bo forn del Rey
Digitízed by the Internet Archíve
in 2015
https://archive.org/details/loforndelreydram530sole
ÜO
FORN DEL REY
DRAMA EN TRES ACTES Y EN VERS
ORIGINAL DE
FFtEDJEJFtlCH SOLER
(SERAFÍ PITflRRfl.)
/
MESTRE SN GAY SABER
Estrenat ab brillant èxit en lo Teatre Gaíalà, insíalat en ío TEATRE
ROmEfl, la nit del 23 de ÍEars de Pany 1880.
noue EDICIÓ
BARCELONA
Imprempta de Salvador Bonavía
Carrer de Petritxol, 2.
REPARTIÍDEÍIT
o — o
PER50I]flT3ES
C — O
Agna Maria. .
Mariagna. .
Pere Antón.
Lo patró de Nau
Lo comte d'Óris
1 Climent,
i Daniel..
Janot. . . .
Lo Roig. .
Un mosso del forn
ACTORS
D.a Mercès Abella.
» Caiarina Mirambell.
D Iscle Soler.
» A ndreu ' Cazurr§ .
» Joseph Girval.
> Hermenegild Goula.
» Frederic h Fuentes.
» Lleó Fontova.
» Emili Casas.
Soldats, patjes, jntjes, nobles, poble, fadrins del forn.
D — O
ha acció en Barcelona, durant lo regnat de D. Pere del Punyal
Esquerra y dreta, las del actor.
Lo senyor Girval, sense perteneixer à la companyia, y per
un favor especialíssim, s'encarrega deia part de «Comte d'
Oris», que l'autor suplica que's confini sempre à un artista
de mèrit.
Lo forn del Rey.
Ningú podrà traduhir ni representar aquesta obra sense permís de la
Societat de Autors Espanyols, que és la única encarregada d' adminis-
traria, y ab ella deuran entendres tots els Teatres y Societats particu
lars que vulguen representaria.
Quedan reservats tots els drets.
AL EMINENT POETA CATALÀ
MLSTRE EN GAY SABER
00K FRAHCESCH PELAY Ull
DEDICA AQUEST DRAMA
Son entussiasta admirador y amich afectíssim
Q. s. M. B
SV autor.
DECORACIÓ
C O
Lo forn del rey: lloch bastant ample y espayós, qual sostre
forman duas arcadas de pedra iracissa, sostingudas per cur-
tas y groixudas columnas. Al mitj del fons de la arcada més
gran, qu'es la de la dreta, la boca del forn, ampla, practicable,
y ab porta de ferro macissa y pesanta, que quan s'obri y tan-
qui grunyi sinistrament. Dessota l'arcada petita, qu'es la de
la esquerra, una escala de pedra ab barana, que arrenca de
frente, y als cinch o sis grahóns se tors per pujar de costat y
ab sis grahóns més à las cambras de la casa. Lo pila de pedra
del comensament de la barana de dita escala, vé al mitj de la
arcada petita, y té un grifol també de pedra que sosté l'escut
d'Aragó. A la paret del fons d'aquesta escala una imatge de
pedra dintre d'un ninxo, davant del qual hi penja una llàntia
encesa. A las caixas de la dreta la porta d'entrada, gran, y ab
portas que's tancan y barran; al costat, una finestra ab reixa
molt gran de ferro verge, que dona al carrer. Dessobre la boca
del forn hi ha la campana de la xemeneya, y desde'l prestatge
d'aquesta fins à una barra que hi ha travessera en l'arcada
gran, hi ha las palas dels forners, venint las puntas dels mà-
nechs de frente al públich. Davant del forn una taula de pe-
dra, llarga de deu pams, qu'es ahont los forners hi posan los
pans quan desenfornan. Duas taulas, una a cada costat, fetas
també de pedra. Llenya y feixinas de pí y brosta arreconadas
per tot. Dessota la reixa de ferro una destral, damunt la llenya
ja estellada. Entre las portas de la paret de la esquerra, pres-
tatges ab pans y cabassos. Dos escambells manejables. Tres
portas a la esquerra, una d'ellas dins de l'arcada petita y al
costat de la escala. A la porta d'entrada de la dreta s'hi puja
per tres grahóns. Del mitj de la volta gran, penja un fanal
que ilumina dèbilment la escena quan es vespre. Al damun
de la columna y entre las duas arcadas, las armas reyals d
Aragó esculpidas en la pedra. Lo conjunt de la decoració deu
presentar un tot negrench y lúgubre.
ACTE IPFIIMEFI
e — o
ESCENA PRIMERA
JANOT, y, aviat, CLIMENT. Janot apareix recelós y mirant
cap a dins los moviments que se suposa que Climent fa,
venint cap al prosceni. Al últim, convensut, diu:
Janot. \ Ah! fa ho entench; aquest maula
se'n vé aquí à amagar diné.
I Si jo ho pogués véurer bé!...
I Ahónt? Sota aquesta taula...
M'hi veurà, jOh! ^Yperqé m'amohina?
Ta tinch cumplert lo desitj.
Aquí estaré bé... ectremitj
dels buscalls y la feixina.
(S* amaga allà hont diu y per entre las ramas guaita.
Climent entra eorrent entera v esglayat.)
Climent. ÍOh! jAlgú'm segueix! No...'l mateix'
trepitj méu... la sombra que... jAh!
Just he íet lo crim, y ja
la conciencia'm persegueix.
Qu'ha de sé'l càstich segú
m'ho proba bé'l recel d'ara;
jo no duch grillet encara
y la conciencia ja'l du.
jOhl Acabém.
( Va d béurer d'una ampolla que dú} y se deté.)
]No! <Y la venjansa?
I Oh { ] Per no fer por la mort,
no s'ha de tení à n'al cor
676958
— IO —
ni una engruna d'esperansal
Y jo'n tinch una... ]£s mortal...
es espantosa!... Ja ho sé;
no es per esperar cap bé;
es per mirar com vè'l mal .
i Sembla impossible! una gota...
una sola gota, que ara (Mira l'ampolla. )
ni solsament se repara
que d'aquí falti, y per tota
la ciutat, demà... jOh! Aturdida ..
la rahó, sols veu lo cop fort
de que una gota de mort
puga matar... tanta vida.
Y... ja està fet. Ja no té
remey de cap mena... j OhI Si.
Encare'n té. Si ella aquí
me digués:— t'estimare
ab ànima y vida,— encara
deixant carbonisà 'I pà
y ser cendra, puch demà
desfer lo mal qu'he fet ara.
; Si ho probés!... No cal probarbo.
jSi estima à n'ell ab deliri!...
Pero i qui sabí |Si'l martiri
que dona'l volé intentarho,
tingués la palma del sí
que à mi m'ha de dar la ditxaL,
Femho. Lo no y la desditxa
ja'ls tinch ben segurs aquí.
Desém aixó.
(Va, d la columna, treu una pedra, amaga V ampolla y
torna d posar la pedra. )
Bé; m confonen
dihent que só mal cor y cruel.
Avuy, donchs, trucaré al cel;
vejam si al cel me responen.
(Mira recelós y se'n va. Janot surt ab precaució de darrera
las faixinas, mira que estiba sol,y diu:)
Janot j Ay 1 |Per tot te deixo! ^aquí
es ahont véns à fer broma?
( Vd} treu la pedra yy no trova sinó /' ampolleta.)
i Hola! i L'miracle de Mahomal
Aquí no hi veig ni un trentí,
y en cambi hi ha una ampolleta
que potsé... Oh I \ Volsté jugar
— II -
qu'aixó es such per embruixar
perquè l'estimi l'Agneta?
el no haverhi aquí'l diner!...
i Volste jugar qu' aquest gat
potser tot s'ho haurà gastat
per ferse fè'aixó? Potser.
J Si jo trovés la manera
de poder saber!... jAh! Si.
Ja sé qui m'ho podrà df :
la vella, que es trapassera.
ESCENA Ií
JANOT, MARIAGNA.
Mariag. I Tu ets lo trapasser, cetrot!
Janot. I Ah! ^Sóu vos? Veniu, Agneta.
(Li havém de seguir la beta,
perquè ella aquí tot ho pot.)
Mariag. Bé; vaja, acabém: i quin dia
nos hem de casar ?
Janot. í Bo! \ Y ara!
Mariag. |No hi ha més bo y ara!
Janot. i Rara!
Mariag. |Sí, rara! jLa picardia
que tu tens es lo que à mi
me treu de tino!.. j Mal home!
Janot. (; Bol fiaríem comensat la broma !)
Mariag. jSetse anys fa que m'ho vas di'l
Janot. Corrent, sí; ja ho sé; pero ara
vos haig de confià' un secret;
després del qu'hé fet mal fet,
ja en parlarém.
Ma riag. I Y ho declara !
Janot. <Cóm que ho declaro?
Mariag jY es clar!
I Que tu mateix, qu'ho coneixes,
me dius qu'es mal fet, y'm deixas
encara fentme esperar 1...
Janot Després m'ho direu; per ara
perlem del que passa aquí.
Mariag. jNo, cà; no'm pescas tu à mí!
Tu'm podràs di' vella y rara;
pero jo diré à tothom
lo que hi ha.
— 12 —
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
JANOT.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag
Janot.
Y lo que no hi ha.
Jo só bona com lo pà.
Donchs jo com la coca.
'L nom
d'una pobreta donzella
es molt delicat, ^entens?
y la gent fa pensaments
y l'honra f viat s'atropella.
(Bé; no hi ha remey; per ara
l'hem de deixar desfogar.)
Tu à mi'm vares enganyar;
tu m'has perdut.
(j Ay, la mare!)
Fara aviat setse ó disset
anys, qu' espero la becada.
Vaig venir jo aquí de criada,
tu hi vas venir de baylet,
y, pastant, passant farina,
enfornant y duhent lo pà,
y ab aquest téu <tan me fà,»
qu;es lo que més m'amohina,
te vareig posà' afició...
^Y, donchs, perquè me'n posavau?
^Perquè? Perquè tots juravau
que'm duyas estimació,
j Pero donal...
| No hi ha dona
que valgui! Que vinga aquí
qui vulga, y que'm diga si
no hi estat ja massa bona.
|Ay, Mariagna, Mariagneta,
Mariagnona, Mariagnonsl...
j Ahl Murriotl
Bé; fora rahons;
m'havéu de seguir la beta.
,;En qué?
En aixó. ( Mostrant /' ampolla.)
En una cosa.
qu'aquí acaba de passar.
Digas. ( S' ouhen veus.)
No; havém d'esperar
qu'aquets no'ns hi fassin nosa.
- i3 ~
ESCENA III
Los mateixos, DANIEL, CLIMENT. Fadrins.
Daniel. \ Ah! ^Ho veyéu? Lo que jo us deya;
aquí'ls teniu festajant.
Mariag. j Y bel jY que hi ha! Y ab molt' honra.
Janot. í Ah! Bé. Aixó si; en quant à honrats...
Mariag. Ningú pot tenir que dirhi.
Daniel. Comenséu à treure'ls pans.
(Climent va trayent los pans del forn, y los fadrins los
posan al banch de pedra. Altres los fícan en coves y se
'Is enduhen. )
Mariag. Sora promesos, ho sab l'amo,
y aviat nos hem de casar;
ab aixó, si ell me festeja
volem y podem, y en paus.
<:No tens tu à TAgna-María?
Doncs ell me té à mí. <jQué hi ha?
Res, dona, jsi à mi m'agrada!
si jo ho dich perquè he pensat
que, quan sigui aixó, vull fervus
un regalo.
Tu'l que fas
es que't burlas de nosaltras.
com aquell qu'era treu pans.
Climent. Jo treballo y en re'm fico;
ab aixó, deixeume estar.
jDeixeume està 1 '1 poca pena.
Baralléus; jo mentrestant
menjaré coca ensucrada
y un xiquet d'arrop.
(Ne treu d1 una olla, se'l posa d la coca y menm.)
Mariag. j Ah!... Avant.
Treyeu tots los pans depressa
perquè n'heu de du' al palau.
Climent. Ja hi vaig depressa.
Janot. No massa.
Climent. Bé: tu calla y ves brenant.
Ja't diuen bé en Tasta-olletas
Tanot. Y à tu'l gandul.
Climent. jMira, ]an,
qu'un dia't trencaré'ls ossos !
Mariag. í A'n ell? Tu te'n guardaràs.
Daniel.
Mariag.
Mariag.
Janot.
— 14 —
Tanot. ]Si; ja veuràs la Mariagna !
Tu tócam. Com qu' ella sab
que si tu'm trencas m'espatllas,
y ella'm vol ben sencer...
Climent. jMal
com no vos fa un llamp à trossos!
Mariag. i Ah! Aixó si; sempre ab los llamps.
Sempre ab aquest verí à l'ànima
que no hi ha al forn més foch may.
Jo no entench... jno eotench qué'n passa
^ _ 1 _ _ que d'aquest modo has cambiatl
Quan vàres vení* aquí casa
erats maco com un maig;
rodanxó, fresch, y ab un ditxo s
que'n feya tothom cabal;
pero de cop, fa uns quants mesos,
t'has fés tan mal humorat
que. ...no ho sé, noy... no m'agradas.
No'us hi caséu.
iOh! Ja, ja!
i Qui! «iElla ab tu? <; Casarse ab tu ella?
No tinch tan mal gust.
jOh y tal!
La Mariagna vol un home
que sempre estiga trempat.
<Oy Mariagna?
Just.
Un plaga
trotla com jo, res li fa;
pero que tinga alegria
dins del cor; que vagi avant
quan se tracti de tavolas
y xirinolas y balls,
y que, tot fent l'amoreta,
no li digui que nó may
de ballarugas y festas
y sardana y contrapàs.
Climent. Sí, ja, com tu, qu'ets un ximple.
Janot. jEy tul Si'm tornas... (Alsant la destral)
Mariag. Fort!
Climent. |Au!
Janot. ; Au! mira, aquí tinch guardada
ab mànech bo y ab bon tall
una destral d'abordatje
que'l patró'm va regalar
Climent.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
- i5 -
per íé( estellas, que, si't sembla,
podrem mirar si obra caps.
Daniel. Vaja, anem; ^ja hi ha barallas?
Janot. JEU!
Climent. | Ell I
Mariag. I Ell!
Daniel. Tots al plegat.
i No sè perquè heu de'enfadarvos!
Miróu jo. i M'enfado may?
Tot ho heu de pendre ab paciència
y tot se pot enrahonar;
peró ab calma, sens enfadós
y no dient de ningú mal.
Mariag. ;Oh! Tu ets de pasta d'Agnus,
com nostramo.
Janot. I Oh I i Aquest ray !
Mariag. Per xó't vol l' Agna Maria.
Janot. ^Veus? aquí tens bon mirall.
Climent. Jo ja estich bé com me trovo;
ab aixó, deixeumhi estar.
Mariag. ^Cà has d'estar? Si tu't sents sempre
à dins del cor un raü rau,
que sembla que nit y dia
t'hi està fent salts un isart,
<Qué vols comparà', criatura,
lo qu'ets tu ab lo teu company ?
Climent. |Ah! Tust. jEn Dàniell }La jDya
del forn del rey ! (Ab enveja concentrada.)
Mariag. Tant se val
qu'ho digas com nó; treballa,
fà un pà com à llet de blanch,
y'l veuràs amo de fleca.
Climent. Daniel, jdeus estar cofat 1
Daniel. Climent; ja t' he dit fà días
qu'ab mi no t'hi has de ficar;
jo treballo, tu trebalias,
ó no treballas, si't plau;
pero no'm vingas ab bromas
que ja sabs que no 'n vull cap.
Climent. i Per qué ho dius aixó?
Daniel. Per dirtho.
y tornartho à dir si't plau.
Climent. Mira que... (Amenassantlo.)
Daniel. { Qué ? (Acostantshi.)
Janot. (Apartantlos.) \ Au! Cap à dintre.
— ió —
Ta qu'heu encovat los pans,
tu à n'allí à passar farina
com lo nostra mo ha manat,
y tu allí à dú à la porxada
tots los coves vuits y els sachs.
Daniel. ( La sort teva es que respecto
lo forn com à un lloch sagrat.)
Climent. (Ja mimbaràs aquest vespre
aquest urch que tens d'infant.)
( Se*n van un per cada costat.)
Mariag. No'm fan goig; lo millor dia
tindrem aquí un daltabaix.)
(Los fadrins se'n van, enduhentsen coves de pans.)
ESCENA VI
JANOT, MARÍAGN A.
Tanot.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
Janot.
Bé: Ho heu vist lo que jo us deya?
Massa'm té'l cor ab esglay.
En Daniel y en Climent, viuhen
l'un contra l' altre rabiant,
y un dia, ho veuréu, Mariagna,
veurèu quin tarrabastall.
Jo no entench... no entench los homes
perquè 's tenen d'enfadar.
I No's pot d'en bonàs en bonàs
arreglarho tot?
jCà!
iCà?
Quan l'home es de mala pasta
no ix bó sino per rellans.
Mireu...
( Anant d desar l'olla del arrop.)
i Qnan tu deixas l'olla!...
Ja ho podéu dí; es que s'ho val.
Digas.
Jo só en Tasta-olletas
per mal nom, com ja se sab,
y... ,:Sabéu per qué m'ho diuhen?
Perquè de tot has tastat.
| Ah! Aixó es; perquè m'agrada,
quan jo puch Uaminejar,
mermelada, arrop, ó sucre,
y perquè, de tantas arts
— i7 -
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Tanot
Mariag
Janot.
Mariag.
Janot.
y oficis com hi ha à n'als grémis
per lo senyor rey fundats,
no n hi ha un qu'en Tasta-olletas
no'l conegui sa ó enllà.
Jo he sigut ferrer, peraire,
pastor, moliner de sal,
fuster, llech, mestre de casas,
baster, y fins gat de mar.
V ara ficas pà à n'al forn.
Y coca ensucrada.
Avant.
L'avant es que jo, que flairo,
à n'en Climent hi espiat,
y avuy, ab las mevas manyas,
li he trovat aixó en un cau.
( Li ensenya /' ampolla.)
i Hola! aixó no es de bon ésser.
| Y qu'ba de ser!
( Fent li olorat .) ^Veus?
i Vejam ?
Vé à sé un such com medicina.
jOhl Y 1' ampolla es de corn blanch.
<;Sabs qu'es aixó? una beguda,
que diu que las bruixas fan
per fer enamora' als homes
de las donas, y com sabs.
qu'ell vol à TAgna Maria,
y ella no vol à n'ell may,
vetaqui que porta aixó ara
per enamoraria.
|Ca!
^Cóm, cà?
Y cert. i Veyéu vos bleda,
si aixó que'm dihéu fòs vritat,
si vos no me'n donariau
per enamorarme?
í May!
Las donas que som honradas
no aném may per malas arts.
Jo ja ho vull que tu m'estimis;
pero bé, pe 4 camí real.
Jo'l téu cor ja vull rendirlo,
per més que sigas ingràt;
pero à còpia de regalos...
j Ah, ah 1 Aixó; per'questa part
— i8 -
Mariag.
Takot.
Mariag.
Janot.
Mariag,
Janot.
Mariag.
Pere.
Janot.
Mariag.
es per hónt se busca un home.
Oh, ja, ja; jaus entench, ja.
Avuy una coca ab sucre;
demà un xich de menjar blanch;
demà passat una bresca-..
Aixó es: endolsirnos.
jBàh!
j Ay, Maria, Mariagnona,
Mariagnetal...
I Ah, Bergantàs!
j Cóm sabs cóm has d'enganyarme!
Vaja: ré; acal ém aviàt.
A n'aquí teniu l'ampolla;
feu mirar bé à dins lo qu'hi ha.
Ella no vol esposallas
ab un dolent; ha acceptat
ja T anell de prometensa
d'en Daniel, y tinch l'esglay
de que 'n Climent ne fà alguna
per quedar de tots venjat.
Déixau per mi, tinch un metje
conegut, qu'es jueu del Call,
y ell me dirà'l qu'es l'ampolla...
i Pero jo no puch pensar!...
í Janot ! ( Veu de dms.)
iLo Nostramo !
Calla
y fem bé'ls dissimulats.
ESCENA V
Los mateixos, PERE ANTON.
Pere. Janot.
Janot. ^Qu'hihà?
Pere. I Oh 1 Un rebombori
que potsé'ns duga la mort.
Mariag. ^Cóm?
Pere. Que son las naus à port
y ha comensat ja'l desori.
Tanot. Bé; espliqueus, nostramo, ^qu'hi hà?
Pere. Tots sabeu, qu'estàn, fa mesos,
los barcelonins, encesos
perquè va tan car lo pà.
Lo poble, irat, lo primer,
— 19 —
contra nosaltres s'encona,
y ayuy ja es à Barcelona
un perill lo ser forner.
Per xó es qu'ans d'ahir, juntats
los forners, vam decidir,
qu' era bó à n'al poble dir
qu' esperés l'arrivà'ls blats.
Que, abaratits tal regada
per venirne moltes naus,
amansiria à n'als braus
per no fé' una etzagallada,
y que, si'ls blats de Sicilià
venían prompte à bon preu,
ja tindria'l poble arréu
pà pastat per la família.
Com qu' aixó eran bonàs rahóns,
lo poble ja va calmarse,
y, esperant, va resignarse
amagant sas intencións;
quan, avuy, aquest matí,
certa ha corregut la véu
de que duyan pà à bon préu
moltas galeras d'allí,
y, just las velas llatinas
s' han mostrat al horisó,
quan, de gran generació
d' aquest plà y de vilas vehinas
s'ha umpler la vora del mar,
esperant ab alegria
quan l'estol arribaria
per lo blat desembarcar.
