9539
CsO
LO REPARTIDOR
-4
LO
<L
CD
AR
R
COMEDIA BILINGÜE EN UN ACTO
ORIGINAL DE
ANTONIO FERRER Y CODINA
Estrenada con extraordinario aplauso en el
TEATRO DE NOVEDADES
en Enero de 1888.
-*e®@@@@@§lSttw
BARCELONA.
6 — CALLE DE LANCASTER — 6
1888.
- Digitized by the Internet Archive
in 2012 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hil
http://archive.org/details/lorepartidorcome1876ferr
1
D. fimco oe P. Planas
foMmo ¿President 3* l* SodM
çjguKan, Momea
Su antiguo amigo,
Antonio ferrer Sobina,
Enero de 1888.
/
. J'glf.
I
REPARTO.
— PERSONAJES-
— ACTORES-
Petra. , . .
Angela. . .
Rosa. . . .
Miguel Camps.
Miguel Soria.
D. Pau. . .
D.a Enriqueta Mendoza.
Srta. D.a Adelina Sala.
D.a Elvira Morera.
D. Juan Oliva.
D. Francisco Monner.
D. Jaime Capdevila.
Escena Contemporánea.
Lf galerín «Propiedades de obras dramáticas y zarzuelas»
D. Ramiro Monfort y Arxer, (Plaza Sta. Ana, 8 bis, 3. o) es la
únici encargada del cobro de los derechos, y con ella deberáre
enteiderse todos los directores y empresarios de Teatros y So
ívedídes.
Qreda hecho el depósito que marca la ley.
enç)i4
t"t"f"t"f't"tt"f'ft'1"t"f"t1*t"t
ACTE UNICH.
Sala decentinent amoblada; porta d' entrada al foro; dos pe-
titas á la esquerra que conduheixen á las habitacions,}' un balcó
á la dreta. Al aixecarse '1 teló Soria y D. Pau estan á la dreta
escalfantse en un braser y Ángela y Rosa cusint al costat oposat.
ESCENA I.
SORIA, PAU, ROSA y ANGELA.
Pau. No hi pensis mes, Miguel, li fas donació y '1 casori
vá endevant.
Sor. Però si es tot quant tinch!
Pau. ¿Per qui pot ser millor que per ella?
Sou. ¿Y si desprès 'm dona'ls despatxos?
Pau. No diguis aquets disbarats. Ja sabsquela Filomena,
sa mare, que Deu la tingui allá hont vulga, tenia mes
taras qne finestras una fabrica, y diu el refrán: «Nunca
el héroe fué hijo de héroes» vuy dirte, que sent sa
mare una plepa, la filia ha de ser una gran cosa.
Sor. Ja veuràs, refrans refrans... también n' hihá uh altre
que diu, «á tales padres, tales hijos >.
Pau. Just:. ...padres, pero no diu madres.
Sor. Tens rahó.
Pau. A mí ja ho se ques'hi sembla.
Sor. Estaba obcecat; res; faré la donació y romperé '1 vot
de castedat qu' había fet. Veuràs, tinch xexanta anys y
no puch aguantar mes 1' alé.
Pau- Y desprès si t' hi empenyas, pots cumplir '1 vot
de la mateixa manera.
Sor. Bé, d'aixója 'n tractarem. M£ ho rumiaré.
(Quedan parlant baix)
Rosa. Si 't casas ab 1' senyó Miguel, que 't d'igui ell mateix
la missa. ¡Quin tipo de sagristà!
Ano. Esperat que m' hi casi, ¿que 't pensas qu' estichtant
aburrida?
-10-
Pau. Bè donchs, si 't sembla farem un borradoret....
Anem á dins.
(Aixecanlse)
Ara cuant passis pe '1 seu costat dJgali algun requiebro.
Sor. No, no. Me 'n dono vergonya.
Pau. No sigas tonto.
Sor. Camina, camina. Un altre rato.
(Se'n van).
ESCENA II.
AS GELA, ROSA, luego MIGUEL.
Ros. ¿Ab això has de carregà? Y o soch minyona y no '1
voldria.
Ang. Ara hi corro. Vés si me'n daran entenent de ape-
chugar ab xexanta anys colocats sobre unas eabatas de
simolsa y tapats per una gorra de pisa.
Ros. Be, volentse casar, já lluhirá mes, dona: crech que
ahir 's va ana á comprar roba de moda: sombrero, bo-
tinas...
Ros. Be, quan s' ho hagi posat que vagi á dar l' vol. Vés
si jo deixaré á n' en Miquelet per apechugar ab unas
ruinas de Palmira. Al menos 1' altre es elegant,
guapo...
Ros. Veuràs, això d' elegant també se 'n descuida. Això
d' anà ab armillero de plata y gorra.
