Skip to main content

Full text of "!Mitj any d'infern! : monòlec còmic en prosa"

See other formats


MITJ  ANY  D'INFERN!! 


lOAN  RODRÍGUEZ 


íMITJ  m  D'IPERNÜ 

MONÒLEG  CÒMIC  EN  PROSA 


BIBLIOTECA  "TALIA  JOYA" 

S=  LAURlA,  58,  BAIXOS  = 


Aquesta  obra  es  propietat 
del  seu  autor.  Niugú  sense  '1 
§(eu  consentiment  podrà  reim- 
primirla  ni  traduiria.  Els  de- 
legats y  representants  de  la 
Sociedad  de  Autores  Espafio- 
les,  son  els  encarregats  de  co- 
brar els  drets  de  representa- 
ció. 

Queda  fet  el  dipòsit  que 
marca  la  llei. 


E.  Albacar,  Impresor  :  Valencià  :  200 


iòabel  Braqa 


{Còm  no  dedicar  li  aquest  modest  monòlec  si  vostè 
me  tha  inspirat}  Aceptil  doncs  com  a  penyora 
del  CARiNYo,  que  igual  que  vostè  a  mí^  li  pro- 
fes  sa  son  affm. 


personatge:  Manel 


Aquesta  obra  s'estrena  en 
V Ateneu  Catalanista  de  Gra- 
da, essent  desempenyada  per 
en  Ramón  Claveras. 


Acte  únic 


La  escena  representa  una  saleta  tancada.  Porta 
al  foro.,  tauleta  al  mitj  y  convenientment  re- 
I  partides  cadires,  etc. 

ESCENA  ÚNICA 

Manel  (Llegint  el  diari.) 

Velsiaqui  un  cas  que  te  molts  punts  de  sem- 
blansa  amb  el  que  el  dia  meuos  pensat  succeirà 
an  aquesta  casa  si  Deu  vol  y  la  sogra  no  ho  re- 
meia.  {Llegint.)  «Ayer  tuvo  lugar  en  la  casa  nú- 
mero 49,  piso  cuarto,  de  la  calle  de  Espolsasacs, 
un  horroroso  crimen,  que  llenó  de  consternación 
à  los  vecinos  de  dicha  calle.  Según  rumores  re- 
7 


cogidos  en  el  lugar  del  suceso,  parece  ser  que  el 
matrimonio  que  habitaba  dicho  piso,  veia  empa- 
nada la  paz  conyugal  à  causa  de  frecuentes  dis- 
gustos debidos  à  la  intemperancia  de  caràcter  de 
Isabel  Fraga,  madre  política  de  José  Xiximecas, 
quien  ayer  resolvió  poner  fin  à  aquel  estado  de 
cosas,  agrediendo  à  Isabel,  con  un  cuchillo  de 
grandes  dimensiones,  la  cual  tràs  lucha  breve  y 
tenaz,  cayó  exànime  al  suelo.  A  los  gritos  que 
profirió  la  víctima,  acudió  su  infortunada  hija,  que 
al  contemplar  aquel  cuadro  desgarrador,  arrebató 
el  arma  à  su  marido,  infiriéndose  tan  tremenda 
herida  en  el  cuello  que  se  ocasiono  la  muerte.  A 
todo  esto  el  agresor  con  un  cinismo  que  única - 
mente  puede  atribuirse  à  desequilibrio,  hizo  de  los 
intestinos  de  su  suegra  un  lazo  movedizo  con  ani- 
mo de  suicidarse,  siendo  detenido  antes  de  rea- 
lizar  su  fatal  propósito.»  {Deixant  de  llegir.)  Ves 
qui  no  '1  feia  anar  un  xic  més  depressa.  {Tornant 
a  llegir.)  «Parece  que  el  atestado  del  tràgico  su- 
ceso,  darà  mucho  que  hacer.  Como  caso  singu- 
lar y  haciéndonos  eco  de  lo  que  se  decía  en  el 
lugar  del  crimen,  sàbese  que  el  ase^ino  gozaba 
fama  de  reconocida  probidad  y  acrisolada  honra- 
dez.  El  Juzgado,  etc,  etc.»  [Deixant  el  diari.) 
8 


