Un vividor : comèdia en un acte y en vers

1 i S G

GALERÍA DE D. JUAN MOLAS Y CASAS

UN VIVIDOR

COMÈDIA

EN UN ACTE Y EN VERS,

ORIGINAL DE

S/u/s Suner Casademunt

BAK0ELONA.~190l

Imprenta de MANUEL TASIS

Tallers, 6, 8 y 10

UN VIVIDOR

COMÈDIA

EN UN ACTE Y EN VERS,

ORIGINAL DE

XIuis Suner Casademunt

Estrenada en el
Teatro NOVETATS la nit del 25 de Abril de 1901

BARCELONA.— 1901

Imprenta de MANUEL TASIS

Tallers, 6, 8 y 10

Aquesta obra es propietat del autor.

La Galeria de D.Juan Molas y Casas
(Hospital, 12 y 14j es la autorisada del
cobro dels drets de propietat.

j^l meu esfimaf amich, l'aplaudii pri-
jner ador

D. ErtRKK cüitaRT

vostè, que ab íjoras solsameni ha
dat vida a la obreta.

son afectissim,

REPARTIMENT

Personatjes Actors

MERCÈ, filla de . . . . Srta. Daroqiii

BERNAT. ...... . Si\ Daroqui.

GESAR. . . . . . . . . . » Guitart.

GENIS, alcalde del poble y masové de. . » Viiias.

DON VALENTÍ, pare de » Vinals.

lluís » Delhom.

QUIMET, mosso. . . . . . , . « Giménez,

HOME primer. » Galceran,

HOME segón » Ferrànde

Homes del poble.

L* acció passa à Cabrera

Època actual
Dreta y esquerra del actor

Els versos marcats poden suprimirse si 1' actor encarregat del
paper de Quimet no te ganas d* estudiar.

ACTE ÜNICH

La escena representa là entrada d* una casa defora acomodada. En pri-
mer terme à la dreta una finestra ab vidrieras, y reixa à la part de
fora. Porta al foro y dos laterals a la esquerra. Per las parets, cuadros
ab 'Is retratos de 'n Garibaldi, Pi y Margall, etc. y un representant la
República. Taula, cadiras y un banch. Tot respirarà netedad y co-
moditat relativa.

ESCENA I

BBRNAT y MERCB, aquesta sentada y cüsint.

Mer. Pare, aixó es un ^iesvari

y has ta crech que us trastoqueu.

Ber. A mi no 'm dongas Uissons
que sé lo que tinch de fer.
Poch pots pensà tu, la sort
que tindràs casante ab ell;

H es dir casante, pactant

p quan hagem '1 clero tret,

de viure ab ell.

Mer. (Ab burla) Sí, ab capítols

de gos.

Ber. De gos ó de bé.

Mbr. Sembla impossible del modo
que us han tombat el cervell.
Ber. Tombat ó sense tombà,

serà '1 que dich y res mes.
Vaja, avuy dia las mossas,
no tenen enteniment.
Un xicot que té à Madrit
un influcu que no 's creu*,
qu* es molt sabi, qu* hasta es guapu;

677059

— 6 —

y si be de rich no ho es,

no hi fà re, perquè nosaltres

abolirem '1 diné.

i Quina honra per mi, se '1 sogre

d' un xicot tant viu y llest!

y que 'n parlarà tothom,

tothom sens, del casament;^ ■

convidarà 'n Castelar,

jo 'm tractaré de tu, ab ells;

y si com es lley y rahó,

'm donéu un, ó dos nets,

si es noya 's dirà República^

si es :noy, dirà Progrés.

Mer. Aixó es un nom de cassino.

Quati sento que aixís parleu,
hksta us miro, perquè 'm sembla
que no ho diheu sério.

Ber. Ja ho crech

que ho dich sério. Ara que hi penso
't previnch, que no vuy mes
al sortir de casa, veurer
que per qui ronda 'n Lluiset.

Mer. 'N Lluiset? (fent la desentesa)

Ber. Si, dona^ '1 fill

de Pon Valentí.
Mer. A mi que

'm contéu.
Ber. A tú, t' ho conto,

que no dormo, ^ho tens entès?

lo que us heu posat al cap

vaixeuvosho fins als peus:

no vuy per aquí aquet ximple.

^;vols que t' ho diga clà y net?
Mer. perquè heu de contrarià

las aficions que '1 cor sent?
Ber. (íLas aficions? ;las camàndulasi
Mer. (íNo es un bon jove?
Ber. Podé;

jo 'm guardaré prou de dir

tampoch, que sigui dolent.
Mer. M' estima.

Ber. Donchs que t' estimi:

aquí no hi te de fer res .
Mer. Vos me voleu desgraciada,

— 7 —

Ber. (5Que jo vuy?... ireira de bet!

noya, prou, no 'm desesperis.

i Emparentà ab un burgès!

jab un que explota a *n el poble!

aixó si que may.
Mer. Donchs, bé,

'm faré monja.
Ber. dQ^é dius?

• ESCENA II

Dits y gUIMET. Foro dreta.

Qui. Bernat.

Ber, óQué vols?

Qui. En Joseph

se li ha trencat '1 bunó

an' el forat,
Ber. Ja era vell,

pró si hagués tingut cuidado...

Ara ves com 'Itreurém.

Vaja, no 's poden tenir

à na cap preu jornalers.
Mer. Sembla que à vos també us pica?

^tant mateix vos hi enfadeu

com 'Is burgesos?
Ber. Tu, calla;

ja 'm sentirà. Hi vaig corrents.

Tornant à recular y à sa filla.

Tu, per últim cop t' aviso;

que li fassis bon paper.

(i Quimet) . Tu aniràs à la estació

ho sents, al tren de las tres. (Se/n va).

ESCENA III

Dits Menos BERNAT
Mer, Ja ho veus (à Quimet que se la mira).

Qui. (Ab maiiciaj Jo lo quc vaig veure,

va sé diumenge à la plassa.

— 8 —

aquells gira vols que f eyas
quan ab en Lluis balla vas.

Mek. ^Qué vols dir?

Qui. Dona, jo, ré;

pero entencli la contramarxa .
Ab quin cul da do que 't duya,
quin brandeix d' americana;
i ah, salau! alló era bó,
quin pantétx, quinas miradas;
y aquell xiu xiu, vamos tonta,
ja ho conech que agradava,
y ab aquell vestit queduyas,
y ell també, com té aquell aire ,
feyau mes goig-, no t' enganyo
que un envelat de 'n Baliarda.-

Mer. Si, pero, haguessis sentit
ara mateix an el pare.

Qui. ^:Qué?

Mer. No q vol.

Qui. (íNo '1 vol? ^qué pot

anà à. esperansà? jqu' es plaga!

Mer. Vol que 'm casi ab, quell perdut.

Qui. Ab don CéSSar? (ab estranyesa)

Mer. (ah despreci) Ab don nada.

