Skip to main content

Full text of "La viuda : sainete en un acte y dos cuadros"

See other formats


SAYNETE  EN  UN  ACTE  Y  DOS  CUADROS 


Fre\a.:  X7XTÍL  pesse-bet 


López,  editor. — Llibreria  Espanyola,  Rambla  del  Mitj,  20 


de  algunas  de  las  obras  que  se  hallan  en  venta  en  la  Libreria  Espaiiola  de 
IjOFEZ,  editor,  Rambla  del  G  entro,  número  20,  Barcelona. 

Ptas. 

Un  adulterio  en  juicio  oral.— (Meditaciones.)  Texto  de  Alberto  Llanas,  dibujosde  Apc 

les  Mesties,  i  tomo  en  i6.^    ...   o'^o 

Cuentos  del  dia. — Por  Ventura  Ruiz  Aguilera,  i  tomo  en  8.^  i*oo 

Algo.— Colección  de  poesias  de  D.  Joaquín  M  «  Ba^rtrina,  5.'  edición  magníficamente 

ilustrada  por  J.  L.  Pellicer.  Un  elegante  tomo  en  8.*  ^-oo 

El  alma  al  diablo. — (Novelas  políiicas).  Obra  original  escrita  por  A.  Z.,  i  tomo  en  8.*    .  a'oo 

Espana  tal  cual  es,  por  Valentín  Almirall,  i  cuaderno  en  4.*^  1^00 

Discursos  parlamentarios  de  Castelar  pronunciados  en  el  período  legislativo  de  1876  à 

1877,  I  tomo  en  8."  con  el  retrato  del  autor  1*00 

Un  puíiado  de  chistes,  por  Alberto  Llanas,  con  dibujos  de  Apeles  Mestres,  i  tomo  en  8.*  2*00 
Patís  à  sangre  y  fuego!  Jornadas  de  la  Comune,  obra  esctita  por  Luís  Carreras,  t  to- 
mo en  4.°  ^  l'^S 

Procesos  de  la  Comune  de  París,  interesantísima  obra  plagada  de  liminas  y  retratos,  a 

tomos   en  4.*  3^00 

Abraham  Lincoln,  su  juventud  y  su  vida  política  Historia  de  la  abolición  de  la  esclavi- 
tud de  los  Estados  Unidos,  i  tomo  en  8.*  1*00 

El  Volapük. — Novísima  gramàtica  de  la  lengua  mercantil  universal,  i  cuaderno  en  4.'  l'oo 
Vocabulario  Espanol  Volapük  y  Volapük  Espanol  con  màs  de  5,000  voces,  i  tomo  en  B.^  2*00 
Barcelona  en  la  mano. — Guia  del  viajero,  la  mis  completa  para  conocer  fàcílmente 
cuanto  encierra  la  capital  y  sus  alrededores,  adornada  con  làmmas  y  pianos,  1  tomo  en 

8."  tela    .    .     .  ,  ;    .  3*50 

Làmina  de  la  República,  de  gran  tamano  perfectamente  iluminada,  dibujo  precioso  del 
malogrado  pintor  D.  Tomàs  Padró,  pròpia  para  los  casinos  y  centros  politicos  demo- 

cràticos.  Mide  80  centímetros  de  alto  por  57  de  ancho  5 '00 

Flor  de  un  dia.  Novela  basada  en  el  drama  de  su  mismo  titulo,  por  D,  M.  Angelón. 
adornada  con  8  làminas  sueltas  y  una  preciosísima  cubierta  al  cromo,  i  tomo  en  8." 

mayor  3 '00 

Espinas  de  una  flor,  segunda  parte  de  Flor  de  un  dia.  Novela  basada  en  el  drama  de 
su  mismo  titulo,  por  don  M.  Angelon,  adornada  con  8  làminas  y  una  preciosísima  cu- 
bierta al  cromo,  i  tomo  en  8  "  mayor   .    .    .  3'oo 

Víctor  Hugo:  Un  libro  de  sus  obras,  compaginado  por  R.  P.  I.,  i  tomo  en  8.°    .    .    .  a'oo 

EI  cantar  del  Romero,  leyenda  en  verso,  por  José  Zorrilla,  i  tomo  en  8.**  3'oo 

Viajes  de  Gulliver  à  los  países  remotos,  ilustrados  con  16  làminas  de  Gómez  Soler,  1  to- 
mo en   4.'   l'·oo 

Las  Nacionalidades,  por  F.  Pí  y  Margall,  1  tomo  en  8.0  2^00 

Garibaldi — Memorias  autobiogràficas,  2  tomos  en  8.°  •    .    .  5*00 

Los  secretos  de  la  Confesión,  por  el  presbítero  Constancio  Miralta,  1  tomo  en  8.^    .    .  2*00 
EI  Sacramento  espúreo,  crítica  severa  del  matrimonio  canónico,  por  Constancio  Miral- 
ta, I  tomo  en  8,**    ...    *    a'oo 

Poseídos  del  demonlo,  por  Demófilo,  i  tomo  en  8.°  a'oo 

Batallas  del  libre  pensamiento,  por  Demófilo,  i  tomo  en  8.°   1^50 

El  Papa  y  los  Peregrinos,  de  Marsigli,  i  tomo  en  8.^  l'oo 

Maria  de  los  Angeles.— Novela  de  José  Navarrete,  i  tomo  en  8  °    .  4*00 

Tartarín  en  los  Alpes,  de  A.  Daudet,  traducida  por  Blasco,  edición  de  lujo  espléndida- 

mente  ilustrada,  i  tomo  en  4.0    .  5*00 

Gotas  de  Coííac. — Cuentos  de  sobremesa  picarescos.  Edición  de  lujo  ilustrada,  i  tomo 

en  4.°  ,  3*00 

La  novela  de  Urbesierva. — (Narraciones).  Edición  ilustrada,  i  tomo  en  8.0    .    .    •    .  a'oo 
De  Kristianía  à  Tuggurt,  impresiones  de  un  viaje  por  Noruega:  Suècia,  Finlàndia,  Ru- 
sia,  Alemania,  Holanda,  Inglaterra,  Francia,  Mònaco,  Argelia  y  Desierto  de  Sàhara. 

Edición  ilustrada  con  8  preciosas  làminas,  I  tomo  en  4.0  4'oo 

EI  Consultor.  Manual  teórico  y  pràctico  del  fabricante  de  Jabones,  por  F.  Candial  Mar- 
tínez, I  tomo  en  4.0  lo'oo 

La  Menegilda.  Criada  de  servicio  de  la  Gran  Via.  —  Canciòn  ilustrada  por  R.  Miró, 

X  tomo  en  16.0  0*50 

Salomé.  Pequena  tragèdia  vulgar,  obra  pòstuma  de  M.  Fernàndez  y  GonzàleZ|  i  tomo  8.°  l'oo 

Clarín  y  sus  folletos,  por  García  Rey,  i  tomo  en  8.^  x,oo 

Obras  de  los  reputados  autores  espaiíoles:  Pérez  Galdós — Pereda — Castelar — Alar- 
cón— Valera  —  Pardo  Bazàn — Pilar  Sinués — Palacio— Picón — Valdés — Clarín — Barrio- 
nuevo — Trueba — Frontaura — Fernàn  Caballero,  etc,  etc. 
Obras  de  autores  extranjeros  importantes:  Julio  Verne — Daudet — Feuillet — Belot — 
Zola — Montepin — Amicis — Dumas,  padre  é  hijo — Kock,  padre  é  hijo — Mayne  Reid — 
Aymard,  etc,  etc.Tenemos  todas  las  expresadas  obras  de  los  autores  nacionales  y 
extranjeros  citados,  à  la  disposición  de  los  senores  libreros  y  corresponsales. 
Guia  de  Espana  y  Portugal,  por  Eduardo  Toda, — Con  un  mapa  de  la  Península  y 

pianos  de  las  principales  ciudades. — Un  tomo  8.°  mayor,  encuadernado  en  tela  .    .    .  xo'oo 
Nuestros  militares,  por  Fradera.  Colección  de  tipos.  Forma  un  àlbum  tn  4.^,  con  24  là- 
minas al  cromo    1*50 

Revista  de  Comisario,  por  Fr&dera.  Colección  de  72  tipos.— Forma  un  àlbum  en  4 

con  26  làminas  al  cromo.  1*50 

Presbiterías,  per  Weithcr,  colección  de  tlpos  y  escenas. — Forma  un  àlbum  en  4.^  con  26 

hminas  al  ctomo  1^50 


í 


]sroT^s 


La  propietat  d'  impressió  y  venta  d'  exemplars  d*  aquesta 
^bra  pertany  à  la  casa  editorial  de  López,  Rambla  del  Mitj^ 
número  20.— Llibreria  Espanyola. 


Ningú  podrà  traduhir  ni  representar  aquest  saynete  sense 
permís  del  Autor. 


Don  Joan  Molas  y  Casas,  qui  té  lo  despatx  en  lo  Carrer  del 
Hospital,  números  12  y  14,  pis  segón,  es  1'  únich  encarregat 
d'  aquesta  obrela,  y  ab  ell  deuran  entendres  tots  los  que  vul- 
guin feria  representar. 


LA  VIUDA 


Estrenat  en  lo  Teatro  Romea 

BARCELONA 

LÓPEZ,  EDITOR— Llibreria  Espanyola,  Kambla  del  Mitj,  20 


A.  Tjópez  Robert,  impresor,  Conde  del  Asalto,  n.^  63.— Barcelona. 


(Emili  Dilanoüa 


REPARTIMENT 


Director:  D 

Hermbnegildo 

Goui.  A 

MUNDETA,  (viuda).  . 

.    .    25  anys. 

Sra.  Adela  Clemente. 

TRESONA   

.    50  » 

Anita  Mouner. 

MIQUELA  

,    30  ^ 

Carme  Parrenyo. 

.   :v2  > 

Enriqueta  Guerra 

SENYOR  PAU  

GO  >^ 

D. 

Jaume  Capdevila. 

MR.  LEFEBRE.  .    .  . 

.    45  » 

H.  Goula. 

PRIMITIVO  

25  » 

J.  Fuentes. 

SR  PEP,  (adroguer)..  . 

.    50  » 

I.  Soler. 

METJE.  

,    40  * 

Santokria. 

APARICIO  

38  » 

Serraclara. 

SABATER  

.    18  » 

F.  Llano. 

QUILDO,  (barber).  . 

.    .    18  » 

Delhom . 

MANEL  

38  » 

Valls. 

APRENENT  CONFITER.  .    14  » 

N.  K. 

NITÜ  ...  I 

MERO  ...  .  /  Criaturas  de  5  à  7  any-<. 
NANDO.  .  . 


^  V  acció  à  Barcelona.— Època  present. 


ACT©  UNICH 


Sala  curta  ab  porta  al  foro  y  finestra;  portas  à  dreta  y  esquerra.  Taula 
ab  quinqué  encès,  cadiras  sencillas. 

Mundà  assentada  ab  pentinador^  tindrà  davant  una  cadira  mitjana  ab 
mirall;  Tresona  figura  que  T  està  pentinant. 

Dreta  y  esquerra  la  del  espectador. 


ESCENA  PRIMERA 
MüNDETA  y  Tresona 

Tres.  Ja  li  tinch  la  casa  com  un  camaril.  Havem  fet  dissapte 
general,  que  no  ha  quedat  recó  sense  netejar. 

MuNDA.  lAy!  Ten  compte;  aixó  no  es  esclarir  los  cabells;  sembla 
que  destrihis  estopa.  ; 

Tres.       A  fé  que  no  hi  puch  anar  ab  més  ciiydado. 

MuNDA.  M'  arrencas  los  cabells;  me  deixaràs  lo  cap  llis  com  una 
mà-de-morté. 

Tres.  Ja  's  coneix  que  hi  va  passar  bona  marfuga.  V  escar- 
pidó,  si  es  servida.  {Li  dona), 

678159 


MuNDA.  Me  queyan  à  grapats.  Ni  gosava  posarme  davant  deï 
mirall;  no  més  me  veya  front.  jQuinas  penas  van  ser 
aquellas!....  {Aixugantse  'Is  ulls). 

Tres.  Bé,  dona,  no  s'  afligeixi.  Ara  s'  ha  d'  aixerivir  y  posar- 
se  ben  maca  per  agradar  al  que  aviat  serà  '1  seu  espòs. 

MuNDA.  Me  'n  recordo  molt  de  V  altre.  iGasparó,  Paronet  meul 
(Plora). 

Tres.       iY  ara! 

MuNDA.     Tú  vas  ser  lo  primer....  (pZora)  1*  estimat,  y  cap  més!.... 

Tres.       ^Que  tenim  de  fer  lo  plaga? 

