'7 G 9 8
Caiítdets^^gnocettts
Los municipals burlats
SAYNETE EN UN ACTE Y EN PROSA
ORIGINAL DE
R. RAMON Y VIPALES
Estrenat ab èxit en lo Teatre Català (Romea)
la nit del 28 de Desembre de 1901
Pi*en UXA pesseta.
BARCELONA
AnTüní Lópisz, editor, Llibreuia. Espanyola
20, Rambla del Mitj , 20
1902
LA NIT DELS IGNOCENTS
ó
LOS MUNICIPALS BURLATS
£a nit dels Jgnoccttts
Los municipals burlats
SAYNETE EN UN ACTE Y EN PROSA
ORIGINAL DE
R. RAMON Y VIDALES
Estrenat ab èxit en lo Teatre Català (Romea)
la nit del 28 de Desembre de 1901
VENDRELL
Imprempta Ramon germans y nebot, Teatro, 18
1902
REPARTIMENT
MATILDE. . . .
SRA. RITA, llevadora.
CARRASCO, municipal,
PINILLOS, municipal.
MANEL. . . .
PEPE, estudiant. .
EMILIO, estudiant.
ÜN DRAPAIRE. .
UN SERENO. . .
Sra. Parreno.
» Morera.
Sr. GouLA.
» Virgili.
» Santolaria.
» Domènech.
» Antigas.
» Manso.
» Ros.
Direcció artífstica, ISr. Oonla.
Dreta y esquerra las del actor.
Aquesta obra es propietat de son autor, qui 's re-
serva tots los drets.
D. Joan Molas y Casas, qual despatx se troba en lo
carrer del Hospital , número 12 y 14, pis segon, Barce-
lona, y los seus corresponsals, son los únichs encarre-
gats de concedir ó negar lo permís pera la representa-
ció y del cobro dels drets de propietat.
HBIiiEiillillililllillilimilHülü.liBE
ACTE ÜNICH
' — '^G-^ — ^
Recolsada d' un carrer irreg-ular del Barcelona antich,
que continua cnp al foro à la part dreta; de cara al
públich, casa ab porta escaleta practicable, que es-
. tarà oberta, y balcó ab ui: Uetrero que dig-a Coma-
drona ab la creu corresponent. Aquest edifici es con-
tinuació d'altre carrer que figura seg-ueix cap à la
esquerra, al que hi fa cantonada 1' edifici lateral d'
aquest costat, en quins baixos hi ha un CuarleliUo
de municipals, ab un fanal encès à la cantonada,
puig- es de nit. A la dreta edificis continuació del
carrer que va cap al foro.
ESCENA PRIMERA
Al aixecarse '1 teló la escena estarà deserta, sentintse
la veu del sereno que canta las onze, y després can-
ta, tot allunyantse, una cansó d' actualitat, y al ma-
teix temps, per un altre indret, se senten uns cops
de mans cridant al vig-üant y una veu que respon:
iVoy!... A terra hi ha un barret vell.
Carrasco, treyeut lo cap à la porta del Cuartelülo
estén lo bras y mira enlayre.
Car. Pues senor^ me apareix que llovizna...
Hace una noche de diez mil diablos.
(Surt d gmytar per las cantonadas.) No
passa una alma... Qué es esto, un ba-
6'74.>':58
— 6 —
rret? ( Veyenllo y pegantU puntada de ven.)
Largo de ahí!... lAy!... iMaldito seas!...
{Aixecant lo peu y aguantantse 7 halla
una estona.) Me ha partido Tull de poll!..
Qué habrà dintre de este barret? (Ho
mira.) Una piedra!... Esto serà obra de
algún granuja trincheraire. iRecristina,
como me duele! (Tira barret y pedra d la
cantonada.) íEtxem!.. Ya me habré cons-
tipat con este rederaonio de fret, que
abora lo siento mas por haberme dor-
mido à la vora del brasero. iBrrru!...
Caramba! Se me ha metido hasta los tué-
tanos interiores de mipresona sin respe-
to al uniforme. íEtxém!... Etxéml...
ESCENA II
CARRASCO y PINILLOS, que ve pel carrer del foro.
PiNi. Dios te mate, Carrasco! parece que es-
tàs constipat.
Car. Mientras no pase d' un constipat^ ray.
Lo quri me espantan son las pulmonías.
Yo estaria bien servit que cogiese una.
PiNi. Llévala presa al Chutchat. Mayormen-
te, es lo menos quepuede arreplegar un
municipal estando de Servicio en noches
tan perras como la de avuy.
Car. Del mal al menos si nos dejaran tran-
quils.
PiNi. Por ahora nuestra circuncisión està so-
segada como una basa de aceite. M los
estudiantes de la dispesa de la sefiora
— 7 —
Llúcia meten bullici como suelen meter
cada nit.
Car. Qué han de raeter, hombre! si estaran
à sus pueblos para pasar las Pascuas.
PiNi. No pas todos. Han quedado dos ó tres^ y
de los mas bulliciosos y tarambanas.
{Ab ènfasis.) Me agrada estar enteratde
las ocurriencias de nuestra circuncisión.
Car. Etxém!... Etxém!... Entremès, PinilloSj
que me da miedo el reliente de la nit.
PiNi. Vamos: traigo mayormente un tros de
butifarra que me ha regalado la cansa-
ladera de la plazuela, y nos la vamos à
comer al amor de la lumbre en paz y
gràcia de Deu.
Car. No vendrà mal hacer pa y trago para
calentar nuestras interioridades.
PiNi. Entremos pues; y ya veràs como la bu-
tifarra te cura el constipat.
Car. Ho provarém, hombre; que redemonios.
{Entran al Cuartelillo .)
ESCENA in
MANEL, ve pel carrer de la dreta embossat ab la capa,
inspeccionant ab misteri los edificis.