Qui. No 1' entench.

Mer. Ni jo tampoch.

Qui. Cà dona, si es molt mes clara
V última part dels llanceros
que no pas ell. Quina mala
horà và vení aquell ximple
à volé arreglà la Espanya.

Mer. Y lo que s' arregla es ell.

Qui. No vàs desencaminada;

treu aquí, '1 ventre de pena,
perquè arriba ab una cara,
que sembla que ha anat seguits
à cuatre saraus; groch, magre.

Mer, çíNo '1 tens d' anà à rebrer?

Qui. 'L volco

y faig que 's trenqui una cama:
no ballarà pas d' un any.

Mer. Pero si ell tampoch may balla.

Qui. Pues ara m' agrada menos
y li trovo menos gràcia.

— 9 —

Qui no balla, no te gust
ni es home de bé.

Mer. (Rihent.) Alsa, alsa.

Qui, Creu son cosas que no fallan,
y que jo hi tinch molta mira;
fins '1 llit, y una cadira
no m' agrada si no ballan.
Si may, que no ho necessito
estich malalt, no vuy febra:
vuy '1 mal que hi ha mes alegre.

Mer. íQuin es?

Qui. ball de Sant Yito.

Mer. * Deu nos 'n guart. jQu' ets babau!
Qm. * Y no es pas que t' enssarroni,

* perquè mira, '1 matrimoni

* casi no es mes que un sarau.

* Escolta bé: 's tiran V ull

* un jove y una xicota,

* dels dos '1 cor s' esbalota

* y U cap tot seguit els vull.

* Ella, està clà com es dona

* pateix, pero no 's propassa

* ell, 's tem una carbassa,

* y s' entreté fent la mona.

* Ja aquí comensa la festa

* se 'Is veu tristos tot lo dia;

* es que ara ha romput la orquesta

* y toca la sínfonía.

* Per fí, mol poquet à poch,

* desitjan d' una vegada

* acabà el paper de soch,

* s' donan una mirada;

* ell và voltant, và voltant

* pero sempre ab molt recel,

* y si volta, ves contant

* qu' es el vals. ; Ànsia Manel!

* y com després del trevall

* sol venir sempre '1 repòs,

* y '1 vals ja sabém qu' es ball

* una mica carregós;

* 's declara, la demana

* y comensan à gosà:
;ah, salau! americana;

* vingan passets, y à gronxà. '(íentKo)

— 10 —

* Quan ell se' n và, ella s' any ora,

* y '1 qu' es d' ell, no 'n diguém res,

* perquè ab ànsia no veu V hora

* de fer arreglà 'Is papers.

* Lluny d' ella, '1 cap -se li volea;

* salta, roda y no està quiet:

* digam tu si '1 ball aquet

* no 's veu ben clàr qu' es la polca.

* Com que res que arribi es tart,

* la núvia al fí ha pogut heura.

* 'Ls músichs se 'n van à beurà,

* y comensa 1' altre part.

* Ja sé que 'm diràs: — jjo 't flich!

* ab un vals també comensa: —

* aixi y tot, 't vuy convensa

* de que es veritat lo que dich;

* puig quan aqui arrivan jà;

* à n' ells el cap també 'ls roda,

* pero es de sócios, y es moda

* en mitj del ball descansà. ^íent acció de dormir.)

* Tot ha passat; sont casats,

* y ara çomensan las llistas

* d' obligacions, 'ls solist.as

* es quan fan els obligats.

* Y ara, t' dich que 'm sembla à mi

* que '1 que 1' escolti quan soni

* com se queixa; '1 matrimoni

* es obligat de violí.

* No 't parlo dels rigodons,

* perquè quan hi han dos casats

* que '1 ballan, estàn posats

* à partí aviat pinyons.

* ^'No ho comprens? dona, un musol

* ho entendria ab molt mes art;

* no saps que hi hà aquella part

* que '1 balladó queda sol?
Mer. (Rihent) Ets un plaga.

Qui. Ara voldria

demà vespre, anà à San Joan
à sarau.

Mer. Pots mol ben ferho.

^Xo has d' anà demà passat

à Barcelona, ab el carro?
Qui. Si.

— H

Mer. 'L pare tot demà

ja estarà distret, ho deixas

tot apunt; quan sigui tart,

't mudas, te 'n yas à festa,

y com que tens de marxà,

li diré qu' ets à dormí,

ell aixis no 'n farà cas-
en plegant, vens poch à poch,

enganxas y cap avall:

y pots dormí dalt del carro

tot '1 camí.
Qui. Està clar.

(Entusiasmat) SÍ tcus CU aquct cap més llums

que una aranya d' envelat.
Mer. Deixam anà à arreglà '1 cuarto

d' aquell beneit!

CS' aixeca y se 'n và per la segona esquerra).

ESCENA IV

QUIMET à poch BERNAT. Foro derecha.

Qui. No està mal.

Demà vespre, ballarugas,

per Sant Pere à Premià.

per Sant Jaume hi tornarém; ^

Sant Gristofol al de baix,

Per Sant Domingo, à Argentona

à beure V aiga picant,

per Santa Elena à Çabrils,

Sant Genis à Vilasà.

Vaja 's veu que de tots modos
. tinch d' estarhi bé ab els sants.

Y aixóy que encare 'm descuido .

'Is aplechs, que n' hi hà un grapat.

Remey, la Misericòrdia.

Sant Bartomeu, si n' hi han

mes que un foch no 'n cremaria;

aixó ho dixo pe 'n Bernat.
Ber. (Sortint pel foro) Arribat à cal Esteve

y que vinga aquí ab un salt.

Vamos, tota la bassada

#

— 12 —

ara tindrém de llensar:
y aquets sols, que tot ho assecan.
Ves y torna.
Qui. Me n' hi vaig.

Després arreglaré '1 cotxu,
per ana al trén. (apart;

(Al anarsen pe *1 foro, 's topa ab en Genis).

L' alcalde.

Gen. (Ensopegant) Và,

(íque fàs?

Qvi, (saiudantio) Deu VOS guart.

Gen. (Entrant; AdeU.

(Apart) Aquet à Deu no ha olvidat.

ESCENA V

BERNAT y GENIS, i poch MERCÈ

Ber. 01a, Genis: ^tu per qui?

Gen. Si Bernat, so jo mateix.

Ber. Tü no abaixas may 4 greix.

Gen. dQ^^ farém? s' ha de patí.
Ber. tu pateixes? jbell mall

^;que 't porta doncas de nou?

Gen. L' senyo...

Ber. (Abdespreci) ;L' senyó!

Gen. (Burlantsen) SÍ t' COU,

t' diré r meu principal.
Ber. Bueno digas, igual es

que ja tot cambià ho veurém.
Gen. Aixó deurà sé, quan fém

1' auca del mon al revés.

