Skip to main content

Full text of "!Ous del día! : joguina en un acte, en vers y en català del que ara's parla"

See other formats 


o  u  o  o 


SINGLOTS  POÉTICHS 


JOGUINA  EN  UN  ACTE 
EN  VERS  Y  EN  CATALÀ  DEL  QUE  ARA   S  PARLA 


original  de 
ilüSTOa  per  Mv,MOLINE 


SEGONA  EDICIÓ 


BARCELONA:  LLIBRERIA  ESPANYOLA  DE  L0PE£,  JDITOR,  RAMBLA  DEL  MITJ,  20  , . 

*  »     %  •  '  ' 
►  1880. 


iOUS  DEL  DIA! 


PREU 

2  rals 


JOGUINA    EN    UN  ACTE 

EN  VERS  Y  EN  CATALÀ  DEL  QUE  ARA  'S  PARLA 

ORIGINAL  DE 

D.  SERAFÍ  PITARRA 

Ilustrada  per  M.  MOLINE. 

SEGONA  EDICIÓ 


BARCELONA 
LLIBRERIA  ESPANYOLA  DE  LÓPEZ,  EDITOR 

RAMBLA  DEL  MITJ,  NÚMERO  20 
—  223  — 


PERSONAS. 


DOLORES. 
JOANA  (Criada  vella). 
SR.  ONOFRE. 
DIEGO. 

LO  MARQUÉS  DE  LA  GARROFA. 


JOANET  (Noy  del  carboner). 
SR.  ARCÍS. 
SR.  QUIM. 
D.  VICENTE. 

UNA  CRIADA  (que  diu  ;Ah!) 


Convidats,  senyoras,  criaturas,  xicots,  etc,  etc. 


La  propietat  d' impressió  y  venta  d'  exemplars  d'  aquesta  obra  y  demés  de  la 
colecció  dels  Singlots  poètic hs1  pertany  à  la  casa  editorial  de  López,  Rambla  del 
Mitj,  número  20,  Llibreria  Espanyola. 


Barcelona:  Imp.  de  Lluís  Tassó  Serra,  Arch  del  Teatro,  números  21  y  23. 


iOUS  DEL  DIA! 


ACTE  ÚNICH. 

Lo  teatro  representa  Ja  rebotiga  de  una  tenda  de  vendre  betas  y  fils,  la  cual 
serà  pintada  ab  paissos,  suposant  que  es  lo  menjadó.  A  cada  cantó  del 
fondo  armaris  raconés  ab  pisa,  una  taula,  d'  aquestas  crue  s'  obran  dos 
alas,  posada  à  n'  al  cantó  esquerra,  à  sota  una  galleda  ar>  una  ampolla, 
lo  porró  y  uns  quants  préssechs  enfrescb,  y  penjant  del  sostre  una  gàbia 
de  canari  ab  1'  aucell  dintre  y  unas  cuantas  fullas  d'  escarola.  Portas  la- 
terals y  al  foro:  per  aquesta  que  deurà  ser  bastant  ample 's  veu  la  bo- 
tiga y  al  fondo  de  tot  lo  carré,  que  serà  transitable  y  passarà  per  ell  lo 
que  indiqui  à  son  temps '1  diàlech. 


ESCENA  I. 

Sr.  Onofre  y  Dolores. 

Lo  primer  llegint  dl1  un  cantó  de  teatro  ' l  diari  d1  en 
Brusi,  ab  ulleras.  La  noya  fent  mitxa  d  ü  altre. 
Dol.      Donchs  li  dich  que  la  Bordeta 

es  molt  bonica,  papa. 
On.        jPotsé  hi  voldrías  tornà! 
Dol.      {Donaria  una  pesseta! 

May  me  canso  de  pensà 

ab  aquellas  dugas  trujas, 

los  moltons  de  can  Tramujas 

y  las  vacas  d'  en  Samà. 

Aquí  d'  animals  tan  grossos 

&no  n'  hi  haurà  gayres?  ^Vritat? 
On.       No,  perquè  allà  s'  han  criat 

pèl  camp  y  sobre  'ls  tarrossos. 
Dol.      Jo  sempre  ?m  recordaré 

676980 


—  6  — 


quan  pe  '1  còlera  hi  esta  vam, 

aquella  carn  que  menjavam. 
On.        iQué  bona! 
Dol.  iY  la  llet? 

On.  També. 

Pero  lo  milió  de  tot, 

per  mi,  eran  los  ous  del  dia 

que  'm  feya  portà  en  Badia, 

per  en  Diego,  '1  sèu  xicot. 
Dol.      j  Pobre  Diego!  {Ap.  suspirant.) 
On.  Es  ben  vritat 

que  ningú  podria  creure 

lo  bò  que  es  un  ou  per  beure. 
Dol.      |No  sé  com  no  V  han  cansat! 
On.       Ni  crech  que  'm  puguin  cansar. 
Dol.      \X  fé  n'  estich  aturdida! 
On.       Donchs  tota  la  mèva  vida 

aixó  serà  '1  meu  sopar. 

La  salut  lo  altre  pot  treure 

y  jo  no  estich  per  tabola, 

una  sopa  ab  farigola 

cada  nit  y  un  ou  per  beure. 

Per  xó  jo  estaba  tant  bè 

quan  allí  dalt  los  prenia, 

perquè  ous  com  los  den  Badia 

ja  't  dich  jo  que  ningú  7n  tè. 
Dok.      Los  que  ara  ns  ven  la  Esperansa, 

no  digui  que  hi  ha  uns  rovells. 
On.        Bè  sí,  ja  no  sè,  pero  aquells 

jo  :ls  prenia  ab  mès  confiansa. 
Dol.      Pero  ara  que  n'  ha  parlat 

y  trencant  las  sevas  rahons. 
en  Diego? 
On.        [No  sabent  què  respondre) 

jAh!  per  aquells  mons. 
Dol.      (Ab  tristesa.)  Jo  tinch  po  que  s'  hi  ha  quedat, 
On.        Gom  allí  sempre  hi  ha  ;1  present 

d'  aquesta  passa  colérica... 

potsé  sí. 

Dol.  jDitxosa  Amèrica! 

;y  qué  n'  hi  mort  de  jovent! 
On.       No  hi  hauria  pas  lo  qu'  hi  ha. 

si  jo  hi  pogués  anà  un  dia. 
Dol.  ^Perquè? 

On.  Perquè  'ls  curaria 

fentlos  pendre  à  tots  la  ruà. 

Pero  sabs  que  devegadas, 

aixó  que  fà  un  quan  rumia, 

dich  jo  que  '1  pobre  Badia 

ne  và  passà  d1  endiabladas. 
Dol.      Ja  ho  pot  dí. 
On.  No  tenint  gayre 

no  eran  per  xó  massa  pobres: 

ell  ja  guanyaba  de  sobras; 

ella  fent  de  gallinayre, 

la  mossa  fent  canonets. 

—  226  — 


y  '1  xicot  tirant  lo  bach, 

allí  ningú  estaba  flach; 

es  dir;  pobrets  y  alegrets. 
Dol.  jAquell  còlera  del  diable! 
On.       Si  que  'ls  hi  la  va  fè  grossa 

perquè  morta  ella  y  la  mossa 

ell  va  quedà  un  miserable. 

Per  xó,  de  passaria  just  , 

ja  n'  estava  aconsolat; 

pero  '1  caure  :1  noy  soldat 

10  va  matà  de  disgust. 

Es  dir  que  de  quatre  que  eran 

quedà  en  Diego  com  gran  sort. 
Dol.      Y  aixó  encara  si  no  es  mort. 
On.        jHi  ha  cosas  que  à  un  V  alteran! 

^Ara  ves  aquell  ximplet 

qui  '1  feya  moure  de  aquí? 
Dol.      |Y  tal  y  tal,  ja  ho  pot  dí! 
On.       jQué  s'  hi  farà! 
Dol       [Suspirant  )  jJa  està  fet! 
On.        Que  ell  hagués  dit:  so  soldat 

y  hi  haig  d'  anà,  santó  y  bueno; 

jpero  cambià  de  terreno! 

vaja,  va  sè  un  disbarat. 
Dol.      Troban  gent  que  'ls  entabana... 
On.       Y  à  fé  que  li  vaig  di  bé: 

— mira  noy  que  no  't  convé— - 

y  ell  re:  soldat  de  1'  Habana. 
Dol.      Y  que  à  n'  allí,  alguna  cosa 

11  ha  succehit,  no  ho  dupto  gens; 
quan  no  va  escriure  correns 

n'  hi  passa  alguna  de  grossa. 
On.       També  jo  penso  como  tú, 

perquè  fent  nou  anys  qu'  es  fora... 
Dol.      Déu.  (Interrumpentlo  ) 
On.  Pitjó...  y  aquesta  es  1'  hora 

que  no  's  sab  res  per  ningú. 
Dol.      jQuína  desgracia,  pobret!  (Aixugant  plors.) 
On.       ^Y  ara  aixó?  jquín  desconsol! 
Dol.      j  Es  que  V  estimava  molt! 
On.       Ja  ho  sè,  y  fas  molt  mal  fet. 
Dol.      àPer  <ïué? 

On.  Perquè  no  es  per  tú 

ni  tú  tampoch  ets  per  ell. 
Dol.      Quan  s'  estima,  ja  es  molt  vell 

que  no  mira  res  ningú. 
On.       jOh;  no  's  mira!  Donchs  mirarho 

que  aixó  no  costa  pas  gayre; 

lo  fill  d'  una  gallinayre 

no  es  pas  pe  '1  tèu  rango;  claro. 
Dol.      Pero  si  jo  penso  ab  ell, 

àveyàm  una  qué  hi  farà? 
On.       Podrías  pendre  la  ruà. 
Dol.      iPev  xó?  (Rihent ) 
On.  Tot  vè  del  ventrell 

y  '1  purgarse  tot  ho  cura. 


—  8  — 


Dol.      No  'm  fassi  riure,  papà. 

On.        jAb  tú  no  s'  hi  pot  parlà!  {Picat ) 

?,Sabs  lo  que  ets?  una  criatura. 
Dol.      Bè,  no  s'  enfadi  per  xó. 
On.       Bueno;  donehs  deixemho  corra. 
Dol.  Bueno. 

On.  iQué  tanta  camorra, 

aquí  ?s  fa  '1  que  mano  jo! 

Ab  ell  no  hi  pensaràs  mès 

y  no  vull  sentí  mès  fressa, 

perquè  ja  sabs  que  ets  promesa 

per  casarte  ab  lo  marqués. 
Dol.       í Sí,  vaya  un  marqués,  que  està 

empleat  à  cal  celadó!  (Burlantsen.) 
On.        Y  bueno,  ^quf  hi  ha?  milió, 

senyal  que  vol  treballà. 
Dol.      Gom  per  forsa  ho  ha  de  fè, 

perquè  jo  sè  que  es  molt  pobre. 
On.        Pero  com  tú  tens  que  't  sobra 

tots  dos  podréu  està  bè. 

Mès  m'  estimo  un  home  així 

decent  y  ben  educat 

que  no  pas  un  hisendat 

sense  modos  y  poch  fí. 
Dol.      Es  clà  que  si  vostè  ho  vol... 
On.        Es  clà  que  ho  vull. 
Dol.  Lo  creure 

On.        Per  forsa  ho  hauràs  de  fè 

si  no  vols  que  't  mogui  un  vol. 

(De  repent.)  Pero  quina  hora  déu  sè, 

£no  ho  sabrías? 
Dol.  iQué  sè  jo! 

£que  no  du  '1  rellojte? 
On.  '  No, 

lo  tinch  à  cal  carreté. 
Dol.      Fa  poch  que  ha  tocat  un  quart. 
On.        Donehs  devia  sè  de  tres. 
Dol.      Crech  que  sí. 
On.  Donehs  vaja,  ves, 

que  desprès  no  se  'ns  fes  tart. 
Dol.      ^Perquè?  ^per  la  professo? 

si  ja  es  à  1'  últim  quan  passa 
On.       |Oh!  joh!  al  últim,  no  massa, 

es  mitj  curs,  encara  no. 
Dol.      Vaja,  papà,  s'  equivoca. 
On.       Potsè  jo  no  sè  de  lletra.  (Cremat.) 
[Agafa  H  diari  y,  desprès  de  buscà  un  rato,  troba  lo  que 
vol  y  llegeix  ) 

«La  procesion  que...  etcetra. 

(Llegint  baix.)  «Parròquia.  (Alt.)  Del  Pino,  Roca, 

Puertaferrisa,  Belen, 

Rambla,  Fernando,  Avinó,» 

(Declama.)  y  aquí.  |Eh!  ^qué  7t  deya  jo? 
Dol.      Tè  rahó 

On.  Donehs  al  moment. 

èHas  enviat  à  cal  fustè 

-  228  — 


que  't  deixessin  tres  taulons? 
Dol.    4  Sí,  senyor. 
On.  é,Y  secalls  bons? 

Dol.      Del  forn  de  Sant  Jaume. 
On.  Bè. 

De  xacolata  ja  n:  hi  ha  .. 
Dol.      No  se  1'  acabaran  tota. 
On.        Aygua  en  fresch... 
Dol.      (Senyalant  la  galleda.)  Ja  es  aquí  sota. 
On.       è,Y  horxata? 
Dol.  També  ja  està. 

jOy.  oy  que  crech  que  se  'n  ha  fet 

à  trenta  quartos  la  empollal 
On.       Y  bè,  vindran  una  colla, 

be  -Is  has  d'  obsequià  un  xiquet. 
Dol.      Sobre  tot  al  senyor  Quim, 

perquè  ell  ho  va  fè  ab  nosaltres. 
On.        |Oh!  Lo  senyor  Quim  y  'ls  altres, 

no  miraràs  pas  tan  prim. 

Y  desprès  que  aixó  es  cosa 
que  's  fa  una  vegada  V  any; 
y  no  vuy  fè  un  papé  estrany; 
jqué  diria  donya  Rosa! 

Dol.      Jo  "m  posaré  aquell  vestit. 
On.       ^Aquell  de  floretas? 
Dol.  ;No! 
On.        j Ah!  aquell  que  es  de  un  colò 
com  groch  de  fel  sobre-eixit 
Dol.      Sí  senyò. 

On.  Donchs  endevant; 

vesteixte  y  arregla  aixó. 
Dol.      Molt  bè  diu. 
On.  Mentres  tant  jo 

aniré  "ls  banchs  arreglant. 

Y  creume,  no  estigas  trista 
ni  pensis  mès  ab  en  Diego, 
que  '1  plorà,  si  no  fa  cego, 
no  es  gayre  bo  per  la  vista. 
Sent  V  olvit  cosa  segura, 
pensa  '1  que  deya  71  teu  onclu; 
1'  amor  es  com  un  floroncu 
que  un  cop  reventat  se  cura. 

ESCENA  II. 
Dolores. 

jQue  T  olvidi  m'  ha  dit!  ^y  com  puch  ferho 
si  sempre  aquí  '1  mèu  pensament  1'  espera? 

Y  no  visch  may  sens  ell,  com  un  bolero 
que  no  pot  ballar  may  sense  bolera. 
iQué  deurà  fer  lo  ingrat!  Potsè  ab  caricias 
1'  està  allà  enamorant  una  mulata; 

ó  s1  ha  casat  y  està  passant  delicias 
ab  una  negra  rica,  vella  y  xata. 


—  10  — 


Potsè  un  coco  molt  gros  cayent  del  abre, 

al  moment  de  passarhi  ell  per  sota  *■ 

V  ha  tocat  à  n'  al  cap,  y  com  un  sabre 

li  ha  fet  saltar  la  closca  com  pilota. 

Potsè  ab  lo  bech,  un  ull  li  ha  tret  un  lloro; 

potsè  V  ha  esgarrapat  alguna  mona 

i  Lo  qu?  es  ben  cert  es  que  jo  sempre  71  ploro 

y  qu'  ell  per  xó  no  torna  à  Barcelona. 

ESCENA  III. 
Dolores  y  Joana. 

Joa.       ^Escolta,  per  sopà,  bullo  monjetas 
ó  menjaràs  alló  ab  alguna  cosa? 

Dol.      iQué  ha  quedat  de  dinar? 

Joa  Carn  ab  sebetas. 

Dol.      Y  donchs  ja  'n  tindré  prou  y  fora  nosa, 
massa  trafech  hi  haurà  ab  lo  xacolata 
y  aixó  d'  aquest  refresch. 