Axg. Ja ,m va dí que 'n tenia també d' or, pero que no '1
porta perquè té por que no li prenguin.
Ros. Mira que la sab molt llarga.
Ang. Per xó mf agrada.
Ros. Desprès, això de anar ab espardenyas...
Ang. Ho fá pe 'Is ulls de poll.
Ros. Pe 'Is ulls de poll de la butxaca.
Ang. Be, ja sè que tu no 'Is pots veurer.
Ros. Gom que no n' estich enamorada com W), li veig 'Is
defectes, y creurne, '1 minyó fá cara de me gustan todas
(Sona la campanilla)
Ang. Bó, ja 'm cridan.
Ros. Au, que potser t' volan fer dar paraula.
Ang. Que s1 esperin.
(Alsantse'.
Ros. ¿M' vols dá una mirada á 1' olla de pasada?
Ang. Ay, veshi tú, dona, no m1 entretinguis ara.
Ros. Vamos no la entretinguem; esperam donuhs.
Ang. Cuita.
( Sen van,)
- il -
ESCENA III.
MIQUEL,.
(Porta ud paquet d' entregas. Va ab gorra j espardenyas) ' -
MiQf :: La porta oberta. Bè, ja soch casi de la casa. Hola!
Todo en silencio está como el sepulcro!... .A ssentemse
Per fer aquet ofici s' haurian de tenir camas de recam-
bi. La sort que'm distréch ab 'Isecso bello. Es que 'n
soch de currido. Prou si n' hi hagués un centenar com
jo á Barcelona, s' hauria d' aumentar el personal de
la Curia per despatxar divorsis?.... Ara faig 1' amor á
euaranta tres y mitja; dich y mitja, perquè ahir
vaig comensar la conquista de la dona de un mu-
nicipal de nit, que te una cama de fusta, pero
crech que la deixaré, perqué jo vuy qne 'm donguin y
ja demana. Ahí mateix ja 'm vá dí que li comprès unas
botinas. May es tan car com si tingués dos peus, pero
no me sirve, per xó. ¡Oh en tinch un altra que 's diu
Petra, qu4 allò si que es la mar! es madrilenya y criada
d'un coronel de llanseros; 'm sosté de puros de deu
cèntims y cada dematí 'm paga '1 xocolate á la entra-
da de la boqueria; pero francament, '1 meu ideal es
aquí en aquesta casa... L' Agrieta ¡Ah! si puch casarme
ab ella, 'm disgrego de tótas las altres... 'm disgrego...
lo qu' es de la Petra, me 'n veuré un embolich. Vaig
sapiguer que á un assistent que la vá deixar, y que
també li pagaba '1 chocolata á la entrada de la boque-
ría, li vá treurer un ull ab las estisoras á tall de conid,
y això francament m' encaparra molt, no perqué 'm
tregües 1' ull sino per quedar borni, allavors hauria de
dur gorra ab visera, y no 'm vá bé á la cara. ¡Ola! una
constelado de dos estrellas, veyam si 'm veuran.
fSe 'n va al foro).
ESCENA IV.
MIQUEL, ANGELA y ROSA.
Ros. Noya, 'm sembla que va de veras.
M ir». (Es mes maca que una lámina de 'n Planas)
Aso. Míratel '1 benehit!....
(per Miquel)
que fas aquí?
Mro. Es que tinch por que si m' acosto desseguida, Ja te-
va hermosura no m' enlluernhi y per xó m' haig d'
acostar dé mica en mica.
Ros. Romansos
Miq. Vostè calli, que ningú li demana, fámula.
Ros. Bè, per xó no m' insulti.
Miq. Fámula vol dir criada-
- 12 -
Ang- Sempre vos baralleu.
Miq. Es de tant que m' estima.
Ros. ¿Jo á vostè?... ¡ux!
Mío. May me dirían que m' assentes.
(S1 assenta)
Ros. Ja veurà, si surt 1' amo....
Miq. Dona fassis un xich mes de favor;., no mes 'n tenen
'Is gossos d' amo... ¿oy titona?
Ang. ¿Qué m' ho dius á mi?
Mío. ¡Ay quin nasset! sembla una atmetlla d' Arenys.
(Estii-antü)
Ros. No toqui, no toqui grapunè!
Miq. ¿Que la taco á vostè?
Ros. Ja se 'n guardaria prou....
Miq. Ni ganas,.... després ni' hauria de rentar las mang.
Ros. ¡El gran !
Ang. No 'n fassis cas.
Mío. L' gran?.... també m'ho diu '1 pare
Ros. ¡Fugi, home, fugi!
Ang- Es coneix que no sabs 'Is vents que corren qn' estás
tant content.
MlQ. ¿Altre vegada '1 senyor Soria?
Ang. El mateix.
Miq. Veyám si jó á n' aquell home li trencaré una cama.
Ros. ¡L•lenga molta!
