V U T- «^
latrimonis fi de sigle
DRAMA EN TRES ACTES Y EN PROSA
original de
D. (Jnfon Terrer y dodina
Estrenat ab èxit extraordinari en lo Teatro Català,
irstalat en lo de «Romea,» la nit del
ió de Novembre de 1897.
PREU: DOS PESCTAS
BARCELONA
l\
Tipografia de F. Bidia, Doctor Dou, 14
1898
MATRIMONIS FI DE SIGLE
Matrimonis fi de sigle
DRAMA EN TRES ACTES Y EN PROSA
original de
D. (Jnïon ferrer ? Codina
.Estrenat ab èxit extraordinari en lo Tealro Català,
instalat en lo de «Romea», la nit del
16 de Novembre de 1897.
BARCELONA
^Tvpograíïa de Francisco Badia, Doctor Dou, i-
1897
Digitized by the Internet Archive
in 2012 with funding from
University of North Carolina at Chapel Hil
http://archive.org/details/matrimonisfidesi18611ferr
Ml ex'i mi artista
wt i
m& i
■■en testimoni d' admiració y prova d' afectuós
^arinyo, dedica aquest drama:
Son coral ami eh
GL. ferrer v £ocljna
REPARTIMENT
PERSONATJES
ARTISTAS
Elvira
28
inys
D.à
Carme Parreno
Sofia ....
28
»
»
Angelina Caparà
Ubdulia . . .
16
»
»
Carme Planas
Oscar ....
30
D
D.
Enrich Borràs
D. P u. . . .
70
»
»
Teodor Bonaplala
Faustino .
3°
»
»
Enrich Guitart
Arturo . . .
. 30
»
»
Victoria no Olivé
Colombiano .
2 3
»
»
Frederic!? Fuentes-
Lluïs . . .
• r-
»
í)
Jaume Virgili
Julio ....
26
»
»
Juan Oliva
Tomàs
6>
»
»
Car los Rubio
Un notari.
»
N. Ros.
Acció contemporànea
Punt de vista: del actor.
Direcció artística: D. Enrich Borràs
NOTA. — Per deferència al autor, s' ha encarrega
del paper de «Julio,» (inferior à sa categoria), '1 notable
artista D. Joan Oliva.
Aquest drama es propietat de son autor y ningú podrar
sens '1 seu permís, traduhirla, representaria, ni reimprimirla
en Espanya, possessions d' Ultramar, ni en els punts en els
quals s' hajan celebrat ó se celebrin posteriorment à n' aquesta
publicació, tractats internacionals de propietat literària.
L' encarregat de la Galeria d' obras lírícas y dramàticas,
D. Joan Molas y Casas, es 1' unien apoderat pera concedir 6
negar '1 permís de representació y per '1 cobro de drets.
Queda fet '1 dipòsit que marca la lley.
->®l l®l l®L.J*l 1*1 !®1__!®I l®l I® I i®\ !®I_J®I !®L-J®I — 1®I l®l — '®l — l®L-
•■»■• •■■•* • '>■•■•
~i®i — i®r~i®n*n®n®i — i®i — i«r~*i — i-r-sriínsi — i»r~i®i — i®i i®i i®r
flete primer*
Saló riquíssim ab dos làmparas ab las bujías apagadas;
porta al foro ab elegant tapís, que dona à una sala
gran de qual sostre penja un' altra làmpara ab bujías
també apagadas y dos més figuradas en '1 forillo.
A dreta y esquerra dos portas més; figurant la de primer
terme esquerra, que surt à un jardí que te sortida al
carrer; las altres tres donan al interior de la casa.
Mobles richs, entre 'Is que hi haurà un sofà y dos sillons
segon terme dreta y un gran mirall (trèmol) separat
de la paret, ab pedestal adornat ab plantas artificials,
en primer.
Segon terme esquerra un piano y en primer una mar-
quesita y una tauleta rodona ab rich tapete sobre la
qual hi haurà un timbre, un vano d* hivern y un
gerro ab flors. Del sostre penjan dos aranyas.
Al aixecarse '1 teló està Tomàs sentat à la marquesita
llegint un periódich.
ESCENA PRIMERA
TOMÀS, deiprés LLUÍS y JULIO
Tomàs {Llegint ) Agencia matrimonial: Se propor-
ciona una joven decente con capital y sin fa-
mília; no se tratarà con ignorantes. {Tira 7
periódich sobre la taula.) Trapellasl Un anun-
ci per I' istil va ser lo que 'm va fer cau-
rer à la trampa. No mes va haver hi una
clàusula vritat: la de que no tenia pares.
611933
Es clar, com que 1' havían treta de 1* Inclu-
sa... Però jo ja era maduret, y com que per
altra part, ja havia pagat cinch duros de
dret d' Agencia, no vaig volguer pérdrerls.
Be m' hauria valgut més!... Vareig casarme...
per cert que demà farà nou mesos, y als sis,
encara no complerts, aquella joya literària
ja havia abandonat 1' hogar en brassos d' un
cobrador del gas Lebón que sempre duya 'Is
recibos quan jo no era à casa. 'L primer im-
puls que vaig sentir, va ser '1 de íerlos à micas,
però 'm va desarmar la sans façon de la ena-
morada parella. Al segon dia del eclipse, rebo
una carta firmada p' els dos, oferintme la seva
nova habitació, Riera Alta, 22, entresuelo.
iQuí no riu devant d' aquest desvergonyi-
ment fi de sigle? Y, res... vaig riurer; y tot
rihent, 'm vaig vendrer 'Is quatre trastos que
tenia, llogantme de criat à n' aquesta casa
hont m' he pogut convèncer que, ab cuestió
de serietat matrimonial, no se juga tampoch
massa net. jAlto!
( Vejent d Lluis y Julio qu eníran foro dreta,
V aixecantse guardant 7 diari d la butxaca.)
Lluís Hola Tomàs! Diu que no hi ha 'Is senyors?
Tom as No; Don Arturo ha sortit ab bicicleta ab la
seva parenta, y Donya Elvira es à dar un vol
ab break p' el Parqúe.
Lluís Si sabíam que no haguessin de tardar...
Tomàs Fa de mal dir.
Lluís (A Julio.) Qué fem?
Julio Si vols esperar un chich...
Tomàs Y si... Jo, ab '1 seu permís, me a entraré per
dins.
Lluís (A Tomds.) Feu, feu. Pren assiento, Julio.
Tomàs Donchs, hasta luego.
IjLuis Adéu siau.
(#' en va Tomàs foro dreta. Lluis va d arre-
glarse la corbata devant del trèmol v Julio
pren assiento en la marquesita.)
Julio (Mirant la sala.) Està be això. Es un cel!
Lluís (Gírantse.) ^Cóm deyas?
Juli ï Que hi ha gust à n' aquesta casa.
Lluís (Seguint mirantse en 7 trèmol.) A.1s potentats
no 'Is hi costa gayre tenirne. (Se separa del
trèmol... agafa una cadira ausiliar y se
senta.) Y, <icóm va... cóm va aquest valor?
Julio Tan malament com vulgas... 'VI trovo vio-
lent... cohibit... vap, qu' estich fet un noy.
Lluís Tu!... '1 Tenorio de moda!... 'L disputat pel
bello sexo!...
Julio Es qu' aquesta dona no es com las altras...
No sé... 'm fa 1* efecte d' una reyna. La seva
mirada d' àliga reyal imposa; te una ma-
gestat que gela las paraúlas à la boca.
Lluís (Aixecanlsey passejanUe.) Ba... ba... ba...
Julio ,;Còji no t' hi has atrevit may tú? No crech
pas qu' hagi sigat per falta d' ocasions.
Lluís Home... la meva fatlera crech que la conei-
xes de sobras... 'Is rals! Ademés, 1* Elvira
es d' aquells caràcters que m' agradan per
amichs... per res més. Una duna que guia
cabal Is, tira ab pistola y rema com un soci
del Club de regatas, no fa per mi. Luego...
sembla qu' hagi nascut per dominarho tot, y
jo, noy, no vuy sé esclau de cap dona.
Julio Lo que 'm dol es que siga casada.
Lluís Y això t' atura?
Julío Es que lo que sento per ella es amor ver-
dader.
Lluís <iAmor verdader?
Julio T' ho juro.
Lluís Donchs, désal; que ja ha passat de moda.
Julio Luego, 1' Arturo es amich.
Lluís Noy, 't desconechí... Lo que sí qu' has d
19
anar ab molt cuidado!... vuy dir, que no ade-
lantis un pas qne no tingas V altre ben segur.
L' Elvira no es conquista fàcil y podria darte
algun disgust, que no fora '1 primer qu' ha
donat.
Julio ^Vols dir que desisteixi?
Lluís Dos anys enrera això t' hauria aconsellat;
però havent pogut dominar la fiera un trist
dependent de banca, encara qu' ab abono al
Liceo y torre à Sant Garvasi, be pots pro-
barho tú que vals molt més. Però, no cregas
qu' hagin arribat à majors ab aquest.
Julio (jVols dir?
Lluís N' estich cert; mes, V Oscar mateix m' ho ha
confessat. Per part d' ella no ha passat d' una
simpatia amorosa que no sé com ha nascut,
però que s' ha deturat en 'Is límits que li ha
imposat 1' Elvira, y jo crech qu aquest ha
sigut '1 motiu p' el qual V Oscar ha pensat
acabarho, ja que ha trovat per carambola una
milionària en '1 viatje qu' ha fet à París últi-
mament.
Julio Y ,jvo1s dir qu' aquestos milions tindran prou
poder pera ferli oblidar 'Is atractius d' aques-
ta nova Raquel?
Lluís L* Oscar es més pillet de 1' que 't pensas; y
per tornar à adquirir 1' inmens capital de-
rrotxat en una vida de cràpula y escàndol,,
seria capàs d' olvidar à la mateixa diosa
Venus.
Julio Diu que si qu' era molt ri:h.
Lluís Riquíssim, però tot va deixarho à mans de
las cocóts y sobre 'Is tapetes de las ruletas de
Monte Cario. Jo vaig toparlo à Itàlia, quan
encara li quedavan alguns resíduos de la seva
gran fortuna. Allavors viatjava fintgintse con-
de portuguès; després vaig sapiguer que 's
feya passar per un personatje de no sé quina
II
familia real, logrant conservar aquella posi-
ció falsa fins que va conèixer à Don Pau en
una excursió à Suissa, '1 cual va colocarlo à
la casa de banca en hont està en 1' actualitat
de primer viatjant.
Julio Y Don Pau, ^quín pitó hi toca à n' aquesta
casa?
Lluís Don Pau, que durant la seva juventut havia
sigut ell mateix, va sentir un viu afecte per
1* Elvira, ja abans de casarse; però 1' home,
ara sis anys, ja passava dels xexanta, y va
compendrer que tota pretensió interessada
prop de 1' Elvira, que ja era rica de sobras,
devia resultar infructuosa; contentantse en
ferli moltas visitas y molts obsequis; en dei-
xar molts diners al marit, passant à ser una
espècie de conceller del seu ídol, del que à
penas mav se separa.
Julio his solter?
Lluís Es igual... sols t" uneix ab la seva senyora un
plet ruidós qu' ara s' ha fallat en contra d' ell.
Julio Crech qu' es molt ricb?
Lluís Un Creso!
Julio Aixís hasta es capàs de deixarli tota la seva
fortuna.
Lluís Fora inútil perquè ella la renunciaria. Ade-
més, Don Pau te un nevot, una espècie d'
Artagnan, que després de perdrer, com Oscar,
'1 caudal que van deixarli 'Is seus pares,
diuhen si va embarcarse per '1 Nort-América.
Julio Ja sé; un tal Faustino que 's guanya la vida
dant llissons d' equitació a Nova York... Sé
també que s' havia de casar ab l' Elvira.
Lluís Sí... Don Pau arreglava 'i casament; sinó
que '1 papà va preferir à Y Arturo perquè
era més rich, sens pensar que vindria un dia
que la Bolsa daria compte de la seva fortuna;
12
trovantse com se trova ara, pobre y ab una]
muller y una cunyada millonarias.
Julio Ja varen dirmho que V Elvira tenia una ger-l
mana encara molt jove. ï>1
Lluís Qu' està en un colegi de París: y de qui es:
tutor y curador '1 propi Arturo.
Julio Y Sofia? aquesta i iseparable de 1' Arturo?
Lluís Es mitx parenta seva. Molt amiga; massa.
Montada à V alta escola; criada à Londres fins
als nou anvs... res la sorprèn ni I' assusta; y
al igual que 1' Elvira, tira com Pini, y, mon-
tant, es un Centauro. Va casarse fa temps ab
un general ingléi qu' ara està viatjant per la
índia en companyia d' una negra, filla del
rey de Zan^ivar .
Julio Una salvatje!... això ja es '1 cúmul.
Lluís Don Pau ho trova molt natural; diu qu' es-
tem al principi del fi d' una etapa prompte à
desaparèixer.
Julio B •... si... las sevas teorías... un escepticisme
estremat.
Lluís Lo qu' es Don Píu, un observador de cos en-
ter, y un cap clar com pochs r\ hi hagin.
(Ruido de veus.)
Julio Calla que ve algú.
Lluís Si <íQue tens cent pessetas à mà?
Julio Prou, home. (Li dona un bitllet.)
Col (Dintre.) ^No li Aïzh que soch de la casà?
Lluís Es la veu d' en Colombiano.
ESCENTA II
Mateixos. COLOMBIAMO
Col.
(Gomós vestit d la moda ab exageració; toro
dreta .)
Hola, noys!... Sou aquí?
■3
Ja ho veus.
(Sentanise casi agegut d la marquesita.) Dia-
ble de criats!... Encare que sigan nous, no sé
com no coneixen 1" ayre de família!... <iQu' es
fora ma cosina?
Aixis sembla.
^Que vàreu ser al Liceo ahii?
Jo, sí.
Jo, també.
Y aquest tenor no cantarà més... es clar...
Ah... no. Si '1 van ficar à dintre.
Quin greu me sab no haverhi estat!... Sem-
pre que tinch interès d' anar à un puesto, ja
perquè 'm convinga ó 'n tinga g-anas, destorb
al c-into! Ja 'm va passà en las últimas carre-
ras, vejentme obligat à pagar '1 (i) forfait per
no puderhi anar després de tenirhi inscrit '1
whiie stone\ (2) un caball que, jde segur! 'm
guanya '1 granprix\... (3) Ja 1' haviau vist...
aquell sal y vinagre calsat d' alassàn. 'L New-
market- Club (4) me 'n oferia tres mil duros
y no vaig escoltarlo; calculeu!
Qué vas tenir que fer ahir?
Vaig anar a casa '1 marqués de Fluvià pera
veurer si sabían algo d' una mala noticia que
m' havian donat. M lo que 'm passa à mi no
pasba à ningú!,.. Creyeume.
,jQué pot ser has renyit ab la Titella?
Justament allí m' havian d' enterar!... j'N
clavas unas!
</Quí es la Titella?
Deixal à n' aquest!
Una florista de Sarrià que à n' ell li diu '1
ratolí.
(Julio esclata d riurer.)
Si que m' ho diu.
Una Venus ab cotilla que litposa diàriament
la flor en '1 trau.
'4
Col. Lo milltr de la Rambla.
J l up Be. encara no has dit qué es lo que *t passa.
Col. Homes... que m' han assegurat que i- Obdu-
lia, ma cosina, 's casa.
Lluís No he íentit à dir res.
Julio Ni jo.
Col. Si per casa '1 marqués també corra.
Julio A propòsit: <;Qu' hi havia 1' Ernesto à casa '1
Marqués?
Col. Sí. Va cantar un tros de Lohengrin. Quatre
notas, sis galls. No sé com no ho coneixen que
Deu no 'is crida per aquest cantó. Jo vaig
cantar 'i duo del Faust ab 1' Eduvigis Mas-
riera,.. un èxit!... 'M volían acompanyar à
casa ab atxas! No es broma no.
Juuio Dimoni!
Lluís Va estar lluhit?
Col. Fuig, home! Crème de debò, mitxa doí-
sena^Si ja no dona gust anà à 'n Uoch. 'L dia
que m' entado 'm vesteixo com 'Is altres.
Però, f Obdulia!... 1* Obdulia es lo que 'ui
preocupa!
Lluís 'M sembla que 's diria més.
Julio Una xicota rica com ella!
Col. Milionària y divina! Per xó '1 papà 'n te la
culpa. Fa mes dequince días que may li callo
que vinga à demanaria à F Arturo, y ell res;
com si sentís plourer. Si això es ce^t jves que
diran aquells!... Demà agafo '1 tren y me 'n
vaig à París; vuy parlar ab ella.
Lluís ^Que t' havia donat paraula?
Col. No, però quan va ser aquí, fa cosa de tres
anys, sempre li deya cosas, y una nit, en '1
Liceo, li vaig tenir tota la funció 'Is gemelos
fiesos, qu' hasta 'm pensava que m' hauria
sortit un mal lleig al nas.
Julio Me 'n recordo.
r5
Col. Si., home!... si hi vaig portar un aparato no
sé quan temps!
Lluís Y V Arturo ho .^abía que tu la volías?
Col Si, home... si ho veya!
Julio Be .. pot ser no es vritat.
Col. Prou que m' ho dirà i' Elvira. Lo que sento
que no 'm puch esperar, sinó aquella ja haurà
plegat. (Mira 7 rellotjé).
Lluís Jo no se d' altre casament que '1 de 1' Oscar.
Col. Qué dius!... Doti Giovani 'scasa?... Donchs,
y...? vaja apaga!
Lluís Així's m' ho escriu desde París.
Col. Y serà ab alguna estrella de varielées, com '1
nevot de Don Pau. Y à propòsit. ^Sabeu si
ha arrivat?
Lluís 'N Faustino?
Col. Hauria jurat véurel entrar al Hotel de las
Quatre Nacions. Si fins estava per cridarlo.
(Don Pau joro dreta?)
Lluís Mira... aquí tens '1 seu tio que t' ho podrà
dir.
ESCENA lli
Mateixos. D. PAU, després TOMÀS
D. Pau Hola, senyors!
Lluís iQué tal, Don Pau?
Col. Escolti. ^Qu' ha arrivat 'n Faustino?
_D. Pau ^'N Faustino? <:Quí 1' ha enganyat?
Col. (Vaja... planxa!) Jo, que ja ho he fet córrer
per tot.
Lluís Tú, si que, per guardar un secret, no tens
preu.
Col. No 'n sé; la vritat.
D. Pau Y qu' ha estat malalt?... Vuyt dias sense
veurerll
IÓ
Col. Gracias qu' hfgi pogut verir. L' altre dia, en
'1 cruce del carrer de Fernando y Avinó.
anant com un llamp ab la màquina, se m*
agarra un gos à n' aquesta pantorrilla, duhent-
lo penjat més de cincuanta metros.
D. Pau Vagi ab cuidado. Jo, ara arrivo de là torre.
Lluís Sol?
D. Pau Es lo mateix. (Fent un suspir.)
Col. En '1 mon no podem serhi dugas vegadas,
Don Pau.
D. Pau <iQué vol ferhi? <jDíu que 1' Elvira ha sortit:*
(A Lluis.)
Lluís Sí... nosaltres 1' espera vam; que '1 jove m' ha
demanat pera presentarlo.
D. Pau Ja '1 conech... Julio Montgrós. ^Vosté està
be? (Dantli la ma.)
Julio Períectameut, à là seva disposició.'
Lluís L' Arturo diu que també ha sortit à donar
uu passeig ab bicicleta.
B. Pau Ab la Sofia?
Lluís Sí.
Col. Això ja no 's pregunta. (Intencionadament.)
D. Pau </Per qué? mala llengua!
Col. Ah! per res... per res.
D. Pau (A Lluis.) Ja sab que f Oscar arriva avuy?
Lluís Avuy?
D. Pau Oh! y ja podria ser aqní, perquè ve ab '1 co-
rreu de Madrit, hont ha tingut de trasladar
alguns valors desde París.
Lluís Y ^vol dir que vindrà aquí? ^à n' aquesta
casa?
D. Pau (Butxaca junt.) Crech que porto la carta à
sobre.
Julio (A Lluts.) (<iNo sents?)
Lluís Calla home!... Quin descaro!) *
Col. ( Es molt atreviment!)
1). Pau Miris. (Llegint.) «Al bajar del tren iré à casa
Don Arturo.»
J7
Col. Vaya si ho diu... {Mirant per sobre V espatlla
de D. Pau.)
D. Pau Be... £qué te de particular?
Col. No, sinó que...
(Colombiano riu maliciosament.)
D. Pau Be. ^Per qué riu, vostè?
Col. Ay... Ay... que no puch riurer?
Lluís <:Ja ho sab que 's casa?
D. Pau Qui? l' Oscar?
Col. No ho sabia? (Jo tampoch.)
D. Pau No pot ser.
Lluís Esperis; que, al igual que vostè, duch la carta
< à sobre.
Col. Ensényali... ensényali... Y escolti: ,Jqu' ha
sentit à dir si 's casa 1* Obdulia?
D. Pau Sí... 1' Obdulia, si.
Col. Con qu' es cert?
Lluís (A D. Pau.) Miris. {Llegint.) «Te anuncio
mi pròxima union con una joven que te darè
à conocer muy pronto.»
Col. (A D. Pau.) Ba, però...
D. Pau {Sense ferli cas.) Vamos, no ho crech.
Col. Be, però y...
D. Pau (A Lluís.) Serà una broma d' ell.
Lluís Si es broma ..
Col. Be, però, y no sab qui es '1 pretendent de la
meva cosina?^
D. Pau No. L' Arturo diu que 'ns prepara una sor-
presa. Que tots el coneixem.
Col. (Vols jugar que 's refereix à mi?... L' Artu-
ro sab que jo... si, vaja!)
D. Pau Donchs, no ho crega, Lluis; si fos cert, jo ho
sabria.
(Tomàs foro dreta.)
Tomàs 'L senyoret Oscar.
D. Pau Miris„..
Lluís No 'n parli.
i8
Julio Anémsen, Lluis. Ja tornarem un' altra hora.)
LlüiS Si... y no temis.)
ESCENA IV
Mateixos. OSCAR
Oscar
Col.
D. Pau
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Col.
Lluís
Col.
Lluís
D. Pau
Lluís
Oscar
Lluís
Julio
Col.
Oscar
D. Pau
Col.
Lluís
Julio
Col.
Oh!... Cuànto bueno! (Deixant V abrich sobre
una cadira.) D. Pau! Lluis, Julio, Colom-
biano! (Dant la ma d tots v per últim un
abrasà Coïombiano.) i
Caríssimo!
<j Arri vas bo?
Perfectament. Ja sé que tots son fora.
Y ara 'ns anem nosaltres.
De debò?
Ja fa rato que som aquí.
(Quant més hi penso, més me 'n convenso.)
(A Coïombiano.) ^Que 't quedas?
No, que vinch.
Don Pau... (O/erintli la ma.)
Lluis... ja sab...
Oscar... (ídem.)
Hem de veurerns; vina al Circol,
Està be.
A reveurer.
Adios noy. (A Oscar.) Adios Don Pau.
Adios, terrible.
Adios, Coïombiano.
('S dirigeixen foro dreta.)
(A Lluis y Julio.) Ja 'm penso qui es '1 nuvi
de V Obdulia.
Si?
Qui?
Jo. (Julio y Lluis esclatan d riurer.) No sé '1
qué os fa riurer.
i9
ESCENA V
D. PAU, OSCAR
(Oicar s assenta d la marquesita y encén un
puro. D. Pau al cen'ro.)
Oscar Bueno. Ja soch aquí.
D. Pau Gracias à Deu.
Oscar 'M creya regresar molt abans, però... allò
que passa...
D. Pau Ja ho crech... Paris!... la pàtria de las Nands
y Us (5) Henriettes\ /Blancos luceros que ilu-
minaron con su lu^ querida la dorada maria-
na de mi vida!
Oscar Soberbia terra!... <;Eh, D. Pau?
D. Pau Oh!v. (6) \ jChateau rouge! \le casúnóX jVersa
lles! ;quíns dias!
Oscar Diga millor: jquinas nits!
D. Pau En el meu bon temps hi vaig conèixer una
(7) chanteusel... la Bambulà! jQuína dona!
Oscar La Bambulà?
D. Pau Ja deu ser moria!... Fa tants anys!... Parlem,
parlem d' altras cosas, si no vols que m' agafi
la nostàlgia d' aquell gran país. M' acaban de
don3r una noticia que per lo absurda no li he
donat crèdit.
,Oscar Y això?
D. Pau M' han dit que 't casavas.
Oscar Donchs, no 1' han enganyat. 'M. caso.
D. Pau 'T casas?... pues... y 1' Elvira?
Oscar . L' Elvira ha de compendrer que seguir es un
compromís. Un dia podria 1' Arturo...
D. Pau Però, això ho podías haver pensat abans...
en fi, tu t' arreglaràs.
Oscar Recordis de lo que vostè mr ha dit mil vega-
das, y es que, quan era jove, ab 1' amor sem-
pre prenia bitllet de ida y vuelta.
20
D. Pau Però 1' Elvira no es com las grisetas del Pas-
satje (8) Jofroy ni las cocóts del Hipódromo.
