La Tuyetas de Mallol : ensaig cómico-satírich en dos actes y en vers

PLANTOFADA POÈTICA.

Digitized by the Internet Archive

in 2012 with funding from

University of North Carolina at Chapel Hill

http://archive.org/details/latuyetasdemallo13625tdft

PLANTOFADA POÈTICA.

(ANCOR RIDENDO SI CORREGGE IL VTZIO.)

LA

TÜYETAS.MALLOL

ENSAIG GÓMIGO-SATÍRIGH

EN DOS ACTES Y EN VERS.

per

t. d. r.

•o*<!$€^-

BARCELONA

Es LA ESTAMPA DE D. MANUEL SAURI,

CARRER AMPLE, CANTONADA AL DEL REGOMIR,

1865.

PERSONAS.

Jaumet.

TüYETAS.

Joan.

Ramon.

Busom.

Notari.

Ventura.

Coro.

Poble.

La escena passa en lo poble de Mallol.

Es propietat de D- Manuel Saurí, lo qual
perseguirà devant la Lley al que la reimpri-
mesca ó represente sens sòn permis.

Queda fet lo dipòsit que mana la Lley.

ACTE PRIMER.

Lo teatro representa la sala baixa de un pagès
acomodat. Al fondo dos portas; ona dona al
hort, l' altra à la escala. A la esquerra una
porta practicable. A la dreta un armari y
una taula.

ESCENA PRIMERA.

Joan. Tuyetas.

TUYETAS. NO pucll mès. (Surtintde la porta esquerra)

Joan. Pobre Tuyetas!

Una noya com un sol
quel' jovent de tot Mallol
fa anar ab aurellas dretas...

Tuyetas. Jou.' crech ! (ab buria)

Joan Se veu perseguida

com una rata pel' gat
per lo vellot trastocat.

Tuyetas. Y que ja passa de mida:

men vaig al hort, al carrer....
tot lo dia fugint d'ell,
com si fos un pobre aucell
que ha auvirat al esparver!
Vàlgam Dèu ! y tè un oído

603518

tan estrany y tan raspós,
que si tinch mica de tos,
ja ve preguntant si l'crido !
Gom si faltàssen ximpletas,
que mòltas n ' hi ha per tot,
que huscan, per tirà al clot,
als vells que tenen pessetas :
Mès à mi buscarme l'cos!

Joan. No sab que tens un promès?

Tuyetas. Y perquè ha de saber res?

Joan. Perquet' deixàs en repòs.

Tuyetas. Jo creya que era tabola

de aquella que fa algun vell
calvo ja y vert de cervell...

Joan. Oh ka ka...li has dat la bola.

Tuyetas. Vols dir?

Joan. Sí, votúalmon!

t'estima de bo en Jaumet...
se torna com un lluquet,
pert la gana y no tè son.

Tuyetas. Es un solemne babau.

Joan. Escolta: la nit passada,

tenint la cambra tancada,

per lo forat de la clau,

vaig veure tot lo que feya:

ay xica, agafà 1' coixí

y exaltat... fora de sí,

mil tonterías li deya:

de quant en quant suspiraba,

y deya llagrimejant,

Ay Tuyetas! dols encant! ..

y afins lo coixí besaba.

Tuyetas. Y tenia l'llum encès?

Joan. Y donchs com ho haguera vist?

Tuyetas. Jesús !

Joan. Luego s ' quedà trist,

com si d' un somni vingués.

TUYETAS.

Joan.

TUYETAS .

Joan.

TUYETAS.

Joan.

TüYETAS.
TUYETAS.

— 5 —

Vàlgam Dèu! quina mudansa,
de quatre dias ensà!
Del sèu mal no guarirà
fins que perda la esperansa.
Que no l'has desenganyat?
Jo penso que jau' seria
si lo pobret no tenia
lo senderi capgirat.
Explicat.

Com ell es rich
y sab que jo no tinch res,
si li parlo d' un promès
creurà que es un embolich :
creurà que faig lo que puch
per fel' caure à la ratera:
ay quantas de esta manera
de las bossas tràuhen such !
Avuy passa en Ramonet
que anà fins à Barcelona,
y ab ell, ab petita estona
haurem acabat lo plet.
Si m'heu menester per res,
sabs podeu contar ab mi.
Jau sé, Joan, pot sèr que sí.

Joan! ( Una veu de dins )

Ell te crida., ves.

ESCENA II.

TUYETAS.

Qué venim à sèr las donas?
lo més infelis del món!
sols un pamet y bon garbo
poden donarnos la sort:
parlo de nosaltras pobres,
que las que tenen bon dot

son íigas d'altra panera,
no necessitan lo cos,
puig d'ellas com de la fusta
la plata ja tapals'corchs.
Si haguera nascut bèn rica,
com me xalaria jo,
burlantme dels llepacrestas
que en las noyasbuscan or!
Ara sim'van al derrera
me queda lo gran consol
de creure que no la ploma,
sinó quel aucell se vol.
Si desitjaba pessetas,
si en ellas vejés la sort,
seria cosa bèn fàcil
arreplegarne à pilons:
carregantme lo cilici
d'en Jaumet un any ó dos,
quedaba després senyora
lames rica del Mallol.
Pobre Jaumet! moriria
prenent un veneno dols:
però só massa orgullosa
per deixàm' lligà ab un mort:
mès be m'farà una arengada
menjada ab alegre cor
al costat del meu Ventura,
que las perdius y capons
al costat de quim' daria
tan sols pler duyentne dol.
Jatorna. . . miracle. . . anémon'. . .
no estich per tantas cansons.

i —

ESCENA III.

Jaumet. Joan.

Jaumet.

Jat' dich jo que ets bèn talòs:

<, creus quem deixarà burlat?

Joan.

Jaumet, sempre m'ha semblat

que aquell plat no s ' cou per vos,
sou tan vell...

Jaumet.

Mès tinch ufana.

Joan.

Mès en teniau avans.

Jaumet.

Y qué?

Joan.

Veig que per instants
vos aneu perdent la gana.

Jaumet.

Qué vols quet diga, Joan;

quant la veig tan repitera,
aqui tinch una caldera,

( senyalant al cap )

y aqui baix sento un batan.

( senyalant a! cor. )

Joan.

Vamos sembla un frenesí

Jaumet.

lo queus passa dias ha.
No faig més que somià

que tè l'cap al meu coixi.
Anit passada, ho creurias,
quin somni m'arrebataba?

Joan.

Qué?

Jaumet.

Ab ella n' arreplagaba

(ab misteri)

encara unas tardanias.

Joan.

Encara?

Jaumet.

Encara.., jo t'flich!

Gom vinch de tan bona casta.

Joan.

Estàu trastocat y basta.

— 8 —

Jaumet. De veras?
Joan. Com vos ho dich.

Jaumet. Tu no coneixes l'amor....
Joan. Però sé que un pobre vell,

té sols amor al cervell,

y ay d'ell si li baixa al cor!

Dinou anys tè la Tuyetas,

y vos en teniu...
Jaumet. Jau' sé, (tapantuia boca)

per lo mateix me convé

buscarne fruytas tendre tas.

No tenint dents ni caixals...

allò que en la boca s'fon...
Joan. ^,Y no temeu que aqui al front

vos surten alguns ullals?
Jaumet. La Tuyetas tè judici,

y es honrada per demés,

y com tinch alguns diners

fugirà de un precipici;

perquè....
Joan. Ja! ja!...

Jaumet. De que rius?

Joan. Y de qué voleu quem riga?
Jaumet. Tals assumptos may fan figa,

quant se conta ab mòlts xulius.
Joan. Valdament en surtiu bè...

valdament.
Jaumet. Oh! tot vol manya;

ahont jo fico la banya

en surt colcom...
Joan 0 no ré.

Jaumet. Avuy donaré V assalt,

men vaig à da un vol pel'ayre

Ah ! si axó duraba gayre

cauria encara malalt.

— 9 —

ESCENA IV.

Joan.

