La gallarda del roser : cuadro de costums de montanya

'/ A. JQRI Y FONTESTA

"-.3!

£a Gallarila
i%\ Roser

CUADRO DE COSTUMS DE MONTANYA

Estrenat ah extraordinari èxit en el Teatre Català (Rornea)

la nit de la

inauguració de la temporada, 20 Septernbre 1902

UNA PESSETA

S
BARCELONA

Biblioteca de CATALUNYA ARTÍSTICA

Passeig de Colón, 6, pral.

1902

Digitized by the Internet Archive

in 2010 with funding from

University of North Carolina at Chapel Hill

http://www.archive.org/details/lagallardadelrosOObori

LA GALLARDA DEL ROSER

A. BORI Y FONTESTA

£a Callarda
del itoscr

GUADRO DE COSTUMS DE MONTANYA

Hstrenat ah extraordinari èxit en el Teatre Català (Romea)

la nit de la

inauguració de la temporada, 20 Septenibre Í90Í

_it_

UNA PESSETA

~¥-

BARCELONA
Biblioteca de CATALUNYA ARTÍSTICA

1902

Ningú podrà representar, tradu-
hir ni reimprimir aquesta obra,
sense permís del autor. Està en-
carregada de cobrar els drets de
representació la «Galeria Lírich-
Dramàtica Regional» , Passeig-
de Colón, 6, pral.

Queda fet el dipòsit que marca
la lley.

F. Cuesta, impressor. Carrer d' Aragó, 251.— Barcelona.

/L PRIMEÍI^ km\ CÓMÍCH Y DIRECTOI^

5/ en Patllari Bayeta, tipo vivent d mon-
tanya, hagués assistit al estreno d' aquest
cuadret de costums, s' hauria complascut
en véureos escarnir tant be 7 tirat de la
gent bosquerola; y sense parlarvos del seu
enamorament tarda — que potser li sabrà
greu que s' hagi posat en ima comèdia —
^5 hauria d bon segur donat una estreta de
tna per lo be que V havíau dibuixat fins en
los detalls més íntims de la seva vida-

Per ell os la dóna agrahit y d la bes-
treta vostre admirador y affm.,

'- b^:4^^^g^^bjtí^1llj^

^j^•KH^.^f^^^fT^j=^^^

?""~^

'42-f^/u

fWlWT/nJs^p

-'?i~

y^^^^au:,.

^■HHK^I^VM.^

jzzz~zz7Xn.

í fM\ .N J^lmíhriTfT^,^^^^:^^^

■^ H^nTn^•^'^^^^r^n.íVí^t.tm^^

\>

^ faÍ^>^lj.vgjS3^| J ^^JI.q^^^T^lil•^.g

/

■ 7>'hPT'•[^T^

^^^

^ :r* -y^ -^^jf

I

PERSONA TJES

Ursula

CiSET

NuRIA

Patllari 6o anys. Vesteix roba de
vellut fi; calsa curta, er-
milla ab botons de pla-
ta, mitjas negras, borce-
guíns y barretina musca.

60 anys. Faldilla ample y
florejada; gipó.espatUer
y monyo de castanya. .

30 anys. A la moda de
Barcelona; trajo clar y
barret de palla

25 anys. Faldilla curta y
ramejada ; gipó ajustat
y espatller elegant. Du
mangots, ret y arraca-
das llargas; calsa tapíns
ab civella de plata . . .

25 anys. Roba de vellut
ratllat, botinas y barre-
tina musca

30 anys. Va també de ve-
llut, ab soguilla y gorra.

Pantalon de fil, gech de
mudar y ab casquet. . .

Estripat y ab barretina.

També ab -barretina, y
descals

Sr. Capdevila

Sra. Mimner

Sr. Fuentes.

Ramon

MOSSITU

Mosso
d'Escüadra

NOT I

NOY 2

Sra . Jarque

Sr. Dome'nech

Sr, Saniaoiaria

Sr. Antiga
Nena Santaolaria

Nen Borràs

Ajuntament^ agutzils, senyor Rector, poble, musichs,
sardanistas y xicots ab barretina.

60S180

OBJECTES NECESSARIS

Un joch de cartas, — Un ciri. — Diners. — Ciga-
rro. — Bacina ab flors. — Nanos, y si en algun teatre
s' en volgués prescindir, no més cal suprimir las pa-
raulas que diuhen Ursula y PatUari al véurels.

Aquestos dos personatjes procuraran imitar, en la
paraula, el jayent montanyés, ab una cantarella ben en-
tesa. El Ciset es un tipo molt animat, y parlarà molt de-
pressa.

ACTE UNICH

Plassa d'un polilet fle moiitanya. A la Hreta, primer terme, s' obrirà '1
portal de la Rectoria al clemuul n'un lerrudet ab barana de pedra,
que baixa à la jilassa per tres o ciiatre grahóns A peu-pla deia
pla- sa y adossat à tot lo llarch del terradeí, uu banch de pedra ó
de fusta. La escena, ben enramuda; que tot rtspiri alegria de
festa. De ]>art à part. hi haurà cadeiielas y fanalets de paper; al
bell mitj hi penjarà un saloaió moll, gros y d-^ colors virolats; al
fons s' hi pot véurer 1' °ntariiiiat pera la cobla de las ^ardanas,

Avàns d" al.'-arse el teló s' ohirà la musica, quf figura tocar un
l'avant de faula en una de las casas del interior del poblel. no pa-
rant fins que s'indiqui.

esch:n.\ i

NoYS _)' avia/ Ursula

E/s JVoys, assL'£u/s a/s grahóns de/ terradet jugant à
ca/' fas. E/ Xoy 2 teH carter à ta may '/i dona a/ a/tre^
que «' hi demana.

NoY I Carta... carta... Em planto... Are tu. {^Agafa V

carter).
NoY 2 Carta... carta... carta... Díg^ala vintisset,
NOY 1 Tinch vintivuyt; guanyo.
Noy 2 A véurer.
NoY I Te: deu y nou, dinou; dinou y tres, vÍQtid(')s;

vintidós y sis, \ intivuyt.
{JSIentres el Noy conia^ surt Ursu/a de /' esquerra .^ pri-
mer terme, y atravessa ta escena cap al fons dreta ^
per hont desapareix. \/a ab caputxa y du un ciri à
/a ma, no fichsantse en els Noys).
NoY 2 Au, tornemhi. Tu donas, y tens tres partidas.
(^En aquest moment, para la musica y se senten d dintre
picaments de mans y crits d' alegria).

ESCENA II
NoYS y Patllaki

Pat. (Surt de /a Rectoria posantse ta bai-retina.^ y
fent marxar a/s Noys.^ qjte continúan juganty.
jAla, fora d'aquí! [Sempre ab las ditxosas car-
tctas! jQuína maynada més trapissonda!

Noy I Desseguida estem llestos.

Pat. ;A fora, os torno à dir! Vetaquí lo que passa;
aixís os payéu molts días d'anar à estudi.

Noy i {Al altre Noy). Be, be, veuràs: dom las balas.

Noy 2 jQué! No has pas g-uanyat encare.

Noy i jQue sí! Et dich que 'm donguis las balas.

Noy 2 (Si encare 't faltan dugas partidas!

Pat. ;Ho veyéu lo que porta'l joch? Rahóns.

NoY 2 Es aquest, que diu qu' ha guanyat y es men-
tida.

Pat. Apa y andando, ó sinó os ventaré una morma.

