Skip to main content

Full text of "Lo repartidor : comedia bilingüe en un acto"

See other formats


9539 


CsO 


LO  REPARTIDOR 


-4 


LO 


<L 


CD 


AR 


R 


COMEDIA  BILINGÜE  EN  UN  ACTO 

ORIGINAL  DE 

ANTONIO   FERRER  Y  CODINA 

Estrenada  con  extraordinario  aplauso  en  el 
TEATRO  DE  NOVEDADES 
en  Enero  de  1888. 


-*e®@@@@@§lSttw 


BARCELONA. 


6  — CALLE    DE   LANCASTER — 6 

1888. 


-     Digitized  by  the  Internet  Archive 
in  2012  with  funding  from 
University  of  North  Carolina  at  Chapel  Hil 


http://archive.org/details/lorepartidorcome1876ferr 


1 


D.  fimco  oe  P.  Planas 

foMmo  ¿President  3*  l*    SodM 

çjguKan,   Momea 

Su  antiguo  amigo, 

Antonio   ferrer    Sobina, 


Enero  de  1888. 


/ 

.  J'glf. 


I 


REPARTO. 


— PERSONAJES- 


— ACTORES- 


Petra. ,  .  . 
Angela.  .  . 
Rosa.  .  .  . 
Miguel  Camps. 
Miguel  Soria. 
D.  Pau.    .     . 


D.a  Enriqueta  Mendoza. 
Srta.  D.a  Adelina  Sala. 
D.a  Elvira  Morera. 
D.  Juan  Oliva. 
D.  Francisco  Monner. 
D.  Jaime  Capdevila. 


Escena  Contemporánea. 


Lf  galerín  «Propiedades  de   obras   dramáticas  y  zarzuelas» 
D.  Ramiro  Monfort  y  Arxer,  (Plaza  Sta.  Ana,  8  bis,   3. o)   es   la 
únici  encargada  del  cobro  de  los  derechos,  y  con    ella   deberáre 
enteiderse  todos  los  directores  y  empresarios  de  Teatros  y  So 
ívedídes. 

Qreda  hecho  el  depósito  que  marca  la  ley. 


enç)i4 


t"t"f"t"f't"tt"f'ft'1"t"f"t1*t"t 


ACTE  UNICH. 


Sala  decentinent  amoblada;  porta  d'  entrada  al  foro;  dos  pe- 
titas  á  la  esquerra  que  conduheixen  á  las  habitacions,}'  un  balcó 
á  la  dreta.  Al  aixecarse  '1  teló  Soria  y  D.  Pau  estan  á  la  dreta 
escalfantse  en  un  braser  y  Ángela  y  Rosa  cusint  al  costat  oposat. 


ESCENA  I. 


SORIA,  PAU,  ROSA  y  ANGELA. 

Pau.  No  hi  pensis  mes,   Miguel,  li  fas  donació  y  '1  casori 

vá  endevant. 
Sor.  Però  si  es  tot  quant  tinch! 

Pau.  ¿Per  qui  pot  ser  millor  que  per  ella? 

Sou.  ¿Y  si  desprès  'm  dona'ls  despatxos? 

Pau.  No  diguis  aquets  disbarats.  Ja  sabsquela  Filomena, 

sa  mare,  que  Deu  la  tingui  allá  hont  vulga,  tenia  mes 

taras  qne  finestras  una  fabrica,  y  diu  el  refrán:  «Nunca 

el  héroe   fué  hijo  de  héroes»  vuy  dirte,  que  sent  sa 

mare  una  plepa,  la  filia  ha  de  ser  una  gran  cosa. 
Sor.  Ja  veuràs,  refrans  refrans...  también  n'  hihá  uh  altre 

que  diu,  «á  tales  padres,  tales  hijos  >. 
Pau.  Just:. ...padres,  pero  no  diu  madres. 

Sor.  Tens  rahó. 

Pau.  A  mí  ja  ho  se  ques'hi  sembla. 

Sor.  Estaba  obcecat;  res;  faré  la  donació  y  romperé  '1  vot 

de  castedat  qu'  había  fet.  Veuràs,  tinch  xexanta  anys  y 

no  puch  aguantar  mes  1'  alé. 
Pau-  Y   desprès    si  t' hi  empenyas,  pots  cumplir   '1  vot 

de  la  mateixa  manera. 
Sor.  Bé,  d'aixója  'n  tractarem.  M£  ho  rumiaré. 

(Quedan  parlant  baix) 
Rosa.  Si  't  casas  ab  1'  senyó  Miguel,  que  't  d'igui  ell  mateix 

la  missa.  ¡Quin  tipo  de  sagristà! 
Ano.  Esperat  que  m'  hi  casi,  ¿que  't  pensas  qu'  estichtant 

aburrida? 


-10- 

Pau.  Bè  donchs,   si  't  sembla  farem   un  borradoret.... 

Anem  á  dins. 

(Aixecanlse) 

Ara  cuant  passis  pe  '1  seu  costat  dJgali  algun  requiebro. 
Sor.  No,  no.  Me  'n  dono  vergonya. 

Pau.  No  sigas  tonto. 

Sor.  Camina,  camina.  Un  altre  rato. 

(Se'n  van). 


ESCENA  II. 

AS  GELA,  ROSA,  luego  MIGUEL. 


Ros.  ¿Ab  això  has  de  carregà?  Y  o  soch  minyona  y  no  '1 

voldria. 

Ang.  Ara  hi  corro.  Vés  si  me'n  daran  entenent  de  ape- 

chugar ab  xexanta  anys  colocats  sobre  unas  eabatas  de 
simolsa  y  tapats  per  una  gorra  de  pisa. 

Ros.  Be,  volentse  casar,  já  lluhirá  mes,  dona:  crech  que 

ahir  's  va  ana  á  comprar  roba  de  moda:  sombrero,  bo- 
tinas... 

Ros.  Be,  quan  s'  ho   hagi  posat  que  vagi  á  dar  l'  vol.  Vés 

si  jo  deixaré  á  n' en  Miquelet  per  apechugar  ab  unas 
ruinas  de  Palmira.  Al  menos  1'  altre  es  elegant, 
guapo... 

Ros.  Veuràs,  això  d'  elegant  també  se  'n  descuida.  Això 

d'  anà  ab  armillero  de  plata  y  gorra. 