Batuadell! quins 'anys y pico
farà que jo visen ab ell,
y Déu m'ajud' no 1' habia
vist com ara tan malmès.
L'amor serà lo ques'vulla,
però per mi.... llamp lo crem'!
perquè d'ell s' en contan tantas
de ferne véurels'ulls verts !
Fa dos anys que la Tuyetas,
Déu la ajude... queu mereix,
quedà la pobre orfaneta
à l'amparo den Jaumet,
que era un amich del sèu pare ,
y que perdé tot lo sèu.
al principi la tractaba
com à filla.... daba pler
la alegria de la casa...
li feya algun vestidet,
y la pobreta agrahida
deya que era l'àngel sèu.
jY com cuidaba de tot!
com una dona de seny :
à tothom aconsolaba,
can taba oh ! y quina veu !
Graciosa, pulida, maca,
y bèn neta de clatell,
portaba V rem de la casa
com un bon tirabuquet!
De cop sopte en pobre* Jaume
sens' posa trist y distret,
suspira algunas vegadas,
y ningú sab lo que té :

— 10 —
se torna groch. . . pert la gana. . .
ve F metge... lo polsa y qué?
si son verdas... si maduras...
tant sabia com me sé...
lo metge no sab que ferli,
los remeys li fan basquetx,
y semblaba habia de anàrsen
à fer malvas y de dret.
A las horas la Tuyetas
T agafa pel' compte sèu,
noi deixa de nits ni dias ,
sembla una mare ab sòn nen :
lo pobre vell se revifa
y comensa à estar content.
De repente una vetllada
fa quatre dias no més,
paf.... se re venta la mina
y declara lo que sent..
La armonía de la casa
sen va à la forca.... V ximplet
ja no sab pas lo que s'pesca
sempre va al derrera sèu.

ESCENA V.
Ramon y dit.

Joan. Hola Ramon , ben vingut.
Ramon. Déixam bufà' .... y la Tuyetas ?

/deixa un p'quet que porti'

Joan. Oh! te espera ab candeletas.

Ramon Y bé, qué vol?

Joan. Fli ha hagut (ab misteri)

Novedats y grans à casa!..
Ramon. Novedats aqui! (,y bè quinas?

— \\ —

Joan. L'aseílich si ho endevinas....
L'amo està foll y s'abrasa.

Ramon. Que Fha mossegat un gos?

Joan. En tot cas fóra una gossa:
Tuyetas, la bona mossa,
lo tè ja ab la pell y l'os.

Ramon. No t'entench.

Joan. Tros de pavana,

està entès bèn aviat:
En Jaumet s'ha enamorat
com un boig de ta germana.

Ramon. Ves à la forca, ximplet,

nom'vingas pas ab tabola.

Joan. Et dich que ja té la bola....
se toma axi lo pobret.

(senyalant magror )

Ramon. Y de quant ensà, Joan?
Joan. Sabs que farà? quatre dias:

Oh li fa unas bogerias ! . .

jo no sé en que pararan....
Ramon. Fochs de palla, de moment,

manias de la velló.
Joan. Tot lo mateix creya jo,

y ara penso diferent.
Ramon. Vols dir?

Joan. Vah! deixemho estar.

Ramon. La Tuyetas té un promès.
Joan. Rueno. . donchsnom'parlemmés,

ella ja t'ho contarà.

Y quem dius de Rarcelona?

diu que es tan galan ciutat?
Ramon. Tres dias hi he passat.

y m'ha semblat una estona.
Joan. Diuhen que hi ha tanta gent.
Ramon. May del món n'has vista més,

huy! per plassas y carrers

— 12 —

fan bullir lo enteniment,
sembla un judici!

Joan. Y las don-as, son guapotas?

Ramon. Jo t'ho diré... hi ha de tot....
se veu algun pellingot,
però hi ha caras ben bonàs.

Joan. Y bèn fetas?

Ramon. Ell s'ho sab.

Joan. Qué ets cego?

Ramon. Jo crech que no.

Joan. Y donchs?

Ramon. Per saber axó

sabs que val la vista? un nap.
<,Quet pensas que allí tu veus
lo que hi ha en aquets contorns,
donas grossas con teixons
y altras prim as com fideus?
allí en veuràs un gran rotllo
ah uns cossos tan iguals...
mira, semblan los didals
que s'han fet tots ab un motllo.

Joan. Quem contas!

Ramon. Tots son perfets,

de la cintura en avall.

Joan. Y al cap que hi portan?

Ramon. Plumalls,

sombreros, gorros y rets.

Joan. Portan ret? Verge divina!

Com l'avia de can Torrents?

Ramon. Oh!y quen sòn de diferents!
sòn com una taranyina.
La que té negre V cabell,
porta un ret de color clar,
la que Déu ajudarà,

( senyalant que n ' te poch )

lo porta espès y bermell.
Joan. Perquè ho faran?

— 13 —

Ramon. Es bèn net:

La que té V cabell bordell,
ab ret. clar, brilla un bon xich,
si l'tè lleig, fa brillà Tret.
Las trenas y cabellera
í-on grossas y bèn macissas;

Joan. Ni haurà mòltas de postissas?

Ramon. Jals' hi pots anà al derrera.
Veuràs que una qualsevol
porta T vestit rossegant,
com vesta de congregant,
ab uns baixos que fan dol.
No pocas en portan cota,
y com qui dóna un pessich

( imitant )

del devant l'alsan un xich
perquè s'veja l'de dessota.
Veuràs uns enaguas blanchs
com uns borrallons de neu,
y per darrera, bòn Deu,
rosségan tres dits de fanch,
y ab brillo fent sa carrera,
sembla que estigan cantant;
si vaig bruta del darrera
vaig bèn neta del devant.

Joan. Me caso! vaya una moda!
nou'farian pas aquí.

Ramon. Y quet p ens as tu que allí
à mòltas nois' incomoda?
Malehéixen mòltas d'ellas
una moda tan molesta.

Joan. Y segueixen? mala pesta!

Ramon. A instància de las guerrellas.
Las que tenen peu bufó
y una cameta com cal,
com no poden amostral'
pateixen y de debò:

— u —

y sabs que fan? son tan pillas !
per una fulla de col...
per una palla... un fasol....
s'alsan tres pams las faldillas.

Joan. Y de luxo?

Ramon. N'hi ha bastant*

en no barrinant un xich,
dirias, tohom es rich !
y de misèria n'hi ha en gran :
Axó si, tothom procura
amagaria tant com pot,
perquè allí... y casi per tot,
fa T pobre mala figura.
No era cap llech qui digué
que Barcelona era bona
tan sols si la bossa sona.

Joan. Sense moma res val ré.

Ramon. Pobret qui no te picarri!

Joan. Axó també passa aquí.

Ramon. Però no tens com allí
tentacions à cada barri.
jY si ni hi ha de paranys,
per ferte esquitxar diners !
cafès, fondas, adroguers,
quinquillaires , rifas, banys....

Joan. Y de teatros?

Ramon. Si n'hi ha!

Mira jo clesde un passeig
en vaig veure un formigueig.
cinch ó sis ne vaig contar;
lo tilbori, l'criader,
prat català... que sé jo...

Joan. Not'va venir tentació
de ficarthi?

Ramon. Sí, al primer;

Y afé que nom'sab pas mal;
mira: un brenar de senyor,

— 15 —

de riallas un bon panxó,

Y tot plegat, noy, un ral.
Quina estona mès xalada!
alli sentat com un rey,
cuydat per un bon servey,
y fent patar la xarrada.
Era una entrada de fosch,

tot fent broma. . sentint pullas. .
y vent remenar las fullas
dels arbres com en un bosch.
La gent semblaba borratxa. . . .
fins pels colses tothom reya...

Joan . Y quina comèdia s ' feya?

Ramon. La esquella de la torratxa.
Tot' ella es una xulada;
la cosa mès divertida:
no crech que en tota la vida
passe jo millor vetllada.

Joan. Donehs te va agradar, Ramon?

