Full text of "Ral per duro : comèdia en tres actes y en vers"

See other formats

Ui  m  010 


COMÈDIA 


EN  TRES  ACTES  Y  EN  VERS 


ORIGINAL  OS 


JOAN  MOLAS  Y  CASAS 


Estrenada  ab  brillant  èxit 
en  lo  TEATBo  cATAiiA,  instalat  en  lo  de  ROMEA,  la  nit  del 
15  Janer  de  1880. 


SEGONA  EDICIÓ- 


BARCELONA 

LLIBRERÍA   d'  EUDALT  PUIG 

PLASSA  NOVA, 5 

i88o 


t 


J 


RAL  PER  DURO. 


Digitized  by  the  Internet  Archive 
in  2014 


https://archive.org/details/ralperdurocomedi3602mola 


Ml  Pi  DiO 


COMÈDIA 


EN  TRES  ACTES  Y  EN  VERS 


ORIGINAL  DE 


JOAN  MOLAS  Y  CASAS 


Estrenada  ab  brillant  èxit 
en  lo  TEATRO  CATALÀ,  instalat  en  lo  de  ROMEA,  la  nit  del 
15  Jíiner  de  1880. 


BARCELONA 

LLIBRERÍA   d'   EUDALT  PUIG 
PLftSSft  NOYftj  5 

i88o 


•i 

ï 

i 

l 


-i 

i). 

I 


'LS  MEUS  PyiRES 


EN  TESTIMONI 


ïie  afectuós  respecte,  merescubísslma  atenció 


Y   ETERN  CARINYO 


DEOICO  AQUESTA  COMEOlft. 


L'  AUTOR. 


Barcelona  16  Janer  de  1880. 


REPARTIMENT. 


ROSETA  

PEPETA  

SENYOR  OLAGUER.  .  . 

DON  GERONI  

RICARDO.    .    ...  . 

EUSSEBIO.    .    ,    .    .  . 
SENYOR  RAMON.  .    .  . 

ANTON.  .    .  . 

DON  PAU  

QUIM  

ARTURO  

ACTUARI  del  Jutjat .    .  . 


Donya  Mercès  Abella. 

»  Rosalia  Soler. 
D  on  Lleó  Fontova. 

»    Iscle  Soler. 

2>    Hermenegildo  Goula. 

»    Frederich  Fuçntes. 

»    Joaquim  Pinós. 

»    Jascinto  Sarriera. 

»    N.  Valls. 

»,    Anton  Serracl ara. 

»    Emili  Casas. 

»    Jascinto  Serra. 


Homes,  dpnas  ,  concurrents  a  la  subasta,  polissons,  agutsil 
del  Jutjat,  etc.  etc. 


ÈPOCA:  AÇTUAIi. 


ESQUERRA  Y  DRETA ,  LA  DEL  ACTOR. 


Los  drets  de  impresiò  y  representació  d'  aquesta  comèdia 
perteneixen  à  son  autor.  Ningú,  sense  son  permís,  podrà 
traduhirla,  representaria  ni  reimprimirla.  També  pot  autori- 
sar  las  representacions  lo  Director  del  «Arxiu  Central  Líriçh- 
Dramàtich,»  D.  Rafel  Ribas. 

Queda  fet  lo  depósit  que  marca  la  Lley. 


BARCELONA 
ESTABLIMENT  TIPO-LITOGRÀFICH  DE  PUJADAS,  SALVAT  Y  COM?.* 

CABEEB  d'  ABIBAU,  NÜMS.  15-17. 


ACTE  PRIMER. 


La  escena  representa  lo  despaig  d' una  caixa  de  préstamos. 
Al  foro  hi  ha  la  porta  de  la  escala  ab  una  vidriera  de  vidres 
glassats  y  ab  unas  lletras  que  digan  «Caja  de  Préstamos*» 
Aqueixa  vidriera  estarà  casi  sempre  oberta.  A  la  esquerra 
y  decanto,  un  escriptori  llarch  ab  tela  metàlicay  una  porta 
en  últim  terme.  A  la  dreta  dos  portas  que  conduheixen  à  las 
habitacions  y  salas.  Gadiras,  un  armari  ab  objectes,  un  pres- 
tatje  ab  matalassos,  etc,  etc. 


PEPETA,  OLAGUER  (respallant  roba),  ANTON  sentat  al 
escriptori  sempre  y  tot  P  acte. 

Olaguer.  Pepeta,  no  'm  desesperis  : 


Pepeta.   ^Encare  vol  que  se  1'  hi  ompli 
mès  del  que  '1  tè? 


Mira :  1  rey  de  tot  lo  globo, 
lo  rey  de  tots  los  reynats, 
lo  rey  fins  de  'Is  re^^s  que  'ns  manan, 
lo  rey  de  tot...  es  V  arjant. 
^Saps  qu'  es  V  arjantl^  Son  los  cuartos* 
Gom  mès  ne  tingas,  mès  val§, 
perquè  mès  portas  à  sobre 
aquest  rey  universal : 


ESCENA  PRIMERA. 


Olaguer. 


tu  qué  sabs? 


671417 


si  no  'n  tens  gayres,  ja  manas, 
sino  que  s'  acaba  aviat 
perquè  '1  rey  tè  poca  forsa, 
tambaleja  y,..  trono  avall: 
mes  si  't  trobas  sense  cuartos, 
tens  revolució  social; 
t'  ajupen,  tothom  te  mana 
y  ja  ets  à  terra  ;  mès  clar: 
de  rey  ne  tè  '1  rich  y  '1  pobre, 
sino  que  no  son  iguals  : 
lo- rich,  aquí,  disfrutantlo: 

( Tocantse  la  butxaca. 
lo  pobre,  al  cos,  enfadat! 
Pepeta.    Vaja,  es  la  sèva  mania. 
Olaguer.  2, Mania?  Sabiesa  gran. 

Per  ço  tinch  caixa  de  préstamos ; 
ademès  que '1  que  jo  faig 
es  un  bè  al  que  necessita. 
l  Qué  volen  mès?  Avejàm. 
Del  que  val  cincuanta  duros 
ne  dono  vint  al  instant. 
jOh!  Y  encare  torno  à  darho, 
'  si  'm  tornan  la  canti  tat 

y  m'  abonan  ral  per  duro 
per  cada  mes... 

Pero  fà 
un  negoci  sense  pérduas 
que  r  ha  enriquit  ab  pochs  anys, 
y  que  ara  ja... 

Ara  desitjo, 
si  puch,  doblà '1  capital. 
Lo  mar  com  mès  tè  mès  brama. 

Y  bueno,  si,  vull  bramar. 
Corrent:  pero  no  demostri 
al  ménos,  qu'  es  tan  escàs. 
Fassis  vestits  à  la  moda, 
presentis  ben  elegant, 
prengui  abono  del  Liceo, 
vagi  à  cafès,  dongui  balls 

y  desprès  vagi  al  de  'Is  altres 
portantme  à  n*  à  mí  al  costat, 
ab  un  pentinat  ben  mono, 
y  ab  un  vestit  d'  aquets  blanchs. 
i  Veurà  quínas  cortesias! 
í  Los  joves  quin  obsequiarm' 
comprometentme  la  polka 
ó  emparaulantme  pel  valz! 

Y  si  vostè  es  allavoras 

un  senyor  que  se  'n  fà  càs, 
jo  serè...  una  senyoreta 
fina,  guapa  y  elegant. 
Olaguer.  ^ Una  senyora  d'  aquellas 

qu'  al  ser  1'  endemà  del  ball 


Pepeta. 


Olaguer, 

Pepeta. 

Olaguer. 

Pepeta. 


—  9  - 


ja  venen  aquí  à  empenyarse 
tot  lo  que  van  estrenar? 

Pepeta.    No  senyor:  perquè  nosaltres 
ja  contém  ab  capitals: 
no  fòram  quiero  y  no  puedo. 

Olaguer.  i  Uy,  qué  'n  tens  de  vent  al  cap! 
Has  après  unas  ideyas... 
Tot  aixó  son  resultats 
de  llegir  las  novelotas 
qu'  aquí  portan  à  empenyar. 
Los  diners,  noya,  rodolan; 
no  se  'Is  pot  dar  llibertat ; 
ne  fan  mal  ús,  s'  emancipan, 
y  aixís  los  vull  tení'  esclaus. 

Pepeta.    Pero  tant  y  tant  . . 

Olagubr.  Silenci! 

Pepet'a.    Es  que  també  fà  cremar. 

^Véu?  ^Per  qué  no  pren  criada, 

al  ménos?  Jo  tot  lio  faig : 

vaig  à  plassa,  escombro,  guiso... 

Ol.\guer.  Donchs,  ^qu'  has  de  fer,  passejar? 
^No  véus,  tonta,  qu'  à  las  donas 
lo  qu'  has  dit,  y  rentar  plats 
us  convé  ..  pel  desarrollo? 

Pepeta.    Donchs  en  mi  no  es  natural. 

Jo  he  nascut  per  ser  senyora! 
;  Lo  cor  m'  ho  diu  ja  temps  hà  ! 

Olaguer.  ^Lo  cor  t'  ho  diu  ?  Las  novelas. 
Desprès  que,  com  tu  ja  sabs, 
te  vaig  treurer  de  la  Inclusa 
quant  just  tenias  sis  anys 
per  tenir...  com  una  filla 
que  'm  cuidès,  al  mèu  costat. 

Pepeta.    Sempre  m' ho  retréu... 

Olaguer.  No  fossis 

tu  aixís.  Procúram  cuidar, 
y  si  entremitj  se  't  presenta 
alló  ..  algun  enamorat, 
no  m'  oposo  en  que  t'  hi  casis 
mentres  tinga  forsa  rals. 

Pepeta.    (Malo  !  L'  Eusebio  per  ara 

no  es  mès  qu'  un  pobre  estudiant.) 

Olaguer.  Per  çó...  si  no  se  t'  presenta, 
no  t'^espantis:  agregat 
al  dotet  que  per  tenirte 
vaig  haber  d'  assegurar, 
ja  't  deixaré  quan  me  mori 
un  passament. 

Pepeta.  si  acàs 

lo  qui  'm  volgués,  fòs  un  pobre  ? 

Olaguer.  Jo  no  ho  voldria,  y  en  paus. 

í  Un  pobre!  ;  Vaya  una  ganga ! 

Pepeta.    (Y  Y  Eussebio  avuy  vindrà 


—  10 


à  demanarme,  tremolo.) 
Olaguer.  La  levita  d*  un  soldat 

(Per  lo  qibe  respalh,) 
Potsè'  aquí,  en  aquesta  espatlla 
en  Prim  hi  ha  posat  la  mà, 
tot  dihentli:— ^m^o,  Gutiérrez, 
eres  valiente!  \  Caram !  — 
Pepeta.    No  's  burli  de  la  pobresa. 
Olaguer.  ^Jo  burlarmen?  j  Ah!  Ja  està 
respallat  tot  aquest  fardo. 
(L  embolica^  y  's  prepara  d  emportar  se  'l.) 
Esperat:  vès  respallant. 
^Qué  fà?  íQue  dorm,  papallucas? 

(A  Anton,} 

No  eixirà  de  pobre,  may. 

(Se  'n  và  per  la  porta  esquerra,} 

ESCENA  11. 


PEPETA,  luego  RAMON.  (ANTON  al  escriptori.) 


Pepeta.    jDinè'  y  sols  dinè'  es  la  sèva 

mania!  fer  capital! 

Pero  jo  tinch  d'  apreciarlo 

yT  estimo,  si...  es  ..  vritat, 

ell  m' ha  fet  obras  de  pare... 

y  me  'n  tinch  de  recordar... 

Pero...  no  sè...  jo  voldria... 

qu'  ho  sè  jo  '1  que  tinch  al  cap... 

alló  de  'Is  Tres  hombres  fuertes 

de  'n  Dumas,  per  çó  ja  vaig 

en  camí  d'  aixó  :  Y  Eussebio 

es  fi,  guapo  y  elegant 

y  'm  mira  d'  una  manera 

quan  me  parla,  pero  j  cà  ! 

es  pobre,  '1  que  'm  fa  de  pare 

no  ho  voldrà  ;  pero,  parlant 

avuy,  m'  ha  dit  que  tè  un  medi 

per' fe '1  cedí',  si  per  càs... 

^Qué  serà?  \  Un  cop  de  novela ! 

Si  ho  es,  ja  m'  agradarà. 

(Surt  Ramon  pel  foro.) 
Ramon.     jOla  ;  ^No  hi  ès  lo  tèu  pare  ? 
Pepeta.    ^ Lo  pare? 
Ramon.  Bueno,  es  igual. 

Pepeta.    Ja  sortirà  desseguida. 
Ramon.     Donchs  m'  espero :  estich  cansat. 

[S'  assenta.) 

Son  las  déu,  y  à  T  hora  d'  are 
ja  he  seguit  las  quatre  parts 
de  Barcelona,  1'  Ensanche, 


—  Il- 
la Ribera  y  V  Arrabal. 
i  Gom  qu'  un  hom  tè  tants  negocis! 

Pepeta.    Miri,  també  déu  guanyar. 

Ramon.     ;  Gà !  'L  negoci  '1  fan  los  altres : 
jo  no  mès  hi  tinch  un  tant 
per  cent,  que  tot  just  hi  menjo 
y  encare  perdo  calsat. 
iGamino  tant! 

Pepeta,  Qué  vol  ferhi. 

Ramon.     Es  que  ja  no  tinch  vint  anys. 

He  tombat  la  cuarentena... 
iOh!  Y  't  vull  felicitar. 
Avuy  t'he  vist, 

Pepeta.  ^M'  ha  vist? 

Ramon.  Are, 
déu  fè'  un'  hora,  jo  baixant 
de  la  Rambla  de  'Is  Estudis, 
tu  ab  un  cistellet  al  bràs. 

Pepeta.    Gom  venia  de  la  compra... 

Ramon.     Bravo :  sembla  mòlt  trempat. 

Pepeta.    Es  un  estudiant... 

RA.MON.  (Esplícamho.) 

Pepeta.    Es  pobre... 

Ramon.  aixó  qué  hi  fà? 

Pepeta.    Per  mi  rés :  jo  1'  aprecio... 

Ramon.     Y  donças,  tira  endavant. 

Pepeta.    Avuy  vindrà  à  demanarme... 

Ramon.     (Si  ho  sabre  jo  que  1'  he  guiat. 

Tot  va  bè,  à  n'  ella  1'  hi  agrada.) 

Pepeta.    Lo  qu'  es  per  mí,  no  's  perdrà. 


ESCENA  III. 

Dits  y  OLAGUER. 

Olaguer.  01a,  Ramon,  ja  estranyaba... 

^Góm  aném? 
Ramon.  ün  xich  cansats. 

Olaguer.  ^Qué  tal?  ^Quants  diners  me  portas? 
Pepeta.    Aixó  ja  està  respallat. 
Olaguer.  Pórtaho  à  puesto,  y  preparat 

perquè  no  vull  dinar  tart. 
Pepeta.    ( j  Ay!  Tenir  de  fer  de  criada 

sent  tant  bona  per  manar!) 

(Se  'n  vdper  la  primera  porta  dreta.) 


ESCENA  IV. 

Dits,  menos  PEPETA. 


Olaguer. 
Ramon. 


Esplícat:  ^qué  hi  ha  de  nou? 
Moltas  cosas :  la  primera 


-  12  — 


es  qu'  he  fet  bona  pesquera 
avuj  al  carrer  del  Bou. 

Olaguer.  è,Qu'  has  pescat?  ^  Algun  llenguado? 

Ramon.     Un  senyor  que  no  es  gens  tonto, 
segons  crech,  pero  jo  conto 
qu  ab  la  mónita  y  cuidado 
que  tu  tens  per  tractà'  ^Is  homes, 
ne  podrém  treurer  partit. 
Es  un  ricatxo  mòlt  lluit. 

Olaguer.  Y  's  diu... 

Ramon.  Don  Geroni  Comas. 

Ko  sab  qué  fer  de  'Is  dinés. 

Olaguer.  jBorrango!  Aixó  ni  la  Séca. 

Ramon.     Vol  deixarne  en  hipoteca 

y  m'  ha  dit  que  1'  hi  atrassès 
un  que  'n  sàpigues  la  prima, 
y  jo,  ja  ho  véus,  he  pensat 
en  tu  ;  ;  oh  I  y  vindrà  aviat 
à  arreglarho!! 

Olaguer.  Se  t'  estima. 

Ramon.     Se  m'  estima...  bè...  peró... 

Olaguer.  Home,  es  clar,  que  si  per  cas 
nos  arreglém,  tu  hi  tindràs 
tant  per  cent  y  també  jo. 
Figurat  que  lo  que  dexa 
per  conduclo  méu,  1'  hi  val 
un  trenta  per  cent  an\ial. 

Ramon.     Serà  més. 

Olaguer.  Hi  haurà  més  xexa: 

Pero  aixó  es  tipo  segú. 
De  'Is  trenta,  vint  se  'n  queda  ell, 
nou  jo  que  dono  '1  consell, 
y  r  un  que  queda  es  per'  tu. 

Ramon.     ^No  més  V  hú?  Sigués  lo  tres... 

Olaguer.  Mòlts  úns  arriban  à  mil. 

Vés  demà  per  quin  estil 
tu  cobraràs  interès. 

Ramon.  ^Demà? 

Olaguer.  i^o  es  dia  hii  demà ? 

1^0  sabs  que  paga  la  caixa? 

Mira  que  't  daré  de  baixa: 

de  tot  m'  haix  de  recordà'. 
Ramon.     Pero,  home,  si  justament 

jo  t'  en  volia  parlar. 
Olaguer.  ^,D'  aixó?  Ja  't  pots  esplicar. 
Ramon.     Dona  al  any,  lo  cent  per  cent. 
Olaguer.  Dígamho,  que  no  ho  sabia. 

Vés  per  que  jo  vaig  posarhi 

los  déu  mil... 
Ramon.  Vas  acertarhi, 

pues  pren  fama  cada  dia, 

y  conech  la  societat; 

tot  son  senyors  mòlt  despresos 


—  13  — 


Olaguer. 


Ramon. 


Olaguer. 

Ramon. 
Olaguer. 

Ramon. 


Olaguer. 
Ramon. 

Olaguer, 
Ramon. 

Olaguer. 
Ramon. 

Olaguer. 
Ramon. 


Olaguer. 


y  honrats,  que  ab  sols  quatre  mesos 

que  fà  qu'  aquí  s'  ha  instalat, 

tenen  tot  lo  bó  y  milió, 

rében  caudals  fabulosos, 

pagan  rèdits  espantosos, 

y  en  fi,  vaja,  ha  fet  tal  tró, 

qu'  hasta  hi  ha  qui  's  desafia 

per  portarhi;  tenen  crèdit, 

cada  mes  pagan  lo  rèdit 

sense  atrassarse  ni  un  dia, 

enriquint  d'  un  modo  tal 

à  'Is  espanyols,  que  s*  hi  locan 

y  de  totas  parts  abocan 

diners  à  «La  Fraternal.» 

Y  donchs,  ^qué  't  pensabas  tu? 

^que  no  val  ré  aquesta  closca?    (Lo  cap.) 
Jo  quan  deixo  anar  la  mosca 
sè  que  vola  en  lloch  segú. 

Y  la  ganga  verdadera 

es  que  tenen  qui  'Is  aboni: 
no  es  com  alló  del  «Dimoni» 
y  de  «Dona  Baldomera.» 
Aquets  ja  tenen  dinés 
per  perdre,  i  oh!  Es  un  negoci! 
jCent  per  cent! 

Bè :  com  à  soci 
dúmhi  déu  mil  duros  mès. 
6 Avuy? 

No  vajis  depressa. 
Lo  pagar  vol  calma,  ^entens? 
Donchs,  aprofitar  moments 
jo  trobo  que  t'  interessa; 
perquè  som  V  últim  de  mes, 
y  si  avuy  darlos  volias, 
aquest  mes  ja  cobrarías 
r  interès  d'  aquets  dinés. 
Tèns  rahò:  vaig  à  buscarlos. 
No:  ja  'Is  hi  duré  en  tornant. 
Tinch  d'  anà*  à  veure  un  marxant... 
Donchs  torna  y  podràs  portarlos. 
(L'  Eussebio  al  carrer  m'  espera 
per  entendrens  del  demés.) 
^No  'm  portas  cap  ganga  més? 
(Fém  un  xich  la  ploranera 
perquè  després  no  sospiti.) 
5 Què  respons? 

De  ganga  no 
pero  't  volia  dir  jo 
que,  per  lo  que  necessiti, 
si  ab  un  sou  petit  ó  gros 
tu  'm  podias  ajudar... 
Aixó  casi  es  obligar 
per  lo  que  hi  ha  entre  tots  dos. 


—  14  — 

5       Tu  vares  ser  testimoni  [Marcat,) 
d'  alló... 

Ramon.  .  No  n'  hem  de  parlar. 

Olaguer.  Tu  per  çó  no  't  pols  queixar, 

perquè  encar'  que  no  aboni 

un  sou  fixo,  jo  no  íaig 

cap  negoci  gran  ó  xich, 

que  no  't  conti  com  amicli, 

menos  ab  lo  del  despaig 

qu'.aixó  es  un  altre  negoci, 

pero  en  quant  à  lo  demés... 

córramho  tot,  y  desprès 

ab  r  hú  per  mil  te  'n  faig  soci. 

Si  't  falta,  perçó...  disposa, 

no  vull  que  per  mi  t'  aguantis, 
{  y  si  'm  moro,  no  t'  espantis, 

ja  't  dexarè  alguna  cosa. 
Ramon.     (Llavors  ja  t'  hauré  esplotat ) 
Olaguer.  (A  tothom  dich  la  mateixa.) 

Per  çó  tu  ja  pots  conèixer 

que  no  ets  gayre  espavilat. 

Fas  mòlt,  pero  res  de  bó  : 

miras  mòlt,  pero  no  hi  véus; 

ab  los  anys  que  tens,  ^ tu  creus 

que  no  has  tingut  ocasió 

de  fer  diners  ?  De  segú  ; 

en  lo  mòn,  tothom  ne  té  una, 

y  '1  qu'  à  tots  fà  la  fortuna 

no  t'  ho  haurà  negat  à  tú. 

Tu  no  te  'n  vas  adonar, 

potser  no  hi  vas  tenir  trassa, 

y,  Ramon,  la  sort  q*ian  passa 

no  ha  de  deixarse  escapar. 
Ramon.     Per  mí  no  ha  passat. 
Olaguer.  Dunchs  bé, 

quan  ella  't  fassi  la  gràcia 

molta  astúcia  y  diplomàcia. 

Fés  com  jo. 
Ramon.  (Ja  ho  penso  fé'.) 


ESCENA  V. 


Dits  y  D.  GERONI  pel  foro. 


Geroni.    iQue  Déu  me  los  guart,  senores? 
Ramon.     (Aquell  senyor  que  t'  he  dit.) 

(A  Olaguer,) 

Olaguer.  Déu  lo  guart.  (Vés  tot  seguit.)  (A  Ramon,) 
Ramon.  iCòm  Y  hi  và?  (Encaixant  ah  Geroni.) 
Geroni.  De  mil  amores. 

Ramon.     Don  Geroni  Comas.  [Presentant,) 


~  15  ~ 


Olagoer.    {Bncaímnt.)  ;Ah! 

Ja  m'  ha  parlat  en  Hamon... 
Ramon.     Don  Olaguer  Perramon.,.  (Id.) 
Geroni.    Ja  n'  he  sentit  à  parlà'. 
Ramon.     Ara  ja  's  poden  entendrer ; 

tinguin  aquí  '1  sèu  col-lotje. 
Olaguer.  Tè,  posat  aquest  rellotje 

y  veyas  si  me  '1  pots  vendrer. 

Ja  te  '1  tenia  aqui  apunt: 

fà  un  any  que  '1  van  empenyar 

y  'm  recordo  que  'n  vaig  dar 

cinch  duros  aixís,  tot  junt.  (Aò  la  cadena.) 

Ves  si  pots  encarrilarlo 

entre  *ls  amidis;  si  'n  trèus  mès 

de  vuit  duros,  ben  tèu  es, 

y  per  sis  y  mitj  pots  darlo. 
Ramon.     jSi  està  parat! 

Olaguer.  Fas  així,  (Sachsejantlo,) 

y  mira,  ^veus?  Ja  camina. 
Ramon.     Conservis.  (A  Geroni.) 

Olaguer.  [Ah  !  Desprès  vina 

per  portà^  aquell  dinè'  à  allí. 


ESCENA  VI. 


OLAGUER,  GERONI  (ANTON  al  escriptori.) 


Olaguer.  Veyam  si  'ns  podrém  entendrer. 
Geroni.     Home,  ja  seria  mòlt. 

Prengui  assiento.       (Dantli  una  cadira,) 
Olaguer.  Moltas  gracias. 

(S"  as  sent  an.) 

Geroni.    ^  Y  vol  dir  qu'  en  aquí  's  pot 

parlar  sense  cap  reparo? 
Olaguer.  Home,  calculi,  estém  sols. 
Geroni.    Si  no  m'  equivoco... 
Olaguer.  Calli... 

l  Vol  dir  qu'  allí  hi  ha  un  senyor 

qu'  escriu  ?  No  tinga  cuydado  : 

no  es  un  home,  es  un  mussol. 