Axg.  Ja  ,m  va  dí  que  'n  tenia  també  d'  or,  pero  que  no  '1 

porta  perquè  té  por  que  no  li  prenguin. 

Ros.  Mira  que  la  sab  molt  llarga. 

Ang.  Per  xó  mf  agrada. 

Ros.  Desprès,  això  de  anar  ab  espardenyas... 

Ang.  Ho  fá  pe  'Is  ulls  de  poll. 

Ros.  Pe  'Is  ulls  de  poll  de  la  butxaca. 

Ang.  Be,  ja  sè  que  tu  no  'Is  pots  veurer. 

Ros.  Gom  que  no  n'  estich  enamorada  com  W),  li  veig  'Is 

defectes,  y  creurne,  '1  minyó  fá  cara  de  me  gustan  todas 

(Sona  la  campanilla) 

Ang.  Bó,  ja 'm  cridan. 

Ros.  Au,  que  potser  t'  volan  fer  dar  paraula. 

Ang.  Que  s1  esperin. 

(Alsantse'. 

Ros.  ¿M'  vols  dá  una  mirada  á  1'  olla  de  pasada? 

Ang.  Ay,  veshi  tú,  dona,  no  m1  entretinguis  ara. 

Ros.  Vamos  no  la  entretinguem;  esperam  donuhs. 

Ang.  Cuita. 

( Sen  van,) 


-  il  - 
ESCENA  III. 

MIQUEL,. 

(Porta  ud  paquet  d' entregas.  Va  ab  gorra  j  espardenyas) '  - 

MiQf ::  La  porta  oberta.  Bè,  ja  soch  casi  de  la  casa.  Hola! 
Todo  en  silencio  está  como  el  sepulcro!...  .A ssentemse 
Per  fer  aquet  ofici  s' haurian  de  tenir  camas  de  recam- 
bi.  La  sort  que'm  distréch  ab  'Isecso  bello.  Es  que  'n 
soch  de  currido.  Prou  si  n'  hi  hagués  un  centenar  com 
jo  á  Barcelona,  s'  hauria  d'  aumentar  el  personal  de 
la  Curia  per  despatxar  divorsis?....  Ara  faig  1'  amor  á 
euaranta  tres  y  mitja;  dich  y  mitja,  perquè  ahir 
vaig  comensar  la  conquista  de  la  dona  de  un  mu- 
nicipal de  nit,  que  te  una  cama  de  fusta,  pero 
crech  que  la  deixaré,  perqué  jo  vuy  qne  'm  donguin  y 
ja  demana.  Ahí  mateix  ja  'm  vá  dí  que  li  comprès  unas 
botinas.  May  es  tan  car  com  si  tingués  dos  peus,  pero 
no  me  sirve,  per  xó.  ¡Oh  en  tinch  un  altra  que  's  diu 
Petra,  qu4  allò  si  que  es  la  mar!  es  madrilenya  y  criada 
d'un  coronel  de  llanseros;  'm  sosté  de  puros  de  deu 
cèntims  y  cada  dematí  'm  paga  '1  xocolate  á  la  entra- 
da de  la  boqueria;  pero  francament,  '1  meu  ideal  es 
aquí  en  aquesta  casa...  L'  Agrieta  ¡Ah!  si  puch casarme 
ab  ella,  'm  disgrego  de  tótas  las  altres...  'm  disgrego... 
lo  qu'  es  de  la  Petra,  me  'n  veuré  un  embolich.  Vaig 
sapiguer  que  á  un  assistent  que  la  vá  deixar,  y  que 
també  li  pagaba  '1  chocolata  á  la  entrada  de  la  boque- 
ría,  li  vá  treurer  un  ull  ab  las  estisoras  á  tall  de  conid, 
y  això  francament  m'  encaparra  molt,  no  perqué  'm 
tregües  1'  ull  sino  per  quedar  borni,  allavors  hauria  de 
dur  gorra  ab  visera,  y  no  'm  vá  bé  á  la  cara.  ¡Ola!  una 
constelado  de  dos  estrellas,  veyam  si  'm  veuran. 

fSe  'n  va  al  foro). 

ESCENA  IV. 

MIQUEL,  ANGELA  y  ROSA. 

Ros.  Noya,  'm  sembla  que  va  de  veras. 

M  ir».  (Es  mes  maca  que  una  lámina  de  'n  Planas) 

Aso.  Míratel  '1  benehit!.... 

(per  Miquel) 
que  fas  aquí? 

Mro.  Es  que  tinch  por  que  si  m'  acosto  desseguida,  Ja  te- 

va  hermosura    no  m'  enlluernhi   y  per  xó  m'  haig  d' 
acostar  dé  mica  en  mica. 

Ros.  Romansos 

Miq.  Vostè  calli,  que  ningú  li  demana,  fámula. 

Ros.  Bè,  per  xó  no  m'  insulti. 

Miq.  Fámula  vol  dir  criada- 


-  12  - 

Ang-  Sempre  vos  baralleu. 

Miq.  Es  de  tant  que  m'  estima. 

Ros.  ¿Jo  á  vostè?...  ¡ux! 

Mío.  May  me  dirían  que  m'  assentes. 


(S1  assenta) 


Ros.  Ja  veurà,  si  surt  1'  amo.... 

Miq.  Dona  fassis  un  xich  mes  de  favor;.,  no  mes  'n  tenen 

'Is  gossos  d'  amo...  ¿oy  titona? 
Ang.  ¿Qué  m'  ho  dius  á  mi? 

Mío.  ¡Ay  quin  nasset!  sembla  una  atmetlla  d'  Arenys. 

(Estii-antü) 

Ros.  No  toqui,  no  toqui  grapunè! 

Miq.  ¿Que  la  taco  á  vostè? 

Ros.  Ja  se 'n  guardaria  prou.... 

Miq.  Ni  ganas,....  després  ni'  hauria  de  rentar  las   mang. 

Ros.  ¡El  gran ! 

Ang.  No  'n  fassis  cas. 

Mío.  L'  gran?....  també  m'ho  diu  '1  pare 

Ros.  ¡Fugi,  home,  fugi! 

Ang-  Es  coneix  que  no  sabs  'Is  vents  que  corren  qn'  estás 

tant  content. 
MlQ.  ¿Altre  vegada  '1  senyor  Soria? 

Ang.  El  mateix. 