Manel Sí, aquí es!... Lo Cuartelillo!... «Coma-
drona!...» (Llegint lo rotul.) Han sapi-
gut escuUir bé 1 siti, y sobre tot, la ca-
sa! iUna llevadora!.. Just! Qui sospitarà
d' una dona que à mitja nit entra à casa
d' una llevadora?... Ningú: tothom pen-
sarà que va à buscaria per... per lo
- 8 —
que 's necessita una llevadora. Donchs,
la meva dona hi entrarà aquesta nit, y,
per desgracia meva, no hi anirà per res
d' aixól... Ara comprench la seva insis-
tència en que 'm quedés fins demà à
Vilanova... i Hipòcrita !... jPerjura!...
i Adúltera!... Pero no contava en que hi
hà amichs Ileals que enteran als marits
dels devaneos pecaminosos de las mu-
llers; ni ha tingut en compte que podia
plantarme aquí ab l' exprés de Valencià,
arribant à 1' hora precisa^ justa, mate-
màtica per impedir... impedir?... Nó,
per suprimir! vull trobarlos infraganti;
vull matar!... Sí, vull matar; à ell d' un
tiro, y à ella, joh, à ella! V agafo per la
cabellera; arrossegantla la trech del
cuarto, y, jzis, zas! una punyalada que
li parteixi '1 cor; ella desprès me dema-
narà perdó, pero jo, cego de coratje y
venjansa, jzis, zas! una altra punyalada
que li atrevessi '1 coll y caurà degollada
OI mitj d' un bassal de sanch! Aixó faré!
Vull que demà 'Js diaris portin en lle-
trasgrossas: «Elcrimen de anoche» «Cri-
men pasional.» «Doble homicidio por ce-
les.» Y portin dibuixada aquesta casa
malehida y '1 plano del pis, els retratos
dels interfectes, lo meu y hasta '1 de la
llevadora!... Sento passos... algú vé...
(Dos b/ihos, emhossats ah capas, s' eslacio-
nan d la cantonada del carrer de la dreta.)
(íSerà '1 fulano?... Retirémse!
{Se 'n va pel carrer de la esquerra.)
ESCENA IV
PEPE y EMIL·IO. que son los dos embossats, y aviat
UN DRAPAIRE
Pepe Es ell!...
Emi. Noy, que ha anat depressa. De la esta-
ció aquí hi ha casi mitja hora.
Pepe No 'm creya que arribés primer que
nosaltres.
Emi. Y ella que no deurà tardar gaire.
Pepe Ves com ha fet cap à la estació per veu-
re si arribava.
Emi. Sempre m' ho vaig pensar. Lo que 'm
temia era qu' ells dos se vegessin.
Pepe Ca!.. Ja se 'n ha guardat prou ella.
Emi. Calla, que ve algú.
Pepe Serà ella?... No, es un drapayre.
( Un Drapayre, ah lo sach al coll, queda
hiscani per las cantonadas.)
Emi. Aném^ que no convé estarnos per aquí.
Pepe Aquest fanal fa massa claror.
Emi. Aixó ray, lo suprimirem.
Pepe Y Is municipals?
Emi. Pobres ignocents! Deuhen trobarse al
primer són: quan siga hora ja farém ús
d' ells.
{Se n van pel carrer del /oro.)
ESCENA V
DRAPAYRE, aviat CARRASCO y PINILLOS y desprès
MANEL.
Drap. Aquest parell també son drapayres com
jo; ab la diferencia de que jo busco draps
— 10 —
y ells buscan... faldillas, segú. Los que
passan per aquests carrers en tals horas
de la nit, ó son drapayres, ó mossegas,
ó tenorios de carreró, aixó no marra.
Ara'ls hi hauré fet nosa... bueno; ja me
'n vaig. Hi ha un manament que diu:
«No destorbaràs.» ( Va d fer mutis y mu
lo barret.) Hola, un barret! {Lo recull.)
Bona pessa: un parell de rals sempre 'Is
valdrà. Al sach! {Lo fica al sacJi en lo mo-
ment en qne vé un cop de pedra que trenca
'/ fanal, que queda apagat.) j^Sant Antoni
'm valga ! . . . Ay ! . . ay ! . . . {Gemegant, po-
santse la mà d la cara. Surten los muni-
cipals.)
Car. Què ha sido?...
PiNi. El farol roto y apagat!
Drap. Ay!... oy!...
Car. Un hombre! jAlto à la Autoridad!
Drap. Si no 'm moch!... ay!...
PiNi. {Agtifantlo pel bras.) Has sido tú, granu-
y^y quien ha roto el fanal?
Drap. Senyor municipal; jo no soch cap gra-
nuja; soch un drapayre de bé: ni hi tren-
cat may cap fanal, ni tampoch cap plat
ni olla
Car. Pues quien ha sigut?
Drap. No ho sé: lo que sí sé es qu' un tros de
vidre m' ha ratllat la cara: (?veuhen?
PiNi. Esto es prueba plena, indubitable, de
que has sido tú, granuja^ el autor del
hecho de autos.
Drap. No, senyor, créguim!
Car. Anda, anda! Detenido al Cuartelillo y
— 11 —
mariana à disposición del Chutchat.
Manel {Que escoltava desde la cantonada.) Dispen-
sin los representants de la Autoritat mu-
nicipal.
Car. Caballero!... {Saludant.)
Manel Aquest home ha dit la veritat: no ha
sigut ell.
Car. Entoncesí...
Manel Ha vingut un cop de pedra; no sé d' hont
ni qui r ha tirada. (Pero m' ho penso.)
PiNi. Si usted lo asegura...
Manel Palabra de honor! (Sino me '1 han tirat
ja à can Pistraus.)
PiNi. Entonces, res: ha sido mayormente un
error judicial.
Car. Quedais libre, buen hombre.