(Bn aquet moment Mercè, sürt de la porta segona
esquerra, và à buscar agulla y fil ahont cusia y s* entorna),

Ber. Tu tot ho prens à xacota.
Gen. Si no mes dius tonterías.

01a, Mercè; ab quatre dias

com s' ha t' ha fet la xicota,

y bonica.

Mer. Molt. (Anantsen y saludan ab 1* acció)

Gen. Segú

que no n' hi hà un altre à Cabrera.

•

— 13 —

Ber, Perp no creu.

Gen. De manera,

que no 's trastoca com tu.
Ber. Acabém; no 'ns entendriam,
Gen. (Impacient; Bé, pcro: ^tu ja t' entents?
Ber. (Ab calma) Prou, y ballo sol, ^^ho sents?
Gen. Creu, no sé que pagaríam

'Is que t' estimem de bó,

sens interès de cap mena,

per treuret aquesta vena

que 't durà à la perdició.

^;Que no ho veus tu, sant cristià?
Ber. De cristià, jo no ho soch.
Gen. (Cremat) Douchs moro, à n' a mi 'm fa poch>

si t' has fet desbatejà.
. ^Que no veus que tots aquets

que semblants cosas t* diuhen

à la teva esquena vihuen,

y no son més qu' uns pillets?

Ber. i Calla! i cal la! (no puguentse aguantar)
Gen. (Sempre ab calma) Oh, bé; SÍ Callo

no t' ho podria pas dí.

Creu, t' han girat '1 magí,

y per tornartel treballo.
Ber. Es en và.
Gen. No, no t' espantis;

si ja sé que curaràs

quan pelat 't quedaràs,

venente hasta '1 banch dels cantis ►
Ber. qué?

Gen. Ah, no ré... iniussol!

Tots aquets qu' ara pregonan,
veurem lla vo ras que 't donan.
Te deixeràn be-n bé sol
si del burro aviat no cuitas
à caure.

Ber. dQiié saps? Ves, ves;

es r somni del progrés.
Gen. Tu si que sumias truitas.
Ber. Aixó voleu, la ignorància

de las clases, ^no ho reparas?

y vingan convents de fraras>

y protegir la vagància.
Gen. Jo no sé si trevallaban,

— 14 —

ó si feyan 4 gandul;

pero '1 q[u' es en quet taul

que vé à n^ aquí, no '1 guanya van.
Ber. Va Ja, prou;

(enfadat) teu senyó

no ha donat un recado.
Gen. Bé, no 't vuy causà un enfado.
Ber. Si no m' enfado per xó.
Gen. M' ha fet arribà per dirte,

que vé à parlarte dins poch.
Ber. Bueno, donchs aixís no 'm moch.

íQuim!' (cridant)

- ESCENA VI

Dits QUJMET, y à poch MERCÈ

Qui. (Sortint) (íQue hi hà?

Ber. Ves à vestirte.

Posa vela, arrimaderos,

al carro, y també 'Is coixins.
Qui. (ïJa tinch d' anarmen al tren?
Ber. Apa, home, cuita; si.

Dona també una establada

à la «Instrucció»

Gen. (Apart a Quimet) ^,A quí diu?

Qui. A P euga.

Ber. (Satisfet) Jo, à tot hi poso

noms d' adelanto y bonichs.
Qui. Tot aixó, ho tinch fet fà estona;

no haig de fer mes que guarní.
Ber. Apa, ja vinch jo à ajudarte

perquè es molttart.
Gen. Si es precís.

ja 1' enganxarém nosaltres

y ell que se 'n vagi à vestí.
Ber. Es veritat; fesme '1 favor.

Apa, ves, inoya! (cridant)
Mer. (Sortint; Aquiestich.

Ber. ^Ja tens arreglat el cuarto?
Qui. Ja ho crech que li té. L' hé vist;

sembla '1 llit la presidència,

— lo —

del envelat de Cabrils.

(Se 'n và segona esquerra)»

Ber. (íAnem?

Gen. Si, adeu Merceneta. Tse -n và)

Mer. Deu vos conservi, Genis.

ESCENA VII

MERCÈ sola

Mer. Sembla impossible à n' el pare,
com li han tombat 1' magi
aquets ximples pocas penas,
que tant sols per 'Is seus fins
1' entabanan, perquè vehuen
que '1 pobre es un infelís
incapàs de f é à una mosca
ni sols el mal mes petit.

Y 'I pitxó, es qú' aquets dpsvaris
recahuen tots sobre mi,

perquè li costarà molt

de deixarm' casà ab en Lluís.

Ens estimem, y ves que

pot voler '1 seu desitj;

es jove, es molt bó, es guapo

y per serho tot, es rich.

Donchs no senyo, no hi hà modo-

de que hi vulga consentí.

Si à n' aquí '1 veu, arma un vol;

pero com no sap llegir,

cada dia, vol que un diari

que li envian de Madrit

li llegeixi, y 'ns posem

(d la finestra )

tots dos assentats aqní.

Y '1 bó es, que '1 castellà
no 1' entént ni sols un fil,
y si aòàs alguna cosa

à n' el promès tinch de dir;
ell que sempre ja sap V hora,
m' espera à fora arrulit,
y fent veure que llegeixo,
en castellà tot lí dich.

ESCENA VIII

Dita y LLUIS, vestirà de foraster

Lluís iMercé! (desde la porta)

Mer. (Veyèntio) En parlant del llop...

Lluís, Donchs el llop dech ser jó. aixís.

Mer. Si qn' ets un llop. perquè ensenyas

també las dents molt sovint.
Lluís. Aixó quan no fas bondat.
Mer. 'L pare '1 mateix 'm diu.
Lluís. A ton pare deixal quiet

perquè ja té prou tragí

volent cambíà tot '1 mon,
Mer. No vuy burlas. Sents, Lluis?
Lluís. Ara m' ensenyas las tevas.
Mer. ^;Dequé?
Lluís. De dents.

Mer. (Amenasantlo ab carinyo) Mira,

Lluís. SL

Es clà, com que son bonicas,
y blancas com el marfil.
Jo també creume^ deploro
que '1 teu pare sigui així.
Pero '1 curarém, no ho duptis,
1' papà avuy ja ni' ho dit
que 'n portava una de cap;
y quan ''s pren un fatich,
no tre valia may en và.
Escolta, ^;no 'm vàs dir ahí
que arribava aquesta tarde,
aquell embustero?

Mer. ^Lllit

be te ja à dalt preparat.

Lluís. De lo que no 'ni sé avení,

es de que '1 teu pare vulgui
darte un pillo per marit.

Mer. Oh, be, ja n' hi haurà per temps;
perquè no darà 4 permis
hasta que hagi tret L Papa
y sols casin 'Is civils.

Lluís. Jà, jà, jàl (Rihent)

d' aquet modo

— 17 -

soltera hauràs de morir.

