Petardos y petardistas : comedia de moda en un acte y en vers

■f

PETARD08

PETARDISTAS

COMÈDIA DE MODA

EIsT UlSr ACTE Y EIST VERS
original de

Jllll PiQlET ¥ Fllll

Representada ab èxit mòltas vegadas en alguns
teatros de barcelona

NOTA IMPORTANT

Los exemplars de las obras del Sr. Piquet, se proporcionan, ó
estan ea venta, en sòn domicili^ en Sarrià de Barcelona, carrer

PETARDOS

Y

PETARDISTAS

ESTAMPA DELS SUCCESSORS DE N. RAMÍREZ Y C*

Passatge de Esc udellers^ núm. 4

PETARDOS

Y

PETARDISTAS

COMÈDIA DE MODA

EN UN ACTE Y EN VERS
original de

Jlüli PWIIT f PliM

Rerresentada ab èxit mòlt as vegadas en alguns
teatros de barcelona

NOTA IMPORTANT

Los exemplars de las obras del Sr. Piquet, se proporcionan, ó
estan en venta, en son domicili, en Sarrià de Barcelona, carrer Ma-
jor, núm. 13.

Aquesta comèdia es propietat de son autor, que
perseguirà devant la Lley al que la reimprimeixi ó
representi en algun teatro públich ó societat particu-
lar sens rébrer autorisació pera efectuarho, segons
prevenen las ordres vigents relativas à la propietat de
obras dramàticas.

Los encarregats del cobro dels drets de representa-
ció ó de dar ó negar lo permis pera que puga repre-
sentarse, aniran previstos de un document firmat per
V autor.

Queda fet lo dipòsit que marca la Lley.

UM inmmòa, oc 00 bo^Sía una òcrncò-
hació òò vczòaòc^ afcck; aoofU, boncSòy
lo inld4i^mty iaSouoò ^ mUloz Son
omL·^ acjfmoL· ^mcdUa ò^òtoafozia, y>
MÚ nUzn io apza4immí bd miò éumil
óe loh íoo c^ocupíozo caíaiam,

673629

REPARTIMENT

PERSONATGES

Cristina

Sr. Llobarro. . . .

Fidel

Sr. Carronya. . . .

Aranya

Pedregada

MiNGUETA

Gamueso. . . . . .

Ramon. . . . . .

Un municipal. . . .

Vehins

ACTORS

Sra. D." Rafela Arquer,
Sr, D. Leandro Cinca.

» » Francisco Fargas.

» s Emili Baró.

» » Josep Comas.

» » Josep ProAs.

y> » Anton Fiol.

3 » Ildefonso Guerra,

» » Vicens Do.roqui.

Es mut.

ídem.

NOTAS. — L'acció contemporànea y en Bar-
celona.

Dreta y esquerra la del actor de cara al pú-
blich. Los dos petardos que reventan entre basti-
dors, poden ser dos dispares de pistola. Lo que
reventa en escena y devant del apuntador, es tam-
bé una pistola que etjega aquet, procurant en los
tres petardos que*l públich vegi tot lo possible la
flamarada de la pólvora.

ACTE ÜNICH

Una botiga de sabaté, porta de entrada al fondo, per ahont
se veu una plassa. A la dreta porta y balcó, dúas portas à la
esquerra. Un vetllador al centro del teatro primer terme. Un
altre al fondo. Gandelero encès.

ESCENA PRIMERA

Llobarro llegint un diari assentat sobre un vetlla-
dor, luego Aranya y Carronya. Desprès Fidel;
los tres pe 7 fondo,

Llob . « Anoche estalló un petardo en el palacio
del Duque de Santo Domingo, causando
algunos destrozos en el ediíicio...»
íPetardos y més petardos! [Declamat),
Cada dia lo mateix.
Si no torna un Gobern d' ordre,
estem perduts sens remey.
No tornant, jlo mòn s' ensorra!...
jNo tornant, perduts estem!...
Inquisidors de ma vida,
Treyeunos d' aquest infern
en que la lliberalesca
desalmada 'nshasomés.
Tot lo més grandiós que valtres
vàreu creà ab tan saber,
ara quatre tunantuelos
ho trehuen sense concert.
«Ayer estallaron dos (Llegint).
PETARDOS». Vamos, jdos mes!
y entre 'Is petardos de casa
y 'Is petardos del carrer,
y 'Is altres que van clavantnos
los parroquians, es cert
que '1 gran petardo del sigle
's va acostant per moments
si nostre adorat partit
no torna prompte al poder.
«Ayer dispararon un...»

(Tornant d llegir. En aquest moment es-
talla un gran petardo en lo carrer, y es
tant lo susto que rep lo Sr. Llobarro, que
cahuen ell y vetllador prop la porta de en-
trada: de repent aquesta s' obra y entra lo
Sr. Aranya precipitat, sense sombrero ni
bastó, ab una perruca grisa d la mà y lo
cap pelat com un meló', tropessa ab lo se-

— 8 —

nyòr Llobarro y cau també. Quom los dos
volen aixecarse por anar à tancar la por-
ta, entra 7 Sr. Carronya, y cauhen tots tres
rodolant fins anà à parar à la, vora del
a,puntadorJ ,
jMare de Dèu!

Arany. (i Reina pura!)

Los 2. Sant Antoni. jAy, ay! ^Quí es?

Arany. jEgosum!

(Queda arrodillat frente 'l Sr, Llobarro).

Llob. jLo senyo Aranya!

(ídem frente Aranya,),

Arany. Jo, sí...

Garr. jSant March, Santa Greu!...

Llob. iLladres!

Arany. jAy! juy!

Garr. jAy la cama!

Llob. jSenyó Garronyal les vostè?

