!Mitj any d'infern! : monòlec còmic en prosa

MITJ ANY D'INFERN!!

lOAN RODRÍGUEZ

íMITJ m D'IPERNÜ

MONÒLEG CÒMIC EN PROSA

BIBLIOTECA "TALIA JOYA"

S= LAURlA, 58, BAIXOS =

Aquesta obra es propietat
del seu autor. Niugú sense '1
§(eu consentiment podrà reim-
primirla ni traduiria. Els de-
legats y representants de la
Sociedad de Autores Espafio-
les, son els encarregats de co-
brar els drets de representa-
ció.

Queda fet el dipòsit que
marca la llei.

E. Albacar, Impresor : Valencià : 200

iòabel Braqa

{Còm no dedicar li aquest modest monòlec si vostè
me tha inspirat} Aceptil doncs com a penyora
del CARiNYo, que igual que vostè a mí^ li pro-
fes sa son affm.

personatge: Manel

Aquesta obra s'estrena en
V Ateneu Catalanista de Gra-
da, essent desempenyada per
en Ramón Claveras.

Acte únic

La escena representa una saleta tancada. Porta
al foro., tauleta al mitj y convenientment re-
I partides cadires, etc.

ESCENA ÚNICA

Manel (Llegint el diari.)

Velsiaqui un cas que te molts punts de sem-
blansa amb el que el dia meuos pensat succeirà
an aquesta casa si Deu vol y la sogra no ho re-
meia. {Llegint.) «Ayer tuvo lugar en la casa nú-
mero 49, piso cuarto, de la calle de Espolsasacs,
un horroroso crimen, que llenó de consternación
à los vecinos de dicha calle. Según rumores re-
7

cogidos en el lugar del suceso, parece ser que el
matrimonio que habitaba dicho piso, veia empa-
nada la paz conyugal à causa de frecuentes dis-
gustos debidos à la intemperancia de caràcter de
Isabel Fraga, madre política de José Xiximecas,
quien ayer resolvió poner fin à aquel estado de
cosas, agrediendo à Isabel, con un cuchillo de
grandes dimensiones, la cual tràs lucha breve y
tenaz, cayó exànime al suelo. A los gritos que
profirió la víctima, acudió su infortunada hija, que
al contemplar aquel cuadro desgarrador, arrebató
el arma à su marido, infiriéndose tan tremenda
herida en el cuello que se ocasiono la muerte. A
todo esto el agresor con un cinismo que única -
mente puede atribuirse à desequilibrio, hizo de los
intestinos de su suegra un lazo movedizo con ani-
mo de suicidarse, siendo detenido antes de rea-
lizar su fatal propósito.» {Deixant de llegir.) Ves
qui no '1 feia anar un xic més depressa. {Tornant
a llegir.) «Parece que el atestado del tràgico su-
ceso, darà mucho que hacer. Como caso singu-
lar y haciéndonos eco de lo que se decía en el
lugar del crimen, sàbese que el ase^ino gozaba
fama de reconocida probidad y acrisolada honra-
dez. El Juzgado, etc, etc.» [Deixant el diari.)
8

Sí, si, ara el jutjat els pot anar al darrera amb un
flaviol sonant. Mirin que'n porten de desgabells
y desunions matriraoniíils les intemperancies de
les mamàs politicas. Sens anar més liuny aquesta
casa que podria molt bé pasar per una sucursal
del Paradís se troba convertida en un infern, tot
per art y g^racia de la ditxosa sogra. Ara mateix
me trobo que ni se lo que haig de fer si és que
vui evitar un dia de do), y de feina al jutjat de
guardià. {Ah! si jo hagués cregut els consells del
qui la conexia tant a fondo, a hores d'ara, no hau-
ria de plorar am llàgrimes d'arrepentiment la
meva incredulitat. jPobre Senyor Miquel! Deu ü
pagui del modo que millor li sembli les seves bo-
nes intencions. Vegin si la debia coneixe a fondo
a la seva dóna que no poguent resistir per més
temps aquell corcó que li amargava la vida và
determinar anarsen al altre món. Sempre y mea*
tres visqui me'n recordaré d'aquella data, trista
per dues raons. La primera perquè una mort no
resulta mai alegre y la segona, y aquesta si que
es més trista encara, perquè d'aquell dia 's pot
dir que'm vé la mort a mi. Sembla talment que
contempli aquella escena. Doq Miquel esbufega-
va fent les ultimes ganyotes, voltat de la seva filla
9