Jo  r  hi  diré ;  en  los  sèus  dias 

va  se'  argentè,  's  diu  Anton; 

va  plantà'  una  botigueta 

de  joyas,  al  cap  de  poch 

van  robarlo,  y  com  del  género 

encare  'n  debia  mòlt, 

va  haber  de  recuperarho 

treballant  com  un  Ileò. 

Are  ja  1'  hi  es  impossible: 

la  desgracia  y  'Is  trastorns, 

r  han  envellit  de  tal  modo. 


—  16  — 


qu*  està  sempre  capsiròs, 

y  tè  la  vista  cansada. 

Com  que  'm  va  fer  compassió, 

y  ademès  me  convenia, 

perquè  'm  digués  lo  valor 

de  las  joyas,  vaig  quedarme  '1... 

per  ço  y  per  fè'  apuntacions; 

y  alli  'i  tè  que  ni  s'  adona 

de  lo  que  tè  mès  aprop ; 

y  pel  que  no  Y  hi  interessa, 

es  cego,  mut  y  hasta  sòrt. 
Geroni.    Aixís  aném  à"Us  assumptos 

qu'  aquí  'm  portan',  que  son  dos. 

Primerament:  vostè  'm  guarda 

una  sillería. 
Olaguer.  g,Cóm? 
Geroni.    Ja  veurà:  farà  uns  dos  mesos 

vaig  tenir  la  precisió 

de  sortir  de  Barcelona, 

per  fugir  dels  polissons, 

ab  franquesa. 
Olaguer.  í  Què  diu  home  ? 

Geroni.    Seria  equivocació 

sens  dupte,  pero  venian 

sovint  ab  descaro  atrós 

à  registrarme  la  ';asa, 

y  això  m'  enfadava  mólt. 
Olaguer.  Donchs... 

Geroni.  Ré :  'm  prenian  per  altre, 

desprès  vaig  saberho  tot. 
Olaguer.  [Ah! 

Geroni.  Gom  dich,  vaig  marxà'  à  fora, 

y  com,  sàpiga  que  sóch 
solter.., 

Olaguer.  Me  'n  alegro,  home: 

encaixém,  també  ho  soch  jo. 
Lo  matrimoni  dú  gastos 
qu'  aumentan  de  gros  en  gros 
com  mès  anys  se  'n  porta  à  sobre. 

Geroni.    ílncare  jo,  no  es  per  çó. 

Es  perquè  m'  ha  agradat  sempre 
protegir,  fè'  algun  favor 
à  noyas  qu' ho  necessitin; 
y  m*  hauria  dut  rahons 
aixó,  dintre  '1  matrimoni. 

Olaguer.  Es  vritat. 

Geroni.  Endemés,  com 

r  hi  dich,  quan  vaig  marxà'  à  fora, 
perquè  '1  pis  no  quedés  sol, 
vaig  deixar  Y  ama  de  llaves, 
una  nena  de  bon  port, 
ab  uns  ulls  com  unas  moras, 
moreneta,  una  que  jo 


-  17  — 

vaig  tréurer  de  la  misèria 

com  aquell  que  diu. 
Olaguer.  i  Oh!  Prou. 

Geroni.    Y  va  ja,  feya  estimarse 

perquè  'm  cuidava  ab  amor. 
Olaguer.  íAhlVamos... 
Geroni.  Donchs  vaig  deixaria 

al  pis,  y  per  lo  que  fos 

y  per  viurer,  vaig  deixarli 

doscents  duros... 
Olaguer.  Si  qu'  es  mòlt. 

Geroni.    Vaig  marxà'  afora,  y  cuant  torno 

al  cap  d'  un  més... 
Olaguer.  òQué?  ^  Voló^ 

Geroni.    Bè  es  pitjor:  se  m'  agenolla, 

y  'm  confessa  ab  un  gran  plor 

que  habent  gastat  aquells  cuartos, 

necessitantne  de  nous, 

va  empenyar  la  silleria 

que  m'  adornaba  *1  salò ; 

de  modo  que  si  jo  arribo 

à  tardar  dos  mesos  sols, 

jo  crech  que  fins  me  Irovaba 

lo  pis,  ab  rètol  y  tot. 
Olaguer.  Si:  una  silleria  verda. 
Geroni.    ^Es  dir  que  la  guarda  ? 
Olaguer.  donchs? 
Geroni.    Punt  en  blanch  vaig  despatxaria. 

No  es  gens  agrahii  lo  mòn. 
Olaguer.  í  Cà  ha  de  ser !  Jo  tot  lo  dia 

deixo  diners  al  que  'n  vol. 

^Sab  quinas  gracias  me  donan? 

Beganys  y  malediccions. 
Geroni.    ^Yeu?  jÀre  me  'n  passa  un  altre! 

Una  pobreta  que  jo 

desitjo  mòlt  que  prosperi. 
Olaguer.  è, També  1'  ha  enganyat? 
Geroni.  í  Pitjor! 

No  m'  admet  rés:  ni  m'  escolta. 
Olaguer.  Aixó  ray. 

Geroni.  Donchs  per  mi  es  mòlt. 

No  puch  veurer  que  pateixi ; 

no  hi  ha  més,  se  m'  hi  và  '1  cor. 
Olaguer.  Aném  à  Is  nostres  assumptos. 
Geroni.    Just :  aném  à  la  cuestiò. 
Olaguer.  Es  dir  que  la  silleria.  . 
Geroni.    Vénguila  vostè,  si  pot ; 

n'  he  comprat  uua  de  nova. 

Vostè  sabrà  mòlt  millor 

qui  pot  compraria,  y... 
Olaguer.  Corriente. 

(Ja  hi  guanyaré  algun  durot  ) 
Geroni.    Are  aném  al  altre  assumpto. 


2 


—  18  ~ 


Olaguer. 
Geroni. 

Olaguer. 
Geroni. 


Olaguer. 

Geroni. 
Olaguer. 


Geroni. 

Olaguer. 
Geroni. 


Olaguer. 
Geroni. 

Olaguer. 
Geroni. 


Olaguer, 


Geroni. 


Olaguer 
Geroni. 


«lustj  r  objecte... 

Vaig  à  aixó. 
Tinch  mòlts  diners! 

Me  'n  alegro. 

!so  guanyats  ab  lo  mèu  suhor 
precisament;  he  tret  rifas, 
desprès...  vaig  heredarmòlt 
de  'Is  pares,  de  "Is  avis... 

;  Home  I 

Xo  'm  dongui  satisfaccions. 
Siga  com  siga,  d'  un  modo 
ó  altre  es  rich. 

Si  senyor. 
Y  tot  ho  tinch  en  metàlich, 
es  dir.  paper,  plata  y  or. 
Si.  com  jo :  no  'm  vingui  ab  fincas, 
que  quant  ja  ho  ha  donat  tot 
pagant  terreno.  arquitecto, 
mestres  de  casas,  pintors 
y  mòlts  altres  que  tots  cobran, 
ho  recobra  poch  à  poch,  ^ 
y  encare  moltas  vegadas 
no  fà  per  contribucions. 
Taja:  veig  qu'  estém  conformes 
en  moltas  cosas. 

Millor. 

Donchs  escolti  lo  que  penso, 

y  veurà  si  tinch  bon  cor. 

Tot  lo  diner  que  posseheixo, 

lo  poso  à  disposició 

de  tothom  que  '1  necessiti. 

;  Si  qu'  amigo  es  generós! 

S"  entén  :  responentme  ab  fincas, 

cupons,  bonos  del  tresor... 

;  Ah  I  Vamos. .. 

Y  vull  que  'm  quedi 
un  tant  per  cent  xich  ó  gros, 
lo  seixanta  ó  '1  setanta, 
üy,  uy,  no  s'  enfili  mòlt. 
Tso  conti  ab  mès  que  seixanta, 
lo  negoci  que  faig  jo  : 
ral  per  duro,  al  mès,  que  suma 
tres  pessetas  1'  any  ( ;  Jo  't  toch! 
Iso  es  pas  tonto  )  Y  adverteixi 
que,  segons  las  condicions 
que  tinga  ab  mi... 

Se  suposa : 
perquè  jo  |,sab?  per  qüestió 
de  familia  'm  convé  un  home 
que  'm  tregui  la  cara. 

Prou... 
ISÍo  vull  jo,  de  casa  meva 
fer  saber  la  direcció. 


—  19  — 


Tot  aquell  que  'm  necessiti 

vindrà  à  vostè,  y  allavors 

aquí  mateix  jo  m'  hi  encaro. 

Conformes:  sols  falta  donchs.:. 

Si  vaja...  establi'  '1  contracte, 

formalisarho,  y  aixó 

ja  ho  tinch  pensat:  detalladas 

tinch  aquí  las  condicions.  (Al  cap,) 

Donchs  entri  en  aquesta  sala, 

y  allí  en  lo  mateix  reco 

hi  ha  un  escriptori,  y  arrègliho : 

escriu  allí  lo  que  voÍ, 

y  desprès,  si  m'  hi  conformo, 

ho  podrèm  firmar  tots  dos. 

Y  fil  à  r  agulla. 

iVaya! 

Demà  mateix  veurà  en  tots 
los  diaris  aquell  anunci: 
Dinero :  Se  dd  razon 
de  treinta  particular  es 
que  lo  pr estan. 

Bè,  preciós. 

Y  tot  siga  en  hè  dels  pobres. 
Aixó  si :  com  un  favor. 

Grech  que  som  dos  que  'ns  buscabam 
y  'ns  hem  trobat. 

jJo, jo,  jo! 
(Rient  satisfets  y  encaixant.) 

ESCENA  VIL 


Dits  y  RICARDO  (pel  foro,) 

RiCARDO.  Se  'Is  saluda. 

Geroni.  Que  's  conservi. 

Ab  son  permís  me  'n  vaig  donchs... 
RiCARDO.   i  Ah!  No,  no  ;  per  mi  no  's  mogui. 

No  tinch  secrets. 
Olaguer.  Si  no  vol... 

Es  un  client  mèu.  (Presentantlo.) 
Geroni.  Per  servirlo. 

Tinch  allí  una  ocupació. 
RiCARDO.   Fàssila,  donchs,  no  voldria 

destorbario. 
Geroni.  Servidor... 
Olaguer.  Ja  trobarà  papè'  y  ploma, 

tinta  y  lo  que  correspon. 
Geroni.     (M'  agrada  :  he  trobat  un  home 

tan  filantrópich  com  jo.) 

[Se  'n  va,  segona  porta  dreta.) 


Olaguer. 
Geroni. 


Olaguer. 


Geroni. 
Olaguer. 


Geroni. 
Olaguer. 
Geroni. 
Olaguer. 

Los  dos. 


—  20  — 


ESCENA  VIII. 

Dits,  menos  D.  GERONI. 


RiCARDO.  ^ Vostè 'm  coneix? 

Olaguer.  Bè  m'  ho  sembla. 

é,Góni  se  diu? 
RiCARDO.  Ricardo  Pons. 

Olaguer.  ^Vol  dir  que  no  se  '1  cambia? 

Aixó  de  cambiar  de  nom 

aquí,  à  las  caixas  de  préstamos 

ja  hi  estém  fets. 
RiCARDO.  No  senyor. 

Olaguer.  Buscaré  en  lo  talonari. 
RiCARDO.  No  's  molesti,  si  no  vol, 

que  per  rés  lo  necessita. 

Yinch  à  demanà  un  favor. 
Olaguer.  \Ahl  ^No  'm  paga  'Is  interessos? 

Millor  per  mi,  j  dolorós 

per  vostè  que  pert  las  prendas. 
RiC^RDO.  Donchs  per  çó  es  qu'  en  aqui  soch. 

Aném  per  parts  :  vostè  'm  guarda 

r  anell  y  '1  rellotje  d'  or 

ab  r  armillero  de  idem. 

Tot  aixó  es  mèu. 
Olaguer.         ^  Poch  à  poch. 

RiCARDO.   Es  mèu,  vostè  ho  tè,  donchs  luego 

m'  ho  deu  à  mi.  Si  senyor. 
Olaguer.  Jo  ho  tinch  com  à  seguransa 

del  que  vaig  donarlhi  jo; 

jo  r  que  r  hi  vaig  dar  son  duros 

qu'  eran  mèus,  sent  aixís,  donchs, 

vostè  *ls  tè... 
RiCARDO.  Ah,  no,  s'  enganya 

ja  no  'Is  tinch,  aixó  es  lo  bó 

y  vostè  las  mèvas  joyas 

si  que  las  tè. 
Olaguer.  Bè,  bè,  prou. 

Digui,  ^qué  se  1'  hi  oferia? 
RiCARDO.  He  llegit  ab  gran  dolor 

en  lo  diari,  que  à  las  dotse 

demà  '1  dematí  tè  lloch 

la  subasta  de  las  prendas 

que  no  hauràn  tingut  la  sort 

d'  haber  sigut  redimidas. 
Olaguer.  Bueno,  ^qué  vol  dir? 
RiCARDO.  Que  tot 

lo  mèu  que  'm  tè,  per  desgracia, 

necessita  redenciò. 
Olaguer.  Bè  es  pitjor  qu  aixó  '1  qu'  encare 


—  21  — 


no  ha  vingut,  ni  un  mès  tan  sols, 

à  pagarme  'Is  interessos. 
RiCARDO.  Bè,  donchs  fassim  lo  favor 

de  esperarse  una  mesada 

y  demà  no  ho  vengui. 
Olaguer.  ^Góm? 
RiCARDO.   Que  ja  qu'  ha  esperat  fins  are... 
Olaguer.  Fà  massa  temps,  no  senyor. 
RiCARDO.   íQué  vol  dir?  Si  del  rellotje 

fa  sis  mesos,  V  anell,  sols 

ne  fà  quatre. 
Olaguer.  ^  lY  qué  1'  hi  sembla? 

^Sent  la  meva  obligació 

no  mès  guardarli  tres  mesos 

encare  's  queixa?  ^Qué  vol? 

Llegeixi  la  papeleta; 

en  allí  ho  trobarà  prou. 

Si  'm  pagaba  'is  interessos, 

potser... 

RiCARDO.  i  Quant  penso  que  jo 

m*  he  fet  malbé  una  fortuna  ! 

Olaguer.  Ja  ho  sè. 

RiCARDO.  La  familia  Pons 

era  mòlt  rica,  riquíssima. 

Olaguer.  Perquè  era  tan  jugador. 

RiCARDO.  Sí,  es  vritat  que  del  que  'm  passa 
tota  la  culpa  'n  tè  '1  joch. 
Pero  si  del  que  tenia 
conech  que  vaig  llensar  mòlt, 
també  quant  jo  estaba  en  aíige, 
ab  mi  hi  gaanyaba  tothom. 
Entre  'Is  amichs,  en  las  fondas, 
en  restaurants  y  per  tot 
hont  jo  era,  ningú  pagava, 
ningú  ^ho  sent?  no  més  que  jo. 
Si  un  amich  passaba  apuros, 
jo  r  entreya  sens  que  fòs 
com  fà  vostè,  ab  un  xexanta 
per  cent  Y  any,  no  senyor,  no^ 
sense  interès,  sense  prendas, 
sens  que  m'  ho  tornessin  sols, 
pues  si  cobrés  '1  que  'm  dehuen 
seria  rich  altre  cop. 

Olaguer.  ^Yno  ha  escarmentat  encare? 

RiCARDO.  Ni  escarmentaré  tampoch. 
Jo  '1  diner  no  1'  aprecio 
pues  per  mí  es  metall  odiós. 

Olaguer.  Fassi  '1  favor:  no  '1  maltracti. 

RiCARDO.  Jo  he  fet  mòlt  bonàs  accions 

aquí  hont  me  vèu :  mil  vegadas 
lo  méu  ha  evitat  trastorns, 
perquè  en  mitj  de  'Is  méus  defectes, 
mal  m'  està  '1  dirho,  tinch  cor, 


—  22  — 


y  quan  tincli  diners,  ne  dono 
à  qui  'n  necessita,  y  prou. 
Cada  hú  te  la  sèva  flaca. 
^Flaca?  Tinch  la  colecci^  : 
vaig  anar  comprant  los  números 
desde  Y  hú  al  setanta  dos. 
^Vol  compraria? 

i  No  m'  amohini ! 
Donchs  acabém  la  qüestió. 
^Me  guardarà  un  mès  las  joyas? 
No  senyor:  V  hi  he  dit  dos  cops. 
Yosté  lo  qu'  es  un  egoista. 
Moderi  las  espressions. 
j  Miserable ! 

Aixó  vostè 
que  no  tè  cuartos,  ^hónt  som? 
Vostè  es  rich,  pero  no  ignora 
que  no  es  felís  en  lo  mòn. 
La  felicitat,  j  mentida! 
No  la  dona  1  sè'  ambiciós. 
Vostè  esplota  la  misèria, 
^Qu'  es  gayre  llarch  lo  sermó? 
Y  tant  llarch  qu'  are  comensa. 
Donças  prediqui  tot  sol. 

(Se  'n  và,  primera  porta  dreta.,)' 

ESCENA  IX. 


RIGARDO.  (ANTON  al  escriptori.) 

RiCARDO.  Y  se  'n  và  de  cop  y  volta... 

^Quéhi  diu  vostè  à  tot  aixó?  (A  Anton,) 

^No  es  cert  que  tinch  rahò  jo? 

íGà!  I  Ni  'n  fà  càs  ni  m'  escolta  ! 

Ja  hi  deu  estar  quilotat 

à  sentí'  escenas  d'  aqueixas.  (Pansa.) 

Per  çó,  Ricardo,  si  't  queixas, 

es  perquè  tu  t'  ho  has  buscat. 

íTants  diners  y  tants  terrenos ! 

Tots  se  m'  han  anat  fonent. 

Jo  pensaba  :  Vés  venent: 

juna  casa  mès  ó  menos!... 

Are  no  mès  me  'n  queda  una, 

[oy,  que  no  me  la  vull  vendrer! 

Perquè  ab  ella,  si  'm  sè  entendrer, 

ja  que  hi  perdut  la  fortuna, 

al  menos  m'  hi  mantindré. 

I  Tant  com  à  casa  hi  havia  ! 

jPero,  lo  que  jo  tenia, 

are,  bè  hi  ha  algú  qu'  ho  tè... 

Sí,  perquè  no  ho  vaig  llensar 


Olaguer. 
Ricardo. 


Olaguer. 
Ricardo. 

Olaguer. 

Ricardo. 

Olaguer. 

Ricardo. 

Olaguer. 

Ricardo. 


Olaguer. 

Ricardo. 

Olaguer. 


—  23  — 

al  carrer:  mòlt  al  contrari : 
•  hasta  mòlts  van  negociarhi 
ab  lo  que  'rii  varen  comprar. 
Donclis  aquets  qu'  avuy  'Is  sobra 
per  qué  no  m'  han  de  dir  : — Tè: 
aquí  tens  aquest  dinò'? — 
;Gà!  i  En  lo  mòn  no  's  potser  pobre! 
Aixís  desd'  are  endavant, 
nada,  posaré  judici 
y  abandonaré  aquest  vici 
del  joch,  que  'm  domina  tant. 
Es  lo  que  dich  cada  dia, 
pero  m'  hi  vull  decidir, 
í  Ay  !  i  Si  jo  pogués  tenir 
la  meytat  del  que  tenia! 
Podria  bé,  y  sense  afanys, 
fent  bé,  donarme  à  conexer... 
Per  'nà  bé  hauriam  de  nexer 
quant  ja  tinguéssim  trenta  anys. 


ESCENA  X. 


Dits,  y  ROSETA,  pel  foro. 


Roseta,    No  hi  es:  ja  m'  esperaré. 
RiCARDO.  (i  Quina  nena  més  bonica! 

No  deu  tenir  rés  de  rica ; 

trobantse  aquí,  pòch  diné'... ) 
Roseta.    (Sento  que  '1  cor  se  'm  traspassa 

quan  vinch  aquí,  pues  1'  inquieta 

al  recordarme...) 
RiCARDO.  (jPobreta! 

Si  *m  volgués  dí'  '1  que  1'  hi  passa...) 

Escolti:  ^'m  vol  fé'  un  favor? 
Roseta.  Digui. 
RiCARDO.  Voldria  sabé' 

'1  cóm,  la  causa,  '1  perquè 

vé  aqui,  y  està  ab  mal  humor . 
Roseta.    No  vull  contar  ma  desgracia, 

sens  que  m'  ho  privi  1'  afront, 

perquè  las  penas,  al  mòn, 

hi  ha  mòlts  cops  que  T  hi  fan  gràcia. 
RiCARDO.  Pero  jo  no  soch  aixís  : 

à  mi  una  pena  'm  conmou. 

Espliquis:  jMiréu  qu'  es  prou 

que  no  's  puga  ser  felís! 

Lo  bó  no  's  té  may  plegat; 

quan  un  home  té  una  ditxa, 

ja  vé  luego  una  desditxa, 

sols  per  ferlo  desgraciat, 

y  are  aixó  una  prova  n'  es: 


—  24  — 


Aquí  som  dos,  vostè  y  jo... 

que...  vamos...  que..."Dèu  n'  hi  dò... 

(Per  la  cara.) 

y  ^veu?  No  tenim  dinés. 

Pero  digui  aquets  tropells 

que  la  posan  en  apuros, 

y  si  no  puch  darlhi  duros, 

podré  donarlhi  consells. 

Diguim  de  tot  la  vritat 

del  que  la  té  neguitosa, 

y  si  no  puch  fé'  altre  cosa 

ploraré  à  lo  séu  costat. 

Expliquim  donchs  lo  que  té, 

per  més  qu'  à  desgracia  munti. 
Roseta.    Es  en  và  que  m'  ho  pregunti 

perquè  no  1'  hi  esplicarè. 
RiCARDO.    Pero,  díguiho,         li  costa? 

No  contesta...  al  fi  y  al  cap 

es  dona,  y  ellas...  se  sab 

qu'  en  no  volent  dar  resposta, 

es  en  và  V  empenyo  d'  un... 

Si  ja  es  cosa  sapiguda, 

que  la  dona  es  més  tossuda 

«que  no  sé...  si  fins  hi  ha  '1  punt 

•de  las  donas.  \  Si,  ja  's  diu 

que  '1  tretse  es  el  punt...  i  oh!  j  Calla! 

Lo  tretse  he  dit...  sí,  no  falla.      (Per  sí,)  . 

jLo  tretse!...  j  Ricardo,  ull  viu! 

Vostè  m'  ha  proporcionat 

medi  de  sortir  d'  apuros. 

(Se  registra  la  lutxaca,) 

\  Encare  'm  quedan  dos  duros! 

(Los  ensenya.) 

Surto  corrents,  disparat, 
y  me  'n  vaig  à  la  ruleta, 
al  tretse  'Is  poso  tots  dos... 
i  Al  tretse !  [  Ja  soch  ditxòs ! 
Ja  veig  aquella  boleta 
que  volta  ri  ri  ri  ri... 
ab  lo  brillo  que  volteja, 
fins  qu'  al  últim  tambaleja 
un  moment,  y  's  fica  al  fi 
al  tretse!  Y  com  qu'  en  alia 
jo  hi  tinch  dos  duros,  es  llis 
que  com  que  hi  ha  trentasís 
números,  m'  han  de  doblà', 
y  aixó  son  setanta  dos 
duros,  segueixo  jugant 
al  tretse,  y  al  poch  instant 
me  faig  lo  pico  mes  grós 
perquè,  anyadint  à  setanta 
dos,  igual  cantitat  més, 
ja  me  'n  resulta  un  eccés, 


—  25  — 


;cent  cincuanta  ócent  sexanta! 
y  vaig  guanyant  à  tothom, 

(Contant  ab  los  dits. 
sempre  ab  lo  tretse,  y  estich 
que  ja  soch  à  mil...  ^qué  dich? 
íMil  vuytcents,  si,  V  any  que  som! 
Y  allavors,  vostè  en  aquí 
ja  no  estarà  neguitosa, 
perquè  sort  tan  espantosa 
la  deuré  à  vostè,  sí,  sí: 
del  òello  sexo  dimanan 
aquestas  inspiracions, 
í  Al  tretse  !  Conservis  donchs. 

[Encaixant  ab  ella.) 
Senyo'  Olaguer,  jque  demanan!  [Cridant.) 
í  Al  tretse  he  posat  ma  fé  ! 
i  Senyor  mut,  hasta  la  vista  ! 

(Picant  al  escriptori  ) 
\k\  tretse!  No  estiga  trista. 
;A1  tretse!  i  A  'Is  peus  de  vostè! 

(Descubrintsey  anantse  'n  ràpidament,) 

ESCENA  XI. 


ROSETA,  (ANTON  al  escriptori),  luego  OLAGUER. 

Gomprench  que  '1  que  al  joch  s' inclini, 
perdi  y  tinga  mala  sort ; 
mes,  que  jo,  tenint  per  nort 
virtut  y  trevall  m'  arruini, 
no  ho  comprench,  y  cada  dia 
veig  mès  la  perfídia  humana, 
j  01a!  ^Es  vostè  que  'm  demana? 
Si  senyor. 

