SAYNETE EN UN ACTE Y DOS CUADROS
Fre\a.: X7XTÍL pesse-bet
López, editor. — Llibreria Espanyola, Rambla del Mitj, 20
de algunas de las obras que se hallan en venta en la Libreria Espaiiola de
IjOFEZ, editor, Rambla del G entro, número 20, Barcelona.
Ptas.
Un adulterio en juicio oral.— (Meditaciones.) Texto de Alberto Llanas, dibujosde Apc
les Mesties, i tomo en i6.^ ... o'^o
Cuentos del dia. — Por Ventura Ruiz Aguilera, i tomo en 8.^ i*oo
Algo.— Colección de poesias de D. Joaquín M « Ba^rtrina, 5.' edición magníficamente
ilustrada por J. L. Pellicer. Un elegante tomo en 8.* ^-oo
El alma al diablo. — (Novelas políiicas). Obra original escrita por A. Z., i tomo en 8.* . a'oo
Espana tal cual es, por Valentín Almirall, i cuaderno en 4.*^ 1^00
Discursos parlamentarios de Castelar pronunciados en el período legislativo de 1876 à
1877, I tomo en 8." con el retrato del autor 1*00
Un puíiado de chistes, por Alberto Llanas, con dibujos de Apeles Mestres, i tomo en 8.* 2*00
Patís à sangre y fuego! Jornadas de la Comune, obra esctita por Luís Carreras, t to-
mo en 4.° ^ l'^S
Procesos de la Comune de París, interesantísima obra plagada de liminas y retratos, a
tomos en 4.* 3^00
Abraham Lincoln, su juventud y su vida política Historia de la abolición de la esclavi-
tud de los Estados Unidos, i tomo en 8.* 1*00
El Volapük. — Novísima gramàtica de la lengua mercantil universal, i cuaderno en 4.' l'oo
Vocabulario Espanol Volapük y Volapük Espanol con màs de 5,000 voces, i tomo en B.^ 2*00
Barcelona en la mano. — Guia del viajero, la mis completa para conocer fàcílmente
cuanto encierra la capital y sus alrededores, adornada con làmmas y pianos, 1 tomo en
8." tela . . . , ; . 3*50
Làmina de la República, de gran tamano perfectamente iluminada, dibujo precioso del
malogrado pintor D. Tomàs Padró, pròpia para los casinos y centros politicos demo-
cràticos. Mide 80 centímetros de alto por 57 de ancho 5 '00
Flor de un dia. Novela basada en el drama de su mismo titulo, por D, M. Angelón.
adornada con 8 làminas sueltas y una preciosísima cubierta al cromo, i tomo en 8."
mayor 3 '00
Espinas de una flor, segunda parte de Flor de un dia. Novela basada en el drama de
su mismo titulo, por don M. Angelon, adornada con 8 làminas y una preciosísima cu-
bierta al cromo, i tomo en 8 " mayor . . . 3'oo
Víctor Hugo: Un libro de sus obras, compaginado por R. P. I., i tomo en 8.° . . . a'oo
EI cantar del Romero, leyenda en verso, por José Zorrilla, i tomo en 8.** 3'oo
Viajes de Gulliver à los países remotos, ilustrados con 16 làminas de Gómez Soler, 1 to-
mo en 4.' l'·oo
Las Nacionalidades, por F. Pí y Margall, 1 tomo en 8.0 2^00
Garibaldi — Memorias autobiogràficas, 2 tomos en 8.° • . . 5*00
Los secretos de la Confesión, por el presbítero Constancio Miralta, 1 tomo en 8.^ . . 2*00
EI Sacramento espúreo, crítica severa del matrimonio canónico, por Constancio Miral-
ta, I tomo en 8,** ... * a'oo
Poseídos del demonlo, por Demófilo, i tomo en 8.° a'oo
Batallas del libre pensamiento, por Demófilo, i tomo en 8.° 1^50
El Papa y los Peregrinos, de Marsigli, i tomo en 8.^ l'oo
Maria de los Angeles.— Novela de José Navarrete, i tomo en 8 ° . 4*00
Tartarín en los Alpes, de A. Daudet, traducida por Blasco, edición de lujo espléndida-
mente ilustrada, i tomo en 4.0 . 5*00
Gotas de Coííac. — Cuentos de sobremesa picarescos. Edición de lujo ilustrada, i tomo
en 4.° , 3*00
La novela de Urbesierva. — (Narraciones). Edición ilustrada, i tomo en 8.0 . . • . a'oo
De Kristianía à Tuggurt, impresiones de un viaje por Noruega: Suècia, Finlàndia, Ru-
sia, Alemania, Holanda, Inglaterra, Francia, Mònaco, Argelia y Desierto de Sàhara.
Edición ilustrada con 8 preciosas làminas, I tomo en 4.0 4'oo
EI Consultor. Manual teórico y pràctico del fabricante de Jabones, por F. Candial Mar-
tínez, I tomo en 4.0 lo'oo
La Menegilda. Criada de servicio de la Gran Via. — Canciòn ilustrada por R. Miró,
X tomo en 16.0 0*50
Salomé. Pequena tragèdia vulgar, obra pòstuma de M. Fernàndez y GonzàleZ| i tomo 8.° l'oo
Clarín y sus folletos, por García Rey, i tomo en 8.^ x,oo
Obras de los reputados autores espaiíoles: Pérez Galdós — Pereda — Castelar — Alar-
cón— Valera — Pardo Bazàn — Pilar Sinués — Palacio— Picón — Valdés — Clarín — Barrio-
nuevo — Trueba — Frontaura — Fernàn Caballero, etc, etc.
Obras de autores extranjeros importantes: Julio Verne — Daudet — Feuillet — Belot —
Zola — Montepin — Amicis — Dumas, padre é hijo — Kock, padre é hijo — Mayne Reid —
Aymard, etc, etc.Tenemos todas las expresadas obras de los autores nacionales y
extranjeros citados, à la disposición de los senores libreros y corresponsales.
Guia de Espana y Portugal, por Eduardo Toda, — Con un mapa de la Península y
pianos de las principales ciudades. — Un tomo 8.° mayor, encuadernado en tela . . . xo'oo
Nuestros militares, por Fradera. Colección de tipos. Forma un àlbum tn 4.^, con 24 là-
minas al cromo 1*50
Revista de Comisario, por Fr&dera. Colección de 72 tipos.— Forma un àlbum en 4
con 26 làminas al cromo. 1*50
Presbiterías, per Weithcr, colección de tlpos y escenas. — Forma un àlbum en 4.^ con 26
hminas al ctomo 1^50
í
]sroT^s
La propietat d' impressió y venta d' exemplars d* aquesta
^bra pertany à la casa editorial de López, Rambla del Mitj^
número 20.— Llibreria Espanyola.
Ningú podrà traduhir ni representar aquest saynete sense
permís del Autor.
Don Joan Molas y Casas, qui té lo despatx en lo Carrer del
Hospital, números 12 y 14, pis segón, es 1' únich encarregat
d' aquesta obrela, y ab ell deuran entendres tots los que vul-
guin feria representar.
LA VIUDA
Estrenat en lo Teatro Romea
BARCELONA
LÓPEZ, EDITOR— Llibreria Espanyola, Kambla del Mitj, 20
A. Tjópez Robert, impresor, Conde del Asalto, n.^ 63.— Barcelona.
(Emili Dilanoüa
REPARTIMENT
Director: D
Hermbnegildo
Goui. A
MUNDETA, (viuda). .
. . 25 anys.
Sra. Adela Clemente.
TRESONA
. 50 »
Anita Mouner.
MIQUELA
, 30 ^
Carme Parrenyo.
. :v2 >
Enriqueta Guerra
SENYOR PAU
GO >^
D.
Jaume Capdevila.
MR. LEFEBRE. . . .
. 45 »
H. Goula.
PRIMITIVO
25 »
J. Fuentes.
SR PEP, (adroguer).. .
. 50 »
I. Soler.
METJE.
, 40 *
Santokria.
APARICIO
38 »
Serraclara.
SABATER
. 18 »
F. Llano.
QUILDO, (barber). .
. . 18 »
Delhom .
MANEL
38 »
Valls.
APRENENT CONFITER. . 14 »
N. K.
NITÜ ... I
MERO ... . / Criaturas de 5 à 7 any-<.
NANDO. . .
^ V acció à Barcelona.— Època present.
ACT© UNICH
Sala curta ab porta al foro y finestra; portas à dreta y esquerra. Taula
ab quinqué encès, cadiras sencillas.
Mundà assentada ab pentinador^ tindrà davant una cadira mitjana ab
mirall; Tresona figura que T està pentinant.
Dreta y esquerra la del espectador.
ESCENA PRIMERA
MüNDETA y Tresona
Tres. Ja li tinch la casa com un camaril. Havem fet dissapte
general, que no ha quedat recó sense netejar.
MuNDA. lAy! Ten compte; aixó no es esclarir los cabells; sembla
que destrihis estopa. ;
Tres. A fé que no hi puch anar ab més ciiydado.
MuNDA. M' arrencas los cabells; me deixaràs lo cap llis com una
mà-de-morté.
Tres. Ja 's coneix que hi va passar bona marfuga. V escar-
pidó, si es servida. {Li dona),
678159
MuNDA. Me queyan à grapats. Ni gosava posarme davant deï
mirall; no més me veya front. jQuinas penas van ser
aquellas!.... {Aixugantse 'Is ulls).
Tres. Bé, dona, no s' afligeixi. Ara s' ha d' aixerivir y posar-
se ben maca per agradar al que aviat serà '1 seu espòs.
MuNDA. Me 'n recordo molt de V altre. iGasparó, Paronet meul
(Plora).
Tres. iY ara!