Ramon. No t' ho pots afigurà:
per riure es lo català
la millor llengua del mòn.

Y allò de veure en las taulas
pagesos com tu y com jo,
que xarrican ab porró...

Joan. Eu, Ramon, nom' contes faulas.

Ramon. Jo t ' refloch! es com t' ho dich:
surten gent ab barretina. . .

Joan. Jesús! lo que no s ' barrina
per vuydar la bossa, xich!

Ramon . Aprop de hont jorn' estaba
s ' hi va sentar un senyor,
que quasi me feya por
ab lo calor que cridaba.
Era vellot. . . cara roig. . .
(no voldria ferli agraví)
tenia 1 ' parlar de sabí,

— 16 —
pero lo mirar de boig.
Joan. ;Vah! ivah!

(Joan ab senyals Je no creure:)

Ramon. Ciidaba, rieu!

Ja era temps quels catalans
ab forts picaments de mans
aplaudissen lo que es sèu!
Ja era temps ques ' coneguera
y se digués sense mengua,
que val més la nostra llengua,
que la millor estrangera!
Ja era temps de saber viure
y no anar, corn tots hem vist,
al teatro per estar trist,
sinó per xapàs ' de riure.

Joan . Seria algun burinot. . .
un garlayre de cafè . . .
gent que no saben de re
y voleu parlar de tot.

Ramon. Que fos tonto ningú ho creya,
la proba es quels circunstans
repicaban be de mans
à cada discurs que feya.
Al últim mudant de to
com si s ' volgués enfadar,
mès fort que may va cridar
ab una veu com un tró:
Escriptors oiu lo queus' dich;
seguiu aquesta divisa,
qui al poble no moralisa
no es del poble un bon amidi.
(•,Voleu que 1 ' poble s ' ilustre?
Dauli raigs de clara llum,
perquè si sols li dau fum
perdrà mès y mès són llustre.
No escribiu sense moral,
perquè es funesta locura;

Joan.
Ramon.

Joan.
Ramon

Joan.
Ramon.

Joan.

Ramon,

— 17 —

en faltan esta mesura,
lo mès bèn fet, fa mès mal.
Y la rambla que ve à ser?
Lo millor de Barcelona;
Allí si que s' fa la mona!
aquell si que es lloch del pler !
Passaban dos senyorassas
ab uns vestits de vellut....
y ningú haguera cregut
que no fòssen mòltricassas.
Quin garbo, noy, quina sal!
entre seda y pedreria,
lo que portaban valia
de duros un bon futral.
Duyan la cara tapada
ab uns vels, mès tan primets
que s- veyan be sos pamets,
que era cosa delicada.
Jo t' retoch! vaya un humor!
£,Sabs lo qu1 eran? nou' dirias.
Algun niu d' embusterias.
Eran rosas sens olor,
bèn carregadas d' espinas;
colomas sens colomar...
Vamos . . . vamos . . . vols callar ?
Ni eran pollas, ni gallinas:
Eran escoli cle atrevits,
de no pochs 1' escura bossas,
la desgracia de las mossas, ,
pararayos dels marits.
Barrina... clónali voltas
y vésten seguint lo món,
y T ase reflich, Ramon,
si veus més que carnestoltas,
tothom per lluir, enganya.
Tu t' erras de barra à barra:
desde l'hostal de la parra

— 18 —

en vaig veure una de estranya:
un home mòlt satisfet...
venia de carré avall,
guiant un hermós caball
que tiraba un rich cotxet;
y al costat haguéras vist
que anaba ab brassos crusats
y plé de galons daurats,
un pobre senyor tot trist.
Quant passà devant l'hostal,
jo que m'trach la barretina,
creyent no fos laberlina
del capità general.
Però, xich, quina vergonya!
l'hostaler veu lo que passa,
y esclafeix unariallassa
dientme ab un to de tronya:
Camalluent! mal viatge!
quet'pensas que aquell senyor
que va tot carregat d'or
es algun gran personatge?
Es un criat, tros de pà,
que ab sos galons d' or y tot,
fa lo paper de ninot,
ahont deuria manar.
Lo qui té grogas y mòltas,
es aquell que té al costat
y guia al caball....

Joan. Carat!

Ramon. Has vist un nou carnestoltas?
Que un home vulla lluir
per semblar mòlt més de l' qu'es,
no es estrany, aquí à pagès
sen véuhen com en Madrit;
més que un senyor estirat,
ab xurriacas de lacayo,
per los carrers fassa l'payo

— 19 —
perquel' prengan per criat....
y tot fumant un cigarro
yeu! yeu ! en vaja cridant,
quet sembla que està probant?
Joan. Que es bo per guiar un carro.

ESCENA VI.

LOS MATEIXOS. TUYETAS.

Tuyetas En Ramon! gracias à Dèu:
has arribat à la ílor,
et tinch de dir unas cosas;

Joan. Jo arribaré fins al hort...

jans ' veurem avaiis d ' anàrten.

Ramon. Marxaré entrada de fosch.

ESCENA YII.
Ramon, Tuyetas.

Ramon. Qué tens, Tuyas? estàs trista.

Tuyetas. Vaig à contar t'ho, R.amon.

Ramon. Ja m'ha dit alguna cosa
en Joan.

Tuyetas. Ell nou'sab tot.

Ramox. Digas.

Tuyetas. Sabs que à casa nostra,

masovers, però d'honor,
s'hi va ficar la desgracia,
y tot anà à tomballons;
Àh ! morts lo pare y la mare
quedàrem sense timó;
tu ten anares per mosso
à la Cau, mentres que jo

— 20 —

vaig venirmen per criada
ahont me veus.

Ramon. Dèu ni dó!

en la masia mes rica
de tots aquestos contorns.

Tuyetas. He passat dos anys en ella,
com tu sabs, d' allò millor.

Ramon. Jo t'en crech, vas bèn vestida,
y bèn xalada, axis jo!

Tuyetas. Y encara lo millor falta,
bèn estimada de tots.
D'enJaumetvaig caure en gràcia,
y ab las trassas del amor,
vaig girar com una mitja
à un home que feya por.
Ei'a un coqui, un miserable...
afins contaba is' ciurons
que tiraba à l'olla.

Ramon. Bèstia!

gran panarra!

Tuyetas. Apoch apocli,

se va tornar com calia:
per so m'estimaban tots.
Jo li contaba rondallas,
y li cantaba cansons,
li treva del pa las crostas,
li donaba menjars tous.
Com si fóra lo meu pare
l'estimaba cle bon cor,
y ell també com una filla
me tractaba... era un consol
veurem sola y amparada
per un home rich.

Ramon. Jo t'toch!

Tuyetas. Però la ditxa may dura '.(plorosa)

Ramon. Tuyetas, y bé qué vols?

— 21 —
Tuyetas. Quem tragas de aquesta casa

( ab vivesa )

quant mès aviat millor.

Ramon. Perquè n' jaumet tant t'estima?

Tuyetas. No : també 1 ' estimo jo.

Ramon. L'estimas y vols fugifne?
Lo cervell t'ha fet un tom.

Tuyetas. May olvidaré en ma vida

que ha sigut mon protector.

Ramon. Sit'entench,Tuyas,quemxullen:
es dir que l'vols y no l'vols?

Tuyetas. Jo li tinch amor de íilla.

Ramon. Vah, vah... deixat derahons...

Tuyetas. Al veurel' prop meva l'cor
com un' ala de colom.

Ramon. Not vol per dona, ximpleta,
que diable tems?

Tuyetas. Ramon,

no n ' hi ha prou que ell me vulla,
per casarse han de ser clos:
se coneix que tu no sents,
las fibladas del amor.

Ramon. Ara hi caich! . . es dir queestimas
al hereu de can'Rusom?
Mòlt temps ha que jo sabia
que estaba per tu mitj foll;
ell no s'amaga de dirho,
al seus pares y à tothom.
D'altra part es un bon mosso
y ab aquell sèu picarol.,
però no té las pessetas,
ni las terras del vellot,
ximpleta... tinchne degrogas,
y ab ellas ho tindràs tot.

