Skip to main content

Full text of "La nit dels ignocents, o, Los municipals burlats : saynete en un acte y en prosa"

See other formats


'7  G  9  8 


Caiítdets^^gnocettts 


Los  municipals  burlats 


SAYNETE  EN  UN  ACTE  Y  EN  PROSA 

ORIGINAL  DE 

R.  RAMON  Y  VIPALES 

Estrenat  ab  èxit  en  lo  Teatre  Català  (Romea) 
la  nit  del  28  de  Desembre  de  1901 


Pi*en  UXA  pesseta. 


BARCELONA 
AnTüní  Lópisz,  editor,  Llibreuia.  Espanyola 
20,  Rambla  del  Mitj ,  20 
1902 


LA  NIT  DELS  IGNOCENTS 

ó 

LOS  MUNICIPALS  BURLATS 


£a  nit  dels  Jgnoccttts 


Los  municipals  burlats 

SAYNETE  EN  UN  ACTE  Y  EN  PROSA 

ORIGINAL  DE 

R.  RAMON  Y  VIDALES 

Estrenat  ab  èxit  en  lo  Teatre  Català  (Romea) 
la  nit  del  28  de  Desembre  de  1901 


VENDRELL 

Imprempta  Ramon  germans  y  nebot,  Teatro,  18 
1902 


REPARTIMENT 


MATILDE.     .     .  . 
SRA.  RITA,  llevadora. 
CARRASCO,  municipal, 
PINILLOS,  municipal. 
MANEL.  .      .  . 
PEPE,  estudiant. . 
EMILIO,  estudiant. 
ÜN  DRAPAIRE.  . 
UN  SERENO.  .  . 


Sra.  Parreno. 
»  Morera. 
Sr.  GouLA. 
»  Virgili. 
»  Santolaria. 
»  Domènech. 
»  Antigas. 
»  Manso. 
»  Ros. 


Direcció  artífstica,  ISr.  Oonla. 


Dreta  y  esquerra  las  del  actor. 


Aquesta  obra  es  propietat  de  son  autor,  qui  's  re- 
serva tots  los  drets. 

D.  Joan  Molas  y  Casas,  qual  despatx  se  troba  en  lo 
carrer  del  Hospital ,  número  12  y  14,  pis  segon,  Barce- 
lona, y  los  seus  corresponsals,  son  los  únichs  encarre- 
gats de  concedir  ó  negar  lo  permís  pera  la  representa- 
ció y  del  cobro  dels  drets  de  propietat. 


HBIiiEiillillililllillilimilHülü.liBE 


ACTE  ÜNICH 

' — '^G-^ — ^ 

Recolsada  d'  un  carrer  irreg-ular  del  Barcelona  antich, 
que  continua  cnp  al  foro  à  la  part  dreta;  de  cara  al 
públich,  casa  ab  porta  escaleta  practicable,  que  es- 

.  tarà  oberta,  y  balcó  ab  ui:  Uetrero  que  dig-a  Coma- 
drona  ab  la  creu  corresponent.  Aquest  edifici  es  con- 
tinuació d'altre  carrer  que  figura  seg-ueix  cap  à  la 
esquerra,  al  que  hi  fa  cantonada  1'  edifici  lateral  d' 
aquest  costat,  en  quins  baixos  hi  ha  un  CuarleliUo 
de  municipals,  ab  un  fanal  encès  à  la  cantonada, 
puig-  es  de  nit.  A  la  dreta  edificis  continuació  del 
carrer  que  va  cap  al  foro. 

ESCENA  PRIMERA 

Al  aixecarse  '1  teló  la  escena  estarà  deserta,  sentintse 
la  veu  del  sereno  que  canta  las  onze,  y  després  can- 
ta, tot  allunyantse,  una  cansó  d'  actualitat,  y  al  ma- 
teix temps,  per  un  altre  indret,  se  senten  uns  cops 
de  mans  cridant  al  vig-üant  y  una  veu  que  respon: 
iVoy!...  A  terra  hi  ha  un  barret  vell. 

Carrasco,  treyeut  lo  cap  à  la  porta  del  Cuartelülo 
estén  lo  bras  y  mira  enlayre. 

Car.      Pues  senor^  me  apareix  que  llovizna... 

Hace  una  noche  de  diez  mil  diablos. 
(Surt  d  gmytar  per  las  cantonadas.)  No 
passa  una  alma...  Qué  es  esto,  un  ba- 


6'74.>':58 


—  6  — 

rret?  ( Veyenllo  y  pegantU puntada  de  ven.) 
Largo  de  ahí!...  lAy!...  iMaldito  seas!... 
{Aixecant  lo  peu  y  aguantantse  7  halla 
una  estona.)  Me  ha  partido  Tull  de  poll!.. 
Qué  habrà  dintre  de  este  barret?  (Ho 
mira.)  Una  piedra!...  Esto  serà  obra  de 
algún  granuja  trincheraire.  iRecristina, 
como  me  duele!  (Tira  barret  y  pedra  d  la 
cantonada.)  íEtxem!..  Ya  me  habré cons- 
tipat con  este  rederaonio  de  fret,  que 
abora  lo  siento  mas  por  haberme  dor- 
mido  à  la  vora  del  brasero.  iBrrru!... 
Caramba!  Se  me  ha  metido  hasta  los  tué- 
tanos  interiores  de  mipresona  sin  respe- 
to  al  uniforme.  íEtxém!...  Etxéml... 

ESCENA  II 
CARRASCO  y  PINILLOS,  que  ve  pel  carrer  del  foro. 

PiNi.  Dios  te  mate,  Carrasco!  parece  que  es- 
tàs constipat. 

Car.      Mientras  no  pase  d'  un  constipat^  ray. 

Lo  quri  me  espantan  son  las  pulmonías. 
Yo  estaria  bien  servit  que  cogiese  una. 

PiNi.  Llévala  presa  al  Chutchat.  Mayormen- 
te,  es  lo  menos  quepuede  arreplegar  un 
municipal  estando  de  Servicio  en  noches 
tan  perras  como  la  de  avuy. 

Car.  Del  mal  al  menos  si  nos  dejaran  tran- 
quils. 

PiNi.  Por  ahora  nuestra  circuncisión  està  so- 
segada  como  una  basa  de  aceite.  M  los 
estudiantes  de  la  dispesa  de  la  sefiora 


—  7  — 


Llúcia  meten  bullici  como  suelen  meter 
cada  nit. 

Car.  Qué  han  de  raeter,  hombre!  si  estaran 
à  sus  pueblos  para  pasar  las  Pascuas. 

PiNi.  No  pas  todos.  Han  quedado  dos  ó  tres^  y 
de  los  mas  bulliciosos  y  tarambanas. 
{Ab  ènfasis.)  Me  agrada  estar  enteratde 
las  ocurriencias  de  nuestra  circuncisión. 

Car.  Etxém!...  Etxém!...  Entremès,  PinilloSj 
que  me  da  miedo  el  reliente  de  la  nit. 

PiNi.  Vamos:  traigo  mayormente  un  tros  de 
butifarra  que  me  ha  regalado  la  cansa- 
ladera de  la  plazuela,  y  nos  la  vamos  à 
comer  al  amor  de  la  lumbre  en  paz  y 
gràcia  de  Deu. 

Car.  No  vendrà  mal  hacer  pa  y  trago  para 
calentar  nuestras  interioridades. 

PiNi.  Entremos  pues;  y  ya  veràs  como  la  bu- 
tifarra te  cura  el  constipat. 

Car.      Ho  provarém,  hombre;  que  redemonios. 

{Entran  al  Cuartelillo .) 

ESCENA  in 

MANEL,  ve  pel  carrer  de  la  dreta  embossat  ab  la  capa, 
inspeccionant  ab  misteri  los  edificis. 

