Un dinar a Mirimar : comèdia en un acte

114 20 *

UN DINAR

À

MIRAMAR

COMÈDIA EN UN ACTE

JOSEPH M. POUS

Estrenada ab èxit extraordinari en lo Teatre Català, instalat en lo
Te\tre Romea, la nit del dia 4 de Mars de 1890

SEGONA EDICIÓ

Preu: UNA pesseta.

BARCELONA

TIPOGRAFÍA ESPANYOLA
carrer dbl hospital, 87
1890.

UN DINAR

À

MIRAMAR

COMÈDIA EN UN ACTE

PER

JOSEPH MARÍA POUS

Estrenada ab èxit extraordinari en lo Teatre Català, instalat en 1*
Teatre Romea, la nit del dia 4 de Mars de 1890.

BARCELONA
TIPOGRAFIA ESPANYOLA
carrer dbl hospital, 87
1890.

PERSONATJES

ENRIQUETA. . . . . . Srta. Catarinetà Fontova,

FRANCISQUET. . . . . . Sr. Hermenegildo Goula.

EDUARDO ESCUDER. . . . Sr. Frederich Fuentes.

FEF. . . . . . . . . Sr. Ernesto Fernandez.

La escena passa en Barcelona, en lo acreditat restaurant de Mira-
mar.—Època actual

Per dreta y esquerra la del actor.

Aquesta obra es propietat del autor y ningú sens son permis podrà
representaria ni reimprimirla. La galeria dramàtica de D. Ramiro
Monfot y Arxer situada en la plassade Santa.Ana,8bis, 3.er es la úni-
ca encarregada del cobro de drets.

Queda fetloJdip<5sit que marca la lley.

AL EMINENT AUTOR DRAMAM

0. FREDERICH SOLER Y HUBERT

Recort de bon afecte.
Son entussiasta admirador
y afectissim amich

Barcelona 5 de Mars de 1890.

674024

«» Jr

Gabinet de restaurant. Porta al foro; lo foríllo representa una glorieta ab en*
redaderas, taula, cadiras, etc. Finestra à la esquerra; altra porta en primer
tèrme à la dreta;al centro^taula rodona ab dos coberts: un sofà à la dreta . A
la esquerra del foro una consola. Timbre eléctricb à la dreta prop de la por-
ta del foro. Una ximeneya à la esquerra ab un mirall, sobre dita ximeneya
un rellotje parat.

ESCENA PRIMERA.
PEP.

(Arreglant la taula.) iQain1 hora es? {Mirant lo rellotje.)
iQué sòch burro! si no và may. (Consultant lo sèu rellot-
je.) Las dos. Lo senyo Escuder no pot trigà, à venir;
jnos ha encarregat dos coberts! Avuy deu volguer tirà
una cana en V ayre, com diuhen los castellans. iClar!
iVés per qui deu ser 1' altre cobert?... Eli qu' es tan
rata...

ESCENA II.

PEP, EDUARDO .
Edu. iHola! èEstà sol, Pep?

Pep. iAy! jLo senyo Escuder! Sí, senyor, sí; estich solet.

Edu. £No ha pas vingut algú à preguntar per mí?

Pep. Per ara, no senyo; mès dech advertirli que no son mès

que las dos... y com que las senyoras se fan esperar

sempre...

Edu. (jCuriòs!...) Bè, jorn' headelantatà venir, perquè li
haig de fer alguna observació. Aquí van dos pessetas.
Ab aixó serveixim al pelo y bona cara.

Pep. No mes ne tinch una.

Edu. iCom!...

Pep. De cara.

Edu. Me pensaba que volia dir de pesseta. Es de dos. Veyàm
com se portarà.

Pep. Ja sab vostó que aquest es lo millor gabinet de la casa
y que sols sk hi serveixan coberts de tres duros en
amunt.

Edu. Bè, ja veurà; la persona qu' espero escullirà 'is plats,
pero vostè... ^sab? ja farà per manera de que no surti
mès que à dos duros per barba. ^Comprèn?...

.r; _ . . 6,7-, w. ;··v:;^í· .'.

Pep. Si, senyò, si. (jEgoista!...)

Edu. Bes de perdius ab trufas... ni volatería... nimaduixas..-
Som en Deçembre, y no mès tènen sustancia pe '1
Juriol.

Pbp. àPero, si la persona qu' espera ho desitja?...
Edu. No hi ha cuidado... Es prudenta... Desprès, es la pri-
mera vegada que dinarà en un gabinet particular.
Pep. jLa primera vegada!... Vamos, alguna modisteta.
Edu. Bè; li suplico que no intenti descubrir sòn incògnit.
Pep. Perdi cuidado, senyo Escuder.
Edu. Ab aixó ja estém convinguts; jo desitjo un dinar...
Pep. Democràtich. (Interrumpintlo.)

~Edu. Eco-li-quà. Vaig à avisar à la senyora del mostrador que
li diga que sòch al gabinet cinch, quan me demanin.
iN@ es *1 cinch aquet?

•Pèp. Sí, senyor.

Edu. Antes d* un quart sòch aquí. cullirè algunas floretas..*
(Prop la finestra.) Desd' aquí diviso un cotxe; deu Ser
ella. Hasta desprès, Pep. Sobre tot, molts compliments.

Pep. Perdi cuidado. (Eduardo sè'n và.)

ESCENA III.
PEP, Desprès FRANCISQUET.

Pep. Sr^qu* està fresch si *s pensa que no descubrirè sa des-
coneguda... Desde que sòch en aquesta casa he servit
à tantas y tantas donas, que fins las conech ab la olò.
(Se sent lo trinch que produheix al picar las cqpas y crits.)

Veus. (Dintre.) jMosso!... jNoy!... jCamarero!...

Pep. Veig que s* impacientan en el sis... iJa es bén rata lo
senyò Escuder!... ün home que viu de renda, y especu-
lar hasta ab un tiberi... (Continua H soroll de las copas.)
No tènen espera. (Cridant.) jVa!... Desd'aquí 'm sembla
que ja veig sa Dulcineya... Prou deurà ser alguna mo-
disteta ó sastresa.

