d’altres 
més  poderosos  Estats. 

Crèguins  el  senyor  Pi  y  Suner:  sas  opinions,  que  són 
las  de  tot  revolucionari  espanyol,  són  tan  erronias,  que 
fins  fonamentantse  en  l’amor,  sols  odis  engendran;  són 


824 


JOVENTUT 


permès  que  diguessin  dos  distingits  escrip¬ 
tors  catalanistas? 

Era  precisament  en  vista  d’aquest  caràcter 
del  moviment  catalanista  que’m  dolgués  jo 
de  que  tenint  sempre  a  la  boca  a  n’en  Pi  y 
Margall  y  presentantlo  a  tota  hora  com  a  mo¬ 
del,  no  l’imitessin  en  la  concreció  del  pen¬ 
sament  respecte  a  totas  las  qüestions  qu’afec- 
tan  a  la  vida,  que  no  hi  portessin,  com  hi 
portava  ell,  una  orientació  perfectament  defi¬ 
nida  y  que  no  tinguessin  solucions  determi- 
nadas  y  claras  per  tots  els  ordres  de  proble- 
mas  que  integra  la  organisació  del  Estat. 

Y  deya  aquella  nit,  y  ho  repeteixo  ara, 
que’Is  catalanistas  que  diuhen  voler  cam- 
biar  l’actual  organisació  social  y  política 
deixant  entre  vaguetats,  en  las  sevas  propa- 
gandas,  la  solució  de  totas  aquestas  qües¬ 
tions,  0  són  sofistas  0  són  cobarts.  Es  clar 
que’l  moviment  social  y  nacionalista  que’l 
Catalanisme  representa  ha  d’acoblar  a  tots 
els  elements  de  la  terra,  ha  d’acceptar  totas 
las  manifestacions  del  esperit,  ha  de  recullir 
totas  las  palpitacions  de  l’ànima  catalana,  y 
per  lo  tant  no’s  pot  exigir  que’l  Catalanisme 
porti  resoltas  en  determinat  sentit  qüestions 
que  poden  no  ésser  compresas  del  mateix 
modo  per  tots  els  catalans.  Però  cada  un 
dels  elements  que  integran  aquest  movi¬ 
ment,  cada  un  dels  actors  conscients  del  Ca¬ 
talanisme  ha  de  portar  ben  definidas  en  son 
pensament  y  ben  arreladas  en  sa  conciencia 
totas  y  cada  una  de  las  qüestions  que  poden 
donar  una  determinada  direcció  y  un  caràc¬ 
ter  marcat  al  nacionalisme  català. 

Els  catalanistas  conservadors,  que’s  troban 
bé  dintre  de  la  monarquia,  dintre  l’actual 
organisació  social  y  dintre  també  de  las  rela¬ 
cions  avuy  existents  entre  l’Estat  y  la  Igle- 
sia,  com  que  van  bien  en  el  machito  baix 
aquests  conceptes,  poden  passarsen  bé  de  de¬ 
finir  y  concretar  son  pensament,  y  parlar, 
entre  generalitats,  pura  y  simplement  de 
l’autonomia  de  Catalunya.  Però’ls  que’s 
diuhen  radicals,  els  qu’entenen  qu’ademés 
de  la  qüestió  autonomista  n'hi  ha  moltas  al- 
tras  a  resoldre  y  que  la  mateixa  autonomista 
exigeix  exigeix  declaracions  categòricas  res¬ 
pecte  a  las  formas  que  revestirà  la  futura 
organisació,  ja  en  virtut  dels  sentiments  del 
pats,  ja  per  las  llissons  de  la  historia,  y  res- 


las  que  volent  contrarrestar  la  influhencia  de  la  dreta ,  li 
donan  més  forsa  ab  la  creació  d’una  esquerra;  són  las 
qu’en  la  pràctica’s  traduheixen  en  lluytas  barbres  per 
qüestions  de  conciencia,  com  a  València  s’ha  vist  una 
volta  més  aquests  días;  són,  en  fí,  tan  negativas,  que 
sols  al  insult  conduheixen.  El  senyor  Pi  y  Suner  ho 
acaba  de  demostrar  ab  las  suposicions  injuriosas  pera 
nosaltres  de  que  son  article  ve  ple.  No  podia  ésser  altra 
cosa:  havia  de  sortir  el  vell  polítich  revolucionari  espa¬ 
nyol,  el  lliberal  de  motllo. 

Al  arribar  a  mas  mans  el  seu  article  el  número  està 
ja  a  punt  d’entrar  en  màquina,  y  pera  no  perdre  temps 
me  limito  a  contestar  jo  quatre  paraulas,  deixant  que’ls 


pecte  a  si  tots  els  sers,  individuals  y  colec- 
tius,  tots  els  grupos  humans  han  de  regir 
sa  vida  pel  mateix  principi  autonòmich, 
aqueixas  tenen  el  dever  moral  d’expressar 
clara,  néta  y  concretament,  de  manera  que 
no  dongui  lloch  a  dubtes,  tot  el  seu  pensa¬ 
ment  en  aqueixas  cosas  qu’afectan  tan  fon¬ 
dament  al  desvetllament  de  la  nostra  nacio¬ 
nalitat. 

Y  com  qu’entre  aqueixas  cosas,  per  més 
que  s’aparenti  no  reconèixeho,  no  hi  ha  dub¬ 
te  qu’es  de  molta  importància  lo  de  la  for¬ 
ma  de  govern,  entenia  que’ls  catalanistas 
que  fossin  republicans  havían  de  manifestar- 
ho  aixis  a  tota  hora,  v  entenia  més,  y  no  te¬ 
nia  cap  empatx  en  dirho,  que  sols  d’aques¬ 
ta  manera  podrà  lograrse  qu’encarni  entre’l 
nostre  poble’l  moviment  nacionalista,  que 
encara  y  mal  que  pesi  a  tots  els  que  com  el 
senyor  Martinez  y  Serinà  pensin,  sols  fent 
propaganda  ben  republicana’s  podrà  lograr 
que’ls  humils,  els  que’s  mouhen  pel  senti¬ 
ment.  que  són  els  que  al  ultim  empenyen 
tots  els  moviments  humans,  puguin  acceptar 
qu’es  moviment  de  redempció’l  moviment 
nacionalista  català. 

Això  es,  en  essencia,  Iò  que  vaig  dir  refe¬ 
rent  als  catalanistas.  ^Hi  ha,  en  això,  alguna 
heretgia?  ^Va  resultar  la  meva  peroració 
manifestació  de  sectarisme?  Si  aixis  es,  tinch 
d’anunciar  que  seguiré  essent  heretge  y  sec¬ 
tari  com  he  sigut  sempre  v  com  ho  vaig  ser- 
ho  a  «Catalunya  Federal».  Cosa,  per  altra 
part,  que  no  té  d’estranyar  a  ningú.  Tots  els 
homes  tenim  plechs  en  el  cervell,  plechs 
que  s’han  anat  formantbaix  la  influhencia  de 
la  educació,  dels  sentiments,  etc.,  etc.,  y  que 
són  tan  dificils  d’esborrarse  com  ho  són  de 
desaparèixer  els  plechs  y  arrugas  que  l’us  y 
l’abús  dóna  a  la  roba.  D’aqueixa  condició 
sols  se’n  lliuraràn  els  genis  v  els  que  tiran  a 
serne,  com  hi  déu  tirar  el  senyor  Martinez  y 
Serinà,  perque  si  aixis  no  fos  no  retreuría  a 
n’els  altres  lo  qu’en  el  temps  li  hauria  de 
passar  a  n’ell.  Y  com  que  jo  no  tiro  per  ge¬ 
ni,  ni  sisquera  per  intelectual ,  perque  no 
formo  en  cap  d’aqueixas  nombrosas  penyas 
de  sabis  que  són  l’adorno  de  Barcelona,  es 
natural  que’ls  plechs  qu’en  mon  cervell 
s’han  anat  formant  me  costi  molt  de  desfer- 
los.  Sobre  tot  si  no  compto  més  qu’ab  el  re- 


companys  Martínez  y  Pujulà  contestin  un  altre  día  si 
ho  creuhen  necessari.  Per  ma  part  no  ho  crech  de  gran 
necessitat,  y  si  contesto  es,  en  primer  lloch,  per  atenció, 
y  segonament  perque  veig  que’l  senyor  Pi  y  Suner  cita 
fragments  d’una  nova  de  Joventut  que  jo  havia  escrit, 
y  que  sembla  que  també'l  va  ferir. 

Cònstili  al  senyor  Pi  y  Suner  que  tots  els  articles 
per  ell  entregats  aJovENTUThan  sigut  acceptatsab  goig; 
mes,  ens  haguessin  agradat  o  no,  propi  fóra  de  gent 
entenimentada'l  cambiar  de  parer.  Nostra  evolució  po¬ 
dria  ésser  perfeccionament:  may  obehir  a  interessos 
baixos.  El  senyor  Pi  y  Suner  està  fet  a  tractar  ab  polí- 
tichs  de  partit,  y  ens  amida  ab  un  mateix  raser.  hll  ni 


JOVENTUT 


825 


curs  de  cosas  tan  novas  com  la  de  l’acciden¬ 
talitat  0  essencialitat  de  las  formas  de  go¬ 
vern  ab  que  m’obsequia’l  senyor  Martínez 
y  Serinà. 

Senyor  Martínez  y  Serinà:  quan  encara’s 
podia  dir  que  tenia  jo  la  llet  als  llabis,  al  fi¬ 
nal  del  any  1868,  recordo  que  ja  una  gent  de 
ponent  (fíxishi  bé  pera  que  vegi  ab  quins 
companys  camina)  una  gent  de  ponent,  pera 
poder  treure  profits  personals  de  la  Revo¬ 
lució  de  Setembre,  va  sortir  ab  la  enflaulada 
de  que  la  forma  de  govern  no  era  essencial  y 
que  ab  qualsevulga  d’ellas  se  podia  afiansar 
la  llibertat.  Vostè,  qu'es  tan  sabi,  ja  déu  ha¬ 
ver  entès  que’m  refereixo  a  n’els  cimbrios. 
Avans  qu'ells,  y  pera  gosar  de  las  delicias 
del  mando,  havia  dit  lo  mateix  l’Emili  Olli 
vier,  que  va  passar  dels  banchs  dels  repu¬ 
blicans  de  la  Cambra  francesa  a  n’el  Consell 
de  Ministres  d’en  Napoleón  III.  Si  volgués¬ 
sim  fer  historia,  aniriam  trobant  fets  cada 
vegada  més  allunyats  de  nosaltres.  De  ma¬ 
nera  que  lo  que’m  ve  a  contar  vostè  respecte 
a  formas  de  govern  es  una  cosa  novissima. 
No’m  refujo  d'esperar  que  andando  los  tiem- 
pos  y  a  seguir  vostè  per  aqueixos  viaranys, 
ens  descubrirà  de  nou  el  Mediterrani. 

Però  observi  que  tots  aquets,  y  tants  altres 
qu’han  dit  lo  mateix  que  com  a  cosa  novíssi- 
ma’ns  vol  donar  vostè,  donaren  al  món  el 
trist  exemple  d  arramblar  las  sevas  antigas 
conviccions  moguts  per  las  ventatjas  perso¬ 
nals  qu’apetexian  y  conseguiren.  De  manera 
que  sota  aqueix  pabelló  de  l’accidentalitat 
de  las  formas  de  govern  s’hi  ha  amagat  sem¬ 
pre  mercaderia  averiada. 

Els  federals  no  hi  han  estat  may  per 
aquestas  andròminas  de  l’accidentalitat  de 
las  formas.  Nosaltres  las  hem  consideradas 
sempre  essencials.  Bé  es  veritat  que  som  els 
ignocents  federals  del  Programa  de  22  de 
funy  de  1894,  ab  quina  frase  dèu  voler  dir 
el  senyor  Martínez  y  Serinà  que  sols  igno¬ 
cents  poden  ésser  els  que  propagan  aquest 
Programa,  0  qu’es  ell  ignocent.  Bona  ma¬ 
nera,  sigui  la  que’s  vulgui  l’accepció,  d'ho¬ 
norar  la  memòria  d’en  Pi  y  Margall,  el  nos¬ 
tre  llustre  precursor ,  el  gran  apòstol  del  fede¬ 
ralisme,  que  fou  l’autor  d’aquest  Programa 
que  ab  tanta  claretat  y  honradesa  concreta  y 


ells  no  evolucionan,  estàn  estancats,  y  a  nosaltres  no’ns 
poden  compendre. 

íQue  no  eran  cosa  condicional  las  formas  de  govern 
pera  l’autor  de  Las  Nacionalidades ?  iQue  no  són  ni  han 
sigui  més  qu’ambiciosos  vulgars  tots  els  qu'han  consi¬ 
derat  accidentals  ditas  formas?  Essent  aixís,  entre’ls 
republicans  conseqüents  no  hi  pot  haver  cap  home  in¬ 
digne,  jno  es  això?  Sí  qu’es  hàbil  en  sas  argumentacions, 
y  sí  que  n’està  à!  adelantat  el  senyor  Pi  y  Suner. 

Contra  la  opinió  del  senyor  Pi  y  Suner,  jo  crech 
que  un  verdader  lliberal,  un  verdader  autonomista,  no 
pot  creuie  en  políticas  de  dreta  y  esquerra,  y  que  si 
l’autonomisme  no  vingués  a  destruhir  aqueixas  políti¬ 
cas,  110  vindria  a  fer  res.  Potser  no  sempre  he  afirmat 


resumeix  tota  la  gran  obra  política  y  social 
d’en  Pi  y  Margall! 

Y  al  considerar  essencial  la  forma  de  go¬ 
vern  els  ignocents  federals  no  podém  anar 
en  millor  companyia,  perque  anèm  ab  la 
d’en  Pi  y  Margall.  En  Pi  considerà  sempre 
essencial  la  forma,  no  ja  sols  en  els  principis 
de  la  seva  vida  política,  sinó  en  tota  ella. 
Recordo  encara  qu’en  l’ultim  any  de  la  seva 
vida,  quan  va  venir  aquí  pels  Jochs  Florals, 
inaugurant  una  Assamblea  federal  catalana, 
va  parlar  precisament  d’aquest  assumpto  y 
va  dir,  entre  altres  motius  pera  fonamentar  la 
essencialitat  de  las  formas  de  govern,  que 
totas  las  cosas  que  al  Univers  existian  se’ns 
revelavan  per  la  seva  forma,  proba  de  la 
trascendencia  d’aquesta.  Y  en  un  hermós 
article  inèdit,  publicat  suara  per  El  Nuevo 
Régimen ,  hi  campeja’l  mateix  pensament. 
En  cap  discurs  d’en  Pi,  en  cap  de  las  sevas 
obras,  en  cap  dels  seus  articles  s’hi  podrà 
veure  qu’en  Pi  sols  condicionalment  fos  re¬ 
publicà,  com  va  dir  l’altra  nit  en  Pujulà  y 
Vallès,  que  també  va  voler  pendre  la  seva 
sucadeta  contra  nosaltres  y,en  qual  sucadeta 
va  demostrar  que  a  pesar  d’haver  escrit  una 
obra  sobre  la  vida  d’en  Pi  y  Margall  encara 
ignorava  al  gran  autonomista. 

(Y  ara  es  quan  se’n  adonan  del  sectarisme 
dels  federals  perque  desitjèm  que’s  dongui 
caràcter  republicà  pels  avensats  al  moviment 
catalanista  ^y  perque  volguèm  contribuhir 
nosaltres  al  desvetllament  de  Catalunya  por- 
tanthi  tots  els  nostres  amors  per  la  Repú¬ 
blica?  Donchs  demostran,  els  qu’ara  s’estra- 
yan,  no  haverse  enterat  de  las  cosas,  perque 
no  hem  deixat  els  federals  de'  dir  y  de  pen¬ 
sar  sempre  lo  mateix,  y  per  lo  que  a  mi’s 
pugui  referir,  en  las  planas  de  Joventut  hi 
ha  d'haver  algún  article  meu  escrit  en  aqueix 
sentit  y  rebut  alashoras,  no  ab  una  pedra  a 
cada  mà,  sinó  ab  afalachs.  ,-Sería  qu’allavo- 
ras  convenia  a  algú  que  se’l  vegés  del  bras 
ab  els  sectaris  federals? 

Si  el  senyor  Martínez  y  Serinà  m’ha  dit  veli 
pensantse  ferme  un  agravi,  s’ha  ben  equivo¬ 
cat:  tinch  47  anys  y  si  arribo  a  vell  no  consi¬ 
deraré  com  una  vergonya  aquesta  condició 
de  la  existència.  Si  m’ho  ha  dit  en  el  sentit  de 
que’ls  vells  constituheixen  un  fardo  inútil, 


lo  mateix,  però  com  més  autonomista’m  sento  més  ho 
afirmo.  Per  això  jo  y  tots  els  que  com  jo  pensan  se  pre- 
ocupan  més  que  de  fer  esquerras ,  de  fer  nacionalisme 
fonamentantlo  no  en  colors  polítichs,  sinó  en  qualitats 
naturals.  Aixís  s’acabarían  els  exclusivismes,  se  corretgi- 
rían  las  injusticias  socials  destruhintse’ls  bandos,  y’s 
consolidarían  las  llibertats  individuals.  Aquesta  es  l’ú¬ 
nica  esquerra  possible.  Lo  demés  són  simbolismes  tan 
buyts  y  tan  nocius  pels  pobles  com  las  figuras  dels  sants 
y  els  juheus  en  las  professons  y  com  la  imatge  de  la 
República  ab  la  espasa  de  la  lley  en  una  mà  (no  sabèm 
si  la  dreta)  y  las  balansas  també  de  la  lley  en  l’altra 
(no  sabèm  si  la  esquerra).  De  tot  lo  qual  no  se’n  dedu- 
heix  que  pesi  safrà,  sinó  que’ ns  fa  la  lley  ab  totas  dugas 


826 


JOVENTUT 


encara  ha  sigut  més  gros  el  seu  erro.  Per- 
que  precisament  en  aquests  nostres  temps 
en  qu’hem  vist  tants  atentats  als  drets  de 
ciutadans  y  de  pobles  contemplats  ab  indife¬ 
rència,  tantas  injusticias  soportadas  sense 
protesta,  tantas  iniquitats  comesas  ab  la 
aquiescència  universal,  no  s’ha  deixat  sentir 
la  veu  dels  joves.  En  Gladstone,  l’Spencer, 
en  Tolstoy,  en  Pi  y  Margall,  en  Kruger,  en 
Zola,  vells  tots,  han  sigut  quins  han  encar¬ 
nat  l’alt  esperit  de  justícia  y  quins  han  man¬ 
tingut  el  dret  a  ésser  lliure.  Per  cert  qu’en 
Zola  era  xiulat  pels  joves  estudiants  de  Pa¬ 
rís,  y  que  a  las  afirmacions  altruistas  del  vell 
Tolstoy  han  respost  els  rencorosos  bramuls 
jingoistas  d’en  Tolstoy  fill;  per  cert  també 
que  la  gran  obra  de  redempció  d’Irlanda 
qu’anava  realisant  en  Gladstone  va  ésser  des- 
torbada  per  un  jove,  en  Chamberlain  preci¬ 
sament  un  d’aqueixos  demòcratas  de  l’acci- 
dentalitat,  d’aqueixos  que  no  creuhen  que’ls 
ideals  polítichs  depenguin  del  nom  de  las 
causas,  y  per  això  se’n  va  anar  a  fer  llibera- 
lisme  entre’ls  conservadors  anglesos  perque 
en  Gladstone  no  devia  ésser  prou  lliberal. 

Altrament,  y  contestant  a  Joventut,  dech 
haver  de  manifestar  que  jo  no  hi  jugo  a  fer 
dretas  ni  esquerras  del  Catalanisme.  Me  té 
aquesta  qüestió  molt  sense  cuydado,  a  més 
de  que,  per  altra  part,  tinch  el  convenciment 
de  que,  per  lley  fatal  de  las  cosas,  tindran 
que  constituhirse,  si  no  ho  estan  ja.  Pera  mi 
tinch  que  la  dreta  ja  està  formada,  ab  pensa¬ 
ment  definit,  ab  organisació  bastant  com¬ 
plerta,  ab  acció  ben  determinada.  Y  tinch 
també  pera  mi  que,  a  despit  de  tanta  política 
de  capelleta’s  constituhirà  també  una  es¬ 
querra,  radical  en  sos  procediments  y  en  sos 
principis,  formada  pels  autonomistas  que, 
com  els  federals,  desitjin  reformas  politicas 
y  socials  del  tot  ab  tot  contrarias  y  antitèti- 
cas  ab  l’actual  regim  y  ab  la  present  organi¬ 
sació.  En  la  constitució  d’aquesta  esquerra  es 
segur  queno  hi  pendràn  part  els  que,  ben  tro¬ 
bats  ab  sa  posició  social,  gosant  de  las  ven- 
tatjas  de  la  vida  y  fruhint  de  las  bellesas  del 
art  y  de  la  naturalesa  que  una  bona  educació 
permet,  volen  reduhir  la  seva  acció  «a  no 
no  voler  donar  al  poble  tan  falsos  idealis¬ 
mes,  a  donarli  més  instrucció,  a  ferlo  més 
apte,  a  educar  son  individualisme  facilitant 
la  emancipació  econòmica  dels  esclaus  del 
trevall  mitjansant  son  propi  esfors,  anantlos 
acostant  d’una  manera  pràctica  a  la  solució 
de  la  pahorosa  qüestió  social,  causa  y  origen 


mans.  Y  ara  que’ns  perdoni  el  senyor  Pi  y  Suner  si  no 
ens  prenèm  els  seus  enfadós  més  en  serio. 

Kepeteixo  ab  mos  companys  que  la  gran  desgracia 
d’en  Pi  y  Margall  es  haver  sigut  tan  mal  comprès  per 
sos  correligionaris,  que,  pobra  gent,  no  han  anat  en- 
lloch.  Si  ells  haguessin  sigut  uns  altres,  avuy  el  poble 
català  no  estaria  a  la  mercè  dels  sectaris  que  l’han  em¬ 
brutit,  y  Catalunya  hauria  avensat  molt  pel  camí  de  sa 


de  tantas  altras,  pera  que  allavors  l'acció  po¬ 
lítica  sia  sols  filla  d’un  més  satisfactori  y 
equitatiu  y  culte  estat  social». 

Si  s’hagués  de  comptar  ab  sos  procedi¬ 
ments  pera  fer  via,  pobres  de  nosaltres  y  po¬ 
bra  de  Catalunya!,  perque  tindríam  Maura  y 
tota  l’actual  organisació  per  tant  temps,  que 
quan  ens  en  adonariam  no  quedaria  ni  la  més 
petita  vibració  del  actual  moviment  naciona¬ 
lista  català. 

Si  a  l’amistat  he  sacrificat  avuy  las  mevas 
repulsions  no  tornaré  ja  més  a  ferho,  primer 
perque  no  tinch  temps  per  perdre,  després 
perque  l’amistat  no’m  pot  obligar  a  que  mo¬ 
lesti  a  la  gent  ab  cosas  mevas.  Jo  no  sóch 
amich  de  qüestions  personals;-  entench  que 
hi  ha  cosas  de  més  profit  a  fer,  y  per  lo  poch 
que  valgui  a  aytals  cosas  penso  dedicar  els 
meus  esforsos.  Prou,  donchs. 

Krancisco  Pi  y  Suner 


NOVAS 

A  Mataró,  y  organisat  per  varis  obrers, 
tingué  lloch  el  passat  diumenge  un  meeting 
nacionalita  presidit  per  la  entitat  capdal  del 
Catalanisme  .  Devant  d’una  concorrencia 
composta  en  sa  majoria  d’obrers  de  totas  las 
ideas,  se  celebrà  l’acte  en  el  teatre  Euterpe, 
comensant  ab  un  breu  y  encertat  parlament 
del  senyor  Molist,  president  de  la  comissió 
organisadora,  que  cedí  son  lloch  ai  president 
de  la  Unió  Catalanista  senyor  Martí  y  Julià. 
Parlaren  després  els  senyors  Gibert  en  nom 
del  «Progrés  Autonomista»,  Llangort  per 
La  Tralla ,  Llorens  pel  «Centre  Catalunya», 
Tona  per  «Catalunya  Federal»,  Gubern,  di¬ 
rector  de  La  Renaixensa  e  individuu  de  la 
Junta  Permanent  de  la  Unió\  y  resumí  per  fi 
el  doctor  Martí  y  Julià.  Tots  foren  aplaudits 
com  se  mereixían  pels  conceptes  de  vera  lli¬ 
bertat  que  varen  emetre,  especialment  el  se¬ 
nyor  Gubern  al  dir  que’ls  lliberals  a  la  espa¬ 
nyola,  uniformistas  e  inclinats  a  coaccions 
de  banderia,  si  combaten  las  pràcticas  de  la 
Iglesia  com  racionalment  deuhen  fer  ,  las 
combaten  tot  imitantlas  servilment,  fent  tam¬ 
bé  remats  y  pastors.  Van  contra  naturalesa 
y  per  això  fracassan  sempre.  Foren  també 
notables  els  conceptes  emesos  per  l’autono¬ 
mista  senyor  Tona  sobre’ls  monàrquichs  y 
els  republicans  espanyols,  y  els  del  senyor 
Martí  y  Julià  combatent  els  agabellaments 
polítichs  que  acaban  de  desacreditar  a  tots 


autonomia,  si  no  hagués  arribat  ja  a  ésser  autònoma. 
La  ignorància  y  el  fanatisme  són  els  pitjors  mals  d’un 
poble.  En  Pi  y  Margall  tingué  de  comptar  sempre  ab 
ignorants,  ignocents  y  sectaris. 

Ja  veu  el  senyor  Pi  y  Suner  que  se  li  parla  ab  fran¬ 
quesa:  com  més  amichs  més  clars.  Y,  a  pesar  de  la  po¬ 
lítica  bisantina  qu  ell  defensa  y  de  las  bisantinas  dis¬ 
cussions  a  que  dóna  lloch,  el  senyor  Pi  y  Suner  es  un 
bon  amich  nostre.  — Llüís  VÍa 


JOVENTUT 


els  partits  no  autonomistas.  Defensà'l  dret 
a  la  vida  de  tots  els  catalans  individualment, 
pera  que  sa  educació  sia  un  fet  y  per  evolució 
pugui  resoldres  el  problema  social.  Això  — 
digué — se  deurà  en  gran  part  al  Catalanisme 
perque’l  Catalanisme  es  llibertat. 

Nostres  estimats  companys  de  redacció 
Pujulà  y  Tintorer  estrenan  demà  en  el  teatre 
de  las  Arts  son  drama  El  Geni.  Com  que  no 
ens  estaria  bé  fer  l’apologia  d’aquesta  obra, 
qu’ha  tingut  ja  la  sòrt  d’ésser  objecte  de 
molts  calendaris ,  ens  limitèm  a  ferho  avi¬ 
nent  a  nostres  lectors  y  a  desitjar  a  nostres 
companys  un  èxit  que  tots  els  d’aquesta  casa 
fruhirèm  com  a  propi. 

Es  l’única,  però  la  millor  recomanació  que 
se’ns  acut  sobre  aqueix  drama,  que  per  sa 
part  ben  aviat  podràn  alabar  o  combatre  a 
son  gust  el  públich  y  la  critica. 

En  Linares,  pundonorós  defensor  de  San¬ 
tiago  de  Cuba  y  espill  dels  heroichs  militars 
al  servey  del  Estat  espanyol,  que  per  sos 
mèrits  ha  arribat  a  ocupar  y  ocupa  actual¬ 
ment  el  ministeri  de  la  Guerra  previ  jura¬ 
ment  del  càrrech  y  de  la  fidel  aplicació  de 
las  lieys,  acaba  d’acreditarse  una  volta  més 
ab  motiu  del  desafio  o,  1c  qu'es  pitjor  trac- 
tantse  de  gent  guerrera ,  de  la  parodia  de 
desafio  ocorreguda  entre  l’ex  ministrq  de  la 
Governació  Sànchez  Guerra,  y  l’empedrehit 
individuu  de  la  esquerra  Rodrigo  Soriano. 

Prou  s’escarrassaren  las  autoritats  civils 
pera  evitar  el  lance;  prou  dictava  ordres  el 
gobernador  y  las  cumplimenta va  la  policia 
pera  conjurar  el  terrible  conflicte  de  dos  co¬ 
lossos  de  la...  llengua  tan  grossos  com  ab- 
dós  beligerants,  que  per  torna  són  també, 
en  sa  qualitat  dediputats,  representants  de  la 
lley...  Però  apareix  un  subordinat  del  gene¬ 
ral  Linares  qu’obre  als  dos  pinxos  la  porta 
d’un  quartel,  dintre  del  qual  el  duelo  té  lloch 
a  despit  de  las  autoritats  que  vigilan  y  ab 
gran  pler  de  las  que  fan  els  ulls  grossos,  que 
a  Espanya  són  las  més. 

Tenim  que’ls  que  cobran  del  Estat  pera 
garantir  l’ordre  y  las  lieys,  las  han  atrope- 
lladas;  tenim  que’l  general  Linares  no  ha 
mostrat  son  enuig  imposant  càstichs  tremen- 
dos  pera  satisfer  la  vindicta  pública  ofesa  y  es- 
carnida;  tenim  qu’en  Soriano  ab  una  pseu- 
do-esgarrinxada  a  la  cuixa  s’ha  negat  a  com¬ 
parèixer  devant  del  jutge  y  en  cambi  s’ha 
tornat  a  presentar  al  Congrés  a  fer  gala  del 
seu  valor  de  matón  barato;  tenim,  en  fi,  a 
n’en  Maura  consentint  a  tots,  consentintho 
tot,  y  probant,  entre’l  general  bullit  d’aten- 
tats  dinamiters,  governadors  ineptes,  lieys 
de  repressió  contraproduhents,  furors  carlins 
d’en  Llorens,  insults  republicans  d’en  Blas¬ 
co  Ibànez  y  parodias  de  duelos  a  tot  estrop, 


827 

qu’Espanya  ha  assolit  ja  son  major  grau  d’es¬ 
plendor,  que  sa  llibertat  conservadora  es  una 
gran  llibertat,  y  que  la  revolució  desde  dalt 
es  un  fet.  Y  viva  la  Pepa! 

Feya  molt  poch  temps  qu’era  governador 
de  Barcelona’!  senyor  Gonzàlez  Rothwos 
que  nosaltres  ja  li  varem  pendre  la  mida.  El 
varem  veure  tan  alt,  que  no’ns  en  varem  sa¬ 
ber  estar.  Y  això  que’l  tinguerem  d’alabar 
incondicionalment  per  sa  encertadissima  dis¬ 
posició  de  policia  urbana ,  referent  a  fer 
treure’ls  barrets  de  las  senyoras  en  las  buta- 
cas  de  nostres  teatres. 

En  tot  lo  que  no  fossin  cosas  aixis,  el  go¬ 
vernador  per  llarch  que  fos  no  arribava  en- 
lloch,  y  a  Barcelona  s’infringían  las  lieys 
relativas  al  jòch,  y’s  repetian  els  atentats  di¬ 
namiters  d’una  manera  que  feya  fredat. 
Com  que  no  s’hi  enfadava  ningú,  nosaltres 
callavam  pera  no  desentonar. 

Però  ve  un  dia  que’l  jCu-cut!  y  La  Tralla 
són  denunciats,  y  que’l  governador  fa  planxa 
sobre  planxa  fent  recullir  els  números  de 
dits  setmanaris  y  perdent  la  serenitat  fins  al 
punt  de  que  li  prenguessin  el  número  (y  el 
pèl)  a  n’ell;  y,  arribada  aytal  ocasió,  ha- 
ventse  demostrat  que’l  senyor  Gonzàlez 
Rothwos  es  més  petit  de  lo  que  semblava, 
ens  veyèm  en  el  cas  de  fer  constar  lo  ja  dit, 
0  sia  que’ns  doném  per  ditxosos  de  que  hi 
hagi  qui  li  pugui  pendre’l  número  ab  la  ma¬ 
teixa  facilitat  y  senzillesa  que  nosaltres  li 
varem  pendre  la  mida. 

El  dia  30  del  mes  passat,  mossèn  Antoni 
Maria  Alcover  donà  una  conferencia  ai  «Or¬ 
feó  de  Sans»,  explicant  las  ventatjas  que 
pera  Catalunya  tenia  la  confecció  d’un  dic¬ 
cionari  que  respongués  a  las  necessitats  ac¬ 
tuals,  y  reclamà  l’auxili  de  tots,  puig  un 
diccionari  com  el  que’s  tracta  de  fer  no  pot 
ésser  obra  d’un  sol  home. 

Mossèn  Alcover  fou  molt  aplaudit,  com  ho 
fou  també  l’Enrich  Laporta,  qu’endressà  als 
socis  del  «Orfeó»  un  breu  y  patriòtich  parla¬ 
ment,  presentàntelshi  al  conferenciant. 

Finalisà  la  vetllada  la  secció  choral  del 
«Orfeó»,  qu’en  obsequi  a  mossèn  Alcover 
interpretà  algunas  escullidas  composicions 
musicals. 