Miq.  Veyám  si  jó  á  n'  aquell  home  li  trencaré  una    cama. 

Ros.  ¡L•lenga  molta! 

Mto.  ¡Y  fets,  cara  de  peixell! 

Ros.  ¿A  qui  diu  cara  de  peixell? 

Ang.  ¿Volea  ferme  '1  favor- — ? 

Mío.  Donchs  que  calli. 

Ros.  Calli  vostè. 

Ang.  Aneu    disputant  y  mentree  tant  '1  pare  ja  vol  que 

aquest  vespre  anem  á  Arenys,  per  portar  á  cap  '1  ma- 
trimoni. 
Mtq.  ;Ah!  no  pot  ser;  tú  no  voldràs  que  m'  hagin   de  dur 

á  San  Boy  ó  que  prengui  una  determinació  desespera- 
da que  dongui  per  resultat  el  que  m'  hagin  de  dur  al 
cementiri  del  Oeste. 
Ang.  ¿Pero  qué  vols  que  fassi? 

Mtq,  Resistirte.    Recordat  qu'  ets    neta   d'    Almugavers! 

que  lls  teus  antepassats  son  los  defensors  de  Sagunto 
y  que  no  foras  digne  d'  ells  si  no  defensesis   la   teva 
independencia  y  autonomía. 
Ano.  ¿Pero  qué  haig  de  fer? 

Mtq.  Ja  Lo  veurem;  pensa  entre  tant   que  sens  tú   ni  sa- 

bría trobar  cap  escala,  perqué  ets   la  meva   vida...  la 

meva 

Roy.  No  deu  se  tant.... 

Mío.  ¿Vol  fé  '1  favor  de  callar?  vagi  á  renta  'Is  plats. 

Ros.  Ja  'ls  tinchnets. 

Ang.  ¡Ay  Rosa! 

Ros.  Donchs  que  no  m' insulti- 

ANG.  Be,  K'  Miquelet,  ¿que  m'  aconsellas  que  fasei? 


—  13  — 

Mío.  ¡Oh!  ¿que  vuy  que  fassia?  jo  ja  'n  le  un  de  medí,  pe- 

ro no  se  si  '1  voldràs  adoptar. 
Ang.  ¿Fugir  ab  tú? 

Eos.         ~  ¿Qué? 
Ano.  _         Ay  Deu  nie  'n  guart. 

Miq.  No  se  perqué.  Aquí  porto  una  novela   abont  dos  lio 

van  fer  que  'Js  va  dar  mol  bon  resultat. 

Eos-  Angeleta 

Ano.  Ay,  nó,  nó. 

Mío.  .  Pensa  que  '1  casarse  es  un  vestit  per  la  vida. 

Ang.  Prou  que  ho  sè.  ¡Ah!  pero  si  fugia,  no  bo  faría  ab  tú. 

Me  'n  anida  á  casa  la  tía,  y  allí  'm  podrías  vení  á  se- 
crestar. 
Mío.  Qu'  estás  enterada.... 

Ang.  Com  que  tinch  una  cusina   que   també   ho   va   teni 

que  fer. 
Mío,  No  'm  sembla  mal. 

Ang.  ¿Jam'  estimarás  forsa? 

Mío.  No  ho  diguis,  parqué  m'  ofens. 

Eos.  Angeleta,  mírati  antes. 

Mío.  Vosté  '1  que  tè  es  enveja. 

Eos.  ¡Ay  1'  esguerramènt! 

Miq.  Be,  dona,  si  m'  enviudo  ja  'm  casare  ab  vosté. 

Eos.        .    ¡Ux! 

Ang.  ¿Que  ja  has  e:-morsat? 

Mío.  Si,  m'  be  menjat  un  bunyol. 

Ang.  Ho  dich  per  que  si  s'  ha  de  fer  algo  no  's  pot  perdre 

temps. 
Eos.  ¡Veyám  si  t'  empenedeixas! 

Mío.  ¿'M  vol  fer  el  favor  de  callar?,  estripa  cuentos!  Vosté 

si  que  no  'Is  passarà  may  aquets  mals  de  cap,  ab  aques- 
ta cara!... 
Eos.  ¡L'  guapo!   ¡sembla  nn  xavo  de  teyas!  ja  's  coneix 

que  's  fá  la  vida  de  bunyols. 
Ang-  Ja  'm  feu  pena.  ¿Digas,  digas,  Miquelet;  com  hó  arre- 

glarem? 
Miq.  Mira,  ara  jo  me  'n  aniré  á  buscar  la  primera  entrega 

del  origen  del  hombre  que  '1  teu  pare  hi  está  suscrit  y 
mentres  jo  1'  entretinch,  tu  agafas  un  farcell  y  t'  eclip- 
sas. Ja  vindré  á  veuret  després  á  casa  la  teva  tía. 
Ang.  ¿No  'm  sembla  mal.  Ya  sabs  abont  viu  la  tía? 

Miq.  No. 

Ang.  Carrer  de  'n  Llástichs,  numero  6,  quint  pis. 

Miq,  Sempre  pujar  escalas! 

Ang.  Y  si  '1  papa  'm  veu  'm  mata. 

Miq.  ¡Ca!  ton  pare  ja  es  un  chich  taul  y  á  mes  ja  '1  sabré 

entretenir.  Ya  veuràs  que  surtirá  be  y  después  es  no- 
vélesela. No  faltaría  sino  quejo  anés  vestit  de  congre,  y 
te  bajase  desmayada  por  una  escala  de  cuerda,  mien- 
tras nos  esperase  un  paje  con  un  blanco  corciel  en  la 
calle  deis  metjes. 
Ang.  Si,  pots  ben  estar  de  broma!..,. 


—  14  — 
Ros.  Es  coneix  que  totas  li  ponen. 

(Campanilla  dins.) 

Ang.  ¡Ay!  es  '1  papá, 

Mío.  Be,  donchs,  quedem  aixís,  mira  qué  torno  desseguida. 

Ang.  Bueno,  jo  prepararé  'l  farcell. 

Miq.  Hasta  luego,  prospecte  de  la  novela  de  la  meva  vida! 

Ang.  ¡A.y!  deixam  anar,  cuita. 

Miq.  Apreta,  perdihueta. 

Eos.  Deixila  anar. 

Mío.  ¿Que  vol  vostè?  cuidis  de  vostè,  ¡adios! 