Manel  Sí,  aquí  es!...  Lo  Cuartelillo!...  «Coma- 
drona!...»  (Llegint  lo  rotul.)  Han  sapi- 
gut  escuUir  bé  1  siti,  y  sobre  tot,  la  ca- 
sa! iUna  llevadora!..  Just!  Qui  sospitarà 
d'  una  dona  que  à  mitja  nit  entra  à  casa 
d'  una  llevadora?...  Ningú:  tothom  pen- 
sarà que  va  à  buscaria  per...  per  lo 


-  8  — 


que  's  necessita  una  llevadora.  Donchs, 
la  meva  dona  hi  entrarà  aquesta  nit,  y, 
per  desgracia  meva,  no  hi  anirà  per  res 
d'  aixól...  Ara  comprench  la  seva  insis- 
tència en  que  'm  quedés  fins  demà  à 
Vilanova...  i  Hipòcrita !...  jPerjura!... 
i  Adúltera!...  Pero  no  contava  en  que  hi 
hà  amichs  Ileals  que  enteran  als  marits 
dels  devaneos  pecaminosos  de  las  mu- 
llers; ni  ha  tingut  en  compte  que  podia 
plantarme  aquí  ab  l' exprés  de  Valencià, 
arribant  à  1'  hora  precisa^  justa,  mate- 
màtica per  impedir...  impedir?...  Nó, 
per  suprimir!  vull  trobarlos  infraganti; 
vull  matar!...  Sí,  vull  matar;  à  ell  d'  un 
tiro,  y  à  ella,  joh,  à  ella!  V  agafo  per  la 
cabellera;  arrossegantla  la  trech  del 
cuarto,  y,  jzis,  zas!  una  punyalada  que 
li  parteixi  '1  cor;  ella  desprès  me  dema- 
narà perdó,  pero  jo,  cego  de  coratje  y 
venjansa,  jzis,  zas!  una  altra  punyalada 
que  li  atrevessi  '1  coll  y  caurà  degollada 
OI  mitj  d'  un  bassal  de  sanch!  Aixó  faré! 
Vull  que  demà 'Js  diaris  portin  en  lle- 
trasgrossas:  «Elcrimen  de  anoche»  «Cri- 
men  pasional.»  «Doble  homicidio por  ce- 
les.» Y  portin  dibuixada  aquesta  casa 
malehida  y  '1  plano  del  pis,  els  retratos 
dels  interfectes,  lo  meu  y  hasta  '1  de  la 
llevadora!...  Sento  passos...  algú  vé... 
(Dos  b/ihos,  emhossats  ah  capas,  s'  eslacio- 
nan  d  la  cantonada  del  carrer  de  la  dreta.) 
(íSerà  '1  fulano?...  Retirémse! 

{Se  'n  va  pel  carrer  de  la  esquerra.) 


ESCENA  IV 


PEPE  y  EMIL·IO.  que  son  los  dos  embossats,  y  aviat 
UN  DRAPAIRE 

Pepe      Es  ell!... 

Emi.  Noy,  que  ha  anat  depressa.  De  la  esta- 
ció aquí  hi  ha  casi  mitja  hora. 

Pepe  No  'm  creya  que  arribés  primer  que 
nosaltres. 

Emi.       Y  ella  que  no  deurà  tardar  gaire. 

Pepe  Ves  com  ha  fet  cap  à  la  estació  per  veu- 
re si  arribava. 

Emi.  Sempre  m'  ho  vaig  pensar.  Lo  que  'm 
temia  era  qu'  ells  dos  se  vegessin. 

Pepe      Ca!..  Ja  se  'n  ha  guardat  prou  ella. 

Emi.       Calla,  que  ve  algú. 

Pepe      Serà  ella?...  No,  es  un  drapayre. 

( Un  Drapayre,  ah  lo  sach  al  coll,  queda 
hiscani  per  las  cantonadas.) 

Emi.       Aném^  que  no  convé  estarnos  per  aquí. 

Pepe      Aquest  fanal  fa  massa  claror. 

Emi.       Aixó  ray,  lo  suprimirem. 

Pepe      Y  Is  municipals? 

Emi.  Pobres  ignocents!  Deuhen  trobarse  al 
primer  són:  quan  siga  hora  ja  farém  ús 
d'  ells. 

{Se  n  van  pel  carrer  del  /oro.) 
ESCENA  V 

DRAPAYRE,  aviat  CARRASCO  y  PINILLOS  y  desprès 
MANEL. 

Drap.  Aquest  parell  també  son  drapayres  com 
jo;  ab  la  diferencia  de  que  jo  busco  draps 


—  10  — 


y  ells  buscan...  faldillas,  segú.  Los  que 
passan  per  aquests  carrers  en  tals  horas 
de  la  nit,  ó  son  drapayres,  ó  mossegas, 
ó  tenorios  de  carreró,  aixó  no  marra. 
Ara'ls  hi  hauré  fet  nosa...  bueno;  ja  me 
'n  vaig.  Hi  ha  un  manament  que  diu: 
«No  destorbaràs.»  ( Va  d  fer  mutis  y  mu 
lo  barret.)  Hola,  un  barret!  {Lo  recull.) 
Bona  pessa:  un  parell  de  rals  sempre  'Is 
valdrà.  Al  sach!  {Lo  fica  al  sacJi  en  lo  mo- 
ment en  qne  vé  un  cop  de  pedra  que  trenca 
'/  fanal,  que  queda  apagat.)  j^Sant  Antoni 
'm  valga ! . . .  Ay ! . .  ay ! . . .  {Gemegant,  po- 
santse  la  mà  d  la  cara.  Surten  los  muni- 
cipals.) 

Car.      Què  ha  sido?... 

PiNi.      El  farol  roto  y  apagat! 

Drap.    Ay!...  oy!... 

Car.       Un  hombre!  jAlto  à  la  Autoridad! 

Drap.    Si  no  'm  moch!...  ay!... 

PiNi.  {Agtifantlo  pel  bras.)  Has  sido  tú,  granu- 
y^y  quien  ha  roto  el  fanal? 

Drap.  Senyor  municipal;  jo  no  soch  cap  gra- 
nuja;  soch  un  drapayre  de  bé:  ni  hi  tren- 
cat may  cap  fanal,  ni  tampoch  cap  plat 
ni  olla 

Car.       Pues  quien  ha  sigut? 

Drap.    No  ho  sé:  lo  que  sí  sé  es  qu'  un  tros  de 

vidre  m'  ha  ratllat  la  cara:  (?veuhen? 
PiNi.      Esto  es  prueba  plena,  indubitable,  de 

que  has  sido  tú,  granuja^  el  autor  del 

hecho  de  autos. 
Drap.     No,  senyor,  créguim! 
Car.      Anda,  anda!  Detenido  al  Cuartelillo  y 


—  11  — 


mariana  à  disposición  del  Chutchat. 
Manel    {Que  escoltava  desde  la  cantonada.)  Dispen- 
sin los  representants  de  la  Autoritat  mu- 
nicipal. 

Car.      Caballero!...  {Saludant.) 

Manel    Aquest  home  ha  dit  la  veritat:  no  ha 

sigut  ell. 
Car.  Entoncesí... 

Manel  Ha  vingut  un  cop  de  pedra;  no  sé  d'  hont 
ni  qui  r  ha  tirada.  (Pero  m'  ho  penso.) 

PiNi.      Si  usted  lo  asegura... 

Manel  Palabra  de  honor!  (Sino  me  '1  han  tirat 
ja  à  can  Pistraus.) 

PiNi.  Entonces,  res:  ha  sido  mayormente  un 
error  judicial. 