Quan enrahoïiin, tu escoltas

tot lo que digan aquí,

y després llegint el diari

à n' el teu pare, m' ho dius.

Aixó ho dit el papà-,

à mí m* avisarà en Quim.
Mer. Ara, vesten; que si vé

'1 pare, y 't tro va aquí

com tu ja saps que ja 't té

atra vessat al magí,

hi haurà desori y soroll

y després las pago totas.
Lluís. (-;Ja 'm treus, eh? t^^que fà que ^mmori

ni que begui aquestas gotas

de fel, que tot sol apuro,

quan me treus del teu costat?
Mer, çíPerque has d' apenart, si ^t juro

que no estimo, ni hé estimat

ni estimaré may al mon

com t' estimo à tu, Lluis?
Lluís. las probas. Mercè, son

treurem d' aprop teu aixís?
Mer. Que jo 't trech, Lluis? joh, no!

bé sap Deu. qu' es la esperanssa.

del meu cor, ta estimació

mes com mes el temp avansa,

mes tém.

Lluís. Doncas s' ha acabat

tot recél, tu jà saps bé
del modo que m' hà estimat
sempre V papa:

Mer. Prou que ho se!

Lluís. Pues està determinat

à acabà '1 meu sufriment
que'm posa malalt y aprima.
Quan jó aborreixo, odi sent,
quan jo estimo, ell també estima,
lo mateix que jó, igualment.
Tant sols mostra ambiciós,
si m' afligeis Ja desditxa
ó '1 meu semblant veu confós;,
y avuy ell, tant sols desitja
podens abrassà à tots dos.

— 18 —

Mer. Es qu' es massa sort per mi;
jó no 't mereixo.

ESCENA IX.

Dits y Don VALENTÍ.

Val. (Rihen al veurais.) Endevaiit.
Lluís. 'Lpapa!

Mer. (Confosa,; Don Valenti?

Val. Ja puch estar trevallant

per durho tot à camí

si vosalstres m' ho esgarreu;

aquet jovent es un fàstich.

PerO no us escapareu, (Sempre rihent.)

perquè aqui mateix un càstich
vos daré, que cumplireú, (À lluís.;
(Per ventura à tu, cap vert
no t' hé dit que no vinguessis,
hasta que 't digués de cert
lo que convingués que fessis?
i Si que veig com has compler!
Lluís. Papà...

Val, Just; papà! m' agrada.

Per lo que 't veig atrevit
la contemplació ha acabada,
y vos fareu tot seguit
devant meu una abrassada.

(Yeyent que qucdan parats)

0 li fas tu ó li faig jo.
^ Vaja.
Lluís. jOh! jo!...

Val. (*Ls agafa y *U fa abratsar) Aixís.

Mer. (Avcrgonyida) ;Per Deu!

Val. Crecli que '1 càstich ha estat bó,

y si percàs hi torneu

hi haurà abrassada y petó.

per mi que no hi hà ré? (a liuís)
Lluís. Per vostè papà hi es tot.

'Llensantse à sos brassos)

íY qu' es bó! ^;Vritat, Mercè?
Val. (sQue 't sembla, eh? al teu xicot, (a Mercè;
à castichs el baldaré.

- 19 —

Porto un plan, y véstan ara,

que ja 4 desarrollarém.

No vuy que 't tro vi '1 seu pare;

vuy veure si lograrém

que vegi ben neta y clara

la explotació que li fan.
Mer. Molt costarà.
Val. Pot ser no.

Lluís. Confia ab ell.
Val. No só sant.

Lluís. Quasi ho es, perquè es molt bó. •
Val. Si, pero tu ets un truhàn.

( Ab carinyo, agafantlos al dos y ab estimació )

Estimeuvos sens recel.

Deu vos dongui dítxa tanta

sénse un desengany crudel

com vaig gossà ab' quella santa

de ta mare, qu' es al cel.

Vés fill meu.
Lluís. (Anantscn pe '1 foro) Adios, Mcrcé.

Mer. 'L pare.

Val. (Veyentlo, apart ab burla) (Vé 'u SalmcrÓn).

Deixans sols, vésten també. (Se -n và)

Vejam si restituiré

1' entenimen à aquet bon,

desditxat. Es d* admirà

del progrés cada conquista-,

soch lliberal; mes no hi ha

res tant dolent à ma vista

com fora sahó sembrà.

ESCENA X.

Don VALENTL à poch BERNAT pe«l foro.

VAL. Es 1' ignorant, criatura

que una joguina enlluherna;

'1 que ho sap se 'n aprofita,

'1 porta a' n' allí ahont li sembla

*1 fà girà per hont vol,

y ab falsa lluhentó V encega.

Soch apòstol decidit

de las modernas ideas;

— 20 —

vull que r home siga lliure,

y que 's ropin las cadenas

que algun temps, avassallavan

y oprimian fins la ciència;

pero també 's necessita

quan aquesta llevo 's sembra,

que no sigui sobra rochs

ni xergalls, que sigui terra

preparada, y aqui Espana,

hi hà molta gent que ha d' apendre,

y 'n tenim per temps, molt temps;

perquè ni paguém 'Is mestres.
BER. !Que fcya molt qu' era aquí?
VAJL. Si; podé feya una estona.
BER. (Aparf) (Qué dcu volcr! 4 qu' cs SÍ *m parla

pe '1 seu xicot)
VAL. (Apart.; (Ní per broma

vuy un xasco d' aquet ximple

procuraré primé ab mónita

anarlo probant.)
BER. iNo seu!

VAL. No-, que pe'l que vinch no es cosa

que 's necessita molt temps,

y com sé qu' una persona

esteú esperant, no vuy

destorbarvos.
BER. Calli home;

vostè ja sap que aqui à casa

hi mana sempre y disposa,
VAL. Gracias Bernat, jà sabeu

que he comensat unas obras

à casa, y ara vuy fer

una paret à la vora

del torrent, perquè com 1' aigua

quan plou, allí m' hi regolfa

sí acàs vé fort al hivern,

aquellas feixas m' enllota;

y com sou el propietari

del altra part, à la forsa

serci precís que vingueu

avans de fer ré.
Ber. Donchs fora:,

quan vol, m' envia reoado;.

no havem de renyi.

— 21 —

Val. Ni en broma.

(Apart.) (Dém un pas.) Creyeume que
fà algun temps, que à vos 'm porta
una amistad verdadera,
mes que vos penseu.

BeR. (Apart y ab malícia.) (MoSCa!

aquet no ve pas per xó!)

Gracias, sino que 'ns fà nosa

per sé bons amichs la ideya,
Val, Jo 'm penso que tots 'Is homes.