Drap. Veuhen^ com ja 'Is ho deya.
Car. Vamos^ Pinillos?
Finí. Vam os à continuar la partida de tute.
Buenas noches^ sefiores!
Manel Buenas!
Drap. Bona nit tinguin.
Car. {Tot marxant.) Acuérdate que te he acu-
sat las cuarenta.
PiNi. No^ hombre; que han sido las veinte en
copas!
Car. Yo creia... {Entran al Ciiartelillo.)
ESCENA VI
MANEL y DRAPAIRE
Drap. No '1 conech no més que per servirlo;
pero disposi de ml. Li quedo agrahidis-
sim.
— 12 —
Manel Vos precch V envit. Voleu ajudarme en
lo que us diré?
Drap. Ja pot manar.
Manel {Ab moft misteri.) Ja qu' heu de se'l meu
confident, vull fervos sabedor d' un se-
cret que 'm rosega V ànima!
Drap. Digui y no temi, que jo...
Manel La meva dona... m' enganya!
Drap. Aixó no es nou!
Manel Cóm!... Qué? . També vos sabiau!...
Drap. De la seva? No, senyor: sino la conech.
Vull dir, que no es nou aixó de que hi
hagi donas que pasturin à fora del seu
hort. La meva també me la fregia, y...
Manel Qué vàreu fer?
Drap. Quan ella s' adonà de que jo ho sabia,
va tocar pirandó ab lo seu flavio^ que
era escombriayre.
Manel Y'ls v^reu buscar, y al ti'obarlos!... {ah-
misteri.) los vau matar! veritat?
Drap. Ca!... ni 'Is mils! Lo que vaig matar si-
gué un pollastre per celebrar la fugida
d' ella, que no deixava may la mante-
llina, y no pas per anar à missa.
Manel Y V honor?
Drap. L' honor?... En que 's menja aixó, ab
cullera ó ab forquilla?
Manel Veig que per aquest rengló no 'ns en-
tendríam. Aném al cas. La meva dona
ha de tenir una entrevista à mitja nit ab
un cert fulano, que no conech, à casa
d' una llevadora, que viu aquí. [Senya-
lant la casa.)
Drap. Aixó de las llevadoras... Vagi dihent.
— 13 —
Manel Y jo vull sorpendre 'Is infragaiiti, y per
no errar lo cop, necessito qui 'm vigili
la casa, ja que compendreu que à mí 'm
fora difícil, puig m' exposaria à ésser
vist y conegut.
Drap. Comprench. Ningú millor que jo, que ab
lo sacli al coll, tot furant per aquests
recons...
Manel Àngela! Vos podreu enterar de la entra-
da dels aucells à la gàbia.
Drap. Y un cop hi siguin...
Manel Vindreu al cafetín del Micaló, (^sabeu?
al cap del carrer.
Drap. Prou que 1 sé.
Manel Que allí us esperaré.
Drap. Ni cap gat hi veu tant com jo hi veig de
nit, y ni uq ratolí entrarà à casa la lle-
vadora que jo no '1 vegi.
Manel Aném, donchs, puig encara es d'hora y
us donaré instruccions.
Drap. Cregui que si '1 contrabando hi es, no
s' escapa; va al sach.
{Se 'n van pel carrer del foro.)
ESCENA VII
MATILDE, ve pel carrer deia esquerra, va molt ta-
pada y percatantse de que la veg-in.
Matil. Sí, aquí es!... Lo Cuartelillo!. . Quina
fosquetat... {Mirant los edificis .) Ah! aquí
viu la llevadora... jA casa una llevado-
ra!... Deu tenir tan poca vergonya com
pocas parroquianas ab qui exercir lo
seu sagrat ministeri, puig si tingués fey-
— 14 —
na del ofici no faria de... d' aixó que fà!
de Celestina! que pot ser se'n diu y tot.
Mira 'i meu home y que bé sab combi-
nar las cosas!... y tan ben dissimuladas!
Per venir de casa à aquí, que no hi hà
lli quatrecents passos de distancia, ha
anat à passar nada menos que per Vila-
nova! Poch s' ho deu pensar ell que )'
hagi vist arribar ab ï exprés de Valen-
cià!... La veritat, quan hi llegit la carta
en que m' ho deyan, no ho volia pas
creurhO; pero al veure'l arribar, las alas
del cor y l' ànima m' han caigut als peus!
Volia escoraétrel, pero m' hi contingut;
vull sorpendre 'Is; vull esguerrai' per
sempre la cara d' ella, perquè may més
cap home se 'n pugui enamorar; vull
treure 'Is ulls à ell perquè no pugui mi-
l'ar à cap més donu^ y à la llevadora!...
oh, à la llevadora! lo menos que li lle-
varé jo serà., lo monyo! Quina llàstima,
tot justament ahir vaig tallarme las un-
gias; pero vaig ben preparada: à cada
cap de dit dels guants hi he colocat una
agulla doblegada per poguer fer bona
feyna! {Fe7it acció d' esgarrapar.) jAy, de
la cara que hi arribin las mevas mans!
quedarà més dibuixada que la d' un ín-
dio!... Aném à regoneixe '1 terreno. {Al
dirigirse d cala llevadora lo Drayre qiiay-
ta d la catonada del carrer.) Veig que no
m' han enganyat al dirme que trobaria
la porta oberta. Entrém!
{Entra d dins,)
— 15 —
ESCENA VIII
DRAPAYRE, y lu*^go PEPE y EiMILIO.
Drap. Hola!... Ja tenim la pdcara à la gàbia.
^Haurà entrat ja 1 pàcardí Farém lo
sonso per aquests voltant, y si dintre un
rato no '1 veig entrar, serà que ja s' hi
deu haver ficat y avisarém al senyor
Manel... Ve algú... Retirémse.