Car.      Quedais  libre,  buen  hombre. 

Drap.     Veuhen^  com  ja  'Is  ho  deya. 

Car.      Vamos^  Pinillos? 

Finí.      Vam  os  à  continuar  la  partida  de  tute. 

Buenas  noches^  sefiores! 
Manel  Buenas! 
Drap.    Bona  nit  tinguin. 

Car.  {Tot  marxant.)  Acuérdate  que  te  he  acu- 
sat las  cuarenta. 

PiNi.  No^  hombre;  que  han  sido  las  veinte  en 
copas! 

Car.      Yo  creia...  {Entran  al  Ciiartelillo.) 

ESCENA  VI 
MANEL  y  DRAPAIRE 

Drap.    No  '1  conech  no  més  que  per  servirlo; 

pero  disposi  de  ml.  Li  quedo  agrahidis- 
sim. 


—  12  — 


Manel    Vos  precch  V  envit.  Voleu  ajudarme  en 

lo  que  us  diré? 
Drap.     Ja  pot  manar. 

Manel  {Ab  moft  misteri.)  Ja  qu'  heu  de  se'l  meu 
confident,  vull  fervos  sabedor  d'  un  se- 
cret que  'm  rosega  V  ànima! 

Drap.     Digui  y  no  temi,  que  jo... 

Manel    La  meva  dona...  m'  enganya! 

Drap.    Aixó  no  es  nou! 

Manel    Cóm!...  Qué?  .  També  vos  sabiau!... 

Drap.    De  la  seva?  No,  senyor:  sino  la  conech. 

Vull  dir,  que  no  es  nou  aixó  de  que  hi 
hagi  donas  que  pasturin  à  fora  del  seu 
hort.  La  meva  també  me  la  fregia,  y... 

Manel    Qué  vàreu  fer? 

Drap.  Quan  ella  s'  adonà  de  que  jo  ho  sabia, 
va  tocar  pirandó  ab  lo  seu  flavio^  que 
era  escombriayre. 

Manel  Y'ls  v^reu  buscar,  y  al  ti'obarlos!...  {ah- 
misteri.)  los  vau  matar!  veritat? 

Drap.  Ca!...  ni  'Is  mils!  Lo  que  vaig  matar  si- 
gué  un  pollastre  per  celebrar  la  fugida 
d'  ella,  que  no  deixava  may  la  mante- 
llina, y  no  pas  per  anar  à  missa. 

Manel    Y  V  honor? 

Drap.  L'  honor?...  En  que  's  menja  aixó,  ab 
cullera  ó  ab  forquilla? 

Manel  Veig  que  per  aquest  rengló  no  'ns  en- 
tendríam.  Aném  al  cas.  La  meva  dona 
ha  de  tenir  una  entrevista  à  mitja  nit  ab 
un  cert  fulano,  que  no  conech,  à  casa 
d'  una  llevadora,  que  viu  aquí.  [Senya- 
lant la  casa.) 

Drap.    Aixó  de  las  llevadoras...  Vagi  dihent. 


—  13  — 


Manel  Y  jo  vull  sorpendre  'Is  infragaiiti,  y  per 
no  errar  lo  cop,  necessito  qui  'm  vigili 
la  casa,  ja  que  compendreu  que  à  mí  'm 
fora  difícil,  puig  m'  exposaria  à  ésser 
vist  y  conegut. 

Drap.  Comprench.  Ningú  millor  que  jo,  que  ab 
lo  sacli  al  coll,  tot  furant  per  aquests 
recons... 

Manel  Àngela!  Vos  podreu  enterar  de  la  entra- 
da dels  aucells  à  la  gàbia. 

Drap.    Y  un  cop  hi  siguin... 

Manel  Vindreu  al  cafetín  del  Micaló,  (^sabeu? 
al  cap  del  carrer. 

Drap.    Prou  que  1  sé. 

Manel    Que  allí  us  esperaré. 

Drap.  Ni  cap  gat  hi  veu  tant  com  jo  hi  veig  de 
nit,  y  ni  uq  ratolí  entrarà  à  casa  la  lle- 
vadora que  jo  no  '1  vegi. 

Manel  Aném,  donchs,  puig  encara  es  d'hora  y 
us  donaré  instruccions. 

Drap.  Cregui  que  si  '1  contrabando  hi  es,  no 
s'  escapa;  va  al  sach. 

{Se  'n  van  pel  carrer  del  foro.) 


ESCENA  VII 

MATILDE,  ve  pel  carrer  deia  esquerra,  va  molt  ta- 
pada y  percatantse  de  que  la  veg-in. 

Matil.  Sí,  aquí  es!...  Lo  Cuartelillo!.  .  Quina 
fosquetat...  {Mirant  los  edificis .)  Ah!  aquí 
viu  la  llevadora...  jA  casa  una  llevado- 
ra!... Deu  tenir  tan  poca  vergonya  com 
pocas  parroquianas  ab  qui  exercir  lo 
seu  sagrat  ministeri,  puig  si  tingués  fey- 


—  14  — 


na  del  ofici  no  faria  de...  d'  aixó  que  fà! 
de  Celestina!  que  pot  ser  se'n  diu  y  tot. 
Mira  'i  meu  home  y  que  bé  sab  combi- 
nar las  cosas!...  y  tan  ben  dissimuladas! 
Per  venir  de  casa  à  aquí,  que  no  hi  hà 
lli  quatrecents  passos  de  distancia,  ha 
anat  à  passar  nada  menos  que  per  Vila- 
nova! Poch  s'  ho  deu  pensar  ell  que  )' 
hagi  vist  arribar  ab  ï  exprés  de  Valen- 
cià!... La  veritat,  quan  hi  llegit  la  carta 
en  que  m'  ho  deyan,  no  ho  volia  pas 
creurhO;  pero  al  veure'l  arribar,  las  alas 
del  cor  y  l' ànima  m' han  caigut  als  peus! 
Volia  escoraétrel,  pero  m'  hi  contingut; 
vull  sorpendre  'Is;  vull  esguerrai'  per 
sempre  la  cara  d'  ella,  perquè  may  més 
cap  home  se  'n  pugui  enamorar;  vull 
treure  'Is  ulls  à  ell  perquè  no  pugui  mi- 
l'ar  à  cap  més  donu^  y  à  la  llevadora!... 
oh,  à  la  llevadora!  lo  menos  que  li  lle- 
varé jo  serà.,  lo  monyo!  Quina  llàstima, 
tot  justament  ahir  vaig  tallarme  las  un- 
gias;  pero  vaig  ben  preparada:  à  cada 
cap  de  dit  dels  guants  hi  he  colocat  una 
agulla  doblegada  per  poguer  fer  bona 
feyna!  {Fe7it  acció  d'  esgarrapar.)  jAy,  de 
la  cara  que  hi  arribin  las  mevas  mans! 
quedarà  més  dibuixada  que  la  d'  un  ín- 
dio!...  Aném  à  regoneixe  '1  terreno.  {Al 
dirigirse  d  cala  llevadora  lo  Drayre  qiiay- 
ta  d  la  catonada  del  carrer.)  Veig  que  no 
m'  han  enganyat  al  dirme  que  trobaria 
la  porta  oberta.  Entrém! 

{Entra  d  dins,) 


—  15  — 


ESCENA  VIII 
DRAPAYRE,  y  lu*^go  PEPE  y  EiMILIO. 

Drap.    Hola!...  Ja  tenim  la  pdcara  à  la  gàbia. 

^Haurà  entrat  ja  1  pàcardí  Farém  lo 
sonso  per  aquests  voltant,  y  si  dintre  un 
rato  no  '1  veig  entrar,  serà  que  ja  s'  hi 
deu  haver  ficat  y  avisarém  al  senyor 
Manel...  Ve  algú...  Retirémse. 