MuNDA.    No  puch  tréuremel  del  magí. 

Tres.       Mal  fet;  V  altre  se  'n  podria  agraviar. 

MuNDA.     iYol  dir?  (Ab  certa  ànsia,  recobrant  la  serenitat). 

Tris.       jOy  'Is  homcns!....  No  ven  que  tots  gastan  la  fantasia 

de  volguer  tenir  lo  número  hú  en  qüestió  del  aprecio.... 
Mttnda.    No  sé  si  podré  estimarlo.... 

Tres.  Per  forsa.  D'  aqui  pocas  horas  lo  senyor  Primitivo  serà 
'1  seu  duenyo  y....  deixi  fer....  (No  1'  ha  d'  estimar!  ^No 
veu  que  las  voluntats  son  decantadissas? 

MuNDA.    Pero  quan  han  estat  fermas.... 

Tres.  Després,  lo  senyor  Primitivo  crech  qu'  es  un  subjecte 
de  prendas,  que  té  circunstancias  amagadas.... 

MuNDA.    Aixó  sí,  es  molt  falaguer.  (Animantse). 

Tres.  Y  que  deu  sapiguer  una  mónita  per  guanyarse  la  vo- 
luntat y  rendir  V  ànimo  y  la  fortalesa....  ije! 

MuNDA.    Es  molt  festós. 

Tres.  ^No  ho  dich  jo?....  Si  allí  ahont  poso  1*  ull  y  aventuro 
una  dita.... 

MuNDA.     iMe  diu  unas  paraulas  molt  dolsas! 

Tres.  Per  aixó  no  crech  que  guanyés  al  home  de  casa  quan 
era  jove.  i  Tenia  una  llengua  de  carmelo!  Jo  '1  renyava: 
Calla,  boig,  no  diguis  aquestos  primors,  no  gastis  tantas 
dolcesas,  que  'm  faràs  venir  set. 

MuNDA.    Bé,  cuyta,  no  't  torbis. 

Tres.       Dónguim  una  agulla  de  ganxo. 

MuNDA.  Quan  me  diu  certas  cosas  interessantas  me  mira  d'  una 
manera  tan  afinada,  posa  'Is  ulls....  cóm  te  diré....  (Alsant- 
se  y  arreglantse). 

Tres.       Aixis,  tot  estantissos. 

MuNDA.    Nó,  apiedats,  enternits.  Sembla  que  vagi  à  agafar  un 

trevall.  ^ 
Tres.       Es  una  espècie  de  cobriment  de  cor  de  la  mateixa  vo-- 

luntat  que  li  sopta  la  respiració  y  li  ennuega  la  veu. 


—  9  — 
MuNDA.    Sí,  tot  conraogut.... 

Tres.  Està  clar.  Y  '1  panteix  que  li  puja  de  dins  li  enterboleix 
la  vista.  Yet'  aquí. 

MuNDA.     ^Vols  dir  que  tot  li  ix  del  cor  y  que  no  son  fingiments? 

Trks.  No  senyora;  aixó  ja  se  sab.  Es  la  estimació  qu'  es  ne- 
guiteja, s'  exclama  ab  prudència  y  solicila  misericòrdia. 

MuNDA.     Calla,  plaga.  Qualsevol  que  'ns  sentís  se  'n  riuria. 

Tres.  Yeu  com  V  hi  feta  desvaneixer?  Es  lo  que  dich  sempre: 
parlém  del  amor  que  agrada  à  tothom;  no  es  cosa  de  par- 
tits y  restitueix  lo  bon  humor  de  las  personas. 

MuNDA.  Creuràs  que  sempre  'm  sembla  que  veig  en  Paró  que 
m'  amenassa  y  'm  mira  ab  uns  ulls  encesos  com  duascan- 
deletas? 

Tres.  Aixó  son  fantasías.  ..  Déixil  estar  tranquil;  ara  ja  es 
mort. 

MüNDA.     ^Vols  dir  qu'  estarà  tranquil? 
Tres.       Sí;  dígali  un  Pare-nostre. 

MuNDA.    Ja  ho  faig.      pensas  que  no  li  sabrà  greu  de  que  'm 

torni  à  casar? 
Tres.       jOh!  no  li  coneixia  '1  geni  tan  à  fondo. 
MuNDA.     jEs  la  méva  recansa!  jPloreu,  ulls  meus! 
Tres.       Pero ...  jAy  bona  nina!  Si  es  difunt,  cóm  vol  que  tingui 

cap  voluntat.  Ara,  tal  com  se  trova,  te  de  pensar  que  tant 

se  las  estima  tendras  com  secas. 
MuNDA.     Aixó  es  lo  que  reflexiono.  Ell  ja  's  mort.... 
Tres.       Y  no  se  'n  cuyda  de  res  d'  aquest  món.  ^No  fa  tretze 

mesosV 

MuNDA.  Dilluns  de  la  setmana  entrant  los  cumi^VwdL,  {Trayentse 
lo  pentinador;  agafa  lo  mirall  y      hi  mira). 

Tres.       Bé,  vaja,  lo  que  jo  dich.  Ja  hi  està  avesat  à  ser  difunt. 

No  r  inquieti  la  pau,  pobre  senyor  Paronas.  {Transis- 
sió).  Encara  'm  sembla  que  '1  veig. 

MuNDA.  No  li  digas  Paronas,  que  ja  sabs  que  no  li  agradava. 
(Ab  alegria).  ^Te  'n  recordas  tú  també? 

Tres.  Prou:  me  sembla  que  '1  veig  fentli  monadas,  petant  los 
dits  bó  y  puntejant  aquell  pas  de  bolero  quan  vostè  eixia 
mudada  del  seu  quarto. 

MuNDA.  Calla;  no  m'  entendreixis  la  pena,  que  '1  tornaré  à  so- 
miar ballant  y  veyentlo  fer  tercerillas. 

Tres.  Vagi,  vagi  à  compondres,  salero!  Li  prometo  que  '1  se- 
nyor Primitivo  quan  la  veurà  tan  bufona  li  ha  de  fer  unas 
posturetas  més  rexinxoladas! ... 

MuNDA.    ^Yols  dir  que  li  agradaré?  (Tornantse  d  mirar). 

2 


—  10  — 


Tres.       Si  té  una  cara  tan  maca  y  fina  que  diu  al  Amor:  jAquí 

s'  hi  esllavissan  los  petons!.... 
MuNDA.    íQue  no  vols  callar! 

Tres.  {Han  de  ser  molt  ben  fets!  Me  sembla  que  la  sento  à 
vostè:  jNo  fassis  la  probatura,  Primitivo,  que  tots  cauran 
à  terra!» 

MuNDA,    iBoja!  ^De  debò  faig  goig? 

Tres.  Quan  ell  la  veurà  ab  la  mantellina  de  blondas,  lo  vestit 
negre  de  seda  y  las  arrecadas  espurnejant  claror....  Dei- 
xiho  córrer. 

MuNDA.  Al  raenos  hi  fos  felissa  com  ab  i'  altre!....  jAy  Primiti.... 
no;  perdona,  que  't  volia  cridar  à  tú  jGasparó! 

Tres.  (Bient.)  iYen'í  Tot  just  som  al  comensament,  y  ja  s' 
erra.  Per  recordar  al  que  té  al  cementiri,  anomena  al  se- 
nyor Primitivo. 

MuNDA.    Ha  sigut  equivocació  de  la  memòria. 

Tres.  Conti  que  n'  hi  farà  moltas  de  traicións  d'  aquesta  na- 
turalesa la  séva  memòria. 

MuNDA.  Enllesteix;  mentres  me  mudo  comenseu  ab  la  Miquela 
à  desembrassar  aqueixa  sala.  La  tauleta  del  refresch  la 
parareu  allí. 

Tres.       Y  '1  retrato  d'  ell  '1  desarém  dalt?  {AnantU  darrera), 
MuNDA.    La  primera  cosa.  jSi  tornava  del  altre  món  y  'm  vegés 
vestida  de  núvia!....  jAy  senyor! 

{Vase  porta  primera  esquerra.) 


ESCENA  II 

Tresona,  després  Miquela 

{Al  dir  aqueix  monólech  s'  entretindrà  endressant,  etc.) 
Tres.  Prou,  prou;  'm  sembla  que  ja  se  'n  aconhorta  de  que  no 
tornarà.  No  crech  que  s'  hi  aventurés  à  cridar  lo  senyor 
Paronet  si  savía  que  li  pugués  comparèixer!  Bé,  ella  es 
jove  encara  y  ha  entrat  en  reflexió.  Ja  ho  veig.  Qué  fa  una 
persona  sola,  sense  aprecio,  ab  aqueixas  quietuts  deia 
viudesa,  tan  solitària,  tan  trista  y  desemparada?  Perquè.... 
(desprenemse  de  las  malicias  y  'Is  ditxos  de  la  gent).  Un 
marit  fà  respecte,  fà  costat,  acompanya....  Quan  es  llegí- 
tim  (sigui  del  primer  matrimoni,  ó  del  segón,  ó  del  que 
s'  escayguij,  es  lo  marit.  La  dona  viuda,  potser  fà  tancar 


—  11  — 


moltas  bocas  murmuradoras  tornantse  à  casar.  Cadascú 
cerca  lo  que  li  convé.  La  que  arreplega  home  nou,  vol  dir 
qu'  espanta  la  por:  no  's  queda  sola  y  temerosa  en  aques- 
tas  nits  fredas  y  llargas  de  1'  hivern  perquè  té  companyia. 
Quan  decanta  '1  cap  sobre  '1  coixí  y  clou  'Is  ulls,  ho  fa  ab 
aquell  sossego,  ab  aquella  certesa  de  que  té  al  costat 
qui  r  ampararà  en  tota  lley  de  sobressalts,  en  qualsevol 
esglay  sobrevingut  per  aprensió  de  lladres  ó  malignitats 
de  gent  traidora. 

{Entra  Miquel ab  una  galleda,  que  la  deixarà 
vora  la  porta,) 

MiQUE.  Bueno,  Tresona;  ja  ho  tinch  endagat.  L'  escala  fregada 
ab  sal  fumant;  la  fusta  dels  grahóns  ab  terra  d*  escude- 
llas;  tot  brilla  que  sembla  que  diga  guàytam. 

Tres.  ^Vólste  jugar  que  d'  aquí  un  credo  ja  hi  haurà  solfas  y 
pells  de  taronja? 

MiQUE.     (ïAhónt  es  ella? 

Tres.       S'  està  mudant.  ^Per  qué? 

Mtque.  Res;  ara  jo  baixava  del  meu  pis  (que  hi  anat  à  donar 
una  mirada  perquè  aquest  vespre,  F  home  per  sopar  vol 
bledas  buUidas  y  passadas  per  la  paella).... 

Tres.       {Interrompentla .)  Be,  cuyta,  digas. 

MiQUE.  Ab  lo  mateix  oli  que  haurà  servit  per  fregir  un  morret 
de  bacallà.... 

Tres.       {Vivament .)  ^wéi  'n  tinch  de  fer  de  tot  aixó? 
MiQUE.     {Enfadada.)  lAve  Maria!  encara  no  's  podrà  parlar. 
Tres.       (Impacient )  Enllesteix. 

MiQüE.     He  sentit  à  las  del  pis  de  sota  qu'  estavan  de  xiu-xiu  y 

deyan  ...  {Ah  misteri.)  ^Que  'ns  pot  sentir  ella? 
Tres.       No  cridis. 

MiQUE.  {Ah  misteri)  He  sentit  més  ó  menos  que  li  volen  fer  es- 
quellots. 

Tres  .       iAy  las  poca-vergonyas!  ^^Ellas? 

MiQUB.     No  ho  sé;  no  m'  embolico.  Dich  lo  qu'  he  sentit. 

Tres.  iEnvejosas! 

Mique.     Que  seràn  de  debò:  no  hi  haurà  cap  instrument  sort. 
Tres.       Xarxotas,  vagamundas.  jAh  si  jo  manés!  En  que  fos  en 

mitj  d'  un  públich.... 
Mique.     ^Qué,  veyam? 

Tres.       No  respectaria  que  fos  hivern  ni  istiu,  ni  que  hi  hagués 

caras  honradas.... 
Mique.     Te  comprometerías  massa.  ^No  veus  que  's  valen  dels 

seus  homens  per  fer  los  esquellots? 


—  12  — 


Tres.  Y....  Senyor,  (perdoneiirae  si  peco),  'Is  hi  clavaria  un 
juli.... 

MiQUE.     íQue  se  'n  passaria  la  claror!.... 

Tres.  No  ten  burlis;  la  sola  de  la  sabata  hi  quedaria  mar- 
cada! 