(Ara s' han aixecat y 's troban arrodÜlats

frente V ojpuntador tots tres o.b lo trajo ab

lo major desordre; Carronya y Aranya ab

las (kpelucas^ à las moMs).
Garr. Bè, ^qué 'Is sembla aquesta marxa?

i,Pót duràaixó?
Llob. Ni un moment,

iy '1 mòn baixa al precipici

si '1 mèu partit al poder

no torna !...
Arany. j Senyor Llobarro!

isi 'n tè de rahó!
Garr. jSi 'n tè!

jAy, senyó Aranya!...
Llob. Aixequemnos...
Arany. /Anem... que no li dich res!

(Mirantse lo vestit).

^No tè cap raspall?
Llob. Prou. Tingui.

{BonoMtnhi un).

Arany. Fassi '1 favor.

(Volent dir araspallim» , y ho van fent

V un al altre, picant a,b lo raspall d terra,

com se fa. ab los animals).
Garr. Ara. . . à mí. . . i Vol f è '1 favor?
Arany. jOh! prou, home...
Garr. Ara à vostè.

Arany. í,Vo1 posarme la j^eZwca?

(Posant V un la peluca al altre),
Garr. Ja entench; toquem y toquem.
Aran. Ja tornem à està arreglats,

fins...

Llob. Sí, fins que ho voldrà Dèu,

pues tal com anem seguint,

'vuy cap espanyol no tè

la tranquilitat segura

ni la vida...
Garr. iQuín Gobern!

iS' han fet de moda 'Is petardos!
Llob. Natural, ab lo que 's veu...
Garr. S' ha dependre un determini,

com deya ahí '1 senyó Aleix;

— 9 —

conspirar, per derribarne
aquet Gobern ab temps breu,
y la fuerza con la fuerza

[Fent la comedmj.

se rechdza.
Llob. Exactament.

Magnífich, senyor Carronya,
pensem igual com vostè.
Aixó ja passa de mida.
Ahir vaig sortí à passeig
un moment, per desahogarme...
Jo... anava tranquilament,
quan ne sento à quatre passos:
ftjPum!» iRequetequetrech!

(Cop à cada hu à la panxa.],

Carr. )

>iün PETARDO !
Arany. j (Posantse las mans al venir ej-,

Llob. Un gran petardo;

y donchs, ^qu' havia de ser?

M' agafa un atach de nirvis.-.

caich llarch com Dèu me va fer.

y vaig estar dugas horas

ab un continuo accident.
Carr. jAb quatre días ^ns matan,

donantnos sustos d'aquets!
Llob. Per xo qu' aquestos accessos

convé que no 'Is tolerem.

Que s' avisin los amichs,

nos reunim avuy mateix,

cada qual fassi '1 que pugui

y demà à terra '1 Gobern.
Fidel. Dèulosguart. (entrant/^
Llob. Depressa, ganso.

Sempre ve à entrada de fosch.
Fidel. Hi he estat fora sols un' hora.
Llob. jUn' hora! Ab mitja n' hi ha prou

per recórrer la ciutat

de cap à cap. Vamos, dom

los quartes.
Fidel. No 'n duch de quartos.

Llob. jGóm que no 'n portas! (,Y aixó?
Fidel Don Narcís diu qu' ha fugit

à París; los acreedors

lo perseguían...
Llob, iCóml \Y ara!

^Es dir qu' ha quebrat? íHorror!

jY 'm debía trenta duros

de calsat! No hi ha en lo mòn

justícia si no V agafan

y no r hi tallan lo coll.
Arany. Aquet sí qu' es un petardo

que r hi ha clavat...
Carr. jY ben gros!

Llob. íTrenta duros! don Cosme? (à Fidel),
Fidel. M' ha dit que pagar no vol,

perquè 'l calsat que li ha fet

no r hi serveix.
Llob. Ara no;

icom que 1' ha llensat per vell!...

— 10 —

Arany. jAixís sí que serveix poch!
Llob. Lo portaré al tribunal.
Fidel. Ja V hi he dit, y no tè por,

perquè no tè res per perdre.
Arany. Malament.
Garr. Tè mòlta rahó,

perquè allà ahont no hi ha, '1 Gobern

hi pert los drets.
Llob. iGent dinou

pessetasi jAltre petardo!

fCrusantse de brassosl.

Mes en aquet pas, senyors,

serà '1 mòn un gran petardo

que '1 dia que fassi '1 tro,

no quedarà res en peu!. . .
Garr. No pót seguir així '1 mòn,

,^ perquè avuy dia, sols campan
*los trapissondas.
Arany. Tè rahó,

senyor Garronya.
Llob. • jDonchs guerra!

iguerra à mort contra 'Is traydors!
Garr. Mòlt ben dit, senyor Llobarro...
Fidel. M' han donat per vostès dos

aquestas cartas.

( Presentantne una à cada huj.
Arany. Donchs vingan.

<rDon Pablo Arana y Picó». [Llegint lo sobrej.
Garr. cDon Andrés Garronya y Piula<>. (ídem).

Son nostras.
Arany. Llegimlas donchs.

[Obrint las cartas yposantse à llegir un à

cada cantó del teo.tr o).
Llob. jTrenta duros! jTrenta duros!

y à més d' aquets, jcent dinou

pessetas!... iLladres! jtunantes!...

Lo Gobern de tot aixó

ne tè la culpa...
Arany. jDèu mèu!

{Horrorisat per lo que llegeix).
Garr. jQu' es lo que miro! iSantRoch! {ídem).
Llob, ^Qu* es aixó? (Mirantlos sorprès).

Garr. Un altre petardo,

com los sèus. jNo, ca! més gros.
Arany. Més gros que '! mèu no pót serho, .

perqu' es à tots superior.
Garr. Lo mèü puja mil cent duros.
Arany. Lo mèu mil cent vintidós.