Tuyeta s . Ay Ramon ! . . . no m ' digas res .

Ramon. Es dir que vols que jo fas sa

— 22 —
algun pas perquè en Busom
te traga de aquesta casa.
Tuyetas. Vull que tu men tragas.

( ab vivesa )

Ramon. Jo!

Tuyetas. Tal vegada los teus amos
me llogadan.

Ramon. Jo t'toch!

<, Encara no n'estàs tipa
de ser criada... tu que pots
sèr mestressa?... voldràs ara...
Vamos deixat de cansons.
Creume, Tuyas, pren al avi,
pensa que durarà poch
lo teu martiri, ximpleta,
y après tindràs llarchs pinyons.
Un pobre vellet que s'casa
ab nineta de dinou,
es com farina que s'posa
en ramull per fer bunyols.

Tuyetas. Vols que jo'm torne matsinas
pertiral'al altre mon?

Ramon. Las matsinas no li dònas,
ell se las pendrà, be prou.
Que li anabas tu al darrera?

Tuyetas. Jo l'he servit ab amor,

sense pensar que algun dia
me vingués ab tals amors.

Pv amon . Per sot' dicli que ell tè la culpa,
que la pague Pburinot .
ÍSigas la jove Riera
y podràs riuret' del mon...
Axó si... avans de donarli
la ma de dona... ans de tot,
que t'arregle be l'capítols,
not' vinguéssen ab rahons:
not fies pas de promesas:

— 23 —
un cop tu seràs mestressa,
tingas apart un bossot,
per lo que pot sèr....

TUYETAS. Ramon! (ab enfado)

Ramon. Noya, las grogas van altas...
agafarlas quant se pot.
i, Quina esperansa tenias
per servil' tan de bon cor?
alguna ten barrinabas !
sigas franca.

Tuyetas. Creya jo,

que vent era una orfaneta,
pobre y sola en aquest mòn,
en paga de mos cuidados
me faria un petit dot
quant pogués acomodarme.

Ramon. Ay noya, que allargas poch!
un home que es tan avaro,
vols que t'afluixàs pinyons
per los serveys sense...

Tuyetas. Calla!

tot dolent es maliciós.

Ramon. Tuyetas, sabs que t'estimo
y que conech massa al món
desde qu'he vist Barcelona:
Te va al darrera la sort,
agàfala, creume, agàfala,
aprofita l'ocasió;
no passa duas vegadas.

Tuyetas. Ay ! ditxós qui no té cor!

Ramon. Ditxós lo qui té senderi,

ditxós aquell que no dorm.

Tuyetas. i odrias fer en conciencia
dar la ma sense dal'cor?

Ramon. Lo cor ray! qui se t'hi fica?
sèr rich... lo demés son trons.

— 24 —
Tuyetas. Vàlgam Deu! quina doctrina!

la mare nons'deya axó.
Ramon. Estich tan retip, Tuyetas,

de fangar y fer carbons,

O i! kJ 1

que si trobàs una dona
ab un ganyils com un òs,
corcada, vella, florida...
mentre que tingués pinyons
la pendria à mans besadas.

Tuyetas. Tunot'estimas com jo.

Veus aqui un home de palla.

Ramon. Com penso jo, pensan mòlts.

Tuyetas . Vals mòlt poch, vals lo que valen
tots los homes sense cor.

(al) despreci)

Més m' estimo la alegria
que trobo prenent lo sol,
cuinant ó passant farina,
ó donant menjar als polls,
pensant en la immensa ditxa
que tindré quant seré prop
d' aquell quem dóna esperansa,
d'aquell que animar meu cor,
que no pas...

Ramon. Hola. Tuyetas,

ets còmica de debò.

Tuyetas. Surt de aqui quem traus de tino

i ■ nf-dad )

y de tu creya...
Ramon. Jo t'toch!

Tuyetas. Que d'un perill me traurias.
Ramon. No te las pegues tant fort!

per ventura te aconsello

alguna mala acció?

casarte ab un vell avaro !

vaya un delicte bèn gros !

sit digués pren aquest home,

— 25 —
com sol ferse y no pas poch,
com editor responsable,
ó com...
Tuyetas. Basta. ..jan' hi ha prou,

( irritada)

ja per res te necessito...

ja pots anàrten si vols.
Ramon. No t' alteres, filla, escolta...
Tuyetas. No ten vas? donchsmenvaigjo.

ESCENA VIII.

Ramon.

Vaya una mossa tossuda!
es més prompte que un llampech!
que ha de ser? escrupulosa,
criada sempre à pagès !
Jo t'retorch! à Barcelona
encara fóra als bolquers.
Ja se vé, com no llegeixen,
mès que llibres del temps vell,
lo primer jove quels parla,
nvach! ia se las ençmlleix.
Si tingués dos dits de front
posaria al jou al vell,
buscaria bona vida,
y à tots diria: canteu !
Lo mal es que sa locura
me toca à mi de ple ple.
Essent la jove Riera
jo llepaba l'turronet,
perquè com ja diu l'adagi:
de llevant ó de ponent
de algun rich sigas parent.
Y ara, Ramon, que has de fer?

— 26 —
Es mès terca que cap ase,
si li parlo den Jaumet,
me etjegíirà en hora mala...
fugirà y tot està llest:
si no faig un pas per ella,
aqueixa xicota s'pert.

( qu>'ila pensat'u )

Calla... si... si... bona idea,
serà lo cami mès dret;
qui no pot segà espigola.
L' hereu Busom avisem...
es mès valent que cap toro...
ell li trobarà l'remey.
serà algun pas de novel-la...
oh... sí... sí., no perdem temps,
salvem 1.' honor de família, (ab w)
encara quens arrisquem:
lo qui no arrisca no pisca.
Què hi vaig à perdre? no rés.

ESCENA IX.
Lo Dit. Joan.

Joan. Ja mar xas?

Ramon. Si... convé ferho,

avans que no sia fosch.
Joan. Ja t' ha contat la Tuyetas...
Ramon. Acaba de dir m'ho tot

Que n'es de totxa!...
Joan. Ramon!

Ramon. Ja veuràs com jo...
Joan. Xicot!

no fassas cap flasqueria!
Ramon. Quetpensas qiie.aquisom noys?

De aqui diumenge; à las horas

te contaré lo miilor( anàntsen )

del que he vist à Barcelona:
n'hi ha que, botualmon!
te faran xapar de riure :
à mès veure.
Joan. Anem à Dios.

ESCENA X.

Joan.

Quina n'portarà de cap?
Pobre Tuyas, me fas dol!
Després de dos anys alegres,
com quedarem? ay quin mòn!
Y com quedarà la casa!
malhaja lo vell y boig!
Habia trobat un àngel
per cuidar de sa velló,
que portaba l'rem de casa,
que tenia cap per tot ,
que li curà la mania
que tenia pel'sèu or,
un mal lletg del que no curan
niïs' teólechs, niïs' doctors,
y ab sas ximplesas l'esquiva
lo talòs ab nous amors!
Si no fóra que comenso
à no tenir dret los dos,
deixaria aquesta casa;
perquè l'que serà fa por!
fora la pobre Tuyetas,
que cuidaba bé de tots,
tornarà à regir lo llibre'. cremat )
aquell maleint llibret,
escrit pel' mateix dimoni,
que ell en diu, lo llibre d'or.

Estích tan fart de sentirlo
allà à la bora del foch,
que de pensarhi me pujan
ja totas las sanchs al front.

(li ve nua idea)

Calla! demà serà dia
de tabola ó de trastorn,
y mentres duré la gresca,
viva delí! lo tiro al foch.
Que diable ! mentres es fora
agafemlo... es lo millor...

( va h liuscai'lo )

y teninto à la butxaca
no s'escapa ja ltraidor.
fet y dit Estrafalari !

( treu lo llihre del ;irm ri )

estàs condemnat à mort !