MiQUE.     i  Quin  cromo! 

Tres.  Tú,  no  ho  neguis;  seràs  capassa  de  baixar  à  fer  gatza- 
ra. {Ab  severitat.) 

MiQUE.  iJo!....  iper  qui  m'  has  prés?....  Ara,  si  '1  meu  senyor 
vol  Hortir  à  pendre  la  fresca.... 

Tres.       Si  no  tinguessis  feyna  aquí,  també  hi  baixarías. 

MiQUE.     Ja  veuràs,  no  'm  taparé  las  orellas.  T'  ho  dich  clar. 

Sino  qu'  he  pensat,  diémlos'hi;  no  siga  que  vajan  de  re- 
fiats. 

Tres.  Li  vaig  à  dir.  Comensa  à  retirar  embrassos  mentres- 
tant. Quan  ho  sàpiga,  iquín  trastorn!  {Dirigintse  al 
quarto.) 

MiQUE.     iPobre  senyora!  A  mí  m'  han  matllevat  una  regadora. 
Tres.       {Retrocedint.)  ^Qué  dius  ara?  Y  'Is  hi  has  deixada? 
MiQUE.     (jQue  't  pensas  que  m'  he  begut  1'  enteniment?  {Apart.) 

iLo  meu  fill  s'  haguera  quedat  sense! 
Tres.       No  sé  com  ferli  à  saber. 

MiQUE.     Bé,  dona,  dígali  ab  paraulas  cobertas.  En  sustancia.... 

Tres.       ^Cóm  s'  entén?  Potser  tú  ho  abonas? 

MiQUE.     Encara  es  un'  alegria.  Yal  més  aixó  que  si  li  cantessen 

las  absoltas. 
Tres.       Calla,  que  H  pot  sentir. 

MiQUE.     Ben  mirat  te  de  ser  una  satisfassió.  iTornarseà  casar! 

Tira  peixet,  son  duas  palmas  ab  aquesta  las  que  desdona. 
Tres.       No  te  'n  burlis.  Estich  per  no  dirli  res.  {Tornant  de  la 

porta . ) 

MiQUE.     Jo  li  diria.  Mira,  que  s'  aconsoli:  si  li  fan  esquellots  per 

un  cantó,  per  F  altre  s'  ensenyoreja  ab  un  marit. 
Tres.       Pe'l  cas  tens  rahó.  {Truca.)  Se  pot  entrar? 
MuNDA.    {Desde  dins.)  (;Que  vols?  Entra. 


ESCENA  III 
MiQUBLA  y  Pau 

MiQUE.     Aixó  corre  llegua  per  hora.  Crech  que  tot  lo  barri  hi 
està  compromès.  Fins  han  llogat  orga.  Y  aquesta  bleda 


—  13  — 


pendría  que  jo  tanqués  al  noy  dalt.  Mira,  si  no  'n  té  prou 

ab  la  regadora,  que  prengui  '1  xarrich-xarrach  dels  fasos. 

jLo  meu  fill!.... 

(Surt  lo  senyor  Pau.) 
Pau.        ^Cóm  estém?  que  ja  es  cap  à  la  iglesia  la  Mnnda? 
MiQUE.     jAh!  Es  lo  cosí  de  la  senyora.  jQuín  susto  m'  ha  donat! 
Pau.        La  porta  oberta,  que  qualsevol  pot  ficarse  al  pis  y  des- 

embrassarlo.  ^Ahónt  es  la  Mundà? 
MiQUE.     Allí  dins,  que  s'  acaba  de  compondre. 
Pau.        Ves,  dígali  que  no  m'  esperi,  que  ja  soch  aquí.  {Mutis 

Miquela.) 

Pau.  (Sentantse.)  ^0  'm  puch  aguantar  dret.  Aquell  diastre 
de  sabaté  m'  ha  fet  las  botinas  estretas  d'  aquesta  banda; 
iuy!  del  juanete,  crech  que  'n  diuhen.  Quínas  fibladas! 
Ara  no  sé  del  cert  quin  peu  me  fa  mal.  Yeyàm  si  al  mitj 
de  la  ceremonia  me  las  hauré  de  posarà  retaló.  Fins  aquí 
'm  puja  r  angunia.  Llevantse  Hharret.)  També'm  fa  mal 
lo  barret.  Potser  m'  hi  he  posat  massa  regruixos.  (Treu 
una  llenca  de  paper  del  dessuador .)  Densa  que  'm  va- 
ren caure  'Is  cabells  ...  té,  ara  tot  es  clenxa.  {Baixant  lú 
cap  ensenyant  la  calva.)  Me  venia  balder;  lo  cap  ra'  hi 
ballava  com  un  molinet  de  xacolatera.  Ventura  de  las  au- 
rellas  que  han  servit  de  falcas,  ó  sino,  fins  al  clatell  se'm 
ensorra. 

MiQUE.  (Sortint  del  quarta.)  Diu  que  aviat  sortirà;  qu'  es  mor- 
tifiqui. 

Pau.  No  cal  que  m'  ho  recomani;  ja  n*  estich  prou  de  morti- 
ficat. Jo  havia  {Miquela  entra  y  surt  arreglant  trastos,) 
sentit  discutirho  sobre  lo  qu'  es  pitjor:  si  '1  barret  gran  ó 
las  sabatas  estretas.  jTan  mateix  1'  anar  oprimit  de  peus  es 
molt  dolent! 

MiQUB.     ^Que  'm  deya  alguna  cosa? 

Pau.        Aqueix  calsat  que  m'  apreta  '1  Juanito. 

MiQUE.     Si  qu'  es  una  molèstia  ...  {Feynejant.) 

Pau.  Y  tai;  sembla  que  hi  tingui  més  dits  del  compte  y  que 
no  m'  hi  càpiguen. 

MiQUE.  Fàssisselas  aixamplar,  que  hi  cabran  los  sobrevinguts. 
{Ah  mofa.) 

Pau.  Conto  que  plourà.  Aquestas  punxadas  son  massa  se- 
guidas. 

MiQUE.     {Guaytant  per  la  finestra,)  Si  està  estrellat! 
Pau.        Com  si  ab  unas  agullas  m'  hi  passessin  repunts  de  bro- 
dadura. 


—  14  — 


MiQUE.     Potser  li  brodan  un  ull  de  poll!.... 
Pau.        Aixó  resigna  mal  temps. 

MiQüE.     Donchs  pe'l  costat  de  Sant  Pere  Màrtir  hi  ha  estrellas. 
Pau.        Ben  segur  que  1s  que  fan  calendaris  gastan  lo  calsat 
molt  just. 

MiQUE.     Quina  vanitat  mes  penosa! 

Pau.        Ells  s'  hi  guían  ab  los  peus.  Aixís  que  senten  la  fiblada 

s'  ho  apuntan  desseguida. 
MiQUE.         s'  hi  troban  millor? 

Pau.        Tal  dia,  posan,  quart  menguant,  Geminis,  humitat  en 

mar,  lluvias  generales.... 
MiQUE.     Y  fanch  à  las  carreteras. 

Pau.        Sembla  que  't  burlis  de  la  professo?  {Campaneta.) 

Yes,  que  trucan.  {Mutis  Miquéla.)  Aixó  ho  avansao  un 
any  pe'l  altre,  y,  devegadas,  sino  ho  erran....  s'  equi- 
vocan. 

MiQUE.     Demanan,  senyor  Pau. 
Pau.        Qui  hi  ha? 

MiQUE.     ün  minyó,  com  un  alacayo,  que  porta  confits. 
Pau.        Dígali  que  entri.  {Mutis  Miquela.)  ^.In  lacayo?  No  sé 
ab  qui  s  fa  ma  cosina.  Pero  no  si  tracta  ab  condes  ni 

marquesos. 


ESCENA  IV 

Pau,  Coxfiter  i/  Miquela.  que  '  s  fica  al  quart  o  de  Mundà. 

C©NFiT.     Deu  lo  guard'.  Porto  aixó  per  la  senyora  Mundà. 
Pau.        {Mirantsel  de  cap  à  jyeus.)  <;D'  ahónt  ets  tú,  noy? 
Confit.     De  ca  '1  confiter. 

Pau.        c.Y  los  confiters  tenen  alacayo?  i  fent  F  enfadat.)  ^Quí 

t'  ha  enjiponat  d'  aquesta  manera? 
Confit.     jAy,  ay!  1*  amo. 

Pau.        iDe  manera,  que  avuy  al  dia  que  som  tan  demócratas, 

fins  los  menestrals  tenen  lacayo! 
Confit.     è.Ahónt  poso  aquests  contits? 

Pau.        Escolta;  al  menos  tens  de  llevarte  un  quart  avans  per 

cordar  tants  botonets. 
Confit.    No  senyor. 

Pau.  Ja  deu  ser  hora  d'  esmorsar  quan  has  enllestit.  ^No  *t  fa 
picor  tanta  granallada?  {Pasantli  la  mà  pels  rengles  de 
botóns.) 


—  15  — 


Confit.    {Rient.)  Vaja,  passihobé 

Pau  .        Esperat .  (  Ficantse  la  md  d  la  butxaca, )  Aquesta 

gorra  la  deiïs  enllustrar  com  las  botinas? 
OoNFiT.    Es  de  xarol. 

Pau.        Escup  la  mullena.  ^Quànt  valen  los  confits? 
Confit.    Ja  son  pagats. 

Pau.  Deu  ser  una  francesilla  del  nuvi;  d'  aquell  títero  que 
sempre  va  carregat  de  lluquets.  Té,  ves  à  pendre  café. 

Confit.    Gracias.  (Anantsen  y  escoltant  ) 

Pau.  Ep,  tú,  escolta.  Lo  noy  haixa  fins  d  mitja  escena,) 
Reconta  'Is  botons  avants  d'  anarten,  que  si  n'  hi  manca 
algún,  després  no  hi  estaré.  {Mutis  Confiter.) 


ESCENA  V 

Pauï/Munda  • 

{Mundà  surt  molt  decidida  y  sofocada;  vestit  negre  de  seda,) 
Mundà.    Pau,  ^wo  sabs  lo  que  passa? 

Pau.  No  encara.  ^Qué  hi  ha,  que  tenim  de  cridar  assistèn- 
cia? (7^z??^zní  alarma.) 

MuNDA.    No  fassis  lo  plaga.  Es  cosa  séria. 

Pau.        Si  que  'm  sab  greu.  Ja  no  podrém  riure. 

MuNDA.  Tenim  molts  contraris.  Tota  aqueixa  quatreta  de  ceda- 
ceras  del  carrer  estan  contra  '1  meu  casament. 

Pau.        Qu' estampeixin,  donchs.  Vejàm  si  't  faran  desdir. 

MuNDA.     lA  mí,  jo  desdirmen! ... 

Pau.        Ja  veuràs,  reflecsiona.... 

MuNDA.  {Indignada.)  ^jQue  t'  has  begut  V  enteniment,  Pau? 
Mira,  Pau  ... 

Pau.  No  'm  doblis  lo  nom,  si  te  'n  pots  estar;  que  dos  Paus 
fan  un  ximple! 

MuNDA.     {Impacient.)  Quin  home,  jo  'm  consumo. 

Pau.  Reflecsiona  ab  calma.  [Tú  els  V  afavorida!  {Ab  expan- 
sió.) Tú  ets  la  núvia! ... 

MuNDA     iAy!  {Conmoguda.) 

Pau.        No  t'  enterneixis.  Mundà,  que  'm  faràs  fer  lo  peterrell! 

MuNDA.     (Aixugantse  'Is  ulls.)  Cuyta,  digas.... 

Pau.        Donchs,  las  vehinas  no  s'  hi  saben  avenir  en  que  tú 

hajas  de  lograr  dos  cops  las  venturas  del  matrimoni. 
MuNDA.     ^Qué  n' han  de  fer? 


—  16  — 


Pau.  Son  donas,  y  la  casta  ho  porta  ser  envejosas  y  pagadas 
de  sí  mateixas. 

MuNDA.    Aném,  ves,  tabernacle.  Vaya  uns  fardos.  Ni  sé  com  los 

seus  marits  no  las  aborreixen  per  lletjas. 
Pau.        Ho  fà  que  1'  amor  es  cego! 
MuNDA.    Ben  segur  que  no  hi  veuhen. 

Pau.  Se  te  calculat  per  las  donas,  que  '1  primer  matrimoni 
ve  à  ser  igual  que  treure  la  rifa  dels  Empedrats.  La  que 
enviuda  y  's  torna  à  casar  li  avirúan  com  si  'n  tragués 
una  de  Madrit  ab  lo  reintegro.  jY  tú  ets  la  favorida!.... 