(Ho  fa  per  la  esquerra.  Pepe  y  Emilo 
mnen  per  la  dreta,  tot  enraJíonant.) 

Pepe  Quedém  aixís:  m'  esperaràs  à  la  dispe- 
sa,  ahont  vindré  jo  tan  aviat  hagi  com- 
plert la  comissió  del  regidor  senyor  Un- 
glada...  ja,  ja,  ja!...  {Rient.) 

Emi.       Veyàm  si  surtirà  tot  tal  com  pensas. 

Pepe      Tot  anirà  al  pel. 

Emi.       Me  'n  vaig,  donchs^  y  entesos,  eh? 

í Se  n  m.) 

Pepe      Entesos!  Ara,  jo,  à  cumplir  la  comissió. 

(Desde  la  porta  del  Ouartelillo .)  Se  puede? 
(Una  veu  respon:  Qién?...  Adelante!  Pe- 
pe entra.) 

ESCENA  IX 
MATILDE,  que  surt  de  la  casa 

Matil.  No  crech  que  hi  sigan  encara.  Hi  escol- 
tat à  la  porta  del  pis  y  quietut  compler- 
ta... Sota  la  escala  hi  descobert  un  re- 
cambró  que  vindrà  molt  bé  per  ama- 
garmhi.  Allí'ls  esperaré!...  jEh?.... 
( Guayiant  al  Cuartelillo .)  jLos  munici- 


—  16  — 


pals!...  jAy,  pobre  de  mí,  ahont  m' ama- 
garé!... Allunyemse  per  un  moment!... 

{Fdig  pel  carrer  cld  foro,  tapantse  ah 
lo  mocador.) 

ESCENA  X 
CARRAeCO,  PINILLOS  y  PEPE. 

Pepe  Si,  si;  no  es  cosa  d'  entretenirshi.  Lo  se- 
nyor Ungiada  ha  sapigut  que  la  senyora 
Rita  es  una  de  las  llevadoras  més  ente- 
sas  cle  Barcelona^  y  m'  ha  donat  ordre 
de  ven  iria  à  buscar  inmediatament. 

PiNi.  Ya  lo  creo  que  es  de  las  mas  entendidas. 
A  mi  me  llevó... 

Pepe      A  vostè?...  [Rient. 

PiNi.  Mayormente,  no,  hombre;  à  mi  mujer: 
que  se  le  presentaba  el  parto  algo  tra- 
vessé. 

Pepe  Ygual  que  à  la  senyora  del  regidor  se- 
nyor Ungiada. 

Car.  Pues  voy  à  subir  al  pis,  que  la  senyora 
Rita  siempre  deja  abierta  la  puerta  de 
la  calle  para  casos  de  urgència,  y  en 
tanto  usted  va  por  el  senyor  doctor  y 
así  avanzaremos  feyna. 

Pepe  Aixó!  y  vostè  mateix  pot  acompanyar  à 
la  senyora  Rita. 

Car.  Si,  senyor;  y  no  me  moveré  de  la  casa 
del  senyor  rechidor  por  si  se  me  necesi- 
ta.  Pues  no  faltaba  mas! 

Pepe      No  me  entretinch  més. 

Car.      Vachiscn  descansat!  Yo  voy  enseguida. 


—  17  — 


Pepe  Buenas  noches^  pues! . . .  {^Tot  marxant  per 
ahont  lia  vingut.)  (HaD  picat  V  ara!) 

PiNi.      Buenas  las  tenga  usted! 

Car.  Voy  à  desem peiiar  la  comisión  inmedia- 
tameute. 

PiNi.      Siendo  cosa  de  un  rechidor... 

(Lo  Drapayre  treu  lo  cap  à  la  cantonada.) 
Car.      Sentiria  que  la  seiiora  tuviese  que  es- 
perar. 

PiNl.  Ve,  pués;  ya  me  explicaràs  despues  co- 
mo  ha  anat. 

Car.  Si,  si;  voy,  que  estarà  impaciente.  Bue- 
nas noches!    (Entra  d  casa  la  llevadora.) 

PiNi.  Adios!...  Aah!...  (Badallant.)  Voy  à  ver 
si  me  tiro  una  siestecita. 

(Entra  al  Guartelillo .) 

ESCENA  XI 
DRAPAYRE,  ab  extranyesa,  tot  fentse  creus. 

Drap.     jReyna  santíssima!...  jun  municipal!... 

i  Ah!...  Vaja,  que  las  donas  tenen  uns 
capritxos!...  Ves  qui  hauria  dit  que '1 
flavio  de  la  senyora  fos  un  municipal! 
Ell  se  creu  que  's  tracta  d'  un  estudiant 
ros  y  guapet  de  la  dispesa  de  devant  de 
casa  seva.  No  n'  està  poch  lluny  d'  os- 
cas!...  Oh,  y  la  complicació  que  aixó  li 
reporta!  No  n'  hi  ha  poca  de  diferencia^ 
tenirselas  d'  haver  ab  un  estudiantet 
magrissó,  ó  ab  un  municipal  ferrenyo, 
que  per  lo  guerrero  que  demostra  ser 
deu  portar  un  sabre  més  esmolat!..,  Ay! 


—  18  — . 

ay,  ay,  ay,  senyor  Manel,  que  no  li  sur- 
tiràn  los  comptes!  jSant  Antoni  '1  guar- 
di de  pendre  mal!.  .  Aném  k  avisarlo, 
que  '1  pobre  deu  estar  impacient.  Quan 
sabrà  qui  es  lo  galan  de  la  dama!...  (Va 
fent  mutis  cap  d  la  dreta.)  Ja,  ja,  ja!  .. 
lUn  municipal!... 

ESCENA  XII 

SERENO,  y  després  SHA.  RITA  y  CARRASCO. 

Queda  un  nicment  la  e^^('eIl;^  soIh,  sei]tint>e  'i  Sereno 
que  ve  caiitRut  inia  c^^ll^'(')  d'  actualitat;  k1  é>.ser  à  la 
cantonada  para  la  cnnso  v  cnuta  i'  hofM. 

Sereno  jLas  once  y  media!...  sere...  Ay,  no!... 

inublado!...  Sempre  m'  equivoco!  La 
costum  de  dir  sereno^  sereno  y  sereno, 
quan  està  nublado,  jsereno  que  te  crió! 

{ ú  travessa  la  escena  reprenent  la  canso 
de  avans  y  desapareix  l  enen  iSra  Rita  y 
Carrasco.) 

Car.      Sereno,  Sereno!... 

Rita  Com  si  li  digués  Llúcia!  Com  va  can- 
tant no  '1  sentirà  pas. 

Car.  Nos  habría  acompanat,  pues  e.^tos  rin- 
cons  estàn  muy  oscuros. 

Rita      Si  que  's  fosch;  \  '1  fanal  apagat. 

Car.      Lo  han  roto  de  un  cop  de  piedm. 

Rita  No  me  'n  puch  avenir  de  que  tot  un  se- 
nyor regidor  hagi  pensat  ab  aquesta 
servidora! 

Car.  Esto  prueba  que  la  fama  del  süber  de 
usted  se  estiende  com  taca  de  oli  por 
toda  la  Ciudad. 


—  19  — 


Rita  Aixó  sí;  en  quant  à  saber  la  obligació, 
una  servidora  no  amaga  la  cara  per  la 
comadrona  mas  pintada. 

Car.  Ya  cal  que  saque  usted  à  relucir  toda 
su  ciència. 

Rita      De  aixó  ja  me  'n  cuidaré  una  servidora. 