Ros.  ¡Ves! 

(Se  'n  van  Rosa  y  Angeleta.) 

ESCENA  V. 

MIQUEL,  luego  ANGELETA. 

Mío.  ¡Ay  Angeleta,  Angeleta,  si 't  arraplego!...  ¡No  hi  ha 

carrera  com  la  del  repartidor!  totas  las  portas  se  4ns 
obran  y  desde  la  princesa  á  la  raspa  escoltan  Ms  nos- 
tres  discursos,  com  si  íossem  Castelars.  Els  papas  y 
marits  'ns  miran  ab  indiferència  com  al  vigilarjt  y  al 
sereno,  mentres  ensenyem  á  las  senyoras,  criadas  y 
cambreras  las  láminas  de  las  primeras  entregas...  ¡Ay 
aquestas  láminas!  que  'ns  en  proporcionan  de  conquis- 
tas... sobre  tot  aquellas  de  'n  Planas. 

Ang.  (Sortint;  ¿Encara  ets  aquí? 

Mío.  ¡Ola!  res,  estava  rumiant  el  plan  de  campanya.  Ya  '1 

tinch  adoptat.  Vaig  á  buscar  municions,  no  tingas  por 
que  la  victoria  es  segura.  Valor  y...  concupicencia. 
Adeu. 

Ang.  Adios. 

ESCENA  Vi. 

ANGELETA,  luego  D.  PAU. 

Ang.  ¡  Vy  Deu  meu!  donar  aquet  pas...  pero  vaja  jo  no  'm 

puch  avenir  á  unirme  á  un  home  á  qui  detesto:  y  no  h 
há  cap  mes  remey:  después  el  papá  ja  'm  perdonará, 
qu'  es  bó  y  no  voldrà  la  desgracia  de  la  seva  filla. 

Pau.  ¿Ya  han  dut  las  entregas? 

Axg.  Ay  papá...  no,  pero  ja  no  pot  tardar 

Pau.  ¡Bueno!  Ya  tenim  lo  del  Sr.  Miguel  arreglat. 

Ang.  ¿Es  dir,  que  está. resolt  ab  que  'm  casi  ab  ell? 

Pau.  Vaya  si  ho  estich,  partits  com  aquet  no  4s  trovan  ca- 

da dia. 

Ang.  Un  home  que  té  cuaranta  anys  mes  quejo. 

Pau.  Aixis  no  hi  ha   tanta  por  de  que  't  moris  primer 

qu'  ell. 


15  — 

¡Vaya  un  gust! 
Pau.  Ves,  res,  y  cuita  que  tindrem  de  sortir. 

Ang.  (Ya  'n  parlarem.) 

{Se  'n  vá.J 


ESCENA  VI. 

D.  PAU,  luego  PETRA. 

Pau.  ¡Ya  té  un  chich  de  rahó  pobre  xicota!   pero  avuy  is 

homes  van  cars,  y  s'  han  d'  aprofitar  quant  passan. 

(Soroll  dins) 

¿Qu'  es  això!  quin  abalot? 

(Se  sent  lo  soroll  d'  una  bofetada  ) 

Pet.  f Dins.)  Vaya  si  entraré. 

(Al  anar  á  sortir,  D.  Pau  topa  ab  Petra.. 

¡Muy  buenos  dias! 

Pau.  Vaya  un  modo  de  entrar. 

Pet.  ¡Pues!  se  entra  como  se  puede...  y  yo  entro...  no  di- 

go yo  aquí,  sino  al  infierno  si  me  conviene,  y  no  digo 
pegarle  á  un  criado,  á  cien  criados  les  pego  yo  si  me 
impiden  el  paso,  ¿está  osté?. 

Pau.  ¿Qué  vol  aquesta  dona? 

Pet.  ¿V.  á  mí  no  me  conoce,  verdad? 

Pau.  ¿De  qué  vol  que  la  coneixi? 

Pet.  Es  natural.  Pero  en  cambio  conocerá  al  novio  de  su 

hija. 

Pau.  ¿En  Miguel? 

Pet.  Pues,  á  Miguel.  ¿Y  no  adivina  á  lo  qué  vengo? 

Pau.  No. 

Pet.  No  se  ha»a  V.  el  desentendido,  porque  debo  llevar 

dibujada  en  la  cara  hasta  la  constitución  del  año  doce...! 
y  sepa  V.  que  estoy  resuelta  á  todo,  hasta  á  darle  una 
puñalada  al  mismo  Sol  y  hasta  á  sujetar  el  brazo  al  pa- 
dre cura  que  vaya  á  darles  la  bendición. 

Pau.  Bè,  ¿qu'  es  boija  vosté? 

Pet.  No  trate  V.  de  entablerarse,  pedazo  de  tocino  rancio 

que  yo  busco  al  toro  hasta  la  puerta  de  arrastre. 

Pau.  ¿Pero  de  qué  las  voí? 

Pet.  De  cordobán  que  son  las  de  mas  aguante.  ¿Vé  usted 

esta  cara? 

Pau.  Sí. 

Pet.  Pues  en  la  vida  se  ha  puesto  colorada. 

PAU.  Hocrech. 

Pet.  ¿Ve  V.  este  garrot  de  bras? 

Pau.  També. 

Pet.  Pues  ha  repartido  mas  bofetadas  en  los  barrios  ba- 

jos de  Madrid  que  Navidades  han  pasado  sobre  su 
cuerpo. 

Pau.  (Casí  'm  fa  por.)  Veurá,  seguí. 