MuNDA.    Per  aixó  tenen  de  revenjarse? 

Pau.        ^Cóm  vols  dir?  Murmuran,  retallan,  res  més. 

MuNDA.     iNo  senyor!  Volen  ferme  esquellots.  {Indignada.) 

Pau.  íQué  'm  contas!  Concert  à  la  serena  ab  instruments  de 
llauna  y  ferro  vell!.... 

MuNDA.    No  te  n  burlis. 

Pau.  jNo  serà  música  italiana,  que  de  tan  dolsa  opinan  que 
fà  cuchsl 


ESCENA  VI 
MuNDA,  Pau,  Trbsona  y  Miquela 

Tres.       Senyora  Mundà,  hi  ha  la  séva  Padrina. 

MuNDA.    Que  s'  esperi;  fésla  entrar  al  recibidor.  ^iQué  fem,  Pau? 

{Mutis  Tresona.) 
Pau.        iJo  'm  tornaria  à  casar!  iSino  que  ja  'n  passo  d*  aquesta 

quinta! 

MuNDA.  ^Tú  m'  ets  cosí  y  t'  ho  miras  d'  aquesta  manera?  Ves  à 
trobar  1'  alcalde.  Pósali  al  seu  coneixement  V  excés  que 
'm  preparan  aqueixas  trapaceras.  {Agafant  lo  barret  y 
presentantli .) 

Pau.        {Probantse'l ^)  Veyàm  si  n'  he  tretas  massa  y  V  hauré 

d'  envenar  de  nou? 
MuNDA.    No  'm  fassis  despacientar! 

Tres.       (Apresurada.)  Senyora,  ara  he  vist  qu'  entravan  un 

timbal  à  ca  '1  adroguer. 
MuNDA.    ^,Has  sentit? 
Pau.        ^Que  tocan  generala? 
MuNDA.    No  siguis  tan  neci. 

Pau.        Me  'n  hi  vaig.  {A  Tresona.)  ^Portavan  res  més? 
MuNDA.     Encara  no  n'  hi  ha  prou  per  fer  escàndol? 


—  17  — 


Tres.       Y  tal. 

Pau.        Es  que  si  'm  presento  davant  d'  una  autoritat  vuy  ex- 
pressarli  '1  cóm,  el  qué  y  las  circunstancias  de  la  queixa. 
MuNDA.     Quin  home  més  mieta.  Vésten  d'  una  vegada. 
Tres  .       Fassi  aquesta  caritat! 

Pau.        Y  à  r  iglesia  qui  t'  hi  acompanya  si  jo  't  deixo  per  fer 

aquesta  diligència? 
Mundà.    M'  hi  acompanarà  la  Padrina.  Enllestim:  ves  à  veurer 

r  alcalde.  Vosaltres,  ^ahónt  es  aquella?  Miquela!  {Cri- 

dantla.) 

MiQUE.     Qué  mana?  {Surt  Miquela.) 

MuNDA.  Afanyeuse;  desfeu  xacolate,  poseu  aigua  en  fresch  pe  Is 
aixarops;  endresseuho  tot.  (Las  donas  se  posan  en  mo- 
viment apressuradas.)  ïú,  Tresona,  digas  à  la  Padrina 
qu  entri;  me  posaré  la  mantellina  mentrestant.  {Diri- 
gintse  al  quarto.)  Pau,  à  1  iglesia  t'  esperém.  ^Saps? 
{Mutis  Tresona  y  Miquela.) 

Pau.        Ja  sé,  millor  que  tú....  A  Sant  Just. 

Munda.  No,  à  la  Esperanza.  Ànsia,  ^,qué  fem?  {Ah  molta  im- 
paciència: 's  fica  al  quarto,) 

Pau.  Corrientes.  Jo 'm  presento  al  jefe  polítich.  {Arreglant- 
se  las  solapas.)  Si  senyor,  li  dich  molt  tiesso.  Esta  no- 
che  hi  té  de  haber  un  destet  en  la  Plasseta  dels  Argenters. 
Se  casa  la  prima  mia  y  la  gente  baja  del  barrio  le  quiere 
dar  esquellots.  Aquellas  vecinas  que  son  casadas,  tienen 
carrana  porque  no  pueden  cambiar  de  marido  como  la 
noya.  Legalmente.  Aturo  '1  golpe  per  aquest  cantó.  L'au- 
toritat envia  un  quants  quiquiriquís .  Me  presento  à  V 
iglesia,  s  casa  la  Munda,  venim  aquí.  S'  ataca  de  frente 
'1  refresch.  Vinga  xacolate,  vingan  melindros,  aboca  aixa- 
rop.  Treuhen  llangonissa,  tortell  de  duro  del  Forn  de  Sant 
Jaume  y  ví  de  pesseta.  Brindo  pe'ls  nuvis,  alabo  '1  casori 
y  llenso  '1  sombrero  fent  un  giravol.  {Ho  fa.)  jAy,  ay! 
Aquestos  peus  sembla  que  'Is  tinga  al  cep.  Ara  si  que  à 
casa  r  alcalde  y  à  casament  hi  tindré  d'  anar  à  peu  coix. 
{Mutis.) 


—  18  ~ 


ESCENA  VII 

Padrina,  Tresona  y  Miquela.  Tres  ona  surt  acompanyant 
d  la  padrina,  la  que  's  fica  al  quarto» 

Padr.  Yaya  un  desvergonyiment;  si  quan  hi  passat  per  davant 
d'  aquestas  botigotas  ja  m'  hi  hagut  de  sentir  certas  llati- 
nadas. 

Tres.       Son  unas  malas  Uengiias. 

Padr.  Han  tingut  ventura  de  que  anava  mudada,  que  sino, 
'Is  n'  hi  dich  unas  quantas  que  s'  hagueran  pogut  llogar 
cadiras.  (S  fica  al  quarto.) 

Tres.  Yina,  Miquela.  {Cridantla  per  dins.)  La  primera  cosa 
traurém  lo  retrato.  {Surt  Miquela.) 

Mique.  Ditxós  retrato.  Viatja  més  que  Simón  de  Nantua.  ^Hont 
lo  tenim  de  ficar  ara? 

Tres.  a1  quarto  fosch,  després  à  las  golfas.  {Se  fica  al  quar- 
to Tresona,  Miquela  d  la  porta . ) 

Mique.     ^jA  nannà? 

Tres.       {Desde  dins.)  Té,  agafa  que  no  'm  rellisqui. 
Mique.     {Mitj  entrant.)  No  pesa  gens. 

Tres.  {Treuhen  lo  retrato  cap  per  avall.)  Si  1'  haguesses 
conegut,  anava  més  llauger....  era  molt  ballador.  {Va  per 
aixugarlo  ah  lo  devantal.) 

Mique.  Mira,  qu' està  cap  per  avall.  Sembla  que  fassi  'Is  vo- 
latins. 

Tres.       (Lo  giran.)  Ay,  si  ella  ho  veya! 

Mique.     Ten  compte  no  li  baixin  las  sangs  al  cap  {Tresona  lo 

frega)  ab  aquesta  figuereta.  Noya,  bé  era  prou  lleig! 
Tres.       Tenia  molta  espressió  à  lacarà. 

Mique.  Quan  feya  ganyotas,  potser.  Ves  perquè  's  fan  retratar 
certas  personas  ^,Que  no  ho  saben  que  tenen  una  cara  que 
no  's  pot  presentar  en  lloch? 

Tres.       No  es  tan  lleig  com  sembla. 

Mique.     {Aj^artautse  2^er  mirarlo.)  Qrmyidi  aqueix  nas,  hi  ha 

tendrúm  per  ferne  un'  altre. 
Tres.       Bé,  si,  '1  tenia  un  xich  tirat  enfora, 
Mique.     ^.Sabs  si  li  enmatUebavan  per  Carnestoltas? 
Tres.       Ves,  pregúnl'ho  à  n'ella. 

Mique.  i.\h  aqueix  embolúm  à  la  cara  anava  pe'l  món  y  no  li 
feyan  pagar  assiento  doble? 


—  19  — 


Tres.       Qué  n'  ets  de  mofeta. 

MiQUE.  No  digas,  que  quan  se  cria  un  suplement  d'  aquest 
calibre,  hauria  de  montarse  ab  frontissas  per  no  fer  mal 
al  públich.  i  Pobre  home,  ho  tenia  mal  amanit  per  encos- 
tiparse! 

Tres.       Desémlo,  perquè  no  acabaràs  may. 

{Agafan  lo  retrato  per  dirigir se>  d  la  porta  segona, 
de  modo  que  al  sortir  Mundà  lo  vegi  de  frente.) 


ESCENA  VIII 
MuNDA,  Padrina,  Tresona  y  Miqubla 

Mundà.    Aném,  Padrina,  qu'  ell  se  deu  despacientai'. 
Padr.       Y  tal,  pobre  jove! 

MuNDA.     jAy!  {Xiscla  al  acte  de  veurer  lo  retrato.) 

[  Tresona  y  Miquela  deixan  lo  retrato  y  corren  d 
ausiliar  d  Mundà . ) 
Tres.  iSenyora!.... 
Padr.       iNoya,  filla!.... 
MiQUE.     Bó,  ja  hi  som. 

MuNDA.    No  sé  '1  que  tinch.  iParonet!  {al  retrato)  tú  *m  vas  dei- 
xar! A  la  teva  Mandeta,  que  t'  apreciava  tant.  {Plora.) 

Padr.       Mundà,  sossegat.  Porteu  aigua-naf. 

MiQUE.     Deixeho  corre. 

( Tresona  corre  d  cercar  aiga  naf.) 

MuNDA.    Jo  'm  vaig  quedar  sola,  assolada,  sense  la  teva  compa- 
nyia! {Decantant  lo  cap  sobre  de  Padrina  ) 

Padr.       Tregui  aquell  retrato  y  désil  al  botavant.  iLa  meva  filla! 
{Malhumorada.) 

MiQUB.     Esperis.  lAve  Maria!  No  puch  tota  sola. 

Padr.    .  Que  no  't  passa? 

MiQUE.     {Dirigintse  al  retrato.)  Ditxós  y  ben  nat  senyor  Paro- 
nas,  no  'n  costa  pocas  de  llàgrimas. 
( Tresona  ve  ab  un  got  y  ampolla . ) 
Tres        Tingui,  prengui. 

Padr.       Deseu  aqueix  quadro  ó  'ns  agafa  una  basca.  {Ab  ira,) 
MuNDA.     {Després  de  beure.)  Ja  m  trobo  mellor. 
MiQUE.  Desémlo. 

Tres.       Tingui.  {Donant  l  ampolla  y  got  d  la  Padrina.) 
Ni  may  que  V  haguessem  tret. 


—  20  — 


MiQUE.     jMira  cara  esguerrada!....  fins  en  pintura  trasbalsas  à  la 

senyora.  (Agafantio  ab  rebolnda.) 
Padr.       [Aixuganüi  7  front.   Estàs  tota  suada. 
MuNDA.     Sobre  tot  tapeulo,  que  la  pols  no  '1  malmeti.  Padrina, 

vigili  vostè  que  hi  tingan  cuydado. 
Padr.       Ja  hi  vaig,  no  *n  passis  ànsia:  quedeuse  aquí  Tresona. 

Portemio  dalt;  no  "1  vull  veure  més  en  Uoch. 
Tres        Vol  pendre  un  glopet  de  lixis  del  Pare  Ferrer? 
MuNDA.     Que  1  sol  no  se  li  begui  'Is  colors  de  la  cara. 
MiQUE      Si  te  un  nas  que  li  bat  ombra  fins  à  mitja  galta.  [Ficant 

lo  retrato  en  qualsevol  porta.} 
MuNDA.     lAdeu,  Paro!  Plorant 
Tres.       ;Dislreguisl  .Ah  lo  got.  •  Un'  altre  glopet. 
MuNDA.     iQuín  basqueix!  M'  hasoptat  tant!.... 
Tres.       De  pura  pensa.  Jo  no  se  per  que  ï  havia  de  tenir  per 

aquí. 

MuNDA.     Ed  aquell  qaarto  no  hi  entrava  may.  ;Com  no  sabia 

ahont  desarlo'.... 
Tres.       Al  sostre  mort.  Ves  quin  susto  de  darli,  '1  grandíssim! 

(Indignada . 

MuNDA.     No  "1  renyis,  pobre  Parol  ;AhI  iVegent  eritrar  d  Pri- 

mitivo.  tomba  7  cap  sobre  Tresona.) 
Tres.       ^Que  te.''.... 


ESCENA  IX 


Primitivo,  Mundà  g  Tresona 


Prtmit.  Encara  sou  aquí?  Tothom  espera. 

Tres.  Ciiyti  don  Primitivo! 