Fra. (Dins.) jNoy!... jnoy!...

Pep. jBatua 41 mon! jtí)3 *1 senyor Francisquet!... jQuin altre!

Fra. (Surt pe'l foro^ apoyantse en lo lastimènt de la porta*
Portarà lligat al coll un tolallò. Figura estar molt alegre-
Tot recitant à intérzalos, anirà apurant una copa de vi.}
iNoy!... èQu' hem de fer?... Fa un' hora que piquém,
y... (Rihent.) jJa, ja, ja!.. Home, no 4t belluguis.

Pep. Dispensi, senyor Francisquet; '1 sis no entra al mèu ser-
vey. Jo sols arribo à n' al cinch.

Fra. jAh! iEts tú? (Rihent.) jJa, ja, ja!... Dispensa, noy, no 't
conexía. Jo había demanat lo cinch.

Pep. Si, ja ho sè, pero, desgraciadament, ja estaba com-
promès.

Fra. Desgraciadament... ja dius bè, puig poch te pots pen-
sar lo carinyo que li tinch en aquet menjadò. (Rihent.)
jJa, ja. ja!.. jGuarda tants recorts! iEh,nóy? &Qué tèns,
que may estàs quiet? (Fent esses.)

Pep. Home, res.

— 7 —

Fra. Mira; vés de fer venir lo mosso allí, perquè la taula se

'n va à rodar. Es coixa.
Pep. jCa! si es de ferro/
Fra. Bè, deu tenir alguna cama corcada.
Pep. iJaJa. ja!... {Rihent.)

Fra. Sí, home, sí; no està segura... balla com una baldufa.

{Id.) jJa, ja, ja! ^Qué voltas, ara, que voltas?
Pep. í-Jó!... (Encara'm farà créurer...)

Fra. iDonchs; qui? Me fas rodàkl cap. {Aprocsimantli una cadi-
ra.) Seu, home, seu.

Veus. {Dintre.) iFrancisquet! iFrancisquet!...

Fra. jAquells ja 4m cridan! {Cridant.) jJa vinch! Dèixam dar
un cop d' ull sobre d' aquets mobles. Tots ells estàn
impregnats de dòlsos recorts de ma vida de solter.
{Rihent.) jJa, ja, ja!... ^Te 'n recordas d4 aquella rossa
que 's deya Eugènia?

Psp. jProu!...

Fra. Aqui mateix... li vaig darl4 anell de prometatge!...
Aquí mateix, sobre lo march d' aquet mirall, ella tras-
sà nostres noms. Llegeix... «Francisquet... Heugenia.»

Pep. iAb H?

Los 2 i Ja, ja, ja!... {Rihent.)
Fra. Bè, ella no miraba prim.

Pep. jAl revés del senyo Escuder! Jo crech que fins economi-

sa ab 1* ortografia.
Fra. íV Escuder?

Pep. Elles '1 que ha encarregat lo cinch... ^Que 41 coneix
vostè?

Fra. {Rihent.) jJa, ja, ja!,.. jNo 1' haig de conèixer! som ín-
tims amichs. No hi ha senmana que no dini dos ó tres
cops à casa.

Pep. (jEndevant!...)

Fra. í,Y sòn convidat?

Pbp. Jo prou desitjaba saber qui era... jPero, cà!... Ha estat
molt reservat. {Rihent.) Ell diu que aquesta persona es
la primera vegada que menjarà en un restaurant.

Fra. ]La primera vegada!... {Rihent.) jJa, ja, ja!...

Pfip. Si, la primera.

Lòs 2. jJa, ja, ja!. ..(/<£.)

Fra. Vet' aquí perquè fa cosa de mitj any que no li sabia
cap enredo... y estaba rodejat de misteris... fent la
mosca morta. iAh, pillet! Ja t' he trobat lo. niu; aviat
veurém la tèva papallona... Tè, Pep... 4t dono un cromo
perquè ell ignori que jo sò lo sèu vehí. {Li dóna un bit-
llet de cinch duros. )

Pep. (jCinch brigadiersl) Gracias. Perdi cuidado.

Fra. Ab vosaltres s' ha de fer axis. Jo ja us conech; sòu dè-
bils, y... {Renyantlo.) jMay paras! Home, estigas quiet.

Pep. í Pro, si no 'm moch!

Fra. jAh! ;no! jPotser sí que al últim seré jo que 'm veuré
voltar! {Soroll de copas y crits.)

Veus. {Dintre.) jFrancisquet! iFrancisquet!...

Fra. {Cridant.) jJa vinch! {Va per beurer y troba la copa buy-
da.) No sé si es que '1 bech ó qu« '1 vesso.. (Soroll de co-
pas. Se sent cantar lo brindis de la «Marina.»)

— 8 —

Veus. «a beber,

à beber y apurar...»
etc.

Fra. Mira, aquells ja tèneo sed. Ma 'n vaig:, que la Lola ja
4s deu impacientar. jAh! ni una paraula à lo mèuamich.
Pep. jFugi, home!

Fra. [A la porta, cridant.) ^Qué fà aquell mosso? (En aquet

moment se veu passar un mosso ab una plata.)
Pep. Mírissel.

Fra. (Rihent.) iJa, ja, ja!., j Aquet també ha rebut!... Mira,
mira com volta!.. jJa, ja, ja!... (Se (n va pe H foro rihent
y fent esses.)

ESCENA IV.

PEP.

jNo n' està poch d* alegre! M' agrada per lo tranquil y
pródich qu' es. Sempre tè la propina à punt.

Mos. (A fora.) jPer aquí, senyora! jper aquí!

Pep jAh! ja tenim aquí '1 segòn cobert.

ESCENA V.

ENRIQUETA, PEP,

[Un mosso obra la porta del foro que Pep V haurà tancada
à la surtida d- en Francisquet y apareix al umbral de la
porta Enriqueta embolicada ab unllarch mantón y ocultant
són rostre ab un espès vel.)
Enr. &Es aquest lo gabinet que ha encarregat lo senyor Es-
cuder?