Joa.  Ja  m'  ho  figuro. 

Dol.      Desprès  espolsaràs  bè  la  safata 
•  y  treu  aquells  platets. 

Joa.  jAy  quin  apuro! 

èEs  dí  qu'  hi  haurà  un  refresch  com  d'  unas  bodas? 
No  es  pas  re  1'  embolich;  jvaya  quin  gasto! 

Dol.      Donchs  qu'  hi  faràs  si  hem  de  seguir  las  modas. 

Joa.       Pero  per  tot,  ja  veus  que  jo  no  basto. 

Dol.      Ja  t'  ajudaré  un  xich,  un  cop  mudada. 

Joa.       jDitxosas  professons!  Tenim  ventura 
que  aquesta  V  última  es  de  la  vuytada. 
jAquí  tanta  de  gent!  {Tanta  criatura! 

Dol.      jja  rí  dich  jo  que  n'  estich  ben  amohinada! 
Despr*  s  que  una  ja  tè  bè  prou  caborias 
que  's  pensa  que  quedantse  quieta  à  casa 
se  podrà  estar  tranquila  y  à  sas  glorias... 

Joa.       Jo,  la  vritat,  també  conech  qu'  es  massa 
Pero  ara  que  vè  el  cas,  y  que  tu  'm  parlas 
de  que  caborias  tens,  que  tant  t'  alteran, 
ja  que  solas  estém,  ^no  pots  contarlas? 

Dol.      Son  penas,  Joana,  jay!  que  'm  desesperan. 
No  las  hi  ditas  may,  no  perquè  cregui 
que  no  m'  estimas  prou  tú  per  sentirho; 
sino  perquè  tinch  pò  que  se  'm  conegui 
que  aixis  que  las  esplico  ja  deliro. 
Pero  ara  que  ho  demanas  y  que  penso 
que  'm  donarà  un  consol  podé  esplicartho, 
escolta  bè  la  historia  que  comenso, 
que  un?  auca  se  'n  pot  fe,  per  vendre  à  quarto. 

Joa.       Veyàm  que  serà  aixó. 

Dol.  Ja  saps  tú,  Joana, 

que  quan  hi  va  havé  el  còlera,  nosaltres, 
perquè  no  7ns  atrapés,  tenint  galbana, 
vam  anà  à  fora  com  van  fe  molts  altres. 
Lo  senyo  Cinto,  que  de  bo  era  un  ase, 
-  230  — 


—  li  — 


un  quarto  'ns  và  oferí  à  casa  en  Badia, 

y  allí  vam  anà  à  omplirli  junts  la  casa, 

lo  papà,  la  Socós,  tú,  jo,  y  la  tia. 

Com  la  dona  d'  allà  era  gallinayre, 

ja  saps  que  ab  '1  papà  's  va  entendre  luego, 

y  per  no  sò  quin  preu,  que  no  era  gayre, 

los  ous  del  dia  li  portava  en  Diego. 

Aixís  es  que  '1  xicot  que  era  molt  jove, 

tenint  escusa,  ai  nostre  quarto  entrava, 

se  và  anà  fent  amich,  y  un  cop  que  *m  troba, 

me  diu,  tot  aixerit,  si  1'  estimava. 

Com  que  era  jo  també  bastant  criatura, 

al  sentirme  dí  aixó,  'm  vaig  tornà  roja, 

vaig  dí  que  sí,  creyento  broma  pura, 

y  al  cap  d'  un  mes,  ja  m'  hi  tornava  boja. 

Cada  vespre,  al  surtir  tot  just  la  lluna, 

al  hort  à  festejà  tots  dos  baixava m, 

y  entre  bròquils  y  cols,  ó  per  la  runa, 

cucas  de  llum  y  cargolets  buscavam. 

Cada  dia  tots  sols,  per  la  verneda 

que  juguéssim  à  fet  ell  proposava, 

jo  li  deya  que  sí,  feyam  qui  queda, 

y  sempre  era  ell  lo  qui  amagava. 

jHi  llegit  Abelardo  y  Eloisa, 

Amantes  de  Teruel  y  altres  romansos; 

pero  71  sèu  estimà,  es  cosa  de  rissa 

comparat  ab  aquell!  {Ab  passió.) 

Joa.       (Ap.)  jMiréu  los  gansos! 

Dol.      Si  's  trobava  una  flor,  me  la  cullía, 

si  veya  un  pressech  bo,  me  V  arrancava, 

si  uns  aucellets  petits  cantar  sentia, 

jo  deya— busca  '\  niu— y  ell  me  '1  trobava. 

À  n'  aixó,  va  venir  la  gran  desgracia 

de  morirse  sa  mare  y  sa  germana, 

y  ell  se  'n  và  haver  d'  anà  à  treballà  à  Gracia 

tirant  lo  bach  per  no  morirs7  de  gana. 

Pero  al  plegar  tornava,  7m  venia  à  veure 

y  encara  era  felis  alguna  estona; 

fins  que  quan  fora  71  còlera  's  va  creure 

nosaltres  vam  tornà  aquí  à  Barcelona. 

Ja  separats  així,  ell  cada  festa  (Molt  sentiment.) 

per  xó  venia  aquí  à  festejà  encara, 

y  al  últim...  jQui  ha  vist  may  sort  com  aquesta! 

jCau  ell  soldat  y  se  li  mort  ?1  pare! 

Joa.       í Jo  crech  que  'ls  ulls  m'  espurnan!  (Ap.  entern.) 

Dol.  — Doloretas. — 

me  va  dí  trist  al  veures  d'  aquest  modo, 
— lo  tèu  pare,  conech  que  vol  pessetas, 
y  jo  no  sò  per  tú  un  bon  acomodo. 
No  tinch  ningú  à  n'  al  mon,  hi  caygut  quinto, 
per  Amèrica  tropa  ara  's  demana, 
allí  hi  ha  guerra,  per  valent  me  pinto 
y  avuy  me  faig  ranxero  de  V  Habana! 
Ja  pots  pensà  à  n'  aquí  quins  plors  faria. 

Joa.       jVamos,  si  sembla  que  no  pugui  esse!  [Entern.) 

Dol.      Cada  ull,  quan  lo  plorà  fort  me  venia, 

-  231  — 


—  12  _ 


semblava  una  vèu  d'  aygua  quan  se  vessa, 

Al  últim,  vaig  entendre  bè  la  manya; 

ell  feya  tot  alló  per  fer  fortuna, 

y  un  cop  feta,  ab  los  quartos  tornà  à  Espanya 

"y  casarnos  estant  tots  dos  à  la  una. 

Veyent  aquest  bon  fí  vaig  cedí  ab  pena, 

y  quan  va  vení  aquí  per  despedirse, 

així  à  mí  sola  'm  va  parlà  ab  veu  plena, 

que  no  's  pot  sentí  pas  sense  enternirse: 

[Marcat.)  Si  de  un  ranxero  sens  contà  la  historia, 

j ja  que  una  dona  hasta  estimant  olvida! 

^te  fugirà  '1  mèu  nom  de  la  memòria? 

[Al  cor)— [Aquí! — vaig  dí  —  71  tindré  tota  la  vida. — 

Desprès  d7  aixo,  ;m  va  da  allà  una  abrassada, 

jo  per  memòria  li  vaig  da  una  sèba, 

al  cap  d'  un  quart  sentim  la  canonada, 

y  ell  se  n'  anava  ab  la  alegria  mèva. 

Joa.       fPero  una  sèba!  [Sempre  n'  heu  de  fè  una! 
àNo  li  podías  da  alguna  altra  cosa? 

Dol.      Distreta  pe  ;1  pensà  en  que  fes  fortuna 
li  vaig  donà  creyent  que  era  una  rosa. 

Joa.       [Mare  de  Dèu,  y  quina  bojería! 

iy  tant  callat  que  ho  duyau!  ícom  ho  féyau! 

Dol.      Perquè  no  festejavam  sino  ;1  dia, 

que  ni  vosaltres  ni  '1  papà  'ns  hi  véyau. 

Joa.       Lo  que  jo  trobo,  es  que  vas  sè  una  tonta 
de  no  explicarho  tot  à  n'  al  tèu  pare 
y  que  pagués  la  quinta 

Dol.  Joana,  conta 

que  vaig  L·  aixó  que  dius  y  més  encara. 

Joa.       é,Y  donchs^ 

Dol.  Se  "m  va  posà  com  una  íiera, 

dihent  que  per  boja  no  ;m  faltaba  gayre, 
y  que  una  noya  del  mèu  rango  no  era 
per  da  al  fill  de  una  pobra  gallinayre. 

Joa,       jAy  senyorl  (Burlantse.)  £y  qui  es  lo  papanatas? 
si  antes  de  neixe  tú,  quasi  puch  dirte 
que  anava  per  'quet  mon  sense  sabatas! 

Dol.      jJoana!  {Cremada.) 

Joa.  Donchs  ^perquè  ha  de  consumirfe? 

jMira  '1  D.  Blàs:  que  ve  à  n'  aquí  à  fè  71  conde, 
buscant  si  en  Diego  era,  ó  bè  si  no  era, 
y  al  últim  ell  ha  estat  mosso  de  fonda, 
y  la  tèva  avia  una  bacallanera. 

Dol.      jCalla  d'  un  cop,  caram!  que  sou  pesadas 
sempre  dihent  lo  que  era  '1  pare  y  la  avi. 

Joa.       Donchs  si  tè  mès,  que  sopi  dos  vegadas 
y  no  tinga  ;1  sè  pobre  com  agravi: 
lo  mateix  que  '1  voler  que  tú  li  diguis 
sempre  papà! 

Dol.      [Enfadada.)  Y  bueno,  deixau  corra. 

Joa.       jSi  tant  me  fa  que  :t  cremis  com  que  riguis! 
jo  dich  lo  que  haig  de  dir,  ó  tot  s'  ensorra. 

Dol.      jDonchs  no  mès  faltas  tú  dantme  mès  pena! 

Joa.       Bè,  bè,  per  xó  no  vull  que  't  posis  trista. 

Dol.      jMira  si  estich  ben  bè  d'  engunias  plena, 


—  13  — 


que  temo  que  7l  plorà  'm  danyi  la  vista! 

Joa.      èCóm  es  donchs  que  ab  aixó  que  ara  tú  'm  contas 
de  que  1'  estimas  tant,  te  casas  luego? 
jMare  de  Dèu,  las  noyas  que  son  tontas! 

Dol.      Me  caso,  perquè  ja  no  espero  en  Diego. 
Una  estoneta  avans  de  despedirnos 
me  va  jurar  que  aixís  que  allà  seria, 
per  podè  dir  lo  que  volguéssim  dirnos 
las  senyas  d'  hont  estava  m*  escriuria. 

Joa.  tú  vas  contestar?.. 

Dol.  jNou  anys  qu7  es  fora, 

que  espero  sempre  que  la  carta  arribi! 
Nou  anys,  Joana,  jay!  jy  aquesta  es  V  hora! 

Joa.       jY  '1  tèu  pare  que  voí  que  aixó  s'  activi! 

Dol.      Per  xó  es  que  jo  veyent  que  ell  no  tornava, 
hi  dit  que  sí,  al  marqués  sens  estimarlo, 
perquè  ja  tinch  la  edat,  y  m'  espantava 
que  hagués  de  vestir  sants,  per  esperarlo. 

Joa.       Lo  que  es  aixó  que  dius,  ja  fa  obrir  V  ocu, 
perquè  la  pobre  que  ha  de  sè  soltera.. 

Dol.      Per  xó  que  ja  '1  perill  de  serho  toco, 
vaig  à  casarme  per  la  Gandelera. 
Pero  lo  que  de  tot  me  fa  mès  pena, 
es  que  sempre  al  marqués  tinch  de  sè  amable, 
perquè  à  trenta  anys,  si  aquest  gira  la  esquena 
que  'm  quedaré  per  tia  es  molt  probable. 

Joa.       Lo  pitjor  es  que  sigui  un  marqués  pobre. 

Dol.      Es  ela,  que  ai  menos  si  tingués  pessetas... 

Joa.      Y  aixó  que  à  n'  als  marquesos  sempre  'ls  sobra. 

Dol.      Menos  als  que  jo  hi  vist  venent  llunetas. 

Joa.      Sent  així  com  me  dius,  ja  es  altre  cosa, 
perquè  si  en  Diego  has  esperat  fins  ara 
y  ell  no  ha  pogut  venir,  ó  bè  no  gosa, 
no  es  pas  la  culpa  teva. 

Dol.  Y  à  ml  encara, 

lo  que  'm  trastorna  mès,  es  qu7  algun  dia, 

potsè  un  cop  ja  casada,  ell  7m  digui: 

— èCóm  es  que  m7  has  deixat? — jJo  'm  moriria! 

Joa.       jMare  de  Dèu  del  Carme!  jque  no  sigui! 
Pero,  jqui  sab!  potsè  per  un  capritxo 
t'  ha  deixat,  y  ara  aquí  tú  V  encaparras. 

Dol.      jNo  ho  creguis,  Joana,  no! 

Joa.  Segueix  lo  ditxo. 

jOlvídal,  y  à  las  penas  butifarras! 

(Ab  carinyo.)  Jo,  com  que  t'  hi  vist  neixe,  't  porto  afecte, 
t'  hi  dut  à  bras,  t'  hi  ensenyat  las  titas, 
y  t7  aconsello  que  '1  camí  mès  recte 
es  distreuret,  y  déixat  de  xiquitas. 


ESCENA  IV. 
Ditas  y  Joanet. 

Aquest  últim,  ab  la  cara  enterament  negre,  pero  deixant 
coneixe  que  es  enmascarada  y  un  cabàs  plè  de  carbó 
sobre  H  cap,  entra  pel  fondo. 

—  233  — 


—  14  — 


Jnt.       iDèu  los  guart!  (Ab  cantarella.) 

Dol.      (Desprès  d1  haberse  sorprès.)  jAh  '1  carboné!  [Ap.) 

Jnt.       ^Ahont  volen  lo  carbó? 

(Joana  obra  la  porta  de  la  esquerra  è  indicantla  diu:)*. 
Joa.       Ves,  tú  mateix,  bon  minyó, 
y  arracona  mel  ben  be. 

(Lo  carboner  entra  per  hont  li  han  indicat.) 

ESCENA  V. 
Dits  menos  Joanet. 

Dolores,  desde  H  moment  que  ha  entrat  lo  carboner,  se 
V  ha  mirat  y  s'  hi  ha  anat  fixant  per  graus,  fins  que 
al  desaparèixer  diu  exaltada  y  ab  alegria: 
Dol.      jNo  s^  perquè  m'  afiguro 

que  conech  aquesta  cara! 
Joa.       èCom  Pot      ab  tanta  enmascara? 
Dol.      jDonchs  m"  hi  jugaria  un  duro! 

íAy!  jm'  ha  fet  un  salt  lo  cor! 

iCom  1'  hi  conegut  aluego! 

(Ab  espansió.)  Es  aquell  company  d'  en  Diego, 

que  tenia  '1  pare  sòrt. 
Joa.       í Lo  dimontri  que  t'  entenga! 
Dol.      Que  era  el  mès  gran  de  aquells  cinch. 
Joa.       ^En  Pau  he  t?  (Volentho  endevinar.) 
Dol.  jNo!  (Pensant.)  jAy!  si  '1  tinch 

à  la  punta  de  la  llenga.  (Queda  pensant.) 
Joa.       No  pot  sè  sinó  en  Pauhet.  (Resoluda.) 
Dol.      jTornay!  jgenit  mès  tussut!  [Torna  d  pensar.) 
Joa.       jAh  si,  si,  ja  hi  he  caygut 

vols  dí  en  Joan.  {Contenta  d1  haberlo  trobat.) 
Dol.  [Àngela!!  aquet. 

Joa,       jAy  caratsus  de  xicot! 

cóm  diantre  es  carbonò? 
Dol.  donchs  y  en  Roch? 

Joa.  Jo  't  diré, 

ja  veuràs  de  qué  vè  tot. 

En  Roch  ja  fa  quatre  dias 

que  'm  du  un  carbó  tant  dolent, 

que  apenas  una  1'  encent 

fa  un  fum  que  may  ho  dirías. 