Primit.  (^Qiie  te  la  Mundeta?....  Alarmat.) 

Tres.  Cna  basca! 

Primit.  jAy  la  reina  del  cor  dols!  Recreyo  de  las  ninetas  dels 

meus  ...  {V  al)rassa.)  ulls!.... 

Tres.  {Aparto.nüo.^  Tingui  compte,  no  la  rebregui. 

Primit.  \So  se  "1  que  'm  faig!  jEstrelleta!  {Agafantli  las  mans.) 

Tres.  Molt  be  V  ha  abrassada.  Digui  que  si  ho  sapigués.... 

Primit.  Cuyti,  vagi  à  cercar  un  metje.  {Li  fd  caricias,) 

Tres.  ;Jo  vol  que  la  deixi  sola!  Te  massa  empresa  vostè. 

MuNDA.  \  Ab  veu  dèbil.)  No  te  'n  vagis,  Primitivo! 

Primit.  Tresor  daurat,  cara  perfeta!  {La  torna  d  abrassar,) 

Corri  à  ca  1  apotecari . 


—  21  — 


Tres.  (Ab  lo  got,)  Tingui,  begui;  fassi  '1  favor,  no  1'  abrassi, 
que  r  acalora.  Ventila  ab  un  mocador  y  no  estiga  per 
aqueslas  cosas. 

{Surten  Padrina  y  Miquela.) 

Padr.       (íQué  té  la  noya?  {Alarmada,)  iFilla! 

Primit.     {Fent  lo  ploricó.)  No  ho  sé,  un  accident! 

Tres.       Li  ha  revingut  la  basca. 

MiQUE.  {Apart.)  Per  mí  las  té  amanidas,  que  las  fassi  anar  tan 
à  venal. 

( Tresona  sempre  fd  de  manera  d' interposarse  entre 

la  Mundà  d  fí  de  que  Primitivo  no  li  fassi  posturas 

y  àbrassadas.) 
Primit.     {A  Tresona.)  Corri  à  cercar  un  facultatiu. 
Padr.       Correu  una  ó  altra .  {Se  ^n  va  corrent  y  retrocedeix  al 

veurer  que  surt  Miquela.) 
MiQüE.     Ja  hi  enviaré  jo.  {Se  'n  va  corrent.) 
Tres.       No  cridin.  Porti,  si  es  servida,  aigua  de  Colònia.  {A  la 

Padrina . ) 

Primit.     jMirallet  dels  meus  ulls!  {A2:)arta  ab  una  revolada  d 

Tresona.)  Apartis,  si  es  servida. 
Tres.       lAve  Maria! 

Primit.     Guayta,  mírani  qu'  estich  enternit.  {Agenollantse,) 
Padr.       Té,  filla,  olora. 

{Al  olorar  Mundà ^  aparta  l  ampolla  ab  gesto  de 
repugnància .) 

Tres.  ^Q'ié  li  fà  olorar  ara?  iSi  es  alló  de  treure  tacas!  \V 
aiga  ras  de  Marsella!!....  {Prenentli  violenment  de  las 
mans.) 

Primít.     ;Que  me  la  vol  envenenari 

MuNDA.    Ja  'm  passa.  {Ab  veu  dèbil.)  ^Ahónt  es  ell? 

Tres.  ^Quín? 

Primit.     ^íQuànts  hem  de  ser?  {Abrassantla.)  ;So  jo,  4  pajarito 

que  't  fà  r  aleta. 
MuNDA.     lAbrassat  ab  mí!  {Avergonyida,  ab  veu  dèbil.) 
Mique.     Ja  hi  son  à  avisar  lo  metje. 
Tres.       Nada  menos.  ^Veu,  atrevit?  {A  Primitivo.) 
Primit.     ^Que  no  n'  ha  tingudas  may  de  bascas  vostè?  jay  coix! 
Padr.       iVaja,  M  que  haja  estat  haja  estat! 
Tres  .       jCalavera!  {Ab  molta  severitat . ) 
Mundà.    Me  'n  dono  vergonya.  ^Qué  pensaràs? 
Primit.    Es  ocasió  de  sentir. 

Tres,  Que  vol  que  pensi  ab  aquestos  adelantos  que  's  pren.... 
{A  Mundà.) 


—  22  — 


Phimit.     Bueno,  millor;  que  me  'Is  carregui  en  compte. 
MuNDA.     iüolent!....  ^M'  aborriràs?  tal  vegada?....  {Ab  molta  za- 
lamería.) 

Primit.  (Prenentli  la  md.)  [Jo  aborrirte,  Mundà,  Mundeta, 
mapa  mundi  del  meu  cor! 

Padr.  íNo  't  despacientis,  noya!  {Componmtli  la  mante- 
llina . ) 

MiQUE.     Quinas  paraulas  més  dolsas  jAy  Senyor,  fins  li  enraho- 

na  en  llatí!  {A  Tresona.) 
Tres.       La  serpent  tentadora  també  hi  enrahonava....  {A  Mi- 

queia.  ) 

MiQUB.     (jQué  'm  dius?  jno  ho  sabia! 

Padr.      Aném,  filla,  à  casament;  aixó  no  serà  res. 

MuNDA.     iAy!....  vegi  si  porto  la  mantellina  bé.  {A  la  Padrina  ) 

Primit.     Aném,  que  '1  sacerdot  's  frisa.  {Mentrestant  la  Padri- 

na  li  posa  bé  la  mantellina,) 
Tres.       iQuín  estornell!  Ah  que  de  poch  m'  enganyaria  amí.... 

{A  Miquela.) 

MiQUE.     No  veu  que  '1  capellà  s'  impacienta?  {A  Tresona,) 
Tres.      Lo  capassí;  ell  se  despacienta,  qu'  es  un  llegúm  cuytós. 
Primit.     {Oferint  lo  brds  d  Padrina  y  d  Mundà.)  Marxem, 

Padrina,  y  tú  tortoreta  manyaga,  prentme  '1  bràs,  que  't 

donaré  '1  cor. 

MüNDA.    Me  'n  dono  molta  vergonya.  {Ah  molt  melindre,) 
Primit.     ^De  qué,  reina  de  ambos  mnndos? 
MuNDA.    De  las  abrassadas  que  m'  has  donat.  {3Jolt  avergo- 
nyida . ) 

Primit.     No  més  duas!  {Mutis.) 

ESCENA  X 
Tresona,  Miquela  y  Nitu 

MiQUE.  Qué  'n  té  de  dolenteria  en  aqueixos  ulls  lo  senyor  Pri- 
mitivo! 

Tres.  íQuín  manyo!  no  es  poch  llarch  de  mans!  jMe  T  ha 
abrassada  davant  meu,  ;duas  vegadas!....  {Ah  escrúpul 
molt  etzagerat.) 

MiQUE.     Pobre  senyor,  fà  '1  que  pot... 

Tres.  <^Cóm  s'  entén?  Quan  siga  '1  seu  marit  no  hi  haurà  res 
que  dir. 

Nitu.       {Entra  corrent  ah  una  regadora,)  Ja  puja  '1  metje. 


—  23  ~ 


Tres  Que  vagi  à  1  Iglesia. 

MiQUB.  Tú,  pochs  modos,  d'  ahónt  surts  ab  aquesta  regadora? 

NiTü.  Es  per  fer  los  esquellots! 

Tres  .  ^Qué  diu  aquest  bordegàs!  (Ab  vivesa.) 

MiQUE.  Descarat.  Vina  aquí  desseguida. 

NiTu.  {Fvgint.)  Vostè  me  J'  ha  donada!  {Mutis  corrent.) 

MiQUB.  {Correntli  darrera.)  Aquí  desseguida;  si  t'  arreplego,... 

(Mutis  corrent.) 

Tres.  Ves  si  me  la  temia  jo.  ; Aquesta  es  de  la  conxorxa! 


ESCENA  XI 

Metje  y  Tresona 

Metje.     {Desde  dins.)  Alsa,  barruera!  {Entra  fregantse  lo 

barret  ) 
Tres.       ^Qué  hi  ha? 

Metje.     Aquella  dona  que  m'  ha  topat  de  plé  à  plé,  y  1  xicot 

ab  la  regadora  tan  tost  m'  esguerra. 
Tres.  Assosseguis. 

Metje.     ^Qué  hi  ha?  que  ja  es  morta?  {Ab  misteri.) 
Tres.       No  senyor. 

Metje.  ^  ^Que  van  à  ca  '1  apotecari,  tan  disparats? 
Tres.       ^Ab  la  regadora  vol  que  hi  vajan? 
Metje.     Donchs  ^qué  té  la  senyoreta? 

Tres.       No  res;  la  mateixa  satisfassió  d'  empéndresela  altre 

cop  ab  r  estat  del  matrimoni.... 
Metje.     Si  que  s'  hi  apassiona! 

Tres.       Y  la  fiblada  del  clau  que  s'  hagut  d'  arrancar  per  despe- 

dir  à  r  altre.  iCalculi! 
Metje.     íQue  son  dos  los  pretendents? 
Tres.       No  senyor,  lo  difunt,  que  i  portava  clavat  aquí. 
Metje.     ^Ahónt,  ahónt,  veyàm,  digui? 
Tres.       Afiguris,  al  mitj  del  cor. 

Metje.  Bé,  sí;  son  claus  que  no  penetran.  Entrém  à  véurela 
aquesta  pacienla  de  malaltia  tan  simpàtica.  {Dirigintse 
al  quarto.) 

Tres.       íQuí,  la  senyora?  Es  fora,  ha  anat  à  casarse. 
Metje.     iQué  diu?  Per  aixó  han  corregut  à  cercarme  ab  tanta 

WYgQm\di1  {Indignat .) 
Tres.       Com  li  venia  la  basca! 


—   24:  - 


Metje.     Ja  se  *n  haguera  enlornat.  Mirin  que  's  qüento!  Que  's 

pen?a  que  curém  papererías  nosaltres? 
Tres.       Perdoni;  ba  sigut  aquell  virolet  del  nuvi:  semblava  que 

'1  món  afinés. 

Metje.  Qué  hi  té  que  veure  la  ciència  ab  certas  íogositats  inci- 
pients? 

Tres.  Jo,  per  mí,  no  V  haguera  fet  venir;  aquestas  bascas, 
encara  que  una  servidora  no  siga  de  la  facultat,  ja  sé  que 
's  curan  ab  daixonsas  ... 

Metje.     Ab  no  res. 

Tres.       Justa.  S\  es  ser\\t.  {DonanUi  diners .) 
Metje.     iQué  'm  dóna? 
Tres.       La  visita. 

Metje.     Yaja  al  diastre;  ^quín  concepte  te  format  del  metje? 

Tres  .       Prengui ,  no  fassa  cumpliments. 

Metje.     Yoste  no  te  de  fer  inconveniencias . 

Tres.       Donchs,  tingui  la  bondat;  polsim  à  mí,  que  fa  días  que 

no  'n  trobo  ben  verdadera. 
Metje.  Que  també  's  vol  casar? 
Tres.       jQu' es  plaga! 

Metje.     Vagi,  que  la  polsi  '1  manescal  del  torín.  (Anantse'n.) 

Tres.  Escolti.  (Seguintlo.)  jQuín  goni!....  Yaja,  aquella  darre- 
ra '1  seu  bordegàs  no  vé  à  ajudarme.  {Guaytant  per  la  ^i- 
Tie^^ra.) No 's  veu.  Y  tenim  d'  arreglar  la  taula.  {Mudis, 
enduyentse  algún  trasto  que  haja  quedat  eW escena,) 


iL·^XJTjft.OIÓ 


Plasseta.  Taberna  à  la  dreta  formant  cantonada  ab  duas  portas.  En 
la  porta  que  dona  à  la  plasseta  una  bota  al  entrar;  banch  y  cortina  curta. 
En  la  botiga  's  veurà  lo  taulell  y  botas  de  ví;  llum  de  gas  eneés  penjant 
del  sostre.  Al  mateix  costat  altre  botiga  de  sabater  que  dona  à  la  Plas- 
seta; vetllador  vora  la  porta.  Bujola  al  llindar.  Balcó  practicable  al  pri- 
mer pis  entre  la  taberna  y  ^1  sabater.  En  un  dels  ànguls  de  la  plasseta 
fanal  de  gas  eneés. 

Al  centro  de  la  plasseta  botiga  de  barber  ab  ventallas  y  bacinas  pen- 
jadas.  Al  costat  de  la  botiga  entrada  ó  escala  ab  llum  de  gas  eneés.  Pri- 
mer pis  ab  balcó  gran  practicable  y  ab  cortina,  de  modo  que  's  puga 
veurer  V  interior.  A  la  esquerra  fondo  de  carrer. 