Pet.  Por  supuesto,  como  que  soy  una  señora....  Pero  no 


_   10  — 

quiero  sentarme,  porque  llevo    las   tripas  mas   tiesas 
que  una  puya  de  picador. 
Pau.  Pero  espliquis;  diguirn  primer  qui  es  vostè,  desprès 

diguim  lo  qne  vol. 
Pet.  ¿Es  decir  que  todavía  no   ha  comprendido   usted 

quien  soy  yo? 
Pau.  No  mes  he  compres  qu'  era  molt  aficionada  ais  to- 

ros, y  que  gasta  molta  sal. 
Pet.  ¡Ya  lo  creo!  como  que  soy  hija  de  Joseito,  el  matador 

de  toros  mas  bruto  para  matar  que  se  ha  conocido 
en  España...  pero  murió  ya,  ¡pobre  padre  mió!  qué  dia 
dia  fué  aquel!  Estaba  la  plaza  llena.  Era  el  toro  negro, 
de  piel  bri'lante,  había  tomado  pocas  puyas,  y  sola- 
mente le  habían  colgado  dos  pares  de  arracadas,  cuan- 
do el  presidente,  que  no  lo  entendía,  mandó  tocar  los 
clarines  para  matar.  Cogió  mi  padre  los  trastos;  como 
el  toro  estaba  de  sentido  y  muy  entero,  todo  el  mundo 
temía  la  suerte.  ¡No  te  precipites  papaito  de  mi  alma! 
le  gritaba  yo  desde  el  tendido,  mira  que  es  de  Colme- 
nar Viejo  y  se  cuela  al  bulto.  Sonrió  mi  padre  y  se  lle- 
vó la  mano  al  pecho;  al  instante  se  '.e  vio  palidecer. 
Había  perdido  su  medallón  de  la  virgen  de  Atocha  y 
creyóse  muerto.  Fuese  al  toro,  ciego,  casi  sin  cubrirse. 
Resonaron  mil  gritos  de....  ¡á  que  no!...  ¡á  que  no!.... 
Pero  sin  hacer  caso,  retó  al  animal,  armóse  y  sin  tras- 
tearle casi,  con  un  paso  natural  y  dos  de  pecho,  diólé 
una  en  hueso;  el  toro  se  hizo  receloso:  dos  pases  mas 
de  bútten  y....  un  grito  de  horror  resonó  en  todos  los 
ámbitos  de  la  plaza!  La  fiera  había  cogido  á  mi  padre 
haciéndole  un  ovillo,  sin  que  le  valieran  los  capotes 
de  Chulo  y  Pulgón  que  estaban  al  quite. 

Pau.  Pot  ser  ja  era  mort. 

Pet.  ¿Como  no?  Si  por  dictamen  facultativo  le  había   en- 

trado el  asta  mas  de  diez  kilómetros  en  la  barriga. 

Pau.  ¿Ja  sao  lo  que  diu  santa  cristiana?  ¿deu  qui  ómetros? 

Pet.  ¡Pues  no  lo  he  de  saber!  Diez  kilómetros  es  así  como 

dos  palmos.  • 

Pau.  Milímetros  ó  centímetros  voldrà  dir....  en  fin,  de  to- 

tas maneras  va  morir.  Vaja  es  un  ofici  que  no  'm 
agradaría. 

Pet.  Pues  si  es  lo  mas  inocente  del   mundo.    Serenidad, 

destreza  y  pisar  firme,  y  hay  mas  peligro  en  vivir  de 
renta.  . 

Pau.  Be,  vaja,  ja  sè  ara  qui  era  "1  seu  pare;   diguim   qué 

vol. 

Pet-  Quiero  que  Miguel,  ese  arrastrado  que  se  va  á  casar 

con  su  hija,  me  cumpla  primero  á  mi  la  palabra  que 
me  dio  de  casamiento. 

Pau.  ¿Qué  diu? 

Pet.  Encuentra  V.  justo  que  ese  pillo  me  dé  á    mi   esa 

costalada? 


—   17  — 

Pati!  Pero....  ¿ya  es  vritat? 

Pet.  Se  lo  juro  á  V.  por  ese  puñado   de    cruces.    En  frn. 

pregúnteselo  V.,  dígale  si  no  le  pago  todas  las  rnaíla 
nas  el  chocolate  en  la  entrada  de  la  boquería. 

Pau.  Vet  aquí  perqué  diu  que  may  te  gana.  ¡Reyna  pura! 

;Reyna  pura!  y  inireusel  a  o  aquella  cara  de  sagristà! 
So  hi  pensi  mes  y  deixiu  per  mí;  torni  d'  aquí  un  rato 
que  ja  hauré  parlat  ab  ell 

Pet.  Pío  en  su  palabra,  de  aquí  á  un  rato  volveré  y  díga- 

le de  paso  á  ese  racimo  de  horca  que  antes  de  volver- 
se á  poner  ea  mi  presencia  se  mande  administrar  el 
viático. 

Pau.  Deu  voler  dir  que  's  combregui. 

Pet.  Justo. 

Pau.  .Tali  diré,  no  'n  pasi  cuidado. 

Pet.  ¡  \dios! 

Pat.  Estiga  bona. 


ESCENA  Vil. 


D.  PAU,  luego  SORIA. 

Pal'.             Un  home  á  qui  jo  creya  un  sant/.,  fieusen  de  aques— 
tas  gatas  maulas apropósit  aquí  ve. 

Sor.  Hola,  Pau,  ¿com    ho    tenim?   ¿;onqué    serás  '1  meu 

sogre? 

Pau.  Pse...., 

Sor.  Sabs  que  pensaba  ..?  que  com    que  he   corregut  un 

xich  fent  compras,  no  seria  mal  qnl  anés  á  descansà 
un  rato....  desprás  'm  trobaré  milió  per  empendre  '1 
vitje.  'L  carril  'm  trontolla  molt.  Ja  veuràs,  ja  veuràs 
tot  lo  que  he  comprat:  m'  he  fet  molta  roba  de  moda. 
sense  la  que  he  comprat  feta.  Res,  vuy  Uuhir,  vuy  ser 
ben  agradable  á  la  teva  filla.  Sembla  qul  estás  molt 
capficat,  ¿que  't  sab  greu  qir  hagi  fet  tant  gasto? 

Pau.  Pero  no  sabia  que  f  agradessin  las  madrilenyas. 

Sor.  ¡Bo!  qu-  abiat  ha  corregut  la  noticia. 

Pau.  ¡Oh!  no  fa  gayre  que  ho  sé  y  no  ho  he  volgut  creure 

sense  que  tú  m'  ho  confesseses. 

Sor.  Donchs  ja  ho  sabs.  Permès  oueja  't  volia  dar  aques- 

ta sorpresa,  pero  quan  ja  hagués  sigut  casat. 

Pau.  ¡Bravo!  sabs  qu^  m'  admira  la  teva  franquesa? 

Sor.  Home,  mes  m'  admiras  tú   ¿Encare  no  ets  lo  nieuso 

gre,  y  ja  'm  vols  venir  á  gobernar?  ¿que  farem  després? 
Es  veu  que  no  'm  coneixes  '1  genit.  Mira,  estaba  arre 
p^ntitd'  haberho  fet...  perquè,  francament  compr«nch 
que  ja  no  es  proDi  de  la  meva  edad  nero  ara  que  te  'nv 
oposas,  per  res  la  deixaria. 