^Què  s'  ho  oferia? 
Fà  tres  mesos,  perT  afront 
del  que  no  paga,  evitar, 
vareig  vení'  aquí  à  empenyar 
^se  'n  recorda?  un  medallon. 
Es  mòlt  petitet  al  fi, 
pero  per  mí  es  lo  mès  gran : 
val  mòlt,  pues  tè  algun  brillant, 
pero  'n  tè  milions  per  mi. 
Segons  tinch  entès,  no  mès 
que  tres  mesos  vostè  guarda 
las  prendas,  y  si  's  retarda 
'1  fè'  '1  pago  de  'Is  dinés 
se  las  ven,  y  i  no  voldria 
qu'  à  mi  se  'm  vengués  la  joya ! 
Miri,  sò  una  pobre  noya 
que,  si  pogués,  1'  hi  daria 


Roseta. 


Olaguer. 
Roseta. 
Olaguer. 
Roseta. 


—  26  - 


mòlt  mès  del  que  'm  va  donar. 

;  Pero  no  puch,  ben  cert  es  ! 

Esperis  un  quant  temps  mès, 

que  jo  pugui  arreplegar: 

per  pagarli  lo  que  de'ch 

jo  faré  tot  sacrifici : 

•calmi,  donchs.  lo  mèu  desfici, 

y  si  m'  escolta,  com  crech, 

jo  may  mès  podré  olvidà' 

lo  sèu  bon  cor,  ja  desd'  are, 

y  la  meva  pobre  mare 

desde '1  Celj'l  benehiràl 
Olaguer.  Nena,  vostè  'm  trenca  1  cor: 

lo  sèu  parlar  m'  ha  enternit : 

cregui  qu'  estich  compadit 

de  la  sèva  trista  sort. 

Y,  així  'm  vull  sacrificà'. 

Si  vostè  'm  pot  donà'  '1  préu 

de  "Is  interessos  que  déu, 

no  1  vendré.  Ja  es  lo  que  's  fà.) 
Ro^KTJL.    Yeji  quant  es,  per  si  acàs... 
Olaguer.  ^.Dú  la  papeleta? 

Roseta.  Sí.  Buscantla.) 

^.Hont  me  la  he  posada?..  Aquí. fZa^roSa.) 
(Olaguer  2^(18 sa  de t ras  del  despaig,  se  posa  las  ulleras, 

mira  la  2^(ípeleta,  y  desprès  lo  talonari.) 
Olaguer.  Vostè  's  diu  Ramona  Màs. 

(Suspensió  de  Roseta,  que  tarda  un  xich  d  contestar.) 
Roseta.    Si  senyor:  (no  recordava...) 
Olaguer.  Lo  talonari...  ja  T  tinch. 

Vaig  donarli  trentacinch 

duros. 
Roseta.  Sí. 
Olaguer.  Ja  m'  ho  semblava. 

Roseta.    Diguim.  quant  V  hi  tinch  de  dar. 
Olaguer.  Ja  veurà,  sensillament... 

total,  dos  mesos,  ^.m'  entén? 

Jo  ja  'm  vareig  aturar, 

segons  costum,  lo  primer; 

de  modo  que,  conti,  à  ral 

per  duro  al  mes,  fà  un  total 

ab  dos  mesos,  que  vè  à  ser 

setanta  rals,  veliaqui. 
Roseta.    En  aquest  moment,  no  'Is  duch, 

pero  ja  pagàlshi  puch 

sens  falta.' demà  '1  matí. 

Aquest  vespre  haig  de  cobrar  , 

unas  camisas. 
Olaguer.  Corrent. 

Pero  aixó  es  mòlt  sério  ^.  entén  ? 

Ko  's  descuydi  de  passar, 

si  no  ho  vol  perdre'. 
Roseta.  ;Ah!Xo...no. 


—  27  _ 

serè  aquí  avans  del  mitj  dia. 
Olaguer.  Està  bè. 
Roseta.  Y  ^  que  no  podria, 

tenint  com  tè  compassió 

de  mi,  ensenyarme  la  joya 

sols  un  moment  per  besaria? 
Olaguer.  Ara  hauria  de  buscaria 

yes  un  xich  difícil,  noya. 

( ;  Qu'  es  pesada  ! ) 
Roseta.  Es  un  recort 

que  raès  que  tot  aprecio. 

Pórtila,  que  jo  confio 

en  vostè  que  tè  bon  cor. 
Olaguer.  No  's  tréu  si  no  's  desempenya. 
Roseta,    i  Oh !  ;  Potser  se  la  ha  venuda ! 
Olaguer.  Dona,  no  sigui  tossuda 
Roseta.    Donchs,  ^perquè  no  me  F  ensenya? 

I  Ja  no  '1  tè  aquí ! 
Olaguer.  i M' tréu  de  tinc! 

I  Vaja  !  La  vaig  à  buscar. 
Roseta.  Gracias, 

Olaguer.  (Tras  de  no  pagar, 

encara  donan  amohino.) 

(Se  'n  vd  per  la  esquerra.) 

ESCENA  XII. 

ROSETA,  ANTON  (al  escriptori),  luego  GERONL 


Roseta.    Al  menos  podré  besarlo. 

(Surt  B.  Geroni  del  cuarto,) 

Geroni.  Roseta... 
Roseta.  ;  Ah!  ^ Vostè  aquí? 

Geroni.    Ja  m'  ho  ha  semblat  desd'  allí. 
Roseta,  dir  que  tinch  de  trobarlo 

fins  en  lo  lloch  que  frecuento 

per  forsa,  sols  per  no  habé' 

d'  admetrer  rés  de  vostè? 
Geroni.    Francament ;  jo  mòlt  ho  sento: 

qu' al  vení' aquí,  no  ha  sigut 

may  per  cap  noya,  favor. 
Roseta.    Quan  es  per  salvà'  un  honor, 

venirhi,  fins  es  virtut. 
Geroni.    Es  que  '1  qu'  hajis  empenyat, 

si  es  cosa  que  val  la  pena, 

no  pot  Fer  teu  de  cap  mena 

si  algun  amich  no  t'  ho  ha  dat.  (Maliciós.) 
Roseta.    ^Qne  no  es  mèu  lomedallon? 
Geroni.    ^Véus?  Un  medallon...  reparas... 
Roseta.    Si,  com  crech,  fòu  de  'Is  mèus  pares, 

^qu'  haix  d'  estimà'  més  al  mon? 
Geeoni.    Mal  pots  tenirhi  tal  fé 


—  28  - 

pues,  segons  vas  esplicarte, 
ton  pare  va  abandonarte. 

Roseta.    No  ho  vaig  dir,  ni  ho  puch  sabé* 
Jo^  juntant  dolsos  recorts 
de  ma  infantesa  ditxosa, 
vaig  dirli,  y  encar  confosa 
ho  recordo,  qu'  ab  grans  plors, 
vaig  véurer  la  meva  mare 
al  llit  per  sempre  adormida; 
també  recordo  enfosquida 
la  viva  imatje  del  pare; 
y,  sense  que  ma  memòria, 
vulga  ajudarm'  per  rés  més, 
me  va  recullir  desprès 
una  dona,  qu'  en  la  glòria 
tinga  Déu,  y  que  per  ella, 
per  pagar  sa  enfermedat, 
es  sols  que  jo  m'  hi  empeny at 
aquesta  joya  que  sella 
ma  ventura  é  ilusiò. 
Veji  cóm  jo  puch  pensarme 
si  '1  pare  và  abandonarme 
ó  si  es  que  'm  vaig  perdrer  jo  ; 
y  aixó  duplant,  veji  si  are 
puch  jo  deixar  d*  estimar, 
y  fins  jsi  dech  adorar 
aquest  recort  del  mèu  pare! 

Geroni.    Donchs  ja  que  V  estimas  tant, 
recorda  '1  que  ja  vaig  dirte ; 
pensa  que  vull  protegirte  ; 
ja  sabs  que  tinch  lo  cor  gran. 
Aquesta  joya... 

Roseta.  íEs  ma  vida! 

Geroni.  Donchs  bi  la  vols  obtení' 
avuy  mateix,  digas  «  sí,» 
y  al  coll  la  dús  desseguida. 

Roseta.    Es  que  si  vull  ab  amor 

com  filla,  guardà'  esta  joya, 
guardo  també  com  à  noya, 
una  millor,  qu'  es  V  honor. 

Geroni.    Guàrdala,  donchs,  y  viu  trista. 

Roseta.    Ja  ho  faré. 

Geroni.  'T  serà  pitjo'. 

Roseta.    ^  Y  vostè  m'  estima?  No! 

Geroni.    Calla  que  vé  '1  prestamista. 


ESCENA  XIII. 

Dits  y  OLAGUER  (ab  lo  medallon.) 


Olaguer.  Vaja,  tinga.  (Ab  malmodo.j 

Roseta.  Sí,  sí,  ell  es.  (Besantlo. 


—  29  — 

Lo  mèu  medallon!  \  oh !  Sí.  (Besantlo)^ 
íQu'  hermós !  Ja  '1  torno  à  tení' 
en  las  mans,  un  altre  bès.  (Id.) 
Olaguer.  (Sempre  hi  han  d'  haber  trifulgas.) 
Roseta.    í  Jo  't  tindré,  vinga  '1  que  vingal 
Olaguer.  Dongui...  (  Volentli  pendrer,) 

Roseta.    (Lo  besa.)  Per  últim  cop  ..  Tinga. 
(Olaguer  lo  pren,  lo  deixa  sobre  l'  escriptori,  y  diu 
apart.) 

Olaguer.  (Ara  plora  tant  com  vulgas.) 
Roseta.    Bè,  donchs,  demà  passaré 

aquets  diners  à  donarli; 

y  pels  altres  entregarli, 

dia  y  nit  treballaré. 

Així  esta  joya  y  la  d'  honra    (A  Gerani,) 
guardaré  sempre  ab  amor. 
i  Jo  vull  ser  pobre  ab  honor 
més  que  ser  rica  ab  deshonra! 

(Se  'n  vdpel  fora,) 


ESCENA  XIV. 

Dits  menos  ROSETA. 


Olaguer.  Aixó  ho  ha  dit  per  vostè. 

Geroni.    Si  senyor:  ho  ha  dit  per  mi. 

Es  la  ingrata  que  1'  hi  deya, 
y  'm  convé  per  los  meus  fins 
que  'm  dongui  vostè  la  joya. 

Olaguer.  ^  Vol  di'  aquell  medallon? 

Geroni.  Sí. 

Olaguer.  Aixó  sí  qu'  es  impossible. 
Si  's  sabia  un  fet  aixís, 
jo  estaba  fresch ;  bé  prou  ràbia 
que  se  'm  tè;  soch  mòlt  mal  vist. 

Geroni.    Sé  que  no  podrà  saberse. 

Olaguer.  iCà !  No... 

Geroni.  Ja  sab  que  soch  rich. 

Olaguer.  Bé,  pero...  (Ja  hi  veig  negoci.)  (Pensa.) 
Geroni.    Demani  cent  duros,  mil, 

mentres  tinga  jo  la  prenda. 
Olaguer.  Calli. 
Geroni.  òQuè  diu? 

Olaguer.  Que  ja  tinch 

un  medi  legal. 
Geroni.  Expliquil: 

mentres  la  puga  tenir... 
Olaguer.  Ja  veurà:  com  fa  tres  mesos 

que  *1  medallon  es  aquí, 

y  à  més  en  la  papeleta 

à  r  hora  d'  ara,  no  diu 


—  30  — 

qu'  està  corrent  d'  interessos, 
lo  vendrém  demà  '1  matí 
à  la  pública  subasta, 
'1  compra  y... 

Medi  bonich! 
Jo  demà  quan  ella  vinga, 
sè  cóm  me  n'  haig  de  sortir. 
Pero  si  ella  desempenya 
la  joya,  no  hi  ha  rés  dit. 
No  podrà  desempenyarla : 
aixó  sí  que  'm  tè  tranquil. 
Aixís  ja  tindré  una  escusa 
per  sortir  del  compromís. 
Corrent,  donchs :  hasta  la  vista. 
^Que  ja  ha  deixat  alló  escrit? 
No  del  tot:  un  altre  rato 
tornaré  ;  vull  véurer  si 
r  atrapo. 

n'  aquella  noya? 
Miri  que  si  và  y  V  hi  diu 
lo  que  vull  fer,  no  té  gràcia. 
Calli,  home,  fugi  d'  aquí. 
ISo  n'  hi  parlaré:  vull  véurerla 
per  darli  consells  d'  amich. 
Vagi  en  nom  de  Déu. 

i  Pobreta ! 

;  No  la  puch  véurer  patir !        (Se  và,) 
ESCENA  XV. 

OLAGUER,  ANTON  (al  escriptori)  luego  RAMON. 

Olaguer.  Yés  quan  jo  dich  que  las  donas 

portan  gastos  y  perills. 

i  D'  aixó  se  'n  farà  una  pila ! 

millor  :  negoci  per  mí. 

(Sitrt  Ramon  pel  f oro  ) 
Ramon.     ^Ho  véus,  com  no  he  tardat  gayre? 
Olaguer.  lOy!  t'  hauràs  d'  esperà'  un  xich: 

no  he  acabat  d'  arreglartho, 

m'  han  destorbat  mòlt  sovint. 
Ramon.     Es  que  tancan  à  las  dotse. 
Olaguer.  Desseguida  soch  aquí. 

(Se  'n  va  per  la  primera  'porta  dreta,) 

ESCENA  XVI. 

RAMON,  ANTON  (al  escriptori),  luego  ÈUSSEBIO. 

Ramon.     Envà  Y  he  esperat  una  hora: 
no  ha  comparegut. 


Geroni. 
Olaguer, 


Geroni. 

Olaguer. 

Geroni 
Olaguer. 
Geroni. 


Olaguer. 


Geroni. 


Olaguer. 
Geroni. 


—  31  — 


ÈusSEBio.  (Ah  precaució  pel  f oro.)  Padrí... 

Ramon.     ;Oia  !  iQ\i  has  fet? 

EussEBio.  •  Buscant  datos 

m' ha. passat  lo  temps:  he  vist 

com  se  ficava  à  la  entrada.  ... 
Ramon.     Ja  pots  entrar,  qu'  es  à  dins. 
EussEBio.  He  vist  al  company  de  classe, 

aquell  dependent  qu'  escriu 

à  casa  '1  notari  Serra, 

Ramon.         ^Ho  ha  trobat? 

ÈUSSEBIO.  Diu  que  sí ; 

que  1  testament  que  's  demana 

existeix  en  el  Arxiu... 
Ramon.     ^T'  ha  enterat  del  apellido? 
EusSEBio.  No  r  hi  recorda  :  ni  'Is  mils 

duros  que  van  entregarli. 
Ramon.     Aíxó  ja  'm  recorda  à  mi. 

Pero  avuy  sols  has  de  véurer 

cóm  se  pren  lo  que  1'  hi  dius. 
EusSEBio.  Ja  duch  la  llissò  estudiada. 
Ramon.     Pensa  que  may  has  de  dir 

qu'  ets  üol  mèu,  ni  que  'm  coneixes. 
EussEBio.  Ja  estich  en  aixó. 
Ramon.  Gap  viu, 

y  seràs  ditxòs  ah  ella. 
EusSEBio.  Y  vostè  sera  felís. 
Ramon.     Es  lo  tracte  :  aquí  la  he  vista 

y  t'  estima  ab  frenesí. 
EusSEBio.  La  tinch  mèva. 
Ramon.  Y  aquest  home 

cada  dia  's  fà  mès  rich. 

Are  r  hi  duch  deu  mil  duros 

y  ja  n'  hi  tindrà  vint  mil 

à  «La  Fraternal.» 
EussEBio.  Llavoras 

tal  volta  voldrà  accedir. 

Ja  vè. 

Ramon.  Donchs,  ni  una  paraula 

devant  d'  ell. 


ESCENA  XVII. 


Dits  y  OLAGUER  (ab  una  cartera.) 

Olaguer.  Ja  soch  aquí. 

Dèu  lo  guart.  Aquí  te'ls  porto. 

[A  Ramon,) 

^Vol  mortificarse  un  xich?  (A  EusseUo.) 
.  En  pepè' ;  y  perquè  no  'Is  perdis, 
embolicats  aquí  dins.  [A  Ramon.) 


—  32  — 


Ramon.  Bè. 

Olaguer.      Ten  compte  que  no  't  caygan. 
Ramon.     ^Q^^  soch  noy? 
Olaguer.  No  ;  pero  ho  dich... 

Ramon.     Me  n'  hi  vaig  antes  no  tanquin. 
Olaguer.  Aixís  qu'  hajis  recuUit 

r  interès  que  't  daran  ara 

d'  aquest  mes,  y  'Is  reciUs, 

torna  aquí,  qu'  hasta  que  tornis 

jo  no  estaré  pas  tranquil. 
Ramon.  Desseguida:  es  à  la  vora. 
Olaguer.  jAh!  Escolta:  digas  à  en  Quim, 

lo  tapicer,  que  s'  arribi, 

que,  si  vol  compraria,  tinch 

una  sillería. 
Ramon.  Bueno. 

(Veyàm  lo  qu'  haurà  suchsehit.)  (Se  'n  và.) 

ESCENA  XVIII. 


OLAGUER,  EUSSEBIO,  ANTON  (al  escriptori.) 


Olaguer.  Bueno  :  ja  's  pot  esplicar. 
EussEBio.  ^Tindrà  per  mi  una  estoneta? 
Olaguer.  Si:  é,que  dú  la  papeleta? 
EusSEBio.  Res  tinch  que  desempenyar. 
Olaguer.  (Vaja,  déu  sè'  un  altre  maula.) 

^Vol  empenyà'  algo  potsè'? 
EussEBio.  Segons  cóm,  podria  sé' 

que  m'  empenyès  la  paraula. 
Olaguer.  No  n'  hi  dono  un  xavo.  (Sí, 

vaja,  es  un  que  necessita.) 
EussEBio.  Assentis. 
Olaguer.  No,  aixó  no  quita; 

digui  '1  que  m'  haji  de  dí'. 
EussEBio.  Corrent:  donchs  dret  ó  assentat 

r  hi  diré  d'  una  vegada : 

vostè  aquí  té  una  afiliada 

y  n'  estich  enamorat. 
Olaguer.  íQxxq  'm  diu?  Donchs,  vaja,  seyém. 

(S  assentan,) 
EussEBio.  Donchs,  sí:  1'  estimo,  V  adoro, 

y  en  no  veyentla,  m'  anyoro. 
Olaguer.  A  véurer  si  'ns  entendrém. 

^Quí  es  vostè?  (Si  té  dinés 

ja  1'  hi  dono  desseguida.) 
EussEBio.  iQui  soch? 
Olaguer.  Sí...  la  seva  vida... 

EussEBio.  Tinch  vintitrés  anys. 
Olaguer.  Poch  es. 

EussEBio.  Me  dich  Eussebio  Masriera, 


~  33  — 


fà  cinch  anjs  que  no  tincli  mare, 

y  's  desentraiiya  '1  mèu  pare 

per  donarme  una  carrera. 
Olaguer.  (Malament:  un  estudiant.) 
EussEBio.  Estudio  per  notari. 
Olaguer.  (Bè,  si,  vaja,  un  perdulari.) 
EussEBio.  Pero  ja  estich  acabant. 
Olaguer.  Es  dir  que  vostè  no  lè 

ni  la  mès  xica  rendeta, 

y  's  vol  casà'  ab  la  Pepeta? 

Giri  full,  que  no  pot  sè'.         (S'  aixeca.) 
Eus&EBiü.  Es  que  si  avuy  en  lo  dia  (Alsantse.) 

comprench  que  mòlt  pobre  soch, 

ja  puch  ten  i'  dintre  poch 

una  bona  notaria. 
Olaguer.  No  farém  rés:  ja  1'  hi  dich. 
EusSEBio.  Comprench  lo  tó  ab  que  s'  esplica. 

iCom  que  la  noya  es  mòlt  rica, 

(A  ò  intenció,) 

vol  que  '1  nuvi  siga  rich! 
Olaguer.  ^Ella  rica?  (Sorprès,) 
EüSSEBio.  (L'  he  afectat.) 

Olaguer.  ^Rica  ella?  ^^Góm  ho  pot  créurer 

si  fà  quinse  anys  la  vaig  treurer... 
EussEBio.  ^Góm? 
Olaguer.  De  la  Maternitat. 

EussEBio.  i  Oh!  Ment. 
Olaguer.  Vostè  m'  agravía. 

EusSEBio.  é,Es  dir  qu'  ab  baxa  conciencia 

vostè  r  hi  nega  la  herència? 

A  aquest  terreno  '1  volia! 
Olaguer.  Í^.Góm  haurà  pogut  sabé'?) 
Eüssebio.  Ja  ma  prudència  's  desboca. 
Olaguer.  Jo  1'  hi  dich  que  s'  equivoca. 

Algú  1'  ha  enganyat,  y  ré: 

vostè  sens  dupte,  tindrà 

en  ferse  rich.  lo  sèu  nort, 

y  si  ha  vist  passar  la  sort 

aquest  cop  1'  hi  escaparà. 
Eusseb:o.  No  es  aixó  '1  que  '1  mèu  cor  sent. 
Olaguer.  Torno  àdir  que  s'  equivoca. 
Eussebio.  Donant  fé  '1  notari  Roca 

féu  son  pare  'l  testament 

en  favor  d'  ella,  nombrant 

à  vostè  depositari 

y  tutor,  mori  '1  notari 

y  r  Arxiu  và  anà'  al  instant 

al  notari  Serra  :  jo 

treballo  en  la  notaria, 

y  sens  volguer,  ï  altre  dia 

vaig  enterarme  d'  aixó. 

Jo  he  llegit  lo  testament! 

jo  sè  quan  es  son  valor! 

3 


—  34  — 


j  Pepeta !  (Cridant) 
Olaguer.  Fassi  'l  favor... 

EussEBio.  Vull  qu'  ho  sàpiga  al  moment. 
Olaguer.  Calli. 
EussEBio.         i  No! 

ESCENA  ÚLTIMA. 


Dits,  RAMON  y  PEPETA  que  van  sortint. 


Ramon.  ^.Qué  passa  aqui? 

(Anton    aixeca  escoltant  ah  interès ,  yriira  un  moment, 
sense  tocar  lo,  lo  medallon  que  ha  quedat  sobre  V  es- 
criptori, y  segueix  interessat  ah  lo  que  passa.) 
i  Eussebio! 

Vina,  Pepeta. 
^Quéhiha? 

Tu  no  has  sigut  treta 
de  la  Inclusa  :  t'  ho  va  dí' 
aquest  que  respectas  are 
com  filla,  y  que,  sens  conciencia, 
vol  ferse  sèva  la  herència 
que  và  deixarte  '1  tèu  pare! 
No  '1  creguis,  noya. 

Aniré 
avuy  à  casa  'i  Notari, 
y  ho  veurém! 

Ja  pot  anarhi. 
I  Ets  mòlt  rica! 

(Tot  va  bè.) 
i  Ay,  ja 'm  podré  passejar  ! 
(May  m'  ha  faltat  bona  trassa.) 
Tornaré!  (Se  n'vd pel  fora,) 

(La  sórt  me  passa  : 
fent  bé,  no  m'  ha  d'  escapar.) 


Pepeta. 
Eussebio. 
Pepeta. 
Eussebio. 


Olaguer. 
Eussebio. 


Olaguer. 

Eussebio. 

Ramon. 

Pepeta. 

Olaguer. 

Eussebio. 

Anton. 


FI  DEL  acte  primer. 


ACTE  SEGON. 


La  mateixa  decoració. 


ESCENA  PRIMERA. 


Sr.  OLAGUER  dintre  P  escriptori  despatxant  à  varias  per- 
sonas  que  portan  bultos  y  altres  que  se'n  emportan.  PE- 
PETA  y  RAMON,  en  primer  terme,  enrahonant  mentres 
dura  la  operació  indicada.  ANTON  detràs  del  escriptor 
ocupat  en  arreglar  y  tassar  joyas.  QUIM  y  dos  MOSSOS 
contínuament  treuhen  cadiras  de  sofà  de  la  sala  y  se  las 
emportan  per  la  escala.  Procuris  presentar  lo  cuadro  mès 
vritat  possible. 

Pepeta.    Tal  com  V  hi  dich,  desd'  ahir 
no  'm  trech  lo  dupte  de  sobre. 
A  mi  ja  m'  ho  diu  lo  cor 
qu'  liBig  de  sè'  una  gran  senyora, 
y  quan  lo  cor  així  ho  diu...     (A  Ramon.) 

Ramon.     Sí:  mòlts  cops  no  s'  equivoca. 

Pepeta.    Aquesta  nit  he  somiat 
veslits  de  color  de  rosa 
y  polakas  de  satí, 
ab  llassos... 

Olaguer.  (Al  escriptori,)  Nou  y  tres,  dotze. 

(Dant  diners.) 

Ramon.     Noya,  jo  no  sè  que  dirthi. 
Olagüer.  Y  tres,  vint:  aquí  tè  '1  compte 

(A  una  dóna  qu'  ha  dexat  un  farsell  y  se  'n  va.) 
Ara  vostè:  ^qué  volia? 
(A  ítn  altre  que  figura  que  'n  desempenya  un.) 
QuiM.       Poséulas  al  carro  totas,        (Als  mossos), 
y  mòlt  cuydado  al  lligar, 
à  íèrlas  malbé  ab  las  rordas. 


—  36  — 


Pepeta.     Pero,  es  estrany  que  vostè, 

amicli  de  temps,  del  que  'm  fa  obras 

de  pare,  no  puga  dirme 

si  es  cert  ó  no,  lo  que  contan. 
Olaguer.  Aqui  lè  '1  que  va  entregarme. 