(pausa: examina o llibre )

Y com lo tè encuadernat!
afins hi ha lletras d'or!

Ay pillet!.. escanya pobres,
quens has dat tan ratos folls !
Economia domèstica (Uegeix )
mil set cents vuitanta dos.
Que mori la economia
que de fam mata à tothom!

( psquínsanl lo pr mer full y flcantsel a la butxaca)
( y axi suresivamei l los ventders )

Quant vdjasper gredaóbrenyas,
descalsat las espardenyas;
j)erque ta pelt ray ja creix,
y lo calsat s' envelleix.

Y las espinas y vidres?
bàrbaro, no tens perdó.

( lo esquúisa ctc )

No entres may en cap estanch,
si fumas, fuma de franch,

— 29 —
perquè un cigarro no l'nega
lo primer que s'ensopega.
Gran coquí ! xuclat los dits
si no pots sér fumador.
Quant compres algun ceclds
trial sempre dels més clars.
Menjém trits y porqueria...
la bona farina als'porchs!
Tindràs sempre en la pastera
de pans fets, llarga filera.
Perquè l'pa sia bèn sech!
sense dents com ho faig jo?
quina ràbia ! esquarterat
acabaràs en lo foch.
Mir' com excomun icats
■procuradors y advocats.
Si buscas sort ah notaris,
buscas la nit pels armaris.
Quasi be t'perdonaria!
però no, no tens perdó;
qui va'ab mala companyia
no pot ésser res de bó,
tincli lo diner ben tancat
en lloch segur y amagat,
y digas trobant un pobre:
no porto diners d sobre.
Llam te mate, maleint,
ab entranyas de falcó !

( que Iïi .■-ens fulls y mira b's cnb ras. )

Es de cuiro, à la comuna...
Cremat faria pudor.

ESCENA XI.

Lo dit. Jaumet.

{JOAN vaà soïlir per la ; crt'i f3*1! (Yirdo. lopa ab JAUMET, y amaga
las cubertas )

Jaumet. Ay! liont vas, Joan, tan depressa?

— 30 —
Joan. Tinch uns apretos....

(fingint dolor, de ventre. )

Jaumet. Per poch

me fas caure !
Joan. Torno luego.

Jaumet. No caigas... ves poch à poch.

ESCENA. XII.

Jaumet.

Ja tinch format tot lo plan!
demà à surtida de sol (ab entusiasme)
surtirà de aquella boca
aquell si tan carinyós !
que m'darà més anys de vida
que no solen tenils' corbs!
Aquesta pell arrugada,
recobrarà sa frescor,
y aquestos ulls mitj plorosos
pendràn son vigor de nou,
per mirar aquellas galtas
que sols ha besat lo sol!
ja tinch la pell de gallina
de imaginarho tan sols \
Ay Tuyetasltu m'estimas,
per més quem' fuges lo cos!
oh! las ninas bèn honestas,
al veure al futur espòs,
ai pensar que sels' acosta
un sacrifici de foch,
tremolan com una ovella
quant veu que s'acosta l'llop!
y fugen del que desitjan
estrènyer contra sòn cor!
Ay amor! conech bé massa
ton llenguatge misteriós!

— 31 —
Qué voleu fassa una pobre
tota plena de candor!
axó de tota la vida,
que causa fre dat, trastorn
als homes, com jo, sensibles...
à totom que pensa un poch,
que no farà à una pobreta
calculant la seva sort,
de passar de trista criada
à sèr mestressa de tot !
Ara sembla una coloma
quant la volteja l'colom
rossegant la cua estesa...
tot roncant y alsant lo coll,
volent donarli una proba
del irresistible foch
que flameja en sas entranas!

( Miiant per la pnrla du fundo. )

Apoch, apoch s'ha fetfosch:
camina, lluna, depressa,
empaita corrent al sol
que abans de tornar àpóndres'
veurà d'est amant lo goig!

ESCENA XIII.
Joan y dit.

Joan.
Jaumet.
Joan.
Jaumet.

Joan,

VàlgamDeu ! quin mal de ventre!

Y bé? l'ha passat?

Uu poch.
Sempre t' dichque menjas massa:
com ets tan boig pels fassols:
sopa Joan, sopa y mès sopa,

Y encara ab moderació.
Ja teniu rahó, Jaumet,

6 però que teniu de nou?

— 32 —
feu una cara de pascuas,
y ara mateix trau grogot!
No hi ha res compéndrels'ayresj

Jaumet. Ells m'han tret la gran tristor
que dias ha m'trastornaba.

Joan. Y tal... jo tenia por

no tingués malas resultas.

Jaumet. Joan, ja sabs que t'estimo.

Joan. També jous, estimo à vos.

Jaumet. Y que tot jo t'ho confio,

perquè ets callat com un mort.
En ma cara veus mudansas,
mès no ho dech als aires, no.

( se acerca à ell y li diu al oido )

demà acabaran mas penas.
Joan. Quem'dihéu! ay, tant de bó!
Jaumet. Not vull dir res mès per ara;

respallam bè lo gech nou,

las calsas de panyo pardo,

l'armilla groga....
Joan. Y axó?

Jaumet. Me toca fé un acte serio;

en fi ho tinch arreglat tot:

està avisat lo notari,

lo Rector ja sab colcom...

Demà serà lo gran dia.( ab frenesí. )
Jovn. Ara si que es boig del tot., (ap, ;

dias ha que m'ho temia!
Jaumet. Del armari trau dos gots,

Vi ranci y quatre rosquillas.

( Joan fa lo que tim.iiia J;iune.. )

Pobre Joan, es tan tou, (ap.)
creya que Testat de siti
habia de durà un mòn,
quant està ja leri, Ien,
del fort la rendició.

(Joan queda estàtich. )

— 33 —
Joan... semblas una estàtua,
que fas aqui? umplels' gots.

(Joan farà In que marca la 1 tra )

Joan . Vah ! vah ! vah ! <,En voleu gayre?
Jaumet. Bèn umplets, de gom à gom.

Pren un got... ^brindem?
Joan. Brindem.

Jaumet. A la salut de tots dos.
Joan. Donchs jo brindo per la vostra,

per la meva brindeu vos.
Jaumet. Jo brindo per la Tuyetas!
Joan. Endevant... me serà bó

per fer aturar lo cólich. (béuhea)
Juamet. Dònam'nn llum.
Joan. Ay tafoig!

Juamet. Demà crídam à la cinch.
Joan. Que no voleu sopar?
Jaumet. No.

Joan. Jaumet von' penseu alguna.
Jaumet. Sabs lo que tinch? mòlta son.

JOAN. Ah! (ab malícia los dos)

Jaumet. Ten rius? est un belitre.
Joan. Lo dit, dit... es del tot boig.(ap.)

ESCENA XIV.

Joan.

Vah i la cosa s'embolica!
Qué haurà fet? botual món!
Diu que avisat tè 1 ' notari
y al Rector... oh ! no anem bons:
afins ara no passaba
la cosa cle aqui entre nos,
mès ara ja tot s'embomba...
ho ha enïlayrat en Ramon,
Ja ho sabran en Bas, las Presas,
tota la plana d'Aulot.
3

— 34 —
No t'espera mala burla,
enamorat tocason,
que ans de venir la Tuyetas
aborrit eras de tots,
per tacanyo, escanya pobres,
y malgirbat, brut y tot.
Y com acaba est fandango?
la Tuyas sé que noi' vol,
y fa be, votualistu!
La noya que s'ven per or,
val tan com palla de màrfegas
ab que se sol fama l'hort:
una noya com la Tuyas
trobarà un galan xicot.

ESCENA XV.

Lo Dit y Tuyetas.

( Tuyetas arriba traslorrr'da )

Tuyetas. Ay Joan, y quin escàndol!

Jo creen que ja tot Mallol

sab lo que passa àqui à casa.

La vella de can Ribot

m'ha cridat y ha dit... Tuyetas

ayre amiga, jo t'retoch!

quin partit! com t'ho callabas!

no cal quem digas que no...

perquè ho sé de bona tinta...

lo notari... lo rector...