A  la  esquerra  de  la  plasseta,  al  frente  de  la  taberna,  botiga  de  adro- 
guer, ab  vidriera  ó  aparador;  que  's  vegi  lo  taulell  ab  balansas  y  llum 
de  gas.  Rompiment  de  carrer  al  fondo,  fanal  de  gas  al  àngul  de  la  canto- 


nada  de  casa  T  adroguer.  Finestra  practicable  en  la  casa  de  dit  adro- 
guer. 


ESCENA  XII 

MiQUELA,  NiTU,  QüILDO  y  Sabater 

(Miquela  surt  corrents  perseguint  d  Nitu,  al  que  agofa,  y 

simula  donarli  algunas  planto fadas.) 
MiQUE.     M'  ha  fet  córrer,  pero  no  anirà  à  Roma  per  la  peniten- 
cia. {Pegantli.) 
NiTU.       Ay  no,  mare,  prou;  jo  jugava. 
MiQUE.     Jo  també  jugo. 

QuiLDo.    Yaja,  prou  n'  hi  ha.  {Desde  la  botiga,) 

Sàbat.      ^,Per  que  li  pegueu?  (Trayentli  7  xicot.) 

MiQüE.     {Arreglantse  lo  mocador  ó  lligantse  7  devantnl.) 

Perquè  es  la  criatura  més  comprometedora.  {Volguentlo 

tornar  d  agafar.) 
NiTU.       {Prenent  terreno  y  somiquejant.)  (Oy  que  no! 
Sàbat.     ^Qué  ha  fet? 

MiQUB.     Nada  menos  que  se  'm  presenta  tot  cert  y  mal  mandat 

ab  aqueix  fòtil  à  casa  la  senyora  Mundeta. 
QuiLDO.    Amigo,  si  que  ho  portas  ab  dissimulo. 
Sàbat.     Yaja,  que  t'  has  lluhit. 
NiTu.       Que  no,  qu'  es  una  regadora. 
MiQUE.     {Agafantla  y  llensantla.)  íMira,  poca  vergonya! 
Sàbat.      Deixeho  córrer. 
MiQUE.     A  casa  de  frente  ... 

NiTü.       iAy  culeri!  (Posantse  la  md  davant  del  front  com 

per  aturar  lo  cop  y  somiquejant.) 
MiQUE.     <Que  no  dich  res  jo?  ( Va  per  pegarli.) 
NiTu.       {Recullint  rdpit  la  regadora  y  fugint.)  Donsas  '1 

Pepet  té  un  canti  y  no  li  fan  res.  {Mutis.] 
QuiLDo.    Té  rahó  la  criatura. 
Sabat.      Deixeulo  anar  à  reunirse  ab  la  banda. 
MiQUE.     Quan  me  '1  he  vist  à  dalt  ab  aqueix  trasto,  V  haguera 

aixafat. 

Sàbat.     ^A  qui,  à  n*  ell  ó  à  la  regadora? 
MiQUE.     Yes  que  haurà  pensat  la  Tresona. 
Sàbat.     Que  tindràn  esquellots. 

NiTU.       {Entra  corrent.)  Mare,  ara  vé  1'  home  del  orga. 
QuiLDO.    iQuina  gresca  *s  prepara! 


—  26  — 


Sàbat.  Ja  es  aquí.  {Anant  d  réhrel.) 

MiQUB.  (lAhónt  has  deixat  la  regadora? 

NiTu.  En  Mero  me  la  guarda. 

MiQUB.  Aném  à  casa.  {L'  agafa  per  la  md  y  mutis,) 

NiTU.  Jo  vuy  anar  ab  en  Mero.  {Mutis.) 


ESCENA  XÍII 

Mero,  Nando,  Nitu,  Francés,  Sabater,  Quildo,  Miqub- 
LA,  SENYOR  Pep  y  xicots  qu'  entran  darrera  del  orga  vol- 
tantlo  y  tocant  d  amagat  V  orga. 

Mero.       Ja  es  aquí  1'  orga.  {Forta  la  regadora.) 

Nando.     {Ab  una  olla  -ficada  al  cap  y  donanthi  tantos  ah  un 

trós  de  fusta.)  Ja  la  tenim. ' 
Sabat.     Apa,  fora;  tú,  si  fas  més  soroll  te  confirmo.  {Para  de 

tocar  lo  Mero,  amenassat  per  una  puntada  de  peu 

del  Sabater.) 
QuiLDO.    Bon  jur,  mussiú. 
Francés   Bon  soir  messieurs. 

Nitu.       {Que  ix  corrent  y  pren  la  regadora  d  Mero.)  Tú, 

dem  la  regadora. 
Quildo.    Veniu.  {Al  Sabater.)  Tú,  avisa  al  senyor  Pep. 
Sabat.      {Ficantse  d  ca  7  adroguer.)  Senyor  Pep,  ja  '1  tenim. 

aquí. 

Francés  {Em pay tant  als  xicots  que  li  tocan  V  or^a.)  Eh, 
gainins'  no  'm  toqueu  pas  1'  orgue,  du  tout.  Jo  'm  yens 
que  je  vous  ficheré  un  calotle  lat  sus,  moi. 

MiQUE.     {Desde  7  balcó.)  iNitu,  ah  si  baixo!.... 

Quildo  .    Noys,  (j,que  tenim  de  jugar? 

Sabat.  (Sortint  de  ca  7  adroguer  empaytant  d  la  canalla, 
picant  de  peus  y  de  mans  per  espantarlos.)  Deixeume 
un  garrot;  lo  primer  que  topi  1'  esguerro. 

Francés   iPardí!  no  estich  pas  de  blague,  jo.  [Amenasantlos.) 

MiQUE.  Yes,  toca  '1  meu,  que  baixo  desseguida  à  inflarte  'Is  bi- 
gotis. {Desde  7  balcó.) 

Sabat.  Me  sembla  que  n'  haveu  inflat  pochs  aquesta  tempora- 
da. íApa,  fora  vosaltres!  {A  la  quitxalla.) 

Francés  Tse  bougez  pas;  ^jqu'  est  qu'elle  dit,  madame? 

MiQUE.  Fes  que  no  comensi  per  tú;  que  quan  te  diga  «ja  estich 
llesta,»  t'  hi  huaràn  de  posar  bossal  per  curartels. 

Quildo.    Déixala  estar;  no  li  tornis  resposta. 


—  27  — 


Sàbat.  Me  deixareu  '1  vostre;  aquell  que  vos  posa  1'  home  per 
fervos  callar. 

MiQUE.  No  hi  veuràs  més  à  morro,  que  no  podràs  cloure  Is 
llambrochs. 

Sàbat.      Està  corrent.  Veniu  mussiú.  {A  Miquela)  Ja  m'  ho 

apuntaré.  Ànsia  dins,  que  ja  esteu  llesta. 
MiQUE.     No  'm  dd  la  gana. 
QuíLDo.  Calleu 
Sàbat.     Donchs  quedeuse  fora. 
MiQUE.  Ximplet. 

Sàbat.  Nàs  de  llauna.  Veyàm,  mussiú,  entrém  à  veure  al  se- 
nyor Pep. 

Se.  Pep.  {Sortint.)  ^Qué  tenim  de  fer?  Oía  mussiú  Laíebre.  Des- 
carregueuse  mentrestant.  Aviat  comensarém.  Noys, 
amunt,  despejeu!  {A  la  quitxalla.) 

Francés   Merci,  ne  vous  dérangez  point. 

Sàbat.     No  va  de  broma  ... 

NiTu.       Mare,  'n  Nando  'm  vol  pendre  la  regadora.  (Los  xicots 

s  inquietan  ells  ah  ells.) 
Mique.     Que  ho  provi  si  es  tan  maco. 
QuiLDO.    Diu  que  descarregueu  '1  mort. 

Sr.  Pep.    Mira,  tú,  no  'n  necessito  d'  intrépit  per  entendrem  ab 

lo  mussiú.  {Als  noys.)  ^Yoleu  fer  lo  favor  de  callar? 
Sàbat.      Si  'Is  ho  demana  per  favor^  qué  ha  de  ter  la  quitxalla? 
QüiLDo.    No  créurel. 
Francés  ^Plait  il? 

Sr.  Pep.    Vuy  mussiú,  moi  vos  diu  que  avants  de  comensar  re- 
poseu un  xich. 
Francés   jOh,  non  pas  fatigué  moi! 

QuiLDO.    Noy,  que  '1  parla  clar  lo  francès  lo  senyor  Pep.  Tothom 

r  entén  menos  lo  mússiu. 
Sàbat.     De  parlarlo  '1  paiia,  pero  malament. 
Sr.  Pep.    Tú,  Quildo,  enduten  aquesta  quitxalla;  prepàrals,  que 

aviat  comensarém. 
Sàbat.      Noys,  veniu.  {Mutis  ah  los  noys.) 
Quildo.    Apa;  jo  vaig  à  cercar  lo  timbal. 
Francés   ;.Qu'  es  un  Serenade  politique? 
Sr.  Pep.    No,  cà,  una  mica  de  divertissió 
Quildo.    Se  tracta  del  casament  d'  una  viuda. 
Francés   Alors,  caldrà  toucher  ferme  la  Marseillaise. 
Sr.  Pep.    Alto,  mússiu.  Res  de  Marsellesa. 
Quildo.    jAlsa  ya!  y  la  marxa  de  Pere  Camps. 
Francés  {Mirant  ah  desdény  de  cap  à  peus  al  senyor  Pep, 


—  28  — 


se  dirigeix  d  Quildo  allargantli  la  mà,  y  diu):  Tóu- 
chez-Ia.  Voiis  étes  dels  meus.  {Cantant)  Liberté,  liberté 
chérie!.... 

Sr.  Pep.    jAy,  ay!  Aquest  mestre  s'  exalta.  Escolteu:  no  la  vuy  la 

Marsellesa. 
Francés  ^Poiirquoi  pas?.... 
Quildo.    Es  cosa  d'  opinions.  {Ah  misteri.) 
Sr.  Pep.    No  allarguem  tant.  No  ho  \uy. 

Francés  C'est  Thymne  de  la  liberté  et  de  la  deraocratie.  iFichtre! 
Sr.  Pep.    Si  comenseu  à  renegar  vos  avio  à  la  promenade.  {Fent 

repicar  los  dits.) 
Quildo.    {A  V  orella  del  Francés,)  Hi  ha  molt  argent  en  aquest 

barri  y  no  volen  ser  vistos. 
Francés   {Al  senyor  Pep.)  (J,Es  qiie  vous  no  sou  pas  repuhli- 

cain  socialisie,  vous,  par  exemple? 
Sr.  Pep.    Soch  fill  del  Regomir,  que  's  més  à  la  vora. 
Francés   Toqueu,  donchs,  tots  cinch  dits.  {Éncaixan  fort  y 

llarch.)  Vous  étes  un  brave  homme.  Allez.  Moi,  jo  cs- 

tich  un  éxilé  de  la  Commune.  jE  viva  la  Republique!  si 

per  cas. 

Sr.  Pep.  Mdssiu,  cuydado.  Aquí  à  Espana  no  ^s  diu  aixó.  Vos  fi- 
caran al  pontón. 

Quildo.    jPchist!  Hi  ha  ordes  molt  serias. 

Francés  Ça  m^est  igual.  Alors,  il  faut  sonner?  Nous  hi  som- 
me?  Quand  vous  voudrez.  {Preparantse  d  sonar  y  7  de- 
tura lo  senyor  Pep.) 

Sr.Pep.    Aviat;  ara  compareixerà  la  quitxalla. 

Quildo.    Mentrestant,  veniu  ab  mí, 

Sr.  Pep.    Sí,  empórlatel. 

Francés  {Cantant.)  Allons  enfants  de  la  patrie.... 
Quildo.    Aném  à  la  taberna . 

Francés  G  est  la  mateixa  cosa.  La  taberna  es  la  meva  segona 
patrie  à  moi, 

Sr.  Pep.  Ves  qne  no  'n  fassi  massa  de  mulladé.  {Francés  y 
Quildo  van  d  la  taberna.) 

ESCENA  XIV 

Senyor  Pep  y  Sabater 

Sàbat.     {Entra  corrents.)  Senyor  Pep  ja  venen  los  nuvis. 
Sr.  Pep.    Nada,  fem  lo  dissimulat.  ^lAhónt  tens  la  quitxaUa? 


—  29  — 


Sàbat.  ÀI  magatzem  de  ca  'n  Nu  viola. 

Sr.  Pep.  Aixís  que  siguin  dalt,  rompre  '1  focb,  pero  ab  orde. 

Sàbat.  ^Cóm  vol  dir?....  Ves  qui  'Is  aguanta.  {Anantsen.) 