Y lo mes sensible es qu' encara està enamo-
rada de tú.
Oscar Encare!... Això vol dir qu' un dia ó altre
hauria deixat d' estar ne?
D, Pau No n' ha d' estar pas tota la vida.
Oscar Vostè no creu ab rés!...
D. Pau Casi be. Però, «iqué se te 'n dona qu' un dia
ó altre hagués deixat d' estarne?... No te 'n
desprens?
Oscar Es que vostè parla ab tesis general; y segons
las sevas teorías, la meva futura, qu' es un
àngel... •
D. Pau Un àngel?... pitxor!... com que tindrà alas,.
volarà més fàcilment; com va volar la meva
Eugènia; també era un àngel de la mateixa
ganadería.
Oscar Vostè, à la seva senyora, va donarli motius.
D. Pau Acàs tú no 'n donaràs à la teva?
Oscar Jo li puch assegurar... jurar...
D. Pau Calla, calla!... no juris ni asseguris res, ni
vulgas fer veurer que 'l mon es millor de lo
que ho es en realitat. La austera virtut del
temps dels cenovitas va desapareixent ab las
últimas ratxas del sigle qu* agonitsa. L"
emperador CarlosV avuy, no moriria à Yuste,
ni Lucrecia cometería la ximplesa de suici-
darse, després d* esplicarli al seu marit que 1*
havia seduhida Sexto Tarquino. Desenganyat,
Oscar, T humanitat es un defecte andando y no
me la santifiquis perquè la conech més que tú.
Oscar Donchs, ^qué s' ha de fer?
D. Pau Lo que ja 's fa; una capa mal tallada, fins
que s1 estableixi un nou régimea adecuat à
las aspiracions modernas, ja qu' es del tot
impossible pensar en una modificació en sen-
tit de perfeccionament, del que n' anem fu-
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Óscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
>. Pau
gint més cada dia. gPensas tú que 'm creuré
qu' abaixas '1 cap al jou del matrimoni per
sentimentalisme? ,:Qué juguem que la núvia
es rica?
Milionària.
Qué tal?... iOy qu' has pensat en renovar
aquella vida sibarítica que va costarte 1' in-
mens caudal que vas heredar dels teus pares?
Tan com això...
Mira... ju soch d' aquells rectors que 's re-
cordan de quan eran escolans, y això m' im-
pideix de parlarte com deuria. Però lo que
jo no haguera fet may, es tenir '1 cinisme de
tornar à n' aquesta casa.
Es que vostè no sab lo millor.
Y qué es '1 millor?
'M promet guardar '1 secret? Es una condició
imposada per '1 que mana en la meva núvia.
Digas.
La meva futura es la germaneta de 1' Elvira.
(Molt sorprès.) Qué?... 1' Obdulia!
Aixís,vaig quedar jo al tenirne coneixement;
però '1 primer pas era donat y no era ocasió
de retrocedir. Vareig escriurer à Don Arturo
com à tutor y curador qu' es de la seva cu-
nyadeta, y als quatre dias rebia la contestació
concedintme la seva ma y encarregantme '1
silenci fins qu' ell m' ho indiqués.
Tens osadíal ,;Y cóm la vas conèixer à 1* Ob-
dulia?
La superiora es germana del meu principal, y
vareig ferli varias visitas, que, poch podia
pensar jo las consecuencias qu' han portat.
^Hi veu ara la rahó d' haver tornat à n'
aquesta casa? Tinch de formar part de la fa-
mília...
Home, m'agrada la teva calma! Tractas aquest
assumpto com la cosa més natural y corrent.
22
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
No hi veig gran cosa de particular.
Oh!... j »!... ja!... Sinó sé pas ahont anem!...
Y jo judico ab massa rigor à la societat ac-
tual!... rigor, eh? Donchs *m quedo curt!..,
molt curt!... jPobre Elvira!... Ella que se 'm
queixava de no haver rebut més qu' una car-
ta teva.,.
Per cert que no la va contestar.
Y pot ser li daràs la noticia tu mateix en per-
sona?
A n* això vinch. Sols que si tarda gayre, me
'n hauré d* anar à 1' oficina, però tornaré
luego.
(Ruido de veus v riallas.}
Mira... ara la tens aquí.
Millor.
Y no t' impressiona '1 pas que vas a dar?
Encara 'm farà riurer.
Tens la cara molt groixuda!
Don Pau... (Ab dolsa reconvenció.)
Ja sabs que dich lo que sento.
Pensi que vostè, quan jove...
Sí, sí, també li tenia; lo que no impideix que
tu li tingas cent, no!... mil vegadas més en-
cara!
ESCENA VI
Mateix»*. SOFIA, ARTURO
(Entran riheni foro dreta en traje de ciclistas*)
Osor No es ella.
D. Pau (Quins altres!)
Sofia (A Artnro rihent.) Calla, home.
calla!... Mira à Oscar.
23
(Deixaníse anar cansada sobre la marquesita.
Artur o dona la ma d Oscar.)
Arturo <»Ja de tornada?
Oscar Ara mateix.
Arturo (A Oscar.) (jNo diga rés.) Y vostè Don
Pau?
D. Pau Mirat, ara arrivo de la torre, hont he passat
'1 dematí.
Sofia ^Ab alguna baylarina?
D. Pau Per Deu, Sofia!... vostè es incorretxible!
Sofia Ah, qae ho endevino!
Arturo No volérn saberho. Seguin.
Sofia Vostè, Don Pau, aquí; prop meu.
( Senyalanili lloch en la marquesita.)
D. Pau Que vol fer la meva conquista?
Sofia No se 'n fihi.
(D. Pau s assenta al costat de Sofia: Oscar
primer terme dreta y A rturo al mitx cama
assí cama allà.)
Arturo <;Qa' ha donat la volta per Madrit?
Oscar Sí.
Arturo Avuy també arriva P Obdulia en '1 tren de
Fransa.
Oscar Ah, si?
Arturo He aprofitat la coyuntura de venir una famí-
lia amiga. La caso. (Tocant d Oscar ab dissü
mulo.)
Oscar Ah, sí?
D. Pau </Y, qui es el nuvi? (Seguim la comèdia.)
Arturo No puch dirho. Es una sorpresa que guardo,
principalment per P Elvira, que 's quedarà
veyent visions, y qu' ha d' agradarli molt,
per ser P interessat un dels seus amichs més
predilectes.
Sofia (Qué li sembla, Don Pau?)
D. Pau (No 'm sembla res.) (Ab mal humor)
Sofia Oh!... Y avuy n' es dia de sorpresas.
Arturo N* hi ha aigun' altra?
24
Sofia <;Ja te u- has olvidat?... 'n Faustino.
D. Pau (Sorprès.) Que?
Arturo Ter;s~rahó. Te 'n Faustino aquí.
D. Pau Vetaquí lo que m' ha dit 'n Colombiano.
{Alsantse.)
Arturo A nosaltres 'ns ho acaba dir 'l baronet de
Lastra que 1' ha vist saltar del vapor.
D. Pau Ja 'm preparo p' els sablassosl... perquè no
crech qu' ensenyant de montar als (9) Yan-
kees, hagi pogut adquirir gayres mils (10) do-
ll ars.
Oscar Deixis saqueijàr un poch. la bossa... no siga
avaro.
Sofia <;Qué 'n farà de tans diners?
D. Pau Prou que 'Is trovara.
{Arturo 5* aixeca y va detrds de la marquesita.)
Arturo (A Sofia.) ^Vols cordarme això?
{Sojía s aixeca y li arregla 7 coll de la gari-
baldina.)
Sofia. {Tol cordant) Ve de Marsella; va desembarcar
à (11) Saint Na^aire, donant la volta per
Paris. {Sofia '5 torna d seniar y Arturo 's
queda apovat en 7 respatd'o de la marquesita.)
D. Pau Haurà volgut, al regressar à Europa, visitar
'1 Waterloó de la seva fortuna.
Arturo {A Oscar.) <; Vostè no 't coneix?
Oscar No.
D. Pau jVaya un calavera!
Sofia No fa mes qu' acreditar la marca de fàbrica.
D. Pau Gracias.
Arturo No diga...
Oscar (d Ú. Pau.) (Pensi ab la Bambulà.)
D. Pau (j \b un rabe freijit!)
Sofia Don Pau pert la memòria.
D. Pau S' erra... però jo vaig saber nadar y guardar
la roba. Ell, al revés; un colegial ho hauria
fet millor. Y luego... un caràcter tan mogut!.
25
Sempre disposat à anar à cintarassos com un
caballer de 1' edat mitja.
Arturo Però s' ha de confessar que te un gran cor.
D. Pau Lasgrandesas de cor avuy no 'scotisan.
Oscar Ja es una gran cualitat.
Sofia Y molt simpàtich.
Arturo (A Oscar.) Ab V Elvira encara no "s deuhen
haver vist.
Oscar No.
Arturo Vevam... S' ha empenvat en domar un tronch
que necessita una ma de ferro.
Sofia èQue tens por de quedar viudo?
Arturo Ja volia dir jo!...
So'fia No temis.
D. Pau (mirantsels ) (jY 'm diuhen cínich à mi!)
Oscar Ab '1 permís de vostès m' arrivaré al despatx.
. ~ Passarían ànsia. (5" aixeca; D. Pau fa 'l mateix
Arturo s' hi acosta.)
Arturo Hem de parlar.
Oscar Tornaré, {va d la marquesita d dar la ma d
Sofia.) Sofia...
Sofia Adios, Oscar. (Y preparis p' el temporal.)
Oscar Que?)
Sofia Jo entro à cambiarme '1 traje. (Aixecantse.)
Arturo Y jo vaig à fer '1 mateix.
D. Pau Yo, esperaré à 1' Elvira; tampoch tinch rés
que fer.
Sofia D. Pau... (dani'li la ma.)
D Pau Als peus de vostè... bala de vidre.
Sofia Bala de vidre... ( rient.)
D. Pau ^Que no ha sabut rés del General?
Sofia (Rient.) Noticias negras!... ah... ja... ja...!
Arturo, hasta luegof/S" en va rient j oro esque-
rra.)
Arturo Adios. (d D. Pau.) A vostè encara '1 trovaré
aqui.
D. Pau Es fàcil.
Arturo (dant la md d Oscar.) Repeteixo.
26
Oscar
Adios, Don Arturo. (S envà talar ejant segon
terme esquerra?)
ESCEN\ VII
D. PAU, OSCAR luego TOMÀS
Oscar Bueno... Jo també me 'n vaig.
D. Pau <|Qué t' ha dit la generala?
Osc'-R Res... que 'm preparés pel temporal. Don
Arturo 1' haurà enterada.
D. Pau iQué 't sembla?... Y, que segons la meva
opinió, serà fermí
Oscar Aferrarem velas y darem la popa al vent.
D. Pau ,jEs dir que persisteixes?
Oscar Veurà... vostè 'm farií fer tart.
(mitx mutis.)
D. Pau jEts un canalla!... jSí, un canalla!... Jo t' ho
dich.
Oscar Vamos, que '1 paper de predicador de moral
li senta molt malament. Recordis de la seva
chambre d garçon... D als días de la seva
juventut borrascosa...
D. Pau Per xo puch parlar ab mes coneixement de
causa.
Oscar ;Vamos home!...
D. Pau ,jY no tems que Y Elvira?...
Oscar Tota imprudència per p^rt d' ella, redundaria
en perjudici seu.
D. Pau ;Ves... ves!...
Oscar Es dir que tinch vedat contraurer matrimoni?
Home, fora '1 primer cas.
D. Pau Podias terhé, però may ab la germana de 1'
Elvira.
Oscar Si m' agrada...
D. Pau Lo que t' agradan son 'Is seus milions.
Oscar També, també.
27
D. Pau Tens sort qu' es un assunto aquest que no
vol'soroll.
Oscar De modo, qu' are que tincrf ocasió de recons-
truhir la meva fortuna, haig de renunciarhi
per conside'raciónsque pot convertir en irrisso-
rias, un nou capritxo da 1' E'vira!...
D. Pau jUn nou capritxo! jCuidado qu* ets vil!...
Oscar jHome, Don Pau!... vostè abusa de la seva
posició respectable.
D. Pau Es que las vostras malhadadas relacions, no
varen ser fillas de cap capritxo de 1' Elvira.
Ella es honrada; de sentiments delicadissims,
y no podia aiivinar may que arrivés à sentir
per tú uua passió com ia que desgraciadament
experimenta. Va agafarte per instrument de
la seva gelosia, ab 1' idea de despertar à 1"
Arturo de las sevas censurables distraccions,
y s* ha trovat presa en la trampa per ella ma-
teixa construïda. Colocada entre 'Is polos del
indiferentisme de V un, y las atencions apas-
sionadas de 1' altre, la seva esquisita sensibi-
litat poch va tardar à inclinarse al de mes
intensitat magnètica, sense ni darsen compte.
jAh!... però estich mes que persuadit de que
sols has sigut, y segueixes sent, duenyo de la
part espiritual de 1' Elvira... de res mes,.,
pues m' ha jurat, y ella no jura may en fals,
que sols la mort del seu marit y la sanció de
1' iglesia podria ferte duenyo absolut de la
seva persona.
Oscar No li dich lo contrari; lo que quita tota gra-
vetat à la cosa.
D. Pau Per los que sols deu importància al fanch; à
1' escòria si; per los que tenen cor y sentiments
delicats, no; per aquestos la gravetat aumenta,
ja que 's tracta d' una dona encara digne.
Oscar Yo no desisteixo. ,
D. Pau Donchs, pot portarte consecuencias fatals.
28
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
Oscar
D. Pau
OSC à R
TOMÀS
Oscar
Tomàs
Oscar
D. Pau
OsC\R
[Ca!... Ella es orgullosa y tot lo mes que farà
serà despreciarme.
La dona es un problema, y ademés, 1' Elvira
es un caràcter.
A n' aquest cas, impotent. Desenganyis, Don
Pau.. . las mevas relacions ab la dona de Don
Arturo, no han passat, com vostè ha dii molt
be, de la categoria embrionària. Frasseología
mes ó menos apassionada que tot lo valor
que se li puga haver donat, desapareixerà à
la noticia del meu enllàs ab la seva germaneta;
de modo, que si ella compren 'Is seus interes-
sos, encara ho hauria d' apoyar.
Lògica que corre '1 perill d' estrellarse contra
1' amor que 't professa, y que pendrà aquest
mes proporcions aixís que "s vegi contrariat.
Ya li passarà.
Molt ho dupto.
Vostè, qu' es '1 seu conceller y te esperiencia,
li farà compendrer la rahó.
jSi 'm creyés ray!... faria mes encara.
•Qué?j
Lo qu' has dit abans: jdespreciartel... y ade-
més, dur un ciri a la Bonanova.
No veu que 'n '1 mon tot es comèdia?
Dau fassi qu' aquesta no degeneri en drama.
^Tràgich?
Tal vegada.
jVamos... Passiobé, Sabio Mentorl
{Tomàs toro esquerra.)
Ha arrivat la senyoreta,
j Ara si que 'm sab greu! (Mirant 7 relot/e.)
Ha fet parar '1 carrualje à 1' entrada del jardí.
jAh!... Aixís 'm deixa la sortida expedita.
Tornaré luego.
jOscar!.. jOscar!...
No tinga por; la sanch no arrivarà al riu. (S'
en va foro dreta.)
29
D. Pau j Aquest desvergonyiment no te preu!... ;Y,
pensar que vaig ser jo qui va durlo à n'
aquesta casa!... Si 1* Elvira s' ho prengués ab
indiferència, menos mal. Però, jcà!... I' estima
y Deu sols sab ahònt arri vàrem! Aqui està
ePa.
(Elvira elegantissímaabtrage de guiar, primer
terme esquerra. Al entrar 's treu sombrero
y guants y ho deixa sobre 7 piano.)
ESCENA VIII
D. PAU, ELVIRA després TOMÀS
D. Pau Ya tenim aqui à la diosa.
Elvira «ijDon Pau!... Ya ha vingut de la torre?
D. Pau Fa poch que n' he arrivat.
Elvira ^L' tiro està à punt?
D. Pau Casi. Falta colocar '1 blaDco.
Elvira Avisi quan estiga; tinch ganas de ferhi alguns
disparos.
D. Pau Sembla qu' arrivas fatigada.
Elvira j Calli, home! un dels caballs del tronch, no
sé si d' estar massa encuadrat, ha agafat uns
resavis que jo 'Is hi tinch de treurer, ó té
de trencarme 'Is brassos!
D. Pau jPobre bèstia!... jprou te '1 plet ben perdut!
Elvira jNo he vist animal mes fret de boca! Miris
com m' ha pesat las mans.
D. Pau Y tal. Semblan dugas rosas malmesas pe '1
vent.
Elvira \ Adulador 1 Donchs, miris, m' ha fet suhar.
(Agafa 7 vano de sobre la taula y se senta en
la marquesita.) ^Per qué no seu?
D. Pau Aixís 't contemplo millor.
Elvira jAy, Don Pau!,.. ;Ja soch vella!
D. Pau Ab b alta.
Elvira jNo, no!... jHorroritsis!... Ahir vaig cumplir
vint v vuyt anys.
D. Pau iQyé dius!... Casi m' atrapas à mi.
I lvira. Deixis de bromas. <jVo1 pendrer algo?
D. P*u ^Tens absenta?
Elvira De la mellor marca. Avisi. (Senyalantli 7
timbre que D. Pau toca.)
D. Pau 'N Lluís ha estat aqui.
Elvira <í A darli algun sablasso?
D. Pau No. Acompanyava à Julio Montgros. <;No '1
coneixes?
Elvira De vista. Ya sé que te de presentarmeí.
{Tomés foro esquerra.)
Tomàs ^Demanan?
Elvira Absenta. {Tomàs se 'n torna.) j Pobre jove!...
Ahir en '1 Liceo no 'm perdia de vista.
Tomàs Deu esperar la cayguda del ministeri.
Elvira L1 turno de los partidos. jQ ían equivocat
està! Vaig tenir la debilitat, ó no sé qué, de
escoltar al qu' ara es à Paris al veurem hu-
miliada per 1' Arturo; però, no ha de sucsehir
may mes; y per retrocedir daria tot quant
posseheixo.
D. Pau ^Y vols dir que Y Oscar no podrà may ala-
barse?...
E lviba «rDe qué? {ab altives.)
D. Pau Es que si ho fés, '1 mon se"l creuria.
Elvira Es que si ho fés.. . si per vanitat arrivés à
ferho, li costaria la vida!... Y miris... fassim
1' obsequi de no parlarme d' aquest home;
vuy que s' acabi! Ab dos mesos d' estar à
Paris, m' ha enviat una carta.
D. Pau Que no vas contestarli.
Elvira ^Cóm ho sab?
D. Pau Per ell; ara acaba de sortir d' aqui. {Tomàs
surt foro esquerra deixa 7 servey d la taula y
se'n torna)
31
Elvira ,jE11?... ^Es dir qu' ha arrivat?
D. Pau Ya *t dich.
Elvira ^Y no ha pogut esperar me?... ah... ja... ja...
(Rient Jorsadameni.)
D. Pau Tornarà.
Elvira Que no torni perquè no '1 rebré.
D. Pau ^Ah que si?
Elvira Ja veuià.
D. Pau (jPobre Elvira!) ^Ets servida? (dat, tli la copa.)
Elvira Hi apuntaré 'Is llabis.
D. Pau Si, qu' aixís sabré'ls teus secrets. {Elvira beu.)
Elvira Tinga; y sabia que ab mi 1' Oscar ha acaoat
del tot.
D. Pau Veyàm. (Beu) No ho trobo.
Elvira Tinch molta lorsa de voluntat jo, Don Pau.
L). Pau Res no tens. Y creu que ho voldria; perquè
si fins ara '1 teu marit no ha sospitat rés,
demà...
Elvira jL' meu marit!... ,iAcàs no te ell la culpa de
tot?,jQuinas atencions m' ha tingut may? Si
no hcg-ués sigut per vostè que m' ha acom-
panyat per totas partF,.. ques' ha adelant it als
meus desitjós, hauria semblat un aucell per-
dut; y luego... lo que fa ab aquesta Sofia, es-
cudat ab lo seu parentiij; que si vol, no serà
res, però que fereix '1 meu amor propi, po-
santme en ridícul als ulls de tothom!... y, no
obstant, de tots aquets que ho veuhen, ni un
tan sols te'l valor ól* abnegació de recrimi-
narlo.
D. Pau Si 'Is que ho haurían de fer son reos del ma-
teix delicte.
Elvira Qu' es trist, Don Pau, y à cuàntas conside-
racions 's prestal
D. Pau A totas> las que vulgas. Però es un mal que
no te cura. L* home d' avuy s' ha imposat
obligacions desacordes ab sos instints de fie-
ra... defiera, sí; la lutxa de la voluntat y *1
32
Elvira.
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
cor s' ha fet j a fatigosa, y aquella va entre-
gantse descaradament, cansada d' aquest etern
pujilato.
Però això es horrible!
Horrible y verdader! y lo qu' es pitxor: in-
curable! Las creencias religiosas únich freno
del vici, s' han acomodat à gust de las con-
ciencias, y això ja no s* encarrila. Tu podràs
conseguir respecte al teu marit, que no 'sdiga
Sofia, però 's dirà Pepa ó Joana ó dimonis; y
tocant à tú...
iQué?
Que de 1' Oscar ja no te *n desprens.
Es...
jQue no!,., que no te 'n desprens.
Ara 'm faria enfadar...
Un afecte verdader com '1 que m' has confes-
sat sentir pei aquest home, no 's fon aixís
com un grumoll de neu. Y pitxor si ell reb
ab indiferència la teva determinació d' aca-
barho, que pot ser li rebi.
Això de que li rebi...
,jM' promets no parlar à ningú de lo que
vaig à dirte?
Li prometo.
L' Oscar 's casa,
<jQu' està de broma?
T* repeteixo que 's casa.
jNo 'm fassi riurer!... ^Y ab qui?
Casi no m' atraveixo à dirtho. Ab la teva
germana.
jQue!... vaja, Don Paul...
Ell mateix m' ho ha confessat ara à n* aqui...
y.., vaja qu' es cert.
No. Això seria una infàmia!
De tots modos, la resolució d* Oscar, no ve
mes que à secundar 'Is teus propòsits. Infàmia,
no li trovo.
33
Elvira Li repeteixo que seria una infàmia; y vostè
també li trova, sols que no vol acabar d'
exasperarme.
D. Pau 'M fas gràcia!... Mentras la carbassa la dona-
vas tu, ho trovavas molt natural; ara que os
1' haveu de partir, t' hi revelas.
Elvira Be, si no pot ser; si no serà!
D. Pau No ho veig com tú. L' Arturo es tutor y cu-
rador de la teva germana; li ha concedit la
seva ma, y qualsevol recurs que intentessis
per desbaratar aquest castment, faria obrir
'Is ulls al teu marit, y pot ser vindrían indi—
gacions que podrían perjudicarte. Ja conei-
xes '1 caràcter de 1' Arturo, molt lleuger,
molt tot, però que à la menor sospita coríaría
por lo sano.
Elvira Es que jo no puch consentir semblant humi-
liació.
D. Pau No passa res que no preveyés. Tu vares ad-
metrer los galantejos d' Oscar, no ab mala
intenció, ja ho sé; sinó per despit. Vares te-
nir massa orgull per tirar li en cara à Y Artu-
ro la seva conducta, preferint ferli veurer '1
perill de ser pagat en la mateixa moneda,
sense reparar en-lo perillós del sistema. Vares
jugar ab fcch, y avuy 't trovas envolta en la
flama d' un incendi del que no n' escaparàs.
Elvira Y si li digués qu' are 1' ódic?
D. Pau Ho creuria. \L' odi y 1' aaior son dos senti-
ments compatibles.
Elvira Si vuy que s' acabi: Ara més que may. Però
tinch de ser jo la que trenqui las cadenas;
no puch avenirme à que tinga la satisfacció
d' haver sigut éll.
D. Pau Crech qu' hauràs fet tart.
Elvira No... si ell m' estima y bastarà que jo li par-
34
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Tomàs
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Tomàs
li. Això sí... lograt lo meu objecte, haig de
ser cruel.
'T miro en una situació molt compromesa.
Ja veurà com jo la soluciono.
Si no t' ho impideix la forsa d' aquest nou
amor.
Diga capritx--». <fQué pot inspirar aquella
criatura? Despiés... si la cosa es clara: no vaig
contestar à la se va carta de París, es suscep-
tible, y ha fet una rebequeria de las que
acostumava à fer moltas vegadas. Però ara s'
ha extremiliui, y aquesta no li perdono. ,;No
diu qu* ha de tornar? Deixi que jo li parli, y
ja veurà ahont anirà à parar tot aquest castell
de cartas.
Per la teva malaltia sols hi ha un remey.
Quin?
Anémsem à París. Jo conech molt aquella
terra; y després de mitx any, ni 't recordaràs
de la fisonomia de 1* Oscar.
No!... Això seria una cobardía. Jo vuy veu-
rerl vensut, humiliat! Després, sí; després
anirem allà ahunt vostè vulga.
A 'n lloch no anirem!
(Tomàs foro dreta.)
'L senyoret Oscar.
Mira...
Veu que prompte ha vingut? Deixins sols.