Pep. Sí, senyora. Desseguida serà aquí... y li suplica que 's
molesti una miqueta. Mentres tant podrà pendrer un
vermouth ó absentha.

Enr. No, no; gracias.

Pep. Si necessita algo, allà hi ha '1 coarto tocadó. {Indicant

d la dreta.)
Enr. (Sorpresa.) |Ah!

Pep. jAh! si, senyora, sí; tot està.previngut.

Enr. (Ah tó alço sech.) Està bè: desitjo estar sola.

Pep. Si se li orereix algo, no tè mès que avisar: (Senyalant lo
botó eléctrich.) una petita apretadeta y'm tè aquí. (Sa-
luda y diu anantsen.) (No es cap modista, no; es una sen-
yora extra-fina.)

Enr. (Ja es despejat aquet mosso.) (Pep se 'n vàpe H foro.)

ESCENA VI.

ENRIQUETA.

(Apenas ha desaparescut Pep, se precipita d la finestra y
aparta las cortinas.) i Aquest home no 's mou may d'alli!
{Jo he vist aquesta figura en alguna part! (Sembla que
intenta pujar! jSí; mira cap aquí. |Dèu mèu! jSi nV ha

— 9 —

seguit ó reconegut!.. Pero, no; jo he pres totas las pre-
caucions... No he baixat del cotxe fins ó la porta del
restaurant!.. Desprès, tapada ab lo vel... {Torna à la fi-
nestra.) jCalla! Se 'n và... jUna senyora 's posa devant
d* ell... r agafa pe '1 bras. . jAh! m' enganyaba! (Se treu-
lo mantóny s' alsa H vel.) Per fi sòch en un restaurant;
estaba desitjosa d' estar à Miramar. {Mirant d la fines-
tra.) iQuinas vistas! jAixó es preciós!.. Un verdader
panorama. '{Examinant lo moMliari.)'L mobiliari es mag-
nifico; bons mobles, objectes d' art... cuadros .. mirall...
iQuín march mès capritxós!.. Veyàm. {S* hi aproxima.)
iQué hi han escrit aquí?... ^geroglífichs? {Llegint.) «Joa-
net... Fernando... Emilio...» Noms d' home. «Lola, Eu-
gènia...» Noms de dona. jAh! iQuín pensament! «jFran-
cisquet!» jFrancisquet!... *L nom del méu marit en
aquet mirall!.. jOh! jhi estat una boja! jAquest nom se
'm presenta devant mèu com una advertència... sí, com
una llissò!.. iPotser he comès una llaujeresa!.. No, no;
puch estar tranquila ja qu' en aquet moment deu pro-
nunciar un poema qu" ell ha escrit dedicat à un amich
sèu que r ha convidat en celebració del sèu sant. {Tru-
canà la porta. Espantada.) ;Dèu mèu! ;Han trucat! ($'
oculta H rostre absòn vel.)

ESCENA VII.

ENRIQUETA, EDUARDO.

Edu. (Ab un ram de flors.) |Sòch jo! iQué li he fet por?
Enb. iQuin susto!

Edu. jSi fins tremola! {Li pren las mans) Tè las mans gela-
das!.. Vamos tranquilisis... no ha de tenir cap pò en
aquí.

Enb. & Vol dir?

Edu. Es clar. jFa mòlt temps qu4 ha arrivat?

Enr. Me sembla que sí. Aquí sola estaba violenta.

Edu. Ja havia provingut que si 'm demanaban...

Enr Ja ho sè. Miri, quan m' he dirigit à la senyora del mos-
trador, m' ha contestat sonrihent de tal modo, qu* he
quedat mès freda que '1 màrmol.

Edu. iQuín candor! (Se sent dar voltas à una clau en lo pany de
la porta del foro.)

Enr. èQu1 es aixó?.. Sembla que intentan obrir...

Edu. Es lo mosso. 'Ns prevé que va à entrar. jOh! Tè molt tac-
to! imolt tacto!

Enr. jBó! jY, per què?..

Edu. Ja li esplicarè desprès.

ESCENA VIII.

DITS, PEP.

Pep. Estich à las sèvas ordres, senyò Escuder... {Mirant à

Enriqueta.) (jNo es malota!)
Edu. jBravo! &A véurer, Pep, com 'ns serveix un bon dinar.

2

— 10 —

Ja sab lo raèu gust, eh? (Democràtica. (Pep ab la llapi-
dera anirà apuntant los plats qul esculleixin.)

Pep. Si, senyor, sí. (Deshonrar aquet gabinet... ' \ May!) ffors
d' ceuvre. Crevettes roses et caviar.

Edu. g,Ab que 's menja aixó?

Pep. Són uns plats molt esquisíts per fer agafar gana. Des-
près: Potage bisque.
Enr. íQu' ha dit?..
Edu. Home, diguiho en català.
Pep. jOh! es una sopa excelenta.
Edu. Endevant. {Pep ne pren nota.)
Pep. Un turbant à la Veneciana.
Edu. íQué redimoni es aixó?
Enr. (Rihent.) £,Ja, ja, ja!.. .

Pep. Senyo, es un de 'is plats mès delicats. No se 'n serveix

cap menos de vint pessetas.
Edu. No 'n volém d* aixó. Deu tenir güst de moro.
Enr. Sí, sí. Aixís v^urém qu' es aixó del turbant.
Pep. Donchs, l' anoto. Rostits. Perdreaux, truffes. Perdius ab

trufas.

Edu. (jS4 ha vist pillo!) iQué no hi ha bacallà à la viscaína?
Enr. jAy! jbacallà!

Edu. Donchs, bueno: porti perdius..! (Cremat.) (jBrrr!..) Ara
hi penso: ja seràn frescas?.. Es que 'm sembla quf es-
tém en temps de vèda.

Pep. jHome! ^En Deçembre?.. Son mortas d' aquet matí.

Enr. Sí, sí; perdius, perdius.