(Ho fa per la esquerra. Pepe y Emilo
mnen per la dreta, tot enraJíonant.)
Pepe Quedém aixís: m' esperaràs à la dispe-
sa, ahont vindré jo tan aviat hagi com-
plert la comissió del regidor senyor Un-
glada... ja, ja, ja!... {Rient.)
Emi. Veyàm si surtirà tot tal com pensas.
Pepe Tot anirà al pel.
Emi. Me 'n vaig, donchs^ y entesos, eh?
í Se n m.)
Pepe Entesos! Ara, jo, à cumplir la comissió.
(Desde la porta del Ouartelillo .) Se puede?
(Una veu respon: Qién?... Adelante! Pe-
pe entra.)
ESCENA IX
MATILDE, que surt de la casa
Matil. No crech que hi sigan encara. Hi escol-
tat à la porta del pis y quietut compler-
ta... Sota la escala hi descobert un re-
cambró que vindrà molt bé per ama-
garmhi. Allí'ls esperaré!... jEh?....
( Guayiant al Cuartelillo .) jLos munici-
— 16 —
pals!... jAy, pobre de mí, ahont m' ama-
garé!... Allunyemse per un moment!...
{Fdig pel carrer cld foro, tapantse ah
lo mocador.)
ESCENA X
CARRAeCO, PINILLOS y PEPE.
Pepe Si, si; no es cosa d' entretenirshi. Lo se-
nyor Ungiada ha sapigut que la senyora
Rita es una de las llevadoras més ente-
sas cle Barcelona^ y m' ha donat ordre
de ven iria à buscar inmediatament.
PiNi. Ya lo creo que es de las mas entendidas.
A mi me llevó...
Pepe A vostè?... [Rient.
PiNi. Mayormente, no, hombre; à mi mujer:
que se le presentaba el parto algo tra-
vessé.
Pepe Ygual que à la senyora del regidor se-
nyor Ungiada.
Car. Pues voy à subir al pis, que la senyora
Rita siempre deja abierta la puerta de
la calle para casos de urgència, y en
tanto usted va por el senyor doctor y
así avanzaremos feyna.
Pepe Aixó! y vostè mateix pot acompanyar à
la senyora Rita.
Car. Si, senyor; y no me moveré de la casa
del senyor rechidor por si se me necesi-
ta. Pues no faltaba mas!
Pepe No me entretinch més.
Car. Vachiscn descansat! Yo voy enseguida.
— 17 —
Pepe Buenas noches^ pues! . . . {^Tot marxant per
ahont lia vingut.) (HaD picat V ara!)
PiNi. Buenas las tenga usted!
Car. Voy à desem peiiar la comisión inmedia-
tameute.
PiNi. Siendo cosa de un rechidor...
(Lo Drapayre treu lo cap à la cantonada.)
Car. Sentiria que la seiiora tuviese que es-
perar.
PiNl. Ve, pués; ya me explicaràs despues co-
mo ha anat.
Car. Si, si; voy, que estarà impaciente. Bue-
nas noches! (Entra d casa la llevadora.)
PiNi. Adios!... Aah!... (Badallant.) Voy à ver
si me tiro una siestecita.
(Entra al Guartelillo .)
ESCENA XI
DRAPAYRE, ab extranyesa, tot fentse creus.
Drap. jReyna santíssima!... jun municipal!...
i Ah!... Vaja, que las donas tenen uns
capritxos!... Ves qui hauria dit que '1
flavio de la senyora fos un municipal!
Ell se creu que 's tracta d' un estudiant
ros y guapet de la dispesa de devant de
casa seva. No n' està poch lluny d' os-
cas!... Oh, y la complicació que aixó li
reporta! No n' hi ha poca de diferencia^
tenirselas d' haver ab un estudiantet
magrissó, ó ab un municipal ferrenyo,
que per lo guerrero que demostra ser
deu portar un sabre més esmolat!.., Ay!
— 18 — .
ay, ay, ay, senyor Manel, que no li sur-
tiràn los comptes! jSant Antoni '1 guar-
di de pendre mal!. . Aném k avisarlo,
que '1 pobre deu estar impacient. Quan
sabrà qui es lo galan de la dama!... (Va
fent mutis cap d la dreta.) Ja, ja, ja! ..
lUn municipal!...
ESCENA XII
SERENO, y després SHA. RITA y CARRASCO.
Queda un nicment la e^^('eIl;^ soIh, sei]tint>e 'i Sereno
que ve caiitRut inia c^^ll^'(') d' actualitat; k1 é>.ser à la
cantonada para la cnnso v cnuta i' hofM.
Sereno jLas once y media!... sere... Ay, no!...
inublado!... Sempre m' equivoco! La
costum de dir sereno^ sereno y sereno,
quan està nublado, jsereno que te crió!
{ ú travessa la escena reprenent la canso
de avans y desapareix l enen iSra Rita y
Carrasco.)
Car. Sereno, Sereno!...
Rita Com si li digués Llúcia! Com va can-
tant no '1 sentirà pas.
Car. Nos habría acompanat, pues e.^tos rin-
cons estàn muy oscuros.
Rita Si que 's fosch; \ '1 fanal apagat.
Car. Lo han roto de un cop de piedm.
Rita No me 'n puch avenir de que tot un se-
nyor regidor hagi pensat ab aquesta
servidora!
Car. Esto prueba que la fama del süber de
usted se estiende com taca de oli por
toda la Ciudad.
— 19 —
Rita Aixó sí; en quant à saber la obligació,
una servidora no amaga la cara per la
comadrona mas pintada.
Car. Ya cal que saque usted à relucir toda
su ciència.
Rita De aixó ja me 'n cuidaré una servidora.
Car. Le va en ello su reputación. Se empieza
por la senyora de un rechidor y, quien
sabé, otro dia puede ser la del Capitan
cheneral.