En va s'esperan allí;
las galeras sicilianas
à las costas catalanas
diu que no volan vení'
lo blat à dessembarcar,
segóns los que se n'enteran,
perquè barato Tesperan
y ellas lo duhen més car.
Janot. j Ay, ay, ay, ay! jQuin desori!
Pere. Es lo qu'he dit tot seguit.
Si'l poble 's posa enardit
tenim avuy rebombori.
Mariag. 1 Qui sabí ^Donchs veus? Jo confio
que pot ser no serà rés.
— 20 —
Janot . j Oh ! | Vos ray I
Pere. Donchs jo, sorprès,
si't dich la vritat, no'm fio
de lo que ja he vist al port.
Corre la gent molt irada;
ja n'hi ha molta d'enfadada
que deixa anar crits de mort,
y, lo que més m'ha esglayat
es que contra 'Is forners crida,
pero mes contra la vida
dels qu'acaparan lo blat
Janot. j Ah! Es vritat, Y el Patró...
(Signant la porta de dalt de la escala. )
Pere. Sí.
Lo Patró perilla à casa
tant com de tornarse brasa
la llenya qu'ha entrat aquí.
Que se'n vagi per si es cas,
y, aprofitant una estona,
que fugi de Barcelona.
De dia no; no ho feu pas.
Lo Patró no es conegut;
pero, com qu'està tiidat
d'acaparador de blat,
si l'espiés algú ...
I Cucutí
1 Oh ! jY tal cucuti
Rés; donchs, fóra;
que s'estigui aquí amanit,
y, quan siga negra nit,
l'acompanvas à la vora
de la mar; de desd'allí
que se'n vagi, si li plau,
y, un cop dintre de sà nau,
quedarém tranquils aquí,
Mariag. Lo que cal es que l'avisis
perquè estigui apunt y llest.
Janot. Quan volguéu.
Pere. Donchs, femho prest,
Janot. Vos, després...
Mariag. Per mi no't frisis.
Jo vaig à casa'l boter
per las portadoras; tu,
per tenirlas de segú\
vés à casa'l cisteller
Mariag.
Janot.
Mariag.
Pere:
— 21 —
Pere.
Tanot.
Mariag.
Tanot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Pere.
Mariag.
Janot.
à portà' aquellas paneras
per anàcà traginà'ls pans,
y després, aquí, pe 'ls plans
d' aquellas nòstras fal-leras.
<Dihéu fal-leras?
Gosas nostras.
deixéuho estar: ja ho veuréu.
|No'n digas rés!
No teméu.
^Qué pot ser no hus he dat mostras
de que só callat quan cal?
Sí; aixó sí.
donchs? Arreveure. (Se'n vd.)
Bon fadrí.
Sí.
i Oh! Ja's pot creure.
Es un noy que val val... val. (Se n vd.)
Val com tots; en aixó sí
que té sort lo Forn del Rey.
Tots son bons, y, duhentme lley,
morirían tots per mí,
Tots son com de la familia,
tots vivim en santa pau.
Fins aquest patró de nau
que fa viatges a Sicília
m'es estimat, y, si'l cas
no dés de que àquest desori
pot dur sanch y rebombori,
no'l voldria tràurer pas.
ESCENA VI
PERE ANTÓN, AGNA MARÍA.
Agna. ^Parléu sol, pare?
Pere. Sí, filla.
Agna. ^Sobres?
Pere. Del Patró de nau.
Ja no pot està' aquí en pàu.
Agna. j Oh ! { Y per qué ? (Al? marcat interès.)
Pere. Perquè perilla.
Agna. jVaja, que sou perfldiós!
Pere: No't pensis, Agna Maria,
que siga per gelosia
de pare, no só gelós.
Lo forn del Rey S.
- 2 2 —
Se n'ha d'anar d'aquí casa
perquè '1 pobre està tildat
d'acaparador de blat,
y com que, igual qu'una brasa,
crema'l poble encès contra ells,
segóns jo ja he vist al Brrn,
1* hem de traurér d'aquí '1 forn
per lliurarnos de tropells.
Agna. i Ah! Aixís sí; salveulo, pare.
Pere. Aixó es lo que vull probar.
Que fugi, que passi'l mar
y no torni més per ara.
Que, per més que'l seu retorn
disitji jo/m fa estranyesa
que, tenint tanta riquesa,
vulgui sempre està' aquí al forn.
Agna. | Sempre estéu ab la mateixa!
i Ja voléu ser desconfiat?
Pere. No; pero à fe'm té estranyat
qu'home fet à pa de xeixa
y à bonàs pessas de cassa,
cada cop que vé del mar
se vulga aquí casa estar,
ahont no menja res de massa
per deixarlo satisfet.
Y deixeulo està'; es que'l pobre
deu tení'la rahó de sobra
de ferho p' algun secret.
i Un secret?
Vos lo diré
si sou en tornant aquí,
y veuréu com, si es per mí,
no es per mal intent que hi vé,
Peró com que té riquesa
y pot mal pensar algú,
1 estarse ell aprop de tú,
no es bon nom per ta honradesa,
Y jo dono tant valor
à l'honra, filla, que, à casa,
encara entre aquella brasa
puch trovar cendras d'honor.
Agna. \ Ay pobre Patró de nau,
mal tildat, si aixó's digués 1...
Fóra sols qu'ell s'ho pensés
clavarli à n'al cor un clau.
Agna.
Pere.
Agna.
Pere.
- 23 -
Quan, després de passà'l mar,
vé à ser part de la família,
de las platjas de Sicilià
regalets me sol portar.
Cornalins y perlas finas
tretas del rocam ab risch,
gerros fets tots de marisch
y mareperla y petxinas.
De las brancas del coral
me'n dú collarets y argollas,
branquillons d'aquellas brollas
que té'l mar en son fondal,
y, m'ho dóna ab un sonrís
tan franch y tan cavaller,
que may m'ha estat menester
per péndreu, vostre permís.
Y, al davant vostre ha passat.
Quants cops, d'Italia venint,
al davant vostre, subint
filoia y sedàs m'ha dat,
y el que'm dés seda ó filoja
no ho heu vist may ab rencor,
perquè ho dona ab un amor
que no'm fa tornar gens roja.
Pere. Sí; tens rahó, Agna Maria;
hi estat de cert mal pensat.
Lo patró de nau, prendat
de tan véurert'cada dia,
te dú un amor com lo méu,
y ni'n cap duptà'una estona;
mes deu deixar Barcelona
y ho ha de fer pe'l bé séu.
Agna. Aixó es altra cosa, diheuli
si convé, y que passi'l mar,
més que siga per tornar,
si no ho volgués, demaneuli.
ESCENA VII
Los mateixos, lo PATRÓ, que baixa per la escala.
"Patró. Mil mercès, Agna Maria,
mil mercès.
Agna. j Oh i i M' heu sentit ?
Patró. He sentit lo qu'ara has dit,
— 24 -
y te'n dech la cortesia.
Agna, Donchs lo que sentir vos falta
ara'l pare us ho dirà.
Jo me'n vaig, perquè, temps fà,
dés que vaig estar malalta,
tinch feta una prometensa
à la Verge del Roser,
y olvidarla no pot ser
quan no's fa de pura-pensa,
Pere. i Y menys si tú al cap t'ho posas !
Patró. Y... <qué vas prometrer, que?
Agna. Que cad'any, ab santa fé,
al veni'l mes de las rosas,
n'hi duria, per tal jorn,
un ram de les més bonicas.
Patró. jVejam, doncas, com t'esplicas I
Agna. Só aquí prompte de retorn. (Se n vd.)
Patró. jQu'hermosa esl Més no ho pot ser.
Jo, pintor, fins dubtaria
en copià* à l' Agna-María
ó à la Verge del Roser.
Pere. De mercè tan senyalada,
jo us ne dech favor y grat;
y, ja qu'aquí hem arrivat,
tinguém aquí una assentada.
Patró. Ab un escambell cada hú,
cumplert ve'l nostre desitj.
Pere. Donchs posemlos aquí al mitj
ara que no'ns sent ningú.
(Posan los escambells al mitj y seuhen)
Patró. Endavant; parleu.
Pere. L·o mon
va voltant, com sabéu ja,
y jo soch... un tros de pà,
com los homes que bons son.
Per xó'ls meus me portan lley,
y, si'm dona'l treball renda,
vé à aumentar la meva hisenda
lo ser jo'l forner del rey.
Patrp. Fins aquí jo ja sabia
tot lo que ara m'espliquéu.
Pere . Vaig à lo que no sabéu,
perquè ja ha arrivat lo dia.
Marxantant farina y blat,
com sabéu, vos vaig conèixer,
— 25 -
y, un cop plantada, va créixer
com flor la nostra amistat.
Tant, que, venint de Sicilià
y sovint aquí posant,
vos hem anat estimant
igual qu'à un de la familia.
Patró. Mercè us ne dech.
Pere. Generós,
vós ho haveu aixís comprés
y, à la fi, no havem fet rés,
perquè més havéu fet vos.
Per un llit net de bugada
ab pobrets llansols de lli,
vos nos deu, al vení'aquí,
tapicería brodada.
Per una pobreta taula
abont pà d'ordi hi moreneja,
lo coral carmesineja
en presents que semblan faula.
Y, per véurer si's concilia
lo qué feu ab lo que fém
per vos los licors tastém
y'ls rasolis de Sicilià.
Es à dir, per acabar,
que, en lo noble fentnos guerra,
per pobresas de la terra,
nos portéu tresors del mar.
Tant, que ja, l'Agna Maria,
de robas d'ïtalia vostras
y gipons d'ascot, ab mostras
de crespó y tapicería,
y collarets de coral,
y enfilays de perlas finas,
y roserars de petxinas
que valen un dineral,
té per umplí'un'arquimesa,
si arrivà'à ser núvia pot,
que, tot junt, li farà un dot
millor que'l de una primpcesa.
Patró. Ni'n cal parlar*, galanuras
de qui vol ser cor agrahit.
(Pausa, dut ant la qual sembla que V un vulga penetrar
un secret íntim de ll altre.)
Pere. ^Es no més per lo qu'heu dit?
Patró. ^Ls que vòs feu probaturas?
— 26 -
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
Patru.
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
Si, en vritat; vull prometatge
de que aquest comportament
no dú may cap altre inrent
que'l de pagà'l vostre hostatge.
Cap més ne dü.
Donchs, rés més.
Y, aceptant vostra franquesa,
anem ab tota llestesa
à lo que d* urgència us es.
Vos diréu.
Lo poble, iràt,
tement fam, crida à la platxa,
y la mort vol y l'ultratje
dels qu'acaparéu lo blat.
jDesdixàt poble! Fa guerra
als que li portem lo pà,
y viu bé y en pau està
ab los corchs que té la terra.
Siga com vulga; es de lley
que jo miri per salvarvos,
y lo milió es allunyarvos
tot seguit del Forn del Rey.
i Que dihéu ara?
El que sentiu;
podria algú haver notat
qu'aquí estéu aposentat,
y fóra aixó prou motiu
perquè, si ho sabés lo poble,
sense entendrers de rahóns,
ab las teyas y'ls garbons
féssiu al forn flama doble,
i Oh ! (Dolorosament contr atiat.)
No us donga cap rezel;
podéu fiarvos com de mi
d'aquell jovenet fadrí
que tinch jo, que's diu Daniel.
Ell, en sent la nit entrada,
vos portarà à trovar nau;
embarquéus, fugiu si us plau,
y, quan ja la marejada,
que hi ha aqui, s'hagi vensut,
de Malllorca ó de Sicilià,
d'ahónt vinguéu, com de familia
seréu sempre ben rebut
Crech que més no puch probar
— 27 -
lo que vostra sórt m'amohina.
P.4TRÓ. Sí; hem probéu amistat fina;
pero jo no puch marxar,
Pere. <Y quedarvos no us espanta
quan del llamp ja's veu lo brill?
Patró. Só marí; estimo'l perill,
y, en veyentlo aprop m'encanta.
Pere. Rodaràn las vostras testas
en mans del poble irritat.
Patró. Forner, jo estich ja avesat
à desafiar las tempestas.
Patró de nau mallorquina,
quan jo vull crusar la mar
no haig de fer rés més qu'issar
al vent la vela llatina.
*Brúixula imantada tinch
perque'm dongui'l nort del vjatje,
y la destral d'abordatge
es l'amich ab qui'm convich.
Y, quan, com fan las gavmas
d'ala blanca, io méu llaüt
va ratllant del nort al sud
las onadas gegantinas,
lo meu valor crida prou
del mon per tots los confins,
qui crusa'ls mars grans, a dins
*d'aquella closca de nou
Dins d'ella, pe'l mar gronxat,
desafio als llamps y als trons,
y es plascent pe 'ls meus pulmons
lo baf de la tempestat,
que ni'm torba ni m'espanta
retrunyint dins negras brotnas.
i Com, donchs, tenir por dels homes
si'l perill del cel m'encantar
No'n tinch may. Sempre arqui mesa
ma nau fou de cavallers;
armirri hi duch y cinters,
roba lúsúca y riquesa,
y aquest, que blat acapara,
com tresor dú à la sentina
quelcóm més que la fanna
que vos emblanca la cara.
Y aquets tresors son sabuts,
perquè per vils son espiats,
- 28
y, més qu'ab las tempestats,
contra'ls argelins temuts
m'haig de batre' y l'obra morta
de ma nau> fa de piló
per tallar los caps milió
dels que l' abordatge ''m porta,
í Oh 1 i Si'm vegesseu llavors 1...
Entre miti de crits y clams,
y de darts brunzint com llamps,
y de sanch, y morts y horrors,
va dantvoltas ma destral,
va esclatant caps de pirata,
y fereix y enfonsa y mata
com en frenesí mortal,
perquè jo penso, al matar,
fins que l'enemich s'aterra,
qu'es l'honor de nostra terra
que vaig jo extenent pe'l mar,
y hasta'l peix llisquent s'allunya
dels que nets de Roger som,
si aquest peix no dú à n'al llom
las barras de Catalunya.
Pere. Ho sé bé, Patró, y no dupto
de lo fort de vostre bras;
mes, si aquí esdevé un mal cas,
rés podréu, per més que us supto.
Patró. No, al venir del altre viatge;
mes avuy n'estich segur,
quan, per estellà', us vaig dur
la méva arma d'abordatge.
Pere. i Mes perquè esposarse aquí ara
quan es més senzill fugir?
Patró. Acabém, donchs; vaig à dir
lo que no deuria encara.
Lo venir jo à casa vostra,
en Uoch de posà'à Ribera,
creyau bé, per un plan era
que'm cal dur sota aquest sostre.
No'n volguéu sabé'l secret
perquè ni'l diré ab la vida;
mes aquí'l deber me crida
y'm veurà aquí ferm y quiet.
Só marí, só català,
y, al parlar del que'm pertoca,
soch un penyal, só una roca
- 2Q -
que la mar assota en và.
Si entra aquí una turba irada
per venjar injustos mals,
lo meu ferro serà fals
que la deixarà segada
Busca l'incendi y la ruina...
v ol matà' al bó y generós...
faré aquí, donchs, com si íós
pirateiía argelina.
Contra vos no temeu ré;
més aviat, si aixó s'apura,
farà la vostra ventura
lo que vull fé'ab bona fé,
y à vos, y à vostra familia,
tant si us plau com si no us plau,
salvarà '1 Patró de nau
que fa viatges à Sicilià.
(Se 'n và, pujant la escala.)
ESCENA VIII
PERE ANTÓN, y, aviat, AGNA MARÍA.
i Salvarà!... ±Y de quin perill
pot à mi'l Patró salvarme?
<;Quin secret no pot confiarme?
i Qué hi hà en mon viurer senzill?...
*}Bah, bahl .. L'ódi tot ve a ser
contra'ls qu'acaparan blat;
lo poble, si està irritat,
no ho està ab mí, com forner,
y si ell, estant advertit,
vol morf à n' al Forn del Rey,
jo he cumplert mostrantli lley,
y ell ja ho sab, puig tot li he dit.
Bo serà, ab tot, procurar
que no's digui qu'aquí's trova,
y per si corres la nova,
*lo faré al menys amagar.
(Agna Maria vé ab dos rams de flors.)
Agna. I Pare! jAy, ay! «iVos aqui encara?
Pere. Si, filla; aquí y mòlt confós.
Agna. Donchs si acàs ho estém tots dos, —
perquè confosa vinch ara.
Pere. ^Confosa, tu?
3° -
Agna.
Pere.
Agna.
Pere.
Agna.
PfcRE
Agna.
Pere.
Agna.
Pere.
Agna.
Pere.
Agna.
Sí; confosa
de que'm porti tanta lley
aquest Camarlench del rey.
No'n fassis cas; bondadosa
t'ha vist sempre'l gran senyor,
y lo teu cayent li agrada.
Pero es que'm te perturbada
lo séu fort y estrany dolor.
Cada vegada que'm trova
seguit de los seus sirvents,
m atura, y fà pochs moments
de lo que dich m'ha dat proba.
Jo del nostre hortet surtía
de cullí'aquets rams de rosas,
y:— <Hónt vas, m'ha dit, ahónt las posas,
amorosa Agna Maria ? —
— Senyor, jo li he contestat,
son per la Mare de Déu. —
Y ell, mirant bé'l rostre méu:
— íEs ella! jEs ella!— ha tornat
Lo que tu ja ah í'm vas dir
que't deya quan te trovava.
Y quan aixó ha dit; plorava
y ha Uensat fondo un auspir.
jSí qu'à fé es casualitat!
^Y lo Camarlench del ; ey,
quan te diu que 't porta lley,
may de res més t'ha parlat?
May.
<Y aquest patró de nau,
quan fit à fit dius que't mira,
no't diu may per qui suspira
mirante?
Y mòlt que li plau.
Tant, qu' aquest es lo secret
que us he dit ja ans de marxar
que jo us volia confiar.
Dígal; no't serà retret.
Me diu, ab la cara roja
de l'ira que li umpla'l cor,
que mira en mi lo recort
vivent d* una pobra boja.
<Boja?
De tant estimar
Tant així à la costa ho creyan,
- 3i -
que 'ls marins diu que li deyan
la Enamorada del mar.
Y, quan ab sa bojería
se creya emansir sa estrella
y's posava un vestit, qu'ella
brodat d'or, diu que tenia,,
la seguia la maynada
de tant goig de véureu roja;
y deya: —Es ella; es la boja
qu'avuy va al mar disfressada. —
Fins qu'una nit,desficiosa,
sent més viva sa ilusió,
de la reyna d'Aragó
creyent sé'una dama hermosa,
diu qu'à n'al rey va cridar,
va veurer lluhir sa corona,
y's va tirà' al fons de l'ona
la Enamorada del mar.
Pere. jOhl i Quina historia més trista!
Agna. Ja ho podéu dir, trenca '1 co r,
y aixís veig que, com recort
de duas mortas, só vista.
L'una plora'l patró,
l' altra '1 Camarlench la plora,
y els dos, sens saberho, à l'hora
m'estiman per igual rahó.
Pere. Vritat dius; es un etsar
qu'arriva à semblà un misteri;
mes com que no pot haverhi
re en lo dit per jo duptar;
com que sé qu'era una santa
ta mare, que ja es al cel;
com qu'aquí tothom es fiel,
y entre bons may rés m'espanta,
lo milió es que, olvidantho,
vagis à posà'l ram téu
à la Verge, mentres Déu
m'aconsella à mi, pensantho.
Agna. Miréu; aquest per guarnirhi
la Verge, y aquest després
per durlo à sant Telm.
Pere. Sí; vés,
y que ben contenta 't miri.
Agna. No tinguéu por; content vos
y en Daniel, ja'm veig ditxosa.
- 32 -
Massa se bé qu' amorosa
faig jo la ditxa dels dos.
(Se 'n va emportantsen un ram y deixantne un altre damunt
la taula.)
Pere. ] Oh 1 <Còm es qu' apesar méu
m' entra al cor aquest misteri?
i Qué hi hà aqní? i Qué pot haverhi?
j Bah ! Serà'i que vulga Déu.
ESCENA IX
PERE ANTÓN, JANOT, M ARIAGNA, que venen duhent una
portadora plena d'aigua, ab dos samalers.
Mariag.
Tanot.
Pere.
Janot.
Mariag.
ÇDeixan
cada m
Pere.
Mariag.
Pere.
Tanot.
Mariag.
Pere.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Pere.
Mariag.
Janot.
Pere.
M ariag.
\ Vaja ! ^Que vols bessar l'aigua?
Vos, qu' empenyeu tot de prompte.
Tu lo que tens d'anà'ab compte
es que'l samaler no't caiga.
No tinguéu por.
i Ah! Així.
la portadora d terra, y quedan ab un samaler
>.)
Bé; &y que hi ha per Barcelona?
Hi ha...
Bé; reposa una estona,
no't desalenis per mí.
I Reposar quan vol xarrarl
^*No sabéu que no pot ser?
jY bé! tu que n'has de fer?
Vaja; ja pots comensar.
*Com que vos sou molt volgut
y jo só la vostra criada,
ja al sé* aquí à la cantonada
som trovat un conegut.
Sí; un d'aquells que quan lo trova
s'hi posa ella à trencar nous.
jA fé que tú'r. trencas prous!
Be, vaja; digas la nova.
Aquest conegut m'ha dit...
Prou qu'ho ha sentit aquet.
Sí, sí jo estava allí dret.
Bé, vaja, aném: tot seguit.
Ha dit que hi ha gran burina
c ap als barris de Ribera,
y que'l poble 's desespera
— 33 ~
Janot.
Mariag,
Pere.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Pere.
Janot.
Pere.
Mariag.
Pere.
perquè ja no hi ha farina.
Sí; peró acabeu de dir
lo que'l conegut vos deya:
diu que'l poble té taleya
de fer sanch y de destruir.