Gom  que  avuy  m'  hi  he  enfadat, 

hi  cambiat  de  carbonè, 

y  aquest  xicot,  ara  vè 

à  dú  ;1  carbó  qu'  hem  tractat. 
Dol.      Potsè  ell  per  casualitat 

sabrà  noticias  d'  en  Diego. 
Joa.      Aixó  ray,  ja  surt  aluego. 
Dol.      jPotser  Dèu  m'  haurà  escoltat! 


-  234  - 


—  15  — 


ESCENA  VI. 
Ditas  y  Joanet 


que  surt  ab  lo  cabàs  vuit  d  la  mà. 
Joa.       (Al  carboner.)  ^Aixó  es?...  (Trayent  un  cartutxo 

de  pessas  de  dos.) 
Jnt.  Dugas  y  trenta. 

Joa.       (Rihent  )  jJa  n  dius  una  com  un  cove! 
Jnt.       A  una  y  quinse  1'  arroba, 
mireu  si  vos  ix  la  cuenta. 
Joa.       Tens  rahó.  [Ab  certesa,  desprès  d1  haver  pensat 

y  posantse  à  contar  per  lo  baix  la  cantidad  indicada. 
Dol.      [Observant  à  Joanet  )  &Y  serà  ben  bó? 
Jnt.  jProu! 

Joa.  Com  que  ara  V  heu  pegada 

que  tot  ho  deu  tarregada. 
Jnt.       Es  rabassa  y  del  milió 
Joa.       Donchs  aquí  ho  tens  (Dantli  'Is  cuartos.) 
Dol.  Y  ara  digas; 

^has  estat  à  la  Bordeta 

algún  cop? 
Jnt.  iProu,  senyoreta! 

y  m'  hi  he  fet  bons  tips  de  figas. 
Joa.       (Ap.)  Si  que  ho  es. 
Dol.  c®m  te  dius? 

Jnt.       Joanet  Comas,  per  serviria. 
Dol.      iY  be  'm  sents? 
Jnt.  jNo  haig  de  sentiria! 

Dol.      ^Y  no  'm  coneixes? 
Joa.       (Rihent  à  Joanet  )  £.Te  'n  rius? 

(A  cada  pregunta  d'  aquestas,  Joanet  va  jirant  lo  cap 
à  n'  al  cantó  que  li  dirijeixen,  fins  que  queia  atur  dit 
pensant  ) 

Joa.       ;La  Joana,  home!  {Cridat  per  desencantar  lo.) 

Dol.  jLa  Dolores!  (id.) 

Jnt.       ;iVostés...  la...! 

Dol,  Sí 

Joa.  Sí,  nosaltres. 

Jnt.       jVatua!  jno  'n  conech  d'  altres  {Alegria.) 

\Bè\  jbè!  (De  repent )  &Y  las  altres  senyoras? 
Dol.      La  Pepa  y  la  tia  mortas. 
Jnt.       jD  ü  las  hagi  perdonadas! 

èPero  vostès? 
Dol.  Bè. 
Joa.  Trempadas. 
Jnt.       No,  no,  ja  veig  que  van  fortas. 

àY  71  sèu  papà? 
Dol.  Ja  '1  veuràs. 

Joa.       Pero  digas,  ^de  qué  ve 

que  ara  siguis  carbonè? 
Jnt.       Jo  'Is  dir**  lo  que  fa  '1  cas. 

Com  hi  ha  ara  aixó  del  cotó 

y  'm  vaix  quedà  sense  feyna, 
—  235  - 


—  16  — 


vaix  dí:  jbah!  jbah!  llensém  V  eyna 
y  aném  à  portà  carbó. 

Dol.  'Is  de  casa  tèva,  bons? 

.Int.       Per  ara  bons,  gràcia  à  Deu. 

Dol.      Aixó  es  bò. 

Joa.  ;Ara  veyéu 

com  creixen  aquets  minyons! 

Dol.      Y  digas  ^del  pobre  Diego, 

no  n'  has  sabut  re  may  mès? 

Jnt.       No  sa-  hont  para  ni  ahont  es, 
com  que  'm  tè  sense  sossego. 

Dol.      ^Es  a  dir  que  mav  t;  na  escrit?  *  , 

Joa.       jQuina  cosa  mès  extranya! 

Jnt.       Desde  qu'  es  fora  d'  Espanya 
ni  parlà  d'  ell  hi  sentit 

Dol.      (Ap.)  jAra  sí  que  crech  que  es  mort!  [Trista.) 

Joa,       j Pobre  xicot! 

Jnt.  Sí,  y  à  f é 

li  dich  que  'm  sab  greu,  perquè 
P  estimava  de  tot  cor. 

Dol.      jSaps  que  quasi  'm  sembla  increïble 
que  os  apreciéssiu  així! 

Jnt.       Lo  favor  que  'm  và  fè  à  mí 
sols  pagarlo  així  es  possible, 

Dol.      ^Vols  contàrnosho? 

Jnt.  Ho  faig, 

10     si  per  xo  tinch  temps  encara. 

Dol.      Han  tocat  cinch  horas  ara. 

Jnt.       Donchs  à  complàurelas  vaig. 

Lo  colò  de  la  mèva  cara  [Entonació  dramàtica.) 

ben  clarament  Ji  enseyarà,  senyora, 

que  ara  cabassos  de  carbó  tregino, 

pero  quan  ab  en  Diego  estava  à  fora 

me  deixava  fe  '1  dropo  1  mèu  destino. 

Un  dia  que  jugavam... 

Joa.       [Interrumpintio  bruscament.)  Noy,  m'^alegro. 
de  veuret  tant  rehixit  (Fent  cumpliments  ) 

Jnt.       (Queda  parat,  pero  amable.)  Gracias,  Joana, 

Joa.       [Ap.)  j Sols  de  pensà  ab  la  feyna  ja  m'  enfebro! 
(Alt.)  Recados  à  ta  mare  y  ta  germana 
y  à  nJ  en  Galí.  (Se  '/i  và.) 

Jnt.  Vostè  serà  servida. 

Al  demés,  una  tarde  que  Jns  estavam 
à  dintre  casa  en  Diego,  per  la  eixida, 
ab  tres  ó  qua're  xicots  mès  jugavam. 
Allà  hi  havia  un  gat  molt  gros  y  negre 
que  à  la  barana  del  hortet  s'  estava, 
y  un  xicot  dels  petits,  qu'  estava  alegre, 
ab  un  bastonet  llarch  1'  atormentava. 
Aixís  que  vèu  aixó  fa  un  salt  la  bèstia 
y  7s  tira  al  quarto  que  dormia  en  Diego, 
nosaltres  lo  tanquem,  li  dem  molèstia, 
y  junts  tots  ab  bastons  vam  entrà  luego. 
L'  embesteixen  uns  quants  à  bastonadas, 
ell  se  posa  à  bufà,  y  rabiós  tirantse 
arribava  à  n'  al  sostre,  devegadas, 
—  236  — 


—  17  — 


pels  cantells  de  las  vigas  arrapantse. 
Gom  que  era  tot  tancat  y  no  podia, 
fují  pel  lloch  la  bèstia  ja  furiosa, 
se  tira  sobre  meu. 

Dol.     ,  jAve  Maria! 

Jnt.       ;Y  ningú  dels  d'  allí  salvarme  gosa! 

iTothom  ab  gran  esglay  perdut  me  mira, 
lo  gat  m'  anava  ja  agafà  la  ganya... 
quan  en  Diego,  que  ho  veu,  cap  à  mí  's  tira 
y  agafantlo  pel  coll  allí  1'  escanya! 

Dol.      Sí  que  va  sé  valor. 

Jnt.       (Molt  dramdtich.)  Tant  gran,  Dolores, 
que  si  no  arriba  à  ser  ell  jo  allí  moria. 
Per  xo  li  agraheixo  à  totas  horas 
y  no  plorant  per  ell  no  passo  un  dia. 
Y T  aprecio  tant  que  si'  m  diguessin: 
— jHas  de  dà  dotze  quartos  per  salvarlo! — 
tot  seguit  los  diria  que  'ls  prenguessin, 
y  encara  no  podria  aixís  pagarlo. 
j Per  ell,  qualsevol  dia  y  à  tota  hora, 
hasta,  mato,  si  vol,  totas  las  rassas! 
jPer  ell,  jo  so  capés  hasta,  senyora, 
de  tirarme  à  n'  al  mar!...  Pero  ab  carbassas. 

Dol.      Aixó  proba  que  tú  ets  una  persona 

que  agraheixes  los  favors  que  't  fan  los  altres, 

Jnt.       Y  donchs  ^que  s'  ha  de  fer?  Estiga  bona, 

y  à  veure  si  'ns  pendrà  '1  carbó  à  nosaltres* 

ESCENA  VI. 
Dits  y  7l  senyor  Onofre. 


On.       èQué  fas,  Dolores?  (Entrant.) 
Jnt.       (Saludant.)  Servirlo. 
Dol.      èQué  no  '1  coneix,  papà? 
On.    *    {Observantlo .)  jNo! 
Dol.      jEn  Joanet! 
On.       (Cayenthi.)  jAh!  {Home! 
Jnt.  Jo 

1'  hi  conegut  al  sentirlo. 
On.       Y  donsas  ^com  và  per  qui?  (  Tocant  li  la  esquena.) 
Jnt.       Ja  ho  veu;  ^y  vostès  qué  fan? 
On.       Home,  passant  y  adorant. 
Jnt.       Aixó  fà  de  bon  sentí. 
On.        ^Donchs  y  ara  qu*  ets  carbonè? 
Jnt.       Gom  no -hi  ha  feynas  en  lloch. 
On.        No  7t  pensis  que  à  mí  tampoch 

me  vaji  tot  massa  bè. 
Jnt.       Ja  m'  han  dit  que  sa  germana 

y  sa  neboda... 
On.  Es  clà, 

com  no  van  pendre  la  rua 

van  morí. 

Jnt.  [Tant  campetxanas!  . 

On.        iQué  hi  faràs  si  aixó  es '1  mon! 

3  —  237  - 

L·::     r-r...  ... 


—  18  — 


avuy  s'  hi  es,  dema  també. 
Jnt.        Es  '1  camí  qu'  hem  de  fè. 
Dol.      iDitxosas  ellas  que  hi  son! 
Jnt.       Vaja  donchs,  m'  alegro  molt... 
On.        Recados  à  casa  tèva. 
Dol.      Y  à  la  Tuyas. 
Jnt.  De  part  sèva. 

On.        Mira;  si  ton  amo  ho  vol... 

com  passa  la  professo, 

la  pots  vení  à  veure  aquí. 
Jnt.       Home.,  veji...  pots»  si  .. 
On.        Pero  has  de  ven'í  tot  sol. 
Jnt.       Me  vaig  à  mudar  corrents. 
On.        jDonchs  adiós!  (Encaixant.) 
Jnt.  Hasta  la  visia. 

Dol.  jAdèu!  {Encaixant  per  haver  li  dat  la  mà  Joanet.) 
Jnt.  Y  no  estiga  trista. 

On,        Vaja  donchs,  veyàm  si  vens. 
(Acompanyant lo  à  la  porta.) 

ESCENA  VII. 

Dits  menos  Joanet. 

On.        jGracias  à  Dèu!  Au  Do'oras. 
(Dolores  aixis  que  se  7n  ha  anat  Joanet  repara  que  tè  las 
mans  totas  negras  de  haberli  encaixat,  y  diu.) 
Dol.      jQuinas  mans  que  m  ha  posat! 
On.         tQuinas  mans  que  m'  ha  deixa»! 

Reparantho  en  aquest  moment  y  cremat.) 
Dol       jHi  ha  cosas  mes  crema  d  ora  si 
On.        Me  vaig  à  dintre  à  rentà  (Ap  cremat.) 
Dol.      M'  en  vaig  à  rentarme  a  dins    Ap.  id.) 
(En  això  se  n  entran  lo  senyó  Onofi  e  per  la  porta  de  la 
esquerra,  y  Dolores  per  la  de  la  dreta,  iots  dos  ab  las 
mans  ben  apartadas  del  cos  per  no  embrutar  se  H  ves- 
tit, y  al  anar  à  entrar  s'  aturan.) 
On.        Mira,  tú  veste  à  vestí 

mentras  rebo  la  gent  jo. 
Dol.  '    jBueno,  bueno,  si  sen>ó! 
On.        Veyam  donchs;  quedém  així. 

ESCENA  VIII. 
Joana  y  una  Criada. 

que  surten  pel  fondo  ab  grans  safatas plenas  de  gots 
d*  horxata  y  seca  Us. 
Joa  .       Be,  ja  veuràs,  dexa  aixó 
à  demunt  d'  una  cadira 
(La  criada  ho  fa  ella  també,  y  un  cop  desembrassadas, 
diu:  Bueno,  Rosa;  aia  mira. 
agafa  '1  ala  com  jo. 
{V  una  per  l1  un  cantó,  '  altre  per  ly  altre ,  agafaran  la 
-  238  — 


—  19  — 


taula  y  la  -pararan  desplegant  las  alas,  allà  hont  con- 
vinga  al  director  de  escena.) 

Joa.       Ara  porta  la  safata.  ('S  fa  sempre  lo  que  indiqui 
H  diàlech  ) 

Cuidado  à  no  trencar  res;  . 
los  plats  aquí,  un,  dos,  tres. 

Aquí,  no  siguis  sabata.  (Prenent  un  plat  que  la 
criada  posava  malament;  Joana  ab  lo  que  ha  dut 
y  treyent  lo  que  falti  dels  armaris,  arregla  una 
taula  que  fassi  goig,  ab  plats,  xicras,  etc.  y  al 
mitj  las  safatas  de  melindros  y  horxatas.) 
Bueno,  vamos,  ja  està  tot; 
ara  ja  te  n  pots  anà. 

(La*criada,  que  figurarà  ser  molt  bèstia,  's  queda  ab  la 
boca  oberta  y  encantada  com  si  no  hagués  sentit  V  or- 
dre de  Joana;  aquesta  arregla  alguna  cosa  y  quan  al 
girarse  la  veu  allí  d''  aquell  modo,  's  crema  y  diu:) 

iQue  ja  pots  anarten!  iCridant  molt.) 
Cria.     (Espantantse.)  jAh!  (Se'n  va.) 
Joa.       [Escarnint la.)  jAh!  jCaràm  d'  estaquirot! 


ESCENA  IX. 

Joana  y  Dolores,  que  surt  extremadament  elegant  ab  un 
vestit  groch  y  flors  al  cap. 

èQu'  es  aixó? 

Res,  èqué  ha  de  sè? 
íCosas  que  no  puch  sufrir! 
jQu'  es  bèstia  aquesta  minyona! 
àQuína? 

La  del  segon  pis. 
^La  del  segon  pis?  jAy  ay! 
iy  per  qué  s'  estava  aquí? 
Perquè  hi  dit  à  D.a  Emilia 
que  la  deixés  baixà  un  xich 
per  ajudar  me. 

Ja  entench 
Pero  no  se  'n  pot  eixir; 
sempre  jah!  ab  la  boca  oberta. 
Pero  per  xó  es  molt  mal  dit, 
perquè  desprès  del  favor... 
jY  donchs  per  qué  son  aixís! 
Pero  joh!  joh!  joh!  joh!  noya. 
jMare  de  Dèu,  quin  vestit!  Exajerant.) 
jy  qu'  es  hermós!  veyàm,  girat. 
Dona,  ja  1'  havías  vist.  (Girantse.) 
é,No  sabs  que  '1  vaig  estrenà 
pèl  ball  del  Olimpo? 

Sí: 

tens  rahò,  ja  me  'n  recordo. 

—  239  — 


Dol. 

Joa. 

Dol. 
Joa. 
Dol. 

Joa. 

Dol. 
Joa. 

Dol. 

Joa. 

Dol. 
Joa. 


—  20  — 


jDonchs  te  dich  qu'  es  molt  bonich! 
Dol.      Bueno,  ^està  llest  tot  aixó? 

Porta  una  cadira  aquí.  (Li  dú  y  ella  seu  ) 
Joa.       Tot  menos  lo  xacolata 

que  Jl  tinch  à  punt  de  bulli'l. 
Dol.      *,Y  71  papà? 
Joa.  Es  à  la  botiga, 

que  està  à  la  gent  recibint. 
Dol.      éCreurías  ^ue  na  convidat 

à  n'  en  Joanet? 
Joa.  jAh!  iquè  dius? 

jY  qu'  es  extrany  pèl  sèu  génit! 
Dol,      Lo  qu'  es  à  mí  m'  ha  aturdit. 
Joa.       Per  V  un  cantó  fa  '1  senyó, 

y  refresca,  y  's  vol  lluhí 

y  convida  un  carboner.  [Rihent.) 
Dol.      Y  bè,  sempre  ha. estat  aixís. 