Rita No me 'n puch avenir!... Y que viu molt
lluny aquet bon senyor del Ajuntament?
Car. No: à la entrada del Paseo de Cracia.
Rita Encara com no ha mandat lo cotxu; per
que suposo que sent regidor...
Car. Ya lo creo que tiene, y propio! Pero con
el trasbals de la casa...
Rita Y 'Is cavalls, pobrets, pot ser dormían^
y quan los haurían despertat y guarnit...
Car. Esoserà... Vamos, seüora Rita? Porque
no es cuestión de hacerles esperar.
Rita Aném, aném!... ;Ay, Senyor, qui m' ho
havia de dir!...
Car. Arrópese usted bien, que el frio aprieta
de valieïite!
Rita Ca! ni menos lo sento^ y ab la alegria
ni me '1 esciicJm! (Se 'n mn per la dreta.)
ESCENA XIII
PEPE y EMILIO, trayent lo cap à la cantoDada esque-
rra, y després MANEL y DRAPAYRE.
Pepe Qué tal?
Emi. Barba, noy! tot marxa com una seda.
— 20 —
Pepe Pobre senyora Rita, tan cofoya com
hi va! Ja, ja, ja!...
Emi. Pobre dona, quina desilució tindrà!
Pepe Y '1 senyor Unglada, quina sorpresa!
Emi. Quina enrabiada pendrà! ja, ja, ja!...
Pepe Aném à preparar la bomba final.
Emi. Haurà sigut una nit ben aprofitada!
(Se 'n entoman tot rihent. Venen Manel
y Drapayre; aqnest seguint d aquell.)
Manel jUn municipal!... ;Rebaixarse fins à un
municipal! . . . (Ah gran desasossego.)
Drap. Calma, calma senyor Manel!
Manel Pero, esteu ben segur de que era un
municipal?
Deap. Seguríssim. Li torno à dir que n' han
surtit dos del «Cuartelillo», y V un ha
dit: Que vagi bé; y 1' altre ha contestat:
Hi vaig, que no s' impacienti; y Tun ha
dit: Ja m' esplicaràs cóm ha anat la co-
sa; y r altre s' ha ficat à cala llevadora
y r un al «Cuartelillo; y ella ja feya es-
tona que hi era.
Manel íY jo m' estich encara aquí!... ly no hi
exterminat ja al batalló dels Xanxas!...
Necessito sanch!... jmatar!...
Drap. Mati un pollastre, créguim: fassi com jo.
Manel Vos no teniu sanch!
Drap. Que no tinch sanch, y encara 'n porto
la galta bruta del tall que m' ha fet lo
vidre del fanal?
Manel i Aneu à la porra!... Estich determinat!
Drap. Pero, escolti!... Trobarà la porta del pis
tancada, y si truca...
Manel Veritat, no m' obriràn. No hi fa res,
— 21 —
esperaré en lo replà, y ciixís que surtin^
ipim, pam!... quatre tiros y llestos!
Està determinat?
Del tot!
Donchs, bona nit tingui... ó mala! com
vulgui.
Se 'n aneu?
Me sembla que ja hi acabat la feyna.
Fins à demà, donchs.
Demà?., y, ^ahont lo podré veure?
Ala presó... ó al cementiri!
Currienta!... Alanta!
Adeu siau!
{Ap. tol marxant.) Demà à primera hora,
compraré '1 diari.
ESCENA XIV
MANEL, sol.
Manel Per fi; ha arribat 1' hora solemne!... Lo
revòlver? .. {Palpa7itse.) Aqui 1 porto.
Lo punyal?... també. L' un, afilat, V al-
tre carregat; las mans frisosas per es-
grimirlos, y la v "U de la venjansa me
estàdihent: jM'^ta! .. jextermina!... ma-
ta sens parar fins que 'l municipi, per
falta de personal, tinga d' obrir nova
recluta pera refer de cap y de nou lo
cos de municipals!... Se 'n parlarà de la
nit del 27 al 28 de Desembre! Son recort
eclipsarà 1 de la famosa nit de Sant Da-
niel!... Qué espero?... tot està à punt!...
Sí, estich resolt! Prou lamentacions; ha
Djkap.
Manel
Drap.
Manel
Drap.
Manel
Drap.
Manel
Drap.
Manel
Drap.
arribat l'hora de obmr; del exterminTt..
jA dintre!... {Resolt, y en actitut tràgica^
entra d la escaleta.)
ESCENA XV
MATILDE, ve à temps per veure entrar à Manel à la
easil, fent acció tl' acoiiíieg uirlo, pero 'is deté.
Matil. i Ah, pillo!... i Mal home!... No, que va-
gi; 110 es hora encara! A tú ja t'atrapa-
ré sense corre. A ella, à ella desitjo arre-
plegar entre mas urpas!... Haurà entrat
ja? Sentiria no poguer acariciarli la ca-
ra primer qu' ell! \Ay., ab quin gust m'
hi rabejaré!... No perdém temps, que
podria venir y veure 'm y tot se tiraria
à perdre. Los guants? {Los porta posats.)
Estan ben cordats. Las aguUas? (Pal-
pantse las punías dels dits.) A son puesto
y frisosas per acariciar la cara de la
maturranga del meu home!... iTinch de
fer tal escarment que '1 recort d' aques-
ta nit serveixi de ralvaguardia à las do-
nas casadas ab homes estrafalaris y li-
bertinos!... Prou lamentacions! A obrar!
i Al recambró de sota V escala!...
{^%e fica corrents d la escaleta.)
ESCENA XVI
PINILLOS, guaytant desde la porta, y desprès SENYO-
RA RITA y CARRASCO.
PiNi. Qué redemonios passa esta nit por estos
carrés? Rumores y màs rumores y enra-
23 —
honamientos! {Surt d giiaytar per lascan-
ionadas.) Mayormente, no parece sino
que esta calle se ha convertido en reci-
bidor de la puerta del infierno. No he
podido romper el sueno en toda la nit.