NoY I {Al altre Noy). {Sabs ahont podríam anar? Als
porxos de I' iglesia,

NoY 2 Ja està dit: anemhi.

(5" eji van pel fons dreta, esquivats per Pafllari).

ESCENA III

Patllari y desseguida Mosso '/ Escuadra

Pat. jAquesta maynada puja com un arbre tort! Ja os
adressaría jo; ja os adressaría.

Mos. {Per /' esquerra y cargolant un cigarro). {Qu'es
això, Patllari?

Pat. jAquets bordegassos, que son pitjor que la tinya!
;Tot lo dia estarían amorrats à las cartas! jja os
dich jo qu' en reben bona ensenyansa de casa
seva!

Mos. Això ho aprenen al hostal.

Pat. jSi que la pujaran dreta la paret! Y després...
iquíns jochs ..! El canet, el trenta-hu... Això ho
ha portat aqueixa colla del contrabàndol... En eP
meu temps, no 's coneixían aquets jochs... El
broch, la bescambrilla, 'I truch-y-flor y... para de
contar. jBurrango, burrango; com se \a. [jerdent
tot lo de la velluria!

Mos. [Qué hi farem! Tot va endevant.

Fat. No ho som entès niay si anem endevant ò enda-
rrera. Els minyons, ja han drixat la roba de bu-
rell que 'Is durava tants anys y que tant els es-
queya. Las mossas, també 's desentenen de ves-
tir à r antiga: no 'Is hi aneu ab mangots, ni ab
ruixas, ni ab monyo de castanya; las veureu totas
escarxofadas ab aquells pentinadots de ciutat, ab
olors y farinota à la cara, ab una pila de potingas
y colorots, que fins arrivan à fer fàstich.

Mos. ;Be han de presumir!

Pat. jEls ventaria una surra... ! Suaré 'n parlavam ab
el senyor Rectcjr.

— II —

Mos. ^De donarlos una surra?

Pat. jNo! De tota aquesta flicasseya de modas y
(V ungüents ab que s' enfarfegan. jAviat no 's
podrà fer un petó a cap fadrina que no se t' hi en-
castin els Uabis!

Mos. jNo os hi amohinéu, Patllari!

Pat. Som aixís, y no puch ferhi més. {Posantse ale-
groy). Y ^cóm han anat, com han anat els llevants
de taula?

Mos. Are ban fet T últim à cal Jutje.

Pat. La musica, bona {eh?

Mos. jDeunidoret!

Pat. jOydà c^ue sí! Ja 'Is hi som dit: res de valsos ni
d' americanas, que malmeten als joves; sardanas
y contrapassos, això sí, tantas com vulgan... La
festa del Roser, cad' any la som portada. Llevat
de la gallarda, qu' ha sigut cosa del Ciset, tot lo
demés es meu.

Mos. jY que la honreu forsa la gallarda! jAnéu de
festa major!

Pat. Fa més de trent' anys que li f lig el gasto à
n' ar^ut-sta roba; y, ja la veyéu: las arnas no hi
solen trobar pas el compte.

Mos. Home, jsi sembleu un fadrí!

Pat. Ay tafoy, jque no ho so? May hi som tingut trac-
tes ab donas; pro de sardanas, jsi 'n so ballat!
Si aquestas camas tinguessin forsa y virior, ja
veuríau com hi repicaria en Patllari.

Mos. {Y voleu dir r^ue no 'n ballareu cap?

Pat. El cap em roda. jAfigureuvos que un gra de blat-
de-moro ja m' entrebanca!

ESCENA IV ,
Els /na feixos y Ursula

ÜRS. {Pel fons y dreta^y plegant la caputxa). Y donchs,

Patllari: {ihont t' havías ficat?
Pat. A la pell, Ursula.
Urs. [Com no 'c so vist en tot lo dia!
P/.t. Som sigut convidat à la Rectoria.
Urs. i Fira, peixet!

Mos. {Anantsen). Be, vaja, ja os ho enrahonaréu.
Pat. Vigiléumela aquella maynada, que no juguin à

cartas.
Urs. (Qui, aquells dos regatxos de cala Quscoya? jSon

al peu de 1' iglesia que jugan, el-s pocas ^-er—

gonyas!
Mos. jAvuy es festa grossa! (5" en va pel fons , dreta).

ESCENA V

Patllari y Ursula

Urs. jEls hauria ventat una morma! Perquè 'Is so tre-

p'tjat sense adonarmen al sortir de 1' iglesia^

jsabs qué m' han dit? ^Sabs qué m' han dit, Pat-
llari?
Fat. jQué!
Urs. jBeyata!

Fat. \Rialler'). jBurrango de bordeg-assos!
Urs. Sí, sí; beyata. jVeyas, perquè som dut un ciri al

Roser!
Fat. No t' hi enlondis, Ursula. T' ho hauràs pres

malament.
Urs. Beyata, 't torno à dir. ^Que 't pensas que duch

suro à las oreyas?
Fat. Tu 't pensas que t' han dit beyata, y t' hauran dit

beyota... Perquè, vaja, '1 cuyro ja s' ens torna

estantís, Ursula.
Urs. Ah, no, Patllari. De vey en seràs tu; jo no m' en

trobo pas de veya.
Fat. Oh, no has pas de ser tu qui t' en trópigas; els

altres te n' han de trobar.
Urs. {Carinyosay acostantshi). Y tu, jque m' en trobas?'
Fat. Pse... Tots fem aygas al arrivarals xeixanta...

Encare jo, es un dirho, com que no 'm so casat

may; pro tu...
Urs. Y donchs, allò que diuhen que las viudas sempre

fem goig". ..
Fat. i Sí, sí, goig...! Lo que feu son miroyas... Os ven-
taria una xurriacada à las que, tenint fiUas, os

voleu tornar à casar.
Urs. {Sospírajit). jAy, Patllari!
Fat. Prou t' hi barrinan pardals dintre del tupí; prou

que te n' hi barrinan.
Urs. {Altre sospir). jAy, Patllari! jQuína diferencia

d' are ab avàos!
Fat. liQué vols dir?
Urs. Qu'avàns sempre 'm parlavas més carinyós, lo

que se 'n diu ab el cor à la ma.
Fat. Bueno: are t' hi parlo ab els xeixant' anys.
Urs. jN'o volías passar per jove?
Fat. Püsemho à cincuanta, si 't sembla.
Urs. Pro, si may t'has casat, jcóm vols tení '1 cor tant

vey!
Fat. ;No 'm so casat may! Tu 'n tens la culpa, Ursula.

Si m' haguessis escoltat, are tu y jo seríam els-

— 13 —
pares de la Núria... Vas inclinarte al baliga-ba-
laga de V Antón...

Urs. i Deu l'hagi perdonat!

Pat. Sí; Deu 1' hagi perdonat y anem per un altre, {oy?
(^A/iímanfse). (V en recordas d' aquellas sa•-danas
qu' havíam bóllat pel Roser? jQuín garbo! jQuín
garbo, y quinas estretas de mans!. . Ah, dolenta ,
jprou que t' en recordds! Cuan tu 'm miravas de
reuU, ab aquell posat de nyeu-nyeu y apretant
el sota-barba... jtafoy! jsi m' en feyas venir d'es-
garrifansas... ! M' hauria calat de cap al riu si
tu m' ho haguessis dit alashoras.

Urs. May se n' es anat temps que no torni.