No  perquè  '1  noy  no  ho  mereixi  .. 
Joa.       No,  no,  ja  sè  '1  que  vols  dí; 

no  mès  es  perquè  va  brut 

per  tenirlo  en  un  convit. 
Dol.      Sento  gent. 
Joa.  Es  lo  marqués 

que  veig  que  vè  cap  aquí. 
Dol.      Donchs  vésten. 
Joa.       [Anantsen.)     Cap  à  la  cuyna; 

jo  tinch  la  professo  allí. 

ESCENA  X. 
Dolores  y  'l  Marqués.  [Molt  elegant  y  ab  lentes.) 


Durant  la  última  mitja  part  de  la  escena  anterior,  se 
veu  pèl  fondo,  gent  que  saluda,  entra,  surt  y  fa  cum- 
pliments  ab  lo  senyor  Onofre;  pero  desprès  desaparei- 
xen pèls  costats,  com  figurant  que  s'  assentan.  Durant 
aquesta  escena,  se  sentiran  pèl  carré,  cops  de  taulons, 
xufleros,  ginesta,  ventalls  y  totas  aquestas  cosas  pro- 
pias  dels  cursos  de  las  professons  de  Corpus.  Lo  que 
marqui  'l  diàlech  se  farà  quan  s'  indiqui,  pero  lo  que 
no,  :s podrà  sentir  d1  en  tant  en  tant  segons  cregui  con- 
venient lo  director  d'  escena,  y  sempre  demodo  que  no 
:s  fassi  monótono  y  no  pugui  destorbar  lo  que  passa. 

Mar.     jFatal  estrella  per  Dèu 

es  la  mèva,  dolsa  amiga! 

sempre  la  sort  me  castiga 

quan  no  estich  à  vora  tèu. 
Dol.      Molt  temps  donchs  faria  à  fé 

que  't  deuria  castigar.  {Carinyo  forsat.) 
Mar.     No  'm  vinch  pas  à  disculpar 

quan  sè  jo  que  no  obro  bè. 

Mes  sè  que  à  la  mèva  prenda 

may  demano  en  va  perdó. 

—  240  — 


—  21  — 

La  mà,  Doloretas.  (A  Llarg antli.) 


í 


Dol.  No.  (Negantlt  ab  coqueteria.) 

De  primè  es  la  reprimenda. 
Mar.     Com  só  jo  '1  que  m'  ho  hi  perdut 

ho  sufreixo  resignat;  {Sempre  ab  exajerada  galan- 

teria.) 

mes  si  no  hi  vingut  aviat, 

jo  't  diré  perquè  ha  sigut. 
Dol.  créus  que  hi  cauré  de  fluix 

explicantme  alguna  feta? 
Mar.     (,No  ho  has  de  creure? 
Dol.  .  Ay,  herbeta, 

ja  't  conech  que  't  dius  marduix. 
Mar.      jDonchs  cert  que  no  sè  com  es 

que  així  la  sort  m'  importuna! 

Tinch  días  de  mala  lluna 

que  tot  me  surt  al  revés, 

digas  tú  si  no  es  extrany.  {Assentantse  al  costat  d 

ella.) 

Sentintme  calo  y  galbana 
fa  molt  poch,  m'  ha  vingut  gana 
d'  anàrmen  à  pendre  un  bany. 
Hi  pujat  à  la  Central, 
perquè  ara  '1  sol  atropella, 
y  al  arribà  à  la  mar  vella, 
me  fico  à  casa  en  Vidal. 
Desprès  d'  esperà  un  moment, 
despullantme  y  tot  alló... 

—  241  — 


—  22  — 


patatúm,  un  cabussó 
y  mar  endins  falta  gent. 
Gom  que  1  perill  no  nr  amohina, 
may  aprop  de  terra  'm  quedo, 


lo  mateix  que  una  sardina. 
D1  aquest  modo  aprofitant 
lo  tení  en  aixó  tal  sort, 
m'  hi  estirat  y  fent  lo  mort 
ho  anava  tot  contemplant. 
Tú  sabs  que  un  any  ó  dos  fa, 
que  d'  entremitj  de  las  rocas 
surt  alló  que  'n  diuhen  mocas, 
que  à  tothom  sol  pessigà. 
Pero  avuy,  segons  se  veu, 
hi  he  tingut  tanta  fortuna, 
que  no  n'  hi  havia  ni  una 
en  tot  lo  derredor  mèu. 
Aixís  donchs  tranquils  estavam 
sens  en  res  de  mal  pensà, 
y  un  per  'qui,  un  altre  per  'lla, 
eram  dotze  que  nadavam. 
Jo  mirava  '1  sol  com  brilla, 
quan  tot  plegat  sento:  jxop! 
y  mirantho,  veig  que  un  pop 


m'  agafa  la  pantorrilla. 
Al  sentirme  aquella  bèstia 
ab  trenta  ó  quaranta  potas, 
totas  lletjas  y  llargotas, 
que  'm  dava  tanta  molèstia, 
m'  hi  posat  à  tremolà, 
m'  ha  donat  com  un  mareig, 
y  al  fí  agafantme  un  basqueig 
m'  hi  comensat  à  enfonzà. 


Dol.      jSí  que  has  tingut  mala  sort 
ab  la  ditxosa  nadada! 

Mar.     A  pesar  d'  aixó,  adorada, 

ja  veuràs  com  no  m'  hi  mort. 
Jo  enfonzantme  molt  y  molt 
ja  pensava:  no  hi  ha  mès, 
esperém  qu'  estiga  llest 


—  242  — 


—  23  — 


1'  Ictíneo  de  'n  Monturiol. 
Quan  un  d'  aquells  que  nadavan, 
com  t'  hi  dit,  à  vora  meu, 
fa  un  cabussó,  d'  allí  'm  Ireu, 
aparta  à  n'  als  que  miravan, 
me  fa  penjà  cap  per  Vall, 
dihent  cuydado,  que  no  cayga, 
me  treu  del  cos  tota  V  aygua 

y  'm  tens  à  punt  de  dà  un  ball.  (Ensenyant  sa  ele- 
gància ) 
Dol.      Generós  hauràs  sigut 

ab  lo  jove,  segons  crech. 
Mar.     No;  qu'  era  un  home  de  jech, 

de  boca  bifia,  morrut, 

molt  alt,  bastant  petitò, 

magre,  prim,  gruixut  y  gras, 

un  xich  xato  y  ab  un  nas 

que  de  gros  Casi  fa  pò. 
(Dolores  ha  escoltat  anantse  sorprenent  per  graus  la 
descripció,  fins  que  al  últim  fa  un  mooitnent  de  espant 
y  queda  aterrada.) 

Jo,  que  sò  molt  generós 

ab  qui  7m  salva  de  un  tropell, 

li  he  donat  lo  pop  à  n'  ell 

perquè  se  '1  fes  ab  arròs. 

Y  per  obsequià  milió 

à  n'  al  que  ha  fet  tant  per  mí 

V  he  convidat  à  n'  aquí 
à  veure  la  professo. 

Com  favors  molt  grossos  son, 

recordat  si  vè,  querida, 

qu'  ell  sol  m'  ha  salvat  la  vida. 
Dol.      \Ap  )  jVàlgam  sant  Nin  y  sant  Non! 
Mar.     íQué  tens?  lAb  interès,  veyentla  tant  trasportada.) 
Dol.  Res...  déixeu  està... 

Mar.     T'  has  posat  groga... 
Dol  Es...  que  ara... 

Mar.     |Dona,  si  fas  una  cara 

com  d1  escudella  ab  safrà!  . 
Dol.      Deu  sè  perquè  m'  hi  sorprès,  (Refentse.) 

ab  lo  que  à  tú  t'  ha  passat. 
Mar.     Sento  que  t'  hagi  espantat, 

perquè,  vamos,  ja  no  es  res. 
Dol.  ho  dius  de  veras? 

Mar.  Sí  maca, 

y  fora  d'  aixó,  segat  ^Senyalant  Lo  turmell  de  la 
cama.) 

de  llavors  que  m'  han  penjat 

cap  per  Vall  à  la  barraca, 

me  trobo  ben  sà  y  ben  bó. 
(Veu  fora.)  jQui  compra  ginesta! 
Mar.   '  Bè; 

^vols  carmetlos? 
Dol.  Sí. 

Mar.     (Treyentse  dos  carmetlos  de  quarto.)  Donchs  tè« 
(Dantnhi  un.) 

—  243  — 


—  24  — 


f  Tots  dos  's  posan  lo  carmetlo  d  la  boca  y  H  llepan  d1  un 
modo  ridícul,  pero  no  per  xó  apartanise  de  la  natura- 
litat.) 

(Altra  veu  fora.)  jCacauhets! 
Mar.  éEstàs  milió? 

{Altra  veu  fora.)  jQuí  m'  acaba  la  ginesta! 
Dol.      Sembla  que  sí.  {Responent per  forsa  y  dominada 

per.  un\  altra  idea.) 
Mar.  Ja  m'  animas, 

perquè  crech  que  no  m'  estimas 

quan  no  'm  fas  alguna  festa. 
Dol.      Pero  sabs  que  ara  pensava 

<T  aixó,  que  aquest  convidat 

se  trobaria  tancat 

si  la  professo  passava? 
(Altra  veu  fora.)  A  quarto  y  à  dos  los  ventalls, 

à  quarto  y  à  dos. 
Mar.  Jo't  diré. 

Jo  ja  T  hi  explicat  bè 

per  treurel  d'  aquests  treballs; 

per  si  succehís  aixó, 

se  ?n  anirà  à  fè  una  torta, 

y  entrarà  per  'questa  porta  ('Senyalant  la  dreta.) 
que  dona  à  n'  al  carreró. 
Dol.      Ja  has  fet  bè  pensanthi  avants. 
Mar.     jEs  clà,  sinó  cóm  passava! 
Dol.      (Ap.)  ;Ay  Deu  mèu!  jsi  no  tornava! 
(En  aquest  moment  se  sent  la  música  dels  gegants  y  gran 
barullo  pèl  f oro.) 
Mar.      jHola!  Ja  son  'ls  jegants  ( Va  d  mira  pèl  foro.) 
(Dol.  s1  alsa.)  Tothom  ja  pren  puesto  bó 
y  la  professo  vè  luego. 
Dol.      (Ap.)  \ Jo  caych  morta  si  es  en  Diego! 
Mar.     Dolores,  cap  al  balcó. 

(Lo  Marqués  li  ofereix  lo  bras,  ella  V.  acepta  y  se  n  van 
pèl  foro  ab  lo  carmetlo  d  la  boca  ) 

ESCENA  XI. 

Joana  y  luego  'ls  senyors  Onofre,  Arsís,  Vicens,  Quim  y  Es- 
teve. Joana  surt  ab  una  xacolatera  remenant  lo  molinet  y 
fa  lo  que  indica  H  didlech. 

Joa.       Aboquém  la  xacolata. 

(La posa  d  cinch  xicras.)  Ja  Ja  tenim  abocada. 
Ara  aquí  una  cullerada 
y  anem  arreglant  1'  horxata. 
(En  aquest  moment  entraran  los  senyors  indicats,  los 
quals  cuidard  H  director  de  que  sigan  quatre  tipos 
perfectes  de  vells,  y  detrds  lo  senyor  Onofre,  que  tan- 
carà la  porta  del  foro;  antes  de  ferlio  dird  cridant  d 
n'  als  de  fora.) 
On.       Tinguin  conta  ab  los  caballs 

per  las  criaturas.  (Mirant  si  ho  fan.)  Així. 
Ars.       ^Veyàm  lo  que  7ns  té  de  dí? 

—  244  — ■ 


—  25  — 


Vi.        (Ap.)  jCarambas,  y  quants  secalls!  (Pèls  de  la 

taula.) 

Qui.      è,Qué  tal  Joana,  com  va  aixó? 

Joa.       Per  ara  molt  bò.      vostè?  (Tot  fent  l'  horxata.) 

On.        Que  hi  pensat  que  poden  fe 

un  xich  de  refresch.  (Rihent,  d  n  als  senyors.) 
Qui.       (Fent  cump  li  ments.)  \Oh\ 
Es.        (Id.)  No. 

Home,  si  ho  'gués  sapigut 

no  venia.  (Per  fora  se  senten  las  trampas  que  s' 

allunyaran  per  graus.) 
On.  éPer  <Iué? 

Qui.  Es  clà, 

si  fa  cumpliments. 
Joa.       (Acabant  de  preparar  y  anantsen.)  Ja  està. 
Ars.      jVes  quin  arrel  li  ha  vingut! 
Vi.        Y  àpor  qué  ha  de  hacer  aixó? 
On.        jHomes,  no  siguin  aixís!... 

ïPer  un  xich  de  xacolata! 
Qui.       Pero  també  veig  horxata. 
Ars.      Y  secalls.  (Molt  amables  tots  ) 
On.  Bah,  senyó  Arsis, 

assentis.  (Fentlo  assentar  per  f orsa.) 
Ars.  ^Sap  qué  serà? 

que  no  vindré  un  altre  dia. 
On.       Home,  no,  m'  agraviaría. 
Qui.       Donchs  assentemnos. 
On.  i  Es  clà! 

S'  assentan  lots  quatre  d  taula  y  7  senyor  Onofre  'fe  vd 
servint  un  plat  ab  una  xicra  de  xacolata,  un  vas  d' 
horxata  y  secalls  d  cada  hu. 
On.       Veuhen,  ara,  així,  vostès, 

com  que  refrescan  avans, 

jo  m'  trobaré  ab  mès  descans 

per  las  senyoras,  desprès. 

Me  podran  dí,  y  es  vritat, 

que  perden  la  professo... 
Es.        Ca,  no  per  xo  no  senyó. 
Qui.       Miri,  à  la  nostra  edat, 

crech  que  tots  n'  havém  vist  tantas. 
Ars.      jOh!  (Tots  prenen  la  xacolata.) 
Qui.  Jo  ho  crech. 

Es.  Jo  la  d'  avuy 

ja  I'  hi  vista. 
On.  é,Es  Uuhida? 

Es.  ;Uy! 

set  músicas. 
Ars.  Vamos  antes 

aquest  luxo  que  ara  hi  ha 

no  hi  era  en  res. 
Qui.  Ja  ho  pòt  di, 

y  las  senyoras  jquín  lluhí! — . 
On.       jOh!  sí,  sí,  fa  esgarrifà. — 

Mirin;  avuy  la  Dolores 

com  que  cada  any  may  me  calla 

que  vol  veure  1'  ou  com  balla, 

—  245  — 


—  26  — 


hi  hem  anat  allà  à  tres  horas. 
jMare  de  Dèu,  quin  vestit 
duya  una! 

i  La  gent  es  plaga! 
Es.        Pero  com  que  '1  marit  paga... 
On.        jAh'  es  clà,  lo  pobre  marit. 
Qui.       1/  horxata  l'  haig  de  deixà. 
Ars.      è,Qué  pot  sè  la  troba  agre? 
Qui.      ;Cà'  es  per  xo  que  tè  del  poagre. 
On.       Home,  que  prengui  la  rua. 
Ars.      >,Pero  sab  que  à  la  botiga 

hi  ha  una?  [Exagerant  tots.) 
On.  |Ah!  aquella  noya. 

Ars.      iQué  es  guapa! 
Qui.  iY  sense  tramoya! 

Es.        i  Si  que  ho  es! 
On.  Es  una  amiga. 

de  la  mèva. 
Ars.  So  vellot 

y  encara...  encara.  .  [Sonrient  y  ab  malícia). 
On.       {Rihent  tots  menos  D.  Vicens.)  jAixís! 

mira,  mira  '1  senyó  Arsis. 
Qui.       |Ah!  jgrandíssim! 

Es.        (Fentli  tots  guinyos  y  rihent.)  jTraidorot! 
On.       iHome!  ^y  '1° senyor  Vicenta 

no  hi  diu  res  ab  tot  aixó? 
Ars.      jOh!  quan  menja,  no  senyó, 

10  que  distreu  1'  atormenta. 
Vi.        Mas  ton  to  es  el  que  se  mata 

per  lo  que  res  ha  de  hacer. 