Sr.  Pep.  {Al  seu  darrera.)  No  comenseu  fins  que  jo  avisi. 

Sàbat.  {Retrocedint,)  Calli,  ja  son  aquí. 

Sr.  Pep.  Dissimulem;  apa,  ves.  {Mutis) 

ESCENA  XV 

Senyor  Pep  y  Mundà  de  brasset  ab  Primitivo 

Mundà  .    No  vagis  tan  depressa,  que  'm  canso. 
Primit.     A  bràs  te  portaria  sino  fos  pe'l  dir  de  la  gent.  (Besant- 
li  la  md.) 

Mundà.    Està,  que  guaytan.  ^iJa  comensém? 
Sr.  Pep.    Bona  nit  tingan.  Per  molts  anys. 
Primit.     Gracias,  en  vida  seva. 

Mundà.  {Apart.)  No  'ns  torbem;  aqueixes  lo  més  tafaner  del 
barri.  [Se  sent  un  toch  de  corneta  desde  lluny ^  sech  y 
paran  desseguida.) 

Sr.  Pep.  {Apart.)  Malvialje,  j'  han  romput  la  consigna.  {Picant 
de  peus.) 

Primit.  (^4/  senyor  Pep,)  ^iQu'  es  aixó? 
Mundà.  kw^mVv\m\úso.  {V  fa  seguir.) 
Sr.  Pep.    No  s'  espanti. 

Primit  {Anantsen  amenassant  al  senyor  Pep  y  contenintlo 
Mundà,)  Se  *n  recordaran;  genteta,  ordinaris!  {Mutis  d 
la  entrada  de  la  casa  del  fondo.) 

Sr.  Pep.  Poch  à  poch  ab  amenassar.  {Darrera  de  Primitivo; 
després  se  fica  d  la  taberna.) 


ESCENA  XVI 

Pau,  Padrina,  després  Aparicio,  Miquela,  Senyor  Pep, 
Quitxalla,  Sabater,  Manel,  Quildo,    Tresona,  y 

NiTUS. 

Pau.        Me  sembla  qu'  hi  sentit  tocar  diana, 
Padr.       (Indigjiada.)  Ja  tenim  los  esquellots  à  sobre.  {Se  sent 
tocar  poch  d  poch  V  orga  lluny.)  ^Qué  tal,  Pau? 


—  30 


Pau.  Vagi  dalt;  jo  m'  encaro  ab  aquestos  brètols.  {Dirigint- 
se  al  del  orga.)  jEp,  ep,  silencio! 

Padr.  {Corrent  dret  d  la  entrada.)  Yegi  que  no  li  dongnin 
un  mal  tanto. 

Pau.  Vos,  gabatx:  pareu  dessegiiida.  {Lo  Francés  fd  se- 
ny as  estúpidas  ah  lo  cap  al  veurer  lo  garrot  alsat 
para  de  tocar.  Lo  senyor  Pau  corre  dret  al  foro  em- 
paytant  al  del  timbal  y  ala  quitxalla  que  treuhen  lo 
cap  al  cap-de-munt  del  carrer.)  Al  que  arreplegui  li 
trenco  '1  bastó  per  las  costellas.  {Se  sent  toch  de  timbal 
— no  gayre  fort — à  baix  en  la  primera  caixa  de  bas- 
tidors; lo  senyor  Pau  baixa  d  V  escena  y  diu:  Ja  te- 
nim la  borrasca  desfeta.  {Cridant  vers  al  balcó  de  casa 
Mundà.)  Primitivo,  baixa  que  no  puch  tot  sol. 

Padr.  {Desde  7  balcó  de  casa  Mundà.)  Pugi,  senyor  Pau, 
no  's  comprometi. 

Pau.  Baixa  ab  un  garrot,  Primitivo!  {Torna  d  empaytar  la 
quitxalla.,  que  torna  d  exir  al  cap  del  carrer  fent  bu- 
lla  y  s^  esgarrían  al  veure  venir  al  senyor  Pau.) 

Padr.       Senyor  Pau,  per  V  amor  de  Deu.  {Desde  l  balcó.) 

Aparic.  {En  mdnegas  de  camisa,  surt  per  la  finestra  ó  bal- 
có de  sobre  lataberna.)  lEh,  qué  escàndalo  es  ese? 

Padr.       Aqueixos  pocas-vergonya. 

Apaiíic.  gQudlosf 

Pau.        Baje  usted,  senor  Aparicio,  y  escarmiéntelos. 

Aparic.  Voy  por  el  revòlver.  A  ver  si  dejo  uno  seco  en  medio  de 
la  calle.  {Se  fica  dins.) 

MiQUE.  {Surt  corrents.)  jAy  que  'm  mataran  lo  meu  fill!  {Mu- 
tis.) 

{Tornan  d  sortir  los  xicots,  toca  V  orga.) 
Pau.        (Dirigintse  al  Francés.)  iQiie  Yolen  anar  à  presiri? 
MiQUE.     Noy,  fill  meu!  {Cercant  d  JSitu  entre  la  quitxalla. 
Pau.        Yaig  à  cercar  lo  gobernador.  {Mutis.) 
Sr.  Pep.    Silencio  tothom.  {Para  7  soroll  y  V  orga.) 
Aparic.    {Desde  la  finestra.)  Pero  qué  es  eso,  senor  Pepet? 
Sr.  Pep.    {Sortint  de  la  taberna.)  Nada.  Que  dicen  que  hay  una 
boda. 

MiQUE.     Vina,  fill  meu.  ÇS  fica  a  la  taberna  ab  lo  JSitu.) 
Aparic.    ^ïY  qué? 

Sr.  Pep.    Es  cosa  del  terreno;  uns  esquellots. 

Aparic.    Pues  à  ver,  que  no  chillen  mas;  estoy  trabajando  en  un 

expediente  y  si  suelto  la  pluma  y  bajo  ahí,  no  dejaré  hue- 

so  entero  à  nadie.  {Mutis.) 


—  31  — 


Sr.  Pep.    Jà  ho  sentiu. 

Sabat.  (Ab  la  trompeta.)  Y  úe'ixú  dir.  Apa,  miíssiu,  coraen- 
séiïi  ]a  sinfonía.  Després  vosaltres,  quitxalla.  Ya.  {Toch 
de  corneta  sol.) 

Sr.  Pep.    Silencio  hi  manat.  {Para  de  tocar.) 

MiQUE.     Ja  tocaràs  també.  Calla,  ó  t'  estovo.  {A  Nüu.) 

Manel.     (Desde  la  finestra  del  costat  de  ca  7  adroguer.) 

Noys,  jovent.  Un  xich  de  civilisació,  que  no  'm  deixeu 
dormir y  à  las  tres  tinch  d'  anar  à  repartir  la  carn. 

QuiLDO.    {Compareix  ah  lo  timbal.)  Apa,  mússiu,  cops  y  fora. 

Sr.  Pep.    Se  'n  guardaren  prou.  \  Al  Francés.) 

Francés  Aixó  sembla  un  petit  republique! 

Tres.  {Desde  7  balcó  de  Mundà.)  Desmoralisats,  pocas- 
criansa.  {Toch  de  corneta  sech  y  para.)  \Tú  també,  Mi- 
quel a! 

MiQUE.     Qu'  embolicas!  Tinch  compte  al  meu  fill. 

Tres.       jAh,  grandíssima! 

MiQUK.     Au,  ja  estàs  llesta!  {A  Tresona.) 

Aparto.    ^jNo  quieren  ustedes  callar?  Pues  bajo  enseguida  y  se 

acabarà  el  jaleo  à  porrazo  crudo.  {Mutis  del  balcó.) 
Primit.     {Desde  Z  òaZco  6?e  i/i/T^cía.)  Ja  baixo  jo.  jCanallas! 
MuNDA  .    {Agafant  d  Primitivo.)  No,  Primitivo!  ... 
Sr.  Pep.    Noys,  orde  sobre  tot. 

QuiLDO .    Soroll  y  fora.  Apa  minyons,  timbal,  orga  y  corneta!  ( To- 

con  la  x^orneta  7io  més.) 
Aparic.    {Surt  corrents.)  ^,Dónde  està  el  director,  que  le  voy  » 

abrir  en  canal! 

Primit.     {Surt  dret  d  Aparicio.)  Déjeme  usted  el  revòlver. 
Aparic.    Hombre,  no  traigo  revòlver! 
Sr.  Pep.    Calleu  tothom. 

Mundà.  {Surt  corrents  y  agafa  d  Primitivo.)  {Socorro!  Pri- 
mitivo, no  t  perdis. 

{La  quitxalla  's  precipita  fugint  d  ca'l  adroguer; 
lo  Francés  se  retira  corrents;  trencan  los  vidres  de 
la  vidriera  del  adroguer;  Aparicio  agafa  al  Francés^ 
mentres  Primitivo,  desexintse  de  Mundà,  vol  carrer 
detrds  de  la  quitxalla.) 

Aparic.    Queda  usted  detenido. 

Francès  Moi?  jo  estich  un  homelibrejo? 

{Se  sent  algún  toch  esgarriat  de  xarrich-xarrach.} 


ESCENA  XVII 


Senyor  Pau,  que  surt  corrent;  los  mateixos, 

Primit.     ^Qae  no  ve  aqueix  alcalde? 
Pau.        Vincli  de  Gobernació. 
Primit.     ^Qu'  envían  forsa  armada? 
Aparic  .    Pero  ^no  viene  esa  policia? 

Pau  .        No  ve  ningú.  Diu  que  presenti  un  memorial.  {Aixugant- 

se  ah  desfici  lo  front.) 
Tothom    He,  he,  vóltal.  {Burlantse'n.) 
Aparic.    iEstamos  frescos! 

Mundà.    Fugim,  Primitivo.  {Fentlo  seguir  per  forsa.) 
Primit.     Se  n  recordaréu,  escandalososi 
Sàbat.     Apa,  minyons,  cops  y  foral 

Soi'oll  desfet  de  crits,  trompetas  y  timbal.  Toca  V  orga;  Apa- 
ricio, rient,  aplaudeix.  T resona  desde  7  balcó  increpa  Is 
de  baix;  treu  una  'palangana^  ^Is  remulla^  y  després  la  re- 
bot daltabaix.  Tornan  d  exir  corrents  lo  senyor  Pau  y 
Primitivo  empaylant  d'  un  costat  d  V  altre  la  quitxalla^ 
ab  garrots;  crits,  xiscles^  corredissas  y  confusió. 


TE3LÓ 


NOTA.  Lo  director  deu  atendres  solament  é^l^s  acotacióiis  que  hi 
ha  marcadas  per  los  tochs  de  corneta  d'  aquest  segón  cuadro  y  de  cap 
manera  introdnhiri  altres  sorolls  que  los  designats  en  los  llochs 
oportuns . 


OBRAS  CATALANAS 

SINQLOTS  POETICHS  per  I>.  SSRi^FÍ  MTARRA. 
Nova  edició  de  luxo  en  octau  ab  profusió  de  ninots 

Actes.  Autors.  Ptas. 


D. 


Serafí  Pitarra. 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 

.  id.  .  . 


La  Butifarra  de  la  llibertat  original 

La  Esquella  de  la  Torratxa.     .     .     .  parodia 

Lo  Cantador  parodia 

Lo  castell  dels  tres  dragons .     .     .     .  original 

iCosas  del  oncle!  original 

Ous  del  dia  parodia 

Las  pildoras  de  Holloway  original 

Si  us  plau  per  forsa  original 

Un  mereat  de  Calaf  original 

Un  barret  de  riallas  *     .  original 

La  Venjansa  de  la  Tana  parodia 

La  Vaquera  de  la  piga  rossa.  .  .  .  parodia 
Las  Carabassas  de  Monroig.     .     .     .  original 

Pròxims  à  publicarse  per  estar  agotats 

L'  Africana,  parodia  d'  aquesta  magnífica  opera  id. 

La  Mort  de  la  P»loma  id. 

Lo  punt  de  las  donas  joguina  2         .    .    .  id. 

Pròxims  à  acabarse. — Edició  en  quart 

Lo  Boig  de  las  campanillas   id.  i         .     .     .  id. 

Liceistas  y  cruzados  original  2         .     .     .  id. 

En  Joan  Doneta   id.  1         .     .     .  id. 

LosHéroes  y  las  grandesas.    ...       id.  2         .     .    .  id. 

L'  últim  trencalós   id  id. 

Faust,  parodia  de  aquesta  magnífica  òpera.     .  id. 

ri  Profeta  id.  id.  id   .     .    .     .  id. 

Grà  y  Palla,  paper  per  matar  ratos,  colecció  de  poesías  id. 