Vàlgam Dèu!.. quina vergonya!
Joan. Riuten, tonta, tot axó

serà una burla pesada

per qui s'forja tals embrolls.
Tuyetas. No faltaran malas llenguas!

com quedarà l'meu honor!
Joan. Però quen tens tu la culpa?

— 35 —
Tuyetas.Av! Joan, feume un favor,

treyeume d' aquesta casa.
Joan. Ten mès calma y mès valor.
TuYETAs.Ay, no!... com una candela

dias ha que jo m'hi fonch.

Ara mateix... anem...
Joan. Ara?

Y ahont vols quet duga, ahont?
TuYETAs.Ay mare meva estimada! (aP.)
Joan. Tuyetas, no tingas por:

vols anar ab ton germà?
Tuyetas. Ab ell no... Dèu men guard'
Joan. Donchs?

Tuyetas. Porteume... (mdedsa )
Joan. Pobre xicota!

Tuyetas. A qualsevol part del mon,

mentres surte d' esta casa.
Joan. No plores.
Tuyetas. Verge del Tura!

Joan. No crides., en Jaumet dorm.
Tuyetas. Ja es al llit?
Joan. Si.

Tuyetas. Aconsellaume.

Joan. Per ara no s'cala foch.

Jo t'buscaré un acomodo

demà per estos contorns.
Tuyetas. Serà tart !
Joan. Vols dir?

Tuyetas. Jorn' temo...

ay! no s'enganya l'mèu cor!

jo dech anàrmen depressa.
Joan. Conta ab mi en tot y per tot.

( Tuyetas, se passeja pensativa y trista. )

Demà hihauràaquíun escàndol;
y no pensa mal, tafoig! (ap.)
veu venir la nubulada!

— 36 —
Perquè no va ab en Ramon?
es un plaga y no sen fia...
es tan vivatxa!
Tuyetas. Tu sols!

(ap. a'udintlj una idea)

Joan. Qué li ve? up)

Tuyetas. Joan, escoltau:

Nom 'negareu est favor.

Joan. Demana.

Tuyetas. Demà ans de dia,

surtiu, sense fer soroll,
y arribau íins à las Presas.

Joan. A las Presas? es aprop.

Tuyetas. Anireu íins à la fàbrica

de telas den Joan Bosch:
alli fa alguns anys traballa
un tal Ventura Massot:
aquest anell amostrauli,
y veniu aviat los dos.
Jo desde ma finestreta
aguaytaré ab ulls y cor
si veniu.... penseu que peno!
esperant vostre socós !

ESCENA ÚLTIMA.

Joan.

Aquesta si que es bèn fresca !
n'hi ha per tornarse boig!
pensaba quem' donaria
un recado pel' Rector,
perquè enterat del que passa,
fes un pas... mès res de axó.
Y qui serà aquest Ventura!
qui serà l'traballador !

— 37 —
vah ! vah ! no vull capíicarme .
avuy tot es misteriós....
.ío li he donat la paraula,
la cumpliré... Ah! tinch por
que à la llarga m' he ficat
en una gàbia cle boigs.

FI DEL ACTE PRIMER.

ACTE SEGON

Sala ab arcoba al fondo y à la dreta: à la es-
querra una porta. Al costat dret un escripto-
ri, arreus pera rentarse, un mirall y una taula
ab varios plecbsde papers, tinter etc. Al cos-
tat esquerra un balcó que dóna al camp.

ESCENA PRIMERA.

JAUMET surtint de I' arcoba en mànegas da camisa y un llum i[ue
posa sobre la taula.

Oh! tot just apunta V dia:

( obrint y tornant à tancar un porticó del balcó. )

encara no m/ ha cridat...
anem parant la nosella...
r aucell nom'pot escapar:
tot vol mónita y bon tacto.
Bo! rentémnos cara y mans...

( va fent lo que va dient. )

un poch d'aygua de Colònia

posa la pell mès igual.

Guapo ! . . . sembla que de sobre

(mirantse.)

m'he tret al menos deu anys:
vejàm si m'cau bé la armilla...
un poch ample... mès m'escau.
Si m'recordàs ferhi llassos...
vindria bè... però ka...

( posantse un corbati. )

— 40 —
no puch... la ma me tremola...
no cal pensarhi... vah! vah!
posemhi l'anella... oydà! (se mira)
Bèn respallat... sense tacas...
es mòlt trempat en Joan...
bèn net com una patena...
jo crech que l'tot pot anar.
Si l'meu plan me fa la figa
no hi ha que fiarse en plans...

( se óuhen campams de lluny. )

Ja tocan la oració...
s ' haurà dormit en Joan...
may acaba la catxassa...
no tè gayres mals de cap,
y posa l'cap en bon puesto.
Joan!.. Joan!., oh Joan.

(cridant per la porta del fondo )

ESCENA II.

TUYETAS Y LO DIT.

Tuyetas. Nous' canseu, Jaumet, cridantlo.
Jaumet. Ja ets llevada? tan aviat?

no tens por de refredarte?

Y en Joan hont es?
Tuyetas. Al camp.

Jaumet. Garàtsus! que n'es de guapa!
Tuyetas. Heu menesté alguna cosa?
Jaumet. Entra, Tuyetas, sit'plau.
Tuyetas. Encara lo llum encès?

( Tuyelas obre los porticons del balcú y apaga lo llum. )

no veyéu que ja es bèn clar?
Jaumet. Ahont aqueixos ulls brillan

no hi falta may claredat.
Tuyetas. Basta, Jaumet, de ximplesas...

voldria parlarvos clar.

— i! —
Jaumet. Tal te dich, vina, Tuyetas,

assentat al meu COStat. (Tuyetas se seata)

Lo que vaig à fer clebia (ab caima.)
haberho fet dias ha.
Tuyetas, jo t'estimaba
fa un any com ara mateix,
però dirtho no gosaba,
perquè la boca m'tapaba,
un temor que m'afligeix.
Perduda ja ma salut,
à causa de tant martiri,
te vaig dir en mon deliri
que la teva gran virtut
me portaba al cementiri.
Y com una papallona
he anat rodejant ta llum,
ab intenció bèn bona,
y has cregut que eral'farúm
dels vicis de ma persona.
Ara veig que he fet mòlt mal
veninte sempre al darrera,
perquè l'mòn pensar poguera
que era un amor criminal
portat d'aquesta manera.
Tuyetas. Ay Jaumet, jo vos estim'
desdel dia queus conech,
y cada dia al cel prech
que console als que patim.
Cregaume com jo vos crech.
Vos estimo com la ovella
mès volguda del pastor,
que 1 ' estima ab tot lo cor
pensant que vetllant per ella,
pot viure sense temor.
Era la vostra mirada
l' arch Sant que anima al pagès
quant veu negra nuvolada

— 42 —

que amenassa pedregada
que l'deixarà sense res.
Tanta ditxa convertida
ara miro en «ran tristor:
mon pit en salta de por,
ventme de vos perseguida
ab uii frenétioh amor.
Ay! à Déu siau Jaumet,
jo me separo de vos
per recobrar lo repòs:
ab vostre amor indiscret
perdria l'ànima y cos.
Men vaig, vos diré l'porqué:
perquè à una nova de bè
idòlatra del candor,
no li basta teni' honor
sinó ques' crega que n'té.
Lo vostre comportament
me té massa agraviada...
jo só una pobre criada,
y per viure decentment
vull serne més respectada.
Jaumet. No fuges, Tuyas, de mi,

perquè lo foch que m' consum,

se tornarà clara llum

aquest mateix dematí

del matrimoni al perfum.

Los mals ratos que has passat

estos dias, ma paloma,

pensant que era pura broma

lo que feya trastocat,

bèn prest borrarà la ploma.

Avisat està l'notari,

no pot tardar à venir:

dintre poch has de sentir

com sè pagar be 1' salari

a qui ab honra sab servir.

( oljre. lo escriptori, ple de diner.)