Es  muydolsa  la  mujer      (Tó  sentenciós.) 

pero  es  mas  dolsa  V  horxata.  (Se'n  beu  un  vas.) 
Qui.       jAy  caramba!      (Rihent  molt  tots.) 
Tots.  jja!  jja!  [ja! 

Es.        Sempre  'n  tè  una  per  dí. 
Ars.      Y  per  xo  parlant  així, 

mitj  castellà  y  català. 
Qui.       Per  havé  estat  militar 

11  agradan  molt  poch  las  mossas. 
On.        jOh!  y  ni  morenas  ni  rossas. 

Vi.        Contestaré  al  acabar  (Se  sent  soroll  al  fondo.) 
Qui.      iQué  es  aixó? 
On.  Re,  res,  segueixin. 

Ja  vaig  à  veure  lo  que  es 
(Se  '/i  va  pèl  foro  y  torna  d  tancar.) 


ESCENA  XII. 


Dits  menos  lo  Sr.  Onofre. 


Joana  entrarà  d  son  temps. 
Qüi.       Bè;  ja  ho  veuhen  jquínspapps! 

(Baix  aixis  que  se  Jn  ha  anat  lo  senyó  Onofre.) 
Es.        \Y  que  la  gent  no  ho  coneixin! 
Ars.'      jOh!  jo,  miri,  hi  he  vingut 
—  246  — 


—  27  — 


per  acompanyà  la  dóna, 

que  sinó.  . 
Qui.  Ves  qui  m'  abona 

V  anà  al  cafè  que  hi  perdut. 
Es.        Vaja,  es  no  tenir  vergonya 

fernos  entrà  à  refrescà, 

y  ves  lo  que  'ns  gosa  à  dà! 
Ars.      Ca,  si  es  un  Tio  Carronya. 
Qui.      é.Sab  lo  que  es?  un  vanitós. 
Es.        jBè  prou  que  se  li  coneix! 
Ars.       |Esta  mès  tip  d'  ell  mateix! 
Qui.       Vejin  si  es  ben  fastigós. 

que  tant  sols  perquè  noble  es, 

pren  per  gendré  à  un  marqués 

que  no  tè  ni  un  vint  y  dos. 
Ars.      |Ja!  ,ja!  jja!  (Rihent  ) 
Qui.  Diguimhoàmí; 

lo  marqués  de  la  Garrofa. 
Es.       No  'n  conech  d'  altre. 
Qui.  Un  estrofa 

que  està  arruinat. 
Ars.  Es  així; 

ell  no  mès  per  figurà 

faria  qualsevol  cosa; 

àque  và  que  ara  ab  D.a  Rosa 

ja  està  fent  lo  grande  allà? 
Qui.       jOh!  y  aixó  d'  aquest  convit 

que  ara  'ns  ha  dat  à  nosaltres, 

ho  fa  perquè  à  tots  los  altres 

anem  à  dí  que  s*  ha  lluhit. 
Joana  ha  surtit  d  treure  una  cosa  del  armari,  y  al  passà 
y  senti  aquesta  conversació  s1  atura  un  moment. 
Es.        Que  faria  si  e&tés  bè 

Joa.       Desprès  que  un  s'  ha  escarrassat  (Ab  ràbia.) 
al  últim  es  criticat; 

vet' aquí  aixó  lo  que  tè.  (Se  'n  va  sens  que  ningú 

la  repari.) 
Qui.       Com  que  vè  à  n'  allí  al  cafè 

à  mira  jugà  à  billar 

ab  nosaltres... 
Es.  Vindrà  tart 

perquè  li  diguém:  molt  bè. 
Ars.  ^Aném  un  xich  cap  à  fora? 
Qui.  Aném. 

Es.  {D.  Vicente!  [Cridantlo  } 

Don  Vicente  ha  estat  sempre  prenent  xacolate,  menjant 
secalls  v  bebent  horxatas  sense  distreurers  per  rè. 
Vi.  No, 

deixeume  acabar  aixó 
Es.        Home,  si  ho  pren  fà  una  hora. 
Ars.       |No  mès  pensa  que  en  menjà! 
Vi.        Vamos,  vamos,  ja  estich  listo. 

{Beu  C  úitim  got  d  horxata.) 
Qui.       Així  home,  fvatua-listo! 
Vi.        Pues  vàmonos  cap  allà. 
Ars.      jAh!  ja  veuran  que  pendré 

—  247-  — 


—  28  — 


(Fent  ho  )  uns  quants  secallets  pèl  noy. 
Qui.      Yjo  perla  néta.  (Tots  ne  prenen  molts  y  se  Jls  fi- 

can  d  ta  butxaca  de  ta  tevita.) 
Es.  iOy! 

que  contents  als  néts  farè! 
Vi.        No,  pues  jo  menos  no  soy. 

ESCENA  XIII. 
Dits  y  Dolores. 

Com  que  Hs  senyors  s'  estavan  ficantse  secalts  d  la  but- 
xaca y  Dolores  obra  de  rcpent,  et  Is  quedan  sorpresos; 
s'  estan  tots  ab  tas  mans  derrera  plenas  de  secalts, 
fins  que  surtint  la  següent  conversa,  disimulant  y  del 
modo  que  poden,  se  "Is  fican  tots  en  la  butxaca  de  de- 
trds.  Dolores  apareix  tota  plena  de  ginesta  de  la  pro- 
fesso, com  tots  los  que  surten  d1  aquí  endevant. 

Dol.      Dèu  los  guart. 

Ars.  Que  Dèu  la  guart. 

Vi.        èCóm  es^  la  professo? 

Dol.      Encara  passa. 

Es.  Milió. 

Dol.      Si  no  cuytan  faran  tart. 

Ars.      ^Eh  que  n  Nofre  tè  una  noya 

mes  maca  que  las  pessetas?  (Al  senyors.) 

Dol.      Vamos,  no  siguin  burletas. 

Es.        Si  que  tè  una  Lona  joya. 

Vi.        (Ap.)  jJo  no  sè  lo  que  me  pasa! 

Dol.  (Ap.\  Fem  un  xiquet  la  distreta.  (Per  la  pena  que 
Uf  d  veure  1  Is  treballs  que  tenen  per  desarse  7s 
seca  Us  ) 

Qui.      La  vritat,  es  molt  guapeta. 
Ars       Dochs  jo  dich  que  es  molt  guapassa. 
{En  aquest  moment  han  acabat  de  colocd  Hs  seca  Us  y  co- 
mensan  d  enrahonà  ab  las  mans  Ubres.) 

Si  ella  vol  sè  mica  franca 

creuré  lo  que  diré  jo 

y  es  que  te  un  cos  mrs  bufó 

que  un  canti  de  Vilafranca. 
Dol.      Senyó  Arsís,  aquestas  cosas  {Ab  mal  humor.) 

que  m'  ha  dit  ara  tot  just, 

cregui  que  'm  donan  tant  gust 

com  si  'm  gratés  ab  gatosas. 
Vi.  .       (Ap.)  jVaya  un  xasco' 
Qui.      (Ap.)  \U  ha  clavat! 

Ars.      Donchs.  Dolores,  dissimuli. 
Dol.      No  hi  ha  de  qué.  (Sech). 
Ars.  Y  calculi 

que  per  broma  tot  ha  estat. 
Dol.      Bè;  parlém  d'  un  altre  cosa. 

^Han  refrescat? 
Qui.  Y  de  gust... 

acabem  ara  tot  just. 

iQuína  horxata  mès  hermosa! 

—  248  - 


—  29  — 


Es.        Ja  li  dich  jo  que  s'  han  lluhit. 
Ars.      Ah,  sí,  sí,  fa  poch  que  ho  deyam, 

ho  miravam  y  no  ho  creyam. 
Dol.      Aixó  no;  un  refresch  petit. 
Qui.       iCóm  petit!  ca,  no  senyora: 

ha  estat  tant  bò  com  pot  sè. 
Vi.  jMagnífico! 
Es.  Sí,  molt  bè, 

y  tot  servit  que  enamora.  (Música  fora.) 
Vi.        Esto  es  bueno.  (Per  la  música.) 
Ars.  Home  y  tal, 

si  que  tocan  bastant  bè. 
Es.        Es  del  Fausto. 

Dol.  Deurà  sè  [La  música  Js  va  allunyant.] 

lo  pendó  del  general. 
Ars.      jVeyam  donchs!  Hasta  més  veure. 
Es.  Passihobè. 
Qui  Estiga  boneta. 

Vi,        Servidor.  (Se  'n  van  tots  saludant.) 
Dol.  -*    (Ap.  respirant.)  Al  fi  estich  quieta. 
•  jPateixo,  1  que  no  's  pot  creure! 

ESCENA  XIV. 
Dolores. 


jMare  de  Deu!  No  estich  prou  amohinada 
ab  lo  que  ara  '1  mèu  cap  aquí  barrina, 
que  m"  vè  aquí  sempre  aquesta  gent 
que  vol  fe  cumpliments  y  desatina.  (Pausa.) 
[Marcat.)  Molt  alt  y  petitó,  nas  gros  y  xato, 
y  diu  que  porta  jech...  jAquestas  senyas! 
Ay  si  fos  ell,  Dòu  mèu!  jQuín  arrebato! 
jEs  capàs  d'  arrancarse  hasta  las  grenyas! ' 

ESCENA  XV. 

Dolores,  Marqués  y  Diego. 

Dolores  ha  quedat  molt  abatuda  assentada,  y  entra  Diego 
que  anirà  de  pinxo  y  durà  la  gorra  à  la  mà  acompa- 
nyat del  Marquès. 
Mar.     Aquí  t'  presento  '1  que  t'  hi  dit  llavoras 

que  m'  ha  salvat  avuy  à  la  mar  vella. 
Die.       M'  alegro  de  ...  \Reconeixentla.)  ïjSant  Pau!!  [Re- 
trocedint y  ap.) 
Dol.      [Reconeixent lo  y  retrocedint  ab  un  crit  terrible  ap.) 

í;Ell!  jell!  jDoloresü 

Mar.     (Ap.  observantlos  ) 

jCrech  que  me  1*  han  frejida  y  sense  paella! 
(Aquí  T  quadro  dura  un  moment,  Diego  queda  à  la 
dreta  horrorisat,  Dolores  à  la  esquerra  del  mateix 
modo  y  /'  Marquès  contemplant  los  ab  los  brassos  ple- 
gats. Al  últim  lo  Marqués  s  adetanta.) 

—  249  — 


—  30  — 


Mar.     (A  Diego  no  sabent  què  di.) 

Si  t  •  un  recurs  per  animaria,  tóquil, 
y  veurà  com  li  parla  ab  molt  m  s  ayre, 
perquè  avuy.  .  per  dinar.,  ha  menjat  bròquil 
y  segons  penso  no  li  ha  probat  gayre. 
(Irónich.)  Aixís  li  podrà  dí,  que  tant  m'  adora, 
que  si  no  'm  véu  prop  de  ella  ja  està  trista. 
iAp  d  Dol.\  Mentres  per  tú  cumpleixo  jo  allà  fora 
cumplejx  per  mí  b  •  ab  ell  y  hasta  la  vista 
(Se  "n  và  donantlos  rniradas  recelosas  y  com  indicant  que 
ja  'Is  üijilarà  ) 

ESCENA  XVI. 
Diego  y  Dolores. 

Diego  vol  anà  à  dirli  alguna  cosa,  pero  no  pot  y  diu. 

Die.       Serviria.  (A  nanfsen.) 

Dol.  Si  lú  vol&  [ay!  matam  luego 

à  cops  de  sabatot  ó  de  pantufía, 
pero  eseoltam  avans,  si  no  tens,  Diego, 
lo  cor  mvs  fret  que  no  un  gelat  de  xufla. 

Die        àSi  d'  un  ranxero  sens  contar  la  historia, 

[Agafant la  per  la  mà  y  botxantla  al  prosceni,  ab  molta 
entonació  dramàtica  y  gran  sentiment.) 
ja  que  una  dona  hasta  estimant  olvida, 
te  fugirà  'I  m  u  n»>m  de  la  memòria? 
{A  l  cor.)    jAquí  me  71  guardar*»  tota  la  vida! — 
Aixó.  una  m  va  dí,  per  mí  estimada, 
pnro  embrollant  com  las  que  mès  embrollan! 
^Se  "n  recorda  vostè?  (Mirantla  fixo.) 

Dol.      (No  podent  resistí  )  jAquesta  mirada 

m  ha  semblat  la  de  un  bé  quan  lo  degollan! 

Die.       ^No  pensavas.  pots  ,  que  jo  m'estava 

cohent  menjnr  per  la  tropa,  ab  un  tal  Panxó, 
y  que  era  tant  lo  que  per  tú  plorava, 
que  sempre  m*ssa  clà  m  surtía  '1  ranxo? 
jNu  sabías  que  estava  '1  tèu  cor  agre 
unit  ab  aquest  que  ara  desesperas, 
com  s'  estan  en  setrills,  P  oli  y  vinagre 
units  à  djntre  d'  unas  setrilleras? 
^Te  pensavas  pots  ,  com  tothom  pensa, 
que  un  cor  com  una  col  ó  un  nap  se  estafa, 
y  s  desprecía  com  barret  que  ?s  llensa, 
que  à  puntadas  de  peu  tothom  1'  aixafa? 
(Respon,  respon  lo  que  71  tèu  cap  pensava 
à  Ihs  amargas  rahons  que  ara  aquí  t  dono! 
jSi  t  hHn  estimat  mès  que  t'  estimava 
responme  aquí  també,  jo  t1  ho  perdono! 

Dol,      jDie^o!  jper  mor  de  Deu!  Si  jo  atrevida 
d'  un  altre  que  no  ets  tú  ja  so  promesa, 
es  perquè  vaig  pensà  que  à  1'  altra  vida 
te  n'  havías  anat  à  la  francesa. 
Per  xo  per  nuvi  a  n'  al  marqués  vaig  pendre, 
creyent  que  tú  erats  mort,  desesperada, 


—  31  — 


y  que  fret,  erats  un  pilot  de  cendra 
que  ni  servia  per  passar  bugada. 
Pero  es  fals  que  V  amor  que  jo  yt  tenia 
me  passés  com  lo  peix,  que  luego  ?s  passa, 
que  negre  '1  cor  duhent.dol  de  nit  y  dia 
sempre  semblava  un  barret  vell  ab  glassa. 

Die.       jVetaquí  lo  que  sou!  la  gran  postura 
de  dirme  si  ploravas  ó  si  reyas, 
y  no  podràs  respondre,  si  t'  apura, 
perquè  mort  y  no  viu  à  n'  à  mí  *m  creyas. 

Dol.      Perquè  ja  ?m  vaig  pensar  que  't  morirías 
haventhi  à  n'  allí  dalt  tants  atropellos 
y  desprès  ^perquè  tú  no  m'  escrivías? 

Die.       jPerqué  no  vaig  tenir  cuartos  per  sellos! 

Dol.      é.Y  quan  fà  que  ets  aquí? 

Die.  Ja  una  senmana. 

Dol.      iY  fins  avuy  no  m'  has  vingut  à  veure? 

Die.       Com  vaig  anà  al  carró  de  la  Avellana 

y  no  us  hi  vaig  trobar,  morts  us  vaig  creure. 

Dol.      Perquè  no  preguntavas  per  nosaltres. 

Die.       Vaig  anà  à  la  taberna  y  1'  herbolari, 
y  no  'm  van  saber  dí  res  de  vosaltres. 

Dol.      iDèu  mèu!  jquan  tot  ha  de  vení  al  contrari! 
Nosaltres  aquí  'ns  vam  mudà  de  casa 
*        perquè  à  n'  allí  '1  Uogué  ns  va  pujà  '1  amo. 

Die.       Donchs  perquè  71  taberné?... 

Dol.  Es  que  's  un  tros  d?  asa, 

y  si  ell  tè  culpa,  jo  la  rahò  reclamo. 
jT  estimo,  Diego,  sí,  't  dich  que  t'  estimo 
com  antes,  fins  al  cel! 

Die.  Pero  à  la  bossa 

tú  has  pensat:  no  hi  toquém., (Irónich.) 

Dol.  Ja  'm  desanimo 

quan  veig  que  'm  consideras  ambiciosa. 