Edu. Nada, vingan perdius. (iSurtint 1' escanyo!)

Pep. Filet doré d lo- Napoleon, 6 Sarha Bernath.

Edu. (\W hi ha per puiverisarlo!) No *n volém de filets.

Enr. Sí, sí; à lo Sara Bernat. (^Qué deurà ser?)

Edu. Dehuen ser passats.

Pfp. No, senyor, no. Lo fem de carn de badella y llebra...
Edu. ^Taimbè morta aquet dematí, eh?
Pep. Ahí à la tarde. &Qué ho apunto?
Enr. Sí, sí

PtiP. iA lo Napoleon?..

Edu. es mort aquet dematí? (Ab sorna.)

Enr. No, np; à lo Sarha Bernath.

Edu. é,Y postres?

Pep. jOh! Eneara faltan ensaladas y peix. .

Enr. Tè rahò, que no ha pres nota de cap plat de peix.

Pep. Ensalada à la oriental, russa ó alemana.

Edu. (Aixó deu ser barato.) Bueno, la mès sencüla, menos

alemana. (A Enriqueta.) No 'ns hi possèsin alcohol de

místoris.

Pep. Anoto russa. Es cara, pero es la mès excelenta.

Edu. (Cremat, baix.) jTornim las dos pessetas!

Pep. (Sens fèrne cas.) Ara, plats de peix. Llus à la proveusal

ó à lo Chambord: mèro ai gratin ó à la santa Menehould.
Edu. (jEu aquesta casa ténen de tot!) Dèixis de santas; porti

sardinas ó llubarro en que siga 'n mànigas de camisa.
Enr. iQuina santa ha dit?

Pep. Mèro à la santa Menehould. Es un plat deliciós.
Edu. (|Jo nr ofego!)

— 11 —

Enr. iQaé li sembla Eduardo, escullim aquet mèro de santa

Menal.. No sè qu' ha dit!..
Pep. Menehould.

Edu. M* es igual. Noy, apunti la santa.

Pep. Mòlt bè. {Segueix apuntant.)

Edu. ((Mòlt bè! En acabat, toco 'i dos sense pagar.

Pep. Desprès del peix, se *ls podria preparar un plat de vo-
latería, com es una polla à la Grimod, capó à la Regència,
ó faissàn dorat... s' entén, si vostès volen..'.

Edu. (jAh! si pogués volar!)

Enr. He sentit a dir que '1 faissàn es molt gustós.
Pep. jOh! jes exquisit! Sobre tot '1 que 'ls 'hi ofereixo es de
V índia.

Edu. (jBandoler!) ^Tambè deu ser mort aquet dematí, eh?
Pkp. No, senyor, però, es mòlt fresch.
Edu. (Jo si que n' estích de fresch.)

Enr. Bè, si desprès tenim gana, ja '1 demanarem. ^No es
vritat?

Edu. Sí, sí..: (En arrivant al pagar, m' evaporo.)

Pep. à'Ls postres variats, eh?.. Kormatje, rahím, maduixas...

Aixó no tè importància...
Edu. (jNo tè importància! jNo tè importància! jAssessí!)
Enr. No £s pot pensar lo que mk agradan las maduixas.
Edu. jOh! jja 'n portarà, ja! (Lo que no duria sòn admetllas

torradas.)

Pep. jBravo! Ja ho tinch tot anotat. jAn! se m' olvidava dels
vins. Hi ha Medoch, Lalande, Jerez, Burdeos, Cham-
pagne...

Edu. Porti vi aixut del temps.

Enr. A mí m' agrada dolçet. Ja veurà, porti Bourdeos,, Jerez
y Champagne; aixis'podrém escullir. è,No es vritat?

Edu. (jEndevant!) Sí, sí, portils tots. (Ab sorna d Pep.) iQué li
sembla? ^No 's descuida pas res?

Pep. No, senyor. {Mirant la llista.) Veig que hi es tot.

Edu. (;Murri! jRes! farè lo pensament qu' es lo dinar de
nuvis. (

Pep. jSe 'ls ofereix altra cosa?
Edu. (iPenjarte!) (Secà.)
Pep. Torno luego.
Edu. (j Així 't perdèssis!)

ESCENA IX.

ENRIQUETA, EDUARDO, luego PEP.

Edu. Comensém. à pendrer assiento. {Enriqueta s' assenta al

so/d.) g,Tè gana, Enriqueta?
Enr. Me sembla que sí.

Edu. {Assentantse at sèu costat.) \ Bravo' Aixó es lo principal.

Enr. Cuidado, no s' acosti tant... Una mica mes lluny... Re-
cordi lo que havém convingut. Si he aceptat la séva in-
vitació ha sigut perquè desitjaba estar à Miramar, véu-
rer aquet panorama y menjà en un restaurant, mes ab
la precisa condició de que vostè no 'm galantejaría, ni
menos intentar tractarme com..

— 12 —

Edu. No digui mès; respectaré lo tractat... ó bè 'm compro-
meto à pagarli una forta indemnisaciò...
Enr. No, no; res d' indemnisacions.

Pep. jAh! le voilà. [Posant la sopa à taula.) Potage bisque. (S'
alsan del sofà y van à assentarse junt la taula.)

Edu. (iOom si 'm diguèssis Llúcia!) ^Li poso sopa? {Pep se "n
va pe 'l foro.)

Enr. Una miqueta. (Eduardo la serveix, desprès ell.)
Edu. Si no mk enganyo es freda.
Enr. No ho crech. Miri com fuma.

Edu. No 'n fassi cas d' aixó. Jo també fumo y molts cops es-

tich mes fret que 41 màrmol.
Enr. (Rikent.) jJa, ja, ja!
Edu. Pero are... (S' aproxima d Enriqueta.)
Enr. Sembla qu£ es salada.
Edu. No... jo la trobo dolçeta.

Enr. (Mirant lo rellotje.) \ Ay, ay ! Miri; aquell rellotje no và.
Edu. Es per discreció.
Enr. No '1 comprench.