(Apart.) (adios, jà ensenya la orella:)

poden del que pensan, mostras

fé, sens qne may se resenti

1' amistad; que à cops d' escombra

no han de convénce uns als altras. s *
Ber. Es que aqui hi hà molta brossa,

y creguim, que una escombrada

no hi estaria de sobras.
Val. (Apart.) (Girem full.) Si, ben mirat

hi hà mojt qu' escombrà: (Ab intenció.)
Ber. (Ab forsa.) ;S' hi hà! tota

aquesta farda que xucla

y xucla la sanch del pobre.
Val. (Apart.) (Pero tu no reparteixes

lo que tens.)
Ber. Tots 'Is que esplotan,

han de càure.
Val. (Apart ) (Pero ab tú,

trevallan deu ó dotze horas

'Is jornalers. No 't daré

'1 gust de tornart resposta.)

Ara que hi penso: s' ha fet

la noya tota una dona.

y que ja us dich qu' es bonica.
Ber. Creixen com '1 gram las mossas.
Val. Prou que ja hi deu habé algú

que d' amagat otis ronda.
Ber. No senyó; ja li he buscat

lo que li convé. Y si un poca

solta s' atreveix per qui

venin à fer cuca-monas;

SiguéS qui signés.. (Ab intenció.)
Val. (Comprcncnlha - Apart.) (M' CSCamO.)

Ber. Li faria camas no vas.

- 22 —

(Ententhi!)
Val. (Apart.) (Ja veig que parlas .
pe'l meu xicot.)

Se senten soroll de picarols y un
carro que s* atura. BERNAT se'n va al foro
y torna.

Ber. (Cridant:) Mercé, iioya,

apa, que '1 carro es aqui.

ESCENA XI.

Dits y MERCÉ.

Mer. (Apart.) (Endevant jà vé à feu nosa
aquell ximplet. (

Ber. Torno luegO. (à Don Valenti)

Quedis a n' qui una estona,

coneixerà '1 forasté. (Sur pe*i foro.)
Mer. Coneixérà una gran cosa.
Val. Sembla que no 't simpatis^.
Mer. No senyo, gens ^
Val. (Apart.) (A las bonàs

jà veig lo qu' hauria tret:

trevallà sens profit ní honra.

Per ma sort, 1 masové

es ara alcalde del poble,

y tinch un plan, que molt m' erro

si no hi cauaquet tanoca.)

ESCENA XII.

Dits, BERNAT. QUIMET, y CFSSAR.
aquet vestirà pretenciosamcnt, pero bastant deslluit»

Cés. Salud, solidaridad

y emancipació social.
Val. (Apart.) (L' forasté!)
Qui. (Quiu pardal

à casa hem arreplegat!)
Ber. Dispensi si en quets moments

no hi baixat à la estació;

pero a'n aqui ab '1 senyó

— 23 —

Cés. Ab mi, no vuy cumplimens.
Se '1 saluda.

(À VALENTÍ apart à BERNAT.) EsCOlteU: iqu* eS

per casualidat dels nostres!
Val. (à cessar Se '1 correspon.
Ber. (Apart à CESSAR) (Cà, ni mostras;

ique no veu qu' es un burgués!
Val. (Apart per CESSAR.) (^;Qué mira aquet tipo?)
Ber. (a MERCÈ que cús scntada.) ;Noya!

ijà 't dich jó qu' ets agradosa

lo mateix qu' una gatosa.
Cés. 0 cà, prou qu' es ima joya,

y d' aixó n' estich segú.
Mer. Gracias. Deu lo guart.

Cés. (Ab pedentaria.) Igual

que si no -m guardés ningú.

De Deu avuy jà no'n cal.
Ber. Està clar que nó . (Satisfet.)
Mer. Jesús,

pare, vos com heu cambiat.
Cés. Tot lo fosch, tot lo confús

fà clà la electricitat.

Las màquinas y el carril

lo ranci han tret que fà nosa.
Val. (Aparf) (Y veig que 's queda tranquil

com dihent alguna. cosa.)
Cés. Avuy dia, no hi hà classes^

gegant hà arrivat aqui

'1 progrés ab sas grans passas.
Qúi. (Apart.) (Deu ser '1 gegant del Pi.)

Ber. «Eh? que tal? (Satisfet àVALENTL)

Val. Ja comprench jó

qu' es instruït y es entès.
Ber. Lo qu' es com à destrucció

creguim, no li falta res.
Val. Vostè deu habé estudiat (à cessar)

*1 problema social.
Ber. Ab aixo si, que ha arrivat

lo que 's diu al punt de dalt.

Si '1 sentís; iuy!
Cés. (Ab cnfasis.j Jo '1 gran llibre

estúdio dels mals socials-,

jo he remogut aquet s mals

un per un, fibra per fibra.

— 24 —

'L remey es 1' igualtat.
Val. (Apart.) (Aquet es un d' aquells maulas.)
Ber. Cregui que ja té pelat

el dalló, anant per las aulas.
Val. Pero no coneix vostè

que destruhint las creencias,

treu la valia, treu '1 fré;

y han de ser la consecuencias

dolentas, perquè no espera

ni premi '1 bó, ni '1 dolent

càstich , y de tal manera

'1 dolent y bó, igual sent,

no hi haurà un aturadó,

perquè la lley es falible.
Ber. Vostè no ho comprèn aixó.
Val. Ni vos tampoch es possible.
Cés. Tot al mon, s' ha de fer nou;

^qu' es lo que dona mes guerra?

^perquè 1' home fins remou

las entraynas de la terra?

^no es pe '1 dinè? donhcs s' doma

aquet mal, si 1' abolim.
Val. Per abolí, abolim 1' home

y aixis tot de cop n' eixim.
Cés. Per lley, la conciencia basta-,

s' acabarà tota enveja,

finint per sempre, la casta

del que no fà re y passeja.

Hi haurà tallers, en extrèm

grans, per la nació montats.
Qui. Pero encara no sabèm

qui guarnirà 'Is embalats.
Ber. i Calla ximple!
Mer. Es sa mania,

no pensa mes que ab el ball.
Val. ^No veu que arribarà dia

que per tots falti treball?
CÉS. Cà, no senyo-, s' cambiarà

ab els productes.
Val. i Des varis!

^es dir que allavors un pà
valdrà uns mitxons ordinaris?

un gall d' indi, uns pantalons,

un cafè cuatre llonguets;

~ 25 —

per panallets, dà turrons

y per turrons, panallets?
Cés. Home, aixó eon tonterías.
Val. Pero si es vostè '1 bromista;

jo li poso sas teorías

pràcticament à la vista.
Qui. Vaja, se 'n pot tornà al llit

*1 que ha inventat aquet marro.

Haurem d' anà à comprà ab carro.

si que serà divertit.
Cés. Vostès es clà, s' veu ben bé:

no volen T autonomia.
Ber. Aixó si, 1' anatomia

es lo que à tots ens convé.
Val. Veja^ adeu siau^ Bernat^ frihent)

ó salut^ com el senyo.

Adiós^ Mercè;, y fés bondat.

(à César) Quc ho passi bé .
Cés; Estigui bó.