La  segona  de  las  conferencias  que  sobre 
la  Historia  de  Catalunya’s  venen  donant  en 
l’wAssociació  Catalanista»  de  Premià  de  Mar, 
anà’l  diumenge,  dia  4,  a  càrrech  d’en  Daniel 
Roig  y  Pruna,  que  substituhia  a  nostre  com¬ 
pany  Martínez  y  Serinà,  versant  sobre’l  pe¬ 
ríode  de  Berenguer  IV  a  Jaume’l  Conqueri¬ 
dor,  del  que  cità’ls  fets  més  notables,  re¬ 
marcant  la  influhencia  civilisadora  d’ell  y  dels 
monarcas  que’l  precediren. 


828 


JOVENTUT 


Tant  l’orador  com  el  soci  que’l  presentà  en 
Joan  Alsina,  com  en  Joseph  Fontcuberta  que 
clogué  l'acte,  foren  molt  aplaudits  pel  nom¬ 
brós  públich  qu’havia  assistit  a  la  conferen¬ 
cia  del  senyor  Roig  y  Pruna,  entre’l  que  hi 
abundavan  las  senyoras. 

La  secció  de  senyoretas  del  «Orfeó  de 
Sans»  organisà  una  vetllada  literari  musical 
que  tingué  lloch  la  nit  del  8  del  present  mes, 
en  el  local  del  esmentat  Orfeó.  Fou  una  ses¬ 
sió  interessant,  indubtable  proba  de  que 
l’«Orfeó  de  Sans»  trevalla  de  ferm  en  pro 
del  espandiment  del  art  de  nostra  terra.  Dis- 
tingidas  senyoretas  llegiren  ab  expressió  y 
entonació  justas,  poesias  d’Emili  Guanva- 
bens,  Lluis  Via,  Arnau  Martinez  y  Serinà, 
Carner  ( J . ),  Mercader,  Pagès  de  Puig,  mos¬ 
sèn  M.  Costa  y  Llobera,  Ramón  E.  Bas- 
segoda,  Matheu,  Zanné,  Nogueras.y  Oller  y 
P.  Riera  y  Riqué;  altras  interpretaren  deli- 
cadas  cansonetas,  y  la  secció  choral  com¬ 
plerta  (baix  la  encertada  direcció  de  la  pro¬ 
fessora  senyoreta  F’igueras  y  acompanyada 
al  piano  per  la  senyoreta  Torras)  cantà  molt 
bé  obretas  de  Nicolau,  E.  Masclans  y  La- 
motte  de  Grignon. 

La  vetllada,  que  fou  un  éxit-pera  totas  las 
senyoretas  que  hi  prengueren  part,  comensà 
ab  un  discurs  de  la  senyoreta  Figueras  y 
acabà  ab  un  parlament  de  gracias  de  la  se¬ 
nyoreta  Busquets. 

La  societat  catalanista  «L’Eura»  celebrà 
l’altra  nit  una  important  vetllada,  en  la  que’s 
lluhiren  de  debò’ls  alumnes  de  las  escolas  de 
la  mateixa,  en  els  exercicis  literaris,  geogrà- 
fichs,  històrichs,  de  comptabilitat  y  chorals  en 
que  prengueren  part.  Las  senyoretas  Sala, 
Gabarró  y  Corominas  en  el  piano  y  la  ban- 
dolina,’s  feren  també  aplaudir  molt.  Se  llegi¬ 
ren  trevalls  literaris  de  notables  poetas  y 
prosadors  catalans,  y  els  directors  de  las  es¬ 
colas  senyors  Paloma  y  Arqué.  com  també’ls 
president  del  Consell  Directiu  y  Comissió 


d’Instrucció,  pronunciaren  correctes  discur¬ 
sos  que  aixis  mateix  foren  forsa  aplaudits, 
corresponent  una  bona  part  dels  aplausos  al 
senyor  Capmany  per  la  rondalla  que  contà 
ab  son  habitual  enginy.  La  concorrencia, 
qu’era  nombrosa,  sorti  molt  complaguda  de 
dita  vetllada. 

Publicacions  rebudas: 

Cartilla  d'higiene  popular ,  per  Lluis  Pଠ
mies,  metge.  Se  divideix  aquesta  obreta,  es¬ 
crita  en  català,  en  sis  parts,  o  sían  Ideas  ge¬ 
nerals  higiènicas ,  Condicions  higiènicas  de 
las  casas,  Alimentació ,  Begudas ,  Reglas  gene¬ 
rals  del  individuu  segons  la  edat ,  y  Reglas 
pera  combatre  la  tisis.  No  cal  dir  si  es  conve¬ 
nient  la  propagació  en  las  familias  d’obretas 
com  aquesta,  rudimentarias,  però  per  lo  ma¬ 
teix  sumament  útils  ja  que’s  fan  comprensi¬ 
bles  a  tothòm. 


Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi 
litat  de  sos  autors. 

No  ç’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu'ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

>  Mitj  any . 4’S0  * 

t  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Franchs. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  »  sense  folletins.  25  * 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Biblioteoa  de  JOVBITTtTT 

ISIL,  G-EUVI 

drama  en  tres  actes  per  F.  Pujulà  y  Vallès  y  Emili  Tintorer.  Que¬ 
darà  posat  a  la  vendà’l  pròxim  dissapte  en  totas  las  llibrerías,  al 
preu  de  2  pessetas.  Els  suscriptors  de  JOVENTUT  poden  obtenirlo 
en  aquesta  Administració  ab  un  25  per  100  de  descompte. 


Redacció  y  Administració: 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

SUMARI: 

En  Maura  y  la  crisis,  per  Trinitat  Monegal.—  Solsa- 
ment  catalanistas  (?),  per  Agusti  Pedret  y  Miró. — 
El  joch  d’escachs,  per  Rafel  Vallès  y  Roderich.— Ja 
vineh!,  per  C.  Ventura  Pardo.— Cabàs  de  pobre,  per 
F.  Pujulà  y  Vallès  — Sr.  D.  Francisco  Pi  y  Suner, 
per  F.  Pujulà  y  Vallès  y  Arnau  Martínez  y  Serinà. 
— Misteris,  per  Victor  Català.  —  Els  problemas  de 
l'antologia  grega,  per  R.  Miquel  y  Planas.— Teatres, 
per  Salvador  Vilaregut.— Notas  bibliogràficas,  per 
R.  Miquel  y  Planas  y  Arnau  Martínez  y  Serinà. — 
Novas. 

FOLLETÍ: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  31. 

L’HOME  CONTRA  L’ESTAT,  per  Herbert  Spencer.— 
Traducció  catalana.—  Plech  24. 


EN  MAURA  Y  LA  CRISIS 

Si  jo  fos  periodista  de  taila  y  tingués  a  ma 
disposició  un  periòdich  de  gran  circulació 
de  Madrid  (cosas  una  y  altra  que  a  fe  no 
desitjo),  publicaria  un  article  que  tindria  per 
títul  Una  crisis  màs  y  una  constitución  que 
estorba ,  sobre  tot  si  comptés  ab  la  investi¬ 
dura' de  diputat,  o  sia  ab  la  immunitat  par¬ 
lamentaria.  Y  tot  seguit,  o  me’n  aniria  d’Es¬ 
panya,  o  bé  prepararia  ab  mos  amichs  una 
tremenda  obstrucció  a  fi  de  que’l  suplicatori 
pera  mon  processament  no  pogués  passar  en 
el  Parlament  espanyol. 

No  tenint  cap  d’aquestas  condicions,  ni 
podent  usar  d’aytals  medis,  sols  me  resta 


Número  corrent . 20  cèntims. 

»  ATRASSAT,  AB  FOLLETINS .  4.O  » 

>  *  SENSE  FOLLETINS  25  » 

fer  unas  senzillas  consideracions  sobre  la 
cayguda  del  ministeri  Maura. 

Segons  se  diu,  l’ultim  ministeri  que  re- 
gia’ls  destins  del  Estat  espanyol  ha  resignat 
sos  càrrechs  per  haverse  negat  el  quefe  del 
Estat  a  firmar  un  nomenament  de  quefe  d’es¬ 
tat  major  del  exèrcit  en  pro  d’una  persona, 
y  haver  imposat  per’aytal  càrrech  un’altra 
personalitat.  Si  això  es  cert,  y  esperèm  que’l 
país  ho  sabrà  un  jorn  o  altre,  si  es  que  don 
Antoni  Maura  es  home  serio  y  de  paraula,  el 
president  del  ultim  consell  de  ministres  ha 
obrat  bé,  cumplint  son  dever  y  defensant  la 
Constitució  que,  bona  0  dolenta,  eslà  vigent 
en  l’Estat. 

En  altre  cas  valia  més  dictar  un  ukase  de¬ 
rogant  la  Constitució.  O  sobra  aquesta,  o  el 
nomenament  devia  ferlo’l  ministre. 

Se  tracta  d’un  altíssim  càrrech,  dependent, 
com  tots,  del  corresponent  ministeri,  que  a 
més  té  de  portar  a  la  pràctica  unas  refor- 
mas  planejadas  pel  ministre.  Aquest  es  ei 
responsable  devant  del  pais.  <Qui  déu  nome- 
narlo,  segons  la  vera  teoria  constitucional? 
Segons  els  consells  que’ns  dictan  las  reglas 
del  sentit  comu,  ^no  déu  voler  el  ministre 
que  sia  de  la  seva  opinió,  may  contrari, 
el  que  apliqui  sas  reformas? 

Això  es  lo  que  creyèm  nosaltres;  això  es 
lo  que  passaria  en  un  pais  verament  consti¬ 
tucional.  En  l’Estat  espanyol,  que  passin  al 


jOVENTUT 


830 

tras  cosas,  a  ningú  estranya:  es  el  país  de  las 
anomalias. 

Y  a  fí  de  que  poguèm  dir  que  a  Espanya 
passan  las  cosas  més  raras,  veyèm  que’ls  de¬ 
fensors  d’en  Maura  en  aytal  qüestió  són  els 
més  conservadors,  y  els  contraris  els  llibe¬ 
rals.  Fins  n’hi  ha  que  li  tiran  en  cara  qu’hagi 
promogut  aytal  conflicte,  y  retreuhen  qu’en 
Sagasta  ho  feya  d'altre  modo,  donant  expli¬ 
cacions  favorables  a  la  prerrogativa  superior. 
Pera  tals  lliberals  en  aquest  cas  sols  se  devia 
seguir  un  dels  dos  camins:  0  cobardia,  ca¬ 
llant,  o  traició  fal  regim  actual,  passant  per 
sobre  la  Constitució  vigent.  Lo  que  pot  la 
passió  política!  Si  això  ho  fa  en  Canalejas, 
se  hunde  el  / irmamento ! 

El  problema  de  la  darrera  crisis  no  ha  tin¬ 
gut  encara  sa  solució  definitiva.  Aquesta  la 
veyèm  un  xich  lluny,  però,  sia  com  vulga, 
ens  fa  riure. 

Sí,  riure,  com  déu  fer  riure  en  els.  paísos 
hont  se  sab  què  es  y  que  vol  dir  una  Consti¬ 
tució.  Quina  rialla  no  faria  lord  Salisbury  si 
vingués  del  altre  món!  Es  possible  que  al 
tornar  a  la  tomba  digués,  mirant  a  n’aquest 
Estat:  Nulla  est  redemptio. 

Totas  aquestas  consideracions  se’ns  oco¬ 
rren  al  considerar  la  teoria  constitucional: 
qu’en  Maura  ha  fet  recorre  quasi  triomfal¬ 
ment  arreu  al  quefe  del  Estat;  qu’ha  reani¬ 
mat  en  las  classes  conservadoras  y  neutras 
l’esperit  monàrquich;  que  sa  cavguda  no’s 
dèu  a  cap  qüestió  parlamentaria,  als  des- 
acerts  comesos  com  a  governant,  al  malestar 
econòmich  del  país,  a  cap  qüestió  qu’afecti 
al  benestar  moral  0  material  del  Estat,,  etc.; 
no:  se  dèu  al  nomenament  d’un  general  pera 
un  càrrech  determinat! 

Ara,  si  en  el  fons  els  vers  motius  són  altres , 
sols  devèm  dir  qu’en  Maura  es  llest  a  tot 
serho,  que  volent  caure  ha  recordat  que  un 
bel  morir  tuta  una  vita  honora  y  que,  conse¬ 
qüent  y  lògich  ab  si  mateix,  s’ha  preocupat 
una  volta  més  de  la  beauté  du  geste ,  y  que  ha 
sabut  posar  un  parany,  y  que...  Dintre  de 
tot  no  està  mal.  Es  jugar  ab  foch  y  el  que 
juga  ab  foch  un  dia  0  altre’s  crema.  Per  nos¬ 
altres  que’s  cremin. 

Trinitat  Monegal 


SOLSAMENT  CATALANISTAS  (?) 

Exteriorisar  el  sentiment  religiós  barre- 
jantlo  ab  els  actes  de  propaganda  catalanista 
serà  licit,  si’s  vol,  a  certs  nucleus  que’s  titu- 
lan  religiosos,  mes  no  ho  es  a  aquells  altres 
que  tenen  per  principal  missió  la  de  fer  Ca¬ 
talanisme  y  res  més  que  Catalanisme. 

Nostra  causa,  la  causa  del  nacionalisme 
català,  dèu  haver  de  predicarse  ab  gran  am- 
plitut  de  miras,  desprenentse,  al  ferho,  de 
tot  allò  que  pugui  ésser  un  destorb  a  son  es- 
pandiment. 

No  fa  pas  molts  días  que,  ab  motiu  d’una 
manifestació  de  caràcter  religiós,  vegerem 
endomassats  els  balcons  de  la  redacció  d’un 
diari  catalanista:  cosa  que  jo  respecto,  però 
que,  no  obstant,  s’avé  molt  poch  ab  lo  que 
feu  el  mateix  diari  el  dia  11  de  setembre, 
fetxa  tristíssima  pera  Catalunya,  en  que  dits 
balcons  aparegueren  desprovehits  de  tot  lo 
que  pogués  significar  una  protesta  contra  la 
opressió  de  qu’es  víctima  nostra  patria. 

iQuè  vol  dir  això?  Que’l  Catalanisme  no 
es  lo  principal  pera  molts  que  diuhen  ésser 
solsament  catalanistas.  Y  seguint  d’aquesta 
manera,  tota  propaganda  serà  xorca,  perque 
la  tasca  d’infiltrar  l’ideal  catalanista  en  el  cor 
de  tots  els  catalans  no  es  feta  ab  prou  llealtat. 
La  majoria  del  nostre  poble  no  es  pas  reli¬ 
giosa,  y  ademés  no  hi  ha  pas  pera  què  invo¬ 
lucrar  la  propaganda  religiosa  ab  la  politich- 
social,  donchs  això,  dintre  del  nacionalisme 
català,  deuhen  ferho  separadament,  diri- 
gintse  a  sos  adeptes  y  a  sos  afins,  els  diver¬ 
sos  nucleus  que,  ademés  de  catalanistas,  se 
titulin  catòlichs  y  s’hagin  imposat  la  missió 
de  fomentar  el  catolicisme. 

En  mitj  de  la  lluyta,  una  petita  manifesta¬ 
ció  que  s’aparti  de  lo  que’s  concreta  en  la 
idea  comú,  podria  ésser  el  més  terrible  dal¬ 
tabaix  pera  la  causa  de  Catalunya.  Y  això  no 
implica  que  cadascú  tingui,  en  el  terreny  par¬ 
ticular  las  creencias  que  vulgui.  Ajxis, 
donchs,  no’s  pot  veure  en  lo  que  dich  res 
res  que  trascendeixi  a  esperit  sectari,  res  que 
sia  negació  de  llibertat.  Se’m  faria  grossa  in¬ 
justícia  considerantho  aixís,  donchs  al  es¬ 
criure  las  presents  manifestacions  uso  de  ma 
llibertat  individual  y  ho  faig  ab  el  criteri  to¬ 
lerant  y  respectuós  que  sempre  m’ha  guiat. 

jPer  qué  no  dirho?  Tots  quants  perseguim 


JOVENTUT 


l’assoliment  de  la  llibertat  de  Catalunya 
sense  preocuparnos  en  lo  més  minim  de 
qüestions  religiosas,  hem  contemplat  moltas 
vegadas,  callant  y  sufrint,  la  feyna  negativa 
dels  que  donan  caràcter  religiós  a  la  propa¬ 
ganda,  tot  dihent  que  sols  se  preocupan  de 
fer  Catalanisme.  Y  es  hora  de  protestarne  y 
convé  ferho  en  veu  alta,  puig  es  ben  cert,  per 
pochs  que  sian  els  que  gosin  protestar,  que 
se  sent  més  un  que  cridi  que  cent  que  callin. 

Arreu  sentiréu  qui’s  plany  de  que  l’obrer 
no  estigui  dintre’l  Catalanisme,  puig  dintre 
d’ell  pot  perfectament  lluytar,  y  ab  més  fruyt 
qu’ara,  per  la  solució  de  la  qüestió  social. 

Y  jo  tinch  dit  en  aquestas  mateixas  planas: 
«L’obrer  pot  no  haver  perdut  la  fe,  mes  ha 
perdut  la  esperansa  de  que  li  pugui  aportar 
cap  bé  la  religió  tal  com  avuy  se  practica.» 

Y  repeteixo  aquest  concepte  y  m’hi  afirmo 
més  cada  dia,  puig  com  a  obrer  (y  sin  trampa 
ni  cartón ,  com  diria  cert  emperador )  tinch 
veritable  experiencia  de  lo  que  dich.  No’m 
refereixo  pas  a  la  massa  anònima  del  poble, 
sinó  als  obrers  que  s’han  ilustrat  escatimant 
horas  al  descans.  Aquests  són  els  únichs  que 
per  son  estat  de  cultura  poden  venir  ab  nos¬ 
altres,  'mes  no  hi  venen  ni  hi  vindran  men- 
tres  hi  hagi  qui  indegudament  persisteixi  en 
barrejar  las  qüestions  religiosas  ab  las  mani¬ 
festacions  de  la  nostra  idea. 

Podrà  cabre  tothòm  dintre’l  Catalanisme 
quan  els  apòstols  d’aquesta  gran  causa  (no’ls 
apòstols  de  determinats  nucleus  d’ella  que 
poden  fer  propaganda  particular  pera  altres 
fins  del  nucleu  respectiu)  sàpigan  amotllarse 
a  las  circumstancias,  això  es,  fassin  propagan¬ 
da  catalanista  com  obra  de  síntesis  y  de  ger¬ 
manor  catalana,  puig  pera  lluytar  per  la  lli¬ 
bertat  de  Catalunya  n’hi  ha  prou  ab  ésser  ca¬ 
talà,  sía’l  que’s  vulgui  el  particular  modo  de 
pensar  en  qüestions  socials,  politicas  o  reli¬ 
giosas. 

Es  precís,  donchs,  ferho  quant  més  promp¬ 
te  millor,  que  ja  es  hora  de  que’s  treguin 
vels  y’s  vegi  el  Catalanisme  tal  com  es:  no 
una  idea  nuvolosa,  sinó  una  idea  expansiva 
y  noble,  ab  vistas  no  a  Occident,  sinó  al 
Orient  ahont  neix  rialler  el  dia.  Cal  demos¬ 
trar,  en  fi,  que,  convensuts  com  estém  de  que 
pera  nostra  finalitat  són  cosas  secundarias  la 
religió  y  la  forma  constitucional,  lo  que  vo- 
lèm  es  el  restabliment  complert  de  la  nacio¬ 


831 

nalitat  catalana  0  sía’l  reconeixement  de  sa 
autonomia,  base  de  tota  llibertat  pera  las 
conciencias  individualment,  y  colectivament 
pera’ls  pobles. 

Agustí  Pedret  y  Miró 


EL  JOCH  D’ESCACHS 

Conegut  com  sóch  per  un  ferm  aymador 
del  noble  Jòch  de  Ruy  López  (1),  no’m  va 
venir  gens  de  nou  trobarme  l’altra  nit  a  casa 
meva  una  fulla  editada  pel  Sportmen’s  Club 
oj  Barcelona ,  en  qual  fulla  s’anuncia  un  Tor- 
neo  de  partidas  para  el  Campeonato  de  Cata- 
luna.  S’ofereixen  dos  premis  ordinaris,  qua¬ 
tre  accèssits,  y  un  Premio  Consolación. 

Elogis  a  dojo  endressaré  a  l’aristocràtica 
entitat  catalana,  que  remembrant  l’èxit  ob¬ 
tingut  per  las  partidas  de  Ajedrez  vivienle, 
tan  lloables  esforsos  dedica  al  enaltiment 
del  important  jòch,  tractant  d’acoblar  els  no¬ 
tables  elements  que  a  Barcelona  s’hi  consa- 
gran  dispersos. 

El  Jòch  d’Escachs  es  una  vera  manifesta¬ 
ció  de  cultura.  Els  ignorants  no  hi  jugan; 
jugan  al  Tutti ,  a  las  Damas,  a  Pilota.  El 
Jòch  d’Escachs  demana  quelcom  al  cervell, 
y  els  homes  més  eminents  han  trobat  en  sas 
combinacions  una  petita  imatge  de  la  guerra. 
Ningú’s  sorpendrà  de  saber  que’l  comte  de 
Moltke  fou  un  fort  escachista.  El  Jòch  d’Es¬ 
cachs  té’l  do  de  deturar  la  vida,  si  això  pot 
dirse,  obrint  un  parèntesis  curt  0  llarch  (se¬ 
gons  la  durada  de  la  partida)  en  la  marxa  de 
nostra  existència. 

Catalunya  (tornèm  a  la  realitat)  té  una 
vera  tradició  escachística.  En  Brunet  y  Be- 
llet  ho  ha  demostrat  en  un  llibre  ple  d’erudi¬ 
ció,  y  en  Pin  y  Soler  publicant  els  Proble¬ 
mes  d'Escachs  d’autors  catalans  contempora¬ 
nis ,  ha  continuat  la  tasca  dels  passats  vene¬ 
rables,  soldant  las  anellas  de  la  cadena 
rompuda,  pera  exemple  del  esdevenidor. 


El  Jòch  d'Escachs  a  més  de  grans  pràc- 
tichs,  (Morphi,  Janowsky,  Lasker,  Charu- 
seck,  etc.)  compta  ab  grans  tractadistas  0 
colectors  de  partidas,  podentse  esmentar  en- 
tre’ls  primers  al  notable  jugador  català  doc¬ 
tor  Tolosa  y  Carreras,  autor  d’un  magnifich 
Traité  analytique  du  Problème  d'Echecs ;  y 
entre’ls  segons  al  mexicà  Adolfo  Vàzquez, 
autor  de  El  Ajedrez  ciclónico.  Innombrables 
són  els  tractadistas  francesos,  italians,  angle¬ 
sos,  alemanys,  russos,  holandesos  y  no- 
ruechs  qu’han  enriquit  la  bibliografia  esca- 


(1)  Ab  el  títul  de  Ruy  López  publicà  anys  enrera 
una  revista  d’escachs  el  distingit  escriptor  J.  Capó  y 
Gonzàlez. 


832 


JOVENTUT 


chistica,  pera  que’n  parlèm  ab  deteniment. 
Esmentèm,  no  obstant,  al  cèlebre  escriptor 
anglès  James  Foliage,  qui  fa  un  complert 
estudi  del  noble  Jòch,  acabant  sa  obra  ab  un 
himneentusiàstich,  la  millorapología  qu’hem 
llegit  dels  Escachs.  (Game  of  chess ,  pàginas 
71 1  y  següents,  fins  al  finql.)  Portat  per  l’en¬ 
tusiasme  més  comunicatiu,  en  James  Foliage 
increpa  als  mofetas  que  ridiculisan  las  inevi¬ 
tables  debilitats  dels  obsessionats  per  las 
combinacions  que’s  desenrotllan  demunt  del 
tauler,  calificantlos  durament.  «Tot  aquell 
qui  resti  fret  devant  de  las  inefables  bellesas 
d’un  mat  pur  y  econòmich,  diu,  es  un  imbè¬ 
cil  de  cos  y  d’esperit.»  (Imbecile  of  body  and 
mind .)  Y  recordèm  també  a  en  Giuseppe  Al- 
fiere,  autor  d’un  Giuoco  scienlifico  degli  Scca- 
chi ,  qui  demostra  que  la  sortida  de  peó  quarta 
dama  es  molt  superior,  com  a  bellesa  y  re¬ 
sultat  pràctich,  a  la  de  peó  quarta  torra  rey, 
desfent  aixis  las  afirmacions  lleugeras  (que 
fins  ara  eran  consideradas  com  article  de 
fe),  d’en  Louis  Leblond,  partidari  acèrrim 
de  la  sortida  de  cavall  rey ,  sense  fixar  preci¬ 
sament  el  quadrat  que  dèu  ocupar. 

Però  l’hèroe  del  Jòch,  com  a  teoria  cientí¬ 
fica,  es  en  Michel  Pelletier  (Le  Jeu  des  Echecs 
arabe ),  quals  ensenyansas  són  veritats  re- 
veladas.  En  Pelletier  nega  la  iniciativa  indi¬ 
vidual  com  a  primer  element  de  victorià;  cre- 
yent  en  el  nihil  novum  sub  sole ,  diu  textual¬ 
ment  que’l  jugador  que  sàpiga  millor  els 
debuts,  y  a  més  sigui  bon  problemista  y 
autor  de  finals  de  partida,  si  es  auxiliat  per 
una  bona  memòria  que  li  permeti  recordar 
las  peripecias  de  las  grans  partidas  històri- 
cas,  tè’l  triomf  assegurat  contra  un  jugador 
que  solsament  confifii  en  la  forsa  de  sa  com¬ 
binació.  Aixis  en  Pelletier  menyspreuha  al 
jugador  brillant,  de  fantasia,  menyspreuha 
l’acometivitat  y’s  declara  partidari  del  proce¬ 
diment  defensiu,  transformat  en  una  ofensiva 
aclaparadora  al  primer  descuyt  del  compe¬ 
tidor. 

Mes  ay!  No  hi  ha  rosas  sens  espinas.  Al 
costat  dels  aymadors  entusiastas  serpejan 
els  envejosos,  els  impotents  y  els  mofetas. 
En  Franz  Holunk,  cèlebre  escriptor  festiu, 
publicà  a  Hamburg  (1891),  un  follet  titulat 
Schachsptel  ( Jòch  d' Escachs),  satirisant  als 
escachistas,  fent  mofa  de  llurs  actituts,  dis¬ 
traccions  e  incoherencias,  ab  aytal  gracia 
qu’arriba  a  produhir  la  rialla  fins  en  els  ju¬ 
gadors  de  més  bona  fe.  «L’escachista,  diu  en 
Franz  Holunk,  es  un  hèroe,  es  cert,  mes  un 
héroe  inútil»  (unnütz  Held ),  acudit  germànich 
qual  doble  sentit  no  pot  capir  un  llatí ,  si  no 
coneix  bé  la  llengua  de  Goethe  y  de  Schiller. 
Y  també’s  declara  contra’ls  Escachs  (però 
aquest  ab  bona  fe)  el  notable  pensador  prus¬ 
sià  Estanislaus  Perseus  Rasentoll,  qui  en  sa 
obra  mestra  Spielsphilosophie  ( Filosofia  del 
Jòch )  anatematisa  a  tots  els  escachistas,  car 


ell  entén  que’ls  Escachs,  com  a  jòch,  són 
massa;  com  a  ciència,  res.  (Pàgs.  137  a  142.) 

Molt  podriam  allargar  aquest  article,  ci¬ 
tant,  a  més  de  las  obras  y  opinions  dels  esca¬ 
chistas  més  eminents  europeus,  americans  y 
asiàtichs  (del  japonès  Katasura,  per  exem¬ 
ple),  las  observacions  que  respecte  al  noble 
Jòch  han  emès  filosops  y  critichs  com  Scho- 
penhaue'r,  Hegel,  Spencer,  Menéndez  Pela- 
yo,  Kant  y  Rodrigo  Soriano:  però’m  detura 
un  escrúpul.  Ja  fa  temps  que  rebo  anònims 
censurant  (com  diuhen)  la  meva  deria  de 
passar  per  erudit  y  de  voler  entendreho  tot. 
Ferida  la  meva  modèstia  en  sa  part  més  sen¬ 
sible,  y  no  volent  jo  donar  creixensa  a  tan 
injusta  apreciació,  poso  punt  al  present  arti¬ 
cle  (pesat  y  llarch  pera’ls  no  professionals), 
alhora  que’m  preparo  pera  pendre  part  en  el 
noble  torneig.  Si  obtinch  el  campionant  de 
Catalunya  (cosa  que  m’ompliria  d’orgull  ab 
competidors  com'en  Baquero,  Marin,  Estorch, 
etcètera)  no  deixaran  de  sebreho  els  llegidors 
de  Joventut. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


JA  VINCH! 

Però  no  vindré  sol,  ni  ab  els  ulls  cluchs, 
ni  sense  garantias,  companys  de  «Catalunya 
Federal». 

Vindrem  quan  sia  un  fet,  o  una  promesa 
colectiva  de  ferho ,  el  dividir  la  Junta  de 
l’agrupació  en  dugas  entitats  diferentas,  com 
resavan  els  estatuts  de  constitució:  l’una  de¬ 
nominada  Junta  Administrativa  del  Casino, 
l'altra  Junta  Política,  y  aquesta  marcada¬ 
ment  nacionalista,  ab  la  publicació  d’un  ma¬ 
nifest  qu’aixís  ho  fassi  constar  y  qu'enterri 
el  primer,  redactat  ab  tota  l’habilitat  pera 
que  «Catalunya  Federal»  no  fos  res  de  lo 
qu’estava  cridada  a  ésser. 

En  la  primera  de  las  ditas  Juntas  hi  ha  de 
radicar  tota  la  responsabilitat  administrativa, 
sense  qu’ella  tingui  forsa  política  de  cap 
mena  colectivament;  y  la  segona  ha  de  tenir 
la  representació  y  direcció  del  moviment  po- 
lítich,  sense  qu’en  sos  camps  hi  hagi  els  des¬ 
torbs  ni  els  obstacles  qu’en  la  esfera  polí¬ 
tica  sembran  determinadas  reputacions  de 
cartró-cuyro.  Néta  de  politicayres  al  us  , 
d’aquells  que  tot  fent  el  pagès  fan  la  seva, 
privant  que’ls  ideals  fassin  via;  d’aquells 
que  són  a  dalt ,  0  que  pera  tornarhi  necessitan 
d’un  casino  0  del  grupet;  d’aquells  que  lo 
mateix  van  del  bras  0  de  tronch  ab  els  unita¬ 
ris  pera  fer  actes  0  comedias,  qu’ab  els  au- 


JOVENTUT 


tonomistas  quan  aixis  els  hi  convé,  com  v.  g. 
en  Marial. 

D’aquells  que  quan  parlan  en  públich 
sembla  que  plorin,  y  saben  fer  creure  que 
són  purs  y  són  com  vi  de  taverna,  y  quan 
surten  de  la  presidència  de  «Catalunya  Fe¬ 
deral»  se’n  van  a  presidir  l’«Assamblea  Re¬ 
gional  Catalana»,  organisme  del  partido  fe¬ 
deral  que  accepta  que  tots  els  federals  de 
Catalunya  s’uneixin  ab  els  unitaris  enfront 
dels  autonomistas,  y  que  dilluns  van  a  «Ca¬ 
talunya  Federal»,  y  dimars  a  la  Plassa  de 
Santa  Agna,  y  dimecres  a  Tarragona  a  pre¬ 
sidir  l'Assamblea,  y  dijous  tornan  enfadats 
perque’ls  federals  no  hi  van,  (perque  no’ls 
creuhen),  y  divendres  s’enfadan  ab  els  na- 
cionalistas  perque  tampoch  els  creuhen,  y 
dissapte  fan  de  juheu,  y  diumenge  de  cristià, 
V.  g.  EN  Pi  Y  SUNER. 

També  ha  d’ésser  néta  de  personalitats 
que,  ab  ulleras  y  tot,  no  veuhen  que’ls  par¬ 
tits  no  poden  atacar  a  sos  afins  en  cap 
forma,  perque  això  contribuheix  al  desballes¬ 
tament  de  las  unitats  políticas  qu’en  mo¬ 
ments  donats  poden  sumarse  pera  esclafar 
lo  que  volen  enderrocar  y  a  qui  ho  sosté; 
d'aquellas  personalitats  que  considerant  a  un 
home  bo  pera  tenir  vot,  tingui  o  no  capaci¬ 
tat  o  discerniment  politich,  negan  als  capa¬ 
citats  pera  impulsar  un  moviment  determi¬ 
nat,  el  dret  de  ferho  bé  perque  no’s  volen  dir 
republicans. 

Néta  d’homes  que  de  la  conseqüencia’n 
diuhen  exageració,  y  bufan  com  gats  acorra¬ 
lats  quan  no  poden  tornar  inconseqüents  als 
que  no  volen  férloshi  el  jòch. 