MuNDA. Tú vas ser lo primer.... (pZora) 1* estimat, y cap més!....
Tres. ^Que tenim de fer lo plaga?
MuNDA. No puch tréuremel del magí.
Tres. Mal fet; V altre se 'n podria agraviar.
MuNDA. iYol dir? (Ab certa ànsia, recobrant la serenitat).
Tris. jOy 'Is homcns!.... No ven que tots gastan la fantasia
de volguer tenir lo número hú en qüestió del aprecio....
Mttnda. No sé si podré estimarlo....
Tres. Per forsa. D' aqui pocas horas lo senyor Primitivo serà
'1 seu duenyo y.... deixi fer.... (No 1' ha d' estimar! ^No
veu que las voluntats son decantadissas?
MuNDA. Pero quan han estat fermas....
Tres. Després, lo senyor Primitivo crech qu' es un subjecte
de prendas, que té circunstancias amagadas....
MuNDA. Aixó sí, es molt falaguer. (Animantse).
Tres. Y que deu sapiguer una mónita per guanyarse la vo-
luntat y rendir V ànimo y la fortalesa.... ije!
MuNDA. Es molt festós.
Tres. ^No ho dich jo?.... Si allí ahont poso 1* ull y aventuro
una dita....
MuNDA. iMe diu unas paraulas molt dolsas!
Tres. Per aixó no crech que guanyés al home de casa quan
era jove. i Tenia una llengua de carmelo! Jo '1 renyava:
Calla, boig, no diguis aquestos primors, no gastis tantas
dolcesas, que 'm faràs venir set.
MuNDA. Bé, cuyta, no 't torbis.
Tres. Dónguim una agulla de ganxo.
MuNDA. Quan me diu certas cosas interessantas me mira d' una
manera tan afinada, posa 'Is ulls.... cóm te diré.... (Alsant-
se y arreglantse).
Tres. Aixis, tot estantissos.
MuNDA. Nó, apiedats, enternits. Sembla que vagi à agafar un
trevall. ^
Tres. Es una espècie de cobriment de cor de la mateixa vo--
luntat que li sopta la respiració y li ennuega la veu.
— 9 —
MuNDA. Sí, tot conraogut....
Tres. Està clar. Y '1 panteix que li puja de dins li enterboleix
la vista. Yet' aquí.
MuNDA. ^Vols dir que tot li ix del cor y que no son fingiments?
Trks. No senyora; aixó ja se sab. Es la estimació qu' es ne-
guiteja, s' exclama ab prudència y solicila misericòrdia.
MuNDA. Calla, plaga. Qualsevol que 'ns sentís se 'n riuria.
Tres. Yeu com V hi feta desvaneixer? Es lo que dich sempre:
parlém del amor que agrada à tothom; no es cosa de par-
tits y restitueix lo bon humor de las personas.
MuNDA. Creuràs que sempre 'm sembla que veig en Paró que
m' amenassa y 'm mira ab uns ulls encesos com duascan-
deletas?
Tres. Aixó son fantasías. .. Déixil estar tranquil; ara ja es
mort.
MüNDA. ^Vols dir qu' estarà tranquil?
Tres. Sí; dígali un Pare-nostre.
MuNDA. Ja ho faig. pensas que no li sabrà greu de que 'm
torni à casar?
Tres. jOh! no li coneixia '1 geni tan à fondo.
MuNDA. jEs la méva recansa! jPloreu, ulls meus!
Tres. Pero ... jAy bona nina! Si es difunt, cóm vol que tingui
cap voluntat. Ara, tal com se trova, te de pensar que tant
se las estima tendras com secas.
MuNDA. Aixó es lo que reflexiono. Ell ja 's mort....
Tres. Y no se 'n cuyda de res d' aquest món. ^No fa tretze
mesosV
MuNDA. Dilluns de la setmana entrant los cumi^VwdL, {Trayentse
lo pentinador; agafa lo mirall y hi mira).
Tres. Bé, vaja, lo que jo dich. Ja hi està avesat à ser difunt.
No r inquieti la pau, pobre senyor Paronas. {Transis-
sió). Encara 'm sembla que '1 veig.
MuNDA. No li digas Paronas, que ja sabs que no li agradava.
(Ab alegria). ^Te 'n recordas tú també?
Tres. Prou: me sembla que '1 veig fentli monadas, petant los
dits bó y puntejant aquell pas de bolero quan vostè eixia
mudada del seu quarto.
MuNDA. Calla; no m' entendreixis la pena, que '1 tornaré à so-
miar ballant y veyentlo fer tercerillas.
Tres. Vagi, vagi à compondres, salero! Li prometo que '1 se-
nyor Primitivo quan la veurà tan bufona li ha de fer unas
posturetas més rexinxoladas! ...
MuNDA. ^Yols dir que li agradaré? (Tornantse d mirar).
2
— 10 —
Tres. Si té una cara tan maca y fina que diu al Amor: jAquí
s' hi esllavissan los petons!....
MuNDA. íQue no vols callar!
Tres. {Han de ser molt ben fets! Me sembla que la sento à
vostè: jNo fassis la probatura, Primitivo, que tots cauran
à terra!»
MuNDA, iBoja! ^De debò faig goig?
Tres. Quan ell la veurà ab la mantellina de blondas, lo vestit
negre de seda y las arrecadas espurnejant claror.... Dei-
xiho córrer.
MuNDA. Al raenos hi fos felissa com ab i' altre!.... jAy Primiti....
no; perdona, que 't volia cridar à tú jGasparó!
Tres. (Bient.) iYen'í Tot just som al comensament, y ja s'
erra. Per recordar al que té al cementiri, anomena al se-
nyor Primitivo.
MuNDA. Ha sigut equivocació de la memòria.
Tres. Conti que n' hi farà moltas de traicións d' aquesta na-
turalesa la séva memòria.
MuNDA. Enllesteix; mentres me mudo comenseu ab la Miquela
à desembrassar aqueixa sala. La tauleta del refresch la
parareu allí.
Tres. Y '1 retrato d' ell '1 desarém dalt? {AnantU darrera),
MuNDA. La primera cosa. jSi tornava del altre món y 'm vegés
vestida de núvia!.... jAy senyor!
{Vase porta primera esquerra.)
ESCENA II
Tresona, després Miquela
{Al dir aqueix monólech s' entretindrà endressant, etc.)
Tres. Prou, prou; 'm sembla que ja se 'n aconhorta de que no
tornarà. No crech que s' hi aventurés à cridar lo senyor
Paronet si savía que li pugués comparèixer! Bé, ella es
jove encara y ha entrat en reflexió. Ja ho veig. Qué fa una
persona sola, sense aprecio, ab aqueixas quietuts deia
viudesa, tan solitària, tan trista y desemparada? Perquè....
(desprenemse de las malicias y 'Is ditxos de la gent). Un
marit fà respecte, fà costat, acompanya.... Quan es llegí-
tim (sigui del primer matrimoni, ó del segón, ó del que
s' escayguij, es lo marit. La dona viuda, potser fà tancar
— 11 —
moltas bocas murmuradoras tornantse à casar. Cadascú
cerca lo que li convé. La que arreplega home nou, vol dir
qu' espanta la por: no 's queda sola y temerosa en aques-
tas nits fredas y llargas de 1' hivern perquè té companyia.
Quan decanta '1 cap sobre '1 coixí y clou 'Is ulls, ho fa ab
aquell sossego, ab aquella certesa de que té al costat
qui r ampararà en tota lley de sobressalts, en qualsevol
esglay sobrevingut per aprensió de lladres ó malignitats
de gent traidora.
{Entra Miquel ab una galleda, que la deixarà
vora la porta,)
MiQUE. Bueno, Tresona; ja ho tinch endagat. L' escala fregada
ab sal fumant; la fusta dels grahóns ab terra d* escude-
llas; tot brilla que sembla que diga guàytam.
Tres. ^Vólste jugar que d' aquí un credo ja hi haurà solfas y
pells de taronja?
MiQUE. (ïAhónt es ella?
Tres. S' està mudant. ^Per qué?
Mtque. Res; ara jo baixava del meu pis (que hi anat à donar
una mirada perquè aquest vespre, F home per sopar vol
bledas buUidas y passadas per la paella)....
Tres. {Interrompentla .) Be, cuyta, digas.
MiQUE. Ab lo mateix oli que haurà servit per fregir un morret
de bacallà....
Tres. {Vivament .) ^wéi 'n tinch de fer de tot aixó?
MiQUE. {Enfadada.) lAve Maria! encara no 's podrà parlar.
Tres. (Impacient ) Enllesteix.
MiQüE. He sentit à las del pis de sota qu' estavan de xiu-xiu y
deyan ... {Ah misteri.) ^Que 'ns pot sentir ella?
Tres. No cridis.
MiQUE. {Ah misteri) He sentit més ó menos que li volen fer es-
quellots.
Tres . iAy las poca-vergonyas! ^^Ellas?
MiQUB. No ho sé; no m' embolico. Dich lo qu' he sentit.
Tres. iEnvejosas!
Mique. Que seràn de debò: no hi haurà cap instrument sort.
Tres. Xarxotas, vagamundas. jAh si jo manés! En que fos en
mitj d' un públich....
Mique. ^Qué, veyam?
Tres. No respectaria que fos hivern ni istiu, ni que hi hagués
caras honradas....
Mique. Te comprometerías massa. ^No veus que 's valen dels
seus homens per fer los esquellots?
— 12 —
Tres. Y.... Senyor, (perdoneiirae si peco), 'Is hi clavaria un
juli....
MiQUE. íQue se 'n passaria la claror!....
Tres. No ten burlis; la sola de la sabata hi quedaria mar-
cada!
MiQUE. i Quin cromo!
Tres. Tú, no ho neguis; seràs capassa de baixar à fer gatza-
ra. {Ab severitat.)