Edu. íNo?... No marxa, perquè en aquestas casas may es tart;

sempre es 1' hora del amor.
Enr. Bè, no s' acosti tant. (Soroll en lo cuarto pròxim y crits.)
Veus. jBravo! ;Que canti! \Que àailel

Enr. í Aquí al costat hi ha gent! {Potser m' han sentit!... jVos-
té debía avisarme!

Edu. jMare de Déu! jqu es poruga! jJustament aquí dalt hau-
ria de trobarhi coneguts!

Pep. (Entra losegón plat.) jQu' estàn de brometa aquí al cos-
tat! Turbant à la Veneciana. Ja li agradarà senyò Es-
cuder.

Edu. (No sé com no li clavo.) {Pep sé hn và.)
Fra. {Canta desde dins la següent petenera.)

«El hombre que vuelve à amar
à la mujer que ha olvidado,
puede compararse al perro...

iay! soleà, soleà,
puede compararse al perro
que come de lo sobrado.
El hombre que vuelve à amar
à la mujer que ha olvidado.»

Veus. ( y crits de dins.) /Bravo!... iotra!... /otral
Enr. ;Dèu mèu! (Espantada. j Aquesta veu sembla la del mèu
marit!

Edu. èNo ha dit qu' era convidat à casa d' unamichsèu?(Co%-

tinúa 7 soroll.)
Enr. Sí, pero m£ ho havia semblat... jQuina broma!
Edu. Aixó sòu xitxarel-los que deuhen dar un tech.
Enr. Per mí, també hi ha donas. ^No ha observat?... (Pep fa

soroll en lo pany de la porta del foro.) jSent? Remenan lo

pany.

Edu. No tingui por. Es lo mosso que ab sòn tacto ordinari...
Enr. Ho trobo mòlt inconvenient. ^Per qui me deu pendrer?...

(Surt Pep ab tres ampollas de vins. )
Edu. ;Vol callar!

— 13 —

Pep. {Posant las ampollas sobre de la taula.) Jerez, ' Burdeos ,

Champagne...
Edu. (jS* ha vist murri!)

Enr. (A Pep.) Escoltí. ^Coneix vostè las personas que dinan

en aquí al costat?
Pep. No, senyora. Aquell gabinet no *1 serveixo jo. (Se ln v&.)
Edu. Créguim, no tinga por, Enriqueta... Menjém, menjém

aquet turbant de moro. Miri quin plat mes delicat...
En». Gracias. Això m' ha fet perdre la gana.
Edu. Vamos, nosiga tonta...
Enr. Ja voldria ser fora.
Edu. jY ara!... (Mal negoci.)
Fra. {Cantant, dins.)

«Dos besos tengo en el alma
que son los que mas sentí,
el último de mi madre,
jay! zoleà, zoleà,
el último de mi madre
y el primero que te dí.
Dos besos tengo en el alma
que son los que mas sentí.»

{Se senten aplausos.)

Veus. i Bravo!... /bravo!...

Enr. (Al acabar de cantar Francisquet s' alsa sumament espan-
, tada.) íEs ell! in* estich segura! jes ell!... ^Per 'hont fu-
girè?...

:Edu. iCom! jAra 'm vol plantar!

Enr. Y, vostè vol que m' esposi... iCorri! icorri! Demani un

cotxe. {Truca en lo timbre eléctrich.)
Edu. Pero, Enriqueta... no vindrà pas aquí dalt lo cotxe...

(jJo si qu' ke ben tret la rifa!)
Enr. (Posantse el mantón.) Bè; lo qu4 es jo no 1' espero. (Surt

Pep.)

ESCENA X.

ENRIQUETA, EDUARDO, PEP.

Enr. jMosso! fassi '1 favor; necessito un cotxe, pero depressa.
Pep. Serà servida. (A Escuder.) i Ah! M' han encarregat que

li entreguès aquesta targeta.
Edu. iA mí! (La pren y llegeix.) «Francisco Armengol.»
Enr. jLo mèu marit!...

Pep. M' ha dit que desitja enrahonar ab vostè... iAh! y ab

mòlta urgència.
Enr. íHo sab tot! jEstich perduda!

Edu. (Aquet pillo li haurà dit.) ^Qué li ha dit vostè que jo era
aquí?

Pep. No, senyor: 1' haurà reconegut ab la veu... Aquestas pa-
rets son tan primas, que tot se sent... iQué haig de res-
pondrer?...

Edüí Díguili...

Enr. (A Eàuardo, baix.) (No '1 fassi pas venir aquí.)
Edu. (Baix, molt viu.) iDonchs què fém? Si li privo la entrada
en aquet gabinet, sospitarà... Jo '1 conech... Forsarà la

— 14 —

porta... No 'm queda altre remey que tenir esperit, y...
Ene. iBè; pero, y jo?...

Edu. {Indicant lo cuarto de la dreta.) (Vostè amaguis allí.) (A

Pep.) Digui al senyor Francisquet, que 1' espero.
Pbp. Està bè. (Se 'nvà per la porta del /oro.)
Edu. iPro, qué fà? \ Afanyis!

Enr. Sí, sí... iHont he posat los guants? ^1 vel?... Sobre tot,

prudència.
Edu. íNo tinga por!

Los 2 jQuin dia! (Enriqueta entra al cuarto de la dreta.)
ESCENA XI.

EDUARDO, FRANC ISQUET.
Edu. iPerqu" he vingut jo aquí!

Fra. (Surt pe H /oro al lo tohallò posat à las espattlas.) Mira,
si no rebo 4 recado de qu' entrés, ja estaba preparat!
à servirte fent de mosso. &Ahont tens la... (Rihent.) jJa,
ja, ja!... Calavera!

Edu. (Bmbrassat.) Noy, una casualitat. Passabaperaquí baix...

Fra. fcPer baix, eh? (Ab sorna.) Bè; ahont tens 1* amigueta?

Edu, iFuig, home!...

Fra. Potser sí que 'm faràs créurer... (Mirant la taula.) Ja,

ja, ja!... jMira, noy!... Cantin plats y mèntin bocas.
Edu. Sempre estàs de brometa.