Ja  vinch,  ja  venim,  ja,  pera  imposarvos  la 
forsa  de  la  realitat,  la  forsa  de  nostra  se¬ 
nyera  de  Nacionalisme  Federal  Republicà; 
ja  venim  pera  que  no  li  manqui,  al  progrés  de 
nostre  ideal  de  patria,  la  forma  digna  de  re¬ 
giment  politich  de  que  està  mancat  d’una 
manera  concreta'l  moviment  nacionalista 
d’aquesta  desvalguda  Catalunya,  victima  del 
centralisme  en  tot,  fins  en  el  cor  y  en  el  cer¬ 
vell  de  sos  fills. 

Ja  venim!  Coratge  y  amunt,  que  ja  es  hora 
de  que  rompèm! 

C.  Ventura  Pardo 


833 

CABÀS  DE  POBRE 

Sols  els  irracionals  lenen  interiorment  lo 
que  se’n  diu  un  caràcter  sencer. 

M’escolto  en  mas  soletats  y’m  sento  ba¬ 
tegat  el  cor.  Li  dich  «aturat»,  y  no  obeheix. 
{Hi  ha  algú  dintre  de  mi  que  no  sóch  jo?  {Es 
ell  qui’m  fa  objeccions  a  las  mevas  ideas  y 
me  sosté  la  contra  de  tots  els  meus  prós? 

Ell  y  jo  {hem  fet  pacte  mutuu  de  desobehi- 
rnos?Jo  li  dich  «aturat»,  y  segueix  caminant; 
ell  me  diu  «no  fassis  tal  cosa»,  y  jo  la  faig.  Ell 
sempre  es  enemich  declarat  de  tots  els  meu-s 
actes  y  desobedient  etern  de  la  meva  volun¬ 
tat.  {Per  què? 

Es  que  nosaltres  els  homes  anomenèm  ;‘o 
a  las  nostras  exteriorisacions,  y  ell  (ànima)  a 
lo  que’s  queda  dintre  de  nosaltres;  essent 
aixis  qu’en  realitat  el  jo  es  tot  lo  que  hi  ha 
dintre,  compost  d’afirmacions  y  negacions 
tan  potentas  las  unas  com  las  altras.  En  ex- 
teriorisar  las  unas  o  las  altras  consisteix  la 
fortalesa  0  la  feblesa. 

Quan  se  salvan  ànimas. 

Hi  ha  un  moment  en  la  vida  dels  homes 
durant  el  qual  comprenen  la  seva  miserable 
condició;  e  hi  ha  un  altre  moment  durant  el 
qual  comprenen  la  miserable  condició  dels 
demés.  En  aquests  dos  moments  els  homes 
són  respectivament  0  despreciables  vensuts, 
o  indignes  orgullosos.  Quan  aquests  dos 
moments  coincideixen  en  els  homes,  obran 
ab  el  noble  orgull  dels  fatalment  vensuts,  y 
ensemps  ab  la  franca  hospitalitat  d’un  ven¬ 
cedor  noble. 

No  abono  la  rialla ,  però  me  la  explico. 

L’artista  que  fa  un  art  purament  personal 
no  té’l  dret  d’ésser  escoltat,  ni  el  de  queixarse 
si  en  efecte  no  se’l  escoltan.  El  qui  si  pot 
exigir  que  se’l  escoltin  esaquell  que  fa  un  art 
altruista,  quina  finalitat  es  influhir  en  un  sen¬ 
tit  o  altre  sobre  la  humanitat. 

El  primer  déu  ésser  respectat  com  a  per¬ 
sona  que  pensa,  però  aixis  qu ’enrahona  la 
multitut  pot  riuresen  a  la  seva  cara.  L’ar¬ 
tista  que  no’s  limita  a  fer  saber  sa  ma¬ 
nera  de  veure,  sinó  que’s  proposa  dir  quel- 
còm,  déu  ésser  atès,  respectat,  escoltat  serio¬ 
sament  y  discutit,  perque  al  revés  del  primer, 
que  sols  fa  un  acte  d’orgull  0  de  feblesa, 


JOVENTUT 


834 

aquest  obra  mogut  pel  desitj  d’ésser  útil  a  la 
humanitat. 

Una  cosa  es  mossèn  Ctnto  y  altra  mossèn 
Alcover. 

Perque  un  home  sigui  autor  d’un  diccio¬ 
nari  no’s  pot  afirmar  que  sigui  un  escriptor. 

F.  Pujulà  y  Vallés 


Sr.  d.  francisco  pi  y  suner 

Salut. 

Senyor,  sembla  mentida,  qu’ab  el  temps 
que  fa  qu’escrivim  pel  públich  tots  els  que 
composém  Joventut,  no  sàpiga  que  nosal¬ 
tres  no’n  fem  de  sucadetas  quan  tenim  de  dir 
quelcom  o  combatre  a  algú,  que  no  parlèm  ab 
mitjas  tintas  y  ab  ambigüetats  com  tenen  per 
costúm  ferho  molts  a  qui  vostè  coneix  sobra- 
dament,  sinó  que  snquèm  de  debò,  ficanthi 
tot  el  melindro,  mullantnos  els  dits  y  lle- 
pàntnosels  després. 

Si  vostè  hagués  sabut  això,  no  hi  hauria 
vist  cap  sucadeta  en  el  meu  discurs  del  «Pro 
grés»,  ni  li  veuria  may  en  cap  acte  dels  meus 
companys.  Som  més  vehements  que  tot  això, 
som  més  joves ,  potser  som  impulsius,  però 
no  som  farsants,  no  som  polítichs,  no  som 
diplomàtichs,  y  sobre  tot  no  som  respectuo¬ 
sos  ab  els  que  creyèm  que  fan  equilibris. 
Consti,  donchs,  que  jo  no’m  vaig  ficar  ab 
vostè,  qu’es  vostè  qui  s’ha  ficat  ab  mi,  pitjor 
encara,  qu’es  vostè  qui’s  fica  ab  en  Pi  y  Mar- 
gall  y  tergiversa  sa  personalitat.  No  estra¬ 
nyi,  donchs,  qu  havent  posat  vostè  sobre  la 
taula  una  carta  fula,  jo  m’arrenqui  fallant,  y 
sucant  en  la  seva  xicra  de  debò. 

En  primer  lloch,  senyor,  apart  de  que  jo 
no  vaig  escriure  un  llibre,  sinó  una  serie 
d’articles  que  l’èxit  acoblà  en  un  volúm,  jo 
no  vaig  parlar  de  la  vida  d’en  Pi  y  Margall, 
sinó  de  sas  ideas,  de  sas  obras.  El  venerar 
la  vida  de...  se  deixa  pera'ls  sants,  y  pera’ls 
qui  en  ells  creuhen,  y  pera’ls  federals  que  ja 
n’han  fet  un  ritual  del  venerar  a  don  Fran¬ 
cisco  cada  any  en  totas  las  capelletas  més  ó 
menys  dissident  as  que  tenen  establertas  en  tan 
gran  nombre,  qu’aviat  no  hi  haurà  element 
que  no  sigui  president  d’alguna  d’ellas. 

En  segón  lloch,  si  vaig  dir  qu’en  Pi  sols 
condicionalment  era  republicà,  ho  tinch  per 
dit,  conscientment  vaig  dirho,  ho  mantinch 
tan  clarament  com  ho  digui,  y  passaré  a  de- 
mostrarli,  fentli  avinent  avans  que  joentench 
qu’es  fer  disfavor  al  gran  apòstol  de  la  lli¬ 
bertat  crèurel  partidari  de  cap  forma  de  do¬ 
minar  al  poble. 

Digué  en  Pi  que  devíam  preferir  la  repú¬ 
blica  a  la  monarquia,  la  república  federal  a 
la  unitaria  l’abolició  de  tota  forma  de  govern 
a  la  existència  de  la  més  petita  fracció  d’ell. 


^Ho  vol  demostrat  més  clar  qu’en  Pi  y  Mar¬ 
gall  sols  era  partidari  de  la  república  condi¬ 
cionalment? 

Si,  senyor,  en  Pi  era  enemich  de  tota 
forma  de  govern,  y  sols  creya  la  republicana 
com  un  mal  menor,  convenint  en  qu’era  ne¬ 
cessària  la  existència  d’un  poder  mentres  la 
societat  se  compongués  de  ciutadans  que  sa- 
piguessin  y  necessitessin  obehir.  El  seu  ideal 
era  la  llibertat  absoluta;  y  no  podia  ésser 
menys  pera  un  cervell  com  el  seu. 

Vostè  cita,  pera  demostrar  lo  contrari,  un 
article  pòstum  publicat  suara  per  El  Nuevo 
Régimen,  aqueix  periòdich  que  dirigeix  el 
senyor  Pi  y  Arsuaga,  que  va  de  brasset  ab 
en  Salmerón.  No  hi  cregui,  senyor  Pi  y  Su¬ 
ner,  en  las  cosas  pòstumas.  El  mestre  visqué 
pobrement  sense  cobrar  cap  diner  del  Estat, 
malgrat  els  càrrechs  qu’exercí;  y  vostè  ja  sab 
que  fa  poch  el  Consell  d’Estat  votà  una  sub¬ 
venció  pera  la  seva  viuda.  Jo  no  hi  crech  en 
las  cosas  pòstumas. 

Pera  terminar,  senyor,  li  diré  que  quan 
nosaltres  parlèm  dels  ignocents  partidaris  del 
Programa  de...  etc.,  etc.,  no’ns  burlèm  del 
Programa  que  tan  de  bo  demà  fos  un  fet 
pera  Catalunya  (tinch  probas  donadas  de 
l’admiració  que  m’inspira),  sinó  dels  que 
com  vostè’n  veuhen  sols  la  lletra,  el  posan 
en  ridicul  y  són  capassos  d’afirmar  qu’en  Pi 
odiava  als  pobres  perque’l  programa  diu  que 
debe  perseguirse  sin  piedad  la  vagancia ,  sens 
esbrinar  lo  que  per  vagancia  entenia’l  mes¬ 
tre. 

Sembla  mentida  que  vostè  y  els  seus  no 
vulguin  compendre  què  es  lo  únich  del  Pro¬ 
grama  que  no’ns  va  bé!  ^Vol  que  li  digui?... 
Excusim;  no  li  puch  dir:  me  denunciarían. 

S.  S.  S.  Q.  B.  L.  M.  D.  L.  R„ 

F.  Pujulà  y  Vallès 


Directament  aludit  pel  senyor  Pi  y  Suner 
en  un  article  publicat  en  el  número  anterior, 
ab  el  que  dit  senyor  pretén  contestar  a  un  de 
meu  intitulat  Lliberals  de  motllo ,  no  puch 
deixar  sense  rèplica  moltas  de  las  afirma¬ 
cions  que  senta’l  senyor  Pi  y  Suner  y  que 
l’amich  Via  rebat  de  primera  intenció  en  unas 
notas  que  jo  per  complert  suscriuria. 

Passo  per  alt  el  respondre  detalladament 
a  lo  que’l  senyor  Pi  diu,que’ls  nostres  atachs 
són  envejas  de  botigueta  y  qu’en  Gabriel 
Alomar  també  havia  dit  en  El  Poble  Català 
lo  mateix  qu’ell  digué  a  «Catalunya  Fede¬ 
ral».  Lo  primer  es  senzillament  una  tartari- 
nada ,  y  lo  segón  es  una  habilitat;  puig  lo 
que  digué  l’Alomar  de  que  desgraciadament 
el  Catalanisme  es  un  moviment  en  que  hi 
preponderan  els  elements  conservadors  y  ca- 
tòlichs,  estèm  cansats  de  dirho  y  de  dòldrens- 
en.  Mes  lo  que  no  ha  dit  l’Alomar,  ni  hem 
dit  may  nosaltres,  es  lo  que  diuhen  contí¬ 
nuament  el  senyor  Pi  y  Suner  y  els  seus 


JOVENTUT 


amichs,  es  que’l  Catalanisme  tingui  de  de- 
clararse  forsosament  republicà. 

En  quant  a  la  importància  que,  segons  el 
senyor  Pi  y  Suner,  donava  en  Pi  y  Margall 
a  la  forma  republicana,  aqui  van  uns  quants 
paragrafs  del  vell  quefe  del  federalisme,  ab 
els  que  l’ilustre  autonomista  sembla  qu’ha- 
gués  volgut  posar  sas  ideas  eternament  a  cu- 
bert  de  las  ximplerías  ab  que  poguessin  des- 
acreditarlas  el  sargentos  y  caporals  de  sas 
maynadas: 

La  misma  Francia ,  con  haber  sido  el  nuevo 
Sinaí  de  la  humanidad,  no  ha  llegado  todavia 
à  un  orden  de  cosas  permanente.  En  menos  de 
un  siglo  ha  pasado  por  tres  repúblicas ,  tres 
monarquías  y  dos  imperiós.  Bajo  ninguna 
forma  de  gobierno  ha  gozado  de  la  verdadera 
libertad  ni  del  orden  que  nace  del  solo  respecto 
à  las  leyes  ( i ) . 

Inglaterra  es  el  modelo  de  las  naciones  li- 
bres  dentro  de  la  monarquia ;  los  Estados  Uni- 
dos ,  el  de  las  naciones  libres  dentro  de  la  re¬ 
pública  (2). 

Francia ,  con  ser  una  de  las  primeras  nacio¬ 
nes ,  està  en  lo  material  por  debajo  de  Inglate¬ 
rra ,  en  lo  intelectual  por  debajo  de  Alema- 
nia  (3). 

Y  per  si  això  no  li  basta  al  senyor  Pi  y 
Suner,  reproduhirèm  un  altra  concepte  ab 
qu’en  Pi  y  Margall  se  declara  ferm  defensor 
del  ideal  autonomista  independentment  de 
la  forma  de  govern. 

Somos  descentralizadores  no  sólo  en  admi- 
nistración ,  sino  en  política.  Es  decir ,  somos 
partidarios  de  la  federación  de  las  clases  y  los 
pueblos:  tan  enemigos  de  la  república  como  de 
la  monarquia,  si  no  es  eminentemente  descen- 
tralizadora  (4). 

Respecte  a  si  temps  enrera  «convenia  a 
algú  de  Joventut  que  se’l  vegés  del  bras  ab 
els  sectaris  federals»,  li  dirè  que’ls  bons  fede¬ 
rals,  els  no  sectaris,  sempre’ns  han  tingut  af 
seu  costat,  com  ens  hi  tingué  vostè,  que 
per  cert  va  suscriure’l  manifest  del  Consell 
Regional  Federalista  de  11  de  juny  darrer 
reconeixent  lo  acomodatici  de  las  formas  de 
govern  ab  tot  y  ésser  partidari  de  la  republi¬ 
cana;  manifest  que  li  va  valdré  algunas  con¬ 
sideracions  pochfalagueras  per  part  d’aquesta 
redacció,  que  ja  comensava  a  escamarse  dels 
equilibris  de  vostè  entre  «Catalunya  Federal» 
y  el  Consell  Regional.  Consulti,  si  no,  el 
n.°  227  de  Joventut,  y  veurà  lo  qu’en  ell  li 
deyam;  y  no’s  pensi  qu’allò  ho  escrigués  jo, 
sinó  en  Via,  ab  el  beneplàcit  de  la  redacció 
amiga  de  vostè,  a  qui  particularment  no  tenia 
cap  inquina,  com  no  n’hi  tenia  jo. 


(1)  Las  Nacionalidades ,  Lib.  I,  Cap.  I,  pàg.  6. 

(2)  Las  Nacionalidades ,  Lib.  I,  Cap.  I,  pàg.  7. 

(3)  Las  Nacionalidades,  Lib.  I,  Cap.  I,  pàg.  8. 

(4)  tCuàl  debe  ser  nuestra  formà \de  gobierno 7^(1856). 
Article  reproduhit  [en  El  Federalista  de  20  d’agost 
dei9Q2. 


835 

Y  respecte  a  las  agudas  ironias  ab  que’l 
senyor  Pi  y  Suner  m’obsequia,  dihent 
qu’ab  el  temps  descubrirè’l  Mediterrani  , 
dech  contestarli  que’l  Mediterrani  potser  no, 
però  que  lo  que  ja  he  descubert,  després 
de  llegir  el  seu  article,  es  un  president  del 
«Consell  Regional  Federalista^»  que  parla 
de  lo  que  no  sab;  perque  atribuhir  a  n’en  Pi 
la  manifestació  de  que  totas  las  cosas  existents 
al  Univers  se’ns  revelan  per  la  seva  forma ,  es 
atribuhirli  un  despropòsit  metafísich  qu’ell, 
en  Pi  y  Margall,  el  gran  pensador  y  mestre 
en  Filosofia,  es  incapàs  d’haver  dit  may.Qui 
únicament  ho  pot  dir  es  algún  filosofastre 
quins  coneixements  filosòfichs  y  d’Ontologia 
estinguin  a  l’alsada  de  las  aceras,  y  que  no 
conegui  ni  de  nom  la  existència  dels  ents  0 
cosas  de  rahó  que...  existeixen  ab  indepen¬ 
dència  de  la  forma. 

De  totas  maneras  la  frase  es  grossa,  y 
vull  darli  un  premi  perque  vaja,  s’ho  val.  Per 
las  pròximas  festas  preparis  a  rebre  una  am¬ 
polla  de  xampany,  ab  la  etiqueta  del  mum 
Cordon  Rouge.  De  la  forma  ni  de  la  presen¬ 
tació  no  hi  haurà  res  que  dir,  però  lo  que  hi 
haurà  a  dintre  serà  Codorniu  barato.  De  se¬ 
gur  que  se’l  empassa. 

Y  ara,  avans  de  posar  punt  final  a  aquesta 
rèplica,  dech  pregar  al  senyor  Pi  y  Suner 
que  un  altre  cop  que’s  digni  ocuparse  de  las 
nostras  opinions  respecte  a  la  importància 
de  las  formas  de  govern,  s’abstingui  de  su¬ 
posar  ni  remotament  que  si  afirmém  l’acci¬ 
dentalitat  de  la  forma  ho  fem  pera  estar  bé  ab 
tothòm  y  pera  tenir  sempre  un  lloch  al  cos¬ 
tat  dels  que  guanyin.  No:  aquest  sistema 
may  l’hem  cregut  decorós,  y  a  pesar  del  mal 
exemple  que  d’aquestas  cosas  hauriam  pogut 
pendre  durant  las  temporadas  qu’alguns  fe- 
deralistas  ens  han  fet  l’aleta,  sempre  l’hem 
considerat  impropi  de  gent  seria  y  correcta. 
Això  d’encendre  un  ciri  an’enVallés...  vull  dir 
al  diable  y  un  altre  a  Sant  Miquel,  això  d’és¬ 
ser  soci  de  «Catalunya  Federal»  y  deixarse 
protegir  per  en  Vallés  pera  pescar  la  presi¬ 
dència  del  «Consell  Regional»,  ho  deixèm 
pels  Oliviers  federals  qu’escriuhen  al  Nuevo 
Règimen. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


836 


JOVENTUT 


MISTERIS  W 


Se  desclouhen  y  se  clouhen  las  parpellas  de  las  flors 
y  pels  ayres  que  s  encalman  se  deixondan  els  perfums 
ab  onejaments  eròtichs  de  dansayre  oriental, 
y  s’aixecan  las  miradas  cap  al  cel  resplandeix"nt 
llargas,  dolsas,  caldas,  plenas  d’indecisas  voluptats. 

La  Regina,  tota  nena,  tota  tendra  de  son  sí, 
trau  el  cap  a  la  finestra  y  passeja  l’horitzó... 
sent  el  trench  de  primavera  rebotarli  cor  endins 
ple  de  somnis  y  quimeras,  d'esperansas  y  vesllums, 
y  anyorantse  tan  soleta,  s’encamina  a  veure  al  Rey. 

El  Rey,  l’home,  pica  ferro,  pica  ferro  adalerat: 

«Pim!  paml  pim!  sobre  la  enclusa;  «Pam!  pim!  pam!»  ab 
la  casaca  ben  brodada  mal  penjada  en  la  paret  [gran  brahó: 
y  las  randas  aixecadas  y  retortas  bras  amunt. 

El  Key,  l’home,  pica  ferro,  pica  ferro  fent  un  pany 
qne,  segons  conta  son  mestre,  lo  bon  mestre  cerraller, 
es  un  pany  que  ni  un  d’ofici  lo  sabria  fer  millor 
y  al  bon  Rey  aquell  elogi  li  omplena’l  cor  d’ergull. 

Vetaquí  que  la  Regina,  tota  tendra  de  son  sí, 
ve  ab  peuhets  suaus  y  llestos  com  manyagas  d’infantet, 
la  faldilla  aixecadeta  y  el  dóls  bust  tot  inclinat, 
bo  y  soleta  y  riallera  y  ab  un  món  a  dintre’l  cor. 

Quan  la  ovira  lo  bon  mestre — l’esquerp  mestre  cerraller _ 

ha  arrufat  tota  la  cara  ab  un  gest  malhumorat: 
no  vol  donas  a  la  vora  que  interrompin  la  quietut 
ab  sos  xiscles  y  riallas  y  el  fru— fní  de  sos  vestits. 

El  Rey,  l’home,  deix  la  enclusa  y  ab  sos  dits  emmascarats 
pren  la  ma  de  la  Regina  y  la  besa  ab  bes  distret, 
y  li  conta  desseguida  mil  detalls  admiradors 
d’aquella  obra,  sa  obra  mestral,  qu’està  fent  ab  tant  d’encís 


La  Regina  se’l  comtempla  ab  esguart  perplexe  y  lent 

aquell  rqstre  de  bon  home— de  bon  home  tan  bonàs! _ 

y  son  cor,  endolorintse,  va  perdent  la  resplendor 
com  un  astre  que  s’apaga  ignorat  a  dintre’l  buyt. 

El  bon  Rey  torna  a  la  enclusa,  tot  content,  tot  ergullit 
d’aquella  gran  alegria  que  ha  partit  ab  sa  muller, 
y  així  que  agafa  la  barra  y  enlayra’l  martell  pesant 
ja  no  sab  quí  té  a  la  vora  ni’s  recorda  de  ningú. 

La  Regina,  tota  sola,  tota  tendra  de  son  sí, 
s’ha  acostat  a  la  finestra  ofegantse  de  tristor, 
y  veu  d’esma  la  esplendencia  infinida  del  espay 
abrigant  totas  las  cosas  ab  mantell  d’excelsitut. 

Y  de  sobte  veu  que  passa  devant  d’ella  un  papelló, 
y  darrera  aquell  un  altre  perseguint  a  n’el  primer, 
y  més  tart,  en  la  teulada  d'un  palau  mitj  amagat, 
un  colóm  que  fa  la  roda,  parrupant  engelosit 
prop  sa  blanca  colometa  que  se’l  mira  displicent. 

La  Regina  tota  nena,  tota  tendra  de  son  cor, 
sent  que’l  món  se  fon  de  prompte  a  la  vora  de  sos  ulls 
y  que  las  buydors  del  èter  s’han  omplert  de  miroteigs, 
d’ardents  llabis  que  petonan  altres  llabis  foguejants. 

Sota  la  rojor  fingida  y  suau  del  coloret, 
la  Regina  devé  blanca,  molt  més  blanca  que  un  difunt, 
y  arrimada  a.la  finestra  clou  els  parpres  de  satí, 
y  allargant  també  sos  llabis  recullits  com  ull  de  flor, 
sent  venir,  irresistible,  al  aymant  desconegut... 

Y  entre  tant  el  Rey,  bon  homel,  pica’l  ferro  ab  gran  brahó 
per  forjar  la  clau  inútil  que  may  ha  de  tancar  res. 

Oh!  els  misteris  incontables  de  las  pobras  Majestats! 

Víctor  Català 


(i)  Del  Llibre  Blanch ,  a  punt  de  sortir, 


JOVENTUT 


837 


ELS  PROBLEMAS  DE  L’ANTOLOGIA  GREGA 


posats  en  versos  catalans  per  R.  Miquel  y  Planas 
XLVIII  Y  ULTIM 


PROBLEMA.  DELS  BOUS 

( Proposat  per  Arquímedes  en  una  lletra  adressada  a  Era - 

tòstenes  de  Cyrene  als  que  s' ocupan  d'aytals  eosas  a 

Alexandria.) 

Calcula,  oh,  mon  amichl  el  nombre  dels  bous  d’Helios; 
mes  pensa  atentament,  si  es  que  a  la  ciència  aspiras, 
quànts  pasturant  ne  veyan,  formant  quatre  remadas, 
las  planas  de  Sicilià.  > 

D’acort  ab  el  color  las  bestias  escullidas 
cada  remat  tenia:  en  el  primer  las  blancas, 
en  el  segón  las  negras,  en  el  tercer  las  rojas 
y  en  l’ultim  las  de  tacas. 

Mes  en  quiscuna  colla,  en  proporció  hi  estavan 
els  bous,  y  aixís  puch  dirte:  (I)  Que’ls  blanchs  en  primer 
com  la  meytat  y  el  ters  dels  bous  negres  valían  [lloch 
més  tots  els  de  pèl  roig ; 

(II)  Que’ls  bous  negres  sumavan  tant  com  el  quart  y  el 
dels  de  la  pell  tacada  y  els  rojos  ademés  ;  [quint 

(III)  y  els  tacats,  com  els  rojos  afegintnhi  dels  blanchs 
un  sisè  y  un  setè. 

Las  vacas  quedan  ara.  (IV)  Comensa  per  las  blancas: 
de  tot  .el  remat  negre  eran  el  ters  y  el  quart; 


(V)  las  negras  per  llur  banda  el  quart  y  el  quint  valían 
del  bestiar  tacat; 

(VI)  Las  de  la  pell  tacada  a  un  quint  més  un  sisè 
del  remat  roig  pujavan;  (VII)  y  de  las  vacas  rojas 
a  un  setè  y  un  mitj-ters  del  remat  blanch  sencer 
equivalia’l  nombre. 

Si  tu  ara  justament  me  dius  dels  banyuts  d’Helios 
(els  bous  per  una  part,  per  altra  part  las  vacas) 
de  quisctín  dels  colors  el  nombre  que  n’hi  havia, 
no  ets  llech  en  Matemàticas. 

Mes  això  sol  no’t  basta  si  vols  passar  per  mestre, 
y  a  lo  que  ve  després  cal  tenir  compte  encara, 
car  justament  són  cosas  que  als  bous  fan  referencia 
de  l'illa  dels  tres  cayres. 

(VIII)  Si  ab  els  bous  blanchs  y  negres  se  volgués  fer 
llur  total  fóra  a  posta  per  ferho  exactament;  [un  quadro, 
(IX)  y  si  ab  tacats  y  rojos  s’hagués  de  fer  un  triangle, 
la  llur  suma  ho  consent. 

Si  tot  lo  que’t  proposo  ton  esperit  capeix 
y  sabs,  amich,  trobarme  la  valua  d’eixos  nombres, 
avansa  ple  de  glòria  y  estigas  persuadit 

de  que  sabs  molt  de  comptes  (1). 


(1)  Aquest  problema  fou  descubert  per  Lessing  en  1773  a  la  Biblioteca  de  Brunswick,  y  fou  inclòs  en  l’ Apèndix  de  l’Antologia 
Grega  publicat  en  1890 per  Firmin-Didot  (edició  grech-llatma,  vol.  III,  pàg.  564). 

Enclòu  el  problema  una  qüestió  d’anàlisis  indeterminat  y  pera  la  solució  s’exigeixen  nou  condicions  que  van  precedidas,  en  la  versió 
present,  de  las  xifras  I  a  IX.  L'estudi  fílològich  y  matemàtich  del  epigrama  ha  estat  fet  per  Terquem  en  1856  ( Nouvelles  Annaies  de 
Mathimatiques)  y  va  resumit  a  continuació  en  lo  qie’s  refereix  a  ta  part  numèrica. 


JOVENTUT 


838 

El  manuscrit  original  ofereix,  a  continuació  del  problema,  un  escoli  grech  ab  una  serie  de  quantitats  que  són  una  solució  a  las  set 
condicions  primeras  del  enunciat  Ditas  quantitais  no  són  pas  la  solució  més  petita  del  problema,  que  pot  tenirne  moltas;  mes  dividin 
tots  els  nombres  per  80  s’obté  la  més  petita  solució  ab  nombres  sencers,  qu’es  la  següent: 

Bous  blanchs  =  10  366  482  (equivalents  a  */,  y  ’/3  dels  bous  negres,  més  els  rojos  (I)  ) 

Vacas  blancas  =  7  206  360  (equivalents  a  */3  y  lj^  del  remat  negre  (IV)  ) 

Remat  blanch  =17  572  842 


Bous  negres  .  =  7  460  514  (equivalents  a  '/4  y  ‘/g  dels  bous  tacats,  més  els  rojos  (II)  ) 
Vacas  negras.  =  4  893  246  (equivalents  a  l/4  y  */„  del  remat  tacat  (V)  ) 

Remat  negre.  =  12  353  760 


Bous  rojos.  .  .  =  4  149  387 

Vacas  rojas..  .  =  5  439  213  (equivalents  a  ’/e  y  */7  del  remat  blanch  (VII)) 
Remat  roig  —  9  588  600 


Bous  tacats..  .  =  7  358  060  (equivalents  a  ’/6  y  */  dels  bous  blanchs,  més  els  rojos  (III)  ) 
Vacas  tacadas  =  3  5 1 5  820  (equivalents  a  l/s  y  1jg  del  remat  roig  (VI)  ) 

Remat  tacat  =  10  873  880 


Mes,  com  s'ha  dit,  hi  ha  dugasaltras  condicions,  la  VIII  y  la  IX.  Caldria  pera  la  VIU,  que  la  suma  dels  bous  blanchs  y  negres  tin- 

,  X2  —1—  x 

gués  arrel  quadrada  exacta;  y  pera  la  IX,  que  la  suma  dels  bous  rojos  y  tacats  fos  un  nombre  triangular  de  la  forirn  — - - - 

2 

La  suma  dels  bous  blanchs  y  negres  es: 


17  826  996  =  4  222a  -f-  1712 

y  pera  convertiria  en  quadrat  perfecte  sens  alterar  las  VII  condicions  anteriors,  s’han  de  multiplicar  per  4  45*  749  (producte  dels  factors 
primers  de  dita  suma)  tots  els  vuyt  valors  obtinguts  avans.  Y  aixís  seran: 


Bous  blanchs. 

46 

200 

808 

287 

018 

Vacas  blancas.  . 

32 

I  IÓ 

937 

723 

640 

Bous  negres.  . 

33 

249 

638 

308 

986 

Vacas  negras. 

21 

807 

969 

217 

254 

Bous  rojos.  . 

18 

492 

776 

362 

863 

Vacas  rojas.  . 

24 

24I 

207 

098 

537 

Bous  tacats.  . 

32 

793 

026 

546 

940 

Vacas  tacadas.  . 

15 

669 

127 

269 

180 

Total. 

224 

571 

490 

00 

418 

podentse  comprobar  que  la  suma  dels  bous  blanchs  y  negres  es  un  quadrat  perfecte 

79  450  446  596  004  =  8  913  4983 

y  satisfen^se  la  condició  VIII  del  problema 

Emperò  queda  la  condició  última  que  no  satisfan  encara’ls  actuals  valors  dels  bous  rojos  y  tacats,  quina  suma: 

51  285  802  909  803 

ha  d'ésser  un  nombre  triangular;  mes  com  ha  de  continuar  satisfentse  la  condició  anterior  (VIIH  ademés  de  las  set  primeras,  s'haurían  de 
multiplicar  tots  els  valors  per  una  quantitat  indeterminada^2,  qu  hauría  de  permetre  també  satisfer  a  la  equació  següent: 


51 


285  802  909  803 y  = 


X*  X 
2 


en  que  s’expressa  la  condició  IXe  Hi  ha  infinitat  de  valors  sencers  y  positius  de y  que  foran  altras  tantas  solucions,  multiplicant  en  cada 
cas  per^y  quiscún  dels  vuyt  valors  que,  segons  s’ha  vist,  responían  ja  a  las  VIII  condicions  primeras. 

Lo  que’s  deduheix  del  anàlisis  d’aquest  problema  es  evidentment  lo  desmesurat  de  las  xifras  que  s’obtindrían,  lo  que  dóna  fonament 
al  dubte  de  que’s  degui  la  proposició  a  Arquímedes,  y  a  la  sospita  de  que  las  dugas  últimas  condicions,  y  potser  també  las  de  las  vacas, 
sían  obra  d'un  autor  posterior,  qui  volgué  complicar  el  primitiu  enunciat  sens  eniendrehi  lo  suficient  pera  que  la  solució  fos  lògica. 

Ab  referencia  a  la  faula  en  que’s  basa  1‘argument,  s’ha  de  recordar  qu'Helios,  personificació  de'  sòl,  tenia  consagrada  pels  grechs 
l’illa  de  Trinacria  o  dels  tres  cayres  (Sicilià),  ahont  possehía  nombrosos  bous  y  altre  bestiar  que  guardavan  sas  fillas. 


JOVENTUT 


TEATRES 

El  gran  Trapella. —  El  amor  que  pasa.  — 

La  dama  alegra. 