Just: y que si las galeras
se'n arrivan à entomar
la farina endins del mar,
hi haurà desori de veras.
i Déu nos guart de que succehexi!
Aixó es lo que'm temo jo.
Y jo, per si passa aixó,
ja he trovat a qui coneixi
a tots los caps de motí...
jOh! |Prou! jPer trapassejarl...
No, per xó, no; per salvar
*lo que puga passà' aquí.
Deixeulo estar, que remugui
y cregueume à mí, nostramo;
jo, ab las manyas que jo'm tramo,
sé bé tot quant dirse pugui,
y sé que 'ls forners, reunits
no sé com, tenen un medi
perquè al instant mort se quedi
si hi va algún dels atrevits,
Ja ho sé; una conspiració
qu'enmatzinaràn lo pà
per si'l poble à pendrerl'va,
y aixó jo no ho veig de rahó.
Jo he dit ja que me n'eixia
pe'l bon nom qu'aquí tenim,
y, sino delato '1 crim,
es perquè no vull sé' espia.
]Oh! Y després, que pendre'l pà
no es prou crim per fé'una mort.
Y més quan, lo cop, per sort,
no es contra'ls forners que /à.
No, perquè à mí m'han jurat
qu'aixó no es contra'ls fornés;
tot l'esclat serà no més
contra'ls mercaders de blat.
Ja es lo que'm pensava jo,
y, ab aixó, ja'ls dos sabeu
qu'heu d' anà' atents, quan parleu
del Patró de nau.
- 34 —
Janot. (Acoslantse) <Y aixó?
Mariag. i Y aixól ]Bleda assoleyada!...
I Que no ho sabs?
f ANOT. Sé qu'es honrat,
Mariag. Mes sabs qu' acapara blat
y que la té amenassada.
Tanot. Femlo fusir.
Pere. No pot ser.
Massa'n tinch prou desconsol;
diu que eixir d'aquí no vol
V que morirà primer.
Janot. Donchs, amaguem lo
Pere. Aixó es
lo que vaig ara à probar.
Si parlantne ho puch lograr,
ja us ho vindré à dir després.
(Se'n và al carrer.')
ESCENA X
M ARIAGNA, JANOT.
Janot. Vaja; jja estaréu contenta!
jja heu xarrat sola!
Mariag. jCigrany!
Després que jo per servirte
vaig à casa'l jueu del Call,
y pregunto y trapassejo
no més que per fé'l que cal...
Janot. \ Ah ! ^Heu anat à ca4l jueu?
Mariag. (Mostrantli U ampolla.) Mira.
Aixó't diu bé si es vritat.
Janot. I Ah! <y li heu dit lo qu'allavoras.
jo us he dit?
Mariag. Just y cabal.
L' hi he espiicat tot, fill per randa.
Janot. jOh ! Ja. ja, catrich, catrach,
trayeume del sach...
Mariag. Y ell, l'home,
al véurer l'ampolla . — i t\y, ayl
ha dit prenentla y mirantla;
ja sé aixó lo qu'es. —
Janot. Vejàm.
Mariag. — ^No teniu ú n'al forn vostre
un qu'es molt mal humorat
- 35 ~
que's diu Climent?
Janot. j Ah, diable!
Mariag. Si senyó\ he dit jo.
Tanot. Endavant.
Mariag. — Donchs, ja entench aixó'l qu'es, l'home
ha dit tot seguit.— Temps fa
que per Barcelona's parla
de que'ls forners s'han juntat
per tirà'à n'als pans matzinas
y matà' al poble, si es cas
que'l poble, enutjat, saqueji
tots los forns de la ciutat.
Lo teu amo. qu'es bon home,
no hi ha vr>lgut may entrar;
mes en Climent, qu'es un pillo,
convenintse ab los malvats,
es també dels que conspiran,
y, com que varen quedar
en buscarse la matzina
cadascú per los seus pans,
los altres forners van véurer's
ab los altres jueus del Call,
y en Climent va vení'à casa
per las matzinas.
Janot. Avant
Mariag. —Jo, qu'à n'al vostramo estimo, —
ha seguit lo jueu,— es clar,
he pensat, si no li dono,
aïgún altre jueu, pagant,
li donarà las matzinas,
y ell, fent lo crim, se perdrà
ó bé perdrà à n'al vostramo,
qu'es pecat qui li fa mal.
Donchs, bé, - l'home ha seguit dihentme,—
10 milió' es que jo, sent fals,
11 dongui, en lloch de matzina
un narcótich, disposat
de tal modo y de manera
que, quan ell lo tiri als pans
pensantshi tirar matzinas,
no hi tiri rés per fer mal. —
Janot. i Es dir, donchs, que lo qu'hi havia?...
Mariag. No era rés de mal; ja ho sabs.
Y aixís es que, si'l vil pensa
qu'ell ha enmatzinat los pans,
- 36 -
ja sabem que à n'als pans nostres
no hi ha rés per fer cap mal.
{anot. Bé; ^y donchs y ara, qu'ha de íerse?
Mariag. Ara,'l jueu m'ha aconsellat
que perquè en Climent no's pensi
que li hem fet malbé cap plan,
10 milió* es qu' altra vegada
torném T ampolla à n'al cau,
y, si may per may s'esqueya
que's fes aquest crim dels pans,
la millor proba per l'amo
fóra duria al jutge real.
Janot. si en lloch d'ara amagaria
11 anés jo al punt à portar?
Mariag. No; perquè, de la manera
qu'avuy tenim la ciutat,
com que'l rey té poca forsa
y es en Climent un dels caps
del motí, si ell ho sabia
se'n venjaria.
Janot. Es vritat.
Donchs, allavors dirho al amo .
Mariag. Tampoch pot ésser. ^No sabs
que l'amo ab aquell seu genit
que té tan fort y enconat
lo treuría, y ell, llavoras,
per venjarse d'aquest dany,
tornaria aquí ab lo poble
y'ns faria à tots matar?
(Janot vd d la columna, amaga /' ampolla, y diu:)
janot. Ré, ré, donchs; ja es aquí dintre .
Vejàm ara lo qu'hi haurà .
Mariag» jPsit!
Janot. < Perquè?
Mariag. Vé la pubilla.
Janot. Donchs, com si ré hagués estat.
ESCENA XI
Los mateixos, AGNA MARÍA.
Agna. ;Ah! ^Erau tots dos aquí?
Mariag. Aquí y esperante à tu,
Janot. (i Oh! El qu'es per mentir, ningú.)
Mariag. Per ell.
- 37 -
Agna. ;Bol
Mariag. Es que'm fa dalí'.
Disset anys que'm fa passar
ab passeras.
àgna. Bé, ara anéu,
porteu l'aiga allí, y cuytéu
perquè aviat s'ha de pastar.
Mariag. Bé; pero després, pubilla,
hem de parlar.
Agna. Corrent, sí:
pero ar* à dur l'aigua allí.
Janot. j Ji, ji ! (Agafant la portadora y samalers.)
Mariag. iQué rius, mala guilla?
Janot. Dona, d'aquesta fal-lera
que no vos la treu ningú,
Mariag. jOh! |Es que à mi'm fas riure r tu!
Qui s' espera's desespera. {Se'n van.)
ESCENA XII
AGNA M/\RIA, DANIEL, CLIMENT.
Agna. j Oh 1 i Gracia à Déu que son fora !
Ell vindrà aquí de retorn,
y m'ha dit:— Seré à n'al forn
mitj quart avans de ser l'hora.—
Daniel, j Agna Maria i
Agna. i Daniel I...
(Encaixan y's miran, d temps qu' entra Climent sens ésser
vist dels dos.)
Climent. (jAh! i Ja són aquí tots dos !
Calla aquí, cor perfidiós;
l'infern ara es aquest cel.)
(Senyalant als dos v desapareixen de man era que figurt
queda espiant la escena. )
Agna. iQué fas, Daniel? ^Perqué'm miras
tant los ulls de fit à fit?
Daniel. Per mirar si t'hi ha surtit
lo cor ab que tu suspiras.
Perquè téns en los ulls téus
tot ton cor, Agna Maria,
y per xó es que nit y dia
son tos ulls miralls deis méus.
ï Ah 1 ]o ab tu he lograt afanys,
al trovarte ab mi amorosa,
Lo forn del Rey 4.
- 3s -
de la esperansa ditxosa
que veya ja fà tants anys,
i Tants anys dius, quan fà sols mesos
que'ns estimem ?
Per xó ho dich;
no t'era jo encara amich
y feya anysqu'eram promesos.
<i Y aixó pot ser, vida amor?
Es; perquè la méva mare,
qu' entre 'ls àngels se trova ara,
ja amimbava aquell dolor
de la denteta primera
qu'à n'al séu fillet surtía,
cantantli l' Agna Maria
qu'era com tu d'encisera.
] Oh, Daniel! parla; m'encanta
qu' així'm vegis tu com ella.
Mes no es cert; à la doncella
no puch ser may tan semblanta...
^No? Tu'n cantas la cansó.
Dígala y veuràs com val
per probar que tu ets igual
à la dama d'Aragó.
Si la récordas encara,
mira com t hi semblas bé.
No es vritat, perquè jo sé
que, cantant, deya la mare:
A Aragó n'hi ha una dama — que'es bonica com un sol;
té la cabellera rossa li arriva fins als talons.
[Amorosa Agna Maria- robadora del méu corl
Sa mare'ls hi pentinava — ab una pinteta d'or,
sa tia los hi esclaria — los cabells, de dos en dos.
Cada cabell, una perla,- cada perla un anell d'or,
cada anell d'or, una cinta — que li volta tot lo cos.
Sa germà 'ls hi trenava— ab un floch de nou colors,
son germà se la mirava — ab aquell ull tan ayrós.
— Si no fóssim germans propis — nos casariam tots dos.
A la fira se la emporta— à la fira d'Aragó.
De tants anells que li compra-li cauhen dels mocadors;
dos criats van al darrera — cullintlos de dos en dos.
— Senyora Maria, tinga,— tinga aquestos anells d'or.
— Germà méu; aném à missa— aném à missa major.
Al entrar ella à la iglesia— llensa una gran resplandor;
al pendrer l'aygua beneyta— las picas se tornan flors.
Las damas quan la van véurer — totas li vàren fer lloch.
Agna.
Daniel
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
- 39 —
Las damas seyan à terra— ella en cadireta d'ór.
Capellà que diu la misa— n'ha perduda la llisó;
escolà que 1' ajudava - no li'n sab donar rahó.
— -^De qui es aquella dama— que llensa tant resplandor?
— N'es filla del rey de Fransa, - germana del d'Aragó.
Y, si acàs no ho voleu créurer, — mireuli lo sabató;
veuréu las tres flors de lliri — y las armas d'Aragó.
Es la que té per mas penas — bàlsam fí de tot dolor;
l'amorosa Agna Maria — robadora del méu cor.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel,
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
^Veus? T'hi he vist enmirallada.
^A mi?
A tu. Tu ets la donzella.
^Y dius que jo'm semblo à n'ella? 7^
jQu'haig de semblar, desdixada!
Te Thi semblas. . d'iJusió.
Anem i bah! aixó es un deliri,
i Ahónt duch jo las flors del lliri
ni las armas d'Aragó?
^Quilm pentina ab pinta d'or?
Jo, que véuret se'm figura,
que, dantme ab l'amor ventura,
ja ets la reyna del méu cor.
]o, que veig en tu una altesa
y un posat tan enriquit,
que estich trist y avergonyit
de estimarte ab ma pobresa.
]Oh! Perdona, Agna, perdona
si així ho volgué nostra estrella;
tu'm daràs la de donzella,
jo... no't puch dar cap corona.
Me pots dar la de dí'al pare
que tu'm vols ab bon anhel,
y, com que'm daràs lo cel,
vés si'n voldré més encara 1
^Pensas que atrevirme puch?
Sí; perquè... aquesta primpcesa,
que no te cap més riquesa (Irónich.)
qu' aquest téu amor poruch,
sab del... rey, qu'al torn comanda,
que, si tu téns lo méu sí,
pendrà tant bé'l trist fadrí
com si fós lo rey d'Irlanda,
i Oh! Donchs, prometensa he fet
de que avuy, Agna Maria,
serà l'últim, l'últim dia
— 4o -
d'estimarte jó en secret.
Veuré quan pugui al téu pare,
li diré lo nostre amor,
y, si obtinch jo'l séu favor,
compta ab mí: só téu desd'ara .
Si aixó es cert, domen penyora.
Ma promesa de cor lleal,
Té. (Lí dóna una rosa del ram,)
Jo *t donch paga y senyal
de que no't seré traydora.
I Oh 1 (Besant la rosa )
^Qué'm dona'l téu amor
que à mi'm deixi sens rezel?
lOh! <Qué't dono? Té...
(Va d besar li la ma, quan Climent llansa, apesar séu, u n
crit quedis separa, y, avansant, diuen una transició:)
Agna .
Daniel
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Climent
Agna.
Daniel .
Climent .
Daniel,
Climent.
Daniel.
Climent.
iOhl... Daniel...
iQu'és?
<Qué hi hà?...
Rés; fés tavor
d'anà' à partir la farina...
per poder anà'à pastar (Pausa.)
(jComensa à ser massa etsar )
To observave...) Anem; vina .
Vinch al instant... à nostramo
tinch de véure'ans un moment .
( | Ay, si es cert lo que'l cor sent ! )
(l Ay, si en va à n'ella reclamo 1)
( Daniel se *n va.)
ESCENA XIII
AGNA MARIA, CLIMENT
Agna. (Me'n vaig; l'estar sola ab ell,
perquè es no sé, y m'agravía.)
Climent, No; escóltam, Agna Maria.
Agna. iQué vols? (Climent vacila al fi, diu:}
Climent. i No ho sé!... es un tiopell
d'ideas que'm agovía.
Agna. Dígan una.
Climent. Sí; es vritat;
una te'n puch df ab dolor;
y es qu'estich desesperat,
perquè estich enamorat,
— 4i -
de qui dat ja" té l'amor.
Agna i Si qu'à fé es una amargura
que probar jo no voldria!
Pero, si es ta passió pura,
potser per darte ventura
à n'al altre olvidaría.
Potser, si ella comprengués
qu'és més noblel téu amor,
y el de 1' altre escàs vegés
ella estimaria més
al qui calmés més dolor.
Dígali.
Climent. Aixó vull probar;
pero, | ay ! no tinch esperansa,
que, lo que vaig à intentar,
es volé'aixugar la mar
ab lo foch de ma frisansa.
Jo estimava à una donzella
sense qu'ella ho sapigués.
perquè, per ser digne d'ella,
jo volia que ma estrella
poch à poch se millorés.
Agna. Ves seguint.
Climent. La fé segura
que guardava jo en mon cor,
m'anunciava ma ventura,
y, ab l'afany que'l bé procura,
vaig comensà'à guardar or.
Los mèrits que més s'alaban,
sens dirli ré, 'm vaig prometre;
los meus valers avansavan...
y fins aprenguí de lletra,
quan hi ba primpceps que no'n sàben.
Agna. llavors?
Climent. Llavors, veyentme
digne ja del seu amor,
vaig seguir ilusións fentme,
y una vetlla, que, creyentme
donar ja fi à mon dolor,
vaig anà à buscà'l seu sí,
I oh desventura sens mida!
Mentres jo, ab mon frenesí,
per lo meu ser ennoblí,
havia passat ma vida;
un altre, sens cap esfors,
— 42 —
veyentla de cop, tot d'una,
và separà'ls nostres cors,
y ell và logrà' aquells amors
qu'eran tota ma fortuna.
Agna. i Com ho vas saber ?
Climent. Perquè
justament à n'al punt y hora
en que, d'esperansa plé,
li anava à jurar la fé
qu'avuy perduda'l cor plora,
darrera un encanyissat
qu'enverdeix un gessamí,
vaig sentí' un sí enamorat,
Ella es qui l'havia dat.
Mon rival tingué'l seu sí.
i Y allavors tú?...
Allavors...
vaig fer lo que la rahó mana:
per triar son lliures los cors,
y hem vaig imposar l'esfors
d'estimaria com germana,
ho has lograt?
Ni un moment.
Lo meu seny clar la disculpa,
la disculpa'l pensament;
pero lo meu cor, si ho sent,
tampoch de sentir te culpa.
Ella, amantme com germana,
sens voler me và enganyar,
y el cor comptes li demana;
mes lo cap, ahont lo seny mana,
diu que no la dech amar.
Agna. Olvida. donchs.
Climent. No pot ser,
ni arr^ncantme d'aquí 1 cor,
perquè es un amor tan fer,
que, patint, viu plascenter,
y, per ferm' patir, no's mor.
jOlvidarl jSi tu sabías
lo qu'he fet per olvidar!
He passat las nits y'ls días
comptant penas y agonías
més qu' arenas no té 1 mar.
M'he gosat moltas vegadas
en sentirlos dirse amors,
Agna.
Climent.
Agna.
Climent
— . 43 ~
en véurerís dantse besadas,
y en mirar enamoradas
. probas de bons aymadors.
Y tot aixó ho he probat
per mirar si s'abrusaba
mon pobre cor desditxat,
y, al ser ja cendra, quedava
a dins del meu pit, gelat.
Mes, jay! jEsperansa mortal
i Quant més faig més foch al corl
Si'l tanco, arbola la porta,
y, del dol que'm descónhorta,
l'encench més ab mars de plor .
Si tú al forn càlas feixinas
y'l tancas y no obras may,
com à llamp d'iras divinas
esclatarà al fí, de ruinas
umplint l'entorn, y d'esglay.
Lo meu cor no; lo meu cor
al mitj de la flama 's crema
y no's consum, y, es tan fort,
que tots los torments de mort
menos la mort ha de temé'.
Plé d'una passió insensata,
fins crech qu* ha de ser etern,
y, tan plé de foch, no esclata,
perquè est foch crema y no mata,
com deu fé'l foch del infern.
Agna. Condolguda de ta pena
me dol à fé'l teu dolor.
Climent. fUn dogal la in grata'm trena!
Agna Perquè no hi buscas esmena
anantho à dí'al confessor.
Climent. Ho he fet, y als peus del altar
fins al cel he fet agravis,
perquè... volia pregar...
y sols sabia trovar
ton nom hermós en mos llavis.
Agïïa. ]Ohl <;Qué dius, Climent? < Só jo
qui t'ha enamorat ? ( Horror.)
Climent. j Sí, impíal
Tu, qu'ets bona y téns cor bó,
y no véus, ab tot y aixó,
que'm matas de gelosia.
Agna. Basta, Climent: la puresa
— 44 —
ab que jo estimo à en Daniel,
no admet ni un mot de tendresa,
ni una paraula, que, entesa,
puga dà'à n'ell cap rezel
Promesa li he fet sagrada
y sencer li he dat mon cor;
cor que he dat jo una vegada
no'l pendré, ni quan, glassada,
li pari'l bàtrer la mort.
Ténho entès aixís desd'ara,
y compta ab que, si't contens,
callaré y rés diré al pare;
mes li diré al punt, si encara
insistint, mon cor pretens.
Olvida y ten prou valor
per ser digne y per lluytar,
que, ans qu'estimar sens honor,
sempre hi ha'l morir de dolor
veyentse pe 'ls bons plorar.
Climent. No pot ser, Agna Maria.
Ja no puch ara anar més
qu'à n'allà hont lo cor me guia.
S'ha acabat; es l'últim dia
de patir ab tant eccés,
y ja acabo'l torment ara
que tant m'ha trinxat lo cor.
A n'al ram hi ha flors encara;
domen una. (Resolt.)
Agna. j Santa mare!
Climent. Vull com ell un' altra flor.
Agna. jMay!
Climent. \ Al punt!
(Se llensa d péndrerli lo rom en lo moment en que surt
Daniel y arrabassant lo ram, h dóna una empenta y V
amenassa ab son punyal.)
ESCENA XIV
Los mateixos, DANIEL, aviat, lo PATRÓ
Daniel. i Oh! i Infame 1
Climent. (Resolt, firesentanth'l pit.) \ Clava!
Clàval al bell mitj del pit.
Daniel, l Sí; qu'així l'enutj s'esbrava
y un malvat de cop acaba!
- 45 -
Agna.
Patró.
Daniel.
Patró.
I Mort!
[Daniel!
( Detenint se.)
\ Daniel!
lOhl
Olvit.
Despreci molt més te val
per la teva asseguransa;
matarlo à n'ell per venjansa
te pot à tu ser fatal.
Agna. Sí; '1 patró de nau te rahó.
Vés d'aquí; surt, miserable;
no es just que per un culpable
se perdi ara un bon minyó.
iSurt!
Patró. \ No! Esperéu. ^Tens confiansa
en mi, Daniel?
Daniel. Desde(l dia
que us vegi.
P.4TRÓ. i Y tu, Agna Maria?
Agna. Vos sóu ma sola esperansa.
Patró. Doncas no'n digueu ni un mot,
tu à ningú, ni tu à ton pare,
y deixéu que jo desd'ara
mani aquí en tot y per tot.
Daniel. Me poso al vostre servey.
Agna Diguéu vos ahont tinch d'anar.
Patró. Tu à ta cambra.
(Agna Maria se'n vd per la escala.)
Tu à pastar.
(Daniel se^n va, Lo pair o posa la mà dia espatlla de
Climent, y li diu ab accent concentrat. )
Y tu... lluny del Forn del Rey.
Pensa qu'es aquesta noya
un efecte del meu cor;
que la vull com un tresor,
y que ella es ma millor joya,
Pensa que son prometatge
lo vull jo, si à tu't sab mal,
y, si acàs, pensa que'm cal
guardaria de tot ultratje.
(Se'n vd per una porta lateral.)