ESCENA XIII

Dits mcnos DON VALENTÍ

Ber. ^;Qué li sembla?

Cés. Ja habeu vist

de quin modo 1'' he tapat,
Qui. (Apart) (Ja ho crech^, com vos ha deixat

per ximples).
Ber. no es ben trist

no compendrer la rahó?
Cés. Ja ^ns imposarém,
Ber. Químe':

arrivat à can Carlet^

y digas à n*' en Menció

que Don Cèsar es aquí.

Que ho digui també à n^ en Pau

y à n^ al sort de ca 'n Calau

y à n'' els que vulguin vení.
Qui. ^Hasta al sort?
Ber. ^;Aixó que implica?

~- ^26 —

Qui, Quedarà ben enterat^

V any passat al embelat

ni và sentí la música. (Se 'n và)

ESCENA XIV

'Ls mateixos menos QUIMET
BeR. Digni; (:1a cosa và be? (ab misteri)

Cés. Si^ pero hi ha hagut molts gastos.
Ber, Noya, arregla un poch ''Is trastos
que ha de vení ''1 comitè.

(Mercè agafa una escombra y endressa la escena)

(à Ccsar) Bc ^u dcu habcr tingut prou.
Cés. Algo hí he hagut d'' afegí.
Ber. No ho consento; và.

Mer. (Sentintho, apart) AÍXÓ SÍ^

que ja no ^m vé gens de nou.
i Com r esplota!

(Trayentsc papers, que 's vegi que son prospectes
y esquellas de difunts).

Cés. Documents,

que *'l podrían comprometre;

^Is guardo.
Ber. No ho puch permetre.

^No soch ré?
Cés. Vos teniu bens.

Mer. (Apart escoltant) (Haig de scutirho)
Ber. Es molt just

que segueixi jo sa sort.

(jQue hi f à aquí aquet cap de mort?

(Per una esquela)

Mer. (Apart) (Jo m' esporo algun disgut),
Cés. Son contrassenyas, y aquí

aquell que ho porta perilla.

M'' ho va dà aixó, ''n Ruiz Zorrilla

poch temps avans de morí.
Ber, ^;^L coneixia?
Cés. Ja ho crech;

eram tots dos una cosa.

Ha baixat à na la fosa

quan gueram dat 1' espetéch.

iSi n^ hi hauria hagut d' esglay!

no hauria estat mala broma.

Jo coneixia aquell home

(apart) (De HO haberlo vist may)

y '1 dia que hagi lograt

de la Merceneta '1 sí^

mitj Madrit vé cap aquí.
Mer. (Apart) (Ja pots esperà sentat).
Ber. Aquet goix que à na las mans

tinch, cregui^ no se m' escapa.

Primé habém de treure ''1 Papa^

no hi vuy ré ab el capellans.
Mer. (Apart) (Vaja^ son bojos à fé)c
Cés. Vostè que hi diu?
Mer. Molt bé^ està,

pero tindrém d' esperà

^1 trenta hu de febre.
Cés. Se ^n burla; pero 1 trevall

no 'm vuy donà ni una estona

de convéncela. En persona

vindrà '1 mateix Pí y Margall,

perquè ja està convidat

à presidí el casament
Ber. (Satisfet) ^Qué diu ara?
Cés. Com se sent.

No tant sols ell, n' hi ha un grapat

que vindràn: 'n Salmerón,

V Ascàrate,

(Apart) (L' noy de Tona).
Mer. Vostè tal com enrahona

ja deu coneixe mitj mon?
Cés. (Apart) (M^ escamo; aquesta mestressa

ja 'm coneix y no m' agrada;

si puch dà una falconada

an el vell, fujo depressa,

que aquesta mina s^ acaba),
Ber. Vindràn aquells, y tindrà

à la forsa de parlà.
Cés. Deixeu fè, 'Is caurà la baba.
Ber. Ja ho crech, vostè ab la paraula...

Apa Mercè, tot seguit

ves à buscà un cobrellit

que 4 posarèmà la taula.
Mer. Ara vés quina ocurrència.

(Bernat posa la taula al mitj y forma dos alas de
cadiras una à cada partj.

— 28 —

Ber. Las cadiras aquí '1 vol,
y à la taula vostè sol
que serà la presidència.

i Cuita dona! (A Mercè que no «s mou)

Mer. i Ay Senyo!

pero vos no esteu bó, pare.

CMercé entra à la segona esquerra y surt por-
tant un cobre-Uit que deixa sobre la taula.)

Ber. éQne vol dí pare ni mare?

aquí *s fà lo que dich jo.

Ara si vostè vol, munta

un rato al cuarto y descansa.
Cés. (Apart) (Hasta 'm fà pó que la xansa

no acabi al últim ab punta)

Pujo y ja m' avisarèu.

(Tinch de sortí d' aquet fanch). (scnvà)
Ber. Las cadiras ara 4 banch. (Posa'ibanciiradera)
Mer. Quan jo dich que us trastoqueu.

ESCENA XV

BERNAT, MEROB y QUIMET
(Veyent à Quimet qu' entra) ^;Què t' han dit?

Ja estèm entesos-,
m' heu fet corre tot el poble.

(Veyent la taula y cadiras)

Aquí sols falta la cobla.

Tú ^,quants balls tens compromesos? (à Mercè)

(Apartà Mercè) (A la íincstra ^n Lluis

espera, y es necessari

que llegeixis el diari;

m' ha dit qu' heu quedat aixís).

(Està bè) (apart à Quimet)

(Bernat posa à la taula *1 cobrellit que haurà portat
Mercè y no repara ab la conversa del^ dos)

(Apart à MEKCÈ.) (L' hi has d' csplícà
tot lo que han dit y faràn,
perquè jo no se' quin plan
ab son pare deu portà-,
ellreya molt.)

(Donchs jo, no,
tinch ganas de riure, creu.)
Para; ^que no us recordeu

Ber.
Qui.

Mer.
Qui.

Mer.

— 29 —

que no hem acabat alló
del diari.

Qui. (Apart.) (Sempre se'n deixa

un tros, y qu' es trapassera.)
Bek\ Tens rahó, seu.

Posa dos cadiras prop la finestra,

la seva d' esquena.

Qui. (Apar à mercè.) (Ja t' espera,

aquell, detràs de la reixa.)
Ber. (A quimet.) ^Que iLO M teus feina allà fora?
Qui. (íNo sé perquè heu d' armà vols,

si don Cessar diu que sols

hem de trevallar mitja hora?

ESCENA XVI.

•Ls mateixos menos QUIMET

BERNAT Acaba d, arreglarho tot, y seu després d* esquena
à la finestra.

Mer. (Apart.) (En aquet mon, no hi ha mal

que sempre per bé no vinga.

Vol que li llegeixi '1 diari,

y 1 qu' es éll, no entent f otit-la

'1 castellà. D' aquet modo,

jo puch dir lo que'm con vinga

enterant a n* en Lluis.