Se  tracta  d’una  comèdia  de  don  Teodoro 
Baró,  escrita  ab  l’únich  objecte  de  fer  passar 
la  estona  divertida  y  honestament  a  lo  més 
granat  de  la  buena  sociedad  barcelonesa  que 
se  dió  cita  en  el  coliseo  de  la  calle  del  Hospi¬ 
tal,  segons  deya’l  Brusi  en  la  edició  de  la 
tarda  del  endemà  del  estreno. 

Es  d’aquellas  comedias  que  fan  riure  a 
certa  gent  que  diu  que  al  teatre  no  més  bi 
va  a  divertirse,  donchs  per  tragerias  prou 
que’n  té  a  casa,  y  lo  pitjor  del  cas  es  que  la 
buena  sociedad  barcelonesa  déu  serho  també 
d’aquesta  corda,  sensible  en  lo  tocant  a  ria- 
1  las,  perque  la  noche  del  estreno  va  fershi 
allò  que  se’n  diu  un  panxó  de  riure,  per  ordi¬ 
nària  que  sea  la  frase.  Vaja,  que’l  lema  de  la 
buena  sociedad  barcelonesa ,  en  matèria  d’afi- 
cions  teatrals,  podria  ésser  aquest: 

A  riure  a  Rumeya  ! 

A  xerrar  al  Liceu! 

Pobre  teatre  català!  Y  que  hi  guanyas  ab 
tantas  y  tantas  rialladas!  Decididament  tant 
la  buena  sociedad  barcelonesa  com  els  seus 
directors  espirituals,  entre’ls  que  hi  compto 
al  quefa  dels  redactors  del  Brusi,  no  volen 
que  passis  de  la  trista  categoria  de  joglar. 
Engega  patotxadas,  fes  dringar  els  picarols 
del  teu  capell  y  remena’l  gep,  que  no  servei¬ 
xes  tu  pera  dir  cosas  seriosas  y  de  trascen 
dencia.  Has  de  ier  riure  als  richs,  noy!  Ala, 
a  jeure  als  grahons  del  trono,  y  no  hi  pensis 
pas  may  en  assentarthi  ni  en  cenyir  la  reyal 
garlanda.  Digan  una,  tontol  Quina  llàstima 
que’m  fas,  teatre  català!  Semblas  el  Rigo- 
letto  quan  se  dirigeix  als  cortisans  del  ters 
acte  y  canta,  ab  el  cor  destrossat,  tot  dema¬ 
nant  per  sa  filla: 

La  rà!  La  ràt  La  rà!... 

Y  com  aquells  cortisans,  exclaman  tots  els 
que  t’estiman:  Povero  Rigoletlo! ...  Però  tu 
has  de  fer  riure;  no  hi  ha  més,  noy,  has  de 
fer  riure! 

Donchs  si,  la  comèdia  del  senyor  Baró  fa 
riure  com  el  Senyor  Batlle ,  com  el  Senyor 
•  Secretari ,  com  el  Senyor  Matxaca  y  com  tants 
altres  senyors,  fills  més  o  menys  llegitims 
del  autor  insigne  del  Joch  dels  disbarats;  y 
recorda  al  Zaragüeta  de  la  mateixa  manera 
que’l  Zaragüeta  recorda,  però  ab  més  garbo 
y  bona  sombra,  El  tío  Martín  ó  la  honra - 
dez...  etc.,  etc. 

L’obra  va  tenir  un  bon  èxit  de  riallas  y 
encaixà  perfectament,  donchs  els  actors  s’es- 
meran  en  fer  riure  en  aquellas  funcions  de 
xirinola  que  tanta  forrolla  fan  entre’l  senyo- 
riu  que  va  a  Romea. 


839 

iVeuhem1  Això  de  El  amor  que  pasa  tambe 
fa  riure,  però  es  un  altre  riure.  És  un  riure 
sà,  un  riure  senyor,  quasi  la  risa  de  Grècia , 
filla  tota  de  la  veritat  y  de  la  poesia,  com  el 
doll  frescal  d’una  font  en  primavera. 

Efectivament,  la  comèdia  dels  germans 
Quintero  es  una  exquisitat,  una  joyeta,  una 
mostra  galana  del  ingeni  privilegiat  dels  sim- 
pàtichs  autors. 

Còm  viuhen  tots  els  tipos  qu’en  ella  inter¬ 
venen!  Quin  esclat  de  vida  més  hermós  bro¬ 
lla  de  tota  la  comèdia!  Quin  grupo  més  deli¬ 
ciós  aquell  estol  de  noyas  desheretadas  del 
amor!  Que  ben  apuntats  els  tipos  delasdu- 
gas  vellas,  y  tots  els  dels  homes!  Això  es 
poesia,  això  es  teatre,  això  està  bé!  Y  està 
bé  perque  es  veritat,  perque  es  vida,  però 
vida  sana,  natural,  sense  taras  morals  de 
cap  mena,  y  perque  es  un  coin  de  nature  vist 
al  través  dels  cristalls  purissims  d’un  tempe¬ 
rament  de  poeta,  y  perque  es  realisada  per 
dos  homes  de  teatre,  que  a  totas  las  quali¬ 
tats  apuntadas  afegeixen,  sobre  tot,  la  d’és¬ 
ser  autors  dramàtichs,  qu’es  un’altra  qua 
litat  apreciabilissima  y  sine  qua  non  del  que 
fa  obras  pera  la  escena. 

Obras  aixís,  frescas  y  sanas  com  la  dels 
germans  Quintero,  fan  l’efecte  d’un  vas  d’ay 
gua  gelada  y  pura,  beguda  tenint  els  peus  en¬ 
fonsats  en  l’herba  y  el  cap  ayrejat  pel  vent 
de  montanya,  y  treuhen  el  regust  de  tantas 
potingas  y  begudas  foitas  com  ens  hem  d’em¬ 
passar  de  tant  en  tant  ab  la  excusa  de  que 
són  més  sanitosas  que  l’aygua  fresca.  Y  si 
tant  ho  garbellèm,  al  cap  d’avall,  {que  hi  ha 
res  millor  que  l’aygua  quan  se  té  sed? 

No  volèm  contar  l’argument,  ni  detallar 
tots  els  mèrits  de  la  comèdia.  No  hi  ha  més 
remey  qu’anarla  a  veure  al  teatre  Principal, 
donchs  la  companyia  d’en  Palència  la  fa 
d’allò  més  bé,  y  la  senyoreta  Blanco  admira¬ 
blement. 

Vàginhi,  créguinme,  val  la  pena. 

En  el  drama  del  jove  escriptor  Joan  Puig 
y  Ferreter,  estrenat  dissapte  passat  en  el  tea¬ 
tre  de  las  Arts,  podém  afirmar  que  hi  es  tot 
y  que,  al  mateix  temps,  hi  manca  tot.  En 
aquestas  paraulas  paradòxicas  s’hi  inclòu  la 
impressió  que  va  fernos  el  drama. 

Hi  es  tot  perque  hi  ha  un  temperament 
d’autor  dramàtich  de  primera  forsa,  un  poeta 
fondo,  un  escriptor  bastant  ferm;  en  fi,  totas 
las  qualitats  qu’han  d’integrar  l’home  de  teatre 
brillan,  encara  que  confosament,  en  en  Puig  y 
Ferreter,  y  ademés  campeja,  per  sobre  de 
tot  lo  dit,  una  personalitat.  El  caràcter  intim 
del  drama,  l’ànima  de  l’obra  no's  decanta  ni 
cap  al  nort,  ni  cap  al  sud,  ni  cap  a  llevant 
ni  cap  a  ponent.  Es  propi,  porta  un  sagell 
marcadament  original.  Salut,  jove!  El  teatre 
català  està  d’enhorabona.  Tindrèm  un  autor 
dramàtich  de  cuerpo  entero...  si  els  aduladors 
no’l  fan  malbé. 


JOVENTUT 


840 

Hi  manca  tot  perque  del  conjunt  del  drama 
se’n  desprèn  una  confusió  que  desorienta, 
que  fa  perdre  l’esma,  donchs  dóna  una  sen¬ 
sació  desagradable  de  falta  d’equilibri  que 
a  voltas  fa  dubtar  del  autor;  però  tot  de 
sobte,  dins  d’aquesta  confusió,  hi  bri  1 1  an 
trossos  de  diàleg  escrits  ab  una  mà  ferma, 
qu’arriban  a  l’ànima;  hi  llampegan  tipos 
trassats  si’s  vol  a  cops  de  mall,  però  sòlida¬ 
ment;  y  tot  això  es  fill  de  que  l’autor  es  jove, 
de  que  té  d’estudiar  molt,  de  que,  sobre  tot, 
s’ha  d’equilibrar,  s’ha  d’afinar  moltissim. 
Això  ray,  qu’es  fàcil!  Hi  ha  talent,  inspira¬ 
ció,  cor  de  poeta,  però  hi  manca  la  tècnica, 
l’habilitat,  el  savoir  faire ,  el  concentrar  ben 
bé’ls  tipos  en  el  fons  del  drama,  pera  que 
d'aquesta  mateixa  concentració’n  surti  el 
relleu  necessari  pera  dominar  al  públich. 
Això  en  Puig  y  Ferreter  ja  ho  anirà  aprenent; 
són  qualitats  importants,  però  que’s  poden 
adquirir  quan  se  té  veritable  pasta  per’assi- 
milàrselas,  y  lo  qu’es  de  pasta  de  dramaturg, 
jo  crech  que  n’hi  sobra  al  autor  de  La  dama 
alegra ,  que,  per  cert,  va  obtenir  una  interpre¬ 
tació  modesta,  però  de  conjunt  ben  accep¬ 
table,  sobressortint,  en  nostre  concepte,  en 
Guitart,  que  va  estar  justissim  encarnant  en 
«Filó»;  en  Vàzquez,  molt  encertat  en  l’«Au- 
gust»,  lo  mateix  qu’en  Casals  en  el  «Fariné». 

El  públich  qu’omplia  las  Arts  va  ovacio¬ 
nar  contínuament  a  n’en  Puig  y  Ferreter,  a 
qui  va  obligar,  vulgas  no  vulgas,  a  sortir  a 
rebre’ls  seus  aplausos  entusiàstichs. 

Salvador  Vii.aregut 


NOTAS  BIBLIOGRAFICAS 

Paris  e  Viana  ( Biblioteca  d' obretes  singulars 
del  bon  temps  de  nostra  lengua  materna) . 
— Barcelona ,  Llibreria  Verdaguer. 

AI  donar  compte  de  la  reaparició  d’una 
obra  clàssica  cal  avans  que  tot  fer  remarcar 
el  valor  qu’ella  pugui  tenir  dins  d’una  litera¬ 
tura  y  l’objecte  que’s  persegueix  ab  sa  pu¬ 
blicació.  Això  es  lo  que’ns  proposèm  fer  molt 
a  la  lleugera,  y  al  efecte  comensarèm  per 
dir,  respecte  a  la  oportunitat  de  publicar  edi¬ 
cions  dels  llibres  escrits  en  el  bon  temps  de 
nostra  llengua,  qu’ara  potser  més  que  may 
se’n  fa  sentir  la  necessitat  pera’l  qui  en  ca¬ 
talà  escriu  y  vol  assolir  la  relativa  perfecció 
que  s’exigeix,  avuy  per  avuy,  en  plena  renai- 
xensa  del  idioma.  Mancats  tots  de  la  educa¬ 
ció  fonamental  que  se’ns  ha  negada  a  la  es¬ 
cola,  no’ns  queda  més  remey  que  completar 
pel  nostre  compte  lo  que’l  sol  instint  no  con- 
seguiria,  ja  que  sols  ab  el  coneixement  de  la 
nostra  tradició  literaria’s  pot  penetrar  el  ve¬ 
ritable  esperit  de  la  llengua  que  tan  malme¬ 
sa  es  arribada  fins  a  nosaltres. 

Que’l  llibre  de  Paris  y  Viana  ho  sia  un 
clàssich  català,  ni  cal  dubtarne,  encara  que 


l’obra  potser  no  fos  escrita  primitivament  en 
nostre  idioma;  mes  en  tot  cas  la  traducció  es 
de  la  bona  època  y  el  lleguatge  hi  es  al  nostre 
entendre  menys  influhit  d’altras  literaturas 
de  lo  que  sol  ocórrer  en  casos  semblants,  y 
sobre  tot  es  natural  y  clar. 

En  quant  a  la  narració,  no  deixa  de  tenir 
cert  interès;  l'acció  es  ràpida  y  variada,  y 
particularment  posa  de  manifest  la  caracte¬ 
rística  dels  llibres  de  cavalleria  catalans,  en 
els  quins,  segons  fa  remarcar  en  Rubió  y 
Lluch  en  el  pròleg  del  Curial,  l’element  rea¬ 
lista  y  humà  informa  tota  l’obra,  fugint  de 
las  descabelladas  concepcions  que  foren  el 
desprestigi  del  genre.  En  Paris  y  Viana  fins 
hi  es  remarcable  en  aquell  mateix  séntit  l’ele¬ 
ment  geogràfich  dels  episodis  en  que  Paris 
s’embarca  pera  Ultramar,  arribant  al  extrèm 
de  que’s  podria  trassar  l’itinerari  de  Paris  en 
son  expatriament. 

Per'acabar  dirèm  qt!ie  la  edició  ha  estat 
feta  en  paper  de  fil,  ab  els  tipos  gòtichs  em¬ 
pleats  per  en  Mariàn  Aguiló  en  las  altras 
obras  de  la  mateixa  biblioteca  llemosina  a 
que  pertany  el  nou  llibre;  haventse  d’agra- 
hir  al  jove  Aguiló  sa  perseverancia  en  l’obra 
empresa  per  son  ilustre  progenitor  a  qui  déu 
Catalunya’ls  fonaments  de  sa  restauració  bi¬ 
bliogràfica,  y  quins  nombrosos  trevalls  en¬ 
cara  inèdits  solsament  a  l’Angel  Aguiló  co- 
rrespòn  donar  a  llum  successivament  pera 
major  glòria  del  cognòm  heredat. 


Emili  Riera.  Guía  pràctica  pera’l  teixidor 

mecànich.  Barcelona ,  «L’Avenç»,  1905. 

Heusaquí  un  llibret  simpàtich,  que  ab  altre 
del  mateix  autor  publicat  ara  fa  tres  anys,  ve 
a  establir  una  orientació  beneficiosa  pera  las 
nostras  lletras.  No  n’hi  ha  prou  ab  que  una 
llengua’s  manifesti  viva  y  apta  pera  produhir 
obras  literarias,  cal  ademés  que  pugui  satis¬ 
fer  las  necessitats  d’ordre  pràctich  d’un  po¬ 
ble  industrial  com  ho  es  en  gran  part  el  de 
Catalunya.  Fins  ara,  tot,  sens  exclouren 
els  manuals  d'arts  y  oficis  destinats  a  obrers 
catalans,  venia  escrit  en  un  idioma  com  el 
castellà  que,  mancat  de  tradicions  indus¬ 
trials,  ha  tingut  d’emmatllevar  molts  tec¬ 
nicismes  a  llenguas  estrangeras.  Malhaura- 
dament  els  avensos  que  s’han  realisat  fóra» 
de  Catalunya  y  el  desús  en  que  per  els 
iractadistas  s’ha  deixat  el  vocabulari  in¬ 
dígena  de  molts  oficis  que’s  practican  aqui 
de  molt  antich,  faràn  bon  xich  difícil  la  reha¬ 
bilitació  complerta  de  la  nostra  llengua.  Mes 
res  hi  fa,  salvemne  lo  que  poguèm  ,  y  si 
l’exemple  del  senyor  Riera  es  imitat  per  per- 
sonas  que,  com  sembla  ferho  ell,  freqüentan 
els  tallers  y  coneixen  els  termes  caracterís- 
tichs  que’ls  obrers  emplean  en  llurs  tascas, 
no  serà  difícil  qu’en  la  futura  obra  del  Dic¬ 
cionari  Català  s’hi  puguin  incloure  una  bona 


JOVENTUT 


841 


part  dels  vocables  especials  a  que  aludim. 
Cal  emperò  un  cert  cuydado  per  part  dels 
autors  en  posar  distinció  entre  aquells  mots 
y  altres  quina  filiació  moderna  s’endevina  a 
voltas,  si  bé  en  altras  no  resulta  tan  fàcil. 

Y  això  darrer  que’ns  ho  ha  sugerit  el 
veure  empleat,  per  exemple,  bobinuar  (mଠ
quina  de  rodets)  que  déu  provenir  del  fran¬ 
cès  bobinoir  y  que  posa’l  senyor  Riera  en 
son  llibre,  com  també  conductris  y  tissatge, 
ens  deixa  entreveure  la  possibilitat  de  substi- 
tuhir  poch  a  poch  aquests  termes  per  altres 
més  propis,  creats  dintre  l’esperit  del  català, 
y  que’ls  obrers  usarian  si  fossin  aquests  els 
que  ohissin  emplear  per  las  personas  de  ma¬ 
jor  cultura.  Si  el  terme  bobinuar  es  usat  en- 
tre’ls  teixidors  mecànichs,  no  pot  ésser  sinó 
perque  algún  enginyer  0  contramestre  fran¬ 
cès  l’importaria  al  ensemps  que  la  maquina¬ 
ria  de  son  país. 

Per  lo  demés,  el  llibre  del  senyor  Riera 
sembla  escrit  ab  mètode  y  ab  claretat,  conte¬ 
nint  ademés  nombras  de  càlculs  fets  y  un 
vocabulari  en  tres  idiomas,  tot  d’incontes¬ 
table  utilitat. 

Instruccions  pera  la  construcció  d’engra¬ 
natges  tallats  a  màquina.  Font  Campaba- 

dal  y  C.a  Barcelona. 

Hem  rebut  un  petit  llibre  luxosament  edi¬ 
tat  que  constituheix  un  manual  pera  la  utili- 
sació  dels  engranatges  de  dita  casa  construc¬ 
tora.  Es  d’alabar  en  primer  lloch  el  fet  de 
que  dits  senyors  hagin  cregut  oportú  em¬ 
plear  el  català  en  la  redacció  d’aquest  llibre, 
el  quin  té  un  interès  especial  per  quant  pre¬ 
senta  reunits  una  porció  de  coneixements 
tècnichs  y  càlculs  que  tenen  aplicació  a  la 
mecànica.  La  estampació,  feta  com  hem  dit 
ab  veritable  esplendidesa,  es  obra  de  la  Im- 
prenta  Elzeviriana  de  Barcelona. 

R.  Miquel  y  Planas 


El  hombre  invisible. — H.  J.  Wells. —  Guar- 
ner ,  Taberner  y  C.a,  Editores.  —  La  Vida 
Literaria,  Barcelona. 

Aquesta  obra  es  una  novela  originalissima 
que  desde  las  primeras  pàginas  manté  plena 
d’interès  y  de  curiositat  l’atenció  del  lector, 
que  no  pot  menys  de  llegir  ab  avidesa  las 
aventuras  d’un  home  que,  gracias  a  unas 
drogas  y  a  un  procediment  fisich  de  la  seva 
invenció,  ha  conseguit  ferse  invisible.  Las 
escenas  més  inesperadas  y  las  aventuras  més 
raras  que  forman  la  part  principal  d’aquest 
llibre,  demostran  una  vegada  més  l’enginy  y 
la  imaginació  de!  autor,  qu’en  el  seu  genre 
es  un  novelista  genial  y  mereixedor  d’ésser 
traduhit  ab  tota  la  fidelitat  y  correcció  possi¬ 
bles. 

La  escena  del  pànich  en  l’hostal  d’Iping, 
quan  l’home  invisible  s’arrenca’ls  vendatges 


y  el  nas  y  la  barba  postissos;  la  de  sas  peri- 
pecias  al  fer  sa  primera  sortida  pels  carrers 
després  d’haversefet  invisible,  y  la  del  assalt 
de  la  casa  del  metge  Kemp,  són  d’un  efecte 
extraordinari  y  concebudas  ab  una  forsa  y  ab 
una  originalitat  a  que  no  estèm  acostumats. 

Le  Róle  des  races  latines  et  la  Tàche  du 
xx  siècle.  —  Paul  Gourmand . — Edition  de 
la  « Revue  Franco  Italienne  et  du  Monde  La- 
tin. — Nap  les. 

Es  un  llibret  destinat  a  combatre  las  ten- 
dencias  positivistas  dels  pobles  anglesos  y 
nort-americans,  y  a  exaltar  las  vellas  tradi¬ 
cions  llatinas. 

No  obstant  l'entusiasme  llatinista  del  au¬ 
tor  y  malgrat  la  seva  enemiga  contra  Y Indi¬ 
vidualisme,  en  la  pàgina  19  del  seu  llibre,  al 
tractar  del  Socialisme,  diu  textualment... 
« Nous  èliminons  le  Socialisme ,  non  parce  que 
sa  doctrine  nous  parait  mauvaise,  mais  parce 
que  nous  craígnons  qu’en  supprimant  l'effort 
spontané  de  l'homme ,  il  ne  retarde  le  pro¬ 
grés...»-,  quina  declaració  es  la  refutació  més 
manifesta  que’s  pugui  fer  de  las  doctrinas  y 
dels  ideals  que  l’autor  exposa  en  el  propi 
llibre. 

Arnau  Martínez  y  Serinà 


NOVAS 

No  cal  pas  judicar  ara  la  gestió  d’en  Mau- 
ra.  Pau  als  cayguts.  Si  era  sols  un  politich 
vulgar,  pot  darse  per  satisfet  havent  posat  a 
salvo  son  orgull  y  cayent  superbament  ab 
un  darrer  gesto  de  gallardia ;  y  si  no  era 
aixís,  si’s  proposava  com  deya  governar  a  la 
moderna  ab  la  efectiva  voluntat  del  pais, 
fent  més  llibertat  que’ls  anomenats  lliberals, 
duhent  al  Parlament  més  republicans  que 
cap  dels  governs  monàrquichs  que  l’havían 
precedit,  en  una  paraula,  sí  era  un  xich  serio 
en  el  fons,  podria  ara  convèncers  de  lo  que’ls 
catalanistas  fa  anys  y  panys  que  venim  di- 
hent,  0  sia  que  aquest  pais  no  té  cura,  que’ls 
morts  no  ressucitan  y  qu’es  precís  deixarlos 
al  carner  pera  que  fassi  lo  demés,  siho  té  abé, 
la  naturalesa,  eterna  renovadora,  donchs  es 
de  boigs  lluytar  contra  ella. 

En  Maura  podrà  haver  pensat  més  alt  que 
altres  polítichs  que  l’han  precedit,  però  si  ha 
pensat  no  ha  fet;  al  Catalanisme  sols  perills 
de  divisió  y  de  corrupció  li  ha  procurat  ab 
sa  política;  no  li  quedèm,  donchs,  agrahits; 
ni  li  quedan  els  altres,  els  politichs  corrom¬ 
puts,  els  republicans  que  li  pagan  sa  be- 
nevolensa  en  el  Congrés  dihentli  clerical,  y 
els  clericals  que  traman  conjuras  contra  èll 
fent  cas  omís  de  la  Constitució.  Ningú  li  ha 
agrahit  res  a  n’en  Maura;  y  això  que  no  pot 
acusarse  d’haver  fonamentat  bojos  entusias¬ 
mes  per  guerras  criminosas  ni  per  passions 


JOVENTUT 


842 

sectarias.  Y  aquí  ve  bé  retreure’ls  següents 
paragrafs  d’un  article  publicat  dias  enrera  a 
La  Veu  de  Catalunya: 

El  país  hauria  sentit  grat  al  poder  real  que  s’hagués 
negat  a  refrendar  aquells  famosos  nomenaments  d'em¬ 
pleats  pera  las  colonias,  patents  de  corso  que  tan  caras 
van  costarnos;  hauria  aplaudit  ab  entusiasme  que  no 
hagués  sancionat  las  estèrils  embarcadas  de  jovent  cap 
a  Cuba  y  Filipinas;  que  no  hagués  firmat  aquellas  dis¬ 
posicions  que  varen  servir  pera  omplir  las  presons 
d’honrats  comerciants  de  la  nostra  terra;  o  aquellas  en 
que’s  consumava  la  dilapidació  en  cosas  superfluas  o 
inútils  dels  cabals  públichs.  Els  catalans,  especialment, 
hauríam  agrahit  al  poder  real  que  quan  li  van  sotmetre 
aquella  lley  draconiana,  pròpia  d’una  autocracia  orien¬ 
tal,  que  permet  castigar  ab  pena  de  presidi  la  senzilla 
ostentació  d’una  emblema  patriòtich,  o  bé  aquell  decret 
en  que’s  treya  de  las  escolas  l’ultim  ressò  de  la  llengua 
catalana,  hagués  refusat  estamparhi  la  seva  firma. 

El  poder  personal  de  la  monarquia  allavors  no  va 
manifestarse  poch  ni  molt.  No  més  ha  cregut  del  cas 
intervenir  ara,  quan  s’ha  tractat  del  nomenament  de 
quefe  del  Estat  Major  Central.  Valenta  cosa  deurà  ésser 
a  Espanya,  la  Espanya  de  Cavite  y  Santiago,  això  del 
Estat  Major  Centrall 


Però’l  passiu  d’en  Maura  es  gros.  La  sobtada  suspensió 
de  la  inspecció  governativa  del  Ajuntament  de  València; 
las  complacencias  amistosas  ab  els  cacichs  republicans 
de  Barcelona;  la  passivitat  devant  dels  atentats  anar- 
quistas  de  que  es  víctima  la  nostra  capital;  l’aprobació 
pel  Congrés  del  projecte  de  lley  er.  que’s  vol  establir  el 
servey  militar  obligatori;  el  Decret  sobre  prelació  de 
gastos  de  las  corporacions  locals;  l’atentat  contra  las 
Juntas  d’Obras  dels  Ports,...  y  tota  la  revolució  desde 
dalt  promesa,  y  res  més  que  promesa. 


Un  acte  sol  hem  d’aplaudir  a  n'en  Maura: 
el  d’haverse  negat  a  acceptar  el  nomenament 
del  general  Polavieja,  aqueix  home  tan  anti- 
pàtich  pera  tot  autonomista. 

Per  lo  demés,  ha  estat  més  feble  de  lo 
que’l  creyan  els  republicans,  que’s  vantan 
d’haverlo  tombat  constàntloshi  que  no  eran 
prou  forts  pera  ferho.’ 

A  n’en  Maura  l’ha  succehit  un  pobre  se¬ 
nyor:  l’Azcàrraga.  Y  estarèm  d’aqui  en  avant 
condempnats  a  governs  negres  0  a  governs 
rojos,  tots  inestables,  si  els  qu’han  enfonsat 
a  n’en  Maura  no  tornan  a  ferlo  pujar  ab  una 
humilitat  molt  major  que  la  supèrbia  de  que 
ara  han  dat  mostras. 

Per  nosaltres  no  hi  ha  necessitat.  L’actual 
impossible  estat  de  cosas  ja’ns  satisfà;  y  ens 
satisfà  per  lo  que  ja  dihèm:  perque  es  impos¬ 
sible. 


En  el  teatre  de  las  Arts,  baix  la  direcció 
artística  de  l’Adrià  Gual  que  una  vegada  més 
s’acredità  com  a  director  d’escena,  va  tenir 
lloch  divendres  passat  l'estreno  del  drama  de 
nostres  estimats  companys  de  redacció  en 
F.  Pujulà  y  Vallès  y  l’Emili  Tintorer. 

El  teatre  estava  ple,  excepció  feta  dels  pal- 


cos.  Als  palcos  y  van  las  dònas,  y  las  dònas... 
tingueren  por.  La  espectació,  qu’era  extraor¬ 
dinària,  se  sostingué  durant  tota  la  represen¬ 
tació,  escoltant  el  públich  ab  gran  interès. 
Acabà’l  primer  acte  sens  aplaudiments  ni 
protestas;  al  final  del  segón  s’aplaudi  forta¬ 
ment  y  llargament  als  autors  y  als  actors;  al 
terminar  l'obra’s  repetiren  els  aplausos,  ab 
algunas  protestas  ofegadas  per  aquells. 

Materialment,  donchs,  fou  un  èxit.  Y  ho 
fem  constar  aixis  perque  la  majoria  dels  dia¬ 
ris  de  Barcelona,  ab  una  mala  fe  que'ls  honra , 
han  dit  que  l’estreno  fou  un  fracàs. 

Moralment,  l’èxit  fou  més  gran  encara.  El 
drama  de  nostres  companys  no  fou  pas  re¬ 
presentat  pera  obtenir  una  ovació  de  la  mas¬ 
sa  0  públich,  ni  tan  sols  pera  obtenir  la  seva 
aprobació.  Quan  se  cercan  aquests  fins  s’a¬ 
dula  al  públich,  se  li  serveix  allò  que  li 
agrada,  y,  com  qualsevol  artista-industrial, 
s’emplean  tots  els  truchs  y  recursos  que  la 
experiencia  ensenya  que  són  d’efecte  segur. 
Com  qu’en  Pujulà  y  en  Tintorer  sols  tracta- 
van  d’exposar  ideas  propias  y  sentiments  pro¬ 
pis,  no  volgueren  fer  res  d’allò.  Indiferents 
al  aplauso  com  a  la  censura,  sols  volían  que 
cada  un  dels  espectadors  —  no’l  públich  en 
conjunt  —  escoltés  l’obra,  s'interessés  per 
ella  y  la  discutís  a  son  pler.  Y  això  ho  logra- 
ren  plenament,  puig  durant  els  entreactes,  y 
bona  estona  després  d’acabada  la  representa¬ 
ció,  no  cessaren  un  punt  las  discussions  y 
controversias  acaloradas.  Y  com  que  aquest 
era  precisament  l’objecte  que’s  proposavan 
els  autors  al  portar  El  Geni  a  las  taulas,  per 
això  dihèm  que  l’éxií  moral  superà  totas  las 
esperansas. 

En  quant  a  la  crítica  periodística,  els  au¬ 
tors  no  hi  tenen  res  que  dir.  Llàstima  que  no 
hagi  estat  a  l’altura  del  públich,  y  qu’enlloch 
de  discutir  y  argumentar  s’hagi  limitat  a  dir 
falsetats  y  a  venjar  agravis  personals.  Hauria 
anat  millor  una  reventada  en  tota  regla.  Nos¬ 
tres  critichs  no  han  sabut  0  no  han  volgut 
ferho  aixis.  Estàn  en  son  dret.  Cada  hu  fa  us 
de  las  armas  de  que  disposa:  si  algú  no  dis¬ 
posa  més  que  de  la  teya  del  pinxo,  i  se  li  po¬ 
den  fer  càrrechs  quan  intenta  ferir  a  traició 
y  ab  hipocresia? 

Els  autors,  donchs,  no  estàn  gens  enfadats 
ab  la  prempsa  Ni  nosaltres  tampoch...  Ah, 
si!  En  Tintorer  n’està  molt  d’enfadat:  està 
enfadat  ab  l’Urrecha  perque  l’Urrecha  no 
parla  d’ell  y  sols  se  preocupa  d’en  Pujulà,  a 
qui  tracta  de  rifarse.  Y  en  Tintorer  també  hi 
voldria  ésser.  L’Urrecha  diu  qu’ho  fa  aixis 
perque  un  dia  en  Pujulà’l  va  insultar  (sic). 
^Caldrà  qu’en  Tintorer  també  l’insulti  (sic) 
pera  que  li  serveixi  la  seva  part?  Si  de  cas 
qu’ho  digui,  y...  qui  sab,  potser  serà  servit, 
perque  jli  agrada  tant  a  n’en  Tintorer  lo  que 
l’Urrecha  diu  d’en  Pujulà! 


JOVENTUT 


El  premi  de  literatura  Nobel  ha  sigut  con¬ 
ferit  enguany  a  dos  llatins:  en  Mistral  y 
l’Echegaray.  Ab  tal  motiu  ha  fet  aquests 
dias  la  prempsa  moltas  consideracions  sobre 
la  estranyesa  de  que  a  la  terra  dels  genis 
conscients  (!)  com  Ibsen,  Bjòrnson,  etc.,  s’en¬ 
tusiasmin  ab  l’art  de  pur  sentiment  propi  de 
las  rassas  meridionals  d’Europa.  Això’ns  ho 
explica  la  lley  del  contrast,  que  fa  que  a  No¬ 
ruega  no’ls  frappi  un  Ibsen  com  ens  frappa  a 
nosaltres,  que  no  trobèm  del  cas  entusias- 
marnos'ab  els  ardents  efectismes  d’un  Eche- 
garay;  y  que  fa  que’l  Lohengrin  de  Wagner 
obtingui  ovacions  a  Italia,  mentres  que  La 
Boheme  se  passeja  en  triomf  per  Alemanya. 

Nosaltres  com  a  catalans  celebrèm  l’honor 
que  acaba  de  rebre’l  graD  poeta  Mistral. 