Climent. jQh!., \ perdut, sens' esperansa 1
^Los he de veure estimar
y després pujà' al altar?...
i No; es impossible! i Venjansa!
- 46
{En aquest mo?nent s( ouhen crits y entran per la reixa
resplandofs de las ataxs de vent de la turba que passa
amotmada pell carrtr . )
Veus. jMori! jMori !
Climent. <Qu'es?
L·SCENA XV
Lo mateix, PERE ANTON, M A RI AGNA , JANOT, fadrins.
Pere. Barreu
tot seguit la porta. (Los fadrins ho fan.)
Climent. (Veyentlos agitats d tots.) ara?
Pere. Potsé hi som à temps encara.
Baixéu lo fanal. (Mariagna ho fd.)
Janot. i Que feu?
Mariag. <Que no ho veus que faig? lo baixo
per4apagarlo (L'apaga y torna d pujar.)
Íanot. í Ah 1
Climent. Peró...
í A que vé? ^Qu'es tot aixó?
Pere. Tot aixó es perquè jo encaixo
ab mà d'amich, fa molts días,
ab aquest patró de nau,
y ara à sé'à n'al forn s'escau,
y aquestos crits que sentías
son del poble amotinat
que arrastra y mata à tothom
qui, cert ó no, tinga nom
d'acaparapor de blat.
Climent. ( i Ah !... ) (Ab alegria reprimida.)
Veus. i Morin 1 j Morin 1
Pere. i Los sents?
Si quan passin, de retorn,
ja es tancat y fosch lo forn,
ja no faran pensaments
sobres de si hi hà ó no hi ha
cap marxant à casa nostra.
iFiUs ., compto ab la ajuda vostra!
Tanot. Ta està llest tot,
Pere. Donchs allà. {Se nvan.)
Climent. jOhl... Per tan afortunat
may m'he tingut en la vida!...
Veus. jMori!
Climent. Allí'l poble que crida...
— 47 -
y allí... ; AhI Allí ho tinch guardat.
(Referintse d la matzina de la columna.)
Aixó, d'ells me venja doble
perquè '1 crim sobre tots cau;
y, d'aquest patró de nau
vindrà à venjarmen lo poble.
Anem.
(Treu la barra, obra la porta y fuig, en lo moment en que
apareixen Daniel y Açna Ma? ta.)
ESCENA ULTIMA
DANINEL, AGNA MARÍA, LO PATRÓ, JANOT, PERE
ANTON, MARI AGNA, Fadrins, apareixent per l'ordre
que indican los versos.
Daniel.
Agna.
Daniel
Patró.
Daniel.
Patró.
Agna.
Pere.
Janot.
Daniel.
Pere.
Agna.
Tanot.
Mariag.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
i Oh !
1 Hi corro !
Aussili !
I Assistència 1
( Volent anar darrera de Climent. )
j Daniel ! ( A turantlo. )
iVos?
Sí.
I Pare ! (Cridant al baixar la escala.")
<Quchi ha?
iQué passa aquí?
Passa que vostra sentencia
ja es segura, qu'ha escapat
venjatiu d'aquí en Climent,
y que us tildarà al moment
d'acaparador de blat.
j Reyna dels àngels piadosa 1
| Fugiu!
Sí.
I Fugiu, Patró l
j Fugir jol iFuguí', y per pó,
posà una taca afrentosa
à n'al meu nom de marí
de la costa catalana! ..
i May! Lo patró es qui us ho mana:
obriu las portas.
Jo?...
Sí.
Mes...
^No? Donchs las obro jo.
- 48 -
{Resolt, las obra de bat d bat,)
Pere. iOhljNo!
Agna. i Per pietatl
Daniel. jPe'l celi
Patró. jDeixéul
Pere. J De rés te rezel!
Patró. No'n tinch perquè tinch aixó.
( Agafant la destral d( abordatge.)
Perquè, contra un poble irat
qu* udola aixís com salvatge,
te una destral d' abordatge
1' acaparador de blat.
(Yy apoydntse en lo mdnech de la destral, espeta resolt al
poble, quals crits se van acostant per graus. Quadro.
Cau lo telo.)
FÍ DEL ACTE PRIMER.
ACTE SJEG-OJST
D — O
La mateixa decoració.
ESCENA PRIMERA
AGNA MARÍA, PATRÓ, MARIAGNA, JANOT.— La pri-
mera guaytant ab gran ansietat per la reixa; lo Patró assen-
tat apoyantse en la taula de la dreta; Mariagna y Janot par-
lant, apoyat ell à la taula de la esquerra y ella sentada al
costat. Trenca l'albada, y per la reixa entra un raig de sol,
que à son temps tocarà à la taula de la dreta.
Patró.
Agna.
Patró.
Agna.
Janot.
Mariag.
íNo's sent res, Agria Maria?
Res; ni solsament un crit.
Jau lo poble ja en silenci
fatigat de sanen y crims,
y en Daniel y'l pare encara
no tornan. jOh! jQuín neguit!
Si observesses res, avísam.
Si Patró confieu en mi,
Y donchs, icóm estem, Mariagna ?
Estém lo mateix qu'ahir.
Llavors que'l Patró, ahir vespre,
ab aquell tó tant altiu,
se va posà aquí à la porta
apunt de dú un compromís
ab la destral d'abordatge
volent fé'l món à bocins,
lo pobre nostramo ab calma
lo và lograr persuadir.
— i Pero, home de Déu! và dirli
- 5° -
i que no ho veyéu, que, tenint
com té tanta forsa'l poble,
ni qu4 ara'n matesseu mil,
los altres mil que viurían
vos partirían pe'l mitj,
y després à tots nosaltres
venjantse del forn aixís?
janot. Y ab aixó té rahó de veras.
Mariag. Veyas si'n té, que, sentint
10 Patró de nau las cosas
que'l nostramo li và dir,
no fà sino qu^ell abaixa
la destral, và cap à dins,
y mana tancar las portas
qu'ell havia fet obrir
Janot. Bé. <Y sobres d' alló que'm deyau
que hi ha hagut aquesta nit
de plorà 'l Patró y la noya
tancats tots dos allí dins,
qu'ha sigut?
Mariag. No ho sé; per ara
d' aixó, fill, n'estich als llims.
No mes sé que jo, desperta,
m'havia aixecat del llit,
y de cop sento cridòria
y gemechs, y plors, y crits,
cap alia hont T Agna Maria
te la seva cambra. Aixís
que jo ho sento, vaig, hi corro,
y sense sabé'l motiu,
al sé à vora de la porta
sento que'l Patró ab grans crits,
11 diu: — Júrau, júram ara,
posant la mà à n'el Sant Crist,
que may, may d'aquesta vida
lo secret qu'ara t'he dit
lo diràs ni à n'al téu pare,
ni à ningú del món.—
Tanot. jAy, vil!
< Y qué li ha respost ella?
Mariag. Ella's véu que tot seguit
ha posat la mà à n'al Cristo
y ha dit: «Juro.»
Janot. ^Y de precís
no heu sentit vos sobres qué era
5i -
aquest secret?
Mariag. No; han surtit
llavors tots dos de la cambra,
y se n'han vingut aquí,
y jo ara estich que 'ls espio
per véurer si de rellisch
los hi escapa algún indici
per poguerho descubrir.
Janot. Vaja donchs, trapassejeuho
y, si acàs...
Mariag. Déixam fé'à mi.
Ara aném à un'altra cosa.
Janot. à lo que que volguéu.
Mariag. i Qué's diu
de tot aquest rebombori?
Janot. i Y aixó 'm pregunteu a mi?
^No sabéu que desd'ahir vespre
no m'he mogut d'allí dins
guarnint aquella fexina,
fent tot lo que'ns es precís,
y arreglant las mevas cosas
per lo que pogués succehir?
Mariag. <Y que prevens? ± Qu'es? i Que t'tramas?
Tanot. I Ah ! Aixó jo sol m'ho dich.
Mariag. i Si? No m'ho vols dir? Donchs mira:
també jo pe'l teu profit
no't diré totas las cosas
que't podrian convenir.
No 't diré, que quan nostramo
và tení'al Patró rendit.
và surtir corrent de casa
per sabé'l qu' era'l motí.
No't diré que'l bona pessa
d'en Daniel, quan sol s'ha vist,
al darrera d'ell, buscantlo,
també d'aquí casa ha eixit.
No't diré que desd'ahir vespre
al voltant del forn tenim
uns homes de mala fatxa
que'ns tenen sitiats à dins,
y que miran qui surt y entra
per veurer si'l patró n'ix.
Y no't diré que de l'hora
que tu't vas ficar al llit,
jo, que dormo ai altra banda
- 52 -
del costat del forn, dormint,
m'he despertat afanyosa
tot d'un cop, perquè he sentit
qu'aquí hi torna à havé '1 fantasma
igual qu'à n'al temps antich ,
perquè, fins à ser de dia
s'han estat sempre sentint
cops d'escarpa y de ferros,
soroll de cadenas, y ..
Vaja, res; ja que tu callas,
no sabràs res del que he vist,
ni lo que he sentit desperta
tot avuy y aquesta nit.
Tanot. j Ah, ah !
Mariag. i Rius ?
Janot. I Y es clar, benigna !
i Ah, ah, ahl
Mariag. \ Bó! i Y de qué rius?
]anot. De que sou tan boca molla
que, fins no volentho dir,
m'acabéu d'esplicar ara
tot lo qu'ha passat anit.
Mariag. <Qui? j ]o esplicar! |Jo!...
Janot. Bé;.aneusen
perquè ell té de parlà'ab mi.
(Mariagra se'n vd .)
Patró. j a! <Ets tu Janot ?
Janot. Y sempre
à las vosttras ordras.
Patró. Tinch
repugnància per obehirvos
sobres de lo que us vaig dir.
Que vinga'l poble y que'm mati;
car li costarà aquest crim.
Janot. Sí; 'Is costarà car; ja ho pensu;
pero quedém tots aquí;
la Mariagna, jo, '1 nostramo,
l'Agna Maaía, qu'heu dit
vos qu'ho faréu tot per ella..,
Patró. Vritat es; tens rahó... sí.
Janot. No hi penseu ja més; quedéuvos
si no vé'l poble aqui dins,
y, si vé, acceptant la manya
que ja us vaig proposà'ahir,
feu lo que jo us dich, y us salvo
- 53 -
Patró
Janot
Patkó.
Tanot.
Patró.
Janot.
d'aquets lladres assesins.
lY hó tens tot apunt?
Y ho prova
corrent tot' aquesta nit
lo fantasma que la criada
ha sentit al forn com diu.
To he sigut aquell fantasma.
Furadant, per casa'l vehí
la paret del forn, que ja ara,
ab l'aire que hi passa aixís
per'quest foràt de la boca
y el forat que jo he fet dins,
es tan fret com pugan serho
las pedras de aquest pedrís.
Ja tinch lloch per amagarvos
quan tinguem aquí'l perill.
També tinch ja la feixina
feta de ramas de pí,
y, à n'al punt qu' arri vi l'hora,
vos no feu més que «zach zich,»
talléu la cordà ab la daga
que ja ab vos tindreu à dins,
y, saltant del forn enfora,
sóu salvat à casa'l vehi.
Ho faré perquè així us salvo
del òy dels meus enemichs.
Ara vés; surt allí fora
fins allà hont deixin surtir
aquestos que'l forn sitian,
y veyas si veus venint
a n'en Daniel ó al vostr'amo
per mimbar d' ella'l neguit.
Ja es à ferho la Mariagna.
No hi fa rés; fesho per dit
qu'aquí tots, per calmà' à n'ella
no parém.
Seréu servit. (Se'n vd al carrer.)
ESCENA II
PATRÓ, AGNA MARÍA.
Agna.
Patró.
Agna.
Lo forn del Rey
Patró.
í Ahl 1/ Agna Maria!
<Ets tu, filla?
Sí; só io
- 54
Patró.
Agna.
Patró.
Agna
Patró.
Agna.
Patró.
AGNA.
Patró.
Agna.
que no hè trovat compassió
ni en la vinguda del dia.
^Lo pare ha vingut?
No encara.
jY en Daniel?
Tampoch.
I Tampoch |
|Ay! No té lo íorn més foch
que'l que jo à n'al cor tinch ara.
Mimba'l fatich; han surtit
per sabé'à quin punt està
lo rebombori del pà.
j Mes han surtit negra nitl
Y ara ja ha trencat l'albada,
y el]s no venen de retorn,
y jo'ls espero aquí al forn
y ja estich desesperada.
Y, si lo cel no'ns ajuda,
y per ell los dos morts son,
^qué faig jo, hórfana al mon,
trista y sola y desvalguda?
^Sola y desvalguda has dit?
i Hórfana y trista ni un dia?
^Es que ja ara, Agna Maria,
se t'ha olvidat lo d'anit?
^Olvidarho, dihéu? Encara
tinch com un esglayament
y hem dura l'encantament
d'una sorpresa tan rara.
Quan, perquè jo us ho exigia
per lo que ha passat anit,
vos m'havéu lo secret dit
que jo quasi presentia,
m'he sentit d'una vegada
alegria y trístó'al cor
y he dubtat si era'l méu plor
de ditxosa ó desditxada.
Plorar deus de tan ditxosa
perquè, ab lo secret que jo
t'he confiat, si tens cor bo,
més ditxa tens amorosa.
Si rezel tens de desditxas,
allunyah ton goig es fet.
No; perquè vos lo secret
m'havéu dit no més à mitjas.
55 ~
Digéumel tot; ^qu'es la causa
d'un misteri tan estrany?
Patró. Pot ser per calmart V afany,
lo sabràs ab temps y ab pausa.
Per avuy del secret méu
sabs ja tot quant puch dirte ara;
y aixó ho has sabut encara
per poder jo està'aprop téu.
Agnà. per qué hi havéu d'estar?
Patró. Per vetllarte vida y honra.
Perquè sé'l qu'es la deshonra
per las onas de la mar. 4
Guarda donchs lo meu secret
qu' enclou ja tota ta sort;
al fons guàrdal del teu cor
com ja jurament n'has fet.
Mentrestant tu pensa sols
que'l Patró de nau t'estima
qu'allà hont ets tu s' aproxima
no més per mimbà tos dols,
y qu'ara, aquest últim cop,
per mor d'un amor fatal.
he sentit que'l temporal
del téu cap brunsia aprop,
y ja marxar no he pogut,
y ja, del deber esclau,
ea lo forn la meva nau,
y aquí, com marí forsut,
per cumplir lo que'm pertoca,
lluytaréfins à triunfar,
ó'm perdré dins d'aquest mar,
estrellat contra una roca.
ESCENA III
Los mateixos, JANOT, MARIAGNA, aviat, PERE ANTON
[anot. I En Pere Antoni
Mariag. i Lo nostramo!
AgNa, { Ay, gràcia à Déu!
Mariag. ^Tu l'has vist^
Janot. Sí vé apoch apoch y trist
Mariag. i Com trist ?
Janot. i Ahl No, que m'ho tramo.
Vé tot trist y ab lo cap tort.
PííRE. j Bon dia y bon' hora! (Apareir.)
- 56 -
Agna.
Pere.
Tanot.
Pere.
Agna.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
i Pare!
i Filla) (S'abr issan.)
(i Vaja! iQué hi dihéu ara?
<Vé trist ó no?) ÇA Mariagna.)
(Al Patró. ) i Oh! Sóu mort.
^Qué dineu, pare? iVÍ'espantéu.
No temis, Agna Maria;
no veuràs tu ma agonia
ni en Pere Anton.
i Oh!
Parléu
Tal com vam ahir quedar,
vaig surti' à mirar lo qu'era
tot* aquesta gran fal·lera
de fer morts y d'incendiar.
Embolicat ab la manta,
per no ser tan conegut,
dret à la mar resolut,
vaig encaminar ma planta.
De prompte, entre la munió
de gent qu'à la mar mirava,
s ou un crit; l'ancla s'alsava
de las naus, sens compassió,
y, lliscant damunt del mar
las galeras sioilianas,
de las costas cataianas
se van comensà'à allunyar.
I Ah 1 iQuan lo poble hagué vist
qne V estol de naus marxava 1. .
I Així'l poble juéu cridava
volgent mort à Jesucristl
Y han comensat à lluytar,
ah udols y crits fent guerra,
las onas contra la terra,
lo poble contra la mar.
Fins que, sedenl de venjansa,
crida un: — «jA matà'als butxins!> —
y entran Barcelona en dins,
y comensa la matansa.
j Vàlgam Sant Pau, quin horror !
^D4hont ixen de sanch avaras
en tals jorns, aquellas caras
totas ab ulls de traydor?
Ab los cabells erissats
y à la mà encesa una teya,
~ 57 ~
Agna.
Janot.
Mariag.
Patró.
Pere.
córrer pe 'ls carrers se'ls veya,
com tigres descadenats.
A las graellas dels cantons
los que matavan peniaven,
butxins y víctima anavan
pels carrers à tomballons,
y, entre crits, y clams, y plors,
barrejantse ab pols y fanch,
ahont no hi 'via un llanch de sanch,
s'hi veya un pilot de morts.
Y entre clams, y plors, y crits,
jo, de véureu ja esglayat,
febrosench y horrorisat
y el perill dant al olvit:
— i Oh, no, no, he cridat; lo cel
no pot volé'aquest deliril
i No pot ser que Déu s'ho miri
del imens estrellat vel!
I No pot ser que, ab tant dolor,
brillin al cel maravellasl...
I No son de Déu las estrellas
de las nits de sanch y horror I
Déu sé4 que... al poder etern
se fan tals fets invisibles...
i Déu sé' que... cada tants sigles,
comanda una nit l'infern!
I Jesús, Maríal
1 Sant March!
| Santa Créu!
I Nit trista! <Y ara
dura la matansa encara?
Ja no; pero'ls es amarch.
segons veig, qu'hagi finit, >
y ara astuts passan la estona
buscant per tot Barcelona
si hi queda, com se'ls ha dit,
alguns d'aquets qu'ells ne diuben
acaparadors de blat.
ESCENA IV
Los mateixos, DANIEL,
Daniel. Molt bé dihéu, jo he presenciat
com buscantlos se desviuhen.
Pere. i Ah I < Tu, Daniel?
- 58 -
Agna. I Ah! jA Déu gracias!
i Ja't tenim aquí segú!
Patró. Sí; y ja teninte àn'à tu,
no hem de temé* al forn desgracias.
Daniel, j Qui sab, patró !
Mariag. i Qué vols dir ?
Janot. ^Potser hi ha perill, encara?
Daniel. Tot vaig à contarvosho ara,
ja que per xó vaig surtir.
(Va d deixar la manta y barretina.)
Janot. Ja ho sentiu; quietut.
Mariag. i A mí?
Tu tens de callar, que jo...
Daniel. No he pogut trovar més bó
lo punt de surtir d'aquí.
Comensava la matansa
aixís qu'he sigut al Born,
y s'ohían al entorn
no més crits d'ira y venjansa.
May un poble desbocat
pot triar bé; mata com fera,
y avuy, per ell, tothom era
acaparador de blat.
Prímé' ais marxants hi prenia,
després à tots quants trovaba,
y, mentres jafs saquejava
à n' al Call la judería,
ha comensat devant méu
una matansa tan fera,
que, per mí, alló la mort era
segant ab lo falsó séu.
No ho he pogut veurer jo
com un, qu'aprop méu s* estava,
y com jo al poble mirava
compadescut y ab cor bo.
Era més aviat vell;
duya el rostre retratat
tot lo qu'es dolsó y bondat,
y, plorant, veyai flagell.
Ha endavinat de seguida
que jo veya alló ab horror
y:— Aném, ha dit; pit, valor,
y salvém d'algú la vida.—
No necessitava més
jo per agafar coratge,
- 59 -
y allí, entre '1 poble salvatge,
y manant com si sigués
que 'Is dos fóssim caps de colla
d'aquesta turba, salva vam
gent inocenta, y logravam
que no sortís de sanch molla
tant sovint l'arma homicida,
fins que, trets d'aquella gent,
heirl· lograt que mes de cent
nos deguessen honra ó vida,
al punt que ja, de Ribera,
desatenent tota lley,
dret à n'al palau del rey
venia una turba fera,
y, aquell bon vell qu'ab mi anava,
tant bon punt aixó ha sentit:
—Ja'ns veurem, minyó, m'ha dit;
La lluyta qu' aquí s'acaba,
potset comensi al palau;
jo allí m'portaré com noble,
tu, si acàs, aqui entre i poble,
cumpleix ton deber com brau. -
Y donantme un anell d'or,
que es aquest que jo us mostro ara,
se'n ha anat, deixantme encara
ab la sorpresa à n'al cor.
Mariag. ^Potsé'un noble disfressat?
Janot. Bé ho diu ab prou clarerat.
Daniel. Jo, entre aquells udols de fera,
ni respóndreli he pogut,
y, seguint aquella onada
de poble desenfrenada,
he anat hont ella m'ha dut.
Véurer ;o qu'era la plassa
del palau del senyor rey
ab lo poble eixit de lley,
no's pot dir y la sanch glassa.
Era un mar d'onas mortals
bramulant com lleó ferit,
fins que'l senyor rey ha eixit
à un dels gótichs finestrals,
y, generós, y ab cor noble.
Pere.
Agna.
Patró,
íOhl
:Qué dius?
I Es à dir qu'era?...
disfressat ?
- 6o —
Agna.
Patró.
Daniel.
Pere
Janot.
Daniel.
Mariag.
Agna.
Pere.
Daniel.
Pere.
Agna.
Patró.
Janot.
que al* altar d'un sant l' eleva,
tot lo pa de casa seva
ha anat repartint al poble.
| Déu lo benehesca !
Bon* obra
saciant a n'al poble ha fet
N'hi ha que diuhen en secret
que no es bondat que li solera,
sino por dels sublevats,
y cedeix à Barcelona
mentres ja envia à Girona
a buscar íorsa y soldat .