Ja '1 veig radera dels vidres.)
Ber. (a mercè.) ^Estàs à punt?

Mer. Si. (fent veurà que llegeix )

«Escucha;
voy à decirte enseguida
lo que mipadre..»

Ber. (Ynterrompent.) AÍXÓ, .

^,vol dir pare?
Mer. (Confosa apart.) (S^cmbolica

aquesta troca, y 'm temo

que no ho entenga algun dia.)

(Alt.) Vol dir pare-, ^^no sabeu

que à n' els politichs, 'ls diuhen

pares de la pàtria?
Ber. Si

Tens rahó. ^;y de aqui ho esplica?
Mer. De'n Pi y Margall.

— 30 —

Ber. d' ell parla?

Mer. Està clar.

Ber. Digas donctis^ digas:v

Mer. (Rcpetin el joch.) «Teiïio que se nos descubra

el juego, y mal me sabria.

Hà Uegado el que esperaba,

y vendràn ahora enseguida

à reunirse aquí todos.

^Has oido? ya las sillas

esperàndolos ha puesto

mi padre..»
Ber. (Apart.) C^altre cop?)
Mer. «En fila.»

Ber. parla de'n Pi y Margall?

ab tant gust estich sentinte,

que quan parlan d'ell, 'm sembla

que parlan de mi, creu filla.

Apareixen home 1,** y 2.® i la porta.

Ja'ns destorban? jes que 'smolt!

(Veyentlos.)

!Ah! ets tu, Pau. vina home, vina.

ESCENA XVII.

Dits Home í.^ y 2." Aquet serà sort com una tapia, y el 1
parla malament,

(Ja tenim aqui 'Is babiecas.)
Hom. 1. 01a Barnet, iay! Bernat,

hem anat à las barrecas.
Ber. (íLas barracas?
Hom. 1. Encertat;

ab la de saca, ab la Pina;

vuy dir, de casa ab la Pona,

y hem agafat motxa mina;

iay que diga! mitja mona.
Ber. (ai home 1.») tu?
Hom. 1. Ja no va à cap port.

Ber. (íCom à cap port?
Hom. 1. ix cap part.

Perquè com està tant sart.
Ber. ^Com tant sart?.
Hom. 1. Vuy di tant sort,

— 31 —

Hom. 2. De fort, ho estich molt, ja ho crcch.
Ber. Per màríegas-, si que ho es.
Hom. 1. Tens rahó, jo 't flach: jo 't flech.

vuy di, jo 't ílich.
Ber. Ja t' hé entès,

en Manció?
Hom. 1. No farà flita

perquè he anat à saca seva.
Hom. 2. Ja n' hi haurà bona cuUita

aquest any.
Ber. ^Dequé?
Hom. 2. De seba.

Mer. (Rihent.) Sembla 4 joch dels disbarats,

ja fan bé d' anà aixis units.
Hom. 1. (Clamat.) No's pot anà qb esguerrits.

Ay que diga, ab esguerrats.

(^En aquct moment entran set ó vuyt homes del poble
al veurels Bernat diu)

Ber. Seyeu donchs que sou aquí.

ESCENA XVm

Dits, QUIMET, homes del poble y aviat CÉS AR

Hom. 1. (Cridant al sort) jSeyeu! se li ha de dà

vuy di di, alt.
Hom. 2. No vuy ví.

Ber. Quimet, pújal à avisà.
Qui. Si ja '1 sento per la escala.
Ber. (Als homes) Ja veureu, té un Uabi d' or,

ab quin despecu que parla.

Ja es aqui.

Hom. 2, (cridant al veurer à César) Torna ab el VÍ.

Ber. íQu' es sórt!

Hom. 1. Un xich missa, massa!

Cés. (Apart) (A n' aquets, 'Is tinch de dir

qualsevol etzegallada.

Procuraré que després

quedin enterats com antes.

('Ls saluda à tots ab una inclinació de cap. S' assenta darrera la
taula. Bernat indica als demés que ho íassin à las cadiras, y ell s' assenta
al costat del home primer, y an el d* aquet el segon. César tus, dona una
mirada y diu cridant y ab enfasis. Quimet prop de Mercè).

Cés. Poca cosa vos diré

— 32 —

perquè 'm trovo emocionat,

veyentvos al meu costat

plens d' entusiasme y de fé. (pausa)

L' equinoccio social,

las moléculas tangibles;

els àtomos invisibles

que son la causa del mal,

poch à poch s' iníiltraràn

per la gran massa encefàlica,

y aquesta rassa vandàlica

que avuy els opresors fan.

ha de sé el punt matematich

que desarrollant científlch

faràn fer el cambi magnífich

lateral sinalagmàticli.
Hom. 1. i Molt bé! ^;Ho enteneu? (ai home ^egón)
Hom. 2. I Jo 't flich!

que haig de sentí.
Hom. 1. sap greu.

Hom. 2. Vos després m' ho esplícareu.
Hom. 1. Jo no V hé entès pas tampich.

BeR. jChist! (imposrnt silanci)

Cés. De reys, no n' hi ha d' habé.

^Que vol dir mantení '1 clero? '(^^^^^"0

gasto de cuits, doncas cero.
Hom. 2. L' meu no 'm gasta pas ré.
Ber. Aquet sent lo que equivoca.
Cés. Vindrà 4 progrés ennoblit,

(Home segon s' adormj

y dirà à ne '1 oprimit
demana, obra sols la boca.

Qui. (Apart burlantsen) TaUCa 'IS ulls).

Cés. Trovallarà
tothom, sols mitja hora 4 dia,
y la misèria que 's cria,
per sempre s' abolirà, (pausa)
Un cop igualats, vendrém
las Iglesias y de sobras
tindrém ja diners pels pobras.

Hom. 1. (Baix à Bernat) Diu que uo n^ hi haurà.

Ber. (Entusiasmat) N' farém.

fjQue tal?

Hom. 1. agrada 'l plin,

ay que dich 4 plin, el plan.

— 33 —

Jo me '1 escolto badint.
Hom. 2, ^.Ahont es el xelin?
Hom. 1. Badant

un pom de baca.
Cés. Adessions

tinch de per tot y proclamas,

d' aqní sortiràn las flamas

enllumenant tots 'Is mons.

Serà Cabrera, estich cert.

d' hont surti la veu d' alerta,

dirà al mon dormit: ; desperta! (cridant)

(^L' home segon desperta ab un susto)

Hom. 2. Tampoch 4 sento despert.

ESCENA XVIII

Dits, GKNIS ab vara d' alcalde y dos mossos d' escuadra

(Al véurels tots s' aïxecan espantats. Bernat va d* un cantó al altre.
Mercè queda petrificada. César no sab que fer y Home segon s* queda
tranquil al costat del Home primer.