0.50 
0.50 
o.  50 
0.50 
0.50 
0.50 
0.50 
o.  50 
0.50 
0.50 
0.50 
0.50 
0.50 

0.50 
0*50 
0.50 

0.25 
0.25 
0.25 
0.50 
©•23 
0.25 
0.25 
0.50 


Actes. 


Autors. 


Cinch  minuts  fora  del  mon. 


original 


Lo  diari  ho  porta  joguina 


original 
id. 
id. 
id. 
id. 


Tres  blanchs  y  un  negre. 
Cel  Rogent.  .... 

Cap  y  cua  

ITot  corl  .  .  .  .  . 
Per  no  mudarse  de  pis. 

jMal  pare!  (drama)   4 

Lo  Bordet,  original   3 

Lo  plet  de 'n  Baldomero,  comèdia  3 
Passió  política.  Tragi-comedia  satírica  històrica  eu  4  actes  y 
Srs.  Real  y  Roca,  il-lustrada  ab  17  caricaturas.  . 

Una  noya  es  per  un  Rey  original  i 

Antany  y  enguany  revista  i 

Un  pollastre  aixelat  original  i 


Eduart  Aulés 
.    .    id.  . 
.    .    id.  . 
.     .    id.  . 
.    .    id.  . 


Ptas. 

0.50 
I 

0.50 


id. 
id. 


Joseph  Roca  y  Roca 
.  .  .  id.  .  •  . 
.    .     .    id.    .    .  . 

II  cuadros,  escrita  per  los 


Al  altre  mon. 
La  p  or  guarda  la  vinya . 
Las  Atmetllas  d'  Arenys.  ... 
Un  embolich  de  cordas .... 

La  Sabateta  al  balcó  

La  Urbanitat.    ....     .  . 

Las  Bodas  de  *n  Cirilo    .     .     .  , 
íQuí..  .  compra  maduixas!  . 
Oriental,  Los  moros  contrapuntats 

L'  ase  del  hortolà  

A  casa  i*  aicilde  

La  Viuda  


id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 


D.  Pau  Bunyegas. 
Dos  gats  dels  frares. 
D.  Joseph  M.  Arnau. 
.    ,    .    id.    .    .  . 

D.  Lleó  Fontova, 
D.  Joseph  M.  Arnau. 
.    .    .    id.    .    .  . 
D.  Frederich  Soler, 
id.    .    .  . 
Emili  Vilanova.  . 

id.    .     .  . 

id  

id  

id  

id  


0.50 
0.25 
0.25 

.00 
,50 


Nits  de  lluna,  aplech  de  p  esías  de  Frederich  Soler  (Pitarra),  ab  dibuixos  de  J.  Lluís 

Pellicer,  1  tomo  en  8."^    .....*...  t 

Poesías  festivas  y  satíricas,  del  Rector  de  Vallfogona^  ab  dibuixos  de  Pellicer  Mon- 

seny,  i  tomo  en  8.^  2 

Poesías  serias,  del  Bec tor  de  Vallfogona,  1  tomo  en  4.°  i 

Cansons  ilustradas  per  Apeles  Mestres,  acompanyadas  algunas  d'  ellas  ab  música  au- 

tografiada,  de  Joseph  Rodoreda,  i  tomo  en  8.*  ab  molts  dibuixos  3 

Carn  y   ossos.  Batalla  entie  la  vida  y  la  mort.  Obra  en  vers  original  de  S.  Gomi- 

la,  ab  dibuixos  de   F.  Gómez  Soler,  i  cuíidern  en  8.°  0.50 

En  Joanet  y  en  Lluiset,  parodia  de  D.  Juan  Tenorio.  per  Sanall  y  Serra ^  i  tomet 

en  quart,  ab  dibuixos  de  Gómez  Soler  0*50 

La  direcció  del  Globo,  per  Sanall  y  Serra,  i  tomet  en  4.®  ab  dibuixos  de  Moliné.  0.50 
Dos  dotzenas  de  capellans.  Apuntaciòns  del  natural.  Lletra  de  Llanas.  Dibuixos  de 

C.  B.,   I  tomo  en   16.^  0.50 

Cuentos  de  la  vora  del  foch,  per  Frederich  Soler  (Serafí  Pitarra).  Edició  ilustrada 

per  M.  Moliné,  ab  una  preciosa  cuberta  al  cromo>  i  tomo  en  8.®  2 

Cuentos  del  avi,  per  Frederich  Soler  (Serafi  Pitarra).  Edició  ilustrada  per  M.  Moli- 
né, ab  una  magnífica  cuberta  al  cromo,  i  tomo  en  8»**  * 

Lo  Romiatge  de  V  ànima.— Poema  de  D.  Víctor  Balaguer,  ab  la  traducció  caste- 
llana, I  tomo  en  quart  •    •         •     •     *  ^ 

Pequeneces  catalanas ,  — ^miírfmctaí,  pel  Pare  A.  March  ^  de  la  companyia  de  La 
Esquella  de  la  Torratxa,  ab  dibuixos  de  Mossèn  M.  Moliné  (a.»  edició)  


OBRAS   PUBLICADAS  RECIENTEMENTE 

Ptas.  ) 


Poesia  del  pervenir,  por  F.  Salazar  Quintana,  con  una  carta  de  D.  Francisco  Piy  Mar- 
gall,  obra  adornada  con  72  dibujos  de  Gómez  Soler  y  una  elegante  cubierta  al  cromo, 
I  tomo  en  8.^  ^  a's© 

Trata  de  blancas.  Novela  social,  original  de  D.  Eusebio  Antonio  Flores,  ilustrada  con  8 
làminas  sueltas,  por  F.  Gómez  Soler.  Forma  un  elegantísimo  tomo  de  unas  300  pàginas 
en  8  ^,  encuadernado  con  una  preciosa  cubierta  al  cromo  3 '00 

Romances  de  Corte  y  Villa,  por  Francisco  Gras  y  Elías,  con  un  prologo  de  Federi^'o 
Soler,  obra  adornada  con  profusión  de  dibujos  de  Dieguez,  Gómez  Soler  y  Vazquez. 
Forma  un  elegante  tomo  en  8.0   ,  2^50 

Venta  de  hijos,  novela  espanola  de  M.  Martínez  Barrionuevo,  magnificamente  impre- 
sa é  ilustrada. — Un  tomo  en  octavo  3' 50 

Hàllanse  de  venta  estàs  cuatro  últimas  obras  en  las  principales  libre- 

rías  de  Madrid  y  Barcelona,  donde  también  pueden  dirigirse  los  pedidos. 


Guide  de  Barcelone  et  ses  environs,  précedé  d'un  manuel  de  conversation  français-es- 
pagnol.  Vues  des  principaux  édifices  civils  et  religieux,  monuments,  théatres,  etc,  etc. 
I  vol.  en  8.0  tela  4 '00 

Obras  catalanas  del  popular  escriptor  C.  OUMA 


Fruyta  del  temps.— Colecció  de  poesías,  formant  quatre  tomets  titolats:  Fruyta  amar- 
ga, Fruyta  verda,  Fruyta  agre-dolsa  y  Fruyta  madura,  a.a  edició,  ilustrada.  Cada 

tomet  o'so  de  pesseta,  tots  junts   2  00 

L'  amor,  lo  matrimoni  y  '1  divorci. — 4.'  edició,  ilustrada   o'so 

l3el  bressol  al  cementiri. — 6.'  edició,  ilustrada   0^50 

Buscant  la  felicitat. — 3.'  edició,  ilustrada   o'·^o 

Petons  y  pessichs. — 3.' edició,  ilustrada   0^50 

Barcelona  en  camisa. — 3.*  edició,  ab  dibuixos   o'so 

Lo  dèu  del  sigle. — 2.' edició,  ilustrada  •   050 

£Home  ó  dona?— 2.' edició,  ilustrada.    °  50 

La  dona  nusí  (j Moralment!) — 3.*  edició,  ab  dibuixos   o'so 

Tipos  y  topos.  (Colecció  de  retratos), — 2.'  edició,  ilustrada   0*50 

[Guerra  &l  cólersil  Instruccions  per  combàtrel. — 2.' edició   o'zs 

Cla  y  català.  LUssons  de  gramàtica  parda.—z."  edició,  ilustrada  ,   0^50 

DonQuiJote  de  Vallcarca. — Viatje  extraordinari,^.   0*50 

jEcce  Homo!  Monólech  en  un  acte  y  en  vers.— 5.' edició   o'so 

Mil  y  un  pensaments.   Colecció  de  màximas  y  sentencias,  escrita  expresament  pera  la 

classeobrera — Un  tomo  de  unas  100  pàginas  •.***•*  .*.,  '     *  ^00 

Lo  Rosari  de  1'  Aurora. — Àlbum  humoristich,  ab  infinitat  de  caricaturas,  2.  edició.,    .  o'so 

Filomena.— Viatje  de  recreo  al  interior  d'  una  dona.  2.^  edició,  ilustrada   ©'50 

Lo  còlera  y  la  misèria,  y  una  carta  al  Dr.  Ferran.    .    •   o  50 

Sobre  las  donas.— Polèmica  entre  C.  Gumà  y  Fantdstich   ©'50 

Gos  y  gat. — ^Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers.  2.'  edició   t  00 

Vuyts  y  nous. — Ab  lo  retrato  del  autor     o  50 

Un  cap-mas, — Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers  •     •     •    •    •     •  i  o< 

20  minuts  de  broma. — Un  tomet  que  conté  dos  monólechs  representables,  titolats'-  /  Tres 

micos!  y  Un  cessant.  2/ edició,  ilustrada   0  5c 

Lo  pot  de  la  confitura. — Colecció  de  poesías  •  ^   o*5( 

La  Exposició  Universal.— Humorada  agre-dolsa,  en  vers,  2.»  edició..    .     .     .     .     .  o  sc 

Cura  de  cristià.— Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers.  (En  colaboració  ab  J.  Roca  y 

Roca)  'v* 

Guia  còmica  de  la  Exposició  Universal.— Un  tomo  d  unas  100  pàginas,  ab  un  pla-  ^ 

noyvarios  dibuixos.    .     .     .     ,   x  00 

L*  amor  es  cego. — Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers   x  00 

Una  casa  de  dispesas. — ^Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers   t-  00 

Cansóns  de  la  flamarada  —Un  tomo  de  128  pàginas   1^00 

La  primera  nit. — f/mpresíóm  rf'wnnwí;íj.  3.*  edició  ilustrada.  .  ^.    •  ./   °^5o 

Lo  dia  que  'm  vaig  casar,— f/mpresíóws  d'  una  núvia).  2.'  edició,  ilustrada.  .    .  o  s© 

Ensenyansa  superior. — Juguet,  cómich,  en  un  acte  y  en  vers..   í  00 

Drapets  al  sol.  —  Escàndol  humoristich  ilustrat.  2.*  edició   0^50 

Quinze  días  à  la  lluna.—  Gatada  en  vers,  ilustrada   o,  5° 

Ni  la  teva  ni  la  meva.  — Comèdia  en  tres  actes  y  en  vers   2  00 

Un  viatje  de  nuvis. — Humorada  en  vers,  ilustrada.  2.*  edició   0  50 

iQuína  dona  vol  vostè?- Humorada  en  vers  2.*  edició  ilustiada   o  50 

Lo  primer  dia.— Juguet  cómich  lírich,  en  un  acte  y  en  vers  ^  •    .    «    •    •  1^00 

Art  de  festejar.— Catecisme  amorós,  envers,  ilustrat  per  M.  Moliné,  2.  edicio..     .     .  oso 

Guia  del  Conquistador.— Segona  part  del  Art  de  festejar,  ilustrat  per  M.  Molmé  .    .  0  50 

^Colón  óCarnestoltas?— Ensarronada  còmica  municipal  feta  pel  Ajuntament  de  Barca-  ^ 

lona,  ilustració  de  M.  Moliné  *   o  50 

jAbaixlo  existentl  Disbarat  cómich  en  vers   ^ 

Lo  Marqués  de  Carquinyoli.  Juguet  cómich  

Una  aventura  de  amor.  Ilustrada  por  M.  Moliné   0^5° 

Pelegrins  à  Roma.— Viatje  bufo  trógich  en  vers,  ilustrat,  2.*  ediCió.  .    .    .    .    •    .  0^50 

iPer  qué  no  's  casan  los  homes?— Humorada  en  vers,  ilustrada,  2  *  edició   o  50 

jiPer  qué  no 's  casan  las  donas?— Humorada  en  veis,  ilustrada,  2."  edició.    ....  o,so 

Jesús  Maria  Joseph.— Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers   *    *  * 

La  salsa  del  amor.    .    .  *