MiQUE. iJo!.... iper qui m' has prés?.... Ara, si '1 meu senyor
vol Hortir à pendre la fresca....
Tres. Si no tinguessis feyna aquí, també hi baixarías.
MiQUE. Ja veuràs, no 'm taparé las orellas. T' ho dich clar.
Sino qu' he pensat, diémlos'hi; no siga que vajan de re-
fiats.
Tres. Li vaig à dir. Comensa à retirar embrassos mentres-
tant. Quan ho sàpiga, iquín trastorn! {Dirigintse al
quarto.)
MiQUE. iPobre senyora! A mí m' han matllevat una regadora.
Tres. {Retrocedint.) ^Qué dius ara? Y 'Is hi has deixada?
MiQUE. (jQue 't pensas que m' he begut 1' enteniment? {Apart.)
iLo meu fill s' haguera quedat sense!
Tres. No sé com ferli à saber.
MiQUE. Bé, dona, dígali ab paraulas cobertas. En sustancia....
Tres. ^Cóm s' entén? Potser tú ho abonas?
MiQUE. Encara es un' alegria. Yal més aixó que si li cantessen
las absoltas.
Tres. Calla, que H pot sentir.
MiQUE. Ben mirat te de ser una satisfassió. iTornarseà casar!
Tira peixet, son duas palmas ab aquesta las que desdona.
Tres. No te 'n burlis. Estich per no dirli res. {Tornant de la
porta . )
MiQUE. Jo li diria. Mira, que s' aconsoli: si li fan esquellots per
un cantó, per F altre s' ensenyoreja ab un marit.
Tres. Pe'l cas tens rahó. {Truca.) Se pot entrar?
MuNDA. {Desde dins.) (;Que vols? Entra.
ESCENA III
MiQUBLA y Pau
MiQUE. Aixó corre llegua per hora. Crech que tot lo barri hi
està compromès. Fins han llogat orga. Y aquesta bleda
— 13 —
pendría que jo tanqués al noy dalt. Mira, si no 'n té prou
ab la regadora, que prengui '1 xarrich-xarrach dels fasos.
jLo meu fill!....
(Surt lo senyor Pau.)
Pau. ^Cóm estém? que ja es cap à la iglesia la Mnnda?
MiQUE. jAh! Es lo cosí de la senyora. jQuín susto m' ha donat!
Pau. La porta oberta, que qualsevol pot ficarse al pis y des-
embrassarlo. ^Ahónt es la Mundà?
MiQUE. Allí dins, que s' acaba de compondre.
Pau. Ves, dígali que no m' esperi, que ja soch aquí. {Mutis
Miquela.)
Pau. (Sentantse.) ^0 'm puch aguantar dret. Aquell diastre
de sabaté m' ha fet las botinas estretas d' aquesta banda;
iuy! del juanete, crech que 'n diuhen. Quínas fibladas!
Ara no sé del cert quin peu me fa mal. Yeyàm si al mitj
de la ceremonia me las hauré de posarà retaló. Fins aquí
'm puja r angunia. Llevantse Hharret.) També'm fa mal
lo barret. Potser m' hi he posat massa regruixos. (Treu
una llenca de paper del dessuador .) Densa que 'm va-
ren caure 'Is cabells ... té, ara tot es clenxa. {Baixant lú
cap ensenyant la calva.) Me venia balder; lo cap ra' hi
ballava com un molinet de xacolatera. Ventura de las au-
rellas que han servit de falcas, ó sino, fins al clatell se'm
ensorra.
MiQUE. (Sortint del quarta.) Diu que aviat sortirà; qu' es mor-
tifiqui.
Pau. No cal que m' ho recomani; ja n* estich prou de morti-
ficat. Jo havia {Miquela entra y surt arreglant trastos,)
sentit discutirho sobre lo qu' es pitjor: si '1 barret gran ó
las sabatas estretas. jTan mateix 1' anar oprimit de peus es
molt dolent!
MiQUB. ^Que 'm deya alguna cosa?
Pau. Aqueix calsat que m' apreta '1 Juanito.
MiQUE. Si qu' es una molèstia ... {Feynejant.)
Pau. Y tai; sembla que hi tingui més dits del compte y que
no m' hi càpiguen.
MiQUE. Fàssisselas aixamplar, que hi cabran los sobrevinguts.
{Ah mofa.)
Pau. Conto que plourà. Aquestas punxadas son massa se-
guidas.
MiQUE. {Guaytant per la finestra,) Si està estrellat!
Pau. Com si ab unas agullas m' hi passessin repunts de bro-
dadura.
— 14 —
MiQUE. Potser li brodan un ull de poll!....
Pau. Aixó resigna mal temps.
MiQüE. Donchs pe'l costat de Sant Pere Màrtir hi ha estrellas.
Pau. Ben segur que 1s que fan calendaris gastan lo calsat
molt just.
MiQUE. Quina vanitat mes penosa!
Pau. Ells s' hi guían ab los peus. Aixís que senten la fiblada
s' ho apuntan desseguida.
MiQUE. s' hi troban millor?
Pau. Tal dia, posan, quart menguant, Geminis, humitat en
mar, lluvias generales....
MiQUE. Y fanch à las carreteras.
Pau. Sembla que 't burlis de la professo? {Campaneta.)
Yes, que trucan. {Mutis Miquéla.) Aixó ho avansao un
any pe'l altre, y, devegadas, sino ho erran.... s' equi-
vocan.
MiQUE. Demanan, senyor Pau.
Pau. Qui hi ha?
MiQUE. ün minyó, com un alacayo, que porta confits.
Pau. Dígali que entri. {Mutis Miquela.) ^.In lacayo? No sé
ab qui s fa ma cosina. Pero no si tracta ab condes ni
marquesos.
ESCENA IV
Pau, Coxfiter i/ Miquela. que ' s fica al quart o de Mundà.
C©NFiT. Deu lo guard'. Porto aixó per la senyora Mundà.
Pau. {Mirantsel de cap à jyeus.) <;D' ahónt ets tú, noy?
Confit. De ca '1 confiter.
Pau. c.Y los confiters tenen alacayo? i fent F enfadat.) ^Quí
t' ha enjiponat d' aquesta manera?
Confit. jAy, ay! 1* amo.
Pau. iDe manera, que avuy al dia que som tan demócratas,
fins los menestrals tenen lacayo!
Confit. è.Ahónt poso aquests contits?
Pau. Escolta; al menos tens de llevarte un quart avans per
cordar tants botonets.
Confit. No senyor.
Pau. Ja deu ser hora d' esmorsar quan has enllestit. ^No *t fa
picor tanta granallada? {Pasantli la mà pels rengles de
botóns.)
— 15 —
Confit. {Rient.) Vaja, passihobé
Pau . Esperat . ( Ficantse la md d la butxaca, ) Aquesta
gorra la deiïs enllustrar com las botinas?
OoNFiT. Es de xarol.
Pau. Escup la mullena. ^Quànt valen los confits?
Confit. Ja son pagats.
Pau. Deu ser una francesilla del nuvi; d' aquell títero que
sempre va carregat de lluquets. Té, ves à pendre café.
Confit. Gracias. (Anantsen y escoltant )
Pau. Ep, tú, escolta. Lo noy haixa fins d mitja escena,)
Reconta 'Is botons avants d' anarten, que si n' hi manca
algún, després no hi estaré. {Mutis Confiter.)
ESCENA V
Pauï/Munda •
{Mundà surt molt decidida y sofocada; vestit negre de seda,)
Mundà. Pau, ^wo sabs lo que passa?
Pau. No encara. ^Qué hi ha, que tenim de cridar assistèn-
cia? (7^z??^zní alarma.)
MuNDA. No fassis lo plaga. Es cosa séria.
Pau. Si que 'm sab greu. Ja no podrém riure.
MuNDA. Tenim molts contraris. Tota aqueixa quatreta de ceda-
ceras del carrer estan contra '1 meu casament.
Pau. Qu' estampeixin, donchs. Vejàm si 't faran desdir.
MuNDA. lA mí, jo desdirmen! ...
Pau. Ja veuràs, reflecsiona....
MuNDA. {Indignada.) ^jQue t' has begut V enteniment, Pau?
Mira, Pau ...
Pau. No 'm doblis lo nom, si te 'n pots estar; que dos Paus
fan un ximple!
MuNDA. {Impacient.) Quin home, jo 'm consumo.
Pau. Reflecsiona ab calma. [Tú els V afavorida! {Ab expan-
sió.) Tú ets la núvia! ...
MuNDA iAy! {Conmoguda.)
Pau. No t' enterneixis. Mundà, que 'm faràs fer lo peterrell!
MuNDA. (Aixugantse 'Is ulls.) Cuyta, digas....
Pau. Donchs, las vehinas no s' hi saben avenir en que tú
hajas de lograr dos cops las venturas del matrimoni.
MuNDA. ^Qué n' han de fer?
— 16 —
Pau. Son donas, y la casta ho porta ser envejosas y pagadas
de sí mateixas.
MuNDA. Aném, ves, tabernacle. Vaya uns fardos. Ni sé com los
seus marits no las aborreixen per lletjas.
Pau. Ho fà que 1' amor es cego!
MuNDA. Ben segur que no hi veuhen.
Pau. Se te calculat per las donas, que '1 primer matrimoni
ve à ser igual que treure la rifa dels Empedrats. La que
enviuda y 's torna à casar li avirúan com si 'n tragués
una de Madrit ab lo reintegro. jY tú ets la favorida!....
MuNDA. Per aixó tenen de revenjarse?
Pau. ^Cóm vols dir? Murmuran, retallan, res més.
MuNDA. iNo senyor! Volen ferme esquellots. {Indignada.)