Die.       Devías  pensar:  bè,  en  Diego  es  pobre, 
y  aquest  marqués  y  rich. 

Dol.  Ay  no,  Diego, 

ab  aixó  si  que  gens  de  rahò  no  't  sobra: 
no  tè  ni  un  xavo  per  fer  cantà  un  cego! 
No  mès  m'  hi  caso  perquè  ho  vol  lo  pare 
y  per  no  haverme  de  quedar  soltera, 
pero  dígam  que  tú  'm  voldràs  encara 
*y  veuràs  com  lo  deixo. 

Die.  jTrapassera! 

]Si  't  pensas  que  71  mèu  cor  se  pren  y  's  deixa, 
no  has  conegut  may  bè  al  fill  de  'n  Badia, 
perquè  ara  hasta  hi  malehit  si  't  vaig  coneixe, 
anant  à  du  à  ton  pare  'ls  ous  del  dia! 

Dol.      Al  menos  creu,  quan  ab  un  altra  estiguis, 
que  aquí  sempre  anyorante  per  tú  'm  moro, 
y  quan  ab  ella  fent  caricias  riguis,      (Gran  senti- 
pensa  que  aquí  desesperada  ploro.  ment,) 
Aixís  per  mi  '1  teu  cor,  nu  s  que  't  amoli, 
deixarà  anar  un  suspir  com  flor  que  brota. 
(En  aquest  moment  surt  Joana  ab  un  canti  ef  oli  per  la 
porta  de  la  cur/na,  è  tnterrumpintla  diu:) 
—  251  — 


—  32  — 


Joa.       Dolores,  m'  has  de  dà  cuartos  per  oli 

que  ni  als  satrills  ni  en  lloch  n'  hi  ha  una  gota. 

[Diego  ensimismat  ab  lo  que  deya  Dolores,  no  repara  en 
Joana.  Dolores  de  mal  humor  per  veures  interrom- 
puda treu  tres  pessetas  de  la  butxaca  y  las  hi  dona. 
Joana  las  pren  y  se  'n  va  mirant  de  reguli  d  Diego.) 
Joa.*     (Ap.)  iQuí  déu  ser  aquest  ximplet!  (Se  7n  và.) 
(Diego  vol  dir  alguna  cosa  d  Dolores,  pero  al  últim  se 
determina  d  deixar  ho  corre,  y  diu.) 
Die.       (Anantsen  y  saludant.)   '  jEstiga  bona! 

Dol.      (Ap.)  jY  m?  pot  despreciar!  i  Verge  del  Carme! 
es  lo  càstich  mès  gros  que  Dèu  'm  dona, 
que  així  ab  un  pam  de  nas  puga  deixarme. 


ESCENA  XVII. 


Dits  y  'l  Marqués 

que  tota  aquesta  escena  haurà  mirat  de  tant  en  tant  es- 
piant per  la  porta  del  fondo. 
Mar.     Vesten  d'  aquí,  Dolores. 
Dol.  iQuél 
Mar.  jY  luego! 

Dol.      (Ap.)  Està  mès  tiesso  que  un  cigarro  habano. 

(Alt.)  èPero  per  qué,  marqués? 
Mar.     (Ab  veu  de  tro.)  Perquè  t'  ho  mano. 

[Dolores  s'  en  và  aturdida.) 


ESCENA  XVIII. 
Diego  y  'l  Marqués. 


Mar.     (Irònich.)  ^Vol  di  de  qué  tractava  '1  senyó  Diego? 

Die.       Cosas  de  poch  interès. 

Mar.     Es  que  sè  lo  que  aquí  han  dit. 

Die.       Donchs  si  es  cert  que  ho  ha  sentit, 

àper  qué  ho  pregunta,  marqués? 
Mar.     Es  vritat  y  tè  rahó 

que  es  inútil  la  pregunta. 

^Teniu  res  que  tinga  punta? 
Die.       A  casa  crech  qu'  hi  ha  un  punxo. 
Mar.     j Resposta  mès  burrical! 
Die.       (Ap.)  Ja  insulta  y  tot  just  comensa. 
Mar.     jVull  dí  una  espasa! 
Die.  iQué  's  pensa 

qu'  hi  he  sigut  municipal? 

èQué  haig  de  fè  jo  de  una  espasa 

si  per  res  la  faig  serví? 
Mar.     Donchs  jo  tinch  un  espasí. 
Die.       Perquè  vostè  es  un  tros  d'  asa. 
Mar.     Parlim  un  xich  mès  cortès, 

perquè  en  insultant,  m'  altero, 

y  'm  poso...  com  un  sombrero 

que  1  respallan  al  revés. 

—  252  — 


—  33  — 


Aquí  s'  ha  d'  acabà  aixó 
perquè  aixó  no  pot  durar. 
Die.  Jo... 

Mar.     (Interrumpint.)  jTinch  ganas  de  matar! 

Die.       Donchs  vagi  al  escorxadò. 

Mar.     ülNo  sent  que  ara  m7  ha  insultat!!! 

Die.       Home,  bè  ho  he  sentit  prou. 

Mar.     ;Es  que  jo  no  sò  cap  bou! 

Die.       Perquè  encara  no  es  casat. 

Mar.     Donchs  bueno;  acabem  de  un  cop, 

ja  que  hem  de  parlar  tant  clà. 

ab  vostè  7m  vull  desafià 

y  vull  rebre  ó  donà  drop. 

(Ab  goig  )  jja  veig  brut  1'  espasí  recte 

de  la  sanch  ab  que  's  dessangra! 
Die.       Donchs  home  embruti!  ab  mangra, 

y  farà  el  mateix  efecte. 
Mar.     En  havent  probat  lo  tast 

no  crech  que  respongui  aixó: 

morirà  com  un  capó 

enfilat  per  posà  à  l7  ast. 
Die.       Pero  si  està  tant  furiós 

y  encara  no  sè  perquè, 

^de  qué  s7  enfada? 
Mar.  ^De  Ç11^ 

De  que  ella  us  estima  à  vos: 

de  que  un  plor  hi  vist  aquí 

que  '1  sentirlo  m'  haíagava, 

de  que  la  ingrata  plorava 

y  no  plorava  per  mí. 
(Exaltantse per  graus.)  ]Be  que  71  seu  amor  m'  exalta, 

estimantla  més  que  '1  mòn, 

pues  no  tinch  ni  un  napoleon 

y  'm  quedo  pobre  si  'm  falta. 

De  que  en  mitj  d'  aquest  horror 

que  avuy  m'  ha  mort  la  esperansa, 

no  sè  trobà  una  venjansa 

tant  gran  com  lo  meu  amor. 

De  que  us  tira  algun  traidó 

entre  dos  ànimas  juntas, 

com  un  bòlit  de  dos  puntas 

que  ha  caygut  entre  ella  y  jo! 
Die.      Dissimuli  que  li  noti.  (Havent  lo  mirat  fixo  fins  ara,) 

^Desprès  de  nadà,  ha  dinat? 
Mar.  Sí. 

Die.  Per  xó  qu7  he  reparat 

que  du  un  xich  d7  ou  al  bigoti. 
Diego  li  ensenya  ahont;  7  marquès,  treyent  un  mocadò 
s7  aixuga  y  li  diu. 
Mar.     Bueno;  &vegi  qué  respon 

à  tot  aixó  que  li  he  dit? 
Die.       Home,  que  no  ho  he  sentit 

perquè  'm  feya  vení  son. 
Mar.     Pero  sabrà,  ben  segú, 

que  ella  à  n7  aquí  m7  ha  faltat. 
Die.       Donchs  vostè  s'  ha  equivocat; 

rr=  253  ~. 


—  34  — 


may  ha  faltat  à  ningú. 

Desprès  que  hi  estat  per  ella 

deu  anys  fent  ranxo  à  la  Habana, 

no  vull  sentir  aquí  un  pavana 

que  '1  sèu  honor  atropella. 
Mar.     Home,  aixis,  gracias  à  Dèu 

que  us  hi  pogut  tocà  '1  viu. 

^Se  desafia  ó  qué  diu? 
Die.       Que  's  fassi,  ja  que  ho  voléu. 
Mar.  ^l·lora? 

Die.  Desprès  de  brenà. 

Mar.  àSiti? 

Die.  La  pescatería. 

Mar.  ^Armas? 

Die.  Las  que  jo  aprenia. 

Mar.     ^Tirà  sabatot? 

Die.  Es  clà. 

Ja  us  hi  dit  venint  aquí 

que  es  la  única  arma  que  sïj. 
Mar.     Home,  jo  la  sè  també; 

épero  la  gent  qué  han  de  dí? 
Die.       Jo  aquí  sò  lo  desafiat 

y  puch  trià  arma. 
Mar.  Corrent; 

ïpero  trihemla  mès  decent! 
Die.       Així  ho  tinch  determinat. 
Mar.     Bueno,  no  hi  ha  r^  que  dí. 

^A  mort? 
Die.  A  mort,  si  voléu. 

Mar.     Espero  que  allí  duréu 

vos  lo  vostre  pergamí. 

Perquè  com  noble  jo  só, 

al  posarnos  à  combatre, 

ab  vos  no  'm  podria  batre, 

si  no  sou  noble  com  jo. 
Die.       Ja  vos  he  dit  que  sí  qu'  ho  era 

y  os  duré  'ls  papers  per  proba. 
Mar.     jHa  de  sè  una  lutxa  nova 

que  assombri  à  la  Europa  entera! 
Die.       Bueno  donchs;  d'  aquí  mitja  hora. 
Mar.     Dels  sabatots  m'  encarrego. 

Adéu  sia u.  iE nca ixant  ) 
Die.  Donchs  hasta  luego. 

Mar.     Us  esperaré  aquí  fora. 

ESCENA  XIX. 
Diego  y  'l  Sr.  Onofre. 

On.       jAhont  diantre  es  aquest  xicot?  [Trastornat.) 
Die.       Senyo  Onofre,  ^y  vostè  aquí? 
On.        jAhont  has  anat  à  vení  Furiós.) 

que  m'  ho  desbaratas  tot!! 

La  noya  aquí  dins  cridant 

que  's  vol  casar  ab  tú  y  fora, 
—  254  - 


—  35  - 


y  '1  marqués  allí  que  plora 

desesperat  y  rabiant. 
Die.      Y  ab  tot  aixó  ^quí  es  que  peca, 

sinó  vostè? 
On.  jAh  tabal! 

ja  't  dich  que  has  fet  mès  mal 

que  no  fa  la  pedra  seca. 

Jo  deya:  haurém  tingut  sort 

que  haurà  mort  del  vòmit  negre. 
Die.      Y  7m  torna  à  veure  aquí  alegre. 
On.        jEs  clà,  mala  herba  may  mort! 

jAh!  si  t'  hagués  conegut 

no  entravas  avuy  à  casa. 
È)iE.       jDonchs  home,  perquè  es  tan  ase! 
On.        Sí,  que  aixó  jo  m'  ho  he  perdut; 

pero  si  estàs  tant  cambiat, 

équi  t'  había  de  coneixe? 
Die.       Sí  home,  si  encara  engreixa 

1'  anà  allí  dalt  de  soldat. 
On.       Acabém  d'  una  vegada, 

ara  que  no  'ns  sent  ningú, 

la  noya  's  vol  casà  ab  tú 

y  aixó  à  n'  à  mí  no  m'  agrada. 

Per  xó  qu'  ho  arreglém  espero, 

perquè  la  que  es  ja  promesa 

per  sè  molt  aviat  marquesa, 

no  la  vull  donà  à  un  ranxero. 
Die.       iSíí  i  Marquesa!  ?,y  de  quin  poble? 
On.       Marquesa  de  la  Garrofa.  (Ab  ènfasis.) 
Die.       Vaya  quin  nom  mès  estrofa. 
On.        Pero  al  menos  serà  noble. 

Jo  ja  'ls  donaré  uns  quants  mils 

y  plegaré  la  botiga; 

no  vull  ja  que  mès  's  diga 

que  venem  betas  y  fils. 
Die.     v  Sempre  '1  voler  s*>  de  tó 

ha  sigut  la  sèva  flaca. 

íHome,  primé  es  la  butxaca! 
On.       Donchs  per  mí  primé  es  aixó. 

Com  de  diners  ja  'n  iinch  prou 

lo  que  jo  vull  ara  es  lluhí, 

ab  aixó,  responme  aquí. 
Die.      ^Donchs  diguim  què  hi  ha  de  nou? 
On.       èQuànt  vols  per  deixarho  corra? 
Die.       jHome,  jo  la  estimo  molt!  (Sorprès.) 

y  aixó  de  dir  un  quànt  vol.  (Gratantse  'l  clatell.) 
On.       ^Y  ara,  qué  fas  ab  la  gorra? 
Die.  Pensava... 
On.  Pénsathibè; 

si  tú  vols  t'  hi  pots  casar, 

ja  ho  sè,  pero  has  de  pensar 
que  jo  no  'us  donaré  ré. 
Die.       Sempre  hi  caurà  algún  esquitj. 
On.        jAn!  jno!  aixó  si  que  t'  ho  juro. 
Die.      ^Y  vol  dí  que  en  un  apuro...? 
On.        i  Ni  un  xavo  partit  pèl  mitj! 

—  255  — 


—  36  — 


Si  ella  'm  dona  aquest  mal  rato 

de  fò  aixó,  ja  cal  que  plori, 

perquè  jo,  aixís  que  'm  mori 

tot  ho  deixo  al  Patrona  to. 

Com  que  ara  ja  te  trenta  anys, 

ella  es  duenya,  re  hi  puch  fè, 

pero  't  dich  que  us  miraré 

tot  lo  mateix  que  uns  extranys. 

Ara,  si  tú  has  fet  fortuna 

y  has  guanyat  allí  pesetas  

Die.       i  Prou,  si  senyo,  totas  dretas!  (Burlantsen.) 

On.  n'  has  portat  moltas? 

Die.  Ni  una. 

Quan  vaig  veure  que  vostè 

no  'm  volia  da  là  noya, 

vaig  dí:  ab  alguna  tramoya 

allí  dalt  m'  enriquiré. 

Un  cop  tingui  vint  mil  lliuras, 

no  necessito  à  son  pare, 

y  'm  caso  ab  la  noya,  encare 

que  ell  no  'ns  dongui  res  per  viure. 

Pero  ab  nou  anys  qu'  hi  he  estat, 

matantme  sempre  y  fent  ranxo, 

no  hi  agafat  re  pèl  ganxo 

y  torno  pobre  y  pelat. 
On.        Si  que  amigo  't  va  trompar. 
Die.       iQuan  un  home  no  te  sort! 
On.        (Ap.)  i  Així  tú  t'  haguessis  mort! 

{Alt.)  Veyemho  donchs  d7  arreglar. 
Die.       La  vritat,  no  sè  que  fè.  (Lutxant.) 
On.        Mira  jo  que  tinch  pensat, 

ara  ho  hi  determinat 

y  à  veure  si  't  sembla  bè. 

A  n1  en  Brusi,  '1  dematí, 

hi  vist,  que  'I  gobern  ho  mana, 

que  à  dur  soldats  à  V  Habana 

marxa  la  Gurra,  à'  aquí, 

Si  tú  't  reenganxas  y  hi  vas 

trayentme  à  n'  à  mí  d*  apuros. 

te  donaré  cinch  cents  duros  [Assombro  de  Diego.) 

y  no  s  parli  mès  del  cas.  [Pausa.) 
Die.       Home,  no  'm  sembla  gens  mal. 
On.       Es  per  surtir  del  tropell, 

perquè  ja  veus,  vatuanell, 

que  es  arrancarme  una  caixal. 
Die.       jAh,  quin  sacrifici  faig!  [Plorant  cuasi.) 

Es  cert  que  la  estimo  molt; 

pero  ja  que  vostè  ho  vol 

dongui  'ls  quartos  y  me  :n  vaig!  (Para  la  mà.) 
On.        jCa,  noy!  à  mí  no  m'  agafas. 
Die.       ^Per  què? 

On.  j Ets  massa  espatutxí! 

Die.       ^Bè,  pero  home,  què  vol  di? 
On.        Vull  dí  que  à  mí  no  m'  estafas. 