Gen. i Alto! d' aquí ningú 's mou.
Mer. jjesús, Maria, Josep!
Ber. Ens han ben amagat P ou.
Hom. 2. ^Que diu, que vé un bou?
Hom. 1. Si, drep,

vuy dir, drop, es lo que vé.
Hom. 2. No vuy xarop^ es qu* es molt,

ni ví, ni xarop, ni ré.
Ber . ( A part a César) ; Estém perduts ! (fugi sol) .

CÉS. (Jo pogués) (proba de fugir y ho veu Genis)

Gen. Fugi no intenti,

y la documentació

que porta, ab vostè presenti

al jutje de Mataró.

(Als homes) Vosaltrcs tots hi vindreu.
CÉS. (Apart) (Bah, bah, jo esqueixo la grua).
Mer. Ja ho veyeu pare, ^^ho veyeu?
Hom. 1, 'Ns han fet al cus la nua.
CÉS. Als papers no hi hà cap mal.

C'Ls dona à Genis gue se 'Is mira^

Ber. (i Que fà ara? ^;y 'Is hi ensenya?

Gen. (Mirantsen un) Uu couvit dc funeral.

Ber. Y donchs, ^jy la contrassenya? (apart à Cessar)

— 34 —

CÉs. Jo ho tiro tot al burdelL

Seny ó alcalde, tot son farsas 5

lo primé es salvà la pell.
Hom. ^. iUn aucell!
Hom.-l. íGardius per parsas!

Gen. Aquets papers no son ré, (després de veureis)
, y has ta llegirho fà riure,
vostè qu' es?
CÉS. Que haig de sé?

Un que vol modo de viure.

Tots,quedan petriíicats BERNAT no sab que dir GE-
NIS somriu y MERCÈ y QUIMET satisfets pero recelosos.

Gen. ^;Enganyant? ^Veyeu, babau? (a bernat.)

Are seguiu tots y prou.
Hom. 1, Aixó 'ns escou, -ns escau.
Hom. 2, Bé, pero. ^,ahont es el bou? (cremat.j
Ber. i Quina vergonya als meus anys!

Genis, home. (Suplicant.)

Gen, No hi ha més.

Mer. i Quin disgust!

^ER. Quins desengany nsl

ESCENA XX..

Dits Don VALENTÍ y LLUÍS que una estona antes
miravan desde fora.

Ls' vcúrels MERCÉ, se'n và al costat de LLUÍS.

Ber, Don Valentí, 'm portan pr és.
Mer. Per Deu^ Lluis. (Suplicant.)
Lluís. (SupUcant.) ;Vamos, papa!

(Apart a MERCÉ.) No tCUlis ré.

Val. (à bernat.) ^No us ho deya?

jDeixam fé, té de purgà! (Apart à lluís)
Ber, Estava cego, no hi veya.

;Aquet pillet m' enganyava! (Per cessar.)
CÉS. i Que insulteu es en balde!
Ber. Aixó la vida m' acaba.
Val. Escolti ara, senyo alcalde;

estich aqui acreditat

ne tinch ab lo meu '1 doble,

com responsabilitat
- per 'Is que hi hà aqui del poble?

35 —

CrEN. Si senyó.

Val. Jo li demano

que 'Is deixi. De tots responcli

y emportis aquetfulano. (Pcr CÈsSAR.)
Ber. Don Valenti, jó 'm confonch.
Val. (Baix i GENIS.) Vos V enduheu, y sent

fora *1 poble '1 deixeú^

doneuli diners pe '1 tren

;y que vagi en nom de Deu!
Gen. Sent aixis que vostè hi média,

no li puch pas dir que no.
Val. (Baix à GETíis.) Hem fet aquesta comèdia

creyeuma, sense un peró.
Lluís. (Baix k mercè.) ^; Ho veus?
Mer, Bon susto m' hen tret.

Gen. (a cessar.) Aném.
Mer. (Apart à Lluis) Are ho entench tot.
Hom. 2. Que hi hagut? Qu' es? Qué ha passat?
Hom. 1. Un gran complit, un complot!

i Arri pillo de sot selas! (a césar)
Ber. ;Lluny d' aquí!

CÉS. (Anantscn ab en Genis y mossos) Jo 1' hC bCU treta!

Qui. No 'n gastarà mes de pelas
de 'n Bernat d' aquesta feta.

ESCENA XXI

'Ls mateixos menos GENIS, CESAR y mossos

Val. (Als homes) Vosaltrcs, que no olvideu

ja may mes aquesta mostra.

Ara ja, tranquils podreu

anàusen à casa vostra.
Hom. 2. (i Que ha estat aixó?
Hom. 1. ^;Sou tant sich

dich tant sach, vuy dir tant soch,

que no ho heu entès tampich,

vuy dir tampOCh? (Anantsen)
Hom. 2. (Seguintlo) ^;HÍ ha hagut foch? (Se 'n van tots)

—36—

ESCENA ULTIMA,

DON VALENTÍ, BERNAT, LLUÍS y MERCB

Ber. Si no es vostè fj'l meu nom

ahont fora?
Val, Deixeu, Bernat.

Ber. ^;Cóm puch pagarli ara? ^;com?

(Don Valentí senyala '1 grupo que fan els seus fill>

Val. (;Com? mireu, ja estich cobrat.
Ber. iQue ho es de bó, y qu' es noble!

no n' hi hà pas un altre al mon;

puig ara *1 favor 'm dobla

y mes y mes *m confon.

Que *s casin.
Mer. (Ab alegria) ^Dc dcbó, parc?

Ber. Sí.

Val. Es forsós que coneixi

lo equivocat de fins ara.
Ber, \Y tal! no ni' avergonyeixi.
Val. (Al púbiich) Un moment; 1' autor m* ha dit

que à 'n el escriurer aixó.

no ha portat pas la intenció

de atacar à cap partit;

sigui vert, madú ó florit;

à tots hi hà bó, y molt dolent,

aixis es que, francament

si han rigut y 'Is hi agrada

diguintho ab una palmada

y estarà V autor content.

cau lo teló.

FI DE LA COMÈDIA

OBRAS DEL MATEIX AUTOR

El Capitàn de la Marta..
El Maestro de esgrima. .
Los Plomos de Venècia.

EN CA

El Cup

Una hora tonta..

La font dels enamorats..

Els mals esperits. .

Àngel Maria. .

Un Vividor.

Ovella esgarriada. .

Brisas de llevant. .

. Melodrama en 5 actes.
» » 6 »

» » 7 »

TALÀ

. Drama en 3 actes,
. Ciiadro en un acte.
. Idili en un acte.
. Arreglo en un acte.
. Cuadro dramatich.
. Comèdia en un acte.

Poema.
. Articles.

EN COLOBOeACIÓ AB DON LLUÍS MILLÀ

Los pilletes.
Juego de pelota.
El Niu d' aucellets.

Melodrama en 5 actes.
Juguete en 1 acte.
Idili en un acte.