Pau. íQué 'm contas! Concert à la serena ab instruments de
llauna y ferro vell!....
MuNDA. No te n burlis.
Pau. jNo serà música italiana, que de tan dolsa opinan que
fà cuchsl
ESCENA VI
MuNDA, Pau, Trbsona y Miquela
Tres. Senyora Mundà, hi ha la séva Padrina.
MuNDA. Que s' esperi; fésla entrar al recibidor. ^iQué fem, Pau?
{Mutis Tresona.)
Pau. iJo 'm tornaria à casar! iSino que ja 'n passo d* aquesta
quinta!
MuNDA. ^Tú m' ets cosí y t' ho miras d' aquesta manera? Ves à
trobar 1' alcalde. Pósali al seu coneixement V excés que
'm preparan aqueixas trapaceras. {Agafant lo barret y
presentantli .)
Pau. {Probantse'l ^) Veyàm si n' he tretas massa y V hauré
d' envenar de nou?
MuNDA. No 'm fassis despacientar!
Tres. (Apresurada.) Senyora, ara he vist qu' entravan un
timbal à ca '1 adroguer.
MuNDA. ^,Has sentit?
Pau. ^Que tocan generala?
MuNDA. No siguis tan neci.
Pau. Me 'n hi vaig. {A Tresona.) ^Portavan res més?
MuNDA. Encara no n' hi ha prou per fer escàndol?
— 17 —
Tres. Y tal.
Pau. Es que si 'm presento davant d' una autoritat vuy ex-
pressarli '1 cóm, el qué y las circunstancias de la queixa.
MuNDA. Quin home més mieta. Vésten d' una vegada.
Tres . Fassi aquesta caritat!
Pau. Y à r iglesia qui t' hi acompanya si jo 't deixo per fer
aquesta diligència?
Mundà. M' hi acompanarà la Padrina. Enllestim: ves à veurer
r alcalde. Vosaltres, ^ahónt es aquella? Miquela! {Cri-
dantla.)
MiQUE. Qué mana? {Surt Miquela.)
MuNDA. Afanyeuse; desfeu xacolate, poseu aigua en fresch pe Is
aixarops; endresseuho tot. (Las donas se posan en mo-
viment apressuradas.) ïú, Tresona, digas à la Padrina
qu entri; me posaré la mantellina mentrestant. {Diri-
gintse al quarto.) Pau, à 1 iglesia t' esperém. ^Saps?
{Mutis Tresona y Miquela.)
Pau. Ja sé, millor que tú.... A Sant Just.
Munda. No, à la Esperanza. Ànsia, ^,qué fem? {Ah molta im-
paciència: 's fica al quarto,)
Pau. Corrientes. Jo 'm presento al jefe polítich. {Arreglant-
se las solapas.) Si senyor, li dich molt tiesso. Esta no-
che hi té de haber un destet en la Plasseta dels Argenters.
Se casa la prima mia y la gente baja del barrio le quiere
dar esquellots. Aquellas vecinas que son casadas, tienen
carrana porque no pueden cambiar de marido como la
noya. Legalmente. Aturo '1 golpe per aquest cantó. L'au-
toritat envia un quants quiquiriquís . Me presento à V
iglesia, s casa la Munda, venim aquí. S' ataca de frente
'1 refresch. Vinga xacolate, vingan melindros, aboca aixa-
rop. Treuhen llangonissa, tortell de duro del Forn de Sant
Jaume y ví de pesseta. Brindo pe'ls nuvis, alabo '1 casori
y llenso '1 sombrero fent un giravol. {Ho fa.) jAy, ay!
Aquestos peus sembla que 'Is tinga al cep. Ara si que à
casa r alcalde y à casament hi tindré d' anar à peu coix.
{Mutis.)
— 18 ~
ESCENA VII
Padrina, Tresona y Miquela. Tres ona surt acompanyant
d la padrina, la que 's fica al quarto»
Padr. Yaya un desvergonyiment; si quan hi passat per davant
d' aquestas botigotas ja m' hi hagut de sentir certas llati-
nadas.
Tres. Son unas malas Uengiias.
Padr. Han tingut ventura de que anava mudada, que sino,
'Is n' hi dich unas quantas que s' hagueran pogut llogar
cadiras. (S fica al quarto.)
Tres. Yina, Miquela. {Cridantla per dins.) La primera cosa
traurém lo retrato. {Surt Miquela.)
Mique. Ditxós retrato. Viatja més que Simón de Nantua. ^Hont
lo tenim de ficar ara?
Tres. a1 quarto fosch, després à las golfas. {Se fica al quar-
to Tresona, Miquela d la porta . )
Mique. ^jA nannà?
Tres. {Desde dins.) Té, agafa que no 'm rellisqui.
Mique. {Mitj entrant.) No pesa gens.
Tres. {Treuhen lo retrato cap per avall.) Si 1' haguesses
conegut, anava més llauger.... era molt ballador. {Va per
aixugarlo ah lo devantal.)
Mique. Mira, qu' està cap per avall. Sembla que fassi 'Is vo-
latins.
Tres. (Lo giran.) Ay, si ella ho veya!
Mique. Ten compte no li baixin las sangs al cap {Tresona lo
frega) ab aquesta figuereta. Noya, bé era prou lleig!
Tres. Tenia molta espressió à lacarà.
Mique. Quan feya ganyotas, potser. Ves perquè 's fan retratar
certas personas ^,Que no ho saben que tenen una cara que
no 's pot presentar en lloch?
Tres. No es tan lleig com sembla.
Mique. {Aj^artautse 2^er mirarlo.) Qrmyidi aqueix nas, hi ha
tendrúm per ferne un' altre.
Tres. Bé, si, '1 tenia un xich tirat enfora,
Mique. ^.Sabs si li enmatUebavan per Carnestoltas?
Tres. Ves, pregúnl'ho à n'ella.
Mique. i.\h aqueix embolúm à la cara anava pe'l món y no li
feyan pagar assiento doble?
— 19 —
Tres. Qué n' ets de mofeta.
MiQUE. No digas, que quan se cria un suplement d' aquest
calibre, hauria de montarse ab frontissas per no fer mal
al públich. i Pobre home, ho tenia mal amanit per encos-
tiparse!
Tres. Desémlo, perquè no acabaràs may.
{Agafan lo retrato per dirigir se> d la porta segona,
de modo que al sortir Mundà lo vegi de frente.)
ESCENA VIII
MuNDA, Padrina, Tresona y Miqubla
Mundà. Aném, Padrina, qu' ell se deu despacientai'.
Padr. Y tal, pobre jove!
MuNDA. jAy! {Xiscla al acte de veurer lo retrato.)
[ Tresona y Miquela deixan lo retrato y corren d
ausiliar d Mundà . )
Tres. iSenyora!....
Padr. iNoya, filla!....
MiQUE. Bó, ja hi som.
MuNDA. No sé '1 que tinch. iParonet! {al retrato) tú *m vas dei-
xar! A la teva Mandeta, que t' apreciava tant. {Plora.)
Padr. Mundà, sossegat. Porteu aigua-naf.
MiQUE. Deixeho corre.
( Tresona corre d cercar aiga naf.)
MuNDA. Jo 'm vaig quedar sola, assolada, sense la teva compa-
nyia! {Decantant lo cap sobre de Padrina )
Padr. Tregui aquell retrato y désil al botavant. iLa meva filla!
{Malhumorada.)
MiQUB. Esperis. lAve Maria! No puch tota sola.
Padr. . Que no 't passa?
MiQUE. {Dirigintse al retrato.) Ditxós y ben nat senyor Paro-
nas, no 'n costa pocas de llàgrimas.
( Tresona ve ab un got y ampolla . )
Tres Tingui, prengui.
Padr. Deseu aqueix quadro ó 'ns agafa una basca. {Ab ira,)
MuNDA. {Després de beure.) Ja m trobo mellor.
MiQUE. Desémlo.
Tres. Tingui. {Donant l ampolla y got d la Padrina.)
Ni may que V haguessem tret.
— 20 —
MiQUE. jMira cara esguerrada!.... fins en pintura trasbalsas à la
senyora. (Agafantio ab rebolnda.)
Padr. [Aixuganüi 7 front. Estàs tota suada.
MuNDA. Sobre tot tapeulo, que la pols no '1 malmeti. Padrina,
vigili vostè que hi tingan cuydado.
Padr. Ja hi vaig, no *n passis ànsia: quedeuse aquí Tresona.
Portemio dalt; no "1 vull veure més en Uoch.
Tres Vol pendre un glopet de lixis del Pare Ferrer?
MuNDA. Que 1 sol no se li begui 'Is colors de la cara.
MiQUE Si te un nas que li bat ombra fins à mitja galta. [Ficant
lo retrato en qualsevol porta.}
MuNDA. lAdeu, Paro! Plorant
Tres. ;Dislreguisl .Ah lo got. • Un' altre glopet.
MuNDA. iQuín basqueix! M' hasoptat tant!....
Tres. De pura pensa. Jo no se per que ï havia de tenir per
aquí.
MuNDA. Ed aquell qaarto no hi entrava may. ;Com no sabia
ahont desarlo'....
Tres. Al sostre mort. Ves quin susto de darli, '1 grandíssim!
(Indignada .
MuNDA. No "1 renyis, pobre Parol ;AhI iVegent eritrar d Pri-
mitivo. tomba 7 cap sobre Tresona.)
Tres. ^Que te.''....
ESCENA IX
Primitivo, Mundà g Tresona
Prtmit. Encara sou aquí? Tothom espera.
Tres. Ciiyti don Primitivo!
Primit. (^Qiie te la Mundeta?.... Alarmat.)
Tres. Cna basca!
Primit. jAy la reina del cor dols! Recreyo de las ninetas dels
meus ... {V al)rassa.) ulls!....