Al  carrer  de  sant  Francés 

allistan,  veshi  aviat, 

—  256  — 


—  37  — 


portam  lo  certificat 

y  bitllo  y  bitllo  'Is  dinés. 
Die.       Me  darà  aixó  un  sentiment 

que  potsé  hasta  'm  matarà. 
On.       Y  bè  home,  prens  la  rua 

y  F  endemà  ja  no  's  sent. 
Die.       Donchs  me  n'  hi  vaig  de  seguida. 
On.        Es  lo  milió  que  pots  fè. 
Die.       (Ap.)  Així  al  menos  ja  tindré 

un  raconet  per  la  vida. 

(AU.)  Pero  aixó  ha  de  sè  un  secret. 
On.        Home,  quedarà  entre  'Is  dos. 

Farém  veure  que  furiós 

no  mès  per  ràbia  ho  has  fet. 

jVaja  home,  fora  posturas!  (Veyentlo  encantat.) 
Die.       (Ap.)  Val  mès  aquest  sacrifici, 

que  anà  després  à  Y  hospici 

la  dona,  jo  y  las  criaturas.  (Se  7i  va  corrents.) 

ESCENA  XX. 
Onofre,  luego  Joana. 

On.        ïTant  mateix  dà  cinch  cents  duros!... 

cuasi  son  quaranta  doblas. 

íPero  bah!  aixís  serém  nobles, 

y  surto  d'  un  cop  d'  apuros. 
(Surt  Joana  y  vd  buscant  per  sota  cadiras,  taula  y  ar- 
maris.) 
On.        è,Qué  buscas? 
Joa.  Uns  sabatots 

que  ;1  senyor  marqués  demana. 
On.       ^Per  (ïu^ 

Joa.  ;Oh!  (Indicant  que  ho  ignora.) 

On.  Dèu  mèu,  qu'  ets  tana! 

^No  sabs  ahont  los  tinch  tots? 
Joa.  ^Ahont? 

On.  A  sota  Y  armari.  (Anantíos  d  buscà  ell  de 

sota  ï  armari.) 

àQué  tal  T  horxata? 
Joa.  Molt  dolsa. 

On.        Dónali  aquestos  de  simolsa. 

[Li  dona  uns  sabatots  dy  aquestos  d'  hivern  grossos  de  si- 
molsa antichs.) 

^Dolsa  m'  has  dit  ó  al  contrari? 
Joa.       No,  no,  està  à  molt  bon  punt. 
On.        Donchs  ja  que  està  bè  1'  horxata, 

ves  à  abocà  'i  xacolata 

y  ho  repartirém  tot  junt. 
Joa.       Esperém  que  hagi  passat 

de  primer  la  professo. 
On.        iAn!  bò,  bueno,  tens  rahó. 
Joa.       D'  aquí  un  rato  haurà  acabat. 
On.        ^Pero  no  sabs  lo  marqués 

per  qué  vol  aixó?  (Pèls  sabatots.) 

-  257  — 


—  38  — 


Joa.  No  ho  sè. 

On,        (Ap.)  Aquell  ull  de  poll  que  tè 

que  avuy  li  déu  fiblar  més. 

(Alt.)  Mira,  si  's  treu  las  botinas 

aeonduhéixlashi  per 'qui, 

que  no  's  perdin.  [Joana  se  yn  va  )  4H0  sents? 
Joa.  Sí.  (Desapareix.) 

On.        jVeyàm  s'  hi  haurà  mès  bronquinas! 

ESCENA  XXI. 
Sr.  Onofre  y  Dolores 
que  surt  trista  y  abatuda,  s*  assenta  d  la  cadira  d'  aprop 


la  taula.  » 
On.       èCóm  te  trobas? 
Dol.  jAy!  molt  mal. 

Y  vostè  £ha  parlat  ab  ell? 
On.        jOh!  hi  hagut  aquí  un  tropell! 
Dol.      iMy  no  diu  de  veras? 
On.  Formal. 

Diu  que  no  's  vol  casà  ab  tú, 


y  de  cap  de  las  maneras.  (Dolores  plora.) 
jDona!  ^per  qué  't  desesperas? 
Si  no  tinguessis  ningú, 
ho  comprench,  pero  tenint 
lo  marqués  que  encara  't  vol, 
passant  lo  temps,  lo  consol 
veuràs  com  te  va  venint. 
Dol.      jNi  casada  ni  promesa,  (Desconsolada.) 

jo  may  lo  podré  olvidà! 
On.       Ja  veuràs  com  ab  la  rua 

jo  't  treuré  aquesta  tristesa. 

Un  metje  que  coneixia, 

ja  sabs  qui  es,  lo  doctó  Armet, 

ja  ho  deya:  *1  ventrell  poch  net, 

sol  donar  melancolía.  (Música fora.) 

ESCENA  XXIÍ. 
Dits  y  Joana. 


On.       íQué  ès  aixó? 

Joa.       (Surtint  assorada  )  La  professo 

que  ja  acaba  de  passà. 
On.        èSí?  donchs  me  'n  vaig  cap  allà; 

aném,  Dolores. 
Dol.  é>Jo?  ino! 

On.        jDona,  no  siguis  extranya! 

èqué  pensaràn  las  senyoras? 
Dol.      jSi  no  puch! 
On.        (Serio.)  Vaja,  Dolores. 
Dol.      Los  pot  dí  que  tinch  migranya. 
Joa.       Bè,  si  no  Js  troba  com  cal... 

—  258  — 


—  39  — 


On.        ;Dèu  mòu,  y  quin  entremès!  {Molt  cremat.) 
Aquí  aixó,  à  fora  '1  refresch, 
jtinch  un  cap  com  un  tabal!  [Se  'n  và..) 

ESCENA  XXIII. 
Dolores  y  Joana. 

Joa.       jAy  Dolores! 
DeL.  òQué  t'  agafa? 

Joa.       ;Mare  de  Dèu,  quin  trastorn! 
Dol.       Dona,  explicat  desseguida! 
Joa.       jDeixàm  passà'l  tremolo! 

Vet'  aquí  que  estaba  à  fora 

mirant  lo  pendó  d*  uns  noys, 

quan  lo  marqués  me  diu:  Joana, 

ves,  y  porta  uns  sabatots:  — 

los  hi  duch,  ell,  ab  gran  calma 

los  tapa  ab  un  mocadó, 

se  Is  posa  sota  Y  aixella, 

y  à  un  d'  allí  crida:  A  lon. 

Tots  dos  enfadats  s'  en'  navan 

per  la  part  del  carreró, 

quan  en  Joanet  los  atura 

y  se  sent  un  crit  molt  gros. 

—  jTú  ets  en  Joanet!  jTú  en  Diego! 

jVàlgam  San  Nin  y  San  Non! 

íquíns  crits!  jquinas  abrassadas! 

jy  quins  gemechs,  y  quins  plors! 

jSemblaba  que  de  alegria 

tots  dos  se  tornessin  boigs! 
sabs  qui  era?  jEra  en  Diego! 

;Lo  fill  d'  en  Badia! 
Dol.      [Ab  amargura.)  Prou; 

ves  si  ho  sè,  que  no  fa  gayre 

que  à  n'  aquí  hi  he  parlat  jo. 
Joa.       Que  potsé  era  aquell  qu'  hi  había 

quan  he  vingut  no  fa  molt? 
Dol.      Lo  mateix. 
Joa.  jReina  santíssima! 

jy  com  s'  ha  fet  un  hombron! 

ïiPero  y  ara  d'  hont  rediable 

ha  sortit  aquest  xicot!! 
-  Dol.  .    Déixau  corre  y  digas,  digas 

;,cóm  ha  acabat  tot  aixó? 
Joa.       Tant  forta  ha  estat  1*  abrassada 

que  allà  s'  han  donat  tots  dos, 

que  'n  Joanet  al  pobre  Diego, 

casi  Y  ha  enmascarat  tot; 

los  pantalons  que  portava, 

la  camisa,  aquell  jech  nou, 

tot  li  ha  deixat  una  llàstima, 

de  polsina  de  carbó. 

Desprès  d*  aixó  mès  serens 

y  parlant  en  Diego  sol 
-  259  — 


—  40  — 


ha  dit:— Joanet,  ara  aném 

à  matans  ab  lo  senyó. 
Dol       àQué  dius  ara? 
Joa.  — Si  jo  'm  moro, 

te  deixo  tres  napoleons, 

uns  calsotets  y  una  hermilla 

que  trobaràs  al  Falcó. 

Pero  antes  de  despedirnos 

vull  que  'm  fassis  lo  favor 

de  portà  aquí  à  la  Dolores 

10  que  ara  't  donaré  jo. — 
Dol.      ;Reina  del  cel! 

Joa.  — Desseguida, — 

11  ha  contestat  lo  xicot 

y  se  'n  han  anat  depressa 

per  la  part  del  carreró. 
Dol.      /,Y  tú  per  qué  no  cridavas? 
Joa.       No  hi  pogut  ni  poch  ni  molt 

perquè  hi  quedat  esglayada. 
Dol.      ;Mare  de  Deu!  quin  trastorn. 
Joa.      Desprès  un  de  la  botiga, 

que  diu  que  ha  sentit  las  rahons, 

m'  ha  dit  que  van  à  matarse 

dantse  cops  de  sabatot. 
Dol.      Vet'  aquí  perquè  'ls  volia. 
Joa.       ;Mira  '1  grandissim  traidó! 

Jo  que  havia  pensat  que  era 

que  com  tè  aquell  ull  de  poll, 

posantsels,  volia  veure, 

ab  descans,  la  professo. 
Dol.      jSi  poguéssim  destorbarho! 
Joa.       Uy,  uy,  ja  qui  sab  hont  son. 

Jo  ho  volia  dí  à  ton  pare; 

pero  si  's  posa  furiós, 

allí  espanta  las  senyoras 

y  arma  un  grapat  de  soroll; 

mès  m'  hi  estimat  esperarme 

y  contartho  à  n'  à  tú  tot.  (Entra  Joanet.) 
Dol.      ^No  es  en  Joanet?  [Ab  alegria.) 

JOA.  Sí. 

Dol.  Donchs  vésten 

y  déixam  està  ab  ell  sol. 
Joa.      (Ap.)  Mare  de  Dpu  y  quin  dia! 

jo  tinch  un  cap  com  un  bou.  (Se  n  va.) 

ESCENA  XXIV. 

Dolores  y  Joanet  (Mudat,  pero  ab  la  cara  negra.) 

Jnt.      Vinch  à  dú,  de  part  d'  en  Diego, 

aquesta  carta  y  aixó.  (Dantli  una  capsa  de  cartró.) 
Dol.      i*  no  t'  ha  dit  res? 
Jnt.  No. 
Dol.      (Ap.  ab  desesperació  )  jNo! 
Jnt.       Sino  que  aquí  ho  portés  luego. 

—  260  — 


—  41  — 


— Anda— ha  dit — aixó  lacrat 

à  la  Dolores,  à  du — 

— ^M'  ha  de  contestà  ningú? 

— No,  que  està  ja  contestat. — 

Aixís  es  que  obehint  com  puch, 

ab  en  pobre  Diego,  'm  lluheixo, 

perquè  la  veig,  la  coneixo, 

li  dich,  li  dono,  y  ab  such. 
(Com  volent  di:  y  abur,  saludant  y  girantse per  andrsen.) 
Dol.      Escolta:  si  algú  un  mal  pas 

fes  à  n'  en  Diego  algun  dia, 

tú  Joanet...  [Aquest  diàlech  sech.) 
Jnt.  jLo  mataria! 

Dol.  cóm? 

Jnt.  jA  cops  de  cabàs! 

Dol.      Donchs  jo  Y  hi  enganyat  en  gran 

y  li  he  dat  sent  desdenyosa, 

una  carbassa  mès  grossa 

que  'l  globo  de  mussiu  Arban. 

Màtam  ja  que  n'  ets  capàs 

y  venjantlo  'm  moriré. 
Jnt.       A  vostè  no  li  puch  fe 

cap  mal  ab  lo  mèu  cabàs. 

Si  à  n*  aquí,  fent  i'  embustero, 

va  olvidà  à  n7  en  Diego  pronte, 

al  infern  per  darnhi  conte 

trobarà  en  Pere  Botero. 

Jo  sò  molt  net  de  clatell 

y  lo  que  ell  vol,  ja  coneixo, 

si  ell  aborreix,  aborreixo, 

y  estimo  lo  que  vol  ell. 

No  m'  ho  hauria  de  manar 

per  voler  probar  si  mato, 

perquè  gos  de  bon  olfato 

ja  'n  te  prou  ab  senyalar. 
Dol.      Al  menos  quan  ell  coneixi 

que  ha  estat  massa  fiero  ab  mí, 

un  favor  demano  aquí: 

digas  que  no  me  aborreixi! 
*      Que  may  los  insults  amidi 

per  castigà  aquesta  embrolla, 

que  7m  digui  si  vol..,— cul  d'  olla! — 

pero  que  may  mès  m'  olvidi. 

(Joanet  saluda  y  se  'n  va.) 

ESCENA  XXV. 
Dolores.  (Obra  la  carta  y  llegeix.) 

Dol.      «A  dintre  aguesta  capsa  llargaruda, 
»que  T  estuig  ha  sigut  d'  una  xeringa, 
»la  séba  hi  trobarà,  memòria  muda 
(Obra  la  capsa,  treu  la  séba  y  la  contempla  un  rato.) 
»d7  un  carinyo  que  ja  no  crech  que  tinga. 
»Jo  me  'n  torno  à  1'  Habana  altre  vegada, 

-  261  — 


—  42  — 


»à  fè  ranxo  ab  sigrons  y  à  menjar  cocos; 

»si  'm  moro  (No  podent  )  de  resultas  de  la  anada 

»diré  que  'ls  que  estimém  tols  estém  locos.» 

{Cayent  agenollada.)  {Maria!  Verje  de  la  O! 

tú  que  pèl' que  prega  ets  bona, 

detén  lo  barco  una  estona 

perquè  allí  ab  ell  mori  jo. 

ESCENA  XXVI. 
Dolores,  Marqués  (Ab  un  farsell  d  la  mà.) 
Mar.     (Dintre  )  \ Dolores! 

Dol.      (Alsantse  espantada.)  àQuí?  £L  Marqués? 

èqué  li  passa?  £qué  voldrà? 
Mar.     Dolores,  perdona  ja  (Entrant.) 

al  que  digne  de  tú  no  es. 
Dol.      Pero  explicat. 
Mar.  Ja  veuràs. 

Llavors  que  t'  hi  tret  d'  aquí, 

s'  ha  quedat  en  Diego  ab  mí 

per  arreglà  tot  lo  cas. 

Ell  se  burlava  de  tot, 

aquí,  ab  broma  y  fent  lo  gat, 

fins  que  al  fi  'ns  hem  desafiat 

à  anà  à  tirà  '1  sabatot. 

Un  cop  al  punt  de  la  cita 

y  havent  ja  quedat  així, 

dich  jo: — Vinga  '1  pergamí 

que  la  noblesa  acredita. 

Demanava  aquest  papé, 

perquè,  sent,  com  tú  sabs,  noble, 

lo  batrem  ab  un  del  poble 

no  m;  estaria  molt  bè. 

— No  vull  pas  que  1'  arma  's  crusi — 

diu  ell — que  no  ho  hagi  ensenyat — 

y  's  treu  del  jech,  ben  plegat, 

un  diari  molt  vell  d'  en  Brusi. 

Jo  hi  pensat:  jqué  serà  aixó! — 

ell  ho  ha  conegut  molt  bè, 

y  m?  ha  dit: — aquest  papè 

proba  que  jo  sò  baró. — 

Arrànquém  uns  quants  fulls  bruts 

de  durlo  al  sarró  y  frega rhi, 

y  m'  ensenya  1  full  del  diari 

que  porta  'ls  morts  y  'ls  nascuts. 

Ell  m'  anava  dant  rahons 

quan  diu: — nactdos;  aixó  es. 

Hembras  seis,  varones  tres: 

jo  so  un  d'  aquets  barons. — 

Quan  aquesta  befa  'm  sento, 

jo  ja  m'  hi  surtit  de  tino, 

y  encar  qu7  era  un  desatino 

un  sabatot  li  presento. 