La gent sempre es maliciosa.
Bé; pero à voltas la gent...
Pe'ls qu'han vist al rey clement,
la nova ha estat injuriosa,
y s'han format dos partits;
un dels que à'n al Rey alaban,
y un altre, dels que s'esbravan
dihent qu'es por dels atrevits.
Y à la fi, fins no ha faltat
qui digués, sens fré ni lley,
que'l pa dat pe'l senyor Rey
era tot enmatsinat
i Oh! i ^\ve Maria Puríssima!
I Tesús Maria!
1 Déu méu!
Fent com la bola de néu,
d1, una sospita levíssima
s'ha anat à parà'à mentir
d'un modo tant descarat,
fins qu' així'l poble, irritat,
ha comensat à bullir,
y altre cop llunyà ramor
ha anat venint per moments,
y altra cop turbas, corrents,
han demanat mort y horrors,
y, entre casas qu' han citat,
ha dit una veu impía,
qu'à n'al Forn del Rey hi havia
un dels qu'acaparan blat.
|Vàlgans Déu val!
j Verge pura!
No vindràn, no tinguéu pó.
|Oh, sí; vos diguéu que no!
- 6i -
Mariag. Bé, ré;'ns vol dà'una amargura.
Patró No comprench vostra inquietut,
quan ja resignat estich.
Jo afrontar vull l'enemich
fins à deixarlo vensut.
Mes .. los prechs d'en Pere Antón
y los de l'Agna Maria,
l'haver vist jo que duria
lo trastorn que us correspón,
m'han determinat al art
d'usar d'un enginy prudent.
^Qué voléu més d'un valent
que ferlho obrar com cobart?
Daniel ] Ah 1 ^Es à dir donchs qu'ha accedit?
Pere. En que, per no dà'un trastorn,
se salvarà dins del forn
fins à sé'l poble rendit.
Daniel. jOhi Gracias, patró de nau,
en nom de tots, gracias. (Abrassantlo.)
Patró. I Oh !
^Qu'us podré may negar jo
de lo que à vosaltres plau?
Mariag. ]Ból jVeyeus aquí una cosa
que no entench 1
Agna. Ja la entendréu.
Mariag. ^Es dir que l'exposaréu?...
Tanot. fa ho veuréu.
Mariag. Bé, rés; disposa.
i Si es que tu tens un secret 1
Janot. Y es clar que'l tinch.
V EU* . ( Lluny J \ Mori, m ori I
Pere. Sentiu?
Daniel. ja vé'l rebombori.
Janot. Donchs à dins y's guanya'l plet.
Daniel. Y després no tingueu por.
L'anell d'or m'ha sigut dat
com senyal, y de bon grat
nos veurà aquell bon senyor.
Patró ^Y tu tens aquí l'anell?
Daniel. Aquí'l tinch, miréu. (Li mostra.)
Patró. (Sorprès al veure? I . ) \ Ohl
Mariag. ara?
Patró. No... rés .. es que veig ben clara
la rahó de perquè '1 vell
ha dat aquest anell d'or
- 62 -
Agna.
Patró.
Pere.
Patró.
à n'en Daniel: es penyora
ab que may desatès fóra
qui del rey truqués al cor.
^De qui es?
Es del Compte d'Oris.
<Ah! j Lo Camarlench del rey I
Ell fà à n'al palau la lley.
No temis, Agna, no ploris.
Per'quest anell amparats
tinguéu tots confiansa doble;
si ara nos salvém del poble,
del rey ja n'estem salvats
j Morin los marxants de blat!
i Morin 1
|Ah!
jPer Déu, cuytéu!
Vos, Pere Anton, ja ho sabéu.
Entreu aquí y sou salvat.
(Lo Patró se'n vd per una porta, lateral Daniel y Agna
miran ab ansietat per la reixa.)
<Tu tens ja apunt la feixina?
Tot està apunt; deixeu fé'.
Ja sabéu que quan convé
à mi rés del món m'amohina.
Bé, peró... <Com t'ho faràs?
Ja ho veuréu, dóna, espereus.
Sembla qu'han parat las veus.
j Oh ! Y que no s' acostan pas.
jCalléu!
iQu'es?
Que sembla qu'ara
l'esbalot ha disminuhit.
Ja's refarà tot seguit.
Deixeume sol
<Qué dihéu, pare?
^Sol aquí ab aquesta gent?
Sol ab una bossa d'or. (Moslrantla.)
Aixó es prou, y aixís tinch cor
de salvarnos al moment.
jAhl Ara ho entench. <Ab paga
es que'l forn no miraràn?
i Ahl <Y donchs, dóna?
Bé, així, avant.
(Se'n van los dos Daniel mirant per la reixa} diu:)
Daniel. Ara la colla s'amaga
Veu.
Veus.
Agna.
Pere
Patró
Pere
Janot.
Mariag
Tanot.
Pere.
Mariag.
Agna.
Pere.
Daniel.
Pere,
Agna.
Pere
Mariag.
JANOT.
Mariag.
- 63 -
y'n venen aqui sols tres.
Agna. i Oh I j Ajúdans, verge Maria!
Pere. Vés, y en la Verge confia.
Anéu, y no eixia per rés
(Los dos joves se'n van.)
ESCENA V
PERE ANTON, CLIMENT, que apareix à la porta espitragat
y ab senyals evidents de l'agitació que'l domina.
Climent. jOla, Pere Anton! ^Sóu vos?
Pere. iQué veig? <Tu, Climent? ^Qué miro?
<Es un somni? ^Es que deliro?
Climent. No deliréu; vinch jo ab dos
qu'al peu de la porta esperan
per entrà' aquí al primer crit.
Pere. i Es dir Climent que'ns has ti ahit?
^Aquestos tos intents eran ?
Climent. <No m'esperavau?
Pere, jSi à fél
T'he vist tota aquesta nit;
t' he vist y may rés t' he dit,
perquè no cal dirte ré.
Capitenajant las collas
de lladres y d'asessins
que, no més que per mals fins,
duhen las mans de sanch mollas,
t'he vist fins à trench d'albada
incità' à la rebelió,
y he dit:— May; no pot ser, no;
aquest' ànima malvada
sense Déu, ni fré, ni lley,
à n'al crim així entregat,
no potsé'l jove amparat
desde nin al Forn del Rey.—
Climent. Donchs sí, Pere Antón; jo era
y aixís m'heu vist desagrait,
perquè encara no heu sentit
com de bo he passat à fera.
Jo era la inocencia pura;
sentiment tendre y pit franch;
veure' una gota de sanch
ja'm dava dol y amargura.
Per mi eran llamps y centellas,
- 64 -
raigs de glòria, may d'infern;
de nit, creya que l'Etern
me coronava cTestrellas.
Pero'm varen contrariar
las lleys més ficsas del cor.
Jo guardava aquí un tresor
y un me'l và vení'à robar,
y, des d'aquell punt y hora,
lo nin amparat al forn
ja sols volgué al séu entorn
veure plors com los qu'ell plora.
Lo bo's và fer criminal,
và tornarse lleó'l cadell,
vos créyau manso l'aucell
y era un àliga real.
Dins del encongit forner
tendre y senzill com un àngel,
hi havia'l foch de l'arcàngel
que à Déu và reptà' altaner,
y quan, com ell, de la glòria
vaig ser llansat al abím,
ma esperansa và sé'l crim;
ma virtut ja una memòria.
Vaig sortir per la ciutat,
vaig trovar ^ent de sanch molla,
me vàreig fer cap de colla
com lleó desencadenat,
y ja rés miro, rés temo,
la ciutat de morts es camp;
faig com fà lo foch del llamp;
per tot allà ohont passo, cremo.
Pere. Pero <qu'ha passat? Van dirme
que d'haverte irritat brau
aquí ab lo patró de nau,
ta ingratitut và venirme.
iQué hi hà? No'm callis ni un mot,
y, si teva la rahó era,
jo sabré fer de manera
qu'·ell te satisfassi en tot.
Climent. No, Pere Antón; ja qu' encara
no us han dit ells la vritat,
no vull deixar traspassat
lo vostre bon cor de pare.
Pere. iY tú, si vols, salvar pots
ó pots perdre à n'als qu'has dit?
- 65
Climent. Ab una senyal ó un crit.
Pere \XJn crit fet à uns lladregotsl
Climent. Sempre es lladre qui pot serho.
Pere. Mes qui ho fà falta à la lley.
Climent. <Lavà fé'à gust méu lo rey?
Pere Moriràs.
Climent. No ho considero.
Dintre un lloch qu' un s'hi asfixia*
allà hont es tothom esclau,
bé val de la mort la pau
l'haver sigut rey un dia.
Pere. jEts boig!
Climent. Mes só un boig que mato
si'contrarían, així es
que, lo que vos convé més,
es no esperar l'arrebato.
Pere. Mes avans .. escolta.
Climent. Dihéu.
Pere. Jo tinch por que siga d'or
tota la sed del téu cor;
si es aixó, si es à bon preu
que nos vols salvar la vida
al marxant de blat y à mí.
pren aquesta bossa: aqui
n'hi ha una galan partida. ( Oferintli )
Climemt, jVeus aquí lo que'ns ha dut
à n' aquest punt tan fatal
de ferme ser criminal,
y parà' en la ingratitut!
i Oh, cor honrat mal comprés
mentre honrat te vas portar!..
Tu't vas posà'à atresorar
ab lo pit d'amor encès;
tu, no tenint hont desarho,
clot per un arca vas fer;
per tanta sed de diner
se't cregué un infame avaro,
y, desd' aquell punt y hora,
vas tenir d' avaro'l nom,
te và anà'aburrint tothom,
y els cors te van traure enfora,
quan jo ho feya, ab amargura
y ab dol d'aquest mateix cor,
no més per dà'un trono d'or
à aquella ilusió tant pural
— 66 -
Pere. ; No t'entench, Climent!
que ho entengueu pas per ara.
Vos lo qu' heu de fer, com pare,
es qu'aquí, per un igual,
de un à un vagin entrant
1' Agneta, en Daniel y els altres;
ío que resolguem nosaltres,
ja ho sabréu vos al instent.
( Pere Anton vacila, v al fi se n vd.)
ESCENA VI
CLIMENT.
Me creu .. m'obeheix... ahir era'l méu amo,
y avuy, com si'l méu front cenyís corona,
vassall me'l miro, y tractament no'm dona,
perquè jo... que no'n vull, no li reclamo.
Jo .. bó .. no era ningú des que m'infamo,
subjecte al mateix rey tinch en persona.
{So rey! . de lo qu'à mi tant se'm endona!
De lo que vull no'n só, y en và m'esclamo.
Vinch à ser com Satàn, quan à la gola
del antro tenebrós caigué tot d'una,
com cau lo llamp quant retronant rodola.
Es del infern y sa potent fortuna
senyor y rey, com ho es la mar qu'udola;
pero, del cel volgut... jni'n té una engruna!
Agna. ^Diu que tu'm demanas?
Climent.
Ni cal.
ESCENA VII
CLIMENT, AGNA MARIA.
Climent.
Sí,
Agna.
Climent.
Te vull aquí per parlar;
lo bo ó mal qu'ha de passar
tot ve avuy de tu y de mi.
Parla,
Aném à lo primer,
Quan ahir jo't vaig parlar,
vivia sols de pastar;
avuy tinch or, tinch diner.
Com íont que de rocas brolla,
- 67 -
las jueuhas arquimesas
m'han dat avuy prou riquesas
per comprà'l poltro y l'argolla.
Com si fos una cascada
cada arca de la juería,
ha rajat, fins à ser dia:
la copa d'or cisellada,
lo preuhat collar de perlas,
la turquesa rica y blava,
la esmeralda qu' enlluernava,
y joyas que, per haverlas,
hauria dat sa corona
lo rey y son ceptre d'or.
Febrosench y ab goig al cor,
com fograll qu'un ferro estiona,
jo he vist liuhfaquells rubins
com entre '1 caliu las brasas,
rodolar l'or per las casas
qu' han destruhit los asessins,
y anà'ls tresors à mas mans
desde'l fons de l'arquimesa,
com regalims de riquesa
y de gotalls de diamants.
j Oh, si, mira; ;véus? ho tinch!
( Treu un puny ai de joyas del ptt y ho possa d la taula de
la dreta: en aquest moment lo raig del sol hi toua.)
Lo diamant )lú y tornassola,
la moneda d'or rodola,
y, al caurer, fà sentí'l drinch.
Sembla pedruscall d'estrellas;
sorra granada de sols.
Ab aixó es lo món, si vols,
cel d amor y maravellas.
Es lo talismà que cega,
es l'or, de tot comprador;
fà fingir virtuts y amor,
plassas sitiadas entrega,
compra als jutjes y à la lley;
perquè no'n té crida'l poble;
per tenirne, es noble'l noble,
per cobrarlo, es rey lo rey,
y fins, sense cap rezel,
vils;qu'à Déu empetiteixen,
donantlos or, t* ofereixen
camí més breu d' anà' al cel.
— 68 -
Agna. Y bé, íy qué vols dí'ab aixó !
Climent. Vull dir qu' ho tens tot aquí,
mentres tu'm dongas lo sí
del amor que tant vull jo.
Vull dir que tot es per tú,
si per mí, d'amor suspiras,
perquè... aquest tresor que miras,
si tú no'l miras, no llu. .
Agna. j Desgraciat! |Y com te cega
la mala passió que't mina!
Ni ab por cedeixo à la ruina
ni per or mon cor s'entrega.
Perquè estimo à n'en Daniel
no't puch estimar à tú,
y ré es talisman segú
per ferme perdre'l seu cel.
To'l cor lo dono de franch,
y, si per res faig baixesas,
menos encar per riquesas
que veig tacadas de sanch.
i Aquest tresor, dius!... iQué val?
éToyas dius? \ Qui vol haverlas 1
i Cada collaret de perlas
me semblaria un dogal í
Trist lo cor ja sols ve ría,
si à tu per or m'entregava,
en cada turquesa blava
lo cel d'amor que perdria,
y serían los diamants
sols llàgrimas conjeladas,
y gotas de sanch glassadas
los rubins vermellej ants.
|Ohl No, no, | aparta de mí
aquest repugnant tresor!
Si't creyas tu que'l meu cor
podia comprarse així,
sàpigas que t'has errat. .
Ahir llàstima'm donavas
perquè, fós com fós, ploravas
amant trist y desdenyat;
avuy, que pensarte't quadra
que té l'or poder tan gran,
t'aborreixo com à amant,
y hem fas horror com à lladre.
Climent. I Basta ! ( Cego d'ira.)
- 69
Agna.
Climent
i Com?
i Basta! Qu' esperi
Agna.
en Daniel.
Sí; esperarà
y el mateix que jo't dirà.
(Se^n vd.)
Climent. Veurèm. Ell qu'ho consideri.
CLIMENT, DANIEL, que ja havia aparegut avans d'
Daniel. Ja ho he fet y es tart, Climent.
Climemt. Vina;'t vull obrí'aqui'l cor,
y't vull fer saber, per mor
de que t'he semblat dolent.
Daniel. T'escolto ja.
Climent. Jo era bó
y era honrat, Daniel... com tu.
No hi ha en lo mon, ben segú,
qui fós més honrat que jo.
Diuhen que 1 home à la vida
té lliure la voluntat
y fà'l que vol... no es vritat;
ab mí al menys và ser mentida.
Per mi's va trencar la Uey
de que ab tant dolor m'esclamo;
me và pendré aquí nostramo
per fadrí del Forn del Rey;
ab sa filla'm vaig trovar,
sa mirada al cor và entrarme,
|no vaig volé'enamorarme ! (Matcat.)
y, ab tot, me và enamorar.
^En qué era culpable jo?
En rés; l'amor m'incitava,
jo en mi véncel procurava,
y aixís cumplía com bó,
Mes tu vas venir un dia,
l'amor li vas declarar,
y tu'l cor vàres lograr
que jo lograr no podia.
j Ohl | De desd'aquell instant !
j L'amor, los celos, la enveja!
i Tot quant baix y vil rastreja
per lograr lo qu'un vol tant,
ESCENA VIII
anarsen Agna Maria.
Lo forn del Rey
- 7°
và entrar patent en mon cor,
y, patint, jo vénceu creya,
y de nit, quan ningú'm veya,
se'm desfeya en mars de plor!
Daniel. \ Pobre desditxat! jTe planyo
per més qu'en mí injust te'n venjas!
Climent. Un dia... fà tres diumenges
T últim passat; no t'enganyo;
fins me vaig nuà'un dogal
per acabar tant patir,
pero, ja al anà'à morir,
sobre '1 pensament mortal
s'hi và posà'l de que tú
tindrías lliure '1 seu cor,
y aixó no ho vull ni ab la mort;
ella ó meva ó de ningú.
iQué vols dir?
Que jo accedeixo
en no véurer son cor meu;
mes... l pensar que pot ser téu!
i May! \ jamay! No ho consenteixo,
^Qué vols, donchs?
Darte riquesas
qu'hasta'l rey t'ha d'envejar.
Míralas, té las vull dar
dante així goigs y grandesas.
Prenlas totas; de seguida
marxa ab lo Patró de nau,
y així, aquí tornant la pau,
de tots salvas honra y vida.
Daniel. í Ahl jan ! [ ah 1 i Y es tal proposta
la que tu'm volías fer?
Ni resposta h*s menester;
lo despreci es ma resposta.
Quan l'amor té una esperansa
ben ficsada al mitj del cor,
no'ns aterra ni la mort
ni'l temor d'una venjansa.
Climent. jMira que serà espantosa!
Daniel. Clamarém contra ella al cel.
Climent. iYno't vens tant or, Daniel,
y tanta pedra preciosa?
Daniel. <No ho donas tot tu per ella?
Donchs, per ella ho dono jo.
Climent. \ Déu no vol que siga bo!
Daniel.
Clieent.
Daniel.
Climent.
— 7i -
I Déu no ho vol; era ma estrella I (Plora )
Daniel. |Y qu'ha de volé', insensat!
i T'has cregut potser que l'or
pot comprar l'amor d'un cor
y una ferma voluntat?
May, L'amor pur y constant
sols ab amor se treballa!
fà com lo diamant, que*l ralla
no més que'l mateix diamant.
Pur com doll rajat del cel
rés l'amimva ni l'atura;
llànsal à mars d'amargura
y allà sura ab son anhel.
i Ah, ah, ahl j Y pot tant, y ab or
vols trencar d'amor cadenasl...
tu'n tens ja, y veyas si omplenas
la soletat del teu cor. (S'en vd.)
ESCENA IX
CLIMENT.
Diu vritat. Jo'l tinch y'l dono
per lo qu'ell té y jo no tinch.
^Qu'es llavors del or lo drinch,
quan jo tot, tot l'abandono
per lo qu' pobre forner
té de franch y ab sa pobresa? *
I Ah! Es qu'es fals que la riquesa
tinga cap poder. No'n té.
No'n té per comprar l'amor.
De vegadas un rey dona
à una dóna una corona,
y ella estima à un trovador.
Son poder es falsetat.
Ab l'or qu'ara jo aquí dono
puch, si vull, i comprar un trono!
pero no una voluntat.
I Y per qué he robat? <Per qué?
i Per tenir de lladre '1 mot!
Quan no's té, un creu qu'ho pot tot.
Quan se té, no'ns val per ré.
Tothom diu qu'es clau del cor
y, quan cal, Déu vol que falli...
i Desditxat del qui batalli
creyent que té un'arma ab l'orf
- 72 -
Jo l'acabo d'oferir
ú qui ab ell ditxós seria,
y ell vol més pobra alegria
y la pau del cor tenir.
<No'l voleu? jDonchs, fóra treva I
i Ja que no tinch més recurs!
i Ja que, ab tot y ser tan purs
mos intents, ell la vol seva!
De mon goig per asessins
sentenciats a mort ja sóu:
lo tresor al fons del pou; {Li tira ,)
y, vosaltres... i als butxins!
[No heu volgut or y desterro!...
Donchs, tindréu pobresa y mort.
j No us he convensut ab ori...
Jo us vindré à convencé ab ferro.
(Seln va desatentat)
ESCENA X
JANOT, MARIAGNA.
Janot. i Ah! Ara'l cetrot, lo maula,
lo qui ja per rés es bo;
aquest que sols ganduleja
y, quan surt de casa, is noys
ja fins T Estornell li cridan,
durài negoci del forn.
y ^vejam? Ara hem de véurer
si sabré portarlo ó no.
Mariag. i Y tu créus que pots salvarlo?
Janot. j Bah í Ja ho tinch preparat tot.
Vull salvarlo y vull encara,
si m'ix tot com penso jo
pescà'ls dinerons del pillo.
Calléu; tornan los traydors,
y, com io tinch ja arreglada
la trampa ab aquets minyons
fadrins d'aquí...
ESCENA XI
Los mateixos, CLIMENT, ROIG, Poble. Roig armat ab una
destral, lo poble ab diferentas armas; tots demostrant 1(
agitació que 'ls conmou.
Climent. Déu hi siga.
Janot. (No diguéu per rés ni un mot.)
— 73 -
(Ap. d Mariagna.)
Climent. Déu hi siga, Jan-
Janot. i Bon dia!
Perdóna, noy, com qu' estava
ab aquesta que no acaba
may las rahóns, y responia
à lo qu'ella'm deya, es clar;
no he pogut respóndrert.
Climent. i L'amo?
Janot. D* aixó es de lo que m'esclamo; .
es à dalt, y hem d'enfornar.
jNoys!
Climent. ^Sabéu per qué venim?
Janot. No.
Mariag. Jo-
Tanot. ÍCaJléu.)
Mariag. ( | Oh 1 ; Que calli !