(Ha  anat  un  moment  dintre:  torna  ah  %in  farselL) 

üonguim  los  diners  de  tornas 

y  '1  valor  de  'Is  interessos. 
Ramon.     ^.Jo?  Tu  diràs  si  't  recordas, 

al  tenir  cincli  ó  sis  anys, 

'hont  eras. 

Pepeta.  Tinch  una  sombra... 

de...  pero  no  estich  segura^ 
perquè  he  llegit  tantas  cosas 
de  prínceps  y  de  marquesos, 
y  de... 

Olaguer.  Vaja:  estiga  bona. 

(A  la  dóna,  que  se  'n  vd.) 
QuiM.       Si  es  servit;  los  onse  duros. 
Olaguer.  Hem  quedat  que  fòran  dotse. 
QuiM.        No  hi  hem  quedat  ben  entesos. 

Desprès,  que  no  son  mòlt  bonàs 

las  cadiras,  fins  n'  hi  ha  algunas 

que  se  'Is  desolava  la  roba, 

de  modo  qu'  unas  ab  altres, 

sols  aprofito  las  moUas. 
Olaguer.  Bè,  pero... 
QuiM.  Tinga:  onse  y  mitj, 

y  prou,  las  pago  de  sobras. 
Olaguer.  Gorriente. 

QuiM.  Que  s'  hi  conservin.  (Se  vd,) 

Olaguer.  Fins  que  surti  un'  altre  cosa. 

(Ja  hem  venut  la  sillería 

de  don  Geroni:  son  onse  (Contantlos.) 

y  milj:  vaig  donarne  sis: 

per  fer  ganancia  rodona 

tinch  de  dir  que  hi  he  perdut  ) 
Ramon.     Pues  mira:  sembla  que  hi  tocas. 
Pepe'  a.     Ja  r  hi  dich:  lo  cor  me  diu 

qu  haig  de  sè'  una  gran  senyora. 
Olaguer.  Donchs  te  diu  mòlt  malament 

y  fas  mal  si  te  1'  escoltas. 

ïu  tèns  pardalets  al  cap 

que  dia  y  nit  t'  ensibornan, 

y  aixís,  mira:  óbrals  la  gàbia 

y  que  volin  en  bona  hora. 
Pepeta.     Pero  com  va  dir  1'  Eussebio.. 
Olaguer.       perquè  aquest  ho  ha  fet  córrer 

ja  tè  d'  èsse'  una  vritat 

tot  aixó  que  s'  empatolla? 

^Veus  quins  son  los  resultats 

de  llegir  las  novelotas?  (A  Ramon  ) 


—  37  — 


Ramon.     I  Oh !  i  Fan  mòlt  mal ! 
Pepeta.  Perojo... 
Olaguer.  Vès  à  la  cuyna,  ó  escombra. 
Pepeta.    Corrent:  per  ara  ho  farè: 

mes  si  arribo  à  teni'  probas 

de  que  no  sòch  lo  que  diuhen, 

en  fin,  de  que  no  sòch  pobre, 

ja  no  farè  mès  dissapte, 

ni  agafaré  mès  1'  escombra: 

me  farè  fer  bons  vestits, 

duré  pentinat  de  moda, 

y  gorro,  y  tirabuxons 

y,  en  fin,  seré  una  senyora!      (Se  'n  vd.) 


ESCENA  11. 


OLAGUER,  RAMON,  ANTON  trastejant  al  escriptori. 


Olaguer.  é,Qué  no  sents  quin  picarol? 

è,Qué  no  veus  com  se  'm  desboca? 
Ramon.     Y  ben  mirat  parla  bé, 

es  un  dirtho  à  n"*  à  tu  a  solas: 

y  com  qu'  ella  es  cert  qu'  es  rica, 

té  rahò. 

Olrguer.  No  la  té  tota  .. 

Y  à  propòsit,  no  has  pas  dit... 
Ramon.     No  s'  ha  obert  la  méva  boca 

may,  per  contarho  à  ningú. 
Olaguer.  Si;  ja  m'  ho  penso:  això  es  cosa 

d'  aquell  que  vol  ser  notari, 

si  ben  clar  va  dirho... 
Ramon.  Y  donças.  .. 

Olaguer.  Vés  1'  home  que  va  inventar' 

tot  això  del  papè'  y  ploma 

si  'n  va  fer  de  mal... 
Ramon.  Pero... 
Olaguer  Estich  que  no  las  tinch  lotas... 

ja  m'  ha  compromès  ben  bé 

aquell,  venint  per  la  nova. 
Ramon.  ^Perquè? 
Olaguer.  Veuràs. . . 


ESCENA  III. 


Dits,  ARTURO,  vestit  de  roba  mòlt  fosca  y  capa. 


Arturo.  Déu  los  guart. 

Vinch  à  empenyarme  la  roba. 
Olaguer,  Espèrat.  (A  Ramon,) 


-  38  - 


Ramon.  (Ara  qu'  anaya 

à  sabé'  com  va  la  cosa.) 
Olaguer.  ^Quínaroba? 
Arturo.  Lo  que  dach, 

tot:  s'  entén;  ménos  las  botas, 

la  camisa... 
Olaguer.  Bé,  si  etcétra. 

quan  s'  ho  empenys? 
Arturo.  Ara,  home. 

Olaguer.  ^Qu'  es  potser,  que  vol  anar 

despullat  per  Barcelona? 
Arturo.    No  senyor:  1'  hi  esplicaré, 

pues  veig  que  no  se  'n  recorda. 
Ramon.     (Si  que  va  llarch.) 
Arturo.  Fà  sis  mesos 

que  vaig  empenyarli  tota 

la  roba  méva  d'  estiu , 

fins  lo  barret;  ara  dot:gam 

aquella,  y  1'  hi  deixo  aquesta. 
Olaguer.  Bueno,  aixis  ja  m'  acomoda, 

pero  hi  perdo  si  bé  's  mira. 
Arturo.    Guàrdim  la  capa  y  s'  ho  cobra. 
Olaguer.  Així,  entesos:  Y  hi  faré 

una  papeleta  nova. 

^Dú  la  vella? 
Arturo.  Sí  senyor.  (Dantli,) 

Olaguer.  Corrent:  Arturo  Surroca. 

(Llegint  y  fentla  nova.) 
Arturo.    Cregui  que  ja  'm  feya  angunia, 

com  tenim  Y  estiu  à  sobre.  . 
Ramon,     De  manera  que  vostè 

no  fa  servi'  '1  penja-robas. 
Arturo.    jPsé!  per  mi  aixó  es  un  alivio: 

així  un  hom'  no  desembolsa. 

Sòch  un  xiquet  calavera. 
(Olaguer  Jia  entrat  un  moment  dins  y  torna  al  un  farsell 

d'  un  mocador  fosch  que  dona  d  Arturo  ) 
Olaguer.  La  papeleta,  y  la  roba. 

Entri  à  aquest  quarto  à  posarse 

aquesta,  y  la  qu'  are  porta, 

déixila  sobre  la  taula 

que  ja  hi  trobarà. 
Arturo.  Conformes.  (Hi  entra. 


ESCENA  IV. 


Dits,  ménos  ARTURO.. 

Ramon.     Seguim  la  nostra  conversa. 
Olaguer.  Si:  ja  veuràs,  fà  una  estona 
qu'  he  rebut  una  carteta 


—  39  - 


del  notari  Serra,  ab  sobre 

dirigit  à  mi.  ^Góm  sab 

ahoiit  visch  jo? 
Ramon.  Psé;  aquell  jove... 

Olaguer.  Ja  ho  crech  així. 
Ramon.  (La  noticia 

ha  fet  efecte  ) 
Olaguer.  Llavoras 

la  he  oberta... 
Ramon.  qii  es  lo  que  deya? 

Olaguer,  Ab  mòlts  modos... 
Ramon.  Se  suposa. 

Olaguer.  Que  fès  lo  favor  d'  anarhi 

à  las  déu,  que  '1  despaig  obra. 
Ramon.     Oy  qu'  ara  ha  tocat  un  quart, 

si  vols  anarhi. 
Olaguer.  ,  Per  forsa. 

Ramon.     L'  hi  tindràs  de  confessar 

qu'  ets  lo  tutor  de  la  noya. 
Olaguer.  i  Fuig  d'  aquí !  ^Que  't  creus  que  jo 

dormo  à  la  palla,  tanoca? 

Aixó  sí,  m'  has  d'  ajudar. 
Ramon.  Si  'm  necessitas,  disposa. 
Olaguer.  Veuràs:  à  mi  '1  testament 

que  va  fè'  '1  notari  Roca, 

me  feya  depositari 

de  tot  lo  d'  aquella  noya , 

mentre  no  eixís  un  germà... 

es  dir:  de  la  noya  un  oncle 

qu'  anaba  emigrat  pel  mon^ 

potser  per  massa  patriota. 
Ramon.     Ja  me  'n  recordo. 
Olaguer.  Donchs,  bueno». 

Diré  que  va  eixí'  aquest  home 

y  que  1'  hi  vaig  entregar 

la  noya,  'Is  diners,  las  joyas. 

y,  en  fin,  tot  lo  que  tenia. 
Ramon.     Te  respondrà, que  la  cosa 

no  està  arreglada  baix  lley... 
Olaguer.  Diré  que  va  ser  llavoras 

que  va  morirse  '1  notari, 

y  sent  la  confiansa  mòlta, 

y  portant  ell  mòlta  prèssa 

de  tornàrsen.  . 
Ramon.  Ja  es  mès  bona. 

Olaguer.  Vam  arreglarho  d*  amich, 

creguts  de  no  fer  mala  obra; 

que  jo  ja  averiguarè 

aquest  germà  ahont  se  troba, 

y  ho  arreglarém  com  cal. 

Passarà  temps... 
Ramon.  la  noya? 

sempre  t'  es  un  compromís. 


—  40  — 


Ramon. 

Olaguer. 

Ramon. 
Olaguer. 


Olaguer.  La  noya,  ja  sabs  que  corre 
que  va  sortir  de  la  Inclusa 
fa  quinse  anys. 
Ramon.  Pero;  ^cóm  consta? 

Olaguer.  No  t'  amohinis;  aixó  ray. 

Qui  juga  no  dorm;  ja  probas 
m'  he  procurat,  preveyentho. 
L'  home  qu'  es  viu,  no  's  pertorba; 
desprès,  ja  sabs  qu'  es  la  mèva, 
ab  los  diners  tot  se  logra. 
(Aquest  no  mès  sab  un  só 
y  jo  una  sonada  bona). 
(Si  tindrà  algun  paper  fals... 
Nos  previndrém). 

Ara,  escolla. 
Te  vull  demanà'  un  favor. 
Digas. 

Que  ja  qu'  allavoras  ^ 
tu  vares  ser  testimoni, 
si  convingués,  per  mès  forsa, 
diguessis  qu'  es  la  vritat 
lo  que  jo  dich,  y  disposa: 
si  te  'n  tinch  de  deixar  déu 
quan  mori,  seran  catorse. 
Aixó  si  que  no  pucli  ferho, 
es  delicada  la  cosa  ; 
y  si  's  descubrís,  mòlt  cara 
me  costaria  la  broma. 
Olaguer.  Bè,  bè:  donchs,  no  t'  emboliquis, 
y  sobre  tot... 

Punto  en  boca. 
(Me  sab  greu  haberli  dit.) 
Donchs,  veus?  per  mi  millor  fóra 
dí'  al  notari,  qu'  es  vritat 
que  tèns  aixó  de  la  noya: 
déxala  casar  y  entrégali: 
^no  t'  has  fèt  ja  rich  de  sobras 
negociant  los  diners  d'  ella? 
^Donchs,  qué  vols  mès? 
Olaguer.  las  joyas 

que  tu  mateix  vas  cobrarne 
una  prima? 
Ramon.  Bè:  1'  hi  dònas 

la  equivalència  en  diner... 
ULAGUER.  ;  Si  que  la  fariam  bona! 

Sòch  al  ball  y  vull  ballar, 
tocan  polka,  vinga  polka. 
;  Ja  se  'n  podria  ben  riurer! 
Ramon.     Jo  ho  deya  per  si  't  trastornas. 
(Passa  Arturo,  vestit  tot  hlancli,  harret  de  palla,  cor- 

hata  vermella  y  un  puro  en  la  boca  ) 
Arturo.    Entesos:  jíins  al  hiverni  (Se  'n  vàpel  foro.) 
Olaguer.  Veyas  si  'n  fa  de  patxoca: 


Ramon. 


Ramon. 

Olaguer. 

Ramon. 


—  41 


Ramon. 
Olaguer. 


Ramon. 


Olaguer 

Ramon. 

Olaguer, 


Ramon. 


desprès  encara  diran 

que  no  'm  déu  favors  lo  poble. 

Donchs,  jo  me  'n  vaig. 

Si  m'  esperas, 
V  acompanyaré  una  estona 
tot  anant  à  cal  Notari. 
No,  que  tinch  d'  anà'  à  la  Boria. 
Hi  ha  un  senyor  que  vol  desferse 
d'  unas  quantas  Saragossas, 
y  potser  no  '1  trovaria. 
Després  tinch  d'  anà',  à  las  onse, 
à  «La  Fraternal»  que  pagan 
r  interès  del  més  que  corra, 
es  dir,  del  qu'  avuy  comensa. 
Alsa,  noy,  cobra  que  cobra! 
Si,  téns  rahò  ;  no  t*  entretinguis. 
^Tèns  los  recibos? 

Fà  una  hora 

que  me  'Is  has  dat. 

Donças,  vés; 
y  sigas  aquí  à  las  dotse  " 
que  sabs  que  hi  ha  la  subasta. 
Aixís  qu'  hagis  cobrat,  torna : 
no  t'  agradi  may  portar 
diners  de  'Is  altres  à  sobre. 
(Me  'n  vaig  à  avisà'  1'  Eussebio 
que  vinga,  méntre  ell  es  fora.)  (Se  vd.) 


ESCENA  V. 


OLAGUER,  ANTON. 


Olaguer.  Sort  qu'  ho  vaig  arreglar  bé, 

prevenint  desde  aquell  dia 

lo  que  potser  suchcehiria.. 

;Que  n'  es  de  bó  aquell  papè'! 

Aniré  à  casa  '1  Notari 

y  'm  treuré  la  angúnia  fora. 

(Mirant  lo  rellotje  estrany  que  porta,) 

i  Dos  quarts  y  mitj!  Sí:  ja  es  hora 

que  'm  vestexi  per  anarhi. 

Senyo'  Anton,  escolti:  jo  ara 

tinch  d'  anàrmen ;  vostè  va 

arreglant  lo  que  's  vendrà 

en  la  subasta,  y  prepara 

qu'  aquell  medallon  petit 

siga,  perquè  's  vol  depréssa, 

la  segona  ó  tersa  pessa 

que  's  vengui. 
Anton.  Serà  servit. 

Olaguer.  Dexi  del  préu  ben  marcada 


nota  de  tot  en  la  llista. 
Anton.     (Vull  probar  lo  qu'  es  egoista 

per  la  darrera  vegada.) 

Ara  qu'  està  ab  mi  tot  sol, 

jo  r  hi  volia  parlar. 
Olaguer  Digui:  ja  pot  comensar 

(Ja  veig  venir  lo  que  vol.) 
Anton.     Jo,  ja  veu  qu'  en  tol  1'  obeheixo 

y  que  no  estich  may  en  vaga, 

y  per  lo  mateix  que  'm  pyga 

tot  lo  que  'm  mana  cumpleixo. 

Si  'm  pogués  dà'  un  xiquet  rbès 

de  sou,  la  paga  es  mòlt  poca... 
Olaguer.  e,Es  dir  que  no  obra  la  boca 

que  no  'm  demani  dinés? 
Anton.     Cregui  qu'  es  cert  lo  que  conto  ; 

sò  un  pobre  vell,  sense  vista. 

Ma  situació  es  la  més  trista. 
Olaguer.  Perquè  sempre  ha  sigut  tonto. 

^No  varen  robarli  un  dia 

la  botiga  d'  argentè'? 

Donchs  bueno;  quedaba  bè 

no  pagant  lo  que  debia. 

Lo  fet  d'  naberho  robat 

era  bé  prou  bona  escusa. 
Anton.     ^Q^^       ferhi?  Es  que  no  la  usa 

qui  sempre  vol  viure  honrat. 

Jo  si  pogués  més  faria : 

cap  sacrifici  perdono.. 
Olaguer.  Y- bueno:  ^que  no  li  dono 

cinch  rals  y  mitj  cada  dia? 
Anton.     Si :  pero  avuy  no  se  'n  té 

per  víurer,  vostè  conèixiho. 
Olaguer.  Donchs,  si  no  1'  hi  agrada,  dèixiho 

y  al  sèu  puesto  un  altre, 
Anton.     (Torna  al  escriptori.)  Bé. 

(Avuy  veuràs,  sent  jo  honrat , 

tu  que  no  ho  ets,  lo  que  't  passa). 
Olaguer.  (Potser  n'  he  fèt  un  xich  massa). 

Perdoni  si  1'  he  agraviat. 

Jo  estich  content  de  vostè  ; 

tassa  las  joyas,  copia, 

y  'm  recordaré  algun  dia 

de  la  seva  bona  fé. 

Tinch  lo  testament  pensat, 

y  no  demani  ni  plori, 

perquè  desde  que  jo  'm  mori, 

encara  que  m'  hi  enfadat 

are,  aixis  de  primè'  antiibio, 
tindrà,  per  serveys  tan  leals, 

un  diari,  psé...  de  sis  rals. 

(Lo  suscriurè  en  «El  Diluvio.») 


ESCENA  VI. 


Dits,  RICARDO,  luego  D.  GERONI. 

RiCARDO.   M'  alegro  mòlt  de  trobarlo. 

Olaguer.  ^Que  vé  à  desempenyà'  alló? 

•RiCARDO.  No.,  sí...  no...  sí...  vinch  per  çó, 
es  dir,  vinch  per  enterarlo 
qu'  ara  à  la  ruleta  hi  hà 
uns  crachs  de  fora,  que  tenen 
mòlts  diners,  y  qu'  allí  vénen 
per  pérdrels  tots  ó  doblà'. 

Olaguer.  Y  bè;  iq\ié  m'  esplica  à  mí? 

RiCARDO.  Qu'  avuy  lo  mèu  déute  esborro. 
Déxim  cinch  duros. 

Olaguer.  Ja  hi  corro. 

RiCARDO.  En  tenintlos  vaig  allí. 

Jugo;  la  sórt  se  "m  presenta 
guanyo  mòlt,  deprèssa  vinch, 
desempenyo  alló.  y  pe  'Is  cinch 
duros,  n'  hi  tornaré  trenta. 

Olaguer.  0  bè  no  me  'n  torna  cap 
y  ho  afegeixo  al  perdut. 

RiCARDO.  Pensi... 

Olaguer.  No  siga  tossut. 

no  'n  deixo  may  jo ;  ja  ho  sab. 

RiCARDO.  Ja  veurà  com  tot  ho  cobra. 

Geroni.    Buenos.  (Surt  don  Geroni  pel  foro.) 

RiCARDO.  Veurà  com  no  's  queixa. 

Olaguer.  jOla!  Miri,  '1  senyò'  'n  deixa.  (Per  Geroni.) 

RiCARDO.   ;  Bravo ! 

Olaguer  (Aixís  me  '1  trech  de  sobre). 

Geroni.    Digui,  digui:  ^no  ha  tornat 

aquella  bona  minyona? 
Olaguer.  No  encara.  Si  té  una  estona 

deixi  avuy  alló  copiat. 
Geroni.    Ara  ho  faré;  un  hom  no  viu, 

fent  favors. 

RiCARDO.  ^Donchs,  m'  hi  atreveixo? 

CA  Olaguer.) 

Olaguer.  Y  home,  es  clar. 

RiCARDO.  Si  no  '1  coneixo. 

Olaguer.  Vegi  '1  senyò'  que  1'  hi  diu. 

(A  Geroni.  Se'n  và  à  vestirse,  primera  porta  dreta,) 


—  44  — 


ESCENA  VII. 


D.  GERONI,  RICARDO,  ANTON  al  escriptori. 

Gkroni.    íQué  m'  ha  de  dí'  alguna  cosa? 
RiCARDO.  Sí:  m'  acaban  d'  enterar 

que  vostè.. . 
Geroni.  Pot  continuar... 

RiCARDO.  iPsé!  veurà;  com  qu'  un  hom  posa 

en  dupte,  qu'  avuy  en  dia 

hi  hagi  senyor  tan  després 

qu'  al  véure'  un  cas  compromès... 
GrERONi.    Home:  ^sab  que  m'  agravia? 

Ja  sè  à  que  va :  conti  ab  mi 

demanim  tot  lo  que  vulga. 

^Que  r  hi  passa  una  trifulga? 

l  Vol  mil  duros? 
RiCARDO.  Home,  sí. 

(Aixó  es  home  generós. 

Jo  que  'n  demanava  cinch). 
Geroni,    Miri :  jo  '1  caudal  que  tinch 

en  diners,  es  fabulós. 

Y  com,  siga  pel  que  siga, 
tots  son  per  qui  'Is  necessiti, 
i  pit  y  fora!  no  mediti, 

tinch  bons  sentiments:  no  estiga. 

íQue  'n  tè  pochs  ab  mil?  Demani. 

Seran  dos:  no  s'  ha  d'  abatre. 

^,Ne  vol  tres  mil?  ^ne  vol  quatre? 

^Què  fà  parat?  Home,  mani. 

Jo  '1  fer  bè,  tinch  per  istil. 

Vaja  contesti:  ^qné  fem? 
RiCARDO.  Bè ;  per  çó  no  renyirém. 

Yaja;  posin  quatre  mil. 

(Si  qu'  à  bodas  me  convida). 
Geroni,    Corrent,  donchs:  no  'n  parlém  mès. 

Quan  vulga  tindrà  'Is  dinés. 
RiCARDO.  Si  pogués  ser,  desseguida: 

;ey!  s'  entén,  si  no  pot  sé', 

dónguimen  ara  una  part 

y  'Is  altres  demà  ó  més  tart. 
Geroni.    M'  es  igual,  si  1'  hi  vè  bé 

are  anà'  à  formalisarho 

sobre  alguns  valors  que  tinga 

ó  bè  alguna  finca,  vinga; 

ja  podem  anà'  à  arreglarho. 

Y  avinguts  per  V  interès 
me  té  à  sa  disposició. 

RiCARDO.  Y  è,vostè  es  aquell  senyó' 

que  m'  ha  dit  qu'  era  desprès? 


—  45  — 


Geroni.    ^Qu'  lio  dupta? 

RiCARDO.  No  haig  de  duptarho, 

si  aixís  las  manyas  oculta. 
Geroni.    Home,  miri  que  m'  insulta. 
RiCARDO.  Vostè  lo  qu  es  un  avaro. 
Si  jo  aixis  volia  liabè' 
lo  diner  que  demanava, 
ja  per  rés  necessitava 
veni'  à  cansarlo  à  vostè. 
Gehoni.    Es  à  dir  que  vostè  's  creya 
que  jo  r  hi  daria  aixó 
sense  hipoteca,  ni...  jBó! 
No  tenia  mala  ideya. 
RiCARDO.  L'  hi  parlaré  írancament, 
jo  no  'n  necessito  tants.  . 
N'  he  volgut  demanà  uns  quants; 
pero  he  vist  senzillament 
que  vostè  se  m'  ha  brindat, 
qu'  ha  dit  que  s'  agraviaria, 
y  ah  franquesa,  jo  ho  sentia. 
Geroni.    Donças,  equina  cantitat 

me  demana? 
RiCARDO.  Poca  cosa. 

Quatre  ó  cinch  duros. 
Geroni.  Bé;  vaja; 

si  'n  respon  ah  una  alhaja, 
conti  ah  ells. 
RiCARDO.  j  Y  encare  gosa ! 

Compendià  '1  que  m'  importuna 
quan  V  hi  hauré  participat 
qu'  ab  mòlt  pocli  temps  m'  he  gastat 
tota  la  mèva  fortuna. 
Geroni.         se  *n  alaba  potsé' 

desprès  qu'  ha  sigut  un  tonto? 
RiCARDO.   Sí,  vaig  serho,  y  no  m'  afronto: 
comprench  sempre  que  '1  dinè' 
s'  ha  d'  estimà'  en  poca  cosa; 
pero  vaig  portarho  jo 
al  extrèm,  y  à  tc't  aixó 
vostè  es  r  extrèm  que  s'  hi  oposa. 
Y  aquest  extrèm  oposat 
mòlt  mal  à  fer  bé  s'  aplica, 
perquè  ab  ell,  fins  perjudica 
à  tota  la  societat. 
Jo,  gastant  entre  nosaltres, 
lo  méu,  Uensantho  's  pot  dí', 
sé  que  '1  mal  1'  he  fét  à  mi, 
vostè  no,  que  '1  fa  à  los  altres, 
Vostè  fingint  caritat 
que,  profanantla,  anomena, 
es  insensible  à  la  pena, 
deixa  diners  al  fiat 
sobre  valors  que  conserva 


qu'  aixó  al  fí  no  fóra  rés, 
•    pero  ho  fa  per  r  interès 

excessiu  que  s'  hi  reserva! 