Al primero que vuelva à escandalizar
por aquí^ lo meto e)i chirona! jCaramba!
(Se sent d Ja Sra. Rita y d Carrasco que
mnen enralionant ah gran acalorament.)
Eh?.. Mas escàndalo todavla? Quiéri và!
Rita Deu meu, Deu meu, quin afront!...
Car . Per 0 , senora Rita ! . . .
PiNi. Ah, soys vosotros? Ya està listo?
Rita Tota la culpa la te vostè!
Car. Pero, ^^enora Rita!...
PiNi. Qué ha sido ello?
Rita Quin afront!... En vinticinch anys de
exercir honradament la professió de co-
madrona, no m' havia sucsuhit un xasco
tan botxornós!... {Casi plorant).
Car. Crea V. que yo...
Rita Calli, calli, que no te disculpa ni perdó
de Deu !
Car. Por Dios, sefiora Rita!
Rita Vostè havia de serciorarse degudament
avans d' exposar à una servidora à un
ridícul tan afrentós!
Car. Pero, cree usted que yo?...
Rita Jo no crech res y ho crech tot!
Pmi. Pero, en fín, què ha sido ello?
Car. Que no ha habido tales carneros! Es de-
cir^ tal rechidora parturienta.
PiNi. Cómo^ un engaiio!
Rita Si^ senyor; un engany, una infame burla
— 24 —
que demanda justícia, un càstich exem-
plar!
PiNi. Entonces aquel joven...
Car. Ha sido un mito! un tunante!
Rita Aquest afront, no'l podré pas resistir!...
( Plorant.) Me portarà al sepulcre!...
Car. Afigúrate tú que llegamos à la casa y lo
encontf amos todo tancat y barrat. Lla-
mo, y nos abre el portero que esperaba
à los sefiores, y al decirle à lo que iba-
mos, se pone à reir como un chimple.
Rita Y lo més botxornós ha sigut qu' en aquell
moment han arribat el senyor y la se-
nyora, y al enterarse del per qué hi
anavam, s' han posat fets unas fúrias,
perquè han cregut qu' era una burla
que se 'Is feya, puig en vint anys que
poitan de matrimoni_, no han necessitat
may cap llevadora!
Car. Claro! como que no han tenido nunca
ningún hijo!
PiNi. Habràn creido que era una indirecta.
Rita Aixó vostè havia de saberho. \(ï Carrasco)
Car. El qué?...
Rita Que la senyora no podia trobarse en los
moments crítichs, perquè...
Car. Pero, senora Rita, aun me harà enfadar!
He de estar yo enterat de ciertas inte-
rioridades que...
Rita Un municipal deu saberho tot; major-
ment, tractantse de personas públicas,
com son un regidor y la seva senyora!
Car. EstarJamos frescos que tuviésemos de
estar enterats de tales cosas!
— 25 —
PiNi. Eso es decir disbarats, seiiora Rita!
Rita Pero, vamos à veure: la persona que ha
vingut, la coneixen?
Car. No, seiiora; pero ya le he dicho que me
habia inspirado la mas grande confianza.
PiNi. No atino à qué redemonios viene à pa-
rar esa burla.
Car. Maiiana abriremos una ancha informa-
ción para depurar...
Rita Si, senyor, sí; perquè aixó no pot pas
quedar aixís.
Car. Yo le prometo que cogeremos el hilo y
que llegaremos hasta el cap-de-vall.
PiNi. Vaya!... pues no faltaba mas!... Y aho-
ra, retírese seiiora Rita, que està tremo-
lando de frío.
Rita Sí, sí; vaig à descansar... Ay, Senyor!..
íQuin afront!... May me havia passat un
cas tan botxornós!.. . Bona nit tinguin!
{Entra à casa seva,)
Car. Buena la tenga usted!
PiNi. Que descanse!
ESCENA XVII
CARRASCO y PINILLOS, y aviat SRA. RITA, MATIL-
DE y MAln dlL
Oar. Mira tú que passan ciertas cosas esta nit!
PiNi. Yo tambien vengo iiotando cierta anor-
malidad en el barrio, que me dà muy
mala espina!
•Car. No atino quien.. .
(Se senten dintre deia escaleta crits y
terralastall y la veu de la Sra. Rita cri-
dant: iSocoriol... ;Lladres!. .)
— 26 —
P NI. Qué es esto?...
C vK. Corramos!...
(Al dirigir se ca}) d la escaleia, surt co--
7 r 671 Is la senyora Rita esparver ada y des^
composta, perseguida per Matilde y darrera
ü' ellas Manel. Matilde arriba d agafar d
la senyora Rita pel hras y Manel d Matilde}
Rita Socorro!... socorro!...
Matil. ï\o t' escaparàs, mala bruixa!...
Manel Perjura!... Dona adúltera!...
Car. Eh ! . . i Alto à la Autoridad!
Pjni. Darse presos!
(Se interposan separantlos: Carrasco en-
tre Rita y Matilde tenint agafada a aqiies--
ta del dras, y Pinillos entre Matilde y Ma-
nel aguantant d aquest.)
Matil. No m' hi esperavas à mí, veritat? {d Rita:
TDientseli tirar d sobre.)
Rita AiAuàntila!...
Cae. Kh!... Quieta ahí!...
Manel Tú sí que no t' ho devías pensar trovar-
ii.lii à mí! (d Matilde, volent escometr ela.)
PiNi. iQuieto, de lo contrario!...
Matil. rú sí, que t' hi sabia!
Manel Jo sí que hi vingut per tú!
Matil. Xii!... íEmbustero!... {Desprenentse del
ntunicipal y tirantseli d sobre.)