No puch callar.)
Climent. Que no'ns falli
volém la lley contra'l crim.
Per bondat ó per malicia
justícia '1 poble no trova,
per xó es ara à n'aquí, y proba
si's pot fé'ell mateix justicia.
Patró. i Y perquè justicia tinga
que puch fer jo?
Climent. Ta no sabéu.
Féuho'l punt, si no voléu
pagarne'l mal que'n previnga.
No sigueu, donchs, insensat,
y lo que volém donéunos.
Janot. Mes: ^qu'es? Qu'haig de fé'?
Climent. Entreguéunos
l'acaparador de blat
Tanot. ^Que vols dí'l Patró de nàu?
Climent. Sí.
Tanot. \ Ah, vatua 1 i Sentiu ? (A Mariagna. )
Mariag. Sí.
Janot. Fill, lo Patró no es aquí
desd'a nit.
Climent. Mireu, si us plau,
de no fernos bobejar,
ó entreguéulo, ó registrém.
Tanot. Registréu.
Climent. < Sí? Donchs, aném...
- 74 -
Janot. <Y no podém enfornar ?
(Apareixen dos fadrins ab una feixina mòlt grossa, j
Climent. Que s'esperin los fadrins,
hi mirém lo forn à dins
per si li vau amagar,
(Climent ob? a'l forn y mira d dins.)
Janot. ^Hies?
Climent. No.
Janot. Donchs, j au ! Feixinas
y çalarhi aviat lo foch.
(Los fadrins fican una feixina al forn prou grossa perquè
(s comprenga que hi cap un home d dins sense dificultat
Climent coloca sis homes armats d la porta d1 entrada.)
Climent. Tu, ab aquets, à n' aquest lloch,
( Y emportanisen ell quatfe , també armats ab destra Is y
llansas, diu:)
Naltres à las camhras vehinas.
(Y, ab ells, se'n puja per la escala del Patró.)
Mariag. QAy, Janot! L/ agafaran,
van allà hont es ell. )
Janot. (Calléu.
Ell es al forn. )
Mariag. (<Com?)
Janot. (Miréu,
ara l'hi salvan.)
(Moslrantli com los fadrins fican al forn la feixina )
Mariag. C í Ah I) ( Compreneního tot.)
Climent. jAvantl
(Climent entra d la cambr i del Patró ab los homes que l
segueixen, y quedan en escena los que s'indican )
ESCENA XII
JANOT, MARIAGNA, KOlG, Homes.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Janot.
Mariag.
Tanot.
(I Vaja; totas te las pensas ! )
(Calleu y fingiu ab mí,
perquè ara, ab lo qu' aquets séntin,
lograrém tots nostres fins.)
(èSí? iY qué faig?)
(Rés més per ara
que dirme de tot que sí.)
QPero que no veus qu'espian?)
(Per xó ho faig, seguiu l'enginy.
Vos digueume que sí sempre.)
75 ~
Mariag. (Vaja, donchs; diguem que sí.)
Tanot. jNo siguéu tossuda, dónal
(Fingeix que's baralla ab Mariagna olvidantse de que
lobservan lo Roig y sos companys )
Ara, mentres ells son à dins,
es quan heu d'anà'à Ribera
avans d'anà/à veure'en Quim,
y, anant ahont lo Patró posa,
dirli tot seguit qu'aquí
ja té en quatre mots de lletra
com se surt del compromís.
(JDanth un pergamí que fà que(l vegin los espías. Roig se
và acostant per graus.)
Mariag. Vaig.
Tanot. (Sí, ves; ja veuràs ara
quin desori s'arma; à dins.) (Se và.)
Mariag. (Bé; ara aniré à íer veurer
que vaig allà hont ell m'ha dit.)
Roig. I Enrera! (Li pren lo pergamí.)
Mariag. ^Com?
Roig. Dich enrera,
y sou presonera aquí.
Mariag
Roig.
Tots.
Roig.
Tots.
i Ay, pobre de mil jBó! [Y a
iQue mori !
i Mori!
El motiu
de portar tu aquesta lletra,
basta ja per veure* un crim.
iMori!
iMori!
ESCENA XV
Los mateixos, CLIMENT, y sos homes que baixan de la
cambra del Patró.
Climent. ^ Qui aquí crida?
Mariag. (|Ay, ay, ay! \ Pobra de mi!)
Home i Miréuvosla; es una espia
que's concerta ab l'enemich,
y ara li duya una lletra
perquè 's salvés, y l'avís.
Climent. es vritat aixó, Mariagna?
Mariag. í Qué't dire pobra de mi !
Que'm taràs cap mal-y-feta
- 76 -
si aixó rehix cert?
Climent. A nit
hem possat dogals per menos,
y hem fet sanch per menors crims.
±No sabéu qu'à Barcelona
los forners, juntantse ahir,
varen conveni' una trama
y un progecte dels més vils
perquè quan hi anés lo poble
à pendre'ls pans, tot seguit
caigués mort y extés à terra
qui'n tastés sols un bocí?
Mariag. Peró aixó à n als pans de casa
no s'hi ha fet.
Climent. Proba del crim.
( Se treu una ampolla de corn blanch de la escarcela, y mos-
trantla, diu:)
Climent. Aquí teniu una ampolla
d'un dels forners asessins,
qu'ara, registrant lo poble,
Thi ha trovat per sort, y aquí
sabém ja per un espia
qu'es del nostramo enemich,
que dins del cau d'una pedra
de la columna de allí
hi ha una ampolla de matzinas
com aquesta.
Mariag. jOy noi Mentiu.
Climent. Tu qu'ho sabs, Roig, mírau.
(Roig vd d la columna, trau la pedra y trayent l'ampolla
que Janot vd deixar al cau, la mostra y diu:)
Roig.
Climent.
Mariag.
Climent.
Mariag.
Climent.
Roig.
Climent.
Mariag.
í Mira !
Tórnala à deixà' aquí dins
perquè '1 jutge real la trovi
quan registri 71 forn.
jAy, vill
j Pero si tu aquesta ampollal
j Basta! Si us torno a sentir
solsament una paraula,
à n'aquí mateix moríu.
1 Ayl Ave Maria purisimal
^Dihéu qu^ella duya un escrit?
Es aquest.
Déumel (Lo llegeix.)
j Mentida!
— 77 -
No, no; jo no vull morir.
Jo no duya ré; era maula
y ara entenen ja tot l' enginy.
Es qu' aquell poca vergonya
d'en Tanot, creyent qu'aixís
s'escapava de casarse
m'ha fét du aquet compromís
comptant que si ara'm matavau
ja se'n podria désdir,
Climent, j Oh! j Companys I Déu ho volia.
Deixeu à aquesta infelís,
y anéu à buscar venjansa
allà hónt marca aquest escrit.
]Ohl |Com sento amichs de'l ànima,
haverme de quedà' aquí
per consumar la venjansa
. ^ d altras culpas que no us dich!
íCom sento no anà'ab vosaltres
per gosà'ab l'instant felis
en que, la sanen, borbollantli,
rejantli à dolls del séu pit,
ne dongui un bassal prou ample
perquè, ab colors carmesins,
si no té un vil la sanch negra,
puga deixà'l poble escrit
lo cartell d'una venjansa
qu'à n'al mon té d'escruixir!
Roig. \ M ori 'l marxant !
Altres. i Que mori!
Climent. iRoig!
Roig. iQuéhihà?
Climent. Quefcn quedin sis.
Roig. Té'ls daré tots mestre d'aixa.
que son dels més braus que tinch
Climent. jDéixals, donchs, y à venjà'al poble!
Roig. Té'n duré'l séu cap aquí
clavat al cim d'una llansa
per escarmentarhi als vils.
I Mori'l vil marxant!
Altres. j Que mori ! (Se'n vdn.)
Mariag. (í To crech que no estich en mí!)
Climent. Vos, Mariagna, anéu à dintre.
Mariag. ( \ Déu méu ! \ qué hi haurà aquí dins ! )
(Se'n td.)
- 78 -
ESCENA XIV
CLIMENT.
Seln vàn, johl \ Gracias à Déul
Ta estich sol .. ja ho he lograt.
I Ay!... Aquesta soletat
com complau à n'al cor méu.
Perduda ja ma esperansa,
de re'm serviu... nosa'm féu.
jAnéusen; tots me sobreu
instruments de ma venjansal
D'aquí un'hora... d'aquí mitja...
d'aquí un quart tal volta... \ Oh ! Si.
i Quin tarrabastall aquí!
iQuin dolor! [Quina desditxa 1
iPero y ella 1 [ Y ia mort d'ell a 1
«i La podré véurer? No; may.
jLa grogor d'aquell esglay !...
I Los ciris de la capella ! ...
jLa forca!... ^Aquell sér preciós
que, si Déu me l'hagués dat,
jo l'hauria conservat
com una flor, temo: ós
de que fins un alé d'ayre
me'l podia desfullar,
lo butxí'l podrà tocar
sens que se li endoni gayre
de destruhirlo?... j No; impossible;
no pot ésser, no pot sé' !..
(Se treu la matzina y la beu llansant /' ampolla .)
<Góm? Aixis, [a no ho veuré.
Ja sens por pot ser terrible
la meva venjansa. Un mot
podia evitaria encara.
Ara es ja impossible. Ara
moriré y ja es tart per tot.
(S'assenta aóatut, y ja des d' aquest moment li comensa /'
angoja de la mort, qul anií d cfeixent pet graus, díficul-
tantli lo parla? cada vegada més.)
ESCENA XV
CLIMENT, PERE ANTON, DANIEL, AGNA MARÍA.
Pere. Per Déu, Climent, parla, digas:
^ Quina infàmia'ns has tramat^
- 79 -
Agna. I Per mor de Déu, fuguíu, pare !
Daniel, No fuguíu; no heu fet cap mal,
y à n'aquí, vinguí'l que vingui,
vos trovarà'l rey honrat.
Climent. ^Qué hi ha, Pere Anton? ^Qué us passa ?
que us veig tremolós d' esglay ?
Agna. Digau tu, y, si es ta venjansa ,
sapíguém bé à n'à qué và.
(S' ouhen lluny los atabals que van av ans aní fins que patan
en sech al presentar se lo Compte d' Oris .)
Pere. { La sents? Sí; cap aqui avans a
fent ressonà'ls atabals,
com la tempesta dels núvols
baixa à la vall retronant.
Desde dalt tots tres la hem vista
y'ns ha entrat al cor com glas,
p'erque al forn vé la tempesta
per descarregà' aquí ls llamps.
Son heralts d'ella, las forsas
qu'al davant du de soldats,
segueixen després los patges
que'l senyor rey té al palau,
y el Gamarlench, qu'à n'al dia
diu qu'es conceller reyal,
seguit d'agutzils y jutjes,
guia ab contrastat semblant.
Si l'un patge à l'assafata
du sencers sis ó set pans,
l'altre à l'assafata porta,
esgrunats, trossos de pà.
Los segueixen al darrera
altre cop poble y soldats,
y entre aquets, portant cadenas
y à n'als colls groixuts dogals,
cinch forners de Barcelona
com cinch lladres custodiats.
i Oh! <Qué hi ha, Climent? <Qué passa
que jo al cor me sento'l glas ,
y veig qu'à n'al forn s'acosta
per moments lo cop mortal?
Climent. To us ho deya fà una estona
y ningú de mí ha fet cas.
Agna. Tu'ns has dit qu'aquí venias
per buscà'l Patró de nau.
Climent. Jo us he dit que la venjansa
— 8o -
contra tots era fatal.
Ningú aquí m'ha volgut créurer.
Ara ja per tot es tart.
Daniel. <Pero qu'es aixó que passa?
ç La venjansa dret ahónt và?
^Aquets atabals que portan?
^Perqné'l Camarlench du'ls pans
ESCENA XVI.
Los mateixos, lo COMTE, Macers, Jutges, Patjes y comitiva,
en la forma que acaba de indicar Pere Antón.
Comte. Per fé'en nom del rey justicia
contra'ls que son criminals.
Pere. (jAhl |'L Comte d'Oris!)
Daniel. (i Lo Comte,
Camarlench del rey!)
Agna. (jNi'lglas
té una geló com la qu'ara
sento jo à u'al cor filtrar!)
(Daniel mostra ï anell al comte; aquest lo lefusa.)
Climent, (; Serenitat! La matzina
comensa à obrà/m puja al cap..
arrodonim la venjansa
avans de morí'.)
Comte. Es un cas
lo qu'avuy, Pere Anton, pasa
dins de la Comptal ciutat,
que vos prech que no us ofenga
si, en nom de sa altesa real,
vinch al forn à fé^una proba
que'l senyor rey m'ha manat.
Pere. Com vasall ben humil, sempre
sóch del senyor rey esclau.
Diguiam, donchs, lo senyor Comte
que puch fé'al rey com vassall.
Comte. Enemichs del bon sossego
qu'aquí vólen dú'l trasbals,
han fet anà'avuy al poble
à cridà' enfront del palau.
Senyor rey, qu'ha volgut véurer
si mimbava tant d'afany,
dels cinch forns de Barcelona
ha fét du al palau los pans
- 81 —
y entre tots hi havia'l vostres,
d'ahónt lo menja'l rey tant blanch.
Al balcó senyora reyna,
per mimbar los crits de fam,
ab lo senyor rey à l'hora
ha tirat los pans à baix,
y quan ja en sa casa'l poble
hi ha volgut la fam mimbar
s'ha trovat en que matzinas
tenen dintre mòlts dels pans.
puig que ja han restat cadavres
mòlts d'aquells que'ls han tastat.
Agna. j Vàlgam la Verge gloriosa!
Pere. \ Vàlgans la Verge y los sants !
Climent. (Moro... jSe me'n và la vida !)
Daniel, j S'ha vist may cop més mortal I
Comte, Aviat s'ha sabut la causa
d'un procedir tant malvat.
Diu que, pensant ja fa días
molts forners del arrabal
qu'en venint naus de Sicilià
lo poble 'Is pendría'l pa,
van ab los d'aquí juntarse,
y, per castigà' als malvats,
van posà'à n'al pà matzinas
quan van arribar las naus.
Pere. Mes no n'hi hà à n'als pans de casa.
Jo vaig portà' à moldre '1 blat,
jo he vist passar la farina,
jo'l vaig veure'à dins pastar. .
ESCENA XVII
Los mateixos, JANOT, MARÍ AGNA.
Janot. Y jo sé que à n'al pà nostre
no hi ha rés per fé'à rés mal.
Mariag. Ben dit, Jan, si tu no ho deyas
també jo ho hagués jurat.
Janot. Que hi debía ser no ho nego.
Mariag. Pero jo ho vaig destorbar.
Janot, Y à n'al jutge real la prova
jo'n puch dar quan vingui'i cas.
(Al sentir aixó, Climent, s'espanta de que puga fracassar
sa ven/ansa.)
Pere. ] Oh 1 Tantas mercès, Mariagna.
- 82 -
Agna. 1 Sempre lls dos tan bons y lleals!
Daniel. Cregui'l senyor Comte d'Oris,
qu'à n'aquí'l crim may ha entrat.
Janot, Ni per delatà' als infames
que^ns han volgut fer tant mal.
(Mirant ab in lent d Climent.)
Climent, (i Oh 1 | Quina suspital... |Espérat!
Espérat vida... un instant.)
Comte. fistà bé;'m complau l'aspecte
que en tots veig de franchs y lleals;
mes lo senyor rey ordena,
per probar si hi hà à n'als pans
las matzinas que's suposan
qu'ab mal intent s'hi han posat,
una proba tan senzilla
que per ré us deu donà'esglay.
Pere. Diguéu vos quina es la proba.
(Lo Comte fd avansar d n'als patges que duhen las assafa-
ias ab trossos de pd cuberts ab toballóns:)
Comte. Cada forn té'ls pans marcats:
à n'als vostres hi ha la marca
qu'à n* aquí's té per senyal; (Los destapa.)
tasteune un, y, si re us passa
un cop ja l'haguéu tastat,
quedareu à nfal forn lliure
en nom de sa altesa real.
Pere <Y sino?
Comte. Sino, tirïch ordre
de portàus encadenat.
Pere. Déumen un.
(Avansa resoltament. Tothom s' espanta del perill que pot
córrer mirant d Climent, y Agna Maria, diu:)
Agna. i Oh! j No; may, parel
Daniel. jNo per Déu, nostramo!
Janot. ^Yqu'hihà?
I No us dich jo que no hi ha màcula?
Agna. si un vil, per un etsart
nos hagués trahit?
(Mirant recelosa d Climent Aquest aixecantse ab molt tre-
ball y anant cap als patges, diu:)
Climent. No ho cregas...
jo tant sé que cap mal hi ha,
que. . mira. . <Veus? jOhl...
(Pren un bocí de pd> lo tasta, y al punt cau mortalment
ferit.)
- 83 -
Pere.
Climent
AGNA.
Climent.
Pere.
Daniel.
Agna.
Comte.
Poble.
Agna.
Comte.
Poble.
Agna.
Comte.
iQué passa?
| Agna!...
( i Qu e t en s ? ) ( Corrent hi.)
(Morint.) ( i M'he venjat!)
|Oh! iMortl
iMort!
jReyna dels àngels!
Portéu lo fomé'al palau.
] Mori! IMoril
jOh! No. jEspereuvos;
no eixiu senyor per pietat,
í Lo poble matarà al pare!
( j Oh ! Aquesta veu... son semblant...
Lo, dol que'm causa'l plor d'ella!...)
j M ori ! I Mori 1 ( Veus que ja son d la porta.)
i Oh! jPer pietat!
No tingas por; jo l'amparo
contra tothom.
ESCENA ULTIMA
Los mateixos, ROIG, Poble.
Roig. iMori!
Comte. iQu' hi hà?
i Qui té de morir quan poso
jo en nom de sa altesa real,
pres à n'al forner?
Roig. Nosaltres
no anem contra del rey may;
venim perquè aquí s'amaga
un dels qu'acaparan blat.
( Janot, prtparantse ja per lo que veu, se'nvà al costat de
la boca del forn.)
Daniel. Mentiu; heu seguit la casa
y en lloch l'heu trovat.
Roig. L'engany
vos ha valgut sols un rato
y ara tot ho sabém ja.
Ta he vist jo aquella feixina
ficaria al forn suspitant.
Minyons, es al forn; que mori.
Janot. i Al forn dihéu? jMiréu!
(D obra y apareix lo forn encès; los homes retrocedeixen
honorisats. Agna Maria, espantada ht corre.')
- 84 -
Tots. i Ah!
Agna. i Ah !
jPare de la meva vida!...
Pere. j Son pare, diu!... (Horrortsat.)
Agna. jSort fatal!...
( Cau desmayada davant del forn. )
Comte. ( | Son pare diu del que 's crema !...)
Pere. iQué passa, Déu de pietat!
(Quadro. Climent mort d terra. Agna Maria extesa al
davant del fotn Los soldats voltant al forner per en-
dursel; aquest, sorprès y dubtant de si lo que veu es un
desvari. Lo Camarlench fortament emocionat. Tots los
demés horrorisats de las potentas flamaradas del forn.)
FI DEL ACTE SEGON.
JkCTJBJ TJEFiCElFL
D — -3
La mateixa decoració. De la primera porta de la dreta n'ix lo
resplandor que se suposa ser dels llums que voltan al
cadavre de Climent.
)
ESCENA PRIMERA
JANOT, MARIAGNA.
Janot. ^Es dir que mentr'hi estat fora
no ha passat re?
Mariag. Re.
Tanot. iDonchs, jo
porto un pap !...
Mariag. |Ah! ^Si? Aixó es bo.
Janot. He sapigut jo en mitj'hora
més ara sortint, que vos
trapassejant tot un més.
Mariag. Vaja, donchs; vejam. <Y qu'es?
Parla y no siguis calmós.
Janot. Tot seguit que'l gran senyor
Camarlench aquí ha deixat
al nostramo y se'n ha anat,
jo m'he vist aquí ab l'horror
d'aquest mort y extés à terra.
Mariag. ]Y tal! i Ma fà una fredat!
; Perquè no l'han enterrat?
Janot. No pot ser: no se'ls enterra
ni se'ls toca may per re,
més qu'aquí sigui un tronch d'abre,
fins qu'hagi alsat lo cadavre
- 86 —
la justícia.
Mariag. í Bo ! ï Y per qué?
Janot. ;No us ho he dit! Perquè així ho mana
la justícia.
Mariag. j Ah 1 Bé; endevan .
Jo li he he posat mentrestant
llàntia y Cristo à la barana,
y l'havém deixat allí,
si no ben amortallat,
sobre un bayart estirat.
Déu lo tinga al cel. Per mí...
Janot. jMiréuvos qu' es molt de dóna 1
^Donchs que no'm deixéu dir re?
Mariag. Parla. "*
Janot, To he surtit perquè
tenint la sortida bona
del furat que vaig fé'al forn,
ja se qu'ixo ab llibertat;
mes lo forn segueix guardat
ab soldats per tot l'entorn.
He surtit, donchs; y, als pochs passos,
ja un conegut méu m'ha dit
que'l rebombori ha cedit
y que'l butxi ja fà'ls llassos.
Aixis qu' ho he sapigut
ja rés m'ha donat treball,
y cap à ca'l juéu del Call
me'n hi anat tot resolut.
I Pobre home! L'han saquejat,
li han fet la casa un caliu,
y sort que l'han deixat viu.
Mariag. <Qué'mdiusr
Pere. Sí; tot li han robat.
Mariag. Fort: và sé'l càstich de Déu
d'haverme enganyat à mi;
quan jo vaig anarhi ahf
y li vaig dir l'esglay méu,
ell, en lloch de dir qu'alló
no més feya endormiscar,
sabent qu'era per matar,
avisantme bé d'aixó
del amo y tots los del forn.
me podia dir:— Trenquéu
1* ampolla y l'amo aviséu
perquè vos pot dà'un trastorn.