Ho  fà,  perquè  ab  capital 

aumentat  hasta  r  e.ccès, 

podrà  deixar  mès  dines, 

es  dir,  podrà  fer  mès  mal, 

perquè  interès  mes  pujaL 

voldrà  cobrar  cada  dia. 

à  aixó  'n  diu  filantropia?  • 
d'  aixó  'n  diu  caritat? 

^ Vostè  es  qui  pel  bè  s'  incita, 

compassiu?  |Mentida!  ï^o. 

Vostè  es  un  explotadò' 

de  tothom  que  '1  necessita! 
Geroni.    (Casi  bè  ho  ha  endevinat). 
RiCARDO.  Comprench  qu'  ab  1'  altre  s'  avingui. 
Geroni.    Ara  anaba  à  dirli : — Tingui 

( Ensenyant  quatre  duros.) 

los  diners  qu' ha  demanat ; — 

y  no  ho  faig,  sacrificantme, 

perquè ,  aixis  ja  que  vostè 

m'  ha  insultat  ab  mala  fè, 

lo  castigo,  violentantme. 

Rès,  com  duptar  sens  motiu 

del  mèu  bon  cor,  m'  agravia. 

Veyam  si  ara,  un  altre  dia, 

no  'm  dirà  caritatiu. 

(Se  'n  va  per  la  2.^  porta.) 


ESCENA  VIU. 


RICARDO,  ANTON,  luego  ROSETA. 

RiCARDO.  Ara  recordo  que  'n  Plà 

me  va  dir  que  'm  deixés  vèurer, 

perquè  com  dilluns  va  tréurer 

la  rifa,  'm  podrà  pagà' 

vuyt  duros  que  'm  quedà  à  déurer. 

Ja  estich  salvat;  nada,  nada. 

i  A  cobràls  y  cap  al  joch  ! 

^Hi  aniré?...  i  que  penso  poch!... 

íBà!  Per  última  vegada 

vull  anà'  à  probar  fortuna. 

Roseta.    (També  aquell  jove  es  aqui). 

(Surt  pel  foro.) 

RiCARDO.  (Aquella  noya  d' ahí; 

per  forsa  n'  hi  passa  algunía. 
M'  agrada  y...  |oy!  que  no  's  pensi 
que  sò  informal,  perquè  ahí 
r  hí  vaig  prométrer  veni'...) 


—  47  — 


Roseta.    (No  hi  es).  (Per  Olagner.) 

BiCARDO.  Escolti  y  dispénsi. 

Alió  no  và  pogué'  ser 

per  mès  que  vareig  volerho: 

la  bola  's  va  ficà'  al  cero 

y  tot  va  ser  pel  banquer. 

Me  'n  torno  correns  allí; 

y  si  un  xich  la  sort  me  guia, 

jo  à  vostè  hi  tinch  simpatia 

y  pot  disposar  de  mi.     {Se  'n  va  ]oel  foro.) 

ESCENA  IX. 

ROSETA,  ANTON  al  escriptori,  luego  OLAGUER 
vestit  per  sortir. 

Roseta.     [Malaguanyat  qu'  à  lo  jóch 

tinga  sa  ditxa  confiada!...  (Pauseta.) 

Avuy  ja  estich  animada  ; 

trevallarè,  y  dintre  poch, 

ma  voluntat  mòlt  gran  es, 

y  vindré  pel  medallon. 

i  Ah!  Ja  vè. 
Olaguer.  (iVatúa  '1  mon!) 

.  ■     (Surt  y  la  veii.) 
Roseta.    Aquí  V  hi  porto  'Is  dinés. 
Olaguer.  (^Qué  dich?  me' n  hagués  anal;. ) 
Roseta.    Que  me  '1  conservi  suplico, 

y  per  mès  que  'm  sacrifico, 

porto  tot  lo  qu'  he  cobrat. 
Olaguer.  Me  sab  grèu...  pero  'Is  dinés 

que  'm  dóna,  no  'Is  puch  admè.re'.. 

tinch  de  pagà'  alguna  lletra... 

me  vénsen  uns  pagarés... 
Roseta.  ^Quèvoldir? 
Olaguer.  Que  com  que  fà 

•  tres  mesos  que  m'  ho  va  dú', 

y  haig  de  tréure'  de  cada  hd 

lo  que  pugui  arreplegar... 
Roseta.    Digui  per' Déu... 
Olaguer.  Quelajoya, 

avuy,  com  ja  ha  caducat, 

se  vèn:  m' hi  veig  obligat, 

y  cregui  qu'  ho  sento,  noja. 

Si  pot  ferho,  donguis  pressa 

y  à  desempenyarla  vinga. 
Roseta.    Pensi  que... 
Olaguer.  No  m'  entrelinga 

perquè  vaig  un  xich  depréssa. 
Roseta.  jDèumèuI 

Olaguer.  Jo  tinch  mòlt  bon  cor, 


T  la  paraula  trencada 

r  hi  serà  recompensada. 

Quan  senti  à  di'  que  m'  hi  mort, 

enteris  del  testament 

T  per  vostè,  si  no  's  queixa, 

sempre  hi  trobarà  un  deixa 

que  'n  tindrà  pel  passament. 

(Se  'n  tà  pel  foro.) 


ESCENA  X. 


ROSETA,  D.  ANTON,  lue-o  GERONI. 


Roseta.    ;  Oh  !  Se  1  vendran.  ;  Mare  meva ! 

Ja  ningú  'm  lè  compassió! 
Geroni.    Tot  ho  sè,  y  en  equí  sò 

per  calmar  la  pena  teva. 
Roseta.     ;  Ja  ho  comprench  ! 
Geroni  Sòch  mòlt  després. 

y  encara  que  no  n'  ets  digne, 

si  vols  .. 

Roseta.  No.  Vostè  es  indigne 

de  que  jo  1'  hi  admeti  rés. 
Geroni.    lEs  dir,  que  tras  del  favor 

ancare  vens  à  insultarme? 
Roseta.    Si  s'  atreveix  à  parlarme 

del  seu  pervertit  amor, 

ara  que  no  dech  tenirli 

cap  btenciò.  ;qué  faria 

desprès  si  aixó  V  hi  admetia !... 

No  vull  tenir  rès  qu'  agrahirii 

Voldria  que  ni  'm  parles 

y  vol  qu'  ara  jo  1'  hi  prengui... 

;AhI  No,  no.  ; Primer  que  's  vengui! 
Geroni.    No  he  volgut  saber  rès  mès. 

(Se  n  torna  al  quario.) 


ESCENA  XI. 


roseta,  ANTON  al  escriptori,  laego  EUSSEBIO. 


Ro^ETA.    Veurè  à  los  mèvas  amigas. 

las  enternirè  ab  mas  llàgrima-, 

y  miraré  si,  entre  totas, 

recullo  '1  dinè'  que  'm  falta. 

:  Và  d  sortir  ij  véu  d  Eussehio.) 
EussEBio.  (Ja  ha  sortit). 

Roseta.  íÇué  veig?  ;L'  Eussebiol 

EüSSEBio.  ; Roseta! 


—  49  — 


Roseta.  No  t'  ho  pensavas. 

EusSEBio.       qué  véns? 
"Roseta.  A  lo  qup.  tu 

deus  venir. 

EussEBio.  (è,Sabrà  '1  que  passa?) 

Roseta.    Potser  vas  creurer  que  jo, 
al  quedar  desamparada , 
te  podia  rebaixar 
si  ab  mon  amor  continuavas. 

EussEBio.  é,Pt3rqué  ho  dius? 

Roseta.  Perquè  del  dia 

que  va  posarse  malalta 
la  que  Dèu  tinga  en  la  glòria, 
la  qu'  à  mi  m'  ha  fèt  de  mare, 
habent  jurat  lo  contrari, 
no  se  t'  ha  vist  mès  à  casa. 

EussEBio.  i  Roseta! 

Roseta.  ^Unacusidora 
que  nit  y  dia  trevalla 
qu^  es  per  qui  tindrà  carrera? 
Mòlt  ben  fèt. 

EussEBio.  ^     i  Oh !  No:  i  t'  enganyas! 

No  es  aixó ;  es  una  disputa 
que  vaig  teni'  ab  lo  mèu  pare, 
y  un  cop  ja  siga  ben  libre 
tornaré.  (Si  sortís  1'  altre 
tot  se  'n  anava  à  rodar). 

Roseta,    i  Ja  comensava  à  estimarte! 

EussEBio.  Roseta,  tu  considera... 

Roseta.    Sort  que  no  més  comensava! 
Vetaqui  '1  que  sabeu  fer: 
véure  una  noya,  parlaria, 
ferli  potser  sentí'  amor 
y  al  fi,  trencar  la  paraula. 
Mes  ja  del·lu  m'  hi  olvidat. 
i  Encara  no  t'  estimava! 

Eussebio.  Ja  sabs  que  jo  t'  aprecio  , 
Roseta,  tingas  confiansa. 

Roseta.    Aixó  si:  j tothom  m'  estima, 
tothom,  y,  sòch  desgraciada! 

Eussebio.  Pero  bé:  ^perquè  ets  aquí? 

Roseta,    j  Perquè  m'  hi  ha  dut  ma  desgracia! 
^Recordas  aquella  joya 
que  cada  dia  besava?... 

Eussebio.  Lo  medallon  que... 

Roseta.  jSí,  Eussebio! 

Se  vendrà  aquí  en  la  subasta. 
avuy  perquè  fa  tres  mesos 
que  vareig  vení'  à  empenyàrmel, 
per  pagar  la  malaltia 
de  la  que  'm  feya  de  mare! 

Eussebic.  Ho  sento  perquè  ara  'm  trovo 
que  no  puch  desempenyàrtel... 

4 


—  50  — 


m'  ha  dut  gastos  la  carrera... 
Roseta.    Rés  te  demano.  Mil  gracias. 
EussEBio.  No  voldria  que  't  pensessis... 
Roseta.    No:  ;  ja  estich  acostumada 

à  'Is  desenganys  de  la  vida! 

Pensa  sols,  si  la  desgracia 

vol  qu'  avuy  perdi  la  joya, 

que  la  que  desprécias  ara 

la  pert  per  salvar  sa  honra; 

que,  si  avuy  la  joya  'm  falta, 

puch  pendrer,  de  no  tenirla, 

consoladora  venjansa, 

guardant  sempre  en  ma  memòria, 

lo  recort  de  'Is  que  van  darmela; 

mentres  que  si,  per  tenirla, 

un  dia  ï  honra  'm  fallava, 

sè  qu'  ab  rés,  ni  ab  cap  idea 

consolaria  mas  llagrimas. 

;  Aixó  es  lo  que  'm  diu  lo  cor 

escoltant  la  véu  de  1'  ànima, 

y  aixó  es  lo  que  m'  aconsella 

desde  '1  Gel,  la  mèva  marel 
EussEBio.  Esplícam... 
Roseta.  No  m'  entretinguis. 

EussEBio.  Roseta... 
Roseta.  Ni  una  paraula. 

^Se  'n  vd  pel  foro.) 

ESCENA  XII. 


EUSSEBIO,  ANTON,  luego  PEPETA. 

EüSSEBio.  ^Qué  deu  ser?  j  Pero  esta  clar 

que  si  jo  m'  interessava 

per  ella,  aquesta  ho  sabria 

y  jadèu  herència!  ;  Adéu  ganga! 

jPepeta!  no  tinch  franquesa  (Cridant,) 

per  ficarme  per  la  casa. 

i  Pepeta !  é,'Hònt  es  la  Pepefa?  (A  Anton.) 

^Vol  fè'  '1  favor  d'  avisaria? 
Anton.     Jo  no  'm  moch  del  escriptori. 
EüSSEBio.  (Es  cert  que  hi  sembla  una  eslàtua). 

;  Pepeta! 

Pepeta.    (Surt.)     j  Eussebio  !  ^Qiié 'm  contas? 

Digas,  esplica  '1  que  passa : 

é,quinas  noticias  me  portus? 
Ja  sòcli  rica  ? 
EussEBio.  No :  no  encara  ; 

pero  ho  seràs  dintre  una  hora. 
Pepeta.     ^Vols  di',  Eussebio?  ^No  m'  enganyas? 
EusSEBio.  No;  perquè  '1  notari  Serra 


—  51  - 


que  s'  ha  enterat  de  la  farsa, 

fa  poch  ha  enviat  à  buscar 

al  que  volia  esplotarte. 

y  ara  hi  ha  anat. 
Pepeta.  ^Donchs,  quan  torni 

ja  deuré  ser  iot'  un'  altre? 
EussEBio.  i  Vaya! 

Pepeta.  ;  Aixis  ja  sòch  felissa! 

i  Ja  tinch  tot  lo  qu'  esperava! 

D'  aquí  un  més  nos  casarém. 
Eussebio.  Si,  vaja:  fés  lo  programa. 
Pepeta.    A  la  Mercè,  per  supuesto ; 

farém  tocar  las  campanas, 

y  'Is  cotxes  arribaran 

de  cap  à  cap  del  carrè'  Ample. 
Eussebio.  ^  Tots  de  dos  caballs  ? 
Pepeta.  S'  entén: 

y  'i  cotxe  qu'  aném  nosaltres 

vull  que  hi  hagi  aquellas  mollas 

aixís,  que,  penjant,  1'  agaantan. 
Eussebio.  lAlsa!  j  Aixó  ni  una  marquesa ! 
Pepeta.     i  Ah  !  Si,  si:  ^donchs  què  't  pensavas? 

Desprès  farém  lo  refresch. 
Eussebio.  ^Ahònt,  à  la  fonda? 
Pepeta.  A  casa , 

perquè  ja  tindrém  un  pis 

de  vuyt  balcons  en  la  Rambla. 
Eussebio.  ^Be  vuyt  balcons?  Ni  V  Orient. 
Pepeta.    Y  tribuna  y  balconada. 

Per  çó  vull  celebrà'  allí 

la  boda. 
Eussebio.  jBé! 
Pepeta.  ^No  reparas 

que  p«drém  donarhi  un  ball 

com  los  que  dava  la  Dama 

de  las  Gamelias? 
Eussebio.  Vés  dihent. 

fJa  t'  escursoré  las  alas). 
Pepeta.    Y  no  hem  parlat  del  vestit, 

ni  la  mantellina  blanca... 

ni  de  las  joyas.  \  Uy,  uy, 

quina  feyna  se  'm  prepara! 
Eussebio.  Bé,  d'  aixó  ja  'n  parlarém: 

bé  prou  temps  encara  hi  falta. 
Pepeta.     Es  que  tot  te  de  ser  bo. 
Eussebio.  Y  ho  serà,  no  'n  pàssis  ànsia. 
Pepeta.     Jo  no  vull  portar  res  cursi. 

Aixó,  sí :  vnll  que  las  criadas 

sempre  's  presenlin  conforme. 

^Quàiitas  ne  pendrém? 
Eussebio.  Tres,  vaja. 

Pepeta.    0  quatre.  Tu,  ^y  del  lacayo 

que  no  n'  liem  parlat  encara? 


^  52  — 

è,perque  bè  tindrém  cotxero? 
EusSEBio.  Sí:  duran  levita  llarga, 

y  barret  ab  escarpela 

y  gran  corbata  prisada. 
Pepet A..    Y  aixís  nos  passejarem... 
EusSEBio.  iRepapats! 
Pepeta.  ^Si  'ns  passejavam 

montats  à  caball ,  qué  í  sembla  ? 
ussEBio.  Que  podriam  mòlt  ben  caurer. 
EPETA.     Aixís  ab  cotxe,  ó  à  péu 

de  brasset,  aixís.  (Fent  hrassef,) 

KussEBio.  Ab  gràcia. 

Pepeta.    Yejam,  passejemse  un  xich?... 

( Se  passejan  al  garl·o  per  V  escena.) 
EussEBio.  f; Paciència !) 
Pepeta.  [Quíngarbo! 
EussEBio.  ;VayaI 
Pepeta.     iQue  'n  fem  de  goig! 
EUSSEBIO.  Mòlt. 

Pepeta.  Y  aixó 

qu'  ara  no  vaig  arreglada. 

(Arriba  Olaguer  y  los  véu.) 


ESCENA  XIII. 


Dits,  Sr.  OLAGUER. 

Olvguer.  Vamos...  vagin  continuant. 

Pepeta.     jLo  pare! 

Olaguer..  ^ Qué  significa?  .. 

EussEB.o.  Tal  com  véu. 

Pepeta.  òQ^^      ^òch  rica? 

EussEBio.  ^ Qué 'm  contesta? 

Pepeta.  ^Quànt  tinch?  ^Quànt? 

Olaguer.  Mira,  mira  'Is  mèus  herèus.  (Sorna.) 
EusSEBio.  Es  dir  que  'm  contesta  al  fi... 
Olaguer.  Que  surti  al  moment  d'  aquí, 
y  no  bi  torni  à  posà'  'Is  péus. 
Pepeta.    ^Y  aixó? 

Olaguer.  Vinch  de  cal  Notari. 

EussEBio.  Y  ell  enterat  d'  aixó  d'  ella 
diu... 

Olaguer.  i  Que  vostè  es  un  trapella! 

EussEBio.  Cuydado.  . 
Olaguer.  jUn  estrafalari ! 

EussEBio.  Provas. 

Pepeta.  Ab  dret  las  demanas. 

Olaguer.  Ni  vostè  es  tal  dependent, 

ni  ell  ha  tingut  d'  escribent 

may  cap  Eussebio,  ni  ganas. 
Pepeta.    ^Y  aixó  es  vritat? 


—  53  - 


EüSSEBlo.  Es  vritat: 

no  sò  '1  dependent  que  diu, 

mes  sò  arnich  del  que  hi  escriu 

y  ell  es  qui  me  'n  ha  enteral. 
Olaguer.  ^Veus?  Ja  hi  trova  un'  altre  maula. 
Pepeta.    ^Es  dir  que  torno  a  ser  pobre? 
Olaguer.  Gom  sempre. 
EusSEBio.  No.  Rahò  'm  sobra 

per  sostenir  ma  paraula. 
Olaguer.  Cuydado  que  no  m'  alteri. 
EussEBio.  Jo  sò  amich  del  dependent... 
Olaguer.  Donchs,  à  n'  aquest  escribent 

vagi  y  digui  que  1'  enteri: 

ja  veurà  com  tergiversa 

lo  que  fins  ara  1'  hi  ha  dit, 

perquè  es  ell  qui  alli  ha  sentit 

tota  la  nostra  conversa. 

Vagi,  y  si  la  vritat  clara 

r  hi  diu,  veurà  '1  que  va  ser 

y  compendrà  '1  gran  paper 

ridícul  qu'  està  fent  ara. 
Elssebio.  Pensi  que,  si  es  mèu  1'  afront, 

no  tinch  la  culpa  de  'Is  passos. 
Pepeta.     ^Es  dir  que  no  duré  llassos, 

polakas,  ni  polisson? 

^Es  dir  que  no  es  cert  al  fi?  (Somicant.) 
Olaguer.  ^Pero  bè,  que  significa? 
Pepeta.    [Que  jo  ^m  pensava  ser  rica!  (Plorant.) 

j  Y  no  ho  sòch !  j  Y  'm  vull  morir ! 
Olaguer.  Corrents,  allí  à  fè'  '1  dinà' 

y  prou  de  papererías. 
Pepeta.    Jo  no  viuré  gayres  dias! 

jla  tristesa  'm  matarà  1  fSe  'n  va  ;plorant.) 

ESCENA  XIV. 

Dits,  menos  PEPETA. 

Olaguer.  Està  content  del  disgust 

qu'  ha  porlat  à  casa  méva? 
EusSEBio.  (^Serà  aixó  una  trama  séva? 

Pero...  ^cóm?  ^  Si  ho  troba  just 

lo  notari?...) 
Olaguer.  òQiié  rumia? 

EusSEBio.  (Jo  ho  sabré.)  Que  si  he  sigut 

temerari,  m'  hi  ha  mogut 

sols  la  méva  simpatia 

per  la  noya  que  mirava 

desgraciada  al  costat  sèa; 

pero  ara  veig  T  error  mèu, 

comprench  que  m'  equivocava, 


54  — 


y  aixís  ja  no  tinch  que  dirli 

rès  mès,  sino  que  dispensi 

pel  qu'  ha  passat,  y  no  's  pensi 

que  '1  motiu  de  contradirli, 

hagi  sigut  r  interès 

de  viurer  jo  rich  ab  ella: 

es  per  mi  màxima  vella 

qu'  es  felís  lo  qui  es  després. 

De  'Is  diners,  si  bè  s'  observan, 

prevenen  los  mí^ls  socials,  (Marcat.) 

y  hasta  mòlts  fets  criminals 

altre  móvil  no  reservan 

que  'i  dinè',  1'  ambició  ruhí 

qu'  en  los  cors  mesquins  b'  enllassa. 

Passiho  bè.  (Sabrà  '1  que  passa, 

aixís  que  1  vegi,  '1  padrí.) 

(Se  'n  vd  pel  foro.) 

ESCENA  XV. 


OLAGUER,  ANTON  al  escriptori. 

Olagüer.  Si.  tè  rahò...  1  diner  domJna 

y  fà  mòlt  mal  ;  també  ho  trobo: 

pel  diner  hi  ha  qui  fa  un  robo; 

hi  ha,  per  ell,  fins  qui  assesina. 

Hi  han  homes  per  tot  molt  sants 

y  pel  diné  son  dimonis; 

ell  esguerra  matrimonis 

y  fa  renyir  molts  germans. 

Pel  dinè  's  perden  senyoras, 

pel  dinè  's  fan  diputats, 

y  per  ell  en  las  ciutats 

s'  entretenen  las  milloras. 

Lo  diner  fa  tornà  eterns 

plets  qu  han  de  durar  dos  dias  ; 

ell...  allarga  malalLías  , 

y  hasta  destrona  goberns. 

Donchs,  si  fa  aquestas  desgracias 

y  altres  moltas,  lo  dinè, 

ben  mirat  jo  faig  molt  bè 

y  tots  m'  han  de  dar  las  gracias; 

perquè  jo,  ab  lo  gran  afany 

de  tení  y  desar  diner, 

bè  es  clar  que  faig  presoner 

à  qui  causa  tant  de  dany. 

Sí;  perquè  per  presó  d'  ells 

tinch  una  caixa  de  ferio 

y  si  no  hi  caben  ,  n'  enterro, 

y  aixis  evito  'Is  tropells 

que  podrían  motivà , 


—  55  — 


j  no  hi  pot  haber  qui  negui 

que  com  mès  dinè  arreplegui , 

menos  desgracias  hi  haurà. 

Se  'm  dirà  que  se  'n  acunya 

de  nou ,  pero  si  Dèu  fès 

que  tot  ell  à  mi  vingués  , 

no  fóra  la  època  llunya 

de  que ,  tenintlo  tot  jo  , 

no  hi  hagués  qui  's  desconsoli 

y  fòs...  una  bassa  d'  oli 

aquest  mon  de  confusió 

per  las  intrigas  traydoras 

motivadas  pel  diné 

que  jo  guardaria  bè; 

y  tindriam  allavoras 

qu'  à  mi,  jser  perjudicial 

y  criticat  per  sistema  , 

se  'm  deuria  'l  gran  problema 

de  la  Pau  Universal !!  (Pausa.) 

Aixó  es  cert ;  pero  '1  cas  es 

qu'  alló  de  casa  '1  Notari 

no  ho  he  arreglat  ab  Y  anarhi. 

Hem  quedat  que  1'  hi  enviés 

la  fulla  qu'  he  dit  tenia  : 

que  indagaria  '1  germà 

ahont  es ,  y  si  's  pot  trobà  , 

venint  ell ,  s'  arreglaria. 

Ab  aixó  passarém  mesos  , 

y  ho  arreglarém  al  íi... 

Ab  dinè  he  pogut  sortí 

de  cassos  mès  compromesos. 

Enviémli ,  ja  que  'm  demana 

la  fulla ;  crech  qu'  es  allí 

al  escriptori. 

(Obra  un  calaix  del  escriptori  y  busca.) 
Es  aquí. 

( Trovantla ,  y  se  la  mira.) 

Corrent,  i  Senyo  Anton! 
Anton.  ^Què  mana? 

Olaguer.  Miri,  en  habent  subaslat,  (DantliJ 

porti  aixó  à  casa  '1  notari 

Serra :  ja  té  de  passarhi , 

y  torni  en  habent  dinat. 
Anton.     ^.A-hont  viu? 
Olaguer.  Aprop  de  vostè. 

Gassadors,  vuytanta  sis , 

penso  qu'  es  al  primer  pis. 
Anton.     (Aixó  'm  faltava  sabé.) 


—  56  - 


ESCENA  XVI. 

OLAGUER,  ANTON,  luego  RAMON. 

Olaguer.  Aixís  aquesta  cuestiò 

ja  la  tinch  mitj  arreglada. 

(Surt  Ramon  ah  lo  mocador  plé,. 
Ramon.     Ja  soch  aquí  de  tornada. 
Olaguer.  ^Qué  tal?  ^Ja  has  cobrat  alló? 
Ramon.     2,Que  no  'm  veus  tot  carregat 

de  papers  de  plata? 
Olaguer.  í  Bravo! 

Porta ,  porta. 
(Passa  detràs  del  despaig  y  desembolica  papers,) 
Ramon.  Y  ara  alabo 

mès  aquesta  societat. 

;La  Fraternal  I  Bonich  nom 

qu  ab  justícia  se  1'  hi  posa, 

perquè  sembla  que  's  proposa 

que  s'  enriqueixi  tothom. 