Car.  Le  va  en  ello  su  reputación.  Se  empieza 
por  la  senyora  de  un  rechidor  y,  quien 
sabé,  otro  dia  puede  ser  la  del  Capitan 
cheneral. 

Rita      No  me  'n  puch  avenir!...  Y  que  viu  molt 

lluny  aquet  bon  senyor  del  Ajuntament? 
Car.      No:  à  la  entrada  del  Paseo  de  Cracia. 
Rita      Encara  com  no  ha  mandat  lo  cotxu;  per 

que  suposo  que  sent  regidor... 
Car.      Ya  lo  creo  que  tiene,  y  propio!  Pero  con 

el  trasbals  de  la  casa... 
Rita      Y  'Is  cavalls,  pobrets,  pot  ser  dormían^ 

y  quan  los  haurían  despertat  y  guarnit... 
Car.      Esoserà...  Vamos,  seüora  Rita?  Porque 

no  es  cuestión  de  hacerles  esperar. 
Rita      Aném,  aném!...  ;Ay,  Senyor,  qui  m'  ho 

havia  de  dir!... 
Car.      Arrópese  usted  bien,  que  el  frio  aprieta 

de  valieïite! 

Rita  Ca!  ni  menos  lo  sento^  y  ab  la  alegria 
ni  me  '1  esciicJm!  (Se  'n  mn  per  la  dreta.) 

ESCENA  XIII 

PEPE  y  EMILIO,  trayent  lo  cap  à  la  cantoDada  esque- 
rra, y  després  MANEL  y  DRAPAYRE. 

Pepe      Qué  tal? 

Emi.       Barba,  noy!  tot  marxa  com  una  seda. 


—  20  — 


Pepe      Pobre  senyora  Rita,  tan  cofoya  com 

hi  va!  Ja,  ja,  ja!... 
Emi.       Pobre  dona,  quina  desilució  tindrà! 
Pepe      Y  '1  senyor  Unglada,  quina  sorpresa! 
Emi.       Quina  enrabiada  pendrà!  ja,  ja,  ja!... 
Pepe      Aném  à  preparar  la  bomba  final. 
Emi.       Haurà  sigut  una  nit  ben  aprofitada! 

(Se  'n  entoman  tot  rihent.  Venen  Manel 

y  Drapayre;  aqnest  seguint  d  aquell.) 
Manel    jUn  municipal!...  ;Rebaixarse  fins  à  un 

municipal! . . .  (Ah  gran  desasossego.) 
Drap.     Calma,  calma  senyor  Manel! 
Manel    Pero,  esteu  ben  segur  de  que  era  un 

municipal? 

Deap.  Seguríssim.  Li  torno  à  dir  que  n'  han 
surtit  dos  del  «Cuartelillo»,  y  V  un  ha 
dit:  Que  vagi  bé;  y  1'  altre  ha  contestat: 
Hi  vaig,  que  no  s' impacienti;  y  Tun  ha 
dit:  Ja  m'  esplicaràs  cóm  ha  anat  la  co- 
sa; y  r  altre  s'  ha  ficat  à  cala  llevadora 
y  r  un  al  «Cuartelillo;  y  ella  ja  feya  es- 
tona que  hi  era. 

Manel  íY  jo  m'  estich  encara  aquí!...  ly  no  hi 
exterminat  ja  al  batalló  dels  Xanxas!... 
Necessito  sanch!...  jmatar!... 

Drap.    Mati  un  pollastre,  créguim:  fassi  com  jo. 

Manel    Vos  no  teniu  sanch! 

Drap.  Que  no  tinch  sanch,  y  encara  'n  porto 
la  galta  bruta  del  tall  que  m'  ha  fet  lo 
vidre  del  fanal? 

Manel    i  Aneu  à  la  porra!...  Estich  determinat! 

Drap.  Pero,  escolti!...  Trobarà  la  porta  del  pis 
tancada,  y  si  truca... 

Manel    Veritat,  no  m'  obriràn.  No  hi  fa  res, 


—  21  — 

esperaré  en  lo  replà,  y  ciixís  que  surtin^ 
ipim,  pam!...  quatre  tiros  y  llestos! 
Està  determinat? 
Del  tot! 

Donchs,  bona  nit  tingui...  ó  mala!  com 
vulgui. 
Se  'n  aneu? 

Me  sembla  que  ja  hi  acabat  la  feyna. 
Fins  à  demà,  donchs. 
Demà?.,  y,  ^ahont  lo  podré  veure? 
Ala  presó...  ó  al  cementiri! 
Currienta!...  Alanta! 
Adeu  siau! 

{Ap.  tol  marxant.)  Demà  à  primera  hora, 
compraré  '1  diari. 

ESCENA  XIV 
MANEL,  sol. 

Manel  Per  fi;  ha  arribat  1'  hora  solemne!...  Lo 
revòlver?  ..  {Palpa7itse.)  Aqui  1  porto. 
Lo  punyal?...  també.  L'  un,  afilat,  V  al- 
tre carregat;  las  mans  frisosas  per  es- 
grimirlos,  y  la  v "U  de  la  venjansa  me 
estàdihent:  jM'^ta!  ..  jextermina!...  ma- 
ta sens  parar  fins  que  'l  municipi,  per 
falta  de  personal,  tinga  d'  obrir  nova 
recluta  pera  refer  de  cap  y  de  nou  lo 
cos  de  municipals!...  Se  'n  parlarà  de  la 
nit  del  27  al  28  de  Desembre!  Son  recort 
eclipsarà  1  de  la  famosa  nit  de  Sant  Da- 
niel!... Qué  espero?...  tot  està  à  punt!... 
Sí,  estich  resolt!  Prou  lamentacions;  ha 


Djkap. 

Manel 

Drap. 

Manel 

Drap. 

Manel 

Drap. 

Manel 

Drap. 

Manel 

Drap. 


arribat  l'hora  de  obmr;  del  exterminTt.. 
jA  dintre!...  {Resolt,  y  en  actitut  tràgica^ 
entra  d  la  escaleta.) 


ESCENA  XV 

MATILDE,  ve  à  temps  per  veure  entrar  à  Manel  à  la 
easil,  fent  acció  tl'  acoiiíieg uirlo,  pero  'is  deté. 

Matil.  i  Ah,  pillo!...  i  Mal  home!...  No,  que  va- 
gi; 110  es  hora  encara!  A  tú  ja  t'atrapa- 
ré sense  corre.  A  ella,  à  ella  desitjo  arre- 
plegar entre  mas  urpas!...  Haurà  entrat 
ja?  Sentiria  no  poguer  acariciarli  la  ca- 
ra primer  qu'  ell!  \Ay.,  ab  quin  gust  m' 
hi  rabejaré!...  No  perdém  temps,  que 
podria  venir  y  veure  'm  y  tot  se  tiraria 
à  perdre.  Los  guants?  {Los  porta  posats.) 
Estan  ben  cordats.  Las  aguUas?  (Pal- 
pantse  las  punías  dels  dits.)  A  son  puesto 
y  frisosas  per  acariciar  la  cara  de  la 
maturranga  del  meu  home!...  iTinch  de 
fer  tal  escarment  que  '1  recort  d' aques- 
ta nit  serveixi  de  ralvaguardia  à  las  do- 
nas  casadas  ab  homes  estrafalaris  y  li- 
bertinos!...  Prou  lamentacions!  A  obrar! 
i  Al  recambró  de  sota  V  escala!... 

{^%e  fica  corrents  d  la  escaleta.) 

ESCENA  XVI 

PINILLOS,  guaytant  desde  la  porta,  y  desprès  SENYO- 
RA RITA  y  CARRASCO. 