Mto. ¡Y fets, cara de peixell!
Ros. ¿A qui diu cara de peixell?
Ang. ¿Volea ferme '1 favor- — ?
Mío. Donchs que calli.
Ros. Calli vostè.
Ang. Aneu disputant y mentree tant '1 pare ja vol que
aquest vespre anem á Arenys, per portar á cap '1 ma-
trimoni.
Mtq. ;Ah! no pot ser; tú no voldràs que m' hagin de dur
á San Boy ó que prengui una determinació desespera-
da que dongui per resultat el que m' hagin de dur al
cementiri del Oeste.
Ang. ¿Pero qué vols que fassi?
Mtq, Resistirte. Recordat qu' ets neta d' Almugavers!
que lls teus antepassats son los defensors de Sagunto
y que no foras digne d' ells si no defensesis la teva
independencia y autonomía.
Ano. ¿Pero qué haig de fer?
Mtq. Ja Lo veurem; pensa entre tant que sens tú ni sa-
bría trobar cap escala, perqué ets la meva vida... la
meva
Roy. No deu se tant....
Mío. ¿Vol fé '1 favor de callar? vagi á renta 'Is plats.
Ros. Ja 'ls tinchnets.
Ang. ¡Ay Rosa!
Ros. Donchs que no m' insulti-
ANG. Be, K' Miquelet, ¿que m' aconsellas que fasei?
— 13 —
Mío. ¡Oh! ¿que vuy que fassia? jo ja 'n le un de medí, pe-
ro no se si '1 voldràs adoptar.
Ang. ¿Fugir ab tú?
Eos. ~ ¿Qué?
Ano. _ Ay Deu nie 'n guart.
Miq. No se perqué. Aquí porto una novela abont dos lio
van fer que 'Js va dar mol bon resultat.
Eos- Angeleta
Ano. Ay, nó, nó.
Mío. . Pensa que '1 casarse es un vestit per la vida.
Ang. Prou que ho sè. ¡Ah! pero si fugia, no bo faría ab tú.
Me 'n anida á casa la tía, y allí 'm podrías vení á se-
crestar.
Mío. Qu' estás enterada....
Ang. Com que tinch una cusina que també ho va teni
que fer.
Mío, No 'm sembla mal.
Ang. ¿Jam' estimarás forsa?
Mío. No ho diguis, parqué m' ofens.
Eos. Angeleta, mírati antes.
Mío. Vosté '1 que tè es enveja.
Eos. ¡Ay 1' esguerramènt!
Miq. Be, dona, si m' enviudo ja 'm casare ab vosté.
Eos. . ¡Ux!
Ang. ¿Que ja has e:-morsat?
Mío. Si, m' be menjat un bunyol.
Ang. Ho dich per que si s' ha de fer algo no 's pot perdre
temps.
Eos. ¡Veyám si t' empenedeixas!
Mío. ¿'M vol fer el favor de callar?, estripa cuentos! Vosté
si que no 'Is passarà may aquets mals de cap, ab aques-
ta cara!...
Eos. ¡L' guapo! ¡sembla nn xavo de teyas! ja 's coneix
que 's fá la vida de bunyols.
Ang- Ja 'm feu pena. ¿Digas, digas, Miquelet; com hó arre-
glarem?
Miq. Mira, ara jo me 'n aniré á buscar la primera entrega
del origen del hombre que '1 teu pare hi está suscrit y
mentres jo 1' entretinch, tu agafas un farcell y t' eclip-
sas. Ja vindré á veuret després á casa la teva tía.
Ang. ¿No 'm sembla mal. Ya sabs abont viu la tía?
Miq. No.
Ang. Carrer de 'n Llástichs, numero 6, quint pis.
Miq, Sempre pujar escalas!
Ang. Y si '1 papa 'm veu 'm mata.
Miq. ¡Ca! ton pare ja es un chich taul y á mes ja '1 sabré
entretenir. Ya veuràs que surtirá be y después es no-
vélesela. No faltaría sino quejo anés vestit de congre, y
te bajase desmayada por una escala de cuerda, mien-
tras nos esperase un paje con un blanco corciel en la
calle deis metjes.
Ang. Si, pots ben estar de broma!..,.
— 14 —
Ros. Es coneix que totas li ponen.
(Campanilla dins.)
Ang. ¡Ay! es '1 papá,
Mío. Be, donchs, quedem aixís, mira qué torno desseguida.
Ang. Bueno, jo prepararé 'l farcell.
Miq. Hasta luego, prospecte de la novela de la meva vida!
Ang. ¡A.y! deixam anar, cuita.
Miq. Apreta, perdihueta.
Eos. Deixila anar.
Mío. ¿Que vol vostè? cuidis de vostè, ¡adios!
Ros. ¡Ves!