Si  aixó  dura  poch  temps  mès 

tindran  de  ferhi  murallas, 

perquè  talment  hi  ha  barallas 

per  abocarhi  dinés. 

Hi  ha  en  los  sócios  de  la  Junta 

cada  dia  mès  confiansa  , 

y  veyent  que  creix  y  avansa 

lo  capital  que  s'  hi  apunta, 

no  volent  ganancia  taota, 

ara,  desd'  aquest  moment, 

jUO  daran  lo  cent  per  cent, 

daran  V  any,  lo  cent  cincuanta !! 
Olaguer.  ^Qué  dius^home? 
Ramon.  jOh!  Y  desprès 

encara  V  aumentaràn. 
Olaguer.  Veuràs  ;  quèdat  esperant 

que  m'  hi  duràs  mès  dinés 

per  tres  mesos:  mès  egoista 

no  vull  ser,  que  devegadas 

los  diners  pegan  voladas 

y  àlo  millò  'Is  perts  de  vista. 

ESCENA  XVII. 

Dits,  D.  GERONI,  luego  D.  PAU  y  COMPRADORS. 

Geroni.    Sembla  que  s'  acosta  1'  hora. 
Olaguer.  Que  tal,  ^ja  tè  alló  copiat? 


Geroni.    sí  ;  y  es  sobre  de  la  taula 

per  quan  ho  vulga  mirar. 
Ramon.     ^ Ja  has  anat  allíV  (A  OlagicerJ 

Olagi'er.  Es  clà,  home. 

Ramon.  qué  tal? 

Olaguer.  Ja  està  arreglat. 

Ramon.     (;0h!  tinch  de  véurer  Y  Eussebio, 

perquè  aixís  no  hi  pot  quedar.) 
Geroni     Y  '1  medallon,  jo  suposo.  . 
Olaguer.  Ara,  estigui  preparat. 

Serà  la  segona  pessa 

de  lo  que  's  subastarà. 
Geroni.    j Bravo!  Avuy  aquella  noja 

veurà  si  tinch  lo  cor  gran. 

L'  hi  compraré  :  2, qué  ï  hi  sembla? 
Olaguer.  Que  ja  es  generositat. 
Geroni.    Jo  ho  crech:  joh!  per  cops  d'  aquestos 

vingui  à  mi. 
Ramon.  Vagin  entrant. 

Son  compradors  que  ja  vénen 

per  la  subasta.  (N'  enlran  pel  foroj 

Geroni  I  Ajajà ! 

(Surt  D.  Pau,  vell,  de  levita  y  harret  de  copa.) 
Pau.         Déu  los  guart  à  tots. 
Ramon.  Entri,  entri. 

Olaguer.  iQxxq  tal  ho  passa,  don  Pau? 

( Surt  del  escriptori,  y  luego  M  torna,) 
Pau.         Jo,  ja  ho  véu,  sempre  en  subastas, 

per  fer  las  ventas  legals. 
Oi>AGUER.  Es  lo  corredor  de  número.      (A  Gerani,) 
Geroni.     Hombre,  celebro.  Mirant 

si  surt  conveniència. 
Pau.         Y  sí,  home;  ^qué  s'  hi  farà? 
Olagueïi.  Es  un  protector  de  'is  pobres, 

com  jo.  (Presentant  d  Geroni.) 

Pau.         (Encaixant.)  W  honra  sa  amistat. 

^Tenen  hora  ? 

[Geroni  y  Olaguer  miran  lo  rellotje.) 
Geroni  Son  las  dotse. 

Olaguer,  Son  las  onse  en  punt. 
Geroni.  jOh  !  j  Gà  ! 

Aquest  rellotje  1*  hi  atrassa. 
Olaguer,.  Lo  sèu  que  và  adelantat. 
Geroni.     Fàssishi  dà  una  mirada. 
Olaguer.  La  méva  àncora  es  com  sà. 
Geroni.    També  la  méva,  y  quan  queyan 

las  nou  de  la  Catedral... 
Olaguer.  jOh!  'L  méu  và  ab  Santa  Maria. 
Pau.         Callin,  que  ja  esta  esplicat. 

Los  rellotjes  públichs  sempre 

van  una  hora  desiguals. 

Lo  cert  es  que  son  las  dotse, 

com  ho  diu  r  habé' arribat 


—  58  — 


los  compradors,  y  à  mí  'm  sembla 

que  podriam  comeiisar. 
Olaguer.  Ah,  sí,  sí,  com  vostè  vulgui. 
Geroni.     Per  mí  millor. 
Olaguer.  M'  es  igual. 

Pau.         Vàginme  donant  las  prendas, 

que  jo  ja  aniré  encantant. 
Ol^vguer.  i  Senyò'  Anton  ! 
Geroni  .  (D'  aquí  una  estona 

tindré  la  joya  en  las  mans.) 
Pau.         Un  farsell  de  roba  blanca, 
(Que  A?iton  V  hi  dona.  Lo  desplega  y  posa  pessas  sobre 
una  cadira  ó  tauleta.) 

que  tota  à  la  vista  està. 

S'  estima  en  divuyt  pessetas. 

l  Qui  diu  mès  ? 
Olaguer.  (Detràs  de  V  escriptori.  jMivin.  qu  ho  val. 
Pau.         Divuyt  pessetas,  divuyt  pessetas,  etc.  (*) 
(Mentres  se  dihuen  los  següents  versos,  fins  que  s'  in- 
dica^ lo  corredor  va  dihent  d  mitja  veu  lo  que  's  tro- 
ba al  peu  de  la  plana.) 


ESCENA  XVIII. 


Dits,  RIGARDO  y  luego  ROSETA. 


Ricardo.   Senores,  entro  triunfant.  (Cridant,) 
Olaguer  Calli,  home,  que  ja  subastan. 
Ricardo.   ;  Vaya  un  modo  de  guanyar  ! 

j  Doscents  duros  ab  un'  hora  ! 
Olaguer.  Bè,  veurà  ;  parlém  à  pams. 

^Quévol? 

Ricardo.  Tot  lo  mèu  que  tinga, 

y  aixó  ja  s'  ho  pot  quedar. 

(V  hi  dona  las  papeletas.) 
Olaguer.  Miri,  ja  ho  anava  à  véndrer. 
Ricardo.   He  tingut  una  sort  gran. 

Si  no  hagués  tingut  d'  anàrmen 
deixava  à  tots  sense  un  ral. 
^Véu?  Si  'm  'guès  deixat  los  durc»«, 

(A  Geroni.) 

los  hi  tornava,  y  en  paus. 
Geroni.    Fugi,  home,  fugi :  disposi, 
ja  sab  que  tinch  lo  cor  gran. 


(*)  Pau.  (Divuyt  pessetas  y  un  ral,  divuyt  pessetas  y  un 
ral,  divuyt  y  un  ral  à  la  una,  à  las  dugas  ;  y  mitja  ;  divuyt  y 
mitja  à  la  una  :  dinou  :  dinou  pessetas  à  la  una,  à  las  dugas, 
dinou  pessetas  y  mitja  à  la  una:  dinou  pessetas  y  mitja.  Vint; 
vint  pessetas  ;  y  mitja;  vint  pessetas  y  mitja,  à  la  una,  à  las 
dugas.  Vint  y  mitja.  \  A  la  una.,  à  las  dugas...  à  la  tersa  ! 


—  59  — 


Olaguer.  ^Qu'  està  per  mí  ?  Jo  1'  espero. 
RiCARDo.   Si  senyor. 
Olaguer.  ^Veu?  Tot  plegat... 

RiCARDO.  Son  cent  vint  duros,  corriente. 

Aquí  tè  '1  compte  cabal.      (Los  hi  dóna.) 
Pau.        Vint  y  mitja  và  à  las  dugas, 

à  la  tersa,  es  sèva. 
(Un  comparsa  se  queda  la  roòa  blanca  y  và  d  pagar  d 
Olaguer.) 

RiCARüO.   [Posantse  lo  que  diu,)  lAjà! 
Ja  torno  à  portà'  '1  rellotje, 
cadena  y  anell,  com  cal. 
Pau.         Aném  ara  à  un*  altra  prenda. 

Un  medallon  ab  brillant!  {Lo  te  d  la  md.) 
Roseta.    (;A1i!)  [Entrant  pel  f oro.) 

Geroni.  fAquest  es  lo  que  jo  espero.) 

Pau.         Doscentas  pessetas  val! 
Roseta,    i  Ah  !  Senyor,  jo  1'  hi  suplico  ; 

i  no  me  '1  vengui  per  pietat ! 
Ricardo.   (lAltre  cop  aquella  noya!) 
Geroni.    (No  V  hi  val  aquest  plorar  ) 
Roseta.    ;  Es  lo  que  jo  mès  estimo, 

no  tinch  altre  capital ! 
Pau.         i  Filla,  jo  qué  vol  que  hi  fassi ! 
Roseta.     \  Es  lo  únich  recort  sagrat 

que  conservo,  no  me  '1  vengui! 
Olaguer.  Tiri  endavant.  (A  D.  Pau.) 

Ricardo.  No  's  vendrà! 

Entreguim  la  papeleta, 
y  1  desempenyo  al  instant! 
i  Oh !  Gracias" 


Roseta. 
Geroni. 
Olaguer. 
Ricardo. 
Olaguer. 
Pau. 


è,Cóm? 


No  pot  ferho. 

per  qué? 

Perquè  ja  es  tart. 
Quan  la  prenda  està  encantada 
no  hi  ha  dret  à  reclamar. 
Ricardo.   Donchs  llavors,  é,quín  recurs  queda? 
Olaguer.  Compraria. 
Ricardo.  Bè. 
Geroni.  (M'  he  salvat.) 

Ricardo.  La  compraré  encar  que  siga 

al  doble  de  lo  que  val. 
Geroni.    Si  aixó  pensa,  V  hi  adverteixo 

que  'ns  ho  haurém  de  disputar. 
Ricardo.  Vostè  vol. . . 
Roseta.  Sí :  ell  es  la  causa 

de  tot  lo  qu'  està  passant ; 
pues,  perquè  jo  no  accedeixo 
al  sèu  amor  criminal, 
vol  ferse  sèva  la  joya 
per  obligarme  ab  mal  art. 
Ricardo.  Confio  que  serà  mèva. 


—  60  — 


Roseta. 

RiCARDO. 

Geroni. 
Olaguer. 
Roseta. 
Olaguer. 
Pau. 


Es  mòlt  rich,  y  '1  vencera. 

(Ap.  d  Ricardo.) 
Calli,  que  '1  tinch  per  avaro 
ab  lo  pocli  que  hi  he  parlat.  (A2k  d  Roseta.) 
iQné  fém  ? 

i  Avant  la  subasta  ! 


Si  fòs  egoista  ! ; 


;  Don  Pau  ! 
Doscentas  pessetas  volen 
pel  medallon  ab  brillant! 
Y  vint. 

Y  trenta. 

Y  cuaranta. 
Doscentas  cuaranta  'n  val! 
Trescentas. 

I  No  m'  atorroUa  ! 
Trescentas  cincuanta  van. 
I  Dèu  mèu! 

Dono  quatrecenlas. 
Quatrecentas! 

;  No  s'  abat! 
i  Quatrecentas,  quatrecentas  ! 
l  Pero  no  m'  humiliarà ! 
i  Pietat! 

Jo  'n  dono  cinchcentas, 
j  Cinchcentas  ! 

(Mòlt  ha  pujat.) 
Miri  que  ja  no  tè  quartos.  ^  'Ap.  d  Ricardo.) 
Ja  tinch  las  joyas,  i  qué  hi  fa  ? 
Cinchcenta  pesseta  à  la  una! 
Siscentas.  (Vagi  empenvant  ) 
(Donant  las  joyas  dissimuladament  d  Olaguer  ,  pties 
sempre  Ricardo  lia  estat  prop  de  V  escriptori  y  Ola- 
guer dintre.) 
Pau.         Siscentas  pessetas  dònan! 
Olaguer.  (Negoci  per  mi.) 
Pau.  Ja  val 

siscenta  pesseta,  à  la  una! 
Geroni.     (Casi  ja  es  massa  donar). 
Ricardo.  (Cedeix.) 
Pau.  Siscentas  pessetas! 

Roseta.  jVúlgahoDèu!  ( 
Pau.  i  Siscentas  ! 

Ricardo 


Geroni. 

Ricardo. 

Geroni. 

Pau. 

Ricardo. 

Geroni. 

Roseta. 

Ricardo. 

Pau. 

Geroni. 

Pau. 

Geroni. 

Roseta. 

Geroni. 

Pau. 

Ricardo. 

Olaguer. 

Ricardo. 

Pau. 

Ricardo. 


[Ap.  d  Roseta.) 
Ap  d  Ricardo.) 


(Vaig 

à  abàtrel  del  tot.)  Setcentas. 
[Don  Geroni  que  fins  ara  ha  pensat,  se  decideix.) 
Geroni.    No,  donchs  ;  no  se  '1  quedarà. 
Setcentas  pessetas  dònan I 
;  Vuytcentas  ! 

;  Oh,  no,  pietat ! 


Pau. 
Geroni. 
Roseta. 
Pau. 
Ricardo 
Pau. 


í  Vuytcentas ! 

(Ja  desconfio.) 
Vuytcentas  pessetas  ja! 


RiCARDO. 

Pau. 

Roseta. 

Pau. 

Geroni. 

Pau. 

RlCARDO. 

Olaguer. 

RlCARDO. 


Pau. 

Geroni. 

RlCARDO. 

Roseta. 
Pau. 


—  61 
Noucentas. 

Que  van  à  la  una! 
i  Compassió ! 

Noucentas  van! 
í  Mil  pessetas  ! 

I  Mil  pessetas, 

à  la  una  ! 

(M'  ha  guanyat.] 
(Ara  sí  que  no  tè  cuartos.) 
Ab  quin  gust,  aquest  instant 
tota  la  mèva  fortuna 
me  tornaria  à  gastar  ! 
I  Mil  pessetas,  que  's  remata  1 
Home,  ^  que  ja  s'  ha  cansat! 


[A  Geroni.) 


I  Infame ! 


iDèixil! 


íA  la  una  ! 


(Detenintlo.) 


\  A  las  dos ! 
Roseta.  I  Oh ! 

RlCARDO.  Calmis,  ja 

lograrè  jo  que  *1  recobri. 
Roseta.    \  Mare  mèva  I 
Pau.  Ja  es  sèu! 

[A  D.  Geroni  que  và  d  huscarlo.) 
RooETA  ;  Ah ! 

(Se  desmmja  en  hrassos  de  Ricardo,) 
RlCARDO.   ;  Nos  veurém  ! 
Geroni.  Quan  vostè  vulgui. 

Olaguer.  Vingui,  vinguim  à  pagar. 
Geroni.    Ja  es  mèu. 

{Mirant  ah  satisfacció  lo  medallon.) 
Olaguer.  Tot  à  Ral  per  duro! 

i  Si  siguès  DURO  PER  ral! 
[Miraiit  y  remenant  los  mòlts  diners  que  te  sohre  lo 
escri;ptori.) 


FI  DEL  ACTE  SEGON. 


ACTE  TERCER. 


La  mateixa  decoració. 


ESCENA  PRIMERA. 

Senyor  OLAGUER  y  Don  GERONI. 

Geroni.  ^Es  dir,  doncas,  qu'  es  aquí 
encara ,  la  noya  aquella  ? 

Olaguer.  Psé;  ja  veurà:  m'  ha  fet  llàstima. 
Gom  qu'  allavors  de  la  venta 
r  hi  ha  donat  aquell  desmay 
y  desprès  qu'  ab  una  esencia 
r  hem  retornada,  s'  trobava 
molt  malament  la  pobreta  , 
no  hi  permès  que  se  'n  anès ; 
hem  enviat  à  buscà  un  metje, 
desprès ,  al  apotecari 
r  hi  hem  portat  una  recepta, 
y  veliaqui:  are  descansa 
al  cuarto  de  la  Pepeta. 

Geroni.    Ja  ha  estat  cumplert. 

Olaguer.  &Que  vol  ferhi? 

Un  hom  no  tè  '1  cor  de  pedra. 

Geroni.  ^  Y  vol  dir  qu'  es  compassió 
tot  aixó  qu'  ha  fet  del  metje 
y  de  feria  quedà  aquí? 

Olaguer.  Si  que  ho  es. 

Geroni.  Ja  V  entench,  mestre. 

Olaguer.  ^Q\ié  entén? 

Geroni.  ò^oI  que  V  hi  endevini? 

Olaguer.  Sí  senyor. 

Geroni.  Donchs ,  ab  franquesa: 


—  63  — 


Guan  se  ven  aquí  una  cosa , 

segons  diu  la  papeleta 

y  la  lley  mana  ,  à  lo  duenyo 

que  va  dú  à  empenyar  la  prenda , 

se  r  lli  ha  de  dar  lo  que  sobra 

del  valor  que  va  dar  d'  ella 

vostè  cuant  se  và  empenyar, 

deduhint  d'  aixó  que  resia 

los  gastos  de  corretatje  : 

Y  com  que  la  joya  aquella 

que  s'  ha  venut  fa  dos  horas 

ha  pujat  à  mil  pessetas, 

vostè  aprolita  '1  desmay 

y  '1  demés,  per  desprès  treuier 

del  pico  que  tè  de  dar 

à  la  noya,  la  recepta , 

la  visita  del  doctor 

y  en  fin,  hasta  la  molèstia 

qu'  ha  donat  tenintla  aquí , 

y  aixís,  d'  aquesta  manera, 

vostè,  fent  una  obra  bona, 

hi  tindrà  una  ganancieta. 
Olaguer.  Ah,  no,  no  :  cregui  que  no. 
Geroni.    Vamos,  vamos... 
Olaguer.  (Gom  ho  encerta.) 

GiíRONi.    Pero  si  à  n'  à  mí  'm  fà  un  bè. 

Quan  mènos  diners  tinga  ella, 

mès  me  pot  necessitar  ' 
Oi^AGUER.  Sí,  donchs,  vamos  ab  franquesa. 

Ho  he  fet  per  çó,  no  Y  hi  oculto. 

Vostè  ja  es  de  la  carrera. 
Geroni.    La  caritat  ordenada 

per  un  mateix  se  comensa. 
Olaguer.  Estèm  ab  lo  nostre  dret. 
Geroni.    En  quant  à  fer  bè,  à  mí  *m  sembla 

que  ja  'n  faig  en  ocasions 
Olaguer.  Jo  'n  faig,  y  sempre  vull  ferne. 

i  Hasta  sent  mort!  Per  llavoras 

à  tothom  prometo  deixas. 
Geroni.    Corrent:  are  jo  me  'n  vaig 

al  carrer  de  las  Donçellas 

també,  ^  sab  ?  per  uií  favor. 

Veji  si  en  aquí  m'  espera 

aquella  noya,  vindré  ■ 

à  mitja  tarde  per  vèurerla! 
Olaguer.  Jo  la  pogués  fer  quedar 

vuyt  dias,  ganancia  neta. 
Geroni.     ;  Disposi,  donchs,  y  à  la  vista, 

senyor  Olaguer  ! 
Olaguer.  Corrienta, 
h  don  Geroni.  Encaixant.) 

Geroni.  ^Està  content 

de...  (Senyalant  cuar tos,) 


OlaCtUer.         Disposi  y  donguim  feyna. 
Geroni.     (Veyam  si,  tenint  la  joya,  ^ 
logro  rendiria.  jPobretal) 

(Se  '/i  l'd  pel  foro.) 

ESCENA  II. 


OLAGUER,  luego  ROSETA. 

Tetaqiü  un  home  que  jo 
no  r  eiitench:  segons  com.  sembla 
interessat,  t  segons, 
los  diners  talment  los  llensa. 
Bè  :  deu  ser  que  no  li  dolen 
per  la  seva  conveniència. 
;Y  "1  senvò'  Anton  no  ha  vingut 
aquesta  tarde  :  y  's  queixa  I 
iPepeta!  Cridant.  '  Tinch  cl*  arreglar 
los  comptes  y  la  fassesia 
qu'  ha  quedat  ab  la  subasta. 
^.Que  'm  cridaba?  Trista.) 

Sí,  sí,  quedat. 
Lo  senyo'  Anton  no  ha  vingut, 
y  jo  tinch  un  xich  de  feyna. 
Com  vulgui. 

Ja  'm  cridaràs 
si  venen  p'  alguna  prenda. 
(Se  creva  haberlas  maduras. 
y  are  "s  troba  que  son  verdas      Se  'n  vd.) 

ESCENA  III. 

PEPETA.  luego  EUSSEBIO. 

Pepeta.     ;  Jo  que  'm  pensava  ser  rica 
veurem  tan  pobre  com  era I 
;  Ja  tenen  rahò.  quan  dihuen 
qu'  aixó  es  un  mòn  de  tragediasi 

(Surt  Eussc-  in  pel  foro.) 

EussEBio.  ;  Pepeta  I 

Pepeta.  ;EussebioI 

EussEBio.  Jo,  sí. 

Pepeta.     ;  Estich  trista ! 

EussEBio.  Donchs  alegrat, 

perquè  estich  ben  enterat 

y  ets  riquíssima. 
Pepeta.    "  ^Deveras? 

(Ah  alegria  nwmentànea,) 

;Ohj  no:  Lornas  à  enganyarme , 


OLACtUER. 


Pepeta. 
Olaguer. 


Pepeta. 
Olaguer. 


—  65  — 

ó  t'  equivocas ! 
EussEBio.  No  ho  cregas. 

Y  perquè  vejis  si  es  cert, 

vaig  à  dirte  ara  ab  franquesa, 

qui  es  que  guia  'Ismèus  passos. 

Es  padrí  mèu,  tu  '1  coneixes ; 

es  aquest  senyor  Ramon 

amich  casi  de  naixensa 

del  home  que  't  fà  de  pare, 

y  ell  qu'  à  mí,  y  à  tu  t'  aprecia, 

es  qui  m'  ha  enterat  de  tot 

ara,  pel  que  pogués  ésser. 

Pero  sobre  tot...      ( Volent  dir  que  calli,) 
Pepeta.  Fuig,  home. 

|Ay!  |Jo  torno  à  tenir  renda! 
EussEBio.  Jo*  sortiré  desseguida 

per  més  enterarme,  y  véurer 

què  pensa  d'  aixó  '1  notari. 
Pepeta.    Si,  vés  :  que  si  '1  pare  't  veya... 
EusSEBio.  i  Ah!  tu,  desprès,  al  padrí, 

ja  que  à  n'  ell  deuràs  la  renda 

y  's  và  fent  vell,  lo  tindrém 

à  casa  com  recompensa. 
Pepeta.    Lo  posarém  en  un  kiosko 

de  porter  de  la  escaleta. 
Eussebio.  Es  massa  poch  honorífich. 
Pepeta.     No  sé  que  dirtiii;  si  't  sembla 

lo  posarém  de...  d'  alló... 

l com  se  diu  ?  d'  un  qu'  està  al  frente.. . 

iL·h.là'Ayo. 
Eussebio.  Sí  :  majordom 

de  totas  las  nostras  rendas. 
Pepeta.     jAy,  ja  torno  à  ser  felissa! 

Ja  podré  manar  cambreras. 
Eussebio.  Y  tindràs  pis  ab  alfombras. 
Pepeta.    Y  no  escupirém  à  terra. 

i  Ah!  Y  tindrém  de  comprar  torres. 
Eussebio.  Que  hi  haji  bona  arboleda. 
Pepeta.    Y  un  estany  ab  una  llanxa. 
Eussebio.  Y  un  laberinto  per  pérdrens. 
Pepeta.    Y  una  miranda  à  estil  rústich. 
Eussebio.  Ab  vidres  blaus. 
Pepeta.  Y  bandera. 


ESCENA  IV. 

Dits  y  GLAGUER. 

Olaguer.  Y  un  diable  que  se  us  emporti. 

^No  veus  que  t'  enganyan,  bleda? 
Eussebio.  Yosté  es  qui  T  enganya  aquí. 


5 


—  66  — 


Ola-guer.  Ay,  vàlgam  Santa  Prudència! 
EussEBio.  Yosté,  que  guarda  la  herència! 
Olaguer.  íNo  r  hi  he  dit  al  dematí? 

Lo  senyor  Serra  le  fé 

en  mi,  y  ja  tot  s'  ha  arreglat. 
EusSEBio.  Justament  m'  han  enterat 

antichs  vehins  de  vostè, 

ara,  buscant  saber  com 

va  se  aixó,  y  no  puch  duptarho: 

ara  puch  assegurarho! 

(i Oh!  i  no  sabé  encare  1*  nom!) 
Olaguer.  Si  en  un  vehinat  posa  fé, 

ja  està  fresch. 
EusSEBio.  L'  hi  tinch  entera. 

Vegi  si  quinse  anys  arrera 

al  carrer  de  la  Mercè 

no  vivia? 
Olaguer.  No  senyo. 

EusSEBio.  Hi  ha  vehí  que  probaría 

com  vostè  en  allí  vivia. 
Olaguer.  Donças  jo  1'  hi  dich  que  nó, 
Pepeta.     (è,Serà  cert?) 
Eussebio.  Jo  no  consento 

qu'  aixís  perdi  la  memòria. 