Sí,  si,  ara  el  jutjat  els  pot  anar  al  darrera  amb  un 
flaviol  sonant.  Mirin  que'n  porten  de  desgabells 
y  desunions  matriraoniíils  les  intemperancies  de 
les  mamàs  politicas.  Sens  anar  més  liuny  aquesta 
casa  que  podria  molt  bé  pasar  per  una  sucursal 
del  Paradís  se  troba  convertida  en  un  infern,  tot 
per  art  y  g^racia  de  la  ditxosa  sogra.  Ara  mateix 
me  trobo  que  ni  se  lo  que  haig  de  fer  si  és  que 
vui  evitar  un  dia  de  do),  y  de  feina  al  jutjat  de 
guardià.  {Ah!  si  jo  hagués  cregut  els  consells  del 
qui  la  conexia  tant  a  fondo,  a  hores  d'ara,  no  hau- 
ria de  plorar  am  llàgrimes  d'arrepentiment  la 
meva  incredulitat.  jPobre  Senyor  Miquel!  Deu  ü 
pagui  del  modo  que  millor  li  sembli  les  seves  bo- 
nes intencions.  Vegin  si  la  debia  coneixe  a  fondo 
a  la  seva  dóna  que  no  poguent  resistir  per  més 
temps  aquell  corcó  que  li  amargava  la  vida  và 
determinar  anarsen  al  altre  món.  Sempre  y  mea* 
tres  visqui  me'n  recordaré  d'aquella  data,  trista 
per  dues  raons.  La  primera  perquè  una  mort  no 
resulta  mai  alegre  y  la  segona,  y  aquesta  si  que 
es  més  trista  encara,  perquè  d'aquell  dia  's  pot 
dir  que'm  vé  la  mort  a  mi.  Sembla  talment  que 
contempli  aquella  escena.  Doq  Miquel  esbufega- 
va fent  les  ultimes  ganyotes,  voltat  de  la  seva  filla 
9 


y  de  la  seva  dóna  que  calculin  que  tal  serà,  que 
ni  a  la  hora  de  la  mort,  li  va  deixar  fer  el  darrer 
badall  am  tota  tranquilitat.  Colocat  jo  al  capsal 
del  llit  completava  el  quadro.  De  prompte  Don 
Miquel  estira  una  cama,  després  l'altra,  mira  a  la 
seva  filla  amb  aire  compassiu  com  si  endevinés 
el  pà  que  li  esperava.  Al  mateix  temps  dirigí  una 
mirada  que  en  aquells  crítics  instants  no  vaig  po- 
guer  apreciar  si  era  d'odi  o  de  despreci  a  la  seva 
dóna,  y  fent  un  sospir  fondo,  com  si  es  trobés  sa- 
tisfet de  perdre  de  vista  aquest  món,  emprengué 
viatje  cap  al  altre.  Jo  que,  mal  m'està  el  dirho 
ting  molt  bons  fondos,  y  sino  que'ls  ho  digui  la 
dóna,  al  veure  aquella  mare  y  filla  en  mitj  de 
aquells  trasbalsos  sense  saber  aont  acudir  y  sen- 
se més  companyia  que  la  del  mort,  no  vaig  po- 
guer  menos  que  oferiries  la  meva  ajuda  que  elles 
aceptaren  am  molt  de  gust.  |Mai  ho  hagués  feti 
desde  aquell  moment  fatal  puc  ben  dir  que  carre- 
go el  mort.  Inútil  es  dirlos  que  el  meu  acte  de 
presencia  en  aquella  casa  era  deguda  a  les  mútues 
corrents  de  simpatia  que'm  iligaben  am  la  que 
més  tart  vaig  ferne  la  meva  mitja  taronja.  Rasgo 
tan  generós  va  obrirme  de  bat  a  bat  les  portes  de 
la  casa,  Y  aquella  mamà  que  més  tart  am  la  seva 
10 