Tres. {Aparto.nüo.^ Tingui compte, no la rebregui.
Primit. \So se "1 que 'm faig! jEstrelleta! {Agafantli las mans.)
Tres. Molt be V ha abrassada. Digui que si ho sapigués....
Primit. Cuyti, vagi à cercar un metje. {Li fd caricias,)
Tres. ;Jo vol que la deixi sola! Te massa empresa vostè.
MuNDA. \ Ab veu dèbil.) No te 'n vagis, Primitivo!
Primit. Tresor daurat, cara perfeta! {La torna d abrassar,)
Corri à ca 1 apotecari .
— 21 —
Tres. (Ab lo got,) Tingui, begui; fassi '1 favor, no 1' abrassi,
que r acalora. Ventila ab un mocador y no estiga per
aqueslas cosas.
{Surten Padrina y Miquela.)
Padr. (íQué té la noya? {Alarmada,) iFilla!
Primit. {Fent lo ploricó.) No ho sé, un accident!
Tres. Li ha revingut la basca.
MiQUE. {Apart.) Per mí las té amanidas, que las fassi anar tan
à venal.
( Tresona sempre fd de manera d' interposarse entre
la Mundà d fí de que Primitivo no li fassi posturas
y àbrassadas.)
Primit. {A Tresona.) Corri à cercar un facultatiu.
Padr. Correu una ó altra . {Se ^n va corrent y retrocedeix al
veurer que surt Miquela.)
MiQüE. Ja hi enviaré jo. {Se 'n va corrent.)
Tres. No cridin. Porti, si es servida, aigua de Colònia. {A la
Padrina . )
Primit. jMirallet dels meus ulls! {A2:)arta ab una revolada d
Tresona.) Apartis, si es servida.
Tres. lAve Maria!
Primit. Guayta, mírani qu' estich enternit. {Agenollantse,)
Padr. Té, filla, olora.
{Al olorar Mundà ^ aparta l ampolla ab gesto de
repugnància .)
Tres. ^Q'ié li fà olorar ara? iSi es alló de treure tacas! \V
aiga ras de Marsella!!.... {Prenentli violenment de las
mans.)
Primít. ;Que me la vol envenenari
MuNDA. Ja 'm passa. {Ab veu dèbil.) ^Ahónt es ell?
Tres. ^Quín?
Primit. ^íQuànts hem de ser? {Abrassantla.) ;So jo, 4 pajarito
que 't fà r aleta.
MuNDA. lAbrassat ab mí! {Avergonyida, ab veu dèbil.)
Mique. Ja hi son à avisar lo metje.
Tres. Nada menos. ^Veu, atrevit? {A Primitivo.)
Primit. ^Que no n' ha tingudas may de bascas vostè? jay coix!
Padr. iVaja, M que haja estat haja estat!
Tres . jCalavera! {Ab molta severitat . )
Mundà. Me 'n dono vergonya. ^Qué pensaràs?
Primit. Es ocasió de sentir.
Tres, Que vol que pensi ab aquestos adelantos que 's pren....
{A Mundà.)
— 22 —
Phimit. Bueno, millor; que me 'Is carregui en compte.
MuNDA. iüolent!.... ^M' aborriràs? tal vegada?.... {Ab molta za-
lamería.)
Primit. (Prenentli la md.) [Jo aborrirte, Mundà, Mundeta,
mapa mundi del meu cor!
Padr. íNo 't despacientis, noya! {Componmtli la mante-
llina . )
MiQUE. Quinas paraulas més dolsas jAy Senyor, fins li enraho-
na en llatí! {A Tresona.)
Tres. La serpent tentadora també hi enrahonava.... {A Mi-
queia. )
MiQUB. (jQué 'm dius? jno ho sabia!
Padr. Aném, filla, à casament; aixó no serà res.
MuNDA. iAy!.... vegi si porto la mantellina bé. {A la Padrina )
Primit. Aném, que '1 sacerdot 's frisa. {Mentrestant la Padri-
na li posa bé la mantellina,)
Tres. iQuín estornell! Ah que de poch m' enganyaria amí....
{A Miquela.)
MiQUE. No veu que '1 capellà s' impacienta? {A Tresona,)
Tres. Lo capassí; ell se despacienta, qu' es un llegúm cuytós.
Primit. {Oferint lo brds d Padrina y d Mundà.) Marxem,
Padrina, y tú tortoreta manyaga, prentme '1 bràs, que 't
donaré '1 cor.
MüNDA. Me 'n dono molta vergonya. {Ah molt melindre,)
Primit. ^De qué, reina de ambos mnndos?
MuNDA. De las abrassadas que m' has donat. {3Jolt avergo-
nyida . )
Primit. No més duas! {Mutis.)
ESCENA X
Tresona, Miquela y Nitu
MiQUE. Qué 'n té de dolenteria en aqueixos ulls lo senyor Pri-
mitivo!
Tres. íQuín manyo! no es poch llarch de mans! jMe T ha
abrassada davant meu, ;duas vegadas!.... {Ah escrúpul
molt etzagerat.)
MiQUE. Pobre senyor, fà '1 que pot...
Tres. <^Cóm s' entén? Quan siga '1 seu marit no hi haurà res
que dir.
Nitu. {Entra corrent ah una regadora,) Ja puja '1 metje.
— 23 ~
Tres Que vagi à 1 Iglesia.
MiQUB. Tú, pochs modos, d' ahónt surts ab aquesta regadora?
NiTü. Es per fer los esquellots!
Tres . ^Qué diu aquest bordegàs! (Ab vivesa.)
MiQUE. Descarat. Vina aquí desseguida.
NiTu. {Fvgint.) Vostè me J' ha donada! {Mutis corrent.)
MiQUB. {Correntli darrera.) Aquí desseguida; si t' arreplego,...
(Mutis corrent.)
Tres. Ves si me la temia jo. ; Aquesta es de la conxorxa!
ESCENA XI
Metje y Tresona
Metje. {Desde dins.) Alsa, barruera! {Entra fregantse lo
barret )
Tres. ^Qué hi ha?
Metje. Aquella dona que m' ha topat de plé à plé, y 1 xicot
ab la regadora tan tost m' esguerra.
Tres. Assosseguis.
Metje. ^Qué hi ha? que ja es morta? {Ab misteri.)
Tres. No senyor.
Metje. ^ ^Que van à ca '1 apotecari, tan disparats?
Tres. ^Ab la regadora vol que hi vajan?
Metje. Donchs ^qué té la senyoreta?
Tres. No res; la mateixa satisfassió d' empéndresela altre
cop ab r estat del matrimoni....
Metje. Si que s' hi apassiona!
Tres. Y la fiblada del clau que s' hagut d' arrancar per despe-
dir à r altre. iCalculi!
Metje. íQue son dos los pretendents?
Tres. No senyor, lo difunt, que i portava clavat aquí.
Metje. ^Ahónt, ahónt, veyàm, digui?
Tres. Afiguris, al mitj del cor.
Metje. Bé, sí; son claus que no penetran. Entrém à véurela
aquesta pacienla de malaltia tan simpàtica. {Dirigintse
al quarto.)
Tres. íQuí, la senyora? Es fora, ha anat à casarse.
Metje. iQué diu? Per aixó han corregut à cercarme ab tanta
WYgQm\di1 {Indignat .)
Tres. Com li venia la basca!
— 24: -
Metje. Ja se *n haguera enlornat. Mirin que 's qüento! Que 's
pen?a que curém papererías nosaltres?
Tres. Perdoni; ba sigut aquell virolet del nuvi: semblava que
'1 món afinés.
Metje. Qué hi té que veure la ciència ab certas íogositats inci-
pients?
Tres. Jo, per mí, no V haguera fet venir; aquestas bascas,
encara que una servidora no siga de la facultat, ja sé que
's curan ab daixonsas ...
Metje. Ab no res.
Tres. Justa. S\ es ser\\t. {DonanUi diners .)
Metje. iQué 'm dóna?
Tres. La visita.
Metje. Yaja al diastre; ^quín concepte te format del metje?
Tres . Prengui , no fassa cumpliments.
Metje. Yoste no te de fer inconveniencias .
Tres. Donchs, tingui la bondat; polsim à mí, que fa días que
no 'n trobo ben verdadera.
Metje. Que també 's vol casar?
Tres. jQu' es plaga!
Metje. Vagi, que la polsi '1 manescal del torín. (Anantse'n.)
Tres. Escolti. (Seguintlo.) jQuín goni!.... Yaja, aquella darre-
ra '1 seu bordegàs no vé à ajudarme. {Guaytant per la ^i-
Tie^^ra.) No 's veu. Y tenim d' arreglar la taula. {Mudis,
enduyentse algún trasto que haja quedat eW escena,)
iL·^XJTjft.OIÓ
Plasseta. Taberna à la dreta formant cantonada ab duas portas. En
la porta que dona à la plasseta una bota al entrar; banch y cortina curta.
En la botiga 's veurà lo taulell y botas de ví; llum de gas eneés penjant
del sostre. Al mateix costat altre botiga de sabater que dona à la Plas-
seta; vetllador vora la porta. Bujola al llindar. Balcó practicable al pri-
mer pis entre la taberna y ^1 sabater. En un dels ànguls de la plasseta
fanal de gas eneés.
Al centro de la plasseta botiga de barber ab ventallas y bacinas pen-
jadas. Al costat de la botiga entrada ó escala ab llum de gas eneés. Pri-
mer pis ab balcó gran practicable y ab cortina, de modo que 's puga
veurer V interior. A la esquerra fondo de carrer.
A la esquerra de la plasseta, al frente de la taberna, botiga de adro-
guer, ab vidriera ó aparador; que 's vegi lo taulell ab balansas y llum
de gas. Rompiment de carrer al fondo, fanal de gas al àngul de la canto-
nada de casa T adroguer. Finestra practicable en la casa de dit adro-
guer.