Car. Eh!... ;Alto, alto!. .
PiNi. Quietos ahí, ó les agarrotamos à los dos!
(Los Municipals els separan, quedant
entre 'Is dos. La senyora Rita se queda tre-
molosa y gemegant arrambada d la paret.)
Rita Ay!... Aixó es una fúria del infern!
ESCENA XVIII
Los mateixos y SERENO, qne ve corrents.
:Sereno Qué passa? Qui es que demana socorro?
Car. Siempre arriba à tiempo!
Rita Ay, Sereno!... (Amparantshi.)
.Sereno Qué es aixó, senyora Rita?
(Rita y Sereno forman grupo d la dreta
y 'Is demés d la esquerra.)
Matil. A tii, {d Manel.) te treuré 'Is ulls!... Y à
tú, {d Rita.) mala bruixa, te rentaré la
cara ab sabó d' oli de vidriol!
Rita Aquesta dona s' ha alocat!
Manel No 'n fassi cas...
Car. No permito insultos!
Matil. Aixó faltava!... Que la Autoritat abonés
à la malurranga del meu home!
Rita í Jesús, Maria y Joseph!
Sereno Qué diu aquesta dona?
Car. Si continua usted insultando...
PiNi. Le pondremos una mordaza.
Manel No se la escoltin; no 'n fassin cas!
Matil. Just!., desprès d'haver sigut'l causant..
Rita Deu meu, Deu meu; jo maturranga!...
Bereno Sosseguis, senyora Rita, Sosseguis.
Manel No 'n fassi cabal, senyora; vol dissi-
mular. Ella, ella tenia una cita à casa
d' aquesta mala donota de llevadora
que viu aqui '1 devant.
Rita jSant Antoni; citas à casa meva! {Plora.)
Pini. Repórtese usted!
■Car. Esta senyora es una comadro/ia honrada
Sereno Sosseguis, senyora Rita, sosseguis.
— 28 —
Manel Aquesta dona es la llevadora?
Matil. Es à dir, que no es... Es igual; es la en-
cubridora!
Car. Basta ya!...
PiNi. Habràse visto insolentes!...
Matil. Deixíumela per mí, que li esplicaré un
qüento! ( Va per tirdrseli d soire.)
Rita Deteníula!... Deteníula!...
Sereno (Amparant d Rita,) Atràs, ó d'un cop
de xusso!...
Car. Quieta ahí!...
PiNi. Es una fúria.
Manel No 'n fassin cas; ho fa per dissimular.
Matil. Encara gosas à calumniarme?
Car. Quietos todosl... { Dominant à tots al iin
gran crit.) Y callarse! A ver si se esbri-
na este lío; pues supongo habrà aquí un
malentès.
Manel Un malentès?... Romansos en aquesta
hora, senyor municipal?
Car. Què quiere usted decir?
Manel Que vol que li dongui recreyo à las
orellas?
Maiil. No 1 cregui, senyor municipal!
Car. Callarse digo!...
Matil. No dirà mès que mentidas!
Car. Basta ya!... Continúe usted.
Manel ella.) Que 't sab greu que enrahoni?
Donchs ho. farè, perquè vegis que estich
enterat de tot. La cita la tenías ab un
municipal!
Matil. jEmbustero!... jVil!... jCalumniador!...
{Plorant al gran desconsol.) j Jo ab un mu^
nicipall...
— 29 —
Sereno jUn municipal!... jQuinas gangas que
arrepleganl... Vaig- à consolaria... {Co-
rre al seu costat.) Sosseguis; pot ser no
serà veritat.
(La Sra. Rita ha quedat fentse creus es-
candalisada, y Is municipals sorpresos mi-
rantse mútuament.)
Car. Eres tú?
PiNi. Yo, nól y tú?
Car. Tampoco!
Manel Donchs, es un dels dos! Vostès sabran
qui es el que ha surtit del Cuartelillo y
s' ha ficat à casa de la senyora.
Car. Ah, vamos!... Ya lo decia que habia
aqui un malentès! He sido yo.
Rita Pero ha vingut à buscarme per anar à
casa d' una partera.
Car. Que por cierto no hcibía tales carneros,
y todo ha sido una burla, como puede
serio, por lo que voy entendiendo, lo
que à ustedes està passant.
Matil. Jo ab un municipal!...
Sereno Sosseguis, dona, sosseguis!
PiNi. No se despaciente, que puede sea todo
agua de borraches.
Car.. Vamos à ver: Vayan explicàndose por
riguroso turno. Empiece usted. {à Manel)
Manel Ab quatre paraulas hauré enllestit.
Aquest matí hi anat à Vilanova, y allí
hi rebut una carta, qu' es aquesta, {en-
senyantla.) en la que 'm diuhen: la teva
dona t' enganya...
Matil. Aixó es una calumnia!... jEmbustero!...
Car. Por Dios, senora!... Después se le oirà
— 30 —
à usted.
Matil. No hi passo per aixó!
Car. Asi no nos entenderemos!... Contiaúe.
Manel Per abreviar: me diu ía carta que à mit-
ja nit se havia de veure ab lo seu amant
à casa d' aquesta senyora.
Rita iReyna Santíssima!... jA casa meva!
Manel Y que si me 'n volia convèncer, vingués
à Bai'celona ab 1' exprés de Valencià y
podria atraparlos infraganti. Y ja ho
veuhen; no m' han enganyat de res.
Matil. Donchs t' han enganyat del tot!
PiNi. Tambien me lo apareix à mi.
Car. Y à mí. Ahora oigamos à la senora.
Matil. També hi rebut una carta, qu' es aques-
ta, {EnsenyanÜa.) en la que'm diuhen lo
raate:'x que à tú: que m' enganyas; que
aquesta nit tens una cita à casa de la
senyora...
Rita Y^ van du gas!