Pau.  ¿Un   home  dels  tens  anys..!  y  no    te'n  donas  ver- 

gonya? A.  lo  menos  te  la  vas  triar  de  rumbo.!... 


—   18  — 

■Sol;.  Així  'm  fa  passar  raes  '1  fret:   això   t'  ho  deu  haber 

,        dit  algú  que  'm  va  veure  ab  ella  per  la  Rambla. 
Pauv  Soria,  eatás  desconegut! 

Son.  Home,  sembla  això  la  mort  d'  un  home.  ¿No  n'  has 

tingut  may  tú? 
Pau.  ¿Fesme'l  favor...  sents?  Si  la  familia  no  estès  ente- 

rada d'  aquest  projectat  matrimoni,  't  deya  que'l  dei- 
xéssim corre,  pero  hi  ba  entremitj  1'  honor  de  la  nova. 
y  això  'm  deté. 
Sor.  ¡Ah!  com  vulgas  Si  per  una  cosa  tan  nimia  ja  habém 

de  tenir  aquets  disgustos,  casi  valdrá  mes. 
Pau.  D1  això  'n  dius  nimia. 

Sor.  Es  clar,  jo  conech  un  senyo  que  'n  te  dugas. 

Pau.  Endevant,  fes  tú '1  mateix,  home. 

Sor.  El  dia  que  pugui. 

Pau.  Mira,  respecta  mes  á  la  Angelets  y  ámí;  deixa  correr 

aquet  capritx ■->,  prometem  no  reincidir  y  t'  h  >  dispenso. 
Soiï.  Ca,  ara  ja  i'  he  estrenada. 

Pau.  ¡Jesús  Maria!  tots'  ha  acabat! 

Sor.  S' acabat. 

Pau.  Ets  un  libertino. 

Sor.  Y  tú  un  retrógado. 

Pau.  ¡Sagristà! 

Sotí.  ¡Garli!  ¡Y  fes  '1  favor  de  no  motejar,  sents?  Vaig  á 

arreglar  la  maleta  y  hasta  may  mes! 

(vase.) 
Pau.  Bon  viatje.  ¡Quin  disbarat  anava  á  fer  d'  entregar  la 

filla  á  aquet  hipòcrita! 

('vase) 

ESCENA   VIII. 


MIQUEL,   luego  ANGELA. 

**M9"  (Ab  dos  grans  paquet ■<  d'  entlegas,  una  carbassa  j  un  gosset.) 

Dech  semblar  un  bastaix,  pero  per  entretenido  be  habia 
de  dur  alguna  joguina. 

(sortint) 

A  nu.  ¿Qui  t' ha  carregat? 

Mío.  Ton  pare. 

Ano;.  ¿El  pare? 

Min.  Dona,  per  ell  ho  faig,  per  entretenirlo  mentres  tú  to- 

quis '1  dos.  Ya  ho  veus  si  'n  faig  de  sacrificis  per  1'  amor. 
Això  ho  duch  desde  '1  carrer  de  'n  Roca.  ¿Ahont  es  lo 
autor  de  tus  dias? 

Am¿.  Per  allí  dins. 

M.IQ.  ¿Y  bè,  com  estás? 

ANO.  Yo  á  punt.  No  tinch  que  fer  mes  que  'I  farcellet  y  ti- 

rarme 'l  mocado  gran.  Pero  per  Deu  que  no  'm  vegi. 
Mira  qu'  haig  de  passar  per  aquí. 

Mrn.  No  tingas      r,  ton  pareja  es  un  chich  de  la   croata 

po 


—  19  — 

de  bax,  y  ab  la  afíció  que  té  á  U  Obra  que  li  porto  y 
énfibat ab  'Is  d scursos  que  jo  1¡  fassi,  ni  pabrá  quesi- 
gas  al  mon. 

Ang.  Donclis  Ia  avísate  qu'  ets  aquí,  qi  e  ja  m'  ha  pregun- 

tat per  tú. 

Mío.  Veuràs,  cuyta,  qu'aixó  pesa  molt  y  fiquet  socio  pe  '1 

carrer  ja 'ra  volín  mossegar. 

Ang.  ¿Qu'  es  teu? 

Miq.  |i,a!  T  hetrovat,  á  santa  Catarina  que  s'  atracava  de 

tomateehs. 

Ama.  Si  que  'n  deu  tenir  de  gana.  Adiós. 

(Se    ll  va.) 

ESCENA  IX. 

MIQUEL,  lusgo  D.  PAU. 

Mío.  Ko,  no  crech  qu'  hagi  d'  anar  á  pendre  las  aiguas. 

¿Gom  ho  tenim  això,  gran?  Ell  mira...  pot  se  may  li  ha- 
bían dut  á  col,.  ¡  '-íu!  que  la  ba'larás  vrassa  en  aquesta 
casa.  Qualsevol  vagi  ab  aquell  carretó!.... 

Pau-  ¡Ola,  noy! 

Miq..  ¡Ola,  semor  Pau! 

Pau.  ¿Ya  portas  alió,   L'  origen  del  home? 

Mío.  Si,  aquí  ho  té, 

(D'nUi  una  entrega) 
Y  aquet  es  lo  regalo  de  la  priniera  entrega. 
(Dan  tli  1  gos) 

Pau.  ¿No  mossega  pas? 

Miq.  No  tinga  por.  Aquí  vew\  com  alió  deque  descendim 

de  Adán  y  Eva,  son  tot  romansoa. 

Pati.  ¿De  debo? 

M;0.  Aquí  la  cié'  eia  do^a  un  tnentis  á  tota1'  las  preocupa- 

cions. Ei-eoit.i,  fafsi  i  favor  dl  aguantar  aixó. 
( Lí dona  t.ot.s   las  ent^'gis  y  deíxa  la  carahas-ia  á  Ierra. 
Miquel  'i  piísi  á  lle^irne  u"a] 

<E1  hombr  •  desciende  dp  una  raza  inferior;    todos  I03 
hues  h  de    su  esqueleto    son  comparados  a  los  hueso 
de  un  mono,  de  un  murciélago  ó  de  una  f. >oa. 