^Vol  que  li  conti  una  historia? 
Olaguer.  Digui:  sentirém  un  cuento. 
Eussebio.  Historia  ó  cuento,  à  las  claras 

probarà  lo  que  desment 

Escolta,  y  vés  coneixent         (A  Pepeta), 

qui  varen  esse  'is  teus  pares. 

Fà  setse  anys  que  revenia 

vostè,  seda,  tela  y  llana, 

y  un  preu  pujat  n'  exigia, 

perquè,  esplèndit,  ho  rebia 

per  plassos  d'  una  setmana. 
Olaguer.  Góm..? 

Eussebio.  Esperis:  ja  ho  veurà: 

Si  no  dava  aixó  riquesa, 
r  hi  donava  per  passà; 
cuan  de  prompte  và  arribà 
una  familia  francesa. 
Lo  gefe  d'  ella  tenia 
opinió,  segons  s'  enrahona, 
liberal;  se  '1  perseguia, 
y  fugint  d'  allà,  venia 
à  establirse  en  Barcelona. 
Al  pis  mateix  del  replà 
frente  ahont  vostè  vivia, 
la  familia  s' instalà. 
Prompte  ab  vostè  's  franquejà, 

(Olagtier  vol  dir  alguna  cosa,) 
6  vostè  ab  ella,  podria 
mòlt  ben  ser,  perquè  portava 


mòlts  diners;  família  tal 
de  pare  y  mare  's  formava, 
y  una  noya  que  contava 
cinch  anys,  si  no  m'  han  dit  mal. 
Sense  amichs,  parents,  ni  ré, 
tan  sols  com  aquí  's  trobavan, 
varen  posarli  tal  fé, 
que  al  poch  temps,  era  vostè 
r  dnich  amícli  que  confiavan. 
Vostè  ab  baxa  hipocressía 
per  complaure'ls  se  desfeya, 
y,  amich  de  cor,  distingia 
à  la  nena  que  volia 
com  à  filla,  segons  deya. 
L'  amistat  jamay  mímvava; 
al  contrari,  era  mès  dolsa 
per  vostè,  quant  mès  notava 
que  r  estranger  prosperava 
jugant  ab  sort  en  la  Bolsa. 
Mes  si  ab  lo  joch  s'  enriquia 
y  la  sort  amable  1'  hi  era, 
mostrantse  ab  Y  amor  impia  , 
la  desgracia  vingué  un  dia 
per  la  família  estrangera. 
Morí  la  mare,  besant 
al  àngel  qu'  era  sa  joya : 
y  vostè,  potser  plorant, 
va  dir: — «Desd'  aquest  instant 
tindrà  dos  pares,  la  noya.» 
Satisfet  encar  no  estava 
r  infortuni  ab  la  tal  mort: 
al  mitj  any  qu^  aixó  passava, 
la  mort  à  la  casa  entrava 
buscant...  son  amich  de  cor. 
Altre  parent  no  tenia 
qu'  un  germà:  per  sort  tirana 
del  qu  era  d'  ell  no  's  sabia  , 

Í)erque  també  '1  perseguia 
a  política  inhumana. 
L'  estranger,  que  ja  preveya 
sa  mort,  demanà  un  notari, 
vingué  '1  primer  que  s'  esqueya, 
y  al  poch  rato  1'  amich  feya 
à  vostè,  depositari 
de  lo  d*  ell  que  concedia 
al  àngel,  que  tant  amor 
vostè  deya  que  tenia; 
ala  noya,  que  viuria 
ab  vostè,  com  à  tutor. 
Mori  '1  trist,  y  de  la  historia 
ja  'n  tenim  una  part  vista  : 
los  pares  son  à  la  glòria: 
del  germà  no  's  tè  memòria, 


-  68  - 


y  r  amich  es  pr  estam  is  ta. 
L'  órfana  que  V  hi  quedava . 
y  un  capital  fabulós 
^  en  dinè  y  joyas  contava, 
viu  pobre,  y  com  una  esclava 
d'  aquell  amich...  generós. 

(Olaguer  vol  parlar,) 
No...  si  no  '1  vull  escolta'... 
ja  de  tot  r  hi  he  fet  memòria. 
Me  'n  vaig,  y  aquí  no  'm  veurà, 
fins  que  1'  hi  puga  contà' 
lo  desenllàs  de  la  historia! 

(Se  'n  và  pel  foro.) 

ESCENA  V. 

Dits,  menos  EUSSEBIO. 

Olaguer.  í  i  M'  espanta  '1  tó  ab  que  s'  esplica ! 

^Qui  r  haurà  enterat  d'  aixó?) 
Pepeta.    La  sèva  perturbació 

me  diu  ben  clar  que  soch  rica. 

Ab  aixó,  estém  arreglats: 

desd'  ara  dono  paraula 

de  no  servir  mès  à  taula, 

y  avuy  ja  no  rento  Is  plats. 

Aixó  per  mi  es  una  mengua, 

y  'm  rebaixa  mès  que  rés. 

Buscaré  un  mestre  francès 

perquè  m^  ensenyi  la  llengua. 

Pendrè  francesa  la  criada, 

ja  que  sóch  una  francesa, 

y  no  hi  haurà  cap  marquesa 

qu^  estiga  mès  regalada. 

Per  çó  ja  'm  recordaré 

que  vostè  m^  ha  fet  de  pare, 

y  r  hi  prometo  desd'  are, 

si  es  precís,  que  '1  mantindré. 

íPero  entengui  d'  aquesta  hora 

lo  que  '1  mèu  estat  reclama, 

perquè  sóch...  una  Madama... 

en  fi,  vaja  :  una  senyora  1 

(Se  'n  và  donantse  importància,) 

ESCENA  VI. 

OLAGUER. 

^y?  ^Ji  9ixó  s'  embolica... 

no  vull  que  un  trastorn  me  dugui. 


~  69  - 


Ara  arreglaré  com  pugui 
aixó  que  no  'm  mortiíica 
perquè  ja  'm  vaig  preveni*. 

Y  com  qne  jo  ab  lo  dinè' 

que  tinch,  puch  viurer  mòlt  bè, 
me     aniré  lluny  d'  aqui. 
Aixís  ningú  '1  méu  decoro 
podrà  ofendre' :  aniré  à  Rúsia, 
à  la  Ghina,  ó  à  la  Prutia, 
à  la  Inglaterra  ó  al  Moro. 

Y  ja  qu'  en  aquí  cada  hú 
contribueix  al  méu  desori, 
per  venjarme,  quan  me  mori, 
no  deixaré  ré  à  ningú. 


ESCENA  VIL 


Dit  y  QUIM  pel  foro. 

QuiM.       Déu  lo  guart. 

Olaguer.  Igual  r  hi  dich. 

QuiM.       ^Té  un  moment? 

Olaguer  .  ( ^  Qué  deu  voler  ? ) 

Digui,  ^qué  vol? 
QuiM.  Jo  suposo 

que  vostè  tindrà  present 

qu'  avuy  una  silleria 

r  hi  he  comprat. 
Olaguer.  No  parli  més. 

Me  vol  dir  que  la  ha  pagada 

massa  del  que  's  requereix, 

y  ara  's  vol  desdir  del  tracte: 

es  inútil,  ja  està  fet. 

Avans  de  comprà'  una  cosa 

per  que  no  la  mira  bé. 
QuiM.       Si  no  deixa  que  m'  espliqui 

no  sabrà  1'  objecte  méu 

^Me  vol  escoltar? 
Olaguer.  L'  escolto. 

QuiM.       Jo  sochmòlt  honrat,  2,  en  ten? 

Jo  he  tingut  ocasions  bonàs 

per  ser  rich  ab  mala  fé, 

y  may  de  la  méva  vida 

m'  ha  fet  cegar  1'  interès. 
Olaguer.  Tal  com  jo,  ni  més  ni  ménos. 
QuiM.       Parlaré  ja  qu'  així  ho  crech. 

Adintre  d'  una  cadira, 

la  segona  que  hi  desfet, 

doblegats  ab  mòltcuydado 

sota  la  roba  de  reps 

hi  he  trobat,  y  allí  '1  séu  duenyo 


—  70  - 


deuria  amagarlos... 
Olaguer.  òQué? 
QuiM.       Vuyt  papers  del  Banch  d'  Espanya. 
Olaguer.  (Ja  es  altra  cosa.) 
QuiM.  Desprès 

he  mirat  totas  las  altres 

pero  no  hi  he  trobat  ré. 
Olaguer.  Y  aquets  bitllets... 
QuiM.  Aquí  'Is  porto. 

Olaguer.  Dèixime  'Is  veurer. 
QuiM.  CoTTent.  (Los  M  ddm.) 

Veji  'Is  y  podré  tornarlos 

ab  la  ajuda  de  vostè. 

Sens  dupte  la  silleria 

fòu  empenyada,  aixís  es 

qu'  aquets  bitllets  perteneixen 

al  sèu  duenyo. 
Olaguer.  (Mirantlos.)     (Son  vuytcens 

duros,  sí  que  don  Geroni 

es  ben  rich,  quan  ni  adverteix 

qu'  aquestos  diners  1'  hi  faltin  j 
QuiM.        Busqui  en  lo  llibre  que  tè 

lo  domicili  del  duenyo, 

y  'Is  hi  duré  jo  mateix. 
Olaguer.  Ja  veurà  :  la  silleria 

era  mèva. 
QuiM.  ^Góm  s'  entén? 

Olaguer.  Sí  senyor:  jo  vaig  compraria 

quan  nova,  pel  mèu  servey. 
QuiM.  Llavoras... 
Olaguer.  Y  una  vegada 

que  vaig  ser  fora  un  quant  temps, 

adintre  d'  una  cadira 

vaig  amagà'  aquets  bitllets... 

^m'  entén?  Per  un  cas  de  robo. 
QuiM.        i  Y  no  và  pensarhi  més! 
Olaguer.  No:  com  qu'  un  té  tants  negocis... 

pero  juro  que  son  méus. 
QuiM.       Es  fals  :  y  ben  ela  ho  demostra 

la  manera  que  ho  sosté. 
Olaguer.  Tingui  compte  com  enrahona. 
QuiM.       Donças  tornim  los  papers. 
Olaguer.  Ara  lii  corro. 
QuiM.  Ho  exigeixo. 

Olaguer.  ^Ho  exigeix?  Donchs,  miri  ^yeu? 

(Va  al  escriptori  y  los  tanca  al  calaix,) 
QuiM.       Tal  vegada  estan  fent  falta 

al  sèu  duenyo  verdader. 

Tórnime'ls  que  d'  algun  modo 

jo  sabré  de  qui  son  ells 
Olaguer.  Ja  V  hi  he  dit  que  'm  perteneixen ; 

y  *\  sèu  enfado  comprench, 

pero  en  cambi,  calmis,  tingui, 


—  71  — 

prengui  un  duro  per  voslé. 
QuiM.       No  r  hi  admeto  aqueixa  prova 

del  sèu  gran  desprendiment.     ( Trónich,) 

Los  papers  de  Banch  reclamo. 
Olaguer.  Donças  no  'Is  hi  donaré. 
QuiM.       No  lli  fà  rés ;  de  lo  que  passa 

faré  que  corri  la  véu, 

y  aixís  potser  que  's  presenti 

lo  duenyo  d'  aquets  papers, 

Llavoras  veurém  la  farsa 

y  la  sèva  mala  fé, 

que  amaga  ab  hipocresia. 

Me  'n  vaig.  y  tinga  present, 

que  si  avuy  hi  ha  algú  que  '1  tracta, 

y  encara  no  '1  coneix  bé, 

en  quant  aixó  descubreixi 

sabrà  tothom  aquest  fet, 

y  al  últim,  tot  Barcelona 

coneixerà  qui  es  vostè.  (Se  'n  m.) 


ESCENA  VIIL 


OLAGUER,  luego  PEPETA,  desprès  RAMON. 


Olaguer.  Y  es  capàs  de  comprométrem, 

perquè,  si  corra  la  veu, 

y  ho  sab  don  Geroni...  calma. 

;  Tornàrloshi,  cà !  Vuy  t  cents 

duros  son  avuy  en  dia 

setsemil  rals,  y '1  càs  es 

qu'  aquets  bitllets  tenen  número, 

y  ab  lo  número  potser 

podria  trobarse...  calla: 

sí,  ja  hi  tinch  un  bon  remey. 

Ferlos  cambiar  desseguida. 

Pero,  ^à  qui  hi  enviaré? 

iMalviatje  Y  Anton!  Encara... 
(Surt  Pepeta  ah  una  bata  mòlt  guarnida  y  algo  exage- 
rada.) 

Pepeta.    Ja  sòch  lo  que  tinch  de  ser. 
Olaguer.  ara? 

Pepeta.  M'  he  posat  bonica. 

è,Que  no  faig  goig? 

Olaguer  òQue  no  veus 

que  tot  aixó  donya  Paca 
va  dú  à  empenyarho  fà  un  mes? 

Pepeta.     i Y  bé:  jo  ho  porto  per  ara! 

(Surt  Ramon  pel  foro.) 

Ramon.     Bonàs  tardes. 

Olaguer.  Véns  mòlt  bé. 

{  Vd  al  escriptori  d  buscar  los  papers  de  Banch.) 


—  72  — 


Ramon.     Y  donclis,  ^qu'  ès  aixó  Pepela? 
Pepeta.    ^No  ho  véu?  He  tornat  à  mès. 

;He  pujat  de  títol ! 
Olaguer.  Calla. 
Ramon.     (Aixó  và  divinament.) 
Olaguer  Mira,  vèsten  desseguida 

à  cambià'  aquets  vuyt  bitllets. 

No  hi  vagis  pas  à  la  Rarabla ; 

com  mès  lluny  millò. 
Pepeta.  En  francès 

5 com  se  *n  diu  de  senyoieta? 
Olaguer.  Ximpleta 
Ramon  .  Mademiasel. 
Pepeta.    íQue  bè!  Aixís  me  diré  donya... 

é,cóm  ha  dit? 
Olaguer.  j Calla! — Vès,  vès 

à  cambià*  aixó. 
Ramon.  Vull  parlarte. 

Olaguer.  Bueno,  vès:  ja  parlarém. 
Pepeta.    Y  veji  si  de  passada 

trova  un  mestre  de  francès. 

jSer  francesa  y  no  saberlo! 
Ramon.     Es  que  t'  haig  de  dir  també 

que  hi  venut  aquell  rellotje 

que  'm  vas  dà  ahir. 
Olaguer.  Prén  aquet. 

(Li  dóna  del  escriptori,) 

Com  que  no  hi  ha  minuteras, 

ja  pots  donarlo  à  mitj  preu. 

Vès,  que  'm  convé  '1  que  't  demano. 
Pepeta.    Y  pensi  ab  1'  encàrrech  méu. 
Ramon.     Es  dir  qu' alló... 
Olaguer.  No  m'  hi  amohino. 

Ramon.     (íSerà  fals  aquell  paper?) 

(Se  'n  và  ah  los  bitllets.) 


ESCENA  IX. 


Dits,  menos  RAMON. 

Olaguer.  Bé:  ^qu*  esperas? 

Pepeta.  Cobrà  'Is  cuartos. 

Olaguer.  (Comprench  que  si  m'  hi  enfadés 
fora  pitjo,  y  donaria 
mès  que  pensar.  Seguiré 
la  broma). 

Pepeta.  ^Qu' es  lo  que  pensa? 

Olaguer.  Que  guardis  ara  un  moment 

lo  despaig. 
Pepeta.  j  De  cap  manera  ! 

Olaguer.  ^Cóm  vols  que  't  dongui  Is  diners? 


—  73  — 


^Véus  que  vaig  à  prepararte'ls? 
Pepeta.     i  Ah !  bè  :  aixís  ja  'm  quedaré. 
Olaguer.  (Ja  que  V  Anton  ha  fet  festa, 

ella  fara  de  porter.) 

[Conservis,  donya  Pepeta! 
Pepeta.    i  No     hi  cansi,  tutor  mèu! 
Olaguer.  i  Li  desitjo  un  bon  nuviatje! 
Pepeta.  Gracias. 

Olaguer.  í  A  'Is  peus  de  vostè ! 

Pepeta.    (i  Ay,  qu  ha  cambiat  ab  una  hora! ) 
Olaguer.  ([Ay,  que  n'  hi  beus  de  à  galet!) 

(Se  *n  và.) 

ESCENA  X. 


PEPETA  sola. 


Yetaquí  una  milionària, 

y  arnès  de  tot,  estrangera, 

que  s'  està...  fent  de  portera, 

com  qualsevol...  proletària. 

;  Aixó  es  burlarse  de  mi ! 

Pero  segons  tinch  entès, 

hi  ha  'n  aquí  un  senyor  francès 

que  's  cuyda  de  protegí 

à  'Is  francesos  qu'  ho  demanan.,. 

lo  Cónsul  crech  que  1'  hi  dihuen... 

Ja  ho  tinch  bè:  si  de  mí  's  rihuen 

ó  sense  respecte  *m  manan, 

r  hi  esplicarè  tot  seguit, 

y  ell  perquè  jo  mès  no  'm  queixi, 

castigarà  à  qui  ho  mereixi. 

[  Oh!  Y  que,  segons  he  llegit, 

esta  clase  de  qüestions 

à  los  goberns  los  subleva  .. 

Veyàm  si  durà  la  mèva 

una  guerra  de  nacions. 

ESCENA  XI. 


Dita  y  ROSETA,  segona  porta  dreta. 

Roseta.    ^Hont  sòch?  ^Ahont  m'  han  portat? 
Pepeta.    Sosseguis,  ^per  què  s'  exalta? 

Com  que  1'  hem  vista  malalta... 
Roseta.    Sí.  [Recordo  1  qu'  ha  passat! 

j  Aquell  malvat  à  la  fi 

ha  alcansat  la  mèva  joya! 

\  Desgraciada !  ( Plora.) 


—  74 


Pepeta.  i  Calmis,  noya! 

Roseta,    j  Oli!  j  Jo  vull  sortir  d'  aquí! 
M'  acabo  de  despertar, 
y  he  vist  una  sala  plena 
d'  objectes  de  to t^' mena, 
que  m'  han  fet  desconsolar. 
He  vist,  en  confós  tropell, 
joyas,  algunas  mòlt  bonàs, 
quadros  retratant  personas 
y  jhasta  trenas  de  cabell 
que  si  bè  en  valor  sensillas, 
guardan  historias  mòlt  claras! 
;  Quants  recorts  de  tristas  mares! 
y  j  quants,  ay,  de  pobres  fillas  ! 
He  vist  també  en  confusió 
mobles  de  totas  maneras, 
llits,  cadiras,  calaixeras, 
alfombras,  y  j  qué  sè  jo ! 
Tot  lo  qu'  aquí  s'  avalora 
en  poch  ó  en  mòlt  allí  's  véu; 
he  vist  trajel·l  de  tot  préu, 
he  vist  vestits  de  senyora, 
desde  '1  sensill  de  percala 
hasta  'i  mès  rich  brodat  d'  or; 
y  fentme  trossos  lo  cor, 
he  vist  volar  per  la  sala, 
cent  arnas,  que  m'  han  semblat 
corchs  qu'  ab  famolench  deliri, 
van  destruhint.  .  jlo  cementiri 
de  la  humana  vanitat ! 
He  vist  allí  la  trajéria 
ab  son  aspecte  horrorós; 
he  vist  lo  luxo  fastuós 
franquejantse  ab  la  misèria, 
y  'm  semblava  que  surtian 
de  las  prendas,  ays  del  cor...; 
que  à  terra  regaba  '1  plor 
de  los  qu'  avants  las  possehian. 
Y  per  çó  m'  ha  vist  sortí' 
de  la  sala,  esporuguida  : 
vull  anàrme'n  desseguida: 
no  ''m  vull  estar  mès  aquí. 
i  Aquesta  casa  'm  contrista! 
pues  per  forsa  ha  de  sè'  un  vil 
sense  cor,  qui  viu  tranquil 
à  casa  d'  un  prestamista! 

Pepeta.    Sosseguis:  aixó  es  vritat, 
pero  esperis  una  estona  : 
aquella  joya  era  bona 
y  alguns  diners  han  quedat 
que  son  de  vostè  :  ja  luego 
lo  méu...  tutor  sortirà, 
y  '1  que  siga  1'  hi  darà. 


—  75  - 


Roseta. 
Pepeta. 


Roseta. 
Pepeta. 

Roseta. 
Pepeta. 

Roseta. 
Pepeta. 


Roseta. 
Pepeta. 


\  Es  que  no  estich  ab  sossego ! 
Lo  mateix  me  passa  à  mí : 
tampoch  aquí  sòch  ditxosa; 
mes  ja  serà  un  altra  cosa 
are  que  no  estaré  aquí. 
Me  caso. 

Siga  en  bona  hora. 
A  rica  ningú  m'  iguala, 
y...  calli:  ^qu'  es  menestrala? 
Sí :  i  una  pobre  cusidora ! 
Aixís  ja  'm  pot  fè'  '1  favor 
de  guardà'  un  xich  lo  despaig. 
De  bona  gana. 

Jo  m'  hi  haig 
d'  estar,  y  aixó...  no  'm  fà  honor. 
Tinch  de  fer  cosas  precisas. 
Me  quedo:  ja  pot  anà'. 
Quan  nos  casém,  ja  farà 
totas  las  nostras  camisas. 

(Se     vd  primera  porta  dreta,} 


ESCENA  XII. 


ROSETA,  luego  RICARDO. 


Roseta. 


RiCARDO. 

Roseta . 
Ricardo. 


Roseta 
Ricardo. 


Roseta. 


Aquí  he  perdut  lo  recort 

qu'  en  lo  mòn  mès  estimava... 

Aquí  es  hont  s'  interessava 

per  mí,  ab  lo  mès  noble  cor, 

aquell  jove  qu'  ab  eccès 

y,  fent  tot  lo  que  podia, 

ha  mostrat  que  's  conmovía... 

í  Ja  no  '1  deuré  véurer  més ! 

(Surt  Ricardo  pel  foro.) 
2, Encara  aquí?  M'  ho  he  pensat, 
i  Oh,  gracias !  (De  cor,) 

No  té  de  darlas. 
Sòch  jo  qui  tinch  de  donarlas 
per  r  amor  que  m'  ha  inspirat, 
i  Oh!  ^Qué  diu? 

Desatentat 
buscava  ditxa  en  la  sort: 
en  lo  joch  puch  dir  qu'  ha  mort 
la  fortuna  que  tenia, 
pero  ja  desd'  aquest  dia, 
sols  vostè  serà  '1  méu  nort. 
jOh!  No  potser,  ;tanta  ditxa 
tenir  jo  !  ;  Jo  qu'  en  lo  mòn 
no  he  sabut  'Is  goigs  que  son 
tenir  lo  que  '1  cor  desitja ! 
Sola  en  lo  mòn,  la  desditxa 


-  76  - 


à  esta  casa  m'  ha  portat: 

ja  de  cop  m'  ha  interessat 

y  ara  '1  mèu  carinyo  es  doble; 

que  '1  sèu  cor  després  y  noble 

en  lo  mèu  hi  està  grabat. 
RiCARDO.  i  Oh!  Mòlt  bè:  en  và  'm  proposava 

deixà'  '1  joch  que  m'  empobi  ia... 

era  que  '1  cor  no  sentia 

r  amor  que  tant  1'  hi  taltava. 

Era  riu  que  à  mori'  anava 

à  lo  mar  del  vici,  irat; 

mes  vostè  1'  ha  deturat, 

y  ara  '1  fà  desaparèixer 

lo  Sol  qu'  avuy  veyém  néixer 

de  nostra  felicitat! 
Roseta.    ^Es  dir  qu'  al  últim  la  sort 

ha  estat  ab  mi  bondadosa? 
RicARDO.  De  ma  fortuna  quantiosa 

encara  'n  queda  un  recort: 

Una  casa:  son  valor 

negociantlo,  doblaré  ; 

dia  y  nit  treballaré 

y,  al  cor  la  esperansa  oberta, 

tindré  jo  la  ditxa  certa 

y  felissa  la  faré! 
Roseta.    ;  Oh !  No :  la  sort  no  ha  volgut 

deixarme  en  tot  complascuda; 

que  ma  ditxa  ja  es  perduda 

ab  la  joya  qu'  he  perdut ! 
Ricardo.   i  Oh!  no,  no;  qu'  are  he  sabut 

hont  viu  aquest  criminal 

que  exigeix  d'  un  modo  tal 

lo  libre  amor  d' una  noyn. 

y,  ó  avuy  me  dona  la  joya, 

ó  '1  tractaré  com  rival ! 
Roseta.    Per  Déu... 
Ricardo.  Me  sobra  valor. 

Roseta.    Ell  es  rich. 
Ricardo.  Jo  sòch  després. 

Roseta.    Serà  tiaydor. 
Ricardo.  No  hi  fa  rés. 

Serè  traydor  d'  un  traydor. 
Roseta.    Pensi  que.  . 
Ricardo.  Penso  '1  dolor 

de  vostè  que  pert  així 

lo  recort,  me 'n  vaig  allí: 

no  's  mogui  fins  que  jo  vinga: 

tant  bon  punt  la  joya  tinga 

per  vostè  tornaré  aquí. 
(Don  Geroni  entrava,  ha  sentit  aixó  y  s'  amaga  d  la 

porta  de  sempre.) 
Roseta.    jOh!  ;No  hi  vagi  per  pietat! 
Ricardo.  ;  Al  méu  cor  té  de  manarho! 


-  77  — 


Roseta.         si  perdo  '1  sèu  amparo? 