Es dir, que 1 vols rebrer?
No sent que li dich que 'ns deixi sols?
(Ananl al trèmol d arreglarse.)
(Després de una mirada de conmisseració d
Elvira,) Veuràs, donchs, mal casat!... entram
això al cuarto del tresillo.
(Ves qui 'm diu mal casat!... y ell?)
(Agafa 7 servey y desapareix segon terme
esquerra. D. Pau s' acosta poch d poch d
Elvira.)
35
D. Pau Preparas las baterías?
Elvir v (Sense girar se.) Aquesta batalla ray, es gua-
nyada.
D. Pau Ab las armas de Cleopatra?
Elvira Però sense la galera ab velas de púrpura, ni
voltada de ninfas.
D. Pau A pesar de tot, reco.'dat que Marco Antonio
va casarse ab Octavia.
Elvira Quan Cleopatra va volguer, Octavia va tornà
à Roma. Conech aquesta historia.
( Va d sentarse d la marquesita.)
Tomàs (Surlint segon terme esquerra.) <;Faig entrar?
Elvira Sí. {Tomàs s' en va íoro dreta )
D. Pau {Movent 7 cap ab ayre de desconfiansa .)
Hasta luego, donchs.
Elvira Hasta luego.
{Després de contemplaria un moment y diri-
gintse segon terme esquerra.)
D. Pau (Pobre Elvira! jpobre Elvira!)
{A l arrivar D. Pau d la porta, 5' atura com
volgueni dirli encar algo; de prompte fa un
moviment de resolució y surt.)
ESCENA IX
ELVIRA, després OSCAR
Elvira Sí... no es altra cosa. Ha volgut fer una pro-
batura pera mes endevant, però ha de costar-
li cara. L' estocada qu' ha tirat al meu orgull
ha de pesarli més de '1 que 's pensa.
{Oscar foro dreta.)
Ja es aquí.
Oscar Elvira...
{Sens detxarlo acostar, Elvira li senyala un
assiento.)
36
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Fassi '1 favor de pendre assiento.
{Sentantse.J (jMalo!)
Acabo d' enterarme per Don Pau, d' una no-
ticia que necessita coutirmació dels seus Ua-
bis, per pura'cuí iositat; per saber si coincideix
ab ura determinació qu' he pres ja fa temps,
com es 1 deixar la massa intimitat de las nos-
iras relacions.
Es deu referir al meu pròxim enllàs?...
Si... això. {Ab fingida indiferència.)
Elvira: Ja sab vostè qu' un dia, cegat per la
seva extraordinària bellesa, no vaig medir
prou lo improcedent de la meva conducta...
Don Arturo es amich, y...
No segueixi; no es això lo que li pregunto,
ni pretenga darme llissons de moral que no
necessito. Vuy saber sols si està resolt à dur
à cap aquesta boda.
Al fi... la reflexió...
Si; jo també ctgada de moment, no per las
cualitats d,; vostè, sinó per motius diame-
tralment oposats, vaig admetrer 'Is seus ga-
lantejos, de lo que m' arrepenteixo; y la prova
de que vaig adelantarme al seu acte... de con-
trició, la te en no haverli contestat à la única
carta que va escriurem desde París. De modo,
que he sigut jo la que he donat la primera ti-
rada pera rcmprer las cadenas que ab vostè
m suojectavan.
Sento que la puga haver molésfada...
Molestaime jo?... ^ï això ha pogut arrivar
a pensar? <fY quan es, quan es la fetxa de la
consumació del delicte? {Ab rmrer fingit.)
,jDel... delicte?
Vuy dir del casament.
No sé: s' ha de concertar encara.
,iY es molt hermosa la núvia? ^Veu?... Es la
37
meva germana y à penas la conech. Sols una
vegada ha estat aquí fa uns tres anys.
Oscar Sí... es hermosa.
Elvira Naturalment... encarregada de ferli olvidar
los meus atractiu?:, que tant ponderava, deu
superarme en molt.
Oscar La seva germana y vostè son com dugas can-
titats heterogéaeas; que no poden sutiarse.
Vostè te la bellesa de Diana...
Elvira Gracias... gracias... <;Y pensan viurer aquí?...
pot ser fins à casa meva...
(Ab ira dissimulada.)
Oscar A casa seva?... no crech ..
(Elvira trenca \l vano en un moviment nerviós)
Què?... ^Qjées?
Elvira Ni... rés... que he romput '1 vano: (Tirantlo
sobre la taula.) Las manufacturas francesas,
son cada d'u més balidís.
Oscar (i ía!) {Maliciosament. )
Elvira Bueno; sols -m resta demanarli un favor, al
cual no permeto que hi donga errónea inter-
pretació.
Oscar Ja sab que serà una ordre pera mi.
Elvira Espero no interrumpirà en lo més mínim las
sevas visitas. L' ausencia de vostè à n'
aquesta casa, podria donar lloch à murmura-
cions que vuy evitar.
Oscar Serà obeh'da.
Elvira També crech inútil dirli que las mevas cartas,
encara que poch perillosas, las tinch de tenir
en '1 meu poder lo antes possible.
Oscar 'L temps de arrivarme à cisa.
Elvira (Alsantse.) Llavors 'm permeterà qu' entri à
donar algunas disposicions.
Oscar (Fent lo mateix.) Com vulga. No sé si dech
oferirli la ma.;.
Elvira. (Molt violenta) ^Per qué no? Això daria
38
Oscar
Elvira.
Oscar
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira.
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
mostra d' estar ressentida, y jo no tinch cap
motiu d' estarne... al contrari.
{Desprès de contemplaria intencionadament y
ab to de franquesa.) \dios, Elvira... {Elvira
lo mira reprensiva y Oscar cambia 7 to ab res-
pecte, j Als peus de vostè!
Li beso la ma.
(Dirigintseforo dreta.) ) Aquesta dona encara
serà mev?.)
(Al arrivar d la porta saluda ab una inclina-
ció de cap d la que correspon Elvira ab al-
tivesa. Al desaparèixer Oscar, '5 deixa cau-
rer en la marquesita tapantse la cara ab las
mans per ocultar las lldgrimas. Don Pau
surt segon terme esquerra y s hi acosta ab
calma.)
Aquesta Octavia no torna à Roma.
Tinch '1 cor destrossat!
Y tenint '1 remey tan à ma!
Ahont?
A Parsí; ab mi que no hi corras cep perill.
Ditxós París!...
Pitxor per tú!
{Alsantse resolta) Això no pot quedar aixís!...
No ho vuy que hi quedi!... però, cóm?
Fent algun paper ridícul.
^Ha escoltat la nostra conversa?
Tota.
Aixís, ja haurà quedat satisfet de mi?
No. Qui hi ha quedat, ha sigut ell.
No sé per qué.
Mira que dirli que segueixi visitantel...
Ja ha sentit perquè ho he fet.
Perquè no t* en pots despendrer.
D. Pau!
Ja sabs que jo parlo clar.
Donchs ara s' equivoca.
Ab 'Is achaques del cor, no m' equivoco may.
59
Elvira Cada hu te '1 seu.
D. Pau Y jo 'Is de tots.
Elvira Es dir, que vostè 'm creu capà??...
D. Pau Ara, à cop calent, no 't crech capàs de res;
demà, ho seràs de tot!
Elvira D. Pau!
D. Pau Don Pere! Jo acostumo à endevinar fins 'Is
pensaments; y à n' aquesta ocasió n' estich
seguríssim. A. bon segur que, al passar Oscar
aquella porta, tu has pensat: tornarà!... com
volguent dir: No està '1 plet perdut encara. Y
ell, com qu' es un murriet que 's pert de vis-
ta y t' ha vist las cartas, segur que al mateix
temps ha murmurat: seré duenyo dels milions
de 1' Obdulia y del amor d' aquesta dona!...
(Elvira va d interromprerl .)
No!... no tractis de dissuadirme perquè seria
inútil. Ah, si jo pogués tornar als trent"
anys... qué!... al cincuanta!... Ja li sentaría
las costuras à n' aquest brètol à qui vaig
treurer de la misèria pagant als seus acree-
dors al estranger y colocantlo hont està are.
Però '1 brasja 'm tremola, y per altra part, 'm
fa por 1' escàndol qu' havia de redundar sobre
de tu, à qui tan estimo.
Elvira Don Pau!.. .(Ab carinyo.)
D. Pau Ah!... però 1' Oscar no ha contat ab la hués-
peda\... 'n Faustino es aquí!
Elvira Es aquí?
D. Pau Si. Ja sabs '1 carinyo que à tots vos professa,
v qu' es boig per anyadidura; y si s' entera
de la cosa, li haurà caigut la loteria à Oscar!...
d' això no 'n duptisl
Elvira 'N Faustino no està autorisat à inmisçuirse
en los meus assumptos.
D. Pau Ja s' autorisarà ell.
(Ruido de veus.)
4°
Elvira
D. Pau
Elvira
Calli que venen!
Donchs, dissimula.
No tinga cuidado.
(Arturo y haustino joro dreta.)
ESCENA X
Mateixos, ARTURO, FAUSTINO, després, SOFIA
Arturo {Senyalant d Faustino ) Ecce-homo!
D. Pau No '1 demanavas?)
(D. Pau queda algo separat. Elvira s'adelanta
d saludar lo, ,)
Faustino!...
Elvira! jqu' hermosa!... ;ep! no íingas celos.
jYara!...
D' aquell amor volcànich no 'n queda mes
que la cendra ab caliu d' amistat pura. Però
amistat à proba de bomba!
,jY jo? «Jque no soch ningú?
;Qué veig!... jTio! j Als meus brassos!... (V
abrassan.) jParo, noy, com t' has tornat!
voldria que t' veyés la Bambuld.
Art. y Elv. <;La Bambulà?
Elvira
Faus.
Arturo
Faus.
D. Pau
Faus.
Faus.
D. Pau
Faus.
D. Pau
Arturo
Sí home!. <jja no te 'n recordas? La cantadara
de couplets del B>ulevar Sebastopól. Com
que he vingut per París, m' he volgut aturar
à visitar aquells llochs, teatro de las mevas
hassanyas y de las tevas.
Calla, callaj
Dimoni de Bimbulà! vareig toparia à (3)
Chateau d' eau. També fa com tú; ja comensa
à fer avguas. Y no 't dich rés del que 'm va
esplicar, calavera!
Ves ab qué surt ara!...
Be... seyém. {se sentan.)
41
Faus.
D. Pau
Faus.
Arturo
Faus.
Arturo
D. Pau
Faus.
Elvira
D. Pau
Faus.
Elvira
Arturo
D. Pau
Faus.
Arturo
Faus.
D. Pau
Arturo
Faus.
A mi no 'm va anar tm bé com à tú.
^Encara gosas à dirho?
Per més que tú vas serhi en épo?a més remota.
Y menos perillosa.
Y tal!... à mi en tres anvs de vida parisien,
se me 'n van anar las tres casas del ensanxe v
tots los valors que và deixarme M meu pare;
y si no se 'm van quedar ab la pell, va ser
perquè 1' encarregat d' arrancarmela, no 'n
va saber prou: Un príncep rus à qui he buscat
inútilment per totas las cuatre parts *e\ mon.
Esplicat, esplicat... <Jcóm va anar allò?... Aquí
sols hi varen arrivar noticias vagas d' aquell
fet.
Y tan vagas...
Sencillament: després de la carbassa que va
donarme 1' Elvira...
Yo, no. L' papà.
jQué retreus ara!
Be, es igual: '1 papà ó tú; 'm vaig dirijir à
París com ja sabeu. Una nit, vareig anar à fer
cap à'un cafè chantant, quan surt una divette,
la teva mateixa cara. (d Elvira.) exacte!... no
he vist rés mes igual.
^De veras?
I Es raro!
,iQue 'l creyeu?
Be... ^qué sabs tú?
Digas, digas.
jVareig quedar encantat! Li poso siti en tota
reg'a; però la plassa 's resistia à pesar d' em-
pieari 'Is projectils de la meva elocuencia,
fentse precís ja al últim.. .
Empleari 'Is de las casas del ensanche...
Y 'Is dels valors en cartera.
,jQaé voliau que fes? Però tot va resultar
infructuós! No 'm va quedar altre remey que
casarmhi.
42
Arturo
Elvira.
D. Pau
Faus.
D. Pau
Faus.
D. Pau
Arturo
Faus.
Elvira
Arturo
Faus.
D. Pau
Faus.
Tots
Faus.
Tots
D. Pau
Faus.
{Rient.) i Ab la divetfe?
(id ) ; Jesús!
jBoig!
Lo pitxor que vaig ferho ignorant que hi
hagués un príncep rús concurrent al seu ca-
Merino, que ja m' ajudava à portar la creu
del matrimoni, abans de carregarmela à coll.
(Arluro riu d carcajadas.)
B*h, bah... bah...!
Ba, tio!... no V esgarrifis!... que la Bambuld
va esplicarmen de tú...!
Ditxosa Bambuld\
Segueix, segueix 1' historia.
Bueno donchs. A mi ja m' havian avisat de
queihi havia russos à la costa, però no ho
vaig voler creurer fins als postres d' un dinar
al bosch de Boulogne ab quatre amichs entre
'Is que hi havia 'I príncep que va tenir la
desfatxatés de clavarmho pels vigotis.
iJesus!
Pot ser no era vritat.
Sí, home... si hasta va ensenyar un anyadit
d' ella que duya à la butxaca.
<;Y no vas matarlo?
Als cinch minuts estava atravessat de part à
part sobie 1' arena del bosch.
Bravol
Oh! .. era jo '1 de terra y atravessat.
iTú?
I Donchs, y aquesta fama de gran tirador?
Es qu* allí no era jo qui tirava, sinó 'Is vapors
del Jerez y '1 Champagne que tenen molt mala
punteria. Vaig curar, gracias à la meva cons-
titució de ferro, y després de verificat l di-
vorci ab ladivetté, vaig recórrer Fransa, Itàlia,
Alemania, Rússia, buscant aquell home que
pareixia que se 1' havia tragat la terra. Va
arrivar als meus oidos que s' havia embarcat
43
pel Nort- America, y al Li vareig dirigirme re-
correntho tot també inútilment, quedantme
per últim à Nova-York, ahont, per no en-
viarte à buscar quartos, vaig tnontar un pi;a-
dero per guanyarme la vid?.
D. Pau Vas fer perfectament.
Elv.ra DonPau...
Faus. Oh!... esperat; qu' ara soch aquí.
D. Pau Prou que tremolo.
Faus. Ya t' ho faré barato.
Di Pau Yo'm creya que venint d' America, arrivarias
rich.
Faus. T' creus que si hagués vingut rich, hauria
fet cap à n' aquest poble de mala mort?
Elvira ^Barcelona, poble de mala mort?
D. Pau Deixeulo!
Faus. A mi, doneume Pins, Londres, Nova-York;
sobre tot, Nova-York!
Arturo Ya hi eras.
D. Pau ^Per qué te 'n movias?
Faus. L' gobern d' Espanya 'n te la culpa. Hagués
ofegat 1' insurrecció cubana en 'Is seus princi-
pis.
Arturo «iQué te qué veurer?
D. Pau Es boig!
Faus. Molt. No s' haurian envalentonat los yankees,
y jo no n' hauria tingut de reventar tres ó
quatre, vejentme obligat à passar '1 mar mes
que depressa. Però, os hauria agradat!... era
en un (14) Ale-House... una cerveseria de (15)
Broadway, prop del Manhatan-Club; un pó~
lisman volia detenirme y *1 (16) Brass-hand
li va ana à parar al sostre y ell de clatell à
terra! Ara, que tornin à dir que 'Is espanyols
som uns criminals!
(Sojía segon terme esquerra y ditijintse ale-
grement d Faustino.)
44
ESCENA XI
Mateixos, SOFIA
Sofia <{Ya es aqui '1 nort-americà?
Faus. Hola Sofia! (dantli la mà.)
{Sofia va d sentarse d la marquesita al costat
d' Elvira.)
Per cert que li duch un recado.
Sofia «j A mi?
Faus. Vareig trovar al seu marit à 1' estació d' An-
gulema, y 'm va dir que desde París li enviaria
fondos.
Sofia Gran noticia!... Ov que 'n necessito.
Faus. "M va fer saber que venia de la Yndia.
Sofia ,jAb la negrita?
FaUs. Ah!... ^està enterada?
Sofia Y tal...!
Faus. Donchs, no. Ara 1' acompanya una japonesa.
Sofia (Rient.) Quin lujo!
Arturo Genero de moda.
Faus. Li negrita se li va morir à Bombay de la
peste bubònica.
Sofia Jasus! .. Que no vinga!
D. Pau Va de ret rol
(Tols riuheii menos Elvira.) (Colombiano f oro
dreta.)
ESCENA XII
Mateixos, COLOMBIANO
Col. Ja '1 veig: Faustino! 'corrent d abrassarlo.)
Faus. Hola, Tenorel
45
Col. Ves si ho he dit jo qu' era ell! ,jY qué tal per
America?
Faus. Molta calor! y moltas (17) ladys.
Col. Rassa angle-síjona!... ja te la dono! Això de
que 'm diguin (18) Y love you per declaració
amorosa... qué vols que 't digui?... ab 1' amor
no soch cosmopolita. Vuy article del pais.
Art. D. Pau Bravo! bravo!
Sofia Reprobado! No soch de la opinió seva.
Faus. Ni jo.
Sofia L' Súmmum de la moral es la mescla de rassas.
D. Pau Vosie es pa^t interessada... casada ab un fill
de la rubia Albión...
Col. Don Pau te rahó.
D. Pau Be,.. ,jQu' anem Faustino?
Faus. Si, que m' ompliràs la bossa.
D. Pau Jj volia dir jo...
Col. Elvira... 1" tinch de fer una pregunta, (acos-
tantsi.J
Sofia Yo tinch de ferni à vostè un' altra. (Elvira s'
aixeca v 's dirigeix pausadament segon terme
ejquerra.) (d Elvira.) Per qué t' mous? [d
Cohim biano.) Segui. (Columbiano s assenta
al lloch <f' Elvira.) (Don Pau 's dirijeix d
parlar ab aquesta.)
Fals. (Deixant de parlar baix ab Arturo.) Quin
descuyt!..noy&... dispenseume. <jY 1 Obdulia?
Arturo Bona. Avuy arriva de París. La caso.
Col. (d Sofia, per escoltar d /' Arturo.) Calli!
Faus. <í Ab qui?
Arturo Ab un jove distinjidissim que prompte sabran
qui e.c.
Col. (Cóm 'm va '1 cor!)
Sofia Escolti...
Col. Calli! doni!
Arturo Y en celebració de lo cual, demà darem una
petita reunió de família ab ball y concert hont
quedan tots convidats.
46
(Lluis Julio foro drela qu hauran sentit V
última frasse d' Arturo.)
ESCENA XIII
Mateixos. LLUIS, JULIO lengo TOMÀS després OSCAR
Lluís
Arturo
D. Pau
Lluís y J
Faus.
Elvira
Sofia
Col.
Faus.
D. Pau
Tomàs
Arturo
Faus.
D. Pau
Elvira
D. Pau
Oscar
Faus.
D. Pau
Faus.
^Hasta nosaltres?
HaSta vostès.
^Qu' anem, Faustino?
ulio ('N Faustino.)
Are. Elvira... Sofia... (dantloshi la mà.)
Adios.
Adios, Faustino.
(alsantse.)(Ah\... Jo ho pregunto à l' Arturo.)
(à D. Pau.) Anem.
Que ho passin be. (Al ser prop de la porta
surt Tomàs. Sojia que s' ha alsat, queda
devant de la marquesita. Colombiano al
detràs. Faustino al últim terme y D. Pau
entre aquest y Elvira. Llu'n y Julio d la
dreta.)
L' senyoret Oscar. (Sorpresa de Lluis y Julio .)
Que passi. jQue casual! (Content.)
(à D. Pau.) (,jQuí es?)
(Calla.)
(Nerviosa y baix à D. Pau.) (D. Pau!...)
(|Tú ho has volgut!)
(Oscar foro dretft. L' Arturo s' adelanta y
prenentlo per la mà 'l presenta.)
i Senyors!... {Saludant ab inclinació de cap.y
(A b veu >reconcertrada y apretant nerviosa-
ment 7 bras dret de D. Pau.) (Qué!)
(à Faustino. j (^Qué es?)
fAl fi 1' he trovat!^ (Ab somrís satànich.)
Arturo
Tinch '1 gust de presentarloshi à Don Oscar
Rocafort, futur marit de Y Obdulia. •
Fa us .
(jEll '1 marit...!)
Lluís
(jElll...)
Oscar
(Reparant d Faustino.)(\Qué miro!... Llamp
del cel!) (ab terror .)
D. Pau
(jQué passa!)
Col.
(jM' he lluhit!)
Teló rdpit
FI DEL ACTE PRIMER
_I®1_ J®t l®l_ JeL J®L J®L-J®L J®LJ®L J®L_J®L J®LJ®L-J®L_)®LJ®LJ®L J®U
® ®» ® ®® e«® ®®g es® ®®® ®®® ®®® ®®« ® ■•. * ® * ■•) ■*' 'j í> *■ " '» * * '•-> w »®®®e ®®s ®®<§>
n<sr~\9\ — i®n«n®nsi — i®r"ier~)®r~i®r"i®rn®r~i®r~i®r-)®n®i — \®r~i®r
fíote segon
Mateixa decoració. — Tapís del foroà un cantó perquè sr
vegi U sala interior. Sobre la tauleta paper y recado de
escriurer a mes del timbre. — L'iluminació es general.
Sentats al sofà y en los sillons de n frente: Sjfía. —
Llui«. — Colombiano. — fulio y Arturo. — Primer ter-
me esquerra, sentats à la marquesita, D. Piu y Ei vira
parlant baix y nerviosament. — S untada al piano: Ob-
dulia que figura haver acompanyat una romansa can-
tada per Oscar ab lo teló baix. — Al acabar '1 cant, pu-
ja la cortina entre 'Is bravos y aplausos dels personat-
jes qu' estan en escena, excepció feta d' Elvira.
ESCENA PRIMERA
ELVIRA, SOFIA, OBDULIA, OSCAR, JULIO, D. PAU, LLUÍS,
ARTURO Y COLOMBIANO
Sofia Magnífich!... L' Conservatori de París va obrar
ab molt acert al concedir '1 piimer premi à la
nostra pianista.
Arturo Y de la veu d' Oscar, ^qué me 'n diuhen?
Obdulia va d aumentar 7 grupo del sofà. Lluís
's dirigeix al piano y 's posa d parlar baix
ab V Oscar recolsat en el instrument.)
5°
Col.
Arturo
Oscar
Sofia
Col.
D. Pau
Elvira
D. Pau
Obdulia
Oscar
Elvira
D, Pau
Obdulia
D. Pau
Obdulia
Elvira
Sofia
0«car
Lluís
N' Gra^iani en lo seu bon temps.
Be... No tant tampoch.
No fdmeto la comparació.
(Sens deixar de parlar ab 'n Lluis.)
(A Colombiano.) No crech que à la edat de
vostè puga haverlo sentit.
Parlo per referencias. Yo conech à tot 'Is can-
tats, igual als contemporanis que als del prin-
cipi y mitjans del sigle. Visch entre ells..-, en
proba de lo qua1, aquí va en Graçiani.
(Desprès d' una exclamació de sorpresa, tots '5
passan de rua en mà una fotografia que 's
ha tret de la cartera.)
Calma Elvira, calma!)
La calma es impossible Don Pau... estich en
ridícul als propis ulls de 1' Oscar, y això es
insuportable!... no pot ser!)
Doncbs has de fer que siga... Aquest orgull
t' ha de perdrer.)
(Cridant d Oscar perquè vagi d veurer la fo-
tografia.} Oscar...
Vaig. (Sens deixar la conversa ni mourers.)
(Mitx firant la mirada d Oscar.) (Infame!)
Per Díu Elvira!)
(Duhent la fotografia d D. Pau y d Elvira.)
<; Volen veurer à Graçiani?
Ah, si...? A veurer. (Agafantla.)
iQaé tens Elvira?
(Obdulia esta detrds de la marquesita.)
Res... un poch marejada!
(D. Pau dona la fotografia d Elvira que li
dona una mirada indiferenta y li torna.')
(Adelant-anse.j Be!... iQue tans grupos?..
Aquí tothom!... Aquells dos qu' estan en con-
ciliàbulo, també. (Per Oscar y Lluis.)
Ya venim. (Luego parlarem.)
(Sí... ^Tens deu duros?)
(Oscar li dona un billel.)
51
Sofia {A D. Pau, per lajoiografia.)
Eh qu' està be?
D. Pau {Dantli) Exacte... però vostè tampoch pot
haverlo conegut.
Sofia Per referència... com 'n Colombiano {Rient,)
Col. Qué?... iQué diuhen de mi?
{Sofia li entre ga 'l retrato.)
Obdulia Que crech que ya es hora de que vingan à ad-
mirar los meus primers regalos.
{Sofia va al irémol d mirar se, )
Julio A veurels.
Arturo Sí... y de pas el sexo fuerte probarà uns impe-
rials que he rebut y qu' estavan destinats na-
da menos que... à qui dirían?
Oscar ^AX Emperador de Rússia?
Col. Al del Japón?