Fra. Bè, ja veuràs; ^hont tèns la tórtola? ^Qu' ha volàt?... jAhl
no. L' has engaviada. (Indicant lo cuarto.) iEs allí, eh?
Edu. No, home, no.

Fra. jQu' ets plaga! Mira; jo vinch à proposarte de que lafas-

sis surtir.
Edu. àCom?...

Fra. Sí: farém mesa redonda. Jo dino al costat de la Lola, la
Consuelo, y 1' Anita, ab tres amichs del Club de Rega-
tas. Noy. te faràs un tip de riurer... Figurat tú, que...
(Rihent.) i Ja, ja, ja!...

Edu. (No sospetxa res.)

Fra. Que... jJa, ja, ja!

Edu. è,Bè, qué?

Fra. Miraba la Lola '1 mar... quan tot d* una *s gira y *m

pregunta... (Rihent.) jJa, ja, ja!...
Edu. Acaba.

Fra.. ^Perquè voltaban los barcos... y estaban més parats que

tú jJa, ja, ja!...
Edu. iQuejo?

Fra. Noy; jestàmes alegre!... jSi la sentissis! No para de dir-
me: «iFrancisquet, eDteniment! jEnteniment, Francis-
quet!» iQue 't sembla?

Edu. í Ah! ^Us tutejéu?

Fra. jüy! ;qué miras prim!... Fins m4 ha confirmat perquè li

he pres un tall de llangonissa.
Edu. (jEndevant! ;Y ella que ho sent!) jDonchs sòu una colla!

èQué celebréu algun sant?
Fra. No... Es dir, no: gracias à Sant Zenon soldat, me trobo

aqui. He fet véurer à 1' Enriqueta, qu* avuy era convi-

— 15 —

datà casa del mèu amich ZenoD, y qu' en celebraci6
del sèu sant, había escrit un poema y r hi dedicaba.
Edu. No sabia que fossis poeta.

Fra. L' he copiat, home. Veuràs: lo dijous per la tarde tro-
bo pe '1 carrer de V Unió à la Lola... jnoy! jestaba encan-
tadora, sublime! Sa cara era un bouquel de flors. Me diu:
jGracias à Déu quekl veig, Francisquet! jEncara'm re-
cordo d' aquell dia que vàrem anar al Tibidabo! — jOh!
y jo també.- jAquells divins ratos may tornan!— Com,
no! è,Vol veDir lo dissapte à Miramar?— Prou.— Donchs,
ja hi estém anant. — Convidaré à dos amigas.— Jo, à dos
amichs. — Farém brometa. — Conforme.— Pues, hasta '1
dissapte.— Al punt de la una, à Miramar.— No faltaré,
Adios, Francisquet.— Adéu, serafí.

Edu. iConqué hi ha intimitat ab la tal Lola?

Fba. jJa, ja, ja!... {Rihent.) jNo nk hi ha d' haver! Ja la co-
neixes tú. Es aquella, que fa cosa dk un any, vàrem tro-
bar al carrer del Carme. è,Te %n recordas que tú m' ecsi-
gías que 4t digués son domicili?

Edu. jQuíUJo?...

Fba. iAh! jno!... Pro, vaig pensar: no m4 agafas à mí, becu.
Te vaig dir que vivia al carrer de Llastichs, número
nou, pis primer, qu' es à casa d' una tal Dolores, que 's
dedica à vetllar malalts. Tu hi vares anar, y quant se 't
presentà à ta vista aquella dona, més garbada qu' una
torradora, vares fugir més depressa qu* un matutè quan
1' empaytan.

Edu. No es pas vritat.

Fba. íQué no?... Vés si no hi vàres deixar las ulleras. {Eduar-
do li ja signos de que calli.) 0 'ls quevedos. {Rihent.) /Ja,
ja, ja!...

Edu. {So ficat, baix.) Home, repara... Te poden sentir...
Fba. {Baix.) Tens rahò; no hi pensaba. {Cridant.) Ja ho vaig
dir jo. Te vàren pendre per un altre. {Baix.) ^s allí, eh?
Edu. UQué li dich ara?) Sí...pero...

Fba. Corra; fèsla surtir: ja que tu ets de la brometa y nosal-
itres també, fusioném. Veuràs, veuràs com 'ns divertim.
Qu' estàs parat! iAfànyat!

Edu. No pot sar.

Fra. jBo! jPer quin motiu?

Edu. Home, es la primera vegada... y jo he vingut per dinar
bis à bis...

Fra. ^Es dir, qu* es la primera vegada que?... (iPillo!...)

Edu. ISí, es la primera. (jTot jo tremolo!)

Fra. Axis do insistiré... (jTronera!) {Eduardo suspira.) éSabs
que trobo mòlt estrany, que may m- haguessis parlat
d' aquesta conquista?... ^Potser la coneixo jo?...

Edu. jNo! jno!

Fra. De la manera que dius no... me fa créurer que sí.
Edu. {Turbat.) Pues, t enganyas.
Fra. Donchs, ja que no la conech, presèntamhi.
Edu. jFuig, home!...

Fra. ^Me permets que li demani jo? {Aproximantse al cuarto

de la dreta.) Senyora...
Edu. iFrancisquet! {Agafantlo per la levita.)

— 16 —

Fra. í Home, not' esparveris! (Baix.) Escolta, es una modiste-

ta, eh?...
Edu. No ho crech.
Fra. ^Casada?
Edu. iVols callar!

Fra. Soltera. Ja n' hi ha un Cupido de tú.
Edu. No; home.

Fra. Vaja, viuda... (Rihent.) No tèns mal gust, no.

Edu. iMe compromets! jNo es res d' aixó!

Fra. jAh! ano? (Rihent.) ;Ja, ja, ja! íEs dir que no es casada,
soltera ni viuda? (Riu y acaba singlotejant.) ;Ja, ja, ja!...
jHip! jhip! M'has fet riure ab tan de gust que m'ha vin-
gut... jHip! jhip!...