- 87 -
Tanot. Ta va fer Per evitarlo
tot lo que podia íé*.
Deixéuho està'ab lo que sé
tinch jo un secret, si vull darlo,
que puch salvà' à n' al nostramo
y à tots los que som aquí;
sino qu'ara noi vull dí'
perquè ab las m any as que'm tramo,
vull que s'aclareixi avans
tot l'enredo d' aquí'l forn,
|que ja us dich qu'es un trastorn !
Mariag. ; Un trastorn ?
Janot. j Oh! Y dels més grans,
per xó no haig de dl'l secret
que no s'hagi aixó aclarit.
i No vau reparà ahir nit
que quan ja anava à ser tret
lo nostramo pe'ls soldats
al haver mort lo bribó,
tot d'un cop entrà'l Patró
deixantnos aquí parats!
Mariag. Sí
Janot. Donchs, bé;'l Patró, allavoras,
- veyent del nostramo 1 plor;
se va treure' un joyell d'or
que té perlas per las voras,
va presentà' aquella joya
a n'al senyor Camarlench,
y ab aixó, segons comprench,
va salvà' al amo y la noya
perquè '1 Camarlench, mostrant
que per'lló'ls portava lley,
se'n và anà'à demanà'l rey
lo perdó qu'esperém tant.
Pero no'l voldrà nostramo
si no sab qu#es tot aixó,
y aixó es lo que sabré jo
ab 1 a manya que jo'm tramo
de no volé'dí'l secret
fins que tot s'hagi aclarit.
Ab aixó ja ho heu sentit;
ànimo y guanyem lo plet.
Mariag. Bé. i Y donchs y ara, qu'hem fer?
Tanot. Ara callar sobre tot.
No diguéu de rés ni un mot
— 88 -
à ningú, si es que pot ser,
y penseu que, jsi's sabia
~1 que vos convinguda ab mi
vau posar l'ampolla allí
per mirar si ell ne beuria I...
Mariag. Rés, donchs fora; seré muda.
Janot. Just; no diguéu rés, callém,
y jo crech que'ns salvarém,
tenint del Patró V ajuda.
Féuho A mi'l que m'encaparra
més que tot, sí 's descubris,
es que jo, penjat aixís, (Pe(l coll.)
semblaria un rahim de parra.
Mariag. jTesúsl i Sant March! \ Santa Creu!
I Déu nos en guart !
Janot. i Sobre tot
Mariagnal. . (Senyalant boca closa.)
Mariag. jY ara! Ni un mot.
Janot. jPer l'amor de Déu, penséu
que faríau una fila!...
Mariag. jCalla,boig!
Janot. jOh! Y vos... penjada;
tan vella y tan arrugada,
ab aquell fil, com s'estila,
semblariau una pansa.
Mariag. j Calla't dich, si vols callar!
(Vénen. )
Janot. ( Donchs, dissimular;
y, sobretot; féu la gansa )
0 ESCENA li
Los mateixos D \NIEL.
Daniel. ,* Hola ! { Sóu vosaltres dos ?
(S'assenta trist,)
Mariag. Sí... jo y aquest que parlavam
sobres .. de quan nos casa/am.
Janot. La canso dal enfadós.
Mariag. juh! j Enfadós 1 . Es que ja fà
disset anys qu'ho vas prometre.
Tanot. Y ho tinch ai peu de la lletra.
Mariag. <Tu?
Janot. Y nigú ho desmentirà.
Ja us vaig dir que'm casaria
- 89 -
lo dia que'm vingués bé.
Mariag. l Y aixó quan serà?
Janot. No ho sé
Vós espereréu aquest dia.
ESCENA III
( Se'n và.)
MARIAGNA, DANIEL.
Mariag.
Daniel.
Mariag.
Daniel.
^L·lias sentit? ^L'has sentit ara?
ï Jo m'he quedat feta un gel!
|Y deixeulo estar, beneyta!
^No veyéu que's diverteix?
i A que ve pensà', iníelissos,
en sí aixó lograr podréu,
quan hi ha aquí' prop un cadavre
en un llit de mort extes,
davant d'un Cristo y la llàntia
que 's reflecta en los ulls séus,
com foch de la flama eterna
que 4 deurà cremà' al infern?
£ A que vé pensà',infelissos,
en si aixó lograr podréu,
quan sabéu qu'estem ansiosos
y ab lo congojós rezel
de que potser ja '1 patíbul
fà alsà à fora'l Camarlench
perquè lo butxí'ns hi penji
per matzinadors del rey?
ara, plaga, quesomias?
Tant de bó'l somni fos cert.
Jo à nit 1 he tingut, Mariagna.
| No he vist may torment més cruel!
j Oh ! No se perque'l méu cor
ja, veyentla'l primer dia:
— Sí/m va dí',es l' Agna Maria
robadora del amor.
No li possis amor, neci,
perquè quan li hauràs posat
trovaràa sols, desditxat,
per premi d* ell, lo despreci. —
Y sempre ab aquest rezel
l'hi estimada nit y dia,
com qui essent ja à l'agonia
tem que li pendràn lo cel.
— ç>o -
Mariag.
Daniel.
Mariag.
Daniel.
Mariag.
Daniel.
Mariag.
Daniel.
Y sempre m'ha dit lo cor
que'l volerla era ximplesa
perquè li he vist sempre altesa
per séure'en cadira d'or.
Y he temut que quan 1© dia
vingués de pujà' al altar,
y hagués jo de preguntar
qui era aquesta Agna Maria,
m'han de dir com la canso,
robantme tota esperansa,
qu'es filla del rey de Fransa .—
Y, tant ho tem ma passió,
que ni la goso à tocar
ni à miraria quasi goso,
y el sacrifici m'imposo
de no volé'averiguar,
perquè temo, al sabató
trovarli, quan jo me'l miri,
juntas las tres flors del lliri
y las armas d'Aragó.
jBahl jBal j Aném; aixó es desvarií
<Qué no ho véus qu'ets boig, beneyt?
Si ho só, doncns, iqu'es lo que passa
qu'à n'aquí à tothom sorprèn?
Sí; pero...
^Gom es qu'ahí1 vespre
quan va entrà* aquí'l Camarlench,
quan va entrà' rabiós lo poble
y va véure'l forn encès?...
i No recordéu lo crit d'ella
com va ferlo y quin va ser?
— |Pare de la meva vida! —
va cridà à n'al Patró.
iVés!
n'al Patró va cridarho?
\Y ara, poch enteniment!
A n'al Patró; jo ho vaig véurer..
Ella alló ho va dir creyent
qu'era l'amo '1 que's cremava
à dintre del forn encès.
No; perquè allavors nostramo
era al davant d'ella, y sé
qu'ella, igual que tots, sabia
que'l qu'era à n'al forn ruhent
era'l Patró 1
- 9i -
Mariag. jOy!
Daniel. Llavoras,
sens voler ella'l secret
va dí'à tots, que jo ja veya
suspitantlo fa molt temps;
y aixó no'm vaudar cap pena,
aixó'm va posar content;
pero'l que'm trosseja l'ànima,
lo que m'umpla de rezel
es qu'aquí'l Patró, ab tó serio
va rependre al Camarlench,
qu'ab los seus secrets atura
fins la justícia del rey,
y que temo qu' aquest home,
pe'l que sento y pe'l que veig,
es un gran senyor, qu'un dia,
descubrínt clar lo nom séu,
tancarà ab portas de bronze
la esperansa del méu cel.
ESCENA IV
Pere.
Mariag.
Daniel.
Pere
Mariag.
Pere
Mariag.
Pere.
Mariag.
Los mateixos, PERE ANTON.
No las tancaré.
(j Nostramo I )
i M'heu sentit?
Tot ho he sentit.
De vos, sobre'l qu'ell ha dit,
lo secret vos ne reclamo,
y surtin.
Mes.
No's replica
quan l'amo mana.
Està bé.
QMes, y als soldats, que'ls diré?
iVóléu que jo, fent la rica,
probi si'ls compro, ab promesas
de riquesas?) Ç Apart d Pere Antón 0
No; ara anéu.
<No? Donchs, bé; ja m'ho diréu.
(Seln vd.)
92 -
ESCENA V
DANIEL, PERE ANTON.
Pere. jMaleheixi Déu las riquesas!
Per las del Patró de nau
estem en un mar de plor.
Daniel. Per ellas jo perdo un cor
qu'era ja del meu esclau
Pere. No'l perdràs; la meva vida
si acàs avans jo perdré,
perquè '1 que sabs .. no pot sé'>
es un deliri, es mentida.
Daniel. Y ab tot ja ho havéu sentit
Quan ella ha vist, espantada,
la potenta flama! ada
à dins del forn enrojit,
ab crit arrancat del cor,
ha dit de dnlor transida:
— I Pare de la meva vida!
Pere. jNo sé com no he caigut mortl
Com un regalim de glas
per tot mi corre hi sentit;
no ha cabut lo cor al pit
que hi batia sens compàs^
com quan al damunt la enclusa
lo ferré' apressat fornal.
Aquí malls, aquí fornal,
d'un foch del infern qu'abrussa
m'he sentit, y... si; no m'erro:
quan ab l'ira qu'he sentit
no s'han obert cap y pit
es que son de bronze ó ferro
Ferro, sí; no ser humà;
à no serho, n^estich cert;
lo meu cap s'hauria obert
com lo cràter d'un volcà.
Daniel. <;Y allavoras qu'heu fet?
Pere Rés
Derramant à mars lo plor
me sentia encara'l cor
dins de tant dolor sorprès.
Veya à l'un cantó horrorosa
la forca que's deu alsar,
y crech qu'ell nos pot salvar
- 93 -
d'aquesta mort afrentosa.
Veya à T altre part la vida
pe'l Patró de nau salvada,
y, com qu'és tan estimada,
hasta'm tentava envilida.
Pero aixó era en la foscor
y las ombras de la nit
Quan del mar lo sol ha eixit,
tal volta ab menos rojor
que la que ja havia encès
en mi la vergonya, l'ira
del que desonrat se mira
no ha volgut ja entendre'rés
Com si ab tot estès en guerra,
tot creya que'm refusava,
y, avergonyit, ni gosava
à alsar la vista de terra.
Veya'ls qu'han sentit aquí
com ella à n'ell li ha dit pare,
y no sé perquè desd'ara
ja'ls veig burlantse de mi.
Recordo lo qu'era hermosa
la pobra morta, veig qu'ell
me val sempre en tot flagell,
y aquesta idea horroro-a
me porta ferm a esclatar
y à volerho saber tot;
tot sense faltar ni un mot.
No'm fà ré à la forca anar
ni'm fà re cap desconsol,
peró vull mon'ab la fé
de que, honrat y ab front seré,
miro frente à frente al sol.
Daniel. jOh! Sí, sí; y per ben lograrho
compteu, Pere Antón, ab mí.
Pere. Veig que vé ella cap aquí,
pàrlahi, jo vaig à escoltarho.
ESCENA VI
DANIEL, PERE ANTÓN, AGNA MARÍ A. — Pere Antón
queda mitj amagat darrera la columna per escoltar. Agna
Maria no'l veu.
Agna. ^Se'n va'l pare?
Daniel. Sí; và a veurer
- 94
si paria al Patró de nau;
quedat tu aquí ab mí, si't plau,
y mirem si en clà's pot treurer
tot lo qu'ha passat aquí,
perquè creu me, Agna María>
aixó ja es una agonia,
aixó es pitjor que morir.
Agna. Ni entenen ja com no só morta
ab tant patir y ab tant plor,
ni entench de que pot sé'l cor
que pateix tant y ho soporta.
;Oh! Estem voltats de vilesas,
estém voltats de traydors,
y aquest Patró'ls meus dolors
ha dut aquí ab sas riquesas.
Ell deya, aixugant mos plors:
— No ploris, Agna Maria,
t'haig de trovà'un nuvi un dia
més maco qu'un pom de flors.—
Y jo, qu'aixó li escoltava,
mimbrar sentia'l dolo; ,
y may, may que *1 séu amor
fós mal amor suspitava.
Mes lo pare 'i va observar
y me'n va vení'à advertir;
jo no me'n vaig persuadir,
peró alerta'm vaig posar,
fins qu'ahir... ahir nit era:
tots érau de casa fóra
y jo estava feya un' hora
sola, y ab la són primera
de la que s'abat rendida
per tant dolor com probava;
dormia, y, ab tot, estava
més desperta que dormida,
Tot se veu quan aixó passa
- y no's pert ni sols un mot;
jo ho veya y sentia tot
com à través d'una glassa.
Allavors la lluna, trista
entrava pe'l finestral,
y el Patró com ser ideal
se presentava à ma vista
Y jo, mirantlo, somreya,
y ell, veyentme, avansava,
— 95 -
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
Daniel.
Agna.
j, quan menos me pensava
y més somrisent lo veya,
de cop sento en lo meu rostre
una besada.
i Oh !
D'horror
me vaig despertà, y V honor
vaig veure'àilí y l'amor nostre.
Com una cerva ferida
vaig fé'un salt enrera, y ell,
veyent ja vení'un flagell,
va dir; — No; calmat, ma vida.—
i Infame !
i Surtíu d'aquí,
vaig dir, d'irritada, boja,
y de pó'y vergonya roja,
surtíu !
iYell?
— Calla, 'm va dí\
Jo t'estimo y no t'hi otés
ab lo bes que t'he dat ara;
t'he vist recordant ta mare,
ha estat de pare'l meu bés.—
i Y't va df?
Y hem va pregar
y un altre bes me va fer.
;Oh, acabal ..
'M va satisfer,
Al méu recort va portar
una platxa deliciosa,
y al horisó una mar blava
ahont una mare hi anava
tan infelís com hermosa.
Me va dir que'l que tothom
creya aquí que m'era pare,
no ho es, y que de la mare
tampoch duya ab dret lo nom.
Aixó'm va dir, y al moment
sobre un Cristo'm feu jurar
que may del món revelar
debia '1 méu naixament:
Y jo'l jurament cumplia,
y à n'ell com pare estimava,
y à ningú nat revelava
lo secret que coneixia.
- 96 -
Pero va arribar l'instant
en que'l poble, de retorn
va veure* arbolarse'l forn
y jo... boja... delirant,
al pensar qu'era dins ell,
vaig cridà ab veu afligida:
— j Pare de la meva vida!...—
i Ay! Se'm va girà'l cervell
y'm vaig sentí' un fret de mort:
i Qui es que veu entre la flama
à n'al que li es pare, y l'ama,
y no llensa un crit del cor?
Per xó jo, al dolor rendida,
vaig llensàl, y hem desmaya\a,
y encara aquí'l cor cridava:
— í Pare de la meva vida!
ESCENA VII
Los mateixos, y PERE ANTON.
Pere. jY per mi, que de cert ho era,
no vas tenir compassió!
Agna. 1 Oh ! I Perdó, pare, perdó I
Teniu rahó; tinch cor de fera.
Matéume puig teniu rahó.
Pere. j Que 't mati, desventurada !
i Vols que'm mati à mi mateix?
I Si ets la perla més preuhada
d'aquella joya estimada
que'm va da un cor per escreix,
qué 't puch jo fer... desgraciadal
Daniel. jCalméuvos, per Déu, nostramo!
Pere. ^Com vols que'm puga calmar
si veig qu' estimant m'infamo,
y que, per desditxa, jo amo
al fruit que'm và deshonrar
d'aquell contra qui m'esclamo?
Agna. í Oh! No, pare; may; ílenséu
la idea del cap enfora:
vos sóu honrat y ho veucéu;
* vos teniu'l honra com preu
del càstich qu' aquest cor plora
no més perquè vos ploreu.
Pere. Parla.
Agna. Quan, la nit entrada,
- 97 -
lo Patró à véurerm'ha anat,
m'ha dit:--^Qu'has fet desgraciada?
Tu à ta mare has deshonrada,
tu ha ton pare has deshonrat
dihent lo qu'has dit espantada. —
Pere. allavoras?
Daniel j Qu' ha dit ell ?
Agna. Allavors, ab sa mirada
clavada en mi, com l'aucell
la reb de la serp irada,
m'ha dit — |Vés, vés, desgraciada!
Ton pare es io pobre vell.
To, volent ferte ditxosa,
t'hi enganyat y t' ! e mentit,
perquè tu ets )a pr nda hermosa
d'aquella dóna amorosa
que jo no he dat al olvit
y que ja en lo cel reposa,
Si tu haguésses ben callat
lo secret que jo vaig dirte,
potsé'ns hauriam salvat;
ara sols puch compadirte
ara sols puch oferirte
la meva pura amistat
Pere. no enténs tu aquesta trama?
Daniel ^Y no l'heu entesa vos?
Pere jSe'n desdin perquè m'infama!
Daniel. jNo; no es à la morta qu'ama;
es d'ella de qui amorós
vol amor y amor reclama!
Pere. <Vols dir?
Agna. Sí pare; en Daniel
ho sent al cor y ho encertí,
y jo tinch igual rezel;
ell me mira com qui al cel
mira una estrella cuberta
detràs de trasparent vel.
Sí; es amor que sent jOh ! Sí.
íY mireu quin ha de ser
que, quan l'ha espressat aquí
de pare volentlo fer,
sent lo vostre verdader,
l'ha vensut triunfant en mí
Pere. L'ha vensut, perquè à la necia
vanitat, que ja't domina,
- 98 -
donava ell lo qu'ella aprecia;
perquè 't duya anells de Grècia,
telas ricas de Mesina,
y brodats d'or de Venècia.
Perquè al fí ets dona, y la dona
sent més fondo'l drinch del or,
si à dins del seu cor ressona,
que la paraula mes bona
y ei crit més surtit dei cor,
y el foch d'amor que'ns abona,
i Oh! La sanch, qu'aquí acut tota,
fa bullí'l cor com fornal,
resina encesa hi degota,
y lo cap pensaments brota,
ruhents tots pe'l foch mortal
del forn que del front duch sota.
Per un cantó, 1 desengany
d' haberte vist filla ingrata;
per altre cantó, l'afany
fort, inmensurable, estrany,
de matà'y saber si mata
l'home honrat venjant just dany.
Per un cantó, lo recort
d'una esposa idolatrada,
tota bondat, tota cor;
y, per altre, '1 rezel fort
de pensar si, deshonrada,
ha estat vergonyós mon plor.
1 Oh I | Lo dupte !... [ La suspita !
j Aquest foch que'l seny detura
perquè eli probas necessital
I A son ay, quan ell s'irrita,
no basta una sepultura,
y l'umplím, mentre 's medita,
ab llagrimas d'amargura
dei cor, qu'anhelant palpita!
jDeixéume, donchs, meditar
y pensar lo qu'haig de fer,
perquè... si'm deixes portar
de la onada d'aquest mar
de sanch, que duch presoner
à n'al cor, que'm va esclatar!...
j No sé... no sé, à tas miradas,
si las mevas, ab rubor,
dech clavà" a terra abaixadas;
~ 99 —
si t'haig de me jà' à besadas,
ó si, fruyt d'un vil amor,
t' haig de matà'à destraladas,
per venjà en tu l meu honor!
(S'en vd desatentat.)
ES CENA VIII
DANIEL, AGNA MARÍA.
] Oh ! I M'espanta en ell tal ira
perquè may li he vista igual!
Ves ab ell y càlmal prompte
mentres jo aquí veig que's fà\
Fes lo que t'he dit. Ab pressa
n'hem parlat ja jo y en Jan,
De las guardias que'1 forn voltan
las d'aquí's mostran venals.
Mentres jo calmo al teu pare,
veyas com las pots comprar,
y, ab diners que duré, y joyas
que tots los del forn duràn,
junt ab lo que tu ja tingas,
potser nos podrem salvar.
i Oh! Vés, y que'l cel t'ajudi.
Al qui es bó, no'l deixa may. (S'en vd.)
ESCENA IX
AGNA MARIA.
jNo'l deixa may! ;Donchs aixís
es qu'aquí som tots malvaís
y al infern ja condemnats
estém en vida? Es precís.
j Si el cel, com un sant avís,
ha extés sobre aquesta casa
la encesa candenta brasa
q-e'ns crema à tots, bé hi deu pendre
perquè es que, volentla cendra,
lo foch del infern l'arrasa!
L'infern, sí; l'infern à fóra
y l'infern à dins del cor.
Llàgrimas de tel te'l plor
que'l rnéu cor esgrunat plora.
Mort y extés aquí à la vora
hi hà un home que'm và estimar;
Daniel.
Agna.
Damiel.
Agna.
Daniel.
— ÍOO —
jo à mort lo vaig sentenciar
per ser bona y per sé'honrada,
y ara hem trovo condemnada
per lo bé que vaig obrar.
Condemnada; sí; la vida
condemnada à lluitar tinch,
y quan à malehir vinch
me poso à resà'eternida.
D'ell es la mortal ferida
que'l cor nos fa sanguejar;
y ab tot jo no i puch odiar;
per mi ha mort, y amor l'abona,
que may aborreix la dóna
à qui amor li và jurar.
Y no es amor lo que sento
per qui m'ha causat tant dany,
es un sentiment estrany
ab que jo, cruel, m'atormento.
- — Es que, quan odiarlo intento
m'entra al cor, desde l'instant
en que per amarme tant
nos ha obert aquest abim,
y quan més gran veig son crim,
veig lo séu amor més gran.
| Oh 1 Ert... glassat com un màbre,
pensant quant me va estimar
m'ha senblat que'l méu mirar
donava vida al cadavre.
Quan la mort và ajeure l'abre
de sa existència... per mi,
perquè li vaig negà' un sí,
lo và ajeure' cruel é impía,
y aixó, de nit ni de dia,
}ja no m'ho arrenco d'aquí! {Del cor.)