ESCENA XII
MiQUELA, NiTU, QüILDO y Sabater
(Miquela surt corrents perseguint d Nitu, al que agofa, y
simula donarli algunas planto fadas.)
MiQUE. M' ha fet córrer, pero no anirà à Roma per la peniten-
cia. {Pegantli.)
NiTU. Ay no, mare, prou; jo jugava.
MiQUE. Jo també jugo.
QuiLDo. Yaja, prou n' hi ha. {Desde la botiga,)
Sàbat. ^,Per que li pegueu? (Trayentli 7 xicot.)
MiQüE. {Arreglantse lo mocador ó lligantse 7 devantnl.)
Perquè es la criatura més comprometedora. {Volguentlo
tornar d agafar.)
NiTU. {Prenent terreno y somiquejant.) (Oy que no!
Sàbat. ^Qué ha fet?
MiQUB. Nada menos que se 'm presenta tot cert y mal mandat
ab aqueix fòtil à casa la senyora Mundeta.
QuiLDO. Amigo, si que ho portas ab dissimulo.
Sàbat. Yaja, que t' has lluhit.
NiTu. Que no, qu' es una regadora.
MiQUE. {Agafantla y llensantla.) íMira, poca vergonya!
Sàbat. Deixeho córrer.
MiQUE. A casa de frente ...
NiTü. iAy culeri! (Posantse la md davant del front com
per aturar lo cop y somiquejant.)
MiQUE. <Que no dich res jo? ( Va per pegarli.)
NiTu. {Recullint rdpit la regadora y fugint.) Donsas '1
Pepet té un canti y no li fan res. {Mutis.]
QuiLDo. Té rahó la criatura.
Sabat. Deixeulo anar à reunirse ab la banda.
MiQUE. Quan me '1 he vist à dalt ab aqueix trasto, V haguera
aixafat.
Sàbat. ^A qui, à n* ell ó à la regadora?
MiQUE. Yes que haurà pensat la Tresona.
Sàbat. Que tindràn esquellots.
NiTU. {Entra corrent.) Mare, ara vé 1' home del orga.
QuiLDO. iQuina gresca *s prepara!
— 26 —
Sàbat. Ja es aquí. {Anant d réhrel.)
MiQUB. (lAhónt has deixat la regadora?
NiTu. En Mero me la guarda.
MiQUB. Aném à casa. {L' agafa per la md y mutis,)
NiTU. Jo vuy anar ab en Mero. {Mutis.)
ESCENA XÍII
Mero, Nando, Nitu, Francés, Sabater, Quildo, Miqub-
LA, SENYOR Pep y xicots qu' entran darrera del orga vol-
tantlo y tocant d amagat V orga.
Mero. Ja es aquí 1' orga. {Forta la regadora.)
Nando. {Ab una olla -ficada al cap y donanthi tantos ah un
trós de fusta.) Ja la tenim. '
Sabat. Apa, fora; tú, si fas més soroll te confirmo. {Para de
tocar lo Mero, amenassat per una puntada de peu
del Sabater.)
QuiLDO. Bon jur, mussiú.
Francés Bon soir messieurs.
Nitu. {Que ix corrent y pren la regadora d Mero.) Tú,
dem la regadora.
Quildo. Veniu. {Al Sabater.) Tú, avisa al senyor Pep.
Sabat. {Ficantse d ca 7 adroguer.) Senyor Pep, ja '1 tenim.
aquí.
Francés {Em pay tant als xicots que li tocan V or^a.) Eh,
gainins' no 'm toqueu pas 1' orgue, du tout. Jo 'm yens
que je vous ficheré un calotle lat sus, moi.
MiQUE. {Desde 7 balcó.) iNitu, ah si baixo!....
Quildo . Noys, (j,que tenim de jugar?
Sabat. (Sortint de ca 7 adroguer empaytant d la canalla,
picant de peus y de mans per espantarlos.) Deixeume
un garrot; lo primer que topi 1' esguerro.
Francés iPardí! no estich pas de blague, jo. [Amenasantlos.)
MiQUE. Yes, toca '1 meu, que baixo desseguida à inflarte 'Is bi-
gotis. {Desde 7 balcó.)
Sabat. Me sembla que n' haveu inflat pochs aquesta tempora-
da. íApa, fora vosaltres! {A la quitxalla.)
Francés Tse bougez pas; ^jqu' est qu'elle dit, madame?
MiQUE. Fes que no comensi per tú; que quan te diga «ja estich
llesta,» t' hi huaràn de posar bossal per curartels.
Quildo. Déixala estar; no li tornis resposta.
— 27 —
Sàbat. Me deixareu '1 vostre; aquell que vos posa 1' home per
fervos callar.
MiQUE. No hi veuràs més à morro, que no podràs cloure Is
llambrochs.
Sàbat. Està corrent. Veniu mussiú. {A Miquela) Ja m' ho
apuntaré. Ànsia dins, que ja esteu llesta.
MiQUE. No 'm dd la gana.
QuíLDo. Calleu
Sàbat. Donchs quedeuse fora.
MiQUE. Ximplet.
Sàbat. Nàs de llauna. Veyàm, mussiú, entrém à veure al se-
nyor Pep.
Se. Pep. {Sortint.) ^Qué tenim de fer? Oía mussiú Laíebre. Des-
carregueuse mentrestant. Aviat comensarém. Noys,
amunt, despejeu! {A la quitxalla.)
Francés Merci, ne vous dérangez point.
Sàbat. No va de broma ...
NiTu. Mare, 'n Nando 'm vol pendre la regadora. (Los xicots
s inquietan ells ah ells.)
Mique. Que ho provi si es tan maco.
QuiLDO. Diu que descarregueu '1 mort.
Sr. Pep. Mira, tú, no 'n necessito d' intrépit per entendrem ab
lo mussiú. {Als noys.) ^Yoleu fer lo favor de callar?
Sàbat. Si 'Is ho demana per favor^ qué ha de ter la quitxalla?
QüiLDo. No créurel.
Francés ^Plait il?
Sr. Pep. Vuy mussiú, moi vos diu que avants de comensar re-
poseu un xich.
Francés jOh, non pas fatigué moi!
QuiLDO. Noy, que '1 parla clar lo francès lo senyor Pep. Tothom
r entén menos lo mússiu.
Sàbat. De parlarlo '1 paiia, pero malament.
Sr. Pep. Tú, Quildo, enduten aquesta quitxalla; prepàrals, que
aviat comensarém.
Sàbat. Noys, veniu. {Mutis ah los noys.)
Quildo. Apa; jo vaig à cercar lo timbal.
Francés ;.Qu' es un Serenade politique?
Sr. Pep. No, cà, una mica de divertissió
Quildo. Se tracta del casament d' una viuda.
Francés Alors, caldrà toucher ferme la Marseillaise.
Sr. Pep. Alto, mússiu. Res de Marsellesa.
Quildo. jAlsa ya! y la marxa de Pere Camps.
Francés {Mirant ah desdény de cap à peus al senyor Pep,
— 28 —
se dirigeix d Quildo allargantli la mà, y diu): Tóu-
chez-Ia. Voiis étes dels meus. {Cantant) Liberté, liberté
chérie!....
Sr. Pep. jAy, ay! Aquest mestre s' exalta. Escolteu: no la vuy la
Marsellesa.
Francés ^Poiirquoi pas?....
Quildo. Es cosa d' opinions. {Ah misteri.)
Sr. Pep. No allarguem tant. No ho \uy.
Francés C'est Thymne de la liberté et de la deraocratie. iFichtre!
Sr. Pep. Si comenseu à renegar vos avio à la promenade. {Fent
repicar los dits.)
Quildo. {A V orella del Francés,) Hi ha molt argent en aquest
barri y no volen ser vistos.
Francés {Al senyor Pep.) (J,Es qiie vous no sou pas repuhli-
cain socialisie, vous, par exemple?
Sr. Pep. Soch fill del Regomir, que 's més à la vora.
Francés Toqueu, donchs, tots cinch dits. {Éncaixan fort y
llarch.) Vous étes un brave homme. Allez. Moi, jo cs-
tich un éxilé de la Commune. jE viva la Republique! si
per cas.
Sr. Pep. Mdssiu, cuydado. Aquí à Espana no ^s diu aixó. Vos fi-
caran al pontón.
Quildo. jPchist! Hi ha ordes molt serias.
Francés Ça m^est igual. Alors, il faut sonner? Nous hi som-
me? Quand vous voudrez. {Preparantse d sonar y 7 de-
tura lo senyor Pep.)
Sr.Pep. Aviat; ara compareixerà la quitxalla.
Quildo. Mentrestant, veniu ab mí,
Sr. Pep. Sí, empórlatel.
Francés {Cantant.) Allons enfants de la patrie....
Quildo. Aném à la taberna .
Francés G est la mateixa cosa. La taberna es la meva segona
patrie à moi,
Sr. Pep. Ves qne no 'n fassi massa de mulladé. {Francés y
Quildo van d la taberna.)
ESCENA XIV
Senyor Pep y Sabater
Sàbat. {Entra corrents.) Senyor Pep ja venen los nuvis.
Sr. Pep. Nada, fem lo dissimulat. ^lAhónt tens la quitxaUa?
— 29 —
Sàbat. ÀI magatzem de ca 'n Nu viola.
Sr. Pep. Aixís que siguin dalt, rompre '1 focb, pero ab orde.
Sàbat. ^Cóm vol dir?.... Ves qui 'Is aguanta. {Anantsen.)
Sr. Pep. {Al seu darrera.) No comenseu fins que jo avisi.
Sàbat. {Retrocedint,) Calli, ja son aquí.