Sofia (Sens girar se del trèmol.) No parlin del Japón
perquè se m' encén la gelosia, y soch capàs-
sa d' enviar una nota diplomàtica al Imperi
del Sol naciente.
{Tots celebran V ocurrència.)
Arturo No senyors. Aquest tabacos... aquesta mara-
villa de la vuelta abajo^ estava facturada pel
mismisimo mulato Antonio Maceo.
{Exclamació de sorpresa.)
Lluís Tabacos historichsl
Col. Insurrectos!... A cremarlos!
Arturo Van ser apressats la vispera del combat de
Punta Brava.
Julio Y sobre la trocha...
Sofia Botin de guerra!
Obdulia Deixintse d' historias y à veurer '1 meu de
botin.
D. Pau {Sense alsarse de la marquesita.) jCom s' ai-
xampla '1 cor '1 devant d' aquest cuadro de fa-
mília; interessant y animat preludi...
Lluís {Sens deixarlo acabar.) D' agradables acon-
teixements; eh, Don Pau?
52
D. Pau
Obdulia
Arturo
JüLIO
D. Pau
Sofia
Oscar
Lluís
Sofia
Col.
Obdulia
D. Pau
Oscar
Arturo
Col.
D. Pau
Sofia
Col.
D. Pau
Oscar
O de catàstrofes!
Per Deu Don Pau!
Y tal!... Sempre aquest pessimisme!
Sempre.
No... si encara que vegi las deficiencias, na
renego del sistema. L* home sense família, es
un nòmada que cambia cada dia d' Aduar y
d' afeccions que Jmay se consolidan. ^Creu-
rien que jo no sento la necessitat del calor d'
una esposa y de fills que m* omplin d' aten-
cions y de carinyo?
Be, si... es allò dtl diablo, que cansado de no
se que', se metió d frailel ( Tots riuhen) Qjan
ja s' està cansat de plahers y orgias, es molt
natural sentir lo que vostè sent.
Si ho sent.
Això... si ho sent.
Desprès de la tempestat, comprench qu' hala-
gui la calma; com desprès de la (19) chambre
garnie, poètica y bulliciosa, la, per vostès,
prosaica arcov3 matrimonial rutinària y mo-
nòtona.
Buen capotel,.. Oy Obdulia?
No m' hi entench.
No crega que tot fossin glorías en aquellas
épocas à que vostè 's refereix.
Vostè ja 1' ha tastada aquella vida patriarcal y
tranquila.
Cóm va deixar tan prompte de practicaria?
Es que hi ha sombreros molt bonichs, però
en '1 cap dels altres.
No va del tot desacertàt... No obstant, no re-
nego de tornar à bon camí.
<jYa tindrà temps?
Un bel morir tutta una vita honora.
Es que si jo hagués trovat una companyera..-
com ho diré...?
;Mes dúctil?
5}
Lluís Mes compatible ab las exigencias socials d*
avuy dia.
Col. E;o.
D. Pau Donchs menos. Yo li volia menos de compa-
tible.
Col. Al marit se 1" ha de deixar en llibertat com-
pleta.
D. Pau Això, desde luego.
Obdulia Mira 1' altre!
Col. Com que sí.
Sofia Com jo deixo al meu.
D. Pau Això. Vostè camina ab '1 sigle.
Lluís Y à vanguardia,
Sofia Qu' es thont van 'Is valents.
Col. Llibertat!., llibertat insigne!... conquistada à
foch y à sanch en '1 pont d' Alcolea... y à ne
'1 de Sarria; y... à molts altres ponts qu' ara
no 'm venen à la memòria.. (Riallas.)
Obdulia Yo no seré pasaixis! Oscar... Res de llibertat.
Totcadenas!
Oscar Y ben lligadas.
Elvira (jQuin torment!)
D. Pau Ya 'm diran lo qué 's logrà ab las cadenas.
^Deixa d* obrar com li sembla '1 que està co-
hibit, cohartat? Ay senyors!... Si comensa-
v?m à minar per sota 1' austeritat y conducta
irreprotxable de cada home serio, jcuants vol-
cans cuberts de neu trovaríam! Cuantas ar?a-
tomías repugnantas sota pells de armini d'
inmaculada puresa!
Elvira Quin consol per nosaltras!
Obdulia Y tal...
D. Pau Donchs, exijir mes, es torturarse '1 cervell
buscant la quadratura del circol. Es fer (20)
des chateaux en Espagne; Don Pau te molta
rahó.
Obdulia Però hi haurà escepcións.
Arturo Jo.
54
Oscar Y jo.
Lluís Y jo.
Juuo Y jo.
Col. Donchs, y jo; posinmi també à mi; no vindrà
pas d* un. (Risas.J
Sofia Quins parlan!
D. Pau Escepcions! jL' raig de la lluna atravessant de
moment un cel tempestuós, sols serveix per
fer mes tètrica sa negrura.
Elvira Pobres donas!...
D. Pau Las d' avuy; per que no s* amparan, com ho
faran las del sigle xx, en la filosofia del Ha-
rem.
(Tots fan una exclamació de sorpresa menos
Colombi.no y Sofia qu cslatan d riurer.)
Oscar jHorrorl
Julio j Es terrible!
Arturo Home, Don Pau!
D. Pau No hi ha qu' esgarrifarse! Si falta un hipòcri-
ta, també ho seré jo. Es adir que lo qu' es
negre, 's ha d' afirmar qu' es blanch? Donchsr
no!... es negre y serà negre à pesar de tots los
moralistas haguts y per haver!
Oscar Però això no 's deu dir.
D. Pau ^Perquè? L' no dirho, es criminal. L* llot 's
ha de pujar del fondo à la superfície perquè
repugni à la vista.
Col. Es vritat... y molt que n' hi ha de llot; si sen-
yors.
D. Pau Però si està clar... evident, per molt que "ns
pesi à tots. Si s' està efectuant 1' evolució gra-
dual, insensible, com lo cambi de lloch dels
Occeanos sobre la crosta terrestre! Es lo fiu jo
y^reflujo de las passions, ja contingudas, ja
desbordadas, desde '1 crit de Fiat Lux en *1
fondo del caos increàt.
Sofia Va d' Historia sagrada!... (kb ironia.)
D, Pau Roma va ser modelo de bonàs costums, abans
55
de prostituhirse hasta 1' abjecció y vice-versa;
escrit eslà en caràcters de pedra en tots 'Is
museos d' Europa.
Col. Jo ho vaig veurer en '1 de Tarragona.
Elvira Però 1' home sempre dominant!... ;la dona
sempre esclava!
Arturo Això no. Durant sigles y sigles ha gobernat
com à reyna absoluta... ara si... ara ja es...
<;com vos diré?
Sofia Un gobern constitucional.
Elvira Yab restricció!
Obdülia Prou!... Ja dura massa això! ,: Venen ó no
venen?
Arturo i Veu, Don Pau, com encara mana despótica-
ment?
D. Pau Es un cas aislat... Ja vindrà la reacció.
Obdulia Y 'n Faustino?
Col. L' he deixat al Lion d' Or; m' ha dit que
vindria luego.
Obdulia Donchs, en marxa. <;Vamos Elvira?
Elvira (A D. Pau.) Dónguim 'l bras.
D. Pau Ab molt gust.
(Dantli y dirigtntse Joro esquerra.)
Oscar Desseguit soch ab vostès. Tinch de tenir una
petita confereucia ab 'n Lluis.
Obdulia . Si es tan petita...
Col. (Aprofitemho.) Obdulia... (Oferintli 7 bras.)
Arturo (A Oscar.) Que 1" esperem.
Obdulia No tardis.
Oscar No.
( 7 ois 's dirigeixen detrds de D. Pau y Elvira,
conversant; al últim la parella d' Obdulia
y Colombiano.)
Col. {Tot caminant.) Ay! Obdulia! vostè serà la
causa de la meva mort!
Oblulia Y no m' ha fet ni un regalo...
Col. No li faltarà.
Obdulia Aquell pastor tocant la flauta?
56
Col.
'L tinch promès à 1' Elvir? ; oy que demà li
enviaré. (Despareixen parlant.)
ESCENA II
OSCAR, LLUÍS
Oscar Gracias à Deu que pcdrém parlar ab lliber-
tat!... Es dir qu' estàs convensut que no 'm
va conèixer?
Lluís Convensudíssim... vaig probarlo per tote
cantonts y... rés.
Oscar Creu que m' has tret un pes de sobre. Per
xó, ja ho preveya. D' aquell fet han passat
cinch anys! Ademés que, per acreditar la
meva personalitat rusa, parlava '1 francès ab
marcat accent moscovita. Luego... 'nshaviam
vist poch y allavors no usava baiba. Y ho ce-
lebro que no m' hagi conegut; no perquè '1
temi, sinó que com tu cómpendràs, hauria
sigut un obstacle per 'Is meus plans.
Lluís De tots modos, lo que 't convé, es sortirne
aviat y llargarte d' aquí-
Oscar No... Jo sento per 1' Elvira... sí, passió ver-
dadera... à qué negarho? Tal vegada 'n siga
la causa la resistència qu* ha oposat à ferme
entrega del seu cos, com m' ha entregat son
amor... perquè aquest, no ho duptis, aquest
'1 posseheixo: però això ha servit sols per
avivar 'Is meus desitjós que un dia satisfaré...
. no ho duptis... ho he jurat y per xó la posses-
sió d* ella entra en primer terme en los meus
plans; però també vuy los milions de 1' Ob-
dulià... No puch avenirme à dependrer d*
un altre... à ser cuasi un criat, havent dut
tants anys una vida independenta y de-
sahogada.
57
Lluís Ab lo que 'm sembla que t* erras, es ab això
de pretendre estar be ab tirios y troyanos.
Casat ab 1' Obdulia perts irremissiblement 'I
predomini qu' exerceixes sobre 1' Elvira.
Oscar No ho cregas.
Lluís Y després... <fqué mes vols? ,jNo tindràs los
milions de V Obdulia? donchs tot lo demés es
música celestial! Casat... cobra... vesten à
París, à Monte Cario... ja t' acompanyaré jo;
allí... sobre '1 tapete!... recullint 1" or à pala-
das!... allò es la vida!... lo real! .. tot lo de-
més ja t' ho dono.
Oscar Jo ho vuy tot!... 'Ls milions de 1* Obdulia y
la possessió d' aquesta dona; y ho tindré, no
ho duptis.
Lluís Y no has pensat que si 1* Elvira 's penja à las
orellas de 1* Arturo, puga espatllarte 'ls teus
plans? perquè jo sé que 't farà la guerra.
Óscar L' Arturo darà més valor als cent mil duros
que li condono, que à totas las observacions
que puga ferli la seva dona.
Lluís Y si parlava ab 1' Obdulia?
Oscar L' Obdulia està cega per mi. Ha escoltat dels
meus llabis las primeras frases amorosas y \te
setse anys... ^que hi haurà lutxa?Jam' ho
penso. Don Pau també se m' ha colocat fren-
te à frente; però aquest, com home de mon y
d* inteligencia clara, 's mantindrà en actitut
passiva per no comprometrer à la seva nena
mimada.
Lluís Coneix lo relliscós del terreno, y sab que si
1' Arturo arrivava à compendrer lo més mí-
nim, la mataria.
Oscar Per lo mateix que no hi ha que témer. Veuràs
com aquest assumpto tindrà '1 desenilàsque jo
'm proposo. L' Elvira, sí, farà tot 1' humana-
ment possible per desbaratarlo, però, al veu-
rers vensuda en tota la línea, capitularà. Està
58
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
enamorada de mi y capitularà. L' únich que
'm feya sombra era qu' aquell Faustino m'
hagués conegut.
Si t* hagués conegut... qué?
Sempre era un obstacle.
'Ls obstacles, si convé, 's treuhen del mitx.
Cóm?
Treyentlos. Però, deixemlo aquest punt. Si
n' hi havia necessitat, ja *n parlaríam.
Calla, que 1' Elvira ve cap aquí. <:Qué deu
venir à fer? (Jo tornaré per saberho.)
<jNo vols toparti?
No. Per aquest cantó també arrivarém à pues-
to. Anem.
Anem. (5' en van segon terme esquerra.}
{Elvira foro idem. Mira recelosa y no veyent
à ningú, s' adelanta al prosceni.)
ESCENA III
ELVIRA, despréi D. PAU
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Ningú! 'L moment es à propòsit... Intentem
1' últim recurs.
(Se set, ta y 's posa d escriurer d' espatlla al
foro.)
Y qu' encara senti amor per aquest ';home!...
De quina matèria més abominable està format
'1 cor humà!... (Va escrïbint... D. Pau foro
esquerra ve d mirar poch d poch per sobre C
espatlla d* Elvira.}
Ja ho sabia.
(Elvira fa un crit ofegat de sorpresa v arruga
la carta qu està escribint.)
Ah!... vostè?
Això mateix m* he cregut que venías à fer.
59
He vist qu' aprofitavas la distracció d' ells
pera desaparèixer, y t' he seguit per evitarte
un disgust.
Elvira Es que la ira y 1' amor propi ofès 'm matan!
Es que jo no sabia hasta quin punt arrivava
la passió infernal qu' ha sapigut inspirarme
aquest home!
D. Pau ^No veus com va succehint tot quan vaig
prófetisarte? ^'T convensas de que va "resul-
tant cert lo que vaig dirte, de que vindria
un dia que serias capàs de tot!... perquè ho
seràs.
Elvira No. Si lo que jo sento ara per ell, es una amal-
gama estranya d' amor y ódi... de despreci y
carinyo. jQue fugi! que se 'n vagi!... que jo
no vegi com entrega las sevas caricias à un al-
tra dona, y menos que à cap altra, à la meva
germana.
D. Pau Mira... al teu pare, quan va obligarte à donar
la mà à 1' Arturo, à qui no estimavas, y sols
pel desilj de casarte ab... unas riquesas que '1
vent se 'n ha endut, vaig ensenyarli 1' error
qu' anava a cometrer, y no va escoltarme. A
tú, quan vaig veurer que corresponias à las
primeras tentativas d' Oscar, t' vaig ensenyar
lo pedregós del cami qu' emprenias, y tam-
poch vas voler atendre als meus carinyosos
avisos. L' teu pare, al voler corretjir '1 seu
error, ja no hi era à temps y va costarli la vi-
da; à tú... à tú 't costarà mes que la vida; t'
costarà 1* honor. {Elvira vol interromprel.) L'
honor, si, Elviral jEstàs ja en la pendent, y
no hi haurà forsa humana que puga evitarte
la cayguda!
Elvira jNo, Don Pau! Vostè va mes en* llà de lo pos-
sible! Si jo no mes vuy que no 's casi ab la
meva germana; jres mésl
D. Pau Si... ara de moment, sí; però lograt que ho
6o
Elvir \
D. Pau
Elvira
D. P\u
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
tinguessis, que no ho lograràs!.. perquè ^qui-
nas rahons podràs aduhir pera convèncer à 1*
Obdulia? ,jqu' es pobre? Ta germana se 'n
àconsola; ella es rica de sobra?. <jQu* es un mal-
vat? 1' amor no raciocina; bon exemple n' es-
tàs dant tú mateixa. La dona enamorada, tot \
ho perdona; hasta '1 despreci del objecte idola-
trat. Queda Y Ariuro... ab aquest, no intentis
res; jo m' he adelantat als teus desitjós y ho
he fet inútilment.
iVosfé?
Si... Jo V he enterat de la conducta pasada de
1' Oscar; m' ha respost que ^quin jove no te
historia? lo que desgraciadament es vritat.
M' ha anyadit que '1 matrimoni modifica 'Is
caràcters, lo que desgraciadament es mentida;
però, vés, treuli del cap. Luego, si 'ns posem
à* ferli à Oscar una guerra descarada, pot abu-
sar de la posició en qu' està respecte à tú;
pot venjarse fent solapadament púbüch '1 qu*
es y '1 que no es; y si avuy el mon no mes
sospita, demà...
Es dir donchs, que tinch de sucumbir sense
lutxa? ^Tinch de passar per un cúmul de bai-
xessas per pòr de caure en un* a1:ra?
Que seria la mes grave.
Es que 1' Oscar no pot alabarse de rés que ta-
qui de fet à la meva honra.
Ja vaig dirte que si ho feya, '1 mon se '1 creu-
ria.
jY jo vaig contestarli que li costaria la vida!
y li repeteixo ara.
Mira... ja sabs que en '1 mon, ningú t' estima
com jó. ^M' vols creurer? Deixa à Oscar que
's casi. ^Vols millor venjansa, dona?
JNo!
jSi... que 's casi., que se 'n vagi à viurer
6i
lluny!... ben lluny!... Tu entre tant, procura
atrauret à '1 Arturo, y qui sab?...
Jo, à '1 Arturo no podré estimarlo may.
Ell tampoch t' estima molt à tú. <;Creus que
V amor, tal com tú T comprens, es gayre útil
en T matrimoni fi de sigle? Las costums cada
dia mes libres, han portat rossaments en T
tracte social, qu' estan en complerta descor-
dancia ab las exigencias inveteradas dels nos-
tres avis, qu' avuy veurían en cada amich de
la casa, à un seductor; y en cada amiga, una
buscona del espòs idolatrat. Una voltada de
vals en los salons, una estreta de ma indiferen-
ta en T paseig, son à vegadas causas de tras-
torns que portan consecuencias fatals, terri-
bles, cuan la flama d' un amor ardent ha de
judicarlas; cosa que no passa si entre marit y
muller existeix sols la simpatia de un casi
contracte comercial. <jTu creus que si '1 Artu-
ro sentís per tú una d* aquestas passions
avassalladoras, no se 'n hauria adonat de lo
que passa, y no fora aquesta casa un verda-
der infern?
Ja fa temps que ho es per mi.
Donchs serà pitxor.
Que ho siga.
Mira, Elvira, que tu no sabs per qui 't sacrifl-
cas. Jo no t* havia pintat may ab los seus ver-
daders colors à Oscar; per no amargarte; però
avuy, si; avuy que 't convé saber que, per-
dentlo, no perts gran cosa, avuy te T re-
trataré de cos enter. Oscar ha dut durant
molt temps, una vida depravada! París y
Londres han sigut '1 teatro, no de las sevas ca-
laveradas, sinó de las sevas pillerías! 'M. diràs
que per qué, llavors, vaig protfcjirlo?... Vaig
protejirlo perquè una vegada, *s pot dir que
va salvarme la vida al veurem atacat per uns
02
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
bandolers en un punt de Itàlia y perquè tam-
bé 'm va prometer solemnement cambiar de
conducta; però '1 fet que en 1' actualitat està
realisant, 'm demostra qu' es '1 pillet de sem-
pre!.., L que va arrivar al extrem de robar
'Is valors de la caixa d* un banquer de Lon-
dres, al qual va perdrer per no haverli pogut
probar 'i crimen de que va acusarlo.
j Jesús!
^Qué t' sembla!*
,jY vostè va enterar de tot això à '1 Arturo?
De tot.
^Y à pesar de això?
Res vaig conseguir... va contestarme que pot
se no era vritat... .que no ho creya.
Y es cert, Don Pau, qne '1 Oscar va cometrer
semblant delicte?
Sens que puga quedarmen '1 mes petit dupte.
<;Y ell sab que vostè 'n te coneixement?
Ell creu que en Espanva tothom ho ignora.
Soposo que desprès d' aquestas declaracions,
no tindràs 1' abnegació poch delicada de se-
guir '1 camí que t' havías trassat.
jNo sé, Don Pau, no sé! Avuy '1 meu cap no
raciocina, ni '1 meu cervell te voluntat prò-
pia, atent sols à la persecució del objectiu que
'1 preocupa. Tal vegada pensant un dia y un
altre ab '1 infàmia que m' ha fet aquest ho-
me y ab lo que ara vostè m' ha dit, logri lo
que avuy m' es impossible. *M veig vensuda,
humiliada, y no puch avenirme à una derrota
tan notòria, à una ofensa tan inícua, que fa
mes denigranta encara, quan mes baixa y re-
pugnanta y detpreciable se 'm presenta la
personalitat que me 1' ha inferida!
[Caràcter de ferro! {Veuràs à quin extrem t'
ha de conduhir la teva tussunería!
63
Elvira Deixim, Don Pau, créguim; deixim ab las
mevas tussunerías.
D. Pau Fins que 'm prometis que no li escriuràs à
Oscar, no 't deixo. Dom aquesta carta comen-
sada.
Elvira Ab una condició.
D. Pau «jQuina?
Elvira Que vaigi vostè ara à dirli que tinch de par-
larhi; que li combé molt si vol evitar mals
majors.
D. Pau Digam qué vols demanarli.
Elvira Que no 's casi ab la meva germana... res mes.
Que no posi devant dels meus ulls y à totas
horas, '1 testimoni de la meva humiliació y de
la meva impotència.
D. Pau Y si no ho logras, que ja sé que no ho k-
graràs, <jà quin últim recurs pensas recórrer?
Elvira No sé... pot ser baixaré 1 cap resignada à la
meva sort.
D. Pau jQuina pòr 'm fas!
Elvira. <;Pòr de qué?
D. Pau Es que. en 'Is plans d' aquest home hi entran,
no ho duptis, infamias que tú, pobre Elvira!
no pots sospitar siquiera.
Elvira ^Qué vol dir?
D. Pau No se res de positiu, com tú pots compendrer;
però conech molt '1 panyo y juraria que per
lograr lo que pretén, fins t' dirà que '1 deixis
casar ab la teva germana, que després *1 seu
amor serà pera tú sola.
Elvira jOh!... no!
D. Pau Si... la serpent boa tractarà d" atraurers... d'
encantar à 1' au del Paradís. Refiat de veuret
enamorada, t' presentarà horisonts de ditxas
inefables... t' proposarà viatjes voluptuosos;
escursions à llunyans paíssos...
Elvira No, Don Pau!.... L' infàmia d' aquest home
pot ser molta, però no arrivarà à tant! Podrà
64
íer escarni del seus juraments, olvidarme,
aburrirme, però atrevirse à insultarme... à
prostituirme fentme proposició tan villana...
jOtï! no!... això no!... això sols ho pot pensar
vostè cegat pel carinyo que 'm professa.
D. Pau jQuan poch coneixes als homes, y quan poch
també la forsa d' atracció d' aquestos^seductors
<¥ ofici!
Elvira Per aquest cantó pot estar completament tran-
quil. Créch que ja li he repetit mil vegadas.
Jo seria d' Oscar, sols poguentserne... autori-
sada pel cel... y això es difícil. Aquest home
ja ha lograt de mi tot cuan podia... lo que m'
ha sigut impossible negarli, com li hauria si-
gut impossible à la dona mes delicada; perquè
sense voler, '1 meu pensament à n' ell 's diri-
jía; la seva imatje se 'm presentava fins en
somnis, quan tot predomina menos la vo-
luntat amodorrada; tot això si; però arri-
var al extrem de fer de la meva persona jü-
guet de sos infames desitjós!... [Oh!... no sé
si ell ho haurà pensat, però, si de cas, se 'n
portaria '1 desengany mes terrible! primer
morir mil vegadas! Y no ho dupti, Don Pau,
sinó creuré que tots *ls homes, inclús vostè,
son uns...
D. Pau jNo, Elvira!... aquest rasgo d' enteresa'm re-
torna la confiansa perduda. Perdona y pensa
que mas paraulas estan inspiradas en '1 carin-
yo entranyable que t' profeso.
Elvira Vagi, vagi; no desperdiciem aquets instants
que son supremos.
(Dantli la carta conten sada.)
D. Pau Si, que 1' notari ha de venir ara per la firma
dels capítols.
Elvira No m'ho recordi. Diguili que 1* espero à la
galeria.
D. Pau <jY si llama 1' atenció la seva ausencia?
Elvira Cuidis vostè dedistreurerls.
D. Pau Ya tenia rahó aquell que deya que no hi ha
ningú que no dependeixi d' un altre. Yo he
nascut perquè fassis de mi tot quan te don-
gui la gana.
(Oscar segon terme esquerra que s" atura a
veure ris.)
Elvira Vagi... Cuiti!
D. Pau Ditxós Oscar!
Elvira Que vínga prompte que precisa.
ESCENA IV
Mateixos. OSCAR
Oscar No 's cansi, Don Pau. Jo també desitjo tenir
una esplicació ab vostè y anar d un cop al
vado ó d la puente, pues la seva actitut re-
servada comensa a Uamar 1' atenció y es pre-
cís que d' un modo ó altre donem fi à n'
aquesta situació violenta.
Elvira No ho desitjo jo menos.
D. Pau Be... ^Tinch de quedarme ó qué? perquè 'm
sembla que parlareu molt y acabareu per no
entendreus.
Elvira Fasi-i, Don Pau, are que fa poch li he dit. Jo
li suplico.
D. Pau Donchs, lo que os encarrego als dos es molta
cordura.
Elvira No temi y procuri que no *ns interrumpeixin.
D. Pau D' això jo me 'n encarrego. (Ah! si no fos
ques* enredaria més la cosa!...)
(5" en va foro esquerra)
66
ESCENA V
ELVIRA, OSCAR, després FAUSTINO
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Bueno... ja estem sols, y hem d* aprofitar 'Is
moments.