Y  ja  qu’hem  parlat  d’en  Mistral,  ve  a  tom 
ocuparnos  d’una  qüestió  etimològica  reno¬ 
vada  ara:  se  tracta  de  la  paraula  felibre.  Las 
opinions  sobre  aquest  punt  divergeixen  molt. 
El  mateix  Mistral,  co-partícip  del  premi 
Nobel,  consultat,  ha  donat  aquests  días  una 
explicació  sui  generis.  «Necessitavam  un  nom 
— ha  dit. — iQuin?  Troubadour  era  molt  anti¬ 
quat;  trouvère  era  molt  òpera...  del  Nort.  Un 
dia  vaig  sentir  una  pagesa  que  cantava  en 
patués  un  romans  en  el  que  molt  sovint,  y  a 
tall  de  tornada ,  s’hi  repetia  la  paraula  felibre. 
Felibre  pot  traduhirse  en  el  sentit  d’home  de 
fe  lliure,  com  ho  som  la  majoria  de  nosal¬ 
tres,  o  de  faiseur  de  livres ,  però’l  cas  es  que’m 
va  agradar  la  paraula,  que’s  va  adoptar,  y  la 
veritat  es  que  felibres  som  y  felibres  conti- 
nuarèm.)) 

Però’ls  filòlegs  tenen  y  donan  també  llur 
explicació,  donchs  pretenen  que  felibre  ve 
del  grech  philabros,  que  significa  delicat. 

No  sabèm  si  es  grech  de  Marsella. 


Els  amichs  d’en  Rodrigo  Soriano  a  Ma¬ 
drid  organisaren  un  dinar  en  honor  del  es¬ 
valotador  diputat,  que  no’s  va  dignar  presen- 
tarse  al  àpat. 

El  dinar  va  acabar  com  el  Rosari  de  l’Au¬ 
rora,  puig  mentres  uns  comensals  s’alsavan 
aclamant  a  n’en  Salmerón  y  a  la  Unió  Repu¬ 
blicana ,  altres  victorejavan  ab  entusiasme  al 
senyor  Soriano,  y  uns  y  altres  se  dolian  de 
la  falta  de  cortesia  d’aquest  per  no  haver  as¬ 
sistit  a  la  festa. 

Es  una  ensarronada  més  que  s’ha  fet  a  la 
massa  republicana;  es  una  retirada  burda  y 
grollerament  explicada  en  una  carta  del  des- 
ahogado  Rodrigo  Soriano,  que  declinà  la 
presidència  que  se  li  havia  ofert  en  l’àpat  de 
referencia  fundantse  en  que’l  causant  de  la 
crisis  actual  no  havia  estat  ell,  sinó  l 'amo 
Maura. 

El  faquir  de  las  tribus  valencianas  s’ha 


843 

llensat  voluntàriament  sota  las  rodas  del 
carro  del  maurisme. 


La  «Lliga  de  Catalunya»  ha  significat  a  la 
Unió  Catalanista  la  necessitat  de  buscarse 
nou  domicili,  donchs  el  que  li  tenia  llogat  el 
necessita  la  «L.liga»  pera  sos  particulars  fins. 

Aixís  reb  la  Unió  el  premi  de  certas  consi¬ 
deracions  y  benevolensas  de  que  may  hem 
sigut  nosaltres  partidaris,  v  aquestas  són  las 
conseqüencias  de  no  haverse  escoltat  nostra 
veu  en  els  Consells  generals,  cada  vegada 
que  tractavam  de  que’s  dongués  son  meres¬ 
cut  a  las  entitats  que  com  la  «Lliga  de  Cata¬ 
lunya»  no  procedian  ab  la  correcció  deguda. 

Y  vetaqui  que’ls  reyezuelos  del  Catalanis¬ 
me  han  posat  digne  coronament  a  la  con¬ 
ducta  poch  franca  que  venian  seguint.  Ab 
aquest  suprèm  acte  de  despit  no  inspiraràn 
pas  a  ningú’l  respecte  que  solen  inspirar  las 
maj'estats  caygudas.  Es  lo  qu’ells  pensan: 
«ja  que  tot  cacicat  es  incompatible  ab  el  ve¬ 
ritable  Catalanisme,  si  no  podém  ésser  ca- 
cichs  serém  caciquets,  y  si  no  ho  som  de  fet 
ho  serém  de  nom.» 

Y  ho  han  lograt. 

R.  I.  P. 


Diumenge’s  celebrà  en  el  palau  de  la 
Diputació  l’acte  de  constitució  de  La  Obra 
del  Hogar.  baix  la  presidència  del  cardenal- 
bisbe  doctor  Casanas. 

Parlaren  els  senyors  Espinós,  Albó  (R). 
Fàbregas,  Ferrer  y  Vidal,  Puig  y  Cadafalch 
y  el  senyor  bisbe.  El  senyor  Albó,  com  a 
secretari  de  l’Obra,  s’estengué  en  atinadas 
consideracions  de  caràcter  pràctich  sobre’l 
funcionament  d’institucions  semblants  del 
estranger,  explicant  l’objecte  de  la  nova  ins¬ 
titució,  que’s  proposa  facilitar  als  obrers  l’ad¬ 
quisició  de  casa  pròpia.  El  senyor  Fàbregas 
donà  compte  de  l’adjudicació  de  la  primera 
casa  al  obrer  Joan  Quintana,  y  els  demés 
s’estengueren  en  generalitats  enaltint  la  ge¬ 
nerosa  iniciativa. 

Encara  que  l’acte  revestí  marcat  caràcter 
religiós,  no  podém  menys  de  celebrar  que 
las  personas  ditas  y  las  demés  que  favoreixen 
l’Obra’s  preocupin  de  la  sòrt  dels  trevalla- 
dors,  y  ho  celebrarèm  doblement  si  en  las 
successivas  adjudicacions  el  jurat  dóna  pro- 
bas  d'un  ample  esperit  de  tolerància  y  de  ca¬ 
ritat  cristiana. 


En  la  Sala  Parés  s’hi  exposan  aquesta  set¬ 
mana  varis  retrats  al  pastel  originals  de  P. 
A  de  Béjar.  En  ells  s’ha  tret  molt  partit  de 
las  transparencias  y  envellutat  que  dóna’l 
procediment.  En  general  són  ben  dibuixats, 
y  sobressurten  el  del  centre  y  el  d’una  senyo- 


844 


JOVENTUT 


reia  que  du  barret  de  palla.  Es  de  doldre 
que  cromegin  quelcòm. 

El  senyor  Parés  hi  exposa  reproduccions 
de  pinturas  estrangeras  enquadradas  ab 
marchs  moderns  de  bon  gust,  algún  bonich 
bust  de  marbre  y  varis  mobles  decoratius. 


A  l’«  Associació  Wagneriana  »  el  soci  en 
Ferran  Via  donà  un  concert  de  piano  (ab 
el  concurs  del  mestre  Mas  y  Serracant)  la 
nit  del  15  del  present.  Executà  las  obras  se¬ 
güents:  Pastorale  varièe ,  de  Mozart;  Sonata 
en  do  menor  ( op .  27,  n.°  2),  Beethoven;  Pre¬ 
ludi,  fuga  y  variació ,  César  Franck;  Preludi , 
Grieg;  Bourrée ,  Granados;  Romansa ,  Men- 
delssohn;  Mazurka  y  Polonesa ,  Chopin. 

En  Ferràn  Via  fou  molt  aplaudit  per  la  con- 
correncia  qu’omplia'l  local:  aplaudiments  ben 
merescuts  per  cert. 


L’«Associació  Musical  de  Barcelona»  cele¬ 
brà,  la  nit  del  dilluns  passat,  el  tercer  con¬ 
cert  dedicat  a  Schumann. 

S’executaren  els  Quartets  en  fa{ op.  41,  nú¬ 
mero  2)  y  en  la  menor  (op.  41,  n.°  1),  y  el 
Trio  (op.  80).  Prengueren  part  en  el  concert, 
essent  molt  aplaudits,  els  distingits  artistas 
senyors  Codol,  López  Naguil,  López  Casals, 
Ribas  y  Rabentós. 


Publicacions  rebudas: 

Lectura  y  Ortografia  de  la  Llengua  Cata¬ 
lana ,  seguidas  de  la  Ortograjía  Castellana , 
per  el  doctor  mossèn  Mariàn  Grandía,  pbre. 
S’ha  publicat  la  tercera  edició  d’aquesta  im- 
portantissima  obreta  del  reputat  filòleg,  qui¬ 
na  utilitat  es  cada  dia  més  manifesta.  Se  ven 
a  o‘5o  pessetas  l’exemplar. 

Bosquejo  hislórico  sobre  la  Instrucción  Pu¬ 


blica  en  Mallorca ,  trevall  premiat  en  el  cer¬ 
tamen  literari  verificat  a  Palma  de  Mallorca 
en  el  mes  d’agost  de  1903,  escrit  per  Rafael 
Ballester.  Es  interessant  y  ben  escrita  aques¬ 
ta  obreta,  que  ab  acert  l’Ajuntament  de  Pal¬ 
ma  ha  fet  imprimir  considerantla  de  forsa 
utilitat. 

Plano  general  de  Barcelona ,  su  ensanche  y 
pueblos  del  llano  en  1905,  publicat  per  l’edi¬ 
tor  senyor  Puig.  Es  molt  complert  dintre  de 
sa  senzillesa. 

Almanach  anunciador  de  las  «Pastillas  Mo- 
relló»,  ab  una  bonica  tarja  dibuixada  per 
P  Rodríguez.  La  mateixa  casa  reparteix  a 
sos  clients  unas  elegants  agendas  anunciado- 
ras  de  dit  especifich. 


Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


JOVENTUT 

SETMANARI  CATALANISTA 

Els  trevalls  se  publican  baix  la  exclusiva  responsabi¬ 
litat  de  sos  autors. 

No  s’admeten  els  que  no  sían  inèdits. 

No’s  tornan  els  originals. 

Se  donarà  compte  de  las  obras  rebudas  en  aquesta 
redacció,  y  de  las  qu’ho  mereixin  se’n  farà  crítica. 

Preus  de  suscripció: 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . 4’SO  » 

»  Trimestre .  2’25  » 

ALTRAS  REGIONS  D’ESPANYA: 

Un  any . .  9  > 

ESTRANGER:  Un  any . 10  Francbf. 

Número  corrent . 20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  folletins.  ...  40  » 

»  »  sense  folletins.  .  .  25  » 


El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Biblioteca  de  JOVENTUT 


E3L  GENI 

drama  en  tres  actes,  per  F.  Pujulà  y  Vallès  y  Emili  Tintorer. 

Se  troba  de  venda  en  totas  las  llibrerías,  al  preu  de  2  pessetas. 
Els  suscriptors  de  JOYeNTÜT  poden  obtenirlo  en  aquesta  Admi¬ 
nistració  ab  un  25  per  100  de  descompte. 


Any  V  -  Nom.  255 


Barcelona,  29  de  Desembre,  1904 


Redacció  y  Administració: 

Número 

CORRENT . 

20 

CÈNTIMS . 

> 

ATRASSAT,  AB  FOLLETINS  .  , 

40 

>  ' 

Plassa  del  Teatre,  6,  entressol. 

> 

>  SENSE  FOLLETINS. 

25 

> 

SUMARI: 

TEXT:  Un  any  més.  per  Lluís  Vír.  —  Estranyesas 
aparents,  per  Geroni  Zannè.  —  Recorts,  per  A.  Font 
y  Laporte.  —  Las  milloras  de  «Don  Pancho»,  per 
J.  Pujol  y  Brull.  —  Declaracions  intimas.  —  Ma  opi¬ 
nió  sobre  «El  Geni»,  o  Els  critichs  han  perdut  l’es¬ 
ma,  y  Demano  per  reventar,  per  Rafel  Vallès  y  Ro- 
derich.— La  «coupletiste»,  per  Arnau  Martínez  y  Se- 
rinà.— La  font  de  Sant  Fèlix,  per  J.  Delpont,— La 
institrutriu,  per  Carles  Arro  y  Arro  — Novas,— Als 
lectors  de  JOVENTUT. 

SUPLEMENT: 

TEXT:  Reivindicació.— El  monument  del  Beat  Roc  e 
Roca,  per  Miquel  Servet  (a)  Raves. — L’obra  del  Beat 
Roc  e  Roca,  per  Segimòn;Roderich  — El  culte  popu¬ 
lar  del  Beat  Roc  e  Roca. 

GRABATS:  Vista  del  monument  e  facsímil  d’una  obra 
del  gloriós  Beat. 

FOLLETI: 

SOLITUT,  per  Víctor  Català.— Plech  32. 

L’HOME  CONTRA  L'ESTAT,  per  Herbert  Spencer.- 
Traducció  catalana.— Plech  25. 


UN  ANY  MÉS 

Després  de  tant  temps  com  ja  fa  que  una 
gran  part  dels  catalans  bregan  per  l’autono¬ 
mia  de  la  terra  sens  adonarse  dels  anys  que 
passan  ni  dels  esíorsos  qu’esmersan  en  bé  de 
la  idea  comú,  dir  un  any  més  es  dir  ben  poca 
cosa,  perque  la  tasca  es  tan  grandiosa  y  tan 
llarga,  que  tota  contribució  a  n’ellà  sembla 
petita,  per  no  dir  insignificant.  Aixis  no’ns 
cuydèm  may  de  passar  balans,  convensuts 
com  estèm  de  que  trobariam  encara  un  gros 
passiu  en  nostres  llibres. 

Ab  tot,  com  que’l  Catalanisme  es  causa  de 
progrés,  no  sols  no  recula  sinó  qu’estén 
sa  accio  civilisadora  als  partits,  fent  sentir 


arreu  son  esperit  de  vera  llibertat.  Mes  la 
darrera  anyada  no  ha  estat  pas  de  las  més 
favorables  a  la  causa  de  Catalunya.  L’espe¬ 
rit  de  Castella,  empeltat  en  nostre  poble,  s’ha 
manifestat  repeiidas  voltas  fins  en  el  si  del 
autonomisme  català,  y  hem  vist  sovint  a 
companys  de  patria  y  d’ideas  obrar  impul¬ 
sats  per  ell,  ja  ab  motiu  del  viatge  regi,  que 
momentàniament  els  feu  creure  en  els  afa- 
lachs  de  certs  governants  y  en  absurdas  poli- 
ticas  fetas  pels  del  centre  en  sentit  descentrali- 
sador  (exemple’ls  regionalistas),  o  ja  desen¬ 
terrant  novament  els  xorchs  bisantimismes  de 
la  endarrerida  Espana  liberal ,  (exemple,  certs 
federals). 

Dolguémnosen,  y  fem  d’una  vegada  pro¬ 
pòsit  d’esmena.  Que  l’afany  d’honors  perso¬ 
nals,  que  l’aturdimenl  tan  caracteristich  dels 
politichs  espanyols  no  contamini  als  auto- 
nomistas  de  Catalunya;  qu’en  aquestas  pla¬ 
nas  no  s’hagi  de  tornar  (com  hi  tornarèm 
si  cal)  a  fuhelejar  als  càndits  y  als  arters; 
que  sia  un  fet  el  gran  bloch  nacionalista  ca¬ 
talà,  espill  de  volicions  lliures,  nétas  d’en- 
vefas  de  partit,  sense  conxorxas  ab  els  go¬ 
verns  centrals  y  sense  punt  de  cohesió  ab  la 
política  funesta  de  bandos  a  la  castellana. 
Recordemnos  d’aquells  temps  en  que  la  per¬ 
secució  dels  governs  centrals  tant  d’impuls 
donava  a  nostra  causa  unintnos  a  tots.  ^Es 
que’ls  centralislas,  infundintnos  la  por  o  la 


846 


JOVENTUT 


ira,  han  de  fer  més  que  nosaltres  mateixos 
quanens  trobèm  en  perfecta  serenitat  de  juhi? 

Recordemnos  de  quan  els  federals  cata¬ 
lans,  sens  abdicar  de  sas  ideas  sobre  forma 
de  govern,  se  sentian  sobre  tot  autonomistas 
y  venían  a  nosaltres  quan  ens  perseguia  un 
Hinojosa;  recordemnos  del  entusiasme  de 
tots  els  partits  afins,  de  tots  els  amants  sin¬ 
cers  de  la  llibertat  y  de  la  patria  quan  en 
Robert  defensà  a  Madrid  el  dret  de  nostre 
poble  a  sa  complerta  autonomia.  S’aculli 
alashoras  al  Programa  de  Manresa,  mes  no 
defensà  pas  un  programa  petit,  ni  de  ban- 
deria,  que  defensà  en  sa  substancialitat  la 
més  gran  y  redemptora  de  las  causas  dels 
pobles,  fins  al  punt  de  que  tot  autonomista 
lleal  pogué  sentirne  grat, fos  el  que  fos  el  pro¬ 
grama  particular  del  grupo  en  que  milités. 

Recordemnos  que  la  persecució  centralis- 
ta'ns  acoblà  de  tal  manera  a  tots,  que  apenas 
hi  hagué  catalanista  que  no  tingués  a  joya 
veure’ls  Jochs  Florals  de  Barcelona  presidits 
per  en  Pi  y  Margall.  No’s  claudicava,  no’s 
contemporisava  ab  el  centralisme,  tothòm 
comprenia  que  nostra  missió  era  lluytar  con¬ 
tra  ell  com  a  bons  autonomistas,  ben  diferen¬ 
ciats  quiscún,  però  ben  units  tots.  Una  gran 
clarividencia’ns  feya  abominar  dels  pochs  que 
observavan  una  conducta  dubtosa  confonent- 
se  ab  els  unitaris  de  dalt  0  de  baix;  un  esperit 
de  vera  llibertat  y  de  vera  germanor  resplen¬ 
dia  en  els  actes  yen  las  paraulas  de  tots,y  tots 
hagueram  assentit  a  lo  qu’escrivía  més  ende- 
vant  el  llavors  president  de  «Catalunya  Fede¬ 
ral»  senyor  Pi  y  Suner*  en  las  planas  de  Jo¬ 
ventut:  «Sols  ab  l’autonomia  pot  oposarse 
una  barrera  infranquejable  a  las  tiranias  que 
las Democraciasy  las  Repúblicas  podrian  exer¬ 
cir,  qu’han  exercit  freqüentment,  atropellant 
en  nom  d’una  suposada  voluntat  nacional, 
els  drets  del  individuu.  Es  aixis  l’autonomia 
condició  necessària  de  la  llibertat.  Lluytèm, 
donchs,  per  ella’ls  qu’hem  fet  de  la  llibertat 
el  major  anhel  de  la  nostra  ànima.» 

Recordemnos  que  pera  fer  obra  de  lliber¬ 
tat  cuydà  la  Unió  Catalanista  d’afermar  la 
germanor  de  tots  els  autonomistas  procla¬ 
mant  ben  alt  el  nacionalisme  català  en  sa 
darrera  Assamblea.  Y  recordemnos  finalment 
de  que  aquest  esperit  d’ampla  llibertat  sols 
ha  pogut  ésser  contrarrestat  per  influhencias 
forasteras,  per  la  faLa  llibertat  ab  que'ns 


brindava  un  polítich  tolerant,  però  centra¬ 
lista  a  la  fi.  com  en  Maura,  que  dihentse 
amich  de  molts  dels  nostres  excitava’l  fals 
egoisme  dels  vanitosos,  enganyava  als  càn- 
dits  y  corrompia  als  febles,  fentlos  anatema- 
tisar  pels  forts  y  pels  sans  y  realisant  aixis 
una  acció  anorreadora  del  autonomisme  ca¬ 
talà.  Perque  encara  que  no  haguessin  sigut 
aquests  els  propòsits  d’en  Maura,  el  resultat 
no  podia  ésser  altre:  tan  persuadits  estém  de 
que’ls  politiehs  del  centre,  per  bona  fe  que 
tinguin,  no’ns  poden  fer  més  que  mal 

Durant  la  gestió  d’en  Maura  hem  vist  els 
resultats  que  se’n  treuhen  d’una  falsa  lliber¬ 
tat  política  com  la  qu’ell  regalava  a  gent  po¬ 
líticament  tan  mal  educada  com  els  espa¬ 
nyols:  els  hem  vist  traduhits  o  en  probatu- 
ras  de  pactes  reprobables,  0  en  discussions 
aixelabradas  (  qu’han  fet  renàixer  la  tirania 
demagògica  entre  certs  federals  de  bona  fe), 
o  en  acomodaticias  y  utilitarias  declaracions 
catalanistas  per  part  dels  neutres  que  ab  una 
mà  fan  caronas  a  l’autonomia  y  ab  l’altra  fan 
barretadas  servils  al  centralisme. 

Uns  y  altres,  las  forsas  vivas  que  fan  ali 
ab  els  buròcratas  del  centre,  y  els  federals  de 
nostra  terra  que  imitan  en  son  procedir  als 
partits  centralistas  pseudo-lliberals,  se  pot 
dir  que  són  amichs  d’en  Maura  per  més  que 
n’abominin;  se  pot  dir  que  hi  anavan  de 
brasset  perque  inconscientment  li  feyan  el 
jòch.  «Qui  va  ab  un  coix,  al  cap  d’avall  es 
tan  coix  com  ell.» 

Això  es  lo  qu’hem  de  tenir  sempre  en 
compte’ls  autonomistas.  Es  clar  que  nostre 
cami  es  menys  còmodo,  es  clar  que  calen  sa¬ 
crificis;  -però  aquest  y  no  altre  es  el  qu’han  de 
seguir  els  convensuts  y  els  lleals,  pera  que 
al  tinalisar  las  anyadas  no’ns  trobèm  ab  la 
decepció  d’enguany,  y  poguém  abrassarnos 
ab  més  joya,  ab  més  entusiasme  que  may 
per  l’autonomia. 

Pdn  Maura  ha  caygut;  ha  sigut  flor  d'un 
dia,  governant  d’un  any.  ^Qu’es  un  any  ni 
qu’es  tota  la  vida  d’un  politich  devant  de 
l’obra  nostra,  qu’hem  de  solidar  a  forsa  de 
constància  per  ésser  tasca  de  generacions? 
Las  obras  estables  no  s’edifican  en  un  dia; 
els  colaboradors  versàtils  tampoch  fan  per 
nosaltres.  Cal  desterrarlq  per  sempre  l’em¬ 
pelt  castellà  que’ns  desnaturalisa. 

Lluís  Via 


JOVENTUT 


847 


ESTRANYESAS  APARENTS 

Un  amich  nostre  que  l’any  1902  va  tenir  la 
sòrt  d’assistir  a  las  representacions  wagne- 
rianas  de  Bayreuth,  ens  explicà  un  fet  insig¬ 
nificant  a  primera  vista,  però  qual  fons  es 
tot  un  poema. 

A  la  mateixa  casa  hont  s’hostatjava  nostre 
amich,  s’hi  hostatjavan  dos  tenors,  català 
l’un,  suech  l’altre.  No  dirèm  el  nom  del  ca¬ 
talà:  el  suech  se  deya  Briesemeister.  Y  men- 
tres  el  català,  el  meridional,  el  fill  de  las 
terras  assoleyadas,  estrafeya  tant  com  podia 
l’accent  tudesch  pera  cantar  el  sublim  relat 
de  Lohengrin: 

In  fernem  Land,  unnahbar  euren  Schritten, 
liegt  eine  Burg,  die  Monsalvat  genannt... 

el  suech,  l’home  dels  terrers  boyrosos  y  hu¬ 
mits,  ab  veu  apassionada  y  vibrant,  y  eslra- 
fent  la  dolsa  parla  del  si,  cantava  una  ro- 
mansa  de  VAida:  en  Briesemeister  s'exta- 
tasiava... 

Un  regal  serto  sul  crin  posarti, 
ergerti  un  trono  vicino  al  sol!.. 

Còm  disfrutavan  abdós! 

Res  més  natural  que’ls  nordistas  se  dalei- 
xin  per  lo  que  no  tenen,  y  que’ls  meridionals 
fassin  lo  mateix.  En  Balzagette  y  en  Demou- 
lins  enlayran  a  la  gent  del  nort;  en  Schopen- 
hauer.y  en  Nietzsche  menyspreuhan  llur  pa- 
tria,  Alemanya.  El  premi  Nobel  es  repartit 
aquest  any  entre  dos  representants  del  més 
fogós  meridionalisme:  entre'l  provensal  Fre- 
derich  Mistral,  l’autor  d eMireio,  y  en  Joseph 
d’Echegaray,  l’autor  de  Vida  alegre  y  muerte 
Iriste.  que,  sigui  dit  entre  parèntesis,  disfruta 
d’una  vera  nomenada  en  la  terra  de  l’Ibsen, 
a  Noruega.  Y  es  segur  que  si  a  Barcelona’s 
concedis  algún  premi  de  caràcter  semblant 
al  Nobel,  s’adjudicaria  al  autor  de  Gengan- 
gere,  o  a  en  Strindberg,  0  a  en  Bjòrnson.  Els 
homes  som  fets  aixis:  vivim  del  contrast. 
Per’xò’ns  plauhen  tant  las  obras  de  Víctor 
Hugo. 

Un  altre  fet.  L’august  Emperador  d’Ale¬ 
manya  y  Rey  de  Prussià,  Guillèm  II,  ha  es¬ 
crit  un  drama  pera  ésser  posat  en  música. 
Y  naturalment,  dirà  tothòm,  el  kàiser ,  trac- 
tantse  de  més  a  més  d’una  obra  de  caràcter 
nacional  ( Roland  von  Berlin )  haurà  cercat  la 
colaboració  d  algún  dels  grans  mestres  ale¬ 
manys,  com  Strauss  (a  qui  tant  admirèm  els 


barcelonins),  Humperdinck,  Weingartner, 
Schilling,  etc.,  mestres  de  gran  valer,  inspi- 
radíssims,  tècnichs  de  primera  forsa,  germà- 
nichs  fins  al  moll  dels  òssos.  Donchs  no  se¬ 
nyor:  el  kàiser  ha  cercat  la  colaboració  d’un 
italià,  d’en  Leoncavallo  .  .  .  pera  escriure 
l’obra  germànica.  Y  pera  més  estranyesa, 
alguns  diaris  de  Berlín  han  dit  que  cap  com¬ 
positor  dels  vivents  a  Alemanya  hauria  fet 
lo  qu’ha  fet  l’autor  dels  Pagliacci. 

Si  nosaltres  no  haguéssim  escrit  l'any  1901 
un  article  titulat  Meridionals  y  Septentrionals 
(vegis  Joventut,  vol.  II,  pàg.  207),  ens  estra» 
nyaríam  molt  d’aquests  fets. 

Geroni  Zanné 

RECORTS 

Al  amich  Manuel  C. 

Estich  sol,  ben  sol;  gronxantme  en  el  ba¬ 
lanci.  El  fum  que  llensa  ma  pipa  fuig  per 
l’espav  contorsionantse,  fent  voluptuosas 
curvas  blavencas  que’s  van  esfumant  poch  a 
poch  fins  fondres  en  l’ambient,  fins  desapa¬ 
rèixer  deixant  tan  sols  son  penetrant  aroma. 

Qu’es  hermosa  la  solitut  quan  en  la  pensa 
s’hi  guardan  recorts  dolsos!  Y  quin  goig  ana- 
lisar  aqueixos  recorts,  contemplant  en  un 
dia  gris,  d’hivern,  còm  la  pluja  ab  sas  gotas 
acompassadas  tecleja  en  els  vidres  del  balcó 
la  eterna  cansó  de  la  tristesa. 

Y  plou  molt;  las  gotas,  espessas,  cauhen 
seguidament  ab  aqueixa  persistència  y  tossu¬ 
deria  de  las  plujas  hivernencas,  cauhen  se- 
guidas  y  feixugas  com  si  fossin  gotas  de 
plom;  el  cel,  completament  cubert,  es  gris, 
d’un  gi  is  fosch,  que  convida  a  sumergirse  en 
la  somnolència  dels  recorts  boyrosos...  Y 
van  passant,  passant  per  devant  mos  ulls, 
reconstruhintse  un  a  un  sense  mancarhi  ni 
un  detall,  tots  els  recorts  que  guarda  mon 
ànima:  escenas,  paraulas,  gestos,  tot  ab  una 
fidelitat  pasmosa’s  reconstruheix  pera  esfu- 
marse  lentament,  deixant  tan  sols  la  tristesa 
de  lo  que  fuig,  de  lo  que  ha  sigut  y  no  pot 
tornar  a  ésser. 

Un  més  que  tots,  malgrat  mos  esforsos 
per’allunyarlo  ,  se’m  presenta  clar  ,  sense 
boyras  que  l'entelin...  1  Per  què  me’n  vull 
sustraure?  Perque  es  el  recort  resúm  de  sis 
mesos  de  felicitat  immensa,  sense  tacas,  sen¬ 
se  núvols,  sense  petitesas;  per'xò  no  vull 


848 


J<  tVENTUT 


que’m  torni  a  la  memòria,  perque  quant  més 
gran  ha  sigut  la  felicitat  perduda,  més  fort 
es  el  torment  de  recordaria. 

Se  deya  Celia;  sa  cara  era  d  aqueixas  que, 
analisadas  detall  per  detall  y  en  el  bon  sen¬ 
tit  estètich,  no  són  hermosas,  però  que  mi- 
radas  en  conjunt  produheixen  una  sensació 
d’agradabilitat ,  de  simpatia.  Sos  cabells 
rossos,  matisats  lleugerament  d’un  color 
d’aràm,  contrastavan  ab  la  blancor  impeca¬ 
ble  de  son  front.  Sa  boca,  de  llabis  molsuts, 
rojos,  sensuals,  estotx  d'unas  renglas  de 
dents  iguals  y  blanquíssimas,  convidava  a 
posarhi  un  d’aqueixos  petons  frenètichs,  si¬ 
lenciosos,  en  quins  s’hi  vessa  tota  l’ànima. 
Sos  ulls  eran  acariciadors,  blaus,  constelats 
de  petits  punts  grisenchs,  ombrejats  per  llar- 
gas  pestanyas...  Son  bust  era  ayrós  y  esca- 
yent;  sense  tenir  las  formas  opulentas  de 
una  matrona,  era  plena,  de  linias  dolsament 
pronunciadas. 

Ho  recordo  bé:  era  un  dia  d’estiu,  un  dia 
clar,  sense  núvols  qu’entelessin  la  claror 
daurada  que’l  sól  deixatava  en  l’infinit. ..  Ni 
un  alè  d’ayre;  las  fullosas  brancas  dels  ar¬ 
bres  dels  jardins  vehins  restavan  quietas,  si- 
lenciosas,  com  aclaparadas  per  la  xafogor 
extraordinària  d’aquella  tarda...  Pels  bal¬ 
cons  oberts  de  bat  a  bat  hi  entravan  torren- 
tadas  flayros^s,  d’una  flayra  penetrànt,  de 
narts  y  gardenias,  qu’enervava  ... 

Allà  mateix,  vergonyosa,  ab  las  galtas  en- 
rogidas,  s’entregà  a  mas  caricias;  allà  mateix, 
foll  de  desitj,  vaig  enfonsar  mos  dits  en  sa 
cabellera  esplèndida  que  un  raig  de  sól  feya 
lluhir  ab  guspiras  metàlicas,  y  mos  llabis 
s’ajuntaren  cent  voltas  ab  els  d’ella,  y  cent  y 
cent  voltas  més  li  petonejaren  els  ulls  d’es- 
guart  dolsissim... 

Ginch  o  sis  mesos  durà  aquell  idili,  cinch 
0  sis  mesos  que,  periòdicament,  venia  a  obli 
dar  entre  mos  brassos  las  penas  de  sa  llar... 
La  historia  eterna...  un  marit  brutal, ^‘exi¬ 
gent,  ab  exigencias  que  indicavan  un  rebai- 
xament  moral  fastigós,  y  d’altra  part  el  deli¬ 
ciós  encant  de  lo  desconegut,  l’havían  por¬ 
tada  fins  a  cometre’l  pecat  de  caure  en  mos 
brassos. 

Havia  comensat  ab  ella  per  hont  molts  aca- 
ban.  Mes  jo  estimo  en  ella  la  noblesa  y  her- 
mosura  d’un’ànima  purissima.  El  tracte  ab 
ella,  el  coneixement  íntim  de  son  cor  m’ha- 


vian  fet  adonar  del  tresor  immens  qu’en 
son  si  guardava.  Y  aquell  esguart,  aquella 
veu  d’inflexions  sempre  carinyosas,  sempre 
impregnadas  d’aquella  dolsor  inexplicable... 

Aquella  lletra  quins  principals  paragrafs  no 
han  fugit  de  ma  memòria,  aquella  noticia 
inesperada,  caygué  sobre  mon  cap  ab  la 
forsa  d’una  massa  y’m  deixà  atontit,  foll.  El 
dolor  experimentat  fou  tan  intens,  qu’en 
mon  cervell  hi  nià  la  idea  del  suicidi...  Y 
vaig  tornar  a  llegir  sa  lletra  fins  que  de  mos 
ulls  saltaren  las  llàgrimas  a  dolls,  llàgrimas 
qu’alleugeriren  mon  esperit  però  que’m  por¬ 
taren  a  un  estat  de  tristesa  fonda,  intensa, 
aclaparadora. 

L’he  llegida  tantas  voltas  sa  lletra,  que  re¬ 
cordo  bé  totas  las  paraulas. 