Pat. Sí; ipuch anar are à fer saltiróns!

Urs, No; si no vuy dir pas per això.

Pat. i Ah! jPer mirarte com avàns? {Per casarme ab
tu? jCa! No m' atrapas... Els vestits els vuy
nous.

Urs. jlVlíratel cóm no 's desafuig de casarse! ;Vol els
vestits nous! Potser trobaràs una fadrina de vint
anys.

Pat. [Per qué no, si ella 'm volia! Y que la posAría
ben maca. Pagaria jo tot sol la festa del Roser,
ab sardanas y lluminarias...

Urs. {Sospiraní mes fort). Ay, PatUari, jquí tingués
vint anys!

Pat. Ja no t' ho volia retréurer.

Urs. Tot aix() també m' ho deyas de fadrina.

Pat. Per aixi), que no 't volia remóurer las cendras...
ni las mevas... (Aquesta dona, encare 'm faria fer
un cop de cap; encare fa goig, encare fa goig,
la polacrera).

ESCENA VI

Els inafeixos y Ciset

Cis. {^Per r esquerra^ segon terine^ y fumant. Eiiraho-
na ab molta animació; molt depressa). jOla, gent
de Deu!

Urs. (Are, aquest ens ha trencat las oracions. jTant be
qu' anava!)

Pat. Míratel, que barbafresch s'ha posat el Ciset.

Urs. jQuína diferencia de cuan t' en vas anar à Barce-
lona!

Cis. De Barcelona tothom en ve millorat. Y donchs,
PatUari, jquína festassa! ^eh? Per tot arreu 's
parla de la gallarda del Roser, y tothom me
1' alaba; y encare me F alabaran més cuan vegin

— 14 —

las lluminarias que farem aquest vespre, després
de la professo. Ja veureu quina pluja de foch^
quin estrèpit de trons...

Urs. jReyna Santíssima!

Cis. ...Y aquells cohets que brunzen com à mals
esperits y que s' esberlan enlayre en una pluja
de estrellas; y aqut-Uas rodas, zist-zast, qu' es—
quitxan per tot arreu; y aquell apnteossis...

Pat. A-pota, ^qué?

Cis. ...Aquell apoteossis del final; aquella requincalla
de llums que deixan véurer V escut del poble y la
Verge drl Roser... Ja la veureu, ja la veureu la
trassa del Ciset de can Cistella.

Pat. Sembla qu' has menjat be avuy, jeh?

Cis. De primera, PatUari. He dinat à cal Jutje.

Pat. ^Y donchs el Cinto?

Cis. Ja veureu lo qu' ha passat. Ja m' hi quedava. El
Cinto, no saljía lo qu' era llagosta de conserva.
Jo 'Is en havia pujat una c^psa. «Cuan feu l'arrós,
tireuhi això», 'Is hi vaig dir; y veusaquí que 's
presenta tota la colla à la taula, y surt la gran
cassolassa d'arrós; y jo vinga buscar la llagosta^
y la llagosta no 's veya...

Pat. jAy, tafoy!

Cis. ,..M' aixeco; ag^ifo la forquilla, y comenso à
buixar per la cassola, y ;noy! em surt la capsa
de llagosta tota sancera y ab un color de gos cuan
fuig, que ni s'en veya la mostra.

Pat. jBurrango, burrango!

Cis. ...jPodéu pensar quina gresca! AUavoras demano
un ganivet, y obro la capsa. Tothom, jah! «Això
es la llagosta, ^veyéu? Això havíau de tirar al
arròs». Jo no 'm podia aguantar; y fent com qui's
troba desmenjat de tant ríurer, me n' he anat à
cal Jutje, hont també era convidat, y allà, de-
maneu de viram y de cassa, de platillos y de cos-
tellas de xay, de postres y de mangalas com
aquesta, que ía una cendra que hi cantarían els
àngels.

Pat. ;Oh, ja, ja.. ! Prou qu' ho som conegut qu'havías
dinat be.

Cis. Y, tornant à la festa...

Urs. jSabs lo que m' agrada més, Ciset? Aquet salo—
mó. jNo n' hi han pochs de sarrells!

Pat. Sí, noya, sí; es una cosa de trassa.

Urs. Deu ser fet à la moda de Barcelona.

Cis. iQué, de Barcelona! De Fransa... de París,

Pat. jja m' agradaria véurer Barcelona!

Cis, jOh! jEs una ciutat grandiosa! ijPerqué no hi ve-
niu, PatUari?

— 15 —

Pat. iQué vos que 't diga! El carril em fa basarda.
Haberse de ficà à n' aquells calaxóns... Deu nos
en guard que 's traboquessin, que 't vessarían
per terra.

Cis. jY ca, home! jNo 'n viatja poca de gent!

Pat. jY després .. aquell tragí...! jLa gent s' hi deu
estalonar per allà à Barcelona!

I'rs. Pels carrers deu ser sempre una professo feta.

Cis. jQué vol dir una prf)fessó! Un desori. Y que
tothom va depressa; com menjan carn de ca-
vall .. No fem com vosaltres, que no més men-
jéu trumfas y carn de moltó; per ai.xó sou tant
sonsos. Alia tot va al vapor; tot va ab màquina
à Barcelona.

Pat. Crech que sí, que tot se fa ab màquina ^oy?

CiS. Tot, absolutament tot. El pa el fan ab màquina;
el vi... també '1 fan ab màquina...; els fideus, els
barrets, els bastons, els gafets de cotilla...

L"rs. Donchs aquest salomó també de ser let ab ma-
quina.

Cis. (^Desprcs de diipiar'). També.

Pat. ^No has dit qu' es à la moda de París? ^AUà
també ho fan ab màquina?

Cis. Qué ab màiiuina: ab 1' electricitat.

Urs. Y qué ve à ser això de 1' astricitat.

Cis. {Donant/li molt d'' ayre y gràcia). Es una cosa
com un estornut. {Heu ^ist may un llampech?
{L' heu vist may? jSí? Donchs... es allò mateix.

Pat. {^Estrafeiit els gestos de Ciset). Entesos.

Urs. A), Ciset: que no l'encenguin pas aquest salomó.

Cis. jCóm s' entén! S' ha d' encéndrer encare que
ílampegui tot el poble.

Ufs. ijesús, Maria, Josep!

Pat. Sí, sí; Uüminarias y fora.

Cis. Lluminarias y soroll; que tot s' en entri. Ah, en-
care no os ho havia contat: també hi haurà na-
nos à la festa d' avuy.

Urs. {Y qué ve à ser això de nanos?

Cis. {No 'Is heu vist may? Donchs ja 'is veureu, ja
els veureu ab aquells caps que semblan criatu—
ras esguerradas; ab aquells ulls que os miran de
fit à fit; ab la bcjca oberta... Jo 'Is he pujat de
Barcelona, perquè vull que la festa del Roser
fassi rotllo; perquè vull (jue las sardanas siguin
Iluhidas; Cjue 'Is fadrins s' en sentin ditxosos,
enamorats; que 'i cor dels vells s' aixampli, se
esbotzi d' alegria... Ah, Ursula: os embronco
per cuan toquin la sardana dels estanfcissos.

Urs. jSi una nos fos viuda!

Pat. Déixala dir; déixaia dir...

— i6 —

CiS. Potser à la sardana hi trobareu un promès.

Urs. Ay, Ciset.

Cis. Encare que no '1 necessiteu pas; à menos qu' en
PatUari...