Ha quebrat lo botiguer

al qual enviava jo

las camisas à dotzenas.
Garr. jLa fàbrica de mitjons

que jo tinch allà à Igualada,

ahir m' hi van calar foch,

sols perquè vaig abaixar

sobre un ral y mitj ó dos

los jornals!
Llob. Vegi '1 Gobern

iqué fa à Madrit?
Garr. jAixó!...

Arany.

— 41 —

Aixó.

Estém perduts si no puja
un Gobern conservador.

iQuín PETARDO!

(Llensant lo barret fora de sij\
iQuín PETARDO! (ídem).

Carr.

Llob. Aixó no tè solució.

(Passojantse fora de si
Arany. Mòlt ben dit, senyor Llobarro.
Carr. Lo qu' havem tractat fa poch
tinga efecte desseguida...
Yaig à buscà '1 senyó Ambrós...
Arany. Jo '1 senyor Pere, don Quirse,

à don Pau y à tot lo mòn...
Llob. No à tot lo mòn, que vindrían

també aquí 'Is lliberalots.
Arany. jOh! ica! Vuy di à la gent d* ordre,
à tots los conservadors,
aquells de la llibertat
ben entesa. Estigan bons.
Carr. Dintre un moment són aquí. [Mutis
Arany. Al punt estem de retorn. (ídem
Llob. jJo no sè quin partit pendre!
I Vegin lo que passa aquí,
si es per morirse! A n' à mí
aquets fets me fan encendre.
Lo mòn s' encamina al mal...
y aixó més no pot durà,
y plego si aixó no fa
prompte un cambi radical.
Gomensem per tú, minyó:
JA Fidel, que 's troba traballani prop un
vetllaAorJ.

quan ton oncle va marxar
à Amèrica, 't vas quedar
baix la meva protecció.
Lo teu oncle 't va dotà
lo menos ab deu mil duros,
que per sortirne d' apuros
prou n' hi havia...

Llob. Gom ha dat per resultat

que ton Oncle comerciaba,

y la casa que guardava

sons tresors, ara ha quebrat,

y no 't semblin pas posturas,

pus tot adelanta tant,

que '1 temps que som, va semblant

lo temps de las quebraduras;

tenintne tú aquell diner,

te donava jo la noya,

jella' la més rica joya

d' un preu gran y verdader;

ara, qu' ets sols un pobret,

no 'm convé tal prometatge,

y bon vent y bon viatge,

que '1 casament s' ha desfet.

Fidel. jQué diheu! jAixó es per demés!
^,Es dir que quan m' esplotavau^

Fidel.

Y bè, 6qué hi ha?

[Mirantlo sorprès).

— 1^ —

aquí, sols consideravau

volerme per V interès?
L·lob. No, Fidel, no; pensas maL

Tenirte aquí 'm convenia;

per r interès no 't volia...

pero sí pe '1 capital

dels deu mil duros.
Fidel. jTunante!
Llob. Jo à la noya bè 'Is hi dono

y mos desitjós corono

volguenthe igual. . .
Fidel. íQuí aixó aguanta?

Llob. Ja està dit. Ara *m convé

buscarne un altre partit,

y ja '1 tinch mitj decidit

ab un que tè '1 qu' ella tè.
Fidel. ^Deu mil duros?
Llob. Sí, cabal;

ni un xavo menos. Potsé

que 'n tingui més; està bè,

pro menos, 'niría mal.
Fidel. Pero la casa quebrada

sis mil duros m^ asseguran,

y encara més, pus procuran

deixar sa honra salvada.

Sis mil duros y desprès

del balans...
Llob. Calla, baboya;

^y vols que 't dongui la noya

tenintne quatre mil més?

No pót ser de cap manera;

per més sí te la daria

mes per menos, jbojería!

Jo vuy la partida entera

dels deu mil duros, sino,

ves buscantne altre partit,

pus la noya com t' he dit,

ja tè un altre casadó.
Fidel. |Pero y las promesas fetas

de la noya!
Llob. jCosa rara!

La noya fa com sòn pare,

sols estima à las pessetas.
Fidel. Impossible; tè més cor:

quan aymantnos m' halagava

y 'm deya que m' estimava,

jno mirava pas à 1' or!
Llob. Jo, per calmar mos apuros,
• à aixó la vaig obligar,

dihentli aixís: «L' has d' estimar,

que tè com tú deu mil duros».

La noya, naturalment,

sentintne aixó, t' halagava

y 't deya que t' estimava

perquè jo ho deya y amén.
Fidel. Que vinga ella y que m' ho diga

devant mèu.
Llob. Prou, aixó ray;

ella no 'm desobeheix may;

— 13 —

vindrà, ja que se m' obliga.
Noya, vina.

[Acostantse d la porta esquerra),

ESCENA 11

Dits y Cristina

Fidel. Cristineta,

(Agafant à Cristina pe 'IbrasJ.

^per forsa m' has estimat?
Grist. iJesús! tota m' hi espantat.

(Molta timidez é hipocresia}.
Llob- iQué sab ella la pobreta!
Fidel. Deixar de ser mon amiga

van à obligarte; mes tú,

^qué pensas? jOh! estich segú...
Crist. Jo faré '1 que '[papa ^m diga.
Fidel. jEs vritat! |Si no s' escapa!...

Mes ^no sabs que vam jurar

que 'ns havíam d' estimar?
Crist. Jo faré '1 que 'm diga '\pàpa.
Fidel. jY V amor! jCóm s' acomoda

à apoyarson pare! jEUa!
Llob. jOh! F amor es cosa vella,

ara ja ha passat de moda,

y '1 interès dominant

queda en lo mòn.
Fidel. jL' interès!

(Ah amargura).

Ablo permís de vostès.

f Resolt y dirigintse d la segona porta
esquerra).

vaig à buscarne al instant
lo qu' es meu y 'm perteneix,
y encara que *1 cor s' abrasa,
sortiré d' aquesta casa
per sempre. Adeu. (Entra per dit HochJ,
Llob, Tú mateix.