PiNi.  Qué  redemonios  passa  esta  nit  por  estos 
carrés?  Rumores  y  màs  rumores  y  enra- 


23  — 


honamientos!  {Surt  d  giiaytar  per  lascan- 
ionadas.)  Mayormente,  no  parece  sino 
que  esta  calle  se  ha  convertido  en  reci- 
bidor  de  la  puerta  del  infierno.  No  he 
podido  romper  el  sueno  en  toda  la  nit. 
Al  primero  que  vuelva  à  escandalizar 
por  aquí^  lo  meto  e)i  chirona!  jCaramba! 

(Se  sent  d  Ja  Sra.  Rita  y  d  Carrasco  que 
mnen  enralionant  ah  gran  acalorament.) 
Eh?..  Mas  escàndalo  todavla?  Quiéri  và! 

Rita      Deu  meu,  Deu  meu,  quin  afront!... 

Car  .      Per 0 ,  senora  Rita ! . . . 

PiNi.      Ah,  soys  vosotros?  Ya  està  listo? 

Rita      Tota  la  culpa  la  te  vostè! 

Car.      Pero,  ^^enora  Rita!... 

PiNi.      Qué  ha  sido  ello? 

Rita  Quin  afront!...  En  vinticinch  anys  de 
exercir  honradament  la  professió  de  co- 
madrona,  no  m'  havia  sucsuhit  un  xasco 
tan  botxornós!...  {Casi  plorant). 

Car.      Crea  V.  que  yo... 

Rita      Calli,  calli,  que  no  te  disculpa  ni  perdó 

de  Deu ! 
Car.      Por  Dios,  sefiora  Rita! 
Rita      Vostè  havia  de  serciorarse  degudament 

avans  d'  exposar  à  una  servidora  à  un 

ridícul  tan  afrentós! 
Car.      Pero,  cree  usted  que  yo?... 
Rita      Jo  no  crech  res  y  ho  crech  tot! 
Pmi.      Pero,  en  fín,  què  ha  sido  ello? 
Car.      Que  no  ha  habido  tales  carneros!  Es  de- 

cir^  tal  rechidora  parturienta. 
PiNi.      Cómo^  un  engaiio! 

Rita      Si^  senyor;  un  engany,  una  infame  burla 


—  24  — 


que  demanda  justícia,  un  càstich  exem- 
plar! 

PiNi.      Entonces  aquel  joven... 

Car.      Ha  sido  un  mito!  un  tunante! 

Rita  Aquest  afront,  no'l  podré  pas  resistir!... 
( Plorant.)  Me  portarà  al  sepulcre!... 

Car.  Afigúrate  tú  que  llegamos  à  la  casa  y  lo 
encontf amos  todo  tancat  y  barrat.  Lla- 
mo,  y  nos  abre  el  portero  que  esperaba 
à  los  sefiores,  y  al  decirle  à  lo  que  iba- 
mos,  se  pone  à  reir  como  un  chimple. 

Rita  Y  lo  més  botxornós  ha  sigut  qu'  en  aquell 
moment  han  arribat  el  senyor  y  la  se- 
nyora, y  al  enterarse  del  per  qué  hi 
anavam,  s'  han  posat  fets  unas  fúrias, 
perquè  han  cregut  qu'  era  una  burla 
que  se  'Is  feya,  puig  en  vint  anys  que 
poitan  de  matrimoni_,  no  han  necessitat 
may  cap  llevadora! 

Car.  Claro!  como  que  no  han  tenido  nunca 
ningún  hijo! 

PiNi.      Habràn  creido  que  era  una  indirecta. 

Rita      Aixó  vostè  havia  de  saberho.  \(ï  Carrasco) 

Car.      El  qué?... 

Rita  Que  la  senyora  no  podia  trobarse  en  los 
moments  crítichs,  perquè... 

Car.      Pero,  senora  Rita,  aun  me  harà  enfadar! 

He  de  estar  yo  enterat  de  ciertas  inte- 
rioridades  que... 

Rita  Un  municipal  deu  saberho  tot;  major- 
ment, tractantse  de  personas  públicas, 
com  son  un  regidor  y  la  seva  senyora! 

Car.  EstarJamos  frescos  que  tuviésemos  de 
estar  enterats  de  tales  cosas! 


—  25  — 


PiNi.      Eso  es  decir  disbarats,  seiiora  Rita! 
Rita      Pero,  vamos  à  veure:  la  persona  que  ha 

vingut,  la  coneixen? 
Car.      No,  seiiora;  pero  ya  le  he  dicho  que  me 

habia  inspirado  la  mas  grande  confianza. 
PiNi.      No  atino  à  qué  redemonios  viene  à  pa- 
rar esa  burla. 
Car.      Maiiana  abriremos  una  ancha  informa- 

ción  para  depurar... 
Rita      Si,  senyor,  sí;  perquè  aixó  no  pot  pas 

quedar  aixís. 
Car.      Yo  le  prometo  que  cogeremos  el  hilo  y 

que  llegaremos  hasta  el  cap-de-vall. 
PiNi.      Vaya!...  pues  no  faltaba  mas!...  Y  aho- 

ra,  retírese  seiiora  Rita,  que  està  tremo- 

lando  de  frío. 
Rita      Sí,  sí;  vaig  à  descansar...  Ay,  Senyor!.. 

íQuin  afront!...  May  me  havia  passat  un 

cas  tan  botxornós!.. .  Bona  nit  tinguin! 

{Entra  à  casa  seva,) 
Car.      Buena  la  tenga  usted! 
PiNi.      Que  descanse! 

ESCENA  XVII 

CARRASCO  y  PINILLOS,  y  aviat  SRA.  RITA,  MATIL- 
DE y  MAln  dlL 

Oar.      Mira  tú  que  passan  ciertas  cosas  esta  nit! 
PiNi.      Yo  tambien  vengo  iiotando  cierta  anor- 
malidad  en  el  barrio,  que  me  dà  muy 
mala  espina! 
•Car.      No  atino  quien.. . 

(Se  senten  dintre  deia  escaleta  crits  y 
terralastall  y  la  veu  de  la  Sra.  Rita  cri- 
dant: iSocoriol...  ;Lladres!.  .) 


—  26  — 


P  NI.      Qué  es  esto?... 
C  vK.  Corramos!... 

(Al  dirigir  se  ca})  d  la  escaleia,  surt  co-- 
7 r 671  Is  la  senyora  Rita  esparver ada  y  des^ 
composta,  perseguida  per  Matilde  y  darrera 
ü'  ellas  Manel.  Matilde  arriba  d  agafar  d 
la  senyora  Rita  pel  hras  y  Manel  d  Matilde} 

Rita      Socorro!...  socorro!... 

Matil.   ï\o  t'  escaparàs,  mala  bruixa!... 

Manel    Perjura!...  Dona  adúltera!... 

Car.      Eh ! .  .  i  Alto  à  la  Autoridad! 

Pjni.      Darse  presos! 

(Se  interposan  separantlos:  Carrasco  en- 
tre Rita  y  Matilde  tenint  agafada  a  aqiies-- 
ta  del  dras,  y  Pinillos  entre  Matilde  y  Ma- 
nel aguantant  d  aquest.) 

Matil.   No  m' hi  esperavas  à  mí,  veritat?  {d  Rita: 
TDientseli  tirar  d  sobre.) 

Rita  AiAuàntila!... 

Cae.       Kh!...  Quieta  ahí!... 

Manel    Tú  sí  que  no  t'  ho  devías  pensar  trovar- 
ii.lii  à  mí!  (d  Matilde,  volent  escometr ela.) 

PiNi.      iQuieto,  de  lo  contrario!... 

Matil.       rú  sí,  que  t'  hi  sabia! 

Manel    Jo  sí  que  hi  vingut  per  tú! 