Sr. Pep. Dissimulem; apa, ves. {Mutis)
ESCENA XV
Senyor Pep y Mundà de brasset ab Primitivo
Mundà . No vagis tan depressa, que 'm canso.
Primit. A bràs te portaria sino fos pe'l dir de la gent. (Besant-
li la md.)
Mundà. Està, que guaytan. ^iJa comensém?
Sr. Pep. Bona nit tingan. Per molts anys.
Primit. Gracias, en vida seva.
Mundà. {Apart.) No 'ns torbem; aqueixes lo més tafaner del
barri. [Se sent un toch de corneta desde lluny ^ sech y
paran desseguida.)
Sr. Pep. {Apart.) Malvialje, j' han romput la consigna. {Picant
de peus.)
Primit. (^4/ senyor Pep,) ^iQu' es aixó?
Mundà. kw^mVv\m\úso. {V fa seguir.)
Sr. Pep. No s' espanti.
Primit {Anantsen amenassant al senyor Pep y contenintlo
Mundà,) Se *n recordaran; genteta, ordinaris! {Mutis d
la entrada de la casa del fondo.)
Sr. Pep. Poch à poch ab amenassar. {Darrera de Primitivo;
després se fica d la taberna.)
ESCENA XVI
Pau, Padrina, després Aparicio, Miquela, Senyor Pep,
Quitxalla, Sabater, Manel, Quildo, Tresona, y
NiTUS.
Pau. Me sembla qu' hi sentit tocar diana,
Padr. (Indigjiada.) Ja tenim los esquellots à sobre. {Se sent
tocar poch d poch V orga lluny.) ^Qué tal, Pau?
— 30
Pau. Vagi dalt; jo m' encaro ab aquestos brètols. {Dirigint-
se al del orga.) jEp, ep, silencio!
Padr. {Corrent dret d la entrada.) Yegi que no li dongnin
un mal tanto.
Pau. Vos, gabatx: pareu dessegiiida. {Lo Francés fd se-
ny as estúpidas ah lo cap al veurer lo garrot alsat
para de tocar. Lo senyor Pau corre dret al foro em-
paytant al del timbal y ala quitxalla que treuhen lo
cap al cap-de-munt del carrer.) Al que arreplegui li
trenco '1 bastó per las costellas. {Se sent toch de timbal
— no gayre fort — à baix en la primera caixa de bas-
tidors; lo senyor Pau baixa d V escena y diu: Ja te-
nim la borrasca desfeta. {Cridant vers al balcó de casa
Mundà.) Primitivo, baixa que no puch tot sol.
Padr. {Desde 7 balcó de casa Mundà.) Pugi, senyor Pau,
no 's comprometi.
Pau. Baixa ab un garrot, Primitivo! {Torna d empaytar la
quitxalla., que torna d exir al cap del carrer fent bu-
lla y s^ esgarrían al veure venir al senyor Pau.)
Padr. Senyor Pau, per V amor de Deu. {Desde l balcó.)
Aparic. {En mdnegas de camisa, surt per la finestra ó bal-
có de sobre lataberna.) lEh, qué escàndalo es ese?
Padr. Aqueixos pocas-vergonya.
Apaiíic. gQudlosf
Pau. Baje usted, senor Aparicio, y escarmiéntelos.
Aparic. Voy por el revòlver. A ver si dejo uno seco en medio de
la calle. {Se fica dins.)
MiQUE. {Surt corrents.) jAy que 'm mataran lo meu fill! {Mu-
tis.)
{Tornan d sortir los xicots, toca V orga.)
Pau. (Dirigintse al Francés.) iQiie Yolen anar à presiri?
MiQUE. Noy, fill meu! {Cercant d JSitu entre la quitxalla.
Pau. Yaig à cercar lo gobernador. {Mutis.)
Sr. Pep. Silencio tothom. {Para 7 soroll y V orga.)
Aparic. {Desde la finestra.) Pero qué es eso, senor Pepet?
Sr. Pep. {Sortint de la taberna.) Nada. Que dicen que hay una
boda.
MiQUE. Vina, fill meu. ÇS fica a la taberna ab lo JSitu.)
Aparic. ^ïY qué?
Sr. Pep. Es cosa del terreno; uns esquellots.
Aparic. Pues à ver, que no chillen mas; estoy trabajando en un
expediente y si suelto la pluma y bajo ahí, no dejaré hue-
so entero à nadie. {Mutis.)
— 31 —
Sr. Pep. Jà ho sentiu.
Sabat. (Ab la trompeta.) Y úe'ixú dir. Apa, miíssiu, coraen-
séiïi ]a sinfonía. Després vosaltres, quitxalla. Ya. {Toch
de corneta sol.)
Sr. Pep. Silencio hi manat. {Para de tocar.)
MiQUE. Ja tocaràs també. Calla, ó t' estovo. {A Nüu.)
Manel. (Desde la finestra del costat de ca 7 adroguer.)
Noys, jovent. Un xich de civilisació, que no 'm deixeu
dormir y à las tres tinch d' anar à repartir la carn.
QuiLDO. {Compareix ah lo timbal.) Apa, mússiu, cops y fora.
Sr. Pep. Se 'n guardaren prou. \ Al Francés.)
Francés Aixó sembla un petit republique!
Tres. {Desde 7 balcó de Mundà.) Desmoralisats, pocas-
criansa. {Toch de corneta sech y para.) \Tú també, Mi-
quel a!
MiQUE. Qu' embolicas! Tinch compte al meu fill.
Tres. jAh, grandíssima!
MiQUK. Au, ja estàs llesta! {A Tresona.)
Aparto. ^jNo quieren ustedes callar? Pues bajo enseguida y se
acabarà el jaleo à porrazo crudo. {Mutis del balcó.)
Primit. {Desde Z òaZco 6?e i/i/T^cía.) Ja baixo jo. jCanallas!
MuNDA . {Agafant d Primitivo.) No, Primitivo! ...
Sr. Pep. Noys, orde sobre tot.
QuiLDO . Soroll y fora. Apa minyons, timbal, orga y corneta! ( To-
con la x^orneta 7io més.)
Aparic. {Surt corrents.) ^,Dónde està el director, que le voy »
abrir en canal!
Primit. {Surt dret d Aparicio.) Déjeme usted el revòlver.
Aparic. Hombre, no traigo revòlver!
Sr. Pep. Calleu tothom.
Mundà. {Surt corrents y agafa d Primitivo.) {Socorro! Pri-
mitivo, no t perdis.
{La quitxalla 's precipita fugint d ca'l adroguer;
lo Francés se retira corrents; trencan los vidres de
la vidriera del adroguer; Aparicio agafa al Francés^
mentres Primitivo, desexintse de Mundà, vol carrer
detrds de la quitxalla.)
Aparic. Queda usted detenido.
Francès Moi? jo estich un homelibrejo?
{Se sent algún toch esgarriat de xarrich-xarrach.}
ESCENA XVII
Senyor Pau, que surt corrent; los mateixos,
Primit. ^Qae no ve aqueix alcalde?
Pau. Vincli de Gobernació.
Primit. ^Qu' envían forsa armada?
Aparic . Pero ^no viene esa policia?
Pau . No ve ningú. Diu que presenti un memorial. {Aixugant-
se ah desfici lo front.)
Tothom He, he, vóltal. {Burlantse'n.)
Aparic. iEstamos frescos!
Mundà. Fugim, Primitivo. {Fentlo seguir per forsa.)
Primit. Se n recordaréu, escandalososi
Sàbat. Apa, minyons, cops y foral
Soi'oll desfet de crits, trompetas y timbal. Toca V orga; Apa-
ricio, rient, aplaudeix. T resona desde 7 balcó increpa Is
de baix; treu una 'palangana^ ^Is remulla^ y després la re-
bot daltabaix. Tornan d exir corrents lo senyor Pau y
Primitivo empaylant d' un costat d V altre la quitxalla^
ab garrots; crits, xiscles^ corredissas y confusió.
TE3LÓ
NOTA. Lo director deu atendres solament é^l^s acotacióiis que hi
ha marcadas per los tochs de corneta d' aquest segón cuadro y de cap
manera introdnhiri altres sorolls que los designats en los llochs
oportuns .
OBRAS CATALANAS
SINQLOTS POETICHS per I>. SSRi^FÍ MTARRA.
Nova edició de luxo en octau ab profusió de ninots
Actes. Autors. Ptas.
D.
Serafí Pitarra.
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
. id. . .
La Butifarra de la llibertat original
La Esquella de la Torratxa. . . . parodia
Lo Cantador parodia
Lo castell dels tres dragons . . . . original
iCosas del oncle! original
Ous del dia parodia
Las pildoras de Holloway original
Si us plau per forsa original
Un mereat de Calaf original
Un barret de riallas * . original
La Venjansa de la Tana parodia
La Vaquera de la piga rossa. . . . parodia
Las Carabassas de Monroig. . . . original
Pròxims à publicarse per estar agotats
L' Africana, parodia d' aquesta magnífica opera id.
La Mort de la P»loma id.
Lo punt de las donas joguina 2 . . . id.
Pròxims à acabarse. — Edició en quart
Lo Boig de las campanillas id. i . . . id.
Liceistas y cruzados original 2 . . . id.
En Joan Doneta id. 1 . . . id.
LosHéroes y las grandesas. ... id. 2 . . . id.
L' últim trencalós id id.
Faust, parodia de aquesta magnífica òpera. . id.
ri Profeta id. id. id . . . . id.
Grà y Palla, paper per matar ratos, colecció de poesías id.
0.50
0.50
o. 50
0.50
0.50
0.50
0.50
o. 50
0.50
0.50
0.50
0.50
0.50
0.50
0*50
0.50
0.25
0.25
0.25
0.50
©•23
0.25
0.25
0.50
Actes.