Edu. Nosè perquè has de insistir...

Fra. Bè; no 't tornis roig per aixó. jHip!..

Edu. jCom! ^Jo?..

Fra. jSí e&tàsespaterrat!.. Comprench que 't faig... jHip!..

nosa. Dèixamela véurer y me 'n aniré.
Edu. Impossible.

Fra. No sè perquè. iQué tens por que... jhip! me la menji?

Edu. No, home; pero 'm compromets. Vèsten.

Fra. Bè, no t' anfadis: guarda ton... jhip!.. secret. Vaig à
contarho als mèus amichs de... jhip! jMalahit siga 'i
singlot! jAdios, tronera! (Se dirigeix al cuarto de la
dreta.)

Edu. Adéu. Francisquet. (Espantat.)
jAlto! jPer hont vas!

Fra. Noy, dispensa, perquè.,, jhip!.. aquest singlot me des-
tarota. (Arriva al foro y torna.)

Edu. (jGracias à Dèuíj

Fra. jAh! Escolta; si vegèssis à la mèva... jhip!.. dona, no li

diguis que m' has vist aquí...
Edu. (Despedintlo.) Bè, Vaja, adios.

Fra. Adéu... jHip! (Se *n vd y torna.) i Ah! dèixam saludà à la
senyora. (Si aproxima al cuarto de la dreta. Eduardo s'
interposa.) Senyora, als peus de... jhip! de vostè. Esti-
mi à n' al méu amich Escuder. (Eduardo ll estira per la
levita.) ?,Perqué m'estiras?. jhip!.. adéu, Gupidón. (Se
'n và rihent y singlotejant}) jJa, ja, ja!.. jHip! jJa, ja, ja!..

Edu. jüf!.. jGracias à Dèu!

ESCENA XII.

EDUARDO, ENRIQUETA.

(Àixís que Francisquet ha surtit, Eduardo obra 'l cuarto
de la dreta. Enriqueta apareix al peu de la porta y (s des-
maya.) Surti... Ja ha marxat... jBó! Desmayada. (La
conduheix al sofà y li frega las mans.) Està freda com lo
gel. j Enriqueta! j Enriqueta! jTorni en sí!.. jCa! jno 's
mouiQué faig?.. ^Cridaré?.. No; impossible. jQuin dia!
jDéu méu! jquin dia!.. jEnriqueta!.. Enriqueta, ^volque
l'afluxi?..

Enr. (Torna en sí. Ab vivesa.) jNo! Surtím d' aquí.

Edu. jTranquilisis! En Fracisquet no sab res... després no ha

— 17 —

de tindré por... ell dina ab companyia... Anem, janèm
à taula!

Enr. jPero, qu* es boig! {Disposantse àsurtir.) Corri... acom-
panyim.

Edu. iQué diu? jAh! jno, no! jAixís se 'n vol anar! Desprès d&
ferli sis mesos 1' òs, puch obtenir al fí estar al sèu cos-
tat, y ara...

Enr. Bè, donchs ^qu' espera vostè?

Edu. jAy, ay! ^Qu' espero? Dinar ab vostè.

Enr. Bueno, me 'n aniré sola.

Edu. {Posantse à la porta.) jMes jo no la deixaré passar!
Enr. jBè! ^quk està de broma?

Edu. jRes d' això! jPro, vostè 'm pendría per un ximple!
Enr. {Cremada.) Dèixim passar, ó...

ESCENA XIII.

DITS, PEP.

Pep. (Surt per la porta del foro. Los altres al véures obrir la.
porta fan ademànd' amagarse.) jSòchjo! Dech dirlis qu*
en aquest moment lo senyor Francisquetestàespanyant
lo pany d' aquell cuarto... {Indica ' l de la dreta,) Promp-
te entrarà.

Enr. jAh! ;Dèu mèu! jAném, aném! jGracias, jove, gracias!

(Sé 'n va pricipitadament pe H foro.)
Edu. jMe planta! iBon negoci! jMe 'n recordaré tota ma vida!

{Se *n và pe 'l foro.)
Pep. j Ara hi penso! jSe *n van! ^Pro, y '1 gasto?.. {Sa (n và

corrents pe *l foro.)

ESCENA XIV.
FRANCISQUET, desprès PEP.

Fra. {Surt pe 'l cuarto de la dreta, tanbalejantse ab lo toballé
al coll y proveliít d" una ampolla de vi Champagne.) i Vic-
toria! j victorià!.. {Singlotejant.) jHip!.. jCom! No veig
à ningú {Mira per lot.) Me sembla que bè estich serè.
{Mira dessota d' una cadira.) jHip!.. No, per aquí tam-
poch!

Pep. (Surt pe *l foro.) jSenyò Francisquet!

Fra. \Quien vive\.. iHip! (Fent esses.)

Pep. Una senyora pregunta per vostè.

Fra. Vinga, ja li respondré, jhip! j,Quí es?

Pep. jOh! no la conech. Và ab la cara tapada.

Fra. Dochs, jo la destaparé. íQuí serà?.. (Rihent.) iJa,ja!jHip!
jüna broma de la Lola!

Pep. (Al peu de la porta.) Ja pot entrar, senyora.

Fra. (A ^O^Perqué ballas ara? jXimple!.. jHip! (Surt En-
riqueta. Pep se Kn vdpe'l foro.)

— 18 —

ESCENA XV.

ENRIQUETA, FRANCISQUET.

Fra. [Saludant ecsageradament.) Entri, senyora... iHip! (Ri-
hent.) ;Ja, ja, ja!.. iQué 't pensas que no 't conèch? Ets
la Lola.. ;Hip! jMalehit siga 4 singlot!.. jQu' estàs de
brometa! Vaja, aixèca aixó, (Pe 7 vel.) iHip!.. Mira, Lo-
la... [Ensenyantli l' ampolla. Enriqueta si alsa H vel. *
Francisquet molt sorprès se deixa anar al sofà.) jLa mèva
dona!