Fat. Deixat de cansóns.

Cis. Però alUvoras {qué hi diria la Núria?

Urs. ;Y qué hi hauria de dir! ^No 's vol casar ella?
ijDonchs per qué no ho puch fer jo? {Oy, Pat-
Uari?

Fat. [Fent íiji estornuf). jjEtxemü

Urs. Deu te fassabo.

Fat. A tu, Deu te fassa bona.

Cis. Y vaja, que no seria pas cosa del altre mon que
os casesseu tots dos; iqué hi dihéu, PatUari?

Fat. {Bntxaquejanf). Que'm dech haver deixat el mo-
cador à la Rectoria... ^Que no'l pujas à véurer al
senyor Rector, Ciset?

Cis. Ja'l vaig véurer ahir vespre. {^PatUai-i s'' en puja
à la Rectoria^.

ESCENA VII
Ursula y Ciset

Urs. {Despre's d^ 7ina pausa perquè en PatUari no 'Is
sentí). Escolta, Ciset. ^Perquè ho has dit allò de
casarme ab en PatUari?

Ciset. Perquè m' ha vingut aixís.

Urs. Donclis, mira: à tu ja t' ho puch dir, perquè ets
un xicot enrahonat. Si en PatUari ho volia, enca-
re faria un determini.

Ciset. iüla!

Urs. Tu que tens palica, allò com qui no hi toca
{sabs.. .? dígali; dígali, à véurer si 'n treus 1' aiga
clara.

Ciset. Però, la vostra filla se os enfadarà.

Urs. Veuràs, Ciset. ^'S.o te e la un gust...? Donchsjo
ne puch tenir un altre. (^Adonantse qu' en Pat-
Uari surt de la Rectoria). Are calla, qu' en
PatUari ja torna. Recórdaten ^ho sents? Ja t' en-
viaré un parell de Uangonissas à Barcelona.

ESCENA VÍII
Els mateixos y Pati.lari

Fat. Donchs, sí sí: avuy el senyor Rector presidirà
las sardanas.

Cis. {Avantsané dL'cidit, à Pafllarí): jSabéu cjué
dt-ya r Ursula?

Urs. (No, home, no; això à solas).

Pat. jQué 't de3'a 1' Ursula; qué 't deya?

Urs. (Parlali de la noya y del Mossitu).

Cis. Diinchs, que la Núria se li casa ab el Mossitu.
{A P Ursïila y aparf). (rEs això? No ho he pas
dit malament).

Pa'. . Un' altre bestiesa. jEncare no tens prou expe-
riència del teu home?

Urs. {Y que vols dir que '1 Mossitu faria patir a la
noya com à mi 'm feya patir 1' Antón?

Pat. (Ah, filla...! Tu sabràs si 't feya patir gayre 'I
teu home.

Urs. No m' hagueras fet patir tant tu, no.

Cis. (Ep, Ursula, que os descantelléu).

Pat. (jSí, sí; ja pots xiular, si T ase no volbéurer!).

ESCENA IX

Els mateixos y Ntria

Núria apareix pe/' P esquerra pi-iiiier teriiie^
ab U7ia safata plena de flors.

Cis. Míratcla, míratela la Núria.

Pat. iMacatxo, y quina pabordesa més arriada!

NuR. Apa, Ciset; si tens voluntat per la Mare de Deu
del Roser...?

Cis. Sí, dona, sí. i^Li posa diners à la safata). Ets la
pabordesa més aixerida y més llesta, més ele-
ganta y més simpàtica, més maca y més tentado-
ra de totas las pabordesas de las pabordías de
la terra.

Urs. {Estujadd). Dígali gracias, noya.

NuR. Gracias, Ciset. Te; el clavell més maco. {Li dona
un clavell^ que Ciset s^ el posa al trau de la ame-
i^icand) .

Cis. Com els teus llabis y com el teu cor. Es g'emat
com tu.

Urs. ({Has sentit, PatUari, quin picarol? Aquest xicot
cada dia 's torna més sabi).

Pat. (Qué; {per que t' alaba la noya?)

<'is. {Per Núria y festejantla). Vaja, vaja jy quin be
de Deu de roba! A véurer, girat. jAixís, dona!
iJo no sé perquè no la guardeu per princesa
aquesta xicota! jjo no sé perquè no la confiteu
per un rey! A Barcelona farías tornar boig' à
tothom. jAvuy t' embronco per la sardana, no hi

— i8 -

ha més! Et vull passejar per tot el poble, ben
tiessa; y cuan la música toqui, nosaltres ab els
brassos ben estirats y aixís... tra-la-ra-la-la.
{Fentla girar ^ com ballant el conti'apàs).

NuR. jQue 'm faràs càurer la bacina!

Cis. ( Preneiitlila safafay deixanüa al banch). ; Y déi-
xala la bacina, dona! íQuí 't fa anar ab aquest
trasto à las mans!

Urs. (jNoy, quin pico te aquesta criatura!) ^Vritat,
Ciset, que fa goig? Tothom li diu la reina de la
gallarda.

Sis. Sí, Núria. Ets la reyna més gallarda de tota la
terra. Apa, dona, no estigas trista. {Que t' en
passa alguna que fas aquet posat?

Pat. Ciset, veig que portas molta catxassa. Ja 'ns
deurem véurer ijno fa?

Cis. No caldria més, PatUari.

Urs. {Ah; que te 'n vas, Patllari? També vinch. Me
arrivo à deixar la caputxa fins à casa y torno
desseguida, perquè m' agrada que m' alabin la
noya. {Ananlsen carinyosament ab en Patilaríy
qne se la mira ab prevenció).

Pat. (iAy, quina canteula qu' hem arreplegat!).

Cis. ( Veyentlos marxar acostats). jSembléu dos ena-
morats!

Urs. Semblem ^oy?

Cis. [Y tant! jSi no més falta que os digan els saims
cap per avall! [Rialler^ veyenl desaparèixer à
Ursnla y Patllari per /' esquerra, segon terme).

ESCENA X

Ciset y Núria

Cis. Y donchs, Núria ^qué 't passa? jVaja, dona: que
no veus que no t' escau aquet posat! {Tant boni-
ca, tan endiumenjada y ab aquesta tristesa? El
teu promès no hi trobarà '1 compte.

NuR. jAy, Ciset, si sabías lo que sufrcixn!

Cis. iQue no 't sirga prou dret el currutaco?

NuR. No es pas això lo que 'm dona neguit.

Cis. Explicat, explicat,

NuR. La mare, jala coneixes, sempre ha sigut interes-
sada y del puny estret. Cuan se va casar ab el
pare [Deu 1' hagi perdonat!, la varen tentar els
diners y va deixar à n' en Patllari, que T estima-
va y qu' era un galàn fadrí; y com si no tingués
prou experiència de lo que va passar, are vol de
totas maneras que jo 'm casi ao el Mossitu del

estanch, sense ferse càrrech de que jo no 1' esti-
mo, de que jo no '1 puch estimar... y tot pei'(|ue
el Mos-itu te diners... Però jo vull un jove hon-
rat, que m' estimi; iqué 'm fa que no tingui las
riquesas del Mossitu!

Cis. Molt be, noya, molt be.

NuR. Y la mare 'm vol fer desgraciada, perquc no més
procura per ella. iQué hi fa que la filla sofreixi!
Qué hi fa que no tingui ua' hora de tranquilitat,
com no tindria ab el Mossitu..., un vanitós y un
mal geni, un xicot aburrit de tothom per las bra-
vatas que llensa!