Paü.  ¡Aixó  es  gran!  ¿Y  aquesta  carbassa? 

Mío.  Ah,  tingui.  Es  el  regalo  de  la  s -gona  entrega. 

(li  dona  1 
Aquesta  carbassa  en  la  época  terciaria,  que  ja  ho  veurá 
aquí,  havia  sigíit  un  pésul. 

PAU.  ¿Pésnl? 

Miq.  Després  vá  s«.-  sigró,  mes  tart  taronja,  fins  qu'  arri- 

bat al  penascnl  dels  llegums:  va  arrivar  á  carbassa. 

Pau.  ¿Y  ara  será  sempre  carbassa? 

Mtq.  .  Ara  pssará  á  ser  cap  de  certs  homes  qu'  ab  molta 

facilitat.se  'Is  hi  amaga  1'  ou. 

Pau.  Dehuen  ser  aquells  que  se  'Is  diu:  caps  de  carbasas 

MíQ/         Justa.  D'aquestaclasie  de  gossos  ne  quedan  molt  pochs 


—  20  — 

ex^mp'ars;  hi  hagut  de  fer  grans  sacrificis  per  conse- 
guirlo; tothom  el  volia,  per  >  yo  he  dit:  nada,  pe  '1  sen- 
yo, Pau. 

Pau..  Griciashome. 

Mío.  Si  se.T  hi  mort  fassil  embalsamar  y   posil  sobre   la 

calaixera,  val  la  pena,  ara  un  inglés  pe  '1  carré,  me  'n 
ha  ofert  tres  cents  duros. 

PAU-  Ja  se  1'  hi  veu  aixís...  una  cosa  estranya! 

Míq.  ¿Y  1'  inteligencia  d'  aquets  ulls?.,  ara  'Is  te  una  mica 

Ueganvosos. 

Pau.  Ja  'Is  hi  faré  rentar. 

Miq.  ¿Vostè  sab  que  '1  gos  es  carnívoro? 

Pau-  Sí. 

Miq.  Donchs  aquet  's  clava  'Is    tomatechs    com    si   fosen 

mandonguillas  (¿que  fa  que  no  surt  aquel  a?) 

(Mirant  de  reguli; 

Veu?  aquí  te  1'  Hornitorineo.  ..  el  Arqueoteron-    Aquell 

ánech  de  l'época  secundaria. 
Pau.  ¿Que  no  n'  hi  ha  ara? 

Miq.  No,  feya  molt  bon  arròs,  pero  va  morí  ofegat   en  el 

Diluvio.  Això  es  un  camell  també  antidiluvia...  D'    ell 

provenen  mts  los  geperuts;  llegeixiu  que   li   agradará 

molt.  (Gracias  á  Deu.) 

(  Fassa  l'  Antçelet;i  y  desapareix.) 

Bè,  ¿que  ml  bo  pagirá  tot  això? 
Pau.  Sí;  ¿cuánt  val? 

Miq.  I^as  entregas  dotse  rals.  'L  gos  v  la  carbassa  res. 

Pau*  Veurà",    treumels   tu  mateix    de  la  butxaca,  jo  no 

pucb. 
Miq.  ¿Veu?  dntse....  Dónguim  las  entregas,...  passiho  bè. 

Pau.  Vaja,  adios,  Miquelet. 

Miq.  (Ara  á  casa  la  tia.) 

(Corrents.) 

ESCENA  X. 


D.    PAU  luego    ROSA. 

Pau.  Això  si  que  son  dinés  ben  gastats  y  noab  novelotas 

que  á  no  res  conduheixen...  ¡Noya!,  ¡noya!....  ¡y  quins 
regalos!  ¡quin  gos!  Porta  V  inteligencia  pintada  á  la 
cara;  's  veu  que  no  lí  falta  mes  que  enrahonar. — ¡No- 
ya!... ¡noya!...  això  pesa  molt. 

Ros.  ¿Que  mana? 

Pau.  ¿Y  la  noya?  Vina  aquí  Rosa,  tè  aquet  gos  y  aquesta 

carbassa.  Lh  carbassa  pósala  al  tocado,  y  á  n'  el  gos-., 
¿tens  tomátechs? 

Ros.  S'  han  acabat. 

Pau.  Donchs  que  li  darem?...  Prova  de  darli  escarola. 

Ros.  ¿Vol  dir  que  'n  menjarà? 

Pau.  Si;  aquet  gos  no  es  com  'Is  altres.  ..  ¡Ah!   rentali    'i* 

ulls. 


—  21  — 

.Ros-  ¿No  mossega  pas? 

.Pau.  .No;  y  digas  á  la  noya  que  vingui  desseguida. 

Ros.  ¡Oh!  no  hi  es. 

Pau.  ¡Que  no  hi  es!  ¿y  ahont  es? 

Ros.  ¡Oh!.... 

Pau.  Aquí  hi  ha  misteri;  ó  'm  dius  ahont  es  la  noya   ó    £t 

faig  agafar. 

Ros.  Ay,  no,  nó,  ja  li  diré:  Mentres  vostè  llegia  las  entre- 

gas ha  fugit- 

Pau.  ¡¡Fugit!! 

Ros.  Y  sl  han  de  reunir  ab  lo  seu  promès  no  sé  ahont. 

Pau.  ¡Ves!   véstemen  del  meu  devant. 

(Se  'n  va  Rosa,) 
¡Deu  meu!  ¡Deu  meu!  y  jo  escoltant  d'  ahont  dessen- 
dian  'ls  jeperuts  v  parlar  d'  áneohs  ab  arros  meatres 
aquell  pillo  'ai  robaba  la  noya!..  y  aixó  que  primé  no  '1 
volia!...  quin  malefici  deu  tenir  aquest  home!...  No  'n 
tenia  prou  ab  Ja  madrilenya  que  també  ha  volgut  induir 
una  catalana....  ¡Oh!  ¡jo  'm  venjaré! 

ESCENA  XI. 


D.     PAU,    PETRA. 

Pet.  Ya  estoy  de  vuelta. 

Pau.  Ah  vostè?  Me'n  alegro,    ¡á   bon  hora!  ¿Sab    '1  seu 

;      Miquel?  ha  fugit  ab  la  noya. 

PET.  ¿ütí  verdad? 

Pau.  Pero  s'  ha  de  recordar  de  rai. 