Soch de la íeva mateixa opinió; y à la ma de
vostè està la brevetat d' aquesta entrevista,
lo li suplico, y si no basta, li exijeixo, que
desisteixi de c^sarse ab la meva germana.
Vostè no esta en '1 seu cabal judici, pues
aquestas pretensions estan desacordes del tot
ab las frasses per vostè pronunciadas al darli
la noticia d' aquest casament. Recordis qu'
allavoras no. va tenir la menor protesta que
ferhi.
He cambiat d' opinió... ^qué vol que li diga?
Reculli la paraula empenyada y vàgissen en
nom de Dau.
Parlem com bons amichs qu' hem de ser per
necessitat en lo succesiu. No provoqui difi-
cultats, que de tots modos tinch de vèncer, y
que al últim redundarían en perjudici de vostè
à qui, créguim, à qui estimo y estimaré tota
la vida!
iQue vostè?...
Sí... Elvira... No ho dupti per molt que 'm
comdemnin las apariencias. Jo voldria com-
plaurerla, però lo que vostè pretent es im-
possible.
Ahl no! Podrà ser ilógich! violent! fins ab-
surdo! però impossible, no! Y la proba de
que no es impossible, es que serà. No sé com
podré lograrho, però serà! Jo li juro que serà,
per tot quant hi ha de sagrat en cel y en
terra!
6y
Oscar Miris, Elvira... Si jo hagués pogut pensar
qne lingés de doldrerli tant... Si tan sols lo
que 'm demana ara, ho hagués fet en la en-
trevista que vàrem tenir al arrivar jo de Pa-
rís, tal vegada hauria fet el sacrifici de faltar
à la meva paraula; però, avuy hi ha compro-
misos graves contrets y s' han soltat prendas
qu' impossibilitan los meus desitjós de dei-
xaria satisfeta. ^Per qué lo que 'm diu ara no
m' ho deya allavoras?
Elvira Perquè 'm creya ter.ir prou domini sobre mi
mateixa. Jo sabia qu' havia d' arrivar V hora
fatal, terrible, y 'm creya que podria rebrer
'1 cop cruel ab resignació relativa; però m' ha
succehit com à n' aquells reos de mort que
segueixen lo seu Via crucis ab animo seré y
segura petjada, però que perden las energías
à la vista del lloch del suplici. Óh, Oscar!...
quant desgraciada m' has fet... Quant des-
graciada!
(Catí sentada en la marquesila, tapantse la
cara ab las mans. Oscar la contempla un
mom ent ab somrís irónich y desprès s" hi
acosta ab carinyo.)
•Oscar Elvira... m' estàs partint '1 cor à trossos!... y
es perquè jo voldria complauret, y això es
del tot impossible. Tú ho veus tan clar com
jo mateix. jQué més voldria jo que retrocedir
Un soU fos per tornar à contemplar 1' alegria
en la teva serena mirada!... però, tothom està
enterat, '1 fetes públich y solemne, y la meva
paraula formalment compromesa, no ja de-
vant de 1' Obdulia y 1' Arturo sinó devant
del mon à qui portaria '1 ridícul d' aquesta
casa. Si jo sufreixo més que tú! per que ara
comprenen que m' he equivocat!...
68
que no puch ser fel is ab la teva germana y
que.'l meu amor 't perteneixera sempre.
(Ab accent apassionat.)
Elvira Oh, no! .. Si lo que dius fos vritat, trenca-
rías aquets nous lligams ab que m' ofegas.
Oscar Y no t' inspira compassió aquella pobre cria-
tura?
Elvira Te 1' inspiro jo acàs?
Oscar Mira, Elvira... uh camí... un tan sols veig
accessible per los;rar '1 pinàculde nostra la U-
licitat.
Elvira ^Quin?
Oscar Deixa que 'm casi ab 1' Obdulia.
(Moviment negatiu de Elvira.)
Deixa que salvi las apariencias, y luego seré
tot teu! jtot!... ab cos y ab ànima! y posarem
entre nosaltres y aquesta gent, la terra tota.
Elvira Qué has dit? ^Y es aquest V únich camí que
pots oferirme?
Oscar L' únich.
Elvira Y es aquesta la teva última resolució?
Oscar La última.
Elvira ^Irrevocable?
Oscar Irrevocable. Anirem à Alemanis... à Itàlia!..
Aquella Itàlia de Rafael y La Fornarina, del
Tassó y Eleonora...
( Vol agafar li la mà qu ella li re/xassa.)
Elvira i Miserable!
Oscar jQuél
Elvira jQue be 't con ix Don Pau! y quan he tar-
dat jo i coneixert!
Oscar L•lviral...
Elvira M' confon ab aquestas desgraciadas que vé-
nen la seva honra per halagos ó la regalan
per vici! Sí cuantas mesternesas 'm dius, mes
sento que t' aborreixo!... y fins renego de no
haverte aborrit sempre!
Oscar (Cambiant de tó.) Elvira... donem fi à 'a
t9
aquestn entrevista;.., poden venir y conèixer
ab 1' exitació de qu' estàs possehida, que algo
't passa d' estraordinari, y t' seria molt difícil
donar una explicació satisfactoris.
Elvira Q ie be 't defensas ab 1' escut de la meva hon-
ra, fentla salvaguardia de las tevas infamias!
Oscar P ou!... La meva última paraula, jn la sabs.
Elvira T' has burlat de mi perquè soch una dona in-
defensa, y segueixes burlanten, perquè sabs
que 'I única arma que podria esgrimir contra
tú ab probabilitats d' èxit, l' inutilisà l' honor
del meu nom, ja prou bescantat per causa teva.
P.to, t' ho repeteixo: jets... un miserable!
Oscar (Amenassador.) jEIvira!
Elvira jQuè!
Oscar Que no *m insultis!... Repara que ab una pa-
raula meva! solsameut una!... podria ferte la
mes despreciable de lasdonas.
Elvira jDonchs, no ladigas!... T'aconsello qüe noia
digas! perquè mentida tan vil! falsedat tan re-
pugnanta, pel cel que t' havia de costar
car*!
Oscar (Ab burlón somrís.) Que 'm matarías?
Elvira J' ho juro!... y 't anyadeixo que semblant
amenassa sols podia proferiria un vil y un co-
bart com tú!
Oscar (Desprès d' un moviment d' acomeiiviíatjBàhl ..
(ab despreci.)
Elvira Si... un vil... un cobart y... un lladre!
Oscar (Ab ràbia.) <:Qué has dit?
Elvira Un lladre!... si... qué?... Vols perdrem per-
què t* ho dich, com vas perdrer al infelis ban-
quer de Londres?
(Gran sorpresa d' Oscar.)
Oscar (Agafanila per un bras.) <jQuí t' ho ha dit
això?
Elvira No ho sabràs.
Oscar Ho sabré! (Sacudintli.)
7°
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Faus.
Oscar
Elvira
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
No! y mil cops no!... Mira que 'm fas mal, Os-
car, y no me 'n fassis de mal! (Ab tó ame-
nassador.j
Bah!... Ets una donal (Deixantïi anar 7 bras
bruscament. )
Oh! es que si fos un home, la palidés del
teu rostre y la tremolor dels teus llabis qu*
ara son de ira, ho serian de terror; perquè 'Is
vils, 'Iscobarts y 'Is lladres com tú, es lo que
sols saben fer devant dels homes; tremolarl
i Miserable!
( Agafantla per un bras y mitx derribantla d
ierra hont cau agenollada. Fauslino, pri-
mer terme esquerra é interposantshi . )
jEh!
(EH!)
Faustino! jOh! no puch mes!
(Sentantse en la marquesita.)
^Pot sabersede qué 's tracta?
Cal... Diferencias de família. L'Elvira està
empenyada en una cosa que no pot ser...
(Mirada d' Elvira d Oscar.)
que no serà! {com desafiantla.) Y en 1 foch
de la discussió 'ns hem alterat, y... res., total,
rés, que ho diga ella.
Ves, Elvira... ves. L' senyor y j > hem de par-
lar de assuntos retrospectius, y convé siga se-
creta la nostra conferencia
(<:M' hauria conegut?)
Respecte al assunto que diluhiau, que no sé
quin es, vesten descansad ; jo 't dono paraula
que '1 senyor accedirà als teus desitjós.
Que jo?...
( Vase Elvira segon terme esquerra, desprès
de dar una mirada despreciaiiva d Oscar.)
7i
ESCENA VI
OSCAR y FAUSTINO
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Ja te rahó '1 ditxo que 'Is homes s' trovan que
las montanyas no. Vostè 'm deu conèixer,
perquè jo à vostè 1' he conegut à pesar del
gran cambi efectuat en la seva persona.
(Doncbs qué m' ha dit *n Lluis?) Be...
acabem!
Aviat. En altra ocasió que F hagués topat al
meu camí, ja li auría jo ensenyat del modo
cóm no 's desvia una espasa quan va dirijida
al cor; però avuy '1 trovo en circunstancias
especials que m' obligan à cambiar tots los
números del meu programa. Vostè està à punt
de contraurer matrimoni ab una senyoreta,
en obsequi de la qual, estich resolt hasta à fer
'1 sacrifici dels meus justos desitjós de ven-
jansa. Sé que V Obdulia F estima y no vuy
amargarli la vida per una cuestió, encara que
grave, d' amor propi, que al fi y al cap sols
à mi havia d' halagarme. Però ara aquí '1 he
trovat en lluy ta oberta ab 1* Elvira à qui apre-
cio potser mes encara que à la seva germaneta,
y necessito que las llàgrimas que al sortir de-
rramava, se sequin, accedint per la seva part
à lo que ha sigut objecte de 'i escena violenta
que he vingut casualment à interromprer.
Es que...
No!... jo no vuy saber lo qe' es ni tinch per
qué saberho. Conech à l' Elvira, sé qui es
vostè, y això 'm basta y sobra pera compen-
drer que la rahó està de par d' ella.
Y ab quina autoritat s' entromet vostè en los
meus assuntos?
72
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Faus.
Oscar
Faus.
d' aquesta
Oscar
Faus.
Si fossin de vostè sol, ni la tinch ni la voldria;
però son també 'Is d' aquesta familia à la que
considero com à la meva pròpia; y m hi en-
trometo perquè puch y perquè vuy! y no 'm
fassi perdre 'Is estreps ab frasses inconvenients
y sortidas de peu de banch, sí no vol que hi
hagi un dalt d baix y acabi tot com acabat
hauria sense las consideracions qu' acabo d'
esposarli.
Fàssim pas. (Adelantantse.)
No!... Això no! Primer hem de solucionar
aquest assunto. fa ha sentit lo que li acabo de
prometrer à 1' Elvira; y jo tinch la fatal cos-
tum de cump ir tot quan prometo.
Y si 'm negués à complaure!?
Llavors li faria lo que vostè no va saber fer-
me a mi, ara ciuch anys, en '1 bosch de (21)
Boulogne: matarlo!
Crech qu' es per aquí per hont hauria d'
haver comensat.
Si s'hi empenya, no hi tinch cap inconvenient.
1% no ha pensat que qui li ha fet rosegar
una vegada la terra, pot ferli rosegar dugas?
(Ab ira reconcentrada.) Miris... No *m retre-
gui aquell sinó no 'm recordaré que som ahont
som, y P agararé p' el coll y apretaré! y apre-
tare! y després d' escupirli al rostre y aixe-
cantlo en alt, 1' estampiré sota algun moble
sala.
Fassi M favor de no alsar tant la veu, à no ser
que vulgui que la geni se 'n enteri per donar
ocasió à qus no puga tenir lloch '1 lance.
Que jo vulga?... Sols à un ser tan baix y
miserable com es vostè, se li poden ocórrer
semblants pensaments! No!... si jo anava
equivocat! Si '1 servey més gran que puch
íer à n' aquesta criatura qu* anava à unirse
ab vostè, es treurerl del mon!
73
Oscar Bí, be... menos paraulas y més fots.
Faus. Menos paraulas y més fets! es '1 meu lema.
Osc\R Indiqui dia, armas, lloch y hora.
Faus. Ara... Al sortir d' aquí! à espasa y en '1 mur
del cementiri vell que dona al mar.
Oscar Testimonis?
Faus. Com qu' a;abo d' arriyar y apenas conech à
ningú, sj no 'n trovo, 'Is seus 'm bastan.
(Ruido de veus f oro esquerra.)
Osc^R Silenci... (Hiig d' evitar aquest lance.)
ESCENA VII
Mateixos. OBDULIA de bras de COLOMBIANO. D. PAU de bras ab SOFIA
ARTURO, LLUÍS t JULIO, de:préí TOMÀS
Sofia
Obdulia
Sofia
Faus.
Obdulia
Col.
Oscar
Col.
Sofia
Obdulia
Tomàs
Arturo
D. Pau
Míratel... es aquí.
Home, Oscar!...
,jQué tal, Faustino?
Miris...
Sembla que juguis à fet; ara se 't veu, ara no
se 't veu... Dispensa Columbiano.
{Deixantli 7 bras y agafant'l d! Oscar.)
(No se sabrà morir abans del casament!)
Ho tinch tot ja tan vist...
(Ara que la tenia mitx conversuda...)
Vamos a admirar ara le (20) irousseaul obras
priroorosas de la gran modista pansien.
Igual que '1 Elvira!... no sé... això es donar
poca importància à las mevas cosas.
{Tomàs segon terme esquerra.)
La senyoreta ha entrat à la seva habitació
molestada per '1 mal de cap, però diu que
prompte sortirà. Y '1 orquesta ja es al saló.
(Vase.)
Sins *ls nirvis... li dura poch.
Be... qué 's fa? L's músichs també esperari.
74
Obdulia
Col.
Arturo
Lluís
Arturo
Col.
D. Pau
Obdulia
Arturo
Oscar
Lluís
Sofia
Obdulia
Arturo
Obdulia
D. [Pau
Lluís
Julio
D. Pau
Sofia
Col.
Faus.
Col.
Faus.
Anem, anem.
^Es cert qu' aquest criat torna à unirse ab la
seva dona?
Crech que si.
Però... no vivia ab 'I seu saductor?
Jo be m ho penso.
Home! quinas tragaderas!
Es '1 sigle vint que ja '1 tenim à sobre.
Però, senyors... que van à servir '1 ponyx.
Vamos.
(S' dirijeixen segon terme dreta.)
(A Lluis) (Hi ha novetats graves.)
(?Que?)
Veuran un trage que serà V admiració dels
salons!
( Tot ananisen)
Y 'Is sombreros?
Ob!... 'Is sombreros!
Colossals!
'Ls del sigle xx per colossals!... Seran verda-
ders montgonfliés!
Quant genero superfluo!
Y tal...
"No tan superfluo... eh, Sofia?
Com deyar*... Ara no estava... (Despareixent.)
(Ah!... jo oí' hi poso al costat...)
(Per Obdulia.)
(Agafanllo per un bras ) No *t moguis.
(Resisttntse.) Qué?. . Fuig home! no sigas es-
tripa quentos.
(Fstirantlo.)V'mal com mil dimonis!
Col.
Faus.
ESCENA VIII
FAUSTINO, COLOMBIANO, després D. PAU
Be... qué vols?
^Ets capas de guardar un secret?
75
Col. Ves ab qué 'm surt ara! ( Volent escapar.)
Faus. Respon!
Col. M' esperan ara.
Faus. Ja hi aniràs. Digam si ets capàs de guardar un
secret.
Col. ^Per moltas horas?
Faus. Hasta demà.
Col. Hasta demà, sí; mes temps no t ho asseguro.
Faus. Donchs busca un altre araich, que necessito
padrins.
Col. Ja volia dir jo que tardessis tant...
Faus. Deixat d' observacions.
Col. Y per quan es això?
Faus. Per desseguida que sortim d' aquí.
Col. Noy... això es al carnl! Y ^ahónt es *1 teu
contrincant?
Faus. Aquí; à n* aquesta casa.
Col. A n' aquesta casa? ^qué potser vols mafar à
ton oncle?
Faus. Deixat de brorçns que la cosa es seria.
Col. Be donch«, qui es? *
Faus. L' Oscar.
Col. Don Giovanü vají, ja entench.
Faus. P^ro, cuidado ab i enrahonar... del contrari,
t* estrangulo!
Col. Ja foras bàrbaro per ferho.
Faus. Si no atmets, ho dius. y 'n buscaré d' altres.
Col. No home!... Si à bodas 'm convidas, casual-
ment es un tipo que'l tinch aburrit. Calcula
que ja *m tenia à 1' Obdulia à mitx coll... No
*m vindria poch be que li fessis 'Is comptes.!
Faus. Deixat d' historias y no perdem temps. <;Ab
qui contas per company?
Col. Calla!... Ja '1 tinch... en Julio. No li vindrà
poch be! al igual queà mi.
Faus. També vol à V Obdulia?
Col. Home, no! ^Qu' entra à las doctrinas de ton
oncle també això de dos per una? En Julio
76
es per 1' Elvira. {Moviment de Fausüno.) Ep,
tú! jo parlo per boca de ganso.
Faus. Qué redimoni estàs enrahon mt?
Col. Veu éa... com que 'I xicot va saber això de
que s. 1' Üicar y V Elvira... ja ho veig... ell
timbé vol probar fortuna.
Faus. L' Oicar y V Elvira?
Col. Be, tú ara no ui* emboliquis, que jo no he
dit res ni ginas.
Faus. Mereixerías que t' arranqués la llengua!
Col. Just!... A.ra pégala ab mi!... jNo!... ja n' ets
de busca rahons! no cal que dtgas...
Faus. Bj, però iqué es això? «jqui i' ho ha dit à
tú?
Col. Ohl '1 mon.
Faus. Poro <:qué ha vist el mon?
Col Ves, pregúntali.
Faus. ^Qué has vist tú per donar crèdit à semblants
calumnias?
Col. Si... biladreixa!... jaixis!... que tothom se n
enteri! j Ja 't dich que tú si qu* ets bo per
guardar un secret!
Fau?. P«íto, <:cóm ho sabs tú?
Col. Home, això s' endevina. Si sento una cano-
nada no m' han pas de dir que la ha disparada
un canó, encara que no *J vegi.
Faus. Parla clar com cent milions de diables!
Col. Semblas un pol /orí! Ab tú aviat no s' hi po-
drà enrahonar! Ara mateix... aquest desafio
no fa mes que acabar de confirmar la cosa.
Faus. Aquest desafio? ±y per qué?
Col. Nega que no n' es la causa ella.
Faus. P-ro ^qué te veurer?
Col. Home... Si això es mes clar que '1 sol; tot-
hom sab que tú vas ser un del seus preten-
dents abans de casarse . ab 1* Arturo; are ha
arrivat als teus oídos la cosa, y... mira! quin
77
un tú!... L' deus haver posat com chupa de
dómine y...
Faus. jJust!
Col. Veyam donchs: Digam la causa del conflicte,
però depressa... sense romiar.
Faus. Y si 't digués que la causa verdadera ni jo
mateix la sé.
Col. Home... tú m' has pres per un nen... <ique
creus que dormo?
(Dotí Pau segon terme dreta)
D€ Pau Faustino, t' haig de parlar.
Paus. Jo també à tú.
D. Pau Miris, Colorabiano... allí ara '1 demanavan.
Col. Que s' esperin, ^quí era?
D. Pau L' Obdulia,
Col. Ah! ... donchs, vaig. Be quedem aixis.
(A Faustino.)
Faus. Si.
Col. (Si no poi estar lluny de mi... si se li veu!)
(Mutis segon terme dreta.)
Faus Deixem dirte primer dugas paraulas. .. ^qué
es aquesta versió qu' ha arrivat als meus 01-
dos respecte à V Elvira y Oscar?
Qué? <;quí t' ha dit?
Es que 'm convé enterarme, y tú has de sz-
ber lo que hi hagi de vritat.
No es res. però, si fos...
Es qu' has de sapiguer que, al preguntarme
tú la causa de la meva actitut, al primer mo-
ment de veurer à Oscar, vareig dirte que
era ui a preocupació teva, y no es cert; vareig
mentirte. Oscar es aquell que finjintte prín-
cep rus, no 'n va tenir prou en deshonrarme,
sinó que aprofitant un moment en que tenia
las facultat perturbadas pels vapors del alco-
hol, va atravessarme de part à part sobre 1'
arena del bosch de Boulogne.
D. Pau jQué dius! ,/EU?
D.
Pau
F.
us.
D.
Pau
Faus.
78
Fau». Si... ell. Y sabs per qué ja no li he demanat
estrets comptes d* aquell deute d' honor y
traició cobarde? Pues ha sigut per no dar un
trastorn à 'n aquesta casa, y per no darte un
disgust, sabent com sé l' inmens carinyo que
professas à tota la familia.
D. Pau Gracias, Faustino.
Faus. Però ara hant mediat circunstancias qu' im-
possibilitan '1 cumpliment dels meus propò-
sits generosos. He interrumput uua conversa
violenta entreni' Oscar y 1' Elvira, la cual ha
originat provocacions entre aquest home y
jo, que sols poden dirimirse ab sanch. Y si '1
rilvira no los honrada... si entre ella y aquest
home....
D. Pau No!... 1' Elvira es honrada, y no obstant,
aquet desafio no pot tenir lloch.
Faus. Tío!
D. Pau No pot tenir lloch perquè fora la deshonra
de la dona de 1' Arturo à qui vuy com un
pare. Sí... entre 1' Elvira y Oscar hi ha al-
go;.. però...
Faus. Es dir, que?...
D. Pau No fassis mals pensaments. L' Elvira es en-
cara avuy digne esposa. Ha passat per sobre
'1 fanch sortintne incòlume de tota taca.
Faus. M' ho juras?
D. Pau T' ho. juro! Jo 't faré historia de tot ab temps
y calma y 't convenseràs de que ha sigut més
desgraciada que culpable.
Faus. Oh! Aixís, '1 mato!
D. Pau Noi perquè 'n Lluis m' acaba de fer saber que
que si tú no desisteixes de dur à cap aquest
lance '1 Oscar farà públicas unas cartas que
posseheix de 1' Elvira, y que sense que tan-
quin molta gravetat, la poden comprometrer.
Faus. jCuànta cobardía y cuànta infàmia!
D. Pau Coneix la teva destresa en las armas y no vol
79
exposarse A una mort probable.
Eaus. Probable no; certa!
D. Pau Donam paraula de que no intentaràs res con-
tra aquest infame, per 1' honra y la vida de f
Elvira... de la vida... sí!... Ja coneixes '1 ca-
ràcter de 1' Arturo y una desgracia fora ine-
vitable.
Faus. Sols aixís podia lliurarse de las mevas mans!...
però, si per un voler de Deu, desapareixia un
dia aquest obstacle, jo li juro!...
D. Pau Oh! llavors, màtal!
Faus. Però jo li he soltat prendas à 1' Elvira. Jo li
fet una promesa.
D. Pau A 1' Elvira déixala per mi que jo m' encarre-
go de con vencerla. Es encara al seu aposento?
Faus. No sé.
D. Pau (Mirant segon terme dreta.) Veig que s' acos-
ta algú... Tot seguit torno. (Dirigintse ter-
me esquerra.) (Deu fassi qu' arriem à port
sense averús en '1 casco.)
(Al desaparèixer D. Pau, surt Cotombiano
segon terme dreta. Faustino se senia d la
marquesita.)
ESCENA IX
faustino, colombiano
Col. ^Ja es fora Don Pau?
Faus. Si... ara.
Col. No se d' hont ho ha tret que 1' Obdulia 'm
demanava! Ah!... Ja tens !o que volías. Julio
admet 1' encàrrech. '
Faus. Gracias. Ja no 's necessita.
Col, Ah, no?
Fuas. No.
Col. Es dir qu' això es un joch de noys...?
8o
Faus. Nada!... es aixis. Per xe, gràcia?.
Col. Djnchs, no me Ms fassis fer gayre aquests
papers; sents?
Faus. Ves y no m' amohinis!
Col. Be... vajV... molt fer 1" home per luego...
no ho vuy acabar de dir.
Faus. (Aixecantse y agatanüo per una solapa)
Be... £que t' hi vols posar tú al seu puesto?
Col. No!... per xo, no.
Faus. Donchs calla.
Col. Gallém. (Jo que ja '1 veya mort!) Y vuy dir:
que si 's torna a arreglar, ab mi ja no hi
contis.
Faus. Està té.
{Mítx mutis de Colombiano.)
Col. jNi ab Julio tampoch!
(Faustino talareja.)
(Mira quin paper de Metl...)
{Segon terme dreia Oscar y Lluis desprès dels
* seus «boca d Mos,» surí Sofia y Obdulia de
bras; luego Krturo y Julio.)
ESCENA X
Mateixos. OSCAR, LLUIS, segui dament OBDULIA, SOFIA, ARTURO
y JUEIO, després D. PAUJ y ELVIRA
Oscar (d Lluis.) V recado haurà fet efecte.)
Lluís Crech que si.)
Oscar Ja veuràs com no 's parla mes del lance.
Sofia Mira 'n Faustino.
Obdulia També es dels retrets. És dels que res 'Is en-
tussiasma.
Faus Prefereixo veureu desprès ab quietut.
(Surt un criat ab una bandeja cbcopas.)
Arturo Vista de vela, seíïores... Però y Don Pau?
Obdulia Y 1' Elvira?
( Tots beuhen. Entrà Don Pau donant 7 bras
d Elvira y se senian en la marquesita.)