ESCENA m

Llobarro, Cristina, luego Mingueta tipo
afeminoJ, després Ramon.

jQue s' ho pren à la valenta! ^

(Seguint hipòcrita y macilentaj.
iSe 'n 'nivkpàpa\

Bon vent;
lo que no tinga, quan menos,
lo mateix dot que tú tens,
que no probi...

Deu los guart. (EníramtJ.
jSenyor Mingueta! ^Es vostè?
Síj senyor; venia à dirli
que demà, entre nou y deu, ,
podrem firmar los capítols
matrimonials.

Excel·lent.
(Deu mil d' ell y deu mil d' ella,

Crist.
Llob.

MiNG.

Llob.

MiNG.

Llob.

— U —

|vint mil! Aixó marxa bè).
MiNG. Cristina, ^serem felissos?
Grist. Si '1 papa ho diu, bè ho serem.

Jo faig lo que diu 'Ipàpa.
Llob. Mentre hi hagi 1' interès;

la felicitat segura:

la casa que hi ha diners;

tot marxa així, '1 vent en popa...

Recordis bè que '1 tracte es

(MóU marcat).

deu mil duros.
MiNG. |Deu mil duros!

(Mitj confós).

Lo papà diu qu' està bè

à vuyt mil.
Llob. De cap manera;

desfaria '1 casament.
MiNG. ^Faltantni sols dos mil duros?
Llob. Faltantnhi un solzament.

Jo 'Is dono à la Gristineta,

porti vostè lo mateix.

Podria la meva noya

si volgués, trobarne cent

mil, mes vostè es un jove

de profit, educadet..

y... vamos..?
MiNG. Y tú, Gristina,

^pensas així exactament?
Grist. Jo faig lo que '1 papa 'm mana.
Llob. ;Qué sumissa! Ja la veu. [Rihent goijósj.

jüna joya y deu mil duros!

Ja 's pót di qu' ha tret '1 be.
MiNG. Pro '1 papà diu...
Llob. Fora escusas.

Entrem à dins, parlarem...
[Senyala primera esquerra)

Tú, vigila la botiga. {A CrUtinaJ.

Grist. Està mólt bè papa.
Llob. Entrem.

(Entran per dita part).
Grist. No m' agrada 1' un ni 1' altre

(Cambiant per complert y ab desenvoltura),

y no vuy à cap dels dos,

pus cap d' ells reuneix las gracias

del mèu estimat Ramon.

Pero es pobre, y '1 mèu pare

vol deu mil duros rodons,

y jves qui gosa parlarnhi!

jDeu me 'n reguart!... bueno, donchs,

m' estaré tota la vida

estimantlo y... ja n' hi ha prou.

[Ramón,que durant las escenas anteriors

ha passat varias vegadas pe U fondo, ara,

al véurer que Cristina està sola, entra de

puntelas y li diu à V orella, y mòlt amO'

rósj:

Ramón. No n' hi ha prou, filleta meva;
falta la benedicció
d' un capellà, per unirnos
per in eternum.

— 15 —

iRamon!
fAb móU carinyo y encaixant) j
jAy Dèu meu! jSi surt '1 pare!
Acabem aixó d' un cop.
Recordat de tas paraulas.
jAy! jBè las recordo prou!
Donchs, al tancar la botiga,
deixa obert aquell balcó...

{Lo de la dreta).

Jo entraré per ell, 't robo,
y demà... felissos som
fugint à Fransa...

iDe veras?
No hi ha cap més solució.
Grech que '1 papà surt. Retirat.
Entesos.

Sí.

Donchs, valor.
(Ramón su rt pe H foro; Cristina per la
porta esquerra. Pausa llo.rgo.. S' obra la
porta dreta y treu lo cap Pedregada, veu
que no hi ha ningú y entra d la escena],

ESCENA IV

Pedregada, luego Fidel ab maleta y farcell, segona
esquerra, després Llobarro y Mingueta primera
idem).

Pedreg i'No he descobert pochs enredes!

jMireuvos la mosca balba! (Per Cristina.),

«Jo faig lo que '1 papa 'm diu.

{Imitant d Cristina).

Jo íaig lo que 'm diu '\ papa.., d

jy 's posa luego d' acort

ab un que tè de robaria!

y lo papa ab sa avarícia

al honrat Fidel despatxa,

havent aquet aqui estat

deu anys suhant sanch y aygua...

Y à mi també... cops al bulto; {Resolució).

Llobarro, avuy me las pagas.

(,Quí es aquell que ve?... jEn Fidel!

Posemnos d' acort ivenjansa!

Escolta, Fidel amich.
Fidel. jQué veig! jEts tú, Pedregada!

iQué tornas à traballar

aquí?

Pedreg. íQuí? ijo? ica! ni ganas.
Lo ferne paper d' hipòcrita
jafeya temps que'm cansava.
A mí m' agrada la broma,
r espansió, la saragata;
tant m' importa manant 1' un,
lo mateix que manant 1' altra,
puig tots hi són pe '1 mateix
y sempre qui mana mana.
Quan me varen despedir,
aquell quarto jo habitava,

[Senyala lo de la dretaj.

Grist.

Ramon.

Grist.
Ramon.

Grist.

Ramon.

Grist.

Ramon.

Grist.

Ramon.

— 16 —

y sens pensar, vaig endúrmen,
^veus? la clau à la butxaca.
Déu fer cosa de mitj' hora
que jo venia à tornaria,
quan he sentit qü* allí dins
r amo mal de mí parlava.
He pensat, tancat y escolta,
y mentres qu' aquí escoltava,
he descubertcosas grossas,
V han fet à tú una píllada.
De mí ha dit que era jo un home
desalmat y sens entranyas,
revolucionari, un...
jqué sè jo! n' ha ditas tantas,
que no puch menos que péndrer
de tals injurias ven j ansa,
donantli à n' ell tal disgust
que alborotaré la casa,
y dúas cosas de pes
que dins poch van à efectuarse,
aquí mateix, si tú vols,
podrem mòlt bè destorbarlas.
Hi ha una finestra sens reixa
al quarto aquell; d' allí 's passa

fLo de la dreta].