Enr. è,T' ha passat lo singlot?
Fra. Sí.

Enr. No m4 esparabas, ^eh?
Fra. No.

Enr. ^Perquè no rius ara? Riu home, riu.

Fra. Enriqueta...

Enr. No: Lola. Ara soch la Lola.

Fra. No 'n fassis cas. Mira, à n' aquest moment te veigdoble.
Ern. jQuina situació la tèva!..
Fra. é,Proqui tk ha dit?..

Enr. iQui? t' he fet seguir, y ho sè tot. ^Entèns? jTot!
Fra. iEnriqueta!.. (Ab tó suplicant.)
Enr. iLola!

Fra. No, rata; jo no 'n tinch la culpa... L' Escuder m' ha

desencaminat.
Enb. iL'.Eduardo!.. &Y *1 tèu amich Zenon?.. &lo poema?..
Fra. Era farsa.

Enr. Prop de sis mesos de ser casats, y ja...

Fra. jVaja, tonta! Si t' estimo mès... (Vd per abrassarla y

ella 7 rehusa.)
Enr. jFuig;, fuig!
Fra. jNo sigas aixís!.. Perdónam.
Enr. May.

Fra. Enriqueta, es la primera vegada y la primera '1 rey

perdona, mes si arribés la segona, consento...
Enr. <,A la pena de Talión?
Fra. iOh!

Enr. \Nada\ ho prens ó ho deixas. [Estenent lo bras.)
Fra. (Prenentli lamd.) Prench.

Enr. Allavors te perdono, pro, ab una condició. Qué apoya-
da del tèu bras, vuy que 'm portis per tot, à los cafós,
restaurants, teatros... y que 'm deixaràs llegir «la da-
ma de las Camelias», «Sapko»

Fra. En que vulguis 1' «Assommoir» y la «Nana» y tot. Olvi-
dém lo passat y vinga una abrassada. [En lo precís mo-
ment gue van d abrassarse, apareix pe 'Z /oro Pep.)

ESCENA ULTIMA.

DITS, PEP.

Pep. (Al veurer que sl abrassan y tapantse la cara.) jSant March!
Dispensin; me pensabaque trucaban.

— 19 —

Enr. No vè malament. Serveixins un bon dinar... &Qué 't

sembla, Francisquet?
Fba. Si, si; encara que no tinch gana...
Pep. (í D' aixó 'n dich un conquistador!) íCom lo vólen?
Enr. Ho deixém al sèu gust.

Fra. jJust! veuràs que serveixen bè. (Dirigintse alpúblich.)

Si -Is ha agradat la comèdia
y aplaudeixen de bon grat,
pagànt, desd' ara 'ls convido
ab Un dinX a Miramar.

FI.

EN PREMPSA

/ Tot per las donas! (1) Comèdia en un acte.
Indicis. (2) » » un »

Lo patró Aranya. (3) » » un »
Un músic h de regiment. (4) Sarsuela en un acte»
Juana de Arco. Monólech drama tich historien.

(1) Agotada la primera y segona edició.

(2) Agotada la primera edició.

(3) Agotada la primera y segona edició.

(4) Agotada la primera y segona edició.

I

OBRAS DRANlATICAS

DE

-^-^r—

Un músich de Regiment, (i Per una solfa!) Sarsuela cata-
lana en un acte. (1)

La Patró Aranya. Comèdia catalana en un acte.

/Lgnoscents! Comèdia catalana en un acte.

Seguros Matrimonials. Sarsuela catalana en tres actes (2)

La Perla de Getafe. Sarsuela castellana en un acte.

La Chiva. Parodio política de la opereta de Offenbach
La Diva.

/Tot per las donasl Comèdia catalana en un acte.
Vico y Calvo. Proposi t-plàgio-plàstich.
Com d cal sogre. Comèdia catalana en un acte.
Marit lis. Comèdia catalana en un acte.
Lndicis. Comèdia catalana en un acte.
iMala nit...! Comèdia catalana en un acte.
Un marido d línea cor ta. Sarsuela castellana en un ac-
te. (3)

Madame Lili. Sarsuela castellana en tres actes. (4)
De pèlag alls à Barcelona. Monólech-viatje.
Tres 2nerrots. (Escenas de Carnaval.) Comèdia castella-
na en un acte.
Lo Polissón. Comèdia catalana en un acte.
Mana de Arco. Monólech dramàtich histórich.
Un dinar à Miramar. Comèdia catalana en un acte.

PRÓXIMAS A ESTRENARSE.

De Madrid d Suüa. Comèdia castellana en tres actes.
Tras una herència. Sarsuela castellana en tres actes, de

gran aparato. (5)
Goòernador, 4, bis. Comèdia catalana en un acte.
Las reformas. Revista reformista en un acte, 7 cuadros

y 1 prólech. (6)
i Ja estem sols...! Comèdia catalana en un acte.
Tres per una. Sarsuela catalana en un acte. (7)
/Sincopes! Sarsuela castellana en un acte. (8)
Lo senyor paga... Sarsuela catalana en un acte. (9)
i Viva 'l divorci! Comèdia en tres actes y 4 cuadros.
La Perla de Leganés. Comèdia en un acte. (10)
iChampagne! Sarsuela castellana en un acte.

(1) Música del mestre D. Joséph Ainé.

(2) En colaboració ab D. Justino de Gassó y Suarez. Música del
mestre D. T. Vilar, la primera, y D. Conrado Fontova la segona.

(3) Música del mestre D. Ricardo Giménez.

(4) Musica de Mr. Johann Estrauss y D. Francisco Pérez Cabrero.

(5) En colaboració ab D. Justino de Gassó y Suarez. Música del
mestre D. Francisco Pérez Cabrero.

(6) En colaboració ab D. Justino de Gassó y Suarez. Música del
mestre I>. Ricardo Giménez.

(7) Música del mestre D. Joan llius.

(8) Música del mestre D. Arturo Baratla.

(9) Música del mestre D. Ricardo Giménez.

(10) En colaboració ab D. Justino de Gassó Suarez.