Autors.
Cinch minuts fora del mon.
original
Lo diari ho porta joguina
original
id.
id.
id.
id.
Tres blanchs y un negre.
Cel Rogent. ....
Cap y cua
ITot corl . . . . .
Per no mudarse de pis.
jMal pare! (drama) 4
Lo Bordet, original 3
Lo plet de 'n Baldomero, comèdia 3
Passió política. Tragi-comedia satírica històrica eu 4 actes y
Srs. Real y Roca, il-lustrada ab 17 caricaturas. .
Una noya es per un Rey original i
Antany y enguany revista i
Un pollastre aixelat original i
Eduart Aulés
. . id. .
. . id. .
. . id. .
. . id. .
Ptas.
0.50
I
0.50
id.
id.
Joseph Roca y Roca
. . . id. . • .
. . . id. . . .
II cuadros, escrita per los
Al altre mon.
La p or guarda la vinya .
Las Atmetllas d' Arenys. ...
Un embolich de cordas ....
La Sabateta al balcó
La Urbanitat. .... . .
Las Bodas de *n Cirilo . . . ,
íQuí.. . compra maduixas! .
Oriental, Los moros contrapuntats
L' ase del hortolà
A casa i* aicilde
La Viuda
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
id.
D. Pau Bunyegas.
Dos gats dels frares.
D. Joseph M. Arnau.
. , . id. . . .
D. Lleó Fontova,
D. Joseph M. Arnau.
. . . id. . . .
D. Frederich Soler,
id. . . .
Emili Vilanova. .
id. . . .
id
id
id
id
0.50
0.25
0.25
.00
,50
Nits de lluna, aplech de p esías de Frederich Soler (Pitarra), ab dibuixos de J. Lluís
Pellicer, 1 tomo en 8."^ .....*... t
Poesías festivas y satíricas, del Rector de Vallfogona^ ab dibuixos de Pellicer Mon-
seny, i tomo en 8.^ 2
Poesías serias, del Bec tor de Vallfogona, 1 tomo en 4.° i
Cansons ilustradas per Apeles Mestres, acompanyadas algunas d' ellas ab música au-
tografiada, de Joseph Rodoreda, i tomo en 8.* ab molts dibuixos 3
Carn y ossos. Batalla entie la vida y la mort. Obra en vers original de S. Gomi-
la, ab dibuixos de F. Gómez Soler, i cuíidern en 8.° 0.50
En Joanet y en Lluiset, parodia de D. Juan Tenorio. per Sanall y Serra ^ i tomet
en quart, ab dibuixos de Gómez Soler 0*50
La direcció del Globo, per Sanall y Serra, i tomet en 4.® ab dibuixos de Moliné. 0.50
Dos dotzenas de capellans. Apuntaciòns del natural. Lletra de Llanas. Dibuixos de
C. B., I tomo en 16.^ 0.50
Cuentos de la vora del foch, per Frederich Soler (Serafí Pitarra). Edició ilustrada
per M. Moliné, ab una preciosa cuberta al cromo> i tomo en 8.® 2
Cuentos del avi, per Frederich Soler (Serafi Pitarra). Edició ilustrada per M. Moli-
né, ab una magnífica cuberta al cromo, i tomo en 8»** *
Lo Romiatge de V ànima.— Poema de D. Víctor Balaguer, ab la traducció caste-
llana, I tomo en quart • • • • * ^
Pequeneces catalanas , — ^miírfmctaí, pel Pare A. March ^ de la companyia de La
Esquella de la Torratxa, ab dibuixos de Mossèn M. Moliné (a.» edició)
OBRAS PUBLICADAS RECIENTEMENTE
Ptas. )
Poesia del pervenir, por F. Salazar Quintana, con una carta de D. Francisco Piy Mar-
gall, obra adornada con 72 dibujos de Gómez Soler y una elegante cubierta al cromo,
I tomo en 8.^ ^ a's©
Trata de blancas. Novela social, original de D. Eusebio Antonio Flores, ilustrada con 8
làminas sueltas, por F. Gómez Soler. Forma un elegantísimo tomo de unas 300 pàginas
en 8 ^, encuadernado con una preciosa cubierta al cromo 3 '00
Romances de Corte y Villa, por Francisco Gras y Elías, con un prologo de Federi^'o
Soler, obra adornada con profusión de dibujos de Dieguez, Gómez Soler y Vazquez.
Forma un elegante tomo en 8.0 , 2^50
Venta de hijos, novela espanola de M. Martínez Barrionuevo, magnificamente impre-
sa é ilustrada. — Un tomo en octavo 3' 50
Hàllanse de venta estàs cuatro últimas obras en las principales libre-
rías de Madrid y Barcelona, donde también pueden dirigirse los pedidos.
Guide de Barcelone et ses environs, précedé d'un manuel de conversation français-es-
pagnol. Vues des principaux édifices civils et religieux, monuments, théatres, etc, etc.
I vol. en 8.0 tela 4 '00
Obras catalanas del popular escriptor C. OUMA
Fruyta del temps.— Colecció de poesías, formant quatre tomets titolats: Fruyta amar-
ga, Fruyta verda, Fruyta agre-dolsa y Fruyta madura, a.a edició, ilustrada. Cada
tomet o'so de pesseta, tots junts 2 00
L' amor, lo matrimoni y '1 divorci. — 4.' edició, ilustrada o'so
l3el bressol al cementiri. — 6.' edició, ilustrada 0^50
Buscant la felicitat. — 3.' edició, ilustrada o'·^o
Petons y pessichs. — 3.' edició, ilustrada 0^50
Barcelona en camisa. — 3.* edició, ab dibuixos o'so
Lo dèu del sigle. — 2.' edició, ilustrada • 050
£Home ó dona?— 2.' edició, ilustrada. ° 50
La dona nusí (j Moralment!) — 3.* edició, ab dibuixos o'so
Tipos y topos. (Colecció de retratos), — 2.' edició, ilustrada 0*50
[Guerra &l cólersil Instruccions per combàtrel. — 2.' edició o'zs
Cla y català. LUssons de gramàtica parda.—z." edició, ilustrada , 0^50
DonQuiJote de Vallcarca. — Viatje extraordinari,^. 0*50
jEcce Homo! Monólech en un acte y en vers.— 5.' edició o'so
Mil y un pensaments. Colecció de màximas y sentencias, escrita expresament pera la
classeobrera — Un tomo de unas 100 pàginas •.***•* .*., ' * ^00
Lo Rosari de 1' Aurora. — Àlbum humoristich, ab infinitat de caricaturas, 2. edició., . o'so
Filomena.— Viatje de recreo al interior d' una dona. 2.^ edició, ilustrada ©'50
Lo còlera y la misèria, y una carta al Dr. Ferran. . • o 50
Sobre las donas.— Polèmica entre C. Gumà y Fantdstich ©'50
Gos y gat. — ^Juguet cómich en un acte y en vers. 2.' edició t 00
Vuyts y nous. — Ab lo retrato del autor o 50
Un cap-mas, — Juguet cómich en un acte y en vers • • • • • • i o<
20 minuts de broma. — Un tomet que conté dos monólechs representables, titolats'- / Tres
micos! y Un cessant. 2/ edició, ilustrada 0 5c
Lo pot de la confitura. — Colecció de poesías • ^ o*5(
La Exposició Universal.— Humorada agre-dolsa, en vers, 2.» edició.. . . . . . o sc
Cura de cristià.— Juguet cómich en un acte y en vers. (En colaboració ab J. Roca y
Roca) 'v*
Guia còmica de la Exposició Universal.— Un tomo d unas 100 pàginas, ab un pla- ^
noyvarios dibuixos. . . . , x 00
L* amor es cego. — Juguet cómich en un acte y en vers x 00
Una casa de dispesas. — ^Juguet cómich en un acte y en vers t- 00
Cansóns de la flamarada —Un tomo de 128 pàginas 1^00
La primera nit. — f/mpresíóm rf'wnnwí;íj. 3.* edició ilustrada. . ^. • ./ °^5o
Lo dia que 'm vaig casar,— f/mpresíóws d' una núvia). 2.' edició, ilustrada. . . o s©
Ensenyansa superior. — Juguet, cómich, en un acte y en vers.. í 00
Drapets al sol. — Escàndol humoristich ilustrat. 2.* edició 0^50
Quinze días à la lluna.— Gatada en vers, ilustrada o, 5°
Ni la teva ni la meva. — Comèdia en tres actes y en vers 2 00
Un viatje de nuvis. — Humorada en vers, ilustrada. 2.* edició 0 50
iQuína dona vol vostè?- Humorada en vers 2.* edició ilustiada o 50
Lo primer dia.— Juguet cómich lírich, en un acte y en vers ^ • . « • • 1^00
Art de festejar.— Catecisme amorós, envers, ilustrat per M. Moliné, 2. edicio.. . . oso
Guia del Conquistador.— Segona part del Art de festejar, ilustrat per M. Molmé . . 0 50
^Colón óCarnestoltas?— Ensarronada còmica municipal feta pel Ajuntament de Barca- ^
lona, ilustració de M. Moliné * o 50
jAbaixlo existentl Disbarat cómich en vers ^
Lo Marqués de Carquinyoli. Juguet cómich
Una aventura de amor. Ilustrada por M. Moliné 0^5°
Pelegrins à Roma.— Viatje bufo trógich en vers, ilustrat, 2.* ediCió. . . . . • . 0^50
iPer qué no 's casan los homes?— Humorada en vers, ilustrada, 2 * edició o 50
jiPer qué no 's casan las donas?— Humorada en veis, ilustrada, 2." edició. .... o,so
Jesús Maria Joseph.— Juguet cómich en un acte y en vers * * *
La salsa del amor. . . *