à la petita porteta

del carrer d' en Carabassa...

Sortirem y entrarem

sempre que 'ns donguia la gana,

y... ja veuràs quínas bromas...
Fidel. Pero dígam, ;,de qué 's tracta?
Pedr. De fugir, perquè en Llobarro

cap aquí ne ve acostantse.

(Primer coloquem aquet...

desprès de 1' un vindrà V altre).
[Col·loca dissimuladament un petardo

sota un vetllador que hi haurà frente la

conxa del apuntadó y se 'n van los dos per la

porta dreta^ tancantla. per la part de dins}.
MiNG. jPoguessen ser vuyt mil duros!
Llor. Ni un xavo menos, ja ho sap.
MiNG. Ab lo sèu permís, donchs, corro

à contarho així al papà.

Dèu lo guart. (Mutis fondo).

Llor. Hasta la vista.

Ara à aquell quarto me 'n vaig...

(Lo de lo. dreta].

Tancat... Està clà, aquell ximple

encar' no ha tornat la clau...

Si avuy mateix no la torna,

demà faig arrencà '1 pany.

ESCENA V

Llorarro, Aranya, Carronya y dos vells rancis
mòlt abrigafs fins als ulls, o.b capas. Tarots tronats.
Luego Camueso y altre municipal.

Arany. Bona nit, senyor Llobarro.
Llor. jAh! ^són vostès? L' hora forta.

— 17 -

Avant.., Tancaré la porta,

(La del fondo y fa lo que diu).
no hi hagués un despilfarro.
Seguin.

(Col-locant cadiras junt al vetllador del
centre).

Arany. Bè, mes consideri...

(Prenent assiento. Los demés ídem).
Llob. Parlem sens móurer borgit;

la noya encar' no es al llit

y no convé que s' enteri

de lo qu' aquí tractarem.

Aixís, posemho tot junt.
Carr. Nosaltres ja estem à punt.
Llob. Avant doncas, comensem.
Arany. A varios havíem parlat

qu' avuy no poden vení;

mes lo que s' acordi aquí,

queda per ben acordat.
Llob. Sempre m' he cregut jo aixó,

bons amichs... perfectament.
Carr. Pensem, que s' obri al moment

una gran suscripció...
Llob. M' agrada idea tant noble,
Carr. Y lo que recaudarem

uns quants, ho repartirem

à quatre perduts del poble,

perquè vagin per ciutat

cridant: «Abaix lo Gobern...í)
Llob. Caurà, y aquet sufrí etern

per sempre s' haurà acabat.
Carr. Aixó, com es natural,

(Exaltant se per graus).

repoftarà corredissas...

clavaran certas pallissas

à més d' un municipal...

Entre paisans y soldats

comensarà la palestra...

nosaltres, tots, ab ma destra

alentant als sublevats...

Lo tumult 'nirà creixent,

fomentantlo sempre ab or...

la gent de menos valor

anirà à casa corrent...

AUavoras lo cop fort

estallarà...
(En aquet moment en qúe tots estavan

exaltats per lo discurs de Carronya ^ y aquet

aixecat, més exaltat que tots, reventa lo

apetardo)-> que hi ha sota 7 vetllador y tots

cauhen en terra com ferits per un llamp).
Arany. jAy! jJa ha estallat!

Llob. Jo tinch lo carpó trencat.
Carr. |Mare meva! jJo sòch mort!
Arany. Malehit petardo sia

y '1 lladre que '1 va inventà.
Gam. iQu.é pasa? Abrid. . .

(Trucant fort porta fondo).
Arany. ^Sent?
Llob. ^Quí hi ha?

— 18 —

Gam.

Llob.

Arany.

Llob.

Gam.
Llob.

Gam.

Llob.

Gam.
Llob.

Gam.

Arany.

Llob.

Gam.

Llob.
Garr.

Llob.

Arany.

Garr.

Gam.

Arany.

Garr.

Gam.

Abrid. (ídem]

jAyl jla policia!
Obri, no hi ha por de re:
li direm...

Tè rahó.

(Va à obrir. Entra Camueso seguit de un
altre municipal. Los dos sabre y revòlver en
mà),

iQxxé es eso?
Petardos, seiíor Gamueso,
ya lo puede ver usté.
Pero me dirà en rigor
qué es eso, ó sin mas retardo...
Que han disparado un petardo
debajo del vetllador.
Mas ^quién?

iQué sé yo! El demonio.
Estàbamos conversando,
sin saber cómo ni cuàndo
ípuf!... iijRetecrechü!

(Fent una acció terrible y donant dos
cops als municipals que s' estavan à la vora
d' ell),

i San Antonio!
(Posantse las mans al ventre).
Pero, senor, <,cómo ha sido?

(Mòlt cremat).

La puerta estaba cerrada,
y aquí...

No hemos visto nada.
Alguien lo habrà introducido.
Pues cuidado que la broma
alborota al vecindario.
jQué me cuenta à mí! jGanario! (Irritat).
Prou pena que 'n tè ell, home.

(Volent calmar d Camueso).
No més falta aquest engorro.
jAy! iuy! (Queixantse de la cayguda).

Molidos estamos. (ídem).
Vengan pues.

{ i,Adónde? jAyl

Vamos

à la casa de socorro.

(Camueso y 7 sèu amich s' emportan à Ca,-
rronya, Aranya y Hs altres dos vells de
brasset, y van sortint , tres de fondo , per la
porta de entroAa, V un posantse la mà à la,
esquena, V altre al cap, etc, y queixantse.
Llobarro ab los brassos cr usats contemplant
lo quadro. Quan han sortit , comensa à ti~
rarho tot per terra ab desespero).