Cis. jY es clar que no t' hi has de casar ab el Mos-
situ!

NuR. jPerque no 1' estimaria may, may de la vida;
perquè estimo à n' en Ramon, à n' en Ramon
que 'm faria felissa.

Cis. iQué dius are! i\ n' en Ramon de la fleca?

NuR. Sí.

Cis. A més de tot lo que t' he dit d' hrrmosa y de
simpàtica, afegeixo qu' ets la noya més enteni-
mentada qu' he conegut à n' aquest poble.

NuR. No t' en burlis, Ciset.

<AS, \Y que m' haig de burlar, criatura! jSi 'I Ramon
es el jove de més prendas que podías cscullir!
Es amich meu, y creumc qu' haig de fer per ell
lo que no faria per un altre.

NuR. jConta, donchs, si n' haig d'estar gayre d' ale-
gre ab lo que 'm passa!

Cis. Y ta mare jcom s' ho pren això del Ramon?

NuR. Es posa feta una fúria cuan n' hi parlo. Per ella,
el Mossitu y ningú més que '1 Mossitu.

Cis. jPcro si 'I Mossitu està encatarinat ab la Mique-
la de Barcelona!

NuR. iQué dius are!

Cis. jY tant! Pcro, poch per ell ^sabs? Els pares de
la Miquela varen baixar à ciutat, varen posar
una agencia, 'Is ha anat be, y are ja pica més
alt la Miquela.

NuR. Y donchs {à qué ve aquest encatarinament?

Cis. Molt senzill: cuan el Mossitu baixa a Barcelona
els va à véurer;y, com que no '1 reben malament,
el tonto 's creu que la Miquela n' està enamo-
rada.

NuR. jL' estrafalari!

Cis. ^Pero, escolta: no 's podria pensar, trobar al-
gun medi perquè ta mare 's deseixís d' aquesta
fal-lera?

NuR. Cap, Ciset, cap. No intentis pas ni parlarni.

Cis. ^No 's podria inventar cap mentida, cap enredo

20

de bona lley que la tombés de part del Ramon y
se desentengués del Mossitu?

NuR. jCa! Es massa avara de la seva felicitat. jQué
vol dir per ella '1 sacrifici d' una filla!

Cis. Calla. Tu ho has dit tot: es avara de la seva fe-
licitat.. ? Ja '1 tinch el medi.

NuR ^Quín?

Cis. Filla, no t' el puch dir. Ta priv'úegi. (Douani'/i' /a
safata). Ag-afa, agafa la bacina y, au, depressa,
no podem perdre temps; això del amor es com
l'esti.fat: si s'agafa, després sempre deixa regust.

NuR. Però, Ciset...

Cis. Déixam fer y no 'm perdis de vista. Confia en mi,
y fes la desentesa à tot lo que 't diguin.

NuR. ^Pero m' ho diràs, oy?

Cis. Sí, dona; avuy mateix.

NuR. ^Ahont?

Cis. A las sardanas.

NuR. Gracias, Ciset. {Aquesta escena ha de ser molt
ràpida, com totas las que hi intervé' en Ciset. Al
anarsen la Ntiria ''s topa ab en Ramon, que surt
ped segon terme, esquerra^ quedant ella tota
soptada). i Ah! [En Ramon!

ESCENA XI

Els mateixos y Ramon

Raai. i Sembla que 't sàpiga greu de toparte ab mi!
Cis. No; are feu mal fet d' aturarvos. Ta mare pot

arrivar, os pot véurer...
NuRiA Sí, Ramon, jper amor de Deu! jCreuIo al Ciset!
Ram. {^Tirantli diners à la safata). Te, pe'l Roser; y

pensa que t' hi poso tota 1' ànima, que t' estimo

més que ma)^..
NuRiA Jo també, Hamón. jAdéu!
Ram. Adéu. {^Ramón veic desaparèixer à la Núria com

obsessionat . Desprès se tira als brassos de

Ciset) .

ESCENA XII
Ciset v Ramon

Raí\í. jCiset! .

Cis. No 'm diguis res. La Núria m' ho ha contat tot, y
os compadeixo; però, poch ha de poguer en
Ciset de can Cistella, ó tot aquest bescuyt de

— 21 —

r Ursula y M Mossitu ha de quedar sense cóurer.
Veyas si t' agradan gayre 'Is bescuyts sense anar
al forn.

Ra.m. No t' entench.

Cis. Prou que m' entendràs. La festa del Roser, serà
per tu una festa ben senyalada.

Ram. Però, iqué pensas fer?

Cis. Qu' estriparem la grua al Mossitu; y que, vaja,
que tu 't casaràs ab la Núria.

Ram. No '1 coneixes gayre, tu, al Mossitu, ab lo que
dius. Te maias entranyas.

Cis. No m' en parlis. jQuín valent!

Ram. Tothom li te, Ciset.

Cis. iFuio-, home! Te la valentia dels diners, qu' es la
valentia més tonta de la terra.

Ram. lY V Ursula?

Cis. La girarem com una mitja.

Ram. ^A qui, à n' ella? jSi es de la pell del dimoni
aquella dona!

Cis. ijust! Y com qu' es de la pell del dimoni, '1 dimo-
ni 's cuydarà de giraria.

Ram. ^Cóm?

Cis. Si ho endevinas, t' ho dich. Busca una cosa en
que '1 dimoni hi fagi de las sevas, y ho hauràs en-
devinat.

Ram. Ciset, estàs molt de broma.

Cis. {Y no hi atinas?

Ram. jCuestió de diners?

Cis. No, home, no. Casantla. Vetho aquí tot.

Ram. jQué dius ara! {A V Ursula?

Cis. Sí, home, sí; que '1 dimoni 'n passi 'Is taps, y fins
t' eí;talvías de tenir sogra. (^Adoiiaiitse de que ve
en Paillari per P esquerra). Yare, muixoni; qu' en
PatUari no s' entén de res.

ESCENA XIII

Els mateixos y Patllari

Pat. Ola, Ramon. {Encare aqui, Ciset?

Cis. jCa, home! Parlàvam de la Núria. Donchs si,

Ramon, animo y tot anirà endavant; y no'n passis

quimera del Mossitu.
Pat. jY quina quimera n'ha de passar!
Ram. Sembla que parlar del Mossitu no es parlar de

ningú, per vosaltres. No '1 coneixeu encare à

n' aquella animeta.
Pat. Deixat de cansóns y tira'l dret, si tens inclinació

per la Núria.

Cis. Es lo que jo li dich.

Ram. jPero si no sabeu lo que T Ursula està boja per
aquest xicot!

Pat. Mira, Ramon. Tart ó dejorn, 1' Ursula 's posarà
à la rahó. Entre tu, qu' ets un bon minyó, y ell,
qu' es un toca-tabals, no tindrà més remey qu'es-
coltarte.

Cis. Y sí, home; en Patllari ho te à la ma això del teu
casori.

Fat. jCóm!

Cis. (Are m'anava à descubrir) Sí... que vos ho teniu
à la ma... que vos y jo 'n podem parlar ab ella.
(EmbestiiUlo resolnt y posanilí las mans d V es-
patlla^. ^Quína feyiia teniu, are?

Pat. iAy, tafoy! jQuíoa fcyna vos quetinga!