Matil. Y que pera assistir à ella arribarias ab
r exprés de Valencià.
Manel Aixó 't diuhen!
Car. Si cuando yo lo decial... A ver, vengan
las cartas.
Manel Aqui te la meva. {Donanila.)
Matil. Y la meva.
Car. A ver, sereno; acuesta el farol.
Sereno No fa gaire claror que i^e li acaba V oli.
(Lo Sereíio fa llim d Carrasco que coieja
las car las. Matilde y Manel s hi acostan ah
curiositat. En aquest monent atravessan la
escena r/' esciuerra d dreta, molt embossats
y deprcss'i, l'epe y Emilio de hrasset ah un
— 31 —
altre que 7 por tan al mitj, quedantse ama-
gats d la ca7ito7iada del foro dreta )
Car. Lo que yo decia! Ha sido una burhí que
les han chugat!
Manel Quédiu?...
Car. Son escritas por una mateicha mà.
Manel Ja ho comprench!
Matil. S' han burlat de nosaltres!
Rita Y jo hi sigut lo sach dels cops!
PiNi. Todos hemos pagado la fiesta!
ESCENA ÚLTIMA
Los mateixos, PEPE y EMILIO y 1' altre, desde )a can-
tonada, disputant ab acalorament.
Pepe Ets un embustero!...
Emi. Y tú un enredón poca vergonya!
Pepe Poca vergonya ho seràs tú!...
Car. Qué es esto?...
PiNi. Quien và!
(Tots Jian quedat sorjíresos y callats, mi-
rant cap al llecJi de la disjyuta. Quan los
municipals se disposan acudir, sona un tiro
seguit de ays y crits demanant socorro. Los
que disputamn fugen deixantne %m estès d
terra embolicat aà la capa. Manel y las do-
nas se hoM ficat al Cuartelillo xisclant ab
espant; lo Sereno toca ipitoy'ls munici-
pals corren d dit lloch.
Car. jUn tiro!... iUn hombre muerto!... Pini-
llos, à los asesinosl...
PiNi. Quien sabé donde estaràn ya!
Sereno Els hi pot fer un nús à la cúa!
Car. Vengan; puede que no esté màs que ferit!
— 32 —
(Carrasco, Pinillos y Sereno voUan alsíí-
posal mori, y Matilde, Rita y Manel guay-
tan desde hi porta del Cuartelillo.
Sereno No 's belluga gons.
PiNi. Estel embolicat con la capa
Car. Chirémosle y le quitaremos el abrigo.
Pi NI. Carrasco, cógele por la cabeza y yo
por los pies. {Eo fan. Ca'^Tasco fa un crit
d horror^ puig li ha quedat lo cap d la nid.)
Car. Por los clavos de Cristo!...
Pjni. Qué es cllo?...
Car. ;La cabeza separada del tronco!
EiTA I Jesús!...
Matil. jQuin horror! ..
]\Janel i Degollat!...
{Carrasco baixa por tant lo cap d las mans.
Los demés se li agritpan ah esglay.)
Car. Pero, qué es esto? (Ah gran sorpresa.)
Este cap no es de persona humana!
Serexo Cóm'?... Què diu?... (Acoslantlii 7 llum.)
Manel Donchs, qué es?
Car. Es... juna calabaza!
(Tots s acostan y esclalan en íina gran
riallada. Los municipals guedan aloniats )
PiNi. i Una calabaza!... Y el tronco? (Tols co-
rren d vearJio.)
Car. jMaldición!... jUn monigote!...
PíNJ. iOtro engafio!...
(Tornan d haixar lots, partintse de riure.)
Car. Qué significan tantas burlas esta nit!
PiNi. Rifarse ala Autoridad!...
Sereno Ja, ja, ja!... Ja hi caich!... Ja sé'l que
es: aquesta nit... es nit de vigilia dels
Sants Ignocents!...
— 33 —
Manel iLos Ignocents!... Ja, ja, ja!...
Rita Veritat!...
Matil. Te rahó!...
Sereno Quins plagas corren pel mon!.. Ja, ja!..
{Los municipals quedem com atontats.
En aquest moment tornan à passar clepres-
sa pet foTO Peve y Emilio, rilient y cridant:
iLa llufa!.. . lla llufa!...)
Car. IjOs burladores!... jA ellos!...
PiNi. Corramos!...
Manel Eh!... Deixeulos!
Car. Pero, quienes pueden ser?
Sereno Qui vol que sigan, los estudiants de cala
senyora Llúcia.
Matil. La dispesera de devant de casa!
Manel Ara ho compren ch tot!
Car. Hay que perdonaries.
Manel Sí; com espero que 'ns perdonarà també
la senyora Rita
Rita Ab una condició.
Matil. Aceptada per endavant.
Rita Que quan necessitin comadrona, pensin
ab una servidora.
Manel Li prometo: serém parroquians.
PiNi. Vaya^ pues no faltaba mas!
Car. Ahora^ cada mochuelo à su olivo; y,
( Al 2)úblich.) ipoj' Dios, senores! que el
Com andante no se entere de lo que nos
ha pasado en esta nit de Ignocents!
TELÓ
DEL AATEIX AUTOR
A cal iioiai'i ó nns capítols iiiatri-
iiioiiíaIm de»»fet«, snynete de costums
catfilanns, en un acte 3^ en prosa. ... 1 Pesseta.
Ah.ont iiieiios se pensa..., ccniedieta en
un acte y en prosa , 1 id.
Kii fan <le la Gralla ó la festa ma-
jor de la yíla, saynete de costums popu-
lars tarragoninas, en un acte y en prosa. . 1 id.
L·layta de cacichs 6 la elecció de re-
gidors, saynete de màlas costums, en un
acte y èn prosa l id.
De venda en la llibreria de A. López, Rambla del Mitj,
20, Barcelona, y en las principals llibrerías.