ESGENA VI

Llobarro y Gristina, luego Pedregada,
Ramon.

Llob. Tant me fa morir com víurer.
jJo vuy destrossarho toti
jo \uy...

després

— 19 —

Crist. i,Qué li passa, j^apa?

Llob. jBleda! jno has sentit '1 pom!
Crist. Jo ho crech: si he caygut mitj morta

à sobre '1 mèu tocador.
Llob. jQuín escàndol! jAy! jVeniume

à auxiliar, conservadors!...
Crist. Veig que no 'n venen pas gayres.

Se veu que 'Is senyors no ho sòn.

(Pe 'Ipúhlichj.
Llob. Noya, acompanyam al quarto.

No sè si sòch viu ó mort.

i-Ay!

Crist. Anem, pàpa.

Llob. Anem, filla.

Vaja, això no es està, al mòn.
(Y se *n van primera porta esquerra, cm*

portoMtsen H llum. Queda 'l teatre complet

tament fosch. Pedregada, s' acostà al balcó,

obra un porticó, y trayent 7 cap, diuj:
Pedr. Sembla que ja ha fet 1' efecte

r acte primer... Bueno donchs,

per lo que va à succehirne,

preparem V acte segon.
[Entra d la botiga,, obra la porta dreta, y

desapareix per ella, tornantla, d tancar per

la part de dins, PoMsa. Un porticó del bal-
có s' obra ab precaució y 's veu entrar per

ell d RamonJ,
Ramon. Ja són al llit... Ara es l' hora...

Cristina... jprendadel cor!...

i,No 'm respons, rateta meva?

Potser no es bona ocasió...

Esperem. Si puch casarmhi,

ab los quartos del pegot,

*m tinch de donà una vida

més bona que cap milord,

y quan s' hagin acabat,

ne busco un' altra y... adiós.

Jo haig de viure ab los mèus vicis

y sens traballar; aplom.

Avuy r un paga la festa,

demà la pagaràn dos,

y res, sòch un petardista,

com diuhen... iSento soroll!

í,Sl serà ella? Cristina,

Gristineta...
Crist. (,Etstú, Ramón?

[Surt primera esquerra),

ESCENA YII

Ramon. Cristina^ luego Llobarro primera esque-
rra, desprès Camueso fondo.

Ramon. Jo sòch; sortim ab un salt...
Crist. jNo puch!

Ramon. {Cóm! i,Així hem quedat?

Crist. Es que hi hagut novetat

y '1 pare 's troba malalt.

Un susto gros ha tingut

— 20 —

y s* hagut de ficà al llit.
Ramon. Millor, si aixó ha succehit,

sols à curarlo he vingut.
Grist. (,Tú, Ramón?
Ramon. Y me 'n alabo.

Quan los pares reben sustos,

se 'Is ctiran dantlos disgustos.

Un clavo saca otro clavo.
Crist. i,Vols dir, Ramon?
Ramon. Sí, filleta...

Ha arribat 1' hora... j valor!
Crist. jAy! jMe fa un trip trap lo cor!
Ramon. Vamos, valor, Gristineta.
Grist. Diemho al pare...
Ramon. jUn botavant!

Sempre que jo n' hi he parlat,

desprès d' haverme insultat,

m' ha apartat del sèu devant.

M' ha dit: «iTunante, maulon,

calavera, poca-roba!»

iJustament amí, al jove

més honrat de tot lo mòn!

M' ha ferit la dignitat;

per'xó prench tal determini...

Quan sigas al mèu domini,

lo mal víuref s' ha acabat.

Anem.

(Agafantla per la mà y dirigintse al badcój.
Grist. Gom tú vulgas. . . j Ay!

Ramon. |Valor!... jatinch '1 balcó.
Grist. Tremolo tant, que tinch po
m' agafarà algun desmay.

[Y avansan cap al balcó. Al arribar d ell
y al haver Ramon saltat à la part de fora^
estalla un altre petàrdo. Cristina cau des-
may ado. sobre una cadira; Ramon no '5 veu.
Entra Llobarro porta esquerra ab gorra
blanca de dormir, un candelero y abrigat
ab un cobrellit. Se sent luego trucar à la
porta d' entrada).
No fem soroll.
Ramon. No hi ha po.

Vina, agàfat al mèu bras,
y allavoras sentiràs...

fÍLstoMa'lpetardo al sortirj,
Llob. iQué Ham de Dèu es aixó!...
i Senyors, en aquesta casa
hi ha 'Is dimonis de V infern!
Gam. Abran pronto à la justícia. [Trucant fart).
Llob. jEn Gamueso! Vaig corrents.

(Va à obrir, pero ab tanta precipitació que
ensopega, ab lo vetllador y cau).
l'Sant Antoni!
Gam. Abra V. pronto, {ídem),

senor Llobarro.
Llob. Ya voy.

(S' aixeca a,b pena y obra).

Entre usted.
Gam. iQué ha si do esto?

(Furiós, sabre en mdj.

— 21 —

Llob. jYoquesé!

Gam. iCómo! iRediós!

(Picant de peus).
(,Quiere usted, senor Llobarro,

(AmenassantloJ.

jugar conmigo altre cop?

El vecindario se queja

con muchísima razón,

y como que la paciència

se me acaba, por quien soy

que si acaso se repite,

le llevo sin compasión

d Ca la. Ciutat y le encierro

en un calabozo.
Llob. iHorror!

(iAixó sols me faltaria!)

Mas i,qué culpa tengo yo

si algún PETARDISTA inicuo

me viene buscando el cos

con sus diabluras? jCuernos!

estoy ya sacando foch

por los caixals; no me irrite,

[Fent cara à CamuesoJ.

senor... Gamueso, si no,

va à haber aquí'l cataclisme

del siglo, ^sabe?...
Grist. jAhónt sòch!