Cis. Donchs, veniu; ja os en donaré jo de feyna.

Pat. jTu?

Cis. Si, home, sí; aquestas cosas volen més manya
que forsa, y 'i Ramon s' ho mereix tot.

Ra.m. Ciset, gracias.

Pat. Ah, si es en be del Ramon, digas lo qu' haig de
fer, Ciset.

Cis. i Això ray! Veniu ab mi; jo os confesaré. (A
véurer si m' el faig meu y li encarranquino la
vella).

Pat. (Veyam qué vol aquest espatutxí). {Ciset se T em-
porta per r esquerra, mentres el Ramóií queda
parat).

ESCENA XIV
Ramon, y aviat Núria

Ram. ;Xo hi entench res! En Ciset me vol casar ab la

Núria. . Diu qu' en Patllari ho te à la ma... {Nu-

l'ia pei- r es'qnerra^ sense safata).
NuR. ^Ja es fcjra 'l Ciset?

Ram. Míratel: are tira carrer avall ab en Patllari.
NuR. cQué t' ha dit?

Ram. Diu (\u ell arreglarà '1 nostre casiment.
NuR. Donchs no 'n passis quimera. Te una boca de plata

aquest xicot.
Ram. Però, ^y ta mare? {y '1 Mossitu?
NuR. A n' aquest déixal per mi. Avuy, ni una sardana

per ell, per més que digui, per més que íassi, per

més qu' amenassi.
Ram, ^Es dir, que fins s'ha atrevit à amenassarte?
NuR. No pot S'ífrir que parli ab tu.
Ra.ai. jAIalehitsiga '1 Mossitu y '1 cap que 1' aguanta!

ESCENA XV

Els inafeíxos r Mossitu

Mos. {Pe)- hx dreta y ohiiif la imprecació de Ramon').

ijQué 'n tens que dir del Mossitu?
NuR. {Temeiit que V Ramon no s''exciti). Ramon, calla.
Mos. Y tu, ab aquet toca-son?

Ram. ( Volgitenfse desfer de N'nria^ que f de/e'). [Núria!
NuR. IDéixal, déixal per mi. {Encaranfseab el Mossitu).

Ja ho sabs: t' ho he dit, t' ho dich y t' ho diré

sempre, que jo no 't puch estimar; y valdameat

s'hi posi la mare, valdament et valguis de totas

las trapissondas y amenassas, ab tu no m' hi

casaré may. may de la vida.
Mos. Estaclar qu'are faràs la valenta devantd'aquest...

A solas, be 'm dius altre cosa.
Ram. (jA solas!)
NuR. ^A solas...? (Y ab tu...? ^Quí m'íii ha vist may à

solas?
Mos. No vulguis dissimular, que no t' escau; que faa

ríurer aquestas excusas de dona.
NuR. {Indig/iantse). Sabia qu' eras un desvergonyit, y

per forsa un desvergonyit ha de ser un embus-

tero.
Ram. Ben dit, Núria.
Mos. Y això m'ho dius perquè t'aborreixi, ^eh? Donchs

això encare m' encén més la sanch per estimarte

ab més forsa, y per tréuret de las urpas d'aquest

esparver, que sembla que t'axequi ab las alas.
Ram. i Mossitu!
Mos. Ni un píu, Ramon. Ja sabs qu' allà hont parla

el Mossitu^ 'Is esparvers no s'aixecan.
Ra.m. Que 'm faràs arbolar, y qu' arribarem fins al cap-

de-munt
Mos. íQuí, tu? No t' aixecaràs may de terra.
Ni R. Ramon, jper amor de Deu!

Ram. Hi estàs massa acostumat à que ningú 't repliqui.
Mos. Es que, si cal, se mitjpartir la llenga del que s'hi

atreveixi.
Ram. {Unglejantse'l co!'). iMaAQlúts'xga, la sanch que se

me podreix aqui dintre!
NuR. |Ramón!
Ram. (En un acce's de desesperació). ^Volste jugaria

Núria à ganivetadas al torrent d' en Verneda...?

Anemhi, si tant la estimas y ets tant valent com

suposas.
Mos. jPer qué no!

Ram. Perquè no ho faràs; perquè ets un miserable, un
rohí, un covart... Si no bo fossis, ja estarías
passant cap al torrent. (^Aó desesperació y des-
preci). Anem, Núria.

NuR. No; qu' encare li haig- de retréurer lo de la Mi-
quela de Barcelona.

Mos. {Y qué sabs tu de la Miquela?

NuR. Que n' estàs enamorat. El Ciset m'ho ha dit.

RajM. jAixís, donchs, em volías eng-anyar à la Núria!
Are t' hauria de dir més que rohi, més que mise-
rable...

ESCENA XVI

Els mateixos y Ursula

Urs. {^Per V esquerra y d Ramon). {Qué li haurías de
dir, qué li haurías de dir al Mossitu? {A Núria):
Y tu, ja m' ho so pensat que ab excusas de la
gallarda parlarías ab aquest pela-canyas.

Ram. Ursula, no m' acabeu d' encéndrer las sanchs.

Mos. Tireu 'I dret, tireu '1 dret, Ursula.

Ram. Sí; dónali alas, mussol aixalat.

Urs. La noya me la vuy aprop meu y ab gent com
cal, no ab un bras que desdiga de tota una pabor-
desa.

NuR. Si sou vos qui me n' heu fet per vanitat.

Urs. Las noyas tenen més modos {ho sabs? jQué pen-
sarà '1 Mossitu de nosaltres...! Y tu, Ramon,
creume; agafau de be à be... No hi pensis més
ab la Núria...

NuR. <:Y si jo r estimo?

Ram. |IY qui sou, vos, perdominarli la voluntat?

Urs. [Mira aquest altre! jPer tu V hauré criada!

Ram. Es que vos la voleu pérdrer.

Mos. jSí; tu la salvarías!

Ram. Més que tu, que no més la buscas per un entre-
teniment.

Urs. Ves, noya, ves... jVes et dich. ..! Vaya una sol-
ta escoltar aquestas conversas.

Ram. Ves, Núria, ves... Ab donas aixís no s' hi poden
tenir tractes.

Urs. iPro, home! Considera que una mare ha de mi-
rar lo que li convé; que la noya...

{Núria .$•' en va per la esquerra, Ramon enfadat, deixa
à /' Ursula y .y' asse'u albanch. L' Ursula H segueix^
sermonejantlo. En aquest moment arriva 7 Ciset y
agafant al Mossitu pe' I seu compte /' entabana sense
que r Ursula .y' en adoni. Tot molt jugat y molt
rdpit).

— 25 —

ESCENA XVII

Els mateixos y Ciset

Cis. (Mossitu. T' haig de parlar de la Miquela de
Barcelona).

Mos. (ïQue r has vista?)

Cis. (Sí, home; et duch recados y 's vol casar ab tu).

Mos. ({De serio?)

Cis. (Sí; passa y espéram; ja t' ho contaré). Ciset
P empeny y I treu if escena per T esquerra. Toca
d r Ursu/a y li fa V mateix j'och, amagantse
d' eji Ramon. També molt ràpit.

Cis. (Ursula. Tot està arreglat).

Urs. (iQué?)

Cis. (Lo d' en Patllari. Està decidit à casarse ab vos).

Urs. (jDe debò?)

Cis. (Però ab la condició de que deixeu casar à la
Núria ab en Ramon).