Sofia Mírals.
Obdulia (A Elvira) 'T trovas millor?
Sofia Ja estàs be?
Elvira Si... ja 'm trobo molt aliviada.
Obdulia Tonta... aquí 't distreuràs més.
Arturo (anant d Elvira ah una copa) Elvira...
Elvira No... No tinch set.
Arturo Donchs tú mateixa.
(Faustino se senta sol últim terme dreta.)
Sofia (A Oscar.) Ja li vaig dir que tindria tem-
poral.)
Oscar No 1' entench.)
D. P^u (A Elvira.) Animo! Ja sabs lo que m' has
promès.)
Elvira No temi.)
Col. (Alsant la copa.) ,; Volen sentir el brindis del
Faust? Posat al piano, Obdulia.
Obdulia Ara? {contrariada.)
Sofia Vinga 'l brindis.
Julio Vinga.
Arturo No... no es 1* hora à propòsit. Ja '1 sentirem
un altre dia; prompte vindran els invitats y...
Col. No saben lo que 's perden. Ara estich be de
veu y 'Is anava à deixar tontos.
Lluís No... no cantis, que aqui no tenim atxas y te
'n haurías d' anar à casa à las foscas.
Arturo Proposo un brindis.
Oscar Vinga.
( Tots s adelantan.)
Col. No... abans vull recitar uns esdrújols acrós-
tichs que duch escrits expressament per
aquest acte.
Arturo A llegirlos..! Acostintse tots. Faustino... es-
tàs molt melancólich.
Sofia. iQu' anyora l Amèrica?
Faus. Filosofo.
Sofia Ja 'n tenim dos... be... es 1' ayre de família.
D. Pau No 'm fassi enfadar.
Col. Be... quan vulguin.
(Ireyenise un paper de la butxaca.}
Arturo Donchs silenci y atenció.
Col. Aliava. {Tomàs f oro dreta.)
ESCENA XI
Mateixos, TOMÀS luego NOTARI
TOMÀS
Col.
Arturo
Tomàs
Arturo
Lluís
Julio
Col.
Elvira
D. Pau
Elvira
D. Pau
Lluís
Oscar
Col.
Notari
Està aquí '1 notari.
(Movimenl nerviós d' Elvira. D. Pau la
conte'.)
Adiós!
Tot seguit estarem llestos. Que passi. Luego
continuarem.
Comensan à arrivar carruatjes.
Ja venim.
Vaja, guarda la poesia pel dia que cantis T
brindis del Faust. (Risas.)
Sempre *t passa '1 mateix.
Ja pots dirho.
D. Pau.. I D. Pau .!) (Frenètica.)
(M" has jurat ser juiciosa.)
(Això es un suplici!)
Qu' estàs llamant 1* atenció!)
(A Oscar.) Reppra 1' Elvira.)
La ràbia de la impotència.)
(Notari Joro dreia.)
Momento solemne! (ab tristesa.)
Senyors...
«3
Arturo Adelante Miris, aqui te recado d' es-
criurer.
(Notari se senta devant la taula. Se sent V or-
questa lluny tocant un ball.)
Notari Si volen que ho torni a llegir..?
Arturo No es necessari. ^Eh, Oscar?
Oscar No... Per qué?
Col. (Al fi se l' endú!..) (ab pena,)
Julio (A Colombiano.) T" felicito per la part que
't toca.)
Col. Acaba de venir à fastidiarme!..)
Notari Ja poden aeos arse a firmar.
(Elvira esta nerviosíssima .)
Oscar ^Quí?
Notari Cualsevol. . vostè. . [d Obdulia')
(Obdulia se senta y agafa la ploma.*)
Aquí... un chich avallet.
(Obdulia firma.)
Oscar (d Lluis) Vols victorià mes complerta?)
Lluís Completissima. T' felicito.)
Faus. (Y diuhen que hi ha providencia!)
Col. (Sort que 'm distreure ballant.)
Notari (d Oscar) Ara, vostè.
( Va d la taula, agafa la plotna y al apuntaria
al paper, s aixeca V Elvira ab resolució, li
■pren, y la llensa,)
Elvira No!.. Aquest matrimoni, no pot!., no deu te-
nir lloch!
• (Eslupefacció general)
Obdulia iQ'-é diu! (Simultdneament.)
Faus. Oh! (Id.j
Julio i Que, es això! (/40
Oscar ;Com! 'Id.)
Arturo <; Per qué? (Id.)
Elvira Perquè jo...
D. Pau (jElvira!) (aterrat )
Elvira Sü. perquè j ■>, la germana del Obdulia, soch
V amant d' aquest' hom?.!
84
Tots
Obdulia
Arturo
Faus.
Oscar
D. Pau
Elvira
(Senyalant d Oscar ab altaneria y 'Ibras es-
tirat.)
jOh!
í Jesús! (Cayent als brassos de Sofia)
jQué!.. qué ha dit! Miserables!.. Tú!.. tú!
(senyalant d Oscar) T' ha de costar la vida!
( Vol Urar se sobre Oscar al mateix temps que
Julio y L•luis 'l subjectan.)
(Interposantse entre ells y Osca r, Ah! no!...
primer jo!., ara j.i uo hi ha obstacles. Seguei-
xim!
Oh!.. Anem! (Al colmo de la desesperació, y
dirijintse foro dreta detrds de Faustino.)
(A Elvira) Qué has fet!..)
Lograr lo que jo volia! Ara, que vinga lo que
vulga
(Vase segon terme esquerra. D. Pau queda
anonadat. Arturo forseijant per despen-
drerse dels que 'l subjectan.)
TELO RAPIT
FI DEL ACTE SEGON
Reté tereer
Mateixa decoració ah igual disposició que à 1' acte primer.
Al aixecarse '1 teló està la sala deserta. Tocan las deu
y al sonar la última batallada, surt Sofia vstida de ca-
rrer, segon terme esquerra, y va à darse una última
mirada al trèmol, dirijintse luego foro dreta. Al arri-
var à la porta 's topa ab 'n Colombiano qu' entra del
mateix cantó.
« ESCENA I
COLOMBIANO, SOFIA luego TOMÀS
Col. Hola!
Sofia ^Vosté?
Col. iQue surt?
Sofia Si... torno prompte.
Col. Passiubé.
Sofia Passiubé. (Desapareix)
Col. Tothom fa cara de pocos amigos avuy à n'
aquesta casa. Veyam, veyam com quedarà
això.
(Sentaníse d la marquesita.)
Diu ei d;txo que: A rio revuelto ganancia de
pescadores, y com jo, en aquest riu soch un
pescador de la mà de t" Obdulia, molt serà
que no n surti gananciós.
Aqui duch una esquela per ella, que I' ha
de conmourer molt j qu' acabarà de fer '1
pes. De lo que no 'm puch avenir es de la fe-
ta de [' Elvira. A mi m' agradan las donas
aixís. La meva Titella 'n te molt de ma cusi-
86
na. Ahir vaig voler propassarme un xich, y
'm va estrelllar à la cara una toya de clavells
que sort que vaig dir qu* pra que me 'Is havia
fet olorar, perquè la gent ja comensava à
riurer.
( Tomàs foro esquerra.^
Tomàs Diu que 'm demanavn?
Col. Si... ^ahont era?
Tomàs L' senyor m' ha enviat à casa D. Pau.
Col. Y qué fa 1* Arturo? No es pas mort?
Tomàs Y ara!.. Si ja està be del tot. Qu' aviat la mata
vostè à la gent! Ahir si que 'ns pensavam que
'ns daria feyna.
Col. Que vol dir que n' hi havia per menos?
Tomàs De primer moment, no li diré lo contrari.
Però luego, dadas las esplicacións per Don
Pau y per la pròpia senyoreta, la cosa va
perdrer molt de la seva importància. La se-
nyoreta no li ha faltat al amo Jo pogués dir
altre tant respecte à la meva donal
Col. B% però X Arturo no va voler darse percon-
vensut, y no sé com pararà això; perquè va-
mos, ella va dirho ben clar: «Jo soch V amant
d' aquest home.»
Tom-as Es que de prompte, no debía trovar altra
frasse més à propòsit pera desbaratar los plans
de Don Oscar. Ja sab del modo qu' es va po-
sar Donya Elvira, al veurer de la manera que
s' havia'n interpretat las sevas paraulas; ape-
lant hasta al testimoni del propi senyoret
Oscar.
Col. Ja te sort ma cosina que de tots quants eram
aquí, ningú 'n dirà una paraula.
Tomàs Ja sab '1 ditxo«Taca no hi hagi, que la pols
bufant se 'n va» y 's veu ban clar que ab lo
de la senyoreta y D. Oscar tot ha sigut pols.
Col. ' Però diguim.,. ^Com s' ho ha pres tot això V
Obdulia?
§7
Tomàs No mes sé que no pot sentir à parlar de Don
Oscar.
Col (jBravo!)
Tomàs Crech que vol entornàrsen.
Col. Qué! (Ja no m' agrada tant.) Miri... fassim '1
favor d' entregarli aquesta carta.
Tomàs Està be.
Col. Ab 1' Arturo no s' hi deu poder parlar?
Tomàs Jo penso que si.
Col. Be... jo 'm tinch d' arrivar íihs à la Rambla.
Ja tornaré qu' haig de parlar també ab 1' El-
vira.
To mas Ha sortit, però m'ha dit que dintre un quart
fora aquí.
Col. Donchs, diguili que à las once en punt m' es-
peri; que li haig de parlar de cosas graves.
Tomàs Molt be diu.
Col. (Vuy consultarli lo de 1' Obdulia.) Y no fora
possible que pogués entrar pel jardí?
Tomàs Prou. Li daré la clau de la verja com 1' altra
dia.
Col. Donchs fassim aquest favor.
(Lluís f oro dreta.)
Tomàs Miris... aqui té "1 seu amich.
ESCENA II
ateixos, LLUÍS
Lluís
Tomàs
Col.
Hola... y Don Arturo?
Be. . . Ara ho deya al senyoret Colom-
biano.
(Se sent un timbre.)
Dispénsinme que 'm crida.
Vagi, vag'.
Lluís Dónguiü això à D. Arturo.
(Dantli una caria.)
Tomàs Corrent...
Col. Pensi ab...
Tomàs Ja, Ja. (Vase segon terme esquerra.)
ESCENA III
COLOMBIANO, LLUÍS, luego SOFIA
Col. Qué te 'n sembla d' això?
Lluís Hom**, que à pesar de la rectificació de I' El-
vira esplicant la seva atrevida frasse, 1' Artu-
la deixarà.
Col. Ytú creus ab '1 platonisme del amor de la
meva cosina?
Lluís Mes que creurerhi... ho sé de cert pel ma-
teix Oscar.
Col. Una dona casada qu' estima à un altre home
ab passió verdadera, y no., vaja, fora '1 pri-
mer cas
Lluís L' Elvira no es com las altras, creume... res
de lo vulgar impera en ella. Edipo no 's va
treurer 'Is ulls com expiació del seu incesto?
No va castigar Escévoh '\ error de la seva
mà, posantla en la flama ardenta fins que va
quedar abrassada? Donchs, no t* estranyi 1'
heroisme de 1' Elvira, si d' heroisme vols dar-
li '1 nom, '1 que hagi resistit al poder d' una
passió verdadera.
Col. Això es vritat.
Lluís Lo qu' ha fet ab això 1' Elvira, ha sigut tirar
à rodar '1 casament; de lo que 't felicito.
Col. Oy que sí? Però, segons m' acaba de enterat
'1 criat, ella vol entornarsen al colegi.
Lluís Be, ara, à cop calent, dirà moltas cosas. No
temif; jo t' ajudaré.
Col. De debò?
Lluís ^Portas cinch duros à sobre?
Col. Prou <jN' vols mes?
Lluís Be... doman deu.
{Li dona un bitllet.)
Si t* hi casaràs!... Tan segura tingués la pri-
mera de Madrid!
Col. Digas que 'n Julio també ho tindrà mes be
respecte à 1' Elvira...?
Lluís Ca!.. Ja ha desistit. Sidesde '1 fet de ahir està
que la camisa no li arriva. à la pell. Tú, si...
'1 teu paper està en alsa; ara tú 't casaràs ab 1'
Obdulia, 1' Elvira pasaià en poder d' Oscar,
ó al menos ell s' ho pensa; y la Sofia s' unirà
obertament ab 1' Arturo. Si es un llibre
obert!
Col. Ben mirat, ja es això lo que procedeix. <iQué
hi hauria res mes bonich? y tutti contenti.
Lluís Ey! à no ser que la punta d' una espasa s'en-
carregués de modificar '1 programa.
Col. Al fi, s' ha aplassat '1 lance per ara à las
once.
Lluís Veuràs... ahir Y Oscar no tenia cap disposició
feta <;com vas quedar ab 'n Faustino?
Col Que jo passaria à buscar à 'n Julio, y que, à
1' hora indicada, 'ns trovaríam detràs del ce-
mentiri vell.
Lluís No se perquè t' embolicas.
Col. Qué vols dir?
Lluís Que ho fassi jo que no tinch rey que 'm mani
ni papa que m' escomuniqui...
Col. Ben mirat, jo tampoch; al papà jo '1 go-
berno.
Lluís Vols un concell?
9°
Col. Digas.
Lli is Ey... tú faràs lo que vulgas. Però *m sembla
que ab la situació que 't trobas respecte à V
Obdulia, no 't convé enredarte.
Col ^Sabs que no vas del tot malament?
Lluís Oh! y figurat que tant malas 's poden dar,
que 'n Faustino nu ta à 1' Oscar ó 1' Oscar à
n' Faustino... desenganyat que d' un parell de
mesos de presó no te 'n escapas.
Col. Ah! no! de cap modo! Sempre m' han d' en-
redar. Però çicom V aviso are à n' Faustino?
Lluís Si vols que jo me 'n cuidi..?
Col. Home, si..,; fesme aquest favor, però aviat;
que tinga temps de buscar algú altre.
Llujs Desseguida.
Col. Y gracias noy d' aquest servey. Jo, à la pre-
só? no m' hi aburriría poch..!
Lluís Donchs encara penso ferten d' altres de ser-
veys. Jo soch molt agrahit; no sé si ho sabs...
y serveys d' importància, perquè, vaja, clar!
Si jo no m' hi fico, lo qu' es ab 1' Obdulia, no
t' hi casas.
Col. De debò? Per qué?
Lluís L' Elvira té empenyo en que siga 'n Faustino
'1 que se '1 endugui.
Col. Que 'm dius!... cà!
Lluís Ho sé de cert. Hi te molt ascendent ab sa
germana. '
Col. Que n' hi te ja ho se; tant que ju li he dema-
nat una entrevista per avuy pera parlarli d'
això
Lluís ;A 1' Elvira?
Col. Si.
Lluís ' Per quin' hora?
Col. Per las once.
Lluís No habías de ser al lloch del combat à 'n
aquest' hora?
Col. Tens rahó. Si aquest cap no es meu. Vaja...
9i
tampoch hi hauria anat. Ara 'n Tomàs m' ha
de dar la clau de la verja per entrà sens que.
si pot ser, ningú se 'n enteri.
Lluís (;L' diable 'ns ajuda!) Donchs convé qu'
aquesta entrevista li tinga jo en comptes de
tú. Tú no 'n treurias res... jo, si; jo 1' enteia-
ré de cosas que 't daran la victorià segura. .
m' hi jugo la vida.
Col. Lluis... aquesta mà!..( estrenyentla.)
Lluís Això si: deixat de Titellas y ratolins. Mira
que deixarte dir: ratolí!
Col. Ella m' ho va treurer.
Lluís Lo que si fora molt convenient, que durant
1' entrevista no tinguéssim ningú aprop per-
què si 'n Faustino s' enterava, potser jo paga-
ria 'Is plats trencats. Sé que 1' Arturo à n'
aquella hora no serà aquí; però hi haurà 'n
Tomàs. Per 'Is demés criats, com que may
entran à n' aquets salons...
Col. Calla! à 'n Tomàs li diré que al punt de las
once siga à casa pera portar à '1 Elvira un pas-
tor d' ambar, tocant la flauta que fa temps
que li tinch promès.
Lluís Magnífich! Ara '1 que convé es activitat.
C ol. Donchs, qu' esperas?
Lluís La clau de la verja, per que tampoch convé
que 'm vegin entrar. Ey! Jo ho faig per tú.
Col. Si home... veuràs... esperat.
fYaseforo esquerra.)
Lluís La cosa no pot eixir millor. Lo diable fassi que
1' última carta qu' Oscar va à jugarse, li don-
ga bon resultat. Ell confia encara ab 1' amor
d' aquesta dona singular y es perquè no la
coneix prou. No li basta '1 que li hagi rotun-
dament negat 1' entrevista que per avuy va
demanarli; entrevista qu' ara li proporciona
la meva refinada astúcia. Ell creu qu' aquesta
negativa de 1' Elvira es per temor à 1' Arturo
9.s
Col.
Lluís
Col.
Lluís
Sofia
Lluís
Sofia
Lluís
Sofia
Col.
Lluís
Sofia
Temor ella..! Aquell caràcter de bronso no
tem res encara que li posessin al devant una
ametralladora. Per mi es que ja no vol ni sa-
ber mes d' ell. En fi, jo, per la meva part
hauré fet tot lo possible per preparsrli '1 te-
rreno, acabantme de facilitar 'Is medis aquest
beneyt, prestantse inconcientment à ser còm-
plice de las nostras intiigas. Ara, 'n Faustico
anirà sol al lloch del combat; es valent, y no
sospitarà la trastada que li preparem; y 1' en-
trevista ab 1' Elvira que tant difícil veya po-
der obtenir, li proporciona 'n Colombiano en
condicions que no podia sospitar may. Lo qu'
es '1 pensament es maquiavélich. Alto qu' es
aquí 1' home!
(Al veurer d Colombiano que du la clau.)
La clau. (Dantli.)
Bravo! per algo tenías que ser de la família.
Calla que ve la Sofia.
Y lo qu' es ab 1' Obdulia, ja pots dir que hi
ets casat.
(Sofia /oro dreta.)
Hola... vostè aquí? (A Lluis.J
He vingut tant sols per saber de 1' Arturo.
Ja està pertectament. Jo vinch de comprar
bitllet per 1' exprés d' avuy.
Està de viatje?
Si... Vaig à donar una sorpresa al general y
un disgust à la japonesa.
De debò?
Qué diu.
No tinch ganas de presenciar la sèrie d' esce-
nas comico- sentimentals que necesariament
han de tenir lloch à n* aquesta casa. <;No van
presenciar '1 disgust de 1' Arturo ab '1 conse-
qüent atach de nirvis com si s' hagués tractat
d' una senyoreta? Y encare serà mes irrissori
'1 desenllàs del conflicte. Jo ja '1 veig; una es-
93
tocada del nevot de D. Pau à Oscar que desa-
pareixerà per escotillón sens que *s torni à
parlar més d' ell; reconciliació patètica de í'
Elvira y 1' Arturo ab la corresponent bene-
dicció del patriarca Don Pau, y per últim,
casament de 1' Obdulia ab '1 vencedoi del tor-
neig. *
Col Cóm? qué? (alarmat,')
Lluís (Qué t' ha dit?)
Sofia Ab 'n Faustino; si això es evident. Ab tals
personatjes, tal comèdia. Jo vaig à reunirme
ab '1 general.
Lluís Y la japonesa à la presó?
Sofi\ Per qué? jpobre xicota! A la japonesa me la
quedaré per cambrera.
Lllis Bon pensament! Com seu!
Col. (De prompte y resotut.) Are me 'n adono jo!
Y per qué s' hi ha de casar i' Obdulia ab 'n
Faustino?
Sofia Donchs ab qui? Ab vostè?
Col. <íQué tindria de particular?
Sofia No, home, no! Vostè 's quedarà ab el paper
que li requereix entre '1 personal de la com-
panyia.
Col. Ja 'm dirà quin es.
boFiA L' de Clown.
Col. Qué?!
Sofi i Vostè al mon no hi ha vingut mes que per
una cosa.
Col ^Per quina cosa?
bOFiv Pera fer riurer... per res mes. Hasta luego.
(vase rient foro esquerra.)
Lluís {Rient.) T' ha deixat clavat.
Col Veus? Si fos un home, això ja no m' ho hau-
ria dit.
Lluís Bromas d' ella.
{Tomàs foro dreta.)
To mas Acaba d' entrar D. Pau.
94
ESCENA IV
Mateixos TOMÀS, luego D. PAU
í luis (d Coïombiano.) Dígali allò.
Col A las once siga à casa qu' ha de dur un objec-
te à Donya Elvira.
Tomàs Molt be diu.
Col. /M' ha fet cremar aquella dona!)
(D. Pau j oro dreta.)
D. Pau Passi recado à Don Arturo.
(vase Tomàs segon íernié esquerra.)
(d Lluis y Coïombiano.) ^Qué saben àlgo de
nou?
Lluís Sobres?
D. Pau Diu que 1' Oscat ha passat per casa y han sor-
tit ab 'n Faustino.
Lluís (Ja?)^_Que sabs algo tú?
{Mira 7 rellolje.)
Col. Jo, no.
D. Pau Com '1 meu nevot s' ha tancat en un silenci
tan absolut, estich à las foscas.
Lluís Jo, ab '1 permís de vostès...
Col. Esperat que vincb.
Lluís Si sé &\go ...
D. Pau Gracias. Que ho passin bé.
Col. {Tot ananisen f oro dreta)
jiSabs que no m' ho puch acabar lo que m' ha
dit la Sofia? Es molt irnprudenta aquesta
dona.
{Mutis.)
95
ESCENA V
D. PAU luego ARTURO
D. Pau Ja estem al mitx Ciclón anunciat per 1' escén-
trica generala. ;Qui pot preveurer '1 fi de la
seva trajectòria! ,jSera tragich? <;Serà bufo?...
Tot pot esperarse del cervell d' aquesta socie-
tat estragada, disposta tantóst al desvergo-
nyiment com al sacrifici.
(Arturo segon terme esquerra vestit de ca-
rrer. AI sortir deixa 7 sombrero sobre una
cadira .)
Arturo Tenia gana de veure!, segui.
(JD. Pau s assenta en una cadira y Artur o
en una' marquesita )
D. Pau Jo també. ,;Ja estàs iniilor?
Arturo Físicament, si; moralment, cregui que 'm
trovo abatut, desalentat y en '1 periodo mes
crítich de la meva vida.
D. Pau Si vius encara molt temps, ja 'n passaràs d'
altres.
Arturo L' he enviat à buscar perquè sent com es tan
respectat de tota la família, y tan amich de la
que fins ahir va ser la meva esposa, siga un
mediador entre ella y jo, j3 que he fet '1 pro-
pòsit de no volermhi entendrer directament
per rés.
D. Pau Donchs, ja 'm tens aquí per lo que í con-
vinga.
Arturo En primer lloch haig de manifestarli la meva
íerma resolució d' entaular demanda de di-
vorci.
D. Pau Molt ben fet. No faràs mes que legalisar 1'
estat vostre de fa un quant temps. Però 't
o,6
creus tú ab suficienta autoritat per demanar-
lo aquest divorci?
Arturo Vostè dirà. Una dona que públicament con-
fessa... mes que confessar, proclama la des-
honra del meu nom ab un cinisme del que no
crech n' hi hagi altra exemple, no sé lo que
mereix...
D. Pau Y no fora preferible qu' abans de pendrer
cap determinació, consultessis à la teva con-
ciencia, y tractessis al mateix temps d' inda-
gar 'Is motius qu* hagin ii.duhit à 1' tílvira à
fer declaració tan grave?
Arturo M' basta '1 fet y huelga completament '1 co-
nèixer la causa; per mes que 's demostra cla-
ra y evidenta: la gelosia de veurers arrebatat
1' amor del seu Oscar.
D. Pau Just! desseguida has dat ab '1 quid. Pues jo
t' asseguro que si en comptes de ser 1' Obdu-
lia la qu' anava à casarse ab '1 Oscar, hagués
sigut qualsevol altre, 1' escàndol de ahir no
hauria tingut lloch.
Arturo De tots modos, no 'm negarà que las parau-
las pronunciadas per '1 Elvira, varen ser la
confirmació d' un delicte que cap home deli-
cat perdona.
D. Pau De modo, que ja tenim que convens en que
'1 motiu podia no ser '1 qu* acabas d* afir-
mar.
Arturo <;Hi ha falta o no hi ha falta?
D. Pau De que hi ha falta, <;qui ho dupta?
Arturo Donchs ja n tinch prou.
( A Isanise.)
Y si la reflexió no hagués vingut à modificar
'1 meu primer pensament, jo li juro Don Pau,
que à n' aquestas horas 1' Elvira fora ca-
dàver!
D. Pau (Alsanlse indignat.) jAixó es!... Molt rigor
sobre las agenas y molta indulgència per la
97
part nostra! Exigir molta rectitutde costums,
molt exercisi d' honra, y molt olvit de prac-
ticaria per la part que à nosaltras toca. For-
mem una atmosfera de llicencia y de vici y
pretenim respirar un oxigeno pur y diàfano
de virtuts acrisscladas! y això no pot ser,
amigo mío!.. L' aeronauta al ilensirse al es-
pay 's procura un para-caidas per evitarse '1
perill de sucumbir en un element que no es
'1 seu; donchs feu igual vosaltres: Ampareuse
d' un part-honras, y aixis evitareu '1 relliscar
y caurer y trencarvos la nou del coll! qu'
això de pretendrer, sembrant tempestats, re-
cullir bonansas, no pot serl... es ilusori! es
temerari, es impossible! Ja ho sabs; ara, si ho
vols mes clar, tirhi aygua.