«No  m’estimaràs  tant  tu  com  jo  t’estimo, 
deya;  no  conservaràs  en  ta  memoria’l  recort 
dels  moments  de  ditxa  suprema  tant  com 
jo’ls  conservaré,  que  serà  tota  ma  vida.  Tu 
ets  lliure.  Tal  volta  ploraràs,  tal  volta  tin¬ 
dràs  moments  de  folla  desesperació:  may 
serà  com  la  meva,  quieta,  intensa,  destros- 
santme  lentament  el  cor...  Tu  oblidaràs;  ab 
l’hivern,  que  ja  s’acosta  altra  volta,  se  re¬ 
fredarà  ta  passió.  Jo  no,  jo  t’estimaré  tota 
ma  vida.  Mon  dever  m’empeny  a  restar  per 
sempre  al  costat  del  home  que  ,  si  m’ha 
fet  sufrir  ab  sas  brutalitats,  ara  no  es  més 
que  un  cos  mitj  mort,  un  desgraciat  que  ne¬ 
cessita  de  mi  pera  ferli  dolsos  els  dias  que  li 
restin  de  vida.  L’entregarme  a  tu,  avans,  a 
mon  entendre  no  era  cap  infamia;  ara  si,  ho 
seria.  Puig  que  sos  vicis  l’han  conduhit  a 
n’aqueixa  paràlisis,  mon  dever,  ^entens?,  mon 
dever  m’obliga  a  respectar  sos  sufriments, 
que  deuhen  ésser  terribles.  Ab  veu  forfollosa 
m’ha  demanat  perdó  y  l’he  perdonat  de  tot 
cor:  ja  sabs  que  no  sóch  venjativa. 

»No’t  dich  que  m’oblidis,  perque  t’estimo 
massa  pera  desitjarho.  Pensa  que  t’estimo, 
que  t’estimaré  sempre,  y  això  t’ajudarà  a  con- 
formarte.  Pensa  que  jo’m  recordaré  de 
quants  cops  has  clos  mos  llabis  ab  tos  besos 
ardents...  de  quants  cops  has  besat  mos  ulls, 
aquests  ulls  qu’ara  vessan  llàgrimas  sobre 
aquest  paper...  No’t  fassis  la  ilusió  de  que 
per  això  li  desitji  la  mort...  no...  Això  seria 
un  crim!...  Però  espera...  ^sents?...  espera... 
Qui  sab!»  ( 


A.  Font  y  Laporte 


JOVENTUT 


849 


LAS  MILLORAS  DE 
DON  PANCHO 

(histórich) 

Don  Pancho  era  aquell  mateix  Cisco  d’anys 
enrera  que  ab  prou  feynas  sabia  confegir  el 
diari  quan  anava  al  Cafè  de  Dalt  en  las  horas 
vagativas.  Tot  el  poble’l  coneixia  pel  Xich 
de  ca’l  Mustela,  y  en  bona  fe  que  a  cap  de  sa 
familia  li  esqueya’l  motiu  per  llur  vivor.  A 
n’en  Cisco  avans  d’anar  al  servici  li  va  agafar 
la  deria  d’embarcarse  cap  a  Amèrica,  y  no  es¬ 
coltà  consells  de  companys  ni  prechs  dels 
de  casa  seva.  Y  el  Xich  de  ca’l  Mustela,  que 
ab  prou  feynas  sabia  confegir  el  -  diari  quan 
deixà’l  poble,  retornà  al  cap  de  dotze  anys 
ben  carregat  de  moneda  y  dihentse  Don  Pan¬ 
cho.  Ningú  sab  quina  mena  de  negoci  li  deu¬ 
ria  proporcionar  els  cabals  que  possehia  ara 
ni  com  va  engiponarse  pera  tornar  tal  com  va 
ferho;  lo  certus  es  que’l  Xich  de  ca’l  Mustela 
s’havia  tornat  tot  un  senyor,  parlava  mitj 
castellà  y’s  deya  Don  Pancho.  Al  poble  se’l 
miravan  com  un  sér  superior,  y  ab  prou 
feynas  algún  qu’altre  company  s’atrevia  a 
tutej'arlo:  perque’ls  feya  respecte  aquell  se- 
nyoràs  vestit  ab  jaqué  negre  per  tot  dia  y 
barret  de  mitja  copa. 

Don  Pancho  s’havia  establert  en  el  poble, 
perque  ell  mateix  ho  deya:  «Allà  hont  s’ha 
nascut  es  lògich  enterrarhi  els  òssos:  ïcómo 
no?))  Tot  el  poble  estava  que  no  hi  veya  de 
content  perque  Vamericano  ,  com  li  deyan 
molts,  els  havia  promès  fer  una  pila  de  mi- 
Uoras.  Jo  mateix,  el  dia  que’m  va  enviar  re- 
cado  pera  parlarme,  vaig  tenir  una  alegria 
perque  ja’m  veya  construhint  un  hospital 
pera  vells,  un  carrer  de  casas  pera  obrers  ab 
tots  els  avensos  de  la  higiene,  un  casino-bi- 
blioteca,  un  trassat  de  clavegueras  y  altras 
cosas. 

Vaig  anar  a  casa  Don  Pancho;  me  va  pre¬ 
sentar  la  senyora,  una  americana  jova  (que 
junt  ab  dos  lloros  havia  portat  de  viatge), 
morena  com  una  presa  de  xacolata  y  d’un 
parlar  tan  gronxat,  que’m  marejava  si  deya 
gayres  paraulas  seguidas;  y  per  cert,  tenia’l 
vici  de  pendre  ben  sovint  l’arrencada. 

Jo  feya  com  si  tal  cosa:  prenia  paciència,  y 
ab  la  perspectiva  del  trevall  que  se’m  prepa¬ 
rava  feya  per  manera  d’ésser  lo  més  atent  y 
fi  possible  devant  de  la  pareja.  Per  ultim 


Don  Pancho  va  anar  al  gra,  exposantme  la 
seva  idea. 

—  Vostè  ja  déu  saber  que  vull  fer  obras. 
En  primer  lloch  això’m  proporcionarà  un  en¬ 
treteniment,  donchs  el  no  fer  res,  encara  que 
un  hom  després  de  lo  molt  qu’ha  trevallat  me¬ 
reix  descans,  a  mi  m’aburriría,  perque  jo, 
^comprèn?,  «óch  molt  actiu;  ja  ho  sab  la  meva 
senyora:  ïverdad  tú ?  —  dirigintse  a  n’ella. — • 
Allà  dalt  sempre  m’ho  deya:  Fas  à  enfermar 
con  tanto  trajín.  Donchs,  sí  senyor:  jo  l’he 
enviat  a  buscar  a  vostè  pera  lo  qu’he  pensat 
empendrem.  En  primer  lloch  ja  veu  que 
aquesta  caseta,  qu’era  la  dels  meus  pares,  no 
es  pròpia  pera  la  meva  posició;  voldria  con¬ 
vertiria  en  una  especie  d &  chalet;  ja  li  ense¬ 
nyaré  un  dibuixos  de  fatxada  preciosos  que’m 
va  regalar  un  amich  de  Càrdenas,  que  li 
agradaràn  molt.  Arreglarèm  els  dintres  tam¬ 
bé;  la  meva  senyora  ja  té  pensada  la  distri¬ 
bució —  jverdad  tú? — y  cregui  que  hi  té 
molta  trassa;  té  unas  pensadas  que  ja  veurà 
com  vostè  mateix  que  té  carrera’s  sorpen- 
drà.  — 

Jo  escoltava,  mut,  y  m’anava  entrant  una 
suhor  freda;  no  sabia  còm  descapdellarme 
pera  comensar.  L ' americano ,  ab  ayre  de  pro¬ 
tecció,  fent  una  mena  de  ganyota  ab  els  lla— 
bis,  que  volia  ésser  un  somris,  continuà  la 
seva  explanació: 

— Jo  he  tirat  els  meus  càlculs,  y’m  sembla 
que  pera  fer  las  obras  de  la  casa,’n  tindré 
prou  ab  uns  dos  mil  pesos.  Ademés,  vull 
protegir  la  població  y  a  n’aquest  fi  he  parlat 
ab  el  president  del  casino;  arreglarèm  la 
sala  de  ball  y  el  cafè;  jo  adelantaré' ls  quartos, 
y  ab  interès  molt  enrahonat  me’ls  aniràn  tor¬ 
nat  a  plassos.  Després  aquest  caminet  que 
va  de  la  riera  fins  a  casa’l  convertirèm  en  un 
passeig  ample  y  ab  plàtanos  a  cada  banda; ala 
entrada  hi  posarèm  una  reixa  pera  que  quan 
jo  vulgui  no  hi  puguin  passar,  .comprèn?  Ai- 
xis  s 'hermosea  la  població  y’s  conserva.  Y  per 
ultim,  també  tinch  pensat  regalar  una  trona 
de  noguera  a  la  iglesia,  barateta  per’xò  csabr 
com  acció  de  gracias  per  haver  retornat  ab 
salut  El  senyor  rector  m’ha  promès,  en  carn 
bi,  oferir  la  missa  de  vuyt  dels  diumenges  a 
la  nostra  intenció,  perque... — 

Ja  no  vaig  tenir  més  paciència:  vaig  aixe- 
carme.  y  devia  estar  més  groch  que  un  misto, 
perque  la  suhor  freda  que’m  sentia  se  m  ana" 


850 


JOVENTUT 


va  escorrent  esquena  avall,  y’m  vaig  decidir, 
ab  un  esfors,  a  despedirme,  dihent  a  Don 
Pancho: 

—  En  vista  de  las  grans  milloras  que  vol  fer, 
jo’m  sento  petit.  Els  plans  de  la  casa,  entre’ls 
dibuixos  del  senyor  de  Càrdenas  y  la  idea 
de  la  seva  senyora  ja  podran  ferlos;  tot  lo 
demés,  ab  el  president  del  Casino,  el  senyor 
rector  y  el  mestre  de  casas  n’hi  sobra.  Ah! 
y  no’s  descuydi  de  fer  posar  una  placa  que 
commemori’ls  grans  serveys  que  vostè,  ab 
sa  filantropia,  fa  al  poble  que  l’ha  vist  néi¬ 
xer. — 

Y  vaig  sortir,  fent  una  reverencia  a  l’ame¬ 
ricana,  que  junt  ab  en  Cisco’m  va  acompa¬ 
nyar  a  la  porta,  Bo  y  dihentme: 

— Bueno ,  cuando  estarà  todo  listo  ya  le 
mandaremos  recado  para  que  nos  dé  una  visi- 
tita ,  jqué  caramba! ,  y  gracias  por  todo  y  perdo- 
ne  mi  amigo. — 

Jo,  al  allunyarme  a  corre-cuyta,  pensava  en 
las  proteccions  de  certa  classe  de  personas, 
tot  dihentme,  compadint  al  poble: 

— Ja’n  podràs  tirar  un  bon  tros  a  l’olla  de 
las  milloras  de  Don  Pancho. — 

J.  Pujol  y  Brull 


DECLARACIONS  ÍNTIMAS 

Considerant  que  seria  de  gran  interès  pera 
nostres  lectors  conèixer  las  intimitats  y  las 
conviccions  que  sobre  diferentas  personas  y 
cosas  té  nostre  eminent  colaborador  don  Ra¬ 
fel  Vallés  y  Roderich,  hem  aprofitat  la  coin¬ 
cidència  de  trobarse  dit  senyor  a  Barce¬ 
lona,  de  retorn  d’un  llarch  viatge  per  l’estran 
ger  (d’hont  ha  vingut  expressament  per’as- 
sistir  al  Congrés  Marià  y  pera  passar  els  días 
de  Nadal  entre  la  familia),  y  hem  anat  a  in- 
terwievarlo  ab  diferentas  preguntas  referents 
totas  ellas  a  qüestions  d’actualitat  y  de  gran 
importància,  sobre  las  que  li  hem  pregat 
que’ns  dongués  sa  lleal  y  enlayrada  opinió. 

Al  presentarnos  ahir,  dia  28,  a  casa  seva, 
nostre  estimat  amich,  a  qui  varem  sorpen- 
dre  trevallant  en  son  estudi,  va  avensarse  a 
saludarnos  ab  l’amabilitat  que  li  es  pròpia, 
y,  després  de  cloure  precipitadament  (y  fent 
l’ullet)  una  coqueta  carta  de  paper  de  color 
de  rosa  que  ficà  amatent  dintre  la  cartera, 
s’entaulà  entre  ell  y  nosaltres  el  següent 
diàleg: 


—  Què  tal,  què  tal?  {Còm  li  ha  probat  l’ul- 
tim  viatge,  don  Rafel? 

—  Molt  bé!  oh!  molt  rebé!  Si  no  hagués 
sigut  pel  Cinquantenari  y  per  allò  de  que 
per  Nadal  cada  ovella  a...  encara  l'hauria 
allargat  una  mica  més. 

—  {Tant  l’interessava  l’ésser  a  Barcelona? 

—  M’interessava  en  gran  manera  y  estava 
neguitós,  perque,  si  m’hagués  retrassat,  com- 
pendràn  perfectament  qu’hauria  sigut  molt 
mal  vist  entre’ls  companys  del  «Circul  de 
Sant  Lluch»  y  entre’ls  amichs  del  «Comitè 
de  Defensa  Social.» 

—  {Va  anar  a  la  professo? 

—  Vaig  ésser  pendonista.  S’hi  van  empe- 
nyar  el  senyor  Pons  y  l’Antoni  Utrillo,  y... 
francament,  no  vaig  atrevirme  a  donalshi 
un  feyo. 

—  Y  {CÒm  va  anar? 

—  Molt  bé.  Y  encara  que  la  roba  negra’m 
venia  un  xich  justa,  la  gallardia  natural  y  la 
cabellera  rinxolada  varen  rescabalarme  de 
las  estretors  de  la  levita. 

—  {Y  no  va  tenir  por  de  que  hi  hagués  es¬ 
càndol,  ni  garrotadas?... 

—  Veuran...  en  aquests  casos  un  hom  ja 
va  previngut  ..  {m’entén?.. . No  val  a  badar!... 
Y  ademés,  no  ho  fassin  córrer,  però  un  servi¬ 
dor  conech  a  l’Ardit  de  fa  molts  anys,  y 
{sab?...  no  passo  cap  angunia.  Però,  variant 
de  conversa,  me  permetran  que’ls  hi  pre¬ 
gunti  quin  es  el  veritable  objecte  de  sa  vi¬ 
sita. 

—  No  creyèm  que  hi  hagi  cap  inconvenient 
en  exposarli.  Veniam  decidits  a  solicitar  de 
vostè  unas...  declaracions  intimas. 

—  Ahl...  Oh!...  es  ferme  massa  favor!...  Lo 
que  vostès  se  proposan  concedirme  es  una 
honra  que  sols  consegueixen  las  personali¬ 
tats  més  eminents...  Jo  no  sóch  digne  d’un 
favor  semblant;  vostès  volen  donarme  massa 
importància.. . 

—  Senyor  Vallès,  no’s  fassi  el  modest,  que 
de  sobras  sab  vostè  y  sabèm  tots  nosaltres 
l’interès  ab  que’l  públich  segueix  las  sevas 
opinions  y  comenta  sas  lluminosas  ideas;  y 
esperèm  que  no’s  negarà  a  dir  quatre  mots 
sobre  sas  conviccions  personals  respecte  a 
las  diferentas  qüestions  que  pensèm  plante- 
jarli. 

—  Vaya ,  vaya...  si  vostès  s’hi  empeny an... 
Després  de  las  consideracions  que  acaban  de 


JOVENTUT  851 


ferme,  ja  veig  que  seria  una  pnse  ridicula  per 
part  meva  negarme  ni  un  moment  més  a 
contestar  ab  tota  ingenuitat  al  seu  interro¬ 
gatori.  Ja  poden  comensar.  — 

Després  de  la  conversa  anterior,  varem  di- 

Preguntas  de  «Joventut» 

Poeta  més  inspirat  . . . 

Novelista  més  eminent . 

Menjar  que  més  li  agrada  .  .  .  .  ; . 

Crítich  literari  més  erudit . 

Orador  més  eloqüent . >  .  . 

Personalitat  més  gran  de  l’època  contemporània  . 

Autor  dramàtich  més  celebrat . 

Lo  que  més  el  preocupa . 

Flor  més  delicada . 

Músich  més  genial . 

Opera  preferida . 

Filosop  més  insigne . f.  . 

Pintor  que  prefereix . 

Polítich  que  més  admira . 

El  seu  ideal  polítich . 

Amich  més  intim . 

Periodista  més  ilustrat . 

Població  més  pintoresca . 

Estadista  més  eximi . 

Pensadors  més  clarividents . 

País  ahont  voldria  viure . 

Com  poden  veure  nostres  lectors,  els  gus¬ 
tos  y  las  conviccions  d'en  Vallès  y  Roderich 
no  poden  ésser  ni  més  refinats  ni  més  enlay- 
radas. 

El  Programa  del  22  de  Juny,  el  saneja¬ 
ment  de  la  moneda,  la  política  d’en  Benet  y 
Colóm  y  de  don  Felip  Bertràn,  són  els  no¬ 
bles  ideals  que  més  l’enlluhernan  y  que  més 
preocupan  sa  preclara  inteligencia.  En  Soler 
de  las  Casas,  en  Torras  y  Reyetó  y  el  senyor 
Oller,  són  els  déus  de  son  culte  a  las  arts  y 
als  sentiments. 

Però  ahont  el  geni  d’en  Vallés  y  Roderich 
se  remonta  més  alt  es  en  la  darrera  declara¬ 
ció. — i Ahónt  voldria  viure?  —  varem  pregun- 
tarli  nosaltres,  sers  inferiors  y  adotzenats, 
y... — Ho  dubto!... — va  contestarnos  ell.  Qui¬ 
na  resposta!  Quina  intenció  més  fonda!  Quina 
revelació  més  justa  y  més  lluminosa!... 

El  senyor  Vallès  y  Roderich  havia  exposat 
en  las  planas  de  Joventut  diferentas  vega- 


rigir  al  eximi  escriptor  y  benvolgut  amich 
nostre  don  Rafel  Vallès  y  Roderich  una  serie 
de  preguntas  que,  junt  ab  las  respostas  que 
dit  senyor  va  donarnos,  reproduhim  a  conti¬ 
nuació: 

Respostas  del  senyor  Vallès  y  Roderich. 

En  Jacinto  Torras  y  Reyetó. 

El  senyor  Oller. 

D’arròs. 

En  Bernat  y  Duràn. 

En  Món  y  Bascós. 

En  Roca  y  Roca. 

En  Teodoro  Baró. 

El  sanejament  de  la  moneda. 

La  coliflor. 

En  Puccini. 

La  Boheme. 

En  Santiago  Valentí  y  Camp. 

En  Soler  de  las  Casas. 

En  Benet  y  Colóm. 

La  implantació  del  Pograma  de  22  de  Juny  de  1894. 
Monsenyor  Cansalada. 

Port-Arthur  Masriera  y  Colomer. 

Sitges! 

Don  Felip  Bertràn  d’Amat 

Mossèn  Alcover,  en  Pella  y  Forgas  y  donMariano  Puig 
y  Valls. 

Ho  dubto!... 

das  sos  múltiples  coneixements;  mes  no  n’hi 
havia  prou  ab  això,  y  tal  dia  com  ahir  varem 
bgrar  que  hi  exposés  tota  la  seva  ànima,  tot 
el  seu  70,  pera  esplay  y  edificació  de  sos  de- 
volissims  admiradors,  que  són  tots  els  lec¬ 
tors  de  Joventul,  ab  en  Santiago  Rusinol 
pera  torna. 

Pensèm  que’ns  ho  agrahiràn. 


852 


JOVENTUT 


MA  OPINIÓ  SOBRE  ‘‘EL  GENI 


ELS  CRITICHS  HAN  PERDUT  L’ESMA 


DEMANO  PER  REVENTAR  (1) 


’acullo  a  la  benevolèn¬ 
cia  ab  que  sempre  ha 
sigut  tractada  a  Joven¬ 
tut  la  meva  personali¬ 
tat,  pera  qu’en  las  pla¬ 
nas  d’aqueixa  revista’s 
dongui  cabuda  a  ma 
enèrgica  protesta  con¬ 
tra  la  tesis  que’ls  sen¬ 
yors  Pujulà  y  Tintorer 
exposan  en  llur  drama  El  Geni ,  contra  la  for¬ 
ma  teatral  que  li  han  donat  y  contra  las  faltas 


(1)  Després  de  fernos  ahir  las  declaracions  que  aca- 
ban  de  Uegirse,  el  senyor  Vallès  y  Roderich  ens  envia 
aquest  article  qual  lectura’ns  deixa  estupefactes.  O’l  sen¬ 
yor  Vallès  y  Roderich  se  burlà  de  nosaltres  ahir  o  se’n 
burla  avuy.  No  sabèm  quina  de  las  dugas  ignocentadas 
es  la  més  grossa  y  quina,  per  tant,  ens  hem  de  pendre 
menys  en  serio.  Però  hi  ha  ignocentadas  e  ignocenta¬ 
das.  El  senyor  Vallès  y  Roderich  té  dret  com  tothom  a 
donar  sa  opinió  desfavorable  pera’l  drama  de  nostres 
companys;  mes  a  lo  que  no  té  dret  es  a  emplear  las 
paraulas  groixudas  de  que  se  serveix  malgrat  sas  protes- 
tas  d’urbanitat  y  cultura.  No  per  això  retirèm  sas  ante¬ 
riors  declaracions  íntimas,  ni  el  bombo  que  ab  motiu 
d’ellas  li  hem  donat:  aixís  se  veurà  que  si  la  superiori¬ 
tat  del  senyor  Vallès  es  tan  gran  que  no  reconeix  la 
petita  virtut  del  agrahiment,  nosaltres  som  prou  im¬ 
parcials  y  prou  justiciers  pera  fer  cas  omís  de  certas 
rifadas  de  gust  dubtós  si  qui  las  fa  es  home  de  la  eru¬ 
dició  y  els  mèrits  de  nostre  amich  Sa  valiosa  opinió 
sobre  El  Geni  queda  estampada  com  ell  desitja:  una 
volta  més  ens  complavèm  en  servirlo  Però  també’ns 
complavèm  en  fer  constar  palesament  la  protesta  de 
nostres  companys  Pujulà  y  Tintorer,  quins, considerantse 
ofesos,  se  reservan  el  dret  de  demanar  explicacions  al 
senyor  Vallès  y  Roderich  en  el  terreno  corresponent. 
Sentim  ab  doble  motiu  aquest  incident  perque  pensa- 
vam  nomenar  enguany  redactor  de  Joventut  a  dit  se¬ 
nyor,  y  proposarlo  l’any  vinent  pera’l  premi  Nobel. — 
N  de  la  R 


de  gramàtica  de  qu’estàn  rublerts  els  seus 
diàlegs. 

La  honorabilitat  dels  benvolguts  redactors 
d’aqueixa  revista  y  el  carinyo  de  que  repeti- 
das  voltas  m’han  donat  proba,  m’excusan  de 
demostrar,  en  apoyo  de  ma  petició,  la  impor¬ 
tància  de  la  opinió  meva  en  la  solemne  dis¬ 
cussió  ab  ayguas  de  Dos-Rius  que  las  perso- 
nas  de  més  criteri  y  coneixements  han  entau¬ 
lat  ab  motiu  del  estreno  d’aquell  drama,  y, 
per  lo  tant,  la  necessitat  de  que  jo  sigui  es¬ 
coltat. 

Però’l  propòsit  que  tinch  de  reventar  als 
senyors  Pujulà  y  Tintorer  haventho  ja  fet 
tothom ,  m’obliga,  avans  que  res,  a  probar  la 
necessitat  de  que  una  persona  imparcial  com 
jo,  0  de  quina  imparcialitat  no's  pugui  dub¬ 
tar,  com  succeheix  ab  mi,  digui  lo  que  li 
sembla’l  drama  baix  els  punts  de  vista  cien- 
tifichs  y  biològichs  en  que  pot  ésser  consi¬ 
derat. 

De  la  imparcialitat  v  sabiesa  de  tots  els 
companys  de  prempsa  que  n’han  parlat,  no 
seré  pas  jo’l  qui  en  dubti,  però’n  dubta  la 
gent,  y  aquest  dubte  sols  serveix  per’afavo 
rir  als  autors,  cosa  que  jo  crech  de  tot  punt 
perjudicial  donada  la  immoralitat  de  l’obra 
de  que’s  tracta. 

Repeteixo  que  la  meva  opinió  es  la  menys 
sospitosa  de  quantas  s’hagin  pogut  emetre. 
Després  d’haver  tingut  la  fortuna  de  passejar 
en  triomf  per  Madrid  de  brasset  ab  el  gran 
Borràs,  després  d’haver  cantat  sa  guillada  ab 
bona  veu  y  d’haverlo  reivindicat  als  ulls  dels 
catalans  envejosos,  m’havia  emancipat  de  la 
critica  teatral,  y  Talia,  creventse  viuda, ’m 
plorava  Mos  viatges  per  Europa  dedicats  a 
trevalls  d’investigació  científica,  folk-lòrica 
y  microbiològica,  y  posteriorment  mas  per- 


JOVENTUT 


853 


sonals  ocupacions  en  mon  laboratori  de  far- 
macia,  no  m’han  permès  deixar  de  mà’l  mi¬ 
croscopi.  Algún  cop  m'he  pogut  arribar  fins 
al  Principal,  ahont  he  aplaudit  la  Mater  Dolo¬ 
rosa ,  y  fins  a  Romea,  y  després  d’haver  vis- 
fer  Terra  baixa  a  n’el  jove  Codina,  he  intentat 
deixar  el  microscopi  perla  ullera  de  llarga 
vista  y  estendre  l’esguart  fins  a  la  meseta  cen¬ 
tral  pera  posarme  en  comunicació  ab  el  gran 
Borràs  y  dirli  que  l’estàn  desbancant,  qu’en 
Codina  ja  li  ha  cassat  totas  las  inflexions  de 
veu  d’efecte  segur  y  totas  las  entonacions  com- 
movedoras,  a  excepció  de  la  cantarella  plori- 
cona  de  pobre  d’ofici  que  demana  cinch  cen- 
timets...  Però  no  m’he  resolt  a  ferho:  són 
assumptos  gastats. 

Mes  avuy  dos  redactors  de  Joventut  y 
varis  critichs  barcelonins  m’ofereixen  as- 
sumpto  nou  en  qüestió  de  teatre,  y’m  vull 
permetre  trencar  una  llansa  en  honor  a  la 
veritat.  Ja  sé  qu’alguns  s’enfadaràn  ab  mi, 
ja  sé  que  diràn  que  d’un  home  qu’entén  en 
tot,  qu’ha  sigut  betas  y  fils,  y  després  poeta,  y 
avuy  es  doctor  en  farmacia.  no  hi  ha  que  fiar- 
sen;  ja  sé  que,  pera  retreurem  taras,  defectes 
y  debilitats,  fins  diràn  que  tinch  la  vanitat 
pueril  de  tenyirme’l  bigoti.  Mes  jo  despre- 
ciaré  las  puerilitats  dels  tontos  y  las  calum- 
nias  dels  mal  intencionats. 

Dit  això,  me  complasch  en  remarcar  que, 
en  lo  referent  al  geni  y  als  genis ,  don  Arthur 
Masriera  y  jo  som  las  personalitats  més  com¬ 
petents  de  Barcelona;  y  deixant  això  remar¬ 
cat,  entro  en  matèria. 

Tothòm  sab,  y  qui  diu  tothòm  diu  la  im¬ 
mensa  majoria,  que’l  senyor  Tintorer  no  es 
a  Barcelona’l  primer  critich  que  s’ha  llensat 
a  fer  d’autor,  ni  el  primer  autor  qu’exerceix 
de  critich.  Ho  dich,  perque  hi  ha  autors-cri- 
tichs  d’ideas  avensadas  que,  havent  traduhit 
obras  d’Hauptmann,  han  consentit  que’s  re¬ 
presentessin  amputant  las  escenas  perillosas 
que  podian  desagradar  al  públich  adinerat. 
Y  aquest  fet,  que  no  proba  sinó  la  bondat  de 
caràcter  y  l’esperit  d’ordre  dels  dits  crítichs- 
autors,eÍ  miserable  senyor  Tintorer  tingué’l 
mal  gust  de  ferlo  constar  a  Joventut:  per 
tot  lo  qual  la  gent  pot  ara  creure  que’ls  alu- 
dits  critichs,  al  reventar  El  Geni ,  parlan  par¬ 
cialment. 

Cosa,  si  no  semblant,  d’efectes  idèntichs 
pot  succehir  ab  el  senyor  jDurat  y  Bernand, 
que  al  principi  de  sortir  Joventut  hi  acudí 
ab  la  pretensió  de  que  sas  críticas  li  fossin  pu 
blicadas  en  folletí  a  tall  de  Sarcey,  y  quins 
dos  primers  articles  versant  sobre  Plaucio  y 
Terento  li  foren  llensats  al  cove  per  massa 
atapahits  de  sabiduria. 

D’en  Marsíllach  no’n  parlèm.  Coneguda  es 
sa  imparcialitat.  Tots  sabèm  que  fou  ell  un 
dels  que  alabà’l  folleto  Francisco  Pi  y  Mar- 
gall ,  qu’en  Pujulà  publicà  a  la  mort  del  autor 
del  Programa  del  22  de  Juny  de  1894.  Cert 
es  que’s  tractava  de  glorificar  l’obra  d’en  Pi, 


que  tothòm  alabava,  fins  La  Veu  de  Cata¬ 
lunya ,  y  era  perillós  anar  contra  la  corrent; 
però  si  el  senyor  Marsillach  hagués  estat 
parcial,  es  prou  valent  per’anarhi.  Ferm  en 
sas  conviccions  y  enemich  irreconciliable  de 
tot  lo  que  La  Veu  sostingui,  no  ha  temut  ara 
posarse  al  costat  d’aquesta  pera  reventar 
una  obra  revolucionaria  de  debò.  (D’això’s 
queixa  qui  aquest  articlefirma!)  Algú  diu  que 
si  en  Marsillach  alabà  aquella  obra  d’en  Pu¬ 
julà  ho  feu  pel  biblich  plat  de  llentias,  però 
jo  ho  nego  rodonament  en  honor  a  la  veri¬ 
tat,  donchs  puch  afirmar  qu’en  Pujulà,  si  bé 
es  molt  burro  v  molt  superb,  es  també  inca- 
pàs  de  comprar  cap  alabansa. 

Tot  això  que  queda  apuntat,  el  que  varias 
vegadas  Joventut  li  hagi  dit  embustero  y  li 
hagi  probat  qu’ho  es,  fa  que  la  gent  dubti 
de  la  imparcialitat  de  dit  senyor  y  que,  per 
lo  tant,  l’obra  humanitaria  qu’ha  fet  reven- 
tant  El  Geni  no  tingui  trascendencia. 

En  lo  que  afecta  a  n’en  Pous  y  Pagès... 
no  hi  vull  enfondir  gayre.  Devant  de  la  se¬ 
rietat  y  la  conciencia  critica  de  dit  senyor, 
que  havent  vist  representar  l’obra  y  baventla 
llegida  declara  no  saber  si  està  escrita  en  se¬ 
rio  0  en  broma,  jo’m  quedo  esmaperdut.  «Ser 
0  no  ser»,  era’l  problema  de  Hamlet;  El  perro 
està  rabioso  ó  no  lo  està ,  era’l  problema  dels 
metges  de  la  sarsuela:  «Està  0  no  escrit  en 
serio  El  Geni »  es  el  problema  d’en  Pous  y 
Pagès.  Oh,  probitat  critica,  que’n  fóras  d’inú¬ 
til  pera’l  públich  si  no  sortis  jo  a  parlar  clar! 
Val  més  la  reventada  conscient  que  no  la 
consciència  dubitativa;  val  més  l’acometivi- 
tat  de  la  espasa  que  s’enfonsa  que  la  passivi¬ 
tat  de  la  veyna  que  la  reb;  val  més  la  vivor 
y  estridencias  de  la  galleda  gronxantse  al  ex- 
trèm  del  rest,  que  la  profonditat  de!  pou  y 
que  la  serietat  del...  pagès. 

Dels  altres  qu’han  reventat  també,  la  gent 
no’n  farà  cas,  no  per  crèurels  parcials,  sinó 
per  sas  condicions  morals  que  sento  haver 
de  retreure  tractantse  de  companys  de 
prempsa  y  essent  com  sóch  jo  sempre  res¬ 
pectuós  y  considerat  ab  els  companvs.  En 
dos  grupos  se  divideixen  aqueixos  altres. 
i.er  grupo:  el  componen  els  mal  educats,  els 
grollers,  els  llarchs  de  dits.  els  qu’han  sigut 
concejals  fenthi  els  seus.  En  aquests  la  gent 
no  hi  creu.  2.ón  grupo:  el  componen  els  que 
fan  d’un  ofici,  verbi-gratia  carreters  ( barats , 
que  diria  l’imbècil  d’en  Pujulà).  burots  in¬ 
ternacionals,  sablistas  En  aquests  tampoch 
hi  creu  la  gent,  perque,  sensata  com  es  sem¬ 
pre  la  gent,  opina,  a  semblansa  de  certs  cri- 
tichs  morigerats,  que  no’s  poden  fer  bé  du- 
gas  cosas  y  que  per  lo  tant  els  que  saben  bur¬ 
xar  farsells  y  demanar  dugas  pessetas  (Deu 
fassi  que  may  ens  hi  trobém!)  no  poden  en¬ 
tendre  en  materias  liternrias. 

iCòm  quedarian  la  Humanitat  y  el  Pro¬ 
grés  si  una  persona  sensata  com  jo,  impar¬ 
cial  de  debò  y  al  parecer  (no  basta  que  la  mu- 


JOVENTUT 


854 

jer  del  César  sea  honrada...  etc.)  no  digués 
lo  que  cal  als  senyors  Pujulà  y  Tintorer!1  Si 
la  gent  pot  dubtar  de  lo  qu’han  dit  els  crí- 
tichs,  y  si  una  persona  gens  sospitosa,  cola- 
boradora  de  Joventut,  no  posés  els  punts 
sobre  las  is,  tquè  seria  del  món,  què  de  la 
pulcritut  y  què  de  la  hermosura?  La  huma¬ 
nitat  seguiria  un  viarany  fals,  l’art  dramà- 
tich  se  convertiria  en  un  jòch  de  fer  volar 
estels,  y  homes  de  la  valua  de  don  Eusebi 
Corominas  no  passarían  a  la  posteritat. 