Matil.    Xii!...  íEmbustero!...  {Desprenentse  del 
ntunicipal  y  tirantseli  d  sobre.) 

Car.      Eh!...  ;Alto,  alto!.  . 

PiNi.      Quietos  ahí,  ó  les  agarrotamos  à  los  dos! 

(Los  Municipals  els  separan,  quedant 
entre  'Is  dos.  La  senyora  Rita  se  queda  tre- 
molosa y  gemegant  arrambada  d  la  paret.) 

Rita      Ay!...  Aixó  es  una  fúria  del  infern! 


ESCENA  XVIII 


Los  mateixos  y  SERENO,  qne  ve  corrents. 

:Sereno  Qué  passa?  Qui  es  que  demana  socorro? 

Car.      Siempre  arriba  à  tiempo! 

Rita      Ay,  Sereno!...  (Amparantshi.) 
.Sereno  Qué  es  aixó,  senyora  Rita? 

(Rita  y  Sereno  forman  grupo  d  la  dreta 
y  'Is  demés  d  la  esquerra.) 

Matil.  A  tii,  {d  Manel.)  te  treuré  'Is  ulls!...  Y  à 
tú,  {d  Rita.)  mala  bruixa,  te  rentaré  la 
cara  ab  sabó  d'  oli  de  vidriol! 

Rita      Aquesta  dona  s'  ha  alocat! 

Manel    No  'n  fassi  cas... 

Car.      No  permito  insultos! 

Matil.  Aixó  faltava!...  Que  la  Autoritat  abonés 
à  la  malurranga  del  meu  home! 

Rita      í  Jesús,  Maria  y  Joseph! 

Sereno  Qué  diu  aquesta  dona? 

Car.      Si  continua  usted  insultando... 

PiNi.      Le  pondremos  una  mordaza. 

Manel    No  se  la  escoltin;  no  'n  fassin  cas! 

Matil.   Just!.,  desprès  d'haver  sigut'l  causant.. 

Rita      Deu  meu,  Deu  meu;  jo  maturranga!... 

Bereno  Sosseguis,  senyora  Rita,  Sosseguis. 

Manel  No  'n  fassi  cabal,  senyora;  vol  dissi- 
mular. Ella,  ella  tenia  una  cita  à  casa 
d'  aquesta  mala  donota  de  llevadora 
que  viu  aqui  '1  devant. 

Rita      jSant  Antoni;  citas  à  casa  meva!  {Plora.) 

Pini.      Repórtese  usted! 

■Car.  Esta  senyora  es  una  comadro/ia  honrada 
Sereno  Sosseguis,  senyora  Rita,  sosseguis. 


—  28  — 


Manel   Aquesta  dona  es  la  llevadora? 

Matil.   Es  à  dir,  que  no  es...  Es  igual;  es  la  en- 

cubridora! 
Car.      Basta  ya!... 
PiNi.      Habràse  visto  insolentes!... 
Matil.   Deixíumela  per  mí,  que  li  esplicaré  un 

qüento!  (  Va  per  tirdrseli  d  soire.) 
Rita      Deteníula!...  Deteníula!... 
Sereno  (Amparant  d  Rita,)  Atràs,  ó  d'un  cop 

de  xusso!... 
Car.      Quieta  ahí!... 
PiNi.      Es  una  fúria. 

Manel    No  'n  fassin  cas;  ho  fa  per  dissimular. 

Matil.   Encara  gosas  à  calumniarme? 

Car.  Quietos  todosl...  { Dominant  à  tots  al  iin 
gran  crit.)  Y  callarse!  A  ver  si  se  esbri- 
na este  lío;  pues  supongo  habrà  aquí  un 
malentès. 

Manel    Un  malentès?...  Romansos  en  aquesta 

hora,  senyor  municipal? 
Car.  Què  quiere  usted  decir? 
Manel    Que  vol  que  li  dongui  recreyo  à  las 

orellas? 

Maiil.   No  1  cregui,  senyor  municipal! 

Car.       Callarse  digo!... 

Matil.   No  dirà  mès  que  mentidas! 

Car.      Basta  ya!...  Continúe  usted. 

Manel        ella.)  Que  't  sab  greu  que  enrahoni? 

Donchs  ho.  farè,  perquè  vegis  que  estich 
enterat  de  tot.  La  cita  la  tenías  ab  un 
municipal! 

Matil.    jEmbustero!...  jVil!...  jCalumniador!... 

{Plorant  al  gran  desconsol.)  j Jo  ab  un  mu^ 
nicipall... 


—  29  — 


Sereno  jUn  municipal!...  jQuinas  gangas  que 
arrepleganl...  Vaig-  à  consolaria...  {Co- 
rre al  seu  costat.)  Sosseguis;  pot  ser  no 
serà  veritat. 

(La  Sra.  Rita  ha  quedat  fentse  creus  es- 
candalisada,  y  Is  municipals  sorpresos  mi- 
rantse  mútuament.) 

Car.      Eres  tú? 
PiNi.      Yo,  nól  y  tú? 
Car.  Tampoco! 

Manel  Donchs,  es  un  dels  dos!  Vostès  sabran 
qui  es  el  que  ha  surtit  del  Cuartelillo  y 
s'  ha  ficat  à  casa  de  la  senyora. 

Car.  Ah,  vamos!...  Ya  lo  decia  que  habia 
aqui  un  malentès!  He  sido  yo. 

Rita  Pero  ha  vingut  à  buscarme  per  anar  à 
casa  d'  una  partera. 

Car.  Que  por  cierto  no  hcibía  tales  carneros, 
y  todo  ha  sido  una  burla,  como  puede 
serio,  por  lo  que  voy  entendiendo,  lo 
que  à  ustedes  està  passant. 

Matil.   Jo  ab  un  municipal!... 

Sereno  Sosseguis,  dona,  sosseguis! 

PiNi.  No  se  despaciente,  que  puede  sea  todo 
agua  de  borraches. 

Car..  Vamos  à  ver:  Vayan  explicàndose  por 
riguroso  turno.  Empiece  usted.  {à  Manel) 

Manel    Ab  quatre  paraulas  hauré  enllestit. 

Aquest  matí  hi  anat  à  Vilanova,  y  allí 
hi  rebut  una  carta,  qu'  es  aquesta,  {en- 
senyantla.)  en  la  que  'm  diuhen:  la  teva 
dona  t'  enganya... 

Matil.   Aixó  es  una  calumnia!...  jEmbustero!... 

Car.      Por  Dios,  senora!...  Después  se  le  oirà 


—  30  — 


à  usted. 

Matil.   No  hi  passo  per  aixó! 

Car.      Asi  no  nos  entenderemos!...  Contiaúe. 

Manel  Per  abreviar:  me  diu  ía  carta  que  à  mit- 
ja nit  se  havia  de  veure  ab  lo  seu  amant 
à  casa  d'  aquesta  senyora. 

Rita      iReyna  Santíssima!...  jA  casa  meva! 

Manel  Y  que  si  me  'n  volia  convèncer,  vingués 
à  Bai'celona  ab  1'  exprés  de  Valencià  y 
podria  atraparlos  infraganti.  Y  ja  ho 
veuhen;  no  m'  han  enganyat  de  res. 

Matil.   Donchs  t'  han  enganyat  del  tot! 

PiNi.      Tambien  me  lo  apareix  à  mi. 

Car.      Y  à  mí.  Ahora  oigamos  à  la  senora. 

Matil.  També  hi  rebut  una  carta,  qu'  es  aques- 
ta, {EnsenyanÜa.)  en  la  que'm  diuhen  lo 
raate:'x  que  à  tú:  que  m'  enganyas;  que 
aquesta  nit  tens  una  cita  à  casa  de  la 
senyora... 