(Se 'n van Rosa y Angeleta.)
ESCENA V.
MIQUEL, luego ANGELETA.
Mío. ¡Ay Angeleta, Angeleta, si 't arraplego!... ¡No hi ha
carrera com la del repartidor! totas las portas se 4ns
obran y desde la princesa á la raspa escoltan Ms nos-
tres discursos, com si íossem Castelars. Els papas y
marits 'ns miran ab indiferència com al vigilarjt y al
sereno, mentres ensenyem á las senyoras, criadas y
cambreras las láminas de las primeras entregas... ¡Ay
aquestas láminas! que 'ns en proporcionan de conquis-
tas... sobre tot aquellas de 'n Planas.
Ang. (Sortint; ¿Encara ets aquí?
Mío. ¡Ola! res, estava rumiant el plan de campanya. Ya '1
tinch adoptat. Vaig á buscar municions, no tingas por
que la victoria es segura. Valor y... concupicencia.
Adeu.
Ang. Adios.
ESCENA Vi.
ANGELETA, luego D. PAU.
Ang. ¡ Vy Deu meu! donar aquet pas... pero vaja jo no 'm
puch avenir á unirme á un home á qui detesto: y no h
há cap mes remey: después el papá ja 'm perdonará,
qu' es bó y no voldrà la desgracia de la seva filla.
Pau. ¿Ya han dut las entregas?
Axg. Ay papá... no, pero ja no pot tardar
Pau. ¡Bueno! Ya tenim lo del Sr. Miguel arreglat.
Ang. ¿Es dir, que está. resolt ab que 'm casi ab ell?
Pau. Vaya si ho estich, partits com aquet no 4s trovan ca-
da dia.
Ang. Un home que té cuaranta anys mes quejo.
Pau. Aixis no hi ha tanta por de que 't moris primer
qu' ell.
15 —
¡Vaya un gust!
Pau. Ves, res, y cuita que tindrem de sortir.
Ang. (Ya 'n parlarem.)
{Se 'n vá.J
ESCENA VI.
D. PAU, luego PETRA.
Pau. ¡Ya té un chich de rahó pobre xicota! pero avuy is
homes van cars, y s' han d' aprofitar quant passan.
(Soroll dins)
¿Qu' es això! quin abalot?
(Se sent lo soroll d' una bofetada )
Pet. f Dins.) Vaya si entraré.
(Al anar á sortir, D. Pau topa ab Petra..
¡Muy buenos dias!
Pau. Vaya un modo de entrar.
Pet. ¡Pues! se entra como se puede... y yo entro... no di-
go yo aquí, sino al infierno si me conviene, y no digo
pegarle á un criado, á cien criados les pego yo si me
impiden el paso, ¿está osté?.
Pau. ¿Qué vol aquesta dona?
Pet. ¿V. á mí no me conoce, verdad?
Pau. ¿De qué vol que la coneixi?
Pet. Es natural. Pero en cambio conocerá al novio de su
hija.
Pau. ¿En Miguel?
Pet. Pues, á Miguel. ¿Y no adivina á lo qué vengo?
Pau. No.
Pet. No se ha»a V. el desentendido, porque debo llevar
dibujada en la cara hasta la constitución del año doce...!
y sepa V. que estoy resuelta á todo, hasta á darle una
puñalada al mismo Sol y hasta á sujetar el brazo al pa-
dre cura que vaya á darles la bendición.
Pau. Bè, ¿qu' es boija vosté?
Pet. No trate V. de entablerarse, pedazo de tocino rancio
que yo busco al toro hasta la puerta de arrastre.
Pau. ¿Pero de qué las voí?
Pet. De cordobán que son las de mas aguante. ¿Vé usted
esta cara?
Pau. Sí.
Pet. Pues en la vida se ha puesto colorada.
PAU. Hocrech.
Pet. ¿Ve V. este garrot de bras?
Pau. També.
Pet. Pues ha repartido mas bofetadas en los barrios ba-
jos de Madrid que Navidades han pasado sobre su
cuerpo.
Pau. (Casí 'm fa por.) Veurá, seguí.
Pet. Por supuesto, como que soy una señora.... Pero no
_ 10 —
quiero sentarme, porque llevo las tripas mas tiesas
que una puya de picador.
Pau. Pero espliquis; diguirn primer qui es vostè, desprès
diguim lo qne vol.
Pet. ¿Es decir que todavía no ha comprendido usted
quien soy yo?
Pau. No mes he compres qu' era molt aficionada ais to-
ros, y que gasta molta sal.