Arturo Si 'i món està format d' aquest modo...
D. Pau Forméulo d' un altre ó atmeteu 'Is resultats
d' un régimen qu' heu establert vosaltres ma-
teixos.
Arturo Y tinch de ser jo '1 primer reformador?
D. Pau Per algú ha de comensar.
Arturo Don Pau, la seva filosofia trovarà pochs
adeptes.
D í'au Per vosaltres fareu. Ara com ara, imiteu als
toros de las bonàs ganaderías: os creceis al
cas'igo; però ja arrivarà la sort de matar y
quan os clavin l'estóch fins als gavilàns, pot
ser vos treguin la son de las orellas.
Arturo Bj... deixemnos de metàforas y entrem en el
terreno pràctich.
D. Pau Vinga el terreno pràctich. ,;Vols que t'acom-
panyi al jutjat pera dar los primers passos?
Arturo Pot ser Is eviti aquesta esquela qu' acabo de
rebrer.
D. Pau <jD' elia?
Arturo De 1' Oscar. (Llegint.) «A las once de esta
manana espero à V. con mis padrinos en el
c;8
D. Pau
Arturo
D. Pau
Arturo
D. Pau
Arturo
D. Pau
Arturo
D. Pau
Artupo
D. Pau
Artcro
D. Pau
Arturo
D. Pau
Hipódromo. El arma serà la espada que sé
maneja V. admirablernente.
iQuant te I' han enviada aquesta esquela?
Fa un moment.
Sfi ja haurà tingut lloch '1 lance entre ell y 'n
Faustino..! Aixís hauria sortit victoriós V Os-
car..! Rayos! Pcro no... no pot ser. No fa un
quart que '1 meu nevot era à casa.
No 's fatigui 1' enteniment; jo he enviat à su-
plicar à 1'. Oscar la suspensió d' aquest desaíío
fins à tant qu' hagués tingut lloch el meu...
ja ho te entès. 'L lance entre ells dos abans,
podia donar lloch à matas interpretacions que
m' haurían fet molt poch favor.
Es à dir. que 't vas à batrer?
Ja estich à punt. Passaré à casa 1' Ernesto y
'ns anirem hont me crida 1' honor del meu
nom.
Y no t' interessa pel cas de passar à 1' eterni-
tat, endurien la justa mida del delicte de la
teva dona?
La justa mida?
Es que 1' Elvira no ha descendit al punt que
tal vegada t' creus. Y això ja vas escoltarho
ahir del seus mateixos llabis.
Vamos, Don Pau...
Es que lo que te dicb, t' ho juro!
Es en va que pretenga atenuar la seva culpa.
No es aquest '1 meu propòsit. Però si tinch
que dirte que 1' única falta de la teva esposa,
ha sigut tirar la pedra d' escàndol que tú, ab
lo teu procedir vares posarli à la ma.
D. Pau...
No... qu' aquest moment solemne, es '1 mo-
ment de dir vritats, y, vulgas, no vulgas, has
d' escoltarlas, ja que m' autorisa pera ferho,
los favors que de mi tens rebuts, y 1' autori-
tat que 'm dona 1' haver fet casi de pare à 1'
99
infelís Elvira, quan tú, distret ab las tevas
intimats ab la Sofia, la deixavas abandonada
al mitx d1 una societat viciosa y descreguda.
Arturo La Sofia..! Una parenta meva que 'ns ha dut
sempre voluntat à tots; que segur serà l' únich
apovo que tinga en '1 c;s de sobreviurer al
perill que dintre un rato vaig à córrer.
D. Pau Oh! abnegació sublimt! No podías ampararte
en ilcch més à propòsit.
Arturo D. Pau..!
D. Pau Y no temis, no! Aquest món no tindrà per tú
un mot de censura; en cambi, la pobre de la
teva dona, fins reclosa en '1 fondo d' una cel-
da, portarà imprès en lo front 1' estigma d' un
adultei i que no ha comès {Moviment d' Ar-
iuro.) que no ha curaéM ho dich à la fsz d'
aquest mon tan disposat à recriminaila.
arturo <fY qui 'm respon de lo que vostè ab tanta
fermesa m' assegura? ^quí ni qué tindrà prou
poder per arrancar, quan menos, '1 dupte cruel
que va incrustar en lo meu cervell la confes-
sió expontane.1 que va ompÜT d' estupor à
quanis varen escoltaria?
D Pau Qué dius? jTot..! Lo caràcter noble de 1' El-
vira, la seva historia, '1 propi perseguidor de
la seva honra {Elvira foro dreta que al en-
trar fa un petit paro )
ESCENA VI
Mateixos ELVIRA
y 1' altivesa del séu rostre al penetrar à n'
aquesta sala. Acostat, Elvira.
Arturo (jElla!)
D. Pau No temis... mira fit à fit la cara del teu espòs
100
Elvira.
Arturo
Elvira
Arturo
Elvira
Arturo
D. P u
Elvira
D. Pau
Elvira
Arturo
Elvira
Arturo
Elvira
D. Pau
fcLVIRA
y tú mira també en la seva serena mirada, '1
reflejo de la seva conciencia tranquila.
No 's cansi Djn Pau, en pretendre convèncer
à qui cap interès tinch en que formi de mi
aquest ni altre concepte.
No abusi, senyora, de la meva condescendèn-
cia.
Bistant temps ha estat vostè abusant de la
meva.
De manera, que creu haver obrat ab rectitut,
fins soposant que no hagi arrivat à tacar de
fet'l bnll del meu nom y V honor de la nos-
tra casa..
A cas 'm judica de tan limitat criteri? No per-
què vostè hagi donat lloch à tot quant ha
ocorregut, haig de considerarme incòlume de
tota falta. Jo confesso la meva inconcient
culpa, confessi vostè la seva, premeditada.
Just!... y tornem à viurer junts y seguim
presentantnos devant d* aquest mon, que si
be tindrà censuras per vostè, per mi tindrà
burladoras rialladas. <iQüé li sembla Don
Pau?
Bí, si... per xó es massa aviat encara, però
tot pot arreglarse.
Jo ja he pres la meva resolució.
^Quina es?
Recluirme en un pnnt qualsevol del ex-
tranger.
Comprés!.. Però, tal vegad t hi hagi qui li
desbarati 'Is seus plans!
<jQui pot desbaratarlos?
Jo, matantli al seu Oscar ab qui dintre mo-
ments vaig à jugarme la vida.
Què ha dit!... V Oscar?... ^No ho sent Don
Pau?
Arturo..!
Pren la meva determinació expiatoria, per
lOI
careta de una vida escandalosa pròpia solsa-
mentde donas com...
Arturo La Sofia!., acaba la frasse!
Elvira No paiticulariso à ningú.
D. Pau ; Per Deu!
Arturo No!., si ja veig ahont van dirijits 'Is tiros!
Tú 1' has pegada ab la Sofia, ab la meva pa-
renta, perquè has vist que m' omplia sempre
d' atencions desinteressada?, y baurías volgut
que 1' hagués treta de la meva vora; y això, ni
ho has lograt ni ho Jograrías firs en '1 cas d'
una reconciliació impossible entre nosal-
tres.
Elvira Oh!... ja, ja!.. Sempre las donas las víctimas...
sempre 1' espoj-a posposada al capritxo del
marit!... <iqué hi fa que sufreixi? <;qué impor-
ta que '1 atormenti '1 fantasma d' una infideli-
tat certa ó ilusoria que converteixi en infern,
la vida de delicias, promesa abans d' anar al
altar? No!.. 1' espcsa ha nascut per ser escla-
va!.. '1 marit per ser '1 senyor!.. Per ella la
obediència cega, per el! 1* absolutisme sens
mida. Ella no tindrà '1 dret de queixarse ni
posantli al devant dels ulls, perenne, 1' ob-
jecte que 1' atormenta, però ell '1 tindrà de
feili despullar de un trage que no li acomodi,
ó una flor massa vistosa en '1 sombrero. Oh!.,
no! Si las demés si conforman, jo m' hi reve-
lo!... no!... y no!... quedis ab la seva Sofia
en bon' hora y ab las sevas atencions desinte-
ressadas, que à mi 'm bastarà desd' avuy la
companyia d' aquest pobre vell que fa tan
temps ve fentme de pare. Si... ara estich dis-
posada Don Pau, à admetrer la proposició
que va ferme. Ara portim allà hont vulga.
D. Pau Y encara go<as recriminaria..!
Arturo Deixim Don Pau!
Elvira Suposo que no 'm retxassarà...
102
D. Pau Retxassarte jo? Péro filla meva..! has de
compendrer que 'Is anys ja 'm pesan com
mortalla de plom; que ja son molts; y que
aviat, molt aviat, '1 cel m' obligarà à deixarte
per sempie.
Elvira. No faltarà llavors un sant Assilo per la dona
que desitja fugir d' un mon tan desconsiderat
com miserable; y dispensim que no allargui
més aquesta desagradable escena. Demà, Dem
Pau, F espero per comensar los preparatius
del nostre viatje. (Vase segon terme dreta.)
ESCENA VII
ARTURO, DON PAU, luego TOMÀS, después SOFIA, luego TOMÀS
D. Pau èQJé hi respons à n' això?
Arturo No sé, Don Pau, no sé!
0. Pau iQuin concepte 't mereix la seva determina-
ció? que, no ho duptis, serà inquebrantal le
y ferma, com totas las que pren lo seu cara -
ter resolut. jQuan poch valor has donat al
tresor que '1 cel va confiarte en figura de con -
panyera de la teva vida!
Ari i RO Prou, Don Pau, s' acosta 1' hora, y, per D;U
que ni 'm preocupa la sort que '1 destino \ti
te reservada. (Toca 'l timbre.)
D. Pau íQué vas à fer?
Arturo Tinch foch à la garganta.
(Tomàs /oro esquerra.)
Porta un vas d' aygua.
Tomàs Està be. [quedantse )
Arturo Qtic esperas?
Tomàs Es que la senyoreta Sofia que acaba d' enviar
'1 seu equipatje à í estació, m' ha dit que ve-
io3
D. P .u
Arturo
Tomàs
Arturo
Sofia
Arturo
^ofia
D. P,u
Sofia
Arturo
Sofia
D. Pau
jés si vostè era encara aquí.
Què!
Lo seu equipatje à 1' estació?
{Sofia en traje de viatje joro esquerra.)
Miris... (vase idem.)
Ah!., vamos, mataré ab un tiro dos aucells.
Si volen res per París... ja ho saben.
(Qué!)
Don Pau... {Danili la mà.)
Arturc... {Ideïn.)
No te 'n aniràsíj
L\h! no sigas patàn!)
'Ns deixa?
Sí; la vida aquesta ja se 'm feya monòtona y
casi repulsiva. Igual va passarme 1' any pas-
sat à Londres, y això qu' haventhi sigut cria-
da, havia arrivat à experimentar la nostàlgia
de las costums briíàiicas, tan acordes ab las
mevas aficións. Jo 'na creya que 'Is recorts de
la meva infància, donarían tons brillants à n'
aquell cel de plom hont Srmbla ques' hi con-
densi tot '1 íum de las xemeneyas de G'àscown
y Mànchester... però ca..! als dos mesos pre-
nia l' Esleeping-car (23) y deixava las aristo-
cràticas voradas de 1' Hide- Park, pera venir à
recalar à n' aquest poble de mala mort, com
1' anomena ab molt acert'n Faustino. Luego,
ja es hora de que corri à reunirme ab M meu
marit; es necessari de quan en quan, tirar al-
guna estella al foch sagratde lo tradicional.
Vamos... repeteixo...
( Da n t la in ad l'A rtu ro . )
Sofia!)
(No siga cursi!) Don Pau.
{Tornant d darli la mà)
Si arrivo à conèixer à la Bambulà, ja li par-
laré de vostè.
(Ab mal humor.) Gracias... no 's cansi.
104
Sofia
Arturo
D. Pau
Arturo
D Pau
Arturo
D. Pau
Si... L' enteraré del seu salto atràs!.. de la
seva moral humorística!.. Ah.., ja., ja!..
( Vase rient foro dreta.')
(;Infame!)
Oh?.. ,jQué t' sembla?... compara... com-
para!
( jAixo es un somni! ï
Y es aquella de las ?tencions desinteressadas!
La que volías tenir à la vora à pesar del su-
friment de la pobra Elvira, qual vista V ator-
mentava. Es graciós! .. Y no 't desenganyas
encara...? ^No veus com portem una vena als
ulls que no os deixa disti n j ir la vritat de la
mentida? Vés dona un mal viurer à la teva
esposa; sembra la discòrdia en '1 sagrat de la
íamili?... deslruexte la felicitat per sempre,
que luegò 't pagaran ab una despedida humo-
rística, com la meva moral d' avuy segons
ella!... iQué m' hi dius?
Si, Don Pau, si; te vostè molta rahó!... però,
ja no hi ba remey. Reconech que m' he íet
acreedor à tot cuant 'm passa y qu' estich re-
cullint '1 fruyt de la meva impremeditació y
de la meva lleugeresa. Però... ^qué fer? Oja-
là 1' arma de Oscar acabi ab una vida que 'm
seia desd' avuy insoportable!
Es lo que sempre estich predicant y 'm diheu
pessimista y tot quant vos ve à la boca, però
al fi acabareu per donarme la rahó mal que
vos pesi: Aquest Ien con ten en el ordre mo-
ral que va acentuantse mes cada dia, no pot
ser; es inútil '1 pretendre que siga: ó tots
moios ó tots cristians; ó rectitut de costums
retrossedint als temps dels nostres avis, ó
vinga '1 desquiciament..! la debacle.A y '1 dia-
ble se 'ns emporti à tots plegats d' una vega-
da y à mi '1 primer; per que no soch gayre
millor que tots vosaltres.
io5
Arturo f Resolt y dantli la ma.) Don Pau...
D. Pau No. que vinch. T' acompanyaré fins à la por-
ta. "M preocupa encara '1 pensà que pot haver-
li ocorregut algo à 'n Faustino.
Arturo Donchs anem.
D. Pau Sense sombrero?
Arturo Ni tinch conciencià de lo qu' estich fent!
(Pren 7 sombrero; surt Tomàs f oro esque-
rra que li presenta 'l got d* aygua que Ar-
turo retxasa ab un ademdn desapareixent
abD . Pau f oro dretà. Tomàs se 'l queda mi-
rant un raioy luego 's beu 'l contingut del
got.)
ESCENA VIII
TOMÀS
jQuin orgull!... Sembla que ningú s' hi hagi
trovat à la situació qu' ell 's trova! Miréus que
lo que à mi també 'm passa es ben curiós! Ve-
yam si ara serà V Lebón '1 que s' haurà de ven-
drer 'Is trastos... La Marieta vol que hi vagi à
dos quarts d' once, que si fa no fa ja son, per
quedar del modo que '1 haig de robar aquest
vespre. Esbonich!.. Tenir de robar lo qu' es
meu!.. Però ja li diré ala Marieta... que s' hi
pensi be abans; no siga cosa que luego ell me la
robi à mi altra vegada, y després jo la tinga de
tornar à robar à n' ell y passem la vida ro-
bàntsela V un al altre. Abans no passava això.
jPero, cóm ho faré per anarhi? Calla!., oh y
que me 'n havia ben eixit! A las once tinch
de ser à casà d' aquell gomós pel recado que
m' ha donat. Anarhi mitx hora abans ó des-
io6
pres, no vindrà d'aquí. Sembla que sento so-
roll de vestit... Deixam du això à la cuyna y
cap à casa la dona... del altre... ara; després...
yaja, ja no ho entench!
(Vasejoro esquerra. Obdulia segon terme
idem.)
ESCENA IX
OBDULIA luego ELVIRA
Obdulia
Elvira
Obdulia
Elvira
Obdulia
Elvira
Obdulia
Elvira
Obdulia
Elvira
Obdulia
Elvira
Obdulia
Ningú; y m' havia semblat sentir remor de
veus. Haurà tornat 1' Rlvira..?
(Elvira segon terme dreta.)
Ets tú?
<jQue 1' has trovat à casa à Don Pau?
No, pero ï he vist ara poch 2quí.
Y com haveu quedat?
Demà 'ns posarem d' acord per empendrer el
viatje.
,jY al notari també 1' has vist?
Si, y ja li he preguntat com haig de ferho per
deixar al meu marit la mitat de la meva for-
tuna; pero que no se li farà saber fins que jo
hagi sortit de Barcelona.
Ets un àngel.
Y tú persisteixes en tornar al col-legi?
Estich resolta; y fins de no mouremen més,
pues m' espanta tornar à un mon de tanta mal-
dat y tanta falsia! Ja has acabat de veurer 1*
engany de que anava à ser víctima? donchs
escolta '1 contingut d' una carta que m' acaba
d' entregar '1 criat, de part de 'n Colombiano.
(Llegint.) »Titella...
Qaé?
«Titella: no pleguis de la taula fins que jo
arrivi qu' avuy potser tardi un xich. La cara
encara 'm cou del ram de clavells que vas es-
107
tamparmi; no ho tornis à ter mes. L' teu Ra-
tolí.»
Sort que no tinch ganas de riurer...
jY tantas protestas..!
Ja ho veus. Dómla, qu' ha de venir ara y li
ensenyaré.
Obdulia Te, y dígali que vagi ab més cuidado en no
cambiar sobres.
Elvira Bueno... ocupemnos de cosas mes graves com
es la d' evitar una desgracia.
(Tira la carta de Colombiano sobre la taula.)
Del desafio?
Ho sabs?
D' això venia à parlarte. En Tomàs m' ha dit
que 1' Arturo y 1' Oscar s* havían de batrer
aquest dematí à las once en '1 Hipódromo.
Elvira Lo que jo ignorava era '1 lloch y V hora; ara,
ja es mes fàcil '1 lograrho.
Obdulia Però cóm?
Elvira Dant avís à qui puga impedirho.
Obdulia (Impacienta.) Mira que '1 temps corra.
Elvira Ara enviaré à *n Tomàs.
(Toca 'l timbre.)
Obdulia Però, tú estimar à un altr' home! Això, Elvira,
deu ser un pecat molt horrible!
Elvira Si, Obdulia, sí, molt horrible! fins come-
tentlo, com jo *1 vaig cometrer, inconcienta,
sense adonar men, y baix la pressió de la con-
ducta censurable de V Arturo. Jo vaig co-
mensar à estimar à Oscar per agrahiment; la
conmisseraciò que demostrava per las mevas
penas, va atraurem com lo cant de la sirena
atrau al descuydat mariner; y quan vaig vo-
ler retrocedir, ja no hi era à temps... L' àngel
de la meva guarda havia obert sas blancas
alas, allunyantse de la meva vora, avergo-
nyit de la meva culpa!
Obdulia ^Pero, ara...?
io8
Elvira
Obdulia
Elvira
Ah, no!... 'Ls aconteixements qu' han tingut
lloch en pocas horas, han assecat del cor tot
sentiment que no siga digne. Oscar ha mort
per mi, com ha mort per mi també tota ven-
tura. Però, no 'n parlem més! Ocupémnos de
lo que t' ha dut aquí ara. iQué fa n Tomàs?
(Tocant repetidament 7 timbre.)
Es vritat... {pausa.) Aquesta quietut sembla
1' anunci de futuras desgracias!
No m' espantis!... vaig à veurer.,.
{Al dirigir se al f oro surt Julio ídem dreta.)
ESCENA X
Mateixos, JULIO
JULIO
Obdulia
Elvira
Julio
Obdulia
Elvira
Julio
Elvira
Julio
Elvirv
^Permeten?
En Julio.
Julio...
Si cridan à 'n Tomàs, no hi es. M' ha dit '1
criat qu' ha obert la porta, que havia sortit,
y creu que se 'n hagi anat ab D. Arturo.
Pot ser si.
iQuina fatalitat!
Si jo puch seriós útil en algo...
Està vostè enterat de un desafio que ha de
tenir lloch aquest dematí à las once al Hipó-
dromo entre V Arturo y Oscar?
Nó... Jo no 'n sabia d' altre que '1 de 1' Oscar
y 'n Faustino del cual eram testimonis 'n
Oolombiano y jo, que m' havia de passar a
buscar, però que, cansat d' esperarlo, m' he
dirijit à casa seva, hont no m' en han sabut
dar rahó; y per últim he vingut per si per ca»
sualitat '1 trobava aquí.
No 1' he vist, però ha de venir à las once.
JüLIO
Obdulia
JULIO
Elvira
Julio
Obdulia
A las once? allavors, s' haurà suspès V acte,
de lo que me 'n alegraria molt.
Si... '1 desafio aquest s' ha suspès, per poder
tenir lloch 1' altre, à instancias de l Arturo:
Al menos aixís m' ho ha manifestat '1 criat.
Llavors ja estich tranquil y disposin de mi.
Es precís evitar que també tinga lloch aquest
últim, avisant al gobernador, cas de no haver-
hi altre medi de conseguirho.
Si... encara hi ha temps. Deixintho per mi
que jo 'Is hi prometo que no es portarà à cap.
Confiem ab vostè.
(D. Pau foro dreta.)
ESCENA XI
Mateixos D. PAU
D. Pau Elvira...
Elvira Don Pau...
D. Pau No sabeu res de 'n Faustino?
Elvira Nc.
Obdulia Hi ha algo?
D. Pau 'M temo hagi sigut víctima d' una infàmia!
Elvira Que diu!
D. Pau He sentit una versió que m' ha omplert de
cuidado. M' acaban de fer saber qu' ha tingut
lloch un lance en los murs del cementiri vell,
y qu* ha sigut mort ó ferit un dels contrin-
cants à mans d' un dels padiins de la part
contraria.
Obdulia Jesús!
Julio L desafio de 'n Faustino hi debía tenir lloch
à n' aquest puesto que diu.
D. Pau Llavors serà cert?
Julio Però no pot ser, perquè 'Is padrins d' ell te-
níam de ser 'n Colombiano y jo, havent que-
dat que 'm passaria à buscar, y no ho ha fet;
lo que prova que 's deu haver suspès.
Obdulia Y ho confirma 1' recado de 1' Arturo à 1* Os-
car suplicantli la suspensió pera donar lloch
al seu
Elvira Vagi, vagi vostè Julio, per evitar també
aquest.
Julio Vaig correns. (Vase 1 oro dreta.)
D. Pau Oh..! Si això resulta cert, à pesar dels meus
anys te de recordarse de mi!
Elvira A las once te que venir 'n Colombiano, que
segú sabrà lo que hi hagi de vritat.
D. Pau Donchs jo ara m' arrivaré al Gobern civil, y
veuré si puch recullir noticias; y si res logro,
tornaré per veurer si las heu adquiridas vo-
saltres.
Obdulia Però això seria horrible!
D. Pau Tot pot esperarse de V Oscar! Però jo..! jo 'n
tinch la culpa! jo sol! per no haverlo deixat
• en poder dels seus acreedors y estaria en aques-
tos moments en algun presiri d' Àfrica, y no
hauria dut '1 desordre y pot ser fins la mort à
n' aquesta caaa.
Elvira Per Deu, Don Pau!
Obdulia A vostè endevinar lo que tenia de succehir...
D. Pau Sí, sí; ho tenia d* haver endevinat perquè ja
li coneixia '1 génit... Per lo tant, '1 vil y '1
malvat, soch jo!
Elvira Don Pau..!
D4 Pau Però, si de cas, serà abmí ara ab qui se las
tindrà d' entendrer! qu' encara que '1 pols 'm
tremola, y la vista no m' ajuda, '1 cel donarà
íorsa al meu bras y acert à la meva mirada.
Ja veurà! Ja veurà! Ja veurà si vell y tot, y
fins decrèpit, pot burlarse de mi com s' ha
burlat de tots vosaltres..! ja veurà... ja veu-
rà..! ja veurà! (iot anantsen cap al f oro dreta,)
1 1 [
Elvira Posat '1 sombrero y acompanyal. Jo 'm que-
daré à esperar à 'n Colombiaiio.
Obdulia Si... encara 1' aconseguiré. ^tVols venir à
ajudarme?
Elvira Anem.
( Vanse segon terme esquerra, seguidament
Coïombiano foro dreta)
ESCENA XII
COLOMBIANO
<jAhont deu anar Don Pau tan precipitat? Ni
tant sols ha reparat en mi. Diu que 'n Tomàs
no hi es. Si ha entregat la meva carta à 1' Ob-
dulia, estich perdut. ! jQue 'n «och de des-
graciat..! jAnar à cambiar 'is sobres! No! si jo
avuy no m' havia d' haver llevat! Y 1' altra?
Dimoni! es clar, com qu* ha rebut la qu' ana-
va destinada à la meva cosina..! Sort que 1'
han subjectada, del contrari m' estrangula!