Pet.  ¡Grandísimo  pillo!  me  va  á  matar  á  disgustos. 

Vs  posa  á  plorar) 

Pau.  No  llori,  per  aixó,  no  llori,  que  mes  hauria   de   llo- 

rar jo. 

?et.  ISIo  sé  porqué. 

Pau.  Perqué  á  mi  'm  deixa  ben  arreglat. 

Pet.  Pues  ¡y  á  mi  bien  arreglada!   Si  V.   lo  supiera.   ¡Ah! 

pero  yo  en  donde  quiera  que  le  encuentre,  lo  descabello 

ESCENA  XI. 


Mateixos,  D.  MIQUEL  y  SORIA. 

Sou.  fAbcapa  y  maleta.)  Bueno,  Pau,  per  xó  no  hem  pas  de 

renyir.  Adeu  y  á  mes  veure. 
Pau.  ¡Tú,  íú  aquí!  ¿y  la  noya? 

Sor.  ¿Que  ;ra'  esplioas  de  la  noya? 

Pau.  No,  rífcgraü  que  disimulis,  ho  se  tot,  Tenorio  ab  gorra 

de  pisa:  Üffïtosa  m'  haenterat. 
SoE.  ¿Y  ara  que  't  sol  agafá?! 

Pa*u.  ¡Sents?  vuy  la  n  -ya,  sino  correrá  hasta  sanch,  vil,  in- 


—  S3  — 

faiiie,  robart!  ¿va ja,  que  fá  vostè,  torera?  ¿No  l]  volia 
escabellar?  ¿No  ueya  qu<-  4s  eoïn  bregués? vàja,  aquí  'Itè 

Pkt.  ¿Y  á  mi  que  me  cuenta  usted? 

Pau.  ¿No  es  '1  seu  promès?  El  que  cada  dia  ii  paga'l  xoco- 

late? 

Pkt.  ¿A  quien,  á  este  bicho? 

Sor.  Miris  que  vostè  t  mbè'm  fa'ti1.. 

Pau.  ¿No  es  la  teva  madrilen   a? 

Sou.  ¿La  meva  madrilenya?  Pau  festa  da  una  mirada,  tú 

no  estas  bó. 

Pet.  Mi  novio  es  Miguel. 

Pau.  ¿Y  no  ea  aquet?  '. 

Pet.  El  repartidor. 

Sor.  Y  la  llueva  madrilenya  ara   la  porto,  vipt  duros  me 

costa. 

Pau.  ¿Volías  dir  la  capa?  '  •  . 

Sor.  ¿Donchs  qué?  .'...•" 

Paü.  ¡Ara  ho  comprenen  tot!  ¿aquet  Miquel  deu  sé '1  re- 

partidor? 

Pet.  Pues...  el  repartidor. 

':,</     ESCENA  XII. 


Mateixos,  ANGELETA. 

Ang.  ;  (La  tia  no  era  á  casa.) 

Pau.  El  a. 

Sor.  ¡Vaya! 

Pau.  Vina  aquí.  ¿D'  hont  vens? 

Sor.  De  Roma. 

A\o.  Papá,  li  juro  que  ni  'ns  hem  vist.  'Ns  habiam.de  tro- 

bar  á  ca'  la  tía,  y  com  he  trovat  tancat,  y  aquet  pas  ja 
'm  repugnava,  he  tornat  corrents. 

Pkt.  Escuche  V.  senyora,  porque  de."de  que  V.  ha  llegado 

que  e  toy  bailando  el  zapateado.  Le  prohibo  terminan- 
temente que  vuelva  V.  ha  hablarle. 

Ang.  ¡A y,  ay!  ¿a  qni? 

Pet.  ü  Miguel. 

Pau.  Vagissen,  ¿sent  tor  ra? 

Ano.  (¿Qui  deu  ser  aquesta  dona?) 

Pet.  Pues  no  me  voy,  ea!  se  acabó  la  broma. 

SOR.  ¡Ah,  ja,  ja,  j«!  (Kieut) 

Pau.  ¿Que  no  se  kn  unirá? 

(Agafant  una  catira.) 
PET.  (Agafdntneuua.lt.re,    Angelela  y  Soria  s  interposa!»  )    Dejarlo, 

que  leabro  la  cabeza. 
Sor.  Pero  calmeus  per  amor  de  Deu! 

Pau.  E»tieh  sofocaii  y  tú,  noya,  t'  iccoriarás  de  mi. 


—  23  — 

ESCENA  XIII. 

Mateixos,   MIQUEL. 

Mío.  (]N*.da...  resolució!)  ¡Senyor  Pau,  Angeleta! 

Tots.  ¡Eli! 

M]Q.  ïo  venia... 

I  Veycnt  á  Petra  ) 
¡Ay  mare  de  Deu  de  1'  ajuda!) 

PET.  Àlfilltecogi.  (Agarran  l  lo) 

Axg.  ¿Qu'  es  això? 

Pau.  ¡Ah!  ¿no  ho  sabiat?  Es  la  promesa  del  teu  promès. 

Pet.  ¡Ven,  condenado! 

Miq.  Ya  me  lias  hecho  caer  las  entregas. 

(Per  lus  papers  que  ií  haD  caiput.) 

Axg.  ¡Fah! 

Miq.  ¡Angeleta! 

Ang.  Ves,  no  't  vuy.  Mes  m'  estimo  vell  y  qi.e  no  m"  en- 

ganyi. 

Pau.  Aixisja  't  perdono. 

Peï  Vamos,  aquí  estamos  de  más. 

MiQ.  Es  que... 

Pet.  ¡Andh! 

Miq.  No  me  hagas  subir  la  mosca  en  la  nariz! 

Pet.  ¡Camina! 

(Se  1   emporta  á  empenta;-). 

Pau.  ¿Qu'  hem  de  fer? 

Sor.  ¿Ya  ml  estimaras?  No  't  recordaras  mes  d'  aquet  xi- 

xarello? 

Ang.  No  tinga  por;  no  mes  pensaré  ab  vosté- 

Pau-  Donchs  á  prepararte  y  cap  al  carril. 

(At  pubtlcb  ) 

Si  no  ho  preguessen  á  mal  y  ens  vol^uf  ssin  fe  '1  favor. 
Son.  Ho  demanem  pe  '1  autor...  per  ncsaltrts  tant  te  val