Pet. ¡Ya lo creo! como que soy hija de Joseito, el matador
de toros mas bruto para matar que se ha conocido
en España... pero murió ya, ¡pobre padre mió! qué dia
dia fué aquel! Estaba la plaza llena. Era el toro negro,
de piel bri'lante, había tomado pocas puyas, y sola-
mente le habían colgado dos pares de arracadas, cuan-
do el presidente, que no lo entendía, mandó tocar los
clarines para matar. Cogió mi padre los trastos; como
el toro estaba de sentido y muy entero, todo el mundo
temía la suerte. ¡No te precipites papaito de mi alma!
le gritaba yo desde el tendido, mira que es de Colme-
nar Viejo y se cuela al bulto. Sonrió mi padre y se lle-
vó la mano al pecho; al instante se '.e vio palidecer.
Había perdido su medallón de la virgen de Atocha y
creyóse muerto. Fuese al toro, ciego, casi sin cubrirse.
Resonaron mil gritos de.... ¡á que no!... ¡á que no!....
Pero sin hacer caso, retó al animal, armóse y sin tras-
tearle casi, con un paso natural y dos de pecho, diólé
una en hueso; el toro se hizo receloso: dos pases mas
de bútten y.... un grito de horror resonó en todos los
ámbitos de la plaza! La fiera había cogido á mi padre
haciéndole un ovillo, sin que le valieran los capotes
de Chulo y Pulgón que estaban al quite.
Pau. Pot ser ja era mort.
Pet. ¿Como no? Si por dictamen facultativo le había en-
trado el asta mas de diez kilómetros en la barriga.
Pau. ¿Ja sao lo que diu santa cristiana? ¿deu qui ómetros?
Pet. ¡Pues no lo he de saber! Diez kilómetros es así como
dos palmos. •
Pau. Milímetros ó centímetros voldrà dir.... en fin, de to-
tas maneras va morir. Vaja es un ofici que no 'm
agradaría.
Pet. Pues si es lo mas inocente del mundo. Serenidad,
destreza y pisar firme, y hay mas peligro en vivir de
renta. .
Pau. Be, vaja, ja sè ara qui era "1 seu pare; diguim qué
vol.
Pet- Quiero que Miguel, ese arrastrado que se va á casar
con su hija, me cumpla primero á mi la palabra que
me dio de casamiento.
Pau. ¿Qué diu?
Pet. Encuentra V. justo que ese pillo me dé á mi esa
costalada?
— 17 —
Pati! Pero.... ¿ya es vritat?
Pet. Se lo juro á V. por ese puñado de cruces. En frn.
pregúnteselo V., dígale si no le pago todas las rnaíla
nas el chocolate en la entrada de la boquería.
Pau. Vet aquí perqué diu que may te gana. ¡Reyna pura!
;Reyna pura! y inireusel a o aquella cara de sagristà!
So hi pensi mes y deixiu per mí; torni d' aquí un rato
que ja hauré parlat ab ell
Pet. Pío en su palabra, de aquí á un rato volveré y díga-
le de paso á ese racimo de horca que antes de volver-
se á poner ea mi presencia se mande administrar el
viático.
Pau. Deu voler dir que 's combregui.
Pet. Justo.
Pau. .Tali diré, no 'n pasi cuidado.
Pet. ¡ \dios!
Pat. Estiga bona.
ESCENA Vil.
D. PAU, luego SORIA.
Pal'. Un home á qui jo creya un sant/., fieusen de aques—
tas gatas maulas apropósit aquí ve.
Sor. Hola, Pau, ¿com ho tenim? ¿;onqué serás '1 meu
sogre?
Pau. Pse....,
Sor. Sabs que pensaba ..? que com que he corregut un
xich fent compras, no seria mal qnl anés á descansà
un rato.... desprás 'm trobaré milió per empendre '1
vitje. 'L carril 'm trontolla molt. Ja veuràs, ja veuràs
tot lo que he comprat: m' he fet molta roba de moda.
sense la que he comprat feta. Res, vuy Uuhir, vuy ser
ben agradable á la teva filla. Sembla qul estás molt
capficat, ¿que 't sab greu qir hagi fet tant gasto?
Pau. Pero no sabia que f agradessin las madrilenyas.
Sor. ¡Bo! qu- abiat ha corregut la noticia.
Pau. ¡Oh! no fa gayre que ho sé y no ho he volgut creure
sense que tú m' ho confesseses.
Sor. Donchs ja ho sabs. Permès oueja 't volia dar aques-
ta sorpresa, pero quan ja hagués sigut casat.
Pau. ¡Bravo! sabs qu^ m' admira la teva franquesa?
Sor. Home, mes m' admiras tú ¿Encare no ets lo nieuso
gre, y ja 'm vols venir á gobernar? ¿que farem després?
Es veu que no 'm coneixes '1 genit. Mira, estaba arre
p^ntitd' haberho fet... perquè, francament compr«nch
que ja no es proDi de la meva edad nero ara que te 'nv
oposas, per res la deixaria.
Pau. ¿Un home dels tens anys..! y no te'n donas ver-
gonya? A. lo menos te la vas triar de rumbo.!...