y de la seva dóna que calculin que tal serà, que
ni a la hora de la mort, li va deixar fer el darrer
badall am tota tranquilitat. Colocat jo al capsal
del llit completava el quadro. De prompte Don
Miquel estira una cama, després l'altra, mira a la
seva filla amb aire compassiu com si endevinés
el pà que li esperava. Al mateix temps dirigí una
mirada que en aquells crítics instants no vaig po-
guer apreciar si era d'odi o de despreci a la seva
dóna, y fent un sospir fondo, com si es trobés sa-
tisfet de perdre de vista aquest món, emprengué
viatje cap al altre. Jo que, mal m'està el dirho
ting molt bons fondos, y sino que'ls ho digui la
dóna, al veure aquella mare y filla en mitj de
aquells trasbalsos sense saber aont acudir y sen-
se més companyia que la del mort, no vaig po-
guer menos que oferiries la meva ajuda que elles
aceptaren am molt de gust. |Mai ho hagués feti
desde aquell moment fatal puc ben dir que carre-
go el mort. Inútil es dirlos que el meu acte de
presencia en aquella casa era deguda a les mútues
corrents de simpatia que'm iligaben am la que
més tart vaig ferne la meva mitja taronja. Rasgo
tan generós va obrirme de bat a bat les portes de
la casa, Y aquella mamà que més tart am la seva
10

política ha acreditat la marca, se mostrà en un
principi tan sumament amable j reconeguda que
vaig arribarme a creure que la havia endavinada
ja que allò més que una sogra am carn y ossos
venia a ser una sogra... am mantega. iPró joh
'desilusiò! íquant poc durà la ditxa somniada! En-
cara no havia tingut temps d'assaborir les dolce-
sas de una felicitat complerta, tan bon punt el
capellà am ia seva benedicció donà realitat al meu
anhel, tot cambià com per art de bruxeria; y tota
aquella bondat, benignitat y passivitat tant deli-
cades se transformaren en un sofrir continuo, un
martiri tant crudel y un torment tant refinat, que
puc ben dir que en qüestions inquisitorials en
Torquemada era un patatero. Sis mesos fa avui
que soc casat y quasi's pot dir que 'n fà dotze
que no se lo que es viure tranquil un sol instant.
En tot lo que faig, fins en les coses més insigni-
ficantes, hi té que intervenir la censura. Si menjo
molt, sembla que estigui afamat, si per el contrari
menjo poc, soc un miquetes, si'm queixo de mal
de cap, semblo '1 noi tendre, si disfruto de salut
resulta que 'm sobra la que li falta au ella. Si em
llevo dejorn, no sab que haig de anar a fer tan
demati pél món, si 'm llevo tart, soc un gandul,
11

un dropo, un dormilón y ara mateix fà més de
quintze dies que no he tancat un ull. Si 'm faig un
trajo, diu que es per anar a veure a l'altra, si
surto amb el de cada dia, allavors resulta que
faig parlar a la gent y denigro la íamilia. Si vaig
al cafè, soc un liberttno^ un viciós; y si no hi vaig
diu que 'm quedo expressament a casa per donar-
li torraent; y tanta es la impossibilitat de conten-
tarla que estic segur que fins per escanyaria li
hauré de demanar la seva opinió. Desprès diuen
de si uu home se torna assesí y fins escorxa so-
gres. Jo me 'n ric quan sento alabar la paciència
de Job; si en Job hagués tingut una sogra com la
meva a hores d' ara no gosaria de la fama que
l'ha erigit home de més bona pasta que s' ha co-
negut. (Pausa.) Pro com molt bé diu l'adagi: «iVí?
hi ha mal que per be' no vinga», lo cert es que '1
relat d'aquest crim esgarrifós m'ha portat al ànim
el desitj d'acabar amb aquest infern. S'imposa un
cambi total de conducta y se fà precís, si es que
es vol evitar mals majors. Desde avui regiran
noves lleis, jabaix l'imperi de la sogra!; ja no vui
ser per més temps joguina de les seves intem-
perancies y del seu caràcter despòtic. Si per fer
prevaldré la meva autoritat de cap de casa se fà
12

forsós recorre a mides extremes, com si digués-
sim posar la plassa en estat de guerra, se farà
tot lo que siga a tí y efecte de mantenir el meu
prestigi. Si no li van bé els tractes que 'Is deixi
y si es mor que la enterrin, tal dia tarà un any j
tant de bò fos demà mateix, que jo els asseguro,
paraula formal, que li faria un enterro de prime-
ra y fins li dedicaria mitja dotzena de corones de
flors artificials.

Comenscm, doncs, a donar ordres y
Si logro per resultat

imposar el meu gobern,

y viure am tranquilitat,

dàré per ben oblidat

tot aquest mitj any d' infern.

TELÓ.

13

OBRES DEL MATEIX AUTOR

La flauta de D. Miquel, — Monòlec.

La llar f reda .-^Rshós dramàtic en colaboració
amb en Jordi de la Pena. *

Un saòate' per partida doble, — Comèdia en un
acte.

Instantànies . — Diàlecs cassaís al vol.
Un destorb a temps. — Monòlec.
li'Mitj any d'infern!! — Monòlec.