política  ha  acreditat  la  marca,  se  mostrà  en  un 
principi  tan  sumament  amable  j  reconeguda  que 
vaig  arribarme  a  creure  que  la  havia  endavinada 
ja  que  allò  més  que  una  sogra  am  carn  y  ossos 
venia  a  ser  una  sogra...  am  mantega.  iPró  joh 
'desilusiò!  íquant  poc  durà  la  ditxa  somniada!  En- 
cara no  havia  tingut  temps  d'assaborir  les  dolce- 
sas  de  una  felicitat  complerta,  tan  bon  punt  el 
capellà  am  ia  seva  benedicció  donà  realitat  al  meu 
anhel,  tot  cambià  com  per  art  de  bruxeria;  y  tota 
aquella  bondat,  benignitat  y  passivitat  tant  deli- 
cades se  transformaren  en  un  sofrir  continuo,  un 
martiri  tant  crudel  y  un  torment  tant  refinat,  que 
puc  ben  dir  que  en  qüestions  inquisitorials  en 
Torquemada  era  un  patatero.  Sis  mesos  fa  avui 
que  soc  casat  y  quasi's  pot  dir  que  'n  fà  dotze 
que  no  se  lo  que  es  viure  tranquil  un  sol  instant. 
En  tot  lo  que  faig,  fins  en  les  coses  més  insigni- 
ficantes,  hi  té  que  intervenir  la  censura.  Si  menjo 
molt,  sembla  que  estigui  afamat,  si  per  el  contrari 
menjo  poc,  soc  un  miquetes,  si'm  queixo  de  mal 
de  cap,  semblo  '1  noi  tendre,  si  disfruto  de  salut 
resulta  que  'm  sobra  la  que  li  falta  au  ella.  Si  em 
llevo  dejorn,  no  sab  que  haig  de  anar  a  fer  tan 
demati  pél  món,  si  'm  llevo  tart,  soc  un  gandul, 
11 


un  dropo,  un  dormilón  y  ara  mateix  fà  més  de 
quintze  dies  que  no  he  tancat  un  ull.  Si  'm  faig  un 
trajo,  diu  que  es  per  anar  a  veure  a  l'altra,  si 
surto  amb  el  de  cada  dia,  allavors  resulta  que 
faig  parlar  a  la  gent  y  denigro  la  íamilia.  Si  vaig 
al  cafè,  soc  un  liberttno^  un  viciós;  y  si  no  hi  vaig 
diu  que  'm  quedo  expressament  a  casa  per  donar- 
li  torraent;  y  tanta  es  la  impossibilitat  de  conten- 
tarla  que  estic  segur  que  fins  per  escanyaria  li 
hauré  de  demanar  la  seva  opinió.  Desprès  diuen 
de  si  uu  home  se  torna  assesí  y  fins  escorxa  so- 
gres. Jo  me  'n  ric  quan  sento  alabar  la  paciència 
de  Job;  si  en  Job  hagués  tingut  una  sogra  com  la 
meva  a  hores  d'  ara  no  gosaria  de  la  fama  que 
l'ha  erigit  home  de  més  bona  pasta  que  s'  ha  co- 
negut. (Pausa.)  Pro  com  molt  bé  diu  l'adagi:  «iVí? 
hi  ha  mal  que  per  be' no  vinga»,  lo  cert  es  que  '1 
relat  d'aquest  crim  esgarrifós  m'ha  portat  al  ànim 
el  desitj  d'acabar  amb  aquest  infern.  S'imposa  un 
cambi  total  de  conducta  y  se  fà  precís,  si  es  que 
es  vol  evitar  mals  majors.  Desde  avui  regiran 
noves  lleis,  jabaix  l'imperi  de  la  sogra!;  ja  no  vui 
ser  per  més  temps  joguina  de  les  seves  intem- 
perancies  y  del  seu  caràcter  despòtic.  Si  per  fer 
prevaldré  la  meva  autoritat  de  cap  de  casa  se  fà 
12 


forsós  recorre  a  mides  extremes,  com  si  digués- 
sim posar  la  plassa  en  estat  de  guerra,  se  farà 
tot  lo  que  siga  a  tí  y  efecte  de  mantenir  el  meu 
prestigi.  Si  no  li  van  bé  els  tractes  que  'Is  deixi 
y  si  es  mor  que  la  enterrin,  tal  dia  tarà  un  any  j 
tant  de  bò  fos  demà  mateix,  que  jo  els  asseguro, 
paraula  formal,  que  li  faria  un  enterro  de  prime- 
ra y  fins  li  dedicaria  mitja  dotzena  de  corones  de 
flors  artificials. 

Comenscm,  doncs,  a  donar  ordres  y 
Si  logro  per  resultat 

imposar  el  meu  gobern, 

y  viure  am  tranquilitat, 

dàré  per  ben  oblidat 

tot  aquest  mitj  any  d'  infern. 

TELÓ. 


13 


OBRES  DEL  MATEIX  AUTOR 


La  flauta  de  D.  Miquel, — Monòlec. 

La  llar  f  reda  .-^Rshós  dramàtic  en  colaboració 
amb  en  Jordi  de  la  Pena.  * 

Un  saòate' per  partida  doble, — Comèdia  en  un 
acte. 

Instantànies . — Diàlecs  cassaís  al  vol. 
Un  destorb  a  temps. — Monòlec. 
li'Mitj  any  d'infern!! — Monòlec.