[Tornant en si).

Llob. Eixa veu... jLa meva filla

desmayada!
Grist. jFuig, Raoión!...

(Com delirant).

Gam. i,Qué dice!

Grist. Fuig; si ve '1 pare

y 'ns troba, morim 'Is dos.
Llob. ^Ramón diu? j Quina sospita!
Veu. jAgafeulo! [Dins).
Gam. iQ}x es aixó?

Veu. jLladres! jUadres!...
Gam. Voy corriendo.

(Dirigintse al fondo/
Llob. jQué passa aquí avuy, senyor!

ESCENA IX

Gristina, Llobarro, Gamueso y V altre Municipal
portoM pres à Ramón, Vehins d la porta.

Gam. Adelante, perillàn.
Llob. jEU es! (,\p veus?

[À Cristina,, comprenent V enredo).
Grist. iCompassió!

(Cayent de genolls als peus de son pare).

Jo r estimo; perdoneume,

ja faré '1 que volgueu vos. (Ab hipocresia).
Llob. ^Sí? Dihentme aixó m' enganyavas,

filla dolenta!
Grist. i Perdó!

— 22

Grist. Jo...

Gam. Le he Uevado ya à la càrcel,

lo menos ochenta cops,

por estafa. ..
Grist. (Mare meva!

(Horrorisada y tapantse la cara ah las mans).

^No sents qué diuhen, Ramón?
Ramón. Miente; usted no me conoce.

{Desfachatés).

Gam. i,Que no te conozco?
Ramón. No.
Gam. jYlo niega el muy canalla!

^No se llama usted Ranidn

Rapispifíis y Badella?
Ramón. Yo... no...
Llor. Sí; ese es su nom.

Grist. jM' has enganat! jt' aborreixo! {A Ramón).

Fuig de ma presencia.
Gam. , Alón,

{À Ramón, senyalomt la porta del fondo).

al calabozo otra vez;

y con éste, ochenta y un cop.

Luego vuelvo, y busçaremos

los PETARDISTAS. A.dÍÓS.

(Se 'n vo. ah V altre Municipal, portantsen
à Ro.món. Los vehins desapareixen) .
Llob. i Ves aixó si desespera!

jTe tinch de llevà la vida!
iJa quedaràs ben lluhida
si 'n Mingueta se 'n entera!

ESCENA X

Gristina, Llobarro, Mingueta fondo y luego Fi-
del ídem.

MiNG. Bona nit.

Llob. (íEU! Dissimula).

MiNG. Al papà d' alló he parlat

y m' ha dit ab claretat,

perquè ja sap qu' ell no adula:

cJa que 's desfà '1 casament^

portant tú sols vuyt mil duros,

no 't veuràs tú ab grans apuros;

n' arretglo un altre al moment».

Y en efecte, mòlt tranquil

ell la boda ha concertat

ab la filla d' en Bernat,

que n' hi donan dotze mil.
Llob. ^Y per dos mil més, així

'ns deixa? jNi 'Is sarracenosl
MiNG. jAh! iper dos mil duros menos

vostè bè 'm deixava à mí!
Llob. (jQuína resposta! M' atrapa). (Confós).
Grist. Pepito, pensishi bè.

MiNG. M' hi he pensat. Lo qu' ha de fè (Ah mofa).

es creure sempre à n' alpàpa.
Llob. ^Veyeu? jQuí no s' incomoda!

íY r amor de vostè y ella?
MiNG. jCa! jL' amor es cosa vella! (Marcat),

— 23 —

jara ja ha passat de moda!
Estigan bons; '1 temps passa
y '1 temps es or.

(Mutis fondo rihent ab mofa).
Llob. (iMalehida , (Abatut).

avarícia!) jQuedas lluhida! (À Cristina).
Vetaquí un' altra carbassa.
Encara 'ns queda en Fidel,
jy aquell ne porta sis mil!
No ho perdem tot; posem fil...
Fidel. Bona nit. (Presentantse altiu).

Llob. |E11! jGracias al Gel! (Halagantlo).

De la quiebra, i,qu' has sabut?
(,Te 'n aonan sis mil no més?
Fidel, Tot va bè: aquestos papes
que fa un moment he rebut,
diuhen que 1' oncle ha acordat
al morir, ferme à mí hereu^
y en los mateixos veureu
que la quiebra s' ha arreglat.
Llob. jJa ho dich jo! jSi ets una joya! (ídem)
Vamos, tot s' ha d' arreglà.
Quan vulgas, ja 't pots casà.
Fidel, ikh qui? (Ab indiferència^.

Llob. Ab la meva noya.

Fidel. iOhl ica!... Jo volo més alt.
Llob. ^Qué vols dir?
Fidel. Que no m' hi avinch ;

^no veu vostè qu' ara tinch
mòlt més gros lo capital?
«No pót ser de cap manera;
per més, sí m' hi casaria,
pro ^permenos? |Bojería!
Jo vuy la partida entera.*
Llob. Pero i,y las promesas fetas

ab la noya?
Fidel. jCosa rara!

Là noya fa com sòn pare, (Ab sorna).
^ols tè amor à las pessetas.
Crist. iFidel! (,No 'm vols per amiga?

(Acostanshi).
Llob. No 't vol, diu. jVes cóm s' escapa!
Fidel. Vostè... cregui sempre dApapa...

(Ab mofa).

Fassi lo que 'Ipàpa diga...
Llob. jVes 1' amor cóm s' acomoda!

i quant cambia la nostra estrella!
Fidel. «i,Amor? jCa! j si es cosa vella! (ídem).

i Ara ja no està de moda!»

Y acabem, familia avara

que tant m' havia explotat.

Me 'n vaig tot determinat

per no veureus més la cara.