Per  això  necessito  enrahonar  jo,  y  dir 
que’ls  senyors  Pujulà  y  Tintorer  són  uns 
pocavergonyas.  Jo  no  seguiré  ni  la  forma 
d’atach  rectilini  que  usa  Joventut,  ni  la  de 
la  ironia  ondulant  qu’emplean  altres,  sinó  la 
del  atach  ateneísta,  vibrant  y  mixte  com 
la  mirada  serena  a  través  d’uns  lentes  d’or 
ben  adquirits. 

El  Geni  es  una  animalada,  y  els  seus 
autors  uns  miserables.  Si  Homer  va  tenir 
relacions  patològicas  ab  Newton,  ningú  té’l 
dret  de  traslladarho  a  la  escena.  Respectèm 
als  artistas  de  l’antiguitat,  qu’eran  els  únichs 
verdaders,  puig  ja  tinch  demostrat  el  con¬ 
cepte  qu’m  mereixen  els  d’avuy  en  mon  arti¬ 
cle  sobre’l  cranis  y  las  pelvis  (1).  L’obra 
d’art,  el  drama  sobre  tot,  avuy  no  té  rahó 
d’ésser;  es  no  ja  un  sentiment,  sinó  una  de¬ 
generació.  Sabentho  els  senyors  Pujulà  y 
Tintorer,  han  volgut  fer  un  drama  de  ideas 
pera  semblar  moderns,  pera  mostrarse  més 
sencers  de  lo  que  són.  Mes  jo  ara  dich,  per 
si  no  ho  havia  dit,  que’ls  veritables  esperits 
moderns  y  cultes  no  han  de  fer  art.  Quedi 
l’art,  quedi’l  drama  com  cosa  sagrada  dels 
antichs,  o  dels  que’s  considerin  antichs,  y 
no’l  profanèm  ab  disquisicions  propias  no 
de  cientifichs,  sinó  d’ignorants  presumptuo- 
sos.  Això  sols  se  li  pot  ocórrrer  a  un  Pu¬ 
julà,  que’ns  vol  fer  empassar  sa  filosofia  de 
colegial  com  si  fossin  ideas  avensadas,  y 
porta  guants  y  fins  se  renta  la  cara,  y  a  un 
Tintorer,  que  pretén  dir  cosas  graves  y  té  la 

(1)  Vegis  Joventut,  n.°  235,  pàg.  513. 


veu  prima,  qu’es  vulgar  fins  agradarli  el 
benestar,  y  materialista  fins  al  extrèm  de 
creure  que  al  poble  li  són  més  útils  bons 
plats  de  carn  que  no  bonas  ideas  de  patria  y 
d’honor. 

Que  l’aprenent  de  geni  y  la  minyona  de 
ca’n  Dell  se’n  vagin  a  Paris,  Boulevard  des 
Italiens,  número  16,  pis  segón,  porta  se¬ 
gona,  com  afirma’l  senyor  Costa  qu’està  ben 
informat,  y  que’l  Geni  li  dongui  tres  cops  de 
puny  y  l’arrossegui  pels  cabells,  com  afirma 
també  dit  senyor  molt  justament,  no  es  cosa 
que  m’encaparri;  ni  m’encaparran  tampoch 
tots  els  horrors  qu’esmenta  en  La  Vanguar- 
dia'  1  senyor  Pomés,  senyor  autor  d’una  obra, 
El  Apòstol  blanco ,  que  l’animal  d’en  Tinto¬ 
rer  va  tenir  la  pensada  de  trobar  dolenta 
d’acort  ab  tothom. 

Però  si  que  m’encaparra  qu’en  El  Geni's 
fassin  trontollar  els  primers  principis  de  la 
terapèutica,  de  la  nàutica,  de  la  hidroterapia, 
del  budisme  y  de  la  biografia.  Si  que  m’en¬ 
caparra  qu’en  aquesta  obra  s’ataqui  a  la  ce¬ 
ràmica,  al  afirmar  el  Geni  qu’alli  no  hi  ha 
més  cera  que  la  que  crema;  que  s’ataqui 
l’agricultura  al  rebaixar  la  valua  dels  llorers; 
y  que’s  conculqui  la  exportació  de  taronjas, 
reventant  las  que  produheixen  els  dos  taron¬ 
gers  d’argentí  fruyt,  com  diu  el  viatjant  de 
comers  qu’en  el  quart  acte  ofereix  llustrina  a 
la  senyora  del  Geni,  quina  escena  es  de  tan 
mal  gust,  que  sols  cal  consignaria  pera  con- 
vèncers. 

Això  dit,  no’m  queda  sinó  terminar.  Crech 
haver  demostrat  millor  (orgull  apart)  que’ls 
meus  companys  de  prempsa  qu 'El  Geni  es 
un  bunyol  de  ca’l  Tío  Nelo,  y  en  Pujulà  y  en 
Tintorer  dos  miserables  assessins,  lladres, 
burros,  porchs  y  degenerats. 

Y  ara  que’m  perdonin  els  lectors  de  la 
culta  revista  Joventut  si  m’he  sentit  una 
mica  periodista.  El  bé  de  la  humanitat  me¬ 
reix  més  grossos  sacrificis. 

Rafel  Vallès  y  Roderich 


LA  C.OUPLE7IS7E 


Entre’ls  bramuls  bestials  d’aquella  sala  plena 
que  mira  ab  ulls  encesos  entre  un  núvol  de  fum, 
cuberta  d’ aniicuelas  que  brillan  a  la  llum, 
provocadora  surt  la  coupletiste  a  escena. 

Sa  aparició  gentil  el  ronch  clamor  ofega  .. 
Saluda  contestant  als  forts  aplaudiments, 
somriu  mostrant  el  blanch  de  sas  menudas  dents  y 
y  ab  gesto  may  après  la  falda  s’arreplega. 


Sa  veu  cascadejant  al  públich  foll  inflama 
de  plers  enervadors  y  dolsas  lassituts; 
son  fadigós  respir  agita’ls  pits  menuts 
y  s’alsa  fins  al  cap  l’arrodonida  cama... 

...Els  homes  ab  els  ulls  devoran  las  estrellas, 
y  sas  companyas  grossas  de  tant  infantar  fills 
llegeixen  tristament  en  sos  cervells  senzills 
que  may  han  sigut  jovas  ni  may  han  sigut  bellasl 

Arnau  Martínez  y  SerïSÀ 


JOVENTUT 


855 


LA  FONT  DE  SANT  FELIX 

(Rossellonès) 

Les  fortificacions  de  Perpinyà  se  van  des- 
margant  cada  día;  del  portal  de  Sant  Martí 
al  de  Nostra  Dama,  y  fins  a  Sant-Domingó, 
les  altes  parets  cauhen  l’una  derrera  l’altra, 
y  els /ossats  se  planejan,  uns  y  altres  assal¬ 
tats  per  centenars  de  trevalladors  pacifichs. 
Dòna  la  impressió  d’aquells  castells  enrui- 
nats  de  l’alta  montanya,  que  mostran  assí 
un  tall  de  paret,  allí  una  torreta  escapsada, 
allí  un  fossat  hont  rodolan  les  pedres,  lo 
morter  y  les  rejoles. 

Hont  apar  més  regirat,  es  a  la  Porta  Nova; 
aquí  de  la  font  de  Sant  Fèlix  se’n  parla  pas 
més:  es  ensorrada  sota  de  15  pams  de  terra! 

Adiu  aquella  aygua  tan  fresca  que  rajava, 
sempre  cantadissa,  dins  d’una  senzilla  pila 
de  pedra;  adiu  los  rotllos  d’alegres  paperetes 
que  hi  dinavan  al  entorn;  adiu  les  aixurides 
criades  que  hi  anavan  a  cercar  un  poalet 
d’aygua,  no  més  per  hi  festejar  ab  algún  mi- 
nyonet;  adiu  aquelles  corregudes  bojes  de  la 
maynada,  que  se’n  hi  baixava  tot  cridant  y 
cantant;  adiu  los  aybres  gegantins  qu’om- 
brejavan  aquella  cloterada;  adiu  aquell  clap 
de  verdor,  y  el  reguerot,  qu’eran  un  bonich 
tall  de  campestre  posat  a  la  vora  mateix  de 
les  empedrades  fortificacions;  adiu  los  ra¬ 
mats  de  moltons  y  de  cabres  que  hi  solian 
pasturar,  de  passada;  adiu  les  cantarelles 
de  rossinyols  que  a  les  nits  de  primavera  hi 
refilavan  de  valent;  adiu,  ara,  los  bons  re- 
corts  que’ls  perpinyanesos,  obligats  de  viure 
tancats  a  ciutat,  teniam  de  la  pageseta  y  re¬ 
galada  font  de  Sant  Fèlix! 

J.  Delpont 


LA  INSTITUTRIU 

Era  estrangera  y  era  rossa,  molt  rossa, 
immensament  rossa...  Sa  cara  pàlida  de 
princesa  esllanguida  estava  rodejada  eternal- 
ment  d’un  hermós  nimbe  daurat,  y  sota  las 
cellas,  qu’eran  encorvadas  com  dits  de  ver¬ 
ge  tisica,  els  ulls  mostravan,  poèticament, 
la  seva  grisor  dolsa  y  estranya.  Nascuda 
entre  boyras  perennals,  la  intensa  poesia 
d’aquestas,  la  seva  melodia  melangiosa  y  la 


seva  tristesa  s’havían  concentrat  en  sos 
ulls,  com  las  primaveras  en  las  flors,  y  en  el 
seu  rostre  de  pàlit  evori  lluhian  ab  matisos 
preciosíssims,  com  pedras  preuhadas  en  un 
estrany  joyell  de  magne  artifex. 

Orfe  de  pare  y  mare,  als  dinou  anys  fugi 
de  casa  seva,  y  atravessant  terras  y  més  te- 
rras,  creuhant  planas  y  planas,  arribà  final¬ 
ment  aquí.  Venia  extraordinàriament  reco¬ 
manada,  y  per  aquest  motiu  trobà,  tot  just 
fou  arribada,  una  casa  admirable  ahont  colo- 
carse. 

Entrà  d’institutriu  en  aquella  casa.  Era 
una  familia  poch  nombrosa,  lo  qu’ella  desit¬ 
java:  un  matrimoni  ab  una  sola  filla.  El  pare 
era  seriós,  noble-,  vetust.  Semblava  una 
figura  de  tapis,  una  viva  remembransa  d’al¬ 
tra  època.  Pensava  com  sos  avis,  y  com  ells 
se  rendia  a  sí  mateix  un  culte  extraordinari 
y  devotissim.  Se  creya  superior  a  tots  els  al¬ 
tres;  la  seva  ànima,  a  la  qu’ell  cuydava  com 
a  un  nen,  era  en  el  seu  concepte  excelsa  y 
divinal.  Y  adorant  a  aquesta  com  a  imatge 
santa  y  miraculosa,  adorava  al  ensemps  el 
seu  cos,  la  seva  carn,  la  seva  matèria.  Cuy¬ 
dava  del  seu  fisich  com  afortunada  cortisana, 
procurant  embellirlo.  transfigurantlo,  ple 
d’ansias  inefables  de  bellesa.  Volia  ésser 
bell,  ésser  magnífich.  Com  sos  avantpassats 
a  qui  adorava,  volia  ésser  quelcòm  de  demo- 
niach,  quelcòm  superior  a  las  munions,  a 
qui  menyspreuhava  y  aborria. 

Y  si  ell  era  aristarca  y  era  noble,  no  ho 
era  pas  menys  la  seva  esposa.  Per’xò  a  casa 
seva,  en  sas  cambras  immensas  y  magnifi- 
cas,  se  sentia  l’aroma  de  noblesa  y’s  vivia 
ab  els  refinaments  més  senyorials.  Pinturas 
admirables  y  vellíssimas,  d’autors  descone¬ 
guts  y  misteriosos,  enquadradas  en  marchs 
de  roure  y  or,  omplian  las  cambras  d’hermo- 
sura,  y  estatuas  solemnials  de  marbre  y 
bronzo,  escampadas  arreu,  omplian  el  casal 
de  poesia.  La  bellesa  somreya  noblement  en 
aquell  vell  palau,  ple  d’escuts  ducals  y  de 
florons. 

Ella  era  felissa.  Aquella  vida  quieta  y  re¬ 
posada  plavia  a  son  ànima  criada  entre  las 
grisas  boyras  del  Nort.  Trobava  en  tot  allò 
una  molt  exquisida  poesia  y  una  aristocrଠ
cia  principesca.  Y  li  semblava  que  tot  era 
somni,  que  aquell  casal  era  un  vell  castell 


JOVENTUT 


856 

de  balada,  que’l  matrimoni  era  reyal  y  que 
la  seva  filla  era  princesa.  Allò  era  somni,  si, 
allò  era  poesia.  Era  una  balada  de  sa  terra 
florida  entre  las  boyras  y  las  plujas,  bene- 
hida  pels  sòls  primaverals  que,  atravessant 
la  tomba  del  hivern,  moren  com  els  fullams. 
Allò  era  una  balada  de  sa  terra  qu’ella  havia 
sentit  essent  molt  petita,  quan  la  seva  mare 
la  bressava  en  els  llarguissims  mesos  hiver¬ 
nals. 

Y  fou  felissa,  molt  felissa.  La  seva  àni¬ 
ma,  inquieta  fins  llavors,  esdevingué  tran- 
quila  y  reposada;  els  neguits  tqrturants  que 
durant  molt  de  temps  l’havían  possehida,  fu- 
giren  per  encant,  y  en  el  seu  lloch  florí  una 
confiansa  immensa,  dolsa,  en  ella  mateixa  y 
en  la  vida.  Y  aquesta  la  va  trobar  bonica  y 
agradable. 

Era  intima  amiga  de  la  filla.  A  las  nits, 
avans  d’acotxarse,  conversavan  abdugas 
llarga  estona.  Y  com  que  la  filla  ja  era  gran, 
parlavan  de  las  cosas  del  amor.  Enrahona- 
van  de  joves  y  poetas,  pensant  en  las  deli- 
cias  dels  blanchs  tàlems,  sospirant  pels  pe¬ 
tons  desconeguts.  Ja  vindrian  un  jorn  aquells 
petons,  ja  vindrian  un  jorn  las  abrassadas. 
Prou  arribaria  la  passió!  Y  aquesta  espe- 
ransa  virginal,  que  com  balsam  sagrat  gua- 
ria’ls  afanys  de  llurs  carns  jovas,  las  feya 
somriure  al  avenir,  endevinant,  alegras,  en 
aquest,  tot  un  suau  rosari  de  leticias.  El  tro- 
bavan  alegre’l  pervindre, '  el  trobavan  joyós 
y  benfactor.  L’amor  las  besaria  arràn  de  lla- 
bis,  deixant  en  ells,  per  sempre,  la  flayra  ves- 
santa  del  plaher.  Serian  felissas  ab  l’amor, 
com  ho  eran  llavors  sens  ell.  Totas  las  san- 
tas  joyas  de  la  terra,  en  nupcial  teoria,  pas- 
sarian  un  jorn  per  llurs  ànimas  y  en  ellas 
deixarian,  com  sagrada  llevor,  la  joya  peren- 
nal  dels  llarchs  somriures.  Serian  benhau- 
radas  en  l’amor  com  eran  benhauradas 
sens  ell. 

Y  un  cap  al  tart  de  maig,  quan  tot  som- 
reya,  y  la  lluna  era  blanca,  y  las  flors  la  en- 
censavan  ab  flayras  inefables  y  dolsissimas, 
la  filla  li  va  dir,  ab  las  galtas  rosadas  de 
vergonya,  qu’estimava  a  un  jove  immensa¬ 
ment.  que  sentia  per  ell  un  amor  insòlit.  Y, 
sempre  somrihenta  y  vergonyosa,  ab  els 
ulls  mitj  cluchs  y  el  front  molt  pàlit,  li  va 
donar  la  lletra  primerenca,  li  va  donar  la 


carta  demanada.  Y  ab  veu  tremolosa  li  va 
dir  que  la  entregués  a  n’ell  aquella  nit,  qu’ell 
la  esperaria  en  cert  carrer.  Y  la  institutriu, 
alegra  sempre,  li  va  dir  que  si,  que  aquella 
nit  mateixa  la  carta  seria  en  mans  del  jove 
estimat. 

Y  arribà  la  nit,  y  la  institutriu  sortí  de 
casa.  Infinitat  d’estels  lluhían  en  el  cel;  una 
calma  suau  y  acaricianta  s’estenia  arreu  y 
arreu  somreya;  feya  flayra  de  flors  aquella 
nit;  tota  la  primavera  s’exhalava  aquella  nit 
d’arreu;  era  com  un  triomf  dels  llarchs  re- 
posos  y  de  las  tebiors  acariciantas;  els  ayres 
semblava  que  cantessin,  y  el  cel  sembava 
que  rigués;  un  se  sentia  viure,  y  la  vida,  ab 
aquest  sentiment,  esdevía  misteriosa  y  su¬ 
blim. 

En  el  carrer  indicat  el  va  trobar.  Era  un 
jove  molt  jove,  quasi  un  nen,  ab  uns  cabells 
molt  negres  y  llustrosos,  ab  el  rostre  molt 
bru,  els  ulls  molt  grans,  la  boca  petita  y 
somrihenta.  La  esperava  ab  afany:  son  amor 
era  primerench;  per  primera  vegada  ell  re¬ 
bria  una  carta  d’amor  escrita  per  una  mà 
adorada  y  desitjada;  per  primera  vegada  una 
dòna  somniada  li  diria,  ab  inefables  signes, 
que  l’aymava.  Y  estava  content,  alegre,  ria¬ 
ller.  Tots  els  seus  ensomnis  jovenívols,  totas 
las  rondalllas  que  desde  feya  temps  l’ama- 
nyagavan  y  com  mare  novella’l  bressavan, 
anavan  a  florir  en  son  camí,  anavan  a  be- 
sarlo  arràn  de  cor.  Esdevenia  realitat  son 
somni,  esdevenia  flor  el  seu  capoll.  Anava  a 
ésser  felís,  y  era  ella,  la  estrangera,  la  rossa, 
la  suau  missatgera  de  sa  joya,  l'heralt  de  sa 
alegria  perpetual,  el  Mesías  de  sas  desitja- 
das  benhauransas;  era  aquella  dòna  tan 
bonica,  de  rostre  tan  pàlit,  la  que  li  portaria 
l’alegria  ;  era  aquella  dòna  tan  hermosa 
qu’estava  al  seu  devant,  ab  el  rostre  envol¬ 
tat  dels  cabells  dor,  la  que  li  portava  la 
eterna  joya  dels  seus  somnis.  Y,  plena  de 
silenci,  ab  gest  magnifich,  li  va  donar  la  car¬ 
ta  desitjada . 

Ell  quasi  s’agenollà  al  seu  devant;  la  joya 
ubriagava  la  seva  ànima,  y  una  tremolor 
dolsa  y  suau  s’estenia  alegra  pel  seu  cos. 
Estava  content,  era  felis,  y,  curull  d’amor 
y  agrahiment,  agafà  las  mans  de  la  estran¬ 
gera  y  las  petonejà  devotament.  Però  ella, 
sempre  acaricianta  y  sempre  amable,  tregué 


JOVENTUT 


las  sevas  mans  dels  Uabis  d’ell,  y  ajupintse 
una  mica  y  abrassantlo.  li  va  donar  sa  boca 
a  besar.  Y  ell,  fòra  de  sí,  neòfit  en  las  cosas 
del  amor,  la  va  petonejar  molt  llarga  estona 
en  la  fosca  sagrada  del  carrer. 

Y,  encensats  per  flayras  joganeras,  els  dau¬ 
rats  estels,  al  cel,  lluhian  grogament... 

Carles  Arro  y  ARRO 


NOVAS 

Ab  aquest  número’s  reparteix  la  portada 
y  l’índex  pera  enquadernar  el  quint  volum 
de  Joventut. 


Ab  motiu  de  la  festivitat  dels  Ignocents 
acompanya  al  present  número  de  Joventut 
un  facsímil  d’una  publicació  que  veurà  la 
llum  d’aqui  a  tres  sigles  y  que  farà  la  de¬ 
guda  justícia  a  gent  de  la  que  avuy  no’s  fa’l 
cas  que  mereix  sens  dubte  perque  la  genera 
ció  actual  es  reventadora  per  idiosincracia. 
Anys  enrera  la  llevor  d’aquest  defecte  fou 
sembrada  profusament  pels  homes  de  La  Es¬ 
quella ,  que  donavan  patents  de  cap-de-brot 
especialment  als  amichs  de  la  casa,  y  que  per 
la  rahó  de  que  se’ls  hi  permetia  tallar  el  ba¬ 
callà  en  tot  lo  que  fos  art  o  literatura,  feyan 
de  las  sevas  sense  més  norma  que  l’humor 
ab  que  se’ls  arreplegava. 

Mes  els  temps  van  cambiant,  y  nosaltres 
anèm  fent  via  confiant  enla  exactitut  d’aquell 
adagi  castellà  que  diu  que  A  cada  puerco  le 
llega  su  San  Martín. 


Ocupantse  de  la  impotència  en  que  l’ac¬ 
tual  ministeri,  successor  del  d’en  Maura,  se 
troba  pera  empendre  cap  obra  útil,  el  senyor 
Ventosa  y  Calvell  en  El  Poble  Català  exposa 
unas  quantas  ideas  molt  atinadas  fent  veure 
la  incompatibilitat  de  l’actual  organisació 
del  Estat  espanyol  ab  el  modo  d’ésser  y  as¬ 
piracions  de  nostre  poble.  Heusaquí  còm  ju¬ 
dica  la  gestió  d’en  Maura: 

En  Maura  havia  conseguit,  sense  més  arma  ni  més 
mèrits  efectius  que  la  seva  paraula  admirable,  desper¬ 
tar  novament  la  eterna  ilusió  dels  pobles  llatins,  que’ls 
fa  confiar  en  l'acció  providencial  del  Estat:  aquesta 
ilusió  que  resisteix  y’s  perpetúa  a  través  dels  desen¬ 
ganys,  de  las  ensenyansas  del  temps  y  de  las  experien- 
cias  de  la  historia.  Havia  promès  exercitar  una  acció 
revolucionaria,  havia  demostrat,  potser,  un  sentit  més 
elevat  del  poder  ptíblich  que’ls  seus  precessors,  y  això 
bastà  per’atrèureli  la  simpatia  y  fins  l’adhesió  més  o 
menys  decidida  o  encuberta  de  gran  part  de  las  classes 
anomenadas  neutras. 


857 

Per  això  avijy  la  cayguda  d’en  Maura,  desprès  d’un 
any  de  govern  en  qu’ha  comptat  ab  tots  els  recursos, 
tots  els  medis  de  realisar  o  de  comensar  al  menys  la 
revolució  promesa,  després  d’un  any  perdut  en  la  este¬ 
rilitat  més  lamentable  de  buyts  debats  parlamentaris, 
sens  una  sola  mida  seria  y  positivament  transforma¬ 
dora,  es  una  proba  més,  eloqüent  y  decisiva,  de  la  im¬ 
potència  del  Estat,  un  nou  desengany  pera’ls  eterns 
creyents  en  els  possibles  miracles  dels  governants  es¬ 
panyols. 

Y  afegeix  més  avall: 

Las  diferenciacions  sobrevingudas  en  el  Catalanisme 
militant,  fenomen  natural  de  creixensa,  favorable  en 
circumtancias  normals  y  pera  la  propaganda  ordinaria, 
podrían  ocasionar  tunestas  conseqüencias  si  tots,  de- 
vant  de  la  lluyta,  prescindint  de  miras  més  o  menys 
petitas  y  secundarias,  no  sapiguessim  apressurar  la 
reconstitució  superior  deia  organisació  política  catala¬ 
nista,  buscant  el  principi  fecond  d’unitat  dels  ideals  au- 
tonomistas  que  no  es  exclusiu  de  las  varietats  y  mati¬ 
sos  diferents  que  deuhen  existir  y  lliurement  mani- 
festarse.  Tots  devèm  buscaria  y  perseguiria,  en  las 
lluytas  de  demà,  aquesta  unió  feconda  que  no  pot  néi¬ 
xer  del  ofegament  de  cap  tendencia,  que  no  pot  ésser 
fruyt  del  exclusivisme  ni  de  l’absorció  dels  uns  pels 
altres,  sinó  qu’ha  d’ésser  filla  d’una  armònica  pondera¬ 
ció  en  que’s  fonguin  els  interessos  y  matisos  particu¬ 
lars  dins  del  interès  superior  del  Catalanisme  en  gene¬ 
ral  Es  precís  qu’en  las  tuturas  campanyas,  enfront  del 
centralisme,  s’hi  presentin  unidas,  més  íntima,  com¬ 
pleta  y  fecondament  unidasí  que  fins  avuy,  totas  las 
forsas  autonomistas  de  Catalunya. 


Decididament  l’emperador  del  Paralelo 
se’ns  torna  clerical  y  el  dia  menys  pensat  ens 
sorpendrà  presentant  la  seva  candidatura  a 
la  presidència  del  flamant  Comitè  de  Defensa 
Social  o’l  veurèm  rumbejant  la  cinta  blava 
dels  mistichs  congregants  de  Sant  Lluís 
Gonzaga  en  alguna  professo. 

No  content  el  bon  Lacandro  ab  la  defensa 
que  temps  passat  va  fer  al  Congrés  dels 
drets  dels  pàrrocos  conculcats  pels  ecónomos , 
,;may  dirian  quina  n’ha  fet  ara?  Donchs  re¬ 
passin  els  telègramas  de  Madrid  que  publica 
La  V anguardia  del  demati  del  dia  22  del  co¬ 
rrent,  y  llegiràn  la  noticiq  següent: 

El  senor  Lerroux,  acompanando  al  presidente  de  la 
sociedad  de  propietarios  del  Gran  Teatro  del  Liceo,  de 
Barcelona,  ha  visitado  al  ministro  de  Hacienda  y  al 
director  general  de  contribuciones  para  pedirles  que 
sea  rebajada  la  tributación  de  los  bailes  de  màscaras. 

Parece  que  el  ministro  està  dispuesto  à  hacer  algo  en 
favor  de  dicha  sociedad. 

Després  de  llegir  aquesta  nova,  la  veritat 
es  que  un  se  queda  ccm  qui  veu  visions; 
puig  realment  no  sabém  què  es  més  gran, 
si  la  barra  del  demagog,  del  orador  plebò- 
crata  dels  Cacauhets  anant  a  recomanar  als 
ministeris  las  gestions  del  president  dels 
PROPIETARIS  del  Liceu,  0  la  poca  apren- 
sió  d’aquest  president  anant  de  costat  ab 


JOVENTUT 


858 


una  firma  tan  desacredilada  com  en  Lacan- 
dro. 

Cosas  veredes  el  Cid 

que  faran  fablar  las  piedras... 


Als  varis  amichs  que  sovint  ens  preguntan 
per  què  Joventut,  periòdich  catalanista  tan 
amant  del  art  de  la  terra,  no  dóna  compte 
dels  importants  concerts  que  celebra  l’Orfeó 
Català,  els  hi  devèm  recordar  que  a  dits  con¬ 
certs  sols  s’hi  entra  per  invitació,  y  qu’ara 
nosaltres  no’n  rebém.  Y  si  es  qe  volen  saber 
més  de  lo  que  nosalties  sabèm,  tinguin  a  bé 
dirigirse  a  don  Joaquim  Cabot,  president  de 
la  Junta  directiva  del  Orfeó,  y  tal  vegada  ell 
els  explicarà’l  motiu  perque  no  se’ns  envian 
entradas  desde  que,  justiciers  avans  que  tot, 
no  varem  donar  un  bombo  al  seu  llibre  de 
versos  A  cop  calent. 

Ja  veuhen  dits  amichs  y  ja  veu  el  públich 
que  nostra  deficiència  en  informació  musi¬ 
cal  es  excusable,  ja  qu’es  involuntària.  Y  ja 
s’hauràn  fet  càrrech  de  que  no  per  això  per- 
dèm  el  temps,  donchs  si  no  podèm  fer  tot 
l’honor  degut  al  art  de  la  terra,  en  cambi  de 
tant  en  tant  el  fem  complert  als  cacichs  y  ca- 
ciquets  que  tenen  agabelladas  certas  entitats 
catalanisias,  als  quals  procurèm  deixar  ben 
servits  sempre  qu’es  del  cas.  Pera  nosaltres 
tota  adulació  es  una  ofensa:  però  no  tothòm 
es  com  nosaltres,  que  ni  captém  entradas  de 
favor,  ni  som  bons  pera  dar  bombos,  ni  ser¬ 
vim  pera  inflar  bombas. 


El  mestre  Domènech  Espanyol,  director 
artístich  de  l’«Associació  Wagneriana»,  feu 
conèixer  la  nit  del  20  del  present  als  socis 
de  la  esmentada  associació,  els  arreglaments 
qu’ha  fet  d’alguns  fragments  musicals  de 
Parsifal  y  Els  mestres  cantayres  de  Nuren- 
berg,  transcrits  pera  trio ,  tasca  dificilíssima 
y  de  la  qual  n’ha  eixit  ab  gran  èxit.  Els  frag¬ 
ments  arreglats  són  :  Preludi  y  Final  de 
l'obra ,  Preludi  y  escenas  del  segón  acte ,  Pre¬ 
ludi  y  escenas  del  ters  acte  [Parsifal);  Preludi 
(Mestres  cantayres  de  Nurenberg) .  Executaren 
els  trios  els  senyors  Domènech  Espanyol, 
Munner  y  Dini,  ab  grans  aplaudiments  dels 
socis. 


Publicacions  rebudas: 

La  teoria  pràctica  del  tejido,  al  alcance  de 
todo  el  que  sepa  tejer ,  per  Francisco.  de  P.  Jua- 
nico  y  Coll.  Es  una  traducció  castellana 
feta  per  en  Joan  Sellarés  de  l’obra  qu’en  ca¬ 
talà  fou  escrita  pel  senyor  Juanico,  y  contri- 
buhirà  sens  dubte  a  la  propagació  dels  co¬ 


neixements  que  sobre  la  matèria  ha  reunit 
l’autor  en  25  anys  de  pràctica.  Com  diu  molt 
bé  l’advertencia  preliminar,  aquesta  obra  es 
com  un  A.  B.  C.  de  la  literatura  del  trevall, 
que  pot  conduhir  als  obrers  individualment 
a  la  relativa  emancipació  qu’emana  del  es¬ 
tudi  y  la  perseverancia.  Hi  ha  intercalats 
forsa  exemples  gràfichs  que  aclareixen  las 
explicacions  que’s  fan  en  el  text.  Preu, 
4'5o  pessetas. 

Calendari  Català  pera  l'any  1905,  coleccio- 
nat  y  publicat  per  Joan  Bta  Batlle.  No  des¬ 
diu  pas  dels  Calendaris  dels  anys  anteriors  el 
qu’enguany  ha  publicat  el  conegut  propie¬ 
tari  de  la  llibreria  «L’Arxiu».  Hi  figuran  els 
colaboradors  de  sempre,  y  altres  no  menys 
reputats,  llegintshi  composicions  en  prosa  y 
vers  de  Verdaguer,  Costa  y  Llobera,  Víc¬ 
tor  Català,  Font  y  Sagué,  Riera  y  Bertràn, 
Moliné  y  Brasés,  mossèn  Alcover,  J.  Mo¬ 
rató,  M.  de  Urgellés,  Melcior  de  Palau,  Nar¬ 
cís  Oller,  Carrera  y  Candi,  Aureli  Cap¬ 
many,  etc.,  etc. 