— 18 —
■Sol;. Així 'm fa passar raes '1 fret: això t' ho deu haber
, dit algú que 'm va veure ab ella per la Rambla.
Pauv Soria, eatás desconegut!
Son. Home, sembla això la mort d' un home. ¿No n' has
tingut may tú?
Pau. ¿Fesme'l favor... sents? Si la familia no estès ente-
rada d' aquest projectat matrimoni, 't deya que'l dei-
xéssim corre, pero hi ba entremitj 1' honor de la nova.
y això 'm deté.
Sor. ¡Ah! com vulgas Si per una cosa tan nimia ja habém
de tenir aquets disgustos, casi valdrá mes.
Pau. D1 això 'n dius nimia.
Sor. Es clar, jo conech un senyo que 'n te dugas.
Pau. Endevant, fes tú '1 mateix, home.
Sor. El dia que pugui.
Pau. Mira, respecta mes á la Angelets y ámí; deixa correr
aquet capritx ■->, prometem no reincidir y t' h > dispenso.
Soiï. Ca, ara ja i' he estrenada.
Pau. ¡Jesús Maria! tots' ha acabat!
Sor. S' acabat.
Pau. Ets un libertino.
Sor. Y tú un retrógado.
Pau. ¡Sagristà!
Sotí. ¡Garli! ¡Y fes '1 favor de no motejar, sents? Vaig á
arreglar la maleta y hasta may mes!
(vase.)
Pau. Bon viatje. ¡Quin disbarat anava á fer d' entregar la
filla á aquet hipòcrita!
('vase)
ESCENA VIII.
MIQUEL, luego ANGELA.
**M9" (Ab dos grans paquet ■< d' entlegas, una carbassa j un gosset.)
Dech semblar un bastaix, pero per entretenido be habia
de dur alguna joguina.
(sortint)
A nu. ¿Qui t' ha carregat?
Mío. Ton pare.
Ano;. ¿El pare?
Min. Dona, per ell ho faig, per entretenirlo mentres tú to-
quis '1 dos. Ya ho veus si 'n faig de sacrificis per 1' amor.
Això ho duch desde '1 carrer de 'n Roca. ¿Ahont es lo
autor de tus dias?
Am¿. Per allí dins.
M.IQ. ¿Y bè, com estás?
ANO. Yo á punt. No tinch que fer mes que 'I farcellet y ti-
rarme 'l mocado gran. Pero per Deu que no 'm vegi.
Mira qu' haig de passar per aquí.
Mrn. No tingas r, ton pareja es un chich de la croata
po
— 19 —
de bax, y ab la afíció que té á U Obra que li porto y
énfibat ab 'Is d scursos que jo 1¡ fassi, ni pabrá quesi-
gas al mon.
Ang. Donclis Ia avísate qu' ets aquí, qi e ja m' ha pregun-
tat per tú.
Mío. Veuràs, cuyta, qu'aixó pesa molt y fiquet socio pe '1
carrer ja 'ra volín mossegar.
Ang. ¿Qu' es teu?
Miq. |i,a! T hetrovat, á santa Catarina que s' atracava de
tomateehs.
Ama. Si que 'n deu tenir de gana. Adiós.
(Se ll va.)
ESCENA IX.
MIQUEL, lusgo D. PAU.
Mío. Ko, no crech qu' hagi d' anar á pendre las aiguas.
¿Gom ho tenim això, gran? Ell mira... pot se may li ha-
bían dut á col,. ¡ '-íu! que la ba'larás vrassa en aquesta
casa. Qualsevol vagi ab aquell carretó!....
Pau- ¡Ola, noy!
Miq.. ¡Ola, semor Pau!
Pau. ¿Ya portas alió, L' origen del home?
Mío. Si, aquí ho té,
(D'nUi una entrega)
Y aquet es lo regalo de la priniera entrega.
(Dan tli 1 gos)
Pau. ¿No mossega pas?
Miq. No tinga por. Aquí vew\ com alió deque descendim
de Adán y Eva, son tot romansoa.
Pati. ¿De debo?
M;0. Aquí la cié' eia do^a un tnentis á tota1' las preocupa-
cions. Ei-eoit.i, fafsi i favor dl aguantar aixó.
( Lí dona t.ot.s las ent^'gis y deíxa la carahas-ia á Ierra.
Miquel 'i piísi á lle^irne u"a]
<E1 hombr • desciende dp una raza inferior; todos I03
hues h de su esqueleto son comparados a los hueso
de un mono, de un murciélago ó de una f. >oa.
Paü. ¡Aixó es gran! ¿Y aquesta carbassa?
Mío. Ah, tingui. Es el regalo de la s -gona entrega.
(li dona 1
Aquesta carbassa en la época terciaria, que ja ho veurá
aquí, havia sigíit un pésul.