— 43 —
Mira, hermosa criatura,
T exèrcit que recullia,
lo ferm puntal de ventura
que conservaba ab locura
per presentàrtel vuy dia.
Ay pobretaíte confon,
la vista de tant tresor!
situ vesses com se fon
aqui dintre lo meu cor
en vista del teu candor!
Ja lo cel s'obre per mi!
suprema felicitat !
vèurer al meu serafi,
sempre, sempre al meu costat
habent pronunciat un si.

(seóu ruido de eaballerias, Tuyetas sen va al balcó y lo obre.)

Sentiu, Jaumet, nou' sentiu?
arriban dos forasters:
amagau eixos diners;
tanqueu, tanqueu vostre arxiu.
Dèu meu! es aquell pervers!

(venta Busom à baix. )

ESCENA III.

Los DITS. Busom.

(Durant part de esta escena Jaumet estarà distret arreglant papers )

Sabentne los meus intents,
m'habías despreciat:
però vah! l'passat, passat...
ara m'cridas, aqni m'tens.
De valent sabs que tinch crit,
y com no m'falta prudència,
hont mès trobo resistència
mès s' aiimental' meu dalit.

_ 44 —
Lo que sento es que la sort,
sabent en Pere l'que val,
li haja donat per rival
un pobre vell, quasi mort.
Lo destino ho vol axi
ó bé l'mateix Satanàs,
Vamos, xica, dam' lo ÍDras
y surtim luego de aqui.

(Tuyetas sempre apartantse de ell.)

Vols sèr encara indiscreta?

vols enfadar mès al bou?

Tuyetas, jan' hi ha prou

de fer ab mi la coqueta.
Tuyetas. Ay socorreume, Jaumet!
Jaumet. Imprudent! y be que vols?

( interposautse)

Busom. Veniu... parlem los dos sols.

Jaumet. Vols la Tuyas, y ab quin dret?

Busom. Mon garbo y la meva bossa
son un dret lo mès sagrat:
al mès guapo del vehinat
li toca la millor mossa.
No vull dar eap mès rahó:
y jotfoig! no m' repliqueu...
ó sinó Is ' dos baixareu
las escalas pel balcó.
Ha vingut lo seu germà,
dientme, salva ma germana,
y de bona ó mala gana
en Pere la salvarà.
He vingut y jo t'trauré
d' aqui de vos en despit;
Y si m'alséu massa l'crit
la llenguaus' arrancaré.
Segueixme la resalada,
y podràs dir à tothom;
mireu al hereu Busom

— íí —

que ha volgut una criada.
Habentseli presentat
mès de deu ricas pubillas,
una que ni tè faldillas,
aquell brau ha conquistat.

ESCENA IV.
Los Dits. Joan.

Joan. Quin cas acabo de veure!
escoltaulo que es preciós.
Una tórtola amorosa
en mitj de frondosa alsina,
Demanaba ab veu plorosa

al cel socós:
puig un falcó rodejaba
1' alsina en que tremolaba

l'aucell hermós.
Un cassador que l'observa
tè llàstima de sa pena,
y ovira al vil que encadena

al pobre aucell.
A salvarlo se prepara
apunta y certer dispara

lo sèu fusell.
Foll lo falcó se retira...
deixa en pau à la pobreta
que en mitj del arbre suspira

tant com avans.
Una serpent enroscada
en l'arbre la tè etxisada

plena d'espant.
Lo cassador s'amohina
vent que plora la pobreta:
s'acosta mès à l' alsina,

veu lo serpent.

— 46 —
Del fusell ab la culata
li xafa l'cap y la mata

en un moment.

Y la tórtola contenta
volent mostrarse agrahida,
del que li salvà la vida

sen va à las mans.
Lo cassador la acaricia

Y la torna à sèr delícia

del sèu amant.
Tuyetas.Av Joan, quin cas tan tierno !
vull vèurer al cassador.

Se tira als hrassos de Joan que li ilòna un anell y ella marxa corrent.

ESCENA V.

Joan. Bi som. Jaumet.

Joan. Jaumet, qui es aquell jove! (ap \
Jaumet. No l' coneixes'? en Busom.
Joan. Aquell gran estrafalari (ap )

que busca rahous per tot?
Busom. Què s'ha feta la Tuyetas?
Joan. Qué seus' en dóna'? (secamem )
Busom Tafoig !

Que se men dóna'? estem frescos!

sembla que veniu del hort.

He vingut per emportàrmelan'

tant siu' voleu com si no.

Miran alli baix à l'era

lo sèu matxo ab lo silló.
Joan. Vos emportàusen' la noya?

jo penso que no hi sòu tot.
Busom. Viva neu! feu que la mosca

no m'puje al nas !
Joan. Valentó!

— 47 —
Queus penseu que la Tuyetas
es tan deixada y cap tou
com la pobre que enganyàreu
aprop de can Toni Gros?
ó com la Jove Frigola,
ó la criada de Can Ros?
Tuyetas està guardada
com joya per tots cantons.

Busom. Està guardada, quem contas,
com una ovella pel' llop.
Si acàs las doblas de quatre
se tornàssen batallons,
crech que tindria niés guardià
que l'mateix Napoleon:
però com no hi valen unsas
ahont me presento jo
ni forsas, ni embusterias,
ni guardians, ni presons.

Joan. Fugiu! fugiu! DonQuixote!
armas alhombro. (abburia >

Busom. Tafoig!

Ahont ha anat la Tuyetas?

Joan. Va! va! va! toqueu lo trot.
La Tuyetas, don parola,
nous' ha volgut may, nius 'vol:
sols de vèureus'ja tremola;
li causau pena y horror.
Vos ho dich ab veu bèn alta,
y del que dich, jo n' responch.

Busom. Perquè m'demana socorro,
per lliuraria del vellot?

Joan. Ellaus' demana socorro?

Serà farsa deu Ramon. Up.)

Busom. Lo sèu germà anit passada...

Joan. Lo sèu germà no hi es tot:
es un bólica, un xarrayre,
un perdut, un burinot.

— 48 —
Tuyetas sen va de casa,
però nous' demana à vos:
toqueu las de Viladiego,

si m'voleu creure, Busom.

ESCENA VI.
Los mateixos. Notari.

Notari.

Deo gracias!

Jaumet .

(aisamsí ) Bon Geroni,

habeu vingut bèn bé à tom:

assentause.

Joan.

(ap é. Busom ) Es lo Notari.

Jaumet.

Aqui tinch las escripturas

de comptes... obligacions...

passeunels'ulls.

Joan.

Ah! creyéume

nous emboliqueu.

Busom.

Jot foig!

Joan.

Marxeu de bonàs en bonàs.

Ja sento lo bmïnó:

mireu la gent que rodeja

la casa., he.

Busom.

Y bè qué vol?

Notari.

Aqui teniu los capitols.

Jaumet.

Llegïumels'à poch à poch.

Joax.

Ay Jaumet! me dóna pena Up. )

tan extremada bujó!

ha preparat lo casori

y li falta lo millor !

Àriéusen, per Dèu, anéusen.

Busom.

Qué fan alliw?

Joan.

Burinot!

Goro.

(dedins) Oh felis aquell que estima

Ay! viva l'amor!

— 49 —
A la hermosa que ab fe viva
Ay ! li dóna l'cor!

(Busom y Joan estan observant fïesde 1 ' balcó. )

Jaumet. Qué es, axó, Joan? tremolo!
Joan. Sembla que aquell cassador

vol portàrsen la Tuyetas.
Jaumet . Que dius ? qué fas . . . corre ... bo !
Busom. No s ' va à encéndrer mala gresca

anem à moure soroll.

Joan marxa y luego Husom corrent. J

ESCENA. VII.
Jaumet. Notari.
Jaumet. Y à qué ve tanta tabola!

( se óu gatsara í lo lluny Jaumet ?a sens tino
de una part à altre.)

Lo cert es... que la xanés
aumenta.... si sabrà 1' poble... V
abaix hi ha mòlta gent.