Calendari  de  ;Cu-Cut!  pera  l'any  1905.  Re¬ 
sulta  esplèndit,  tant  per  la  intenció  y  gust  ar¬ 
tístich  de  las  caricaluras  y  dibuixos  de  que  ve 
ple,  com  per  sa  part  literaria.  Entre’ls  escrip¬ 
tors  que  hi  publican  trevalls  hi  trobèm  els 
noms  d’en  Guanyabéns,  Costa  y  Llobera, 
Agulló,  Bori  y  Fontestà,  Busquets  y  Punset, 
Crehuet,  Guasch,  Carner  (Joseph),  Morera  y 
Galicia,  Costa  y  Llobera,  Llongueras,  Oller, 
Pons  y  Massaveu,  Rahola  (Frederich),  Ayné 
y  Rabell,  etc.;  y  entre’ls  artistas,  els  de  Cor¬ 
net,  Llimona  (Joseph  y  Joan),  Berga  y  Boa¬ 
da,  Opisso,  Baixeras,  Balasch,  Masriera  ( J . ) , 
Apa,  Pascó,  Nogué,  Llaverias,  etc.,  çtc.  La 
cuberta,  tirada  a  set  tintas,  es  encertadís- 
sima,  y  deguda  a  n’en  Ricart  Opisso.  Nostra 
enhorabona  al  setmanari  / Cu-Cut.f  que  s’ha 
acreditat  una  volta  més.  Aquest  calendari, 
malgrat  contenir  més  de  140  planas  en  bon 
paper,  del  mateix  tamany  del  periòdich  y 
profusament  ilustradas,  no  costa  més  que 
t  pesseta. 

Calendario  para  1905,  anunciador  del 
«Mechero  Auer».  Es  molt  elegant  v  propi 
pera  despatx,  ostentant  en  la  fulla-cuberta 
del  mateix  unas  bonicas  vistas  dels  tallers  de 
la  casa. 


JOVENTUT 


859 


Als  lectors  de  JOVENTUT 

La  vinenta  setmana,  com  cada  Cap  d  Any,  JOVENTUT  obsequiarà 
a  sos  suscriptors  ab  un  magnífich 

Número  Extraordinari 

que  contindrà  articles  y  poesías  de  Joan  Maragall,  Víctor  Català, 
Miquel  Laporta,  D.  Martí  y  Julià,  E.  Guanyabens,  S.  Gubern,  Sebastià 
Junyent,  Ildefons  Sunol,  Rafel  Nogueras  y  Oller  y  J.  Pijoan,  e  ilus- 
tracions  de  Mir,  Junyent  (S.  y  O.),  Picasso,  Pidelaserra,  Nonell,  Gar- 
gallo,  Català,  Ros  y  Güell,  Fontbona,  etc.  Serà,  donchs,  aqueix  nú¬ 
mero,  en  que  no  hi  figurarà  cap  trevall  de  nostres  redactors,  una-nova 
mostra  de  la  brillant  colaboració  ab  que  compta  aquest  periòdich. 
Constarà  de  24  planas  tiradas  a  varias  tintas  sobre  paper  superior,  no 
anirà  acompanyat  de  folletins  y’s  vendrà  a  50  cèntims.  La  direcció 
artística  de  dit  número  ha  sigut  encarregada  a  n’en  Sebastià  Junyent. 

A  aquest  mateix  artista  es  degut  l’hermós  dibuix  de  las  tapas  que, 
pera  la  enquadernació’  del  volúm  que  avuy  queda  clos,  s’estàn  confec¬ 
cionant.  Se  vendràn  soltas  al  acostumat  preu  de2  50  pessetas.  Aquesta 
Administració  cuydarà  de  fer  enquadernar  las  coleccions  complertas 
que  se  li  entreguin  pel  preu  de  3  pessetas,  compresas  tapas  y  enqua¬ 
dernació.  Pera  enquadernar  las  coleccions  cal  tenir  present  que’l  Su¬ 
plement  artístich  dedicat  al  Centenari  del  Felibrige  dèu  colocarse  im¬ 
mediatament  després  del  número  224,  y  el  titulat  Pleniiut,  que  re¬ 
partim  ab  aquest  número,  al  final  del 
volúm. 

La  reforma  ortogràfica  que  varem  ini¬ 
ciar  a  primers  del  present  any  ab  l’empleu 
de  tots  els  accents,  la  completarèm  a  par¬ 
tir  del  pròxim  número  ab  novas  y  més  ra¬ 
dicals  modificacions. 

Sols  en  resta,  al  cloures  aquest  volúm, 
afermarnos  en  els  propòsits  ja  manifestats 
en  nostre  Prospecte  pera  l’any  pròxim. 

JOVENTUT  segueix  lluytant  ab  el  dalit 
de  sempre  per  la  llibertat  de  la  patria,  y 
esforsantse  en  fer  qu’aumenti  l’entusiasme 
dels  bons  catalans  per  tan  enlayrada  cau¬ 
sa,  mentres  desitja  a  tots  ells  un 

FELIS  ANY  NOU 


CUBERTA  PERA  1905' 


86o 


JOVENTUT 


Biblioteca  JOVENTUT () 


Obras  publicadas  « 


En  publicació  .  .  . 


Ayres  del  Montseny,  per  Mossèn  Jascinto  Verdaguer.  Edició 

ilustrada  pels  més  reputats  artistas  de  nostra  terra .  3 

Quan  ens  despertarem  d’entre’ls  morts,  per  Enrich  Ibsen. 

Traducció  catalana .  2 

Ton  y  Guida  (Hànsel  und  GretelJ,  llibre  de  Adelayda  Wette, 
música  de  E.  Humperdinck,  traducció  de  I.  Maragall  y 

A.  Ribera . . .  1 

Por!...,  quadro  dramàtich,  per  Modest  Urgell,  ilustrat  pel  ma¬ 
teix . . .  050 

Senyors  de  paper!,  drama  en  tres  actes,  per  Pompeyus  Gener.  '2^0 
L’Emigrant,  drama  de  món,  en  tres  actes,  per  Adrià  Gual. ....  2’50 

Francisco  Pi  y  Margall,  per  F.  Pujulà  y  Vallés.  Edició  de 

propaganda .  0*50 

L’inspector  Axel  Borg  (I  Hafsbandet),  novela  per  August 

Strindberg.  Traducció  catalana .  3 

Croquis  ciutadans,  album  de  poesías,  per  Apeles  Mestres. ...  3 

Titellas  febles,  per  F.  Pujulà  y  Vallès . .  2 

Natura.  Aplech  d’estudis  y  descripcions  de  sas  bellesas,  per 

John  Ruskin,  traducció  de  Cebrià  Montoliu .  3 

Fora  de  la  vida  (Oltre  la  vila),  drama  en  tres  actes,  per  Joseph 

L.  Pagano.  Traducció  catalana .  2 

Marines  y  Boscatges.  Aplech  de’estudis  en  prosa,  originals  de 

Joaquim  Ruyra .  3 

Més  enllà  de  las  forsas,  per  Bjòrnsjerne  Bjòrnson.  Traduc¬ 
ció  catalana .  3 

Les  Disperses,  poesias  de  Joan  Maragall; . .  2 

El  Geni,  drama  per  F.  Pujulà  y  Emili  Tintorer . . .  2 

Solitut,  novela,  per  Victor  Català. 


L’Home  contra  l’Estat,  per  Herbert  Spencer.  Traducció  catalana. 


Tan  prompte  com  s’hajan  repartit  els  darrers  plechs  d'aquestas  dugas  obras,  comensa- 
rèm  la  publicació  del  lli bre  Les  Tenebroses,  ,  d’en  Nogueras  y  Oller,  que  creyèm  cons- 
tituhirà  una  nota  tan  nova  com  vibrant  en  nostra  moderna  literatura,  y  la  primera  traduc¬ 
ció  catalana  de  la  immortal  pastoral  de  Longus  Dafnis  y  Cloe,  deguda  a  en  R.  Miquel  y 
Planas., 


(1)  Els  suscriptors  poden  obtenir  las  obras  ab  un  25  per  100  de  rebaixa. 


Coleccions  de  JOVENTUT  enquadernadas 

Ptas. 


Any  primer  :  (1900,  ab  tapas  dibuixadas  per  A.  de  Riquer.)  Ne  quedan  pochs  tomos.  25 

Any  segón  :  (1901,  ab  tapas  de  J.  Triadó),  que’s  venen,  sense’ls  folletins,al  preu  de. .  10 

Any  ters  ;  (1902,  ab  tapas  de  Adrià  Gual),  id.  id.  id .  10 

Any  quart:  ( 1903,  ab  tapas  de  Apeles  Mestres),  id.  id.  id......  10 

Any  quint:  ( 1904,  ab  tapas  de  Sebastià  Junyent),  id.  id.  id .  10 


Condicions  pera  la  suscripció  y  venda 


CATALUNYA:  Un  any . 8  Pessetas. 

»  Mitj  any . „  4’5o  » 

»  Trimestre .  2*25  » 

ALTRAb  REGIONS  D’ESPANYA.  Un  any .  9  » 

ESTRANGER:  Un  auy .  10  Franchs. 

Número^  corrent .  20  Cèntims. 

»  atrassat,  ab  iolletins .  40  » 

»  »  sense  folletins .  25  » 

El  número  corrent  no’s  ven  sense  folletins. 


Fidel  Giró  impressor.  —  Carrer  de  València,  233 


Suplement  al  núm.  255  de  JOVENTUT 


Segle  IV. -Núm.  16.484 


Barcinópolis  ,  28  de  Desembre  de  2.217 


Literature 

Ignosciencies 
Glòries  póstemes 


Periòdic 

simboliste 

SURT  A  VEGADES 


Redacció  e  Administració: 

Plaça  del  Beat  Roc  e  Roca,  6,  entressol. 


Director  literari  e  speritual: 

Miquel  Servet  (a)  Raves. 


REIVINDICACIÓ 

Per  quant  se  compleixen  avuy  trescents  e 
tretze  anys  de  la  gloriosa  mort  del  Beat  Roc 
e  Roca  (segohs  que  recompta 
Micer  Reig  e  Vinardell  en  son 
libre  inacabat  qui  ha  per  nom 
Barcelona  en  el  siglo  XX)  e 
per  quant  va  a  tenir  loch  la 
solemnial  inauguració  del 
monument  que  la  Patria  de¬ 
dica  a  la  recordança  de  aqueyl 
Home  llustre  qui  tan  beyles 
gestes  leixà  scriptes  en  el 
libre  d’or  de  la  Historia  de 
Catalunya,  havèm  pensat 
consacrar  les  planes  de  nos¬ 
tra  publicació  a  commemorar 
aytal  transcendent  succés; 
car  crehím  ésser  obligats  tam¬ 
bé  com  a  vers  catalans,  a  unir 
nostra  veu  al  mondial  clamo- 
reig  qui  de  totes  parts  s’es 
aixecat  en  lohança  del  Nostre 
Gran  Home  quin  nom,  per 
vot  popular,  era  ja  de  temps 
inclòs  dins  la  lista  dels  Genis 
qui  són  de  tart  en  tart  la 
honor  e  la  dignificació  del 
Linatge  Humà.  Qual  si  la 
Humanitat  restés  xorca  tran¬ 
sitòriament  en  aprés  d’haver 
produhit  un  Monstre  d’aytal 
corpulència  intel·lectual,  els 


cami  qui  mena  vers  l’Absoluta  Perfectabi- 
litat  Humana,  com  diu  justament  Fra  Ma¬ 
leta  Indulgencias,  en  son  tractat  De  Rapinyo- 
rum;  e  aixi  vehim  còm  abans  d’en  Roc  e 
Roca  sols  es  recort  d’un  Ma- 
homa,  e,  més  abans  encare, 
d’un  Homer  de  problemàti¬ 
ca  existensa,  car  es  demos¬ 
trat  del  tot  no  ésser  certa  la 
d’un  Sanpere  e  Miquel  ( i ) ; 
e  menys  encare  aprés  d’en 
Roc  e  Roca  per  nengú  es 
estat  assolit  el  grau  d’en- 
layrament  cerebral  qui  es 
mester  pera  mereixer  el  tí¬ 
tol  de  Geni,  que  no  es  pas 
igual  que’l  de  Mestre  en  Gay 
Saber. 


Plenitut  no  pot  menys 
d’associarse  coralment  a  un 
acte  d’aytal  importància  e 
juntar  sa  veu  a  la  de  tot 
l’Univers  qui  proclama  al 
Beat  Roc  e  Roca  com  el  més 
colossal  dels  fenòmens  ha- 
vuts  e  per  haver.  Glòria  al 
Geni! 


Statua  colossal  e  monolítique 
del  Beat  Roc  qui  ha  de  coronar 
son  monument. 

El  bloc  hagué  d’esser  demanat  en  va- 
grans  homes  briylen  isolats  ries  vegades  e  enviat  també  en  varies 
com  fites  millenaries  en  el  vegades. 


La  Redacció. 


(i)  Vejas  l'article  den  M.  Ser¬ 
vet  (a)  Raves,  dins  Joventut  de 
1903,  pl.  953. 


2 


PLENITUT 


EL  MONUMENT  DEL 
BEAT  ROC  E  ROCA 

S’es  ja  passat  un  temps  tres  voltes  secular 
aprés  que  la  ciutat  de  Barcelona  (quan  no 
era  encara  Barcinòpolis  e  l’empori  de  la  Civi- 
lisatió  Latina)  vegé  collocar  la  primera  pe¬ 
dra  del  monument  ara  pròxim  a  inaugu- 
rarse.  Al  bevl  mitj  de  la  plaça,  qui  un  temps 
fonch  nomenada  Plaça  de  les  Comedies  e  més 
tart  Plaça  del  Teatre,  gehia  soterrada  la 
malhaurada  pedra.  Els  nostres  fundadors, 
els  venerables  avantpassats  qui  publicaven 
la  Joventut  promotora  de  la  revolució  de 
les  idees  e  causa  del  definitiu  foragitament 
de  les  odioses  Patums  casteylanistes,  vege- 
ren  de  la  lur  Redacció  estant,  les  fustes 
cent  voltes  renovades  qui  encerclaven  la  pe¬ 
dra  esmentada  ab  motiu  de  la  collocació  de 
la  qual  havia  composta  el  Rector  de  Vayl- 
fogona,  germà  de  let  d’en  Roc  e  Roca,  una 
ellegia  sublim  qui  comensa: 

La  Monarquia  regint 
Felip  quint  que  la  millora 
se  feu . .  . 

Mes  cap  altra  cosa  aprés,  pogué  cridar 
l’atenció  dels  entrevinents  de  Joventut  si  no 
es  que  un  beyl  matí,  y  això  ja  del  nostre  re- 
cort,per  iniciatives  del  «Ateneu»  quina  presi¬ 
dència  havia  estat  honorada  d’en  Roc  e  Roca 
qui  l’ocupà  per  longues  anyades,  s’empren¬ 
gué  ab  activitat  la  construcció  del  monu¬ 
ment. 

Apar  que  han  volguda  alcuns  sostenir  la 
idea  de  que  la  abans  esmentada  primera  pe¬ 
dra  hi  era  estat  posada  ab  intent  de  fershi  el 
monument  de  un  anomenat  Serafí  Pitarra, 
coetani  e  gran  amic  del  meteix  Roc  e  Roca; 
e  quin  monument  no  s’era  pogut  termenar 
per  manca  de  diners.  Cal  desfer  aytal  ver¬ 
sió  calumniosa  qui  tan  poch  favor  faria  als 
catalans  d’aqueyl  temps.  ^Es  possibl  creure 
que  tractantse  de  un  amic  seu,  en  Roc  e 
Roca,  home  de  sentiments  generosos,  no  ha¬ 
gués  fet  els  impossibles  pera  leixar  en  bon 
loch  la  memòria  d’en  Pitarra?  íEs  possible 
també  que  l’editor  Llopis,  home  fors  aca- 
balat  e  qui  havíe  esplotades  les  genials  crea¬ 
cions  de  l’amic  e  amat  d’en  Roc  e  Roca,  no 
hagués  donat  un  colp  de  boça,  eyl  qui  no 
era  pas  un  juheu  (encar  que  molt  ho  pare- 
gués  si  havém  a  creure  lo  que’n  deihen  els 
del /Cu-cut!)  a  fi  de  veure  termenat  l’embrio¬ 
nari  monument? 

Res  d’això  no  es  pocsible;  e  per  més  que 
tampoch  se  pot  esplicar  tan  perlongat  retràs, 
avuy  per  avuy  es  un  fet  la  realisació  de  dita 
obra,  digne  parione  de  la  de  la  Sèu,  e  eyla 
no  es  altra  que’l  monument  del  Beat  Roc  e 
Roca,  qui  consisteix  en  una  enlayrada  cons¬ 
trucció,  sens  marcat  caracter  d’època  com  co- 
rrespòn  a  un  Home  quina  glòria  les  abrace 


totes.  Al  cim  se  mostra  imponenta  e  terrible 
dins  la  sua  grandiositat  la  vera  efígie,  de  tot 
cos,  del  Geni  per  excellencia,  deguda  al  ci- 
seyí  del  esculptor  e  amic  nostre  En  Miquel- 
Angel-Querol  per  l’amabilitat  del  qual  ens 
es  permesa  la  honor  de  reproduhirla  en 
aquestes  planes  pera  satisfacció  de  nostres 
legidors. 

L’inauguració,  com  s’es  dit  abans,  tindrà 
loch  un  dia  d’aquests  e  ademés  del  Presi¬ 
dent  de  la  Confederació  Llatine  hi  han  estat 
convidades  totes  les  Potencies  terrenals  e  ex- 
tra-terrenals,  de  moltes  de  les  quines  se  sab 
que  ja’s  troven  en  cami  les  Comissions  qui 
han  de  representaries;  tot  lo  qual  fa  speran- 
çar  una  festa  com  cap  altre  se’n  haja  feta  al 
Món  e  digne  per  tots  conceptes  de  la  Supre¬ 
ma  Exaltació  que  del  Esperit  Humà  va  a 
realisar  la  Humanitat  meteixa;  que  així  ho 
digué  igualment  el  profeta:  Tu  quo que  Roca? 
(Ísaías,  cap.  XVI,  v.  347). 

En  aixi  dochs  ,  aviat  ,  serà  dignificada 
com  mereix  la  personalitat  d’en  Roc  e  Roca; 
e’l  monument  ab  la  sua  imatge,  e  la  plaça 
hont  se  troba  qual  nom  de  Plaça  del  Tea¬ 
tre  leixa  desde  avuy  pel  del  Home  eminent, 
e  el  gran  teatre  d’enfront  qui  un  jorn  fonch 
nomenat  de  Santa  Cruz  e  d’aqui  endevant 
serà  el  Teatre  Roc  e  Roca,  faràn  fe  a  la 
gent  de  l’avenir  de  còm  la  Catalunya  del  se¬ 
gle  XXIII  ha  pagat  una  part  del  deute  de 
gratitut  envers  el  Gran  MogoJ  (0  Muçol) 
català. 

Miquel  Servet  (a)  Raves 


L’OBRA  DEL  BEAT 
ROC  E  ROCA 

Essent,  per  aixi  dirho,  fora  mida,  l’obra 
del  immortal  Roc  e  Roca,  molt  serà  que 
pogàm  nosaltres  donarne  ací  una  leugera 
ideya.  Sa  voluminosa  personalitat,  les  mul¬ 
tiplicades  aptituts  que  possehí  e  les  genials 
contradiccions  en  Eyl  freqüents  ja  li  meres- 
queren  els  renoms  de  Bifaci  e  Trifaci,  sots 
els  quals  fonch  conegut  de  sos  coetanis,  e  això 
es  la  causa  de  que  les  nostres  migrades  intel- 
ligencies  no  pugan  abastar  el  conjunt  d’a¬ 
queyl  bé  de  Deu  d’Humanitat  (y  no  ho  dehim 
pas  per  la  persona  d’en  Roc  e  Roca,  quina 
era  fors  atapahida  e  greixosa,  més  que  la  de 
molts  capeylans  de  qui  Eyl  fiu  befa). 

Considerat  en  primer  loch  com  a  poeta 
lirich,  tant  per  la  delicadesa  de  les  imatges 
com  per  la  grandiositat  de  les  sues  concep¬ 
cions  pot  dirse  d’en  Roc  e  Roca  que  nengú, 
ni  el  meteix  de  Vaylfogona,  son  germà  de  let, 
arrivà  a  igualar  son  Geni,  quin  treye  de  tots 
els  temes  matèria  lèpola  en  que  delitarse. 
Fins  es  cosa  creguda  de  molts  que’ls  verses 
del  famós  Rector  no  síen  més  que  imitacions 


PLENITUT 


3 


d’obres  d’en  Roc  e  Roca,  car  com  tots  els 
Genis,  íonch  objecte  constant  dels  plagis  de 
gent  poc  escrupulosa,  segons  demostrà  Cu¬ 
cut !  dins  un  número  de  desinfecció  artística 
qui  es  romàs  com  el  més  preat  timbre  de 
glòria  pera’l  Nostre  Gran  Home. 

Com  a  autor  dramàtic  es  el  gran  Roca 
potser  més  admirable  encare.  No  sols  fou  eyl 
qui  guià  la  mà  inexperte  de  son  amich  Pi- 
tarra  quins  triomfs  devia  agrahirli  aquest  en 
més  d’una  ocasió,  sinó  que  les  obres  qu’ab 
son  nom  donà  a  la  scena,  sols  tenen  prece¬ 
dent  dins  el  teatre  grech,  emprò  ni’l  meteix 
Eskyl  iguala  la  forsa  e  la  originalitat  (sobre 
tot  la  originalitat)  del  autor  de  La  Criada. 
Generalment,  les  obres  d’en  Roc  e  Roca 
són  pàgines  viscudes:  Mal  pare!,  Lo  bordet , 
e  sobretot  Lo  mal  germà. 

Mes  hont  l’Home  devé  colossal,  incom¬ 
mensurable,  es  en  sa  tasca  de  diariste.  Nen- 
gú  com  eyl  sabé  contradirse  més  genial- 
ment,  car  alhora’s  produhía  com  persona  de¬ 
cent  dins  l’enderreride  Vanguardia ,  com 
assessi  d’art  dins  la  sicaliptique  Squeyla  e 
com  celesti  de  les  concupiscències  populars 
dins  la  Campana.  Empro,  ab  quina  grandio¬ 
sitat  d’Ideals!  La  sua  doctrina  era  sintetisa- 
da  en  una  frase  de  concisió  espartana:  Qui  en 
dóne  més?  en  la  quina  s’enclòu  una  pregona 
y  trascendental  significació  quí  no  ha  po¬ 
gut  fins  are  ésser  capida  del  tot.  Sovint  els 
Grans  Homes  són  incomprensibles  a  força 
d’ésser  simbòlicament  expressius! 

Era  La  Squeyla  el  seu  camp  de  conrèu  in 
tellectual,  quelcòm  aixi  com  una  càtedra. 
Hi  firmave  modestament  ab  les  capletres  P. 
de  O.  (iPecat  de  Onàn?),  mes  era  inútil  que 
s’amagàs,  car  totstemps  se  li  veye  la  oreyla, 
aqueyla  oreyla  reveladora  d’un  talent  sense 
precedents  qui’s  mostrave  abundosa  font  d’i¬ 
dees  al  punt  de  grataria. 

Sigué  un  polemiste  terrible;  sobre  tot  en 
desemmascarar  pocavergonyes  mostrà  ésser 
coneixedor  del  panyo ,  com  en  el  cas  de  La 
Salvadora ;  ab  la  circumstancia  però  de  que, 
discutint  ab  pigmeus ,  no  volia  saberhi  res, 
car  sa  excelsitut  d’ànima  li  feya  abandonar 
tota  luyta  ab  qui  no  estés  a  la  sua  mida. 
Veritable  apostolat  qui  es  per  si  sol  un  pre- 
hat  titol  de  glòria. 

Catalunya  déu  al  Beat  Roc  e  Roca  dos 
serveys  capdals:  la  restauració  del  lenguat- 
ge  y  l  exalsació  del  esperit  catalanesch. 

En  quant  a  lo  primer,  es  positiu  que,  per 
contraposició  al  català  qu  ara’s  parla ,  creat 
d’en  Pitarra,  restabli  el  nostre  Autor  la  cos- 
túma  d’usar  el  veyl  catalanesch  de  Mossèn 
Borra,  segons  que’s  pot  veure  en  les  rese- 
nyes  que  fiu  dels  Jochs  Florals,  indubtable¬ 
ment  lo  pus  excellent  qui  de  sa  ploma  es 
eixit. 

Com  a  catalanista  de  cor,  fonch  un  com¬ 
pany  de  causa  dels  més  ferms;  comensà  col·la¬ 
borant,  l’any  69,  en  un  periòdic  nacionalis- 


Folletí  de  «Las  barras  catalanas.» 


L‘  ESTUDIANT 

DEU  ESSER 

REPUBLICÀ  DEMOCRÀTICH  FEDERAL. 


Cims  LLEGIT  E1T  U  I»MSÏRMIÍ 

DEL 

CLUB  REPUBLICÀ-FEDERAL  D‘  ESTUDIANS 

PER  SON  AUTOR 

EN  JOSEPH  ROCA.  Y  BOCA. 


bahceioha. 

Eslimpadeïs  fills  de  Domenecta,  Basea,  31). 

1860. 

Primer  fuyl  del  libre  qui  es  la  » Ars  Magna »  del 
Beat  Roc. 

Reproduyt  del  únic  exemplar  qui’s  conserve  dins  el 
Museu  de  la  Conseqüencie. 

te  titolat  Las  Barras  Catalanas ,  qui  era  pu¬ 
blicat  de  l’ignoscent  López  de  la  Rambla  del 
Mi  t'j.  El  libre  qu’escrigué  ab  el  rètol  de  L'Es¬ 
tudiant  dèu  ésser  Republicà  Democràtich  Fede¬ 
ral  sintetisa  les  doctrines  del  Gran  Home,  les 
quines  guardà  ab  una  conseqüència  exem¬ 
plar,  morint  sens  haver  fet  may  traició  a  ay- 
tals  principis.  Eyl  fonch  realment  el  més 
gran  barra  o  puntal  de  les  reivindicacions 
de  la  Patria. 

Del  temps  en  que  fonch  exaltat  a  la  Presi¬ 
dència  Perpetua  del  Ateneu  (per  cert  ab 
l’ajuda  del  revesavi  de  qui  escriu  eixes  noti¬ 
cies  (i)  )  data  un  dels  feyts  qui  serviren  des¬ 
prés  al  Papa  Junoy  I  pera  promour’el  pro¬ 
cés  de  beatificació  d'en  Roc  e  Roca.  Un 
retrat  de  sí  propi  qu’ordonà  pintar  pera  la 
galeria  de  presidents  de  aytal  corporació  e 
qui  devia  ésser  collocat  solemnement,  fahent- 
se  Eyl  meteix  el  discurs  necrològic,  no  po¬ 
gué  passar  per  la  porta  ni  per  cap  obertura 
de  la  casa;  el  pintor,  qui  era  altre  immortal, 
en  Velàzquez-Miró,  declarà  admirat  «que 

(i)  Vejas  el  volum  de  Joventut  de  l’any  1904,  pla¬ 
na  466;  article  d’en  Rafel  Vallès  y  Roderich. 


4 


PLENITUT 


may  hauria  cregut  que  pogués  un  retrat  in- 
flarse  tant».  Això  fou  tengut  per  miraculós, 
com  l’altre  afer  del  Marquès  de  Ayerbe  que 
nengú  pogué  entendre  may. 

La  mort  d’en  Roc  e  Roca  ab  motiu  de 
l’estrena  de  El  Geni  es  l’episodi  més  conegut 
de  tothom  e  no  cal  referirlo.  L’Emperador 
Le  Roux  I  qui  dirigia  aleshores  la  perdició 
d’Espanya  volgué  que  fos  duyt  el  Gran  Mort 
vers  Madrid,  e  allí  soterrat  en  un  Mansoleo 
qui  ha  pogut  ésser  descobert  derrerament 


per  el  Doctor  Schulze-Pfalz  (i );  donchs  el 
nom  incomprensible  de  «Caro  Coria»  que 
dit  doctor  cregué  legir  entre’ls  bocins  del 
marbre  (  e  que  algú  interpretà  també  per 
«Caca  i  Roro»)  no  era  altre  que’l  de  El 
Gran  Trapeyl  com  s’ha  reconegut  després 
mercès  al  libre  eruditissim  d’en  Baró. 

_  Segimón  Roderich. 

(i)  Obra  citada,  plana  61;  article  d’en  M.  Servet 
(a)  Raves. 


EL  CULTE  POPULAR  DEL  BEAT  ROC  E  ROCA 


Ja  de  son  vivent,  a  mitjans  del  segle  xix,  el  poble  ignar  feu  l’objecte  de  les  sues  devotions  a  en  Roc  e  Roca,  qui  era 
conegut  correntment  per  Senct  Roc,  car  el  poble  democratisat  no  accepte  gerarquies  ni  dins  la  santedat;  e  així  el  Beat 
Roc  meresqué  tot  d’una  peça’l  dictat  de  Sanet  mol  abans  de  la  sua  beatificació. 

Mort  el  Sanet  Home,  per  la  favor  del  papa  Junoy  I  qui  havie  conegudes  les  sues  virtuts,  fonch  exalsat  a  la  Beatitut 
en  unes  ellections  que’s  feren  a  Barcelona  d’acort  ab  Micer  Planes  e  Casals.  Una  capeyleta  li  fonch  consacrada  en  la 
Plaça  Noua  e  tots  els  anys  per  el  die  16  d’august  fonch  cellebrada  desde  aleshores  grossa  festa  en  la  honor  del  Beat: 
qui’s  mostre  en  la  sua  imatge  aytal  com  era  en  vida.fcleixant  veure  fins  al  genoyl  laincondicie  de  son  cos;  e  per  tai  com 
ell  n’era  immune,  fonch  proclamat  advocat  contra  ia  Peste. 

Les  fuyles  populars  ab  les  lahors  de  Senct  Roc  hagueren  gran  circullació  entre’l  poble,  e  la  emprempta  del  Carrer 
del  Olm  no’  feya  sino  stamparne  car  n’havia  la  esclusiva  pera  referhe  de  les  perdues  havudes  ab  els  Almanachs. 

Van  aci  reproduhides  les  copies  de  Senct  Roc  segons  que  les  trobam  en  un  dels  susdits  documents.  Es  opinió  que-'is 
verses  foren  compostos  del  P.  Masriera  S.  J.  qui  havie  feyts  també  els  de  Senct  Jordi. 


GOIGS  en  lahor  del  Gloriós  senyor  Senct  Roc,  patró  de  totes  les  pestes  e  ïet- 
geses  que  per  sempre  allabat  e  lohat  síe.  Amén. 


En  la  vila  de  Tarrassie 
foreu  nat  senyor^Senct  Roc. 

Els  pèlachs  de  les  Arenes 
curuylats  de  fanch  e  lot 
ab  lurs  flayres  embaumaven 
desde  nin  vostre  bressol. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

A  una  mà  la  carbacete 
ab  l’altra  amoixèu  el  goç, 
el  goç  s’anomene  Llopis, 
la  carbacete  Miró; 
entre  besties  e  carbaces 
vostre  ventre  s’es  fet  gros 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

De  tant  darvos  deixoplines 
;ohl  Senct  Roc,  feu  gran  fortor; 
vostres  peus  semblen  formatge 
formatge  de  Roc  e-fort; 
vostres  dents  són  de  xicranda, 
vostres  ungles  porten  dol. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Li  ai  e  oli  vos  engresque 
mes  Xai  e  erbe  joh  Senct  gloriósl 
es  cosa  que  sempre  tempta  ' 
e  el  diable  es  temptador 
Vos  que  bavèu  la  benhauransa 
guardaunos  de  temptacions 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Contra’l  clero  e  la  milícia 
heu  luytat  ab  greu  brahó; 
les  monges  e  les  mongetes 
porugues  moren  de  por, 
e  les  hosts  de  Artilheiría 


tremolen  com  fuyles  d’oms. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Patró  de  pornographíes 
sóu  home  de  gran  xardor, 
e  la  Campana  e  la  Squeyla, 
son  libres  de  greu  verdor 
papers  que  tan  sols  se  compren 
pera  embolicar  cigrons. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Fa  algun  temps  que  es  vostre  deria 
esser  diputat  a  Corts, 
per  nà  a  Casteylha  a  fer  l’home 
e  atiparvos  e  fer  rots; 
però  micer  Anfós  Sala 
vos  va  ben  amagar  l’ou. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Reverent  Senct  Roc  bifaci, 

Senct  patró  miraculós 
de  tots  els  que  tenen  barra; 
diariste  ensopidor, 

Senct  Roc  la  peste  alunyeunos 
ab  el  tuf  de  la  suhor. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc. 

Vostres  Almanacs  no’s  venen, 
en  Llopis  està  rabiós, 
la  librería  espanyola 
s’està  morint  de  tristor; 
en  la  sua  rebotiga 
prompte  hi  hauràn  rovellons. 

Per  sempre  allabades  síen 
les  letgeses  de  Senct  Roc 
|Oh  gloriós  Senct  Roc  bifaci 
de  les  letgeses  patról 


Stampa  de  J.  Gutenberg,  Successor  de  Fidel  Giró.  —  València,  233,  Barcinòpolis. 


\ 


\ 


1 


V 


' 

\ 


\ 


sPeztPiL·  W-S 
Pbüioh.  257 

(\P 

( 

tA<r 


6LIH  tfcWfcR