^No 'n faig poca d' olor. J naturalment! si m*
ha clavat entre cap y orellas tots los rams y
toyas de la parada. Y la cara 'm cou com si
hi tingués vitxos! veyàm. (Mirantse al mi-
rall.) Diable! com m' ha posat! Si hi tinch
totas las unglas senyaladas! Àixís no 'm puch
pas presentar à 'n lloch! Are aquest dupte 'm
te fora de mi; perquè si 1' ha rebuda faig la
gran planxa presentantme devant d' ella,
jQué..? (yeyent la carta sobre la taula y aga-
fantla.) Adios! Are sí..! «^Finis, coronat
opus!» <;quant me 'n faig? Jo fujo y no paro
fins é Pckín! Si 'm veya, la cara 'm cauria a
trossos! Quina vergonya! sortiré per 'qui...
(anant cap d primer terme esquerra.) Ay, no?
I 12
que 'n Lluis te la clau pera venir à parlar ab
V Elvira sobre '1 meu casament abl' Obdulia.
Sento passos! Deu ser ell. Si, 't lluhiràs jove!
Vey'àm si 't trencaran algun os! Deu fassi que
no trobi à ningú per 1' escalal Avuy si que ab
1' amor hauré fet ben be cap y cúa!
( Vase /oro dreta espurguit mirant recelós d
una part y altra; al desaparèixer, entra pri-
mer terme esquerra Lluis seguit d' Oscar
qu' entra agítadíssim.)
ESCENA XIII
OSCAR, LLUIS
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Oscar
Lluís
Ningú. Passa.
^Vols dir que no 'ns han vist entrar?
No ho crech. 'Ns venían molt endarrera y al
doblar la cantonada, no he vist res.
Però encara no es 1' hora.
Sabent de cert que 1' Arturo ha sortit y 'n
Tomàs també, quan mes prompte acabis mi-
llor, que '1 cas es serio.
Calla. (Prestant oido.)
Qué?
'M semblava sentir passos.
Yqué?
No voldria qu' ella 't vejés.
Això ray! L' qu' aquella gent m' hagi vist 'm
preocupa.
<;Y no sabs si 1' has mort?
Fill, lo que jo puch dirte es qu' he punxat
tou; però 1' aparició d' aquella gent malehida
m' ha impedit ab la seva presencia poder
apreciar 'Is efectes del meu cop. No podia pas
entretenirme mirant en detràs.
"3
Oscar Lo que hem fet ab en Faustino, no teníam de
ferho. 'Ns hem compromès.
Lluís Just... donam las culpas à mi are!
Oscar Jo no estich tranquil.
Lluís Vols dir?.. 'Jo menos.)
Oscar Y '1 cotxe?
Lluís Al instant aniré per ell. Però veyam si serà
trevali perdut!..
Oscar No ho cregas.
Lluís L' dimoni t' escolti, perquè lo qu' es del cel
no te 'n refihis pas.
Oscar L' acció d' ahir no deixa llochà duptes ^Qui-
na dona que no estiga enamorada fins al deli-
ri, desafia '1 despreci del mon y la còlera del
maiit ultratjat com va ferho ella?
Lluís Si... tot lo que vulgas!... Però aquesta dona
no es com las altras. Recordat de la escena
que 't va interromprer '1 nevot de Don Pau.
Oscar Es que llavorans hi havia al mitx la figura de
1' Obdulia ab qui anava jo à unirme, y la ge-
losia y 1' amor propi ferit, varen cegaria. Avuy
aquest inconvenient ha desaparescut, y, ade-
més, 's veu allunyada de Don Arturo que ja
sabs que vol separarse d' ella. No ho duptis,
Lluis, ó la lògica no es lògic 3, ó aquesta
dona farà tot quant jo vulga.
Lluís Be... no te las pintis tan felissas, <fqué mes
voldria jo?... Però V Elvira es un ser origina-
lissim! Es un ferro y ruhent que no sabria pas
per hont agaíarlo.
Osc>iR Y si no, quedan altres recursos encara, que-
dan las súplicas, las amenassas...
Lluís Amenassas ab ella?... vaja, Oscar, no la co-
neixes.
Oscar Ves... ves... no m* exasperis ensenyantme di-
ficultats y escolis que sols en '1 teu cap exis-
teixen.
Lluís Es que si de cas, han de ser fetsy no amenassas.
ii4
Oscar
Lluís
Oscak
Lluís
Oscar
Lluís
Donchs, fets! Si amenassas no bastan, seran
fets! He vingut à buscaria, y ab mi te de ve-
nir. Si ella es ferro, jo, bronso! Lo que 't
puçh assegurar es que aquí viva, no s' hi que-
da! Però, no!... Si això no ha de succehir...
veuràs com tot anirà com una seda.
Mira... '1 cotxeroes amich y '1 cotxe me 1'
enduré dihent que ja '1 manaré jo, que no se-
rà la primera vegada. L' entro al jardí... 1'
atraco à la porta de baix... 1' jardí esfà al
abrich de totas las mirada?... una dona està
subjecte aviat; un mocador à la boca y à la
teva torre... Una vegada allí, si que haurà pas-
sat la teva.
Ves... ves!... <jNo vols diners?
Ah... com vulgas...
Té. (Bantli un bitllet.) No tinch altra mone-
da... y cuyta à ser aquí.
(Mil pessetas!... Oh!., aixis ja s' arreglarà
sol. Aixis demà à n' aquest' hora ja hauré en-
trat à Fransa. (vase primer terme esquerra.)
ESCENA XIV
OSCAR luego ELVIRA
Anem à renyir la darrera batalla... Ab aques-
ta dona, que desde avuy queda libre, puch
obtenir encara amor y riquesas; sens ella, la
meva situació de demà seiía horrible! Oh!...
si... tinch de jugarme'l tot pel tot!... es qües-
tió de mort ó vida y no 'm puch entretenir.
(Pausa.)A pesar de la confiansa que tinch en la
victorià, las afirmacions de 'n Lluis ressonan
com una negació à n' els meus oídos y *m
molestan. Luego... aquest fet criminal que
í*5
venim de cometrer en la persona de 'n Faus-
tino, pot ser, si no anem llestos, que 1' hori-
sont de ditxas qu' encara 'm prometo, s' cam-
bihi en presó negre, digne fi d' una vida
escandalosa que pesa com un mon sobre ma
conciencia. {Pausa) Aquest silenci sepulcral
m' aterra, y m' apareixen 'Is segons que lo
temps midan, eternitats d" infern que m' es-
peronan! Sembla que sento passos!... Sí!.. Y
si no es ella? Fem com fan 'Is lladres.. V es-
pionatje!... Soch joacàs altra cosa mes qu'un
lladre!... Ara!
(Entra primer terme esquerra y surt segon
idem Elvira anant d sentarse d la marque-
sita.
Elvira. jDeu meu!., donam la resignació que tant ne-
cessito. Arrivarà à temps 'n Juliol.. Serà falsa
la noticia respecte 'n Faustino! Mare meva!.,
mare meva!..
(Oscar s' adelanta.)
Oscar Elvira...
Elvira Qué!... (Alsantse sobresaltada.)
Oscar No t' espantis... soch jo... <iQuin dany puch
ferte?
(Elvira passeja la vista com desitjant qu'
entri algú.)
No... no temis. L' Arturo no vindrà.
Elvira Cóm! mort!
Oscar No... '1 desafio no ha sigut altra ce sa qu' un
pretext per allunyarlo d' aqui... per treurer
aquest obstacle à la nostra entrevista.
Elvira Un obstacle?
Oscar Si, Elvira... jo vinch à buscarte... Jo vinch à
cumplirte la promesa que vaig ferte un dia,
de ser teu pera sempre.
Elvira Qué?
Oscar Jo, ahir, no podia romprer los meus compro-
misos com tú pretenías; los vares romprer tú
1 16
ab valentia soberana! millor..! Si jo no desit-
java altra cosa. Are, jo sol per tú sola, y per
sempre! la res pot oposarse à la nostra felici-
tat qu' ha de ser gran, inmensa! com gran é
inmens es '1 carinyo que 't professo.
(Oscar va acostantsi v ella se 'n separa.)
Elvira Però... <:es això somni ó realitat? <iqué està
dihent aquest home? ^qui li ha facilitat els
medis per arrivar impunement à ma presen-
cia? <jNo li vaig fer dir que no '1 volia rebrer?
Oscar Mira, Elvira... deixa aquest tó adust que 'm
tortura 1' ànima y sigas compassiva per qui
està morint del teu desvio y vivint del teu
amor. Comprench que estigas encara excita-
da per certas paraulasque vaig proferir ahir
en '1 calor de la discussió, qu' encara deploro,
però, recordat de las que també tú vas dirijir-
me al veuret contrariada per la meva ferma
negativa. Olvida com jo olvido, y no pensem
mes que en las delicias que 'ns esperan en lo
successiu, lliures com las aus del bosch que
ja 'ns esperan pera llensar himnes à la nostra
ditxa reconquistadn.
{Elvira va per tocar el timbre.)
Qué vas à fer? (interposantse entre ella y la
i aula.)
Elvirv A manar que '1 treguin d' aquí, ahont ja no
havia d' haver posat més la seva planta.
Oscar No, Elvira... jo t' ho suplico! si vols, finsaje-
nollat! però no 'm retxassis! No vulgas la me-
. va perdició... que seria la teval
Elvira Però... Per qui m' ha pres? <jQué ha mediat
eutre vostè y jo, que ni m' ho esplico? Una
simpatia avassalladora.. ! un carinyo potent
nascut en días, per mi, de tristesas..! d' horri-
bles tristesas..! Al mitx de la negra borrasca
que à casa meva hi regnava... d' una indife-
rència glacial que m' ofenia, vaig sentir una
ii7
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
Elvira
Oscar
F.lvira
Oscar
veu armoniosa que m' encisava, y sens vol er,
inconcienta, vaig escoltar, y va halagar me;
però, tot sant, tot pur com jo ho volia jMes
ay! que al despertar, vaig veurer 1' engany
ab tota la seva repugnanta forma! no era la
veu del amich franca y desinteressada... era
la del àngel tentador que m* envilia!
No, Elvira, no...
Sí, Oscar, sí! Però, quant t' has equivocat al
jutjar à n' aquesta dona perquè 1' has vista
enamorada! quant t'has equivocat!
Per Deu, Elvira!
Si... jo puch haverte entregat, no are! are,
rés! però en altre temps, tot lo meu cor! 'Is
pensaments tots de la meva ànima! perquè no
estan subjectes à la voluntat, sempre esclava
del sentiment però en lo que aquesta voluntat
haja tingutimperi! en lo moviment de lamate-
ria! en tots los actes que d' ella dependeixen!
Oh! no! y mil cops no! Això ni ho has lo-
grat abans, ni ho lograrías mentras 'm quedes
una sola gota de sanch en las venas!
Però, tú confessas que m' has dat ton amor, y
això m' autorisa à exigirte '1 cumpliment de
la teva paraula.
No! He dit donat, y no va ser donat, que
vas robarmel al veurem distreta ab pensa-
ments de despit y gelosia, y cegada per las
llagrimas de 1' esposa fiel y postergada. Però
d' aquell amor criminal, ni rastre 'n queda!
Elvira...
No! ni rastre! Vuy que ho sàpigas. Vent d'
infamias va endursel... tó ho sabs de sobras!
L' và abortar V infern y à n' ell s' entoma!
aquí no hi queda rés! (al cor). jSols hi ha un
sepulcre!
No! Ta boca ment à impulsos de causas que
no endevino.
n8
Elvira Es tan cert lo que t' dich, com que las tevas
frasses apassionadas 'm produeixen un senti-
ment que no vuy dirte, per no acabar d' exas-
perarte.
Oscar T' repeteixo que ments!
No se per qué... però ments! ho estich lle-
gint en la expressió de la teva cara.
Elvira Mira... vesten! Fesme '1 favor; que poden
venir, y no vuy que 'ns vegin junts. Vesten!
Oscar Serà que vols seguir ab 'i teu marit?.
Elvira Això, may! Ni ell havia d' intentarho, ni jo
tenia de consentirho.
Oscar <jNo veus, donchs, com m' enganyas? ^No
veus com 1' únich port de repòs, 'l sol oassis
en '1 desert de la teva vida, 1' has de trovar
en 'Is meusbrassos?
Elvira May! la mort, primer!
Oscar Mira, Elvira, qu' he vingut disposat à tot!
que ab tú, al cel ó à l' Infern! però, ab tú
sempre! {Elvira 's llensa sobre 7 timbre y Os-
car se li adelanta y la conté).
No! si '1 timbre no '1 tacaràs!
Elvira Cridaré.
Osc*r Abans t' hauré ofegat en 'Is meus brassos!
Elvira Pas! {Volent dirijirse al foro... Oscar s' in-
terposa).
Osc\r No! per aquí, no!
Elvira iQue vols escàndol?
Osbar No has sentit que t' he dit que vinch dispo-
sat à tot?
Elvira Si no m' espantas! com has d' espantarme, sí
sé de cert que no tinch de seguirte?
Oscar Es que aquí dins hi ha la mort!
Elvira ,jY qué? Moriré ab la conciencia tranquila de
nó haver sucumbit als teus infames desitjós.
Oscar No, als ulls del mon.
Elvira jQué vols dir?
I9I
Oscar Si... sapigaho! T' ho diré perquè d' aquest
mon no n' esperis caritat ni misericòrdia!
Fins ara, aquest mon tenia '1 dupte del teu
deshonor; però, jo he volgut separarte mes
d' ell y acostarte mes à mi, proclamant la te-
va total deshonra!
Elvira Qué! (Desesperada).
Os:ar Si... deshonra lata!., sens mida! embrutiment
del cos y embrutiment de 1' ànima!
Elvira Jesús!
Os:ar . Yo! jo sols sé la vritat; tan solsament jo sé
qu' ets pura. Mira, ara, si es al mon ó es ab
mi ab qui has d' acullirte.
Elvira Oh! un arma! La meva salvació eterna per
un' arma! Vaig jurar qu' aquesta calumnia,
si may sortia dels teus llabis, t' havia de cos-
tar la vida, y ha de costartela! pel cel qu' ha
de costartel?. ! (Buscant ab la vista).
Os-ar No... no busquis ab 'Is ulls socors que no han
de venir! Un arma? ^Vols un' arma? Aquí la
tens 1' arma! (Treyent una pistola).
Però, ha de servir per tú si no 'm segueixes.
Va! per última vegada! (Agafanila per un
brasj.
^Creyas ferme juguetdels teus capritxos?
Elvira No! infame!., vil!., deixam!.. si no 't seguiré!
(Lutxant)
Oscar No t' deixo!
Elvira ,;Per quant guardas, oh cel! '1 llamp de la te-
va ira?
Os:ar Si ni/i cel t' ha de valer!.. Vindràs!
Elvipa May!., socorro!
(Li vol tapar la boca ab lama. A Elvira
se li desfà la cabellera)
Oscar Que t" mato!
Elvira Mata! (al colmo de la desesperació).
Oscar Deixa! ah! (al fer un moviment brusco, se li
desprèn la pistola giie cau d terra, al trac~
120
tat de recullirla se li adelanta V Elvira, y
després d' agafaria s( tira dos passos atrds).
Elvira. Yo la tinch! {ab alegria).
Oscar Oh! {Reculant instintivament)
Elvira T* ho vaig prometrer! {Dispara).
{Oscar llensa un ay posantse la mà al pit y
amparantse en la marqueseta)
Os:ar Ay!.. Soch mort!
Elvira {Llensant la pistola) Jesús!
Sanch! quanta sanch! (Horroritsada).
Oscar No! si encara vuy que vingas. Fins mort, t'
arrastraré!
Elvira No... no t* acostis!
{Tracta d' agajarlí (l vestit cayent d terra
y apoyanise en una mà).
Oscar Quanta fosquetat!.. Jo 'm moro!., ^ahont ets?
{Buscant ab las mans... Ruidode yeus al
exterior).
ESCENA XV
Mateixos, Don Pau , Fausiino, y Obdulia
foro dreta. Luego Julio.
{Comensan à tocar las once en la catedral).
D. Pau Que! qu4 es això?
Elvira Don Pau! {Tirantse als seus brassos)
D. Pau Oh! {Veyent à Oscar)
Faustino (Que ve ab H bras en cabrestillo) <iQué ha
passat aquí? Ell!
Obdulia Elvira. (Vejent d Oscar) Horror!
Julio {Primer terme esquerra) Que! (sorprès)
Faustino iQuí 1' ha mort?
Elvira {Altanera) Yo!
D. Pau Tú!
Julio (Ella!)
Oscar No!... Deu! {senyalant al cel).
Desprès de breu agonia... cau mort.
Elvira y Obdulia abrassadas ab D. Pau
miran ab horror'l cadàver. Faustino y Ju-
lio s'hi acostan.
— Quadro. — Teló ràpit.
Fí DEL DRAMA
AD VEB.TEXT CX A
La pistola s' ha de tirar à terra ab '1 gatillo aï segur,
única manera d' evitar puga dispararse.
NOTA . — pera los artistas que no coneixin los idiomas
francès é inglés:
S' escriu
S' pronuncia
1) Forfait
forfé
(2) White stone
úait-stón
(3) Prix
pri
(4) Newmarket
Niumàrket
(5) Henriettes
Anriét
(6) Chateau rouge
cható ruch {eh castellà nas)
(7) Chanteuse
chantés (e oscura)
(8) Jofroy
Jofruà
(9) Yankees
.Ianquis
(10) Dollars
Dòlars
(11) Saint Nazaire
Sen Nasér
(12) Break
Brek
(13) Chateau d' eau
cható d' o.
(14) Ale-House
al-jàus (j castellana)
(15) Breadway
Brodué
(16) Bras hand
Bras jan (J castellana)
(17) Ladys
Lédis
(18) Y love yon
Ai lov yu
(19) Chambre garnie
chambr garní
(20) Des chateaux en Espagne
de cható an Spaíí.
(21) Boulogne
Bulon.
(22) Troussean
Trussó
(23) Esleeping-car
Sliping-car
(24) Hide-Park
Àit-Park
Obras catalanas y belingues
DE
Anton Ferrer y Codina
sac
Las Reliquias d' una mare
Un gefe de la coronela
Lo gat de mar. .
Lo pagès de la Ampurdà
La casa payral (1). .
Un Manresa del any vuyt
Lo punyal d' or. .
Dramasde saló. .
Otg-er. ,
Magdalena. .
Matrimonis fi desigle.
Àfrica
iïenorios! .
La Suripanta.
Toreros d' hivern.
Un home de sort.
La perla de Badalona.
Aucells d' America. .
Però
Remeys per fora .
Pare y Padri .
Un cop de telas. .
Aucells de paper.
Castor y Pólux. .
Palos y à Casa. .
Las Carolinas.
Los dos barbers. .
jA la Prevenció! .
La Tornada de Mr. Arbàn.
Nit d' aygua
Los heroes de la Manigua,
Villa Enriqueta ó un quadro de
godóns
Messalina. .
Lo repartidor.
Un concert de hofetadas.
La Tornada de 'n Garrofa
Armas y Lletras .
Gallina vella fa bon caldo
Un soci que 's pert de vista.
Catalans à Orient.
La cojida del Cartujano
Lo duo d' allà à Frajana
ro).
zarzuela
Drama
3
actes
»
3
»
»
4
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
7
»
»
3
»
Comèdia
3
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
3
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
?>
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
»
1
»
• » -
1
»
»
1
»
»
2
»
»
2
»
»
1
»
La gran nit! .
jUn debut!
Un senyor sol à tot estar
Lluch Llach. .
Celos d' un rey. .
L' Etoile de París .
Barbers de Saló .
. »
»
2
»
. »
»
2
»
. »
»
1
»
. »
»
2
»
. »
»
1
»
. »
»
1
»
. »
»
1
»
Castellana s
Un Caudillo de la Cruz (2). . . . Drama 3 actes
Tenorios (3) . . . . . . . Comèdia 3 »
Ellos y Elías (4) » 3 »
Recuerdo eterno » » »
El suicidio de un sombrero.. . » » »
(1)
Golaboración
(2)
(3)
(4)
» »
»
»
con D.
Silvestre Molet
Marcos Zapata
Marcial Morano
De venta Casa Puig- (Librería) Plaza Nueva y en casa
del autor Mendizabal, 20, 4.° l.a.
Biblioteca de L' ADRENETA
Pta».
La Suripanta, (i.a y 2 a edició), comèdia, 3 actes, A. F. y Codina, 2
Lo Somatent de Girona, cupdro dramàtich, F. Agulló Vidal. . . 1
La Pubilla de Caixàs, (i.a y 2.a edició), drama. 3 actes, Francisco
X. Godo. . . . . . . • . . .
Armas y Lletras, comèdia, i acte, A, Ferrer y Codina.
Otger, drama, 3 actes, A. Ferrer y Codina
La minyona del Rector, joguina, i acte, Francisco X. Godo.
Un pom de violas, comèdia, 3 actes, Conrat Roure (Pau Bunyegasl
•[Tenorï'jsU (3." edició) comèdia, 3 actes, A. Ferrer y Codina.
iDitxós ball de màscaras! joguina, 1 acte, F. Figueras Ribot. .
El Túnel, drama, 3 actes, Francisco X. Godo
Mar grossa, joguina; 1 acte, Ernest Soler de las Casas
Al cim de la glòria, lloansa, Antoni Careta y Vidal. . . .
Lo collaret de perlas, drama, 3 aetes, Frederich Soler (Pitarra)
Un cop de telas, diàlech, 1 acte, Anton Ferrer y Codina .
Lo màs perdut, comèdia, 3 actes, Joseph Feliu y Codina .
Una prometensa, pasillo cómich, i acte, Joan Marxuach .
Lo general «No importa», drama, 3 actes, Teodoro Baró .
Toreros d' h'vem, comèdia, 3 acte.-i, Anton Ferrer y Codina .
No sempre 'l que paga, trenca, comèdia, i acte, F, Figueras Rluot
Lo patró Aranya, comèdia, i acte, Joseph Maria Pous.
j Trampasl, comèdia, 3 actes, Manei Rovira y Serra .
Entresuelo primera, comèdia, i acte, Pere Julià y Sust. ,
Lojockdels disbarats, comèdia, 3 actes, Teodoro Baró.
Lo testameni del oncle, comèdia, r acte, J. Riera y Bertran.
La hisso de dibuix, sarsuela, 1 acte, F. Figueras Ribot*
Lo poema del cor, D. Teodoro Baró ,
Un debut, sarsuela, 2 actes, A. rerrer y Codina
Las horcas cauJinas, comèdia, i acte, Francisco X, Godo .
La trompeta de la sal, comèdia, 3 actes, Eduardo Aules .
La Creu de ía Masia, drama, 3 actes, F. Soler y M. Lasarte .
Ambol comèdia, 1 acte, Joseph Campderros
Li Sonata XXVI, comèdia, 3 actes, J. Riera y Bertran
Un Manresa de V any vuvt, drama, 3 actes, A Ferrer y Codina.
Gallina vella/à bon caldo, comèdia, i acte, A Ferrer y Codina
Sanàsy parells, juguet cómich. i acte, V. Suarez Casaft y J. Capella 1
Li rapte deia Sabina, juguet cómich, i acte. F. Figueras y Ribot ,
LaPàhda, drama, 3 actos, Francisco J. Godo
La estació de la Granota, saynete, i acte, Teodoro Baró
Gxrtu Canta, juguete cómico. 1 acto, Vit 1 A?a ....
ffRin, juguet, 1 acte, Francisco Xavier Godo . . . • .
Sogray Nora, comèdia. 4 actes, J. Pin y Soler
L'i Sant Cri^to Gros, comèdia, 3 aJtCS, Edu rt A ulcs .
A la prevenció, joguina, i acte, A. 1 errer y Codina.
fiS.icrilegti.ll monólech castelà, Fram.is.o X. Godo .
Viva 'l div ircil comèdia en 4 actes, Joseph M.a Pous .
Un home de sort, comèdia en 3 actes, Ferrer y Codina. .
Riera Baixa, paro pia en i acte, Joaquim Montero.
Ui siciqus 'spertde vista, comèdia, i aete, A. Ferrer y Codina
L' hoslal de la coixa, drama. 3 actes, Quer y Sanromà.
Lasfalsas burgvsas, 1 acte, Adolf Brugada
l/usticia humana, cuadro dramàtico, 1 acto, José' Pablo Rivas.
La Viudela, comcdú, 3 actes, Joseph Pin > Soler . .
Veneno de àspides. drama, en 3 actes, Sebastià J. Carner .
Lo Compte d'Ampurias, drama en 3 actes, D Ramon Bordas .
Deliri de grandesas, drama en 3 actes, D. Joseph Nogué y Roca
De Nadal à Sant Esteve, comèdia 2 actes, D. Joan Molas y Cssas
Lo marit de la difunta, juguet i acte, F. Figueras y Ribot-
Africa, comèdia, 3 actes, A. Ferrer y Godina
L' oncle Benet, .comèdia en un acte, prosa, Joaquim Montero ,
La cosina de la Lola, comèdia, \ acte, Francisco Xavier Godo.
De mort à vida, dr.ma. en 3 actes, J R'e^a y Bertran
// apotecari de Malgrat, comedii en acte.'Teodoro Bjr >.
Matrimanis.fi de stgie, dr^ira, i actes, A \Terrx y Co. ina
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11