Allavors  ja  no  hi  mirat 

—  262  — 


—  43  — 


si  ell  per  mí  era  noble  ó  no; 
no  més  hi  vist  un  traidó 
que  fent  mofa  m'  ha  insultat. 
Així  un  cop  preparat  tot, 
jo  embesteixo,  ell  va  à  parà 
y  'm  dona  un  cop  à  la  mà 
que  'm  fa  caure  71  sabatot. 
Lo  cullo,  torno  à  embestí, 
torna  à  la  mà  à  busca  guerra, 
y  ?1  sabatot  torna  à  terra 
à  caure  d'  un  cop  aquí.  (Al  bras.) 
Tè  per  xó  una  mà  tant  curra, 
que  ha  guanyat  quan  ha  volgut, 
fins  que  à  1'  últim  nr  ha  agegut 
y  allà  m'  ha  dat  una  surra. 


—Ja  veu,  ha  dit  un  cop  drets— 
que  aquí  ab  sabatots  lo  guanyo; 
pero  com  jo  may  enganyo 
deixem  tots  los  passos  fets. 
Aquí  som  dos  que  pèl  cas 
à  la  Dolores  volém; 
donchs  bueno;  'ns  he  la  farém 
ara,  à  parells  ó  senàs. — 

M'  hi  avinch  jo,  trech  dits  axis  [Com  qui  juga.) 

ell  demanava  parell, 

jo  'n  trech  dos,  en  treu  cuatre  ell 

y  son  parells  fetne  sis. 

— A  fé  teniu  mala  estrella— 

m  ha  dit:  primé  us  hi  pegat 

y  ara  jugant  hi  guanyat. 

ïLa  desgracia  us  atropella! 

Pero  jo,  perquè  vejéu 

que  faig  bè,  si  7m  da  la  gana. 

—  233  — 


—  44  — 


avuy  me  n  torno  à  F  Habana 
y  us  deixo  que  us  hi  caséu. — 
Dol.      iQué  dius! 

Mar.  Ves  quantas  desgracias 

ha  evitat,  fent  aixó  ara. 
Dol.      (Ap.)  jDèu  mèu! 

Mar.  Torna  aixó  à  ton  pare 

y  digas  que  tantas  gracias. 
(Desembolica  7/s  sabatots  del  farsellet  y  Hs  dona  d  Dolo- 
res que  Hs  deixa  d  terra,  sota  la  taula  ) 
Dol.      ^Pero  ell  no  ha  dit  res  de  mí? 
Mar.     Jo  li  he  fet  prometre  allà, 

que  luego,  antes  de  marxa 

se  vindria  à  despedí. 
Dol.      jOh!  aixó  que  ara  tú  has  fet 

[Ab  goig.)  hasta  'm  fa  olvidà  la  surra! 
Mar.     Se'  n  và  ab  la  fragata  Curra 

que  marxa  de  aquí  à  las  set. 
Dol.      Ja  t'  estimo  sols  per  xo. 
Mar.     àVols  di  que  m'  estimaràs? 
Dol.      Nos  casarém  quan  voldràs... 

(Ap.)  jqué  no  'm  quedés  per  llavò! 

ESCENA  XXVII. 
Dits  y  '1  Sr.  Onofre. 

On.        jGracias  à  Dèu  que  son  fora! 
Mar.     iY  qué  tal,  han  refrescat? 
On.       Quasi  tot  s'  ho  han  acabat; 

jquina  jent  m^s  menjadora! 
Mar.     Aixó  pert  lo  que  convida. 
On.       Pero  també  avuy  m'  hi  Uuhit. 
Mar.         *a  professó? 
On.  Psit...  Psit... 

pero  aixó  sí,  ha  sigut  Uuhida  (Dant hi  importància  ) 
Dol.      (Ap.  al  Mar.)  No  diguis  res  d'  aixó  al  pare. 
Mar.     (Ap.  d  Dol.)  No  tingas  po,  no  dich  res. 
On.        (Ap.)  jJo  ja  tinch  aquí  7ls  dines, 

y  aquell  ximplet  no  vè  encara! 
Mar.     Ara  que  es  aquí  present, 

li  vull  demanà  un  favor. 
On.       £Lo  qué? 

Mar.  Que  si  està  d'  humor 

s'  adelanti  '1  casament. 
On.        Quan  vostè  vulgui  pot  esse. 
Mar,     ( A  Dol.)  Donchs  lo  dia  que  volias. 
On.       (Ap.)  jQuina  sort!  d'  aquí  vuyt  dias 

tindré  una  filla  marquesa! 
Dol.      (Al  mar.)  ^Pero  no  havías  dit  tú 

que  en  Diego  vindria? 
Mar.  Si. 
Dol.  donchs?...  (Diego  entra) 

Mar.  Ja  '1  tenim  aquí. 

Dol.      (Ap.)  jQué  groch!  jpotsé  està  en  dejú! 

~  264  — _„ 


—  45  — 


ESCENA  ULTIMA. 


Dits,  Diego  y  luego  Joanet. 


Diego  entra  vestit  ab  brusa  y  calsas  de  vions  com  aquells 
soldats  que  van  d  A  mérica,  y  ab  motxilla  y  la  gorra 
de  cuartel  d  la  md. 
Die.       Dolores,  prop  de  sortir  (Tot  això  solemne.) 
per  uns  climas  molt  distants, 
hi  vulgut  venir  avans 
per  podernos  despedir. 
Dol.      íY  cóm  te  podràs  distreure 

de  que  jo  t'  hi  dat  la  bola? 
Die.       Fent  lo  ranxo  y  fent  tabola 

s7  olvida  '1  que  no  7s  pot  creure. 
Jnt.      (Entrant.)  Diego,  ja  issan.. 
Dol.      (Ap.)  |Ah! 
Die.      (Encaixant  ab  Dolores  desprès  de  lutxar  )  jAdèu! 
Dolores  queda  plorant  Diego  se  ?n  va  cap  al  senyo  Ono- 
fre,  encaixa  y  li  diu  baix. 
Die.       ?,Y  'Is  quartos? 

On.       (Dantli  un  cartutxo.)  Tè.  (Diego  pren  lo  plech  que 
V  senyó  Onofre  s  haurà  tret  de  la  butxaca,  y  se'l 
fica  d  la  seva  sens  que  cap  dels  actors  se  'n  adoni, 
pero  7 públich  deurà  véureu  molt  marcat.) 
Die.  iEstiga  hól  {Deixa  al  Sr.  Onofre; 

encaixa  ab  lo  marquès.)  Servirlo,  marqués. 
Dol.      (Plorant  fort )  jOh!  |oh! 

Mar.     Veyam  donchs  si  7ns  escriuréu. 

(Diego,  desprès  d1  haver  dat  una  mirada  de  amor  inmens 
à  Dolores f  fa  un  esfors  per  arrencarse  d1  allà,  y  s'  en 
va  seguit  de  Joanet.  Pausa.) 
Mar.     (Ap  pensant.)  Ara  penso  que  à  la  sis 

ja  haig  de  sè  à  cal  celadó. 
On.       (Ap  observant  à  Dol.)  La  rua  li  curarà  aixó. 
(En  aquest  moment  se  sent  una  canonada  com  oV  un  barco 
que  marxa  y  Dolores  cau  ajonollada,  exclamant  ab  un 
crit  que  li  surt  de  V  ànima.) 
Dol.      ;Dèu  mèu!  iqué  siga  felís! 


PROU. 


—  265  — 


OBRAS  DE  C.  GUMA 

ILUSTRADAS  PER  M.  MOLTNÉ 


LLIBRERIA  ESPANYOLA  DE  LÓPEZ,  RAMBLA  DEL  MITJ,  NOM.  20. 

BARCELONA 


Frnyta  del  temps.— Golecciò  de  poesías,  2.a  edició,  ab  dibuixos  inter- 
calats en  lo  text,  formant  los  quatre  tomets  següents: 

*  Fruyta  amarga:  un  tomet  en  quart  de  32  planas,  2  rals. 

*  Fruyta  verda:  »  »  »  »  »  2  » 
»  Fruyta  agre-dolsa:  »  »  »  »  2  » 
%   Fruyta  madura:  »      »           »         »        »      2  » 

^    Lfc  amor,  lo  matrimoni  y  fcI  divorci. — «Quatre  sessions  d1  un  con- 
grés.» 3.a  edició.  Un  tomet  en  quart  de  32  planas,  ilustrat,  2  rals. 
-  4|    I>el  bressol  al  cementiri. — Viatje  bufo-tràgich  en  vers.  4.a  edició.  Un 

tomet  en  quart  de  32  planas,  ab  dibuixos,  2  rals. 
$     Buscant  la  felicitat. — Qüento  fantàstich  en  vers.  2.a  edició.  Un  tomet 
en  quart  de  48  planas,  ab  dibuixos,  2  rals. 
j^.  Petons  y  pessichs. — Poesías  satiricas  y  festivas.  3.a  edició.  Un  tomet 

en  quart  de  40  planas,  ab  dibuixos,  2  rals 
£    Barcelona  en  camisa.— Revista  satírica  en  vers.  3.a  edició.  Un  tomet 
en  quart  de  32  planas,  ilustrat,  2  rals. 

#  Lo  deu  del  sígle.— [Pintura  de  la  influencia  que  V  or té  en  los  nostres 
clias.J  2.a  edició,  un  tomet  ilustrat  de  32  planas,  en  quart,  2  rals. 

9     éHome  ó  dona? — Gapritxo  cómich-extravagant,  en  vers.  2.a  edició.  Un 
tomet  ilustrat  de  32  planas,  en  quart,  2  rals. 

*  La  dona  nua  {jMoralment!)—!.*  edició.  Un  tomet  en  quart  de  32  planas, 
ab  dibuixos,  2  rals. 

^     Xipos  y  topos.— Coiecció  de  retratos.  Un  tomet  en  quart  de  32  planas, 
2  rals. 

;Ciuerra  al  còlera!— Instruccions  per  combàtrel,  pél  Dr.  C.  Gumà,  ca- 
tedrdtich  de  medicina  humorística,  2  a  edició.  Un  folleto  de  16  planas.  1  ral. 
0.     Cla  y  català.— Llissons  de  gramàtica  parda.  2.a  edició, iiustraaa.  Un 
tomet  en  quart  de  32  planas,  2  rals. 

D«m  Quijote  de  Vallcarca — Passeig  cómich-tràgich-extraordinari.  Un 
tomet  en  quart  de  32  planas,  2  rals. 

;Ecce  Momo!— Monólech  representable,  en  un  acte  y  en  vers.  3.a  edi- 
ció. Un  quadern  en  quart,  2  rals. 

Uf  il  y  un  pensaments.— Coiecció  de  màximas,  consells  é  ideas  sueltas. 
Obra  escrita  expressament  pera  la  classe  obrera.  Un  tomo  en  octau  de  88 
planas,  4  rals. 

Lo  Rosari  de  1'  Aurora.— Àlbum  humorística,  ab  infinitat  de  caricatu- 
ras,  2.a  edició,  2  rals. 

Filomena.—  Viatje  de  recreo  al  interior  d1  una  dona.  Un  tomet  en 
quart  de  32  planas,  2  rals. 
IíO  còlera  y  la  misèria,  y  una  carta  al  Dr.  Ferran,  2  rals. 
Sobre  las  donas.— Polèmica  a  propòsit  d*  ellas,  entre  C  Gumà  y  Fan- 
tàstich. Un  tomet  en  quart  de  32  planas,  2  rals. 

Gos  y  gat.  — Juguet  cómich  en  un  acte  y  en  vers.  Un  tomet  en  quart, 
4  rals . 

Vuyts  v  nous.- Coiecció  de  poesías,  ab  lo  retrato  del  autor.  Un  tomet 
en  quart,  2  rals. 


DADPPT  ffltfA  rW  T  K  MAWíl  Guia  de  Barcelona  y  sus  alrededores,  por 
DAnliIjLUllii  Dll  LA  lMllU.  D.  José  Roca  y  Roca.  Un  lindo  tomo  de  376 
pàginas  encuadernado  en  percalina,  con  cinco  pianos  y  multitud  de  graba- 
dos,  3'50  pesetas. 

À  T  f\  Coacció"  de  poesías  de  J.  M.  Bart-ina.  Cuarta  edicion 
XXxJVJT  v/.  magníficamente  ilustrada  por  J.  Luis  Pellicer.  Un  tomo 
en  4.°  de  208  pàginas,  3  pesetas. 


Llibreria  de  López,  Rambla  del  Mitj,  20,  Barcelona. 


SINGLOTS  POÉTICHS 


PER 


D,  SERAFÍ  PITARRA 


Nova  edició  de  luxo  en  octau  ab  profusió  de  ninots 


-^fcr~La  Esquella  de  la  torratxa   paròdia 

La  Butifarra  de  la  llibertat   original 

Lo  Cantador   paròdia 

Lo  Castell  dels  tres  dragons.    .    .    .  original 

X    jCosas  del  oncle!.    ,   original 

Ous  del  dia.   parodia 

Pròxims  à  publicarse  per  estar  agotats. 

L' Africana,  paròdia  d' aquesta  magnífica  òpera  id.    .    .    .  2 

La  Mort  de  la  paloma  id.    .    .    .  2 


Actes. 

Autors. 

Rals. 

2 

D.  Serafí  Pitarra. 

2 

1 

.    .    .     id.    .    .  . 

2 

2 

.    ,     id.    .    .  . 

2 

.    .     id.    .    .  . 

2 

.  1 

.    .    .     id.    .    .  . 

2 

1 

.    .    .     id.    .    .  . 

2 

Pròxims  à  acabarse.— Edició  en  quart. 


Las  Píldoras  de  Holloway   original  1 

Las  Carabassas  de  Monroig .    .    .    .  id.  2 

Si  us  plau  per  forsa   id.  2 

Lo  punt  de  las  donas   id.  2 

La  Vaquera  de  la  piga  rossa.    .    .    .  parodia  2 

Lo  Boig  de  las  campanillas   id.  1 

Un  barret  de  riailas.   original  1 

La  Venjansa  de  la  Tana.  .    .    .    .  parodia  2 

Liceistas  y  cruzados                        .  original  2 

Un  mercat  de  Calaf   id.  2 

En  Joan  doneta   id.  1 

id.  2 
i  d. 


Los  Héroes  y  las  grandesas.. 
L'  últim  Trencalós. 


Faust,  parodia  de  aquesta  magnífica  òpera  

II  Profeta        id.  id.  id.  .... 

Gra  y  Palla,  paper  per  matar  ratos,  colecció  de  poesías  de  Serafí  Pitarra 


id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 


Cinch  minuts  fora  del  mon  original 

Lo  diari  ho  porta  joguina 

Tres  blanchs  y  un  negre. .    ....  original 


Actes. 

1 
1 
1 
1 
1 
1 
1 
1 
1 
4 


Autors. 


Eduart  Aules 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 
id. 

Joseph  Roca  y  Roca. 


Rals. 


Cel  Rogent  .    .  id. 

Cap  y  cua   id. 

iTot  cor!   .  id. 

Per  no  mudarse  de  pis   id. 

Sis  rals  diaris   id. 

Lletra  menuda   id. 

; Mal  pare!  (drama).  ....... 

Passió  política.  Tragi-comedia  satírica  històrica  en  4  actes  y  11  cuadros,  es 
crita  per  los  Srs.  Real  y  Roca,  il-lustrada  ab  17  caricaturas.  ...... 

Una  noya  es  per  un  rey.  .....    original       1      D.  Pau  Bunyegas. 

Antany  y  enguany  revista  1 

Un  pollastre  aixelat.    .    .    .    .    .    .     original  1 

Al  altre  mon.   id.  2 

La  por  guarda  la  vinya   id.  1 

Las  Atmetllas  d' Arenys   id.  1 

Un  embolich  de  cordas.   id.  2 

La  sabateta  al  balcó   id.  2 

La  Urbanitat   id.  2 

Cuentos  del  avi,  original  de  D.  Serafí  Pitarra,  1  tomo  en  8.°  * 

El  Volapük:  Novísima  gramàtica  de  la  lengua  mercantil  universal,  por  J. 
Coste. — Intérprete  traductor  jurado-profesor  de  varios  idiomas  1  t  en  4.°.  4 


Dos  gats  dels  frares. 
D.  Joseph  M.a  Arnau. 
.    .    .     id.    .    .  . 

1).  Lleó  Fontova. 
D,.  Joseph  M.a  Arnau. 
.    .    .     id.    .    .  . 
D.  Frederich  Soler, 
id. 


Barcelona:  Imp.  de  Lluis  Tassó  Serra,  Arch  del  Teatro,  núms.  21  y  23.