Urs, (Sí, home, sí: tot lo que vulga... T' has ben
afanyat el parell de Uangonissas).

Ram. (jQué son aquets secrets!)

Cis. (jManoy qu' ha anat be! jCom s' ha cambiat la
bugada! Ja vinch, Mossitu). Això ho diu per ell;
y figit•ycifit qti' encare ha cf entabanar me's al
Mossitu^ fa una ganyota significativa y desapa-
reix depressa cap d la banda qtï' ha marxat el
Mossitu).

ESCENA XVIII
Ramon y Ursula

Urs. (En Patllari ja es meu. ^Cóm ho faig are per que-
dar be ab aquest?) Ramon.

Ram. jQué hi ha!

Urs. {Be; qué pensas fer à las sardanas?

Ram. jSí, à vos os ho diré, si coneixeu!

Urs. Home, no t' acaloris. Basta per lo qu' ha passat
devant del Mossitu, y perquè vegis que no 't
vuy fer quedar malament, avuy pots fer costat à
la Núria. Pensa que jo ho vuy.

Ram. jY qué 'm fa à mi si ho voleu ó no!

Urs. Y '1 Mossitu no 't dirà res; creume.

Ram. çEU, tant valent y à la voluntat d' una dona?
{Aixeca)itse del bandí). Mireu, Ursula: tant se
m' en dona que vos hi consentiu com que no; que

— 26 —

el Mossitu ho vulgui com que s' hi oposi: jo ba-
llaré ab la Núria.

Urs. jY es clar, home!

Ram. El Mossitu no te formalitat, ni te caràcter, ni
may ha sigut cap valent ^ho sentiu? May ha sigut
cap valent, Ursula.

Urs. iPro, torni! jSempre ab aquestas fogueradas!

Ram. Ell no V ha estimada may à la Núria,

Urs. Ja ho se que la Núria s' inclina per tu... (Com li
diré...) Y, mira: si las cosas anavan com Deu
volia... potser ni menos os faria nosa.

Ram. iVos, nosa? ^Nosa de qué?

Urs. jMare de Deu! Devegadas... jQuí la sab la nos-
tre planeta.. ! Suposat que jo 'm tornés à casar.

Ra.'\i. ^Vos...? (jAre hi càich: aquest Ciset es un di-
moni!)

Urs. Sí, home... Si jo 'm casés, ja no necessitaria del
costat de la noya; y com qu' ella 't vol...

Ram. (i Aquesta dona no més procura per ella!)

Urs. {Adonantse qiï' eii Patllari torna). Ay, Ramon;
veig qu' en Patllari ve y haig de parlarhi. No
t' enfadis si 't deixo...

Ram. No, dona; no cal; ja os deixaré jo.

Urs. Donchs, mira: digas à la Núria que ja 'ns hem
entès; que las vellas solem tenir Uunas...

Ram. Sí; y are debéu estar à la lluna d' Abril ^oy?
Vegeu de no quedarvos à la de Valencià.

ESCENA XIX

Els mateixos y Patllari

Fat. {^Per V esqtierra y rient). jNo se n' ha armada
poca de gresca ab els nanos! Tothom els vol
dur. La maynada se 'Is prova, hi salta, s' hi ofe-
ga de calor... Os dich que '1 Ciset ha tingut una
pensada de cal ample!

Ram. {Encare es per allí '1 Ciset?

Pat. Sí; parla ab el Mossitu. jQué ho sé jo quins
tràfechs tenen!

Ram. Donchs à véurer si '1 veig.

Urs. Sí, sí; pensa ab lo que t' he dit de la Núria.

Ram. Prou ho conech que no voleu que os fassi nosa.
(jAy, Sant Senderi, cóm t' has perdut!) (5" en va
per r esquerra).

ESCENA XX
Ursula y Patllari

Urs. {Cariíivosameiit) . Y à tu ;qué t' ha dit el Ciset?

Pat. M' ha vingut ab un pila d' orgas que gayrebé
m' han entendrit.

Urs, jAy! {Sospir fondo).

Fat. iQué tens, noya?

I Rs. Res; que pensava ab lo tonta qu' havia sigut de
enamorarme del Mossitu.

Fat. iQué dius. Ursula! ^Y t' ho havías ficat al cap?

Urs. Sí, Patllari; pro veig que no pot ser.

Fat, jPro, ahont vas, tan veyota y enamorarte d' un
jove com ell!

Urs. Oh, no pas per mi; per la noya.

Fa7. j}a volia dir jo!

Urs. No; jo '1 cor el tinch à un' altra banda.

Fat. {Fent el desente's^. Donchs, noya, has pensat
molt be en desenténdret del Mossitu,

Urs. (iQue li costa d' encarrilarse!) '

Fat. Ho has agafat molt be, perquè la noya hauria
sigut una desgraciada. Veus, ab en Ramon ja es
un' altre cosa: podrà Uuhir de debò y serà ben
vista y estimada, perquè tant ell com la seva fa-
mília son una gent que s' els considera.

Urs. No més penso que, si 's casan, com ho faré tota
sola.

Pat. Dona, això ray: comprat un burro.

Urs. (Potser el Ciset m' ha enganyat). jEl pensar en
que jo 'm vaig à trobar en una situació com la
teva!

Pat. (X qué n' has de fer tu dels altres?

Urs. (Sí, sí que m' ha enganyat. Li enretiro las Uan-
gonissas). jAy, Paillari! jTu ja ho dius! Està
clar que no n' haig de fer res del altres; pro
cuan veig un home sol, sense un costat, no se
perquè '1 cor se 'm trenca.

Pat. iSí que t' has tornat mariposa!

Urs. Y are figurat una dona sola. Perquè '1 Ramon
voldrà endursen la noya à casa seva

Fat. jAixó ray! ijEt som dit que 't compressis un bu-
rro? Donchs no te '1 compris. Aixoplugat ab ells.

Urs. jY qué 'n faig del parament de casa que tinch?
Qué 'n faig de las robas, de la pisa, dels mata-
lassos. ..

Pat. Dónaho à la noya.

Urs. Els nuvis voldran trastos nous.

Pat. Donchs, ventho al drapayre.

Urs. (jVàlgam Deu; no s' encarrilarà raay!) jQuína
llàstima, cuan tot podria servir si jo 'ra tornava
à casar!

Pat, Mira, noya: el peix que 's porta 1' oli, sempre
troba comprador.

Urs. {Sospírajíí me's fondo). jLa viiig- ben esguerrar
de fadrina!

Pat. ^Ja hi tornem?

Urs. jPensar qu' are estaria tant be...! jAy, PatUari,
si jo t' hagués cregut!

Pat. íA mi?

Urs. Sí; cuan éram fadrins; cuan estàvam enamorats.

Pat. jNo 'm retreguis aquell temps, que sembla que
me reviscoli.

Urs. iQué 'n vaig ser de tonta! jOy que 'm perdona-
rías si are 't demanes perdó de tot?

Pat. ;Mare de Deu! jEls vells tenim el cor de pasta
d' ametlla!

Ufs. {Acosfaiifshi forsa y amoixanílo). Sí que 'm per-
donarías si 't retreya tot lo que sentia y encarc
sento per tu. .

Pat. Be; no m' enmitxuquis... Pro sí, vaja; enmat-
xúcam, enmatxúcam y pàrlamen baixet de totas
aquestas moxaynas.