PAU. ¿Pésnl?
Miq. Després vá s«.- sigró, mes tart taronja, fins qu' arri-
bat al penascnl dels llegums: va arrivar á carbassa.
Pau. ¿Y ara será sempre carbassa?
Mtq. . Ara pssará á ser cap de certs homes qu' ab molta
facilitat.se 'Is hi amaga 1' ou.
Pau. Dehuen ser aquells que se 'Is diu: caps de carbasas
MíQ/ Justa. D'aquestaclasie de gossos ne quedan molt pochs
— 20 —
ex^mp'ars; hi hagut de fer grans sacrificis per conse-
guirlo; tothom el volia, per > yo he dit: nada, pe '1 sen-
yo, Pau.
Pau.. Griciashome.
Mío. Si se.T hi mort fassil embalsamar y posil sobre la
calaixera, val la pena, ara un inglés pe '1 carré, me 'n
ha ofert tres cents duros.
PAU- Ja se 1' hi veu aixís... una cosa estranya!
Míq. ¿Y 1' inteligencia d' aquets ulls?., ara 'Is te una mica
Ueganvosos.
Pau. Ja 'Is hi faré rentar.
Miq. ¿Vostè sab que '1 gos es carnívoro?
Pau- Sí.
Miq. Donchs aquet 's clava 'Is tomatechs com si fosen
mandonguillas (¿que fa que no surt aquel a?)
(Mirant de reguli;
Veu? aquí te 1' Hornitorineo. .. el Arqueoteron- Aquell
ánech de l'época secundaria.
Pau. ¿Que no n' hi ha ara?
Miq. No, feya molt bon arròs, pero va morí ofegat en el
Diluvio. Això es un camell també antidiluvia... D' ell
provenen mts los geperuts; llegeixiu que li agradará
molt. (Gracias á Deu.)
( Fassa l' Antçelet;i y desapareix.)
Bè, ¿que ml bo pagirá tot això?
Pau. Sí; ¿cuánt val?
Miq. I^as entregas dotse rals. 'L gos v la carbassa res.
Pau* Veurà", treumels tu mateix de la butxaca, jo no
pucb.
Miq. ¿Veu? dntse.... Dónguim las entregas,... passiho bè.
Pau. Vaja, adios, Miquelet.
Miq. (Ara á casa la tia.)
(Corrents.)
ESCENA X.
D. PAU luego ROSA.
Pau. Això si que son dinés ben gastats y noab novelotas
que á no res conduheixen... ¡Noya!, ¡noya!.... ¡y quins
regalos! ¡quin gos! Porta V inteligencia pintada á la
cara; 's veu que no lí falta mes que enrahonar. — ¡No-
ya!... ¡noya!... això pesa molt.
Ros. ¿Que mana?
Pau. ¿Y la noya? Vina aquí Rosa, tè aquet gos y aquesta
carbassa. Lh carbassa pósala al tocado, y á n' el gos-.,
¿tens tomátechs?
Ros. S' han acabat.
Pau. Donchs que li darem?... Prova de darli escarola.
Ros. ¿Vol dir que 'n menjarà?
Pau. Si; aquet gos no es com 'Is altres. .. ¡Ah! rentali 'i*
ulls.
— 21 —
.Ros- ¿No mossega pas?
.Pau. .No; y digas á la noya que vingui desseguida.
Ros. ¡Oh! no hi es.
Pau. ¡Que no hi es! ¿y ahont es?
Ros. ¡Oh!....
Pau. Aquí hi ha misteri; ó 'm dius ahont es la noya ó £t
faig agafar.
Ros. Ay, no, nó, ja li diré: Mentres vostè llegia las entre-
gas ha fugit-
Pau. ¡¡Fugit!!
Ros. Y sl han de reunir ab lo seu promès no sé ahont.
Pau. ¡Ves! véstemen del meu devant.
(Se 'n va Rosa,)
¡Deu meu! ¡Deu meu! y jo escoltant d' ahont dessen-
dian 'ls jeperuts v parlar d' áneohs ab arros meatres
aquell pillo 'ai robaba la noya!.. y aixó que primé no '1
volia!... quin malefici deu tenir aquest home!... No 'n
tenia prou ab Ja madrilenya que també ha volgut induir
una catalana.... ¡Oh! ¡jo 'm venjaré!
ESCENA XI.
D. PAU, PETRA.
Pet. Ya estoy de vuelta.
Pau. Ah vostè? Me'n alegro, ¡á bon hora! ¿Sab '1 seu
; Miquel? ha fugit ab la noya.
PET. ¿ütí verdad?
Pau. Pero s' ha de recordar de rai.
Pet. ¡Grandísimo pillo! me va á matar á disgustos.