Notari. Solament faltan las íirmas,
senteuse, Jaumet, íirméu,
luego firmarà la núvia
y queda l' assumpte» llest.
Que sia la enhorabona.

Jaumet. Tantas gracias, donchs firmem.
Jo no sé... la ma m'tremola...
com si sin crímen cometés.

ESCENA VIII.

Los mateixos. Tuyetas.

( TUYETAS porta un fardet de roba sota l' bras y va mal vestida, )

Notari. Ja tenim aqui la núvia...

ja pot entrar.
Jaumet. Ay! qué veig!

4

— 50 —

Tuyetas ! tan mal vestida !

que portas aquí.
Tuyetas. Escolteu.

fa dos anys axi vestida

aquí vaig entrar..
Jaumet. (commogut.) Y qué?

Tuyetas. Men porto lo que tenia...

men porto lo que era meu.
Jaumet. Qué intentas, filla, qué pensas?

No veus com tremolo y qué?...
Tuyetas. Desde vostra malaltia

lo vostre mal va en aument...

si m'quedaba us' perderiau...

Jo vull que visqueu, Jaumet!

Dos anys he viscut aqui

en dolsa pau com sabeu:

que duràs esta bonansa

de cor demanaba à Déu.

però vos volguéreu pérdreus...

volguéreu que vos deixés...
Jaumet. Has cregut que era enganós

lo foch en que estich encès?

Oh t'enganyas.. mira, mira,

firmats estan los papers...

sols falta la teva firma...

Sigas meva., y tot es teu...

tots los meus tresors, las fmcas,

lo meu cor... y tot...
Tuyetas. Ja veig

que fóra una gran fortuna

la meva sius' admetés...

però, Jaumet, tantas gracias,

no la vull, no puch, no dech.

No estranyeu que jo vos negue

la ma que me demaneu...

fa cinch anys que està promesa

al qui m'donà aquest anell...

— 51 —

tincli donada la paraula
y ab ella lo cor també.
La paraula que jo dono
trenca la mort solament.
Lo meu promès es un pobre,
però lo séu cor val més
que tota vostra riquesa,
quedeus' ab ella, Jaumet.

ESCENA IX.
Jaumet. Notari. Joan.

Jaumet. Ay Tuyetas no ten vajas...
no t'estimaré pas mès...

( Jaumet queda abatut y sentat ab lo cap sobre la taula. Ouse lo coro
següent que anirà apartantse gradualment.)

Coro. Ja que apreciau las hermosas
als que viuhen traballant,
lo cami cubrim de rosas
per hont passan los amants.
La constància de las ninas,
sa bellesa, y sòn candor,
ah! son prendas las més fmas
que 1' cel dóna al aimador.

(Joan entrarà durant lo coroy estarà mirant per lo balcó.)

Jaumet. Ay Joan! sembla impossible

lo que passa!
Joan. Y tal... mireu

com marxan cap à las Presas.

Vaya un alegre jovent!

En Ventura era del coro

y per solos companys seus,

tot cantant, li fan obsequi.

Alegria de esta casa (abveuaita.)

sigas felis !
Jaumet. Joan, per Dèu!

— 52 —

Joan. Ginch anys ha qu' eran promesos;
la seva promesa s'fèu
devant del llit de sa mare
avans de morir: fills meus,
los digué, fills, estiméuvos
ab amor pur, y secret,
y quant sia temps uniuvos.
Ningú suspitaba res:
se veyan sols en las festas
al surtir de missa y qué...
no s'deyan una paraula...
se sonreyan y res més...
cada qual ab dissimulo
daba un pató al sèu anell...
y d' est modo renovaban
lo sèu volgut jurament.
D' axó jo n'dich estimarse
ab constància, cor y fe!
No volian que fos públich,
perquè tenian l'intent
de no casas1 fins y à tant
que tinguéssen menesters.
Vivian ab laesperansa...
ay ditxós aquell quen'tè!

Jaumet. Sí, Joan! ay desgraciat

aquell que com jo la pert!

Joan. Ara s' llogarà àlasPresas,
y ell seguirà en sòn taler:
lo sèu amor serà públich:
y d 'axó sabeu quin tè
la culpa?

Jaumet. (abpena ) Sí, ma bogeria

de pretendre l'que no dech!

Joan. Vos ray! ja teniu pessetas...
contantlas vos distraureu
com avans.

Jaumet. Ah! la Tuyetas

— 53 —
m' ha capgirat lo cervell:
fa ja temps que no m' deleytan. . .
sens ella... no goso ab res..

(queda pensatiu... ouse soro 1 de esquellas que se anirà aumentaut. )

Jaumet. Que es axó!

Joan. (sen va ai baicó ) Semblan esquellas. . .

Vàlgam la Verge! mireu!

Lo jovent de Mallol torna.
Jaumet. Y la Tuyetas també? (ab vivesa.)
Joan . Oh ! ka . . sen va ab l' altra colla . . .

ja no la veurem may mès!
Jaumet. May mès ! . . may mès alegria !

(lo soroll de esquellas afiirà aumentanty entretant Jaumet es ta ja inquiet
ja abatut anant de una partà altre. Duraut lo :uldo se óuhen crits
xiulets elc. tot burlesch.)

Una veu. Gom te la trunfas, Jaumet!
Altre. Sobretot que not'escape.
Altre. Ja., ja., ja., y quen has fet?
Altre. Viva V nuvi., viva!., viva!.,
quina sort... vivaFvellet.

( Jaumet sorprès de una idea sen va ab lo notari. I

Notari Esperaba Is' honoraris

per anàrmen.
Jaumet. Espereu.

( Jaumet parla ab lo notari y est exten un escrit que Jaumet firma y
lo entrega à Joan parlant en secret ab ell, Joan salti de alegria obras-
sa al vell y fuig corrent )

Jaumet. Oh cels! jo vos dono gracias!
puig dels ulls m'heu tret un vel !
ara veig que las riquesas
sols son bonàs per fer bé.
Si tants anys he viscut cego
adorant vil interès,
feu quem' tànquels' ulls aquella
que en ma velló m'ha dat seny.

(sen va al balcó y aguaita. )

Las barretinas al-layre

està tirant lo jovent...

y corrent sembla que tornan !

Ah! gracias, gracias Dèu meu!

( Va cessant lo ruido de esquellas y comensa à sentirse lo següent coro
que anirà acercantse. )

— 54 —
Goro. Vostra fe, vostra constància
vos preparan ditxa pura:
D'un avaro la locura
sols curaria pot lo amor.
Marxem, marxem,
al vell alabem,
que ab sòn tresor,
farà no suspire
ja mès vostre cor.

( Jaumet fa sefías als que se suposa arriban perquè pujen. )

ESCENA ÚLTIMA.

Jaumet, Notari, Joan, Tuyetas,
Ventura, coros y poble.

(Mentre Joan Tuyetas y VeDtura abrassan a Jaumet, van entrant locoro
y çeut de Mallol donant vivas à Jaumet, à Tuyetas yà Ventura. Cua-
dro de sorpresa y alegria.)

Jaumet . Fills meus ! . . . perd onaume . . .
vostre pare só...
tot lo meu es vostre...
cuydau ma velló.!

( Joan entretant ha portat vasos... vi etc. pera brindar. )

Coro. Brindem, brindem,

al vell exaltem
que ab sòn tresor
farà no suspire
ja mès vostre cor.
Bona estrella l'cel envia
à la aldea de Mallol:
es del poble l'alegria
y dels pobres lo consol.

(cuadro de satisfacció general. )

FI

"T.

ESTÀ DE VENDA

en las llibi^er-ías següents:

D. Manuel Saurí, carrer Ample.

D. Joseph Ginesta, carrer D. Jaume i.er

Sra. Viuda de Bartumeus, carrer de
Fernando 7.°

D. Eudalt Puig, plassa Nova.

D. Ignocencio López, carrer Ample y
Rambla.

D. Joan Roca y Bros , carrer de la Ar-
genteria.