Urs. Mira, PatUari. Cada vegada que ve la festa ma-
jor y 't veig mudat y de gala, 'm recordo de
aquell temps que fcstejàvam y de totas las bojerías
que m' havías dit à la gallarda; y no se com es
que 't veig jove y enamorat com avàns, y somio
que 'm vens à dir galindaynas y que fem casa
plegats y tenim bona vellesa... {^Patllar i embada-
lit j•' hi ha anat acostant). Ay; no te m' acostis...
no te m' acostis...

Pat. Digas, digas, Ursuleta.

Urs. No 'n trobarías pas un' altre que 't sàpigues dir
tot lo que tinch al cor y se m* hi rovella.

Pat. DigaTiho, digamho.

Urs. iAy; quina vergonya que 'm fa, PatUari!

Pat. Pro si ja m' ho ha contat tot el Ciset. Si ho sé
qu' encare m' estimas y que jo t' estimo y que
nos hem d' estimar com colominets de .la primera
volada.

Urs. Y allò qu' has dit de ventar una xurriacada à las
donas que 's volen tornar à casar, ijoy qu' ho en-
retiras?
Pat. jY no ho haig d' enretirar! Si en comptes d' una

xurriacada 't ventaria un petó.
Urs. jAy, PatUari!
Pat. jAy, Ursuleta dels meus xeixanta anys!

— 29 —

ESCENA XXI

Els mateixos y Ciset

Cis. {Per r esquerra y esdernegantse de ríiirer al
veurels abrassats). jManoy, quina pasterada!

Cis. Quin enredo més ben portat y de més efecte!
Figureuvos que '1 Mossitu s' ha cregut com un
babau, que la Miquela de Barcelona 1' estimava,
y fins ha donat explicacions à la Núria y à n' en
Ramon, desitjantlos que 's casessin y volguentlos
de totas maneras obsequiar en las sardanas...

Urs. Ah, {SÍ?

Cis. jY figureuvos la sorpresa de la Núria y d' en
Ramon, al dirlos que vosaltres dos també bus-
cavau brossa pera fer niu, y que os casaríau com
ells! jNo se n' ha moguda poca de fressa! jNo 'n
sortiran pochs de perols y calderas y llaunas
vellas à fervos esquellots! Fins els marrechs que
portan els nanos, ja tenen desfici per sortir y ve-
nirvos à fer ganyotas.

Urs. Ciset, si 'Is aturas et dono un altre parell de llan-
gonissas.

Pat. Y déixals divertir.

ESCENA XXII

Els mateixos, Ramon j» Núria

NuR. (Per l' esquerra ab en Ramon; tots alegres^.

jQu' es vritat, mare, lo que 'ns ha dit el Ciset?
Urs. Sí, filla... iDestinos! Qui 'ns ho havia de dir, (Oy

PatUari?
NuR. Vaja, vaja; ens en alegrem forsa.
Pat. {Senyalant à Ciset). Tot ha sigut obra d'aquest

capellà.
Ra.m. Ah; y gracias de tot, Ciset.
NuR. Ah, sí: gracias.
Cis. {Tinch ó no tinch paraula? Y are no "m feu quedar

malament. La cobla es à cal Batlle, y tot està à

punt per la professo. {Se sent repicar). ^Sentiu?

Ja repican. Es cuestió de ballarhi un contrapàs

ben puntejat, £oy PatUari?
Pat. Be hi haurem de fer els impossibles; joy, Ursu-

leta?

— 30 —

Urs, jAlabat sig-a Deu!

Cis. Ysí... Y vosaltres també. Que la gallarda del

Roser, com portada pelCisetde can Cistella, siga

ben guapa y ben lluhida... Mireu, mireu com

tothom s' aboca cap à cal Batlle...
Urs. Quin prometatje més felís, ^oy, PatUari?
Pat. Sembla que 'm treguin de bolquers, rateta.
Cis. Miréustls, miréusels, ja venen. {Eh, quina tropa

hi fan els nanos?

ESCENA ULTIMA

Se sent la musica à dintre, tocant una marxa. Comen-
san d sortir xicots ab barretina.^ y fent saltiróns;
segueixen els nanos y qne doíiaràíi la volta d l' escena,
encarantse y fent ganyotas d V Ursula y PatUari;
ve despre's molta gent: els agutzils, /' Ajuntament, de
gala, y al darrera de tots, la musica. Las campatias
repican fi7ts d caure H teló.

Urs. jAy— PatUari, quina por! {Pe'ls nanos).

Pat. Agafat, agafat, titona.

Cis. jVisca la gallarda del Roser!

Tot. jVisca!

Para la musica. Ciset^ al mitj de tothom
y ab solemnitat alegroya.
Cis. Are, y avàns de la profrssó, la sardana d' honor,
la primera sardana de la gallarda, 's ballarà ea
obsequi de la Pabordesa 3' d'en Ramon, de l'Ursu-
la y d' en PatUari Bayeta. Si algú de vosaltres
sab algun impediment perquè aquets matrimonis
puguin tirar avant...
Tot. jMolt be, molt be! jQue viscaa els nuvis!
Cis. Y are, musichs, la sardana més repicada per

ells.
Alg. Volem una americana.

Pat. íQuí son aquets descastats! La festa la fem à casa,
y 'Is balls han de ser ben be de la terra. Aquí
no 'n volem de balls forasters.
Molts Molt be, mol be, Patlari.
Pat. Y ho direm ben alt, ben ela:

contrapassos y sjrdanas
son els balls que més volem;
y anch que deixi '1 català
las costum més casulanas,
sempre, sempre 'Is ballarem...
Mentre 'ns quedin las sardanas,
catalans sempre serem.

— 31 —

Cis. jVisca [a Pabordesa!

Tot. [Visca!

Cis. (Visca la gallarda del Roser!

Tot, jVisca!

{Molta animació. Els miisichs, desde 7 taòlado, focaràn
setze compassos de coiitrapàs^ que ballaran primer
Ntiria y Ramon donatit la volta per devant del rot-
llo, que 'Is aplandirà. Seguidament Patllari y Ursu-
la faran lo mateix, eiitrebancantse Patllari.., Co-
mensa la sardana, en la que pren part tot el poble.
En el terradet apareix à presidiria el senyor Rec-
tor, acompanyat del Mosso í/' Escuadra y de Cis et,
que hi pujarà. Els noys s' enfilan al òa7ich^ pera véit-
rer la dansa; els nanos se posan un à cada cantó de
escena, seguint el compàs y fent ^anyotas. Molta ale-
gria y picaments de majís per part del senyor Rector
y de tothom, mentres el teló baixa patisadamejit).

QATALUNYA ;5^^

c-%g artística

SETMANARI IL•LUSTRAT
cl*3 =;;; L•í\terektxxr•£k # y >;:= Art»

Redacció y Administració: Passeig de Col^^Sipral.

16 PLANAS DE TEXT

degut als millors prosistas, poetas y critichs regionals

8 D£ FOLLETi LITERARI

Gravats y dibuixos de notables artistas

Publica números extraordinaris

y las millors obras de literatura catalana

Ha terminat la edició de la popular novela La Papelloua

y comensarà lo llibre titulat CANÇÓJVS

del genial poeta Apeles Mestres

■■■■

PREUS DE SÜSCRIPCIÓ

Barcelona: trimestre, 2 pessetas.— Fora: mitj any, 4 pessetas

Extranger: un any, 12 franchs

Número corrent, 15 cent.— Atrassat, 20 cent.