(Mutis fondo, despreciantlos).
Llob. 'Ns ha aixefat la taronja

al clatell. Y iqué fas ara?

{^Ab abatiment al veurer sortir à Fidel).
Crist. Me retiro del mòn, pare;

y monja, vuy serne monja.
Llqb. i Mòlt ben fet! No hi ha catxassas

— 24 —

per resistí aixó! jQuí ho diria!
'S veu qu' avuy ha estat dia
de PETARDOS y carbassons.
Y desprès de la tabola
y disgustos que hem passat
ne dona per resultat
tresfj la Cristina sola. .
Aquestas són las conquistas
que la avarícia ha donat...
Aplaudeixin si ha aarradat
PETARDOS Y PETARDISTAS.

FI

Okas originals ó amgla'las à la esceia espalolí. ^. i mate. Éioi

Actes

Gfistóbal Colón . 9

Elisenda de Moncada 8

Los traficantes de esclavos 8

La abadia de Castro; .... . . 7

El corazón de una madre 7

jDofia Marta Tie Pinedo!. ..... 7

La monja sangrienta^. 6

La esclavitud dw los blancos (scgunda
parte iie La cabana de Totii)» ... 6

Nue-^s dramas de taberna 6

El hijo del verdugo deLondres. ... 6

Guillermo Teli.. . 6

Nuevo Trapero de Madrid 6

Anrior maternal. 6

Inquisición de Barcelona. . ..... 6

La inquisición. militar ó Garlos de Es-

paua. 6

Cornelia ó la víctima de la Inquisi-
ción 6

El siLio de la inmorlal Gerona 6

Don Juan Tenorio (2.* parte) 6

Pablo y Virgínia^ ......... 6

El jorobado y el rey. . . 6

La infància de Jesucrist ó 'Is pastorets

en Bethlem 5

Julieta y Romeo. 5

La venganza de Romeo. . . ^ . . .5

Un voluntari de Cuba 5

La viuda d' en Serrallongu 5

Adriana Lecouvreur. 5

La inocencia en el patíbulo. ..... 5

jMaria! la pastora de los Alpes.. ... 5

Gat,alina Patrich. V . . 5

íFausl! ó un pacto con Satanàs. ... 5

Margarita de Sandov,.! 5

jMaría! ó la hija de un jornalero . . . 5
La perla de Barcelona ó la Heyna de

las Mercès 5

La hurraca ladrona 5

La mendiga - ... 4

Joan Gari en las montanyas de Mont-
serrat 4

El pueblo ratalàn y el general Bassa. . 4

La hija de un sereno de Paris 4

Norma. 4

La dama de las Camelias. .... 4

Eulàlia la catalana 4

El conde de Monte-Gristo .4

Lo castell del fantasma 4

La mano del muerto (2.° parte de El

conde de Monte-cristo) 4

La venganza de un galo 4

Los hijos de Eduardo. ....... 4

Guatro reyes para un ti-ono (segunda

parte de Los hijos de Eduardo). . . 4
Rigoleito ó el bufón del rey Francis-

co I de Francia 4

La Seu d' Urgell. 4

La expulsión de los jesuitas en ICspana. 4

Santa Madrona 4

Amor hasta la turaba 4

SI diablo predicador. 4

San Antonio de^·Padua 4

Mala hija y madre desventurada. . . . 4

Lo port de salvació 3

L' àngel de la caritat 3

El 14 de Octubre, o la inundación de

Múrcia 3

El valeroso Sansón 8

Dos llansols y vin vestit negre 3

La casa de Satanàs : . 3

De Barcelona à Pedralbes 3

Actej

Turçhs y russos

Lo ninot d^ D. Pascual

L' enterrp del Carnaval ■

La Victoria de Puigcerdà.. . , . . .

La filla de Satanàs

Mal usar no pót dui'ar

Lo cap i ta manaya. ,

La monja enterrada en vida

La mà negra

Lo rosari de 1' aurora. ......

Un somatén general

De Barcelona al món nou

Enredos de Carnaval

La estrella ab cúa

Joana Tenorio y Luisa Mejia (parodia

de la 1.^ parte de Don Juan Tenorio).

Un fill de Garlos de Espanya

Joseph, Pep y companía

La pau de Espanya

La entrada en Bilbao

Lo bombo del regiment

La íi del món

Gat per Uebi a.

Las festas de la Mercè

Los tres cornetas

Un cambi de Ministeri

Anar per llana y

Dona Blanca

El sa.stre conspirador. ......

Tras de cuernos penitencia

Detejedor à millonario

Lo pronunciament

Gat y gos

La canso d' en Tururut.

Campi qui pugà. .

Lo curandero de Sans

Un cop de cap

L' aygua de la Puda

Un sabí per forsa

La pell del diable

El sargento Rompé y Rasga

Un safreig.

De Pedralbes à Pekín

Un poca vergonya

Lo gall de la Passió . .

De panxa al sol

jA Montserrat!

Quatre soldats y un cabo

Lo bombo màgich

iLa mar!

T^a festa del sant del avi

Carrer Nou, número 5

Lo dia dels morts

El sacrístàn cancanista

Un embustero de marca

iCatalans, fora quintas!

La degollación de los Inooentes. . .

LaS'Cansons de la fornal

Triquinas y filoxeras • .

Las dobletas de cinch duros. .

Los amos y 'Is dependent.=

La llet de burra

Los polvos pera matar ratas

La gossa de D. Cristòfol ó lo Has esco-

rredor

Cipayos y coraceros

Una novilJada . ,

Càurer en la trampa

Figuras de moviment.

Sense calsas..

Llarch y prim

La Mona

Nota IMPORTANT.— Los exemplars de las obras del Sr. Piquet, se prooorcionan,
estan en venta en son domicili, en Sarrià de barcelona, carrer Major, n." 13.