Vs posa á plorar)
Pau. No llori, per aixó, no llori, que mes hauria de llo-
rar jo.
?et. ISIo sé porqué.
Pau. Perqué á mi 'm deixa ben arreglat.
Pet. Pues ¡y á mi bien arreglada! Si V. lo supiera. ¡Ah!
pero yo en donde quiera que le encuentre, lo descabello
ESCENA XI.
Mateixos, D. MIQUEL y SORIA.
Sou. fAbcapa y maleta.) Bueno, Pau, per xó no hem pas de
renyir. Adeu y á mes veure.
Pau. ¡Tú, íú aquí! ¿y la noya?
Sor. ¿Que ;ra' esplioas de la noya?
Pau. No, rífcgraü que disimulis, ho se tot, Tenorio ab gorra
de pisa: Üffïtosa m' haenterat.
SoE. ¿Y ara que 't sol agafá?!
Pa*u. ¡Sents? vuy la n -ya, sino correrá hasta sanch, vil, in-
— S3 —
faiiie, robart! ¿va ja, que fá vostè, torera? ¿No l] volia
escabellar? ¿No ueya qu<- 4s eoïn bregués? vàja, aquí 'Itè
Pkt. ¿Y á mi que me cuenta usted?
Pau. ¿No es '1 seu promès? El que cada dia ii paga'l xoco-
late?
Pkt. ¿A quien, á este bicho?
Sor. Miris que vostè t mbè'm fa'ti1..
Pau. ¿No es la teva madrilen a?
Sou. ¿La meva madrilenya? Pau festa da una mirada, tú
no estas bó.
Pet. Mi novio es Miguel.
Pau. ¿Y no ea aquet? '.
Pet. El repartidor.
Sor. Y la llueva madrilenya ara la porto, vipt duros me
costa.
Pau. ¿Volías dir la capa? ' • .
Sor. ¿Donchs qué? .'...•"
Paü. ¡Ara ho comprenen tot! ¿aquet Miquel deu sé '1 re-
partidor?
Pet. Pues... el repartidor.
':,</ ESCENA XII.
Mateixos, ANGELETA.
Ang. ; (La tia no era á casa.)
Pau. El a.
Sor. ¡Vaya!
Pau. Vina aquí. ¿D' hont vens?
Sor. De Roma.
A\o. Papá, li juro que ni 'ns hem vist. 'Ns habiam.de tro-
bar á ca' la tía, y com he trovat tancat, y aquet pas ja
'm repugnava, he tornat corrents.
Pkt. Escuche V. senyora, porque de."de que V. ha llegado
que e toy bailando el zapateado. Le prohibo terminan-
temente que vuelva V. ha hablarle.
Ang. ¡A y, ay! ¿a qni?
Pet. ü Miguel.
Pau. Vagissen, ¿sent tor ra?
Ano. (¿Qui deu ser aquesta dona?)
Pet. Pues no me voy, ea! se acabó la broma.
SOR. ¡Ah, ja, ja, j«! (Kieut)
Pau. ¿Que no se kn unirá?
(Agafant una catira.)
PET. (Agafdntneuua.lt.re, Angelela y Soria s interposa!» ) Dejarlo,
que leabro la cabeza.
Sor. Pero calmeus per amor de Deu!
Pau. E»tieh sofocaii y tú, noya, t' iccoriarás de mi.
— 23 —
ESCENA XIII.
Mateixos, MIQUEL.
Mío. (]N*.da... resolució!) ¡Senyor Pau, Angeleta!
Tots. ¡Eli!
M]Q. ïo venia...
I Veycnt á Petra )
¡Ay mare de Deu de 1' ajuda!)
PET. Àlfilltecogi. (Agarran l lo)
Axg. ¿Qu' es això?
Pau. ¡Ah! ¿no ho sabiat? Es la promesa del teu promès.
Pet. ¡Ven, condenado!
Miq. Ya me lias hecho caer las entregas.
(Per lus papers que ií haD caiput.)
Axg. ¡Fah!
Miq. ¡Angeleta!
Ang. Ves, no 't vuy. Mes m' estimo vell y qi.e no m" en-
ganyi.
Pau. Aixisja 't perdono.
Peï Vamos, aquí estamos de más.
MiQ. Es que...
Pet. ¡Andh!
Miq. No me hagas subir la mosca en la nariz!
Pet. ¡Camina!
(Se 1 emporta á empenta;-).
Pau. ¿Qu' hem de fer?
Sor. ¿Ya ml estimaras? No 't recordaras mes d' aquet xi-
xarello?
Ang. No tinga por; no mes pensaré ab vosté-
Pau- Donchs á prepararte y cap al carril.
(At pubtlcb )
Si no ho preguessen á mal y ens vol^uf ssin fe '1 favor.
Son. Ho demanem pe '1 autor... per ncsaltrts tant te val