Me penso ser la culpable
fins de los crims qu'ell ha fet,
y hem veig jo l'impuls secret
de sa venjansa espantable.
i Oh! No; may; ta ira inplacable
ha de finir sols ma historia.
Jo... no més jo es just que moria,
esprit d'amor condemnat;
suspès, per havé" éstimat,
entre l'infern y la glòria.
Per tot dessota aquest sostre
— IOí —
tot alé miro voltantme
y en l'ayre'l sento, donantme
besadas de foch al rostre.
Gelós foll del amor nostre
per no véurerl vas morir.
Donchs vaig... sí... Li vaig à dir
qu' estronqui aquí l'amargura,
y jo ab ell, la sepultura
que Déu li ha dat, vull partir.
(Se kn va entrant d la cambra del mort.)
ESCENA X
DANIEL, JANOT.
Daniel. Tot en và; la gota d'aygua
diu que forada'l penyal;
quan ha dit que no nostramo,
rés del mon l'ablanda may.
JANOT. Vina ab mí; no hi ha esperansa
si no ab lo que jo he pensat:
vina ab mí, y veuràs com logro
lo que ningú lograrà.
Daniel. Pero, <y si'l Patró s'hi oposa
y aixó'ns dú algun mal etsar?
Tanot. Lo patró sab ja'l méu medi
y també l'aproba.
Daniel. Vaig...
Peró...
Tanot. Digas.
Daniel. Al contrari;
si'l Patró es qui l'ha aprobat,
jo no dech per rés seguirlo;
aquest home enclou, estrany,
un misteri que m'espanta...
Janot. Aquest home es per mi honrat,
y jo crech en Jo qu'ell digui
com si m'ho digués un sant.
ESCENA XI
Los mateixos, PATRÓ, aviat, PERK ANTON.
Patró. Mil mercès pe '1 teu concepte,
mil mercès; tu no ets ingrat.
Lo forn del Rey
8,
— 102 —
Daniel.
Janot.
Patró.
Pere.
Daniel.
Patró
Pere.
Patró.
Pere.
Patró
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
Pere.
Patró.
(i Ah I'L Patró.)
lEll!
Fés, si't plau,
lo que'n Jan ja fer \olía,
y acabéu vostra agonia
creyent ai Patró de nau.
Anéusen, vé aquí son pare,
y aquí'ls dos no podéu ser.
No; perquè jo só'l primer.
I Oh, ajudans tu, santa marel
( Se'n van Daniel y Janot.)
Ja estém sols; diguéu que us passa.
Un trastorn, Patró, tan fort,
que desd'ahrl fret de la mort
per tot mi corre, y hem glassa
la sanch concentrada al cor.
Anéu dihent.
Prompte està dit,
com serà prompte venjat.
\ Qué va sé'l crit escapat
de ma filla, aquí, ahir nit,
quan lo poble và havé'entrat?
— i Pare de la méva vida! —
và sé'l clam del seu trastorn,
quan va veure' encès lo forn.
I Per qué es que pare vos crida
quan la mort hi ha al vostre entorn?
Perquè jo vaig dirli qu'ho era
sense que sigues vritat.
çSou llavors un insensat?
No; só un home honrat, qu'espera
cumplí'un encàrrech sagrat.
I D'un mort ?
D'una morta.
<Y d'ella
no sabré jo '1 nom?
May.
iMayr
Era casada ó donzella?
No'm féu dí', amargant ma estrella,
res de lo qn* es mon esglay.
Vaig mentir, y vaig mentir
perquè vaig compendrer jo
qu'era forsos alló dir,
ó d'aquí com vil surtir
- io3 —
sent jo honrat, y digne, y bo.
Li vaig dir que li era pare,
per poderme aquí quedar
à salvarvos com faig ara
mes jo us juro que sa mare
vostre nom pur và guardar.
Pere. Per xó qu'ho crech es qu'estich
en mar de duptes perdut,
y el cor me bat ab fatich,
puig d'una us veig bon amich
y amich fals sense virtut.
Tinch por qu'he purdut l'honor,
y perquè no ho sé sóu viu,
perqu, si us cregués traydor...
com l' altre deshonrador,
fórau ja cendra ó caliu
Patró. ^L' altre heu dit?
Pere. Es una historia
que se'n pot fé una rondalla.
Patró <Y no'n podéu fer memòria?
Pere. ^Perquè no, si ara es ma glòria?
Patró. í Y fóu ?. .
Pere. Vingué d'una rialla.
La méva dóna era morta;
jo era viudo feya un any;
lo vehinat, si era à la porta,
somreya d'un modD estrany.
Jo, per més que la gent reya,
no entenia perquè ho feya.
Fins que un jorn
vaig sentí' ab una riallada:
— j Ah, ah, ah! | Quina jugada,
pobre Pere Anton del torni
Com una feixina encesa
vaig sentirme cremà'l cor;
vaig quedar mut de sorpresa,
y hem và escaldà'ls ulls lo plor.
- j Oh! vaig dí',al últim m'ho diuhen;
ara entench perquè se'n riuhen. —
Y,al entorn,
sempre ohia ab la riallada:
-J Ah, ah, ah! j Quina passada,
pobre Pere Anton del forn!
— 104 —
Vaig voler venjar l'afronta,
y hem vaig haver d'engioyar;
may falta à n'al mon qui conta
lo que'ns pot martiritsar:
Ma muller và ser honrada,
per un vil no fou lograda,
y, al entorn,
venjatiu de sa fermesa,
se'n venjà, '1 vil, ab baixesa,
deshonrant lo nom del forn.
Jo, al saberho, vaig compendre'
qui m^havia disfamat;
ab las midas que vaig pendre\
vaig portarlo aquí enganyat.
Un cop dins, tancant la porta:
— i Té; vaig dir, venjo à la mortal —
Y, al entorn ,
ressonava ab ma riallada:
— |Ah, ah, ah! j Quina passada
la d'en Pere Anton del forn ! —
Després d'una estona, à terra
hi havia un punyal sagnós..
Un mort que ningú l'enterra,
si nols veu, es que s'ha fós...
Lo forn, encès, s'arbolava...
lo pí, vert, hi espategava...
Y,al entorn,
ressonava ab ma riallada:
— jAh, ah, ah! ; Quina jugada
la d'en Pere Anton de 1 forn!
Quan và ser cendra la brassa,
ja tothom tenia'l pà;
passant jo per cada casa,
^quí es que'm mira y no riurà?
Mes jo que dinant los veya:
— I Qué vos sembla '1 pà ?- 'Is hi deya
tot passant.
— Qu'es torrat y que'ns agrada.
— jDonchs l'ha cuyt la flamarada
d' alio... qu'us fa riure' tantl —
D'allavors honra per vendre'
- io5 -
tinch, y en dono per favor.
Jo, dan un grapat de cendra,
ja puch dir que dono honor.
La veig pura, com veig fina,
molta, y blanca la farina
per lo entorn,
y vaig dihent ab ma riallada:
— I Ahrah, ah! \ Quina jugada
la d'en Pere Antón del forn!—
Quan à càstich l1" honra'ns crida,
no h em d' esperà'l foch etern;
un forner ja pot en vida
dar las penas del infern.
Retornéu, donchs, ma honradesa,
ó m oríu, avans qu' ofesa,
per 1' entorn,
diga'l poble ab sa riallada:
— i Ah, ah, ah! jQuína passada,
pobre Pere Antón del forn! —
Patró. Vos direu com retornaria
puch, à qui no la he prés may.
Pere. Vos, si acas, que vau robaria,
me diréu si podéu daria
com era ans y ab curt espay.
Patró. Forner, 1' honor vos cegava.
Lo crit qu'ella và llensà'
ningú sab si ella'l Uensava
pel qui creya que's cremava,
ó per vos, qu'erau allà.
Mes siga com vulga, l'hora
ha arrivat de donar fí
à lo que'l méu cor deplora;
lo que jo digui aquí fora
sentiuho vos desde allí.
Si jo us puch a tots salvar
sens avuy dar mon secret,
creguéu que no l'haig de dar;
mes, si T arrivo à esplicar,
també per vos serà tret.
Guardéu, donchs, l'odi en lo cor.
Aixís, si algú us ha faltat
y aquí us han dut dol y plor,
sabreu bé llavors, per mor
— io6 -
de quina falta es estat.
Pere. ^Llavors, donchs?. . (Sospitant)
Patró. Morí es curt viatge,
y may m'ha fet por, creguéume.
Desarmat vaig, res m'empatxa
Dins hi ha l'arma d'abordatge,
si no us satisfaig, matéume.
ESCENA XII
Los mateixos, un MOSSO.
Home. Patró de nau.
Patró. <Qu'es?
Home. Demana
lo Camarlench per entrar.
Patró. Pregunta es aquesta vana.
Pere. (^Es potsé'l Rey qu' aixís mana?)
Patró. Dígali que pot passar. ( Lo mosso se'n va.)
Anéu. (A Pere Antón, senyalantli'l quarto )
Pere. (Sí .. no tinch remey.
|Cóm tinch de gosà à no créurel,
no estant subjecte à sa lley,
si hasta'l Camarlench del rey
demana permís per véurell) (Se'n vd.)
Patró. i Confós se'n và, à fé de Déu!
ESCENA XIII
LO PATRÓ, LO COMTE.
Comte. Patró de nau, Déu vos guart.
Patró. Massa havéu fet un xich tart.
Comte. No ha sigut pel voler méu.
Patró. <Veníu donchs per lo qu'importa?
Comte. Y heu de ser breu y al moment,
perquè tinch la meva gent
à fora al péu de la porta.
Patró. Més breu que vull no pot ser.
Lo tracte es vidas per joya.
Salvéu à n'ells y à la noya,
y aquí està (Mostrantlï l collaret.)
Comte. (Pausas llargas.) Parlém primer.
Patró. { Veyéu com jo ja sabia
que seria'l més breu jo?
— 107 —
Comte. A vos... ^quí us ha dat aixó?
Patró. Vaig dir que no us ho diria.
Comte. Vejàm donchs, que va succehir
per millor refleccionar.
Jo, al forner per castigar,
' prés l'havia de conduhir,
y al ser ja aprop de la porta
per anarla à passà* ab ell,
me mostréu aquest joyell
qu'havia estat. .
Patró. D'una morU.
Comte <;Com ho sabeu?...
( Volent penetrarW Is intents.)
Patró ( Volent desviarlo.) M'ho và dir
aquell que me'l và donar.
Comte. Joyell qu'à mi'm và aturar,
molta forsa ha de tenir,
y, més nkha de tení4 encara,
quan vos me vau dir: — Per ell
heu de salvar del flagell
à ncals joves y à n'al pare,
y jo, sens respondre' un mot,
sols deixant lo forn sitiat,
me'n vaig anar disposat
à voléus complaure en tot.
Patró. Certament; joyéll qu'així obra,
forsa té de talisman.
Comte. ± Per saber vos que pot tant
debéu tenir rahons?...
Patró. De sobra.
Comte. ^Quínasson?
Patró. La de tenir
aquest anell qne vau dar
al fadrí que us và ajudar
quan và al poble contenir,
y véurer jo que, grabadas,
té 1 anell tres inicials
d'or, enterament iguals
à las tres aquí enllasadas.
Joyós quan aixó vaig véurer,
vaig comptà' ab l'etsar aquet;
y així es; aquest collaret
de tot perill m'ha de tréurer.
Comte- iY aixó es tot lo que's sab?
Patró. Tot.
Comte. i Vos no mentiu may?
Patró. Potsé'...
mes, si acàs, es per fé'un bé.
Comte. (Diu lo cert; no'n sab ni un mot.)
Patró. Massa us veig prou pensatíu.
I Faltaréu potsé' à n'al pacte?
Comte, Si; vos tinch de faltàcal tracte
presa del pesar més viu.
Contava obtení'l perdó
de la noya y del forner,
y me l'ha negat sever
y altiu lo rey d'Aragó.
Aixís es que'm dol de cor
no donar vidas per ell;
pero déume aquest joyell
y us daré'l que vulguéu d; or.
Patró. Vidas vull, perquè las val.
Comte. Ferm las nega qui las dóna,
y el rey qu'ara du corona
se diu Pere del Punyal.
Patró. i Si? Donchs ohíu: Hi havia un dia
à la Cort aragonesa
una dama, qu'era presa
per dels reys ser l'alegria,
tota cor, tota bellesa.
La reyna, aprop seu ditxosa
veya en ella una ilusiò,
y, bonica y amorosa,
ella era la prenda hermosa
de la reyna d'Aragó.
A la costa catalana
fà trent'anyns, à tot contar,
n'estava una dóna ufana;
encara si allí's demana,
contan com la va amparar.
L·a. dóna era pescadora
y allí vivia ab son fill,
quan hi ana una gran senyora
duhent sa filla, y dihent si fora
salvada allí d'un perill.
Lo seu espòs, acusat
de conspirar contra'l rey,
s'havia à Fransa escapat;
tot li havian confiscat,
— 109 —
y ellas temian la lley.
La pobreta pescadora
m'era mare, y jo, son fill,
vaig contestà' à la senyora,
qu'à casa amagada fóra,
salvantla aixís del perill.
Comte. jOh, Fatró de nau! <íQué sento,
que'l que dihéu và entrantme al cor?
Patró. Perdonéu si us atormento,
pero us vull contar lo cuento
fins que us caigui à doll lo plor.
L' espòs de la gran senyora,
prompte à Fransa và morir,
com tothom qui l'honra anyora,
y ella, com tothom qui adora,
no ho và poguer resistir.
Llavors và quedà' orfaneta
la filla dels grans senyors,
y, à la costa, la pobreta,
per lo qu'era amoroseta,
và trovà' en tothom amors.
Jo, germaneta vaig dirli
sense contà' ab lo méu cor,
y, quan ja amor vaig tenirli,
và vení'í rey à oferirli
vindicació, honra y or.
La innocència del séu pare
per etsar và descubnr;
parents, amichs de sa mare
van creure' qu'à casa encara
la debíam recullir,
y, al fi, al arrivar lo dia
en que d'amors fou ramell:
— í Adéu siau, goig y alegríal —
Lo rey d'Aragó volia
aquella perla aprop d'ell.
Comte. i Oh, acabéul jUna agonia
no ha de ser tan llarga I
Patró. Si.
Quant jo tinch per nort, impía,
la venjansa qu'ara'm guia,
vos heu de plorar així.
La noya al rey fóu portada;
jo vàreig passar la mar,
sempre plorantla allunyada,
— no —
y. esperantla cada anyada,
quinze anyadas van passar.
Quan un dia torno, y, jha!
Aquella noya tant pura
que tant vareig estimar,
desolada, fugitiva
del palau del senyor rey,
trista, més morta que viva,
del amor d'un vil captiva
y amagantse de la lley
vaig trovà' à casa, plorosa
per deshonrada passió,
y ja aquella noy- hermosa,
no era la prenda amorosa
de la reyna d* Aragó.
Comte. (jOh remordiment! jCóm clavas
tas arestas à n'al corl)
PatrÓ. De sos ulls las ninas blavas,
ja entelantse, eran esclavas
del domini de la mort.
L'havia seduhida un patje
del palau del senyor rey,
y, un cop ja comès l'ultratge,
per muller de més véntatge
và trencar d'honor la lley,
y el trist fruyt del séu amor,
un cop boja hagué finat,
jo l'vaig amparà' ab dolor;
jo, salvant d'ella l'honor,
li vaig dà' amparo y pietat,
perquè en la lluyta horrorosa
en que'l méu cor mor và ser,
jo, en aquella nina hermosa,
no hi veya més qu'una rosa
brotada d'aquell rosa
brotada d'aquell roser
Comte. \ Roser que rossas d'amor
và esclatar per mi y per ella!...
Patró. jPer mi. . no và exalà' olori...
Pero'n vaig tení'l dolor
y en vaig guardar la ponzella.
La meva mare, amorosa,
à una dida la và dar
que criava una noya hermosa,
qu'era, com ella, preciosa.
Allavors jo vaig marxar
— III —
à viatge, y, quan vaig tornar,
la dida, trista'm yà dir
que als poch días de tenirlas
una se'n hi và morir.
{Penas que no son per dirlas
sino à n'al que sab sentirlas
llavors se varen reunir!
Justament la meva mare
ja havia mort, la dida, pobra
sabent qu'era rich lo pare
de la morta, per avara
ó bé per fé' una bon' obra
va cometre un crim: va dir
qu'era la morta la meva,
y quan criada va tenir
à la viva, và venir
duhentla à n'als forners com seva.
Comtk. jOh! ^Allavors aquesta noya
que'l forner té aquí com filla?.,.
Patró. Es; tant tendra y bonicoya,
un joyell d1 aquella joya
qu'avuy ja entre 'ls astres brilla.
Es filla d'aquella hermosa
que fóu dels dos la passió;
de la que quan fou ditxosa
sigué la dama amorosa
de la reyna d'Aragó.
Comte. jFilla de la meva vidal...
No. iNo pot sé*, ho héu somiat;
mentiu!
Patró. Es la veritat.
Miréu si pot ser mentida.
(Li ensenya d Agna Maria que baixa la escala pausa-
dament.)
Comte, |Oh no, no; es la realitat!
Es ella, sí; ella mateixa,
prop del gótich finestral
ahont escoltava ma queixa,
mirantme à mi per la reixa
dels murs del palau reyal.
iToL.
Patró. Prou ja. Teniu esposa,
teniu fill, teni í honor,
y al pérdrer sa dama hermosa
— 112 —
ja reyna jurà febrosa
castigà' à n' seductor,
ESCENA XIV
Los mateixos, PERE ANTON, després. AGNA MARIA.
Comte. (] Filla del méu cor!)
Pere. ( Per ella
reprimíus, tot ho he sentit.
Pare séu me féu ma estrella;
filla m'es, mentres per ella
lo cor m'alenti en lo pit.)
(En aquest ??wment arriva Agna Maria ahónt es lo Comte ,
y agenollanise, diu:)
Agna. j Oh 1 [Pietat... perdó senyor!
Comte. jOh! Si, Agneta; perdonada
fóras per mi ab ton amor,
pero dél rey lo rigor
te farà avuy desditxada.
Agna. i Lo rey!
Comte. Sí; *1 rey vos judica
com matzinadors de pa,
perquè vostra crim publica,
qui, sols tastantne una mica,
caigué à terra mort,
ESCENA ULTIMA
Los mateixos, DANIEL, JANOT.
Daniel. cQu^ hi
Caigué mort per la matzina
que no hi hà à n'als nostres pans.
Miréu; aquí hi ha l'ampolla
( Va d la columna y treu V ampolla.)
que va darli'l jueu del call,
enganyantlo, per privarlo
de que'l crim portés à cap.
La matzina qu'ell va pendre
y la vida li ha llevat,
es un* altra que và darli
un company séu criminal,
de las que posat havian
los altes forners als pans
- n3 —
La qu'ell va tirà'als pans nostres,
com lo juéu ha declarat,
es aquesta; es un narcótich
ab que'l juéu lo và enganyar,
perquè, sent amich del amo,
và volgué evitarli un dany,
Així s'ha comprobat ara
al davant del jutje real,
y com qu'hasta '1 juéu, per proba,
del pà nostre allí ha tastat.
y per xó, ab tot y tastarlo,
no n'hi ha previngut cap mal,
ja'l perdó tenim per premi
de tants dols y tants afanys,
Pere, \ Oh ! j Gracias, Déu méu 1
Agna. (i Cor bó!)
Patró. Déu sempre à n'als bo .s premia.
Comte, (j Déu ho ha fet perquè volia
compensà'l mal qu'he fet jo!)
Janot. A n' al juéu que us và estimar
debéu la ditxa del cor.
Pere. Sí; aixugàt veig nostre plor;
tots ab bé li hem de pagar.
En Daniel y tu, ditxosos,
resaréu per en Climent;
si ell féu mal, los dos bé fent
cumpliréu com generosos;
y quan, complerta la lley,
no 's vegi ja aqui deshonra,
digan los vinents, que l'honra
fo lo nort del Forn del Rey,
FI DEL DRAMA.
NOTAí Los versos qu' estan entre dues estrelles deuhen suprimirse
en la representació, inclosos los marcats.
I
Un llibre Absolutament in-
dispensable als aficionats
CATÀLEG D'OBRES
TEATRALS CATALANES
i m s 1 1 ni ii 11 1 1 1 1 1 1 i 1 1 1 1 h r 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 i 1 1 1 1 n 1 1 ri 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 e 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 a 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
4.000 títols entre drames, comèdies, sainets, diàlegs,
monòlegs, Sarsueles, Teatre d'Infants i el més extens
REPERTORI SENSE DONES
A cada obra es detalla el número de personatges, homes
i dones; si està escrita en vers o prosa, si es còmica o
= dramàtica
Vegeu les seccions
que conté el Catàleg
Obres en dos, tres o més actes, amb una
o més dones.
Obres líriques en dos, tres o més actes,
amb una o més dones.
Obres en un acte, amb una o més dones.
Obres líriques en un acte, amb una o més
dones.
Obres en dos tres o més actes, sense
dones.
Obres líriques, en dos, tres o més actes
sense dones.
Obres en un acte, sense dones.
Obres líriques en un acte sense dones.
Monòlegs per home.
Monòlegs per dona.
Teatre d'infants en un o més actes.
Monòlegs per a nois.
Monòlegs per a noies.
Un volum d'unes 150 planes, 1 pessetes
Els qui vulguin rebre'l per correo, hauran d'afegir
0,40 pessetes per l'envio certificat.
Llibreria i Arxiu Tealral Millà
Carrer Sani Pau, 21 BARCELONA
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11