Rita      Y^  van  du  gas! 

Matil.   Y  que  pera  assistir  à  ella  arribarias  ab 

r  exprés  de  Valencià. 
Manel    Aixó  't  diuhen! 

Car.      Si  cuando  yo  lo  decial...  A  ver,  vengan 

las  cartas. 
Manel    Aqui  te  la  meva.  {Donanila.) 
Matil.   Y  la  meva. 

Car.      A  ver,  sereno;  acuesta  el  farol. 
Sereno  No  fa  gaire  claror  que  i^e  li  acaba  V  oli. 

(Lo  Sereíio  fa  llim  d  Carrasco  que  coieja 
las  car  las.  Matilde  y  Manel  s  hi  acostan  ah 
curiositat.  En  aquest  monent  atravessan  la 
escena  r/'  esciuerra  d  dreta,  molt  embossats 
y  deprcss'i,  l'epe  y  Emilio  de  hrasset  ah  un 


—  31  — 


altre  que  7  por  tan  al  mitj,  quedantse  ama- 
gats d  la  ca7ito7iada  del  foro  dreta  ) 

Car.  Lo  que  yo  decia!  Ha  sido  una  burhí  que 
les  han  chugat! 

Manel  Quédiu?... 

Car.      Son  escritas  por  una  mateicha  mà. 
Manel   Ja  ho  comprench! 
Matil.   S'  han  burlat  de  nosaltres! 
Rita      Y  jo  hi  sigut  lo  sach  dels  cops! 
PiNi.      Todos  hemos  pagado  la  fiesta! 

ESCENA  ÚLTIMA 

Los  mateixos,  PEPE  y  EMILIO  y  1'  altre,  desde  )a  can- 
tonada, disputant  ab  acalorament. 

Pepe      Ets  un  embustero!... 

Emi.       Y  tú  un  enredón  poca  vergonya! 

Pepe      Poca  vergonya  ho  seràs  tú!... 

Car.      Qué  es  esto?... 

PiNi.      Quien  và! 

(Tots  Jian  quedat  sorjíresos  y  callats,  mi- 
rant cap  al  llecJi  de  la  disjyuta.  Quan  los 
municipals  se  disposan  acudir,  sona  un  tiro 
seguit  de  ays  y  crits  demanant  socorro.  Los 
que  disputamn  fugen  deixantne  %m  estès  d 
terra  embolicat  aà  la  capa.  Manel  y  las  do- 
nas  se  hoM  ficat  al  Cuartelillo  xisclant  ab 
espant;  lo  Sereno  toca  ipitoy'ls  munici- 
pals  corren  d  dit  lloch. 

Car.      jUn  tiro!...  iUn  hombre  muerto!...  Pini- 

llos,  à  los  asesinosl... 
PiNi.      Quien  sabé  donde  estaràn  ya! 
Sereno  Els  hi  pot  fer  un  nús  à  la  cúa! 
Car.      Vengan;  puede  que  no  esté  màs  que  ferit! 


—  32  — 


(Carrasco,  Pinillos  y  Sereno  voUan  alsíí- 
posal  mori,  y  Matilde,  Rita  y  Manel  guay- 
tan  desde  hi  porta  del  Cuartelillo. 

Sereno  No  's  belluga  gons. 

PiNi.      Estel  embolicat  con  la  capa 

Car.      Chirémosle  y  le  quitaremos  el  abrigo. 

Pi  NI.  Carrasco,  cógele  por  la  cabeza  y  yo 
por  los  pies.  {Eo  fan.  Ca'^Tasco  fa  un  crit 
d  horror^  puig  li  ha  quedat  lo  cap  d  la  nid.) 

Car.      Por  los  clavos  de  Cristo!... 

Pjni.      Qué  es  cllo?... 

Car.       ;La  cabeza  separada  del  tronco! 

EiTA      I  Jesús!... 

Matil.    jQuin  horror!  .. 

]\Janel    i  Degollat!... 

{Carrasco  baixa  por  tant  lo  cap  d  las  mans. 
Los  demés  se  li  agritpan  ah  esglay.) 

Car.  Pero,  qué  es  esto?  (Ah  gran  sorpresa.) 
Este  cap  no  es  de  persona  humana! 

Serexo  Cóm'?...  Què  diu?...  (Acoslantlii  7  llum.) 

Manel    Donchs,  qué  es? 

Car.       Es...  juna  calabaza! 

(Tots  s  acostan  y  esclalan  en  íina  gran 
riallada.  Los  municipals  guedan  aloniats  ) 

PiNi.  i  Una  calabaza!...  Y  el  tronco?  (Tols  co- 
rren d  vearJio.) 

Car.      jMaldición!...  jUn  monigote!... 

PíNJ.      iOtro  engafio!... 

(Tornan  d  haixar  lots,  partintse  de  riure.) 

Car.       Qué  significan  tantas  burlas  esta  nit! 

PiNi.      Rifarse  ala  Autoridad!... 

Sereno  Ja,  ja,  ja!...  Ja  hi  caich!...  Ja  sé'l  que 
es:  aquesta  nit...  es  nit  de  vigilia  dels 
Sants  Ignocents!... 


—  33  — 


Manel    iLos  Ignocents!...  Ja,  ja,  ja!... 
Rita  Veritat!... 
Matil.   Te  rahó!... 

Sereno  Quins  plagas  corren  pel  mon!..  Ja,  ja!.. 

{Los  municipals  quedem  com  atontats. 
En  aquest  moment  tornan  à  passar  clepres- 
sa  pet  foTO  Peve  y  Emilio,  rilient y  cridant: 
iLa  llufa!.. .  lla  llufa!...) 

Car.      IjOs  burladores!...  jA  ellos!... 

PiNi.  Corramos!... 

Manel    Eh!...  Deixeulos! 

Car.      Pero,  quienes  pueden  ser? 

Sereno  Qui  vol  que  sigan,  los  estudiants  de  cala 
senyora  Llúcia. 

Matil.   La  dispesera  de  devant  de  casa! 

Manel    Ara  ho  compren ch  tot! 

Car.      Hay  que  perdonaries. 

Manel  Sí;  com  espero  que  'ns  perdonarà  també 
la  senyora  Rita 

Rita      Ab  una  condició. 

Matil.   Aceptada  per  endavant. 

Rita  Que  quan  necessitin  comadrona,  pensin 
ab  una  servidora. 

Manel    Li  prometo:  serém  parroquians. 

PiNi.       Vaya^  pues  no  faltaba  mas! 

Car.  Ahora^  cada  mochuelo  à  su  olivo;  y, 
( Al 2)úblich.)  ipoj' Dios,  senores!  que  el 
Com  andante  no  se  entere  de  lo  que  nos 
ha  pasado  en  esta  nit  de  Ignocents! 


TELÓ 


DEL  AATEIX  AUTOR 


A  cal  iioiai'i  ó  nns  capítols  iiiatri- 
iiioiiíaIm  de»»fet«,  snynete  de  costums 
catfilanns,  en  un  acte  3^  en  prosa.    ...    1  Pesseta. 

Ah.ont  iiieiios  se  pensa...,  ccniedieta  en 
un  acte  y  en  prosa   ,  1  id. 

Kii  fan  <le  la  Gralla  ó  la  festa  ma- 
jor de  la  yíla,  saynete  de  costums  popu- 
lars tarragoninas,  en  un  acte  y  en  prosa.    .    1  id. 

L·layta  de  cacichs  6  la  elecció  de  re- 
gidors, saynete  de  màlas  costums,  en  un 
acte  y  èn  prosa  l  id. 

De  venda  en  la  llibreria  de  A.  López,  Rambla  del  Mitj, 
20,  Barcelona, y  en  las  principals  llibrerías.