RiCARDO.   No  serà  '1  destino  ingrat. 

Roseta.    Es  que  mòlt  per  mi  ho  ha  estat. 

RiCARDO.  A  mí  al  fi  m'  ha  complagut, 
pues  si  en  lo  joch  ha  volgut 
que  jo  perdés  ma  fortuna, 
ara  ab  1'  amor  me  'n  dona  una 
millor  que  la  que  he  perdut! 

(Se     vd  pel  foro,) 

ESCENA  XIII. 


ROSETA,  luego  D.  GERONI. 


Roseta.    Veyàm  si  '1  malvat  al  fi 

lo  sèu  mal  cor  considera. 
Gkroni.    í  Ja  'm  pot  ben  anà'  al  darrera!  (Rient.) 
Roseta.    ^ Vostè?  Rè  esperi  de  mi. 
Geroni.  é^Te'nyàs? 
Roseta.  é,No  V  hi  causa  afront 

ma  presencia? 
Geroni.  Rés  intento : 

fuig  de  mí,  mes  no  consento 

que  fugis  del  medallon ; 

(Zo  ensenya  embolicat  ah  %n  paper  fi.) 

d'  aquest  recort  que  la  noya 

volia  ab  tant  interès.. 

Bè :  com  qu'  ara  tens  promès 

ja  t'  olvidas  de  la  joya. 
Roseta.    ^Que  T  olvido?  Bè,  acabém. 

Digui,  si  vol,  lo  qu'  intenta. 
Geroni.    Véurer  si  ets  condescenta. 
Roseta.  Jo... 

Geroni.  Veyàm  si  'ns  entendrem. 

Grech  que  ja  pots  dar  resposta 

de  si  sòch  després  ó  avaro. 

Jo  he  comprat  sens  cap  reparo 

aquesta  joya  que  'm  costa 

doscents  duros,  y  à  la  vista 

los  he  dat,  sense  retrassos. 

Ja  véus  donchs... 
Roseta.  Que  en  semblants  cassos 

ser  després  es  sè'  egoista! 
Geroni.    é,Egoista  dius?  ^ho  sòch  jo, 

qu'  en  ma  gran  filantropia, 

com  qui  diu,  sens  garantia, 
ofereixo  protecció? 

2,Jo  que.  compassiu,  aquí, 

m'  he  gastat  part  de  ma  renda, 

per  quedarme  aquesta  prenda 

que  't  darè  à  cambi  d'  un  sí..,? 


Roseta. 
Geroni. 
Roseta. 
Geroni. 

Roseta. 

Geroni. 
Roseta. 


Geroni. 
Roseta. 


Geroni. 
Roseta. 
Geroni. 


;  Jo  que...!  casi  fas  pensarme, 

y  es  ben  cert,  que  ets  tu  Y  egoista. 

Sí...  y  aixó  salta  à  la  vista... 

Yes  ^qué  't  costa  d'  estimarme? 

Jo,  si  't  trech  à  tu  d'  apuros, 

veig  los  mèus  diners  gastats  ; 

tu  no.  .  que  'Is  amors  plegats 

no  valen  quaranta  duros. 

Yeig  que  no  'ns  podrem  entendrer. 

Mal  per  tu  que  quedas  trista. 

;  Infame !  (A  b  crit  ofegat.) 

M'  has  dit  egoista, 
y  aixó  jo  no  ho  puch  compendrer. 
Pensi,  y  veurà  si,  al  comprarlo, 
no  ho  ha  fet  en  son  favor. 
Perquè  tu  'm  tingas  amor. 
Y    obrant  així,  créu  lograrlo? 
May  armas  vils  han  estat 
pel  carinyo  bon  sistema, 
i  Lo  foch  del  amor  no  crema 
si  s'  alimenta  ab  maldat! 
é,Qué  vols  dir? 

Que  si  vostè 
en  lloch  de  vení'  à  obligarme 
y  la  infàmia  proposarme 
demostrant  sa  mala  fé, 
m'  hagués  mostrat  un  amor 
noble  y  mès  franch  cada  dia, 
potsè  avuy  Y  estimaria... 
^,quí  sab?  Mòlts  cops  lo  valor 
d'  un  cor  noble  véns  al  fi 
à  altre  cor  ménos  sensible: 
del  contrari  's  fà  aborrible 
com  se  'm  ha  fet  vostè  à  mí. 
Tu  vols  dir  que  si  '1  recort 
te  donava,  potsé*  encara... 
Es  mòlt  difícil :  perquè  ara 
no  disposo  del  meu  cor. 
i  Oh!  Bé  :  ja  'n  disposaràs: 
ja  conech  al  mèu  contrari : 
no  es  ningú :  es  un  perdulari 
del  que  aviat  te  cansaràs. 
Es  jugador,  y  à  la  lluna 
s'  ha  quedat,  segons  diu  ell, 
perquè  ha  tirat  al  burdell 
tota  la  séva  fortuna, 
i  Oh !  Sí,  jo  '1  desbancaré : 
desd'  ara  tu  m'  has  de  vèurer 
generós  com  no  pots  crèurer... 
^M'  has  dit  egoista?  Donchs  bè  : 
aquesta  joya  que  tant 
tu  estimas,  y  ara  es  ben  mèva, 
te  la  regalo,  y  ja  es  té  va 


—  79  - 


desd'  aquest  mateix  instant. 

(A  llargantli») 
Roseta.    ;  Me  la  dona !  j  Oh  !  i  Gracias,  gracias ! 
Geroni.    ^Sòch  filantropich  ó  no? 
(Roseta  la  ha  desplegada,  la  mira  y  la  llensa  d  ferra.) 
Roseta,     jinfame!  No  tè  perdó 

qui  's  burla  de  la  desgracia. 
Geroni.    ^Q^^  vols  dir? 
Roseta.  Que  no  es  lo  mèu 

»   lo  medallon  que  m'  ha  dat! 
Geroni.    Jo  com  à  tal  1'  he  comprat, 

y  tu  ja  has  vist  à  quin  préu. 

I Senyor  Olaguer!  (Cridant») 
Roseta.  No  en  và 

lo  desengany  me  temia: 

qu'  era  malvat,  ja  ho  sabia; 

tant,  no  ho  podia  pensà'. 


ESCENA  XIV. 


Dits  y  OLAGUER. 


Olaguer. 
Geroni. 

Roseta. 
Geroni 

Olaguer. 
Roseta. 


Olaguer. 

Roseta. 

Olaguer. 

Roseta. 


Geroni. 

Olaguer. 

Roseta. 


2,Quépassa? 

Que  '1  medallon 
que  jo  he  comprat... 
(Bdpit.)  i  No  es  lo  mèu ! 

y  potser  per  descuit  sèu 
jo  m'  he  vist  en  un  afront. 
^  Ja  coneix  bè  las  senyals? 
;  Si  '1  besava  nit  y  dia  ! 
Aquest  es  semblant;  hi  havia 
en  lo  mèu,  dos  inicials. 
Potsè'  han  caigut. 

No  es  mèu,  no. 
Jo  no  vaig  mirarme'l  bè, 
mes  per  forsa  ho  tè  de  sè\ 
■  Si  sabré  coneixe'l  jol 
i  Si  es  lo  que  m'  alenta  à  mí! 
2, com  no  sabré  distingirlo? 
Si  ahir  mateix  vaig  tenirlo 
en  las  mans... 

Te  rahò. 
(Perturhat.)  Sí... 
Aquesta  perturbaciò 
à  que  confessin  obliga. 
^Per  qui  es  la  lley  que  castiga, 
si  no  'Is  condempna  per  çó? 


—  80  - 


ESCENA  XV. 


Dits  y  RICARDO  pel  foro. 


RiCARDO. 

Roseta. 

RiCARDO. 

Roseta. 

RiCARDO. 

Roseta. 

RiCARDO. 

Los  DOb. 

RlCARD'.\ 


Olaguer. 

RiCARDO. 


Olaguer. 

RiCARDO. 


Geroni. 
Olaguer. 
Geroni. 
Olaguer. 

RiCARDO. 


Olaguer. 

RiCARDO. 

Olaguer. 
Roseta . 


Aquí  es.  (  Veyent  à  Geroni,) 

Miri... 

è,Qu'  ha  passat? 
Que  '1  medallon  me  tornavan 
y  era  que  de  mi  's  burlavan. 
^Qué  vols  dir? 

\  Me  r  han  cambiat ! 

[  Infames ! 

é,Góm? 

Desseguida 
lo  medallon  exigim. 
Yinga  la  joya,  y  sortim 
d'  aquesta  casa  malehida. 
Respecti  1'  establiment. 
^Cóm  pot  influirme  respecte, 
casa  que  tè  per  objecte 
deixà',  al  seixanta  per  cent 
ó  à  jral  per  DURol  mensual, 
diners  que  mòlt  bè  assegura 
sobre  prenda  que  procura 
no  pagar  per  lo  que  val? 
Gasa.  en  fi,  à  la  que  tothom 
que  hi  va  procura  amagarho; 
y  fins  permès  ocultarho, 
mòlts  s'  hi  cambian  lo  nom. 
Bè:  ^,qué  vol  &\  ab  tot  aixó? 
Qu  en  aquesta  casa  hi  vénen 
los  que  en  lo  joch  se  mantenen, 
y  altres  mòlts  per  precisió, 
pues  degut  al  desempenyo 
de  ''Is  qu'  ho  tenen  d'  arreglà', 
i  per  un  Monte-pio  hi  hà 
seixanta  casas  d'  empen^'OÜ 
Quan  hi  son,  senyal  que  's  pot. 
Y  hasta  la  lley  nos  ampara. 
Oy,  qu'  ells  no  amagan  la  cara. 
Si  tenim  lletrero  y  tot. 
Es  qu'  avuy  no  hi  ha  escepcions; 
y  tot  negoci ,  ab  cinisme 
se  tolera,  ;  per  V  egoisme 
que  domina  à  las  nacions! 
Bueno:  iq\ié^  vol?  Acabém. 
I  La  joya ! 

No  sè  que  dirhi: 
si  no  es  aquesta... 

iNo! 


—  81  - 

Olaguer.  Miri... 

quan  tinga  un  rato,  veurém... 

potser  siga  entaforada... 
RiCARDO.  Tal  escusa  no  1'  abona; 

aquella  joya  era  bona, 

y,  ó  bè  vostè  la  ha  cambiada  Olaguer.) 

per  una  que  no  val  tant, 

creyent  que  no  se  sabria 
•  desde '1  moment  que 's  venia, 

ó  vostè  s'  està  burlant.  (A  Gerani.) 

GÈRONi.     Jo  no  hi  tinch  que  véurer  rés. 
Olaguer.  Jo  sòch  incapàs  de  ferho. 
RiCARDO.  Tot  m'  ho  penso,  tot  ho  espero 

d'  uns  avaros  com  vostès 
Olaguer.  ^A^varos? 
Geroni.  i  May ! 

RiCARDO.  iAh!  No,  no  .. 

es  vritat...  no  son  avaros: 

vostès  son  exemplars  raros 

de  la  humana  colecciò. 

L*  avaro,  pel  dinè'  boig, 

mòlts  cops  lo  que  tè  Y  hi  abasta : 

lo  que  fà  es  que  no  se  1  gasta, 

y  en  contemplarlo  te  goig^ 

Vostès  no:  mòlts  cops  lo  tiran 

I  per  la  sèva  conveniència  ! 

y  ab  cínica  indiferència 

los  que  sufreixen  se  miran. 

Son  sèrs  tan  antisocials 

que  volen  mal,  com  presagi, 

pues  quant  més  misèria  hi  haji, 

millor  pels  sèus  capitals 

que  deixaran  sens  reparos, 

fingint  sentiment  mòlt  noble, 

per  desprès  cobrarne  '1  doble, 

y  aixís,  no...  no  son  avaros. 

Vostès,  pel  dinè'  cegats, 

fent  per  ell  mil.  desatinos, 

i  son  lladres,  vils  assessinos 

de  totas  las  societats!! 
Olaguer.  Ja  m'  apura  la  paciència. 
Geroni.    Miri  qu'  à  mi  també  'm  vola. 
RiCARDO.   Fins  ara,  al  vèurerla  sola, 

han  explotat  sens  conciencia, 

à  aquesta  noya,  y  aixó 

ja  desd'  avuy  no  ho  dispenso. 

•  fSurt  Busseòio  pel  foro.  y  escolta.) 

I Desd' ara,  jo  la  defenso! 

(Enssehio  s"  adelanta  y  diu  ah  altivés. 
EussEBio.  i  Qui  la  defensa,  sòch  jo! 


6 


ESCENA  XVI. 


Los  mateixos,  EUSSEBIO  y  PEPETA. 

RiCARDO.  ^Góm? 

Olaguer.  ^  Vostè? 

Pepeta.  Ja  'm  dus  la  glòria? 

RiCARDO.  é.Clóm  la  defensa,  y  perquè? 

EussEBio.  Avans  escolti  vostè  (A  Olaguer.) 

lo  desenllàs  de  la  historia. 

Ha  enviat  à  casa  '1  notari 

vostè  aquest  mateix  mitjdia 

à  aquell  senyor  qu'  escrivia 

aquí. 

Olaguer.  No  dich  lo  contrari. 

Lo  senyò'  Anton,  oy  qu'  encara 

no  ha  vingut,  allí  ha  portat 

lo  baptisme  despatxat 

en  la  Inclusa,  que  declara 

com  la  Pepeta  es  d'  allí. 
Eussebio.  i  Y  així  ha  burlat  la  tramoya ! 

Mes  ja  se  sab  qui  es  la  noya, 

y  ab  las  fetxas  ja  's  pot  dí', 

com  s'  acava  de  probar 

qae  vostè  en  lo  mateix  dia 

que  '1  sèu  amich  se  moria 

la  noya  va  abandonar; 

y  perquè  no  's  maliciós, 

prengué  à  la  Maternitat 

un  altre  de  igual  edat, 

perquè  així  si  's  reclamés, 

passant  temps  feya  constar 

qu' era  treta  de  la  Inclusa; 

pero  no  1'  hi  val  la  escusa ; 

al  fi  s'  ha  pogut  probar 

qu'  aquella  pobre  orfaneta 

que  fa  setse  anys  van  confiarli, 

y  '1  sèu  dot  depositarli, 

es  aquesta,  \  eis  tu,  Roseta! 
Roseta.  ^Góm? 
Pepeta.  ^Nosòchjo? 
RiCARDO.  i  Oh!  Enrahoni. 

Olaguer.  Ni  tu,  ni  aquesta,  ni  cap.  (A  Pepeta. j 
Eussebio.  No:  si  al  últim  tot  se  sab: 

ja  no  té  rès  que  1'  aboni, 

perquè  aquest  tal  senyò'  Anton 

qu'  en  aquí  tot  ho  escoltava, 

per  lo  qu'  ella  s'  esplicava 

va  conèixe'  '1  medallon 

qu'  ella  va  dur,  com  à  joya 


-  83  — 

qu'  ell  anys  atràs  fet  habia, 

quan  la  botiga  tenia 

d'  argentè',  y  com  per  la  noya 

va  interessarse,  mirant 

los  llibres  que  guarda  encare, 

ha  trobat  que  pel  sèu  pare 

la  va  fer  ell:  al  instant 

al  notari  la  ha  entregada, 

y  à  lo  Jutje  poch  desprès. 
Geroni.    Y  perquè  no  *s  maliciós... 
Olaguer.  (Sòch  perdut.) 
Geroni.  Ell  la  ha  cambiada. 

EussEBio.  Sí:  y  per  dú'  à  un  extrém  fatal 

à  tan  vil  depositari, 

ja  han  estès  ell  y  1'  notari 

la  denuncia  criminal. 
Olaguer.  jOh! 

RiCARDO.       Es  dir,  donchs,  qu'  aquesta  noya... 
EussEBio.  Gom  vostè  aquell  mateix  dia 

(A  Olaguer,) 

và  deixaria,  no  sàvia 

qu'  al  coll  dugués  la  tal  joya, 

ni  menos  pogué  pensar 

qu'  ella  que  sis  anys  tenia, 

à  tal  edad,  ya  sàvia 

que  's  deya  [Rosa  Layar! 
Roseta.    Sí:  j  '1  mèu  nom! 
Olaguer.  No  es  aquest  nom 

'1  qu'  à  n'  à  mí  'm  va  donar. 
Roseta.    Perquè  me  '1  vareig  cambiar... 
Ricardo.  Gom  en  aquí  fà  tothom. 
Olaguer.  (M'  han  trahit  sense  pietat. ) 
Pepeta.    (Jo  crech  que  hi  quedat  glassada.) 
EussEBio.  Aixis,  Roseta  estimada, 

si  en  lo  qu'  avuy  ha  passat, 

lo  mèu  amor  consideras... 
Roseta.    Eussebio  estimo  '1  favor; 

mes  si  avuy  guardo  un  amor 

verdadè,  '1  sento  de  veras 

per  qui  sè  que  de  segur 

me  'n  tè  à  mí. 
Eussebio.  (Ja  me  1'  han  presa.) 

Ricardo.  Fins  sento  aquesta  riquesa 

per  que  no  1  creguis  tan  pur. 
Pepeta.  Y  jo,  donchs  i  cóm  quedo  jo? 
Eussebio.  Tú,  à  la  lluna  de  Valencià. 

Gom  que  ja  no  tens  la  herència, 

te  presento  dimissió. 
Olaguer.  Al  menos  tràctim  d'  amich: 

no  'm  perdin  :  darè  '1  que  siga, 
Ricardo.    Goncedit.  Lo  qu'  ella  diga. 
Olaguer.  (Sort  qu'  encara  quedo  rich.) 


ESCENA  ÚLTIMA. 


Dits,  RAMON  (esparverat).  Desprès  V  actüari  del  jutjat, 
agutsil  y  dos  polissons. 


Ramon.     jOlaguer!  La  Fraternal... 
Olaguer.  ^Qu'  han  pujat  lo  tant  per  cent? 
Ramon.     iCà!  Han  fugit  lo  President 

y  V  caixè,  ab  lo  dineral ! 
Olaguer.  ^  Que  dius? 
Ramon.  j Gran  consternació! 

Barcelona  entera  plora, 

perquè  ja  desd'  aquesta  hora 

molts  richs  de  suposició 

aniran  talment  descalsos. 

Y  à  mès  d'  aixó  ,  'Is  vuit  papès 

de  Banch  qu'  has  dit  que  cambiès, 

se  'Is  han  quedat! 
Olaguer.  ^Gom? 
Ramon.  j Son  falsos! 

Geroni.     ( Papers  falsos?....) 
Ramon.  S'  ha  alarmat 

lo  Gambista,  à  poch  cridava 

la  Justicia  que  pasava, 

y  allavors  m'  han  preguntat 

qu'  aquells  papers  d'  hont  eixían? 

Jo  he  contestat  que  de  tú, 

y  ara  venen,  de  segú, 

perquè  "Is  he  vist  que  'm  seguian. 
Olaguer.  [Mala  sort! 
Geroni.  (Pog^uès  fugi.  . ; 

(Bn  aquest  moment  entran  los  personatjes  indicats). 
ACTUARi.  ^Don  Olaguer  Perramon  ? 
Olaguer.  Servidor:  pero  no  son 

mèus  los  bitllets. 
AcTUARi.  ^Donchs  ,  de  qui? 

Olaguer.  Un  tapicè  'Is  ha  trovat 

dintre  una  cadira  qu'  era 

del  senyor.  (Senyalant  d  D.  Geroni.) 

Geroni.  De  cap  manera. 

AcTUARi.  i  Oh!  Per  fi  r  hem  atrapat. 

Ja  'n  sospitavam. 
Geroni.  Peró... 
ACTUARi.    Ja  's  defensarà  desprès. 

Ara  ab  vostè  vindrà  près.     (Ab  Olaguer^. 
Olaguer.  é,Ab  mi? 
AcTUARi.  Veniam  per  çó. 

Per  denuncia  criminal 

feta  al  jutje  .. 
Olaguer.  ;  Sort  malehida ! 


-  85  - 

ACTUARi   Hem  de  péndrer  desseguida 
ocupació  judicial 
*  de  la  casa  y  del  que  tinga, 
deixant  la  porta  sellada, 
y  ab  ordre  espressa  donada 
de  que  ab  nosaltres  se  'n  vinga. 
Olaguer.  (i  Arruïnat!  i  Pobre  de  mi!) 
AcTUARi.  Al  moment  donchs,  jo,  1'  Actuari 
pendrè  de  tot  inventari. 
Que  ningú  surti  d'  aquí. 
(Se  *n  van  de  la  sala\  quedant  los  polissons  d  la  porta 
desprès  de  dir  los  V  últim  vers.  Olaguer  y  Gerani  estan 
un  d  cada  cantà  d'  escena,  abatuts  y  sentats  en  una 
cadira), 

Geroni.    (Tot  per  r  avarícia  sèvH. 
Olaguer.  (Per  ma  culpa  'm  vei^  així!) 
Pepeta.        jo?  í  Pobreta  de  mí ! 
Roseta.    Vostè  vindrà  à  casa  mèva. 
Olaguer.  Tant  mal  qu'  ara  fà  una  estona, 

(A  Ricardo.J 

aquí,  del  negoci  deya, 
y  ara  farà  '1  que  yo  feya 
si  '1  Tribunal  los  hi  dona. 
RiCARDO.  May,  negoci  tan  malvat! 

Volém  vida  mès  ditxosa  : 
y  aquest  negoci  s'  oposa 
al  bè,  y  à  la  Caritat. 
Si  aixó  es  nostre  ,  1  mateix  dia 
las  prendas  qu'  aquí  tinguém, 
à  'Is  sèus  duenyos  las  darém 
per  mès  ditxa  y  alegria. 
Y  aixís  nostre  amor  sellat, 
si  no  guanyem  ral  per  duro, 
lo  CENT  PER  CENT  ja  asseguro 
à  nostra  felicitat. 


FÍ  DE  LA  COMÈDIA 


1 

1 
i 
i 


OBRAS  DRAMÀTICAS  DEL  MATEIX  AUTOR 

PER  L'  ÓRDRE  d'  estreno, 

QUE  's  VENEN  EN  CASA  D,  EUDALT  PUIG 
Y   EN  ALTRES  LLIBRERIAS 


RALS. 


/  Carambolas !  Comèdia  en  i  acte.         .  4 

Las  guanteras.  Joguet  cómich-lírich  en  i 

acte  2 

l  Las  cüasl  Sarsuela  en  2  actes,  (i)   .     .  4 

Lo  cant  de  la  Marsellesa,   Sarsuela  de 

aparato  en  3  actes,  (i)   .     .     .  4 

l Endavant  las  atxasl  Comèdia  en  i  acte.  4 

Las  f estàs  de  Barcelona.  Revista  satírica 

en  r  any  1877   .  i 

Lo  Rellotje  del  Montseny.  Sarsuela  de  mà- 
gica en  4  actes  (tercera  edició),  (i)  .  4 

De  la  Terra  al  Sol.  Viatje  de  gran  es- 
pectacle (segona  edició),  (i)..         .  4 

La  mà  del  inglés.  Comèdia  en  3  actes  (2). 

Ral  per  duro.  Comèdia  en  3  actes.     .     .  8 

EN  PREPARACIÓ 


Cada  casa  es  un  mòn.  Comèdia  en  3  actes. 

Una  sarsuela  d"  aparato.  (i). 

Lo  Capità  Manaya.  Sarsuela  en  i  acte. 


(2) 


En  colaboració  ab  D.  Narcís  Campmany  y  Pahissa. 
En  colaboració  ab  D.  Frederich  Soler. 


\ 

OBRAS  DRAMÀTICAS  DEL  MATEIX  AUTOR 

PER  l'  ÓBDEE  d'  ESTRENO, 

QUE  's  VENEN  EN  CASA  D.  EUDALT  PUIG 
Y   EN   ALTB/ES  LLIBRERIAS 


RALS, 

/  Carambolas !  Comèdia  en  i  acte.     .     .  4 

Las  guanteras.  ^-í^^'çuet  cómich-lírich  en  i 

acte.     ........  2 

l  Las  cüas  ï  Sai   da  en  2  actes.,  (i)   .     .  4 

Lo  cant  de  la  Marsellesa.   Sarsuela  de 

aparato  en  3I  actes,  (i)   .     .     .     .  4 

lEndavant  las  atxhsl  Comèdia  en  i  acte.  4 

Las  festas  de  Barcdona.  Revista  satírica 

en  r  any  1877^   i 

Lo  Rellotje  del  Montseny.  Sarsuela  de  mà- 
gica en  4  actes  (tercera  edició),  (i)  .  4 

De  la  Terra  al  Sol.  Viatje  de  gran  es- 
pectacle (segona  edició),  (i)..     .     .  4 

La  mà  del  inglés.  Comèdia  en  3  actes  (2). 

Ral  per  duro.  Comèdia  en  3  actes. 

EN  PREPARACIÓ 


Cada  casa  es  un  mon.  Comèdia  en  3  actes. 

Una  sarsuela  d'  aparaíp,  (i). 

Lo  Capità  Manaya.  Sarí\uela  en  i  acte. 

  ■  \ 

(1)  En  colaboració  ab  D.  Narcís  Campmany  y  Pahissa, 

(2)  En  colaboració  ab  D.  Fredeiich  Soler.
Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Books

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Ral per duro : comèdia en tres actes y en vers"

See other formats
